20 Barcelona Societat Revista de coneixement i anàlisi social Tribuna Sensellarisme: una crisi de drets humans El Housing First. El dret a l’habitatge dels més vulnerables En profunditat No tenir llar perjudica (i molt) la salut Els problemes per fer front a la hipoteca i el seu efecte en la salut: un estudi amb persones de la plataforma d’afectats per la hipoteca L’atenció a les persones sense llar a la ciutat de Barcelona: una mirada històrica i de futur Dret a habitar, dret a habitatge (social) El model Housing First a Espanya: resultats als 12 mesos del programa Hàbitat L’accés a l’habitatge per a Rom immigrants: un enfocament comparatiu entre Torí i Barcelona Experiències Junts podem fer més: la Y-Foundation i el programa Housing First a Finlàndia El Banc d’Experiències i Bones Pràctiques de l’Àrea de Drets Socials Housing First a Arrels Fundació: un viratge en procés 20 Sumari 3 Presentació 5 Editorial Albert Sales 7 Tribuna 8 Sensellarisme: una crisi de drets humans Leilani Farha 16 El Housing First. El dret a l’habitatge dels més vulnerables Marta Llobet Estany, Manuel Aguilar Hendrickson 35 En profunditat 36 No tenir llar perjudica (i molt) la salut Marta Plujà 48 Els problemes per fer front a la hipoteca i el seu efecte en la salut: un estudi amb persones de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) Laia Palència, Hugo Vásquez-Vera, Carme Borrell 59 L’atenció a les persones sense llar a la ciutat de Barcelona: una mirada històrica i de futur 0DU¯D9LUJLQLD0DWXOLÍ'RPDQG]LÍ&DUOHV&DEU«  Vacas, Albert García Gispert  'UHWDKDELWDUGUHWDKDELWDWJH VRFLDO Joan Uribe Vilarrodona 98 El model Housing First a Espanya: resultats als 12 mesos del programa Hàbitat Roberto Bernad, Vanesa Cenjor i Rebeca Yuncal 114 L’accés a l’habitatge per a Rom immigrants: un enfocament comparatiu entre Torí i Barcelona Cecilia Vergnano 131 Experiències 132 Junts podem fer més: la Y-Foundation i el programa Housing First a Finlàndia Juha Kaakinen 143 El Banc d’Experiències i Bones Pràctiques de l’Àrea  GH'UHWV6RFLDOVYolanda Fierro 149 Housing First a Arrels Fundació: un viratge en procés Arrels Fundació Consell editorial /DLD2UWL]WHUFHUDWLQHQWDGȢDOFDOGHLUHJLGRUDGH'UHWV6RFLDOV Carmen Andrés, regidora d’Infància, Joventut i Gent Gran Josep Maria Montaner, regidor d’Habitatge Miquel Àngel Essomba, comissionat d’Educació i Universitats Lola López, comissionada d’Immigració Gemma Tarafa, comissionada de Salut Direcció acadèmica Albert Sales Redacció i coordinació 3HS*µPH]'HSDUWDPHQWGH5HFHUFDL&RQHL[HPHQW 7[XV0RODU'HSDUWDPHQWGH5HFHUFDL&RQHL[HPHQW 0DJGD2UR]FR'HSDUWDPHQWGH&RPXQLFDFLµ Consell de redacció &KDUR%RUGD,QVWLWXW0XQLFLSDOGH3HUVRQHVDPE'LVFDSDFLWDW 'RORUV&RUWLQD*DELQHW7ªFQLFGH3URJUDPDFLµ Marta Cruells, Feminismes i LGTBI 6HUJLGH0D\D7LQªQFLDGȢDOFDOGLDGH'UHWV6RFLDOV 3HS*µPH](TXLSGH'LUHFFLµL&RRUGLQDFLµ /DLD+HUUHUD7LQªQFLDGȢDOFDOGLDGH'UHWV6RFLDOV 'DYLGH0DOPXVL&RPLVVLRQDWGH6DOXW Albert Pérez, Institut Municipal d’Educació Maika Rodríguez, Agència de Salut Pública $OEHUW6DOHV(TXLSGH'LUHFFLµL&RRUGLQDFLµ Maria Truñó, Institut d’Infància Vanessa Valiño, Regidoria d’Habitatge Assessorament lingüístic Mònica Molera (Traductora i correctora) TREELOC Victoria Martín (Traductora i correctora) Disseny original Croma Studio Maqueta Jordi Salvany )RWRJUDĆD Istockphoto, Arrels Fundació (Juan Lemus, fotògraf) i RAIS Fundació Impressió: 9DQJXDUG*U¢ˋF6$ Edició Observatori Social de Barcelona 'HSDUWDPHQWGH5HFHUFDL&RQHL[HPHQW *HUªQFLDGHOȢ‚UHDGH'UHWV6RFLDOV Ajuntament de Barcelona 'LDJRQDO%DUFHORQD Telèfon: 934132669 ISSN: 1133-635 'LS´VLWOHJDO% © Ajuntament de Barcelona Barcelona Societat té una periodicitat semestral. Es permet reproduir les dades i la informació provinents de fonts municipals si se’n cita la procedència. Els articles inclosos en aquesta publicació són responsabilitat exclusiva dels seus autors. Barcelona Societat Revista de coneixement i anàlisi social 1¼P_QRYHPEUH 3Presentació Laia Ortiz 7LQHQWDGȢDOFDOGHGH'UHWV6RFLDOV Ajuntament de Barcelona (PSODXSUHVHQWDUYRVHOQ¼PHURGHODUHYLVWDBarcelona Societat, amb el qual l’Ajuntament de Barcelona reprèn una publicació de referència per a la divulgació d’estudis relacionats directament amb la ciutat de Barcelona. Barcelona Societat va néixer l’any 1993 amb la voluntat de ser un instrument de divulgació i difusió de la recerca social que es realitza a la ciutat amb l’objectiu de millorar les polítiques socials i la vida dels seus habitants. Partim del convenciment que el desenvolupament de polítiques públiques en una societat cada dia més complexa, en la qual es donen fenòmens interdependents i apareixen noves realitats, exigeix un bon coneixement de la realitat social. Barcelona Societat vol ser una eina que doni a conèixer la tasca que realitzen persones expertes i professionals que des de l’àmbit acadèmic o des de la gestió pública, des del nivell polític o tècnic, des del sector públic, privat o associatiu intervenen en la creació de coneixement al voltant de la realitat social de la ciutat. 'HVSU«VGȢXQDDWXUDGDGHSURSGHFLQFDQ\VREULPXQDQRYD etapa amb un número dedicat al sensellarisme i a l’exclusió habitacional, una expressió de la pobresa que està esdevenint cada cop més rellevant a les grans ciutats occidentals. Al mateix temps que creixen els recursos destinats per les administracions municipals i per entitats socials a atendre les persones sense llar, augmenta el nombre de gent que queda exclosa del mercat de l’habitatge de manera permanent. A Barcelona, els recomptes ciutadans i les dades del Servei d’Inserció Social de l’Ajuntament indiquen un creixement del nombre de persones que dormen al carrer. Si en el primer recompte exhaustiu realitzat l’11 de PDU©GHOHVYDQFRPSWDELOLW]DUSHUVRQHVTXH pernoctaven a l’espai públic, en el recompte del 18 de PDLJGHOMDSDVVDYHQODQLWDOUDV$L[´VXSRVDXQ increment del 37% en vuit anys. En el mateix període, el nombre de persones que dormien en recursos residencials especialitzats d’entitats socials i de l’administració PXQLFLSDOKDFUHVFXWXQGHOHVDOORWMDGHVOȢGH PDU©GHODOHVGHOGHPDLJGHO L’increment evident de la pressió sobre el sistema d’atenció a les persones sense llar ens obliga a tenir una mirada complexa i rigorosa sobre el fenomen de l’exclusió habitacional severa que permeti trencar estereotips i proposar noves metodologies d’intervenció social dirigides a recuperar l’estabilitat habitacional, econòmica i emocional de les persones que passen pel dur episodi de vida que suposa quedar-se sense habitatge o haver de dormir al carrer. L’Ajuntament de Barcelona i totes les entitats socials que formen part de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense /ODUKDQUHDˋUPDWHOVHXFRPSURP¯VDPEOHVSHUVRQHVP«V durament colpejades per l’empobriment amb l’elaboració i la presentació del Pla de lluita contra el sensellarisme. Un full de ruta per aprofundir i accelerar la transformació de les polítiques d’atenció a les persones sense sostre i per impulsar el disseny d’actuacions que pivotin sobre l’accés a l’habitatge i l’estabilitat emocional i econòmica de qui ho ha perdut tot i ha de reconstruir la seva llar. _Barcelona Societat Editorial Albert Sales La revista Barcelona Societat reprèn la seva activitat després d’una aturada de cinc anys. Torna amb un nou format, amb una aposta per la difusió digital dels continguts, però mantenint el compromís de sempre amb el rigor tècnic i acadèmic, i amb el servei a la ciutat i a les persones. És en el marc d’aquest compromís que iniciem l’etapa dedicant el Q¼PHURDOVHQVHOODULVPHLOȢH[FOXVLµUHVLGHQFLDOUHXQLQW GLIHUHQWVYLVLRQVUHFHUTXHVLH[SHULªQFLHVDˋGȢRULHQWDU un dels reptes als qual s’enfronten totes les grans ciutats europees i davant del qual el teixit associatiu, la ciutadania i l’administració municipal de Barcelona sempre s’han mostrat sensibles. /ȢDQ\OD;DU[DGȢ$WHQFLµDOHV3HUVRQHV6HQVH/ODUGH Barcelona, formada per 31 entitats socials i l’Ajuntament, va posar en marxa un esforç de sistematització de dades i de coneixement de la situació del sensellarisme a la ciutat, que s’ha concretat en una sèrie d’informes periòdics i amb l’impuls de diverses metodologies de recerca i d’explotació dels registres dels serveis públics i privats que atenen les persones amb problemes d’exclusió residencial severa. (QWUHHOLHOHOQRPEUHGHSHUVRQHVTXHGRUPLHQ en recursos residencials especialitzats d’entitats i de OȢDGPLQLVWUDFLµKDFUHVFXWXQGHOHVDOORWMDGHV OȢGHPDU©GHODOHVGHOGHPDLJGHO Aquest creixement ha contribuït a contenir els efectes de l’exclusió residencial però no ha comportat una reducció del nombre de persones que dormen al carrer. Mentre que HQHOSULPHUUHFRPSWHUHDOLW]DWOȢGHPDU©GHO es van comptabilitzar 658 persones pernoctant a l’espai S¼EOLFHOGHPDLJGHOYROXQWDULVLYROXQW¢ULHV localitzaven 941 persones dormint al ras. Un increment del 37% en 8 anys. Les dades d’aquests recomptes FLXWDGDQVFRQˋUPHQODSHUFHSFLµGHOHVHQWLWDWVLGHOV serveis municipals i coincideixen amb les tendències que assenyalen els informes dels equips de carrer del Servei d’Inserció Social de l’Ajuntament. 