1MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 3MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 La Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2015 ha estat aprovada per la Comissió Executiva del Consell Econòmic i Social de Barcelona President (en funcions): Vicenç Tarrats Vicepresidents: Juan José Casado i Agustí Bonavia Secretari general: José A. Fernández El grup de treball ha estat format per: Vicenç Tarrats, Agustí Bonavia, Juan José Casado, Yesika Aguilar, Mireia Recio, Dolors Cotrina, Àngels Santigosa, Pep Gómez, José A. Fernández i Pascual Bayarri. Col·laboracions per al capítol 1: Departament d’Estudis Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació, Ajuntament de Barcelona. Col·laboracions per al capítol 2: Departament d’estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Delegació Provincial de l’INEM. Agència de Salut Pública de Barcelona. Col·laboracions per al capítol 3: Ajuntament de Barcelona: Barcelona Activa, Institut Municipal de Persones amb Dis- capacitat de Barcelona i Fundació Barcelona Formació Professional; Generalitat de Catalunya: ACC1O, Àrea de d’Emprenedoria i Formació, Programa Catalunya Emprèn i Servei d’Ocupació (SOC); gabinets tècnics i departaments de formació de CCOO, UGT i FTN; Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT). Col·laboracions per al capítol 4: Ajuntament de Barcelona: Gabinet Tècnic de Programació; Departament de Recerca i Coneixement de l’Àrea de Drets Socials; Agència de Salut Pública de Barcelona. Creu Roja, Càritas Diocesana de Barcelona i Banc dels Aliments. Col·laboracions per al capítol 5: Agustí Colom Cabau, regidor d’Empresa i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona Alba Cabañas Varales, directora Àrea Tècnica de Foment del Treball José Martín Vives Abril, Unió General de Treballadors de Catalunya Miquel Carrión Molina, Ambientòleg Greenjobs.cat. Responsable de suport tècnic a les polítiques actives d’ocupació al SOC Josep Burgaya, professor d’Història Econòmica. Universitat de Vic Verónica Kuchinow, Fundadora i directora de SÍMBIOSY Direcció editorial i coordinació: José A. Fernández Disseny i maquetació: Carles Bartolomé 4 MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 5MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 Presentació. Vicenç Tarrats, president en funcions del CESB Introducció. Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya Capítol 1. Situació econòmica l’any 2015 Marc econòmic internacional Evolució de l’economia espanyola l’any 2015 Evolució de l’economia catalana l’any 2015 Evolució de l’economia de la ciutat l’any 2015 Capítol 2. El mercat de treball a Barcelona Població activa i inactiva, segons l’EPA Ocupació, afiliació a la Seguretat Social i contractació Població aturada Demandes d’ocupació registrades Comparació de Barcelona amb altres àmbits Expedients de regulació d’ocupació (ERO) Prestacions per desocupació (SEPE) Cost laboral i salaris Sinistralitat i salut laboral Capítol 3. Polítiques actives d’ocupació Ajuntament de Barcelona Agents econòmics i socials Generalitat de Catalunya Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT) La mediació laboral Capítol 4. Qualitat de vida Població Renda familiar a Barcelona Educació i formació Cultura, lleure i esports Medi ambient i sostenibilitat Mobilitat Percepció de la ciutat Salut pública Habitatge Atenció a col·lectius vulnerables Les entitats de Barcelona en la lluita contra la crisi Enquesta de joves Barcelona 2015. Capítol 5. Perspectives Capítol 6. Valoracions 6 MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 7MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 Presentació Vicenç Tarrats, President en funcions del CESB Un any més presentem la Memòria Socioeconòmica de Barce- lona i, amb ella, l’evolució dels principals indicadors econòmics, laborals i de qualitat de vida de la ciutat, en aquest cas de corres- ponents a l’any 2015. Ens trobem davant d’una situació complexa, plena d’incerteses econòmiques i polítiques, en un context en el que, al mateix temps que apareixen signes de recuperació en els indicadors macroeconòmics, constatem com aquesta feble recuperació no acaba d’arribar a les economies familiars ni al benestar de les persones, mantenint-se encara nivells preocupants de pobresa i exclusió social. En el món del treball comprovem que les polítiques actives d’ocupació encara són clarament insuficients tant des de la pers- pectiva dels recursos com de les necessitats de les empreses i de les persones, veiem com les taxes de temporalitat continuen sent excessivament elevades i com els salaris no garanteixen un grau suficient de capacitat adquisitiva a una gran quantitat de treballa- dors i treballadores. També hem d’assenyalar que un any més es manté el greu problema de l’atur de llarga durada i la seva croni- ficació en determinats col·lectius i, paral·lelament el descens del grau de cobertura de les prestacions per desocupació. Certament és un panorama preocupant davant el qual calen mesures urgents i polítiques per revertir-lo. D’altra banda, trobem que Barcelona es manté com a referent en producció científica i com a ciutat capdavantera en R+D en molts àmbits. També està progressant en l’atracció d’importants esde- veniments tecnològics i de coneixement, amb una aposta per un canvi de model productiu, que com es desenvolupa en el capítol V d’aquesta Memòria té en l’economia verda i circular una dels eixos més atractius. A aquestes premisses s’han d’afegir els signes de recuperació: augment de les exportacions, del turisme, i la recuperació de les societats mercantils creades. Són indicadors positius que reve- len les potencialitats de Barcelona per refermar-se com a motor 8 MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 d’activitat econòmica del país i també, en conseqüència, com a ciutat generadora d’ocupació. Però, a la vegada, cal plantejar-se i analitzar les repercussions socials, sobre la convivència i mediam- bientals que aquestes activitats, especialment el turisme, tenen sobre la ciutat. És l’hora de garantir que el model econòmic fruit d’aquests canvis sigui sostenible i compatible amb les necessitats de la població de Barcelona. Cal fixar sòlidament els punts forts per consolidar la recupera- ció que s’albira, crear ocupació de qualitat i, alhora, fer front a les situacions de pobresa i d’exclusió per evitar els riscos d’una fractura social que posaria en perill la cohesió i la qualitat de vida de la ciutat. I tot això en el marc del diàleg i de la concertació, com a part essencial de la cultura pròpia de la ciutat per garantir el progrés econòmic i social del conjunt de les ciutadanes i dels ciutadans. 9MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 Introducció Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya L’any 2015 ha continuat el procés de recuperació econòmica in- ternacional iniciat fa dos exercicis, sobretot als països més des- envolupats, però ha perdut força i li manca el dinamisme que havia caracteritzat períodes de reactivació anteriors. Els patrons que impulsen el creixement segueixen sent molt similars als de l’exercici passat i hi destaquen la important baixada dels preus de les primeres matèries –sobretot el petroli–, el sanejament finan- cer, la correcció de desequilibris fiscals i la relaxació de la política monetària, especialment a l’Eurozona. Per contra, els riscos que envolten l’economia mundial van ser, també, molt semblants als de 2014, com l’alt endeutament públic i privat, les tensions geopo- lítiques de diversa índole i la preocupació per la marxa econòmica d’alguns grans països emergents com la Xina, Rússia i el Brasil. Economia mundial Durant el 2015, l’economia mundial va continuar creixent a un ritme important, si bé amb menys força que en l’exercici anterior i palesant una sèrie de desajustos macroeconòmics. Concretament, l’augment va ser del 3,1%, inferior al 3,4% de 2014 i més baix del previst inicialment. El creixement, com també els desajustos, van ser desiguals entre zones, països i sectors. Cal remarcar el mante- niment del dinamisme de l’activitat als països avançats, amb una pujada del PIB de l’1,9% (1,8% el 2014), amb els Estats Units al capdavant juntament amb alguns països comunitaris. Per la seva banda, els països emergents i en desenvolupament han continuat liderant el pes del creixement mundial atès que van experimentar un augment conjunt del 4,0% que, no obstant això, es va situar per sota del 4,6% de 2014. Val a dir que el dinamisme del món avançat va ser inferior al que s’esperava, mentre que la desacce- leració dels països emergents i en desenvolupament va ser su- perior al previst inicialment, la qual cosa demostra la feblesa i la fragilitat de la recuperació. S’ha d’esmentar, també, la desigual- tat de l’evolució dins de cadascuna d’aquestes dues grans àrees, amb especial intensitat a la segona. El comportament al llarg de 10 MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 l’exercici es va caracteritzar per un dinamisme més gran durant la primera meitat de l’any i una desacceleració notable i bastant ge- neralitzada durant el darrer trimestre. Paral·lelament, la producció industrial internacional va mantenir un ritme moderat al llarg de l’exercici 2015, en línia amb la davallada registrada en la inversió a tot el món i amb la desacceleració de l’activitat manufacturera a la Xina. Les previsions dels organismes internacionals per a 2016 apun- ten el manteniment de l’evolució de l’exercici anterior. El Fons Monetari Internacional (FMI), en el seu informe del mes d’abril, anticipa un creixement de l’economia a escala internacional del 3,2% el 2016, gairebé similar al de l’any passat, amb el manteni- ment de la marxa tant dels països avançats (1,9%) com dels països emergents (4,1%). Això evidencia que la consolidació de