Núm. 34 / Any CIII 30 de desembre de 2016 㻿㼁㻹㻭㻾㻵㻌 Consell Municipal Acta sessió 25/11/2016 ............................. 7017 Acords sessió 23/12/2016 .......................... 7087 Comissió de Govern Acta sessió 15/12/2016 ............................. 7092 Acords sessió 22/12/2016 .......................... 7110 Comissions del Consell Municipal Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. Acta sessió 15/11/2016 .......................... 7146 Comissió d’Economia i Hisenda. Acta sessió 15/11/2016 .......................................... 7188 Comissió de Presidència, Drets de Ciutada- nia, Participació i Seguretat i Prevenció. Acta sessió 16/11/2016 .......................... 7258 Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Acta sessió 16/11/2016 .......................... 7335 Acords Sessions desembre de 2016 ....................... 7382 Disposicions generals Acords dels òrgans de govern Aprovació de la Convocatòria general per a la concessió de subvencions per a dur a terme projectes, activitats i serveis de districte i de ciutat per a l’any 2017......... 7390 Annex anunci i bases reguladores de la Con- vocatòria Ordinària de Subvencions per a l’any 2017 ............................................ 7390 Instruccions Instrucció per la qual es fixen els criteris generals a seguir en l’aplicació de la Llei 39/2015 d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i de la Llei 40/2015, d1 d’octu- bre de règim jurídic del sector públic ....... 7457 7016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Personal Concursos Convocatòria de concurs de mèrits per a seleccionar director o directora de centres gestionats pel Consorci d’Educació Barce- lona ..................................................... 7471 Bases generals que han de regir la convo- catòria d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de l’Institut Barcelona Es- ports .................................................... 7490 Tècnic/a 2 Família Serveis Urbanístics i d’Obra DS d’Instal·lacions i Obres de. l’IBE ......... 7492 Bases generals que han de regir la convoca- tòria de dos concursos per a la provisió de dos llocs de treball de l’IMH .................... 7496 Tècnic/a 1 Família professional Serveis Jurí- dics. Direcció Jurídica de l’IMH ................ 7499 Suport 2 Família General Departament d’Ad- ministració Interna i Serveis Generals de l’IMH. ................................................... 7503 Lliures designacions Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball de Suport 3 Família General. DS de Llicències ............................................. 7508 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball de Suport 3 Família General. DS de Secretaria General ................................ 7511 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball de Direcció 2 Família General DS d’Arquitectura Urbana i Patrimoni ............ 7515 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball de Cap de Departament 1 Família General. Departament d’Administració de la Direcció d’Empreses, Entitats Municipals i Recursos ............................................ 7519 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball Cap de Departament 1 Família General. Dep. de Coordinació Tècnica de la Inspecció. ..................................... 7523 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball de Cap de Departament 1 Família General Dep. de Gestió Operativa. Gerèn- cia d’Ecologia urbana .............................. 7527 Nomenaments concursos Concurs núm. 62/2016-C. Suport 2 Família General. Intervenció General. .................. 7533 Concurs núm. 87/2016-C. Declarar desert .... 7533 Nomenaments lliures designacions Lliure designació núm.52/2016-L. Suport 3 Família General. DS de Relacions Interna- cionals .................................................. 7533 Anuncis Altres anuncis ........................................... 7534 NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7017 CONSELL MUNICIPAL Actes Acta de la sessió del 25 de novembre de 2016, aprovada el 23 de desembre de 2016 A la Sala del Plenari Carles Pi i Sunyer de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-cinc de novembre de dos mil setze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excma. Sra. Alcaldessa Ada Colau Ballano. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Gerardo Pisarello Prados, Jaume Collboni Cuadrado, Laia Ortiz Castellví, Jaume Asens Llodrà i Janet Sanz Cid, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gala Pin Ferrando, Agustí Colom Cabau, Laura Pérez Castaño, Mercedes Vidal Lago, Josep Ma. Montaner Martorell, Eloi Badia Casas, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Jordi Martí i Galbis, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Carina Mejías Sánchez, Francisco Sierra López, Maria Magdalena Barceló Verea, Santiago Alonso Beltran, Koldo Blanco Uzquiano, Alfred Bosch i Pascual, Jordi Coronas i Martorell, Juan José Puigcorbé i Benaiges, Montserrat Benedí i Altés, Trini Capdevila i Burniol, Carmen Andrés Añón, Daniel Mòdol Deltell, Montserrat Ballarín Espuña, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, María José Lecha González, Maria Rovira i Torrens i Josep Garganté i Closa, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 28 d’octubre de 2016, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori, i una esmena del punt únic de l’acta de la sessió extraordinària del 23 de setembre de 2016; i s'aproven. La Sra. Alcaldessa, abans d’encetar l’ordre del dia de la sessió del Plenari del Consell Municipal, recorda que avui és el Dia Internacional contra la violència envers les dones, i que Barcelona és una ciutat compromesa contra les violències masclistes. Així, tal com van acordar tots els grups en Junta de Portaveus, anuncia que a la una del migdia es farà una pausa en la sessió per poder baixar a la plaça de Sant Jaume i, conjuntament amb la Generalitat, fer un minut de silenci en record de les víctimes de la violència masclista, i la lectura del manifest. PART INFORMATIVA a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Decret de l’Alcaldia, de 21 d’octubre de 2016, que nomena el Sr. Frederic Ximeno Roca com a Comissionat d’Ecologia, amb efectes 20 d’octubre de 2016. 7018 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 2. Decret de l’Alcaldia, de 21 d’octubre de 2016, que crea la Taula de Contractació Pública de l’Ajuntament de Barcelona. 3. Decret de l’Alcaldia, de 27 d’octubre de 2016, que designa el Sr. Miquel R. Miró Barrachina com a vocal del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona. 4. Decret de l’Alcaldia, de 3 de novembre de 2016, que crea el Comitè Director per al desplegament del programa “Democràcia Activa”, determina la seva composició i estableix el seu funcionament. 5. Decret de l’Alcaldia, de 3 de novembre de 2016, que delega en el Gerent de recursos humans i organització la resolució de les sol·licituds de suspensió de l’execució dels actes administratius en matèria de recursos humans, regulades a l’article 117 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administratius públiques, quan es resolguin amb caràcter previ al fons de l’assumpte. 6. Decret de l’Alcaldia, de 3 de novembre de 2016, que esmena el decret d’Alcaldia de 27 de juny de 2015 que establia, per al personal d’alta direcció que es relacionava i per tal de garantir el manteniment de les retribucions que venien percebent, els complements personals absorbibles anuals detallats, que tindrà efectes des de la data del seu nomenament, i incloure al Sr. Josep Ma. De Torres Sanahuja, Gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme amb un import de 19.058,12 euros anuals. 7. Decret de l’Alcaldia, de 7 de novembre de 2016, que designa el Sr. Frederic Ximeno Roca, Comissionat d’Ecologia, representant de l’Ajuntament de Barcelona en els Consorcis que es relacionen, en substitució de la Sra. Eva Herrero Alonso. Agència Local d’Energia de Barcelona, com a vicepresident primer de l’Assemblea General. Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, com a membre de l’Assemblea General. Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, com a membre de l’Assemblea General i de la Comissió Executiva. 8. Decret de l’Alcaldia, de 7 de novembre de 2016, que designa el Sr. Frederic Ximeno Roca, Comissionat d’Ecologia, membre del Consell d’Administració de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, i membre del Consell Rector de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida en substitució de la Sra. Eva Herrero Alonso. 9. Decret de l’Alcaldia, de 7 de novembre de 2016, que nomena el Sr. Frederic Ximeno Roca, Comissionat d’Ecologia, vicepresident primer del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals. 10. Decret de l’Alcaldia, de 7 de novembre de 2016, que proposa a l’Assemblea General de l’Associació Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat la designació del Sr. Frederic Ximeno Roca com a representant suplent de l’Ajuntament de Barcelona a la Comissió de Seguiment d’aquesta Associació, en substitució de la Sra. Eva Herrero Alonso. 11. Decret de l’Alcaldia, de 7 de novembre de 2016, que designa el Sr. Frederic Ximeno Roca, Comissionat d’Ecologia, representant de l’Ajuntament de Barcelona al Patronat de la Fundació Fòrum Ambiental, en substitució de la Sra. Eva Herrero Alonso. 12. Decret de l’Alcaldia, de 7 de novembre de 2016, que designa el Sr. Luís Orri i Riba membre del Consell Rector de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7019 en representació de les organitzacions sindicals dels treballadors, i en substitució del Sr. Toni Diaz Lucena. 13. Decret de l’Alcaldia, de 10 de novembre de 2016, que nomena el Sr. Albert Cerrillo i Lladó membre del Consell Municipal del Districte de l’Eixample, en substitució de la Sra. Teresa Pitarch i Albós. 14. Decret de l’Alcaldia, de 10 de novembre de 2016, que designa la Sra. Mercè Garcia del Estal, Directora de Comerç i Consum, membre del Consell Rector de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, per tal que ocupi la plaça que ha deixat vacant la Ima. Sra. Montserrat Ballarín Espuña a l’haver estat nomenada presidenta de l’esmentat Institut. 15. Decret de l’Alcaldia, de 16 de novembre de 2016, que primer. Delega en la Comissió de Govern, l’autorització expressa per gravar o modificar, mitjançant hipoteca o qualsevol altre dret de garantia real, els drets reals constituïts sobre finques de propietat municipal; segon. Estableix que en els acords que la Comissió de Govern adopti en exercici de les facultats delegades en aquest decret es farà constar expressament que actua per delegació expressa de l'Alcaldia. Aquests acords exhauriran la via administrativa, de conformitat amb l'article 52 de la llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local i 114.1.c) de la llei 39/2015, d’1 d’octubre del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques; tercer. Determina que les delegacions d’atribucions conferides en aquesta resolució seran efectives a partir del dia de la seva signatura, sens perjudici de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província, en la Gaseta Municipal i a la seu electrònica; i quart. Precisa que les disposicions del present Decret s’entenen sense perjudici de l’exercici per la Comissió de Govern de les atribucions que tant la Carta Municipal de Barcelona com el Reglament Orgànic Municipal li assignen com a pròpies. 16. Decret de l’Alcaldia, de 16 de novembre de 2016, que primer. Sotmet a exposició pública durant el termini de quinze dies hàbils el projecte de Pressupostos (General i Consolidat) de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2017, així com les seves Bases d’Execució i annexos, informat favorablement per la Comissió de Govern el 10 de novembre de 2016 i presentat a la Comissió d’Economia i Hisenda el dia 15 del mateix mes i any; segon. Disposa, de conformitat amb allò previst a l’article 27 de les Normes reguladores de la Participació Ciutadana, la celebració de l’Audiència Pública de Pressupostos que se celebrarà en la data i lloc que s’anunciïn a la corresponent convocatòria; i tercer. Sol·licita de les següents instàncies participatives l’emissió del respectiu informe sobre el projecte de Pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2017:  Consells de Districte Consell de Ciutat Consell Econòmic i Social de Barcelona Mesures de govern 1. Pla per al Foment de l’Ocupació Juvenil de Qualitat. 2016-2020. El Sr. Pisarello recorda que en els mesos que duen de mandat han presentat diversos plans i mesures concretes per activar i transformar la ciutat, plans i informes en matèria d’habitatge, de salut, d’infraestructures, noves tecnologies o contra la contaminació atmosfèrica, i avui presenten un pla per al foment de l’ocupació juvenil de qualitat. Justifica que ho fan perquè els preocupa el creixement de les desigualtats i les exclusions que es produeixen en el mercat laboral i, sobretot, l’impacte que això té en la gent jove, que és un dels sectors que pateix més la precarització, i fenòmens nous com l’atur de llarga durada entre els joves entre 16 i 29 anys, i també situacions d’èxode laboral, que són un problema no només per a la Barcelona del 7020 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 present sinó també per a la del futur, atès que això incrementa les possibilitats que els fills d’aquests joves acabin heretant la pobresa dels pares i que, a més, constitueix un malbaratament de talent i de capacitat a la ciutat. Remarca que, per tot plegat, s’imposa lluitar contra l’atur i la precarietat laboral juvenil; en aquest sentit, posa en relleu que només d’arribar al govern de la ciutat van triplicar els plans d’ocupació, i van redefinir les línies estratègiques de Barcelona Activa. Igualment, indica que van posar en marxa un pla de xoc contra l’atur de llarga durada, i el que presenten avui és un pla per millorar les condicions de les persones menors de trenta anys. Precisa que aquest pla s’ha treballat amb una cinquantena d’entitats, de manera que gaudeix d’un consens ampli alhora que té una feina molt remarcable al darrere. Esmenta que hi han participat el Consell de la Joventut de Barcelona i també la Generalitat en col·laboració molt estreta. Concreta que el pla té una dotació pressupostària de 8,5 milions d’euros, que comprèn trenta-nou mesures específiques i proposa algunes innovacions que consideren rellevants, entre les quals el fet de treballar a partir de plans d’espais pilot de referència, on es concentri tota l’oferta ocupacional per a les persones joves en edat laboral, seguint l’exemple de Les Basses, a Nou Barris, que ha estat un èxit. Afegeix que també s’hi planteja l’atenció a col·lectius que estan en situació de vulnerabilitat molt específica i que no s’havien incorporat fins ara als plans d’ocupació per a joves, com ara les persones ex-tutelades per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), emigrants, persones amb problemes de salut mental, fills de famílies monoparentals, persones gitanes o LGTBI. Remarca que a proposta del Consell de la Joventut acaren amb aquest projecte l’assumpte essencial d’estudiar la situació de la població jove emigrada a Barcelona, i la manera com es pot afavorir el retorn als seus llocs d’origen. La Sra. Andrés agraeix, en començar, la feina feta pel Departament de Joventut de l’ajuntament de Barcelona, Barcelona Activa, la participació de les entitats juvenils Avalot i Acció Jove, Pimec, Foment del Treball, i a tots els joves que a títol individual han col·laborat en l’elaboració del pla. Posa en relleu el pressupost de 8,5 milions d’euros, repartits entre trenta-nou mesures que tenen l’objectiu de donar eines als joves per treballar en condicions dignes. Precisa, quant a la governança del pla, que la comissió executiva, que serà l’òrgan de gestió i direcció, està composta pel Consell de la Joventut de Barcelona, el govern municipal, la Fundació Formació Professional, el Consorci d’Educació de Barcelona, sindicats i patronals, a fi de garantir l’eficàcia del pla. Afegeix que per primera vegada s’ha dotat el pla amb una secretaria tècnica que s’encarregarà d’impulsar-lo, en què hi són representades Barcelona Activa i el Departament de Joventut, una taula de seguiment, així com un consell assessor per establir estratègies en matèria d’ocupació juvenil. Assenyala que amb tot plegat pretenen donar resposta als joves que, a títol individual mitjançant dues-centes enquestes, han posat de manifest la seva desmotivació en la cerca de feina; i que també reclamen condicions dignes de treball per als joves, així com també que manquen referents d’orientació professional i laboral, i capacitació en professions que actualment tenen demanda. El Sr. Blasi dóna la benvinguda a la representant d’Avalot, i agraeix la feina al personal tècnic que ha fet possible la redacció del pla, que s’emmiralla a escala estructural al Pla de xoc contra l’atur juvenil que es va fer durant el mandat anterior, i que d’ençà del juny del 2015 ha quedat paralitzat. Observa que el Sr. Pisarello s’ha referit als diversos plans que s’han presentat en mesos successius, entre els quals el d’ocupació juvenil, que ha estat parat durant setze mesos. Fa referència al Pla Jove 2017-2020, en el qual el seu grup va demanar que es tingués en compte l’àmbit de l’ocupació juvenil, i fa notar que en el que presenten s’apunta la transversalitat, ja existent, que va permetre, a partir d’una proposició NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7021 presentada en l’anterior mandat, posar ordre al treball conjunt d’àrees municipals i supramunicipals. Afirma que comparteixen la necessitat de fer un pas endavant, una transformació per la via de l’ocupació de qualitat, i afegeix que també d’emprenedoria. En aquest sentit, diu que la participació no l’han vista enlloc, com a mínim entre els grups municipals, i remarca que també ha estat ben escassa per part de les entitats, tret d’alguna reunió per tancar el Pla de xoc. Fa notar que es fan grans anuncis amb aquest pla, que tanmateix només queden en un títol, i en aquest sentit apunta que l’aspecte de la desigualtat, per exemple, no s’hi tracta amb profunditat, com tampoc el de gènere, el d’emprenedoria o el del retorn. Es pregunta, per tant, si realment existeix voluntat de consens i d’acord; i on ha quedat l’ambició que proclamaven i exigien al govern anterior quant al Pla de xoc. Demana, també, qui és que lidera el pla; i quin és el desglossament del pressupost apuntat, que entenen que està força engreixat per la gestió de la garantia juvenil. El Sr. Sierra proclama que l’ocupació és una de les banderes de Ciutadans; la lluita contra la desocupació i la creació de llocs de treball és un dels seus senyals d’identitat i un dels seus principals objectius per a aquest mandat, i destaca que es tracta d’un assumpte de ciutat en què tots s’han de posar d’acord. Agraeix que s’esmenti en l’informe la contribució de Ciutadans, tant d’ell mateix com a la seva companya Marilén Barceló i dos dels seus assessors, i confirma que ajudaran al govern municipal en la creació d’ocupació amb les condicions que permet la conjuntura econòmica. Confirma que continuaran participant no només en la proposta de mesures com han fet en el Consell de Joves o en tot el procediment seguit per a l’elaboració d’aquest pla, sinó també presentant iniciatives en comissions i plens, que si bé d’entrada el govern municipal les refusa, després les acaba incloent en el seu projecte de PAM. Assegura, doncs, que continuaran donant idees al govern, i que li continuaran fent costat a l’hora de crear ocupació, especialment l’adreçada a un sector de població tan vulnerable com el dels menors de 23 anys, però també en altres com els majors de 45 anys. Afegeix la seva disposició a col·laborar també en la implementació d’una reforma necessària a Barcelona Activa, que passa no només per la instal·lació d’antenes en tots els districtes i per la intermediació, sinó que també requereix un desglossament de l’empresa, i que en cada Districte es pugui procedir a la intermediació per posar en contacte el teixit empresarial amb les borses de persones desocupades i les que han acudit a Barcelona Activa a fer plans formatius. Reitera que el grup de Ciutadans sempre farà costat al govern per crear ocupació de qualitat. La Sra. Benedí saluda la representant d’Avalot, i agraeix les hores dedicades a l’elaboració del pla pels serveis tècnics de les àrees de Joventut i d’Ocupació, del Consell de la Joventut de Barcelona i de les entitats juvenils de la ciutat. Posa en relleu que les dades demostren que l’atur i la precarietat laboral juvenil són un dels principals problemes de Barcelona, agreujats pel marc de regulació estatal. Concreta que el lloguer mitjà d’un habitatge a la ciutat és de 745 euros mensuals, mentre que el salari mitjà de les persones joves entre 16 i 25 anys és de 8.336 euros bruts anuals, i de 16.998 euros bruts anuals en la franja d’edat de 25 a 29 anys. Remarca que la conclusió d’aquestes dades és que la ciutat està expulsant les persones joves, i confirma que davant d’aquesta situació han percebut una manca manifesta de lideratge polític per encetar un debat ampli i en clau constructiva amb els grups de l’oposició, i assenyala que tan sols han estat convocats a una reunió amb tots els agents, a la qual se’ls ha convidat a participar mitjançant un formulari. 7022 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Entrant en el contingut del pla, opina que hi ha qüestions encertades, com ara el plantejament de proactivitat de l’administració, però no es volen estar de fer-hi algunes aportacions. Apunta, en primer lloc, que hi troben a faltar programes d’acompanyament i seguiment de les persones joves de forma individualitzada. Puntualitza, també, que cal repensar la FP dual a fi d’adaptar-la al teixit productiu, i analitzar quines àrees municipals poden oferir programes de FP dual que compleixin amb l’objectiu d’actuació posterior de les persones joves, tal com ha proposat el seu grup en més d’una ocasió. Afegeix que s’ha de parlar d’economia col·laborativa, que en cap moment se cita en el pla, i que cada vegada té més importància i efectes positius. Diu que tenen clar que la ciutat ha d’apostar per un model de reindustrialització en sectors d’alt valor afegit, tot i que la realitat és que el 30% del PIB prové del turisme i del comerç, de manera que l’anàlisi de les dades dels salaris mitjans en subsectors econòmics conclou que, aquests dos sectors, són els que tenen salaris mitjans pitjors. Planteja la qüestió, per tant, de com s’ho faran per atraure laboralment cap a aquests sectors. Pel que fa a la governança del pla, diu que hi troben mancances remarcables, i confia que els grups municipals, els agents econòmics cooperatius, socials i solidaris puguin participar en la comissió permanent prevista. I, finalment, adverteix que cal treballar accions concretes que no han vist detallades en el document adreçades als col·lectius de persones LGTBI, amb discapacitat, amb problemes de salut mental i persones migrades, sense oblidar mai l’escletxa salarial entre dones i homes. Conclouen de tot plegat que manca molta voluntat de diàleg amb l’oposició i una aposta política ferma per acarar molts dels debats que aquí s’han apuntat. El Sr. Mulleras comença la seva intervenció expressat el rebuig a la violència contra les dones. Dit això, destaca que l’atur continua sent el problema principal de la ciutadania de Barcelona; el problema prioritari per a molts col·lectius, entre els quals el de les persones més grans de 45 anys, per a les persones a l’atur de llarga durada, i també per als joves. Fa avinent que s’ha produït una disminució lleu de les xifres d’atur juvenil els darrers temps, però continua sent molt remarcable entre els joves. Concreta que una altra dada important que reflecteix la mesura de govern és el col·lectiu dels anomenats ni-ni, aquells joves que ni estudien ni treballen, i que continua en un 11,4% a Barcelona. Considera que cal parar una atenció especial a aquest col·lectiu, ja que la primera condició és tenir feina, de manera que cal esmerçar tots els recursos necessaris perquè trobin aquesta primera ocupació. Posa en relleu que el govern d’Espanya ha posat tots els recursos i ha estat una de les seves principals prioritats la lluita contra l’atur, per a la qual cosa és essencial l’estabilitat a fi de generar economia, llocs de treball i oportunitats, també per a les persones joves. Altrament, adverteix que la incertesa és una trava per a l’activitat econòmica, per a la creació d’ocupació i també suposa un obstacle d’incertesa jurídica i política per crear llocs de treball per als joves. Fa notar que la qualitat de l’ocupació també es reflecteix en qüestions com tenir un contracte indefinit, poder optar a la formació permanent i obtenir la conciliació entre la vida laboral i la familiar. Assenyala que el seu grup també considera que no es pot plantejar una política d’ocupació a l’empara del paternalisme de la subvenció, i entenen que s’ha d’ajudar a crear condicions per generar l’activitat econòmica; s’han d’augmentar les oportunitats per als joves emprenedors, i diu que tenen el convenciment que aquesta administració pot fer molt per crear oportunitats per a aquest col·lectiu, i fa notar que en el pla que els presenten no apareix cap mesura d’ajuda als nous emprenedors. Afegeix que aquest pla sembla una continuació dels plans de formació tradicionals, i que no s’ha d’oblidar que a l’hora de buscar feina calen eines adequades. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7023 La Sra. Rovira fa un seguit de consideracions referides al contingut del pla i, en primer lloc, apunta, quant a l’anàlisi, que troben a faltar que no es vagi a les arrels de la situació de precarietat i atur que es viu a Barcelona, que no es parli de la diferència entre atur i atur registrat, ni que tampoc es faci una anàlisi exhaustiva de la precarietat. Insisteix que cal anar a l’origen de les causes de la situació a fi de poder afrontar polítiques valentes que capgirin l’estat de coses actual. Així doncs, apunta que en el pla hauria calgut posar èmfasi en les dones joves, en les persones migrades, en els col·lectius més vulnerables i treballar des d’una perspectiva integral de les diferents realitats del jovent. Pel que fa a la participació de la gent jove en l’elaboració del pla, entenen que no ha estat inclusiva, i constaten que hi ha un gran nombre d’experts i persones adultes, però que, una vegada més, es fan polítiques de joventut excloent-la. Altrament, consideren que s’hauria d’haver fet una crida al jovent a participar en la redacció del conjunt del pla, no només en aquells apartats que decideix el govern, essencialment per la institucionalització i continuisme que pateixen certs col·lectius. Per tant, creuen que a banda d’aquesta crida també s’hauria d’haver fet un esforç per acudir als centres laborals i preguntar quina és la realitat de les persones joves, així com esbrinar les causes de la precarietat, i pensar conjuntament quines solucions efectives es poden implementar. Finalment, en referència a les mesures concretes que es presenten, comproven novament que es continuen buscant solucions individuals a problemes que són col·lectius. Afegeix que això mateix també és aplicable a les mesures que es presenten adreçades als col·lectius amb diversitat funcional i LGTBI, en què s’adopta una posició paternalista i victimitzadora dels col·lectius esmentats. Remarca que un fet que els ha sorprès molt negativament ha estat la inclusió de la mesura titulada “Incloure la perspectiva de gènere”, perquè consideren que això s’hauria fet en el procés d’elaboració del pla, i no incloure-la com un apèndix. Manifesta el parer del seu grup que l’Ajuntament no hauria de centrar la seva activitat a donar distintius a les empreses, o recomanacions amb l’objectiu que no precaritzin, sinó que directament hi hauria de trencar les relacions i fomentar l’empoderament juvenil a fi que, de cada lloc de treball precaritzat en aquestes empreses, en facin una trinxera de lluita col·lectiva. Subratlla, en aquesta línia, que l’Ajuntament no ha fet els deures pel que fa a la precarietat que, com a administració, genera; i denuncia que ara com ara aquest ajuntament és una màquina de generar precarietat, tal com demostren les xerrades que promovia a Barcelona Activa per part de personal de McDonald’s en centres cívics, i també ho constaten amb el conjunt de joves que treballen en el sector educatiu de la mà de diferents empreses que gestionen serveis essencials a la ciutat i que no garanteixen les condicions laborals dignes. En conseqüència, assegura que esperaven un pla que fomentés la participació, l’empoderament i que combatés d’arrel la precarietat a què està exposat el col·lectiu de persones joves a Barcelona. Manifesta que són conscients que l’Ajuntament podria col·laborar en la lluita d’aquest jovent intensificant les inspeccions de treball, entre altres coses, i valoren que el pla presentat es queda molt curt. La Sra. Andrés fa avinent que aquest pla neix amb tota la vocació de ser millorat mitjançant les eines de gestió i seguiment de què disposa. Confirma que hi han participat quaranta entitats juvenils i dos-cents joves a títol individual; així com que els grups municipals han disposat de temps per fer-hi aportacions, tot i que reconeix que tal vegada ha estat massa curt, però ho justifica dient que prioritzaven l’aprovació del pla a fi que formi part del pressupost 2017. Se suma a la demanda del grup d’ERC sobre la FP dual, i demanen al govern de la Generalitat que efectivament hi aposti, atès que no és competència municipal. Agraeix al grup del PP les seves aportacions sobre emprenedoria i ocupació juvenil, però els convida a ajudar-los a recuperar els més de cinc mil milions d’euros que s’han perdut del 2011 fins ara en polítiques actives d’ocupació. 7024 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Afegeix que la inclusió de joves amb discapacitats, amb problemes de salut mental, i joves migrats és un dels eixos estratègics del pla. El Sr. Blasi fa notar a la Sra. Andrés que el Tinent d’Alcaldia l’ha tornada a deixa sola i lamenta que no hagi respost cap de les preguntes formulades. Ratifica que comparteixen els eixos que proposa el pla, tot i que consideren que en falten; com també hi troben a faltar indicadors, que eren el gran repte que s’havia exigit al Pla de xoc. Pel que fa al pressupost del pla, indica que una part important ve del SOC, i que significa un gruix important que hauria d’haver gestionat aquest ajuntament. El Sr. Sierra fa avinent a la Sra. Andrés que el pla no depèn de l’aprovació del pressupost per a l’any vinent, sinó de la voluntat que realment es vulgui combatre la desocupació en els sectors de població que han patit més la crisi, els majors de 45 anys i els menors de 23. Recorda al govern que disposa d’una eina essencial per generar ocupació com és la creació de condicions perquè tingui èxit. 2. Programa de mesures contra la contaminació atmosfèrica. La Sra. Sanz apunta, en començar, dues dades esfereïdores que de certa manera motiven la presentació de la mesura de lluita contra la contaminació atmosfèrica, i que demostren que aquesta problemàtica de primera magnitud quant a l’afectació de la salut pública, que requereix moltes actuacions per acarar- la. Concreta que aquestes dues dades són les 3.500 morts prematures anuals de persones que habiten en el marc de l’àrea metropolitana de Barcelona, i l’afectació negativa en el desenvolupament i maduració neurològica que la contaminació provoca en els infants de la ciutat escolaritzats en centre molt propers a la xarxa viària bàsica de circulació. Remarca que ambdues dades estan comprovades i contrastades per diversos estudis científics que confirmen que la contaminació és un dels problemes principals de Barcelona. Recorda que van crear la Taula contra la contaminació atmosfèrica fa un any, en la qual es van comprometre a presentar un protocol d’actuacions i, també, avançar en altres mesures. Precisa que en aquest programa plantegen el protocol d’actuacions per a emergències, i més de cinquanta propostes estructurals per treballar la problemàtica de la contaminació atmosfèrica. Fa avinent que el pla ha estat elaborat amb la concurrència d’un grup cientificotècnic, compost pels millors investigadors dels centres de recerca públics de la ciutat, i també pels serveis tècnics municipals, als quals aprofita per agrair en la seva participació. Afegeix que també han establert línies de treball conjuntes amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona i amb la Generalitat. Puntualitza que fa pocs dies, en aquesta línia, l’Àrea Metropolitana va explicar les recomanacions que feia als ajuntaments de l’àmbit, mentre que amb la Generalitat s’ha establert una taula conjunta amb les administracions locals per tirar endavant propostes. Conclou, per tant, que amb aquesta mesura de govern proposen un pla integral d’actuacions caledaritzades, un total de cinquanta-vuit, i amb un pressupost entorn dels vuitanta-tres milions d’euros, a fi de reduir les emissions contaminants i per acarar les situacions d’emergència puntuals. Indica que es proposen diversos eixos d’actuació, entre els quals destaca la proposta de restricció de la circulació dels vehicles més contaminants –vehicles de benzina matriculats abans del 2000, o els diesel d’abans del 2006–. Puntualitza que la contaminació atmosfèrica a Barcelona és un problema estructural, de manera que l’objectiu és d’assolir mesures de llarg recorregut que permetin disminuir les emissions; per aquest motiu, concreta que a partir del 2020 es restringirà la circulació dels vehicles més contaminants, acompanyant-ho d’un estudi que, a partir del 2017, avaluarà com va fluctuant el parc circulant de la ciutat a fi de determinar quins són aquests vehicles. En aquest àmbit, destaca que NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7025 un aspecte clau és la coordinació amb altres administracions per incrementar l’ús del transport públic a l’àrea metropolitana. Finalment, destaca que el 2017 s’iniciarà, juntament amb l’Àrea Metropolitana, un programa de substitució de vehicles molt contaminants a canvi de la promoció de la modalitat de transport públic. Conclou que aquest seguit de mesures que proposen van encaminades totes a resoldre la greu problemàtica de salut pública que pateix Barcelona, i que són abordades des de diverses perspectives, entre les quals el reforç del transport públic i la pacificació d’àmbits urbans. Confirma que estan convençuts que amb les propostes dels grups municipals, i també les de les plataformes sorgides en defensa de la qualitat de l’aire o de l’ús del transport públic, podran millorar aquest programa. Aprofita per destacar que, recentment, la Societat espanyola de Pneumologia pediàtrica ha recomanat que altres ciutats de l’estat també impulsin propostes com les de Barcelona. La Sra. Vila valora que la mesura de govern està carregada de bones intencions, però el seu grup entén que està mancada de valentia política per abordar el problema d’origen de la ciutat. Precisa que el principal causant de la contaminació atmosfèrica a Barcelona és, en gran part, la mobilitat interior, però especialment als desplaçaments diaris d’entrada i de sortida de la ciutat, i destaca que en la mesura no es fa cap referència explícita a què s’estigui abordant aquesta qüestió en clau metropolitana. Observa que el conjunt de propostes que plantegen amb aquest programa, moltes de les quals encara per concretar, no estan basades en l’estudi de la mobilitat de persones i mercaderies a la ciutat. En aquest sentit, creu que els experts amb qui ha contactat l’Ajuntament no han tingut temps suficient per analitzar aquesta qüestió. Apunta que allò que han trobat més greu és que el govern proposi mesures sense haver analitzat els impactes negatius que poden tenir sobre la mobilitat de la ciutat en general i, concretament, en la mobilitat de les persones. Reconeix, però, que concreten el protocol que s’ha de posar en marxa en episodis puntuals d’alta contaminació, però no estan clares les actuacions per a la resta de dies. Retreu al govern generi alarma ciutadana amb informacions com la que avui mateix ha donat la Sra. Sanz sobre les 3.500 morts prematures anuals a Barcelona directament relacionades amb qüestions de qualitat de l’aire. Entén que si llancen aquesta alarma hi han de posar mesures concretes, fermes i estructurals. Això no obstant, només n’han detectat dues d’aquesta mena en el programa que presenten: el tramvia i les superilles. Remarca que la implantació de la superilla al Poblenou ha estat el fracàs més estrepitós de les polítiques de mobilitat que mai ha vist la ciutat, que s’ha reduït a pintar la calçada i convidar la gent a no se sap què. Pel que fa al tramvia, destaca que es tracta d’una estructura ferroviària que trenca i es carrega la xarxa ortogonal d’autobús i, per tant, la possibilitat d’implantar una xarxa de bus elèctric de cara al futur, i que provocarà més congestions de trànsit i, en conseqüència, més contaminació. Afegeix que el tramvia no podrà assumir tants passatgers com pretenen. Fa notar, igualment, que en la mesura ni tan sols es parla del vehicle elèctric privat. Considera, per tant, que es tracta d’un conjunt de mesures per cobrir l’expedient i legitimar projectes de l’agenda política del govern, però sense suport ni consens majoritari de la ciutadania. El Sr. Alonso valora positivament la presentació d’aquesta mesura de govern i que s’enceti un debat necessari en un assumpte tan decisiu per a la salut de les persones com és la contaminació atmosfèrica. En aquest sentit, manifesta que Ciutadans se sent, en part, promotor d’haver obert aquest debat ateses les nombroses propostes que han presentat en aquesta línia de lluita contra la contaminació, tant en aquest ajuntament com al Parlament de Catalunya. 7026 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Entrant en la concreció de les mesures que proposen, observa, en primer lloc, que es parla de les superilles com d’una eina per reduir la contaminació, i destaca que el problema rau en què amb model de superilla que han desenvolupat al Poblenou han trencat consensos i han enfrontat el veïnat. Consideren que aquesta falsa superilla que han implantat ha entorpit i dificultat el trànsit, però no serveix per eliminar vehicles en circulació, i només s’aconsegueix que els vehicles hagin de voltar encara més. En aquest sentit, aprofita per posar en valor la proposta del seu grup en relació a la necessitat de cosir la ciutat mitjançant uns eixos verds per a vianants, en considerar que aquesta seria una mesura que permetria impulsar una nova cultura de desplaçaments a peu per la ciutat. Planteja, en segon lloc, que en la mesura tampoc no es parla de tarifes de transport públic; i indica que el seu grup ha presentat una proposta en el sentit de reordenar les tarifes perquè siguin una alternativa assequible a l’ús del vehicle privat, i fins i tot han proposat que en episodis d’alta contaminació s’arribi a la gratuïtat del transport col·lectiu. En tercer lloc, es refereix a la mesura, tal vegada la més mediàtica, d’implantar restriccions a la circulació de vehicles privats, que no es començarà a implementar fins al 2020, en una altra legislatura. Fa notar que no els han donat cap explicació del motiu d’aquest termini, de manera que sospiten que s’ha triat per evitar haver d’assumir el desgast polític i traslladar la responsabilitat a un altre govern. Recapitula que, d’una banda, estan satisfets per l’obertura del debat, però, d’altra banda, adverteix que hi ha molta feina per fer encara, malgrat que aquest signifiqui un primer pas, i els demana que a partir d’ara s’hi posin de debò. El Sr. Coronas es refereix, d’entrada, a una qüestió de forma, que és que van conèixer l’existència del pla que els presenten pels mitjans de comunicació, abans que es convoqués la taula per la contaminació de l’aire, que és l’òrgan encarregat de valorar totes aquestes estratègies. Consideren, altrament, que l’ordre hauria d’haver estat invers i confien que així sigui en ocasions futures. Això no obstant, apunta que el seu grup fa una valoració positiva d’aquest programa de mesures contra la contaminació atmosfèrica, atès que es tracta, sense cap mena de dubte, d’un problema principal a Barcelona i la seva àrea metropolitana i que afecta considerablement la salut de les persones. Indica que precisament per això consideren que cal establir un seguit d’actuacions de caràcter estructural més enllà del que s’ha fet fins ara. Tanmateix, diu que es queden amb la sensació que es queden curts, i que estan encara a mig camí de la solució. Addueix que cal tenir present que tenen un pla de mobilitat urbana, que finalitza el 2018, que contempla elements com les superilles, i veuen poc viable el seu desplegament en aquest termini, tot i que fer-ho és imprescindible per reduir del 21% el nombre de vehicles circulant per la ciutat. Alerta, també, que difícilment avançaran en els objectius plantejats si quant a la mobilitat metropolitana el més calent és a l’aigüera. Diu que els sembla bé la proposta de limitar la circulació dels vehicles més contaminants, però assenyala que cal avançar en aspectes com el park and ride, vinculats a estacions de ferrocarril, i cercant utilitat a les aparcaments infrautilitzats, per exemple a la T-2 de l’aeroport o a la zona esportiva del FC Barcelona. Afegeix que això també depèn de la millora de la xarxa de rodalies i el reforç del transport interurbà. Apunta la conveniència de reforçar el servei de bus interurbà amb carrils directes per la Meridiana que enllacin amb La Sagrera i Glòries, així com també la necessitat de millorar el hub de transport de la Diagonal, i la millora de la intermodalitat. Manifesta que consideren que tampoc no es fa una aposta decidida pel vehicle elèctric en aquesta mesura de govern, ja que no existeix una xarxa adequada de punts de recàrrega ràpida, ni es fixen avantatges fiscals concretes per a aquest tipus de vehicles que, remarca, són eines bàsiques per disminuir la contaminació i avançar cap a una mobilitat més sostenible. En aquest sentit, fa notar que si es comparen amb ciutat com Amsterdam o Copenhaguen, on la xifra està propera al 20%, s’adonaran que, a causa de la mala oferta de recàrrega, a Barcelona només NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7027 es ven un 0,2% de vehicles elèctrics. Puntualitza que també es refereix a la bicicleta elèctrica, i el problema és que ara com ara no hi ha aparcaments segurs. El Sr. Mulleras considera que tothom està d’acord a lluitar contra la contaminació atmosfèrica, i entén que les discrepàncies arribaran quan es comenci a concretar la manera de fer-ho. Creu que el govern confon la lluita contra la contaminació amb la guerra contra el vehicle privat, amb la promoció de les superilles, que tots els veïns rebutgen, i amb el foment d’un tramvia que també ha estat refusat per la majoria de la ciutadania mitjançant una consulta feta fa uns anys. Subscriu plenament que cal disminuir tots els elements contaminants, també el nombre de vehicles, però tan sols els que contaminen, que no són tots; igualment, assenyala que també s’ha d’anar cap a la minoració de les activitats contaminants. Al·lega que cal apostar pels vehicles elèctrics, obviats en aquesta mesura de govern. Altrament, afirma que el seu grup està per la promoció de les ajudes directes per a la compra d’aquesta mena de vehicles, i adverteix que no es pot popularitzar el vehicle elèctric si no es posen les condicions adequades perquè es pugui utilitzar, per a la qual cosa es requereix un pla d’electrificació dels aparcaments públics i privats. Afegeix que també és indispensable la millora del transport públic, amb més qualitat i a menor preu, per aconseguir que es prescindeixi del vehicle privat per als desplaçaments urbans. Reitera, però, que el govern basa tota la seva estratègia de lluita contra la contaminació atmosfèrica en la guerra contra els cotxes, en les superilles i en el tramvia, i en el que anomena polítiques “ecopijes”, com exemplifica el fet de pagar 81 milions d’euros per un carril VAO-bus al Vallès que té un ús absolutament testimonial; també anunciar a un milió de ciutadans que el 2020 no podrà agafar el seu vehicle si té més de setze anys en el cas que sigui de benzina, i deu anys si és de motor diesel. Pregunta si creuen que qui té un vehicle d’aquestes característiques no se’l canvia perquè no vol, i no se’ls acut pensar que potser no pot. Per tant, considera que allò que s’haurien de plantejar és ajudar aquestes persones, moltes de les quals autònomes o de petites i mitjanes empreses, perquè puguin canviar els vehicles obsolets. La Sra. Lecha manifesta que han rebut satisfactòriament aquesta mesura de govern, i diu que no té intenció de repetir les greus conseqüències per a la salut de la ciutadania que provoca la contaminació crònica que pateix la ciutat i l’àrea metropolitana. Posa en valor que, per primera vegada, es diagnostiquen els nivells de contaminació urbans com a alts i sostinguts, diaris, i que els episodis puntuals són infreqüents. Així doncs, es constata que es tracta d’un problema cronificat. Diu que també els satisfà que algunes de les aportacions del seu grup s’hagin incorporat a la mesura, o bé que hagin estat considerades en la taula contra la contaminació atmosfèrica. Per tant, reitera que celebren que per primera vegada es plantegin un seguit de mesures per assolir uns nivells acceptables de qualitat de l’aire. Lamenta que amb el temps de què disposen per fer aquesta intervenció no puguin entrar a valorar detalladament les mesures proposades en el programa, però aprofita per esmentar alguns aspectes puntuals. En primer lloc, tal com van expressar a la taula contra la contaminació, repeteix que és preocupant que en aquesta mesura no es faci cap referència a l’anàlisi de la repercussió de la massificació turística de la ciutat, que a parer seu és una de les causes fonamentals de contaminació ambiental. Precisa que Barcelona rep anualment trenta milions de visitants, segons dades municipals, la meitat dels quals hi pernocta i la resta són visitants diürns que majoritàriament es traslladen per la ciutat en autocar, a la qual cosa cal afegir els quinze milions de visitants que arriben a l’aeroport molts dels quals es traslladen a la ciutat amb transport privat. Remarca que a Barcelona hi ha dues-centes seixanta places fixes d’aparcament per a autocars –existeix llista d’espera per aconseguir-ne–, totes situades en punts estratègics de la ciutat, altament concorreguts i contaminats, com és el cas de la 7028 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 plaça de Catalunya, el Zoo, les Drassanes, el passeig de Gràcia i el de Colom, la Sagrada Família i Les Corts, on els veïnats pateixen diàriament les conseqüències d’aquesta mena vehicles que, molt sovint, no apaguen el motor. Afegeix que en la mesura tampoc no es fa esment dels grans esdeveniments, entre els quals el Mobile World Congress, que enguany va coincidir amb un pic d’episodi contaminant i amb una vaga de metro, que va implicar l’increment dels serveis mínims, però ningú no es va qüestionar la flota de vehicles que prestava servei als congressistes. Es pregunta si cal esperar al 2020 per implantar algunes d’aquestes mesures; i manifesta que la ciutadania ha de contribuir a aconseguir una ciutat neta, amb uns nivells baixos de contaminació. Això no obstant, entenen que les mesures proposades pel govern tornen a carregar la solució en les espatlles de les classes populars, ja que canviar de cotxe no està a l’abast de tothom, i cal implantar mesures quant a la tarificació i l’ampliació del servei de transport públic. Proclama que no es pot obviar que el capitalisme és el depredador del Planeta, i cal qüestionar el model de ciutat capitalista neoliberal. Per tant, manifesta que consideren que les mesures plantejades amb aquest programa ignoren molts aspectes essencials. La Sra. Sanz agraeix les propostes i les intervencions dels grups municipals, moltes de les quals s’aniran treballant i implementant, tal com ja van anunciar en el marc de la taula de treball, com ara tot allò que fa referència al vehicle elèctric, i que remarca que s’ha d’impulsar conjuntament amb altres administracions. Com apuntava la regidora Lecha, també tenen en compte els aspectes de mobilitat turística, que són clau a l’hora de plantejar actuacions. Respon a la referència que ha fet el Sr. Mulleras sobre els vehicles afectats per la mesura a aplicar el 2020, que el criteri l’ha fet la DGT, que els tipifica amb un seguit d’etiquetes. Finalment, posa en valor el fet que és la primera vegada que Barcelona presenta un pla d’aquest nivell. El Sr. Alonso entén que ha quedat molt clara l’existència de consens quant a què cal resoldre el problema de la contaminació. I també que és fonamental promocionar i millorar el transport públic com alternativa de qualitat al transport privat. c) Informe 1. La Salut a Barcelona 2015. La Sra. Ortiz presenta l’informe anual de salut a Barcelona, que qualifica de molt valuós, atès que no tan sols tracta de l’estat de salut de la ciutadania, sinó que també aporta dades precises de la manera de viure dels barcelonins i les barcelonines, de manera que resulta un gran indicador sintètic del grau de benestar. Remarca que aquest informe és essencial, també, per decidir les polítiques de salut, on es posen les prioritats i quines són les mesures clau que cal tirar endavant. Precisa que l’informe de l’any passat va ser el primer que va presentar una mapificació en termes de desigualtat dels principals problemes de salut que afecten la ciutadania a escala territorial, i la manera com impactaven diferentment segons els col·lectius i en barris. Destaca que aquesta metodologia va ser clau per poder decidir mesures substancials per a la reducció de les desigualtats. Posa com a exemple l’impuls en els divuit barris amb pitjors indicadors de salut, i posa en relleu que l’establiment d’un pla contra la feminització de la pobresa, el pla de barris, o el pla de salut mental responen als indicadors de l’informe. Quant a l’informe del 2015, remarca que la primera bona notícia a celebrar són els bons nivells de salut percebuts en termes generals en el conjunt de la ciutat, així com també dels indicadors referits a l’esperança de vida. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7029 Això no obstant, fa notar que l’aspecte més alarmant de l’informe, que els mou a impulsar un canvi cultural imprescindible, és el de la contaminació atmosfèrica. Concreta que aquest informe posa en relleu clarament l’increment de la contaminació de l’aire entre un 11% i 16% més que l’any anterior, cosa que significa que se superen els indicadors de la UE i els nivells de partícules en suspensió que marca l’OMS. Adverteix que l’impacte de la mala qualitat de l’aire, que afecta tots els col·lectius i territoris, en termes de salut és molt important, especialment en termes de desenvolupament neurològic, d’afeccions respiratòries i morts prematures. Puntualitza que amb això no pretenen crear alarmisme, sinó que és essencial saber-ho a fi de canviar els patrons de mobilitat, de la mateixa manera que s’han produït canvis culturals i d’hàbits, per exemple, quant al tabaquisme. Manifesta que el govern municipal ha respost aquests indicadors amb una mesura com la que han presentat en el punt anterior. Pel que fa a les desigualtats, destaca que en l’informe es valora, més que un canvi de tendència per al qual encara no ha transcorregut prou temps, que s’han estabilitzat, és a dir, que en termes generals no s’han ampliat. Reconeix que continuen existint desigualtats entre barris, atès que l’estat de salut té molt a veure amb els determinants socials; per tant, està molt relacionat amb les polítiques de salut i també en termes de drets socials, educació, habitatge i renda, i amb les polítiques laborals, que incideixen clarament en l’estat de salut. Precisa que els aspectes referents a la salut sexual apunten que s’estabilitza la incidència d’infeccions de transmissió sexual, però encara se situen a nivells massa alts, concretament les infeccions per VIH. En aquest sentit, assenyala que el govern destina recursos a dispensar material contraceptiu, formació i a escurçar els temps de diagnòstic. Quant a les addicions, posa de manifest que el més destacat és l’increment dels tractaments per consum d’alcohol, mentre que el de la resta de substàncies s’estabilitza o tendeix a davallar. En termes de salut mental, apunta que es constata l’impacte de l’atur, les condicions laborals i les desigualtats, alhora que creix l’atenció en centres especialitzats. Assenyala, en aquest sentit, que també s’ha respost des de l’Àrea de Drets Socials amb un pla de salut mental integral i transversal. Finalment, en referència als serveis sanitaris públics, indica que l’informe constata un increment del nombre d’usuaris en els districtes més desafavorits, motiu pel qual han col·laborat amb la Generalitat a fi d’establir, en el marc del conveni d’equipaments, una planificació per reobrir els serveis tancats o no disponibles. Conclou que és essencial que aquest informe de salut sigui conegut pel conjunt del consistori, atès que ha de determinar quines polítiques cal prioritzar, i els indicadors han de servir al grups per presentar iniciatives que reverteixin els indicadors negatius de l’informe. La Sra. Homs agraeix la presentació d’aquest informe, elaborat pel Consorci Sanitari i l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Addueix que l’informe palesa la tasca de manipulació de l’opinió pública, a la qual els té acostumats aquest govern. En aquest sentit, recorda que l’any passat ja van poden comprovar com es destacaven certs àmbits que tenen especial interès per a Barcelona en Comú, cosa que han constatat també amb l’informe d’enguany. Precisa que prova d’això és l’èmfasi que posa en els prestadors dels serveis sanitaris de la ciutat, si és públic o privat; així com el repartiment entre la ciutadania de l’ús de mútues privades o de sanitat pública. Observa que del present informe ha desaparegut la salut reproductiva, com si la natalitat i la demografia no fossin importants socialment. I afegeix que també els sorprenen molt les dades sobre salut mental, i que es fa una anàlisi d’aquest àmbit vinculada, bàsicament, a l’ansietat i la depressió que causa la situació laboral de les persones. Reconeix que la vida laboral incideix en el benestar de les persones, però no és menys cert que com a administració els haurien d’interessar les formes d’atenció, els índexs de curació, o de descens de la medicalització. 7030 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Afegeix que tampoc no entenen què aporta la xifra d’increment de l’atenció en l’àmbit de la salut mental, ja que no s’especifica si és perquè hi ha més persones diagnosticades, perquè la salut mental arriba a més gent o perquè l’atenció és més eficient. Diu que troben a faltar que no s’esmentin les causes de mortalitat prematura; o que en l’apartat de les addiccions no es parli del consum d’heroïna. Confirma que troben dades positives en la comparació amb les xifres contingudes en l’informe presentat l’any passat, corresponent al 2014, tot i que curiosament no s’esmenten, com ara la temporalitat dels contractes, que el 2013 era del 89%, el 2014 del 87% i el 2015 del 86%. Igualment, destaca que ha disminuït el nombre de diagnòstics de tuberculosi, i ha davallat el nombre de tractaments per addicció a la cocaïna. Això no obstant, assenyala que els interessen especialment les accions que ha preparat el govern per fer front a l’increment de les infeccions de transmissió sexual. Afegeix que també voldrien saber la seva opinió sobre el fet que les xifres de detecció VIH se situïn novament a nivells del 2013, quan el 2014 van baixar, i, sobretot, pregunta què tenen previst de fer. Remarca que la qualitat de l’aire, novament, torna a mostrar valors fora dels legalment establerts; però pregunta si el resultat de les anàlisis en què es basa l’informe s’ha fet en totes les estacions de mesura de què disposa la ciutat. Pregunta, igualment, per quin motiu no apareixen en l’informe els mapes que constaven en informes d’anys anteriors que tractaven les diferents temàtiques per colors, i en aquest informe tan sols s’ha inclòs el mapa anomenat de privació socioeconòmica i indicadors de salut. Diu que arriba a la conclusió, per tant, que el govern ha esmerçat esforços per transmetre la idea que la dificultat dels moments actuals comporta unes conseqüències molt negatives sobre la ciutadania. Reconeix que els temps no són fàcils, però entén que també poden trobar coses que influeixin positivament en la vida i la salut de les persones. Demana per què insisteixen, altrament, en la negativitat i l’enfrontament entre territoris; i suposa que rau en què Barcelona en Comú governa gràcies a la desesperança de la gent, a vendre que liderarà la revolució que farà que tot canviï. Admet que amb aquesta formació han canviat moltes coses, però també són la prova que no tots els canvis són per millorar. La Sra. Barceló també agraeix la realització d’aquest informe al personal tècnic de l’Agència de Salut Pública. Dit això, manifesta que el govern municipal avui ha perdut una oportunitat ja que, a banda de presentar unes dades descriptives, considera que l’informe hauria d’haver anat acompanyat dels programes que ha aplicat el govern, i una avaluació dels aspectes que han funcionat bé i dels que cal millorar. Diu que hi ha dades en aquest informe que preocupen el seu grup; i molt més enllà dels indicadors sobre la contaminació atmosfèrica, els sembla greu que a Barcelona hi hagi més de vuitanta-vuit mil persones més grans de 65 anys, i que no es mencioni en l’informe que hi ha més sis mil persones que esperen una plaça en una residència, i més dues mil en centres provisionals. Afegeix que els preocupa que no es faci referència al benestar social, que és una variable que sí que apareixia en l’informe de l’any passat. I també lamenten que en aquest informe descriptiu no es faci esment dels hàbits de la ciutadania, entre els quals les hores de son, la pràctica esportiva, la conciliació de la vida laboral i familiar o l’ús de les noves tecnologies, en el sentit que el seu ús patològic ben bé s’hauria d’incloure en l’apartat de les addiccions, tal com van suggerir l’any passat. Continua dient que troben a faltar que es parli de les dificultats de les persones amb diversitat funcional, algunes de les quals no es poden desplaçar per la ciutat perquè els autobusos de barri no estan adaptats o no els funciona la rampa d’accés. Diu que els preocupen força les dades de salut mental, en constatar l’increment del nombre de consultes entre els col·lectius d’infància, adolescència i joventut; també les dades de suïcidis i d’autolesió. Per tant, adverteix que és urgent implementar mesures en l’àmbit de la salut mental. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7031 Reconeix que els informes descriptius són necessaris però, com deia abans, han de servir per passar a l’acció i, a més, fer una avaluació dels programes en marxa. Igualment, subratlla que per a l’abordatge de la salut és essencial la reforma dels serveis socials, que demana al govern que impulsi i que els la presenti. També destaca la necessitat d’agilitar els tràmits, i recorda al govern que, des del Consorci Sanitari, té l’oportunitat d’exigir més transparència, ja que la ciutadania té tot el dret a saber quina és la llista d’espera en qualsevol serveis social públic. Fa avinent, a tall d’exemple, que el pla comunitari Besòs-Maresme ha posat un anunci per fer saber que necessita algú que pugui acompanyar tres matins a la setmana una persona a un centre de dia. Valora la importància d’aquestes accions ciutadanes que demostren que Barcelona és una ciutat altruista i solidària, però alerta que no poden delegar la responsabilitat que pertoca als polítics en la ciutadania. En conseqüència, confirma que esperen que el govern posi en marxa els programes urgents per acabar amb les desigualtats socials, que els presentin al consistori avaluats, i que no delegui en la ciutadania allò que és responsabilitat seva. La Sra. Benedí agraeix a l’Agència de Salut Pública, i a la seva delegada, l’elaboració de l’informe de salut, en el qual es torna a posar de manifest que els nivells socioeconòmics afecten directament la ciutadania. S’hi constata que la millora en els divuit barris de la ciutat amb major problemàtica és d’un 58,8%, mentre que en els cinquanta-cinc barris restants milloren d’un 60,3%. Indica que els indicadors de salut continuen sent més desfavorables entre els grups de població més vulnerable; i el mateix succeeix amb la taxa de mortalitat, que tot i que continua la tendència decreixent, està condicionada per algunes causes que han augmentat com ara el tumor de pulmó en dones de 45 a 74 anys, així com per la demència senil en persones de 75 anys o més. En aquest sentit, considera que cal continuar estenent els projectes Radars i Vincles, i cal concentrar els esforços en els barris de la ciutat on hi visqui més gent gran sola i amb major risc d’exclusió social; així com també apunta la necessitat d’adoptar perspectiva de gènere a l’hora d’abordar aquestes problemàtiques. Centrant-se en l’impacte de la contaminació, es refereix al fet que les partícules en suspensió són el problema ambiental més greu per les seves notables repercussions en la mortalitat prematura per causes respiratòries i cardiovasculars, així com d’afectacions del sistema nerviós central i el desenvolupament neurològic dels infants. Addueix que tal vegada no són prou conscients tots plegats de la magnitud d’aquest problema, i tenint en compte la mitjana de diferents contaminants, l’índex global de Barcelona se situa entorn de 70, xifra que la converteix en la cinquena ciutat més contaminada d’Europa. Observa que tot i que l’informe fa referència al 2015, ja disposen de dades que demostren que al llarg del 2016 la qualitat de l’aire a Barcelona ha empitjorat respecte a l’any anterior, especialment pel que fa al diòxid de nitrogen i a les partícules en suspensió; així, els nivells d’aquests paràmetres es mantenen majoritàriament per damunt del llindar recomanat per l’OMS, i precisa que les estacions on es detecten més superacions són les de Poblenou, l’Eixample i Gràcia. Alerta, per tant, que la ciutat ha de prendre mesures immediates, com ara la renovació de la flota d’autobusos, i traspassar certes línies vermelles com la limitació de la velocitat en els accessos a la ciutat, i reduir l’ús del vehicle privat; i per fer-ho, fa notar que calen actuacions valentes i implementar el Pla de mobilitat definitivament. Quant al consum d’alcohol, empra el lema “Amb l’alcohol menys és millor”, impulsat per la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, ja que segons dades del mateix departament, un de cada quatre joves d’entre 14 i 18 anys declara haver consumit alcohol, almenys una vegada, els darrers trenta dies; i remarca que el més preocupant de tot és que l’edat d’inici de consum de begudes alcohòliques està sobre els 12 anys. Considera que davant d’aquesta situació s’imposa dissenyar programes educatius, i actuar principalment en la preadolescència, abans que s’instauri 7032 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 l’hàbit, i ajudar aquest grup de població a acarar l’enorme pressió que exerceix el grup. La Sra. Esteller agraeix en nom del seu grup aquesta informació i la feina que hi ha al darrere per part de l’Agència de Salut Pública. Això no obstant, demanen que l’informe es tradueixi en accions per part del govern a fi d’incidir en conductes que moltes vegades tenen conseqüències en la salut, i molts altres factors externs que hi incideixen. I afegeix que també caldria una avaluació de l’informe anterior. Manifesta que els preocupa l’evolució de la demografia de Barcelona, que demostra que s’està reduint la població entre 15 i 44 anys, aproximadament un 10% els darrers deu anys. Entenen que, en aquest sentit, cal incidir en polítiques de facilitació de la natalitat, i des d’aquesta perspectiva reclamen que el govern doni molt més suport a les famílies, que són pràcticament obviades en les polítiques socials municipals; i afegeix que moltes de les iniciatives que en aquesta línia ha proposat el seu grup no han estat admeses. Contràriament, destaca que l’informe palesa que hi ha moltes més persones en la franja d’edat entre 65 i 75 anys a la ciutat que viuen soles, fet que implica més exigència per part d’aquesta administració en la intensificació de mesures per garantir-los més qualitat de vida, i apunta que els sorprèn que només el 10% del programa sanitari d’atenció domiciliària hi està adreçat; així com també subratlla que és important que es doni sortida a les llistes d’espera en aquest àmbit: vuit mil persones, sis mil de les quals en primera opció. Remarca que, en atenció primària, un 21% de persones no reben assistència abans de quaranta-vuit hores, i recalca que el govern no els proporciona les llistes d’espera que superen els cent vuitanta dies, ni les quirúrgiques, que aprofita per reclamar novament. En l’àmbit del consum de drogues, alcohol i altres addiccions entre els joves, en què s’ha constatat un increment d’intoxicacions, els preocupa que en l’informe pràcticament no es faci esment del cànnabis, i alerta que el seu consum no es pot banalitzar i s’ha de fer pedagogia sobre les conseqüències negatives que té per a la salut. Lamenta, també, que no se’ls informi de les mesures preventives que s’estan adoptant per evitar l’obesitat entre els més joves, així com els trastorns alimentaris com l’anorèxia o la bulímia. Finalment, es refereix a les dades preocupants en l’àmbit de la salut mental que apareixen en l’informe, entre les quals l’índex de suïcidis, i sobre les quals s’ha d’actuar amb decisió. La Sra. Rovira valora el fet que, un any més, puguin disposar d’una anàlisi sobre les diferents realitats a Barcelona pel que fa a la salut; i novament constaten que, malgrat que milloren alguns indicadors, les desigualtats entre barris continuen estables. Per aquest motiu, entenen que més enllà d’enumerar els diversos resultats presents en l’informe, cal abordar les causes de la situació i, en conseqüència, fer una reflexió, tant el govern com la resta de grups municipals d’aquest consistori. Precisa, en aquest sentit, que les formacions polítiques presents en aquesta cambra, des de diferents institucions han defensat un model de salut determinat que els ha portat a la situació actual. Dit això, analitza un seguit de mancances detectades en l’informe. Així, afirma que les dades de desigualtat són conseqüència de diferents factors, de manera que, en primer lloc, s’imposa abordar els determinants socials de la salut, les circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen, a més del sistema sanitari que les proveeix, i entendre que tot plegat té una relació directa amb l’estat de salut. Insisteix que cal comprendre la relació directa entre els fets estructurals, els determinants socials, el gènere i l’estat de salut de les persones. En aquest sentit, fa notar que en l’informe les desigualtats entre classe es presenten de manera totalment insuficient, i amb uns indicadors de salut molt restringits, o que NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7033 directament ni apareixen, com ara els ingressos, la classe social o la jerarquia que s’ocupa en l’àmbit laboral. Destaca que cal ser conscients els processos productius directes i indirectes constitueixen l’eix de determinació principal de les relacions socials, i també determinen l’estat de salut de les persones. Així, per conèixer l’estat de salut dels veïnes i veïnes de Barcelona, indica que es pot calcular prenent de guia la fondària de les arrels del capitalisme en relació als tres aspectes que poden proporcionar benestar i qualitat de vida, que són el treball, els serveis públics i el sistema de pensions. Quant al treball, fa notar que ja coneixen la situació de l’ocupació a Barcelona, que es palesava en el darrer Baròmetre i que està en l’ordre del dia de les revindicacions de les persones treballadores; en referència als serveis públics, al·lega que com més arrelades estan les concepcions neoliberals més laminats són aquests serveis, amb menor oferta i de menor qualitat en educació pública, habitatge, transports públics; i denuncia que en moltes ocasions els serveis públics situen el lucre per davant de les necessitats de les persones i no els garanteixen un accés universal. Per tot plegat, insisteix que un moment d’excepcionalitat sanitària com el present, llistes d’espera en creixement, pèrdua d’equitat en l’accés al sistema, onze anys de diferència quant a l’esperança de vida entre els barris de la ciutat, i uns indicadors de salut de la gent treballadora cada vegada més preocupants requereix urgentment mesures excepcionals que vagin a l’arrel del conflicte. La Sra. Ortiz tanca les intervencions d’aquest debat posant de manifest que l’informe de salut fa trenta-dos anys que es presenta amb el mateix format de dades, per tant, no hi apareixen mesures, que són la resposta a l’informe; afegeix que tampoc no es fa una avaluació, sinó una comparació respecte al de l’any anterior. Feta aquesta precisió, replica a la regidora Homs que li fa la sensació que allò que no li agrada és la transparència; recorda que es tracta d’un informe fet per professionals de l’Agència de Salut Pública i del Consorci Sanitari, i observa que, tal vegada, en el mandat anterior s’amagaven indicadors rellevants en salut com les desigualtats o sobre la prestació dels serveis. C) Part Decisòria / Executiva Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 2. Adoptar, en l'exercici de les competències reservades a l'Ajuntament com a soci únic de la Societat Privada Municipal Barcelona Cicle de l'Aigua, SA, els acords següents: Primer. Designar el Sr. Frederic Ximeno Roca membre del Consell d'Administració de la Societat Barcelona Cicle de l'Aigua, SA, en substitució de la Sra. Eva Herrero Alonso. Segon. Establir que el termini de designació del conseller que es nomena serà l'establert en els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. Tercer. Facultar indistintament el President i el Secretari del Consell d'Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d'errors materials en cas necessari. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, Ciurana, Ardanuy, Martí i Blasi i de les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i de les Sres. Mejías i Barceló, dels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i de la Sra. Esteller, i també del Sr. Garganté i de les Sres. Lecha i Rovira. 7034 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Tot seguit es dóna per aprovada amb els mateixos vots, aquesta acta en la part que estrictament fa referència a l’adopció dels acords precedents, per tal d’agilitar- ne la inscripció en el Registre Mercantil. 3. Modificar els apartats primer i segon de la Disposició Addicional segona del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, aprovada pel Plenari del Consell Municipal en sessió de 14 de juliol de 2015, segons documentació que consta a l’expedient. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció del Sr. Garganté i de les Sres. Lecha i Rovira. COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT Districte de Gràcia 4. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità a l'àmbit delimitat pels carrers de l'Argentera, núms. 5 a 11 i 10 a 18, de Cambrils, núm. 12 i de la Farigola, núms. 31 a 47, al barri de Vallcarca del Districte de Gràcia, d’iniciativa municipal; trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i la Sra. Esteller. c) Proposicions D) Part d'impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal de BnComú: 1. El Plenari del Consell Municipal acorda: - Garantir l'accés universal i assequible a l'aigua i el sanejament, prioritzant els usos domèstics i ambientals. - Obrir una línia de treball en el marc de l'Ajuntament envers la gestió pública directa i integral del cicle de l'aigua, valorant sempre la seva oportunitat, pertinència i viabilitat, tant tècnica com econòmica, social i ambiental. - Dotar pressupostàriament aquesta línia de treball per elaborar els informes tècnics i/o jurídics necessaris, així com mantenir informats tots els grups municipals dels avenços. - Dins d'aquesta línia de treball, incloure una anàlisi específica per a promoure noves formes de funcionament que garanteixin la transparència, la informació, la rendició de comptes i la participació ciutadana efectiva. La Sra. Alcaldessa assenyala que, com ja han estat informats els grups, la primera i la darrera de les proposicions que consten a l’ordre del dia, presentades pels grups de Barcelona en Comú i la CUP respectivament, fan referència ambdues a la gestió de l’aigua, motiu pel qual tots dos grups han estat d’acord a fer-ne un debat conjunt, tot i que es votaran separadament. Precisa que s’han ajuntat els temps d’ambdues proposicions. El Sr. Badia, que intervé com a ponent de la proposició presentada per Barcelona en Comú, indica que la presenten, en primer lloc, arran de la sentència judicial de 5 d’octubre de 2010, que diu textualment que no hi ha contracte de concessió entre Aigües de Barcelona i l’ajuntament de Barcelona, és a dir, que afirma que no hi ha contracte que reguli la relació de l’esmentada companyia amb aquesta administració. En conseqüència, assenyala que l’actuació d’Agbar, en qualitat de concessionària del servei, és il·legítima, i que el preu que cobra a la ciutadania per la prestació del servei és il·legal. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7035 Indica que el març de 2016, una sentència del TSJC ha anul·lat la concessió a l’empresa mixta que opera, entre altres municipis, a Barcelona; que literalment manifestava que Aigües de Barcelona no té en el seu patrimoni el dret de concessió de subministrament d’aigua en baixa per a Barcelona i la major part dels municipis de l’àrea metropolitana; afegia que no disposa de títol concessional atorgat per l’administració competent; i apuntava, també, una mala valoració d’actius, com demostrava la sentència, que es referia a què s’havia inclòs l’actiu de la concessió en el patrimoni valorat, quan l’esmentat actiu pertany a l’administració i no al concessionari. Afegeix que s’havia d’excloure la potabilitzadora de Sant Joan Despí, i el know how –cànon de coneixement–, valorat en 9,7 milions, que es repercuteix en el rebut. Continua dient, referint-se a la sentència, que assenyala que cost econòmic no està acreditat, i no consta una valorització de la xarxa, i que afegia –desmuntant el procés d’adjudicació– que no hi havia raons justificades de l’aplicació d’excepció de licitació; que no s’havien respectat els principis que regeixen la contractació pública en adjudicar directament el contracte mitjançant un procediment sense publicitat, infringint les normes. Per tant, justifica la presentació de la proposició perquè el govern municipal actual no adjudica serveis sense licitació pública, i de cap manera vol tenir serveis tan essencials com l’aigua “sense adjudicació i sense contracte” com estableix la mateixa sentència. Afegeix que la magistrada del cas Pokémon, que estudia desenes de concessions atorgades irregularment a Aigües de Barcelona arreu de l’estat espanyol, fa avinent que a aquestes altures de la investigació no hi ha dubte que l’esmentada empresa ha actuat com una veritable organització criminal, que emprava els denominats aconseguidors per subornar, mitjançant regals i favors, càrrecs polítics i funcionaris perquè actuessin en favor dels interessos de l’empresa. La mateixa magistrada concloïa que es tractava d’una política empresarial imposada per l’organització en diverses comunitats, fet que obliga a investigar conjuntament totes les branques. Subratlla que avui presenten aquesta proposició amb la voluntat d’acabar amb les ombres que planen en la gestió de l’aigua; perquè una comparativa de les tarifes feta a Catalunya demostra que la gestió privada és un 25% més cara; i fins i tot el Tribunal de Comptes en l’àmbit estatal apunta que la gestió pública és un 18% més barata, té un 23% menys de pèrdues i inverteix un 18% més en la xarxa. Repeteix que avui presenten aquesta proposició amb la voluntat d’assegurar que amb una gestió pública es podria rebaixar d’un 10% el rebut de l’aigua a Barcelona; cosa que significaria un estalvi de 29 milions d’euros de beneficis industrials i 9,7 milions de cànon de coneixement; en definitiva, es produiria un estalvi en el rebut de la ciutadania de 38,7 milions d’euros pel capbaix. Consideren que es tracta d’una rebaixa imprescindible, atès que la millor tarifa social és la que no incorpora despeses que no són necessàries; i conclou que és una resposta imperativa que han de donar a la ciutadania, que ha pogut comprovar que els darrers deu anys s’ha incrementat d’un 85% el rebut de l’aigua. Proclama, per tant, que l’aigua és un dret humà, un servei essencial i un bé comú, i que consideren la gestió pública com la millor manera de garantir la voluntat de servei públic i l’interès general. Fa notar que el procés que avui inicien ja l’han començat altres municipis i han posat de manifest les millores que significa, entre els quals París, Arenys de Munt, Berlín o Montornès del Vallès, passant per Nàpols o Hamburg. Afegeix que aquest camí també l’han iniciat Terrassa, Valladolid, i Girona ha posat de manifest la voluntat d’afegir-s’hi. Argumenta que fan aquesta proposta perquè la ciutadania ha expressat amb claredat aquesta voluntat d’una gestió pública de l’aigua en el procés de participació del PAM. La Sra. Lecha enceta la seva intervenció citant Manuel de Pedrolo: “Si l’aigua cau, tot floreix”, que ho deia perquè l’aigua és un bé escàs i valuós, imprescindible per a la vida, declarada un dret humà per l’ONU el 2010. Això no obstant, fa notar 7036 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 que l’aigua a Barcelona, i en molts altres indrets de Catalunya i de l’estat, avui és bàsicament una font de negoci milionari per a uns quants. Es refereix al control d’Agbar del subministrament domiciliari a l’àrea metropolitana, mitjançant l’empresa mixta Aigües de Barcelona, participada en un 70% per Agbar, un 15% per La Caixa i un altre 15% per l’Àrea Metropolitana (AMB); afegeix que Sorea, filial d’Agbar, juntament amb Aigües de Barcelona, participa en el repartiment de les concessions privades de la gestió de l’aigua. Plantejat aquest estat de la qüestió, fa notar que durant aquest primer any de legislatura no s’han constatat passos evidents, ni per part del govern metropolità ni del municipal, adreçats a la internalització del subministrament d’aigua en baixa, malgrat les declaracions públiques que han fet en aquest sentit alguns membres del govern municipal. Fa esment, com també ha citat el Sr. Badia, que durant aquest temps el TSJC ha dictat en primera instància la sentència que anul·la el règim d’empresa mixta creada el 2012 pel bipartit metropolità format pel PSC i CiU, que facilita el procés d’internalització del servei que actualment presta Aigües de Barcelona. Això no obstant, pel fet que ha estat recorreguda pel TS, adverteix que s’imposa garantir els passos concrets cap a la remunicipalització, encara que aquest tribunal accepti el recurs interposat per Aigües de Barcelona. Posa en relleu que la gestió de l’aigua per part de grans corporacions ha comportat la vulneració de drets de les persones, però també dels ecosistemes; i, per aquest motiu, reclamen una gestió al cent per cent pública i directa per part dels ajuntaments, ja que només així es pot assegurar un servei de qualitat. Entrant en els motius que justifiquen la proposició que presenten, remarca que mitjançant la gestió municipal del servei es pot garantir, en primer lloc, el control popular de la gestió de l’aigua, de manera que les entitats, associacions de veïns i les classes populars puguin participar en la presa de decisions i exercir un control directe sobre el preu, les inversions o el manteniment de la xarxa. Igualment, també s’assegura una aigua de millor qualitat a un preu menor, atès que amb la gestió directa, els beneficis amb què ara es lucren les empreses serviran per invertir en la millora de l’aigua i de la xarxa i uns preus assequibles. Afegeix que amb la gestió pública i directa, en comptes de la basada en els beneficis, també es garanteix el subministrament a tothom, atès que la manca de recursos no ha de ser motiu per al tall del servei. Proclama que els ajuntaments han de tenir el control directe dels béns imprescindibles per a la vida i mantenir-los al marge de la mercantilització. També destaca com un aspecte essencial la sostenibilitat ecològica que s’aconsegueix desvinculant-se del sotmetiment a la dinàmica empresarial privada; alhora que ha d’incloure la gestió dels ecosistemes i l’establiment de preus progressius per consum per a emplenar piscines o per a equipaments turístics. Es refereix, igualment, als drets laborals dels treballadors, que estaran sotmesos al règim públic, que garanteix millors condicions i menor precarietat. I, finalment, esmenta la sobirania sobre el territori, de la qual en depèn un futur estat independent, que no és possible metre els béns bàsics per a la vida estiguin en mans d’empreses privades transnacionals que es beneficien a títol privat dels aqüífers. En acabar, destaca l’increment de ciutats, regions i països que decideixen remunicipalitzar els serveis, recuperant el control públic de la gestió de l’aigua i el sanejament, i posa com a exemple, Buenos Aires, Berlín o La Paz, i a Catalunya, Mataró o Manresa. En conseqüència, llegeix la proposició que presenten avui, que inclou les aportacions d’alguns grups municipals. La Sra. Vila addueix que debaten aquesta qüestió no pas pels motius que ha al·legat el Sr. Badia, sinó perquè el govern municipal vol fer valer i implementar els seus dogmes i apriorismes sobre un model concret de gestió de l’aigua, i que es posa de manifest, per exemple, en jornades sobre remunicipalització de l’aigua i altres serveis, abans de debatre-ho abans amb els grups municipals, actitud que desmenteix la voluntat de diàleg per arribar a consensos que ha manifestat el regidor. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7037 Fetes aquestes observacions prèvies, constata la feblesa de Barcelona en Comú, que incapaç de presentar un informe o una mesura de govern, recorre a un instrument propi de l’oposició, la proposició, una eina per impulsar i controlar l’acció de govern. Precisa que aquest instrument és una declaració de principis, sense cap vinculació jurídica ni obligació de tirar endavant. Entén, per tant, que com sempre busquen un titular i una fotografia. Afegeix que també es palesa la feblesa del govern metropolità, la necessitat que ara com ara té Barcelona en Comú de tenir un text que reforci els seus postulats i posicionaments en el govern metropolità, i li retreu, també, que utilitzi el Plenari del Consell Municipal per a les seves necessitats i pels seus problemes interns. Retreu, igualment, el paper galdós del grup del PSC en tota aquesta qüestió. Manifesta, en conseqüència, que el seu grup no pensa entrar en aquest joc d’equilibris interns ni en les necessitats permanents i continuades del govern de gesticular sobre determinades qüestions, motiu pel qual emetran un vot contrari, que justifica no només per qüestions estètiques, sinó també per altres que són més de fons i perquè el govern deixa de banda en el text el principi fonamental de la solidaritat metropolitana. Fa notar que el document no té en compte que aquesta qüestió que planteja és de competència metropolitana, ni tampoc la realitat dels trenta-sis municipis metropolitans. En aquest sentit, retreu a l’Alcaldessa que, en la seva qualitat de presidenta de l’AMB, no hagi parlat amb els alcaldes dels municipis metropolitans per conèixer les seves necessitats. Afegeix que no donaran suport a la proposició perquè el govern no ha volgut dialogar ni recollir cap de les propostes que ha fet el seu grup. I, finalment, justifica el vot en contra també perquè consideren que el govern no és valent per abordar debats de fons, que requereixen grans consensos, i tan sols malda per imposar la seva visió de la realitat. Afirma que el seu grup creu que és necessari abordar com a país i com a societat, des d’aquest ajuntament i des de l’AMB, el debat sobre la gestió de l’aigua, un servei fonamental i un dret humà. Altrament, consideren que aquesta mena de debats cal acarar-los d’una manera serena i rigorosa, exempta de dogmatismes; i han de poder avaluar totes les possibilitats dels diversos models de gestió. En aquest sentit, observa que s’han esmentat un seguit de ciutats que han fet això. Precisa que l’objectiu del seu grup és aconseguir un servei de màxima qualitat a un preu més just per a la ciutadania, i lamenta que el govern no plantegi el debat partint d’aquesta base. El Sr. Alonso considera que el debat que s’ha encetat aquí sobre la gestió de l’aigua és absolutament demagògic i que parteix d’unes premisses enganyoses. Addueix, per tant, que amb la seva intervenció pretén trencar aquest marc conceptual que planteja l’elecció entre dos models que no porten enlloc. Assenyala que un és el model actual de gestió del servei, que pateix una situació de conflicte entre empreses privades i administracions, en què aquestes darreres no han complert amb les seves obligacions de defensa de l’interès públic que ha portat a una situació judicialitzada, i que entenen que cal solucionar. D’altra banda, es planteja un model idealista –batejat remunicipalització–, sense cap altra base que el convenciment que tot allò que fan les empreses privades està malament i no és ètic perquè obtenen beneficis, i que contraposen a les empreses públiques, que vénen com a perfectes. Altrament, manifesta que la qüestió no rau en haver d’optar entre una mala privatització o la remunicipalització, sinó treballar per trobar el model de gestió més eficient. En aquest sentit, proposa que el Plenari acordi crear un equip tècnic de treball per dissenyar un model de gestió de l’aigua que garanteixi, en primer lloc, el subministrament universal a tota la població; costos més baixos i preus més assequibles per a la ciutadania; la millora de la qualitat de l’aigua; i que garanteixi el menor impacte als sistemes hidrològics del territori. Diu que és conscient que no acceptaran aquest suggeriment, perquè està convençut que no són aquests aspectes que els preocupen, sinó que ja han decidit que volen aplicar la remunicipalització com si fos la panacea. 7038 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Afegeix que per trencar aquest marc demagògic i canviar un marc conceptual fals, els sembla necessari posar damunt la taula alguns aspectes objectius que sembla que s’han perdut de vista. Puntualitza, en primer lloc, que l’aigua és un bé públic i no la propietat de cap empresa, com pretenen donar a entendre determinats discursos, i remarca que la llei estableix que és competència dels ajuntaments. Indica que en el cas de Barcelona hi ha consens polític per fer una gestió metropolitana del servei, que té tot el sentit. Afegeix que el subministrament d’aigua a l’àrea metropolitana i a Catalunya està garantit per a la immensa majoria de la població. En aquest sentit, posa en valor que viuen en una part del món privilegiada, i si es dóna algun cas de pobresa extrema que impedeix el pagament d’aquest subministrament, recorda que les administracions disposen dels mecanismes i els recursos per garantir a tothom l’accés a l’aigua. Posa de manifest que els reptes que cal afrontar pel que fa a la gestió de l’aigua a l’àrea metropolitana són, en primer lloc, la resolució dels conflictes jurídics que afecten els contractes de gestió; en segon lloc, apunta que cal recuperar el lideratge públic en la gestió del servei; i, en tercer lloc, assenyala el repte de treballar en base a la sostenibilitat del sistema, reduir la petjada hídrica, garantir el subministrament en cas de sequera i millorar la qualitat de l’aigua. Tanmateix, fa notar que cal de les propostes plantejades resolen els reptes que acaba d’esmentar, atès que parteixen de prejudicis ideològics i proposen un model sense haver valorat quina és la millor solució. En conseqüència, confirma que no poden estar d’acord amb les dues proposicions presentades, i precisa que el seu vot pel que fa a la presentada per Barcelona en Comú serà d’abstenció, i en contra a la promoguda pel grup de la CUP. El Sr. Bosch apel·la al sentit comú en aquest debat, i posa en relleu que allò que pretén la ciutadania –que és qui els ha permès ser membres d’aquest consistori– és que se li garanteixi el proveïment d’aigua, de bona qualitat i, si pot ser, barata. Remarca que l’aigua és un bé comú, d’origen natural i escàs, que ha de ser assegurat i garantit per part del sector públic, i subratlla que aquesta és una de les qüestions que tenen clarament encomanades. Per tant, alerta que mai no poden renunciar al control públic de l’aigua, i entenen que hi ha consens en aquest sentit i que l’objecte de debat és el model de gestió. Manifesta que s’ha de fer una gestió eficaç, eficient i sostenible i, alhora, al màxim de pública possible. Assumides aquestes premisses, considera que totes les fórmules estan obertes. Lamenta que no s’hagi presentat una proposició unificada que fusioni les dues presentades, especialment perquè la gestió de l’aigua hauria de ser un objectiu compartit i per al qual haurien de ser capaços de bastir uns consensos amplis. Així, declara que si en algun moment arriba la mesura de govern que confien que es desprengui d’aquesta iniciativa, seria essencial arribar a un consens per assolir un acord de llarga durada sobre una qüestió que tothom té clar que pertany a l’esfera pública. Apunta que, de la mateixa manera que en el cas de la neteja viària i la gestió de residus que debatran d’aquí a una estona, és important que abans de fer passos determinats s’estudiï la viabilitat tècnica, econòmica, jurídica i social dels diferents models de gestió a fi de prendre decisions encertades i oferir un servei millor. Celebra, però, que en les proposicions, i en la majoria d’intervencions fins ara, s’hagi recuperat el concepte de gestió metropolitana de l’aigua considerant-lo central, ja que no té sentit que cada municipi vagi pel seu compte pel que fa a la gestió d’un element que no coneix fronteres com l’aigua. En referència a l’exemple de gestió de l’aigua en diverses ciutats que aquí s’han citat, precisa que en el cas de Berlín es va fer una consulta metropolitana estipulant clarament el cost de la municipalització del servei de subministrament d’aigua; i considera que seria positiu que Barcelona també estudiés aquesta possibilitat, tenint sempre present que l’aigua és un bé comú i escàs i, per tant, que ha d’estar sotmesa a un control i gestió públiques tant com sigui possible. Manifesta que, atès que entenen que aquest és l’esperit de les dues proposicions presentades, hi votaran a favor. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7039 El Sr. Fernández Díaz observa que la paraula aigua ressona en aquesta cambra com un reflex de la guerra particular que mantenen Barcelona en Comú i la CUP, que avui es materialitza en la proposició que presenta el grup de govern, que qualifica de nova gesticulació. Demana a l’Alcaldessa que, també amb aquesta qüestió, deixi de gesticular, i li recorda que governa la ciutat i, també, el Ple de l’AMB, que fa set mesos va aprovar un acord segons el qual es constituïa una taula política integrada pels grups del govern i s’hi afegia l’oposició; també es va acordar la constitució d’una comissió d’estudi per elaborar dictàmens, memòries i avaluar actius sobre la qüestió que els ocupa, i es va aprovar una dotació de dos-cents mil euros per contractar serveis externs. Tanmateix, avui tornen a plantejar que obriran una partida pressupostària per contractar estudis i informes, malgrat que els recorda que tot això ja ho han aprovat a l’Àrea Metropolitana, i concreta que en el punt catorzè de l’acord s’hi recollia que es promouria una auditoria tècnica i econòmica sobre el procés de constitució de la societat mixta de gestió de l’aigua; reclama, doncs, que traslladin les conclusions d’aquesta auditoria, que fa un any i mig que es van comprometre a fer, als membres del consistori. Subratlla que fa mesos que el PP està preguntant a l’AMB quin és l’estat de l’esmentada auditoria, també dels resultats dels treballs de la taula, o quan constituiran la comissió d’estudi de l’AMB. Assenyala que havien deduït que quan el govern va prometre que municipalitzaria el servei de l’aigua ho tenia tot estudiat, però sembla que encara s’hi ha de posar. Pregunta si estan disposats a promoure la modificació de la llei 31/2010 al Parlament de Catalunya. I a la CUP, ara que està negociant l’aprovació del pressupost de la Generalitat, li demana que condicioni el seu suport a la modificació de llei esmentada, que alliberaria l’AMB de la seva competència en aquest àmbit i donaria cobertura legal per a què els ajuntaments poguessin prendre la decisió que demanen. Convida els grups proposants a anar més enllà, si no és que han llançat les seves propostes sense saber quin cost signifiquen i quines les seves repercussions, més ara que existeix una sentència del TSJC en els termes que ha exposat el Sr. Badia, i que recorda que també s’han d’interpretar tenint en compte els vots particulars i el recurs al Tribunal Suprem. Adverteix que cal anar amb compte, atès que aquesta judicialització pot acabar bé o malament i, en aquest cas, suposaria que els veïns de l’àrea metropolitana haurien de pagar milions d’euros. Altrament, manifesta que a parer del seu grup procedeix que es presenti l’auditoria promesa, que s’informi dels estudis que s’han fet, i avança que si es compleix tot això els donaran suport amb l’objectiu d’aconseguir una aigua de més qualitat i menys cara. I afegeix que també cal fer un estudi, no encaminat a la municipalització, sinó a avaluar de quina manera l’àrea metropolitana podrà gaudir d’una aigua de més qualitat a un cost menor. Remarca que aquest és l’objectiu del seu grup i que tota la resta són les eines per aconseguir-ho, entre les quals hi ha remunicipalització, la gestió directa o la societat mixta. Aprofita per posar de manifest que l’anunci de rebaixa de la tarifa de l’aigua per al 2016 que va anunciar el govern municipal haurà significat un estalvi en el cost anual dels barcelonins de tan sols deu cèntims d’euro, després de cinc anys d’un increment abusiu que arriba al 34%, i que el grup d’ICV-EUiA, que formava part del govern de l’AMB, mai no va votar en contra. La Sra. Andrés manifesta que el seu grup no voldria que aquest debat fos utilitarista, sinó centrat en l’aigua, un bé bàsic i escàs que preocupa la ciutadania pel seu preu, però també per la seva qualitat. En conseqüència, assenyala que per al seu grup aquest debat se centra exclusivament en el fet que han de ser capaços d’aconseguir un sistema d’accés universal a l’aigua, amb una tarifa adequada a un bé bàsic i no pas a un bé comercial o un article de luxe, que ha de ser de qualitat i amb la necessitat de vetllar per un ús respectuós de l’ecosistema. 7040 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 En funció d’aquestes premisses, considera que és positiu obrir línies de treball pel que fa, d’entrada, al control públic de l’aigua amb formes de legislació, gestió i accessibilitat diferents de les actuals i que avancin cap a una gestió més eficient, més eficaç i que responguin als reptes actuals. Continua la seva intervenció agraint a Barcelona en Comú la transacció de la proposició. Així, manifesta que consideren oportú mantenir la dimensió metropolitana de l’aigua, atès que comparteixen aquest bé amb la resta de municipis, de manera que la gestió i la governança de l’aigua ha de ser també compartida. En segon lloc, diu que entenen que no es tracta només de referir-se al subministrament l’aigua, sinó a tot el cicle urbà de l’aigua, també del sanejament, per a la qual cosa s’han d’establir línies de treball per a una gestió millor i més eficient. Afegeix, en tercer lloc, la consideració de la importància d’establir una línia de treball pel que fa a la viabilitat tècnica i econòmica de la proposta que resulti d’aquests treballs, ja que cal tenir en compte la modernització de les infraestructures, la minimització dels contaminants i millorar els usos públics de l’aigua i el consum privat responsable i, sobretot, millorar la tarifa; remarca que tot això només serà possible si tenen els estudis tècnics i econòmics, tant per part de l’AMB com dels ajuntaments metropolitans, especialment del de Barcelona. Conclou, per tant, que la seva participació en aquest debat es refereix exclusivament a l’aigua, tot i que admet que han d’estar amatents al resultat de sentència, que encara no és ferma. El Sr. Badia manifesta el vot afirmatiu a ambdues proposicions presentades, i agraeix tots els vots favorables emesos pels grups municipals que hi donen suport. Al grup de CiU, li respon que no han fet cap jornada de l’aigua, i precisa que aquest ajuntament va participar en el saló internacional sobre el cicle de l’aigua iWater Barcelona. Considera, però, que és un assumpte menor si primer s’ha de fer l’informe o una declaració. Precisa que amb aquesta declaració l’Ajuntament iniciarà l’elaboració dels informes per posar damunt la taula un servei de més qualitat, amb major transparència i unes tarifes més ajustades i que s’emmarqui en la gestió pública i, per fer-ho, considera que és molt positiu que sigui un mandat del Plenari del Consell Municipal. Afirma, igualment, que en cap cas posen en qüestió la competència metropolitana i confirma que han parlat amb els municipis de l’àmbit metropolità, entre els quals Sant Cugat, que sembla que vol continuar gestionant l’aigua des de l’àmbit municipal. També es refereix a la menció que el grup de CiU ha fet que ciutats com Terrassa i Girona emprenen camins diferents. En el cas de Girona, assenyala que s’hi ha aprovat una moció presentada per CiU que en el seu primer punt manifesta el compromís de millorar la gestió del servei d’aigua mitjançant la seva municipalització; pregunta, en aquest cas, on són els estudis que el grup de CiU assegura que fan els municipis, i afegeix que aquesta premissa s’ha d’estendre a Salt i a Sarrià de Ter. En referència a la intervenció del grup del PP, esmenta el moviment italià de l’aigua, que va impulsar un referèndum constitucional que prohibia la privatització del servei, amb el lema que deia que quan escrivien aigua llegien democràcia, i considera que aquest és l’esperit de les dues proposicions que avui debaten. Indica que després de traslladar el debat a l’àmbit metropolità, ara demanen que l’ajuntament de Barcelona s’hi impliqui i que també tingui veu i posició. La Sra. Lecha addueix que ha escoltat discursos purament estètics en aquesta cambra però buits d’arguments, tret de la consideració comunament expressada que l’aigua és un dret fonamental. Per tant, puntualitza que Agbar ha obtingut uns beneficis el 2015 de 29 milions d’euros gestionant un dret fonamental per a les persones, que hauria de ser universal. En conseqüència, manifesta que amb aquesta proposició pretenen obtenir una fórmula garantista pel que fa al control, la fiscalització, les despeses, els recursos i la garantia ecològica dels freàtics i el subministrament de l’aigua. Observa que potser la regidora Vila no té coneixement del discurs serè que han tingut les capitals que han aconseguit la remunicipalització del servei de l’aigua, NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7041 però diu que, en tot cas, sí que resulta ben clar que el grup de CiU s’ha tancat en aquest Ple a qualsevol discussió centrada en l’aigua i ha optat per tirar per altres vies absolutament demagògiques. Ratifica, doncs, que el seu grup aposta per una feina seriosa per aconseguir l’autonomia municipal, i que siguin els municipis qui decideixin com volen el servei, si mancomunat o no. La Sra. Vila puntualitza que Sant Cugat va aprovar d’estudiar tots els models, i que les ciutats europees que esmentava el Sr. Bosch van abordar un debat ampli dels models i van deixar opinar la ciutadania. Per tant, puntualitza que allò que demanen és que es deixin d’utilitzar les institucions per interessos partidistes. En aquest sentit, recorda que l’1 de desembre se celebrarà una jornada impulsada per aquest ajuntament, organitzada amb recursos públics, per explicar el seu model. Confirma, finalment, que atesa la manca de voluntat de diàleg i d’entesa, el seu grup votarà en contra d’ambdues proposicions. El Sr. Alonso demana responsabilitat al govern municipal perquè l’aigua és una necessitat bàsica, i resulta evident que cal millorar-ne la gestió, però sempre pensant en el benefici de les persones deixant de banda plantejaments ideològics apriorístics. El Sr. Bosch no considera que es tracti d’un debat ideològic, i posa com a exemple com es planteja aquest debat als EUA, un país clarament de lliure mercat però que té absolutament clara la dimensió pública de l’aigua, fins i tot en la seva gestió. Fa notar al Sr. Badia que si han obtingut una majoria àmplia és perquè el govern ha manifestat que vol complir amb les seves promeses i compromisos, tot i que està per veure com es posicionarà en el debat que mantindran d’aquí a una estona sobre la municipalització de la neteja. La Sra. Andrés manifesta el vot favorable del grup del PSC a la proposició de Barcelona en Comú, i l’abstenció en la presentada pel grup de la CUP, i agraint l’acceptació de les aportacions que hi han fet diu que no poden acceptar que pressuposi els resultats d’un estudi que encara no s’ha fet. La Sra. Lecha assenyala que el seu grup vota favorablement les dues proposicions. El Sr. Badia reconeix que Sant Cugat està fen els estudis pertinents, però no els consta l’estudi de la gestió pública ni el de l’àmbit metropolità, però mostra la seva satisfacció que es puguin iniciar amb brevetat i assenyala que l’AMB està en disposició de fer-los. Finalment, valora que aquestes dues proposicions els situen en un punt històric, ja que per primera vegada una majoria d’aquest Plenari expressa una voluntat de canviar les coses pel que fa a la gestió de l’aigua, i entén que avui han votat transparència, qualitat del servei, tarifes més justes i han manifestat el convenciment que la millor manera de prestar un servei tan important com l’aigua és des de l’àmbit de la gestió pública. S’aprova la proposició / declaració de grup de Barcelona en Comú amb deu vots en contra –emesos pels Srs. Trias, Forn, Ciurana, Ardanuy, Martí i Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila–, vuit abstencions –emeses pels Srs. Sierra, Alonso i Blanco, i les Sres. Mejías i Barceló, i pels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i la Sra. Esteller– i vint-i-tres vots a favor de la resta de membres del Consistori amb el text transaccionat següent: El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda: Garantir l’accés universal i assequible a l’aigua i el sanejament, prioritzant el usos domèstics i ambientals. Obrir una línia de treball en el marc de l’ajuntament envers la gestió pública directa i integral del cicle de l’aigua, inclòs el subministrament 7042 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 domiciliari, valorant sempre la seva oportunitat, pertinència i viabilitat, tant tècnica com econòmica, social i ambiental. Dotar pressupostàriament aquesta línia de treball aquesta línia de treball per tal d’elaborar els informes tècnics i/o jurídics necessaris, així com mantenir informats tots els grups municipals dels avenços i facilitar la informació pública al voltant d’aquest procés. Dins d’aquesta línia de treball, incloure un pla de treball i una anàlisi específica per a promoure noves formes de funcionament que garanteixin la transparència, la informació, la rendició de comptes i la participació ciutadana efectiva. Del Grup Municipal de CIU: 2. El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar al Govern municipal a assumir les funcions executives i d'impuls que li corresponen, i a presentar en el marc dels òrgans de govern previstos a tal efecte, mesures per donar resposta als reptes de la ciutat, de tal manera que aquestes puguin ser debatudes i si s'escau acordades pel conjunt dels grups polítics municipals. El Sr. Forn es refereix a l’advertiment de la Sra. Alcaldessa als grups municipals que havien emès vots contraris a la proposta de pressupostos per al 2017 que Barcelona no es podia aturar, i assegura que no hi poden estar més d’acord. Això no obstant, afirma que la ciutat no s’atura perquè és dinàmica, emprenedora i valenta, disposada sempre a plantejar-se nous reptes sense que això impliqui la renúncia a resoldre els que ja té damunt la taula. Continua dient que Barcelona està permanentment en marxa i, per tant, necessita un govern que també n’estigui. Assenyala que precisament per aquest motiu no comprenen que una vegada més el govern comparegui al Plenari amb les mans buides. Justifica, doncs, la presentació d’aquesta proposició amb què insten el govern a assumir les seves funcions executives i d’impuls, és perquè la ciutat està permanentment en marxa. Posa de manifest que a la ciutat hi ha moltes coses que no van bé, entre els quals esmenta l’increment, enguany, de més d’un 15% del preu de l’habitatge de lloguer; una mitjana de deu desnonaments diaris; i desordre en l’espai públic. Diu que podria posar molts altres exemples, i qüestiona l’actitud del govern davant d’aquest estat de coses. Reconeix que el que avui passa no és nou, atès que un Ple rere un altre, comissió rere comissió, les ordres del dia apareixen buides de propostes i d’acció de govern. Observa que el tràmit pesa més que la política, i que a mesura que s’esgota la inèrcia del mandat anterior la paràlisi es fa més evident. Recorda que l’inici d’aquest mandat el govern manifestava que un govern conformat per onze regidors tenia dificultats per arribar a tot arreu; tanmateix, ara que en té quinze, més deu comissionats, la manca d’iniciativa es fa cada vegada més palesa. Afegeix que el govern també al·legava inexpertesa, que era un govern d’activistes, però transcorregut més d’un any d’ençà de la seva presa de possessió queda clar que han deixat de ser activistes per convertir-se en un govern passiu. Constata, doncs, la inactivitat del govern municipal, que molt poques vegades pren la iniciativa i, quan ho fa, nega la mà estesa a tots els grups; no escolta, no cedeix quan caldria, no genera consensos ni acords, i el resultat de tot plegat és que a hores d’ara encara no tenen PAM, ni PAD, ni ordenances fiscal, ni PEUAT, ni pressupost. Retreu al govern que, altrament, es limiti a generar debats estèrils que només serveixen per crispar i dividir, tal com van comprovar quan va decidir de col·locar la estàtua de Franco davant del Born, o prenent decisions sense cap anàlisi prèvia que acaben malmetent projectes que ben aplicats podrien ser positius, com és el cas de la superilla del Poblenou. Demana al govern que actuï, ja que disposa de prou instruments per fer-ho; contràriament, entén que resulta evident que està més còmode presentant iniciatives i declaracions més pròpies dels grups de l’oposició, sense cap acció de govern clara amb què posar-se a treballar. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7043 Retreu al govern l’ordre del dia tan curt d’aquesta sessió, i pregunta si no els sembla irònicament simbòlic que el govern que ho volia canviar tot tan sols presenti tres punts a la part decisòria. Reitera l’advertència al govern que es posi a treballar per Barcelona, que la ciutat es mereix un govern que se’n vulgui i que se’n pugui ocupar. La Sra. Mejías celebra l’oportunitat que els dóna aquesta proposició per posar de manifest que Barcelona està en una situació d’estancament polític inèdita; que l’actitud que manifesta el govern municipal davant del fracàs rotund que ha tingut tant amb el PAM com en les negociacions pressupostàries ha portat a la ciutat a una greu paràlisi. Afegeix que els preocupa, sobretot, el fet que això significa una amenaça directa al benestar de les persones. Assenyala que quan el govern va convocar els grups municipals in extremis perquè no tenia suports per tirar endavant la modificació pressupostària, el seu grup li va lliurar un document amb dotze propostes sobre qüestions que considera prioritàries per donar impuls a la ciutat, i que haurien pogut suscitar un consens majoritària en el consistori. Fa avinent que, en fer balanç de la situació de les propostes que van presentar l’abril, constaten que no s’han materialitzat, entre les quals la demanda d’un pla d’infraestructures estratègiques, o que els compromisos amb la Generalitat estiguessin signats amb un calendari d’execució, reconeixement de deute i garanties de devolució. Afegeix que avui mateix, amb ocasió del debat de la mesura del Pla d’ocupació per a joves, el seu grup ha manifestat novament la necessitat de reorientar l’actual direcció de Barcelona Activa a fi de convertir-la en una autèntica eina de generació d’impuls de l’ocupació a la ciutat. Pel que fa a les mesures de regeneració política de què Barcelona en Comú va fer bandera en campanya electoral, indica que no han sabut res més del codi ètic que havia de promoure la transparència en les contractacions públiques que, altrament, han estat més opaques que mai. Quant al replantejament del model turístic, destaca que porten mesos parlant- ne en Ple i en comissió sense que s’hagi pres encara cap mena de decisió respecte a la reorientació d’aquesta activitat. Altrament, reconeix que els han donat esperances pel que fa a l’inici de les converses sobre el PEUAT, que al seu parer és una mesura restrictiva que ha aturat les inversions i la creació de llocs de treball. El Sr. Coronas manifesta que comparteixen la posició d’alguns grups de l’oposició, però també de bona part de la ciutadania, sobre la paràlisi de la ciutat a l’hora de prendre decisions clau sobre els greus problemes existents. Considera que bona prova d’això és el fet que les propostes que avui sotmet a votació el govern en aquest Plenari són només tres, i tan sols els han ocupat el temps de llegir-ne l’enunciat. Remarca que el govern de Barcelona en Comú i del PSC continua basant la seva acció en mesures de govern i informes, i en proposicions a l’apartat d’impuls i control, que és la part del Ple destinada a les iniciatives dels grups de l’oposició, i que al seu parer tan sols ho fan per intentar donar la sensació que actuen. Valora l’acció del govern, per tant, com una política d’aparador, de titulars, de presentar mesures en roda de premsa abans de fer-ho en els òrgans que pertoca; advoca per la participació, però continua sense voluntat de cercar acords, ni ciutadans ni polítics. Fa notar que això s’ha fet prou evident les darreres setmanes, i adverteixen que és hora de canviar d’actitud ja que ben aviat hauran d’arribar votacions importants de les quals el govern no es podrà escapolir. Conclou, doncs, que la ciutat funciona malgrat el seu govern perquè és viva, dinàmica i constructiva; això no obstant, alerta que els grans problemes que pateix no es poden resoldre a cop de mesura de govern, informe o decret d’Alcaldia, sinó a base de consensos amplis, la implicació de totes les parts, i pactes de ciutat, atès que les decisions que s’han de prendre afectaran el futur de la ciutat durant les properes dècades. Precisa, en aquest sentit, que tenen al davant qüestions tan importants com l’abordatge de l’atur i la precarietat laboral, la mobilitat i la salut, les desigualtats 7044 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 creixents, i l’amenaça d’una nova bombolla immobiliària, que arriba quan encara no han superat la crisi i hi ha persones que pateixen, diàriament, desnonaments. Fa l’advertiment que cal actuar amb immediatesa, altrament Barcelona, una ciutat que ha esdevingut marca internacional, es convertirà en un parc temàtic per a turistes, però tampoc per gaire temps. Això no obstant, considera que tampoc no és de rebut l’actitud d’alguns grups de l’oposició que prefereixen viure ancorats en qüestions com la simbologia i els retrets continuats. Considera que es pot votar en contra de l’acció de govern i ser propositius alhora; es pot ser l’oposició de la protesta, o la de la proposta. Tornat a l’acció de govern, reitera el convenciment que fins ara s’ha circumscrit a donar molts titulars però no a resoldre problemes reals; a fer veure que ho vol canviar tot, quan en realitat fa el mateix que s’ha fet sempre. Entén que un any i mig de mandat ha de servir per veure resultats, que malauradament no arriben i la situació empitjora. Per tant, entén que és moment d’obrir un diàleg generós i realista a fi de sumar esforços per resoldre les amenaces i reptes que se’ls plantegen. Demana que es deixin de banda les rancúnies i el dogmatisme, i segur que els qui van dipositar la seva confiança en el govern els ho agrairan. El Sr. Fernández Díaz observa que, lamentablement, el que estan tenint és un debat recurrent, així com és recurrent i tossuda la realitat. Dibuixa la situació d’un ajuntament paralitzat, amb una alcaldessa que vol governar la ciutat per decret. Repeteix, com no s’ha cansat de dir, que aquesta legislatura es va iniciar amb un govern en la minoria més absoluta de la història democràtica de Barcelona; igualment, considera que governar en minoria planteja dificultats, que esdevenen problema quan manca el diàleg i es demostra una veritable incapacitat d’arribar a acords amb la resta de grups a fi d’assolir una majoria suficient per tirar endavant propostes i projectes estratègics per a la ciutat, deixant enrere la imposició dels criteris del govern a la resta de grups. Fa avinent que, atès que el govern municipal no valora aquestes vies de diàleg ni les materialitza, manté la ciutat paralitzada. Entén que aquest és el veritable problema i que comporta que no s’hagin aprovat les ordenances fiscals ni els pressupostos, tampoc el PAM, els PAD i el PIM, com tampoc els plans sectorials vinculats a les activitats econòmiques turístiques –que generen el 15% del PIB de la ciutat i més de cent mil llocs de treball–, o el pla de l’habitatge. Considera que l’única cosa que fa el govern és aprovar moratòries o aturar projectes endegats. Concreta que d’ençà que es va iniciar el mandat s’han aplicat moratòries a l’ordenança d’animals, a la de bicicletes, a la d’activitat econòmica i fins i tot a la de medi ambient, tenint en compte que en l’àmbit concret de la contaminació atmosfèrica les propostes tenen un horitzó d’aplicació en el 2020. En conseqüència, entén que la manca d’acció porta el govern a gesticular mentre la ciutat està paralitzada, com demostra que el d’avui ben bé es podria anomenar Ple mut, ja que si els grups de l’oposició haguessin renunciat a intervenir en la part d’impuls i control i a votar només les tres propostes d’acord que s’hi presenten no s’hauria produït ni una sola intervenció i hauria durat el temps de llegir-les, en el que descriu com el Black Friday municipal, tot i que, altrament, es dedica a alimentar polèmiques i a generar controvèrsies. El Sr. Garganté assenyala que el seu grup no té intenció d’estendre’s massa en el debat de la proposició ja que, igual que en el Ple de l’octubre passat, el grup proposant no planteja altra cosa que la demanda que el govern governi. Considera que resulta evident que, malgrat les diferències antagòniques entre els grups de l’oposició, i que cadascun té la seva opinió sobre el que fa o deixa de fer el govern, és anar massa lluny plantejar que el govern governi quan allò que es pretén és que ho faci com vol el grup de torn. Així doncs, creu que resulta evident que al seu grup no li agradaria que governés com ho faria CiU, però assegura que això no significa que els satisfaci com ho fan Barcelona en Comú i el PSC, tal com han posat de manifest amb el PAM, l’inici de tramitació dels pressupostos o la política repressiva contra la pobresa. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7045 Diu que els preocupa que el govern transmeti fora de la institució, com a excusa a molts dels seus votants, que no pot fer més per manca de majories, quan el cert és que gran part de les mesures que anuncia a bombo i platerets es pren en Comissió de Govern, on no necessita cap majoria. I fa notar que en el cas dels pressupostos, la peça política clau de les mesures municipals, els podrà tirar endavant per la via de la qüestió de confiança i, per tant, tampoc no li calen majories. Afegeix que tampoc no es poden obviar les mesures continuistes del govern, com ara el pagament del deute de Fira 2000 –quaranta milions d’euros entre 2017 i 2021–, el manteniment de l’auditoria a PricewaterhouseCoopers, una multinacional acusada de tota mena de males pràctiques, i el suport, juntament amb el grup de CiU, a totes les externalitzacions i privatitzacions que han passat per la comissió d’Economia o pel consorci publicoprivat Turisme de Barcelona. En conseqüència, avança l’abstenció del seu grup en aquesta proposició. El Sr. Collboni diu que no té la pretensió de fer una llista de l’acció de govern perquè no té temps en aquesta intervenció, tot i que confirma que en els tres reptes fonamentals de la ciutat: el combat contra l’atur, les desigualtats o els preus del lloguer, el govern està actuant amb mesures concretes que van a l’arrel dels problemes. Precisa, en el cas de la lluita contra l’atur, que ahir mateix van esgotar la partida pressupostària de suport a nous autònoms que tindran subvencionats els impostos el primer any; o que el 60% de les inversions en empreses tecnològiques del conjunt de l’estat s’instal·len a Barcelona. Per tant, entén que això demostra que hi ha activitat, reactivació i inversions. Afegeix que en el pressupost que han presentat, en matèria de desigualtat, puja de set mil a vint mil el nombre de targetes de renda mínima infantil garantida, un fet inèdit en el conjunt de l’estat. Considera, per tant, que s’imposa una reflexió, en primer lloc, del fet que, malgrat que aquest govern va establir com a prioritat acords de progrés, el grup d’ERC ha decidit subordinar la ciutat de Barcelona als interessos que té aquesta formació al Parlament i al govern de la Generalitat, i posar com a condició per a l’aprovació dels pressupostos que Barcelona en Comú votés a favor dels de la Generalitat. Entén que es tracta d’una subordinació mai vista en la història democràtica d’aquest ajuntament. Retreu al grup d’ERC que no li importi el contingut dels pressupostos municipals, i que l’única cosa que busqui sigui que la formació de l’Alcaldessa voti a favor dels seus al Parlament. Planteja, en segon lloc, que el grup de CiU ha de fer de líder de l’oposició, atès que per al bon funcionament del consistori calen interlocutors a fi d’establir acords en els objectius de ciutats com el PEUAT, l’ordenança de terrasses o les inversions. En aquest sentit, reitera el concepte de geometria variable, acords puntuals sobre objectius de ciutat, mà estesa i responsabilitat, i apel·la al grup de CiU, que ha estat grup de govern i que sap què és fer-ho en minoria; i aprofita per recordar-li que tampoc no va aprovar un PAM, i també va haver de fer una qüestió de confiança per aprovar els pressupostos, i que l’oposició va actuar amb responsabilitat perquè la ciutat no es bloquegés, i que això és el que ara demana al grup de CiU. El Sr. Pisarello subscriu que la realitat és tossuda com deia fa uns minuts el Sr. Fernández Díaz, i diu que no té sentit enumerar ara les mesures i els informes que han anat presentant, entre els quals l’ocupació juvenil de qualitat, la contaminació atmosfèrica, el pacte municipal d’infraestructures per a Barcelona, amb un grup de treball que l’oposició ha valorat positivament; igualment, es refereix a la presentació d’un pla per a la construcció de noves escoles bressol o una estratègia per a la rehabilitació urbana. En conseqüència, considera que no se sosté la descripció d’una ciutat paralitzada i un govern inactiu, atès que en el que porten de mandat han presentat cent noranta-nou acords de Plenari, pràcticament el mateix nombre que havia presentat el govern de l’alcalde Trias en el mateix temps, una mitjana de quinze acords en cada sessió. 7046 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Replica les acusacions d’inactivitat posant en relleu que aquesta mateixa setmana una ciutat europea, per primera vegada, aplica una multa de sis-cents mil euros a grans plataformes com Airbnb o Homeaway que anuncien pisos turístics sense llicència; o que quan s’apliquen sancions als grans tenidors per tenir pisos buits que poden arribar a més d’un milió d’euros no es pot dir que la ciutat està paralitzada i l’Ajuntament inactiu. I manifesta que ja els agradaria que el govern de la Generalitat els ajudés a controlar els pisos de lloguer. Fa notar que segons les enquestes, que són una dada objectiva, aquesta gestió municipal és la més ben valorada dels darrers anys; i diu que és conscient que han d’arribar a grans acords, i que així ho han fet amb diversos grups municipals en matèria de modificació pressupostària i d’ordenació fiscal. Per tant, apel·la directament al grup proposant perquè ho facin, i es pregunta què pot fer per convidar-lo a fer-ho en assumptes com l’establiment d’un salari mínim de ciutat, per exemple, que és una idea que CiU va posar damunt la taula durant el seu mandat; igualment els demana que presentin al·legacions als pressupostos, que són expansius i bons. Reitera que tenen la mà estesa per continuar dialogant en aquest sentit. El Sr. Forn considera que és evident que el seu grup vol dialogar, però per fer- ho cal tenir assumptes concrets, que s’han de dur al Plenari. Per tant, és conscient que de vegades no hi ha diàleg simplement perquè no hi ha matèria. En referència al salari mínim de ciutat que ha esmentat el Primer Tinent d’Alcaldia, recorda que una de les primers actuacions del govern actual va ser eliminar la Taula Barcelona Creixement, que era l’òrgan per impulsar aquesta mesura, en què hi havia representats estaments i sindicats. Afegeix que a iniciativa del seu grup i també del d’ERC es va aprovar en el Ple de treballar en aquesta línia, cosa que no s’ha tirat endavant. Fa notar que el seu grup sap què és governar en minoria, i destaca que van ser capaços de votar qüestions amb el grup del PSC i altres amb el del PP a fi de tirar endavant uns pressupostos amb el suport del PSC i d’ERC, uns altres amb el grup del PP, i un altre per qüestió de confiança. Demana al govern, per tant, que no faci determinades afirmacions com ara que està acordant els preus de lloguer, atès que s’han incrementat d’un 15% en un any; i es pregunta què diria la Sra. Colau si aquest increment, o els deu desnonaments diaris, s’haguessin produït durant el govern de l’alcalde Trias. Observa que tal vegada els haurien acusat de manca de voluntat política. En conseqüència, demana que passin d’aquests discursos als fets, i que no es vantin del gran èxit que significa que les empreses tecnològiques s’instal·lin a Barcelona i que, altrament, es preguntin quantes n’han marxat, entre les quals cita Schneider i Cisco. Acaba la seva intervenció manifestant que tenen tota la disposició a parlar. El Sr. Coronas diu al Sr. Collboni que ell és l’error més greu de l’Alcaldessa, i que ha aconseguit que consideri ERC com una minoria radical. El Sr. Garganté posa de manifest que avui han tornat a tenir ocasió d’escoltar el soci de govern parlant del rum-rum de la sociovergència, cosa que assegura que els preocupa molt, especialment en terrenys com el turisme o el PEUAT, ja que si es produís significaria continuar amb l’expulsió dels veïns i veïnes dels seus barris. El Sr. Collboni replica a la intervenció del Sr. Forn que en matèria de preus de lloguer i habitatge la Generalitat també hi té a veure i, a canvi, no ha fet ni una sola proposta. S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb quinze vots en contra –emesos pels Srs. Pisarello, Asens, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, Sanz, Pin, Pérez i Vidal, pels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. Andrés i Ballarín–, tres abstencions –emeses pel Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira– i vint-i-tres vots a favor de la resta de membres del Consistori. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7047 Del Grup Municipal de C’s: 3. El Plenari del Consell Municipal acorda: Rebutjar el document on figuren les inversions previstes pel Govern Municipal per a 2016-2019. Que el Govern presenti en el termini d'un mes un veritable Pla d'Inversió Municipal (PIM), amb la participació de tots els Grups. La Sra. Mejías, que presenta la proposició, reconeix que el govern sí que ha complert en una cosa, i és que fa uns mesos el grup de Ciutadans li va sol·licitar que presentés un pla d’inversions a fi de conèixer exactament quines eren les seves prioritats a la ciutat, i en la darrera sessió de la comissió d’Economia i Hisenda se’ls va lliurar el document que incorporava el pla d’inversions. Tanmateix, posa de manifest la seva decepció en constatar que, si bé en la primera part presenta un projecte d’inversions per al període 2016-2019, amb imports totals, més endavant no s’hi veu reflectit el detall atès que només hi consta la inversió fins al 2017. I considera que si el govern tingués clars els objectius del mandat hauria d’haver previst les partides d’inversió quadriennals. Precisa que analitzant per partides han pogut constatar que el pla d’inversions per a la ciutat és un llistat de partides inconnexes, sense objectius clars, que ni tan sols han estat ordenades per matèries, per districtes o per barris i, altrament, sembla més aviat un annex a un pressupost inconclús i no aprovat que no pas un autèntic pla d’inversions. Afegeix que també han trobat partides sospitosament repetides sobre les quals voldrien un aclariment, a més d’un intent de consens amb la resta de grups d’alguns dels aspectes continguts al pla, com ara per quin motiu hi apareixen partides referides a plans de manteniment de Ciutat Vella, entre les quals el manteniment de l’espai públic i d’equipaments, conceptes que es tornen a repetir en un altre apartat del document amb partides diferents; i destaca que passa el mateix amb plans d’autosuficiència energètica, als quals s’han incorporat partides que no es detalla a què es destinaran exactament. Continua posant exemples com ara quin és el motiu d’una partida pressupostària, considerada com a inversió, destinada a l’enderroc de l’edifici del carrer Dalmases. Indica que han estat repassant plans d’inversió (PIM) d’altres ciutats d’Espanya, cap de les quals governada per Podemos, i posa d’exemple el cas de Bilbao en què, a més d’indicar de quina actuació es tracta, indica la data d’inici, la de previsió de finalització i l’estat de compliment de l’obra; afegeix que el mateix cas és el de Màlaga, que disposa d’un pla d’inversions elaborat per partides, per barris, districtes i anys. Valora el pla d’inversions com a absolutament inconcret i dispers, i entén que la ciutat mereix alguna cosa més que un llistat que incorpora totes les bones intencions d’inversió del govern, i ben poca cosa més. Per tant, demanen que retirin aquest pla i que el govern n’elabori un altre de més detallat i concret, que inclogui partides, àrees, matèries, districtes i barris i que, a més, es faci comptant amb la participació i el consens de tots els grups municipals. La Sra. Recasens es refereix, en començar, a la demanda que ha fet abans el Sr. Collboni d’establir una geometria variable, mentre que la rèplica que ha adreçat al grup d’ERC ha estat justament en sentit contrari. Entén que en aquest govern municipal hi falla la política i hi sobra la gesticulació i que, a banda d’un problema de transparència i de manca de voluntat de diàleg i d’arribar a consensos, comença a manifestar un problema greu de frivolitat. Addueix que desconeix si és que el govern, a aquestes alçades del mandat, encara no sap ben bé que és un PIM i la importància que té per a la ciutadania, ja que implica allò que realment afecta el seu dia a dia i que és el retorn dels seus impostos. Retreu al govern, per tant, que en comptes de presentar un pla consensuat i clar, reparteixi en la comissió d’Economia i Hisenda un document, que qualifica de pírric, incomplet, frívol i ple d’errors. 7048 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Considera, doncs, que la bandera de la transparència que el govern enarbora falla d’una manera flagrant. Remarca que pràcticament en gairebé l’equador del mandat no hi ha pressupost, tampoc PAM i PAD, ni PIM ni ordenances fiscals. Precisa que en el document esmentat, que abraça el període 2016-2019, només s’hi detallen, i malament, dos exercicis; s’hi apunta que la inversió en equipaments destinats a l’ocupació és, tan sols, un 0,34%; a equipaments socials un 5,6%, i a habitatge un 7,7%. I assenyala que les inversions en barris ni tan sols hi apareixen. Per tot plegat, justifica l’acusació de frivolitat que ha expressat en començar, i diu que no sap si el govern es pren seriosament la necessitat inexcusable d’elaborar un pla d’inversions, i si creu que el document que ha presentat és realment un PIM; en conseqüència, demana que el retirin i que en facin un de consensuat amb els grups del Plenari. La Sra. Capdevila assenyala que tal com explicita en la seva part propositiva la proposició del grup de Ciutadans, l’octubre es va aprovar en la comissió d’Economia i Hisenda que el govern presentés un pla d’inversió municipal en el termini d’un mes, demanda a la qual el seu grup va donar suport entenent que per a la transparència i per donar millor informació a la ciutadania calia fer públics els plans de govern en matèria d’inversions a la ciutat. Això no obstant, posa de manifest que una vegada han pogut analitzar el document que se’ls va fer a mans en aquella sessió, valoren que el govern s’hagi esforçar a explicitar al màxim les inversions dels anys 2016 i 2017, però consideren que, malgrat tot, el resum proposat per a la resta d’anys no és suficient per aclarir quines són les inversions que es duran a terme fins al final del mandat. Diu que, en aquest sentit, entenen que és impossible detallar totes les inversions fins a final de legislatura, atès que s’ha d’anar explicitant en els projectes dels diversos pressupostos anuals; però que això no treu que el document que els van fer arribar, amb una concreció molt escassa, fa entendre que s’han d’improvisar totes les inversions dels anys 2018 i 2019. Creuen, per tant, que el govern té dret a no donar aquesta informació, però no consideren ètic que no se’ls faciliti un avanç d’allò que pretén fer durant el mandat pel que fa a les inversions a la ciutat. Afegeix, però, que tampoc no consideren que s’hagi de refusar el document, ja que la informació que inclou és útil, tot i que susceptible de ser molt més detallada. En conseqüència, i entenent que el govern només ha fet una part de la feina, avança que el seu grup farà una abstenció en aquesta proposició, i demana que es faci arribar als grups tota la informació disponible en matèria d’inversions de futur per a Barcelona tan aviat com sigui possible, amb l’objectiu prioritari que l’Ajuntament millori en matèria de transparència i informació pública. El Sr. Fernández Díaz remarca que el PIM és una de les principals eines de govern, juntament amb el PAM i els PAD. Això no obstant, fa notar que en un any i mig de mandat la ciutat encara no disposa de cap de les eines esmentades i tan sols té poc més que fum. Manllevant l’expressió aplicada a una generació, empra el concepte Alcaldia ni- ni, que significa que ni té majoria ni diàleg, de manera que difícilment pot tirar endavant la ciutat, ni obtenir el suport necessari per tirar endavant projectes necessaris perquè Barcelona continuï progressant, entre els quals la lluita contra la crisi, per l’ocupació, contra l’exclusió social, per l’enfortiment de les polítiques socials, la millora de les polítiques de seguretat i de qualitat de vida als barris dotant-los amb serveis. Creu que és evident que tal com recull la proposició que el PIM no s’ha portat a comissió ni al Ple, malgrat que es va presentar un document al grups que és clarament insatisfactori, sense diàleg ni consens, i que no pot donar resposta a les necessitats de la ciutat. Per tant, creu que és ben evident que el nom no fa la cosa, ja que el document presentat no detalla quines inversions ni en quins barris, ni tan sols precisa els exercicis en què es faran en el cas dels anys 2018 i 2019. Remarca que la xifra total que hi consta, 1.756 milions d’euros per a tot el període que abasta el NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7049 document, és pràcticament la mateixa que la del mandat 2011-2015. En aquest sentit, recorda que acusaven l’anterior govern municipal de manca d’inversió. Fa notar que la manca de concreció també afecta inversions plurianuals com ara el túnel de Glòries, el front marítim o la remodelació de la Meridiana. El Sr. Garganté recorda que en la comissió d’Economia i Hisenda es va aprovar per unanimitat la proposició del grup de Ciutadans que instava el govern a presentar el PIM; fa avinent que en aquella ocasió el Sr. Pisarello va mostrar comprensió per la preocupació dels grups municipals de l’oposició i hi va donar suport en nom del seu grup i, transcorregut un mes, els van lliurar un document de les inversions previstes per a enguany i l’any vinent. És a dir, entén que es tracta d’un extracte dels pressupostos d’ambdós exercicis, de manera que consideren que no s’ha complert la demanda que es va aprovar en aquella comissió, tenint en compte que el mateix govern hi va donar suport. Constata, doncs, que no consideren que aquest document que els van lliurar sigui un pla d’inversions fins al 2019 i, per tant, avança el vot favorable a la proposició. La Sra. Ballarín manifesta que el seu grup no accepta la proposició perquè suposa una negativa a un conjunt d’inversions que ha previst i treballat el govern, convençut que són bones per millorar la ciutat. Indica que el document d’inversions, que fixa el full de ruta del govern, beneficia Barcelona, i seria poc coherent refusar inversions en habitatge, millora de carrers i avingudes, grans infraestructures de mobilitat, xarxa de mercats o equipaments socials, educatius i culturals als barris. Considera que no es pot rebutjar un paquet d’inversions de 1.756 milions d’euros que, en definitiva, garantiran que durant aquest mandat els barris de la ciutat gaudeixin de millores molt necessàries i reivindicades, en alguns casos, des de fa molts anys, entre les quals esmenta Pere IV, la urbanització del calaix de Sants, la ronda de Dalt, la reforma de l’avinguda Meridiana, la L10 de metro o la reforma de Glòries, per referir-se només a alguns exemples d’obres llargament reivindicades, que el document que el Plenari es planteja refusar contempla, concreta i detalla. Precisa que el document d’inversions presentat té i tindrà reflex en els documents pressupostaris que s’aniran presentant durant el mandat i, per tant, s’hauran de concretar any rere any. Fa avinent que, per aquest motiu, conviden el grups municipals a plantejar millores i a fer propostes de projectes d’inversió a fi de treure el màxim profit del paquet inversor que impulsaran durant el mandat. Reitera, doncs, la mà estesa del govern i la voluntat de diàleg amb tots els grups en considerar que entre tots poden treure el màxim partit social dels recursos municipals per a inversions, i demana de no quedar-se en debats genèrics que impedeixin d’avançar com a ciutat. El Sr. Pisarello observa, en la mateixa línia que la Sra. Ballarín, que troba ben curiosa la proposta de rebutjar un document que pretenia informar de les decisions del govern en matèria d’inversions, la xifra total del pla d’inversions contemplada en el pla economicofinancer, alhora que incorpora els grans paquets a què es destinaran les quantitats d’inversió al llarg del mandat, que reflecteixen clarament el projecte d’actuació del govern i, finalment, inclou l’estat dels projectes aprovats en el pressupost de 2016 i el llistat de projectes previstos per a l’exercici del 2017. Puntualitza que no s’hi han inclòs els llistats dels anys 2018 i 2019 perquè caldrà negociar-los amb els pressupostos corresponents. Indica que en plantejar-se aquesta proposició en comissió, el govern comptava amb què hi hauria una voluntat de discutir els pressupostos, i per tant la possibilitat de presentar un PIM complet, altrament, tan sols poden presentar un llistat de projectes aprovats i el dels previstos per a l’any vinent. Entén que es pot estar en contra de les previsions del govern i fins i tot de les idees que defensa, però creu que sotmetre a votació un informe és certament curiós. 7050 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 La Sra. Mejías nega que sotmetin a votació un informe, sinó que el rebutgen perquè volen més concreció i reclamen que es refaci. Diu que no es pot creure que el Sr. Pisarello assumeixi que la ciutat mereix un pla d’inversions com el que presenten; recalca que una ciutat referent internacional no pot admetre que es presenti un full d’Excel amb partides repetides, sense detallar i sense explicitar per àrees, ni per districtes, ni per barris, ni per quantitats, fent-lo passar per un PIM. A la Sra. Capdevila, que ha manifestat en la seva intervenció que el govern no té obligació d’explicitar més detalladament com executarà els projectes, li pregunta com s’ho farà l’oposició per fer-ne el seguiment, i on queda la transparència que alguns esgrimeixen sempre que poden. Insisteix, altrament, que el govern està obligat a ser explícit al detall, i reitera que allò que demanen és un pla d’inversions com mereix Barcelona. Puntualitza que això no significa que rebutgin les inversions com ha volgut donar a entendre el Sr. Pisarello, sinó intentar que Barcelona tingui un PIM consensuat amb els grups de l’oposició, que no posi en dubte que els projectes es faran perquè són realment necessaris i que disposi dels mecanismes necessaris per continuar de manera transparent la seva execució. Per tant, al·lega que no entenen què es pretén exactament fent passar aquest informe per un PIM. Finalment, agraeix el vot favorable del grup de la CUP, que certament l’ha sorprès positivament. La Sra. Recasens remarca que avui, novament, una àmplia majoria demanarà al govern que torni a començar quan, lamentablement, ja estan a la meitat del mandat gairebé. Considera, per tant, que el Sr. Pisarello accepta que el PIM del govern és el document que els han lliurat; i li pregunta si s’adona que apel·la al diàleg, a la negociació i al consens i, després, presenten un Excel que ni tan sols ocupa un full. La Sra. Capdevila replica a la Sra. Mejías que aquest pla no l’ha fet el grup d’ERC, i que com els altres grups també demanen més concreció pel que fa als anys 2018 i 2019. Entén, doncs, que la regidora no l’ha escoltada, atès que en la darrera part de la seva intervenció ha demanat al govern que els facin arribar tota la informació disponible en matèria d’inversions de futur per a Barcelona tan aviat com sigui possible, amb l’objectiu de millorar en transparència i informació pública. Altrament, confirma que no estan d’acord amb què el document s’hagi de retirar perquè conté informació que no s’ha de menystenir. El Sr. Garganté manifesta al govern la voluntat de negociar del seu grup, però apunta que no poden normalitzar una negociació de pressupostos quan no hi ha normalitat als carrers per culpa de l’aparell policial. La Sra. Ballarín demana a la Sra. Mejías que quan faci comparacions amb altres ciutats de l’estat ho faci bé, ja que ha comparat la capacitat inversora de Barcelona amb ciutats que no tenen una capacitat equiparable. Demana, per tant, que facin possible entre tots que la capacitat inversora de Barcelona es posi al servei de la ciutadania, de la lluita contra la desigualtat, la creació d’ocupació i el creixement econòmic. El Sr. Pisarello puntualitza a la Sra. Recasens que el PIM s’anirà aprovant a mesura que anualment s’aprovin els pressupostos; suposa que no els demana l’aprovació d’un PIM sense el pressupost corresponent, tal com ella mateixa va dir en el mandat anterior, per tant, li demana que sigui més coherent amb el seu discurs. Insisteix a dir que la base per al diàleg que planteja el govern és aquest informe, i fa avinent que és allò que més s’acosta al veritable pla d’inversions que reclama la Sra. Mejías; i li pregunta si està en contra que es gastin més cent milions d’euros en equipaments educatius, o més de seixanta en equipaments esportius, gairebé cent en equipaments socials, tres-cents noranta-quatre milions NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7051 en millores de l’espai públic, cent trenta-cinc en habitatge, o els vuitanta-tres milions previstos per fer millores als mercats municipals. Remarca que no hi ha cap ajuntament a Espanya amb aquesta capacitat inversora i li reitera la pregunta de quina mena de concreció reclama, alhora que li confirma que està disposat a parlar de projectes concrets, com ara de cada escola o de cada barri on s’ha d’invertir. Entén, però, que si aquest debat es fa amb una mica menys d’interès purament partidista i amb una mica més de visió de ciutat tothom hi sortirà guanyant. La Sra. Mejías tanca les intervencions preguntant al Sr. Pisarello com es pot refiar que el govern complirà tot el que diu si no ho detalla, si no estableix terminis d’execució, ni determina en quins barris invertirà. Observa que quan es parla de partides absolutament genèriques no poden fer el seguiment que els pertoca com a grup de l’oposició per assegurar-se que les compliran, sobretot provenint d’un govern que no es cansa de fer anuncis que després no compleix, com tampoc no compleix els acords a què s’arriba amb el suport dels grups de l’oposició. Insisteix que tenen el dret de disposar d’eines per garantir que el pla d’inversions es compleixi i reitera que el contingut del document que han presentat no està a l’altura d’una ciutat com Barcelona. En aquest sentit, respon a la Sra. Ballarín que no compara la capacitat inversora de Barcelona respecte a les ciutats que ha esmentat, sinó que allò que compara és el rigor en l’elaboració dels projectes i dels plans d’inversió, el compromís d’informar detalladament com ho executaran, i també compara la transparència. S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb quinze vots en contra –emesos pels Srs. Pisarello, Asens, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, Sanz, Pin, Pérez i Vidal, pels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. Andrés i Ballarín–, cinc abstencions –emeses pels Srs. Bosch, Coronas i Puigcorbé i les Sres. Benedí i Capdevila– i vint-i-un vots a favor de la resta de membres del Consistori. La Sra. Alcaldessa suspèn la sessió a les dotze hores i quaranta cinc minuts per baixar a la plaça de Sant Jaume, tal com ha anunciat en començar aquesta sessió, i es reprèn a les tretze hores i vint minuts. Del Grup Municipal d’ERC: 4. El Plenari del Consell Municipal, insta el Govern municipal a: 1. Realitzar una auditoria de la gestió del servei de neteja viària i gestió de residus dut a terme per Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) en anys anteriors, així com d'altres serveis municipals gestionats per aquesta empresa. 2. Emprendre les accions necessàries per tal d'aclarir els fets i, en cas que es demostrin les sospites, depurar responsabilitats, rescabalar l'import estafat al consistori i trobar els mecanisme per limitar l'accés d'aquesta empresa a l'adjudicació de serveis municipals. 3. Introduir canvis al sistema d'inspecció i control municipal d'aquest servei, així com mecanismes correctors als topalls que s'apliquen als trams de residus. 4. Encarregar un informe que estudiï la viabilitat econòmica i tècnica de municipalitzar total o parcialment el servei de neteja viària i recollida de residus, i en el cas que així sigui avançar cap a aquesta internalització del servei. El Sr. Bosch comença la seva intervenció manifestant que el seu grup vol una Barcelona neta en tots els sentits, i especialment en aquest cas que els ocupa, es refereix concretament al servei de la neteja, vist tot el que ha succeït darrerament. Observa, d’una banda, que en moltes ciutats s’ha demostrat el bon funcionament dels serveis de neteja mixtos, entre les quals cita Terrassa, Sant Boi o Girona, mentre que en altres poblacions com la mateixa Barcelona, L’Hospitalet o Badalona han aparegut indicis de frau, que pugen a 12,8 milions d’euros, en la recollida d’escombraries i la neteja. Fa notar que aquestes ciutats amb problemes tenen en comú que el servei està externalitzat, i també que una part de la concessió està adjudicada a Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). 7052 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Precisa que en el cas concret de Barcelona, FCC té una quarta part de l’adjudicació, que en conjunt representa uns dos-cents cinquanta milions d’euros anuals, i que compta entre els seus accionistes principals amb Esther Koplowitz, o el milionari mexicà Carlos Slim. Assenyala que és una empresa Ibex 35 en estat pur i, per tant, aporta poc a l’economia barcelonina i està ben lluny del concepte quilòmetre zero. Afegeix que a tot això, s’hi suma el fet que fa poc que s’han descobert indicis de frau, d’una banda, en la contractació de plantilla, ja que s’està contractant per sota del que estableixen els plecs d’adjudicació; i, d’altra banda, s’ha detectat frau pel que fa a la valoració dels residus, en què l’empresa fa trampa a fi de no arribar als sostres que farien disminuir els cobraments per tona de residu. Remarca, per tant, que es troben davant d’una estafa doble; en primer lloc, perquè hi ha un mínim de 800.000 euros que han desaparegut i, en segon lloc, s’ha produït un frau a la ciutadania, que es pot sentir ben estafada quan s’esforça a seleccionar els seus residus i, altrament, l’empresa ho torna a barrejar tot a fi que no s’arribi als pesos que rebaixin els cobraments. Destaca que tenen un problema greu, que està identificat, i consideren que allò que convindria és establir un seguit de mesures, que plantegen en la seva proposició, que ha estat transaccionada amb el grup de la CUP. Concreta que la proposta es resumeix en quatre punts amb què demanen, d’entrada, una auditoria a FCC de la seva gestió en anys anteriors en tots els àmbits que té adjudicats. En segon lloc, reclamen aplicar els mecanismes de control i seguiment necessaris a fi de fer net en un servei essencial per a la ciutat, ja sigui mitjançant l’increment del nombre d’inspeccions, del reforç de l’oficina tècnica o allò que s’estimi més procedent. Una tercera mesura que reclamen és estudiar amb immediatesa si es pot revertir a titularitat municipal el servei a fi de garantir-ne la qualitat, cosa que no passa ara com ara, ja que no es garanteix la relació qualitat-preu que es va pactar. Considera que fent-ho així com a mínim s’estalviaran, d’entrada, els 800.000 euros de l’indici de frau detectat, i els impostos corresponents si es procedeix a la municipalització. Consideren que amb l’aplicació del seguit de mesures que proposen s’aconseguirà oferir un servei millor, s’evitaran problemes i es netejarà el servei a fi d’evitar estafes com la detectada i, de pas, també obtindran el benefici col·lateral d’emplaçar el govern de la ciutat a fi que compleixi el seu programa i no decebi més del que ho fa els seus votants i els grups del consistori que li han fet confiança. La Sra. Vila subscriu la necessitat de fer una auditoria a la gestió de FCC del servei de neteja i recollida de residus en els anys anteriors, alhora que consideren important que s’investigui també la resta de serveis adjudicats a l’empresa a fi d’aclarir de quina manera procedia i esbrinar la magnitud de l’estafa. Igualment, considera que aquesta situació els ha de servir per millorar les mesures de control dels serveis externalitzats, especialment el de la neteja per la seva importància cabdal a escala pressupostària. Assenyala que si bé estan d’acord amb els tres primers punts de la proposició, discrepen amb el darrer punt –que precisa que han intentat matisar amb el grup proposant–, ja que consideren que una situació de frau com la que s’hagi pogut produir en aquest cas no és una excusa per qüestionar la gestió de tot el servei, i sí per millorar-ne alguns aspectes com ara la revisió dels topalls. En conseqüència, avança l’abstenció del seu grup. El Sr. Alonso qualifica de certament preocupants i molt greus les notícies que els han arribat sobre la presumpta estafa en la contracta de gestió de la neteja. Destaca que, en primer lloc, que s’ha produït un perjudici a aquesta administració i, de retruc, a tota la ciutadania que amb els seus impostos contribueix als pressupostos públics. Esmenta, en segon lloc, que encara considera més greu la imatge negativa vinculada a la corrupció, a la mala gestió i a la manca de control que es dóna a la societat. Adverteix que no es poden permetre donar aquesta imatge i, per tant, demanen al govern que tingui una conducta ferma i contundent i, alhora, que faci NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7053 arribar un missatge a la ciutadania de tolerància zero davant d’aquestes conductes immorals. Per tant, reclamen al govern que emprengui totes les accions legals necessàries per recuperar els diners públics estafats. Afegeix que també cal adoptar les mesures necessàries perquè una situació com aquesta no es torni a produir, i en aquest sentit assenyala que ha presentat un prec al govern perquè elabori un informe sobre els mecanismes de control dels principals contractes de serveis amb l’objectiu de verificar si són adequats o si, altrament, cal introduir-hi millores. Puntualitza que el que acaba d’expressar és el posicionament del seu grup pel que fa als tres primers punts de la proposició, però entenen que el problema és el quart punt sobre la remunicipalització, que entenen que no té res a veure amb la resta. Manifesta que valoren aquest darrer punt com una proposta demagògica i inviable, i que al seu parer pot confondre la ciutadania i, en conseqüència, anuncia el vot contrari a la proposició. El Sr. Fernández Díaz afirma que el seu grup comparteix la necessitat de fer auditories de la gestió de les contractes municipals i, en el cas que es detectin irregularitats, promoure, entre altres accions, l’exigència de rescabalament a l’Ajuntament del perjudici causat i emprendre les accions legals que correspongui, també en la via penal, i prendre en consideració decisions inhabilitants de les empreses contractistes proporcionades a les responsabilitats en què hagin pogut incórrer. Això no obstant, consideren que quan es produeix un fet de les característiques del que els ocupa cal, d’una banda, reclamar al govern municipal la redacció de l’informe pertinent, no només per part dels tècnics municipals sinó també un requeriment a l’empresa a fi que proporcioni les explicacions necessàries a fi de contrastar les versions. Així doncs, assenyala que si es confirma el frau cal emprendre accions legals contra els autors, i accions administratives contra l’empresa contractista. Afegeix que en el supòsit que es confirmi tot plegat, s’ha d’esbrinar si es tracta d’un frau d’empresa o, altrament, d’un frau en l’empresa comès per tècnics o treballadors. Manifesta que el seu grup considera que també s’hauria d’auditar si han fallat els mecanismes de control de la mateixa empresa, així com els municipals. En aquest sentit, diu que discrepen amb la proposició perquè no contempla el període a auditar; és a dir, si les auditories han d’abastar els darrers set anys, que és quan es va adjudicar la contracta actual, que va ser prorrogada el 2014 fins al 2019, sense el vot dels grups municipals d’ICV-EUiA i del PP; i si, a més, cal revisar totes les contractes. Entén que si no es fa així estarien establint el criteri que les investigacions s’inicien una vegada detectades irregularitats, quan consideren que s’haurien de fer permanentment mitjançant els mecanismes de control municipals. Pregunta al grup proposant si que aquestes revisions, a més d’estendre-les a altres contractes, també està disposat a dur-les a terme en els municipis on governa ERC a l’àrea metropolitana. Finalment, es pregunta si el fet de detectar irregularitats en una contracta determinada ha de posar en qüestió el model de gestió indirecta dels serveis. Així, pregunta si, per exemple es detecten irregularitats en la concessió de llicències a Ciutat Vella, també reclamaran externalitzar la gestió municipal de les llicències; o també si proposen privatitzar l’IMI o a municipalitzar Barcelona Regional perquè s’hi ha detectat irregularitats. Acaba la seva intervenció anunciant l’abstenció del seu grup. La Sra. Lecha, en primer lloc, agraeix al grup d’ERC que hagi acceptat les esmenes del seu grup, i aprofita per felicitar-lo per la iniciativa presentada, tant pel que fa al seu contingut com per la seva oportunitat. Recapitula que fa pocs dies van tenir notícia que FCC, empresa professional del saqueig de les arques públiques, havia confegit un sistema acurat per estafar l’Ajuntament amb el contracte de neteja i gestió de residus. 7054 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Remarca que les xifres confirmades ascendirien a 800.000 euros, i si el frau s’hagués dut a terme durant tota la durada de la contracta, aquesta xifra pot arribar als vuit milions d’euros. Aprofita per recordar que FCC factura pel contracte de la neteja i clavegueram cent setze milions d’euros anuals, que suposen el 5% del pressupost anual de l’Ajuntament. Precisa que el cost de la neteja i la gestió de residus significa globalment 260 milions d’euros anuals –el 10% del pressupost–, xifra a la qual s’han d’afegir 1,5 milions més per a l’avaluació del compliment del servei que, com s’ha constatat, no és infalible. Assenyala, també, que tornar a licitar aquest servei suposaria un encariment. Justifica l’oportunitat en el temps d’aquesta proposició perquè el contracte acaba el 2019, de manera que tenen l’opció de remunicipalitzar el servei en comptes de tornar-lo a licitar. Considera que aquesta vegada no hi ha excuses per no fer-ho i tan sols motius per tirar-ho endavant, entre els quals, el primer, l’econòmic. En aquest sentit, posa com a exemple que el municipi de Torrevella, al País Valencià, ha aconseguit un estalvi de quatre milions d’euros anuals sobre un total de disset; a León, on governa el PP, s’ha aconseguit un estalvi de nou milions d’euros anuals sobre un total de dinou milions, i a Compostela, que ha pres exemple de Lleó, preveu un estalvi de nou milions d’euros. Posa en relleu que no és cap secret que les grans empreses com FCC no només recullen beneficis milionaris cada any amb contractes com la de la neteja i la recollida de residus de Barcelona sinó que, a més, estafen. Puntualitza que l’externalització del servei va acompanyada de tres partides que qualifica de diabòliques: el 10% d’IVA, el 13% de despeses generals, i un 6% de benefici industrial, tot això sense comptar l’explotació i la precarietat de la plantilla. Creu que s’ha de deixar clar sense embuts que Barcelona podria arribar a estalviar fins a un 30% del que paga per la neteja sense alterar el servei; o el que és el mateix, podria estalviar fins a un 15% del cost de la gestió de residus i, alhora, aplicar una millora exponencial de les condicions laborals. Observa que alguns grups municipals es queixen sempre que la ciutat està bruta, i els fa notar que avui tenen l’oportunitat de canviar la situació votant a favor d’aquesta proposició, ja que desaprofitar l’oportunitat de recuperar aquest servei seria una estafa a la ciutadania, i només respondria a la voluntat de continuar alimentant el saqueig per part de les elits extractives. El Sr. Mòdol destaca la importància econòmica i de servei del contracte de la neteja, una de les eines públiques més importants de l’Ajuntament; per aquest motiu, garantir que es compleixen els objectius, que la despesa sigui correcta, les condicions òptimes del personal i l’observació de les clàusules del contracte és clau per a l’acció municipal. Remarca que la contractació pública ha de ser sempre rigorosa amb l’objectiu d’obtenir els resultats millors per a la ciutadania; i observa que en el cas de l’externalització del servei públic la demanda de rigorositat encara ha de ser més gran, atès que es tracta d’una forma que tenen les administracions per exercir les seves competències directes. Fa notar que estan parlant de serveis públics essencials, que més encara si estan externalitzats han de comptar amb la garantia de la qualitat del servei i la protecció dels treballadors com si es tractés d’un servei prestat directament per l’Ajuntament. Posa en relleu que aquest debat va estar molt present durant el mandat passat en comissió i al Plenari, ja que arran de certs conflictes en la contracta de manteniment de semàfors i de l’enllumenat es va prendre consciència que el funcionament present i futur de les contractes de serveis de l’Ajuntament estava generant molta preocupació als grups municipals i a la ciutadania. Assenyala que per als socialistes el fet que s’opti per un contracte extern no pot anar mai en detriment del servei, ni permetre que els treballadors que hi donen cobertura no tinguin la protecció laboral adequada. Posa de manifest que la contracta de la neteja és, amb tota probabilitat, la que es va dotar amb uns mecanismes de seguiment i avaluació més objectius, tot i que és obvi que això no garanteix que es produeixin males pràctiques; per tant, consideren que l’ajuntament també hi té una part de responsabilitat. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7055 Pel que fa a la municipalització del servei, fa notar que no només parlen de personal, sinó també de sistemes de recollida, de tecnologia, de contenidors i d’una flota de vehicles. Considera que el contracte de serveis, que no ha de ser demonitzat perquè algú hagi actuat malament, ha estat i és un bon sistema de gestió, que permet qualitat del servei públic, innovació, dinamisme econòmic i que té l’obligació de garantir les condicions laborals de la seva plantilla. Alerta que no s’han d’equivocar, atès que externalitzar la gestió no resta a la neteja la condició de servei públic; afegeix que ja sigui mitjançant contracte o directe, l’Ajuntament és sempre el responsable del servei. Conclou la seva intervenció avançant que el seu farà una abstenció. La Sra. Sanz manifesta que, des del primer moment que van tenir coneixement del presumpte frau i estafa en el servei de recollida de residus, el govern municipal va expressar contundència i transparència davant d’una situació de tal gravetat. Diu que estan d’acord amb la majoria de les propostes que conté la proposició presentada per ERC. Confirma que l’auditoria ja està en marxa; també les actuacions per depurar responsabilitats, l’obertura de l’expedient informatiu, la informació a la fiscalia, que ja ha obert la investigació pertinent, així com la incoació de diligències d’informació a fi de determinar quines són les responsabilitats contractuals derivades del contracte subscrit amb l’empresa. Afegeix que han reforçat les actuacions d’inspecció i control. Posa en relleu que la neteja és un dels serveis urbans fonamentals, i diu que està convençuda que el grup d’ERC comparteix la necessitat de treballar a fi que qualsevol proposta de futur del servei de neteja i recollida de residus compti amb el màxim consens possible, com va succeir el 2009 quan es va fer la contracta vigent. Subscriu, tal com planteja el grup proposant, la necessitat d’aprofundir en els diferents instruments de gestió i la valoració de les eines per garantir un major control públic del servei; tanmateix, consideren que una ciutat com Barcelona no pot decidir, arran d’un presumpte frau, que cal remunicipalitzar un servei. Per aquest motiu justifica que van proposar una transacció a fi d’establir un grup de treball conjunt amb tots els grups municipals a fi d’analitzar totes les possibilitats, que no els ha estat acceptada. Això no obstant, diu que està convençuda que el grup proposant està d’acord a fer aquesta feina, i manifesta que el govern ho farà a fi d’establir, com ha dit, el màxim consens possible ja que tothom vol una Barcelona neta en tots els sentits. El Sr. Bosch aprofita per saludar els companys de la plataforma Remunicipalitzem presents en aquesta sala de Plens. Considera que avui es confirma que és dia de rebaixes –Black Friday–, i es constata que alguns han canviat radicalment de parer. En aquest sentit, diu que no comprèn com alguns grups es neguen, fins i tot, a estudiar noves fórmules possibles que poden resoldre problemes evidents. Quant a l’actitud del govern, diu que només faltaria que no fes els passos legals que correspon en un cas en què hi ha indicis de frau, però remarca que allò que li demanen és que compleixi amb el que va prometre en el seu programa electoral. El Sr. Alonso insisteix en què no ha de quedar cap ombra de dubte sobre aquest frau, i demanen al govern transparència i contundència contra aquesta mena d’actuacions immorals. La Sra. Lecha puntualitza que la ciutadania s’estalviaria seixanta-cinc milions d’euros anualment si es remunicipalitza la neteja i la recollida de residus a Barcelona. La Sra. Sanz avança que el seu grup farà una abstenció en aquesta proposició, i reitera al Sr. Bosch el convenciment que treballaran plegats per aconseguir desenvolupar un pla de remunicipalitzacions de serveis municipals, així com per estudiar propostes en molts altres àmbits. 7056 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 S’aprova la proposició / declaració de grup amb vint-i-vuit abstencions –emeses pels Srs. Pisarello, Asens, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, Sanz, Pin, Pérez i Vidal, pels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. Andrés i Ballarín, els Srs. Trias, Forn, Ciurana, Ardanuy, Martí i Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també pels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i la Sra. Esteller–, cinc vots en contra –emesos pels Srs. Sierra, Alonso i Blanco, i les Sres. Mejías i Barceló–, i vuit vots a favor de la resta de membres del Consistori amb el text transaccionat següent: El Plenari del Consell Municipal, insta el Govern municipal a: 1. Realitzar una auditoria de la gestió del servei de neteja viària i gestió de residus dut a terme per Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) en anys anteriors, així com d'altres serveis municipals gestionats per aquesta empresa. 2. Emprendre les accions necessàries per tal d'aclarir els fets i, en cas que es demostrin les sospites, depurar responsabilitats, rescabalar l'import estafat al consistori i trobar els mecanisme per limitar l'accés d'aquesta empresa a l'adjudicació de serveis municipals. 3. Introduir canvis al sistema d'inspecció i control municipal d'aquest servei, així com mecanismes correctors als topalls que s'apliquen als trams de residus. 4. Encarregar de manera immediata un informe que estudiï la viabilitat econòmica i tècnica de municipalitzar total o parcialment el servei de neteja viària, recollida I gestió de residus, i en el cas que així sigui posar en marxa el procediment d’internalització del servei. Del Grup Municipal del PSC: 5.El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda: - Reconèixer el valor ciutadà, cultural i social de l'arquitectura moderna, que ha estat clau en la transformació de la ciutat i en la creació d'espais i equipaments ciutadans i comprometre's a treballar per la seva difusió i la conservació dels seus elements de qualitat, des del convenciment que la preservació d'elements d'excel·lència, pel seu disseny i la seva arquitectura, generen ciutat i són una mesura per l'apoderament i la qualitat de vida de la ciutadania de Barcelona. - Reafirmar el compromís amb la recuperació de la plaça dels Països Catalans, premi FAD del 1983 i exemple d'intervenció urbana dels anys 80 a la ciutat, amb l'objectiu de garantir el seu ús ciutadà, potenciar-la com espai cívic pels veïns i veïnes del Districtes de Sants-Montjuïc i de l'Eixample, tot treballant també per aconseguir la millor integració amb la darrera fase de remodelació de l'avinguda de Roma. - Iniciar les actuacions per la catalogació de la plaça dels Països Catalans com a bé d'especial protecció, posant també en valor el simbolisme d'aquest espai que constitueix un llindar urbà de porta d'entrada a la nostra ciutat. El Sr. Mòdol presenta la proposició amb què demanen el suport del Plenari a fi de sumar voluntats i esforços en la protecció del patrimoni de la ciutat, que a parer seu és una eina fonamental d’empoderament de la ciutadania, entenent el patrimoni com allò que els pertany i que defineix la ciutat. En conseqüència, proposen el reconeixement avui d’una part molt concreta d’aquest patrimoni que representa l’arquitectura moderna, amb un alt grau d’excel·lència i disseny. Destaca que aquest patrimoni s’inscriu essencialment en l’àmbit públic, configurant una ciutat amb nous espais i equipaments. Concreta aquest reconeixement en la plaça dels Països Catalans, un patrimoni que defineix paisatge, i que és un valor que configura la ciutat del dia a dia. Destaca que s’emmarca en el patrimoni que els defineix i que els interpel·la com a institució. Afirma que parteixen de la consideració que tota la ciutat ha de poder ser reconeguda i valorada com un bé de la ciutadania, i on cal intervenir sempre amb el màxim respecte i amb qualitat. Diu que volen apostar per la idea, que ja han expressat en altres ocasions, que Barcelona és, tota ella, patrimoni. Confirma que són conscients que es tracta d’un debat ric i complex, empès per la necessitat creixent de la ciutat de posar en valor aquest patrimoni com a part de NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7057 l’herència que han deixat els ciutadans i les ciutadanes que els han precedit i com a part de la construcció de la seva identitat. Justifica l’elecció de la plaça dels Països Catalans en aquest cas perquè és un símbol d’arquitectura moderna i, alhora, d’allò que la manca d’intervenció i de protecció pot generar. Destaca que es tracta d’un dels espais, malauradament, més degradats de la ciutat; i, sobretot, han escollit aquesta plaça perquè es tracta d’un espai públic, que els ha d’ajudar a conscienciar sobre el seu valor, un espai sobre el que recauen tota mena de demandes per part de la ciutadania, que està sotmès a una sobrepressió per causes com el turisme o pels diversos sistemes urbans de mobilitat. Per tot plegat, entenen que, per primera vegada, s’ha de fer aquest pas que suposa que, en comptes de protegir edificis o conjunts monumentals, cal valorar l’espai públic i que, sens dubte, és un dels reptes més importants que tenen per al futur més immediat de la ciutat. Precisa que plantegen el repte de protegir una cosa que va més enllà d’una intervenció artística concreta i gosen acarar espais i paisatges, els espais de trobada de la ciutadania. Posa de manifest que els arquitectes Vilaplana i Piñón, juntament amb un jove Enric Miralles, van dissenyar un espai amb ciment, sense vegetació, amb dues grans cobertes de planxa de coure, cercant una proposta intemporal i minimalista basada en línies abstractes, simples i anònimes, a fi que tothom la pogués utilitzar. Precisa que aquest projecte, que s’emmarca en el deconstructivisme arquitectònic, va valdre als seus autors del Premi FAD d’arquitectura. Posa en relleu que la plaça dels Països Catalans es va convertir en el model de les noves places promogudes els anys vuitanta per l’Ajuntament, conegut com de les places dures, que en el seu moment van ocasionar polèmica ciutadana per la seva fredor. Fa avinent que més enllà de l’abstracció, aquesta plaça està plena de detalls humans i poètics com ara la silueta d’un gat en una teulada feta amb planxa metàl·lica o una obertura a manera de finestra i els brolladors. Recorda que aquest enclavament urbà va ser descrit pel filòsof Eugenio Trias com una plaça que es confon amb el conjunt d’esdeveniments, imatges i paraules d’un fragment del món urbà barceloní. Manifesta que per tots aquests motius, sabent que es tracta d’un repte important i col·lectiu, el grup Socialista presenta en format de proposició, no pas com a mesura de govern, aquest assumpte, en considerar que el patrimoni és cosa de tots, i amb la voluntat de continuar allò que va encetar el govern de CiU amb la creació de l’inventari d’arquitectura moderna de la ciutat, i diu que també volen comptar amb la sensibilitat d’ERC envers el patrimoni. Alhora que vol agrair molt especialment als grups de Ciutadans i de la CUP les transaccions presentades a la proposició per fixar l’atenció sobre la necessitat que la protecció i la intervenció sobre el patrimoni no deixi de banda, sinó que potenciï, les aportacions de la ciutadania per a la seva actualització. El Sr. Martí subscriu que Barcelona s’ha caracteritzat i es caracteritza per la qualitat i el prestigi de la seva arquitectura i del seu urbanisme. Posa en valor que la ciutat ha estat un referent, i encara ho és, a escala nacional i internacional des del Pla Cerdà fins a les transformacions olímpiques, des del Modernisme del XIX fins a l’arquitectura amb tecnologia aplicada; la Barcelona dels edificis singulars i icònics. Per tant, confirma que comparteixen la introducció i el marc de referència que acaba d’exposar el Sr. Mòdol. Afegeix que tampoc no poden estar en desacord amb cap dels continguts estrictes dels tres punts que planteja la proposició, atès que resulta evident que reconèixer el valor ciutadà, cultural i social de l’arquitectura moderna és positiu. Igualment, estan d’acord a refermar el compromís amb la plaça dels Països Catalans, Premi FAD del 1983, i remarca que personalment, com a regidor que ha estat del Districte de Sants-Montjuïc, ha estat immers en els debat sobre si les places han de ser més o menys dures, sobre si Adif ha deteriorat amb la seva actuació l’espai general, o si han rebut l’herència de la manca de manteniment d’espais determinats. 7058 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Assenyala que també estan d’acord amb el punt tercer que insta a iniciar les actuacions per a la catalogació de la plaça, inscrivint-la en el catàleg que es va endegar el mandat anterior. Precisa, doncs, que estan d’acord amb la qüestió de fons, que entén que no és altra que la necessària rehabilitació i actualització permanent dels elements que cal preservar, en aquest cas concret la plaça dels Països Catalans. Reconeix que resta pendent una reflexió ciutadana i política sobre l’arquitectura que s’ha fet les darreres dècades; en aquest sentit, considera que el projecte de llei en tràmit al Parlament de Catalunya, i el recent congrés d’Arquitectura promogut pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya són elements que han de servir per tirar endavant aquest debat també en l’àmbit municipal. No obstant això, adverteix que per a què tot això fructifiqui, el govern municipal ha d’afanyar-se en l’actualització del catàleg de Patrimoni, i entén que no hauria de portar aquesta proposta en el format que ho fa, ja que com aquí s’ha dit, les proposicions són l’espai dels grups de l’oposició; altrament, consideren que el govern ha d’actuar, i no és adient que s’autoimpulsi en un assumpte que ja hauria d’estar en marxa. Recapitula, per tant, que estan d’acord amb els arguments que ha exposat el regidor Mòdol i, per tant, avança que donaran suport a les iniciatives plantejades, però manifesta que no poden votar favorablement la proposició perquè entenen que s’està traient a l’oposició la capacitat de presentar iniciatives d’impuls i control que els correspon. En conseqüència, avança s’abstindran. El Sr. Blanco fa referència al número 263 de la revista Quaderns d’Arquitectura, que conté un article breu signat per Josep Fuses i Comalada amb què qüestiona si paga la pena continuar gastant diners per mantenir la plaça dels Països Catalans, i fa una reflexió que considera molt pertinent de traslladar aquí. Posa de manifest que la plaça ja va ser objecte d’una controvèrsia que continua a dia d’avui; així, mentre Oriol Bohigas, juntament amb la major part de la professió, la defensava pel seu contingut estètic, l’escultor Jaume Plensa la trobava incòmoda i afectada. Considera, a més, que cal tenir en compte que aquest espai mai no ha gaudit del favor de la ciutadania. Entén, per tant, que s’han establert dos bàndols; d’una banda, els qui manifesten una confiança crítica amb el progrés i, d’altra banda, els qui defensen la tradició. En aquest sentit, Josep Fuses Comalada conclou en el seu article que la bona arquitectura hauria de considerar la presència simultània de present i de passat a la ciutat, una afirmació que subscriu plenament el seu grup, i a la qual afegiria que, dins de la tradició més ortodoxa, la bona arquitectura ha de respondre a tres principis fonamentals: la solidesa, la bellesa i la utilitat. Observa que les places dures van tenir l’aspecte positiu de servir per urbanitzar espais lliures que la ciutat necessitava, però també s’ha de reconèixer que no són espais agradables, estan mancats d’ombra i vegetació i, en molts casos, no tenen un mobiliari adequat. Reconeix, però, que poden tenir valors estètics estimables com en el cas que els ocupa, però des del punt de vista de la utilitat consideren que són discutibles. Posa en relleu que, a més, amb el pas del temps la plaça dels Països Catalans s’ha degradat per falta de manteniment i per les imposicions de determinades infraestructures en el subsòl que l’han tornada cada vegada més inhòspita. Per tot plegat, plantegen que cal fer tres actuacions ben concretes, entre les quals, la primera, netejar la plaça dels elements afegits amb el temps; en segon lloc, mantenir-la i preservar els seus valors estètics i, en tercer lloc, s’ha de reformar per facilitar els usos ciutadans i millorar la seva funcionalitat. Considera positiu el fet d’haver pogut transaccionar la proposició original amb la incorporació d’aquest darrer punt a fi d’introduir millores necessàries, especialment pel que fa als accessos de les estacions de tren i d’autobusos. Afegeix que també convindria estudiar la incorporació de mobiliari urbà i de vegetació per millorar la seva adequació a l’ús ciutadà. El Sr. Coronas addueix que la presentació d’aquesta proposició valia la pena, tan sols, per escoltar els grups del PSC i de Ciutadans esmentar els Països Catalans. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7059 Feta aquesta observació, i entrant en el contingut de la proposta, que avança que votaran favorablement, entenen que convindria fer una mica de crítica en el sentit que és una obvietat que l’arquitectura ha estat clau en la transformació de la ciutat; això no obstant, també és evident que no totes les actuacions han estat encertades, i que s’han comès errors com ara les reformes que fins a dia d’avui s’han fet a la plaça de les Glòries,la plaça Cerdà o en tot l’entorn de la ronda de Dalt. Pel que fa a la plaça dels Països Catalans, entén que és el testimoni d’un moment, d’una manera de fer en una Barcelona que començava un canvi cap a la modernitat, la dels grans equipaments, i per aquest motiu poden estar d’acord amb què cal rehabilitar-la i recuperar-la per a la ciutadania, però remarca que això passa per dotar-la d’una escala humana que no té, a fi de generar espais acollidors i segurs, que permetin la relació interveïnal. Assenyala que això ho aconseguiran treballant l’enllaç amb l’avinguda de Roma, però també, tal com s’ha afegit amb la transacció, millorant tot l’entorn de l’estació de Sants com ara la plaça Joan Peiró, els espais de transició amb el parc de l’Espanya Industrial i l’estació d’autobusos. Per tant, subratlla que cal dignificar i donar continuïtat a l’espai de la plaça amb els entorns, facilitar l’accés i una lectura única de tot l’espai, i remarca que aquesta és una feina que pertoca al govern municipal. Fa notar que la plaça dels Països Catalans és venerada pels arquitectes, però que no genera la mateixa simpatia en el veïnat, que la veuen com un lloc buit i inhòspit; i, per tant, com s’apunta en el text transaccionat, cal recuperar la plaça fent-ne partícips els veïns i les veïnes. Quant a la catalogació, diu que són conscients del simbolisme de la plaça per al món de l’arquitectura, però creu que també cal tenir en compte que el patrimoni no és només l’arquitectura moderna, sinó que també n’hi ha d’altra més anònima que fa ciutat i història i que teixeix complicitats veïnals que també ha de ser valorada. En aquest sentit, assenyala que mentre que ara es proposa catalogar la plaça dels Països Catalans, fa molt poc que es va enderrocar una part de la primera universitat laica de Barcelona del segle XIII, en el que qualifica de badada d’aquest ajuntament. Insisteix, per tant, que Barcelona no comença els anys vuitanta i, per tant, el patrimoni a protegir tampoc, i diu que confien que aquest ajuntament tingui sensibilitat per valorar-lo sigui de l’època que sigui. Finalment, apunta que no s’ha d’oblidar que la plaça dels Països Catalans es va desfer amb l’arribada de l’AVE durant el mandat de l’alcalde Hereu. El Sr. Fernández Díaz manifesta, tal com fa la proposició, el reconeixement del seu grup envers l’arquitectura moderna, que a parer seu s’ha de fer extensiu al conjunt de tota l’arquitectura, i aprofita per recordar que fa ben poc, en aquesta mateixa sala, el Sr. Mòdol qualificava de mona de Pasqua la Sagrada Família, cosa que considera una contradicció amb la demanda de respecte a què apel·len en el cas de la plaça dels Països Catalans. Diu que tot i que consideren importants els premis d’arquitectura, entenen que no s’han de deixar impressionar, i fa esment que, per exemple, el barri de Can Tunis, que va obtenir un Premi FAD, va ser enderrocat el 2004 en no haver assolit les finalitats que perseguia. Entrant en el debat sobre la plaça dels Països Catalans, de la qual assegura que no els agrada ni el nom, i que malgrat va guanyar el FAD el 1983 mai no ha obtingut el favor de la gent. Consideren que aquest espai és l’exemple de la Barcelona grisa i de ciment, de les places dures i buides; altrament, diu que prefereixen les places verdes i humanes, amb mobiliari, de disseny, però sensat. En aquest sentit, fa notar que a Barcelona hi ha més de vint models diferents de fanals, cosa que fa un manteniment complicat i car, però que, de ben segur, fa cofoi més d’un arquitecte. Afegeix que el mateix passa amb el mobiliari urbà, i destaca que a Barcelona encara proliferen elements en parcs i jardins molt poc pràctics i gens ergonòmics. Quant a l’opinió que cal refer i actualitzar la plaça dels Països Catalans, replica que el seu grup hi és contrari i, altrament, considera que cal proposar un disseny 7060 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 nou per a aquell espai, i assegura que si en comptes d’una plaça fos un edifici, segurament ja s’hauria enderrocat. La Sra. Rovira recorda que el projecte de la plaça, endegat el 1980, va tenir un cert ressò entre algunes presteses elits culturals del país, així com també en determinades revistes internacionals d’arquitectura. Creu que cal reconèixer el seu caràcter innovador, així com la coherència entre el plantejament teòric del projecte i els resultats formals assolits, però també que es tracta d’un cas paradigmàtic d’arquitectura aliena al compromís social i al servei públic. Constata que es tracta d’un més entre els projectes urbanístics que durant anys han viscut d’esquena a les necessitats reals de la ciutadania; remarca que el projecte es va tirar endavant amb una participació ciutadana nul·la, i que l’ús social de plaça ha estat sempre molt escàs ateses les seves característiques, de manera que la ciutadania s’ha desplaçat majoritàriament cap a altres espais propers més aptes. Es refereix, també, al fet que aquest espai ha sofert diverses degradacions, i actualment presenta un aspecte més proper a un descampat inhòspit de formigó que no pas una plaça pública. Afirma que la plaça no ha esdevingut ni una referència identitària a la ciutat, i ni tan sols ha generat cap atracció especial per al turisme; i manifesta que al seu grup li sembla penós que sigui precisament aquest l’espai públic que la ciutat ha dedicat als Països Catalans. Considera que es pot compartir plenament l’objectiu de la proposició de potenciar aquest espai per a l’ús dels veïns i veïnes de Sants i de l’Eixample, que respon a una necessitat objectiva, però que requerirà transformacions profundes en la configuració de l’espai. Per aquest motiu, la proposta d’esmena del seu grup, acceptada pel grup del PSC, implica un procés participatiu del veïnat a fi de consensuar les intervencions, tant pel que fa a la plaça com a la seva integració a l’avinguda de Roma, alhora que planteja considerar també la futura integració amb l’estació de Sants, pendent de ser remodelada. En conseqüència, avança el suport del seu grup a la proposició entenent que queda garantit que l’assoliment dels objectius de transformar l’espai redefinint-lo per posar-lo al servei de la ciutadania ha de prevaldre per damunt de la preservació inamovible dels elements arquitectònics originals. La Sra. Sanz considera que de les intervencions que han pogut escoltar se’n desprèn que hi ha consens quant a la necessitat d’actualitzar les polítiques de patrimoni de la ciutat, que tradicionalment han apostat per protegir allò antic i històric, oblidant allò contemporani; també es constata que han triat protegir els edificis, i en alguns casos només les façanes, i que han deixat en segon pla o de banda l’espai públic. Destaca que aquesta manera d’actuar ha comportat que gran part del patrimoni arquitectònic urbà recent no estigui protegit. En conseqüència, considera que aquesta proposició els permet fer un debat significatiu sobre quina mena de patrimoni volen protegir, si allò antic, allò que és valorat acadèmicament o socialment, però entén que ha de ser una mixtura de tot plegat, de manera que més enllà d’aquest cas concret que els ocupa, han de fer una reflexió que els permeti ampliar la mirada sobre el patrimoni. Confirma que Barcelona en Comú té la intenció d’impulsar aquesta proposta amb una perspectiva més àmplia quant a èpoques i estils i, per tant, d’elaborar un catàleg de patrimoni que incorpori mirades noves i un discurs més obert i tècnicament més acurat. Precisa que tenen els reptes de posar en valor el patrimoni de la ciutat, que implica no només memòria material, sinó també social d’una Barcelona que canvia constantment i que es revisa i evoluciona. Puntualitza que pretenen impulsar un canvi en la interpretació de la cultura patrimonial, de les polítiques de protecció, i per aquest motiu han creat una regidoria de Patrimoni amb aquest encàrrec. Afegeix que en les diverses intervencions ha sortit la idea de recuperar la plaça dels Països Catalans, amb criteris de funcionalitat i utilitat pública i, per tant, han de saber adequar les arquitectures de la ciutat als usos veïnals. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7061 El Sr. Mòdol agraeix els suports a la proposició, i especialment el no-suport del Sr. Fernández Díaz, que considera que no ha entès la proposició plantejada perquè el que menys importància té és el nom de la plaça sinó la protecció de l’espai públic, una cosa que mai no s’ha fet fins ara. Entén que el disseny té menys rellevància que no pas la recuperació d’un espai per a l’ús ciutadà, motiu pel qual és essencial la implicació de totes les forces polítiques, i fa notar al Sr. Martí que això no suposa espolsar-se les responsabilitats, sinó perquè entenen que és fonamental la implicació del seu grup, en aquest ajuntament i a la Generalitat. El Sr. Blanco diu que, atès que el Sr. Coronas no s’ha estalviat la ironia, ell tampoc no se la vol estalviar i recorda que els arquitectes que van dissenyar la plaça es van inspirar en el buit. S’aprova la proposició / declaració de grup amb deu abstencions –emeses pels Srs. Trias, Forn, Ciurana, Ardanuy, Martí i Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila–, tres vots en contra –emesos pels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i la Sra. Esteller–, i vint-i vuit vots a favor de la resta de membres del Consistori amb el text transaccionat següent: El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Reconèixer el valor ciutadà, cultural i social de l’arquitectura moderna, que ha estat clau en la transformació de la ciutat i en la creació d’espais i equipaments ciutadans i comprometre’s a treballar per la seva difusió i la conservació dels seus elements de qualitat, des del convenciment que la preservació d’elements d’excel·lència, pel seu disseny i la seva arquitectura, generen ciutat i són una mesura per l’apoderament i la qualitat de vida de la ciutadania de Barcelona. 2. Reafirmar el compromís amb la recuperació i millora de la plaça dels Països Catalans, premi FAD de 1983 i exemple d’intervenció urbana dels anys 80 a la ciutat, adequant-la per prioritzar la seva utilització i el seu encaix a l’entorn i a la ciutat, amb la participació veïnal en els Districtes de Sants- Montjuïc i Eixample tot obrint una línia de treball conjunta amb l’objectiu de garantir el seu ús ciutadà, potenciar-la com espai cívic, treballant també per aconseguir la millor integració amb la darrera fase de remodelació de l’avinguda de Roma i amb la necessària transformació de l’entorn de l’estació de ferrocarrils i autobusos. 3. Iniciar les actuacions per la catalogació de la plaça dels Països Catalans com a bé d’especial protecció, un cop consensuada amb els veïns i veïnes la seva actualització, que determini quines són les intervencions que es poden portar a terme per tal de millorar aquest espai, de manera que siguin compatibles amb la preservació dels seus valors emblemàtics i simbòlics, com a espai públic i com a llindar urbà de porta d’entrada a la nostra ciutat. Del Grup Municipal del PP: 6. El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar al Govern municipal a presentar un informe en la propera sessió del Consell Plenari on es detalli la planificació econòmica i pressupostària plurianual per, entre altres: - Satisfer les necessitats socials bàsiques de les persones. - Ampliar el parc d'habitatge protegit a la ciutat. - La dotació necessària per a les inversions plurianuals, com la reforma de l'avinguda Meridiana, l'avinguda del Paral·lel, les obres del túnel de les Glòries i la cobertura de la Ronda de Dalt, entre altres. - Inversions que són competència de la Generalitat de Catalunya en el cas que es pretenguin assumir per l'Ajuntament de Barcelona (L9 i L10, tramvia, la Model, equipaments sanitaris o educatius, entre altres). - Finançar serveis que pertoquen a la Generalitat en cas que es pretenguin assumir per l'Ajuntament de Barcelona (serveis socials, educatius i en l'àmbit de l'ocupació, entre altres). - Finançar els equipaments culturals a Barcelona. - Cobrir les necessitats de la plantilla de l'administració municipal. - Costejar la remunicipalització de serveis (serveis funeraris, aigua, energia, entre altres). - Fer front a les expropiacions i les reclamacions judicials pendents (principalment derivades de la moratòria turística, entre altres). 7062 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 El Sr. Fernández Díaz entén que ha quedat a bastament provat durant aquesta sessió que Barcelona no té ni pressupost, ni PAM, ni PIM, tots documents de govern que tenen el comú denominador d’avançar cap a la millor Barcelona. Precisa que si bé el PAM defineix els objectius de govern, el PIM concreta alguns d’aquests objectius amb un catàleg d’inversions pressupostades, determinades pel que fa a la seva quantia i calendaritzades en el temps, i amb uns pressupostos que fixen la seva assignació econòmica. Justifica la presentació d’aquesta proposta, en el marc de la paràlisi del govern municipal i la incapacitat de tirar endavant aquestes eines de govern, per arribar a un acord a fi que el govern deixi enrere la gesticulació permanent i la manca de concreció, i que es pronunciï clarament sobre què, amb qui, quan i com en qüestions concretes i puntuals, a parer seu essencials, i entenent que si es pronuncien en aquest sentit la propera sessió de Ple, aquesta proposició haurà estat un encert. Indica que aquestes qüestions que plantegen són l’atenció social a les persones, començant per la feina i la dignitat en els sectors més vulnerables; l’ampliació del parc d’habitatge de lloguer social –recorda que el govern encara no ha presentat el Pla d’Habitatge al Plenari–; la necessitat de concretar les inversions plurianuals, entre les quals les de reforma de la Meridiana, del Paral·lel, el túnel de les Glòries, la cobertura de la ronda de Dalt, o accions a Gràcia, Horta o Nou Barris. Continua dient que un altre aspecte és la necessitat de precisar en quins supòsits aquest ajuntament farà de Generalitat, atès que fins ara escolten els discursos i propostes del govern, però mai materialitzades en acords municipals; pregunta, en aquest sentit, si l’Ajuntament finançarà la posada en servei de la L9 i la L10 de metro a la Zona Franca; què passarà amb el tramvia del tram central de la Diagonal; quan es produirà el trasllat de la presó Model i la construcció dels nous centres penitenciaris; i amb la inversió i el finançament de serveis cabdals com la sanitat o l’educació, o també dels serveis culturals. Afegeix que el govern també ha anunciat la seva intenció d’ampliar la plantilla municipal amb un miler de persones; o la municipalització de serveis. Remarca que també han sentit declaracions relatives a Serveis Funeraris, i que ja han tingut ocasió de començar a debatre la remunicipalització de la neteja o del subministrament d’aigua o energia. Finalment, pregunta per la liquiditat de les arques municipals, que perillen ateses les reclamacions judicials pendents derivades de les moratòries turístiques i per fer front a les expropiacions. Puntualitza que amb aquesta proposició volen posar de manifest que el govern fa gran quantitat d’anuncis, però que s’hauran de concretar en el temps i pel que fa al seu finançament. I expressa la voluntat que hi hagi liquiditat per fer-ho tot alhora, però entén que cal avaluar si això és factible; de manera que abans de debatre determinades qüestions cal saber si es poden escometre. La Sra. Recasens esmenta alguns dels anuncis recents del govern als mitjans de comunicació, entre els quals l’aposta per la municipalització del subministrament d’aigua a la ciutat després de rescindir el contracte actual; la creació d’una comercialitzadora d’electricitat local; o la proposta de cobertura de la ronda de Dalt. Considera que es tracta de grans proclames, de titulars mediàtics que no s’articulen amb un consens a l’hora de dissenyar els projectes i menys encara d’assolir un pressupost per tirar-los endavant. Entén, per tant, que la proposició demana per l’impacte econòmic de totes aquestes grans proclames del govern, de quina manera es tradueixen en matèria pressupostària i amb recursos econòmics, atès que, finalment, s’hauran d’executar. Considera que això palesa novament que el govern, a cop de titulars, pretén donar una imatge i una informació a la ciutadania, que novament es veurà frustrada. Fa notar que la realitat és tossuda i crua i, per tant, demanen al govern que es posi a treballar. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7063 Reitera, com ja ha expressat abans, que les xifres que els presenta el govern en un format d’informe d’inversions no convencen, i que posen de manifest que tan sols programen un 5% en inversions en equipaments socials, per a equipaments en matèria d’ocupació del 0,3%, o d’un 7% en matèria d’habitatge; per no esmentar els percentatges que proposen per a grans obres que actualment formen part de l’agenda política com la reforma de la Meridiana i del Paral·lel, el túnel de Glòries o la cobertura de la ronda de Dalt. Remarca que aquests darrers casos formaven part de les propostes més votades en el procés participatiu del PAM, però que, a canvi, en el document que avui han presentat només se’n contempla la redacció del projecte. Assenyala que fa molt de temps que no saben res de com van les negociacions per al rescabalament del deute de la Generalitat, i com pensa el govern executar inversions mitjançant compensació de deute, si és que opta finalment per aquesta fórmula. En definitiva, afirma que els demanen més transparència a l’hora de fer realitat alguns dels seus titulars mediàtics. El Sr. Sierra observa, arran de les diverses al·lusions que avui s’han fet al Black Friday, que el govern municipal no fa rebaixes només aquest dia sinó tot l’any, i que es tradueixen en frustració i promeses no acomplertes, i que tots són conscients que mai no es compliran justament per la manca de concreció i de capacitat de negociació, així com de planificació del govern municipal. Assenyala que el seu grup va reclamar l’elaboració d’un pla d’infraestructures, i avui s’ha aprovat fer un pla d’inversions, que haurà de tenir en compte que no es pot mentir a la ciutadania, la responsabilitat de no incloure-hi actuacions que saben del cert que no podran complir, entre les quals els exemples que han sortit a bastament de la cobertura de la ronda de Dalt –400 milions d’euros–, el tramvia pel tram central de la Diagonal, per al qual el govern ja ha definit partides pressupostàries per al seu estudi i execució –200 milions d’euros–. Pregunta al govern d’on pensa treure aquests diners, i alerta que no serà capaç de tirar endavant aquestes inversions. Recorda que les associacions veïnals que reclamen la cobertura de la ronda de Dalt van assistir a una sessió plenària des de la tribuna de convidats, però que la partida pressupostària que destina el govern per fer-ho és del tot ridícula. Igualment, es refereix al tens debat que van establir a la comissió d’Economia i Hisenda quant a l’arribada de la L9 de metro a la Zona Franca, on els van alertar que acabarien fent de banc de la Generalitat, que no hi posaria ni un euro i que no els tornaria el deute, creant novament frustració amb l’anunci d’acabament d’una obra que ja porta invertits més de divuit mil milions d’euros malbaratats. Entén que els ha de caure la cara de vergonya quan acudeixin a la Zona Franca i tornin a proclamar que hi arribarà el metro. Considera que tot plegat són promeses falses, que no generen altra cosa que frustració entre la ciutadania i que, altrament, haurien de concretar i negociar amb tots els grups municipals partida a partida les inversions en els projectes de ciutat. Finalment, anuncia l’abstenció del grup de Ciutadans en aquesta proposició. La Sra. Capdevila comparteix en nom del seu grup les preocupacions del grup del PP quant a la planificació econòmica i pressupostària, tal com ja han expressat arran de la proposició del grup de Ciutadans. Això no obstant, diu que els sembla curiós que en aquest cas, del conjunt de partides, hi hagi una demanda selectiva envers aquelles previsions de despesa que es refereixen a municipalitzacions o als projectes que són competència de la Generalitat, i per aquesta raó avança que votaran en contra de la proposició. Indica que volen aprofitar l’avinentesa, però, per passar llista sobre la planificació econòmica i les inversions que depenen directament del partit del grup proposant, és a dir, del govern de l’estat, i que afecten molt la ciutat. Convida al Sr. Fernández Díaz a preguntar per les inversions de rodalies, del port, de l’aeroport o de l’estació de La Sagrera, que són responsabilitat directa del govern de l’estat; li demana per què no qüestionen el decrement fins a la meitat de l’aportació que l’estat ha fet al sistema públic tarifari de transport col·lectiu els 7064 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 darrers anys; per què no pregunten per quin motiu el govern de l’estat, sense gairebé competències de despesa en l’estat del benestar, reparteix el dèficit entre les administracions d’una manera tan desequilibrada, alhora que incompleix el dèficit imposat per Brussel·les. Pregunta al Sr. Fernández Díaz què pensa de les polítiques de defensa del govern central, en les quals també inclou les dels precedents governs socialistes, que cada any desvien entre mil milions d’euros, com en el cas de del 2010, i dos mil dos-cents milions previstos per a enguany, que es deixen d’invertir en les necessitats socials que sembla que tant preocupen el grup proposant. No comprèn, doncs, que el membre d’un partit de govern que amb argúcies menteix anualment sobre la despesa en defensa, incrementant-la amb un import que ben aviat equipararà el pressupost total d’aquest ajuntament, els doni lliçons d’inversió de recursos a l’Ajuntament o a la Generalitat. Indica que quan el grup proposant els respongui el seguit de qüestions que els acaba de plantejar podran repensar el vot a la proposició, no mentre continuïn presentat propostes plenes de demagògia. El Sr. Garganté fa notar que es troben davant d’una proposició que els recorda força la del grup de CiU presentada en aquesta mateixa sessió, amb què planteja que el govern detalli la planificació econòmica i pressupostària plurianual de certes mesures que, sorprenentment, en alguns casos els grups de govern ja hi estan d’acord, en d’altres ja han manifestat la seva oposició, i en unes quantes no han deixat clar fins on volen arribar, com és el cas de les municipalitzacions, no com en el cas del grup del PP que ha deixat molt clar que hi és contrari. Observa que, com el grup de CiU, el del PP planteja d’ençà de fa uns mesos unes proposicions que poden semblar, d’entrada, de consens o de demanda d’informació, tot i que no poden amagar que al darrere hi ha un intent de fer discursos de campanya. Considera que tots els membres del consistori són conscients que la partida dels pressupostos i de la qüestió de confiança quedarà en taules, i que les prioritats del govern, traduïdes en partides econòmiques, tiraran endavant malgrat el seu aïllament polític i social. En aquest sentit, assegura que lamenten que tot aquest debat estèril sobre la manera com s’executaran els pressupostos es faci mentre es desplega un ampli operatiu policial sobre els sectors més empobrits i febles de la ciutat ordenat pel comissionat de Seguretat, i avalat per l’Alcaldessa, que com una piconadora continua sense aturador. Fa avinent al govern que, tant pel que fa a la qüestió de confiança per a l’aprovació del pressupost, com a la repressió policial de la pobresa, poden vèncer, però mai convèncer. I anuncia que el seu grup s’abstindrà. La Sra. Ballarín destaca que la proposició del grup del PP torna a girar entorn de qüestions que han estat a bastament tractades i debatudes en el Ple i altres òrgans de govern; en conseqüència, la consideren redundant i no comprenen per què ho tornen a plantejar. Precisa que la informació que demanen ha estat presentada per diversos canals, entre els quals cita el llibre verd de pressupostos, en el qual trobaran resposta a bona part de les qüestions que aborden; també els recomana mirar-se els documents sobre el PAM i el PIM que els van lliurar en la darrera sessió de la comissió d’Economia i Hisenda, en els quals trobaran informació detallada i dades concretes sobre les previsions pressupostàries. Afegeix que en alguns dels aspectes que qüestionen, el govern ha fet comunicats públics específics, com és el cas de la reforma de la Meridiana, el projecte per als Serveis Funeraris, les línies L9 i L10 de metro o sobre equipaments culturals. Per tant, assegura que no consideren necessari tornar a donar les mateixes informacions aquí i que, com ja ha dit, estan disponibles a l’abast de tothom qui les vulgui consultar. Considera, per tant, que aquesta és una feina que ha de fer el grup proposant i, si ho fa, confirmarà els recursos que el govern pretén destinar durant el mandat a NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7065 gran part dels àmbits i els punts sobre els quals demanen informació amb aquesta proposició, i concreta dades com els 135 milions d’euros per a l’habitatge, els gairebé seixanta milions d’euros per a equipaments culturals, els 99 milions d’euros per a equipaments socials, 55,5 milions d’euros per a expropiacions, o 116,9 milions per a infraestructures de mobilitat. Tanmateix, diu que si el grup del PP té una petició més concreta d’informació sobre alguns dels punts, sap que disposa de tota la resta de mecanismes d’interpel·lació i control al govern, a més de tota la informació publicada i a disposició. Per tant, replica que la transparència per part del govern és absoluta, i reitera la seva disponibilitat per aclarir i aprofundir qualsevol dels assumptes que planteja la proposició. No obstant això, de la manera que la presenten, afirma que no veuen la necessitat ni l’oportunitat d’elaborar un informe com el que demanen. El Sr. Pisarello subscriu les paraules de la regidora Ballarín, i entén que hi ha poca cosa a afegir. Observa la tendència del grup del PP a presentar proposicions òmnibus amb la intenció de constatar un fet que a la pràctica no existeix. Així, remarca que el govern ha pactat des de bon principi amb altres forces polítiques mesures pressupostàries i ordenances fiscals; i assenyala que acaba de fer una proposta pressupostària que inclou molts dels assumptes que toca la proposició, entre els quals un pressupost per a la cobertura de la ronda de Dalt; o s’hi planteja un creixement substancial de les inversions en matèria d’habitatge. Indica que aquest era el sentit de la proposta pressupostària que van presentar, i que ara resta el tràmit formal de les al·legacions, que considera essencial si allò que volen és discutir qüestions concretes. Entén que la proposta que ha presentat el govern és solvent i redistributiva per als exercicis del 2016 i el 2017, mentre que en el cas dels del 2018 i el 2019 caldrà discutir partida per partida quan arribi el moment. Manifesta que voldria, a fi de demostrar a la ciutadania que no són doctrinaris, poder acordar aspectes concrets de ciutat amb el grup del PP, però es tem que tenen uns models de ciutat massa oposats i que defensen interessos molt contraposats. El Sr. Fernández Díaz puntualitza que la pretensió d’aquesta proposició era que el govern passi de les paraules als fets, dels titulars a una acció real, malgrat que el PAM i el PIM no es puguin aprovar, i que presentin un seguit d’inconcrecions en actuacions que consideren d’importància vital per a la ciutat. Rebat la intervenció del Sr. Pisarello, que qualificava d’òmnibus la proposició, dient que han fet tot el contrari, i que han presentat una proposta de mínims, que demana un informe de mínims quant a les actuacions que ha de tirar endavant l’Ajuntament. Afirma, però, que tot i ser de mínims aquest document té una importància màxima a fi que el govern respongui a la pregunta concreta de si, a més de tot allò que anuncia, com ara més equipaments, més habitatge, i més inversió als barris, està disposat també a fer de Generalitat assumint les seves obligacions d’inversió, quin és el cost de les obligacions contretes per a la ciutat, i quin és el seu calendari d’actuació. Repeteix que, davant l’allau d’anuncis del govern, la pregunta que s’imposa és si creu que ho podrà fer tot alhora i quin cost té tot plegat, i confirma que aquesta era la pretensió de la proposició. Pregunta si el govern és conscient de la despesa que signifiquen la remunicipalització de serveis, l’ampliació d’actuacions en matèria de polítiques socials –que el seu grup subscriu plenament–, d’inversions concretes als barris i, a més, d’acarar els costos de la L9, entre altres inversions, i si també té previst un calendari per materialitzar-les. Fa avinent que si el govern concreta tot això, després cada grup podrà expressar els seus suports o discrepàncies; però alerta que fer tot el que anuncien alhora no és possible sense hipotecar la ciutat i, sobretot, retreu que s’enganyi la ciutadania anunciant-li un seguit d’actuacions que quedaran en no-res. 7066 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Assegura que no els sorprèn el vot contrari dels grups del govern a la proposició, ja que si l’acceptessin els obligaria a concretar les actuacions, tot i que sí que els sorprèn el mateix posicionament per part d’algun altre grup de l’oposició. La Sra. Recasens replica l’argument de la Sra. Ballarín en el sentit que no cal cap informe perquè tot està publicat, precisant que allò que està publicat al web municipal és que hi ha un PAM pendent d’aprovació, cosa que no és certa, ja que el PAM ha estat refusat. Al Sr. Pisarello, que apel·la al diàleg i al consens, li fa avinent que no es pot aprovar un pressupost sobre un PAM amb cinc eixos que no ha estat aprovat. Retreu al govern que apel·li al diàleg quan les seves actuacions desmenteixen aquesta voluntat d’acostament. La Sra. Ballarín replica que tenen tota la voluntat de dialogar, però no d’aquesta manera. Al Sr. Fernández Díaz li diu que passar del titular a l’acció no s’aconsegueix demanant informes; altrament, precisa que es passa a l’acció fent propostes als òrgans de govern corresponents, fent al·legacions al projecte de pressupostos i actuant d’oposició constructiva i no pas com la que exerceix el grup del PP. El Sr. Pisarello considera que la del PP és una estratègia política lícita, però entén que denunciant els anuncis del govern allò que pretenen és obtenir rèdit propi als mitjans. Creu també que li satisfà dir que el govern està en minoria i aïllat, tot i que no s’adona que l’únic que està en minoria i aïllada és la formació del Sr. Fernández Díaz en aquest ajuntament. Posa en relleu que el grup del PP avui ha aconseguit el suport del grup de CiU, no pas per casualitat. Diu que entendria que el grup del PP hagués expressat la seva preocupació perquè aquest ajuntament no tingués un comptes solvents per fer el que fa, un dèficit disparat i la manca d’una política d’ingressos, però constata que no ha donat cap argument en aquesta línia. I confirma que han aprovat modificacions pressupostàries, unes ordenances fiscals i han fet una previsió d’inversions que al seu parer és sensata, que està oberta al diàleg, i que expressa molt clarament quines són les prioritats que legítimament té el govern, que ha estat votat per la ciutadania per tirar endavant aquests projectes de canvi. Confirma que tenen un PAM, malgrat que no agradi al grup del PP, que no és un programa tancat i que està obert a debat, però representa uns principis als que no estan disposats a renunciar. El Sr. Fernández Díaz insisteix que el govern, atès que no pot aprovar ni el PAM ni el pressupost, hauria de traslladar al Plenari les actuacions concretes que no es cansa d’anunciar, i precisar-ne el cost concret i el calendari. Es rebutja la proposició en debat amb vint vots en contra –emesos pels Srs. Pisarello, Asens, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, Sanz, Pin, Pérez i Vidal, pels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. Andrés i Ballarín, i també pels Srs. Bosch, Coronas i Puigcorbé i les Sres. Benedí i Capdevila–, vuit abstencions – emeses pels Srs. Sierra, Alonso i Blanco, i les Sres. Mejías i Barceló, i també pel Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira–, i tretze vots a favor de la resta de membres del Consistori. Del Grup Municipal del la CUP: 7.El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Creació d'una comissió d'estudi en el termini d'un mes per la municipalització del servei de subministrament domiciliari d'aigua. 2. Organitzar una audiència pública per sotmetre a informació i debat ciutadà el model de gestió de l'aigua a la ciutat, que compti amb la presència de persones i col·lectius especialitzats en la qüestió, així com dels agents que actualment gestionen el servei. 3. Dotar de pressupost econòmic la comissió de cara a elaborar els informes tècnics i/o jurídics pertinents NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7067 per desenvolupar la internalització del servei. 4. Fixar un calendari per desenvolupar el procés de municipalització del servei. (Es tracta amb la proposició/declaració de grup presentada pel grup municipal de Barcelona en Comú.) S’aprova la proposició / declaració de grup amb quatre abstencions –emeses pels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. Andrés i Ballarín–, divuit vots en contra – emesos pels Srs. Trias, Forn, Ciurana, Ardanuy, Martí i Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, pels Srs. Sierra, Alonso i Blanco, i les Sres. Mejías i Barceló, i també pels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i la Sra. Esteller–, i dinou vots a favor de la resta de membres del Consistori amb el text transaccionat següent: El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Obrir una línia de treball que inclogui mecanismes de participació, i si s’escau un grup d’estudi i seguiment, en el termini d’un mes, per la gestió totalment pública i directa del servei de subministrament domiciliari d’aigua. 2. Organitzar una audiència pública per sotmetre a informació i debat ciutadà el model de gestió de l'aigua a la ciutat, que compti amb la presència de persones i col·lectius especialitzats en la qüestió, així com dels agents que actualment gestionen el servei. 3. Dotar de pressupost econòmic la línia de treball de cara a elaborar els informes tècnics i/o jurídics pertinents per desenvolupar la internalització del servei. 4. Fixar un calendari per desenvolupar el procés de recuperació de la gestió totalment pública i directa de l’aigua, assumint-ne la gestió municipal, mancomunada o metropolitana. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal de C’s: 1. Que el Govern de la ciutat elabori un informe sobre els mecanismes de control dels principals contractes de serveis contractats per l'Ajuntament de Barcelona, amb l'objectiu de verificar si són adequats i, en cas necessari, proposar millores als mateixos. El Sr. Alonso fa referència a les informacions aparegudes sobre el suposat frau per part d’una empresa de serveis contractada per aquest ajuntament, i la possibilitat que es tracti d’una estafa significativa de més de vuit-cents mil euros anuals. Manifesta que sospiten que les clàusules de control establertes en els plecs de condicions, així com els mecanismes de supervisió de la contracta, no hagin estat suficientment eficaços i, per aquest motiu, presenten el prec, que llegeix. El Sr. Badia anuncia que el govern accepta el prec presentat amb motiu d’un capítol molt greu aparegut en la contracta de neteja; així doncs, manifesta que tot i haver parlat del cas en roda de premsa consideren pertinent de continuar-hi aprofundint. Precisa, en primer lloc, que el control i el seguiment rigorós de l’execució de contractes és una assignatura pendent a Catalunya i en tot l’estat, més encara quan apareixen indicis que s’actua de forma mal intencionada i que es driblen els mecanismes de control. En conseqüència, adverteix que s’imposa la capacitat de reacció per part de les administracions i un aprofundiment d’aquests mecanismes de control. Tanmateix, posa en relleu la celeretitat amb què ha actuat aquest ajuntament, tant per part de l’Oficina de Transparència i Bones pràctiques com per l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, que en tenir coneixement dels fets i analitzar-los els va traslladar a la fiscalia amb immediatesa atesa la seva gravetat. 7068 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Assenyala que ja estan implantant elements per millorar els mecanismes de control, entre els quals la contractació electrònica, que ha de permetre controlar més exhaustivament les condicions tècniques del contracte i el seguiment de les clàusules. I afegeix que en aquest cas concret iniciaran una auditoria externa independent sobre la situació actual del contractista. Remarca que el repte principal continua sent la manera de comprovar que allò que apareix en els plecs de contractació es duu a terme en l’execució. En aquest sentit, confirma que iniciaran tots els estudis pertinents per tal d’aprofundir i millorar l’acompanyament dels contractes, i avança que confien que comptaran amb el suport de tots els grups municipals. El Sr. Alonso agraeix l’acceptació del prec. Observa que malgrat que han escoltat molts debats demagògics sobre la gestió dels serveis, el seu grup considera que cal treballar pas a pas per una gestió més eficient, més transparent i adreçada a donar el millor servei a la ciutadania. Del Grup Municipal d’ERC: 2. Que el Govern municipal presenti, durant el primer trimestre del 2017, un informe que contingui les mesures concretes que té previst endegar per tal de promoure la incorporació de dones a la Guàrdia Urbana i quines s'han emprès fins ara i la valoració de les mateixes. La Sra. Benedí celebra, en primer lloc, que l’octubre passat s’organitzés a Barcelona el Congrés Mundial de les Dones policia. Fa notar que les declaracions de l’Alcaldessa arran d’aquest esdeveniment van anar en la línia de la necessitat de treballar perquè el cos de la guàrdia urbana reflecteixi la realitat diversa, i la necessitat d’establir polítiques per fer-ho efectiu; això no obstant, no és fins a la pàgina 98 del Pla director de la Guàrdia Urbana que apareix el terme igualtat, i amb un contingut totalment insuficient. Manifesta, per tant, que al seu grup li preocupa que en el pla esmentat no hi hagi mesures concretes, i que totes aquestes declaracions quedin en un calaix o siguin, sense més, paraules buides de contingut. Per aquest motiu justifica la presentació del prec, amb la voluntat que hi hagi equitat al cos de la Guàrdia Urbana i que aquest servei públic reflecteixi la realitat de la societat ja que, actualment, les dones amb prou feines hi són presents. Assenyala, per tant, que la voluntat és de millorar el servei, motiu pel qual recorda que han demanat en ocasions reiterades que es tendeixi cap a la policia de proximitat. Amb aquest objectiu, considera que és evident que cal millorar també la representativitat de les dones. Quant a les propostes per afegir al Pla director que va fer el seu grup, diu que volen saber si les han preses en consideració; què han fet per incrementar la presència de les dones a la guàrdia urbana durant l’any i mig que el nou govern porta de mandat i, sobretot, què pensa fer a partir d’ara; i destaca que fixen un termini prudent de sis mesos perquè els expliquin les mesures concretes per promoure la incorporació de dones al cos. La Sra. Alcaldessa respon que no només accepta el prec, sinó que l’agraeix ja que el govern municipal comparteix amb ERC el compromís per avançar cap a la plena igualtat i justícia de gènere a la ciutat, i que això els comporta la preocupació específica sobre la participació de les dones a la guàrdia urbana que, tal com es posava en relleu en l’informe de gènere del pressupost, és tan sols d’un 11,5%. Per tant, confirma que ha de ser una de les prioritats del govern municipal reduir la bretxa de gènere dins de la Guàrdia Urbana, tal com ja va manifestar en ocasió del Congrés Mundial de Dones policia, que van impulsar amb la complicitat de la Guàrdia Urbana i en què hi va haver més de quatre-cents participants de gairebé un centenar de països. Reitera, per tant, que estan plenament d’acord a elaborar l’informe que sol·licita el grup d’ERC. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7069 La Sra. Benedí confia que els presentin l’informe els propers mesos i poder-lo tractar en la comissió pertinent. 3. Que el Govern de la ciutat accepti la cessió del llegat artístic de Josep Maria Subirachs per part dels seus hereus, i posi a l'abast de la ciutadania la col·lecció personal de l'artista de manera permanent dins d'un equipament municipal al Poblenou, en un espai d'aproximadament 800 m2, com ho és l'encara disponible segon pis de Can Saladrigas o, en el seu defecte, un dels recintes que posseeix l'Ajuntament a l'àrea de l'Eix Pere IV. El Sr. Puigcorbé agraeix la presència en aquesta sessió de la historiadora de l’art Judit Subirats, filla de Josep M. Subirats, la figura del qual glossa presentant-lo com el fill d’una família obrera del Poblenou que va iniciar la seva carrera compaginant la feina en una fàbrica del barri amb els estudis nocturns a l’Escola de la Llotja. Posa en relleu que així començava una trajectòria vital i creativa que va portar Subirats a esdevenir, ben aviat, l’artista més representatiu de la renovació escultòrica de la Catalunya de postguerra i, anys després, una de les figures més destacades de l’art català de la segona meitat del segle XX. Posa en valor, igualment, la seva faceta d’home compromès amb el seu país, la seva cultura i la seva gent, que va mantenir un vincle estret amb Barcelona, tal com demostra la seva obra present en carrers, places i edificis públics i privats de tota la ciutat. I recorda que el 2012, quan Josep M. Subirats ja estava greument malalt, aquest ajuntament li va atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Artístic. Es refereix, també, a la col·lecció personal que l’artista va aplegar al llarg de la seva vida, formada per més de tres-centes peces entre escultura, pintura, dibuix, gravat i obra gràfica que abracen el període que va entre els anys quaranta del segle passat i la primera dècada del present. Fa avinent que els seus tres fills i hereus han volgut preservar la integritat del llegat patern amb l’objectiu de mostrar-lo al públic, d’acord amb el desig de Subirats i, per aquesta raó, la família ha expressat reiteradament els darrers anys la voluntat de cedir la col·lecció personal de l’escultor a l’Ajuntament a fi que sigui exposada de forma permanent i definitiva. En conseqüència, el seu grup formula el prec amb què demana a l’Ajuntament que accepti aquesta cessió i que exposi la col·lecció de manera permanent, i afegeix que un lloc idoni els semblaria un dels recintes municipals a l’àrea de l’eix Pere IV, on juntament amb altres equipaments de la zona contribuirà a la consolidació i dinamització cultural al Poblenou. El Sr. Collboni saluda, en començar, l’esposa de Josep M. Subirats, present en aquesta sessió, i manifesta que comparteix amb el Sr. Puigcorbé el reconeixement i el màxim interès a preservar i posar en valor tant l’obra com la col·lecció personal de l’artista, fill del Poblenou, que ha estat un dels grans referents artístics del país durant la segona meitat del segle XX. Destaca que Subirats va ser un artista polifacètic i la seva obra abraça diverses disciplines, entre les quals el dibuix, el gravat, la pintura i l’escultura, àmbit en què més va destacar. Posa en valor el conjunt d’obres que en donen testimoni i que formen part indissociable de l’espai urbà de la ciutat, així com la seva obra exposada, sobretot, al MNAC. Confirma que el govern de la ciutat està disposat a valorar la cessió del llegat de l’artista, entenent que s’ha de fer d’una manera adequada; en primer lloc, analitzant el conjunt de les peces cedides; en segon lloc, valorant el millor tractament possible per al llegat, tenint en compte els costos econòmics que pot comportar. En aquest sentit, fa referència a alguna experiència anterior no reeixida com el Museu Clarà, que finalment va comportar la integració al MNAC. Afegeix la consideració que la dimensió de l’obra i de la figura de Subirats, tot i tenint un clar arrelament a Barcelona la ultrapassa, motiu pel qual entenen que també fóra oportú plantejar la ubicació del seu llegat en clau de país i, en 7070 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 conseqüència, implicar el compromís financer de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona, així com la col·laboració necessària del MNAC i del MACBA. En conseqüència, anuncia que accepten el sentit general del prec, i afirma que coincideixen amb la voluntat de preservar i divulgar el llegat personal de Josep M. Subirats, i avança que hauran d’analitzar la ubicació definitiva de la seva col·lecció. El Sr. Puigcorbé agraeix l’acceptació del prec, i assegura que el seu grup contribuirà en tot allò que podrà. Del Grup Municipal del PP: 4. Que el Govern municipal garanteixi el compliment de la legalitat i la normalitat cívica i festiva en el dia de la Constitució, el 6 de desembre. El Sr. Fernández Díaz entén que el 6 de desembre, dia de la Constitució, és una data a celebrar perquè aquesta Constitució és garantia de drets i llibertats i, per tant, de democràcia a Espanya; una Carta Magna que, a més, ha avalat que Catalunya disposi de les cotes més grans de llibertat i autogovern de la seva història contemporània i que, en el seu marc, s’hagi aconseguit una cosa tan essencial per a Barcelona com la Carta Municipal, més enllà dels anhels i drets legítims que com a catalans i barcelonins tenen quant a l’autogovern. Justifica la presentació d’aquest prec, però, perquè consideren que alguns barcelonins pretenen convertir aquest dia en una data en un motiu de confrontació, quan no d’escarni, per als qui, a més de ciutadans de Barcelona i de Catalunya, se senten espanyols; per aquest motiu, insten el govern municipal a garantir que el 6 de desembre no només es complirà amb la condició de dia festiu, com marca la llei, sinó que també es vetllarà per la normalitat cívica. El Sr. Pisarello observa que el grup del PP no es cansa de dir en aquesta cambra que cal ocupar-se de les coses que preocupen la ciutadania, i fa notar que és la quarta vegada que plantegen aquesta qüestió en una setmana amb ànim, al seu parer, de provocar una tempesta arran d’un assumpte que no preocupa la ciutadania de Barcelona. Confirma, per tant, que és obvi que aquest ajuntament complirà la legalitat, però manifesta que no poden acceptar el prec, que reitera que ja ha estat presentat per quarta vegada aquesta mateixa setmana. El Sr. Fernández Díaz creu que el prec s’accepta, ja que el Sr. Pisarello acaba de dir que compliran amb la legalitat i el garantiment de la normalitat cívica. Entén, per tant, que el govern municipal no consentirà cap mena d’escarni ni vexació i que ningú, aprofitant la festivitat del dia 6 de novembre, faci reivindicacions que ofenen els catalans que se senten espanyols. Considera que han de continuar posant l’accent en tot allò que els uneix, que al seu parer continuen sent moltes coses; diu que és conscient que el Sr. Pisarello no va votar la Constitució per raons geogràfiques, però remarca que continua sent el punt de referència bàsic i fonamental en la convivència democràtica; i creu que com a entès en processos constituents hauria de ser conscient que Espanya ja es va tirar endavant aquest procés, que va culminar amb la Constitució, que va significar un punt d’encontre i de concòrdia, que representa els millors valors de diàleg i tolerància amb les discrepàncies legítimes. Per tot plegat, li demana que defensi els valors de la Constitució, també el 6 de desembre, davant dels qui han volgut qüestionar, vilipendiar i vexar aquesta data. El Sr. Pisarello recorda al regidor que fa més de vint anys que és professor de dret constitucional i, per tant, que explica la conquesta que significa la divisió de poders, el reconeixement dels drets humans i el respecte al principi democràtic. Constata, però, que tot això és el que el PP ha degradat, arrossegat per terra i buidat de contingut. Remarca que la Constitució del 1978 va néixer com un text monàrquic, bipartidista i antifederal, per tant, amb mancances democràtiques remarcables al seu parer. Això no obstant, la seva faceta garantista és la que ha estat NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7071 sistemàticament deshonrada per la formació del Sr. Fernández Díaz. Pregunta, doncs, que és el que realment pretenen celebrar el 6 de desembre, i planteja que, tal vegada, és l’article 47 que obliga a evitar l’especulació, tot i que el PP li ha donat ales; o els articles 18 i 20, que obliguen a garantir informació veraç, tot i que la seva formació ha emmordassat els adversaris polítics sempre que ha pogut; o pregunta si allò que volen celebrar és el paper del Tribunal Constitucional, que ha estat convertit en una eina partidista en mans de militants amb carnet de partit, que han degradat la seva funció. Considera hipòcrita reclamar la celebració d’una legalitat que no es practica i emplenar-se la boca amb un text constitucional que el PP ha deshonrat; altrament, creu que haurien de gesticular menys i escoltar molta gent que comença a dir, com en la Revolució Francesa i l’Americana, que cada generació té dret a tenir la seva Constitució. Afirma que les constitucions democràtiques que vindran, a Catalunya i a la resta de pobles de l’estat, seran molt més vives que el text agonitzant que el PP ha convertit en una ombra d’allò que era. No s’accepta el prec en debat. d) Preguntes Del Grup Municipal de CIU: 1. Quin és el capteniment de l'Alcaldessa respecte les declaracions del Segon Tinent d'Alcalde Jaume Collboni en les que afirma que cal obrir una nova etapa de geometria variable i buscar acords amb CiU i C's per no dependre de grups que ell considera "minoritaris i radicals". El Sr. Trias observa que avui celebren un Ple amb la durada de sempre, però amb tan sols tres propostes d’acord en la part decisòria i executiva cosa que, a parer seu, és una anomalia remarcable; afegeix que si a això s’hi suma la inexistència d’un PAM, de pressupost i la manca de presa de decisions, és comprensible l’escassetat de les mesures a aprovar, alhora que s’hi suma la inseguretat i provoca que els privats no tirin endavant. Retreu al Segon Tinent d’Alcaldia que advoqui per la geometria variable perquè no troba cap sortida a la manca d’acords que provoca retracció, i pregunta a l’Alcaldessa si està d’acord amb aquest plantejament, especialment amb què aquesta geometria variable estigués participada amb el grup de CiU. La Sra. Alcaldessa precisa que la situació de presentar només tres punts en la part decisòria és puntual, i entén que cal valorar la globalitat de l’acció de govern durant el que porta de mandat, que és similar en xifres a la del govern presidit pel Sr. Trias. Assegura que des del principi de mandat són molt conscients que són un govern en minoria i del mandat de la ciutadania, no només de canvi, sinó també de diàleg i de pacte, ja que tenen el consistori més plural de la història de la ciutat. Precisament per això, afirma que des del primer moment han tingut molt present que calia dialogar i pactar en molts aspectes, entre els quals els fiscals, els pressupostaris i els projectes d’abast de ciutat amb totes les formacions polítiques, tal com ja practicaven abans de l’entrada del PSC al govern municipal. Reconeix que els principals acords de ciutat els prenen amb les forces polítiques amb qui tenen més afinitat programàtica, que són les d’esquerra, però que això no treu que no puguin arribar a acords amb el grup del Sr. Trias, com en el Pla de barris, la política d’asil i de refugi o els horaris comercials. Tanmateix, entén que és obvi que el grup que lidera l’oposició té un model de ciutat diferent al del govern, i que repercuteix en aspectes com l’aprovació dels pressupostos; això no obstant, convida el grup de CiU a presentar-hi al·legacions a fi d’arribar a un consens per a la seva aprovació. 7072 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 El Sr. Trias considera que l’Alcaldessa fa un plantejament equivocat, ja que durant l’any i mig de mandat de Barcelona en Comú ha intentat que no s’arribés a cap acord amb la concurrència del grup de CiU, excloent-lo per sistema. Reitera, per tant, que constitueixen la segona força municipal, i que resulta evident que per tirar endavant la ciutat amb estabilitat de futur, en alguns aspectes és obligatori que es posin d’acord, ja que no poden canviar radicalment de plantejaments cada quatre anys. En conseqüència, apel·la al reconeixement per part del govern de la ciutat de la voluntat d’entendre’s. La Sra. Alcaldessa replica que el grup de CiU planteja les qüestions d’una manera confusa, i recorda que el Sr. Forn en el Ple anterior plantejava una moció de censura al govern, mentre que avui el Sr. Trias els ofereix diàleg. Considera que, a la pràctica, això suposa un bloqueig, especialment perquè mai no han volgut participar en els grans acords de ciutat. Ratifica la plena disposició del govern si realment volen dialogar, conscients que cal fer el màxim esforç, i els convida a començar per les al·legacions al pressupost. 