'XUDQWOHVGªFDGHVGȢH[SDQVLµGHOVHVWDWVGHOEHQHVWDU LSRVWHULRUPHQWˋQVDOVDQ\VVȢKDWHQGLWDUHGXLUHO problema del sensellarisme en la seva expressió al carrer tot considerant que la clau de volta del sistema d’atenció era tractar les persones en situació de carrer com si patissin una patologia social i estiguessin necessitades d’un estret acompanyament social. En conseqüència, s’ha considerat que l’acollida d’emergència en albergs és un bon moment perquè els serveis socials restableixin vincles amb la persona atesa a través de la cobertura de les necessitats E¢VLTXHV'HVGHIDWUHVGªFDGHVSHU´HOFUHL[HPHQWGHOD proporció de població que no pot accedir a un habitatge i que es troba en situacions de forta vulnerabilitat social és un fenomen comú a la majoria de grans ciutats occidentals. Les polítiques orientades per imatges estereotipades i adreçades a la provisió d’allotjaments d’emergència impliquen aproximar-se a les víctimes de l’exclusió com si fossin persones afectades per una patologia social per a la qual cal prescriure tractament. Les proves empíriques revelen que la diversitat d’itineraris que porten cap a l’exclusió residencial i la complexa interacció entre factors estructurals i personals que impacten sobre les trajectòries vitals de les persones afectades pel sensellarisme i per la pobresa extrema, ens obliguen a trencar amb els tòpics i a assumir que les persones sense llar comparteixen, precisament, la impossibilitat de fer valdre el dret a l’habitatge. Els autors i les autores que participen en aquest número ens ajuden a comprendre el sensellarisme com la conseqüència del fracàs de la nostra societat per garantir GUHWVDLGHQWLˋFDUDTXHVWIHQRPHQFRPXQFRQWLQXGH situacions que tenen com a punta visible de l’iceberg la vida als carrers de la ciutat, i a trencar amb els paradigmes GȢLQWHUYHQFLµTXHKDQˋ[DWOHVPHWRGRORJLHVHPSUDGHVSHOV serveis socials per acompanyar les persones ateses. Les pàgines que segueixen fan un repàs a la perspectiva dels drets a l’hora d’aproximar-nos al problema del sensellarisme, expliquen l’evolució de les polítiques d’atenció a les persones sense llar a la ciutat de Barcelona, obren el focus cap a formes de sensellarisme vinculades a la mobilitat internacional i a l’exclusió administrativa que pateixen cada cop més persones migrants, i analitzen la revolució que suposa posar l’accés a l’habitatge al centre del sistema d’atenció a persones sense OODUUHˌH[LRQDQWVREUHHOSRWHQFLDOGȢXQDPHWRGRORJLDFRP Housing First per generar canvis en el disseny de polítiques socials i en la praxi quotidiana dels serveis. La maquinària que empeny la gent al carrer està greixada per un mercat de l’habitatge altament excloent, per un mercat laboral inaccessible per a moltes persones, per un sistema de garantia de rendes precari i per una gestió GHOVˌX[RVPLJUDWRULVTXHFRQGHPQDDODLUUHJXODULWDW administrativa molts veïns i veïnes. Però malgrat que moltes de les causes estructurals del sensellarisme sobrepassen l’àmbit d’actuació de les polítiques locals, un millor disseny de la intervenció dels actors que treballen a diari amb qui pateix les conseqüències del sensellarisme té la capacitat d’evitar molt patiment, de transformar la percepció social de la problemàtica i de generar espais de cohesió social imprescindibles per construir el dret a la ciutat. _Barcelona Societat En profunditat l’habitatge i l’estabilitat emocional i econòmica de qui ho ha perdut tot i ha de reconstruir la seva llar. Tribuna _Barcelona Societat Tribuna Sensellarisme: Crisi de drets humans Leilani Farha, relatora especial de les Nacions Unides SHUDO'UHWDOȢ+DELWDWJH Paraules clau: sensellarisme, drets humans, societat, pobresa, especulació El sensellarisme és una crisi global dels drets humans que exigeix una resposta urgent. Existeix en tots els contextos socioeconòmics (en economies desenvolupades, emergents i en vies de desenvolupament, en entorns de prosperitat i d’austeritat) i s’esdevé amb total impunitat. El terme sensellarisme resulta indeterminat ja que intenta aplegar diverses declaracions del fenomen sota un mateix concepte, en designar no només la falta d’habitatge, sinó també un grup social. Allò que uneix les persones sense llar és la privació dels drets i la carència de la dignitat necessària que experimenten dia a dia. Erròniament entesa a nivell mundial com si fos una simple qüestió política o un problema social, la situació de les persones sense llar és un senyal d’alarma indicador que els estats han fracassat en la protecció dels drets humans dels més vulnerables de la societat. El sensellarisme és una de les conseqüències menys tractades de la desigualtat creixent, del repartiment injust de la terra i de la propietat, i de la pobresa a escala mundial. És el resultat de l’aquiescència de l’estat amb l’especulació i els mercats no regulats. L’efecte de tractar l’habitatge com un producte de consum i no com un dret humà. Es fonamenta en la consideració de riquesa i poder com a privilegis globals, ignorant i menyspreant aquells que no tenen una llar. En tractar-se d’una violació dels drets humans, per encarar la situació de les persones sense llar són necessàries respostes que afrontin les causes sistèmiques de la situació d’aquestes persones. A més, s’han de canviar les actituds 9IXJHQGHOFRQˌLFWHLGHVLWJHQXQDYLGDPLOORU0LOLRQVGe persones busquen refugi en diferents països, desesperades per tenir l’oportunitat de reincorporar-se a la societat i prosperar. Una dona de la ciutat de Rio de Janeiro, al Brasil, recorre OODUJXHVGLVW¢QFLHVSHUSRUWDUHOVHXˋOODOȢHVFRODODVHYD antiga comunitat és només un record després de ser enderrocada per deixar pas als Jocs Olímpics. Ella i la seva família estan obligades a viure als afores de la ciutat, lluny de les relacions socials, les escoles i dels llocs de treball. Segons el meu punt de vista com a relatora especial, el sensellarisme, en tots els seus aspectes, és un símptoma del fracàs dels governs per fer front a la creixent desigualtat en ingressos, en salut i en accés a la propietat. Senzillament, és el fracàs dels governs per dur a la pràctica el dret de l’habitatge. Què entenem per sensellarisme? /DGHˋQLFLµGHVHQVHOODULVPH suggereix dues condicions: una falta d’habitatge i una pèrdua del sentit de pertinença social. En català, altres termes per parlar de sensellarisme podrien ser sense sostre, indigent o vagabund. En francès, es fa referència a la situació de les persones sense llar de dues maneres: VDQVGRPLFLOHˋ[H o sans-abrisme. En castellà, es fa referència al sinhogarismo, a la situació de les persones sense llar com a sin hogar, en situación de calle, poblaciones callejeras. 'HˋQLU el sensellarisme només per les persones sense sostre limita la comprensió d’un problema molt més ampli. Els conceptes com ara dormir a cel obert o persones i les estructures socials per garantir que el problema sigui erradicat. 