la recuperació amb taxes superiors s’espera per a 2017, conduïda sobretot per un dinamis- me més gran de les economies en desenvolupament. Tanmateix, tal com apunta l’FMI, persisteixen riscos i incerteses que amena- cen l’activitat econòmica, com la tornada de noves turbulències financeres, la sortida de capitals dels països emergents, la pos- sibilitat que es consolidi un estancament secular de l’economia o la consolidació de tensions de caràcter polític i social, com la desigualtat social o el terrorisme. Pel que fa específicament a les economies avançades, cal afegir-hi unes tendències demogràfi- ques desfavorables i l’escàs augment de la productivitat. Estats Units Durant el 2015, els Estats Units van seguir liderant la marxa de les economies desenvolupades. Van destacar per sobre del con- junt del món avançat i van consolidar així la seva expansió. El PIB va créixer un 2,4%, la mateixa taxa que l’exercici anterior, però va palesar una moderació progressiva al llarg de l’any. La demanda interna, impulsada pel consum privat, la millora en la confiança de les famílies i el comportament positiu del mercat de treball, va continuar sent el motor del creixement, juntament amb l’evolució de la inversió no residencial i la recuperació gradual de la inversió residencial. El 2015 es van iniciar 1.108.000 habitatges, mentre que l’atur es va situar en el 5,3%, gairebé un punt percentual menys 11MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 que l’any passat i lluny del màxim del 10,0% del final de 2009, grà- cies a la creació de més de 210.000 llocs de treball nets de mitjana al mes. En l’apartat negatiu, va prosseguir l’apreciació del tipus de canvi del dòlar als mercats de divises, cosa que va comportar el manteniment del dèficit de la balança comercial, que va ser del 3,0% sobre el PIB. Davant d’aquesta conjuntura, i en previsió de l’aparició de desequilibris macroeconòmics, la Reserva Federal va decidir endurir la política monetària. Val a dir que la inflació va mostrar tensions alcistes al llarg de 2015 atès que els preus al consum van passar d’un descens interanual del 0,1% el primer trimestre a créixer el 0,5% el quart. S’espera que el banc central nord-americà mantingui una política de pujades graduals al llarg del temps, en consonància amb les condicions econòmiques. Zona euro L’economia de l’Eurozona va consolidar la seva recuperació el 2015, a un ritme encara lent i de forma molt desigual entre països, però de forma sostinguda. En conjunt, el PIB va créixer un 1,6%, va superar el 0,9% de l’any anterior i va deixar enrere el descens del 0,5% de 2013. La perifèria va tenir un comportament més bo que els països que configuren el nucli dur de la Zona euro, com també alguns socis comunitaris de l’Est. Els països més dinàmics van ser, per ritme de creixement, Irlanda, Luxemburg, Eslovàquia i Espan- ya, que van encapçalar la marxa de la Zona euro. L’enfortiment de la demanda interna és la base de la recuperació de l’Eurozona, mentre que les exportacions van palesar un ritme feble. De fet, el patró de creixement va ser gairebé generalitzat entre els països, amb una demanda interna favorable i una demanda externa amb una contribució negativa produïda per l’augment més gran de les importacions que de les exportacions a causa del dinamisme del mercat intern i la desacceleració dels mer- cats emergents. A això s’ha d’afegir el vent a favor del baix preu del petroli, d’un euro amb cotització descendent i d’una política monetària clarament expansiva. El consum domèstic privat va mostrar un bon ritme, animat per la millora de la confiança dels consumidors, la qual cosa es va reflectir, per exemple, en un incre- ment de les vendes al detall que en el conjunt de la Unió Europea va ser del 2,8% (1,5% el 2014) o en les pujades de matriculació 12 MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 d’automòbils més elevades des de 2010. Alhora, l’activitat indus- trial comunitària va accelerar el seu ritme i el 2015 va augmentar un 1,6%, mentre que l’any anterior l’augment va ser del 0,9%, amb un paper destacat de països com ara Alemanya. Tot això té un bon reflex en el mercat laboral de la Unió Europea, on l’ocupació va créixer un 1,0%, i és especialment remarcable als països més importants. Val a dir que el 2015 la taxa d’atur a l’Eurozona es va situar en el 10,9% (11,6% el 2014). En un altre sentit, la balança comercial en el conjunt de la Zona euro va millo- rar i es va situar en el 3,4% sobre el PIB (2,6% el 2014). Per la seva banda, va millorar la solvència del sistema bancari per la via dels beneficis i de les ampliacions de capital, la qual cosa va impulsar la concessió de crèdit en condicions més favorables i va enfortir, al seu torn, la recuperació de l’activitat. Aquesta millor i més gran disponibilitat financera va ser percebuda per primera vegada des de 2009 com a suficient per cobrir les necessitats de les empreses de grandària petita i mitjana i es va reflectir sobretot en els crèdits hipotecaris i en els destinats a empreses. La millora sostinguda del cicle econòmic i el marc de baixos ti- pus d’interès existent a la Zona euro, juntament amb les políti- ques de consolidació fiscal i d’ajustament d’alguns països, van permetre que continuessin disminuint el dèficit i el deute públics. El primer va acabar el 2015 per sota del 2% a l’Eurozona. Igual que l’any anterior, el Banc Central Europeu (BCE) va esdevenir el 2015 el principal impulsor del canvi de les condicions bàsiques de l’economia comunitària, amb una valenta política monetària de caràcter expansiu que va tenir el reflex més important en el quantitative easing (QE) i que està esgotant tots els mecanismes disponibles a la seva mà (tipus d’interès, remuneració de dipòsits, compra de titulitzacions de crèdits, compra d’actius, compra de deute públic i privat i de bons sobirans, compra de cèdules hipo- tecàries...). Però, com s’ha repetit en moltes ocasions, la política desplegada pel BCE tota sola és insuficient i necessita una política fiscal expansiva per part de països amb els comptes públics sane- jats, així com un aprofundiment de les reformes estructurals. S’espera que l’any 2016 l’Eurozona mantingui les constants vi- tals de 2015 i l’economia assoleixi un creixement de l’1,5% sobre la base dels mateixos factors favorables. No obstant això, dife- 13MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 rents incerteses internes i externes poden afectar aquesta evolu- ció, com ara la situació del sistema financer en alguns països, l’alt endeutament persistent, la crisi dels emigrants, el terrorisme o les tensions geopolítiques. I a tot això s’ha afegit recentment el Brexit. Japó i països emergents L’economia del Japó va experimentar un creixement del 0,5% durant l’exercici 2015 i va superar l’estancament de l’any anterior, però per sota del nivell previst inicialment. La desacceleració del dinamisme es va fer especialment evident els darrers mesos de 2015. Un consum privat feble, unes inversions en retrocés i unes expectatives poc optimistes marquen la pauta de l’evolució nipo- na, que no és estimulada per les exportacions atès que aquestes no es beneficien d’un ien en nivells baixos. Entre els països emergents i en desenvolupament, el continent asiàtic va continuar encapçalant la marxa durant el 2015, malgrat una lleugera desacceleració, amb un creixement del 6,6% (6,8% el 2014). La Xina es va caracteritzar per un increment del PIB del 6,9%, per sota del 7,3% de l’any anterior, i manté la política de des- acceleració gradual, suau i controlada de l’activitat que registra els darrers temps. De fet, el primer trimestre la pujada interanual va ser del 7,0% i els darrers tres mesos de l’any del 6,8%. El ge- gant asiàtic està transformant el seu model de desenvolupament, en el qual la inversió deixa pas al consum i la indústria als serveis. De moment, aquest procés va en la línia prevista, però no està exempt de preocupacions referents a la velocitat de l’aterratge i l’estat real de l’economia, cosa que es materialitza, per exemple, en la sortida de capitals d’inversors internacionals i de residents xinesos. Val a dir, d’altra banda, que el 2015 els intercanvis comer- cials xinesos van patir un retrocés tant pel que fa les exportacions com, sobretot, a les importacions, mentre que el creixement de la inflació es va moderar. L’Índia va ser l’economia més dinàmica durant l’exercici fiscal 2015 entre els països emergents més importants i va mostrar una sòlida evolució positiva. El seu PIB va créixer un 7,3%, en línia amb el 7,2% de l’any anterior, animat per la demanda interna, en la qual va destacar la inversió, i el sector industrial. D’altra banda, 14 MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 el Brasil i Rússia van patir davallades significatives de les seves economies durant el 2015, amb incerteses i riscos importants, i van palesar unes situacions de crisi política preocupants, interior en el primer cas i exterior en el segon. El Brasil va experimentar una caiguda del PIB del 3,8%, mentre que el 2014 va tenir un as- cens del 0,1%. Pel que fa a Rússia, el PIB va disminuir el 3,7% i va invertir la pujada del 0,7% de l’exercici anterior. Uns mercats interiors a la baixa, les tendències alcistes de la inflació i les caigu- des de les divises als mercats internacionals són alguns dels trets característics de l’evolució d’ambdós països el 2015. Comerç mundial i polítiques econòmiques Segons l’Organització Mundial de Comerç (OMC), el comerç mundial de mercaderies va experimentar el 2015 un creixement del 2,8% en volum, el mateix percentatge que l’exercici passat, però per sota del ritme esperat i de l’evolució registrada els anys anteriors a la crisi. En valor, va patir un retrocés del 13% a causa de la marxa dels tipus de canvi i la caiguda dels preus de les primeres matèries, així