2. Quin és el capteniment de l'Alcaldessa sobre la previsió de tancament amb superàvit del pressupost 2016? La Sra. Recasens recorda que el juny de 2015 la Sra. Colau va declarar en un mitjà de comunicació que considerava una anomalia que l’Ajuntament tingués superàvit –dinou milions d’euros– amb tants drets bàsics per atendre; mentre que el novembre de 2016, en el mateix mitjà, anuncia que Barcelona tancarà l’any amb un superàvit de setanta milions d’euros. Afegeix que la Sra. Sanz, avui Tinenta d’Alcaldia, deia des del grup d’ICV-EUiA estant que era indecent que mentre l’ajuntament de Barcelona feia superàvit, al Districte de Nou Barris continués el patiment. Es pregunta, doncs, què ha succeït, si és que Nou Barris ja no pateix, o que la crisi s’ha acabat. Continua dient que el qui avui és el Gerent municipal, demanava la seva dimissió des del grup del PSC i, aprofita per preguntar, si avui dimitirà algú. Demana, per tant, què pensa l’Alcaldessa dels setanta milions de superàvit al tancament d’aquest exercici. El Sr. Pisarello manifesta que el govern considera que els superàvits s’han d’evitar, o si més no minimitzar; reconeix, però, que la situació d’enguany ha estat excepcional perquè han hagut de fer front a la sentència de l’1%, provisionada per comptabilitat nacional però sense disponibilitat pressupostària i, per tant, afecta al romanent de Tresoreria. En conseqüència, confirma que el superàvit del 2016 servirà per restituir el romanent de Tresoreria afectat. Afegeix que el superàvit es nodreix, excepcionalment, per un increment imprevist de gairebé cinquanta milions d’euros en la previsió de recaptació de l’impost de plusvàlues. Puntualitza que aquestes són les causes del superàvit, no pas la renúncia a uns principis que continuen defensant. La Sra. Recasens replica que el govern, novament, projecta una imatge esbiaixada de la realitat. Altrament, manifesta que el superàvit s’ha produït, entre altres motius, perquè s’ha deixat d’executar pressupost tal com revela l’informe de la Intervenció, concretament fins a 48 milions d’euros, 21 dels quals d’inversió. Reconeix l’existència d’un ingrés per excés de plusvàlues generat per la bombolla immobiliària que l’actual govern va proclamar que aturaria. Assenyala que quan va començar el mandat de CiU en aquest ajuntament hi havia un dèficit de vuit-cents milions d’euros, i van crear un superàvit a fi d’eixugar-lo i no haver de fer retallades, i a partir d’això van poder invertir el superàvit generat en contínues modificacions de crèdit. Demana al govern que expliqui com pensa gestionar les finances municipals, i fa notar que si s’executa en la seva totalitat el pressupost que proposa per al 2017, com també adverteix l’Interventor, s’entrarà en dèficit. Pregunta, igualment, si en el cas que es generi novament un superàvit faran modificacions de crèdit, si NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7073 controlaran la bombolla immobiliària a fi de regular les plusvàlues; o si pensen executar la totalitat del pressupost a fi de no generar superàvit. El Sr. Pisarello reitera que el govern és contrari a la generació de superàvits, per aquest motiu el 2015 van acordar de reduir el superàvit de l’exercici en cent milions d’euros, que el govern de CiU pretenia deixar al calaix; mentre que enguany ho han fet amb 275 milions d’euros en contrapartida a la política de retallades que practicava el govern anterior. Precisa que el superàvit generat el 2016 s’utilitzarà l’exercici proper per tornar a superar la regla de despesa, no per generar dèficit, i impugnar l’esperit de la Llei Montoro, i per satisfer necessitats bàsiques de la ciutadania, mantenint la solvència dels comptes municipals i garantint una política redistributiva al servei de les necessitats ciutadanes i dels barris. Del Grup Municipal de C’s: 3. Quines mesures té previs prendre el Govern municipal per facilitar una resolució del conflicte laboral entre l'empresa TMB i els treballadors del Metro de Barcelona? La Sra. Mejías formula la pregunta referida a la situació del conveni col·lectiu dels treballadors de TMB, atès que els han arribat notícies sobre el seu trencament fa unes setmanes. Recorda que aquest conveni porta quatre anys de pròrroga, i que hauria d’haver-se tancat aquest novembre. Tanmateix, manifesta que temen que continuarà obert si no es produeix una intervenció per alguna part que, amb autoritat, intenti arribar a acords. Destaca que la negociació s’ha deteriorat amb el pas del temps, i ha generat un malestar enorme entre els treballadors i un conflicte permanent amb la direcció de TMB; i, a més, adverteix que la situació de conflicte permanent provoca perjudicis als usuaris del metro, que també ha afectat notablement els treballadors que han participat en més de quinze vagues durant el 2016. Reclama a l’Alcaldessa que s’impliqui, com a presidenta de l’Àrea Metropolitana i com a responsable en matèria de transport, per donar solució al conflicte a fi que no es posi en risc la celebració d’esdeveniments a la ciutat ni es perjudiqui la ciutadania. La Sra. Alcaldessa respon que la voluntat del govern de la ciutat és assolir una solució del conflicte laboral de TMB òptima per a totes les parts, per als treballadors de l’empresa i per a la ciutadania de Barcelona i del conjunt de l’àrea metropolitana, que passa per la signatura d’un nou conveni col·lectiu al metro que estableixi els acords necessaris per al funcionament del servei. Recorda que el darrer estiu es va signar el conveni col·lectiu d’autobús, i en la mateixa línia estan treballant per aconseguir el de metro. Reconeix que no és una negociació fàcil, com saben molt bé els qui han governat la ciutat, especialment els qui han hagut de negociar convenis de TMB. Contextualitza el moment actual recapitulant que entre el març i el juny d’enguany es van resoldre moltes de les exigències prèvies plantejades pels treballadors a fi d’iniciar la negociació del conveni; que el 7 de juliol passat es va arribar a un acord amb els treballadors a fi que la taula de negociació iniciés el treball per construir l’acord del conveni, i que el treball continuat de la taula ha permès acostar posicions progressivament. Afegeix que l’octubre la direcció de TMB va fer una proposta inicial de conveni que recull diversos compromisos en l’àmbit salarial, de contractació, d’internalització i de prolongació d’alguns serveis. Observa que encara no tenen el conveni, però assegura que estan fent tot el possible per aconseguir-lo, cosa que cada dia està més a prop. La Sra. Mejías diu que els consta que la situació s’ha anat enquistant fins al punt que s’ha trencat la unitat d’acció per part dels sindicats, alguns dels quals s’han desmarcat de la proposta de la direcció de l’empresa quant a les propostes que ha esmentat l’Alcaldessa pel que fa a l’increment salarial i a l’ampliació de contractes 7074 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 parcials, que afecten més de vuit-cents treballadors. Afegeix que tampoc no s’avança en el compromís d’internalització de serveis i la regularització de la situació de determinat personal fora de conveni. Insisteix que volen saber si l’Alcaldessa s’implicarà personalment, com va fer abans d’arribar a l’alcaldia, en un conflicte que s’arrossega de fa anys a fi d’evitar que Barcelona pateixi un nou col·lapse com el de l’any passat. I reitera que no es tracta tant de l’afectació produïda en ocasió de grans esdeveniments puntuals, com del greu problema que es genera als usuaris que depenen del transport públic com una eina de primera necessitat. La Sra. Alcaldessa reitera que es tracta d’un assumpte complex i de màxima prioritat, i confirma que des de la responsabilitat com a govern municipal i com a Àrea Metropolitana s’han fet avenços importants, el més remarcable dels quals la manera de satisfer algunes reivindicacions justes dels treballadors en un marc legal molt restrictiu. Afegeix que també es fa una proposta inicial de conveni que dóna resposta a moltes de les demandes dels treballadors; i que es facilita el diàleg amb totes les forces sindicals amb representació en l’àmbit de metro de TMB. Repeteix que continuen treballant en aquesta direcció i assegura que es tracta d’un assumpte prioritari per als governs municipal i metropolità i que hi continuaran esmerçant els màxims esforços, alhora que manifesta la plena disposició a anar informant de com avança aquest assumpte. Del Grup Municipal del PP: 4. Com valora l'Alcaldessa que el Govern municipal adopti decisions sense estudis o informes tècnics que les avalin? El Sr. Fernández Díaz indica que les decisions del govern municipal han d’anar avalades pels informes preceptius, altrament, considera insòlit i reprovable que es prenguin decisions de govern justificant-les en base a uns informes inexistents, de manera que amb el temps es confirma que el govern ha mentit. Precisa que això és el que va succeir quan el govern va justificar la retirada de les terrasses del mercat de la Boqueria apel·lant a una alerta de bombers i riscos de seguretat, que posteriorment el mateix director del servei de Bombers va desmentir. Per tant, pregunta com valora l’Alcaldessa que el govern prengui decisions sense estudis ni informes tècnics que els avalin o, fins i tot, mentint. La Sra. Alcaldessa replica que el Sr. Fernández Díaz, que fa dècades que és en aquest ajuntament, hauria de saber que no s’adopta cap projecte ni decisió que no estigui avalat per un treball tècnic i jurídic, en molts casos enriquit per la participació ciutadana. Recorda, per tant, que hi ha uns procediments interns que fan que no es puguin prendre decisions sense informes tècnics i jurídics, entre els quals els de la Secretaria i de la Intervenció. Fa notar que el grup del PP ha formulat una pregunta genèrica adreçada a l’Alcaldessa, en què només demanava com valora que es s’hagin pres decisions sense l’aval d’estudis i informes tècnics, sense referir-se a cap cas concret i, per tant, només pot donar una resposta genèrica i reitera que aquest ajuntament segueix tots els procediments que cal observar, i recomana que el dia que vulguin respostes concretes formulin preguntes precises. El Sr. Fernández Díaz replica que ha concretat perfectament en l’exposició de motius, i pregunta a l’Alcaldessa si és que no segueix l’acció de govern del Districte de Ciutat Vella, que literalment va manifestar que el tancament de les terrasses de la Boqueria responia a l’existència d’uns informes negatius de bombers, cosa que també es va declarar als mitjans de comunicació. Retreu a l’Alcaldessa, per tant, que desconegui la raó per la qual es van retirar les terrasses del mercat i que ha generat una controvèrsia ciutadana molt important. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7075 Assenyala que en la mateixa línia hi ha el cas de l’ocupació de Can Vies, sobre la qual el govern ha respost que no pot accedir a l’interior d’un edifici públic ocupat il·legalment, i no han pogut fer les inspeccions de les obres que s’hi hagin pogut dur a terme perquè els ocupants no els ho han permès. Considera una paradoxa, doncs, que un govern que pretén tancar el CIE no sigui capaç de fer una inspecció a Can Vies perquè els ocupants els ho impedeixen. Pregunta, per tant, quin és el seu sentit de l’autoritat. La Sra. Alcaldessa repeteix que es compleix la normativa i els requeriments procedimentals a la Boqueria, a Ciutat Vella o a Sants. Precisa, quant a les terrasses del mercat, que la seva retirada respon a l’incompliment reiterat de la normativa. Considera que el grup del PP i el seu tenen visions antagòniques de la realitat; uns acostumen a ser forts amb els febles i febles amb els forts i, per tant, els sembla normal que les grans empreses que operen al centre de la ciutat o els grans operadors turístics cometin il·legalitats sistemàticament, mentre que als altres això no els sembla normal i creuen que la llei ha de ser igual per a tothom, i els qui tenen més capacitat econòmica estan encara més obligats a complir amb la legalitat, ja sigui en el cas de les terrasses o en el de pisos turístics il·legals, de companyies de subministraments que fan talls il·legals incomplint la llei vigent a Catalunya, o els bancs que incompleixen la funció social dels pisos buits. Recrimina al grup del PP que faci els ulls grossos amb aquestes situacions que acaba d’esmentar, i hi contraposa l’actitud del govern municipal en defensar els drets fonamentals i les normatives, especialment per part dels qui són més forts i tenen major capacitat econòmica. Del Grup Municipal de la CUP: 5. Sol·licitem conèixer, després de 7 mesos d'aprovada una proposició al Districte de Nou Barris per estudiar el retorn de la gestió i la prestació del servei de Bus (80, 81, 82 i 83) a Transports de Barcelona, SA subrogant els treballadors de Sagalés amb les mateixes condicions de conveni col·lectiu que té la plantilla de TB, SA a partir de l'1 de gener de 2018, si s'ha pres una decisió al respecte. La Sra. Lecha es refereix a què el 20 d’abril d’enguany el seu grup va presentar a la comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat una proposició que instava TMB, l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana a retornar la gestió i la prestació del servei del bus Nou Barris, concretament les línies 80, 81, 82 i 83, a Transports de Barcelona SA, subrogant els treballadors de Sagalés amb les mateixes condicions de conveni col·lectiu de la plantilla de Transports de Barcelona a partir del gener de 2018. Precisa que la proposició va obtenir els vots favorables dels grups del PSC i de la CUP, l’abstenció de Barcelona en Comú i ERC i els vots contraris dels de CiU, Ciutadans i el PP i, per tant, no es va aprovar. Tanmateix, assenyala que el 4 de maig el grup de Barcelona en Comú va presentar al Ple del Districte de Nou Barris una proposició en relació al bus del Districte amb què instava estudiar la possibilitat que el seu grup havia presentat l’abril en comissió, i que en aquesta ocasió es va aprovar. En conseqüència, transcorreguts set mesos, manifesta que volen saber com està la situació a dia d’avui i si ja s’ha pres una decisió. La Sra. Vidal precisa que les línies 80, 81, 82 i 83 de Nou Barris estaven operades per Transports Lydia, una empresa que va fer fallida, motiu pel qual l’Àrea Metropolitana, que és titular de la gestió del servei, d’ençà del 2010 el va traspassar a l’empresa Sagalés. Assenyala que actualment s’està analitzant la viabilitat jurídica, tècnica i econòmica de l’explotació d’aquestes línies en el marc de l’Àrea Metropolitana, i que es fa en l’àmbit del conjunt de serveis de transport que presta, en el qual TMB és l’empresa principal, però que inclou multitud de concessions a petites empreses en tota l’àrea metropolitana. 7076 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 La Sra. Lecha diu que és conscient que hi ha moltes externalitzacions en els serveis que operen a l’àrea metropolitana, però recorda que la que els ocupa acaba el 31 de desembre de 2017. Afegeix que en la comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat no només es va parlar de condicions econòmiques, sinó també de les condicions laborals d’una vintena de treballadors de Sagalés, i que en aquell moment van escandalitzar la Sra. Vidal. Igualment, fa referència a què aquesta mateixa pregunta que formulen avui la fan les associacions de veïns i veïnes de Torre Baró, Roquetes, Ciutat Meridiana i la Trinitat, atesa la preocupació que els causa que s’acabi la concessió d’aquestes línies d’autobús; i consideren, per tant, que ara és el moment que TMB recuperi els treballadors que les operen. La Sra. Vidal confirma que els treballadors demanen la subrogació amb les mateixes condicions del conveni col·lectiu de TMB, que és substancialment millor que el conveni provincial, malgrat que no gosaria qualificar-lo d’escandalós; i assenyala que tot això s’està analitzant i valorant en el marc de l’Àrea Metropolitana, que és l’organisme titular del servei. 6. Tenint en compte les dades presentades de l'informe amb perspectiva de gènere quina és la valoració que fa el govern de les seves actuacions i quins mecanismes desenvoluparà per acabar amb aquesta situació de desigualtat entre homes i dones; pel que fa a salaris, complements salarials, la inclusió de la perspectiva de gènere en els diferents programes? La Sra. Rovira es refereix a què en la darrera sessió de la comissió d’Economia i Hisenda es va presentar l’anàlisi amb perspectiva de gènere dels pressupostos municipals, amb una evident manca de dades de les diferents àrees, i que les que es van aportar resultaven demolidores. En aquest sentit, manifesta que, malgrat que els respongui la pregunta la regidora de Feminismes i LGTBI, haurien volgut que respongués una persona responsable d’un altre àmbit, atès que la de la Sra. Pérez és l’única que ha fet els deures. Posa en evidència, també, que una de les causes estructurals de les dades presentades és el sistema patriarcal de la societat en què viuen, de les relacions que s’han construït en el mateix consistori mitjançant les diferents àrees. I afegeix que precisament avui, Dia Internacional contra les violències masclistes, que són l’expressió del sistema patriarcal, el seu grup volia presentar una Declaració Institucional en aquest sentit, en què es parlava del sistema heteropatriarcal i capitalista que sosté aquest tipus de violències, també de l’autodefensa feminista com a mesura per fer front a aquest fenomen. Tanmateix, fa avinent que els grups de CiU, Ciutadans i el PP no han volgut signar l’esmentada declaració. Remarca que la Declaració Institucional també es refereix a les bases que desemboquen en l’informe de gènere del pressupost, certament preocupants, que posen de manifest una bretxa salarial del 12,53% entre homes i dones; que només un 37% dels programes d’aquest ajuntament contenen una perspectiva de gènere real, i que un 75% d’aquests programes no s’han pogut avaluar pel que fa a la seva perspectiva de gènere per manca de dades aportades per les diverses àrees municipals. En conseqüència, apel·la a prendre consciència que les múltiples violències se sostenen, també, des de les institucions. En aquest sentit, critica les formacions que no han volgut signar una Declaració que posava les causes, atacava els orígens de la situació que presenta l’informe de perspectiva de gènere del pressupost, de la mateixa manera que també plantejava possibles solucions. La Sra. Pérez posa en valor que ha estat la primera vegada que aquest ajuntament ha fet una anàlisi de gènere del pressupost, i que les persones expertes han constatat la dificultat de disposar d’aquest sistema de dades. Per tant, confia que l’any vinent aquesta sigui una fita que s’assoleixi amb més facilitat, cosa que passa per la formació de les persones que s’encarreguen de l’anàlisi pressupostària i el seguiment d’aquest sistema de dades, així com de l’establiment d’un diàleg fluid. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7077 Reconeix que arran de l’anàlisi de vint programes han comprovat que només un 37% inclou la perspectiva de gènere d’una manera àmplia, de manera que s’imposa implementar el Pla de justícia de gènere i els acords presos amb cadascuna de les àrees municipals; així com també elaborar una anàlisi pressupostària anual a fi d’avaluar l’impacte de gènere dels programes. Remarca que la bretxa salarial constata unes primeres dades significatives en l’informe; afegeix que s’implementarà un pla d’igualtat, que implica l’elaboració d’una anàlisi en profunditat de les causes de la bretxa salaria, i que es farà en col·laboració amb els sindicats. Assenyala que també hauran d’adoptar les recomanacions que proposa l’informe. Fa avinent que continuen treballant en la lluita contra les desigualtats, tot i que avui considera molt decebedor no haver aconseguit unanimitat en l’aprovació de la Declaració Institucional presentada per la CUP. Retreu als grups de dretes el veto al manifest del moviment feminista, reivindicant la crida contra les violències masclistes, i entén que ho han fet per termes com capitalisme, heteropatriarcat o feminisme. Observa que els dos darrers termes no són una invenció de Barcelona en Comú ni de la CUP, sinó que heteropatriarcat es refereix a l’organització social en què preval, per sobre d’altres, el criteri masculí i dels qui consideren com a normals i naturals les pràctiques afectives i amoroses només entre dones i homes; mentre que el feminisme és el moviment que lluita perquè les dones tinguin el mateix reconeixement de capacitats i drets que tradicionalment han estat reservats als homes. Considera que encara hi ha una cosa pitjor que el desinterès palesat per aquests grups i la seva hipocresia per qüestions de gènere, que és la seva ignorància. La Sra. Alcaldessa obre un torn de paraula d’un minut als grups municipals a petició de les Sres. Mejías i Esteller, que alcen la mà, per al·lusions. La Sra. Mejías planteja una qüestió d’ordre en considerar que la intervenció de la Sra. Pérez ha estat al·lusiva a uns grups de l’oposició que, en aquest cas, no tenen possibilitat de defensar els seus posicionaments. Adreçant-se a la regidora, li fa saber que no tenen per què assumir allò que els ve imposat, per via d’urgència, quan tothom sabia que avui era el Dia Internacional contra la Violència vers les dones i que, a més, no se’ls ha permès d’incloure cap esmena a la Declaració Institucional. La Sra. Vila observa que quan un grup presenta una Declaració Institucional sobre un assumpte que té un consens social ampli, i la voluntat expressa de totes les institucions de trobar posicionaments comuns, ha de fer l’esforç de valorar i d’incloure-hi les observacions i les esmenes de la resta de grups. Per tant, replica a la Sra. Rovira, que ha dit que lamentava que tres grups no haguessin signat la Declaració, que el seu encara lamenta més que no li hagin permès poder-se sumar a una declaració en un dia molt assenyalat, sense tenir en compte que aquesta institució ha mostrat el seu refús a la violència masclista i ha demostrat un compromís ferm i, en el cas del seu grup, l’aposta per tirar endavant polítiques per acarar la xacra social del masclisme. Per tant, reclama el lideratge de la regidora de Feminismes d’aquest ajuntament i que sigui proactiva per facilitar el consens de tots els grups. La Sra. Esteller assegura que el seu grup sempre ha donat suport Dia Internacional contra la Violència vers les dones, sense pal·liatius ni reserves. Recorda, igualment, que el govern municipal tradicionalment ha presentat una Declaració Institucional amb motiu d’aquesta data, i li retreu que enguany no ho hagi fet perquè ha preferit adherir-se a la presentada pel grup de la CUP, que al seu parer ha pretès imposar la seva ideologia amb aquest text, sense acceptar cap esmena. Tanmateix, fa notar que una Declaració Institucional ha de tenir un consens ampli, i que no ha de pretendre adoctrinar amb la seva ideologia sobre les dones que la resta de grups no comparteixen. 7078 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Per tant, acusa el grup de la CUP d’haver provocat que no s’aprovi la Declaració que ha presentat, que només defensa ideologia però no les dones que pateixen violència. La Sra. Rovira replica que han acceptat esmenes del grup de CiU, però no que s’eliminessin els termes heteropatriarcat i feminista. En conseqüència, diu que no tolera que es diguin mentides, ja que assegura que s’ha fet un esforç per intentar arribar a un acord i entrar una Declaració Institucional per la via d’urgència. Nega que la CUP imposi cap doctrina, sinó que trasllada a aquest Plenari un manifest que ha estat consensuat en el si del moviment feminista de Barcelona. La Sra. Pérez puntualitza que ha presentat un informe d’actuacions, que és el que els pertoca com a govern, i que és la seva responsabilitat concreta com a regidora de Feminismes. Insisteix que el rebuig d’aquesta Declaració Institucional no és un posicionament sinó un veto a una terminologia determinada, que és imprescindible si es vol anar cap a l’eradicació del masclisme. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal de CIU: 1. Que el Govern municipal informi sobre l'estat d'execució de la proposició aprovada a la sessió extraordinària del Plenari del Consell Municipal del 23 de setembre de 2016, (M1519/3882) amb el següent contingut: El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Reconèixer la necessitat de millorar l’Ordenança de Terrasses aprovada en data de 20/12/2013 per tal que aporti les solucions necessàries per garantir l’equilibri d’usos a l’espai públic, la no aplicació d’aquesta en els terminis establerts i l’aplicació, des del 2015, de manera arbitrària i sense el consens necessari. 2. Que l’Ajuntament vetlli per aconseguir efectivament el compliment de l’equilibri entre els usos de les terrasses i l’espai públic, amb l’objectiu de garantir la qualitat dels espais pels ciutadans i veïns, i donar suport a l’activitat econòmica dels sectors afectats, perquè puguin oferir als seus treballadors una ocupació estable i de qualitat. 3. Que el Govern Municipal impulsi, en el termini màxim d’un mes, canvis i actuacions que donin solució als problemes ocasionats per l’aplicació de les ordenacions singulars i les distribucions prèvies, incloent com a mínim: a) modificar el Manual Operatiu per tal d’adaptar-lo a l’Ordenança de Terrasses. b) modificar la composició de la Comissió Tècnica de Terrasses, de manera que es garanteixi una major transparència i una participació equilibrada, permetent que els grups municipals puguin designar tècnics com a membres de la Comissió. c) aprovar les ordenacions singulars pendents, amb criteris que, garantint la mobilitat i el descans veïnal, no comportin restriccions arbitraries i injustificades. d) portar per a la seva aprovació a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, el calendari d’aprovació de les ordenacions singulars, i e) revisar les Ordenacions Singulars que hagin estat aprovades sense el necessari consens. 4. Que el Govern Municipal impulsi de manera immediata, dintre del marc de la Comissió Tècnica, la modificació de l’Ordenança de Terrasses, incloent procediments per aconseguir el consens efectiu entre veïns i restauradors directament afectats per les ordenacions singulars, i introduir les modificacions necessàries de manera acordada a les disposicions de les distàncies contingudes en els articles 10 i 11. El Sr. Blasi es refereix a la mesura de govern sobre restauració, i al fet que van admetre que requeriria molta pedagogia entre el mateix govern. Afegeix que avui han constatat el nerviosisme de l’Alcaldessa arran de la seva inseguretat pel que fa a l’assumpte de les terrasses dels porxos de la Boqueria. Per tant, formula una pregunta de seguiment de la situació d’aquestes terrasses, què han fet al respecte, i també si s’ha aprovat alguna qüestió referent a la rambla del Poblenou en Comissió de Govern. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7079 El Sr. Mòdol recorda que en el Ple extraordinari de terrasses van manifestar la voluntat del govern de treballar per millorar les eines de què disposa la ciutat per a l’atorgament de llicències de terrasses i vetlladors a l’espai públic. Considera que el Sr. Blasi coneix millor que ningú la complexitat d’aquest repte, atès que durant el govern anterior es va trigar tres anys a fer una ordenança que, a la pràctica, ha resultat inaplicable i per la qual cosa s’ha arribat a la situació actual. Afegeix que està convençut que els grups polítics municipals posaran tot l’esforç per cercar plegats els acords mínims per garantir que l’espai públic de Barcelona pugui de ser de qualitat i compartit pels veïns i les veïnes i per exercir activitats econòmiques de qualitat, que complementàriament millorin les condicions socials de l’espai públic urbà. Precisa que ja estan fent les actuacions a què s’havien compromès, entre els quals l’actualització de l’informe sobre l’aplicació de l’ordenança vigent a fi d’obtenir totes les dades sobre els diferents aspectes; igualment, apunta que estan treballant les propostes tècniques quant a la ubicació en l’espai públic, els elements i les condicions dels locals de restauració. Indica, igualment, que han comunicat, mitjançant una comissió tècnica, les línies de treball, i que en futures reunions presentaran les propostes. Informa que, paral·lelament, s’estan produint debats impulsats per entitats i associacions implicades, cosa que sap perfectament el grup de CiU perquè ha estat informat puntualment dels debats duts a terme pel Gremi de Restauració. Indica que estan treballant, tal com els han demanat els grups de l’oposició, en la continuïtat de les ordenacions singulars a les places de Gràcia, Sarrià o Fabra i Puig entre altres; remarca que aquesta mena d’ordenacions els estan servint per trobar solucions de millora per a l’espai públic. El Sr. Blasi posa de manifest que un dels altres termes que van voler recollir en la proposició era transparència, i lamenta que en tot aquest procés hagi brillat per la seva absència. Insisteix, per tant, en l’aspecte del diàleg, tal com proposava el mateix Sr. Mòdol, que va haver d’entomar en arribar al govern la demanda per part del seu grup de convocar els grups municipals a fi d’informar-los de la situació. Fa notar que han transcorregut dos mesos d’ençà que es va celebrar el Ple extraordinari sobre terrasses sense que s’hagi posat de manifest la iniciativa que s’espera per part del govern, tot i que posa en valor la iniciativa de la societat civil, especialment del gremi de Restauració, que ha entomat l’assumpte a fi de buscar un consens que acabi en alguna proposta concreta. Altrament, diu que desconeixen el rumb dels grups del PSC i de Barcelona en Comú. Addueix, quant a la geometria variable, que hi ha moltes possibilitats d’arribar a acords i valorar com s’executen les propostes. Per tant, conclou que la resposta a la pregunta de seguiment que acaba de formular és que encara no s’ha fet res, atès que el Sr. Mòdol ha reiterat el mateix que va dir en aquella ocasió. El Sr. Mòdol destaca de la intervenció del Sr. Blasi el terme transparència, i retreu al govern anterior l’elaboració d’una ordenança que qualifica de nyap, sense cap mena de participació llevat dels interessos del gremi de Restauració. Puntualitza, en aquest sentit, que el timó el porta ara aquest ajuntament. En aquest sentit, es refereix al seguit d’ordenacions singulars anunciades, que han obtingut un consens absolut. Del Grup Municipal d’ERC: 2. Que s'informi de l'estat d'execució del Prec atès al Plenari del Consell Municipal en data 22 de juliol de 2016 amb el següent contingut: Que l'Ajuntament de Barcelona, d'acord amb les competències que li atorga el Codi de Consum de Catalunya, iniciï immediatament i sense dilacions innecessàries el procés per sancionar les companyies subministradores que hagin incomplert drets reconeguts 7080 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 en la Llei 24/2015 de pobresa energètica, des del moment de la seva vigència, tal i com ja ho han iniciat i liderat altres municipis del nostre país. La Sra. Benedí assenyala que la Llei 24/2015 de pobresa energètica en l’article 6.4, que no ha estat reconegut pel govern de l’estat, estableix que les companyies subministradores tenen l’obligació d’informar-se mitjançant els serveis socials si una família està en situació de vulnerabilitat abans de procedir al tall del subministrament i, alhora, han d’informar l’usuari que té dret a sol·licitar l’informe de vulnerabilitat, cosa que no s’està fent. Afegeix que l’article 341.7 del Codi de consum de Catalunya atribueix competències als municipis per tramitar sancions en els casos d’incompliment de drets reconeguts legalment als ciutadans. Dit això, reitera el compromís d’ERC en la defensa dels drets de la ciutadania i es refereix al prec que van presentar el juliol passat amb què demanaven que es fes complir la Llei de pobresa energètica a les companyies subministradores, motiu pel qual avui presenten aquesta pregunta de seguiment. La Sra. Ortiz agraeix a la regidora que presenti aquest seguiment del prec, especialment per la intensitat viscuda les darreres setmanes i que ha posat de manifest novament que tots els esforços són pocs per fer complir la llei, així com per combatre els abusos de les companyies elèctriques, referint-se al cas concret d’una mort a Reus com a conseqüència directa del tall del subministrament. Recorda que quan el grup d’ERC va presentar el prec ella mateixa va respondre que el procés sancionador es va iniciar en el moment en què la llei va ser vigent, i es va valorar la manera d’aplicar-lo directament des dels serveis socials. Afegeix que disposen d’una instrucció jurídica, i que ja han imposat una sanció i trenta- dues incoacions d’expedients sancionadors en marxa, i que n’hi ha dos mil en fase de tramitació. Diu que són conscients que els recursos de què disposa Barcelona per respondre i obligar a l’aplicació de la llei no són els mateixos que en altres ajuntaments, i per aquest motiu han ofert mà estesa als ajuntaments que vulguin col·laboració. Precisa, en aquest sentit, que a la cimera celebrada recentment amb la Generalitat, tant la Federació de Municipis com associacions de municipis preguntaven per la manera com s’estaven aplicant a Barcelona els processos sancionadors; i entén que cal anar plegats per fer complir una llei vigent a fi que no tornin a succeir casos com el que ha esmentat, que són clarament evitables. La Sra. Benedí subscriu que han d’anar plegats i treballar conjuntament. En aquest sentit, mostra l’interès del seu grup per conèixer quants expedients sancionadors s’han posat en marxa en aquest ajuntament, i fa notar que a dia d’avui continua havent-hi una sanció i trenta-dues incoacions, que comparades amb les xifres d’altres municipis són ben escasses. Demana, per tant, que el govern presenti un informe, en el Plenari o en comissió, a fi de poder fer un seguiment de l’estat dels expedients, del nombre de sancions imposades, i quants expedients generaran les dues mil investigacions en marxa actualment i quin nombre de sancions implicaran. La Sra. Ortiz puntualitza que no hi ha cap ajuntament que hagi imposat una multa efectiva, només el de Barcelona a Endesa. Això no obstant, entén que no han d’entrar en una dinàmica de competició entre municipis quant a la imposició de sancions; i replica l’afirmació de la Sra. Benedí precisant que els dos mil expedients que s’han obert estan en la mateixa línia que els endegats per altres municipis. Considera, però, que no s’han de quedar només en la sanció, sinó que han d’anar un pas més enllà i fer complir l’esperit de la llei de pobresa energètica; no només evitant els talls de subministrament, sinó fent complir les companyies subministradores amb totes les obligacions, entre les quals coresponsabilitzar-se de la pobresa energètica. Remarca que aquest argument és el que van esgrimir en la cimera amb la Generalitat, i fa avinent que el Departament es resisteix força a NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7081 obligar a l’aportació econòmica d’aquestes empreses, i per aquest motiu continuen negociant. Del Grup Municipal de la CUP: 3. Que s'informi de l'estat d'execució de la proposició aprovada al Plenari del Consell Municipal del 22 de juliol de 2016, amb el contingut següent: El Plenari del Consell Municipal acorda: Primer. Instar al Govern de la Generalitat i de l’Estat a una paralització preventiva de la instal·lació dels nous comptadors telegestionables a causa dels incompliments del mateix Govern de l’Estat de la Directiva 2012/27/UE, del 25 d’octubre de 2012, relativa a l'objectiu del 20 % per al 2020 d’eficiència energètica, en tots els aspectes relatius a les dades obtingudes amb els comptadors telegestionables i amb l’aplicació de les recomanacions del Parlament Europeu sobre el principi de precaució sobre la salut en la instal·lació dels nous comptadors. Segon. Instar el Govern de la Generalitat a que acordi una suspensió temporal en el desplegament de la instal·lació dels nous comptadors telegestionables degut a que el Govern central no ha donat cap resposta satisfactòria a les peticions de la Resolució del Parlament del 8 d´octubre de 2014 sobre els nous comptadors en relació a la protecció de dades dels consumidors, ni a la protecció sobre la salut dels ciutadans, i fins que no es realitzin estudis concloents sobre la no repercussió per a la salut, i la seguretat en la protecció de dades. Tercer. Instar al Govern de la Generalitat a que la Direcció general de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat s'ocupi de les afectacions de la contaminació electromagnètica sobre la salut de la població, igual que ho fa amb la contaminació acústica, la contaminació lluminosa, la contaminació odorífera i la contaminació atmosfèrica, de manera coordinada amb el Departament de Salut. Quart. Instar al Govern de la Generalitat a que informi a través dels mitjans de comunicació a la població sobre els acords d’aquesta Comissió, destacant la petició a la Generalitat i al govern Central de paralitzar la instal·lació dels comptadors telegestionables, i del dret de les persones a oposar-se a la seva instal·lació, i del seu dret a sol·licitar a les empreses la seva restitució en el cas que s’hagi fet sense el seu consentiment i per no haver estat informats adequadament. Així mateix, informar els veïns i veïnes de Barcelona pels diferents canals de l’Ajuntament de la ciutat. Cinquè. Instar al Govern de la Generalitat a recolzar la paralització immediata de la instal·lació dels nous comptadors telegestionables d’Endesa i que els veïns i veïnes puguin triar si compren o lloguen el comptador, i exigir la compatibilitat dels comptadors instal·lats en tota la xarxa elèctrica de la Comunitat de Catalunya. Sisè. Instar al Govern de la Generalitat a que, per mitjà de l’Agència Catalana del Consum, i per mitjà de les Oficines Municipals d’Informació al Consumidor, s’atenguin les reclamacions dels ciutadans en relació al seu dret a expressar la seva negativa a la instal·lació de comptadors intel·ligents, es a dir: l’opcionalitat. I la seva demanda de restitució del comptador antic en el cas de que s’hagi fet sense el seu consentiment per no estar informats. L’Agència Catalana de Consum i les Oficines Municipals d’Informació recolzaran la decisió dels ciutadans que desitgen mantenir el seu comptador antic i donar suport als ciutadans als quals se'ls ha canviat el comptador i vulguin tornar a tenir el seu antic, i se'ls restitueixi immediatament. Setè. Instar al Govern de la Generalitat a que coordini les actuacions derivades d’aquests acords a la CONFAVC, als Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya, al Govern d’Espanya i a les associacions municipalistes FMC, ACM i AMI. Vuitè. Instar al Govern de la Generalitat a que exigeixi a les empreses de llum, aigua i gas, que presentin en un termini de sis mesos, un estudi, amb anàlisi i verificació dels requisits imprescindibles que garanteixin la innocuïtat de tot el necessari per al seu desplegament i posada en marxa d'aquests aparells en relació a la salut de les persones. Havent-se demostrat la innocuïtat del sistema PLC, la protecció de dades, la compatibilitat en tota la xarxa elèctrica i el dret a decidir en un mercat a la “lliure competència”. Novè. Instar al Govern de la Generalitat a que exigeixi a les empreses de llum, aigua i gas, que presentin en un termini de sis mesos, per a una implementació real i consensuada amb els diferents agent socials un estudi que d'acord amb la 7082 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 lliure elecció de la instal·lació del comptador per part del client final: a) Garanteixi el compliment de la Directiva 2012/27 UE, del 25 d’octubre de 2012, relativa a l´eficiència energètica, en tots els aspectes relatius a les dades obtingudes amb els anomenats “comptadors intel·ligents”. b) Asseguri que els sistemes de mesura facilitin informació sobre l’hora exacta d’utilització i que es tinguin plenament en compte els objectius d’eficiència energètica i els beneficis per als clients finals. c) Garantir la seguretat dels comptadors intel·ligents pel que fa a la transmissió de dades i a la privadesa dels clients finals. d) Que permetin que aquests aparells siguin emprats com a complement imprescindible per a l’autoconsum i assegurar que puguin donar compte de l’electricitat abocada a la xarxa des de les instal·lacions del client final. e) Que es tingui accés a informacions dels llocs i totes les seves antenes i concentradors així com mesuraments trimestrals de nivells de CEM fruit de la implementació d'aquests dispositius. f) Garanteixi la seva innocuïtat, que no emanaran immissions electromagnètiques o interferències per a tota la xarxa elèctrica dels habitatges posant en perill la salut de les persones. Desè. Instar al Govern de la Generalitat a que, sobre la base del principi de precaució i tenint en compte l’existència de persones afectades per síndromes de sensibilització central (entre elles la hiperelectrosensibilitat), faci els estudis científics necessaris, amb professionals independents, per a avaluar si la utilització d’aquests aparells comporta cap risc per a la salut de les persones –inclosos també col·lectius sensibles com la població infantil i juvenil i les dones embarassades– i apliqui el principi ALARA (nivells tan baixos com sigui possibles), segons el qual el nivell d’exposició ha d’ésser tan baix com sigui raonablement possible tenint en compte els efectes tèrmics i els atèrmics o biològics. Onzè. Crear la Taula de seguiment i estudi dels impactes que pugui tenir sobre la salut i la privacitat el desplegament dels anomenats comptadors intel·ligents, formada pels grups polítics del Parlament de Catalunya, els departaments de Territori i Sostenibilitat, Salut, Empresa i Coneixement, l’Institut Català d’Energia, entitats veïnals, entitats municipalistes i universitats catalanes. Dotzè. Instar al Govern de la Generalitat a propiciar els canvis legislatius necessaris i urgents, que ofereixin la possibilitat de tenir un entorn saludable, compatible amb el desenvolupament de les tecnologies i aconseguir l'aplicació del Principi ALARA (nivells tan baixos com sigui possibles) i el Principi de Precaució recollit en la Llei, 33/2011, general de Salut Pública. Tretzè. Instar al Govern de la Generalitat a promoure els canvis legislatives necessaris i urgents que facin operativa la Resolució 1815 (27 maig 2011) de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa sobre perills potencials dels camps electromagnètics i els seus efectes sobre el Medi Ambient i la Salut de les persones. Així mateix, exigir la revisió d'aquesta resolució de gairebé 5 anys i analitzar estudis posteriors i proposar nous valors per protegir i defensar la salut dels ciutadans. Catorzè. Constituir una Comissió Municipal de seguiment de l’aplicació d’aquests acords de la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció on hi estiguin presents tots els grups polítics municipals i organitzacions socials promotores de la proposta com ara Plataforma Stop comptadors, AFIFAC (Associació d'Afectades de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica), Associació de Disminuïts, Associació ADAMUJER, Sindicat SIPCTE i Observatori de Salut Ambiental (OSA). El Sr. Garganté formula una pregunta de seguiment sobre la proposició aprovada en el Ple del juliol passat, que tractava de l’aturada preventiva de la instal·lació dels nous comptadors telegestionables, i manifesta que volen saber com s’estan duent a terme els catorze acords que es van prendre en aquella ocasió. El Sr. Badia esmenta un seguit d’actuacions que s’han anat duent a terme. En primer lloc, confirma que s’ha enviat la carta als ministres d’Economia, Indústria i Compatibilitat i d’Energia, Turisme i Agenda Digital una vegada s’han constituït els ministeris, afegeix que també s’ha fet arribar la carta a la Conselleria de Salut Pública de Catalunya, a la Direcció de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat i a l’Agència Catalana de Consum. Continua dient que la setmana NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7083 vinent s’informarà a les oficines municipals d’informació als consumidors sobre la proposició aprovada. Pel que fa a la demanda de creació d’una taula seguiment amb el Parlament de Catalunya, els departaments de Territori, Sostenibilitat, Salut, Empresa i Coneixement, l’Institut Català d’Energia, diu que confien que la Generalitat la convoqui aviat. Continua explicant que el departament de Salut d’aquest ajuntament està en procés d’elaboració del programa de suport específic per a les persones afectades, i familiars, per síndromes de sensibilització central, que s’elabora conjuntament entre les entitats i l’Ajuntament mitjançant una taula, constituïda l’abril d’enguany, i en la qual participen l’Associació Catalana d’afectats per fibromiàlgia, l’Associació d’ajuda a la fibromiàlgia de Catalunya, l’Associació catalana per la síndrome de fatiga crònica, encefalomielitis miàlgica (ACSFCEM) entre altres associacions de persones afectades per productes químics i radiacions ambientals. Indica que en aquest procés participatiu s’han recollit diverses propostes de les entitats referides a l’àmbit de la contaminació electromagnètica. Afegeix que, una vegada tancat aquest procés, s’està treballant ja en la fase següent per determinar la viabilitat de propostes com ara l’estudi de l’impacte ambiental sobre la salut de els ones electromagnètiques a la ciutat, i la instal·lació d’equips de monitorització en espais públics i habitatges per avaluar aquesta contaminació. Fa avinent que aquestes entitats també impulsen la ILP per aturar la instal·lació els nous comptadors. Igualment, fa referència a la dificultat d’abordatge d’aquest assumpte únicament des de l’àmbit municipal, atès que la legislació en la matèria és d’àmbit estatal; i que les mateixes entitats promotores d’aquesta proposició ja havien assenyalat la manera de pressionar tant l’estat com la Generalitat i en aquest sentit se’ls ha instat, de manera que estan esperant a què es defineixin les diferents actuacions per dur a terme. El Sr. Garganté manifesta que els preocupa especialment que continuï el desplegament dels comptadors, que en cap moment no s’ha aturat amb l’amenaça de la companyia que si no es fa el canvi tallarà el subministrament. Agraeix que s’hagi fet l’enviament de els cartes, un dels catorze punts de la proposició, i que s’hagi contactat amb les entitats i institucions que el regidor ha esmentat, i remarca que dels catorze punts només la creació d’una comissió municipal, de la qual formin part els grups municipals i les entitats socials promotores de la proposta d’aturada preventiva de la instal·lació de comptadors, és competència estricta d’aquest ajuntament. Per tant, pregunta quan es posarà en marxa la comissió esmentada. El Sr. Badia reitera que s’ha creat una taula de seguiment amb moltes entitats a fi de treballar la proposició, però que el principal problema rau en què poca cosa més que el seguiment poden fer per manca de competències en la matèria. E) Moció Única. Nomenar el Sr. Marino E. Villa Rubio Adjunt a la Síndica de Greuges de Barcelona. S’aprova aquesta moció, la urgència de la qual fou declarada per la Junta de Portaveus, amb l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, Ciurana, Ardanuy, Martí i Blasi i de les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també del Sr. Garganté i de les Sres. Lecha i Rovira. F) Declaracions Institucionals 1. La Justícia, després de vint-i-quatre anys, segueix sense resoldre el cas de la mort de Pedro Álvarez. El cas està a les portes de prescriure. Més de 100 pàgines de recerca que quedaran arxivades a causa d'un sistema judicial que ha estat incapaç de donar resposta efectiva a la família del jove. Una família, encapçalada 7084 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 pels seus pare i mare, Juanjo Álvarez i Carmen Peso, que des del dia de la mort ha demanat justícia en un cas ple d’interrogants. La nit del 15 de desembre de 1992, aquest jove de 20 anys acompanyava a la seva parella Yolanda fins a casa seva. Uns instants després d'acomiadar-se, un cotxe que circulava a gran velocitat va estar a punt d'atropellar la noia. Aquest incident va desencadenar una discussió que va ser resolta de manera cruel pel conductor. Li va disparar tres trets al jove a poca distància, a causa dels quals va ingressar mort a l'Hospital de Bellvitge. La investigació del cas la va dur a terme la Policia Nacional que, pocs dies després, va detenir a un membre d’aquest mateix cos, José Manuel S.F, com a presumpte autor dels fets. A la causa hi consta que el sospitós havia protagonitzat un incident violent instants abans de l’assassinat amb un guarda de seguretat de l’Hospital de Bellvitge en el que havia exhibit la seva arma. També hi consta que els testimonis oculars de l’assassinat recordaven dos números de la matricula del cotxe coincidents amb la del seu cotxe i que fou identificat en una roda de reconeixement com l’autor dels trets. No obstant això, el cas no va arribar a judici i va ser arxivat per “falta de proves concloents" contra ell. Entre altres motius, perquè la policia nacional no pot determinar amb certesa absoluta que la seva arma fos la del crim. El cas Pedro Álvarez ha rebut des de l'inici el suport d'un ampli moviment social que s'ha convertit en un dels més emblemàtics i constants dels darrers temps. Milers de persones van sortir al carrer per demanar justícia pel cas, es van tancar en esglésies. Al desembre de 1996, el pare del jove, va iniciar una vaga de fam i va recollir 5000 signatures perquè es reobrís el cas. El jutjat, finalment, va reobrir la investigació però es va tornar a tancar en fals per considerar que no hi havia suficients proves concloents per dirigir-la contra ningú. Any rere any, la Plataforma Pedro Álvarez surt als carrers de Barcelona per tal de recordar la impunitat d’aquest assassinat i l’opacitat que ha impedit el seu esclariment. Cada 15 de desembre s’organitza una concentració i una manifestació per mostrar el ferm rebuig a com s’ha portat el cas. Aquestes mobilitzacions s’han organitzat a Barcelona i sobretot al barri de la Verneda, d’on era el jove assassinat i la seva família. Un any més, família i amics de Pedro Álvarez convoquen a una nova manifestació en el 24è aniversari de l'assassinat del jove i una setmana d'accions de record a Barcelona i l'Hospitalet, incloent dues conferències d'Amnistia Internacional i la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura. Per tot això, el grup polític Barcelona en Comú proposa l’adopció dels següents acords: Primer: Mostrar la nostra solidaritat i suport a la família de Pedro Álvarez en la lluita constant i exemplar que mantenen per l’esclariment de la mort del seu fill. Segon: Garantir expressament el suport institucional de l’Ajuntament de Barcelona a les campanyes d’informació de la Plataforma Pedro Álvarez, mitjançant la facilitació necessària per a fer ús de la via pública i dels equipaments públics d’acord amb la normativa vigent. Tercer: Mostrar el compromís de l’Ajuntament de Barcelona en la defensa dels valors vinculats a la memòria, veritat, justícia i reparació. Quart: Mostrar l’enuig de l’Ajuntament de Barcelona davant la impunitat d’un fet tan greu com és un assassinat amb arma de foc a la via pública d’un veí de la nostra ciutat. Cinquè: Instar a totes les autoritats competents per tal que facin tot el possible per reobrir el cas i esclarir definitivament l’autoria de l’assassinat d’en Pedro Álvarez. Sisè: Instar als Síndics de Greuges de l’Hospitalet, Barcelona i Catalunya a examinar els fets per determinar si s’ha pogut produir un mal funcionament de l’Administració. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7085 Setè: Donar trasllat d’aquests acords al Consell de Ciutat, als Consells de Districte, a la Plataforma Pedro Álvarez i al jutjat número 5 de l’Hospitalet de Llobregat. Així com també, a la resta de grups municipals del consistori, i als grups parlamentaris amb representació a la Generalitat de Catalunya, a la mesa del Parlament i al Congrés dels Diputats. S’aprova aquesta Declaració Institucional, que ha estat llegida per la Sra. Pin, amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals excepte els de Ciutadans i el Partit Popular. La Sra. Alcaldessa saluda els pares de Pedro Álvarez, Juanjo i Carmen, que avui els acompanyen. 2. La pràctica esportiva és un element central a la nostra ciutat. Diàriament, milers de persones de totes les edats practiquen diferents esports a través de federacions, entitats i clubs esportius, fent d’aquesta activitat una part important de la seva vida quotidiana. Però, més enllà de la seva funció purament esportiva i econòmica, l’esport també té un paper cabdal a nivell social i com a catalitzador de valors com la integració, la dignitat i el respecte vers totes les persones, independentment del seu sexe, raça, religió, orientació sexual o identitat de gènere. Malauradament, alguns cops la realitat és ben diferent. Les declaracions públiques d’alguns representants del món de l’esport, les expressions ofensives i els insults que es poden sentir en alguns recintes esportius, així com la segregació per sexes (que dificulta la pràctica esportiva mixta) o l’habitual reforç de determinats rols i estereotips, poden afavorir la presència de la LGTBIfòbia en l’esport i la invisibilitat de moltes persones que pateixen aquesta exclusió. Recentment hem vist el cas d’en Jesús Tomillero, un àrbitre de futbol que després de fer pública la seva orientació sexual està sent víctima d’amenaces i s’ha vist obligat a deixar d’exercir aquesta activitat. Per tot això cal reconèixer l’existència de l’homofòbia al món de l’esport i activar tots els mecanismes, tant a nivell social com institucional, que permetin avançar cap a una pràctica esportiva inclusiva i respectuosa amb la diversitat. El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: Primer. Manifestar la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona de combatre la LGTBIfòbia al món de l’esport i mostrar el nostre suport a en Jesús Tomillero i a totes les persones que es veuen excloses de la pràctica esportiva per la seva orientació sexual o identitat de gènere. Segon. Instar el Govern espanyol a fer complir la Llei 19/2007 contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància a l’esport, així com modificar la Llei 10/1990 de l’Esport, per tal de sancionar les expressions d’homofòbia que es produeixen en recintes i esdeveniments esportius. Tercer. Instar govern Generalitat a completar el desenvolupament de la Llei 11/2014, especialment el seu article 14 que fa referència a garantir la lliure participació de les persones LGTBI a les competicions esportives i el tracte correcte a les instal·lacions esportives, i a elaborar una nova Llei de l’Esport que sigui més explícita pel que fa a les actuacions contra el sexisme, el racisme o la homofòbia en l’esport. Quart. Instar el Govern municipal a Impulsar el Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere (i per la Igualtat LGTBI), especialment l’apartat B9 que aborda l’àmbit de l’esport. Cinquè. Refermar el compromís de l’Ajuntament d’oferir eines i recursos als clubs i entitats esportives de la ciutat per tal de promoure valors cívics i de 7086 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 respecte vers la diversitat sexual i de gènere, de manera coordinada amb les entitats que treballen en la lluita contra la homofòbia al món de l’esport. S’aprova aquesta Declaració Institucional, que ha estat llegida per la Sra. Benedí, amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals. Finalment, la Sra. Lecha demana un aplaudiment per la constància en la lluita del pares de Pedro Álvarez, que és respost pel Consistori. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les quinze hores i quaranta minuts. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7087 Acords Acords de la sessió de 23 de desembre de 2016. Aprovació de l’acta de la sessió ordinària de 25 de novembre de 2016. C) Part Decisòria / Executiva Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA 2. Nomenar en l’exercici de les competències reservades al Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona en relació a les societats privades municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA, Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Barcelona Activa, SAU, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, Barcelona Gestió Urbanística, SA i Foment de Ciutat, SA, auditors de cadascuna d’elles per als exercicis 2016, 2017 i 2018 a Faura-Casas Auditors-Consultors, SL. Nomenar, com a soci únic de Barcelona de Serveis Municipals, SA, auditors dels seus comptes anuals consolidats per als exercicis 2016 i 2017 i 2018 a Faura- Casas Auditors-Consultors, SL. Revocar, com a soci únic de la societat privada municipal Barcelona Cicle de l’Aigua, SA, el nomenament de PricewaterhouseCoopers Auditores, SL i Gabinete Técnico de Auditoría y Consultoría, SA conjuntament, com auditors dels seus comptes anuals per a l’exercici 2016, i nomenar auditors dels seus comptes anuals per als exercicis 2016, 2017 i 2018 a Faura-Casas Auditors-Consultors, SL. condicionar la plena efectivitat d’aquests acords a la formalització del contracte d’acord amb el procediment establert en la clàusula 14.2 del Plec de Clàusules Administratives Particulars de la licitació. 3. Adoptar, en l'exercici de les competències reservades a l'Ajuntament com a soci únic de la Societat Privada Municipal Barcelona de Serveis Municipals, SA, els acords següents: Primer.- Designar el Sr. Germán Prado Pérez membre del Consell d'Administració de la Societat Barcelona de Serveis Municipals, SA, en substitució del Sr. Manel Garcia Bofill. Segon.- Establir que el termini de designació del conseller que es nomena serà l'establert en els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. Tercer.- Facultar indistintament el President i el Secretari del Consell d'Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d'errors materials en cas necessari. COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS 5. Ratificar, com a ens consorciat, l’acord adoptat pel Ple del Consorci per a la Normalització Lingüística, en sessió de 8 de maig de 2015, relatiu a l’aprovació de la modificació dels seus estatuts amb l’objecte d’adaptar-los a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, a la llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa i a la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, segons consta en l’expedient administratiu annex. 7088 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 6. Resoldre les al·legacions formulades a la revisió del contracte programa entre l’Ajuntament de Barcelona i Informació i Comunicació de Barcelona, SA, aprovada inicialment per la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció en sessió de 13 de juliol de 2016, en els termes que resulten de l’informe que obra en l’expedient; aprovar definitivament la revisió del contracte programa entre l’Ajuntament de Barcelona i Informació i Comunicació de Barcelona, SA, per a la prestació durant el període 2014-2017 dels Serveis públics de televisió i ràdio locals de Barcelona, d’acord amb el text que obra en l’expedient i s'incorpora com annex a aquest acord; formalitzar-lo mitjançant document administratiu, a subscriure amb el legal representant d’ICB, SA; i notificar el present acord al Consell d’Administració d’ICB, SA i al Consell de l’Audiovisual de Catalunya. 7. Resoldre les al·legacions formulades a l’aprovació inicial en els termes que figuren a l'expedient i aprovar definitivament la modificació de l’article 8 del Reglament d’Organització i funcionament del serveis públics de televisió i ràdio locals de Barcelona, aprovat pel Plenari del Consell Municipal el 30 de maig de 2008 i modificat per acord del mateix òrgan de 25 de juliol de 2014, i la correlativa de l’article 14 dels estatuts de l’entitat gestora “Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM”, d’acord amb el text que s’incorpora com a annex; publicar el text íntegre d'ambdues modificacions en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en la Gaseta Municipal. 8. Acceptar de l'Agència de Salut Pública de Barcelona la delegació de l’exercici de la potestat sancionadora en matèria de venda i consum de begudes alcohòliques, en l’àmbit de la Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que puguin generar dependència, competència atribuïda a aquesta Agència per la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona. La delegació abasta la incoació, instrucció i resolució dels expedients sancionadors, la resolució dels recursos que s’interposin en via administrativa, així com la defensa jurídica en via contenciós-administrativa, i la gestió i el cobrament de les sancions imposades. Les condicions d’aquesta delegació s’estableixen en l’Annex d'aquest acord, formant part integrant del mateix; establir que les resolucions administratives que s’adoptin per delegació han d’indicar aquesta circumstància. COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 9. Ratificar, d’acord amb les competències d’aquest Consell Municipal com a òrgan de contractació, en virtut de l’article 11.1.r de la Carta Municipal de Barcelona, el Decret d’Alcaldia de 17 de novembre de 2016 relatiu a la incoació de diligències prèvies per possible incompliment del contracte de serveis de neteja de l’espai públic i recollida de residus municipals a la ciutat de Barcelona, zona centre, i el Decret d’Alcaldia de 2 de desembre de 2016 relatiu a la declaració de limitació del dret d’accés a la informació pública i, per tant, de reserva de l’expedient administratiu incoat, ambdós del següent tenor literal: “Incoar expedient administratiu de diligències informatives prèvies, de conformitat amb l’article 55 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, per tal d’investigar i avaluar les informacions facilitades a l’Ajuntament sobre el possible incompliment contractual de l’adjudicatari del contracte de Neteja de l’espai públic i recollida de residus municipals a la ciutat de Barcelona, Zona Centre, FCC Fomento de Construcciones y Contratas, S.A. Nomenar instructor de les actuacions al Sr. Carles Vázquez González, director de Serveis de Neteja i Gestió de Residus i secretària a la Sra. Sílvia Vèrnia Trillo. Ordenar a l’instructor l’impuls de les diligències, amb la realització de qualsevol tràmit, petició o prova que resultin necessaris per dictaminar sobre els fets, les NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7089 possibles responsabilitats i la procedència d’incoació de l’expedient que resulti oportú.” “Declarar, a l’empara dels arts. 21.1.b) de la Llei catalana 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i 14.1.e) de la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern, limitat el dret d’accés a la informació pública i, per tant, la reserva de l’expedient administratiu de diligències informatives prèvies per tal d’investigar i avaluar les informacions facilitades a l’Ajuntament sobre el possible incompliment contractual de l’adjudicatari del contracte de Neteja de l’espai públic i recollida de residus municipals a la ciutat de Barcelona, Zona Centre, FCC Fomento de Construcciones y Contratas, S.A., en tant en quant el lliure accés suposa un perjudici per a la investigació dels fets que han donat lloc a la incoació de l’esmentat expedient.” Districte de Sants-Montjuïc - Districte de Gràcia - Districte d'Horta-Guinardó - Districte de Sant Martí 10. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del PGM per a la incorporació al sistema d'Habitatges Dotacionals dels sòls situats a la carretera de Sant Cugat 2x, l’Avinguda Mare de Déu de Montserrat 5-11, av. Cardenal Vidal i Barraquer 37-43, Ciutat de Granada 95-97, Veneçuela 96-106, i Alts Forns, 84-86, d’iniciativa municipal; amb les modificacions a que fa referència l’informe de la Direcció de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord; trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. Districte de Sant Martí 11. Suspendre l’aprovació definitiva, de conformitat amb l’article 92.1.b del Text Refós de la Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost), del Pla Especial Urbanístic per a la implantació de locals comercials inferiors a 2500m2 de superfície de venda, al Centre Comercial de Diagonal Mar, promogut per NW Diagonal DM1 SL, atesa l’existència de motius determinants per a la suspensió de la seva aprovació, fonamentats a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament que consta a l’expedient i es dóna per reproduït a efectes de motivació; advertir als promotors del Pla, de conformitat amb l’article 92.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, que disposen d’un termini de tres mesos, a comptar des del dia següent al de la notificació d’aquest acord, per a realitzar les activitats necessàries per a continuar la tramitació; en cas que no ho facin, es declararà la caducitat de l’expedient administratiu i es procedirà a l’arxiu de les actuacions; notificar el present acord als promotors del Pla. c) Proposicions D) Part d'impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal de CIU: 1. El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Que el Govern treballi per a recuperar el consens polític entorn el model de Superilla que es sustenta en la transversalitat de cinc pilars formats per l'urbanisme, el medi ambient, l'habitatge, 7090 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 les infraestructures i la tecnologia de la informació i comunicació. 2. Que es retorni el lideratge i coordinació en la redefinició del model de Superilla, i les seves futures implantacions, sota la visió integral de l'àmbit de l'Urbanisme. 3. Que la definició de cadascuna de les futures Superilles es faci mitjançant processos de participació real, plurals i des de la màxima transparència. 4. Que prèviament a qualsevol implantació, i també per garantir la transparència en tot moment, es disposi de dades acurades que permetin el posterior monitoratge i avaluació de l'impacte que es produeixi. 5. Acordar les Superilles a desenvolupar, en el marc de la taula de ciutat amb tots els Grups municipals, I fer el desplegament d’aquestes segons els punts esmentats anteriorment. Del Grup Municipal de C’s: 2. El Plenari del Consell Municipal acorda: Manifestar de manera inequívoca el compromís d'aquest Consistori per canviar el model de polítiques públiques d'habitatge, de la tinença en propietat vers al lloguer, o altres modalitats alternatives a la propietat, de manera que es garanteixi el manteniment de la funció social de l'habitatge públic. Prendre totes les mesures al seu abast per aconseguir l'objectiu de constituir un parc d'habitatges de lloguer assequible, que arribi com a mínim al 15% del conjunt del parc edificat, donant compliment a allò previst a la Llei 18/2007 del dret a l'habitatge, entre, les quals: 1. Impedir la venda de qualsevol modalitat d'habitatge protegit. 2. Garantir a perpetuïtat el manteniment de la titularitat pública de la propietat i del sòl destinat a habitatge protegit. 3. Dedicar tots els nous desenvolupaments d'habitatge públic a habitatge en règim de lloguer, en menor mesura, a dret de superfície, sempre que es mantingui un preu taxat i que es reguli adequadament el seu ús per garantir la seva funció social i impedir l’especulació, a excepció d'aquell percentatge mínim que sigui imprescindible per atendre les situacions de reallotjament per disconformitat urbanística. 4. Reforçar les polítiques de compra d'habitatge i edificis per part de l'administració a preus inferiors al cost públic de producció per destinar-los a polítiques socials i al lloguer assequible. 5. Atraure, mitjançant incentius, la inversió privada amb la finalitat de contribuir a la constitució d'un parc públic de lloguer assequible. 6. Estudiar la bonificació del 95% de l’IBI als habitatges de petits propietaris o d’organitzacions sense ànim de lucre, dedicades al lloguer assequible o cedits temporalment a fons d'habitatge de lloguer social en les Ordenances Fiscals de 2018. 7. Impulsar una negociació amb la Generalitat orientada a destinar el 30% del total dels ingressos que genera la taxa turística a promoure polítiques públiques d'habitatge. 8. Coordinar estratègies amb altres administracions en matèria d'habitatge: Instar i col·laborar activament perquè s'aprovin mesures legislatives i incentius fiscals que afavoreixin la rehabilitació i el lloguer assequible. Instar que es destinin recursos i finançament per a la constitució d'un parc d'habitatges en règim de lloguer assequible. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional Es fa constar que les Proposicions amb contingut de Declaració institucional que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal de BnComú: 1. El Plenari del Consell Municipal de Barcelona acorda: 1. Instar al Govern de l'Estat a assumir la seva responsabilitat amb el transport públic de proximitat i aportar per l'any vinent els 10M d'euros necessaris per complementar les aportacions de les administracions catalanes per tal que no hi hagi dèficit al sistema de transport públic de l'ATM, i que aquest augment sigui un inici de la recuperació progressiva de les seves aportacions. 2. Instar al Govern i als grups parlamentaris del Congrés a promoure una llei de finançament del transport públic per solucionar aquesta situació amb caràcter definitiu i transitòriament a pactar les dotacions pressupostàries necessàries per cobrir el dèficit actual. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7091 E) Moció F) Declaració Institucional Única. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda: Primer. l’Ajuntament de Barcelona aposta per avançar en el reconeixement del dret a vot als 16 anys amb l’objectiu de millorar la qualitat del sistema democràtic i reconèixer un dret bàsic com és el del sufragi actiu a les persones joves d’entre 16 i 18 anys. Segon. Instar el Govern espanyol a reformar la Llei Orgànica 5/1985 de Règim Electoral General per tal d’ampliar el dret de sufragi actiu als i les joves a partir dels 16 anys. Tercer. Instar el Govern de la Generalitat a incloure el dret a vot als 16 anys en futurs projectes de Llei Electoral de Catalunya. Quart. Fer arribar aquest acord al Govern espanyol i al Govern de la Generalitat, així com al Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). 7092 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 COMISSIÓ DE GOVERN Actes Acta de la sessió del 15 de desembre de 2016, aprovada el 22 de desembre de 2016 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia 15 de desembre de 2016 s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excma. Sra. Alcaldessa, Ada Colau Ballano. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcaldia, Gerardo Pisarello Prados, Jaume Collboni Cuadrado, Laia Ortiz Castellví, Jaume Asens Llodrà, Janet Sanz Cid, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gala Pin Ferrando, Agustí Colom Cabau, Laura Pérez Castaño, Mercedes Vidal Lago, Josep Ma. Montaner Martorell, Eloi Badia Casas, Carmen Andrés Añón, Daniel Mòdol i Deltell i Montserrat Ballarín Espuña, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Jordi Martí Grau. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i trenta minuts. A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada l’1 de desembre de 2016, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aprova. B) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment dels Decrets d’Alcaldia, de 13 i 25 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: ÀREA DE DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA Districte de Ciutat Vella 1. Resolució de la Regidora del districte de Ciutat Vella, de 18 d’octubre de 2016, que atorga una subvenció a favor de la Fundació Autònoma Solidària, per la participació en el Campus Ítaca d’alumnes dels Instituts del Raval, que permet promocionar estudis postobligatoris, i així evitar l’abandonament escolar prematur, per un import de 1.860,00 euros, que correspon al 100,00% del cost del projecte, i una durada fins al 31 de desembre de 2016. ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT Districte de Ciutat Vella 2. BIMSA El Conseller Delegat de BIMSA, el 16 de novembre de 2016, ha resolt iniciar la licitació per a la contractació de les Obres de millora de l’edifici “La Fàbrica del Sol”, al carrer Salvat Papasseit, 2, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb un pressupost de licitació de 654.567,63 euros, IVA exclòs. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7093 3. BIMSA El Director General de BIMSA, el 10 de novembre de 2016, ha resolt iniciar la licitació per a la contractació de les Obres relatives al carril bici entre la plaça Drassanes, el passeig de Josep Carner, la plaça Portal de la Pau i el passeig Colom al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb un pressupost de licitació de 436.225,08 euros, IVA exclòs que incloent l’IVA ascendeix a l’import de 527.832,35 euros. Districte de l'Eixample 4. BIMSA El Conseller Delegat de BIMSA, el 17 de novembre de 2016, ha resolt adjudicar a Novantia Integral, SA, l'expedient de contractació de les Obres d’adequació del centre esportiu municipal de l’Estació del Nord de Barcelona per a l’obtenció de la llicència ambiental, al Districte de l’Eixample, per un import de 696.133,18 euros, IVA exclòs que incloent IVA ascendeix a l’import de 842.321,1478 euros. Districte de Sants-Montjuïc 5. BIMSA El Conseller Delegat de BIMSA, el 10 de novembre de 2016, ha resolt iniciar la licitació per a la contractació de les Obres relatives al projecte de millores a la plaça Joan Pelegrí al Districte de Sants-Montjuic de Barcelona, amb un pressupost de licitació de 685.229,88 euros IVA exclòs que incloent l’IVA ascendeix a l’import de 829.128,15 euros. Districte de Sant Martí 6. BIMSA El Conseller Delegat de BIMSA, el 17 de novembre de 2016, ha resolt adjudicar a Construcciones y Servicios Faus SA, l'expedient de contractació de les Obres relatives al Projecte d’Urbanització del carrer Joncar en la rambla del Poblenou i el carrer Marià Aguiló al Districte de Sant Martí inclou recollida pneumàtica, per un import de 928.258,29 euros, IVA exclòs que incloent IVA ascendeix a l’import d'1.123.192,53 euros. b) Informes C) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda: ALCALDIA 1. Aprovar, d'acord amb l'article 23 del text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, amb la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars i amb la proposició de l’adjudicatari, la pròrroga, des del dia 3 de gener de 2017 fins al 31 de desembre de 2018, del contracte de serveis núm. 14002638, de manteniment, neteja, descontaminació, reparació dels equips de respiració autònoma (ERA), equips de protecció química (EPQ) i cascs d'intervenció del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament (SPEIS), adjudicat a MSA Española SAU, amb NIF A08201832 (actualment MSA Spain SLU, amb NIF B08201832), per acord de la Comissió de Govern, de 3 de desembre de 2014, i modificat per acord de la Comissió de Govern, de 14 de juliol de 2016. Autoritzar i disposar la despesa relativa a la pròrroga del contracte número 14002638, per un import de 7094 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 601.069,92 euros, dels quals 496.752,00 euros corresponen a l'import net i els restants 104.317,92 euros a l'IVA al 21%, amb càrrec a la partida 0401 21300 13612 dels pressupostos de 2017 i de 2018, subordinada la seva autorització o realització al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius pressupostos municipals. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació del present acord, comparegui per formalitzar la pròrroga del contracte. 2. Aprovar el Conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Servei Català de Trànsit en matèria de seguretat viària, així com el seu Annex relatiu al control d’estupefaents. Facultar el Sr. Jordi Samsó i Huerta, gerent de Seguretat i Prevenció de l'Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots els documents que se'n derivin. ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 3. Informar, en el marc de l’acord, de 7 de juny de 2013, sobre la participació de l’Ajuntament de Barcelona en les iniciatives normatives de la Generalitat de Catalunya que incideixen en el règim especial establert a la Carta Municipal de Barcelona, el posicionament de l’Ajuntament de Barcelona en relació a la iniciativa normativa següent: I. Projecte de Decret sobre els règims d’intervenció ambiental atmosfèrica dels establiments on es desenvolupin activitats potencialment contaminants de l’atmosfera, el registre i el sistema de control de les seves emissions i es modifiquen diversos Decrets en matèria d’emissions a l’atmosfera, de la Generalitat de Catalunya, en els termes dels documents elaborats pels Serveis Jurídics Municipals que consten a l’expedient i que constitueixen la motivació del present acord. Notificar el present acord i el posicionament municipal sobre cada iniciativa normativa a la Secretaria de la Comissió Mixta Generalitat- Ajuntament. 4. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per el Sr. Alberto Santiago Santiago (mat. 805583) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional de Professor de Música amb destinació a l’Escola Municipal de Música de l’Eixample, de l’Institut Municipal d’Educació d'aquest Ajuntament amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i les activitats privades com a Professor de Música al Col·legi Sagrado Corazón i a l’Escola Santíssima Trinitat, per a l’any acadèmic 2016-2017. La dedicació professional privada haurà de complir amb l’establert en l’article 12.2 de la Llei 53/1984, així com amb l’establert a l’article 12 de la Llei 21/1987 i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 5. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Eulàlia Pardo de Atin Maresch (mat. 19.370) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional de Tècnica d’Administració General, amb destinació a la Direcció de Serveis d'Anàlisi de la Direcció per a la Transparència i les Bones Pràctiques de la Gerència de Recursos d'aquest Ajuntament, on desenvolupa el lloc de treball de Tècnica 1 i una activitat privada per compte propi com a advocada. No podrà ostentar, per ella mateixa o mitjançant substitut, la representació i defensa d'interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els que l'Ajuntament o els seus NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7095 Organismes hi tinguin relació. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 6. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Gerardo Guillen Fernández (mat. 22327) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional d’agent de la Guàrdia Urbana, amb destinació a la Unitat de Suport Policial Nit de la Gerència de Seguretat i Prevenció, on ocupa el lloc de treball d’agent (92.20.GU.10), i l’activitat pública com a professor a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de la Generalitat de Catalunya, per al curs de formació bàsica per a policies 2016-2017 (90 hores lectives) des del 19 de setembre de 2016 fins al 22 de juny de 2017. Aquesta autorització s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les administracions públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que declara d’interès públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 del 30 d'abril de 2016). L’activitat docent desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord no podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 7. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Josep Jordi Guerrero Nievas (mat. 23325) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional d’Inspector de la Guàrdia Urbana (codi 60.10.GU.10), amb destinació a la Unitat de Suport Policial de la Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de la Generalitat de Catalunya per a la formació impartida l’any 2016 (125 hores lectives). Aquesta autorització s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les administracions públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que declara d’interès públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 del 30 d'abril de 2016). L’activitat docent desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord no podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 8. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Leonor Baeza Pastor (mat. 25356) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional de TS Dret, amb destinació a l’Àrea del Contenciós de la 7096 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Gerència de Recursos, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 1, i l’activitat privada per compte d'altri com a consultora de pràctiques al Màster Advocacia a la UOC, per al curs 2016-2017. Les hores de dedicació professional a aquesta activitat i a l’activitat d’advocada per compte propi que té autoritzada la Sra. Baeza per Acord de la Comissió de Govern, de 10 de setembre de 2008, no podran superar, cumulativament, la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 9. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Sílvia Gironés Cebrián (mat. 6100050) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnica Superior en Gestió, amb destinació a la Direcció de Cultura Comunitària i de Proximitat (Barcelona Ciutat de la Literatura) de l’Institut de Cultura de Barcelona, on desenvolupa les funcions pròpies d’un lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.GA.30 i l’activitat pública com a professora associada, a temps parcial, de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2016-2017 des del dia 15 de setembre de 2016 fins al dia 14 de setembre de 2017. La dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 10. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Cristina Coronado García (mat. IMI 568) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional d’Auxiliar, amb destinació al Departament Administratiu- Financer de l’Institut Municipal d’Informàtica, on ocupa el lloc de treball de Suport 5, i l’activitat privada per a dur a terme processament de dades comptables a l’empresa Data-Comp, SL. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 11. Modificar l’acord de la Comissió de Govern, de 21 d’abril de 2016, en el sentit d’incloure-hi l’annex adjunt sobre el dimensionament de personal 2016-2019 per fer front a l’adequat funcionament d’aquells àmbits i serveis declarats prioritaris i afectes als serveis públics essencials per dit acord, tant de l’Ajuntament de Barcelona com dels seus organismes públics dependents, i que ha de permetre la cobertura de necessitats urgents i inajornables mitjançant el nomenament de funcionaris interins i la contractació de personal laboral temporal d’acord amb el que prevegin les lleis de pressupostos vigents en cada moment. Instar els diferents NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7097 òrgans municipals a dur a terme les actuacions necessàries per a la seva implantació. Els organismes públics dependents de l’Ajuntament de Barcelona compresos en l’annex impulsaran les accions necessàries per a la seva implantació d’acord amb el que prevegin llurs estatuts. Publicar el present acord a la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 12. Declarar que la reposició de places vacants no posa en risc el compliment de l’objectiu de l’estabilitat pressupostària, en el termes d’allò previst a l’article 20 de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2016; aprovar l’Oferta Pública d’ocupació parcial de 17 places per a l’exercici 2016, en règim funcionarial en els següents termes: 9 places d’agent de la Guàrdia Urbana (grup C, subgrup C2) de la l’escala d’administració especial, sotsescala serveis especials, classe policia local; 1 plaça de bomber (grup C, subgrup C2) de l’escala d’administració especial, sotsescala serveis especials, classe de serveis d’extinció d’incendis; 7 places de Tècnic Mitjà SPEIS, (grup A, subgrup A2) de la l’escala d’administració especial, sotsescala serveis especials, classe de serveis d’extinció d’incendis; 1 plaça de Tècnic Superior SPEIS, (grup A, subgrup A1) de la l’escala d’administració especial, sotsescala serveis especials, classe de serveis d’extinció d’incendis; 1 plaça de Tècnic Superior Gestió, (grup A, subgrup A1) de la l’escala d’administració especial, classe de tècnics superiors. Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i comunicar-ho a la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya i al Ministeri d’Hisenda i Administracions públiques. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 13. Aprovar el temari de la propera convocatòria selectiva per a l’accés a places d’Agent de la Guàrdia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona; donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 14. Aprovar el projecte normatiu del Codi de conducta de l’Ajuntament de Barcelona de conformitat amb l’establert a l’article 108 i següents del Reglament Orgànic Municipal. 15. Aprovar el projecte normatiu de l’ordenança de Cementiris de l’Ajuntament de Barcelona de conformitat amb l’establert a l’article 108 i següents del Reglament Orgànic Municipal. Es retira la proposta precedent. 16. Prorrogar fins al 19 de desembre de 2018 l’Acord de col·laboració administrativa entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci Localret relatiu a l’acord marc del servei d’identitat digital mòbil, mobileID, d’acord amb el text que s’adjunta. 17. Acceptar expressament l’adhesió a la pròrroga de la contractació derivada de l'Acord Marc del subministrament de gas natural amb destinació a les entitats locals de Catalunya (expedient 2014.03), aprovada el 26 d’octubre de 2016 per l’òrgan de contractació de l’ACM a favor de l’empresa adjudicatària de l’Acord Marc, Endesa Energia, SA Societat Unipersonal, amb NIF A81948077; i, en virtut de l’anterior, ampliar el termini d’execució de l’expedient, amb núm. de contracte 15000936, relatiu a l’adhesió de l’Ajuntament i la dels organismes municipals adherits que s’indiquen a l’esmentat expedient a aquesta contractació derivada, per un període que va des de l'1 de gener de 2017 fins al 31 de desembre de 2017 i per un import total d'1.862.314,88 euros (IVA inclòs). Autoritzar i disposar, d'acord amb la proposició de l’empresa adjudicatària i les condicions pactades, la despesa corresponent a l'Ajuntament de Barcelona, per un import d'1.108.452,30 euros (IVA inclòs), i amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 916.076,28 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 7098 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 192.376,02 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost posterior a l'actual. Pel que fa a la resta de pressupost, s'incorporen a l'expedient els documents comptables aprovats pels òrgans competents dels organismes municipals adherits a l'Acord Marc juntament amb l'Ajuntament. 18. Prorrogar el contracte número 13001894 que té per objecte Servei de Manteniment d'aparells elevadors de l'Ajuntament de Barcelona, per al període entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2017, per un import de 463.615,90 euros IVA inclòs, un cop aplicada l'actualització de preus corresponent a l'import de la primera prorroga, consistent en un -0,425% i a l'empara del que estableixen els articles 23 i 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011 de 14 de novembre pel que s'aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic. Autoritzar i disposar l'esmentada despesa a favor de Ascensores Ersce, SA, NIF A08277907, d'acord amb la seva proposició i amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document, amb el següent desglossament: pressupost net 383.153,64 euros, tipus impositiu del 21% de l'IVA i import de l'IVA 80.462,26 euros, condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posteriors a l'actual. 19. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 75.000,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de la Cambra Oficial de Comerç Indústria i Navegació, amb NIF Q0873001B, per a Conveni Col·laboració en matèria aeroportuaria. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra Oficial de Comerç Indústria i Navegació, amb NIF Q0873001B, per a la concreció d'un model recomanable per a la ciutat aeroportuària de Barcelona-El Prat, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 75.000,00 euros. Facultar el Sr. Jordi Martí Grau, Gerent Municipal, per la signatura de l'esmentat conveni. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 6 mesos a partir del pagament de la subvenció, presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament d'aquesta i justificació dels fons rebuts. Aquest haurà de contenir memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i resultats obtinguts, memòria econòmica justificativa del cost de les activitats realitzades i informe de l’auditor. 20. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) per a la realització del Seminari de Dret Local que anualment organitza la FMC, d’acord amb el text que s’adjunta. Facultar el Primer Tinent d’Alcaldia de l’Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica, l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, per a la signatura de l’esmentat conveni. 21. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 38.000,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Fundació Privada Alfons Comín, amb NIF G08859639, per al tractament del fons documental Alfons Comín. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Fundació Privada Alfons Comín, amb NIF G08859639, per al tractament del fons documental Alfons Comín, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 38.000,00 euros. Facultar el Primer Tinent d'Alcaldia, l'Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, per a la signatura de l'esmentat conveni. Requerir l'entitat beneficiària per tal que presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament d'aquesta i justificació dels fons rebuts anualment abans del 31 de març de l'any següent al justificat. Aquesta haurà de contenir memòria d'actuació amb indicació de les activitats realitzades i resultats obtinguts i memòria econòmica simplificada que inclourà una relació classificada de NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7099 les despeses i inversions de l'activitat, i relació d'altres ingressos i subvencions que hagin finançat l'activitat subvencionada. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 22. Aprovar la Convocatòria general de subvencions de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2017, mitjançant concurrència competitiva, per a la concessió d’ajuts per dur a terme projectes, activitats i serveis de districte i de ciutat en els àmbits temàtics de Cultura, Esports, Educació, Salut, Gent gran, Dones, Joventut, Infància i adolescència, Participació ciutadana, Associacionisme, Immigració-Acollida, Civisme i convivència, Drets dels animals, Foment d’activitats organitzatives, Comerç de proximitat i promoció econòmica, Persones amb discapacitat i/o diversitat funcional, Acció comunitària, Temps i economia de les cures, Afers religiosos, Ecologia, urbanisme i mobilitat, Consum responsable, Inclusió, LGTBI, Drets de ciutadania, Promoció de la diversitat des de la mirada intercultural, per a l’any 2017, i per un import total de 20.885.880,55 euros; aprovar i autoritzar la despesa d’11.984.438,55 euros amb càrrec al pressupost de 2017,condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en l'esmentat pressupost, dels districtes i les gerències de Presidència i Economia, Drets Socials; Drets de Ciutadania, Participació i Transparència; Ecologia Urbana; i, d’Empresa, Cultura i Innovació, segons la relació adjunta; facultar els gerents de l'estructura executiva corresponent per a la tramitació telemàtica dels documents comptables d'aquesta convocatòria; ordenar la publicació de la convocatòria mitjançant la inserció del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona; establir un termini per a la presentació de sol·licituds de 20 dies hàbils, essent el seu inici el dia 5 de gener i fins al 2 de febrer de 2017, ambdós inclosos, o bé des de l’endemà de la publicació de l'anunci en el Butlletí Oficial de la Província, si fos posterior. 23. Aprovar, de conformitat amb l’article 9.1. j) i 59 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, les següents Cartes de Serveis: Carta de Serveis de Presidència i Economia; Carta de Serveis de l’Arxiu Municipal; Carta de Serveis del Serveis de Documentació i Accés al Coneixement; Carta de Serveis de Comerç; Carta de Serveis de Drets de Ciutadania i Participació; Carta de Serveis de Atenció Ciutadana; Carta de Serveis de Drets Socials; Carta de Serveis d’Urbanisme; Carta de Serveis de Medi Ambient i Serveis Urbans; Carta de Serveis de Mobilitat i Infraestructures; Carta de Serveis de Població i Carta de Serveis d’Habitatge; publicar-les al Butlletí Oficial de la Província, a la Gaseta Municipal i al portal de transparència del web de l’Ajuntament de Barcelona. 24. Informar favorablement les actuacions d’inversions relacionades en el document de 15 de desembre de 2016. 25. Aprovar l'acord de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Privada de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per a la ubicació d'una UqSOLFDGH O HVFXOWXUD WLWXODGD³-DQNR3ROLü.DPRY´SRHWDFURDWD O HVSDLH[WHULRU enjardinat del pavelló de Santa Victòria, al recinte modernista de Sant Pau com a reconeixement de la vinculació d'aquest poeta amb la institució i amb la ciutat de Barcelona. 26. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, amb NIF G63371421, per al projecte Enfortiment i Projecció de les entitats del Tercer Sector Social de la ciutat de Barcelona, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 103.700,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d'interès públic justificades en els informes que consten a l'expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 103.700,00 euros, amb càrrec a la partida 7100 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 0701-48903-43351 i distribuïts en 25.600,00 euros per a l'any 2016 i 78.100,00 euros per a l'any 2017, condicionats a l'existència de crèdit suficient i adequat. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la finalització de l'activitat realitzada, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte cinquè del conveni. Facultar el Comissionat d´Economia Cooperativa Social i Solidària i Consum, per a la signatura del conveni. Es retira la proposta precedent. 27. Aprovar de conformitat amb els articles 22,2,c) i 28.1 de la Llei General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, la concessió, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional a la Fundación UNICEF Comité Español, amb NIF G-84451087, d’una subvenció de 57.795,00 euros per a la realització d’un projecte anomenat “Accés a l’aigua potable per a la població siriana refugiada al camp d’Azraq”, amb un cost total d’execució de 115.590,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten a l’expedient. Autoritzar, disposar i reconèixer l’obligació de la despesa per import de 57.795,00 euros, a càrrec de la partida D/0701/48902/23291 per a l’any 2016, del pressupost de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional, de la Gerència de Presidència i Economia, equivalent a un 50% de l’import total del projecte (115.590,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior a tres mesos, a comptar des de la finalització de l'activitat realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts. 28. Aprovar de conformitat amb els articles 22,2,c) i 28.1 de la Llei General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de las subvencions, la concessió, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional a l' Institut de Salut Global (ISGLOBAL), amb NIF G-65341695, d’una subvenció de 50.000,00 euros per a la realització d’un projecte anomenat “Pla de Treball 2016”, amb un cost total d’execució de 100.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten a l’expedient. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per import de 50.000 euros, a càrrec de la partida D/0701/48902/23291 per a l’any 2016, del pressupost de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional, de la Gerència de Presidència i Economia, equivalent a un 50% de l’import total del projecte (100.000,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior a tres mesos presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts. 29. Aprovar de conformitat amb els articles 22,2,c) i 28.1 de la Llei General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de las subvencions, la concessió, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional al Fons Català de cooperació al desenvolupament, amb NIF G-17125832, d’una subvenció de 40.000 euros per a la realització d’un projecte anomenat “ Campanya d’emergència en resposta als efectes del terratrèmol a l’Equador, fase de reconstrucció". Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten a l’expedient. Autoritzar, disposar i reconèixer l’obligació de la despesa per import de 40.000 euros, a càrrec de la partida 0701/48902/23291 per a l’any 2016, del pressupost de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional, de la Gerència de Presidència i Economia. Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior a tres mesos presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts. 30. Ratificar l'acord de voluntats signat el 28 de novembre de 2016 entre la ciutat de Barcelona i les cooperacions catalanes, formades per la Generalitat de Catalunya, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Diputació de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona per a la resposta a la crisi de refugiats. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7101 31. Aprovar l’encàrrec de gestió a l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona per a l’assessorament del pla d’acció per a l’articulació dels instruments de planificació i gestió del centre històric i la seva zona d’amortiment, amb els conceptes d’urbanisme ecosistèmic, a l’oficina del Pla mestre de l’Havana Vella (Cuba), per disposar dels mitjans humans, materials i tècnics adients, d’acord amb les prescripcions generals de l’encàrrec que figuren a l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 60.000,00 euros corresponents a l’any 2016, amb càrrec a la partida D/0701/46731/23291 per a l’any 2016, del pressupost de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional, de la Gerència de Presidència i Economia al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. Publicar aquesta resolució al BOPB. 32. Ratificar la presentació de la sol·licitud de subvenció per al programa de Treball i Formació (convocatòria Resolució TSF/2496/2016, de 3 de novembre), davant el Servei d’Ocupació de Catalunya per a la realització del projecte presentat per Barcelona Activa SAU SPM. Facultar la gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local, integrada a l’Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de tots els documents relatius al projecte i la subvenció. Aprovar l’encàrrec de gestió a Barcelona Activa SAU SPM, mitjà propi de l’Ajuntament de Barcelona, per a la gestió del projecte i la subvenció, un cop sigui atorgada, del Programa Treball i Formació (convocatòria Resolució TSF/2496/2016, de 3 de novembre), per disposar dels mitjans humans, materials i tècnics adients, d’acord amb les prescripcions generals de l’encàrrec que figuren a l’expedient. 33. Aprovar inicialment la modificació parcial de les Bases 7, 12.1 , 12.2 i 19 de les Reguladores per a l'atorgament de subvencions a empreses en el marc del Programa Barcelona es Compromet d'impuls a la creació d'ocupació a Barcelona, aprovades per la Comissió de Govern en sessió de 29 d'octubre de 2014 i modificades el 17 de desembre de 2014, 22 de juliol del 2015 i 26 de maig del 2016, segons el redactat que consta a l'expedient, restant inalterats la resta d'articles i paràgrafs de les esmentades bases. Ordenar la publicació de les modificacions en el Butlletí Oficial de la Província, en el Tauler d'Edictes de l'Ajuntament de Barcelona, així com la inserció d'una referència de l'anunci en la Gaseta Municipal. Sotmetre-les a informació pública per un termini de 20 dies a partir d ela següent al de la publicació esmentada. Aprovar definitivament les modificacions esmentades, sempre que no s'hagin formulat al·legacions durant el període d'informació pública que facin necessària la seva rectificació. Es retira la proposta precedent. 34. Aprovar, segons proposta annexa, els preus públics per a l’any 2017 i successius pels serveis dels equipaments dels Districtes i les instal·lacions esportives municipals. Publicar aquest acord i el text íntegre dels preus públics al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 35. Acceptar, de conformitat amb l’acord aprovat pel Plenari del Consell Municipal en sessió de l'1 d’abril de 2016, les ofertes per a la formalització de préstecs a llarg termini fins a 156.000.000 euros d’acord amb les condicions que es descriuen en els annexos (F-1606-01;-02;-03; 04). Delegar l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, Primer Tinent d’Alcaldia de Treball, Economia i Planificació Estratègica, i el Sr. Jordi Ayala Roqueta, gerent de Presidència i Economia, de forma indistinta, l'atorgament de tota la documentació necessària per dur a terme la signatura i disposició de les operacions. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 36. Ratificar el traspàs d’expedients a la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016 per un import de 421.503,44 euros de conformitat amb la documentació i amb la distribució 7102 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, finançats amb crèdits pressupostaris de l’any 2016. Publicar aquest acord a la Gaseta Municipal i donar- ne compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 37. Aprovar l’expedient núm. 3-161/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de la Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme del primer trimestre de 2016, per fer l’aportació del 50% al Consorci de Turisme, segons acord de la Comissió de Govern, de 17 d’abril de 2013, i d’import 1.113.888,46 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16112895; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda 38. Aprovar l’expedient núm. 3-162/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 31.057,91 euros, per atendre transferències de crèdit de diversos orgànics de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16112891; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 39. Aprovar l’expedient núm. 3-163/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents dels ingressos de la Generalitat de Catalunya- Servei d’Ocupació per destinar a despeses del Programa Treball i Formació-Xarxa d’impulsors del Programa Garantia Juvenil a Catalunya, per un import de 128.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16112995; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 40. Aprovar l’expedient núm. 3-164/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents dels ingressos de la Generalitat de Catalunya- Servei d’Ocupació per destinar a despeses del Programa Treball i Formació-Subvencions destinades a persones en situació d’atur beneficiàries de la renda mínima d’inserció, per un import de 549.580,13 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16113095; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 41. Aprovar l’expedient núm. 3-165/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents de l’ingrés de l’empresa Metropolis Centre Especial de Treball SL, segons Conveni de col·laboració de 29 de gener de 2016, per a atendre despeses del Programa "Temps de Barri, Temps per tu", d’import 5.990,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16120195; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 42. Aprovar l’expedient núm. 3-166/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 3.221.073,98 euros, per atendre despeses de l’Àrea de Drets Socials destinades a l’Institut de NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7103 Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM), de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16120191; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 43. Aprovar l’expedient núm. 3-167/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 7.550.000,00 euros, per atendre despeses de l’Àrea de Drets Socials destinades al Consorci d’Educació per atendre despeses de beques menjador i material didàctic dels centres educatius curs 2016-2017 i al Consorci de l’Habitatge per despeses de rehabilitació, lloguer social i eliminació de la pobresa energètica, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16120291; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. ÀREA D'EMPRESA, CULTURA I INNOVACIÓ 44. Aprovar l’encàrrec de gestió a Barcelona Activa SAU SPM, mitjà propi de l’Ajuntament de Barcelona, per a la implementació de l’impuls i dinamització dels sectors Moda, LGTBI i city branding, per disposar dels mitjans humans, materials i tècnics adients, d’acord amb les prescripcions generals de l’encàrrec que figuren a l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 2.900.000,00 euros amb caràcter plurianual corresponent a 1.000.000,00 euros a l’any 2017, 1.300.000,00 euros a l’any 2018 i 600.000,00 euros corresponents a l’any 2019, subjectes a disponibilitat pressupostària, amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor de Barcelona Activa SAU SPM. Publicar aquesta resolució al BOPB. Es retira la proposta precedent. ÀREA DE DRETS SOCIALS 45. Aprovar la revisió de preus del contracte núm. 13003161, d’acord amb la clàusula 17 del plec de clàusules administratives particulars, en la quantitat de - 1.702,57 euros, IVA inclòs. Prorrogar, de mutu acord, a l’empara dels articles 23.2 i 303 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, el contracte de serveis que té per objecte la gestió integral i l’administració de la residència assistida i llar residència municipal Parc del Guinardó, adjudicat a Eulen Servicios Sociosanitarios, SA, per al termini comprès entre l’1 de gener del 2017 i el 31 de desembre del 2017, per un import total d'1.116.123,05 euros (1.013.604,15 euros d’import net i 102.518,90 euros d’import d’IVA al 10%). Autoritzar i disposar, a favor d'Eulen Servicios Sociosanitarios, SA, amb NIF núm. A79022299, la despesa per un import total d'1.114.420,48 euros, IVA inclòs (1.012.056,36 euros d’import net i 102.364,12 euros d’import d’IVA al 10%), a càrrec de la partida 0201 22731 23132 dels pressupostos de 2017, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient. Requerir l’adjudicatària perquè comparegui, dins del termini de quinze dies hàbils comptats a partir del dia següent al de la notificació de l'acord de pròrroga del contracte, a les dependències de la cap del Departament del Serveis Jurídics de la Gerència de Drets Socials per a la corresponent formalització del contracte. 46. Prorrogar, de mutu acord, el termini de vigència del contracte núm. 13004757 que té per objecte el concert de 52 places d’acolliment residencial temporal i tractament social al Centre Residencial d’Inserció Creu dels Molers, durant el termini comprès entre l’1 de gener de 2017 i el 31 de desembre de 2017, adjudicat l'11 de desembre de 2013 a Sant Joan de Déu, Serveis Socials, d’acord amb el que estableix la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, 7104 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 i atesa la conformitat del contractista, d’acord amb el que estableixen els articles 23.2 i 278 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text refós de la Llei de contractes del sector públic, per un import d'1.314.479,84 euros, exempt d’IVA. Aprovar la revisió de preus, d’acord amb la clàusula 14 del plec de clàusules administratives particulars que regeix l’esmentat contracte, que comporta una minoració de 2.046,55 euros, exempt d’IVA, la qual cosa implica que a partir de l’1 de gener de 2017 els preus unitaris d’aplicació seran els que es detallen a continuació: Preu mensual per l’ús del Centre Residencial d’Inserció Creu dels Molers: 84.966,94 euros, exempt d’IVA. Preu unitari pel servei d’alimentació i higiene: 15,4283 euros, exempt d’IVA. Autoritzar i disposar, a favor de l’entitat Sant Joan de Déu, Serveis Socials, amb NIF núm. R-5800637-J, la despesa del contracte núm. 13004757 per un import d'1.312.433,29 euros, exempt d’IVA, amb càrrec al pressupost i partida indicades en el document comptable, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, comparegui per formalitzar la pròrroga del contracte a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Drets Socials (passeig de Sant Joan núm. 75 9è). 47. Prorrogar, de mutu acord, el termini de vigència del contracte núm. 14002969 que té per objecte la gestió de l’equipament integral Zona Franca, durant el termini comprès entre l’1 de gener de 2017 i el 31 de desembre de 2018, adjudicat el 26 de novembre de 2014 a Suara Serveis, SCCL, d’acord amb el que estableix la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, i atesa la conformitat del contractista, d’acord amb el que estableixen els articles 23.2 i 278 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text refós de la Llei de contractes del sector públic, per un import de 3.659.584,04 euros, exempt d’IVA. Aprovar la revisió de preus de l’esmentat contracte d’acord amb la clàusula 17 del plec de clàusules administratives particulars, en la quantitat de 25.623,94 euros, exempt d’IVA, la qual cosa implica que, a partir del dia 1 de gener de 2017, els nous preus d’aplicació seran els que es detallen a continuació: Preu/mes servei d’allotjament nocturn i atenció: 57.362,95 euros. Preu/mes servei centre de dia: 42.281,80 euros. Necessitats peremptòries (bossa anual): 6.042,01 euros. Preu unitari servei de manutenció i higiene nocturna i matinal: 10,8156 euros. Preu unitari servei d’alimentació al migdia: 6,5402 euros Autoritzar i disposar, a favor de Suara Serveis, SCCL, amb NIF F17444225, la despesa del contracte núm. 14002969 per un import de 3.685.207,98 euros, exempt d’IVA, amb càrrec als Pressupostos i Partida indicades en el document comptable, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, comparegui per formalitzar la pròrroga del contracte a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Drets Socials (passeig de Sant Joan núm. 75, 9è). 48. Autoritzar la despesa de 90.010,64 euros, dels quals 74.388,96 euros són pressupost net i 15.621,68 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 21%, amb càrrec al pressupost i partida 0201 48903 23231, amb el desglossament següent: l’any 2016 per import de 54.006,39 euros, dels quals 44.633,38 euros són pressupost net i 9.373,01 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 21% i l’any 2017 per import de 36.004,25 euros, dels quals 29.755,58 euros són pressupost net i 6.248,67 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 21%, subordinat al crèdit que per a aquest exercici autoritzin els pressupostos municipals, per a fer front a les despeses de pagament d’ajudes per gestionar el programa “Vacaciones para mayores” 2016-2017 (Destins Balears i Canàries), derivada del conveni signat el 30 de novembre de 1990 entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Instituto de Mayores y Servicios Sociales, que aniran destinades a les persones que reuneixin els requisits establerts a la clàusula primera del conveni. Disposar la despesa, per import de 90.010,64 euros, IVA del 21% inclòs, a favor de Iberia LAE SA, Operadora Gowaii Vacation Holding SLNEX Continental Holdings SL. Integracion NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7105 Ag. de Viajes SA. UTE Ley (comercialment anomenada UTE Mundiplan), amb NIF núm. U87382537, entitat adjudicatària dels serveis d’organització, gestió i execució de l’esmentat programa de vacances. 49. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Bancària La Caixa en l’àmbit de la infància amb la finalitat de col·laborar en el programa “Cibercaixes. Quedem després de classe”, amb una vigència fins al 31 de desembre de 2016. Facultar la Ima. Sra. Carmen Andrés Añón, Regidora d’Infància, Joventut i Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se'n derivin. 50. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Hospital de Sant Rafael-Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús per cobrir les necessitats alimentàries de les persones i/o col·lectius en situació de pobresa i/o exclusió, amb una vigència fins al 31 de desembre de 2019. Facultar la Ima. Sra. Laia Ortiz i Castellví, Regidora de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se'n derivin. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 51. Aprovar el conveni de col·laboració a subscriure entre l'Ajuntament de Barcelona i el Consorci del Besós per a la realització del projecte “Cabal Musical”, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'alcaldia el 27 d'abril de 2011; autoritzar i disposar la despesa plurianual per un import de 175.514,00 euros, amb càrrec als pressupostos i partides indicats en aquest mateix document, a favor del Consorci del Besos, amb NIF P5890053A, per fer front a les despeses derivades del conveni; facultar el Sr. Ricard Fernández Ontiveros, Gerent de l’Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports 52. Aprovar el conveni marc entre l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona per col·laborar en l’àmbit de l’habitatge des d'una perspectiva pública i local, amb la finalitat de compartir experiències i coneixement en els processos de disseny, implementació i avaluació de les polítiques locals d'habitatge, vigent des del dia següent al de la seva formalització, durant un termini de quatre anys. Facultar l'Im. Sr. Josep M. Montaner Martorell per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots els documents que se’n derivin. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 53. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Congregación Siervas de la Pasión, amb NIF R0800086A, per a l’execució del projecte “Acompanyament socioeducatiu al procés de la maternitat i a l'assoliment de l'autonomia familiar, social i econòmica de famílies monoparentals en situació de vulnerabilitat i risc d'exclusió social”, per acollir i capacitar a les mares o futures mares en els diferents àmbits vitals per assolir de manera gradual la plena autonomia, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 40.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar a favor de Congregación Siervas de la Pasión amb NIF R0800086A la despesa total de 40.000,00 euros a càrrec de la partida 0201 48903 23142 del pressupost de l’any 2016 del Departament de d’Intervenció Social a l’Espai Públic, import total equivalent al 45,23% del cost total del projecte (88.435,35 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos des de la finalització del projecte, a comptar a partir del 31 de desembre de 2016, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar la Ima. Sra. Laia 7106 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Ortiz Castellví, Regidora de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 54. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM) per a col·laborar i coordinar l'acció d'ambdues institucions en l’àmbit de l’atenció a les urgències de la vellesa per la realització de les diagnosis mèdiques de la gent gran amb necessitat urgent d’ingrés en residència assistida, amb una vigència fins al 31 de desembre del 2019 i es podrà prorrogar expressament fins un màxim de quatre anys més per acord de les parts. Facultar la Ima. Sra. Laia Ortiz i Castellví, Regidora de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se'n derivin. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 55. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Carles Pi i Sunyer per establir espais de col·laboració relacionats amb bones pràctiques en la gestió del coneixement, amb una vigència fins al 31 de desembre de 2018. Facultar la Ima. Sra. Laia Ortiz i Castellví, Regidora de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se'n derivin. 56. Ratificar l’acord d’implementació entre el Comissariat General per a la igualtat de territoris i l’Ajuntament de Barcelona en relació amb un projecte subvencionat per la convocatòria de la UE URBACT III-Programa 2014-2020 i acceptar la subvenció a l’Ajuntament de Barcelona per un import de fins a 109.352,00 euros. 57. Aprovar l’addenda del Contracte programa 2016-2019 per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Treball, Afers socials i Famílies i l'Ajuntament de Barcelona, en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat, formalitzat en data 3 d’octubre de 2016, la qual suposa una aportació addicional del Departament de Treball, Afers socials i Famílies a favor de l’Ajuntament de Barcelona d’un import d'1.030.922,00 euros per a destinar-los a ajuts d’urgència social a fi d’atendre les despeses derivades dels subministraments bàsics de llum, aigua i gas, d’aquelles persones i famílies que segons la valoració de l’Equip Bàsic de Serveis Socials necessiten d’aquesta prestació, mantenint-se la resta de condicions aprovades en l’esmentat Contracte programa. ÀREA DE DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA 58. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 76.054,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de la Fundació Pere Tarrés, amb NIF R5800395E, per a la promoció de l'educació en el lleure a la ciutat de Barcelona. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Fundació Pere Tarrés, amb NIF R5800395E, per a la promoció de l'educació en el lleure a la ciutat de Barcelona, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 76.054,00 euros. Facultar la Ima Sra. Carmen Andrés Añón, Regidora d'Infància, Joventut i Gent Gran i l'Im. Sr. Jaume Asens Llodrà, Quart Tinent d'Alcaldia de l'Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, per a la signatura de l'esmentat conveni. Requerir l'entitat beneficiària per tal que presenti en data màxima 31 de març de 2017 el balanç econòmic i la memòria de funcionament d'aquesta i justificació dels fons rebuts. Aquest haurà de contenir memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i resultats obtinguts, memòria NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7107 econòmica justificativa del cost de les activitats realitzades i informe de l’auditor i segons consta al pacte vuitè (Justificació dels fons rebuts) de l'esmentat conveni. Districte de Sants-Montjuïc 59. Autoritzar i disposar la despesa de 131.744,18 euros, a favor del Centre Cultural Islàmic de Sants, amb NIF V63639843, amb càrrec a les partides del pressupost de l’exercici 2016 que s'indiquen en el corresponent document compt0able, per subvencionar l’execució del projecte que s’indica tot seguit. Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa a l’entitat Centre Cultural Islàmic de Sants, amb NIF V63639843, per un import de 131.744,18 euros, equivalent al 75% del cost total del projecte, per a la realització del projecte de col·laboració en el finançament de les obres d'adequació del local adquirit per l'entitat per al desenvolupament de les seves activitats com a centre cultural i de culte religiós, situat al carrer Súria, 8, amb un cost total d’execució de 175.658,91 euros i amb una durada fins a la finalització de les obres d’adequació del referit local que, en tot cas, s’haurà de produir abans del 31 de desembre de 2017, d’acord amb els arts. 22.2.c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l’art. 6.2 de la normativa general de subvencions. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en l’informe que consta a l’expedient. Aprovar el conveni adjunt que consta a l’expedient pel qual s'instrumenta l’atorgament de la subvenció. Facultar per a la seva signatura la Ima. Sra. Laura Pérez Castaño, Regidora del Districte de Sants-Montjuïc. Requerir l’entitat beneficiària per tal que en el termini màxim de tres mesos, a comptar des de la data de finalització del projecte subvencionat, presenti la justificació de la subvenció amb informe d’auditoria en els termes fixats al conveni i de conformitat amb l’article 10.3 de la Normativa General de Subvencions d’aquest Ajuntament aprovada el 17 de desembre de 2010. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 60. Ampliar l'autorització i disposició de despesa del contracte número 15002590 que té per objecte l'arrendament de la planta baixa (finca registral 8.608) i planta primera, portes primera i segona (finques registrals 12.823 i 12.825 respectivament), de la finca núm. 31 del carrer Anglí, per un import de 425,81 euros amb càrrec al pressupost i partida indicades en aquest mateix document; i disposar-la a favor d'Osharay Inmobiliaria, SL, NIF B95154928. El motiu de l'ampliació és l'abonament de la factura corresponent a la repercussió de l'import real de l'IBI de les finques. 61. Adjudicar el contracte núm. 16C00021, que té per objecte la gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del Centre Cívic Sarrià, per un import de 748.152,00 euros, exempt d'IVA, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a QSL Serveis Culturals SLU, amb NIF B60641925, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l'execució d'aquest contracte s'iniciarà l'exercici següent a la seva formalització. Disposar a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, al carrer Anglí 31 planta 1ª. Anul·lar part de l’autorització de despesa del contracte número 16C00021 que té per objecte la gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del centre cívic Sarrià per un import de 132.000,00 euros amb càrrec al pressupost/os i partida/es indicades en aquest mateix document. El motiu de l’anul·lació és la baixa en l’adjudicació. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 7108 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Districte d'Horta-Guinardó 62. Ampliar el termini màxim per adjudicar el contracte per la gestió i explotació del centre esportiu municipal Vall d’Hebron Teixonera previst a la clàusula 13 dels plecs de clàusules administratives que regeixen els presents plecs durant 15 dies hàbils més, per poder portar a terme els estudis tècnics que es considerin precisos. Districte de Sant Andreu 63. Resoldre per mutu acord el contracte de cessió d’ús de la finca situada al carrer de Parellada, núms. 13-23, atorgada per acord de la Comissió de Govern, de 19 de gener de 2011, a l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona, les condicions reguladores del qual van ser modificades per acord de la Comissió de Govern, de 16 de maig de 2012, atesa la concurrència de causes d’interès públic sobrevingudes. Indemnitzar l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona per les despeses derivades de l’ús de la finca esmentada, en un total de 40.113,76 euros. Autoritzar, disposar i reconeixer l'obligació de la despesa de 40.113,76 euros, amb càrrec a la partida 23300/92011/0609 del pressupost de l’exercici 2016. ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 64. Excloure de la licitació del contracte núm. 16002411, que té per objecte la Direcció Facultativa i l’Assistència Tècnica del contracte de manteniment de pavimentació, les proposicions presentades pels següents licitadors, per estimar que no poden ser complertes a conseqüència de la inclusió de valors anormals o desproporcionats, de conformitat amb l’art. 152.4 del text refós de la Llei de contractes del sector públic; Novotec Consultores, SA, Iplan Gestión Integral, SL, GPO Ingenieria i Arquitectura, SLU, SGS Tecnos, SA, UTE Master Plan SL- Consultoría Técnica i Proyectos 1999, SL, i E3 Solinteg; excloure igualment de la licitació a Dopec, SL per haver presentat la seva proposició fora de termini; adjudicar el contracte núm. 16002411, per un import de 737.784,43 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a la UTE Direcció Manteniment Paviments BCN amb NIF U66896051, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa amb una baixa del 31% sobre el preu de licitació, sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l'execució d'aquest contracte s'iniciarà l'exercici següent a la seva formalització; disposar a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import adjudicació 609.739,20 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 128.045,23 euros; formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l'adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió; anul·lar part de l'autorització de la despesa d’aquest contracte per un import de 331.468,37 euros, corresponent a la baixa sobre el preu de licitació presentada per a la UTE Direcció Manteniment Paviments BCN, a qui es proposa com adjudicatari, amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document; designar com a responsable del contracte al Sr. Felip Linares; donar-ne compte a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Districte de Sants-Montjuïc 65. Aprovar definitivament el Projecte de millores a la plaça Joan Pelegrí, al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe tècnic del projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7109 efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 935.600,41 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta municipal i al Tauler d’anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Districte de les Corts 66. Aprovar el Projecte Modificat de la Biblioteca Les Corts-Vidre al carrer dels Comtes de Bell-lloc, entre els carrers de Novell i d'Evarist Arnús al Districte de les Corts de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe tècnicojurídic de la societat municipal BIMSA que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït i a l’empara d’allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya i l’article 42 i següents del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, per un import total de 6.636.977,14 euros, 21% IVA inclòs, import resultant de sumar al contracte principal adjudicat (5.271.868,20 euros), l’import de les modificacions proposades per import d'1.300.772,52 euros (consistents en la modificació de les obres de fonamentació i reforç estructural de la nau i dels edificis A i B) i les despeses associades (64.336,42 euros) i que representa el 18,59% d’increment sobre l’import del Pressupost de Coneixement per l’Administració (PCA) del projecte aprovat definitivament (6.996.344,14 euros 21% IVA inclòs); publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament de Barcelona; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Districte de Sant Andreu 67. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 79 de l’Ordenança de Terrasses, la Distribució prèvia de Terrasses de la plaça de Masadas, segons el text que consta com a annex a la present proposta. Publicar el present acord i el text íntegre de Distribució prèvia de Terrasses de la plaça de Masadas per a la seva eficàcia, al Butlletí Provincial de Barcelona (BOPB), i a la pagina web del Districte de Sant Andreu, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de Terrasses. Donar compte d’aquest acord al Consell Municipal. Districte de Sant Martí 68. Aprovar inicialment, a l’empara de l’article 119.2.a del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, del Polígon d’actuació urbanística del PMU de l’illa delimitada pels carrers Almogàvers, Pamplona, Pallars i Zamora, formulat per la Junta de Compensació constituïda a l’efecte, amb les observacions contingudes a l’informe de 14 de novembre de 2016 del Departament de Projectes de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística que consta en l’expedient, en els mateixos propis termes que es donen per reproduïts. sotmetre’l a informació pública durant el termini d’un mes per al·legacions, mitjançant inserció d’anuncis al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, en un diari dels de més circulació de la província i al Tauler d’edictes de la Corporació, amb audiència simultània a les persones interessades pel mateix termini, amb notificació personal. b) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les dotze hores i trenta minuts. 7110 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Acords Acords de la sessió de 22 de desembre de 2016. Aprovació de l’acta de la sessió de 15 de desembre de 2016. Part Decisòria Propostes d’acord ÀREA DE TREBALL, ECONOMIA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 1. Aprovar la Instrucció per la qual es fixen els criteris generals a seguir en l’aplicació de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, i de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic; inscriure-la en el Registre Municipal d'Instruccions i Circulars; i, fet això, publicar-la a la Gaseta i al web municipals, amb acompliment de les obligacions de publicitat activa de la seva aprovació i contingut previstes a la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern. 2. Aprovar, de conformitat amb allò previst a l’article 35.3 de les Normes reguladores del funcionament dels Districtes, el calendari de sessions per a l'any 2017 dels Plenaris dels Consells de Districte: mesos de març, maig, juliol, octubre i desembre. 3. Informar, en el marc de l’acord, de 7 de juny de 2013, sobre participació de l’Ajuntament de Barcelona en les iniciatives normatives de la Generalitat de Catalunya que incideixen en el règim especial establert a la Carta Municipal de Barcelona, el posicionament de l’Ajuntament de Barcelona en relació a la iniciativa normativa següent: I. Memòria preliminar de I'Avantprojecte de Ies cambres de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya i de la Cambra General de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, en els termes dels documents elaborats pels Serveis Jurídics Municipals que consten a l’expedient i que constitueixen la motivació del present acord. Notificar el present acord i el posicionament municipal sobre cada iniciativa normativa a la Secretaria de la Comissió Mixta Generalitat- Ajuntament. 4. Aprovar les modificacions en l’organigrama de la Gerència d’Ecologia Urbana, assignant les dotacions de llocs de treball, adscripcions, denominacions i funcions als òrgans afectats, tal i com es detalla als annexos. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 5. Aprovar les modificacions en l’organigrama de la Gerència de Recursos Humans i Organització, assignant les denominacions i funcions als òrgans afectats, tal i com es detalla als annexos. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 6. Aprovació del conveni específic de cooperació educativa entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Universitat Empresa de la Universitat de València per a l’acolliment d’una estudiant en pràctiques (Silvia Martínez Rocher, matriculada a la Facultat de Dret de la Universitat de València) a la Direcció de Serveis Jurídics de la Gerència de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona; facultar el Primer Tinent d’Alcaldia de l’Àrea de Treball, Economia i Planificació estratègica, l’Il·lm. Sr. Gerardo Pisarello Prados, per a la signatura de l’esmentat conveni. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7111 7. Prorrogar el contracte número 14003171 que té per objecte l'auditoria d'avaluació de la qualitat de l'espai públic a la ciutat de Barcelona, per un import de 650.574,36 euros IVA inclòs, en virtut del que estableix l'art. 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, i la clàusula 3 del PCAP de l'esmentat contracte, des del dia 2 de gener al 31 de desembre de 2017, en atenció a l'informe de 23 de novembre de 2016 de la directora de Coordinació i Projectes Estratègics de la Gerència Municipal, i segons compareixença signada per l'empresa adjudicatària; ampliar l'autorització i disposició de despesa per un import de 650.574,36 euros IVA inclòs, per a l’exercici 2017; disposar-la a favor de Business Strengths Engineering, SL, NIF B61585410, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en la relació comptable annexa a aquest mateix document. 8. Prorrogar el contracte núm. 14004104 (abans número d’expedient 20140458), que té per objecte la gestió del Centre per a la Igualtat i Recursos per a Dones (CIRD), en virtut del que estableix l'art. 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i d’acord amb la clàusula 3 del PCAP de l'esmentat contracte, des de l’1 de gener al 31 de desembre de 2017, i modificar el contracte, en el sentit d’ampliar la seva quantia, en virtut del que preveu la clàusula 20 del PCAP de l’esmentat contracte i l’article 105 del text Refós de la Lleu de Contracte del sector Públic, en atenció a les raons indicades a l'informe emès per la Cap del Departament de Transversalitat de Gènere de 5 d’octubre, i segons compareixença signada per l'empresa; ampliar l'autorització i disposició de despesa, amb càrrec al Pressupost/os i Partida/des indicades en aquest mateix document, condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s, per un import global de 259.153,48 euros, IVA exempt, per tal de donar cobertura a la pròrroga; i per un import global de 47.095,53, IVA exempt, per tal de donar cobertura a la modificació contractual i disposar la quantitat de 306.249,01 euros, IVA exempt, a favor de Suara-Fundació Surt UTE Cird II, NIF U66425927; requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, reajusti la garantia definitiva del contracte en 2.354,78 euros i comparegui a formalitzar la modificació del contracte a les dependències de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica de la Gerència de Recursos. 9. Aprovar el Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC) relatiu a la promoció de la identitat i la signatura electrònica; facultar l'Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, Primer Tinent d’Alcaldia per a la signatura de l’esmentat acord, així com la de tots aquells documents que se’n puguin derivar. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 10. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 64.200,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, i subordinada al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius pressupostos, a favor del Consorci Mar Parc Salut BCN, amb NIF S0800471E, per a un encàrrec de gestió per al desenvolupament del programa d'atenció integral al personal municipal (anys 2017/19); facultar el Sr. Ferran Daroca Esquirol, Gerent de Recursos Humans i Organització, per a la signatura de l'esmentat encàrrec de gestió; publicar, d'acord amb l'article 11.3 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, l'esmentat encàrrec de gestió al BOP i a la Gaseta Municipal. 11. Iniciar els expedients per a la contractació derivada de l'Acord Marc de Serveis de Telecomunicacions de l’Ajuntament de Barcelona (Exp. 0494/16 i número de contracte 16002540), adjudicat en sessió del dia 16 de novembre de 2016 per la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, de conformitat amb la clàusula 16 i següents del plec de clàusules 7112 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 administratives que el regula; i adjudicar les esmentades contractacions derivades a les següents empreses designades i segons el desglossament que s’indica a continuació: Lot 1 (Contracte 16005229), que té per objecte els Serveis i sistemes de comunicacions de veu fixa de tots els centres (xarxa corporativa de veu i xarxa no corporativa de veu) i serveis de dades, a l’empresa a Vodafone España, SAU, amb NIF: A80907397, per un import de 4.598.994,00 euros (IVA inclòs); Lot 2 (Contracte 16006382), que té per objecte els Serveis de comunicacions de veu i dades mòbils, a l’empresa Vodafone España, SAU, amb NIF: A80907397, per un import de 1.845.000,00 euros (IVA inclòs); Lot 3 (Contracte 16006383), que té per objecte els Serveis de numeració especials, a l’empresa Vodafone España, SAU, amb NIF: A80907397, per un import de 820.000,00 euros (IVA inclòs); Lot 4 (Contracte 16006385), que té per objecte l’Accés internet centralitzat, a l’empresa Telefónica de España, SAU, amb NIF: A82018474, per un import de 317.750,00 euros (IVA inclòs); Lot 5 (Contracte 16006386), que té per objecte l’Accés internet distribuït, a l’empresa Telefónica de España, SAU, amb NIF: A82018474, per un import de 533.000,00 euros (IVA inclòs); disposar la despesa, quant al pressupost corresponent a l’Ajuntament de Barcelona, a favor dels adjudicataris esmentats, d'acord amb les seves proposicions a l’Acord Marc, per les quantitats, i amb càrrec a les partides i als pressupostos, que s'indiquen en els documents comptables que s’adjunten al present document i condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents. Per a la resta del pressupost s’incorporen a l’expedient els documents comptables aprovats pels òrgans competents dels organismes associats al present Acord Marc; requerir els adjudicataris per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, compareguin per formalitzar els contractes a les dependències de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica de la Gerència de Recursos. 12. Prorrogar el contracte que té per objecte el Servei de neteja (2013-2014- 2015) i recollida selectiva dels edificis i locals municipals adscrits als diferents districtes i gerències de l’Ajuntament de Barcelona; per un període que va des de l’1 de gener fins a la formalització dels nous contractes que han de substituir els actuals i dintre del període de vigència del present contracte; en virtut del que estableix l'art. 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i la clàusula 3 del PCAP de l'esmentat contracte; i en atenció a les raons indicades a l'informe del Cap del Departament de Manteniment i segons compareixença signada per les empreses adjudicatàries en data 13 de desembre de 2016; ampliar l’autorització i la disposició de la despesa per un import global de 4.131.640,72 euros IVA inclòs, amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en la relació comptable annexa a aquest mateix document, i amb el següent desglossament: Lot 1: Gerència de Recursos, Gerència de Recursos Humans i Organització i Districte de l’Eixample, amb codi de contracte 12002641, per un import de 808.735,91 euros, adjudicat a Clece, SA, NIF A80364243; Lot 2: Districte de Sant Martí i Districte de Sant Andreu, amb codi de contracte 12002643, per un import de 746.652,44 euros, adjudicat a Optima Facility Services, S.L, NIF B60124831; Lot 3: Districte de Ciutat Vella i Districte de Sants-Montjuïc, amb codi de contracte 12002645, per un import de 644.216,01 euros, adjudicat a Clece, SA, NIF A80364243; Lot 4: Gerència de Drets Socials i Districte de Nou Barris, amb codi de contracte 12002647, per un import de 567.100,86 euros, adjudicat a Optima Facility Services, S.L, NIF B60124831; Lot 5: Gerència de Mobilitat i Seguretat, amb codi de contracte 12002648, per un import de 477.628,77.euros, adjudicat a Clece, SA, NIF A80364243; Lot 6: Districte de les Corts, Districte de Sarrià-Sant Gervasi i Districte de Gràcia, amb codi de contracte 12002649, per un import de 465.760,19 euros, adjudicat a La Bruixa Neteges Generals i Manteniment, SL, NIF B61399408; Lot 7: Districte d’Horta-Guinardó i Gerència d’Ecologia Urbana, amb codi de contracte 12002650, per un import de 421.546,53 euros, adjudicat a Optima Facility Services, S.L, NIF B60124831. Donar-Ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7113 13. Aprovar el projecte normatiu de l’ordenança de Cementiris de l’Ajuntament de Barcelona de conformitat amb l’establert a l’article 108 i següents del Reglament Orgànic Municipal. 14. Aprovar el projecte normatiu de l’ordenança de Serveis Funeraris de l’Ajuntament de Barcelona de conformitat amb l’establert a l’article 108 i següents del Reglament Orgànic Municipal. 15. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Taula d´Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, amb NIF G63371421, per al projecte Enfortiment i Projecció de les entitats del Tercer Sector Social de la ciutat de Barcelona, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 103.700,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d'interès públic justificades en els informes que consten a l'expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 103.700,00 euros, amb càrrec a la partida 0701-48903-43351 i distribuïts en 25.600,00 euros per a l'any 2016 i 78.100,00 euros per a l'any 2017, condicionats a l'existència de crèdit suficient i adequat. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la finalització de l'activitat realitzada, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte cinquè del conveni. Facultar el Comissionat d´Economia Cooperativa Social i Solidària i Consum, per a la signatura del conveni. 16. Aprovar de conformitat amb els articles 22,2,c) i 28.1 de la Llei General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de las subvencions, l'atorgament, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb NIF P-0800258-F, d’una subvenció de 70.000,00 euros per a la realització del projecte “Coop-Verd Cooperació per la valorització de l’ocupació, el reciclatge i els residus”, amb un cost total d’execució de 110.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten a l’expedient. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per import de 70.000,00 euros, a càrrec de la partida D/0701/48902/23291 de l’any 2016, del pressupost de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional, de la Gerència de Presidència i Economia, equivalent a un 63,25% de l’import total del projecte (110.000,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior a tres mesos presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts. 17. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Creu Roja, amb NIF Q28666001G per al projecte “Centre de cooperació per a la Mediterrània de les societats nacionals de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja”, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 45.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d'interès públic justificades en els informes que consten a l'expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 45.000,00 euros a favor de creu roja amb càrrec a la partida 0701/48903/23291 del pressupost de l'any 2016. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 6 mesos, a comptar des de la data de la transferència rebuda, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte cinquè del conveni. Facultar el Primer Tinent d'Alcaldia, Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, per a la signatura del present conveni. 18. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'entitat Lafede.cat, amb CIF G65179608, per a la realització del Projecte “La Justícia Global: Un concepte en construcció col·lectiva”, que instrumenta 7114 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 420.800,00 euros. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 420.800,00 euros amb càrrec a la partida 0701-48903-23291 de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional, distribuïts en 177.370 euros per a l’any 2016 i 214.430 euros per a l’any 2017 i amb càrrec a la partida 0801-48903-23252 de la Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat, distribuïts en 14.500,00 euros per a l’any 2016 i 14.500,00 euros per a l’any 2017, condicionat a l’existència de crèdit suficient i adequat per les partides del pressupost de l'any 2017, a favor de Lafede.cat, amb CIF G65179608. 0Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos a partir de la finalització de l’activitat realitzada parcial o total, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte cinquè del conveni. Facultar el Primer Tinent d'Alcaldia, Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, per a la signatura del conveni. 19. Informar favorablement les actuacions d’inversions relacionades en el document de 22 de desembre de 2016. 20. Aprovar el conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, sobre la programació dels pagaments recurrents de la Tresoreria de la Generalitat de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona, ens dependents i ens compartits amb aquest ajuntament. Facultar l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, Primer tinent d’alcalde de Treball, Economia i Planificació Estratègica, i el Gerent de Presidència i Economia, Sr. Jordi Ayala Roqueta, de forma indistinta, per a la signatura del conveni. 21. Aprovar de conformitat amb els articles 22,2,c) i 28.1 de la Llei General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de las subvencions, l'atorgament, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional a l'Associació Clúster Créixer, amb NIF G-65741472, d’una subvenció de 30.700,00 euros per a la realització del projecte “Iniciativa Barcelona Inclusiva 2016-2017”, amb un cost total d’execució de 62.780,00 euros, distribuïts en 10.000,00 euros l’exercici 2016 i 20.700,00 euros l’exercici 2017. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten a l’expedient. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per import de 30.700,00 euros, equivalents a un 48,90% de l’import total del projecte (62.780,00 euros), distribuïts en 10.000,00 euros l’exercici 2016 i 20.700,00 euros l’exercici 2017, a càrrec de la partida corresponent del pressupost de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local, supeditat a l'existència de crèdit adequat i suficient. Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior a tres mesos presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts. 22. Aprovar inicialment la modificació parcial de les Bases 7,10, 12.1, 12.2 i 19 de les Reguladores per a l'atorgament de subvencions a empreses en el marc del Programa Barcelona es Compromet d'impuls a la creació d'ocupació a Barcelona, aprovades per la Comissió de Govern en sessió de 29 d'octubre de 2014 i modificades el 17 de desembre de 2014, 22 de juliol del 2015 i 26 de maig del 2016, segons el redactat que consta a l'expedient, restant inalterables la resta d'articles i paràgrafs de les esmentades bases. Ordenar la publicació de les modificacions en el Butlletí Oficial de la Província, en el Tauler d'Edictes de l'Ajuntament de Barcelona, així com la inserció d'una referència de l'anunci en la Gaseta Municipal. Sotmetre-les a informació pública per un termini de 20 dies a partir del següent al de la publicació esmentada. Aprovar definitivament les modificacions esmentades, sempre que no s'hagin formulat al·legacions durant el període d'informació pública que facin necessària la seva rectificació NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7115 23. Adquirir, a títol de compravenda, en l’estat d’ocupació actual, a la societat Buildingcenter, SAU, la finca situada al carrer de Botella núms. 16-16 bis (identificat registralment com finca núm. 889 del Registre de la Propietat núm. 3 dels de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import d'1.150.000,00 euros; lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat d'1.150.000,00 euros amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració de l’esmentada finca per tal de destinar-la a habitatges de lloguer social; formalitzar la compravenda, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 24. Adquirir, a títol de compravenda, en l’estat d’ocupació actual, a l’entitat financera Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, RMBS 3 Fondo de Titulización de Activos (CIF núm. V-85172252), l’habitatge de la finca situada al carrer de Bou de Sant Pere núm. 7, principal 1 (identificat registralment com finca núm. 8447 del Registre de la Propietat núm. 1 dels de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 45.953,50 euros; lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 45.953,50 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 25. Adquirir a títol de compravenda, en l’estat d’ocupació actual, a l’entitat financera Banco Bilbao Vizcaya Argentaria SA (CIF A-48265169), l’habitatge primer segona de l’escala 1 de la finca de la plaça Alta de Can Clos núm. 1 (finca registral 1.690 del Registre de la Propietat núm. 17 de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 42.806,00 euros; lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 42.806,00 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment els quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 26. Adquirir, a títol de compravenda, a l’entitat Banco de Sabadell, SA (CIF A- 08000143), l’habitatge de la finca situada al carrer Torre de Damians núm. 17, 2- 2, (identificat registralment com finca núm. 22581 del Registre de la Propietat núm. 16 dels de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda 7116 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 l’import de 22.662,00 euros; lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 22.662,00 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014; encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 27. Adquirir a títol de compravenda, en l’estat d’ocupació actual, a l’entitat financera Banc de Sabadell SA (CIF A-08000143), l’habitatge primer primera de la finca del carrer Salva núm. 73 (finca registral 14.885 del Registre de la Propietat núm. 18 de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 42.176,50 euros, lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 42.176,50 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i INSCRIURE-LA en el Registre de la Propietat. 28. Esmenar, d’acord amb allò previst a l’art. 109.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, l’errada material observada a l’acord aprovat per la Comissió de Govern en sessió de 24 de novembre de 2016, en virtut del qual es va autoritzar a la societat Barcelona Project’s SA a constituir hipoteca en relació al dret real de superfície que ostenta respecte de la finca de propietat municipal del carrer de Torre Melina núms. 2-10, en el sentit que el tipus d’interès ordinari de l’euríbor a 3 mesos serà del 3,25 i no del 0,325, com es manifestava a l’esmentat acord. 29. Adquirir, a títol de compravenda, en l’estat actual d’ocupació, a l’entitat Banc Sabadell SA (CIF A-08000143), l’habitatge de la finca situada al carrer Gran Vista 138 baixos (identificat registralment com finca núm. 47518 del Registre de la Propietat núm. 11 de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; Aprovar com a preu de la compravenda l’import de 31.745,69 euros, lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 31.745,69 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 30. Adquirir, a títol de compravenda, en l’estat d’ocupació actual, a l’entitat financera Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, RMBS 5 Fondo de Titulización de Activos (CIF núm. V-85447654), l’habitatge situat al carrer de Perafita núm. 4 esc C, 5-1 (identificat registralment com finca núm. 36207 del Registre de la Propietat núm. 13 dels de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7117 de processos d’execució hipotecària; Aprovar com a preu de la compravenda l’import de 37.770,00 euros; lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 37.770,00 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 31. Adquirir, a títol de compravenda, en l’estat d’ocupació actual, a l’entitat financera Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, RMBS 1 Fondo de Titulización de Activos (CIF núm. V-84994144) l’habitatge de la finca situada al carrer de Travau núm. 36, 3-4 (identificat registralment com finca núm. 36737 del Registre de la Propietat núm. 13 dels de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 33.363,50 euros; lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 33.363,50 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 32. Adquirir a títol de compravenda, en l’estat d’ocupació actual, a l’entitat financera Banco Bilbao Vizcaya Argentaria SA (CIF A-48265169), l’habitatge baixos primera del bloc 5 de la finca del carrer Fenals núm. 4 (finca registral 9.042 del Registre de la Propietat núm. 13 de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 28.957,00 euros; lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 28.957,00 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 33. Adquirir a títol de compravenda, en l’estat d’ocupació actual, a l’entitat financera BBVA RMBS 3 Fondo de Titulización de Activos (CIF V85172252) l’habitatge baixos segona de la finca ubicada a l’avinguda Rasos de Peguera núm. 71, (finca registral 13209 del Registre de la Propietat núm. 13 de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 32.734,00 euros; lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 32.734,00 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega 7118 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 34. Adquirir a títol de compravenda, en l’estat d’ocupació actual, a l’entitat financera Banco Bilbao Vizcaya Argentaria SA (CIF A-48265169) l’habitatge quart primera Escala D de la finca ubicada a l’avinguda Rasos de Peguera núm. 216 (finca registral 13705 del Registre de la Propietat núm. 13 de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 32.734,00 euros; lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 32.734,00 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 35. Adquirir, a títol de compravenda en l’estat d’ocupació actual, a l’entitat BBVA, SA (CIF A48265869), l’habitatge de la finca situada a l’avinguda Rasos de Peguera, núm. 72 4t 2a, (identificada registralment com finca núm. 2618 del Registre de la Propietat núm. 13 de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 40.917,50 euros, lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 40.917,50 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 36. Adquirir, a títol de compravenda, en l’estat d’ocupació actual, a l’entitat UNNIM SGAI, SA (CIF A-65.934.101), l’habitatge de la finca situada a l’avinguda Rasos de Peguera núm. 111, Esc. J-3 3er 2a (finca registral 20922 del Registre de la Propietat núm. 13 de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 32.104,50 euros; lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 32.104,50 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 37. Adquirir, a títol de compravenda, en l’estat d’ocupació actual, a l’entitat UNNIM SGAI, SA (CIF A-65.934.101), l’habitatge de la finca situada al carrer Doctor Pi i Molist núm. 79 1er 3a, (identificat registralment com finca núm. 22479 del Registre de la Propietat núm. 13 dels de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7119 l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 47.212,50 euros, lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 47.212,50 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 38. Adquirir a títol de compravenda, en l’estat actual d’ocupació, a l’entitat financera UNNIM Banc SAU (NIF A65609653) l’habitatge quart tercera de la finca ubicada en el carrer Travau núm. 38 (finca registral 25413 del Registre de la Propietat núm. 13 de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 32.049,08 euros; lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 32.049,08 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració de l’esmentat habitatge per tal de destinar-lo a habitatge de lloguer social; formalitzar la compravenda prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 39. Adquirir a títol de compravenda, a l’entitat financera Banco de Sabadell, SA (NIF A-08000143), l’habitatge planta baixa de la finca del carrer Mare de Déu de les Neus núm. 14 (finca registral 14988 del Registre de la Propietat núm. 23 de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 33.363,50 euros; lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 33.363,50 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 40. Adquirir a títol de compravenda, a l’entitat Lanusei Investments SL (CIF B- 87069993), l’habitatge quart segona de la finca de l’avinguda Rasos de Peguera núm. 63 (finca registral 38.312 del Registre de la Propietat núm. 13 de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 46.750,00 euros; lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 46.750,00 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega 7120 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 41. Adquirir a títol de compravenda, en l’estat d’ocupació actual, a l’entitat financera BBVA RMBS 3 Fondo Titulización Activos (CIF V-85172252), l’habitatge baixos primera de l’escala 3 del bloc 4 de la finca del carrer Fosca núm. 3 (finca registral 26.072 del Registre de la Propietat núm. 13 de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 26.664,38 euros; lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 26.664,38 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda; prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment els quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 42. Adquirir, a títol de compravenda, lliure de càrregues i gravàmens, a l’Institut Català del Sòl (CIF núm. Q-0840001B), el local identificat com entitat núm. 50 situat al carrer de Robert Robert, núms. 2-6; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 480.000,00 euros, més l’IVA corresponent i que ascendeix a l’import de 100.800,00 euros, fent un total de 580.800,00 euros; autoritzar, disposar i abonar la despesa, amb càrrec a la corresponent partida pressupostària; formalitzar la compravenda, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 43. Adquirir a títol de compravenda, en l’estat d’ocupació actual, a l’entitat financera BBVA RMBS 1 Fondo Titulización Activos (CIF V-84994144), l’habitatge segon primera de la finca del carrer Finestrelles núm. 12 (finca registral 54.561 del Registre de la Propietat núm. 2 de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 37.122,94 euros; lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 37.122,94 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 44. Adquirir, a títol de compravenda, en l’estat d’ocupació actual, a l’entitat financera Cajamar, Caja Rural SCC (CIF núm. F-04001475), la finca situada al carrer de Turó de la Trinitat núms. 95-97 (identificat registralment com finca núm. 14658 del Registre de la Propietat núm. 2 dels de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 575.000,00 euros; lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 575.000,00 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7121 de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració de l’esmentada finca per tal de destinar-la a lloguer social; formalitzar la compravenda, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 45. Adquirir a títol de compravenda, en l’estat d’ocupació actual, a l’entitat financera Banco Bilbao Vizcaya Argentaria SA (CIF A-48265169), l’habitatge quart segona de la finca del carrer Tarba núm. 10 (finca registral 5.300 del Registre de la Propietat núm. 20 de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 38.399,50 euros; lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 38.399,50 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 46. Adquirir, a títol de compravenda en l’estat d’ocupació actual, a l’entitat UNNIM SGAI SA, (CIF A65934101), l’habitatge de la finca situada al carrer Alfons el Magnànim núm. 12 4t 3a, (identificada registralment com finca núm. 7926 del Registre de la Propietat núm. 20 de Barcelona), en virtut del dret de tanteig que ostenta la Generalitat de Catalunya i que exerceix en benefici de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes del punt 2 a) de l’article 2 del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària; aprovar com a preu de la compravenda l’import de 31.475,00 euros, lliurar al Patronat Municipal de l’Habitatge la quantitat de 31.475,00 euros, amb càrrec a l’obligació reconeguda al seu favor per decret de 31 de desembre de 2014, assentament 7000424875 del pressupost municipal de l’any 2014, encarregant-li el pagament de l’esmentada adquisició, així com la gestió i administració del referit habitatge per tal de destinar-lo a lloguer social; formalitzar la compravenda, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 47. Cedir l’ús a favor de l'Associació de Veïns Gran Via-Espronceda-Perú, mitjançant subarrendament, dels locals 72 i 74 de la finca situada a la Gran Via de les Corts Catalanes núms. 976-982, per a destinar-los a seu social i per a la realització de les activitats pròpies de l’entitat, d’acord amb les condicions del document annex, que s’aprova; i formalitzar la cessió en document administratiu. 48. Adquirir, a títol de compravenda, a l’Arquebisbat de Barcelona (CIF núm. R- 0800007G), la finca situada a la plaça Sant Bernat Calbó núms. 3-5 (finca registral 62.903 del Registre de la Propietat núm. 21 de Barcelona); aprovar com a preu de la compravenda l’import de 676.588,84 euros, més l’IVA corresponent i que ascendeix a l’import de 142.083,66 euros, fent un total de pagament de 818.672,50 euros; autoritzar, disposar i abonar la despesa amb càrrec a la corresponent partida pressupostària a favor de l’entitat propietària; formalitzar la compravenda en escriptura pública, prèvia cancel·lació d’aquells gravàmens el manteniment dels quals suposi una càrrega econòmica per a la Corporació municipal; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 49. Autoritzar i disposar la despesa per a la contractació del lloguer dels locals ubicats al carrer València núm. 344-346, amb núm. de contracte 16005747, a favor de Disbrigo SA y Cia. Valencia 344, CB amb NIFE61903985, i amb càrrec a la 7122 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 partida i al pressupost que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 1.120.907,44 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 235.390,56 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost corresponent, atès que l'execució d'aquest contracte s'iniciarà l'exercici següent a la seva autorització. 50. Aprovar l’expedient núm. 3-168/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 746.847,19 euros, destinades a cobrir despeses de lloguer de locals al Patronat Municipal de l’Habitatge, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16120391; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 51. Aprovar l’expedient núm. 3-170/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 168.596,00 euros, per atendre despeses derivades de l’actuació inversora P.11.7038.01 “Subvencions a entitats de dones per millorar locals. Transferència de capital” que va ser informada favorablement per la Comissió de Govern d’1 de desembre de 2016, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16120591; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 52. Aprovar l’expedient núm. 3-171/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 1.969.068,82 euros, per atendre despeses derivades del compliment de la Sentència núm. 323/15 relativa a la responsabilitat patrimonial per concessió tardana de llicència d’activitat a l'Entitat Midnight Express SL, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16121491; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 53. Aprovar l’expedient núm. 3-174/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 1.000.000,00 euros, per atendre despeses de l’Àrea de Drets Socials destinades al Consorci d’Educació per atendre despeses de beques menjador curs 2016-2017, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16121691; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 54. Aprovar l’expedient núm. 3-176/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 26.807.970,84 euros, per atendre despeses derivades de les actuacions inversores P.11.7021.01 “Programa 100 x 1000. Habitatges” i P.12.7001.01 “Consorci de la Mina. Transferència de capital” per imports respectius de 26.000.000,00 euros i 807.970,84 euros que serà informada en Comissió de Govern, de 22 de desembre de 2016, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16121991; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 55. Aprovar l’expedient núm. 3-177/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 46.201.392,95 euros, per atendre despeses derivades de diverses actuacions inversores corresponents a adquisicions patrimonials que seran informades en Comissió de Govern, de 22 de desembre de 2016, de conformitat amb la documentació i amb la NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7123 distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16122091; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 56. Aprovar l’expedient núm. 3-178/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 2.150.000,00 euros, per atendre despeses de l’Àrea de Drets Socials destinades al Consorci d’Educació (projecte de Escoles Enriquides) i a l’Agència de Salut Pública per cobrir noves demandes, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16122191; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 57. Aprovar l’expedient núm. 2016/001119 de modificacions de crèdit, corresponent a la relació MC-00000188, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del pressupost general de l'Ajuntament de Barcelona per l'exercici 2015, d’import 13.264.853,16 euros dins del Capítol I, derivats de la mobilitat i reestructuracions de personal, que recullen les modificacions d’altes i baixes des del 25 d’octubre de 2016 fins al dia 16 de desembre de 2016 als crèdits assignats, sense que això representi una esmena a la quantitat total pressupostada; publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. ÀREA D'EMPRESA, CULTURA I INNOVACIÓ 58. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació Catalana d´Empreses per a Gais i Lesbianes ACEGAL, amb CIF G64717812, per al desenvolupament del Projecte "Dinamització i Foment del comerç i l´empresa associada que té com a finalitat el creixement i millora en competitivitat de les empreses, els professionals i els petits comerciants del sector LGTBI a Barcelona", que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 40.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d'interès públic justificades en els informes que consten a l'expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 40.000,00 euros amb càrrec a la partida 48903-43213-702 del pressupost de l'any 2016. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la finalització de l'activitat realitzada, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte cinquè del conveni. Facultar el regidor d'Empresa i Turisme, Im. Sr. Agustí Colom Cabau, per a la signatura del present conveni. 59. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i el Gremi de Restauració, amb NIF G08504664, per a la realització de cinc accions de suport i impuls al sector de la Restauració i la Gastronomia de Barcelona, que instrumenta l'atorgament d'una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, per un import de 75.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d'interès públic justificades en els informes que consten a l'expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 75.000,00 euros amb càrrec a la partida 0701- 48903-43141 del pressupost de l'any 2016. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la finalització de l'activitat realitzada, presenti la justificació de l'aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte sisè del conveni. Facultar la regidora de Comerç i Mercats, Montserrat Ballarín Espuña, per a la signatura del conveni. 7124 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 60. Autoritzar i disposar la despesa de 35.000,00 euros amb càrrec al pressupost municipal vigent, 10.000,00 euros amb càrrec al pressupost 2017 i 5.000,00 euros amb càrrec al pressupost 2018, per subvencionar l’execució del projecte que s’indica tot seguit. Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a Enry's Plex S, amb NIF B66074337, per un import de 35.000,00 euros amb càrrec al pressupost municipal vigent, 10.000,00 euros amb càrrec al pressupost 2017 i 5.000,00 euros amb càrrec al pressupost 2018 per a la realització d’un projecte anomenat “WATLYL”, amb un cost total d’execució de 218.000,00 euros, d’acord amb els articles 22.2.c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l’article 6.2 de la normativa general de subvencions i en el marc del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Universitat Politècnica de Catalunya, Caixa Capital Risc i la Fundació Parc UPC per a la presentació de la candidatura per acollir un Bussines Incubation Center de l’Agència Europea de l’Espai (ESA BIC) i el desenvolupament de les tasques en el marc del ESA BIC Barcelona. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la excepcionalitat que concorre en el projecte. Requerir l’entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l’Ajuntament i, en el termini màxim de 6 mesos a comptar des del pagament de la subvenció, presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l’activitat subvencionada. 61. Autoritzar i disposar la despesa de 35.000,00 euros amb càrrec al pressupost municipal vigent, 10.000 euros, amb càrrec al pressupost 2017 i 5.000,00 euros amb càrrec al pressupost 2018, per subvencionar l’execució del projecte que s’indica tot seguit. ATORGAR una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a Aureel Tech, SL, amb NIF B66760323, per un import de 35.000,00 euros, amb càrrec al pressupost municipal vigent, 10.000,00 euros, amb càrrec al pressupost 2017 i 5.000,00 euros amb càrrec al pressupost 2018 per a la realització d’un projecte anomenat “"AUREEL”, amb un cost total d’execució de 266.840,00 euros, d’acord amb els articles 22.2.c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l’article 6.2 de la normativa general de subvencions i en el marc del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Universitat Politècnica de Catalunya, Caixa Capital Risc i la Fundació Parc UPC per a la presentació de la candidatura per acollir un Bussines Incubation Center de l’Agència Europea de l’Espai (ESA BIC) i el desenvolupament de les tasques en el marc del ESA BIC Barcelona. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la excepcionalitat que concorre en el projecte. Requerir l’entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l’Ajuntament i, en el termini màxim de 6 mesos a comptar des del pagament de la subvenció, presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l’activitat subvencionada. 62. Autoritzar i disposar la despesa de 35.000,00 euros, amb càrrec al pressupost municipal vigent,10.000,00 euros, amb càrrec al pressupost 2017 i 5.000,00 euros, amb càrrec al pressupost 2018, per subvencionar l’execució del projecte que s’indica tot seguit. Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a Iomed Medical Solutions, SL, amb NIF B66774969, per un import de 35.000,00 euros amb càrrec al pressupost municipal vigent, 10.000,00 euros, amb càrrec al pressupost 2017 i 5.000,00 euros amb càrrec al pressupost 2018 per a la realització d’un projecte anomenat “"Midas Project”, amb un cost total d’execució de 100.950,00 euros, d’acord amb els articles 22.2.c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l’article 6.2 de la normativa general de subvencions subvencions i en el marc del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Universitat Politècnica de Catalunya, Caixa Capital Risc i la NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7125 Fundació Parc UPC per a la presentació de la candidatura per acollir un Bussines Incubation Center de l’Agència Europea de l’Espai (ESA BIC) i el desenvolupament de les tasques en el marc del ESA BIC Barcelona. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada la excepcionalitat que concorre en el projecte. Requerir l’entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l’Ajuntament i, en el termini màxim de 6 mesos a comptar des del pagament de la subvenció, presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l’activitat subvencionada. 63. Aprovar el conveni amb la Generalitat de Catalunya per a la materialització de l'assignació extraordinària del fons per al finançament d'actuacions de minimització de l'impacte de l'afluència turística sobre l'espai públic i els serveis en determinades àrees de la ciutat de Barcelona. Facultar el Regidor d'Empresa i Turisme, Agustí Colom Cabau, per a la signatura del conveni. 64. Aprovar el conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, Associació Marcas de Restauración, Gremi de Restauració de Barcelona, Escola Superior d’Hosteleria de Barcelona, Restaurantes Sostenibles, Asociación de profesionales especializados en servicios a la alimentación fuera del hogar (APESAFH), Federació Francesc Layret-COCEMFE Barcelona-Observatori Discapacitat Física, Escola Universitària d'Hostaleria i Turisme-CETT, Fundació BCD Barcelona Centre de Disseny, UGT i CCOO per al desenvolupament d’accions de suport i impuls al sector de la gastronomia i de restauració a la ciutat de Barcelona. Facultar la Regidora de Comerç, Montserrat Ballarín Espuña, per a la signatura del conveni. 65. Aprovar l’encàrrec de gestió a Barcelona Activa SAU SPM, mitjà propi de l’Ajuntament de Barcelona, per a la implementació de l’impuls i dinamització dels sectors Moda, LGBT i City Branding, per disposar dels mitjans humans, materials i tècnics adients, d’acord amb les prescripcions generals de l’encàrrec que figuren a l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 2.900.000,00 euros amb caràcter plurianual corresponent a 1.000.000,00 euros a l’any 2017, 1.300.000,00 euros a l’any 2018 i 600.000,00 euros corresponents a l’any 2019, condicionat a l’existència de crèdit suficient i adequat per les partides del pressupost de l'any 2017, 2018 i 2019, amb càrrec al pressupost i partida 44400- 43321-0702, a favor de Barcelona Activa SAU SPM, amb NIF A58295296. Publicar aquest acord al BOP i a la Gaseta Municipal. ÀREA DE DRETS SOCIALS 68. Prorrogar de mutu acord i de conformitat amb el pacte sisè fins al 31 de desembre de 2017, el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, amb NIF P-5801915-I signat el 28 de febrer de 2013 per a la cessió temporal de 34 habitatges del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona a favor de l’Ajuntament de Barcelona destinats a habitatges d’inclusió de la xarxa Municipal d’Habitatges d’Inclusió i a la creació d’un “Centre d’Allotjament Familiar Temporal” d’acord amb l’informe del Departament de Persones Vulnerables de la Direcció de Serveis d’Intervenció Social de 18 de novembre de 2016. Autoritzar i disposar a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona amb CIF P-5801915-I la despesa de 175.170,00 euros, a càrrec de la partida 0201 20200 23145 dels pressupostos de 2017, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient, si bé de conformitat amb l’aplicació de la clàusula quarta del referit conveni l’import pot ésser modificat. Facultar la Ima. Sra. Laia Ortiz Castellví, Regidora de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentada pròrroga, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 69. Prorrogar, de mutu acord, el termini de vigència del contracte que té per objecte la gestió del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona 7126 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 (CUESB), durant el termini comprès entre l’1 de gener de 2017 i el 31 de desembre de 2017, adjudicat el 26 de novembre de 2014 a Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, d’acord amb el que estableix la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, i atesa la conformitat del contractista, d’acord amb el que estableixen els articles 23.2 i 303 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text refós de la Llei de contractes del sector públic (TRLCSP), per un import de 2.846.471,61 euros, IVA inclòs al tipus impositiu del 10 %. Aprovar la revisió de preus de l’esmentat contracte, d’acord amb la clàusula 17 de plec de clàusules administratives particulars, que comporta un increment de 1.205,27 euros, IVA inclòs. Aprovar, per motiu d’interès públic, a l’empara dels articles 105 i 106 del TRLCSP i la clàusula 20.2.1) del Plec de clàusules administratives particulars, la modificació del referit contracte, de conformitat amb les motivacions de l’informe emès per la Direcció del Servei d’Urgències i Emergències Socials del 25 de novembre de 2016, en el sentit de prestar el servei en d’altres municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de conformitat amb el pacte 4t del Conveni marc de col·laboració subscrit amb l’Àrea el 24 de febrer de 2015, per a la mateixa durada que la pròrroga i per un import de 399.785,13 euros, IVA inclòs al tipus impositiu del 10 %, que suposa un increment del 4,5678 % de l’import d’adjudicació del contracte. Ampliar l’autorització i disposició de la despesa, a favor de Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, amb NIF núm. B59960526, del precitat contracte per un import de 3.247.462,01 euros, IVA inclòs, amb càrrec al Pressupost i Partida indicats en el document comptable, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost corresponent. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, reajusti la garantia definitiva per un import de 18.172,21 euros, i comparegui per formalitzar la modificació del contracte a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Drets Socials (passeig de Sant Joan núm. 75 9è). 70. Aprovar l’addenda per a la modificació del conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, amb NIF Q-0801820-B, per a la cessió temporal de l’ús dels habitatges públics en el sentit de substituir l’habitatge situat a la Via Favència 217-221, 4t 3a de Barcelona pel del carrer de Sant Oleguer núm. 17, 3er 1a de Barcelona, per un import de 2.416,08 euros corresponent a l’any 2017, si bé de conformitat amb l’aplicació de la clàusula tercera del conveni els imports poden ésser modificats. Ampliar l’autorització i disposició de la despesa en la quantia de 2.416,08 euros a càrrec de la partida 0201 20200 23145 del pressupost de 2017, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, per la qual cosa l’aportació de l’Ajuntament per l’any 2017 és de 28.132,58 euros. Facultar la Ima. Sra. Laia Ortiz Castellví, Regidora de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentada addenda, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 71. Prorrogar, de mutu acord, el termini de vigència del contracte núm. 14005278 que té per objecte el concert de 25 places d’acolliment residencial temporal i tractament social a la Llar Pere Barnés, durant el termini comprès entre l’1 de gener de 2017 i el 31 de desembre de 2018, adjudicat el 17 de desembre de 2014 a l’entitat Arrels Fundació, d’acord amb el que estableix la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, i atesa la conformitat del contractista, d’acord amb el que estableixen els articles 23.2 i 278 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text refós de la Llei de contractes del sector públic, per un import d'1.072.583,52 euros, exempt d’IVA. Aprovar la revisió de preus, d’acord amb la clàusula 14 del plec de clàusules administratives particulars que regeix l’esmentat contracte, que comporta una minoració de 458,40 euros, exempt d’IVA, la qual cosa implica que, a partir del dia 1 de gener de 2017, els preus unitaris d’aplicació seran els que es detallen a continuació: Preu/mes servei d’acolliment nocturn: 35.742 euros. Preu unitari servei d’alimentació i d’higiene: 11,7434 euros. Autoritzar i disposar, a favor de l’entitat Arrels Fundació, amb NIF núm. G61611364, la despesa del contracte núm. 14005278 per un import d'1.072.125,12 euros, exempt d’IVA, amb càrrec als Pressupostos i Partida NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7127 indicades en el document comptable, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, comparegui per formalitzar la pròrroga del contracte a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Drets Socials (passeig de Sant Joan núm. 75, 9è). 72. Aprovar, per motiu d’interès públic, a l’empara dels articles 105 i 106 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic i la clàusula 20.2 del Plec de clàusules administratives particulars, la modificació del contracte número 15003232 que té per objecte la gestió del servei de gestió de conflictes d’àmbit social a l’espai urbà (SGC), de conformitat amb les motivacions de l’informe emès per la Direcció de Serveis d’Intervenció Social del 8 de novembre de 2016, consistent en l’ampliació d’aquest servei a partir de l’1 de gener de 2017 en 5.040 h/any per un import màxim de 163.570,03 euros, IVA inclòs, al tipus impositiu del 10%, per al període comprès entre l'1 de gener de 2017 i el 31 de desembre de 2017. Ampliar l’autorització i disposició de la despesa de l’esmentat contracte per un import de 163.570,03 euros, IVA inclòs, (dels quals 148.700,03 euros corresponen al preu net i els restants 14.870,00 euros a l’IVA al 10%) a favor de Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials SL, amb NIF núm. B59960526, amb càrrec al/s Pressupost/os i Partida/es indicades en el document comptable condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost corresponent; requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, reajusti la garantia definitiva per un import de 7.435,00 euros, i comparegui per formalitzar la modificació del contracte a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Drets Socials (passeig de Sant Joan núm. 75 9è). 73. Aprovar l’addenda per a la modificació del conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’entitat Quatre Vents, amb NIF G-63214043, per al desenvolupament del Projecte Servei d’Atenció d’Infants i famílies (SAIF) per tal d’incloure el programa “Nou Horitzó”, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i art. 6.2 de la normativa general de subvencions, per un import de 25.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Ampliar l’autorització i disposició de la despesa en la quantia de 25.000,00 euros a càrrec de la partida 0201 48903 23111 del Departament de Familia i Infància del pressupost de 2016, per la qual cosa l’aportació de l’Ajuntament és de 56.502 euros pel 2016, que equival al 13,66% del cost total del projecte per a l’any 2016 (413.646 euros). REQUERIR l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de 2016, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni signat l'1 de desembre de 2015. Facultar la Ima. Sra. Laia Ortiz Castellví, Regidora de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentada addenda, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 74. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Càritas Diocesana de Barcelona, amb NIF R0800314G, per a l’execució del projecte “Projecte Social Global a Barcelona”, Annex I al Conveni Marc subscrit el 29 d’octubre de 2014 en l’àmbit d’atenció a sectors de població en risc a Barcelona, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 574.933,02 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de Càritas Diocesana de Barcelona, amb NIF R0800314G, la despesa total de 574.933,02 euros equivalent al 31,44% del cost total del projecte 7128 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 (1.828.100,00 euros) amb càrrec a les partides de l’exercici del 2016 següents: 0201.23142.48903 per import de 40.076,00 euros de la Direcció d’Intervenció Social, Departament d’Atenció a Persones Vulnerables. - 0201.23111.48903 per import de 110.523,02 euros de la Direcció d’Intervenció Social, Departament d’Infància i Família. - 0201.23121.48903 per import de 202.500,00 euros de la Direcció d’Intervenció Social, Departament d’Infància i Família. - 0201.23134.48903 per import de 132.000,00 euros de la Direcció d’Intervenció Social, Departament de Gent Gran. - 0201.23161.48903 per import de 89.834,00 euros de la Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants. L’import d’aquesta subvenció (574.933,02 euros) i la subvenció de l’Institut Municipal de Serveis Socials (292.948,80 euros) que instrumenta aquest conveni equivalen al 47,47% de la totalitat del cost del projecte (1.828.100,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar la Ima. Sra. Laia Ortiz Castellví, Regidora de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 75. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Consell de la joventut de Barcelona, amb NIF V08825804, per l’execució del projecte “Accions per la joventut promogudes pel Consell de la Joventut 2016-2017”, amb la finalitat de donar suport i coordinar l’actuació entre l’Ajuntament de Barcelona i el CJB pel desenvolupament de l'esmentat projecte per tal de fer més eficaç les accions adreçades a la població jove de la ciutat, així com la promoció de l’associacionisme juvenil i l’optimització dels recursos disponibles en matèria de joventut, aconseguint així, una forma més eficaç, eficient, econòmica i coherent, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 555.888,80 euros, dels quals 276.944,40 euros l'any 2016 i 278.944,40 euros l'any 2017. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades l’ informe que consta a l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de Consell de la joventut de Barcelona amb NIF V08825804, la despesa de 555.888,80 euros, dels quals 276.944,40 euros l'any 2016 i 278.944,40 euros l'any 2017, amb càrrec a les partides indicades al document comptable, equivalent 93% pels dos anys d’execució, 93% pel primer i 93% pel segon del cost total del projecte, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient pel què fa a les quantitats previstes per a l’exercici 2017; i requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als sis mesos, a comptar des del 31 de desembre de 2017, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pactat al conveni. 76. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Associació Obra Social Sanitària Cor de Maria, amb NIF G08861973, per a l’execució del projecte “Suport a l’atenció i els serveis socials de l’Obra Social Cor de Maria”, per proporcionar a la gent gran de Barcelona una millor qualitat de vida, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 34.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar a favor de l'Associació Obra Social Cor de Maria, amb NIF G08861973, la despesa total de 34.000,00 euros a càrrec de la partida 0201-48903-23134 dels quals 16.000,00 euros del pressupost de l’any 2016 i 18.000,00 euros del pressupost de l’any 2017, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, import total equivalent al 45,95% del cost total del projecte (74.000,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de cada any, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar la Ima. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7129 Sra. Laia Ortiz i Castellví, Regidora de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 77. Autoritzar la despesa de 137.002,32 euros, dels quals 113.225,07 euros són pressupost net i 23.777,25 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 21%, amb càrrec al pressupost i partida 0201 48903 23231, amb el desglossament següent: l’any 2016 per import de 82.201,39 euros, dels quals 67.935,04 euros són pressupost net i 14.266,35 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 21% i l’any 2017 per import de 54.800,93 euros, dels quals 45.290,03 euros són pressupost net i 9.510,90 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 21%, subordinat al crèdit que per a aquest exercici autoritzin els pressupostos municipals, per a fer front a les despeses de pagament d’ajudes per gestionar el programa “Vacaciones para mayores” 2016-2017 (Destins Península), derivada del conveni signat el 30 de novembre de 1990 entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Instituto de Mayores y Servicios Sociales, que aniran destinades a les persones que reuneixin els requisits establerts a la clàusula primera del conveni. Disposar la despesa, per import de 137.002,32 euros, IVA del 21% inclòs, a favor de la unió temporal d’empreses Viajes Barceló SLU y Viajes Halcón SAU UTE Ley 26/82 Nº 18/82 (UTE Mundosenior), amb NIF núm. U57899791, entitat adjudicatària dels serveis d’organització, gestió i execució de l’esmentat programa de vacances. 78. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Fundació Quatre Vents, amb NIF G63214043, per a l’execució del projecte “Pis d’acollida Aura 1 i Aura 2”, per oferir habitatges d’allotjament temporal amb suport socioeducatiu adreçat a unitats familiars en situació d’exclusió social, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 50.000 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar a favor de Fundació Quatre Vents amb NIF G63214043 la despesa total de 50.000,00 euros dels quals 25.000 euros del pressupost de l’any 2016 i 25.000,00 euros del pressupost de l’any 2017, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, import total equivalent al 21,01% del cost total del projecte (238.000,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de cada any, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar la Ima. Sra. Laia Ortiz Castellví, Regidora de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 79. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Creu Roja a Barcelona amb NIF Q2866001G, per a l’execució del projecte “Suport a les persones amb desigualtat a l’accés als medicaments”, per reduir les desigualtats en salut a Barcelona, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 40.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar a favor de Creu Roja a Barcelona amb NIF Q2866001G la despesa total de 40.000,00 euros a càrrec de la partida 0201 48903 31111 del pressupost de l’any 2016 del Departament de Salut, import total equivalent al 65% del cost total del projecte (61.538,47 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos des de la finalització del projecte presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar la Ima. Sra. Laia Ortiz Castellví, Regidora de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, per a la 7130 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 80. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Unió General de Treballadors de Catalunya, amb NIF G-08496622, per l’execució del projecte “Estratègies per impulsar la captació en drets”, amb la finalitat de impulsar diverses accions en el marc de la promoció dels serveis socials i el suport des de diferents espais de participació en l’àmbit de la inclusió social, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 30.500,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades l’ informe que consta a l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de Unió General de Treballadors de Catalunya amb NIF G- 08496622, la despesa de 30.500,00 euros, amb càrrec a la partida 0201 230.34 489.03 del pressupost per a 2016, equivalent 49,59% del cost total del projecte (61.500,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de 2016, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni (61.500,00 euros). Facultar la Ima. Sra. Laia Ortiz Castellví, Regidora de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 81. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans, Esplais Catalans (Esplac), Federació Catalana de l’Esplai, Federació de Centres Juvenils Don Bosco de Catalunya, Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya i Fundació Pia Autònoma “Institut Pere Tarrés d’Educació en l’Esplai” (Fundació Pere Tarrés), per a l’execució del projecte “Associacionisme educatiu per a tots i totes 2016”, per contribuir a l'autoformació de persones lliures, compromeses, coherents i obertes, disposades a transformar la societat i construir un món millor i més just, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 50.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar, la despesa de 50.000,00 euros, amb càrrec a la partida 02.01 489.03 232.21 de l’exercici del 2016, equivalent al 85% del cost total del projecte (58.823,53 euros), justificat pel Departament de Joventut, en el seu informe emès el 10 de novembre de 2016, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, d’acord amb el desglossament següent: a favor d’Acció Escolta de Catalunya amb NIF núm. G-62773221, la despesa de 5.546,22 equivalent al 85% del cost del projecte (6.524,97 euros); a favor d’Escoltes Catalans amb NIF núm. G-08983199, la despesa de 6.582,70 euros equivalent al 85% del cost del projecte (7.744,35 euros); a favor d’Esplais Catalans (Esplac) amb NIF núm. G-08773517, la despesa de 4.787,89 euros equivalent al 85% del cost del projecte (5.632,81 euros); a favor de Federació Catalana de l’Esplai amb NIF núm. G-61197653, la despesa de 3.221,81 euros equivalent al 85% del cost del projecte (3.790,37 euros); a favor de Federació de Centres Juvenils Don Bosco de Catalunya amb NIF núm. G-58266909, la despesa de 3.924,89euros equivalent al 85 % del cost del projecte (4.617,52 euros); a favor de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya amb NIF núm. G-08931974, la despesa de 21.208,34 euros equivalent al 85% del cost del projecte (24.950,98 euros); a favor de Fundació Pia Autònoma “Institut Pere Tarrés d’Educació en l’Esplai (Fundació Pere Tarrés) amb NIF núm. R5800395E, la despesa de 4.728,15 euros equivalent al 85% del cost del projecte (5.562,53 euros). Requerir les entitats beneficiàries per tal que en un termini no superior als tres mesos a comptar des de la finalització del projecte subvencionat presentin la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar la Ima. Sra. Carmen Andrés Añón, Regidora d’Infància, NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7131 Joventut i Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 82. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Cruz Roja Española, per a l’execució del projecte “Promoció i atenció a la gent gran”, per desenvolupar accions per a la consecució de l’envelliment actiu, mitjançant dues accions, el transport adaptat i els tallers de la memòria i els de salut, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 57.261,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de Cruz Roja Española, amb NIF núm. Q2866001G, la despesa de 57.261,00 euros, amb càrrec a la partida 0201.23231.48903, de l’exercici del 2016, equivalent al 54,42% del cost total del projecte (105.224,63 euros), degudament justificat pel Director d’Acció Social, en el seu informe emès en data 22 de novembre de 2016, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dona per reproduït. Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada presenti la justificació corresponent. La justificació es referirà a activitats efectuades i despeses realitzades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2016. Facultar la Ima. Sra. Carmen Andrés i Añón, Regidora d’Infància, Joventut i Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 83. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Banco Farmacéutico, amb NIF G64771322, per a l’execució del projecte “Suport a les persones amb desigualtat a l’accés als medicaments”, per reduir les desigualtats en salut a Barcelona, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 60.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar a favor de Banco Farmacéutico, amb NIF G64771322, la despesa total de 60.000,00 euros a càrrec de la partida 0201 48903 31111 del pressupost de l’any 2016 del Departament de Salut, import total equivalent al 60% del cost total del projecte (100.000,00 euros). REQUERIR l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos des de la finalització del projecte presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar la Ima. Sra. Laia Ortiz Castellví, Regidora de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 84. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Fundació Acollida i Esperança amb NIF G60439189, per a l’execució del projecte “Programa d’acompanyament a persones en situació de sense llar amb malalties cròniques”, per oferir un recolzament global per a persones en situació d’exclusió social i que estan en procés de canvi cercant la seva pròpia autonomia que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 80.000 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar a favor de Fundació Acollida i Esperança amb NIF G60439189 la despesa total de 80.000,00 euros dels quals 40.000,00 euros del pressupost de l’any 2016 i 40.000,00 euros del pressupost de l’any 2017, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, import total equivalent al 45,69% del cost total del projecte (175.110,26 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de cada any, presenti 7132 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar la Ima. Sra. Laia Ortiz Castellví, Regidora de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 85. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Fundación Red de Apoyo a la Integración Sociolaboral, amb NIF G-83.207.712, per l’execució del projecte “HÀBITAT (housing first)”, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 241.111,06 euros dels quals 101.111,06 euros per l’any 2016 i de 140.000,00,00 euros per l’any 2017, condicionats aquests darrers a l’existència de crèdit adequat i suficient. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades l’informe que consta a l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de Fundación Red de Apoyo a la Integración Sociolaboral, amb NIF G-83.207.712, la despesa de 241.111,06 euros dels quals 101.111,06 euros per l’any 2016 amb càrrec a la partida 0201 48903 23145 del pressupost per a 2016 i de 140.000,00 euros amb càrrec a la partida 0201 48903 23145 del pressupost per a 2017, condicionats aquests a l’existència de crèdit adequat i suficient. Aquesta subvenció equival al 59,74% per als dos anys d’execució, 55,82% pel primer i 62,93% per al segon, del cost total del projecte. Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de 2017 presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar la Ima. Sra. Laia Ortiz i Castellví, Regidora de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 86. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Arrels Fundació amb NIF G-61611364 per a l’execució del projecte “Suport a la Persona”, amb la finalitat d’adequar els mitjans a les seves necessitats i, d'afavorir el restabliment de les condicions precises per assolir la plena integració sòcio-laboral, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 124.700,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades l’ informe que consta a l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor d'Arrels Fundació amb NIF G-61611364, la despesa de 124.700,00 euros, amb càrrec a la partida 0201 23142 48903 del per a 2016, equivalent 50,00% del cost total del projecte (249.401,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de 2016, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar la Ima. Sra. Laia Ortiz Castellví, Regidora de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 87. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Associació Centre d’Acollida Assís, per a l’execució del projecte "Suport social a persones en situació de sense llar", per afavorir el restabliment de l’autoestima, sociabilitat i integració sociolaboral de les persones en situació de sense llar, en funció de la situació de cada persona, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 70.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de l'Associació Centre d’Acollida Assís amb NIF núm. G62781935, la despesa de 70.000,00 euros, amb càrrec a la partida 02.01 489.03 231.42 de l’exercici del 2016, equivalent al 49,98% del cost total del projecte (140.070,00 euros). Requerir l’entitat NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7133 beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada presenti la justificació corresponent. La justificació es referirà a activitats efectuades i despeses realitzades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2016. Facultar la Ima. Sra. Laia Ortiz i Castellví, Regidora de l’Àrea de Drets Socials, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 88. Aprovar el conveni de col·laboració a subscriure entre l'Ajuntament de Barcelona i el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona per a la gestió del Fons de Lloguer Social; Autoritzar i disposar la despesa per un import d'1.900.000,00 euros, amb càrrec a la partida 44320 23145 0201 del pressupost de l’any 2016, a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge, amb NIF P5801915I, per fer front a les despeses derivades del conveni; Facultar el Sr. Ricard Fernández Ontiveros, Gerent de l’Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 89. Aprovar les modificacions del protocol relatiu a la Campanya d’Activitats de Vacances per a Infants i Adolescents 2015-2018, aprovat per decret de la Comissió de Govern, de 17 de desembre de 2014, i publicat al BOP el 9 de gener de 2015, les quals figuren en document adjunt que forma part del present decret. Aprovar els annexos 1 i 2 corresponents a l’any 2017, els quals s’acompanyen i formen part del present decret. Convocar, a totes les entitats que organitzen i ofereixen aquestes activitats, per a l’adhesió a aquest Protocol. Publicar íntegrament el protocol amb les modificacions que s’aproven juntament amb els annexos 1 i 2 en el Butlletí Oficial de la Província (BOPB). Facultar la Ima. Sra. Carmen Andrés Añón, Regidora d’Infància, Joventut i Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de tots aquells documents que se’n derivin. 90. Autoritzar la despesa de 910.000,00 euros, dels quals 800.000,00 euros del pressupost de 2016 i 110.000,00 euros al pressupost de 2017, amb càrrec a la partida 464.10 232.31 02.01, corresponent a l’aportació econòmica de l’Ajuntament de Barcelona per fer front a les despeses de la Targeta Rosa Metropolitana als beneficiaris de 60 a 64 anys, ambdós inclosos, empadronats a Barcelona, en virtut del conveni de col·laboració signat entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona el 14 de març de 2003 i les seves pròrrogues. Disposar l’obligació a favor de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb NIF núm. P0800258F. 91. Modificar el Conveni entre l'Ajuntament de Barcelona (Regidoria de Comerç i Districte de Sants-Montjuïc), l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida (IMPUiQV), l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i l'Associació de Comerciants de Creu Coberta, de 8 d'abril de 2016, per al foment de l'accessibilitat dels comerços de l'eix comercial Creu Coberta, en el sentit de ampliar la vigència del conveni fins al 31 de maig de 2017. ÀREA DE DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA 92. Aprovar, per motiu d’interès públic, a l’empara dels articles 105 i 106 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic i la clàusula 20.2 del Plec de clàusules administratives particulars, la modificació del contracte número 14003130, adjudicat en data 26 de novembre de 2014 a ABD Asociación Benestar y Desarrollo, que té per objecte el servei de recepció, informació, assessorament i d’interpretació i traducció del Servei d’Atenció a Immigrants Emigrants i Refugiats (SAIER), de conformitat amb les motivacions de l’informe emès per la Direcció d’Atenció i Acollida a Immigrants, en data 27 d’octubre de 2016, consistent en l’augment de la demanda al servei o la necessitat d’assumir la gestió d’altres tasques especialitzades, l’increment de les hores necessàries per coordinar, 7134 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 gestionar i fer el seguiment dels serveis de traducció i interpretació, l’increment de les hores necessàries per gestionar el servei d’orientació psicològica, d’un increment de les hores necessàries per cobrir les demandes d’interpretacions i d’un increment dels fulls a traduir per cobrir les necessitats de traduccions, per un import de 50.775,40 euros, import exempt d’IVA, durant l’exercici 2016. prorrogar, de mutu acord, el termini de vigència del contracte que té per objecte el servei de recepció, informació, assessorament i d’interpretació i traducció del Servei d’Atenció a Immigrants Emigrants i Refugiats (SAIER), durant el termini comprès entre l’1 de gener de 2017 i el 30 de juny de 2017, d’acord amb el que estableix la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, i atesa la conformitat del contractista, d’acord amb el que estableixen els articles 23.2 i 303 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text refós de la Llei de contractes del sector públic, per un import de 200.598,21 euros, import exempt d’IVA. Autoritzar i disposar, a favor d'ABD Asociación Benestar y Desarrollo, amb NIF núm. G59435180, la despesa del contracte núm. 14003130 per un import de 251.373,61 euros, import exempt d’IVA, amb càrrec als Pressupostos i Partides indicades en el document comptable, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents; Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, reajusti la garantia definitiva per un import de 2.538,77 euros, i comparegui per formalitzar la pròrroga i la modificació del contracte a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Drets Socials (passeig de Sant Joan núm. 75 9è). 93. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Privada Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats (ACSAR), amb NIF G- 63823173, per a l’execució del projecte “Servei d’atenció jurídica per a persones refugiades i sol·licitants de protecció internacional”, Annex I al Conveni Marc subscrit el 8 de juliol de 2016 en l’àmbit de l’atenció a persones en temes de migració internacional (immigració, emigració, retorn voluntari i refugi), que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 82.800,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de la Fundació Privada Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats (ACSAR) amb NIF G-63823173, la despesa total de 82.800,00 euros amb càrrec a la partida 0201.23161.48903 de l’exercici del 2016, equivalent al 90% del cost total del projecte (92.000,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l’Im. Sr. Jaume Asens i Llodrà, Regidor de l’Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 94. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Iniciatives Solidàries amb NIF G62393616 per l’execució del projecte “Operatiu complementari per a persones sol·licitants d’asil”, amb la finalitat de poder fer un ús normalitzat dels serveis, recursos i circuits que ofereix la ciutat de Barcelona per als seus ciutadans, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 197.312,18 euros dels quals 59.839,50 euros per l’any 2016 i de 137.472,68 euros per l’any 2017, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades l’informe que consta a l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de la Fundació Iniciatives Solidàries amb NIF G62393616, la despesa de 197.312,18 euros dels quals 59.839,50 euros per l’any 2016 i 137.472,68 euros per l’any 2017, condicionats a l’existència de crèdit adequat i suficient, amb càrrec a la partida 0201 23164 48903 del pressupost 2017, NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7135 equivalent 89,96% del cost total del projecte pels dos anys d’execució, 89,96% del primer i 89,95% del segon del cost total del projecte (219.343,92 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de 2017, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Im. Sr. Jaume Asens i Llodrà Regidor de l’Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 95. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Fundació Privada FICAT, amb NIF G62212972, per a l'execució del projecte “Palmira”, amb la finalitat de poder fer un ús normalitzat dels serveis, recursos i circuits que ofereix la ciutat de Barcelona per als seus ciutadans, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 163.807,10 euros dels quals 43.141,30 euros per l’any 2016 i de 120.665,80 euros per l’any 2017, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades l’informe que consta a l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de Fundació Privada FICAT amb NIF G62212972, la despesa de 163.807,10 euros dels quals 43.141,30 euros per l’any 2016 i 120.665,80 euros per l’any 2017, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient, amb càrrec a la partida 0201 23164 48903 del pressupost de 2017, equivalent 80,08% del cost total del projecte pels dos anys d’execució, 79,69% del primer i 80,22% del segon del cost total del projecte (204.562,10 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de 2017, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Im. Sr. Jaume Asens i Llodrà Regidor de l’Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 96. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Creu Roja a Barcelona, amb NIF Q-2866001G, per a l’execució del projecte “Atenció social i sanitària a dones que exerceixen la prostitució a clubs o locals d’altern a l’Eixample de Barcelona”, per tal de donar atenció integral (sociosanitària) i detectar situacions de vulnerabilitat en dones cis i dones transsexuals que exerceixen treball sexual en espais tancats a Barcelona, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 52.464,37 euros. Declarar la no- inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar a favor de Creu Roja a Barcelona amb NIF Q2866001G la despesa total de 52.464,37 euros a càrrec de la partida 0201 48903 23172 del pressupost de l’any 2016 del Departament de Feminismes i LGTBI, import total equivalent al 80% del cost total del projecte (65.580,46 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos des de la finalització del projecte presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar la Ima. Sra. Laura Pérez Castaño, Regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 97. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Creu Roja a Barcelona, amb NIF Q-2866001-G, per a l’execució del projecte “Acollida a persones immigrants i sol·licitants de protecció internacional”, Annex IV al Conveni Marc subscrit en data 8 de juliol de 2016 en l’àmbit de l’atenció a persones en temes de migració internacional (immigració, emigració, retorn voluntari i refugi), que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de 7136 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 257.528,27 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de Creu Roja a Barcelona amb NIF Q-286601-G la despesa total de 257.528,27 euros, dels quals 226.078,27 euros de la Direcció d’Atenció i Acollida a Immigrants a càrrec de la partida 0201 23161 48903 i 31.450 euros del Departament d’Intervenció social a l’espai públic de la Direcció de Serveis d’Intervenció Social amb càrrec a la partida 0201.23161.48903 de l’exercici del 2016, equivalent al 42,08% del cost total del projecte (611.942,72 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l’Im. Sr. Jaume Asens i Llodrà, Regidor de l’Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 98. Modificar el contracte número 14004515 que té per objecte la contractació dels serveis d'atenció telefònica ciutadana, la gestió d’informació i tramitació diferida en el marc del model multicanal de la Direcció d’atenció ciutadana (DAC) de l’Ajuntament de Barcelona, en el sentit d’ampliar el seu import en 210.000,00 euros (IVA inclòs) en virtut del que estableix l'art. 105 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i la clàusula 20 del PCAP de l'esmentat contracte; en atenció a les raons indicades a l'informe emès pel Director d’Informació i Atenció Ciutadana, de 14 de novembre de 2016, i segons compareixença signada per l'empresa; ampliar l'autorització i disposició de despesa del contracte, per un import de 210.000,00 euros, amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en les relacions comptables que s’hi adjunten; i disposar-la a favor de Qualytel Teleservices SA, NIF A82112665; requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, reajusti la garantia definitiva del contracte en 8.677,69 euros i comparegui per formalitzar la modificació del contracte a les dependències de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica de la Gerència de Recursos. 99. Modificar el contracte que té per objecte la contractació dels serveis d’atenció i informació de la ciutadania a l’oficina multiserveis d’atenció ciutadana, en virtut del que estableix l'art. 105 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i la clàusula 20 del PCAP de l'esmentat Acord Marc, en atenció a les raons indicades a l'informe de 28 d’octubre de 2016 pel Director d’Atenció al Ciutadà; i segons compareixença signada per l'empresa en data 5 de desembre de 2016; ampliar l'autorització i disposició de la despesa per un import de 310.000,00 euros (IVA inclòs) amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en les relacions que s’hi adjunten; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponents i disposar-la a favor de Qualytel Teleservices SA, NIF A82112665; requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, reajusti la garantia constituïda per un import de 12.809,92 euros i així mateix per formalitzar la modificació del contracte a les dependències de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica de la Gerència de Recursos. 100. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de Localret en l’impuls de la plataforma Decidim, d’acord amb el text que s’adjunta. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7137 Districte de Ciutat Vella 101. Autoritzar i disposar la despesa de 71.200,00 euros amb càrrec a la partida i pressupost indicats en aquest mateix document, per subvencionar l’execució del projecte que té per objecte la gestió cívica de l’equipament municipal Casal de Barri Pou de la Figuera. Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a l’entitat Federació Casc Antic per una Gestió Comunitària, amb NIF G65822595, per un import de 71.200,00 euros, equivalent al 100% del cost total del projecte, amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient, per a la concertació de la gestió cívica de l’equipament municipal Casal de Barri Pou de la Figuera, amb un cost total de 71.200,00 euros i una durada des de l’1 de gener fins al 31 de desembre de 2017, d’acord els arts. 22.2c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l’art. 6.2 de la normativa general de subvencions. Aprovar l’annex al conveni adjunt que consta a l’expedient pel qual es formalitzarà la prorroga del conveni i l’atorgament de la subvenció, i facultar per a la seva signatura la Regidora del Districte de Ciutat Vella, Ima. Sra. Gala Pin Ferrando. Requerir l’entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l’Ajuntament, i que procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda en el termini màxim de tres mesos, a comptar des de la data de finalització del projecte subvencionat. 102. Autoritzar i disposar la despesa de 50.200,00 euros amb càrrec a la partida i pressupost indicats en aquest mateix document, per subvencionar l’execució del projecte que té per objecte la gestió cívica de l’equipament municipal Casal de la Barceloneta 1761. Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a l’entitat Associació Cultural de la Barceloneta, amb NIF G66004441, per un import de 50.200,00 euros, equivalent al 100% del cost total del projecte, amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient, per a la concertació de la gestió cívica de l’equipament municipal Casa de la Barceloneta 1761, amb un cost total de 50.200,00 euros i una durada des de l’1 de gener fins al 31 de desembre de 2017, d’acord els arts. 22.2c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l’art. 6.2 de la normativa general de subvencions. Aprovar l’annex al conveni que consta a l’expedient pel qual es formalitzarà la pròrroga del conveni i l’atorgament de la subvenció, i facultar per a la seva signatura la Regidora del Districte de Ciutat Vella, Ima. Sra. Gala Pin Ferrando. Requerir l’entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l’Ajuntament, i que procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda en el termini màxim de tres mesos, a comptar des de la data de finalització del projecte subvencionat. Districte de l'Eixample 103. Prorrogar el contracte número 14C00013 que té per objecte la gestió i explotació CC Urgell i Casal Infantil Urgell del Districte de l'Eixample durant el període de l'1 de gener de 2017 al 31 de desembre de 2017, per un import de 221.463,62 euros, de conformitat amb la clàusula 3 del plec de clàusules administratives, l'article 23 i 105 del Reial Decret Legislatiu 3/2011 del Text Refós de la Llei de contractes del sector públic; ampliar l'autortizació i disposició de despesa per un import de 221.463,62 euros, amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document, subordinada al crèdit que per a cada exercici autoritzin el respectiu pressupost municipal, a favor de Ludic 3, S.C.C.L., NIF F60475902. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, comparegui per formalitzar la pròrroga del contracte a les dependències del Departament de Recursos Interns. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 7138 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 104. Aprovar inicialment les bases particulars del Concurs de Punts de Llibre Sant Jordi 2017. Sotmetre a informació pública les esmentades bases particulars, per un termini de vint dies hàbils a comptar des de l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, d'acord amb l'article 124.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, per tal que els interessats puguin examinar l'expedient i hi puguin formular, si escau, les al·legacions que creguin adients. Tenir per aprovades definitivament les bases particulars en cas que transcorri l'esmentat termini sense que es presentin al·legacions i, en aquest cas, convocar el premi mitjançant la publicació d'anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Autoritzar la despesa de 900,00 euros, que anirà a càrrec a la partida 0605.48101.33411 del pressupost de l'any 2017, per fer front a la disposició i lliurament d'aquests premis, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. 105. Acordar la continuïtat del contracte número 12C00016 que té per objecte la gestió del centre cívic Can Castelló i casals de gent gran de Can Fàbregas i Can Castelló i de la dinamització del programa de gent gran del Districte, pels anys 2013-2015, per al període comprès entre l’1 de gener al 31 de març de 2017, data prevista perquè el nou adjudicatari de la gestió es faci càrrec dels equipaments en aplicació de la clàusula núm. 16, apartat 2b) del Plec de Clàusules Administratives Particulars i de l’article 235.a del Reglament d’Obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS). Ampliar l'autorització i disposició de la despesa per un import de 69.863,00 euros en concepte de subvenció màxima per tal de garantir l'equilibri econòmic-financer de la concessió, i amb càrrec al pressupost i partida indicada en aquest mateix document, condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost de l’exercici 2017. Disposar-la a favor de la Fundació Pere Tarrés, NIF R5800395E. Declarar la improcedència de la revisió de preus d'acord amb la justificació que consta en el plec de clàusules administratives particulars. Eximir de l'obligació de constituir dipòsit de garantia definitiva complementària; i requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, comparegui per formalitzar la continuïtat del contracte a les dependències del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, carrer Anglí 31, planta 1ª. 106. Acordar la continuïtat del contracte número 12C00017 que té per objecte la gestió del centre cívic Casa Sagnier, casal infantil Casa Sagnier, casal de joves Casa Sagnier i punt d'informació juvenil Sarrià-Sant Gervasi, per al període comprès entre l’1 de gener al 30 de juny de 2017, data prevista perquè el nou adjudicatari de la gestió es faci càrrec dels equipaments en aplicació de la clàusula núm. 16, apartat 2b) del Plec de Clàusules Administratives Particulars i de l’article 235.a del Reglament d’Obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS). Ampliar l'autorització i disposició de la depesa per un import de 205.000,00 euros en concepte de subvenció màxima per tal de garantir l'equilibri econòmic-financer de la concessió, i amb càrrec al pressupost i partida indicada en aquest mateix document, condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost de l’exercici 2017. Disposar-la a favor de Transit Projectes, SL, NIF B59489351. Declarar la improcedència de la revisió de preus d'acord amb la justificació que consta en el plec de clàusules administratives particulars. Eximir de l'obligació de constituir dipòsit de garantia definitiva complementària i requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, comparegui per formalitzar la continuïtat del contracte a les dependències del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, carrer Anglí 31, planta 1ª. Districte d'Horta-Guinardó 107. Prorrogar de l’1 de gener de 2017 al 31 d’octubre de 2018, ambdós inclosos, el contracte de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió, que té per objecte la gestió l’Espai Jove de Boca Nord, amb núm. de contracte 14C00019, adjudicat el 18 de febrer de 2015, a la mercantil Iniciatives i NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7139 Programes, SL, NIF B59545913; ampliar l'autorització i disposició de despesa per un import de 454.746,60 euros, exempt d'IVA, amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document, condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s; i disposar-la a favor de Iniciatives i Programes SL, NIF B59545913; requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació comparegui per formalitzar la pròrroga del contracte a les dependències del Districte d'Horta-Guinardó. Districte de Nou Barris 108. Prorrogar el conveni de gestió cívica que consta a l’expedient pel qual s’instrumenta l’atorgament de la subvenció per al Programa d'activitats al centre municipal Centre Comunitari Porta Sóller/Ateneu la Bòbila de Porta, pel període de l'1 de gener fins al 31 de desembre de 2017, i facultar per a la seva signatura la regidora del Districte de Nou Barris, Ima. Sra. Janet Sanz Cid. Ampliar l'autorització i disposició de la despesa per un import de 68.000,00 euros amb càrrec a la partida 48903-92414-0608 del pressupost per l'any 2017, condicionat a l’existència de crèdit suficient i adequat, a favor de la Federació Transforma Porta, amb NIF G66431131, per subvencionar l'execució del projecte que s'indica tot seguit. Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa a la Federació Transforma Porta, amb NIF G66431131, per un import de 68.000,00 euros, equivalent al 100% del cost total del projecte, per a la realització del conveni de gestió cívica de les activitats de l'equipament municipal Centre Comunitari Porta Sóller/Ateneu la Bòbila de Porta, d’acord amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada l'excepcionalitat que concorre en el projecte. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de la data de finalització del projecte subvencionat, presenti la justificació de la subvenció amb informe d’auditoria en els termes fixats al Conveni i de conformitat amb l’article 10.3, punt tercer de la normativa general de Subvencions aprovada pel Consell Plenari en sessió de 17 de desembre de 2010. ÀREA D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 109. Modificar el contracte número 14002276 que té per objecte les obres de manteniment de la senyalització horitzontal, vertical, informativa urbana i abalisament de la seguretat viària de Barcelona (2014-2018) i foment de l'ocupació de les persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral Lot 1, Zona Oest, d’acord amb l'informe dels serveis tècnics municipals de 4 de novembre de 2016 i de conformitat amb els articles 105 i 107 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic; ampliar l’autorització de despesa de l’esmentat contracte per un import de 50.000,00 euros amb càrrec al Pressupost i Partida indicades en aquest mateix document; disposar-la a favor de Tevaseñal SA, NIF A23377674; declarar la improcedència de la revisió de preus d'acord amb la justificació que consta en el plec de clàusules administratives particulars; requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, constitueixi la garantia definitiva complementària per un import de 2.066,12 euros; i comparegui per formalitzar la modificació del contracte a les dependències d'Administració d'Ecologia Urbana. 110. Modificar el contracte número 14002263 que té per objecte les obres de manteniment de la senyalització horitzontal, vertical, informativa urbana i abalisament de la seguretat viària de Barcelona (2014-2018) i foment de l'ocupació de les persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral Lot 2, Zona Est, d’acord amb l’informe dels serveis tècnics municipals de 4 de novembre de 2016 i de conformitat amb els articles 105 i 107 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text Refós de la Llei de Contractes del 7140 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Sector Públic; ampliar l’autorització de despesa de l’esmentat contracte per un import de 45.000,00 euros amb càrrec al Pressupost i Partida indicades en aquest mateix document; disposar-la a favor d'UTE Senyalització, NIF U66298662; declarar la improcedència de la revisió de preus d'acord amb la justificació que consta en el plec de clàusules administratives particulars; requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, constitueixi la garantia definitiva complementaria per un import de 1.859,50 euros, i comparegui per formalitzar la modificació del contracte a les dependències d'Administració d'Ecologia Urbana. 111. Modificar el contracte que té per objecte el manteniment de les estructures vials i espais urbans singulars de la ciutat de Barcelona d’acord amb l’informe dels serveis tècnics municipals de 21 de setembre de 2016 i de conformitat amb els articles 105, 107 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text Refós de la Llei de Contractació del Sector Públic; ampliar l’autorització de despesa del contracte número 14001458 per un import de 196.085,00 euros amb càrrec al Pressupost i Partida indicades en aquest mateix document; disposar-la a favor de Serv. Integrals Manteniment Rubatec, NIF A60744216; declarar la improcedència de la revisió de preus d'acord amb la justificació que consta en el plec de clàusules administratives particulars; requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, constitueixi la garantia definitiva complementària per un import de 8.102,69 euros; i comparegui per formalitzar la modificació del contracte a les dependències d'Administració d'Ecologia Urbana. 112. Prorrogar per raons d'interès públic el termini de vigència del contracte número 14004236 que té per objecte serveis de subministrament, distribució i retirada de tanques en actes públics a la ciutat de Barcelona (2015-2016), per un termini de 12 mesos, fins al 3 de febrer de 2018 i un import de 550.000,00 euros, corresponent 535.000,00 euros a l’any 2017 i 15.000,00 euros a l’any 2018, atesa la conformitat del contractista, d’acord amb el que estableix l'article 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic; modificar l’esmentat contracte per import de 15.000,00 euros de d’acord amb l’informe dels serveis tècnics municipals de 25 de novembre de 2016 i de conformitat amb els articles 105 i 107 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic; ampliar l' autorització de despesa d’aquest contracte per un import de 565.000,00 euros amb càrrec al Pressupostos i Partides indicades en aquest mateix document, condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents; disposar-la a favor de UTE Tanques Barcelona, NIF U66430158; declarar la improcedència de la revisió de preus d'acord amb la justificació que consta en el plec de clàusules administratives particulars; requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, constitueixi la garantia definitiva complementaria per un import de 619,83 euros; i comparegui per formalitzar la pròrroga i modificació del contracte a les dependències d'Administració d'Ecologia Urbana. 