'DYDQWGHOVQRVWUHVXOOVWHQLPXQDFULVLPXQGLDOHQJUDQ mesura invisible. El sensellarisme, un fenomen del qual cap país s’allibera, té moltes cares i matisos, però està subjecte a lluites comunes per la dignitat i el reconeixement dels drets humans. /HVUHDOLWDWVGHOVHQVHOODULVPHLQˌXHL[HQHQHOPµQHQJUDQ manera: A la costa oest del Canadà s’ha aixecat un campament on la gent viu essencialment sota les lones, sense cap servei bàsic, amb estructures improvisades i atestades d’insectes. (QFDL[RQDGHVHQWUHHGLˋFLVQRXVLHVWUXFWXUHVDQWLJXHV on es paguen quantitats abusives per unes condicions d’habitatge deplorables, es troben algunes de les persones sense llar del país, amb una demanda molt simple: opcions reals d’habitatges assequibles. A les grans ciutats de l’Índia s’enfronten constantment a grans desigualtats i conviuen les noves construccions, que prometen un estil de vida de luxe, amb mobiliari de gamma alta i amb la sensació d’un estatus social elevat, al costat mateix dels suburbis més grans del món, on l’accés a l’aigua potable i a instal·lacions d’higiene són un miratge. Les famílies viuen sense cap sensació de seguretat ni esperança d’accedir a la propietat. A Europa, moltes històries i imatges de la crisi dels refugiats ens mostren vides que s’han aturat, famílies que _Barcelona Societat Tribuna sense llar que viuen al carrer fan referència a una proporció petita de la població sense llar, la majoria de la qual són homes. Això pot conduir a unes solucions polítiques distorsionades i a subestimar el problema, com en el cas GHO-DSµ(QGHˋQLUHOVHQVHOODULVPHFRPDIHQRPHQTXH té en compte només els individus que viuen al carrer, les dades proporcionades indiquen un descens en el nombre de persones d’aquest col·lectiu com a resultat dels programes GȢDWHQFLµGLUHFWD/DSULPHUDGHˋQLFLµQRW«HQFRPSWH la profunditat de la discriminació i de l’exclusió que diàriament han d’afrontar algunes persones sense llar en la seva lluita per la dignitat. /HVGHˋQLFLRQVVLPSOHVWDPE«SRGHQH[FORXUHSREODFLRQV senceres. Per exemple, en zones rurals de Bangladesh, on l’avaluació de si una persona està sense llar o no va en funció de l’accés a una parcel·la regularitzada, a més d’un sostre.1 $OWUHVGHˋQLFLRQVHVIRFDOLW]HQHQODSULYDFLµ d’una mínima qualitat d’habitatge, en què les persones HQVLWXDFLµGȢKDELWDWJHSUHFDULRPDVVLˋFDWHVSRGHQ considerar com a persones sense llar, per la falta d’un habitatge segur i propi. En el meu informe sobre aquest tema, he escollit una GHˋQLFLµGHOVHQVHOODULVPHHQUHODFLµDPEHOVGUHWV KXPDQVTXHW«HQFRPSWHXQDYLVLµFRQWH[WXDOLˌH[LEOH(O problema de les persones sense llar té una relació amb les circumstàncies personals, però també reconeix les causes estructurals d’aquesta situació. Aquest plantejament es basa en tres aspectes fonamentals: 1. Falta de llar, tenint en compte tant l’aspecte material com social de l’habitatge. 'LVFULPLQDFLµVLVWHP¢WLFDOHVSHUVRQHVVHQVHOODUHV constitueixen com a grup social subjecte a la discriminació i a l’estigmatització. 3. Reconeixement de les persones sense llar com a VXEMHFWHVGHGUHWVLLGHQWLˋFDFLµGHOVDJHQWVGHOVLVWHPDTXH deneguen aquests drets. Un model fonamentat en els drets humans El sensellarisme és una violació dels drets humans i, com a tal, requereix una resposta que estigui basada en ells. La llei internacional estableix les obligacions dels estats. 3HUH[HPSOHHO&RPLWªGHOV'UHWV(FRQ´PLFV6RFLDOVL Culturals (CESCR, per les seves sigles en anglès), organisme de les Nacions Unides que s’encarrega del compliment dels drets humans i del dret de l’habitatge per part dels estats, YDDˋUPDUmXQ(VWDW3DUWHQHOTXDOXQQRPEUHVLJQLˋFDWLX de persones estan “privades [...] d’habitatge bàsic i digne, prima facie està, incomplint les seves obligacions establertes en el Pacte.”2 Els estats han de “demostrar que han fet tots els esforços possibles per utilitzar els recursos que tenen a disposició per satisfer, de manera prioritària, les seves obligacions mínimes.»3 La llei internacional ho deixa clar: els estats tenen responsabilitats en matèria de drets humans que cal que 1. Graham Tipple i Suzanne Speak, «Definitions of homelessness in developing countries», dins Habitat International, vol. 29, pàgines 337-342, 2005. 2. Comitè dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, comentari general número 3 (1990), sobre la naturalesa dels Estat Part, paràgraf 10. 3. Ibídem 11 compleixin de manera immediata. Fer front a la situació de les persones sense llar és una d’aquestes responsabilitats. Les obligacions immediates en relació amb la situació del sensellarisme són adoptar i implementar estratègies contundents basades en els drets humans per fer front a DTXHVWSUREOHPD+DQGȢLQGLFDUOHVˋWHVLHOVWHUPLQLVLKDQ GHGHˋQLUOHVUHVSRQVDELOLWDWVDWRWVHOVQLYHOOVGHOJRYHUQ I el que és més important, aquestes estratègies les han de desenvolupar, posar en pràctica i avaluar les persones sense llar, un principi bàsic d’un model fonamentat en els drets humans. Mesurar la magnitud del sensellarisme i informar dels resultats ajudarà a garantir la responsabilitat que s’haurà d’incloure en qualsevol estratègia. Tanmateix, les xifres només expliquen una part de la història. Testimonis i material visual complementaran les estadístiques recollides i donaran sentit a l’aspecte humà de la situació de les persones sense llar, així com a les circumstàncies que condueixen a aquesta situació. Això aportarà una HLQDWDQJLEOHSHUDOHVSRO¯WLTXHVIRWRJUDˋHVLKLVW´ULHV que descriuen les condicions indescriptibles dels llocs on la gent s’allotja, la por de ser desallotjats o l’angoixa de ser tractats com si fossin paràsits. Les associacions de ciutadans poden contribuir a observar aquesta realitat amb l’objectiu d’oferir un coneixement més detallat del problema. Un model fonamentat en el drets humans fa que les persones, i particularment les més vulnerables, siguin el centre d’atenció. És el reconeixement que els sense llar són individus, titulars de drets, i determinarà el punt de partida de totes les accions de l’estat en relació amb la situació d’aquest col·lectiu. Aquest reconeixement obliga a fer un canvi en el qual totes les decisions s’adoptin tenint en compte com afecten els drets de les persones i amb OȢREMHFWLXGHSRVDUˋDOVHQVHOODULVPH Segons aquest plantejament, combatre la discriminació és una prioritat màxima. És imperatiu que les polítiques dels estats, les lleis i els programes s’adaptin a les obligacions LQWHUQDFLRQDOVLTXHQRLQWHQVLˋTXLQXQHVWHUHRWLSQHJDWLX Pel que fa als desnonaments forçats, els estats haurien de prohibir-los quan comporten una situació de sensellarisme. Caldria seguir un procés de seguiment de les persones i oferir opcions per a una reubicació adequada. No hi ha excuses. (OVDJHQWVGHODSODQLˋFDFLµXUEDQ¯VWLFDKDXUDQGHJDUDQWLU el compliment dels drets humans. Els estats tenen la ferma obligació legal de regular i comprometre’s amb les HPSUHVHVLOHVSHUVRQHVDPEODˋQDOLWDWGHJDUDQWLUTXH totes les seves accions i polítiques estiguin d’acord amb el dret d’un habitatge adequat i amb la prevenció i la millora de la situació del sensellarisme. L’especulació de la propietat immobiliària, el desenvolupament urbanístic i les inversions no poden passar per sobre dels drets humans. Les persones sense llar: estigmatitzades, discriminades, excloses i criminalitzades Les persones sense llar es perceben com a grup social. S’ha creat una identitat a escala mundial reforçada per la gent del mésP«VGLQHUVP«VSRGHUP«VLQˌXªQFLD‹VXQFHUFOH viciós. Les lleis, les polítiques, els negocis i els mitjans de comunicació mostren i tracten les persones sense llar com a éssers moralment inferiors, que no mereixen assistència, _Barcelona Societat Tribuna DODVDOXWLˋQVLWRWODPRUWFRVDTXHH[LJHL[OȢDSOLFDFLµGH mesures reals (el dret a viure) segons l’article 6 dirigides a millorar la situació de les persones sense llar.4 Aquest reconeixement encara no ha provocat cap actuació a nivell HVWDWDOFRPVXFFHHL[DPEODWRUWXUDRHOVFRQˌLFWHV No es tracta tan sols d’una història ocasional, sinó que és l’experiència personal de milers de milions de persones sense llar o que s’allotgen en un habitatge de manera inadequada. M’han explicat, sovint entre llàgrimes, que més que qualsevol cobertura material, el que aquestes persones anhelen és reconeixement i tracte per part de la societat com a éssers humans, amb la dignitat i el respecte inherents. En comptes de rebre suport, les persones sense llar cada vegada són més penalitzades mitjançant lleis i polítiques que, en lloc de protegir els seus drets, les converteixen en criminals. Es fan lleis per fer invisibles les persones sense llar, per allunyar-les de les seves terres o de l’habitatge i per destruir els seus refugis improvisats. Per exemple, en molts llocs, els hàbits de supervivència, com ara menjar i dormir a l’espai públic, poden comportar multes. 