GUIA DE CONSUM 
CONSCIENT A L’EIXAMPLE
Edició el Fort Pienc, la Dreta de l’Eixample 
i la Sagrada Família
Fundació prevenció  
residus i consum 
Guia elaborada per:
REZERO. FUNDACIÓ PREVENCIÓ DE RESIDUS I CONSUM  © 2016
www.rezero.cat 
Aquesta guia s’ha editat per a fer-ne difusió en formats digitals. Només s’han editat uns pocs 
exemplars en paper reciclat, per tal de generar menys residus. Si tens a les mans un exemplar imprès 
i creus que ja no l’utilitzaràs, fes-lo arribar a algú altre que en pugui fer un bon ús.
Índex
Els residus municipals
La prevenció de residus: el primer pas!
Els actors de la prevenció: som responsables 
de les nostres deixalles
Propostes senzilles per reduir la QUANTITAT 
de residus
On vas sense cabàs? Aturem l’ús de bosses de plàstic
Millor si és a granel
No t’equivoquis d’envàs
El paper i el material d’oficina
Propostes senzilles per reduir la PERILLOSITAT 
dels residus
Alguns criteris i eines a l’hora d’anar a comprar
Productes de proximitat o km 0
Etiquetes i símbols
La reparació i reutilització dels materials
L’intercanvi i la prevenció de residus
Xarxa de comerços respectuosos amb el
medi ambient de l’Eixample
Qüestions per a la reflexió
Glossari
4
5
6
7
8
9
10
14
16
21
22
23
24
25
26
28
29
Els residus municipals
Per residus municipals entenem els generats als 
domicilis particulars, als comerços, a les oficines 
i als serveis, i també els que no tenen la consideració 
de residus perillosos i que per la seva naturalesa o 
composició es poden assimilar als que es produeixen 
a les llars i a les activitats abans esmentades.
La producció de residus a Catalunya va anar 
augmentant durant molts anys de forma gradual 
fins l’any 2008. A partir de llavors s’inicià una lleu 
davallada fins l’any 2014, relacionada, principalment, 
amb la situació econòmica del país. Malgrat tot, a 
Catalunya, encara produïm més de 3.650.000 tones 
anuals de residus.
Malauradament, la major part d’aquests residus 
no són recollits selectivament i una part important 
va a parar a tractament finalista (dipòsit controlat i 
incineradora), fet que provoca el malbaratament de 
recursos valuosos.
Per posar fre a aquesta situació, presentem 
aquesta Guia de Consum Conscient, una eina on 
trobar consells i alternatives per exercir, en el nostre 
districte, una opció de compra més respectuosa amb el 
medi i la nostra salut.
Al final de la Guia també podem trobar els comerços 
dels barris del Fort Pienc, la Dreta de l’Eixample i la 
Sagrada Família on realitzar una compra sostenible.
La nostra societat 
produeix grans 
quantitats 
d’objectes de 
consum, molts 
d’ells innecessaris, 
que gairebé mai 
estan pensats per 
ser reutilitzats. 
Aquesta pràctica 
es tradueix en 
la generació 
d’una quantitat 
creixent de residus 
que comporta 
impactes 
ambientals, 
econòmics i 
socials. 
Els mots destacats els trobaràs al glossari
4
5Només fent-nos nostra l’aposta per la prevenció aconseguirem reduir el consum 
de materials, aigua i energia, i fer el millor ús dels recursos de què disposem. Cal, 
doncs, entendre la prevenció com una estratègia prioritària i portar endavant dife-
rents actuacions que la potenciïn de forma efectiva.
Els criteris que haurem de tenir presents a l’hora de decidir un model de consum 
que permeti la reducció i la posterior recuperació de les deixalles es basen en la 
jerarquia ecològica dels residus: 
La prevenció de residus: 
el primer pas!
La manera d’afrontar amb eficàcia el problema de 
l’excés de residus és aplicar el principi que el millor 
residu és el que no es produeix.
La prevenció permet reduir el consum innecessari de 
recursos naturals, les emissions de gasos amb efec-
te d’hivernacle i la contaminació derivada dels tracta-
ments finalistes –abocament i incineració–.
La reutilització dels materials consisteix en l’ús d’un 
producte més d’una vegada, amb la mateixa funció o 
amb una altra, sense modificar significativament la 
seva forma original.
El procés de reciclatge recupera els residus ja gene-
rats i els transforma, mitjançant un procés industrial, 
en un nou producte. 
Amb l’adquisició de productes i serveis, pensats sota 
criteris de responsabilitat i sostenibilitat, els consumi-
dors/es podem promoure el canvi cap a un nou model 
de consum, més just socialment i ecològicament.
1r. 
Reduir i evitar 
els residus innecessaris
2n. 
Reutilitzar, retornar i 
reparar tot el que es pot 
tornar a fer servir
3r. 
Reciclar tot el que es pot 
utilitzar com a substitut 
de matèria primera 
4t. 
Actuar Responsablement
Posar fre a la producció innecessària de residus ha esdevingut un repte important 
que necessita la reflexió, el convenciment i el compromís conjunt de ciutadans, co-
merços, productors i administracions a través del que anomenem la responsabilitat 
compartida. 
Les accions de cada persona tenen un gran potencial de canvi, tant pel que fa al 
medi ambient com a la societat en què vivim. Les accions quotidianes transformen 
el medi (la nostra compra diària, el consum d’envasos, l’ús que fem del cotxe, el 
consum d’aigua i energia, etc.), i és a les nostres mans exercir un consum respon-
sable que minimitzi l’impacte de les nostres activitats.
... però no només és cosa nostra:
Els fabricants han de posar al mercat productes dura-
dors (no d’un sol ús), dissenyats per ser reutilitzats i, a 
la fi de la seva vida útil, reciclats.
Els comerciants han de posar a l’abast del consumidor 
productes respectuosos amb l’entorn i que contribuei-
xin a reduir els residus
Les administracions públiques han de legislar i vetllar 
perquè fabricants i comerciants produeixin i distribuei-
xin sense malmetre el medi ambient.
Els ciutadans, amb les nostres actituds i decisions, 
podem incidir perquè fabricants, comerciants i admi-
nistracions públiques garanteixin una gestió respectu-
osa amb el medi, basada en la reducció i la recupera-
ció de materials i no en l’abocament o la incineració.
 
