PODRIES SER TU RECOMANACIONS SOBRE EL TRACTAMENT INFORMATIU DE LES PERSONES SENSE LLAR Eines i recomanacions per als mitjans de comunicació i els representants polítics AUTORIA A càrrec dels membres de la XAPSLL Lluís Guilera Roche, Maite Mauricio Janera i Ramón Noró Camats i del grup de comunicació de la XAPSLL i de totes les entitats que hi pertanyen. COORDINACIÓ TÈCNICA Departament de comunicació de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona EDICIÓ Ajuntament de Barcelona Novembre de 2016 2 | TRACTAMENT INFORMATIU DE LES PERSONES SENSE LLAR ÍNDEX Introducció ......................................................................................................................4 Sobre el substantiu sensellarisme. .................................................................................5 Recomanacions ...................................................................................................................6 1 Tractar el sensellarime com un fenomen multicausal ............................................. 6 2 Evitar culpabilitzar les persones sense llar perquè qualsevol es pot trobar en aquesta situació .................................................................................... 6 3 Tractar les persones sense llar com a éssers humans complets ............................ 7 4 Posar l’accent en els aspectes positius i no només en el que no tenen ............. 7 5 Ajudar a combatre els falsos mites sobre les persones sense llar ...................... 7 6 Evitar les imatges que reprodueixen estereotips i salvaguardar el dret a la intimitat ....................................................................................................... 10 7 Donar la veu a les persones sense llar perquè elles són les expertes en la situació i tenen dret a explicar la seva vivència .................................. 10 8 Contrastar les fonts i donar veu als experts ..................................................... 11 9 Defugir una mirada paternalista i compassiva ..................................................... 11 10 Importància de la terminologia .............................................................................11 3 INTRODUCCIÓ La situació en què viuen les persones en situació de sensellarisme continua sent desconeguda per a la majoria de la població i sovint, quan es parla o s’escriu sobre elles, es reprodueixen estereotips que perpetuen la seva estigmatització. Estem davant d’una qüestió complexa en què incideixen molts factors. A més a més, la crisi econòmica ha fet que, malauradament, cada vegada més es puguin trobar en aquesta situació persones amb un alt grau de competències acadèmiques i formatives que mai abans no s’havien vist en una situació similar. Els mitjans de comunicació contribueixen a construir la imatge que la ciutadania té d’aquestes persones. El seu paper és clau a l’hora d’oferir una imatge real d’aquests homes i dones i, així, evitar una visió excloent basada en prejudicis i en el desconeixement. És per això, que la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), constituïda a Barcelona el 2005 per fer front a aquest fenomen amb la màxima col·laboració entre organitzacions tant públiques com privades, ha elaborat una sèrie de recomanacions de cara al tractament informatiu d’un problema que requereix una mirada atenta per part dels professionals dels mitjans de comunicació. En aquesta feina la XAPSLL ha comptat amb l’assessorament del Consell de la Informació de Catalunya (CIC). El darrer punt d’aquest document és un glossari terminològic per al tractament informatiu d’aquesta realitat, que està encapçalat per un lema ben eloqüent: “Podries ser tu”. 4 | TRACTAMENT INFORMATIU DE LES PERSONES SENSE LLAR SOBRE EL SUBSTANTIU SENSELLARISME La paraula sensellarisme és, ara com els polítics introduïssin aquest per ara, un substantiu escassament mot d’una manera progressiva, natural i utilitzat no només en els mitjans sense estridències i, en ser-ne altaveus de comunicació, sinó també entre la —si bé al principi podria sonar estrany— major part de la societat. Aquest de ben segur que amb el temps aniria obstacle pot frenar els periodistes estenent-se el seu ús de manera gradual i els representants polítics, a qui va entre la societat. Aquest fet ajudaria adreçada fonamentalment aquesta guia, a arraconar certs mots que, tal com a normalitzar-ne