113. Prorrogar fins al 31 de desembre de 2017 l'encàrrec de gestió efectuat a Foment de Ciutat SA per l’execució de les tasques per dur a terme el suport als programes d’implicació territorial i social d’Ecologia Urbana, aprovat per acord de la Comissió de Govern en sessió del 14 d'octubre de 2015, amb subjecció a les mateixes condicions que s’establiren com a prescripcions generals i que es prorroguen, igualment, fins el 31 de desembre de 2017; autoritzar i disposar la despesa per un import de 100.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Foment de Ciutat SA, amb NIF A62091616, per fer front a les despeses derivades d’aquest encàrrec de gestió. La consignació de l’exercici 2017 queda subordinada al crèdit que autoritzi l'esmentat pressupost, d’acord amb l’art. 174 del RDL 2/2004, de 5 de març, regulador de les Hisendes Locals; i publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província i en la Gaseta Municipal. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7141 114. Deixar sense efecte l’acord adoptat per la Comissió de Govern en sessió de 3 de març de 2016 relatiu a l’aprovació del conveni de col·laboració a subscriure entre l'Ajuntament de Barcelona, l’Autoritat del Transport Metropolità, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà i l’Institut d’Estadística de Catalunya per a la realització de l’edició 2015 de l’enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF) per les raons que consten a l’expedient; anul·lar l’autorització i disposició de la despesa per un import de 40.000,00 euros, aprovada pel mateix Acord a favor de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document; notificar als interessats. 115. Anul·lar parcialment l'autorització de la despesa plurianual per un import de 35.020,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, relativa a la convocatòria per la concessió d'ajuts per al desenvolupament del Pla d'Acció del programa "Barcelona Escoles + Sostenibles 2016-2018, d'acord amb l'Acta de la Comissió de Valoració del 27 de setembre de 2016; aplicar l'import a raó de 16.820,00 euros, 9.050,00 euros i 9.150,00 euros del pressupost de la Gerència d'ecologia Urbana dels anys 2016, 2017 i 2018 respectivament. 116. Aprovar el reajustament de les anualitats del Conveni de col·laboració subscrit el 22 de maig de 2015 entre l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Sagrera Alta Velocitat SA per a l’aportació municipal al finançament parcial del col·lector de la rambla de Prim, de conformitat a l’informe de la Directora General de Barcelona Cicle de l’Aigua SA, Sra. Cristina Vila Rutllant, de 6 d’octubre de 2016; anul·lar parcialment l’autorització i la disposició de la despesa plurianual per un import de 2.212.069,84 euros a favor de Barcelona Sagrera Alta Velocitat SA, amb NIF A63198451, en concepte de reajustament pressupostari dels anys 2016 i 2017; aplicar la minoració, amb càrrec a la partida indicada en aquest mateix document, per import de 428.069,84 euros al Pressupost de la Gerència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’any 2016 i per import d'1.784.000,00 euros al Pressupost de la Gerència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’any 2017; i autoritzar i disposar la despesa plurianual per un import de 2.311.683,68 euros, a favor de Barcelona Sagrera Alta Velocitat SA, amb NIF A63198451, en concepte de reajustament pressupostari dels anys 2017 i 2018; aplicar aquesta quantitat, amb càrrec a la partida indicada en aquest mateix document, per import d'1.790.000,00 euros al Pressupost de la Gerència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’any 2018 i per import de 521.683,68 euros al Pressupost de la Gerència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’any 2019. La consignació dels exercicis 2017, 2018 i 2019 queda subordinada al crèdit que per cada exercici autoritzin els respectius pressupostos, d’acord amb l’art. 174 del RDL 2/2004, de 5 de març, regulador de les Hisendes Locals. 117. Adjudicar el contracte núm. 16003506, que té per objecte l’execució de les obres de manteniment recorrent de paviments asfàltics 2016-17 i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, de conformitat amb les propostes de valoració i classificació contingudes a l'expedient i d'acord amb les seves proposicions, en ser considerades les ofertes més avantatjoses a: Lot 1 amb codi de contracte 16005542 a UTE Manteniment recorrent paviments asfàltics, NIF U66887530, amb una baixa del 21,60% sobre l’import de licitació, per un import de 997.384,85 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 824.285,00 euros amb tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 173.099,85 euros; Lot 2 amb codi de contracte 16005544 a UTE EPB PAV Barcelona, NIF U66886797, amb una baixa del 21,02% sobre l’import de licitació, per un import de 1.002.912,43 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 828.853,25 euros amb tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 174.059,18 euros; Lot 3 amb codi de contracte 16005559 a UTE Manteniment Barcelona Lot 3, NIF U66883802, amb una baixa del 21,65% sobre l’import de licitació, per un import de 987.787,13 euros IVA inclòs, amb el següent 7142 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 desglossament: import net 816.353,00 euros amb tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 171.434,13 euros; disposar a favor de cadascun dels adjudicataris la quantitat esmentada en el respectiu lot amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document; requerir els adjudicataris per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, compareguin per formalitzar el contracte a les dependències Departament d'Administració d'Ecologia Urbana; reajustar la distribució pressupostària del contracte al seu termini d'execució, en el sentit de traslladar la quantitat de 515,70 euros de l'anualitat 2016 a l'anualitat 2017, amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document; anul·lar part de l'autorització de despesa de l'esmentat contracte, per un import de 814.658,55 euros, corresponent a les baixes sobre el preu de licitació presentades pels proposats adjudicataris, amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document. 118. Adjudicar el contracte núm. 16003666, que té per objecte l’execució de les obres de recobriment asfàltic de la xarxa bàsica 2016-17 i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, de conformitat amb les propostes de valoració i classificació contingudes en l'expedient i d'acord amb les seves proposicions, en ser considerades les ofertes més avantatjoses a: Lot 1 amb codi de contracte 16005562 a Agustí y Masoliver SA, amb NIF A17000993, amb una baixa del 23,20% sobre l’import de licitació, per un import de 761.562,06 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 629.390,13 euros amb tipus impositiu del 21 % d'IVA, i import de l'IVA de 132.171,93 euros; Lot 2 amb codi de contracte 16005564 a Firtec SAU, amb NIF A60493582, amb una baixa del 22,15% sobre l’import de licitació, per un import de 827.608,19 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 683.973,71 euros amb tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 143.634,48 euros; disposar a favor de cadascun dels adjudicataris la quantitat esmentada en el respectiu lot amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document; requerir els adjudicataris per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, compareguin per formalitzar el contracte a les dependències Departament d'Administració d'Ecologia Urbana; reajustar la distribució pressupostària del contracte al seu termini d'execució, en el sentit de traslladar la quantitat de 372.069,32 euros de l'anualitat 2016 a l'anualitat 2017, amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document; anul·lar part de l'autorització de despesa de l'esmentat contracte, per un import de 465.527,54 euros corresponent a les baixes sobre el preu de licitació presentades pels proposats adjudicataris, amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document. 119. Encarregar a Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà, les feines per dur a terme el càlcul de la petjada de carboni del turisme de Barcelona, amb subjecció a les condicions que s’estableixen en les prescripcions generals annexes que s’aproven, fins al 31 de desembre de 2016; autoritzar i disposar la despesa per un import de 34.267,20 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Barcelona Regional, Agència de desenvolupament Urbà, amb NIF A60453271, per fer front a les despeses derivades d’aquest encàrrec de gestió; i publicar el present acord en el butlletí Oficial de la Província i en la Gaseta Municipal. 120. Encarregar al Consorci del Besòs la realització d’actuacions, en l’àmbit supramunicipal del Besòs, en matèria dels estudis relacionats amb el Pla de Gestió Integral del Parc Fluvial del Besòs i la tercera fase de la recuperació del Rec Comtal, amb subjecció a les condicions que s’estableixen en les prescripcions generals annexes que s’aproven, fins al 31 de desembre de 2017; autoritzar i disposar la despesa per un import de 305.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor del Consorci del Besòs, amb NIF P5890053A, per fer front a les despeses derivades NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7143 d’aquest encàrrec. La consignació queda subordinada al crèdit que per cada exercici autoritzin els respectius pressupostos, d’acord amb l’art. 174 del RDL 2/2004, de 5 de març, regulador de les Hisendes Locals; i PUBLICAR el present acord en el butlletí Oficial de la Província i en la Gaseta Municipal. 121. Aprovar el projecte normatiu per a la modificació de l’Ordenança de circulació de vianants i vehicles de Barcelona, per tal d’incloure-hi determinacions relatives als vehicles de mobilitat personal, al transport de mercaderies, al de mercaderies perilloses i al transport escolar; i donar-li el tràmit previst a l’article 108 i següents del Reglament Orgànic Municipal. Districte de Ciutat Vella 122. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic i de millora urbana per a la regulació d'una escola bressol municipal al carrer de l'Aurora núm. 24 i la creació d'un equipament esportiu al conjunt escolar "La Maquinista de la Barceloneta”, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació provisional; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 123. Aprovar el conveni relatiu a la regulació de l’ús del passatge particular conegut com de les Manufactures situat a les finques del carrer Trafalgar núm. 26 i del carrer Sant Pere Més Alt 31-33, del Districte de Ciutat Vella. acceptar la servitud de pas constituïda a favor de l’Ajuntament de Barcelona de l’espai del passatge de les Manufactures situat a l’interior de les finques situades als carrers de Trafalgar 26 i de Sant Pere Mes Alt 31-33 segons plànol incorporat a l’expedient. Facultar la Ima. Sra. Gala Pin i Ferrando, regidora del Districte de Ciutat Vella, per a la seva signatura. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 124. Aprovar el Conveni a subscriure entre la Congregació religiosa “Germans de les Escoles Cristianes (La Salle) Districte d’Arlep-Sector de Catalunya” i l’Ajuntament de Barcelona, que té per objecte la cessió gratuïta, lliure de càrregues i gravàmens, dels terrenys destinats a sistemes de xarxa viària bàsica (clau urbanística 5) per a l’obertura del carrer d’Alcoi en el tram situat entre el carrer de Lluçanès i el carrer de Sant Joan de la Salle, que es corresponen amb les finques registrals números 69.827, 69.828, 69.829 i 69.830 pertanyents a la demarcació del Registre de la Propietat número 6 de Barcelona, i obrants en el tom i llibre 1.864, folis 46 a 110, amb números d’identificador únic de finca registral (IDUFIR) 08059000634038, 08059000634106, 08059000634137, i 08059000634120, respectivament, i l’acompliment de la resta de les obligacions urbanístiques relatives a la urbanització determinades en la “Modificació puntual del Pla especial urbanístic per a l’ordenació del recinte universitari de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria i Arquitectura de La Salle per a l’ajust de l’ordenació volumètrica del sector B (carrer de Quatre Camins)” (aprovada definitivament per acord del Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, en sessió del 28 de juny de 2013), d’acord amb la conformitat al seu contingut efectuada per la Direcció dels Serveis Jurídics de 8 de novembre de 2016, i els antecedents i motius que justificadament i raonada consten en l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística, de 21 de novembre de 2016, que es donen per íntegrament reproduïts. Sotmetre’l a informació pública, pel termini d’un mes, de conformitat amb l’establert en l’article 25 del Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, en relació a l’article 8.3 de Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i l’article 25 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. 7144 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Districte d'Horta-Guinardó 125. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic per a la concreció de la titularitat, tipus i ordenació de l'equipament situat a la parcel·la del carrer del Segle XX, núms. 16-18, per a la nova ubicació de la residencia Baró, promogut per Residències Geriàtriques Segle XX; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Districte de Nou Barris 126. Declarar la caducitat -a l’empara de l’article 92 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, aplicable d’acord amb la Disposició transitòria tercera de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu de les Administracions Públiques- de la segona operació jurídica complementària del Projecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació número 10 del pla especial de reforma interior del barri de Porta (aprovat definitivament per acord de la Comissió de Govern, adoptat en sessió de 6 de novembre de 2002, que va guanyar fermesa en via administrativa, el dia 22 de febrer de 2003; i respecte el qual es va aprovar, per acord de la Comissió de Govern, de 6 de novembre de 2003, la primera operació jurídica complementària), que fou presentada davant de l’Administració actuant, en data 21 de juliol de 2004, amb la finalitat de modificar l’adjudicació de la participació indivisa de 20,50% adjudicada en la finca resultant número 2 del Projecte de reparcel·lació a Victoriano López Gómez i Carmen Menero Broch, a favor de Carmen López Menero, i de redistribuir el sostre adjudicat a les finques resultants amb aprofitament privat, amb adjudicació del sostre de la finca resultant número 2 a tots els propietaris-ocupants d’habitatges, per tal de facilitar el reallotjament dels mateixos, atès que dintre del termini d’audiència concedit als titulars registrals de les finques resultants amb aprofitament privat (números 1 i 2) del Projecte de reparcel·lació no fou presentada cap al·legació contra l’advertència de caducitat, de conformitat amb els antecedents i motius continguts en informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística, de 22 de novembre de 2016, que es donen per reproduïts, i en aquest sentit, procedir a l’arxiu de les actuacions, amb notificació als interessats. Manifestar la pèrdua de virtualitat, en l’actualitat, de la necessitat de tramitar la segona operació jurídica complementària, ja que la titularitat de domini de les participacions indivises de les finques resultants 1 i 2 amb aprofitament privat consten inscrites en el Registre de la Propietat a favor d’altres interessats. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Ecologia Urbana, Urbanisme i Mobilitat. Districte de Sant Andreu 127. Aprovar les Addendes a l’Acord marc regulador de les relacions entre la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA i l’Ajuntament de Barcelona per a l’encàrrec de l’Ajuntament a aquesta societat de les actuacions en matèria urbanística, així com per a l’encàrrec de les actuacions d’execució de les obres d’urbanització i les obres ordinàries d’infraestructures corresponents a les actuacions derivades de l’acord de col·laboració celebrat el 12 de juny de 2002 entre el Ministeri de Foment, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, aprovat per acord de la Comissió de Govern, de 30 de juny de 2016, que tot seguit es relacionen: Addenda número 1. Redacció i formulació de la modificació del Pla General Metropolità en el sector de Prim; Addenda número 2. Redacció del projecte de construcció per a la implantació d’un carril-bici en l’àmbit de la Sagrera i Sant Andreu; Addenda número 3. Redacció de la separata del projecte de construcció d’un tram del parc del Camí Comtal i dels carrers enfront del Triangle Ferroviari. Addenda número 4. Redacció de la separata del projecte de construcció d’un tram del parc del Camí Comtal a l’entorn de la Torre del Fang i NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7145 Addenda número 5. Planificació i gestió de la implantació de les xarxes de serveis urbans en l’àmbit de la Sagrera i de Sant Andreu; autoritzar i disposar la despesa plurianual per un import de 356.950,00 euros, IVA inclòs, amb càrrec al/s pressupost/os i la/es partides indicats en aquest mateix document, a favor de Barcelona Sagrera Alta Velocitat SA, amb NIF A63198451, per fer front a les despeses derivades de les addendes; aplicar l’import amb el desglossament següent: Addenda 1: 54.450 euros dels quals: 49.005 euros corresponents a l’exercici 2017 i 5.445 euros al 2018; Addenda número 2: 43.560 euros corresponents a l’exercici 2017; Addenda número 3: 94.380 euros dels quals: 28.314 euros corresponents a l’exercici 2017 i 66.066 euros corresponents a l’exercici 2018; addenda número 4: 43.560 euros dels quals: 13.068 euros corresponents a l’exercici 2017 i 30.492 euros corresponents a l’exercici 2018; i Addenda número 5: 121.000 euros dels quals: 60.500 euros corresponents a l’exercici 2017 i 60.500 euros corresponents a l’exercici 2018. La consignació queda subordinada al crèdit que per cada exercici autoritzin els respectius pressupostos, d’acord amb l’art. 174 del RDL 2/2004, de 5 de març, regulador de les Hisendes Locals; facultar la Cinquena Tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Ima. Sra. Janet Sanz Cid, per a la signatura de les presents Addendes i dels actes que se'n derivin. Districte de Sant Martí 128. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de Millora Urbana per a la transformació de l’edifici industrial consolidat al carrer Tànger 62-74 de Barcelona, promogut UKE Iberian2, SLU; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Moció Única. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya relatiu al finançament de determinades actuacions en el Tram II de la línia 9 del Ferrocarril Metropolità de Barcelona. Donar-ne trasllat al Plenari del Consell Municipal per a la seva ratificació. 7146 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports Acta de la sessió de 15 de novembre de 2016, aprovada el 20 de desembre de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 15 de novembre de 2016, s’hi reuneix la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, sota la presidència de la Ima. Sra. Montserrat Benedí i Altés. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laia Ortiz Castellví, Mercedes Vidal Lago, Laura Pérez Castaño, Josep Maria Montaner Martorell, Maite Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Marilén Barceló Verea, Koldo Blanco Uzquiano, Juanjo Puigcorbé i Benaiges, Carmen Andrés Añón, Àngeles Esteller Ruedas, Maria Rovira Torrens, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents les Imes. Sres. Francina Vila i Valls i Trini Capdevila i Burniol i els Ims. Srs. Jaume Collboni i Cuadrado i Raimond Blasi i Navarro. També hi són presents les Sres. i els Srs.: Miquel Àngel Essomba Gelabert, comissionat d’Educació i Universitats, Gemma Tarafa Orpinell, comissionada de Salut, David Escudé Rodríguez, comissionat d’Esports, Fernando Pindado Sánchez, comissionat de Participació i Democràcia Activa, Berta Argany Moya, cap de Gabinet de la Gerència del Consorci d’Educació, Enric Torrellas Figueras, cap de Projectes Arquitectònics de l’ICUB i Enric Bosch Gimeno, president de l’Associació de Malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa de Catalunya (ACCU Catalunya). S’obre la sessió a les 9.51 h, en atenció al fet que s’ha hagut d’abandonar la sala per una evacuació d’emergència. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part informativa a) Despatx d’ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 25 d’octubre de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient de contractació per al subministrament i la instal·lació de mobiliari a diversos equipaments de l’Àrea de Drets Socials, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 110.291,50 euros. 2. Del gerent municipal, de 2 de novembre de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a la contractació relativa al subministrament i instal·lació de mobiliari a diversos equipaments de l’Àrea de Drets Socials, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 110.110,00 euros. 3. Districte de Ciutat Vella Del gerent municipal, de 7 de març de 2016, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la dinamització de la ludoteca infantil de la placeta del Pi, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 159.948,14 euros. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7147 4. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 2 de novembre de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient de contractació del servei de gestió i dinamització del punt d’informació juvenil del Districte de Sants-Montjuïc, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 157.438,00 euros. 5. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 7 de novembre de 2016, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu al servei d’educadors cívics per realitzar accions comunitàries al Districte de Sants-Montjuïc, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 307.535,12 euros. 6. Districte de les Corts Del gerent municipal, de 31 d’octubre de 2016, que adjudica a Club Joventut Les Corts el contracte per a la gestió i explotació de la instal·lació municipal esportiva Pavelló de l’Illa, pel foment de la contractació de persones amb dificultats particulars d’inserció en el mercat laboral, per als exercicis 2016-2019, i per un import de 112.980,00 euros, amb una reducció de l’esmentat import en la quantitat de 3.138,33 euros. 7. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Iniciar l’expedient per a la contractació de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del Centre Cívic Vil·la Florida per als anys 2017-2019, amb núm. de contracte 16C00026, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 839.400,00 euros exempt d’IVA, en concepte de subvenció màxima per tal de mantenir l’equilibri econòmic de la concessió; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització. Donar compte d’aquesta resolució a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 8. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge de Catalunya en matèria d’observatori d’habitatge, amb una vigència de 4 anys. Facultar el Regidor d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona per a la signatura del present conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. Donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 9. Autoritzar la participació de la ciutat de Barcelona com a seu per a la celebració del mundial de pilota basca de l’any 2018. Encomanar a l’Institut Barcelona Esports l’atorgament de la subvenció amb caràcter excepcional a la Federació Catalana de Pilota, i l’aprovació del conveni de subvenció que formalitza el seu atorgament, d’acord amb el model que consta a l’expedient, tot això de conformitat amb l’art. 3.1 dels seus estatuts. Notificar aquesta resolució a l’entitat per al seu coneixement i efectes. Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Informe de seguiment de la mesura de govern «Millora del sistema per a l’abordatge integral de les violències masclistes». 7148 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 La Sra. Pérez assenyala que fa un any que es va presentar la mesura de la qual tot seguit exposarà l’informe de seguiment, juntament amb les dades d’enguany del resum executiu dels serveis municipals d’atenció en un àmbit prioritari per a totes les forces polítiques i per a la societat. Informa que de les 48 actuacions que conté la mesura per desenvolupar en quatre anys, se n’han començat a desplegar 28, i 3 d’aquestes es donen per tancades. A continuació, explica alguns dels avenços aconseguits en cadascun dels tres àmbits de la mesura (recorda que a l’informe hi ha tota la informació): 1. Sistema d’informació i anàlisi del fenomen. Es treballa per aconseguir un sistema eficaç i sòlid que aporti dades també de violències que no es treballaven, com ara les relatives a mutilació genital femenina i a matrimonis forçats, i l’enquesta de violència masclista enguany proporcionarà dades per districtes. També es vol millorar tot el sistema informàtic dels serveis de ciutat. 2. Sistema de detecció, atenció i recuperació. S’ha internalitzat la gestió dels PIAD i del SARA, que ara atén també noies d’entre 12 i 18 anys; s’ha dut a terme l’avaluació del Circuit Barcelona contra les violències masclistes, ja fet, i es continuarà avançant per veure quines mesures es despleguen; es treballa el protocol de dol de ciutat en casos de feminicidi; s’amplien els recursos bàsics per a la recuperació i les places d’acollida; es reforça l’acompanyament en processos judicials mitjançant l’ampliació de recursos de les entitats i les dotacions econòmiques assignades a aquest tipus de projecte via entitats, i s’ha creat una nova unitat de lluita contra el tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual. 3. Sistema de prevenció. Es treballa a les escoles i també en àmbits més específics com el de l’esport, els recursos pedagògics o la Comissió de Prevenció del Sexisme, que fa mesos que treballa i que vol oferir una estratègia completa de ciutat, i es treballa la sensibilització conjuntament amb diferents actors, com ara l’Auditori i mitjançant aliances amb entitats i espais implicats en la lluita contra les violències masclistes. Aclareix que l’increment global del pressupost no és el que estava planificat atès que el que estava planificat, era l’augment de recursos humans per als serveis de violència, que han estat internalitzats primerament, de manera que l’augment de recursos serà per al proper any. La Sra. Vila agraeix la presentació de l’informe i explicita que és costum a l’Ajuntament anar fent seguiment de l’acció del govern i de com estan funcionant els serveis en l’àmbit de la violència masclista amb l’objectiu de generar consens polític perquè Barcelona continuï sent capdavantera en la lluita contra aquesta xacra. Subratlla la importància de treballar amb coordinació entre tots els serveis municipals i amb la resta d’administracions, així com amb la societat civil i les entitats del tercer sector per oferir un millor servei i, sobretot, per detectar situacions on hi hagi violència masclista. Recorda que fins ara, els serveis dels PIAD i del SARA els prestaven entitats del tercer sector, un model que posava en valor la trajectòria de la societat civil en aquesta matèria, i pregunta al Govern quin impacte creu que pot tenir el fet d’haver deixat de prestar el servei en el servei mateix i en aquestes entitats que tenen una llarga trajectòria de funcionament i d’atenció a les persones, concretament a les dones. Posa de manifest que l’informe no posa prou èmfasi en l’explotació sexual i en les dones en situació de vulnerabilitat en l’àmbit de la prostitució, com tampoc en les agressions sexuals fora de l’entorn de la parella o del nucli familiar, i pregunta què s’està fent en aquest àmbit. En darrer lloc, valora que es treballi la sensibilització, però entén que a més de les campanyes genèriques, caldria fer èmfasi en les escoles. Recorda que en el mandat anterior hi havia la Xarxa d’Escoles per la Igualtat i la No-Discriminació, que treballava, des de la infància més primerenca, per fer front a les relacions abusives, i pregunta què s’està fent per integrar aquesta qüestió en el currículum escolar. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7149 La Sra. Barceló agraeix la presentació de l’informe, que ha millorat en concreció. Considera, però, que la concreció hauria de ser encara més gran: caldria evitar dades com «s’iniciarà el 2017» i concretar tant com sigui possible, malgrat la dificultat de fer-ho. Manifesta la preocupació del seu grup per l’augment de la violència masclista, així com el seu compromís en la lluita contra aquesta violència, i exposa algunes dades que considera alarmants: el SARA ha atès més de 362 unitats familiars i 1.483 dones (500 han tingut una primera atenció per primer cop durant aquest any). Subratlla que mentre hi hagi una dona que estigui patint, tots els esforços seran necessaris per posar fi a aquesta violència. A continuació, demana que es presenti un informe sobre el cost d’haver remunicipalitzat els serveis, l’impacte en les treballadores i com es garanteix la cobertura dels serveis. Observa que convindria, pel que fa a la prevenció i a les campanyes contra el sexisme, presentar un informe en què es veiés la coordinació tant de l’àmbit d’aquesta mesura com de l’àmbit educatiu, treballar des dels espais familiars i presentar mesures per a la conciliació laboral i familiar. Pregunta quins són els mitjans de comunicació que reben fons de l’Ajuntament, esmentats a la pàgina 23 de l’informe, i demana més informació sobre la coordinació dels serveis amb els cossos de seguretat. També vol saber quan es presentaran els resultats de la recerca sobre l’eficàcia dels tractaments del Servei d’Atenció als Homes, que s’havia de presentar enguany. Assenyala que caldria fer èmfasi en les dones immigrants que pateixen violència masclista, que sovint tenen dificultats, a causa de l’idioma, per poder fer la denúncia. En aquest sentit —els psicòlegs recomanen fer servir la llengua materna per expressar el món emocional—, caldria augmentar els programes i el nombre de traductors i d’intèrprets. Per acabar, subratlla que C’s sempre col·laborarà en la lluita contra la violència masclista, les màfies i el tràfic de dones. La Sra. Benedí agraeix a la regidora de Feminismes i LGTBI la presentació del seguiment de la mesura, una avaluació que permet veure’n els avenços i també rectificar quan cal. Pel que fa a la prevenció, entén que cal treballar-hi des d’abans de primària. Per això, valora l’elaboració d’una guia pedagògica de contes no sexistes de 0 a 3 anys, i espera que aquest projecte d’intervenció en coeducació amb l’escola bressol Canigó es faci extensiu a la resta d’escoles municipals. Indica que a vegades no es posa prou èmfasi en la violència masclista silenciada que pateixen les dones grans, una de les formes de violència menys estudiada i més desconeguda. Observa que les dones grans que són maltractades tendeixen a no manifestar-ho, ja sigui per vergonya o per por de ser allunyades de la llar o por de les represàlies dels qui exerceixen el maltractament, siguin familiars o personal que les atén, i afirma que aquesta violència és conseqüència del caràcter universal i múltiple que ha adoptat l’exercici de dominació, poder i control dels homes sobre les dones des de fa molts anys. Subratlla que cal tenir presents les múltiples formes de violència per poder identificar-les, detectar-les, avaluar-les i intervenir- hi, i també cal explicar a les dones grans què és el maltractament i la violència masclista i on poden adreçar-se en cas de maltractament. Valora la gran feina que està fent Barcelona per la sensibilització social i per una comunicació no sexista, però entén que cal formar els periodistes i els estudiants de periodisme sobre la violència masclista i els mitjans de comunicació, així com demanar, tots els grups polítics, el seguiment de continguts per part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de Barcelona Televisió per contribuir a l’eradicació de la violència masclista. Proposa al Govern municipal que incorpori a l’aplicació digital prevista per dur a terme una diagnosi sobre la violència sexual una funció inclosa en una aplicació web i mòbil que ha posat a disposició de les usuàries la ciutat de Canberra (Austràlia), que permet, mitjançant un mapa interactiu, indicar les zones de la 7150 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 ciutat on no s’han sentit segures i els motius, perquè l’Ajuntament hi pugui posar solució. En darrer lloc, subratlla que cal treballar conjuntament —ERC sempre hi col·laborarà— perquè Barcelona continuï sent una ciutat compromesa amb la consecució de més igualtat i la fi de la violència masclista. La Sra. Esteller agraeix l’informe en nom del seu grup, que considera molt necessari fer un seguiment de totes les mesures de lluita contra la violència masclista, tant de l’impacte com de l’eficàcia. Qualifica de fonamentals les mesures que tracten la manera d’educar, d’aconseguir que nens, nenes i adolescents identifiquin les conductes masclistes, i que lluiten contra la subordinació de moltes nenes o adolescents a la seva parella. Entén que aquesta lluita cal dur-la a terme conjuntament amb l’escola i la família, i observa que els instruments que faciliten les noves tecnologies sovint en lloc de millorar o valorar l’autonomia, fan que la subordinació de les noies s’accentuï. Subratlla que cal proporcionar instruments per a la identificació i la reducció de la violència, sobretot mitjançant accions pedagògiques i comunicatives que facilitin un aprenentatge que reforci la prevenció i la denúncia de qualsevol cas de violència: la víctima ha de poder identificar la violència, actuar-hi i comunicar-la a la família o al poder públic corresponent. Assenyala que són la prevenció i l’acció social els àmbits que mereixen el màxim esforç i la dedicació de més recursos, i que és imprescindible la col·laboració amb els cossos de seguretat i amb altres administracions per intentar aconseguir la màxima eficàcia i una actuació a temps. Lamenta que no s’hagin incrementat els recursos i que s’hagi prioritzat la remunicipalització del servei i no l’augment de les partides per actuar contra aquestes violències i el treball amb les entitats del tercer sector, i demana quin ha estat el cost d’aquesta remunicipalització. La Sra. Rovira posa èmfasi en la importància del conjunt de mesures que està impulsant la Regidoria de Feminismes i LGTBI, encara que continuïn sent insuficients per eradicar la màxima expressió de la violència patriarcal als carrers de Barcelona. Subratlla que és fonamental posar al centre del debat les dones i les violències que pateixen i donar-hi una resposta institucional, com també una resposta directa al carrer com fa el moviment feminista des de fa molts anys. Entén que institucionalment es treballa, encertadament, en la línia de recollir les demandes i fer-les efectives. Posa en valor els espais d’apoderament femení, que dia rere dia duen a terme una tasca imprescindible per socialitzar i combatre les violències masclistes al carrer, estableixen protocols per a les festes majors i es mobilitzen diàriament per generar xarxa entre les dones de la ciutat. Considera imprescindible que, a part dels mecanismes generats per la institució, es reconegui la tasca de totes les dones que lluiten cada dia des dels seus barris per la prevenció, la detecció i l’eradicació de les violències masclistes. Tot seguit, posa èmfasi en la manca de recursos, de coordinació i de condicions de les treballadores del conjunt del circuit de violències masclistes que serveix per prevenir, detectar, atendre i recuperar les víctimes d’aquesta violència, i subratlla que cal continuar treballant per la municipalització dels serveis que formen part del circuit, així com oferir formació i educació en prevenció als centres escolars, i coeducació a les escoles bressol, la primària i tots els espais en què l’Ajuntament estigui present a través del Consorci d’Educació. Assenyala que també cal transversalitzar la feina a les diferents àrees, de manera que s’expliqui des d’una òptica feminista com es combat des de tots els fronts el sistema patriarcal. Entén que només així s’aconseguirà trencar un sistema que té com a màxima expressió les múltiples violències. Clou la intervenció afirmant que encara queda molt per fer en aquest àmbit i que la CUP sempre hi serà per pressionar on calgui i des d’on calgui, i per continuar treballant per l’eradicació del sistema patriarcal i les múltiples violències que se’n deriven. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7151 La Sra. Pérez esmenta la Taula de Lluita contra el Tràfic d’Éssers Humans com a exemple de coordinació interinstitucional, una coordinació gens fàcil que implica diferents àmbits territorials i competencials i demostra la capacitat de treballar conjuntament quan s’està d’acord i es coincideix en la rellevància d’una qüestió. Afirma que no només es treballa la violència en l’àmbit de la parella, sinó que la mirada és molt més àmplia, i exposa que s’ha creat un grup de treball sobre violències amb les entitats organitzades i el moviment feminista, sorgit del Consell de Dones, obert i que avança molt bé, tenint en compte la magnitud dels reptes i que hi ha temes que encara no s’han obert. Puntualitza que el servei ja era municipal però la gestió era externa i ara s’ha internalitzat, i el Govern valora que l’impacte és positiu. Indica que no hi ha hagut un cost per la internalització, i que tant amb Serveis Jurídics com amb Recursos Humans es va avaluar fer primer aquesta internalització —una experiència bastant nova a la casa mitjançant la qual 55 treballadores han entrat a formar part de l’Ajuntament—, i el segon pas serà augmentar el nombre d’hores i el nombre de persones destinades al servei. Indica que s’ha treballat amb la Fundació Salut i Comunitat, que era l’entitat responsable del servei. Agraeix la seva enorme col·laboració en el procés, així com que hagi entès la decisió del Govern de gestionar el servei de manera municipal i directa. Assenyala que l’informe recull les dades referents al SAH, però s’ofereix per ampliar-les si algú ho sol·licita, i quant al tràfic d’éssers humans, explica que el Govern entenia que havia de tenir un informe específic, ja s’ha creat la unitat, i d’aquí a un any es podrà presentar l’informe. Comenta que es continua treballant en prevenció, i que, respecte de la violència sexual, enguany es dedicaran molts esforços per obtenir dades de la situació actual, en part gràcies al mapeig i a l’aplicació, i serà un tema central de la mesura, i afirma que es tindran en compte les idees aportades pels diferents grups. Per acabar, quant a la pregunta sobre la xarxa d’escoles, indica que segueix el calendari previst, de manera que s’està amb la prova pilot en la part comunitària. Es dóna per tractat. 2. Subvencions a infants i adolescents entre 6 i 17 anys, per a la pràctica esportiva fora d’horari lectiu. Curs 2016-2017 La Sra. Ortiz cedeix la paraula al comissionat d’Esports. El Sr. Escudé agraeix la feina feta per la Sra. Fandos i el seu equip, que va ser qui va iniciar el programa, i indica que una feina ben feta s’ha de continuar i intentar millorar, en aquest cas dotant la mesura de més recursos i intentant arribar a més famílies. Exposa que enguany s’han destinat a la mesura 2 milions d’euros més que en la primera edició, fa dos anys, i un més que en la segona edició, l’any passat, i en destaca com a objectiu garantir l’accés universal a l’esport dels nens i joves d’entre 6 i 17 anys, que es troben en una fase molt important del desenvolupament físic i intel·lectual. La mesura vol evitar la no-participació en activitats esportives per raons econòmiques i, d’altra banda, donar suport i dinamitzar la tasca de les entitats i els clubs esportius com una extremitat més de l’Administració, motiu pel qual es va iniciar el procés d’homologació: el primer any se’n van homologar 149 gràcies a una gran feina, i enguany s’ha arribat a les 265, xifra que s’espera augmentar. Indica que, per facilitar la feina, s’avança fins al 75% de les quanties abans que finalitzi el curs. Exposa que poden sol·licitar l’ajut les unitats familiars que resideixin a Barcelona o que escolaritzin els fills en algun centre de la ciutat per tenir necessitats educatives especials, amb rendes per membres de la unitat familiar iguals o inferiors a 12.000 euros anuals. Enguany hi ha hagut 13.538 sol·licituds (5.000 més que l’any 2015 i 10.000 més que el 2014), de les quals s’han atorgat 12.186 (el 100% de les sol·licituds que complien els requisits i el 90% del total). 7152 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 En darrer lloc, demana la col·laboració de tothom per intentar millorar els ajuts, i esmenta alguns dels aspectes que s’ha detectat que caldria millorar: les cues al setembre a l’OAC; la comunicació, que ara per ara no fa que la informació arribi a totes les llars, i la possibilitat d’estendre l’ajut a la franja de 0 a 6 anys, encara que en aquesta etapa no es consideri esport sinó psicomotricitat. La Sra. Fandos comença donant les gràcies al Sr. Escudé per esmentar la feina feta pel seu equip en la posada en marxa de la mesura, que va néixer en detectar que es posava molt èmfasi en l’esport dins l’horari escolar però, en canvi, no hi havia una mesura per promoure l’esport fora d’aquest horari, i també davant el neguit mostrat per clubs, entitats i AMPA, que veien que molts nens es desapuntaven de les activitats esportives fora de l’horari escolar, i no hi havia cap ajut econòmic en aquesta línia, de manera que els clubs i les entitats no podien assumir les despeses de les famílies que tampoc no podien. Comenta que també va haver-hi un informe del síndic que deia que el nen tenia dret al lleure i a l’esport, i que d’alguna manera instava les administracions a prendre mesures en aquesta línia. Explica que el desenvolupament de la mesura el primer any va ser difícil, com són tots els inicis. En aquest sentit, posa en valor la feina que va dur a terme tot l’equip de l’IBE per a l’homologació dels agents, un procés que amb l’experiència ha esdevingut més àgil i menys burocràtic, cosa que facilita que moltes més entitats i clubs es puguin homologar, com també ho facilita el fet que cada vegada hi hagi més coneixement de la beca. Entén que a mesura que creixi la demanda, caldrà adaptar el pressupost. En aquest sentit, valora que l’import destinat a la mesura es basi en les demandes i s’atorguin tots els ajuts. Conclou que la mesura és molt important perquè d’una banda promou l’esport en edat escolar, una eina valuosíssima de convivència i de cohesió i, d’altra banda, ajuda els clubs i les entitats de la ciutat. La Sra. Barceló agraeix la presentació de l’informe i el diàleg mantingut amb el comissionat d’Esports. Afirma que C’s sempre donarà suport als programes que potenciïn la pràctica esportiva d’infants i adolescents, una eina de prevenció molt important pel que fa al desenvolupament psicològic, social i físic. Celebra que el Govern anterior apostés per aquesta mesura, que ha permès que avui més de 12.000 nois puguin practicar esport, i valora l’augment de centres esportius i del pressupost. A continuació, pregunta si les 50 sol·licituds que es van presentar fora de termini podrien accedir a l’ajut, ja que la distracció d’un pare o una mare no hauria de perjudicar els fills, sobretot quan són famílies que poden tenir moltíssima incertesa i moltíssimes preocupacions. D’altra banda, observa que dels gairebé 8.000 nens i adolescents que hi ha a Ciutat Vella, només s’han presentat 1.112 sol·licituds. Entén que caldria actuar perquè els que no han accedit al programa puguin fer-ho. Valora les activitats de contacte amb la natura, que promouen el respecte pel medi ambient, i les activitats en equip, que ajuden a desenvolupar habilitats necessàries per al món laboral. Posa de manifest que els espais de pràctica esportiva privats són superiors als públics. El seu grup està d’acord amb la col·laboració publicoprivada, sempre que es compleixin els criteris de transparència, però subratlla que caldria disposar d’un mapa dels equipaments que hi ha a la ciutat. Per acabar, manifesta el seu suport a la mesura, que considera molt bona, però indica que caldria anar més enllà i desenvolupar mesures de promoció esportiva per al conjunt de la població, sobretot per a persones en risc d’exclusió social. La Sra. Benedí agraeix la presentació de l’informe, que dóna continuïtat a un bon projecte iniciat el mandat passat, i explicita que cal garantir l’accés a la pràctica esportiva, un dret de ciutadania, a tota la població, incidint en les peculiaritats i necessitats de cada persona i territori. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7153 Valora el programa de subvencions, que ha estat un èxit, i la progressiva i creixent demanda. Entén, però, que cal diferenciar entre els infants de primària i els de secundària, atès que hi ha un descens en la pràctica esportiva a partir dels 12 anys. Comenta que fa temps que clubs i entitats posen de manifest les dificultats en la continuïtat de l’esport escolar a l’esport federat, de manera que caldria incentivar la pràctica esportiva més enllà de l’esport escolar. Observa que les dades presentades mostren que cal aplicar criteris homogenis que tinguin en compte criteris socials i redistributius, però, pel que fa a la pràctica esportiva, i atesa la seva importància en l’educació i formació de la persona, els criteris s’haurien d’ampliar per arribar al màxim de població possible. Subratlla que, si bé tota mesura ha de garantir l’equitat d’accés a la realització d’activitats esportives en edat escolar, cal tenir en compte que la crisi ha precaritzat les classes mitjanes-baixes, efecte especialment evident en les activitats en horari no lectiu, que donen globalitat i complementarietat a l’educació. En darrer lloc, assenyala que caldria estudiar una dotació pressupostària més gran i tenir en compte la promoció de la pràctica esportiva més enllà de la primària, així com ampliar els criteris per englobar les classes mitjanes-baixes dintre de totes aquestes mesures. La Sra. Esteller agraeix l’informe i la feina que es fa des de l’Institut Barcelona Esport, així com el desenvolupament d’aquests ajuts, que faciliten la pràctica esportiva a nens que no podien practicar esport en horari extraescolar perquè no tenien prou recursos, i en molts casos estaven apuntats a activitats esportives i les van haver de deixar. Afirma que el PP sempre ha donat molta importància a l’esport, un complement a l’educació que ajuda a la formació integral de les persones, a la seva socialització i a les capacitats físiques, així com a l’adquisició de valors com el treball en equip i l’esforç. Celebra l’augment de més de 2 milions d’euros respecte del pressupost inicial, així com l’increment de la demanda causada per la millora del programa. A continuació, pregunta si es coneixen els motius pels quals als districtes de l’Eixample, Gràcia, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi és on hi ha menys sol·licituds, i planteja si hi ha una bona difusió del programa. També vol saber si es preveu que continuï augmentant el nombre d’entitats i clubs que demanen adherir-se al programa, així com les dades desglossades per sexe i origen dels sol·licitants, i les previsions per al proper any. La Sra. Rovira comença la intervenció posant en valor el programa, que considera, però, insuficient, tot i que vàlid per ajudar a construir el dret a l’esport, que el seu grup entén que ha de ser un dret d’accés universal per al conjunt de veïnes de la ciutat, cosa que avui no és així, ja sigui per motius econòmics o de procedència. A continuació, demana que per a properes edicions se suprimeixi el requisit de l’empadronament a la ciutat per poder accedir a l’ajut, ja que la manca de padró no ha d’impedir la pràctica esportiva dels nouvinguts, encara menys de les joves que es volen acollir. Demana també una segregació de dades per gènere, que permetria avaluar com beneficien en l’àmbit pressupostari algunes de les polítiques que es realitzen per assolir la igualtat real i efectiva necessària entre les persones de Barcelona. Posa de manifest que a la mesura hi ha mancances pel que fa a infants amb trastorns mentals o diversitat funcional, i pel que fa a les noies, i assenyala que l’esport és una eina perfecta per treballar els valors, la coeducació i la salut mental. Considera que cal adquirir unes formes de participar diferents en aquests espais i informar de tots els eixos que formen part d’una ciutat inclusiva, d’una ciutat de drets, així com l’aposta pel Pla de justícia de gènere i la garantia dels drets laborals de les treballadores en el marc de les formacions i explicacions que es realitzen a les diferents entitats que després reben aquestes subvencions. Demana que s’inclogui aquest fet en el programa que es desenvolupi per a l’any vinent. 7154 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Entén que l’Ajuntament ha d’apostar per garantir l’obertura de les instal·lacions dels centres educatius perquè se’n pugui fer ús fora de l’horari escolar, de manera que caldria arribar a acords amb tots els centres de Barcelona perquè cedissin els equipaments i s’hi poguessin organitzar cursos i activitats. A més, la ubicació d’aquests centres en diferents àrees de Barcelona garantiria la pràctica esportiva de persones amb problemes de mobilitat o amb poca disponibilitat horària. El Sr. Escudé agraeix el to constructiu de totes les intervencions. Tot seguit, indica que l’anàlisi de les dades per gènere pot ser una bona eina per a tothom, repeteix que es vol millorar la comunicació del programa per arribar a tota la ciutadania, i posa de manifest que fa anys que es treballa per garantir el dret a l’esport, una finalitat que totes les administracions públiques haurien de tenir com a bandera. D’altra banda, com a resposta a la pregunta per les escasses sol·licituds a Ciutat Vella, comenta que aquest no és l’únic programa que hi ha a la ciutat per promocionar l’activitat esportiva extraescolar, de manera que per veure’n el mapa final caldria sumar totes les activitats extraescolars. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PP: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per donar compte de l’estat i el futur del Teatre Arnau. El Sr. Collboni recorda que els grups municipals han rebut l’informe tècnic que va demanar el Govern per conèixer l’estat de conservació i la viabilitat de l’edifici del Teatre Arnau, estat que en condiciona el futur. Tot seguit, cedeix la paraula al cap de Projectes Arquitectònics de l’ICUB, el Sr. Enric Torrellas. El Sr. Torrellas explica que per a l’anàlisi que es va dur a terme es va recollir tota la documentació disponible d’altres intervencions realitzades a partir del tancament del teatre, els arxius històrics i la bibliografia, per fer una inspecció visual de l’estructura de l’edifici i comprovar-ne l’estat, cosa que ha permès detectar totes les deficiències i buscar una fitxa sistemàtica de com està cadascun dels elements que suporta l’edifici, que presenta dues tipologies constructives: la part principal de la zona del teatre, en què hi ha les parets perimetrals, la graderia de la platea més l’escenari, i la part del cafè Arnau, una estructura més simple d’un parell de forjats plans sobre una coberta plana. Indica que l’estat estructural es divideix en quatre nivells: bon estat, marcat en verd; estat acceptable, que necessita un manteniment d’entre dos i deu anys; estat que comença a tenir deficiències, de manera que la capacitat portant comença a ser discutible, i les parts molt deficients, amb una capacitat portant actualment en dubte, de manera que requereixen actuacions immediates. Explicita que la majoria dels elements es troben en un estat molt deplorable, tant pel que fa a l’estructura vertical com a l’estructura horitzontal i a la fonamentació. Exposa que en analitzar la fonamentació dels pilars de la zona del teatre, en molts s’ha detectat que l’estructura de fusta no arriba directament a la fonamentació, segurament com a conseqüència de processos de podriment de l’estructura. Això significa que la majoria dels pilars tenen pèrdues considerables de la secció portant, de manera que la capacitat portant en molts d’ells està reduïda pràcticament a zero, i en d’altres està al límit de la seva capacitat de disseny. Indica que en obrir la part del cafè es van veure unes modificacions realitzades en estructura metàl·lica en les quals la fonamentació simplement té un pilar que baixa fins al nivell de fonament i el fonament simplement és una placa de 60 x 60 centímetres de formigó que no té més de 15 centímetres de gruix. Subratlla que la NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7155 càrrega sobre aquest pilar no és capaç de transmetre’s directament sobre el paviment. Assenyala que hi ha altres elements de pèrdua de capacitat portant amb successives modificacions que es van dur a terme durant el segle XX al teatre i que van complicar extraordinàriament la situació actual de l’estructura, reforços i ampliacions sense gaire qualitat constructiva. Destaca un element important relacionat amb la intervenció que es va dur a terme el 2012 quan es va veure que la façana principal que dóna a la plaça estava desplomada respecte a la vertical. En aquest moment, té 8 centímetres de desplom a la part superior i es va col·locar una bastida de suport. Quan s’analitza a l’interior dels pilars quin és el desplom, es veu que hi ha aproximadament un desplom d’1/125, que en un pilar de tres metres voldria dir que la part inferior s’ha desplomat 2 centímetres respecte a la part de sobre, un desplom que es localitza en tots els pilars analitzats de l’estructura interior del teatre, i que segueix el mateix desplom de la façana en direcció cap a la plaça. Observa que el límit de desplom que seria acceptable és 1/250, de manera que s’està fora dels límits. Continua explicant que quan se segueix analitzant la resta d’estructures verticals que formen els pilars, pel que fa a la part de les façanes, es veu que tots els pilars de fusta tenen greus problemes de connexió directament amb el punt de contacte amb el terreny. Pel que fa a les estructures horitzontals, sobretot els interiors del teatre, indica que hi ha un desplaçament important dels vincles entre pilars i jàsseres que fa que el seu funcionament sigui totalment deficient, cosa que ha provocat que s’hagi tancat el pas a qualsevol element que pugui accedir sobre les graderies. També hi ha altres elements de l’estructura en situació bastant precària. Per acabar, exposa les conclusions de la inspecció estructural: la situació de l’estructura vertical de pilars és molt deficient (la majoria de la platea està apuntalada arran de les inspeccions), igual que la de la fonamentació, i és deficient la de l’estructura horitzontal, tant de platea com el forjat del teatre i del cafè. Això provoca la clausura del teatre a qualsevol accés que no sigui acompanyat per tècnics i tècnics de bombers, i a certes zones no es pot accedir per evitar problemes. La Sra. Esteller demana a la Presidència que concedeixi més temps d’intervenció al Govern perquè el tinent d’alcalde pugui parlar sobre el present i el futur del Teatre Arnau, ja que el Sr. Torrellas s’ha limitat a exposar un informe tècnic arquitectònic. La Sra. Benedí proposa concedir-li dos minuts més. La Sra. Esteller hi està d’acord. El Sr. Ciurana també hi està d’acord, però entén que, per poder fer un debat amb tranquil·litat, caldria concedir temps extra també a la resta de grups. La Sra. Benedí aclareix que simplement s’ha atès una demanda del PP, i cedeix la paraula a la Sra. Esteller perquè faci la seva intervenció. La Sra. Esteller subratlla que el PP fa molts anys que està preocupat pel Teatre Arnau, que va ser molt rellevant en l’època daurada del Paral·lel i que s’hauria de recuperar. Al seu grup no el sorprèn la situació de deteriorament exposada pel Sr. Torrellas, ja que des que va tancar les portes l’any 2000, el teatre s’ha anat degradant dia a dia. Recorda que un informe encarregat per l’equip del Sr. Trias i desenvolupat per l’empresa GECSA el 2011 posava de manifest el mal estat del teatre i afirmava que la situació en posava en risc la viabilitat arquitectònica com a edifici. Considera que la deixadesa i la manca d’actuació dels governs del Sr. Hereu, del Sr. Trias i de la Sra. Colau han provocat l’estat de deteriorament actual, que fa que s’aconselli l’enderroc de l’edifici. 7156 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Vol saber quines són les previsions del Govern pel que fa al calendari d’actuació, la valoració dels costos, l’activitat que s’hi desenvoluparà, el procés participatiu i les propostes actualment sobre la taula respecte del procés. El Sr. Ciurana comença la intervenció recordant que el Teatre Arnau va ser comprat pel Sr. Hereu quinze dies abans de les eleccions, però va ser pagat pel govern del Sr. Trias, que va haver de front als 11 milions d’euros als quals s’havia compromès el Sr. Hereu, i que el 2012 es van implementar mesures d’estintolament de l’edifici per evitar una degradació que podia accelerar-se. A continuació, manifesta sorpresa pel fet que l’Ajuntament rebutgés destinar al Teatre Arnau part dels 30 milions d’euros que la Diputació aporta per mandat a l’Ajuntament de Barcelona bàsicament per a equipaments culturals, quan fins i tot hi havia una proposta de la Diputació de destinar part d’aquest import a la rehabilitació de l’edifici i ubicar-hi el museu de les arts escèniques, que hauria donat resposta a una demanda del sector i hauria dinamitzat el Paral·lel. El Govern actual, però, va preferir gastar 28 dels 30 milions a les Glòries i 2 al castell de Montjuïc. Comenta que el Sr. Collboni va afirmar que li havien promès que en el programa d’inversions ja hi hauria aquests 30 milions, de manera que caldrà veure on són i a què es destinen. Assenyala que la proposta del Sr. Collboni de convertir el Teatre Arnau en un teatre infantil va provocar el rebuig de les plataformes que treballaven per la recuperació del teatre, i que la decisió presentada avui d’enderrocar l’edifici — decisió que CiU combatrà— ha fet perdre setze mesos i ha provocat divisió en el moviment veïnal (la plataforma Salvem el Teatre Arnau d’una banda i la plataforma Recuperem el Teatre Arnau de l’altra). En darrer lloc, esmenta els casos de la Sala Beckett i del Mercat de Sant Antoni, dues instal·lacions que es podrien haver enderrocat però que s’ha decidit rehabilitar, tot preservant el patrimoni, i demana al Govern que no enderroqui el Teatre Arnau, que hi inverteixi per rehabilitar-lo. Demana que s’eviti la precipitació, que es prengui una decisió centrant-se en el patrimoni de la ciutat, i que no s’actuï amb apriorismes per allò que va dir BC que s’havia acabat l’època dels grans equipaments. La Sra. Barceló agraeix l’informe presentat pel tècnic, però lamenta que en una compareixença per parlar del futur d’un equipament, no se n’hagi parlat. Troba sorprenent que des que es va adquirir per 2,5milions d’euros hagin passat sis anys i no hi hagi un projecte seriós per al Teatre Arnau. Demana a l’Ajuntament, que de vegades en cultura es limita a mirar cap enrere, que miri cap al futur. Entén que la decisió d’enderrocar el teatre és una decisió tècnica i, per tant, correspon als tècnics, però demana al Govern que parli sobre el futur del Teatre Arnau, sobre quin contingut tindrà, per posar fi a la gran incertesa que fa molt temps que hi ha respecte a aquest equipament. Subratlla que Barcelona no pot perdre un altre equipament cultural, ni un equipament cultural destinat als professionals de la cultura, i observa que si bé els processos participatius són valuosos, els polítics estan en política per prendre decisions, i a vegades sembla que el Govern municipal sempre delegui en els processos participatius. Pel que fa a la proposta de teatre infantil, considera que incloure activitats infantils dins la programació del teatre cultural és la millor manera d’apropar el món del teatre als infants, als adolescents i a les famílies. Respecte a la voluntat manifestada pel Govern que l’equipament esdevingués un espai de cohesió social, observa que una activitat cultural sempre promou la cohesió social, la unió i l’obertura de ment. Conclou que cal posar fi a la incertesa i a la manca de gestió —és lamentable que s’inverteixin 2,5 milions d’euros dels ciutadans i no hi hagi un projecte seriós— , concretar el futur del Teatre Arnau i fer que esdevingui un teatre públic amb una bona programació plural i de qualitat en un espai polivalent. El Sr. Puigcorbé comenta que la història de la darrera etapa del Teatre Arnau podria qualificar-se de manera benvolent de desgraciada, especialment si es tenen NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7157 presents les esperances que havien dipositat en aquest equipament emblemàtic els veïns i veïnes del Paral·lel i una part del món cultural barceloní. A continuació, fa una crònica de la història del teatre des que el febrer del 2011 l’Ajuntament el va adquirir per una mica més de 2 milions d’euros. En aquell moment, l’alcalde Hereu va dir: «Aquest teatre forma part d’un dels nostres projectes estratègics, convertir el Paral·lel en un punt de trobada dels barris i un dels grans eixos culturals de Barcelona.» Tres mesos després va perdre les eleccions. L’alcalde entrant, el Sr. Trias, va manifestar l’objectiu de convertir el Paral·lel en un Broadway barceloní, un gran eix cívic, cultural i comercial, cosa que augurava una remodelació integral de l’Arnau. Tanmateix, passa el temps i el Teatre Arnau continua igual. A principis del 2013, després de deu anys en desús i davant la denúncia del seu lamentable estat de conservació per part de la síndica, l’Ajuntament de Barcelona comença les obres per estabilitzar-ne la façana i la coberta, amb l’objectiu de trobar una empresa que assumís els 10 milions d’euros que es calculava que costaria la rehabilitació del teatre a canvi d’una concessió de 50 anys. Però aquest finançament privat no va arribar mai. A punt de finalitzar el mandat del Sr. Trias, i davant la pressió veïnal i dels actors culturals dels barris del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval, agrupats en plataformes com Som Paral·lel, el Govern municipal proposa estudiar la reforma de l’edifici del Teatre Arnau per instal·lar-hi el museu d’arts escèniques de l’Institut del Teatre, un projecte que era i continua sent excel·lent i que comptava amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona. A començaments d’aquest mandat, el canvi del Govern municipal torna a posar el futur de l’Arnau a la casella de sortida, fins que el 19 d’abril, gràcies a la pressió exercida per plataformes com Salvem el Teatre Arnau i Recuperem l’Arnau, la Comissió de Cultura acorda garantir un procés participatiu vinculant que permeti a la ciutadania definir l’ús del teatre com a equipament cultural. A l’estiu, el Govern municipal inicia el reclamat procés participatiu, sense esperar el resultat del diagnòstic tècnic de l’edifici, previst per a aquesta tardor. Després de l’estiu, entra el PSC al Govern municipal i el nou segon tinent d’alcalde i regidor de Cultura, el Sr. Collboni, comunica a través dels diaris que vol convertir l’Arnau en un teatre infantil, tot això dins el procés participatiu engegat i validat per la Comissió de Cultura amb un termini clar, abans del desembre d’enguany, aprovat a proposta del mateix PSC. Finalment, divendres passat, la Sra. Pin, com a regidora de Ciutat Vella, anuncia que l’informe tècnic apunta deficiències estructurals i manca de fonaments, cosa que comporta perill de seguretat, unes conclusions de l’estudi més que previsibles, tenint en compte que es tracta d’un teatre de barraca centenari amb estructura de fusta i en desús durant dotze anys. Pregunta si l’Ajuntament enderrocarà l’últim teatre de barraca de la ciutat, el darrer vestigi de l’època daurada del Paral·lel, o bé serà capaç de preservar l’únic espai de memòria de l’esbarjo de classes populars barcelonines d’inicis del segle XX que resta dempeus, i subratlla que amb la desaparició de l’Arnau es perdria un element entranyable del paisatge urbà i una part de la història de fins a tres generacions. D’altra banda, demana a l’Ajuntament que realitzi un informe complementari a l’estudi existent per conèixer els usos que farien possible conservar el màxim d’espais i elements originals del Teatre Arnau (façana, sala, escenari) per garantir- ne la protecció i perdurabilitat. Aquest informe facilitaria el procés participatiu per decidir l’ús del teatre. La Sra. Rovira afirma que la història del Teatre Arnau ha estat la d’una mort moltes vegades anunciada, la d’un teatre que han deixat morir. Subratlla que des que es va comprar no s’hi ha fet cap manteniment, i que hi ha hagut negligència decidida per part de tots els governs municipals. Comenta que la plataforma Salvem l’Arnau, dissolta el dia 2 davant la irreversibilitat de la situació, denuncia la marginació de les entitats en el procés participatiu, cosa que contrasta amb l’article escrit per la Sra. Pin i el Sr. Collboni publicat el dia 7 a El Periódico, on encara diuen que enderrocar i reconstruir 7158 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 l’Arnau no és cap problema, sinó només un obstacle. Pregunta de quants milions d’euros s’estaria parlant, i subratlla que a l’article es fa referència a l’acord per la conservació del Teatre Arnau i a la plataforma com si no s’haguessin assabentat que cinc dies abans s’havia dissolt. Vol saber per què, si ja es tenia la reserva pressupostària per a la rehabilitació, no es va utilitzar per al més mínim manteniment, i quina part del pressupost de Cultura es destinarà al Teatre Arnau. D’altra banda, planteja si val la pena, si no es pot salvar el teatre (l’únic tipus barraca que quedava dempeus al Paral·lel) com a part de la història de la ciutat, tornar a edificar un altre teatre en el seu lloc. El seu grup aposta per la recuperació del solar per a la cultura, no necessàriament en forma de teatre, mitjançant un procés autènticament d’identificació popular i públic. El Sr. Collboni dóna les gràcies al PP per donar-li l’oportunitat d’explicar en quin punt es troba la qüestió. Coincideix que l’estudi tècnic, que avalua l’estat de conservació de l’estructura, és imprescindible per continuar avançant en la definició dels usos que ha de tenir el teatre, que es vol que sigui bàsicament d’arts escèniques. Diu al Sr. Ciurana que els diners no són dels alcaldes, sinó dels ciutadans, i que quan es va prendre la decisió de comprar l’Arnau per preservar una part de la història de la ciutat, era un equipament reivindicat pels barris del Poble-sec i del Raval. Observa que durant uns anys no es va prendre cap decisió important respecte a aquest equipament, i el Govern actual es va trobar amb un equipament que havia comprat l’Ajuntament i del qual no es coneixia el detall de l’estat de conservació. Manifesta confiança envers els criteris tècnics dels funcionaris de la casa, i explicita que se seguiran les seves indicacions per no córrer cap risc relacionat amb la gestió dels diners públics i amb la integritat de les persones. Aclareix, però, que lamenten que Barcelona, que s’estima el seu patrimoni, perdi aquest element del patrimoni cultural. Per acabar, comenta que amb l’objectiu d’inaugurar un espai escènic útil el 2019-2020 com a màxim, hi haurà un canvi qualitatiu: abans hi havia un projecte que es basava en un edifici, i ara cal repensar l’edifici basant-se en un projecte. La Sra. Esteller lamenta que no s’hagi informat sobre el projecte per al Teatre Arnau. En aquest sentit, demana que s’informi sobre el calendari, el pressupost compromès per a l’any 2017 i el pressupost global, i demana al Sr. Collboni que compleixi el compromís que va adquirir amb la Comissió de solucionar el dèficit d’inversió de la Diputació de 30 milions d’euros. A continuació, manifesta el desig del seu grup que no s’enderroqui l’edifici. Aclareix que es respectarà el criteri dels tècnics, però demana que s’estudiï a fons si hi ha cap possibilitat de rehabilitar-lo sense necessitat d’enderrocar-lo, sempre, per descomptat, mantenint totes les garanties de seguretat, i subratlla que l’estat de ruïna actual és responsabilitat de molts alcaldes que fins ara no han actuat a temps i han permès que l’edifici s’anés deteriorant després que molts veïns i moltes plataformes reivindiquessin actuacions per conservar-lo. En darrer lloc, remarca que l’equipament ha d’esdevenir un espai d’arts escèniques que sigui l’epicentre de la recuperació de l’esplendor que ha de ser el Paral·lel, juntament amb El Molino i la sala BARTS, mitjançant un projecte viable consensuat amb els veïns i amb les plataformes. El Sr. Ciurana diu al Sr. Collboni que si bé els diners són dels ciutadans, els pressupostos són dels alcaldes, i puntualitza que el Govern anterior no només va haver de fer front als 11 milions d’euros, sinó també a les obres d’estintolament que ha esmentat. Insisteix que l’enderroc de l’Arnau es podria evitar, i demana al Govern que ho faci. Assegura que només cal voluntat política i destinar-hi recursos, i repeteix que en els casos de la Sala Beckett i el Mercat de Sant Antoni hauria estat més fàcil NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7159 enderrocar, però va haver-hi un govern que creia en el patrimoni i va decidir rehabilitar-los. La Sra. Barceló insisteix que el Govern actual té l’oportunitat de posar fi a la incertesa que envolta el Teatre Arnau mitjançant la presentació d’un projecte precís que concreti dates d’inici i finalització, pressupost i contingut del teatre. D’altra banda, comenta que enderrocar l’edifici no ha de ser una decisió política sinó tècnica, i subratlla que Barcelona no pot perdre més equipaments culturals, i que el Teatre Arnau es mereix un ús cultural com el que havia tingut. El Sr. Puigcorbé insisteix que el seu grup tampoc no vol que s’enderroqui l’edifici, i que vol que se’n conservin el màxim d’elements possibles i que tingui un destí cultural i escènic si és possible. D’altra banda, anuncia que demà a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat ERC presentarà una proposició referent a aquest edifici. La Sra. Rovira constata que algunes preguntes han quedat sense resposta, en part per manca de temps. Espera que es responguin properament en alguna reunió. D’altra banda, constata que els grups municipals que han estat al govern en cap moment no mostren humilitat i reconeixen que van fer coses malament, ni n’assumeixen cap responsabilitat. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de grup Del Grup Municipal CiU: 4. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta el Govern municipal a elaborar un nou pla d’equipaments juvenils 2016-2023 establint un calendari tant de participació, amb els diferents agents implicats (entre ells el CJB i els grups municipals), com d’execució; i a portar aquest pla a aprovació del Plenari en el termini de 3 mesos. El Sr. Blasi recorda que en la darrera comissió es va demanar el seguiment d’una proposició presentada a l’abril referent al Pla d’adolescència i joventut, i explicita que avui es vol centrar l’atenció en el Pla d’equipaments juvenils, la darrera versió del qual havia de cobrir el període 2008-2015. Assenyala, però, que en el mandat passat, en veure la impossibilitat d’executar-lo correctament i enterament, es van començar els treballs per a la redacció d’un nou pla, i posa de manifest la inacció en aquest àmbit per part de BC durant el primer any de mandat, i el desbordament que pateix el PSC, actualment amb aquesta responsabilitat al Govern. Ofereix la col·laboració del seu grup per a l’elaboració d’un pla en què han de participar no només els grups municipals sinó també les entitats o agents implicats, entre els quals destaca el Consell de la Joventut de Barcelona. 7160 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Per acabar, comenta que hi ha hagut una transacció del Govern (el termini passa de tres a sis mesos), i subratlla que cal garantir una participació efectiva, cosa que no s’està fent en l’àmbit del Pla de foment de l’ocupació juvenil 2016- 2020 ni en l’àmbit de la redacció del Pla de joventut 2017. La Sra. Barceló expressa el vot favorable del seu grup, lamenta però, que el termini s’hagi allargat a sis mesos. Troba sorprenent que el CJB només s’hagi convocat un cop, sobretot tenint en compte la preocupant situació dels joves de la ciutat: el 45,7% dels joves no es pot emancipar, i el nombre de joves que marxen fora ha augmentat en un 62,5% des del 2009. Indica que un altre repte és la disponibilitat d’habitatges de lloguer assequible, i atendre la sol·licitud dels joves d’incrementar la xarxa de punts d’informació juvenil per rebre orientació, informació i assessorament. Assenyala que dels 22 equipaments previstos en el Pla d’equipaments juvenils anterior, n’hi ha 17, de manera que el Govern té l’oportunitat de fer els 5 que en manquen. Demana que es concreti quins equipaments es faran, amb quines dates d’inici i de finalització, i amb quin pressupost, i subratlla que en la gestió d’un govern la concreció és essencial. Posa de manifest que als plenaris de districte és constant la petició d’equipaments per part dels ciutadans: per exemple, a l’Eixample, a Sants i a Sant Andreu actualment no hi ha casal de joves; a Sants, Nou Barris i les Corts no hi ha serveis de dinamització juvenil ni programes específics per a joves, i la gran majoria de districtes demanen casals per a la gent jove i espais culturals i artístics per desenvolupar les habilitats artístiques. Observa que els joves haurien de poder accedir a un mapa amb els equipaments als quals poden adreçar-se en diferents casos. En darrer lloc, subratlla que cal garantir les oportunitats vitals dels joves, independentment del districte on visquin, i que escoltar els joves és donar eines i oportunitats a la Barcelona del futur. La Sra. Benedí comenta que el Pla d’equipaments juvenils és un dels pilars de les polítiques de joventut de la ciutat, juntament amb el Pla jove, que actualment s’està elaborant. El seu grup entén que l’aprovació del primer Pla d’equipaments juvenils el 2008 va ser un pas molt important perquè permetia analitzar amb una visió global la situació d’aquests espais a la ciutat i alhora permetia establir uns criteris que definissin els diferents tipus d’equipaments juvenils, les seves característiques i els serveis associats. Tanmateix, el balanç d’execució del Pla, finalitzat el 2015, és pobre: només s’ha complert un 56% de les actuacions previstes i només s’ha executat el 35% dels espais. Entén que aquestes dades demostren que sovint hi ha hagut molta ambició a l’hora de dissenyar polítiques de joventut però poca voluntat política a l’hora d’implementar-les. Subratlla que, atès que la realitat juvenil ha canviat molt els darrers deu anys, cal que la ciutat es doti d’un pla d’equipaments juvenils que defineixi com han de ser els futurs espais per a joves de la ciutat, tot adaptant el disseny i la funció d’aquests equipaments i, sobretot, sent realista per garantir-ne el compliment. Coincideix que cal un treball conjunt entre els grups municipals —ERC sempre oferirà el seu suport en la creació d’una xarxa potent d’espais per a joves— i el teixit associatiu juvenil. Manifesta preocupació per l’endarreriment d’aquests plans: gairebé a mig mandat el consistori encara no disposa d’un pla jove, i gairebé dos anys després que finalitzés el Pla d’equipaments, tampoc no disposa de cap document, i no s’està fent la feina prèvia. Per les raons exposades, ERC vota a favor de la proposició i demana al Govern que comenci a treballar-hi, planifiqui processos de participació i fixi calendaris per tal de dotar les polítiques de joventut de l’Ajuntament de les eines necessàries per avançar. La Sra. Esteller manifesta l’abstenció del seu grup, que sempre ha estat molt crític amb la xarxa d’equipaments juvenils. No comparteix la idea que els joves NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7161 hagin de tenir equipaments propis, sinó que defensa que hi hagi equipaments polivalents que possibilitin un nexe de convivència intergeneracional. Considera, però, que el Pla d’equipaments no es pot desvincular del Pla de joventut, sinó que ha d’haver-hi una interrelació d’activitats i d’accions, si bé caldria valorar la possibilitat que hi hagués equipaments polivalents i intergeneracionals, que aportarien més rendibilitat als equipaments i fomentarien la convivència i les relacions. Per acabar, demana al Govern que presenti el Pla el més aviat possible, perquè moltes de les accions adreçades a l’adolescència i a la joventut, accions dirigides als diferents àmbits amb caràcter transversal, faran efectius i localitzables els equipaments, els llocs on s’han de desenvolupar activitats. La Sra. Rovira exposa dues xifres que el seu grup entén que evidencien les deficiències de les polítiques de joventut que s’han fet fins ara: actualment hi hauria d’haver dotze espais joves a la ciutat, d’acord amb el Pla d’equipaments, però només n’hi ha cinc a cinc districtes de la ciutat; i pel que fa a casals de joves, n’hi hauria d’haver disset i només n’hi ha nou a set districtes. Demana explicacions sobre aquestes dades als responsables. Explicita la convicció de l’esquerra independentista que l’autoorganització juvenil als barris és la millor brúixola pel que fa a les polítiques de joventut que es fan des del consistori, i que, per tant, cal promoure la participació directa del jovent en els barris sense poder adult, sense tuteles ni infantilitzacions: el jovent és un subjecte polític propi amb unes necessitats pròpies, capaç de construir present i futur. No entén que s’apliqui una mateixa política i un mateix pla al conjunt de joves de Barcelona, sense tenir en compte les 73 realitats comunitàries dels diferents barris i els centenars d’associacions juvenils que hi ha a la ciutat, amb necessitats pròpies alhora que compartides amb el conjunt de veïnes del mateix territori. Entén que l’Ajuntament, abans de fer un pla d’equipaments juvenils, hauria de conèixer la realitat dels diferents districtes i les inquietuds del jovent, tant del jovent organitzat com del que no ho està, i tenir clar quines polítiques integrals per a aquests i des d’aquests es duran a terme, així com de quina manera es gestionaran els equipaments (autogestió, gestió externalitzada, gestió nítidament municipal...). Pregunta al Govern quina és la seva posició respecte d’aquesta qüestió. Manifesta preocupació pel fet que el Govern no hagi fet cap pas per caminar cap a unes polítiques de joventut transformadores que facin dels joves un motor imprescindible de la ciutat, i subratlla que el Govern ha estat incapaç de desenvolupar polítiques clares pel que fa als joves i per defensar fermament tots els espais que construeixen els joves de manera alternativa i autoorganitzada, mostrant que ells sí que són capaços de generar alternatives al model de ciutat aparador. En aquest sentit, no entén el silenci davant processos de desallotjament d’espais de joves, com el Rec, ni que es desenvolupin projectes com el de Transformadors d’esquena a les reivindicacions de les companyes. Entén que s’està caient, una vegada més, en l’error de decidir des de l’Ajuntament què es farà. Per les raons exposades, el seu grup s’hi abstindrà. La Sra. Andrés coincideix que no es pot prescindir del Pla jove a l’hora de fer un pla d’equipaments juvenils, i constata que el Pla d’equipaments serà un dels plans operatius del Pla d’adolescència i joventut de Barcelona, més estratègic i actualment en elaboració. Recorda que ja s’ha presentat el Pla d’ocupació juvenil de qualitat, un pla amb una inversió de 8,5 milions d’euros, i manifesta satisfacció per la feina feta durant aquest mandat en aquest àmbit. Pel que fa a l’elaboració del Pla d’adolescència i joventut, informa que s’ha fet la diagnosi per tenir el punt de partida i s’està valorant l’estat del Pla anterior per començar a redactar-ne el nou, redacció i elaboració per a les quals es treballarà amb les forces polítiques de l’Ajuntament i amb el moviment juvenil organitzat i no organitzat. 7162 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Agraeix que el grup proposant hagi acceptat la transacció, que amplia el termini a sis mesos, cosa que permetrà enllestir el Pla tenint en compte la realitat actual, ben diferent de la que hi havia quan es va fer el Pla anterior. Pel que fa al poc compliment del Pla anterior, observa que també es podria valorar que gràcies a aquest pla hi ha uns equipaments que abans no hi havia, i posa en valor la utilitat d’espais joves com el Garcilaso o el de Sants, o els nou casals de joves. Clou la intervenció explicant que aquests equipaments són de proximitat i necessiten la voluntat política de cada districte per posar sòl a disposició i inversió, per la qual cosa la Regidoria demana generositat als districtes a l’hora d’incloure’ls en els seus plans d’actuació. El Sr. Blasi agraeix els vots favorables i les abstencions, que entén que demostren coincidència en la voluntat de treball. Observa que si es llegeix la part expositiva de la proposició es pot apreciar el vessant d’autocrítica respecte a la feina executada en mandats anteriors que algú ha reclamat, però puntualitza que ara cal valorar la feina feta durant aquest mandat, que fins ara ha estat pràcticament nul·la. Posa de manifest que fins ara el Govern no ha mostrat la voluntat d’incloure els grups de l’oposició en la redacció del Pla de joventut, i que l’enquesta de joventut, que és la base per a la diagnosi, s’havia fet en el mandat anterior, de manera que la regidora de Joventut actual disposava d’eines per començar a redactar un nou pla i per implementar mesures que ja s’haurien d’estar implementant. Comenta que la diagnosi es va encarregar a la mateixa entitat que havia desenvolupat la diagnosi per al Pla 2008-2015, Ferrer i Guàrdia, i que la revisió de la feina feta farà que aquesta esdevingui feina perduda i, per tant, diners dels contribuents perduts. En darrer lloc, demana al Govern que recuperi les coses que s’havien fet bé per treballar per la ciutadania —n’esmenta com a exemple els debats que es feien sobre com havien de ser els equipaments i els serveis, amb una feina transversal— , i afirma que el Govern actual ha demostrat una total pèrdua d’interès per l’àmbit de la joventut. La Sra. Andrés subratlla que el Govern ja treballa per donar compliment a la proposició, i comenta que es vol emmarcar el Pla jove en una estratègia més global de joventut de Barcelona que faci de la ciutat una bona opció de vida per als joves malgrat l’envelliment de la població. Explicita que el desenvolupament d’aquesta política més global requereix temps, i assenyala que fins al final de l’any es treballarà en la diagnosi i el nou marc estratègic de joventut de la ciutat, i es treballarà conjuntament amb els grups el nou pla d’adolescència i joventut, que serà molt més operatiu que els plans anteriors i contindrà mesures i dotacions pressupostàries concretes dins d’un marc diferent, més ampli. Tot seguit, explicita el vot favorable del seu grup i agraeix l’acceptació de la transacció. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Blasi insisteix que s’ha perdut pràcticament un any en l’àmbit de les polítiques de joventut per culpa de la inacció de BC i d’un govern que amb la incorporació del PSC va desbordat per intentar posar-se al dia. D’altra banda, remarca la disposició dels grups de l’oposició per col·laborar en aquest àmbit, i demana al Govern que aprofiti aquesta disposició, com també la del teixit associatiu, que hi ha de poder participar realment. Comenta que el seu grup, sempre disposat a treballar, dialogar i participar, espera rebre ben aviat una convocatòria per començar a treballar-hi conjuntament de seguida. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7163 Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta el Govern municipal a elaborar un nou pla d’equipaments juvenils 2016-2023 establint un calendari tant de participació, amb els diferents agents implicats (entre ells el CJB i els grups municipals), com d’execució; i a portar aquest pla a aprovació del Plenari en el termini de 6 mesos. Del Grup Municipal C’s: 5. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda que en el termini de 3 mesos el Govern municipal, en coordinació amb l’ICUB i els Serveis Socials, presenti el Pla d’accés a les activitats culturals per a les persones en risc d’exclusió social. En aquest pla s’han d’incloure iniciatives que proporcionin entrades gratuïtes per a les diferents activitats culturals de la nostra ciutat. La Sra. Barceló enuncia la proposició amb el redactat final, que incorpora esmenes del Govern, i explicita que l’objectiu de la proposició és que la cultura — que, igual que l’educació, fa d’ascensor social— sigui accessible per a tots els ciutadans independentment de la seva situació econòmica. Exposa que, segons el baròmetre de la infància i les famílies, l’11,3% dels menors no pot accedir a activitats d’oci i esport i el 7,5% no pot fer viatges ni participar en actes escolars. D’altra banda, indica que la FaPaC recomana que les beques de menjador siguin de 51.250, i posa de manifest que la situació de moltes famílies (incertesa laboral, necessitats alimentàries, etc.) fa que no es plantegin la participació en activitats culturals, participació important atès que l’accés a la cultura permet desenvolupar la flexibilitat mental i la capacitat crítica, i atès que per estimar la cultura cal conèixer-la, de manera que les administracions públiques, a més de garantir les necessitats bàsiques, han de facilitar l’accés a la cultura. Recorda que quan es va presentar la proposta del Consell de Coordinació Pedagògica, C’s hi va donar suport i va posar de manifest la necessitat d’incloure- hi activitats culturals fora de l’horari escolar, i comenta que, si bé ateneus i centres cívics ofereixen activitats gratuïtes, cal fer un pas més perquè les persones en risc d’exclusió social tinguin a la seva disposició un catàleg ampli per poder triar: la manca de diners no ha d’interferir en la possibilitat d’elecció. Entén que és important que aquestes activitats es duguin a terme des de l’ICUB i en coordinació amb Serveis Socials, que és qui detecta els casos i qui sovint ajuda les famílies, i que a través de les subvencions de les empreses subcontractades per l’ICUB i amb les diferents activitats culturals que tenen lloc a la ciutat s’arribi a acords. Subratlla que el Govern actual, inactiu pel que fa a polítiques culturals, no ha presentat cap mesura per garantir l’accés a la cultura a les persones en risc d’exclusió social, i l’insta a activar aquesta qüestió de seguida. Esmenta el document presentat pel Sr. Collboni anomenat «Trencant els murs», que conté bones propostes, i remarca que no hi ha mur més gran que la manca d’accés a la cultura. Conclou que donar suport a aquesta proposició és donar suport a la cultura i a la igualtat d’oportunitats. El Sr. Ciurana manifesta el vot favorable del seu grup, que entén que la proposició és benintencionada, si bé parteix d’un desconeixement o d’una voluntat de deixar de banda mesures que ja s’implementen, com ara l’Apropa Cultura, que fa deu anys que se celebra i que és l’instrument principal en què s’han de basar aquest tipus d’actuacions. Considera reduccionista parlar només de l’ICUB i de Serveis Socials, quan en molts d’aquests equipaments conflueixen altres administracions, de manera que la unilateralitat no té cabuda. Subratlla que aquesta proposició no hauria de promoure la creació d’un instrument nou o substituir-ne un d’existent, sinó ampliar programes com l’Apropa Cultura, que permet que les persones en risc d’exclusió social treballin amb els 7164 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 professionals de la cultura, cosa que els obre un ventall molt ampli, i que els pares dels nens en risc d’exclusió social percebin que els seus fills tenen la possibilitat de gaudir de les activitats culturals, fet que els fa augmentar l’autoestima. Destaca l’impuls que representa la feina de la Sra. Sònia Gainza, responsable de l’Auditori Apropa, que en certa manera va ser l’embrió de l’Apropa Cultura. A continuació, esmenta el programa de l’ICUB Quadern Cultura, orientat als nens de 12 anys i als seus pares, i que a través d’entrades gratuïtes els ofereix la possibilitat de participar en els grans equipaments culturals. Remarca que el principal repte dels equipaments culturals és que el conjunt de la ciutadania se senti interpel·lat per la programació. Afirma que si s’aconsegueix això, s’haurà fet un pas molt important en la creació de públics i en la inserció de moltes persones en risc d’exclusió social. Conclou que el seu suport a la proposició porta implícita la demanda que es desenvolupi a partir dels instruments ja existents. El Sr. Puigcorbé expressa el vot favorable del seu grup, convençut que facilitar l’accés a les activitats culturals i a la pràctica esportiva proporciona a les persones en risc d’exclusió social l’oportunitat de fer un primer pas decisiu cap a la recuperació de l’autoestima perduda, de la confiança en les pròpies capacitats i, en conseqüència, iniciar el camí cap a la inclusió social. Recorda que l’octubre del 2015 es va aprovar una proposició d’ERC que empenyia el Govern municipal a establir un acord entre els diferents organismes municipals socials, culturals i esportius i el teixit d’agents socioculturals barcelonins per garantir a les persones en risc d’exclusió social la gratuïtat de la pràctica esportiva i de l’àmplia oferta de recursos i activitats culturals i d’esbarjo de la ciutat. Posa de manifest que el Govern no ha volgut o no ha pogut desenvolupar la proposició, com tantes altres coses. Coincideix que l’Apropa Cultura, que des del 2006 potencia les sinergies entre equipaments culturals públics i privats i entitats socials per fomentar l’accés de les persones que més ho necessiten a la cultura i a l’oci inclusiu, i promoure així la transformació social a partir de la cultura, és un bon exemple de les nombroses experiències que des de fa anys es duen a terme al país i a la ciutat amb èxit amb la col·laboració de la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament. Assenyala que l’Apropa Cultura no només fa possible l’assistència a espectacles de música, teatre, dansa i circ, i la visita a exposicions de museus i centres culturals a un preu simbòlic de tres euros, sinó que també coordina teatres i auditoris per fer activitats participatives dissenyades exclusivament per a col·lectius en situació fràgil i en risc d’exclusió social, com ara el curs «Educa amb l’art». D’altra banda, exposa que el programa aplega 56 teatres, auditoris, museus i festivals d’arreu de Catalunya (17 a Barcelona) i 782 entitats socials hi estan adherides només al Barcelonès. Per acabar, comenta que l’elaboració d’un pla d’inclusió cultural hauria de servir per coordinar, donar a conèixer i, en definitiva, ampliar l’abast de les nombroses iniciatives que porten a terme les entitats socioculturals i programadors culturals públics i privats de Barcelona, perquè les persones dels col·lectius en risc d’exclusió social poguessin gaudir de la cultura, una eina poderosa per aconseguir una ciutat més justa i solidària, i, sobretot, perquè realment la cultura fos un dret de tots els ciutadans i ciutadanes. La Sra. Esteller expressa el vot favorable del seu grup, que sempre ha valorat molt la cultura com a instrument de cohesió social, atès que aporta coneixement, sentit crític i autoestima i fa que la persona tingui inquietuds, valors i instruments per a la vida. Està d’acord que cal facilitar l’accés a la cultura no només des del punt de vista econòmic, sinó també pel que fa a la creació de nous públics, i coincideix també que programes com l’Apropa Cultura han estat molt positius en aquest sentit i han ajudat a detectar les persones amb més dificultat d’accés a la cultura. Observa, però, que a l’hora d’implementar aquestes mesures, molt útils, cal establir uns criteris clars i rigorosos per evitar que se’n distorsioni la utilitat. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7165 Recorda que quan es va voler generalitzar l’accés a l’esport va haver-hi un desbordament i es van haver d’adoptar criteris per facilitar aquest accés. La Sra. Rovira expressa la convicció de la CUP que la cultura és una eina i un dret fonamental que dignifica el dia a dia de les persones. Considera que cal plantejar què s’entén per cultura i per accessibilitat universal a la cultura, i quines polítiques culturals i socials es duen a terme per pal·liar els efectes del sistema neoliberal i patriarcal, que expulsa una gran part de la població de l’accés als drets socials, com és la cultura, així com quines polítiques que no siguin neoliberals es duen a terme des de l’Ajuntament. Recorda que el seu grup opina que l’Administració ha de garantir i administrar els recursos públics treballant braç a braç amb la comunitat per gestionar de manera transparent aquests recursos, i creu en una gestió directa de l’Ajuntament dels espais culturals amb processos de presa de decisions per i per a la comunitat que siguin vinculants. Aposta, doncs, per la gestió comunitària de la cultura a cada barri i a cada àmbit en què es vulgui desenvolupar, duta a terme amb coherència i a partir de la reproducció dels valors ètics universals de cooperació i responsabilitat, i garantint l’accessibilitat del conjunt de veïnes. Planteja una transformació de la ciutat que permeti deixar de parlar de risc d’exclusió social com a concepte sociològic o econòmic a partir de la desarticulació de les polítiques neoliberals que els alimenten. Cal evitar que el gran programa de polítiques socials se centri a fomentar la caritat, i canviar el concepte de persones en risc d’exclusió social, extremadament paternalista, fent que la cultura sigui realment d’accés universal. Entén que cal desenvolupar polítiques valentes i no mesures caritatives per a les víctimes de les ferotges polítiques neoliberals, començant per la manca de qualitat d’ocupació que hi ha a Barcelona i que el mateix Ajuntament promou, com també promou, en molts casos, polítiques de desigualtat. Per les raons exposades, el seu grup s’hi abstindrà. El Sr. Collboni expressa el vot favorable del seu grup, que coincideix que l’accés a la cultura ha de ser universal i que les polítiques socials han d’incloure també la cultura. Observa que actualment la cultura ja és molt accessible, com demostra, per exemple, el fet que moltes de les activitats produïdes per l’Ajuntament siguin obertes i gratuïtes per a tots els ciutadans (festes populars, festivals literaris, festivals d’innovació, accés gratuït a museus les tardes del diumenge i el primer diumenge de cada mes, la Nit dels Museus, etc.) o l’existència d’equipaments culturals municipals de proximitat (centres cívics, biblioteques, etc.), que ofereixen activitats eminentment obertes i gratuïtes. Exposa que el 2015 es van fer més de 6.000 activitats als centres cívics amb 425.000 assistents, i que a les biblioteques més de 18.000 ciutadans de Barcelona que necessiten polítiques d’inclusió s’han beneficiat d’activitats d’alfabetització i d’altres tipus d’activitats de foment de la inclusió. Esmenta les biblioteques del Bon Pastor, Zona Nord, Ramon d’Alòs, Roquetes i Trinitat Vella, biblioteques que també duen a terme aquesta tasca d’inclusió. Subratlla que les polítiques culturals de la ciutat ja estan pensades perquè siguin obertes i universals, independentment de condicions socials, circumstàncies personals o capacitats físiques. Coincideix que a la ciutat hi ha tradició de programes de molt èxit, com l’Apropa Cultura, que ofereix una mitjana de 15.000 entrades gratuïtes l’any —entén que caldria fer extensiu el programa, actualment centrat en grans equipaments, al més d’un centenar d’equipaments de proximitat de la ciutat—, o el Quadern Cultura, adreçat a estudiants d’ESO. En darrer lloc, afirma que el Govern recull les mesures plantejades, i que vol introduir una clàusula en els contractes programa amb els grans equipaments, actualment molt focalitzats en programes educatius, perquè també es posi a disposició dels Serveis Socials de l’Ajuntament un percentatge d’entrades per reforçar les polítiques d’inclusió del Govern, cosa que requereix un treball conjunt. 7166 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 La Sra. Ortiz expressa el vot favorable del seu grup, que entén que la cultura és un dret social i té capacitat emancipadora i transformadora, i, sobretot, d’eliminar obstacles econòmics, d’accessibilitat i de qualsevol tipus, i que cal treballar per evitar l’exclusió de la cultura de qualsevol col·lectiu o persona. Explica que l’Àrea de Drets Socials treballa des d’una perspectiva global, no només econòmica, sinó també, per exemple, mitjançant l’IMD (salut mental, discapacitats, etc.). Considera que l’Apropa Cultura ha estat una revolució, perquè ha generat sinergies amb els equipaments culturals i amb les entitats socials i els serveis municipals, però entén que cal fer un pas més i regular per garantir l’accés universal a tots els equipaments i espectacles que reben fons públics, no limitar-se a posar a disposició algunes butaques en els espectacles que no s’omplin. Assenyala que l’Apropa Cultura ha estat la llavor d’un programa d’inclusió cultural que va començar amb l’Ajuntament però on també hi són la Generalitat i la Diputació de Barcelona, de manera que generar una sinergia de canvi regulador a escala de país permetria fer-hi un salt multiplicador. Entén que valdria molt la pena, més enllà d’opinar sobre de quina manera li agradaria a cadascú eliminar l’exclusió social, parlar amb les persones que han accedit a aquests equipaments, que creu que en deuen tenir una opinió molt positiva. Per acabar, afirma que cal modificar moltes coses. La Sra. Barceló agraeix les aportacions dels diferents grups. Entén que el Govern ha captat la idea que volia transmetre C’s: l’Apropa Cultura funciona —agraeix la bona xarxa cultural i d’apropament a les persones en risc d’exclusió social creada— i s’han dut a terme moltes iniciatives en la línia de la proposició, però cal anar un pas més enllà i aconseguir un programa més global, un pla d’inclusió cultural que no es basi únicament en els recursos, sinó que també aconsegueixi arribar a les persones que no coneixen la cultura perquè no s’hi han pogut apropar. Per això s’hi inclou Serveis Socials, que és qui detecta aquestes necessitats. Diu a la Sra. Rovira que quan es parla de risc d’exclusió social no es fa per etiquetar les persones, sinó perquè realment existeixen persones que per manca de recursos econòmics i per altres característiques de la seva situació no poden participar en activitats que altra gent sí que pot. Expressa el màxim respecte per aquestes persones, i subratlla que per estimar la cultura cal conèixer-la. El Sr. Ciurana explicita que el seu grup entén que el camí que cal seguir és reforçar els instruments amb la màxima coordinació amb equipaments, administracions i operadors culturals. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Collboni expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Puigcorbé expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda que en el termini de 3 mesos el Govern municipal, en coordinació amb l’ICUB i Drets Socials, presenti un conjunt de mesures que contribueixin decididament a garantir l’accés a la cultura a les persones en risc d’exclusió social. Entre aquestes mesures han de figurar iniciatives que proporcionin entrades a un preu assequible per assistir a les diferents activitats culturals de la nostra ciutat. Del Grup Municipal ERC: 6. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar el Govern municipal a: 1. Que el Govern municipal presenti, en el termini de 3 mesos, un mapa dels centres educatius que disposen d’espais aptes per a la pràctica esportiva a tota la ciutat. 2. Que el Govern municipal posi a disposició dels clubs i NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7167 les entitats els espais disponibles per a la pràctica esportiva en els centres educatius de la ciutat, amb criteris de proximitat i vinculació al territori. 3. Que el Govern municipal es comprometi amb el manteniment i l’adequació d’aquests espais per a la seva utilització. 4. Que el Govern municipal es comprometi a vetllar per la compatibilitat amb l’activitat lectiva dels centres educatius i afavoreixi el retorn social d’aquestes instal·lacions. El Sr. Puigcorbé observa que els diferents grups poden presumir afirmant que Catalunya és capdavantera en la pràctica esportiva i que Barcelona destaca a escala internacional en matèria esportiva, però han de ser conscients i admetre públicament que aquest prestigi i excel·lència esportius no estan en consonància amb la realitat de l’esport de base, un punt feble que requereix mesures urgents, que comencen amb el reconeixement social que la pràctica esportiva és un motor social de canvi importantíssim. Celebra que l’esport, a banda de créixer amb força sobretot en les vessants de negoci i espectacle, atiades per la seva pràctica omnipresència en tots els mitjans de comunicació, cada cop ocupi un lloc més destacable en la vida quotidiana dels ciutadans: l’esport creix com a activitat de lleure, de desenvolupament personal i comunitari, i com a factor de salut i motor de canvi individual, permet a les persones que l’incorporen a la seva quotidianitat gaudir d’una millor qualitat de vida. Subratlla que el valor de l’esport es multiplica exponencialment com a factor educatiu de treball en equip i com a fórmula tremendament eficaç d’integració i de cohesió social. Recorda que ERC ha presentat nombroses proposicions en la línia d’aquesta, per exemple les referents als patis oberts, i esmenta el prec acceptat a l’abril que demanava l’elaboració d’un mapa d’instal·lacions escolars aptes per a la pràctica esportiva. Subratlla que la ciutat pateix un dèficit d’instal·lacions esportives, i que la manca de pavellons coberts afecta tots els districtes de la ciutat, cosa que caldria solucionar urgentment. Esmenta el cas de Sant Andreu, un barri amb més de 60.000 persones que aviat es quedarà sense cap pavelló de titularitat pública pel tancament i posterior enderroc del poliesportiu Ignasi Iglesias. Comenta que mentre s’elabora un pla integral, cal aplicar un pla de xoc, que pot perdurar en el temps, ja que és una bona idea obrir les pistes i les instal·lacions esportives escolars a la pràctica esportiva de les entitats i de la ciutadania, especialment els caps de setmana, i proposa que siguin monitors provinents dels plans d’ocupació els qui dinamitzin activitats i treballin per la inclusió social, a fi de facilitar l’accés a la població infantil i juvenil dels seus barris perquè hi puguin dur a terme la necessària activitat física i esportiva en un espai condicionat amb aquest objectiu i sense els perills de la via pública. D’aquesta manera es contribuiria a proporcionar un tracte igualitari a tota la població, sempre que es procurés incloure en aquestes activitats els joves i infants que no practiquen habitualment cap esport en cap associació esportiva. A continuació, observa que posar a disposició dels clubs de base una sèrie d’instal·lacions i equipaments escolars permetrà la continuïtat o fins i tot la supervivència d’algunes d’aquestes entitats, i pot ajudar els clubs esportius de base a consolidar la població escolar en el moment més delicat, en què es produeix una reducció del nombre d’esportistes, que és quan fan el pas a la secundària. D’altra banda, la mesura beneficiaria els centres educatius en garantir-ne l’ús i el manteniment continuat en el temps (en molts casos els espais escolars tenen problemes per manca de manteniment municipal). Remarca que la proposició presentada, compartida amb entitats esportives escolars, associacions i ciutadania, pot esdevenir un important motor de canvi social si es fan tots els possibles per incorporar en els programes monitoritzats les persones nouvingudes a la ciutadania plena, fent servir l’activitat esportiva com a eina i vehicle de socialització i d’arrelament a l’entorn del país, dels quals ja són ciutadans de ple dret i que indiscutiblement els pertany. 7168 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Conclou que a l’esport, una activitat recreativa, lúdica, constructiva i saludable; una eina de creixement personal i d’integració social, i, en definitiva, un dret bàsic del ciutadà, s’ha de donar cabuda a tothom. La Sra. Fandos expressa el vot favorable del seu grup, que entén que hi ha mancances i que tot s’ha d’anar millorant. Explicita que si bé des del 1992, amb els Jocs Olímpics, han anat creixent els centres esportius municipals fins al punt que hi ha 180.000 persones abonades que utilitzen els centres esportius municipals i que hi ha 63 instal·lacions adscrites a l’Institut Barcelona Esports que donen servei a més de 540.000 persones usuàries cada any, el ritme de creixement d’instal·lacions no ha estat proporcional al ritme de creixement de les necessitats. Indica que CiU està totalment d’acord que cal fer un pas més i seguir treballant en la línia de crear instal·lacions, com s’ha fet els darrers anys, i coincideix que la instal·lació que més manca a la ciutat són els pavellons. Posa de manifest, però, que és absurd que mentre manquen pavellons i pistes, hi hagi moltes pistes d’escoles tancades. Observa que sovint hi ha la voluntat de les escoles d’obrir espais, però no saben qui hauria d’assumir la responsabilitat del manteniment, del qual hauria de fer-se càrrec el Govern municipal, com també hauria de fer-se càrrec de l’obertura i el tancament, tot mitjançant un pla global de ciutat que doni resposta a les necessitats i eviti les dificultats. Conclou que la proposició planteja una bona iniciativa que donarà resposta a una reclamació de les entitats i els clubs esportius. La Sra. Barceló expressa el vot favorable del seu grup, que troba sorprenent que no existeixi un mapa dels centres educatius de la ciutat amb els espais esportius de què disposen, mancança que atribueix a les diferents gestions. Considera que hi ha d’haver igualtat d’oportunitats en esport, educació i cultura, i, en aquest cas, tots els centres educatius, independentment del lloc on es trobin, han de tenir les mateixes oportunitats de fer esport, activitat que genera benestar físic, psicològic i social, i que permet aprendre valors mentre es gaudeix: els nens, d’una manera lúdica, poden aprendre a millorar l’autoestima, la tolerància a la frustració, evitar el sedentarisme, saber què és l’esforç, la socialització, etc. Per això, C’s sempre defensarà qualsevol mesura per millorar els equipaments esportius i l’accés a l’esport. Exposa que un 41,3% dels nens d’entre 0 i 9 anys pateixen obesitat al país, una dada alarmant sovint deguda als hàbits sedentaris i a la manca de pràctica esportiva, i que l’exercici moderat és una bona eina per prevenir malalties. Valora el fet que la pràctica esportiva en centres educatius i en instal·lacions esportives permeti un control, ja que es duu a terme amb monitors formats per poder practicar l’esport d’una manera adequada. D’altra banda, valora molt positivament la diversitat en els esports que s’ofereixen, diversitat a vegades no existent. Troba positiu que els espais esportius estiguin a disposició de clubs i entitats. Subratlla, però, que per evitar solapaments caldria fer un bon mapa d’equipaments municipals, tant dels centres educatius amb instal·lacions esportives com de la resta d’instal·lacions municipals. En darrer lloc, comenta que sempre que s’ofereix un espai per a la pràctica esportiva hi ha un retorn social. La Sra. Esteller expressa el vot favorable del seu grup, que entén que la proposició dóna resposta a una vella reivindicació i que cal resoldre dubtes pel que fa a qüestions com la vigilància dels patis que s’obriran o el cost de l’ús. Exposa que, d’acord amb la llei de la Generalitat de l’esport a Catalunya, un 61% de les pistes esportives de Catalunya estan a escoles, igual que un 75% de les sales per fer esport. Considera innecessari construir nous equipaments si es pot arribar a acords amb els que hi ha i redistribuir millor els recursos per facilitar l’accés a la pràctica esportiva. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7169 Entén que el mapa oferirà una visió de la realitat i permetrà veure quins recursos hi ha actualment, no només quins és necessari construir. D’altra banda, subratlla que cal una bona coordinació per assumir costos i trobar la manera d’aconseguir que escoles que no són del Consorci es beneficiïn d’acords i vegin la necessitat d’obrir les instal·lacions. La Sra. Rovira manifesta el vot favorable del seu grup, que entén l’activitat esportiva com a font de salut, oci i relacions socials i com a espai on desenvolupar actituds de cooperació, en contra dels valors de competitivitat hegemònics. Troba necessari que es faci un mapeig de la situació actual que permeti garantir l’obertura de les instal·lacions dels centres per poder fer-ne ús fora de l’horari escolar. Per a això, caldria arribar a acords amb tots els centres de Barcelona perquè cedissin equipaments per organitzar-hi cursos i activitats. També considera important fer visible i fomentar l’esport femení tant amateur com federat, especialment en sectors molt masculinitzats, per la qual cosa resulta estratègic impulsar programes dirigits especialment a joves. Observa, però, que caldria desenvolupar i dinamitzar la pràctica esportiva també fora dels centres educatius i, per tant, oferir classes obertes i gratuïtes en els parcs de la ciutat, sobretot dirigides a la gent gran i a les persones que no estan acostumades a fer esport, perquè la mesura arribés també a aquests segments de la població. D’altra banda, considera imprescindible tendir a posar fi a la contractació d’empreses de serveis per a la gestió del conjunt d’equipaments, i augmentar la contractació directa a través de les borses de treball, sobretot entre el conjunt del professorat esportiu que treballa en condicions de precarietat. Subratlla que aquest és un dels requisits fonamentals per avançar cap a uns recursos que siguin realment universals i que generin llocs de treball de qualitat i una millora en la prestació dels serveis per al conjunt de veïnes. La Sra. Andrés expressa el vot favorable del seu grup, que es basa en les raons que exposarà el Sr. Essomba. La Sra. Ortiz cedeix la paraula al comissionat d’Educació. El Sr. Essomba afirma que la proposició està en plena sintonia amb la mesura de govern sobre el projecte educatiu de ciutat presentada al febrer, en la qual s’explicitava que calia avançar en política educativa i passar d’una perspectiva de centre escolar a una perspectiva de centre educatiu, d’equipament que no només acull un projecte escolar, sinó que també té capacitat per donar resposta a les necessitats educatives, culturals, formatives i esportives del seu entorn. Observa, però, que seria estrany donar suport a la creació d’un mapa que ja s’està elaborant, com en aquest cas, i que és tècnicament difícil plantejar que sigui el Govern municipal qui realitzi un procés en el qual ha d’existir un concurs dels centres, des de la seva autonomia. D’altra banda, també hi ha dificultats tècniques relacionades amb les modalitats d’assegurances que caldria incorporar per tal d’obrir els patis, o amb consergeria i obertura i tancament de centres, partides consignades en els pressupostos del 2017, que ara estan en fase de negociació. Per aquestes raons, el Govern va plantejar la transacció dels punts 1 i 2, el redactat final dels quals troba més encertat, ja que veu factible generar un pla de xoc al llarg del 2017. Subratlla el compromís del Govern per treballar-hi per desenvolupar-lo. El Sr. Puigcorbé agraeix el suport i l’esperit constructiu de tots els grups, així com la transacció del Govern, que esperen que permeti que l’activitat proposada arrenqui abans del setembre del 2017, i mostra l’acord del seu grup amb la proposta de la CUP d’obrir la mesura a parcs de la ciutat. La Sra. Ortiz cedeix la paraula al comissionat. 7170 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 El Sr. Essomba subratlla que el programa de patis oberts existent —n’hi ha més de 70 a tota la ciutat— ja va en la línia de la proposició i actualment està en fase de creixement, i adopta una dimensió comunitària, ja que es treballa com encaixar l’activitat esportiva en el conjunt de l’oferta educativa del territori. El Sr. Puigcorbé recorda que els patis oberts van ser precisament un prec d’ERC. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Puigcorbé expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar el Govern municipal a: 1.- Dins del primer semestre del 2017, i en el marc del MIEM (Mapa d’instal·lacions d’esports municipal) que està elaborant el Govern municipal es presenti una relació dels centres educatius susceptibles de ser utilitzats per a la pràctica esportiva dels clubs de la ciutat. 2.- Que el Govern municipal es comprometi amb el manteniment i l’adequació d’aquests espais públics per a la seva utilització i gaudi ple per part de centres educatius, clubs, entitats esportives i ciutadania. 3.- Que el Govern municipal es comprometi a vetllar per la compatibilitat amb l’activitat lectiva, i principal, dels centres educatius alhora que vetlli per fer rendible pel retorn social les instal·lacions aptes per a l’ús esportiu als centres. Del Grup Municipal PP: 7. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: - Instar la Generalitat de Catalunya a la posada en funcionament de la residència per a gent gran i centre de dia Mercat del Guinardó, l’inici de les obres de les residències i centres de dia Can Ferrero II, Benavent, Pere Virgili i Casernes de Sant Andreu. - Instar el Govern municipal a localitzar i cedir els terrenys a la Generalitat de Catalunya per a la construcció de les residències i centres de dia per a gent gran previstes als solars dels carrers Empordà i Viladomat-Illa Skoda, previstes al Conveni d’equipaments 2005-2007, desestimades per ser solars on no és possible la seva construcció. La Sra. Esteller enuncia la proposició, motivada pel dèficit de places per a persones grans que té Barcelona, on hi ha 345.000 persones de més de 65 anys (21% de la població) i només 5.537 places públiques (amb finançament públic, no necessàriament de titularitat pública). Exposa que hi ha 5.919 persones en llista d’espera per accedir a una plaça d’una residència i unes 300 en espera per accedir a una plaça de centre de dia (n’hi ha 1.562), i que de les deu residències previstes en el pla d’equipaments del 2005 (1.200 places), onze anys després només n’hi ha tres en funcionament. Indica que una de les set que falten (residència i centre de dia del Mercat del Guinardó) està construïda, però no està en funcionament. Indica que el Pla preveia també deu centres de dia (320 places), dels quals encara hi ha set (241 places) pendents de construir. Reconeix que l’Ajuntament ha complert bona part del seu compromís, ja que ha cedit quatre solars a la Generalitat perquè hi construeixi quatre residències (la residència amb centre de dia Can Ferrero, al carrer Energia; la del carrer Benavent, molt reivindicada pels veïns de les Corts; Pere Virgili, i les Casernes de Sant Andreu), i en dos casos més va cedir els solar però no eren idonis, de manera que n’ha de buscar d’altres (Viladomat-Illa Skoda i carrer Empordà), i subratlla que ara cal instar la Generalitat perquè construeixi els equipaments pendents, tan necessaris. La Sra. Fandos coincideix que la Generalitat ha de construir més residències, però troba sorprenent que aquesta proposició la presenti el PP, tenint en compte els incompliments de finançament del Govern de Madrid al llarg de molts anys. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7171 Subratlla que el 2013 la Generalitat aportava el 83% per a la Llei de dependència, i que l’any 2015, d’acord amb les declaracions de la consellera Munté, els incompliments del Govern central pel que fa a la Llei de dependència dels tres darrers anys ascendien a 240 milions, import amb el qual s’haurien pogut incrementar 13.000 places residencials en aquell moment (actualment se n’haurien pogut fer 20.000). Observa que el Grup del PP hauria d’haver inclòs en la proposició un tercer punt en què es demanés que l’Estat pagués els diners que deu a la Generalitat perquè es puguin construir aquestes residències. Amb el redactat de la proposició, però, el Grup de CiU no hi pot votar a favor; un cop hagi sentit les diferents intervencions, decidirà si el vot és contrari o d’abstenció. El Sr. Blanco considera que la Sra. Fandos sembla que hagi parlat com a portaveu del Govern de la Generalitat més que com a regidora de l’Ajuntament de Barcelona. No troba adient que es facin servir temes molt importants sobre els serveis socials de l’Ajuntament per no assumir responsabilitats i fer-les recaure només sobre altres institucions. Entén que el que s’ha de fer a l’Ajuntament és, sobretot, debatre sobre què poden fer els grups municipals per resoldre els problemes dels ciutadans. Coincideix, però, que si l’Ajuntament té acords amb la Generalitat i aquesta incompleix, l’Ajuntament ha de reclamar aquest compliment. Per això, valora positivament la proposició, atès que hi ha gairebé 6.000 persones en llista d’espera per a un centre geriàtric, i 2.100 en centres provisionals en espera d’un trasllat, un problema greu al qual l’Ajuntament ha de donar resposta. Explicita que l’Ajuntament ha d’instar la Generalitat a complir els compromisos adquirits i, d’altra banda, cercar i proposar als districtes solars alternatius per als dos centres per als quals va trobar solars però no eren adients. La Sra. Capdevila considera que amb la presentació d’aquesta proposició el PP fa demagògia i actua de mala fe. Assenyala que l’assignació de l’Estat a programes socials a Catalunya va patir una reducció del 88,2% en el període 2011-2015, i en el sistema de dependència, l’aportació de l’Estat el 2015 va ser del 18%, mentre que l’aportació de la Generalitat va ser del 82% restant, un infrafinançament de l’Estat accentuat des del 2011, any en què va començar a governar el PP, que incompleix la legislació, que estableix la necessitat de finançar els serveis i les prestacions a parts iguals. D’altra banda, indica que onze dels setze programes socials cofinançats per l’Estat espanyol han estat suprimits o han quedat sense dotació pressupostària, i un d’ells és el Pla d’acció per a persones grans, que inclou els centres de dia, les residències i els apartaments tutelats de gent gran. Subratlla que és sorprenent que el PP gosi proposar que s’insti la Generalitat a posar en marxa uns equipaments que el seu mateix grup, mitjançant el Govern de Madrid, ha impedit perquè els ha deixat sense dotació pressupostària. Entén que l’Ajuntament cedirà els terrenys corresponents tan bon punt hi hagi pressupost per fer-ho, i observa que en el cas de l’interior d’illa Skoda, al carrer Viladomat, el solar fa temps que està cedit a la Generalitat, i la residència del Mercat del Guinardó s’inaugurarà el 6 de desembre. Està d’acord que la manca d’aquests equipaments perjudica greument les persones grans de la ciutat, però demana al PP que reflexioni sobre per què no s’han pogut enllestir. Per les raons exposades, votarà en contra de la proposició. La Sra. Rovira comenta que la CUP fa temps que reivindica la creació de residències i places públiques per a gent gran en els diferents districtes, però d’acord amb un model que dista molt del que recull el Conveni i del que defensa el PP. En primer lloc, el Conveni ha quedat obsolet: caldria fer-ne un de nou ajustat a la realitat actual, amb un context social, econòmic i d’equipaments diferent del que hi havia fa deu anys, que prioritzés els barris amb més mancances, població, problemes de mobilitat i grau d’envelliment. 7172 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 En segon lloc, si s’apliqués el Conveni, un 30% dels equipaments no serien de titularitat pública, sinó promoguts a través d’entitats privades: l’Ajuntament facilitaria els drets de superfície, la Generalitat cooperaria amb el finançament de la construcció dels equipaments i l’empresa privada s’emportaria els beneficis, tot un exemple de l’economia neoliberal, de com els recursos públics es posen al servei de mans privades per a la seva explotació. A continuació, assenyala que la residència i centre de dia del Mercat del Guinardó és de gestió privada, externalitzada, model totalment contrari al que defensa la CUP, que aposta per la creació d’equipaments i places de titularitat i de gestió íntegrament públiques, sense subcontractació de serveis fixos. Per acabar, qualifica de cínica l’actitud del PP, el partit que més misèria i precarietat genera en la classe treballadora i que vol utilitzar les necessitats de les persones per afavorir negocis privats. La Sra. Andrés també mostra sorpresa davant la presentació d’aquesta proposició per part del PP, quan la política duta a terme pel Govern de l’Estat dificulta la creació d’aquests equipaments per a les persones grans. Indica que posicionarà el vot després de sentir la segona intervenció de la Sra. Esteller, perquè seria irresponsable cedir solars per construir-hi residències sense saber quan ni com es construiran, i hipotecar solars que poden estar destinats a altres necessitats. Per això, pregunta com col·laborarà el Govern de l’Estat per fer realitat aquest projecte per tal que l’Ajuntament posi a disposició el que és de tots i totes per pal·liar una necessitat enorme que té la ciutat. La Sra. Ortiz explica que el Govern va fer arribar una esmena al grup proposant però no va ser acceptada, cosa que la sobta. El Govern comentava que compartia la necessitat d’instar la Generalitat a complir el Conveni, però que no tenia sentit cedir més solars si n’hi ha quatre de disponibles i la Generalitat no hi està construint, de manera que el Govern acceptava posar els solars a disposició de la Generalitat si s’iniciaven els projectes de construcció. Afirma que ni el Govern de l’Estat ni el Govern de la Generalitat han complert amb Barcelona, el territori amb menys ràtio de cobertura de places residencials per a gent gran de tot Catalunya, i subratlla que sense la construcció de residències, no pot haver-hi servei públic: després es pot adjudicar o internalitzar el servei, però si no es construeix, no hi ha servei públic. Entén que tothom intenta culpabilitzar els altres, quan tothom incompleix. Indica que el Govern municipal defensa que hi hagi inversió i insta la Generalitat a complir el Pla d’equipaments, perquè és urgent ampliar les places residencials, i demana a tots els grups que, a banda d’indignar-se davant l’actuació del PP, que pot coincidir que és cínica i hipòcrita, sumin per Barcelona, per defensar les places residencials que hi ha pendents. La Sra. Esteller observa que sembla que les regidores de l’Ajuntament de Barcelona no parlin com a tals sinó com a defensores de la Generalitat, i lamenta que no defensin els interessos de les més de 5.000 persones que hi ha en llista d’espera per accedir a una plaça pública a la ciutat i, en canvi, es dediquin a justificar la inacció de la Generalitat. Assegura que l’Estat paga el que li correspon a la Generalitat, i que el problema és que el model de finançament, que es va pactar amb el Sr. Zapatero, és insuficient i erroni. Entén que cal millorar-lo —el PP hi va votar en contra—, però insisteix que l’Estat l’està complint. Afirma que sovint es facilita una informació parcial, interessada i manipulada del Govern de la Generalitat, i demana a la resta de grups que s’informin bé i que no facin servir les excuses de sempre. Subratlla que, d’acord amb l’informe del Tribunal de Comptes del 2014, l’Estat paga íntegrament la dependència a Catalunya, i és competència exclusiva de la Generalitat a través del seu pressupost pagar les residències. Subratlla que quan el PP va arribar al Govern de l’Estat, va haver de pagar 1.000 milions d’euros en dependència del deute contret pel PSC, que feia coses però no pagava. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7173 En darrer lloc, insisteix que cal donar compliment a un conveni de fa onze anys i construir les residències que manquen, i explica que no s’ha acceptat l’esmena perquè l’únic que es demana és que s’insti la Generalitat a construir les residències que ja tenen solar cedit, i que l’Ajuntament cerqui i posi a disposició solars per a les altres dues. La Sra. Fandos observa, en primer lloc, que el PP mira els números d’una manera i CiU d’una altra. En segon lloc, diu a la Sra. Ortiz que no vulgui donar lliçons en aquest tema, perquè el Conveni s’hauria d’haver aplicat en el període 2005-2007, amb el govern tripartit a la Generalitat i a l’Ajuntament, però en els anys de govern tripartit no es va construir cap residència: totes les que s’han construït s’han construït en èpoques posteriors, amb el govern de CiU, i ara es continua conjuntament amb ERC. Subratlla que quan governava el tripartit, èpoques en què no hi havia crisi econòmica, aquest es dedicava a signar convenis i a penjar-se medalles, però no va construir cap residència. Per acabar, manifesta l’abstenció del seu grup. El Sr. Blanco observa que la Generalitat hauria de tenir més presència a Madrid, i assistir quan hi ha una reunió amb la resta de comunitats autònomes per debatre sobre el finançament, cosa que darrerament no fa, perquè prefereix instal·lar-se en el victimisme. Subratlla que l’Ajuntament ha de reclamar a la Generalitat, l’administració més propera, i alhora la Generalitat ha de reclamar al Govern espanyol el finançament necessari. La Sra. Capdevila diu a la Sra. Esteller que fa molts anys que defensa els interessos dels barcelonins i les barcelonines, primer ho va fer al carrer i ara a l’Ajuntament. La Sra. Andrés observa que tant l’Estat com la Generalitat i l’Ajuntament tenen deures pendents, però diu a la Sra. Fandos que no és veritat que durant els governs tripartits no es construís cap residència. N’esmenta la de Via Favència- Molí, que CiU va tenir tancada fins fa ben poc. A continuació, expressa l’abstenció del seu grup, i comenta que també és necessària la implicació de l’Estat per tirar endavant aquestes polítiques: més enllà de deixar buit el fons de reserva de les pensions, cal que aposti per la gent gran, la cuidi i faciliti la construcció de residències. La Sra. Ortiz puntualitza que en el període 2005-2007 no es van construir vuit residències —tothom sap quant costa construir—, però sí que se’n van deixar les bases i algunes es van inaugurar just després. Entén que tots coincideixen que Barcelona necessita la inversió de la Generalitat en residències per a gent gran, i no troba adient que els grups es dediquin a culpabilitzar els altres i a posar excuses. Demana la responsabilitat de tothom. D’altra banda, diu a la Sra. Esteller que no ha mostrat cap voluntat d’acord, ja que ha rebutjat una esmena del Govern que respectava la part del text que demanava instar la Generalitat a construir les quatre residències que ja disposen de solar, i simplement proposava no continuar cedint solars si havien de quedar buits per no tenir projectes de construcció. Per això, el seu grup s’hi abstindrà. La Sra. Ortiz expressa l’abstenció de BC, la Sra. Andrés expressa l’abstenció del PSC, la Sra. Fandos expressa l’abstenció de CiU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Capdevila expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. Es rebutja. Del Grup Municipal CUP: 8. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Que el Govern municipal vetlli per garantir l’art al carrer com a forma de llibertat d’expressió amb 7174 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 totes les seves expressions. 2. Reconèixer i garantir en els seus marcs reguladors de l’espai, l’art al carrer com a ús comú general; explicitant-lo en els marcs necessaris. 3. Garantir la participació d’artistes i veïns en l’elaboració de les normatives que els afectin, apostant per l’autogestió dels seus espais. La Sra. Rovira enuncia la proposició, plantejada conjuntament amb la Plataforma d’Artistes de Carrer, que fa molt temps que reivindica les necessitats dels artistes, amb la voluntat que l’espai pugui ser utilitzat perquè els artistes s’expressin com creguin oportú, sempre amb convivència amb el conjunt de veïns i veïnes de la ciutat. Assenyala que l’art al carrer és una realitat en la majoria de ciutats del món, i que històricament l’espai públic ha estat el lloc primordial de trobada i, per tant, d’exercici de la llibertat d’expressió i de l’activitat artística. Subratlla que quan els artistes (músics, ballarins, actors, acròbates, titellaires o pintors) actuen a la via pública, comparteixen gratuïtament la seva activitat creativa, dinamitzen els carrers, enriqueixen culturalment el veïnat, revitalitzen l’activitat dels comerços i fomenten les relacions i connexions entre ciutadans de manera espontània, transversal i horitzontal, amb l’apoderament que això representa. Remarca també que actualment a Barcelona la cultura que alguns anomenen «de segona» és de base tremendament fràgil i precària, que la col·laboració econòmica dels vianants a aquestes activitats es fa de forma espontània, voluntària i personal, com una forma de fomentar la cultura de base fora de línies de subvencions públiques, i que molts dels artistes no ho fan per tenir una retribució econòmica, sinó per arribar a la gent. Tot plegat, fa que els artistes mereixin un reconeixement i puguin exercir aquest dret a l’espai. D’altra banda, entén que les actuacions de l’Ajuntament en aquest àmbit han d’anar acompanyades d’una pedagogia que fomenti la tolerància i el respecte entre artistes i veïnes, que han de visualitzar la riquesa immaterial que genera aquest art al carrer i la necessitat de percebre-la com un bé comú. En darrer lloc, observa que les normatives i les ordenances actuals referents a l’espai públic són punitives, limiten l’ús de l’espai públic i, per tant, caldria iniciar noves maneres de regular l’espai, que provinguin sobretot de les persones que l’utilitzen. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable del seu grup, que entén que la proposició és benintencionada i vol promoure la cultura, en aquest cas l’art al carrer. Observa, però, que més enllà de la formulació teòrica, en què entén que tots coincideixen, cal tenir en compte les dificultats d’equilibrar els diferents interessos que conviuen a l’espai públic: el Govern ha de ser capaç de trobar el punt mitjà que garanteixi l’expressió d’activitats culturals al carrer alhora que el funcionament ordinari de la ciutat. Esmenta experiències anteriors de limitació d’espais concrets per fer-hi expressions artístiques i experiències d’autogestió d’espais, com ara els espais per a l’art dels grafits del carrer Almogàvers duta a terme el mandat anterior amb entitats del sector que gestionaven el seu propi espai. Insisteix que cal regular, concretar espais, horaris, manera d’actuar, etc., per evitar la privatització de l’espai públic. La Sra. Barceló comença la intervenció assenyalant que C’s respecta l’art en espais oberts i en espais tancats, i que l’expressió de l’art al carrer s’ha de garantir i hi ha d’haver un control i uns marcs reguladors. No està d’acord que, com s’afirma als antecedents de la proposició, l’expressió de l’art al carrer sigui majoritària, però considera que cal respectar els artistes que hi exposen la seva obra. Tampoc no està d’acord que l’art al carrer sempre sigui garantia democràtica. Esmenta els imperis persa i romà i les polis gregues, amb molt d’art al carrer i estructures arquitectòniques molt grans que no eren garantia de democràcia. Lamenta que es defensi el caràcter gratuït de l’art al carrer, quan sempre caldria garantir les condicions laborals i lluitar contra la precarietat laboral, en aquest cas NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7175 del món de la cultura, i entén que caldria treballar per l’estatut de l’artista i del creador. Per acabar, observa que la proposició no distingeix entre llibertat d’expressió i art, quan no tota llibertat d’expressió implica art, i mostra una il·lustració a la Sra. Rovira perquè en la següent intervenció li digui si li sembla que això és art i ha d’estar a la via pública. El Sr. Puigcorbé manifesta que amb la recuperació d’ajuntaments democràtics, les activitats artístiques, especialment el teatre i la música, van humanitzar els espais públics de viles i ciutats del país. A Barcelona concretament, la presència de l’art als carrers i places n’ha esdevingut un dels trets característics i ha donat lloc a personatges entranyables que formen part de la memòria col·lectiva, com ara el mític Ocaña, del 1976, o Bernardo Cortés Palomino, el poeta de la Barceloneta. Comenta que alguns artistes utilitzen el carrer com a espai natural d’expressió, però que la majoria són persones amb talent que desenvolupa la seva carrera actuant a la via pública en espera d’una oportunitat que els permeti entrar de forma estable als circuits professionals. Alguns fins i tot han arribat a assolir fama mundial, per exemple els Comediants i el Tricicle, que va començar a la plaça del Pi. En qualsevol cas, el carrer proporciona als artistes l’ocasió de mantenir un contacte quotidià amb el públic, perfeccionar-se tècnicament i guanyar uns diners, tot i que, malauradament, per a alguns artistes professionals és l’única manera de sobreviure. Assenyala que les manifestacions artístiques al carrer són sovint expressió de tendències més innovadores, alternatives i populars, i són un indicador de vitalitat cultural, com ho demostren ciutats culturalment dinàmiques arreu del món com Nova York, Londres, París o Barcelona: l’art al carrer és un fenomen d’abast global que estimula la creativitat local. Posa de manifest que a Barcelona el boom turístic de les darreres dècades ha tingut una incidència clara en l’activitat artística desenvolupada al carrer: l’arribada d’artistes d’arreu del món ha fet augmentar la riquesa i els intercanvis de creadors, però també ha incrementat la pressió sobre l’ocupació de la via pública, fet que ha produït un efecte de saturació, especialment a Ciutat Vella —les escultures humanes de la Rambla en són un bon exemple. Indica que l’ús cada cop més intensiu de determinats espais públics ha provocat un increment de les queixes veïnals i tensions entre els mateixos artistes, i recorda que des del 2007, a través del projecte «Música al carrer», una normativa municipal estableix les condicions que han de complir els músics per tocar a la via pública (horari, durada, ubicació, potència de so, codi de conducta, etc.), i a partir del 2012 l’Ajuntament determina el nombre d’estàtues humanes permès a la Rambla i els requisits que han de complir. Observa, però, que tot marc regulador requereix una adaptació constant a la realitat sempre canviant de la ciutat, i és imprescindible que aquesta adequació normativa es faci amb la participació dels veïns i les veïnes, i sobretot dels artistes. A continuació, expressa el vot favorable del seu grup, i explica que en el magnífic espectacle de la Cubana actualment en cartell, un suposat espectador demana als artistes que tornin al carrer i el Santi Millán respon que al carrer ja no podrien fer el que feien, cosa que demostra que la normativa ha ofegat moltes coses que es feien als anys vuitanta. Explicita que cal garantir tant el descans dels veïns i les veïnes com l’expressió artística. La Sra. Esteller indica que l’art al carrer, que és necessari, ja està regulat i és necessari que ho estigui, atès que no hi ha drets absoluts per part de ningú, sinó una convivència de drets i d’interessos, com ara el descans dels veïns i l’ordre. Posa de manifest que en ocasions l’art es pot expressar via grafits que deteriorin mobiliari públic o béns privats, de manera que cal posar límits, i assenyala que manifestarà el seu vot després d’escoltar el Govern. El Sr. Collboni expressa el vot favorable del seu grup, i comenta que la capacitat creativa d’una ciutat té molt a veure amb les possibilitats que aquesta creativitat s’expressi al carrer. 7176 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Indica que pensava explicar la mateixa anècdota que ha explicat el Sr. Puigcorbé sobre l’espectacle de la Cubana, ja que provoca una reflexió que a l’àmbit creatiu es fa sovint. Explicita que en els darrers trenta anys ha canviat tant la cultura com la permissivitat i la tolerància social, i comenta que la ciutat ja ha experimentat la cogestió amb èxit. Recorda que la mateixa Carta municipal recull la gestió cívica com una fórmula de participació dels creadors en la gestió d’equipaments, que s’ha de desenvolupar. Coincideix que les normatives han d’evolucionar i adaptar-se a les noves realitats, i aclareix que autogestió no significa absència de normes, sinó l’existència d’una regulació acordada per tots els actors i tots els creadors de cultura. Esmenta el cas de la música al carrer: l’ICUB ha estat treballant durant molts anys amb aquests col·lectius i ara s’està parlant d’una regulació que podria dir-se que és autogestionada, ja que també està participada pels creadors, però hi ha unes normes que s’estan acordant (proves d’accés com les que es duen a terme amb els col·lectius de músics del metro per assegurar la qualitat de les propostes, espais municipals on el col·lectiu de músics al carrer puguin dur a terme les seves gestions, personal d’intermediació que els ajudi a avançar cap a l’autogestió dels espais públics on puguin actuar, etc.). Entén que aquesta experiència de cogestió amb els músics al carrer tindrà èxit i és possible desenvolupar-la amb els criteris plantejats per la proposició. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable del seu grup. La Sra. Rovira agraeix els vots favorables, i comenta que entén que els matisos expressats signifiquen que cal continuar treballant per garantir que els artistes al carrer tinguin unes condicions dignes per treballar, o bé per fer art i ser creatius a l’espai públic, un espai que és de tots i totes. Diu a la Sra. Esteller, que ha esmentat el descans dels veïns i l’ordre, que espera que aquest discurs també l’apliqui pel que fa al turisme, cosa que no es fa actualment, i diu a la Sra. Barceló que considera que la il·lustració que li ha mostrat és llibertat d’expressió, com ho és cremar fotos del rei, i comenta que tothom en algun moment ha expressat les inquietuds i la confrontació actuals, i que si cal pintar murs o cremar fotos, es farà. La Sra. Barceló respon a la Sra. Rovira que no tot s’hi val, ni en l’art, ni en el pensament lliure, ni a la vida, i que cal respectar els límits establerts per la Constitució, i li demana que no faci generalitzacions, ja que ella per exemple mai no ha cremat fotos de ningú. Subratlla que C’s defensa el suport als artistes, tant al carrer com a les instal·lacions municipals, i la lluita contra la precarietat laboral, però no comparteix el concepte de cultura de la CUP, que entén que la llibertat d’expressió i la llibertat artística no han de tenir límits i poden vulnerar l’article 20 de la Constitució. Per acabar, mostra una imatge de la proposta d’Itaka de persianes, feta per Tot Raval, que sí que considera art, a diferència de les manifestacions que incitin a l’odi i a la violència, i expressa l’abstenció del seu grup. La Sra. Esteller indica que pensava abstenir-s’hi però que després de la darrera intervenció de la Sra. Rovira, hi votarà en contra, ja que les seves proposicions sempre busquen l’enfrontament permanent i estan impregnades pel seu pensament totalitari, i per una actitud d’intolerància que fa que només doni força als que pensen com ells o als que fan el que ells consideren normal i adequat, cosa que al final genera incivisme i manca de convivència a l’espai públic. Assegura que aquest és l’esperit de la proposició, encara que la Sra. Rovira de vegades el camufli molt bé amb bones paraules, i insisteix que la CUP pretén imposar als altres el que vol el seu partit, encara que això provoqui malestar, problemes de convivència i invasió d’espais, tot en nom de la llibertat d’expressió sense límits. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7177 La Sra. Rovira respon que si l’ha volgut acusar de ser intolerant davant dels que roben diners públics i dels que no deixen decidir democràticament el futur d’un país, sens dubte té raó. La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Collboni expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa l’abstenció de C’s, el Sr. Puigcorbé expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal CiU: 9. Que la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insti el Govern municipal per tal que prorrogui durant dos cursos més l’impuls a la formació professional per millorar la formació i l’ocupabilitat dels joves, mantenint i aplicant els acords previs existents perquè alumnes d’FP puguin fer les seves pràctiques en dependències i serveis municipals de l’Ajuntament de Barcelona, instituts o empreses municipals, o en empreses o institucions públiques i privades que gestionen serveis municipals, tot instaurant el sistema pertinent d’avaluació del projecte. El Sr. Ardanuy recorda que el 2011 es va desenvolupar el Pla estratègic de l’FP, impulsat per la Fundació Barcelona FP; el 2013 es va desenvolupar com a prova pilot un projecte de formació professional dual a les escoles bressol de Barcelona, i el 2014 es va impulsar un pla de formació professional dual per a dos cursos (2014-2015 i 2015-2016), per incorporar 500 estudiants de formació professional d’11 instituts de formació professional de la ciutat a unitats i empreses al voltant de l’Ajuntament de Barcelona, pla que aquest prec demana que continuï dos cursos més. Enuncia el prec i, tot seguit, observa que l’Ajuntament de Barcelona hauria de ser pioner en l’àmbit de la formació professional dual i liderar aquest canvi, mitjançant una actuació que podria esdevenir un impuls per a l’àrea metropolitana pel que fa a aquest tipus de polítiques. La Sra. Ortiz cedeix la paraula al comissionat d’Educació. El Sr. Essomba expressa la satisfacció del Govern municipal per la presentació d’aquest prec, i afirma que la formació professional és una prioritat per al Govern, com demostren el Pla d’actuació municipal de l’actual mandat i diferents actuacions impulsades pel Comissionat d’Educació i Universitats: en el marc del Consorci d’Educació, a través del projecte «Espais professionalitzadors»; en el marc de l’Institut Municipal d’Educació, amb l’impuls d’una mesura vinculada amb les escoles de segona oportunitat; en el marc de la Fundació BCN Formació Professional; a través de la Xarxa FP, que permet mobilitat d’estudiants d’FP entre 23 ciutats, i en el marc del conveni Ajuntament-Generalitat que, amb un valor estimat de més de 672.000 euros, dóna l’oportunitat a 500 estudiants de formar part del projecte de qualitat i d’èxit en la formació professional, el de la formació dual. Explicita que el prec s’accepta, i que no fer-ho perjudicaria les persones que en aquests moments estan fent el primer curs, i posa de manifest que els processos d’avaluació han evidenciat la satisfacció de totes les parts, cosa que demostra la qualitat de la formació, si bé sempre es pot millorar. El Sr. Ardanuy agraeix l’acceptació del prec i comenta que diverses línies de treball esmentades pel comissionat estaven estructurades al voltant del Pla estratègic de la formació professional de Barcelona 2011-2015, de manera que entén que aquesta ha de poder ser una mesura que s’incorpori en el futur pla estratègic de la formació professional de l’Ajuntament. D’altra banda, demana que 7178 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 no es deixi de tenir en compte la visió d’innovació i de prospectiva de l’Ajuntament de Barcelona respecte a l’impuls de la formació professional. La Sra. Andrés cedeix la paraula al comissionat d’Educació. El Sr. Essomba assenyala que una altra de les línies complementàries serà incrementar el programa també quantitativament, no només pel que fa a l’FP dual, sinó també a l’oferta de places públiques d’FP, de les quals hi ha un dèficit molt important al municipi. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal C’s: 10. La realització d’una campanya de sensibilització orientada als adolescents i a persones de referència (família, monitors, professors) amb la finalitat de preveure el consum d’alcohol entre els menors. Aquesta campanya ha d’incloure la formació d’un equip de joves que actuïn de manera preventiva amb altres joves en les zones de consum d’alcohol utilitzant d’aquesta manera un model piramidal de prevenció. La Sra. Barceló enuncia el prec, i exposa que l’informe ESTUDES de la Generalitat indica que l’alcohol és la substància més consumida pels estudiants d’entre 14 i 18 anys, que l’edat mitjana d’inici de consum d’alcohol és 13,8 anys, que més del 60% dels joves consumeix durant el cap de setmana, i gairebé un 57% dels joves diu que ha fet botellón l’últim any. D’altra banda, la Universitat de Barcelona parla del risc de la pràctica del botellón i proposa el disseny de programes específics per abordar aquesta problemàtica. La Sra. Andrés cedeix la paraula a la comissionada de Salut. La Sra. Tarafa agraeix el prec, referent a un tema important. Explica que actualment s’està avaluant l’anterior Pla de drogues, avaluació que finalitzarà al desembre, i recorda els quatre grans blocs de programes de drogues que ja es duen a terme a Barcelona: un programa dirigit a 70 escoles de secundària (un 30% del total) que inclou programes preventius sobre alcohol i cànnabis; programes de prevenció i promoció de l’oci saludable com ara «Sortim a Barcelona», en format campanyes; el programa «Parlem», que s’adreça a pares, mares, monitors i tutors i, per tant, aborda el tema més enllà del consumidor, i els programes de salut als barris i el Pla de barris, en què el 36% dels programes tenen a veure amb la prevenció i campanyes i programes d’alcohol. Observa que l’avaluació que s’està duent a terme permetrà decidir quins programes cal ampliar, quins programes i campanyes nous s’han de crear, etc., de manera que fins que no tingui aquesta avaluació, el Govern no es pot comprometre a fer cap programa més, per la qual cosa no pot acceptar el prec. Assegura, però, que tindrà en compte la petició i la portarà a la Taula de Drogues. La Sra. Barceló assenyala que esperaran els resultats de l’avaluació, i lamenta que fins ara no s’hagi presentat una proposta com la que recull la proposició, un sistema de prevenció piramidal que aprofiti la proximitat entre els joves per facilitar l’orientació, el seguiment i l’acompanyament. Subratlla que cal treballar per evitar successos com el de la nena de dotze anys que va morir a causa de la ingesta d’alcohol en un botellón. D’altra banda, entén que els programes de prevenció sovint es limiten a xerrades esporàdiques, quan la prevenció hauria de ser global al llarg de tota l’etapa escolar i adreçar-se tant a nens i adolescents com a l’entorn (famílies, monitors i professors). La Sra. Ortiz cedeix la paraula a la comissionada de Salut. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7179 La Sra. Tarafa aclareix que la prevenció que es fa no és esporàdica, sinó que es fa a l’escola o institut i també amb pares, mares i en el barri, i afirma que el Govern no tanca la porta a fer noves campanyes, però vol esperar els resultats de l’avaluació de les que s’implementen actualment, que són importants i s’executen des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. La Sra. Benedí explicita que el prec no s’accepta. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 11. Que el Govern municipal es comprometi, en el termini de tres mesos i d’acord amb la declaració institucional aprovada el passat 27 de maig a: 1.- Promoure l’adhesió dels comerços i associacions comercials de Barcelona al projecte «No puc esperar». 2.- Promoure la difusió del projecte a tota la ciutadania de Barcelona, amb especial atenció als comerços i als CAP de la ciutat. 3.- Promoure campanyes divulgatives sobre les malalties digestives entre la ciutadania de Barcelona, amb la col·laboració de les entitats especialitzades. La Sra. Benedí saluda el Sr. Enric Bosch, president de l’Associació de Malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa de Catalunya (ACCU Catalunya), i assenyala que va ser arran d’una trobada amb l’Associació que es va presentar la declaració institucional a què fa referència el prec, que enuncia. Posa de manifest la preocupació de l’ACCU Catalunya, que sis mesos després de l’aprovació de la declaració institucional, no en veu resultats, i molts pacients comencen a dubtar si realment Barcelona s’ha adherit al programa «No puc esperar»: la darrera setmana de setembre, membres de l’ACCU Catalunya es van posar en contacte amb els representants del Consell Consultiu de Pacients del Departament de Salut i els van dir que encara no sabien res dels edificis de l’Ajuntament de Barcelona adherits al projecte «No puc esperar», tot i haver-se posat en contacte amb la directora del Departament de Salut de l’Ajuntament; el mateix mes van rebre una trucada de l’Ajuntament i els van dir que estaven treballant en la llista de lavabos i que en una setmana rebrien 50 edificis adherits i que a poc a poc anirien enviant-los més adhesions, però no han rebut res; i el 2 de novembre es van reunir amb la directora del Departament de Salut de l’Ajuntament, els va tornar a comentar que estaven treballant en la llista d’edificis, però va dir que era molt complicat i que els anirien enviant les adhesions a poc a poc, i que tenien previst fer una campanya de salut sobre aquest tema mitjançant uns tríptics divulgatius. Informa que l’ACCU ja disposa de tríptics del projecte revisats per la societat científica, i l’Ajuntament va dir que havia de revisar-los ell. Per tot això, demana al Govern municipal que compleixi el que es va aprovar en la declaració institucional. La Sra. Ortiz saluda els representants de l’ACCU i cedeix la paraula a la comissionada de Salut. La Sra. Tarafa assegura que Barcelona s’ha adherit a la iniciativa, i que el Govern espera haver donat compliment al prec en tres mesos, de manera que l’accepta. Informa que ja s’ha elaborat una llista de 90 instal·lacions amb lavabos, totes elles dependents de l’Àrea de Drets Socials, i que si no s’ha notificat encara, es farà aquesta setmana. D’altra banda, s’ha preparat la informació per donar als professionals que treballen en aquestes instal·lacions perquè estiguin al cas del programa i del que implica, i també estan enllestits els tríptics. Ara es vol estendre la mesura a les altres àrees de l’Ajuntament i a les associacions comercials. Subratlla que s’està en la fase final de preparació, de manera que hi ha el compromís d’enllestir-ho tot en els terminis que planteja el prec. 7180 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 La Sra. Benedí agraeix la resposta, celebra les bones notícies per a l’ACCU, expressa el desig que es compleixin els terminis acordats, i explicita que el prec s’accepta. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 12. Que el Govern municipal redacti un pla d’habitatge juvenil per tal de garantir unes polítiques públiques que apostin per garantir que els joves puguin accedir a l’habitatge de lloguer amb opció de compra, en el termini de 6 mesos. La Sra. Esteller enuncia el prec, i exposa que a Barcelona un 45% dels joves d’entre 25 i 29 anys no poden emancipar-se perquè no tenen habitatge. Explica que es demana l’habitatge de lloguer amb opció de compra perquè la manca d’aquesta opció impedeix l’estabilitat dels joves, que després de cinc anys no poden continuar a l’habitatge, i concreta que la proposta del seu grup —oberta a la valoració del Govern— és que joves que tinguin un sou inferior a 5,5 vegades l’IPREM puguin tenir un habitatge amb un lloguer assequible (de 200 a 400 euros) i posteriorment tinguin l’opció de compra. El Sr. Montaner afirma que el Govern és conscient dels greus problemes d’accés a l’habitatge de la gent jove de Barcelona. Explica, però, que el Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona 2016-2025, actualment en fase de negociació amb els grups polítics i entitats (es tramitarà en els plenaris de districte, després passarà per aquesta comissió, espera que ja amb consens, i posteriorment sortirà a exposició pública i s’aprovarà en el Plenari municipal), ja inclou un apartat específic dedicat als joves i a altres col·lectius, que n’analitza els problemes, com s’ha reduït la població jove, les dificultats per emancipar-se, com de ser majoritàriament propietaris passen a ser llogaters, i que són les llars que tenen més endeutament i que fan més sobreesforç. Tenint en compte tot això, es proposen actuacions principals, com ara ajuts al pagament del lloguer per mantenir l’habitatge, la captació d’habitatge buit que passa a la borsa de lloguer i passa a una borsa especial d’habitatge jove, o el suport per accedir a l’habitatge de lloguer. També s’han iniciat obres d’habitatges dotacionals per a gent jove, una mesura que s’havia aturat fa dos mandats. Assenyala que no té sentit fer un pla específic per a joves quan el Pla pel dret a l’habitatge ja se n’ocupa. D’altra banda, observa que el Govern aposta perquè la propietat pública continuï sent-ho: si es fan habitatges de lloguer accessible, aquests habitatges sempre seran públics i no hi haurà opció de compra, ja que no consideren que sigui la solució adequada. Esmenta, però, que hi ha alternatives a la compra i al lloguer, com ara el cohabitatge i la cessió d’ús, o altres formes de tinença que es poden pensar per evitar la compra de propietat privada. La Sra. Esteller observa que les 1.000 places del Pla destinades a joves es concentren en sis districtes (Nou Barris, Sant Andreu, Sants-Montjuïc, Sant Martí, Ciutat Vella i Horta-Guinardó), i demana que s’estenguin a tots. D’altra banda, insisteix que l’opció de compra dóna estabilitat a la família, i afirma que és una opció que ha donat bons resultats on s’ha introduït. Per això, demana al Govern que es repensi la possibilitat de començar amb un lloguer baix i, uns anys després, oferir la possibilitat d’exercir l’opció de compra. El Sr. Montaner reconeix que la borsa d’habitatge jove no està intensificada, però informa que s’està elaborant el cens de pisos buits i al mateix temps s’està treballant perquè una part d’aquests pisos, la que sigui possible, passi directament o rehabilitada a la borsa de lloguer jove. Reafirma que el Govern no defensa l’opció de compra, i subratlla que la seguretat l’aporta viure en un estat del benestar i, per tant, no retallar-lo. La Sra. Benedí explicita que el prec no s’accepta. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7181 Es dóna per tractat. 13. Que el Govern municipal exigeixi al Govern de la Generalitat de Catalunya que aporti les quantitats que li pertoquen com a ens consorciat del Consorci del Museu Nacional de Ciències Naturals, d’acord amb l’acord signat entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya que estipulava les condicions per a l’entrada d’aquesta última al Consorci, i en cas de no fer-ho, que l’Ajuntament de Barcelona iniciï el procediment per dissoldre l’esmentat Consorci. La Sra. Esteller enuncia el prec, i exposa que del 2014 al 2016 l’Ajuntament ha aportat 16 milions d’euros al Consorci del Museu de Ciències Naturals, dels quals la Generalitat hauria d’haver aportat 3.400.000; la Generalitat, però, no hi ha aportat res. D’altra banda, indica que el 2017 la Generalitat hi hauria d’aportar 2,3 milions d’euros més. El Sr. Collboni manifesta l’acceptació del prec, i subratlla que, en qualsevol cas, l’Ajuntament vetllarà perquè l’activitat de difusió de la ciència que fa el Museu de les Ciències continuï intacta. Considera que és positiu que el Govern de la Generalitat formi part del Consorci, però que òbviament està incomplint les seves obligacions, igual que fa amb altres equipaments, però en aquest cas especialment. Informa que, atesa la voluntat de fer una política constructiva i de col·laboració amb el Govern de la Generalitat, d’aquí a dues setmanes tindrà lloc una trobada amb representants del Departament de Cultura i aquest serà un dels temes que es tractaran. Indica que des del febrer del 2015 hi ha hagut reiterades peticions de representants de l’Ajuntament (el Sr. Ciurana, el Sr. Asens i la Sra. Sureda) adreçades al Sr. Mascarell, al conseller Vila i a altres representants de la Generalitat perquè compleixin les seves obligacions amb l’equipament. En darrer lloc, explicita que si la Generalitat no pot o no vol aportar més recursos al Consorci, caldrà canviar-ne la qualificació i la naturalesa jurídica de la gestió i dissoldre’l. La Sra. Esteller agraeix l’acceptació del prec, i recorda que se li van donar dos anys de carència a la Generalitat (del 2012 al 2014) i després, a partir del 2014, es va establir un finançament de mig milió d’euros que s’anava incrementant per arribar a la paritat, cosa que no s’ha complert. Considera que, a banda de la manca absoluta de finançament, la Generalitat ha menystingut el Consorci, de manera que hauria de ser l’Ajuntament qui establís els criteris i les prioritats amb absoluta gestió pròpia, sense necessitat de compartir- ho si la Generalitat no ho finança. Entén, però, que el que interessa és que la Generalitat aporti el que li correspon. El Sr. Collboni insisteix que la voluntat del Govern és que el Consorci es mantingui i que la Generalitat en formi part, perquè és un equipament de ciutat però també de país que duu a terme una important tasca de difusió de les ciències, sobretot entre els més petits, però entén que perd tota la raó de ser si la Generalitat no compleix les seves obligacions. La Sra. Benedí explicita que el prec s’accepta. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CiU: 14. Quantes persones refugiades estan atenent els Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona desglossades en funció dels diferents contingents o col·lectius d’origen i quins són els recursos humans, materials i econòmics que 7182 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 s’estan oferint a cadascun d’aquests grups i, per altra banda, quantes persones han pogut quedar sense atenció o amb atenció deficient? La Sra. Fandos formula la pregunta, i posa de manifest que en diferents mitjans de comunicació han sortit informacions sobre persones refugiades que arriben a la ciutat i que diuen que no tenen una bona acollida. La Sra. Ortiz respon que aquesta mateixa tarda es presentarà a tots els grups un informe detallat sobre la situació i el seguiment del programa Ciutat Refugi i sobre l’atenció a refugiats. D’altra banda, assenyala que a Serveis Socials s’atén a tothom, sense demanar a ningú si té la condició de refugiat. Tot seguit, exposa que el SAIER enguany ha atès 1.682 persones (256 menors), un 42% més que l’any passat, i es preveu arribar a les 2.000. Comenta que tant la Generalitat com l’Ajuntament es troben amb la dificultat que la part que arriba amb estatus de refugiat procedent del programa del Ministeri d’Exteriors és poc transparent, i no hi ha accés a totes les dades. Està gestionat per les ONG i l’Ajuntament intenta coordinar-s’hi per veure com es fa la transició a Serveis Socials quan una persona perd l’estatus de refugiat o ha acabat el programa. Per acabar, indica que el nombre de persones allotjades en el programa municipal complementari d’atenció a sol·licitants d’asil l’1 d’octubre era de 27, a banda d’altres 90 persones que estaven rebent suports econòmics. La Sra. Fandos posa de manifest que davant d’una pregunta que CiU va presentar per escrit, el Govern va informar el 22 de setembre que el Programa municipal d’asil podria arribar a acollir 82 places d’allotjament a Barcelona i que es podrien arribar a atendre fins a 164 persones, mentre que ara es diu que només se n’estan atenent 27. Recorda que el Govern també va anunciar que es posarien a disposició 13 pisos a través del Patronat de l’Habitatge. Entén que no hi ha claredat respecte a què està fent Serveis Socials i que hi manca coordinació, i insisteix que 27 persones allotjades són molt poques i és una xifra que dista molt de l’anunciada fa pocs dies. Repeteix també que als mitjans de comunicació apareixen refugiats sirians dient que estan en molt mala situació en els llocs on són. Celebra que es presenti l’informe, però lamenta que el Govern no hagi donat al tema la importància que es mereix, mitjançant la creació d’una comissió amb tots els grups per anar-los informant. La Sra. Ortiz aclareix que 27 és el nombre de persones allotjades de les que han acabat el programa estatal, no el total de les persones refugiades ateses pels Serveis Socials, dada que no es pot conèixer perquè a Serveis Socials s’atén tothom sense diferenciar per condició. D’altra banda, com ha dit, s’estan atenent 117 persones procedents del programa d’asil. Repeteix que els grups estan convocats aquesta tarda per rebre tota la informació referent al programa específic de Ciutat Refugi, i demà es presentarà l’informe. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal C’s: 15. Quines mesures s’han pres des de l’Ajuntament de Barcelona amb la finalitat de protegir els menors davant la filmació de pel·lícules amb escenes pornogràfiques a la via pública on apareixen dones en situacions humiliants? La Sra. Barceló formula la pregunta, motivada pel rodatge a la via pública i sense previ avís a veïns i veïnes d’escenes d’una pel·lícula pornogràfica que fora de context poden suposar una humiliació de la dona, com ara la d’una dona passejada NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7183 per la Rambla com si fos una esclava, escenes rodades davant de veïns, turistes i menors, que al protegir especialment perquè no tenen prou capacitat crítica. La Sra. Pérez comença la intervenció dient que el sexe que es practica al porno, com a qualsevol marc on es practiqui sexe entre adults, és legítim, i que si hi ha escenes negociades prèviament, el debat no és si es vexa o no les dones, sinó la convivència a l’espai públic: ni menors ni persones alienes al rodatge han de visualitzar escenes de porno, com tampoc de violència extrema. Per això, si s’aprova una filmació, aquesta hauria de reunir unes condicions especials i fer-se en un espai i un dia en què no hi hagués concurrència pública. Informa que actualment s’estan revisant els protocols perquè aquest tipus d’escenes que poden ferir sensibilitats no tinguin lloc a espais concorreguts, amb la voluntat de protegir persones externes al rodatge, especialment els menors d’edat. Es treballa en la creació d’un registre web que permeti saber de manera avançada quin serà el contingut de les gravacions i, per tant, si hi haurà violència extrema o escenes de sexe. Observa, però, que pot succeir —i ha succeït— que algú gravi sense haver demanat la llicència, i insta la ciutadania a avisar la Guàrdia Urbana, que té potestat per intervenir-hi, en cas de detectar alguna filmació d’aquest tipus. La Sra. Barceló agraeix la resposta i subratlla que, evidentment, el debat no és a favor o en contra del cinema pornogràfic, sinó l’ús de la via pública, on hi ha ciutadans turistes i menors, que cal protegir especialment. Demana que s’expliciti si en aquest cas l’Ajuntament no era conscient que es faria aquesta filmació i, per tant, els mecanismes de control van fallar, i subratlla que cal instaurar més mecanismes de control per evitar aquestes situacions. D’altra banda, observa que si bé si un veí o una veïna que presenciï això n’ha d’informar, no s’ha de delegar en ells aquesta responsabilitat, que correspon a les institucions públiques. La Sra. Pérez puntualitza que no es delega cap responsabilitat en els veïns, sinó que se’ls informa que poden actuar davant d’un rodatge il·legal. D’altra banda, comenta que els mecanismes s’engeguen en el moment que es té coneixement que hi haurà un rodatge, i que millorar les fitxes per recollir la informació prèvia és una línia d’actuació. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 16. Quantes persones provinents de la Xarxa d’Atenció a les Persones sense Llar han pogut sortir del carrer i s’han inserit al món laboral i social, durant aquest mandat? La Sra. Benedí formula la pregunta, que parteix de la certesa que l’Ajuntament aposta per combatre el sensellarisme i ho fa amb molta força i voluntat. Assenyala que per a les persones que han passat o estan passant per les situacions més dures del sensellarisme, la precarietat del mercat laboral, l’encara més precari sistema de garantia de rendes i la realitat del mercat d’habitatge són barreres pràcticament infranquejables per assolir una vida autònoma. D’altra banda, indica que els recursos de la xarxa d’atenció a les persones sense llar no són suficients per lluitar tant com ells voldrien contra una realitat que condemna les persones a una situació de pobresa crònica. Afirma que fins i tot els casos considerats exitosos mantenen, dissortadament, una situació de vulnerabilitat social elevada: si es produeix una entrada en el mercat laboral, és en la lògica del treball precari i temporal, i si els ingressos provenen de prestacions i subsidis, difícilment es permet l’autonomia personal. Indica que ERC entén que la finalitat comuna és posar fi al model de sosteniment i passar a un model de prevenció, amb l’objectiu d’eradicar el 7184 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 sensellarisme, per a la qual cosa primer cal saber si tot el que està fent la Xarxa d’Atenció a les Persones sense Llar té el resultat previst. La Sra. Ortiz agraeix la pregunta, que permet parar atenció al sensellarisme, però entén que la xifra de persones que han deixat d’estar al carrer no dóna resposta al que està passant. Coincideix que cal un plantejament més centrat en la prevenció, i observa que per fer una diagnosi de la situació cal analitzar el mercat laboral (un mercat laboral que expulsa automàticament alguns col·lectius, que no es poden reinserir), la dificultat de l’accés a l’habitatge o el risc de perdre l’habitatge i la manca de rendes garantides, cosa que també dificulta arribar a tenir una vida autònoma. Assenyala, però, que la Xarxa fa una gran tasca compartida d’atenció i d’inserció d’aquestes persones: els equipaments municipals l’any 2015 van atendre 3.388 persones; 2.172 persones van causar baixa dels equipaments, i d’aquestes, 48 van sortir positivament dels centres residencials. D’altres poden faltar les dades, i pot ser que hagin recaigut en situacions de carrer o que hagin marxat de la ciutat. Observa que una cosa és la situació dels carrers de Barcelona i una altra, les dinàmiques en el país i a escala global que tenen un impacte i que exclouen clarament les persones de tenir aquesta condició d’autonomia. Per això, entén que cal una garantia d’ingressos, de manera que caldria avançar cap a una renda mínima garantida que permeti fer un millor recorregut de la inserció d’aquestes persones. La Sra. Benedí indica que ERC coincideix que cal avançar en la renda garantida, i que centrava la pregunta en el recorregut que fan aquestes persones per inserir-se en el mercat laboral perquè sense això, difícilment podran tenir una vida autònoma. La Sra. Ortiz respon que no es disposa d’aquesta dada, perquè fins i tot hi ha albergs on el 30% de les persones que hi dormen ja tenen feina però no els permet subsistir. Subratlla, però, que es treballa per la inserció laboral proporcionant eines sobre capacitats i habilitats, etc., en un moment en què el mercat exclou la població més vulnerable, i comenta que cal evitar que les persones hagin de passar per nombrosos programes d’inserció i formació sense que hi hagi cap inserció, cosa que atempta contra l’autoestima. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 17. En base a quines necessitats detectades en els diferents barris de Sant Andreu s’ha signat el conveni de col·laboració entre la secció de diplomàcia pública de l’ambaixada dels Estats Units d’Amèrica a Espanya i Andorra, l’Ajuntament de Barcelona-Districte de Sant Andreu i el Consorci de Biblioteques de Barcelona; amb quines entitats del districte s’ha parlat per desenvolupar aquest projecte teòricament educatiu i cultural? La Sra. Rovira formula la pregunta, referent a l’American Space, inaugurat a l’octubre a la biblioteca Can Fabra, i pregunta si s’han tingut en compte les necessitats del districte de Sant Andreu pel que fa a espais per realitzar activitats culturals en el marc de l’autoorganització i la construcció de noves formes d’entendre la cultura, així com la possibilitat de tenir espais educatius i equipaments públics per poder fer actes durant tot l’any. El Sr. Collboni explicita que el districte de Sant Andreu té dos potents equipaments culturals (la biblioteca de Sant Andreu i l’equipament de la Fabra i Coats), una part dels quals està en règim d’autogestió, i que l’Ajuntament va rebre la proposta del consolat dels Estats Units d’obrir a Barcelona un American Space, una fórmula emprada pel Govern dels Estats Units per apropar la cultura, NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7185 l’educació i la investigació estatunidenca a la gent, que s’ha desplegat a 700 ciutats i 169 països. El Govern municipal entén que les biblioteques són un espai adequat per acollir aquesta iniciativa, i que la xarxa de biblioteques és com un sol espai: independentment d’on es faci una activitat a la ciutat, és un equipament del conjunt de la ciutat. En aquest cas, es va fer a Sant Andreu, entre altres motius, per acostar la informació a sectors de la població que per motius socials normalment estan allunyats de la possibilitat d’accedir a la cultura dels Estats Units. Informa que una de les primeres activitats que es farà a l’American Space és el Youth Innovation Day, un projecte de promoció d’estudis de ciències, tecnologia, enginyeria, matemàtiques i arts per a estudiants de primer d’ESO, en col·laboració amb l’Institut Puigvert de Sant Andreu. Comenta que troba interessant desenvolupar aquesta iniciativa en aquest moment, per mostrar que hi ha diversos Estats Units: els del Sr. Trump, que el Govern municipal de Barcelona rebutja, i els d’una societat activa, innovadora, creativa i emprenedora de la qual es pot aprendre molt. La Sra. Rovira assenyala que la pregunta prové de la CUP de Sant Andreu, que ha posat de manifest que durant el procés del Pla d’actuació municipal en cap cas es va veure la necessitat de desenvolupar un projecte com l’American Space. D’altra banda, subratlla que a Sant Andreu hi ha una gran mancança d’espais perquè les entitats i el teixit associatiu realitzin activitats. Per això, no entén que se signi aquest conveni, que, a més, és de llarga durada, sobretot tenint en compte que no sorgeix de cap necessitat o desig veïnal. Entén que es podria plantejar un espai per explicar altres cultures del món, però no que es limiti a la cultura nord-americana. El Sr. Collboni, després que la presidenta l’informi que no pot tornar a intervenir perquè ha exhaurit el temps d’intervenció, convida el grup que ha presentat la pregunta a visitar l’espai. Es dóna per tractada. 18. Quines mesures es prendran per part de l’Ajuntament de Barcelona pel que fa als menors tutelats que inhalen cola; aquestes passen per obrir definitivament aquestes places d’educadores de carrer, així com incrementar la garantia de drets d’aquests menors? La Sra. Rovira formula la pregunta, referida a la situació dels menors tutelats que inhalen cola i a la manca de places d’educadors de carrer, que la CUP Capgirem fa temps que reclama, ja que entén que són els educadors de carrer els que millor poden desenvolupar tasques de seguiment i avaluació d’aquests infants, i observa que l’elusió de responsabilitats de les diferents administracions, que es passen la responsabilitat de l’una a l’altra, sovint perjudica els infants. La Sra. Ortiz agraeix la pregunta, i expressa la preocupació del Govern per la situació dels menors no acompanyats (MENA), una qüestió present a Barcelona des dels anys noranta que ha empitjorat i que requereix, per la situació de desemparament d’aquests nens, l’estrès acumulat per un trajecte migratori i una realitat que no s’adiu amb les expectatives, tots els recursos i tota la coordinació de les administracions. Exposa que l’Ajuntament de Barcelona ha activat i fins i tot ampliat el servei d’atenció a MENA i, en el cas de Ciutat Vella, ha treballat amb l’ampliació, amb les mateixes entitats, amb els educadors de carrer i amb la prevenció per impedir que accedeixin a aquestes pràctiques. Subratlla que la toxicomania d’aquests menors s’ha de tractar i s’hi ha intervenir, i assenyala que se n’ha alertat la DGAIA, ja que l’Ajuntament pot arribar fins a cert punt, però són tutelats per la DGAIA. 7186 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Posa de manifest que els centres residencials on hi ha menors tutelats no tenen places suficients, sobretot places especialitzades, de manera que menors que necessiten un tractament específic acaben en centres més normalitzats. Informa que fora del centre s’amplia el nombre d’educadors i s’ampliarà encara més a partir del gener, amb aquest servei de menors; s’ampliaran els recursos per als joves que eren tutelats i que ja no ho són perquè han complert la majoria d’edat, però que s’entén que no tenen les eines per ser autònoms, i s’han ampliat els recursos en els pisos d’inclusió i l’acompanyament a aquests joves. Per acabar, subratlla que cal repensar els recursos en el conjunt del país, ja que Barcelona està acollint nens que vénen també d’altres espais de Catalunya, i cal que totes les administracions actuïn coordinadament i prioritzant els drets dels infants. La Sra. Rovira agraeix les explicacions i posa èmfasi en la necessitat d’ampliar les places d’educadors de carrer i incorporar noves persones als equips municipals perquè acompanyin i facin seguiment. Pregunta si s’han ampliat aquestes places. La Sra. Ortiz ho confirma. Es dóna per tractada. e) Seguiment proposicions / declaracions de grup Del Grup Municipal CiU: 19. Que el Govern municipal informi sobre l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports d’octubre de 2015, amb el contingut següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta l’alcaldessa a iniciar la recuperació i/o compra de locals que es troben buits per a promoure que s’hi realitzin activitats comunitàries, associatives socials i d’economia social per a revitalitzar els barris amb noves activitats. La Sra. Fandos enuncia la proposició de la qual es demana seguiment, aprovada fa més d’un any, i pregunta quants locals s’han recuperat i/o comprat, i quants s’han posat a disposició per a les activitats proposades. La Sra. Ortiz cedeix la paraula al comissionat de Participació. El Sr. Pindado informa que Patrimoni està acabant de fer l’inventari dels locals disponibles de l’Ajuntament, si bé s’és conscient que els locals disponibles sumant els que ja ho estan amb els que poden estar-ho gràcies a actuacions urbanístiques, mesures del Pla de barris, etc., no resoldran la manca d’espais per fer activitats: hi ha moltes més associacions fent coses que possibilitat de disposar de locals adequats. Afegeix que es treballa en un pla de foment de l’associacionisme, que es preveu finalitzar el primer quadrimestre del 2017, en què s’intentaran col·locar espais per fer activitats. Assenyala que les entitats necessiten un espai on tenir el domicili social i espais per desenvolupar les activitats, que no necessàriament han de coincidir. Explica que, quant als espais per a activitats, s’està intentant reforçar l’ús de la xarxa d’equipaments públics de Barcelona perquè esdevinguin tan eficaços com sigui possible, i quant als espais per al domicili social, es treballa per intentar donar suport econòmic al lloguer i a la posada en funcionament d’aquests espais. La Sra. Fandos considera que el Sr. Pindado no ha respost a la pregunta plantejada, sinó que s’ha limitat a expressar bones voluntats, que òbviament comparteix. Explicita que vol saber quants locals s’han comprat o recuperat des que es va aprovar la proposició. El Sr. Pindado puntualitza que la pregunta que se’ls ha traslladat era què s’estava fent per complir l’acord aprovat. Repeteix que Patrimoni està acabant de NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7187 fer l’inventari i que, un cop fet, es podrà facilitar la xifra exacta dels locals disponibles. Com que aquesta xifra, però, no cobrirà la demanda, es treballa també en la línia d’oferir altres tipus de suports per fer aquestes activitats. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 20. Que s’informi de l’estat d’execució del prec atès a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports en data 16 de febrer de 2016 amb el contingut següent: Que es creïn oficines municipals úniques d’escolarització a tots els districtes de la ciutat per assegurar l’escolarització equilibrada de l’alumnat a tots els centres educatius amb fons públics. La Sra. Benedí enuncia el prec del qual demana seguiment, i subratlla que les famílies estan neguitoses perquè s’apropa el període de matriculació i preinscripció. La Sra. Ortiz indica que s’ha convidat el Consorci atès que és una feina que s’ha treballat conjuntament, i cedeix la paraula a la Sra. Berta Argany. La Sra. Argany informa que el comissionat d’Educació i Universitats va portar al Consell de Direcció del Consorci la proposició que s’havia presentat a la Comissió, i el Consell va acordar analitzar el possible desplegament de les oficines i la seva viabilitat per poder presentar una proposta. Subratlla que els objectius de la proposició són totalment compartits, però s’entén que no s’hi podria donar compliment amb el desplegament de les oficines com a única mesura. Tanmateix, es considera que cal una revisió del procés de preinscripció, i per això fa temps que es dissenyen propostes de millora, i una de les actuacions podria ser la creació d’aquestes oficines o l’aprofitament d’oficines municipals ja existents. La Sra. Benedí coincideix que la mesura continguda al prec no ha de ser l’única que s’apliqui per evitar els problemes de segregació d’algunes escoles sostingudes amb fons públics i que cal una revisió del procés de preinscripció, però entén que s’hauria d’explicar l’estat d’aquesta mesura i començar a solucionar un problema que fa anys que es desatén i que, per tant, es repeteix curs rere curs. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 14.00 h. 7188 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Comissió d'Economia i Hisenda Acta de la sessió de 15 de novembre de 2016, aprovada el 20 de desembre de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 15 de novembre de 2016, s'hi reuneix la Comissió d’Economia i Hisenda, sota la presidència de la Ima. Sra. Carina Mejías Sánchez. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Agustí Colom Cabau, Gerardo Pisarello Prados, Gala Pin Ferrando, Laura Pérez Castaño, Sònia Recasens Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Raimond Blasi i Navarro, Francisco Sierra López, Alfred Bosch i Pascual, Trini Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña, Xavier Mulleras Vinzia i Josep Garganté i Closa, assistits per l'assessora jurídica, Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents l’Im. Sr. Jaume Collboni Cuadrado, el Sr. Jordi Via Llop, comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum, el Sr. Jordi Ayala Roqueta, gerent de Presidència i Economia, i Sr. Antonio Muñoz Juncosa, Interventor general. Excusa la seva absència la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà. S'obre la sessió a les 16,36 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: Acord de la Comissió de Govern de 20 d'octubre de 2016: 1. 1. Aprovar l’expedient núm. 3-132/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents del compromís d’ingrés de la Generalitat de Catalunya, derivat del “Contracte Programa 2016-2019”, per tal d’atendre despeses del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) que gestiona l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), per un import de 5.100.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16101795; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. 2. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. Acords de la Comissió de Govern de 27 d'octubre de 2016: 2. Adjudicar el contracte núm. 16005085, que té per objecte la contractació de les pòlisses d’assegurances de l’Ajuntament de Barcelona, per un import de 4.533.765,44 euros, exempt d'IVA, de conformitat amb les propostes de valoració i classificació contingudes en l'expedient i d'acord amb les seves proposicions, per haver presentat l'oferta admesa que dóna compliment a la totalitat dels requeriments previstos en els plecs reguladors, i amb les millores presentades com a criteris de judici de valor a: Lot 1 – Responsabilitat civil, danys materials i flota de vehicles, amb codi de contracte 16002707 a Segurcaixa Adeslas SA de Seguros y Reaseguros, NIF A28011864, per un import de 4.533.765,44 euros; sotmès a la NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7189 condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Disposar a favor de l’adjudicatari la quantitat esmentada en el respectiu lot amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part dels adjudicataris del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda 3. Adjudicar el contracte núm. 16005111, que té per objecte la contractació de les pòlisses d’assegurances de l’Ajuntament de Barcelona, per un import de 778.931,36 euros, exempt d'IVA, de conformitat amb les propostes de valoració i classificació contingudes en l'expedient i d'acord amb les seves proposicions, per haver presentat l'oferta admesa més avantatjosa econòmicament i que dóna compliment a la totalitat dels requeriments previstos en els plecs reguladors, i amb les millores presentades com a criteris de judici de valor a: Lot 2 – Accidents i vida, amb codi de contracte 16002707 a Vidacaixa SAU de Seguros y Reaseguros, NIF A58333261, per un import de 778.931,36 euros; sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Disposar a favor de l’adjudicatari la quantitat esmentada en el respectiu lot amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part dels adjudicataris del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 4. Aprovar l’expedient núm. 3-115/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, corresponents als ingressos de l’Estat en concepte de Cessió de Tributs i Fons Complementari de Finançament, per un import total de 606.320,00 euros, per incrementar l’aportació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona segons el criteri adoptat en el Consell Plenari de 20 de febrer de 2004, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16092795; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. Acords de la Comissió de Govern de 10 de novembre de 2016: 5. Aprovar l’expedient núm. 3-139/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, provinents del compromís d’ingrés de la Generalitat de Catalunya, derivat del “Contracte Programa 2016-2019”, per tal d’atendre despeses del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), d’altres serveis socials bàsics, d’acollida i acompanyament d’immigrants i d’atenció a la infància i a la adolescència, per un import de 7.379.080,90 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16102695; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 6. Aprovar l’expedient núm. 3-140/2016 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 per a l’exercici 2016, d’import 2.430.000,00 euros, per atendre despeses de varis projectes que es duen a terme pels diferents agents 7190 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 del sector cultural de la ciutat, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 16102791; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar- ne compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 7. Aprovar l’expedient núm. 3-142/2016 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015 prorrogat per a l’exercici 2016, derivat de l’ingrés provinent de la Generalitat de Catalunya per al fons de foment del turisme (corresponent a l’Ajuntament de Barcelona per la recaptació de l’IEET en el primer trimestre de 2016) per finançar Projectes Municipals en matèria de Turisme (Casa de l'Aigua), per un import total de 185.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 16110295; i publicar aquest acord a la Gaseta Municipal. Donar compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. El Sr. Ciurana demana explicacions o una informació més aprofundida sobre el punt 6 del despatx d’ofici. Si això no és possible, demana que els sigui lliurat l’expedient per poder-lo consultar. El Sr. Pisarello diu que li facilitaran l’expedient i que des de la Gerència se li donaran les explicacions oportunes. El Sr. Mulleras anuncia que la proposició presentada pel Grup Popular, corresponent al punt 8 de l’ordre del dia, ha estat transaccionada amb el Grup de Convergència i Unió i que han lliurat el text transaccionat als grups municipals i a la Secretaria. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària. El Sr. Via exposa que aquest pla forma part fonamental de l’estratègia de política pública d’impuls de l’economia plural, que ha estat elaborat conjuntament amb el sector durant els darrers mesos i que estableix com a objectius principals la promoció del món de l’economia social i solidària en tant que model diferent de fer empresa i economia, i, en segon lloc, la promoció de creació de qualitat en aquest àmbit i en aquest marc. Afegeix que el pla incorpora elements per reforçar la viabilitat socioempresarial d’aquests projectes. A continuació, assenyala que aquests dos objectius es despleguen en sis línies de treball: acompanyament i formació, suport al finançament, foment de la intercooperació, suport a la comunicació, facilitació de recursos i d’infraestructures, i l’aplicació concreta d’aquest conjunt d’accions en l’àmbit territorial. Quant a la línia d’acompanyament i formació, en destaca un dispositiu que s’està activant des de Barcelona Activa, tant pel que fa a continguts com a metodologies. En relació amb la línia de finançament, en remarca l’avanç i concreció de l’acord amb el sistema de finances ètiques i crèdit cooperatiu per facilitar l’accés a recursos a les empreses micro, petites i mitjanes, i entitats que configuren l’economia social i solidària. Pel que fa a la línia d’intercooperació, comenta que donaran suport a les entitats referents, com les federacions de cooperatives i la Xarxa d’Economia Solidària, en tant que nodes fonamentals que permeten articular el conjunt d’aquest sector ampli i divers, amb un suport important a tots els processos d’intercooperació orientats a la creació de grups cooperatius i a altres dinàmiques de caràcter socioempresarial. En l’aspecte de comunicació, indica que es facilitaran dels dispositius de comunicació interna del sector i per a la visibilització d’aquest tipus d’activitat econòmica. Quant a equipaments i recursos, assenyala que en aquest camp és on s’articula la promoció i l’acompanyament del NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7191 que anomenen «projectes emblemàtics», que tenen a veure amb la voluntat d’impulsar un espai d’innovació socioeconòmica a la ciutat de Barcelona i gestionat per Barcelona Activa. Finalment, pel que fa a la territorialització, subratlla que es donarà rellevància a les realitats de caràcter socioempresarial i sociocomunitari que s’estan desenvolupant a la ciutat. El Sr. Blasi agraeix la presentació del pla, si bé lamenta que hagi estat tan curta i que es donessin més explicacions en roda de premsa. Blasma el govern perquè no va convocar els grups municipals, tal com sí que havia fet en altres ocasions, per poder comentar i debatre aquest pla. Creu que, després d’un any i mig de mandat, ja era hora que el govern presentés una mesura però, tot i que reconeix una millora en la forma, ja que es pretén fer un canvi de rumb i fomentar la sensibilització del conjunt de la ciutadania en l’àmbit econòmic des de la perspectiva social i solidària, insisteix que hauria estat interessant que el govern comptés amb la participació dels grups municipals. A continuació, recorda que a la sessió anterior de la comissió el Grup de Convergència i Unió va preguntar pels fons que el comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària havia anunciat el 8 de febrer que es col·locarien en la banca ètica, però a punt d’acabar l’any aquesta mesura encara no s’ha dut a terme. En la mateixa línia, ressalta que dins de l’estructura executiva de l’Ajuntament de Barcelona hi ha manca de transversalitat i comenta que a la Comissió de Drets Socials el seu grup ha presentat un seguiment de proposició per saber com s’està executant la facilitació de locals a entitats de l’àmbit de l’economia social i solidària, mesura que també està pendent d’implantació. També recorda que el govern a començament d’any va descartar la implantació d’una moneda local, idea que ara ha reprès per tenir una mica de ressò mediàtic. Per tant, considera que el govern podria treballar conjuntament amb els grups municipals perquè l’economia social i solidària no és una política exclusiva de Barcelona en Comú i, malgrat que suposa que aquest pla es deu haver treballat també amb el Partit dels Socialistes, insisteix en la necessitat de treball conjunt. Emplaça, doncs, el govern a fer una feina de concreció i a treballar des d’una perspectiva més aprofundida que permeti la participació dels grups municipals perquè, tal com assegura que és conegut, algunes persones i algunes formacions polítiques fa temps que estan treballant en aquest sentit. La Sra. Mejías intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Valora positivament que es presenti un pla d’impuls per a aquest àmbit de l’economia que està en creixement, no solament a la ciutat de Barcelona sinó a tot el món occidental i que parteix de la responsabilitat de l'Administració pública per protegir, fomentar i ajudar aquest tipus d’economia, especialment perquè introdueix valors de consciència social i treball col·lectiu, una major equitat i ètica, que en general es caracteritza per una major igualtat entre homes i dones, i sobretot per la integració de persones en risc d’exclusió. Creu, doncs, que és important donar un impuls a aquest tipus d’empreses d’economia social i solidària. Dit això, remarca que aquest pla és molt concret i molt extens sobre una part de l’economia de la ciutat que suposa un 8 % de l’ocupació de la ciutat i un 7 % del producte interior brut, segons l’informe que ha presentat el govern mateix. S’alegra, doncs, que aquest sector pugui tenir un pla de desenvolupament específic, però al seu grup li agradaria saber si el govern té previst elaborar un altre pla adreçat als altres sectors de l’economia que representen el 93 % del PIB de la ciutat i el 92 % de generació d’ocupació. Creu que aquestes empreses i aquesta activitat econòmica també han de ser objecte d’un pla municipal, perquè el govern té la responsabilitat d’impulsar també l’economia en altres sectors. En aquest sentit, pregunta quines intencions té el govern pel que fa als autònoms o a la dinamització del comerç de proximitat, qüestions que es tractaran en el decurs de la sessió. D’altra banda, comenta que en l’informe el govern destaca la gestió democràtica i participativa de les empreses de l’economia social i solidària, les quals s’allunyen del model jeràrquic que caracteritza altres tipus d’empreses. Assenyala que el govern es podria aplicar aquest principi a si mateix, deixar de prendre decisions de 7192 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 manera unilateral sobre els recursos i el futur de la majoria de projectes de la ciutat, i començar a consensuar les decisions amb la resta de grups municipals. A continuació, valora positivament l’objectiu d’impulsar l’ocupació, la qual entén que ha de ser estable i de qualitat i tenint en compte criteris socials, perquè l’atur és el problema principal dels barcelonins i és on el govern municipal ha de posar l’esforç més intens, tant en el sector de l’economia social com en qualsevol altre. Quant al sistema de finançament basat en la banca ètica, entén que implica partir d’una formació en finances extensa, igual que el finançament mitjançant la banca tradicional, i que el problema no és el sistema, sinó que aquestes empreses siguin capaces de desenvolupar un projecte viable i sostenible, i que respongui a les necessitats de finançament en cadascuna de les etapes dels projectes empresarials, de manera que el govern ha de proposar mesures fiscals per afavorir la creació de les noves iniciatives d’economia social i solidària. Finalment, creu que queden molts reptes que s’han d’abordar en aquesta matèria i, si bé aquest sector econòmic és una part important i amb futur de l’economia de la ciutat, espera que el govern tingui també interès per la resta de sectors, que generen un 93 % de l’economia de la ciutat. La Sra. Capdevila celebra i agraeix que el govern presenti aquest Pla d’impuls de l’economia social i solidària. També agraeix al Sr. Jordi Via que fes arribar al Grup d'Esquerra Republicana la informació sobre com el govern volia implementar aquest pla. Tot seguit, exposa que durant els darrers mesos el govern ha presentat el Pla de xoc de l’economia social, que contenia inversions per a alguns projectes concrets i l’Informe d’economia social a Barcelona, de caire més teòric. Per aquesta raó, considera positiva la presentació d’un pla que recull un seguit d’actuacions per promoure i reforçar aquest sector econòmic, que a la ciutat de Barcelona representa el 7 % del PIB i genera ocupació per a més de 50.000 persones, amb l’objectiu de reduir les desigualtats i promoure una economia plural. Pensa que és important que el pla estigui pressupostat i que tingui l’ambició de reforçar la capitalitat de Barcelona per tal que es faci un lloc entre altres ciutats líders en l’economia social, com ara París. Pel que fa a les mesures concretes, en destaca, en primer lloc, la necessitat d’afavorir l’aparició d’iniciatives relacionades amb l’economia social per tal d’enfortir el sector i d’eines que en permetin el finançament. En segon lloc, també remarca que l’ajuntament vulgui impulsar un sistema de compra i contractació responsable, que afavoreixi les empreses amb vocació social. En tercer lloc, subratlla la posada en marxa d’un centre municipal de referència de la innovació econòmica, amb el suport de Barcelona Activa, que entrarà en funcionament a l’espai El Far, al barri de la Barceloneta. Quant a la millora del finançament i l’impuls de les finances ètiques, creu que l’ajuntament hauria de començar a donar exemple perquè, si bé a l’inici del mandat i arran d’una proposta d’Esquerra Republicana es va dir que aquesta qüestió era una prioritat i posteriorment el govern va anunciar que ingressaria 50 milions d’euros en entitats de banca ètica, aquestes mesures encara no s’han implementat. Finalment, amb referència a la moneda social, qüestió contemplada al pla i que darrerament ha sortit als mitjans de comunicació, el seu grup voldria saber quines previsions té el govern municipal sobre la implantació d’aquesta moneda social a la ciutat de Barcelona. El Sr. Mulleras hauria desitjat que els criteris generals d’aquest Pla d’impuls de l’economia social i solidària s’haguessin establert amb més consens. Des del punt de vista del Grup Popular, aquest és un sector important però amb un impacte minoritari en la realitat social i econòmica de Barcelona. Tampoc no hi veuen cap visió de tipus estratègic pel que fa a la creació d’ocupació de qualitat, una de les qüestions que creuen que són importants per a l’impuls de l’economia, ni tampoc pel que fa al foment de la competitivitat empresarial tant en l’àmbit local com en l’internacional. Així, doncs, entén que aquests plans haurien d’apostar per NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7193 l’ocupació de qualitat, per redistribuir la riquesa mitjançant la competitivitat empresarial i la llibertat econòmica, i, per tant, s’hauria de dotar les persones amb les eines necessàries per tal que puguin emprendre el seu projecte i oferir beneficis fiscals a aquelles empreses que treballen a Barcelona, a les cooperatives i també a les empreses petites i mitjanes. Seguidament, exposa que el govern municipal ha basat la política econòmica en el sector de l’economia cooperativa, el qual reitera que té un impacte limitat, i per aquesta raó considera que basar tota l’estratègia en aquest sector limita molt l’impacte de les polítiques públiques en el creixement econòmic a la ciutat i la intervenció pública deixa de ser cabdal en l’activitat econòmica de la ciutat. El Grup Popular, doncs, entén que és important que es faci aquest Pla d’impuls de l’economia social i solidària, sector minoritari però qualitativament important a Barcelona, però creu que la tasca del govern municipal hauria d’abastar altres sectors econòmics i hauria d’acompanyar i impulsar les empreses petites i mitjanes, els autònoms i en general l’economia que genera ocupació i riquesa a la ciutat. El Sr. Garganté exposa que en la presentació del pla el govern no ha acabat de concretar les mesures que pensa impulsar, sinó que es limita a parlar d’objectius i d’instruments, i no esmenta decrets o ordenances concretes, amb l’articulat necessari. Així, doncs, apunta que sense veure la lletra petita és difícil de dir si les mesures concretes són positives o no. En aquest sentit, creu que del document es poden derivar moltes coses i molt diferents, entre les quals segurament n’hi haurà algunes de positives, algunes d’indiferents i d’altres de nefastes. A continuació, assenyala que les administracions poden intervenir en l’economia de tres maneres: generant activitat des del sector públic, regulant l’activitat econòmica i transferint recursos als actors privats. Quant a la primera, entén que és un clàssic i que és positiva perquè genera ocupació pública i, sobretot en l’àmbit dels serveis, millora clarament i des de bon començament el benestar i el creixement econòmic a tota la ciutat. Quant a la bondat de la segona, indica que depèn de si es regula bé o malament, fins i tot amb bones intencions, de manera que s’ha d’analitzar cada regulació i mirar d’anticipar-ne el resultat probable. A més a més, apunta que hi ha el perill de regular en favor de sectors o empreses molt concretes, de manera que se’n perjudiqui d’altres sense una justificació prou legítima. Pel que fa a la tercera, assegura que encara és més perillosa que l’anterior perquè és la menys neutra. Així, assenyala que la transferència de diners directament a persones o a empreses implica que aquests recursos es retirin d’altres llocs i es renunciï a part de l’activitat econòmica del sector públic i també, el risc de caure en clientelismes és molt gran. D’altra banda, indica que l’etiqueta d’economia social i solidària és molt atractiva però pregunta com l’entén el govern municipal, quines iniciatives considera que pertanyen a aquest sector i quines no hi pertanyen, i qui controla que el sector compleixi amb aquestes qualitats socials, solidàries, democràtiques i no jeràrquiques. Apunta que el sector purament empresarial fa temps que impulsa una etiqueta anomenada «responsabilitat social corporativa», però el problema en aquest cas també és qui certifica aquesta condició. En aquest sentit, esmenta la responsabilitat social corporativa de Gas Natural en relació amb la pobresa energètica, que el dia anterior es va cobrar el que qualifica d’assassinat capitalista d’una dona pobra. De la mateixa manera, assenyala que un nombre important de les cooperatives existents han abraçat el neoliberalisme, el management i la gerencialitat. Tot seguit, pregunta quins programes de suport a l’emprenedoria abandonarà Barcelona Activa per poder centrar-se en l’economia social i solidària, si és que ho fa. També pregunta quins seran els serveis que l’ajuntament renunciarà definitivament a gestionar directament en favor d’adjudicacions a empreses de l’economia social i solidària. Mostra preocupació pel paper de l’economia social i solidària com a possible cavall de Troia per a noves i velles externalitzacions o privatitzacions. Quant al pressupost, apunta que es preveu destinar 24 milions i mig durant el mandat a aquestes polítiques, però està segur que el govern contempla un impacte 7194 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 molt més gran per la via de cessió d’equipaments ja existents i la transferència de la gestió de serveis públics. Per totes aquestes raons, el Grup de la CUP - Capgirem Barcelona té reserves sobre aquest pla i esperen veure el desplegament de les mesures concretes i efectives, amb la lletra petita, i l’impacte específic que tindran. Així, doncs, manifesta que no poden donar suport a tot el paquet de mesures amb aquesta informació perquè, a més a més, per poder donar suport a grans programes com aquests, el govern els ha de convidar a participar en la seva definició. El Sr. Via exposa que l’economia social i solidària té una dimensió transversal que s’ha d’impulsar per afavorir aquest sector en tota la seva diversitat. Per tant, està d’acord amb el que s’ha plantejat en aquest sentit. En qualsevol cas, referint- se a la intervenció de la portaveu del Grup d'Esquerra Republicana, assenyala que el govern reiteradament s’ha posat a disposició dels diferents grups municipals per parlar del treball marc des del qual s’ha desenvolupat el pla d’impuls, tal com varen fer quan varen presentar l’Informe d’economia solidària en aquesta mateixa comissió. Pel que fa a la intervenció del portaveu del Grup de la CUP - Capgirem Barcelona, indica que les sol·licituds de reunions i trobades han estat reiterades. Per tant, apunta que, independentment de les vegades en què s’han posat a disposició dels grups per parlar d’aquests temes, el govern continua obert a reunir- s’hi, tenint en compte que aquest pla d’impuls, que té unes característiques de pla estratègic per a tot el mandat, es concretarà en plans de treball específics anuals que discutiran de manera més precisa amb els grups municipals. A continuació, insisteix que l’economia social i solidària forma part de la política pública d’impuls de l’economia plural, impuls que incorpora diferents accions que prenen en consideració el paper com a agent econòmic de l’ajuntament i també d’una manera rellevant el foment de l’empresa petita i mitjana. Així, quant al paper de l’economia social i solidària amb relació al món dels autònoms, remarca que el pla recull ha propostes concretes d’articulació via cooperativisme de serveis i, pel que fa al petit comerç de proximitat, també s’hi inclouen propostes concretes de territorialització per fer-ne més viable l’activitat. Seguidament, exposa que l’economia social i solidària es diferencia de l’economia mercantil convencional per la concepció que té de tot allò que té a veure amb la competitivitat i amb la manera d’organitzar l’empresa i l’economia. Per tant, malgrat que no té temps en aquesta sessió de fer-ne una exposició més exhaustiva, assegura que el govern és ferm partidari de facilitar, afavorir i aconseguir que les empreses i entitats siguin competents. Aquesta reconfiguració, afegeix, comporta que els valors de l’economia social i solidària es converteixin en valors practicats que potencien la viabilitat del sector. La Sra. Capdevila recorda que havia preguntat si el govern tenia previst implementar la moneda social i de quina manera pensava fer-ho. El Sr. Via informa que el govern té previst implementar-la durant el mandat present si els diferents plans pilots confirmen aquesta possibilitat, de manera que cap a 2019 aquesta implementació de la moneda social entri en fase operativa. Puntualitza que en aquests moments s’està activant un espai de treball específic previst en el Programa Urban, de la Unió Europea, que contempla una renda bàsica per a col·lectius amb especials dificultats i que preveu que una part d’aquesta renda bàsica es pugui pagar en moneda social. Comenta que actualment estan en una fase preliminar de descripció del model de moneda i de modalitat organitzativa, que faci possible implementar el pla pilot amb mil famílies de l’eix Besòs. Es dóna per tractada. c) Informes A la Comissió: NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7195 2. Informe Econòmic de Conjuntura de la ciutat de Barcelona 2016. El Sr. Colom agraeix el treball fet per l’equip de la Sra. Àngels Santigosa i exposa que aquest Informe de conjuntura es presenta regularment i que explicita una visió de l’evolució econòmica de la ciutat. En primer lloc, assenyala que el PIB mostra, en un entorn de fragilitat, té un creixement rellevant del 3,3 %, amb aportació desigual dels diversos sectors de l’economia barcelonina i se centra molt en el sector serveis. Remarca que l’aspecte més negatiu d’aquest indicador és el poc pes que la indústria hi ha tingut en el darrer any i, per tant, aquest és un dels reptes importants per al govern. En segon lloc, subratlla que hi ha un rellançament de la construcció, qüestió que els preocupa perquè sembla que aquest sector tornarà a tenir un pes important al país i a la ciutat, i recorda que això va ser un dels desencadenants de la crisi actual. Per tant, assenyala que s’han de buscar fórmules que permetin incrementar l’activitat econòmica a partir d’altres sectors amb més capacitat d’arrossegament. En qualsevol cas, apunta que el sector empresarial de la ciutat ha recuperat vitalitat, tal com indiquen les dades de clima empresarial que fan referència a tota l’àrea metropolitana. En aquest sentit, comenta que s’hauria de parlar de la regió econòmica de Barcelona perquè les fronteres econòmiques no se circumscriuen als carrers de la ciutat. Quant a la creació d’empreses, remarca que el resultat del primer semestre de 2016 és el millor des de l’any 2008 i que s’han creat gairebé nou-centes empreses més que durant el mateix període de l’any 2015. Aquest creixement, afegeix, implica creació de llocs de treball, de manera que durant el segon trimestre de 2016 a Barcelona hi ha un milió d’afiliats a la Seguretat Social, xifra que significa que s’ha recuperat el 60 % de l’ocupació destruïda des de l’any 2008. Comenta que el mes d’octubre hi havia 79.463 aturats a la ciutat. Pel que fa al ritme de creació d’ocupació, assenyala que és més alt en el sector de l’hostaleria, juntament amb l’educació o l’activitat immobiliària, mentre que les activitats manufactureres encara pateixen una pèrdua important de llocs de treball. A continuació, recorda que poc temps enrere el govern municipal va presentar un estudi sobre els salaris de 2014, que mostrava aquest diferencial de salaris a la ciutat, i mostra preocupació per la bretxa salarial entre homes i dones a Barcelona, la qual afirma que haurien de ser capaços de revertir. Amb referència a diversos sectors econòmics, destaca la vitalitat del comerç, tot i que l’increment de vendes encara no s’ha traduït en un increment de la facturació. Quant a la producció científica, indica que el pes d’aquest sector s’incrementa, la qual cosa mostra la capacitat innovadora de Barcelona. També subratlla el creixement del sector verd respecte de l’any anterior, tant en empreses com en ocupació. Finalment, pel que fa al sector exportador, destaca que continua essent un dels sectors punters i impulsors de l’economia a la ciutat de Barcelona. La Sra. Recasens comenta que l’informe és molt exhaustiu i saluda la Sra. Santigosa, a la qual reconeix la feina feta cada any amb aquests informes. Seguidament, es refereix a la qüestió de l’habitatge i recorda que Barcelona en Comú es va presentar a les eleccions i va guanyar l’alcaldia assegurant que faria una política d’habitatge per evitar els desnonaments i la inflació de preus, i per aconseguir que hi hagués habitatge de lloguer assequible. Remarca que cap d’aquests dos objectius no es reflecteixen en l’informe i que continua la tendència a l’augment de preus, de manera que el preu de compra d’habitatge de segona mà a Barcelona és un 7,8 % més car que l’any anterior, cosa que reflecteix un increment exponencial. En la mateixa línia, apunta que el preu de l’habitatge de lloguer també s’ha incrementat el segon trimestre de 2016. Tot i que sap que l’alcaldessa està fent una ronda de contactes amb diferents immobiliàries, entén que paral·lelament el govern hauria de plantejar una bona política en matèria d’habitatge, per poder donar respostes a aquesta problemàtica, més enllà d’assessorar-se amb les immobiliàries. Destaca que el preu del lloguer a Barcelona ha augmentat un 8 % i en els districtes amb presència forta de l’habitatge turístic aquest increment encara és més elevat i arriba fins al 9 %. Pregunta, doncs, què opina el govern sobre aquesta qüestió. 7196 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 En segon lloc, pel que fa a l’ocupació, apunta que segons El Periódico «Barcelona recobra el pols», afirmació amb la qual està d’acord, però creu que és important no deixar perdre l’oportunitat de denunciar les diferències salarials i de contractació entre homes i dones. En aquest sentit, recorda que acaben de rebre l’informe sobre contractació indefinida i qualifica d’escandalós que hi hagi un augment de la contractació indefinida d’homes del 7 % mentre que la contractació de dones davalla un 1,5 %. Quant a la diferència salarial, esmenta que les dones assalariades residents a la ciutat de Barcelona reben un salari mitjà un 25,1 % inferior al dels homes. Recorda que Barcelona en Comú havia anunciat mesures màgiques per trencar aquesta bretxa salarial i pregunta com està el tema del salari mínim de ciutat. Per acabar, esmenta les desigualtats socials entre barris. Assenyala que, si bé disminueix l’atur, continua havent-hi una diferència abismal entre Nou Barris i Sarrià - Sant Gervasi, que són els dos extrems de la ciutat. Pregunta, doncs, què pensa fer el govern municipal en aquesta qüestió. El Sr. Sierra agraeix la presentació de l’informe. Exposa que, malgrat el govern de la Sra. Colau i del Sr. Collboni, l’informe reflecteix que la ciutat continua millorant i creixent. Tanmateix, malgrat aquesta millora i aquest creixement, remarca que els punts forts de la proposta de Barcelona en Comú per guanyar l’alcaldia de la ciutat mostren debilitats significatives, com l’augment dels preus de compra i de lloguer de l’habitatge. Afegeix que en els pressupostos, que qualifica de fracassats, no es destina una quantitat adequada a la creació d’un gran parc d’habitatge social, el qual significaria un estímul per al decreixement dels preus de lloguer i de compra d’habitatge. Seguidament, apunta que la taxa d’atur és del 12% que i els nivells d’atur entre els menors de 25 anys i entre els majors de 45 anys són inacceptables, malgrat que Barcelona creix, que la situació macroeconòmica a Espanya, a Europa i al món millora, i que la previsió per a 2017 és de continuar millorant i creant ocupació. Recorda que a l’inici del mandat hi havia 90.000 aturats i en aquest moment n’hi ha al voltant de 80.000, baixada que considera molt poc significativa tenint en compte les dades macroeconòmiques i les bones circumstàncies de Barcelona. Atribueix aquesta situació a les polítiques errònies del govern municipal respecte a motors de l’economia, com ara el turisme, polítiques que han impossibilitat el creixement d’altres sectors industrials. Pel que fa als contractes, subratlla que només un 14% són indefinits i que el 86% són temporals. També esmenta que el salari de les dones és un 25 % inferior al dels homes. Tot seguit, troba significativa la lenta recuperació del comerç de proximitat i dels mercats. Assenyala que el Grup de Ciutadans ha presentat una proposició relativa a aquest tema i tindran ocasió de debatre’l, però avança que aquesta situació és conseqüència de la desprotecció a què el govern té sotmès el sector i de totes les polítiques errònies que van en detriment del comerç de proximitat i dels mercats. Pel que fa al turisme, indica que és un sector que continua a l’alça, amb un 3,5% de creixement de visitants i un 5,1% de creixement de pernoctacions a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, assenyala que, mentre el govern fa ostentació de la participació, a l’enquesta de serveis el 91,5% dels barcelonins considera que el turisme és una activitat favorable i, tot i així, el govern pren mesures contràries a aquest sector tan important. Per acabar, reclama que el govern diversifiqui les indústries que creen més llocs de treball de qualitat, com la indústria verda, la del medicament, les relacionades amb les noves tecnologies i la innovació, els grans esdeveniments i fires, i les indústries alimentària i sanitària. La Sra. Capdevila agraeix la presentació d’aquest Informe econòmic de conjuntura, que aporta dades sobre diferents aspectes de l’economia a la ciutat i que permet fer un seguiment continuat de l’evolució econòmica. Exposa que s’aporta molta informació i, per tant, en la seva intervenció se centrarà en els àmbits que creuen que són més importants o significatius. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7197 En primer lloc, destaca els indicadors positius que fan tenir esperança en una certa recuperació econòmica, encara que lenta, després d’un període de crisi, que ha afectat la majoria de ciutadans, que ha generat molt patiment i ha significat un retrocés en els drets socials i en l’estat del benestar. En aquest sentit, apunta que el bon comportament d’indicadors com les exportacions, la creació de noves empreses o el fet que Barcelona es trobi ben situada en el rànquing de les ciutats més atractives per atraure inversió estrangera els ha d’encoratjar a continuar treballant per tal que Barcelona sigui una ciutat ben posicionada internacionalment, amb una economia diversificada i amb mecanismes que garanteixin la redistribució de la riquesa que genera. Pel que fa a l’atur, considera que la recuperació del 60% dels llocs de treball que es van destruir durant la crisi i el descens de la taxa d’atur són una bona notícia, tot i que les dades confirmen que la nova ocupació que es crea és més precària, ja que a la ciutat de Barcelona el 84% dels contractes són temporals i, d’aquests, el 34 % té una durada inferior a un mes. Quant a l’habitatge, diu que les dades també confirmen una recuperació del mercat immobiliari i un augment del preu de l’habitatge, que ha augmentat un 8 % tant pel que fa a la compra com al lloguer. Opina que en l’apujada dels preus del lloguer hi tenen molt a veure els llocs més turístics de la ciutat. Per tant, el Grup d'Esquerra Republicana entén que el govern ha de complir els compromisos sobre la construcció d’habitatge social. Finalment, assenyala que la gestió del turisme és més necessària que mai, ja que els indicadors mostren que el nombre de visitants continua creixent i, per tant, s’ha de passar de la reflexió a l’acció. En aquest sentit, argumenta que, després d’anys de parlar d’estratègia turística, és hora de parlar d’accions concretes per regular fenòmens com els creuers o els habitatges d’ús turístic il·legals. El Sr. Mulleras agraeix la presentació de l’Informe econòmic de conjuntura, el qual troba que sempre és interessant perquè aporta moltes dades per analitzar i per comprendre la realitat de Barcelona. També agraeix que l’informe destaqui les reformes introduïdes per la política econòmica del Govern d’Espanya com a factor explicatiu de la millora actual de l’activitat econòmica, entre les quals l’informe destaca la reforma fiscal que rebaixa l’IRPF i l’impost de societats, i considera que les reformes que han fet el Govern de Catalunya o el govern municipal només són per apujar els impostos. Reitera, doncs, l’agraïment perquè en l’informe es valorin aquestes reformes. En segon lloc, demana que els propers informes recullin no solament dades sobre la ciutat de Barcelona, sinó també la comparació amb altres ciutats de característiques similars. Argumenta que Barcelona té una inèrcia i que es pot aprofitar de les millores econòmiques de tot Espanya, però creu que també és evident que s’hauria de mirar l’evolució en comparació amb altres ciutats per valorar com es comporta en el marc d’una conjuntura que comença a ser favorable. Quant a la producció industrial, indica que en el conjunt de Catalunya ha crescut un 4,9% interanual, però que a Barcelona només ha crescut el 0,2%. Afegeix que fa un any que debaten sobre la reindustrialització de la ciutat, concretament de la zona del Besòs i la Verneda al nord i de la Marina del Prat Vermell al sud, que s’han aprovat proposicions relatives a aquest tema, tant en comissió com en plenari, i el Grup Popular creu que el govern hauria d’adreçar els esforços a aquests barris perquè s’hi instal·li una indústria neta, moderna i adaptada a les circumstàncies actuals. A continuació, comenta la correlació entre PIB i progrés social i el fet que Catalunya ocupa el lloc 58 en el PIB per capita d’Europa, però només el lloc 165 en l’índex de progrés social. Pregunta, doncs, al govern municipal què fa per disminuir aquesta bretxa. D’altra banda, apunta que Catalunya ocupa la posició número 11 en nutrició i assistència mèdica bàsica, i la posició 250 en accés al coneixement bàsic. També pregunta, doncs, què fa el govern en aquesta qüestió. Finalment, remarca que les males polítiques d’habitatge del govern municipal han fet que en el darrer any s’hagi incrementat desmesuradament el preu de 7198 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 compra i de lloguer, com no havia passat mai, i lamenta que continuïn els desnonaments, malgrat que Barcelona en Comú havia anunciat que s’acabarien. El Sr. Garganté qualifica el contingut de l’informe, especialment l’enfocament, de decebedor, perquè denota una mirada acrítica del govern vers l’economia de la ciutat i la professió del dogma neoliberal en l’anàlisi de la realitat econòmica. Així, des d’una perspectiva general, assenyala que l’informe traspua un cert triomfalisme sobre la situació econòmica a partir d’indicadors pretesament favorables, que apuntarien una suposada recuperació econòmica, però sempre en termes de desenvolupament capitalista i de l’economia de mercat. Tanmateix, assegura que aquest informe està mancat de tota anàlisi sobre la situació econòmica i sobre el suposat creixement de l’activitat econòmica. Quant al primer apartat de l’informe, subratlla que comença dient que el sector terciari impulsa el creixement del PIB a Barcelona, com si la terciarització enorme de l’economia catalana de les darreres dècades hagués estat positiva i no pas un element clau en la desindustrialització del país, la destrucció de llocs de treball, la desaparició de l’economia productiva i una precarització creixent de la classe treballadora. A més a més, critica que l’informe aplaudeixi la reestructuració del sistema financer, que qualifica com el major saqueig organitzat dels darrers temps, que ha carregat el deute privat sobre la classe obrera, i també les reformes impositives, que considera un regal fiscal del Partit Popular als rics defraudadors i explotadors. Pel que fa al mercat immobiliari, lamenta que des de l’ajuntament encara es parli de l’habitatge com una mercaderia i no com un bé de primera necessitat ni del seu valor d’ús. Així, considera que parlar de dinamisme del mercat de l’habitatge repugna tota lògica social. Tanmateix, com a apunt positiu, esmenta la confirmació que els pisos d’ús turístic encareixen el preu dels habitatges de lloguer i espera que el govern estigui d’acord a tallar d’arrel aquesta xacra per a la ciutat mitjançant el Pla especial urbanístic d’habitatges turístics. En relació amb el mercat laboral, entén que l’anàlisi que se’n fa a l’informe és decebedor i aboca algunes dades preocupants. En primer lloc, assenyala que l’atur juvenil és alarmant i que la bretxa salarial entre homes i dones supera el 25 %, i els contractes indefinits representen solament un 14 % dels contractes nous. No veu enlloc, doncs, que les variacions en aquests àmbits, que considera ridícules, permetin parlar de recuperació ni tampoc utilitzar el to triomfalista que traspua l’informe. A continuació, valora positivament que l’informe posi de relleu que, dels disset sectors econòmics indexats, l’hostaleria és el que té el nivell salarial més baix, amb la meitat del salari mitjà, la qual cosa evidencia que els bons resultats del sector responen a la gran explotació i despossessió a què el turisme sotmet les treballadores, situació que afirma que és coneguda per tothom però que el govern es nega a abordar. Així, doncs, assegura que no és una casualitat que el turisme sigui el sector amb més creixement, tal com es diu a l’informe, sinó simplement la lògica de l’explotació capitalista de despossessió sistemàtica i massiva, i denuncia que el govern de Barcelona en Comú i del PSC insisteixen a afavorir aquest procés. Quant al darrer apartat de l’informe, en destaca l’absoluta mediocritat perquè denota que per al govern l’economia de Barcelona es redueix al nombre d’empreses i el dogma liberal inqüestionable hi apareix com una fe que professa el govern. En resum, opina que l’Informe de conjuntura es mereix un suspens, tant pel que fa a la realitat econòmica que reflecteix com també a la metodologia del treball. El Sr. Colom comenta que aquest és un informe descriptiu i no fa valoracions, més enllà que a l’hora de fer les preguntes i de posar l’èmfasi en la bretxa salarial assenyalen on hi ha els problemes que s’han de resoldre. En aquest sentit, puntualitza a la Sra. Recasens que les dades sobre la bretxa salarial corresponen a 2014 i no pas a l’actualitat. Per tal de resoldre els problemes, doncs, afirma que s’han de fer visibles les situacions que cal afrontar. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7199 A continuació, comprèn la crítica de l’oposició que quan les coses funcionen ho fan malgrat el govern i, quan no funcionen, el govern en té la culpa, però entén que això no dóna més credibilitat a l’oposició. D’altra banda, diu que quan s’esmenta l’IRPF no és que el govern doni valor a la política del Partit Popular, sinó que es fa palès que la recaptació ha minvat, de manera que cadascú es mira les dades com li convé. Així, doncs, indica que si els grups l’oposició fossin més seriosos en l’anàlisi de l’informe donarien més credibilitat a les propostes que puguin fer. Quant al preu dels lloguers, admet que creixen, però assegura que el govern hi està actuant mitjançant el PEUAT o el pla de xoc contra els pisos turístics il·legals per intentar abaixar aquests preus i ja se’n veuran els resultats. Tot seguit, remarca que s’han creat 800 empreses més que durant el mateix període de 2015 i, per tant, assegura que el govern deu haver fet alguna cosa o, en tot cas, que no ho deu haver fet tan malament perquè els resultats són millors que els dels anys anteriors. Com a economista, sap perfectament quin límit tenen l’ajuntament o qualsevol administració i què depèn de les variables macroeconòmiques generals i, per tant, indica que l’informe reflecteix algunes realitats. Pel que fa a l’atur, discrepa de l’afirmació que ha fet el Sr. Sierra que la baixada fins al 12 % de la taxa d’atur és poc i el convida a cercar una dada similar en anys anteriors. Demana, doncs, que no es menyspreï aquesta baixada, que qualifica d’important. A continuació, apunta que un informe de conjuntura ha de contemplar tots els elements positius, perquè considera que n’hi ha, ha de descriure les realitats i ha d’assenyalar els camps on el govern ha de treballar, en aquest cas en el sector industrial. Reconeix que des de fa molts anys el sector industrial ha anat minvant, però reitera que si han creat 800 empreses més que l’any anterior, especialment petites i mitjanes, és perquè alguna cosa està evolucionant en aquest sector. La Sra. Capdevila no creu que el govern ho faci tot malament i considera que la recuperació econòmica és un fet, també a Barcelona. Torna a comentar que el preu dels pisos de lloguer ha pujat un 8 %, sobretot a les zones turístiques i, per tant, creu que el govern ha de complir amb la proposta electoral de fer habitatge social. Torna a preguntar, doncs, després d’un any i mig de govern, quants habitatges socials s’han fet a Barcelona, quants s’han recuperat o quants desnonaments s’han evitat. Afirma que aquesta pregunta la formula amb tota la bona voluntat i que els ciutadans haurien de conèixer la resposta. El Sr. Colom informa que s’han recuperat 400 pisos de bancs, que s’estan construint o hi ha previst de fer-ho de forma immediata 4.000 habitatges d’ús social. Pel que fa a les zones turístiques, reitera que s’hi està intervenint mitjançant el PEUAT i el pla de xoc de pisos il·legals. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal ERC: 3. Que comparegui el/la responsable municipal en matèria d'ocupació juvenil per tal d'explicar el Pla per al Foment de l'Ocupació Juvenil de Qualitat 2016-2020. La Presidenta anuncia la retirada d’aquest punt de l’ordre del dia. Es retira III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 7200 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 4.- Primer.- Aprovar inicialment el Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2017, integrat per: a) El de la mateixa Entitat; b) Els pressupostos dels organismes autònoms locals: 1. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, 2. Institut Municipal d’Educació, 3. Institut Municipal d’Informàtica, 4. Institut Municipal d’Hisenda, 5. Institut Municipal d’Urbanisme, 6. Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, 7. Institut Municipal de Mercats, 8. Institut Barcelona Esports i 9. Institut Municipal de Serveis Socials; c) Els estats de previsions d’ingressos i despeses de les entitats públiques empresarials: 1.Institut de Cultura de Barcelona, 2. Institut Municipal de Parcs i Jardins, 3. Patronat Municipal de l’Habitatge i 4. Institut Municipal Fundació Mies Van de Röhe; d) Els estats de previsions d’ingressos i despeses de les societats mercantils següents: 1. Barcelona de Serveis Municipals, SA (BSM), 2. Informació i Comunicació de Barcelona, SA, 3. Barcelona Activa, SA, SPM, 4. Barcelona Gestió Urbanística, SA, 5. Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA), 6. Foment de Ciutat, SA, i 7. Barcelona Cicle de l’Aigua, SA; així mateix, Aprovar les Bases d’Execució i els annexos que consten en l’expedient. Segon.- Aprovar inicialment el Pressupost Consolidat de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2017 d’acord amb la Llei General d’Estabilitat Pressupostària. Tercer.- Sotmetre aquest acord a exposició pública durant el termini de quinze dies hàbils, d’acord amb l’article 169.1 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, que aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. El Sr. Pisarello exposa que el govern és conscient que la proposta de pressupostos que presenta no té prou suports però tanmateix n’explicarà algun dels elements principals, tot i que al llarg de la darrera setmana ja han compartit els detalls de la proposta. Per començar, exposa que aquest pressupost marca una continuïtat amb les ordenances fiscals i amb les modificacions pressupostàries que es van aprovar el 2015 i el 2016 amb el suport del Partit dels Socialistes, d’Esquerra Republicana i de la CUP. Remarca que s’augmenten les mateixes partides que s’augmentaven en la proposta de l’any anterior. Així, els recursos al servei de la ciutadania creixen un 4,7 % i s’accentuen la política social i la garantia de drets, aspecte important per al govern i compartit amb l’oposició, com ara el dret a l’habitatge, la promoció econòmica o l’ocupació, totes elles partides que creixen. També subratlla que es posen en marxa alguns dels grans plans del mandat, com el Pla de barris o el Pla de recursos humans, el qual pretén enfortir serveis públics estratègics en àmbits com les escoles bressol, els serveis socials o les inspeccions. Tot seguit, reitera que els grups municipals ja coneixen la proposta amb detall i el govern sap que estan d’acord pel que fa la preocupació sobre algunes polítiques concretes i també que hi ha discrepàncies legítimes sobre la proposta del govern. Com a portaveu del govern, creu honestament que la proposta és bona, com també van considerar bones les propostes que es van pactar anteriorment amb el Partit dels Socialistes, amb Esquerra Republicana i amb la CUP. Opina que, en un moment en què hi ha una certa reactivació de l’economia de la ciutat, amb totes les limitacions i contradiccions que s’han plantejat en el debat del punt anterior, aquests pressupostos poden contribuir a acompanyar l’activació econòmica perquè tingui un sentit més redistributiu i més just. Finalment, lamenta que no s’hagi arribat a un acord, si més no per poder tramitar els pressupostos i discutir-los durant un mes o un mes i mig, però respecta la decisió de la majoria dels grups de l’oposició. Creu que aquesta decisió afecta tothom i que no és bona per a la ciutat, però que hauran de continuar posant-se d’acord en temes de ciutat rellevants, que és el que esperen els veïns i veïnes de Barcelona. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7201 La Presidenta recorda que, després de la intervenció del tinent d’alcalde, hi ha un torn d’intervenció dels grups, un torn de resposta del tinent d’alcalde, un torn de rèplica dels grups i, finalment, una darrera intervenció breu del tinent d’alcalde, torns que no tenen assignat un temps preestablert. Per tant, demana prudència i moderació en l’ús del temps. La Sra. Recasens es compromet a autocontenir-se, però assenyala que aquest és el debat més important de l’any i que no es podrà fer en el plenari del Consell Municipal perquè aquests pressupostos no passaran el primer tràmit en la Comissió d’Economia i Hisenda. Acusa el Sr. Pisarello de repetir mentides i ignora si al final ell mateix es deu creure que són veritat. Així, mostra perplexitat davant l’afirmació que ha fet el tinent d’alcalde que la proposta de pressupost ha estat discutida amb els grups municipals, que aquests en coneixen a bastament les xifres i que el govern ha conversat amb els grups de l’oposició. No sap si el govern ha conversat amb la resta de grups del consistori, però assegura que no ho ha fet amb el Grup de Convergència i Unió, que és el grup majoritari de l’oposició, tret d’una única vegada, el dia 7 de novembre, reunió a la qual van assistir el Sr. Joaquim Forn i ella mateixa i on el Sr. Pisarello va manifestar que voldria que la conversa fos sincera. Tot i que van escoltar atentament les explicacions, opina que el govern solament pretenia fer-se una fotografia i ella va sortir de la reunió convençuda que el govern no pretenia discutir els pressupostos, sinó donar la imatge que el govern no està aïllat, que no es nega al diàleg i que feia una ronda oberta a tots els grups. Recorda que, una setmana més tard, el Sr. Pisarello va fer una roda de premsa on va fer pública la conversa i el Grup de Convergència i Unió no acaba d’entendre quina és l’estratègia del govern. A continuació, diu que el govern pretén donar una imatge de màrtir, d’un govern que vol impulsar les seves polítiques però que l’oposició no els dóna suport. Assegura que això no és així, que al govern se li veu el llautó perquè no té cap interès a pactar el pressupost, si més no amb el Grup de Convergència i Unió, i prefereix quedar sol i aïllat abans que pactar aquest pressupost amb el grup majoritari de l’oposició. D’altra banda, esmenta que poques hores abans el tinent d’alcalde Collboni ha fet unes declaracions sorprenents, segons ell mateix en nom del govern, en les quals insta el Sr. Pisarello a buscar acords amb Convergència i Unió, que abandoni apriorismes ideològics i que opti per la geometria variable. Pregunta al Sr. Pisarello si comparteix les paraules del Sr. Collboni, si aquestes declaracions són fetes amb sinceritat i en nom del govern, o bé si volen dir que els seus socis de govern també els abandonen, encara que sigui ideològicament, i que els grups de Barcelona en Comú i Socialista segueixen estratègies separades. A continuació, argumenta l’oposició del seu grup al projecte de pressupostos per cinc raons. En primer lloc, insisteix que el govern, de manera sectària i partidista, abandona la voluntat de conversar i d’arribar a acords amb el Grup de Convergència i Unió. Així, comenta que van rebre el projecte de pressupostos el divendres anterior i que aquest projecte se sustenta en cinc eixos explicitats en el Programa d’actuació municipal 2016-2019, el qual no va superar el tràmit previ i, per tant, no té el consens del Consell Municipal. No entén, doncs, que el govern basi la seva estratègia pressupostària en cinc eixos que no són compartits per la majoria del consistori i argumenta que haurien pogut trobar unes altres prioritats en les quals es podrien posar d’acord. En segon lloc, afirma que el govern està atrapat per les pròpies denúncies i, en aquest sentit, esmenta una piulada de la Sra. Janet Sanz en la qual deia que era indecent que, mentre a l’ajuntament hi havia un superàvit de 19 milions, el patiment a Nou Barris continuava i acusava el govern de l’alcalde Trias de destinar diners als bancs i no a la gent ni als barris. Subratlla que el superàvit que preveu aquest projecte de pressupostos és de 69,7 milions d’euros i, per tant, reitera que el govern queda atrapat per aquella dinàmica. Denuncia que aquest superàvit es produirà per dues raons, que considera molt greus. La primera, perquè no s’executaran projectes pressupostats per valor de 48 milions d’euros i 21 milions seran fruit d’inversions, la qual cosa desmenteix que el govern executi tot allò que 7202 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 pressuposta. La segona, perquè l’ajuntament tindrà majors ingressos provinents de les plusvàlues, tot i que Barcelona en Comú es va presentar a les eleccions amb la promesa de posar fi a la bombolla immobiliària i a la inflació d’aquest sector, de manera que el govern, també en aquest aspecte, està atrapat per les dinàmiques pròpies. En tercer lloc, recorda que el mes de desembre de 2014 Barcelona en Comú va publicar un article on afirmava que mai l’Ajuntament de Barcelona havia estat tan ric amb una ciutadania tan pobra i que el consistori aprovava uns pressupostos que perpetuen les desigualtats entre barris. En contrast, assenyala que, segons l’Informe de conjuntura tractat anteriorment, l’atur a Nou Barris és més del doble que el que hi ha a Sarrià - Sant Gervasi i les desigualtats es perpetuen, mentre que en el projecte de pressupost la inversió a Sant Andreu solament s’incrementa el 0,6 % i aquest barri queda relegat al darrer lloc en el rànquing d’inversions. Per tant, no sap com pretén el govern posar fi a la desigualtat entre barris. En quart lloc, esmenta unes declaracions en les quals es criticava el govern anterior perquè en els pressupostos no contemplava cap modificació fiscal i es perdia un any més la possibilitat de pal·liar els desequilibris econòmics mitjançant una política fiscal més redistributiva. Però indica que el govern actual ha estat incapaç de presentar davant de la ciutadania, en el plenari del Consell Municipal, una política fiscal més redistributiva. En cinquè lloc, recorda que els grups que conformen el govern municipal titllaven uns pressupostos anteriors de centralistes perquè solament el 15 % de la despesa es gestionava directament des dels barris, però en el pressupost que presenten ara la quantitat gestionada pels barris i els districtes és un 12,25 %. Palesa, doncs, que el govern incompleix els pilars bàsics amb què es van presentar a les eleccions: la descentralització, que es donaria la veu a la ciutadania i que es farien uns pressupostos participatius. Tot seguit, insisteix que les afirmacions que ha fet el Sr. Pisarello no són certes i esmenta que el mes de desembre de 2014 acusaven el Sr. Trias de destinar la mateixa quantitat a sanitat que a dietes, publicitat i propaganda, treballs tècnics i estudis. Tanmateix, assenyala que el govern actual destina 19 milions d’euros a salut, mentre que a dietes, publicitat, propaganda, treballs tècnics i estudis en destina 23 milions. Opina que aquesta és una altra mostra que el govern està atrapat per declaracions fetes anteriorment i que ha incomplert la promesa electoral d’implementar polítiques més redistributives i més socials, tal com es demostra amb els pressupostos que presenten i que no responen a aquelles promeses. A més a més, afegeix que els pressupostos no responen a les prioritats de la ciutat i manifesta que el pressupost de l’Àrea de Comerç, gestionada per la Sra. Ballarín, s’ha reduït fortament. També comenta que, segons l’interventor, no es consoliden les polítiques d’ocupació i assenyala que els 20 milions que es van destinar l’any anterior a promoció econòmica enguany no es pressuposten. Sabent que una de les prioritats de Convergència i Unió és la creació de llocs de treball, no entén com el govern pretén avançar en aquest àmbit si no es consoliden les polítiques que havien iniciat. Continuant amb el comerç, diu que la inversió en aquest àmbit pateix una retallada important i passa de 80,6 milions d’euros a 71,5 milions, i tampoc no es preveu cap despesa per implementar el Pla integral i transversal de comerç. Per aquesta raó, tampoc poden donar suport al projecte de pressupost. Una altra de les prioritats de Convergència i Unió és que la ciutat funcioni, però remarca que el pressupost que presenta el govern representa una nova retallada del 13 % en aquest capítol, per exemple en les partides de neteja, d’il·luminació, de recollida de residus i de clavegueram. En matèria de serveis socials entén que el govern també suspèn, tal com demostra l’estudi que s’ha fet darrerament i que indica que hi ha una davallada de l’11 %. Troba sorprenent que alguns governs populistes que han arribat a alcaldies importants d’Espanya fracassin en polítiques de serveis socials. D’altra banda, blasma el govern perquè falseja les xifres d’inversions. Recorda que en roda de premsa van explicar que hi havia un increment de les inversions i que el 2017 aquestes inversions pujarien a 429 milions d’euros, però, segons NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7203 l’informe de l’interventor, o bé l’any 2017 no s’executarà el total de les inversions pressupostades o bé l’ajuntament tindrà un dèficit de 47,7 milions d’euros. Reitera, doncs, que l’ajuntament entrarà en dèficit o bé el pressupost que presenta el govern no es transparent i no s’hi diu la veritat, de manera que si el govern vol mantenir l’estabilitat pressupostària i no entrar en dèficit no es podrà executar la totalitat del pressupost. Finalment, suposa que el govern anunciarà que hi haurà pressupost i que l’alcaldessa de la ciutat de Barcelona se sotmetrà a una qüestió de confiança. Entén que aquesta no és una manera de governar la ciutat i que el govern, amb aquesta estratègia, fa una fugida endavant per tirar endavant el que no ha sabut fer amb diàleg, amb consens i amb pacte, tal com s’esperaria d’un govern minoritari com aquest. La Sra. Mejías intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Exposa que la situació actual és insòlita en la història de la ciutat de Barcelona, que constata un fracàs estrepitós del govern del canvi perquè el canvi ha estat per empitjorar. En primer lloc, recorda que el Programa d’actuació municipal va ser rebutjat per tota l’oposició, cosa que demostra que el govern no té ni un projecte ni un model de ciutat clars. També indica que el govern va ser derrotat en el plantejament de les ordenances fiscals, de manera que tampoc no hi ha una previsió d’ingressos assegurada. Finalment, el pressupost també ha estat rebutjat per tota l’oposició. A continuació, manifesta que, malgrat que segons el Sr. Pisarello en aquesta Comissió d’Economia i Hisenda es tracten qüestions de poca importància i que interessen poc, en aquesta sessió es prendrà una decisió sobre el pressupost municipal, que és una de les mesures més importants de l’ajuntament i que rebrà el vot en contra de tota l’oposició, entre altres raons, perquè el govern s’ha enrocat amb una actitud profundament antidemocràtica i ha negat d’entrada el diàleg amb la meitat del consistori i finalment amb el conjunt de l’oposició. Assenyala, doncs, que el govern ha estat ostatge de les pròpies afirmacions i de l’operació política que ara pretén dur a terme. En aquest sentit, recorda que pocs dies enrere el Sr. Pisarello va anunciar en roda de premsa que l’ajuntament tindria pressupostos tant sí com no, cosa que palesa que al govern municipal no li importa gaire la posició dels altres grups municipals perquè sap que mitjançant la qüestió de confiança pot aprovar el pressupost. Però afirma que el govern no ho tindrà fàcil perquè l’oposició ja ha descobert que l’estratègia del govern és no dialogar, oferir un fals diàleg i fer la fotografia però després no tornar a convocar els grups. Així, mostra sorpresa per l’afirmació que ha fet el Sr. Pisarello en el sentit que s’han analitzat els detalls de la proposta de pressupostos amb els grups perquè això no ha estat així, si més no amb el Grup de Ciutadans. Reitera, doncs, que aquesta oferta de diàleg és falsa i amb la qual el govern pretén justificar el propi fracàs, victimitzar-se i donar la culpa a l’oposició de la situació que es produeix. Per tant, anuncia que, si aquesta és la maniobra que pretén fer el govern, el seu grup la posarà en evidència i la descobrirà perquè no hi participarà ni permetrà que es dugui a terme. D’altra banda, comenta que hi ha altres grups municipals que volen fer una operació política utilitzant l’Ajuntament de Barcelona per beneficiar el seu projecte polític a la Generalitat i volen que els pressupostos de l’ajuntament depenguin dels pressupostos de la Generalitat, pressupostos que pretenen acontentar la CUP i que són clarament lesius per a les classes mitjana i treballadora. Per tant, insisteix que estan en una situació d’enrocament i de fracàs que troben criticable. Tot seguit, exposa que l’objectiu final, que és l’interès general dels ciutadans de Barcelona, sembla que no interessi a ningú i, per tant, creu que haurien de fer una reflexió per saber si els grups poden dialogar sobre temes que siguin prioritaris per al conjunt dels barcelonins. Anuncia el vot contrari als pressupostos per diverses raons, algunes de tècniques i d’altres de polítiques. A les raons polítiques ja s’hi ha referit i apunta que el seu grup buscava uns pressupostos que tinguessin com a objectius principals per a la ciutat de Barcelona posar fi a la política de gestos i començar a treballar per atendre l’emergència social, i sobretot reorientar el model econòmic, que, com s’ha vist en el punt anterior, es vol enfocar cap al sector més minoritari 7204 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 de les empreses de la ciutat i oblida pràcticament el conjunt de l’activitat econòmica i els sectors més importants, que generen més dinamisme i més ocupació. A continuació, comenta que els pressupostos que presenta el govern són un conjunt de mesures sense cap connexió ni cap concreció, de manera que no obeeixen a un model de ciutat concret. A més a més, mostra preocupació pel fet que se supera el límit de despesa establert per la Llei d’estabilitat pressupostària i això pot posar en risc la liquiditat de l’ajuntament, de manera que es torna a sotmetre l’Ajuntament de Barcelona a d’un pla econòmic financer tutelat per la Generalitat de Catalunya, que no considera que sigui un model exemplar de gestió pública. Afegeix que aquests pressupostos contenen un pla de recursos humans que vol incrementar la plantilla de prop de 12.000 treballadors de l’ajuntament amb la incorporació en principi de 400 empleats públics, ampliable a 1.000 més, la qual cosa entén que vulnera la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració pública, o si més no que pretén esquivar-la. Considera, doncs, que l’Ajuntament de Barcelona, que de moment té unes finances sanejades, hauria de respectar aquestes dues lleis per evitar caure en la incoherència i en la il·legalitat. Pel que fa a la incorporació de treballadors públics a la plantilla de l’ajuntament, assenyala que es fa en funció de remunicipalitzacions de serveis públics suposades o futures. Apunta que s’han fet remunicipalitzacions, com les de les oficines d’atenció al ciutadà, l’Institut Municipal d’Informàtica o els serveis socials, sense un informe de costos i sense saber-ne l’impacte en els treballadors, tant econòmicament com en llocs de treball, i tampoc se sap exactament si aquesta mesura garanteix la prestació del servei. A més a més, comenta que la remunicipalització d’aquests serveis pot significar la reincorporació a l’ajuntament de treballadors que provenen de convenis col·lectius diferents i que estiguin sotmesos a règims laborals diferents, aspecte sobre el qual demana aclariments. Pel que fa a les partides destinades a polítiques socials, esmenta l’informe elaborat per l’Associació de Directors de Gerents de Serveis Socials, segons el qual l’Ajuntament de Barcelona, que suposadament és un dels ajuntaments del canvi, amb governs populistes, no destina prou recursos a política social i aquesta partida ha caigut un 11 %. Segons aquest informe, s’han de destinar cent euros per persona i any a polítiques socials, mesura que el pressupost que presenta el govern no compleix, i que les polítiques socials haurien de representar el 10 % del pressupost i haurien d’obeir criteris de transparència, criteris que, segons aquest mateix informe, el govern municipal tampoc no compleix. D’altra banda, critica que l’ajuntament continua finançant la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, assenyala que no s’ha tornat a saber res de la comissió que havia de fer el seguiment del deute que la Generalitat té amb l’Ajuntament de Barcelona, però sí que saben que la proposta de pressupost conté partides molt importants, com ara el projecte de tramvia, que no han estat aprovades pel conjunt dels grups municipals. Així, indica que es destinen 1.410.000 euros als estudis del tramvia i insisteix que aquest projecte no té el consens dels grups de l’oposició, alguns dels quals consideren que no és prioritari. Quant a l’habitatge, recorda que Barcelona en Comú havia anunciat un pla d’habitatge ambiciós, del qual tampoc no se’n sap res. Així, tot i que reconeix que el projecte de promoció del dret a l’habitatge sí que és ambiciós, no han vist mesures concretes ni partides pressupostàries en aquest àmbit, i el Grup de Ciutadans considera que és prioritari incorporar aquestes mesures al projecte municipal. En relació amb les mesures d’impuls de l’activitat econòmica, ja han vist que el govern dedicarà una part del pressupost a l’economia social i solidària, però en el projecte de pressupostos solament han detectat una partida de 2 milions d’euros per a polítiques actives d’ocupació, quantitat que considera ridícula i absolutament insuficient per a una ciutat que ha de dinamitzar l’ocupació com una de les primeres mesures per combatre la desigualtat. A més a més, afirma que algunes de les mesures preses pel govern són absolutament antieconòmiques i han servit per fer caure la creació de llocs de treball, per perdre inversions i han fet disminuir la recaptació. Així, esmenta la disminució de gairebé 2 milions d’euros de les taxes per utilització de terrasses té un impacte en el pressupost i que la moratòria NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7205 hotelera provoca un increment de preus dels allotjaments turístics i el creixement d’habitatges de luxe en detriment de les inversions en un altre sector econòmic. Insisteix, doncs, que aquestes mesures econòmiques s’haurien de revertir. Quant al projecte d’inversions, recorda que en la primera reunió que es fa fer, un any enrere, el govern va advertir que es retallarien les inversions a la ciutat, però el seu grup opina que Barcelona no pot retallar les inversions. Així, s’ha passat d’un pressupost de gairebé 600 milions d’euros a un de 429, malgrat que la ciutat continua incrementant la recaptació. També comenta que el Pla d’inversions municipals no s’ha aprovat i, per tant, tampoc no hi ha pla d’infraestructures, de manera que no es disposa d’un model concret d’infraestructures. També assenyala que hi ha una desinversió clara en projectes de xarxa d’il·luminació, de recollida de residus o de neteja de la ciutat. En resum, considera que aquests pressupostos són lesius i que responen a una operació política en què el Grup de Ciutadans no està disposat a participar. Espera, doncs, que les declaracions que ha fet el Sr. Collboni, esmentades anteriorment, serveixin per posar una mica de seny en el govern municipal, que es nega a dialogar i aplica mesures unilateralment, sense tenir en compte les conseqüències que se’n deriven, les quals considera que són lesives per als sectors econòmics i per a la creació d’ocupació. També espera que finalment es puguin posar d’acord en una sèrie de prioritats, que tots els grups puguin fer-hi aportacions i es posi en marxa la ciutat de Barcelona, ciutat que el govern municipal ha decidit bloquejar. El Sr. Bosch assegura que el govern obliga el Grup d’Esquerra Republicana a votar negativament a la proposta de pressupost perquè ha incomplert les promeses i els compromisos amb la ciutat. Recorda que l’any anterior, en un clima de confiança molt diferent de l’actual, el seu grup va considerar que havia d’oferir un vot de confiança, si més no d’entrada, i van fer una sèrie de pactes socials i de ciutat que van justificar el seu vot afirmatiu als comptes de l’Ajuntament de Barcelona. Tanmateix, malgrat que el govern assegura que ha complert el 90 % de les mesures que havia promès de fer, xifra que posa en dubte i estima que, en termes econòmics, el grau de compliment no arriba al 50 %. D’altra banda, reconeix que el govern ha fet bé alguna cosa, com ara que les partides destinades als districtes, de menor quantitat, en general s’han aplicat. Però, pel que fa al 50 % que el govern ha incomplert, indica que correspon a les propostes importants i que són aquelles qüestions per les quals van poder pactar i votar afirmativament en la modificació pressupostària o en les ordenances fiscals, és a dir, l’ajuda per fer arribar el metro a la Zona Franca, el trasllat de les presons Model i Trinitat per construir-hi els equipaments que la ciutat i els veïns reclamen des de fa temps, i els títols de transport gratuïts per a la franja dels quinze als setze anys, amb la targeta coneguda com a T-16. Reitera, doncs, que hi ha un zero per cent de compliment en la primera i en la tercera d’aquestes mesures i, pel que fa al trasllat de les presons, van descobrir que 2 milions d’euros destinats a aquesta operació havien desaparegut sense avís previ. Insisteix que el govern ha incomplert els seus compromisos i considera que es podria aplicar la frase de Quevedo, que deia «Nadie promete más que aquél que no piensa cumplir.» Demana, doncs, que el govern aclareixi si té la intenció de complir o no, perquè aquesta situació genera desconfiança. A continuació, apunta que el 98,3 % dels militants d’Esquerra Republicana avalen la seva argumentació, perquè tots ells comparteixen aquesta desconfiança derivada de la falta de compliment. Assegura que Esquerra Republicana de Barcelona és un bloc i tots els seus militants tenen clar que el govern municipal no ha complert els compromisos que havien pactat i això sol justifica la posició contrària del seu grup al projecte de pressupostos. D’altra banda, comenta que el govern els obliga a inclinar-se pel «no» en aquesta votació perquè l’any anterior la seva formació va ser responsable al Parlament de Catalunya amb els comptes del país i va ser responsable a l’Ajuntament de Barcelona amb els comptes de la ciutat, però els grups que conformen el govern municipal no ho van ser. Per aquesta raó, enguany, apresa la lliçó, reclama que Barcelona en Comú i el PSC deixin de perjudicar Barcelona en els comptes que aviat es debatran al Parlament de Catalunya, perquè hi ha inversions 7206 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 molt importants que depenen d’aquell debat, com ara els 187 milions d’euros que han pactat amb el conseller Comín i que s’han d’invertir en sanitat a la ciutat de Barcelona, els 52,5 milions d’euros que van pactar amb la consellera Bassa i que s’han de destinar a serveis socials i a combatre la desocupació, o els 72 milions d’euros que es recullen en la proposta de pressupost com a aportacions de la Generalitat de Catalunya i que signifiquen el reconeixement d’una connexió per la qual s’ha de vetllar. Insisteix, doncs, que han de ser responsables, que s’ha de beneficiar la gent i, per fer-ho, entén que el més lògic, el més raonable i el més entenedor és que tant a la Generalitat de Catalunya com a l’Ajuntament de Barcelona siguin responsables. Assegura que el Grup d'Esquerra Republicana ho ha estat però que els grups de Barcelona en Comú i del PSC no. Aquest, doncs, assenyala que és un altre element de clara desconfiança. A més a més, blasma el govern perquè diu que no entén la proposta de reciprocitat que han fet Esquerra Republicana i el Govern de Catalunya, i fins i tot l’ha menystinguda, però en canvi demostra que hi ha aquesta vinculació entre els pressupostos d’ambdues institucions quan critica la CUP perquè vota en un sentit al Parlament de Catalunya i en un altre sentit a l’Ajuntament de Barcelona. Creu, doncs, que la vinculació entre pressupostos hi és i que és saludable que hi sigui perquè les institucions s’han de posar d’acord per afavorir els ciutadans i no barallar-se entre elles per veure a qui correspon fer determinades actuacions. En tercer lloc, assegura que el govern obliga el seu grup a emetre un vot contrari als pressupostos perquè incompleixen amb la ciutat de Barcelona i amb partides socials importants que es deriven de les promeses del mateix govern. Així, pel que fa a l’accés a l’habitatge, en la proposta de pressupost hi ha una partida de 32,4 milions per a promoció social de l’habitatge, però en el PowerPoint que van passar als mitjans de comunicació aquesta xifra era de 28,5 milions d’euros i al web de Barcelona en Comú es parla de 118 milions d’euros en noves inversions. Els recomana, doncs, que es posin d’acord, que recullin la xifra que hi ha al pressupost i que diguin sempre la mateixa perquè, si no, es crea confusió. En tot cas, indica que la partida de 32,4 milions d’euros que consta en el pressupost batrà rècords de desinversió en habitatge. Comenta que amb aquests recursos es podrien fer uns 300 pisos destinats a lloguer social i, suposant que l’any 2018 es pugui repetir aquesta inversió, que el govern qualifica d’extraordinària, s’haurien construït en els dos anys que queden de mandat 600 pisos per a lloguer social, xifra que queda molt lluny dels 4.000 que s’han anunciat anteriorment, dels 1.150 de promoció social que hauria de fer l’ajuntament de Barcelona segons les previsions del govern, i fins i tot queda lluny dels 900 habitatges de lloguer social que es van promoure durant el mandat anterior. Per tant, insisteix que aquesta xifra queda molt lluny de la promesa electoral de Barcelona en Comú i per la qual molta gent els va votar. En relació amb la cultura, destaca la baixada de 2,3 milions d’euros en biblioteques, centres que considera absolutament indispensables per a la gent jove, que necessita llocs per estudiar. Entén, doncs, que s’haurien d’explicar molt bé les causes d’aquesta disminució. A continuació, recorda que Barcelona en Comú havia promès ser el màxim abanderat de la nova política i de la regeneració democràtica, però ja estan avisant des de fa dies que recorreran a la qüestió de confiança i, per tant, a l’aprovació per decret, amb una minoria clamorosa, dels pressupostos de la ciutat, de manera que, si això es confirma, seran els pressupostos amb un suport més minoritari de la història de l’ajuntament. No entén que això sigui nova política, regeneració democràtica o política participativa. Finalment, comenta que el govern obliga el seu grup a votar contra els pressupostos per una qüestió d’actitud, perquè la impressió que tenen és que el govern no vol negociar. En aquest sentit, esmenta el mite de la caverna de Plató, en el qual les ombres que es projecten són allò que s’acaba veient i no pas la realitat. Afegeix que les ombres que es projecten són la insistència del govern en el diàleg, en el pacte i en el consens, però la realitat no és aquesta, sinó les declaracions de la Sra. Colau a la televisió, en les quals anuncia que contempla la qüestió de confiança, fins i tot abans de fer la primera reunió per parlar sobre els pressupostos. Puntualitza que en aquesta primera reunió no se’ls va donar el NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7207 pressupost, al cap de poc els van donar el mateix PowerPoint que havien donat als periodistes i posteriorment el Sr. Pisarello fa unes declaracions que hi haurà pressupostos tant sí com no, mentre que torna a apel·lar al diàleg. Per tant, afirma que aquesta apel·lació al diàleg és molt poc creïble si al mateix temps es diu que tiraran pel dret i que aprovaran els pressupostos. A parer seu, qui té la responsabilitat de buscar consensos i acords és el govern de la ciutat i no pas l’oposició, perquè és el govern qui presenta els pressupostos i qui té més interès que s’aprovin. De manera que, quan el govern culpa l’oposició de falta de disposició per al diàleg, els recorda aquella situació en què algú troba que tots els cotxes van en direcció contrària, quan en realitat qui va en direcció contrària és ell mateix. Opina que aquest tipus de política és perillosa i que pot acabar malament. Malgrat que no els toqui de fer-ho, assegura que des de l’oposició fan propostes que consideren molt raonables i elementals, com ara complir els compromisos adquirits, cosa que el govern descarta i menysté. En aquest sentit, pregunta si demanar que els polítics compleixin, que siguin responsables i que hi hagi lleialtat a totes les institucions és demanar massa. En conclusió, insisteix que el govern obliga el Grup d'Esquerra Republicana a votar en contra dels pressupostos perquè ha incomplert els compromisos amb la ciutat i les pròpies promeses. El Sr. Mulleras exposa que un govern en minoria presenta uns pressupostos en contra de la majoria, no pas en contra de l’oposició, sinó en contra de la majoria dels barcelonins. Afegeix que aquest és un pressupost trampa perquè el govern parla de diàleg, de despesa social i de transparència, però si li treuen la màscara hi troben un pressupost que es vol imposar a la majoria per decret, una fiscalitat al màxim nivell i una opacitat com la que practica el govern quan vol ocultar xifres, tal com va passar en el darrer plenari del Consell Municipal amb el superàvit de 70 milions d’euros. A continuació, assenyala que per analitzar els pressupostos s’ha de parlar d’ingressos, de despeses i d’inversions. Pel que fa als ingressos, comenta que l’IBI, que és l’eina recaptadora més important que té un ajuntament, representa el 25 % dels ingressos totals i la meitat dels ingressos tributaris propis de l’Ajuntament de Barcelona, i el govern proposa incrementar-lo en un 7,2 % per a l’any 2017, 44,8 milions d’euros, de manera que la recaptació per aquest impost arribarà a 668 milions d’euros. Una altra font important d’ingressos, continua, són els parquímetres. No sap si el govern ha abandonat o no el projecte d’incrementar la franja horària de pagament als barcelonins, però remarca que en la proposta de pressupostos es contempla un augment d’ingressos del 10 % per aquest concepte, fins arribar a 39 milions d’euros. D’altra banda, comenta que també s’incrementen els ingressos provinents de l’Estat, els quals representen el 90 % dels ingressos no tributaris de l’ajuntament, en 56 milions d’euros, de manera que passaran a ser de 1.106 milions d’euros i, juntament amb l’IBI, són la principal font d’ingressos de l’ajuntament. Subratlla que el cent per cent dels ingressos provinents de l’Estat es cobren puntualment, mentre que la majoria dels ingressos provinents de la Generalitat, que només són 62,4 milions d’euros, no es cobren. Per tant, assenyala que el govern basa la seva política d’ingressos en una fiscalitat màxima, en uns recursos provinents de l’Estat que afortunadament es cobren al cent per cent i en uns recursos provinents de la Generalitat que no es cobren. A més a més, indica que el govern incrementa l’endeutament en 80 milions d’euros per a l’any proper. Troba curiós que un ajuntament que cada vegada té més ingressos i que tindrà un superàvit de 70 milions d’euros incrementi l’endeutament, de manera que el govern municipal farà la quadratura del cercle, però ja sap que aquest és un dels mantres de l’esquerra radical en aquest país. Quant a les despeses, destaca que s’incrementen les despeses de personal. Pregunta si la proposta de pressupostos inclou els 945 nous interins que el govern preveu incorporar l’any 2017, tal com va anunciar als grups polítics i a l’opinió pública, perquè només veuen un increment del 3 % en aquest capítol. D’altra banda, observa que també s’incrementen les despeses diverses, concepte que qualifica de calaix de sastre, que passa de 19,4 milions a 21,8 milions d’euros, un increment del 12 %. Un altre increment que comenta és el de la despesa per a 7208 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 informes, un 28 %, que representa 2,5 milions d’euros i que arriba a un total d’11,5 milions. També apunta que s’incrementen les dietes del personal directiu o les subvencions i transferències a entitats, en aquest cas en un 10 %. D’altra banda, indica que disminueix la despesa en l’enllumenat dels carrers en un 6 %, que representa 1 milió d’euros, una eina que considera bàsica per al benestar dels ciutadans i per a la seguretat als barris. També apunta la disminució de la despesa a Turisme de Barcelona fins a la meitat, cosa que no entén quan els ingressos per l’impost turístic són cada vegada més alts, i la disminució de la despesa de seguretat en un 9 %, que passa de 323 milions a 295 milions d’euros. En relació amb les inversions, subratlla la disminució dràstica en del manteniment de la via pública i les inversions als districtes, que passa de 16 milions a 1,8 milions d’euros. Voldria que el govern expliqués com pot ser que aquesta tasca fonamental de l’ajuntament disminueixi de forma tan dràstica. No entén tampoc per què no hi ha cap dotació pressupostària per a la Verneda industrial, ni per urbanitzar el front marítim o la part del zoo marí, ni per a la urbanització del Paral·lel en el tram de Drassanes, ni tampoc per al zoo de Barcelona. En aquest sentit, recorda que el tinent d’alcalde Collboni havia anunciat unes inversions previstes per al zoo de Barcelona, però en aquest pressupost no es recullen. També destaca que la inversió per a l’avinguda Meridiana, una altra de les qüestions que s’han tractat durant aquest mandat, és de 752.000 euros, quantitat que qualifica d’ínfima i d’insuficient. Pel que fa a la ronda de Dalt, la proposta del Programa d’actuació municipal que va rebre més suport dels veïns de Barcelona i que el govern no vol realitzar, s’hi destinen solament 1,5 milions d’euros en aquest pressupost, inversió que entén que és molt baixa. En canvi, recorda que el govern en roda de premsa havia anunciat una inversió de 3 milions d’euros per al tramvia de Barcelona. No entén, doncs, que a un projecte que va ser rebutjat en una consulta el govern hi destini 3 milions d’euros i que al projecte que va rebre més suport de la ciutadania, com és el cobriment de la ronda de Dalt, hi destini la meitat, de manera que aquest projecte no es podrà realitzar durant l’any 2017. Quant a la línia 9 del metro, pregunta què ha passat amb les promeses incomplertes sobre aquest projecte. Finalment, pel que fa al superàvit, reitera que la previsió és que serà de 70 milions d’euros. Recorda que al darrer plenari del Consell Municipal el govern va dir que aquest superàvit seria de 20 milions d’euros, cosa que demostra l’opacitat en la informació de l’ajuntament. En aquest sentit, assenyala que el Grup Popular deia el mateix durant el mandat de l’alcalde Trias que ara, que els diners han d’estar al carrer, als barris de Barcelona i no a la caixa de l’ajuntament. En canvi, denuncia que els grups del govern deien una cosa abans i en fan una de diferent ara. D’altra banda, qualifica d’«escapisme» legal la intenció del govern d’aprovar un tercer pla econòmic i financer en tres anys. Denuncia que s’incompleix reiteradament la Llei d’estabilitat pressupostària i els plans econòmics i financers, i que, a causa d’aquests incompliments, cada any han de fer un nou pla econòmic i financer. A continuació, recorda que el Sr. Pisarello va anunciar que aquest pressupost s’aprovaria tant sí com no, però assegura que el pressupost compleix tots els axiomes que pregonen el Sr. Pisarello i l’esquerra més radical que hi ha a Barcelona i a Espanya, perquè, tant sí com no, mantenen a Barcelona la fiscalitat més alta d’Espanya; tant sí com no, mantenen l’endeutament de l’ajuntament; tant sí com no, incrementen la despesa de l’aparell administratiu i burocràtic de l’ajuntament, i també la despesa en publicitat i propaganda, i, tant sí com no, el govern municipal de l’alcaldessa Ada Colau no inverteix en allò que li diu la ciutadania, de manera que incompleix reiteradament i de forma arbitrària el mandat dels barcelonins, com ara el cobriment de la ronda de Dalt, que va ser el projecte més votat en el Programa d’actuació municipal i que pràcticament no es recull en el pressupost, però, en canvi, continua apostant pel tramvia que els barcelonins van rebutjar en una consulta, projecte que el govern vol tirar endavant en contra dels interessos dels barcelonins, tant sí com no. El Sr. Garganté comença la intervenció llegint unes frases del Manifest comunista: «Un fantasma ronda per Europa, el fantasma del Comunisme. Totes les NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7209 forces de la vella Europa s’han aliat, el Papa i el Tsar, Metternich i Guizot, els radicals francesos i els policies alemanys, en una sacrosanta caça contra aquest fantasma.» Apunta que, per respecte a les periodistes i per no allargar la seva jornada laboral, no s’allargarà més i no farà com els portaveus dels altres grups municipals, que han repetit gairebé literalment les rodes de premsa que havien fet dies enrere. Exposa que aquest és l’inici del tràmit per aprovar el pressupost de l’Ajuntament de Barcelona per a 2017, que és l’eina més important que té el consistori per marcar l’agenda política. Subratlla que és evident que el projecte de pressupost que presenta el govern de Barcelona en Comú i el PSC s’aprovarà tant sí com no perquè, des de la tranquil·litat de la qüestió de confiança, la decisió està presa des de fa mesos. A continuació, assegura que la CUP - Capgirem Barcelona hauria volgut que les coses anessin de manera diferent i lamenta que, un cop més, no hagi estat així. Recorda que l’exercici anterior el seu grup va presentar una proposició per tal que els pressupostos tinguessin un enfocament de gènere, de manera que es pogués analitzar i conèixer l’impacte de les polítiques públiques sobre les dones en comparació amb els homes, tenint en compte que uns pressupostos mai no són neutres i essent conscients de la desigualtat real entre homes i dones com a conseqüència de la divisió sexual del treball, que atorga uns rols determinats a homes i dones i una estructura jeràrquica que perjudica les dones. Per aquesta raó, van presentar aquella proposició, amb dos objectius principals, identificar i avaluar de forma clara les implicacions per a les dones de les polítiques del govern i, d’altra banda, influir en la quantitat i en la qualitat de les assignacions pressupostàries a les diferents àrees de l’ajuntament. Així, doncs, una de les premisses bàsiques que el seu grup entén com a imprescindibles per tal de poder encarar uns pressupostos amb perspectiva de gènere és el fet de tenir informació relativa als col·lectius beneficiaris de les mesures pressupostàries de forma desagregada per sexe. Ara bé, assenyala que, segons l’informe presentat, la manca de dades i de resultats és evident, situació que considera preocupant, especialment per a un govern que s’autoanomena feminista. Pel que fa a l’anàlisi del capítol I, subratlla que en la despesa total de l’ajuntament es destina a homes més del doble de recursos que a dones, també com a conseqüència de la composició de la Guàrdia Urbana com del servei de Bombers, situació que creu que s’hauria de capgirar si s’aposta per una política amb perspectiva de gènere. Quant a l’anàlisi de la bretxa salarial entre homes i dones, indica que és del 12,53 %, tenint en compte novament els cossos de la Guàrdia Urbana i de Bombers. Blasma, doncs, que l’ajuntament reprodueixi els models patriarcals pel que fa a la igualtat real entre homes i dones i fa que les dones, pel fet de ser-ho, tinguin un sou inferior al dels homes. En conclusió, remarca que en el capítol I proporcionalment es destina una despesa major als homes que a les dones i que en aquest sentit no ha canviat res, malgrat que hi hagi una regidoria de Feminismes i LGTBI que ha elaborat un pla de justícia de gènere i que està en procés d’aplicar un pla d’igualtat. Reclama que totes les àrees de l’ajuntament s’impregnin de la necessitat de posar fi a les desigualtats i efectives entre homes i dones, i entén que no es pot exigir a la resta allò que no es fa internament. Així, doncs, mostra preocupació davant d’aquesta realitat. A continuació, apunta que s’ha presentat la selecció dels diferents programes que afecten els capítols II i IV per poder-ne fer l’anàlisi de gènere. Destaca que, d’aquests programes, solament un 37 % incorporen de forma alta la perspectiva de gènere i l’impacte real que tenen, mitjançant indicadors i accions concretes. Tanmateix, indica que aquest impacte no es pot avaluar en un 75 % dels programes per manca de resposta als qüestionaris plantejats des de la regidoria. Aquest fet, afegeix, demostra l’interès real de les diferents àrees de l’ajuntament, que al capdavall respon a decisions polítiques, i afirma que actualment aquest interès és nul. Qualifica de vergonyosos els resultats obtinguts en aquest primer informe, si bé reconeix que no és fàcil, especialment quan la majoria de regidories no es plantegen de forma seriosa allò que representa per a les dones uns pressupostos que les tinguin en compte. Anima, doncs, la Regidoria de Feminismes a continuar treballant i assegura que en aquesta qüestió tindran el suport del seu 7210 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 grup, però creu que les altres àrees han de fer una reflexió profunda perquè qualifica aquests resultats de demolidors, sobretot per la manca de resposta i d’interès de la majoria d’àrees en aquest tema. Tot seguit, assenyala que aquesta proposta de la CUP, amb un resultat decebedor, no és l’únic exemple, sinó que forma part d’una globalitat per poder entendre com, en un any i mig, el govern municipal, que es va autoanomenar «del canvi», s’ha convertit en un govern de la continuació, concretament de la continuació de trenta-dos anys de govern del PSC amb la crossa d’Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida. Afirma que es tracta de canviar-ho tot perquè res no canviï i insisteix que s’ha continuat amb el model de la marca Barcelona, la millor botiga del món, que tant va criticar en la campanya electoral la formació que avui regna i governa, mentre continua l’especulació turística i immobiliària, la repressió policial cap als més febles, es fan canapès i còctels per a les elits de la ciutat, alhora que hi ha una manca de participació real de les veïnes i criminalització cap a les que lluiten i s’autoorganitzen. Assenyala que el seu grup ha advertit reiteradament, fins i tot des d’abans de les eleccions, que no es pot parlar de canviar res anant de la mà d’Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa, grup que havia participat en les polítiques governamentals de privatització, repressió i elitització de la ciutat. D’altra banda, recorda que el seu grup havia alertat que el missatge que fent fora Trias es podrien canviar les coses, igual que el missatge dels col·legues espanyols de Barcelona en Comú que fent fora Rajoy es podrien canviar les coses, és pa per a avui i gana per a demà perquè, en primer lloc, els límits legals de les competències municipals, dintre del marc espanyol i de la Unió Europea, amb la Llei de pressupostos, la LRSAL o la directiva Bolkestein, castra les possibilitats de canviar d’arrel la política econòmica dels ajuntaments. Així, assegura que es pot parlar sense embuts de la dictadura del capital i del neoliberalisme perquè, votin el que votin els ciutadans, tot està ben lligat. Així, doncs, manifesta que o bé això s’explica clarament a les classes populars i es fa una crida a trencar amb aquests impediments legals, siguin quines siguin les conseqüències que se’n derivin, o bé s’accepta una legalitat que frustra tota possibilitat de revertir el procés de privatització de tot allò públic, amb l’impacte que això té per a les vides dels ciutadans. En segon lloc, indica que plantejar que el Sr. Trias era l’únic impediment per implementar polítiques realment progressistes significa oblidar que el neoliberalisme a l’ajuntament l’han practicat i defensat des del PSC amb el suport d’Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa, i ocasionalment amb el suport d’Esquerra Republicana de Catalunya, fins a Convergència i Unió, amb el suport ideològic en aquest àmbit del Partit Popular i de Ciutadans. Apunta que, malgrat la història de l’ajuntament i malgrat tots els precedents, Barcelona en Comú va preferir fer passar bou per bèstia grossa i cada cop es troben més aïllats i governant conjuntament amb aquells a qui van anomenar la màfia i els genocides financers. Manifesta, doncs, que per poder mantenir el que qualifica de teatre de les aparences, l’abisme entre el que es va prometre a les eleccions i el que es fa un cop al govern, entre les declaracions públiques i la realitat, és cada cop més insalvable i cada cop ho veu més gent. A continuació, assegura que no es podrà dir que la CUP, amb la poca força municipal de què disposa i malgrat totes les advertències que ha fet, no hagi estat al costat del govern, ja sigui per investir l’alcaldessa en primera votació o per donar suport a les dues modificacions pressupostàries que s’han plantejat durant el mandat i a les ordenances fiscals de 2016, i aquest suport l’han ofert malgrat el menyspreu amb què han estat tractats i la manca de diàleg amb el govern que han patit des del primer dia. Així, recorda el capítol que l’alcaldessa Colau va dedicar al Grup Municipal de la CUP - Capgirem Barcelona en el llibre que va publicar per Sant Jordi, en el qual els acusava aconseguir representació al consistori gràcies a un exdiputat de la CUP al Parlament de Catalunya, de no aportar res al plenari ni a les comissions i de «fer el numeret», expressió que la mateixa alcaldessa va haver de patir quan era activista i que provenia del món que combatia, món que ha acabat abraçant amb molt d’entusiasme i utilitzant el seu llenguatge i les seves maneres. Assegura que l’alcaldessa Colau ha mostrat tant d’entusiasme per aquest NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7211 món institucional que fins i tot va fer entrar el PSC al govern sota el paradigma de la valentia, i tot això sense despentinar-se. La CUP, en canvi, va advertir que aquell pas no ampliava les possibilitats de governar en majoria sinó, al contrari, que feia aquestes majories més escasses i fins i tot més complicades per al govern. Lamenta que, un cop més, les seves advertències van tornar a caure en sac foradat i assenyala que la situació actual és conseqüència d’aquelles actuacions. Per argumentar el sentit del vot del seu grup, apunta que posarà l’èmfasi en tres qüestions. En primer lloc, recorda que l’any anterior el seu grup va plantejar en el si d’aquesta mateixa comissió si el govern faria uns pressupostos participatius per a l’any 2017 i, de fet, es va comentar que el procés d’elaboració del PAM podria servir com a calendari, proposta a la qual el govern va respondre amb vaguetats. Enguany van presentar una proposició, que es va aprovar, en què es plantejava aquest procés participatiu per a un mínim del 5 % de la quantitat pressupostada, 5 % que no sortia solament del programa electoral de la CUP, sinó que també era contemplat en el programa electoral de Barcelona en Comú. Malgrat això, en la votació d’aquesta proposició Barcelona en Comú es va abstenir amb l’argument que no hi havia temps, tot i que la CUP ja n’havia parlat un any enrere i proposaven que es pogués fer per a l’any 2017. A més a més, apunta que tampoc no s’ha assegurat que hi haurà procés participatiu vinculant per als pressupostos de 2018. Troba curiós que, mesos després de la proposició de la CUP, que es va aprovar malgrat l’abstenció de Barcelona en Comú, el Partit Popular presentés una proposició sobre pressupostos participatius, que, aquest cop sí, va ser esmenada i votada favorablement pel mateix govern de Barcelona en Comú i el PSC, mitjançant la qual es legitimaven unes proves pilot en alguns barris, cosa que no té res a veure amb allò que havien defensat durant la campanya electoral. Per tant, assenyala que, sorprenentment, el Partit Popular i Barcelona en Comú van units en la manca de participació real dels veïns. Així, doncs, apunta que en aquest cas no s’ha passat de les paraules als fets. En segon lloc, argumenta que un govern que intenta aprovar uns pressupostos hauria de plantejar en temps i forma quines són les seves perspectives i les seves propostes, i hauria d’escoltar els grups municipals amb què creu que pot arribar a acords. També opina que el govern hauria de lliurar la documentació no pas en els terminis legals, sinó amb antelació suficient per generar confiança en els altres grups municipals. Ara han sabut com ha anat aquesta qüestió amb la resta de grups municipals, però en el seu cas afirma que la documentació els ha arribat, com sempre, mitjançant una roda de premsa i posteriorment se’ls ha fet arribar al grup municipal. Així, assenyala que a la primera reunió que van mantenir els van comunicar el calendari del govern i, a la segona reunió, solament els van lliurar un resum d’allò que al govern li interessa publicitar i que ja ha lliurat prèviament a la premsa. Afegeix que allò que es coneix com a «llibre verd», amb els seus quaranta arxius, els han arribat amb quatre dies d’antelació, la qual cosa reconeix que és legal però qüestiona si això ajuda a arribar a acords i a generar confiança. En tot cas, manifesta que la resposta dels seus companys i companyes de candidatura en assemblea és que això no genera cap confiança. Comenta que el govern, coneixent el funcionament assembleari de la CUP, sembla que hagi actuat d’aquesta manera a propòsit per generar desconfiança i que no tingui gens de ganes d’arribar a acords. En tercer lloc, critica que durant les darreres tres setmanes s’hagi desplegat un operatiu policial de repressió contra els venedors ambulants al centre de la ciutat, a les Drassanes, al Liceu i a la plaça de Catalunya. Assenyala que furgonetes, cotxes i motos policials, carregats d’unitats antiavalots, Guàrdia Urbana i agents de paisà, per ordre del comissionat de Seguretat i amb l’aprovació de l’alcaldessa, han dificultat encara més l’activitat d’un dels sectors més febles de les classes populars de la ciutat. La CUP no pot oblidar que el programa de Barcelona en Comú contemplava la dissolució del cos d’antiavalots de la Guàrdia Urbana, cosa que no solament no s’ha fet, sinó que aquesta situació s’ha volgut maquillar amb un canvi de nom i de funcions, quan la realitat és que continuen exercint les mateixes tasques de criminalització i repressió de la pobresa, com han fet sempre, i amb el mateix nom. El seu grup municipal, doncs, va instar el govern a retirar aquest 7212 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 dispositiu policial per poder negociar el pressupost de 2017. Tanmateix, van anunciar que no tenien cap problema perquè els fos lliurada la documentació sobre els pressupostos per estudiar-la amb deteniment i reitera que aquesta informació els va arribar el divendres anterior a la tarda. A continuació, remarca que el dispositiu policial no solament no s’ha retirat, sinó que el govern ha negat que sigui un dispositiu especial o diferent als anteriors, però afirma que la realitat és tossuda i l’operatiu és a la vista de tothom i ha deixat unes imatges terribles del que anomena cacera policial, amb agents de paisà que arrencaven les mantes als venedors ambulants, els antiavalots que ocupaven el metro i no deixaven passar les persones negres que duien una manta, i la Guàrdia Urbana que pujava pel mig de la Rambla amb moto, com si fessin de gossos d’atura. Afegeix que, segons la dita, un govern mostra allò que és segons com tracta els més febles i assegura que en aquest cas, com en el passat, el govern ha jugat molt al pal i poc a la pastanaga amb els venedors ambulants, i s’ha arribat a l’extrem que hi ha venedors que fa més de mig any que fan un curs de peixater sense cap retribució, de manera que en sortir del curs han d’intentar de guanyar- se la vida amb la venda ambulant. Per tot plegat, entén que, amb aquest estat de coses, el govern de Barcelona en Comú i del PSC ja no pot demanar més actes de fe al Grup Municipal de la CUP. En aquest sentit, assenyala que al seu grup són de mena atea i analitzen de manera científica la diferència entre les paraules i els fets, i han de concloure que aquestes dues formacions de l’oblit han fet govern i afirma que un govern que oblida el passat està condemnat a cometre els mateixos errors, del PSC però també de Convergència i Unió. Recorda les paraules del president del Grup d’Iniciativa per Catalunya, Ricard Gomà, el qual, amb relació a la qüestió de confiança presentada per l’alcalde Trias l’any 2013, va dir que l’alcalde havia certificat el seu aïllament polític i social. De la mateixa manera, assegura que el govern de Barcelona en Comú i el PSC, amb Ada Colau com a alcaldessa, es pot mirar al mirall i repetir que l’alcaldessa ha certificat el seu aïllament polític i social, i felicita irònicament el govern actual perquè s’ha convertit en allò que volien combatre. Per tant, avança que la CUP - Capgirem Barcelona no donarà suport ni a l’inici de tramitació dels pressupostos ni a la qüestió de confiança, i anuncia el vot contrari del seu grup a la proposta d’acord. La Sra. Ballarín expressa el suport del Grup Municipal Socialista, en tant que integrant del govern, al projecte de pressupost que es presenta a aprovació inicial. Comenta que Barcelona té uns comptes públics sanejats i pensa que aquests comptes s’han de posar, amb totes les seves potencialitats, al servei de la ciutat i en particular al servei d’aquells que ho necessiten més. Subratlla que Barcelona compleix amb escreix tots els objectius financers. Així, apunta que l’ajuntament té estabilitat pressupostària i compleix el principi de dèficit zero, compleix amb la sostenibilitat financera ja que el deute és molt per sota del 60 % dels ingressos corrents, té una capacitat d’inversió molt important, l’estalvi brut se situa per sobre del 15 % dels ingressos corrents, té liquiditat i es garanteix el pagament a trenta dies a tots els proveïdors. Qualifica aquest marc com a molt positiu però reitera que el govern vol que es posi al servei de la ciutadania i que no es limiti a ser un exemple del que ha de ser la bona salut financera d’un ajuntament. En aquest context, recorda que en la darrera sessió de la Comissió d’Economia i Hisenda diferents grups de l’oposició van demanar al govern que presentés uns pressupostos expansius i que s’obrís un diàleg amb l’oposició per arribar a acords respecte a aquests pressupostos. Opina que el govern ho ha fet així però la receptivitat de la resta de grups no ha estat la que haurien desitjat. Tot seguit, assenyala que el govern presenta un pressupost expansiu al servei de la ciutat, tal com es va demanar. En aquest sentit, comenta que la despesa corrent i de capital creix un 4,4 %, increment que implica valentia per trencar la regla de despesa, que qualifica de cotilla, imposada per la llei Montoro, però sense incomplir la llei perquè es farà un altre pla econòmic i financer. Això entén que no és cap incompliment dels plans anteriors, sinó que uns substitueixen els altres, d’acord amb el que aquesta llei, que és molt restrictiva, permet fer. Per tant, pensa que les xifres d’aquest projecte de pressupost són molt bons i un punt de NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7213 partida molt positiu. Puntualitza que aquest punt de partida no és un punt d’arribada i l’han volgut compartir amb tota l’oposició. En aquest sentit, indica que s’ha obert un diàleg al llarg de les darreres setmanes, que s’ha fet un debat amb els grups, i lamenta que en aquest debat s’hagi parlat molt de política i de posicionaments, però molt poc de polítiques concretes i de continguts pressupostaris. Així, té la impressió que l’oposició ja havia pres una decisió, amb molts apriorismes. El Grup Socialista, doncs, apel·la al conjunt de les forces polítiques perquè facin una reflexió i que tinguin en compte que en aquesta sessió es comença la tramitació del pressupost i que encara tenen l’oportunitat de fer al·legacions i temps per arribar a acords, cosa que permetria arribar a vies d’aproximació per fer viables aquests pressupostos, els quals considera que són els que Barcelona necessita. A continuació, creu que és molt difícil continuar en la situació actual i no es poden perllongar uns pressupostos que provenen de l’any 2015, quan la situació financera és molt bona i permet donar resposta a molts reptes socials i econòmics que el govern ha d’assumir. Pensa que en aquest moment s’ha de pensar més en Barcelona i menys en els interessos partidistes a curt o a mitjà termini, o en altres nivells de govern superiors i en altres objectius. Per tant, fa una darrera apel·lació als grups de l’oposició a l’hora de fixar el seu posicionament definitiu en aquest punt. Opina que el rebuig als pressupostos és una mala notícia perquè estan parlant d’uns bons pressupostos, ja que augmenta la inversió social, permeten la reactivació econòmica i, per tant, la creació de llocs de treball. Afirma que l’objectiu del govern és la regeneració econòmica, la creació d’ocupació i la lluita contra les desigualtats. Finalment, reconeix que és possible que els pressupostos no passin tràmit de l’aprovació inicial, però afirma que això no seria una mala notícia per al govern de Barcelona, sinó per a la ciutat de Barcelona. El Sr. Pisarello constata que es troben en una situació política complexa, tant a la ciutat com al país, diferent a la situació de l’any anterior, una realitat nova perquè mai no hi havia hagut set forces polítiques al consistori, i també constata que hi ha coses que depenen del diàleg i d’altres que depenen del posicionament concret, ideològic, del model de ciutat o dels interessos de partit de les diverses forces. Així, apunta que, segons les argumentacions dels grups Popular i de Ciutadans, a Barcelona governa l’esquerra radical maximalista, que imposa la màxima fiscalitat possible, la qual destrossa les empreses, però les opinions d’Esquerra Republicana o de la CUP se situen en el punt contrari. Per tant, interpreta que els rebutjos de Ciutadans, del Partit Popular i d’Esquerra Republicana són rebutjos amb una significació diferent. A continuació, admet que va fer unes declaracions en les quals afirmava que Barcelona tindria uns pressupostos tant sí com no i que aquests serien uns bons pressupostos. Assenyala que ho va fer, en primer lloc, perquè l’oposició no va plantejar una alternativa a aquesta iniciativa del govern. Recorda que l’oposició disposa del mecanisme de la moció de censura i apunta que l’escenificació que es va fer d’un possible govern alternatiu va conduir a una situació, que qualifica d’esperpèntica, que implicava aliances entre grups que s’ataquen permanentment i que no tenen res a veure entre si, perquè l’alternativa solament era possible si s’hi involucraven Convergència i Unió, el Partit Popular, Ciutadans i Esquerra Republicana. Afegeix que, quan l’oposició no pot plantejar aquesta alternativa, la legalitat vigent permet que l’ajuntament no quedi bloquejat. Així, comenta que al Parlament de Catalunya o a les Corts Generals hi hauria la possibilitat de dissoldre el consistori i convocar eleccions, però, com que això no es pot fer en l’àmbit municipal, hi ha el mecanisme de la qüestió de confiança, que permet que la ciutat tingui uns pressupostos. Per aquesta raó va afirmar que la ciutat tindria uns pressupostos. Tanmateix, puntualitza que això no vol dir que aquesta fos la millor opció ni l’opció desitjada pel govern, sinó que s’haurien estimat més tenir un pressupost amb més suport, amb més acords i enriquit amb les propostes de l’oposició, tal com es va fer amb les modificacions pressupostàries i amb les ordenances fiscals de l’any anterior. 7214 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Seguidament, reitera que la proposta del govern tenia un cert sentit comú i que permetia arribar a acords. Precisament per aquesta raó, afegeix, una setmana abans d’acabar el termini per a la presentació del pressupost es va obrir un espai de diàleg amb l’oposició, cosa que normalment no es fa. Assenyala que es tractava de l’aprovació inicial d’una proposta que ni tan sols havia estat aprovada per la Comissió de Govern, i per aquesta raó encara no s’havia lliurat als grups. De manera que van fer una primera reunió amb l’oposició, sabent que era difícil, i assegura que no hi havia una predisposició contrària del govern a arribar a acords perquè ja haguessin decidit anar a la qüestió de confiança, sinó que l’oposició ja havia pres la decisió, que considera legítima, de rebutjar els pressupostos. Per tant, el govern va obrir aquest espai de diàleg, amb els límits que pogués tenir, i assenyala que la Sra. Recasens no va acudir a la cita que tenia amb el gerent municipal. Recorda que en la reunió que van mantenir amb Convergència i Unió es va parlar de l’opinió que tenien sobre la proposta pressupostària i la Sra. Recasens va manifestar el desacord del seu grup, però el govern va respondre que estava obert a rebre totes les propostes. Així, comenta que, quan els grups de Ciutadans i d’Esquerra Republicana els van fer arribar la preocupació per la política d’habitatge o la política d’ocupació, el govern va oferir públicament tots els espais necessaris per enriquir i millorar aquestes polítiques, amb el convenciment que la proposta de pressupostos, malgrat que no convenci els grups de l’oposició al cent per cent, va en la línia de reforçar el dret a l’habitatge i les polítiques d’ocupació. Per aquestes raons, van dir que Barcelona tindria pressupostos i que serien uns bons pressupostos, com ho eren els de l’any anterior, perquè reflecteixen una agenda de canvi que s’ha instal·lat a la ciutat. Subratlla que aquesta agenda és nova perquè no s’estan discutint exactament els mateixos temes que es discutien els darrers quatre anys i que el context polític també ha canviat. Assenyala que aquesta agenda de canvi és irreversible, no perquè sigui d’esquerres o de dretes, sinó perquè en aquest context de crisi aquesta agenda s’ha d’abordar tant sí com no i no es pot tornar enrere. A continuació, exposa que la proposta del govern és una proposta social i redistributiva. En aquest sentit, convida a comparar-la amb la resta de pressupostos que es discuteixen a Catalunya, al conjunt de l’Estat o a Europa. Afegeix que els pressupostos són rigorosos però expansius, redistributius, amb un clar contingut social i, a més a més, són els primers pressupostos que incorporen una perspectiva de gènere. Remarca que aquesta perspectiva de gènere al conjunt de l’estat només la té la ciutat de Bilbao, si bé hi ha Europa hi ha altres ciutats que treballen amb aquesta perspectiva. Remarca, doncs, que aquest plantejament dels pressupostos és el que ha permès que el regidor Garganté, del qual afirma que és l’encarnació del feminisme, faci un al·legat feminista, que comparteix. Insisteix que els pressupostos per primer cop contemplen la perspectiva de gènere i que aquest és el primer govern que ha incorporat una regidoria específica, amb el nom de Regidoria de Feminismes, la qual, segons ha reconegut la CUP en moltíssimes ocasions, duu a terme una tasca important en matèria de justícia de gènere. Tanmateix, fa autocrítica perquè reconeix que encara s’ha de treballar molt per aconseguir que aquesta qüestió abasti les diferents àrees de govern. Ara bé, comenta que ni la regidora de Feminismes ni cap membre del govern tenen la fórmula màgica per posar fi al patriarcat de manera immediata. Creu, però, que els canvis són importants i accepta que queda molt per fer, si bé assegura que aquest debat no es podria haver fet en èpoques anteriors. D’altra banda, reitera que sempre hi ha marge per continuar buscant acords i per continuar dialogant, però indica que en molts casos tenen discrepàncies de contingut i de model de ciutat. Creu, doncs, que en el futur hauran de trobar la manera de buscar aquests acords, perquè la ciutadania ho demana. Tanmateix, insisteix que els grups municipals tenen diferències de fons i, com a exemple, assenyala que al Partit Popular, a Ciutadans i a Convergència i Unió els ha preocupat el superàvit, el qual ha estat sobrevingut i que el govern no esperava perquè ha estat resultat d’un increment imprevist de les plusvàlues, cosa que reflecteix la possibilitat de l’inici d’una bombolla immobiliària i entre tots han de decidir com s’afronta. Així, recorda que una de les primeres mesures que el govern NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7215 va prendre va ser aprovar una modificació pressupostària per evitar que 100 milions d’euros es quedessin al calaix, que era el que preveia Convergència i Unió. Tot seguit, dóna la raó al Sr. Mulleres i admet que el govern municipal per tres vegades consecutives ha incomplert la regla de despesa, però assegura que ho ha fet per evitar aquests superàvits excessius, que són totalment indesitjables en temps de crisi. Apunta que el govern no comparteix la filosofia de l’austeritat que apliquen els governs conservadors i que també s’aplica en el conjunt de la Unió Europea, perquè creuen que no és una bona alternativa. D’altra banda, puntualitza que els plans econòmics i financers són contemplats per la llei, malgrat que aquesta mesura va contra l’esperit de la llei, que és contrari a destinar aquests recursos a un pressupost expansiu i amb més despesa social. Així, doncs, atès que Barcelona té uns comptes solvents, s’ha pogut fer servir aquest mecanisme sense que passi res perquè aquest mecanisme insisteix que és legítim i previst a la llei. Quant a l’afirmació del portaveu del Partit Popular que aquest és el govern de la fiscalitat màxima, reconeix que el govern defensa una fiscalitat progressiva i, malgrat que no s’hagin aprovat les ordenances fiscals, es mantenen les que es van aprovar l’any anterior, les quals ja són unes ordenances progressives, que congelen l’IBI, que és l’impost principal que recapta l’ajuntament al 98 % de la població, cosa que no feia el govern anterior, i s’apuja aquest impost un 2 % a les persones més riques de la ciutat. Defensa aquesta política, tot i que entén que no sigui compartida pel Sr. Mulleras. Quant a la crítica que aquests pressupostos no són socials, entén que és una qüestió fal·laç i que es pot discutir les vegades que calgui i de manera detinguda. Assenyala que l’únic argument que s’ha donat per fer aquesta crítica es basa en una nota publicada al diari El Mundo i que es referia a un informe concret. Admet que tots els diaris tenen dret a tenir la seva línia editorial i saben quina és la línia editorial del diari El Mundo. Tanmateix, comenta que, si bé la nota d’aquest diari parla de Barcelona, l’informe que esmenta no parla de Barcelona i, per tant, no sap d’on surten les xifres que es donen quan és molt clar que el 2016 els recursos per a polítiques socials han crescut un 15 % respecte al 2015 i un 20 % respecte a la proposta inicial del pressupost del 2015. Així, doncs, reitera que mai hi havia hagut un creixement tan intens en el capítol de serveis socials a l’Ajuntament de Barcelona i, a parer seu, això no es pot discutir. Pel que fa a l’ocupació i a l’afirmació de la Sra. Mejías que no s’havia vist creixement en la inversió per a l’ocupació, recorda que el govern va fer un salt, que qualifica de gegant, en matèria de plans d’ocupació i els va triplicar a l’inici del mandat. Per aquesta raó, apunta que la diferència entre el pressupost que es destinava a ocupació l’any anterior i el que s’hi destina enguany no és una diferència tan gran, però indica que els 70 milions que es destinen a plans d’ocupació és una quantitat important. Tanmateix, entén que la qüestió important no és aquesta, sinó com es fan les polítiques d’ocupació a la ciutat i com es genera ocupació. En aquest sentit, argumenta que les polítiques d’ocupació que pot implementar un ajuntament s’han de mesurar tenint en compte les eines que té a l’abast un ens local, que no són les mateixes que té el Govern de l’Estat o el Govern de la Generalitat. A més a més dels plans d’ocupació, remarca que l’ajuntament pot crear ocupació mitjançant la seva política de contractació pública. Per aquesta raó, afegeix, han aprovat unes guies en matèria de contractació pública que avancen de manera notable pel que fa a estàndards socials i laborals previstos en el conjunt d’Europa, i que tenen com a un dels objectius principals obrir la contractació a l’empresa petita i mitjana, i generar estàndards de qualitat laboral més elevats que els actuals. Comenta que també han aprovat una partida pressupostària molt important per a la rehabilitació urbana i afirma que tant aquesta com la rehabilitació energètica generen ocupació i són una aposta clara per l’activitat econòmica, com també genera ocupació l’aposta per la construcció d’habitatge per poder tenir un parc de lloguer social, qüestió que preocupa al Grup de Ciutadans. Subratlla, doncs, que la política d’ocupació no es redueix només als plans d’ocupació que s’aproven a Barcelona Activa, els quals reitera que han experimentat un canvi molt important. Quant a les crítiques a la política en matèria de reforçament de la plantilla municipal per reforçar determinats serveis públics, entén que aquest reforçament 7216 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 de plantilla és fonamental perquè, tal com han dit reiteradament, la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona s’ha aprimat notablement durant els darrers anys i opina que això no és bo per a la ciutadania. Puntualitza que no plantegen un creixement indiscriminat, però sí en determinats serveis que són estratègics per a la ciutat, com l’atenció ciutadana, perquè els ciutadans no tinguin la sensació que tenen una administració burocràtica que no respon amb la rapidesa necessària, o els serveis socials, les escoles bressol o l’habitatge. Entén que aquest no és un creixement burocràtic, sinó estratègic i necessari per a la ciutat. Comenta que la Sra. Mejías no ha governat mai i que potser per aquesta raó no sap què significa intentar fer polítiques efectives quan no hi ha una administració prou forta per poder tirar endavant aquestes polítiques. Per aquesta raó plantegen un pla de recursos humans important. D’altra banda, reitera que no vol interpretar de la mateixa manera el rebuig als pressupostos del Partit Popular i de Ciutadans que el rebuig d’Esquerra Republicana, grup amb el qual van compartir moltes de les polítiques més avançades que s’han aplicat el darrer any i mig. Tanmateix, no creu que aquest sigui el govern de la continuïtat, entre altres raons per les mesures que han aprovat i moltes d’elles amb el suport d’Esquerra Republicana, tant en el passat com en el present, com es pot veure si es repassa les votacions que s’han fet a l’ajuntament. Quant a l’argumentació del portaveu d’Esquerra Republicana sobre el principi de reciprocitat amb la Generalitat de Catalunya i sobre l’incompliment dels pactes a què havien arribat, manifesta que no sap com pot explicar l’estat d’execució en què es troben aquests pactes. Així, afirma que la partida més important dels pressupostos són els 23 milions d’euros que es destinen a l’arribada de la línia 9 del metro al barri de la Marina, a la Zona Franca. En relació amb la reclamació de lleialtat amb les altres institucions del país, assegura que l’Ajuntament de Barcelona ha estat absolutament lleial en la seva relació amb la Generalitat, tal com es demostra per la crítica que fan alguns grups en el sentit que l’ajuntament fa de banc de la Generalitat, i subratlla que en qüestions fonamentals per a la ciutadania l’Ajuntament de Barcelona ha avançat diners perquè aquest pacte sigui possible. Assenyala que aquests pactes amb la Generalitat estan molt avançats i que els expedients corresponents estan en mans de departaments sota la responsabilitat d’Esquerra Republicana, de manera que convida el Sr. Bosch a accelerar aquesta tramitació. Per tant, creu que els compromisos que havien assumit en aquesta qüestió no s’han incomplert. Quant a les targetes de transport T-15 i T-16, recorda que en les reunions que el gerent d’Economia va mantenir amb els representants d’Esquerra Republicana es va fer una proposta concreta que incorporava les peticions d’aquest grup i també la possibilitat de fer una inversió extraordinària per a subvencions retroactives per poder cobrir els joves que quedarien exclosos d’aquesta mesura entre 2016 i 2017. Per tant, assegura que la voluntat de compliment i la lleialtat del govern municipal cap a la institució de la Generalitat ha estat màxima, i que l’entesa amb els departaments de la Generalitat, amb el conseller Comín, amb la consellera Bassa, amb el secretari general de Migracions i amb molts altres responsables és absoluta. D’altra banda, indica que el plantejament que fa el Sr. Bosch de fer dependre el suport als pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona al fet que el govern municipal aconsegueixi que s’aprovin els pressupostos de la Generalitat és un plantejament que no s’havia fet mai, que no està al seu abast i que no correspon a l'Administració municipal, tal com va reconèixer el Sr. Joaquim Forn. Aquesta mateixa qüestió, afegeix, la hi van formular en una roda de premsa alguns periodistes que pertanyen a mitjans de comunicació favorables a moltes de les posicions que defensa Esquerra Republicana. Afirma que no coneix la lògica tàctica que ha mogut Esquerra Republicana a adoptar aquesta posició, la qual respecta, però creu honestament que molts dels votants i simpatitzants d’Esquerra Republicana no deuen compartir la posició d’aquest partit pel que fa als pressupostos. No posa en dubte que l’assemblea de Barcelona d’Esquerra Republicana hagi pres aquesta posició, però dubta que l’argument de la correspondència sigui sostenible. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7217 Quant a la proposta sobre habitatge que va fer Esquerra Republicana i a la crítica que el govern municipal no feia prou en aquesta matèria, afirma que el pressupost multiplica per quatre les inversions en aquest àmbit per poder assolir un parc de lloguer social assequible i, a més a més, les previsions d’inversió municipal per als anys 2018 i 2019 són més altes. També comenta que es reforcen els serveis de la Unitat contra la Exclusió Residencial per evitar desnonaments i assegura que entre els mesos de gener i juny l’ajuntament va aturar més 881 desnonaments i s’ha trobat una solució a 550 d’aquests casos, de manera que en aquests mesos s’ha aconseguit més del que es va aconseguir durant el mandat anterior durant tot un any. Reconeix que sempre es pot fer més, però reclama que es faci aquesta comparació. Pel que fa a la reivindicació de més inversió en matèria d’habitatge, assegura que el govern està disposat a negociar-ho, però assenyala que l’ajuntament no construirà tot l’habitatge que necessita la ciutat i que es necessita finançament extra per assolir aquest creixement, que és necessari atesa la situació de crisi i d’emergència habitacional. Per aquesta raó, comenta que es pot recórrer al Banc Europeu d’Inversions, via en la qual el govern està treballant, com també en altres vies sostenibles per obtenir aquest finançament. Però no entén aquesta exigència quan coses que estan a l’abast del Govern de Junts pel Sí, del qual forma part Esquerra Republicana, no s’han fet. Així, comenta que els governs de la Generalitat i de l’Estat van rebutjar la possibilitat de regular els lloguers abusius, i considera que això significaria un avenç molt important en la garantia del dret a l’habitatge. No ho jutja perquè, essent al govern municipal, és conscient de les limitacions que té governar i de les contradiccions que això suposa, però demana que es facin servir arguments congruents. Respecte a la decisió de la CUP de donar suport a la tramitació dels pressupostos de la Generalitat mostra el seu respecte i admet que poden tenir arguments, però demana que els arguments que es fan servir siguin semblants als que es fan servir per valorar el pressupost de l’Ajuntament de Barcelona, perquè considera que no es pot argumentar que la ciutat està militaritzada per l’operatiu policial a la Rambla com a excusa per rebutjar els pressupostos. Puntualitza que no vincula ambdós pressupostos, però entén que la lògica d’argumentació ha de ser mínimament coherent. A continuació, exposa que en el passat han tingut molts punts en comú i que les afinitats principals del govern són amb les forces d’esquerres, si bé puntualitza que no són les úniques. De manera que està disposat a dialogar amb tothom. Però, com que la situació política ha canviat, reclama que els grups municipals no siguin doctrinaris i que s’obrin els espais de diàleg a tothom. Pel que fa a la intervenció del Sr. Garganté, creu que no sempre aplica els criteris científics a l’anàlisi de les polítiques del seu grup. Troba bé que la CUP de Barcelona tingui una perspectiva crítica sobre l’actuació del govern perquè creu que això els fa millorar, i també creu que els govern avancen no solament a partir de les idees que tenen, sinó de les possibilitats de materialitzar-les, cosa que moltes vegades depèn dels acords polítics als quals s’arribi. Així, doncs, reconeix que molts dels avenços s’han aconseguit gràcies al suport de la CUP en alguns temes concrets, però reitera que la comparació no es pot fer amb un impossible i per aquesta raó sempre demana que es posi com a exemple algun ajuntament governat per la CUP, amb molts dels quals tenen una bona relació, que hagi eradicat de forma immediata el capitalisme, el patriarcat i de totes les plagues de l’apocalipsi. Així, doncs, assenyala que tots aquests governs municipals tenen contradiccions i han de negociar les propostes polítiques que tiren endavant, però no ha sentit mai que el Sr. Garganté digui que aquests governs són la repetició del mateix que ha existit sempre, tot i que en molts casos governen en coalició amb algunes de les forces polítiques que el portaveu de la CUP ha esmentat com si fossin el dimoni. Insisteix, doncs, a demanar un mínim de coherència argumental. Tot seguit, reitera que hi ha una agenda de canvi important. Posa en dubte l’afirmació que ha fet el Sr. Mulleras que la percepció que tenen grups municipals sigui la mateixa que tenen la majoria dels barcelonins, però assenyala que les dades objectives, com les que surten de les enquestes de serveis que fa l’ajuntament, malgrat que les titllin de sectàries o de parcials, diuen que la gestió del govern és una de les millors dels darrers anys. Així, subratlla que les xifres 7218 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 actuals de satisfacció ciutadana només es troben en èpoques de Pasqual Maragall, als anys vuitanta, i que això reflecteix l’opinió de la majoria dels barcelonins. Matisa que res de tot això ho ha fet tot sol el partit que governa, sinó que s’ha aconseguit gràcies als acords amb grups de l’oposició. Per tant, es mostra disposat a obrir el diàleg amb tots els grups si realment hi ha predisposició a parlar, perquè suposa que, més enllà de les discrepàncies sobre el model de ciutat, poden arribar a acords sobre qüestions concretes, que és el que la ciutadania els demana a tots. També creu que la ciutadania els demanarà comptes si no són capaços d’arribar a aquests acords. Així, assenyala que de vegades es pot pensar que s’està penalitzant l’adversari polític quan en realitat s’estan autopenalitzant quan no són capaços de plantejar alternatives a situacions de bloqueig com la que hi ha a Barcelona, no solament com a ciutat sinó també com a capital del país. Per tant, afirma que qui té preocupació perquè el país vagi bé també ha de tenir preocupació perquè les polítiques de la capital del país siguin les millors possibles, per fer allò possible i per incidir en la realitat. Finalment, recorda que en la fase d’al·legacions a la proposta pressupostària el govern pot escoltar arguments i intentar arribar a acords. D’altra banda, assegura que l’ajuntament continuarà funcionant, que hi ha moltes polítiques concretes que s’han de discutir i creu que aquesta és una oportunitat per arribar a acords en aquestes polítiques, que és allò que la ciutadania demana, la qual no entendria que els grups municipals no fossin capaços d’arribar a aquests acords. La Sra. Recasens diu que aquests pressupostos, que el Sr. Pisarello ha qualificat com els més expansius d’Europa, no s’aprovaran. A continuació, comenta que la Sra. Ballarín ha fet una defensa molt tèbia dels pressupostos i que mai havia vist el Partit dels Socialistes tan acomplexat i votant a favor d’un pressupost que creu que no comparteix. Ignora què entén la senyora Ballarín per comptes sanejats, però indica que quan Convergència i Unió va assumir el govern municipal hi havia un dèficit de 800 milions d’euros i els superàvits que es van generar van servir per eixugar aquest dèficit, de manera que, un cop aconseguit això, el superàvit es va destinar, mitjançant modificació de crèdit, a inversions. Voldria saber, doncs, per quina raó el govern actual genera superàvits i què en fan, perquè malgrat que el govern diu que aquests superàvits són generats per les plusvàlues, assegura que també es generen per la no- execució de pressupost. Tot seguit, afirma que és fals que els pressupostos proposats siguin expansius perquè el govern haurà de deixar d’executar 48 milions d’euros per no tornar a entrar en dèficit, pràctica habitual anys enrere. Així, apunta que si no s’executen aquests 48 milions d’euros i no s’entra en dèficit, el pressupost no s’incrementa en un 4 %, sinó que es limita a un increment de l’1,5 % i, per tant, no es pot dir que sigui expansiu. Per aquesta raó, reitera que els números que presenta el govern són falsos. D’altra banda, exposa que el govern està aïllat, sol i atrinxerat a causa de les pròpies demagògies, fal·làcies i mentides, atrapat en la teranyina de les promeses incomplertes i incapaç de tirar endavant cap política que s’aguanti per si sola. Afirma que, si això és la nova política, s’estima més la vella política de sempre, la qual sempre havia estat capaç d’assolir consensos, pactes i diàleg per tirar endavant projectes importants de ciutat, i no comparteix la política barroera i menyspreable del govern. Seguidament, torna a preguntar al Sr. Pisarello si comparteix les declaracions del Sr. Collboni o si aquestes declaracions les ha fetes al marge del govern, com un regidor més de l’ajuntament. Assenyala que la Sra. Ballarín en la seva intervenció no ha repetit l’oferta del Sr. Collboni de pactar amb Convergència i Unió les grans polítiques de ciutat i reclama, doncs, una resposta a aquesta pregunta. No sap a qui es referia el Sr. Collboni quan parlava de grups extrems, radicals o minoritaris, però especifica que el Grup de Convergència i Unió és un grup majoritari, que no és extrem ni radical. Referint-se a la qüestió de confiança, admet que aquest és un recurs legítim previst per la llei, però que s’ha d’utilitzar en darrer extrem i no pas com el corró d’un govern sectari i partidista. Recorda que el president del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Sr. Gomà, va manifestar l’any NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7219 2013 que vincular el pressupost a una qüestió de confiança vol dir que l’alcalde està més en precari que mai, que el govern és políticament incapaç, que està aïllat i amb un pressupost rebutjat, i qualificava la qüestió de confiança com una drecera no democràtica. També recorda que el Sr. Jordi Martí, actual gerent municipal, en aquella mateixa ocasió va dir que es constatava el fracàs i la incapacitat del govern municipal i entenia que la Sra. Recasens hauria d’abandonar la seva responsabilitat perquè no tenia cap projecte econòmic ni havia estat capaç de forjar un mínim consens. Pregunta al Sr. Pisarello, doncs, qui hauria de plegar ara. A continuació, diu que no li estranya que el govern no hagi trobat suports perquè, en ser un pressupost completament inspirat per la Sra. Colau, no ha agradat gens. Apunta que es retallen les inversions i els recursos per al manteniment de la ciutat, de manera que la ciutat serà més bruta, menys il·luminada i més incívica. També destaca que hi haurà uns ingressos desbocats a causa de la bombolla immobiliària i que el govern ha estat incapaç d’aplicar cap mesura, mitjançant les ordenances fiscals, per redreçar aquesta situació. D’altra banda, indica que l’única gran mesura que es proposa en aquests pressupostos és la incorporació de 400 persones a la plantilla municipal. Entén que enfortir les plantilles municipals no és dolent en si mateix, però assegura que els fa tremolar que el govern actual comenci a contractar personal. També denuncia que amb aquest pressupost es retalla en matèria de polítiques socials i, malgrat que ara al Sr. Pisarello no li agradi la font d’El Mundo, recorda que la va fer servir quan van mentir sobre els comptes a Suïssa del Sr. Trias. Assenyala que amb aquest pressupost el govern perpetua la desigualtat entre els barris, s’acarnissa sobre el comerç retallant de forma alarmant el pressupost, no té cap política clara per a la generació de llocs de treball, es falsegen les xifres, farà entrar l’ajuntament en dèficit si no deixa d’executar els 48 milions d’euros que ha esmentat anteriorment. En definitiva, argumenta que uns pressupostos no s’aproven a les xarxes socials, sinó mitjançant el diàleg, la feina i el consens. Així, doncs, anuncia que el seu grup estarà atent a veure si hi ha un canvi d’actitud. Admet que hi pot haver un pressupost tant sí com no, tal com ha assegurat el Sr. Pisarello, però assegura que el govern també tindrà solitud, feblesa i pèrdua d’oportunitats per Barcelona. Afirma que ha vist un tinent d’alcalde sobrepassat per les circumstàncies, que s’excusava, que insultava a l’oposició titllant-la d’esperpèntica. Demana al Sr. Pisarello que es miri al mirall i veurà la cara d’un govern que ha fracassat en el seu projecte més important de ciutat. Creu que haurien d’haver trobat un tinent d’alcalde comprensiu, obert i que es posés a treballar en el pressupost del 2017, perquè li queden pocs mesos per endavant. La Sra. Mejías no sap si el cost polític d’aquesta situació el pagarà l’oposició o el pagarà el govern, però considera que s’ha produït una situació insòlita perquè el govern ha tingut una derrota estrepitosa i una atupada notable de l’oposició, cadascú amb els arguments que té la llibertat de donar des de la seva posició política i que el tinent d’alcalde té la llibertat de criticar, però no de la manera que ho ha fet en aquesta sessió. Per tant, demana al govern una mica d’autocrítica perquè entén que si ha arribat fins aquí sense programa d’actuació municipal, sense ordenances fiscals i sense pressupost és perquè alguna cosa deu haver fet malament. Recorda que l’any anterior el govern també es va veure obligat a retirar els pressupostos de l’ordre del dia de la Comissió d’Economia i Hisenda perquè tampoc va ser capaç d’arribar a acords. Per tant, insisteix que seria interessant i important que el govern fes autocrítica. Demana, doncs, més humilitat i menys supèrbia. Remarca que els grups de l’oposició no tenen l’obligació de fer cap favor al govern. En aquest sentit, no entén que sigui cap favor proposar disset condicions, tal com va fer el Grup de Ciutadans l’any anterior en el debat dels pressupostos, proposta que el Sr. Pisarello ni tan sols va tenir l’amabilitat de respondre, sinó que es va limitar a rebutjar i, a partir d’aquell moment, va decidir dividir el consistori entre bons i dolents, entre aquells amb els quals prefereix pactar i entre els que deixa exclosos. Per tant, afirma que allò que li interessa és el conjunt dels barcelonins i sobretot el futur de la ciutat, que és el que hauria d’interessar a tots, des de la responsabilitat que adquireixen els regidors quan obtenen la representativitat dels ciutadans que els voten. 7220 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Quant a l’afirmació que l’agenda de canvi és irreversible, pregunta com la durà a terme si el govern està en minoria, si no escolta ningú i pren decisions absolutament unilaterals, sense el concurs dels grups de l’oposició. Recrimina al Sr. Pisarello l’actitud del govern, creu que no són conscients que estan en minoria i que han d’aprovar els projectes amb consens. Així, doncs, demana que no es tornin a comparar amb el Sr. Pasqual Maragall, que ha estat l’alcalde que ha aconseguit el consens més important entre els grups polítics a Barcelona i la transformació més important de la ciutat, mentre que el govern actual està enrocat en un bloqueig absolut d’aquesta ciutat, precisament per la seva prepotència i per la seva supèrbia. Afirma que no permetran que culpin els altres grups del fracàs estrepitós del govern ni que es justifiquin amb el victimisme d’haver d’acudir a una qüestió de confiança. Afirma que el govern ja havia previst utilitzar aquest mecanisme i per aquesta raó ni tan sols s’han molestat a estendre la mà, a convocar reunions i a obrir el diàleg, de manera que ara s’ha vist que aquest és l’objectiu que persegueixen. Finalment, admet que ella mai no ha governat, però espera que, si algun dia ho fa, el seu estil no s’assembli gens a l’estil del govern actual. El Sr. Bosch diu, irònicament, que té la sensació que el Sr. Pisarello en aquesta sessió ha fet molts amics. Recorda que un any i mig enrere la Sra. Colau va rebre vint-i-un vots favorables a la investidura, que representaven la majoria absoluta, però que avui es quedaran en quinze. Per tant, li demana que no negui l’evidència que el govern s’ha encongit i que, excepte els grups del govern, tots els altres voten en contra del pressupost, des de la CUP fins al Partit Popular. Assenyala que, com tothom sap, hi ha moltes diferències entre els grups de l’oposició però que han coincidit en el rebuig als pressupostos. Això els permet interpretar l’impacte que tindrà aquesta situació sobre els seguidors, els militants i els votants de cada formació. En tot cas, indica que hi ha gent que fa les coses calculant si això els donarà vots o no i hi ha gent que fa les coses a partir de les seves conviccions. En aquest sentit, el Grup d'Esquerra Republicana ha expressat una convicció que vol que quedi meridianament clara, i és que en política s’ha de complir, que s’ha de fer allò que es promet, que s’ha de ser responsable i lleial entre les institucions. Insisteix que és per aquesta raó que el seu grup votarà negativament, independentment de si això els afavorirà o no, perquè la seva formació no funciona amb aquests barems. A continuació, espera que sigui cert que a partir d’ara el govern serà menys doctrinari, i remarca que d’aquestes paraules s’infereix que el govern ho ha estat, de doctrinari. Apunta la possibilitat, doncs, que aquesta sigui la causa de la pèrdua de suports i de la soledat del govern. Pel que fa a l’afirmació que els pactes que van fer l’any anterior sobre l’arribada del metro al passeig de la Zona Franca i sobre el trasllat de les presons estan a punt d’execució, afirma que si això es confirma se n’alegraran molt perquè aquestes actuacions són bones per a la ciutat, raó per les quals les van plantejar. Però el pacte sobre la gratuïtat del transport públic per als joves de quinze a setze anys diu que no s’ha complert, com poden confirmar els joves afectats. No entén, doncs, perquè discuteixen sobre aquesta evidència, que qualifica de clamorosa. Per tant, malgrat que el tinent d’alcalde asseguri que aquest tema s’arreglarà al cap d’un any, assenyala que els pressupostos es voten en aquest moment i no l’any que ve, i apunta que en el moment que aquest pacte es compleixi ho tindran en compte a l’hora de votar altres coses. En tot cas, fa palès que el govern ha presentat el projecte de pressupostos en aquesta sessió, tot i que tenia altres opcions, cosa que atribueix al fet que el govern vol tirar pel dret i vol anar ràpid. Pel que fa a qüestions relacionades amb la lleialtat entre institucions o amb la reciprocitat, desmenteix que sigui una cosa insòlita i que no s’hagi fet mai. En aquest sentit recorda que l’alcalde Pasqual Maragall, que era alcalde les vint-i- quatre hores del dia i que segurament és una referència positiva per a molts dels presents, va demanar moltes vegades al Grup Parlamentari Socialista del Parlament de Catalunya que defensés les partides que afectaven Barcelona i la capitalitat de la ciutat. Es mostra d’acord que aquests interessos s’han de defensar tant a l’Ajuntament de Barcelona com al Parlament de Catalunya i entén que NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7221 l’alcaldessa Ada Colau ha d’anar al Parlament a reclamar que totes les partides i inversions que tenen a veure amb Barcelona s’aprovin i que s’augmentin. Pregunta al Sr. Pisarello si el que vol dir és que l’alcaldessa de Barcelona no ha de defensar Barcelona al Parlament de Catalunya i davant del diputats afins, que són els que haurien d’entendre millor les necessitats de la ciutat. Li sembla, doncs, que l’argumentació del tinent d’alcalde s’escapa de tota lògica, mentre que la posició d’Esquerra Republicana és del tot raonable i lògica. A més a més, assenyala que l’any anterior ja es va trencar amb la dinàmica de baralles constants sobre competències i amb la lògica dels compartiments estancs, pas que considera positiu en la defensa de la ciutat, de manera que el govern va acceptar les propostes d’Esquerra Republicana sobre el metro, sobre el trasllat de les presons i sobre els títols de transport per a joves, malgrat que aquests estan vinculats a l’ATM, i el govern va acceptar calia avançar i canviar les relacions entre institucions per superar els compartiments estancs, perquè els ciutadans no entenen aquestes baralles competencials entre polítics. Afirma que els ciutadans volen que es resolguin les coses, depenguin de qui depenguin i es plantegin on es plantegin. Per tant, considera lògic reclamar això i creu que té tot el sentit del món. Per acabar, critica que el govern apel·li repetidament al diàleg però que després afirmi que les propostes d’Esquerra Republicana són impossibles, inviables o inaudites. Pregunta, doncs, si és diàleg afirmar que els pressupostos s’aprovaran tant sí com no, o anunciar la qüestió de confiança abans de convocar els grups per parlar dels pressupostos, o apel·lar a la legalitat, com fa Mariano Rajoy, per aprovar els pressupostos. Assenyala que la qüestió de confiança només la pot convocar l’alcaldessa Ada Colau i, si la convoca, és perquè ho troba adequat, perquè li convé i perquè vol. Per tant, reitera que convocar aquesta qüestió de confiança és un pas que no ajuda a enfocar el diàleg amb els grups municipals, com tampoc no hi ajuda aprovar un pressupost amb el suport de quinze regidors d’un total de quaranta-un. Afirma que prémer l’accelerador i quedar-se sols a consciència pot ser moltes coses, però no és diàleg. El Sr. Mulleras diu que l’alcaldessa Colau s’acaba de convertir en la increïble alcaldessa minvant, minvant en suport, tant a l’ajuntament com a la ciutat, minvant en credibilitat i minvant en confiança, opinió que no és solament del Grup Popular, sinó del conjunt de la Comissió d’Economia i Hisenda, perquè el 63 % dels regidors del consistori diuen «no» a Ada Colau i al seu pressupost. Així, doncs, comenta que el govern municipal ha fet història i ha aconseguit posar d’acord, en contra del govern, els grups de Convergència i Unió, d’Esquerra Republicana, de Ciutadans, del Partit Popular i de la CUP, i opina que això hauria de fer reflexionar els grups del govern, els quals haurien d’analitzar per què volen imposar el pressupost d’una minoria a una majoria. Considera que aquesta majoria de l’ajuntament també és una majoria de Barcelona i, en aquest sentit, recomana al Sr. Pisarello que no es cregui les enquestes perquè, segons les enquestes, la Sra. Clinton seria presidenta dels Estats Units i Rajoy no seria president d’Espanya. Per tant, li suggereix que es cregui el resultat de les eleccions, que és el que pot veure en el consistori, on la majoria dels grups municipals, que representen la majoria dels barcelonins, diuen «no» a Ada Colau mitjançant els seus pressupostos. Tot seguit, reitera que el govern ha fet història, i no solament perquè s’ha posat pràcticament tot el consistori en contra, tret dels grups del govern municipal, sinó perquè, a més a més de poder passar del superàvit al dèficit en tan sols un any, ha aconseguit que no s’aprovin les quatre eines de govern principals de qualsevol ens local, com són el Programa d’actuació municipal, el Pla d’inversions municipals, que ni tan sols van arribar a presentar, les ordenances fiscals i els pressupostos. A continuació replica a la Sra. Ballarín que, efectivament, que els pressupostos siguin rebutjats és una mala notícia per a la ciutat de Barcelona, però assenyala que hi ha dos responsables clars, el govern municipal d’Ada Colau i Jaume Collboni, perquè no han sabut articular les majories necessàries per tirar endavant uns pressupostos i l’ajuntament mateix. D’altra banda, admet que la llei Montoro permet aplicar un pla econòmic i financer, però assenyala que l’objectiu d’aquesta llei és posar fi al dèficit. Així, 7222 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 doncs, entén que un ajuntament que no té dèficit i que està sanejat, com l’Ajuntament de Barcelona, és una excepció a la llei Montoro i, per tant, es pot acollir a aquesta excepció. Tanmateix, comenta que el problema no és el present, sinó que els pressupostos són fruit d’un govern municipal d’esquerra radical, com es demostra amb les polítiques que fa. Afegeix que el problema no és solament que el portaveu de la CUP hagi llegit el Manifest comunista, sinó que una part del govern municipal assentia amb el cap i que el Sr. Pisarello hagi buscat més complicitats amb el regidor de la CUP que no pas amb la resta de regidors del consistori. També considera que és un problema la falsa moral de la Sra. Ada Colau i del seu govern municipal, que parlaven de transparència i ara practiquen l’opacitat; que parlaven d’habitatge i ara es nodreixen de les plusvàlues; que parlaven d’equitat i incrementen la fiscalitat en l’IBI, quan saben que aquest impost no té en compte la renda de les persones i que, per tant, no és equitatiu; que parlaven de participació i democràcia i ara imposen un pressupost a la majoria dels barcelonins, i ho fan per decret. Apunta que aquesta falta de diàleg i aïllament del govern, que en aquest moment és una evidència, perjudiquen la ciutat, no solament perquè no s’aprovin els pressupostos i no es puguin tirar endavant les inversions públiques, sinó perquè aquesta situació endarrereix i expulsa les inversions privades per manca de confiança en aquest govern municipal, perquè paralitza l’activitat econòmica amb moratòries i plans interminables, i sobretot perquè genera incertesa jurídica, tant per als barcelonins com per a les persones de fora que volen invertir, crear llocs de treball i generar activitat econòmica, i considera que aquesta incertesa jurídica és el pitjor que hi pot haver per al progrés d’una societat perquè pot ofegar l’activitat de Barcelona. Manifesta que aquesta és una responsabilitat clara de l’alcaldessa Ada Colau. Finalment, comenta que, malgrat que el tinent d’alcalde Pisarello en aquesta sessió hagi tornat a dir que el pressupost s’aprovarà tant sí com no, Barcelona diu al govern: «No i no», no a la Sra. Ada Colau i no al Sr. Jaume Collboni. El Sr. Garganté es refereix a l’apel·lació que ha li fet la portaveu del Grup Socialista a modificar el sentit del vot, però manifesta que el funcionament de la CUP és assembleari i qui pren les decisions és l’assemblea, contràriament al que passa en altres partits d’àmbit estatal, on les bases no importen i finalment, per passiva, voten el partit que ha governat amb majoria absoluta durant els últims quatre anys i al qual han acusat de tot tipus de corrupció. En segon lloc, recorda que cada assemblea de cada CUP en el seu municipi pren les decisions de la seva política institucional i el conjunt de les CUP decideixen el sentit del vot al Parlament de Catalunya. Fa aquesta matisació perquè assenyala que voler fer creure que la seva formació fa coses diferents a cada institució pot servir com a excusa per a alguns, però com a exemple explica que la CUP de Girona vota en contra del pressupost del govern municipal de Convergència i Unió i del PSC, de manera que a cada municipi cada assemblea decideix fer allò que troba convenient. Insisteix, doncs, que la decisió del sentit del vot al Parlament el decideix el conjunt de les CUP. En relació amb l’anàlisi i crítica de l’informe sobre l’impacte de gènere, comenta que la CUP elabora els argumentaris de manera col·lectiva. En aquest cas concret, assenyala que la intervenció del Sr. Pisarello s’adreçava al grup de treball de feminismes de la CUP i no a ell mateix com a portaveu, però assegura que el tinent d’alcalde no ha escoltat el que ha dit sobre aquest informe i, per tant, no ha entès que no criticava la regidoria, sinó la manca de resposta en un 75 % dels programes de les altres àrees. D’altra banda, indica que el Sr. Pisarello ha posat el capitalisme i el patriarcat a la mateixa alçada que les plagues de l’apocalipsi. Suposa que ho ha fet per intentar ridiculitzar-lo a ell o a la CUP, però afirma que en realitat el que fa és ridiculitzar tots els socialistes que no s’han assimilat al capitalisme, tots els comunistes, tots els anarquistes i tots els llibertaris. Li suggereix, doncs, que el pròxim cop que els vegi en una manifestació els faci aquesta argumentació. Per acabar, insisteix que el tinent d’alcalde Pisarello no escolta i, per tant, li recorda que durant un any i mig el seu grup ha exigit reiteradament el compliment NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7223 de dues condicions de les tres que han motivat el vot contrari de la CUP als pressupostos, dues propostes que, a més a més, eren al programa electoral de Barcelona en Comú, que són la dissolució dels antiavalots i l’elaboració de pressupostos participatius. En aquest sentit, comenta que els ajuntaments de Badalona i Sabadell, on la CUP governa en coalició, han eliminat els antiavalots i han fet pressupostos participatius vinculants, i precisament això és el que han estat exigint des de fa un any i mig, i no pas la fi del capitalisme, com comentava el Sr. Pisarello, objectiu que saben que no poden exigir perquè coneixen la realitat. Conclou dient que sembla que el govern municipal hagi oblidat les promeses electorals perquè no han implementat cap d’aquestes dues mesures. El Sr. Pisarello replica al Sr. Mulleras que el resultat de les enquestes són les dades objectives que el govern té al seu abast, a més a més del resultat de les eleccions, els quals es reflecteixen en la composició de la comissió. Admet que el seu grup té onze regidors, però recorda que el Grup Popular en són tres i, per tant, la proposta política del Partit Popular és pràcticament marginal a Barcelona, de manera que demana al seu portaveu una mica de modèstia. Creu que el resultat de la votació d’aquest punt de l’ordre del dia no és una cosa desitjable per al govern, però també creu que no és desitjable per a la ciutadania ni que l’oposició en pugui estar satisfeta, sobretot quan l’acord s’obté amb arguments contradictoris i diferents. Apunta que no hi ha hagut arguments en la mateixa direcció, que critiquin el mateix model de ciutat, sinó que alguns critiquen el continuisme absolut i d’altres l’extremisme que governa a Barcelona i l’esquerra radical. Assenyala, doncs, que el que sap el govern de la valoració ciutadana no és això. D’altra banda, apunta que aquesta mateixa argumentació la pot aplicar a la intervenció del Sr. Bosch. Admet que en el moment de la investidura el govern va tenir els suports que ha esmentat el portaveu d’Esquerra Republicana, però remarca que aquesta formació va obtenir cinc regidors a les eleccions i, per tant, també li demana una mica més de modèstia i d’humilitat, perquè reconeix que la ciutadania no vol picabaralles de partit, sinó que els grups municipals es posin d’acord i que la ciutat pugui funcionar. Entén que tots han posat elements sobre la taula perquè això sigui possible. Quant a les conviccions, assegura que tots en tenen i si algú es diu d’esquerres, especialment quan duu la paraula «esquerra» en el nom de la seva formació, ha de defensar polítiques d’esquerres, tant a l’Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat de Catalunya, si el que vol és un país que sigui més just i més solidari internament. Així, doncs, quan es parla de conviccions i de coherència, entén que s’han de tenir en compte aquestes consideracions. En aquest sentit, recorda que el dissabte següent hi haurà una manifestació davant del Parlament de Catalunya per exigir uns pressupostos més socials. A continuació, assegura que el seu grup no té cap autocomplaença en aquesta sentit però, tot i així, pensen que el que inicien en aquest moment és el camí que ha de dur a uns bons pressupostos, els quals assenyala que, en les seves prioritats, s’assemblen molt als pressupostos que van pactar en el passat. Espera que puguin recuperar aquesta línia d’acords i obrir-la a la resta de grups de l’oposició, però lamenta que les intervencions que ha escoltat no anaven en aquesta línia. Quant a l’afirmació de la portaveu de Ciutadans que si algun dia arriba a governar no voldria que el seu govern s’assemblés en res al govern actual, replica que potser això vol dir que no voldria aprovar uns pressupostos que contemplen 17 milions per a un pla de barris; que posen en marxa un operador energètic a la ciutat; que tenen una perspectiva de gènere –tot i que no sap si aquest tema li preocupa–; que permeten millorar la xarxa d’autobusos; que contemplen els primers programes en salut comunitària a la ciutat; que destinen 23 milions d’euros perquè el metro arribi al barri de la Marina, a la Zona Franca; que multipliquen per quatre la inversió en habitatge i que reforcen els serveis per evitar desnonaments; que milloren el programa «Decidim», el qual permet avançar molt en la participació ciutadana perquè vagi més enllà d’allò que permet la democràcia representativa. Per tant, assegura que, si la Sra. Mejías no vol 7224 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 assemblar-se a ells perquè no comparteix aquestes mesures, el menyspreu que ha mostrat els honora. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable del Govern Municipal, la Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Mejías expressa el vot contrari de C's, el Sr. Bosch expressa el vot contrari d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. No s'aprova. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 5. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Que el Govern municipal presenti un calendari per tal que en les successives comissions faci el rendiment de comptes dels diferents Plans, Mesures i Programes que estant en marxa a l'àrea de Comerç, de Consum i de Mercats: - Pla estratègic de mercats 2015-2025. - Pla d'impuls i suport al comerç de Barcelona. - Pla de suport al comerç emblemàtic. - Pla de suport al comerç cultural de proximitat. - Pla de suport al comerç per pal·liar pèrdues en els eixos comercials i/o mercats a causa de manifestacions aldarulls o altres esdeveniments. - Plans de comerç de districte (a fer rendiment als districtes respectius). - Mesura de govern de càpsules formatives als districtes. - Mesura de govern de suport al comerç per obres de llarga durada. - Mesura de govern de suport als establiments propers a grans superfícies. El Sr. Blasi espera que en aquest punt puguin trobar una mica de consens i deixin enrere el debat dels pressupostos, sobre el qual diu que per a alguns ha estat agre. Exposa que després d’un any i mig de mandat hi ha hagut tres canvis polítics al capdavant de la regidoria responsable de comerç, mercats i consum, de manera que amb aquesta proposició pretenen reconduir aquesta situació i fer un balanç i una anàlisi correcta de l’estat d’aplicació dels plans i mesures que s’hi esmenten, i saber si estan en vigor. Malgrat que alguns dels plans i mesures esmentats en la proposició provenen del govern anterior, assenyala que també es podria fer balanç d’altres plans o mesures que s’hagin iniciat durant aquest mandat. Tot seguit, recorda que en punts anteriors s’ha parlat del Pla d’impuls a l’economia social i solidària, sector que representa un percentatge concret del motor econòmic de la ciutat de Barcelona. En aquest cas, fan referència a l’àmbit del comerç, dels mercats i del consum, que té un pes al voltant del 15 % en l’economia local. Tot i que no l’han inclòs en la relació de plans i mesures, pregunta en quin estat està el nou pla d’impuls al comerç de Barcelona. D’altra banda, destaca que en aquesta sessió concloïa el termini per presentar el Pla de suport al comerç per pal·liar pèrdues en els eixos comercials i/o mercats a causa de manifestacions aldarulls o altres esdeveniments. Per concloure, demana mà estesa, bona voluntat, que flueixi la informació i transparència, i espera rebre el suport necessari perquè aquesta proposició s’aprovi. La Sra. Mejías intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Anuncia el vot favorable del seu grup perquè entenen que és una mostra més que a l’ajuntament la transparència i la rendició de comptes no són habituals. Creu que el fet que contínuament s’hagi de demanar el seguiment de les propostes i que aquestes es compleixin, que reiteradament s’hagi de preguntar quin és el nivell d’execució de la modificació pressupostària aprovada l’any anterior i dels plans aprovats des de fa temps hauria de fer repensar al govern si realment és transparent i si implementa les mesures aprovades democràticament per la majoria dels grups. Afegeix que, després d’haver escoltat les intervencions del govern en punts anteriors, so sap NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7225 què farà el govern. En tot cas, reitera el suport del seu grup a la proposició per poder saber en quin punt es troben els plans que estan en marxa en moltes matèries i quin balanç se’n fa. La Sra. Capdevila exposa que Esquerra Republicana comparteix l’interès per les polítiques de comerç a Barcelona, perquè aquest sector és una peça molt important de l’activitat econòmica de la ciutat i vertebra i cohesiona els barris. Assenyala que les polítiques municipals de comerç són determinades per diferents plans que articulen les actuacions de promoció i suport al comerç de proximitat, alguns de més genèrics, com el Pla d’impuls i suport al comerç de Barcelona, i d’altres més sectorials, com el Pla estratègic de mercats, o territorials, com els plans de comerç dels districtes. A continuació, considera que s’ha de fer un seguiment de tots aquests plans per poder valorar si les polítiques de comerç que fa el govern avancen i assoleixen els objectius fixats. Per aquesta raó, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. Tanmateix, troba exagerat demanar al govern municipal que presenti un calendari per fer el seguiment en aquesta comissió de tots i cadascun dels plans. Entén que cada pla té els seus mecanismes de seguiment i d’avaluació i que és bo poder fer un balanç de compliment d’un pla no solament quan finalitza, sinó també quan es troba a la meitat del període d’actuació. A parer seu, no té tant de sentit és demanar la rendició de comptes d’un pla, com ara del Pla estratègic de mercats 2015-2025, quan encara no fa dos anys que s’ha iniciat. Per tant, es mostra a favor de debatre, a favor de fer seguiment i també a favor que els plans en general incorporin indicadors clars que permetin analitzar-ne el grau de compliment i d’assoliment dels objectius, però sempre amb sentit comú i sense que es col·lapsi una àrea de govern perquè hagi de fer uns balanços que, al capdavall, tampoc no aportaran res de nou. El Sr. Mulleras anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. Exposa que molts dels plans i proposicions que s’aproven a l’ajuntament o bé no es duen a terme o bé es fa sense l’impuls necessari perquè siguin efectius i perquè es pugui afirmar que s’estan aplicant. Pel que fa al Pla estratègic de mercats 2015-2025, assenyala que el pressupost inicial per a l’any 2016 era de 13,9 milions d’euros i només es preveu gastar-ne 10,7, segons les darreres dades que què disposa, la qual cosa significa que un 23 % d’aquest pressupost no està previst que es gasti enguany. Quant al Pla d’impuls i suport al comerç, denuncia que l’incompliment és més flagrant perquè l’any 2015 va tenir una dotació econòmica de 2 milions d’euros, dels quals només es van gastar 138.000 euros, un 7 %; el 2016 tenia una dotació d’1,6 milions d’euros, dels quals el 30 de setembre només s’havien gastat 60.000 euros, un 4 %, i el 2016, segons el pressupost que el govern vol aprovar tant sí com no, no ni ha cap partida per a aquest pla. Entén, doncs, que el govern no té cap intenció d’aplicar aquest pla d’impuls. Per aquestes raons, el Grup Popular entén que és molt adient que es faci un control més exhaustiu d’aquests plans i que se’n faci una rendició de comptes, perquè considera que el govern municipal no compleix amb allò que aproven tant la Comissió d’Economia i Hisenda com el plenari del Consell Municipal. El Sr. Garganté assenyala que aquesta és una de les proposicions que habitualment presenten Convergència i Unió i Ciutadans per sol·licitar que el govern exerceixi les seves competències. En aquest sentit, no hi té gaire res a dir i, per tant, anuncia l’abstenció del seu grup. La Sra. Ballarín accepta la proposició, si bé no troba que fixar dates sigui la petició més normal d’una proposició. D’altra banda, exposa que fa pocs mesos que el Grup Socialista s’ha incorporat al govern i que durant aquest temps han treballat molt amb els recursos limitats que hi ha a l’Àrea de Comerç i assenyala que han explicat poques de les coses que han fet. Tanmateix, no volen que se’ls acusi de falta de transparència perquè se 7226 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 sap que el seu estil no té res a veure amb aquesta manca de transparència, sinó tot el contrari. Així, doncs, insisteix que s’han centrat més a fer feina que no pas a explicar-la. A continuació, informa que han fixat un calendari bastant concret per a tot el que es planteja en la proposició. Quant al Pla estratègic de mercats, assegura que el mes de febrer de 2017 se’n podrà fer un balanç de l’execució. Pel que fa al Pla d’impuls i suport al comerç de Barcelona, recorda que el dia 17 de maig de 2016 el Sr. Colom en va fer una avaluació quantitativa i varen demanar que se’n fes una de més qualitativa, que es va presentar al Consell Ciutat i Comerç el mes de juliol i on van ser convidats els membres de l’oposició, de manera que van tenir ocasió d’escoltar aquesta valoració. En relació amb el Pla de suport al comerç emblemàtic, anuncia que el mes de març de 2017 el govern en farà el balanç. Sobre el Pla de suport al comerç cultural de proximitat, diu que no en pot donar les dades perquè es gestiona des de l’Àrea d’Empresa, Cultura i Innovació i encara no tenen una data concreta per fer-ne l’avaluació. Quant al Pla de suport al comerç per pal·liar pèrdues en els eixos comercials i/o mercats a causa de manifestacions aldarulls o altres esdeveniments, informa que, segons els serveis de Comerç, estarà preparat al desembre de 2016. Quant al plans de districte, informa que el rendiment es presentarà al febrer de 2016. Pel que fa a les mesures de govern, informa que la de càpsules formatives al districte es presentarà durant l’any 2017, la Mesura per a obres de llarga durada es presentarà al febrer de 2017 i, finalment, la de suport a establiments propers a grans superfícies, també al febrer de 2017. El Sr. Blasi agraeix els suports expressats pels grups. Puntualitza que no demanaven que en aquesta sessió es concretessin les dates, però agraeix que s’hagi fet. Assenyala que el seu grup està disposat a transaccionar no solament el contingut de la proposició, sinó també que el govern pogués plantejar un quadre com el que acaba de fer la Sra. Ballarín. Tot seguit, tal com deia el Sr. Garganté, remarca que la proposició demana que el govern exerceixi les seves competències, tant si les vol com si no les vol, o que manifesti quines són les línies que volen dur a terme. Pel que fa a la intervenció de la Sra. Capdevila, replica que la proposició no és exagerada perquè no recull tots els plans, programes, mesures o iniciatives que s’han fet, sinó que solament concreta algunes de les que creuen que poden ser interessants. Indica que el seu grup no és l’únic que pregunta sobre mercats, fins i tot quan sembla que les decisions ja són preses. Tanmateix, subratlla que la proposició permet fer un balanç i veure si s’han de reorientar les polítiques de comerç. En aquest sentit, afirma que a l’oposició, per responsabilitat, li pertoca ajudar o influir a reconduir la situació, cosa que creu que és important, sobretot per tal com havia estat l’inici del mandat en els àmbits de Comerç, Consum i Mercats. Així, doncs, apunta que en la proposició no es marcaven terminis concrets, però que en aquesta sessió s’ha vist que hi ha hagut un incompliment d’una mesura, malgrat que s’havia aprovat amb el suport dels grups del govern. Finalment, reitera que el seu grup té la mà estesa en aquesta qüestió perquè, tal com s’ha vist en el debat d’un punt anterior, els preocupa que desaparegui un pla integral de comerç, no solament perquè s’hagin complert els terminis, sinó perquè ja s’hauria d’estar treballant en un pla futur a partir del 2016. La Sra. Ballarín assenyala que, en el punt anterior, no ha entrat en el debat amb la Sra. Recasens sobre els pressupostos de Comerç, però desmenteix l’afirmació que aquests pressupostos hagin baixat de 80 milions d’euros a 76 milions, perquè si aquestes xifres fossin correctes significaria que podrien comprar totes les grans superfícies. Assenyala que el pressupost de Comerç sempre ha estat més limitat i recorda que l’any anterior hi va haver un augment lineal d’un milió, que s’ha consolidat. Quan a la desaparició del Pla de comerç, comenta que és lògic perquè finia al maig de 2016, però insisteix que el pressupost de Comerç s’ha incrementat i, tot i que no pot dir que no hi hagi cap problema, considera que aquest pressupost és adequat. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7227 El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de C's, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'aprova. Del Grup Municipal C's: 6. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Que el Govern municipal desenvolupi una campanya de suport a la dinamització del comerç de la ciutat, durant la campanya de Nadal, amb la finalitat d'afavorir la seva activitat durant aquesta temporada i contribuir a la seva sostenibilitat econòmica i la dels llocs de treball que genera. Aquesta campanya ha de tenir com a objectius: el suport específic al comerç de proximitat, en especial al que està situat a l'entorn de les grans superfícies, i la desestacionalització de l'activitat turística, que es redueix de forma considerable durant aquests mesos. Les principals mesures que ha d'incloure són: - El reforç de la il·luminació dels carrers. - Una campanya de promoció del comerç de proximitat durant el període de compres nadalenques als diferents mitjans de comunicació. - Manteniment i impuls de la senyalització a les zones comercials. La Sra. Mejías intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Per començar, manifesta que el seu grup és conscient que la Sra. Ballarín va assumir les responsabilitats de Comerç recentment i que s’ha trobat amb una feina que no s’havia fet durant un any. A continuació, exposa que el comerç és un sector econòmic dinàmic i important a la ciutat de Barcelona, i que mereix l’atenció del govern municipal per tal que per Nadal es pugui implementar una campanya de suport al comerç de proximitat, que és el que més els preocupa, sobretot aquell que se situa al voltant de les grans superfícies comercials i és el que pateix més el perjudici que generen aquestes grans superfícies, tot i que en molts casos també serveixen per dinamitzar un entorn important. Creu, però, que la ciutat de Barcelona no es pot permetre que passi cap altre període de Nadal sense una campanya específica per dinamitzar el comerç de proximitat i intentar millorar i reactivar aquest petit comerç que hi ha al voltant de les grans superfícies. En segon lloc, assenyala que un segon objectiu d’aquesta campanya hauria de ser aconseguir la desestacionalització de l’activitat turística, tal com demanen molts comerciants, perquè aquesta activitat es redueix durant el període de Nadal. Entre les mesures principals que a parer del seu grup hauria d’incloure la campanya, esmenta la il·luminació dels carrers, però tem que la disminució pressupostària pel que fa a inversions en aquesta matèria afecti l’enllumenat de Nadal. També proposa que es faci una campanya de promoció del comerç de proximitat durant el període de compres nadalenques i el manteniment i l’impuls de la senyalització de zones comercials. En conclusió, pretenen que Barcelona no es quedi sense una campanya específica de dinamització comercial durant la campanya de Nadal. Recorda que l’any anterior el Grup d'Esquerra Republicana va presentar una iniciativa en aquest mateix sentit i quan el govern en va fer el balanç va venir a dir que s’havia limitat a obrir una pàgina a Facebook i un compte de Twitter. Creu que aquesta no és la campanya que s’ha de fer a Barcelona, perquè la ciutat mereix una campanya més intensa de dinamització comercial. Això és el que pretén aquesta proposta i, per tant, espera rebre el suport de la resta de grups. El Sr. Blasi anuncia el vot favorable a la proposició. Exposa que els terminis proposats per implementar aquestes mesures són molt ajustats i que a la darrera sessió de la Comissió d’Economia i Hisenda, fruit d’una iniciativa del Grup d'Esquerra Republicana, es va poder saber que el govern planteja una campanya en aquest àmbit a la qual s’hi destinarien 80.000 d’euros. Amb relació al comerç de proximitat que hi ha al voltant de les grans superfícies, esmenta que en el punt anterior de l’ordre del dia s’ha parlat del rendiment de comptes d’aquella mesura 7228 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 de govern, i suggereix que aquesta mesura es podria aplicar durant la campanya de Nadal. D’altra banda, no sap si és cert que hi ha un augment lineal d’un milió d’euros en el pressupost de la Regidoria de Comerç, però mostra preocupació pel fet que s’hagi perdut la Taula de Nadal, que es liderava des de l’Àrea de Promoció Econòmica i especialment des de la Regidoria de Comerç, Consum i Mercats, si més no en el mandat anterior. En aquest sentit, assenyala que el govern fa ver públic que l’Àrea de Cultura és l’encarregada de gestionar l’encesa de llums i, tot i que tant una àrea com l’altra depenen del mateix tinent d’alcalde, entén que es perd empenta, es perden recursos. Constata, doncs, que el lideratge de la Regidoria de Comerç perd pes, i recorda que aquesta regidoria destinava uns recursos importants a l’àmbit de comunicació, cosa que donava una empremta a la campanya de Nadal, amb iniciatives transversals amb la resta d’àrees afectades. Finalment, reitera el suport a la proposició, malgrat que els terminis els haurà de marcar el govern, i espera que l’enunciat d’aquesta proposició es tingui present en les futures campanyes de Nadal. La Sra. Capdevila entén que en època de crisi, la qual creu que encara es manifesta de forma evident, cal un compromís de l’ajuntament per promoure el comerç de proximitat, que representa més del 12 % del PIB de la ciutat i que és un patrimoni a preservar. A continuació, exposa que l’Informe econòmic de conjuntura que s’ha debatut anteriorment ja donava algunes dades sobre la situació del comerç i apuntava que, si bé la recuperació és lenta, el comerç encara no ha recuperat la vitalitat que tenia els anys anteriors a la crisi i que es detecta un petit retrocés pel que fa a la facturació en els eixos comercials. El Grup d'Esquerra Republicana considera que, a banda de les campanyes més puntuals que fa l’ajuntament al llarg de l’any, les quals opina que són poques, la campanya de Nadal és la més significativa per la importància d’aquestes dates per als comerciants. Així, doncs, remarca la necessitat de fer campanyes que animin els veïns i les veïnes a comprar al comerç de proximitat dels barris de Barcelona. Tot seguit, recorda que fa més d’un any que el seu grup va presentar una proposició per impulsar una campanya de suport al comerç durant tot l’any i que s’aprofitessin tots els canals de comunicació del consistori, com la web municipal, banderoles, BTV o la ràdio local. Indica que un any més tard, tot i que el govern municipal va votar a favor d’aquesta iniciativa, no han vist materialitzada aquesta demanda i, quan n’han fet el seguiment, han pogut constatar que el govern no ha fet res. També recorda que a la sessió anterior de la comissió van formular una pregunta sobre aquesta mateixa qüestió i van tenir la sensació que el govern no feia cap campanya com a tal. Per tant, demana al govern, tal com van fer un any enrere, que les campanyes per promoure el comerç de proximitat als barris de la ciutat siguin permanents i que es notin. En aquest sentit, pregunta si el govern té cap alternativa per a la plaça de Catalunya, si pensa repetir el mateix que s’hi va fer l’any anterior o si pensa fer res que promogui realment les ganes d’anar a comprar. Finalment, reitera el vot favorable del seu grup a la proposició del Grup de Ciutadans. El Sr. Mulleras exposa que el Grup Popular sempre està a favor de les propostes de suport al comerç i, com en aquest cas, del comerç de Nadal. Recorda que a l’octubre de 2015 es va aprovar una proposició del seu grup que demanava un increment de les polítiques de suport al comerç nadalenc, continuar apostant per l’enllumenat de Nadal, ampliar-lo a altres barris, mantenir la campanya «Christmas Shopping» i millorar la participació del sector en la Taula de la comissió de Nadal. Van presentar aquesta proposició perquè es posava en dubte si l’ajuntament havia de fer campanyes de suport al comerç de Barcelona per Nadal, si s’havia de donar suport a l’enllumenat nadalenc i si s’havien de donar subvencions i ajuts al comerç. En aquell moment, recorda que hi havia la polèmica sobre la pista de gel a la plaça de Catalunya i lamenta que el govern municipal no la hi posés i fes, en canvi, una fira dels que qualifica d’amics d’Ada Colau. Quant a la pista de gel, assenyala que NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7229 l’alcaldessa socialista de l’Hospitalet de Llobregat la va instal·lar en aquest municipi i, a causa de l’èxit que va tenir, enguany la vol ampliar. Per tant, lamenta que no es repeteixi aquesta iniciativa al centre de Barcelona perquè la gran afluència de gent que provocava beneficiava el comerç de la zona. Seguidament, pregunta quina opinió tenen la Sra. Ballarín i del PSC sobre aquesta qüestió i voldria saber si el PSC està d’acord amb la política del govern, perquè pensa que un any enrere no estava d’acord a eliminar la pista de gel de la plaça de Catalunya i fer-hi la fira que es va fer l’any anterior. Insisteix que a l’Hospitalet el govern del PSC ha instal·lat aquesta pista de gel que la Sra. Núria Marín n’és una gran defensora. Finalment, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. I torna a preguntar al PSC què opina sobre la campanya de Nadal de suport al comerç, què opina sobre la pista de gel de la plaça de Catalunya, si encara hi ha temps de posar-la enguany o de recuperar-la per a l’any vinent, es farà des de la Regidoria de Comerç en aquest sentit i quins canvis hi haurà enguany respecte del Nadal de l’any anterior. El Sr. Garganté exposa que l’establiment de centres comercials, hipermercats, grans superfícies i supermercats és un fenomen d’abast mundial que té molt a veure amb la intensificació de les estructures productives i de lliure prestació de serveis del capitalisme de lliure mercat. La CUP considera que aquest és el problema principal que s’ha de combatre i, per aquest mateix motiu, pensen que qualsevol mesura de foment del petit comerç o de proximitat a la ciutat sempre serà parcial i insuficient si no es fa una moratòria immediata de nous centres comercials i d’ampliació dels actuals a qualsevol punt de la ciutat, com a pas previ per a la prohibició definitiva. També considera que s’haurien d’auditar i, si escau, limitar noves llicències per a establiments comercials de grans dimensions, perquè normalment acullen franquícies de grans marques que perjudiquen el petit comerç i la diversitat d’oferta de consum. I, finalment, entén que s’hauria de congelar l’obertura de nous supermercats de superfícies de més de 250 metres quadrats. Quant a la proposició presentada, considera que les mesures que s’hi proposen són uns pedaços que no els convencen perquè no ataquen l’arrel del problema i disfressen el consum pel consum amb bones intencions per Nadal cap al petit comerç però no es fa una crítica radical cap als grans centres comercials, que fagociten el comerç de proximitat. A més a més, recorda que el Grup de Ciutadans l’any anterior va criticar la retirada de la pista de gel i la nova fira de Nadal perquè opinava que anava en contra del comerç i demanava que s’instal·lés alguna cosa al centre de Barcelona que cridés l’atenció a les persones perquè hi anessin, quan al centre no hi ha botigues de petit comerç perquè han estat esborrades del Portal de l’Àngel, del passeig de Gràcia i de la Rambla i actualment gairebé tot són multinacionals, empreses grans o franquícies, que el que fan és posar fi al petit comerç. Per acabar, quant a l’enllumenat de Nadal, afirma que no és cap mena de solució, sinó que s’ha d’apostar per una reducció de l’enllumenat de Nadal per reduir la despesa energètica de l’ajuntament i també la contaminació lumínica. Per aquestes raons, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició. La Sra. Ballarín anuncia el vot favorable dels grups del govern a la proposició perquè comparteixen l’interès per donar el màxim suport al comerç de proximitat, i assegura que el govern està treballant en aquesta línia. Apunta que els mesos de desembre i gener són dates molt propícies per donar aquest suport i perquè aquest comerç surti endavant. A continuació, malgrat el seu compromís en aquesta campanya de suport, suposa que els grups poden entendre que el govern no revelarà tot el contingut de la campanya perquè no volen anticipar-se i anuncia que la setmana propera explicaran amb més detall aquesta campanya. D’altra banda, matisa que la campanya de Nadal que farà el govern no serà una conseqüència d’haver aprovat aquesta proposició perquè si s’hagués de començar a planificar en aquest moment anirien ajustats de temps. Així, doncs, apunta que el govern ja havia previst 7230 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 treballar en aquesta línia i tot seguit explica breument en què consistirà la campanya. En primer lloc, quant a l’enllumenat nadalenc, exposa que els impulsors d’aquesta iniciativa són les associacions de comerciants més representatives, les quals s’encarreguen de la instal·lació de l’enllumenat i contracten l’instal·lador del muntatge, i l’Ajuntament de Barcelona els dóna una subvenció del 50 %. Comenta que l’any 2016 aquesta subvenció ha estat atorgada a les setanta-set associacions de comerciants territorials que l’han demanada. En alguns casos, l’ajuntament assumeix la gestió i el cost de la instal·lació, com en el cas de la Gran Via i dels carrers d’Aragó i Balmes. Afegeix que a l’avinguda del Paral·lel, on no hi ha representació associativa i on conflueixen tres districtes de la ciutat, tindrà lloc l’acte inaugural d’encesa, i convida tots els grups municipals a assistir-hi. En segon lloc, indica que hi ha una línia de subvencions per a l’enllumenat als districtes, molts dels quals l’han aprofitada, per ajudar les zones en què era més necessari, especialment als districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sants. En tercer lloc, assenyala que l’ajuntament ha col·laborat en el projecte de llums «Raval km 0» assumint un terç del cost. Comenta que aquest projecte implica diversos agents del territori amb la finalitat de promoure l’activitat econòmica al barri. Pel que fa a la promoció del comerç de proximitat, anuncia que des de la Direcció de Comerç s’ha iniciat una campanya que té com a eix central el paper d’embolicar i els missatges relacionats amb el comerç de proximitat. Remet a les explicacions que donaran la setmana següent, en què acabaran de concretar les mesures. A continuació, quant a comerç i turisme, apunta que es tornarà a fer la campanya «Barcelona Christmas Shopping», la qual va dirigida als establiments comercials situats en zones turístiques. Així, anuncia que hi haurà activitats de dinamització a la plaça de Catalunya, que no inclouran la pista de gel, perquè entén que no es pot anar muntant i desmuntant una pista cada any. Finalment, tal com ja ha comentat, s’han destinat uns recursos per a una campanya de dinamització comercial als districtes, alguns dels quals els utilitzen per a l’enllumenat de Nadal i d’altres decideixen fer altres actes de dinamització. La Sra. Mejías espera que la setmana següent els desvetllin el misteri perquè ja és el 15 de novembre i creu que totes les ciutats europees del rang de Barcelona ja tenen enllestida o en marxa la campanya de Nadal d’activació del comerç de proximitat. Espera, doncs, que enguany no passi com l’any anterior i que es faci aquesta campanya de promoció del petit i mitjà comerç. Tot seguit, replica al Sr. Garganté que no és cert que tot el petit comerç hagi desaparegut del centre de la ciutat, sinó que hi ha molts carrers del centre on hi ha botigues petites que viuen precisament de l’atracció turística en aquests espais on es desenvolupen les campanyes nadalenques. Per tant, indica que totes les entitats i associacions del sector amb què ha parlat esperen aquesta campanya, ja siguin de comerços petits, mitjans o grans superfícies, perquè és la campanya més important de tot l’any. Reitera, doncs, que hi ha molts comerços de barri que viuen d’aquesta campanya i assenyala que a Sant Andreu, per exemple, que és el seu barri, no hi ha gaire multinacionals i que els comerciants desitgen que hi hagi una acció de districte per tal de dinamitzar les compres en l’espai més proper als veïns, en aquest cas a l’eix comercial de Sant Andreu, però també als de Sants, Fontcoberta o a qualsevol altre. Insisteix que en aquests espais s’hauria de dinamitzar el comerç amb aquestes campanyes i garantir-hi una bona campanya de Nadal. Lamenta que l’Ajuntament de l’Hospitalet s’hagi pogut aprofitar de la iniciativa de la pista de gel, però espera que en el futur la ciutat de Barcelona pugui gaudir d’aquestes iniciatives, que el govern va tallar d’arrel a conseqüència d’una sèrie de prejudicis estranys o ideològics. Finalment, agraeix a la resta de grups el suport a la proposició. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7231 El Sr. Blasi exposa que la traducció del castellà al català que s’ha fet en algun punt de l’ordre del dia no és correcta i demana que aquestes traduccions siguin més curoses. La Presidenta recorda que ha insistit reiteradament perquè els enunciats i les intervencions en castellà no es tradueixin, però comenta que el govern municipal, malgastant diners públics, contracta empreses per a la traducció de les actes i dels ordres del dia, cosa que troba absurda, innecessària i contrària a la legalitat. La Sra. Capdevila assenyala que la Sra. Ballarín ha explicat exactament el mateix que ja va dir un mes enrere en aquesta mateixa Comissió, és a dir, res. Apunta que, si bé la proposició presentada per Ciutadans fa referència a la campanya de Nadal, el seu grup insisteix que el govern faci campanya tot l’any i que durant tot l’any es convenci la gent de la importància que té comprar a les botigues de barri. Considera que el govern no ha fet aquesta feina i remarca que la proposta que havia fet el seu grup no representava una despesa de recursos, perquè aprofitar els mitjans de l’Ajuntament de Barcelona per fer promoció del comerç té un cost relativament petit. Quant a la intervenció del Sr. Garganté, replica que a Ciutat Vella i molt a prop del Portal de l’Àngel hi ha comerços petits i creu que aquests establiments esperen que l’Ajuntament de Barcelona els promogui i que convenci els veïns d’anar a comprar a les botigues petites. Així, esmenta que al carrer de la Canuda, des de la Via Laietana fins al Portal de l’Àngel, no hi ha ni una sola gran superfície comercial, sinó que tot és botiga de barri. El Sr. Garganté té la sensació que no l’escolten i replica a les portaveus de Ciutadans i d’Esquerra Republicana que en la seva intervenció s’havia referit literalment al Portal de l’Àngel, al passeig de Gràcia i a la Rambla, on gairebé tot són multinacionals, empreses grans o franquícies El Sr. Colom anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de C's, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S'aprova. La Presidenta s’absenta momentàniament i el Sr. Colom ocupa la presidència en funcions. Del Grup Municipal ERC: 7. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a: Facilitar la reubicació dels paradistes del Mercat Dominical de Sant Antoni al perímetre del Mercat de Sant Antoni, un cop finalitzi la seva reforma, amb el mateix espai del què disposen actualment a la carpa del carrer Compte d'Urgell, per tal de garantir la cabuda de tots els paradistes i preveure el creixement del mercat dominical en el futur. La Sra. Capdevila dóna la benvinguda a la Comissió d’Economia al Sr. Joan Mateu, president de l’Associació Professional de la Fira del Llibre Dominical del Mercat de Sant Antoni, al qual agraeix la presència a la sessió i li demana disculpes perquè l’han fet esperar molta estona. A continuació, exposa que el mercat dominical de Sant Antoni és un dels més antics i singulars de la ciutat, i un punt de referència pel que fa a la venda de llibres de segona mà i d’altres objectes, com còmics, pel·lícules i videojocs. Afegeix que és un element que conforma la identitat del barri de Sant Antoni i del seu mercat, i punt de referència cultural per a tota la ciutat. Comenta que recentment s’ha vist com el futur del mercat dominical de Sant Antoni ha estat present a tots 7232 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 els mitjans de comunicació, circumstància que no troba estranya perquè aquest és un dels mercats més singulars de la ciutat, hereu de la fira de Bellcaire, que està lligat estretament al mercat de Sant Antoni des que es va fundar l’any 1882 i que se situa a l’entorn d’aquest mercat des de l’any 1936. Remarca que diverses generacions en aquest espai hi han passat molts diumenges a la recerca de llibres o amb l’objectiu de canviar cromos. Així, recorda que quan era petita els seus pares la hi duien a canviar els cromos, posteriorment ella hi va dur el seu fill i actualment i duu la seva néta, perquè les nenes de sis anys, encara que van tot el dia amb tauletes i mòbils, també fan col·lecció de cromos i també els van a canviar al mercat dominical de Sant Antoni. Tot seguit, assenyala que la reforma del mercat de Sant Antoni, que es preveu que finalitzi l’octubre de 2017, permetrà el trasllat dels paradistes a la seva ubicació inicial, que és al voltant del mercat. Subratlla que en aquest aspecte hi ha un consens ampli entre llibreters i ajuntament, cosa que celebra. Tanmateix, creu que, a l’hora de facilitar-ne la reubicació, un dels elements a tenir presents és l’espai disponible, perquè hi ha una demanda per tal que es pugui disposar, en el nou emplaçament, del mateix espai de què es disposa actualment a la carpa del carrer Comte d’Urgell, amb l’objectiu que s’hi puguin encabir tots els paradistes i s’aprofiti al màxim l’espai existent. En segon lloc, creu que és important que l’ajuntament prevegi el creixement del mercat dominical, ja sigui per l’ampliació d’algunes de les parades actuals o per la incorporació de nous llibreters que vulguin vendre al mercat dominical. En definitiva, demana que es faciliti al màxim la reubicació d’aquest mercat, que cal preservar com a patrimoni social i cultural de la ciutat, sense limitacions que l’encotillin o que en dificultin el creixement. Per aquestes raons, presenten la proposició i demanen el suport de tots els grups municipals. El Sr. Blasi anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. En primer lloc, recorda que el govern anterior havia assumit el compromís de respectar el retorn del mercat dominical a la ubicació originària, compromís que va en la mateixa línia del que es proposa en aquesta iniciativa. Celebra, doncs, que es recuperi un compromís que havia trontollat en algun moment. En segon lloc, esmenta que havien aparegut algunes informacions sobre un preacord entre els paradistes del mercat dominical i l’Institut Municipal de Mercats, si bé encara hi ha un conflicte en l’àmbit dels videojocs, però espera que el preacord esmentat pugui reconduir aquesta situació. Finalment, demana que aquesta proposició no representi una intromissió en la bona feina de l’IMM i que serveixi per facilitar la reubicació del mercat, entenent les circumstàncies reals del nou mercat. El Sr. Sierra anuncia el vot favorable del Grup de Ciutadans a la proposició. En primer lloc, indica que el seu grup està d’acord en la reubicació del mercat dominical i que es trobi un espai adequat en el mercat de Sant Antoni. En segon lloc, coneixedors que hi ha un acord i que s’estan fent unes rehabilitacions, demana al govern que es faci el trasllat al mercat de Sant Antoni. Afegeix que, ateses les discrepàncies que hi ha hagut amb els paradistes dels encants vells a causa del trasllat de la carpa que hi ha a la ronda de Sant Antoni, el repartiment entre els paradistes del mercat dominical i els del nou mercat s’hauria de fer amb criteris objectius, tenint en compte les dimensions dels espais que ara ocupen i tenint en compte l’especialitat de cada paradista, per reduir tant com sigui possible els conflictes que aquest repartiment podria originar si es feia amb criteris aleatoris o capriciosos, que donarien lloc a desigualtats i a tractes de favor. Finalment, reitera que votaran a favor de la proposició. El Sr. Mulleras exposa que el mercat de Sant Antoni durant els últims anys ha aconseguit bastants consensos a l’ajuntament. Lamenta, però, algunes excepcions, com quan es van aprovar les inversions l’any 2013, quan en aquell moment una de les qüestions importants era desencallar aquestes inversions. Recorda que aleshores Esquerra Republicana, el PSC i Iniciativa per Catalunya van votar en contra d’aquelles inversions. Tanmateix, indica que ara no es fixaran en el que va NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7233 passar en aquell moment, sinó en el que està passant ara mateix amb el mercat dominical. Assenyala que són molts els que havien anat a aquest mercat dominical quan eren petits, com ell mateix, i els agradava anar a la plaça Reial a intercanviar segells i al mercat dominical de Sant Antoni a intercanviar cromos. Per tant, creu que aquesta és una tradició dels barcelonins arrelada, i no solament dels veïns del barri de Sant Antoni, sinó de tota la ciutat. Així, creu que aquest és un tema de ciutat i important perquè la remodelació del mercat de Sant Antoni afecta el mercat de fresc, els encants i també, des del punt de vista del Grup Popular, el mercat dominical. Per aquesta raó, entén que tots el llibreters que actualment són al mercat dominical de Sant Antoni i que vulguin continuar-hi han de tenir lloc en la nova ubicació, i a més a més han de tenir el lloc adequat a la seva activitat. D’altra banda, recorda que els darrers dies s’ha dit que en el nou espai solament cabrien trenta-sis de les vuitanta parades que hi ha al carrer d’Urgell. Demana, doncs, al govern municipal que hi faci cabre les vuitanta parades, si és que totes volen continuar al mercat de Sant Antoni. Així, doncs, demana que es compleixi el compromís que hi havia amb els llibreters del mercat dominical. Finalment, anuncia el vot favorable del Grup Popular a la proposició. El Sr. Garganté indica que la CUP està d’acord que els paradistes dominicals recuperin l’espai al voltant del mercat de Sant Antoni, de manera que s’eviti la centrifugació enfora de les parades. Per tant, opina que l’ajuntament hauria d’expressar clarament quina idea té per al mercat de Sant Antoni. El seu grup entén que s’ha de compaginar l’activitat de les parades d’alimentació, del mercat de roba i del mercat dominical, i alhora s’han de tenir presents les demandes del veïnat per guanyar més espais pacificats, per reduir la contaminació al barri, per incrementar la vegetació, atès que no hi ha cap parc proper, i per buscar solucions que redueixin el trànsit, sense que això comporti un nou espai per a vianants monopolitzat per terrasses de bar. En aquest sentit, indica que les veïnes demanen la convivència amb el mercat i amb les seves activitats diàries. Així, considera que el mercat dominical ha de poder garantir la seva continuïtat i, per tant, ha de ser el govern qui expliqui de quina manera es podrà compaginar tot, atès que els diumenges, sobretot en temporada de Nadal, els paradistes de roba volen poder obrir, però assenyala que això no hauria de ser incompatible amb el mercat de llibres. A continuació, mostra preocupació per les incoherències que ha mostrat el govern en el consell de barri, tal com han denunciat algunes veïnes, fet que genera molts dubtes a la CUP sobre com acabarà aquesta actuació. Per tant, espera conèixer l’opinió del govern sobre aquesta qüestió. Finalment, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. La Sra. Ballarín dóna la benvinguda al Sr. Joan Mateu i als altres membres de la Junta del Mercat del Llibre que assisteixen a la sessió. Està d’acord que el mercat del llibre és un patrimoni cultural de la ciutat de Barcelona que cal conservar i que cal potenciar. Per aquesta raó, assegura que aquesta qüestió ocupa i preocupa el govern perquè saben que és un tema sensible que cal entomar amb una sensibilitat especial, tal com entén que s’ha fet des del Consell de Districte, des de l’IMM i de totes les parts que han pres part en el procés participatiu que s’ha fet. A continuació, creu que cal recordar que des del primer moment el compromís era reubicar el mercat dominical a l’entorn del mercat de Sant Antoni. Admet que aquest entorn s’ha reduït a causa de la trobada de restes arqueològiques i que s’han hagut de fer unes entrades que no estaven previstes. Pel que fa a l’equilibri que hi ha d’haver entre els mercats i els veïns, reitera que es va fer un procés participatiu que va avalar tres possibilitats de reubicació, una de les quals era situar el mercat dominical a l’entorn del mercat de Sant Antoni. Comenta que, a partir de les propostes que van sortir del procés participatiu, els serveis tècnics han treballat per veure quina era la millor proposta i el proppassat 4 de novembre l’IMM va comunicar als paradistes la decisió de col·locar el mercat dominical al voltant del mercat de Sant Antoni. Entén que aquesta proposta és l’adequada, si bé cal acabar d’estudiar com s’ha de fer aquesta ubicació perquè les 7234 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 places també quedin a satisfacció dels veïns i veïnes. Remarca que amb aquesta solució no es perden metres, sinó que se’n guanyen vint respecte als que hi ha en aquests moments, de manera que fins i tot seria possible un petit creixement. La Sra. Capdevila agraeix el vot favorable de tots els grups. Tal com ha dit en la primera intervenció, reitera que hi ha un acord entre l’IMM i els paradistes pel que fa a la ubicació, acord que celebra, però apunta que s’han d’acabar de polir algunes qüestions. En aquest sentit, recorda que els paradistes demanen poder tenir el mateix espai, de manera que la tranquil·litza la declaració de la Sra. Ballarín que no solament hi haurà el mateix espai, sinó que es guanyaran vint metres. Entén que això no és gaire per possibilitar que el mercat pugui créixer, però creu que el que és important és garantir que els paradistes tinguin el mateix espai que tenen a la carpa i, per tant, felicita a tothom pel compromís del govern municipal en aquest sentit, però especialment als paradistes del mercat dominical. El Sr. Mulleras agraeix la presència del Sr. Joan Mateu i dels altres paradistes que han assistit a la sessió, als quals els desitja que s’arribi a un acord. També desitja que la solució que el govern municipal posi sobre la taula sigui consensuada amb els afectats, que són els llibreters del mercat dominical, i que sigui una solució adient. La Sra. Ballarín reitera que el govern treballa en aquesta línia i que l’oferta que es va fer coincideix amb la proposició que es presenta en aquest punt. Per tant, pensa que seria fantàstic poder donar satisfacció a la demanda que plantegen els paradistes i els veïns i veïnes, qüestió en la qual els darrers mesos el govern ha treballat molt intensament. El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C's, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 8. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Instar al Govern municipal a reduir l'impost de plusvàlua per tal de compensar les minusvàlues en les vendes de béns immobles a Barcelona. Es presenta el text transaccionat següent: La Comissió d’Economia i Hisenda acorda: Instar al Govern municipal a estudiar i presentar a la pròxima Comissió d’Economia i Hisenda un estudi sobre l’evolució de les plusvàlues i, si s’han donat casos a la ciutat de Barcelona de minusvàlues, compensant els efectes fiscals en cas de minusvàlues produïdes a l’impost de plusvàlua. El Sr. Mulleras comenta que a l’inici de la sessió s’ha comunicat el text transaccionat amb el Grup de Convergència i Unió, i que en rellegir-la s’ha adonat que hi faltava una coma, de manera que procedeix a llegir el text correcte, que és el que figura en el paràgraf anterior. Exposa que el Grup Popular presenta aquesta proposició perquè entén que, en els casos en què es produeixin aquestes minusvàlues quan s’apliqui l’impost de plusvàlua municipal i hi hagi una devaluació del preu de l’habitatge, aquesta circumstància s’hauria de tenir en compte i l’impost no s’hauria d’aplicar. Subratlla que, segons la Llei d’hisendes locals, la quota a pagar de l’impost de plusvàlua sempre és positiva, amb independència de com evoluciona el preu de mercat dels béns immobles. Aquest criteri de càlcul, afegeix, comporta que, en els períodes de baixada del preu de mercat dels béns immobles, els propietaris hagin de pagar l’impost de plusvàlua encara que perdin diners amb la venda, i això els suposa una NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7235 minusvàlua i no pas una plusvàlua en aquesta operació. Entén que aquesta injustícia fiscal afecta de forma generalitzada els barcelonins, bàsicament els que van comprar un immoble al voltant de l’any 2005, que és quan va haver-hi l’apujada més importants de preus de l’habitatge. Per tant, assenyala que, si ara tenen necessitat de vendre aquest habitatge, per comptes de tenir una plusvàlua tenen és una minusvàlua, perquè el preu actual és inferior al preu que van pagar en el moment de la compra. Aquesta situació, per tant, afecta col·lectius de persones que necessiten vendre el pis i remarca que ningú no vol vendre un pis perdent diners si no és per necessitat. Per aquesta raó, considera que aquesta situació afecta veïns de Barcelona que tenen necessitat de vendre el pis. A continuació, comenta que la jurisprudència dels tribunals de justícia de diferents comunitats autònomes, i especialment la sentència del 27 de setembre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, diu que l’increment del valor dels béns immobles constitueix el primer element d’aquest fet imposable, de manera que si no existeix aquest increment no es genera el tribut. Així, doncs, a falta d’aquest element essencial del fet imposable, entén que no hauria de sorgir l’obligació tributària. En conclusió, reitera que l’absència d’increment en el valor de l’immoble hauria de donar lloc a la no aplicació de l’impost, com a conseqüència de la no-realització d’aquest fet imposable. Indica, doncs, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya conclou que, quan s’acrediti i es provi que no hi ha hagut increment de valor en l’immoble, no tindrà lloc el fet imposable i, per tant, no es podrà exigir el pagament d’aquest impost. Davant d’aquest conjunt de sentències, no solament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sinó de diferents tribunals de territoris d’Espanya, en les quals es declara nul·la aquesta liquidació de plusvàlua, el Grup Popular presenta aquesta proposició, la qual torna a llegir. La Sra. Recasens exposa que el Grup de Convergència i Unió ha plantejat l’esmena transaccional per tal d’estudiar primer el mecanisme i veure si a la ciutat de Barcelona hi ha casos en què s’hagi produït aquesta minusvàlua. Assenyala que el mercat immobiliari a la ciutat ha patit la crisi i la bombolla immobiliària a partir de l’any 2005. Entén que el mercat s’estabilitzarà quan s’acabi el procés que ha endegat el govern de revisió de valors cadastrals, moment en què totes aquestes diferències de valor entre immobles s’estabilitzaran. Mentrestant, creu que seria just que, si a la ciutat hi ha casos de minusvàlues, no s’apliqués l’impost de plusvàlua. Tanmateix, recorda que es tracta d’un impost i que el fet de no tenir unes ordenances fiscals actualitzades ha fet que no s’hagin pogut solucionar aquests casos i que no es puguin aplicar canvis en l’ordenança perquè s’ha acabat el termini formal per fer-ho. Per tant, indica que es tracta d’articular aquesta mesura de cara a l’any vinent, si no és que s’articula un mecanisme via subvenció. En conclusió, creu que és oportú que s’estudiï aquesta qüestió, que s’analitzi si a la ciutat s’han donat casos de minusvàlues i, quan s’hagi fet la revisió cadastral, entén que aquests casos no s’haurien de produir. El Sr. Sierra anuncia el vot favorable del Grup de Ciutadans a aquesta proposició. En primer lloc, recorda que aquesta és una de les esmenes que el seu grup va presentar a les ordenances fiscals. En segon lloc, perquè el seu grup també havia proposat extingir aquest impost en el cas de transmissió de locals de negoci. Entén que aquest impost és injust perquè no té en compte el valor real de l’immoble ni la renda ni la situació econòmica del propietari. A més a més, indica que aquest impost es qüestiona legalment i hi ha diverses sentències de tribunals superiors de justícia en aquest senti. Creu, doncs, que sobre aquest tema s’haurà de pronunciar el Tribunal Constitucional. D’altra banda, apunta que el càlcul que grava la plusvàlua comet l’error de gravar la plusvàlua futura, quan l’ajuntament marca el percentatge de valor futur de l’immoble. Així, doncs, el seu grup està a favor de l’eliminació d’aquest impost, no solament per la injustícia que suposa d’haver de pagar més per un immoble que val menys, sinó també perquè hi ha moltes altres casuístiques, principalment la situació econòmica de la persona que transmet l’immoble. Entén que aquesta seria precisament una mesura de caràcter social, perquè moltes persones accedeixen a 7236 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 la propietat de l’immoble per altres títols i no poden fer front al pagament d’aquest impost, com passa en altres supòsits que qualifica d’aberrants. En aquest sentit, indica que la PAH, plataforma a la qual pertanyia l’alcaldessa actual, ha fet ostentació del dret a l’habitatge i de protegir les persones, i entén que és aberrant que hi hagi persones que no puguin pagar aquest impost i que, a causa de la seva situació econòmica, no puguin tenir cap mena de guany ni deixar de tenir deutes, encara que hagin transmès l’immoble. Per aquestes raons, reitera el vot favorable del seu grup a la proposició. El Sr. Bosch entén que la problemàtica que planteja el Partit Popular té sentit i resideix en el fet que el càlcul de l’impost es fa a partir de les dades del valor cadastral, mentre que les operacions de compravenda es fan segons el valor de mercat. Admet, doncs, que es pot donar el cas que una persona compri un immoble per un valor, que el vengui per la meitat i, tot i perdre la meitat de la inversió, en acabat li toqui pagar l’impost a causa d’un augment del valor cadastral, que recull els canvis de valor molt més a llarg termini. Entén, doncs, que la reclamació tindria sentit, però opina que l’ajuntament no pot introduir canvis significatius en aquest impost per discriminar entre plusvàlues i minusvàlues, que és el que es planteja la proposició. De fet, afegeix, l’única cosa que pot fer l’ajuntament és abaixar l’impost de forma lineal i de forma generalitzada. Així, doncs, tal com ho veu, l’única manera de diferenciar entre una possible plusvàlua real i una minusvàlua real, i que en cas que es produeixi aquesta darrera no calgués pagar l’impost, seria canviar la llei, cosa que en aquest moment és competència de l’Estat. Per tant, suggereix al Sr. Mulleras, si realment vol implementar la mesura que proposa, que parli amb el ministre Cristóbal Montoro, del qual afirma irònicament que acollirà amb els braços oberts aquest suggeriment i farà una reforma de la Llei reguladora de les hisendes locals perquè inclogui aquest supòsit en les exempcions de l’impost i que discrimini, per tant, a efectes reals els casos minusvàlua dels casos de plusvàlua. Insisteix que en aquests moments aquesta qüestió està en les mans del ministre i del Partit Popular. Per aquesta raó, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició, no pas perquè no entenguin el fons de la qüestió, que reitera que és raonable i que és injust haver de pagar l’impost quan no s’ha produït plusvàlua, sinó perquè entenen que l’eina per canviar aquesta situació no és l’ajuntament, sinó el Govern de l’Estat. Tanmateix, assegura que en el moment que hi hagi una república catalana una de les primeres coses que farà el ministre responsable serà atendre aquesta petició, de manera que el Sr. Mulleras estarà encantat d’aquest canvi que s’haurà aconseguit mitjançant un nou sistema polític, el qual beneficiarà tothom. El Sr. Garganté exposa que, quan es tracta de mesures fiscals, el Partit Popular sempre els sorprèn, perquè sempre demanen rebaixes d’impostos però no els importa gaire sostenir els serveis públics, si no és per repartir-se’ls entre els convidats a la tribuna del Bernabeu. Assenyala que quan els preus immobles fa vuit anys que cauen i sembla que es modera la frenada, el Partit Popular ha descobert que algunes vendes es produeixen per un import inferior al de la compra anterior. Reconeix que els daltabaixos del mercat immobiliari han generat situacions que no s’ajusten al principi de capacitat i equitat fiscal, entre ells que les vendes per preus inferiors als de compra es trobin subjectes a l’impost de plusvàlua perquè el mètode automàtic de càlcul legalment previst genera aquests desajustos. Afegeix que així ho han dit reiteradament els tribunals, inclòs el Tribunal Suprem, amb doctrina consolidada al respecte des de l’any 2001. Tanmateix, anuncia el vot contrari a la proposició, fonamentalment per dos motius. En primer lloc, perquè a les portes d’una revisió cadastral cal suposar que els nous valors corregiran les desviacions que en aquest moment provoquen que una minusvàlua de mercat es vegi subjecta a l’impost de transmissions. En segon lloc, entén que aquesta situació és responsabilitat únicament i exclusiva del Partit Popular i de la seva majoria al Congrés espanyol, fins fa ben poc absoluta. Així, considera que han utilitzat aquesta majoria com una metralleta de mesures antisocials, antidemocràtiques i de retallades, i en aquesta guerra contra les classes populars no han tingut temps per tocar la Llei d’hisendes locals. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7237 Apunta que la determinació de la base imposable, que és la causa d’aquesta situació, es regula a l’article 107 d’aquesta llei i considera curiós, per no qualificar- ho d’un cinisme extrem, que, amb el seu «hooliganisme» centralista i espanyolista, el Partit Popular no s’hagi adonat que aquesta situació és culpa seva i de ningú més. Així, remarca que el Partit Popular, que a totes les comissions afirma que l’ajuntament no pot dir a les altres administracions què han de fer, ara demana que l’ajuntament ha de fer allò que el seu govern i el seu partit no ha volgut fer quan ho podien fer. Segons el llenguatge de la CUP, d’aquesta actitud se’n diu tenir la cara més dura que l’asfalt. El Sr. Pisarello comenta que les darreres respostes són força clares i assenyala que la mesura que es proposa no és competència de l’Ajuntament de Barcelona, el qual no té marge de maniobra per modificar el funcionament de l’impost. En tot cas, argumenta que es podria abaixar el tipus de manera lineal i, per tant, no solament a les minusvàlues sinó també a les plusvàlues. Assenyala que aquesta mesura seria injusta, primer perquè qui ha de pagar més plusvàlues en pagaria menys i, per tant, hi hauria una afectació important en la recaptació. Tampoc no veu de quina manera es podria fer l’estudi que es demana perquè a l’hora de pagar l’impost no es declaren ni el preu de compra i el de venda. Reitera, doncs, que no està d’acord en la qüestió de fons perquè hi hauria un problema de manca de finançament important i, per tant, aquesta mesura no seria equitativa. D’altra banda, indica que hi ha un parell de qüestions d’inconstitucionalitat plantejades davant del Tribunal Constitucional sobre aquesta matèria. Fins i tot, afegeix, si el Tribunal Constitucional declarés nul l’impost hauria de suggerir algun mecanisme alternatiu de finançament als governs locals. Per aquestes raons, reitera que per abordar aquesta problemàtica s’han de fer canvis en la Llei d’hisendes locals, cosa que és responsabilitat del ministre Montoro. En aquest sentit, assenyala que, malgrat que a l’Ajuntament de Barcelona el Partit Popular solament tingui tres regidors, al govern de l’Estat té influència i, de la mateixa manera que s’han fet múltiples modificacions legislatives que han suposat retallades de drets socials mitjançant decrets llei, s’imagina que no costaria gaire fer aquesta reforma perquè l’impost sigui més equitatiu. En conclusió, malgrat que han presentat un text transaccionat i que es proposa de fer un estudi previ, atès que el fons és el mateix, anuncia el vot contrari del Grup de Barcelona en Comú a la proposició. El Sr. Mulleras replica al Sr. Pisarello que un any i mig enrere el seu grup municipal tenia cinc regidors i ara governa la ciutat. A continuació, entén que alguns grups no vulguin donar suport a aquesta mesura, però no entén que diguin que hi estan a favor però que hi votin en contra, especialment els grups d'Esquerra Republicana i del govern municipal, dels quals afirma que busquen qualsevol excusa per votar en contra i que posen per davant els interessos polítics i partidistes per sobre dels interessos dels barcelonins. Argumenta que la proposició és molt clara i se centra en allò que l’ajuntament pot fer, assegura que «sí que es pot», perquè es poden donar subvencions fiscals, de la mateixa manera que es fa amb altres col·lectius i amb altres impostos, subvencions ad hoc per a aquest col·lectiu que té minusvàlues i que es puguin aplicar a partir de la seva aprovació. Quant a la CUP, entén que als seus membres els agradi llegir el Manifest comunista però no les al·legacions i els textos dels altres partits, però assenyala que si llegissin les al·legacions que ha fet el Partit Popular any rere any veurien que aquesta al·legació l’han feta a les ordenances fiscals de cada any i que enguany no l’han poguda fer perquè no hi ha hagut període d’al·legacions en el tràmit de les ordenances fiscals. És per aquesta raó que presenten aquesta mesura via proposició. Insisteix, doncs, que fa temps que al Grup Popular li preocupa aquesta qüestió perquè entén que és un tema de justícia social. Pel que fa a la intervenció del portaveu d’Esquerra Republicana, indica que no cal que el Sr. Montoro faci res, perquè el Sr. Bosch i el Sr. Pisarello des de l’Ajuntament de Barcelona poden donar suport a aquesta proposició i donar subvencions fiscals a partir de la data en què s’aprovi aquesta mesura. 7238 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Insisteix que des de l’ajuntament es poden prendre aquestes decisions però que aquests grups no ho volen fer, que és una cosa diferent, i subratlla que hauran d’explicar als afectats per minusvàlues que han hagut de vendre el seu immoble per un preu inferior al de compra, no pas perquè vulguin sinó per necessitat, que no els donaran aquesta subvenció fiscal. Lamenta, doncs, que aquesta proposició no s’aprovi, també lamenta que l’Ajuntament de Barcelona no exerceixi les competències fiscals que té i que, per tant, per no renunciar a uns ingressos de plusvàlues, que cada vegada són més alts, es renunciï a fer justícia social. En aquest moment es reincorpora la Presidenta. El Sr. Garganté assegura que el Manifest comunista és més formatiu que no pas les al·legacions del Partit Popular. El Sr. Pisarello expressa el vot contrari de BnComú, La Sra. Ballarín expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C's, el Sr. Bosch expressa el vot contrari d'ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. Es rebutja. Del Grup Municipal CUP: 9. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar a l'Ajuntament de Barcelona, al consorci públic-privat Turisme de Barcelona, al Gremi d'Hotels de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya segons les seves competències a: - Mantenir les mateixes condicions laborals i salarials per a totes les treballadores cambreres de pis en cada centre de treball, estiguin en plantilla, subcontractades, en pràctiques, eventuals, fixes o fixes discontinues. Aturar i revertir la subcontractació. S'han de respectar les mateixes condicions, que siguin equiparables al Conveni d'Hostaleria, donat que les cambreres de pis externalitzades -i altres professionals del sector externalitzats- venen perdent el 40% del sou quan se'ls treu del conveni que els correspon. A més perden drets com tenir dos dies de festa consecutius setmanals. També perden el calendari laboral (saber amb anticipació quins dies treballaran per poder conciliar i en general fer plans de vida fora de la feina). - Vigilar en matèria d'ergonomia que la carrega de treball per a les cambreres de pisos sigui adequada, de manera que el nombre màxim d'habitacions i apartaments, entre d'altres, no suposi un dany per a la salut de les treballadores, així com la utilització de carro que alleugera el pes i evita realitzar molts viatges i que, en hotels de luxe, no s'utilitza per que "el carro fa lleig". - Realitzar un estudi en matèria de salut laboral, sobre l'ergonomia dels establiments d'hostaleria a la nostra ciutat, per poder posar mesures necessàries per a que les cambreres de pisos puguin realitzar la seva feina dignament. A més, tenint en compte que la categoria de cambreres de pis és una professió predominantment femenina es tindrà en compte la perspectiva de gènere en totes les accions que es vagin desenvolupant. Aquest estudis ergonòmics no poden ser realitzats o contractats pel propi hotel, donat que es perd objectivitat. L'administració pública corresponent hauria de fer-se càrrec per mantenir una imparcialitat enfront dels interessos de la patronal. - Augmentar el nombre d'inspectors de treball per a poder realitzar una tasca d'inspeccions necessàries, suficients i no de manera esporàdica, amb plans sectorials i sostinguts en el temps. - Que es trametin aquests acords a Turisme de Barcelona al Gremi d'Hotels de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya i a l'Associació Las Kellys (http://lasKellys.org) amb la presència a Barcelona i proposants d'aquests reivindicacions exposades a la proposició. El Sr. Garganté exposa que el turisme és un sector amb un impacte important per als veïns i veïnes de Barcelona, i segons el consorci publicoprivat Turisme de Barcelona aquesta ciutat ha assolit xifres rècord de turistes i de pernoctacions. També l’aeroport de Barcelona continua situant-se entre els deu aeroports principals d’Europa i la ciutat es consolida com a port base d’Europa per a creuers NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7239 per tretzè any consecutiu, segons dades de 2014. Assenyala que aquesta situació no solament no ha minvat durant 2015 i 2016, sinó que ha augmentat el nombre de turistes, de pernoctacions, de passatgers i de creueristes, amb tot els efectes que això suposa i que s’han reiterat en incomptables ocasions en aquesta comissió i els mateixos veïns i veïnes han criticat públicament. Seguidament, apunta que aquesta situació provoca que una part dels ingressos dels treballadors del sector sigui subjecta a l’estacionalitat i al nombre de visites turístiques, variables segons la temporada. En concret, comenta que un 12,3 % dels treballadors de l’hostaleria i la restauració l’any 2014 es van contractar de manera indefinida i un 87,7 % amb contractes temporals. Quant al sector de l’hostaleria, han parlat amb l’Associació Las Kellys, que és un grup de treballadores del ram de l’hostaleria, indica que els sous són dels més baixos, tal com es recull en l’Informe de conjuntura, amb una mitjana de 15.000 euros bruts anuals, gairebé la meitat del sou mitjà d’un barceloní, que se situa al voltant dels 28.000 euros anuals. A més a més, remarca que al sector de l’hostaleria hi ha una diferència per sexe i que les dones cobren al voltant de 14.500 euros, gairebé mil euros menys que els homes. Afegeix que, segons aquesta associació, arran de la crisi la patronal ha augmentat les càrregues de treball, de manera que les condicions laborals s’han fet més penoses. A tot això, continua, s’ha de sumar la pressió que implica la bretxa de gènere existent entre dones i homes, tant pel que fa a l’atur, als sous i a la contractació. A continuació, apunta que actualment es produeix un abandonament prematur en bona part de les cambreres de pis, circumstància que augmenta la seva precarietat laboral en reduir-se el temps que treballen i que afecta la prestació de la pensió de jubilació. Remarca que les cambreres de pis són un col·lectiu que s’ha vist enormement afectat pels processos d’externalització, atès que les cadenes hoteleres subcontracten empreses de multiserveis que devaluen encara més el salari d’aquestes treballadores, normalment mitjançant l’aplicació del conveni de neteja, que és més econòmic per a la patronal que no pas el d’hostaleria. Per si això no fos prou, comenta que les cambreres de pisos pateixen malalties professionals derivades de la càrrega excessiva de treball, entre les quals esmenta l’artrosi, la ciàtica, dolors cervicals, patologies als genolls, canells, turmells, lumbàlgia o síndrome del túnel carpià. Tenint en compte les xifres de l’impacte del turisme, que sempre es recorden als plenaris del Consell Municipal i a la permanent de Turisme de Barcelona quan s’analitzen les macroxifres econòmiques, i tenint en compte la vinculació de l’ajuntament amb Turisme de Barcelona, consorci en el qual també participa el Gremi d’Hotels de Barcelona, el seu grup presenta una proposició amb les mesures que els ha fet arribar el col·lectiu Las Kellys, el text de la qual llegeix tot seguit. La Sra. Recasens comparteix el contingut de la proposició, més enllà de la intervenció que ha fet el Sr. Garganté. Així, assenyala que es parla de convenis col·lectius, de drets i deures de treballadores i, en definitiva, de qüestions que no s’haurien de tractar en el marc de la Comissió d’Economia i Hisenda perquè pertanyen a un altre àmbit. Creu que el regidor Garganté en aquesta comissió sol fer de portaveu sindical i presenta reclamacions legítimes de treballadors que reitera que s’haurien de fer en un altre àmbit. Per tant, indica que les condicions laborals de les cambreres de pis s’han de respectar i també les de totes les persones que treballen en qualsevol sector econòmic. Reconeix que a vegades es produeixen injustícies i que cal prendre-hi mesures, però insisteix que el lloc adequat no ha de ser aquesta comissió perquè, malgrat que aprovar aquesta proposició quedarà bé davant d’aquestes persones, la seva efectivitat serà limitada. D’altra banda, indica que el Sr. Garganté sol demonitzar el sector del turisme i el món empresarial utilitzant paraules molt dures. En aquest sentit, recorda que dies enrere, en la permanent del Consell Ciutat i Turisme, el portaveu de la CUP va comparar els treballadors del sector turístic amb esclaus. Creu que s’haurien d’estalviar tot això, en primer lloc perquè estan parlant de 70.000 llocs de treball en el sector de l’hostaleria a la ciutat de Barcelona i, per tant, són moltes les 7240 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 famílies que en depenen. Així, doncs, creu que aquesta qüestió s’hauria de tractar amb el rigor que mereix la problemàtica d’aquests treballadors. Per aquestes raons, anuncia l’abstenció del seu grup, perquè no vol que la CUP expliqui que el seu grup està en contra del compliment dels convenis laborals, la qual cosa és ben lluny de la seva voluntat. En tot cas, creu que la CUP hauria de plantejar en el marc de la Comissió d’Economia i Hisenda qüestions que entrin dintre de les competències de l’ajuntament. El Sr. Sierra es mostra d’acord en el fons de la proposició i pel que fa a la igualtat de condicions entre els treballadors, tal com s’assenyala en els diferents convenis col·lectius aplicables en cada ram. També està d’acord que s’ha de vigilar la càrrega de treball, qüestió vinculada a l’estudi de la salut laboral de les treballadores i assenyala que totes les empreses han de fer una revisió de les condicions dels seus treballadors i fer la prevenció de riscos laborals preceptiva. El seu grup també està d’acord a augmentar el nombre d’inspectors perquè vigilin les condicions laborals i els drets d’aquestes treballadores i de la resta de treballadors del sector, atès que aquest és un dels punts estratègics de l’economia de la ciutat. Tanmateix, malgrat que el seu grup votarà a favor de la proposició, remarca que tot el que es proposa ja està recollit en la legislació laboral. D’altra banda, comenta que de bon començament es van plantejar incloure aquesta proposició en una declaració institucional, i replica a la Sra. Recasens que el Grup de Convergència i Unió ha votat a favor de moltes declaracions institucionals. El Grup de Ciutadans no veu cap inconvenient per votar a favor d’aquesta proposició perquè reitera que hi estan d’acord en el fons, tot i que, com sempre, no en la forma de l’exposició que ha fet el Sr. Garganté. Tanmateix, atès el caràcter de declaració institucional d’aquesta proposició, recomana a la CUP que traslladi aquestes inquietuds als seus socis de Junts pel Sí per tal que des de la Generalitat de Catalunya es legisli en aquest sentit i s’incideixi més en l’augment d’inspectors, perquè en darrer terme és de qui depèn aquesta competència, o bé que les traslladin directament al Govern d’Espanya. El Sr. Bosch exposa que Barcelona ha d’aspirar a un model d’èxit, tant en l’àmbit turístic com en general, però entén que, perquè ho sigui de debò, aquest èxit ha de ser compartit i cal que qualsevol progrés abasti els salaris i condicions laborals dignes per a tots els treballadors. Creu, doncs, que un model turístic basat en la qualitat hauria de vetllar per la creació de llocs de treball de qualitat. En aquest sentit, indica que no pot ser que l’externalització de serveis, com la de les cambreres de pis, comporti rebaixes de sou de fins a un 40 % d’allò que marca el conveni d’hostaleria, situació que no es pot acceptar sota cap concepte. Seguidament, li sorprèn que en ple segle XXI encara s’hagin de reivindicar drets com els que reivindica l’Associació Las Kellys, com un sou digne, condicions laborals dignes o dies de festa consecutius a la ciutat de Barcelona. De fet, apunta que el nivell de vida a la ciutat fa impossible que s’hi pugui viure amb un salari mínim interprofessional com el que marca el Govern espanyol de 655 euros, el qual queda molt per sota del cost mitjà de qualsevol habitatge de lloguer o dels ingressos mínims per poder tenir una supervivència digna. D’altra banda, recorda la tasca que fa la iniciativa ciutadana per un salari digne anomenada «Anem a mil», la qual denuncia aquesta desigualtat escandalosa de salaris i considera que un salari de mil euros, sense ser l’ideal, seria el mínim a percebre a Barcelona i a Catalunya per poder viure amb un mínim de dignitat. També recorda que a l’ajuntament es va aprovar una proposta, a iniciativa d’aquesta plataforma, per tal que la ciutat de Barcelona impulsés aquest salari mínim. Per tant, opina que l’esperit general de la proposta no solament és del tot acceptable i no solament el comparteixen, sinó que és obligació de l’ajuntament impulsar propostes com aquesta, a la qual dóna la benvinguda. Tot i que reconeix que des de l’ajuntament és difícil atendre totes les demandes que conté la proposició, assegura que Grup d'Esquerra Republicana està totalment d’acord en l’esperit general i en la filosofia de fons, raó per la qual anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7241 El Sr. Mulleras considera que la proposició que presenta la CUP no té res a veure amb les competències de l’Ajuntament de Barcelona. Assenyala que quan es presenta aquest tipus de proposicions es creen unes expectatives, sobretot a les persones afectades per aquesta problemàtica, que l’ajuntament no pot fer complir. En aquest sentit, apunta que la CUP, en la negociació dels pressupostos de la Generalitat, pot exigir al Govern de la Generalitat que faci gestions i accions perquè s’apliquin aquestes propostes, com ara augmentar la plantilla d’inspectors de treball i fer que es respectin les condicions laborals, mesures en les quals el Grup Popular està a favor, com és evident, i també estan a favor que es compleixin els convenis. Tanmateix, no entenen per quina raó el grup proposant presenta una proposició que l’ajuntament no pot fer complir perquè no hi té competències i crea unes expectatives a les persones afectades sabent que menteixen i que, malgrat que s’aprovi la iniciativa, l’ajuntament no la podrà fer complir i l’únic que podrà fer és instar la Generalitat que faci el que es demana aquí. Per tant, demana a la CUP, ara que poden i que tenen la clau al Parlament de Catalunya per condicionar els pressupostos, encara que tinguin pocs diputats, que posin aquestes condicions al Govern de la Generalitat, que és qui les pot fer complir, per comptes de fer una proposició a l’Ajuntament de Barcelona. Demana, doncs, al grup proposant que no faci demagògia, que deixi d’enganyar la gent i que presenti les propostes allà on hi ha competències per incrementar el nombre d’inspectors de treball. Per aquestes raons, anuncia l’abstenció del seu grup, perquè reitera que aquesta qüestió no és competència de l’ajuntament, perquè el grup proposant pot presentar aquesta proposta a l'Administració que té competències per fer-la complir i perquè els treballadors i les treballadores d’aquest sector no tenen la culpa que la CUP vulgui ser el seu representant sindical. Malgrat tot això i que el seu grup està a favor que es compleixin els drets laborals, reitera que no poden votar a favor d’una proposició que, al cap i a la fi, qualifica de pura demagògia i que es presenta per enganyar una gent que té un problema de veritat, el qual no aconseguiran que es resolgui amb aquesta iniciativa. La Sra. Ballarín anuncia el vot favorable del Grup Socialista, encara que en aquest cas pensen que la CUP no ha arribat fins allà on hauria pogut i considera que, més que una proposició, haurien d’haver proposat una declaració de grup. En tot cas, consideren que aquesta proposició és insuficient perquè es queda en una anàlisi molt superficial de la problemàtica i no aprofundeix en les solucions. A continuació, suggereix que la iniciativa es podria completar amb algunes aportacions que el Grup Socialista ha fet en una proposta de resolució que ha presentat al Parlament de Catalunya on es recullen mesures més concretes, com ara instar l’Institut de Seguretat i Salut Laboral perquè dugui a terme un estudi tècnic sobre les condicions d’ergonomia i sobreesforços en la feina de les cambreres de pis, impulsar un acord entre patronal i sindicats per arribar a un pacte urgent que limiti les unitats màximes de càrrega de feina per a les cambreres de pis, fer una campanya per examinar possibles cessions il·legals, revisar les avaluacions de risc, exigir responsabilitats en matèria preventiva i sobretot instar el Govern d’Espanya a derogar la reforma laboral, la qual considera que ha provocat una situació d’indefensió absoluta de la classe treballadora i ha permès que els convenis d’empresa i els serveis externalitzats puguin estar per sota dels convenis col·lectius dels diferents sectors, que es rebaixin així les condicions de treball i s’augmenti l’explotació, la precarietat i la càrrega laboral. El Sr. Colom afirma que, com a regidor de Turisme i com a portaveu de Barcelona en Comú, coincideix en els objectius de millorar les condicions laborals de les persones que treballen en aquest sector. En aquest sentit, comenta que el govern ja va impulsar algunes iniciatives el mes de desembre de l’any anterior i que l’alcaldessa, en tant que presidenta del Consell General de Turisme, va signar un compromís entre la patronal i els sindicats per avançar en les millores de les condicions laborals en aquest sector. També apunta que en el Pla estratègic de turisme hi ha un grup de treball específic sobre relacions laborals i polítiques d’ocupació el qual, conjuntament amb el grup de diagnosi, ja ha presentat algunes 7242 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 propostes per actuar sobre les necessitats. A més a més, el govern municipal ha proposat informar sobre el mercat laboral al sector. Considera que tots aquests són elements que permeten tenir un millor coneixement de la situació i avançar en aquells punts on l’ajuntament té capacitat d’incidència. Tanmateix, opina que aquestes mesures no són suficients i que tothom sap quines són les qüestions que s’han d’abordar. Per tant, creu que aquesta proposició tracta un tema seriós, que afecta la dignitat de persones, bàsicament dones, que treballen en el sector, i, atès que tots els grups han manifestat que estan d’acord en el fons de la proposició i perquè les mesures que es duguin a terme siguin realistes, suggereix fer dues actuacions. En primer lloc, proposa que els grups parlamentaris instin el Govern de la Generalitat perquè de forma coordinada es puguin millorar alguns aspectes d’inspecció que són competència de la Generalitat. En segon lloc, saben que un dels factors importants en aquesta qüestió són les empreses multiserveis. Recorda que recorda que temps enrere es va aconseguir que no hi hagués un perjudici en les condicions laborals pel fet que un treballador fos proporcionat per una empresa de treball temporal i apunta que s’hauria de plantejar aquest mateix objectiu en relació amb les empreses multiserveis. Més enllà que, com és sabut, el seu grup està en contra de la reforma laboral, creu que podrien arribar a un acord en l’àmbit estatal, perquè la majoria de grups presents al consistori hi tenen representació i està segur que les altres formacions polítiques també s’hi sumarien, per tal de fer un avanç substancial per equiparar les condicions laborals dels treballadors de les empreses multiserveis amb les de la resta de treballadors del sector i, a més a més de treballar perquè aquests serveis no s’externalitzin, es pugui aconseguir que l’externalització no tingui cap efecte sobre les condicions laborals. Proposa, doncs, amb un esperit positiu, transformar aquesta proposició en un acord ferm de tots els grups municipals per tal que de forma conjunta es puguin proposar aquestes mesures a les instàncies corresponents, cosa que suposaria un canvi substancial. Considera que a Catalunya el sector turístic té una importància rellevant i, com a país que forma part de l’Estat, hauria de contribuir a la solució d’aquesta problemàtica. Quant als estudis que es proposen, comenta que mitjançant algun dels organismes que treballen en aquest àmbit es pot mirar si es poden fer però, en tot cas, caldria veure si el finançament hauria de ser públic o privat. El Sr. Garganté assenyala que quan es tracta el tema del turisme sempre es parla de les macroxifres de beneficis que genera el sector, però que les grans oblidades són les treballadores i sembla que aquesta qüestió no s’hagi d’abordar des de l’ajuntament. Tanmateix, insisteix que l’Informe econòmic de conjuntura recull explícitament que, dels disset sectors indexats, l’hostaleria és el que té el nivell salarial més baix, el qual se situa en la meitat del salari mitjà, i que aquest és el sector que creix més. Creu que aquesta circumstància no és una casualitat. Quant a la intervenció de la portaveu del Grup de Convergència i Unió, indica que l’han informada bé perquè admet que va afirmar que els treballadors de l’hostaleria són esclaus, però remarca que aquesta expressió no és seva, sinó d’una de les fundadores i treballadora de la neteja als hotels, que va qualificar la seva situació no de precarietat, sinó d’esclavatge. Assenyala que al Sr. Joan Gaspart no li va agradar aquesta expressió, però entén que és el seu problema, i que el problema d’aquesta treballadora és que se sent una esclava. A continuació, tal com ha expressat anteriorment, creu que els altres portaveus no solament no escolten el que diuen els representants de la CUP, sinó que tampoc no els llegeixen gaire, perquè la proposició demana clarament instar l’ajuntament, Turisme de Barcelona, el Gremi d’Hotels de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, segons les seves competències, i, per tant, queda clar que en cada punt s’ha de buscar qui té les competències i després instar l’organisme corresponent. Així, insten el Gremi d’Hotels de Barcelona a aturar i revertir la subcontractació. Saben que segurament no ho faran, però als treballadors ja els adverteixen que presentant una proposició a l’Ajuntament de Barcelona no s’arregla res, com a molt serveix perquè se’n parli i perquè l’ajuntament conegui aquesta problemàtica. Afirma que l’única manera d’aconseguir millores laborals és la mobilització, tal com ha estat sempre. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7243 El Sr. Colom pregunta als grups què els semblaria aprovar una declaració institucional consensuada per instar la Generalitat a prendre les mesures necessàries en l’àmbit de la inspecció i el Govern de l’Estat a prendre mesures pel que fa a les empreses multiserveis. La Presidenta espera que l’apel·lació al diàleg i al consens que fa el govern es mantingui en un futur. El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Recasens expressa l'abstenció de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C's, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S'aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal CIU: 10. Que el Govern municipal obri de forma immediata el diàleg amb tots els grups municipal per tal d'aprovar noves taxes i preus públics per l'any 2017, així com modificar-ne els que convingui. La Sra. Recasens no sap si aquest prec té gaires possibilitats de ser acceptat perquè a la darrera sessió de la Comissió d’Economia i Hisenda es va aprovar una proposició per tal que el govern es reunís amb l’oposició i obrís un diàleg sincer per consensuar les polítiques pressupostàries i, tot i que la reunió es va produir, el diàleg no va ser sincer, tal com s’ha demostrat. Per tant, amb aquest prec el Grup de Convergència i Unió pretén que el govern parli amb els grups municipals sobre les taxes i els preus públics, ja que no hi són a temps pel que fa a impostos i les ordenances fiscals no es van aprovar, circumstància que qualifica de fracàs del govern a l’hora de teixir consensos. Entenen, però, que durant l’any es poden aplicar les noves taxes que haguessin consensuat, tal com va fer el govern de Convergència i Unió amb les taxes sobre drogues, alcoholèmia o caixers automàtics. Creu que consensuar polítiques fiscals lligades a la mobilitat turística o a les polítiques mediambientals de mobilitat pot ser viable. El Sr. Pisarello exposa que, després de les intervencions anteriors de la Sra. Recasens, és poc creïble el que exposa, però tanmateix accepta el prec i, per tant, el govern està disposat a parlar sobre les noves taxes que es puguin aplicar durant l’any 2017. De fet, comenta que ja es va obrir el diàleg durant el tràmit d’aprovació de les ordenances fiscals i encara no han rebut cap resposta del Grup de Convergència i Unió a la proposta del govern. D’altra banda, diu que li sorprèn que aquest grup municipal es posicionés en contra de les ordenances fiscals a la Comissió d’Economia i Hisenda i emetés un dictamen negatiu, i ara demani diàleg. De la mateixa manera, es pregunta si, ara que han rebutjat el projecte de pressupost, dintre d’unes setmanes demanaran diàleg sobre el pressupost. En tot cas, reitera que accepta el prec i que el govern està disposat a parlar de taxes concretes, tema sobre el qual creu que s’han de posar d’acord. La Sra. Recasens no sap si el tinent d’alcalde ha fet aquesta intervenció innocentment perquè no sap com funcionen el mecanisme de govern, els tràmits d’audiència pública i el tràmit d’al·legacions, o si el govern no té cap voluntat d’arribar a consensos. Assegura, però, que el seu grup no es cansarà mai de demanar que, pel bé de la ciutat, el govern impulsi les polítiques que són bones per a Barcelona. En aquest sentit, reitera que és bo lligar la política fiscal a la mobilitat turística i a polítiques mediambientals i de mobilitat, però entén que la 7244 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 voluntat que ha manifestat el govern per debatre i consensuar polítiques fiscals ha estat nul·la. Insta el govern, doncs, a tornar-ho a intentar. D’altra banda, no entén que el tinent d’alcalde digui que el govern encara espera les propostes del Grup de Convergència i Unió quan les ordenances fiscals no es van aprovar. Per tant, insisteix que el Sr. Pisarello no sap com funcionen aquests tràmits. El Sr. Pisarello assegura que sap perfectament com funcionen els tràmits i per aquesta raó accepta el prec, amb totes les implicacions que té. Es dóna per tractat. 11. Que el Govern municipal incorpori de forma immediata als Grups municipals al grup de treball dels APEUs/BIDs per tal d'ajudar a construir un model consensuat amb els sectors implicats en base a la col·laboració públic-privada. El Sr. Blasi espera tenir més sort en aquest prec i que, malgrat les complicitats que han tingut abans, no s’hagin canviat les tornes. Exposa que presenten aquest prec amb la voluntat de participar en el que pot ser un nou canvi de paradigma a la ciutat de Barcelona pel que fa a la gestió dels eixos comercials i també amb vocació de caminar en l’àmbit de la transparència, després d’haver conegut l’existència d’un grup de treball dels APEU i BID. Assenyala que tenen la voluntat d’ajudar a construir un model consensuat amb els sectors implicats sobre la base de la col·laboració publicoprivada i, per tant, demana que els grups municipals puguin formar part d’aquest grup de treball. En cas que això no sigui possible, demana que el govern justifiqui per què no en poden formar part. La Sra. Ballarín exposa que una línia de treball fonamental per promoure el comerç de proximitat és fomentar l’associacionisme entre els comerciants i el model de comerç de proximitat a la ciutat. Remarca que l’associacionisme es pot concretar de maneres diferents i també pot perseguir objectius diferents. El govern entén que hi ha un estadi superior, que consisteix a cooperar per fer accions concretes, que siguin estables en el temps i que serveixin perquè els comerciants es puguin autofinançar i no hagin de dependre de subvencions públiques. Aquesta és la línia d el grup de treball que es va constituir pocs dies enrere i que és un grup absolutament tècnic, on participen experts de diferents administracions, la llista de les quals està disposada a facilitar si la hi demanen. Comenta que ella mateixa hi va assistir el dia que se’n va fer la presentació, però creu que és bo que aquest grup treballi des del punt de vista tècnic i que no hi siguin els polítics. Tanmateix, assegura que totes les conclusions i la feina que faci aquest grup seran compartides perquè, si es vol avançar en la creació de grups o zones d’autogestió, BID o APEU, es necessitarà el consens dels comerciants, que són els que ho han de promoure i de fet ja ho fan, i també el consens dels grups polítics. En aquest sentit, afirma que li agradaria comptar amb tot el consens, però insisteix que no té gaire sentit que els grups polítics s’integrin en aquest grup tècnic. El Sr. Blasi entén que el govern no accepti el prec, però demana que els mantinguin informats i que es faci el retorn adequat per tal que els grups municipals puguin participar del consens. La Sra. Ballarín es compromet a informar els grups municipals i insisteix que aquest repte és molt important, que ja s’havia intentat fer moltes vegades en el passat i havia fracassat. Per tant, li agradaria que aquest cop la iniciativa tiri endavant, però assenyala que això passa perquè sigui tan transversal com sigui possible, també políticament. Es dóna per tractat. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7245 Del Grup Municipal C's: 12. Que el Govern municipal faciliti a aquest Grup el protocol concretat amb Barcelona Activa, desenvolupat als efectes de facilitar la implementació de la clàusula en la que s'ofereix assessorament i suport a les empreses contractistes per a la selecció d'empreses de l'economia social. Que, si aquest protocol implica la creació d'un llistat d'empreses subcontractistes pertanyents a l'economia social, se'ns faciliti aquest llistat. El Sr. Sierra exposa que el govern els ha lliurat la Guia de contractació pública, en la qual hi ha una clàusula on es diu, de forma literal, que l’empresa contractant podrà requerir assessorament i ajuda a l’empresa municipal Barcelona Activa per seleccionar l’empresa d’economia social que col·labori en l’execució del contracte. D’altra banda, comenta que en aquesta mateixa guia es fa referència a un protocol que s’ha de fer des de Barcelona Activa i no saben si aquest protocol ja s’ha fet. A continuació, llegeix el text del prec. El Sr. Pisarello exposa que la nova Guia de contractació és una guia pionera en el seu àmbit. Quant al protocol que es fa esment en aquest prec, comenta que s’està desenvolupant conjuntament amb entitats com la Federació de Cooperatives o la Federació de Societats Laborals. Per tant, accepta el prec i farà arribar als grups municipals aquest protocol quan estigui enllestit. El Sr. Sierra agraeix l’acceptació. Puntualitza que demanen el protocol però també la llista d’empreses per tal de poder exercir un control i que la transparència de Barcelona Activa sigui més gran i efectiva. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 13. Que el Govern municipal exerceixi un paper actiu en el lideratge de la Fundació Dieta Mediterrània, i promogui el seu impuls entre la resta de països de la Mediterrània. El Sr. Bosch exposa que la dieta mediterrània forma part del patrimoni cultural perquè posa en valor la varietat i la qualitat dels productes agroalimentaris, dieta que és admirada a tot arreu perquè promou un estil de vida saludable i alhora socialment viable i respectuós amb el medi ambient. Subratlla que Barcelona sempre ha estat compromesa amb la dieta mediterrània, com ho prova el fet que la seu de la Fundació de la Dieta Mediterrània, des que es va crear vint anys enrere, és en aquesta ciutat. Recentment han sabut que la presidència d’aquest organisme s’ha traslladat a la ciutat de Toledo, que és una ciutat fantàstica i sempre els falta temps per anar-hi. Assenyala que això no els hauria de sorprendre des del moment que els diuen que el corredor mediterrani passa per Madrid. En qualsevol cas, respectant la decisió d’aquesta fundació, que creu que no li pertoca de valorar, demana que el govern municipal faci tot el que sigui possible perquè la ciutat de Barcelona tingui un paper cada cop més actiu en el lideratge de la dieta mediterrània i en relació amb la fundació que porta aquest nom, i perquè la fundació sobri també als altres països de la riba de la Mediterrània. Entén que quan es parla de dieta mediterrània bàsicament es fa referència a allò que es menja a les ribes de la mar Mediterrània, i això inclou molts països, no solament d’Estat espanyol. Els encoratja, doncs, a seguir aquesta línia. La Sra. Ballarín accepta el prec i anuncia que l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, està treballant perquè la Fundació Dieta Mediterrània torni a posar en valor les seves característiques, el seu lideratge i l’impuls a la resta de països de la Mediterrània des de Barcelona. Confirma que aquesta fundació ha sortit de 7246 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Barcelona i al govern municipal li agradaria que tornés a la seva seu natural, perquè de la mateixa manera que ara és a Toledo també podria anar a Galícia, que no és un lloc on cregui que hi ha d’haver aquesta seu. D’altra banda, informa que des del 20 de novembre de 2016 ella mateixa forma part del Patronat de la Fundació Dieta Mediterrània i des d’aleshores ha mantingut diverses reunions amb el departament de la Generalitat per avaluar un pla de treball i una estratègia que permeti recuperar les iniciatives en aquest àmbit i fomentar la promoció de l’estil de vida i d’alimentació de la dieta mediterrània. Per tant, remarca que estan treballant per posar en comú les activitats que es porten a terme amb l’objectiu que la gent mengi millor, que tingui una vida més saludable, i de potenciar el territori i les produccions pròpies. D’altra banda, comenta que una de les actuacions que estan valorant és l’actualització de la Declaració de Barcelona sobre la dieta mediterrània, coincidint amb el vintè aniversari d’aquesta declaració, que es va fer l’any 1996. El Sr. Bosch celebra aquesta col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, de la qual ja tenien notícia. Pel que fa a la Fundació Dieta Mediterrània, puntualitza que la seu no s’ha traslladat i encara és la ciutat de Barcelona, tal com deu tenir-ne constància la Sra. Ballarín perquè és membre del patronat de la fundació, i que el que s’ha traslladat a Toledo és la presidència, en la persona del conseller d’Agricultura de Castella - La Manxa. Per tant, assenyala que és el funcionament de la fundació el que fa possible que hi hagi aquesta rotació de la presidència, la qual pot anar a Finisterre o a qualsevol altre lloc. Així, doncs, encoratja el govern a treballar per reforçar el lideratge de la ciutat de Barcelona i celebra que es coordini amb la Generalitat per reforçar aquesta línia d’actuació. Es dóna per tractat. 14. Que el Govern municipal es comprometi a actualitzar tota la informació i a adaptar la pàgina web de Barcelona Activa, per tal de complir de forma íntegra i completa la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern aprovada pel Parlament de Catalunya, abans de la finalització de l'any 2016. El Sr. Bosch entén que el govern de la ciutat de Barcelona, sense cap mena de dubte, té la voluntat clara i la determinació de garantir i impulsar la transparència a l’ajuntament i a tots els organismes que en depenen. Demana, doncs, que es posi al dia la pàgina web de Barcelona Activa per tal d’oferir més transparència, més informació i que aquesta sigui més accessible. A continuació esmenta algunes mancances de la web de Barcelona Activa, a tall d’exemple. En primer lloc, comenta que a l’apartat de transparència no s’informa del pressupost ni dels comptes anuals, tal com es fa en altres societats de l’ajuntament. Tampoc s’informa del resultat dels processos de selecció propis, dels contractes menors, dels convenis, del cost de les campanyes institucionals i tampoc es dóna la llista de proveïdors, com sí que fan altres empreses municipals, com BSM. En segon lloc, assenyala que s’hauria de complir l’article 9.1 de la Llei de transparència, que diu que cal fer públiques les convocatòries i els resultats dels processos selectius, de provisió i promoció del personal, dades que no es troben a la pàgina web de Barcelona Activa, com tampoc la llista del personal funcionari, laboral o eventual, que seria una informació molt útil tenint en compte la problemàtica que tots coneixen i que afecta aquest organisme. Aquestes dades, en canvi, indica que sí que es troben a la web de Mercabarna. En tercer lloc, pregunta perquè Barcelona Activa no fa públic l’estudi que es va lliurar el dia 26 de juny sobre la implementació legal d’un salari mínim de ciutat. Pregunta si hi ha cap problema amb aquest estudi perquè no l’hagin penjat al web. El Sr. Pisarello entén que la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, aprovada pel Parlament de Catalunya, NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7247 ja es compleix a Barcelona Activa. Reconeix que la llei requereix una regulació millor, pren nota de totes les propostes que fa el Grup d'Esquerra Republicana i es compromet a traslladar-les a Barcelona Activa perquè desconeixia alguns dels elements que ha plantejat el Sr. Bosch. D’altra banda, assenyala que una part de la informació és a la web de Barcelona Activa i una altra part és a la web de l’Ajuntament de Barcelona. Però comenta que, en el marc de la migració de la web d’aquest organisme que s’està fent en aquests moments, s’estudiarà aquesta qüestió i es millorarà l’apartat de transparència per facilitar l’accés a la informació que es demana en aquest prec. El Sr. Bosch diu que el seu grup ha comprovat que hi ha totes les mancances que ha esmentat, tal com es pot veure a la web de Barcelona Activa. Per tant, entén que no es compleix l’article 9.1 de la Llei de transparència. Recorda que també hi ha hagut algunes protestes sindicals. Creu, doncs, que convindria tenir en compte aquests aspectes i ofereix aquesta informació al tinent d’alcalde. Insisteix que en la web de Mercabarna, que també és un organisme vinculat a l’ajuntament, aquests elements estan recollits, de manera que és un bon exemple, cosa que celebren enormement. El Sr. Pisarello accepta el prec i agrairia que els donessin aquesta informació per escrit per trametre-la a Barcelona Activa. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 15. Que el Govern municipal inclogui a tots els cinemes de la ciutat en els incentius i subvencions fiscals que l'Ajuntament estigui aplicant als equipaments d'aquest tipus, per afavorir la seva viabilitat econòmica i que estudiï la inclusió d'una rebaixa fiscal en l'Impost sobre Béns Immobles a favor d'aquests establiments per tal d'aplicar-la en el primer exercici fiscal possible. El Sr. Mulleras exposa que a la ciutat de Barcelona actualment hi ha vint-i-sis cinemes i entén que el cinema és una de les activitats més populars que hi ha a Catalunya. Així, el 54 % dels catalans han anat com a mínim una vegada l’any al cinema, activitat que ocupa més de tres mil treballadors de forma directa. D’altra banda, apunta que els cinemes també són importants des del vessant cultural. A continuació, opina que l’IBI representa una injustícia molt clara per als cinemes. Subratlla que, per les característiques d’aquesta activitat, el cinema requereix un immoble gran i, alhora, la facturació s’ha reduït durant els darrers anys a causa de la crisi i també de la pirateria. Recorda que des de l’àmbit cultural de l’ajuntament es va presentar un paquet de mesures fiscals que afavorien només una part dels cinemes, bàsicament els que feien versions originals, però no la totalitat dels cinemes. També esmenta que se’ls aplica la categoria d’espectacles de l’IBI que castiga clarament els cinemes perquè se’ls equipara a les sales de festes o discoteques, on la rendibilitat de l’immoble no és la mateixa. Per tant, formulen aquest prec perquè la totalitat dels cinemes de Barcelona es puguin acollir a les ajudes fiscals d’àmbit cultural i que aquestes ajudes no es limitin a una minoria dels cinemes. També demanen que, en el primer exercici fiscal que sigui possible, s’apliqui una categoria diferent de l’IBI als cinemes, que tingui en compte les seves característiques perquè aquesta activitat no sigui castigada fiscalment. El Sr. Collboni diu que coincideix plenament en el fet que les sales d’exposició de cinema són fonamentals per a la vida cultural de la ciutat i del país en general. Puntualitza que en aquest cas no estan parlant d’una exempció fiscal, sinó d’una subvenció finalista que ajuda a pagar l’IBI en aquells casos que el govern ha considerat prioritaris. Assenyala que, com qualsevol govern, han de prioritzar allò que és més urgent, i en aquest cas han considerat s’havien de prioritzar els equipaments i espais culturals de l’àmbit privat que tenen a veure amb el comerç 7248 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 cultural de proximitat. En aquest sentit, s’ha desenvolupat una mesura per subvencionar l’IBI, amb molt d’èxit, a galeries d’art, sales d’exposició, llibreries i cinemes amb programació majoritària de cinema d’autor i versió original. Tot seguit, comenta que ampliar el ventall d’establiments suposaria distorsionar l’objectiu d’aquesta primera mesura d’ajut fiscal als equipaments culturals de proximitat, però subratlla que això no vol dir que el govern no es plantegi potenciar un sector que ha estat clau des del punt de vista cultural i també de les indústries creatives de la ciutat, com és el sector audiovisual. Així, anuncia que en els propers tres mesos presentaran una mesura de govern en aquesta mateixa comissió, amb l’objectiu de millorar els actuals mecanismes de suport al sector audiovisual, i es reforçarà la Barcelona Film Comission, es compartirà una estratègia conjunta per consolidar la xarxa de festivals i per millorar els mecanismes de difusió, es faran convenis amb universitats i centres de recerca, i s’implementaran nous ajuts a creadors i emprenedors de l’àmbit audiovisual. Per tant, destaca que es tracta d’una política en l’àmbit de la creació i del sector audiovisual que comparteixen amb les associacions d’exhibidors, de distribuïdors i de productors independents. El Sr. Mulleras no ha entès si s’accepta el prec o no. El Sr. Collboni creu que s’ha entès que no l’acceptava. El Sr. Mulleras lamenta que no s’accepti el prec. Opina que s’han de posar en pràctica polítiques per donar suport als cinemes que fan versió original o d’autor, però entén que les subvencions fiscals de tipus cultural s’han de fer extensives a tots els cinemes, tot i que segurament amb un grau diferent. Per tant, demana que el govern ho faci així i que també es corregeixi una i clara injustícia en el cobrament de l’IBI, perquè s’equipara la categoria fiscal dels cinemes amb la de les sales de festes. Creu que no té res a veure una activitat amb l’altra, ni culturalment ni econòmicament. Finalment, demana que aquestes polítiques s’implementin el proper exercici fiscal. El Sr. Collboni reitera que els recursos públics són limitats i el govern ha prioritzat el comerç cultural de proximitat i, pel que fa al cinema, el cinema d’autor i la versió original, que és el menys comercial i el que necessita més el suport públic per ser viable. Per aquesta raó no ha admès el prec, tot i que pot entendre la inquietud que expressa el portaveu del Partit Popular. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal C's: 16. Quin és l'impacte pressupostari que tenen les subvencions a la Fira Internacional del Llibre (Liber) i a la Setmana del Llibre en Català? El Sr. Sierra llegeix el text de la pregunta. EL Sr. Collboni suposa que l’impacte pressupostari vol dir quants diners de l’ajuntament es destinen a cada esdeveniment. Informa que la naturalesa dels dos esdeveniments pels quals es pregunta són radicalment diferents perquè la fira Liber és una fira del sector editorial i té una perspectiva empresarial, mentre que la Setmana del Llibre en Català és una fira que s’organitza a la ciutat per dinamitzar un sector editorial molt important per a Barcelona i per al país, i té un plantejament radicalment diferent. Així, assenyala que la Setmana del Llibre en Català no és una fira en el sentit estricte del terme, és a dir, una fira comercial, sinó que fomenta el llibre en català i es complementa amb activitats obertes al públic, amb difusió de l’obra publicada i amb activitats de suport a editorials NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7249 petites. Entén, doncs, que el Sr. Sierra compara coses que no són comparables i remarca que hi ha moltes activitats de suport cultural de la mateixa naturalesa que la Setmana del Llibre en Català i que també tenen un suport molt important i significatiu. En aquest sentit, informa que enguany han posat en marxa el Fòrum Edita, que per primera vegada s’ha fet a la ciutat de Barcelona i que va tenir un suport de 24.000 euros, als quals es pot afegir l’ajut a la fira Liber perquè també és suport al sector editorial consolidat. En definitiva, reitera que el que explica les diferències d’aportació fonamentalment és que la naturalesa dels esdeveniments és radicalment diferent. El Sr. Sierra exposa que la Setmana del Llibre en Català se subvenciona en el 75 %, que el cost total és de 445.000 euros i l’Ajuntament de Barcelona hi aporta 140.000 euros, mentre que la Fira Internacional del Llibre costa 722.000 euros i l’ajuntament subvenciona l’1 % d’aquesta quantitat, és a dir, 10.000 euros. Malgrat que el Sr. Collboni entengui que això és normal, el Grup de Ciutadans entén que la normalitat és que l’edició de llibres que es fa a Catalunya és, més o menys, del 50 % cent en català i del 50 % en castellà, que és el percentatge que correspon al que es parla als carrers de Barcelona. Critica, doncs, que el govern faci una política esbiaixada i contra l’espanyol, i no solament en aquest àmbit, sinó també amb les contractacions que fa l’ajuntament per fer la traducció que les propostes que presenta el Grup de Ciutadans i en totes les polítiques del govern. Comenta que l’independentista que citava Quevedo, referint-se al Sr. Bosch, s’ha absentat, però denuncia que el govern municipal fa la mateixa política que propugna Esquerra Republicana. Insisteix, doncs, que entre la subvenció del 40 % que es dóna al Liber i la subvenció del 75 % que es dóna a la Fira del Llibre en Català hi ha una diferència abismal, cosa que no troba normal quan les editorials editen la mateixa quantitat de llibres en català que en castellà i quan als carrers de Barcelona es parla la mateixa proporció de català que de castellà. Finalment, amb la deriva que ha pres el PSC, recomana al Sr. Collboni que canviïn el nom de la seva formació, que s’anomenin PSI, Partit Socialista Independentista, i que obrin en conseqüència, perquè aquestes actuacions fan que el govern sigui sectari i que vagi en contra de les editorials de llibre en espanyol quan, tal com ha dit i per les dades de què disposen, les edicions en català i en castellà estan al 50 %, proporció igual a la de les llengües que es parlen als carrers de Barcelona. El Sr. Collboni diu que el Sr. Sierra ha posat el disc ratllat de sempre, que aplica a tothom, independentment de qui tingui al davant, i que aquest cop es torna a equivocar. Comenta que ja ha explicat d’una forma molt clara que aquests dos esdeveniments tenen una naturalesa radicalment diferent. Així, remarca que el Sr. Sierra no ha fet cap referència al percentatge d’idiomes dels llibres que s’exposen a la fira Liber. D’altra banda, afirma que el foment de la llengua catalana, tant per al govern com per al seu partit, sempre ha estat una prioritat, entre altres raons perquè solament el 26 % de la població de Catalunya, país que és bilingüe i que utilitza ambdues llengües, llegeix en català. Atribueix aquesta circumstància al fet que la indústria editorial catalana, barcelonina i espanyola, que té com a àmbit i com a mercat el conjunt d’Hispanoamèrica, publica sobretot en castellà. Per tant, afegeix, perquè la indústria pugui publicar en català i que la disponibilitat lingüística, dret que reconeixen la Constitució i l’Estatut, sigui efectiva i possible, les administracions públiques i el govern municipal fomenten la llengua catalana, amb tota la tranquil·litat del món i sense alimentar cap discurs catastrofista. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 17. Quin és el cost suportat pel Grup Ajuntament de Barcelona en relació al recent viatge dels representants del Govern municipal a l'Equador i Colòmbia, detallat per cadascun dels viatges, per cada persona participant, sigui membre del Govern, l'Ajuntament, d'un mitjà de comunicació o altres, i per cada concepte de 7250 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 despesa detallat per persona (desplaçament -indicant el tipus i categoria del bitllet d'avió-, allotjament- mencionant hotel i nombre de pernoctacions-, dietes i altres)? El Sr. Mulleras llegeix el text de la pregunta. El Sr. Pisarello vol que consti en acta que aquesta pregunta no escau a la Comissió d’Economia i Hisenda, sinó a la de Presidència, tal com va fer saber la secretaria municipal a la presidenta de la comissió, Sra. Carina Mejías, la qual va desobeir aquesta observació. També vol que consti en acta que no és el primer cop que la Sra. Mejías fa un ús arbitrari de les potestats com a presidenta, i així li ho ha comentat abans d’iniciar la sessió. Anuncia que durà aquesta qüestió a la Junta de Portaveus i assenyala que una presidenta no pot fer comentaris polítics sobre les intervencions, i aquesta és l’única comissió de l’ajuntament on passa això. Dit això, comenta que l’endemà el govern farà una compareixença per parlar d’aquest tema, però per respecte al Sr. Mulleras i perquè el govern vol ser transparent li comunica que el mes d’octubre el govern municipal va fer un viatge Medellín, Bogotà i Quito per estrènyer la col·laboració amb Medellín, ciutat amb la qual Barcelona ja té vincles importants, per participar a l’Assemblea del Congrés de Ciutats i Governs Units, i per participar en la cimera Hàbitat 3, que és la tercera cimera que celebra Nacions Unides sobre ciutat i on van intervenir l’alcaldessa i diversos regidors. Aquesta trobada es fa cada vint anys i, per tant, era una ocasió molt especial. També varen assistir a altres esdeveniments paral·lels a aquestes trobades de ciutats de rellevància global. A continuació, informa que en aquesta expedició van participar vint persones, que van fer una estada entre quatre i set dies, i el cost total va ser de 71.305,01 euros, que representen menys de la meitat dels 194.060 euros que va costar el viatge a Medellín, Bogotà i Miami que el mes d’abril de 2014 va fer l’exalcalde Trias per participar en el World Urban Forum. Entén, doncs, que aquella quantitat és raonable i es compromet a lliurar les dades desglossades al Sr. Mulleras tant punt les tingui, si pot ser l’endemà mateix. El Sr. Mulleras agrairia al tinent d’alcalde que li donés les dades desglossades per cadascun dels viatges i per cada persona, concepte de despesa, tipus d’avió, d’allotjament, etcètera, encara que sigui l’endemà. Exposa que van formular aquesta pregunta perquè hi havia un precedent en aquesta mateixa comissió i durant aquest mandat, concretament el mes d’octubre o novembre anterior, en què un altre grup municipal fa formular una pregunta sobre un viatge que anava molt més enllà que la que formula ara. Recorda que en aquella pregunta es demanaven conceptes molt més amplis que no es limitaven al cost del viatge. En segon lloc, comenta que han presentat aquesta pregunta per escrit i no els han respost. Celebra, doncs, que l’endemà els donin la resposta. Tanmateix, entén que el nombre de persones que van viatjar és excessivament elevat i no entén que en un viatge d’aquestes característiques hagin de participar vint persones, quan, segons diu la premsa, en el mateix viatge l’Ajuntament de Madrid, que té una alcaldessa referent per al govern de Barcelona, hi va desplaçar dues persones. Finalment, considera que hi ha despeses que no són justificables. Recorda que els grups que actualment formen part del govern quan eren a l’oposició havien criticat molt les despeses de representació, però ara sembla que no hi hagi límit per a aquestes despeses. Suggereix, doncs, que no cerquin comparacions amb altres mandats, sinó amb allò que deien quan eren a l’oposició, quan criticaven als altres el mateix que ara fan ells mateixos. Afirma que han de ser molt curosos amb els diners públics i que s’ha de veure si aquesta despesa és justificable o si en alguns casos no ho és, tal com ho creu el seu grup. Reclama, doncs, que no es faci demagògia ni que es posin excuses per justificar aquests viatges. Considera que els viatges a l’exterior s’han de fer per defensar Barcelona i per fomentar la ciutat a l’exterior, i no pas per fomentar la figura de l’alcaldessa a l’interior, és a dir, per fomentar la carrera política d’Ada Colau a Barcelona. El Sr. Pisarello recorda que ell mai no ha format part de l’oposició institucional a l’Ajuntament de Barcelona. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7251 Es dóna per tractada. La Presidenta per una qüestió d’ordre respon al Sr. Pisarello que qualsevol iniciativa on es pregunta per un cost fa referència a un impacte pressupostari i, per tant, la Comissió d’Economia i Hisenda té tota la potestat i tota la competència per tractar aquesta qüestió. Una altra cosa és que s’hagués preguntat quin era el motiu d’aquest viatge, quins temes s’hi van tractar, quin tipus de relacions internacionals s’hi van fer, qüestions que sí que són competència de la Comissió de Presidència. Reitera, doncs, que quan es pregunta el cost d’un viatge, el nombre de persones desplaçades o el cost dels bitllets d’avió, aquesta qüestió és competència de la Comissió d’Economia i Hisenda i, per tant, no veu res d’estrany a acceptar-la. En qualsevol cas, comenta que el Reglament orgànic municipal atorga als presidents de comissió la potestat d’avaluar si una determinada qüestió entra dintre de les competències de la comissió i, si escau, admetre les propostes dels grups municipals. En aquest cas, doncs, atès que la pregunta tenia un fonament econòmic, com a presidenta de la comissió ha decidit acceptar-la. D’altra banda, apunta que aquell mateix migdia, quan ja s’havien presentat totes les preguntes, li ha arribat l’informe que el govern ha sol·licitat al secretari general de l’ajuntament. Per tant, si feia retirar aquesta pregunta deixava en inferioritat de condicions un dels grups municipals i ha decidit, per raons de competència i per raons d’igualtat d’oportunitats, acceptar aquesta pregunta. Tanmateix, assegura que està disposada a atendre aquelles qüestions que li faci arribar la secretaria general a través dels informes jurídics perquè recorda que en altres ocasions no ha admès iniciatives dels grups perquè ha considerat que no eren competència de la comissió. En resum, creu que exerceix les seves funcions de presidenta així com cal. A continuació, manifesta que el to del Sr. Pisarello no li agrada perquè és amenaçador i intolerable per a un regidor de l’ajuntament. Li diu que si en alguna ocasió li ha cridat l’atenció ha estat per la seva manca de respecte als membres de l’oposició durant les intervencions i per comentaris que opina que estaven fora de to. Per tant, es reafirma en la seva actitud i demana disculpes als membres de la comissió si en algun moment ha fet un comentari fora de to, fruit de la fragor del debat o d’una situació tensa. En aquest cas, demana respecte en les intervencions, tant per als membres de l’oposició com per als membres del govern. En aquest sentit, assegura que si es fes un balanç estaria ben clar qui hi sortiria perdent. Per tant, torna a demanar disculpes si en algun moment s’ha excedit en les seves funcions, però afirma que no tolerarà comentaris amenaçadors. Així, replica al Sr. Pisarello que pot portar aquesta qüestió a la Junta de Portaveus, però que ella té el costum d’atendre i complir les facultats que li atorga el Reglament, i creu que ho ha fet així. El Sr. Pisarello insisteix que la secretaria municipal va fer aquesta observació de manera molt clara a la presidenta de la comissió i l’informe emès ha estat conseqüència de la negativa a acceptar l’observació. Per tant, apunta que no és cert que la primera valoració tècnica hagi arribat a la presidenta just abans de l’inici de la sessió. Reitera que no és el primer cop que passa això. D’altra banda, considera que la presidenta no té potestat per interpretar què és una falta de respecte i què no ho és, perquè el fet que un regidor s’aixequi per fer- se una tassa de te o que miri cap a un altre costat quan un altre intervé no troba que sigui una falta de respecte. Assenyala que jutjar com actua cadascun dels regidors en el moment que es planteja una qüestió determinada és un criteri que li sembla arbitrari. Reitera que això no és el primer cop que passa i li ho diu amb respecte, i recorda que la Sra. Mejías ha estat l’única presidenta de comissió que ha fet piulades contra el govern mentre exerceix la presidència, cosa que no ha passat en cap altra comissió. Fa aquesta declaració perquè consti en acta i desmenteix que es tracti de cap amenaça. 7252 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Així, doncs, anuncia que portarà aquesta qüestió a la Junta de Portaveus perquè quan hi ha un informe tècnic sobre una qüestió determinada li sembla que és legítim que es pugui discutir. Si es fa una crida perquè tots els regidors exerceixin les seves funcions amb autocontenció, l’accepta, però assenyala que la presidència és la primera que està obligada a complir aquest paper, perquè, si això no és així i la presidència té discrecionalitat absoluta per decidir què es pregunta o què no es pregunta, potestat que segons la presidenta li confereix el ROM, ell es considerarà amb el dret a respondre, tal com també autoritza el ROM, que no l’obliga a respondre en els termes exactes a allò que li pregunten. Creu, però, que això seria una mala pràctica dins de la comissió i, per tant, demana que tots plegats hi posin seny i que les qüestions que són clarament objecte d’altres comissions, com en aquest cas les relacions internacionals, es puguin substanciar en la comissió corresponent. La Presidenta replica que la primera proposta que li va fer la secretària de la comissió és que ella mateixa valorés si la pregunta pertanyia o no a l’àmbit de la Comissió d’Economia i Hisenda. Amb el benentès que es preguntava pel cost d’un viatge, va considerar que aquest tema era potestat de la comissió i, per tant, assumeix la seva responsabilitat. D’altra banda, palesa que la presidenta de la comissió és ella i no pas el Sr. Pisarello, i per tant és ella qui decideix si s’accepten o no les propostes que arriben a la comissió. No obstant això, assegura que en el futur es preocuparà de saber on vol el govern que vagin les preguntes dels grups de l’oposició. Del Grup Municipal CUP: 18. Sol·licitem conèixer quina és la posició i si acatarà l'Ajuntament de Barcelona de Barcelona en Comú i PSC, mitjançant la Direcció de Barcelona Serveis Municipals (BSM), la resolució d'Inspecció de treball del 17 de juny de 2016 que exposa que els Agents Cívics s'haurien d'assimilar en el Conveni Col·lectiu de BSM als Oficials de Parquímetre, i no als d'Atenció a l'Usuari com estan actualment, passant del grup professional 8 al 7 i augmentant el seu sou anual amb 2.980,00 euros? El Sr. Garganté exposa que el mes de març de 2015 la direcció de BSM va informar el comitè d’empresa que, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, es crearia el Cos d’Agents Cívics. La direcció d’aquesta empresa va dir que no tenia previst contractar personal extern i que volia cobrir aquestes places amb personal propi de categoria 7, lligada als oficials de parquímetres. Afegeix que es va emetre un comunicat adreçat exclusivament al personal de l’empresa i, en no haver-hi prou voluntaris, es van veure obligats a contractar personal nou. A aquest personal nou se li va fer contracte d’obra i servei, amb categoria d’agent cívic, una categoria que no existeix al conveni col·lectiu, però adscrit al grup 8 i no al grup 7. De fet, comenta que el mes de maig un delegat de BSM va mantenir una reunió amb la directora de Recursos Humans i un dels temes tractats va ser la possible mala adscripció dels agents cívics al grup 8, quan haurien d’estar en el grup 7, bàsicament perquè no és personal administratiu de recepció i atenció a l’usuari i, a més a més, hi ha una diferència de sou bastant important entre atenció a l’usuari i els oficials de parquímetre, i aquests agents cívics perden aproximadament 3.000 euros anuals. Assenyala que aquesta situació va comportar una denúncia a Inspecció de Treball i el 17 de juny la Inspecció va resoldre que no es podia enquadrar els agents cívics al grup 8, però que aquestes funcions podrien ser assimilables a les d’oficial de parquímetre, és a dir, al grup 7. Finalment, llegeix el text de la pregunta. El Sr. Collboni coincideix amb el relat que ha fet el Sr. Garganté sobre com s’ha creat el Cos d’Agents Cívics. Assenyala que hi ha un debat pendent, perquè hi ha una indefinició sobre el rol que tenen com a agents de l’autoritat, tema que s’abordarà a la propera reunió del consell d’administració de l’empresa amb els grups polítics que en formen part. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7253 D’altra banda, comenta que ha consultat la direcció de l’empresa sobre aquesta resolució d’Inspecció de Treball i li han dit no han rebut cap resolució ni requeriment com el que es comenta en la pregunta que formula la CUP. Tot i això, indica que les primeres reunions que va fer com a president de la societat van ser amb el comitè d’empresa, que li va traslladar aquesta qüestió, entre d’altres. Reconeix que l’ajuntament ha de resoldre aquest tema conceptualment, perquè els agents cívics fan un conjunt de tasques que s’han de regular, i també s’ha de resoldre la qüestió de la categoria laboral. Finalment, comenta que tant el Sr. Garganté com ell mateix coneixen l’àmbit sindical i saben que aquesta qüestió és objecte de la negociació col·lectiva i, per tant, la Inspecció de Treball eventualment pot resoldre però al capdavall aquesta qüestió ha de formar part del pacte que s’estableixi en el seu moment entre l’empresa i els sindicats. Reitera, però, que aquesta qüestió s’haurà de regular i haurà de ser objecte d’acord entre sindicats i l’empresa. El Sr. Garganté replica que ha tatxat les dades personals de la resolució de la Inspecció de Treball i que la lliurarà al tinent d’alcalde. Indica que, tal com ja sap el Sr. Collboni, hi ha dues opcions, que l’empresa acati la resolució i, perquè, que passi aquests treballadors al grup 7, amb el sou que els pertoca, o bé l’empresa no acata i els treballadors han d’anar a judici. Apunta, però, que aquests treballadors tenen contracte d’obra i servei i saben que potser no els el renovaran, per tant normalment no fan denúncies. Considera que aquesta és una altra de les pràctiques de precarietat laboral que hi ha dintre de les empreses municipals. La CUP, doncs, exigeix que la direcció de BSM acati la resolució de la Inspecció de Treball, que passi aquests treballadors al grup 7, perquè la feina que fan és assimilable a la d’oficial de parquímetre, i que no permeti que aquesta qüestió acabi als jutjats. El Sr. Collboni es compromet a fer arribar aquesta informació al responsable de Recursos Humans de BSM, el qual aquella mateixa tarda li ha dit que aquesta resolució no els ha arribat. D’altra banda, insisteix que aquesta qüestió ha de ser objecte de negociació entre l’empresa i els sindicats perquè forma part de la relació de llocs de treball i d’una dinàmica de negociació normal. Està d’acord que la categoria d’agents cívics no està ben regulada i reitera que aquesta qüestió ha de ser objecte de l’acord entre les parts. D’altra banda, assegura que ni el govern ni l’empresa no volen la precarietat ni la temporalitat laborals, i tampoc no les fomentaran. Es dóna per tractada. 