Els actors de la prevenció: 
som responsables de les nostres deixalles
6
7La causa principal de l’augment del pes i del volum de les deixalles són els 
envasos d’un sol ús, sovint fabricats a partir de primeres matèries no renovables 
i difícilment reciclables un cop s’han utilitzat. 
La solució a aquesta problemàtica no és gens fàcil. Com a consumidors, però, 
podem prendre algunes mesures molt senzilles. 
Quan anem a comprar:
Propostes senzilles per reduir 
la quantitat dels residus
les bosses 
de plàstic
Evi
tem
Esc
olli
m
els envasos 
d’un sol ús
les safates 
de plàstic els aerosols
els embolcalls 
innecessaris
el paper 
malversat
el carretó 
i el cabàs
els envasos 
reutilitzables
els productes 
a granel
els 
polvoritzadors
els embolcalls 
mínims
el paper reciclat
La bossa de plàstic és un producte emblemàtic de la cultura d’un sol ús, 
omnipresent a la nostra societat.
Tot i que al nostre país, arran del debat generat per la campanya Catalunya lliure 
de bosses, el consum de bosses d’un sol ús s’ha reduït els darrers anys, encara 
es fa un ús excessiu i sovint innecessari d’aquest envàs.
Actualment es calcula que a Catalunya encara es 
consumeixen 22,5 milions de bosses a la setmana, 
és a dir 405 bosses de plàstic anuals per llar o 156 
bosses per habitant. Segon dades de l’Agència de 
Residus de Catalunya trobem que les grans cadenes 
i supermercats han reduït el seu consum (la major 
part d’ells les cobren) però en canvi, el comerç petit 
i de proximitat (que les distribueix gratuïtament) ha 
augmentat el consum en un 7,8%, passant a ser 
l’origen del 90,6% de les bosses de plàstic amb 
nanses d’un sol ús que es distribueixen al nostre país.
La situació actual mostra que si volem avançar en una 
reducció efectiva de les bosses d’un sol ús cal anar 
més enllà dels acords voluntaris amb els establiments 
tal i com proposa la campanya Catalunya lliure de 
bosses i la celebració del 3 de juliol, Dia Internacional 
lliure de bosses.
On vas sense cabàs?
Aturem l’ús de bosses de plàstic
Per a més informació:
www.rezero.cat
www.plasticbagfreeday.org
8
9Què podem fer?
• Optem per l’oferta de productes a granel, 
sense envasos innecessaris.
• Sempre que sigui possible, posem els 
productes directament al cistell.
• També podem fer servir carmanyoles o en-
vasos reutilitzables com, per exemple, els 
pots de vidre per comprar la carn, el peix, 
els llegums, etc.
• A les bodegues de venda a granel podem 
portar envasos reutilitzables quan hi com-
prem vins i licors.
A les botigues i comerços de l’Eixample podem 
trobar gran varietat de productes a granel: frui-
tes i verdures, embotits, formatges, llegums, etc. 
Demanem-los i no deixem que ens els emboliquin 
innecessàriament.
Alguns supermercats prefereixen oferir-nos els pro-
ductes per unitats petites i embolicats excessivament 
tot i que, sovint, també els tenen sense embolicar.
 
Optem per productes a granel i no deixem que ens hi 
posin safates de plàstic o paper d’alumini.
A més, tinguem en compte també aquells productes que són de cultiu ecològic i 
de la terra, potenciant el menor impacte al medi ocasionat per la seva producció 
i distribució.
A l’Eixample podem trobar fruita i verdura ecològica i de proximitat en varis 
establiments.
Millor si és a granel
No t’equivoquis d’envàs
Què podem fer?
A les botigues, bodegues, bars i restaurants 
demanem sempre begudes en envasos retorna-
bles.
Sabies que... fer servir 
una ampolla de vidre 
retornable permet es-
talviar l’energia neces-
sària per fer funcionar 
un ordinador portàtil 
durant 10 hores o un 
de sobretaula durant 5 
hores.
Actualment els residus d’envasos (paper i cartró, vidre, plàstic, metall i 
mixtes) suposen la segona fracció en pes de la composició dels residus 
municipals, amb el 25% del total de residus produïts, per darrera del 36% 
que representa la fracció orgànica.
Font: FPRC, 2009.
Els envasos reutilitzables
Reutilitzar és tornar a fer servir tot allò que pot complir la mateixa funció o una 
altra. D’aquesta manera, podem evitar molts residus innecessaris.
Una ampolla de vidre retornable permet estalviar fins a 40 brics o 40 ampolles de 
plàstic d’un litre. 
10
11
Els envasos reciclables
Reciclar és transformar un objecte, a través d’un procés industrial, en un nou pro-
ducte per a un nou ús.
La realitat de les botigues i els nous costums i hàbits a l’hora d’anar a comprar fan 
que sovint no trobem envasos reutilitzables. Aleshores, què podem fer? Comprar 
productes en envasos reciclables i/o amb el menor impacte ambiental.
A més, hem de dipositar-los als contenidors de recollida selectiva corresponents 
per poder reciclar-los..
No tots els envasos 
reciclables són iguals: 
• N’hi ha que serveixen per tornar a 
fer el mateix o un altre producte sen-
se disminuir la qualitat del material, 
és el cas del vidre. 
• Altres materials, en recollir-se barre-
jats, en el seu reciclatge perden la 
qualitat, és el cas dels envasos de 
plàstic.
• ls envasos fets amb més d’un materi-
al són molt difícils i costosos de reci-
clar. És el cas dels brics, les bosses 
mixtes (plàstic, alumini i paper), etc.
 