5 Les lleis permeten a les autoritats rescatar els menors del carrer i privar-los de la seva llibertat sense un procés legal o sense respecte per a les xarxes socials en què s’integren. La trista realitat és que la discriminació inherent al VHQVHOODULVPHQRKDHVWDWSODQWHMDGDDPEHˋF¢FLDSHU culpables de la seva mala sort i dels problemes socials que representen. Un cop estigmatitzades aquestes persones, les seves necessitats es descuiden i la desigualtat i la discriminació augmenten. He rebut incomptables testimonis de persones sense llar, que expliquen la intimidació i assetjament que reben de les autoritats i del conjunt de la societat. Se’ls nega l’accés als serveis bàsics o a instal·lacions per dutxar-se, orinar i defecar. Se senten acorralades, són expulsades de les ciutats i reubicades en llocs inhabitables, són maltractades i passen desapercebudes, estan subjectes a formes de violència extrema, que inclouen crims d’odi i de violència sexual, i sovint són denigrades. Algunes IRUPHVGHVHQVHOODULVPHVµQLQYLVLEOHVHQFRQFUHWHQ zones de l’hemisferi sud, on el fenomen es desconeix o on la diferència entre les condicions d’habitatge precari i la situació d’estar sense llar no és evident. Tractades com a residus humans i sovint excloses de la societat, les persones sense llar pateixen humiliacions quotidianament. Etiquetes com legal/il·legal, formal/ informal, apte/no apte, augmenten la dicotomia amb la qual s’han d’enfrontar aquestes persones. Els drets de les persones no formen part del guió. 6HUXQDSHUVRQDVHQVHOODUVLJQLˋFDH[SRVDUVHDOD violència, tenir una esperança de vida reduïda a la meitat, més probabilitats de tenir mala salut i malalties cròniques LVHUSHQDOLW]DWSHUOHVHVWUDWªJLHVGHVXSHUYLYªQFLDˋQVL tot pel fet de menjar i dormir en un espai públic. El Comitè SHOV'UHWV+XPDQVKDUHFRQHJXWTXHHOVHQVHOODULVPHGH forma generalitzada comporta serioses conseqüències per 4. Vegeu, per exemple, CCPR/C/79/Add.105 (1999), paràgraf 12. 5. Vegeu el document «National Coalition for the Homeless, Share No More: The Criminalization of Efforts to Feed People in Need» (2014), en línia: < http://nationalhomeless.org/wp-content/uploads/2014/10/Food- Sharing2014.pdf>. 13 part de les institucions nacionals de drets humans, pels RUJDQLVPHVMXGLFLDOVRDGPLQLVWUDFLRQVODOOHLVREUHGUHWV humans apunta cap a una intervenció immediata dels estats per resoldre el problema. Com hem arribat a aquest punt? La ràpida urbanització a escala mundial ha produït una sorprenent acumulació de riquesa en mans de pocs, acompanyada per l’augment de pobresa per a molts altres. L’especulació en la propietat immobiliària i el concepte d’habitatge com a producte de consum han fet que el desenvolupament urbanístic sigui contrari a les necessitats, poc assequible i contrari al respecte dels drets humans. El sensellarisme és una de les conseqüències menys examinades de la desigualtat creixent, del repartiment injust de la terra i de la propietat, i de la pobresa a escala mundial. És una conseqüència de l’aquiescència de l’estat cap a l’especulació i els mercats no regulats, el resultat de tractar l’habitatge com un producte de consum i no com un dret humà. És el resultat de privilegiar la riquesa i el poder i menysprear i estigmatitzar aquells que no tenen una llar. /DFULVLˋQDQFHUDGHWRWHOPµQKDFRPSRUWDWXQLQFUHPHQW VLJQLˋFDWLXGHOQRPEUHGHSHUVRQHVVHQVHOODULKDGRQDW lloc a una nova categoria d’aquest grup: persones formades GHSHUˋODOWTXHWHQLHQXQQLYHOOGHYLGDHOHYDWSHU´ que, a causa de la crisi econòmica, s’han quedat a l’atur LˋQDOPHQWVȢKDQWUREDWHQVLWXDFLµGȢHVWDUVHQVHOODU (XURSDQRVHQȢHVFDSD3HUH[HPSOHODFULVLGHOLOHV mesures d’austeritat que la van acompanyar van provocar un increment massiu de sensellarisme en moltes ciutats GȢ(XURSDˋQVLWRWD(VSDQ\D6 A escala mundial hi ha proves d’un patró constant: els governs han abandonat el seu paper fonamental com a garants de la protecció social –inclòs l’habitatge assequible–, han reduït o privatitzat les prestacions socials i han transferit competències al mercat privat, permetent que les elits i els agents privats amb accés al poder i als diners controlin els òrgans principals en la presa de decisions.7 Si bé les causes del sensellarisme varien en funció dels grups, sovint és el més vulnerable el primer afectat: dones que fugen de la violència, comunitats senceres desarrelades DFDXVDGHGHVDVWUHVQDWXUDOVRFRQˌLFWHVMRYHVTXHQR tenen accés a l’habitatge per la seva edat o per falta de documentació, accés desigual a la terra i lleis de propietat discriminatòries, o persones discapacitades que no poden obtenir una feina adequada. El denominador comú de totes les causes estructurals del sensellarisme són les decisions i polítiques dels governs contradictòries amb els drets humans. Política estratègica: una eina per al canvi 'HVSU«VGHUHXQLUPHDPEHOVH[SHUWVKHPSRJXWGHGXLU TXHVLE«OHVUHVSRVWHVHQIRUPDGHPHVXUHVHVSHF¯ˋTXHV depenen de circumstàncies personals, les estratègies sempre han de ser multifactorials. Han de comprometre una sèrie de polítiques i programes i han de corregir simultàniament 6. Vegeu, per exemple, la resposta al qüestionari del Defensor del Poble espanyol; Olga Theodorikakou i altres, «‘Neo-homelessness’ and the Greek Crisis» (2013) 7:2, European Homelessness, pàgines 203-205; Comissió Europea, «Homelessness during the crisis» Nota de recerca 8/2011 en línia: al 4, 8, 15. 7. Resposta al Qüestionari de l’Institut Danès per als Drets Humans _Barcelona Societat Tribuna l’exclusió social i la privació de l’habitatge. I el que és més important, els agents implicats han de dirigir les estratègies, que han de fonamentar-se en els drets humans. El CESCR s’ha focalitzat en la necessitat d’establir unes estratègies d’habitatge contundents per fer front a la situació del sensellarisme en el context del dret de l’habitatge, amb garanties de seguiment i responsabilitat DPEREMHFWLXVWHUPLQLVLSURFHGLPHQWVGHUHFODPDFLµ'H manera semblant, en el cas dels menors del carrer, l’Alt &RPLVVDULDWGHOHV1DFLRQV8QLGHVSHUDOV'UHWV+XPDQV propugna un plantejament integral que reconeix els drets com a interdependents i interconnectats mitjançant un plantejament coordinat entre els departaments de govern i amb la implicació de la família i la comunitat.8 'HVGHODFUHDFLµGHOHVHVWUDWªJLHVQDFLRQDOVˋQVD l’aplicació del programa Primer la Llar (Housing First), de moviments socials i accions legals per al desenvolupament de consells civils de participació, no existeix una política universal o una solució legislativa per a la situació de les persones sense llar. S’ha de tractar de diverses maneres, amb un compromís amb les causes estructurals del sensellarisme i amb consideració a les circumstàncies particulars. 6HQVHOȢDFF«VDODMXVW¯FLDHOVGUHWVVµQLQH[LVWHQWVHVWDQ escrits però són impossibles de dur a terme a la pràctica. /ȢDFF«VDVROXFLRQVHˋFDFHVYDVHUHOWHPDGHOSULPHUHVWXGL GHO3URWRFRO)DFXOWDWLXGHO3DFWH,QWHUQDFLRQDOGHOV'UHWV Econòmics, Socials i Culturals pel que fa als procediments GȢH[HFXFLµKLSRWHF¢ULDD(VSDQ\DDPEXQD[LIUDGH FDVRVHQWUHOȢDQ\LHO 9 El Comitè va aclarir que, JDUDQWLUVROXFLRQVMXGLFLDOVHˋFDFHVSHUDXQKDELWDWJH adequat, és una obligació immediata dels estats, ja que un dret no pot existir sense una solució per protegir-lo. A més manté que l’Estat ha violat l’obligació de proporcionar solucions efectives en el marc dels procediments d’execució hipotecària. 