19. Tenint en compte que el Mobile World Congress es va realitzar del 22 al 25 de febrer d'aquest any i passats 9 mesos d'aquest esdeveniment sol·licitem saber l'estat de l'estudi economètric dels suposadament 13.000 llocs de treball que crea, segons el Cap de GSMA, John Hoffman, el MWC i al qual es va comprometre Ada Colau, l'Alcaldessa, en el Consell Plenari del gener d'aquest mateix any a pregunta del nostre grup municipal. El Sr. Garganté recorda que a la sessió del mes de gener del Plenari del Consell Municipal van formular una pregunta sobre uns suposats 13.000 llocs de treball que s’havien de crear com a conseqüència de la celebració del Congrés Mundial del Mòbil, tal com es va dir en la roda de premsa de John Hoffman, cap de GSMA, que és l’organitzador d’aquest congrés. Aquesta informació, afegeix, va ser recollida en El digital de Barcelona, mitjà de comunicació de l’ajuntament, i en el Twitter de Barcelona Activa. La CUP, doncs, va preguntar en quins sectors es crearien aquests 13.000 llocs de treball, quants serien per a homes i quants per a dones, a quin conveni s’adscriurien, quants correspondrien a empreses o ens públics i quants a empreses privades, i quins sous representaven per nivell, sector i conveni, segons la durada del contracte que tinguessin. A continuació, apunta que l’alcaldessa va admetre en el plenari que no coneixia la resposta a la pregunta perquè era una dada que havia donat GSMA, però que els 7254 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 ho demanarien. La resposta d’aquesta organització va ser que es basaven en un model economètric emprat per a la realització de càlculs de llocs de treball, però que aquest model no permet obtenir les dades desagregades per gènere i sector, tal com planteja el seu grup. A més a més, en aquesta resposta afegien que aquest càlcul no es podia fer per a un esdeveniment que encara no s’havia realitzat, però sí després. Es van comprometre a aconseguir aquestes dades mitjançant la Fundació del Congrés Mundial del Mòbil, fundació que l’ajuntament finança amb 5 milions d’euros anuals, i a fer-les públiques. Onze mesos després, el seu grup vol conèixer els resultats de l’estudi sobre els suposats 13.000 llocs de treball que crea el Congrés Mundial del Mòbil, i concretament a quins sectors corresponen, a quin conveni, amb quins sous i quants llocs de treball són per a homes i quants per a dones. El Sr. Collboni reitera que aquesta informació va sortir de GSMA, tal com ja va dir l’alcaldessa, i no poden facilitar la informació que es demana perquè no els l’han subministrada. Tanmateix, comenta que, segons fonts públiques, hi ha 84.600 treballadors a Catalunya que treballen en el sector de les TIC, que suposen el 2,7 % de l’EPA, que és una font del Ministeri de Treball, i, també a Catalunya, hi ha al voltant de 2.800 empreses i més de 200 milions d’euros destinats a R+D+I per aquestes empreses, el 50 % de les quals estan localitzades a la ciutat de Barcelona, segons fonts del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Per tant, dóna la informació que pot donar com a institució pública, però, atès que aquesta qüestió li interessa i li concerneix, ja que un dels objectius del govern és la reactivació econòmica i la creació de llocs de treball, es compromet a demanar a Fira de Barcelona, que és la receptora i l’organitzadora de l’esdeveniment, que contempli aquestes dades per a la propera edició que s’ha de fer el mes de febrer, de forma tan desagregada que sigui possible, en els informes d’impacte econòmic que es fan regularment, per tal de conèixer quin impacte té aquest esdeveniment com a tal, no les polítiques relacionades amb les tecnologies mòbils, dades que ja ha donat, sinó les que tenen a veure amb aquest esdeveniment, que també interessen al govern. El Sr. Garganté diu que els preocupa molt que després d’onze mesos el govern no tingui aquestes dades i sospita que aquesta dada no sigui real, com tampoc no ho va ser la creació de llocs de treball que va prometre Felipe González fa molt de temps. Assenyala que GSMA no és una empresa qualsevol, sinó que mana tant que pot fer un sopar al Liceu amb el monarca i amb el govern municipal, aconsegueix que la línia 9 del metro vagi a l’aeroport abans que a la Zona Franca, li fan espais VIP, li proporcionen treballadors gratuïts per a l’organització del congrés i li donen incentius fiscals. Afegeix que aquesta empresa genera titulars a La Vanguardia i a altres mitjans sobre la creació de 13.000 llocs de treball, però ningú no sap en quines condicions ni com són aquests llocs de treball. El Sr. Collboni, reitera, que, com a responsable polític, té tant d’interès o més que el Sr. Garganté per saber quina quantitat de llocs de treball genera aquest esdeveniment i quin impacte econòmic té sobre la ciutat. Repeteix, doncs, que encarregaran a Fira de Barcelona que quan es facin els estudis d’impacte econòmic hi comptabilitzin la quantitat i la qualitat de llocs de treball que es generen pel Congrés Mundial del Mòbil. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 20. Que el Govern municipal informi sobre l'estat d'execució del prec acceptat a la Comissió d'Economia i Hisenda de 17 de maig de 2016, amb el contingut següent: Que el Govern municipal solucioni la problemàtica de la càrrega i la NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7255 descàrrega als gremis afectats, per tal que se'n puguin beneficiar els agremiats/associats per poder desenvolupar la seva activitat econòmica correctament. El Sr. Blasi dóna per formulat el seguiment del prec. La Sra. Ballarín recorda quan es va formular el prec el Sr. Colom ja va informar que no pertocava de respondre en aquesta comissió, sinó en la Comissió de Mobilitat, de manera que es torna a plantejar una qüestió de competències. En tot cas, el prec va ser acceptat i, per tant, respondrà al seguiment. Exposa que el mes de gener de 2016 es va anunciar l’anul·lació del permís especial per estacionar més de trenta minuts, sense límit temporal, a les zones de càrrega i descàrrega, anul·lació que va afectar sis gremis que tenien aquest permís i divuit que l’havien sol·licitat. Apunta que se’ls va explicar que tenien la possibilitat d’establir un conveni amb BSM per utilitzar la targeta professional a l’àrea verda. Afegeix que des del mes de juliol es va oferir la possibilitat d’utilitzar les zones de càrrega i descàrrega durant dues hores, entre les 8 i les 10 del matí i de les 2 de la tarda a les 8 del vespre, i durant trenta minuts de les 10 del matí a les 2 de la tarda. A més a més, informa que s’està buscant conjuntament amb els gremis una solució estable i consensuada per definir la utilització de les zones de l’àrea DUM. D’altra banda, comenta s’han fet diferents reunions i, a partir de les valoracions i prioritats de cadascun del gremis, preveuen que el mes de gener tindran definides dues línies de treball: en primer lloc, crear una zonificació de la ciutat a partir de les dades d’ocupació actual per obres i fixar horaris, tarifes i temps màxim d’estacionament; en segon lloc, millorar les bonificacions de la targeta de gremi i dels col·lectius professionals, disminuir les tarifes i ampliar el temps d’estacionament. Reitera que aquestes línies estan pendents de validació, però que s’està treballant en aquest sentit. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 21. Que s'informi de l'estat d'execució de la proposició atesa a la Comissió d'Economia i Hisenda en data 16 de febrer de 2016 amb el següent contingut: La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1) Instar al Govern municipal a redactar informes d'impacte econòmic de la despesa pública que genera l'Ajuntament de Barcelona on s'hi inclogui quin percentatge de la despesa pública de l'Ajuntament de Barcelona s'executa amb empreses de la ciutat o del seu entorn, quin tamany tenen les empreses amb qui contracta l'Ajuntament i, finalment, quina part de la despesa pública és contractada amb empreses provinents de l'Economia Cooperativa, Social i Solidària. 2) Presentar l'informe d’impacte econòmic de la despesa pública en el marc de la Comissió d’Economia i Hisenda, amb periodicitat trimestral. La Sra. Capdevila exposa que el mes de febrer es va aprovar per unanimitat una proposició del seu grup on se sol·licitava la redacció d’informes d’impacte econòmic de la despesa pública que genera l’Ajuntament de Barcelona. Van fer aquesta proposta per l’evidència que l’ajuntament és un dels agents amb més capacitat inversora i un dels principals compradors de la ciutat. Consideren que és una qüestió de transparència bàsica saber a qui beneficien els recursos que destina l’ajuntament a despesa i inversió, si aquesta despesa es fa majoritàriament en el teixit productiu de la ciutat, pimes, autònoms, empreses i entitats que pertanyen a l’economia social i solidària, o es fa en empreses de l’Ibex 35. També es va acordar que aquest informe es presentaria trimestralment a la Comissió d’Economia i Hisenda. Recorda que el govern municipal va estar d’acord en la proposta i va explicar que s’estaven fent dos informes, un mapa d’externalització per conèixer les condicions laborals en aquestes empreses i una memòria anual de 7256 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 la contractació pública, i va assegurar que aviat estarien enllestides les memòries dels anys 2014 i 2015. Per tant, vol saber en quin estat d’elaboració es troben aquests documents. El Sr. Pisarello informa que, per primer cop, amb les dades disponibles s’ha fet una memòria de contractació de l’ajuntament, corresponent als anys 2014 i 2015, memòria que està disponible a la web des del mes de maig de 2016. També comenta que trimestralment es publica al web els contractes adjudicats i les subvencions atorgades, i al setembre de 2016 es va publicar per primera vegada en format obert tota la facturació de l’exercici 2015, en la secció anomenada «pressupost obert». En aquests moments estan ampliant la memòria de contractació corresponent al 2015 amb les dades del grup de l’ajuntament. D’altra banda, comenta que la contractació electrònica permetrà millorar la informació disponible. Pel que fa a la memòria, apunta que permet donar resposta, en la mesura que ho permeten els sistemes actuals, als temes acordats en comissió, com la contractació executada amb empreses de la ciutat o del seu entorn, la classificació de proveïdors segons el domicili social, un 65 % dels quals són de Barcelona i un 14,9% són de l’àrea metropolitana. Quant a la dimensió de les empreses contractades, recorda que el sistema actual de contractació no permet tenir aquesta informació, però la memòria analitza la forma jurídica dels adjudicataris i això permet fer una aproximació de la dimensió de l’empresa, i es conclou que un 57 % dels contractes i un 17 % de l’import s’ha adjudicat a persones físiques i a societats limitades, de manera que es pressuposa que no són societats anònimes. En referència a la despesa pública contractada amb empreses provinents de l’economia cooperativa, social i solidària, assenyala que aquesta dada encara no es pot obtenir, però la memòria analitza la despesa en contractes de reserva social, uns 4 milions, i la despesa en contractes amb clàusules socials d’execució, 22 milions. Afegeix que actualment s’està confeccionant la memòria de contractació 2015 corresponent a les entitats dependents, que conformen el grup de l’ajuntament, i també estan treballant en la contractació electrònica, que, a més de millorar la gestió i la transparència, permetrà disposar d’una millor eina d’informació sobre els temes addicionals que es plantegin en la comissió. La Sra. Capdevila vol saber si quan s’hagi enllestit aquest informe el presentaran, tal com s’hi van comprometre en aquesta mateixa comissió, o si simplement el penjaran a la pàgina web i els grups municipals l’hauran de consultar allà. El Sr. Pisarello respon que la informació és a la web, però si hi ha alguna cosa que no hi aparegui ell en pot informar a la comissió o on calgui. Es dóna per tractat. EL Sr. Pisarello informa que els tècnics de la Gerència d’Economia fa vint minuts que li han lliurat la proposta del Pla d’inversions municipals, que s’havien compromès a lliurar en el termini d’un mes. Per tant, anuncia que en acabar la sessió la lliuraran als grups municipals i també l’enviaran per correu electrònic. Del Grup Municipal PP: 22. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 22 de març de 2016: La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Instar al Govern Municipal a presentar un informe econòmic, elaborat per expert independent, en la propera sessió de la Comissió d'Economia sobre l'impacte de les mesures municipals en matèria de turisme en l'economia de la ciutat (moratòria d'allotjaments turístics actual i possible futura, i Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics, PEUAT), especialment els efectes en l'inici o desenvolupament d'activitats empresarials, creació de llocs de treball, la inversió a la ciutat i la hisenda municipal, tant a nivell directe com indirecte i tenint en compte els projectes perduts i els litigis judicials. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7257 El Sr. Mulleras exposa que el proppassat 22 de març es va aprovar una proposició del Grup Popular en què es demanava que un expert independent elaborés un informe econòmic sobre l’impacte de les mesures municipals en matèria de turisme, com ara la moratòria d’allotjaments turístics, el Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics, PEUAT, i especialment sobre els efectes en l’inici o desenvolupament d’activitats empresarials, en els llocs de treball, en la inversió i en la hisenda municipal, tant l’impacte directe com l’indirecte, i també l’impacte que es pogués derivar dels litigis judicials. Recorda que ja fa vuit mesos que van presentar aquesta proposició, que el mes d’abril en van demanar el seguiment i en aquest moment tornen a demanar-ne el seguiment perquè entenen que és un tema important per a la ciutat i perquè encara no s’ha presentat aquest informe econòmic. Reitera que s’han dut a terme una sèrie de mesures molt importants en matèria de turisme que han bloquejat inversions i creació de llocs de treball i, per tant, bona part de l’economia de la ciutat està bloquejada com a conseqüència d’aquestes mesures. Insisteix, doncs, a demanar un informe sobre aquesta qüestió. El Sr. Colom reitera el que va dir en el seu moment i assegura que el Sr. Mulleras confon mesures i plans urbanístics, que tenen una regulació sobre els informes econòmics corresponents, amb els efectes del turisme a la ciutat, aspecte en el qual afirma que hi ha un compromís del govern per treballar en aquesta qüestió mitjançant el pla estratègic i poder analitzar totes les externalitats, positives i negatives, sense prejudicis. En aquest sentit, diu que lliurarà al portaveu del Partit Popular un informe recent sobre l’impacte del lloguer vacacional. Entén, doncs, que el govern ha donat compliment a la voluntat de conèixer millor els impactes que el turisme causa a la ciutat. El Sr. Mulleras replica que allò que demana és quelcom que ha de tenir el govern municipal quan posa en marxa aquestes mesures tan importants com la moratòria d’allotjaments turístics, que està vigent des de fa un any i mig i pot durar fins al mes de juliol, mesures que paralitzen moltes inversions i la creació de molts llocs de treball. Entén, doncs, que abans de posar en marxa aquestes mesures s’ha de fer un informe d’impacte econòmic previ, i no entén que encara no s’hagi fet aquest informe, ni tan sols com a compliment d’un mandat polític de la Comissió d’Economia i de la majoria del Consell Municipal. No entén, doncs, que el govern, que diu de si mateix que és tan democràtic, no accepti aquest mandat democràtic i que adopti mesures des de la irresponsabilitat, sense tenir en compte l’impacte econòmic d’aquestes mesures. Torna a demanar que es facin els informes i que es compleixi la proposició aprovada en aquesta comissió vuit mesos enrere, pel bé de la democràcia i perquè és adient per a l’economia de la ciutat. El Sr. Colom reitera que des de l’Àrea de Turisme s’està treballant a fons en aquesta qüestió i que hi haurà tot un seguit d’informes sobre l’impacte del turisme a la ciutat. Pel que fa al pla urbanístic, el govern se cenyeix a la normativa i, per tant, entén que aquesta qüestió s’hauria de plantejar en l’àmbit corresponent. D’altra banda, considera que el Sr. Mulleras prejutja perquè parla de projectes perduts i de litigis judicials, quan sap que no s’ha perdut cap projecte ni cap litigi. Tal com es va dir a la Comissió d’Urbanisme, assenyala que aquestes anàlisis només es poden fer quan se sàpiga l’abast real i el resultat del PEUAT. En tot cas, li suggereix que llegeixi l’informe perquè veurà que quan s’analitzen els impactes s’ha de fer en tots els seus termes i, a més a més, l’informe mostra arguments que demostren que cal actuar i incidir sobre els habitatges d’ús turístic. Es dóna per tractat. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 22.22 h. 7258 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció Acta de la sessió de 16 de novembre de 2016, aprovada el 21 de desembre de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 16 de novembre de 2016, s’hi reuneix la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, sota la presidència de l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Jaume Asens Llodrà, Gala Pin Ferrando, Eloi Badia Casas, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Jordi Martí i Galbis, Francisco Sierra López, Santiago Alonso Beltrán, Trini Capdevila i Burniol, Jordi Coronas i Martorell, Carmen Andrés Añón, Àngeles Esteller Ruedas, Josep Garganté i Closa, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Anna Martori Salichs, que actua per delegació del secretari general, i certifica. També hi són presents les Imes. Sres. Maria Magdalena Barceló Verea, Montserrat Benedí i Altés, els Ims. Srs. Jaume Collboni Cuadrado, Raimond Blasi Navarro i Koldo Blanco Uzquiano; i els Srs.: Amadeu Recasens Brunet, comissionat de Seguretat, Ricard Vinyes Ribas, comissionat de Memòria Històrica, Fernando Pindado Sánchez, comissionat de Participació, David Llistar Bosch, director de Justícia Global i Cooperació Internacional, i Ignasi Armengol Villà, director general de BSM, SA. S’obre la sessió a les 10.05 h. La presidenta comenta que des del govern s’ha demanat tractar el punt número 4 en el punt número 3 i passar el 3 al 4, és a dir, avançar la compareixença que proposa el Partit Popular a la compareixença que sol·licita Convergència i Unió, si els grups afectats no hi veuen cap inconvenient i la majoria de grups ho veuen correcte. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 4 d’octubre de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a la contractació dels serveis d’oficina de qualitat i de construcció i integració del nou programari de gestió d’agendes i equipaments, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 360.000,00 euros. 2. Del gerent municipal, de 7 de novembre de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a la contractació dels serveis de transport de productes gràfics, paqueteria, diversos materials i utensilis de la Direcció d’Imatge i Serveis Editorials, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 112.000,00 euros. 3. Del gerent municipal, de 7 de novembre de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a la contractació dels serveis de consultoria per a la implantació de la nova plataforma de gestió de documents i arxius, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 79.497,00 euros. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7259 4. Districte de l’Eixample Del gerent municipal, de 2 de novembre de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a la contractació de la prestació del servei d’agents cívics del Parc Estació del Nord i altres espais del Districte de l’Eixample, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 80.568,16 euros. 5. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 7 de novembre de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a la contractació del servei de millora de la convivència a l’espai públic i les comunitats de veïns al Districte de Nou Barris, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 45.000,00 euros. 6. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 5 d’octubre de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a la contractació d’intervenció per a la prevenció i la convivència a l’espai públic i en comunitats de veïns al barri de La Verneda-La Pau, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 174.766,63 euros. 7. Del gerent municipal, de 14 d’octubre de 2016, que adjudica a MSA Spain, SLU el contracte per a l’adquisició de cascs integrals i cascs lleugers per al SPEIS, per als exercicis 2016-2019, i per un import de 149.556,60 euros. 8. Del gerent municipal, de 2 de novembre de 2016, que adjudica a Kapsch Trafficcom Transportation, S.A. el contracte per als serveis de manteniment integral dels sistemes de càmeres de seguretat pública i dels equips de videogestió a la sala conjunta de comandament, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 133.874,21 euros. 9. Del gerent municipal, de 7 de novembre de 2016, que adjudica a Magmacultura, SL el contracte de prestació de diversos serveis per a la gestió de l’espai Bombers-Parc de la Prevenció, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 289.657,06 euros. 10. Del gerent municipal, de 7 de novembre de 2016, que adjudica a El Corte Inglés, S.A. el contracte del subministrament de jaquetes i sobrepantalons per al personal del SPEIS, per als exercicis 2016-2019, i per un import de 269.893,21 euros. 11. Del gerent municipal, de 28 d’octubre de 2016, que adjudica a PMC Grup 1985 SA el contracte per a l’adquisició de consumibles d’informàtica homologat estàndard per als diferents departaments de la Gerència de Recursos Humans i Organització, derivat de l’acord marc amb número de contracte 14006253 i núm. d’expedient 0141/15, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 1.649,45 euros. 12. Del gerent municipal, de 28 d’octubre de 2016, que adjudica a Canon España, S.A. el contracte per a l’adquisició de paper per a impressió i escriptura, derivat de l’acord marc amb número d’expedient CCS 2015 13, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 3.285,15 euros. 13. Del gerent municipal, de 7 de novembre de 2016, que adjudica a Compañía de Hosteleria Buigas, S.L. el contracte del lloguer del local ubicat a plaça Catalunya, núm. 9, planta segona, primera porta, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 111.692,14 euros. 14. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 25 d’octubre de 2016, que adjudica a Transit Projectes, SL el contracte per a la dinamització de l’equipament i prestació de serveis socioculturals al Centre Cívic Casa del Rellotge i Pepita Casanellas, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 218.732,84 euros. 7260 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 15. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 6 d’octubre de 2016, que deixa sense efectes, a petició de l’òrgan convocant, el procés de provisió per lliure designació 45/2016-L d’un lloc de treball de suport 3 (família General), adscrit a la Gerència d’Empresa, Cultura i Innovació; anul·lant la convocatòria i les sol·licituds presentades. 16. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 10 d’octubre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de cap de departament 1 (família General), adscrit al Departament de Coordinació Institucional (Gerència d’Empresa, Cultura i Innovació). 17. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 18 d’octubre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de direcció 2 (família General), adscrit a la Direcció de l’Àrea del Contenciós de la Direcció de Serveis Jurídics (Gerència de Recursos). 18. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 18 d’octubre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de direcció 1 (família General), adscrit a la Direcció de Patrimoni i Inversions (Gerència de Presidència i Economia). 19. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 18 d’octubre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de suport 3 (família General), adscrit a la Gerència de Presidència i Economia. 20. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 18 d’octubre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de suport 3 (família General), adscrit a la Gerència del Districte de Ciutat Vella. 21. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 d’octubre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de suport 3 (família General), adscrit a la Direcció de Serveis de Relacions Internacionals (Gerència de Presidència i Economia). 22. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 27 d’octubre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de cap de departament 1 (família General), adscrit al Departament d’Atenció i Acollida per Violència Masclista de la Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència). 23. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 27 d’octubre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de direcció 2 (família General), adscrit a la Direcció de Serveis de Llicències de la Gerència Adjunta d’Urbanisme (Gerència d’Ecologia Urbana). 24. Del gerent municipal, de 6 d’octubre de 2016, que declara deserta la convocatòria número 1493/2015 per a la cobertura del lloc de treball de direcció 2, adscrit a la Direcció de Serveis de Relacions Internacionals (Gerència de Presidència i Economia). 25. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 2 i 8 de novembre de 2016, que modifiquen les bases dels concursos 55/2016-C, 53/2016-L i 54/2016-L. 26. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 19 d’octubre de 2016, que modifica les bases del concurs 41/2016-C. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7261 27. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 10 d’octubre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 3 (família Gestió i Administració), adscrit al Departament d’Administració Econòmica i Contractació de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica i Control de Recursos (Gerència de Seguretat i Prevenció). 28. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 10 d’octubre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família General), adscrit al Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de la Direcció de Serveis Jurídics i Promoció (Gerència de Recursos Humans i Organització). 29. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 10 d’octubre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de cap de secció 1 (família General), adscrit al Departament de Llicències i Inspecció de la Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic (Districte de Nou Barris). 30. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 28 d’octubre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 (família General), adscrit a la Direcció de Serveis de Prevenció (Gerència de Seguretat i Prevenció). 31. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 28 d’octubre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de cap de departament 2 (família General), adscrit al Departament de Seu Electrònica de la Direcció de Serveis de Secretaria General (Gerència de Recursos). 32. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 28 d’octubre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Serveis Jurídics), adscrit al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria de la Direcció de Serveis Generals (Districte de les Corts). 33. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 4 de novembre de 2016, que convoca i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 1 (família Serveis Jurídics), adscrit a la Junta Arbitral de Consum de Barcelona (Gerència de Presidència i Economia). 34. Del gerent de Recursos Humans i Organització, d’11 d’octubre de 2016, que reintegra el funcionari de carrera Sr. Pere Campi Coll, procedent de l’Institut Municipal de Serveis Socials i el nomena, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs núm. 63/2016-C, per ocupar un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit a Comunicació de la Direcció de Serveis Generals (Gerència del Districte de Sarrià-Sant Gervasi). 35. Del gerent de Recursos Humans i Organització, d’11 d’octubre de 2016, que nomena el Sr. Javier Pérez Díaz en el lloc de treball de tècnic 2 (família Serveis Urbanístics i d’Obra) adscrit al Departament d’Obres i Manteniment de la Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic (Gerència del Districte de Ciutat Vella), per haver superat la convocatòria interadministrativa de provisió mitjançant concurs de mèrits núm. 501/2016. 36. De l’alcaldessa, de 13 d’octubre de 2016, que cessa el Sr. Pablo Sánchez Centellas com a personal directiu adscrit a la Direcció de Serveis de Relacions Institucionals, i el nomena personal eventual com a cap de departament 1 (família Serveis Suport Polític), amb nivell de destinació 26 i règim de plena dedicació, i adscripció a la Primera Tinència d’Alcaldia. 37. De l’alcaldessa, de 20 d’octubre de 2016, que cessa el Sr. Miguel Ortega Cerdà com a personal eventual en el lloc de treball de cap de departament 1 7262 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 adscrit a la Regidoria de Presidència, i el nomena personal eventual com a cap de departament 1 (família Serveis Suport Polític), amb nivell de destinació 26 i règim de plena dedicació, i adscripció a la Cinquena Tinència d’Alcaldia. 38. De l’alcaldessa, de 27 d’octubre de 2016, que nomena el Sr. Gabriel Morcillo Figueras com a personal eventual en el lloc de treball de tècnic 2 (família Serveis Suport Polític) amb nivell de destinació 24 i règim de plena dedicació, i adscripció al Grup Polític Municipal de Convergència i Unió. 39. De l’alcaldessa, de 20 d’octubre de 2016, que cessa com a personal eventual el Sr. Miguel-Yury Mayorga Cárdenas en el lloc de treball de cap de departament 1 (família Serveis de Suport Polític) i adscripció a la Cinquena Tinència d’Alcaldia. 40. De l’alcaldessa, de 3 de novembre, que nomena la Sra. Anna Rebés Rodríguez com a personal eventual en el lloc de treball de cap de departament 1 (família Serveis Suport Polític) amb nivell de destinació 26 i règim de plena dedicació, i adscripció a la Tercera Tinència d’Alcaldia. 41. De l’alcaldessa, de 3 de novembre de 2016, que cessa la Sra. Berta Sureda Berna com a Comissionada de Cultura, i la nomena personal eventual com a directora 2 (família Serveis Suport Polític), amb nivell de destinació 28 i règim de plena dedicació, i adscripció a la Segona Tinència d’Alcaldia. Acords de la Comissió de Govern de 27 d’octubre de 2016: 42. Adjudicar el contracte núm. 15005379, que té per objecte l’adquisició de dos vehicles tipus escala elevadora extensible per al Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS), d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, per un import d’1.299.540,00 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient, a Rosernbauer Española, SA, amb NIF A28859833, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida 0401 63305 13612 dels pressupostos 2016, 2017 i 2018, amb el següent desglossament: import adjudicació 1.074.000,00 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 225.540,00 euros, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. Anul·lar part de l’autorització de despesa per un import de 460,00 euros amb càrrec a la partida 0401 63305 13612 del pressupost 2016, 2017 i 2018, per baixa en l’adjudicació. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. Donar compte d’aquesta resolució a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 43. Aprovar l’acord de col·laboració a subscriure entre l’Ajuntament de Barcelona (Districte de Sarrià-Sant Gervasi) i l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja, amb CIF núm. Q5855860B, per desenvolupar projectes de creació d’elements promocionals d’espais públics i altres materials comunicatius, al Districte Sarrià-Sant Gervasi; i facultar el regidor del Districte per a la signatura d’aquest acord. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Acords de la Comissió de Govern de 3 de novembre de 2016: 44. Aprovar la modificació de l’organigrama de la Gerència d’Ecologia Urbana en l’àmbit de la Direcció de Serveis d’Inspecció assignant denominacions i funcions als òrgans afectats, tal i com es detalla als annexos. Publicar la present resolució en la NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7263 Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 45. Aprovar la modificació de l’organigrama de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència assignant denominacions als òrgans afectats, tal i com es detalla als annexos. Publicar la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Nova política municipal de serveis funeraris. El Sr. Badia situa Barcelona com una de les ciutats on és més car morir-se o tenir un enterrament digne. Cita l’informe de l’Organització de Consumidors i Usuaris, l’OCU, que situava el preu mitjà d’un enterrament a Barcelona en 6.400 euros, molt per sobre de la resta de ciutats de l’Estat espanyol. Comenta que ha estat un element de preocupació constant entre els ciutadans. Destaca que en el Pla d’actuació municipal una de les mesures que van emergir amb més força van ser totes les vinculades a serveis funeraris. Afegeix que la síndica també ho va recollir en el seu darrer informe com un dels elements importants a treballar. Aclareix que en aquest cas no es tracta d’un tema de qualitat, perquè es constata que la qualitat dels serveis prestats a la ciutat és d’una qualitat alta, sinó que cal situar-se en el marc d’una fallida de mercat i, per tant, d’uns preus molt elevats. Explica que l’informe de la síndica apunta que, malgrat que han transcorregut 20 anys d’ençà de la liberalització del servei, sembla que no s’han produït els efectes previstos. Comenta que l’Ajuntament actualment posseeix un 15% de la participació de l’empresa Serveis Funeraris de Barcelona, amb molt poca capacitat d’intervenció, element que han anat constatant els governs anteriors. Indica que el 85% restant està en mans d’un fons de capital de risc d’inversió anomenat 3i. En aquest context, creu que hi ha l’obligació de poder donar una resposta que s’emmarcaria en la idea de, mantenint la qualitat del servei, com es pot aconseguir reduir aquests preus. En aquest sentit, destaca dues actuacions que s’inclouen en aquesta política de serveis funeraris. En primer lloc, parla de la creació d’una empresa funerària pública que fomenti la competència en el sector, que també pugui establir a través d’un tanatori públic de referència, a una qualitat adequada, un preu més assequible. Calcula que es pot arribar a rebaixar un 30% el preu d’aquest servei. Explica que això són recomanacions que també fa l’Agència Catalana de la Competència de cara a com fomentar més obertura en aquest mercat i poder ajustar més els preus. Comenta que aquest servei funerari públic entraria en vigor en el marc del 2019. Assenyala que això comporta la incompatibilitat de seguir tenint aquest 15% que ha comentat, i afegeix que s’hauria de vendre, doncs, aquest 15%. Indica que aquesta venda ja es va establir en tot el règim de relacions i de les diferents vendes que hi ha hagut; comenta que va estar dissenyat tant pel govern del Partit Socialista com pel de Convergència i Unió. És conscient que això ha traslladat inseguretat a la plantilla. Diu que s’intentarà fer tot el possible en aquest cas, però alhora pensa que cal ser capaços de donar una resposta a la ciutadania. Indica que la segona gran línia de treball és l’actualització de les ordenances, ja que daten del 1997, i s’han produït diferents aprovacions de nous marcs normatius. Pel que fa a l’Ordenança de serveis funeraris, apunta a com es facilita aquesta obertura, per exemple, amb la retirada de l’obligació de disposar de tanatori per poder operar com a servei funerari, ja que era obsolet. Indica que s’avança en els 7264 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 aspectes de dret a la informació, transferència i llibertat d’elecció i es reforça el servei de beneficència i la universalitat per fer assequible el servei. Quant a l’Ordenança de cementiris, vol destacar algunes idees de cap a on creu que cal avançar, com ara simplificar els tràmits, actualitzar els aspectes de titularitat i de concessió de les sepultures, adequar-se als nous models de família i garantir el dret de totes les comunitats religioses a poder disposar d’un enterrament a Barcelona. La Sra. Recasens mostra la seva perplexitat per qui posa en qüestió l’actual model de serveis funeraris en relació amb els preus. No diu que no en comparteixi la filosofia, però pensa que aquest model que actualment té la ciutat és fruit d’un model endegat per qui ara torna a ser al govern de la ciutat. Li causa perplexitat aquest anar i venir, que li sembla més aviat fruit d’una improvisació o d’un error de model de plantejament que en el seu dia ja va estar sobre la taula. Vol deixar palès que en comparteix la filosofia i els objectius. Creu que és important que a Barcelona hi hagi una rebaixa en el preu dels serveis funeraris. També pensa que seria bo que els grups es posessin d’acord en quin és aquest preu mitjà del servei funerari. Diu que cal veure com influeix aquest 70% d’usuaris que demanen el servei funerari per la via d’una mútua, per tant, d’una assegurança, de manera que no assumeixen de manera directa aquest cost. Opina que, per tenir un debat serè i rigorós al voltant d’un tema tan sensible com aquest, cal, doncs, posar-se d’acord sobre de què s’està parlant realment. Reitera que en comparteix els objectius, la filosofia, però diu que potser posaria en qüestió la via, el mecanisme, com aconseguir-ho. Pel que fa a plantejar-ho des de la memòria històrica, pensa que caldria remuntar-se a quan es va començar a vendre aquell primer 36% de l’empresa i veure quins compromisos es van adquirir quant a inversions i manteniment de les plantilles. Recorda l’acord a què es va arribar amb els treballadors perquè el 2% de l’empresa estigués en mans dels treballadors, cosa que implica que ara els afecti de manera doble. Aclareix que els afecta perquè plana el rumor que, si Serveis Funeraris perd ingressos, això pot fer perillar la plantilla, però també perquè els treballadors tenen un 2% de l’empresa i, per tant, si l’empresa perd valor ells perden part d’aquest valor. Conclou, doncs, que cal anar amb compte amb compromisos adquirits en el seu moment, perquè pot afectar la credibilitat com a ciutat i com a institució. Afirma que els membres de Convergència i Unió seran hooligans de la garantia de la prestació del servei funerari. Afegeix que estarà molt vigilant que el pas que es pugui donar permeti l’entrada del que ja està passant en altres ciutats, com ara empreses pirata, empreses que funcionen per la via de la comissió, etc. Pensa que, com que no caldrà que hi hagi poder adquisitiu darrere, això desprofessionalitzarà el sector. Creu que cal modificar el llindar de les famílies beneficiades per poder eixamplar la base sobre la qual prestar serveis socials i que tots els operadors que juguin sobre la taula prestin aquests serveis. Opina que no es poden fer uns serveis de la gent benestant i uns serveis de la gent vulnerable. Destaca que hi ha un debat de fons, que és el tema de la municipalització de serveis. Indica que el seu Grup defensa que un servei prestat 100% públic és de qualitat, però que també es pot prestar un servei 100% de qualitat a través d’una col·laboració publicoprivada i a través d’una concertació. Pensa que caldrà veure si aquest nou operador municipal que es planteja es pot externalitzar. Opina que el tema dels treballadors és molt important i que cal transparència i parlar des del primer dia amb ells per saber com ho veuen i les seves raons i, sobretot, els compromisos adquirits. Conclou que sembla una mica incompatible que l’operador municipal vulgui entrar de manera tímida, amb molt poques sales de vetlla, i que amb això es pretengui afectar el preu. Vol veure, doncs, com quedarà el paquet sencer. No està d’acord amb el fet de vendre, modificar l’ordenança o crear un nou operador si no es pot veure la foto sencera de com quedaran les tres coses. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7265 El Sr. Blanco dóna la benvinguda i saluda els treballadors i els representants de les empreses de Cementiris de Barcelona i de Serveis Funeraris, presents a la sala. Diu que, si l’objectiu d’aquesta mesura del govern és abaixar el preu i fomentar la competència, el comparteix, sempre que es mantingui la qualitat dels serveis funeraris, però no està segur que aquestes mesures concretes ho aconsegueixin o que no hi pugui haver opcions millors per aconseguir els mateixos objectius. Constata que el govern no ha presentat estudis econòmics que sustentin aquesta decisió. Pensa que cal, doncs, tenir estudis econòmics i de viabilitat. D’altra banda, és conscient que hi ha un problema i una situació que dificulta l’entrada de nous operadors a la ciutat, en primer lloc, perquè no es disposa de, com a mínim, un tanatori que permeti operar a altres funeràries i, en segon lloc, perquè les ordenances vigents imposen uns requisits excessius, que dificulten la competència. Considera que cal eliminar aquestes barreres. Així, està d’acord que cal modificar les ordenances en el sentit que marca la llei de 2010, que elimina l’obligatorietat de disposar de tanatori propi a les funeràries que operin a la ciutat. Indica que aquest canvi, obligat per la llei, ja s’hauria d’haver fet i que és una cosa pendent. Comenta que la privatització de Serveis Funeraris i la constitució d’una nova funerària li generen molts dubtes. Pregunta si és realment necessari i no hi ha altres alternatives, perquè l’objectiu és garantir que totes les funeràries puguin accedir a les sales de vetlla. Pensa que això mateix potser es podria aconseguir d’una altra manera, com ara mitjançant la utilització dels tanatoris i les sales de vetlla existents, sense necessitat de construir un nou tanatori, amb l’avantatge de poder disposar d’una xarxa en tota la ciutat en lloc d’un sol centre. No sap si aquesta alternativa s’ha estudiat. Finalment, lamenta i li sembla greu que no hi hagi hagut diàleg ni negociació amb les parts implicades. Considera que en aquest tema al govern li està passant el mateix que amb les ordenacions de les terrasses, és a dir, que està prenent decisions unilaterals, sense consultar amb les parts directament afectades, de manera que el govern està aconseguint una cosa que té molt de mèrit, i és que està posant d’acord a tothom –treballadors i empresa– en contra de l’Ajuntament. En resum, tot i que està d’acord que cal canviar les ordenances, troba a faltar un estudi econòmic rigorós d’aquesta iniciativa i una mínima disposició de diàleg amb les parts directament implicades. Per això insta el govern al diàleg, a fer les coses amb transparència, a presentar un estudi econòmic i de viabilitat que també inclogui com aquestes mesures afecten els treballadors, i a estudiar possibles alternatives abans de prendre cap decisió definitiva. La Sra. Capdevila saluda els representants de Cementiris de Barcelona que els acompanyen en aquesta sessió i també els representants del comitè d’empresa de Serveis Funeraris de Barcelona. Agraeix la presentació d’aquesta mesura, i recorda que va ser Esquerra Republicana de Catalunya qui va presentar en el Plenari del desembre de 2015 una proposició contra els preus abusius dels serveis funeraris a Barcelona. Indica que el preu mitjà d’un enterrament a Barcelona no baixa dels 6.000 euros, un preu força més elevat del que ofereixen les funeràries de diverses ciutats europees. Comenta que un any enrere la síndica de greuges va obrir una investigació per presumptes males pràctiques i preus abusius per part de les empreses funeràries que operen a la ciutat, arran de les queixes rebudes per molts usuaris. Explica que, segons l’Agència Catalana de Consum, es va poder constatar que cap de les empreses funeràries de Barcelona –Mémora i Àltima– estaven adherides a l’arbitratge de Consum. Tampoc li consta que s’hagués elaborat un codi de conducta o qualsevol altre acord que establís criteris ètics i de bones pràctiques comercials a Serveis Funeraris de Barcelona. En línies generals, li sembla bé tot el que comporti abaratir preus, però diu que és el govern qui aprova les tarifes en el Consell d’Administració i que aquest no va votar en contra dels preus en l’últim Consell d’Administració. Recorda que hi va haver un vot unànime de tots els consellers. Per tant, entén que, encara que el govern tingui només el 15%, hauria pogut expressar amb el seu vot negatiu el desacord amb les tarifes. 7266 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Creu que segurament cal modificar l’ordenança i que convé actualitzar-la, però pensa que cal tenir cura i fer les coses bé. Comenta que cada vegada que es modifica una normativa en honor al dogma de no restringir la competència qui en surten més perjudicats són els treballadors. Afegeix que, segons els seus plans, durant uns mesos o anys hi haurà un servei a la ciutat 100% privat. Davant la constatació que hi acabarà havent un operador públic, dubta que cap operador extern vulgui venir a competir. Pensa que cal anar amb compte que durant aquest temps no es promogui precisament el que el govern vol evitar. D’altra banda, com que això no és d’avui per demà, durant aquest període, abans que a conseqüència de la modificació de les ordenances altres operadors puguin obrir tanatoris a Barcelona i abans de l’obertura d’un nou servei funerari municipal més o menys cap al 2019-2020, la preocupa què passarà amb els prop de 700 enterraments l’any que actualment Mémora atén gratuïtament. Pregunta qui els atendrà en aquest període de temps. Afegeix que, si l’Ajuntament ja no tindrà el 15%, no podrà influir gens dins de Mémora. Pensa que, abans de tot això, s’haurà d’aplicar allò que va aprovar aquest Ajuntament i que va proposar l’any anterior Esquerra Republicana de Catalunya. Concreta que això és el següent: que els familiars tinguin accés a la informació dels preus amb antelació i d’altres possibilitats, una guia d’informació als hospitals i geriàtrics –drets i altres possibilitats–, el tancament de les oficines d’informació de Mémora i Àltima als hospitals i geriàtrics o la presència d’algú que vetlli pels drets del consumidor. Pensa que tampoc pot faltar l’aplicació de la normativa en defensa del consumidor. Opina que durant tot aquest procés cal parlar de la situació en què quedaran els treballadors de Serveis Funeraris de Barcelona. Anima el govern a negociar aquesta transició amb la màxima garantia per als treballadors, de manera que els seus llocs de treball no es vegin perjudicats. Per tant, està d’acord amb l’objectiu, però veu moltes ombres al camí, i pensa que caldria aclarir-les abans de seguir endavant amb aquest procés. La Sra. Esteller també saluda el personal i els treballadors de Cementiris i Serveis Funeraris de Barcelona. Pel que fa a les mesures que ha explicat el govern, recorda que el Partit Popular sempre ha denunciat que és molt car morir-se a Barcelona. Està d’acord amb algunes de les qüestions, com ara que cal abaratir els preus dels enterraments per una qüestió de benefici social i de sensibilitat i interès social. Pensa que ho han de fer tant els tanatoris privats com els cementiris, que és un monopoli municipal. Considera que per abaixar els preus funeraris dels tanatoris caldria obrir el mercat, que hi hagi més competència, però mantenint els estàndards de qualitat. Pensa que l’Ajuntament també hi podria haver influït en aquest cas a través del 15% dels Serveis Funeraris. En aquest sentit, pregunta si el govern, a través d’aquest 15%, ha intentat abaixar els preus i influir en el Consell d’Administració. Demana, doncs, al govern que es facin arribar als grups les actes de les deliberacions que hi ha hagut en el Consell d’Administració dels últims 5 anys, per poder comprovar veritablement quina ha estat la política o la influència que ha volgut fer l’Ajuntament a través d’aquest Consell. D’altra banda, recorda que els últims 30 anys no s’han abaixat els preus dels cementiris a Barcelona. Pensa que aquests preus es podrien haver abaratit perfectament i, en canvi, el govern no ho ha fet. Constata que això és una responsabilitat directa, i que s’ha preferit tenir ingressos. Recorda que el govern ha obtingut 22,1 milions d’euros de beneficis en els darrers 11 anys. Comenta que el Partit Popular ho ha denunciat per activa i per passiva, però que mai no hi ha hagut cap política de canvi en aquest sentit. Destaca que aquest és un altre exemple de la falsa moral que en moltes ocasions demostra el govern, que, d’una banda, es queixa i reclama, i, de l’altra, tampoc no es mou. Indica que el govern es queixa dels preus dels enterraments, però, en canvi, no abaixa el que podria, com ara les taxes o els preus dels cementiris. Afegeix que l’Ajuntament també podria haver fet més beneficència en NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7267 els cementiris, perquè només s’han atès via beneficència 300 famílies dels 16.000 serveis que hi ha cada any a Barcelona. No està d’acord amb el govern municipal en el fet que una empresa pública municipal sigui garantia que s’abaixin els preus, tal com s’ha pogut comprovar en els cementiris, en què no han abaixat els preus en 30 anys. Vol saber, doncs, quina influència de mercat i quina viabilitat econòmica tindrà aquesta empresa. Creu que engreixar el sector públic només provoca més despesa en l’Administració, més intervenció en l’economia, sense garantir baixades de preus. Pel que fa al titular del govern que abaixarà els preus un 30%, pregunta quins són els informes que avalen aquesta afirmació, i demana que aquests informes es lliurin als grups. El Sr. Garganté troba que és una proposta interessant el fet que tot el servei mortuori sigui de titularitat municipal i, per tant, pública, des de la funerària fins als cementiris. Diu, però, que li genera molts dubtes el model presentat per l’equip de govern, ja que bàsicament el que es mira és de fomentar la competència per tal d’incentivar una baixada del preu del servei, que és una demanda llargament sol·licitada per les usuàries, ja que el funcionament a Barcelona és una vergonya fruit de la privatització, que ha fet del comiat de les persones estimades un negoci més. Indica que la situació desastrosa actual ve donada per la majoria de partits representats actualment en la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Recorda que gairebé tots els partits presents han avalat, governant o en l’oposició, la privatització per activa o per passiva. Diu que la ideologia neoliberal, tant si l’executa el PSC com Convergència i Unió, va fer que l’Ajuntament es vengués una de les empreses municipals que donava més beneficis, cosa que va ser una transferència més d’allò públic a mans privades. Recorda que en aquest cas va ser el PSC qui va desmantellar una empresa que actualment està donant uns ingressos de 50 milions i un rèdit de 10 milions. Explica que, gràcies a això, Barcelona té el servei més car de l’Estat espanyol i dels Països Catalans. Comenta que, quan la CUP critica les privatitzacions i les externalitzacions, és per motius com aquest. Reitera que, gràcies al consistori de Barcelona, es va privatitzar l’empresa funerària. Constata que ara el govern de Barcelona en Comú, acompanyat del Partit Socialista, que va ser l’executor de la privatització, presenta la proposta de vendre’s el 15% restant i alhora crear una nova empresa, però de format reduït, per tal de competir contra Mémora i Àltima per aconseguir una baixada de preus, però mantenint el servei. Diu que la CUP estaria d’acord amb la finalitat, però no en el sistema. Pensa que no es pot crear una miniempresa esperant que per ciència infusa generi prou competència per eliminar l’oligopoli actual, quan ja hi ha petites operadores que no ho han aconseguit. Considera que, si s’ha de muntar una empresa funerària, ha de ser prou gran per revertir la situació, però no només això, sinó que a sobre es competiria contra les empreses privades que mantindrien les instal·lacions d’aquesta empresa, ja que a sobre aquestes multinacionals de la mort gestionen els tanatoris públics en règim privatiu. Assenyala que per la CUP fomentar la competència no és la solució, sinó l’eliminació de la competència per recuperar el que era de l’Ajuntament, ja que la meitat dels tanatoris de la ciutat són de titularitat pública, però estan externalitzats. Indica que en l’informe es comenta que recuperar el 100% o com a mínim el 36% per tenir el 51% de l’empresa seria molt costós. Diu que cal mirar bé aquesta proposta, de manera que si es controlés el 51%, no de manera residual com amb el 15% actual, es podrien assolir gran part dels objectius plantejats en el projecte. Comenta que molts dels objectius que presenta el govern són propostes que ja han sortit altres vegades. Diu que cal que a les funeràries se’ls obligui a mostrar la llista de preus de manera pública, que es facilitin els tràmits de manera virtual per evitar que les empreses s’aprofitin del dol de les famílies. Pensa que això no s’aconseguirà només amb algunes sales de vetlla i tanatoris. Creu que aquesta mentalitat de petita empresa no podrà acabar amb la situació actual. 7268 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Considera que en la nova ordenança de funeràries caldria marcar els preus del cost dels serveis funeraris. Diu que cal una regulació màxima del preu tant del servei com dels estris necessaris per passar el tràmit, i opina que cal marcar preus màxims que no puguin mai superar el sou mitjà de Barcelona o obligar a crear una tarifa estàndard mitjana. El Sr. Badia diu que per recuperar una mica la memòria, explica que el 1998 es ven el 49% de Serveis Funeraris, que en aquell moment era presidit per Pilar Rahola, del Partit per la Independència, amb el vot a favor de tots els grups i amb la petició expressa de Convergència i Unió i del PP que volien la privatització completa de l’empresa. Recorda que era l’època del govern tripartit. Comenta que el 2003 Trias ja parlava que s’havia de trencar el monopoli i eliminar els preus abusius. Afegeix que el 2011 es produeix una segona venda del 36%, que deixa l’Ajuntament amb un 15%, amb el vot a favor del PSC i Esquerra Republicana de Catalunya, l’abstenció de Convergència i Unió i el Partit Popular i el vot en contra d’Iniciativa. Demana, doncs, que quan es faci memòria històrica es faci correctament. Finalment, recorda que el 2013 Convergència i Unió va posar damunt la taula la venda del 15%. El sorprèn, doncs, que el PP demani en aquesta sessió que es faci servir un 15%, quan aquest partit mai no ha defensat el paper de l’Ajuntament en aquesta companyia i sempre n’ha defensat la venda total. Diu que ara tothom es pot agafar al 15%, però que cal recordar quins han estat els posicionaments en la memòria històrica. Dit això, creu que cal mirar cap endavant. Constata que hi ha una situació que no agrada al govern, cosa que creu que és compartida amb la resta de grups, i, per tant, cal proposar solucions. Pel que fa a l’anàlisi econòmica que s’ha demanat, anuncia que es presentarà en la propera Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Diu que en aquest estudi es podrà analitzar que el que proposa és un expedient d’iniciativa econòmica. Comenta que aquest estudi encara no diu en quines dimensions s’ha de fer, però diu si surten els números o no per tal que es pugui operar en un mateix sector. Pensa que hi ha pilars que el govern comparteix amb els grups, com ara que cal fer un dic en el que és la qualitat. Insisteix que la qualitat no es pot posar en qüestió en cap d’aquests processos. Està d’acord amb Convergència i Unió que cal revisar tot l’expedient, revisar els compromisos i mirar en quina situació s’està. També està d’acord que cal treballar per eixamplar el llindar de persones vulnerables. I, finalment, també creu que es pot situar aquest operador públic veient quina ha de ser l’obertura que té a tercers, que és una de les recomanacions que feia l’ACO, l’Autoritat Catalana de la Competència, que el sector públic entrés en el sector. Recorda que tant la CUP com Convergència i Unió han plantejat amb quina quota. Contesta que el govern ha fet una proposta que creu que és equilibrada, perquè al final això és un equilibri de moltes sensibilitats i en un terreny de joc en què, quan reforces un aspecte, en pot sortir perjudicat un altre. Diu que es pot parlar, doncs, de quina és la quota que hauria de tenir aquest tanatori públic. Comenta que no entén una cosa de Ciutadans, perquè el Sr. Blanco està d’acord que s’obri el sector i entri el sector privat, però li sembla malament que ho faci el sector públic. Diu que és el mateix impacte, o potser pitjor, l’entrada del sector privat, perquè el sector públic podrà garantir una qualitat, no generar dividends per accionistes i podrà ser un preu de referència. Creu que el sector públic també té aquesta funció, és a dir, poder posar a una qualitat determinada un preu més assequible. Opina que és fonamental que aquesta funció la desenvolupi el sector públic. Aclareix que no està parlant de municipalitzacions, sinó que el sector públic té una capacitat d’intervenir en un mercat per fixar un preu i una qualitat. No li quadra que el Sr. Blanco es preocupi molt per tots els impactes que té la sortida del sector públic, i, en canvi, avali plenament la sortida del sector privat, quan els impactes són iguals o pitjors. Pensa, doncs, que en aquest cas cal fer una revisió. Diu que és el mateix impacte que s’obri un tanatori privat amb 50 sales de vetlla o molt pitjor que no la proposta que fa l’Ajuntament, i, en canvi, el Sr. Blanco estaria a favor que entri un sector privat amb 50 sales de vetlla. Anima el Sr. Blanco a NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7269 anar a parlar amb els treballadors de Serveis Funeraris sobre quin seria l’impacte d’aquesta política. Pel que fa a ERC i al tema de les ordenances, explica que en aquesta sessió s’obre el debat públic i diu que, per tant, fins al gener no hi haurà la primera votació. Pensa que hi haurà temps per treballar-les plegats. També està d’acord a treballar amb beneficència. Recorda que actualment la legislació fixa que l’Ajuntament ha de distribuir aquestes prestacions forçoses entre les empreses de serveis funeraris de manera proporcional a la factura de cadascuna. Finalment, quant a la intervenció del PP, diu que avui dia el cost de cementiris és entre un 8% i un 10% del cost total del servei funerari. Comenta que, analitzant les 30 principals ciutats de l’Estat, Barcelona és la segona més barata en la taxa de manteniment de cementiris, la tercera en cremació i està en la mitjana d’inhumació. Creu, doncs, que la política de cementiris sí que és un bon reflex de com han de ser els preus en aquest sector. El Sr. Blanco constata que el regidor Badia demana que Ciutadans parli amb els treballadors. Manifesta que el seu Grup ja ha parlat amb els treballadors i que aquests li han dit que és el govern qui no ha parlat ni amb els treballadors ni amb l’empresa. Aclareix que l’únic que demana és que s’estudiïn possibles alternatives. Vol un estudi econòmic seriós, perquè no l’ha vist. Pensa que aquest estudi és necessari abans de prendre qualsevol decisió. Demana, sobretot, una actitud de diàleg i que les decisions es prenguin amb transparència, que és el que no està passant. El Sr. Garganté comenta que per la CUP és l’exemple paradigmàtic de les conseqüències de la privatització de les directives com la Bolkestein, en què el que es fa és intentar acabar amb allò públic per al benefici privat, que diu que en aquest consistori la gran majoria de grups hi està d’acord. Constata que avui en dia es troben, doncs, amb aquest desastre absolut, no només per als veïns i veïnes, sinó també per als treballadors i treballadores del servei. Reitera que la CUP apostarà per un servei mortuori de titularitat municipal i, per tant, públic, però en cap cas pot avalar que s’acabi de privatitzar el que ja es va privatitzar via PSC. Es dóna per tractada. c) Informes A la Comissió: 2. Balanç del primer any “Barcelona, Ciutat Refugi”. El Sr. Asens anuncia que presenta aquest informe de balanç que es va aprovar l’any anterior. Explica que són 45 pàgines en què es fa una síntesi de les principals actuacions que ha realitzat i coordinat Ignasi Calbó, present a la sala per si hi ha alguna pregunta tècnica. Comenta que l’objectiu d’aquest pla era preparar la ciutat per acollir, assistir i proveir dels serveis necessaris per garantir els drets de les persones refugiades, i alhora exigir als estats el compliment de les normes internacionals i dels compromisos que han contret a partir d’aquestes normes. Constata que la competència no és estatal, però sí que ho és la gestió de polítiques de fronteres, estrangeria i protecció. Indica que és en l’àmbit local, però, on impacten aquestes situacions dels refugiats i és en l’àmbit local on es procura l’allotjament, la manutenció, la roba, l’atenció mèdica, l’educació, l’habitatge, etc., d’aquestes persones. Assenyala que el repte és doble, és a dir, d’una banda, acollir en condicions dignes aquestes persones en un termini curt de temps i, de l’altra, a llarg termini garantir la seva autonomia i l’accés al mercat de treball. Indica que per aquests dos reptes s’ha incrementat el pressupost un 50% i s’ha fet un programa d’atenció complementari al programa estatal per als sol·licitants d’asil que no reben atenció 7270 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 per part de l’Estat. Comenta que aquest programa es va arrencar amb 77 places d’allotjament, ja ocupades a principis de setembre, i diu que els propers dies s’anunciarà una ampliació d’aquestes places. Creu que queda bastant sintetitzat en aquest informe quina ha sigut l’acció del pla en l’exterior. Afegeix que ningú no dubta que Barcelona en aquests moments és capdavantera en l’Estat i assumeix un lideratge en aquesta tasca, també a Europa. Explica que la ciutat ha impulsat i liderat el treball de la xarxa Eurocities, els grups de treball com Urban Agenda o la Comissió Europea. Comenta que també ha fet acords i ha cooperat amb ciutats com Lesbos i Lampedusa amb programes de suport tècnic i logístic. Conclou, doncs, que el balanç és positiu, però sense autocomplaences, atès que no s’han satisfet les expectatives, sobretot per la situació d’actual bloqueig o de falta de coordinació amb l’Estat. Explica que el govern ha demanat tres reunions i no se n’ha produït cap, cosa que dificulta respondre a l’expectativa que s’havia creat al voltant de l’atenció als refugiats i també per l’opacitat informativa al voltant de quin és el calendari d’arribada de tots aquests refugiats. La Sra. Vila constata que en aquesta sessió el govern fa un balanç i presenta aquest informe, i diu que el seu Grup també vol fer el seu balanç. Comenta que en aquesta qüestió el govern té una obsessió per sortir a la foto darrere la pancarta o posant la pancarta. Considera que el govern també ha tingut l’obsessió per monopolitzar titulars i l’autoria –que això encara ho considera més greu– de l’atenció i l’acollida de les persones refugiades. Afegeix que, així mateix, el govern ha tingut una obsessió per posar-se la medalla en una qüestió que, al seu entendre, hauria de ser una qüestió de consens, de debat, de diàleg i una feina compartida per tots els grups del consistori. Per tant, denuncia aquesta manca de voluntat política que ha tingut el govern per trobar consens, que es posa de manifest quan es convoquen els grups a menys de 24 hores abans d’aquesta Comissió per explicar aquest informe, tenint en compte que la reunió va començar, a més, una hora tard i que la gent es va haver d’esperar. Diu que el paper tot ho aguanta, però la realitat s’acaba imposant. Constata que el govern va presentar un pla per acollir els contingents de les persones desplaçades per la situació de crisi i de guerra a Síria. Recorda que estava prevista una arribada massiva, però que finalment no ha estat així. Indica que el govern ni tan sols és capaç d’explicar quines són les xifres concretes. Comenta que el dia anterior els grups van poder veure a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, quan Convergència i Unió va fer una pregunta sobre les xifres de les persones ateses, que el govern tampoc no va saber donar una resposta concreta. Considera que el govern va plantejar un pla al marge del funcionament ordinari del SAIER, que és un servei municipal, gestionat per diferents entitats de la ciutat, que ja té gairebé 30 anys. Considera que aquest servei d’acollida d’immigrants i persones refugiades no podia quedar al marge, tal com es va plantejar inicialment, de l’acollida de totes aquestes persones que venien d’aquests contingents europeus. Per això pregunta quins criteris diferents s’apliquen i quina coordinació hi ha entre el SAIER i el pla d’acollida presentat pel govern perquè les persones acabin sent ateses. Comenta que li arriba la informació que, més enllà del pla i enfocat més a la contingència i l’emergència del moment, han anat arribant a través del SAIER moltes persones que demanaven el dret d’asil. Vol posar de manifest que el govern es vol apropiar d’un clam que és de tota la societat civil barcelonina i de tota l’opinió pública del país. Considera que es posa de manifest amb qüestions molt concretes, com ara que el comitè per acollir les persones refugiades, que és d’àmbit nacional, format per la Generalitat i per moltes entitats del país preocupades per aquesta qüestió, demani gaudir d’espais publicitaris i comunicatius de l’Ajuntament, i el govern municipal digui que no. Pregunta per què el govern diu que no, si és perquè el govern no surt prou a la foto o perquè no queda prou projectada la feina que el govern vol posar de manifest que fa. Critica que en tot això el govern ha volgut anar sol, encara que és un govern que no té una majoria prou sòlida i és un govern en minoria. Al seu entendre, NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7271 aquesta no és una qüestió de majories o minories, sinó que és un tema de consens, de debat, de parlar amb la resta de forces polítiques, que és el que caracteritza els grups de caràcter demòcrata. Entén que el govern ha funcionat a banda, sense interpel·lar l’oposició i per això està decebuda. Dit això, també posa de manifest que Convergència i Unió no en farà un cavall de batalla política ni desgastarà el govern per aquesta qüestió, sinó que es posa a la seva disposició per poder treballar conjuntament. La Sra. Barceló agraeix la presentació de la mesura i també el fet d’haver pogut fer una reunió el dia anterior amb el Sr. Calbó, el Sr. Serra, el Sr. Sanahuja i el Sr. Asens per informar els grups de la mesura que es presenta en aquesta sessió. En primer lloc, vol agrair a les entitats socials el treball que fan per ajudar les persones refugiades, ja que realment no ha de ser fàcil ser una persona que busca asil, perquè implica deixar un projecte de vida i començar de nou, sovint des de zero. Comenta que en aquesta mesura sembla que Barcelona es converteixi en una ciutat refugi des que Barcelona en Comú ha arribat al govern i pensa que realment no és així, sinó que Barcelona sempre ha estat una ciutat altruista i ha acollit els refugiats. Per tant, està d’acord amb el que deia la Sra. Vila que no calen pancartes de benvinguda ni tantes fotos quan el que s’està fent és el que ja es feia abans i espera que es continuï fent. Destaca que, per abordar el problema dels refugiats, falten moltes mesures i molta coordinació. Indica que Europa ha de revisar el conveni de Dublín, és a dir, s’han d’agilitzar els tràmits quan una persona demana asil, ja que quan una persona té incertesa i preocupació el que no pot trobar quan demana asil és encara més incertesa i més preocupacions. Opina que també cal una coordinació institucional, ja que hi ha els refugiats que arriben de manera ordinària i els que arriben de manera extraordinària, i en aquests segons els tràmits són més ràpids. Pensa que no es pot deixar una persona dos mesos quan està en una situació de terra de ningú. Conclou que calen mesures per agilitzar aquests tràmits. Considera que el que es necessita no són eslògans, ni fotos, ni fer un anunci per dir que arribaran 3.000 o 5.000 refugiats siris. Destaca que el que és urgent és una coordinació entre les diferents institucions, és a dir, entre el Govern central, el Govern autonòmic i l’Ajuntament. Assenyala que en aquesta coordinació cal saber qui té la competència de què, respectar les competències, fer reunions coordinades, veure quines són les necessitats i aplicar els programes corresponents. Insisteix en el fet que hi ha d’haver menys fotos, menys medalles, menys individualismes i més coordinació. Troba sorprenent que les administracions es posin fronteres entre elles per a l’abordatge d’un tema tan sensible com el dels refugiats. Respecte a l’informe, pensa que falta una mica més de concreció, ja que es tracta d’un pressupost econòmic de més de 10 milions euros. Li agradaria saber, en aquest pressupost, el nombre d’habitatges, perquè en posa el cost econòmic, però no el nombre. Vol saber exactament a què s’han destinat aquests diners i quins són els reptes futurs. Reitera l’agraïment del seu Grup a totes les ONG, al SAIER –que ha tingut l’oportunitat de visitar-lo i fa una funció excel·lent–, la Creu Roja i totes les entitats que treballen pels refugiats. També vol donar les gràcies a l’exèrcit espanyol, que sovint no s’anomena, que en l’operació Sofia de la Unió Europea ha rescatat del mar 25.900 persones. La Sra. Benedí, en primer lloc, agraeix la presentació d’aquest informe i la reunió prèvia del dia anterior, i també dóna les gràcies a totes les entitats del SAIER i a tots els tècnics que fan possible que cada dia els refugiats que ja són a Barcelona i els que van arribant siguin atesos. Recorda que més d’un any enrere l’Ajuntament de Barcelona va presentar la mesura de govern «Barcelona, Ciutat Refugi», que era una iniciativa impulsada pel Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya i que va permetre a la ciutat reiterar el seu compromís de solidaritat i respecte pels drets humans. 7272 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Recorda que, veient la manca de notícies i la inacció del govern municipal, tres mesos després de l’aprovació del pla, el seu Grup va demanar una compareixença per explicar l’evolució de la mesura, ja que creia que un problema d’aquesta magnitud no podia quedar només en una política de gestos i declaracions solemnes. Comenta que aquell dia ERC no va obtenir cap resposta a totes les preguntes que va formular. Constata que, un any després, el govern presenta en aquesta sessió aquest balanç del pla, del qual no pot compartir l’anàlisi ni tampoc la valentia ni l’empenta ni l’execució que se n’està fent. Per començar, troba a faltar un enfocament inclusiu de les polítiques d’acollida, ja que considera que aquest enfocament d’interseccionalitat és important a l’hora de donar respostes a les realitats del refugi. Li sembla especialment greu, atès que l’Ajuntament ha marcat aquest com un dels trets distintius de la seva acció de govern. Pel que fa als acords amb ciutats, en concret amb Lesbos i Lampedusa, es queixa que el govern no explica què ha fet amb aquestes ciutats, en què s’ha traduït concretament aquesta col·laboració. Respecte de l’acord amb Atenes per a la reubicació de 100 refugiats a Barcelona, comenta que finalment no es va poder executar per la negativa de l’Estat. Constata que és evident que el Govern de l’Estat posarà totes les traves possibles en l’acollida de refugiats. I per això el seu Grup vol una república pròpia, per poder marcar contingents i condicions d’acollida. Diu que l’actitud de la Generalitat és diametralment oposada a la de l’Estat, però que aquestes dificultats el govern les coneixia quan va signar l’acord. No entén per què aquests recursos no s’han enviat a Atenes a pal·liar el patiment d’aquestes persones. Pensa que Barcelona ha de fer servir la seva potència per solucionar aquests entrebancs que se sap que l’Estat espanyol sempre posarà. Diu que no es poden executar en aquesta realitat, perquè, si no, pensarà que l’únic que el govern volia fer era desplegar una pancarta al balcó de l’Ajuntament. Comenta que el pla també explica que es van pressupostar 10,5 milions d’euros per destinar a l’acollida de refugiades i que, en veure que aquestes persones no arribarien per les traves del Govern espanyol, el govern municipal va decidir destinar la major part d’aquests recursos a l’ampliació de la xarxa d’habitatge social. Es queixa, però, que el que el govern no explica i li agradaria saber és quants d’aquests diners s’han executat actualment pel que fa a les beques menjador, els programes d’acollida i l’adquisició d’habitatge social. Finalment, vol alertar de les queixes d’entitats, refugiats de la comunitat siriana i alguns sindicats sobre les condicions d’acollida que estan donant les organitzacions concertades per l’Estat. Insta el govern municipal a fer-ne seguiment i a parlar amb aquestes persones que viuen la realitat del refugi dia a dia a Barcelona. Espera que aquestes aportacions fetes des de la voluntat de millora serveixin al govern. Diu que el govern trobarà Esquerra Republicana de Catalunya sempre al seu costat, disposat a canalitzar aquesta onada de solidaritat de la ciutat que el seu Grup també comparteix, amb la mà sempre estesa per al que necessiti. La Sra. Esteller diu que Espanya és un país d’integració i d’acollida. Afegeix que Espanya és el cinquè país europeu que rep més nombre de refugiats per al seu reassentament i assumeix el 6,1 del total dels 6.300 fets a Europa. Indica que, amb aquesta perspectiva, Espanya és un país d’acollida. Destaca que no posa entrebancs ni límits, etc., sinó tot al contrari. Reitera que Espanya acull la gent i que es dóna dret d’asil a totes les persones que requereixen la protecció internacional. Recorda que hi ha un procediment per fer-ho. Constata, doncs, que, en aquest sentit, es compleixen tots els tractats internacionals. Diu que el govern pot tenir la seva opinió política i la seva crítica, però es queixa que la informació que es dóna que l’Estat incompleix les normes és mentida. Considera, doncs, que això és una opinió partidista, fruit del desgast polític que es vol fer a través dels refugiats i no com una constatació de fets, ja que les dades són diferents. Indica que a Espanya s’acull la gent i que totes aquestes persones entren en els programes que desenvolupen, en aquest cas, ONG encarregades de portar a terme tots aquests programes. Indica que a totes aquestes persones se’ls garanteix NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7273 l’allotjament, la manutenció, assistència jurídica, atenció social i acompanyament en els centres socials i sanitaris. Afegeix que aquestes organitzacions són les que s’ocupen d’aquests refugiats des que arriben fins que poden arribar a tenir una vida autònoma. Indica que els requisits que s’exigeixen a l’hora de concedir la condició de refugiat estan dins els límits marcats internacionalment. Reitera, doncs, que Espanya ho compleix tot. Considera que la qüestió és que no només hi ha els refugiats que vénen d’acord amb el programa de reassentaments fruit de l’emergència de la Unió Europea, sinó que hi ha molts refugiats que vénen a Espanya amb caràcter ordinari, que són uns 20.000 cada any. Des d’aquesta visió, diu que Espanya està acollint. Destaca que, com deia la Sra. Vila, l’Ajuntament de Barcelona ha anat sol des del primer moment i ha volgut fer política amb els refugiats, donant a entendre que Espanya no complia i que el govern municipal sí que ho faria. Insisteix que això no és cert i que Espanya està complint d’acord amb els tractats internacionals i amb les línies que marca la Unió Europea, i que ho està donant a totes les entitats que desenvolupen aquests programes. Considera que Barcelona no pot anar per lliure i voler fer política a costa del drama humà de moltes persones. Comenta que, si dins d’aquest circuit hi ha coses de coordinació que cal millorar, només cal treballar-ho. Però reitera que la veritat és que, des de la comissió que es va crear en el ministeri, en què també hi ha la Generalitat i tots els consellers responsables d’aquestes matèries, es va encarregar que totes les comunitats i els ajuntaments fessin un inventari de la capacitat d’acollida i Barcelona encara no ho ha entregat. Demana, doncs, que el govern municipal ho faci per saber quina és la capacitat d’acollida per poder portar a terme aquesta redistribució de la part de l’emergència social. El Sr. Garganté comenta que l’informe diu que els refugiats són persones que es veuen obligades a deixar casa seva i els seus països d’origen, que deixen enrere pertinences, família i amics i que fugen de la guerra, la violència o l’extrema pobresa. Indica que aquesta definició oficialista inclou el perfil de la gran majoria dels emigrants del món i és la realitat de col·lectius com manters, ferrallers, llauners o de les persones tancades en règim de CIE en general. En aquest sentit, pregunta si el govern diferencia els refugiats del capitalisme dels generats directament per una bomba. Indica que, a efectes pràctics, el pla d’acollida només sembla previst per als segons. Explica que sobre els refugiats també es diu que quan arriben a territori segur s’adrecen a les ciutats amb l’esperança de trobar-hi protecció i que la tasca dels estats és gestionar les polítiques frontereres de protecció o d’estrangeria, malgrat que en tots els països europeus l’asil és competència exclusiva de l’estat. Destaca que aquest informe no es posiciona en cap moment de forma clara en contra de la base i la cadena seqüencial del racisme institucional que manté i legitima l’Estat espanyol: capitalisme, neocolonialisme, les polítiques frontereres, la Llei d’estrangeria i el CIE, un CIE, com ara el de Barcelona, del qual encara espera el tancament més enllà de simbolismes estèrils, en què la Unió Europea, aquesta de la qual el govern tant diu que hi vol participar com a ciutat, i Erdogan a Turquia han convertit els camps de refugiats. Especifica que aquests camps de refugiats són CIE. Comenta que les realitats immediates no són només les incloses en el règim assistencial, sinó també aquelles que tenen a veure amb la plena llibertat i sobirania i amb l’apoderament polític. Diu que repetir constantment que la competència és estatal és un titular, però pensa que potser llavors és el moment de reconèixer que el Regne d’Espanya i les seves lleis i institucions són i sempre han estat una presó de pobles i de pobres, de manera que millor marxar-ne. Explica que a l’informe es critica que a Hongria i a altres països d’Europa ha guanyat la dreta i es critiquen les seves polítiques migratòries. Informa, però, que l’empresa armamentística i de seguretat que s’encarrega de les tanques de Ceuta i Melilla, la frontera Eurosur, a part de tenir estretíssims lligams a la patronal i al Ministerio de Defensa, és qui ha instal·lat el mateix sistema entre Hongria i Croàcia. Arran d’això, reitera que a veure si el govern s’anima a sortir de la presó de pobles on estan engabiats. 7274 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Diu que, quan es parla de coexistència pacífica, no sap si el govern es refereix a la que la Guàrdia Urbana garanteix al centre de Barcelona i que la CUP ha denunciat, o a la necessitat de descompressió de l’espai públic de què parla Gerardo Pisarello, o al pla paternalista i folklòric de Barcelona Intercultural de Lola López. Pel que fa al naixement del pla «Barcelona, Ciutat Refugi» i un dels seus pilars, Ignasi Calbó, constata que el Sr. Calbó està relacionat estretament amb la Comissió Europea i amb ACNUR, l’ONG de l’ONU. Comenta que la Comissió Europea va crear Frontex, divisió de control migratori i fronterer, encarregada actual de deportar els refugiats cap a Turquia, i diu que ACNUR és una de les assessores i sotasignats del manual de bones pràctiques de Frontex, com actuar en un vol de deportació on, igual que Creu Roja, accepten l’ús de brides, immobilitzacions, contencions i sedants. En relació amb l’estratègia d’acollida i el disseny del dispositiu d’emergència, comenta que en l’informe es diu que l’atenció dels refugiats que ja són a Barcelona s’ha reforçat en el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats –el SAIER– , i s’ha dissenyat un programa d’atenció complementari a l’estatal. Pregunta si això s’està aplicant a tota la població emigrant de Barcelona. Quant a la descoordinació de l’Estat, considera que el govern té una visió bastant innocent i dulcificada del que pot ser ser refugiat a Síria, perquè ara mateix no arriben al Prat i diuen que volen asil. En resum, constata que aquest informe són 42 pàgines i 2 annexos per demostrar que el govern no té cap posicionament polític clar i, en conseqüència, que només té un seguit de polítiques hipòcrites i ambigües a mig aplicar. El Sr. Asens creu que del tema del refugi, i més en aquest context, caldria evitar fer-ne batalla partidista. Pensa que tots estan d’acord que l’Ajuntament de Barcelona és l’administració que més ha fet en l’Estat en aquest àmbit, i per això opina que és una administració de referència. Aclareix que això no és un orgull del govern, sinó que hauria de ser un orgull de tot l’Ajuntament, també de l’oposició. Diu que les medalles o els possibles encerts s’haurien d’entendre com a encerts de tota l’Administració, perquè el govern ha intentat que anessin plegats amb la resta de grups. Comenta que si el dia anterior el govern va explicar el pla és perquè era llavors quan el tenia. Afegeix que està disposat a parlar-ne tant com els grups vulguin. Explica que Barcelona ha atès més de 1.890 persones refugiades des de l’inici de 2016. Aclareix que això ho diu en relació amb el que ha dit la Sra. Vila. Li agradaria que s’expliqués què ha fet la Generalitat en aquest àmbit. Demana un major compromís de coresponsabilitat. Indica que fins llavors la Generalitat ha anat «xupant» roda de l’Ajuntament i intentant imitar el que aquest feia, però els 600 euros, que és el que han posat de pressupost, li sembla que demostren l’interès o la preocupació que tenen els partits que governen a la Generalitat. Demana que, ja que Convergència i Unió és tan exigent amb l’Ajuntament, aquesta exigència també la traslladin al Govern de la Generalitat. A la Sra. Esteller li demana que faci pinya amb el govern per la posició que té la regidora pel partit al qual pertany, més que defensar l’actuació del Govern de l’Estat, que només ha reubicat un 5% dels refugiats a què es va comprometre. Considera que és un clar incompliment i pensa que la Sra. Esteller pot ajudar a intentar que almenys l’Estat rebi algú del govern municipal, li doni informació i es puguin coordinar. Assenyala que l’Ajuntament vol coordinar-se amb l’Estat, fins i tot per fer el que no fa l’Estat. Destaca que l’Ajuntament està complint amb les obligacions a què es va comprometre l’Estat. En relació amb la intervenció de la Sra. Barceló, comparteix el diagnòstic i com enfoca la regidora el tema. I quant al Sr. Garganté, diu que ofèn que parli de simbolismes estèrils en relació amb el CIE i que ofèn molt més encara totes les entitats que hi treballen. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7275 Del Grup Municipal CIU: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal en matèria de relacions internacionals per donar compte de: - Quin és l’organigrama actual i els responsables de l’àrea de Relacions Internacionals, desprès dels darrers canvis efectuats. - Quin és el capteniment que té el govern respecte la política internacional de la ciutat. Quin és el projecte i les prioritats pel proper any 2017 i la resta del mandat en aquest àmbit. Quins són els objectius que té el govern de l’Ajuntament de Barcelona en relació a la projecció internacional de la ciutat. - Quin ha esta el resultat del viatge de Habitat III efectuat per l’equip de govern a Colòmbia i Equador. El Sr. Martí vol fer un comentari per emmarcar la compareixença, més enllà de la lectura del text. Comenta, d’una banda, que aquesta compareixença es va sol·licitar en la sessió anterior de la Comissió i que, a petició del govern, es va ajornar per qüestions d’agenda. D’altra banda, recorda el compromís del govern amb els grups respecte a disposar d’un informe de balanç de cadascun dels viatges internacionals de l’alcaldessa o de membres del govern per a la següent sessió de la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Està esperant, doncs, aquest últim informe. Finalment, vol que es prioritzin les qüestions de política internacional i no tant les de cooperació internacional o de justícia global, que en un altre entorn ja es tindrà ocasió de discutir-ho més obertament. Demana, doncs, que es dediquin més a les qüestions de projecció de la ciutat i de política internacional. El Sr. Pisarello explica que aquest govern és plenament conscient del potencial que té Barcelona com una ciutat que ha de promoure una economia innovadora i sostenible, que ha d’atraure talent, que també n’ha d’exportar i que alhora ha de participar activament en alguns dels grans reptes que es plantegen al segle XXI –la lluita contra les desigualtats, contra el canvi climàtic, la lluita per la pau i pels drets humans, la necessitat d’un nou pacte social en l’àmbit global ambientat també en l’àmbit tecnològic. Diu que el govern té tota la voluntat de ser en aquesta agenda, de ser escoltat i de poder incidir-hi. Comenta que per això les primeres relacions que l’Ajuntament de Barcelona va establir van ser amb algunes ciutats que són capdavanteres en aquest àmbit, com ara París, Nova York o Mont-real, que són ciutats amb què Barcelona té un lligam molt important, i també amb ciutats de l’Amèrica Llatina. Assenyala que en aquest sentit és on s’emmarca el darrer viatge que es va produir a tres ciutats llatinoamericanes, que són Medellín, Bogotà i Quito, on es va celebrar l’assemblea de la CGLU, que és la xarxa municipal més important de governs locals del món, en què l’actual alcaldessa va ser escollida com a copresidenta. Afegeix que aquesta visita a l’Amèrica Llatina es va justificar per la celebració d’Habitat III, que és un esdeveniment que se celebra cada 20 anys, en què s’estableix l’agenda urbana global, i on la participació de Barcelona va ser destacada. Com a conseqüència de tot això, manifesta que es van poder reafirmar i desenvolupar alguns acords que ja existien amb ciutats com Medellín, però també se’n van poder establir d’altres amb ciutats com Bogotà i d’altres que van assistir a aquesta cimera. Diu que aquestes cimeres són un espai on socialitzar aquesta agenda internacional. Fa palès que, tot i que el regidor Martí ha aclarit una mica quins són els temes en què volia que es concentressin, aquesta compareixença són preguntes superposades a les quals intentaran donar compliment. El Sr. Llistar explica que, per reforçar el paper de Barcelona al món i del món a Barcelona, s’està impulsant una reorganització i un reforç de l’Àrea d’Acció Exterior, que inclou no només els departaments d’Acció Exterior pròpiament, sinó 7276 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 també els que en polítiques domèstiques tenen alguns efectes a l’exterior o tenen una relació forta amb l’exterior. Comenta que es fa sobretot per tres imperatius. En primer lloc, constata que l’agenda internacional de Barcelona augmenta per diversos motius, ja que augmenta el nombre de delegacions que arriben i que van, i també augmenta el 30% el pressupost de cooperació, cosa que genera molts més expedients. Diu que el segon motiu és perquè hi ha detectada una falta de coherència i coordinació general en termes de política exterior del conjunt del govern i també de les empreses i de les institucions que són finançades des de l’Ajuntament. Explica que el tercer imperatiu és que, amb el bloqueig de la llei Montoro, cal millorar la funcionalitat de l’àrea i canviar algunes formes de funcionament. Per tant, assenyala que l’horitzó que es marca és, en termes de les direccions, reorganitzar les anteriors tres direccions, que eren Relacions Internacionals, Cooperació i Secretaria General de Metròpolis, i convertir-les en una direcció de coordinació, una direcció de diplomàcia de ciutats i una direcció, que encara és vacant, de cooperació en qüestions més operatives. Comenta que aquesta transformació de l’organigrama es complementarà amb un reforç dels recursos humans, ja que alguns tenen situació d’eventualitat, heretada de governs anteriors i que cal aclarir. Finalment, explica que s’està impulsant una planificació de llarg termini, quadriennal, no només en l’àmbit de la cooperació per la justícia global, que és una cosa que ja es feia, ja que seria el quart pla director quadriennal, sinó, per primera vegada, fer-ho també sobre el conjunt de l’acció exterior del govern, que inclouria tots aquests satèl·lits. Diu que, si els grups volen veure la planificació del govern, és en el PAM i està estructurada en 5 objectius i 38 fites. Reitera que el govern està en plena planificació quadriennal i que a principis de 2017 hi haurà els resultats. El Sr. Martí agraeix aquesta informació tant del tinent d’alcalde com del director de l’àrea d’exterior. Especifica que el seu Grup inicialment va plantejar aquesta compareixença perquè té dubtes o veu amb una certa recança el full de ruta del govern en acció exterior. Reitera que no tant en cooperació internacional, perquè recorda i agraeix les paraules amables del tinent d’alcalde al darrer Plenari del Consell de Cooperació, quan va reconèixer que hi havia hagut una molt bona feina en l’anterior mandat amb el govern Trias, amb ell mateix i amb Felip Roca com a director. Conclou que el que hi ha ara és una nova planificació, perquè s’ha de fer un nou pla director de cooperació, però amb una continuïtat de les polítiques i d’algunes de les prioritats que havia marcat el govern Trias. Ara bé, en temes de política internacional i més de projecció internacional de la ciutat, veu algunes febleses i alguns dubtes. Li sembla que el mateix director ha dit que s’han trobat amb una certa descoordinació interna, cosa que provoca aquesta reordenació de l’àrea. Està d’acord que s’ha de reforçar l’àrea perquè hi ha hagut problemes d’ordre estructural i legal en l’àmbit de l’Estat, de limitació d’incorporació de nou personal. Reconeix que l’agenda internacional de Barcelona augmenta. Especifica que no augmenta per inèrcia pura, sinó perquè en els anys anteriors amb el govern Trias es van fer moltes línies d’actuació que van obrir i que van potenciar la bona feina que també s’havia fet en anys anteriors en l’àmbit internacional. Indica que tot això no és inercial, sinó que també es veuen els fruits quan s’han fet bones feines. Comenta que pocs dies enrere va sortir una notícia respecte al fet que una empresa multinacional important americana, Tesla Motors, havia decidit establir el seu centre en l’àmbit peninsular a Barcelona. Entén que això no és fruit de la inèrcia ni de la casualitat, sinó perquè tres anys enrere el govern de l’alcalde Trias ja es va dedicar a treballar perquè això fos possible, entre moltes altres coses. Demana al govern, doncs, aquests informes de balanç, no solament de recursos humans destinats als viatges, sinó de balanç i de resultats d’aquests viatges internacionals, perquè a vegades les coses no són a curt termini, però sí a mitjà i llarg termini. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7277 Diu que troba a faltar en aquest full de ruta aquest fil conductor de les prioritats polítiques, més enllà d’una presència que s’ha de tenir en l’àmbit de la justícia global, de la gestió del cicle de l’aigua, dels refugiats, etc. Indica que hi ha un conjunt d’aspectes i de polítiques en què està d’acord i creu que s’han de continuar els propers anys, però pensa que no n’hi ha prou amb això ni amb dedicar-se a potenciar àmbits sectorials com l’economia col·laborativa i solidària, que també, però creu que Barcelona ha de seguir liderant moltes altres polítiques de projecció internacional i d’acompanyament dels sectors productius a la ciutat cap enfora, guanyar mercats internacionals de la mà de la gent de l’economia local i guanyar inversions d’altres corporacions internacionals a Barcelona en àmbits molt diferents. Constata que Barcelona és la capital d’un país i, per tant, ha de treballar no solament com a ciutat metropolitana. Pensa que cal anar de la mà del govern i que l’acció del Govern de la Generalitat ha de tenir l’escalf i la col·laboració lleial del govern de la ciutat en la seva projecció internacional, no solament com a capital mediterrània. Remarca que Barcelona és capital cultural, i també capital tecnològica i del mòbil. Comenta que justament aquests dies hi ha un congrés importantíssim inaugurat el dia anterior, amb algunes absències de què els mitjans es fan ressò, com ara la de l’alcaldessa i la del seu equip de govern. Destaca que Barcelona també és capital econòmica i empresarial, és capital de l’urbanisme, de la mobilitat i de l’arquitectura. Pensa que cal no abaixar la guàrdia, doncs, en aquests aspectes i continuar treballant juntament amb el sector productiu local. Veu que hi ha poc compromís a vegades amb l’economia privada de la ciutat a l’hora de buscar nous mercats. Pensa que això és molt important. Diu que els viatges que fan els membres del govern com a govern de la capital són importants, però pensa que no solament s’han de basar en el capital i els recursos públics, sinó que han d’anar acompanyats també del principal actiu econòmic de la ciutat per guanyar inversions i aconseguir nous llocs de treball. Diu que les inversions no vénen soles, sinó acompanyades de creació de llocs de treball. Conclou que en tots aquests aspectes vol veure com s’intensifica l’acció política del govern de la ciutat. El Sr. Alonso pensa que està clar que les ciutats són una eina fonamental de transformació del món i que han de formar part de la solució de grans problemes com la sostenibilitat o les desigualtats socials. Constata que la major part de la població de la Terra es concentra en les grans ciutats i per això no poden ser alienes als grans reptes de la humanitat i a les grans transformacions socials. En aquest sentit, està totalment d’acord que Barcelona ha de participar en tots els grans esdeveniments internacionals de ciutat i ha de col·laborar en tots els projectes que busquin millorar la qualitat de vida de les persones. També està totalment d’acord que Barcelona ha de tenir un paper protagonista. Pensa que en té la capacitat i és obligat que la ciutat tingui un paper protagonista en tots aquests fòrums internacionals. Diu, però, que aquí s’acaben les coincidències de Ciutadans amb el govern municipal, perquè no està d’acord amb moltes coses. En primer lloc, pensa que el govern de la ciutat sovint utilitza aquesta projecció internacional de Barcelona per fer polítiques partidistes, que no tenen res a veure amb els interessos de la ciutat. Opina que cal treballar sobre accions que siguin competència de les ciutats, i no fer polítiques d’altres àmbits, d’altres administracions o en contra de la Unió Europea o de l’Estat espanyol, sinó que s’ha de treballar en polítiques de ciutat. També veu que a vegades hi ha una confusió entre el que és representar Barcelona i fer promoció personal a costa de la ciutat. Entén i li sembla perfecte que l’alcaldessa Colau representi la ciutat en grans esdeveniments internacionals, però li sembla que a vegades l’alcaldessa fa promoció personal en aquests fòrums, més que representar la ciutat. Ho diu perquè sovint la veu fent declaracions més aviat de caràcter partidista. Finalment, en relació amb els viatges internacionals, demana transparència i contenció en la despesa. Pensa que no es pot permetre la imatge pública que es dóna en algun d’aquests viatges. Recorda que uns dies enrere un mitjà de comunicació parlava que fins a 22 persones havien anat a acompanyar l’alcaldessa 7278 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 per les conferències de l’Habitat III. Diu que Ciutadans ha presentat una pregunta escrita per demanar que s’informi sobre quantes persones havien anat a l’esdeveniment i quin és el cost del viatge. Es queixa que el govern no ha contestat. No sap on està la transparència, doncs. Pregunta si de veritat fan falta 22 persones per donar una conferència i per què no es pot fer públic el cost del viatge. Diu que això no li agrada i que no ho comparteix. Per això demana que el govern canviï la seva forma d’actuar, que faci política internacional dins de l’àmbit de les competències de la ciutat de Barcelona, que no utilitzi la ciutat per fer altres polítiques buscant projeccions personals i que sigui transparent a l’hora d’explicar els seus viatges i el que costen. Demana, doncs, responsabilitat, transparència i humilitat en aquest aspecte. El Sr. Coronas esmenta una frase en el món de la comunicació que diu: «No news = good news», és a dir, si no hi ha notícies, són bones notícies. En aquest cas el preocupa que la manca de notícies del govern respecte a la seva política internacional potser no són bones notícies, sinó que potser és un «qui sap què els passa pel cap pel que fa a la política internacional». Recorda que ben bé un any enrere Esquerra Republicana de Catalunya demanava en aquesta mateixa Comissió quines eren les prioritats del govern en matèria de relacions internacionals per a aquest mandat. Diu que ho feia des del convenciment que Barcelona necessita una acció exterior forta, que des de la modèstia pot aportar al món el seu coneixement, la seva cultura, la seva expertesa, però també que és una ciutat abocada al món i que té molt per aprendre i, per tant, que cal captar talent d’arreu. Pensa que, a més, cal fer servir tota la potència de la marca Barcelona, i també de la marca Catalunya, perquè aquesta projecció tingui un retorn efectiu en forma d’inversions, d’atracció de coneixement i noves oportunitats per a empreses i treballadors. Recorda que aleshores el seu Grup deia al govern que no podia ser que mig any després de la constitució de l’Ajuntament encara no se sabés quines eren les prioritats del govern quant a la projecció internacional de la ciutat. Lamenta que un any i mig després continua sense saber-ho. Sí que ha vist, però, que al govern li agrada fer-se fotos, ja que ho ha fet amb alcaldes, a les Nacions Unides i a les xarxes mundials de ciutats. Diu que no és capaç de veure per a què han servit aquestes fotos a la ciutat i li agradaria que el govern ho expliqués. Recorda que Esquerra Republicana de Catalunya també va dir llavors que una bona acció internacional comença per endreçar bé la casa. Constata que ara assisteixen a canvis interns a l’àrea internacional, en què després d’un any s’ha canviat el director d’internacional que el mateix govern havia nomenat i es manté l’anterior com a assessor de la primera tinència d’alcaldia. Diu que estaria bé que el govern expliqués ben bé quines tasques desenvoluparà aquesta persona. Reitera una petició que el seu Grup va fer llavors, i per això pregunta quina estratègia pensa seguir el govern per mantenir i potenciar encara més totes les fires i congressos internacionals que se celebren a Barcelona. També vol saber quines actuacions s’estan prenent per millorar la relació directa amb el cos consular que hi ha a la ciutat i amb els organismes internacionals presents a Barcelona. Finalment, respecte a la presència de Barcelona a la cimera Habitat III, diu que no li agraden les notícies sobre la quantitat de personal que es va desplaçar a Quito. Manifesta, però, que el que realment té interès per saber és com el govern pensa implementar l’agenda urbana sortida d’aquesta trobada, quins són els reptes que planteja per a Barcelona. Creu que Barcelona necessita totes aquestes respostes i que el govern municipal ha de fer un pas endavant en la definició d’un model de relacions internacionals per a la ciutat. Diu que, si davant de la motivació de la compareixença el govern adreça els grups al PAM, no li queda més remei que recordar que la ciutat no té PAM perquè aquest govern no ha estat capaç d’aprovar-lo. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7279 La Sra. Esteller indica que el Grup Popular valora molt la política internacional de Barcelona, ja que la ciutat té una posició en el món i hi ha moltes accions de caràcter internacional i econòmic que es desprenen de la imatge i la confiança que sigui capaç de generar i que tenen conseqüències per a la ciutat. Pensa que l’estratègia política internacional de l’Ajuntament és molt important, i creu que cal guanyar en prestigi i cal tenir capacitat de generar confiança que produeixi activitat econòmica i benefici per a la ciutat. Destaca que, quan es parla d’inversions i que una empresa internacional s’instal·li a la ciutat de Barcelona, es tracta d’oportunitats per als ciutadans, perquè es creïn llocs de treball i perquè hi hagi una fortalesa de la ciutat. Remarca que Barcelona es troba en un món global on cada vegada les ciutats tenen més pes i més influència que molts estats a l’hora de poder desenvolupar determinades polítiques. Pensa que la política internacional s’ha de fer en benefici de la ciutat i de tots els ciutadans de Barcelona, i que no es pot utilitzar com un instrument ideològic de la mà del govern. Es queixa que sovint el govern ha utilitzat els viatges que ha fet des d’un punt de vista ideològic, ja que l’alcaldessa ha fet intervencions en nom de la ciutat i l’ha utilitzat per desprestigiar altres institucions de l’Estat, cosa que considera perjudicial i que no genera confiança. Vol saber, doncs, quines són les prioritats de l’Ajuntament en aquest sentit, quins són els objectius i com ho pensa fer. També pregunta quina visió té el govern del Mediterrani, ja que pensa que consolidar Barcelona com a capital del Mediterrani i generar recursos i oportunitats és bàsic. Pregunta si Barcelona té capacitat per liderar el Mediterrani. També vol saber què pensa fer el govern amb Sant Pau, quina voluntat té el govern a l’hora de tenir capacitat d’atreure institucions de prestigi europeu o internacional a Sant Pau. Diu que aquesta és una qüestió pendent que creu que cal reforçar. D’altra banda, pel que fa als agermanaments, recorda que en la darrera sessió el govern va dir que es revisaria i que hi hauria una nova política d’agermanaments o de convenis amb altres ciutats. En aquest sentit, vol saber quan. Respecte a l’àmbit de cooperació i solidaritat, pregunta quan està prevista l’aprovació del Pla director. I quant als viatges, recorda que el dia anterior es va respondre que el darrer viatge de l’alcaldessa a la cimera Habitat III va tenir un cost total de 71.000 euros. Pregunta quina va ser la delegació, quines persones hi van anar i quins van ser els criteris pels quals es va convidar aquestes persones. El Sr. Garganté entén que actualment els municipis han de guanyar referencialitat pel que fa a la solidaritat internacionalista. Constata que l’agenda i el panorama geopolític avancen en aquest sentit i, per tant, entén que és una oportunitat per posar al centre els municipis com a principal espai per combatre el model econòmic neoliberal i el sistema social patriarcal, amb valentia i amb la confrontació amb els conjunts de poders. Entén, doncs, que la solidaritat internacionalista és una acció política coherent, activa i conscient que parteix de la realitat per poder canviar-la. Explica que la solidaritat internacionalista denuncia i s’oposa a l’ordre econòmic i polític des de la mobilització de base i la crítica a les polítiques d’exteriors, d’interior i a les polítiques de cooperació actuals, perquè el desenvolupament capitalista és desigual en les diferents nacions del món. Afegeix que la solidaritat internacionalista advoca per desenvolupar en l’àmbit global l’autodeterminació dels pobles i l’emancipació de gènere econòmica, i per un desenvolupament ecològic i sostenible amb el retorn del deute ecològic i el respecte envers els drets humans. Considera que actualment la situació internacional és d’una gravetat sense límits, ja que l’imperialisme dels Estats Units i tots els seus aliats europeus i del món sencer tenen el camí obert, sobretot després de la caiguda del camp socialista, per fer i desfer amb un únic objectiu: assegurar i consolidar els seus interessos econòmics i geoestratègics sense cap mena de consideració per la població atrapada en les diverses guerres provocades per aquests poders. 7280 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Creu que des de l’Ajuntament de Barcelona s’haurien de desenvolupar diferents aliances entre municipis per tal de donar suport a polítiques de cooperació i solidaritat, sempre tenint en compte que aquestes vagin encaminades a denunciar les injustes polítiques econòmiques, socials i nacionals dels pobles d’origen i a enfortir el moviment popular que des dels diferents països combat aquestes mateixes injustícies. Alhora, li sembla imprescindible establir processos participatius reals i vinculants des dels municipis entre institucions, consells de solidaritat municipals, ONG i moviments socials per tal de definir l’estratègia dels països i sectors prioritaris en matèria de cooperació i solidaritat. Creu necessari potenciar la sensibilització i l’educació per la solidaritat a les escoles, universitats i centres de treball, especialment els que depenen del sector públic; impulsar processos d’agermanament entre institucions, centres escolars, associacions de veïns; potenciar vincles d’enllaç entre els diferents actors, i establir una cooperació horitzontal entre iguals i sense intermediaris. Pregunta quines accions està fent el govern en aquest sentit dins de la ciutat en el marc del Consorci d’Educació. Demana a l’Ajuntament declaracions contundents i valentia per impulsar les campanyes de boicot que des del moviment popular i de solidaritat es duen a terme contra les empreses transnacionals i els estats que violen els drets humans dins de l’àmbit municipal, com ara Coca-Cola, Nestlé, Mango, països com Israel, Qatar, l’Aràbia Saudita, Turquia, etc. Conclou que cal responsabilitat social; no comprar ni tractar amb qui no compleix els drets humans; compliment de clàusules democràtiques; transparència en les relacions comercials, denunciant la possible existència d’interessos polítics i econòmics; declaració d’un ajuntament antisionista i antiimperialista, com demana la campanya BDS a Israel. Espera que això arribi algun dia. Així, doncs, entén que els viatges internacionals per conèixer les diferents agendes mundials i posar sobre la taula les prioritats de la ciutat són necessaris, però pregunta si cal que hi vagin gairebé tots els regidors del govern. Creu que hi ha moltes altres activitats constants dins del mateix municipi que són fonamentals per treballar en la cultura internacionalista. Pensa que és més important centrar els esforços a desfer els vincles amb aquells d’altres països i multinacionals que oprimeixen i desposseeixen els pobles. Per tot això demana al govern que expliqui quins passos està fent en aquest sentit, pel que fa a la cimera d’Habitat III de Nacions Unides i a la intervenció de l’Ajuntament de Barcelona a la principal xarxa mundial de ciutats, i que expliqui quines valoracions polítiques en fa, tenint en compte les premisses que ha comentat anteriorment, alhora que aclareixi també les despeses i l’equip de persones que s’hi van desplaçar, quines ponències s’hi van presentar i en què revertirà això a Barcelona. El Sr. Pisarello anuncia que passarà un informe per escrit a tots els grups perquè són moltes qüestions i exigirien molt més del temps que té en la sessió. Comenta que una de les posicions fonamentals del govern en aquest sentit és que el que abans era Cooperació Internacional i Relacions Internacionals fossin dues àrees que funcionessin de manera coherent, amb les mateixes polítiques, cosa que li sembla que no passava al govern anterior. Constata que, efectivament, ha fet un elogi del que es va fer en matèria de cooperació internacional, en què es va abordar una política plural i molt oberta amb les diferents entitats. Però no comparteix tot el que va ser la política econòmica, urbanística, duta a terme pel govern anterior, que es portava sobretot des de la Regidoria d’Urbanisme i que està sotmesa a molts tipus de qüestionaments. Apunta que el govern, evidentment, té una agenda econòmica i una agenda ecològica. Recorda que es va tenir una participació molt activa i decisiva en la COP21 de París. Comenta que, des del punt de vista econòmic, el govern està preocupat i l’importa atraure talent i poder donar suport al talent que la ciutat exporta. Explica que per això es va tenir una presència activa a la Fira del Disseny que es va celebrar a Hong Kong, en què ell mateix com a primer tinent d’alcalde va ser-hi. Comenta que també es va fer a Nova York, on es va acompanyar empreses catalanes que es dediquen sobretot a temes de disseny, que li sembla que és un NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7281 sector al qual se li ha de donar un especial suport pel valor afegit que genera, pel vincle que té amb la producció local, etc. És conscient que no totes les inversions són bones. Creu que cal tenir una discussió en aquest moment i posar sobre la taula les inversions que la ciutat vol i les que no vol. Indica que hi ha inversions que són especulatives, com ara els grans fons immobiliaris que van a Barcelona a comprar fent fora els veïns dels seus barris. Remarca que el govern no els vol a la ciutat, però que, en canvi, totes les inversions que siguin socialment responsables, ambientalment responsables, innovadores, que serveixin per tenir un paper de tractor del teixit local són benvingudes. Diu que tot això el govern ho va demostrar el dia anterior al congrés de l’Smart City Expo, que ell mateix, com a primer tinent d’alcalde i encarregat de l’àrea de tecnologies, va inaugurar, on tant l’estand de Barcelona Activa com el del mateix Ajuntament ja mostren quina és l’orientació de l’Ajuntament en matèria de política tecnològica, que el govern ha volgut resumir en la idea d’economia digital per la sobirania tecnològica, però que és més complex que això. Constata que això comporta criticar algunes institucions, perquè quan les ciutats es reuneixen no només ho fa Barcelona, ho fan moltes ciutats de l’Estat i europees, que es queixen del paper dels governs estatals, per exemple, en matèria de refugiats, en què el govern ha dit moltes vegades que el paper del Partit Popular li ha semblat un paper molt trist. Diu que això passa perquè hi ha moltes actuacions de governs estatals i de la Unió Europea que no permeten que aquest impuls de les ciutats pugui tirar endavant. Reitera el compromís de passar un informe per escrit de tot el que s’ha plantejat i fins i tot d’un tema que preocupa els grups, que són els viatges a Medellín, a Quito i a Bogotà, en què tots els membres del govern que es van desplaçar a una reunió que se celebra cada 20 anys tenien una agenda específica que passarà amb tot el detall. El Sr. Martí insisteix en el fet de retre comptes. Es queixa que els grups estan massa acostumats que el govern digui que respondrà per escrit i després no arribin mai les respostes ni els informes. Demana que el govern sigui curós i transparent amb aquests compromisos. Destaca que hi ha un tema a què el Sr. Pisarello no s’ha referit, que és que es vegi molt més clar el compromís polític del govern municipal també amb les polítiques de projecció exterior de Catalunya, ja que pensa que és molt important i molt potent una imatge del president del país i de l’alcaldessa de Barcelona. En aquest sentit, creu que no se’n veuen prou, d’aquestes fotos. El Sr. Alonso vol reforçar un parell d’arguments. Diu que espera aquests informes i que espera que això sigui un canvi d’actitud en el sentit que es doni compte de tot el que es fa en aquestes reunions. També insisteix en la transparència, i que no hagi de ser a força de la pressió dels grups i dels mitjans de comunicació que es donin les dades. Diu que el seu Grup ja tenia feta una pregunta sobre aquest viatge des del 14 d’octubre i ha hagut d’esperar més d’un mes i que apareguessin algunes notícies als mitjans de comunicació. Espera que el govern faci un esforç de transparència. Reitera que està d’acord amb aquesta presència internacional de Barcelona i pensa que és necessària, imprescindible i que la ciutat pot fer un molt bon paper, però que se centri en aquelles qüestions d’àmbit local i no per fer partidisme o un protagonisme personal que no té res a veure amb els interessos de la ciutat. El Sr. Coronas espera l’informe que el govern farà arribar als grups. Diu que el Sr. Pisarello acaba de dir en un minut més coses del que el govern ha dit en un any i mig. Reitera que espera aquest informe amb candeletes i amb moltes ganes. Manifesta que, de les coses que ha dit el Sr. Pisarello, hi ha coses que pot compartir, com ara el tema dels fons d’inversió. Comenta que una estona abans ha llegit una notícia a Expansión que un inversor iraquià ha creat un fons per comprar edificis a Barcelona i el primer que li ha vingut al cap és que això sí que és una arma de destrucció massiva. Reitera que en això pot estar d’acord amb el govern, però necessita saber, perquè té la sensació que després d’un any i mig 7282 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 reestructurant l’Ajuntament en l’àmbit de relacions internacionals no hi ha un projecte definit. Diu que si hi és el vol conèixer. La Sra. Esteller demana que la política internacional de l’Ajuntament es faci desvinculada de la Generalitat, perquè això li resta. Considera que la Generalitat està en una deriva independentista que està perjudicant, i molt, Barcelona. Conclou que el millor que pot fer el govern és separar-se de la política independentista que fa la Generalitat. En aquest sentit, demana que el Sr. Pisarello expliqui si el govern té previsió de mantenir la col·laboració amb el Diplocat i de fer aquelles aportacions econòmiques, perquè considera que això contamina la projecció i la fortalesa que pot tenir Barcelona al món. Pensa que cal unir-se i intentar aprofitar les màximes condicions que hi ha al món com a Barcelona, sense vincular-se a distorsió, a una deriva que perjudica la ciutat. Pregunta, doncs, si l’Ajuntament té previst sortir del Diplocat o reduir aquestes aportacions. També demana que en l’informe per escrit també hi hagi els criteris de l’acompanyament d’Habitat III. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 4. Que comparegui el responsable del Govern municipal per donar compte de les agressions a vigilants de zones blaves i verdes així com de les mesures que s’estan prenent per evitar-les. El Sr. Collboni diu que compareix amb molt de gust per donar compte d’un assumpte que el preocupa i que és prioritari a l’agenda com a govern però també com a president de la companyia, en relació amb les agressions als vigilants de les àrees verda i blava. Reconeix que actualment hi ha identificats, fins a l’octubre de 2016, 16 incidents, que són 2 més que els del 2015, dels quals 4 han acabat en denúncia. Comenta, però, que això no és una qüestió de 2 o 16, sinó que qualsevol tipus d’agressió que pateixi un treballador de l’empresa pública BSM el concerneix i el preocupa, i diu que cal posar totes les mesures per resoldre-ho i prevenir-ho en un futur. En aquest sentit, informa que s’ha convocat un consell extraordinari del Consell d’Administració de la companyia per al 30 de novembre, en què, entre d’altres coses, s’abordarà aquesta matèria, ja que és un tema sensible. Recorda que només prendre possessió com a president de BSM va tenir una reunió amb els representants dels treballadors i treballadores, amb el comitè d’empresa, en què se li va traslladar aquesta preocupació, i ell ho va fer alhora amb els directius de l’empresa. Quant al que s’ha fet des del moment en què va tenir la primera informació per part dels membres del comitè d’empresa, explica que es va reforçar el protocol de seguretat, es van millorar els mecanismes de resposta immediata en cas de situació conflictiva, i es van prendre mesures organitzatives, com ara intensificar les patrulles en parell o canviar de zona en cas que es produïssin incidents. Comenta que queda pendent el reconeixement d’aquests vigilants com a agents de l’autoritat, cosa que es tractarà en el proper Consell d’Administració. Explica que per això també va encarregar, com a president de la companyia, un informe als Serveis Jurídics de l’Ajuntament respecte a aquest tema per explorar totes les vies possibles en el marc de les seves competències i, eventualment, quin és el camí que s’hauria de seguir a través de reformes legislatives en el Congrés dels Diputats o en el Parlament de Catalunya. El Sr. Armengol vol ampliar els comentaris del tinent d’alcalde sobre les accions fetes per tal d’evitar i convertir en un nombre menor cada any les agressions, però també els incidents. Comenta que es disposa d’un protocol dins de la companyia, signat amb el comitè d’empresa, per tal d’assegurar que tant les accions de caràcter preventiu NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7283 com pal·liatiu es puguin portar a terme. Explica que aquest protocol és de l’any 2010 i que el 2016 s’ha reforçat incloent-hi alguns elements que s’han considerat importants. Comenta que la consideració d’agents de l’autoritat és una petició expressa feta pels sindicats i pel comitè d’empresa. Entén que aquesta consideració els dotaria d’una especial protecció i que això faria que el nombre d’incidents i d’agressions pogués baixar o fins i tot eliminar-se del tot. Diu que s’ho han pres seriosament i han vist que no tan sols era necessari la categorització d’auxiliar de guàrdia urbà, sinó que precisament s’havia de perseguir aquesta condició d’agents de l’autoritat. Manifesta que s’ha realitzat un informe intern que s’ha enviat als Serveis Jurídics de l’Ajuntament per tal que determinin si la Carta Municipal permet pensar que només a través d’una regulació interna per part de l’Ajuntament serà possible aquest atorgament de la condició d’agents de l’autoritat o si haurà de ser a través d’alguna modificació legislativa, tant de l’àmbit del Parlament català com del Congrés dels Diputats espanyol. La Sra. Esteller agraeix aquestes respostes, perquè considera molt greus aquestes agressions als vigilants de les zones blaves i verdes. Explica que Barcelona té una plantilla de 330 agents i hi ha una mitjana anual de 117 agressions de naturalesa molt diversa, que generen unes conseqüències físiques i psicològiques, de baixes laborals i d’una situació personal molt complicada. Assenyala que només es denuncien el 21% de les agressions, en part perquè no tenen reconeguda aquesta condició d’agent de l’autoritat i, per tant, les seves dades poden ser conegudes per les persones agressores, cosa que posa aquests agents en una situació de vulnerabilitat. Per això demana aquest reconeixement de condició d’agents de l’autoritat com ja tenen uns altres empleats públics que no són funcionaris, com ara empleats de TMB i del metro. Diu que en aquest sentit caldria modificar la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona. Assegura que, si hi ha alguna mesura de modificació legislativa a l’hora d’enfortir aquest estatus, naturalment cal treballar-la perquè aquestes persones puguin treballar en les màximes condicions de seguretat. D’altra banda, també vol que BSM es personi en els judicis com a causa, és a dir, com a part. Creu que hauria de comparèixer perquè això també faria que moltes de les condemnes, i sobretot les reincidències, tinguessin penes més greus. Pel que fa al protocol de què s’ha parlat, creu que caldria reforçar-lo per prevenir sobretot aquestes agressions amb mesures com ara la creació d’un llibre de zones on puguin estar registrats tots els punts de conflictes de la ciutat, com els tallers, les botigues, algun establiment de restauració, vehicles conflictius, i així els vigilants puguin tenir més informació i puguin saber en quins nuclis hi ha més risc, també perquè puguin anar-hi acompanyats. Pensa que hi ha recorregut per prevenir aquestes agressions i opina que cal adoptar les mesures que estiguin a l’abast per reduir al mínim aquest risc. Sap que el risc 0 no existeix, però creu que encara hi ha molt marge per reduir-lo. El Sr. Forn dóna les gràcies als compareixents per la informació facilitada, que va en la línia del que es va parlar en el darrer Consell d’Administració. Diu que el seu Grup, abans de posicionar-se amb una mesura concreta, vol conèixer tota aquesta informació jurídica i les modificacions que s’han de fer. Troba evident que tots els grups municipals estan d’acord amb l’anàlisi del problema, que cal buscar les millors solucions. Comparteix les solucions provisionals, que cal intentar garantir fins que no es faci aquesta modificació. Espera que fins al dia 30 de novembre, amb la informació que es pugui donar de base jurídica, pugui veure també les possibilitats que hi ha i les modificacions que caldria emprendre. Anuncia que, si això és possible, Convergència i Unió hi donarà suport, tot i que caldrà veure què significarà això, si tindrà algun cost, etc. Demana al Sr. Collboni si poguessin tenir aquesta informació abans del 30 de novembre per poder-la estudiar prèviament. Pensa que la línia que el tinent d’alcalde exposa és la línia adequada i està disposat a continuar parlant en aquest sentit. 7284 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 El Sr. Sierra condemna de manera ferma qualsevol tipus de violència. Aprofita per mostrar el seu rebuig a l’atac que va patir Miguel García a l’àrea metropolitana de Barcelona, com a portaveu de Ciutadans a l’Hospitalet de Llobregat. Especifica que va patir un atac en una carpa informativa durant el cap de setmana anterior. Per tant, condemna totes les formes de violència, també la que pateixen aquests treballadors de BSM. Comenta que, desgraciadament, no és un tema nou, ja que també es produïa en el mandat anterior. Assenyala que també es produeix en altres ciutats del territori. Considera que és un fet que cal combatre, i diu que cal que hi hagi concreció en aquestes mesures de protecció. Li sembla molt bé que es doti aquests vigilants del caràcter d’agents de l’autoritat i que això es difongui perquè quan algú perdi els nervis i rebi una sanció se sàpiga atenir a unes conseqüències que són ben diferents quan algú ataca un membre de l’autoritat que a qualsevol altra persona. Diu que també caldria fer una concreció en mesures com l’ensinistrament i defensa personal d’aquests vigilants i dotar-los d’algun element de seguretat per poder repel·lir aquestes agressions. Finalment, mostra tot el seu suport tant als treballadors de BSM com a les mesures que es prenguin des de l’empresa. El Sr. Coronas se suma a la condemna de la violència cap als treballadors que supervisen l’aparcament de les zones blava i verda de Barcelona, i expressa el seu rebuig davant de les agressions a qualsevol persona. Comenta que més del 40% dels vigilants dels aparcaments de zona blava i verda han denunciat agressions, cosa que demostra que el nombre és molt important. Diu que s’ha llegit l’informe de la síndica i se li plantegen diversos dubtes i preocupacions. En primer lloc, destaca la falta de col·laboració del consistori en l’aportació d’informació requerida per la síndica. Li sembla preocupant que la síndica de Barcelona faci una petició i es trigui tant de temps a contestar i que, quan es fa, la resposta sigui parcial. Creu que la figura de la síndica és molt important a la ciutat, ja que és una ciutat amb reptes pendents que requereixen la implicació de la ciutadania. Per això considera que el paper de la síndica és fonamental, perquè ha de ser un termòmetre de les preocupacions i disfuncions de la ciutat, de les seves institucions i actors implicats. En segon lloc, no té constància que aquest informe que recomana la síndica s’hagi fet. Pensa que cal que es realitzi aquest informe jurídic en què s’avaluïn les diferents opcions que hi ha per tal d’atorgar la condició d’agents de l’autoritat a aquest col·lectiu professional en l’exercici de les seves funcions de vigilància i control dels estacionaments regulats per tal de dotar-los d’una protecció penal especial. Es pregunta què s’ha fet durant aquest temps des de l’Ajuntament per evitar aquestes agressions. Comenta que el Sr. Collboni acaba de dir algunes coses que s’han fet, però diu que, segons la síndica, el consistori no ha promogut suficientment una mesura dirigida a atorgar aquesta condició. Per tant, sabent que hi ha diverses opcions per a la seva integració, vol saber què comporta cadascuna d’aquestes. Constata que cal abordar aquesta situació i cal posar-hi mesures, ja que no es pot deixar que els treballadors siguin agredits. Per això demana respostes per part d’aquest govern municipal. En resum, vol saber, més enllà del que s’ha fet, què s’està fent i, sobretot, què es pensa fer i de quina manera per tenir tots els elements sobre la taula. El Sr. Garganté manifesta que els treballadors i treballadores del col·lectiu de vigilants de la zona blava i verda han expressat en moltes ocasions a la direcció de BSM la demanda de solucionar el problema d’agressions que pateix. Explica que totes les representacions sindicals d’aquesta empresa van signar un manifest que van entregar a la direcció en què tornaven a incidir en la necessitat de posar mesures a aquest problema, sobretot en un dels fets més greus, que va ser quan un dels treballadors va rebre l’impacte d’una bala d’una escopeta d’aire comprimit. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7285 Comenta que aquestes peticions són la necessitat de treballar en parella, que l’empresa faci les gestions oportunes per concedir-los l’estatus d’agents de l’autoritat, fer les denúncies amb número de placa i que l’empresa faci un protocol integral que cobreixi l’abans, el durant i el després d’una agressió, no com ara, que és només el després. Indica que, pel que fa a aquestes peticions, la direcció de BSM no només no respon ni actua, sinó que ni tan sols reconeix les dades d’agressions d’un informe encarregat per ells mateixos al Gabinete Profesional de Peritos Judiciales, que va costar 3.727 euros, en què es detalla perfectament el tipus d’agressions i en què s’observa una mitjana de 117 agressions verbals i físiques per any, que vol dir que en algun cas se supera el 40% del personal de tota la plantilla agredit cada any. Constata que es diu que anualment una mitjana del 26% denuncia i que en molts casos no denuncien perquè tenen por de represàlies. Explica que, en canvi, la tècnica de prevenció de BSM el 2013 va dir que només hi va haver 12 agressions i el 2014 només 15. Diu que no hi ha més cec que el que no hi vol veure, i comenta que el dia anterior va descobrir que BSM tampoc no sabia que hi ha una resolució del 17 de juny en relació amb els agents cívics. Diu que tampoc no el sorprèn, perquè el Sr. Ignasi Armengol abans era el director d’abusos de TMB i el va haver de patir, però ara el Sr. Armengol l’haurà de patir a ell. Recorda que el Sr. Armengol a l’empresa era conegut com l’home de Trias a TMB i després el van fitxar com a director general de BSM, quan Convergència i Unió va guanyar les eleccions, i encara continua. Creu que és el director més ben pagat de l’Ajuntament. Ho diu perquè a TMB també hi havia un problema d’agressions i els treballadors van haver de fer vagues, manifestacions i tot tipus de protestes per aconseguir aquest protocol en prevenció de les agressions. Conclou que els va costar, doncs, Déu i ajuda. Ho explica perquè es tingui en compte d’on pot venir aquesta manca d’actuació de la direcció de BSM en aquesta realitat invisible per a ells, però molt visible per als treballadors i treballadores. Comenta que el tema d’agents d’autoritat ja està en altres col·lectius, com els del transport públic, l’ensenyança o la sanitat. Insisteix que a TMB l’empresa s’ha negat reiteradament a publicitar que els treballadors i treballadores del bus i el metro són agents d’autoritat. Explica que un dels sindicats va omplir tots els autobusos d’adhesius, però que els van netejar tots perquè la gent no s’assabentés que aquests treballadores són agents d’autoritat. Recorda que a alguns treballadors, com a ell mateix, els van sancionar per protestar en contra de les agressions plantant-se davant d’un autobús amb una pancarta. Apunta que la síndica ha mostrat que l’Ajuntament no ha promogut suficientment cap mesura per atorgar la condició d’agents de l’autoritat a aquest col·lectiu professional. Afegeix que la mateixa síndica recomana que es formuli una consulta a la Direcció General de la Funció Pública per tal de conèixer aquesta possibilitat, com va passar en el sector del transport públic, que es va aprovar al Parlament de Catalunya. Vol acabar posant èmfasi en la demanda de treballar en parella. Creu que és la millor mesura preventiva, més que no el tema de l’autoritat, tot i que hi està d’acord, a més de les altres qüestions que s’han comentat. El Sr. Collboni reitera el suport del govern de la ciutat i el suport també de la direcció de l’empresa amb els treballadors de BSM, especialment aquells que per la naturalesa de la tasca que fan estan en una situació de risc. Comenta que s’han pres mesures d’urgència millorant els protocols. Indica que també s’ha fet el que la síndica va demanar, que és sol·licitar aquest informe als serveis jurídics. Afegeix que també s’ha convocat un consell d’administració extraordinari per al 30 de novembre que només té dos punts de l’ordre del dia i un d’ells és aquest, la qual cosa demostra la importància que dóna el govern a aquesta qüestió. Creu que és una bona notícia que tots els grups municipals tinguin una línia comuna de defensa d’aquest col·lectiu i de la necessitat de reconèixer legalment la seva condició d’autoritat, però insisteix que aquest és un tema que ultrapassa probablement les competències de l’Ajuntament i que això haurà d’anar a modificacions legislatives de l’Estat i de la Generalitat. Comenta, doncs, que els 7286 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 corresponents grups polítics hauran de continuar aquesta tasca més enllà de l’Ajuntament. El Sr. Armengol diu que li sembla que algunes de les coses que han apuntat els diferents grup estan en la línia d’aquestes modificacions que s’han anat fent dintre del protocol. Pel que fa al llibre de zones de la ciutat de què s’ha parlat o de poder disposar de més informació, pensa que estan en aquesta línia i que segur que en el proper Consell d’Administració es pot arribar a acords en aquest sentit per ampliar els protocols ja existents. Com que es va repetint el tema de l’informe, comenta que aquest informe el va demanar BSM el 2012 i el va rebre el 2013. Explica que és un informe exhaustiu i que s’ha lliurat al comitè d’empresa. Indica que és on es parla d’aquest nombre superior de les agressions anunciades, que és el que ha comentat el tinent d’alcalde, que el 2015 eren 14 i el 2016 de moment són 16. Comenta que es parla de mitjanes de 113, però aclareix que aquest número no és amagat, sinó que surt de l’informe que ha demanat BSM. Conclou, doncs, que en cap cas s’ha intentat treure-ho. Reconeix, però, que són consideracions d’incidències que no arriben a denúncia, sinó que en la majoria de casos són més lleus, ja que les que arriben a denúncia són les més greus. Comenta, però, que algunes amb una gravetat semblant no arriben a denúncia. Assenyala que una de les raons és aquesta manca en la consideració d’autoritat i per això es persegueix, perquè és bastant evident que la consideració d’autoritat permetria que moltes de les incidències d’aquestes 113 es convertissin en denúncia. Finalment, pel que fa a l’informe que es deia que s’havia preparat des de la direcció, remarca que, efectivament, BSM no disposa de cap informe per part de la Inspecció de Treball respecte d’un tema que es va tractar el dia anterior que tenia a veure, sembla, amb un document que havia disposat la companyia per part de la Inspecció de Treball. Destaca que, tal com va dir el tinent d’alcalde, ni el tenen ni n’han disposat ni per part de la Inspecció de Treball ni per part del sindicat que el va presentar a la Inspecció de Treball en el seu dia. La Sra. Esteller agraeix aquestes mesures. Diu que, mentrestant, s’organitzi la feina de manera que es pugui anar més en parella en les zones on hi ha un risc, perquè els números ho diuen i són importants. Considera que el que s’ha de fer és evitar el que és evitable, si BSM pot reforçar aquestes condicions i millorar-les, perquè només que s’hagués pogut evitar una agressió això ja és una responsabilitat. Demana, doncs, que s’acceleri al màxim i tota la col·laboració en totes les mesures en què s’hagin de fer modificacions legislatives per intentar donar el màxim suport. Reitera que es pugui organitzar la feina en parella en els àmbits on hi hagi més risc i evitar així agressions evitables. El Sr. Coronas torna a posar en relleu el paper de la síndica. Diu que tots els grups i especialment el govern sempre parlen molt bé de la importància de la figura de la síndica, però insisteix que a la síndica no se li ha facilitat la informació requerida com calia, i creu que és important posar-ho de manifest. Coincideix plenament amb el Sr. Collboni en el fet que moltes coses no depenen de l’Ajuntament, sinó d’altres. Però diu que algunes mesures com la que ha proposat el Sr. Garganté que actuïn en parella és una bona mesura dissuasiva. Afegeix que també es podria parlar de l’enduriment de sancions en casos d’agressions als agents que al cap i a la fi vetllen per un servei municipal que va en benefici de tots els barcelonins i barcelonines. El Sr. Garganté posa molt èmfasi en el tema de treballar en parella, no només pel tema de prevenció davant de les agressions, sinó també per la mateixa creació de llocs de treball. Ho diu sobretot perquè a TMB la direcció va decidir davant d’això que volia posar càmeres de videovigilància i la plantilla va dir que no. Pel que fa a la resolució d’Inspecció de Treball del 17 de juny, diu que el govern l’ha de tenir, i afegeix que, si no la té, té un problema molt greu. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7287 Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 5. Prorrogar el contracte que té per objecte el manteniment d’elements constructius i instal·lacions dels edificis adscrits als Districtes i gerències de l’Ajuntament de Barcelona pels anys 2015-2016, en virtut del que estableix l’art. 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i la clàusula 3 del PCAP de l’esmentat contracte, des de l’1 de gener de 2017 al 31 de desembre de 2017, segons compareixences signades per les empreses adjudicatàries; i modificar el contracte, en el sentit d’ampliar la seva quantia, en virtut del que preveu la clàusula 20 del PCAP de l’esmentat contracte i l’article 105 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, en atenció a les raons indicades als informes de 27 i 29 de setembre de 2016 del Cap del Departament de Manteniment i Neteja, i segons compareixences signades per les empreses adjudicatàries. Ampliar l’autorització i disposició de despesa, amb càrrec als Pressupost/os i Partida/es indicades en les relacions comptables annexes a aquest mateix document i condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s, per un import global de 9.573.288,75 euros (IVA inclòs), per l’exercici 2017 i per tal de donar cobertura a la pròrroga; i per un import global d’1.462.342,23 euros IVA inclòs, per l’exercici 2016, per tal de donar cobertura a la modificació contractual, amb el següent desglossament: Lot 1, contracte núm. 14005729 - Gerències de Recursos, Recursos Humans i Districte de Nou Barris, adjudicat a Imesapi NIF A28010478, per un import de 2.012.765,04 euros (IVA inclòs) corresponents a la pròrroga i 200.000,00 euros (iva al 21% inclòs) corresponents a la modificació contractual. Lot 2, contracte núm. 14005730 - Gerències de Drets Socials i Prevenció, Seguretat i Mobilitat, adjudicat a Imesapi NIF A28010478, per un import d’1.815.117,94 euros (IVA inclòs) corresponents a la pròrroga i 454.638,96 euros (IVA inclòs) corresponents a la modificació contractual. Lot 3, contracte núm. 14005731 - Districtes de Ciutat Vella i Sarrià- Sant Gervasi, adjudicat a UTE Faus-Miatec Mant. Edif. LOT 3 NIF U66421553, per un import de 886.881,04 euros (IVA inclòs) corresponents a la pròrroga i 174.330,27 corresponents a la modificació contractual. Lot 4, contracte núm. 14005738 - Districtes d’Eixample i Horta-Guinardó, adjudicat a Constraula Enginyeria i Obres SAU NIF A58142639, per un import d’1.295.708,25 euros (IVA inclòs) corresponents a la pròrroga. Lot 5, contracte núm. 14005739 - Districte de Sants-Montjuïc i Gerència d’Ecologia Urbana, adjudicat a UTE Constraula - Aldago Manten. Edificis LOT 5 NIF U66424086, per un import de 894.866,55€ (IVA inclòs) corresponents a la pròrroga i 241.573,00 euros (IVA inclòs) corresponents a la modificació contractual. Lot 6, contracte núm. 14005740 - Districtes de les Corts i Gràcia, adjudicat a Servicios e Instalacions Aldago, SL NIF B61563169, per un import de 763.999,91 euros (IVA inclòs) corresponents a la pròrroga i 125.800,00 euros (IVA inclòs) corresponents a la modificació contractual. Lot 7, contracte núm. 14005741 - Lot 7: Districte de Sant Andreu i Sant Martí, adjudicat a UTE Constraula - Aldago Manten. Edificis LOT 7 NIF U66424151, per un import d’1.903.950,02 euros (IVA inclòs) corresponents a la pròrroga i 266.000,00 euros (IVA inclòs) corresponents a la modificació contractual. REQUERIR les empreses adjudicatàries per tal que en el termini màxim de 15 dies hàbils, a comptar de l’endemà de la notificació d’aquesta resolució, facin efectives mitjançant l’ingrés a la Tresoreria municipal, en metàl·lic, les aportacions per al suport “hot line” i el manteniment tant correctiu com evolutiu de l’aplicació informàtica de connexió 7288 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 entre els Districtes, Gerències Municipals i l’Institut Municipal d’Informàtica que preveu la clàusula 19 apartat e) del Plec de Clàusules Administratives i que correspon al 0,06% de la dotació pressupostària de la pròrroga i que correspon a les següent quantitats: Lot 1: 998,07 euros; Lot 2: 900,06 euros; Lot 3: 439,78 euros; Lot 4: 642,50 euros; Lot 5: 443,74 euros; Lot 6: 378,84; Lot 7: 944,11 euros; reajustin la garantia definitiva per una quantia corresponent al 5% de l’import net de l’ampliació efectuada mitjançant ingrés a la Tresoreria Municipal de les següents quantitats: Lot 1: 8.264,46 euros; Lot 2: 18.786,73 euros; Lot 3: 7.203,73 euros; Lot 5: 9.982,36 euros; Lot 6: 5.198,35; Lot 7: 10.991,74 euros; i per tal que compareguin per formalitzar la modificació del contracte a les dependències de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica de la Gerència de Recursos. La Sra. Vila diu que hi votarà a favor entenent que és una pròrroga d’un contracte de manteniment. El Sr. Coronas aclareix que vota a favor d’aquesta pròrroga perquè això permet, en el proper contracte, aplicar les clàusules socials que el seu Grup ha reivindicat en diverses ocasions. El Sr. Garganté vol fer algunes preguntes. En primer lloc, pregunta per què s’opta per una pròrroga d’un contracte vigent i no per una nova licitació. En segon lloc, vol saber per què no s’ha plantejat en cap moment la possibilitat de crear una empresa pública que assumeixi el servei directament. En tercer lloc, quan es diu que s’augmenta el preu per hora per garantir que es compleixi el conveni col·lectiu en matèria salarial, pregunta si és perquè actualment no es compleix. En quart lloc, vol saber quins mecanismes preveu el govern per garantir aquest compliment. En cinquè lloc, pregunta si s’ha fet algun estudi de gènere sobre la contractació de personal i la política salarial, i si s’han adoptat mesures respecte a això. I, finalment, vol saber per què es manté la possibilitat de subcontractar ni més ni menys que el 89% de la mà d’obra. El Sr. Badia diu que no podrà respondre a totes aquestes preguntes. Explica que es tracta d’una pròrroga que té un augment en la dotació econòmica. Comenta que els motius d’aquest augment són que s’ha augmentat l’inventari d’edificis existents. Afegeix que també s’han identificat obres d’adequació, trasllats i reformes d’alguns centres i equipaments, així com la detecció de reparació d’urgència de desperfectes i patologies, i també un nou capítol que farà referència a resolució d’avaries. Informa que es planteja una pròrroga d’un any, atès que la prestació i l’evolució del servei es consideren positives. Indica que es considera adient poder prorrogar aquest any, que està dintre el que el contracte permetia. El Sr. Garganté diu que està una mica sorprès perquè, si no va errat, són 14 milions d’euros en un servei que entén que és estructural com el de la neteja i recollida selectiva d’edificis i locals municipals, de 4 gerències i 10 districtes. Pensa que és un motiu més que suficient per no continuar amb la privatització d’aquests serveis. Per tant, hi votarà en contra. El Sr. Badia creu que s’estan barrejant els dos serveis, ja que un és el de neteja dels edificis i l’altre és el de manteniment. Concreta que en el següent punt es parlarà del de neteja, però que en aquest cas és el de manteniment d’instal·lacions i reparacions. El Sr. Badia expressa el vot favorable del Govern Municipal, la Sra. Vila expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa l’abstenció de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7289 6. Rebutjar les ofertes presentades per les empreses Optima Facility Services, SL i la UTE Clequali, SL i Mismaeficacia, SL respecte als lots 1 al 10) i les ofertes de l’empresa Lacera Servicios y Mantenimiento, SL respecte als lots 1, 2, 3, 5 i 6 i excloure-les, per tant, de la licitació en no considerar-se suficients les al·legacions aportades en tràmit d’audiència, segons les previsions de l’article 152.3 del TRLCSP, per assegurar la viabilitat de l’oferta que es considerava presumptament anormal o desproporcionada segons els límits previstos a la clàusula 9 del plec de clàusules administratives particulars que regeix el contracte; i segons valoració tècnica que s’incorpora a l’expedient. Adjudicar el contracte núm. 16002928, que té per objecte la contractació de la neteja i recollida selectiva dels Edificis i Locals Municipals adscrits a les Gerències i Districtes de l’Ajuntament de Barcelona que s’indiquen a continuació (Lots 1 a 10), amb núm. de contracte 16002928, per un import de 28.811.969,32 euros, (IVA inclòs), de conformitat amb les propostes de valoració i classificació contingudes en l’expedient i d’acord amb les seves proposicions, en ser considerades les ofertes més avantatjoses segons els criteris d’adjudicació establerts al plec, pels preus unitaris oferts i amb el següent desglossament: - LOT núm. 1 (Contracte 16005211): Districte de Ciutat Vella, Gerència de Recursos i Gerència de Recursos Humans, per un import de 5.907.054,78 euros (IVA inclòs), a l’empresa Multianau, SL, amb NIF B50819507; - LOT núm. 2 (Contracte 16005213): Districte de l’Eixample, per un import de 2.086.993,46 euros (IVA inclòs), a l’empresa Multiserveis Ndavant, SL, amb NIF B60579240; - LOT núm. 3 (Contracte 16005217): Districte de Sants-Montjuïc, per un import de 2.124.436,16 euros (IVA inclòs), a l’empresa La Bruixa Neteges Generals i Manteniments, SL, amb NIF B61399408; - LOT núm. 4 (Contracte 16005220): Districte de les Corts, Gerència de Drets Socials, per un import de 3.064.155,18 euros (IVA inclòs), a l’empresa Lacera Servicios y Mantenimiento, SA, amb NIF A33123498; - LOT núm. 5 (Contracte 16005222): Districte de Sarrià- Sant Gervasi, Gerència de Seguretat i Prevenció, per un import de 4.162.540,40 euros (IVA inclòs), a l’empresa Multiserveis Ndavant, SL, amb NIF B60579240; - LOT núm. 6 (Contracte 16005223): Districte de Gràcia, Gerència d’Ecologia Urbana, per un import de 2.251.392,36 euros (IVA inclòs), a l’empresa La Bruixa Neteges Generals i Manteniments, SL, amb NIF B61399408; - LOT núm. 7 (Contracte 16005224): Districte d’Horta Guinardó, per un import d’1.978.266,34 euros (IVA inclòs), a l’empresa La Bruixa Neteges Generals i Manteniments, SL, amb NIF B61399408; - LOT núm. 8 (Contracte 16005225): Districte de Nou Barris, per un import de 2.106.118,48 euros (IVA inclòs), a l’empresa OHL Servicios Ingesan, SL, amb NIF A27178789; - LOT núm. 9 (Contracte 16005226): Districte de Sant Andreu, per un import de 2.252.305,88 euros (IVA inclòs), a l’empresa OHL Servicios Ingesan, SL, amb NIF A27178789; - LOT núm.10 (Contracte 16005227): Districte de Sant Martí, per un import de 2.878.706,28 euros (IVA inclòs), a l’empresa Multianau, SL, amb NIF B50819507; DISPOSAR a favor de cadascun dels adjudicataris la quantitat esmentada en el respectiu lot amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en les relacions que s’hi adjunten. Requerir els adjudicataris per a formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part dels adjudicataris del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. Facultar el Gerent de Recursos per tal d’aprovar els actes de tràmit derivats del present acord. El Sr. Coronas vol argumentar l’abstenció del seu Grup. En primer lloc, vol posar en evidència el seu respecte pels treballadors i serveis tècnics de l’Ajuntament. Manifesta que, pel volum de la documentació adjunta de la proposta d’acord i més en aquest cas, en què hi ha hagut exclusions i altres elements que afegeixen complicacions al procediment d’adjudicació, i per aquesta manca de temps per poder-ne fer una anàlisi completa, s’abstindrà a instància de posicionar el seu vot definitiu al Consell Plenari. Com que se li comunica que no es pot fer reserva de vot, atès que és un punt de la part decisòria, manifesta que manté l’abstenció. 7290 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 La Sra. Esteller expressa l’abstenció del Grup Popular perquè, tot i que es mantenen les condicions contractuals del contracte anterior, hi ha alguns aspectes que milloren les condicions econòmiques, laborals, de prestació de servei. Pensa que no es justifica suficientment, perquè es passa de 7 a 10 lots i que la incorporació de més empreses s’hauria de traduir en una millora substancial de la prestació del servei. El Sr. Garganté anuncia el seu vot en contra. Indica que el seu Grup havia ajuntat els punts 5 i 6, perquè considera que es parla del mateix: neteja, recollida selectiva. El Sr. Badia sap que és un expedient que sí que va incorporar una sèrie de mesures, de les quals una que es valorava era la formació. Diu que també s’ha augmentat el cost de servei i, per tant, una millora en el servei dels treballadors. Indica que hi ha hagut clàusules sociolaborals en el tema de centres especials de treball. Afegeix que hi ha el tema de millorar l’horari pel tema de la conciliació familiar, que passaria de 8 h a 20 h, en comptes de ser de 7 h a 19 h. Assenyala que també hi ha mesures de caràcter ambiental. Diu que es comencen a introduir clàusules socials i ambientals en aquests contractes, com és aquest cas. El Sr. Badia expressa el vot favorable del Govern Municipal, la Sra. Vila expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa l’abstenció de C’s, el Sr. Coronas expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova. 7. Designar les empreses adjudicatàries de l’Acord Marc, amb número de contracte 16002540, que té per objecte la fixació de les condicions per a la contractació dels serveis de telecomunicacions corporatius de veu, dades, mòbils, serveis de numeració especial i accés a Internet per part de l’Ajuntament de Barcelona, els seus organismes autònoms i societats municipals i organismes amb participació municipal majoritària de l’Ajuntament de Barcelona a les empreses que s’indiquen a continuació, en ser aquestes les que han presentat les ofertes més avantatjoses segons els criteris establerts al plec de clàusules administratives i segons el següent desglossament: Lot 1 – Serveis i sistemes de comunicacions de veu fixa de tots els centres (xarxa corporativa de veu i xarxa no corporativa de veu) i serveis de dades a l’empresa Vodafone España, SAU, amb NIF: A80907397; Lot 2 –Serveis de comunicacions de veu i dades mòbils a l’empresa Vodafone España, SAU, amb NIF: A80907397; Lot 3 –Serveis de numeració especials a l’empresa Vodafone España, SAU, amb NIF: A80907397; Lot 4 –Accés internet centralitzat a l’empresa Telefónica de España, SAU, amb NIF: A82018474; Lot 5 – Accés internet distribuït a l’empresa Telefónica de España, SAU, amb NIF: A82018474. Requerir les empreses designades per realitzar la contractació derivada per tal de formalitzar l’Acord Marc en el termini de cinc dies a comptar des del dia següent a haver rebut el requeriment. I un cop transcorreguts els 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació als licitadors. El Sr. Pisarello indica que un dels objectius que s’ha plantejat el govern en matèria de contractació és millorar-la, poder-la fer més accessible a petites i mitjanes empreses, a entitats cooperatives, és a dir, a actors que no tenen prou força encara en la contractació pública de l’Ajuntament. Explica que per fer això, com a conseqüència de les guies de contractació que s’estan elaborant, s’estan dividint en lots els diferents contractes que es facin a l’Ajuntament per intentar permetre l’accés de diferents actors a aquesta contractació, ampliar el tipus d’actors que incideixen, o bé, quan això no sigui possible, garantir més concurrència i una millora de les clàusules socials i ambientals. Comenta que el que es presenta en aquesta sessió és la designació de les empreses adjudicatàries de l’acord marc del contracte dels serveis de telecomunicacions. Apunta que, com a conseqüència d’aquest acord marc, Vodafone ha guanyat tres lots i es converteix en el principal proveïdor de telefonia a l’Ajuntament. Destaca que hi ha hagut, doncs, un canvi de l’empresa que es NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7291 converteix en el primer proveïdor de l’Ajuntament. Informa que l’import anual pels serveis de telecomunicacions, com a conseqüència d’aquest canvi, és de 2,25 milions d’euros, cosa que comporta un estalvi aproximat d’un 29% respecte a la despesa del contracte anterior. Diu que no és casualitat que s’hagi produït. Explica que això s’ha produït perquè en aquest contracte s’obliga, tal com s’havia compromès el govern, al fet que les empreses compleixin les seves obligacions en matèria laboral –és a dir, les clàusules referents a subcontractació, que és un element important i que estava en el pacte de les escales–, i també en matèria digital, mediambiental, d’igualtat de gènere i fiscal. Conclou que amb aquest nou contracte es produiran alguns canvis que al govern li semblen substancials. Constata que en l’àmbit de la telefonia és difícil que hi entrin nous operadors, però destaca que en aquest cas hi ha hagut un canvi en la relació que hi havia d’operadors fins ara. Indica que això és perquè hi havia un compromís de compliment d’aquestes clàusules. Explica que això comporta, per exemple, que a partir d’ara el 010 sigui gratuït i que tots els autobusos passin a tenir wifi. Informa que les empreses adjudicatàries es comprometen a complir les condicions establertes en matèria de legislació laboral, a complir el conveni col·lectiu vigent, la prevenció de riscos, la igualtat de gènere, la integració de persones amb diversitat funcional, la protecció de dades, entre altres qüestions que integren aquest expedient. Afegeix que les empreses adjudicatàries també estan obligades a informar sobre la procedència dels equips vinculats al contracte i l’obligació de les fàbriques d’origen. Recorda que l’Ajuntament es va comprometre amb Electronics Watch precisament a fer aquesta observació perquè es pugui rastrejar quin és l’origen de la producció d’aquests elements de telefonia per intentar introduir al màxim condicions justes de funcionament de la telefonia a l’Ajuntament. Comenta que per primer cop hi ha una clàusula que obligarà aquestes empreses a oferir fairphones, és a dir, telèfons mòbils justos. Destaca també l’acceptació d’aquestes empreses per sotmetre’s a auditories que, sobre el compliment del Decret d’alcaldia de 19 de maig de 2016, també inclouen les activitats que aquestes empreses puguin realitzar en paradisos fiscals. Remarca, doncs, que hi ha una obligació de transparència i una obligació de declarar obertament si es realitzen activitats de tipus il·legal. Informa que és un contracte que té una durada prevista de 2 anys, prorrogables a 24 mesos més. Pensa que és un contracte innovador des del punt de vista laboral, social, mediambiental, que comporta un abans i un després en la millora de la política de compra de serveis de l’Ajuntament de Barcelona. Creu que, a més, aquest contracte aconsegueix un estalvi important en la despesa i que comportarà una millora considerable en les condicions laborals dels treballadors i un servei millor i més econòmic per als ciutadans. El Sr. Forn hi està d’acord i hi votarà a favor. També està d’acord amb el plec de clàusules que es va fer en el seu moment i amb el resultat d’aquest. Creu que és una bona oferta i una bona adjudicació. Tanmateix, intenta fer veure al Sr. Pisarello que una cosa és explicar les coses, ja que és fàcil i gratuït, sobretot des de l’oposició, però que la realitat finalment porta a mantenir els 5 contractes. Comenta que la diferència és que aquests 5 contractes, en lloc de tenir-los 3 empreses, que són les que operaven fins llavors, els tenen 2, Vodafone i Telefónica, que són les empreses que poden ser operadores de veritat. Només vol remarcar això. Diu que en la resta hi està d’acord i creu que és un bon contracte. Per això expressa el seu vot afirmatiu. El Sr. Sierra li diu al Sr. Pisarello que com canvien els temps. Recorda que Ciutadans va signar el pacte de les escales, però no recorda si va ser el mateix Sr. Pisarello qui va ser allà signant i fent-se les fotos, i aquest li ho confirma. Indica que el seu Grup no hi pot votar a favor, però diu que tampoc no hi votarà en contra, perquè en aquest cas es produiria una pròrroga. Constata que, tot i que el Sr. Pisarello no ha esmentat ni una sola vegada l’empresa Telefónica ni Movistar, 7292 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 seria mantenir amb aquesta empresa el gruix de la telefonia que té actualment l’Ajuntament. Comenta que en aquesta adjudicació també figura Telefónica i Movistar. Constata que no veu a ningú dels que el govern va convidar a primera fila en la presa de possessió, que eren els treballadors que tenien ocupada la seu de Telefónica de plaça Catalunya. Per això li diu al Sr. Pisarello com canvien els temps. En tot cas, li sembla adequada la utilització del tipus de telefonia pel que fa als terminals dels fairphones que fabriquen a Holanda, però demana que el govern també tingui en compte que calen uns terminals en què hi pugui haver un servei tècnic adequat i unes reparacions en cas que hi hagi qualsevol tipus d’avaria. Finalment, agraeix al Sr. Agustí Abelaira les explicacions que va fer als grups municipals respecte a aquests tres expedients. El Sr. Coronas, tenint en compte que el dia anterior el Sr. Collboni va dir que el seu Grup era minoritari i radical, hi votarà en contra. Aclareix que no ho fa perquè dubti de l’excel·lent feina que han fet els professionals de l’Ajuntament al voltant de les ofertes rebudes i elevant la proposta d’adjudicació perquè es voti, ni perquè pensi que les futures empreses adjudicatàries no puguin desenvolupar correctament el contracte signat, sinó per denunciar que l’equip de govern, igual que Esquerra Republicana de Catalunya, va signar el Compromís de les escales per tal que es milloressin les condicions laborals dels treballadors subcontractats per Telefónica amb declaracions grandiloqüents. Constata que governar deu suposar desdir-se de coses que s’han dit anteriorment, i pensa que aquest és el cas. Recorda que, referint-se a l’alcalde Trias i a Telefónica, Ada Colau va dir: «Deixi de signar contractes amb multinacionals que vulneren els drets fonamentals de les persones.» Constata que ara la mateixa alcaldessa Colau diu que cal adjudicar un concurs milionari a aquesta mateixa empresa. Reitera que el seu vot, com a grup radical i minoritari, serà en contra. La Sra. Esteller constata, amb aquest contracte, que la realitat s’imposa a la demagògia. Recorda que Barcelona en Comú va fer molta demagògia, va signar el pacte de les escales i va dir moltes qüestions que no s’assimilaven al que és la realitat. Indica que la lliure concurrència, les condicions contractuals i l’estat de dret s’imposen, ja que quan hi ha una concurrència les empreses que estan en millors condicions d’oferir aquest servei, amb uns requisits de compliment dels convenis laborals i les qüestions de caràcter econòmic, es presenten i el règim d’adjudicació ho concedeix a l’empresa que està en millors condicions d’oferir aquest servei. Conclou que en aquest cas han estat Telefónica i Vodafone. Explica que els lots s’han distribuït d’acord amb moltes qüestions. Comenta que per part de Telefónica, tal com consta a l’expedient, hi va haver una qüestió de caràcter formal d’omissió d’una part d’una documentació. Destaca que el govern ha renunciat al dogmatisme ideològic i que la realitat s’ha imposat. D’altra banda, dins del conjunt de contractes, valora positivament el WiFi als autobusos, la gratuïtat del 010, que el seu Grup ha reivindicat durant molt temps, i també els programes socials que s’han incorporat en aquestes condicions. Malgrat tot, anuncia l’abstenció del Partit Popular. El Sr. Garganté diu que, com a membre d’un grup radical i a qui li agrada anar a l’arrel, llegirà el Compromís –que no pacte– de les escales. «Per l’abolició de l’esclavitud i la precarietat laboral. »Els i les candidates sotasignats reconeixem la capacitat d’incidència i la part de responsabilitat –per acció o per omissió– que tenen els governs municipals i el conjunt d’administracions públiques amb la precarietat laboral a les nostres ciutats. »Entre d’altres, els processos de licitació i contractació pública de béns i serveis generen un gran volum d’activitat econòmica i contractes milionaris amb empreses privades. Això no obstant, les condicions laborals i successives subcontractacions a què estan sotmesos els treballadors i treballadores d’aquestes empreses són esclavitzants, d’extrema precarietat, sovint invisibles i en contínua degradació. És NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7293 el cas de Movistar, les seves filials, contractes i subcontractes, com també el de tantes altres. »En aquest sentit: »Els i les candidates sotasignats ens comprometem a suspendre, revertir i no renovar cap contractació pública de serveis amb Movistar ni qualsevol altra empresa que no garanteixi que tots els treballadors i treballadores –directes o subcontractats– que intervenen en la prestació de servei o subministrament: »1. Tinguin una jornada màxima de 40 hores setmanals i 2 dies de descans »2. Se’ls retribueixi amb un salari digne i es garanteixi el mateix salari per un mateix tipus de feina. »Els i les candidates sotasignats emplacem a la resta de candidatures d’arreu de Catalunya i la resta de l’Estat a sumar-se públicament i signar aquest compromís.» Comenta que aquest compromís està signat, entre d’altres, per Ada Colau, Alfred Bosch, María José Lecha i Francisco Sierra. Constata que, desgraciadament, la situació de precarietat laboral en aquest sector continua sent la mateixa, realitzada per les mateixes multinacionals que estan sobre la taula en aquesta sessió. Conclou que el seu Grup, òbviament, només hi pot votar en contra. El Sr. Pisarello, ara que el Sr. Garganté esmentava aquella signatura, recorda la primera conferència que es va fer sobre el Compromís de les escales, en què hi havia molta gent i alguns amics molt estimats com en Quim Arrufat i en Joan Tardà, d’Esquerra Republicana de Catalunya, que també eren allà i el van signar. Diu que no coneix cap municipi de Catalunya la telefonia del qual no funcioni amb aquestes empreses. Demana al Sr. Coronas si la Generalitat funciona sense alguna d’aquestes multinacionals. Convida els portaveus que si això passa presentin aquesta proposta, però creu que això no passa enlloc. Indica que això no vol dir que no es puguin canviar els contractes, i pensa que aquest contracte mostra que sí que hi ha alternatives, tot i que aquestes no sempre passen per no contractar amb cap multinacional. Manifesta que l’Ajuntament no pot excloure dels contractes d’adjudicació determinades empreses, cosa que sap perfectament el Sr. Coronas. Comenta que el que sí que pot fer el govern és imposar condicions que no hi eren. Explica que en aquest cas s’ha fet un contracte d’adjudicació que, per primer cop, obliga al fet que es respectin uns determinats criteris socials i laborals en matèria de subcontractació, de compliment de convenis, etc., que no s’havia fet fins llavors i que era el que es demanava en el Compromís de les escales. No veu, doncs, que s’hagi produït un incompliment. No sap quina idea pot tenir ERC en aquest cas o la CUP de quina hauria de ser l’alternativa en aquest tema. Remarca que s’han introduït moltes millores, de les quals en el procés d’execució del contracte s’haurà de fer un seguiment estricte i que comportaran una pressió forta sobre les empreses, ja que el contracte ha canviat. Li diu al Sr. Sierra que no trobarà cap moment en què s’hagi dit que no es faria cap contracte amb Telefónica, ja que el govern sabia com funciona la realitat. Recorda que el govern va dir que s’havien de defensar les condicions laborals dels treballadors, que s’havien d’introduir unes condicions ambientals, que s’havien d’introduir unes condicions digitals, etc. Però constata que el món de la telefonia és el que és. Diu que ja li agrada que hi hagi una concurrència millor, i afegeix que el govern ha fet tot el possible per tenir lligams més estrets amb altres iniciatives innovadores en aquest àmbit, com guifi.net, Som Connexió, etc., que són iniciatives a què el govern dóna ple suport, però que no podrien en cap cas gestionar un volum com el que comporta l’Ajuntament de Barcelona. Convida, doncs, els portaveus que si efectivament consideren que hi ha millores que es poden fer en aquest contracte d’adjudicació s’incorporin a la taula que farà seguiment d’aquest contracte. Creu que s’han de concentrar en això, perquè, allà on la provisió de determinats serveis a l’Ajuntament es faci per part de grans empreses, l’obligació de tots plegats és fer que aquestes empreses prestin un servei de la millor qualitat possible i en les millors condicions laborals, socials, d’igualtat de gènere i ambientals possible. 7294 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 El Sr. Forn recorda que, quan es va fer una de les pròrrogues, va dir una cosa molt semblant que el que ha dit el Sr. Pisarello, és a dir, que hi ha les operadores que hi ha. Li sembla recordar que era en un debat amb el Sr. Badia, en què li deia que, si criticava tan durament Movistar, l’alternativa era Vodafone. Diu que es pot opinar si això t’agrada o no t’agrada, però constata que aquesta situació ja existia abans de les eleccions i abans que Barcelona en Comú es comprometés en el Compromís de les escales. Reitera que hi vota a favor perquè és un bon contracte i s’hi han fet millores, però es queixa, com la majoria de portaveus que han intervingut, de la demagògia que es fa en determinats moments, durant la campanya electoral, com si es pogués triar i el govern del Sr. Trias hagués triat Telefónica perquè eren els seus amics. Constata que llavors era Telefónica perquè hi havia dues empreses que es van presentar a un concurs i el va guanyar. Comenta que Barcelona en Comú va demanar a l’alcalde Trias que aturés aquest contracte, perquè s’havia de fer una pròrroga, però que el govern de Barcelona en Comú n’acaba fent tres més i acaba contractant una de les empreses possibles, que és Vodafone. Demana al govern, doncs, que no faci demagògia, que no faci creure a la gent que hi ha moltes oportunitats i que s’estava fent malament des de l’Ajuntament o que no es creï una ombra de sospita sobre el que s’ha fet sempre a l’Ajuntament de Barcelona, perquè això és fals. Destaca que les coses s’havien fet bé abans i es continuen fent bé ara en aquest aspecte. Diu que no hi ha cap crítica a fer ni als d’abans ni als d’ara. Constata que s’ha fet un concurs i han guanyat les empreses que poden guanyar. El Sr. Sierra constata que canvien els temps, però segueixen les mateixes velles polítiques. Diu que els ajuntaments del canvi justifiquen els seus incompliments en l’incompliment dels altres, que és el més vell que hi ha en política i el que s’ha fet sempre. Li diu al Sr. Pisarello que li han llegit les declaracions de l’alcaldessa. Recorda que el pacte de les escales el va signar ell mateix, i no de manera gratuïta i sense saber què signava ni fent demagògia, sinó amb un informe jurídic de Ciutadans amb un informe d’aquest compromís en què li van dir que signés. Diu que el seu Grup té una paraula i que, quan es compromet en alguna cosa, ho compleix. El Sr. Coronas recorda que la frase de «deixi de signar contractes amb multinacionals que vulneren els drets fonamentals de les persones» va ser la Sra. Colau qui la va adreçar a l’anterior alcalde de Barcelona. Diu que el Sr. Pisarello li exigeix que sàpiga com funciona tot el tema de la contractació, però no li ho va exigir a la cap de llista de Barcelona en Comú en campanya electoral, perquè s’imagina que algú que es presenta a alcalde ha de saber com funciona això. Pel que fa a quins contractes fa la Generalitat, comenta que ell té mòbil de l’Ajuntament i no de la Generalitat, i, per tant, no ho sap. Només sap que el de l’Ajuntament de moment és Vodafone. Reitera que, com que és regidor de l’Ajuntament de Barcelona, pel que fa a la Generalitat, no ho sap. Diu que li recordarà al Sr. Pisarello tantes vegades com calgui que és regidor de l’Ajuntament de Barcelona i que per això el veu a totes les comissions i plens. La Sra. Esteller insisteix a constatar que la realitat desvirtua i corregeix les demagògies i les propostes populistes que es fan només amb l’única voluntat de crear una realitat que no és assumible. Des d’aquesta perspectiva, veu com el govern ha d’anar rectificant tot el que va dir en la campanya electoral, perquè la realitat s’imposa en un procés de concurrència pública com aquest. El Sr. Garganté diu que el preocupa el discurs fatalista del govern, dient que no hi ha alternativa a les multinacionals i a la precarietat laboral. Recorda que el Compromís de les escales es va incomplir una setmana després de signar-lo, quan ja havien passat les eleccions municipals i el govern es va anar a asseure amb John Hoffman, l’organitzador del Mobile World Congress, en què òbviament participa Telefónica amb moltes altres, malgrat que els treballadors i treballadores NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7295 estaven a la plaça Sant Jaume amb una pancarta que recordava per què havien estat lluitant tot aquell temps. Diu que, si no va errat, el govern ha parlat de generar un operador energètic. Pregunta per què no un operador de telecomunicacions. El Sr. Pisarello diu que l’únic que fa discursos prototatcherians és el Sr. Garganté, ja que ha coincidit exactament amb el Partit Popular amb la mateixa argumentació. Suposa que el Sr. Garganté ja té fet l’estudi tècnic perquè ja està preparat per assaltar el palau d’hivern i mostrar que l’endemà podria generar empreses municipals a tot arreu. Pensa que el regidor de la CUP deu tenir pensat com funcionaria això, que la ciutat de Barcelona ho entén perfectament i que la CUP té les aliances polítiques i socials per tirar-ho endavant. Està segur que el Sr. Garganté ja té tot això fet i enllestit, però constata que el seu discurs és el mateix que el del PP, és a dir, diu que tot és igual, que res no ha canviat, que no hi ha cap alternativa i que no es pot fer diferent. Fa palès que el Sr. Garganté ha dit que la CUP és municipalista, que es reuneix, que té assemblees nacionals, etc. Destaca que parla molt amb els regidors de la CUP que governen en ajuntaments i sap les polítiques que es tiren endavant i sap, malgrat les dificultats, com es produeixen canvis. Diu que si el Sr. Garganté en aquest tema té una alternativa, com la proposta de generar un operador telefònic, demana que la hi porti i que s’estudiarà amb molt d’interès. Pel que fa al que deia el Sr. Coronas del fet que no té res a veure amb la Generalitat, demana que es posin d’acord, perquè a vegades ERC ve a la sessió i diu: «No aprovarem aquests pressupostos si no s’aproven els de la Generalitat.» El Sr. Coronas demana que, quan es facin afirmacions, siguin certes, perquè no ha dit això. El Sr. Pisarello insisteix que Esquerra Republicana de Catalunya o governa a la Generalitat o no hi governa. I diu que si ERC governa a la Generalitat es pot parlar de la política de telefonia de la Generalitat. Recorda que Esquerra Republicana de Catalunya té el conseller d’Economia, que alhora és el vicepresident del Govern. Pregunta quina és la relació que té amb Barcelona World, és a dir, quina relació té el Govern de la Generalitat amb grans multinacionals i amb inversions especulatives, fins i tot, que es fan a Catalunya. Diu que, quan el Sr. Coronas li ho expliqui, ho acceptarà amb tota modèstia i humilitat i li dirà que té raó, perquè hi ha un exemple de govern nacional en matèria de relacions amb les multinacionals i amb les grans inversions. Quant a les pròrrogues del contracte, explica que s’han fet perquè en cap moment es plantejava rescindir aquest contracte en el Compromís de les escales. Comenta que, si s’hagués rescindit el contracte, els primers a perdre la feina haurien estat els treballadors. Recorda que el que demanaven els treballadors era buscar les fórmules perquè aquests contractes no generin precarietat i generin condicions laborals dignes. Comenta que la via que té l’Ajuntament per fer això és replantejar quines són les clàusules de contractació, que és el que ha fet. Especifica que amb aquest plec s’han replantejat les clàusules de contractació perquè els abusos del pacte de les escales no es puguin tornar a produir. Diu que el fet que el govern se’n surti o no dependrà del seguiment que es faci, del paper dels sindicats, del paper de les mateixes empreses i del paper que tinguin tots els grups municipals. No veu, doncs, quina és la demagògia. Accepta el que planteja el Sr. Forn i reconeix que, quan s’està en campanya electoral i no s’ha tingut experiència en les institucions, les coses no es veuen exactament igual perquè no es té la mateixa informació. Però aclareix que el contracte que es fa ara no és el mateix que hi havia en el mandat anterior. Reitera que hi ha hagut un canvi perquè s’han millorat les clàusules. Diu que això segurament es podria haver fet abans i no s’ha fet, tot i que no ho planteja com una crítica. Especifica que no cal resignar-se cada cop que hi ha un contracte sobre la taula. Reconeix que al govern li ha portat temps i que per això s’han fet les pròrrogues, perquè el govern volia estudiar de la manera més acurada possible com es podrien fer unes clàusules de contractació que fossin més exigents. 7296 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Convida els grups que, si tothom comparteix aquesta idea que les empreses que treballen a l’Ajuntament han de respectar drets laborals i drets socials, s’afegeixin a aquestes taules de contractació per fer una tasca de seguiment d’aquest tipus de contractes amb els equips de l’Ajuntament. El Sr. Coronas diu que s’ho troba a les xarxes i ara també s’ho troba a les comissions. Està una mica cansat que es diguin mentides. Constata que el Sr. Pisarello en aquesta sessió ha dit una mentida, que és que, si ells no aprovaven els pressupostos de la Generalitat, ERC no aprovaria els de l’Ajuntament. Aclareix que això no s’ha dit en cap moment. Vol que quedi molt clar, i diu que, cada vegada que es menteixi, ho desmentirà. Demana el mateix compromís a defensar la ciutat a la Generalitat que demana el govern a l’Ajuntament. Reitera que el que ERC ha demanat és admetre a tràmit i negociar. Aclareix que ERC no ha fet moneda de canvi amb els pressupostos de l’Ajuntament. Especifica que Esquerra Republicana de Catalunya defensa la ciutat a totes les institucions, cosa que Barcelona en Comú no fa. El Sr. Pisarello no sap si es pot entrar en un debat sobre aquest tipus de qüestions, perquè són opinions sobre opinions polítiques. Pensa que es pot discutir políticament com veu cadascú la posició de les seves forces polítiques, si es considera que és cert o no. Considera que moltes coses que es diuen en la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció no són una versió acurada de la realitat, però no pot demanar una qüestió d’ordre cada cop que no estigui d’acord amb la descripció que els grups fan de la realitat. El Sr. Pisarello expressa el vot favorable del Govern Municipal, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa l’abstenció de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 8. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Que el govern presenti en aquesta comissió en el termini de sis mesos la proposta de creació d’una unitat, dins de la Guàrdia Urbana, especialitzada en la protecció dels drets dels animals. El Sr. Martí explica que aquesta proposició afecta el Cos de la Guàrdia Urbana, el futur dels serveis de la Guàrdia Urbana, i en concret un àmbit, que és el de la política de benestar i protecció animal. Avança que ha estat una proposició transaccionada amb el govern. Comenta que s’està intentant que el govern avanci la posada en pràctica d’una nova unitat especialitzada de la Guàrdia Urbana de protecció dels drets dels animals, que inicialment està prevista en el Pla director del cos. Indica que en concret hi ha la previsió d’una unitat que es diu Unitat de Reforç a la Proximitat i Emergències (URPE). Vol que es faci un pas endavant en les polítiques públiques de benestar animal a Barcelona. Comenta que és un tema que tenia plantejat en l’anterior mandat, però que per manca de temps no el va poder tirar endavant. Creu que és molt important que Barcelona, que ha estat i és líder com a ciutat i Ajuntament en la defensa dels drets dels animals, ho ha de continuar sent, en l’àmbit estatal i europeu també. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7297 Diu que aquestes polítiques recullen les noves sensibilitats de la societat. Pensa, doncs, que també és una qüestió de sintonia amb les noves realitats socials que afecten la ciutat i el país. Indica que la ciutat ha tingut la sort de tenir una ordenança modèlica i de les més progressistes de tot l’Estat i d’Europa, que aclareix que és l’ordenança del 2014. Explica que hi ha en marxa un nou centre d’acollida d’animals de companyia, que el dia anterior BIMSA ja va avançar que potser en dos anys es podien començar les obres. Pensa que és una mica tard, però que en tot cas es tira endavant el projecte que va iniciar el govern de l’alcalde Trias. Opina que seria molt bo que la Guàrdia Urbana tingués una unitat especialitzada, no solament per intervenir en el compliment de les lleis de protecció animal i en l’ordenança del 2014 de protecció dels animals, sinó també per portar a terme una tasca de sensibilització i informació ciutadana, de suport a les diferents unitats de la Guàrdia Urbana en la lluita contra el maltractament animal, igual que es fa en altres ciutats de Catalunya, de l’Estat i del món. Diu que els últims dies s’ha entretingut a fer un seguiment dels exemples que hi ha, no per copiar, però sí per inspirar-se. Comenta que als Països Baixos hi ha un cos de policia especialitzat, també a Noruega, a Bulgària, a Valònia (dins de Bèlgica), a Taipei (Taiwan), a Medellín (Colòmbia), a Brasil, a Mèxic, a Castelló de la Plana, etc. Per tant, creu que Barcelona no pot estar al marge d’aquesta dinàmica d’estar al capdavant d’aquestes polítiques públiques de benestar animal. Creu que la Guàrdia Urbana fa una feina molt important, no solament amb les seves unitats, com la canina i la muntada, sinó que també té una funció molt important d’intervenir en emergències quan hi ha animals implicats, d’intervenir en accidents domèstics quan hi ha animals implicats, d’implicar-se a ser motor de transformació dins del Cos de la Guàrdia Urbana, que són 3.000 agents, que no tots ells estan amb els nivells de formació que caldria per aplicar l’ordenança de 2014. Demana al govern, doncs, ja que hi ha aquesta previsió dins del Pla director, que es pugui fer en 6 mesos i, sobretot, que aquestes tasques i funcions de protecció animal no quedin diluïdes dins el magma d’altres competències que se li volen assignar a la URPE en matèria d’emergències i de policia administrativa. Vol que això no quedi diluït i que sigui realment una unitat especialitzada que sigui referència a Catalunya, a l’Estat i a Europa. El Sr. Alonso diu que ha estat revisant aquest Pla director de la Guàrdia Urbana en aquesta qüestió concreta. Destaca que, efectivament, hi ha aquesta unitat de reforç a la proximitat, que té una tasca especialitzada en el suport al barri, al districte i en protecció del medi ambient, cosa que li sembla correcta. Comenta que hi ha una secció especialitzada en el medi ambient que té els objectius de protegir el medi ambient, de conèixer el medi forestal i també de protegir animals pel que fa al tema de la venda, del maltractament als animals domèstics, d’infraccions de normativa de caça, etc. Veu que en el Pla les accions més rellevants són especialitzar-se en el medi ambient, coordinar-se directament amb la fiscalia de delictes contra el medi ambient, fer formació i inspecció administrativa i protecció d’animals, regular i inspeccionar la venda, la tinença d’animals perillosos i el maltractament d’animals, col·laborar en la tinença responsable d’animals, etc. Està d’acord amb aquesta descripció del Pla director de la Guàrdia Urbana i li sembla coherent. Pensa, però, que la proposta que es planteja en aquesta sessió, per la redacció que té, no reflecteix exactament el que es parla en aquest Pla director. Opina que els matisos són importants. Defensa, doncs, que es faci aquesta unitat, però pel que fa a la proposició s’abstindrà. El Sr. Coronas anuncia el seu vot a favor, ja que, més enllà de les campanyes, vol permanència en totes les accions que s’han de dur a terme i que, tal com està actualment, és insuficient. Creu que aquesta unitat hauria de ser especialitzada i que no només es dediqués a la seguretat i la protecció dels animals. Entén que no es tracta de la patrulla canina, sinó d’una unitat garant de la protecció dels animals. 7298 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Creu que, en el marc del Pla director que, segons les paraules del comissionat, no és inamovible, és possible crear una unitat especialitzada en la protecció dels animals. Diu que fins ara això es troba dins de les funcions de la URPE, però pensa que no és suficient i que cal que Barcelona aposti, seguint la tradició, per la defensa dels animals i vetlli pel compliment de les lleis de protecció d’animals i també de les ordenances municipals. Opina que és important que la policia de la ciutat, amb la voluntat de ser més propera i accessible a la ciutadania, vetlli per la protecció dels animals i es formi per tal de prestar un bon servei a la ciutadania. Comenta que aquesta unitat ha de ser impulsora d’aplicar l’ordenança d’animals a Barcelona i també de formar la resta d’agents. Destaca que actualment hi ha molta gent que incompleix l’ordenança per desconeixement. Posa com a exemple d’això el fet de dur el gos o el gat mentre es va amb bicicleta o la prohibició de collars de punxes i de càstig. En relació amb els collars de punxes, vol denunciar també que, tot i estar prohibit, els gossos que acompanyen els vigilants de seguretat al metro en porten, i que moltes botigues en segueixen venent. Demana que exemples com aquests no es poden seguir repetint. Sap que és tendència a moltes ciutats de l’Estat espanyol i també d’Europa associacions i ONG de policies que s’estan formant en protecció dels animals, i pensa que cal prendre’n nota a Barcelona. Creu que és una bona iniciativa per millorar la prestació del servei que actualment ofereix la Guàrdia Urbana, i també per millorar les condicions pel que fa a la protecció dels animals. Per tant, reitera el seu vot a favor. La Sra. Esteller comenta que el Grup Popular sempre s’ha destacat per garantir i demanar la màxima protecció dels animals a Barcelona i que la gent que tingui animals a casa els respecti amb totes les mesures que calguin. Considera que aquesta protecció s’ha de fer extensiva a tota la ciutat i, per tant, l’Ajuntament ha de tenir instruments i normatives per garantir aquest respecte i aquests drets dels animals i que es faci amb la màxima diligència. Recorda que el Partit Popular va votar en contra de l’ordenança. Diu que, tot i les moltes bondats que ha destacat el Sr. Martí d’aquesta ordenança capdavantera, una part d’aquesta és de molt difícil compliment. Afegeix que, a més, una part està en moratòria precisament perquè no hi ha manera de veure com es pot fer complir aquesta ordenança. Vol recordar algunes de les prohibicions absurdes que hi ha en aquesta ordenança, perquè són molt difícils de controlar, com ara no poder tenir el gos lligat durant més de 2 hores, i en el cas de cadells, 1 hora. Pregunta com pot garantir ningú de l’Ajuntament que això pugui ser així, ja que en una casa és impossible. Constata, doncs, que hi ha una sèrie de qüestions difícils de controlar, com les corretges fixes o flexibles, que les cadenes han de tenir una extensió d’1,5 o 2 metres, etc. Declara que vol una ordenança realista, que veritablement garanteixi la protecció dels animals, però que no incorpori qüestions que no es poden controlar i de difícil compliment. Pel que fa al règim de sancions, destaca que és un règim sovint molt elevat. D’altra banda, anuncia que hi votarà a favor, perquè la Guàrdia Urbana, com a policia, té facultats a l’hora de perseguir tot el que està incorporat en una ordenança i, des d’aquesta visió, considera que té la competència administrativa per vetllar pels drets dels animals. Recorda que fins ara hi havia una unitat que encara existeix, tot i que sembla que ha perdut moltes de les funcions que tenia incorporades, que és la Unitat Canina de la Guàrdia Urbana, en què hi ha excel·lents professionals i que han fet una molt bona feina en aquest sentit. Si es crea una unitat a la Guàrdia Urbana, no sap com s’organitzarà aquesta Unitat Canina i si tindrà una continuïtat. Però sí que sap que aquesta unitat últimament ha perdut una part de les funcions o no ha exercit les funcions amb la intensitat amb què ho feia abans. Reitera que, si es considera que aquest pot ser un instrument per garantir i preservar els drets dels animals, hi votarà a favor, tot i que insisteix que hi ha qüestions de molt difícil control i compliment. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7299 El Sr. Garganté comenta que una unitat de la Guàrdia Urbana especialitzada en defensa dels animals respondria a una vella reivindicació del moviment animalista local. Diu que les agents de la Guàrdia Urbana tenen, entre les seves funcions, vetllar pel benestar ciutadà, i diu que això en cap cas exclou prendre cura de gats, gossos i fures perdudes, per exemple. Explica que els gats de les colònies per conveni es troben emparats per diverses entitats conveniades, però no estan lliures de patir entrebancs que un policia local format pot detectar, reconduir i, en alguns casos, resoldre. També indica que la taxa d’abandonament de gats i gossos és encara massa significativa per menystenir el problema. Diu que altres espècies, tant mamífers com els senglars, aus com els coloms i les gavines i amfibis com les tortugues, pateixen ensurts que no troben sempre la resolució més escaient i ètica. Considera que els agents especialitzats han de saber com actuar i a qui recórrer en segon terme. D’altra banda, ha comprovat que hi ha força llacunes en la formació dels agents i l’aplicació de les ordenances generades per protegir els animals. Es queixa que les mesures pioneres que prohibeixen accessoris de subjecció perjudicial per a gossos, com collars de punxes, d’ofec, extensibles o massa curts, no s’estan fent efectives, entre d’altres coses, pel desconeixement envers la norma i, per tant, de la sanció als infractors. Constata que els articles de l’ordenança que prohibeixen circular sobre cap vehicle rodat acompanyat d’un gos no han vist la seva implementació als carrers de la ciutat. Destaca que són molt els exemples en què s’actua negligentment envers els animals davant la passivitat inconscient d’agents. Finalment, assenyala que el contracte que l’Ajuntament té amb l’empresa de recollida d’animals fa uns anys que va excloure del text l’obligació del rescat. Constata que hi ha situacions molt difícils per a animals no humans que exigeixen la intervenció d’experts que augmenti les possibilitats d’una feliç resolució. Pensa que cal poder comptar amb les eines i materials intel·lectuals per evitar danys físics i psíquics en els éssers dotats d’ambdues dimensions. Per això anuncia el seu vot favorable a una unitat especialitzada lliure de les tècniques clàssiques d’ensinistrament per càstig, dotada de mitjans aptes per al rescat d’animals i que estigui operativa 24 hores el dia, 365 dies l’any. Diu que tot això, però, sense perjudici que tots els agents no especialitzats tinguin informació actualitzada sobre la normativa, lectors de xips, formació etològica i veterinària mínimes per poder actuar a l’espera de la unitat especial o per sancionar les actuacions que amenacin el benestar dels altres animals. La Sra. Andrés expressa el vot a favor del PSC i se suma a l’argumentació que farà, per part del govern, el comissionat de Seguretat. El Sr. Recasens precisa que és un tema que va més enllà de les unitats concretes, ja que pensa que és un tema de sensibilització tant dels cossos policials com del Cos de Bombers. Recorda que l’SPEIS del Cos de Bombers ha demostrat una especial sensibilitat en les seves intervencions quan hi ha animals. Constata que en aquest cas es parla de la Guàrdia Urbana, i recorda que aquest cos ja disposa d’una unitat canina, que ja té 9 gossos i que fa comprovacions en comerços de venda d’animals, de condicions d’estança i cura, condicions administratives i tècniques, i que no ha perdut funcions en aquest sentit. Explica que fins al mes de setembre la Guàrdia Urbana ha posat un total de 1.710 denúncies per infraccions relacionades amb tinença d’animals de companyia. Tot i així, creu que hi ha marge per potenciar i reforçar aquestes activitats, com preveu el Pla director que es va presentar al maig i com demana la proposició. Comenta que, en el marc de la posada en funcionament de la nova Unitat de Reforç a la Proximitat i Emergències (URPE), com ja ha indicat el regidor Martí, es preveu en el seu si la creació de tres seccions o subunitats més especialitzades, de les quals una en anticipació i gestió d’emergències, l’altra en policia administrativa i la tercera en medi ambient. Informa que és en aquesta secció de medi ambient on s’adscriu la Unitat Canina del cos, que tindrà funcions vinculades a protecció de medi ambient i dels animals. Diu que no citarà aquestes funcions perquè ja ho ha 7300 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 fet el regidor Alonso. Indica que no s’exclou que en el futur aquesta subunitat pugui tenir més autonomia a la vista de com evolucioni el Pla director. Pensa que aquesta funció no ha de ser només específica d’una unitat, sinó que es compta amb el desenvolupament de la policia de barri per resoldre molts dels temes relacionats amb aquesta matèria i a sensibilitzar també la ciutadania. Conclou que l’Ajuntament pot assumir perfectament el compromís de crear aquesta secció de medi ambient dins de la URPE els propers 6 mesos i d’anar veient com es desenvolupa, més enllà d’això, la subunitat de protecció animal. El Sr. Martí agraeix el vot favorable de tots els grups que han donat suport a aquesta iniciativa. Creu que és un bon punt de partida, però pensa que caldria ser vigilant que, una vegada s’implementin aquestes tres subunitats de la URPE, no quedi desdibuixada la unitat de protecció animal. Li agradaria poder parlar amb el govern sobre com implementar-ho, abans que aquest presenti un document tancat i d’aplicació immediata, perquè creu que és una oportunitat que no es pot perdre, i no solament en l’àmbit competitiu amb altres ciutats. Destaca que Barcelona és un referent en l’àmbit europeu i internacional, i reitera que no es pot perdre una ocasió a l’hora de crear una nova unitat, encara que sigui refosa d’altres unitats, i que quedi subsumida en una àrea general de medi ambient i no quedi concretat que hi ha una qüestió important que és el benestar animal. Agraeix el comentari respecte als bombers, perquè hi ha operacions conjuntes entre bombers i Guàrdia Urbana amb una sensibilització molt especial respecte a tenir cura dels animals que són víctimes en accidents o emergències o incendis en domicilis de Barcelona. Insisteix que li agradaria posar una mica la petjada en aquest tema perquè pogués sortir una bona unitat que es pogués lluir en l’àmbit internacional i pogués tenir una feina més especialitzada. El Sr. Recasens diu que, efectivament, el Pla director és un pla obert i no estarà mai tancat. Mostra, doncs, la seva predisposició a parlar amb tots els grups per anar veient com evoluciona aquesta unitat. Comenta que de moment s’ampliarà aquesta secció canina, però diu que també estarà molt atent a la resta d’elements de medi ambient, de medi forestal, de contaminació acústica, d’abocament de residus. Especifica que, quan es parla de protecció de medi ambient general, hi ha els animals i també hi ha altres coses. Reitera que el govern està disposat a parlar- ne i també a modificar el que calgui del Pla director a mesura que l’experiència vagi donant una altra visió. El Sr. Badia expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa l’abstenció de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Que, tal i com recull el Pla director de la Guàrdia Urbana, el govern presenti en aquesta comissió en el termini de sis mesos la proposta de creació d’una unitat, dins de la Guàrdia Urbana, especialitzada en la protecció dels drets dels animals. Del Grup Municipal C’s: 9. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Que el Govern municipal procedeixi a donar les ordres precises a la Guàrdia Urbana de Barcelona i als Agents Cívics per tenir, a més a més de les mesures plantejades, una solució policial adequada al problema de la venda irregular il·legal als carrers de Barcelona. El Sr. Sierra explica que la proposta és que el govern municipal doni les ordres precises a la Guàrdia Urbana de Barcelona i als agents cívics per tenir, a més de NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7301 les mesures plantejades en l’entorn del fenomen del top manta, una solució policial adequada a aquest problema. Es queixa que, per molt que s’hagin fet més confiscacions, per molt que s’hagin produït més intervencions pel que fa a aquest fenomen, s’ha passat de tenir 150 venedors ambulants il·legals en el mandat anterior a tenir-ne 800. Creu que s’ha pecat d’ingenuïtat, ja que es va fer una taula per al top manta que presidia el Sr. Coronas i en què s’implantaven una sèrie de mesures que es tem que no han pogut solucionar aquest problema. Recorda que el Sr. Garganté deia el dia anterior que alguns dels venedors ambulants il·legals que participen en els programes que es porten a terme des de Mercabarna, en què se’ls ensenya l’ofici de peixater, no solament no s’han apartat d’aquesta activitat il·legal, sinó que a més la compatibilitzen amb el top manta, és a dir, que assisteixen al curs a Mercabarna i a la tarda se’n van amb la manta a les Rambles o a qualsevol altre lloc de la ciutat. Demana al Sr. Recasens que no li digui que aquests agents tenen ordres precises i concretes per actuar perquè el que el govern ha fet és anar traslladant- los de lloc. Comenta que a l’inici del mandat estaven principalment a les Rambles i a la porta del despatx del comissionat, a Portal de l’Àngel, i en altres zones comercials de la ciutat. Indica que posteriorment es van traslladar a la zona de Colom, la zona portuària, on van ser-hi molts mesos i tenien ocupat tot el trànsit de vianants. Afegeix que, a continuació, es van traslladar més avall, en els entorns del Port Vell. Diu que té fotografies en què es veuen actualment els agents cívics passejant directament entre venedors ambulants il·legals, tant en parella com en grups, que es troben situats des de l’Hotel Vela fins a pràcticament les torres Mapfre. Vol, doncs, que es donin aquestes ordres precises i concretes, a més de tots els programes que té el govern per solucionar aquest fenomen, tenint en compte que s’iniciarà una campanya de Nadal. Comenta que en els principals eixos comercials de la ciutat s’espera aquesta campanya, ja que suposa un volum considerable del negoci d’aquests comerços, i cal que el govern municipal doni aquestes ordres precises i concretes per evitar aquests fenòmens. Sap que hi ha dispositius i es fan operatius en l’entorn de les Rambles, on els venedors il·legals ambulants es colen directament al metro i on posen en risc la integritat física de moltes persones. Pensa que cal posar una decisió policial, a més de totes les que hi ha encaminades, d’una forma immediata perquè sigui real i efectiva i s’impedeixin aquestes imatges vergonyoses per als cossos policials i per als agents cívics. El Sr. Martí anuncia el vot a favor d’aquesta proposició, ja que creu que hi ha de manera reiterada des del primer dia una manca d’autoritat evident d’aquest govern en aquest tema. Constata que hi ha un problema social, però diu que cal abordar- lo i si no s’aborda i no es gestiona no hi ha resultats. Pensa que no es poden conformar amb 800 o 1.000 venedors ambulants irregulars, i diu que això una ciutat com Barcelona no s’ho pot permetre. No vol reiterar els problemes associats a aquesta il·legalitat, més enllà de les necessitats socials que cal abordar d’aquest col·lectiu. Constata que el comerç és el gran perjudicat, més enllà de la imatge, l’estètica i de tots els problemes que pugui tenir cada un dels ciutadans i turistes. Assenyala que el més important és que això és una il·legalitat i que malmet directament el comerç de Barcelona, dels barris i dels eixos comercials. Aprofita que té uns segons per preguntar si el govern pot dir si és certa la notícia que ha sortit als mitjans el 16 de novembre arran d’un post d’una persona que va denunciar una informació que li van donar els vigilants de seguretat del metro. Especifica que davant d’una queixa d’aquest ciutadà els vigilants del metro li van dir que tenien instruccions i ordres de l’Ajuntament de deixar colar-se els manters al metro i que si volia fer una queixa que la fes a l’Ajuntament, ja que ells tant com a TMB com en qualitat de vigilants de seguretat tenien aquestes ordres i les havien de complir. Troba necessari que el govern aclareixi això, no solament perquè aquesta persona li ho va fer arribar al seu Grup, sinó perquè se n’han fet 7302 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 ressò els mitjans de comunicació. Vol saber si realment aquestes instruccions són certes o no, i si són certes, es reservaria les accions polítiques oportunes. El Sr. Coronas li diu al Sr. Sierra que feia setmanes que trobava a faltar que es tragués aquest tema des de Ciutadans. Agraeix que el to del regidor de Ciutadans ha estat molt més adequat que en setmanes anteriors, tot i que no en comparteix el contingut. Recomana al Sr. Sierra que, amb la quantitat de recull d’imatges i de moviment dels manters a la ciutat que té, acabi fent un llibre, però sense càrrega ideològica, que és el que sempre demana Ciutadans quan es parla de temes espinosos. Diu que Esquerra Republicana de Catalunya fuig del mal ús que es fa d’aquest tema per part de determinades forces polítiques. Vol seguir dient que el fenomen del top manta cal abordar-lo des de dos àmbits diferenciats. En primer lloc, indica que s’ha de fer des de la vessant contra la xarxa de venda de productes il·legals, i, en segon lloc, pel que fa a l’atenció social i de donar oportunitats a les persones més vulnerables. Recorda que al juny de 2016 el seu Grup ja va demanar una compareixença per tractar aquest tema, per saber què s’havia fet fins llavors. Pensa que estaria bé que el govern ara digués què s’ha fet des del mes de juny, perquè no li agradaria que les conclusions de la Taula quedessin en un calaix. També vol recordar la necessitat de la implicació de totes les administracions en aquesta qüestió. Comenta que en l’última reunió del Consell de Prevenció i Seguretat es van llançar preguntes concretes que afectaven Mossos d’Esquadra i l’autoritat portuària, però ni el Sr. Batlle ni cap representant de l’autoritat portuària eren allà per contestar-les. Per tant, li agradaria que, quan es facin preguntes i es vagi als consells adequats a portar temes que toquen en aquests consells, hi hagi la representació adequada per poder donar resposta a les preguntes que s’hi fan. Vol rebre una explicació per part de totes les àrees i els agents implicats, perquè cal treballar-ho simultàniament. Pel que fa a la proposició de Ciutadans, s’abstindrà, no perquè no cregui que s’hagin de donar ordres clares a la Guàrdia Urbana sobre com actuar, sinó perquè, més enllà d’això, no creu que ni des d’una comissió ni des d’un plenari s’hagi de dir a les autoritats competents que donin unes ordres, i molt menys unes ordres determinades. La Sra. Esteller expressa el suport del seu Grup a aquesta proposta. Troba trist, però, que un grup hagi de demanar al govern que compleixi amb la seva obligació, com és el fet que la Guàrdia Urbana persegueixi un delicte. Remarca que la venda il·legal és un delicte i, per tant, la Guàrdia Urbana té l’obligació d’actuar en cada ocasió en què veu que es produeix aquest delicte. Diu que quan no té prou capacitat per fer-ho ha de demanar ajuda a altres cossos policials que hi ha a Barcelona, com ara els Mossos d’Esquadra per a ordre públic, la Guàrdia Civil per a activitat i mercaderia il·legal, i la Policia Nacional per a estrangeria. Recorda que el comissionat un dia va dir que a través de la Junta de Seguretat ja s’havia demanat i s’havia dit que això es faria així. Diu que fins i tot hi ha hagut oferiments d’altres cossos policials i no se’ls ha demanat aquesta col·laboració. Indica que això és una qüestió primordial, i diu que Barcelona no pot permetre que hi hagi activitats il·legals al carrer i que perjudiquin a tothom, sobretot als comerciants, perquè és una activitat de competència. Comenta que els manters no només venen en aquestes esplanades, al Port Vell, Nou Barris, etc., sinó que també hi ha manters de molts llocs que han anat a Barcelona perquè hi ha hagut un efecte crida, tal com ha demostrat el Sr. Sierra amb l’exposició de l’increment dels manters. Diu que cal actuar amb contundència pel que fa a aquesta activitat. Pensa que el govern ha tingut molta condescendència, permissivitat i complicitat amb els manters, i ha fet un pla que no és eficaç perquè s’està avalant una activitat. Afegeix que, a més, permet, a través d’una sèrie d’actuacions, pràcticament legalitzar i tractar amb permissivitat algunes de les persones que exerceixen aquesta activitat. Diu que això no pot ser. Es queixa que això els ha NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7303 enfortit de tal manera que ha debilitat extraordinàriament la Guàrdia Urbana i ha impedit que actuïn de la manera com ho han de fer. En aquest sentit, demana més acció i més contundència. Reconeix que en els últims mesos s’ha fet més activitat que ha permès intervencions de la Guàrdia Urbana com ara desmantellar pisos i alguns magatzems. Es queixa, però, que, malgrat aquestes actuacions, encara són molt febles i no s’actua ni amb la determinació ni amb la contundència que caldria, atès que es tracta d’un delicte. Troba inaudit que des d’una comissió s’hagi de dir al govern que digui a la Guàrdia Urbana que persegueixi un delicte. El Sr. Garganté considera que la proposició parteix d’una contradicció en si mateixa, ja que parla de solució policial, i constata que no hi ha solució policial a la pobresa. Diu que llegirà el comunicat del Sindicat Popular de Venedors Ambulants en relació amb la solució social del govern, que no va tenir la mateixa repercussió mediàtica que la roda de premsa de l’Ajuntament. «Davant les últimes declaracions per part de l’Ajuntament de Barcelona en relació amb els nous plans d’ocupació i la creació d’una cooperativa destinada a venedors ambulants, ens agradaria aclarir i fer algunes reflexions. »Primer: que des del Sindicat Popular de Venedors Ambulants estem oberts a tot tipus de diàleg que ens permeti trobar sortides veritables i no temporals per als nostres companys treballadors del carrer, per la qual cosa demanem que se’ns consulti per a la construcció d’alternatives. »Segon: que nosaltres creiem que aquesta iniciativa és un petit pas, però molt limitat pel nombre de places que ofereixen –en concret 15– i que deixa fora la gran majoria dels nostres companys venedors. Què passarà amb tots els companys que no entrin als programes? »Tercer: que l’Ajuntament i els mitjans de comunicació expliquen la notícia com un fet i per nosaltres de moment només són declaracions o intencions que escoltem amb cautela, perquè porten gairebé un any dient que es crearan oportunitats laborals i seguim sense veure-les. »Quart: que l’Ajuntament impulsa aquesta setmana una campanya per informar els manters que tenen a la seva disposició recursos municipals per garantir els seus drets, quan la majoria dels nostres companys ja van passar per aquests serveis socials i se’ls va negar qualsevol tipus de suport. En alguns casos perquè no compleixen els requisits legals –són il·legals– o perquè són massa pobres, o en alguns casos perquè no ho són tant, per la qual cosa no cobreixen el perfil que demanen en els seus filtres, amb els quals mesuren la pobresa. »Cinquè: que no compartim que es faci una selecció final des d’un equip tècnic o associacions que no ens coneixen, que es posi a competir els pobres. Sota quins criteris serem seleccionats? Pensem que això pot crear malestars i divisions. »Sisè: que la creació d’una cooperativa de manters s’hauria de fer amb els principis del cooperativisme, i no sota la lògica de buscar perfils individuals empresarials, al contrari de la cultura comunitària que tenim els africans. »Setè: que mai es parla en aquest projecte de detenir la persecució i la discriminació policial que vivim tots els dies, i aquest fet no ha parat. »Vuitè: que no hi ha una política veritable per eliminar la pobresa, la desigualtat i el racisme que vivim tots els dies els manters. »Finalment, esperem de debò que aquesta iniciativa tímida, tan mediatitzada, no sigui un projecte estètic que serveixi per donar titulars per algunes setmanes, com ja va passar amb el govern de Trias amb la cooperativa de ferrovellers, on es van contractar només 12 persones i va ser venut com el gran projecte que va resoldre el problema, quan en veritat només es va ocultar el desallotjament de les naus i la desintegració de l’organització dels companys ferrovellers. En el nostre cas, no ho permetrem.» Conclou, doncs, que votarà en contra de la proposició de Ciutadans. La Sra. Andrés comenta que el seu Grup en aquest cas farà una abstenció, deixant ben clares algunes coses d’entrada. 7304 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 En primer lloc, diu que s’ha d’abordar aquest tema des de la complexitat que té, sense fer apreciacions simplistes de la qüestió, perquè és complicat, com sap tothom, sobretot les forces polítiques que han estat al govern. En segon lloc, pensa que cal fer una defensa clara del comerç que compleix amb la legalitat i paga impostos a Barcelona per tal de contribuir a fer-la millor entre tots. En tercer lloc, opina que cal fer una defensa, tal com ha demostrat en les polítiques que ha practicat el PSC estant en el govern, de l’espai públic, ja que ha de ser per a tothom i s’ha de poder preservar per a tothom, fora d’activitats que limitin l’ús d’aquest espai públic. Dit això, no comparteix visions que s’han dit en aquesta sessió d’intentar abocar tota la responsabilitat d’aquest tema únicament en la Guàrdia Urbana. Diu que, si s’estan cometent delictes, també hi ha el Cos de Mossos d’Esquadra, que ha d’actuar. Constata que els delictes els combaten els Mossos d’Esquadra, però també la Policia Nacional, perquè es tracta de productes que arriben de l’estranger. Pensa, doncs, que cal exigir aquesta intervenció a la Policia Nacional i als Mossos d’Esquadra. Es queixa que insistentment es parli únicament de la Guàrdia Urbana i que es faci conscient que es fa política més enllà de la responsabilitat que tenen. Aclareix que diu que es fa política en el sentit de partidisme cap als seus partits. Per tant, està a favor de regular i d’intentar resoldre aquest tema, però amb totes les policies implicades, no només amb la Guàrdia Urbana. Destaca que en aquest cas l’ordenança és ben clara, ja que estableix que quan hi ha productes falsificats que vénen d’algun lloc la Guàrdia Urbana els ha de confiscar, però que simultàniament s’han de treballar mesures socials amb aquest col·lectiu. Remarca que això el govern ja ho fa, perquè està treballant amb la Guàrdia Urbana en la mesura de les seves possibilitats, en què més intervenció de Mossos i Policia Nacional, i indica que amb la tercera tinència d’alcaldia s’estan treballant mesures socials en compliment del que preveu l’ordenança. El Sr. Recasens explica que cada any la Guàrdia Urbana, amb els recursos de què disposa, posa en funcionament un dispositiu per a les festes nadalenques per garantir els nivells de seguretat, fluïdesa del trànsit, seguretat viària i convivència, civisme i per assegurar la tranquil·litat de les festes. Posa com a exemple que hi ha controls preventius d’alcoholèmia, seguretat dels vianants, manteniment i control de la fluïdesa viària, vigilància de possibles aglomeracions de públic, protecció de menors, detenció de consum de begudes alcohòliques i drogues a l’espai públic, compliment d’ordenances relacionades amb neteja i un llarg etcètera que suposa molta feina. En aquest sentit, indica que la venda ambulant no autoritzada és un més dels punts del dispositiu. Aclareix que no és cert que en l’actualitat a Barcelona hi hagi 800 venedors ambulants il·legals. Afegeix que no és cert que hi hagi una venda ambulant no autoritzada massiva a Barcelona. Pensa que es torna a fer una utilització política tant de la Guàrdia Urbana com de la qüestió dels venedors ambulants, i troba que és profundament injust que es negui que la Guàrdia Urbana ha fet una tasca important i decidida en aquesta qüestió. Remarca que la Guàrdia Urbana ha portat el fenomen a uns nivells de control molt destacables, i diu que això ho pot veure qualsevol persona que passegi per la ciutat i que vegi a les hemeroteques les intervencions que s’han fet amb els majoristes. En aquest sentit, destaca que, tot i que potser a alguns portaveus els poden no agradar, les ordres hi són i són clares. Especifica que les ordres estan en el dispositiu de Nadal i en el dispositiu Víctor Alfa. Informa que amb la venda ambulant no autoritzada la Guàrdia Urbana mantindrà l’operatiu Víctor Alfa, que és prou flexible, que actua com un sistema modular d’intervenció segons el grau i proporció de la venda ambulant no autoritzada i que, a més, es coordina amb Mossos d’Esquadra, cosa que ja s’està fent des de novembre de 2015. Destaca que altres àrees de l’Ajuntament estan treballant per donar respostes concretes a problemes complexos, ja que, com s’ha dit, no és només un problema de policia o de seguretat. Posa com a exemple que en el marc de la campanya de Nadal l’Àrea de Comerç ha treballat la implementació d’una prova pilot d’accions NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7305 específiques per potenciar el comerç de proximitat. Conclou que s’està treballant amb el nivell de complexitat que el tema requereix, i reitera que, pel que fa a la seguretat, les ordres hi són i són clares. Finalment, assegura al Sr. Martí que no ha donat cap instrucció ni cap ordre en el sentit de la notícia que comentava. El Sr. Sierra explica que ha lliurat unes fotografies al comissionat de Seguretat, que diu que no hi ha 800 venedors ambulants il·legals, perquè pugui anar per aquell passeig fins a l’Hotel Vela i es dediqui a comptar-los. Assegura que ja hi ha venedors ambulants legals que s’han dedicat a comptar-los i sovint han superat els 800. Li diu al Sr. Coronas que farà el llibre i dedicarà un capítol a la Taula del top manta, que es podrà anomenar «la ingenuïtat». Anima la Sra. Andrés perquè es llegeixi la proposta. Constata que és en aquesta Comissió com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona i que, com a tal, no té cap potestat per dir res al director dels Mossos d’Esquadra o al director de la Policia Nacional. Aclareix que el que ha lliurat al Sr. Recasens són fotografies d’agents cívics passejant tranquil·lament entre centenars de venedors ambulants il·legals. Li diu al Sr. Garganté que la solució a la pobresa també passa per aquí. Manifesta que, tenint en compte l’exhibició constant que fa el regidor de la CUP de la marca Fred Perry, no sap si l’obté en el top manta o on l’obté. Remarca que hi ha molts comerciants que han de tancar perquè estan patint una competència deslleial, ja que ells paguen impostos i tenen obligacions tant fiscals com comptables. Diu que deixar que s’incompleixi la llei no és la solució a la pobresa, sinó que hi ha altres mesures. El Sr. Martí dóna les gràcies al comissionat per l’apreciació. Demanarà, doncs, explicacions a l’empresa que vigila el metro. Pregunta si el govern té informació sobre el cens real actual de venedors ambulants il·legals, tot i que sigui una dada que pot canviar cada dia. Destaca que el govern nega les xifres que li donen, però no se sap quines són les reals o les que l’Ajuntament té controlades. El Sr. Coronas diu que el Sr. Sierra segur que farà un capítol curt dedicat a la Taula, perquè Ciutadans va anar a la primera reunió, però a la segona ja no s’hi va presentar. Pel que fa a si la solució ha de ser policial o no, destaca que la solució no existeix, perquè no hi ha els mecanismes necessaris per poder solucionar-ho, però sí per controlar aquest fenomen. Considera que la solució tampoc no és permetre vendre, perquè no es pot legalitzar la precarietat. Diu que, igual que es fan campanyes per no comprar a Zara perquè aquestes empreses utilitzen persones i exploten el Tercer Món, no es pot defensar la venda ambulant irregular, ja que també és precarietat i s’hi venen productes que es fabriquen al Tercer Món. El Sr. Garganté cita Hélder Câmara, que deia: «Si dono menjar a un pobre, em diuen sant, però si pregunto per què és pobre em diuen comunista.» Li diu al Sr. Sierra que es pregunti per què hi ha pobresa. La Sra. Andrés comenta que la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció té plenes facultats per instar altres administracions perquè facin el que han de fer. Conclou, doncs, que es pot parlar de Guàrdia Urbana i d’altres cossos. Recorda les vegades que s’insta la Generalitat a fer altres coses. Considera, doncs, que això no és excusa. Assenyala que els agents cívics tenen funcions i entre aquestes no hi ha combatre el delicte, ja que no són agents de la Guàrdia Urbana. El Sr. Recasens manifesta que des de l’Àrea de Seguretat s’intenta, conjuntament amb la resta d’àrees de l’Ajuntament, millorar una realitat existent. Diu que no hi ha un cens perquè el nombre canvia dia a dia, però sí que es comprova que estacionalment, com passa a totes les grans capitals europees, n’hi 7306 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 ha més a l’estiu que a l’hivern. Està segur, doncs, que són xifres molt més baixes de les que s’han donat, però no entrarà en guerra de xifres, i tampoc no se sent capacitat per canviar determinats prejudicis. El Sr. Pisarello anuncia l’abstenció del seu Grup. El Sr. Pisarello expressa l’abstenció de BnComú, la Sra. Andrés expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal ERC: 10. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Que el Govern municipal presenti en el termini de 6 mesos, el calendari per l’elaboració d’un Pla Municipal dels Drets Humans que inclogui un procés participatiu que permeti a la ciutadania, les entitats i les institucions de la ciutat participar i prendre consciència de la importància dels drets humans. La Sra. Capdevila comença amb una qüestió d’ordre. Diu que és una senyora una mica gran i té una mica d’artrosi i que cada vegada que parla un comissionat o algú del govern li és molt incòmode haver-se de girar. Precisa que li ha passat amb el Sr. Recasens, amb qui deu haver semblat molt mal educada donant-li l’esquena tota l’estona perquè no podia fer el contrari. Entén que, com que sempre hi ha seients buits, es poden asseure davant o posar un faristol i que els representants del govern o les persones que informen ho facin davant, i així doni la sensació que els escolten més. Precisa que ella ja l’escolta, però que no es pot tombar tant. Comenta que, des de l’aprovació de la Declaració universal dels drets humans el 1948, la societat internacional ha estat fent constants canvis i processos de transformació, tant polítics com socials, ideològics, culturals, econòmics, tecnològics i científics. Apunta que aquests processos han comportat l’aparició de nous reptes i demandes de reconeixement de nous drets. Constata que la societat és dinàmica, capaç de donar resposta als nous reptes i necessitats que neixen de la seva pròpia riquesa i complexitat. Destaca que en el si d’aquesta societat s’erigeix la necessitat d’apoderament. Indica que aquest apoderament de la societat civil, en matèria de drets humans en l’àmbit europeu, es desenvolupa mitjançant la participació de la societat civil organitzada i la ciutadania en el procés de la redacció de la Carta europea de la salvaguarda dels drets humans a la ciutat. Informa que aquesta Carta adopta de manera mancomunada una sèrie de ciutats, a Saint Denis el 2000, i compromet les ciutats en la salvaguarda dels drets humans, amb vocació de proximitat i com a reflex dels drets i deures dels seus habitants i administracions. Comenta que d’aquesta Carta també emana l’obligació de desenvolupar plans municipals de drets humans a totes les ciutats del món que serveixin d’instrument per difondre, posar en valor i promoure el coneixement de tots els drets humans, no només entre càrrecs polítics i funcionaris municipals, sinó també des de la societat civil organitzada i la ciutadania. Veu amb bons ulls mesures com el programa «Barcelona, ciutat de drets», presentat al Plenari. Recorda, però, que ERC ja va dir llavors que hi trobava mancances, perquè hi trobava a faltar una auditoria de la salvaguarda dels drets humans a Barcelona com la feta a altres ajuntaments metropolitans. Tanmateix, creu que aquesta mesura governamental anava en la línia positiva de crear instruments municipals per avaluar, difondre i potenciar els drets i deures humans. Manifesta que la proposta que porta va més enllà d’una mesura governamental, perquè creu que cal elaborar un pla municipal de drets humans que neixi d’un procés participatiu que permeti apoderar tots els actors implicats en la defensa i salvaguarda dels drets humans de la ciutat de Barcelona. Opina que l’eina més potent per difondre els drets humans és mitjançant la participació directa en la seva conformació i consolidació per part de la societat civil, ciutadania i NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7307 institucions. Per això, pensa que cal una eina, com el Pla municipal de drets humans, que sigui la culminació d’un procés participatiu sostingut en el temps que permeti augmentar els estàndards en matèria de drets humans a Barcelona, més enllà dels compromisos i accions de les diferents administracions. Creu que seria una aposta de l’Ajuntament per la democràcia deliberativa en quelcom tan important com la salvaguarda dels drets humans. La Sra. Vila expressa el vot favorable de Convergència i Unió. Reconeix que el govern en el seu moment va presentar una mesura de govern sobre aquest àmbit, però entén que cal aterrar aquella declaració de bones intencions i principis perquè es pugui percebre la implementació d’alguna mesura que pugui ser més efectiva i de la qual es puguin percebre resultats. Entén les dificultats que hi pot haver a vegades quan es parla de drets i deures o d’aterrar a la realitat i veure de quina manera des d’un ajuntament es pot incidir en el dia a dia dels ciutadans i ciutadanes i treballar actituds i valors per anticipar- se i sensibilitzar sobre aquesta qüestió i evitar futures discriminacions, igual que per atendre les víctimes els drets de les quals han estat vulnerats o que s’hagin pogut sentir discriminades. Reitera que hi votarà a favor perquè veu que el govern, més enllà de declaracions de principis, no aterra i no es pot percebre que s’avanci positivament en aquest sentit. Recorda que per això en el mandat anterior es van posar en marxa instruments que pensaven que eren útils, com ara la creació de l’Agència pels Drets Civils i la No-Discriminació per donar centralitat d’aquestes polítiques a l’Ajuntament. Comenta que també es va fer el projecte de la Xarxa d’Escoles per la Igualtat i la No-Discriminació, que incidia directament en l’itinerari curricular de les escoles. Finalment, destaca la creació d’una aplicació que havia de permetre que les persones que detectessin una discriminació o que la patissin a la seva pròpia pell poguessin denunciar aquesta situació davant de l’Ajuntament. Constata que cada un d’aquests projectes no ha tingut continuïtat o no s’ha vist que es posessin en marxa. Per tant, entén que si es tirés endavant aquest Pla potser sí que podria participar en el debat i aportar el seu coneixement i les seves idees sobre aquesta qüestió que entén que és transcendental. El Sr. Sierra comparteix el fons i la forma de l’exposició, però no entén ben bé quin és l’objectiu concret o el dret que es pretén salvaguardar amb la proposta. Comenta que el respecte i la salvaguarda dels drets humans estan en l’essència i en la raó de ser de Ciutadans. Entén que aquests drets són atribuïts al ciutadà com a subjecte de drets, per sobre de territoris o d’una altra sèrie de condicionants com la identitat sexual o la condició religiosa. Comparteix l’exposició i veu bé la proposta, però no troba el fi últim que persegueix. Malgrat això, hi votarà a favor. La Sra. Esteller constata que Barcelona és una ciutat que sempre ha estat capdavantera en la defensa dels drets humans. Diu que la Sra. Capdevila ha esmentat una sèrie de proteccions respecte al tema dels drets i deures. Comenta que la Carta de salvaguarda europea va tenir vinculacions en el seu moment, com els ajuntaments democràtics. Recorda que des dels anys 80 també es va començar a incorporar en moltes xarxes i fins i tot hi va haver comissionats que van tenir com a prioritat la defensa dels drets humans a Barcelona. Tanmateix, vol posar en valor una Carta de drets i deures que es va aprovar a l’Ajuntament de Barcelona, la ponent de la qual va ser la Sra. Capella, que és una carta que veritablement tenia com a objectiu desenvolupar tot el que va ser la Carta europea de salvaguarda dels drets humans. Considera que hi ha un gran desconeixement dins del mateix Ajuntament perquè mai s’esmenta. Pensa que no se n’ha fet la difusió que caldria a l’hora de materialitzar moltes de les qüestions que estan incorporades en aquesta Carta de drets i deures. Destaca que sí que hi ha un compromís en la defensa dels drets humans i és vital la Carta de salvaguarda. Afegeix que la mateixa Constitució espanyola té els capítols de drets fonamentals i de garantir l’exercici d’aquests drets conjuntament amb l’Estatut d’autonomia. Diu que, des d’aquesta visió, hi ha molta legislació i 7308 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 instruments de garantia. Indica que en qualsevol incompliment dels drets humans el ciutadà té una acció directa, precisament per aquesta cobertura legal que hi ha en la defensa dels drets humans. Pel que fa a tenir un programa específic amb actuacions concretes per concretar accions directes amb les entitats que ja estan treballant a Barcelona en la defensa dels drets humans, no sap fins a quin punt es pot aportar més acció de la que ja s’està fent o si té un valor afegit al que ja s’està fent. Espera que sigui més útil i que sigui un complement al que ja hi ha, però entén que des de l’Ajuntament i amb la societat del tercer sector ja s’està donant una cobertura important, perquè té aquest marc legal que fa que qualsevol dret que s’incompleix tingui una resposta. Malgrat tot, hi donarà suport. El Sr. Garganté cita la Declaració universal dels drets humans, que diu: «Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.» Comenta que és bastant evident que això no es compleix a Barcelona. Constata, a més, que en aquesta sessió això s’ha explicitat en l’informe de «Barcelona, Ciutat Refugi» i en la proposició anterior de Ciutadans. Troba evident que no és compleixen ni dignitat, ni drets per a tothom, siguin d’on siguin, amb la fortuna o sense fortuna. Anuncia el suport del seu Grup a aquesta proposta, tot i que el govern ja va presentar al juny de 2016 la mesura «Barcelona, ciutat de drets». Comenta que llavors la CUP ja va recordar que no serveix de res anar fent mesures de govern, plans municipals i declaracions a favor dels drets humans, al mateix temps que s’endureix la repressió contra els col·lectius pobres, empobrits o miserabilitzats de la ciutat. Li diu al govern que, si és per una rentada de cara, no compti amb la CUP. Explica que 5 mesos després de l’anunci d’aquella mesura de govern el seu Grup ha hagut de posar sobre la taula que o s’aturava la repressió policial contra la pobresa o la CUP no podia negociar els pressupostos. Recorda que la resposta del govern va ser negar la realitat, que és fotudament cruel per als que la pateixen. Tanmateix, expressa el vot favorable de la CUP i seguirà defensant i perseguint la utopia, perquè la Declaració dels drets humans no deixa de ser una utopia. La Sra. Andrés anuncia el vot favorable del Partit Socialista a aquesta proposició, ja que va en la línia de la mesura de govern que es va presentar al juny de 2016. Pensa que es tracta de treballar més i més a fons per concretar i avançar en aquesta línia. El Sr. Asens està d’acord amb el diagnòstic que ha fet la Sra. Capdevila i per això no hi votarà en contra, però tampoc pot votar-hi a favor, bàsicament perquè aquest pla ja existeix i es va presentar 6 mesos enrere. Diu que ja ho va recordar a la regidora d’ERC, que va demanar que li ho enviessin i així ho van fer. Entén que segurament aquesta proposició era fruit d’un error que ara s’ha intentat reorientar dient que, tot i que el pla va existir, hi ha mancances. Considera que el debat ja no és si es fa un pla o no, perquè el pla existeix i es va fer en el seu dia en el Plenari. Diu que ha repassat les diferents intervencions en què es diuen coses semblants de les que s’han dit en aquesta sessió. En tot cas, assenyala que es diu que es planteja una auditoria, però que en el pla ja està prevista l’auditoria. Creu que cal llegir amb deteniment el pla i es veurà que això ja està. Pel que fa a la participació, indica que també està previst. Posa com a exemple que en el Pla de xoc contra la islamofòbia s’ha posat en marxa un procés de coproducció de les polítiques públiques que ha comptat amb la participació de desenes d’entitats de defensa dels drets humans, les entitats musulmanes de Barcelona, antropòlegs, sociòlegs, mediadors culturals, etc. Especifica que aquest pla era un paraigua en què s’assenyalaven actuacions i mesures concretes. Diu NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7309 que no és veritat que només fos una declaració de bones intencions, sinó que hi ha tota una sèrie de mesures amb un calendari d’execució. Comenta que el que s’ha de fer és veure si es compleix o no aquest calendari. Destaca que es rellancen serveis que havien quedat ofegats en l’anterior mandat, com l’OND o l’Oficina d’Afers Religiosos, que s’ha dotat amb més pressupost que en mandats anteriors. La Sra. Capdevila agraeix el vot favorable de tots els grups. Constata que en aquest cas hi ha divergència en el govern, ja que el PSC hi vota a favor i Barcelona en Comú s’absté. Troba xocant que Barcelona en Comú s’abstingui en un punt com aquest, perquè ERC demana un pla municipal més participat que una mesura de govern. Especifica que el seu Grup vol un pla municipal de drets humans de la ciutat perquè hi ha molts ciutadans que no saben quins drets tenen. Entén que un pla de drets humans de ciutat s’ha de fer amb la col·laboració de totes les entitats del tercer sector i amb tots els grups polítics també. Pensa que cal fer un pla de drets humans fet des de baix cap a dalt, no a l’inrevés. Per tant, li xoca que el Sr. Asens no voti a favor d’això, perquè Barcelona en Comú se segueix omplint la boca de participació. Destaca que l’únic que es demana en aquesta proposició és que en aquest pla hi puguin participar tots els ciutadans i ciutadanes i entitats que vulguin fer-ho. Reitera que Esquerra Republicana de Catalunya només demana més democràcia a l’Ajuntament, és a dir, més participació en una cosa tan important com són els drets humans dels ciutadans de Barcelona. La Sra. Esteller matisa al Sr. Asens que en la mesura de govern que es va presentar hi havia 10 accions i en aquestes no consta el pla. Per tant, demana que ho faci arribar als grups. D’altra banda, reconeix que hi ha gent que no sap quins drets té i que per això el motiu de la Carta de drets i deures era difondre, tot i que no es va fer aquesta difusió amb la fortalesa necessària. Recorda que va ser participada perquè hi va haver audiència pública i es va treballar perquè la gent conegués els drets i deures que té a Barcelona per millorar la convivència a la ciutat. El Sr. Asens especifica que és una pla perquè consten les accions i les actuacions en un calendari, amb un pressupost. Diu que a ell qui el sorprèn és la Sra. Capdevila. Reitera que el govern, per no posar-la en evidència, la va avisar que ja s’havia fet un pla, i pensava que retiraria aquesta mesura. Troba normal que si es porta a votació els grups hi estiguin d’acord, perquè es tracta d’un pla de drets humans. Però insisteix que ja n’hi ha un i que es va debatre, amb els seus pros i els seus contres, i que cada grup va manifestar què li semblava aquell pla. Constata, doncs, que s’està intentant reproduir un debat que ja es va fer en el seu dia, i diu que la Sra. Capdevila no aclareix quina és la proposta concreta. Pel que fa al programa de difusió de drets humans, indica que ja hi és, en el pla. Respecte a la participació, destaca que també està prevista en cada una de les actuacions. Per tant, demana que la propera vegada es concreti exactament què s’espera per millorar el pla que es va presentar en el seu dia. La Sra. Capdevila aclareix que demana un pla de drets humans fet des de la ciutadania, no una mesura de govern feta des del govern. El Sr. Asens expressa l’abstenció de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vila expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. 