Els envasos retornables, 
la millor opció ambiental
Fa 30 anys a casa nostra la majoria d’ali-
ments envasats es venien en envasos 
retornables. Amb el canvi de model de 
distribució, les grans cadenes van substi-
tuir els envasos retornables pels d’un sol 
ús, la qual cosa ha generat un augment 
exponencial de la generació de residus. 
Tanmateix, l’envàs retornable (que pot 
ser tant de vidre com de plàstic) és el 
millor des del punt de vista ambiental, a 
escala local i regional, és a dir en circuits 
de distribució propers.
Escollir envasos retornables contribueix 
a fomentar la indústria local i descentra-
litzada.
 El vidre
El vidre és un material inert i la millor opció 
per a per a usos alimentaris, a més que 
és el material que permet més reutilitzaci-
ons. Els envasos retornables, un cop buits 
i nets es poden tornar a fer servir. S’acon-
segueix així un important estalvi energètic 
i de matèries primeres.
Característiques del material
El vidre és un material molt estable, imper-
meable als gasos i resistent a la corrosió.
És més fràgil i pesant que altres.
Com a residu...
En reciclar-lo no perd la qualitat i permet 
estalviar energia.
Què podem fer?
–  Comprem l’aigua, els refrescs, 
la llet, el vi, el cava, etc. en 
envasos de vidre retornable 
sempre que sigui possible.
–  Retornem les ampolles de vi i 
cava als circuits de recupera-
ció
–  Participem en la recollida 
selectiva de vidre
Sabies que... l’energia estalviada en re-
ciclar una ampolla de vidre equival a 
l’ús d’una bombeta de 100 W durant 
4 hores.
Les llaunes 
de ferro i d’alumini
Característiques del material
El ferro és un material amb una distribució 
mundial abundant però pesa més que l’alu-
mini. L’alumini és un material molt valuós 
extret de la bauxita. Per fer una sola tona 
d’alumini cal extreure 4 o 5 tones d’aquest 
mineral que s’obté a països tropicals i pa-
ïsos de l’est europeu. La seva extracció 
comporta un elevat cost energètic i causa 
greus impactes ambientals i socials als pa-
ïsos proveïdors.
Com a residu...
Actualment es recupera el 38 % de les 
llaunes a través de la recollida selectiva. 
Malauradament la major part d’aquests 
residus d’envasos generats s’acaben abo-
cant o incinerant fet que suposa una im-
portantíssima pèrdua de recursos.
Què podem fer?
–  Intentem evitar el consum 
innecessari de llaunes.
– Optem pels pots i les ampolles 
de vidre.
– Participem en la recollida 
selectiva de les llaunes
Sabies que... reciclar una sola llauna 
d’alumini permet estalviar l’energia 
per fer funcionar una TV durant 8,5 h 
o una nevera durant un dia.
12
13
 
Els plàstics
Els plàstics s’utilitzen com a envasos i em-
balatges d’un sol ús, sovint superflu, com 
és el cas de les safates plàstiques que han 
proliferat exponencialment a grans super-
fícies i botigues d’alimentació.
Característiques del material
És un subproducte de la fabricació de 
combustibles fòssils (gasoil i benzina).
Els més utilitzats són el polietiletereftalat 
(PET), polipropilè (PP), poliestirè i poli-
estirè expandit (PS-PSE), polietilè d’alta 
densitat (HDPE-PEAD) i polietilè de baixa 
densitat (LDPE-PEBD), policlorur de vinil 
(PVC), etc.
El reciclatge es difícil i car perquè cada un 
es fon a diferent temperatura, i per tant, 
s’ha de fer una tria prèvia per separar les 
diferents tipologies. Els fabricants han 
d’indicar el tipus de plàstic amb un codi 
d’identificació amb número.
Com a residu...
No tots els plàstics s’arriben a reciclar. El 
plàstic que es recupera és molt poc en 
comparació amb el que s’utilitza.
Què podem fer?
–  Evitem el consum de plàstic 
innecessari. Decidim-nos pels 
envasos retornables.
– Utilitzem bosses reutilitzables, 
carmanyoles, etc. i escollim 
comprar a granel.
– Participem en la recollida selec-
tiva i optem per productes de 
plàstic reciclat.
Els brics 
i altres mixtos
El bric és el més popular dels envasos mix-
tos, fets de diferents materials.
Productes mixtos habituals són el cartró 
plastificat (llet) i les bosses de plàstic i 
alumini (patates fregides, llaminadures, 
congelats, etc.).
Característiques del material
El bric està fet d’alumini, plàstic i cartró.
Per mantenir la producció actual a l’es-
tat espanyol cal tallar un equivalent de 
1.700.000 arbres l’any, consumir milions 
de barrils de petroli i extreure 25.200 to-
nes de bauxita anuals.
Com a residu...
El seu reciclatge és difícil i car pel fet de 
ser mixt. 
Què podem fer?
–  Evitem el consum de brics  
i envasos mixtos.
– Escollim productes a granel 
 o en envasos de vidre.
– Participem en la recollida 
selectiva.
Sabies que... per cada ampolla de vidre 
retornable que utilitzem evitem el con-
sum d’uns 40 brics.
Utilitzem paper reciclat i lliure de clor
S’anomena PAPER RECICLAT el que es fabrica a partir de paper vell 
recollit selectivament.
Fins fa poc s’ha mantingut la confosa definició de paper ecològic —encara que no 
fos reciclat!— per al que és blanquejat sense utilitzar clor (un element que causa 
greus impactes al medi ambient i la salut). Actualment la Generalitat de Catalunya 
atorga només el distintiu de qualitat ambiental de paper reciclat i blanquejat sense 
clor quan es compleixen rigorosament aquests requisits.
Si bé fa un temps el paper reciclat era difícil de trobar i més car que el paper de 
pasta verge, aquesta situació ha canviat. Actualment, ja hi ha al mercat una gran 
oferta de papers reciclats, amb una bona qualitat i preu.
El paper i el material d’oficina
Què podem fer?
Reduïm el consum innecessari de paper.
Utilitzem paper reciclat i lliure de clor.
Escrivim, imprimim o fotocopiem per les dues 
cares.
Evitem la propaganda o els catàlegs que 
no necessitem.
Evitem l’ús de mocadors i tovallons de paper i, 
en general, de tots els productes d’un sol ús.
Un cop utilitzat, separem el paper d’altres 
fraccions i el dipositem al contenidor blau. Se’n 
farà paper reciclat.
14
15
El material d’oficina
La problemàtica ambiental associada a aquest tipus 
de productes (bolígrafs, retoladors, arxivadors, co-
les, adhesius, etc.) fa referència al tipus de material 
emprat en la fabricació, la perillositat, la generació de 
residus associada o la seva capacitat de reutilització.
Els aparells electrònics
En els darrers temps, els residus d’aparells elec-
trònics han augmentat molt. Els impactes que pro-
voquen aquests aparells són molt diversos però, en 
termes generals, la seva incidència es deu sobretot a 
l’ús de determinats components nocius en la seva fa-
bricació, així com a l’elevat consum d’energia a l’hora 
de fabricar-los.
Què podem fer?
Comprem material d’oficina poc agressiu per a l’entorn:
– Correctors d’escriptura i coles sense dissolvents tòxics
– Retoladors, marcadors i bolígrafs recarregables i sense dissolvents tòxics
– Marcadors fosforescents de fusta
Adquirim el material fungible tot evitant l’excés d’embolcalls (a granel, en 
formats grans sense blísters ni embolcalls, etc.).
Utilitzem tòners recarregables per a les impressores i fotocopiadores
Optem per aparells electrònics amb certificació ecològica.
Ampliem al màxim les prestacions dels ordinadors abans de comprar-ne un 
de nou (memòries, dispositius externs, etc.).
Portem a la deixalleria els aparells quan ja no es puguin aprofitar.
 