com de la desacceleració de l’economia xinesa, la divergència de les polítiques monetàries de les economies més importants i el comportament volàtil dels mercats financers. To- tes les regions es van veure afectades per aquesta evolució, si bé cal remarcar la notable desacceleració patida pels intercanvis comercials de mercaderies corresponents als països emergents i en desenvolupament, sobretot en l’apartat d’importacions. En un altre sentit, va destacar la fortalesa del comerç a Europa, principalment l’interior, gràcies a la recuperació de la seva econo- mia. La primera meitat del 2015, i en especial el segon trimestre, la marxa del comerç internacional de productes es va caracteritzar per un comportament més dolent, mentre que durant el segon semestre es va denotar una recuperació. El comerç mundial de serveis, per la seva banda, va registrar el 2015 un descens genera- litzat en dòlars corrents i va invertir la pujada de l’any anterior. Hi va destacar el retrocés del 9,9% del transport, mentre que la con- tracció dels intercanvis relatius als serveis comercials va ser del 6,4%. Per a 2016, l’OMC anticipa que el comerç internacional de mercaderies mantindrà el dinamisme de l’exercici passat atès que creixerà un 2,8% en volum, amb una repuntada dels intercanvis 15MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 a les economies emergents i en desenvolupament, sobretot del continent asiàtic. Això, tanmateix, està condicionat per diversos factors com ara l’aterratge de l’economia a la Xina, la volatilitat dels mercats financers, la marxa dels preus de les primeres ma- tèries..., als quals s’ha d’afegir l’avenç perillós que s’està produint en el proteccionisme comercial per part de molts països. Igual que els darrers anys, la contenció de la inflació va ser la tònica dominant gràcies a la feble marxa de l’economia, a la da- vallada dels preus internacionals dels productes bàsics i a les polítiques monetàries expansives dutes a terme per la majoria de països. Cal esmentar el divergent comportament dels preus al consum a les economies avançades i als països emergents i en desenvolupament. Segons l’FMI, en els primers l’augment va ser del 0,3% durant el 2015, significativament inferior a l’1,4% de l’exercici passat i el més baix des de la recent crisi financera, men- tre que en els segons va ser del 4,7%, la mateixa taxa que el 2014. L’important estancament de la inflació a les economies avançades i, sobretot, la tendència baixista mostrada en alguns moments de l’any a l’Eurozona va ser motiu de preocupació per a les autoritats econòmiques, amb temor a un procés deflacionista. A l’OCDE, el 2015 l’índex de preus al consum va pujar un 0,6% (1,7% el 2014), mentre que la Zona euro va registrar un increment nul (0,4% el 2014) i va patir una caiguda el primer trimestre i una recuperació a mesura que avançava l’any. Cal destacar els descensos de la inflació registrats, segons la im- portància del retrocés, per Grècia, Polònia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Irlanda, Eslovàquia, Finlàndia i Hongria, així com les pu- jades del 0,2% d’Alemanya, del 0,1% del Regne Unit i del 0,0% de França i Itàlia. Al començament de 2016 destaca la continuació de l’estancament inflacionista a l’Eurozona, mentre que als Estats Units s’inicia la reactivació de les tensions de preus. Com els darrers quatre anys, el manteniment de la tendència baixista va ser la característica principal dels preus internacionals de les primeres matèries al llarg de 2015. L’índex The Economist va patir una caiguda del 7,7% en euros entre desembre de 2014 i de 2015, amb un repunt el primer semestre i un descens a partir de l’estiu. D’acord amb dades de l’FMI, les primeres matèries no energètiques van disminuir el 17,5% (en dòlars), descens més ele- 16 MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 vat que el 4,0% de 2014. Entre aquestes, la davallada va ser més intensa en els productes industrials que en els aliments, amb un retrocés destacat dels metalls. D’altra banda, el preu del petroli va caure una mitjana del 47,2%, substancialment per sobre de la contracció del 7,5% de l’exercici anterior. Concretament, el 2015 la varietat Brent del mar del Nord va experimentar una caiguda del 47,4% en dòlars (descens del 9,4% el 2014). Després d’acabar el 2014 amb una mitjana anual de 99,3 dòlars/barril, el primer tri- mestre de 2015 es va situar en 55,2 dòlars i va acabar l’exercici en 44,7 dòlars els darrers tres mesos (38,1 dòlars el mes de desem- bre). Pel costat de la demanda, la feblesa de l’economia mundial i, sobretot, la desacceleració de la Xina, principal consumidor de primeres matèries en general, expliquen l’evolució baixista dels preus dels productes bàsics durant el 2015, juntament amb una sobreoferta, molt evident en el cas del petroli, a la qual cosa s’ha d’afegir l’abandonament d’aquest tipus de mercats per part dels inversors financers a causa de la volatilitat i la reduïda rendibi- litat que presenten. Malgrat començar el 2016 en caiguda lliure, s’aprecia una recuperació lleugera i progressiva dels preus del petroli a mesura que avancen els mesos. Cal recordar que el des- cens dels preus internacionals de les primeres matèries impulsa el creixement de l’economia mundial, sobretot la dels països des- envolupats, però perjudica l’activitat dels països emergents i en desenvolupament. El 2015, les polítiques econòmiques de la Unió Europea van man- tenir els principis bàsics dels darrers anys, encara que la millora de la situació econòmica i la correcció dels desequilibris fiscals van facilitar una certa flexibilització de la consolidació fiscal, sen- se perdre de vista l’atenció a l’evolució dels comptes públics. Les reformes estructurals, sobretot als països més meridionals, i molt especialment una política monetària clarament expansiva per part del Banc Central Europeu (BCE), van continuar sent el tret caracte- rístic a la Zona euro amb l’objectiu d’impulsar la competitivitat de les economies i de consolidar la lenta recuperació. Cal remarcar que el BCE s’ha convertit en el principal agent impul- sor de l’activitat i que mostra una clara preocupació per una inflació molt baixa, amb anuncis continuats de mesures i de programes que han situat alguns dels tipus d’interès en franges negatives. 17MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 A la Zona euro, l’euríbor a tres mesos va caure un total de 20,9 punts bàsics i a 12 mesos 26,5 punts. El primer va passar del 0,23% al final de 2014 a -0,13% el 31 de desembre de 2015, mentre que el segon ho va fer del 0,54% al 0,06%. Aquesta inèrcia baixista ha continuat durant la primera meitat de 2016 amb els dos indicadors situats en posicions negatives. Les autoritats japoneses van ac- tuar en la mateixa línia que l’Eurozona durant el 2015. Per contra, el millor comportament de l’economia nord-ameri- cana, evidenciat en l’augment del seu PIB, i l’aparició de tensions inflacionistes van impulsar una política monetària més restrictiva, com ja s’estava anunciant darrerament per part de la Reserva Fe- deral, amb una pujada del tipus d’interès de referència del 0,25 el mes de desembre, el primer augment des de 2006. Cal esperar que aquestes mesures es mantinguin, en línia amb l’evolució que experimenti la seva economia, però hem d’estar atents als efectes que aquestes puguin tenir en l’evolució de les divises emergents i els moviments dels capitals internacionals, sobretot en el cas dels països menys desenvolupats. D’altra banda, als països emergents i en desenvolupament l’orientació de les polítiques econòmiques va ser divergent, en consonància amb la diferent marxa de cadas- cun d’ells. Així, es poden apuntar les mesures monetàries més ex- pansives de l’Índia i Turquia, en contrast amb l’augment de tipus d’alguns països exportadors de primeres matèries, per respondre a la depreciació de les seves divises i a les pujades de la inflació. En aquest context, l’FMI crida l’atenció sobre la necessitat que a la política monetària, principal via d’actuació en l’actualitat, s’hi uneixin altres tipus de mesures que impulsin l’oferta i la demanda (inversions en infraestructures, incentius a la recerca i el desenvo- lupament, reformes dels mercats, reformes tributàries...), cosa en què estan d’acord alguns bancs centrals, com el BCE. Durant el 2015, l’euro va continuar la tendència baixista als mer- cats internacionals, inèrcia iniciada a mitjan any anterior, impul- sada per la diferent evolució de les economies europea i nord- americana i, molt especialment, per la política monetària seguida pel BCE i la seva divergència respecte a la marcada per la Reserva Federal dels Estats Units. Davant el dòlar nord-americà, la divisa comunitària va disminuir un 10,2% entre els mesos de desembre de 2014 i desembre de 2015 (1,086 dòlars per euro el 31 de des- 18 MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 embre) i al final de l’exercici va assolir els mínims de la darrera dècada. Amb relació al ien japonès, el descens va ser del 9,8%, mentre que respecte a la lliura esterlina va ser del 5,1%. Estat espanyol, Catalunya i Barcelona L’any 2015, Espanya i Catalunya van consolidar la senda de creixement de les seves economies, la qual cosa palesa la soli- desa de la recuperació iniciada a mitjan 2013. El PIB estatal va créixer un 3,2% en volum, mentre que el català va augmentar un 3,4% (1,4% i 2,0% el 2014, respectivament), percentatges que es xifren en uns totals d’1.081.190 milions d’euros i de 214.927 mi- lions d’euros, respectivament. Al llarg de l’any, l’evolució va ser ascendent trimestre a trimestre i la recuperació es va accelerar. En aquest context, també es va palesar una millora de la confiança de les empreses i dels consumidors al conjunt de l’Estat i al Principat, així com dels inversors estrangers, afavorida per