'HVSU«VGHOUHFRQHL[HPHQWGHOSRGHUGȢHVWDEOLULUHFODPDU els seus drets, algunes persones sense llar han portat la seva lluita als tribunals. A l’Argentina, les persones sense llar tenen dret a assistència, però aquest dret es reclama cas per cas davant dels tribunals. Per exemple, en el cas de Q.C.S.Y. contra el Govern de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, la Corte Suprema de Justicia de la Nación va ordenar al govern de Buenos Aires proporcionar una atenció DGHTXDGDDXQDPDUHVHQVHOODULDOVHXˋOOGLVFDSDFLWDWL va assenyalar que s’hauria de donar una mínima garantia d’accés a l’habitatge per a aquelles persones que es troben en situacions d’extrema vulnerabilitat. Qualsevol circuit legal o assistencial ha d’abordar els problemes que afecten diferents grups, donar suport a les persones en les seves lluites personals i reconèixer- los com a subjectes de drets. Un estudi realitzat per la FEANTSA (Federació Europea d’Associacions Nacionals que Treballen amb les Persones Sense Llar), va concloure que 8. A/HRC/19/35, paràgraf 30. 9. I.D.G. contra Espanya, Comunicat 2/2014. En la seva resposta al Qüestionari, Arrels Fundació, de Barcelona, estima que a Espanya, de cada 100.000 persones, 71 són indigents. 10. Corte Suprema de Justicia Nacional, Q.C., S.Y. c/GCBA s/amparo, 24 April 2012. Vegeu Ministerio Público de la Defensa de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires, «Economic, Social and Cultural Rights in the City of Buenos Aires». October 2015, pages 64-67. 15 OHVHVWUDWªJLHVHˋFLHQWVVȢKDQGHEDVDUHQSURYHVKDQGHVHU globals, multidimensionals, basades en drets, participatives, recolzades en estatuts i en la legislació, sostenibles, fonamentades en les necessitats i en criteris ascendents. Tots els nivells de govern haurien de dissenyar i establir polítiques, lleis i estratègies per prevenir el sensellarisme i afrontar-lo. El fracàs demostra que la situació de les persones sense llar ni ha estat reconeguda ni tractada com una violació dels drets humans. El que falta en tots els nivells de govern és un compromís comú per garantir el compliment del dret a un habitatge adequat, i altres drets DˋQVFRPHOGUHWDODYLGDLHOGUHWDODVDOXW Garantir el compliment dels drets humans és una responsabilitat legal ferma de tots els nivells de govern. Els legisladors hauran d’incorporar els drets humans en OHVVHYHVOOHLVOHVSRO¯WLTXHVLHOVSURJUDPHVSHUH[HPSOH assessorament de les persones sense llar en el procés de GHVHQYROXSDPHQWLHVWDEOLPHQWGHSRO¯WLTXHVLQFRUSRUDU DOHVHVWUDWªJLHVREMHFWLXVLWHUPLQLVPHVXUDEOHVLQFORXUH processos de seguiment i revisar els mecanismes per JDUDQWLUUHVXOWDWVVDWLVIDFWRULVLSURSRUFLRQDUˋQDOPHQW a les persones sense llar un mecanisme de reclamació de drets i un accés a les solucions. Aquests són requisits fonamentals de la inclusió de les persones sense llar en la dinàmica humana, per restablir la seva dignitat, el respecte i la protecció del principi de legalitat. Conclusió L’extens problema del sensellarisme és una prova del fracàs dels estats a l’hora de protegir i garantir els drets humans de les persones més desvalgudes de la societat. És un problema que existeix a tots els països, independentment de la fase de desenvolupament de la seva economia o dels sistemes de govern, i es dóna amb impunitat. L’origen i l’abast del problema del sensellarisme a escala mundial suggereix una falta de compassió per part de la societat del grau de pèrdua i privació de la dignitat que comporta el fet de ser una persona sense llar. És un fenomen que requereix d’accions urgents i immediates per part de la comunitat internacional i de tots els estats. En lloc de ser tractats com a subjectes d’uns determinats drets que s’han violat de manera sistèmica, les persones sense llar s’han convertit en un grup estigmatitzat subjecte a penalitzacions, discriminació i exclusió social. Segons la llei internacional, això és simplement inacceptable. S’ha establert que els estats tenen unes obligacions immediates per fer front a la situació de les persones sense llar. Cal dir-ho amb claredat: tots els nivells de govern han de prioritzar la situació del sensellarisme i les seves necessitats. (OV2EMHFWLXVGH'HVHQYROXSDPHQW6RVWHQLEOH 2'6 KDQ ofert una oportunitat als estats de regular les polítiques d’habitatge i les lleis, i per adoptar un model centrat en els drets humans. El meu consell és que, d’acord amb l’objectiu GHOV2'6WRWVHOVHVWDWVHVFRPSURPHWLQDSRVDUˋ DOVHQVHOODULVPHFRPDREMHFWLXSHUDORDEDQVVL és possible. Això és el que cal, si volem garantir que cap persona quedi exclosa del sistema. Els drets humans ofereixen el coneixement, les bases i les normes per als estats, l’únic que fa falta és el desig de complir-los. _Barcelona Societat Experiències Housing First a Arrels Fundació: un viratge en procés Arrels Fundació Paraules clau: sense llar, Housing First, peer, accés a l’habitatge )DP«VGHWUHVDQ\VTXH$UUHOV)XQGDFLµHVYDĆ[DUHQXQ model d’atenció a persones sense llar diferent i que posa l’accent en l’accés a l’habitatge individual, digne i estable i en una forma d’intervenció social que posa la persona en el centre. És el Housing First i funciona amb èxit a altres ciutats del món. /èDSRVWDGè$UUHOVSHUDDTXHVWPRGHOKDVLJQLĆFDWXQD restructuració interna dels seus equips, un aprenentatge en les maneres de treballar i afrontar dubtes i reptes. Si el Housing First s’enfoca només a persones que dormen al carrer, què passa amb aquelles que tenen una situació FURQLĆFDGDLTXHQRWUREHQFDSUHFXUVDGHTXDWDODVHYD situació? Viure en un pis individual fa que la persona pugui VHQWLUVHVROD"&RPVèLQFORXODĆJXUDGHOpeer? I què passa si, pel context econòmic i social, no hi ha habitatges a preus assequibles? Housing First a Arrels Fundació: un viratge en procés A Arrels coneixem el Karl des de fa molts anys. Vivia al carrer de manera crònica, tenia problemes de consum d’alcohol i un problema de salut mental. Quan li havíem preguntat si volia viure en un pis per a ell sol ens havia dit que sí però el dia que el vam acompanyar a l’habitatge KRYDPIHUVHQVHSUHJXQWDUOL'XUDQWPHVRVOȢHTXLSGH Treball Social i l’equip de Suport a l’Habitatge d’Arrels es van intentar coordinar per donar suport al Karl però sense èxit. Una setmana quedàvem amb ell diferents dies per veure com estava i després podien passar quinze dies ˋQVTXHQRHOWRUQ¢YHPDYLVLWDUVLHOSLVVȢHPEUXWDYDHO netejàvem amb ell però també ho fèiem quan no hi era a casa... Ens amoïnava que el Karl tingués problemes amb els veïns i hagués de deixar el pis. I així va ser. 149 A Arrels vam conèixer l’existència del Housing First a través de la Federació Europea d’Organitzacions que Treballen amb Persones Sense Llar (FEANTSA), de la qual formem part juntament amb altres entitats europees. 'HVGHOȢDQ\OD&RPLVVLµ(XURSHDUHFRO]DSURYHV pilot del model Housing First en ciutats com Amsterdam, Copenhagen, Glasgow i Lisboa, i altres països com França i Bèlgica impulsen aquesta manera de fer amb el suport total dels seus governs. Per conèixer bé què era i què no era el Housing First,DO vam decidir visitar projectes europeus que l’impulsaven i participar en trobades regionals sobre el tema. Cada projecte o trobada ens servia per endinsar-nos més en el model, ens plantejava dubtes sobre com s’atenen les persones sense llar i ens obria una nova manera de fer que es considera efectiva per garantir l’accés a l’habitatge digne i estable a persones que viuen al carrer des de fa molts anys. $PEWRWDL[´DOJHQHUGHOȢDQ\YDPSUHQGUHODGHFLVLµ d’impulsar el model Housing First a Arrels. Del model d’escala al model Housing First $OPDU©GHOSRFGHVSU«VGȢKDYHUSUHVODGHFLVLµ d’adoptar el model Housing First, a Arrels oferíem DOORWMDPHQWDSHUVRQHVVHQVHOODU'HWRWHVDTXHVWHV persones, 64 s’allotjaven en 24 habitatges compartits, 52 persones vivien en habitacions de lloguer, 14 dormien en pensions de Barcelona i set ho feien en pensions socials. Les 18 persones restants vivien en pisos individuals (vuit en SLVRVJHVWLRQDWVSHU$UUHOVLHQKDELWDWJHVGRWDFLRQDOV del Patronat de l’Habitatge). Per la seva banda, l’equip de carrer d’Arrels visitava 611 persones que dormien al carrer, XQP«VTXHOȢDQ\DQWHULRU El cas del Karl va ser el primer intent a Arrels de portar a terme el model Housing First i no va resultar. No pel Karl, sinó per tots els errors que des d’Arrels vam cometre. &RQHL[¯HPXQDSHUVRQDPROWFURQLˋFDGDDOFDUUHULWHQ¯HP un pis individual perquè hi pogués anar a viure, però no teníem un equip cohesionat entorn del model Housing