l’ús. Hem de tenir en s’indica en aquesta guia, l’únic que compte que la introducció de neologismes aconsegueixen és estereotipar persones en la parla col·loquial no depèn de i conductes i ampliar prejudicis. la seva acceptació en els diccionaris normatius, sinó de l’ús extens que Tenint en compte que hi ha alguns diaris en fan les persones. En qüestions de i revistes a Catalunya que s’editen llenguatge, la societat va unes passes en castellà i català i que utilitzen per davant dels acadèmics. eines de traducció automàtica, es recomana usar en castellà el substantiu Per aquest motiu, i tenint en compte sinhogarismo. que la majoria de mitjans de comunicació disposen d’uns llibres d’estil estrictes en qüestions de lèxic, abans de redactar aquesta guia es va fer una consulta al TERMCAT sobre el terme sensellarisme i la seva possible acceptació. La resposta va ser la següent: “Considerem adequat el substantiu sensellarisme, format a partir de sense llar, substantiu masculí i femení amb el sentit següent: ‘Persona que no disposa de les mínimes condicions d’habitatge que permeten viure amb dignitat’”. (01/09/215) Per tant, no hi hauria d’haver cap problema perquè tant els periodistes 5 RECOMANACIONS 1 TRACTAR EL SENSELLARISME CON UN llar a la major part d’Europa. FENOMEN MULTICAUSAL I NO FOCALITZAR LA En aquest sentit, cal destacar que INFORMACIÓ ÚNICAMENT EN LES PERSONES si bé fa uns anys el nivell formatiu QUE EL PATEIXEN i professional d’aquest col·lectiu era A l’hora d’informar sobre el fenomen baix, cada vegada hi ha més persones del sensellarisme, s’ha de tenir en amb un alt grau de competències compte que es tracta d’un fenomen acadèmiques i formatives, que es multicausal i no convé focalitzar la troben en aquesta situació. informació únicament en les persones que pateixen aquesta situació. L’afectació 2 EVITAR CULPABILITZAR LES PERSONES SENSE té a veure amb carències en els àmbits LLAR PERQUÈ QUALSEVOL ES POT TROBAR EN sociofamiliar, afectiu, laboral, AQUESTA SITUACIÓ econòmic, d’habitatge, de salut, La fragilitat de molts lligams en d’estatus documental i jurídic, etc. la societat actual fa que qualsevol de nosaltres pugui, si s’ajunten Les persones sense llar, gràcies als diferents factors i es donen unes serveis de suport de les entitats, condicions concretes, trobar-se en poden fer front a les causes aquesta situació. relacionals i personals, però no tenen la capacitat d’incidir en les El següent petit qüestionari ens pot de tipus estructural, institucionals ajudar a veure que la línia que separa o d’estatus legal. Aquestes persones la vida de les persones que tenen una poden fer esforços per tal de millorar llar i la de les que no en tenen és més la seva formació, guanyar en autonomia fina del que podríem pensar. personal, superar addiccions i superar- se a si mateixos, però no tenen Respon amb honestedat a aquestes marge d’actuació en la resta d’àmbits preguntes: (estructural, institucional i de marc > T’han acomiadat de la feina algun cop? legal), els quals representen un sostre Et trobaries tot sol en cas d’afrontar que esdevé insuperable i limitador de una situació difícil? les seves potencialitats individuals. > El compte corrent, t’ha quedat mai al descobert? L’estigma de l’alcoholisme o les > Has tingut algun problema de salut toxicomanies es redueix a un segon pla que t’hagi truncat un projecte laboral en observar que, amb la crisi econòmica o vital? i els conflictes socials que generen els moviments migratoris, s’ha produït un increment del nombre de persones sense Compta els ‘SÍ’ 6 | TRACTAMENT INFORMATIU DE LES PERSONES SENSE LLAR Com més alt sigui el nombre de tractament més propi de la societat respostes afirmatives més probabilitats de l’espectacle i l’entreteniment que tindràs de comprendre com se senten les d’una comunitat que se sent responsable persones que ho han perdut tot, fins i de tots els seus membres. tot la pròpia llar i el sostre. 