factors interns i externs (impuls de la demanda interna, davallada del preu del cru, depreciació de l’euro...) i per la correcció dels principals desequi- libris macroeconòmics. El 2015, totes les comunitats autònomes espanyoles van regis- trar creixements de les seves economies amb taxes bastant més elevades que les de l’exercici anterior. L’increment més alt va co- rrespondre a la Comunitat Valenciana, amb un 3,6%, seguida de la Comunitat de Madrid i Catalunya (totes dues 3,4%). Val a dir que el 2014 aquestes regions havien crescut en percentatges entre l’1% i el 2,1%. També va ser notable l’augment del PIB de comuni- tats importants com Andalusia i el País Basc, amb alces del 3,2% i el 3,1%, respectivament. Val la pena esmentar que el creixement econòmic més baix de 2015 va ser el de Cantàbria, amb una taxa del 2,6%. Segons els components de la demanda agregada, cal remarcar que el mercat interior va continuar sent el motor principal del creixement de l’economia durant el 2015, mentre que, malgrat el dinamisme de les exportacions, la contribució del sector exterior va ser negativa. Els diversos apartats van mostrar una evolució positiva i creixent amb relació a l’any passat. El consum privat a Espanya, responsable del 57% del total de la demanda interna, va créixer un 3,1% en volum, per sobre de l’1,2% de 2014, amb 19MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 un millor comportament a la segona meitat de l’exercici. Per la seva banda, la inversió es va incrementar un 6,4% (3,5% el 2014), sobretot en béns d’equipament (10,2%), però amb una reactivació de la inversió en construcció (5,3%). També va créixer el consum públic, el 2,7% (0,0% el 2014) gràcies a una política fiscal menys restrictiva. A Catalunya, el consum de les llars, que suposa el 61,8% de la demanda interna total, es va incrementar el 3,6% el 2015 (1,4% el 2014), alhora que la formació bruta de capital va pu- jar el 5,7% (4,0% el 2014), amb ascensos tant en béns d’equip com en construcció (6,4% i 3,1%, respectivament). El consum de les administracions públiques també va créixer al Principat el 2015, un 3,3%, en contrast amb l’estancament de l’exercici passat. Igual que el 2014, la fortalesa dels diversos components de la demanda interna va continuar dinamitzant les importacions, que van aug- mentar el 7,5% a Espanya i el 7,3% al Principat (6,4% i 7,5% el 2014, respectivament). D’altra banda, les exportacions van créixer un 5,4% al conjunt de l’Estat i un 4,8% a Catalunya (5,4% i 4,0% el 2014, respectiva- ment). L’evolució més dinàmica de les compres que de les vendes exteriors va comportar que es continués deteriorant la balança comercial, tant a Espanya com a Catalunya, i que l’aportació del saldo exterior al creixement del PIB fos negativa (-0,5% en amb- dós casos). Des de la perspectiva de l’oferta, el 2015 la majoria dels diversos grans sectors d’activitat van experimentar una evolució positiva i millor que la de l’exercici anterior. L’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la pesca van registrar un creixement de l’1,9% a Espanya i van patir una contracció de l’1,2% a Catalunya. En els dos casos es va invertir l’evolució de 2014, negativa en el primer cas (3,7%) i positiva en el segon (5,9%). La indústria, per la seva banda, va experimentar un augment del PIB del 3,4% al conjunt de l’Estat i del 2,7% al Principat, percentatges que superen les taxes de l’1,2% i de l’1,5% de l’exercici passat, respectivament. Es pot afegir a aquestes dades que l’índex de producció industrial va pujar el 3,4% a Espanya i el 2,4% a Catalunya (1,3% i 1,5% el 2014, respectivament). En el cas de la indústria del Principat, hi van destacar pel seu comportament més favorable les branques de cautxú i les matèries plàstiques, d’altres productes minerals 20 MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 no metàl·lics i de metal·lúrgia i productes metàl·lics. Quant a la construcció, el 2015 va abandonar finalment l’evolució baixista dels anys anteriors. Concretament, va créixer un 5,2% a Espanya i un 3,4% a Catalunya (-2,1% i -2,5% el 2014, respectivament). Entre altres, cal esmentar el fort augment dels visats d’obres noves, de la compravenda d’habitatges i dels crèdits hipotecaris, així com la recuperació de la inversió i l’impuls dels preus dels habitatges. Finalment, el PIB del sector serveis va registrar un increment del 3,1% a l’Estat i del 3,6% al Principat, amb un millor comportant dels serveis privats que dels públics, tot i que aquests últims van reactivar la seva marxa després de la davallada dels darrers anys. Dins d’aquest sector, les branques més dinàmiques van ser les relatives a les activitats professionals i al comerç, el transport i l’hostaleria. Per exemple, en l’àmbit espanyol, les vendes del co- merç minorista es van incrementar un 3,0% (1,0% el 2014) i les ma- triculacions d’automòbils un 21,3% (18,4% el 2015). Cal destacar la continuació de la positiva evolució del turisme que, en termes de turistes estrangers, va créixer el 5,0% en el conjunt estatal i el 5,2% a Catalunya (41,5 i 14,1 milions de persones, respectivament). La marxa del mercat laboral va seguir l’estela positiva de la con- juntura econòmica durant el 2015, encara que assolint uns regis- tres quantitatius i qualitatius menys sòlids. L’ocupació a Espanya va créixer un 3,0% i el nombre d’afiliats a la Seguretat Social un 3,2%, percentatges superiors als de l’any anterior (1,2% i 1,6%, respectivament), amb taxes trimestrals estables del 3,0% en el pri- mer cas i progressivament ascendents en el segon. Al Principat, l’ocupació es va incrementar l’1,5% el 2015 (2,1% el 2014), mentre que les afiliacions van pujar el 3,5% (1,7% el 2014). Segons l’Enquesta de població activa (EPA), el 2015 es van crear a l’Estat un total de 525.100 llocs de treball i a Catalunya 53.800, xi- fres superiors en ambdós casos a les registrades el 2014 (433.900 i 49.300 llocs, respectivament). Paral·lelament, l’atur va continuar la tendència a la baixa, amb un descens de la desocupació regis- trada del 7,5% a Espanya i del 10,0% al Principat, per sobre dels retrocessos de l’exercici passat, que van ser del 5,6% i el 6,9%, respectivament. En termes absoluts, això va suposar una reducció de 354.200 desocupats i de 60.300, respectivament, entre el final de 2014 i el de 2015. Consegüentment, la taxa d’atur va disminuir 21MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 fins a situar-se en el 20,9% a l’Estat i el 17,7% a Catalunya, 2,8 i 2,2 dècimes menys que l’any anterior. La major part de la creació de treball durant el 2015 es va concentrar en el sector serveis, si bé va ser significatiu l’increment registrat a la resta de sectors d’activitat, especialment a la construcció a Espanya i a la indústria al Principat. Malgrat la recuperació progressiva que va mostrar el mercat de treball, cal esmentar la important preocupació exis- tent per la feblesa i la lentitud d’aquesta recuperació, així com per l’elevat pes específic de l’atur de llarga durada, per la desocupació juvenil i per les característiques de precarietat que mostren els tipus de contractació registrats i els nivells retributius que estan assolint els nous llocs de treball. Com a aspecte positiu, cal remar- car que la reactivació del mercat laboral va permetre impulsar la renda disponible de les llars i la confiança dels consumidors, amb una incidència positiva sobre la demanda interna. Durant el 2015, la inflació va patir una contracció i va intensificar la marxa de l’exercici passat, cosa que va contrastar amb anys anteriors en què la lluita contra l’increment dels preus va ser una de les directrius de la política governamental. L’índex de preus al consum va caure de mitjana un 0,5% a Espanya i un 0,2% a Catalunya, en contrast amb el descens d’un 0,2% de 2014 en el primer cas i de la pujada d’un 0,1% en el segon. Les davallades més importants es van produir el primer trimestre de l’exercici. El descens dels preus del petroli, amb el consegüent impacte en els preus del transport, d’una banda, i les disminucions en apartats com les comunicacions i els habitatges, expliquen l’evolució ne- gativa de la inflació. Cal afegir-hi que a Espanya, el 2015, els cos- tos laborals per unitat produïda van experimentar un creixement del 0,3% després de la caiguda del 0,8% de 2014. Val a dir que la marxa baixista de la inflació va permetre continuar millorant la competitivitat de l’economia amb relació a la resta de països de l’Eurozona i de la Unió Europea, cosa que va afavorir el comporta- ment de les exportacions amb aquestes destinacions. Des del punt de vista financer, les economies espanyola i cata- lana van evidenciar la continuació del procés de sanejament del deute, principalment privat, i un augment del dinamisme en la concessió de finançament a empreses i particulars, impulsat per una millora de la confiança en l’economia, pel baix nivell dels ti- 22 MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 pus d’interès i per una política bancària més favorable a les neces- sitats dels demandants. Per la seva banda, la taxa de morositat es va continuar reduint fins a situar-se en un 10,1% el 2015, 2,4 punts menys que l’any anterior. Finalment, el conjunt del sector públic estatal va acabar l’exercici amb un dèficit del 5,0% del PIB, inferior al 5,8% de 2014, però incomplint l’objectiu del 4,2% establert amb la Comissió Europea per a 2015, cosa que va representar uns 10.000 milions d’euros de divergència. A això cal afegir-hi que el deute públic espanyol es va mantenir lleugerament per sobre del 99% del PIB. Barcelona i la Regió Metropolitana (RMB) van continuar sent un referent estatal i europeu el 2015 quant al dinamisme econòmic i a l’atractiu internacional. L’evolució va estar marcada per un creixe- ment gradual i sostingut del PIB barceloní, que va ser del 3,2% en