First ni una manera clara de fer cap aquest objectiu. Nascut als Estats Units i impulsat per l’organització 3DWKZD\VWR+RXVLQJHOPRGHO+RXVLQJ)LUVW ȡ3ULPHUOD LlarȢ W«XQVSULQFLSLVPROWFODUVLHQHOVTXDOVHQVKHPˋ[DW des d’Arrels Fundació: • L’habitatge és un dret humà. • Respecte per a totes les persones usuàries. ȩ&RPSURP¯VGHWUHEDOODUDPEODSHUVRQDˋQVTXHKR necessiti. • Habitatge individual i independent. • Separació de l’habitatge i del tractament. ȩ'UHWDGHFLGLUGHODSHUVRQD • Orientat cap a la recuperació de la persona. • Minimització de les conseqüències de la vida al carrer reduint danys (per exemple, en el consum d’alcohol). El model ofereix a persones que es troben en una situació FURQLˋFDGDGHVHQVHOODULVPHOȢRSRUWXQLWDWGȢDFFHGLU directament a un habitatge estable, i es basa en tres requisits: ȩ/DSHUVRQDKDGȢDSRUWDUHOGHOVVHXVLQJUHVVRV • L’equip de professionals visita la persona un cop per setmana per realitzar el seu seguiment social. • S’ha de mantenir un bon veïnatge. _Barcelona Societat Experiències Com a la resta de Catalunya i l’Estat espanyol, la nostra manera d’actuar i atendre les persones sense llar s’inspirava en el model d’escala. En la memòria anual d’Arrels de l’any VȢH[SOLFDYDGȢXQDPDQHUDFODUDm4XDQDOJ¼TXHVȢHVW¢ al carrer ve a Arrels no acostuma a tenir cap ingrés i la seva despesa d’allotjament i alimentació recau íntegrament sobre l’entitat. En aquest moment acostumen a entrar a viure en una pensió. Posteriorment, quan la persona ja ha assolit un grau més d’autonomia, es considera la possibilitat d’entrada en un pis». El model d’intervenció amb la persona que des d’Arrels aplicàvem fa deu anys seguia un procés d’escala però, malgrat això, teníem una idea que encara avui mantenim: mPerquè una persona pugui estabilitzar la seva vida en molts aspectes, cal que pugui gaudir d’un habitatge estable. I això mai no ho pot garantir la vida en una pensió o en algun lloc residencial d’estada temporal». Creiem que els recursos s’han d’adaptar a les persones i no que les persones s’han d’adaptar als recursos i, per això, durant anys hem buscat solucions residencials mitjançant GLIHUHQWVIµUPXOHV$ODGªFDGDGHOVSHUH[HPSOH SDJ¢YHPSHQVLRQVDSULQFLSLVGHOYDPSURPRXUH HOVKDELWDWJHVFRPSDUWLWVLYDPFUHDUXQHTXLSHVSHF¯ˋF d’educadors i treballadors familiars per donar suport i realitzar el seguiment social de les persones que entraven DYLXUHKL/ȢDQ\LYHLHQWTXHPROWHVSHUVRQHVVHQVH OODUFURQLˋFDGHVLDPEXQDVDOXWIU¢JLOQRWHQLHQRQDQDU PHQWUHQRWUREDYHQHOOORFGHˋQLWLXRQYLXUHYDPFUHDUOD OODUUHVLGHQFLDO3HUH%DUQ«VLHOPDWHL[DQ\FRQMXQWDPHQW DPE6DQW-RDQGH'«XOHV)LOOHVGHOD&DULWDWLHO&HQWUH d’Acollida Assís vam crear la Fundació Mambré, per promoure l’accés a l’habitatge de persones sense llar a través d’una borsa d’habitatge pròpia i d’impulsar la inclusió laboral. Amb més o menys encert, durant tots aquests anys l’objectiu ha estat sempre el mateix: un habitatge digne, estable i permanent. És el que hem demanat durant anys per a les persones sense llar com a alternativa per FRPEDWUHODVHYDFURQLˋFDFLµDOFDUUHU,«VSUHFLVDPHQWHO que defensa el model Housing First, introduint també una manera diferent de treballar i d’organitzar-se. 'XUDQWHOQRKLYDKDYHUGLDD$UUHOVTXHQRSDUO«VVLP del model Housing First i de com posar-lo en marxa. Es van realitzar nombroses formacions i trobades internes amb l’equip de professionals i l’equip de voluntariat d’Arrels, i es va començar a explicar a les persones sense llar que DWHQ¯HP(QXQDGȢDTXHVWHVWUREDGHVHO'RPªQHFTXHKD viscut molts anys al carrer, ens va mirar sorprès i ens va SUHJXQWDUm+HXKDJXWGHYLDWMDULUHˌH[LRQDUWDQWSHUVDEHU que el que necessitem és un habitatge individual?» Semblava molt fàcil però alhora era molt difícil! En el moment de posar en marxa el model Housing First, a Arrels teníem a favor diverses coses: • estava provat que el Housing First funcionava en entorns FXOWXUDOVVLPLODUVDOQRVWUH • coneixíem les persones que vivien als carrers de Barcelona GHPDQHUDFURQLˋFDGD • la nostra manera de treballar mira sempre a mitjà i llarg 151 WHUPLQLDPEXQDFRPSDQ\DPHQWLQGLYLGXDODODSHUVRQD • teníem experiència en la gestió d’habitatges i comptàvem DPEKDELWDWJHVFRPSDUWLWVLUHFXUVRVSHUˋQDQ©DUDOWUHV tipus d’allotjament de manera temporal, mentre es buscaven pisos individuals. 'HODPDWHL[DPDQHUDDIURQW¢YHPQRXVUHSWHVLGLOHPHV importants per promoure el Housing First: • a la majoria de ciutats on s’ha posat en marxa el model Housing First s’ha fet començant des de zero, amb persones TXHGRUPLHQDOFDUUHUGHPDQHUDFURQLˋFDGDLVHQVHWHQLU en compte les persones sense llar que dormien en pensions LDOWUHVOORFVSHU´HQXQDVLWXDFLµPROWGROHQWDLJHQVGLJQD • a Arrels coneixíem moltes persones que vivien als carrers de Barcelona però també moltes altres que hi entraven i en sortien perquè, de manera intermitent i inestable, s’allotjaven en pensions, habitacions de relloguer i recursos inestables, RTXHSHUODVHYDVLWXDFLµQRWUREDYHQXQUHFXUVDGHTXDW • el Housing First aposta per una manera de treballar en què la persona sense llar no té un únic referent social sinó tot un equip de persones interdisciplinar i complementari i en el qual també participen peers, és a dir, persones que han viscut al carrer i que fan de mirall per a les persones sense llar que accedeixen al model Housing First. Canviar els equips per poder aplicar el Housing First Per poder fer aquest acompanyament, des d’Arrels hem hagut de canviar maneres de fer, formar els professionals i l’equip de voluntariat i fusionar equips. Abans de començar a aplicar el Housing First, existien dos equips diferenciats que acompanyaven la persona: d’una banda, l’equip de Treball Social, format per treballadors socials i que durant tot el procés s’encarregava del seguiment social de la persona, de realitzar els tràmits QHFHVVDULVHWFGȢDOWUDEDQGDH[LVWLDOȢHTXLSGH6XSRUW en l’Habitatge, format per educadors socials i treballadors familiars i que s’encarregava de reforçar la persona sense llar que accedia a un habitatge perquè aconseguís la màxima autonomia possible. Avui dia, aquests dos equips ja no existeixen i s’han fusionat en un únic equip, el de Suport a la Persona, que a la vegada se subdivideix en tres equips de treball formats per entre quatre i cinc persones professionals, amb SHUˋOVFRPSOHPHQWDULVLDPEHOVXSRUWGȢXQHTXLSGH voluntariat. m(OFDQYLSULQFLSDO«VODˌH[LELOLWDWTXHVȢDFRQVHJXHL[DPE aquest nou equip», explica Ester Sánchez, responsable de OȢHTXLSGH6XSRUWDOD3HUVRQDmEls rols dels professionals, per exemple, s’han barrejat. Abans, un treballador social s’encarregava del seguiment social, dels tràmits, de les entrevistes amb la persona, etc., però ara també fa tasques d’educador i de treballador familiar, i a la inversa. Si la persona sense llar que viu en un pis necessita ajuda per dutxar-se, per exemple, se li dóna sense pensar si el membre de l’equip és treballador social, treballador familiar o educador.» $TXHVWFDQYLHQODPDQHUDGHWUHEDOODUKDVLJQLˋFDWWDPE« un canvi per a les persones sense llar que atenem perquè han passat de tenir una relació individual amb el seu _Barcelona Societat Experiències allotjades en sostres que són poc dignes, com pensions o habitacions de lloguer on no hi ha aigua calenta, no es pot cuinar o posar una rentadora, i on es fa difícil mantenir una higiene adequada. 