4 POSAR L’ACCENT EN ELS ASPECTES POSITIUS I El tractament informatiu de les NO NOMÉS EN EL QUE NO TENEN persones sense llar ha de defugir de la Posar l’accent en termes i aspectes culpabilització perquè, com s’ha dit, positius contribuirà també a un estem davant d’un fenomen que obeeix a tractament comunicatiu en el mateix múltiples raons i que ens pot afectar a sentit. Malauradament, sovint la tots. Buscar culpabilitzar les persones referència que es fa d’aquestes que ho pateixen és ignorar la realitat persones emfasitza el que no tenen d’aquest fet i buscar culpables on (un sostre o una llar) en comptes del no n’hi ha. Com tots sabem, ningú no que sí que tenen o pel qual lluiten o té el control total de la seva vida i desitgen, com ara una casa o un pis. els riscos de caure en una situació de Per exemple: mai no ens referim a qui fragilitat han augmentat. Hem d’abordar pateix una malaltia greu ni mai no aquesta realitat amb plena consciència definim la realitat de les persones del doble vessant social i personal que benestants com a “situació de riquesa”. això significa. Si bé hi ha la consciència que és 3 TRACTAR LES PERSONES SENSE LLAR COM A complicat elaborar una definició ÉSSERS HUMANS COMPLETS d’aquestes persones en sentit positiu Les persones sense llar són, abans que per la pròpia situació que carreguen, res, persones. Aquest és el millor cada mitjà ha de poder trobar la tractament que s’ha de transmetre manera de fer-ho, ja sigui a partir de d’elles i el que recull la seva recursos gràfics, literaris o narratius. riquesa com a éssers humans. Són persones amb sentiments, que tenen o 5 AJUDAR A COMBATRE ELS FALSOS MITES han tingut il·lusions i projectes de SOBRE LES PERSONES SENSE LLAR vida; persones amb capacitats i amb Sobre les persones sense llar pesen dificultats; persones amb valors, reptes moltes idees preconcebudes i estereotips i pors; persones que tenen opinió, que, en simplificar una realitat saben què volen i també què no volen, complexa i que entrellaça moltes causes i, sobretot, persones amb drets. diferents, impedeixen a la ciutadania veure’ls d’una manera fidedigna. Els i les professionals dels mitjans de comunicació tenen recursos narratius, Aquesta és la relació de falsos mites literaris i gràfics per subratllar que els mitjans de comunicació poden aquesta realitat i fer un enfocament del ajudar a combatre: problema que defugi l’estigmatització i la culpabilització i que eviti un 7 “Estan així perquè volen” Si bé és cert que amb la baixada Aquesta visió es transmet quan centrem de temperatures s’incrementa la la comunicació en aquelles persones que vulnerabilitat, cal tenir en compte que: rebutgen un servei o un recurs públic, > Hi ha factors de vulnerabilitat durant sense prendre en consideració altres tot l’any (deshidratació, períodes de factors com ara la forma d’intervenció convalescències que haurien de fer-se de l’Administració abans i durant sota un sostre, etc.). el procés, o bé la confrontació > S’han de donar respostes urgents quan o disparitat d’interessos i de una persona en situació de llarga necessitats de les persones afectades estada al carrer du a terme una demanda respecte a la realitat. d’ajuda: pot ser una oportunitat d’intervenció única. “No volen treballar” > És urgent donar sortida real a les Gran part d’aquestes persones han persones per evitar que el fet d’estar treballat, voldrien treballar i, fins més temps del necessari en un servei i tot, treballen. En aquest darrer d’acolliment temporal empitjori cas, algunes són víctimes d’explotació el seu procés. o treballen en l’economia submergida. Existeixen recursos que l’Administració “La solució al sensellarisme són i les entitats privades posen a l’abast els albergs...” d’aquestes persones per millorar la seva La solució al sensellarisme és l’accés a ocupabilitat en un mercat laboral cada l’habitatge assequible, disposar de prou dia més exigent. Aquest és un procés ingressos i l’acompanyament social quan llarg que requereix de grans dosis calgui. Els albergs, per la seva banda, d’esforç per part de les persones, formen part d’un model que ja es troba dels i de les professionals i de en procés de regressió. Els països més l’Administració. Però tenir ganes de avançats en matèria social substitueixen treballar i disposar de capacitats aquest tipus d’allotjament per habitatge suficients per fer-ho, no sempre vol dir social i suport a llarg termini. que es tradueixi en inserció. “... i no hi volen anar.” “La pobresa no té solució, sempre Sovint els albergs no responen a la n’hi haurà” demanda i als desitjos de la persona Tot i l’increment del nombre de atesa. Socialment, són vistos per una persones sense llar en gran part del part de la societat –la que no està continent europeu, hi ha països, com ara exclosa– com una alternativa totalment Finlàndia, on no