Paper i llibretes fetes 
de material reciclat, 
joguines de fusta 
que no necessiten 
piles són alguns dels 
productes que trobem 
a les papereries de 
l’Eixample.
És important que les coses estiguin 
netes i desinfectades, però no per això 
hem d’utilitzar productes que contaminen 
el medi ambient.
Hi ha una part petita de la brossa que conté elements molt perjudicials per al medi 
ambient i la salut de les persones. Estem parlant de les piles, els insecticides, les 
pintures, els dissolvents, els productes de neteja i de cosmètica, els aerosols, les 
coles, etc.
En alguns casos podem substituir-los per productes menys perjudicials; altres ve-
gades només en podrem racionalitzar el consum.
Propostes senzilles per reduir 
la perillositat dels residus
Què podem fer?
– Fem servir aquests productes amb 
mesura. 
– Mirem bé l’etiqueta abans d’optar 
per aquests productes.
– Comprem productes que no portin 
substàncies nocives. Sovint els 
remeis casolans poden ser una 
bona alternativa.
– Portem els residus de productes 
problemàtics a la deixalleria per 
assegurar que es tractin d’una 
manera adequada.
– Cal que el tractament dels residus 
sigui més sostenible. La indústria 
i l’administració han de cercar 
altres tractaments més innocus i 
menys perjudicials per a la salut i 
el medi.
Als comerços verds del districte    
podem trobar cosmètica natural 
per a adults i nadons i productes 
d’higiene íntima sostenibles com la 
copa menstrual.
També hi trobem productes de 
neteja i fitosanitaris respectuosos 
amb el medi ambient.  
16
17
Aquests productes han de portar els símbols o pictogrames de riscos ja que són 
perillosos i poden esdevenir també residus perillosos, nocius o problemàtics per 
al medi ambient:
Irritant. Provoca irritació de la pell i les mucoses, al·lèrgies cutànies, 
somnolència o vertigen.
Corrosiu. Pot destruir 
metalls i causar danys ir-
reversibles en teixits vius.
Inflamable. Pot infla-
mar-se amb la presència 
d’una font de calor o per 
fricció.
Perillós per al medi 
ambient aquàtic. Molt 
tòxic per als organismes 
aquàtics.
Comburent. Accelera la 
combustió.
Gasos. Envàs amb gas a 
pressió.
Explosiu. Té una com-
bustió ràpida i perillosa.
Toxicitat aguda. Provo-
ca efectes adversos per 
a la salut de forma imme-
diata. Pot arribar a ocasi-
onar la mort.
Perillós per aspiració. 
Causa efectes negatius 
molt diversos i molt greus 
a llarg termini.
 Els productes 
de neteja
De quins productes parlem?
Els nostres hàbits de neteja han canviat en 
pocs anys. Actualment, s’utilitzen grans 
quantitats de productes agressius, com el 
salfumant, els desengreixants, els deter-
gents, els netejaforns... que netegen la llar 
però contaminen. La publicitat, sovint enga-
nyosa, ens fa creure que són indispensables.
Quins problemes causen?
Aquests productes poden desprendre va-
pors que afecten els ulls i les vies respira-
tòries, o causar irritacions i cremades per 
contacte amb la pell. Abocats per l’aigüera 
o com a residus són molt perjudicials per 
al medi ambient.
Com els podem evitar?
No ens capfiquem a netejar a
base de productes agressius. Hi 
ha solucions més respectuoses 
amb la nostra salut i el medi 
ambient.
Remeis casolans
Per a la neteja de la llar:
Per fregar el parquet i les rajoles de gres: 
vinagre (1 raig a la galleda)
El bicarbonat és un blanquejador molt útil per 
a sanitaris, marbres, etc.
Com a desembussadors: aigua bullint, 
bicarbonat o vinagre
Per a la neteja dels mobles: 1 part de llimona 
i 2 d’oli d’oliva.
Com a llevataques: dissolvents d’alcohol o 
acetona i sense dissolvents clorats. El millor, 
però, és fregar la taca amb sabó.
Podem comprar productes respectuosos amb 
el medi: Sodasan, Almacabio, Ecover, Froggy, 
KH7 Ecològic, etc.
Els plaguicides: 
insecticides, herbicides i fungicides
De quins productes parlem?
Són els productes que utilitzem per matar 
els éssers vius que ens resulten molestos 
(insectes, etc.). La majoria són no biodegra-
dables i bioacumulatius. 
En cas d’utilitzar-los: 
• Mirem bé l’etiqueta.
• Ventilem l’espai on els apliquem;   
 evitem inhalar-los; no hi entrem 
 fins una estona després d’aplicar-lo.
• Netegem-nos bé després de l’aplicació.
Quins problemes causen?
Alguns d’ells contenen substàncies molt 
tòxiques per contacte directe. Poden afec-
tar la nostra salut. Molts contenen subs-
tàncies cancerígenes. Dispersats pel medi 
contaminen greument el sòl i les aigües.
Alerta amb les fumigacions! 
És en el moment en què sorgeix una plaga quan és 
més justificat l’ús de plaguicides: rates, panero-
les, etc. Sempre cal prendre mesures per protegir 
la salut. En cas d’una fumigació a casa nostra o a 
la feina, demanem que ens informin prèviament 
dels productes que utilitzaran, dels seus efectes i 
de les mesures de seguretat que caldrà prendre.
Com els podem evitar?
Reduïm-ne al màxim el consum.
Remeis casolans
Per a les arnes: plantes aromàtiques com 
l’espígol, productes amb escorça de cedre 
(”Polil”)
Per a les formigues: aigua calenta amb bòrax
Contra mosques i mosquits: fragàncies com la 
menta, romaní o alfàbrega.
Contra el pugó: polvoritzar la planta amb sabó 
diluït en aigua.
18
19
Els aerosols
De quins productes parlem?
Els aerosols, sovint anomenats esprais, 
són els envasos de productes molt diver-
sos: desodorants, pintures, productes de 
neteja, etc.
Quins problemes causen?
Contenen gasos propel·lents perjudicials 
per al medi ambient, fins i tot quan l’etique-
ta diu que no afecten la capa d’ozó. Quan 
comprem un aerosol, només n’aprofitem 
aproximadament la meitat: la resta són 
aquests propel·lents. 
Com els podem evitar?
No consumint-los i optant per
productes alternatius.
Alternatives
Utilitzem polvoritzadors, brotxes i pinzells,
barres o tubs.
Els productes 
amb mercuri
De quins productes parlem?
Són productes molt variats: 
- termòmetres 
- piles
- fluorescents
- alguns plaguicides també en porten
Quins problemes causen?
El mercuri és molt tòxic per als éssers vius. 
És bioacumulatiu, molt volàtil i es dispersa 
fàcilment pel medi. Pot provocar intoxicaci-
ons greus per inhalació.
Si s’incinera, es dispersa per l’aire. Si s’abo-
ca, pot dispersar-se pel sòl i les aigües.
Com els podem evitar?
Reduïm al màxim el consum de 
productes amb mercuri.
Alternatives
En lloc d’aparells amb piles: aparells sense 
piles (energia solar, connexió a la xarxa, etc.)
En lloc de piles d’un sol ús: piles recarrega-
bles o sense mercuri.
 