'DYDQWGȢDTXHVWDVLWXDFLµHOVGXEWHVHQVYDQDVVDOWDUTXDQ vam engegar el model Housing First ens havíem d’enfocar només a les persones que viuen al carrer? Què passa amb una persona que dorm en una pensió de manera inestable o que no acaba de trobar el seu lloc en qualsevol altre tipus de recurs? I què passa si no trobem pisos individuals a preus assequibles? m$$UUHOVFRQVLGHUHPHO+RXVLQJ)LUVWXQPRGHO d’intervenció vàlid per a les persones que viuen al carrer GHPDQHUDFURQLˋFDGDSHU´WDPE«SHUDOHVSHUVRQHVVHQVH OODUFURQLˋFDGHVTXHIDDQ\VTXHHQWUHQLVXUWHQGHOFDUUHU i que no s’adapten a cap tipus d’habitatge», explica Ester Sánchez, responsable de l’equip de Suport a la Persona d’Arrels Fundació. En aquest sentit, vam decidir no començar de zero el model Housing First amb persones que dormien únicament al carrer ni posar tot el focus en la condició del pis individual. &RPFRPHQWD6£QFKH]mHOP«VLPSRUWDQW«VHOPRGHO d’intervenció amb la persona que promou el Housing First», la part relacional amb la persona, el fet de visitar-la un cop per setmana per promoure la seva vinculació al barri i proporcionar-li un allotjament estable, digne i permanent. m+HPHYROXFLRQDW5HVSHFWHPHOSURF«VGHODSHUVRQD no forcem situacions i treballem l’accés a un habitatge individual des de la voluntat de la persona, no com un premi. referent social a tenir una relació amb tot un equip en el qual totes les persones són referents. I encara més: abans, les persones sense llar vinculades a Arrels que accedien a un habitatge o un sostre ho feien després d’un procés de vinculació de la persona amb el centre obert i d’acollida d’Arrels. En canvi ara, amb el model Housing First, persones que viuen al carrer, a les quals visita l’equip de carrer d’Arrels però que mai o gairebé mai passaran pel centre, tenen l’oportunitat d’accedir a un habitatge estable sense la necessitat de passar per tot el procés d’escala. Un pis i una manera de donar suport a la persona +RXVLQJ)LUVWVLJQLˋFDȡ3ULPHUODOODUȢ(QDTXHVWPRGHO GȢDWHQFLµDSHUVRQHVVHQVHOODUFURQLˋFDGHVOȢKDELWDWJH individual, estable i permanent és una condició indispensable. També ho és que l’entitat o administració responsable acompanyi la persona sense llar en tot el procés d’una manera diferent: respectant les seves decisions, no condicionant l’habitatge a factors com deixar de beure o medicar-se, observant el seu procés... $OD$UUHOVYDPDWHQGUHSHUVRQHVODPDMRULD –un 89%– homes d’entre 35 i 64 anys i un 16% amb més GHDQ\V(OVHTXLSVGHFDUUHUGHOȢHQWLWDWYDQYLVLWDU persones que dormien directament al carrer i es va oferir allotjament a 232 persones. Totes aquestes persones viuen o han viscut de manera FURQLˋFDGDDOFDUUHUGHVGHIDDQ\VPROWHVWHQHQSUREOHPHV de consum d’alcohol i altres presenten problemes de salut mental. Un percentatge elevat viu al carrer i les altres estan 153 I un altre canvi important: no condicionem l’habitatge. Si la persona que entra a viure a un pis té problemes amb els veïns i la seva situació a l’habitatge es fa insostenible, l’opció no és tornar al carrer sinó negociar amb la persona i buscar una alternativa habitacional», afegeix la responsable de l’equip de Suport a la Persona d’Arrels. Com milloren les persones amb el Housing First? Com explicàvem al principi d’aquest article, el del Karl va ser el primer cas de Housing First que vam intentar a Arrels abans de reconvertir la nostra manera d’actuar i els equips professionals. En aquests dos anys no hem deixat de banda el Karl i ara viu en un pis compartit, però amb un seguiment social que es basa en el model Housing First. En total, 19 persones que dormien al carrer han passat a viure en pisos individuals des que vam posar en marxa el +RXVLQJ)LUVWDOm8QDSHUVRQDYDHQWUDUDOSLVDPE una emoció desbordada, una altra ho va fer en silenci, un senyor va llençar tots els mobles perquè volia moblar el pis al seu gust, un altre es mostrava incrèdul perquè el pis tenia molta llum...», exposa l’Anna Rodríguez Titos, responsable del servei d’acollida d’Arrels i dels equips de carrer de l’entitat. El Lluís és una d’aquestes persones. En el moment en què va deixar el carrer per accedir al pis individual ja WHQ¯HPUHFRQˋJXUDWVHOVHTXLSVGH6XSRUWDOD3HUVRQDL interioritzat el model Housing First i, malgrat això, van sorgir dubtes. El principal? La soledat. El Lluís va entrar a viure al pis emocionat per la seva nova situació. Al principi feia molta vida al carrer i tornava a dormir al pis i, a poc a poc, es va anant tancant i va deixar de sortir. No menjava, no netejava, bevia molt. El pis era a Barcelona però lluny del barri on el Lluís havia viscut tota ODYLGDHOVHXHTXLSGHVXSRUWGHUHIHUªQFLDHOYLVLWDYDGRV cops per setmana. Fins que va tocar fons i la seva salut se’n va ressentir. El cas del Lluís ha causat debat entre els professionals d’Arrels: Estem fent bé el Housing First? És una opció el pis individual si la persona empitjora a causa de la soledat? Com es pot combatre? Actualment, el Lluís torna a viure al pis amb ganes i ha deixat de beure per iniciativa pròpia, però el seu cas ens ha fet veure que difícil que és abordar el problema de la VROHGDWm4XDQXQDSHUVRQDHQWUDDYLXUHDXQSLVSHUDHOOD sola en un barri que no coneix, la seva vinculació al barri és lenta i també depèn de la capacitat de la persona per socialitzar», apunta Ester Sánchez. 'HODPDWHL[DRSLQLµ«VOȢ$QQD5RGU¯JXH]7LWRVTXHGHVWDFD com ha millorat la situació de les persones que vivien al carrer i han entrat a viure a un pis seguint el model Housing First.m9HXVFRPPLOORUDODVHYDVDOXWFRPUHGXHL[HQHOV consums, com millora la higiene perquè es poden dutxar quan vulguin i com millora l’autoestima.» Reptes en el viratge cap al Housing First 'RVDQ\VLPLJGHVSU«VGHFRPHQ©DUDLPSODQWDUHOPRGHO Housing First a Arrels, el viratge continua. Al maig del OȢHQWLWDWRIHULDDOORWMDPHQWDSHUVRQHVGH les quals en habitatges individuals. La xifra de persones que viuen en pisos compartits és similar a la que hi havia DOSHU´HQFDQYLHOQRPEUHGHSHUVRQHVTXHYLXHQ en habitacions de lloguer ha passat de 52 a 34. Totes les _Barcelona Societat Experiències persones allotjades, visquin on visquin, reben un seguiment social basat en el Housing First i l’estabilitat dels habitatges ha augmentat considerablement. Per saber si estem aplicant correctament o no el Housing First,DOMXQ\GHOOȢHTXLSGH6XSRUWDOD3HUVRQDGȢ$UUHOV YDSDUWLFLSDUHQXQDHQTXHVWDTXHYDORUDODˋGHOLWDWDO model i que també s’utilitza en altres països on es promou DTXHVWPRGHOGȢDWHQFLµDSHUVRQHVVHQVHOODUFURQLˋFDGHV /ȢDYDOXDFLµHVˋ[DHQHOSURF«VGȢDFF«VDOȢKDELWDWJHL els requisits, en el seguiment que es fa a la persona i les oportunitats que té en cas de perdre l’habitatge, els tipus de serveis que s’ofereixen, les aportacions econòmiques que han de fer les persones i els ajuts a l’habitatge, l’estructura dels equips, etc. (QWRWDOKLKDXQVLQGLFDGRUVLODSXQWXDFLµP¢[LPD TXHHVSRWDFRQVHJXLU«VHOGHˋGHOLWDW(OUHVXOWDWGH OȢHQTXHVWDGȢ$UUHOVKDHVWDWGHOGHˋGHOLWDW Els reptes que tenim són molts. Alguns se’ns escapen i WHQHQDYHXUHDPEOHVGLˋFXOWDWVGHOFRQWH[WVRFLDOLSRO¯WLF en què vivim, com els preus elevats dels habitatges o les GLˋFXOWDWVGHOHVSHUVRQHVSHUWHQLULQJUHVVRVVXˋFLHQWV estables, ja sigui a través d’ocupacions i feines adaptades a la seva realitat o a través de prestacions socials garantides. Altres reptes els podem afrontar i ho hem de fer. En destaquem cinc: • Reforçar els equips amb peers. En altres ciutats europees on s’impulsa el Housing First, els equips que acompanyen les persones compten amb persones que han viscut al carrer i que aporten la seva expertesa. En el procés que hem engegat a Arrels, aquest encara és un repte que tenim SHQGHQWXQ¢PELWTXHKHPGHPLOORUDU'HPRPHQW diverses persones que saben què vol dir viure al carrer fan de col·laboradors amb acompanyaments puntuals, com per exemple al metge. • Afrontar la soledat. Quan una persona viu al carrer trenca la majoria, si no tots, els vincles socials que tenia i un dels esforços importants que ha d’afrontar quan surt del carrer és crear-se una nova xarxa social i afrontar la soledat. Quan la persona entra a un pis a viure sola, la soledat també hi és present i cal pensar com treballar-la per tenir opcions més enllà de quedar-se a casa veient la televisió o venir al centre d’Arrels. • Fer un bon acompanyament a les parelles que entren a viure a un pis amb el model Housing First. A vegades pot passar que una persona entri a viure a un pis individual LGHVHJXLGDOȢDFRPSDQ\LXQDSDUHOOD'HVGȢ$UUHOVKHP respectat aquestes decisions perquè les persones sense llar que entren a viure als habitatges decideixen sobre les seves YLGHVLHOSLV«VODVHYDOODU/DGLˋFXOWDWHQHOVHJXLPHQW social apareix quan hi ha problemes de parella vinculats a la soledat i a la falta de respecte, i quan la gestió de l’habitatge és d’Arrels. • Trobar habitatges individuals a un preu assequible. En aquests moments, Arrels ofereix allotjament en habitatges que es troben a Barcelona, Cornellà, Granollers i l’Hospitalet de Llobregat. Trobar pisos petits i a un preu LQIHULRUDOVHXURVSHU´HVW¢UHVXOWDQWLPSRVVLEOHD