hi ha persones dormint viable, i es pren així una actitud al carrer gràcies a polítiques públiques conformista i tranquil·litzadora per la elaborades mitjançant la consecució pròpia consciència social. d’estratègies d’abordatge integral. Encara s’ha de comprendre que les “S’han d’atendre les urgències persones sense llar tenen dret a un principalment a l’hivern” habitatge digne, a tenir el seu propi 8 | TRACTAMENT INFORMATIU DE LES PERSONES SENSE LLAR habitatge, com qualsevol membre de “Només hi ha homes al carrer” la societat, siguin quins siguin els Certament, en les estadístiques sobre recursos dels quals disposa. el gènere de les persones que dormen Quan una persona abandona el carrer o passen el dia al carrer, així com en ja no és visible i, per tant, deixa el conjunt de persones ateses en els d’interpel·lar la societat. En canvi, serveis de la XAPSLL, els homes són és el moment en què inicia un procés majoria (85%-90%). per assumir la pròpia autonomia –no absent de reptes– i quan es fa més En canvi, en altres estadístiques necessària l’empatia i la solidaritat com ara les d’habitatges insegurs, de la societat. habitatges inadequats o situacions afrontades des d’altres tipus de “Almenys tenen el que la gent els dóna” programes, el sensellarisme femení Les persones que han viscut al carrer, s’incrementa: mares amb càrregues com no pot ser d’una altra manera, familiars, víctimes de violència de agraeixen la solidaritat ciutadana, gènere no denunciada, barraquisme, etc. però una visió a mitjà i llarg termini Per la seva banda, el sensellarisme mostra el progressiu deteriorament de femení és, encara, un fenomen del qual la situació personal. En aquesta línia, s’està impulsant la recerca entre s’ha comprovat que la vida al carrer organismes i acadèmics del sector en avança l’edat de defunció uns vint anys l’àmbit europeu. de mitjana. “Tots són alcohòlics i toxicòmans que “La solució depèn de la caritat i de s’ho han buscat” la solidaritat de la gent” L’alcoholisme i les addiccions són És imprescindible afrontar la situació malalties i s’han d’afrontar com a tals a resoldre des dels propis drets de sense extreure’n valoracions morals i la persona, més enllà de la caritat culpabilitzadores, així com amb altres i la solidaritat. Malgrat que no es patologies mentals que representen pot obligar ningú a sortir del carrer un tabú per gran part de la societat. per qüestió de drets, tampoc no es pot Al voltant d’aquest mite, s’estén el privar ningú dels drets bàsics als dilema sobre què és conseqüència i què quals sovint només es pot accedir si és causa: la situació de sensellarisme es mostra favorable a l’adhesió a un o les malalties additives o mentals. programa social (d’habitatge, laboral, Tal com s’ha comentat prèviament, el alimentari, etc.). En la pràctica, el que és innegable, però, és que les servei d’ajut al carrer ha de tenir causes del sensellarisme són diverses. cura de no emetre judicis de valor sobre el que la persona ha de fer o no L’estigma de l’alcoholisme o les amb el que se li dóna. És aquí on pren toxicomanies es redueix a un segon pla força el dret a escollir de la persona en observar que, amb la crisi econòmica i on entra el suport dels experts si i els conflictes socials que generen els cal i és possible. moviments migratoris, s’ha produït un 9 increment del sensellarisme a la major escollides no contribueixin a reproduir part d’Europa. estereotips, evitar la intromissió en la seva intimitat i intentar oferir una “Embruten la ciutat i generen visió més àmplia de la realitat de les problemes d’incivisme” persones sense llar o en risc d’exclusió Afirmacions com aquesta es projecten social. També es considera una acció des del punt de vista de qui té allò positiva de canvi defugir l’ús reiterat que es considera necessari per a una d’imatges d’arxiu per il·lustrar les vida digna. Més aviat caldria centrar notícies d’aquests col·lectius. tots els nostres esforços a comprendre que existeixen i es pateixen altres Més enllà de parlar de col·lectius realitats, o en què podem fer per vulnerables, la Llei orgànica 1/1982, prevenir-les i com podem atendre o del 5 de maig, de protecció civil del millorar la societat en què vivim. dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar, i a la pròpia imatge i Viure al carrer suposa no disposar dels l’article 18.1 de la Constitució espais propis d’una