 Els productes 
de l’automòbil
De quins productes parlem?
Malgrat que la publicitat dels fabricants 
d’automòbils els presenta associats a la 
natura, no podem ignorar que l’ús del cot-
xe produeix residus problemàtics que hem 
de reduir.
• Les bateries dels vehicles 
 contenen plom i àcid sulfúric.
•  Els olis usats porten molts 
 hidrocarburs contaminants.
•  Els líquids refrigerants i anticongelants 
tenen dissolvents orgànics.
Quins problemes causen?
El plom és tòxic per a microorganismes i 
plantes. En animals i persones les intoxi-
cacions cròniques causen problemes molt 
greus per a la salut.
Els olis abocats al sòl o a l’aigua contami-
nen l’entorn. 
Com els podem evitar?
En primer lloc fent un ús racional 
del cotxe i fent servir sempre que 
es pugui el transport públic.
A més:
No llencem els olis i anticongelants per 
aigüeres o desguassos.
Un cop esgotats o usats, portem aquests 
productes a la deixalleria. També hi ha 
benzineres o mecànics que recullen els 
olis usats.
Portem sempre les bateries velles a la dei-
xalleria.
Els productes 
de bricolatge
De quins productes parlem?
Els productes que fem servir per arreglar 
la llar —pintures, vernissos, coles, dissol-
vents, decapants, etc.—tenen composici-
ons químiques molt variades i, per tant, 
ocasionen problemes molt diversos.
Quan utilitzem productes de bricolatge no 
hem de fumar, beure ni menjar. Tampoc no 
és aconsellable portar lents de contacte. 
Ventilem bé l’espai on apliquem el produc-
te. 
Quins problemes causen?
La majoria d’aquests productes suposen 
un perill per al medi ambient i la salut de 
les persones a causa de la seva toxicitat. 
Poden desprendre vapors que provoquen 
irritacions de la pell i mucoses, mals de 
cap, vòmits o mareigs. Són productes que 
contenen metalls pesants i/o altres com-
postos perjudicials. Alguns porten clor, fet 
que augmenta el seu poder contaminant. 
Els dissolvents en són un exemple.
El perill d’aquestes substàncies es perllon-
ga durant tot el seu cicle de vida: produc-
ció, utilització i eliminació.
Com els podem evitar?
Reduïm-ne el consum.
Alternatives
En lloc de pintures sintètiques, vernissos i deca-
pants: pintures ecològiques i productes innocus 
a base d’oli i altres ingredients naturals.
En lloc de dissolvents químics com l’aiguarràs: 
vinagre calent, aigua i sabó.
20
21
Alguns criteris a l’hora 
d’anar a comprar
Comerç just 
El comerç just és una 
pràctica que defensa la 
comercialització de productes 
dels països empobrits a través 
de mecanismes més justos 
amb les famílies productores 
i més respectuosos amb el 
medi ambient. 
Al mercat podem trobar 
productes d’alimentació i 
artesania amb el distintiu de 
comerç just. 
Consum responsable 
 El consum responsable és 
un estil de vida en què es 
reflexiona i es pren consciència 
dels impactes socials, 
ambientals i per la salut que té 
la nostra opció de consum de 
productes i serveis. 
El consum responsable 
consisteix en consumir 
ajustant-nos a les nostres 
necessitats reals i optant en 
el mercat per opcions que 
afavoreixin la conservació 
del medi ambient i la igualtat 
social. 
Agricultura ecològica
L’agricultura ecològica és una 
mètode agrícola que refusa l’ús 
de recursos químics artificials 
durant el conreu o la cria, 
així com l’ús de conservants, 
colorants o altres additius 
durant la transformació 
d’aliments. 
Aquestes tècniques són menys 
agressives per a la salut i el 
medi ambient.
A l’Eixample trobem diferents comerços i cooperatives de 
consum on podrem comprar seguint els criteris de consum res-
ponsable  exposats al llarg de la guia. Al final trobem informació 
més detallada de cadascun d’ells.
El comerç a gran escala comporta grans impactes 
sobre el medi ambient a través de les emissions de 
gasos d’efecte hivernacle que es generen durant el 
transport. A més a més, aquest tipus de transport 
requereix un major ús d’envasos i embalatges, incre-
mentant, així, la generació de residus. 
Amb els productes de proximitat aquests impactes 
ambientals es veuen reduïts de forma considerable, 
aportant beneficis directes i immediats tant als agri-
cultors com als ciutadans. 
Des d’un punt de vista econòmic, els productes de 
proximitat i de temporada també permeten un estalvi 
en els costos de producció, limitant l’ús de l’energia 
necessària. 
Només són “ecològics” els productes acreditats amb etiquetes?
Un producte “ecològic” és el que en tot el seu procés de fabricació, d’utilització i desús 
minimitza els impactes que pugui produir en la salut i en el medi. En aquest sentit, el disseny 
del producte ha de preveure en quin tipus de residu es convertirà i com caldrà tractar-lo. 
En molts casos, és el sentit comú el que ens pot ajudar a discernir quan un producte és 
respectuós amb l’entorn i quan no. Un exemple de producte que es pot considerar ecològic 
és la fusta d’origen local no tractada amb productes químics. Els envasos retornables i els 
productes a granel, per exemple, no porten etiquetes i són també alternatives molt ecolò-
giques.
Productes de proximitat o km 0
22
23
Fixa’t en aquests símbols:
Etiquetes i símbols
CCPAE
L’agricultura ecològica està regulada a la 
Unió Europea. A Catalunya és el Consell 
Català de la Producció Agrària Ecològica 
qui certifica els productes ecològics tant 
d’origen animal com vegetal. 
Distintiu del sistema  
de retorn
Aquest símbol identificatiu és el que han 
de dur els envasos per al sistema de di-
pòsit i retorn que marca la Llei d’envasos 
i residus d’envasos.
L’Àngel Blau
Distintiu de qualitat ambiental atorgat 
a Alemanya per destacar els productes 
respectuosos amb el medi ambient.
Distintiu de la Xarxa  
Catalana de Comerços  
Respectuosos amb el Medi 
Ambient
Les botigues que formen part de la Xar-
xa Catalana de Comerços Respectuosos 
amb el Medi Ambient tenen aquest distin-
tiu com a comerços que garanteixen el 
dret dels consumidors de comprar d’una 
manera responsable.
Fair Trade
Aquesta imatge sobre un producte ga-
ranteix que aquest ha estat produït sota 
les normes de comerç just internacionals 
i que per assegurar-se’n el producte és 
controlat periòdicament per organitzaci-
ons independents.
Etiqueta ecològica 
europea
S’atorga en l’àmbit de la Comunitat Eu-
ropea a productes que demostrin que el 
seu disseny, producció, comercialització 
i utilització ocasionen repercussions re-
duïdes sobre el medi ambient en tot el 
seu cicle de vida.
Distintiu de garantia 
de qualitat ambiental
El Departament de Medi Ambient i Habi-
tatge l’atorga a productes i serveis que 
garanteixin als usuaris o consumidors 
una propietat o característica ambiental 
per tal d’afavorir la reducció dels residus, 
la recuperació dels subproductes i l’estal-
vi de recursos, especialment d’energia i 
aigua.
Certificat d’extracció 
sostenible FSC
Segell atorgat pel Forest Stewardship 
Council, que garanteix les fustes extre-
tes de forma ambientalment apropiada, 
socialment beneficiosa i econòmicament 
viable. Malauradament, encara és difícil 
trobar aquest segell a casa nostra.
Global Organic Textile 
Standard 
Certifica que els teixits
són naturals o provenen de cultius
orgànics i que compleix amb
requisits ambientals en tot el procés
de producció (filatura, teixit, rentat,
tenyit, embalatge).
A l’hora de comprar hem d’optar per productes que ens 
ofereixin la possibilitat de reutilitzar-los o recarregar-los 
i, abans, considerar la possibilitat de reparar els que 
se’ns han fet malbé. Molts productes que utilitzem a 
casa es poden comprar recarregables, com per exem-
ple piles i bateries, tòners d’impressora, bolígrafs i por-
tamines, etc.
Hem de practicar totes les “R” i la seva jerarquia donant la importància pertinent a 
la reparació i la reutilització.
 