comparació amb l’1,7% de l’exercici anterior, i per una millora de la confiança familiar i empresarial que va assolir els nivells més elevats dels darrers anys. L’impuls de la demanda interna, tant del consum com de la inversió en béns d’equipament i en cons- trucció, d’una banda, i el comportament favorable de l’exterior, en forma d’exportacions i d’arribada de turistes, configuren les bases del patró de creixement. Estructuralment, cal recordar els importants avantatges que caracteritzen Barcelona i el seu entorn, que defineixen un mo- del d’èxit sostenible que es revela especialment important en moments de reactivació econòmica com els actuals. La dotació d’infraestructures, l’existència de talent, creativitat i coneixement, la disponibilitat d’una xarxa innovadora i tecnològica, l’impuls emprenedor i empresarial, l’extraordinària obertura a l’exterior i el dinamisme exportador, la reputació i el posicionament interna- cionals, la capacitat per atreure inversions i capital humà estran- gers, l’elevada qualitat de vida i nivell cultural... són factors que posicionen Barcelona i la Regió Metropolitana de Barcelona favo- rablement davant de l’anomenada “Quarta Revolució Industrial”. La positiva marxa de l’economia va incidir en la marxa dels ne- gocis i del mercat laboral. En el primer cas, cal esmentar que el 2015 es va assolir el millor registre dels darrers anys, cosa que també es va palesar en la inversió, amb increments de l’1,6% en el nombre d’empreses i del 6,7% en el total de societats mercantils. 23MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 D’altra banda, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social a Barce- lona es va incrementar un 3,4% l’exercici 2015, la taxa més eleva- da des de 2006, que supera el milió de treballadors per primera vegada els darrers cinc anys, alhora que el nombre de contractes va augmentar un 8,2%, sobretot pel que fa a la contractació in- definida. Paral·lelament, l’atur barceloní registrat va disminuir un 9,8% en nombre de persones, encara que la bossa d’atur de llar- ga durada va continuar sent molt important (40,9% del total) i la taxa de desocupació a final d’any es va situar en un 13,1% segons l’Enquesta de població activa (EPA), 3,2 punts menys que a les acaballes de 2014. Els diferents sectors d’activitat van tenir un bon comportament durant el 2015, amb l’excepció de la indústria, que va patir un des- cens del 0,4%, i amb un destacat dinamisme i protagonisme dels serveis, responsables de més del 80% del PIB, amb el comerç, l’hostaleria, el transport, els serveis a les empreses, la informació i les comunicacions al capdavant, i amb una millora de la construc- ció. En aquest sentit, val a dir que la compravenda d’habitatges va créixer un 14,3% a Barcelona, amb un repunt dels preus del mercat residencial. D’altra banda, no es pot oblidar que el 2015 va suposar l’assoliment de màxims històrics en matèria de turisme, amb 8,3 milions de turistes en hotels i 39,7 milions de passatgers a l’aeroport de Barcelona. Evolució durant el 2016 Els primers mesos de 2016 s’ha mantingut el patró de creixe- ment econòmic del final de l’any anterior, amb projeccions posi- tives per al conjunt de l’exercici. A Espanya, el primer trimestre, l’economia ha crescut un 3,4% i a Catalunya un 3,6%, mentre que l’increment de l’ocupació ha estat d’un 3,3% i d’un 3,5%, respec- tivament. Per la seva banda, a Barcelona els indicadors de clima empresarial mostren la consolidació del cicle, sobre les mateixes bases i amb trets similars als de 2015. Segons dades del Col·legi d’Economistes de Catalunya, a mitjan 2016 l’economia catalana se situa en els nivells de confiança del final de 2007. No obstant això, el marc general no està exempt d’una sèrie de riscos que s’han intensificat darrerament i que possiblement mo- deraran el ritme d’activitat durant la resta de l’any. A escala in- 24 MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 ternacional, els preus del petroli han registrat un repunt, alhora que la tendència alcista dels tipus d’interès nord-americans pot tenir una incidència negativa en la marxa dels països emergents i en desenvolupament, entre els quals es manté la incertesa so- bre l’evolució de l’economia de la Xina i, molt especialment, de Rússia, el Brasil i Turquia. En clau europea, cal esmentar que a les dificultats per accelerar un ritme de sortida de la crisi sostingut i generalitzat s’hi afegeixen els efectes derivats del Brexit a curt i, sobretot, a llarg termini. I, des d’un punt de vista estructural, la manca d’un veritable projecte europeu unitari i engrescador per als ciutadans. El Banc Central Europeu haurà de continuar sent un dels principals impulsors de la recuperació, però no es pot oblidar el paper que hi poden tenir la política fiscal i la construcció d’un veritable espai fiscal i bancari. En el cas d’Espanya i Catalunya, els factors de risc es resumeixen en la vulnerabilitat associada a la dependència dels inversors internacionals, en el desequilibri que encara mostren els comptes públics i en la situació política, vec- tors que, juntament, amb el context internacional, poden situar el creixement de les economies estatal i catalana de 2016 en un 2,6- 2,9%, segons previsions del mes de juliol. En matèria d’actuacions, cal seguir esmerçant esforços en dos grans fronts. D’una banda, continuar aplicant l’agenda reformista, amb els objectius d’estabilitat financera i de seguir impulsant la productivitat i la competitivitat de l’economia. En aquest sentit, cal tenir present que la correcció del dèficit públic no es pot fer mitjançant nous ajustos de la despesa social i sí, en canvi, millo- rant l’eficiència del sistema tributari i equiparant-lo, pel que fa a recaptació, als d’altres països europeus. El segon gran front és impulsar mecanismes que afrontin els prin- cipals problemes de caràcter social que caracteritzen l’economia, que es poden sintetitzar en un atur i un nivells de desigualtat enca- ra elevats i que disminueixen massa lentament. Val a dir que per als economistes catalans l’atur continua sent el principal proble- ma del Principat i que els darrers mesos ha augmentat la preocu- pació per la situació política i la manca de reformes estructurals. 25MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 26 MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 Les dades preliminars indiquen que el creixement mundial regis- trat durant el segon semestre de 2015, del 2,8%, va ser més feble del que es preveia anteriorment, amb una important desaccelera- ció durant l’últim trimestre de l’any. Aquesta inesperada debilitat de la fi de 2015 va ser conseqüència, en gran mesura, d’una mode- ració de l’activitat de les economies avançades, especialment dels Estats Units, però també del Japó i altres economies avançades d’Àsia. El panorama és bastant divers en els mercats emergents, amb taxes de creixement elevades a la Xina i la majoria de les economies emergents d’Àsia, però amb greus condicions ma- croeconòmiques al Brasil, Rússia i altres països exportadors de matèries primeres. Al conjunt de la Unió Europea, la situació és força complexa. D’una banda, superada l’atonia de la major part de 2014, l’avenç de la demanda interna es manté força estable alhora que l’externa s’estanca com a resultat d’una disminució de la demanda de les economies emergents. Sembla que l’impacte en l’economia eu- ropea derivat de l’ara esmorteït conflicte ucraïnès i de la desac- celeració –i fins i tot forta recessió– d’algunes de les economies emergents més importants s’ha vist compensat per l’abaratiment del petroli i altres primeres matèries, la depreciació de l’euro i l’aplicació, per part del BCE, d’una política monetària expansiva. Aquesta política monetària que manté el BCE es revela, però, poc efectiva a l’hora de dinamitzar el creixement econòmic a la Zona Euro i contrarestar així l’impacte en els preus de consum de la baixa cotització de les primeres matèries i productes intermedis. Resta pendent, per altra banda, una política concreta per tal de millorar la qualitat del mercat laboral. La política monetària del BCE tampoc ha aconseguit revertir encara la deriva deflacionista dels preus de consum. El fet que l’actual situació d’estabilitat dels preus de consum al conjunt de la Zona Euro s’hagi consolidat el 2015 ha acabat per homogeneïtzar les variacions dels respectius indicadors de preus de les principals economies europees. L’economia espanyola va acabar 2015 a punt d’integrar-se en aquest nucli central de la Zona Euro. Fora de la Zona Euro, l’evolució de la inflació al Regne Unit també es mou en els mateixos paràmetres de contenció, però amb signe posi- tiu. Les divergències més notòries s’han de buscar en alguns dels 27MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 països d’incorporació més recent a la UE a més de Bèlgica i Suè- cia. Tots aquests factors expliquen que els primers avanços de la variació del PIB corresponent al quart trimestre de 2015 apunten a un preocupant estancament de la trajectòria moderadament ex- pansiva tant a la UE com a l’àmbit més restringit de la Zona Euro. La dècima percentual que ha perdut la variació interanual –fins a l’1,8% i l’1,6%, respectivament– és imputable, bàsicament, a la pèrdua d’impuls de les economies francesa i italiana, que han es- tat incapaces d’assolir taxes de creixement similars a la mitjana del conjunt dels seus socis. Alhora, les altres dues grans potèn- cies europees, Alemanya i el Regne Unit, han registrat un impuls trimestral insuficient per consolidar la intensitat del creixement anual. El refredament de la conjuntura en aquestes dues econo- mies és significatiu. El contrast l’aporta l’espanyola, que és l’única de les que tenen un pes relatiu rellevant al continent europeu que tanca l’any creixent amb força. Espanya, amb un augment del PIB interanual del 3,5% el darrer trimestre de 2015 i un creixement anual del 3,2%, consolida el primer trimestre de 2016 la trajectòria expansiva del PIB per desè trimestre consecutiu. Sembla que Espanya deixa en segon terme la desacceleració i comença a mostrar creixement econòmic des- prés de dos anys i mig de recuperació sostinguda. Una millora basada en la demanda interna, amb un protagonisme repartit entre consum privat i públic, i inversió, majoritàriament privada, en construcció i especialment béns d’equipament. És un ritme de creixement similar al del conjunt de l’economia mundial i que do- bla el de la Zona Euro. Però, convé recordar-ho, és un creixement deutor d’un doble impuls extern –cotització del petroli i política expansiva del BCE– i d’un important dèficit públic. La despesa en consum –que explica tres quartes parts del PIB– iniciarà previsiblement una fase de moderació del creixement, com ja s’observa en la inversió. Una situació que reprodueix la imperant durant la fase més expansiva de l’economia espanyola prèvia al daltabaix de 2008 i que hauria d’alertar de la solidesa i sostenibilitat de l’actual trajectòria expansiva. S’està afavorint un creixement més basat en la gran disponibilitat de factors produc- tius, especialment mà d’obra i recursos financers, que no pas en millorar-ne la productivitat. 