llar: des de tenir espanyola especifiquen que tota persona un penjador on deixar l’abric a l’hivern té el dret fonamental de preservar fins a un espai on mantenir relacions la seva imatge i intimitat. Per la íntimes. Aquestes persones no tenen més qual cosa, a priori, sempre hauríem remei que realitzar a l’espai públic, de demanar autorització a qui volem amb el risc de ser sancionats, les fotografiar o filmar, però també quan activitats que normalment es fan sota volguéssim reproduir-ne la fotografia o la privacitat d’una llar. publicar-la. Cal especificar que com la captació, la reproducció i la publicació Des del seu inici és una exigència són tres actes diferents, s’ha de l’afrontament de conflictes a l’espai demanar l’autorització expressa per públic, tenint en compte els drets de a cada una de les tres accions. tota la ciutadania —tant els exclosos com els no exclosos— i sense focalitzar- 7 DONAR LA VEU A LES PERSONES SENSE LLAR los sobre una minoria. La circulació de PERQUÈ ELLES SÓN LES EXPERTES EN LA persones en qualsevol població genera SITUACIÓ I TENEN DRET A EXPLICAR usos molestos en els espais públics. LA SEVA VIVÈNCIA Un acostament inclusiu a la situació 6 EVITAR LES IMATGES QUE REPRODUEIXEN de les persones sense llar i a la seva ESTEREOTIPS I SALVAGUARDAR EL DRET problemàtica requereix grans dosis de A LA INTIMITAT serenor. El mitjans de comunicació poden Les imatges són fonamentals en el contribuir a fer pensar, a pensar per món d’avui en dia en què la dimensió fer i a fer per transformar. visual té un paper preponderant. Per això, el tractament de les imatges de Un element substancial per a qualsevol persones sense llar requereix una gran enfocament inclusiu és permetre cura. Cal vetllar perquè les imatges que siguin ells mateixos els qui 10 | TRACTAMENT INFORMATIU DE LES PERSONES SENSE LLAR s’expliquin. Ells són els experts en Els mitjans de comunicació, com la seva vida i els que millor poden dèiem al principi, juguen un paper transmetre tot el conjunt de detalls determinant a l’hora de fixar en que comporta i, d’aquesta manera, l’imaginari col·lectiu la imatge de ajudar a posar-nos en la seva pell. les persones sense llar. La maduresa Tenen el dret a explicar la seva i professionalitat dels periodistes vivència. són clau per aconseguir una societat més integrada que tingui una visió més 8 CONTRASTAR LES FONTS I DONAR VEU acurada d’aquesta realitat. ALS EXPERTS La funció principal dels mitjans 10 IMPORTÀNCIA DE LA TERMINOLOGIA de comunicació és informar, i és Les paraules ens ajuden a definir la en aquesta tasca que les fonts són realitat. Fer servir les més adequades primordials, ja que serveixen per contribueix a millorar la comunicació, comprovar, consultar, constatar, evitant tot tipus de parcialitat verificar i trobar la informació. La i manipulació. deontologia professional ens indica que per informar de manera fidedigna cal Tot seguit incloem un glossari de disposar de bones fonts d’informació. termes indicant quins són els més adequats i per què. 9 DEFUGIR UNA MIRADA PATERNALISTA I COMPASSIVA TERMINOLOGIA SOBRE LA PERSONA: La problemàtica de les persones sense llar és complexa i apel·la al conjunt de Indigent (-) la societat: s’ha comprovat que la vida S’utilitza sovint en els mitjans de al carrer avança l’edat de defunció uns comunicació. Hem de defugir el seu ús. vint anys de mitjana. Només una mirada Anys enrere, s’associava a l’antiga llei atenta, inclusiva i coneixedora de de “vagos y maleantes” i estava vinculat tots els factors en joc pot ajudar a un a atributs negatius i delictius. correcte tractament comunicatiu d’aquest El seu ús generava rebuig entre els fenomen, que forma part dels problemes agents socials que cercaven formes que que afecten el conjunt de la societat. accentuessin el concepte de persona. Els enfocaments paternalistes i Sense sostre (=) compassius no ajuden a fer front a Defineix, pel que no es té, aquelles una problemàtica social que no respon persones que dormen al carrer, en fàcilment a plantejaments d’aquest espais públics o que, tot i disposar tipus. Tampoc no ajuda un tractament d’un sostre on anar a dormir, es veuen sensacionalista o més propi de la obligades a passar el dia al carrer. societat de l’espectacle que posa tot el pes en una part de la història Sense llar (+) d’aquestes persones i n’oblida factors Defineix, pel que no es té, aquelles a