Sovint llencem a la brossa productes que podem aprofitar per altres finalitats o 
que poden ser reutilitzats per altres persones. Les fires i mercats de 2a mà són 
una bona oportunitat per allargar la vida útil d’aquests productes.
A la següent adreça electrònica podreu trobar tallers de reparació on donar una 
segona oportunitat als vostres electrodomèstics, mobles,...
www.millorquenou.cat
El reciclatge i la reutilització dels materials evita la generació d’un residu al con-
vertir-lo en una matèria primera que serveix per crear nous productes: des de la 
sola d’una sabata a partir d’un pneumàtic vell fins a joies i elements decoratius 
realitzats a partir de materials reciclats.
La reparació i reutilització dels materials
Reduir
Reparar
Reutilitzar
Reciclar
24
25
MERCATS D’INTERCANVI
Es tracta d’espais cívics on es poden intercanviar ob-
jectes que ja no ens són necessaris però que, abans 
de llençar-los, els oferim per si poden ser útils a algú 
altre. Del que es tracta és d’intercanviar béns, produc-
tes de consum o, fins i tot, serveis personals sense 
requerir diners per fer efectiu l’intercanvi.
Existeixen mercats d’intercanvi de vàries tipologies, 
ja siguin mercats genèrics on es poden intercanviar 
productes de diferents tipus, mercats específics (de 
roba, joguines, etc) o bé els Bancs del temps, on la 
moneda de canvi entre les persones pot ser temps, 
habilitats, serveis, coneixements i ajuda gratuïta.
Al final de la guia trobem informació més detallada 
dels mercats que existeixen al barri.
Podeu visitar la web de mercats i xarxes d’intercanvi 
de Catalunya
www.intercanvis.net
Els valors de l’intercanvi.
• Intercanviar és una forma d’establir relacions amb 
altres persones i fer amics.
• Intercanviar és participar d’un comerç sostenible.
• Intercanviar ens ajuda a dur a terme un consum 
responsable.
• Intercanviar és també educar els nostres infants en 
el consum responsable i en la cura de les seves jo-
guines.
L’intercanvi 
i la prevenció de residus
Xarxa de comerços respectuosos amb el
medi ambient de l’Eixample
QUEVIURES JL HOSPITAL
CAL GARRÍ 
EMI & CARLES
MÓN VIU
CAL FRUITÓS 
HERBORISTERIA PRANA
DIETÈTICA 46
HERBORISTERIA MARGARIDA CASTAÑO
DIETÈTICA SALUT NATURAL
HERBOLARI GRAN VIDA 
ECOCENTRE
VERDURES I FRUITES MOLINS
GRAM BIOLÒGIC 
C/ Padilla, 166
C/ Sicília, 113 local 2
C/ Gran Via de les Corts Catalanes, 687
C/ Ausiàs March, 65
C/ Nàpols, 113
C/ Ribes, 22
C/ Gran Via de les Corts Catalanes, 691-693 parada 46
C/ Lepant, 172
C/ Casp, 139
C/ Gran Via de les Corts Catalanes, 748
Av. Diagonal, 329
C/Aragó, 313, Mercat de la Concepció, parada 162-165
València, 305
ALIMENTACIÓ
Des de Rezero. Fundació Prevenció Residus i Consum 
portem anys potenciant la Xarxa Catalana de Comerços 
Respectuosos amb el Medi Ambient. Aquesta Xarxa és 
una eina que aglutina i coordina diferents Xarxes creades 
arreu de Catalunya amb criteris de prevenció de residus i 
respecte pel medi ambient.
Aquest any hem volgut acostar-nos als barris del Fort Pienc, 
la Dreta de l’Eixample i la Sagrada Família del districte de 
l’Eixample per conèixer i potenciar les iniciatives comercials 
que tenen en compte el medi ambient en la seva activitat.
El resultat és aquesta guia que, dirigida a consumidors 
i comerciants i plena de consells per fer un consum 
responsable amb el medi ambient, vol informar també sobre 
aquells comerços que hem pogut conèixer en les nostres 
visites i que faciliten una compra sostenible.
26
27
COOPERATIVA NATURISTA VEGETARIANA 
DE BARCELONA
CAL ROSSET
 