28 MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 El problema d’Espanya continua sent l’atur, ja que va tancar l’any 2015 amb una taxa de quasi el 21%, quan la mitjana de l’UE va ser del 9%. Encara més lluny es troben els Estats Units, on la taxa d’atur es va moure al voltant del 5% i fins i tot ha baixat d’aquesta xifra al primer trimestre de l’any 2016. La desacceleració que ha mostrat el creixement econòmic dels Estats Units durant la segona meitat de 2015, amb un creixement del 2% el darrer trimestre (que es converteix en una disminució de l’1,4% sobre la base de la taxa anual desestacionalitzada), ha contribuït a reduir el diferencial de creixement que d’ençà 2011 s’ha mantingut a les dues riberes de l’Atlàntic Nord. L’elevada au- tosuficiència energètica assolida i, especialment, l’enfortiment del dòlar expliquen que la principal economia mundial mantingui un ritme de creixement proper al 2% anual sense generar tensions inflacionistes i amb la taxa d’atur en valors baixos i similars als de 2008. Es tracta d’un creixement basat cada cop més en la de- manda interna, amb un afebliment de la producció industrial i les exportacions. Les previsions a mitjà termini són moderadament expansives però conviuen amb la incertesa de comprovar si el fons és prou sòlid per absorbir el lent canvi de signe de la política monetària, ja que si bé és probable que algunes de les causes d’aquesta disminució –incloent-hi la gran debilitat de les exporta- cions– siguin temporals, la veritat és que la demanda interna final també va ser inferior i la inversió no residencial es va reduir, fins i tot fora del sector energètic. Tot i els indicis d’una reducció del creixement, els indicadors del mercat laboral van seguir millorant. En particular, hi destaquen el creixement de l’ocupació i el mante- niment de la tendència a la baixa de la taxa d’atur, que es va situar en el 4,5% el març de 2016. Al Japó, el creixement registrat durant el quart trimestre va ser significativament inferior al previst, la qual cosa reflecteix en par- ticular l’acusada caiguda del consum privat. Per contra, a la Xina el creixement va ser lleugerament superior al previst anteriorment i reflecteix la resiliència de la demanda interna, especialment del consum. El sòlid creixement del sector serveis va compensar la recent debilitat de l’activitat manufacturera. Dins del grup d’economies emergents, hem de destacar que la desacceleració del Brasil va ser més profunda del que s’esperava, 29MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 mentre que l’activitat a la resta de la regió va ser en general la pro- nosticada. A Rússia, la recessió el 2015 es va correspondre en ge- neral amb les expectatives, mentre que les condicions van empi- tjorar en la majoria de les altres economies de la zona, que es van veure afectades pels problemes de Rússia, així com per l’impacte negatiu de la disminució dels preus del petroli als països exporta- dors nets de petroli. Els indicadors macroeconòmics suggereixen que l’activitat econòmica a l’Àfrica subsahariana i l’Orient Mitjà –dels quals no hi ha una àmplia disponibilitat de sèries trimestrals del PIB– tampoc va complir les expectatives a causa de la caiguda dels preus del petroli, la disminució dels preus d’altres matèries primeres i els conflictes interns i geopolítics en uns quants països. La producció industrial mundial, especialment la de béns de capital, es va mantenir moderada durant tot l’any 2015. Aquesta debilitat segueix la tendència de la caiguda de la inversió a tot el món, especialment en energia i mineria, així com de la desaccele- ració de l’activitat manufacturera xinesa. El 2015, el nivell general d’inflació a les economies avançades, amb una mitjana del 0,3%, va ser el més baix des de la crisi fi- nancera mundial, principalment com a conseqüència de la forta caiguda dels preus de les matèries primeres, sobretot com a reflex de la caiguda del preu del petroli, si bé va repuntar al final de l’any. S’estima que el creixement de la demanda mundial de petroli es va situar al voltant d’1,6 milions de barrils diaris el 2015, molt per sobre dels pronòstics anteriors elaborats per l’Agència Internacio- nal de l’Energia. Els preus del carbó i el gas natural també van registrar un des- cens atès que aquests darrers estan lligats als preus del petroli. També van disminuir els preus de les matèries primeres no com- bustibles, un 9% i un 4%, respectivament, en el cas dels metalls i els productes agrícoles. La inflació subjacent es va mantenir en general estable, entre l’1,6% i l’1,7%, encara que va seguir situada molt per sota dels objectius dels bancs centrals. En molts mercats emergents, la dis- minució dels preus del petroli i altres matèries primeres (incloent- hi els aliments, amb un pes més gran en els índexs de preus al consumidor de les economies de mercats emergents i en desen- volupament) ha contribuït a reduir la inflació, tot i que en diversos 30 MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 països, entre els quals el Brasil, Colòmbia i Rússia, les notables depreciacions de la moneda han neutralitzat en gran part els efec- tes de la reducció dels preus de les matèries primeres i la inflació ha augmentat. Quant al comerç exterior, s’observa una contracció de les ex- portacions i importacions dels Estats Units i la UE el darrer tri- mestre de 2015, especialment evident en el cas nord-americà, que va passar d’increments de les seves exportacions i importacions que es movien al voltant del 10-14% el tercer trimestre de l’any a uns augments més modestos al final de l’exercici. En el cas d’Espanya, en canvi, les exportacions es van dinamitzar el quart trimestre de l’any, amb un increment interanual proper al 4%, su- perior en 0,7 punts al de les importacions. Síntesi dels principals indicadors econòmics el primer trimestre de 2016 Variacions anuals (%) Estats Units Unió Europea Espanya III. 15 IV. 15 I. 16 III. 15 IV. 15 I. 16 III. 15 IV. 15 I. 16 PIB Variació anual real (%) 2,1 2,0 1,9 1,9 1,8 1,7 3,4 3,5 3,4 Demanda nacional. Aportació al creixement PIB (%) 2,9 2,5 2,1 2,1 2,4 4,1 4,1 Demanda externa. Aportació al creixement PIB (%) -0,7 -0,5 -0,2 -0,2 -0,5 -0,7 -0,6 Indicador clima econòmic. Índex 1990-2015 = 100 99,5 99,1 107,2 108,5 104,6 109,1 111,9 106,9 Producció industrial 0,1 -1,6 -1,7 2,1 1,7 3,9 4,1 Població ocupada 1,6 1,4 1,9 1,1 1,0 3,1 3,0 Taxa d’atur (%) de la població activa 5,2 5,0 4,9 9,3 9,0 8,9 21,2 20,9 21,0 Preus de consum 0,0 0,7 0,9 -0,1 0,2 0,0 -0,9 0,0 -0,8 Exportacions 9,8 2,3 4,3 1,8 3,2 3,9 Importacions 13,8 6,2 0,8 1,8 3,4 3,2 Notes: les dades dels preus de consum corresponen al darrer mes del trimestre. Les dades de l’índex de clima econòmic dels Estats Units corresponen a l’indicador compost avançat. Les dades d’exportacions, importacions i població ocupada de la UE corresponen a la Zona Euro. 31MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 Previsions per als anys 2016 i 2017 Creixement del PIB Les darreres Perspectives de l’economia mundial de l’FMI d’abril de 2016 mostren que la recuperació de l’any 2015 i les previsions per a 2016 es mantenen d’acord amb les previsions de gener a la zona de l’euro, on l’enfortiment de la demanda interna va com- pensar el debilitament dels impulsos externs. Pel que fa als paï- sos, el creixement és més feble del que s’esperava a Itàlia, men- tre que supera les expectatives a Espanya. Al llarg de l’any 2015 i el primer trimestre de 2016 s’observen certs reajustaments macroeconòmics que estan afectant les perspectives econòmiques dels diferents països i regions. Entre aquests factors destaquen la desacceleració i el reequilibri de la Xina; una nova reducció dels preus de les matèries primeres (es- pecialment del petroli), amb notables efectes redistributius entre sectors i països; la corresponent desacceleració de la inversió i el comerç, i la disminució dels fluxos de capital cap a economies de mercats emergents i en desenvolupament. Aquests reajusta- ments, units a multitud de factors no econòmics, com ara ten- sions geopolítiques i discordances polítiques, generen una incer- tesa considerable i, en conjunt, estan lligats a unes perspectives febles per a l’economia mundial i amb un augment del risc de debilitament substancial del creixement mundial. En línies generals, les previsions de l’FMI indiquen uns volums de comerç mundial que van repuntar el segon semestre de 2015, després de la forta contracció registrada el primer semestre