tenir en compte. persones que resideixen en un centre 11 d’acolliment on han de compartir la “Housing first” majoria dels espais (dormitori, cuina, El housing first sorgeix als Estats Units sales d’estar, etc.) on, tot i disposar als anys noranta. L’extensa literatura d’aquest allotjament, no se’l poden fer existent en llengua anglesa i l’escàs propi ni personalitzar-lo. coneixement a casa nostra aconsella, ara per ara, mantenir el terme en Transeünt (=) anglès. Representa un model d’atenció a Terme poc usat que abans responia persones sense llar basat a facilitar un a la itinerància de les persones habitatge i suport social des de l’inici que transitaven de ciutat a ciutat del procés. La persona es compromet i de poble a poble per dues raons a complir tres condicions mínimes: fonamentals: els desplaçaments aportar una part dels ingressos, evitar per treballar com a temporers en conflictes veïnals i acceptar la visita l’agricultura o en l’hostaleria i setmanal de l’equip de suport. Després les normes dels albergs i centres d’anys d’implementació a països com ara d’acolliment on es facilitava un nombre Canadà i Finlàndia, el housing first limitat de nits de pernoctació. s’ha mostrat com una forma d’èxit i un garant per a l’estabilitat de persones Vagabund (-) amb addiccions i malalties mentals És un terme similar a transeünt, amb greus. Actualment, s’està definint el atributs que tendeixen cap a actituds model arreu del territori català i podeu ocioses i de desplaçament reduïts i, per trobar, en alguns casos, la traducció de tant, no és recomanable el seu ús. Respon primer la llar. a un concepte allunyat de la idea actual de les persones excloses sense llar. Model en escala El model d’intervenció en escala TERMINOLOGIA SOBRE CONCEPTES: consisteix en un format d’escala successiva d’objectius i fites Apoderament —prèviament definides en els programes En l’àmbit social, és un concepte socials— que la persona ha d’assolir que reforça i promou les capacitats per, finalment, accedir a un habitatge d’autonomia de la persona des de compartit. l’inici del procés d’acompanyament per donar-li suport en allò que Pobresa decideixi dins un entorn plural En relació amb les persones sense llar, d’oportunitats i possibilitats. aquesta és una dimensió únicament econòmica de les diverses circumstàncies “Homelessness” que envolten les persones sense llar. Terme en anglès referit al fenomen de les persones sense llar: home (home: Sensellarisme llar o casa / less: menys). Es pot No hi ha una única definició de traduir com a sensellarisme, que és el sensellarisme que sigui acceptada terme que es recomana emprar en català. pels estats membres de la UE. 12 | TRACTAMENT INFORMATIU DE LES PERSONES SENSE LLAR En alguns d’ells, el sensellarisme en un habitatge inadequat, allotjaments encara es limita a la categoria més no convencionals, com per exemple visible i necessitada de la gent caravanes, sense un accés adient als que dorm al carrer, per exemple: subministraments públics com ara persones que passen la nit a la l’aigua, l’electricitat o el gas, intempèrie. Aquesta aproximació no o que viuen en situacions de té en compte les persones que viuen superpoblació extrema. en refugis per a persones sense llar o en habitatges amb condicions molt TERMINOLOGIA SOBRE HABITATGE, RECURSOS precàries, ni a persones en risc I SERVEIS: imminent de patir el sensellarisme per la inseguretat de la seva ocupació Centres d’acollida i allotjament o de la seva propietat, persones que Els albergs són un tipus d’allotjament de fet compten en el sensellarisme. col·lectiu, de disponibilitat únicament nocturna i temporal per a persones A la Conferència de Consens Europeu sense llar. Tècnicament reben altres del 2010, els socis i la Comissió denominacions com ara “centres de primera Europea van acordar la definició ETHOS1 acollida’. Formen part de les solucions per al sensellarisme i l’exclusió d’un clàssiques d’abordatge del sensellarisme habitatge. Aquesta definició deriva de consistents a oferir allotjament fins que la interpretació física, social i legal la persona obté un contracte de treball del que vol dir una “llar”. Classifica o supera l’etapa prèvia a l’accés a un les quatre circumstàncies següents com habitatge temporal. Tanmateix, la xarxa a sensellarisme o com a formes extremes d’albergs treballa conjuntament amb d’exclusió de llar: altres equipaments