PANAMÀ
SUPERVERD
CANALS
OBOWYLU
BIOBARR
I
PIRINEU EN BOCA
 
BIOTIGA
CELLER NULLES
LA LLETERIA 
BODEGA MEDITERRÀNEA
BIOMÓN
FRUITA CAMPS TINYOL
EL GRANER
GRANJA ARMENGOL
EL CABÀS TOT DEL CAMP
EL MANÀ
VINALIUM 
MOLSA
CASA TOBELLA
Gran Via de les Corts Catalanes, 704
C/Nàpòls, 155
C/Casp, 39
C/Bruc, 124
Pg. St. Joan, 114
C/Nàpols, 202
 C/Méndez Núñez, 18
C/Girona, 17
C/Mallorca, 330
C/Nàpols, 239
Av. Gaudí, 73
 C/Lepant, 344
C/Cartagena, 317
 C/Mallorca, 487
C/Provença, 495
C/Provença, 493
C/Provença, 487
C/València, 432
C/Mallorca, 442
C/Padilla, 264
C/València, 555
DIETÈTICA NÚRIA VILARRUBIA
PURA VIDA 
C/Rosselló, 309
Pura vida – C/Mallorca, 480
HERBORISTERIA - DIETÈTICA
BARNACLIP SCP 
ÀGORA
BUREAU VALLÉE
 
XEITO
BUREAU VALLÉE 
C/ Consell de Cent, 468
C/ Castillejos, 181 local 2
C/Pau Claris, 145
C/Rosselló, 384
C/Provença, 504
LLIBRERIES - PAPERERIES
CREARTE
PSAGING
PARFUM&CO
EQUIVALENZA
LABORATORIS AURUM
ARKÉ
MI AROMA 
C/Girona, 134
C/Girona, 101
C/Diputació, 348
C/Còrsega, 547
C/Lepant, 311
C/València, 445
C/Dos de Maig, 256
COSMÈTICA
HUMANA
HUMANA 
C/Roger de Llúria, 9
C/Provença, 500
ROBA
28
29
GRUP DE CONSUM PIXAPINS
COOPERATIVA DE CONSUM CRÍTIC ARRELS
EL GUARET, GRUP DE CONSUM
I UN RAVE! COOPERATIVA DE CONSUM 
AGROECOLÒGICA
LA GARANGOLA. GRUP DE CONSUM 
AGROECOLÒGIC
C/ Ali Bei, 94-96 (Espai d’entitats)
C/ Sardenya, 256 (La Cruïlla)
C/Padilla, 210 baixos (local de l’Espai210)
Passatge Conradí, 3 (Ateneu Popular de l’Eixample)
Passatge Gaiolà, 7
COOPERATIVES DE CONSUM
BANC DEL TEMPS DRETA DE L’EIXAMPLE
 - EL FORT PIENC
C/ Ali Bei, 94-96 (Espai d’Entitats)
MERCATS D’INTERCANVI
Altres iniciatives
BICICLETES RE-CYCLING
FERRETERIA RACAVI
CALNET
 