de l’any, una producció industrial mundial que es va mantenir mo- derada durant tot l’any i un creixement mundial que es va desac- celerar l’últim trimestre de 2015. A partir d’aquesta situació, tant en les economies avançades com en les de mercats emergents i en desenvolupament, les pro- jeccions de creixement suggereixen que l’activitat es recuperarà lleugerament el 2016, però a un nivell inferior del que projecta l’informe WEO d’octubre de 2015. Segons les estimacions, la producció mundial va augmentar un 3,1% el 2015, amb un creixement de l’1,9% als països desen- 32 MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 volupats i del 4,0% als països emergents i en desenvolupament. S’espera que el creixement mundial sigui modest el 2016, fins al 3,2%, abans d’accelerar al 3,5% el 2017. Els països emergents i en desenvolupament continuaran representant el gruix del creixe- ment mundial el 2016, però les seves taxes de creixement seran més modestes que les de l’any 2015 i es mantindran dos punts per sota de la mitjana de l’última dècada. Aquesta projecció reflecteix una combinació de factors: la debilitat dels països exportadors de petroli, la desacceleració moderada de la Xina (0,4), on va con- tinuar el creixement a allunyar-se de la fabricació i la inversió, i les perspectives encara mediocres dels exportadors de matèries primeres, excepte el petroli, fins i tot a l’Amèrica Llatina, després de noves caigudes de preus. Quant als països importadors de petroli emergents, els termes d’intercanvi milloren, però alguns d’ells s’enfronten a condicions de finançament més restrictives i a la debilitat de la demanda externa, compensant l’efecte positiu de la millora dels termes d’intercanvi en la demanda interna i el creixement. La moderació del creixement als països avançats és deguda en gran part a la caiguda de preus de l’energia i les polítiques mone- tàries, tot i que s’espera l’enduriment gradual de la Reserva Fede- ral dels Estats Units. Per tant, l’acceleració del creixement que es preveu el 2017 s’explica pels millors resultats dels països emer- gents. En particular, la situació macroeconòmica en el període 2015-2016 és difícil al Brasil, Rússia i alguns països de l’Amèrica Llatina i s’espera l’Orient Mitjà per accelerar, tot i que es mantin- drà baix o negatiu, amb un retorn a taxes positives a l’Amèrica Llatina i la CEI, així com una acceleració significativa a l’Àfrica subsahariana. Aquests creixements compensaran la desaccelera- ció que s’espera que continuï a la Xina. Quant als països avançats, s’espera una lleugera acceleració. Als Estats Units, es preveu que el creixement segueixi sent moderat, impulsat per l’enfortiment dels balanços, la retirada de llast fis- cal el 2016 i una millora del mercat immobiliari. Aquestes forces han de compensar les exportacions netes més febles degudes a l’enfortiment del dòlar i la desacceleració del creixement als països socis, la disminució més gran de la inversió en el sector energètic, el debilitament del sector de fabricació i les condicions 33MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 financeres internes més estrictes per a certs sectors de l’economia (per exemple, petroli i gas, i les indústries connexes). Com a resul- tat, s’espera que el creixement s’estabilitzarà en el 2,4% el 2016, amb una modesta acceleració el 2017. Les perspectives a llarg ter- mini són més negatives atès que el creixement potencial s’estima només de prop del 2% a causa del envelliment de la població i el baix creixement de la productivitat total dels factors. S’espera que la desacceleració al Japó, a causa de l’augment de l’impost al consum, es compensi amb una lleugera acceleració a la majoria de la resta de països desenvolupats. Les perspectives són més fosques que les de gener de 2016, tant per als països des- envolupats com per als emergents. En comparació amb l’edició del PEM d’octubre de 2015, el creixement mundial s’ha revisat a la baixa en 0,4 punts el 2016 i 0,3 punts el 2017. A la Zona Euro, s’espera que la modesta recuperació continuï els anys 2016-2017 perquè els efectes favorables de la baixada de preus de l’energia, una expansió fiscal modesta i unes condi- cions financeres favorables haurien de compensar el debilitament de la demanda externa. S’espera que el creixement potencial es mantingui baix a causa de l’herència de la crisi (alt deute públic i privat, baixa inversió i erosió de les habilitats a causa de l’elevada desocupació de llarga durada), els efectes de l’envelliment i el lent creixement de la productivitat total dels factors. La produc- ció hauria d’augmentar aproximadament l’1,5% el 2016 i l’1,6% el 2017 i al voltant de l’1,5% a mitjà termini. El creixement s’hauria d’accelerar modestament a Alemanya (1,6% el 2017), França (1,1% el 2016 i 1,3% el 2017) i Itàlia (1% el 2016 i 1 1% el 2017). S’espera que el creixement disminueixi a Espanya (2,6% el 2016 i 2,3% el 2017), però mantenint-se per sobre la mitjana de la zona. S’espera que l’activitat es desacceleri a Portugal (1,4% el 2016 i 1,3% el 2017), mentre que Grècia hauria de tornar a créixer el 2017. La situació és més diversa respecte a altres països desenvolu- pats, a causa, en part, dels efectes desiguals de la caiguda dels preus dels productes, així com dels diferents graus d’impacte del reequilibri de l’economia xinesa. Al Regne Unit, s’espera que el creixement sigui de l’1,9% el 2016 i el 2,2% el 2017 i ha de ser impulsat per la demanda interna privada, facilitada per uns preus més baixos de l’energia i el dinamisme del mercat de l’habitatge, 34 MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 que compensen els vents en contra associats a la consolidació de les finances públiques. No obstant, totes aquestes previsions poden variar força degut a la incertesa provocada pel resultat del referèndum de juny, on es va aprovar la sortida de la UE. Al Japó, s’espera que el creixement es mantingui en el 0,5% el 2016, abans de patir una lleugera reducció del -0,1% el 2017, quan la recuperació (2 punts) de la taxa de l’impost al consum entri en vigor. La depreciació recent del ien i la disminució de la deman- da dels països emergents haurien de frenar l’activitat durant la primera meitat de 2016, però s’espera que uns preus de l’energia més baixos i les mesures fiscals de la llei del pressupost comple- mentari haurien d’estimular el creixement. Les mesures de flexibi- lització quantitativa i qualitativa dutes a terme pel Banc del Japó, que inclouen l’aprovació, al febrer, de taxes d’interès negatives sobre els dipòsits de les reserves excedents marginals han de do- nar suport a la demanda privada. Les perspectives de creixement a mitjà i llarg termini segueixen sent pobres a causa de la reducció de la força de treball. Inflació A causa de les retallades dels preus del petroli el desembre de 2015, que han de persistir en gran mesura aquest any, l’augment dels preus al consumidor ha de ser revisat a la baixa en gaire- bé tots els països desenvolupats, i s’espera que es mantingui per sota dels objectius fixats pels bancs centrals el 2016. Fora de Ve- neçuela (on la taxa mitjana d’inflació s’acostarà al 500% aquest any i serà encara més gran l’any vinent), s’espera que la inflació als països emergents i països en desenvolupament caigui fins al 4,5% el 2016, mentre que el 2015 va ser del 4,7%, a causa de la disminució els preus dels productes elaborats. A la Zona Euro, la inflació general hauria d’arribar al 0,4% el 2016 (davant de gairebé zero el 2015) i a l’1,1% el 2017 a causa de la relaxació de la política monetària per part del BCE. A partir de llavors, la inflació hauria d’augmentar de manera gradual a mitjà termini. Al Japó, s’espera que la inflació sigui negativa, -0,2% el 2016, a causa dels preus de l’energia i l’enfortiment del ien els últims mesos. A mitjà termini, la inflació s’hauria d’elevar a l’1,0-1,5%, ja 35MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 que la política monetària acomodatícia guiarà l’augment de preus. Als EUA, la inflació s’espera que augmenti el 0,1% de 2015 al 0,8% el 2016 enmig d’un mercat de treball amb més força, tot i l’apreciació del dòlar i l’impacte dels preus més baixos del petro- li. La inflació, mesurada segons l’índex de preus al consumidor, s’espera que augmenti a mitjà termini a prop del 2,25%, men- tre que la inflació mesurada segons el deflactor del consum pri- vat, que és la mesura d’inflació preferida de la Reserva Federal, s’acostaria al 2%. La inflació mitjana en altres països desenvolupats també es man- té per sota dels objectius fixats pels bancs centrals, principalment a causa dels preus més baixos del petroli. Als mercats emergents, la tendència a la baixa que suposa la disminució del preu del pe- troli es va compensar en diversos graus per l’impacte de la depre- ciació nominal de les monedes sobre els preus interns, especial- ment als països que han experimentat una forta depreciació de la moneda tals com el Brasil, Colòmbia, Rússia i, més recentment, el Kazakhstan. Per als anys següents s’espera que la inflació dismi- nueixi gradualment per acostar-se als objectius oficials. Variació percentual del PIB segons l’FMI 2015 Projecció 2016 Projecció 2017 Economia mundial 3,1 3,2 3,5 Economies avançades 1,9 1,9 2,0 EUA 2,4 2,4 2,5 Eurozona 1,6 1,5 1,6 Alemanya 1,5 1,5 1,6 França 1,1 1,1 1,3 Itàlia 0,8 0,5 1,1 Espanya 3,2 2,6 2,3 Regne Unit 2,2 1,9 2,2 Japó 0,5 0,5 -0,1 Països emergents 4,0 4,1 4,6 Àfrica subsahariana 3,4 3,0 4,0 Amèrica Llatina -0,1 -0,5 1,5 Xina 6,9 6,5 6,2 D’altra banda, segons l’informe de Previsions Econòmiques de primavera de la Comissió Europea de maig de 2016, que servirà 36 MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 de base per preparar el paquet de primavera del semestre euro- peu, es preveu que la Unió Europea continuarà tenint un