7310 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Del Grup Municipal PP: 11. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda expressar el rebuig a la col·locació d’una bandera independentista a l’Ajuntament de Barcelona. La Sra. Esteller comenta que el 4 de novembre de 2016 va aparèixer una estelada de grans dimensions a la façana de l’Ajuntament de Barcelona durant una concentració a la plaça Sant Jaume de suport a l’alcaldessa de Berga convocada per la CUP. Explica que aquesta estelada es va penjar des del terrat i que ningú va reivindicar que ho havia fet, però diu que la CUP va penjar un tuit en què comunicava aquest fet. Per tant, vol saber si el govern té coneixement de qui va fer aquesta acció. Indica que el Grup Popular ha demanat explicacions per escrit de com es va poder accedir al terrat. Pregunta si qualsevol persona pot accedir al terrat i qui és el responsable de permetre aquest accés al terrat. Vol saber, doncs, qui és la persona que va penjar la bandera estelada al terrat de l’Ajuntament de Barcelona. Reclama respecte a la institució i que no se sotmeti a qualsevol ús partidista per a qualsevol defensa que no sigui la defensa de la neutralitat, de la legalitat, que és el que ha de representar l’Ajuntament. Remarca que l’estelada és independentista, ideològica i d’una part. Comenta que aquell dia, a part del símbol de la independència, també representava la desobediència. Per tant, des d’aquesta perspectiva, pensa que l’Ajuntament no ha de cedir la institució perquè s’utilitzi de manera partidista com a símbol ni de la independència ni de la desobediència, sinó que l’ha de respectar i posicionar on li toca, és a dir, com la institució de la ciutat de Barcelona, que defensa i representa tots els barcelonins i barcelonines, i no només una part. Conclou, doncs, que els símbols han de ser de tots i han d’estar reconeguts per tots, com ho són les banderes espanyola, catalana i de la ciutat. El Sr. Forn anuncia que votarà en contra de la proposició del PP. Rebutja de manera clara i contundent la judicialització que s’està fent des de determinats partits polítics o instàncies judicials del procés independentista que viu Catalunya. Comenta que aquest dia una de les coses que es reivindicaven precisament era la detenció de l’alcaldessa de Berga, que justament havia estat detinguda per haver posat una bandera estelada al balcó del seu ajuntament per decisió majoritària del mateix ajuntament. Creu, doncs, que aquesta proposició està absolutament fora de lloc. Reitera que el que rebutja són aquestes actituds de la justícia espanyola en contra de la llibertat, de la participació ciutadana, de les decisions majoritàries que es prenen en qualsevol instància, tant municipal com nacional. Especifica que dirigeix el seu rebuig contra la intolerància i contra les persones que impedeixen que aquest procés de Catalunya, que és majoritari, pugui continuar avançant. El Sr. Sierra votarà a favor de la proposta del Partit Popular expressant el rebuig a la col·locació d’aquesta bandera cubana el 4 de novembre a les 19.45 h, que és quan Ciutadans en va tenir coneixement. Aclareix que diu que és cubana perquè és una bandera que no és oficial i que el senyor que se la va inventar, que té un carrer a Barcelona, es va inspirar el 1898 en la independència de Cuba. Especifica que mostra el seu rebuig perquè, tan bon punt el seu Grup va tenir coneixement que s’havia fet la col·locació d’aquesta bandera, es va posar en contacte amb el cos de guàrdia i se li va dir que tenien ordres de no retirar-la fins que s’hagués dissolt la manifestació de la plaça Sant Jaume. Pregunta qui va donar l’ordre al cos de guàrdia de no retirar la bandera fins que no estigués desallotjada la plaça. Comenta que seguidament es van personar en el mateix Ajuntament la seva companya Marilén Barceló i Santiago Alonso. Explica que es va posar en contacte amb el comissionat de seguretat per fer-lo partícip d’aquest fet, i a les 20.30 h ja estava retirada la bandera. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7311 Considera que el que és greu i important en aquest cas és saber qui va donar l’ordre política al cos de guàrdia de l’Ajuntament de Barcelona perquè no retiressin aquesta bandera. Agraeix la gestió del comissionat de Seguretat, i fa una crida a tots els grups a la calma, a la serenitat i al respecte a la institució per no fer usos partidistes de banderes. La Sra. Capdevila expressa el vot en contra d’ERC. Considera que el PP té la mania de prohibir tot el que no els agrada. Manifesta que Esquerra Republicana de Catalunya és partidària de la llibertat d’expressió i de la voluntat que cadascú pugui decidir el que li sembli. Considera que el Partit Popular el que fa és intentar solucionar els problemes polítics amb instruments jurídics, però constata que els problemes polítics es resolen amb instruments polítics. Explica que el seu grup municipal intenta treballar per la ciutadania, no pels símbols, mentre que el PP sembla que fa el contrari, ja que, només en les dues darreres sessions, de 7 iniciatives presentades, 4, és a dir, més del 50%, tenen a veure amb símbols i banderes. Pregunta si no era justament el PP qui volia parlar de coses que afecten realment la ciutadania, si no era justament el Grup Popular a qui preocupava que es parlés de simbologia en comptes de parlar de problemes reals de la ciutadania. Demana, doncs, que el PP actuï en conseqüència. El Sr. Garganté considera que la detenció i trasllat per part dels Mossos d’Esquadra de la companya Montse Venturós als jutjats s’emmarca dintre de la campanya repressiva de l’aparell de l’Estat espanyol contra les independentistes. Recorda que l’Ajuntament de Berga va decidir per majoria col·locar l’estelada a l’edifici consistorial fins al dia que es declari la independència. Per tant, conclou que és una decisió basada en la sobirania municipal i la voluntat del poble. Indica que aquest compromís polític va ser respost per la judicatura, com en altres ocasions, exigint la retirada de l’estelada. Comenta que en altres pobles s’ha vist com els Mossos d’Esquadra la retiraven per ordre judicial. Diu que, a diferència d’altres ocasions, el govern de Berga ha mantingut ferma la seva decisió de mantenir-la, i assenyala que la seva alcaldessa ha entès que aquest judici no era contra la seva persona, sinó contra el poble, que s’ha posicionat de manera clara i diàfana. Assenyala que, per aquest mateix motiu, com que és un judici sobre una decisió política, l’alcaldessa de Berga no es va presentar als jutjats. Explica que Montse Venturós va ser detinguda pels Mossos a la porta de casa seva, quan el seu company havia marxat, com en els pitjors temps del franquisme, i traslladada als jutjats, on es va realitzar una concentració de suport. Considera que aquesta actuació per part dels Mossos posa de manifest la complicitat de la conselleria d’Interior, amb Jordi Jané al capdavant, amb l’aparell repressiu de l’Estat espanyol. Pensa que el Govern de Junts pel Sí tenia l’oportunitat de desmarcar-se de l’actuació judicial i policial contra l’alcaldessa de Berga, i constata que no tan sols no es va desmarcar, sinó que ha acatat la legalitat espanyola en contra del poble de Catalunya, i ha servit així com a instrument d’aquestes lleis i aquests òrgans judicials que ells mateixos han definit com a polititzats pel Partit Popular. Diu que per la CUP ha arribat l’hora de posicionar-se: o amb l’aparell de l’Estat o amb el poble treballador català; o amb qui manté l’opressió nacional del poble català o amb qui lluita pel seu alliberament; o amb els col·laboracionistes de les decisions judicials espanyoles o amb qui acata les decisions sobiranes del seu municipi. Constata que alguns ja s’han posicionat i ho han fet al costat de les decisions de l’aparell judicial espanyol. Diu que, en canvi, la CUP ho té clar i ho demostra en el seu dia a dia, a Berga o a Vic. Recorda que a l’últim Ple de l’Ajuntament es va decidir per majoria donar suport a les persones encausades, rebutjar la judicialització de les decisions polítiques i reafirmar el compromís amb el dret d’autodeterminació com a única sortida al conflicte polític. Té clar que la independència de tot el poble de Catalunya és 7312 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 impossible sota el marc legal espanyol. Per això pensa que la ruptura i la desobediència són l’únic camí per a la llibertat social i nacional del poble català. Comenta que en l’àmbit municipal el seu Grup va sol·licitar al govern de la ciutat que despengés la bandera espanyola com a mostra de suport a l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós. Diu que l’Ajuntament de Barcelona no ho va fer i que al final el poble treballador català va penjar l’estelada com a mostra de solidaritat amb totes les encausades durant l’acte que es va dur a terme aquell dia. Es congratula d’aquella acció i rebutja la proposició del Partit Popular. La Sra. Andrés manifesta que no li agrada que aquest tipus de proposicions es presentin d’aquesta manera a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, perquè no fan més que redundar en temes que no tenen a veure exactament amb el que s’ha de parlar en aquesta comissió, ja que, encara que parli de l’Ajuntament i d’una bandera, tothom sap de què estan parlant. Malgrat tot, expressa el vot a favor del PSC, perquè entén que cap força política està legitimada per col·locar les institucions fora de la legalitat. És partidària de la legalitat i de complir-la, i també del canvi de les lleis per les quals es regeixen per les vies polítiques que hi ha consensuades entre tots. Per tant, com que entén que ningú no pot ubicar una institució fora de la legalitat, votarà a favor d’aquesta proposició. El Sr. Asens diu que es volia abstenir, però que després de sentir l’argumentació de la Sra. Esteller hi votarà en contra. Pensa que és un disbarat jurídic perseguir a qui despenja o penja banderes com el cas de l’alcaldessa de Berga, que ho va fer a partir d’un acord, no per majoria, com deia el Sr. Garganté, sinó per unanimitat, ja que no hi havia cap veu discordant en aquell Ple. Tanmateix, igual que diu això, també li sembla que és un error reaccionar intentant alimentar la guerra de banderes que interessa a certs nacionalismes, però que en realitat el que fa és que un conflicte polític de base democràtica tendeixi a convertir-se en un conflicte d’identitats en què s’intenta ferir els sentiments d’uns i dels altres. Considera que és un acte que està emparat per la llibertat d’expressió, però creu que és un error que es desplegués aquesta bandera, perquè no va en la línia de neutralitat institucional dels símbols. Diu que és un error que també han comès altres forces polítiques, com el mateix Partit Popular. Recorda l’episodi de 2015 en què Esquerra Republicana de Catalunya també va col·locar una bandera en una picabaralla que tothom va lamentar després. Comenta que el govern municipal es va solidaritzar amb aquesta alcaldessa i va participar en l’acte que havia convocat la CUP davant de l’Ajuntament. Comenta que aquest acte es va convertir en un altaveu partidista, més que contra l’Estat, contra el mateix Govern de Catalunya i de Barcelona. Tanmateix, més enllà d’aquesta expressió de solidaritat, recorda que ja va dir a la CUP que el govern no entraria en aquesta guerra de banderes i per això va rebutjar la seva petició de despenjar la bandera espanyola. Per tot això, anuncia el vot en contra del seu Grup, perquè la Sra. Esteller també ha dit que era una bandera ideològica, quan totes les banderes són ideològiques. Destaca que no es va cedir la institució, sinó que es va fer sense autorització. Afegeix que igual que tampoc no es va cedir quan el Sr. Fernández Díaz va despenjar la seva bandera espanyola un any enrere. La Sra. Esteller demana que s’utilitzi bé la terminologia i amb rigor, perquè considera que aquesta és una comissió rigorosa. Pensa que és important que tots els portaveus parlin amb rigor. Aclareix que l’alcaldessa de Berga no va ser detinguda per cap idea política, sinó perquè va incomplir resolucions judicials. Diu que el fet que els independentistes i els nacionalistes tinguin com a obsessió la desobediència té conseqüències i fa que hi hagi gent fins i tot que no obeeix ni tan sols a la Generalitat i que no té cap tipus d’autoritat a l’hora de demanar respecte. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7313 Reitera que no hi ha cap persecució ideològica, i, per tant, diu que és un argument mal utilitzat, perquè cap decisió de l’Ajuntament de Berga o de Barcelona ni del Parlament pot estar en contra de la legalitat. Afegeix que cap institució pot legitimar una acció il·legal. Considera que l’estat de dret és l’estat de dret i ningú no pot estar per sobre d’aquest. Diu que alguns grups juguen amb aquesta terminologia per incomplir i desobeir i per enfrontar-se a l’estat de dret. Destaca que els tribunals actuen al marge de qualsevol consigna política, i diu que només actuen en compliment de la llei. Afegeix que quan hi ha un desacatament que es repeteix 4 vegades, com en aquest cas, el tribunal actua. Pregunta si no s’aniria a buscar qualsevol dels regidors que fes un desacatament i no comparegués davant del jutge. Pregunta si l’alcaldessa de Berga és més que tots els regidors de la sala o qualsevol altre ciutadà. Destaca que es posiciona per sobre de la llei aquesta alcaldessa, ja que, havent fet un desacatament judicial, pretén que a ella no li passi res. Pregunta si consideren que els polítics estan per sobre de la resta de ciutadans. Respecte a l’Ajuntament de Barcelona, vol saber qui va consentir que es pengés aquesta bandera. Constata que el Sr. Asens no ho equipari al que va passar el dia de la Mercè l’any anterior, perquè el 2015 el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya va penjar la bandera independentista. Recorda que el Partit Popular va dir a l’alcaldessa Colau que si no es treia la bandera independentista es penjaria l’espanyola, que és una bandera legal, reconeguda a totes les lleis. Comenta que el seu Grup ho va fer perquè la bandera independentista no representa tots els barcelonins. Diu que la bandera espanyola, la catalana i la de Barcelona sí que representen tots els barcelonins. Destaca que aquesta és la gran diferència. Reclama, doncs, que el govern no avali la desobediència. Aclareix que el PP presenta aquestes iniciatives perquè el govern municipal fa una utilització partidista dels símbols i ho demostra cada vegada que en té ocasió. Destaca que en aquesta ocasió el govern va permetre que a l’Ajuntament de Barcelona es pengés la bandera independentista. Torna a preguntar al Sr. Asens qui ho va autoritzar. Vol saber si qualsevol persona pot pujar al terrat a penjar una bandera. Pregunta per què es va permetre i per què no es va treure immediatament. El Sr. Sierra aclareix que no va ser immediatament, però que hi va estar mitja hora escassa gràcies a Ciutadans, que va ser qui es va personar allà, va trucar al comissionat de Seguretat i al cos de guàrdia i va aconseguir que es despengés aquesta bandera independentista. Li diu al Sr. Asens que això no és un disbarat jurídic, però considera que és un acte de covardia i error no contestar la pregunta que li ha formulat. Ja sap que el PSC, amb el vot diferent de Barcelona en Comú, no va ser. Demana, doncs, quin membre del govern va donar una instrucció al cos de guàrdia perquè no es retirés la bandera estelada. La Sra. Capdevila ha vist que tant per part del Sr. Asens com per part de la Sra. Esteller s’ha dit que el dia de la Mercè de 2015 el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya va penjar una estelada al balcó. Recorda que no havien passat ni 24 hores dels fets quan el president del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, en una nota pública, va demanar excuses a tots aquells ciutadans que s’haguessin pogut sentir ofesos. Dit això, reitera que la preocupa moltíssim que en aquesta proposició no és que uns votin abstenció i els altres a favor, sinó que uns voten a favor i els altres en contra dintre del mateix govern. Creu que això és l’inici d’algun mal presagi. El Sr. Garganté no sap si va ser per unanimitat, com ha dit el Sr. Asens. Creu que va ser per majoria, perquè ho ha mirat i diu que en aquell moment, que va ser el 6 de setembre de 2012, la composició de l’Ajuntament de Berga era: 9 regidors de Convergència i Unió, 4 del PSC, 3 de la CUP i 1 del PP. Pensa que els del PP com a mínim no devien votar-hi a favor. Diu que potser s’equivoca, però que li sembla estrany. 7314 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Pel que fa a la concentració, assenyala que no va ser la CUP qui la va convocar, sinó l’esquerra independentista, formada per l’organització Endavant, el sindicat Coordinadora Obrera Sindical, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, l’organització juvenil Arran, Alerta Solidària i la CUP. La Sra. Andrés aclareix que el fet que el PSC en aquesta proposició voti diferent de Barcelona en Comú no ha de ser un inici d’un mal presagi. Pensa que està clar que en la qüestió de fons tenen posicionaments diferents. Creu que és bo i és sa que es puguin expressar dins d’una coalició de govern de manera coherent amb els seus posicionaments. Aprofita per dir que a la proposició d’ERC s’ha despistat i en comptes de fer una abstenció, que és el que havia parlat i en què estaven d’acord les dues forces, hi ha votat a favor. Diu que no passa res, i creu que hi ha altres temes més importants, com ara posar-se d’acord a tirar endavant un pressupost. Li agradaria que no s’aprofités aquest fet de votacions diferents en qüestions que a més estan incloses en el pacte de govern per fer i dir coses que no són, quan tothom sap el posicionament del PSC en aquesta qüestió. El Sr. Asens diu que no hi ha una discrepància de fons exactament perquè està d’acord amb el fet que va ser un error col·locar aquella bandera, per no anar d’acord amb la neutralitat institucional. Tanmateix, destaca que la manera d’expressar aquest posicionament és diferent. Indica que el seu posicionament té a veure amb l’argumentació que ha fet la Sra. Esteller. Declara que no és veritat que hi hagi banderes legals i d’altres que siguin il·legals. Assenyala que la bandera independentista no és il·legal. Reitera que totes les banderes són legals i expressen ideologies. Destaca que les banderes expressen espais ideològics en què s’inclouen i exclouen uns i altres, és a dir, no hi ha banderes de tots i banderes d’uns, perquè uns se senten identificats amb unes banderes, altres se senten identificats amb altres i alguns no se senten identificats amb cap bandera. Reconeix, però, que hi ha una diferent protecció penal, que és desigual, cosa que pot ser criticable. Diu que la Sra. Esteller recorda la legalitat, que ell ja coneix, però afirma que ell pot opinar sobre aquesta legalitat. La Sra. Esteller diu que el Sr. Asens com a ciutadà que no sigui regidor pot tenir l’opinió que vulgui, però que com a regidor ha de complir i fer complir la llei. Insisteix que les banderes espanyola, catalana i de Barcelona són símbols reconeguts, però que la bandera independentista no ho és. Aclareix que només és il·legal quan ocupa el lloc de qualsevol bandera reconeguda oficialment. Demana que el Sr. Asens no confongui la terminologia ni vulgui confondre la seva resposta. Reitera que el Sr. Asens ha de complir la llei i fer-la complir i l’Ajuntament també. Per tant, torna a demanar que es rebutgi aquesta col·locació de la bandera independentista a l’Ajuntament. El Sr. Asens expressa el vot contrari de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Forn expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de C’s, la Sra. Capdevila expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. Es rebutja. Del Grup Municipal CUP: 12. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Iniciar els contactes i els tràmits necessaris pel trencament de l’agermanament amb Istanbul i iniciar els contactes i els tràmits per l’agermanament de Barcelona amb els municipis kurds de Amed i Kobane. El Sr. Garganté comenta que els darrers anys s’ha assistit al drama de milers de persones que fugen de la guerra i que intenten arribar a Europa. Recorda que a l’informe de «Barcelona, Ciutat Refugi» se n’ha parlat. Indica que una part d’aquestes persones refugiades provenen del Kurdistan. Explica que ha sortit la NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7315 notícia d’algunes persones que han arribat en un camió que anava a una de les fàbriques de Mango, que sembla que són refugiats kurds, de l’Iran. Assenyala que el Kurdistan és el tros del món que els seus habitants anomenen «la terra dels kurds», i afegeix que és la nació sense estat més gran del món. Comenta que el Kurdistan està esquarterat en diferents estats: l’Iraq, l’Iran, Síria, Turquia i, en menor mesura, Armènia, Geòrgia i l’Azerbaidjan. Indica que té una població d’aproximadament 40 milions. Explica que les poblacions kurdes han mantingut una resistència constant a les polítiques assimilacionistes dels estats que les han sotmeses, cosa que ha suposat revoltes, organització popular i la conservació de les seves tradicions, la seva llengua i la seva cultura. Apunta que a l’Iraq van patir matances de més 5.000 persones com ara la de Halabja el 1988 amb gas. Posa de manifest que a l’Iran els kurds són negats i es persegueix qualsevol de les seves reivindicacions. Comenta que a Síria s’ha practicat una substitució ètnica que ha afavorit un canvi demogràfic, sobretot allà on hi ha recursos naturals com el petroli. Afegeix que des del 2012 els kurds, sota l’estat siri, han endegat un procés per recuperar la seva llibertat, en el qual destaca el paper rellevant de la dona i l’organització de processos participatius de democràcia directa. Explica que durant aquests 4 anys de guerra el Kurdistan sirià ha patit, entre d’altres, l’atac de milícies de l’Estat Islàmic, que ha deixat pobles i ciutats totalment devastats i amb milers de persones desplaçades. Comenta que Kobane, que és la capital dels cantons de Rojava, s’ha convertit en un símbol de la resistència kurda. Assenyala que a Turquia els kurds han estat negats com a poble, la seva bandera ha estat prohibida i fins i tot el seu nom ha estat substituït per l’eufemisme «turcs de les muntanyes», fins al punt de prohibir anomenar el seu país amb el nom que ells utilitzen. Explica que des del 2009 hi ha un reconeixement molt limitat en aspectes formals, tot i que els partits nacionals kurds han estat prohibits diverses vegades, però arriben a guanyar eleccions clarament als seus territoris. Indica que, en aquest sentit, les darreres setmanes el govern d’Erdogan ha detingut 11 diputats i els copresidents de l’HDP, que és el partit prokurd, i des del juliol de 2016 han detingut 6.000 membres d’aquest partit, dels quals 2.000 han estat empresonats. Creu que el mateix 16 de novembre també han detingut l’alcalde de Siirt, que l’octubre de 2015 anterior va ser a Barcelona fent unes conferències. Explica que Barcelona està agermanada amb Istanbul des del 5 de gener de 1997. Comenta que Istanbul és una ciutat governada per l’AKP d’Erdogan i, en canvi, Amed és la capital històrica de la resistència kurda a Turquia. Diu que aquesta introducció que ha fet és bàsicament igual que la que es va presentar el 22 de març de 2016 com a declaració institucional. Comenta, però, que ha canviat una cosa, i és que en aquella declaració institucional es plantejava iniciar contactes amb la nova administració de Kobane, firmar un protocol de cooperació i solidaritat per tal de col·laborar i contribuir de manera solidària a la seva reconstrucció i, davant de l’empitjorament de la situació, construcció d’habitatges, ajuda en la reconstrucció de l’hospital i col·laboració en la rehabilitació de l’escola de Yermok. Reitera que això és el que es va aprovar al març de 2016 com a declaració institucional. Diu que ho ha estat consultant i, pel que li diuen, no s’ha fet res. Per això ho torna a presentar, amb un argumentari similar, en una situació empitjorada tant a Turquia com a Síria. Pensa que és un bon moment perquè Barcelona, de manera pública, trenqui l’agermanament que té amb Istanbul com a denúncia de les polítiques del govern actual i iniciï contactes i tràmits per a l’agermanament de Barcelona amb els municipis d’Amed, sota estat turc, i de Kobane, sota estat sirià. El Sr. Martí expressa l’abstenció de Convergència i Unió en aquesta proposició. Posa, en primer lloc, en valor la part positiva de la proposició, que és la de l’agermanament amb Kobane. Comenta que el seu Grup va signar la declaració institucional que es va aprovar al març de 2016. Afegeix que treballarà amb tots els fronts a favor dels drets humans allà on sigui. 7316 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 De tota manera, creu que una cosa no hauria d’anar en detriment de l’altra. Recorda que els agermanaments són entre ciutats, no tant entre governs. Pensa que com a Ajuntament no es pot estar permanentment subscrivint agermanaments i tirant enrere agermanaments en funció de quin és el govern que hi ha, si és més de dretes o més d’esquerres. Opina que està per sobre la ciutadania i els objectius de fons dels convenis d’agermanament, que són la col·laboració i l’intercanvi d’experiències, de recursos i de valors. Per tant, es reafirma en la solidaritat i en l’esforç que cal fer per estar al costat de Kobane i per subscriure aquest agermanament. Desconeix, com diu el regidor Garganté, si realment el govern no ha fet res respecte a la declaració institucional del mes de març de 2016. Però diu que, si és així, és inadmissible. Demana la confirmació del govern. En tot cas, pensa que activar aquest agermanament no hauria d’anar en detriment de donar l’esquena a una població que està per sobre del règim de l’estat o del color polític de l’ajuntament que hi governa. El Sr. Sierra vol fer una esmena in voce. Demana la supressió de l’agermanament amb Istanbul. Diu que si ho accepta es podrà posicionar. La Sra. Capdevila comenta que el 25 d’octubre de 2016 a les 9 del vespre la policia turca ocupava l’Ajuntament d’Amed, una ciutat d’1.800.000 habitants al Kurdistan turc. Explica que, fruit d’aquesta actuació, van ser arrestats per la policia els coalcaldes d’Amed, Gultan Kisanak i Firat Anli, escollits democràticament al març de 2014. Comenta que el seu Grup va seguir aquest fet amb molta preocupació. Recorda que la detenció de càrrecs electes locals ja es va patir durant el franquisme, i pensa que és un avançament del que certs sectors unionistes espanyols esperen que s’esdevingui a Catalunya. Opina que aquestes detencions del Kurdistan, doncs, els haurien de semblar no tan llunyanes. Explica que, arran de les detencions de Kisanak i Anli, també hi ha hagut diferents detencions al poble kurd, en especial de dones, que es manifestaven pacíficament com a símbol de protesta d’aquests actes il·legals i antidemocràtics. Comenta que a Barcelona també hi ha hagut mobilitzacions davant del consolat turc per part de la plataforma Azadí, que és una plataforma de solidaritat amb el poble kurd. Destaca que aquest atac als càrrecs electes turcs i kurds no és un fet nou a Turquia, ja que actualment 27 coalcaldes electes estan empresonats i 43 han estat inhabilitats. Anuncia, doncs, que Esquerra Republicana de Catalunya votarà favorablement en aquesta proposició d’agermanament amb Kobane i Amed, ja que són dues ciutats kurdes que estan patint com tantes d’altres la repressió dels governs dels seus respectius estats. Creu que calen instruments i solucions polítiques per combatre la violència i el terrorisme a Turquia, ja sigui de l’Estat Islàmic o el terrorisme d’estat. Pensa, però, que res d’això serà possible si no hi ha diàleg i respecte als representants municipals escollits democràticament pel poble kurd. Opina que el respecte a les decisions democràtiques és l’única opció possible. Vol deixar clar que no comparteix la necessitat de desfer agermanaments amb municipis, ja que creu que els governs d’aquests poden ser més o menys del seu grat, però les poblacions que hi viuen i que donen sentit a aquests agermanaments no són responsables de les decisions dels seus governs locals o nacionals en la seva totalitat. Malgrat tot, creu que cal enviar un missatge tant al poble kurd com al poble turc, i per això hi votarà a favor. Tanmateix, vol traslladar als companys de la CUP que, més enllà del simbolisme de l’agermanament, el que cal amb el Kurdistan és una política de cooperació efectiva per pal·liar les necessitats que la població pateix. Demana al govern, doncs, que posi tots els esforços en aquesta tasca, ja que és una acció política que sí que es pot fer com a ciutat. La Sra. Esteller explica que el Grup Popular ha demanat al govern que doni explicacions de quina és la política d’agermanaments que té previst portar a terme. Creu que aquestes polítiques s’han de consensuar com s’ha fet durant molt de temps i s’han de parlar amb els grups. Afegeix que s’han de fer en el si del Consell NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7317 de Cooperació, depenent de la voluntat que tingui el govern a l’hora de tirar endavant els criteris que té respecte als agermanaments. Constata que hi ha molts agermanaments de Barcelona des de fa molts anys. Indica que el de Turquia és de 1997. Comenta que un dels objectius és intercanviar coneixements i experiències en la gestió municipal, i afegeix que s’està treballant, ciutat a ciutat, a través de reunions per ampliar la participació, les xarxes, etc. Indica que aquestes feines que s’estan fent des de l’Ajuntament de Barcelona tenen una llarga i arrelada tradició amb el poble de Turquia. Diu que aquesta és la situació per la qual pensa que no es pot prendre una decisió així, sense valorar les conseqüències ni els fets. Vol saber, doncs, quin és el criteri del govern sobre els agermanaments. Recorda que també s’ha preguntat quan es parlava de la política internacional i que el govern no ha detallat quina és la seva opinió. Entén, per tant, que el fet de buscar aliances amb els kurds no implica que s’hagi de desfer un agermanament amb Turquia. Pensa que són qüestions molt complexes i sobre les quals no s’han de prendre decisions en aquesta Comissió. La Sra. Andrés diu que, amb independència de la literalitat dels continguts, comparteix el fons d’aquesta proposta que reprodueix la que ja es va veure al Plenari. Comenta que es tracta de definir un posicionament des d’una perspectiva de l’ètica dels actuals conflictes i de les conseqüències dels conflictes sobre els ciutadans i ciutadanes d’una determinada ciutat. Destaca que Barcelona té una voluntat de ser solidària, de compartir i de treballar d’una manera sensible amb la resta de ciutats del món, i per això no pot ser que rebutgi una proposta com la que es fa respecte a les ciutats de Kobane i Amed. No comparteix totalment, però, el fet de trencar agermanaments en funció dels governs. Està, doncs, d’acord amb l’esperit, però li faltaria aquesta part. Pensa que, més enllà del govern d’aquesta ciutat, hi ha les persones, els veïns i veïnes i la gent que va motivar en algun moment la solidaritat de Barcelona. D’altra banda, indica que s’ha fet una proposta de transacció per part de Ciutadans i diu que li agradaria escoltar la CUP. El Sr. Pisarello diu tant el seu Grup com l’alcaldessa i ell mateix, com a responsable de Relacions Internacionals, han denunciat en més d’una ocasió la persecució que està patint el poble kurd. Explica que el govern ha rebut activistes kurds a l’Ajuntament, s’ha pronunciat a favor del seu dret a l’autodeterminació, va donar suport en el Plenari a la declaració institucional que condemnava el procés de substitució ètnica que està patint Kobane i que, davant la recent detenció dels alcaldes d’Amed, tant l’alcaldessa com ell mateix i CGLU, la xarxa de governs locals internacionals, que l’alcaldessa copresideix, van condemnar aquests fets davant del consolat turc i davant de diferents instàncies diplomàtiques. Tanmateix, també vol escoltar la CUP, perquè el seu Grup també ha fet una proposta de transacció. Comenta que dóna tot el suport a la iniciativa de solidaritat amb el poble kurd, però pensa que en aquest cas hi ha diversos problemes. Diu que el primer té a veure amb la política d’agermanaments, ja que aquesta es fa amb la ciutadania i no amb governs. Indica que l’Ajuntament pot condemnar un estat o unes institucions que reprimeixen, o un govern opressor, però no creu que el trencament de l’agermanament sigui una via. Comenta que es poden trencar acords o revisar convenis, però reitera que el tema de l’agermanament no el veu. Assenyala que el govern estaria plenament disposat a estudiar la possibilitat de fer-ho tant amb Kobane com amb Amed, però que hi ha alguns problemes. Explica que Amed actualment està ocupat pel govern turc i, per tant, hi ha unes institucions il·legítimes, amb les quals Barcelona no es pot agermanar. Indica que en el cas de Kobane hi ha dificultats de funcionament ordinari perquè estan en una situació de guerra, però que si es troba la via per poder fer-ho es faria amb plena disposició, perquè el compromís del seu Grup amb el poble kurd i la seva situació és inequívoc. Conclou, doncs, que per posicionar el seu vot voldria escoltar quins són els arguments que té la CUP per defensar aquesta alternativa. 7318 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 El Sr. Garganté no accepta ni l’esmena in voce de Ciutadans ni l’esmena de Barcelona en Comú, perquè la CUP no planteja certes proposicions només a partir de la seva opinió, sinó també de les organitzacions kurdes, que els han fet arribar les seves opinions. Per tant, diu que caldria traslladar aquestes esmenes a aquestes organitzacions, però que en menys de 24 hores no pot tenir una resposta. Recorda que al març de 2016 es va aprovar aquesta declaració institucional i, pel que li han dit aquestes organitzacions, no s’ha fet res. Entén, doncs, que la declaració institucional continua vigent i, per tant, s’ha de fer això. Li diu a Barcelona en Comú que primer es faci el que es va aprovar al març i que després ja podran parlar del que plantegen ara com a esmena. Sobre els canvis d’agermanaments, diu que és molt senzill, és a dir, que hi ha qüestions polítiques molt profundes que fan que s’hagin de prendre decisions diferents en situacions diferents. Posa com a exemple que amb Sud-àfrica sota l’apartheid era evident que hi havia un boicot i, per tant, era lògic que algunes ciutats trenquessin els agermanaments per mostrar aquest rebuig a l’apartheid de Sud-àfrica. Comenta que, quan es va acabar l’apartheid, era molt comprensible tornar-s’hi a agermanar. Indica que passa el mateix amb Tel Aviv, a Israel, i la campanya de boicot que hi ha. Pel que fa a la via per fer possible l’agermanament d’Amed i Kobane, diu que pot passar els contactes al govern. Afegeix que ell mateix ha estat en aquella zona de conflicte i per això els pot passar aquests contactes per iniciar els tràmits d’agermanament amb Amed i Kobane. El Sr. Sierra hi votarà en contra perquè la CUP no ha acceptat l’esmena i, principalment, pel que ja han dit la resta de portaveus. Considera que el govern que tingui en un moment donat una determinada ciutat no té per què representar el sentiment d’un poble o d’una ciutat. Tenint en compte l’explicació que ha donat el Sr. Garganté, pensa que és prendre partit en un conflicte internacional, que és el que transcendeix al cap i a la fi. Afegeix que hauria vist bé l’agermanament amb Amed i Kobane. Diu que també està a favor d’haver ajudat aquesta ciutat assetjada en un conflicte en què intervenen molts països i moltes organitzacions terroristes. En aquest cas, si es tracta de construir un hospital, d’ajuda humanitària o de construcció d’escoles, hi està a favor. Tanmateix, no veu cap raó per trencar l’agermanament amb Istanbul. No entén el vot d’ERC, ja que si Esquerra Republicana de Catalunya no està a favor de trencar aquestes relacions amb Istanbul, amb la qual hi ha molts vincles i moltes similituds, no sap per què hi voten a favor. La Sra. Capdevila aclareix que el seu Grup, en principi, no està d’acord amb el fet de trencar l’agermanament, perquè ERC està a favor de tots els ciutadans i ciutadanes. Afegeix que hi ha un regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya, el Sr. Coronas, que pensa que Barcelona hauria d’estar agermanada amb tots els pobles del món, cosa que comparteix. Malgrat tot, reitera que el seu Grup donarà suport a la proposta. La Sra. Esteller anuncia que hi votarà en contra, tenint en compte que la CUP deixa el text tal com estava. La Sra. Andrés reitera que, tenint en compte que comparteix el fons, però que hi ha la qüestió d’agermanar-se amb pobles, que ha de tenir un motiu molt raonat perquè es trenqui, farà una abstenció. El Sr. Pisarello agraeix els contactes que ofereix el Sr. Garganté, però indica que el seu Grup té relació amb les organitzacions que treballen en el terreny. Afegeix que gent de Barcelona en Comú va ser en una manifestació a Istanbul precisament en defensa dels drets del poble kurd. També comenta que té relació amb els representants legítims del govern d’Amed. Li assegura al Sr. Garganté que el que ha fet diplomàticament el govern de Barcelona no ho havia fet mai un govern de la NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7319 ciutat. Destaca que això té una rellevància internacional. Diu que no vol desmerèixer el paper que puguin tenir altres regidors de la CUP, però considera que és una actuació que ha estat molt agraïda per diferents forces kurdes. Pensa que el Sr. Garganté no ha donat cap argument convincent per fer del trencament una eina que pugui servir per defensar el poble kurd. Per tot això anuncia la seva abstenció. La presidenta diu que hi ha una situació d’empat, perquè hi ha 25 abstencions, 8 vots favorables i 8 vots en contra. Indica que, tal com li han explicat de Secretaria, si hi ha una situació d’empat el representant del govern que hi ha en aquella comissió es qui té la facultat de dirimir amb el seu vot els empats. El Sr. Pisarello ratifica l’abstenció. El Sr. Pisarello expressa l’abstenció de BnComú, la Sra. Andrés expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Martí expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot contrari de C’s, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. Es Rebutja. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal CIU: 13. Que abans del mes de març de l’any 2017 el Govern porti a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció la proposta de reforma de les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana, per a la seva aprovació. El Sr. Blasi posa en valor la feina que s’havia fet en el mandat anterior en relació amb les Normes de Participació Ciutadana, és a dir, que no es parteix de zero. Atesa la demanda de persones i entitats, sol·licita que la situació en aquest aspecte es desencalli i es pugui accelerar, atès que no s’acaba de comprendre aquesta demora. Afegeix que és una excusa per no fer determinades consultes per part del govern. Demana que es porti aquesta aprovació inicial de les Normes de Participació Ciutadana abans del mes de març de 2017, que és un temps que considera raonable. La Sra. Pin no accepta el prec, i no acaba d’entendre per què es porta en aquesta sessió quan s’ha fet un grup motor per revisar les Normes de Participació Ciutadana, on Convergència i Unió, com la resta de grups, hi és, juntament amb les entitats. Recorda que es va allargar el procés. Indica que, tal com s’ha dit sempre, el govern ha aprofitat la feina que es va fer en el mandat anterior. Creu que aquest govern, en temes de participació, quan ha aprofitat coses que s’han fet en mandats anteriors, mai no s’ho ha autoatribuït. Indica, doncs, que s’ha partit d’una feina que ja estava feta, però que calia i hi havia la possibilitat d’aprofundir. Comenta que, d’una banda, hi havia la demanda de les entitats que hi hagués un grup motor on hi hagués partits polítics i entitats, cosa que es va fer. Creu que aquesta demanda perquè els temps s’accelerin caldria portar-la al grup motor, ja que hi ha reunió la setmana següent, si no ho recorda malament. D’altra banda, assenyala que el govern ho volia haver fet més de pressa, però que hi va haver una demanda de les entitats perquè s’allarguessin els tempos per tal que hi pogués haver debat dins les seves pròpies organitzacions. Comenta que el compromís és tenir una proposta de document que després s’hauria de portar als Serveis Jurídics per convertir-lo en norma al desembre. Calcula, doncs, que no hi haurà una aprovació definitiva fins a l’estiu de 2017, perquè hi ha d’haver una aprovació inicial i un temps d’al·legacions. 7320 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Reitera que no acaba d’entendre per quin motiu es presenta aquest prec quan el procés s’està definint, d’una banda, amb els diferents grups polítics, però, de l’altra, també es respon a les demandes de les entitats. El Sr. Blasi explica que precisament ho porta en aquesta Comissió perquè el govern municipal assumeixi un compromís, cosa que de moment no s’ha vist, com a mínim en cap de les dues persones electes responsables de l’àmbit de la participació. Indica que amb el comissionat es va parlar d’un termini del mes de juliol. Diu que el termini del mes de març per portar una aprovació inicial encaixaria perfectament i suposaria un compromís en ferm per part del govern municipal que això, abans de l’estiu, pugui ser una realitat. Assenyala que la demanda no és només del seu Grup, sinó de les entitats i de les persones, no tan sols de les que van treballar en el mandat anterior, sinó també de les persones i entitats que ho estan treballant actualment. Indica que és un clam i per això ho porta. Veu que el govern no està assumint aquest compromís. Recorda que Barcelona en Comú parlava molt de participació, però ja veu que no és precisament el seu fort. Pel que fa a la reflexió que ha fet la Sra. Pin en l’àmbit de la possibilitat d’ampliar terminis perquè d’altres entorns es puguin posicionar, posa en qüestió el sistema de comunicació d’informació per destacar que des dels mateixos districtes aquesta participació en la redacció de la nova proposta de Normes de Participació Ciutadana no està funcionant. Explica que hi ha convocatòries amb terminis de 3, 4 o 5 dies, cosa que no és correcta. Diu que si la Sra. Pin escolta una mica les entitats i els veïns li ho posaran de manifest. Lamenta que no s’accepti el prec, però espera rebre l’acta de la darrera Comissió Permanent per tal de poder constatar que hi ha un compromís de poder tenir de forma definitiva al juliol de 2017 les Normes de Participació Ciutadana. La Sra. Pin torna a dir que creu que el Sr. Blasi ho hauria de plantejar en l’espai on hi ha entitats i grups polítics. Indica que no li ha arribat aquest clam que esmentava el regidor de CiU, tot i que tant el comissionat com l’equip tècnic tenen una relació bastant habitual amb les entitats. Diu que si arriba aquest clam, tenint present quins són els tempos per poder aprovar una nova normativa, l’acceptarà encantada. En tot cas, assenyala que, en el sentit del procés, potser alguna de les convocatòries a districtes es podria millorar. Comenta que el procés es pot seguir en la plataforma Decidim Barcelona. Indica, doncs, que no es tracta només dels districtes, sinó que és un debat que està sent bastant obert. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal C’s: 14. Que per part del Govern municipal es faciliti a tots els Grups municipals el llistat d’immobles ocupats a la ciutat de Barcelona, entenent aquesta ocupació a la tipificada al Codi Penal vigent. El Sr. Sierra demana que el govern municipal faciliti a tots els grups municipals la llista d’immobles ocupats a Barcelona. Aclareix que entén per ocupació la que es fa de manera il·legal, no tan sols per una necessitat habitacional, sinó també la que es fa amb altres fins com la que s’ha patit recentment al Districte de les Corts. El Sr. Asens no accepta el prec, perquè creu que parteix d’una confusió de dos fenòmens que tenen relació. Aclareix que el cens d’immobles buits és un cens que té un fonament legal, és a dir, que és una eina de les administracions locals per garantir el dret fonamental a l’habitatge. Comenta que la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, estableix en l’article 41 que quan hi ha una utilització anòmala els ajuntaments han d’obrir expedients. Diu que crear aquest NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7321 cens no és una decisió discrecional o que hagi pres l’Ajuntament, sinó que és una obligació que està determinada per la llei i que han fet molts altres ajuntaments de diferents colors polítics, com ara Terrassa, Girona, Sabadell, etc. En canvi, comenta que la proposta que el Sr. Sierra fa de cens d’immobles de pisos ocupats no té un fonament legal, i no li consta que cap ajuntament, ni de Catalunya ni de la resta de l’Estat, tingui un cens d’aquestes característiques. Per això, com que no té una motivació jurídica solvent, no pot acceptar aquest prec. El Sr. Sierra diu que no esperava que s’acceptés el prec en cap cas, però volia posar de manifest que aquest govern municipal és «okupafriendly», com ha dit moltes vegades. Destaca que el govern està amb el moviment okupa i ho expressa no tan sols en vídeos en què l’alcaldessa surt okupant un immoble, no tan sols sent el Sr. Asens l’advocat dels okupes –que quan va entrar al càrrec públic els va dir que no es preocupessin–, sinó, a més, formant part activa del suport al moviment okupa, com ha passat en el Districte de les Corts. Explica que en aquest cas una regidora del govern municipal no solament no ha arribat ni a dialogar ni a atendre les pretensions de veïns de les Corts, que viuen al carrer de Benavent, 25, sinó que a més ha estat a favor del moviment okupa, quan aquest ha trencat la cordialitat i la convivència en un barri i ha estat expulsat pel moviment veïnal. Destaca que aquest moviment okupa no era per a una necessitat habitacional. Diu que al gener de 2017 hi haurà un emplaçament per als joves del Districte de les Corts i per als joves de la ciutat perquè hi puguin fer les seves activitats. Reitera que aquest moviment okupa era per trencar la convivència del barri. Considera que el govern és molt permissiu amb l’okupació i que està fent un efecte crida, amb la qual cosa s’aconsegueix trencar la convivència en els barris i tenir molts veïns amb un dia a dia molt difícil. Anima el govern a preguntar pels voltants de Can Vies i a les associacions de veïns com la del Camp Nou a les Corts. El Sr. Asens diu que es pensava que era un prec, però veu que només era una declaració de principis del Sr. Sierra de rebuig al moviment. Apunta que el Sr. Sierra no ha dit quin és el fonament jurídic que sosté aquesta petició, ni tampoc ha dit cap ajuntament que ho estigui fent. Manifesta que, a més, no és competència de l’Ajuntament de Barcelona, sinó de la Generalitat. Indica que, com que Ciutadans té representació al Parlament, ho pot traslladar allà. Atès que, a més, són fets presumptament delictius, assenyala que qui ha d’actuar en aquests casos són els Mossos d’Esquadra i no l’Ajuntament. Demana per què el Sr. Sierra vol aquest cens i amb quina base jurídica, perquè no es poden fer censos perquè sí, entre altres coses pel tractament de dades personals. Recorda que en un altre punt de la sessió el Sr. Sierra ha parlat d’un cens de les persones que es dediquen a la venda ambulant il·legal. Aclareix que no són persones il·legals, com diu el regidor de Ciutadans, sinó que, en tot cas, les activitats que fan aquestes persones poden ser il·legals. Manifesta que en aquest cas li diu el mateix que abans, és a dir, que els censos són coses delicades. Està d’acord amb la transparència, però diu que també cal tenir en compte la Llei de protecció de dades. Per tant, conclou que, si el Sr. Sierra li ofereix una base jurídica, si li diu quina és la finalitat i si li pot aportar algun exemple d’un ajuntament que faci això, s’ho podrà plantejar, però que, tal com està plantejat, no pot acceptar el prec. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 15. Que el Govern municipal elabori, en el termini de 3 mesos, un calendari on s’especifiqui quan i de quina manera es faran efectives les especialitzacions que consten dins del Pla Director dels Serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS) aprovat l’any 2014, en consens amb el propi cos de bombers. 7322 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 El Sr. Coronas, en primer lloc, saluda els companys de bombers que són a la sala. Creu que cal, d’una vegada per totes, donar al Cos de Bombers la importància que tenen i posar en valor els professionals que vetllen per la seguretat dels ciutadans. Indica que els bombers es defineixen com a SPEIS amb valors. Comenta que l’SPEIS té una identitat que té a veure amb la voluntat d’ajuda a la ciutadania, el compromís amb la professió i el treball en equip. Explica que la formació és l’element determinant per al manteniment del nivell de qualitat de totes les activitats en què intervé el servei. Remarca que en l’actualitat les dinàmiques d’intervenció tant pel nombre d’actuacions com per tipologia no garanteixen el nivell d’aprenentatge mínim per al manteniment de l’índex de qualitat. Conclou que la formació a bombers és transversal i completament necessària per assolir una actuació continuada de les sis temàtiques d’acció, davant els canvis de tots els processos i intervencions que es duen a terme a Barcelona. Considera que, per tant, per seguir millorant el servei i fer-lo més eficient, cal implementar les especialitats. Comenta que en el mateix Pla director es parla d’unes especialitats, però creu que no ha de ser un numerus clausus. Diu que en aquest cas el Pla director no és rígid ni inamovible. Pensa que cal que els professionals que garanteixen la seguretat dels ciutadans tinguin habilitats específiques, a més de les bàsiques. Vol un Cos de Bombers més format i amb més coneixement. Per tant, vol saber quan i de quina manera el govern pensa tirar endavant allò que fixava el Pla director que es va aprovar el 2014 amb un ampli suport. Demana que en un termini de 3 mesos s’elabori un calendari en què s’especifiqui quan i de quina manera es faran efectives les especialitzacions que consten en aquest Pla director. El Sr. Badia diu que li consta que hi ha hagut una petita transacció amb el comissionat i accepta el prec. El Sr. Recasens explica que la transacció consisteix a plantejar que l’elaboració no sigui en el termini de 3 mesos, sinó al llarg de 2017, que és un temps prudencial per poder elaborar aquest calendari que demana ERC. Constata que és un pla director que es va presentar com a mesura de govern en el mandat anterior i amb un marc temporal de previsió d’execució d’una dècada. Indica que una de les coses que s’han de desenvolupar són les vies per fer possible la carrera horitzontal de les persones que formen part del Cos de Bombers. Pensa que, en aquest sentit, és evident que determinades funcions del Cos de Bombers requereixen una formació i uns mitjans específics. Diu que el govern està perfectament disposat a seguir avançant en aquesta línia per garantir la bona prestació del servei sense trencar-ne la coherència ni les funcions. Considera necessari seguir parlant tant amb els grups com amb la part sindical, com ja s’està fent, i avançar posicions en aquesta matèria al llarg dels mesos següents per veure com es fa efectiu el pla. Indica que el Pla director orienta línies mestres de com ha de ser el Cos de Bombers en el futur, però tampoc no és un pla que hagi de ser un marc rígid i inamovible de desenvolupament organitzatiu. Conclou que és un marc per permetre i facilitar canvis ordenats i una adaptació de les organitzacions a la realitat i a les seves mutacions. Manifesta que, amb la transacció que en lloc de 3 mesos passi a ser al llarg de 2017, es podria realitzar perfectament aquest calendari. El Sr. Coronas agraeix l’acceptació del prec. Comenta que anteriorment ja havien parlat de la qüestió del temps, que pensa que és important, tenint en compte que cal parlar amb molta gent i s’han de fer tots els informes que calguin perquè això es faci bé. Insisteix, però, en la necessitat de fer-ho bé. Considera que, igual que els plans no són rígids i es poden canviar, allò que és essencial del pla s’ha de mantenir, entenent que les especialitats són tan necessàries que per això figuren en el pla. Demana que no es faci allò de «tinc un NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7323 pla, però si no m’agrada en tindré un altre». Pensa que no es tracta d’això, sinó d’anar seguint aquest pla, anar mirant de millorar-lo tant com calgui i durant el 2017 definir almenys aquesta qüestió, que considera que és molt important. Es dóna per tractat amb el redactat següent: Que el Govern municipal elabori, al llarg de l’any 2017, un calendari on s’especifiqui quan i de quina manera es faran efectives les especialitzacions que consten dins del Pla Director dels Serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS) aprovat l’any 2014, en consens amb el propi cos de bombers. Del Grup Municipal PP: 16. Que el Govern municipal commemori el dia de la Constitució, el proper dia 6 de desembre, amb l’agenda d’actes, simbologia i protocol que aquesta festivitat mereix; garantint l’absència de banderes no oficials en els actes organitzats en espais públics i edificis de l’Ajuntament. La Sra. Esteller demana al govern que commemori el dia de la Constitució i que ho faci amb una agenda d’actes i de protocol que estigui a l’altura de la commemoració. Explica que demana això perquè el 6 de desembre de 2016 es commemorarà el 38 aniversari de la Constitució, que va suposar la democràcia, la llibertat i la tolerància. Afegeix que es va establir un règim de convivència i de llibertats que va assolir Espanya en la màxima època de prosperitat i de progrés econòmic i social de la seva història. Afegeix que la Constitució també és una defensa i garantia de drets individuals i col·lectius. Indica que aquest és un dels motius pels quals entén que és suficient per commemorar-la a l’altura del que li correspon. Recorda que la Constitució també va establir un règim de descentralització que ha permès a la Generalitat tenir les màximes quotes d’autogovern de la història contemporània i també a l’Ajuntament de Barcelona. Pensa que tots aquests són motius més que suficients perquè Barcelona commemori el dia de la Constitució amb una agenda d’actes i un protocol que estigui a l’altura de la commemoració que es demana. El Sr. Pisarello no pot acceptar el prec. Pensa que és un prec hipòcrita. Recorda que Aliança Popular en el seu moment ni tan sols estava a favor de la Constitució de 1978, i destaca que actualment el PP és un dels principals responsables del buidatge de tot el contingut garantista que aquesta Constitució podia tenir. Indica que ho ha fet des del punt de vista dels drets socials i en termes territorials. Considera que el Partit Popular és el responsable de polítiques preautonòmiques i que totes les possibilitats de descentralització s’hagin anat tancant. Especifica que no només el PP, sinó també el Tribunal Constitucional, però indica que la majoria d’aquest Tribunal és propera al Partit Popular i que està presidit per algú que era militant d’aquest Grup fins molt poc temps abans. Li sembla que és hipòcrita que, venint del Partit Popular, es faci aquesta proposta. Diu que ell és constitucionalista, compromès amb els valors del constitucionalisme, que tenen a veure amb la defensa dels drets socials bàsics, els drets civils i polítics i l’aprofundiment de la democràcia. Apunta que quan les constitucions són un instrument per poder fer això s’han de celebrar, però que quan les constitucions, per culpa dels poders constituïts que les gestionen, deixen de ser aquest marc calen canvis que no poden ser de maquillatge, sinó que han de ser canvis constituents. És favorable que a Catalunya i a l’Estat es produeixin aquests canvis constituents. Per tant, no pot acceptar aquest prec. La Sra. Esteller diu que els canvis constituents es van produir en l’època constituent. Destaca que actualment hi ha una constitució que estableix un règim de drets, de llibertats i de model d’estat, que ha avançat moltíssim, com també el poder i les condicions de benestar dels espanyols. Considera que el Sr. Pisarello no 7324 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 argumenta, ja que simplement fa un reguitzell d’acusacions sense cap tipus de suport ni d’exemple. Manifesta que el Partit Popular no utilitza la Constitució, perquè aquesta és de tots i és el règim i el model d’Espanya, on es meriten i legitimen totes les institucions, les llibertats i els drets fonamentals dels ciutadans. Indica que això està més que vigent, i que el Tribunal Constitucional és el garant del compliment de la Constitució, i, per tant, actua quan aquesta es vulnera. Puntualitza que ningú no n’està fent un ús partidista, sinó que el govern ideològicament vol desnaturalitzar la Constitució perquè estableix un règim a Espanya en què hi ha una monarquia i un règim de divisió i distribució de poders. Diu que el govern l’únic que fa és commemorar la República i utilitzar una sèrie de valors que actualment no tenen res a veure amb el sistema de drets i llibertats reconeguts a la Constitució. Reitera, doncs, la petició que es commemori i que no es violenti ni s’animi a tots els que ho volen fer. El Sr. Pisarello considera que l’únic article que al PP l’obsessiona complir és la segona part de l’article 2 de la Constitució, que és «la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols». Pensa que aquest article hauria d’estar sobre el divan d’un psiquiatre i que va ser redactat directament a Capitania General. Diu que va arribar un sobre a qui redactava aquesta Constitució. Indica que no ha vist que el PP sigui el defensor d’articles com el 47, en què es defensa el dret a l’habitatge, o el 43, en què es defensa el dret a la sanitat. Afegeix que tampoc no ha vist fer-ho al Tribunal Constitucional, presidit per exmilitants amb carnet del PP, que l’han desnaturalitzat com no s’havia vist mai. Considera, doncs, que qui ha convertit la Constitució en una eina agonitzant ha estat el Partit Popular. Per tant, diu que aquesta petició de celebració li sembla totalment improcedent venint del PP. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 17. Quina és la quantitat total i a quines entitats socials s’ha donat l’excedent salarial dels membres de Barcelona en Comú que s’han acollit al codi ètic que estableix un màxim retributiu de 2200 euros nets al mes en 14 pagues? El Sr. Martí diu que la pregunta és reiterativa d’altres preguntes que s’han formulat per escrit al govern durant els últims mesos. Explica que la pregunta és en relació amb la destinació dels excedents dels sous que Barcelona en Comú va determinar que faria arribar a entitats. Comenta que Barcelona en Comú té un límit autoimposat de 2.200 euros el mes com a retribució voluntària i que tot el que excedeix d’aquests 2.200 ho han de donar a altres entitats. Informa que en una resposta per escrit d’un any enrere Barcelona en Comú va dir que se celebraria una assemblea o una reunió plenària per decidir la destinació d’aquests excedents. Especifica que la pregunta en concret és quants diners hi ha en aquests moments acumulats d’aquests excedents d’aquests sous de més de 2.200 euros el mes de tots els membres del govern, comissionats i alts càrrecs de Barcelona en Comú. Pensa que aquesta xifra podria estar entre el mig milió i un milió d’euros. També vol saber la destinació que donaran a aquestes quantitats. El Sr. Badia creu que, en primer lloc, cal posar damunt la taula que en aquest mandat es va proposar fer una votació per una reducció dels salaris dels regidors i regidores, i que aquesta proposta, que va ser aprovada per alguns partits, no va poder prosperar, entre altres coses, per l’oposició de Convergència i Unió a fer aquesta rebaixa salarial, que sí que s’havia impulsat des del govern. Pensa que NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7325 aquest hauria estat un missatge clar i inequívoc a la ciutadania d’un estalvi en aquests àmbits. Opina que aquest hauria de ser un element central. En segon lloc, explica que, com és conegut, Barcelona en Comú té un codi ètic i tots els membres del govern municipal que es regeixen per aquest codi ètic aporten part del sou a l’organització. Entén que fins aquí acaba la part d’impuls i control del govern. Pel que fa a la pregunta sobre què fa el seu Grup amb aquests diners, creu que caldrà fer un debat a la Junta de Portaveus per veure si des del govern, tant Barcelona en Comú com el Partit Socialista, també tenen dret a fer preguntes en les comissions sobre com administra els diners Convergència i Unió, què fa amb les donacions, o si també aplica codis ètics Esquerra Republicana de Catalunya. Diu que llavors s’obrirà un altre escenari en les comissions, en què es començarà a parlar de coses que no són política institucional, sinó que és la política de partits. Indica que al seu Grup no li interessa, però constata que CiU vol obrir aquesta via, i creu, doncs, que tant Barcelona en Comú com el Partit Socialista haurien de tenir dret de poder adreçar preguntes als altres partits sobre la política de partits o com administren les seves finances. Explica que Barcelona en Comú, des del febrer de 2016, ha estat treballant amb aquest protocol. Li consta que al novembre de 2016 es portarà a aprovació en sessió plenària com serà el Pla d’implementació del fons social i solidari i també quina és la quantia i com es podrà accedir a aquest fons. Afegeix que això serà d’aplicació a partir del primer trimestre de 2017. Diu que quan això s’aprovi es farà públic. El Sr. Martí agraeix la informació, tot i que va un any tard, tenint en compte que el termini el va donar Barcelona en Comú i no Convergència i Unió. Creu que és sobrera la introducció que ha fet el Sr. Badia respecte a la proposta de rebaixa general dels sous. Pensa que cada partit polític i cada persona està disposada a fer donatius, però amb criteri propi i no amb el criteri que siguin tots els regidors els que hagin de rebaixar-se el sou forçosament. Indica que el tema és que Barcelona en Comú va dir que faria una assemblea i diria a quines entitats donarien aquests excedents. Reitera la pregunta sobre de quina quantitat de diners acumulada es tracta, des que Barcelona en Comú va prendre aquesta decisió. Vol confirmar que Barcelona en Comú està finançant el seu partit amb recursos municipals, a través d’aquest subterfugi de desviar uns excedents al partit. Considera que això no és motiu de discussió en aquesta Comissió, però troba que és un fet constatable. Diu que esperarà a la decisió de Barcelona en Comú per saber l’abast d’aquest sobrefinançament a través de mitjans econòmics propis de l’Ajuntament. El Sr. Badia creu que, en tot cas, el que el Sr. Martí pot constatar és que l’aportació que fan els membres del govern a Barcelona en Comú no és per a l’organització, sinó que és per a una convocatòria que té fins socials i solidaris. Conclou, doncs, que aquests diners no es quedaran en el partit, sinó que aniran a terceres institucions. Desconeix si els donatius que es fan a Convergència i Unió es queden o no a l’organització, però reitera que es podria obrir una nova etapa en aquesta Comissió, que és que el govern també pugui tenir un torn de preguntes sobre el funcionament intern de cada partit. Aclareix que per això parlava al principi de la votació dels sous, perquè creu que això sí que és competència d’aquesta Comissió i del Plenari. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal C’s: 18. Quin ha estat el cost de contractació de la Sra. Mònica Terribas en la seva funció de Comissaria del cicle DO Europa, celebrat a l’octubre al Born Centre de Cultura i Memòria, i quines han sigut les seves funcions? 7326 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 El Sr. Alonso comenta que en el cicle de conferències denominat DO Europa, celebrat al Born Centre de Cultura i Memòria l’octubre de 2016, s’ha comptat amb la presència de la Sra. Mònica Terribas com a comissària del cicle. Vol saber quin ha estat el cost de contractació de la Sra. Terribas com a comissària d’aquest cicle i quines han estat les seves funcions. El Sr. Vinyes explica que la Sra. Mònica Terribas és comissària d’aquest cicle de conferències de prestigi des de fa 3 anys, i indica que el cost del seu comissariat el 2016 ha estat de 7.350 euros. El Sr. Alonso pregunta si són 4 conferències. El Sr. Vinyes respon que són 5. El Sr. Alonso constata que surt a 1.500 euros la conferència, i que aquestes deuen ser d’una hora o dues. Comenta que, tenint en compte que el salari mínim actualment és d’uns 640 euros, la Sra. Terribas amb una hora o dues treu el triple del que guanyarien molts ciutadans de Barcelona. Li sembla indignant. Manifesta que pensava que aquest era un govern de canvi i amb altres sensibilitats, però constata que no. Veu que la política d’aquest govern és contractar presentadors de televisió i ràdio famosos, que segur que tenen sous importants, a qui l’Ajuntament paga quantitats econòmiques inassumibles moralment. Afegeix que, a més, es posa a disposició d’aquestes persones tots els recursos de l’Ajuntament per a la seva promoció personal. Constata que en la documentació d’aquestes conferències surt més vegades el nom de la comissària que dels mateixos ponents. Afegeix que la Sra. Terribas fa llibres sobre aquestes conferències. Constata que Mònica Terribas és una persona amb una ideologia política molt concreta. Considera que el govern s’ho podria haver estalviat. Demana, per una qüestió de moral, que el govern rectifiqui i que deixi de subvencionar i promocionar personatges públics que tenen unes ideologies molt concretes. Considera que amb els diners dels barcelonins no es poden estar pagant 1.800 euros per conferència. El Sr. Vinyes diu que hi ha un equívoc notable per part del Sr. Alonso, perquè no ha demanat el desglossament. Assenyala que un dels actes va ser protagonitzat per dos conferenciants, que eren Sami Naïr i Loretta Napoleoni, i que cada un d’ells va cobrar 500 euros. Especifica que no es va pagar 1.500 euros a cada un dels conferenciants. Comenta que el cicle s’ha fet amb el màxim de cura econòmica, tenint en compte el que es paga en altres centres o cicles de conferències. Manifesta que en aquest comissariat hi ha un retorn quant a publicitat que forma part de la mateixa naturalesa que té la Sra. Terribas o qualsevol altre presentador. Assegura que no és per una qüestió de moral si se segueix fent o no aquest cicle de conferències. Diu que serà per raons d’eficiència, perquè la moral està absolutament neta. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 19. Com pensa el Govern de la ciutat dinamitzar els equipaments municipals per tal d’augmentar la participació de la ciutadania, especialment la del teixit associatiu i la dels joves? La Sra. Capdevila vol posar de manifest que els ciutadans i ciutadanes de Barcelona es caracteritzen per ser gent inquieta i molt participativa, capaç de mobilitzar-se per causes ben diverses. Diu que això té una derivada molt clara. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7327 Indica que hi ha la sort que Barcelona disposa d’un amplíssim i molt actiu teixit associatiu que abraça el conjunt de barris i districtes de la ciutat. Per això, la sorprèn la poca participació de les entitats en els equipaments municipals. Assenyala que aquesta situació és especialment preocupant en el cas dels centres cívics, atès que es tracta d’equipaments de proximitat que donen resposta a les necessitats concretes de tots els barris de Barcelona. Indica que encara és més decebedora la desigualtat de participació existent entre diverses franges d’edat, ja que es posa clarament de manifest que els joves són el segment de població que menys utilitza els centres cívics. Vol saber com pensa el govern dinamitzar aquests equipaments municipals per tal de fer augmentar la participació de la ciutadania, especialment del teixit associatiu, i més especialment encara dels joves. El Sr. Pindado diu que el primer redactat de la pregunta feia referència a equipaments municipals en general, però que la Sra. Capdevila ho ha concretat en centres cívics en particular. Indica que, si s’entén per participació l’afluència de persones als centres cívics, les dades que té del 2015 és que van passar prop de 137.000 persones en més de 10.000 cursos i actes. Comenta que la voluntat és continuar ampliant-ho. Diu que si la pregunta d’ERC no és tant com a usuaris, sinó com a gestors, com a actors o com a promotors d’activitats i iniciatives, respon que hi ha més de 40 equipaments socials i culturals a la ciutat que s’estan gestionant amb el model que preveu la Carta. Indica que justament al novembre hi ha reunió amb la plataforma d’entitats que fan gestió cívica per poder incrementar i millorar aquesta capacitat de no tan sols ser consumidors de l’activitat, sinó ser-ne promotors. La Sra. Capdevila diu que el comissionat té raó i que feia referència a tots els equipaments municipals, però que ha parlat molt concretament dels centres cívics perquè és un tema que la preocupa. Comenta que hi ha algun centre cívic en què, efectivament, hi participen moltes entitats i és molt dinàmic, com ara el centre cívic La Barraca, a la Sagrera. Però constata que la majoria de centres cívics s’han convertit en acadèmies que fan cursos molt variats, amb una mitjana d’edat de 50 a 65 anys. Puntualitza que els joves no hi entren. Per això demana al govern que es pregunti per què en el Districte de l’Eixample, amb gairebé 300.000 habitants, no hi ha un sol espai per a gent jove en els centres cívics. Comenta que al barri de Sant Martí, molt tocant a l’Eixample, hi ha el Centre Cívic del Parc - Sandaru, que és un dels centres que aglutina més gent jove. Pensa que potser podria ser perquè en el Parc - Sandaru només entrar al centre cívic hi ha un bar on els joves del barri es prenen un cafè o una Coca-Cola a meitat de preu. Diu que quan són allà potser els joves tenen l’interès d’anar a la prestatgeria on hi ha la programació del centre cívic, veure les coses que s’hi fan i potser algunes els interessen. Per tant, proposa que es replantegi el funcionament dels centres cívics. El Sr. Pindado es posa a la disposició de la Sra. Capdevila per continuar parlant del tema fora dels dos minuts i mig que tenen per a preguntes. Comenta que els equipaments de proximitat, com ara els centres cívics, casals de barri, biblioteques, etc., tenen un paper cabdal en la dinamització del barri, no només per la seva funció interna, en què donen una activitat, sinó per la repercussió que poden tenir en el context en què es mouen. Diu que en el Pla de barris això es tindrà molt en compte. Considera que la participació dels joves als centres cívics és com demanar la participació dels joves en altres equipaments. Comenta que els joves són presents a les instal·lacions esportives, als casals de joves, etc. Indica que hi ha un munt d’equipaments dirigits als joves. Assenyala que, tot i que la gent jove no vagi a un determinat centre cívic, potser va a un equipament del costat. Considera que una cosa és l’activitat i el projecte i una altra és el funcionament de l’equipament. En tot cas, comparteix la voluntat que manifesta la Sra. Capdevila de veure com aquests equipaments en general tenen aquest paper i es posa a la seva disposició. 7328 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 20. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre el projecte de llei de Policia de Catalunya que pretén englobar en un sol cos a Mossos d’Esquadra i Policies Locals? La Sra. Esteller vol saber quina és l’opinió del govern respecte a l’anunci del projecte de llei de la Policia de Catalunya que pretén englobar en un sol cos Mossos d’Esquadra i policies locals. Vol saber si la Generalitat ha parlat amb el govern de Barcelona, si li ha demanat opinió i si forma part d’algun grup de treball per poder participar en l’elaboració d’aquest projecte. El Sr. Recasens explica que l’Ajuntament de Barcelona segueix amb molt d’interès aquesta proposta del Departament d’Interior per actualitzar la legislació policial, que és una actualització necessària. Afegeix que l’estudiarà i participarà activament en aquest procés de reforma i hi farà les consideracions que consideri necessàries. Pensa que cal destacar, però, la gran varietat entre les 213 policies locals de Catalunya i el fet que la Guàrdia Urbana de Barcelona, amb quasi 3.000 efectius, té un pes específic determinant en la policia local de Catalunya pel seu nombre, les seves funcions i les seves capacitats. Així, doncs, manifesta que des de l’autonomia local, però amb lleialtat institucional, l’Ajuntament de Barcelona vol ser present de manera significativa en aquest procés de reforma. Afegeix que, de fet, l’Àrea de Seguretat i Prevenció ha estat participant habitualment en grups de treball i hi seguirà participant, coordinats pel Departament d’Interior. Tanmateix, comenta que en l’actualitat encara no coneix amb detall aquesta proposta del Departament d’Interior, i entén que encara s’hi està treballant. No sap, doncs, quin serà el seu plantejament final respecte als diferents cossos policials de Catalunya. Indica que per això el conseller d’Interior s’ha compromès perquè l’Ajuntament de Barcelona hi pugui fer aportacions i participar en aquest procés. Afegeix que, de fet, aquesta qüestió es tractarà en una propera reunió de la Comissió de Policia de Catalunya, que és l’òrgan col·legiat consultiu superior en matèria de coordinació, entre la policia de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, i els policies locals de Catalunya. Comenta que també espera tractar aquest tema i altres qüestions d’interès compartit en una reunió amb el Departament d’Interior que pensa que es podrà celebrar les setmanes següents. Conclou, doncs, que la resposta de moment és que sí que hi ha reunions, que sí que hi ha contactes, però que encara és prematur fer una valoració política sobre el contingut d’una llei que no coneix ni ha treballat amb profunditat. Es compromet a anar informant els grups de com va evolucionant aquesta llei a mesura que s’hi vagi treballant. La Sra. Esteller diu que agrairia que Barcelona defensés l’estatus que fins ara té la Guàrdia Urbana, que és la policia de la ciutat. Recorda que és un cos reconegut a la Carta municipal, que té més de 175 anys. Per tant, considera que ha de tenir autonomia plena i no estar diluït dins d’un cos de Catalunya, en què hi hagi una barreja entre tots els cossos policials locals. Indica que té la informació de les declaracions del conseller, però que no ha tingut accés a cap esborrany d’avantprojecte ni de projecte de llei. Conclou que ha tingut, doncs, la informació que s’ha donat als mitjans de comunicació. Vol saber quina opinió té el Sr. Recasens del fet que totes les policies locals s’englobin dins d’un únic cos amb una voluntat de desenvolupar el procés polític de construcció d’estructures d’estat de la Generalitat. També pregunta al comissionat si veu lògic que la policia de Barcelona s’integri en aquest cos. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7329 Manifesta que el que sap és que en aquest cas es mantindrien el nom i les competències, però que passarien a denominar-se «policia de Catalunya». Per tant, indica que la Guàrdia Urbana es diluiria dins del cos global i es perdrien moltes de les funcions que podria fer. Demana si el Sr. Recasens ha vist algun text en què quedin tots els cossos englobats en un únic cos i quina opinió té sobre aquest fet. També vol saber si el comissionat ha participat en el treball, si ja li han demanat opinió o si ha dit alguna cosa respecte a aquest anunci que hi ha hagut a la premsa. El Sr. Recasens explica que el tema encara està en un estadi més prematur del que s’imagina la Sra. Esteller. Informa que els dies següents hi haurà una sessió de la Comissió de Policia de Catalunya. Indica que l’Ajuntament de Barcelona parlarà des de l’autonomia local i des de Guàrdia Urbana, però considera que és evident que la conselleria d’Interior ha de pensar en un model policial de Catalunya. En aquest sentit, espera la proposta d’aquest departament, que encara no és ni una proposta ferma, perquè no està parlada ni discutida. Demana a la regidora del PP que li deixi que ho parli amb la conselleria per poder donar-li tota la informació i que no s’avanci als esdeveniments. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 21. Sol·licitem conèixer si s’ha obert una investigació a l’àrea d’afers interns del cos de la Guàrdia Urbana, així com també sol·licitem saber si s’ha apartat del servei a l’agent implicat, en relació als fets que van ocórrer la matinada de l’1 de novembre on un jove de Santa Eulàlia de Ronçana ha denunciat l’agressió del Guàrdia Urbà número 16309 davant de la comissaria de l’Estació del Nord i que li ha suposat la fractura de dues dents, una bretxa al llavi inferior d’1,5 cm i diverses contusions per tot el cos originades per cops de porra. El Sr. Garganté, respecte a la proposició del punt 11 de l’ordre del dia, informa que, com que el preocupa sempre la concreció de les dades, ha preguntat a Berga i diu que, en el tema de l’estelada, Convergència i Unió i la CUP van votar-hi a favor –que són 12 vots–, el PSC es va abstenir –que són 4 vots– i el PP va votar-hi en contra –1 vot. Conclou, doncs, que va ser per majoria i no per unanimitat, com deia el Sr. Asens, tot i que li hauria agradat que fos per unanimitat. Explica que la matinada de l’1 de novembre de 2016 el veí de Santa Eulàlia de Ronçana Carlos Marco va rebre, segons el seu testimoni, una agressió policial que li va suposar la fractura de dues dents, una bretxa al llavi inferior d’1,5 centímetres i diverses contusions per tot el cos originades pels cops de porra que li va propinar, segons ell, l’agent de la Guàrdia Urbana amb número de placa 16309. Comenta que els fets van tenir lloc davant de la comissaria del carrer Nàpols de Barcelona. Explica que a aquest veí li van robar la cartera i que en la carrera per intentar atrapar a qui li havia robat la cartera va caure i se li va trencar el mòbil. Indica que anava, doncs, sense cartera i sense mòbil i anava a buscar el cotxe. Diu que va passar per davant de la comissaria i va demanar a un agent de la Guàrdia Urbana i a un altre que anava de paisà si podia posar la denúncia, però li van dir que havia d’anar als Mossos. Comenta que això va desembocar en una discussió per veure si els agents podien portar el noi als Mossos en cotxe, però els agents li van dir que els agents de la Guàrdia Urbana no són taxistes. Explica que la conversa es va anar escalfant fins al punt en què, segons el veí, els agents el van començar a desplaçar cap al centre de la plaça, situada davant de la comissaria, on tot era més fosc, i en aquell moment va patir un cop de porra a la boca i després, mentre era al terra, el van acabar d’escalfar. Assenyala que sembla que hi ha hagut denúncies creuades entre el guàrdia urbà i el veí. Vol saber si s’ha obert una investigació a l’Àrea d’Afers Interns del Cos de la Guàrdia Urbana, tot i que suposa que sí. També vol saber si s’ha apartat aquest 7330 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 agent del servei fins que no es resolgui tant l’expedient que entén que es deu haver obert a Afers Interns com el judici que hi haurà. El Sr. Recasens agraeix al Sr. Garganté el rigor d’indicar en aquesta exposició que acaba de fer i en l’exposició de motius que el relat dels fets correspon a la versió d’una part, que és la del Sr. Carlos Marco. Indica que, tal com és habitual en qualsevol policia moderna i democràtica, sempre que hi ha informacions de possibles males praxis policials s’obre una investigació, que és el que s’ha fet en aquest cas des del mateix moment en què es va tenir coneixement dels fets. Comenta que, al mateix temps, el Sr. Marco va presentar una denúncia al jutjat en funcions de guàrdia, i aquest va decidir obrir diligències prèvies per investigar el cas, cosa que paralitza l’activitat administrativa, perquè la judicialitza. Explica que actualment està al Jutjat d’Instrucció 28, que va dirigir un ofici a la Unitat de Deontologia i Afers Interns per tal que, en funcions de policia judicial, confeccionés i lliurés un informe en relació amb els fets denunciats pel Sr. Carlos Marco. Indica que aquesta Unitat, doncs, ha dut a terme les actuacions demanades pel jutge i segueix a disposició judicial per a qualsevol altre requeriment que permeti aclarir els fets. Constata que, tanmateix, el cas es troba sub judice, motiu pel qual no pot desvelar cap de les informacions contingudes a la investigació interna. Comenta que és un cas en què les versions aportades són contradictòries i, per tant, haurà de ser l’autoritat judicial qui, amb tota la informació disponible, pugui determinar les eventuals responsabilitats penals. Manifesta que després caldrà veure què passa amb l’expedient administratiu per no caure en el non bis in idem del dret penal. Pel que fa a la segona part de la pregunta, davant la falta d’elements sòlids de prova, informa que es mantenen actives tant la via penal com la via administrativa, però no s’ha pres cap mesura cautelar ni des de l’autoritat judicial ni administrativament. Afegeix, però, que això no obsta perquè no es pugui prendre alguna mesura cautelar si apareixen elements que així ho aconsellin al llarg de la investigació judicial. El Sr. Garganté indica que el Sr. Recasens ha dit dues coses que li han semblat contradictòries, perquè ha entès que no s’havia apartat l’agent perquè estava judicialitzat. Entén que no és això perquè no s’ha apartat del servei mentre no surti una resolució judicial, ja que, en el cas del motorista a qui uns guàrdies urbans van escalfar i en què es va obrir un expedient a Afers Interns, de fet es van apartar aquests agents, i afegeix que aquests també aniran a judici. Entén que si no s’ha apartat aquest guàrdia urbà del servei és perquè s’ha decidit que no se l’apartava a l’espera del que decideixi un jutge. El Sr. Recasens puntualitza que cada cas és diferent. Comenta que en els casos en què hi ha evidències o possibilitats clares es posen mesures cautelars, que per això es diuen «mesures cautelars». Indica que en el cas a què fa referència el regidor de la CUP, en què hi ha dues versions contradictòries, tant la part judicial com l’administrativa han considerat que no són necessàries mesures cautelars com sí que ho són en altres casos. Reitera que l’afer està en marxa tant en via judicial com en via administrativa, i diu que en el seu moment es prendran les determinacions que es decideixin, sempre tenint en compte la vis atractiva del dret penal i que, per tant, el que el jutge sentenciï constituirà fet provat. Es dóna per tractada. 22. Sol·licitem conèixer si l’Ajuntament de Barcelona en Comú i el PSC pensa declarar a efectes administratius els dies 12 d’octubre i 6 de desembre jornades laborables per al conjunt de l’administració, així com si pensa acordar conjuntament amb la representació de les treballadores dues festivitats en substitució de les anteriorment derogades. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7331 El Sr. Garganté comenta que, d’uns anys ençà, diversos ajuntaments dels Països Catalans han decidit treballar els dies 12 d’octubre i 6 de desembre, a canvi d’altres dos dies festius a escollir per les mateixes treballadores del consistori. Posa com a exemple que al novembre de 2015 l’Ajuntament de Badalona i els sindicats van arribar a un acord laboral per al 2016 que incloïa canviar el 12 d’octubre per l’1 d’abril o el 9 de desembre, per tal de compaginar vida professional i personal. Indica que, davant de la decisió del govern de Badalona, el poder jurídic va prohibir al govern de la ciutat exercir el dret de representació política i va intentar impedir que els càrrecs que formen part del govern obrissin les portes de l’Ajuntament. Destaca que, de fet, a Catalunya més de 40 municipis han obert les seves portes el dia 12 d’octubre, però només a Badalona hi ha hagut una intervenció judicial de prohibició. Assenyala que aquests ajuntaments tenen la intenció de treballar els dies 12 d’octubre i 6 de desembre i es fonamenten en el fet que no són festivitats amb les quals s’identifiqui el poble català, ja que el 12 d’octubre és conegut com el Dia de la Hispanitat, «fiesta nacional de España» o el «día de la raza», i el 6 de desembre perquè se celebra la Constitució espanyola, que és una carta que s’ha fet servir moltes vegades per imposar voluntats contra el poble català. Vol saber, doncs, si l’Ajuntament de Barcelona pensa declarar a efectes administratius els dies 12 d’octubre i 6 de desembre jornades laborables per al conjunt de l’Administració i, conjuntament amb els representants dels treballadors, decidir quines opcions de substitució de dies es podrien dur a terme. El Sr. Pisarello diu que no és un tema que estigui sobre la taula. No sap si la CUP ha plantejat aquesta pregunta a la Generalitat, però informa que la presidenta del Parlament ha dit que aquest organisme no obrirà les portes el 6 de desembre. Afegeix que, fins on té informació, Badalona tampoc no ho farà. Indica que els regidors i els càrrecs electes poden treballar aquest dia, com s’ha fet en altres ocasions, i expressar políticament el que considerin, però reitera que el tema que planteja el Sr. Garganté no està sobre la taula. El Sr. Garganté diu que el Sr. Pisarello té la mania de tirar pilotes fora i plantejar coses sobre el Parlament o sobre altres ajuntaments on la CUP no té representació. Manifesta que la CUP es troba en l’àmbit municipal de Barcelona i que ell és regidor de la CUP - Capgirem Barcelona i, per tant, fa propostes que tenen a veure amb l’Ajuntament de Barcelona. Reitera que el que volia saber era si el govern municipal es plantejava declarar el 12 d’octubre i el 6 de desembre jornades laborables, a la qual cosa el Sr. Pisarello ja ha dit que no. Comenta que el fet que Carme Forcadell digui que al Parlament el 6 de desembre no es treballa no és un tema que estigués en la pregunta, tot i que no li sembla bé, òbviament. No sap gaire, doncs, quina relació hi ha entre una cosa i l’altra. El Sr. Pisarello comenta que li ho ha dit perquè el dia anterior el Sr. Garganté li va recordar que la CUP de Girona votava uns pressupostos i perquè sempre fa mencions de diferents CUP. Explica que per això ha preguntat si la CUP ha dit alguna cosa al Parlament i li ha preguntat per Badalona. Insisteix, però, que aquest tema no està sobre la taula, i manifesta que els treballadors i treballadores tampoc no han fet arribar aquesta petició al govern. Destaca que el Sr. Garganté és la primera persona que fa aquesta petició. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 23. Que el Govern municipal informi sobre l’estat de la proposició feta a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 7332 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 del 20 de gener de 2016, i de la que ja vam fer seguiment a aquesta Comissió de 21 de setembre del 2016, amb el següent redactat: La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda instar el govern municipal a tornar a convocar la Comissió de Seguiment de l’Ordenança de Convivència amb la participació de tots els Grups polítics amb representació a l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Forn diu que retira aquest seguiment perquè l’endemà de presentar-lo li van trucar del govern per dir que finalment es convocava aquesta Comissió de Seguiment de l’Ordenança de Convivència. Remarca, però, que aquesta demanda, que va ser aprovada per una àmplia majoria, es va aprovar al gener de 2016 i que la primera reunió serà al gener de 2017 i, per tant, s’haurà trigat un any a donar compliment a la convocatòria d’aquesta Comissió. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 24. Que s’informi de l’estat d’execució del Prec atès a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció de 13 de juliol de 2016 amb el següent contingut: Que el govern municipal elabori una Guia- Registre actualitzada de les entitats de Barcelona i la distribueixi a tots els equipaments públics, amb l’objectiu de difondre i donar a conèixer l’activitat de les entitats existents a la nostra ciutat. La Sra. Capdevila exposa que a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del 13 de juliol de 2016 Esquerra Republicana de Catalunya va entrar un prec, que va ser acceptat, en què es demanava l’elaboració d’una guia-registre actualitzada de les entitats de Barcelona i la seva distribució a tots els equipaments públics de la ciutat per tal de fer-ne difusió i donar a conèixer les tasques de les entitats existents a la ciutat. Vol saber en quin estat es troben els treballs d’elaboració d’aquesta guia i quan té previst el govern presentar-la. El Sr. Pindado informa que la tramitació de la guia està en bon estat. Afegeix que ja s’ha reunit amb el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques de la Generalitat, del Departament de Justícia, i amb el diputat d’Igualtat i Ciutadania, de la Diputació de Barcelona, perquè s’està treballant en dues portes. Comenta que no serveix de res publicar el que hi ha ara perquè no està actualitzat. Indica que no està actualitzat ni tan sols el registre d’entitats de la Generalitat. Assenyala que tothom reconeix que, de les 50.000 o 60.000 entitats que hi ha inscrites al registre, moltes no estan actives. Reitera que s’està treballant en una doble via. Explica que, d’una banda, es treballa per ajudar a tenir un marc compartit a tot Catalunya perquè el registre d’entitats base és el que hi ha al Departament de Justícia. I, de l’altra, comenta que es treballa en com depurar el registre d’entitats de Barcelona. Informa que s’ha fet l’encàrrec als tecnòlegs que s’ocupen dels programes informàtics per tenir el registre que hi ha ara més actualitzat i tenir la possibilitat que l’usuari ja pugui modificar dades. Creu que a finals de 2016 estarà acabada la contractació i que el primer trimestre de 2017 es poden tenir dades. D’altra banda, diu que el que aniria molt millor tant a l’Ajuntament de Barcelona com a la resta d’ajuntaments de Catalunya és que hi hagués una base de dades sobre associacions que estigués més al dia. Comenta que s’està intentant treballar conjuntament en això amb les altres dues institucions. La Sra. Capdevila diu que, en principi, ho troba bé, però anima el govern perquè sigui diligent, ja que del prec que es va entregar al juliol de 2016 han passat gairebé 4 mesos, tot i que l’agost és un mes no hàbil i, per tant, serien 3 mesos hàbils. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7333 Troba evident que cal fer una guia real en què hi hagi les entitats que actualment existeixen. Opina que és una eina de primera necessitat per a les entitats dels diferents districtes de Barcelona i, per tant, insisteix a demanar que al més aviat possible aquesta guia pugui estar elaborada i repartida per totes les entitats de la ciutat. El Sr. Pindado està d’acord amb el fet que és important tenir les dades actualitzades, ja sigui en format paper o de registre informàtic. Indica que des del juliol de 2016 fins ara s’ha fet la contractació, que no és una cosa que es pugui fer d’un dia per l’altre. Insisteix en el fet que no per córrer més es farà millor. Considera que és bo que el que es faci pugui ser compartit i comparable amb altres proveïdors de dades del registre d’associacions, que és el registre mare, que està al Departament de Justícia. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 25. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 19 d’octubre de 2016: La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 1) Manifestar el reconeixement i agraïment cap a la figura de Joan Antoni Samaranch i Torelló pel seu paper al front del Comitè Olímpic Internacional, que va fer possible que Barcelona fos designada ciutat organitzadora dels Jocs Olímpics i Paralímpics de 1992. 2) Tractar la figura de Joan Antoni Samaranch i el seu llegat, així com el de totes aquelles persones que hagin estat rellevants per la ciutat de Barcelona, amb la dignitat i el respecte que es mereixen. 3) Restaurar la llegenda gravada originalment a la base de l’escultura donada per Joan Antoni Samaranch a la ciutat de Barcelona, obra de l’escultor Joan Mora, i en la que figurava el nom de l’expresident del Comitè Olímpic Internacional. La Sra. Esteller recorda que en la sessió anterior es va aprovar, amb els vots de CiU, PSC, Ciutadans i el Partit Popular, que es tractés la figura de Joan Antoni Samaranch i el seu llegat amb la dignitat i el respecte que es mereixen. Afegeix que també es va instar el govern a restaurar la llegenda gravada originalment a la base de l’escultura donada per Joan Antoni Samaranch a Barcelona i en què figurava el nom de l’expresident del Comitè Olímpic Internacional. Pregunta al govern si ja ho ha fet. El Sr. Pisarello comenta que en la sessió anterior ja va explicar quin era el posicionament del govern, que era, atès el vot que s’havia produït, traslladar aquesta escultura al Museu Olímpic amb la peanya original. Informa que es vol parlar amb l’escultor, Joan Mora, per veure com es pot trobar una solució que també el satisfaci. Conclou dient que és un tema que s’ha de posar en marxa. La Sra. Esteller demana que el govern compleixi els acords d’aquesta Comissió. Recorda que el govern va prendre una decisió unilateral quan va treure la llegenda, i ho va fer en un moment en què va prendre la decisió només una part del govern. Considera que no es va tractar amb respecte el que es va aprovar en aquesta Comissió i el que ha suposat per a la ciutat la figura de Joan Antoni Samaranch. Es queixa que el govern, que sempre està apel·lant a la memòria històrica, vol esborrar una part de les persones que han contribuït a fer de Barcelona el que és avui en dia, que és tot el llegat del que va suposar la figura de Joan Antoni Samaranch i la celebració dels Jocs Olímpics. Reitera, doncs, la petició que es compleixin els acords d’aquesta Comissió, que es respecti la figura i el llegat de Joan Antoni Samaranch, que es restauri la llegenda que es va suprimir i que es mantingui l’escultura a l’Ajuntament de Barcelona, que és on ha de ser. Considera que no cal parlar amb l’escultor en el sentit de veure on ha d’anar, ja que s’han de complir els acords de la Comissió. 7334 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Destaca que el govern en el seu moment va retirar l’escultura, i que la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció va demanar que es mantingués i que es reincorporés amb la restauració adient. Insisteix que s’han de complir els acords de la Comissió, al marge que el govern hi estigui d’acord o no. El Sr. Pisarello diu que la Sra. Esteller deu conèixer el ROM perfectament, i assenyala que aquest diu que el govern té plena potestat política per decidir què fa. Comenta que el govern va prendre nota del que s’havia plantejat en la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció i per això va fer un plantejament alternatiu, que és portar aquesta escultura al Museu Olímpic. Diu que això és el que està sobre la taula i que actualment s’està estudiant de quina manera fer-ho i en quin moment, tot i que no és un tema prioritari per al govern. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 15.30 hores. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7335 Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Acta de la sessió de 16 de novembre de 2016, aprovada el 21 de desembre de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 16 de novembre de 2016, s’hi reuneix la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, sota la presidència de l’Im. Sr. Daniel Mòdol i Deltell. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Janet Sanz Cid, Mercedes Vidal Lago, Jordi Martí i Galbis, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Santiago Alonso Beltran, Koldo Blanco Uzquiano, Jordi Coronas Martorell, Alfred Bosch i Pascual, Daniel Mòdol i Deltell, Xavier Mulleras Vinzia, Maria José Lecha González, assistits per l’assessor jurídic, Sr. Joan Caparrós Hernández, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents la Sra. Aurora López Corduente, gerent adjunt d’Urbanisme i el Sr. Frederic Ximeno Roca, comissionat d’Ecologia. Excusen la seva absència els Ims. Srs.: Josep Maria Montaner Martorell, Agustí Colom Cabau i la Ima. Sra. Sònia Recasens Alsina. S’obre la sessió a les 16.30 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, es comuniquen les resolucions següents: Acords de la Comissió de Govern de 20 d’octubre de 2016: 1. Iniciar l’expedient per a la contractació de les Obres d’arranjament i millores dels elements urbans, proteccions i estructures vials en el Front Litoral de Barcelona, als Districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 16004703, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 785.651,72 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte el Plec de Condicions Tècniques, el projectes d’obres i la resta de documents tècnics reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 649.298,94 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 136.352,78 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual; donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 2. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic per a la concreció de l’ús i ordenació de l’equipament situat al carrer de la Jota, núms. 72-74 i carrer de Malgrat, núms. 64-66, promogut per Inmocabec, CB; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 3. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per a la regulació de l’equipament esportiu situat a la confluència dels carrers Pare Manyanet i 7336 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Bonaventura Gispert, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 4. Aprovar el conveni de col·laboració a subscriure entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs i el Consorci del Besòs per a la gestió del servei de recollida neumàtica selectiva de residus a l’àmbit del Fòrum i entorns, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d’alcaldia el 27 d’abril de 2011; autoritzar i disposar la despesa plurianual per un import d’1.436.201,33 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor del Consorci del Besòs, amb NIF P5890053A, per fer front a les despeses derivades del conveni; aplicar l’import quant a 58.748,32 euros amb càrrec al pressupost de l’exercici 2016, quant a 361.451,71 euros a l’exercici 2017, quant a 361.451,71 euros a l’exercici 2018, quant a 354.984,74 euros a l’exercici 2019 i quant a 299.564,85 euros a l’exercici 2020. La consignació queda subordinada al crèdit que per cada exercici autoritzin els respectius pressupostos, d’acord amb l’art. 174 del RDL 2/2004, de 5 de març, regulador de les Hisendes Locals; i donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Acords de la Comissió de Govern de 3 de novembre de 2016: 5. Resoldre les al·legacions presentades durant el segon termini d’informació pública del Projecte de Reparcel·lació del Polígon d’actuació urbanística del Pla de Millora Urbana de les finques 4, 6, 8, 10,12,14 i 16 del carrer Arc del Teatre i 14, 16, 18, 20 i 22 del carrer Lancaster, modalitat cooperació, que va ser redactat d’ofici en execució de la Sentència de 18 de març de 2011 del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona, recurs contenciós administratiu núm. 461/2007-D, confirmada per la Sentència dictada el 27 de febrer de 2014 per la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el sentit que justificadament i raonada figura en l’informe de 5 d’octubre de 2016 de la Direcció de Gestió de Sòl de la Societat Barcelona Gestió Urbanística SA que consta en l’expedient i que en els seus mateixos termes es donen per reproduïts. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 119.2.a) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, modificat per la Llei 3/2012 del 22 de febrer, el Projecte de Reparcel·lació del Polígon d’actuació urbanística del Pla de Millora Urbana de les finques 4, 6, 8, 10,12,14 i 16 del carrer Arc del Teatre i 14, 16, 18, 20 i 22 del carrer Lancaster, modalitat cooperació, redactat d’ofici en compliment de les sentències esmentades en l’apartat primer, i que incorpora les modificacions no substancials introduïdes com a conseqüència de l’estimació de les al·legacions presentades i de l’esmena d’errades materials i/o aritmètiques, que figuren incorporades a l’informe de la Direcció de Gestió de Sòl abans citat. Determinar, de conformitat amb l’article 153 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, que la fermesa de l’acte administratiu de l’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació comporta els efectes previstos en l’article 127 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, modificat per la Llei 3/2012 del 22 de febrer, i, especialment, la cessió de dret en ple domini i lliure de càrregues a l’administració actuant, dels terrenys de cessió obligatòria perquè siguin incorporats al patrimoni de sòl o per a llur afectació als usos previstos pel planejament. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de més circulació de la província i notificar-lo individualment a totes les persones propietàries i d’altres interessades en l’expedient. Donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 6. Aprovar definitivament el compte de liquidació de la Modificació del Projecte de Reparcel·lació de la UA 2 del Pla Especial de la Paperera del Poblenou, quantificat en 7.495.970,33 euros, abans d’IVA, a l’empara de l’article 119 del NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7337 Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, i de l’article 162.4 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, amb un saldo a favor dels propietaris per valor de 279.168,56 euros, abans d’IVA. sol·licitar al Sr. Registrador de la Propietat la cancel·lació de l’afecció de les finques de resultat al saldo del compte de liquidació provisional de la Modificació Projecte de Reparcel·lació de la UA 2 del Pla Especial de la Paperera del Poblenou. publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major circulació de la província. notificar-lo personalment als interessats. Donar-ne compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. L’Estratègia de Residu Zero de Barcelona. La Sra. Sanz dóna la paraula al comissionat d’Ecologia, el Sr. Ximeno. El Sr. Ximeno manifesta que, com a nou comissionat d’Ecologia, es posa a la disposició de tots els grups per intentar arribar a consensos en qüestions clau de la ciutat. Explica que la motivació de l’estratègia que es presenta és la necessitat de canvi de l’orientació del model de residus de la ciutat. Assenyala que, tot i que la generació per càpita de residus ha anat disminuint, a partir del 2014 ha tornat a repuntar. Així mateix, remarca que, després d’un període d’augment sostingut de la recollida selectiva, aquesta s’ha estancat i, fins i tot, s’ha incrementat la fracció resta. Afirma que, per tant, cal pensar noves fórmules per arribar als objectius desitjats. Manifesta que l’estratègia de residu zero s’emmarca en l’estratègia catalana i en el moviment europeu de residu zero, i consisteix a incorporar nous models adaptats a la realitat social i urbana de Barcelona per tal d’introduir noves fórmules de recollida selectiva i avançar cap a una lògica d’economia circular en la qual la prevenció sigui un element clau, així com tot el procés des de l’origen del residu fins a la seva disposició. Assenyala que això no significa deixar d’actuar al final de la línia, ja que cal seguir un procés de transició. Destaca que els tres eixos clau de l’estratègia són: desacoblar la generació de residus de l’activitat econòmica i reduir-la per sota dels 1,2 kg per càpita i dia, que és una xifra que ja s’havia assolit a la ciutat i que ara se situa en gairebé els 1,3 kg per càpita i dia; arribar a uns nivells de reciclatge del 60%, i incrementar especialment la recollida de matèria orgànica i treballar millor com es recull i com la gestionen els ciutadans. Afirma que, per tant, les idees clau són economia circular, nova cultura de consum, recollida selectiva i recuperació, reutilització, redisseny, reducció i prevenció de residus, informació i comunicació per incrementar la consciència sobre la necessitat d’actuar amb la lògica de l’economia circular, i consens sociopolític respecte al nou model. Finalment, assenyala que aquesta estratègia s’ha treballat conjuntament amb els grups de treball del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat. La Sra. Vila dóna la benvinguda al nou comissionat d’Ecologia. Afirma que en l’àmbit d’Ecologia es fa un esforç important pel que fa a la participació de la societat civil i les entitats en diversos espais, però que seria recomanable un major lideratge del Govern. Opina que l’informe que s’ha presentat és una bona declaració de principis, però deixa bastant a desitjar. Explica que els hauria agradat tenir un pressupost per veure quines prioritats té el Govern en aquest àmbit i en l’assoliment dels objectius presentats, així com un calendari concret. A més, remarca que l’informe parla d’objectius quantitatius, però hi manquen mesures concretes. Assenyala que, per exemple, s’esmenta la qüestió del model impositiu, però després no es desenvolupa. Afirma que, per al Grup de CiU, aquest és un camp per recórrer molt interessant per promoure i 7338 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 incentivar que la ciutadania, i fins i tot les empreses i les organitzacions, estiguin més implicades en la reducció de residus. Opina que l’informe no deixa de ser una mica «un refregit» de diversos documents. En aquest sentit, remarca que ja hi ha el Pla de prevenció de residus 2012-2020 i que, per tant, ara esperaven mesures molt més concretes i, sobretot, quantificables. Explica que no troben que la mesura faci cap aportació significativa ni presenti cap valor afegit per part del Govern de la ciutat en el nou mandat. Demana que el Govern especifiqui com pensa treballar a partir d’aquest document. El Sr. Alonso dóna la benvinguda al nou comissionat d’Ecologia i agraeix la presentació de l’informe. Explica que el Grup de C’s està molt preocupat per l’increment dels residus a la ciutat i recorda que, de fet, en la sessió anterior de la Comissió van presentar una proposta en relació amb aquest canvi de tendència. Manifesta que estan absolutament d’acord pel que fa a intentar avançar cap a una economia circular, ja que significa consumir menys recursos naturals, reduir la contaminació de les terres i l’aigua, i disminuir els costos relatius a la gestió dels residus. Remarca, però, que ara cal veure com es pot passar de la declaració d’intencions que ha presentat el Govern a la realitat amb mesures pràctiques i resultats reals. Assenyala que han d’analitzar l’informe amb més detall, ja que el van rebre el passat dilluns a la tarda, però que creuen que cal donar un marge de temps per veure com s’implanta la mesura i fixar un termini per fer-ne un seguiment i veure si aquesta declaració d’intencions es tradueix realment en accions concretes i en resultats. El Sr. Coronas manifesta que, des de fa anys, nombrosos agents socials i institucionals treballen per fer possible un canvi de paradigma a través de conceptes com residu zero o economia circular i principis com el que diu que el millor residu és aquell que no es produeix, per un canvi en els hàbits de consum, per reduir de manera dràstica els residus generats i per incorporar el reaprofitament de molts objectes dins el cicle productiu. Afirma que creuen que aquesta filosofia pot generar consensos polítics amplis, ja que moltes formacions han incorporat aquesta estratègia en els seus programes electorals i el seu discurs, així com resoldre molts dels problemes actuals de la gestió de residus i dels costos socials i ambientals que genera. Remarca, però, que aquest canvi no serà fàcil, atès que l’actual model de producció, distribució i consum no hi ajuda, i la recent tendència a la reducció del volum de residus ha estat més un miratge a conseqüència de la crisi econòmica que no pas un canvi de tendència real. Opina que, per tant, la mesura de govern que avui es presenta és positiva per començar a plantejar una sèrie d’estratègies que es puguin començar a posar en pràctica i que vagin més enllà de la informació i la promoció. Afirma que, si bé les accions informatives són cabdals per conscienciar la ciutadania, cal repensar el model de gestió de residus, impulsar mesures fiscals i visualitzar noves fonts de negoci i ocupació a través de la reutilització i el reciclatge de productes que fins fa poc es consideraven un simple residu, entre altres coses. Remarca que aquestes línies de treball s’haurien d’anar consolidant per ser plenament incorporades a la nova contracta de neteja que entrarà en funcionament a partir del 2019 i que marcarà el model de gestió de residus dels propers anys. Pel que fa a això, afirma que, si fins ara les estratègies s’han centrat molt en el tractament finalista dels residus, cal desplaçar el focus cap a la prevenció i la reutilització, cosa que significa substituir els contenidors grisos pels contenidors de recollida selectiva i acompanyar aquesta acció d’altres mesures. D’altra banda, opina que també cal treballar a escala metropolitana, ja que aquestes polítiques superen l’esfera local. En aquest sentit, recorda que les plantes de tractament de residus no són infraestructures i equipaments municipals sinó d’àmbit metropolità. Manifesta que, per tant, cal compartir les estratègies i els objectius en aquest àmbit amb la resta de municipis de l’àrea metropolitana. Finalment, assenyala que una mesura de govern sense calendari ni pressupost és poc més que una declaració d’intencions. Afirma que el Grup d’ERC comparteix NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7339 aquestes intencions, però que a partir d’ara cal ser més exigents en la implementació de les mesures. El Sr. Mulleras dóna la benvinguda al nou comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament. Manifesta que creu que tots coincideixen en l’axioma que el millor residu és aquell que no es produeix. Explica que, des del Grup del PP, comparteixen els principis bàsics en què s’inspira la mesura de govern, que són la prevenció, la recollida selectiva, el reciclatge, la reutilització i la valoració energètica, però que també coincideixen amb altres grups en la manca de concreció. En aquest sentit, afirma que un calendari i un pressupost donarien més versemblança a aquesta declaració d’intencions. Explica que estan d’acord que cal avançar no només en la recollida selectiva, sinó també en l’economia circular, i fer que la valorització de residus sigui la regla i no l’excepció en l’economia. En relació amb això, opina que en aquestes anàlisis convindria incorporar també l’anàlisi per PIB, per tal de poder quantificar la influència de l’activitat econòmica en la generació de residus i adoptar les mesures necessàries per reduir-los. Afirma que també cal millorar la recollida de les fraccions de matèria orgànica i de paper i cartró. Pel que fa a això, explica que creuen que l’Ajuntament hauria de fer molt més pel que fa a la recollida en origen, no només a les empreses, sinó també als domicilis de la ciutat. Opina que, en aquest sentit, és important fer una campanya de comunicació i sensibilització, i aprofundir en l’Agenda 21 escolar. Així mateix, opina que l’Ajuntament hauria d’idear solucions o posar recursos perquè aquelles famílies que viuen en pisos de dimensions reduïdes puguin fer el triatge en origen d’alguna manera, encara que sigui de manera consensuada amb els veïns. La Sra. Lecha dóna la benvinguda al nou comissionat d’Ecologia i agraeix la presentació de l’informe, que manifesta que suposa que prové de l’etapa de la comissionada anterior. Explica que, tot i que el Grup de la CUP comparteix el diagnòstic i l’exposició de la situació actual que presenta la mesura, també creu que hi manquen concrecions que facin pensar que hi pot haver una millora en la gestió de residus. Opina que, en primer lloc, cal reconèixer que a Barcelona la gestió de residus no es fa bé. Afirma que el model no respon a les necessitats de respecte al medi ambient que necessita la ciutat, i que les dades sobre la reducció de residus i la recollida selectiva no representen una millora que s’adeqüi a la ciutat. Remarca que cal tenir en compte que molts d’aquests residus acaben a la incineradora i que això comporta problemes de salut per a les persones. Opina que en el Pla d’acció del document no hi ha gaires coses que facin pensar en un canvi dràstic dels mals resultats actuals. Afirma que només hi ha un punt que proposa canviar el model, però que és tan curt i poc definit que caldria concretar-lo. Explica que consideren que seria positiu visitar ciutats com Milà, Viena, Cambridge o Brussel·les, que apliquen models de porta a porta, i algunes de les quals han implantat fins i tot el pagament per generació domiciliària de residus. A més, remarca que a ciutats com París o Amsterdam hi ha pocs contenidors al carrer, tot i les dimensions reduïdes dels habitatges. Assenyala que el document està farcit d’expressions com «difondre», «avançar en la incorporació de criteris», «implicació» o «impuls», que s’haurien d’acompanyar amb concrecions que garantissin l’aplicació de la mesura, com ara la responsabilitat del productor en aquells productes que esdevenen residus o la implantació del porta a porta, que es podria iniciar en l’àmbit comercial. Explica que consideren que també s’hauria de parlar de la finalització del contracte de neteja a finals del 2017, que suposa que el 10% de pressupost total de l’Ajuntament va a parar a empreses amb un gran monopoli i que no han millorat quantitativament els resultats a la ciutat en els darrers anys. Opina que, per tant, no s’estan abordant els mecanismes de control real amb els quals es definirà el nou model amb relació a les empreses que es faran càrrec dels residus a la ciutat. 7340 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 El Sr. Ximeno manifesta que celebra que hi hagi un consens absolut entre tots els grups en termes estratègics. Assenyala que alguns grups no participen en els àmbits de treball del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat, i els anima a treballar també en coordinació amb les entitats. Explica que està d’acord en la manca de concreció del document i que, per tant, es comprometen a plantejar un programa de treball el primer trimestre del 2017. Manifesta que proposaran el que es pot fer del 2017 al 2019 i com abordar la nova contracta de neteja, que afirma que certament tindrà una influència a llarg termini. Destaca que en aquest programa de treball hauran de plantejar el canvi de lògica, per a la qual és molt important veure com introduir canvis en el model de recollida selectiva. Pel que fa a això, assenyala que estan fent una prova pilot del porta a porta. Afirma que també cal reorientar la prevenció. En aquest sentit, explica que està d’acord que probablement no es tracta només de fer una tasca de conscienciació, sinó que també cal treballar amb el comerç i els productors. Demana als grups que valorin també el compromís de canviar el focus d’atenció i no centrar-se només en el final de la línia. D’altra banda, explica que també cal que l’Agència de Residus de Catalunya treballi en la mateixa línia i que són necessaris canvis normatius pel que fa als sistemes de dipòsit i devolució d’envasos. Afirma que, per tant, també han de treballar amb les altres administracions. El Sr. Mòdol pregunta si algun grup vol fer una segona intervenció. El Sr. Coronas manifesta que vol donar la benvinguda formal al nou comissionat i reconèixer també la feina que va fer la comissionada anterior, la Sra. Herrero, amb qui sempre van tenir una bona relació. La Sra. Lecha demana al comissionat que, si és possible, els faci arribar els informes una mica abans de 48 hores abans de les sessions de la Comissió. Es dóna per tractada. c) Informes A la Comissió: 2. Seguiment de la Mesura de Govern per aplicar l’eradicació de l’ús del Glifosat en els espais verds i via pública municipals de Barcelona. La Sra. Sanz dóna la paraula al comissionat d’Ecologia. El Sr. Ximeno manifesta que també es vol sumar al reconeixement de la feina que ha fet la Sra. Herrero. Afirma que les quinze accions d’aquesta mesura de govern avancen al ritme esperat i que, per tant, estan en disposició de fer-la efectiva l’1 de gener del 2017, tal com es va preveure. Explica que, en l’àmbit pressupostari, s’ha fet una inversió important de 370.000 euros, destinats essencialment a la compra de maquinària necessària per al desherbatge i per als sistemes alternatius a l’ús del glifosat. A més, destaca que durant tot l’any s’ha comptat amb 24 persones vinculades als plans d’ocupació per fer les tasques de desherbatge i encoixinat. Afirma que actualment això és assumible per l’Institut de Parcs i Jardins, la plantilla del qual s’ampliarà. Manifesta que aquesta mesura s’emmarca en la lògica de naturalització de la ciutat, que ja estableix el Pla del verd i de la biodiversitat i que és una de les polítiques que volen impulsar. Assenyala que això significarà un canvi en la fisonomia de la ciutat, ja que estarà més naturalitzada i els escocells tindran vegetació. Afirma que, per tant, hi haurà un increment de biomassa, que era un dels objectius del Pla del verd i de la biodiversitat. A més, explica que han treballat NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7341 totes les mesures que s’havien definit respecte als encoixinats i la plantació per controlar les herbes que creixeran als escocells i en altres espais verds. Destaca que la mesura ha estat molt ben rebuda per les entitats municipals i veïnals i per altres organismes, i que han rebut peticions per avançar-la. Assenyala que queda un punt pendent d’executar al desembre, que és una instrucció perquè tots els altres gestors d’espais verds de la ciutat disposin del mètode per abordar aquest nou sistema de gestió sense el glifosat. Afirma que tindran enllestida aquesta instrucció al desembre i que en donaran comptes en la Comissió. La Sra. Vila recorda que, quan es va presentar aquesta mesura de govern fa uns quants mesos, el Grup de CiU va mostrar un cert escepticisme respecte al plantejament que es feia, sense negar la possibilitat d’estudiar i fer una prova pilot per veure si realment la ciutat es podia permetre no utilitzar aquest tipus d’herbicida per afavorir altres qüestions com la salut. Afirma que, amb l’informe que s’ha presentat avui, segueixen amb el mateix escepticisme, ja que tenen la sensació que es fa una anàlisi poc aprofundida que no els permet entendre si s’està avançant favorablement o no. Assenyala que, per exemple, no és clar quin és el nivell de creixement de les herbes espontànies que serà tolerable per part del Govern; no es fa una aproximació a la periodicitat de desherbatge que s’hauria de fer per mantenir els escocells i els paviments en uns nivells òptims de conservació; i no es diu quin impacte pot acabar tenint la mesura sobre la salut si gran part del verd de la ciutat es gestiona sense glifosat. Afirma que les fotografies dels escocells amb vegetació els generen certs dubtes. Explica que estan d’acord que en el debat mediambientalista s’ha de tenir en compte el fet de no utilitzar determinats herbicides, però que també creuen que el paisatge verd de la ciutat ha de tenir uns determinats criteris estètics. Manifesta que pensen que en espais forestals com Montjuïc, els Tres Turons o una part del Parc Güell té sentit que hi hagi un creixement espontani de les herbes, però que no els sembla correcte aplicar aquests estàndards en indrets com el bell mig de l’Eixample, on hi ha una coherència pel que fa al paisatge urbà. Afirma que restaran amatents a la implementació de la mesura de govern a partir del 2017, i demana al Govern que es puguin prendre mesures correctives si hi ha determinades zones on el manteniment dels escocells o la situació del verd no s’adiu amb l’entorn urbà d’un barri o un carrer concret. El Sr. Alonso agraeix la presentació de l’informe, i assenyala que no s’hi estendrà gaire perquè ja han parlat molt d’aquest tema. Expressa el compromís del Grup de C’s amb la lluita contra la contaminació, la protecció de la natura i la biodiversitat, l’agricultura ecològica i la salut de les persones. Explica que caldrà avaluar els canvis estètics en el paisatge urbà que aquestes mesures comportaran i treballar per ajustar els problemes que hi pugui haver, però que pensen que es va pel bon camí i que cal seguir avançant en aquesta línia. El Sr. Coronas recorda que fa gairebé un any es va assolir un acord polític unànime per acabar amb l’ús del glifosat en la gestió dels espais verds i l’espai públic de la ciutat a principis del 2017, seguint la tendència creixent d’eliminar aquest tipus de productes fitosanitaris pels efectes que poden tenir en la salut i el medi ambient. Manifesta que, atès que està finalitzant el període de transició que va fixar el Govern municipal, agraeixen l’informe de balanç de les actuacions que es van fixar en aquella mesura de govern. Afirma que creuen que cal continuar explicant bé aquesta estratègia i fer pedagogia entre la ciutadania perquè entengui els beneficis que té en el medi ambient i en la salut de les persones, així com els canvis que suposarà en la imatge de la jardineria de la ciutat. D’altra banda, explica que cal ser molt exigents pel que fa a l’adequació dels escocells dels arbres i el manteniment de la neteja i el bon estat d’aquests espais, així com pel que fa a la plantació d’arbres, ja que hi ha molts escocells buits a la ciutat. Remarca que, si la ciutadania percep aquest canvi com un augment de la brutícia, difícilment l’entendrà com una cosa positiva. Afirma que això vol dir adaptar el sistema de neteja de la ciutat a aquesta nova 7342 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 situació i no esperar a la nova contracta del 2019 per fer-ho. Així mateix, explica que pensen que cal definir qui farà la feina de desbrossament d’ara endavant, després que durant aquests mesos s’ha dut a terme a través de 24 plans d’ocupació. Finalment, manifesta que creuen que és molt important treballar per estendre aquesta mesura als ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona per maximitzar-ne els efectes. En aquest sentit, afirma que, tenint en compte el continu urbà entre molts municipis de l’àrea de Barcelona, no tindria gaire sentit eradicar l’ús del glisofat en una vorera i que, en canvi, que es pogués continuar utilitzant a la vorera del davant. El Sr. Mulleras recorda que en la Comissió es va assolir un consens en l’eradicació del glifosat, atesos els riscos que representa no només per a les persones, tal com ha dit l’Organització Mundial de la Salut, sinó també per al medi ambient, com ha apuntat la Unió Europea. Afirma que, per tant, cal eradicar l’ús d’aquesta substància als parcs i jardins de la ciutat. Assenyala que, després de la prova pilot que s’ha fet a deu barris de Barcelona, es pot comprovar que s’han produït canvis en el paisatge urbà de la ciutat. Manifesta que, en aquest sentit, el Grup del PP vol que s’aprofundeixi en l’ús de mesures alternatives al glifosat. Explica que no només s’ha de planificar la retirada d’herbes, sinó que també calen mètodes alternatius de desherbatge i adaptar la freqüència òptima amb la qual treballa l’Ajuntament. Assenyala que, per exemple, la guia de Barcelona Regional planteja la instal·lació de teles antigerminants, l’encoixinat, la plantació de gramínies i vivaces als escocells i de plantes entapissants en superfícies. Opina que tot això ha de fer que els canvis que comporta la mesura de govern siguin percebuts positivament per la ciutadania. Remarca que, per tant, s’hauria de minimitzar l’impacte de la mesura en el paisatge urbà i aprofundir en la recerca d’alternatives. Afirma que cal que l’eradicació del glisofat s’estengui a escala metropolitana, perquè no servirà de res fer-ho a la ciutat de Barcelona si no es fa també a les altres ciutats de l’entorn metropolità. D’altra banda, explica que també és important fer una bona campanya comunicativa que expliqui als barcelonins què s’està fent i per què es produeixen determinats canvis en el paisatge urbà. La Sra. Lecha assenyala que en el document es continua parlant només del glifosat, quan el que es va aprovar va ser eradicar el glifosat i la resta d’herbicides tòxics. Assenyala que l’acció 5 parla de «realitzar estudis clínics en treballadors/res de Parcs i Jardins», i que es va acordar que es farien aquests estudis a tot el personal de l’institut municipal. Explica que, tot i que ara s’ha generalitzat la utilització d’elements de protecció individual de seguretat, el glifosat s’aplicava amb motobomba de manera bastant general, amb la consegüent afectació de totes les treballadores, tant les que l’aplicaven com la resta. A més, remarca que es fan proves per detectar una possible contaminació d’organofosfats en general, en les quals manca la prova específica d’orina que detectaria els efectes del glifosat, tal com es va demanar. Manifesta que també és preocupant la manca d’informació mèdica que reben les treballadores a l’hora de recollir els resultats del control de la mútua, ja que no tenen els valors comparatius ni informació de la fluctuació en els resultats, de manera que desconeixen les repercussions d’una possible afectació, encara que no sigui patològica. Respecte a l’acció 3, afirma que cal contractar personal per fer un desherbatge manual, que destaca que és la tècnica més rendible des del punt de vista econòmic i temporal. En relació amb això, explica que cal no oblidar que amb les oposicions actuals de Parcs i Jardins s’establirà una borsa de treball que permetrà contractar personal segons les necessitats de l’Institut, que va ser declarat com a servei essencial. Pel que fa a l’acció 9, afirma que cal fer una campanya més exhaustiva i específica que expliqui la presència i la proliferació d’herbes als escocells, tal com ja s’ha comentat. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7343 Respecte a l’acció 10, opina que caldria avançar la campanya per informar la ciutadania davant la quantitat de queixes rebudes per part de veïnes molestes o interessades pels efectes que es poden derivar de l’aplicació de la mesura. Quant a l’acció 15, remarca que només falta un mes per a l’aplicació de l’eradicació del glisofat i hi ha personal de jardineria que encara no ha rebut la formació prevista. Explica que fa més de dos mesos que algunes brigades fitosanitàries apliquen gairebé diàriament glifosat, i que no saben si això es fa per exhaurir-ne les existències. Finalment, assenyala que les al·legacions que va presentar el Grup de la CUP no s’han incorporat en el pla. El Sr. Ximeno explica que l’ha sorprès l’escepticisme de què ha parlat el Grup de CiU, ja que tant l’Organització Mundial de la Salut com la Unió Europea plantegen la toxicitat del glifosat i, a més, aquesta mesura estava prevista en el Pla del verd i de la biodiversitat del 2012. Quant a les fotografies dels escocells amb vegetació que ha esmentat la Sra. Vila, assenyala que són les proves que els han permès establir quins són els millors mètodes. Afirma que el desherbatge és el mètode principal, però que també han utilitzat alguns sistemes amb propà, que han quedat descartats, la maquinària amb aigua a pressió, la implantació de gramínies i els encoixinats. Destaca que l’equip de Parcs i Jardins ha fet un treball molt intens en aquest sentit, i manifesta que es posa a la disposició dels grups per parlar de tots els detalls tècnics que es troben a faltar. Respecte a la campanya de comunicació, afirma que ja s’ha començat a informar sobre la mesura i les seves conseqüències a cada un dels llocs on s’ha deixat d’utilitzar el glifosat. D’altra banda, explica que és cert que es continua utilitzant aquesta substància als espais on no s’han dut a terme les proves, però que en cap cas s’ha fet això en excés per acabar les existències, i que sempre se n’ha informat amb un cartell. Manifesta que la campanya adreçada a la ciutadania en general es farà segurament a la primavera, perquè és quan es veuran els efectes reals de la mesura i quan s’hauran fixat les opcions que s’aplicaran als diferents districtes. Explica que creuen que aquest és el millor moment per fer una campanya potent per explicar no només la mesura del glifosat, sinó també la lògica del canvi de fisonomia en el paisatge urbà. Afirma que és cert que els estudis clínics que es fan són per detectar organofosfats, ja que no només han de prestar atenció als efectes del glifosat sinó també a d’altres possibles, però que analitzaran aquest aspecte. Finalment, manifesta que estan absolutament d’acord que s’ha de treballar aquesta mesura a escala metropolitana. Explica que, de fet, durant tot aquest any han treballat amb l’Àrea Metropolitana en una comissió de treball, i que el proper mes de desembre l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana faran una jornada conjunta sobre aquest tema. El Sr. Mòdol pregunta si algun grup vol fer una segona intervenció. El Sr. Mulleras assenyala que abans s’ha oblidat d’agrair la dedicació de l’anterior comissionada d’Ecologia. D’altra banda, demana que es vetlli per la salut dels treballadors de Parcs i Jardins, ja que l’informe parla de vuit persones afectades. La Sra. Lecha opina que, des del punt de vista del paisatge urbà, és molt més preocupant la publicitat sexista a les terrasses de determinats bars que no pas la presència d’herbes als escocells dels arbres. En aquest sentit, afirma que s’ha de mesurar la importància que té cada cosa en el paisatge urbà. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal 7344 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord Districte de Gràcia 3. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità a l’àmbit delimitat pels carrers de l’Argentera, núms. 5 a 11 i 10 a 18, de Cambrils, núm. 12 i de la Farigola, núms. 31 a 47, al barri de Vallcarca del Districte de Gràcia, d’iniciativa municipal; trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. La Sra. Sanz recorda que aquest planejament ja es va aprovar inicialment en la Comissió i que el seu objectiu és protegir el nucli antic que encara es conserva al barri de Vallcarca. El Sr. Martí expressa el vot a favor del Grup de CiU. Remarca que en l’apartat de propostes d’acord de l’ordre del dia només es presenta un únic punt, que és una cosa que passa sovint, no només en la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, sinó també en altres comissions. En relació amb això, opina que una de les funcions de l’oposició és denunciar aquesta manca d’iniciativa política del Govern, al qual anima a presentar més iniciatives. Assenyala que no és la primera vegada que diuen això, i que esperen una resposta. El Sr. Blanco es remet a la intervenció que ja va fer el Grup de C’s per justificar el seu vot favorable quan es va presentar a aprovació inicial aquesta proposta. El Sr. Coronas manifesta que el Grup d’ERC vota a favor de la proposta, però que no volen fer-ho sense recollir una queixa de les conselleres de districte d’ERC a Gràcia, a les quals no se les informa de l’estat de les converses amb les diferents entitats i associacions de veïns i veïnes, ni se les convida a les reunions tècniques. A més, afirma que també es queixen del fet que no es convoqui la taula de convivència de Vallcarca. Demana que, per tant, es compti amb el territori per als temes d’urbanisme i es valori la feina dels consellers i conselleres de districte. Remarca que el Govern parla amb tothom menys amb l’oposició, que en aquest cas representa més de la meitat de graciencs i gracienques. Conclou que el fet que estiguin d’acord en la proposta no significa que els agradi com s’està gestionant la feina que fa referència a la modificació del PGM de Vallcarca. El Sr. Mulleras expressa la reserva de vot del Grup del PP. La Sra. Lecha manifesta que el Grup de la CUP dóna suport de la proposta. D’altra banda, explica que els han arribat les mateixes queixes que ha expressat el Sr. Coronas. La Sra. Sanz afirma que traslladaran aquesta qüestió al Govern del Districte, ja que estan d’acord que s’ha d’informar del planejament en l’àmbit del territori, igual com es fa en molts altres projectes de ciutat que tenen una vinculació amb el territori. D’altra banda, agraeix els vots favorables dels grups, atesa la necessitat i la importància de protegir el que encara queda del nucli antic de Vallcarca. Es dictamina amb el posicionament favorable de Govern Municipal, CIU, C’s, ERC i CUP i amb la reserva de vot del PP. IV) Part decisòria / Executiva NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7345 a) Ratificacions b) Propostes d’acord 4. Declarar d’interès i utilitat municipal les obres per a la reforma interior en zones comunitàries sense afectar l’estructura de l’edifici, en un emplaçament de les obres inclòs al catàleg de patrimoni amb nivell de protecció individual B, de l’edifici carrer Villarroel, 170 (exp. 02-2014CD05786) i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2014; concedir a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona (NIF G08431173) la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres generat per l’admissió del comunicat diferit d’obres menors tipus I, el 19 de febrer de 2014 (que suposa una bonificació de 3.048,50 euros), donat que les obres s’ajusten a allò establert en l’art. 7è de l’esmentada Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2014 en tant que són promogudes per una entitat de caràcter públic en equipament comunitari; donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. La Sra. Sanz expressa el vot favorable del Govern Municipal, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. 5. Declarar d’interès i utilitat municipal les obres per a la reforma interior en zones comunitàries sense afectar l’estructura de l’edifici, en un emplaçament de les obres inclòs al catàleg de patrimoni amb nivell de protecció individual B, de l’edifici carrer Villarroel, 170 (exp. 02-2016CD35028) i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2016, concedir a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona (NIF G08431173) la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres generat per l’admissió del comunicat diferit d’obres menors tipus I, el 22 d’agost de 2016, donat que les obres s’ajusten a allò establert en l’art. 7è de l’esmentada Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2016 en tant que són promogudes per una entitat de caràcter públic en equipament comunitari (clau 7a) i les obres acompleixen una indiscutible funció d’interès social com és la realitzada per un equipament sanitari-assistencial; donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. La Sra. Sanz expressa el vot favorable del Govern Municipal, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. 6. Declarar d’interès i utilitat municipal les obres per a la substitució dels quadres elèctrics general i de la planta subterrània per adequació a normes de l’edifici carrer Londres, 55 (exp. 02-2014CI44442) i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2014, concedir a la Diputació de Barcelona, NIF P0800000B, la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres generat per l’admissió del comunicat immediat d’obres menors tipus II, en data 29 de desembre de 2014 (que suposa una bonificació de 1.757,26 euros), atès que les obres s’ajusten a allò establert en l’art. 7è de l’esmentada Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2014 en tant que són promogudes per una entitat de caràcter públic en equipament comunitari; donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. La Sra. Sanz expressa el vot favorable del Govern Municipal, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova. 7. Declarar d’especial interès públic i utilitat municipal les instal·lacions objecte de la llicència d’obres tramitada amb número d’expedient 10-2014LL25146 per a la 7346 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 instal·lació d’ascensor i rehabilitació de patis en edifici catalogat a la rambla del Poblenou 51; concedir a la comunitat de propietaris de la rambla del Poblenou 51 la bonificació del 35% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres, d’acord amb allò que estableix l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1., en tant que les obres es realitzen sobre edificis o locals urbanísticament protegits amb un nivell de protecció C; i donar-ne trasllat a la Direcció d’Inspecció de l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. La Sra. Sanz expressa el vot favorable del Govern Municipal, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal BC: 8. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda que el Govern municipal insti al Govern de la Generalitat a modificar urgentment la legislació vigent per tal que els habitatges d’ús turístic requereixin la tramitació de llicència municipal prèvia a l’inici d’activitat en el marc de la Llei de Turisme. Així com, a garantir que l’Ajuntament de Barcelona pugui desenvolupar regulació pròpia en matèria d’habitatges d’ús turístic. La Sra. Sanz assenyala que han tingut l’oportunitat de parlar sovint del que planteja la proposició en la Comissió i en els diàlegs i espais de treball que tenen amb tots els grups. A més, remarca que presenten la proposició des de la perspectiva d’aconseguir un acord conjunt per recuperar les competències que atorgava el règim de llicències dels habitatges d’ús turístic i traslladar-lo al Govern de la Generalitat, a fi de poder fer una política de governança i regulació d’aquesta activitat. Afirma que hi ha diversos exemples que posen de manifest el problema que hi ha en molts barris de la ciutat en relació amb l’habitatge i el lloguer turístic. Explica que, per exemple, al districte de Ciutat Vella s’ha perdut més d’una desena part de la població des de l’any 2007 fins a avui, i que hi ha dades de l’Idescat que demostren que en els últims quatre anys s’ha produït una pèrdua de població resident del voltant del 40% en aquest districte. Assenyala que, tot i que això no és només atribuïble a la pressió turística, hi ha estudis que evidencien que l’activitat turística és una de les principals activitats que genera l’expulsió de veïns i veïnes. Explica que una altra realitat que afecta de manera important l’accés a l’habitatge és l’augment dels preus del lloguer a la ciutat, que ha estat d’entre un 12% i un 15% en els darrers tres anys, en funció de la font que s’utilitzi. Remarca que, a més, aquest fet es produeix en una ciutat que té un mercat de lloguer reduït, que representa el 30% del total, i on només un 1,5% de l’habitatge és de lloguer públic. Assenyala que, per exemple, al Poblenou, que és un barri cada cop més turístic, els lloguers han augmentat un 17%, i a la Barceloneta, un 18%. Explica que al districte de Ciutat Vella el preu del lloguer arriba als 19 euros el metre quadrat, cosa que significa que un pis d’uns 50 m² costa al voltant de 1.000 euros, xifra que equival a 1,5 vegades el sou mínim interprofessional. Remarca que aquesta realitat demostra la necessitat d’actuar en molts fronts i de buscar escletxes jurídiques per fer-ho, ja que l’Ajuntament no disposa de totes les competències ni de tots els instruments. Assenyala que, en el mandat anterior, a causa d’un error en la manera com es va anunciar la suspensió de llicències d’habitatges d’ús turístic, el nombre d’aquest tipus d’habitatges es va incrementar de 3.000 a 9.000. Afirma que tot això va ser NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7347 producte de l’anomenada Llei Òmnibus, aprovada el desembre del 2011 al Parlament de Catalunya, que entre altres coses va modificar la Llei de l’habitatge i va provocar que els ajuntaments deixessin de tenir el règim de llicències, que va ser substituït pel règim de comunicació. Manifesta que això va dificultar el control de l’Ajuntament sobre aquesta activitat i va provocar que es decretés una suspensió de llicències dels habitatges d’ús turístic per evitar-ne la proliferació descontrolada. Explica que el Govern actual treballa per enfortir les actuacions relatives als habitatges d’ús turístic il·legals, però necessita recuperar el control sobre aquesta activitat. A més, manifesta que saben que el que es va argumentar per motivar aquesta modificació de la Llei Òmnibus, que era la transposició d’una directiva europea, s’ha aplicat amb diferents fórmules a molts països. Afirma que, per tant, la simplificació administrativa es pot fer de moltes maneres i no ha de passar necessàriament per substituir un règim per un altre. El Sr. Martí expressa el vot favorable del Grup de CiU a aquesta iniciativa, ja que creuen que proposa una de les vies que té tot ajuntament per poder regular correctament aquest fenomen. Es queixa que el Govern sempre hagi de justificar plantejaments com el que ara defensa fent referència al mandat anterior. Explica que ells també podrien «agafar el retrovisor» i començar a posar èmfasi en coses que han passat durant el primer any i mig de mandat, com l’increment dels preus del lloguer o de les habitacions d’hotel. Afirma, però, que no ho faran perquè creuen que cal un mandat per fer una avaluació política correcta de l’acció d’un govern municipal. Manifesta que pensen que objectivament és necessari i urgent disposar de les eines que planteja la proposició per regular l’oferta d’allotjaments turístics, sobretot pels efectes negatius col·laterals que té en alguns casos i en alguns llocs concrets. Afirma que el tràmit de llicència prèvia és un dels elements per poder combatre aquests efectes, tot i que segons com es faci la regulació futura d’aquest àmbit podria ser que no hi estiguessin d’acord. Manifesta que, per tant, insten el Govern municipal a negociar amb el Govern de la Generalitat, que és qui hauria de fer un projecte de llei, o amb els grups de l’oposició, a través dels quals també es pot fer una proposició de llei al Parlament de Catalunya per modificar una norma legal en l’àmbit parlamentari. Explica que, a més, es posen a disposició del Govern municipal per tenir les converses necessàries per recuperar les competències que atorgava el règim de llicències dels habitatges d’ús turístic, a fi de ser més eficaços en la lluita contra els efectes negatius de l’activitat turística en algunes zones de la ciutat. Remarca, però, que això no significa que considerin negatiu el sector turístic. D’altra banda, afirma que també intentaran arribar a acords en la renegociació del Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) per tenir un pla adequat i no pas el que es planteja ara, que opina que ha estat un fracàs del Govern. El Sr. Blanco manifesta que el Grup de C’s no es pronunciarà sobre aquesta iniciativa mentre no coneguin més detalls sobre les intencions reals i el tipus de regulació que el Govern municipal pretén establir respecte als habitatges turístics. Explica que estan bastant segurs que el seu model no coincideix amb el del Govern municipal, ja que creuen que l’únic que ha fet l’Ajuntament fins ara ha estat prohibir en comptes de regular. Remarca que al districte de Ciutat Vella ja fa més d’onze anys que hi ha una moratòria respecte als pisos turístics i que no ha donat els resultats esperats pel que fa a una regulació adequada d’aquesta activitat. A més, assenyala que el Pla especial d’habitatges d’ús turístic (PEHUT) que s’ha aprovat aquest any ha estès aquesta prohibició a pràcticament tota la ciutat, i que encara no coneixen la redacció definitiva que tindrà el PEUAT. Afirma que les moratòries i les prohibicions no són el model del seu grup, que, en canvi, proposa que s’elabori una ordenança municipal amb l’objectiu, no de prohibir o restringir excessivament o injustificadament aquesta activitat, sinó de regular-la per evitar que provoqui molèsties i per afavorir les bones pràctiques. Opina que s’ha d’actuar contra les persones que no fan les coses bé, però que, 7348 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 alhora, cal protegir totes aquelles que vulguin impulsar una activitat econòmica que, ben realitzada, pot resultar beneficiosa per a la ciutat. Conclou que de moment s’abstindran, ja que volen saber si l’enfocament del Govern serà continuar restringint o prohibint, o si bé optarà per fer una regulació sensata i adequada, tal com el seu grup defensa. El Sr. Coronas afirma que, tot i les moratòries, la situació que hi ha a Ciutat Vella respecte als habitatges d’ús turístic està pitjor cada any. Remarca que, de fet, el Grup d’ERC pregunta en cada plenari de districte quants habitatges d’ús turístic s’han tancat i la resposta sempre és zero. Manifesta que votaran a favor que l’Ajuntament insti la Generalitat a modificar el que calgui per millorar la gestió de totes les problemàtiques derivades de la gran proliferació d’habitatges d’ús turístic a la ciutat, però que volen fer una sèrie de puntualitzacions. Afirma que, en primer lloc, el principal problema continuen sent els habitatges d’ús turístic il·legals, que escapen a qualsevol control administratiu, i que cal dedicar tots els esforços possibles a combatre’ls i dotar amb el màxim de recursos les competències que l’Ajuntament té en matèria d’inspecció i sanció. Explica que, en segon lloc, estan d’acord a tirar endavant la llicència municipal prèvia, tot i que l’únic que farà serà allargar el tràmit per donar d’alta un habitatge d’ús turístic, ja que el que determinarà quants habitatges d’ús turístic hi haurà i on es localitzaran seran els plans d’usos o el PEUAT. En aquest sentit, destaca que la decisió sobre el resultat final de la distribució urbanística de llicències serà municipal. Manifesta que, per tant, els agradaria saber què requerirà i solucionarà la llicència municipal prèvia, i si el Govern ja ha elaborat els informes jurídics i tècnics corresponents per aconseguir implantar-la, tenint en compte que la transposició de directives comunitàries, i en especial la de liberalització de serveis, pot invalidar judicialment la mesura. Afirma que, en tercer lloc, no s’oposen al fet que l’Ajuntament pugui tenir regulació pròpia en matèria d’habitatges d’ús turístic, però que els agradaria conèixer quines mesures proposa el Govern en aquest sentit. Explica que, des del Grup d’ERC, proposen sumar-hi criteris de regulació relatius a qüestions com ara el soroll o l’accessibilitat. Finalment, remarca que amb la normativa actual el Govern encara té força recorregut per fer en matèria d’habitatges d’ús turístic il·legals mitjançant les inspeccions in situ i on-line, i pel que fa a les sancions contra les males praxis d’aquells habitatges d’ús turístic legals que no compleixen la normativa turística ni la municipal, com l’ordenança de soroll. A més, assenyala que, mitjançant processos de revisió de llicències vigents per incompliment d’aquestes normatives, no només es poden imposar sancions, sinó fins i tot retirar llicències. El Sr. Mulleras afirma que el Grup del PP sempre ha apostat perquè l’Ajuntament sigui l’única administració amb competències en matèria de gestió turística a la ciutat i que, de fet, han presentat diverses propostes en aquest sentit en el Ple municipal, que s’han aprovat. Explica que creuen que el fet que la regulació turística estigui en mans de tres administracions diferents (Ajuntament, Generalitat i Consell Comarcal) és el que ha portat a la situació actual, entre altres coses perquè l’Ajuntament té les mans lligades a l’hora de poder regular i inspeccionar els allotjaments que incompleixen les normatives. Manifesta que també estan a favor que es millori la regulació, no per posar més traves, sinó per donar més garanties que els allotjaments turístics tindran millors condicions i seran més adequats a les escales de veïns on s’ubiquin. En relació amb això, afirma que estan en contra de tots els habitatges d’ús turístic il·legals, així com d’aquells legals que també generen molèsties als veïns. Opina que cal poder inspeccionar i sancionar els habitatges d’ús turístic que provoquen problemes de convivència i, per tant, un impacte negatiu del turisme a les escales de veïns. Explica que no entenen que la Generalitat negui aquestes competències a la ciutat de Barcelona, que té 9.600 habitatges d’ús turístic legals i molts altres d’il·legals, i una dimensió turística que no té res a veure amb la d’altres municipis NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7349 catalans. Afirma que, per tant, creuen que Barcelona ha de tenir un tractament diferenciat en aquest àmbit, també pel que fa a l’impost turístic. En aquest sentit, manifesta que pensen que el Govern municipal ha de pressionar més per obtenir el 100% d’aquest impost. D’altra banda, remarca que el model del Grup del PP no és el de la paralització i les moratòries, que al seu parer no ajuden a resoldre el problema. Opina que el que acaba passant amb aquest model és que se substitueixen els allotjaments turístics per pisos de luxe, cosa que no ajuda a crear solucions per a l’habitatge i incrementa els lloguers de les zones on s’ubiquen els pisos de luxe. Afirma que el seu model passa per una millora de la regulació i per una administració única en aquesta matèria, i que per això votaran a favor de la proposició. La Sra. Lecha manifesta que el Grup de la CUP votarà a favor de la proposició, tot i lamentar que el Govern de l’Ajuntament es conformi amb el requeriment de la llicència municipal prèvia a l’inici de l’activitat, en concordança amb el que proposa el PEUAT, i no tingui una política decidida en contra de l’especulació turística, que exigeixi en el protocol de regulació per a l’obertura d’habitatges d’ús turístic la inspecció prèvia per part del personal especialitzat de l’Ajuntament, l’autorització del veïnat afectat per l’activitat i la no existència de demanda d’habitatge residencial al barri. A més, afirma que són contraris a la proposta del PEUAT actual, ja que consideren que no és un pla que prevegi mesures polítiques de decreixement de l’activitat turística a la ciutat, que opina que són l’única via per començar a pal·liar els problemes del veïnat quant a turistificació, gentrificació, manca d’habitatge i precarietat. Explica que voten a favor de la proposició perquè el decret de regulació d’allotjaments turístics que modifica la Llei de turisme, que va entrar al Parlament a mitjan setembre, és una plasmació extrema de les pitjors polítiques neoliberals. Afirma que el decret fa exactament el contrari del que diu el seu enunciat, ja que propugna la desregulació de les mínimes mesures fins ara existents i permet qualsevol actuació en l’àmbit dels allotjaments turístics, fins i tot contravenint les normatives internacionals. En relació amb això, manifesta que els agradaria tenir les al·legacions que ha presentat l’Ajuntament a aquest decret. Afirma que, des d’aquesta perspectiva, insten una vegada més el Govern municipal a revisar els objectius i les mesures del PEUAT per protegir la ciutat de les noves agressions especulatives, que creuen que malmetran encara més les condicions de vida de les veïnes i les polítiques de reconstrucció d’una ciutat per viure-hi dignament. Demana al Govern que es pronunciï sobre el tipus de ciutat que vol construir, que abandoni les polítiques continuistes de creixement atomitzat del sector turístic i que generi alternatives a aquest monocultiu. El Sr. Mòdol expressa el vot a favor del Grup del PSC. Recorda que el 2008 l’Ajuntament ja va impulsar una mesura de govern per regular l’ús turístic dels habitatges. Assenyala que, en aquells moments, ja es feia palès que l’equilibri entre l’activitat econòmica, la creació de riquesa, la vida veïnal i la convivència de les persones que viuen a Barcelona o que hi desenvolupen alguna activitat laboral o comercial era una qüestió fonamental sobre la qual calia actuar. Explica que, en aquest sentit, es va dotar l’Administració de nous mecanismes de control d’un fenomen en el qual s’havien detectat males pràctiques i que tenia un marc normatiu poc regulat. Recorda que tot això es va recollir posteriorment en la Llei del dret a l’habitatge, que va començar a posar les bases per fer desaparèixer aquestes males pràctiques del sector. Assenyala que, més tard, la Generalitat va aprovar el decret que regulava específicament els habitatges d’ús turístic per garantir-ne les condicions d’habitabilitat, fixar-ne l’ocupació màxima i establir la necessitat de disposar de llicència municipal prèvia a l’inici de l’activitat, entre altres coses, i que aquestes accions es complementaven amb mesures de control i d’inspecció amb el corresponent règim sancionador. Remarca que la tendència va canviar amb un nou marc normatiu imposat per la Generalitat a través de la Llei Òmnibus, que va substituir el tràmit de la llicència prèvia a l’inici de l’activitat per als habitatges d’ús turístic pel règim de comunicació. Explica que l’Ajuntament va fer diverses 7350 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 al·legacions en aquell moment per intentar que es mantingués a la ciutat la capacitat de control i sanció d’aquests habitatges, però que no va obtenir cap resultat. Afirma que, d’aquesta manera, es va passar de les 2.349 llicències que hi havia el 2009 a 9.600 llicències l’octubre del 2014. Recorda que actualment hi ha aprovat el PEHUT mentre s’acaba d’elaborar el PEUAT com a pla general per a tots els allotjaments de tipus turístic que hi ha a la ciutat. Afirma, però, que el mètode de control dels habitatges d’ús turístic a Barcelona no pot ser només imposar per pla parcial que no es donarà cap més llicència, i que, en aquest sentit, comparteixen amb el Grup de C’s que no es tracta de prohibir sinó de regular. Manifesta que, per tant, creuen que cal tornar a reclamar per a Barcelona la capacitat d’atorgament de llicències i el control d’aquestes activitats, i fer-ho de manera efectiva i en clau de ciutat per regular un sector que té aspectes positius i altres de negatius. Opina que han de poder prendre la iniciativa sobre el control d’aquesta activitat, i també sobre com volen que s’implanti a la ciutat. La Sra. Sanz agraeix el suport i les aportacions dels grups. Destaca que mai no s’havia fet tot el que s’està plantejant amb relació al control i la governança de l’activitat turística, que és una cosa que fa molt temps que l’Ajuntament identificava que feia falta. Recorda que el 2010 es va elaborar un pla estratègic amb experts, veïns, entitats i els grups municipals que evidenciava aquesta necessitat. Assenyala, però, que posteriorment es van prendre una sèrie de decisions que van abocar la ciutat a la situació actual i al fet que ara calgui gestionar-la a corre-cuita. En aquest sentit, remarca que el PEHUT es va fer com es va poder perquè no es disposava de més temps, ja que finalitzava la suspensió que el Govern anterior va decretar el 2014. Així mateix, assenyala que les suspensions dels plans d’usos de Gràcia i del Poble-sec havien quedat en l’aire i s’havien de concretar. També es refereix al fet que el Pla d’usos de Ciutat Vella que el Govern de CiU va pactar amb el Grup del PP no va tenir en compte les dades sobre la pèrdua de població del districte, i a l’aprovació de la Llei Òmnibus per part de determinats grups polítics. Assenyala, en referència al comentari del Sr. Martí, que no es tracta de «posar el retrovisor», sinó de trobar les causes dels problemes. Afirma que en aquest cas la causa del problema ha estat la desregulació i que, per això, el que proposen és regular i no pas prohibir, tal com ha dit el Sr. Blanco. Explica que els grups municipals poden estar més o menys d’acord sobre com fer-ho, però que comparteixen que cal un instrument urbanístic com el que es planteja, que és un dels pocs en el qual tenen competències plenes com a Ajuntament per poder donar resposta a la situació actual, que reitera que expulsa veïns de casa seva. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa l’abstenció de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal CIU: 9. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: 1. Que el govern impulsi la renovació del Front marítim de Sant Martí entre el Pavelló de la Mar Bella i la Zona del Parc del Fòrum, urbanitzant el passeig Marítim de forma contínua amb l’existent, d’acord amb l’Estudi Estratègic realitzat durant el mandat Trias. 2. Que el govern impulsi la creació d’equipaments vinculats pràctiques esportives de platja en el marc de les actuacions de renovació d’aquest front litoral. 3. Que el govern encarregui conseqüentment, els projectes constructius d’acord amb els criteris establerts a l’Estudi Estratègic realitzat. El Sr. Martí assenyala que aquesta proposició, que ha estat transaccionada amb el Grup d’ERC, obeeix a un estat urbanístic i d’ordenació del territori, i és també fruit de demandes veïnals que fa anys que es plantegen. Afirma que la proposició NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7351 tracta de la necessitat de transformació i ordenació urbanística de la zona del front marítim que va des de la Barceloneta fins a la zona del Fòrum. Explica que en el mandat municipal anterior es va encarregar i es va tirar endavant un estudi estratègic d’aquesta ordenació, i que precisament l’encàrrec va recaure en els arquitectes Ton Salvadó i Carles Muro, el primer dels quals és l’actual director de Model Urbà de Barcelona. Afirma que aquest estudi incloïa un conjunt d’actuacions urbanístiques d’ordenació del litoral per culminar el passeig Marítim de la Barceloneta. Explica que s’hi preveia la prolongació del passeig litoral de la Mar Bella fins a la zona del Fòrum, amb l’emplaçament de diverses instal·lacions esportives a la cota de la sorra i del paviment per a la promoció d’esports de platja. Assenyala que, per tant, es va fer també un treball previ de diàleg i negociació amb el territori i amb entitats per pactar aquest programa d’equipaments esportius. A més, explica que l’estudi també proposava la cessió a BSM dels espais de la plataforma on s’havia d’instal·lar el zoològic marí per a l’emplaçament d’entitats vinculades als esports d’aventura i activitats culturals. Assenyala que al final del mandat es va deixar tot a punt per convocar el concurs per a la redacció del projecte, basat en l’estudi estratègic i per al qual es preveia una reserva pressupostària d’uns 10 milions d’euros. A més, recorda que en aquest mandat, en concret a finals de l’any passat, això també es va tractar en el Consell de Districte de Sant Martí, on el seu grup municipal va substanciar un prec per reclamar la recuperació d’aquest estudi estratègic per transformar-lo en un concurs per redactar el projecte. Explica que recentment el Govern municipal ha aprovat un pla de millora de l’espai urbà per a aquesta zona, però que es tracta d’un pla sobre mobiliari urbà que preveu un conjunt d’actuacions menors i té un pressupost de 800.000 euros. Afirma que aquestes actuacions són benvingudes, però que no tenen res a veure amb un pla d’ordenació del territori i de transformació urbanística com el que s’havia plantejat. Demana al Govern que impulsi aquest projecte, amb els corresponents processos participatius per actualitzar l’estudi estratègic, i que el tiri endavant amb el màxim consens polític i veïnal. El Sr. Blanco assenyala que el Grup de C’s no coneix el pla estratègic que es va fer en el mandat anterior, i que si cal parlaran amb el director de Model Urbà perquè els l’expliqui. Manifesta que, malgrat això, els han semblat interessants les explicacions del Sr. Martí, ja que van una mica en la línia de la posició del seu grup pel que fa a aquest espai. A més, opina que es tracta d’un projecte positiu perquè és compatible amb les reclamacions dels mateixos veïns de la zona, que són: no construir a la zona d’aparcament que hi ha al costat del centre esportiu de la Mar Bella; enjardinar tot el passeig Marítim des del carrer Bac de Roda fins a la zona del Fòrum i dedicar-lo a zona verda amb zona de vianants i carril bici; i estudiar l’eliminació o limitar les instal·lacions que no són compatibles amb aquests usos, especialment l’aparcament en superfície i les instal·lacions de tractament de residus. Conclou que votaran a favor de la proposició ja que coincideixen en els seus objectius generals, i que confien que es tinguin en consideració les demandes dels veïns. El Sr. Coronas agraeix al Grup de CiU que hagi acceptat la transacció que han proposat. Recorda que el Grup d’ERC ja va presentar una proposició el passat mes de juliol en la Comissió, que es va aprovar, en la qual demanava que el Govern de la ciutat es comprometés a redactar el projecte de prolongació del passeig Marítim dins d’aquest mandat i a establir un calendari per a l’execució de les obres. Afirma que, per tant, agraeixen que es torni a plantejar la prolongació del passeig Marítim i voten a favor de la proposició de CiU esmenada, ja que creuen que els informes elaborats en el mandat anterior s’han de poder revisar. A més, remarca que la reforma que va impulsar l’Ajuntament a finals del 2014 per 1.395.000 euros va ser totalment innecessària des del punt de vista veïnal, que creia que era més prioritari dignificar la part que no tenia passeig Marítim. Recorda que aquesta 7352 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 reforma va permetre renovar el mobiliari urbà i l’enllumenat, incorporar nou arbrat, ampliar la zona de vianants i millorar les condicions del carril bici des del carrer Bilbao fins a l’altura del carrer Bac de Roda. D’altra banda, assenyala que el fet que l’estudi estratègic sigui revisable no significa tornar a engegar un nou procés participatiu que serveixi per dilatar-ne l’aplicació sense motiu. En aquest sentit, afirma que es pot fer la participació que faci falta, però sempre per seguir els calendaris que s’han marcat. Manifesta que, tal com ja van dir el juliol passat, la no continuïtat del passeig Marítim provoca una discriminació entre diferents zones del front marítim que comporta que estiguin desconnectades en el punt en què més ho haurien d’estar. Destaca que la prolongació del passeig permetria vertebrar aquest front, cosir-lo i connectar-lo amb els diversos barris marítims de Barcelona. Afirma que també permetria dotar d’activitat i fer arribar gent a la zona de l’esplanada del Fòrum i, per extensió, a la zona del baix Besòs, que ara està totalment desvinculada del centre a través del front marítim. A més, assenyala que facilitaria la creació d’una anella de carrils bicis al voltant de Barcelona, i permetria recuperar i crear espais de trobada i de lleure per a la ciutadania davant les platges, que és un dels llocs més privilegiats de la ciutat. Remarca, però, que cal definir bé els espais i els usos que s’hi poden encabir, de manera que els equipaments estiguin dirigits als veïns i veïnes, i no pas als turistes. En aquest sentit, afirma que no poden permetre que aquesta zona acabi sent novament un passeig de guinguetes dedicades al turisme on els veïns i veïnes de Barcelona se sentin desplaçats. El Sr. Mulleras assenyala que vol aclarir, en relació amb el punt anterior, que en la modificació del Pla d’usos de Ciutat Vella que es va fer en el mandat anterior no es va «tocar ni una coma» en relació amb els habitatges d’ús turístic, atès que és una qüestió que la Sra. Sanz ha repetit diverses vegades quan es parla d’aquest tema. Respecte a la proposició del Grup de CiU, manifesta que el Grup del PP hi està a favor. Afirma que, de fet, van incloure la redacció del projecte en el pacte d’inversions del 2013. Explica que pensen que aquesta zona està absolutament desaprofitada i cal dignificar-la perquè no sigui un aparcament de terra com el que hi ha actualment i un espai pràcticament desèrtic en alguns punts de l’antiga plataforma del zoo marí. Assenyala que el seu grup va presentar una iniciativa molt semblant en la Comissió el mes de juliol, però que no es va aprovar perquè hi van votar en contra el Govern municipal i la CUP. Manifesta que esperen que la que avui es presenta sí que s’aprovi, ja que donen ple suport al fet que aquesta zona es dignifiqui i s’ompli de vida per al gaudi dels veïns i de tots els barcelonins. La Sra. Lecha assenyala que la proposició fa referència a una zona que es troba degradada pel seu aïllament i les poques actuacions que s’hi han realitzat. Manifesta que, per capgirar aquesta situació, comparteixen la idea que cal perllongar el passeig Marítim des del carrer Bac de Roda fins al Fòrum, tal com reclamen també les veïnes de la zona. Afirma, però, que quan parlen de les actuacions municipals en zones de la ciutat com el Fòrum topen amb les diferències sobre el model de ciutat que tenen amb el Grup de CiU o, al mes de juliol, amb el Grup del PP. Explica que, des del Grup de la CUP, entenen que la finalitat d’aquesta actuació ha d’anar destinada al benestar de les veïnes, d’una banda connectant la zona del Fòrum amb la resta de la franja litoral i amb la resta de ciutat, i de l’altra, creant un espai amable, verd i obert als barris de l’entorn. En aquest sentit, afirma que tenen seriosos dubtes que la voluntat de CiU sigui la mateixa que la seva. Assenyala que troben molt poca concreció en l’estudi estratègic al qual remet la proposició, i que ja saben que les actuacions que planteja el Grup de CiU en zones degradades solen comportar processos d’expansió del turisme. Explica que, per les actuacions que es van fer en el mandat anterior, poden intuir les intencions del Grup de CiU quan parla d’impulsar la creació d’equipaments vinculats a pràctiques esportives. Manifesta que ja saben que el projecte per construir quatre grans pistes de futbol, voleibol, tenis i rugbi amb NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7353 vestuaris i graderies vol dir gestió privada en un espai públic que hauria de ser per a tothom, en comptes d’equipaments esportius públics, gratuïts, de lliure accés i que promoguin la convivència entre el veïnat de la zona. A més, recorda que durant el mandat anterior es va promoure la realització de grans esdeveniments esportius a la platja, que van ocupar sovint gran part d’aquest espai durant molts dies. Manifesta que, al parer del seu grup, aquestes activitats només incentivaven un ús privatiu i elitista de l’espai amb l’objectiu de generar un benefici econòmic a les empreses que organitzaven aquests esdeveniments, contravenint fins i tot la normativa municipal que prohibeix tot tipus de propaganda, esponsorització o qualsevol altre tipus d’activitat econòmica en les activitats que es facin a la platja de Barcelona. Afirma que, per tant, consideren que la proposició del Grup de CiU té una clara finalitat encoberta perquè ens privats facin negoci a costa de privatitzar l’espai públic, i no pas construir i rehabilitar un espai en favor de les veïnes. El Sr. Mòdol assenyala que és la quarta vegada que parlen del mateix tema en la Comissió, i opina que l’oposició podria ser una mica més original, tenint en compte que la ciutat és gran i hi ha molts altres temes per afrontar. Remarca que no és que tinguin res en contra de la proposició, atès que tracta d’un espai sobre el qual s’està reflexionant i que ha estat objecte de diverses propostes per part de diferents governs, però que creu que confon que es torni a sotmetre aquesta qüestió a votació. Manifesta que tots estan d’acord que cal treballar sobre aquest àmbit de la ciutat, i que al seu dia, des de l’oposició, ja es va referir a la tasca important que feia Barcelona Regional en tot el front litoral de la ciutat. D’altra banda, recorda que des del Grup del PSC sempre han dit que no s’ha d’aturar cap projecte. Afirma que avui faran una abstenció positiva, en el sentit que volen que es continuï treballant en aquest àmbit. Explica que han incidit sobre la necessitat de fer algun procés participatiu i que, per tant, això és contradictori amb la idea de recuperar un estudi de fa uns anys. La Sra. Sanz manifesta que són molt conscients que l’ampliació del passeig marítim és una petició veïnal de fa molt de temps, i que en altres proposicions que han presentat altres grups municipals també es plantejava que el Govern es comprometés a fer una proposta. Explica que el Govern ja va dir que això era plenament compatible amb tot el treball que s’està fent de repensar i plantejar una actuació diferent en l’àmbit litoral, tenint en compte també la delegació de competències per part del Govern de la Generalitat amb relació al Port Olímpic. Afirma que, per tant, ja han expressat el compromís del Govern de treballar aquesta qüestió en altres proposicions. Remarca que ja s’han fet les obres per allargar el traçat del passeig des del carrer de Bilbao fins a l’aparcament que hi ha a l’altura de Bac de Roda, a tocar de la platja de la Nova Mar Bella, i que ara es planteja donar-hi continuïtat fins al Fòrum. Explica que, per tant, són conscients de l’existència de l’estudi estratègic que s’esmenta en la proposició, que afirma que inspira moltes de les reflexions que estan fent respecte a aquesta transformació. Assenyala, però, que han de ser capaços de revisar-lo i actualitzar-lo, i d’anar més enllà si cal. Manifesta que creuen que les aportacions dels veïns que es van fer en aquell moment també s’han de situar en el marc de les prioritats pel que fa a la ciutat, el districte i totes les actuacions del front litoral, que destaca que són moltes. Remarca que això no vol dir que no s’hagin de desenvolupar accions concretes, i que, en aquest sentit, estan avaluant alternatives d’algunes demandes específiques dels veïns per resoldre alguns problemes al més ràpid possible, com el relatiu a l’aparcament descontrolat que hi ha en superfície en aquest àmbit, o la reparació i millora de tot el paviment i el mobiliari urbà a les platges de Sant Miquel, Barceloneta, Somorrostro, Nova Icària, Bogatell, la Mar Bella i Llevant. Pel que fa a això, recorda que en la darrera sessió de la Comissió es va aprovar la licitació del contracte d’obres, amb 800.000 euros destinats a millorar l’espai públic només en aquest àmbit. Conclou que faran una abstenció en positiu, en el sentit que continuaran treballant en aquesta direcció i que hi ha molts compromisos que s’han d’afrontar. 7354 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 El Sr. Martí agraeix el suport dels grups, que afirma que permetrà tirar endavant la proposició. Assenyala que no farà cap referència als prejudicis del Grup de la CUP respecte al Grup de CiU pel que fa a aquest projecte, ja que creu que no té sentit obrir ara un debat ideològic i polític, en el qual es posaria de manifest que hi ha molt poques coses que els uneixin amb la CUP. Demana al Govern que els deixi fer una oposició constructiva, positiva i col·laborativa. Remarca que abans han votat a favor d’una iniciativa per negociar amb el Govern de la Generalitat, i que ara presenten una proposició que és oberta, ja que no determina condicions ni terminis d’implementació i parla de tenir en compte un estudi, que a més el va fer una persona que el Govern ha contractat com a director de Model Urbà. D’altra banda, manifesta que si alguns grups de l’oposició es fan pesats, això deu ser, entre altre raons, per la inacció del Govern. En aquest sentit, recorda que fa un any que plantegen aquesta actuació al Districte, sense que el Govern hagi fet res. El Sr. Mòdol pregunta si algun grup vol tornar a intervenir. El Sr. Blanco remarca que CiU i la CUP tenen en comú el Govern de la Generalitat. La Sra. Lecha diu al Sr. Martí que no es tracta de prejudicis del Grup de la CUP respecte al Grup de CiU, sinó de fets relatius a activitats que s’han fet a la platja sota l’aixopluc de l’Institut Barcelona Esports. D’altra banda, afirma que el Grup de C’s encara no sap diferenciar entre el que és formar part del Govern i el que és donar suport a una investidura o a uns pressupostos, que és una cosa que encara està per veure. La Sra. Sanz expressa l’abstenció de BC, el Sr. Mòdol expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: 1. Que el govern impulsi la renovació del Front marítim de Sant Martí entre el Pavelló de la Mar Bella i la Zona del Parc del Fòrum, urbanitzant el passeig marítim de forma contínua amb l’existent, i que es contempli l’Estudi Estratègic realitzat durant el mandat anterior a l’hora de definir el projecte. 2. Que el govern impulsi la creació d’equipaments vinculats a pràctiques esportives de platja en el marc de les actuacions de renovació d’aquest front litoral. 3. Que el govern encarregui conseqüentment, els projectes constructius. Del Grup Municipal C’s: 10. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda que el govern adopti les següents mesures urgents relatives a la contaminació ambiental: - Que en el termini d’un mes es presenti el protocol d’actuació en cas de contaminació atmosfèrica. - Que el protocol inclogui reforç en els serveis i la gratuïtat del transport públic en els trajectes i horaris que es determinin. - Que el protocol tingui en compte la classificació ambiental dels vehicles (distintius ambientals de la DGT). - Que en el termini d’un mes s’estableixi un calendari concret per a la implantació progressiva del protocol. El Sr. Alonso manifesta que tots saben que el nivell de contaminació a la ciutat de Barcelona supera amb freqüència els límits marcats per la Unió Europea i l’Organització Mundial de la Salut, i que aquesta contaminació suposa un risc greu per a la salut de les persones. Afirma que, a més, la qualitat de l’aire a Barcelona està empitjorant i això els preocupa molt. En aquest sentit, recorda que fa poc el NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7355 Govern va donar a conèixer els estudis que posen de manifest l’augment del trànsit de vehicles i, en paral·lel, del nivell de contaminació. Opina que tot això demostra que les mesures que s’estan aplicant per lluitar contra la contaminació no són prou efectives. Explica que els agradaria que hi hagués mesures estructurals contundents perquè això no fos així, però que mentre no es disposi d’aquestes mesures, cal saber què es farà quan la contaminació arribi a nivells perillosos per a la salut. Manifesta que per això pensen que és urgent aprovar un protocol d’actuació en cas d’episodis d’elevada contaminació atmosfèrica. Recorda que ja fa 18 mesos que parlen d’aquest protocol, però que continuen sense tenir-lo, malgrat les campanyes publicitàries, les reunions de treball i els actes protocol·laris. Explica que tenen la impressió que el Govern s’ha perdut en un laberint de grups tècnics, de burocràcies entre administracions i de diferents taules de treball, i no és capaç d’avançar. Manifesta que, per aquest motiu, exigeixen que es presenti d’una vegada aquest protocol i que, a més, prevegi dues qüestions que pensen que són imprescindibles: facilitar l’accés al transport públic com a alternativa al vehicle privat els dies en què hi hagi una elevada contaminació, amb el missatge al ciutadà que aquest grau de contaminació és un risc per a la salut i que deixi el cotxe a casa perquè té transport públic gratuït; i tenir en compte els distintius ambientals i el grau de contaminació de cada vehicle a l’hora de fixar limitacions o incentius, o algun tipus de restriccions. Pel que fa a això, recorda que ara ja es disposa dels distintius ambientals de la Direcció General de Trànsit. Explica que són conscients que la implantació d’aquest protocol pot ser complexa i que per això demanen que, junt amb el protocol, es faci un pla d’implantació progressiva. Manifesta que entenen que potser no totes les accions del protocol es podran posar en marxa el primer dia, però que l’important és prendre decisions polítiques per tenir un full de ruta. En aquest sentit, afirma que no es pot esperar que un grup tècnic aporti solucions que eximeixin els polítics de prendre decisions, i que cal valentia per fer aquest pas endavant. La Sra. Vila expressa el suport del Grup de CiU a la proposició. Afirma que el marc legal obliga Barcelona, com a ciutat més gran de 100.000 habitants, a prendre mesures de restricció parcial o total del trànsit en episodis de contaminació atmosfèrica, si és necessari. Manifesta que estan d’acord que cal fer un pas endavant des del punt de vista polític pel que fa a aquesta qüestió, però que consideren que és molt important que les mesures polítiques estiguin avalades tècnicament. En aquest sentit, remarca que les decisions sobre la restricció del trànsit no són innòcues per al dia a dia de les persones, per a aquelles que vénen a treballar a la ciutat i no tenen el transport públic garantit, o per a aquelles que s’han de moure en vehicle privat per la ciutat per motius professionals. Afirma que, per tant, a l’hora de prendre mesures cal ser molt conscients de l’impacte que tindran en cada un d’aquests col·lectius, que és una cosa que temen que no s’ha estudiat amb prou rigor i profunditat des del punt de vista tècnic. Demana al Govern que, per tant, estudiï prèviament les repercussions que poden tenir les decisions que s’acabin adoptant, i que no faci d’això només una qüestió d’ideologia política. El Sr. Coronas recorda que fa un any es va constituir la Taula contra la Contaminació de l’Aire de Barcelona, que va demanar que es desenvolupés un protocol per a episodis d’alta contaminació i que es determinés una estratègia amb mesures de caràcter estructural. Explica que el passat mes de març es va presentar, en el marc d’aquest espai, una proposta de protocol per a episodis d’alta contaminació que plantejava l’adopció d’un seguit de mesures en cas que se superessin determinats llindars de diòxid de nitrogen i partícules PM10. Assenyala que aquesta proposta incorporava un calendari que establia que entre juliol i setembre s’havia de presentar un protocol definitiu d’escala metropolitana després d’un procés de treball conjunt amb les altres administracions, com l’Àrea Metropolitana, el Port o la Generalitat de Catalunya. Manifesta que, per tant, des del Grup d’ERC creuen que és positiu que es presenti aquest protocol i que inclogui la nova classificació ambiental dels vehicles de la Direcció General de Trànsit, així 7356 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 com l’àmbit de transport públic, ja que té uns efectes determinants durant aquests episodis. Explica que creuen que l’esmena que finalment han acordat és encertada, atès que insta el Govern municipal a treballar conjuntament amb l’ATM i l’Àrea Metropolitana de Barcelona per definir trajectes i horaris de transport públic gratuïts durant l’activació del protocol, tal com el seu grup defensava. Pel que fa a això, afirma que calen solucions estructurals i de dimensió metropolitana, i que no es pot ignorar que qui té les competències sobre els preus del transport públic són aquests organismes. Conclou que, per tot l’exposat, votaran a favor de la proposició. El Sr. Mulleras opina que el text transaccionat millora el text original en el sentit que incorpora l’àmbit metropolità. Afirma que és evident que la ciutat té un problema de contaminació atmosfèrica que pot fer-se molt més gran, i que, per tant, cal que estigui preparada per si aquest problema augmenta de tal manera que esdevé un perill greu per a la salut pública. A més, remarca que cal tenir en compte l’àrea metropolitana perquè la contaminació no coneix fronteres administratives. Opina que, per tant, és important que l’Ajuntament de Barcelona tingui un protocol, però també que treballi de manera coordinada amb la resta d’ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona. Manifesta que, des del Grup del PP, consideren que cal disposar d’un protocol que es pugui activar al més aviat possible i que abordi qüestions com el transport públic. Pel que fa a això, assenyala que cal que hi hagi solucions alternatives i complementàries al vehicle privat, ja que no és únicament el mitjà que fan servir els veïns, sinó també els petits empresaris, els autònoms o les indústries, tal com ja s’ha dit. Destaca que també calen mesures de comunicació per informar de com el protocol afectaria els barcelonins i els ciutadans de l’àrea metropolitana, i saber quin cost tindrien les mesures previstes per a la ciutadania i en l’àmbit econòmic. Conclou que estan d’acord amb la proposició transaccionada, a la qual donaran suport, i que també la valoren des del punt de vista d’establir com un objectiu polític de l’Ajuntament el que proposa. La Sra. Lecha explica que no entenen gaire bé el moment en què es presenta aquesta proposició, atès que tots els grups municipals han rebut un correu electrònic en què se’ls convoca a la Taula contra la Contaminació de l’Aire, que diu: «En aquesta sessió es farà el retorn respecte a les mesures a aplicar en cas d’episodis per a alts nivells de contaminació, així com la presentació de les mesures estructurals que la ciutat emprendrà per tal de millorar els nivells de contaminació de l’aire amb la governança de les entitats supramunicipals.» En aquest sentit, manifesta que, des del Grup de la CUP, creuen que cal esperar a veure quines mesures planteja aquesta taula tant en cas d’episodis de contaminació greus com de manera general, ja que Barcelona frega una situació d’emergència gairebé diàriament pels efectes que comporta la contaminació habitual. A més, remarca que el seu grup hi ha fet moltes aportacions. D’altra banda, proposa que els membres de la Comissió se sumin durant uns minuts a la concentració que es farà avui a la plaça Sant Jaume a les 20 h en protesta per la mort d’una persona de 81 anys a Tarragona per l’incendi que va patir a causa de les espelmes que tenia enceses perquè se li havia tallat el subministrament de la llum. Manifesta que celebren la proposició del Grup de C’s, però que s’han d’abstenir perquè estan a l’espera dels resultats dels treballs de la Taula contra la Contaminació de l’Aire. Afirma que, en tot cas, posteriorment ja valoraran si resulten suficients per a la greu situació que pateix la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana. El Sr. Mòdol expressa el vot a favor del Grup del PSC. Destaca que la contaminació és un tema clau i una de les prioritats que ha tingut i té el Govern de la ciutat. Opina que la proposició va en la línia del que tots els grups han anat NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7357 demanant a la taula específicament creada per abordar aquesta qüestió. Manifesta que espera que el consens que creu que tindrà aquesta proposta també es doni en les polítiques que s’hauran de desenvolupar. La Sra. Sanz dóna la paraula al comissionat d’Ecologia. El Sr. XIMENO manifesta que s’ha fet una feina molt intensa en el marc de la Taula contra la Contaminació de l’Aire, en la qual s’han implicat Mobilitat, Seguretat, Guàrdia Urbana o Ecologia Urbana, entre d’altres. A més, destaca que s’ha fet també una tasca de coordinació interinstitucional. En relació amb això, remarca que s’ha convidat l’Àrea Metropolitana i la Generalitat de Catalunya a participar en aquest espai. Afirma que un aspecte clau és la necessitat de mesures estructurals, tal com ha dit el Sr. Alonso. En aquest sentit, explica que el problema de la contaminació atmosfèrica a Barcelona rau en la mitjana, que és elevada, a diferència d’altres ciutats com Milà o Madrid, que tenen pics molt més alts i amb més freqüència. Assenyala que, si bé a Barcelona l’any passat es va excedir el límit de contaminació dues vegades en dues estacions, a Madrid, el mateix any, es va superar en 95 ocasions el valor límit en una estació, i 71, 64 i 62 vegades en altres estacions, a causa de les diferències en les condicions atmosfèriques i climàtiques. Remarca que, per tant, si Madrid ataca els pics redueix la mitjana, mentre que a Barcelona no es resoldrà ni de bon tros el problema atacant els pics, que són molt menors i menys freqüents. Explica que la proposta que plantejaran a la Taula contra la Contaminació de l’Aire i que han estat treballant amb criteris tècnics i de coordinació interna i interadministrativa, és un programa a curt termini que englobarà el període 2016- 2019 amb un procés progressiu. Assenyala que, tot i així, és evident que també cal fer front als pics de contaminació, que són moments en què aquests nivells són d’especial risc per a les persones. Afirma que, per tant, també presentaran un paquet de mesures per a aquests episodis, que també serviran d’assaig per a les mesures estructurals que es desenvoluparan. La Sra. Sanz expressa el vot favorable del Grup de BC. El Sr. Alonso manifesta que estan totalment d’acord amb la necessitat de mesures estructurals, i amb el fet que el protocol per a episodis d’alta contaminació sigui una oportunitat per assajar mesures que es podran aplicar després diàriament. En relació amb això, assenyala que en situacions extremes és molt més fàcil fer pedagogia i que els ciutadans assumeixin mesures que en una situació normal potser no entendrien. Agraeix les aportacions dels grups, que afirma que han enriquit la proposta, i els vots a favor i les abstencions en positiu per continuar treballant en aquest àmbit. Manifesta que espera que aquest consens polític ajudi a donar un impuls a la lluita contra la contaminació per protegir la salut dels barcelonins. El Sr. Mòdol pregunta si algun grup vol tornar a intervenir. El Sr. Coronas manifesta que vol aprofitar que s’ha presentat aquesta proposició per constatar que la contaminació anirà a més a causa de la recuperació econòmica, si no es prenen mesures i no s’ataca aquest problema amb solucions estructurals, tant per evitar episodis d’alta contaminació com per rebaixar la mitjana de contaminació que hi ha a la ciutat. Remarca que una ciutat malalta perjudica la salut dels seus ciutadans, i que sense salut no hi ha res. Opina que, per tant, cal actuar amb molta decisió i abordar aquest tema des de tots els àmbits (contaminació atmosfèrica, soroll, seguretat vial, espai públic, etc.). Explica que diu això perquè, si bé tots estan sempre d’acord en aquest tema, després hi ha qui discuteix el Pla de mobilitat urbana, que és un instrument molt necessari per abordar aquesta qüestió, o qui defensa els lobbys de la indústria de l’automòbil. Opina que fins ara els governants no han estat prou valents a l’hora de prendre 7358 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 mesures per lluitar contra la contaminació, quan el que hi ha en joc és la salut de la gent. El Sr. Mòdol pregunta als grups si estan d’acord amb la proposta que ha fet la Sra. Lecha d’interrompre la sessió uns minuts per anar a la concentració que es farà a les 20 h a la plaça Sant Jaume. El Sr. Martí manifesta que els sembla bé la proposta, però que voldrien tenir una mica d’informació sobre els convocants i els lemes de la concentració. La Sra. Lecha assenyala que la idea no és tant donar suport a qui convoca, sinó que consideren que la situació que viuen les persones que pateixen talls de subministraments és prou important per fer-los un petit homenatge i denunciar- ho. La Sra. Sanz explica que la concentració ha estat convocada per la plataforma l’Aliança contra la Pobresa Energètica amb el lema «La pobresa energètica mata», per denunciar aquestes situacions i, també, en defensa de la Llei 24/2015 per poder evitar-les. El Sr. Mòdol constata que els grups estan d’acord a assistir-hi. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vila expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda que el govern adopti les següents mesures urgents relatives a la contaminació ambiental: - Que en el termini d’un mes es presenti el protocol d’actuació en cas de contaminació atmosfèrica. - Que el Govern municipal treballi conjuntament amb ATM i AMB per definir trajectes i horaris de transport públic gratuïts durant l’activació del protocol. - Que el protocol tingui en compte la classificació ambiental dels vehicles (distintius ambientals de la DGT). - Que en el termini d’un mes s’estableixi un calendari concret per a la implantació progressiva del protocol. Del Grup Municipal ERC: 11. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al govern municipal a elaborar un Pla d’usos pel barri de Sant Antoni i els entorns del Mercat de Sant Antoni, i que aquest es treballi en paral·lel amb el futur Pla d’Usos de Ciutat Vella per tal que contempli la singularitat dels entorns del Mercat, vetlli per la continuïtat del teixit comercial de barri i reguli els nous usos que s’hi estableixin. Es presenta el text transaccionat següent: La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al Govern municipal a: 1. Elaborar un Pla d’usos pel barri de Sant Antoni i els entorns del Mercat de Sant Antoni, i que aquest es treballi en paral·lel amb el futur Pla d’Usos de Ciutat Vella per tal que contempli la singularitat dels entorns del Mercat, vetlli per la continuïtat del teixit comercial de barri i reguli els nous usos que s’hi estableixin. 2. Establir una suspensió temporal de llicències dels establiments destinats a activitats musicals, de restauració i joc, així com per les botigues de conveniència, botigues de plats preparats, degustació i les activitats complementàries d’aquests epígrafs, fins tenir aprovat el Pla d’Usos o aquell instrument normatiu que més s’adeqüi a l’especificitat del barri. El Sr. Coronas agraeix la transacció que ha proposat el Grup de la CUP. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7359 Afirma que tenen clar que cal fer un procés participatiu sobre els espais veïnals resultants de la intervenció del Mercat de Sant Antoni. Remarca que és important definir-los perquè siguin per als veïns i veïnes, ja que hi ha una clara mancança d’espais verds a la zona, que només disposa dels Jardins de Tete Montoliu, l’interior d’una illa i l’avinguda Mistral. Assenyala que, a aquesta mancança, cal sumar-hi la que pateix el barri del Raval, per al qual els espais del mercat funcionen com una zona de descompressió i han estat usats com a espais públics. Manifesta que tots coneixen l’encant i el valor patrimonial dels mercats de Barcelona, amb la remodelació dels quals s’ha aconseguit revitalitzar el comerç i les àrees del voltant. Explica que, en el cas del Mercat de Sant Antoni, aquesta remodelació pot esdevenir cabdal per al comerç de barri i per al mateix mercat, però que també pot provocar una gentrificació dels entorns. Pel que fa a això, remarca que la posició clau del barri de Sant Antoni com a xarnera i espai de transició entre dues de les zones que pateixen més la pressió turística i d’oci de la ciutat, el Poble-sec i Ciutat Vella, ha comportat que en els últims anys hagin proliferat molts bars i terrasses a les vies naturals de comunicació entre totes dues, creant així una zona de difícil convivència entre el lleure i l’espai veïnal. Explica que demanen un pla d’usos per al barri de Sant Antoni i els entorns del mercat perquè, en primer lloc, això permetrà establir mesures perquè el teixit comercial del barri, que ha aguantat molts anys d’obres, no desaparegui enfront de noves activitats i usos enfocats al turisme massiu. Manifesta que, en segon lloc, creuen que aquest és un barri sostenible on poden conviure diverses activitats sense que acabi sent una extensió d’altres zones d’oci. Assenyala que, en tercer lloc, pensen que ara és el moment adequat per fer-ho, perquè l’obertura del nou mercat pot comportar l’aparició de molts processos especulatius i augmentar el procés de gentrificació del barri, i perquè es pot fer paral·lelament al Pla d’usos de Ciutat Vella. Opina que cal avançar-se als problemes i que, amb l’elaboració d’aquest pla d’usos, es pot aprofitar el mercat com a agent dinamitzador que permeti produir sinergies positives al barri. Assenyala que tots els grups tenen el text definitiu de la proposició, que demana que s’elabori un pla d’usos per al barri de Sant Antoni i que s’estableixi una suspensió temporal de llicències en determinades activitats. El Sr. Blasi manifesta que el Grup de CiU valora positivament aquesta proposició en el sentit de la necessitat d’endreçar aquests entorns, però que abans de pronunciar-s’hi volen conèixer el posicionament del Govern, sobretot pel que fa a la suspensió temporal de llicències. Respecte a això, opina que una suspensió de llicències en un mercat la remodelació del qual està a punt de finalitzar pot suposar una frenada a la revitalització que ja s’ha iniciat. A més, assenyala que actualment es disposa d’eines que permeten regular alguns dels aspectes que es demana que es puguin regular, com ara les terrasses. D’altra banda, afirma que és cert que hi ha una certa preocupació a l’entorn per part de veïns i comerços, però que potser no és prou alarmant. Explica que una altra cosa que valoren positivament és el fet de treballar de manera transversal amb altres districtes fronterers, en aquest cas amb el Districte de Ciutat Vella en relació amb la redacció del Pla d’usos. El Sr. Blanco manifesta que, des del Grup de C’s, dubten de la necessitat d’aplicar un pla d’usos al barri de Sant Antoni en aquest moment, i de l’existència d’una demanda ciutadana majoritària per aprovar-lo. Destaca que en aquest barri hi ha un teixit comercial molt robust que no perceben que estigui en perill, tot i que estan a favor de l’adopció de mesures per defensar el teixit comercial a tota la ciutat. Explica que pensen que cal protegir i donar suport al petit comerç a escala global, i no pas generant petits plans per barris. Afirma que, si es limiten alguns usos en determinats barris, es promou que aquests usos s’implantin en altres barris, cosa que obliga a anar fent plans d’usos en tots els barris de la ciutat, de manera que s’acabarà convertint en norma el que hauria de ser l’excepcionalitat. Manifesta que, per tant, els plans d’usos no són el model del seu grup per protegir el comerç de proximitat, i que creuen que caldria plantejar altres tipus de mesures per al conjunt de la ciutat. 7360 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Explica que estaven disposats a abstenir-se amb relació a la proposició original, però que el fet que s’hi hagi afegit la suspensió de llicències d’activitats ha contribuït decisivament a posicionar-s’hi en contra. El Sr. Mulleras afirma que la transacció del Grup de la CUP empitjora la proposició i l’allunya molt més de les posicions del seu grup. Manifesta que el Grup del PP podia compartir de manera genèrica la preocupació del grup proposant pel teixit comercial del barri de Sant Antoni, tot i no entendre la manera com ho volia solucionar perquè la proposta inicial no ho concretava, però que ara una part de la proposició parla d’una suspensió temporal de llicències d’establiments de diversos tipus i no poden estar d’acord amb aquesta mesura. Explica que consideren que aquesta no és la manera de lluitar en favor del teixit comercial de Sant Antoni, precisament en un moment en què aquest barri s’està transformant a causa del nou mercat, que suposarà una revitalització del barri. Afirma que no creuen que traspassar la suspensió de llicències de Ciutat Vella a Sant Antoni sigui la solució que necessita el barri i, per tant, votaran en contra de la proposició transaccionada. Manifesta que esperen que el 2017 ja estigui enllestit el Mercat de Sant Antoni i es pugui ja començar a treballar amb normalitat al mercat del fresc, al mercat dels encants i al mercat dominical. Destaca que això no seria possible sense el desbloqueig de les inversions del 2013 que el seu grup va afavorir. Opina que, per tant, s’han de posar en valor aquest tipus de pactes de ciutat. La Sra. Lecha afirma que no sap què entenen per petit comerç alguns grups, si el comerç que dóna servei als veïns i les veïnes o el que té pocs metres quadrats. En relació amb això, explica que els comerços que ara han plegat han triplicat el valor del lloguer dels locals. A més, assenyala que ha parlat amb veïns i li han dit que és molt difícil trobar un pis al barri perquè els lloguers estan pujant molt. Afirma que, per tant, sí que hi ha una situació d’alarma. Manifesta que no sap quina situació d’alarma esperen alguns grups, però que voldria saber si consideren que Ciutat Vella és el paradigma de districte on els veïns i veïnes hi poden viure. Opina que s’hauria de fer un pla d’usos per a tota la ciutat per tal de garantir les necessitats i la vida digna dels veïns i veïnes, ja que, per exemple, els perímetres d’aplicació del Pla d’usos de Gràcia són fronterers amb Sagrada Família, que està saturada de turisme. Afirma que succeeix el mateix amb el Pla d’usos del Poble- sec, de manera que la proliferació de bars hipsters, restaurants elitistes i tot allò que el veïnat no necessita per a la seva vida quotidiana s’ha traslladat al barri de Sant Antoni. A més, assenyala que al barri també s’estan obrint comerços a causa de la moratòria existent a Ciutat Vella. Remarca que el problema és que les activitats econòmiques van enfocades al turisme i no pas a les necessitats dels veïns. Manifesta que no poden permetre que tot el que passa a Ciutat Vella es reprodueixi a tota la ciutat, creant un efecte dominó a tots els barris. Afirma que, per tant, votaran a favor de la proposició. A més, opina que alguns grups no han parlat amb els veïns de Sant Antoni, perquè fins i tot els paradistes del mercat estan molt preocupats per l’augment dels preus per aconseguir una parada. El Sr. Mòdol manifesta que el Grup del PSC votarà en contra de la proposició perquè no creuen que sigui el moment de dur a terme un pla d’usos i ni molt menys d’anunciar una suspensió de llicències al barri de Sant Antoni, que remarca que és una mesura que s’ha comprovat reiteradament que genera un efecte pervers sobre l’àmbit on s’aplica. Explica que, des que formen part del Govern, han vist que, tant des de la Regidoria de Mercats com des del Districte de l’Eixample o des d’Urbanisme, s’han fet tot un seguit de sessions de treball participatives sobre el model de mercat i el model d’espais exteriors. Assenyala que, fins i tot, hi ha hagut un acord sobre quina havia de ser la disposició de les parades del mercat dominical. Afirma que, per tant, creuen que en tot moment s’ha tingut en compte l’opinió dels veïns i dels paradistes, i que s’està en una situació immillorable pel que fa al desenvolupament urbanístic d’aquesta zona. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7361 Assenyala que, tal com han vist en diferents operacions de la ciutat, si una cosa no volen els mercats és la inactivitat. En aquest sentit, afirma que un pla d’usos i una suspensió de llicències generarien més inactivitat i la no garantia d’un pla acabat alhora que el mercat. Opina que el que han de fer és celebrar que diferents governs i diferents formacions polítiques hagin tirat endavant el llarg procés del Mercat de Sant Antoni, que destaca que serà una peça única a la ciutat, tant per l’edifici del mercat com per l’espai que ha sorgit al subsòl, on es podrà gaudir de les restes que s’hi han trobat. Destaca que aquesta és una història d’èxit i, per tant, el que no han de fer és «posar pals a les rodes», encara que sigui amb la millor de les intencions i per intentar garantir la mixtura d’usos. Manifesta que esperen que aquesta història acabi bé d’aquí a un any, que serveixi per revitalitzar el barri, que els paradistes n’estiguin contents i que els entorns immediats continuïn amb la bona dinàmica que generarà el mercat. Conclou que, per tot l’exposat, votaran en contra de la proposició. La Sra. Sanz remarca, amb relació a un comentari del regidor del Grup de C’s sobre els plans d’usos, que les modificacions del Pla general metropolità també havien de ser una excepció i fa quaranta anys que han deixat de ser-ho. Manifesta que estan molt d’acord amb els grups d’ERC i de la CUP que el barri de Sant Antoni, i especialment els entorns del mercat, estan sotmesos a una gran pressió per la seva ubicació, el seu teixit, els canvis que s’han produït en els darrers anys amb la reforma del Paral·lel i amb la pacificació de l’avinguda Mistral, i tota una sèrie d’activitats que s’hi desenvolupen. Afirma que, per tant, estan preocupats per aquesta realitat, i forma part de les seves prioritats com a Govern buscar les eines adequades per intentar reconduir aquesta situació i aconseguir que els barris continuïn sent barris on la gent de la ciutat hi visqui i pugui fer activitats quotidianes. Remarca, però, que creuen que cal definir molt bé quin és l’instrument jurídic i urbanístic més adient per protegir aquest entorn. Assenyala que cal tenir en compte algunes consideracions. Explica que el districte de l’Eixample té una singularitat, que és que els usos no es regulen per pla d’usos, sinó a través de l’Ordenança de rehabilitació i millora de l’Eixample. Afirma que, per tant, es pot fer servir aquesta eina per fer una proposta de modificació o d’enfortiment d’alguns aspectes. A més, assenyala que al barri de Sant Antoni ja hi ha regulacions específiques amb relació a l’àmbit comercial, com el Pla especial de l’equipament comercial alimentari de Barcelona (PECAB) i el Pla especial de l’equipament comercial no alimentari de Barcelona (PECNAB). Així mateix, explica que s’està treballant una modificació puntual del Pla especial d’ordenació dels establiments comercials destinats a la venda d’articles de record, que crea una zona d’afectació al barri de Sant Antoni, per regular el comerç estrictament orientat al turisme. Conclou que el seu grup s’abstindrà per concretar l’instrument urbanístic i jurídic que permeti abordar aquesta situació de la millor manera possible, ja sigui un pla d’usos o una modificació de l’ordenança esmentada. El Sr. Coronas agraeix el vot favorable del Grup de la CUP, així com les abstencions dels grups de BC i de CiU, ja que com a mínim reconeixen que hi ha un problema. Opina que els grups del PSC, C’s i PP són molt optimistes. Explica que ell pensava que els plans d’usos servien per protegir el comerç de barri i millorar la convivència, i que poden començar a fer el de Sant Antoni ara o quan el barri entri en còlera. En aquest sentit, remarca que hi ha un patró que es repeteix, tal com s’ha vist a Ciutat Vella, Gràcia, el Poble-sec, Poblenou i Horta, i que sembla que alguns no n’aprenguin. Afirma que, amb una Ciutat Vella amb suspensió de llicències i un Poble-sec amb un pla d’usos recentment estrenat, és evident on s’instal·laran els locals d’oci. Explica que respecta que alguns grups vulguin defensar un model neoliberal, però demana que, com a mínim, no amaguin aquesta realitat amb el pretext que l’instrument no és l’adequat i que això no es pot fer. Remarca que és obvi que si no s’actua al barri de Sant Antoni passaran coses que no els agradaran, almenys als que defensen la convivència i el comerç de barri. 7362 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 El Sr. Blasi explica que el seu grup ha ressaltat la situació que es pot arribar a viure al barri de Sant Antoni i per això creu que és important endreçar aquest entorn, però que volia saber si el Govern municipal havia pres alguna iniciativa. Pel que fa a això, manifesta que cal posar ordre a les diverses normatives que podrien afectar sobretot l’entorn immediat del Mercat de Sant Antoni, ja que el fet que hi hagi plans d’usos en altres indrets té un efecte expansiu que acaba perjudicant els barris fronterers. Explica que potser haurien vist amb bons ulls que el Govern hagués pres alguna iniciativa amb una certa discreció, atès que en el moment en què s’anuncia una suspensió de llicències l’efecte pot acabar sent totalment el contrari. Opina que, en qualsevol cas, cal intentar veure com es pot aconseguir el que en el fons pretén la proposició amb les eines de què es disposa actualment. Conclou expressant l’abstenció del Grup de CiU. El Sr. Blanco afirma que els plans d’usos són una excepció perquè impliquen regulacions en determinats barris que no s’estenen a tota la ciutat i que, per això, no són comparables a una modificació de Pla general metropolità. Diu a la Sra. Lecha que entén que el veïnat o alguns comerciants puguin estar molt preocupats per l’augment dels preus, però que està demostrat que un dels efectes que té decretar una suspensió de llicències és incrementar immediatament els preus, ja que és una mesura proteccionista. En aquest sentit, remarca que les realitats econòmiques són molt complexes i que hi ha decisions que, encara que es prenguin amb bones intencions, poden resultar contraproduents. Assenyala que no és la primera vegada que el Grup d’ERC qualifica el seu partit de neoliberal, quan la seva ideologia es basa en part en el liberalisme progressista, que destaca que a la ciutat té obres tan importants com l’Eixample. Afirma, però, que no els estranya aquesta confusió per part d’un partit que està ancorat en l’any 1714, si no en el segle XIII. El Sr. Mòdol informa que cap més grup disposa de més temps per intervenir. La Sra. Sanz expressa l’abstenció de BC, el Sr. Mòdol expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Blasi expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot contrari de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. Es rebutja. Del Grup Municipal PP: 12. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al govern municipal a presentar una proposta de reforma dels extrems de l’avinguda Paral·lel, consensuada amb els veïns i comerciants de la zona, en un termini màxim de tres mesos. El Sr. Mulleras recorda que en el pacte d’inversions del 2013 el Grup del PP va introduir-hi una partida de 2,5 milions d’euros per a la remodelació de l’avinguda del Paral·lel, que l’abril del 2014 es van adjudicar les obres i que el maig del 2014 es van iniciar. Assenyala que aquestes obres van finalitzar el 2015, amb el trasllat del carril bici al centre de tota l’avinguda i intervencions sobre la vorera i la il·luminació en el tram situat entre el carrer Lleida i la ronda Sant Pau. Remarca, però, que van quedar pendents els extrems de l’avinguda per a una futura actuació. Explica que, en la Comissió de Govern d’abril del 2015, l’alcalde anterior va aprovar inicialment el projecte de remodelació dels extrems del Paral·lel, però que en la Comissió de Govern del 7 d’octubre del 2015, després que la Sra. Colau hagués accedit a l’alcaldia de Barcelona, es va acordar suspendre la tramitació d’aquest projecte amb el pretext que calia fer un procés participatiu, cosa que qualifica de «cortina de fum» habitual del nou Govern. Manifesta que el seu grup ha preguntat per escrit diverses vegades pel motiu de l’aturada d’aquesta NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7363 remodelació, però que no ha obtingut resposta i que, per això, ha presentat aquesta proposició a la Comissió. Remarca que ha passat més d’un any des de la paralització del projecte de remodelació dels extrems del Paral·lel i que no entenen que, durant aquest temps, no s’hagi reprès ni s’hagi acabat el procés participatiu al qual feia referència el Govern de la Sra. Colau. Tot seguit presenta la proposició, i assenyala que estableixen un termini màxim de tres mesos perquè consideren que, després de setze mesos amb les obres aturades, ja s’hauria d’haver fet el procés participatiu. Manifesta que esperen que s’aprovi la proposició presentada en benefici d’una artèria principal de la ciutat i, sobretot, dels veïns dels extrems del Paral·lel, que veuen com altres veïns gaudeixen de la remodelació de l’avinguda mentre que la zona on ells viuen ha quedat com una assignatura pendent de l’Ajuntament. El Sr. Martí afirma que el plantejament de la proposició és impecable i el seu grup hi votarà a favor, encara que el Govern pugui dir al grup proposant que són uns pesats perquè presenten una iniciativa que s’ha plantejat de manera reiterada en la Comissió o en altres àmbits. Recorda que l’octubre del 2015 el Grup de CiU ja va fer una pregunta sobre el mateix tema en la Comissió, amb un text gairebé idèntic. Explica que, segons l’acta d’aquella sessió, la Sra. Sanz va dir, entre altres coses, «que no es tracta d’un procés indefinit, però que volen abordar la reforma dels extrems amb el consens de tothom, a diferència del que s’ha fet respecte al tram central.» Afirma que ha transcorregut un any des d’aleshores, i que espera que aquesta intervenció no es quedi a mig fer un altre any més amb l’excusa del procés participatiu. Destaca que l’avinguda del Paral·lel és un eix de ciutat. A més, afirma que les feines no es poden deixar a mitges, i que el Govern té els recursos, el consens polític i el consens social per acabar aquesta remodelació. Manifesta que espera que, després d’un any de processos participatius, el Govern també compti amb el consens veïnal de totes aquelles entitats que deia que no havien participat en el procés participatiu per aprovar el tram central, i que es tiri endavant aquest projecte. El Sr. Blanco afirma que no dedicarà gaire temps a justificar el vot favorable del Grup de C’s en un tema que creuen que és de sentit comú. Explica que pensen que la reforma de la major part del Paral·lel ha tingut aspectes molt positius, ja que ha millorat el trànsit i la urbanització de l’avinguda, i que, per tant, s’hauria de concloure com més aviat millor, sobretot pel que fa a la millora del paviment i el mobiliari urbà. El Sr. Coronas assenyala que a l’inici del mandat ja hi havia un projecte fet i faltava finalitzar els dos trams dels extrems del Paral·lel, però que, excusant-se en el fet que el procés era poc participatiu, el nou Govern en va engegar un altre i, més d’un any després, les reformes segueixen parades. Explica que poden entendre que s’alentís el tram de la plaça Espanya, ja que calia redefinir la plaça abans d’urbanitzar el tram contigu, però que, tenint en compte que la paralització de la segona fase de la reforma del Paral·lel encara no ha permès millorar els consensos veïnals ni augmentar la participació al voltant d’aquesta decisió, es pregunten per què ha servit tornar a engegar aquest procés. En aquest sentit, opina que una cosa és implementar processos que intentin ser més participatius des del punt de vista ciutadà per elaborar i decidir projectes urbanístics, i una altra cosa és aturar una obra que és la continuïtat d’una ja executada i que no comporta cap impacte negatiu sobre l’entorn i els ciutadans. Explica que no saben si es va calcular el risc de perdre el pressupost assignat i generar una dilatació en els terminis d’execució en no haver aplicat cap criteri de proporcionalitat cost-benefici en la mesura. D’altra banda, assenyala que aquesta paralització ja va provocar que el desembre passat el Grup d’ERC a Sants-Montjuïc preguntés en el Consell Plenari de Districte si se seguiria aquest camí en altres projectes. Manifesta que celebren que el Grup del PP plantegi la reforma dels extrems del Paral·lel perquè és un tema que el seu grup portava al seu programa i que és fonamental per resoldre les connexions amb les zones limítrofes. En aquest sentit, 7364 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 destaca que a la part de la plaça Espanya hauria de servir per humanitzar, teixir i cosir el carrer de la Creu Coberta amb el Paral·lel, i donar una continuïtat que permetria millorar la connexió entre els barris del Poble-sec, Sant Antoni, Nova Esquerra de l’Eixample i Hostafrancs, sense oblidar també les connexions amb la Gran Via i el barri de la Font de la Guatlla. Assenyala que, en canvi, en el tram del final de Drassanes, aquesta remodelació hauria de donar continuïtat al Paral·lel fins al front marítim, reformant la plaça per tal de posar en valor l’edifici i els entorns de les Drassanes, afavorir la connexió del passeig Marítim amb el Morrot i el Moll de Barcelona, i connectar el Raval amb el Poble-sec. Remarca que totes aquestes actuacions han de servir per guanyar espais per a la ciutadania i establir sinergies entre els diferents barris, i no pas per generar espais per al turisme ni per omplir de terrasses els espais guanyats per a les persones. Conclou que, per tot això, el seu grup votarà a favor de la proposició. La Sra. Lecha opina que les obres del Paral·lel que va fer el Govern de CiU es van tirar endavant sense una consulta real sobre les necessitats del veïnat i han tingut un impacte negatiu sobre els barris del Poble-sec, el Raval i Sant Antoni. Afirma que les voreres no van ser pensades per a la gent dels barris, ja que l’objectiu era deixar més espai per a terrasses i negocis privats i obrir un vial per al turisme que entra pel port. A més, remarca que van resultar cares, amb despeses com fanals de 6.000 euros o carregadors de mòbils davant d’El Molino i la plaça dels Ocellets, que estan inutilitzats, mentre que les placetes a les cantonades amb bancs i arbrat que reivindicaven les veïnes es van convertir en uns espais freds, sense plantes i amb una o dues cadires solitàries com a màxim. Opina que, per tant, va ser un encert que el Govern de BC decidís suspendre les obres. Assenyala que el col·lectiu Fem Paral·lel, contrari a la reforma dels extrems que s’havia programat, va liderar la protesta, que va ser recollida pel Govern el novembre del 2015 i que es va concretar a no reproduir el model que s’havia implantat, a repensar entre tot el veïnat les propostes i a fer un estudi de reurbanització per part del Govern per tal que les voreres actuals passin a convertir-se en places. Afirma, però, que des de llavors no s’ha tornat a convocar la “taula d’urbanització d’aquest espai. Explica que els veïns i veïnes consideren que el Paral·lel ha de ser una avinguda popular, com els barris que l’envolten, que a poc a poc estan deixant de ser populars perquè s’està produint una lenta però incessant turistificació i gentrificació. Manifesta que el Grup de la CUP comparteix les reivindicacions de Fem Paral·lel, i demana que es torni a convocar la “taula d’urbanització” d’aquest espai i entre tots i totes puguin repensar les actuacions. El Sr. Mòdol expressa el vot del Grup del PSC a favor de la proposició. Afirma que creuen que és necessari finalitzar les obres que es van començar en el mandat anterior. Remarca, però, que si estiguessin parlant de continuar el projecte haurien fet un comentari diferent, ja que pensen que, juntament amb el de la Diagonal, són els dos pitjors projectes d’urbanització que s’han fet a la ciutat. Explica que les queixes dels veïns no són només perquè no s’han acabat els extrems, sinó pel fet de no haver participat en el disseny de l’espai, tant de les places com de les mateixes voreres, on s’ha mantingut el paviment original, amb bastants desperfectes. Manifesta que, per tant, estan convençuts que la intervenció ha de consistir a acabar el tractament del tronc central i de l’espai públic perimetral i a resoldre totes aquelles qüestions que han estat motiu de queixes veïnals, com ara la deficient il·luminació o l’enlluernament que provoca la il·luminació en el tronc central. Conclou que voten a favor que es tiri endavant aquesta obra amb totes les esmenes necessàries per atendre les peticions veïnals i, sobretot, recuperar l’excel·lència en el disseny de l’espai públic, que ha estat absent tant en aquest projecte com en el cas de la Diagonal. La Sra. Sanz explica que han parlat amb el Grup del PP sobre els terminis, ja que per al govern és important tenir el temps suficient per aconseguir un consens. Remarca que el fet que no s’hagi convocat formalment la comissió de seguiment NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7365 del Paral·lel no vol dir que no s’hagi treballat i no s’hagi parlat amb els diferents veïns. Assenyala que aquest projecte afecta tres districtes i estan treballant per desbloquejar la situació actual. Manifesta que ningú no ha de tenir cap dubte que el Govern vol remodelar els extrems de l’avinguda, però que no ho vol fer continuant el projecte del Govern anterior, que no responia a les necessitats dels veïns i veïnes d’aquest entorn. Destaca que la prioritat és que aquesta reforma permeti recuperar l’espai i donar-li uns usos vinculats al barri. Manifesta que votaran a favor la proposició, però entenent que el termini pot ser més ampli. Explica que el Govern és el primer interessat a tirar endavant aquest projecte amb la màxima celeritat, però que poden trigar més de tres mesos a arribar a un espai de consens. Diu al Sr. Martí que no hi havia consens entorn del projecte que va tirar endavant el Govern anterior, i, d’altra banda, li demana que deixi d’utilitzar la paraula brillo, tenint en compte que el Govern anterior va deixar molts projectes inacabats, o fins i tot els va tirar endavant sense tenir els suports necessaris. Afirma que ella no ha posat mai en dubte que el Govern anterior treballés, i destaca que el Govern actual treballa molt per desbloquejar i tirar endavant projectes importants de manera participada amb els veïns i veïnes. El Sr. Mulleras agraeix el suport de gairebé tots els grups municipals, que opina que coincideixen a voler que s’acabin de remodelar els extrems de l’avinguda del Paral·lel. D’altra banda, assenyala que consideren que, després d’un any i un mes des que es va suspendre el projecte que havia aprovat l’alcalde Trias, hi ha hagut prou temps per fer el procés participatiu, i que per això la proposició parla d’un termini de tres mesos. Explica que el que volen és que es faci ja el projecte i que el procés participatiu no pugui ser una excusa per demorar-lo més. Manifesta que la remodelació dels extrems de l’avinguda del Paral·lel és una assignatura pendent que té l’Ajuntament amb els veïns d’aquestes zones, i també amb tots els barcelonins, ja que el Paral·lel és una artèria principal de la ciutat. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Lecha expressa l’abstenció de la CUP. S’aprova. Del Grup Municipal CUP: 13. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda que el govern iniciï els tràmits per tal d’aprovar l’instrument de planejament urbanístic corresponent pels edificis afectats, en concret 5 delimitats pels carrers Reina Amàlia, Lleialtat, de la Cera, i la ronda de Sant Pau, incloent en el mateix la conservació del gimnàs Sant Pau i la construcció d’habitatges de protecció en règim de lloguer social. Iniciar la tramitació de l’expropiació forçosa per la via d’urgència de les finques incloses en l’àmbit d’actuació del Pla. Incloure la construcció dels habitatges en el Pla per al dret a l’habitatge 2016-2025, aportant la corresponent dotació pressupostària en aquesta actuació per fer front a les despeses d’expropiació i edificació. Signar un conveni amb la cooperativa gestora per a la cessió de l’espai que ocupa actualment per tal de continuar amb la seva activitat. La Sra. Lecha saluda els membres de la cooperativa del gimnàs Sant Pau que són presents a la sala. Explica que aquest gimnàs va començar la seva activitat el 1940 i que, per la seva trajectòria, és un referent. Afirma que, tot i que l’any 2012 va fer fallida, un grup de treballadors va constituir-se en cooperativa i va assumir els deutes per continuar i millorar el projecte d’arrelament i servei al barri. Assenyala que aquests treballadors van establir criteris socials en la gestió i van crear un espai de decisió col·lectiva amb la participació de les veïnes. Destaca que aquest gimnàs és el lloc on la majoria d’infants del Raval ha après a nedar i un punt de trobada de col·lectius que, tot i trobar-se en una situació de precarietat, necessiten fer activitats esportives. 7366 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Remarca que, entre altres coses, el gimnàs Sant Pau va ser dels primers a tenir vestuaris per a persones transgènere, obre dues hores més durant el Ramadà per tal que les persones musulmanes practicants puguin anar a fer esport un cop trencat el dejú, ofereix els seus serveis de manera gratuïta als menors de famílies que no poden pagar la quota i demostren que van bé en els estudis, i té un projecte amb una entitat de dones maltractades que consisteix a fer classes de defensa personal i teràpies d’autoseguretat. Afirma que, per tant, aquesta entitat està estretament vinculada amb la diversitat de veïns i veïnes del Raval, i ofereix no només un gimnàs, sinó també un lloc de trobada per relacionar-se. Assenyala que una de les treballadores els va dir que mai havia vist fer tant amb tan poc. Manifesta que aquest gimnàs és una iniciativa privada que, més enllà del lucre per subsistir, ha arribat a assumir quotes d’assistència i suport a necessitats bàsiques de l’entorn que l’Ajuntament no ha pogut atendre. Afirma que, a banda d’omplir aquests buits, dota d’autonomia i habilitats els usuaris del gimnàs, i es coordina de manera no oficial amb les polítiques socials que ha de tirar endavant un ajuntament amb principis socialitzants. Explica que les mateixes persones de la cooperativa accepten que han estat inexpertes durant els primers anys en la gestió del gimnàs, i que per això el darrer mes de maig van presentar un pla de viabilitat a la cooperativa financera Coop57, que els donarà suport financer si el projecte prospera urbanísticament, de manera que el gimnàs pugui continuar fent ús de l’espai on du a terme la seva activitat. Destaca que amb el pla de viabilitat i el suport de Coop57 el projecte pot continuar sent una realitat. Assenyala que aquesta realitat va lligada als immobles del mateix propietari, que configuren un espai que pot arribar a ser destinat a equipaments i a habitatges, en coherència amb el que necessita el districte. Opina que la denúncia de la gentrificació que pateix Ciutat Vella no pot ser un discurs retòric, sinó que exigeix decisions valentes. Explica que la ciutat de Lió, amb un alt percentatge d’habitatge social al centre històric, és un exemple d’alternativa al que està succeint a moltes ciutats d’Europa. Afirma que el despoblament d’aquestes ciutats forma part del procés d’especulació que expulsa les veïnes i destrueix les identitats dels barris, convertint-los en espais despersonalitzats i buits de tota identitat veïnal. Explica que saben que l’Ajuntament té grans límits i que els instruments de planejament urbanístic són lents, però que també saben que cal considerar totes les opcions per tal de recuperar aquest espai per al barri, salvar el gimnàs Sant Pau i convertir els altres immobles afectats en equipaments i habitatge protegit en règim de lloguer social. Remarca que a Ciutat Vella no sobra cap centímetre quadrat en aquest sentit, i que cada renúncia del Govern és un pas més cap a la destrucció d’aquesta part de la ciutat. Afirma que per això cal garantir la suspensió immediata de qualsevol llicència que permeti a la propietat tirar endavant els seus plans especulatius, i recuperar l’espai per al barri. Finalment presenta la proposició. El Sr. Martí dóna la benvinguda als representants del gimnàs Sant Pau. Explica que membres del Grup de CiU al districte de Ciutat Vella han parlat amb ells i que, per tant, saben que el seu grup dóna suport a la tasca social i de cohesió que fan i està compromès a trobar solucions per al gimnàs. Remarca, però, que el problema principal és la falta de temps. Assenyala que, en principi, no estan d’acord a resoldre problemes concrets amb processos expropiatoris i consideren que aquesta és una via que es pot utilitzar en cas de disposar de més temps i com a últim recurs si fallen altres mecanismes. Opina que l’important és que l’Ajuntament lideri les negociacions i el diàleg amb la propietat i hi incorpori l’interès general dels edificis, que també haurien de ser rehabilitats i posats a mercat de lloguer social, atès que la finca presenta clares mancances des del punt de vista de l’edificabilitat i l’habitabilitat. Afirma que, en aquest sentit, l’Ajuntament és qui hauria d’intentar forçar aquesta negociació i trobar una solució que doni futur als usos socials de l’equipament, i lligar això amb un acord més global amb la propietat perquè es rehabilitin les propietats de la finca. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7367 Conclou que comparteixen l’objectiu de la proposició, però no pas l’eina concreta de l’expropiació, tenint en compte que d’aquí a la finalització d’aquest procés el projecte segurament ja no tindria viabilitat. Afirma que, per tant, només hi estarien d’acord en el cas que fos viable i com a última solució. Manifesta que creuen, però, que abans cal recórrer a altres vies que passen pel lideratge polític del Govern del Districte i de l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Blanco saluda els representants del gimnàs Sant Pau, i expressa el compromís del Grup de C’s en la defensa d’aquest equipament situat al Raval, que destaca que fa una gran tasca. Afirma, però, que el problema és que la proposició que presenta el Grup de la CUP està mal plantejada des del punt de vista tecnicojurídic. Pel que fa a això, explica que per a una expropiació forçosa cal una justificació clara i imperiosa de l’interès públic per protegir el patrimoni de la ciutat i un canvi de qualificació, que són dos requisits que no es donen en aquest cas. Assenyala que, d’una banda, aquests edificis del carrer Reina Amàlia ja estan protegits, tal com es pot observar en el plànol del Punt d’Informació Cartogràfica municipal, i que, de l’altra, la qualificació del sòl d’aquests solars ja és residencial i no és possible iniciar un procediment jurídic d’expropiació si no es produeix un canvi en la qualificació del sòl. A més, afirma que tampoc no cal un planejament nou, atès que ja existeix un planejament vigent que afecta aquests solars, que formen part d’un àmbit de suspensió de llicències. Manifesta que, per tant, no tenen més remei que votar en contra de la proposició, tot i compartir la necessitat de protegir el gimnàs Sant Pau. Destaca que es tracta d’una entitat molt arrelada al barri, amb una llarga història i que presta un servei a la comunitat sense tenir l’obligació de fer-ho. Assenyala que hi ha centenars de famílies que utilitzen les seves instal·lacions de manera gratuïta, cosa que, a banda del benefici social que implica, estalvia recursos a l’Ajuntament, que és qui hauria d’atendre aquestes necessitats. Conclou que consideren que la proposició no planteja la manera adequada de protegir el gimnàs pels motius tècnics que ha explicat, i que, a més, parla de coses que no tenen res a veure amb el gimnàs. Demana que, per tant, es busquin altres mecanismes per salvaguardar si és possible l’edifici, o com a mínim l’equipament i el servei que presta a la comunitat. En aquest sentit, insta l’Ajuntament a dialogar amb totes les parts per preservar els drets de totes elles i, sobretot, l’equipament. El Sr. Coronas afirma que la Sra. Lecha ha fet una bona descripció de la trajectòria del gimnàs Sant Pau i, per tant, no hi insistirà. A més, dóna la benvinguda a les persones del gimnàs que els acompanyen. Manifesta que els consta que fa uns mesos el Districte de Ciutat Vella va aconseguir que la propietat acceptés renovar el contracte del gimnàs, però que va posar-hi tres condicions: prorrogar el lloguer per dos anys, fins al juny de 2018, que és quan acaben els contractes dels altres llogaters de la finca; signar la pròrroga del contracte amb l’entitat com a societat limitada, i en cap cas com a cooperativa; i fer només efectiva la pròrroga si es renunciava a la sala de boxa i al vestidor infantil, situats a la finca del carrer de la Reina Amàlia 10, i si l’Ajuntament feia la separació física d’aquesta finca de la finca de la ronda Sant Pau 46. Afirma que aquestes condicions no responen a les necessitats del gimnàs Sant Pau. Explica que, en primer lloc, aquest gimnàs necessita que es renovi el contracte de lloguer per a un mínim de quatre anys, que és el període necessari per seguir el pla de viabilitat, que suposa la millora i l’amortització de les instal·lacions del gimnàs per poder obtenir el finançament de Coop57 i la capitalització de l’atur dels treballadors. Assenyala que, en segon lloc, l’entitat ha de signar el nou contracte de lloguer com a cooperativa, atès que és la seva actual condició jurídica, la base dels seus òrgans de gestió i la garantia de les seves eines de finançament, ja que és un requeriment per rebre el finançament de Coop57 i la raó de ser de la seva funció social i sense ànim de lucre. Afirma que, en tercer lloc, la sortida d’emergència per Reina Amàlia 10, el vestidor infantil i la sala de boxa són essencials per al funcionament del gimnàs. 