residencials on es fan abordatges a mitjà i llarg termini, amb > Sense sostre: persones que viuen a la espais de més intimitat, amb activitat i intempèrie i persones que viuen en serveis al llarg de les 24 hores del dia. habitatges d’emergència. > Sense llar: persones en allotjaments per Centre de dia a persones sense llar, en refugis de Els centres de dia són espais d’atenció dones, en allotjaments per a immigrants, i de prestació de serveis diürns. persones que han sortit de diferents La seva tasca és atendre tant persones institucions socials i persones que que dormen al carrer i cobrir algunes reben ajuda a llarg termini donada la de les seves necessitats personals seva situació de sensellarisme. (higiene, alimentació), com complementar > Allotjament insegur: persones vivint l’atenció a persones que disposen d’un en condicions d’inseguretat, en perill allotjament, com ara una pensió. de desnonament o violència. > Habitatge inadequat: persones vivint 1 ETHOS – European Typology of Homelessness and Housing Exclusion 13 Equip de carrer generi els ingressos que permetin a la Equips que treballen al carrer amb persona dur a terme una vida autònoma. la finalitat d’abordar la situació de les persones que no poden accedir Inclusió social als punts de servei adreçats a S’han utilitzat diverses terminologies les persones sense llar. En funció referides al procés que porta la persona de l’equip, es treballa cercant a superar la situació d’exclusió i la vinculació a mitjà termini o precarietat a la qual s’ha vist abocada: immediatament, per donar resposta reinserció, inserció, inclusió. a emergències, per exemple, a causa Igual que en el procés excloent, són del fred. molts els elements que formen part del procés, però sovint es fa més referència Habitatge a aquells aspectes als quals la persona Sota el concepte d’habitatge, cal s’ha d’adaptar més que no pas als que distingir entre la disponibilitat la societat hauria de modificar del de pisos –o qualsevol altre tipus de seu comportament. En molts casos, cal recurs immobilitzat– i els programes mantenir un cert grau de suport permanent que es desenvolupen en el marc perquè la persona assistida conservi d’aquests habitatges. allò que ha aconseguit superant els reptes. Principalment, les entitats i Habitatge d’inclusió l’Administració li aporten suport econòmic Pertany a programes socials que, de a causa de l’elevat cost de l’habitatge i manera temporal, posen a disposició els baixos ingressos garantits. de les persones en procés d’inclusió un habitatge generalment compartit Disposar de rendes mínimes, bàsiques o i amb vinculació a un projecte garantides permetria a moltes de les d’acompanyament social. persones que es troben o s’han trobat sense llar superar la situació amb una Habitatge social intervenció molt més reduïda pel que És aquell tipus d’habitatge a partir fa a temporalitat. Al mateix temps, del qual l’Administració pretén garantir evitaria, també, que moltes persones que tots els ciutadans i ciutadanes arribin a aquesta situació. En realitat, puguin disposar d’un sostre, i al qual part del cost de l’abordatge del s’accedeix a partir d’unes determinades sensellarisme correspon a facilitar béns condicions i requisits. i serveis que, en cas d’existir aquest tipus de rendes, la persona atesa podria Inserció laboral assumir per si mateixa. Forma part de programes i mesures temporals dirigides a la recuperació dels hàbits, les habilitats i l’estimulació en la cerca de treball, amb l’objectiu de superar la situació mitjançant una activitat laboral que 14 | TRACTAMENT INFORMATIU DE LES PERSONES SENSE LLAR XAPSLL València, 344 08009 Barcelona xapsllb@gmail.com sensellarisme.cat #sensellarisme La situació en que viuen les persones sense llar és desconeguda per a la majoria de la població, així com el sector públic i els mitjans de comunicació, que sovint reprodueixen estereotips i perpetuen l’estigma que cau sobre elles. Aquest manual ofereix informació, fonts i recomanacions per un millor ús de les imatges i el llenguatge, cercant una visió normalitzadora i menys arquetípica de la realitat del sensellarisme: com afecta als qui el pateixen, els mites en circulació, el paper de les entitats i serveis municipals... I aporta un glossari terminològic pel tractament periodístic d’aquesta realitat encapçalat per un lema ben eloqüent: “Podries ser tu”. Fundació FCIC