creixe- ment econòmic moderat perquè el rendiment econòmic dels seus principals socis comercials s’ha deteriorat i els efectes de factors que fins ara ens eren favorables comencen a esvair-se. Per tant, el creixement del PIB de la Zona Euro continuarà sent moderat durant el període 2015-2017. Segons les previsions de primavera de la Comissió, el creixe- ment serà de l’1,6% el 2016 i de l’1,8% el 2017 en comptes de l’1,7% de 2015 (previsions d’hivern: 1,6% el 2015, 1,7% el 2016 i 1,9% el 2017). El creixement del PIB de la UE serà més moderat i passarà de ser del 2,0% el 2015 a ser de l’1,8% el 2016 i de l’1,9% el 2017 (previsions d’hivern: 1,9% el 2015, 1,9% el 2016 i 2,0% el 2017). La flexibilitat de la política monetària ha permès la represa de la inversió i l’accés a un finançament més econòmic. Segons les previsions, la política pressupostària de la Zona Euro mantindrà el creixement aquest any. Tot i així, encara que el preu del petroli ha continuat baixant durant la primera part de l’any 2016 i això ha millorat la renda real disponible, la intensitat d’aquest avantatge anirà desapareixent a mesura que es recuperi el preu del petroli. Igualment, encara que les exportacions de la Zona Euro continuen beneficiant-se en certa mesura de la depreciació que ha experi- mentat l’euro, la recuperació recent de la moneda única podria fer que la Zona Euro fos més vulnerable davant l’alentiment del creixement mundial. La represa econòmica a Europa continua, però el context mundial és ara menys favorable. Segons la Comissió Europea, les perspec- tives de creixement de la UE dependran cada vegada més de les oportunitats internes. En altres paraules, cal que s’intensifiquin els esforços en matèria de reformes estructurals per resoldre els problemes recurrents que pateixen molts Estats membres: alts ni- vells d’endeutament públic i privat, febleses del sector financer o pèrdua de competitivitat. El creixement a Europa es manté malgrat un entorn mundial que a hores d’ara s’ha fet més difícil. Hi ha senyals que demostren que els esforços duts a terme per les administracions públiques estan generant llocs de treball i impulsant les inversions, però encara 37MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 queda molt a fer per reduir les desigualtats. La represa de la Zona Euro continua sent desigual, tant entre un Estat membre i un altre, com dins de les societats mateixes entre els més rics i els més febles. Millora de l’economia a tots els Estats membres d’aquí a 2017 El creixement econòmic millorarà o es mantindrà en general es- table a la majoria dels Estats membres durant tot aquest període per bé que serà desigual als diferents països. Segons les previ- sions, les exportacions netes de la Zona Euro continuaran frenant el 2016 el creixement abans d’esdevenir neutres el 2017. Per tant, el creixement dependrà de la demanda interior: segons les previ- sions, l’any que ve es recuperarà la inversió fins a atènyer el 3,8% a la Zona Euro i a la UE, però el consum privat s’alentirà a causa de la represa de la inflació, que reduirà el creixement de la renda real. Millora del mercat de treball Segons les previsions, continuarà millorant el mercat de treball a un ritme moderat gràcies a la millora de les condicions cícliques i a la moderació salarial. Les reformes laborals dutes a terme pels Estats membres durant els últims anys i la política fiscal afavo- riran la creació de llocs de treball. Encara que es mantinguin les disparitats entre els diversos mercats de treball, està previst que la taxa de desocupació de la Zona Euro baixi del 10,9% de 2015 al 10,3% el 2016 i al 9,9% el 2017. En el conjunt de la UE l’atur baixarà del 9,4% el 2015 al 8,9% el 2016 i al 8,5% el 2017. Flexibilitat i millora pressupostària Segons les previsions, els dèficits agregats de les administra- cions públiques de la Zona Euro i de la UE continuaran baixant aquest any i l’any que ve gràcies al creixement econòmic i als tipus d’interès baixos. A més, si es mantenen les polítiques pres- supostàries, el dèficit públic global de la Zona Euro disminuirà i passarà del 2,1% del PIB del 2015 (UE: 2,4%) al 1,9% el 2016 (UE: 2,1%) i al 1,6% el 2017 (UE: 1,8%). D’altra banda, el 2016 els pressupostos de la Zona Euro seran lleugerament expansionistes i la taxa d’endeutament continuarà disminuint progressivament i passarà del 94,4% el 2014 al 91,1% el 2017 (UE: 85,5%). 38 MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 El preu de l’energia mantindrà el nivell d’inflació La caiguda del preu del petroli al començament de l’any 2016 ha fet que la inflació sigui negativa. Segons les previsions, la inflació es continuarà mantenint prop de zero en els propers mesos. Val a dir que la pressió exterior sobre els preus també és molt feble a causa de la lleugera apreciació de l’euro i del baix nivell dels preus de la producció mundial. Probablement, la inflació pujarà durant el segon semestre de 2016, a mesura que augmenti el preu de l’energia i que es recuperin els preus dins de la UE gràcies a la represa de la demanda interior. Segons les previsions, la inflació dels preus al consum a la Zona Euro arribarà aquest any al 0,2% (UE: 0,3%) i a l’1,4% el 2017 (UE: 1,5%). Feble creixement mundial El 2015, el creixement fora de la UE va ser probablement el més feble des de 2009 (3,2%) a causa de l’alentiment dels mercats emergents. Les previsions de creixement del PIB mundial tornen a ser poc falagueres. Les grans economies avançades patiran un alentiment i a més hi ha moltes incerteses pel que fa a una re- cuperació ni que sigui moderada. L’economia mundial tindrà un creixement del 3,1% el 2016 i del 3,4% el 2017. L’economia europea encara corre molts riscos Una gran incertesa envolta les previsions econòmiques. Entre els riscos exteriors cal esmentar la possibilitat que l’alentiment del creixement dels mercats emergents i, especialment, de la Xina tingui repercussions a Europa o una importància més gran de la prevista. La incertesa relacionada amb les tensions geopolítiques continua sent molt alta i podria tenir conseqüències més greus de les previstes en les economies europees. Una evolució brutal dels preus del petroli o l’aparició de turbulències en els mercats finan- cers també podria frenar el creixement europeu. A més, els riscos que planteja la situació interior de la UE, com ara els relacionats amb el ritme d’aplicació de les reformes estructurals o la incertesa que provoca la sortida del Regne Unit de la Unió, continuen sent considerables. Per contra, les reformes estructurals podrien tenir un efecte positiu més important del previst, igual que els efectes sobre l’economia real de les polítiques monetàries flexibles. 39MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 Evolució de l’economia espanyola Durant l’any 2015, l’economia espanyola confirma la seva recu- peració amb una millora dels indicadors que –després de sortir de la recessió el 2013– li ha permès encadenar deu trimestres conse- cutius d’increment del PIB i assolir variacions intertrimestrals pro- peres al 1% els quatre trimestres de l’any. En el conjunt de 2015, el PIB experimenta un creixement del 3,2% –el millor registre des de 2007–, en un context caracteritzat per la millora del comporta- ment de la demanda interna, la situació financera i els indicadors de confiança. Així mateix, el PIB de la Unió Europea creix signifi- cativament (1,9%) gràcies a la recuperació de l’activitat iniciada a mitjan 2013. UE Espanya 2015201420132012201120102009200820072006 3,8 -3,6 -0,6 -1,2 3,2 3,1 -4,4 1,8 0,2 1,9 0 Taxa de creixement del PIB La revitalització del consum i de la inversió, la creació d’ocupació i, pel que fa als factors externs, la depreciació de l’euro, la in- tensa caiguda del preu del petroli i les mesures extraordinàries d’expansió monetària del BCE han contribuït a la millora gradual dels indicadors d’activitat al llarg del 2015 i permeten passar d’una variació interanual del PIB del 2,7% el primer trimestre al 3,5% el quart trimestre de l’any. Els experts preveuen que la recuperació perdi força en els propers trimestres, de manera que el 2016 el creixement de l’economia espanyola es podria situar en el 2,7%. Val a dir que l’indicador avançat del primer trimestre difós per l’INE reflecteix un creixement interanual del PIB espanyol (3,4%) que reforça aquestes expectatives favorables. 40 MEMÒRIA SOCIECÒMOMICA DE BARCELONA 2015 Per components, la demanda interna s’erigeix, com ja va succeir l’any anterior, en el principal motor de la recuperació atès que experimenta un creixement del 3,7% en el conjunt de 2015 que su- posa el millor registre des de 2007. Impulsen aquesta evolució fa- vorable el consum final de les llars –que experimenta un augment del 3,1% afavorit per la contenció dels preus i la millora del mercat laboral, entre altres factors– i la inversió en béns d’equipament, que assoleix un creixement interanual de dos dígits (10,2%) afavo- rit per la millora de les condicions de finançament i de les expec- tatives. La despesa pública evoluciona així mateix a l’alça (2,7%) després d’anys d’intens ajust, amb una trajectòria positiva de creixement durant els quatre trimestres de l’any. D’altra banda, cal destacar l’evolució favorable de la inversió en construcció en el conjunt de l’any (5,3%). Pel que fa a la demanda externa, el 2015 cal destacar el repunt de les importacions (7,5%) a causa de l’augment de la despesa de les llars i la inversió en béns d’equipament. El creixement inte- ranual de les exportacions ha estat inferior (5,4%), de manera que l’aportació del sector exterior a la variació del PIB ha estat negati- va (-0,6%) i la taxa de cobertura se situa en el 91,2%. PIB a preus constants, 2015. Demanda. Variació interanual I trim. II trim. III trim. IV trim. Anual 2015 Consum +nal 2,3 2,8 3,4 3,5 3,0 Despesa en consum