7368 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Manifesta que el Grup d’ERC demana que l’Ajuntament de Barcelona adquireixi tot l’immoble del número 10 del carrer de Reina Amàlia per fer-hi habitatge públic de lloguer social, i contribueixi així a combatre la gentrificació que pateix el barri del Raval, tenint en compte que la propietat vol iniciar un procés per anar construint pisos de luxe. Conclou que voten a favor de la proposició per tal de salvar el gimnàs Sant Pau i aconseguir pisos de lloguer social per al barri. El Sr. Mulleras saluda les persones del gimnàs Sant Pau que els acompanyen, en especial el Sr. Morera, que assenyala que es va reunir amb el seu grup i els va explicar el problema que tenia aquest equipament. Manifesta que el Grup del PP també creu que aquesta proposició està mal plantejada des d’un punt de vista tècnic, ja que proposa unes eines que no són les adequades ni les necessàries en aquest moment, tal com ja s’ha comentat. Afirma, però, que la proposició també està mal plantejada des del punt de vista polític, perquè en la reunió que van tenir amb els representants de l’entitat se’ls va dir que de moment no es volia polititzar aquest tema perquè es volien esgotar les possibilitats de negociació amb l’Ajuntament. Explica que per això creuen que és una proposició que s’ha presentat de manera precipitada, ja que el fet de portar aquest tema als òrgans polítics de l’Ajuntament ha fet que s’hagi polititzat. Manifesta que consideren que, abans de recórrer a una expropiació, que és una eina excepcional, s’han d’esgotar totes les possibilitats de negociació, que remarca que són moltes i que actualment estan en mans del Govern municipal, que a més ha de tenir eines per preservar l’activitat esportiva i la tasca social que el gimnàs Sant Pau ofereix als veïns del barri. Afirma que per això votaran en contra de la proposició. El Sr. Mòdol manifesta que el Grup del PSC comparteix l’anàlisi tècnica i jurídica que fan la resta de forces polítiques, així com el reconeixement a la tasca que du a terme el gimnàs Sant Pau. D’altra banda, afirma que coneixen perfectament els esforços que s’estan fent des del Districte de Ciutat Vella per mantenir l’activitat en aquest àmbit. Explica que no poden votar a favor de la proposició perquè saben que les eines que proposa no són les adequades i creuen que tampoc no són les oportunes en aquest moment. Manifesta que continuaran confiant que la negociació que es du a terme des del Districte, tant amb els actuals operadors de l’equipament com amb la propietat dels immobles, tingui com a resultat que es mantingui l’immoble i l’activitat, i que es continuï fent una labor social tan important per al districte. Afirma que, per tant, s’abstindran. La Sra. Pin saluda els representants del gimnàs que són presents a la sala. Opina que tots els grups estan d’acord que cal mantenir l’activitat del gimnàs Sant Pau al màxim de temps possible, i assenyala que, curiosament, coincideixen molt amb l’exposició que ha fet el Sr. Martí. Manifesta que el que van fer en un primer moment des del Govern va ser acompanyar el gimnàs Sant Pau per a la seva conversió en cooperativa i fer un pla de viabilitat de l’equipament, a banda d’acompanyar-los també en algunes de les activitats que ofereixen al barri. Explica que, a més, quan es van assabentar que s’esgotava el contracte, es van oferir a dur a terme una mediació i una negociació amb la propietat. Destaca que inicialment la propietat no tenia previst renovar el contracte, mentre que ara ha fet una oferta, cosa que significa que té una sensibilitat respecte al projecte del gimnàs. Explica que creuen fermament que aquesta via de la negociació i la mediació resta oberta i s’ha d’exhaurir, i que per això s’abstindran. Remarca que això no obsta perquè puguin comptar amb totes les eines que estiguin al seu abast per protegir una activitat que avui és imprescindible per al barri del Raval, ja que recull part de la seva identitat i de la seva pluralitat. Manifesta que confien en la via de la negociació i la mediació, en vista que hi ha hagut moviments i voluntat d’entesa per totes les parts, i que se centraran en això en les properes setmanes. Assenyala que, de fet, aviat tindran una nova reunió per parlar de la renovació del contracte. Explica que també consideren que el nou NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7369 contracte ha de ser per a una durada mínima de quatre anys, tenint en compte que estan parlant de treballadors que capitalitzaran l’atur. A més, remarca que estan parlant d’una activitat que és important que es pugui mantenir el màxim de temps al Raval, atesa la pressió que rep aquest barri. La Sra. Lecha opina que avui han tingut una nova mostra que darrere les converses amb les entitats o els afectats no hi ha cap compromís. Assenyala que tots els grups han expressat la seva solidaritat amb el gimnàs, però que, malauradament, no ha rebut cap transacció per part de cap grup, ni cap trucada per dir-li que la proposició estava mal plantejada des del punt de vista tècnic. Recalca que el primer punt de la proposició parla d’aprovar l’instrument de planejament urbanístic adient. Manifesta que, per tant, es tractaria de començar amb una modificació del PGM o amb un pla especial urbanístic per declarar posteriorment els edificis afectats d’interès general i passar a una possible expropiació. Afirma, però, que li encantaria no arribar fins aquí i que s’assolís un acord amb la propietat. D’altra banda, demana que no es malmeti la paraula política donant-li un significat negatiu d’utilització instrumental. El Sr. Mòdol pregunta als grups si volen fer una segona intervenció. El Sr. Blanco explica que el seu grup va estudiar plantejar una transacció, però que estaven convençuts que no seria acceptada pel Grup de la CUP perquè haurien canviat tantes coses de la proposició que al final hauria quedat absolutament desvirtuada. En relació amb això, afirma que el problema és que la proposta barreja la qüestió del gimnàs amb altres temes en els quals no estan d’acord. Manifesta que, de tota manera, estan totalment disposats a col·laborar amb el Govern municipal o el Govern del Districte per arribar a un acord per preservar el gimnàs. El Sr. Coronas afirma que se suma al que ha dit la Sra. Lecha, en el sentit que la política consisteix precisament a ser una mica transgressor, ja que si volguessin ser tecnòcrates es dedicarien a una altra cosa. A més, remarca que del que es tracta en aquest apartat de l’ordre del dia és d’impulsar coses. Explica que es queda amb les paraules de la Sra. Pin que hi ha el compromís i el desig de preservar el gimnàs, i que confien que les negociacions que s’estan duent a terme donin fruits. Demana al Govern que compti amb el seu grup pel que faci falta. El Sr. Martí diu a la Sra. Pin que no s’estranyi que puguin coincidir en algunes coses, encara que estiguin a les antípodes. Manifesta que, quan es tracta de qüestions d’interès general que estan més que justificades, el seu grup sempre està al costat de la gent. La Sra. Pin manifesta que celebra que els grups estiguin d’acord a mantenir el gimnàs Sant Pau, i assenyala que hi ha diverses possibilitats en aquest sentit. Explica que, malgrat que no hagin pogut arribar a un acord sobre el pressupost, creu que el Pla d’usos els ha d’ajudar a determinar cap a on ha d’anar el Raval. Afirma que, per tant, espera que també puguin trobar una entesa amb els diferents grups pel que fa a aquesta eina urbanística. Destaca que hi ha el compromís, que ara ja no és només del Govern municipal sinó de tot el consistori, de poder exhaurir la via de la negociació i fer tot el possible per preservar el gimnàs de Sant Pau i la seva activitat. El Sr. Mòdol assenyala que el resultat de les votacions ha donat lloc a un empat, i que la Sra. Sanz disposa del vot de qualitat per desfer-lo. La Sra. Sanz opina que la regidora del Districte ha explicat molt bé quina és l’estratègia que s’està seguint i que, per tant, entenent que sempre són a temps 7370 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 de tornar a plantejar aquesta proposta, primer volen exhaurir altres vies. Afirma que, per tant, votaran en contra de la proposició. La Sra. Pin expressa l’abstenció de BC, el Sr. Mòdol expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Martí expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot contrari de C’s, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP i la Sra. Lecha expressa el vot favorable de la CUP. ES REBUTJA amb el vot de desempat de BC. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal CIU: 14. Instar al govern municipal a que prengui les mesures necessàries i amb caràcter d’urgència acceleri la presentació de la nova ordenança per regular la circulació de vehicles de mobilitat personal (VMP). Que escolti al sector i acordi aquells apartats dels quals depengui la supervivència de les empreses que dinamitzen els ginys. Que no es penalitzi a usuaris particulars ni empreses d’una manera tan desproporcionada, quan s’està creant un mal precedent per futurs usuaris d’aquesta mobilitat. I en definitiva, que es demostri en general, una mínima sensibilització amb el sector de l’emprenedoria, una de les maneres més eficients de repartiment social de la riquesa. El Sr. Blasi recorda que ja van tenir oportunitat de debatre tangencialment el tema de l’ordenança relativa als vehicles de mobilitat personal a la sessió del mes de juliol, cosa que, a més, va significar un punt d’inflexió amb relació al tractament de les empreses que estan vinculades a aquest tipus de ginys. Assenyala que aleshores ja van manifestar la necessitat de desenvolupar una ordenança sobre un sector que és incipient, però que necessita un coneixement de les regles del joc per tenir una seguretat jurídica. Demana que es faci aquest treball amb celeritat perquè hi ha la necessitat de regular aquest sector. La Sra. Vidal afirma que no es pot demanar celeritat en l’elaboració d’una ordenança, que té uns temps institucionals de negociació, d’exposició pública i d’al·legacions, entre altres coses. Explica que, en tot cas, s’ha realitzat un treball tècnic molt complex sobre els vehicles de mobilitat personal per tal d’arribar a una proposta conjunta en la qual ha participat molt activament el sector, a banda de diferents tècnics i empreses públiques municipals. Assenyala que s’ha fet un gran nombre de reunions en les quals han participat empreses de la indústria, entitats i associacions veïnals, administracions externes, empreses vinculades a l’Administració, Port 2000, el RACC i altres empreses relacionades amb el sector. Explica que ara estan acabant de redactar el projecte normatiu i elaborant tots els informes jurídics que són preceptius per a la modificació d’una ordenança, i que volen sotmetre-la a aprovació properament. Manifesta que vol aprofitar aquest prec per reiterar l’agraïment a la bona feina desenvolupada amb tots els grups sobre aquesta qüestió, en la qual hi ha hagut molts punts d’acord. El Sr. Blasi agraeix l’acceptació del prec. Destaca la necessitat de comptar de manera efectiva amb el sector, amb el qual es van produir desavinences la setmana passada, que és també un dels motius pels quals han presentat aquesta iniciativa. Afirma que sap que s’ha treballat sobre aquesta qüestió, però que agrairien una certa rapidesa en l’elaboració de l’ordenança per la necessitat de regular el sector i dotar-lo de seguretat jurídica. A més, demana al Govern que suavitzi una mica la persecució contra aquest sector. Es dóna per tractat. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7371 Del Grup Municipal C’s: 15. Que s’iniciïn amb caràcter immediat totes les accions necessàries per desenvolupar el regulat en la Llei d’Urbanisme (en el text refós consolidat amb les modificacions introduïdes per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i per la Llei 7/2011 de juliol, de mesures fiscals i financeres) capítol V, articles 175 a 186, referents a l’obligació d’edificar, amb la finalitat de promoure l’ampliació del parc de vivenda de lloguer assequible. El Sr. Blanco recorda que el Govern va anunciar l’elaboració d’un cens tant de pisos buits com de solars buits. Explica que, pel que fa al cens de pisos buits, temen que se’n pugui fer un mal ús tenint en compte la presència a Barcelona de grups que es dediquen a fer ocupacions il·legals, i fins i tot de màfies que relloguen habitatges. Pel que fa a la detecció de solars buits, afirma que no entenen per quin motiu encara no s’ha començat a fer. Assenyala que la Llei d’urbanisme permet moltes actuacions que no s’estan duent a terme, com establir l’obligació d’edificar en solars buits quan hi ha un planejament urbanístic que així ho determina, o crear un registre de solars sense edificar. Manifesta que, per tant, demanen que l’Ajuntament creï aquest registre, que incorpori l’exigència d’edificar en solars buits en els futurs plans urbanístics que s’aprovin i que destini aquests solars a ampliar el parc d’habitatge de lloguer assequible. La Sra. Sanz afirma que el Govern accepta el prec. Explica que estan a punt de finalitzar el cens de dades de tots els solars buits de la ciutat, i que això els permetrà conèixer les tipologies d’aquests solars i on cal destinar prioritàriament les actuacions. Assenyala que el mateix Pla municipal de l’habitatge que s’ha plantejat ja incorpora el desenvolupament del registre de solars i, per tant, fa referència al desenvolupament dels articles de la llei d’urbanisme als quals es refereix el prec. Remarca que, a més, aquest pla proposa moltes altres actuacions que creuen que poden ser eficaces i complementàries al que planteja el prec. Afirma que estan treballant com desenvolupar tot això alhora, i que un cop tinguin el cens, podran tenir el registre i determinar les actuacions. D’altra banda, destaca que disposar del cens ha estat una prioritat del Govern des del principi, i que això també ha motivat que, per exemple, ara s’ampliï el cens de pisos buits de la ciutat. Conclou que estan treballant en el que demana el prec, i que aniran facilitant-ne tota la informació a mesura que la tinguin. El Sr. Blanco remarca que una cosa és censar els solars buits i una altra és el registre de solars sense edificar. D’altra banda, assenyala que el Pla municipal de l’habitatge encara no s’ha debatut, però que, en qualsevol cas, el que demanen es pot aplicar de manera immediata, atès que ja es preveu a la Llei d’urbanisme. La Sra. Sanz afirma que hi està d’acord. Opina que es tracta de censar primer i de plantejar després on es fa el registre concret que impliqui la modificació del PGM per poder impulsar les promocions d’habitatge assequible. El Sr. Mòdol interromp la sessió a les 20.01 h perquè els regidors puguin assistir a la concentració que es fa a la plaça Sant Jaume contra la pobresa energètica, i demana als regidors que tornin a la sala a les 20.15 h. La sessió es reprèn a les 20.21 h. Es dóna per tractat. 16. Es demana al govern municipal que es posin en marxa, de manera immediata, totes les actuacions necessàries per protegir la intimitat i la seguretat dels veïns les vivendes dels quals estan essent afectades pels jardins del calaix de les vies de Sants. 7372 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 El Sr. Blanco afirma que l’enjardinament del calaix de les vies de Sants ha suposat en general una millora, ja que se n’ha reduït l’impacte visual i la ciutat ha guanyat una gran zona verda, però que també ha comportat efectes negatius sobre alguns habitatges de l’entorn. Assenyala que, en concret, els habitatges situats al creuament amb la rambla de Badal tenen el passeig elevat que s’ha construït a la zona verda a només dos metres de distància de les seves finestres, cosa que fa que aquests veïns es queixin de la pèrdua d’intimitat i la falta de seguretat que pateixen. Afirma que han de viure amb les persianes i els tendals baixats, i que des del passeig s’escolten les seves converses. Explica que els veïns van proposar una solució consistent a ampliar la zona enjardinada a aquesta alçada per garantir una distància mínima de cinc metres respecte als seus habitatges, creant així una barrera visual i de seguretat. Remarca, però, que ja han passat més de dos mesos i l’Ajuntament encara no ha actuat. Manifesta que aquests veïns han perdut la paciència i ja han començat a presentar les primeres demandes contra l’Ajuntament. Afirma que el que troben més greu de tot plegat és justament que els veïns comencin a considerar que la via judicial és l’única manera que l’Ajuntament els faci cas. Demana un compromís clar de l’Ajuntament per protegir la intimitat i la seguretat d’aquest veïns, i que actuï de manera immediata. La Sra. Sanz manifesta que el Govern accepta el prec. Explica que els veïns tenen tota la raó de queixar-se per la invasió a la seva intimitat, però que ja se sabia que això passaria quan es van començar les obres d’enjardinament del calaix, atès que el projecte executiu d’aquestes obres no incorporava una solució a aquest problema. Explica que el Govern es va reunir amb els veïns i va recollir totes les seves peticions, i que, a partir d’aquí, la mateixa regidora del Districte va estar en un dels habitatges d’un dels afectats amb la resta de veïns, que van fer moltes propostes, des de retirar una paperera fins a implantar un talús verd davant de l’edifici o posar-hi mampares. Manifesta que al setembre van traslladar totes aquestes propostes als equips de Bimsa perquè puguin acabar de fer la proposta de millora, que es presentarà aviat. Remarca que estan donant resposta a una cosa que ja estava predeterminada en un projecte que provenia de mandats anteriors. En aquest sentit, recorda que en el mandat anterior es va licitar tot el projecte, però que anteriorment ja s’havia fet tot el procés participatiu. Assenyala que, fins i tot, en el mandat anterior hi va haver una proposta de replantejament del projecte, però que finalment es va tornar al projecte original, que és el que es va licitar, es va adjudicar i es va executar. Manifesta que els veïns poden presentar tots aquells recursos que considerin oportuns, però que també han de ser conscients que feia molt de temps aquest tema estava sobre la taula i que, per tant, si tots s’haguessin activat abans, també s’haurien donat abans les solucions. Remarca que va rebre la primera petició específica dels veïns el mateix dia de la inauguració de la zona verda, quan li van demanar tenir una reunió amb ella o amb la regidora del Districte. Afirma que, per tant, tots han de ser conscients que calen uns terminis per fer les coses, i que tant de bo s’haguessin trobat un projecte que ja hagués plantejat una solució a aquest problema. El Sr. Blanco assenyala que els veïns no tenen la culpa d’aquesta mancança del projecte, ni són arquitectes o experts per saber que patirien aquesta afectació abans de l’obertura del pas als vianants. Manifesta que celebra que la Sra. Sanz reconegui que això ha estat un error i que hi hagi la voluntat de corregir-lo, però que hi ha mesures molt senzilles per a les quals no cal esperar dos mesos, com canviar una paperera o disminuir la il·luminació. La Sra. Sanz assenyala que hi ha diversos tipus d’actuacions. Afirma que n’hi ha algunes que el Districte ha de poder tirar endavant de manera àgil, però que n’hi NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7373 ha d’altres que no són immediates. Explica que construir un talús o posar una mampara requereix un tràmit administratiu i, per tant, uns terminis. Precisa que no diu que els veïns hagin de ser experts, sinó que en el projecte ja s’anticipaven moltes de les problemàtiques que han sorgit després i que li hauria agradat trobar-hi propostes de solució. Afirma que ara han hagut de construir aquestes propostes amb els veïns, però que l’Administració no sempre pot actuar amb la rapidesa que voldrien per poder donar resposta a les necessitats urgents dels veïns. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 17. Que el govern municipal faci públic l’informe existent i que realitzi un informe complementari que permeti conèixer els usos que permetrien conservar el màxim d’espais i elements originals del Teatre Arnau, per tal de garantir-ne la seva protecció i perdurabilitat, i al mateix temps poder fer un procés participatiu útil i clar amb la ciutadania donant a conèixer les possibilitats reals de l’edifici. El Sr. Coronas opina la gestió que han fet del Teatre Arnau els successius governs municipals en els darrers anys es pot qualificar d’escarni per a la ciutat, i molt especialment per als veïns i veïnes del Paral·lel i per al món cultural barceloní. Afirma que, com va quedar palès en la compareixença d’ahir del Sr. Collboni en la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, des de la compra d’aquest teatre pel consistori el 2011, la nefasta gestió municipal ha portat aquest edifici històric a amenaçar ruïna, víctima de la desídia dels diferents governs municipals. Assenyala que el passat 5 de novembre la Sra. Pin i el Sr. Collboni, en un article a El Periódico, van anunciar que l’informe tècnic sobre el teatre apunta deficiències estructurals i manca de fonaments, la qual cosa comporta un perill per a la seguretat. Afirma que això era previsible, tenint en compte que es tracta d’un teatre de barraca centenari amb estructura de fusta i en desús durant dotze anys. Manifesta que, després de l’ambigüitat que mostra aquest article amb frases com «el temps de la pedra ha passat», es pregunten si s’enderrocarà l’últim teatre de barraca de la ciutat i el darrer vestigi de l’època daurada del Paral·lel. Remarca que, tenint en compte que es va poder reconstruir el Liceu després de l’incendi que va patir, sembla incomprensible que ara no es pugui preservar l’únic espai de memòria de l’esbarjo de les classes populars barcelonines d’inicis del segle XX que resta dempeus. Afirma que la desaparició del Teatre Arnau comportaria molt més que la pèrdua d’un element entranyable del paisatge urbà, ja que desapareixeria una part de la de la memòria col·lectiva de la ciutat. Assenyala que, a més, segurament les patologies d’aquest edifici poden ser semblants a les que s’han trobat en altres edificis de la ciutat que s’han conservat perquè es creia que formaven part de la memòria col·lectiva de la ciutat, com ara els mercats històrics. Presenta el prec, i destaca que cal tenir present que la sort del Teatre Arnau encara no està decidida i depèn exclusivament de la voluntat política del Govern municipal, que té la responsabilitat de decidir si el rehabilita o l’enderroca. La Sra. Sanz manifesta que el Govern accepta el prec per diversos motius. Afirma que, en primer lloc, l’informe existent ja està disponible a la plataforma Decidim. D’altra banda, explica que en la reunió del grup motor del procés de participació ja es va plantejar fer un informe complementari amb relació als elements a conservar, i que tant Patrimoni com l’ICUB ja han assumit aquest encàrrec. A més, assenyala que el procés participatiu també està en marxa. Afirma que, per tant, la major part de les coses que demana el prec ja s’estan fent. Recorda que aquest teatre és una peça que està catalogada i, per tant, està protegida. Manifesta que Patrimoni, conjuntament amb el Districte i l’ICUB, està estudiant les actuacions que es duran a terme, i que la voluntat és protegir aquest patrimoni, tal com han dit en moltes ocasions. Afirma que comparteix l’explicació que ha fet el Sr. Coronas, i que les propostes que pugui fer el Grup d’ERC sobre aquest teatre seran benvingudes. 7374 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 El Sr. Coronas manifesta que agraeixen l’acceptació del prec, però que no els tranquil·litza la resposta que Patrimoni ho està estudiant, especialment tenint en compte la gestió actual del patrimoni de la ciutat. Explica que, per exemple, ahir mateix es van trobar amb una actuació en uns arcs del segle XIII que hi ha al costat del Col·legi d’Arquitectes que no respon a una garantia patrimonial. Afirma que, en qualsevol cas, s’esperaran a tenir l’informe complementari. La Sra. Sanz manifesta que té plena confiança en la tasca de la Direcció de Patrimoni, sempre que té coneixement hi participa en les actuacions. Assenyala que una altra cosa són els elements que no s’arriben a gestionar per possibles creuaments de llicències o perquè no es pot exigir legalment que es protegeixin. Opina que és important no posar en dubte la gran tasca que es fa en aquest àmbit perquè bona part del patrimoni que avui conserva la ciutat és fruit dels esforços de moltes persones, no només de Patrimoni, sinó també de l’Institut de Paisatge Urbà. Es dóna per tractat. 18. Que es realitzi un projecte per tal d’estudiar i realitzar una reordenació de les parades d’autobús, tant urbanes com interurbanes, i es creï una àrea d’espera amb condicions que centralitzi, reconegui, i doni resposta al caràcter de HUB modal del tram de la Diagonal en el seu pas per la Zona Universitària. El Sr. Coronas destaca que la zona universitària és avui un dels llocs estratègics clau per a la mobilitat de Barcelona, ja que representa una de les principals portes de sortida i entrada a la ciutat. Afirma que, en aquest tram, coincideixen diverses línies de tramvia, metro, autobús i autobús interurbà en pocs centenars de metres, però que la intermodalitat entre els diferents mitjans de transport és molt variable i en alguns casos, fins i tot, deplorable. Explica que, mentre que la connexió entre el metro i la majoria d’autobusos urbans és força bona, la que hi ha entre els autobusos interurbans i els urbans, o bé amb el Tram, és bastant dolenta. Assenyala que això depèn o de l’operadora de transport o de si la línia és d’entrada o de sortida de la ciutat, que són qüestions que determinen que sigui major o menor la distància final que cal recórrer per canviar de mitjà de transport. Afirma que la gran concentració de línies d’autobusos a la zona coincideix amb la manca d’ordenació conjunta i la dispersió de les diferents parades al llarg del tram de la Diagonal que va des de Maria Cristina fins a la zona universitària. Presenta el prec, i assenyala que cal tenir en compte que en aquesta zona s’ha de construir una estació subterrània d’autobusos de grans dimensions, que de moment no té un calendari d’execució. Explica que consideren també que aquesta acció requeriria poca inversió en comparació amb els avantatges que tindria per als usuaris, i de retruc per a la població de Barcelona, i que crearia un espai de referència que permetria visualitzar i potenciar el transport públic interurbà, a més de sumar barcelonins i llobregatencs al sistema públic de transport en detriment del vehicle privat. La Sra. Vidal manifesta que el Govern accepta el prec, tenint en compte que és una qüestió que tenen pendent d’abordar, que hi ha un projecte de la Generalitat sense data prevista d’execució i que existeix una demanda d’intercanvi de transport públic. Explica que els interessa molt ordenar les parades de tots els mitjans de transport que hi ha en aquesta zona, i que és primordial afavorir que cada cop més gent opti pel transport públic per desplaçar-se a Barcelona. Afirma que implantar un bon intercanviador a la Diagonal és una bona mesura, i que de moment encarregaran la redacció d’un projecte en aquest sentit de cara a l’any vinent. Explica que això s’hauria de complementar amb un projecte que fa temps que reclamen a la Generalitat, que és el carril bus-VAO de la B-23. El Sr. Coronas agraeix l’acceptació del prec. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7375 Aclareix, respecte al prec anterior, que el Grup d’ERC i ell mateix no posen mai en dubte la feina dels tècnics de l’Ajuntament, i consideren que el que està succeint a Patrimoni és una qüestió estructural que va més enllà de la capacitat i la vàlua dels tècnics. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 19. Que el govern municipal insti a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per tal de presentar una proposta tarifària del rebut de l’aigua a Barcelona, consolidant la rebaixa no aplicada de l’any 2016, amb noves rebaixes de les tarifes per l’any 2017. El Sr. Mulleras explica que el preu de la factura de l’aigua ha pujat un 34% entre els anys 2011 i 2015, i que aquest increment s’ha fet des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que recorda que ha estat governada durant aquest temps pel PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC. Assenyala que l’any 2016 es va fixar una rebaixa del 2,39%, però que el seu efecte és pràcticament nul, ja que només es podrà aplicar el mes de desembre, per la qual cosa suposarà una rebaixa de 30 cèntims per cada rebut de l’aigua per al 2016. Afirma que, per tant, consideren que aquesta rebaixa és una farsa. La Sra. Sanz explica que vol pensar que la intervenció del Sr. Mulleras obeeix al desconeixement, atès que alguns membres del PP que estan a l’Àrea Metropolitana saben perfectament la negociació que hi ha hagut amb relació a la tarifa de l’aigua en els darrers quatre anys. Assenyala que, per exemple, el PP va poder votar en contra, a l’Àrea Metropolitana, de la constitució de l’empresa mixta, mentre que es va abstenir, tot i que sí que ha votat en contra de les propostes d’augments de tarifes en altres moments, com també ho ha fet ICV-EUiA. Destaca que el Govern actual ha estat el primer que ha plantejat trencar una dinàmica d’augment de les tarifes gràcies a l’anàlisi de costos. Explica que la Comissió de Preus ha acceptat la proposta que ha fet l’Àrea Metropolitana de rebaixa del 2,4% per al 2016, que suposa 12 milions d’euros d’estalvi directe a les famílies, en contra del que proposava la mateixa empresa, que era un augment de l’1,6% de la tarifa. Afirma que, així, es trenca la dinàmica d’augment que s’havia consolidat els darrers anys, malgrat el poc temps de què han disposat per fer l’anàlisi de costos. Assenyala que, en part, el que estan fent és una interpretació diferent de qüestions que ja es consoliden, com l’evolució a la baixa dels tipus d’interès, la reducció del cànon concessional i l’evolució dels cànons de salmorres. Manifesta que, de cara al 2017, estan esperant que el concessionari els faci una proposta, i que quan la tinguin podran analitzar-ne els costos associats i les qüestions esmentades. Explica que, per exemple, els agradaria poder revisar a la baixa els costos financers d’ATLL, tal com ha demanat l’Àrea Metropolitana amb un acord en què insta la Generalitat a rebaixar aquests costos, i separar els costos del cicle de l’aigua en funció de si corresponen o no a la part del cicle alt o del cicle baix. D’altra banda, demana al Sr. Mulleras que els ajudi a aconseguir que l’IVA d’aplicació en la tarifa de l’aigua, que el Govern de l’Estat va augmentar d’un 8% a un 10% en el mandat anterior, torni al 8%, o fins i tot que s’hi apliqui un IVA reduït. El Sr. Mulleras afirma que la realitat és que durant quatre anys ICV-EUiA ha format part d’un govern de l’Àrea Metropolitana que ha pujat els preus de la factura de l’aigua en un 34%. Opina que, si aquest grup no hi estava d’acord, podia haver deixat aquest govern. Remarca que aquest any el Govern ha anunciat «a bombo i plateret» una gran rebaixa, que al final només suposa un estalvi de 30 cèntims per família per al 2016, tal com diu la nota de premsa de la Comissió de Preus de Catalunya. 7376 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Finalment, assenyala que no sap si el Govern ha acceptat el prec. Opina que, si no ho fa, perjudicarà la majoria dels barcelonins i els habitants de l’àrea metropolitana, que es podrien beneficiar de baixades reals i no pas residuals. La Sra. Sanz manifesta que accepten el prec. Afirma que s’ha reduït la tarifa i que treballaran per reduir-la més de cara al 2017, perquè ara per fi hi ha un govern que sí que lidera la gestió pública de l’aigua. Es dóna per tractat. 20. Que el govern municipal garanteixi la continuïtat de les instal·lacions i equipaments del Parc del Castell de l’Oreneta consistents en el trenet miniatura, els ponis, un bar-restaurant, i la zona de jocs infantils. El Sr. Mulleras afirma que sembla que el Govern municipal té la voluntat de posar fi a la continuïtat de les instal·lacions i equipaments del Parc del Castell de l’Oreneta, que inclou el trenet en miniatura, els ponis i el bar-restaurant. Explica que fa més d’un mes es va fer arribar als propietaris del restaurant Bellavista i del centre d’equitació Poni Club de Barcelona, ubicats al Parc de l’Oreneta, una notificació de l’Ajuntament de Barcelona en la qual s’indicava que havien de deixar la seva activitat en un període d’entre 30 i 60 dies. Manifesta que, des del Grup Municipal del PP, no entenen aquesta situació i consideren que deixar d’oferir aquests serveis als ciutadans suposaria perjudicar molts sectors populars d’aquest barri. En relació amb això, remarca que, entre altres coses, l’Ajuntament de Barcelona té signat un contracte amb l’empresa Poni Club perquè 5.000 nens en risc d’exclusió social gaudeixin d’aquesta activitat durant els anys 2016 i 2017. Finalment presenta el prec. El Sr. Ximeno manifesta que comparteixen la necessitat d’endreçar i de mantenir l’oferta lúdica al Parc de l’Oreneta i a tots els parcs. Explica que el trenet és una concessió vigent i, per tant, es mantindrà, i que la zona de jocs infantils no compleix la normativa de seguretat, però que ja està redactat el projecte per adaptar-la a aquesta normativa. Afirma que l’obra començarà al desembre i conclourà el primer trimestre del 2017. Quant al bar, assenyala que és una llicència a precari que està en contra del que estableix l’Ordenança municipal d’activitats i d’intervenció integral (l’OMAIIAA), que diu que als parcs no s’hi pot fer foc. Manifesta que, per tant, preveuen fer un concurs públic perquè aquest equipament encaixi amb els serveis que ofereixen tots els parcs, que disposen de lavabo públic i una guingueta amb bar. Afegeix que les persones que ara porten el bar podran presentar-se a aquest concurs públic. Assenyala que la qüestió dels ponis és delicada, ja que l’empresa disposa d’una llicència ramadera, quan l’OMAIIAA diu que en cap lloc de Barcelona hi pot haver aquest tipus d’activitat. Explica que això vol dir que s’ha d’estudiar si és adequat que la tasca que fa aquesta instal·lació es dugui a terme al Parc de l’Oreneta i, sobretot, normalitzar la seva situació actual. La Sra. Sanz manifesta que no accepten el prec. El Sr. Mulleras demana al regidor de Sarrià-Sant Gervasi que intervingui en aquest tema, ja que creu que és important per a aquest districte i per a molts nens que han gaudit dels ponis al Parc de l’Oreneta durant molt de temps. Afirma que aquest no és un tema polític ni de partit, i que s’han de mantenir aquest tipus de serveis perquè se’n beneficien molts nens i moltes famílies de Sarrià-Sant Gervasi. Remarca que en el prec només demanen que es mantinguin els serveis, i que lògicament estan d’acord que el proveïdor que els ofereixi ha de tenir la llicència adequada. Demana al Govern municipal que faci menys cas a la CUP i més als veïns de Sarrià-Sant Gervasi pel que fa a aquesta qüestió. Es dóna per tractat. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7377 d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 21. Atès que el govern s’ha posicionat públicament en contra la construcció de l’Hotel Drassanes, atès que el procediment d’atorgament de llicències és un procediment reglat, atès que han transcorregut 18 mesos des de la sol·licitud de llicència esmentada, i atès el fallit intent de tergiversar la protecció de patrimoni per tal d’eludir l’acompliment de la legalitat en l’atorgament de llicències, quins són els següents passos previstos pel govern en relació amb l’atorgament d’aquesta llicència? El Sr. Martí assenyala que la pregunta es refereix a uns inversors que el 14 d’abril van obtenir el certificat urbanístic per construir un hotel a prop de les Drassanes i que el 5 de juny del 2015 van demanar la llicència de construcció. Explica que, a partir d’aquí, el Govern no ha deixat de posar obstacles i requerir modificacions en el projecte que aquests inversors van presentar, fins a demanar a la Generalitat la declaració d’entorn de protecció del conjunt arquitectònic de les Reials Drassanes. Afirma que tant el conseller de Cultura com el mateix Departament de Cultura i la Generalitat ja han expressat que la incoació de l’expedient de protecció de l’entorn és innecessària. Tot seguit formula la pregunta. La Sra. Sanz manifesta que la voluntat del Govern municipal ha estat sempre aconseguir que qualsevol projecte que hi hagi a la ciutat tingui en compte les possibles singularitats de l’espai on s’ubica. En aquest sentit, explica que creuen, també per diverses valoracions tècniques que s’han fet, que cal desenvolupar una protecció de l’entorn de l’àmbit de les Reials Drassanes, ja que és un espai que té bona part d’aquest entorn consolidat. Afirma que, per tant, han d’intentar que qualsevol projecte nou en aquest àmbit incorpori la idea que és un espai protegit i que és important mantenir-lo i visibilitzar-lo en la seva integritat. Explica que per això van fer una sol·licitud al Govern de la Generalitat, però que el conseller de Cultura els va dir que això era una decisió discrecional que li competia directament i que la seva decisió era no tirar-ho endavant. Manifesta que han demanat al conseller que faci constar formalment aquesta decisió per escrit, ja que, partir d’aquí, el Govern municipal determinarà quines actuacions durà a terme per aconseguir que qualsevol projecte de la ciutat respecti el patrimoni, el paisatge i les normes, tal com correspon fer a un govern. El Sr. Martí remarca que el Govern hauria pogut al·legar la necessitat de protecció patrimonial arquitectònica dels entorns de les Reials Drassanes des d’un bon principi, però que no ho va fer i, per tant, dubta que aquesta fos la voluntat inicial del Govern. Pregunta quina argúcia més utilitzarà el Govern per impedir l’atorgament d’aquesta llicència quan tingui un informe motivat amb dictàmens dels tècnics de la Generalitat que ratifiquin les declaracions del conseller de Cultura de la Generalitat que aquesta protecció és innecessària, amb els problemes que això pot comportar d’il·legalitat, i fins i tot de prevaricació i d’afrontar denúncies i demandes de l’empresa, cosa que pot costar diners a tots els barcelonins en cas que hi hagi una condemna judicial en el futur. La Sra. Sanz respon que, quan el tinguin, l’estudiaran, però que el que no acceptaran és una proposta discrecional per part de cap conseller del Govern de la Generalitat amb relació a aquesta qüestió. Assenyala que, de la mateixa manera que el Sr. Martí diu que la Generalitat pot tenir una argumentació motivada, el Govern municipal també la té. Opina que dir que el 85% dels béns culturals d’interès nacional (BCIN) no tenen declaració d’entorn no és una argumentació motivada, i menys després que un conseller hagi parlat d’una decisió discrecional. Afirma que no neguen que la llei atorgui aquest poder al conseller, però que creuen que cal protegir al màxim nivell les Reials Drassanes de l’impacte que hi pugui tenir qualsevol projecte. Conclou que, quan tinguin l’informe motivat, 7378 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 valoraran quines actuacions desenvoluparan per garantir la bona adequació de qualsevol projecte de ciutat. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 22. Quina serà la reducció de tarifes en el transport públic per aquest any 2017 a Barcelona? La Sra. Lecha manifesta que reclamen la reducció dels preus del transport públic, recollint part de les reivindicacions de la plataforma Stop Pujades Transport, que posen de manifest que el treball i els sous precaris, així com els nombrosos col·lectius i persones expulsades socialment, continuen existint. Afirma que ara més que mai, en el context d’extrema contaminació ambiental que pateix l’àrea metropolitana de Barcelona, s’ha de potenciar el transport públic i garantir- ne l’accés a tota la població. Recorda que la plataforma Stop Pujades Transport reclama que es retorni a les tarifes del 2013, i fa palès que l’increment que ha tingut l’ús del transport privat evidencia la urgència de dotar la ciutat i el seu entorn de les màximes facilitats per a l’accés al transport públic. Tot seguit formula la pregunta. La Sra. Vidal recorda que les tarifes del conjunt del sistema tarifari integrat són competència del Consell d’Administració de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), en la qual l’Ajuntament de Barcelona hi té una participació del 24%. Manifesta que, per tant, són responsables del 24% del pressupost que requereixi tota congelació o tota millora que es pugui introduir en les tarifes. Afirma que l’Ajuntament té la màxima voluntat d’aprofundir en les millores socials que es van començar a aconseguir l’any passat, una de les quals va ser ampliar la T-12 fins als 14 anys. Assenyala que, de fet, aquest any l’Ajuntament ja l’ha començat a ampliar un any més per als nens i nenes de 15 anys en situació de vulnerabilitat. Explica que s’han beneficiat d’aquesta mesura més de 2.000 famílies, però que la idea és fer-la extensiva a tota la població de 15 anys a través de l’ATM. Manifesta que també voldrien aprofundir en qüestions relatives a la tarifació ambiental i a la tarifació d’aturats, però que si la resta d’administracions no ho fan, especialment l’Administració de la Generalitat, que té el 50% de competències sobre aquest àmbit, l’Ajuntament no podrà fer-ho. En aquest sentit, afirma que el pressupost de la Generalitat hauria de comptar amb una partida pressupostària específica per garantir la congelació i la rebaixa d’algunes tarifes, cosa en la qual opina que la CUP també hi pot intervenir. La Sra. Lecha recorda que la CUP no governa a la Generalitat. Assenyala que l’Ajuntament té una participació del 24% a l’ATM, però que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) també té una representació del 25%. A més, recorda que en el mandat anterior va ser precisament una aportació de l’Ajuntament la que va aconseguir reduir el preu de la T-10. En aquest sentit, assenyala que, amb totes les forces que té el Govern des de l’AMB i des del mateix Ajuntament, i tenint en compte els greuges relatius als pagaments de la Generalitat, potser ja s’ha configurat un escenari per poder oferir als veïns i veïnes una baixada en la tarifació del transport públic. Pregunta en quin moment de negociació està l’Ajuntament per aconseguir la reducció de les tarifes. La Sra. Vidal afirma que ara mateix no hi ha un acord tancat, atès que això es fa de cara a finals d’any. Explica que han estat treballant durant tot l’any perquè això sigui possible i que esperen que la resta d’administracions també ho facin. Manifesta que el Govern està disposat a treballar en la línia de les tarifacions que ha indicat, i demana a la CUP i a la resta de grups que traslladin aquesta qüestió als seus grups parlamentaris. Opina que això hauria de ser una de les principals NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7379 prioritats de la ciutat perquè l’emergència social i ambiental actual així ho requereix. Es dóna per tractada. 23. Davant la situació de La Marina, les demandes dels veïns i veïnes tant d’aquest barri en general del districte de Sants, pensa la Presidenta replantejar a TMB el projecte de la xarxa ortogonal en aquesta zona. Facilitant l’arribada de les veïnes a centres sanitaris sense cap mena de transbord. La Sra. Lecha assenyala que TMB, com a conseqüència de la implantació de la xarxa ortogonal d’autobusos, té la intenció d’eliminar la línia 37, que és una línia que arriba a la Marina, un dels dos barris de la ciutat on no arriba el metro de Barcelona. Explica que, per tant, els veïns i veïnes de la Marina que vulguin accedir, per exemple, als serveis mèdics més immediats, com el CUAP de Manso i l’Hospital Clínic, es veuran afectats per la pèrdua de la parada més propera i hauran de fer un transbord d’autobús. Pel que fa a això, remarca que tots saben que no és el mateix fer un transbord de metro que d’autobús, sobretot per a les persones amb alguna diversitat física funcional. Afirma que els veïns i les veïnes estan bastant indignats, ja que, a sobre que no els arriba el metro, es pensa suprimir una línia d’autobús que els connectava amb el CUAP de Manso i l’Hospital Clínic. La Sra. Vidal manifesta que encara estan en ple procés de definició de la nova xarxa de bus, i que la intenció del Govern és modificar tot el que queda de la nova xarxa en aquest mandat. Destaca que és un projecte de gran magnitud, però que estan disposats a fer-ho perquè saben que el transport públic en superfície ha de ser una prioritat. Explica que es va fer una primera sessió participativa en el marc del Pacte per la mobilitat, però que les sessions de diàleg i d’informació amb els veïns no han començat perquè la proposta tècnica encara no està tancada. Opina, doncs, que el que cal fer és treballar en aquest procés que es farà a tots els districtes de la ciutat. Afirma que s’està fent una feina molt intensa des de Mobilitat amb TMB i amb tots els districtes, i que no es tracta tant de fer un debat sobre línies concretes, sinó sobre quin servei es donarà en conjunt a tota la ciutat. Manifesta que el que volen és oferir un millor servei i una millor freqüència, i que per això estan implementant aquest projecte, que implica la reorganització dels autobusos de tota la ciutat. Assenyala que per a la zona que ara cobreix la línia 37 es plantegen autobusos amb una freqüència d’entre cinc i vuit minuts, com en totes les línies de la xarxa ortogonal, que és una cosa que ara no té aquesta línia. Remarca que en cap cas es preveu una disminució del servei que es dóna al CUAP o a l’hospital, sinó que els veïns tinguin un millor servei i una millor cobertura, i que fins i tot s’escurci els temps del trajecte, comptant fins i tot amb un transbordament. Pel que fa a això, assenyala que la ciutadania també s’haurà d’acostumar a fer transbordaments d’autobús, tenint en compte que la flota d’autobusos de la ciutat és la més adaptada d’Europa. Conclou que la solució no està tancada, i que en cap cas els veïns de la Marina perdran servei, sinó tot al contrari. La Sra. Lecha opina que se li ha donat una resposta molt general. Explica que no sap si la cinquena fase d’implantació de la xarxa ortogonal està tancada o no, però que està publicada. Afirma, però, que si no hi ha res definitiu, ja ho comunicaran als veïns. Assenyala que la freqüència que tingui un autobús no té importància si s’anul·la la primera parada de la Marina, tal com es preveu en la publicació de la cinquena fase. D’altra banda, quant al servei adaptat, explica que els veïns han comunicat sovint la gran dificultat que tenen amb les plataformes. Afirma que es tracta d’un problema que no sap com es pot solucionar, però que és clar que les plataformes no funcionen i provoquen molts accidents. 7380 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PP: 24. Es requereix al govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució del prec M1519/4222, acceptat en la sessió de 21 de setembre de 2016: (M1519/4222) Instar al Govern municipal a que se’ns entregui en el marc d’aquesta Comissió tots els informes de Bombers sobre seguretat i evacuació del Mercat de la Boqueria des de l’any 2011 (inclòs) que han estat tinguts en compte per a l’ordenació de les seves terrasses, i a presentar una proposta de distribució prèvia o ordenació singular de terrasses dels porxos de la Boqueria consensuada amb els veïns i comerciants de la zona, en un termini màxim d’un mes. El Sr. Mulleras recorda que va presentar aquest prec el mes de setembre i la regidora de Ciutat Vella el va acceptar, i que va fer-ne un seguiment a l’octubre. Afirma, però, que encara no ha rebut els informes de Bombers que la Sra. Pin li havia dit que li facilitaria i que eren una de les raons per les quals no s’havia deixat instal·lar terrasses als porxos de la Boqueria. La Sra. Sanz manifesta que s’acaba de lliurar els informes actuals al Sr. Mulleras, tot i que falta l’informe específic del Pla d’evacuació i urgències, que s’està acabant de redactar. Afirma que, quan el tinguin, també li faran arribar. El Sr. Mulleras assenyala que en la documentació que li acaben de donar no veu cap informe, sinó una carta en la qual es diu que li lliuraran els informes. Manifesta que, per tant, continua demanant que se’ls facilitin aquests informes, tal com ja va sol·licitar a l’última sessió de la Comissió al Sr. Mòdol, com a president de la Comissió, a la Sra. Ballarín, com a presidenta de l’Institut de Mercats, i al mateix Govern municipal. Es dóna per tractat. VI) Mocions VII) Declaració Institucional 25. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: 1. Manifestar el rebuig que dins del Parc Natural de la Serra de Collserola es realitzin pràctiques i exercicis militars. 2. Donar suport a l’Acord adoptat per l’Assemblea General del Parc Natural de la Serra de Collserola el 20 de juny de 2016. 3. Notificar aquest acord al Ministeri de Defensa del Govern de l’Estat espanyol, a la Direcció General del Medi Natural, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a la Diputació de Barcelona, als ajuntaments integrants del Consorci del Parc Natural de Collserola, als 13 centres educatius que es troben dins del Parc Natural de Collserola i al Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat. El Sr. Ximeno llegeix els punts d’acord de la declaració: 1. Manifestar el rebuig que dins del Parc Natural de la Serra de Collserola es realitzin pràctiques i exercicis militars. 2. Emprendre les actuacions que correspongui per tal de no autoritzar més pràctiques militars dins el terme territorial del Parc Natural de Collserola. 3. Instar especialment el Ministeri de Defensa, i com a mesura transitòria, que doni les indicacions pertinents perquè no es realitzin aquestes maniobres en zones NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7381 properes a centres educatius per les sensibilitats suscitades entre la comunitat educativa de la zona. 4. Impulsar les accions per tal que el Parc Natural de Collserola sigui declarat com una zona desmilitaritzada, i prioritzar la necessitat de garantir el seu ús ciutadà, per la seva condició d’espai amb una clara vocació educativa i de protecció de la biodiversitat. 5. Instar a la modificació de les ordenances del Parc de Collserola per tal de complir amb els acords adoptats en aquesta resolució. 6. Reiterar els compromisos amb la promoció de la cultura de la pau i els seus valors. 7. Notificar aquest acord al Ministeri de Defensa del Govern de l’Estat espanyol, a la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a la Diputació de Barcelona, als ajuntaments integrants del Consorci del Parc Natural de Collserola, i als 13 centres educatius que es troben dins del Parc Natural de Collserola, així com al Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat. S’aprova amb el vot favorable del BC, PSC, CIU, ERC i la CUP. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 21.13 h. 7382 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Acords Acords de les sessions del mes de desembre de 2016 COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA Sessió de 13 de desembre de 2016. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Ampliar l’objecte de la concessió de l’ús privatiu de domini públic de l’edifici situat al carrer de Ripoll núm. 25 atorgada a l’Associació Ca la Dona, per acord de la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació de 21 de març de 2012, en 972,95 m2 útils la superfície que actualment ocupa, i en conseqüència modificar les clàusules relatives a l’objecte i al cànon del Plec de clàusules reguladores de la concessió, mantenint inalterades la resta de les condicions reguladores; sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; formalitzar la modificació mitjançant addenda al contracte de concessió; i facultar l’Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a la concreció, clarificació i execució del present acord. 2. Resoldre per mutu acord, la concessió de l'ús privatiu de domini públic, de la finca de propietat municipal coneguda com a Antiga Fàbrica de Gas (carrer Ginebra cantonada Salvat Papasseit), atorgada a l’Associació Futur Sostenible, aprovada per acord del Consell Plenari, en sessió de 16 de juliol de 1999 i modificada per acord de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial, en sessió de 12 de juliol de 2006, d’acord amb les condicions dels documents annexos, que s’aproven; i facultar l’Alcaldia per a la resolució de les conseqüències econòmiques que se’n puguin derivar. 3. Resoldre, de mutu acord, el dret real de superfície constituït respecte de la finca situada al carrer de la Residència núms. 14-16 a favor de l'Hogar Centro Castellano y Leonés; aprovat per acord de la Comissió d’Hisenda i Pressupostos del Consell Municipal, en sessió de 17 de juliol de 2009; retornar a favor de l’Ajuntament de Barcelona totes les edificacions i instal·lacions; formalitzar l’extinció en escriptura pública; inscriure-la en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a realitzar les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 4. Constituir un dret real de superfície a favor de l'Hogar Centro Castellano y Leonés de Catalunya (NIF G08575680) respecte dels locals 1, 2, 3 i 4 de la finca del passeig de Torras i Bages núms. 139-141, per un termini de setanta cinc anys i amb caràcter onerós, per a la gestió d’un equipament cultural i recreatiu, d’acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; acceptar la cessió gratuïta atorgada per l’esmentada entitat de la part indivisa de la finca resultant FR3A del Projecte de reparcel·lació de la UA del Pla especial de reforma interior de les zones de remodelació a l'entorn dels carrers de Lanzarote i de la Residencia; formalitzar aquestes operacions en escriptura pública; inscriure-les en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7383 Part d’impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal de C’s: 5. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Que el Govern municipal estudiï, per consensuar amb la resta de grups, una modificació de l’IBI amb caràcter general pel 2018, tenint en compte la nova revisió cadastral que està en procés. Que degut a que l’ajut impulsat pel Govern municipal, relatiu a la bonificació del 50% en l’IBI, només ha arribat a un 20% de les famílies a les que estava destinat inicialment, i amb la finalitat de poder beneficiar a més famílies, s’incrementi el sostre d’ingressos per família, per tal que siguin més les que puguin acollir-se a aquesta mesura. Del Grup Municipal d’ERC: 6. La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a presentar una proposta d'implementació de tarifació social als preus públics vinculats als serveis gestionats per l'Ajuntament de Barcelona, independentment del seu model de gestió. Caldrà garantir, tanmateix, el finançament als gestors d'aquests serveis, tenint especial cura dels casos en què els gestors siguin entitats sense ànim de lucre. Aquesta proposta s'haurà de posar a disposició dels Grups Municipals en el primer semestre del 2017 per tal de permetre el seu debat i garantir la seva aplicació als propers preus públics. COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS Sessió de 13 de desembre de 2016. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Aprovar per motiu d’interès públic, a l’empara dels articles 105 i 107.1 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic, la modificació del contracte número 12003218 que té per objecte la gestió del servei de teleassistència domiciliària adreçat a les persones grans o persones amb dependència i/o discapacitat, de conformitat amb les motivacions de l’informe emès pel Departament de Gent Gran el 14 de novembre de 2016, per un import de 337.596,59 euros, IVA inclòs (324.612,11 euros corresponen a l’import net i 12.984,48 euros a l’IVA al 4%), per al període comprès entre el 20 de desembre i el 31 de desembre de 2016, amb un increment de l'1,6816% respecte de l’import d’adjudicació del contracte, degut a que s’ha produït una inadequació de la prestació contractada per satisfer les necessitats que es pretenen cobrir amb el contracte, consistent en una reducció del nombre de suspensions durant el mes de desembre de 2016 que genera un gran augment en l'import a facturar durant aquest mes. Ampliar l’autorització i disposició de la despesa de l’esmentat contracte per un import de 337.596,59 euros, IVA inclòs, a favor de la unió temporal d’empreses Televida-Tunstall, amb NIF núm. U65919466, amb càrrec al Pressupost i Partida indicats en el document comptable. Requerir el contractista per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, reajusti la garantia definitiva per un import de 16.230,61 euros; i comparegui per formalitzar la modificació del contracte a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Drets Socials (passeig de Sant Joan núm. 75 9è). 7384 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Part d’impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal de CiU: 2. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta al Govern municipal a elaborar un estudi que ajudi a impulsar un programa d'habitatge compartit per les persones grans de la ciutat. Del Grup Municipal de C’s: 3. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport acorda: Que en el termini d'un mes (gener 2017) el Govern municipal presenti un informe per escrit als Grups Municipals amb la concreció de la planificació de les noves escoles bressols. Es a dir: - Ubicació i número de places de les noves Escoles Bressol. - Inici i finalització de la Construcció de les Escoles Bressol. - Pressupost de la construcció de les Escoles Bressol. - Presentació d'alternatives en els llocs on no sigui possible la creació de les places necessàries públiques d'escoles bressol. Del Grup Municipal d’ERC: 4. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar al Govern municipal a orientar la gestió dels Centres Cívics i dels Casals de Barri de la ciutat cap a un model que s'inscrigui en la rica tradició ateneista de la ciutat, basat, per tant, en la combinació indestriable de formació i lleure. Un model: 1.- Que permeti al teixit associatiu dels barris, al conjunt de la ciutadania i, molt especialment, als joves utilitzar de manera gratuïta els espais d'aquests equipaments públics per a dur a terme activitats no lucratives. 2. Que converteixi tots aquests equipaments municipals en veritables dinamitzadors culturals dels diferents barris de la ciutat en àmbits tan diversos com, per exemple, la promoció de joves creadors en el camp de les arts plàstiques i visuals, el foment del teatre amateur o semiprofessional, o la difusió de la història local, entre altres. 3. Que faci possible que les entitats dels barris i els col·lectius de joves intervinguin en la definició del projecte cultural i social dels diferents equipaments. 4. Que, a l'hora d'adjudicar la gestió dels equipaments, prioritzi la gestió ciutadana -sempre i quan es donin les condicions idònies-, de manera que la importància del projecte cultural i social per a cadascun dels nostres barris prevalgui davant els criteris de caire econòmic. I en cas que no es doni el context més favorable, s'incorpori entre les funcions del gestor -ja sigui aquest un tècnic municipal o una empresa prestadora del servei o una concessionària del mateix- la de generar, donar suport i acompanyar el teixit o comunitat veïnal, amb l'objectiu d'enfortir-lo i capacitar-lo per tal que pugui arribar, a mig i llarg termini, a assumir la gestió total de l'equipament. Del Grup Municipal de la CUP: 5. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Que l'Ajuntament garanteixi les condicions laborals de les treballadores del servei de teleassistència i assumeixi les reivindicacions exposades a continuació. 2. Desenvolupar la prevenció de riscos laborals adaptat al Servei de Teleassistència. Concretant aquesta proposta amb la reducció de la jornada anual, el renoneiement laboral i social com servei sociosanitari i d'emergències, ampliació i adaptació de l'espai de treball. 3. Pel que fa les millores econòmiques; pujada salarial anual del 10% durant l'any 2017, 8% l'any 2018 i 5% l'any 2019 alhora que equiparar les condicions salarials a tots els departaments; afegir una tercera paga extra pels objectius acomplerts així com una remuneració de festius especials; 25 de desembre, 1 de gener -100 euros per dia treballat- i una remuneració dels dies NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7385 festius nacionals, autonòmics i locals -4,5 euros per hora treballada-. Alhora una remuneració els diumenges de 5,5 euros, 3 euros les hores nocturnes treballades i finalment que l'empresa assumeixi que les dietes i les despeses inherents del lloc de treball del personal. 4. Aquest és un servei públic que pot oferir perfectament l'Ajuntament de Barcelona sense intermediaris, en el qual s'atén a persones vulnerables. Donat el envelliment de la població i la situació econòmica que obliga les famílies i a les administracions públiques a mantenir-los al seu domicili amb l'ajuda de la Teleassistència domiciliària, es preveu un increment exponencial d'usuaris/es en els pròxims anys. Oferint aquest servei directament des de l'Ajuntament de Barcelona s'aconseguirà un estalvi que permetrà afrontar amb garanties aquests increment d'usuaris/es, per tot això proposem realitzar la remunicipalització del servei de Teleassistència domiciliària de l'Ajuntament de Barcelona amb data 31 de gener del 2018. Declaració Institucional: 6. En el desè aniversari de la convenció de Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Manifestar que l'Ajuntament de Barcelona continua compromès a impulsar els drets de les persones amb discapacitat recollits en la Convenció. 2. Que l'Ajuntament de Barcelona treballi de manera conjunta amb les entitats i els/les representants de les persones amb discapacitat en la defensa dels drets recollits en la Convenció. 3. Instar a la Generalitat de Catlaunya i a l'Estat espanyol a implementar les polítiques i recursos necessaris per fer efectius aquests drets a la ciutat de Barcelona. COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ, En sessió de 4 de desembre de 2016. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Iniciar l'expedient per a la contractació del subministrament, en la modalitat d’arrendament, de 30 escúters elèctrics amb distintius per al servei de la Guàrdia Urbana de Barcelona, per un període de 72 mesos i un màxim de 45.000 quilòmetres, d'acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 16003999, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, amb un pressupost màxim de licitació de 871.192,80 euros, IVA inclòs, i a la vista de l’informe de necessitat i idoneïtat que figura a l’expedient. Aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte. Convocar la licitació per a la seva adjudicació. Autoritzar la despesa de la quantitat esmentada, de la qual 719.994,06 euros, corresponen a l’import net, i 151.198,74 euros, a l’IVA al 21%, amb càrrec a la partida 0401 20400 13211 dels pressupostos de 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, 2022 i 2023, autorització sotmesa a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient per a finançar les obligacions derivades d’aquest contracte a l’exercici corresponent. 2. Aprovar l’exercici de la iniciativa municipal en matèria de serveis funeraris per mitjà de la societat municipal Cementiris de Barcelona, SAU. ratificar el Decret d’Alcaldia, de 21 de novembre de 2016, que nomena la Comissió d’estudi encarregada de la redacció de la corresponent memòria justificativa. Aprovar inicialment la memòria que contempla la justificació de la conveniència, l’oportunitat i l’interès públic de l’operació. Aprovar inicialment la modificació dels estatuts de la societat municipal Cementiris de Barcelona, SAU. Sotmetre aquests acords i l’expedient a informació pública durant el termini de 30 dies hàbils. 7386 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Part d’impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal de CiU: 3. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: - Instar al tinent d'Alcaldia de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència a donar en aquesta mateixa comissió explicacions en relació a l'incompliment de terminis, manca de publicitat i transparència de l'Audiència pública de Pressupostos per l'any 2017 celebrada el passat dia 30 de novembre de 2016. - Demanar al govern que es comprometi a vetllar pel compliment de les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana en successives ocasions. Del Grup Municipal de C’s; 4. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Que s'impulsi una modificació dels reglaments de funcionament i organització dels districtes municipals amb la finalitat que s'ajustin als criteris de transparència i bones pràctiques establerts en la llei, incloent l'homogeneïtzació dels criteris en els aspectes següents: 1. Facilitar l'accés a l'informació del contingut de l'informe de l'estat del districte mitjançant el seu repartiment en les juntes de portaveus de districte i amb una setmana d'antelació a la celebració del plenari, per facilitar les funcions de seguiment i control. 2. Facilitar amb caràcter mensual l'informe elaborat pels serveis socials dels districtes. 3. Elaborar i entregar els informes de l'estat d'execució de les inversions previstes en els districtes. 4. Entregar l'informe de les dades estadístiques sobre l'índex de seguretat dels districtes. 5. Elaborar i entregar els informes estadístics sobre l'activitat econòmica i laboral del districte. Del Grup Municipal d’ERC: 5. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda instar al govern municipal a: Realitzar en el termini de 3 mesos, un estudi de prevenció delimitat per zones, en el que s'identifiquin les zones de risc, els patrons de violència, que se segregui per sexes i, finalment, s'actualitzin els protocols en relació a l'estudi i s'apliquin les conclusions d'aquest. Del Grup Municipal del PP: 6. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda instar al Govern municipal a: 1. Presentar en la propera Comissió un informe sobre el desenvolupament del Pla Director de la Guàrdia Urbana en el que es detallin, entre d'altres, les mesures següents: a) Desglossar el cost de desenvolupar aquest Pla Director. b) Establir la ràtio policial d'agents de Guàrdia Urbana per nombre d'habitants tot definint un calendari amb les futures convocatòries d'agents de la Guàrdia Urbana, garantint el 100% de la Taxa de Reposició. c) Informar sobre la reconversió de les Unitats de Suport Policial (USP) en les Unitats de Reforç a la Proximitat i Emergències (URPE), tot definint terminis, nombre d'agents, procediment d'elecció dels mateixos, etc. d) Donar compte del desplegament sobre el territori dels Equips de Policia de Barri i l'assignació d'un guàrdia responsable per a cada un dels 73 barris de la ciutat. e) Definir les funcions de la Unitat Muntada, amb el manteniment de la Banda de Música. 2. Garantir l'acompanyament i l'assistència jurídica a tots els agents de la Guàrdia Urbana, en el compliment de les seves funcions, 3. Donar el màxim suport i NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7387 reconeixement institucional al Cos de la Guàrdia Urbana i la seva important tasca que ve realitzant a la ciutat de Barcelona. Proposició amb contingut de Declaració Institucional Es fa constar que la Proposició amb contingut de Declaració Institucional que es transcriu a continuació té naturalesa d’acte d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a acte administratiu resolutori. Del Grup Municipal de BnC: 7. La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 1. Mostrar el suport del Consistori cap al matrimoni desnonat i els seus tres fills així com cap als veïns i veïnes solidaris i solidàries que van participar en l'acció de protesta pel desnonament. Tots ells s'enfronten a un judici en el que se'ls demana penes de fins a cinc anys de presó. 2. Demanar al govern de la Generalitat que reconsideri la seva decisió de demanar penes de fins a cinc anys de presó pels fets anteriorment mencionats. Cal tenir en compte que l'actuació dels acusats s'emmarca en l'exercici del dret a protesta per reivindicar el dret a un habitatge digne. Existeix, de fet, el risc que per primer cop en l'Estat, una família pugui ser empresonada per intentar evitar pacíficament el seu desnonament. 3. Expressar la preocupació del Consistori davant la possible desproporcionalitat en l'ús de la força per part dels Mossos d'Esquadra segons van denunciar diversos mitjans de comunicació. 4. Traslladar aquest acord al govern de la Generalitat de Catalunya. COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT Sessió de 14 de desembre de 2016. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Aprovar l’exercici de l’activitat econòmica en règim de lliure competència consistent en la comercialització pública d’energia elèctrica per mitjà de l’empresa pública Tractament i Selecció de Residus, SA. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 22 de setembre de 2016, que nomena la Comissió d’estudi encarregada de la redacció de la corresponent memòria justificativa. Aprovar inicialment la memòria que contempla la justificació de la conveniència, l’oportunitat i l’interès públic de l’operació. Sotmetre l’esmentada memòria justificativa i l'expedient a informació pública durant el termini de 30 dies hàbils. 2. Aprovar inicialment la modificació dels estatuts de la societat amb participació majoritària municipal Tractament i Selecció de Residus, SA (TERSA). sotmetre a informació pública l'acord i la modificació dels estatuts per un termini de trenta dies. 3. Excloure de la licitació del contracte núm. 16002053, que té per objecte el servei de Manteniment de pavimentació de les calçades de la ciutat de Barcelona (2017-2020), Lot 1 i Lot 2, i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, les proposicions presentades per Innova Coptalia, SAU i la Ute Copcisa, SA-Pabasa Euroasfalt, SA per haver inclòs informació de l’oferta en el sobre núm. 1; la d’Aglomerats Girona, SA per no presentar correctament el Document Europeu Únic de Contractació. Excloure de la licitació del contracte les proposicions presentades pels següents licitadors, per estimar que no poden ser complertes a conseqüència de la inclusió de valors anormals o desproporcionats, de conformitat amb l’art. 152.4 del text refós de la Llei de contractes del sector públic: Lot 1: Acsa Obras e Infraestructuras, SAU; 7388 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Sorigue, S.A.U.; Rogasa Construcciones y Contratas SAU; Ute: M i J Gruas, SA - Asfaltos y Cnes. Elsan SA; Ute Papsa Infraestructuras. SA – Agrupación Guinovart Obras y Serv. Hispania, SA; Ute Jose Antonio Romero Polo, SAU - Ohl Construccion, Contratas y Ventas, S.A.; Fcc Construccion, S.A.; Amsa, Agusti i Masoliver, SA; Construcciones Deumal, S.A.; Ute Constructora de Calaf, SAU - Tecnologia de Firmes, SA; Ute Asfaltos Augusta, SL - Construcciones Rubau, SA, Fcc Industrial e Infraestructuras Energéticas, S.A.U.; i Ute Construcciones Barcino- fertres. Lot 2: les mateixes proposicions que en el lot 1, a excepció de la Ute Papsa-Agrupació Guinovart Obras y Serv. Hispania, SA. Adjudicar el contracte 16006080 Lot 1, per un import de 14.018.532,48 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 32,10% sobre els preus unitaris, i de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a “Sorigué Acsa Conservación de Infraestructuras, SA”, amb NIF A85110294, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa; adjudicar el contracte 16006085 Lot 2, per un import d'11.296.003,48 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 32,20% sobre els preus unitaris, i de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a la Ute “Papsa Infraestructuras, SA-Agrupación Guinovart Obras y Serv. Hispania, SA”, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa; disposar a favor dels adjudicataris les esmentades quantitats amb càrrec a les partides i als pressupostos que s'indiquen en aquest mateix document. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l'adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió; designar com a responsable del contracte al Sr. Albert Moreno Álvarez, Cap del Departament de Pavimentació. 4. Aprovar inicialment de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità per a l’ordenació de la plaça de les Glòries, entre els carrers de Castillejos, Bolívia, Badajoz-Independència i Consell de Cent, d’iniciativa municipal, i exposar-lo al públic el termini d’un mes. Part d’impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal de C’s: 5. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Que el Govern de la ciutat realitzi un estudi sobre la seguretat dels carrils bici de la ciutat, tenint en compte els nous usos que tindran a l'integrar altres tipologies de vehicles de mobilitat personal. També que s’estudiï la conflictivitat en voreres amb els vianants i en calçada amb la resta d’usuaris de la via, a les zones de discontinuïtat entre carrils bici. Que en funció dels resultats de l'estudi, es porti a terme un pla d'adequació dels carrils bici per millorar la seva seguretat. Del Grup Municipal d’ERC: 6. 8) La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al Govern municipal a: Que es restauri i rehabiliti el Palau del Marquès d'Alfarràs, per tal de garantir la continuïtat de les escoles de jardineria de Parc i Jardins ja existents, que es faci partícips als veïns i veïnes per a l'hora de definir els usos del Palau, així com s'estudiï la ubicació del nou Institut Municipal de Patrimoni de Barcelona, de nova creació, en el mateix Palau. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7389 Del Grup Municipal de la CUP: 7. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda que coincidint amb la Fira de Reis i Tomàs, de 21 de desembre a 6 de gener, a la Gran Via, entre els carrers Calabria i Muntaner, quedi habilitat un itinerari alternatiu pel carril bici en dues direccions, des de l'inici del seu muntatge i fins el seu desmuntatge. 7390 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 DISPOSICIONS GENERALS Acords dels òrgans de govern La Comissió de Govern en sessió del dia 15 de desembre de 2016, adoptà el següent acord: Aprovar la Convocatòria general de subvencions de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2017, mitjançant concurrència competitiva, per a la concessió d’ajuts per dur a terme projectes, activitats i serveis de districte i de ciutat en els àmbits temàtics de Cultura, Esports, Educació, Salut, Gent gran, Dones, Joventut, Infància i adolescència, Participació ciutadana, Associacionisme, Immigració-Acollida, Civisme i convivència, Drets dels animals, Foment d’activitats organitzatives, Comerç de proximitat i promoció econòmica, Persones amb discapacitat i/o diversitat funcional, Acció comunitària, Temps i economia de les cures, Afers religiosos, Ecologia, urbanisme i mobilitat, Consum responsable, Inclusió, LGTBI, Drets de ciutadania, Promoció de la diversitat des de la mirada intercultural, per a l’any 2017, i per un import total de 20.885.880,55 euros; aprovar i autoritzar la despesa d’11.984.438,55 euros amb càrrec al pressupost de 2017,condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en l'esmentat pressupost, dels districtes i les gerències de Presidència i Economia, Drets Socials; Drets de Ciutadania, Participació i Transparència; Ecologia Urbana; i, d’Empresa, Cultura i Innovació, segons la relació adjunta; facultar els gerents de l'estructura executiva corresponent per a la tramitació telemàtica dels documents comptables d'aquesta convocatòria; ordenar la publicació de la convocatòria mitjançant la inserció del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona; establir un termini per a la presentació de sol·licituds de 20 dies hàbils, essent el seu inici el dia 5 de gener i fins al 2 de febrer de 2017, ambdós inclosos, o bé des de l’endemà de la publicació de l'anunci en el Butlletí Oficial de la Província, si fos posterior. ANNEX ANUNCI de convocatòria ordinària per a la concessió de subvencions per a dur a terme projectes, activitats i serveis de districte i de ciutat per a l'any 2017 En compliment de l'acord de la Comissió de Govern de data 15 de desembre de 2016, i d'acord amb el decret de l'alcaldessa de data 25 de juny de 2015, es procedeix a publicar l'anunci de la Convocatòria Ordinària de Subvencions per a l'any 2017 per als àmbits temàtics i territorials que es detallen en aquesta publicació i d'acord amb el que s'especifica a les bases reguladores d'aquesta convocatòria, aprovades definitivament per acord de la Comissió de Govern de data 3 de desembre de 2015 i publicades al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en data 18 desembre de 2015. 1. Objecte Convocatòria ordinària mitjançant concurrència competitiva per a la concessió de subvencions per dur a terme projectes, activitats i serveis de districte i de ciutat en els àmbits temàtics de Cultura, Esports, Educació, Salut, Gent gran, Dones, Joventut, Infància i adolescència, Participació ciutadana, Associacionisme, Immigració-Acollida, Civisme i convivència, Drets dels animals, Foment d’activitats organitzatives, Comerç de proximitat i promoció econòmica, Persones amb discapacitat i/o diversitat funcional, Acció comunitària, Temps i economia de les cures, Afers religiosos, Ecologia, urbanisme i mobilitat, Consum NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7391 responsable, Inclusió, LGTBI, Drets de ciutadania, Promoció de la diversitat des de la mirada intercultural, per a l’any 2017. 2. Finalitats i règim jurídic Les activitats o projectes que es subvencionaran hauran de fomentar activitats d’interès públic o social que tinguin per finalitat: x Millorar la cohesió i inclusió social de la ciutat.x Promoure l’associacionisme i el voluntariat.x Fomentar valors socials i culturals i formes de participació noves.x Millorar els canals de participació ciutadana.x Afavorir la cooperació entre el sector públic, el sector no lucratiu i el sector privat.x Possibilitar el creixement cultural quantitatiu o qualitatiu de la ciutat.x Promoure un desenvolupament més sostenible de la ciutat.x Fomentar valors de civisme i convivència.x Contribuir a garantir la qualitat de la salut a la ciutat.x Promoure, defensar i garantir els drets de ciutadania.x Fomentar el desenvolupament del comerç de la ciutat. x Apoderar persones i col·lectius en la superació de problemes i desigualtats mitjançant fórmules comunitàries i cooperatives.x Promoure l'acció comunitària.x Promoure, defensar i garantir la igualtat per raó de gènere, classe social, edat, origen nacional i/o ètnic, religió, diversitat funcional, orientació sexual i identitat de gènere, entre altres. El règim jurídic es determina a la base tercera de les Bases reguladores d’aquesta convocatòria, publicades al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en data 18 de desembre de 2015. 3. Sol·licitants Poden ser sol·licitants de les subvencions a les què fa referència aquesta convocatòria les persones jurídiques i físiques que hagin de fer l’activitat prevista per al seu atorgament, amb les particularitats que es concreten al punt 15 “Requisits i criteris de valoració específics” d’aquesta convocatòria segons l’àmbit temàtic al que es concorri. D’acord amb el que indica la base quarta de les Bases Reguladores, el sol·licitant haurà de tenir seu social o delegació al terme municipal de Barcelona, excepte en els casos que s'especifiquen al punt 15 “Requisits i criteris de valoració específics” d’aquesta convocatòria, per a ser beneficiari/a. 4. Condicions i requisits Segons el previst a la base novena de les Bases reguladores, els projectes o activitats han de contemplar els següents requisits: x Que el projecte tingui objectius i finalitats coincidents amb el que s’estableix en aquesta convocatòria.x Que les activitats o els serveis complementin o supleixin la competència municipal en aquestes matèries.x Que les activitats es facin en el terme municipal de Barcelona, des d’una dimensió de districte o de ciutat, o fora d’aquesta en el cas que es considerin d’interès per a la projecció exterior de la ciutat.x Que les activitats que facin siguin sense afany de lucre; en cas contrari haurà de revertir en les pròpies activitats subvencionades. 7392 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 x Que les activitats programades s’iniciïn i finalitzin dins de l’any objecte de la convocatòria o del curs escolar 2017-2018, si així s’especifica a l’àmbit temàtic al que es concorri. x Que les sol·licituds presentades evitin el llenguatge discriminatori i sexista en la seva redacció. Al punt 15 “Requisits i criteris de valoració específics” d’aquesta convocatòria, alguns àmbits temàtics i programes detallen altres requisits específics que han de complir els projectes presentats. 5. El termini i la forma De presentació de les sol·licituds: el termini de presentació de sol·licituds serà del 5 de gener al 2 de febrer de 2017, ambdós inclosos. Qualsevol sol·licitud presentada fora d’aquest termini no serà admesa a tràmit. Forma: x La sol·licitud es podrà emplenar i presentar a través de la seu electrònica de l’Ajuntament (http://www.bcn.cat/tramits), seguint les instruccions indicades en aquest portal de tràmits.x En cas de presentació presencial, la sol·licitud de subvenció es pot obtenir en format paper als punts de lliurament indicats en el punt 16 “Punts de lliurament de sol·licituds de subvenció” d’aquesta convocatòria i també es poden descarregar de la seu electrònica de l’Ajuntament de Barcelona a l’adreça http://governobert.bcn.cat/transparencia/subvencions. Sens perjudici del que disposa l’article 16 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre de procediment administratiu comú de les Administracions Públiques, aquests documents es podran presentar a qualsevol de les oficines del Registre General dels districtes, gerències o instituts que es relacionin en el mateix punt 16 d’aquesta convocatòria. 6. La sol·licitud Els/Les sol·licitants han de presentar, durant el termini de presentació de les sol·licituds establert en el punt 5 “El termini i la forma” d’aquesta convocatòria, els documents següents degudament complimentats i signats: x Document bàsic 1: és la instància de sol·licitud de subvenció. Conté una declaració responsable, la qual substitueix la presentació de documentació administrativa en el moment de la sol·licitud. x Document bàsic 2: és el formulari descriptiu de projecte. Cal presentar-lo conjuntament amb el document bàsic 1. No es tindrà en compte cap documentació lliurada que no s’acompanyi de la corresponent sol·licitud, sinó és per adjuntar-la a un procediment ja iniciat. Cada sol·licitud presentada correspondrà a un sol projecte, assenyalant un únic codi de modalitat (àmbit temàtic, programa específic i àmbit territorial) al qual es vol concórrer. El fet de presentar la sol·licitud implica l’acceptació de la realització de les comunicacions, previstes en aquesta convocatòria, per part de l’Administració, al correu electrònic que necessàriament ha d’indicar el sol·licitant. Igualment, la presentació de la sol·licitud implica la inscripció de l’Entitat al Fitxer General d’Entitats Ciutadanes. Conforme a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de caràcter Personal, les dades personals seran incorporades al fitxer titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, gestionat pel Departament d'Associacionisme i Iniciativa ciutadana- Direcció de Serveis d'Acció NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7393 Comunitària. Els drets d'accés, rectificació i cancel·lació s’exerciran mitjançant comunicació escrita presentada en un registre municipal i adreçada al Departament d'Associacionisme i Iniciativa ciutadana- Direcció de Serveis d'Acció Comunitària, Plaça Sant Jaume, 1, 08002 Barcelona, indicant clarament en el títol Tutela de drets LOPD així com el dret que es desitja exercitar. 7. Procediment de concessió Admissió de sol·licitud: un cop presentats el document bàsic 1 i el document bàsic 2, es comprovarà que s’ajusten als requisits respecte al sol·licitant i l’àmbit del projecte presentat. En el cas que l’interessat no hagi presentat els documents com s’indica en aquesta convocatòria, se’l requerirà mitjançant correu electrònic per tal que els esmeni d’acord amb el que preveu l’art. 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre de procediment administratiu comú de les Administracions Públiques, per la qual s’aprova el règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú. En cap cas s’admetrà la substitució d’aquells projectes ja presentats. Valoració del projecte o activitat presentada: un cop admesa la sol·licitud, es valorarà el projecte d’acord amb els criteris establerts, per tal que la comissió competent emeti l’informe preceptiu per a la proposta de resolució provisional de l’òrgan instructor. Resolució provisional: l’òrgan instructor elevarà la proposta de resolució provisional a la presidència de cada un dels òrgans col·legiats detallats a l’apartat 12 d’aquest document. El dia següent de la publicació de la resolució provisional al Butlletí Oficial de la Província s’obrirà un termini de deu dies hàbils per presentar la documentació acreditativa requerida en el mateix anunci, als punts de registre indicats al final d’aquest document. En el cas que no es presenti aquesta documentació acreditativa, que tot seguit es relaciona, es denegarà la subvenció en la resolució definitiva: x Documentació acreditativa de tenir seu social o delegació al terme municipal de Barcelona (excepte en les modalitats que s’indica).x Documentació acreditativa de trobar-se al corrent de les obligacions tributàries i fiscals i de reintegrament amb l'Ajuntament de Barcelona i l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT), així com també amb la Seguretat Social (TGSS), l’Institut Municipal d’Hisenda (IMH) i la resta d'Administracions. x Documentació acreditativa d’haver justificat, en el termini previst, qualsevol subvenció anteriorment atorgada per l'Ajuntament de Barcelona i les seves entitats municipals.x Estar legalment constituïdes i actives.x Comunicar a l'Ajuntament de la forma que s’hagi determinat, d'acord amb la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, la informació relativa a les retribucions de llurs òrgans de direcció o administració, a l'efecte de fer-les públiques. En el mateix termini s’obre un tràmit per presentar al·legacions. El fet que els sol·licitants interessats no presentin al·legacions en aquest termini, suposa que hi estan conformes i la resolució provisional tindrà caràcter de definitiva. Aquest supòsit restarà condicionat, si escau, a la presentació de la documentació acreditativa que s’hagi indicat en la publicació de la resolució provisional. Aquelles subvencions que estiguin proposades per a atorgar i als seus sol·licitants no se’ls ha requerit presentar documentació acreditativa, la proposta de resolució tindrà caràcter de definitiva sense necessitat de notificar-la, si així 7394 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 ho decideix l’òrgan instructor. De la mateixa manera que les subvencions que estiguin proposades per a denegar per requisits tècnics o per no haver arribat a la nota mínima, sense que els seus sol·licitants hagin presentat al·legacions en el termini establert, tindran caràcter de definitives sense necessitat de notificar-les. En cas que l'import atorgat a les sol·licituds de subvenció aprovades provisionalment sigui inferior a l'import sol·licitat a la instància de sol·licitud, i sempre que això afecti l'execució del projecte, cal presentar la reformulació del projecte d'acord amb la disminució d'aquest import. De no presentar-se aquesta reformulació, es tindrà en compte l'import informat a la instància de sol·licitud a l'hora de valorar la justificació del projecte. Durant el procediment d'atorgament de la subvenció, l'òrgan instructor podrà proposar la modificació de les condicions o forma de realització de l'activitat proposada per el/la sol·licitant; en aquest cas haurà de sol·licitar l'acceptació de la persona beneficiària. Aquesta acceptació s'entendrà atorgada si en la proposta de modificació s'exposen de forma clara les variacions i la persona beneficiària no manifesta la seva oposició dins del termini de quinze dies hàbils, a comptar des la notificació de la proposta i sempre que, en tot cas, no resultin danys a tercers. Resolució definitiva: Una vegada finalitzat el termini de presentació de la documentació acreditativa requerida i examinades les al·legacions presentades pels interessats, es procedirà a dictar la resolució definitiva. La competència per a l’estimació i desestimació d’al·legacions, així com per a l’atorgament i denegació definitiu, correspon als Presidents de les Comissions a proposta de l’òrgan instructor. La resolució definitiva posarà fi a la via administrativa, contra la qual els interessats podran interposar, amb caràcter potestatiu, recurs de reposició en el termini d’un mes o recurs contenciós administratiu o qualsevol altre recurs que considerin convenient per defensar els seus interessos. Tanmateix, contra les resolucions de l’òrgan competent dels organismes autònoms que no són definitius en via administrativa, es podrà interposar un recurs d’alçada davant l’ Alcaldia en el termini d’un mes. La notificació de la resolució definitiva s’efectuarà mitjançant publicació en el Butlletí Oficial de la Província. Un cop se’n tingui constància es publicarà en el tauler d’edictes electrònic i a la web de l’Ajuntament de Barcelona. Termini del procediment: El termini màxim per a la resolució definitiva serà de sis mesos, que començaran a comptar des de la finalització del termini de presentació de sol·licituds. La manca de resolució dins d’aquest termini legitima els interessats per entendre com a desestimades, per silenci administratiu, les seves sol·licituds de subvencions. 8. La quantia de la subvenció i conceptes subvencionables Aplicació pressupostària i quanties: Per atendre les sol·licituds corresponents als àmbits i programes subvencionables, s’han autoritzat les despeses amb càrrec a les partides pressupostàries i estats de previsions de despeses de l’exercici 2017 que es detallen a continuació. No obstant, aquestes partides poden ser ampliades per l'òrgan gestor durant el procés d'atorgament i d'acord amb l'art. 58 del Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el reglament de la Llei General de Subvencions. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7395 Taula 1. Pressupost per programes d’àmbit de districte Districte Pressupost Codi econòmic Ciutat Vella 520.105 € 48901 92412 l’Eixample 458.146€ 48901 92412 Sants-Montjuïc 691.082,05 € 48901 92412 Les Corts 179.327,50 € 48901 92412 Sarrià-Sant Gervasi 140.848 € 48901 92412 Gràcia 249.000 € 48901 92412 Horta-Guinardó 380.000 € 48901 92412 Nou Barris 596.000 € 48901 92412 Sant Andreu 357.000 € 48901 92412 Sant Martí 682.180 € 48901 92412 Taula 2. Pressupost per programes d’àmbit de ciutat Àmbit temàtic Pressupost Codi econòmic Cultura 4.120.442,00 € 48000 33011 Esports 2.851.000,00 € 48901 34112 Salut 270.000 € 48901 31111 Gent gran 131.000 € 48901 23134-23231 Educació 700.000 € 48901 32011 Dones 480.000 € 48901 23171 Joventut 180.000 € 48901 23221 Infància i adolescència 1.703.000 € 48901 23111-23121-23122-23213 Participació ciutadana 112.250 € 48901 92417 Associacionisme 445.700 € 48901 92418 Immigració - Acollida 350.800 € 48901 23161 Foments Activitats Organitzatives 200.000 € 48901 92011 Drets dels animals 80.000 € 48902 16911 Comerç de proximitat i promoció econòmica 1.300.000€ 48901 43141 Acció comunitària 100.000 € 48901 23182 P. amb discapacitat i/o diversitat funcional 1.230.000 € 48901 23411 Temps i economia de les cures 100.000 € 48901 43352 Afers religiosos 70.000 € 48901 23251 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 450.000 € 48902 15143 Consum responsable 300.000€ 48901 49312 LGTBI 145.000 € 48901 23254 Promoció de la diversitat des de la mirada intercultural 580.000 € 48901 23261 Drets de ciutadania 505.000 € 48901 23252 Inclusió 228.000 € 48901 23142 Import màxim per sol·licitud per a programes d’àmbit de ciutat Per àmbits temàtics i programes Import màxim Cultura 300.000 € Salut 12.000 € Gent gran – Promoció a la gent gran 9.000 € Dones modalitats a, b i c 20.000 € Dones modalitat d 60.000 € Projectes adreçats a entitats socials i educatives per treballar per a una Barcelona educadora i inclusiva 30.000 € Projectes d’investigació i recerca educativa 20.000 € Projectes per a la innovació educativa 20.000 € 7396 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Import màxim per sol·licitud per a programes d’àmbit de ciutat Per àmbits temàtics i programes Import màxim Joventut 9.000 € Infància i adolescència – Promoció infància, adolescència i famílies 9.000 € Comerç de proximitat i promoció econòmica – accions dinamització, comunicació i promoció comercial 30.000 € Comerç de proximitat i promoció econòmica – accions formatives dirigides als/a les comerciants i/o empleats/des 10.000 € Comerç de proximitat i promoció econòmica – reforç de les estructures associatives comercials 15.000 € Comerç de proximitat i promoció econòmica – projectes de millora de la sostenibilitat del comerç 10.000 € Persones amb discapacitat i/o diversitat funcional 80.000 € Temps i economia de les cures 10.000 € Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 10.000 € Consum responsable 12.000 € LGTBI 20.000 € Foment de l’activitat pel funcionament de les entitats 1.000 € Import màxim per sol·licitud per a programes d’àmbit de districte Per àmbits temàtics i programes Import màxim Foment d’activitats organitzatives 1.000 € Per norma general, la quantia de la subvenció atorgada no ultrapassarà el 50% de la despesa total del projecte, especificada al document bàsic 2 de descripció del projecte, d’acord a l’art. 2.5. de la Normativa general reguladora de les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, aprovada per Acord del Plenari del Consell Municipal de data 17-12-2010. Conceptes subvencionables: Seran subvencionables les despeses següents en la mesura que responguin de manera indubtable a la naturalesa de l’activitat subvencionada i es realitzin dins del termini d'execució del projecte, activitat o servei, sempre que l’àmbit temàtic al qual es concorre no indiqui el contrari al punt 15 “Requisits i criteris de valoració específics” d’aquesta convocatòria: x Nòmina i Seguretat Social del personal fix i eventual a càrrec de la persona jurídica o física.x Lloguers: arrendament de béns immobles i béns mobles.x Subministraments: aigua, electricitat, gas i combustibles.x Comunicacions: telèfon, correu, missatgeria.x Material fungible d’oficina: paper, impresos, fotocòpies i altre material d’oficina.x Assegurances.x Material tècnic o de producció fungible necessari per el desenvolupament de l'activitat.x Feines realitzades per altres empreses: neteja, seguretat, manteniment, activitats directament lligades al desenvolupament de l’activitat/projecte, auditoria del projecte (només en el cas que sigui exigida com a justificació d’aquesta subvenció). x Dietes de personal: imports de les dietes del personal contractat i del voluntari (locomoció, allotjament i manutenció).x Tributs, quan siguin abonats directament per la persona jurídica o física beneficiària.x Les despeses d’amortitzacions dels béns adquirits o de les obres d’inversió en els immobles utilitzats durant l’execució del projecte. No obstant això, el NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7397 caràcter subvencionable de la despesa d’amortització estarà subjecte a les condicions següents:x Que les subvencions no hagin contribuït a la compra dels béns.x Que l’amortització es calculi de conformitat amb les normes de comptabilitat generalment acceptades.x Que el cost es refereixi al període subvencionable.x Altres despeses que s’indiquin a la convocatòria. Quan s'hagi de fer despeses de més de 18.000 euros (sense IVA) en el cas de prestacions de serveis o lliurament de béns, i per aquelles despeses de més de 50.000 euros (sense IVA) en el cas d’execució d’obres, tal com indica la base 18a., s’hauran d’incorporar tres pressupostos sol·licitats i argumentar el motiu de l'adjudicació en cas de no ser la proposta més avantatjosa econòmicament. En cap cas es consideraran despeses subvencionables: x Els impostos indirectes quan siguin susceptibles de recuperació o compensació, ni els impostos sobre la renda. x Les despeses d’inversió, incloses les adquisicions de béns mobles.x Les despeses realitzades amb data anterior a l'inici del projecte i data posterior a la finalització del projecte.x Altres despeses, en funció de l’àmbit temàtic al que es concorre i que, si escau, estaran detallades al punt 15 “Requisits i criteris de valoració específics” d’aquesta convocatòria. Incompatibilitats en quant a la presentació de projectes per part d’un sol·licitant aplicables a tots els àmbits temàtics: - En l’àmbit territorial de DISTRICTE (codi territorial del 01 al 10): No es podrà presentar més d’una sol·licitud del mateix projecte a un mateix districte. Exemple: no es pot presentar el mateix projecte a Ca1 i Ha1. - En l’àmbit territorial de CIUTAT (codi territorial 11): No es podrà presentar més d’una sol·licitud del mateix projecte entre programes d’un mateix àmbit temàtic. Exemple: no es pot presentar el mateix projecte a Fa11 i a Fb11. Existeixen altres incompatibilitats en la presentació de projectes, en funció dels àmbits temàtics als quals es presenti la sol·licitud. Es poden consultar a cada àmbit temàtic en el punt 15 “Requisits i criteris de valoració específics”. Si durant el moment de la valoració s’apreciés un error en l’àmbit escollit per part dels sol·licitants, la sol·licitud es podrà incloure en l’àmbit al qual s’adeqüi millor. 9. Modalitats dels projectes Àmbits territorials Àmbit territorial Codi Districte de Ciutat Vella 1 Districte de l’Eixample 2 Districte de Sants-Montjuïc 3 Districte de les Corts 4 Districte de Sarrià – Sant Gervasi 5 Districte de Gràcia 6 Districte d’Horta-Guinardó 7 Districte de Nou Barris 8 Districte de Sant Andreu 9 Districte de Sant Martí 10 Ciutat 11 7398 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Àmbits temàtics i programes Àmbit temàtic Programa Districte Ciutat A Cultura a Creació, producció i difusió d’iniciatives artístiques. SI SI b Projectes artístics i culturals que fomentin la cohesió social o que promoguin la relació i connectivitat educativa. SI SI c Projectes puntuals artístics, literaris, tecnològics o de qualsevol disciplina cultural, d’interès per a la ciutat. SI d Foment de projectes d’espais de creació, assaig, experimentació i difusió cultural alternativa SI e Sales de teatre. SI f Sales de música en viu. SI g Foment de la cultura popular i el patrimoni immaterial. SI SI B Esports a Trofeus internacionals Ciutat de Barcelona. SI b Competicions esportives internacionals i esdeveniments esportius d’interès ciutadà. SI SI c Projectes d’activitat física específics per a la gent gran. SI d Projectes o activitats que promouen específicament la participació de les persones amb discapacitat i/o diversitat funcional en l’activitat física o en l’esport. SI SI e Projectes de promoció de l'activitat física i esportiva de col·lectius específics i/o d'esports minoritaris SI f Suport a l’esport federat femení que competeixi en l’àmbit estatal. SI g Projectes de promoció de l’esport en edat escolar desenvolupats per les entitats o els centres d’un determinat districte o barri de la ciutat. SI h Foment de l’activitat física per a altres col·lectius específics. SI i Suport a les activitats físiques a clubs o entitats esportives d’àmbit territorial de districte o barri. SI j Projectes o activitats específiques de promoció de la salut des de l’activitat física o l’esport. SI C Educació a Suport al foment de l’activitat de les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) de les escoles bressol, primària, secundària i altres centres educatius d’ensenyament obligatori. SI SI b Projectes adreçats a entitats socials i educatives per treballar per a una Barcelona educadora i inclusiva. SI c Projectes d’investigació i recerca educativa. SI d Projectes per a la innovació educativa. SI D Salut a Suport a les persones que cuiden familiars malalts i/o dependents. SI b Promoció de la salut sexual i reproductiva. SI c Les desigualtats en salut. SI d Salut mental. SI e Promoció de la salut, prevenció, atenció i reinserció en el camp de les drogodependències. SI f Promoció de la salut i prevenció en el camp de les malalties cròniques i/o emergents. SI SI E Gent gran a Atenció a la gent gran. SI SI b Promoció a la gent gran. SI SI F Dones a Desigualtats interseccionals. SI SI b Violència vers les dones. SI SI c Participació política de les dones i dels moviments feministes. SI SI d Atenció i assessorament a dones que exerceixen treball sexual a espais tancats SI G Joventut a Projectes anuals de funcionament ordinari que consolidin el desenvolupament de les activitats de les entitats juvenils. SI SI b Projectes específics de rellevància especial en el camp de la promoció social i cultural de la joventut. SI SI NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7399 Àmbit temàtic Programa Districte Ciutat H Infància i adolescència a Promoció a la infància, l’adolescència i llurs famílies. SI SI b Iniciatives d’atenció psicoterapèutica a infants, adolescents en risc social i les seves famílies SI c Centres oberts per l’atenció a la infància, l’adolescència i llurs famílies SI d Altres projectes d’atenció a la infància, l’adolescència i llurs famílies SI SI I Participació ciutadana a Foment de la participació ciutadana en les polítiques municipals: iniciatives per a la creació i millora dels òrgans de participació; per l’impuls de processos participatius; i de consultes populars SI SI b Foment de la participació inclusiva SI SI c Foment de la participació en centres de secundària i batxillerat SI SI d Desenvolupament de software i d’infraestructures digitals per a la millora de la participació ciutadana SI SI J Associacionisme a Projectes de col·laboració associativa. SI SI b Projectes que enforteixin la participació, la transparència i la democràcia dins les entitats i col•lectius. SI SI c Projectes que es proposin augmentar la base social de les entitats (persones associades, voluntàries o col·laboradores) SI SI d Projectes que fomentin la participació en l'àmbit de la cultura popular i tradicional SI SI K Immigració- Acollida a Accions en l’àmbit de l’acollida i l’acompanyament. SI L Civisme i convivència a Foment de la coresponsabilitat ciutadana en els usos socials i el manteniment de l’espai urbà. SI M Drets dels animals a Promoció d’activitats i iniciatives adreçades a la protecció i la defensa dels animals. SI N Foment activitats organitzatives a Foment d’activitats organitzatives. SI b Foment de l’activitat pel funcionament de les entitats SI O Comerç de proximitat i promoció econòmica a Accions de dinamització, comunicació i promoció comercial SI b Accions formatives dirigides als/ a les comerciants i/o empleats/des SI c Reforç de les estructures associatives comercials SI d Projectes de millora de la sostenibilitat en el comerç SI e Promoció econòmica de proximitat SI P Persones amb discapacitat i /o diversitat funcional a Vida independent. SI b Atenció social per a persones amb discapacitat que complementin els serveis públics. SI c Inserció laboral de persones amb discapacitat en el mercat ordinari de treball. SI d Promoció de les persones amb discapacitat i/o diversitat funcional. SI e Lleure inclusiu per a persones amb discapacitat i/o diversitat funcional SI Q Acció comunitària a Promoció d’accions comunitàries als barris per a projectes que donin resposta i afrontin necessitats i noves problemàtiques col lectives. SI b Promoció d’accions encaminades a crear i/o enfortir processos de planificació comunitària als barris SI c Promoure la cohesió social I la construcció de relacions de pertinença al barri SI SI R Temps i economia de les cures a Fomentar, facilitar i promoure accions per a la conciliació del temps de cura, familiar, laboral, personal i social SI b Promoure l’economia de les cures SI S Afers religiosos a Contribució al coneixement de la diversitat religiosa SI b Celebració de festes i actes religiosos i interreligiosos SI 7400 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Àmbit temàtic Programa Districte Ciutat T Ecologia, Urbanisme i Mobilitat a Promoció d’activitats i iniciatives per aconseguir els objectius del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 SI SI b Foment de la implicació de la ciutadania en la gestió de l’espai públic i en les transformacions urbanes SI c Promoció d’activitats i iniciatives per al desenvolupament del Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona (PMU) SI d Promoció d’activitats i iniciatives pel coneixement i difusió de l’arquitectura i la divulgació i foment de la protecció del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat. SI U Consum responsable a Accions d’informació i divulgació dels hàbits del consum responsable SI b Projectes comunitaris d’interès públic o social que executin pràctiques de consum responsable SI c Actuacions derivades del funcionament de les associacions per la defensa de les persones consumidores SI V Inclusió a Inclusió social. SI SI b Inclusió laboral. SI W LGTBI a Sensibilització ciutadana i visibilització SI b LGTBIfòbia SI c Drets sexuals i reproductius SI X Drets de ciutadania a Els drets humans a la ciutat: accions de promoció i defensa dels drets de ciutadania SI SI b Lluita contra la discriminació i el discurs de l’odi SI SI c Dret a l’asil i refugi SI d Drets digitals SI SI e Capacitació digital SI SI Y Promoció de la diversitat des de la mirada intercultural a Accions específiques en l’àmbit de la formació i l’educació amb la diversitat SI b Accions en l’àmbit de la participació. SI c Accions per promoure la interculturalitat. SI d Accions per promoure la transferència i l’aprenentatge de sabers culturals diversos SI 10. Obligacions dels beneficiaris/es Les obligacions dels beneficiaris/es són les que determinen les bases quarta i setzena de les Bases reguladores. 11. Pagament El lliurament dels fons públics corresponent a la subvenció es realitzarà amb caràcter previ a la justificació, com a finançament necessari per a executar les actuacions o projectes inherents a la subvenció. En cap cas el pagament de la subvenció es realitzarà en metàl·lic. Es realitzarà mitjançant transferència bancària al compte bancari de la persona jurídica o física sol·licitant i sota la seva responsabilitat. És obligació dels beneficiaris/es comunicar a l'Ajuntament, amb data límit de finals d’any, el compte bancari de la persona jurídica o física sol·licitant per a l’abonament dels fons públics corresponent a la subvenció; la no comunicació comportarà d’ofici l’anul·lació de l’ordre de pagament i la revocació de la subvenció atorgada. 12. Òrgans col·legiats Actuen com a òrgans col·legiats competents per a emetre l’informe per a la proposta de resolució provisional els següents: Membres de les 10 comissions d’àmbit de districte x President/a del Consell de Districte (que la presideix). NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7401 x Regidor/a de districte.x Gerent/a de districte.x Director/a de Serveis a les Persones i Territori.x Director/a de Serveis Generals.x Secretari delegat / secretària delegada del districte (actuarà com a secretari/ària de la comissió amb veu i sense vot). Membres de les comissions d’àmbit de ciutat x Institut de Cultura de Barcelonax President/a de l’Institut de Cultura de Barcelona (que la presideix).x Assessor/a de la Tinència d’Alcaldia de Cultura, Empresa i Innovacióx Gerent/a de l’Institut de Cultura de Barcelona.x Director/a de Recursos de l’Institut de Cultura de Barcelona.x Director/a de Cultura de Proximitat x Director/a de de Promoció de Sectors Culturalsx Sis persones designades per l’Alcaldessa a proposta del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona.x Secretari delegat/ secretària delegada del Consell d’Administració (actuarà com a secretari/ària de la comissió amb veu i sense vot) Institut Barcelona Esports x President/a de l’Institut Barcelona Esports (Quart tinent/a d’Alcaldia, que la presideix).x Comissionat/da d’Esports. x Gerent/a de l’Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència.x Gerent/a de l’Institut Barcelona Esports.x Director/a de Promoció i Esdeveniments Esportius.x Director/a de Planificació i Serveis Generals.x Cap d’Administració.x Secretari/ària del Consell Rector (actuarà com a secretari/ària de la comissió amb veu i sense vot). Institut Municipal de Persones amb Discapacitat x President/a de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.x Gerent/a de l’Àrea de Drets Socials.x Gerent/a de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.x Cap d’Estratègia i Coordinació de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.x Cap d’Administració i Personal de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitatx Secretari/ària del Consell Rector (actuarà com a secretari/ària de la comissió amb veu i sense vot). Drets Socialsx Tercer Tinent/a d’Alcaldia (que la presideix).x Regidor/a d’Infància, Adolescència i Gent Gran.x Comissionat/da de Salut.x Gerent/a de l’Àrea de Drets Socials.x Director/a d’Acció Social.x Director/a de Serveis de Salutx Director/a de Serveis d’Intervenció Social.x Director/a de Serveis de Promoció d'Infància, Joventut i Gent Gran.x Director/a de Planificació i Innovació.x Secretari delegat/secretària delegada (actuarà com a secretari/ària de la comissió amb veu i sense vot). 7402 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Ecologia, Urbanisme i Mobilitatx Cinquè Tinent/a d’Alcaldia (qui la presideix). x Gerent/a d’Ecologia Urbana.x Director/a de Serveis de Comunicació i Participació.x Director/a de Serveis de Coordinació Econòmica.x Secretari delegat / secretària delegada (actuarà com a secretari/ària de la comissió amb veu i sense vot). Presidència i Economiax Primer Tinent/a d’Alcaldia (que la presideix)x Gerent/a de Política Econòmica Desenvolupament Localx Comissionat/da d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consumx Direcció d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consumx Cap de Departament de programes de Temps i Economia de les Cures.x Cap del Departament de Consum.x Tècnic/a del Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum.x Secretari delegat / secretària delegada (actuarà com a secretari de la comissió amb veu i sense vot). Drets de Ciutadania, Participació i Transparènciax Quart Tinent/a d’Alcaldia (que la presideix)x Regidor/a de Participació i Districtesx Regidor/a de Feminismes i LGTBIx Comissionat/da de Participació x Comissionat/da d’Immigració, Interculturalitat i Diversitatx Gerent/a de l‘Àrea de drets de ciutadania, participació i transparènciax Director/a de Serveis de Feminismes i LGTBIx Director/a de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrantsx Director/a de Drets Ciutadania i Diversitatx Cap de Departament de Foment de la Participació x Director/a d’Acció Comunitària.x Director/a de Planificació i Control.x Secretari delegat / secretària delegada (actuarà com a secretari/ària de la comissió amb veu i sense vot). Membres de les comissions d’àmbit de comerçx Regidor/a de Comerç i Mercats (que la presideix).x Gerent/a d’Empresa, cultura i innovació.x Director/a de Comerç.x Tècnic/a de la Direcció de Comerçx Lletrat/da de la Direcció de Comerç x Secretari delegat / secretària delegada (actuarà com a secretari de la comissió amb veu i sense vot). Membres de les comissions d’àmbit d’Educació Institut Municipal d’Educació de Barcelona x President/a de l’IMEB (tinent/a d’Alcaldia, que la presideix). x Comissionat/da d’Educació i Universitats. x Gerent/a de l’Àrea de Drets Socials x Gerent/a de l’Institut Municipal d’Educació x Director/a de Promoció Educativa de l´IMEB x Director/a de Recursos i Serveis Generals de l´IMEB x El/la Cap del Departament d’Administració de l´IMEB x El/la Secretari/ària Delegada de l´IMEB (actuarà com a secretari/ària de la comissió amb veu i sense vot). NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7403 13. Publicitat Les propostes de resolucions provisionals, les resolucions definitives d’atorgament i denegació de subvencions es publicaran a l’efecte de notificació al Butlletí Oficial de la Província Barcelona i, un cop es tingui constància de la seva publicació al diari oficial, al tauler d’edictes electrònic i a la web. Publicitat per part del beneficiari/a: utilització preferentment de la llengua catalana en tot el material gràfic i audiovisual adreçat al públic (cartells, anuncis, comunicacions, etcètera) quan estiguin vinculats a l’objecte de la subvenció, de conformitat amb el que estableix l’article 16 del Reglament d’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona. Podeu consultar la normativa gràfica a la web de l’Ajuntament www.bcn.cat. 14. La justificació i el control L'Ajuntament podrà comprovar, en qualsevol moment i pels mitjans que cregui oportuns, el destí de les quantitats atorgades en relació amb les seves finalitats. El perceptor de la subvenció haurà de donar lliure accés a la comptabilitat de l'entitat (llibres i registres comptables). La justificació s’ha de dur a terme en el termini màxim de dos mesos des de la finalització del projecte subvencionat. El perceptor de la subvenció haurà d'aportar la justificació mitjançant el compte justificatiu relacionat a la base divuitena de les Bases reguladores i segons els models establerts, que es podran trobar a la web http://governobert.bcn.cat/transparencia/subvencions. En cas que no es faci ús d’aquests models, és del tot imprescindible presentar totes i cadascuna de les dades i declaracions incloses en ells, mitjançant qualsevol altre document. Igualment, en el moment de la justificació s’hauran d’aportar les factures originals de les subvencions atorgades i, com a mínim, per la totalitat de l’import subvencionat. Per als projectes d’àmbit de districte, es permet justificar en tiquets: x Per a subvencions fins a 500 euros, com a màxim un 50% de l’import atorgat. x Per a subvencions de 501 a 1.000 euros, com a màxim un 25% de l’import atorgat. Per els projectes de districte subvencionats amb més de 1.000 euros, i els projectes subvencionats d’àmbit de ciutat, els tiquets no poden superar el 10% de l’import atorgat i fins a un màxim de 300 euros. 15. Valoració del projecte El projecte pot obtenir una puntuació màxima de 10 punts repartida en dues parts. - Puntuació per adequació del projecte als criteris generals de valoració (base desena de les Bases reguladores): fins a 6 punts. Es tracta de criteris que avaluen les característiques dels/ de les sol·licitants i l’adequació tècnica del projecte (fonaments, qualitat, impacte, solidesa, finançament i perspectiva de gènere). - Puntuació per adequació del projecte als criteris específics de valoració de cada àmbit temàtic (base setena de les Bases reguladores): fins a 4 punts. Per a cada àmbit es detallen els requisits i els criteris que ha de complir el projecte presentat, atenent les especificitats de cada tema, que es prendran com a base per a valorar el projecte. 7404 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 La valoració final del projecte resultarà de la suma de la puntuació obtinguda en ambdós grups de criteris i vindrà acompanyada i explicitada amb elements qualitatius o comentaris tècnics que quedaran reflectits en l’informe tècnic de valoració. Els projectes, en tot cas, hauran d’assolir una puntuació mínima de 4 punts globals i, per tant, no podran rebre subvenció aquells projectes que hagin obtingut una puntuació inferior. Ciutat (a excepció de Cultura) Cultura, àmbit de ciutat Districtes Entitat (persona física o jurídica): 1.5 punts 1. Base social o trajectòria. 2. Nombre de projectes desenvolupats l’any anterior. 3. Nombre de projectes desenvolupats l’any anterior en col·laboració amb altres. 4. Nivell d’autonomia financera i equilibri entre fonts de finançament. 5. Nombre de persones voluntàries. Entitat (persona física o jurídica): 1.5 punts 1.Trajectòria. 2. Nivell d’autonomia financera i equilibri entre fonts de finançament. 3. Capacitat per implicar entitats o professionals d’àmbits diversos. Entitat (persona física o jurídica): 1.5 punts 1. Base social o trajectòria. 2. Nombre de projectes desenvolupats l’any anterior. 3. Nombre de projectes desenvolupats l’any anterior en col·laboració amb altres. 4. Nivell d’autonomia financera i equilibri entre fonts de finançament. 5. Nombre de persones voluntàries. Fonaments: 1 punt 1. Col·laboració o complementarietat amb l’acció de l’Administració local considerant els valors que conté, projecta i promou. 2. Ajustament a la realitat social i cultural i a les necessitats del col·lectiu al qual s’adreça. 3. Que el projecte abordi nous fenòmens socials a la ciutat i plantegi nous enfocaments. Fonaments: 1 punt 1. Col·laboració o complementarietat amb l’acció de l’Administració local considerant els valors que conté, projecta i promou. 2. Ajustament a la realitat social i cultural i a les necessitats del col·lectiu al qual s’adreça. 3. Tractament de nous fenòmens socials a la ciutat i plantejament de nous enfocaments. Qualitat: 1 punt 1. Nivell de concreció, coherència interna i viabilitat del projecte (qualitativa, econòmica i permanència temporal). 2. Grau de participació del col·lectiu beneficiari en el disseny del projecte. 3. Nivell de concreció dels indicadors de seguiment del projecte i grau d’adequació amb les activitats proposades. Qualitat: 1 punt 1. Nivell de concreció, coherència interna i viabilitat del projecte (qualitativa, econòmica i permanència temporal). 2. Grau de participació del col·lectiu beneficiari en el disseny del projecte. 3. Nivell de concreció dels indicadors de seguiment del projecte i grau d’adequació amb les activitats proposades. Qualitat: 1 punt 1. Nivell de concreció, coherència interna i viabilitat del projecte (qualitativa, econòmica i permanència temporal). 2. Grau de participació del col·lectiu beneficiari en el disseny del projecte. 3. Nivell de concreció dels indicadors de seguiment del projecte i grau d’adequació amb les activitats proposades. Impacte: 1 punt 1. Rellevància del projecte (impacte esperat). 2. Augmentar la capacitació de les persones o dels col·lectius implicats. 3. Millorar la sensibilització de la població en general respecte a l’objecte del projecte. 4. Grau de millora de l’accés a la informació del projecte (es valorarà l’ús de noves tecnologies). Impacte: 1 punt 1. Rellevància del projecte (impacte esperat). 2. Augment de la capacitació de les persones o dels col·lectius implicats. 3. Millora de la sensibilització de la població en general respecte a l’objecte del projecte. 4. Grau de millora de l’accés a la informació del Projecte. Impacte: 1 punt 1. Rellevància del projecte (impacte esperat). 2. Augmentar la capacitació de les persones o dels col·lectius implicats. 3. Millorar la sensibilització de la població en general respecte a l’objecte del projecte. 4. Grau de millora de l’accés a la informació del projecte (es valorarà l’ús de noves tecnologies). NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7405 Ciutat (a excepció de Cultura) Cultura, àmbit de ciutat Districtes Solidesa i finançament: 1 punt 1. Capacitat i recursos per gestionar, executar i avaluar el projecte. 2. Pla de finançament del projecte (aportació pròpia, percentatge demanat, previsió i capacitat per aconseguir altres fonts de finançament i recursos). Solidesa i finançament: 1 punt 1. Capacitat i recursos per gestionar, executar i avaluar el projecte. 2. Pla de finançament del projecte (aportació pròpia, percentatge demanat, previsió i capacitat per aconseguir altres fonts de finançament i recursos). Incorporació de la perspectiva de gènere en el projecte: 0.5 punts 1. L’entitat explicita la igualtat de gènere en els seus estatuts, objectius o missió, memòries d’activitats i/o estructura organitzativa (0,25) 2. La igualtat de gènere s’incorpora en el projecte presentat a partir de la seva metodologia (implementació, seguiment i avaluació) i/o del contingut (atenent als objectius, activitats, població destinatària, valors que promou) (0,25) Incorporació de la perspectiva de gènere en el projecte: 0.5 punts 1. L’entitat explicita la igualtat de gènere en els seus estatuts, objectius o missió, memòries d’activitats i/o estructura organitzativa (0,25) 2. La igualtat de gènere s’incorpora en el projecte presentat a partir de la seva metodologia (implementació, seguiment i avaluació) i/o del contingut (atenent als objectius, activitats, població destinatària, valors que promou) (0,25) Incorporació de la perspectiva de gènere en el projecte: 0.5 punts 1. L’entitat explicita la igualtat de gènere en els seus estatuts, objectius o missió, memòries d’activitats i/o estructura organitzativa (0,25) 2. La igualtat de gènere s’incorpora en el projecte presentat a partir de la seva metodologia (implementació, seguiment i avaluació) i/o del contingut (atenent als objectius, activitats, població destinatària, valors que promou) (0,25) Vinculació al territori: 2 punts 1. Implicació de l’entitat en les dinàmiques associatives i comunitàries del territori. 2. Participació en els òrgans formals i no formals del districte (consells, taules, grups de treball). 3. Ajustament a la realitat social i cultural i a les necessitats del col·lectiu al qual s’adreça. Requisits i criteris de valoració específics (fins a 4 apunts) A) Cultura a)Creació, producció i difusió d’iniciatives artístiques Àmbit ciutat i districte Iniciatives per a l’enfortiment de Barcelona com a factoria de producció de continguts culturals. Criteris: • Grau d’implicació de públics i grups de participants diversos: 1,33 punts. • Estabilitat de la programació proposada: 1,33 punts. • Grau de coherència, risc i singularitat de la proposta i valor experimental i de recerca: 1,33 punts. b)Projectes artístics i culturals que fomentin la cohesió social o que promoguin la relació i connectivitat educativa Àmbit ciutat i districte Iniciatives que, utilitzant les diverses formes d’expressió cultural, donin resposta a noves realitats socials i generin un entorn de convivència urbana 7406 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 que afavoreixi el benestar del conjunt de la ciutadania i/o promoguin la relació amb la comunitat educativa. Criteris: • Valor pedagògic o cultural del projecte: 1 punt. • Grau d’incidència en el territori i la participació i foment de la col•laboració entre entitats: 1 punt. • Nivell d’interacció amb els diversos agents socioculturals i/o educatius implicats en el territori: 1 punt. • Grau d'innovació i de recerca: 1 punt. c)Projectes puntuals artístics, literaris, tecnològics o de qualsevol disciplina cultural, d’interès per a la ciutat. Àmbit ciutat Projectes que tenen per objectiu el desenvolupament d’activitats de curta durada, i que, mitjançant les diverses formes d’expressió cultural (arts escèniques, música, dansa, audiovisual, arts visuals, literatura, ciència, tecnologia, socioculturals i altres disciplines) contribueixen a la millora de l’oferta cultural de la ciutat. Aquestes activitats han d’iniciar-se entre els mesos de gener i juny* i no poden tenir una duració de més de 30 dies. No es obligatori tenir seu social o delegació al terme municipal de Barcelona. *Aquesta línia tindrà una segona convocatòria per a activitats que s’inicien entre els mesos de juliol i desembre Criteris: • Grau de coherència i innovació tecnològica i/o cultural de la proposta: 1 punt. • Grau en què la proposta potencia o fomenta la participació ciutadana: 1 punt. • Grau en què el projecte es vincula amb els diversos sectors professionals de la cultura: 1 punt • Grau d’impacte del projecte en la ciutadania: 1 punt. d)Foment de projectes d’espais de creació, assaig, experimentació i difusió cultural alternativa Àmbit ciutat Espais de creació, experimentació, difusió i exhibició artística i cultural, que donen suport a la producció, la investigació, l’exhibició i la difusió artística i cultural, que en la seva aposta per la prova, l’assaig i l’experimentació, ofereixen recursos, eines i serveis per a creadors. Poden incloure residències artístiques i es caracteritzen per la transdisciplinarietat dels llenguatges artístics. Criteris: • Grau d’experimentació en les formes d’expressivitat artística: 1 punt. • Grau de mediació amb l’ entorn més proper i el conjunt de la comunitat artística de la ciutat: 1 punt. • Grau en què el projecte es vincula amb els diversos sectors professionals de la cultura: 1 punt. • Grau de qualitat i innovació en la producció artística: 1 punt. e)Sales de teatre NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7407 Àmbit ciutat Programació habitual de sales de teatre Criteris: Per a la valoració dels projectes de sales de teatre, s’aplicarà una fórmula en funció d’uns índexs calculats sobre la base d’unes dades que es demanaran a les entitats sol·licitants: • Índex qualitat de programació (35%). • Índex de producció d’espectacles (28%). • Índex de presència del català (20%). • Índex ocupació (7%). • Nombre d’espectacles (4%). • Índex preu d’entrada (3%). • Índex pes subvenció (3%). Les dades que s’empraran per valorar els projectes fan referència a l’exercici anterior a la present convocatòria. f) Sales de música en viu Àmbit ciutat Programació habitual de sales de música en viu Criteris: Per a la valoració dels projectes de sales de música en viu, s’aplicarà una fórmula en funció d’uns índexs calculats sobre la base d’unes dades que es demanaran a les entitats sol·licitants: • Pes de la programació pròpia (35%) • Presència de músics locals (30%). • Presència de músics del circuït internacional (20%) • Risc empresarial (10%) • Presència d’empreses autòctones (5%) Les dades que s’empraran per valorar els projectes fan referència a l’exercici anterior a la present convocatòria. g) Foment de la cultura popular i el patrimoni immaterial Àmbit ciutat i districte Criteris: • Promoció i difusió d’activitats i associacions de cultura popular i tradicional local i del Patrimoni immaterial: 1,33 punts. • Elements d’innovació al funcionament de les entitats i a les mateixes activitats que duen a terme: 1,33 punts. • Promoció de la interrelació entre els diversos àmbits de les cultures populars i tradicionals en el món associatiu, així com la seva interrelació amb el món acadèmic: 1,33 punts. B) Esports a) Trofeus internacionals Ciutat de Barcelona Àmbit ciutat 7408 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Requisits: • Els Trofeus Internacionals Ciutat de Barcelona hauran de ser de modalitats esportives reconegudes federativament o bé que estiguin sota el seu aixopluc, han de tenir caràcter internacional (al menys un dels esportistes, equips o seleccions participants ha de ser de fora de l'estat espanyol). Aquests, a més, hauran de ser de la màxima categoria d'edat (sèniors) i tenir continuïtat anual o bianual. • No és obligatori tenir seu social o delegació al terme municipal de Barcelona. • Les activitats programades s’han de dur a terme dins l’any objecte de la convocatòria de la subvenció. • Només són subvencionables els conceptes següents: viatges i desplaçaments, allotjament i alimentació, dietes del personal que participa en el projecte, lloguer de les instal•lacions, transport de materials i d’equips, infraestructures i serveis directament relacionats amb l’activitat. • Cal garantir la difusió de la seva participació d’acord amb les quotes i els requisits d’imatge que s’hagin establert amb l’Ajuntament. • Cal respectar i garantir els criteris de l’Ajuntament pel que fa a la quantitat, tipologia i ubicació dels suports publicitaris municipals en l’acte. En cap cas la visibilitat de l’Ajuntament podrà ser inferior a la de qualsevol altre patrocini. • Acceptació del disseny i de la normativa específica i del manual gràfic d’imatge municipal, amb la denominació “Ciutat de Barcelona”. • Difusió de l’acte a càrrec de l’organització. • Emfatització d’elements d’imatge com ara: Trofeu internacional, nomenclatura Ciutat de Barcelona. • Accions de difusió opcionals amb el vist-i- plau de l’Institut Barcelona Esports. • Cal que tinguin com a premi un sol trofeu: l’àmfora, per als guanyadors de la disciplina (individual o d’equip); podrà ser doble només en el cas que en la mateixa competició hi hagi les categories masculina i femenina. Això no exclou que pugui ésser atorgat, conjuntament amb el Ciutat de Barcelona, un gran premi o trofeu amb el nom dels col•laboradors. • Disposar d’un pla de sostenibilitat que minimitzi l’impacte ambiental de l’esdeveniment. • Compromís de l’organitzador que, un cop finalitzat l’esdeveniment, i en un termini màxim d’un mes, presentarà una memòria tècnica justificativa allotjada en un aplicació específica de l’IBE. Criteris: • El grau d'adequació al Pla estratègic de l'esport vigent a l'Ajuntament de Barcelona: 1 punt. • Internacionalitat de la celebració esportiva, tant pel que fa al nombre de països participants com al nivell esportiu de la competició: 1 punt. • Es tindrà en compte la coherència i l’interès conjuntural de l’acte, així com el valor social del projecte, que reculli objectius com ara el foment de la pràctica esportiva, la cohesió social, l’esportivitat i els hàbits de vida saludables: 1,5 punts. • Es valorarà l’adopció de mesures preventives basades en les bones pràctiques de gestió ambiental, especialment les relatives al foment del reciclatge, la minimització de tots els residus generats i la reducció de les emissions contaminants a l’atmosfera i els sorolls, fomentant les bones pràctiques: 0,5 punts. b) Competicions esportives internacionals i esdeveniments esportius d'interès ciutadà NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7409 Àmbit ciutat i districte Requisits: • No és obligatori tenir seu social o delegació al terme municipal de Barcelona quan es tracti de federacions o agrupacions esportives, o d’empreses promotores de celebracions i activitats esportives. • Només són subvencionables les categories esportives per sobre dels 18 anys, és a dir, a partir de sèniors i veterans. • Cal garantir la presència de la imatge municipal tant al cartell com a qualsevol altre suport publicitari imprès i a l’espai web on s’anunciï l’acte amb el logotip municipal, així com al lloc on es dugui a terme l’acte. • Les activitats programades s’han de dur a terme dins l’any objecte de la convocatòria de la subvenció. • Disposar d’un pla de sostenibilitat que minimitzi l’impacte ambiental de l’esdeveniment. • Compromís de l’organitzador que un cop finalitzat l’esdeveniment, i en un termini màxim d’un mes, presentarà una memòria tècnica justificativa allotjada en un aplicació específica de l’IBE. Criteris: • El grau d'acompliment al Pla Estratègic de l'esport a Barcelona: 0'5 punts. • Es tindrà en compte la incidència en la que la modalitat/s esportives de l'esdeveniment estiguin arrelades a la nostra ciutat, o que hagin estat prioritzades per a la seva promoció ciutadana. També la contribució de l'esdeveniment en la difusió dels valors educatius associats a la pràctica de l'activitat física i l'esport i finalment que es realitzi un adient tractament de la igualtat de gènere i de la imatge de la dona associada a la pràctica esportiva d'alt nivell: 1 punt. • El valor social del projecte. Que reculli objectius com ara el foment de la pràctica esportiva, la cohesió social, l'esportivitat i el foment d'hàbits de vida saludables i d'altres, així com la facilitat que es disposi per a la participació oberta de la ciutadania: 1 punt. • La internacionalitat de la celebració esportiva pel que fa al nombre de països participants: 0'5 punts. • L'acte ha de ser d'àmbit de ciutat i es valorarà la coherència i originalitat del projecte: 0'5 punts. • Es valorarà l'adopció de mesures preventives basades en les bones pràctiques de gestió ambiental, especialment les relatives al foment del reciclatge, la minimització de tot tipus de residus generats i la reducció de les emissions contaminants i els sorolls, fomentant les bones pràctiques: 0'5 punts. c) Projectes d’activitat física específics per a la gent gran Àmbit districte Els requisits següents són d’aplicació a tots els programes de foment de la pràctica esportiva: • Si escau, les activitats les ha de dirigir personal amb la qualificació adequada segons els criteris que estableix la Llei catalana 3/2008 d’exercici de les professions de l’esport. • Excepte quan s’indiqui el contrari en els requisits específics del programa, les activitats han de tenir un caràcter obert i quedaran exclosos els projectes restringits exclusivament a membres associats a la persona física o jurídica o a l’agent que ho organitzi o gestioni. Requisits específics del programa: 7410 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 • Els usuaris han de ser majors de 60 anys o majors de 55 anys amb necessitats específiques. • Les activitats o projectes han de ser específics per a la gent gran del barri o districte. • Les activitats o projectes s’han de desenvolupar de manera continuada al llarg de l’any. Criteris: • Les característiques dels sol·licitants i del seu projecte esportiu: 1 punt. • La freqüència setmanal de les activitats: 1 punt. • La promoció específica de la participació de la població femenina: 1 punt. • El número de participants en el projecte: 1 punt. d) Projectes o activitats que promouen específicament la participació de les persones amb discapacitat i/o diversitat funcional en l’activitat física o en l’esport Àmbit ciutat i districte Els requisits següents són d’aplicació a tots els programes de foment de la pràctica esportiva: • Si escau, les activitats les ha de dirigir personal amb la qualificació adequada segons els criteris que estableix la Llei catalana 3/2008 d’exercici de les professions de l’esport. • Excepte quan s’indiqui el contrari en els requisits específics del programa, les activitats han de tenir un caràcter obert i quedaran exclosos els projectes restringits exclusivament a membres associats a la persona física o jurídica o a l’agent que ho organitzi o gestioni. Requisits específics del programa: • No és obligatori tenir seu social o delegació al terme municipal de Barcelona. • En la sol·licitud cal indicar el nombre de participants amb discapacitat i/o diversitat funcional i detallar el sobre cost econòmic que origina la diversitat funcional. • S'exclouen els projectes dels centres educatius en horari lectiu i els projectes de l'àmbit de la fisioteràpia. • Cal indicar el nombre de participants del programa o activitat especificant edats i gènere Criteris: • El nombre de participants amb discapacitat: 1 punt. • El sobre cost econòmic del projecte o de l'activitat originat per la discapacitat: 2 punts. • La promoció de la participació de la població femenina de manera específica: 0,5 punts. • La participació en competició: 0,5 punts. e) Projectes de promoció de l'activitat física i esportiva de col•lectius específics i/o d'esports minoritaris Àmbit ciutat Els requisits següents són d’aplicació a tots els programes de foment de la pràctica esportiva: NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7411 • Projectes que promoguin l'activitat física i esport de forma regular i continuada per a col·lectius específics que per a les seves característiques tenen especial dificultat per a la realització de la pràctica esportiva (excepte els que promouen la participació de gent amb discapacitat que van a la lletra d). • Programes d'activitat física i esport practicats de forma regular que siguin de poca implantació a la ciutat. Requisits específics del programa: • Els participants han de ser majoritàriament de la ciutat de Barcelona. • Queden exclosos actes o tornejos esportius i activitats en períodes vacacionals. • Les activitats, si s'escau, les ha de dirigir personal amb la qualificació adequada segons els criteris que estableixi la Llei Catalana 3/2008 d'exercici de les professions. • Les activitats s'hauran de desenvolupar de manera continuada al llarg de l'any i hauran de ser mínim d’un cop per setmana . • Cal indicar el nombre de participants del programa especificant edats i gènere. • S'exclouen projectes en centres educatius en horari lectiu. Criteris: • Per increment de la freqüència setmanal de l'activitat 0,1 punts 1d/set fins a 0,4 punts màxim • Per desenvolupar el projecte en un territori socialment desafavorit 0,4 punts. • Per promocionar activitats d'infants i joves 0,4 punts. • Per promocionar activitats per a gent gran 0,4 punts. • Per promocionar la participació del gènere femení 0,4 punts. • Per participar en lligues regulars federatives o escolars 0,4 punts. • Per promocionar la presència de la dona dirigent 0,4 punts. • Per promocionar col·lectius en risc d'exclusió social 0,4 punts. • Per disposar el tècnic el títol d'entrenador de nivell II o grau mig d'esports 0,2 punts ;nivell III i grau superior 0,3 punts i per CAFE o MEF 0,4 punts. • Per ser entitats homologades per l'Ajuntament 0,4 punts. f) Suport a l’esport federat femení que competeixi en l’àmbit estatal Àmbit ciutat Els requisits següents són d’aplicació a tots els programes de foment de la pràctica esportiva: • Si escau, les activitats les ha de dirigir personal amb la qualificació adequada segons els criteris que estableix la Llei catalana 3/2008 d’exercici de les professions de l’esport. Requisits específics del programa: • La persona física o jurídica sol·licitant ha d’estar adscrita a una federació esportiva. • Acreditar al document de projecte el nombre d'esportistes que competiran a nivell estatal, així com facilitar el seu calendari de competicions en aquest nivell territorial. Criteris: • Nombre d'esportistes que competeixin en l'àmbit estatal: 1 punt. • Nombre de desplaçaments i dies de competició en l'àmbit estatal: 1 punt. 7412 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 • Que el projecte incorpori accions de comunicació que potenciïn la visibilitat de les esportistes: 1 punt. • L'ús d'un llenguatge inclusiu i imatges no estereotipades de les dones en les comunicacions internes i externes: 0,5 punts. • Comptar amb un protocol de prevenció i actuació davant els casos d'assetjament sexual i/o per raó de sexe, així com l’abús sexual: 0,5 punts. g) Projectes de promoció de l’esport en edat escolar desenvolupats per les entitats o els centres d’un determinat districte o barri de la ciutat Àmbit districte Els requisits següents són d’aplicació a tots els programes de foment de la pràctica esportiva: • Si escau, les activitats les ha de dirigir personal amb la qualificació adequada segons els criteris que estableix la Llei catalana 3/2008 d’exercici de les professions de l’esport. • Excepte quan s’indiqui el contrari en els requisits específics del programa, les activitats han de tenir un caràcter obert i quedaran exclosos els projectes restringits exclusivament a membres associats a la persona física o jurídica o a l’agent que ho organitzi o gestioni. Requisits específics del programa: • No és obligatori tenir seu social o delegació al terme municipal de Barcelona. • Les persones que participin en aquests projectes han de ser alumnat de 3 a 18 anys. • Els projectes s’han de desenvolupar principalment en espais esportius de centres educatius o instal·lacions esportives. • Els projectes s’han de desenvolupar de manera continuada al llarg del curs escolar. Criteris: • Les característiques dels sol·licitants i del seu projecte esportiu: 1 punt. • La regularitat de l’activitat: 1 punt. • La promoció de la participació de la població femenina de manera específica: 0,5 punts. • Que incloguin mesures específiques que afavoreixin la inclusió de persones amb discapacitat: 0,5 punts. • Que incloguin mesures específiques que afavoreixin la participació de persones en situació de risc d’exclusió social: 0,5 punts. • La manca de disponibilitat d’instal•lacions esportives pròpies on es pugui desenvolupar l’activitat del projecte: 0,5 punts. h) Foment de l’activitat física per a altres col•lectius específics Àmbit districte Els requisits següents són d’aplicació a tots els programes de foment de la pràctica esportiva: • Si escau, les activitats les ha de dirigir personal amb la qualificació adequada segons els criteris que estableix la Llei catalana 3/2008 d’exercici de les professions de l’esport. • Excepte quan s’indiqui el contrari en els requisits específics del programa, les activitats han de tenir un caràcter obert i quedaran exclosos els projectes NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7413 restringits exclusivament a membres associats a la persona física o jurídica o a l’agent que ho organitzi o gestioni. Requisits específics del programa: • Suport als projectes de promoció d’activitat física regular o de l’esport adreçats a col·lectius específics (a excepció de la gent gran i de les persones amb discapacitat) en el territori. • Suport a projectes de promoció puntual de l’activitat física o l’esport en el territori. • El projecte ha d’explicitar a quin col·lectiu específic s’adreça. Criteris: • Les característiques dels sol·licitants i del seu projecte esportiu: 1 punt. • La regularitat de l’activitat: 1 punt. • La promoció de la participació de la població femenina de manera específica: 0,5 punts. • Que incloguin mesures específiques que afavoreixin la inclusió de persones amb discapacitat: 0,5 punts. • Que incloguin mesures específiques que afavoreixin la participació de persones en situació de risc d’exclusió social: 0,5 punts. • La manca de disponibilitat d’instal•lacions esportives pròpies on es pugui desenvolupar l’activitat del projecte: 0,5 punts. i) Suport a les activitats físiques a clubs o entitats esportives d’àmbit territorial de districte o barri Àmbit districte Els requisits següents són d’aplicació a tots els programes de foment de la pràctica esportiva: • Si escau, les activitats les ha de dirigir personal amb la qualificació adequada segons els criteris que estableix la Llei catalana 3/2008 d’exercici de les professions de l’esport. • Excepte quan s’indiqui el contrari en els requisits específics del programa, les activitats han de tenir un caràcter obert i quedaran exclosos els projectes restringits exclusivament a membres associats a la persona física o jurídica o a l’agent que ho organitzi o gestioni. Requisits específics del programa: • La seu social dels sol·licitants s’ha de trobar a la ciutat de Barcelona. • Els sol·licitants han de disposar de grups o equips de competició de més d’una categoria o franja d’edat, o bé el projecte presentat ha de proposar assumir un creixement pel que fa al nombre de participants que permeti assolir-ho. Criteris: • Les característiques dels sol·licitants i del seu projecte esportiu: 1 punt. • La participació en competició i les seves característiques: 1 punt. • La regularitat de l’activitat: 0,5 punts. • La promoció de la participació de la població femenina de manera específica: 0,5 punts. • Que incloguin mesures específiques que afavoreixin la participació de persones en situació de risc d’exclusió social: 0,5 punts. • La manca de disponibilitat d’instal•lacions esportives pròpies on es pugui desenvolupar l’activitat del projecte: 0,5 punts. 7414 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 j) Projectes o activitats especifiques de promoció de la salut des de l'activitat física o l'esport Àmbit ciutat Requisits: • Les activitats o projectes s'han de dur a terme en coordinació entre els equipaments o entitats esportives de la ciutat i els agents sanitaris. • Les activitats o projectes s'han de desenvolupar de manera continuada. • Les activitats o projectes s'han de dur a terme en equipaments o entitats esportives de la ciutat de Barcelona. Requisits específics del programa: • Cal indicar el nombre de participants del programa especificant edats i gènere Criteris • Les característiques dels agents que participen en el projecte esportiu: 1 punt. • La freqüència setmanal de l’activitat: 1 punt. • La previsió de fer una valoració a posterior del projecte per part de l’equip de salut: 1 punt. • La previsió de continuïtat de l’activitat física o de la pràctica esportiva promoguda: 1 punt. C) Educació Criteris generals per les opcions b, c i d. • La convocatòria està adreçada a institucions públiques i entitats i persones jurídiques sense ànims de lucre. • No es podrà presentar més d’una sol·licitud del mateix projecte entre programes d’un mateix àmbit temàtic. • En cas que siguin projectes a desenvolupar a centres educatius, s’haurà de tenir un acord previ amb ells per poder desenvolupar el projecte, i s’haurà de presentar amb la sol·licitud. a) Suport al foment de l’activitat de les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) de les escoles bressol, primària, secundària i altres centres educatius d’ensenyament obligatori. Àmbit de ciutat i de districte Requisits: Àmbit de districte • Iniciatives que ajudin a desenvolupar activitats dirigides a les famílies: formació i assessorament. • Iniciatives que reforcin els projectes adreçats a integrar famílies de nouvinguts • Iniciatives que facilitin l’organització i el desenvolupament de les activitats extraescolars. • Iniciatives que possibilitin actuacions en pro de la conciliació familiar i laboral • Iniciatives que promoguin l’organització d’activitats extraescolars conjuntes entre diversos agents d’educació no formal del territori. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7415 • Iniciatives que fomentin intervencions relacionades amb el medi ambient projectes de sostenibilitat. Àmbit de ciutat • Iniciatives que proposin projectes innovadors que introdueixin elements de qualitat o identificació singular del centre. • Iniciatives que promoguin la creació i producció artística cultural als IES. • Projectes de suport a les AMPA de centres educatius que tenen grups addicionals, amb activitats fora d’horari escolar i activitats no curriculars. Criteris: • Iniciatives d’activitats extraescolars amb un caràcter educatiu, com a reforç al programa escolar: 1 punt. • Projectes que incloguin propostes de formació per a pares i mares: 1 punt. • Iniciatives socials de reforç: socialització de material educatiu i altres: 1 punt. • Propostes d’activitats socials i culturals amb col•laboració amb altres entitats del territori: 1 punt. b) Projectes adreçats a entitats socials i educatives per treballar per a una Barcelona educadora i inclusiva. Àmbit de ciutat Requisits: • Garantir el desenvolupament d’accions i projectes educatius que redueixin les desigualtats i millorin la cohesió social, articulats al voltant d’una estratègia comuna i compartida amb les entitats i el territori, amb la voluntat d’aconseguir una educació de qualitat per a tothom, independentment de les condicions personals, de gènere, d’origen social o de les capacitats de les persones que l’hagin de rebre. • Millorar l'èxit educatiu, des d’un punt de vista social, cultural, inclusiu i intergeneracional, potenciant el treball en xarxa i els espais oberts i compartits entre entitats i fomentar l'educació en el lleure de base comunitària, com un dret reconegut. • Promoure l'educació al llarg de la vida. Garantir una oferta educativa de qualitat i suficient en tots els nivells i etapes educatives. Impulsar una educació permanent, àmplia i flexible i potenciar i prestigiar la formació Professional. • Impulsar la participació de la comunitat educativa i la coresponsabilitat dels diferents agents socials (famílies, col·lectius professionals, del món de la cultura i de les arts) que permeti fer de l'educació un objectiu compartit i una eina bàsica del desenvolupament i la cohesió social. Criteris: • Valor pedagògic: 1 punt. • Grau d’incidència en el territori i la participació i foment de la col•laboració entre entitats: 1 punt. • Nivell d’interacció amb els diversos agents educatius i socioculturals: 1 punt. • Grau d’innovació del projecte: 1 punt. c)Projectes d’investigació i recerca educativa. Àmbit de ciutat 7416 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Requisits: • Construir coneixement sobre la creació de condicions per a l’èxit educatiu en zones socialment desafavorides. • Promoure projectes de recerca-acció entre investigador/es i centres educatius (formal i no formal) per fomentar la innovació educativa per l’equitat. • Crear espais de reflexió pedagògica per avaluar l’impacte de la recerca educativa i afavorir la seva disseminació a nivell local i internacional. Criteris • Grau d’innovació i interdisciplinarietat del projecte: 1 punt. • Grau del projecte i de l’impacte local i internacional: 1 punt. • Implicació i participació de la comunitat educativa en la recerca: 1 punt. • Qualitat metodològica del projecte: 1 punt. d) Projectes per a la innovació educativa. Àmbit de ciutat Requisits: • Projectes que fomentin la intersecció entre el sector educatiu, l’art i la cultura que ajudin a desenvolupar les capacitats creatives, d’innovació i coneixement entre infants, joves i adults. • Reforçar tant la formació com la innovació, l'avaluació i la difusió de bones pràctiques per tal que els centres puguin millorar l'atenció a la diversitat de gènere, el respecte a la diversitat sexual, l’equitat, la interculturalitat, la laïcitat i la inclusió. • Propostes educatives innovadores als barris d’acció prioritària o barris amb especials necessitats socials i econòmiques , amb l’objectiu d’incrementar l’èxit educatiu entès de manera global. • Desenvolupar xarxes d’innovació en col·lectius de mestres, educadors i entitats de base educativa, afavorint la projecció de les experiències de qualitat educativa. • Promoure accions i projectes que afavoreixin el retorn de les persones joves al sistema educatiu i la consolidació dels seus itineraris. Criteris: • Valor pedagògic : 1 punt. • Grau d’incidència en el territori i la participació i foment de la col·laboració entre entitats : 1 punt. • Nivell d’interacció amb els diversos agents educatius i socioculturals: 1 punt. • Grau d’innovació i creativitat del projecte: 1 punt. D) Salut En l’àmbit CIUTAT (11), no es podran presentar més de dos sol·licituds del mateix projecte entre els àmbits temàtics de D-Salut, E-Gent gran, F-Dones, G- Joventut, H-Infància i adolescència, K-Immigració-Acollida, P-Persones amb discapacitat i/o diversitat funcional, W-LGTBI i Z-Inclusió. Exemple: un sol·licitant no pot presentar el mateix projecte a Da11, Ea11 i Fa11; sí que podria presentar-lo a dues d’aquestes modalitats. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7417 En l’àmbit CIUTAT (11), no es podran presentar més de dos projectes (diferents) per sol·licitant en l’àmbit temàtic de D11-Salut. Només podrà presentar-ne dos (a Da11 i Db11, per exemple). Poden ser sol·licitants de les subvencions a les què fa referència aquesta convocatòria les persones jurídiques i físiques. En cas de persones físiques sempre i quan la mateixa beneficiària de la subvenció no percebi remuneració pel desenvolupament del projecte objecte de subvenció. Queden excloses les propostes de tipus assistencial en tots els programes de l’àmbit temàtic de D-Salut. a) Suport a les persones que cuiden familiars malalts i/o dependents Àmbit ciutat Requisits: La finalitat dels projectes presentats s’ha d’ajustar a algun dels temes que s’esmenten a continuació: • Iniciatives que contribueixin a donar visibilitat i fer emergir la situació de les persones que cuiden a un familiar malalt i/o dependent tenint en compte les seves necessitats de suport. • Projectes orientats a promoure el suport i l’acompanyament a les persones que cuiden als seus familiars malalts i/o dependents per tal de millorar la seva salut física, mental i social. Criteris: • Projectes que plantegin quines són les característiques generals dels grups de suport familiar com el nombre d’integrants, la periodicitat de les reunions, els objectius del grup i quins seran els temes d’interès: 1 punt. • Projectes que ajudin les persones cuidadores a fer front a les necessitats i problemàtiques físiques, emocionals i socials que les tasques de cura comporten: 1 punt. • Que el projecte inclogui adequadament en el seu plantejament la perspectiva de gènere i maximitzi la seva capacitat d’arribar a les persones cuidadores de nivell socioeconòmic més desafavorit: 1 punt. • Grau d’adequació del projecte a metodologies contrastades i referenciades i a les necessitats del col•lectiu al qual s’adreça: 1 punt. b) Promoció de la salut sexual i reproductiva Àmbit ciutat Requisits: La finalitat dels projectes presentats s’ha d’ajustar a algun dels temes que s’esmenten a continuació: • Iniciatives i accions destinades a la promoció dels drets sexuals i d’una sexualitat saludable en totes les etapes de la vida sense estigma ni discriminació. • Projectes orientats a la prevenció, la detecció precoç, la informació i/o l’atenció individual i/o grupal en relació a les ITS i VIH/Sida per tal de facilitar l’accés als mètodes preventius i contraceptius. • Iniciatives i accions destinades a la promoció de l’abordatge integral de les situacions complexes en relació a la salut sexual i reproductiva. • Iniciatives i accions destinades a la prevenció de l’embaràs adolescent que tinguin una orientació 7418 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 • comunitària i que es realitzin en territoris amb desigualtats en salut. Criteris: • Adequació del projecte vers els col·lectius i/o àrees de la ciutat en situació de desavantatge social i vers els grups d’edat que presenten una major vulnerabilitat: 1,5 punts. • Incorporació en el disseny de les accions o projectes de representació dels col•lectius objecte d’intervenció, especialment de les persones LGTBI: 1 punt. • Sensibilització de la ciutadania des d’una perspectiva no estigmatitzadora ni patologitzant: 0,5 punts. • Grau d’adequació del projecte a metodologies contrastades i referenciades i de coordinació amb altres entitats: 1 punt. c) Les desigualtats en salut Àmbit ciutat Requisits: la finalitat dels projectes presentats s’ha d’ajustar a algun dels temes que s’esmenten a continuació: • Iniciatives de qualsevol àmbit que fomentin la reducció de les desigualtats socials en salut a la ciutat. • Projectes que actuïn sobre els determinants socials de la salut, com ara el treball, l'habitatge, la capacitat econòmica, el suport social, l'entorn. • Accions orientades a reduir la incidència de les desigualtats socioeconòmiques en l'accés a tractaments sanitaris essencials. Criteris: • Incidència de la iniciativa en els barris de la ciutat amb pitjor situació socioeconòmica i de salut: 1 punt. • Incidència de la iniciativa en els grups socials afectats per desigualtats socials en salut, per raó de classe social, gènere, origen o orientació sexual: 1 punt. • Grau d’adequació del projecte a metodologies contrastades i referenciades i de coordinació amb altres entitats: 2 punts. d) Salut mental Àmbit ciutat Requisits: La finalitat dels projectes presentats s’ha d’ajustar a algun dels temes que s’esmenten a continuació: • Iniciatives que afavoreixin una millor resposta a les necessitats de les persones amb problemes de salut mental i a les seves famílies, per afrontar les situacions quotidianes i per enfortir-les davant els factors de risc (aïllament social, discriminació...). • Projectes orientats a la promoció de la salut mental i benestar emocional de la ciutadania al llarg del seu cicle vital. Criteris: • Projectes que incloguin accions per enfortir la resiliència, la salut mental i el benestar emocional de les persones, al llarg de tot el seu cicle vital en especial consideració als col·lectius de major risc: 1 punt. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7419 • Projectes que incloguin accions per facilitar la participació activa de les persones amb problemes de salut mental enfortint la dimensió social i comunitària: 1 punt. • Actuació en barris i col·lectius en situació socioeconòmica més desafavorida i inclusió adequada de la perspectiva de gènere: 1 punt. • Grau d’adequació del projecte a metodologies contrastades i referenciades i de coordinació amb altres entitats: 1 punt. e) Promoció de la salut, prevenció, atenció i reinserció en el camp de les drogodependències Àmbit ciutat Requisits: • Iniciatives centrades en les estratègies de prevenció i promoció, així com de reinserció que facilitin la inclusió de les persones que pateixen un procés d’addicció a drogues. Criteris: • Adequació del projecte al Pla d’acció de drogues de Barcelona vigent: 1,5 punts. • Avaluació de la metodologia del projecte per a la prevenció o reinserció que facilitin la inclusió de les persones que pateixen processos addictius: 1 punt. • Actuació en barris en situació socioeconòmica més desfavorida i inclusió adequada de la perspectiva de gènere: 1 punt. • Grau d’innovació de la iniciativa: 0,5 punts. f) Promoció de la salut i prevenció en el camp de les malalties cròniques i/o emergents Àmbit ciutat i districte Requisits: La finalitat dels projectes presentats s’ha d’ajustar a algun dels temes que s’esmenten a continuació: • Iniciatives centrades en el suport a persones amb malalties cròniques i emergents, en el foment de la salut, en la participació activa dels usuaris i en el voluntariat. • Serveis d’acompanyament per a persones amb dificultats per utilitzar els serveis i recursos existents • Iniciatives que promoguin la informació, l’atenció i el suport mutu entre afectats per malalties cròniques i/o emergents. • Iniciatives que promoguin la participació activa i social de persones voluntàries. • Iniciatives que incorporin accions de difusió i/o assessorament en el camp de les malalties cròniques i/o emergents. Criteris: • Projectes que promoguin la millora de la qualitat de vida i el suport a persones afectades de malalties cròniques i/o emergents: 1 punt. • Projectes que incloguin la transversalitat entre diferents aspectes com ara la salut i l’activitat física, l’alimentació saludable: 0,5 punts. • Projectes que incloguin accions de difusió i/o sensibilització a la ciutadania sobre les malalties cròniques i/o emergents: 0,5 punts. 7420 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 • Actuació en barris i col·lectius en situació socioeconòmica més desfavorida i inclusió adequada de la perspectiva de gènere: 1 punt. • Grau d’adequació del projecte a metodologies contrastades i referenciades i de coordinació amb altres entitats: 1 punt. E) Gent gran En l’àmbit CIUTAT (11), no es podran presentar més de dos sol•licituds del mateix projecte entre els àmbits temàtics de D-Salut, E-Gent gran, F-Dones, G- Joventut, H-Infància i adolescència, K-Immigració-Acollida, P-Persones amb discapacitat i/o diversitat funcional, W-LGTBI i Z-Inclusió. Exemple: un sol·licitant no pot presentar el mateix projecte a Da11, Ea11 i Fa11; sí que podria presentar-lo a dues d’aquestes modalitats. a) Atenció a la gent gran Àmbit ciutat i districte Requisits: La finalitat dels projectes presentats s’ha d’ajustar, a algun dels temes que s’esmenten a continuació: • Projectes socials i comunitaris de suport al manteniment de les persones grans en el seu entorn domiciliari i per reduir l’aïllament. • Actuacions adreçades a la prevenció i atenció de persones grans en risc i/o situació d’exclusió social. • Projectes socials de suport a persones soles, sense xarxa social i/o familiar que requereixen un acompanyament fins al final de la vida. Criteris • Que el projecte es basi en experiències i metodologies innovadores: 1,5 punts. • Que complementi l’actuació dels serveis socials municipals: 1 punt. • Qualitat de la metodologia i de l’avaluació de resultats: 1,5 punts. b) Promoció a la gent gran Àmbit ciutat i districte Requisits: La finalitat dels projectes presentats s’han d’ajustar a algun/s dels temes que s’esmenten: • Accions de promoció de l’envelliment actiu. • Accions que promoguin la formació a partir dels 65 anys. • Sensibilització a la ciutadania per un tracte respectuós cap a la gent gran. • Que la majoria de les actuacions proposades arribin a la població major de 65 anys Criteris: • Que el projecte es basi en experiències i metodologies innovadores: 1 punt. • Que promocioni la participació i el voluntariat de la gent gran en els àmbits social, esportiu, lleure, tecnològic, polític i cultural de la ciutat: 1 punt. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7421 • Que les accions s’adrecin a la transmissió del saber i l’experiència de la gent gran a nivell intergeneracional, i que principalment estiguin adreçades a altres persones que busquin inserir-se en el mercat laboral: 1 punt. • Que les accions afavoreixin activitats de suport a les xarxes d'intercanvi entre les persones grans: 1 punt. F) Dones En l’àmbit CIUTAT (11), no es podran presentar més de dos sol·licituds del mateix projecte entre els àmbits temàtics de D-Salut, E-Gent gran, F-Dones, G- Joventut, H-Infància i adolescència, K-Immigració-Acollida, P-Persones amb discapacitat i/o diversitat funcional, W-LGTBI i Z-Inclusió. Exemple: un sol·licitant no pot presentar el mateix projecte a Da11, Ea11 i Fa11; sí que podria presentar-lo a dues d’aquestes modalitats. Una mateixa entitat només pot presentar, per cada àmbit, tres projectes diferents dels quals només es finançarien els dos que tingui la millor puntuació, sempre que sigui superior a 4. a) Desigualtats interseccionals Àmbit ciutat i districte Requisits: La finalitat dels projectes presentats s’ha d’ajustar, a algun dels temes que s’esmenten: • Accions de reconeixement de la diversitat entre les dones i per la defensa dels seus drets. • Actuacions en favor de l’atenció i abordatge de les desigualtats interseccionals i múltiples per raó de gènere, classe, edat, religió, diversitat funcional, origen nacional i/o ètnic, entre altres. • Accions comunitàries que promoguin la participació i auto-organització política de les dones pertanyents a minories ètniques i d’orígens nacionals diversos. Criteris: • Incorporació en els projectes accions envers les persones que viuen desigualtats múltiples: 1 punt. • Que en els seus resultats obtingui la comprensió i/o generació de relacions interculturals: 1 punt. • Complementarietat dels objectius del projecte amb els objectius dels serveis, programes i plans municipals: 2 punts. b) Violència vers les dones Àmbit ciutat i districte Requisits: La finalitat dels projectes presentats s’han d’ajustar a algun dels termes que s’esmenten: • Accions d’acompanyament i suport a les dones en els processos judicials. • Actuacions per l’empoderament de les dones en situació de violència. • Iniciatives dirigides a la detecció i atenció de matrimonis forçats, mutilació genital femenina, i el tràfic de dones i nenes •Lluita contra el sexisme i la violència masclista 7422 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Criteris: • Desenvolupament d’accions a través del treball comunitari i en xarxa entre entitats: 1 punt. • Que tinguin en compte la diversitat de les dones de la ciutat permeten avançar així en la detecció i/o atenció de les diferents formes de violència: 1 punt • Experiències i/o metodologies innovadores: 2 punts. c) Participació política de les dones i dels moviments feministes Àmbit ciutat i districte Requisits: La finalitat dels projectes presentats s’han d’ajustar, a algun dels temes que s’esmenten: • Accions de participació política i suport a dones i/o col•lectius de dones migrades. • Accions de promoció de les TIC en la participació política de les dones. • Accions de promoció i suport de grups feministes auto-organitzats. • Accions feministes emblemàtiques impulsades per grups i entitats de la ciutat. Criteris: • Desenvolupament d’accions a través del treball comunitari i en xarxa entre entitats: 1 punt. • Experiències i/o metodologies innovadores: 1 punt. • Potenciïn la difusió dels debats feministes i la presa de consciència entorn a les desigualtats de gènere 1 punt • Contribueixin a la creació i desenvolupament de nous grups feministes 1 punt d) Atenció i assessorament a dones que exerceixen treball sexual a espais tancats Àmbit ciutat Requisits: Les entitats que es presentin a aquesta modalitat han de: • Acreditar disposar d'un mínim de 3 anys d'experiència fent atenció continuada a dones que exerceixen el treball sexual a diferents espais tancats de la ciutat. • Ser entitats sense ànim de lucre. Criteris: • Han de considerar la intervenció des del punt de vista d'informar a les dones dels seus drets i incloure actuacions concretes adreçades a aquest objectiu: 2 punts. • Garanteixi l'acostament a les diferents situacions de les dones i un assessorament que respongui a elles: 1 punt. • Contribueixi a l'empoderament de les dones: 1 punt. G) Joventut NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7423 En l’àmbit CIUTAT (11), no es podran presentar més de dos sol•licituds del mateix projecte entre els àmbits temàtics de D-Salut, E-Gent gran, F-Dones, G- Joventut, H-Infància i adolescència, K-Immigració-Acollida, P-Persones amb discapacitat i/o diversitat funcional, W-LGTBI i Z-Inclusió. Exemple: un sol·licitant no pot presentar el mateix projecte a Da11, Ea11 i Ga11; sí que podria presentar-lo a dues d’aquestes modalitats. En l’àmbit CIUTAT (11), només es podrà presentar un projecte a l’àmbit temàtic G-Joventut, a escollir entre els seus programes a) o b). Poden ser sol·licitants de les subvencions a les què fa referència aquesta convocatòria les persones jurídiques i físiques. En cas de persones físiques sempre i quan la mateixa beneficiària de la subvenció no percebi remuneració pel desenvolupament del projecte objecte de subvenció. a) Projectes anuals de funcionament ordinari que consolidin el desenvolupament de les activitats de les entitats juvenils Àmbit ciutat i districte b) Projectes específics de rellevància especial en el camp de la promoció social i cultural de la joventut Àmbit ciutat i districte Requisits aplicables a ambdós programes de l’àmbit de joventut: La finalitat dels projectes presentats es pot ajustar a algun/s dels temes que s’esmenten (aplicables a ambdós programes de l’àmbit de joventut) i que centrin el seu objecte en un dels camps d’actuació següents: • Projectes que fomentin la participació directa de joves en experiències col•lectives basades en la diversitat, l’autoorganització, l’autogestió, la democràcia interna, els comportaments igualitaris, la transparència, la implicació social i/o la promoció de l’associacionisme juvenil de base voluntària. • Accions que afavoreixin la formació i sensibilització de joves pel foment d’una economia social, cooperativa i solidària. • Accions de suport a les xarxes d’intercanvi entre persones joves. • Projectes culturals artístics o tecnològics liderats per joves i que promoguin una oferta àmplia. • Actuacions que empoderin als i les joves en l’exercici actiu dels seus drets com a ciutadans i ciutadanes i que promoguin la seva participació en els processos de decisió i construcció de la ciutat i el territori. Criteris aplicables a ambdós programes de l’àmbit de joventut: • Desenvolupament d’accions a través del treball comunitari i en xarxa entre entitats: 0,25 punts. • Accions i estratègies per a la participació activa de joves a la ciutat: 0,75 punts. • Que es desenvolupi principalment a partir de treball voluntari i gratuït: 0,50 punts. • Que el projecte estigui gestionat i liderat en les seves diferents fases (creació, preparació, execució i avaluació) per la mateixa gent jove: 0,75 punts. • Capacitat per arribar a un col•lectiu ampli de la població juvenil i/o que siguin activitats sostingudes en el temps: 0,50 punts. • Projectes que desenvolupin accions que capacitin als i les joves en els seu desenvolupament personal: 0,50 punts. 7424 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 • Accions que fomentin el reconeixement de la diversitat juvenil per raó de classe social, origen nacional i/o ètnic, orientació sexual o identitat de gènere, etc. i que s’orientin a la consecució de la igualtat i equitat: 0,50 punts. • Projectes que afavoreixin el coneixement de la realitat juvenil i la seva visualització a la resta de la població: 0,25 punts. H) Infància i adolescència En l’àmbit CIUTAT (11), no es podran presentar més de dos sol•licituds del mateix projecte entre els àmbits temàtics de D-Salut, E-Gent gran, F-Dones, G- Joventut, H-Infància i adolescència, K-Immigració-Acollida, P-Persones amb discapacitat i/o diversitat funcional, W-LGTBI i Z-Inclusió. Exemple: un sol·licitant no pot presentar el mateix projecte a Da11, Ea11 i Ha11; sí que podria presentar-lo a dues d’aquestes modalitats. a) Promoció a la infància, l’adolescència i llurs famílies Àmbit ciutat i districte Requisits. Es valoraran només les iniciatives de promoció a la infància i adolescència que es realitzin fora de l’horari escolar obligatori. La finalitat dels projectes presentats s’han d’ajustar a alguns dels temes que s’esmenten: • Actuacions de suport per la millora de la qualitat de vida d'infants i adolescents, amb especial atenció als que estan en situació o risc d’exclusió social. • Promoció d’activitats culturals, esportives, d’educació en el lleure i/o de caràcter artístic pels infants i adolescents. • Actuacions dirigides a la promoció, sensibilització i defensa dels drets dels infants i adolescents a la ciutat. • Accions dirigides al foment de la participació dels infants i adolescents en la definició de serveis públics i comunitaris, i en els processos de consulta i decisió claus de la ciutat. • Actuacions adreçades a infants i les seves famílies. Criteris: • Desenvolupament d’accions a través del treball comunitari i en xarxa entre entitats: 1,5 punts. • Projecció de futur amb accions sostingudes en el temps que millorin l’impacte del projecte: 1,5 punts. • Participació del col•lectiu beneficiari (infants i adolescents) en el disseny i implementació de les propostes: 1 punt. b) Iniciatives d’atenció psicoterapèutica a infants, adolescents en risc social i les seves famílies. Àmbit ciutat Requisits. • Iniciatives d’intervenció psicoterapèutica, dirigides a infants, adolescents i llurs famílies en situació de risc, vulnerabilitat i/o exclusió social per causes derivades de problemàtiques exclusivament socials i familiars. Queden excloses les iniciatives dirigides a la intervenció per altres problemàtiques específiques de salut, discapacitat, etc. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7425 • Atenció als infants i adolescents i llurs famílies fora de l’horari i el context escolar. • D’àmbit de ciutat, entenem com a tal aquells que van dirigits a la població, com a mínim de tres districtes de la ciutat. • Intervenció amb una temporalitat definida i no diària. • Projecte desenvolupat durant un període consecutiu mínim de 12 mesos anteriors a la data de publicació de la convocatòria de subvencions de l’any en que es presenta. Criteris: • Grau de coordinació i treball conjunt amb la xarxa de serveis socials públics i del tercer sector de cada cas en tractament. Concreció de les accions de treball en xarxa i abordatge comunitari. Percentatge en temps per cada cas que es dedica a aquesta funció: 1,5 punts. • Impacte sobre la població destinatària. Número de beneficiaris/es del projecte i nivell d’intensitat en l’atenció social: sessions, dies de funcionament, durada mitjana dels tractaments, etc.:1,5 punts. • Capacitat i disponibilitat del projecte i l'entitat per intervenir amb la població infantil en situació de risc social i/o desemparament tal com es defineix a la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i oportunitats en la infància i l'adolescència. Trajectòria i bagatge en l'atenció a infants i adolescents derivats dels serveis socials bàsics i els serveis socials especialitzats: 1 punt. c) Centres oberts per l’atenció a la infància, l’adolescència i llurs famílies Àmbit ciutat Requisits: • Centres oberts registrats com a tal en el Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials, en la secció Serveis i establiments d’atenció social primària. Classificació Servei de centre obert. • L’activitat es desenvolupi dintre de la Ciutat de Barcelona. • Formin part de la Xarxa de Centres Oberts de l’Acord per una Barcelona Inclusiva o es comprometin a formar-ne i implementar el model de Centre Obert acordat. Criteris: • Impacte sobre la població destinatària. Número de beneficiaris/es del projecte i nivell d’intensitat en l’atenció social: sessions, dies de funcionament, etc.: 1 punt. • Grau de professionalitat en relació al mínim establert per la cartera: 0,5 punts. • Proporció d’hores professionals per número d’infants atesos i números de PEI, Pla educatiu individual: 0,5 punts. • En funció de la incidència en zones de gran necessitat i escassos recursos: 1 punt. • Pel número d’infants atesos en projectes complementaris amb servei de berenar saludable durant tot l’any i casals: 1 punt. d) Altres projectes d’atenció a la infància, l’adolescència i llurs famílies Àmbit ciutat i districte Requisits. • Projectes d’atenció social als infants, adolescents i llurs famílies realitzats fora de l’horari escolar. 7426 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 • El projecte no serà igual o similar a altres de la mateixa entitat amb quals l’Ajuntament col·labori mitjançant conveni, subvenció o contractació de la Direcció d’Intervenció Social. • Els projectes hauran d’incidir en l’atenció social directa a Infants, adolescents i/o llurs famílies. • Aniran dirigits a la infància, adolescència i llurs famílies en situació de risc, vulnerabilitat i/o exclusió social per causes derivades de problemàtiques exclusivament socials i familiar. Queden excloses les iniciatives dirigides especialment a la intervenció amb persones amb altres problemàtiques específiques de salut, discapacitat, etc. i aquelles que es desenvolupin en serveis de competència d’altres Administracions no municipals. • La finalitat dels projectes presentats s’ha d’ajustar a alguns dels temes que s’esmenten a continuació: - Atenció socioeducativa diària a la infància, adolescents i llurs famílies. - Actuacions, no psicoterapèutiques, dirigides a la detecció i atenció de situacions específiques de maltractament infantil: abusos sexuals, violència domèstica, greu negligència, etc. - Desenvolupament de competències parentals en contextos de risc i vulnerabilitat descrits als requisits. - Iniciatives d’atenció continuada a la infància de 0 a 3 anys, mitjançant el suport a les famílies en la cura dels seus fills. - Projectes específics de treball amb famílies en situació en processos de maternitat prematura (prenatal, natal o petita infància), per disminuir o eliminar situacions de risc infantils que es poden donar al llarg de l’embaràs i dels tres primers anys de vida en un context familiar multi problemàtic. Criteris • Impacte del projecte. Número d’infants i famílies que seran ateses en el projecte i nivell d’intensitat en l’atenció social: sessions, dies de funcionament, etc.: 1 punt. • Grau de coordinació i treball conjunt amb la xarxa de serveis socials públics i del tercer sector. Abordatge comunitari: 1,5 punts. • Influència del projecte sobre la població de territoris de la Ciutat amb major necessitat per indicacions socioeconòmics i amb menor número de recursos socials existents: 1,5 punts. I) Participació ciutadana (Democràcia activa i innovació democràtica) En l’àmbit CIUTAT (11), no es podran presentar més de tres projectes per part d’un mateix sol·licitant entre els àmbits temàtics de I11-Participació ciutadana, J11-Associacionisme, Q11-Acció comunitària, S11-Afers religiosos, X11-Drets de ciutadania i Y11- Promoció de la diversitat des de la mirada intercultural Els sol·licitants han de ser entitats sense ànim de lucre, i en cap cas s’admetran gremis o col·legis professionals. a) Foment de la participació ciutadana en les polítiques municipals: iniciatives per a la creació i millora dels òrgans de participació; per l’impuls de processos participatius; i de consultes populars Àmbit districte i ciutat Els projectes presentats han de complir els següents requisits: La finalitat dels projectes presentats s’han d’ajustar a algun/s dels temes que s’esmenten: NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7427 • Projectes que promoguin la participació de la ciutadania en els òrgans de participació municipals, la seva creació o la seva millora. • Projectes per a la realització de processos participatius impulsats des de la ciutadania. • Projectes per a l'impuls de consultes populars a través de la iniciativa ciutadana. • Projectes que tenen com a objectiu l'avaluació de la qualitat democràtica de les actuacions i espais de participació ciutadana. • Projectes que tenen com a objectiu els canals de comunicació i el control de l’acció de govern. Criteris: • Anàlisi acurat de mecanismes de participació existents, 1 punt. • Treball en xarxa i participació de diferents entitats i col·lectius, 1 punt. • Incidència en la millora dels mecanismes de participació o incidència directa en les polítiques municipals, 1 punt. • Grau d'innovació del projecte, 1 punt. b) Foment de la participació inclusiva Àmbit districte i ciutat Els projectes presentats han de complir els següents requisits: • Projectes que incideixen en promoure la participació de les dones. • Projectes que incideixen en la promoció de la participació d'infants, adolescents i joves. • Projectes que incideixen en la promoció de la participació de col•lectius de persones d'origen divers. • Projectes que incideixen en la promoció de la participació de col•lectius de persones amb diversitat funcional. • Projectes que incideixen en la promoció de la participació de col•lectius amb risc d’exclusió social. • Projectes que incideixen en promoure la participació en comunitats o barris. Criteris • Definició dels col·lectius i àmbit de treball a partir d’un diagnòstic que el justifiqui, 0,5 punts. • Coneixement del territori, del sector o col•lectiu destinatari de la subvenció. 0,5 punts. • Definició d’objectius, específics i avaluables, que responguin a una lògica d’enfortiment social, 1 punt. • Elaboració i aplicació de criteris de discriminació positiva que afavoreixin la igualtat participativa de col•lectius. 1 punt. • Ús de metodologies innovadores. 0,5 punts. • Treball en xarxa. 0,5 punts. c) Foment de la participació en centres de secundària i batxillerat Àmbit districte i ciutat Els projectes presentats han de complir els següents requisits: • Projectes educatius en els centres de secundària i batxillerat que tenen com a objectiu l'adquisició d'aprenentatges relacionats amb l'exercici de la participació ciutadana, la democràcia activa i la participació social. 7428 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Criteris: • Definició de metodologies d'aprenentatge innovadores per al col·lectiu a qui s'adrecen. 1 punt. • Definició d’objectius, específics i avaluables, que responguin a una lògica d’enfortiment social. 0,75 punts. • Ús de metodologies innovadores. 0,5 punts. • Treball en xarxa entre centres de secundària i batxillerat. 0,75 punts. • Foment de projectes on s’apoderi a l’alumnat incorporant- lo a participar en el disseny i concreció de diferents espais comuns del centre. 0,5 punts. • Foment de projectes d’espais autogestionats per l’alumnat en el centre educatiu, en horari no escolar. 0,5 punts. d) Desenvolupament de software i d’infraestructures digitals per a la millora de la participació ciutadana Àmbit districte i ciutat En aquesta modalitat, tots els projectes hauran de fer ús de llicències lliures per el codi, les tecnologies, documents i tots els aspectes del desenvolupament (en concret: Affero GPLv3 par el codi, CreativeCommons BiSA per imatge, text i disseny, Open Data Commons Open Database License per dades, Llicència Procomú Inhalàmbrica per a infraestructures de comunicació). Així com la publicació oberta dels resultats en plataformes col·laboratives (p.e. GitHub). Els projectes presentats han de complir els següents requisits: • Projectes de programari lliure orientats al desenvolupament de la plataforma decidim.barcelona o aplicacions de participació compatibles amb aquesta. • Projectes d´infraestructures digitals per afavorir o garantitzar la participació. • Projectes de desenvolupament d’identificació, verificació, control de versions, anonimat, o altres mesures de seguretat i privacitat de les comunicacions per vot electrònic o altres processos participatius. • Projectes d’eines de col·laboració digital orientats a la presa de decisions. Criteris: • Desenvolupament de metodologies innovadores i específiques, d’acord amb la naturalesa del projecte, 1 punt. • Ús de metodologies obertes (i participatives) de desenvolupament i interoperabilitat amb altres tecnologies existents, 1 punt. • Capacitat de generar una comunitat oberta i col·laborativa al voltant del projecto, 1 punt. • Originalitat, utilitat i eficiència, 1 punt. J) Associacionisme En l’àmbit CIUTAT (11), no es podran presentar més de tres projectes per part d’un mateix sol·licitant entre els àmbits temàtics de I11-Participació ciutadana, J11-Associacionisme, Q11-Acció comunitària, S11-Afers religiosos, X11-Drets de ciutadania i Y11- Promoció de la diversitat des de la mirada intercultural. Els sol·licitants han de ser entitats sense ànim de lucre, i en cap cas s’admetran gremis o col·legis professionals. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7429 a) Projectes de col·laboració associativa. Àmbit districte i ciutat Els projectes presentats han de complir els següents requisits: • Que promoguin la col·laboració entre entitats per fomentar l’aprofitament de recursos i l’enfortiment del teixit associatiu, l’acció comunitària i el treball conjunt. • Que es proposin millorar la coordinació entre les entitats. • Que plantegin propostes d’acció innovadores. Criteris: • Que inclogui iniciatives per compartir i optimitzar recursos materials: 1 punt. • Que contempli activitats d’intercanvi, reflexió i planificació, conjuntes entre entitats: 1 punt. • Que promogui la innovació i la creativitat en la metodologia i/o en l’execució del projecte: 1 punt. • Que el projecte sigui coproduït per més de 2 entitats d’àmbit de ciutat o pertanyents a diferents districtes: 1 punt. b) Projectes que enforteixin la participació, la transparència i la democràcia dins les entitats i col·lectius Àmbit districte i ciutat Els projectes presentats han de complir els següents requisits: • Que plantegin una millora de la qualitat democràtica dels seus òrgans o espais de govern. • Que promoguin la comunicació als seus membres i la seva participació en els afers de l’entitat o col·lectiu. • Que impulsin la transparència econòmica i del funcionament de l’entitat o col•lectiu. Criteris: • Que plantegi la formació en participació dels membres de l’entitat o col•lectiu: 0,50 punts. • Que es proposi la renovació en els seus càrrecs: 0,50 punts. • Que faciliti l’enfortiment democràtic tot definint i/o millorant l‘organització interna, la comunicació i els canals i mitjans per afavorir la participació de persones de l’entitat o col·lectiu: 1 punt. • Que l’entitat o col·lectiu segueixi un codi ètic que protegeixi i apliqui els valors democràtics en el seu funcionament, especialment el Codi Ètic de les Associacions de Barcelona: 0,50 punts. • Que contempli els mitjans perquè les persones amb càrrecs representatius comparteixin la informació amb la resta de membres de l’entitat o col•lectiu: 0,50 punts. • Que es plantegin propostes innovadores en el model de gestió de l’entitat: 1 punt. c) Projectes que es proposin augmentar la base social de les entitats (persones associades, voluntàries o col·laboradores) Àmbit districte i ciutat Els projectes presentats han de complir els següents requisits: 7430 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 • Que es plantegin augmentar el coneixement de l’entitat entre la ciutadania. • Que el projecte doni a conèixer els valors de l’associacionisme i del voluntariat. • Que promogui accions voluntàries de servei de la ciutat. • Que promogui accions de difusió innovadores, per donar a conèixer l’entitat a col·lectius diversos • Que plantegi accions comunitàries al seu entorn. Criteris: • Que es proposi un pla de gestió del voluntariat: 0,50 punts. • Que es tracti d’un nou projecte d’envergadura que requereixi la dedicació de persones voluntàries: 0,50 punts. • Que promogui un augment del nombre de membres de l’entitat o col•lectiu: 0,50 punts. • Que contingui un pla de divulgació sobre el funcionament i les activitats de l’entitat destinat a la ciutadania: 0,50 punts. • Que facilitin la incorporació de persones no associades, tot introduint innovacions en la recerca de nous col·lectius i nous destinataris: 1 punt. • Que plantegin un nou marc d’acció comunitària al barri i/o districte/ciutat: 1 punt. d) Projectes que fomentin la participació en l'àmbit de la cultura popular i tradicional Àmbit districte i ciutat Els projectes presentats han de complir els següents requisits: • Que fomentin la participació dels ciutadans i l'enfortiment de la cohesió social i la xarxa associativa. • Que fomentin les relacions de les persones i associacions de Barcelona, per mitjà de la difusió i coneixement de la cultura popular i les tradicions tant de Catalunya com d'altres comunitats d'arreu. • Que plantegin propostes d'acció innovadores. • Que plantegin augmentar el coneixement de l'entitat entre la ciutadania. Criteris: • Que el projecte introdueixi elements d’innovació i creativitat al funcionament de les entitats i a les activitats que duen a terme: 1 punt. • Iniciatives per compartir i optimitzar recursos entre entitats i activitats desenvolupades per més de dues entitats: 1 punt. • Que promogui la cultura popular i tradicional i que afavoreixi la creació d’espais de trobada entre diferents cultures presents a la nostra ciutat: 1 punt. • Promoció d’estratègies per augmentar la participació de persones no associades: 0,5 punts. • Promoció de la interrelació entre els diversos àmbits de les cultures populars i tradicionals en el nom associatiu i la seva presència al barri/districte/ciutat: 0,5 punts. K) Immigració- Acollida En l’àmbit CIUTAT (11), no es podran presentar més de dues sol·licituds del mateix projecte entre els àmbits temàtics de D-Salut, E-Gent gran, F-Dones, G- Joventut, H-Infància i adolescència, K-Immigració-Acollida, P-Persones amb discapacitat i/o diversitat funcional, W-LGTBI i Z-Inclusió. Exemple: un sol·licitant no pot presentar el mateix projecte a Ea11, Fa11 i Ka11; sí que podria presentar-lo a dues d’aquestes modalitats. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7431 a) Accions específiques en l’àmbit educatiu i l’acompanyament Àmbit ciutat Requisits: La finalitat dels projectes presentats es poden ajustar a algun/s dels temes que s’esmenten: • Accions d’acollida i acompanyament de persones, famílies, organitzacions i entitats d’origen immigrant pel que fa a l’accés a la informació bàsica i als recursos que els capacitin per exercir els seus drets i deures personals de ciutadania Criteris: • Promoure el coneixement de l’entorn de proximitat, els recursos municipals i associatius de en cada barri o territori de manera que les persones d’origen cultural divers les utilitzin de manera normalitzada. Provisió de serveis d’acollida, acompanyament i coneixement de la ciutat: 1 punt. • Facilitar l’assessorament jurídic especialment per tràmits d’estrangeria: 1 punt. • Facilitar l’accés a coneixement de les llengües, alfabetització i pràctica del català (grups de conversa, parelles als barris, etc.): 1 punt. • Promoure la inserció laboral: 1 punt. L) Civisme i convivència a) Foment de la coresponsabilitat ciutadana en els usos socials i el manteniment de l’espai urbà Àmbit districte • Iniciatives que fomentin la convivència a l’espai públic i el treball en xarxa per millorar els usos dels equipaments i espais públics. • Iniciatives que fomentin el diàleg i debat entre el veïnat I el consens en les intervencions comunitàries o que promocioni eines i mecanismes de coresponsabilitat i gestió dels propis conflictes. Requisits: • Participació dels/de les beneficiaris/es potencials de la iniciativa en el desenvolupament de l’activitat. Criteris: • Grau en què la iniciativa dóna resposta als problemes actuals relatius a usos socials i al manteniment de l’espai urbà: 1 punt. • Incidència del projecte en àrees del territori en què l’incivisme es manifesta de forma més palesa: 1 punt. • Perdurabilitat en el temps de la iniciativa: 0,5 punts. • Capacitat de la iniciativa per fomentar la participació i el treball en xarxa dels grups d’interès: 0,5 punts. • Singularitat i coherència de la metodologia emprada per dur a terme el projecte: 0,5 punts. • Promoció de l’activitat de la xarxa comunitària com a valor preventiu: 0,5 punts. M) Drets dels animals a) Promoció d’activitats i iniciatives adreçades a la protecció i la defensa dels animals 7432 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Àmbit ciutat Col·laborar en els programes, els projectes i les activitats que tinguin com a eix vertebrador la protecció i defensa dels animals de la ciutat. Requisits: • Els objectius del projecte han d’estar orientats explícitament a la promoció i defensa dels valors relatius a la protecció i defensa dels animals de la ciutat. Criteris: • Foment de la protecció i la defensa dels animals: 0,5 punts. • Difusió del món animal: 0,5 punts. • Foment de la participació i l’associacionisme entorn del món animal: 0,5 punts. • Promoció i difusió de les actituds i els valors relacionats amb la tinença responsable d’animals: 1 punt. • Foment i promoció de l’adopció d’animals: 1 punt. • Foment de la protecció dels espais lliures i la biodiversitat relativa als animals: 0,5 punts. N) Foment d’activitats organitzatives a) Foment d’activitats organitzatives Àmbit districte Requisits: • Projectes presentats per entitats d’àmbit de barri o districte amb una programació continuada, centrada en activitats de temps lliure o d’educació en el lleure. • Les subvencions no poden tenir un import superior a 1.000 euros. Criteris: • Gestió d’espais i infraestructures per dur a terme les activitats: 1 punt. • Realització d’activitats de manera continuada durant tot l’any o curs escolar: 1 punt. • Implicació en dinàmiques comunitàries locals (actes de calendari festiu, cooperació entre entitats i altres): 1 punt. • Promoció d’estratègies per augmentar la participació de persones no associades a les activitats: 1 punt. b) Foment de l’activitat pel funcionament de les entitats Àmbit ciutat Requisits: Projectes presentats per entitats d’àmbit de ciutat amb una programació continuada, centrada en activitats vinculades als àmbits temàtics i programes de dona, participació ciutadana, associacionisme, immigració-acollida, acció comunitària, afers religiosos, LGTBI, drets de ciutadania i promoció convivència i interculturalitat Criteris: • Gestió d’espais i infraestructures per dur a terme les activitats: 1 punt. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7433 • Realització d’activitats de manera continuada durant tot l’any: 1 punt. • Implicació en dinàmiques comunitàries locals (actes de calendari festiu, cooperació entre entitats i altres): 1 punt. •Promoció d’estratègies per augmentar la participació de persones no associades a les activitats: 1 punt. O) Comerç de proximitat i promoció econòmica Els sol·licitants dels programes de l’àmbit temàtic “Comerç de proximitat i promoció econòmica”: O.a), O.b), O.c), i O.d) han de ser associacions de comerciants territorials o sectorials i entitats de comerç sense ànim de lucre. En cap cas poden ser beneficiaris/es de cap d’aquests programes els mercats municipals, associacions de mercats i els col·legis professionals. Els sol·licitants del programa O.e) no han de ser necessàriament entitats de comerç. a) Accions de dinamització, comunicació i promoció comercial Àmbit ciutat Aquestes accions hauran de fomentar activitats d’interès públic o social que: • Dinamitzin el comerç urbà de proximitat. • Promoguin l’associacionisme comercial territorial o sectorial. • Potenciïn fórmules de col·laboració público-privades, d’autogestió o altres. • Millorin la competitivitat del comerç de la ciutat. • I/o generin sinèrgies amb el sector cultural o turístic. No són subvencionables els conceptes següents: - Enllumenat nadalenc. - Dinars, sopars, serveis d’àpats o similars de l’entitat. - Lloguer del local o seu de l’entitat. Criteris: • Activitats de dinamització i promoció comercial de proximitat; que promoguin la singularitat de la zona, creació de marca, etc.: 1 punt. • Projectes de promoció de la zona comercial en col·laboració amb altres agents econòmics, socials, culturals o turístics: 1 punt. • Projectes que fomentin l’eficiència dels recursos (economia d’escala, serveis compatits, etc.): 0,5 punts. • Accions de comunicació i difusió del projecte als comerços i consumidors/clients, accions de fidelització: 0,5 punts. • Utilització o promoció de noves tecnologies (incorporació de les TIC): 1 punt. b) Accions formatives dirigides als/ a les comerciants i/o empleats/des Àmbit ciutat Cursos formatius, congressos sectorials, conferències o tallers que promoguin la formació contínua de professionals vinculats al món del comerç. Seran únicament subvencionables aquelles accions formatives que no siguin impartides per l’Ajuntament de Barcelona o altre ens municipal com Barcelona Activa. Criteris: • Es valorarà el grau d’eficàcia i d’utilitat de l’acció formativa dirigida als comerciants: 2 punts. • Qualitat del projecte (professorat, participació dels associats, duració, metodologia i difusió del programa formatiu): 2 punts. c) Reforç de les estructures associatives comercials 7434 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Àmbit ciutat S’entén per reforç de l’estructura associativa comercial el suport a la gestió de dinamització comercial del projecte de l’entitat. A més d’aquesta línia habitual de subvenció, les associacions de comerciants territorials de primer nivell o base poden presentar projectes conjunts en el reforç de l’estructura associativa(mínim 2 associacions). Solament una de les associacions comercials territorials presentarà el projecte per l’import total, juntament amb un document de compromís signat pels Presidents/es de les entitats participants, pel qual manifesten i acorden les obligacions i col·laboracions oportunes. Aquest document el podeu descarregar com a annex a la documentació de la convocatòria. Criteris: • Grau d’adequació del reforç administratiu a les tasques de dinamització comercial: 1 punt. • Grau d’adequació de les tasques administratives dirigides a promoure la sostenibilitat econòmica de l’entitat mitjançant el manteniment i l’increment del nombre d’afiliats i la recerca de patrocinadors: 1 punt. • Grau d’adequació de les tasques administratives al reforç de la comunicació, la difusió de les activitats de l’entitat i la promoció del comerç urbà de proximitat: 1 punt. • Iniciatives de col·laboració conjunta entre diverses entitats: 1 punt. d) Projectes de millora de la sostenibilitat en el comerç Àmbit ciutat Les actuacions poden ser de caràcter diagnòstic/avaluatiu, planificació i implementació de millores tècniques o procedimentals, informatives, i en general totes aquelles que promoguin les bones pràctiques ambientals i de responsabilitat social dels comerços. Les accions relacionades amb formació dirigides als i les comerciants i/o empleats/des cal presentar-les en el programa O.b.11 (accions formatives). S’inclouen les iniciatives: • Per afavorir el consum responsable i estendre el comerç de productes de proximitat o quilòmetre zero, productes locals i ecològics i de comerç just. • Per ambientalitzar els establiments i la gestió dels comerços: estalvi d’energia, eficiència energètica, prevenció de residus, millora de la recollida selectiva, reducció del consum d’aigua, reducció de la contaminació, mobilitat sostenible (de mercaderies, treballadors i clients), ampliació de verd urbà. • Per posar en valor el compromís amb la comunitat: implicació del comerç en projectes socials, atenció a les persones amb necessitats especials, contractació responsable. Criteris: • Impacte en termes de beneficis socials i ambientals: 1 punt. • Implicació dels associats en la implementació de la iniciativa al seu mateix comerç: 1 punt. • Informació al consumidor sobre les característiques ambientals i socials dels productes i els valors de sostenibilitat del comerç: 1 punt. • Establiment de vincles, col·laboració i treball en xarxa amb altres organitzacions que promoguin la sostenibilitat: 0,5 punts. • Caràcter innovador i/o exemplificador: 0,5 punts. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7435 e) Promoció econòmica de proximitat Àmbit districte Els projectes s’han d’ajustar, com a mínim, a algunes de les iniciatives que s’esmenten a continuació. Requisits: • Iniciatives que fomentin la dinamització socioeconòmica del barri o districte. • Accions que suposin la promoció de xarxes col3laboratives entre les entitats i amb diferents agents econòmics del districte. • Iniciatives que fomentin accions de responsabilitat social corporativa en l’àmbit del barri o districte (activitat d’impacte social, territorial i comunitari). Criteris: • Que siguin innovadores en relació a la promoció socioeconòmica del territori (no es consideren les fires comercials, festes majors o similars): 1 punt. • Que fomentin l’eficiència dels recursos (l’economia d’escala, central de serveis o de compres, bases de dades de proveïdors, etcètera) o que augmentin l’impacte dels projectes ja consolidats: 1 punt. • Que fomentin la comunicació entre les entitats, la promoció de xarxes col·laboratives, la generació de coneixement, la difusió d’iniciatives innovadores o de bones pràctiques: 2 punts. P) Persones amb discapacitat i/o diversitat funcional En l’àmbit CIUTAT (11), no es podran presentar més de dos sol•licituds del mateix projecte entre els àmbits temàtics de D-Salut, E-Gent gran, F-Dones, G- Joventut, H-Infància i adolescència, K-Immigració-Acollida, P-Persones amb discapacitat i/o diversitat funcional, W-LGTBI i Z-Inclusió. Exemple: un sol·licitant no pot presentar el mateix projecte a Ea11, Fa11 i Pa11; sí que podria presentar-lo a dues d’aquestes modalitats. Els/Les sol·licitants dels programes de Persones amb discapacitat i/o diversitat funcional han de ser persones jurídiques sense afany de lucre que tinguin per missió l’atenció i suport a les persones amb discapacitat i/o trastorn mental. a) Vida independent Àmbit ciutat Requisits comuns per als programes a), b) i c): • Els projectes i activitats aniran adreçats a persones: - Amb discapacitat i/o diversitat funcional de qualsevol de les següents tipologies: física, intel·lectual, sensorial, de trastorn mental i pluridiscapacitat. - Menors de 65 anys. • Els projectes i activitats hauran de definir amb claredat el nombre i perfil de persones beneficiàries. • Les activitats del projecte han de tenir continuïtat durant el període d’execució, no es subvencionaran activitats puntuals. 7436 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Requisits específics del programa a): • Projectes orientats a prevenir la institucionalització en serveis residencials. • Projectes destinats a facilitar la desinstitucionalització de persones que viuen en serveis residencials. • Projectes de foment i suport per a la vida independent de les persones amb discapacitat i/o diversitat funcional. Queden exclosos: - els projectes d’activitats pròpies de serveis concertats. - els projectes de productes de suport i noves tecnologies. - els projectes d’activitats terapèutiques i de rehabilitació que formen part de l’atenció mèdica i/o sanitària. Criteris: • Grau de concreció en projectes individuals de vida independent: 1,50 punts. • Qualitat del seguiment i avaluació del projecte i la seva concreció amb indicadors de resultats esperats i assolits: 1,50 punts. • Implicació i participació dels usuaris en l’elaboració del Pla individual: 0,75 punts. • Foment de la vida independent de dones amb discapacitat: 0,25 punts. b) Atenció social per a persones amb discapacitat que complementin els serveis públics Àmbit ciutat Requisits comuns per als programes a), b) i c): • Els projectes i activitats aniran adreçats a persones: - Amb discapacitat i/o diversitat funcional de qualsevol de les següents tipologies: física, intel·lectual, sensorial, de trastorn mental i pluridiscapacitat. - Menors de 65 anys. • Els projectes i activitats hauran de definir amb claredat el nombre i perfil de persones beneficiàries. • Les activitats del projecte han de tenir continuïtat durant el període d’execució, no es subvencionaran activitats puntuals. Requisits específics per del programa b): • Projectes de respir: - Activitats de suport a les famílies cuidadores amb estades temporals de les persones amb discapacitat en règim residencial o vacacional (amb un mínim d’una pernoctació i un màxim de 30 dies). - Respir per a les famílies cuidadores, sense pernoctació, orientat a la millora de l’autonomia, les habilitats relacionals i la inclusió social de les persones amb discapacitat i/o diversitat funcional. • Projectes d’atenció social, suport i ajuda mútua per a persones amb discapacititat i les seves famílies, orientats a la millora de l’autonomia personal i la inclusió en l’entorn. • Queden exclosos: - els projectes d’activitats pròpies de serveis concertats. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7437 - els projectes de productes de suport i noves tecnologies. - els projectes d’activitats terapèutiques i de rehabilitació que formen part de l’atenció mèdica i/o sanitària. Criteris: • Implicació i participació de les persones beneficiàries en el disseny i implementació del projecte: 1 punt. • Grau de col·laboració i/o de treball en xarxa entre entitats i altres agents, públics o privats, del sector social i/o de salut: 1,25 punts. • Qualitat en la metodologia de treball per a la millora de l’autonomia, empoderament i la inclusió social: 1 punt. • Qualitat del seguiment i avaluació del projecte i la seva concreció amb indicadors de resultats esperats i assolits: 0,75 punts. c) Inserció laboral de persones amb discapacitat i/o diversitat funcional en el mercat ordinari de treball Àmbit ciutat Requisits comuns per als programes a), b) i c): • Els projectes i activitats aniran adreçats a persones: - Amb discapacitat i/o diversitat funcional de qualsevol de les següents tipologies: física, intel•lectual, sensorial, de trastorn mental i pluridiscapacitat. - Menors de 65 anys. • Els projectes i activitats hauran de definir amb claredat el nombre i perfil de persones beneficiàries. • Les activitats del projecte han de tenir continuïtat durant el període d’execució, no es subvencionaran activitats puntuals. Requisits específics per al programa c): • Projectes d’inserció laboral que incorporin prospecció de llocs de treball i garanteixin plans individuals d’inserció. • Projectes de seguiment i suport pel manteniment del lloc de treball. • Queden exclosos: - els projectes de productes de suport i noves tecnologies. - els projectes d’activitats terapèutiques i de rehabilitació que formen part de l’atenció mèdica i/o sanitària. Criteris: • Grau d’aplicació del protocol marc “El treball amb suport a Catalunya” (Generalitat de Catalunya 2009): 1 punt. • Grau d’inserció laboral segons nombre de contractes laborals en l’empresa ordinària: 1 punt. • Grau de descripció i qualitat tècnica del programa d’activitats de l’itinerari d’inserció laboral: 1 punt. • Qualitat del seguiment i avaluació del projecte i la seva concreció amb indicadors de resultats esperats i assolits: 0,50 punts. • Grau de coordinació amb la xarxa d’atenció a l’usuari (Serveis socials, salut, habitatge i educació): 0,50 punts. d) Promoció de les persones amb discapacitat i/o diversitat funcional Àmbit districte 7438 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Requisits: • Els projectes i activitats aniran adreçats a persones: - Amb discapacitat i/o diversitat funcional de qualsevol de les següents tipologies: física, intel·lectual, sensorial, de trastorn mental i pluridiscapacitat. - Menors de 65 anys. • Els projectes i activitats hauran de definir amb claredat el nombre i perfil de persones beneficiàries. • Projectes de lleure socio-educatiu per a persones amb discapacitat. • Projectes d’activitats de sensibilització, informació i defensa de drets. • Queden exclosos: - els projectes de serveis propis de la Cartera de Serveis Socials prevista en la normativa vigent. - els projectes de productes suport i noves tecnologies. Criteris: • Promoció d’activitats organitzades en xarxa amb d’altres entitats i serveis: 1,5 punts. • Contribució a la sensibilització i defensa de drets de la societat vers el col•lectiu de persones amb discapacitat: 1,5 punts. • Foment de la inclusió del col•lectiu en activitats normalitzades: 0,50 punts. • Potenciació d’activitats d’inserció i participació comunitària: 0,50 punts. e) Lleure inclusiu per a persones amb discapacitat i/o diversitat funcional Àmbit ciutat Requisits comuns per als programes a), b), c) i d): Els projectes i activitats aniran adreçats a persones: - Amb discapacitat i/o diversitat funcional de qualsevol de les següents tipologies: física, intel·lectual, sensorial, de trastorn mental i pluridiscapacitat. - Menors de 65 anys. • Els projectes i activitats hauran de definir amb claredat el nombre i perfil de persones beneficiàries. • Les activitats del projecte han de tenir continuïtat durant el període d’execució, no es subvencionaran activitats puntuals. Requisits específics per al programa d): Projectes de lleure inclusiu: • Projectes de lleure adreçats a persones amb discapacitat oberts també a la població en general • Projectes de lleure per a persones amb discapacitat que es duen a terme en equipaments socio/culturals i de lleure ordinaris de la ciutat • Projectes de mediació en el lleure per a promoure, possibilitar i acompanyar a les persones amb discapacitat perquè es puguin incloure en l’oferta socio-cultural de la comunitat. Criteris: • Implicació i participació de les persones beneficiàries en la decisió de l’activitat de lleure. 1,5 punts NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7439 • Grau de treball en xarxa entre entitats i altres agents, públics o privats, del sector social/cultural i de lleure. 1’5 punts • Qualitat metodològica del projecte amb la descripció d’objectius, activitats i indicadors de resultats. 1 punt Q) Acció Comunitària En l’àmbit CIUTAT (11), no es podran presentar més de tres projectes per part d’un mateix sol·licitant entre els àmbits temàtics de I11-Participació ciutadana, J11-Associacionisme, Q11-Acció comunitària, S11-Afers religiosos, X11-Drets de ciutadania i Y11- Promoció de la diversitat des de la mirada intercultural. Els sol·licitants han de ser entitats sense ànim de lucre i en cap cas s’admetran gremis o col·legis professionals (siguin o no sense ànim de lucre). Desenvolupar l’acció comunitària a partir d’iniciatives encaminades a la millora de la qualitat de vida als barris, la transformació social i la construcció de ciutadania. a) Promoció d’accions comunitàries als barris per a projectes que donin resposta i afrontin necessitats i noves problemàtiques col lectives Àmbit ciutat Requisits: • Els sol·licitats han de ser entitats sense ànim de lucre i en cap cap s’admetran gremis o col·legis professionals (siguin o no sense ànim de lucre). Es valoraran projectes on l’àmbit d’intervenció es produeix a la ciutat de Barcelona i presentats per un col·lectiu, no a títol individual. Les intervencions hauran de tenir una finalitat més enllà que la de tipus purament assistencial. La finalitat dels projectes presentats s’ha d’ajustar a algun dels temes que s’esmenten a continuació: • Que promoguin intervencions en barris on no hi ha processos estables d’acció cap a la comunitat, amb la voluntat d’incidir en millora de l’equilibri territorial de la ciutat. Criteris: • Per la qualitat metodològica, promoció de la intervenció transversal en la definició de les accions i per introduir eines d’avaluació per analitzar el procés i l’impacte de la intervenció comunitària: 1 punt. • Que incorpori la comunicació i la difusió de la promoció de la intervenció comunitària, com a eina d’enfortiment de la ciutadania així com elements innovadors en les accions: 1 punt. • Que fomentin accions comunitàries que generin coresponsabilitats entre ciutadania i administració pública en la gestió del territori: 1 punt. • Que incorporin elements de protecció de futur i perdurabilitat dels impactes en el temps de les accions previstes en el projecte: 1 punt. b) Promoció d’accions encaminades a crear i/o enfortir processos de planificació comunitària als barris Àmbit ciutat Requisits: • Els sol·licitats han de ser entitats sense ànim de lucre i en cap cap s’admetran gremis o col·legis professionals (siguin o no sense ànim de lucre). Es valoraran projectes on l’àmbit d’intervenció es produeix a la ciutat de Barcelona i presentats per un col·lectiu, no a títol individual. 7440 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Les intervencions hauran de tenir una finalitat més enllà que la de tipus purament assistencial. La finalitat dels projectes presentats s’ha d’ajustar a algun dels temes que s’esmenten a continuació: • Que plantegi anàlisi de les necessitats d’un barri i de definició de les accions. • Que complementin intervencions en barris on hi ha desenvolupada algun tipus d’acció comunitària. • Que plantegi aportació de millores substancials a la qualitat de vida de les persones d’un territori, en les diferents dimensions (socials, educatives, culturals) que augmentin el caràcter inclusiu dels barris. • Enfortiment de les capacitats i habilitats per al treball comunitari de tots els agents i que les dinàmiques generals de cooperació i articulació de xarxes siguin sostenibles en el temps. Criteris: • Per la qualitat metodològica, promoció de la intervenció transversal en la definició de les accions i per introduir eines d’avaluació per analitzar el procés i l’impacte de la intervenció comunitària: 1 punt. • Que incorpori la comunicació i la difusió de la promoció de la intervenció comunitària, com a eina d’enfortiment de la ciutadania així com elements innovadors en les accions: 1 punt. • Que fomentin accions comunitàries que generin coresponsabilitats entre ciutadania i administració pública en la gestió del territori: 1 punt. • Que incorporin elements de projecció de futur i perdurabilitat dels impactes en el temps de les accions previstes en el projecte: 1 punt. c) Promoure la cohesió social I la construcció de relacions de pertinença al barri Àmbit ciutat i districte Es valoraran projectes on l’àmbit d’intervenció es produeix a la ciutat de Barcelona i presentats per un col·lectiu, no a títol individual. Les intervencions hauran de tenir una finalitat més enllà que la de tipus purament assistencial. La finalitat dels projectes presentats s’ha d’ajustar a algun dels temes que s’esmenten a continuació: • Impuls d’estratègies d’informació i sensibilització de la societat per tal d’afavorir la cohesió social de la comunitat. • Potenciació de la participació activa de les persones de manera individual i dels diversos grups de població de la comunitat en els diferents àmbits de la vida del territori. • Potenciar el teixit social i l’associatiu com a element de promoció social i comunitària. Criteris: • Per la qualitat metodològica, promoció de la intervenció transversal en la definició de les accions i per introduir eines d’avaluació per analitzar el procés i l’impacte de la intervenció comunitària: 1 punt. • Que s’adreci i alhora promogui la participació activa de col·lectius amb especial vulnerabilitat: 1 punt. • Que incorpori la metodologia pedagògica de l’aprenentatge i servei a la comunitat: 1 punt. • Que promogui la implicació d’agents socioeconòmics del barri: 1 punt. R) Temps i economia de les cures NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7441 La finalitat dels projectes presentats s’haurà d’ajustar a algun dels temes o objectius que s’esmenten a continuació: a) Fomentar, facilitar i promoure accions per a la conciliació del temps de cura, familiar, laboral, personal i social Àmbit ciutat Requisits: • Iniciatives centrades en facilitar la conciliació dels diferents temps, el de cura, familiar, laboral, personal i social de les persones, amb la creació i suport a activitats i serveis que donin aquest suport al llarg del seu cicle de vida. Les activitats i accions previstes seran sense pernoctació. • Iniciatives centrades en l’impuls d’estratègies d’informació, formació, sensibilització i reflexió per tal d’afavorir la conciliació dels diferents temps de vida. Si te a veure amb cura, va a la modalitat b). Criteris: • Que fomenti accions de conciliació que generin coresponsabilitat entre ciutadania i administració, i incorporant les propostes i necessitats dels col•lectius a qui van dirigides: 1 punt. • Que el projecte integri iniciatives de diferents entitats del territori I potenciï el treball en xarxa: 1 punt. • Que promogui l’intercanvi de temps, coneixements i serveis: 1 punt. • Potenciació d’activitats de sensibilització, informació i defensa del dret de l’organització del temps, fent visible la necessitat de fer compatible els diferents temps de vida per tal de millorar la qualitat de vida, la sostenibilitat i la cohesió: 1 punt. b) Promoure l’economia de les cures Àmbit ciutat La finalitat dels projectes presentats s’haurà d’ajustar a algun dels temes o objectius que s’esmenten a continuació: Requisits: • Que dignifiquin els treballs de cura i/o que posin la cura com a motor de la vida. • Que ajudin a diversificar l’imaginari de la persona cuidadora. • Que promoguin l’assumpció d’aquest rol per part dels homes i/o contribueixin a trencar els estereotips de gènere sobre la cura. • Que fomentin la col·lectivització i socialització de les cures. Criteris: • Que fomenti la socialització de les cures per tal d’evitar la solitud de les persones que cuiden i de les cuidades: 1 punt. • Que potenciïn l’empoderament de les persones que cuiden i de les cuidades i/o que tinguin un rol actiu en el procés de participació i en la presa de decisions: 1 punt. • Que contribueixi a trencar els estereotips de gènere sobre la cura: 1 punt. • Que el projecte integri iniciatives de diferents entitats del territori i/o potenciï el treball en xarxa: 1 punt. S) Afers religiosos 7442 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 En l’àmbit CIUTAT (11), no es podran presentar més de tres projectes per part d’un mateix sol•licitant entre els àmbits temàtics de I11-Participació ciutadana, J11-Associacionisme, Q11-Acció comunitària, S11-Afers religiosos, X11-Drets de ciutadania i Y11- Promoció de la diversitat des de la mirada intercultural. a) Contribució al coneixement de la diversitat religiosa Àmbit ciutat Iniciatives que facilitin el coneixement de la diversitat religiosa a la ciutat i que promoguin el diàleg interreligiós i interconviccional i el respecte a la llibertat religiosa. Requisits: • Accions que promoguin el coneixement, la reflexió i el diàleg, tant des de les confessions religioses, com en l'àmbit interreligiós i de les relacions entre societat i religió, sense oblidar les postures no-religioses. Criteris: • Que visibilitzin la diversitat religiosa present a la ciutat i el treball en defensa del dret a la llibertat religiosa: 1 punt. • Que combatin els rumors, estereotips i actituds discriminatòries respecte a diferents col·lectius relacionats amb les pràctiques o les creences religioses: 1 punt. • Que incorporin elements d’obertura a la ciutadania en general: 1 punt. • Que afavoreixin el coneixement mutu i la cooperació entre comunitats religioses i el teixit social del barri, districte o ciutat: 1 punt. b) Celebració de festes i actes religiosos i interreligiosos Àmbit ciutat Iniciatives adreçades a la normalització de la pràctica religiosa de les diverses comunitats i a la col·laboració entre comunitats religioses. Requisits: Actes i festes religioses de les diverses confessions o celebracions interreligioses que es celebrin amb caràcter anual o de forma extraordinària. Criteris: • Que normalitzin la presència i la participació de les comunitats religioses minoritàries a l’espai públic: 1 punt. • Que incorporin elements d’obertura a la ciutadania en general: 1 punt. • Que afavoreixin el coneixement mutu i la cooperació entre comunitats religioses i el teixit social del barri, districte o ciutat: 1 punt. • Que l’activitat requereixi d’un espai diferent al lloc habitual de trobada de l’entitat: 1 punt. T) Ecologia, urbanisme i mobilitat Poden ser sol·licitants de les subvencions de l'àmbit temàtic Ecologia, Urbanisme i Mobilitat les persones jurídiques i físiques. En cas de persones físiques sempre i quan la mateixa beneficiària de la subvenció no percebi remuneració pel desenvolupament del projecte objecte de la subvenció. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7443 Només es podrà presentar un projecte per cada programa de l'àmbit temàtic (T). a) Promoció d’activitats i iniciatives per aconseguir els objectius del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 Àmbit districte i ciutat Requisits: L’objecte del projecte s’haurà d’adequar com a mínim a alguna de les temàtiques següents: • Promoure la reducció d’emissions a través de l’estalvi, l’eficiència energètica. • Fomentar la reducció de la producció dels residus i impulsar la cultura de la reutilització, el reciclatge i el consum responsable. • Fomentar la protecció, conservació i renaturalització dels espais lliures i la biodiversitat a la ciutat. • Promoure la preservació dels recursos naturals i l’impuls dels renovables. • Impulsar la cultura de la corresponsabilització ciutadana per la millora ambiental mitjançant l’educació, la comunicació i l’acció ciutadana. Criteris: • Educació i comunicació ambiental: incorporació de l’educació, la comunicació i l’acció ciutadana en matèria ambiental en el disseny del projecte: 1 punt. • Innovació: caràcter innovador de la iniciativa, orientat a resoldre problemes socials i ambientals existents: 1 punt. • Ambientalització: incorporació de criteris d'ambientalització en les activitats i esdeveniments vinculats al projecte, així com en la gestió quotidiana de l'organització que es presenta a la convocatòria: 1 punt. • Foment del treball en xarxa: projecte desenvolupat en xarxa, que demostri la capacitat de cooperació i suma d'esforços de diferents sectors ciutadans, cohesioni iniciatives i coordini actuacions: 0,5 punts. • Participació: projecte que contempli la participació en les diferents fases, tant internament en les entitats organitzadores com per part de les persones beneficiàries de la iniciativa: 0,5 punts. b) Foment de la implicació de la ciutadania en la gestió de l’espai públic i en les transformacions urbanes Àmbit ciutat Requisits: La finalitat dels projectes presentats s’ha d’ajustar, com a mínim, a algun dels temes o objectius que s’esmenten a continuació: • Dinamitzar espais d’implicació ciutadana per incorporar propostes en la definició dels projectes urbanístics de la ciutat. • Promoure el desenvolupament d’usos o activitats d’interès públic, de caràcter transitori, en terrenys públics o privats en desús, amb la finalitat de regenerar el teixit urbà i induir dinamisme social a l’entorn, mitjançant la seva recuperació, adequació i potenciació a través de la participació activa de la ciutadania. Criteris: 7444 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 • Que es relacionin transversalment amb els espais de participació existents de caràcter territorial o sectorial: 1 punt. • Que promoguin la diversitat dels participants: 1 punt. • Que incorporin criteris d’innovació i creativitat a través de l’ús de noves metodologies: 1 punt. • Que millorin la gestió dels afers públics a través de la participació corresponsable de la ciutadania amb la administració: 1 punt. c) Promoció d’activitats i iniciatives per al desenvolupament del Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona (PMU) Àmbit ciutat Requisits: L’objecte del projecte s’haurà d’adequar als temes o objectius següents: • Promoció dels modes de desplaçament més sostenibles: mobilitat a peu i en bicicleta. • Promoció d’estratègies a favor del transport públic. • Promoció d’iniciatives d’optimització de la distribució urbana de mercaderies. • Promoció de mesures per a la reducció dels desplaçaments a la ciutat amb vehicle privat. Criteris: • Que la proposta promogui la sensibilització, l’educació i la comunicació en l’àmbit de la mobilitat seguretat, sostenible, equitativa i eficient (línies estratègiques del Pla de Mobilitat Urbana): 1 punt. • Que la proposta fomenti la participació territorial o sectorial: 0,5 punts. • Que el disseny de la proposta incorpori elements de treball en xarxa i cooperació/coordinació amb altres agents de la comunitat: 0,5 punts. • Que la proposta tingui un caràcter innovador i de creativitat orientat a resoldre problemes de mobilitat existents: 1 punt. • Que la proposta incorpori criteris d’ambientalització en les activitats i esdeveniments vinculats al projecte: 1 punt. d) Promoció d’activitats i iniciatives pel coneixement i difusió de l’arquitectura i la divulgació i foment de la protecció del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat. Àmbit ciutat Requisits: L’objecte del projecte s’haurà d’adequar com a mínim a alguna de les temàtiques següents: • Fomentar el reconeixement de la qualitat arquitectònica mitjançant la promoció dels seus valors entre la ciutadania • Promoure el paper de l’arquitectura com a bé d’interès públic i dels seus valors en relació a la qualitat de vida, la cultura i la sostenibilitat. • Promoure el coneixement, ampliació i difusió del patrimoni arquitectònic històric artístic de la ciutat de Barcelona • Fomentar la protecció i preservació del patrimoni arquitectònic arquitectònic històric artístic, impulsant el coneixement, la recerca i la corresponsabilització NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7445 Criteris: • Promoció del coneixement, sensibilització i difusió en l’àmbit de l’arquitectura i/o el patrimoni arquitectònic històric artístic : 1 punt. • Foment la participació territorial o sectorial: 1 punt. • Incorporació d’elements innovadors i creatius en la recerca i la divulgació: 1 punt. • Promoció de diversitat des participants, tant pel que fa a entitats, com a ciutadans i ciutadanes i obertura a col·lectius no especialitzats: 1 punt U) Consum Responsable Només es podrà presentar un projecte per a cada programa de l’àmbit temàtic U11-Consum responsable. Exemple: un sol·licitant NO pot presentar dos projectes, encara que siguin diferents, a la modalitat Ua11. Només en poden presentar un. a) Accions d’informació i divulgació dels hàbits del consum responsable Àmbit ciutat Els sol·licitants dels programes de l’àmbit temàtic U.a) han de ser persones jurídiques sense afany de lucre (associacions, fundacions) i qualsevol tipus de societats cooperatives. Els costos fixes d’estructura de lloguer de local i subministraments generals pressupostats en el projecte, si és el cas, no podran superar el 10% del total de l’import de subvenció atorgada. Requisits: L’objecte del projecte s’haurà d’adequar com a mínim a algunes de les temàtiques següents: • Consum responsable àmbit alimentari. • Consum responsable àmbit de l’economia domèstica. • Consum responsable àmbit de la Banca i Finances ètiques. • Consum responsable en l’àmbit de l’actuació de les associacions de comerciants. • Consum responsable de productes locals o de mercat social. • Reutilització, reparació i intercanvi de productes. • Altres temàtiques incloses en el Pla d’Impuls de Consum Responsable. Criteris: • Capacitat de continuïtat del projecte en el temps: 0,5 punts. • Si pertany a una associació de consumidors: 0,5 punts. • Capacitat de comunicació i difusió del projecte al destinatari: 1 punt. • Incorporació indicadors per avaluar el canvi d’hàbits a un consum responsable dels destinataris: 2 punts. b) Projectes comunitaris d’interès públic o social que executin pràctiques de consum responsable Àmbit ciutat Els sol·licitants dels programes de l’àmbit temàtic U.b) han de ser persones jurídiques sense afany de lucre (associacions, fundacions) i qualsevol tipus de societats cooperatives. 7446 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Els costos fixes d’estructura de lloguer de local i subministraments generals pressupostats en el projecte, si és el cas, no podran superar el 10% del total de l’import de subvenció atorgada. Requisits: La finalitat dels projectes s’ha d’ajustar, a algun dels temes o objectius que s’esmenten a continuació: • Que el destinatari del projecte sigui un col•lectiu o una comunitat organitzada. • Que promogui un desenvolupament més sostenible de la ciutat a traves de pràctiques i activitats de consum responsable. • I els objectes de projectes descrits a l’apartat U.a). Criteris: • Que posi en pràctica les potencialitats de satisfer de manera col.lectiva les necessitats de les persones: 2 punts. • Es valorarà que el projecte integri iniciatives de diferents entitats del territori i potenciï el treball en xarxa i la participació dels destinataris: 1 punt. • Que es duguin a terme en els barris amb una Renda Familiar Disponible inferior a la mitjana de la ciutat segons les dades de (http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/economia/renda/rdfamiliar/a2014 /rfbarris.htm): 0,50 punts. • Es valorarà que el projecte sigui replicable a d’altres comunitats: 0,50 punts. c) Actuacions derivades del funcionament de les associacions per la defensa de les persones consumidores Àmbit ciutat Els sol·licitants dels programes U.c) han de ser necessàriament organitzacions de persones consumidores actives que estiguin inscrites a la secció general del Registre d’organitzacions de persones consumidores de Catalunya. Els costos fixes d’estructura de lloguer de local i subministraments generals pressupostats en el projecte, si és el cas, no podran superar el 10% del total de l’import de subvenció atorgada. Requisits: • Que en el seu objecte i activitat principal inclogui la gestió de reclamacions i realització de mediacions en controvèrsies relatives a relacions de consum. • Que l’atenció a les persones consumidores sigui de forma presencial i per qualsevol altre canal d’atenció. • Que la finalitat dels projectes presentats s’ha d’ajustar a l’objectiu de reforç de la base social i associativa. Criteris: • Es valorarà el grau d’especialització en els diferents àmbits de consum: 1 punt. • Es valorarà la eficiència en el temps d’atenció i en els canals d’accessibilitat: 1 punt. • Es valorarà el caràcter innovador de la iniciativa, orientat a resoldre problemes socials i ambientals existents: 2 punts. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7447 V) Inclusió En l’àmbit CIUTAT (11), no es podran presentar més de dos sol•licituds del mateix projecte entre els àmbits temàtics de D-Salut, E-Gent gran, F-Dones, G- Joventut, H-Infància i adolescència, K-Immigració-Acollida, P-Persones amb discapacitat i/o diversitat funcional, W-LGTBI i Z-Inclusió. Exemple: un sol·licitant no pot presentar el mateix projecte a Da11, Ea11 i Za11; sí que podria presentar-lo a dues d’aquestes modalitats. a) Inclusió social Àmbit ciutat i districte Iniciatives que promoguin accions complementàries a l’acció municipal adreçades a prevenir riscos d’exclusió social així com a promoure la inclusió social. Requisits: Projectes d’inclusió social vinculats a les accions que cal dur a terme des dels Serveis Socials, prioritàriament, per a la cobertura de necessitats bàsiques. La finalitat dels projectes presentats s’ha d’ajustar, com a mínim, a algun dels temes que s’esmenten a continuació: • Noves iniciatives per intervenir en les situacions de vulnerabilitat i en les dinàmiques d’exclusió, promovent la inclusió social. • Promoció d’accions adreçades a la prevenció i l’atenció de persones, famílies o col·lectius en situació d’exclusió i que es complementin amb la intervenció que es fa actualment des dels serveis municipals i d’iniciativa social contra l’exclusió. Criteris: • Grau d’eficàcia i innovació de la metodologia a l’hora de promoure la inclusió social entre els col·lectius més vulnerables: 1 punt. • Transversalitat de les accions adreçades a mitigar l’exclusió social: 1 punt. • Adequació del projecte a les necessitats del projecte al qual s’adreça: 1 punt. • Incidència de la iniciativa en les zones o col•lectius amb un risc més gran d’exclusió social: 0,5 punts. • Viabilitat del projecte: 0,5 punts. b) Inclusió laboral Àmbit ciutat Requisits: • Promoure i facilitar la inclusió laboral de col·lectius d’especial dificultat. Criteris: • Grau d’eficàcia i innovació de la metodologia a l’hora de promoure la inclusió laboral entre els col·lectius més vulnerables: 1,5 punts. • Adequació del projecte a les necessitats del col·lectiu al qual s’adreça: 1,5 punts. • Incidència de la iniciativa en les zones o col·lectius amb un risc més gran d’exclusió social: 1 punt. 7448 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 W) LGTBI En l’àmbit CIUTAT (11), no es podran presentar més de dos sol•licituds del mateix projecte entre els àmbits temàtics de D-Salut, E-Gent gran, F-Dones, G- Joventut, H-Infància i adolescència, K-Immigració-Acollida, P-Persones amb discapacitat i/o diversitat funcional, W-LGTBI i Z-Inclusió. Exemple: un sol·licitant no pot presentar el mateix projecte a Ea11, Fa11 i Wa11; sí que podria presentar-lo a dues d’aquestes modalitats. Una mateixa entitat només pot presentar, per cada àmbit, tres projectes diferents dels quals només es finançarien els dos que tingui la millor puntuació, sempre que sigui superior a 4 a) Sensibilització ciutadana i visibilització Àmbit ciutat Requisits: La finalitat dels projectes presentats s’han d’ajustar a alguns dels temes que s’esmenten: • Accions de sensibilització, formació, i acompanyament als agents educatius, socials i laborals per fomentar els drets de les persones LGTBI. • Projectes i accions per la inclusió de la perspectiva LGTBI en la memòria històrica i que donin visibilitat al col·lectiu LGTBI: divulgació de persones referents, d’espais referents. Criteris: • Que es promogui la incorporació de persones LGTBI en les accions o projectes: 1 punt. • Experiències i metodologies innovadores: 1 punt. • Tenir en compte i incloure en el projecte les necessitats diferenciades de les persones LGTBI atenent a més a les especificitats dels diferents subcol·lectius: 2 punts. b) LGTBIfòbia Àmbit ciutat Requisits: La finalitat dels projectes presentats s’han d’ajustar a alguns dels temes que s’esmenten: • Projectes i actuacions contra les situacions de discriminació per orientació sexual i identitat de gènere dels i les joves. • Accions comunitàries de recolzament a les persones LGTBI que han patit violència. • Projectes i accions que treballin des d’una perspectiva interseccional la LGTBIfobia en funció de l’origen nacional i/o ètnic, de l’edat, la diversitat funcional, la raça, o la religió entre altres. Criteris: • Experiències i metodologies innovadores: 1 punt. • Tenir en compte i incloure en el projecte les necessitats diferenciades de les persones LGTBI atenent a més a les especificitats dels diferents subcol·lectius: 2 punts. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7449 • Desenvolupament d’accions a través del treball comunitari i en xarxa entre entitats: 1 punt. c) Drets sexuals i reproductius Àmbit ciutat Requisits: La finalitat dels projectes presentats s’han d’ajustar a alguns dels temes que s’esmenten: • Accions de informació, divulgació i formació sobre drets sexuals. • Accions de promoció dels drets de les dones lesbianes i bisexuals en matèria de reproducció assistida. • Projectes i accions per la promoció de la salut trans des de una perspectiva no patologitzant. Criteris: • Que es promogui la incorporació de persones LGTBI en les accions o projectes: 1 punt. • Grau d’incidència en el projecte de la prevenció i atenció: 1 punt. • Que contribueixin a sensibilitzar a la ciutadania: 1 punt. • Experiències i metodologies innovadores: 1 punt. X) Drets de ciutadania En l’àmbit CIUTAT (11), no es podran presentar més de tres projectes per part d’un mateix sol·licitant entre els àmbits temàtics de I11-Participació ciutadana, J11-Associacionisme, Q11-Acció comunitària, S11-Afers religiosos, X11-Drets de ciutadania i Y11- Promoció de la diversitat des de la mirada intercultural. a) Els drets humans a la ciutat: accions de promoció i defensa dels drets de ciutadania Àmbit ciutat i districte Iniciatives adreçades a promoure el coneixement i la defensa dels drets humans per evitar situacions de vulneració dels drets mitjançant la participació ciutadana, així com la promoció dels drets i deures de la ciutadania. Requisits: La finalitat dels projectes presentats s’ha d’ajustar a algun dels temes o objectius que s’esmenten a continuació: • Foment d’espais de debat i reflexió que afavoreixin l’anàlisi, el debat i la recerca de solucions cap a l’accés real i efectiu i, en condicions d’igualtat, a tots els drets humans reconeguts i garantits a la ciutat per a tothom. • Accions o iniciatives que permetin avançar cap a la plena ciutadania de totes les persones residents a la ciutat, independentment de la seva situació administrativa (persones estrangeres, persones en situació irregular ...). • Accions o iniciatives de defensa dels drets civils i les llibertats públiques en l’ús de l’espai públic, com són els drets de manifestació, d’associació, la llibertat d’expressió i altres drets instrumentals que, generalment, s’exerceixen a l’espai públic. • Foment de l’extensió i la protecció efectiva de les noves realitats socials dels drets humans que emergeixen com a conseqüència de les transformacions 7450 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 socials, polítiques i econòmiques (bioètica, drets lingüístics, internet, protecció de dades....). Criteris: • Promoció, foment i defensa dels drets humans. Adequació a la Carta Europea de Salvaguarda dels Promoció, i defensa i garantia dels drets humans a la ciutat. Adequació a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat i la Carta de Drets i Deures de la Ciutadania. Ús d’estàndards internacionals de drets humans: 1 punt . • Posada en marxa d’accions educatives i formatives adreçades al coneixement i la conscienciació dels drets de la ciutadania per a tothom: 1 punt. • Concreció de la proposta en relació a la seva contribució pel que fa a l’accés als drets i a la prevenció de la vulneració de drets: 1 punt. • Nivell de complementarietat dels objectius del projecte amb els objectius dels serveis programes i plans municipals: 1 punt. b) Lluita contra la discriminació i el discurs de l’odi Àmbit ciutat i districte Iniciatives que potenciïn la convivència i la cohesió social basada en el respecte mutu, les responsabilitats compartides, la igualtat d’oportunitats i la no discriminació per raó de gènere, raça, edat, ètnia o origen, pensament i consciència. L’eradicació i la prevenció del discurs de l’odi, entès com a la manifestació d’actituds intolerants, racistes o xenòfobes, ha de ser una de les bases de la construcció d’aquesta convivència i cohesió social. Requisits: • La finalitat dels projectes presentats s’ha d’ajustar a algun dels temes o objectius que s’esmenten a continuació: • Promoció d’actuacions que avancin cap a la igualtat d’oportunitats i de tracte, així com la no-discriminació de les persones. • Lluita contra qualsevol forma de discriminació i de discurs de l’odi: el racisme, la xenofòbia, la islamofòbia, l’antisemitisme, l’aporofòbia i d’altres per raó de gènere, raça, edat, ètnia o origen, pensament i consciència. • Promoció de l’ús responsable de les noves tecnologies i la lluita contra la discriminació a internet, en particular accions adreçades al públic juvenil. Criteris: • Implicació, apoderament i visibilització del col•lectiu susceptible de la discriminació: 1 punt. • Concreció de la proposta amb relació a la seva contribució en l’accés als drets i en la prevenció de les possibles vulneracions: 1 punt. • Promoció del treball en xarxa entre entitats, en el disseny i la implementació del projecte i ús de noves tecnologies: 1 punt. • Nivell de complementarietat dels objectius del projecte amb els objectius dels serveis, programes i plans municipals: 1 punt. c) Dret a l’asil i refugi Àmbit ciutat Petites accions de sensibilització, conscienciació i incidència en la temàtica de la protecció internacional, el dret a l’asil, els desplaçaments forçats i les causes que els originen realitzades en clau local i realitzades per entitats locals i de barri. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7451 En cap cas se subvencionarà dietes, compra d’equips o activitats habituals dels sol·licitants. Les despeses del funcionament ordinari o intern de l’entitat o col·lectiu podran justificar part del projecte fins un màxim d’un 10%. No podran ser beneficiàries les persones jurídiques sense afany de lucre que treballin en el camp de la justícia global, cooperació internacional i educació pel desenvolupament. (Arran de la posada en marxa del pla “Barcelona ciutat refugi” han estat moltes les propostes d’entitats, col·lectius i ciutadania per a la realització d’accions de sensibilització sobre la problemàtica de les persones que busquen protecció internacional a Europa, tant des d’una perspectiva de la realitat internacional dels conflictes i les seves causes com des de l’àmbit local i els espais de convivència. És voluntat del pla “Barcelona ciutat refugi” promoure una perspectiva àmplia de la realitat, històrica i actual, de les persones que deixen els seus països a causa dels conflictes bèl·lics, la vulneració dels drets humans i l’arribada i acollida a casa nostra. Aquesta modalitat s’adreça a entitats i col·lectius que treballin a Barcelona l’àmbit dels drets socials, l’acció cultural i comunitària amb experiència i expertesa en l’àmbit de les migracions, refugi, drets humans, conflictes i educació per la pau.) Requisits: • Accions que promocionin la participació, conscienciació i implicació de la ciutadana des d’una vessant de relacions entre iguals i de lluita contra les desigualtats i les vulneracions de drets. • Tallers i altres formats participatius de creació (artístics, musicals, teatrals, esportius, etcètera) que promoguin la interculturalitat, la participació, la formació o l’acollida. • Formació, cursos, sessions de grup o altres formats per a l’aprenentatge o relació. • Accions de treball en xarxa en àmbits territorials de proximitat i amb les associacions de barri. • Disseny, producció, organització i difusió d’exposicions, campanyes de sensibilització amb l’ús d’eines comunicatives i noves tecnologies, monogràfics, xerrades, documentals, representacions artístiques, edició de llibres i producció digital. Criteris: • Contribueixin a millorar el coneixement per part de la ciutadania de Barcelona de les causes polítiques i econòmiques que constitueixen la base dels conflictes bèl·lics i altres situacions de vulneració continuada de drets humans que provoquen els desplaçaments de poblacions fora dels seus països, refugiats i sol•licitants d’asil, afavorint el coneixement de la situació internacional actual i el paper de les ciutats: 1 punt. • Contribueixin a la generació d´un esperit crític per part de la ciutadania i aconseguir un apropament més acurat a la realitat de les persones que busquen la protecció internacional, refugi i asil, tot donant eines de reflexió que contribueixin a la identificació i neutralització de mites i rumors en relació a la població desplaçada que arribi a la ciutat: 1 punt. • Promoguin el coneixement del dret a l’asil i al refugi com un compromís internacional i com a part essencial de la construcció dels drets de ciutadania: 1 punt. • Promoguin la memòria històrica, incidint en el passat recent d’Espanya i d’Europa com a origen de moviments migratoris i de refugi: 1 punt. d)Drets digitals Àmbit ciutat i districte 7452 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Requisits: • Projectes d´estudi i definició de (nous) drets digitals en el context de la societat xarxa, smart-city i noves tecnologies. • Projectes orientats a definir les condicions d’ implementació i garantia d’aquests drets. • Projectes de diagnosi de drets i escletxes digitals a Barcelona (observatoris, oficines d’assessorament, etc.). Criteris • Respecte estàndards oberts i llicències lliures: 1,5 punts. • Atenció a la privacitat i protecció de dades: 1 punt. • Aplicabilitat del projecte: 1 punt. • Atenció a col·lectius amb diversitat d’usos tecnològics: 0,5 punts e) Capacitació digital Àmbit ciutat i districte Requisits: • Projectes de cursos i tallers innovadors de formació en capacitació digital. • Projectes de noves pedagogies per la capacitació digital. • Projectes per la definició d’estàndards (i diagnòstic de problemes) per a la capacitació digital. Criteris • Ús de metodologies pedagògiques innovadores: 1 punt. • Ús de metodologies adaptades a diferents audiències i orientades a la inclusió: 1 punt. • Ús de continguts temàtics d'avantguarda en l'àrea de democràcia i TICs: 1 punt. • Foment de projectes que incorporin la participació intergeneracional per a la reducció de la bretxa digital: 1 punt. Y) Promoció de la diversitat des de la mirada intercultural En l’àmbit CIUTAT (11), no es podran presentar més de tres projectes per part d’un mateix sol·licitant entre els àmbits temàtics de I11-Participació ciutadana, J11-Associacionisme, Q11-Acció comunitària, S11-Afers religiosos, X11-Drets de ciutadania i Y11- Promoció de la diversitat des de la mirada intercultural. Iniciatives que promoguin la interculturalitat, la participació, la formació o l’acollida mitjançant: • Accions per promocionar la participació activa de joves d’origens diversos als espais ciutadans en diferents nivells organitzatius. • Tallers i altres formats participatius de creació (artístics, musicals, teatrals, esportius, etcètera) que promoguin la interculturalitat, la participació, la formació o l’acollida. • Formació, cursos, sessions de grup o altres formats per a l’aprenentatge o relació. • Edició de materials (en paper, audiovisuals, etcètera). • Punts d’informació o divulgació. • Campanyes de sensibilització amb l’ús d’eines comunicatives i noves tecnologies. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7453 • Creació d’espais de reflexió i sensibilització sobre immigració, diversitat cultural i convivència, en forma d’actes, esdeveniments o altres activitats puntuals. • Creació d’espais de trobada, parelles d’intercanvi per al coneixement mutu i la interacció en la diversitat cultural, espais de reflexió i sensibilització sobre immigració, diversitat cultural i convivència, en forma d’actes, celebracions o altres activitats puntuals. • Accions de treball en xarxa en àmbits territorials de proximitat i amb les associacions de barri. a)Accions específiques en l’àmbit de la formació i l’educació amb la diversitat Àmbit ciutat Requisits: • Accions adreçades a persones migrants o d’origen cultural divers, població gitana o d’altres identitats culturals. • Accions encaminades a millorar la formació, l’accés a l’educació i l’èxit en els itineraris educatius i formatius, tant per a infants o joves com per a població adulta diversa, a través de la informació, l’orientació, el reforç o l’acompanyament. • Preferentment projectes desenvolupats per entitats constituïdes per població d’origen divers o migrant. Criteris: • Incorporació de persones d’origen divers a les diverses ofertes de formació i educatives existents i assessorament, orientació i suport per a l’èxit educatiu (reincorporació de joves al sistema educatiu, reforç escolar, accés a escoles d’adults....): 1 punt. • Projectes desenvolupats per població d’origen divers: 1 punt. • Formació de la població adulta diversa: 1 punt. • Suport per a l’accés a l’educació post-obligatòria i a la universitat : 0,5 punts. • Vinculació a les AMPA, a activitats extraescolars i altres formes de participació en l’àmbit educatiu: 0,5 punts. b) Accions en l’àmbit de la participació Àmbit ciutat Requisits: • Accions que vagin encaminades a fomentar la participació de persones d’origen immigrant en les entitats i associacions de Barcelona com a agents actius i protagonistes. Accions adreçades a persones migrants o d’origen cultural divers, població gitana o d’altres identitats culturals. • Accions que vagin encaminades a fomentar la participació en els diversos àmbits de participació ciutadana a Barcelona: entitats i associacions d’iniciativa social o cultural, veïnal, sindical, religioses, en l’àmbit educatiu i del lleure, de la salut, en la participació política i dret al vot, o d’altres àmbits d’interès, així com en espais de participació no formal en la vida ciutadana. • Accions que fomentin la participació com a agents actius i protagonistes, amb criteris de diversitat i afavorint el treball en xarxa en la comunitat. • Es prioritzaran accions adreçades a la participació de dones i de joves. 7454 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Criteris: • Vinculació de població d’origen diversa a l’associacionisme, en tots els seus àmbits, i a espais de participació ciutadana: 1 punt. • Estratègies i mecanismes per afavorir la participació en el sí de les entitats, en les estructures associatives, i en el desenvolupament dels projectes: 1 punt. • Accions que promouen el treball en xarxa: 1 punt. • Promoció del voluntariat: 1 punt. c) Accions per promoure la interculturalitat Àmbit ciutat Accions i projectes que incorporin la perspectiva intercultural, a través de la promoció de la interacció positiva i el coneixement mutu fent èmfasi en els aspectes comuns, l’enfortiment dels vincles i el reconeixement de la diversitat entre les persones sobre la base de la igualtat de drets, deures i oportunitats i la no discriminació. Iniciatives que des de qualsevol àmbit, sigui educació, salut, participació, gènere, entre d’altres que incorporin de manera transversal la perspectiva intercultural dins de la seva acció i/o projecte. Es prioritzaran aquelles accions i projectes que tinguin com objectius: • Promoure de la diversitat lingüística: prioritzant el foment i l’aprenentatge de les llengües minoritzades. • Combatre els rumors, els estereotips i les actituds discriminatòries i/o racistes. • Divulgar i sensibilitzar respecte la realitat migratòria i de la població de contexts culturals diversos presents a la ciutat. • Mostrar les aportacions culturals de les comunitats i/o col·lectius de contextos culturals diversos: prioritzant les liderades per les pròpies comunitats i/o col·lectius. • Promoure la transversalització de la perspectiva intercultural a diferents àmbits d’actuació: salut, feminisme, educació, participació, ...etc • Es valorarà que els projectes siguin impulsats i/o adreçats per grups de dones i grups de joves i que siguin innovadors. Requisits: • Promoure la diversitat lingüística: prioritzant el foment i l’aprenentatge de les llengües minoritzades. • Combatre els rumors, els estereotips i les actituds discriminatòries i/o racistes. • Divulgar i sensibilitzar respecte la realitat migratòria i de la població de contexts culturals diversos presents a la ciutat. • Mostrar les aportacions culturals de les comunitats i/o col·lectius de contextos culturals diversos: prioritzant les liderades per les pròpies comunitats i/o col·lectius. • Promoure la transversalització de la perspectiva intercultural a diferents àmbits d’actuació: salut, feminisme, educació, participació, ...etc. • Es valorarà que els projectes siguin impulsats i/o adreçats per grups de dones i grups de joves i que siguin innovadors. Criteris: • Que incorporin mesures i estratègies per fomentar la interacció positiva, entesa com que l’activitat estableixi relacions actives i de col•laboració entre persones o grups que habitualment no tenen relació, treballant sobre interessos i aspectes comuns: 0,8 punts. • Que incorporin mesures i estratègies per assegurar la igualtat de drets i oportunitats i la no discriminació de les persones de contexts culturals diversos: 0,8 punts. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7455 • Que incorporin mecanismes o estratègies que fomentin la participació activa dels veïns i veïnes de contexts culturals diversos: entesa com la participació en les tasques de disseny i organització i en els diferents espais de presa de decisions: 0,8 punts. • Que fomentin el coneixement i la visibilització de la diversitat cultural dins el projecte i al seu entorn: 0,8 punts. • Que incorporin mecanismes i estratègies per fomentar el sentiment de pertinença: entès com la creació de xarxes i vincles amb l’entorn (comunitat, entitat, escola, barri, ciutat, etc.): 0,8 punts. d) Accions per promoure la transferència i l’aprenentatge de sabers culturals diversos Àmbit ciutat Accions i projectes que aportin una mirada polièdrica de la diversitat cultural i la seva aportació a la societat. Que ajudin a conèixer les cultures d’origen i que reflecteixin com la diversitat pot aportar noves mirades i formes de fer, no sempre reconegudes, des de les més diverses disciplines, sigui des de l’art, el medi ambient, la filosofia, la medicina, l’historia, la cultura, el pensament, entre d’altres. Aportacions que contribueixin, des de la similitud i la diferencia, a la construcció de un nou relat històric de ciutat. Requisits: • Es prioritzaran aquelles accions i projectes que tinguin alguns dels següents objectius: • Fomentar el coneixement i reconeixement de la diversitat cultural a través d’espais de diàleg, de debat i d’intercanvi de sabers. • Visibilitzar a través de la creació artística i/o des d’altres disciplines, altres formes de fer i d’entendre el món, sense caure en la folklorització d’aquestes. • Potenciar espais d’aprenentatge i de transmissió de coneixements des d’una mirada intercultural. • Promoure el coneixement del relat i del patrimoni històric de ciutat a través de les aportacions dels diferents fluxos migratoris i de la pròpia història colonitzadora que ens envolta. Criteris: • Que siguin accions que mostrin i posin en valor les aportacions de la diversitat cultural pel que fa a la història, l’art, la filosofia, el pensament, la cultura entre d’altres: 1 punt. • Que siguin accions impulsades, dissenyades i desenvolupades amb i/o per persones i/o col·lectius de contextos culturals diversos, inclòs el poble gitano: 1 punt. • Que siguin accions que facilitin la transferència i l’aprenentatge de coneixements i sabers entre persones de diversos contexts culturals: 1 punt. • Que siguin accions que mostrin i visibilitzen la diversitat cultural com a component clau del patrimoni històric de la ciutat: 1 punt. 16. Punts de lliurament de sol·licituds de subvenció Punt de registre Adreça Horari OAC Districte de Ciutat Vella C. Ramelleres, 17 Dilluns, dimarts, dimecres i divendres de 08:30 h a 14:30 h Dijous de 08:30 h a 20:00 h (últim torn a les 19:30 h)OAC Districte de l’Eixample C. Aragó, 328 OAC Districte de Sants-Montjuïc C. Creu Coberta, 104 OAC Districte de Les Corts Pl. Comas, 18 7456 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Punt de registre Adreça Horari OAC Districte de Sarrià-Sant Gervasi C. Anglí, 31 OAC Districte de Gràcia Pl. de la Vila de Gràcia, 2 OAC Districte d’Horta-Guinardó C. Lepant, 387 OAC Districte de Nou Barris Pl. Major de Nou Barris, 1 OAC Districte de Sant Andreu Seu de Districte de Sant Andreu C. Segre, 24 Pl. Orfila, 1 OAC Districte de Sant Martí Pl. Valentí Almirall, 1 OAC Plaça Sant Miquel Pl. Sant Miquel, 3 De dilluns a dissabte de 08:30 h a 20:00 h Institut de Cultura de Barcelona Palau de la Virreina, C. La Rambla, 99 Hivern: de dilluns a divendres de 9:00h a 14.00h Dijous de 15:30h a 17:30h Estiu: de dilluns a divendres de 9:00h a 14:00h Institut Barcelona Esports Av. de l’Estadi, 40 Annex Piscines Municipals Bernat Picornell De dilluns a divendres de 8:00 h a 14:00 h Institut d’Educació de Barcelona Plaça Espanya, núm. 5 pl. Baixa De dilluns a divendres de 9:00 a 14:00 h Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Avinguda Diagonal 230, 2a planta De dilluns a divendres de 8:30 h a 14:00 h Barcelona, 16 de desembre de 2016. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7457 Instruccions INSTRUCCIÓ DE LA COMISSIÓ DE GOVERN PER LA QUAL ES FIXEN ELS CRITERIS GENERALS A SEGUIR EN L’APLICACIÓ DE LA LLEI 39/2015, D’1 D’OCTUBRE, DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU COMÚ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES, I DE LA LLEI 40/2015, D’1 D’OCTUBRE, DE RÈGIM JURÍDIC DEL SECTOR PÚBLIC I. PREÀMBUL El proppassat 2 d’octubre de 2016 van entrar en vigor –en els termes establerts a les respectives disposicions finals setena i divuitena- les Lleis 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, i 40/2015, de la mateixa data, de Règim Jurídic del Sector Públic, ambdues publicades en el BOE núm. 236, corresponent al dia 2 d’octubre de 2015. Segons es desprèn del preàmbul d’ambdós textos legals, la seva promulgació obeeix a la necessitat de dur a terme una reforma de l’ordenament jurídic públic articulada en dos eixos fonamentals: la regulació de les relacions de les Administracions Públiques ad extra –és a dir, amb els ciutadans i les empreses, propòsit al que serveix la Llei 39/2015-, i ad intra, enteses aquestes com aquelles referents al funcionament intern de cada Administració i a les relacions entre elles i que es tradueix en la Llei 40/2015. En paraules del legislador, aquestes dues noves lleis han de constituir els pilars sobre els quals es fonamenti el dret administratiu espanyol; la seva entrada en vigor suposa, en tot cas, la derogació –entre d’altres- de normes estructurals tant importants com la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics, o els reglaments reguladors dels procediments en matèria de responsabilitat patrimonial i per a l’exercici de la potestat sancionadora, a les que ve a substituir. El caràcter bàsic de la pràctica totalitat dels preceptes de la Llei 39/2015 (llevat d’aquells que únicament són aplicables a l’Administració General de l’Estat), així com dels principis d’actuació i funcionament del sector públic –incloent-hi l’institucional-, la regulació de les relacions interadministratives, dels convenis, dels consorcis i de determinats aspectes de les fundacions, comporten la seva aplicació no ja al conjunt de les Administracions Públiques, sinó a la totalitat del Sector Públic definit als articles 2 d’ambdues disposicions, per bé que amb una extensió diferent en funció de la naturalesa de l’ens de què es tracti. En conseqüència, l’esmentada normativa bàsica resulta de plena aplicació a l’Ajuntament de Barcelona i al seu sector institucional. Aquesta instrucció ve a explicitar aquelles disposicions de les Lleis 39/2015 i 40/2015 que representen una novetat i que incideixen d’una forma més destacada en l’actuació administrativa municipal. En la seva elaboració s’ha tingut molt present el context actual de la societat i de l’administració municipal, atenent el mandat contingut a l’article 3.1 del Codi Civil, conforme al qual les normes s’interpretaran segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, els antecedents històrics i legislatius, i la realitat social del temps en què han de ser aplicades, atenent fonamentalment el seu esperit i finalitat. En aquest sentit, hem de ser conscients que la tramitació administrativa no ha de provocar lesions en els drets dels ciutadans ni representar una càrrega addicional que obstaculitzi greument l’exercici dels seus drets. D’altra banda, també s’han tingut en compte tant els principis rectors dels procediments administratius – singularment, els de l’antiformalisme i el de la interpretació més favorable del dret al tràmit- com la legislació sobre l’administració electrònica, que ha modulat les 7458 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 obligacions de les administracions locals en aquesta matèria. En conseqüència, la fixació de criteris d’aplicació de les dues lleis esmentades obeeix a la voluntat de procurar-ne una aplicació prudent, real i possibilista, que faci compatibles els drets de les persones i l’eficàcia de l’actuació administrativa atenent els recursos i mitjans disponibles en el moment en què es dicta. Les accions de desplegament de les Lleis 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment administratiu comú de les administracions públiques i 40/2015, d'1 d'octubre, del Règim jurídic del sector públic, venen a sumar-se a l’estratègia de Transformació Digital de l’Ajuntament de Barcelona iniciada amb anterioritat. Per a la seva coordinació s’ha creat el Comitè d’Implantació del Procediment Administratiu Comú (IPAC). Aquest comitè coordina els diferents grups i taules de treball on es defineixen els canvis i funcionalitats a desplegar en totes les seves vessants, organitzativa, jurídica i tecnològica. En una fase posterior, dins el 2017, s’iniciaran els canvis esmentats. És molt important la màxima col·laboració de tota l’organització en aquests períodes inicials, a fi d’assolir els reptes que se’ns plantegen. Amb la finalitat d’orientar l’actuació dels diferents òrgans gestors en el compliment de les normes legals ja entrades en vigor –tot recordant la vigència de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya-, i sense perjudici de la seva ulterior concreció en futures Instruccions i Circulars, vista la proposta continguda a l’expedient, es dicta la present Instrucció per la qual es fixen els criteris generals a seguir en l’aplicació de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, i de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, que ha estat aprovada per la Comissió de Govern en la seva sessió celebrada el dia 22 de desembre de 2016. II. PART DIRECTIVA A. Objecte i àmbit d’aplicació 1. Objecte Aquesta Instrucció té per objecte fixar els criteris generals a seguir pels diferents òrgans gestors, integrats en els ens referits a l’apartat següent (àmbit d’aplicació subjectiu), en l’aplicació de les Lleis 39 i 40/2015, d’1 d’octubre, per part de l’Ajuntament de Barcelona i el seu sector institucional. 2. Àmbit d’aplicació subjectiu Els criteris establerts a la Instrucció resulten d’aplicació a: a) L’Ajuntament de Barcelona. b) Els organismes autònoms municipals. c) Els consorcis –amb exclusió dels legals- i qualsevol altre organisme o entitat de dret públic vinculat o dependent de l’Ajuntament de Barcelona. d) Les entitats públiques empresarials, en aquells àmbits de la seva organització i funcionament regits pel dret administratiu. e) Les fundacions adscrites a l’Ajuntament de Barcelona. f) Les societats mercantils de capital íntegrament municipal, per al supòsit de l’eventual exercici de potestats administratives. g) La resta d’entitats de dret privat vinculades o dependents de l’Ajuntament de Barcelona, per al supòsit de l’eventual exercici de potestats administratives. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7459 3. Àmbit d’aplicació objectiu 3.1. Les pautes d’actuació aquí expressades seran observades en tota classe de procediments administratius tramitats pels òrgans gestors -incloent-hi els sancionadors i els d’exigència de responsabilitat patrimonial que, en mèrits de la reforma efectuada, deixen de constituir procediments especials per passar a ser considerats com a especialitats del procediment comú-, amb les modulacions que s’indiquen a continuació. 3.2. Els procediments administratius regulats en lleis especials per raó de la matèria que no exigeixin algun dels tràmits que preveu la Llei 39/2015 o regulin tràmits addicionals o diferents es regeixen, respecte a aquests, pel que disposen les lleis especials esmentades. 3.3. Les actuacions i els procediments següents es regeixen per la seva normativa específica i supletòriament pel que disposa la Llei 39/2015: a) Les actuacions i els procediments d’aplicació dels tributs en matèria tributària i duanera, així com la seva revisió en via administrativa. b) Les actuacions i els procediments de gestió, inspecció, liquidació, recaptació, impugnació i revisió en matèria de Seguretat Social i desocupació. c) Les actuacions i els procediments sancionadors en matèria tributària i duanera, en l’ordre social, en matèria de trànsit i seguretat viària i en matèria d’estrangeria. d) Les actuacions i els procediments en matèria d’estrangeria i asil. e) Els procediments regulats en el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, i en les seves normes de desenvolupament. 4. Règim transitori dels procediments De conformitat amb allò establert a la disposició transitòria tercera de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre: a) Als procediments ja iniciats abans de l’entrada en vigor de la Llei, aquesta no els és aplicable, i es regeixen per la normativa anterior. b) Els procediments de revisió d’ofici iniciats després de la seva entrada en vigor s’han de substanciar per les normes que en ella s’hi estableixen. c) Els actes i les resolucions dictats amb posterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 39/2015 es regeixen, pel que fa al règim de recursos, per les seves disposicions. d) Els actes i les resolucions pendents d’execució a la repetida entrada en vigor es regeixen per a la seva execució per la normativa vigent quan es van dictar. e) A manca de previsions expresses establertes en les disposicions legals i reglamentàries corresponents, les qüestions de dret transitori que se suscitin en matèria de procediment administratiu s’han de resoldre d’acord amb els principis establerts als apartats anteriors. Els òrgans gestors tindran cura de la correcta aplicació d’aquestes regles en la realització dels tràmits corresponents a procediments iniciats amb anterioritat a la vigència de la Llei 39/2015, especialment pel que fa a la presentació d’escrits en el Registre, la pràctica de les notificacions, la confecció material d’expedients, el règim del silenci i la liquidació de terminis. 7460 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 B. Criteris directius 5. Còmput de terminis 5.1. En la liquidació dels terminis assenyalats per dies hàbils s’exclouran els dissabtes, a l’igual que els diumenges i els dies declarats festius. 5.2. Quan el còmput hagi de realitzar-se per dies naturals –per així declarar-ho una Llei o pel Dret de la Unió Europea- es farà constar aquesta circumstància a la corresponent notificació. 5.3. No s’assenyalaran terminis per hores, llevat d’habilitació expressa per norma legal o reglamentària. El termini així atorgat es comptarà –llevat que la Llei o el Dret de la Unió Europea disposin altrament- per hores hàbils, d’hora en hora i de minut en minut –des de l’hora i minut en què s’hagi produït la notificació o publicació de l’acte de què es tracti, i no podrà tenir una durada superior a vint-i- quatre hores, supòsit en el qual haurà d’expressar-se en dies. 6. Silenci administratiu en procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat El venciment del termini màxim sense que s’hagi notificat cap resolució expressa legitima els interessats per entendre-la estimada per silenci administratiu, excepte en els supòsits en què una norma amb rang de llei o una norma de dret de la Unió Europea o de dret internacional aplicable a Espanya estableixin el contrari. El silenci té efecte desestimatori en: a) els procediments relatius a l’exercici del dret de petició, al qual es refereix l’article 29 de la Constitució; b) aquells l’estimació dels quals tingui com a conseqüència que es transfereixin al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini públic o al servei públic; c) impliquin l’exercici d’activitats que puguin danyar el medi ambient; d) en els procediments de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques; e) en els d’impugnació d’actes i disposicions i, f) en els de revisió d’ofici. No obstant això, quan el recurs d’alçada s’hagi interposat contra la desestimació per silenci administratiu d’una sol·licitud pel transcurs del termini, aquest s’entén estimat si, arribat el termini de resolució, l’òrgan competent no dicta ni notifica cap resolució expressa, sempre i quan no es refereixi a les matèries enumerades a les lletres a), b), c) i d) d’aquest mateix apartat. 7. Interessats 7.1. Els grups d’afectats, les unions i entitats sense personalitat jurídica i els patrimonis independents o autònoms tenen capacitat d’obrar quan la Llei així ho declari expressament. 7.2. El reconeixement de la capacitat d’obrar comporta que aquests mateixos col·lectius puguin ser sancionats, en el seu cas, per les infraccions de les que resultin responsables a títol de dol o culpa. 8. Persones obligades a relacionar-se electrònicament amb les AAPP 8.1. En tot cas, estan obligats a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques per efectuar qualsevol tràmit d’un procediment administratiu, almenys, els subjectes següents: a) Les persones jurídiques. b) Les entitats sense personalitat jurídica. c) Els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi la col·legiació obligatòria, per als tràmits i actuacions que portin a terme amb les administracions públiques en exercici de l’activitat professional NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7461 esmentada. En tot cas, dins d’aquest col·lectiu s’hi entenen inclosos els notaris i registradors de la propietat i mercantils. d) Els qui representin un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament amb l’Administració. e) Els empleats de les administracions públiques per als tràmits i actuacions que efectuïn amb elles per raó de la seva condició d’empleat públic, tal i determini reglamentàriament cada Administració. L’Ajuntament de Barcelona i els organismes autònoms dependents notificaran electrònicament als seus empleats aquells actes en matèria de recursos humans mitjançant el sistema corporatiu anomenat portanotificacions d’acord amb la instrucció que en regula les condicions i la seva implantació, i en aquests casos, el portanotificacions serà el canal electrònic de notificació amb caràcter obligatori. Tot això, sense perjudici de la utilització de mitjans complementaris no electrònics en els supòsits indicats a la disposició addicional tercera del Decret de l’Alcaldia de l’11 de desembre de 2013 (BOPB del 07.01.14). 8.2. Reglamentàriament, es podrà establir l’obligació de relacionar-se amb l’Administració municipal a través de mitjans electrònics, per a determinats procediments i per a certs col·lectius de persones físiques respecte a les quals quedi acreditat -per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius- que tenen accés i disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris. En aquest sentit, s’estableix que les persones aspirants a places d’ocupació pública de l’Ajuntament de Barcelona han de presentar les seves sol·licituds electrònicament a través del portal de tràmits establert en la seu electrònica de l'Ajuntament de Barcelona, en els termes que les bases de les respectives convocatòries determinin i amb acompliment dels requisits d’acreditació de l’autenticitat establerts a l’efecte. No obstant, s’admetrà la presentació de les instàncies per qualsevol de les vies previstes a l'article 16.4 de la Llei 39/2015 d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, quan concorrin causes justificades que impliquin la inexistència de garantia d'accés i disponibilitat dels mitjans tecnològics precisos en els termes del decret d’alcaldia 23 de desembre de 2009 (BOPB 30 de desembre de 2009). 8.3. Les notificacions que s’adrecin a les persones referides en aquest apartat s’efectuaran per mitjans electrònics, en els termes consignats a l’apartat 16 d’aquesta Instrucció. 9. Registre General: presentació de documents 9.1. En tant no entrin en vigor les disposicions de la Llei 39/2015 relatives al registre general electrònic, la presentació de documents es regeix per allò disposat a l’article 38 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, a la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics, i al Reial Decret 167/2009, de 6 de novembre, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 11/2007. 9.2. Durant l’esmentat període es garanteix el dret de les persones a relacionar- se amb l’administració municipal per mitjans electrònics –i, en el seu cas, el compliment de l’obligació d’aquestes de fer-ho sota aquesta modalitat- a través dels aplicatius informàtics existents associats a la tramitació dels corresponents procediments administratius o, en el seu defecte, mitjançant el tràmit d’“instància genèrica”, accessible a la seu electrònica municipal. 9.3. Així mateix, dins del mateix període únicament es practicaran aquells requeriments d’esmena de sol·licituds presentades presencialment en suport 7462 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 paper, quan així ho exigeixin la naturalesa i normativa específica reguladora del procediment de què es tracti. 10. Documents aportats pels interessats 10.1. Els interessats no estan obligats a aportar documents que hagi elaborat qualsevol Administració, independentment del fet que la presentació dels documents esmentats tingui caràcter preceptiu o facultatiu en el procediment de què es tracti, sempre que l’interessat hagi expressat el seu consentiment perquè es consultin o sol·licitin. Es presumeix que la consulta o l’obtenció és autoritzada pels interessats llevat que al procediment hi consti la seva oposició expressa o que la llei especial aplicable requereixi un consentiment exprés. En absència d’oposició de l’interessat, els òrgans gestors han de sol·licitar els documents electrònicament a través de les seves xarxes corporatives o mitjançant una consulta a les plataformes d’intermediació de dades o altres sistemes electrònics habilitats a l’efecte. 10.2. Tampoc no es requeriran als interessats dades o documents no exigits per la normativa reguladora aplicable o que hagin estat aportats anteriorment per l’interessat a qualsevol Administració. A aquests efectes, l’interessat ha d’indicar en quin moment i davant quin òrgan administratiu va presentar els documents esmentats, i els òrgans gestors han de sol·licitar electrònicament a través de les seves xarxes corporatives o d’una consulta a les plataformes d’intermediació de dades o altres sistemes electrònics habilitats a l’efecte. Es presumeix que aquesta consulta és autoritzada pels interessats llevat que al procediment hi consti la seva oposició expressa o que la llei especial aplicable requereixi un consentiment exprés; en tots dos casos, se’ls ha d’informar prèviament dels seus drets en matèria de protecció de dades de caràcter personal. Excepcionalment, si no es poden obtenir els documents esmentats, es podrà demanar novament a l’interessat que els aporti. 10.3. No s’ha d’exigir als interessats la presentació de documents originals, llevat que, amb caràcter excepcional, la normativa reguladora aplicable estableixi el contrari. En aquest supòsit, si l’original està en format paper, l’interessat ha d’obtenir una còpia autèntica per a la seva presentació electrònica Excepcionalment, quan la rellevància del document en el procediment ho exigeixi o hi hagi dubtes derivats de la qualitat de la còpia, es pot sol·licitar de manera motivada la comparació de les còpies aportades per l’interessat, per a la qual cosa se’l pot requerir a l’objecte que exhibeixi el document o la informació original. 11. Confecció material d’expedients 11.1. Els expedients han de tenir format electrònic i s’han de formar mitjançant l’agregació ordenada i successiva de tots els documents, les proves, els dictàmens, els informes, els acords, les notificacions i altres diligències que els hagin d’integrar, així com un índex numerat de tots els documents que contingui. Així mateix, ha de constar a l’expedient una còpia electrònica certificada de la resolució adoptada. 11.2. Mentre no entrin en vigor les previsions de la Llei 39/2015 relatives al registre electrònic d’apoderaments, registre electrònic, registre d’empleats públics habilitats, punt d’accés general electrònic de l’Administració i arxiu únic electrònic, els expedients administratius es formalitzaran d’acord amb els aplicatius informàtics implementats per l’Ajuntament, que han de reunir els requisits formals indispensables per assolir la seva finalitat, amb interdicció que l’actuació derivada del seu ús pugui ocasionar indefensió. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7463 11.3. Quan els documents que hagin estat emesos i/o rebuts en suport paper hagin de ser digitalitzats, ho seran aplicant el Protocol de digitalització segura de l’Ajuntament de Barcelona. En aquest cas s’han d’incorporar a l’expedient electrònic de què portin causa o en què hagin de produir efecte. 11.4. Quan en virtut d’una norma sigui necessari remetre l’expedient electrònic, s’ha de fer d’acord amb el que preveuen l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat i les normes tècniques d’interoperabilitat corresponents, i s’ha d’enviar complet, foliat, autentificat i acompanyat d’un índex, així mateix autentificat, dels documents que contingui. 12. Mesures provisionals Amb caràcter previ o una vegada iniciat el procediment, es podran acordar les mesures provisionals relacionades a l’article 56.3 de la Llei 39/2015, en els supòsits i amb acompliment dels requisits fixats en el precepte esmentat. 13. Actes d’instrucció 13.1. L’òrgan que tramiti el procediment durà a terme els pertinents actes d’instrucció d’ofici i a través de mitjans electrònics sense perjudici del dret dels interessats a proposar les actuacions que requereixin la seva intervenció o constitueixin tràmits establerts legalment o reglamentàriament. 13.2. Els fets rellevants per a la decisió d’un procediment es poden acreditar per qualsevol mitjà de prova admissible en dret, la valoració de la qual s’ha de fer d’acord amb els criteris que estableix la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil. Quan la prova consisteixi en l’emissió d’un informe d’un òrgan administratiu, organisme públic o entitat de dret públic, s’entén que aquest té caràcter preceptiu. Quan la valoració de les proves practicades pugui constituir el fonament bàsic de la decisió que s’adopti en el procediment, perquè és una peça imprescindible per a l’avaluació correcta dels fets, s’ha d’incloure en la proposta de resolució. 13.3. Els informes s’han d’emetre a través de mitjans electrònics i d’acord amb els requisits que assenyala l’article 26 de la Llei 39/2015 en el termini de deu dies, llevat que una disposició o el compliment de la resta dels terminis del procediment permeti o exigeixi un altre termini superior o inferior. 13.4. L’anunci d’un període d’informació pública, a més d’assenyalar el lloc d’exhibició de l’expedient, haurà de contenir la indicació d’estar a disposició de les persones que el sol·licitin a través de mitjans electrònics a la seu electrònica corresponent. 14. Actuacions complementàries 14.1. Podran ser acordades per l’òrgan competent per resoldre el procediment quan entengui, mitjançant decisió motivada, que són indispensables per poder dictar resolució. 14.2. L’acord de realització d’actuacions complementàries es notificarà als interessats, amb atorgament d’un termini per formular al·legacions dins dels set dies següents a la seva finalització. Les actuacions complementàries s’han de practicar en un termini no superior a quinze dies. 14.3. El termini per resoldre el procediment queda suspès fins que acabin les actuacions complementàries 7464 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 15. Tramitació simplificada 15.1. Es pot acordar, d’ofici o a sol·licitud dels interessats, la tramitació simplificada del procediment quan raons d’interès públic o la seva falta de complexitat així ho aconsellin. 15.2. En els procediments de responsabilitat patrimonial, l’òrgan competent per a la seva tramitació podrà disposar que aquesta sigui simplificada quan consideri inequívoca la relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i la lesió, així com la valoració del dany i el càlcul de la quantia de la indemnització. 15.3. En els procediments sancionadors es pot adoptar la seva tramitació simplificada quan l’òrgan competent per iniciar-lo consideri que, d’acord amb el que preveu la seva normativa reguladora, existeixen elements de judici suficients per qualificar la infracció com a lleu. 15.4. En qualsevol moment del procediment anterior a la seva resolució, l’òrgan competent per a la seva tramitació pot acordar continuar-la d’acord amb la tramitació ordinària. En el supòsit d’oposició per part dels interessats, se seguirà així mateix la tramitació ordinària, amb l’excepció dels procediments sancionadors en què no serà admissible l’oposició de l’interessat a la utilització del procediment simplificat. 15.5. Aquells procediments que requereixin la realització de qualsevol tràmit diferent als previstos a l’article 96.6 de la Llei 39/2015 hauran de tramitar-se de manera ordinària. 16. Notificacions 16.1. Les notificacions s’han de practicar preferentment per mitjans electrònics i, en tot cas, quan el seu destinatari sigui una de les persones obligades a relacionar-se electrònicament amb l’Administració, referides a l’anterior apartat 8. No obstant això, independentment del mitjà utilitzat (electrònic o en paper), les notificacions són vàlides sempre que permetin tenir constància del seu enviament o posada a disposició, de la recepció o l’accés per part de l’interessat o el seu representant, de les seves dates i hores, del contingut íntegre, i de la identitat fidedigna del remitent i destinatari. L’acreditació de la notificació efectuada s’incorpora a l’expedient. 16.2. Les notificacions per mitjans no electrònics també es poden practicar en els supòsits següents: a) Quan la notificació s’efectuï amb ocasió de la compareixença de l’interessat o el seu representant a l’oficina que tramiti el procediment i sol·liciti la comunicació o notificació personal en aquest moment. b) Quan per assegurar l’eficàcia de l’actuació administrativa sigui necessari practicar la notificació per lliurament directe d’un empleat públic de l’Administració notificadora. 16.3. En cap cas no s’efectuaran per mitjans electrònics les notificacions següents: a) Aquelles en què l’acte que s’ha de notificar vagi acompanyat d’elements que no siguin susceptibles de conversió a format electrònic. b) Les que continguin mitjans de pagament a favor dels obligats, com ara xecs. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7465 16.4. En els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, la notificació s’ha de practicar pel mitjà que aquest assenyali a l’efecte, que serà l’electrònic en els casos en què hi hagi obligació de relacionar-se d’aquesta forma amb l’Administració. Els interessats que no estiguin obligats a rebre notificacions electròniques poden decidir i comunicar en qualsevol moment que les notificacions successives es practiquin o es deixin de practicar per mitjans electrònics. 16.5. En els procediments iniciats d’ofici, només als efectes de la seva iniciació, l’Ajuntament pot consultar les dades del Padró Municipal d’Habitants del municipi i sol·licitar, mitjançant una consulta a les bases de dades de l’Institut Nacional d’Estadística, les dades sobre el domicili de l’interessat recollides al padró municipal corresponent, remeses per les entitats locals en aplicació del que preveu la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. 16.6. Independentment del fet que la notificació es faci en paper o per mitjans electrònics, l’òrgan gestor ha d’enviar un avís al dispositiu electrònic i/o a l’adreça de correu electrònic de l’interessat que aquest hagi comunicat, per informar-lo de la posada a disposició d’una notificació a la seu electrònica municipal o de l’organisme corresponent. La falta de pràctica d’aquest avís no impedeix que es consideri plenament vàlida la notificació. 16.7. Totes les notificacions que es practiquin en paper, a més de trametre’s a l’adreça postal designada a l’efecte com a domicili, s’han de posar a disposició de l’interessat a la seu electrònica municipal o de l’organisme actuant perquè pugui accedir al seu contingut de manera voluntària, supòsit en el qual se li ha d’oferir la possibilitat que la resta de notificacions es puguin efectuar a través de mitjans electrònics. 16.8. Quan la notificació es practiqui en el domicili de l’interessat, i quan aquest no hi sigui present en el moment de lliurar-se la notificació, se’n pot fer càrrec qualsevol persona major de catorze anys que es trobi al domicili i faci constar la seva identitat. Si ningú es fa càrrec de la notificació, s’ha de fer constar aquesta circumstància en l’expedient, juntament amb el dia i l’hora en què es va intentar la notificació, intent que s’ha de repetir per una sola vegada i en una hora diferent en el termini màxim de tres dies. En cas que el primer intent de notificació s’hagi efectuat abans de les quinze hores, el segon intent s’ha d’efectuar després de les quinze hores i viceversa, i cal deixar en tot cas almenys un marge de diferència de tres hores entre tots dos intents de notificació. Si el segon intent també és infructuós, s’ha de procedir en la forma indicada en el següent punt 16.10. 16.9. Les notificacions per mitjans electrònics s’entenen practicades en el moment en què es produeixi l’accés al seu contingut a la seu electrònica municipal. Quan tingui caràcter obligatori, o hagi estat escollida expressament per l’interessat, s’entén rebutjada quan hagin transcorregut deu dies naturals des de la seva posada a disposició sense que s’accedeixi al seu contingut. 16.10.L’exigència, legal o per petició expressa de persona interessada, de practicar les notificacions de manera electrònica s’entén sense perjudici de la facultat de l’Ajuntament de recórrer al mecanisme de notificació previst en el punt 16.2.b) de la present instrucció. 16.11 En els casos en què la notificació resulti finalment infructuosa, es procedirà a la seva pràctica mitjançant la publicació del corresponent anunci en el «Butlletí Oficial de l’Estat», sense perjudici de la seva publicació prèvia i facultativa en el tauler d’edictes municipals i/o en altres diaris oficials. 17. Règim de recursos 17.1. No s’introdueixen canvis en la regulació de l’objecte i classes de recursos administratius, que continuen essent els ordinaris (alçada i reposició) i 7466 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 l’extraordinari de revisió. En l’àmbit dels Districtes, caldrà estar a allò establert a la disposició addicional cinquena de la Llei 1/2006, de 13 de març, per la qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona, en relació al recurs d’alçada previst per a la impugnació dels actes emanats dels seus òrgans. 17.2. Se substitueix el termini de 30 dies (hàbils), fins ara previst a l’article 111.3 de la Llei 30/1992 per entendre suspesa l’execució de l’acte impugnat, pel d’un mes que es comptarà des que la sol·licitud de suspensió ha tingut entrada en el registre sense que l’òrgan competent hagi dictat i notificat resolució expressa a l’efecte. 17.3. La resolució que declari la inadmissió d’un recurs necessàriament haurà de fonamentar-se en alguna de les causes contemplades a l’article 116 de la Llei 39/2015. 17.4. En cap cas no es declararà l’extemporaneïtat d’un recurs administratiu interposat contra un acte que no sigui exprés. 17.5. A partir de l’entrada en vigor de la Llei 39/2015 resten suprimides les reclamacions prèvies a l’exercici d’accions civils i laborals que, en el seu cas, podran ser instades directament pels interessats davant els òrgans dels respectius ordres jurisdiccionals. 18. Delegació de signatura 18.1. Els titulars dels òrgans administratius poden delegar la signatura de les seves resolucions i actes administratius en matèries de la seva competència –tant per atribució com per delegació- en els titulars dels òrgans o unitats administratives que depenguin d’ells, dins dels límits assenyalats a l’article 9 de la Llei 40/2015. 18.2. En les resolucions i els actes que se signin per delegació s’ha de fer constar aquesta circumstància i l’òrgan de procedència. 19. Òrgans col·legiats 19.1. L’acord de creació i les normes de funcionament dels òrgans col·legiats que dictin resolucions que tinguin efectes jurídics enfront de tercers s’han de publicar a la Gaseta Municipal. 19.2. A l’empara de l’habilitació general continguda a la Llei 40/2015, els òrgans col·legiats de la Corporació Municipal –amb l’excepció del Plenari del Consell Municipal, les seves Comissions, la Comissió de Govern i els Consells de Districte- i del seu sector públic institucional es poden constituir, convocar, celebrar les seves sessions, adoptar acords i remetre actes tant de manera presencial com a distància, llevat que el seu reglament intern reculli expressament i excepcionalment el contrari. 19.3. Les sessions que celebri l’òrgan col·legiat es poden gravar. El fitxer resultant de la gravació, juntament amb la certificació expedida pel secretari de l’autenticitat i la integritat d’aquest, i tots els documents en suport electrònic que s’utilitzin com a documents de la sessió, poden acompanyar l’acta de les sessions, sense necessitat de fer-hi constar els punts principals de les deliberacions.. 19.4. L’establiment de regles específiques de funcionament electrònic per al Plenari del Consell Municipal, les seves Comissions, la Comissió de Govern i els Consells de Districte requerirà la seva habilitació prèvia en el Reglament Orgànic Municipal.. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7467 20. Convenis administratius 20.1. Són convenis els acords amb efectes jurídics adoptats per les administracions públiques, els organismes públics i entitats de dret públic vinculats o dependents o les universitats públiques entre si o amb subjectes de dret privat per a una finalitat comuna. 20.2. No tenen la consideració de convenis, els protocols generals d’actuació o instruments similars que comportin meres declaracions d’intenció de contingut general o que expressin la voluntat de les administracions i parts subscriptores per actuar amb un objectiu comú, sempre que no suposin la formalització de compromisos jurídics concrets i exigibles. 20.3. Els convenis no poden tenir per objecte prestacions pròpies dels contractes. En aquest cas, la seva naturalesa i règim jurídic s’ha d’ajustar al que preveu la legislació de contractes del sector públic. 20.4. Els convenis tenen una durada determinada, que no pot ser superior a quatre anys, llevat que normativament es prevegi un termini superior. En qualsevol moment abans de la finalització de la seva vigència, els signants del conveni en poden acordar unànimement la pròrroga per un període de fins a quatre anys addicionals o la seva extinció. 20.5. L’informe justificatiu de l’interès municipal i d’avaluació del cost associat – previst a la norma cinquena de la normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions, aprovada per Decret de l’Alcaldia de 27- 04-2011 (GM núm. 14, del 10-05-2011)- inclourà necessàriament una memòria justificativa on s’analitzi la necessitat i oportunitat del conveni, el seu impacte econòmic i el caràcter no contractual de l’activitat en qüestió, així com el compliment de la regulació establerta en els articles 47 a 53 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic. 20.6. El conveni haurà incorporar els mecanismes adients per fer el seguiment, vigilància i control de la seva execució i dels compromisos adquirits pels signants, i resoldre també els problemes que es puguin originar amb motiu de la seva interpretació i compliment, establint, en tot cas, les garanties necessàries per evitar la seva resolució unilateral en perjudici dels interessos municipals. 20.7. Quan el conveni instrumenti una subvenció ha de complir el que preveuen la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i la restant normativa que resulti d’aplicació. 20.8. Tots els convenis municipals seran registrats en el registre central de convenis gestionat des de la Secretaria General i publicats a la Gaseta Municipal. Els convenis subscrits amb l’Administració General de l’Estat o algun dels seus organismes públics o entitats de dret públic vinculats o dependents seran eficaços una vegada inscrits en el Registre electrònic estatal d’òrgans i instruments de cooperació del sector públic estatal i publicats al «Butlletí Oficial de l’Estat». El que s’indica en el paràgraf anterior s’entén sense perjudici del compliment de les obligacions de publicitat activa en el portal de transparència. 20.9. Aquells convenis que comportin compromisos econòmics superiors als 600.000 euros, seran tramesos electrònicament al Tribunal de Comptes o a la Sindicatura de Comptes de Catalunya, segons correspongui, en el termini màxim de tres mesos a comptar des de la seva subscripció. En els mateixos termes, també es comunicaran als esmentats òrgans fiscalitzadors les modificacions, pròrrogues o variacions de terminis, alteració dels imports dels compromisos econòmics assumits i l’extinció dels convenis indicats. 7468 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 20.10. Tots els convenis vigents a l’entrada en vigor de la Llei 40/2015 hauran d’adaptar-se a les seves disposicions abans del 2 d’octubre de 2019. No obstant això, aquesta adaptació és automàtica, pel que fa al termini de vigència, per a aquells convenis que no el tinguin determinat o, si el tenen, estableixin una pròrroga tàcita per un temps indefinit; els convenis en què es doni alguna d’aquestes circumstàncies s’extingiran, en tot cas, el 2 d’octubre de 2020. 21. Encàrrecs de gestió 21.1. Els encàrrecs de gestió regulats a l’article 11 de la Llei 40/2015 únicament podran efectuar-se per l’Ajuntament i les seves entitats de dret públic a favor d’altres òrgans o entitats de dret públic de la pròpia Corporació municipal o d’una altra Administració, sempre que entre les seves competències estiguin aquestes activitats, per raons d’eficàcia o quan no es posseeixin els mitjans tècnics idonis per exercir-les. 21.2. Els encàrrecs de gestió no poden tenir per objecte prestacions pròpies dels contractes regulats a la legislació de contractes del sector públic. En aquest cas, la seva naturalesa i règim jurídic s’ha d’ajustar al que preveu aquesta. 21.3.Els encàrrecs de gestió a òrgans i entitats de dret públic de l’Ajuntament s’entendran formalitzats amb l’acord de la seva aprovació per l’òrgan municipal competent. Aquells altres que recaiguin en òrgans o entitats de dret públic d’una altra Administració es formalitzaran mitjançant conveni. En ambdós casos, l’instrument de formalització es publicarà, per a la seva eficàcia, en el Butlletí Oficial de la Província; també es publicarà a la seu electrònica i a la Gaseta Municipal. 21.4. Les anteriors determinacions no són aplicables als encàrrecs per a la realització de determinades prestacions efectuats a entitats que tinguin atribuïda la condició de mitjà propi i servei tècnic de l’ens encomanant, que es regiran per allò disposat en els articles 4.1.n) i 24.6 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat per Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre. 22. Consorcis 22.1. De conformitat amb allò establert a l’article 119.3 de la Llei 40/2015, les normes establertes a la Llei 7/1985, de 2 d’abril, i a la Llei 27/2013, de 21 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, sobre els consorcis locals tenen caràcter supletori respecte al que disposa la Llei de Règim Jurídic del Sector Públic. 22.2. Excepcionalment, quan no sigui possible disposar de personal procedent de les administracions participants en el consorci tenint en compte la singularitat de les funcions que s’han d’exercir, la Comissió de Govern podrà autoritzar la contractació directa de personal per part dels consorcis adscrits a l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici de les funcions esmentades. 23. Fundacions 23.1. L’Ajuntament de Barcelona ostentarà la condició d’Administració pública d’adscripció respecte aquelles fundacions en què així es determini en els respectius estatuts, en atenció als criteris establerts a l’article 129.2 de la Llei 40/2015. 23.2. El protectorat de les fundacions del sector públic ha de ser exercit per l’òrgan de l’Administració d’adscripció que tingui atribuïda aquesta competència, que ha de vetllar pel compliment de les obligacions que estableix la normativa sobre fundacions, sense perjudici d’allò disposat a la Llei 21/2014, de 29 de NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7469 desembre, del protectorat de les fundacions i de verificació de l'activitat de les associacions declarades d'utilitat pública 23.3. Les fundacions del sector públic adscrites a l’Ajuntament de Barcelona únicament poden concedir subvencions quan així s’autoritzi per acord de la Comissió de Govern. L’aprovació de les bases reguladores, l’autorització prèvia de la concessió, les funcions derivades de l’exigència del reintegrament i de la imposició de sancions, així com les funcions de control i altres que comportin l’exercici de potestats administratives, han de ser exercides pels òrgans de l’Administració que financin en una proporció més gran la subvenció corresponent; en cas que no sigui possible identificar aquesta Administració, les funcions han de ser exercides pels òrgans de l’Administració municipal executiva. 24. Supervisió contínua 24.1. L’Ajuntament de Barcelona establirà un sistema de supervisió contínua de les seves entitats dependents, per tal de comprovar la subsistència dels motius que en van justificar la creació i la seva sostenibilitat financera, i que inclourà la formulació expressa de propostes de manteniment, transformació o extinció. 25. Inventari d’Entitats 25.1. Els acords de creació, transformació, fusió o extinció de qualsevol entitat integrant del sector públic institucional de l’Ajuntament, independentment de quina sigui la seva naturalesa jurídica, han de ser inscrits en l’Inventari d’entitats del sector públic estatal, autonòmic i local en el termini de trenta dies hàbils a comptar des que ocorri l’acte inscriptible. La notificació a l’Inventari es farà a través de la Intervenció de Fons. 25.2. Tots els organismes i les entitats, vinculats o dependents de l’Ajuntament de Barcelona, independentment de quina sigui la seva naturalesa jurídica, existents en el moment de l’entrada en vigor de la Llei 40/2015 han d’estar inscrits a l’esmentat Inventari per tot el termini que resta fins al dia 2 de gener de 2017. 26. Adaptació normativa 26.1. La Comissió de Govern exercirà la iniciativa normativa per a la modificació del capítol II del Títol V del Reglament Orgànic Municipal, amb la finalitat d’adequar el procediment normatiu per a l’aprovació i modificació de les ordenances municipals a la regulació establerta amb caràcter bàsic pel Títol VI de la Llei 39/2015, de manera que dita modificació pugui entrar en vigor amb anterioritat al 2 d’octubre de 2017. 26.2. Amb el mateix horitzó temporal, la Comissió de Govern aprovarà els projectes normatius que resultin pertinents per a la modificació d’aquells aspectes procedimentals regulats a les disposicions municipals que hagin de ser adaptats a la Llei 39/2015. 27. Planificació normativa 27.1. Dins del darrer trimestre de cada any, l’Ajuntament farà públic el seu pla normatiu, amb les iniciatives legals o reglamentàries que s’hagin d’elevar per a la seva aprovació l’any següent. Un cop aprovat, el pla es publicarà en el portal de transparència. 28. Participació dels ciutadans en el procediment d’elaboració d’ordenances i reglaments Llevat dels supòsits exceptuats pel propi precepte, en el procediment d’elaboració de les disposicions municipals es duran a terme els tràmits de 7470 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 consulta prèvia, audiència i informació públiques previstos a l’article 133 de la Llei 39/2015 en la forma establerta en el Reglament Orgànic Municipal. 29. Entrada en vigor diferida Les previsions de la Llei 39/2015 relatives al registre electrònic d’apoderaments, registre electrònic, registre d’empleats públics habilitats, punt d’accés general electrònic de l’Administració i arxiu únic electrònic produiran els seus efectes a partir del 2 d’octubre de 2018. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7471 PERSONAL Concursos de personal Convocatòria de concurs de mèrits per seleccionar el director o la directora de centres educatius de titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, gestionats pel Consorci d’Educació de Barcelona. La Gerència del Consorci d’Educació de Barcelona ha resolt aprovar amb data 19 de desembre de 2016, la convocatòria, i les bases específiques que han de regir-la, del concurs de mèrits per seleccionar el director o la directora de centres educatius de titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, gestionats pel Consorci d’Educació de Barcelona. El text de la resolució i les bases de la convocatòria són les que s’adjunten a continuació. Resolució 1. Convocar concurs de mèrits per seleccionar el director o directora de centres educatius de titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, gestionats pel Consorci d’Educació de Barcelona, en què és previst que resti vacant aquest càrrec amb data 30 de juny de 2017. 2. Aquesta convocatòria es regirà per les bases contingudes a l'annex 1 d'aquesta Resolució d'acord amb els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. 3. Les direccions vacants a proveir mitjançant aquest concurs de mèrits corresponen als centres educatius que figuren a l'annex 2 d'aquesta Resolució. 4. Si no hi ha candidats, la comissió no ha seleccionat cap aspirant perquè cap d'ells ha obtingut la puntuació mínima o en el supòsit que el candidat seleccionat hagi accedit en aquest concurs a la direcció d'un altre centre, l'òrgan competent del Consorci d'Educació de Barcelona nomenarà, a proposta de la inspecció del centre, director o directora amb caràcter extraordinari i per un període d'un any, un funcionari docent que hagi manifestat per escrit la seva disponibilitat, d'acord amb la prelació següent:  Professorat que tingui l'acreditació de personal directiu professional docent.  Professorat que compleixi els requisits previstos en l'article 14 del Decret 155/2010 i tenint en compte els criteris de competència professional i capacitat de lideratge enumerats a la base 8.3 de l'annex 1, inclòs el que hagi participat i no superat aquest concurs. Amb caràcter preferent, per formular la proposta la inspecció del centre ha de valorar el professorat que hagi superat un curs de formació inicial relatiu a la funció directiva de centres docents públics organitzat o validat pel Departament d'Ensenyament dels previstos a l'apartat 7.4 de l'annex 1. En cas d’absència de candidats que hagin manifestat la seva disponibilitat, la proposta motivada de l’/de la inspector/a del centre ha de referir-se, com a mínim, a un/a docent que compleixi els requisits dels articles 14 i 19 de l’esmentat Decret. 5. En tots els casos, la persona proposada ha de tenir acreditat, abans del nomenament a la direcció del centre, que no ha estat condemnada per sentència 7472 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 ferma per algun delicte contra la llibertat i la indemnitat sexual que inclou l'agressió i l'abús sexual, l'assetjament sexual, l'exhibicionisme i provocació sexual, prostitució i explotació sexual i corrupció de menors, així com pel tràfic d'ésser humans. 6. Als efectes que preveu la disposició transitòria 4.3 del Decret 155/2010, sobre el programa específic de formació per a l'exercici de la direcció, cal que, com a molt tard, el 15 d'abril de 2017, l’Àrea de Recursos Humans trameti la relació de directors nomenats amb caràcter extraordinari per al curs 2017-2018 que han de realitzar el curs específic de formació entre els dies 8 de maig i 13 de juny de 2017.També informarà de la realització d'aquest curs als docents afectats. Contra aquesta Resolució que exhaureix la via administrativa, les persones interessades poden interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu competent, en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la seva publicació a la Gaseta Municipal, de conformitat amb el que preveu l'article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Així mateix, poden interposar recurs potestatiu de reposició, previ al recurs contenciós administratiu, davant la Gerència del Consorci d’Educació de Barcelona, en el termini d'un mes comptat a partir de l'endemà de la seva publicació a la Gaseta Municipal, segons el que disposen l'article 77 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i l’article 112 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos. ANNEX 1 Bases de la convocatòria 1 Requisits dels candidats i candidates 1.1 Pot prendre part en aquest concurs de mèrits el professorat funcionari de carrera de l’Ajuntament de Barcelona, de la Diputació de Barcelona o de la Generalitat de Catalunya, d’alta a la plantilla dels centres educatius de titularitat de l’Ajuntament de Barcelona gestionats pel Consorci d’Educació, que reuneixi els següents requisits: a) Tenir una antiguitat d'almenys cinc anys com a funcionari/ària de carrera de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona o la Generalitat de Catalunya, a la categoria des de la qual s’opta. b) Haver impartit docència directa com a funcionari/ària de de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona o la Generalitat de Catalunya durant un període de la mateixa durada en algun dels ensenyaments dels que ofereix el centre al qual s'opta. c) Estar prestant serveis en un centre docent públic de titularitat municipal de l’Ajuntament de Barcelona amb una antiguitat almenys d'un curs complet (12 mesos consecutius) en publicar-se la convocatòria, en algun dels ensenyaments que imparteix el centre al qual s'opta. També es requerirà que en la plantilla del centre al qual opta hagi un lloc de treball d'una especialitat de la qual n'és titular per oposició o en disposa de la corresponent habilitació. d) Tenir acreditada la competència lingüística en català, d’acord amb la regulació vigent per a l’acreditació lingüística del personal funcionari docent. Els aspirants que no puguin acreditar els coneixements de català, s'atendran al que es preveu a l'annex 3 d'aquesta Resolució. e) Presentar un projecte de direcció d'acord amb el que s'estableix a la base 4 d'aquest annex. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7473 f) No haver esta condemnat per sentència ferma per algun delicte contra la llibertat i la indemnitat sexual que inclou l'agressió i l'abús sexual, l'assetjament sexual, l'exhibicionisme i provocació sexual, prostitució i explotació sexual i corrupció de menors, així com pel tràfic d'ésser humans. Aquest requisit ha de constar acreditat a la base de dades de personal docent. 1.2 El compliment dels requisits s'ha de referir a la data d'acabament del termini de presentació de sol·licituds de la convocatòria i s'ha de mantenir fins al moment de la presa de possessió com a director o directora. 1.3 Per poder ésser nomenat en el càrrec de director/a l'1.7.2017 l'aspirant no podrà gaudir de cap llicència de reducció de jornada amb efectes de l'esmentada data. 2 Termini de presentació de sol·licituds i documentació acreditativa 2.1 El termini de presentació de sol·licituds per participar en aquest concurs de mèrits així com de lliurament del projecte de direcció, és des del dia 9 al 25 de gener de 2017, ambdós inclosos. La no-presentació del projecte de direcció en el termini establert comportarà l'exclusió de la participació en aquest concurs de mèrits. 2.2 El model de sol·licitud i de declaració de mèrits de la base 7 es podrà obtenir a l’Oficina d’Atenció del Consorci d’Educació de Barcelona o a l'adreça d'Internet: http://www.edubcn.cat 2.3. La sol·licitud de participació, el projecte de direcció (3 exemplars), la declaració de mèrits i, en el seu cas, la documentació acreditativa dels mèrits al·legats, s'adreçaran a l’Àrea de Recursos Humans presentant la documentació al registre del Consorci d'Educació o en qualsevol de les dependències a què es refereix l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, dins del termini establert. En el cas que s'opti per presentar la sol·licitud en una oficina de correus, es farà en un sobre obert per tal que sigui datada i segellada pel personal de correus abans d'ésser certificada. 2.4. Els participants no hauran d'acreditar documentalment les condicions/requisits exigits i els mèrits al·legats que ja constin al registre informàtic de personal del Consorci d’Educació de Barcelona. 2.5. No es tindran en compte els mèrits establerts a la base 7 que no s'al·leguin explícitament en el termini de presentació de sol·licituds, ni els que no es justifiquin degudament d'acord amb les instruccions contingudes a l'Annex 4, per no tenir-ne constància en el registre informàtic de personal. 3 Requisits en la formalització de la sol·licitud 3.1 Cada aspirant podrà presentar-se com a candidat/a com a màxim a tres centres educatius. 4 Contingut del projecte de direcció 4.1 El projecte de direcció ha d'ordenar el desplegament i l'aplicació del projecte educatiu per al període de mandat de la direcció. El projecte de direcció ha d'explicitar els aspectes següents: Una diagnosi actualitzada del centre. Els objectius a assolir en l'àmbit pedagògic, vinculats a la millora dels resultats educatius. 7474 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016  Les actuacions previstes per al desplegament i aplicació del projecte educatiu. Les concrecions organitzatives orientades a la major sistematització de les activitats del centre i a la creació de condicions i formes d'organització que estimulin la implicació de tot el personal en el treball en equip i n'afavoreixin el creixement dels nivells de motivació i de satisfacció. Els indicadors per a l'avaluació de l'exercici de la direcció, d'acord amb els indicadors de progrés del projecte educatiu. Si el centre ha subscrit un acord de coresponsabilitat i és vigent, entre els indicadors del projecte de direcció n'hi ha d'incloure de referits a l'acord esmentat. Els mecanismes de retiment de comptes als òrgans de control i participació. Els elements per a l'aprofundiment en l'exercici del lideratge distribuït i per al foment de la participació de la comunitat escolar en el centre. 4.2 Quan s'opti a la direcció d'un centre educatiu que encara no tingui definit el seu projecte educatiu, l'aspirant, en el seu projecte de direcció ha d'incloure una proposta de projecte educatiu inicial per al centre. Igualment, caldrà que inclogui les concrecions de l'estructura organitzativa i els indicadors per avaluar l'exercici de la direcció. 4.3 El projecte de direcció ha de tenir una extensió màxima de 30 pàgines, format DIN A4, a doble espai i s’han de presentar 3 exemplars. 4.4 Per a l'elaboració del projecte de direcció, les persones candidates poden consultar la documentació relativa al centre (projecte educatiu i/o normes d'organització i funcionament del centre, alguns indicadors de qualitat i proves externes, així com dades de preinscripció i matrícula). Per obtenir aquesta informació, l’hauran de sol·licitar a la direcció del centre on es presenten. La inspecció d’educació ha de vetllar per la correcta resposta de la direcció a aquest procés de consulta. 5 Comissió de selecció 5.1 La selecció entre el personal aspirant a la direcció correspon a una comissió que es constitueix en cada centre amb aquesta finalitat. 5.2 La comissió de selecció es nomena i constitueix quan es declaren admeses una o més candidatures a la direcció del centre on hi ha la vacant de direcció. 5.3 La comissió de selecció està integrada per: a) Cinc representants de l'Administració:  Un inspector o inspectora d'educació que presideix la comissió, designat per la gerència del Consorci d'Educació de Barcelona. Tres persones representants del Consorci d’Educació de Barcelona designats per la gerència del Consorci d'Educació de Barcelona a proposta de la Direcció d’Acció Educativa, entre directors de centres públics en exercici, altres òrgans unipersonals de direcció de centres públics en exercici que hagin exercit la direcció, o coordinadors de l’estructura de gestió de la Direcció d’Acció Educativa. Un d’aquests tres representants actua com a secretari o secretària de la comissió i també exerceix les funcions de ponent de la comissió.  Una persona representant de l'Ajuntament de Barcelona- Consell Escolar Municipal En cas que sigui necessari, el Consorci d'Educació de Barcelona podrà nomenar una persona substituta per presidir o bé per exercir la secretaria de la comissió. b) Un membre del consell escolar que no formi part del professorat, elegit per i entre el seus membres, exclòs l'alumnat dels dos primers cursos de l'educació secundària obligatòria. El segon representant més votat es designa com a suplent. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7475 c) Tres professors o professores del centre elegits/des, en votació secreta, pel claustre. Cada membre del professorat podrà votar a dos representants i es seleccionaran els tres més votats. El quart representant més votat es designa com a suplent. En cas d'empat de vots, es designarà el de més edat. En cap cas pot formar part de la comissió de selecció professorat candidat a ser seleccionat. En el supòsit que, en concretar l'estructura organitzativa del centre, s'hagi fet constar en el projecte de direcció una proposta concreta de professorat, aquest tampoc podrà ser seleccionat com a membre de la comissió. A més, es nomenarà una persona que actuarà com a suplent, en el cas que algun dels membres designats com a titulars no pugui actuar per causa justificada. 5.4 Tots els membres de la comissió són nomenats per la gerència del Consorci d'Educació de Barcelona. 5.5 Quan la direcció actual del centre participi com a candidata en el procés de selecció, s’ha d’abstenir d’exercir les funcions que el procediment assigna a la direcció, tant pel que fa a les sessions del claustre com a les del Consell Escolar. Aquestes funcions les ha d’exercir el cap d’estudis i, si també hi recau motiu d’abstenció, per la persona del centre que determini la gerència del Consorci d'Educació de Barcelona. 5.6 Els membres de la comissió de selecció estaran subjectes a les causes d'abstenció i de recusació que s'estableixen als articles 23 i 24 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic. 5.7 La comissió actua d'acord amb el règim jurídic dels òrgans col·legiats previst a la Llei 40/2015 i a la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. 6 Valoració de mèrits i fases del concurs 6.1 El concurs de mèrits per a la selecció de la direcció consta de dues fases i cadascuna és eliminatòria. Per a la superació de cada fase es requereix una puntuació mínima del 50% de la puntuació màxima de la fase. 6.2 L'estructura del barem de cadascuna de les dues fases del concurs de mèrits és la que consta a les bases 7 i 8 d'aquest annex 1. 6.3 L'aspirant seleccionat per la comissió és qui obtingui la puntuació més alta, com a suma de les puntuacions de les dues fases, d'entre aquells que hagin obtingut o superat les puntuacions mínimes corresponents. 6.4 En cas d'empat en les puntuacions obtingudes la comissió de selecció ha d'aplicar, successivament, els criteris següents: a) Major puntuació en la segona fase. b) Major puntuació en el subapartat a) de l'apartat A de la primera fase. c) Major puntuació en el subapartat b) de l'apartat A de la primera fase, i així successivament amb la resta de subapartats, fins al subapartat i). d) Major puntuació en l'apartat B de la primera fase. e) Major puntuació en el subapartat a) de l'apartat B de la primera fase, i així successivament amb la resta de subapartats, fins al subapartat e). f) Si finalment subsisteix l'empat, s'ha d'efectuar un sorteig entre les candidatures empatades. 6.5 Si un aspirant ha presentat més d’una candidatura i dues o tres comissions el seleccionen, serà nomenat director del centre on hagi obtingut la major puntuació. 7476 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 7 Barem primera fase 7.1 Consta de dos apartats: Apartat A, que valora els mèrits relacionats amb l'experiència i la competència professionals en l'àmbit de la gestió i de la docència en centres i serveis educatius, amb un màxim de 25 punts. No hi ha puntuació mínima requerida per aquest apartat. Apartat B, que valora la formació específica per a l'exercici de la direcció i la formació acadèmica general de les persones candidates, amb un màxim de 15 punts. No hi ha puntuació mínima requerida per aquest apartat. La puntuació màxima total de la primera fase és de 40 punts i la puntuació mínima per superar aquesta fase és de 20 punts. 7.2 El barem de l'apartat A de la primera fase és el següent: Mèrits relacionats amb l'experiència i la competència professionals. Puntuació màxima: 25 punts. a) Per posseir l'acreditació de directiu professional docent: 25 punts. b) Per l'exercici del càrrec de director/a, (també coordinador/a d'aula de formació de persones adultes) amb valoració positiva: 2 punts per cada any fins a un màxim de 16 punts. c) Per l'exercici d'òrgans unipersonals de govern, inclosos els addicionals, amb valoració positiva: 1,5 punts per cada any, fins a un màxim de 7,5 punts. d) Per l'exercici d'òrgans unipersonals de coordinació, amb valoració positiva: 0,5 punts per cada any, fins a un màxim de 3 punts. e) Per cada any de servei en llocs de treball de l'Administració educativa de nivell 26 o superior: 0,5 punts, fins a un màxim de 3 punts. f) Per pertànyer, en situació de servei actiu, a un cos de catedràtics de la funció pública docent no universitària: 3 punts. g) Per tenir la categoria superior de sènior: 3 punts. h) Pels anys d'experiència docent que superen els cinc anys exigits com a requisit, si es valora positivament l'exercici de la docència: 0,25 punts per cada any fins a un màxim de 3 punts. i) Per l'avaluació positiva de l'activitat docent en centres i serveis educatius, realitzada per la inspecció d'educació durant el procés selectiu, fins a un màxim de 10 punts. j) Per cada curs escolar que s’hagi participat, en programes d’innovació i de qualitat educativa amb avaluació positiva: 0,5 punts per cada curs fins un màxim de 5 punts. k) Per estar en servei actiu durant el curs escolar de la convocatòria del concurs de mèrits: 1 punt. l) Per tenir la destinació i exercir efectivament la docència en el curs escolar de la convocatòria en centres de dificultat especial o en centres de referència educativa amb avaluació positiva: 3 punts. La puntuació dels apartats b), c), d), h) i j) s’incrementarà un 25% en els mèrits per l’exercici del càrrec i/o la docència prestats en el centre, la direcció del qual se sol·licita. 7.3 En l'aplicació del barem de l'apartat A de la primera fase cal atenir-se als criteris següents: Als efectes de la valoració positiva de l'exercici del càrrec de director o directora previst a l'apartat b), s'entendrà valorat positivament l'exercici de la direcció dels centres docents durant els anys anteriors a l'entrada en vigor del Decret 71/1996, de 5 de març, pel qual es regula l'acreditació de la direcció en els centres docents. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7477 S'entendrà valorat positivament l'exercici dels càrrecs directius i de coordinació dels centres docents, previstos als apartats c) i d), durant els anys anteriors a l'entrada en vigor de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació. En l'apartat h) s'entendrà valorat positivament l'exercici de la docència durant els anys anteriors a l'entrada en vigor de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació. Per als apartats c), d) i h) s'entendrà que l'avaluació és positiva per als serveis prestats fins el curs 2015/16 inclòs, llevat que existeixi una valoració negativa explícita. Correspon a la inspecció d'educació realitzar la valoració de l'exercici de càrrecs i de l'experiència docent del professorat candidat a la direcció dels centres docents prevista en els apartats b), c), d), i h) d'aquest barem, prestats a partir de l'entrada en vigor de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre. Així mateix, han de realitzar l’avaluació de les capacitats pedagògiques de l’aspirant, del domini de les tècniques de treball docent i de la seva participació en el funcionament del centre que componen l’activitat docent a puntuar a l’apartat i), assegurant la intervenció d’un inspector de perfil professional adient amb les especialitats docents de l’aspirant relacionades amb l’activitat docent duta a terme. Es tindran en compte els criteris establerts a l'annex 5. En el cas que s’al·legui l’exercici de més d’un càrrec durant el mateix període de temps (apartats b) c) i d)) aquests es valoraran independentment, si l’avaluació és positiva, per l’apartat que correspongui. Els punts per anys d'experiència, previstos en els apartats b), c), d), e) i h), es calcularan dividint per 12 el nombre de mesos acumulats fins al final del curs en el qual es realitzi la convocatòria i multiplicant el resultat pels punts anuals assignats a cada any d'exercici en el càrrec i servei o d'experiència docent. 7.4 El barem de l'apartat B de la primera fase és el següent: Puntuació màxima: 15 punts. a) Per la superació dels programes de formació inicial o permanent d’actualització relatius a la funció directiva a què fa referència l'article 27 del Decret 155/2010, de 2 novembre de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent: a.1. Organitzats pel Departament d’Ensenyament o realitzats per institucions, públiques o privades, de prestigi reconegut o per les universitats, o validats pel Departament d’Ensenyament amb un mínim de 155 hores: 7,5 punts Per la superació dels programes anteriors amb avaluació de notable o superior: 7,5 punts addicionals. a.2. Programa de formació de directors novells per a la incorporació a la direcció de 60 hores: 7,5 punts Per la superació del programa anterior amb avaluació de notable o superior: 3 punts addicionals. b) Per la superació d’altres programes de formació permanent relatius a la funció directiva a què fa referència l’article 27 del Decret 155/2010 organitzats o validats pel Departament d’Ensenyament fins a 7,5 punts. Cada hora té un valor de 0,05 punts. c) Per la superació de programes de formació permanent professionalitzadora a què fan referència els articles 27 i 29 del Decret 155/2010 organitzats pel Departament d’Ensenyament o realitzats per institucions públiques o privades de prestigi reconegut o per les universitats validats pel Departament d’Ensenyament amb un mínim de 155 hores: 7,5 punts. 7478 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Per la superació dels programes anteriors amb avaluació de notable o superior: 7,5 punts addicionals. Els apartats a.1) i c) són excloents. d) Per la superació de programes de formació anteriors a l’entrada en vigor del Decret 155/2010, impartits per universitats o institucions públiques o privades de prestigi reconegut homologats pel Departament d’Ensenyament amb un mínim de 155 hores: 3 punts. e) Per la superació de cursos de formació anteriors a l’entrada en vigor del Decret 155/2010, organitzats pel Departament d’Ensenyament o impartits per universitats o institucions públiques o privades de prestigi reconegut, homologats pel Departament d’Ensenyament fins a 3 punts. Cada hora val 0,02 punts. f) Per haver impartit activitats de formació directiva després de l’entrada en vigor del Decret 155/2010 fins a 3 punts. Cada hora val 0,02 punts. g) Per activitats de formació, recerca i publicacions relacionades amb l’organització escolar, les tecnologies aplicades a l’educació, la didàctica, la psicopedagogia o la sociologia de la educació, la coeducació, la gestió i direcció dels centres educatius i dels serveis i programes educatius: fins a 3 punts h) Per titulació universitària diferent de l'exigida per a l'ingrés al cos de la funció pública docent des del qual es concursa, fins a un màxim de 3 punts:  2 punts per cada títol de doctorat, de llicenciatura, d'arquitectura, d'enginyeria o equivalent. 1 punt per cada títol de diplomatura universitària o equivalent. 0,2 punts per cada titulació de màster o de postgrau no considerades en l'acreditació de cap altre mèrit o que no hagin estat requisit necessari per obtenir puntuació per un altre mèrit. 0,2 per cada certificat de nivell avançat d'EOI de llengües estrangeres. 8 Barem segona fase 8.1 Consta de dos apartats: Apartat C de valoració del projecte de direcció amb una puntuació màxima de 40 punts. Apartat D de valoració de la capacitat de lideratge amb una puntuació màxima de 20 punts. La puntuació màxima total per a la segona fase és de 60 punts. La puntuació mínima per a superar aquesta fase és de 30 punts. 8.2 La comissió de selecció tindrà en compte el contingut del projecte de direcció i la defensa que en faci l'aspirant. La valoració del projecte ha de tenir en compte els criteris següents:  El projecte s'ha d'adequar als continguts establerts a l'article 25 del Decret 155/2010, de 2 de novembre. El projecte de direcció ha de mostrar coneixement del centre, de la seva estructura organitzativa, del seu funcionament, del seu projecte educatiu si en té i, quan escaigui, dels resultats de les darreres avaluacions internes i externes del centre. Així mateix, ha de mostrar coneixements sobre l'entorn i la seva influència o relació amb el centre. S'ha de valorar la coherència del projecte de direcció amb el projecte educatiu del centre i els fonaments i la viabilitat de les propostes de modificació del projecte educatiu en el seu cas, i la relació del projecte de NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7479 direcció amb els objectius de sistema que hagi definit el Departament d'Ensenyament. S'ha de valorar també la coherència entre els objectius i les estratègies que es proposen, els criteris per a l'optimització dels recursos disponibles, el realisme en matèria de recursos a obtenir.  En matèria d'estratègies, s'han de valorar les línies d'actuació previstes, la seqüència temporal de les actuacions i la previsió de marges per rectificar decisions i adaptar-les a l'evolució dels indicadors, especialment en matèria de resultats educatius. S'ha de valorar també el rigor i la simplicitat dels indicadors, que han de permetre l'avaluació de l'exercici de la direcció i de l'aplicació del projecte durant el mandat i fer efectiva la transparència en la gestió. La comissió de selecció ha de concretar i adaptar al centre els esmentats criteris per tal de procedir a la valoració dels projectes de direcció. Cada membre de la comissió ha de puntuar de 0 a 40 punts el projecte de direcció presentat per cada aspirant, tenint en compte els criteris següents: 1) Diagnosi actualitzada del centre: fins a 10 punts. 2) Objectius a assolir. Coherència i viabilitat: fins a 10 punts. 3) Estratègies i línies d’actuació previstes: fins a 10 punts. 4) Indicadors i mecanismes per el retiment de comptes: fins a 10 punts. 8.3 Pel que fa a l’apartat D, la comissió de selecció ha de valorar la capacitat de lideratge de l'aspirant a la direcció a partir de la defensa que haurà de fer del projecte de direcció que ha presentat i d'una entrevista personal amb el candidat o la candidata. Cada membre de la comissió ha de puntuar de 0 a 20 punts la capacitat de lideratge del candidat. Per a la valoració de la capacitat de lideratge, la comissió de selecció tindrà en compte els aspectes següents:  Visió estratègica de centre: capacitat de diagnosi, formulació de propostes de millora, disseny d'estratègies i actuacions, avaluació de processos i resultats. Promoció del treball col·laboratiu dels equips docents orientat al progrés de l'alumnat i de l'ambient d'aprenentatge en el centre. Capacitat per gestionar els equips humans: distribució de responsabilitats, motivació i desenvolupament professional. Impuls de processos i estructures participatives en relació a la implicació i compromís de les famílies en l'èxit educatiu. Establiment de xarxes amb els agents educatius de l'entorn, promoció de la interacció del centre amb l'entorn. Capacitat de comunicació, convenciment, generació d'empatia i compromís amb la institució. Promoció de la convivència: identificació de problemàtiques, capacitat d'anàlisi, de generació d'un clima relacional positiu, de negociació i d'arbitratge. 9 Procediment i calendari d'actuacions 9.1 Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, l’Àrea de Recursos Humans del Consorci d'Educació de Barcelona comprova per a cada aspirant el compliment dels requisits de la base 1 i proposa l'admissió o no de la sol·licitud. En el supòsit que no s'hagi acreditat degudament el compliment dels requisits de participació es requerirà a la persona interessada perquè en el termini de deu dies, esmeni la falta o aporti els documents preceptius, quan no estigui o s'hagi 7480 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 acreditat degudament amb la indicació que, si no ho fa, es considera que desisteix de la seva petició. La no presentació del projecte de direcció no és esmenable. No més tard del 8 de febrer de 2017, l’Àrea de Recursos Humans del Consorci d'Educació de Barcelona emetrà i farà pública en el tauler d'anuncis i a l'adreça d'Internet: http://www.edubcn.cat les resolucions amb les candidatures admeses i excloses (amb especificació del motiu). Contra aquestes resolucions es podrà interposar recurs d'alçada davant la gerència del Consorci d’Educació de Barcelona en el termini d'un mes, a comptar a partir de l'endemà de la seva publicació . 9.2 La resolució de candidatures admeses i excloses es notificarà a la direcció dels centres afectats no més tard del 10 de febrer de 2017 per tal que la facin pública en el tauler d'anuncis del centre. 9.3 La direcció del centre educatiu convocarà al claustre de professors i al consell escolar per notificar-los les sol·licituds admeses i procedir a l'elecció dels membres de la comissió de selecció. En aquestes dues sessions, abans de l’elecció, la direcció del centre facilitarà prèvia convocatòria, la presencia dels candidats per tal que puguin informar del seu projecte de direcció als membres del dos òrgans. 9.4 La direcció del centre comunicarà a l’Àrea de Recursos Humans del Consorci d'Educació de Barcelona, els membres del claustre i del consell escolar que formaran part de la comissió de selecció. 9.5 La gerència del Consorci d'Educació de Barcelona nomenarà les comissions de selecció previstes a la base 5 i es lliurarà còpia de la Resolució als presidents i a les presidentes de les comissions que les faran públiques als taulers d'anuncis dels centres. Al mateix temps, s’ha d’informar explícitament a cadascuna de les comissions de selecció afectades sobre els candidats que han presentat sol·licitud a algun altre centre. 9.6 L’Àrea de Recursos Humans del Consorci d'Educació de Barcelona formalitzarà una proposta de la puntuació resultant de l'aplicació del barem corresponent a la primera fase de cada aspirant. Aquesta proposta de puntuació, que la comissió podrà rectificar o modificar, conjuntament amb el/s projecte/s de direcció presentat/s i la documentació que acredita els mèrits al·legats, en els dos apartats de la primera fase, es lliurarà a la presidència de la comissió de selecció no més tard del 28 de febrer de 2017. 9.7 El/la president/a de la comissió de selecció lliurarà una còpia del projecte de direcció de cada aspirant a cada membre de la comissió i els comunicarà la data i lloc de constitució. 9.8 Les comissions de selecció es constituiran no més tard del 13 de març de 2017 a la seu del centre educatiu corresponent. 9.9 La comissió de selecció, un cop valorada la primera fase del concurs de tots els participants (amb i sense destinació al centre), exposarà la llista amb la puntuació obtinguda en el tauler d'anuncis del centre. Contra la puntuació obtinguda en aquesta primera fase els/les aspirants podran presentar reclamació en el termini de cinc dies hàbils, a partir de l'endemà de l'exposició de les llistes. Les reclamacions es presentaran a la seu del centre i s'adreçaran a la presidenta o al president de la comissió. En aquest mateix termini i lloc també es podran presentar desistiments a la participació. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7481 9.10 Un cop finalitzat el termini de reclamacions, i resoltes aquestes, la comissió de selecció farà pública la llista definitiva de puntuacions de la primera fase. En cas que no s’hagi presentat cap reclamació dins el termini establert, el secretari de la comissió, un cop informats tots els membres, podrà fer pública una certificació de la no presentació de reclamacions i declarar que s’eleva a definitiva l’acta provisional de puntuacions. Aquest tràmit tindrà la mateixa validesa que la publicació de l’acta definitiva. En la mateixa data, la comissió exposarà la llista d'aspirants convocats a la segona fase, amb especificació de la data, hora i lloc en que es realitzarà. La convocatòria s'ha de realitzar amb un mínim de 48 hores d'antelació. Per tal de facilitar que un aspirant pugui optar a la direcció de fins a tres centres, les comissions de selecció afectades han de coordinar-se per tal d’establir la data de convocatòria dels candidats a la segona fase. 9.11 A l'inici de la sessió i previ a l'entrevista, el membre de la comissió representant del Consorci d’Educació que actuï com a ponent i secretari o secretària, presenta a la comissió una anàlisi valorativa de cada projecte de direcció, que haurà d'ordenar el debat i les deliberacions per part dels membres de la comissió i que ha de ser recollida en un annex a l’acta de la sessió. 9.12 Els candidats i les candidates defensaran davant la comissió el seu projecte de direcció i realitzaran una entrevista personal, que podrà versar sobre aspectes del desenvolupament del projecte i sobre altres qüestions que permetin a la comissió valorar la capacitat de lideratge de l'aspirant. A continuació la comissió valorarà separadament els apartats C i D corresponents al projecte de direcció i a la capacitat de lideratge, respectivament. Cada membre de la comissió valorarà per l'apartat C de 0 a 40 punts i per l'apartat D de 0 a 20 punts, amb una explicació raonada i pública prèvia en el si de la comissió de selecció. Quan hagi una diferència de 10 o més enters entre les puntuacions que s'hagin atorgat per l'apartat C i /o una diferència de 5 o més enters entre les puntuacions atorgades pels diferents membres de la comissió per l'apartat D, en ambdós casos, en seran excloses les qualificacions màxima i mínima i es calcularà la puntuació mitjana entre la resta de puntuacions. En el cas que hagi més d'un membre que hagi atorgat la valoració màxima o mínima només s'exclourà una d'aquestes valoracions. El mecanisme de presa de decisions de la comissió, en relació a aquesta segona fase, haurà de poder identificar la puntuació atorgada per cada membre de la comissió, a l'efecte que es puguin emetre els vots particulars raonats corresponents quan escaigui. A aquests efectes, la secretària o el secretari de la comissió estendrà una acta acreditativa de les puntuacions obtingudes per cada aspirant en cadascun dels apartats d'aquesta fase, que serà signada per tots els membres de la comissió. 9.13 Un cop valorats els projectes de direcció i la capacitat de lideratge dels aspirants d'acord amb el que es preveu a la base 8, la comissió farà pública, al tauler d'anuncis del centre l'acta provisional acreditativa, amb especificació de les puntuacions de les dues fases de cada aspirant. Les persones interessades podran presentar reclamació en el termini de cinc dies hàbils davant la comissió de selecció contra el contingut de l'esmentada acta. Les possibles reclamacions es resoldran motivant les raons que hagin conduit a emetre la valoració final. En aquest cas, si així ho sol·licita la persones interessada, caldrà informar-lo de les puntuacions que cadascun dels membres de la comissió ha atorgat al candidat. 7482 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 9.14 Una vegada resoltes les reclamacions, el/la secretari/a de la comissió estendrà l'acta definitiva de les puntuacions obtingudes per cada aspirant i farà constar la persona seleccionada. L'acta signada per tots els membres de la comissió, es publicarà al tauler d'anuncis del centre i el president o la presidenta de la comissió la trametrà a la gerència del Consorci d'Educació de Barcelona, qui n'ordenarà la publicació al tauler d'anuncis i a la pàgina web del Consorci d’Educació. http://www.edubcn.cat Contra la resolució de la reclamació les persones interessades podran interposar recurs d'alçada davant la gerència del Consorci d'Educació de Barcelona en el termini d'un mes a comptar de l'endemà de la seva publicació. La resolució del recurs posa fi a la via administrativa. 9.15 El gerent del Consorci d'Educació de Barcelona emetrà i farà pública al tauler d'anuncis i a la pàgina web del Consorci d’Educació. http://www.edubcn.cat la resolució d'aspirants seleccionats no més tard del dia 2 de maig de 2017. Quan un mateix aspirant hagi estat seleccionat per més d’una comissió, el director o directora dels Serveis Territorials o l’òrgan competent del Consorci d’Educació de Barcelona, aplica allò que preveu la base 6.5 d’aquesta convocatòria. Per tant, pot succeir que en algun cas la resolució d’aspirants seleccionats impliqui el nomenament del segon candidat amb millor puntuació d’un centre determinat, situació de la qual s’ha d’informar tant a la comissió, com al nou aspirant proposat. Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, les persones interessades podran interposar recurs contenciós administratiu davant el jutjat contenciós administratiu competent, en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la seva publicació al tauler d'anuncis i a la pàgina web del Consorci d’Educació. http://www.edubcn.cat, de conformitat amb el que preveu l'article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Així mateix, podran interposar recurs potestatiu de reposició, previ al recurs contenciós administratiu, davant el Gerent del Consorci d'Educació de Barcelona, en el termini d'un mes a comptar de l'endemà de la seva publicació al tauler d'anuncis i a la pàgina web del Consorci d’Educació. http://www.edubcn.cat , segons el que disposen l'article 77 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i l’article 112 de la Llei 30/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos. 10 Programa específic de formació per a l'exercici de la direcció 10.1 Els candidats seleccionats que no disposin de cap dels requisits, acreditacions o habilitacions previstes a l’article 14.1.d) del Decret 155/2010 i no tinguin l’acreditació de directiu professional docent, hauran de seguir un programa específic de formació. 10.2 El programa específic de formació s'iniciarà en data 8 de maig de 2017 i finalitzarà el dia 13 de juny de 2017. 10.3 El Consorci d'Educació de Barcelona, abans del 15 d'abril de 2017 confeccionaran la relació dels candidats, que en el supòsit que siguin seleccionats en el concurs, han de realitzar el programa específic de formació i informaran d'aquesta circumstancia als presidents de les comissions afectades per tal que ho comuniquin, quan pertoqui, al candidat que l'hagi de realitzar. Aquesta relació també la lliuraran a la Subdirecció general de la Funció Directiva de centres docents. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7483 11 Nomenament 11.1 El gerent del Consorci d'Educació de Barcelona, nomenarà director o directora del centre a l'aspirant seleccionat des de l'1 de juliol de 2017 a 30 de juny de 2021, sempre que d'acord amb el previst a la base 1 d'aquesta convocatòria, tingui acreditat el requisit f). El candidat que no superi el programa específic de formació previst a l'apartat 10.1, no podrà ser nomenat. 11.2 El nomenament i la presa de possessió en el càrrec de director/a comportarà, en el seu cas, automàticament i amb efectes de 30.6.2017, la finalització de la llicència de reducció de jornada que l'aspirant pogués estar gaudint. ANNEX 2 Centres docents municipals en què a partir de l’1 de juliol de 2017 queda vacant el càrrec de director/a: Escola Reina Violant Escola Tres Pins CEE Castell de Sant Foix Institut Rubió i Tudurí ANNEX 3 Prova d’acreditació de coneixements de català: En el seu cas, aquesta prova es realitzarà no més tard del dia 2 de febrer de 2017, previ a la publicació de la Resolució d’aspirants admesos i exclosos. Òrgans qualificadors de la competència lingüística La gerència del Consorci d’Educació de Barcelona designarà un òrgan qualificador per tal d’avaluar la competència lingüística de les persones aspirants que no la tinguin acreditada. Prova de català: Cada òrgan qualificador estarà integrat per un inspector o inspectora d’educació que el presideix, un professor o una professora funcionària de carrera d’algun cos d’ensenyaments secundaris i un professor o una professora funcionària de carrera del cos de mestres. La gerència del Consorci d’Educació de Barcelona farà pública al tauler d’anuncis i a la pàgina web. http://www.edubcn.cat , no més tard del dia 1 de febrer de 2017, la composició dels òrgans qualificadors que s’han de constituir, la relació d’aspirants que han de ser avaluats en la seva competència lingüística per cada òrgan qualificador, i el lloc i l’hora de realització de les proves. Aquestes proves es realitzaran no més tard del dia 1 de març de 2016. Estructura de les proves per a l’acreditació de la competència lingüística La prova constarà de dues parts: Prova oral Lectura d’un text (10 punts). Conversa guiada sobre un tema relacionat amb l’educació (60 punts). Exposició sobre un tema relacionat amb l’activitat professional (30 punts). Es considera apta la persona que arriba als 60 punts. 7484 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Prova escrita Apartat A  Expressió escrita (Redacció sobre un tema relacionat amb l’activitat professional, carta, informe, etc. 30 punts). Correcció d’un text (20 punts). La puntuació mínima per a superar aquest apartat és de 30 punts. Apartat B  Transformacions de frases (25 punts). Completar un text (25 punts). Resposta múltiple-gramàtica (25 punts). Resposta múltiple- lèxic (25 punts). Es considera apta la persona que arriba als 65 punts. ANNEX 4 Documents acreditatius dels mèrits al·legats a la primera fase (base 7 de l’annex 1). En el supòsit que els mèrits al·legats no constin en el registre informàtic de personal, els/les aspirants els hauran d’acreditar mitjançant els documents següents: BAREM DE L’APARTAT A: 1. Per l’acreditació dels mèrits dels apartats b) i c): Fotocòpia compulsada del nomenament corresponent amb les diligències de presa de possessió i cessament o, si escau, certificació acreditativa de la continuïtat en aquest càrrec durant el curs 2014/15, o bé certificat del/de la secretari/ària o cap de l’àrea de recursos humans. 2. Per l’acreditació dels mèrits de l’apartat d): Fotocòpia compulsada del document acreditatiu del nomenament, on hi consti la durada real del càrrec o certificació del/de la secretari/ària del centre amb el vist-i-plau del/de la director/a. 3. Per l’acreditació dels mèrits de l’apartat e): Certificació del/de la director/a de serveis. 4. Per l’acreditació dels mèrits de l’apartat f): Fotocòpia compulsada del títol administratiu o credencial, o fotocòpia del butlletí o diari oficial, en què consti o se li reconegui la pertinença al cos. 5. Per l’acreditació dels mèrits de l’apartat h): Fotocòpia compulsada del nomenament corresponent amb les diligències de presa de possessió i de cessament, o bé certificat del/de la secretari/ària o del cap de servei de personal de l’àrea territorial corresponent i/o certificat del/de la secretari/ària del centre amb el vist-i-plau del/de la director/a. En el cas d’experiència docent en centres privats caldrà aportar certificat del/de la director/a amb el vist-i-plau de la inspecció. 6 Per l'acreditació dels mèrits de l'apartat j) es pot acreditar la participació en programes d'innovació educativa mitjançant fotocòpia compulsada del document acreditatiu emès per l'organisme corresponent (Departament d'Ensenyament, Ministeri d'Educació o administració educativa de les comunitats autònomes). NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7485 BAREM DE L’APARTAT B: 1. Per l'acreditació dels mèrits dels apartats B.a), b), c) d) e) i f): Fotocòpia compulsada del document acreditatiu emès per l'organisme o l'entitat corresponent, de la superació o impartició del programa de formació directiva al·legat, amb constància de les hores de formació rebudes o impartides i, en el cas dels apartats a) i c) també caldrà constància de la nota final obtinguda. 2. Per l'acreditació dels mèrits de l'apartat g): Per a les activitats de formació: certificació acreditativa emesa per l'organisme o l'entitat corresponent. Per la recerca i les publicacions: els exemplars, que poden ser els originals o les fotocòpies completes amb la compulsa, com a mínim, de les pàgines acreditatives de l’autoria, del dipòsit legal i, si escau, l’ISBN, ISSN o ISMN. No es valoren les publicacions al·legades per aquest apartat, on no hi figuri l’ISBN i tinguin l’obligatorietat de consignar-lo en virtut del que disposa el Decret 2984/1972, de 2 de novembre, modificat pel Reial decret 2063/2008, de 12 de desembre, o, en el seu cas, ISSN o ISMN, així com aquelles en què l’autor en sigui l’editor. No cal el certificat corresponent quan la publicació l’hagi editat el Departament d’Ensenyament. Pel que fa als materials publicats en suports especials, com ara vídeos, CD-ROM, pàgines web, etc., caldrà aportar la documentació impresa que pugui acompanyar aquests treballs de recerca i/o publicacions. Es poden valorar com a publicacions que només es donen en format electrònic els treballs realitzats per encàrrec específic del Departament d’Ensenyament. En aquest cas, l’informe oficial que es requereix per acreditar aquest mèrit són els certificats emesos per la direcció general que hagi fet el corresponent encàrrec. No es podran tenir en compte com a publicacions els treballs fets públics en webs personals o de centres. 3. Per l'acreditació dels mèrits de l'apartat h): Fotocòpia compulsada del títol o títols al·legats o dels declarats a tots els efectes legalment equivalents o, certificació acadèmica en la qual es faci constar que s'han cursat i superat totes les assignatures o crèdits corresponents als tres primers cursos d'una llicenciatura, enginyeria o arquitectura. En el cas que no es disposi dels documents esmentats en el paràgraf anterior es podrà aportar la certificació de l'abonament dels drets d'expedició d'aquests títols d'acord amb l'Ordre de 8 de juliol de 1988 (BOE núm. 167, de 13.7.1988), o a l'Ordre de 13 d'agost de 2007 (BOE del 21) o en el Reial decret 1002/2010, de 5 d'agost, sobre expedició de títols universitaris oficials. Una vegada transcorreguts els terminis per interposar els recursos contra la selecció de director/a, durant el mes d’octubre d’enguany, els participants podran retirar la seva documentació al Consorci d’Educació de Barcelona. Podran fer-ho personalment o delegar en una altra persona, degudament autoritzada, sempre que la persona interessada o tercers no hagin interposat recursos que el puguin afectar. En qualsevol dels casos, l’aspirant que retira la documentació adquireix el compromís de fer-ne lliurament a l’administració en cas de ser-ne requerit. Si no es retira la documentació en el termini esmentat, s’entendrà que la persona interessada renuncia a recuperar-la i, per tant, decau en el dret a fer-ho. 7486 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 ANNEX 5 1. Criteris per a l’avaluació positiva de l’exercici del càrrec de director o directora (apartat 7.2.b del barem) Per tal d’avaluar l’exercici del càrrec de director o directora, l’/la inspector/a d’educació del centre farà una valoració global de les funcions exercides per l’aspirant, d’acord amb el context del centre educatiu:  Funcions de representació  Funcions de direcció pedagògica i lideratge  Funcions en relació amb la comunitat escolar  Funcions en matèria d’organització i funcionament  Funcions específiques en matèria de gestió  Funcions específiques com a cap del personal del centre L’avaluació inclourà en tots els casos els resultats expressats en els indicadors de progrés establerts en el projecte educatiu de centre, els indicadors de sistema i els resultats de les proves externes. Per a l’avaluació de cada aspirant l’inspector/a podrà consultar la documentació pertinent del centre, entrevistarà l’aspirant i escoltarà algun membre del consell escolar del centre del sector professorat, sempre que aquest no participi en el mateix procediment de selecció, i també escoltarà, si escau, algun membre del consell escolar del sector alumnes i/o del sector pares/mares d’alumnes. Així mateix, per a l’avaluació es tindrà en compte l’assoliment dels objectius plantejats en el projecte de direcció que va presentar l’aspirant en el moment d’accedir al càrrec. Tenint en compte els criteris anteriors, l’/la inspector/a emetrà una valoració global de l’aspirant positiva o no positiva, als efectes previstos en l’apartat 7.2.b del barem. 2. Criteris per a la valoració positiva de l’exercici d’òrgans unipersonals de govern i de coordinació (apartats 7.2.c i 7.2.d del barem) Per tal d’avaluar l’exercici d’òrgans unipersonals de govern i de coordinació, l’/la inspector/a del centre farà una valoració global de l’aspirant, tenint en compte els criteris següents:  Planificació d’objectius, actuacions i avaluació de resultats en el període d’exercici del càrrec  Eficàcia en l’organització i gestió de recursos  Impuls i desenvolupament de projectes de millora  Dinamització dels òrgans de govern i de coordinació corresponents a l’àmbit de la seva actuació  Atenció als membres de la comunitat educativa  Afavoriment de la convivència i de les relacions interpersonals en el centre NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7487 Per a l’avaluació de cada aspirant l’/la inspector/a podrà consultar la documentació pertinent del centre, entrevistarà l’aspirant i escoltarà la direcció del centre i algun membre del consell escolar del sector professorat, sempre que aquests no participin en el mateix procediment de selecció, i també escoltarà, si escau, algun membre del consell escolar del sector alumnes i/o del sector pares/mares d’alumnes. Tenint en compte els criteris anteriors, l’/la inspector/a emetrà una valoració global de l’aspirant, positiva o no positiva, als efectes previstos en els apartats 7.2.c i 7.2.d del barem. 3. Criteris per a l’avaluació positiva de l’activitat docent en centres i serveis educatius (apartats 7.2.h i 7.2.i. del barem). Per tal de valorar les capacitats pedagògiques de l’aspirant, el domini de les tècniques de treball docent i la participació en el funcionament del centre, els aspirants seran avaluats en els seus centres docents o serveis educatius. Aquesta avaluació serà realitzada per la Inspecció d’Educació mitjançant la intervenció d’un/a inspector/a d’un perfil professional adient a les especialitats docents de l’aspirant relacionades amb l’activitat docent desenvolupada. Per tal d’avaluar l’activitat docent de l’aspirant, l’/la inspector/a d’educació tindrà en compte, necessàriament, els elements següents, així com els percentatges que per a cadascun d’ells s’indiquen, als efectes de determinar una valoració quantitativa. A. Planificació de l’activitat docent. A.1. Objectius (5% de la puntuació total). A.2. Continguts (5% de la puntuació total). B. Desenvolupament de l’activitat docent. Activitats d’ensenyament i aprenentatge (25% de la puntuació total). C. Avaluació. Seguiment dels aprenentatges dels alumnes i decisions preses per afavorir-ne la millora (25% de la puntuació total). D. Gestió de l’aula (20% de la puntuació total). E. Participació en les activitats del centre. Relació i comunicació amb la comunitat educativa d’acord amb els criteris adoptats pel centre (20% de la puntuació total). En relació amb cadascun dels elements esmentats, l’avaluació es realitzarà sobre els descriptors següents: A. Planificació de l’activitat docent. A.1. Objectius:  Concreció dels objectius d’aprenentatge en les unitats didàctiques seguint els criteris acordats pel centre, cicle, equip docent o departament.  Adequació dels objectius d’aprenentatge al curs o nivell corresponent.  Adaptació dels objectius d’aprenentatge a les característiques personals de l’alumnat. 7488 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 A.2. Continguts:  Selecció de continguts coherent amb la proposta d’objectius.  Rellevància dels continguts seleccionats.  Adequació dels continguts al curs o nivell corresponent. B. Exercici de l’activitat docent. Activitats d’ensenyament i aprenentatge.  Previsió d’activitats d’ensenyament/aprenentatge que contribueixen a l’assoliment d’objectius.  Desenvolupament de la intervenció didàctica amb recursos i materials curriculars per facilitar l’assoliment dels objectius.  Intervenció didàctica adient a les característiques del grup, proporcionant una atenció correcta a les necessitats individuals de l’alumnat. C. Avaluació. Seguiment dels aprenentatges de l’alumnat i decisions preses per afavorir-ne la millora.  Previsió dels criteris d’avaluació adaptats a la diversitat de l’alumnat.  Aplicació dels criteris d’avaluació previstos en la programació didàctica.  Presa de decisions de millora a partir de l’anàlisi dels resultats d’avaluació. D. Gestió de l’aula.  Manteniment d’un clima de treball a l’aula, afavoriment de la convivència i resolució de possibles conflictes.  Presentació inicial d’objectius i continguts, participació de l’alumnat, orientació i seguiment del treball a realitzar per l’alumnat i síntesi final d’allò realitzat.  Organització del temps per desenvolupar les activitats previstes. E. Participació en les activitats del centre. Relació i comunicació amb la comunitat educativa d’acord amb els criteris adoptats pel centre.  Treball en equip, coordinació, participació en projectes del centre i en activitats del departament didàctic/seminari o dels equips de cicle.  Orientació educativa, acadèmica i professional dels i de les alumnes en col·laboració, si escau, amb les famílies.  Relacions i coordinació, si escau, amb els serveis educatius, serveis municipals o d’altres serveis de l’entorn del centre. Cadascun dels elements seran valorats de 0 a 9 punts i s’aplicaran els percentatges indicats anteriorment en aquests mateixos criteris, per tal de determinar la valoració global de cada aspirant. El resultat de la valoració així assignada a cada aspirant estarà igualment compresa entre 0 i 9 punts. Una valoració global inferior o igual a 3 punts, tindrà la consideració de valoració no positiva de l’exercici de la docència de l’aspirant als efectes previstos en l’apartat 7.2.h) del barem, i li serà assignada una puntuació de 0 punts en l’apartat 7.2.i) del barem. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7489 Una valoració global superior a 3 punts, tindrà la consideració de valoració positiva de l’exercici de la docència de l’aspirant als efectes previstos en l’apartat 7.2.h) del barem. Així mateix, en aquest cas, la valoració assignada, que estarà entre 3 i 9 punts, es convertirà de manera proporcional a una escala de 0 a 10 punts, als efectes de la seva puntuació en l’apartat 7.2.i) del barem. Per a l’avaluació de l’activitat docent de cada aspirant l’/la inspector/a podrà consultar la documentació pertinent, sense que sigui necessari que l’aspirant hagi d’elaborar individualment cap material específic, per a la seva valoració, diferent al ja utilitzat normalment en el desenvolupament de la seva activitat docent; fer una observació directa de l’activitat docent, entrevistar l’aspirant i escoltar la direcció del centre i el/la cap del mateix departament/seminari o coordinador/a de cicle de l’aspirant, sempre que aquestes persones no participin en el mateix procediment de selecció de directors/es. Quan l'aspirant es trobi en una situació de baixa per incapacitat temporal o en excedència per cura de fill, l'avaluació de l'activitat docent es realitzarà a partir d'actuacions de l'inspector que permetin obtenir informació rellevant i suficient sense que sigui imprescindible la presència física en el centre de la persona interessada. 7490 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVISIÓ D’UN LLOC DE TREBALL DE L’INSTITUT BARCELONA ESPORTS (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7491 treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. 7492 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs de mèrits núm. 21/2016-C. Un del lloc de treball de Tècnic/a 2 de la família professional de Serveis Urbanístics i d’Obra (OP) adscrit a la Direcció de Serveis d’Instal·lacions i Obres de l’Institut Barcelona Esports. (Nivell 24) Tècnic/a 2 de la família professional de Serveis Urbanístics i d’Obra (OP) adscrit a la Direcció de Serveis d’Instal·lacions i Obres de l’Institut Barcelona Esports. Concurs de mèrits núm. 21/2016-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un del lloc de treball de Tècnic/a 2 de la família professional de Serveis Urbanístics i d’Obra (OP) adscrit a la Direcció de Serveis d’Instal·lacions i Obres de l’Institut Barcelona Esports. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de TÈCNIC/A 2 de la família professional de Serveis Urbanístics i d’Obra (OP) adscrit a la Direcció de Serveis d’Instal·lacions i Obres de l’Institut Barcelona Esports 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Tècnic/a 2 (80.20.OP.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Tècnic Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 24 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 24 (588,75 € mensuals) Complement específic: 1.029,81 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Tècnic 2 de la família OP) 3.1.1. Missió Realitzar funcions tècniques pròpies de la seva família professional, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, de manera autònoma, d’acord amb la normativa i directrius establertes. 3.1.2. Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són:x Definir procediments, normes, protocols i sistemes per al desenvolupament de l’actuació en l’àmbit de la seva família professional dins de l’òrgan on presten els seus serveis. x Planificar la implantació i gestionar serveis competència de l’òrgan on s’adscriuen, i controlar la qualitat i compliment de la seva execució. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7493 x Assessorar tècnicament sobre procediments relatius a les matèries, assumptes i processos que siguin objecte de l’òrgan on presten els seus serveis. x Supervisar informes, dictàmens i propostes de resolució realitzats per altres tècnics, i elaborar els de major complexitat. x Planejar i desenvolupar treballs tècnics i estudis en l’àmbit de la seva família professional, sobre les matèries competència de l’òrgan on presten els seus serveis. x Exercir l’actuació inspectora i/o supervisió tècnica, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Aquest tipus de tècnic actua en un àmbit tàctic i amb component tècnic, contribuint a la millora de protocols i processos del seu àmbit funcional o de la seva família professional. 3. Requereixen de coneixements en un camp tècnic, científic o especialitzat. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball es desenvolupen habitualment dins d’un marc normatiu i procediments estandarditzat, 5. Disposen de llibertat per implantar l’operativa de l’òrgan on presta els seus serveis i rebre supervisió sobre els resultats. 6. Requereixen de la capacitat de comunicació i influència necessària per interactuar amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal influint-los i donant-los servei en el seu àmbit de competència. 7. Poden supervisar tasques realitzades per altres tècnics i administratius de l’òrgan on presta els seus serveis. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció de Serveis d’Instal·lacions i Obres de l’Institut Barcelona Esports) 3.2.1. Missió Seguiment i control de les actuacions, projectes i obres en les instal·lacions esportives municipals adscrites a l’Institut així com de les inversions necessàries. Assessorament en les mateixes funcions en relació els equipaments esportius adscrits als districtes. 3.2.2. Funcionsx Planificar el desenvolupament dels equipaments esportius de l’Ajuntament. Actuar com a referent tècnic en l’establiment de criteris en l’execució de projectes d’inversió i manteniment que afectin als equipaments esportius de l’Ajuntament.x Planificar, redactar i executar els projectes d’obra nova, reformes, ampliació, millores i manteniment dels equipaments administratius i esportius competència de l’Institut.x Fer el seguiment del funcionament i controlar la gestió dels centres esportius municipals i de les instal·lacions esportives municipals adscrites a l’Institut.x Dissenyar els requeriments i condicions tècniques tipus pels contractes d’obres o serveis relacionats amb la construcció i el manteniment d’aquests equipaments.x Dissenyar i elaborar les propostes sobre normatives i indicadors de control de les instal·lacions en matèria econòmica, de serveis esportius, de manteniment i de qualitat. Redactar els informes globals a nivell de ciutat.x Coordinar l’oferta i el seguiment de les activitats i programes esportius que l’Ajuntament determini que s’han de desenvolupar en els equipaments esportius de la ciutat. Establir les condicions d’usos no esportius d’aquestes instal·lacions. 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup A, subgrup A1 de les categories de Tècnic/a Superior en Arquitectura; Tècnic/a Superior en Enginyeria (ambdues branques de la categoria de Tècnic/a Superior en Arquitectura i Enginyeria) o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 de la categoria de Tècnic/a Mitjà en Arquitectura; Tècnic/a Mitjà en Enginyeria (ambdues branques de la categoria de Tècnic/a Mitjà en Arquitectura i Enginyeria). 7494 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 x Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament.x Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir.x El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior.  Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: Experiència en projectes d'edificació i més concretament en l'apartat d'instal·lacions dels edificis, enginyeria elèctrica, ACS i AFS, climatització de grans espais, ventilació, sistemes de filtració i desinfecció d'aigua de piscines, legionel·losis, i en general tots aquells aspectes tècnics que regulen el bon funcionament d'un equipament de tipus esportiu. Elaboració i supervisió de projectes tècnics d'instal·lacions dels edificis, d'execució de les obres necessàries, control dels terminis i del pressupost de les obres fins a 1,5 punts NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7495  Experiència i coneixement del marc normatiu vigent en matèria d'instal·lacions: reglament de baixa tensió, tèrmica, acústica, decret de legionel·losis, i en general del Codi Tècnic de l'Edificació i de tots els aspectes que es tenen en compte a l'hora de la redactar un projecte tècnic d'obres, de llicència ambiental o d'activitats d'un equipament esportiu fins a 1,5 punts Experiència i coneixement de mesures relacionades amb l'eficiència energètica dels edificis. Energies netes i renovables, energies de baix consum i sistemes productors d'energia eficients energèticament fins a 1 punt Experiència en la el manteniment i conservació dels edificis i de les seves instal·lacions fins a 1 punt Experiència en matèria de procediment administratiu relacionats amb la tramitació i seguiment d'expedients d'obres i de llicències d'activitats, experiència en la gestió i explotació d'aplicacions i programes informàtics de suport relacionats amb el lloc de treball. P.e: programes de dibuix, de manteniment, de càlcul d'instal·lacions, de medicions, de pressupostos i de planificació d’obra fins a 1 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de TÈCNIC 2 de la família professional de Serveis Urbanístics i d’Obra d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixement, Flexibilitat i obertura al canvi, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració. President:  Sr. Francesc Terrón i Cusí, gerent de l’institut Barcelona Esports, o persona en qui delegui. Vocals: Sra. Eulàlia Dordal i Culla, directora de Serveis d’Instal·lacions i Obres, o persona en qui delegui. Sra. Elvira Utrillo i Tomás, directora de Planificació i Serveis generals, o persona en qui delegui. Sr. Carles Ventura i Cabús, cap d’Instal·lacions i Obres, o persona en qui delegui. Sr. Francesc Mateo Díaz, tècnic del Departament d’Administració, qui també farà les funcions de secretari de la Junta de Valoració. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa. 7. Presentació de sol·licituds. Les persones interessades podran presentar instància, acompanyada de “currículum vitae”, degudament documentat, al Registre de l’Institut Barcelona 7496 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Esports (Avinguda de l’Estadi 40), al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Recursos Humans de l’Institut Barcelona Esports publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Presa de possessió El personal funcionari que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs en la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de publicació de la resolució esmentada a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. 10. Recursos Contra aquestes bases, les persones interessades podran interposar recurs potestatiu de reposició davant la Regidoria de Presidència i Territori en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva publicació o bé recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos des de l'endemà de la seva publicació davant la jurisdicció contenciós administrativa. Contra els actes de tràmit de la Junta de Valoració que decideixen directament o indirectament el fons de l'assumpte, que determinen la impossibilitat de continuar en el procés, que produeixen indefensió o perjudici irreparable als drets i interessos legítims, les persones interessades poden interposar recurs d'alçada davant la Primera Tinència d’Alcaldia en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva notificació o publicació. Contra els actes de tràmit de la Junta de Valoració no inclosos en el punt anterior, al llarg del procés, les persones aspirants poden formular totes les al·legacions que estimin pertinents. BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE DOS CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE DOS LLOCS DE TREBALL DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’HISENDA (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7497 condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. 7498 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 220/16. Un lloc de treball de TÈCNIC/A 1 de la família professional Serveis Jurídics (SJ) adscrit a la Direcció Jurídica de l’Institut Municipal d’Hisenda. (Nivell 26) NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7499 Concurs núm. 221/16. Un lloc de treball de SUPORT 2 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d´Administració Interna i Serveis Generals de la Direcció d’Ingressos i Administració de l´Institut Municipal d’Hisenda. (Nivell 20) TÈCNIC/A 1 de la família professional Serveis Jurídics (SJ) adscrit a la Direcció Jurídica de l’Institut Municipal d’Hisenda. Concurs número 220/16 D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Tècnic/a 1 de la família professional Serveis Jurídics (SJ) adscrit a la Direcció Jurídica de l’Institut Municipal d’Hisenda. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Tècnic/a 1 (80.10.SJ.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Tècnic Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 Destinació: Nivell 26 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 26 (705,19 € mensuals) Complement específic: 1.289,28 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Tècnic/a 1 de la família SJ) 3.1.1. Missió Actuar com a referent de la seva família professional, en una o vàries de les seves especialitats, derivant del seu treball coneixements i experiència, criteris i directrius globals d’actuació aplicables a la Corporació Municipal, i desenvolupant els processos tècnics del seu àmbit de competència en matèries considerades crítiques o d’elevat impacte per a l’organització. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són:x Assessorar a la Corporació Municipal en les qüestions que siguin objecte de la seva família professional o en el marc d’una especialització concreta. Representar tècnicament en la seva especialitat a la Corporació Municipal.x Establir línies de treball, criteris i marcs de referència en l’àmbit per la transformació i millor dels serveis, processos i recursos objecte de l’òrgan on presten els seus serveis i de la seva família professional.x Elaborar o dirigir l’elaboració d’informes, dictàmens o propostes de resolució de gran complexitat o impacte per a la Corporació Municipal. Assessorar a altres tècnics en la seva especialitat professional.x Dirigir treballs tècnics i estudis de la seva família professional sobre les matèries competència de l’òrgan on presten els seus serveis.x Exercir l’actuació inspectora i/o supervisió tècnica, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. x Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes.x Exercir la defensa jurídica de la Corporació Municipal, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 7500 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 2. Aquest tipus de tècnic actua en un àmbit tàctic i amb cert component estratègic, adaptant i traduint polítiques del seu àmbit funcional o de la seva família professional a processos tècnics i establint criteris d’actuació o de referència en el seu marc d’especialització. 3. És el màxim referent tècnic en la seva especialitat en la Corporació Municipal, requerint d’un coneixement ampli i contrastat en el seu camp tècnic, científic o especialitzat. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball es desenvolupen habitualment sense un marc normatiu i/o de processos estandarditzats. 5. Disposen de llibertat per definir línies de treball i criteris d’actuació per desenvolupar les funcions de l’òrgan on actua i de la seva família professional. 6. Requereixen d’una alta capacitat de comunicació i influència per exercir un impacte a un alt nivell de l’organització, assessorant, influint i assolint maneres d’actuar o línies de treball noves o diferents. 7. No tenen ascendència jeràrquica sobre altres persones però sí una gran influència tècnica, podent supervisar tasques realitzades per altres tècnics. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció Jurídica) 3.2.1. Funcionsx Dirigir, coordinar i controlar les activitats de la direcció.x Exercir la Secretaria del Consell Rector de l'Institut Municipal d’Hisenda i dels seus òrgans de govern.x Assistència i assessorament jurídic a l'Institut, en totes les matèries de la seva competència.x Formular propostes de modificacions de les Ordenances Fiscals.x Impulsar i tramitar l’expedient per l’aprovació de les Ordenances Fiscals i els preus públics.x Redactar les bases per atorgar subvencions vinculades als tributs municipals.x Anàlisi de novetats en la normativa vigent.x Seguiment de la preparació, revisió i tramesa dels expedients objecte de recursos contenciosos administratius i altres procediments judicials als Serveis Jurídics.x Control de l’execució de sentències i resolucions municipals en matèria tributària i recaptatòria.x Anàlisi i difusió de la doctrina jurisprudencial continguda en sentències i resolucions.x Supervisió de les devolucions d’ingressos indeguts.x Redacció de convenis i altres acords.x Supervisió de la tramitació i determinació de criteris en les propostes de resolució dels recursos i reclamacions en matèria tributària.x Supervisió de la tramitació dels beneficis fiscals.x Supervisió de respostes a les sol·licituds i requeriments dels Síndic de Greuges, Síndica Municipal, Defensor del Poble, Agències de Protecció de Dades i altres institucions.x Supervisió de respostes a les cartes que els contribuents dirigeixen a l’Alcaldia.x Preparació de resposta a les preguntes que formulen els Grups polítics municipals.x Col·laboració amb altres sectors de l’Ajuntament en les matèries amb transcendència tributària.x Informes i dictàmens sobre treballs dels altres Sectors que afectin a l'àmbit de les competències de l'Institut.x Supervisió dels criteris jurídic administratius en matèria de contractació.x Funcions fedatàries diverses.x Control de propostes de condonació de sancions. 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup A, subgrup A1 de les categories de Tècnic/a Superior en Dret, Tècnic/a Superior en Gestió (amb titulació de Dret) o Tècnic/a d’Administració General (amb titulació de Dret). NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7501 x Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. x Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir.x El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: Experiència en l’emissió d’informes jurídics, anàlisi de normativa legal, dictàmens del Consell Tributari municipal i jurisprudència en matèries de gestió, inspecció, recaptació i revisió tributària i altres ingressos de dret públic, i procediment concursal fins a 3 punts En aplicacions informàtiques corporatives en general i/o en les aplicacions específiques requerides per al lloc de treball convocat fins a 2 punts En anàlisi i formulació de propostes de modificacions de les ordenances fiscals fins a 1 punt 7502 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de TÈCNIC/A 1 de la família professional Serveis Jurídics (SJ) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixement, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és de 11,5 punts. Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President/a: Sra. Teresa Ribas i Algueró, gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui. Vocals: Sra. Paloma González Sanz, directora Jurídica de l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui. Sra. Gloria López de Maria Rodríguez, directora de la Inspecció Tributària de l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui. Sr. Santos Martínez Sequí, cap de Recursos Humans de l’Institut Municipal d’Hisenda, qui actua també com a Secretari, o persona en qui delegui. Un representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 die hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Recursos Humans de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona publicarà a la intranet NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7503 municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Presa de possessió En el cas de personal de l’ens convocant, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent de l’Ajuntament de Barcelona o d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals. 10. Recursos Contra aquestes bases, les persones interessades podran interposar recurs potestatiu de reposició davant la Regidoria de Presidència i Territori en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva publicació o bé recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos des de l'endemà de la seva publicació davant la jurisdicció contenciós administrativa. Contra els actes de tràmit de la Junta de Valoració que decideixen directament o indirectament el fons de l'assumpte, que determinen la impossibilitat de continuar en el procés, que produeixen indefensió o perjudici irreparable als drets i interessos legítims, les persones interessades poden interposar recurs d'alçada davant la Primera Tinència d’Alcaldia en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva notificació o publicació. Contra els actes de tràmit de la Junta de Valoració no inclosos en el punt anterior, al llarg del procés, les persones aspirants poden formular totes les al·legacions que estimin pertinents. SUPORT 2 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d´Administració Interna i Serveis Generals de la Direcció d’Ingressos i Administració de l´Institut Municipal d’Hisenda. Concurs número 221/16 D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 2 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d´Administració Interna i Serveis Generals de la Direcció d’Ingressos i Administració de l’Institut Municipal d’Hisenda. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 2 (90.20.GE.10 segons catàleg vigent) 7504 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1 Destinació: Nivell 20 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 20 (444,10 € mensuals) Complement específic: 840,18 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 2 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar la gestió integral o supervisió d’un o més processos administratius, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb la normativa establerta i amb la supervisió d’un superior. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: x Integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament.x Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat.x Participar en la programació, planificació i control del procés o processos sota la seva responsabilitat, proposant alternatives.x Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei.x Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió periòdica d’un superior sobre els resultats dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca. 3. El lloc requereix d’autonomia per prioritzar processos i tasques dins de les directrius establertes. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats i diversificats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. 6. Aquest lloc de treball requereix de coneixements específics i experiència sobre els processos tècnics i administratius diversos en l’àmbit de la seva responsabilitat. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament d´Administració Interna i Serveis Generals) 3.2.1. Funcionsx Coordinar la preparació del pressupost, controlar el seu seguiment, ordenar i supervisar les modificacions pressupostàries i informar sobre les qüestions i disposicions que tinguin transcendència pressupostària.x Supervisar la correcta imputació dels registres comptables i elaborar la informació econòmica i financera de l’Institut.x Coordinar i supervisar les funcions i els expedients administratius relatius a la Contractació de serveis, subministraments i obres.x Coordinar i supervisar la execució de les compres de bens consumibles i immobilitzat.x Vetllar per la seguretat i salut dels treballadors de l'Institut, en relació a instal·lacions dels edificis, ergonomia dels llocs de treball i Pla NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7505 d’Emergències, tenint cura d'acomplir les exigències que estableix la Llei sobre Prevenció de Riscos Laborals.x Coordinar, programar i supervisar el correcte funcionament dels serveis i instal·lacions de l'Institut, manteniment en general, repartiment intern i extern de correspondència, serveis de Neteja i de Vigilància i Seguretat.x Elaborar i controlar el Pla de Tresoreria. 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup C, subgrup C1 de la categoria Administrativa.x Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament.x Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir.x Les persones candidates hauran d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). 7506 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: Experiència en comptabilitat pressupostària i econòmic financera. En la gestió i el seguiment del control pressupostari fins a 2 punts Experiència en tramitació d’expedients econòmics i factures electròniques a traves del SAP ECOFIN fins a 2 punts Experiència en la utilització d’eines informàtiques corporatives en general, i especialment les relacionades amb el lloc de treball fins a 1 punt Experiència en interlocució, tant amb els òrgans municipals, com en altres òrgans externs (altres administracions, entitats financeres, auditors, proveïdors...) fins a 1 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de SUPORT 2 de la família professional General (GE) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: Sr. Teresa Ribas i Algueró, gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui. Vocals: Sra. Elena Molina Bellés, directora de Serveis d’Ingressos i Administració de l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui. Sra. Eva Busón Torroja, cap del Departament d´Administració Interna i Serveis Generals de l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui. Sr. Santos Martínez Sequí, cap de Recursos Humans de l’Institut Municipal d’Hisenda, qui actua també com a secretari, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7507 Humans” de la Intranet Municipal. La instància ha d’anar adreçada a l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona (Avinguda del Litoral, 30). En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Recursos Humans de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix de l’ens convocant que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent de l’Ajuntament de Barcelona o d’un dels seus organismes autònoms o ens instrumental diferents del convocant, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals. 10. Recursos Contra aquestes bases, les persones interessades podran interposar recurs potestatiu de reposició davant la Regidoria de Presidència i Territori en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva publicació o bé recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos des de l'endemà de la seva publicació davant la jurisdicció contenciós administrativa. Contra els actes de tràmit de la Junta de Valoració que decideixen directament o indirectament el fons de l'assumpte, que determinen la impossibilitat de continuar en el procés, que produeixen indefensió o perjudici irreparable als drets i interessos legítims, les persones interessades poden interposar recurs d'alçada davant la Primera Tinència d’Alcaldia en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva notificació o publicació. Contra els actes de tràmit de la Junta de Valoració no inclosos en el punt anterior, al llarg del procés, les persones aspirants poden formular totes les al·legacions que estimin pertinents. 7508 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Lliures designacions Lliure designació núm. 61/2016-L Convocatòria per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de SUPORT 3 de la família General (GE), adscrit a la Direcció de Serveis de Llicències de la Gerència Adjunta d’Urbanisme de la Gerència d’Ecologia Urbana. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de SUPORT 3 de la família General (GE), adscrit a la Direcció de Serveis de Llicències de la Gerència Adjunta d’Urbanisme de la Gerència d’Ecologia Urbana. Aquestes bases contemplen, pel que fa referència a la perspectiva de gènere, allò que disposa l’Ajuntament de Barcelona en el Pla d’Igualtat d’Oportunitats pel període 2015-2019 en quant a la promoció d’una presència equilibrada de dones i homes en els diferents col·lectius professionals municipals. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 3 (90.30.GE.20 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1 i C2 Destinació: Nivell 18 Sistema de provisió: Lliure designació Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 18 (398,74 € mensuals) Complement específic: 707,21 €/mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 3 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar la gestió integral i/o verificació d’un o més processos administratius o donar suport directe a un comandament o directiu, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les directrius del superior i la normativa establerta per tal d’aconseguir la resolució prevista i l’adequat tractament d’aquests processos en termes d’eficàcia i amb la qualitat requerida. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: x Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament.x Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat.x Donar suport administratiu directe a òrgans, per tal de coordinar l’actuació d’aquestes amb altres òrgans de la Corporació Municipal o amb altres entitats. x Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7509 x Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió d’un superior sobre el desenvolupament dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca als resultats. 3. El lloc requereix autonomia per prioritzar processos i tasques i permet escollir o proposar alternatives dins les directrius fixades. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. 6. Aquest lloc de treball requereix d’amplis coneixements sobre els processos administratius que li són assignats. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció de Serveis de Llicències) 3.2.1. Missió:x Coordinació de les actuacions en matèria de llicències i protecció de la legalitat urbanística competència de la Gerència Adjunta d’Urbanisme. 3.2.2. Funcions:x Garantir la coherència dels criteris jurídics en les matèries de la seva competència.x Coordinar els criteris d’elaboració de les normatives municipals en matèria de llicències i disciplina urbanística.x Coordinar els criteris de disseny i requeriments dels sistemes d’informació de llicències i disciplina urbanística.x Proposar a la Gerència l’adopció d’acords en les matèries pròpies de les seves competències.x Representar a la Gerència, per delegació d’aquesta, en les actuacions pròpies de les seves competències. 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup C subgrups C1 i subgrup C2 de les categories Administrativa i Auxiliar administrativa de l’Ajuntament de Barcelona.x Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntamentx El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts de realitzar la prova de coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es trobin en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. 7510 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016  Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi pot prendre part el personal en situació diferent de servei actiu que no hagi romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Criteris de valoració: Es tindrà en compte com a criteris de valoració, discrecionalment apreciats: L’experiència i els coneixements relatius a les tasques descrites en l’apartat de les funcions. La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. Les competències professionals necessàries per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. 6. Presentació de sol·licituds Les persones que desitgin participar a l’esmentada convocatòria disposen d’una sol·licitud de participació normalitzada que trobaran a la Intranet de l’Ajuntament de Barcelona a l’apartat Tràmits més usuals: Selecció i provisió que hauran de presentar al Registre General de l’Ajuntament de Barcelona o en qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la publicació del present anunci a la Gaseta Municipal. A l’efecte d’admissió de les persones aspirants es tindran en compte les dades que aquestes facin constar a la seva sol·licitud de participació. Juntament amb la sol·licitud s’haurà de presentar currículum professional i documentació acreditativa dels requisits i mèrits al·legats. 7. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la Intranet Municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 8. Proposta de resolució Una vegada feta l’avaluació de les persones candidates l’òrgan d’adscripció emetrà, un informe sobre la persona aspirant que es consideri més adient en relació amb les funcions i tasques que ha de dur a terme i l’elevarà al Gerent Municipal proposant el seu nomenament. La persona nomenada haurà de presentar abans de la presa de possessió els documents acreditatius de les seves dades professionals i titulacions, sens perjudici que se’l pugui demanar els aclariments o les justificacions necessàries per a la seva verificació. Les actuacions d’aquest procés que requereixin notificació a les persones aspirants es faran públiques a la Intranet Municipal i, pel que fa a la resolució definitiva del nomenament, es publicarà a la Gaseta Municipal. 9. Presa de possessió En el cas de personal de l’Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7511 partir de l’endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l’endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la publicació de l’esmentada resolució a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan convocant. 10.Recursos Contra aquestes bases, les persones interessades podran interposar recurs potestatiu de reposició davant la Regidoria de Presidència i Territori en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva publicació o bé recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos des de l'endemà de la seva publicació davant la jurisdicció contenciós administrativa. Contra els actes de tràmit que decideixen directament o indirectament el fons de l'assumpte, que determinen la impossibilitat de continuar en el procés, que produeixen indefensió o perjudici irreparable als drets i interessos legítims, les persones interessades poden interposar recurs d'alçada davant la Primera Tinència d’Alcaldia en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva notificació o publicació. Contra els actes de tràmit no inclosos en el punt anterior, al llarg del procés, les persones aspirants poden formular totes les al·legacions que estimin pertinents. Lliure designació núm. 62/2016-L Convocatòria per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de SUPORT 3 de la família General (GE), adscrit a la Direcció de Serveis de Secretaria General de la Gerència de Recursos. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text REFÓS de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de SUPORT 3 de la família General (GE), adscrit a la Direcció de Serveis de Secretaria General de la Gerència de Recursos. Aquestes bases contemplen, pel que fa referència a la perspectiva de gènere, allò que disposa l’Ajuntament de Barcelona en el Pla d’Igualtat d’Oportunitats pel període 2015-2019 en quant a la promoció d’una presència equilibrada de dones i homes en els diferents col·lectius professionals municipals. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 3 (90.30.GE.20 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1 i C2 7512 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Destinació: Nivell 18 Sistema de provisió: Lliure designació Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 18 (398,74 € mensuals) Complement específic: 707,21 €/mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 3 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar la gestió integral i/o verificació d’un o més processos administratius o donar suport directe a un comandament o directiu, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les directrius del superior i la normativa establerta per tal d’aconseguir la resolució prevista i l’adequat tractament d’aquests processos en termes d’eficàcia i amb la qualitat requerida. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: x Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament.x Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat.x Donar suport administratiu directe a òrgans, per tal de coordinar l’actuació d’aquestes amb altres òrgans de la Corporació Municipal o amb altres entitats. x Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei.x Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió d’un superior sobre el desenvolupament dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca als resultats. 3. El lloc requereix autonomia per prioritzar processos i tasques i permet escollir o proposar alternatives dins les directrius fixades. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. 6. Aquest lloc de treball requereix d’amplis coneixements sobre els processos administratius que li són assignats. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció de Serveis de Secretaria General) 3.2.1. Missió Direcció i impuls de tots aquells assumptes que estiguin sota la competència de la Secretaria General. 3.2.2. Funcionsx Impulsar les tasques i funcions assignades a la Secretaria General.x Donar suport a les funcions orgàniques a l'Alcaldia i als òrgans de govern de l’Ajuntament.x Coordinar les funcions del registre general.x Mantenir i supervisar el registre de marques de l'Ajuntament de Barcelona, els seus instituts i empreses municipals, fixant criteris i exercint la supervisió de les relacions amb els òrgans administratius responsables en matèria de marques i patents. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7513 x Mantenir el registre de matrimonis de l’Ajuntament.x Coordinar el funcionament de les sales de govern. 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup C subgrups C1 i subgrup C2 de les categories Administrativa i Auxiliar administrativa de l’Ajuntament de Barcelona.x Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntamentx El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts de realitzar la prova de coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es trobin en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi pot prendre part el personal en situació diferent de servei actiu que no hagi romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Criteris de valoració Es tindrà en compte com a criteris de valoració, discrecionalment apreciats: L’experiència i els coneixements relatius a les tasques descrites en l’apartat de les funcions. La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. Les competències professionals necessàries per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. 6. Presentació de sol·licituds Les persones que desitgin participar a l’esmentada convocatòria disposen d’una sol·licitud de participació normalitzada que trobaran a la Intranet de l’Ajuntament de Barcelona a l’apartat Tràmits més usuals: Selecció i provisió que hauran de presentar al Registre General de l’Ajuntament de Barcelona o en qualsevol dels 7514 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la publicació del present anunci a la Gaseta Municipal. A l’efecte d’admissió de les persones aspirants es tindran en compte les dades que aquestes facin constar a la seva sol·licitud de participació. Juntament amb la sol·licitud s’haurà de presentar currículum professional i documentació acreditativa dels requisits i mèrits al·legats. 7. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la Intranet Municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 8. Proposta de resolució Una vegada feta l’avaluació de les persones candidates l’òrgan d’adscripció emetrà, un informe sobre la persona aspirant que es consideri més adient en relació amb les funcions i tasques que ha de dur a terme i l’elevarà al Gerent Municipal proposant el seu nomenament. La persona nomenada haurà de presentar abans de la presa de possessió els documents acreditatius de les seves dades professionals i titulacions, sens perjudici que se’l pugui demanar els aclariments o les justificacions necessàries per a la seva verificació. Les actuacions d’aquest procés que requereixin notificació a les persones aspirants es faran públiques a la Intranet Municipal i, pel que fa a la resolució definitiva del nomenament, es publicarà a la Gaseta Municipal. 9. Presa de possessió En el cas de personal de l’Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l’endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l’endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la publicació de l’esmentada resolució a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan convocant. 10. Recursos Contra aquestes bases, les persones interessades podran interposar recurs potestatiu de reposició davant la Regidoria de Presidència i Territori en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva publicació o bé recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos des de l'endemà de la seva publicació davant la jurisdicció contenciós administrativa. Contra els actes de tràmit que decideixen directament o indirectament el fons de l'assumpte, que determinen la impossibilitat de continuar en el procés, que produeixen indefensió o perjudici irreparable als drets i interessos legítims, les persones interessades poden interposar recurs d'alçada davant la Primera Tinència NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7515 d’Alcaldia en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva notificació o publicació. Contra els actes de tràmit no inclosos en el punt anterior, al llarg del procés, les persones aspirants poden formular totes les al·legacions que estimin pertinents. Lliure designació núm. 63/2016-L Convocatòria per a la provisió per lliure designació del lloc de treball de Direcció 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis d'Arquitectura Urbana i Patrimoni de la Gerència Adjunta d’Urbanisme de la Gerència d’Ecologia Urbana. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per lliure designació del lloc de treball de Direcció 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis d'Arquitectura Urbana i Patrimoni de la Gerència Adjunta d’Urbanisme de la Gerència d’Ecologia. Aquestes bases contemplen, pel que fa referència a la perspectiva de gènere, allò que disposa l’Ajuntament de Barcelona en el Pla d’Igualtat d’Oportunitats pel període 2015-2019 en quant a la promoció d’una presència equilibrada de dones i homes en els diferents col·lectius professionals municipals. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Direcció 2 (20.20.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Directiu Tipus de lloc: Direcció Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 Destinació: Nivell 28 Sistema de provisió: Lliure designació Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 28 (840,73 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 2.480,41 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Direcció 2 de la família GE) 3.1.1. Missió Exercir la direcció executiva superior de la direcció i definir d’acord amb les línies estratègiques de la gerència a la qual pertany, els sistemes, programes i plans d’acció per la prestació dels serveis del seu àmbit de responsabilitat, així com supervisar la seva implantació i planificar, organitzar i coordinar els recursos necessaris, per tal d’aconseguir l’acompliment dels objectius de la seva direcció. 3.1.2. Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: x Impulsar la implantació i el compliment dels objectius dels plans municipals, assignats a la Direcció.x Dirigir el disseny de la planificació, la coordinació, l’execució i l’avaluació dels programes, processos i serveis de la direcció per l’acompliment dels objectius marcats. x Dirigir i coordinar els òrgans i els recursos humans, econòmics, materials i tecnològics adscrits i integrar la prevenció de riscos laborals, d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de l’Ajuntament.x Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes. 7516 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 2. Integra funcions homogènies en naturalesa i objectius amb un menor grau de desenvolupament i/o volum de recursos associats. En qualsevol cas, en aquest nivell s’integra qualsevol Direcció que depengui jeràrquicament d’una altra Direcció. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió i disposen de llibertat d’actuació. La coordinació amb la gerència, s’estableix mitjançant informes de gestió o a través de les reunions periòdiques establertes 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen en un marc normatiu o de processos estandarditzats. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o altres direccions dins i fora de la gerència per informar-los o assistir- los sobre els procediments, serveis i recursos de la seva competència. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar a nivell de direcció, a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix d’un coneixement ampli d’un camp funcional, adquirit a través d’una àmplia experiència, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal i acreditar una experiència mínima de 3 anys en llocs de direcció o comandament a organitzacions públiques o privades. El lloc requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció de Serveis d'Arquitectura Urbana i Patrimoni) 3.2.1. Missió Direcció del serveis vinculats a la qualitat arquitectònica i urbana, al patrimoni arquitectònic, històric i artístic, així com a la conservació i manteniment dels edificis i monuments municipals 3.2.2. Funcions x Garantir la qualitat arquitectònica del nous projectes d’edificació, tant dels edificis d’iniciativa privada com dels projectes públics d’equipaments i habitatge. x Coordinar la Comissió de Qualitat.x Dirigir els criteris d’actuació sobre el Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic, tant a nivell arquitectònic com en el desenvolupament del Planejament i Gestió urbanístiques.x Dirigir i supervisar els treballs de manteniment i conservació dels edificis i monuments municipals.x Coordinar els criteris d’elaboració de les normatives municipals en les matèries de la seva competència.x Participar en les Comissions relacionades amb la protecció i difusió del Patrimoni arquitectònic i urbanístic.x Dirigir les actuacions vinculades a la col·lecció d’Art Públic de la ciutat.x Coordinar els criteris de disseny i requeriments dels sistemes d’informació en les matèries de la seva competència.x Proposar a la Gerència l’adopció d’acords en les matèries pròpies de les seves competències.x Representar a la Gerència, per delegació d’aquesta, en les actuacions pròpies de les seves competències. 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup A subgrup A1 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona.x Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7517 (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntamentx El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Comissió de valoració Es crea una Comissió de Valoració integrada pel següents membres: Titular de la Gerència de Recursos. Titular de la Gerència d’Ecologia Urbana. Titular de la Gerència de Recursos Humans Les tres persones titulars d’aquesta Comissió podran delegar la seva participació en altres persones funcionàries designades entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc directiu d’igual o superior nivell al convocat. En cas d’absència, malaltia o vacant d’alguna de les anteriors persones titulars, el Gerent Municipal designarà una persona suplent entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc directiu d’igual o superior nivell al convocat. Així mateix, en cas que el lloc convocat depengui directament d’alguna de les gerències que integren la Comissió de Valoració, el Gerent Municipal designarà el tercer membre de la Comissió de Valoració d’entre el personal de la corporació municipal que ocupa llocs gerencials. 6. Criteris de valoració Es tindrà en compte com a criteris de valoració, discrecionalment apreciats:  L’experiència i els coneixements relatius a les funcions bàsiques del lloc de treball. La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. Les competències professionals necessàries per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Comissió de Valoració avaluarà els punts anteriors en base a la lectura i anàlisi dels currículums de les persones aspirants i, si s’escau, a la realització 7518 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 d’entrevistes a les persones candidates més idònies que podran completar-se, si la Comissió de Valoració ho considera convenient, amb la realització de proves psicotècniques i/o professionals. En cas que la Comissió així ho consideri, es podrà comptar per a la realització de les entrevistes i proves amb l’assessorament de personal tècnic del Departament de Selecció i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització. 7. Presentació de sol·licituds Les persones que desitgin participar a l’esmentada convocatòria disposen d’una sol·licitud de participació normalitzada que trobaran a la Intranet de l’Ajuntament de Barcelona a l’apartat Tràmits més usuals: Selecció i provisió que hauran de presentar al Registre General de l’Ajuntament de Barcelona o en qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la publicació del present anunci a la Gaseta Municipal. A l’efecte d’admissió de les persones aspirants es tindran en compte les dades que aquestes facin constar a la seva sol·licitud de participació. Juntament amb la sol·licitud s’haurà de presentar currículum professional i documentació acreditativa dels requisits i mèrits al·legats. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la Intranet Municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Proposta de resolució Una vegada feta l’avaluació de les persones candidates l’òrgan convocant emetrà, si s’escau, un informe sobre la persona aspirant que es consideri més adient en relació amb les funcions i tasques que ha de dur a terme i l’elevarà al Gerent Municipal proposant el seu nomenament. La persona nomenada haurà de presentar abans de la presa de possessió els documents acreditatius de les seves dades professionals i titulacions, sens perjudici que se’l pugui demanar els aclariments o les justificacions necessàries per a la seva verificació. Les actuacions d’aquest procés que requereixin notificació a les persones aspirants es faran públiques a la Intranet Municipal i, pel que fa a la resolució definitiva del nomenament, es publicarà a la Gaseta Municipal. 10. Presa de possessió En el cas de personal de l’Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l’endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l’endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la publicació de l’esmentada resolució a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan convocant. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7519 11. Recursos Contra aquestes bases, les persones interessades podran interposar recurs potestatiu de reposició davant la Regidoria de Presidència i Territori en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva publicació o bé recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos des de l'endemà de la seva publicació davant la jurisdicció contenciós administrativa. Contra els actes de tràmit de la Comissió de Valoració que decideixen directament o indirectament el fons de l'assumpte, que determinen la impossibilitat de continuar en el procés, que produeixen indefensió o perjudici irreparable als drets i interessos legítims, les persones interessades poden interposar recurs d'alçada davant la Primera Tinència d’Alcaldia en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva notificació o publicació. Contra els actes de tràmit de la Comissió de Valoració no inclosos en el punt anterior, al llarg del procés, les persones aspirants poden formular totes les al·legacions que estimin pertinents. Lliure designació núm. 64/2016-L Convocatòria per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 1 de la família General (GE), adscrit al Departament d’Administració de la Direcció d’Empreses, Entitats Municipals i Recursos de la Gerència de Presidència i Economia. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 1 de la família General (GE), adscrit al Departament d’Administració de la Direcció d’Empreses, Entitats Municipals i Recursos de la Gerència de Presidència i Economia. Aquestes bases contemplen, pel que fa referència a la perspectiva de gènere, allò que disposa l’Ajuntament de Barcelona en el Pla d’Igualtat d’Oportunitats pel període 2015-2019 en quant a la promoció d’una presència equilibrada de dones i homes en els diferents col·lectius professionals municipals. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Cap de Departament 1 (40.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Comandament Tipus de lloc: Cap de Departament Vinculació: Funcionarial Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 26 Sistema de provisió: Lliure designació Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 26 (705,19 € mensuals) Complement específic: 1.390,28 € mensuals, segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Cap de Departament 1) 3.1.1. Missió Dirigir els serveis, sistemes, programes i recursos del departament, d’acord amb els objectius, directrius i planificació de la gerència o direcció a la que pertany, per tal d’assolir i integrar els resultats esperats amb la qualitat, eficàcia i eficiència 7520 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 requerida. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: x Dirigir la planificació, coordinació, execució i control dels programes, processos i serveis del seu departament en funció dels resultats esperats.x Dirigir els recursos humans, econòmics, materials i tecnològics adscrits, en funció dels resultats esperats i integrar la prevenció de riscos laborals, d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de l’Ajuntament.x Determinar els protocols, paràmetres tècnics, circuits i procediments per a la realització dels objectius assenyalats i/o dels serveis prestats, la seva coordinació i control de les prestacions.x Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes. 2. Integra més d’un àmbit funcional servei de naturalesa i objectius homogenis. Actua en un pla tàctic, dins de les polítiques o objectius específics clarament definits. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió i disposen de llibertat d’actuació. La coordinació amb la gerència / direcció, s’estableix mitjançant informes de gestió o a través de les reunions periòdiques establertes 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen necessàriament en un marc normatiu o de processos estandarditzats. En cas d’existir, requereixen de la seva interpretació. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu, 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, serveis i recursos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de coneixements d’un camp tècnic o especialitzat ampli, adquirit a través de l’experiència en el seu camp d’especialització i de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o mitjana, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc requereix de competència directiva per al comandament del personal. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament d’Administració) 3.2.1. Funcionsx Administrar i gestionar els recursos pressupostaris de la Gerència.x Instrucció d'expedients, comptabilització i proposta econòmica- pressupostària de despeses en la contractació i concessió d'obres, serveis i subministraments amb reconeixement de les obligacions resultants en la Gerència.x Elaborar els estats comptables de la Gerència i seguiment de la seva execució.x Assessorar i donar suport tècnic en matèria econòmica als òrgans de la Gerència i coordinació d'activitats econòmica-administratives amb altres òrgans municipals anàlegs.x Formular propostes i realitzar la tramitació administrativa relativa a la gestió de personal i llicències, excedències, horaris, vacances, destinació i trasllat de personal.x Controlar i fer el seguiment de la disciplina laboral.x Intervenir i fer seguiment en matèries de selecció, promoció interna, formació i racionalització dels recursos humans assignats. x Realitzar propostes de contractació de caràcter temporal.x Analitzar les necessitats i formular propostes sobre provisió de llocs de treballs singularitzats. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7521 x Elaborar propostes i/o gestió sobre l'aplicació de gratificacions per serveis extraordinaris, ajuda familiar, plusos, hores extraordinàries, perllongació de la jornada i productivitat.x Assessorar i donar suport tecnico-administratiu a la Gerència en matèria de personal.x Totes aquelles que li siguin atribuïdes pel seus superiors en l’acompliment de les seves funcions. 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup A, subgrup A1 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona.x Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament.x El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts de realitzar la prova de coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es trobin en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi pot prendre part el personal que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi pot prendre part el personal en situació diferent de servei actiu que no hagi romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Comissió de valoració Es crea una Comissió de Valoració integrada pel següents membres: Titular de la Gerència de Presidència i Economia. Titular de la Direcció d’Empreses, Entitats Municipals i Recursos. Titular de la Direcció de Serveis Jurídics i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització. 7522 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Les tres persones titulars d’aquesta Comissió podran delegar la seva participació en altres persones funcionàries designades entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc de treball d’igual o superior nivell al convocat. En cas d’absència, malaltia o vacant d’alguna de les anteriors persones titulars, el Gerent Municipal designarà una persona suplent entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc de treball d’igual o superior nivell al convocat. 6. Criteris de valoració: Es valorarà: L’experiència i els coneixements relatius a les funcions bàsiques del lloc de treball. La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. Les competències professionals necessàries per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Comissió de Valoració avaluarà els punts anteriors en base a la lectura i anàlisi dels currículums de les persones aspirants i, si s’escau, a la realització d’entrevistes a les persones candidates més idònies que podran completar-se, si la Comissió de Valoració ho considera convenient, amb la realització de proves psicotècniques i/o professionals. En cas que la Comissió així ho consideri, es podrà comptar per a la realització de les entrevistes i proves amb l’assessorament de personal tècnic del Departament de Selecció i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització. 7. Presentació de sol·licituds Les persones que desitgin participar a l’esmentada convocatòria disposen d’una sol·licitud de participació normalitzada que trobaran a la Intranet de l’Ajuntament de Barcelona a l’apartat Tràmits més usuals: Selecció i provisió que hauran de presentar al Registre General de l’Ajuntament de Barcelona o en qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la publicació del present anunci a la Gaseta Municipal. A l’efecte d’admissió de les persones aspirants es tindran en compte les dades que aquestes facin constar a la seva sol·licitud de participació. Juntament amb la sol·licitud s’haurà de presentar currículum professional i documentació acreditativa dels requisits i mèrits al·legats. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Proposta de resolució Una vegada feta l’avaluació de les persones candidates l’òrgan al qual esta adscrit el lloc emetrà, si s’escau, un informe sobre la persona aspirant que es consideri més adient en relació amb les funcions i tasques que ha de dur a terme i l’elevarà al Gerent Municipal proposant el seu nomenament. La persona nomenada haurà de presentar abans de la presa de possessió els documents acreditatius de les seves dades professionals i titulacions, sens perjudici que se’l pugui demanar els aclariments o les justificacions necessàries per a la seva verificació. Les actuacions d’aquest procés que requereixin notificació a les persones aspirants es faran públiques a la Intranet Municipal i, pel que fa a la resolució definitiva del nomenament, es publicarà a la Gaseta Municipal. 10. Presa de possessió En el cas de personal de l’Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l’endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7523 La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l’endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la publicació de l’esmentada resolució a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan convocant. 11. Recursos Contra aquestes bases, les persones interessades podran interposar recurs potestatiu de reposició davant la Regidoria de Presidència i Territori en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva publicació o bé recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos des de l'endemà de la seva publicació davant la jurisdicció contenciós administrativa. Contra els actes de tràmit de la Comissió de Valoració que decideixen directament o indirectament el fons de l'assumpte, que determinen la impossibilitat de continuar en el procés, que produeixen indefensió o perjudici irreparable als drets i interessos legítims, les persones interessades poden interposar recurs d'alçada davant la Primera Tinència d’Alcaldia en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva notificació o publicació. Contra els actes de tràmit de la Comissió de Valoració no inclosos en el punt anterior, al llarg del procés, les persones aspirants poden formular totes les al·legacions que estimin pertinents. Lliure designació núm. 65/2016-L Convocatòria per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 1 de la família General (GE), adscrit al Departament de Coordinació Tècnica de la Inspecció, de la Direcció de Serveis d’Inspecció de la Gerència Adjunta d’Urbanisme de la Gerència d’Ecologia Urbana. D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 1 de la família General (GE), adscrit al Departament de Coordinació Tècnica de la Inspecció, de la Direcció de Serveis d’Inspecció de la Gerència Adjunta d’Urbanisme de la Gerència d’Ecologia Urbana. Aquestes bases contemplen, pel que fa referència a la perspectiva de gènere, allò que disposa l’Ajuntament de Barcelona en el Pla d’Igualtat d’Oportunitats pel període 2015-2019 en quant a la promoció d’una presència equilibrada de dones i homes en els diferents col·lectius professionals municipals. 7524 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Cap de Departament 1 (40.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Comandament Tipus de lloc: Cap de Departament Vinculació: Funcionarial Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 26 Sistema de provisió: Lliure designació Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 26 (705,19 € mensuals) Complement específic: 1.390,28 € mensuals, segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Cap de Departament 1) 3.1.1. Missió Dirigir els serveis, sistemes, programes i recursos del departament, d’acord amb els objectius, directrius i planificació de la gerència o direcció a la que pertany, per tal d’assolir i integrar els resultats esperats amb la qualitat, eficàcia i eficiència requerida. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: x Dirigir la planificació, coordinació, execució i control dels programes, processos i serveis del seu departament en funció dels resultats esperats.x Dirigir els recursos humans, econòmics, materials i tecnològics adscrits, en funció dels resultats esperats i integrar la prevenció de riscos laborals, d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de l’Ajuntament.x Determinar els protocols, paràmetres tècnics, circuits i procediments per a la realització dels objectius assenyalats i/o dels serveis prestats, la seva coordinació i control de les prestacions.x Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes. 2. Integra més d’un àmbit funcional servei de naturalesa i objectius homogenis. Actua en un pla tàctic, dins de les polítiques o objectius específics clarament definits. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió i disposen de llibertat d’actuació. La coordinació amb la gerència / direcció, s’estableix mitjançant informes de gestió o a través de les reunions periòdiques establertes 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen necessàriament en un marc normatiu o de processos estandarditzats. En cas d’existir, requereixen de la seva interpretació. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu, 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, serveis i recursos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de coneixements d’un camp tècnic o especialitzat ampli, adquirit a través de l’experiència en el seu camp d’especialització i de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o mitjana, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc requereix de competència directiva per al comandament del personal. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7525 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Coordinació Tècnica de la Inspecció) 3.2.1. Missió Coordinació, gestió i millora dels processos d’inspecció a nivell de ciutat, impulsant la homogeneïtat de criteris i la coordinació amb els districtes i altres interlocutors. 3.2.2. Funcionsx Planificar, dissenyar, coordinar i implementar els plans d’inspecció de ciutat, donant suport als Districtes i altres instàncies participants.x Coordinar, facilitar i supervisar la implantació dels criteris d’autoritat, de gestió i jurídics relacionats amb l’activitat de policia administrativa (inspecció i via pública) en el conjunt de l’administració municipal.x Dissenyar i elaborar en projectes de formació i de millora de la funció inspectora; així com participar i fer el seguiment dels òrgans de coordinació territorial.x Gestionar, donar suport tècnic i fer el seguiment dels aplicatius tècnics a nivell de ciutat relacionats amb la funció d’inspecció i via pública.x Elaborar informes, resolucions i altra documentació tècnica i jurídica relacionades amb les activitats de la Direcció.x Elaborar i fer el seguiment dels indicadors de control, seguiment i avaluació de les activitats de la Direcció, així com dels Districtes en matèria d’inspecció i via pública.x Totes aquelles que li siguin atribuïdes pel seus superiors en l’acompliment de llurs funcions. 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup A, subgrup A1 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona.x Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament.x El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts de realitzar la prova de coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es trobin en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell 7526 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi pot prendre part el personal que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi pot prendre part el personal en situació diferent de servei actiu que no hagi romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Comissió de valoració Es crea una Comissió de Valoració integrada pel següents membres: Titular de la Gerència Adjunta d’Urbanisme. Titular de la Direcció de Serveis d’Inspecció. Titular de la Direcció de Serveis Jurídics i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització. Les tres persones titulars d’aquesta Comissió podran delegar la seva participació en altres persones funcionàries designades entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc de treball d’igual o superior nivell al convocat. En cas d’absència, malaltia o vacant d’alguna de les anteriors persones titulars, el Gerent Municipal designarà una persona suplent entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc de treball d’igual o superior nivell al convocat. 6. Criteris de valoració: Es valorarà: L’experiència i els coneixements relatius a les funcions bàsiques del lloc de treball. La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. Les competències professionals necessàries per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Comissió de Valoració avaluarà els punts anteriors en base a la lectura i anàlisi dels currículums de les persones aspirants i, si s’escau, a la realització d’entrevistes a les persones candidates més idònies que podran completar-se, si la Comissió de Valoració ho considera convenient, amb la realització de proves psicotècniques i/o professionals. En cas que la Comissió així ho consideri, es podrà comptar per a la realització de les entrevistes i proves amb l’assessorament de personal tècnic del Departament de Selecció i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització. 7. Presentació de sol·licituds Les persones que desitgin participar a l’esmentada convocatòria disposen d’una sol·licitud de participació normalitzada que trobaran a la Intranet de l’Ajuntament de Barcelona a l’apartat Tràmits més usuals: Selecció i provisió que hauran de presentar al Registre General de l’Ajuntament de Barcelona o en qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la publicació del present anunci a la Gaseta Municipal. A l’efecte d’admissió de les persones aspirants es tindran en compte les dades que aquestes facin constar a la seva sol·licitud de participació. Juntament amb la sol·licitud s’haurà de presentar currículum professional i documentació acreditativa dels requisits i mèrits al·legats. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Proposta de resolució NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7527 Una vegada feta l’avaluació de les persones candidates l’òrgan al qual esta adscrit el lloc emetrà, si s’escau, un informe sobre la persona aspirant que es consideri més adient en relació amb les funcions i tasques que ha de dur a terme i l’elevarà al Gerent Municipal proposant el seu nomenament. La persona nomenada haurà de presentar abans de la presa de possessió els documents acreditatius de les seves dades professionals i titulacions, sens perjudici que se’l pugui demanar els aclariments o les justificacions necessàries per a la seva verificació. Les actuacions d’aquest procés que requereixin notificació a les persones aspirants es faran públiques a la Intranet Municipal i, pel que fa a la resolució definitiva del nomenament, es publicarà a la Gaseta Municipal. 10. Presa de possessió En el cas de personal de l’Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l’endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l’endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la publicació de l’esmentada resolució a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan convocant. 11. Recursos Contra aquestes bases, les persones interessades podran interposar recurs potestatiu de reposició davant la Regidoria de Presidència i Territori en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva publicació o bé recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos des de l'endemà de la seva publicació davant la jurisdicció contenciós administrativa. Contra els actes de tràmit de la Comissió de Valoració que decideixen directament o indirectament el fons de l'assumpte, que determinen la impossibilitat de continuar en el procés, que produeixen indefensió o perjudici irreparable als drets i interessos legítims, les persones interessades poden interposar recurs d'alçada davant la Primera Tinència d’Alcaldia en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva notificació o publicació. Contra els actes de tràmit de la Comissió de Valoració no inclosos en el punt anterior, al llarg del procés, les persones aspirants poden formular totes les al·legacions que estimin pertinents. Lliure designació núm. 66/2016-L Convocatòria per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 1 de la família General (GE), adscrit al Departament de Gestió Operativa, de la Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus de la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans de la Gerència d’Ecologia Urbana. 7528 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 D’acord amb l’article 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb vigent catàleg de llocs de treball d'aquest Ajuntament. Es convoca la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de CAP DE DEPARTAMENT 1 de la família General (GE), adscrit al Departament de Gestió Operativa, de la Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus de la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans de la Gerència d’Ecologia Urbana. Aquestes bases contemplen, pel que fa referència a la perspectiva de gènere, allò que disposa l’Ajuntament de Barcelona en el Pla d’Igualtat d’Oportunitats pel període 2015-2019 en quant a la promoció d’una presència equilibrada de dones i homes en els diferents col·lectius professionals municipals. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Cap de Departament 1 (40.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Comandament Tipus de lloc: Cap de Departament Vinculació: Funcionarial Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 26 Sistema de provisió: Lliure designació Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 26 (705,19 € mensuals) Complement específic: 1.390,28 € mensuals, segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Cap de Departament 1) 3.1.1. Missió Dirigir els serveis, sistemes, programes i recursos del departament, d’acord amb els objectius, directrius i planificació de la gerència o direcció a la que pertany, per tal d’assolir i integrar els resultats esperats amb la qualitat, eficàcia i eficiència requerida. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: x Dirigir la planificació, coordinació, execució i control dels programes, processos i serveis del seu departament en funció dels resultats esperats.x Dirigir els recursos humans, econòmics, materials i tecnològics adscrits, en funció dels resultats esperats i integrar la prevenció de riscos laborals, d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de l’Ajuntament.x Determinar els protocols, paràmetres tècnics, circuits i procediments per a la realització dels objectius assenyalats i/o dels serveis prestats, la seva coordinació i control de les prestacions.x Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes. 2. Integra més d’un àmbit funcional servei de naturalesa i objectius homogenis. Actua en un pla tàctic, dins de les polítiques o objectius específics clarament definits. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió i disposen de llibertat d’actuació. La coordinació amb la gerència / direcció, s’estableix mitjançant informes de gestió o a través de les reunions periòdiques establertes 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen necessàriament en un marc normatiu o de processos estandarditzats. En cas d’existir, requereixen de la seva interpretació. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu, NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7529 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, serveis i recursos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de coneixements d’un camp tècnic o especialitzat ampli, adquirit a través de l’experiència en el seu camp d’especialització i de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o mitjana, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc requereix de competència directiva per al comandament del personal. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Gestió Operativa) 3.2.1. Missió Coordinació de les contractes de les diferents zones de neteja urbana, de recollida domiciliària així com de la resta de contractes de la Direcció. Coordinació de les actuacions de la Gerència amb: l'Institut de Parcs i Jardins, amb els Districtes i amb la resta d'òrgans municipals. Gestió de Plans de Millora. 3.2.2. Funcionsx Supervisar, controlar i planificar les activitats desenvolupades pels adjudicataris d’acord amb les condicions de les contractes, en relació a la gestió dels serveis de neteja viària i recollida de residus (recollida en contenidors, recollida pneumàtica i altres contractes operatius).x Planificació i control de les activitats a realitzar pels responsables de zona.x Confeccionar alternatives i plans operatius per tal d’assolir els objectius fixats per la Direcció.x Coordinar, amb la resta de serveis, aquelles actuacions que els afectin de forma global o puntual.x Informes i propostes de caràcter tècnic i econòmic per a la contractació dels serveis i per a l’adquisició de materials.x Control sobre la certificació dels treballs executats.x Control i supervisió dels contractes dels serveis de la Direcció.x Analitzar els costos de funcionament i proposar preus unitaris pels nous serveis.x Revisió i actualització, en el seu cas, dels plans tècnics de neteja urbana.x Totes aquelles que li siguin atribuïdes pel seus superiors en l’acompliment de les seves funcions. 4. Requisits de participacióx Pertànyer al grup A, subgrup A1 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 de qualsevol de les categories de l’Ajuntament de Barcelona.x Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en el vigent catàleg de llocs de treball d’aquest Ajuntament.x El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts de realitzar la prova de coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones candidates que es trobin en una de les situacions 7530 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Les persones candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi pot prendre part el personal que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi pot prendre part el personal en situació diferent de servei actiu que no hagi romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Comissió de valoració Es crea una Comissió de Valoració integrada pel següents membres: Titular de la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans. Titular de la Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus. Titular de la Direcció de Serveis Jurídics i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització. Les tres persones titulars d’aquesta Comissió podran delegar la seva participació en altres persones funcionàries designades entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc de treball d’igual o superior nivell al convocat. En cas d’absència, malaltia o vacant d’alguna de les anteriors persones titulars, el Gerent Municipal designarà una persona suplent entre el personal de la corporació municipal que ocupi un lloc de treball d’igual o superior nivell al convocat. 6. Criteris de valoració: Es valorarà: L’experiència i els coneixements relatius a les funcions bàsiques del lloc de treball. La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. Les competències professionals necessàries per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Comissió de Valoració avaluarà els punts anteriors en base a la lectura i anàlisi dels currículums de les persones aspirants i, si s’escau, a la realització d’entrevistes a les persones candidates més idònies que podran completar-se, si la Comissió de Valoració ho considera convenient, amb la realització de proves psicotècniques i/o professionals. En cas que la Comissió així ho consideri, es podrà comptar per a la realització de les entrevistes i proves amb l’assessorament de personal tècnic del Departament de Selecció i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització. 7. Presentació de sol·licituds Les persones que desitgin participar a l’esmentada convocatòria disposen d’una sol·licitud de participació normalitzada que trobaran a la Intranet de l’Ajuntament de Barcelona a l’apartat Tràmits més usuals: Selecció i provisió que hauran de NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7531 presentar al Registre General de l’Ajuntament de Barcelona o en qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la publicació del present anunci a la Gaseta Municipal. A l’efecte d’admissió de les persones aspirants es tindran en compte les dades que aquestes facin constar a la seva sol·licitud de participació. Juntament amb la sol·licitud s’haurà de presentar currículum professional i documentació acreditativa dels requisits i mèrits al·legats. 8. Llista de persones admeses i excloses Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona publicarà a la intranet municipal la llista de persones admeses i excloses al procés, indicant també si la persona aspirant està exempta de realitzar la prova de llengua catalana. 9. Proposta de resolució Una vegada feta l’avaluació de les persones candidates l’òrgan al qual esta adscrit el lloc emetrà, si s’escau, un informe sobre la persona aspirant que es consideri més adient en relació amb les funcions i tasques que ha de dur a terme i l’elevarà al Gerent Municipal proposant el seu nomenament. La persona nomenada haurà de presentar abans de la presa de possessió els documents acreditatius de les seves dades professionals i titulacions, sens perjudici que se’l pugui demanar els aclariments o les justificacions necessàries per a la seva verificació. Les actuacions d’aquest procés que requereixin notificació a les persones aspirants es faran públiques a la Intranet Municipal i, pel que fa a la resolució definitiva del nomenament, es publicarà a la Gaseta Municipal. 10. Presa de possessió En el cas de personal de l’Ajuntament de Barcelona, la persona que obtingui nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l’endemà de la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l’endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la publicació de l’esmentada resolució a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del procés a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan convocant. 11. Recursos Contra aquestes bases, les persones interessades podran interposar recurs potestatiu de reposició davant la Regidoria de Presidència i Territori en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva publicació o bé recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos des de l'endemà de la seva publicació davant la jurisdicció contenciós administrativa. Contra els actes de tràmit de la Comissió de Valoració que decideixen directament o indirectament el fons de l'assumpte, que determinen la impossibilitat de continuar en el procés, que produeixen indefensió o perjudici irreparable als drets i interessos legítims, les persones interessades poden interposar recurs 7532 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 d'alçada davant la Primera Tinència d’Alcaldia en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la seva notificació o publicació. Contra els actes de tràmit de la Comissió de Valoració no inclosos en el punt anterior, al llarg del procés, les persones aspirants poden formular totes les al·legacions que estimin pertinents. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7533 Nomenaments Concursos El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 28 de desembre de 2016, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 62/2016-C, la senyora Cristina VILLA BARRANTES (mat. 22666), de la categoria Administratiu/va i subgrup C1, per ocupar un lloc de treball de Suport 2 de la família General, codi 90.20.GE.10, amb complement de destinació de nivell 20, i adscrit a Intervenció General de la Gerència de Recursos. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. El Gerent de Recursos Humans i Organització, actuant per delegació de l’Alcaldessa, en data 22 de desembre de 2016, ha dictat la següent resolució: Declarar desert el concurs 87/2016-C convocat per a cobrir un lloc de treball de TÈCNIC/A 3 de la família professional de Gestió i Administració (GA) adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori de la Gerència del Districte de Ciutat Vella, atès que la única aspirant presentada no ha arribat a la puntuació mínima requerida per superar el concurs. Lliures designacions El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 28 de desembre de 2016, ha adoptat la següent resolució: Nomenar la funcionària de carrera Sra. Nuria SEGARRA ERASO (mat. 50967), de la categoria Auxiliar, subgrup C2, en el lloc de Suport 3 de la família General, codi 90.30.GE.20, amb complement de destinació de nivell 18, adscrit a la Direcció de Serveis de Relacions Internacionals de la Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional (Gerència de Presidència i Economia), per haver superat la convocatòria de provisió mitjançant lliure designació núm. 52/2016-L. 7534 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 ANUNCIS Altres anuncis Patronat Municipal de l’Habitatge L’Ajuntament de Barcelona, per acord de la Comissió de Govern adoptat en sessió de data 10 de novembre d’enguany, ha resolt el següent: “Encarregar al Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, de conformitat amb l’article 11 de la Llei 40/2015, de 1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, l’impuls i promoció d’habitatges per a cooperatives en règim de cessió d’ús (cohabitatge), amb la realització de la licitació i adjudicació dels drets de superfície, que caldrà constituir oportunament seguint els tràmits administratius que corresponguin, i el seguiment i supervisió dels projectes i les obres que es construeixin i el posterior manteniment dels edificis d’habitatges sobre les finques municipals, situades al c/ Ulldecona 98 (Sants-Montjuic), Pg. de Joan de Borbó, 11 (Ciutat Vella), Ctra. Sant Cugat, 66-70 (Horta Guinardó), c/ Pla dels Cirerers, 2b-4 (Nou Barris), c/ Aiguablava, 76 (Nou Barris), c/-Espronceda 133-135 (Sant Martí) i c/ General Vives, 4-6 (Sarrià-Sant Gervasi) condicionat en aquest última finca a deixar sense efecte el dret de superfície existent, i amb les determinacions i condicions que, a títol indicatiu, consten en el coment tècnic que com a Annex s’incorpora a aquest acord i les fitxes que es donen per reproduïdes. Publicar-lo en el Butlletí Oficial de la Província i en la Gaseta Municipal.” ANNEX CONVENI D’ENCOMANA DE GESTIÓ ENTRE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA I EL PATRONAT MUNICIPAL DE L’HABITATGE DE BARCELONA PER A L’IMPULS DE LES ACTUACIONS DE COHABITATGE SOBRE FINQUES MUNICIPALS Barcelona, a 18 de novembre de 2016 Reunits D'una part el Sr. Ricard Fernández Ontiveros, Gerent de l’Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, facultat per acord de la Comissió de Govern de data 10 de novembre de 2016, assistit en aquest acte per la Sra. Núria Gilabert Busquets, Secretaria delegada, com a fedatària i assessora legal preceptiva. De l’altra part, la Sra. Àngels Mira Cortadellas, que actua com a gerent del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (d’ara endavant PMHB), domiciliat a Barcelona al carrer Doctor Aiguadé, núm. 36, amb NIF P-5801915-I. Ambdues parts, en l’exercici de les funcions que els han estat legalment atribuïdes reconeixent recíprocament la capacitat legal necessària per subscriure aquest document Manifesten I. Que el Patronat Municipal de l’Habitatge (en endavant PMHB) és una entitat pública empresarial local de l’Ajuntament de Barcelona, de conformitat amb la legislació reguladora de les bases del règim local i la Carta de Barcelona. II. Segons els seus Estatuts, correspon al PMHB, entre d’altres funcions, la promoció i la construcció d’habitatges, amb protecció estatal o autonòmica o sense, per atendre les necessitats derivades de l’execució de plans urbanístics, de la renovació urbana i dels grups de població econòmicament menys afavorits. NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7535 El PMHB és en aquest sentit un mitjà propi i instrumental de l’Ajuntament de Barcelona i una entitat de gestió directa en els termes de l’article 45 de la Carta Municipal de Barcelona, a la que l’Ajuntament li pot encarregar, sense licitació, en el marc d’una encomana de gestió, l’execució d’obres i serveis i altres activitats en l’àmbit de l’habitatge. III. L’Ajuntament de Barcelona té assignades, entre d’altres, les competències per programar, prestar i gestionar el foment de l’habitatge públic i el destinat a polítiques socials a la ciutat de Barcelona. IV. Que, en aquest marc, l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant Acord de la Comissió de Govern Municipal, de data 10 de novembre de 2016, encarrega al PMHB la gestió d’actuacions per a la promoció del model d’habitatge cooperatiu, impulsant la licitació de projectes de cohabitatge en els solars municipals següents: al c/ Ulldecona 98 (Sants-Montjuic), Pg. de Joan de Borbó, 11 (Ciutat Vella), Ctra. Sant Cugat, 66e-70e (Horta Guinardó), c/ Pla dels Cirerers, 2b-4 (Nou Barris), c/ Aiguablava, 76 (Nou Barris), c/-Espronceda 133-135 (Sant Martí) i c/ General Vives, 4-6 (Sarrià-Sant Gervasi), condicionat aquesta última finca a deixar sense efecte el dret de superfície existent, i amb les determinacions i paràmetres que es fa constar en l’Annex i les fitxes que consten en el document tècnic incorporat degudament a l’expedient i que es donen per reproduïts. V. En el mateix Acord es preveu que aquest es formalitzi mitjançant conveni en els termes que preveu l’art. 11.3 de la Llei 40/2015, de 1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic de la Llei 40/2015, que reguli, doncs, el contingut de l’encomana de gestió que l’Ajuntament efectua, i se n’aprova també la pertinent proposta que es presenta. En consonància amb l’Acord de la Comissió de Govern referit, ambdues parts, subscriuen el present Conveni que regula l‘encomana de gestió autoritzada, amb subjecció als següents: Pactes Primer. Objecte: L’objecte del present conveni és formalitzar l’encàrrec per part de la Gerència de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona al PMHB de la gestió d’actuacions per a la promoció del model d’habitatge cooperatiu, impulsant la licitació de projectes de cohabitatge en els solars municipals següents: al c/ Ulldecona 98 (Sants-Montjuic), Pg. de Joan de Borbó, 11 (Ciutat Vella), Ctra. Sant Cugat, 66e-70e (Horta Guinardó), c/ Pla dels Cirerers, 2b-4 (Nou Barris), c/ Aiguablava, 76 (Nou Barris), c/-Espronceda 133-135 (Sant Martí) i c/ General Vives, 4-6 (Sarrià-Sant Gervasi), condicionat aquesta última finca a deixar sense efecte el dret de superfície existent. L’Annex a l’Acord i les fitxes que consten en el document tècnic incorporat degudament a l’expedient, s’incorporen alhora com a Annexos d’aquest Conveni. El referits solars tenen les següents característiques tècniques: x C. d’Ulldecona, 26-28 (La Marina del Prat Vermell, Sants-Montjuic) Pla: MPMU del sector 10 de la Marina de la Zona Franca. P-25 Àmbit: M01A Qualificació urbanística: 18-HP (Zona de volumetria específica d’habitatge protegit) Ref. Cadastral: 8482394DF2788C Superfície: 557 m² i 3756 m2 sostre x Pg. de Joan de Borbó Comte de Barcelona, 11 (La Barceloneta, Ciutat Vella) Pla: MPERI de la Barceloneta per a la refosa i actualització del planej. vigent. Àmbit: B1362 7536 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 Qualificació urbanística: B (Ordenació en illa lineal singular) Ref. Cadastral: 2115809DF3821E Superfície: 119 m² i 700 m2 sostre x Ctra. de Sant Cugat, 66.E – 70.E (Sant Genís dels Agudells, Horta- Guinardó). Pla: MPGM en l’àmbit de l’illa delimitada pel c. Canaan, ctra. de Sant Cugat, c. Samaria, c. Jericó o Pg. de la Vall d’Hebron. Àmbit: B1183 Qualificació urbanística: 20a/9hp (Edificació aïllada, subzona plurif. IVa, hab. protegit) Ref. Cadastral: 8060901DF2886A Superfície: 583 m² i 665 m2 sostre x C. del Pla dels Cirerers, 2-4 (Les Roquetes, Nou Barris). Pla: MPGM als àmbits del barri de Roquetes, dels terrenys limítrofs situats en els barris de Trinitat Nova i de Canyelles, i de les finques situades a la Rbla. Caçador 18-24 i al c. Isard 29-35. Àmbit: B080447 Qualificació urb.: 18 (Ordenació volumètrica específica) Ref. Cadastral: 1490823DF3819A Superfície: 428 m² i 2596 m2 sostre x C. d’ Aiguablava, 74-76 (La Trinitat Nova, Nou Barris). Pla: PERI en el sector preestablert de remodelació dels habitatges de Trinitat Nova. Àmbit: B080468 Qualificació urbanística: 18ths/3_F (Ordenació volumètrica específica de Trinitat Nova destinada a habitatge social) Ref. Cadastral: 2193604DF3829C Superfície: 661 m² i 2666 m2 sostre x C. del General Vives 4-6 ( Sarrià – Sarrià-Sant Gervasi). Pla: MPGM per a l’ordenació del Parc del Torrent de les Monges. Àmbit: B050564 Qualificació urbanística: 18_C (Ordenació volumètrica específica) Ref. Cadastral: 6238422DF2863G Superfície: 660 m² i 1382 m2 sostre x C/ Espronceda 131-135, finca C’1.3B (El Poblenou, Sant Martí). Pla: PERI del sector Diagonal - Poblenou Àmbit: SM396 Qualificació urb.: 13d (Zona de densificació Urbana: Subzona Diagonal - Poblenou) Ref. Cadastral: 3543241DF3834D Superfície: 472 m² i 2287,21 m2 sostre Segon. Contingut de l’encàrrec: L’Ajuntament de Barcelona ha mostrat la seva intenció de posar al centre del seu Programa d’Actuació Municipal les polítiques socials i molt especialment el combat contra la desigualtat i a favor de l’accés de la ciutadania a un habitatge digne i adequat. En aquest propòsit d’ampliar el nombre i diversificar el tipus d’habitatges destinats a polítiques socials en els termes que preveu l’article 73 de la Llei 18/2007, del Dret a l’Habitatge, l’Ajuntament de Barcelona planteja potenciar el cohabitatge com a nou model o tipus d’habitatge cooperatiu sustentat principalment en el règim de cessió d’ús, molt generalitzat als països nòrdics. Es tracta, doncs, que les cooperatives d’habitatge promoguin, construeixin i gestionin habitatges en règim de cessió d’ús amb la finalitat d’ampliar el parc NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7537 assequible d’habitatge a Barcelona, i els objectius d’intentar garantir l’accés a un habitatge digne i assequible, mantenir la titularitat pública del sòl, impedir l’especulació amb l’habitatge i afavorir l’estabilitat i fomentar la gestió comunitària d’usuaris i usuàries. El PMHB s’encarregarà de l’execució de les activitats de caràcter material per impulsar i desenvolupar la licitació dels projectes de cohabitatge sobre els set solars municipals descrits, elaborant específicament els plecs i tramitant l’expedient per a l’adjudicació dels drets de superfície sobre els solars que serà el títol jurídic que habilitarà les Cooperatives a desenvolupar el seu projecte de cohabitatge, amb la posterior construcció i administració dels edificis d’habitatges. L’abast de la gestió encomanada es completa amb l’activitat de seguiment i supervisió dels projectes i les obres que es construeixin i del posterior manteniment dels edificis d’habitatges sobre les finques municipals. Les clàusules dels plecs de la licitació s’hauran d’ajustar als postulats habituals de l’Ajuntament que es reflecteixen en els informes dels Serveis Jurídics i la Direcció de Patrimoni i en aquest sentit, d’acord amb les indicacions de l’Àrea d’Habitatge de l’Ajuntament, contindran els següents elements substantius i essencials: x La licitació estarà limitada a les cooperatives d’habitatge i en aquest marc la superficiària serà la cooperativa i en aquesta qualitat cedirà els habitatges als seus socis i sòcies en règim d’ús per a què aquest sigui el seu domicili habitual i permanent, d’acord amb l’article 562-6 del Codi Civil de Catalunya. x La superficiària conservarà, gestionarà i explotarà l’edifici d’habitatges durant la vigència del dret. x Es preveurà un cànon a satisfer com a contraprestació per a la constitució del dret de superfície. Es partirà en la licitació d’un preu mínim de 1.000 euros anuals. x En la licitació es valorarà tant el pla econòmic i financer corresponent a la promoció i construcció, la proposta social i col·laborativa, la proposta arquitectònica, elaborada a nivell d’avantprojecte, la proposta tècnica relativa al desenvolupament de les obres de construcció i la proposta tècnica relativa a la conservació i manteniment de l’edifici d’habitatges, als efectes de garantir la viabilitat de l’actuació. x El termini del dret de superfície serà per un període de 75 anys, ampliable fins a 90 anys, de manera que l’edifici revertirà al propietari del sòl quan finalitzi la vigència del contracte. x L’edifici revertirà a l’Administració quan finalitzi la vigència del contracte o aquest s’extingeixi per renúncia o desistiment de la superficiària, mutu acord, incompliment molt greu d’alguna de les obligacions de la superficiària, resolució per causa d’interès públic sobrevinguda, per l’impagament de cinc quotes del préstec, així com les altres legalment previstes. x Els habitatges resultants s’hauran de qualificar, en tot cas, de protecció oficial de règim de lloguer i els cooperativistes hauran d’estar inscrits en el Registre Oficial d’Habitatges de Protecció Oficial. Aquesta encomana, de conformitat amb l’assenyalat per l’art. 11.3 de la Llei 40/2015, de 1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, no suposa la cessió de titularitat de les competències ni dels elements substantius del seu exercici. 7538 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 En aquest sentit, l’actual encàrrec no implica cessió dels solars de titularitat municipal al PMHB, sinó que es limita a promoure i desenvolupar els projectes de cohabitatge per compte i representació de l’Ajuntament de Barcelona. El PMHB, en posterioritat a la formalització d’aquest conveni, realitzarà les gestions oportunes per tal que pugui esdevenir titular del domini i en aquesta condició prosseguir l’actuació, tot això mitjançant la cessió gratuïta per part de l’Ajuntament de Barcelona dels solars municipals esmentats a través del pertinent procediment administratiu la resolució del qual precisa l’Acord del Ple Consell Municipal. En conseqüència, tampoc s’inclou en la present operació l’efectiva constitució dels drets de superfície, que haurà d’operar qui sigui propietari dels sòls una vegada la licitació hagi finalitzat i s’hagi de formalitzar i materialitzar el negoci jurídic de constitució i transmissió del dret de superfície a favor de les cooperatives. Pel cas que ho fos el PMHB, podria constituir directament els drets. En cas contrari, una vegada finalitzat el procediment de licitació, haurà de ser l’Ajuntament de Barcelona, a través de la seva Direcció de Patrimoni, la que formalitzi la constitució dels drets de superfície. En qualsevol cas, de produir-se la cessió dels sòls, es perdria part de la virtualitat del present Acord, especialment pel que fa referència a la fase posterior a la constitució dels drets, de seguiment i supervisió dels projectes, les obres i el manteniment de l’edifici, configurant-se, doncs, com una causa específica d’extinció de l’encomana. El PMHB es compromet, en el moment de procedir a la licitació i adjudicació dels drets de superfície, i també en posterioritat, a donar compliment a la normativa vigent aplicable, tant en matèria de contractació del sector públic, com en matèria d’urbanisme, com a la resta que resulti d’aplicació. Així mateix, el PMHB a es compromet al correcte compliment del que estableix la Llei 15/1999, de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal, respecte a les dades a les que hagi de tenir accés per al desenvolupament d’aquests treballs, assumint les responsabilitats que poguessin derivar-se de l’ús indegut d’aquestes dades. Tercer. Durada: El present acord tindrà una durada vinculada a la gestió de les actuacions de promoció del cohabitatge, així com a la pròpia vigència dels drets de superfície, en els termes detallats en el present Conveni. Quart. Seguiment: L’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona designarà un coordinador que serà el responsable de supervisar les tasques requerides al PMHB segons el previst al pacte segon i es farà un seguiment i control per part d’un representant per cadascuna de les entitats. Aquest seguiment per part d’ambdues entitats s’efectuarà, com a mínim, dos cops a l’any per avaluar el desenvolupament de l’encomana. Cinquè. Pressupost de l’encomana: El PMHB assumirà els treballs d’execució material amb mitjans personals i materials i fons propis, sense que l’encomana impliqui costos econòmics suplementaris. Pel cas que es generessin costos no previstos que el PMHB no pogués assumir amb els seus propis mitjans, les parts formalitzaran un document annex a la present encomana, en el qual es fixarà la retribució que correspongui satisfer. Sisè. Extinció: Són causes d’extinció del present acord: NÚM. 34 30-12-2016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 7539 a) La realització del seu objecte. b) El transcurs del seu període de vigència o de les corresponents pròrrogues. c) La voluntat de la part encomanant. d) El mutu acord de les parts. e) Les generals establertes en dret. f) L’obtenció per part del PMHB del domini dels sòls objecte de l’encomana, si bé es mantindran en aquest cas la totalitat de les condicions reguladores dels drets de superfície aquí establertes. I en prova de conformitat, i per què tingui els efectes declarats, es signa la present encomana de gestió, en dos exemplars originals, al lloc i data esmentats a l’encapçalament. Barcelona, 19 de desembre de 2016. La secretària delegada de Drets Socials (p.d. 1.2.2013), Núria Gilabert i Busquets. BIMSA Núm. resolució: CG16/41 PR/56 La Comissió de Govern, en sessió del dia 01-12-2016, adoptà el següent acord: Aprovar el Projecte Modificat de les obres de l’Escola Massana, a la plaça de la Gardunya, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal, segons l’article 42 i ss. del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS), i d'acord amb l'informe Tècnic Jurídic de la societat municipal BIMSA que figura a l'expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 12.551.176,12 euros, el 21% de l'Impost del Valor Afegit (VA) inclòs, import resultant de sumar el preu del contracte 10.546.320,59 euros, que ja incorpora la baixa ofertada per l’adjudicatari i l’import de les modificacions 2.004.855,53 euros, (consistents en: increments d’amidaments, deguts a la preexistències de les obres executades sota rasant; canvis en el programa funcional requerits per l’operador CEB, que generen modificacions geomètriques; canvis en la normativa, que l’operador CEB demana recollir; i ajustos en les instal·lacions) el que suposa un increment del 19,01% sobre el total del pressupost de contracte (PEC), d’acord amb el que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a un diari dels de més circulació de Catalunya, a la Gaseta municipal i al Tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Barcelona; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l'actuació. Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs 7540 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 30-12-2016 contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 14 de desembre de 2016. El Secretari General, Jordi Cases i Pallarès. * * * Expedient 10BC 2014/055 El gerent d’Ecologia Urbana, en data 16-12-2016, adoptà la següent resolució: Aprovar definitivament el Projecte Executiu del Carril Bici del carrer Ramon Turró (entre Rambla del Poblenou i el carrer Selva de Mar), al Districte de Sant Martí de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 313.005,28 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquesta Resolució al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’anuncis de la Corporació; i encarregar a la societat municipal BIMSA la gestió de l’actuació. Contra aquest acte, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona,19 de desembre de 2016. La secretaria delegada, Natàlia Amorós i Bosch. GASETA MUNICIPAL Pl. Sant Miquel, s/n ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Es publica cada deu dies