ESPAI BICI
 
INTERMÓN OXFAM 
DE MANITA A MANITA
 
EL COLUMPIU
 
THE TEA WORLD
 
OVERLOOK
RECICLA BABY
 
INTERMÓN OXFAM
PATCHCAT
COPISTERIA ENCANTS NOUS
C/ Marina, 127
C/ Ausiàs March, 113
C/ Bruc, 164
C/Bruc, 63
Gran Via de les Corts Catalanes, 641
C/Girona, 161
C/Bailèn, 147
C/Marina, 271
C/Cartagena, 324
C/Cartagena, 244
C/Provença, 478
C/València, 431
C/Dos de Maig, 221 A19
ALTRES
Qüestions per a la reflexió
1. Us heu preguntat mai la quantitat de residus que genereu en un any?
2. Procureu disminuir la quantitat de residus que produïu?
3. Doneu prioritat als productes a granel amb el mínim embolcall possi-
ble?
4. Demaneu als botiguers que us proporcionin la compra amb el mínim 
embalatge possible que asseguri la qualitat del producte?
5. Quan aneu a comprar, valoreu l’impacte ambiental dels materials abans 
de comprar-los?
6. Doneu prioritat a la compra de productes en envasos retornables i 
reutilitzables?
7. Heu pensat mai com afecten al medi ambient les bosses i altres embol-
calls que agafeu en anar a comprar?
8. Sabeu que, malgrat que se separin, alguns envasos acaben en aboca-
dors o incineradores perquè no estan dissenyats per a ser reciclats?
9. Accepteu les bosses de plàstic quan aneu a comprar?
10. Heu valorat la possibilitat de reduir o suprimir l’ús de la bossa de 
plàstic?
11. Quan aneu a comprar, opteu per la compra de productes de proximi-
tat i/o certificació ecològica?
12. Creieu que els productes de neteja agressius netegen millor?
si no 
si no 
si no 
si no 
si no 
si no 
si no 
si no 
si no 
si no 
si no 
si no 
30
31
Abocador o dipòsit controlat: 
indret destinat a abocar-hi escom-
braries. Segons la llei catalana 
reguladora de residus, Llei 6/93, 
un abocador és “la instal·lació de 
disposició del rebuig dels residus 
que s’utilitza per al dipòsit con-
trolat d’aquests en la superfície o 
sota terra”.
A granel: sense envasar, sense 
empaquetar, a raig.
Agricultura biològica o bioecològi-
ca o producció agrària ecològica: 
és un sistema de producció i 
elaboració de productes agraris 
l’objectiu del qual és l’obtenció 
d’aliments de màxima qualitat, 
respectuós amb el medi ambient i 
sense utilitzar productes químics 
de síntesi (hormones, medica-
ments, adobs químics i plaguici-
des, etc.).
Blíster: envàs constituït per una 
làmina plàstica que ha estat 
bufada perquè adquireixi la forma 
de l’objecte que ha de contenir, 
la qual s’enganxa a una base de 
cartó o de plàstic, o bé se segella 
amb paper d’alumini.
Comerç just: activitat mercantil 
basada en l’equitat de les transac-
cions, particularment pel que fa a 
la internalització dels costos 
socials i a la justa apreciació dels 
valors afegits.
Consum responsable: manera de 
consumir que fa que el consum 
d’uns no posi en perill el benestar 
d’altres.
Deixalleria, Punt Verd o Centre 
de Recuperació de Residus: 
instal·lació municipal on el ciutadà 
pot portar tota mena de residus 
domèstics per ser classificats i 
posteriorment recuperats o trac-
tats adequadament; es redueix, 
així, l’impacte de les deixalles en 
el medi. 
Incineradora de residus: instal-
lació de tractament de la brossa 
on aquesta es crema a altes 
temperatures. De la incineració de 
les escombraries s’originen com a 
subproductes cendres, escòries, 
fums i partícules molt contami-
nants que es dispersen pel medi 
ambient. Per això, és necessari 
dotar-les de bons sistemes de 
filtre i control.
Metalls pesants: elements com 
el mercuri, el plom, el seleni i el 
crom, que descarregats en el 
medi ambient produeixen efectes 
tòxics i acumulatius si són ingerits 
per organismes vius.
No biodegradable: persistent en 
el medi sense possibilitat de ser 
descompost pels microorganis-
mes del sòl -bacteris i fongs- o 
per altres processos biològics. 
Per tant, roman en el medi durant 
molts anys, o, fins i tot, segles.
Propel·lents: gasos liquats 
utilitzats en els aerosols que 
ajuden a disseminar el producte 
que contenen. Abans es feien 
amb CFC, productes que afecten 
la capa d’ozó. Actualment s’han 
substituït per altres gasos, també 
contaminants.
Reciclar: transformar un objecte, 
a través d’un procés industrial, en 
un nou producte per a un nou ús.
Reducció: estalvi d’una part del 
consum, en especial quan es 
fa a costa d’allò que s’estava 
malgastant. 
Residu: deixalla, escombraries 
, brossa. Segons la llei catalana 
reguladora de residus, 6/93, és 
“qualsevol substància o objecte de 
què el seu posseïdor es despren-
gui o tingui la intenció o l’obligació 
de desprendre’s”. El concepte de 
residu té, en certa manera, una 
connotació de rebuig, de quelcom 
de què ens volem desempallegar, 
que fa nosa. Aquesta és una con-
cepció cultural del residu molt ar-
relada en la nostra societat. Però, 
és l’única? Valdria la pena entendre 
els residus com a recursos.
Residus municipals: residus 
generats als domicilis particulars, 
als comerços, a les oficines i 
als serveis, així com els que no 
tenen la consideració de residus 
especials i que per llur naturalesa 
o composició es poden assimilar 
als que es produeixen en els dits 
llocs o activitats. 
Reutilitzar: tornar a fer servir allò 
que pot complir la mateixa funció. 
D’aquesta manera, podem evitar 
molts residus innecessaris.
Glossari
32
Per a més informació, podeu adreçar-vos a:
DISTRICTE DE L’EIXAMPLE 
Oficina de Promoció Econòmica 
C/ Aragó, 311
www.bcn.cat
Rezero.Fundació Prevenció Residus i Consum 
Tel. 936 686 107
www.rezero.cat
GUIA DE  
CONSUM 
CONSCIENT 
DE L’EIXAMPLE
Fundació prevenció  
residus i consum