causa de la situació del mercat immobiliari. En aquests dos 155 anys i mig d’implementació del Housing First i de cerca de pisos individuals, a més, ens hem trobat reticències per part dels llogaters, amb por que al seu habitatge hi visqui una persona que ha dormit al carrer. • Evitar que una persona que perd un habitatge hagi de WRUQDUDGRUPLUDOFDUUHU'HVGȢ$UUHOVFUHLHPTXHHOSLV individual i estable és una molt bona solució per a persones VHQVHOODUTXHWHQHQXQDVLWXDFLµFURQLˋFDGDLTXHKDQ intentat viure en altres tipus d’allotjament, com pensions, habitacions o pisos compartits. A vegades, però, els problemes de convivència amb els veïns (el bon veïnatge és un dels tres requisits del Housing First) fa que la persona hagi de sortir de l’habitatge. El repte és trobar altres solucions d’habitatge, recursos intermedis que no tenim ni coneixem i que podrien evitar que la persona tornés a dormir al carrer. A aquests cinc reptes n’hi hem de sumar un altre igual d’important i que ens amoïna: què passa amb el percentatge de persones que viuen al carrer i que ens diran que no volen viure en un allotjament estable i digne? Aquestes situacions les hem viscut, la majoria de vegades, amb persones amb problemes de salut mental, i les hauríem de saber afrontar. Potser en aquests casos la solució no és un habitatge individual i haurem de ser més imaginatius, però sí que podem acompanyar les persones en seguiment amb el model d’intervenció del Housing First per respectar al màxim les seves decisions. /DQRVWUDH[SHULªQFLDHQHO+RXVLQJ)LUVWHQVUHDˋUPD en la idea que aquest model és vàlid per lluitar contra el sensellarisme a Barcelona, on actualment 941 persones dormen al carrer. Serà tot un repte en el qual també s’haurà de tenir en compte què s’ha de fer mentrestant, perquè les persones que viuen al carrer no pateixin més les inclemències del temps, la inseguretat de dormir al ras, la IDOWDGȢLQWLPLWDWLOHVGLˋFXOWDWVSHUIHUYDOHUHOVHXGUHWD l’habitatge digne i estable. En profunditat _Barcelona Societat En profunditat No tenir llar perjudica (i molt) la salut Marta Plujà. Anàlisi social. &¢ULWDV'LRFHVDQDGH%DUFHORQD Paraules clau: crisi, habitatge, exclusió, salut En moments com l’actual, en el qual la crisi econòmica global i globalitzada sacseja amb força les economies familiars, i que té com una de les primeres conseqüències la precarització de l’habitatge, les condicions de vida de moltes de les persones ateses pels serveis de Càritas es deterioren cada vegada més i repercuteixen no només en el seu dia a dia, sinó també –i sobretot– en el seu estat de salut. &¢ULWDV'LRFHVDQDGH%DUFHORQD &'% YDSUHVHQWDU públicament l’Informe $PEVRVWUHLVHQVHOODU(IHFWHVGH l’habitatge precari sobre la vida de les persones. Un esment HVSHFLDODOHVIDP¯OLHVDPEˋOOV coincidint amb la campanya TXHUHDOLW]DFDGDDQ\SHU1DGDO(UDOȢDQ\LWRWLTXH la situació ha millorat, encara és ben vigent el que aquest document posava de relleu. Aquest informe naixia de la preocupació de Càritas pel tema de l’habitatge. Un neguit que ve de lluny, com ho proven els diversos estudis i informes que ha anat SXEOLFDQWVREUHDTXHVWWHPDGHVGHOˋQVDOȢDFWXDOLWDW Però, en aquesta ocasió, es va fer un pas més i es va DWXUDUHQOȢDQ¢OLVLLODUHˌH[LµGHOȢDIHFWDFLµGHODIDOWD d’un habitatge digne tant en les condicions de vida de les persones, com en la seva salut. No es posaven damunt la taula situacions noves. La història és cíclica i en moments semblants, en què es GRQHQDOPDWHL[WHPSVFULVLHFRQ´PLFDLLPSRUWDQWVˌX[RV migratoris (fa sis anys la migració encara era un fenomen destacable), les respostes al problema d’accés a l’habitatge han estat similars: pensions, habitacions de relloguer, barraquisme, etc. Les diferències entre les solucions 37 adoptades pels nostres pares i avis són mínimes respecte de les que han adoptat les generacions actuals. Què és un sostre i què una llar? Partim de la tesi que sostre és un lloc on protegir-se de les inclemències del temps, bàsicament. En cap cas, es pot donar al sostreHOVLJQLˋFDWSOHGȢXQDOODUHOOORFRQVHU persona amb tot el seu sentit. (OVRVWUHGHWHUPLQDXQDIRUPDSUHF¢ULDGHYLXUHLHVGHˋQHL[ segons diferents graus de precarietat i exclusió residencial: des dels casos més extrems, que passen per viure literalment DOFDUUHURHQDOEHUJVRUHIXJLVGHVHUYHLVVRFLDOVˋQVD FRPSDUWLUKDELWDWJHRYLXUHHQXQKDELWDWJHPDVVLˋFDW $TXHVWHVIRUPHVGHYLXUHmDFREHUW}OD)HGHUDFLµ(XURSHD d’Associacions Nacionals que Treballen amb Sense Llar (FEANTSA) –òrgan amb suport de la Comissió Europea– les GHˋQHL[HQWUHW]HFDWHJRULHV (7+261 FRPDmVLWXDFLRQV d’exclusió residencial», i sobre aquesta convenció es treballa a nivell europeu en polítiques socials. Aquestes categories van des de viure en espais públics o no disposar d’habitatge, ˋQVDVLWXDFLRQVGȢKDELWDWJHLQVHJXURLQDGHTXDW 3HUFRQWUDODOODUHVGHˋQHL[SHUOHVSHUVRQHVLQRSHO sostre que les aixopluga. En la Campanya dels Sense Llar GHOD&RQIHGHUDFLµGH&¢ULWDV(VSDQ\RODMDKLˋJXUDYD XQDDSUR[LPDFLµEDVWDQWDˋQDGDGHOTXHODQRVWUDLQVWLWXFLµ HQW«QSHUOODUm(VWUDFWDGHFU«L[HUHQHOVHQWLPHQWGHOODU com a sentit i vivència on trobo l’escalfor, perquè pertanyo, em sento protegit, puc créixer si ho desitjo, puc aprendre, FRPSDUWLUVRPLDUMXJDUSHUTXªVLHPIDOWDDOLPHQWR habitatge, aquesta “calor-comunitat” m’embolcalla, em recolza i em serveix de plataforma per tornar a començar. Tinc llar perquè al meu voltant hi trobo xarxes de suport, em relaciono, estableixo vincles i els estableixen amb mi WRWVDTXHOOVTXHPȢHQYROWHQ} 2OHD  No se’ns ha d’escapar el fet que, encara que l’accés a una llar «VXQGUHWKXP¢XQLYHUVDOUHFROOLWDOD'HFODUDFLµ8QLYHUVDO GHOV'UHWV+XPDQVLWDPE«XQGUHWVRFLDOFRQVWLWXFLRQDOSHU als espanyols, no es tracta d’un dret real sinó que s’entén com un principi rector, o sigui, que no és directament exigible. Però tampoc hem de pecar d’ingenus i creure que l’accés a un habitatge soluciona tots els problemes, perquè per VLVROQRJDUDQWHL[ODLQWHJUDFLµ«VP«VHQGHWHUPLQDGHV circumstàncies (inseguretat, precarietat, deteriorament...) pot ser el detonant de l’exclusió social. Les condicions físiques, l’accessibilitat i el context poden determinar que es converteixi o no en llar. Només cal veure com l’entorn pot arribar a determinar el desenvolupament personal i social de les persones que s’hi troben immerses: els barris pobres no deixen de ser pobres si no s’hi inverteix. L’atur, les drogodependències o el fracàs escolar es poden perpetuar en determinats sectors de les ciutats i pobles, creant guetos de marginació en els quals només alguns dels habitants aconsegueixen pujar a l’ascensor social, però on la majoria es veu condemnada a reproduir unes determinades condicions de vida. 1. ETHOS: sigla que respon a la denominació anglesa de TIPOLOGIA EUROPEA DE SENSE LLAR I EXCLUSIÓ RESIDENCIAL i que permet recollir de manera desagregada les diferents situacions amb les quals es pot trobar una persona amb problemàtiques relacionades amb el mal allotjament. _Barcelona Societat En profunditat Té molt a veure en tot això el disseny de la ciutat i com s’ha pensat l’ús de l’espai públic: com s’han creat aquests barris, quin disseny tenen, com s’han dotat de serveis, etc. Però també, com se’ls ha tractat socialment: atenció social, serveis sanitaris, escolarització, recursos culturals... Cada cop més es limita l’ús de l’espai públic i HVWHQGHL[DFULPLQDOLW]DUODSREUHVDHQSURGHEHQHˋFLV politicoeconòmics. Una sortida en temps de crisi La modalitat majoritària de tinença i ús de l’habitatge a OD&DWDOXQ\DȟWDPE«D(VSDQ\DȟGHˋQDOVGHOVHJOHXX i principis del XXI és la propietat. Això condiciona, i molt, la situació de precarietat en què es troba la població de rendes mitjanes i baixes, quant a la qualitat de l’habitatge. Totes les polítiques públiques, la publicitat institucional, tota la conjuntura ha anat orientada a la compravenda d’habitatges. Ja durant els anys del desenvolupisme IUDQTXLVWDHVYDYHXUHOȢKDELWDWJHFRPXQˋOµGHQHJRFL i no s’ha abordat, des de llavors, com un bé de primera necessitat, sinó com una mercaderia. Tal com passa en una gran part d’Europa, l’opció més factible és el lloguer. En això sí que hi ha hagut un canvi GHVTXHHVYDSXEOLFDUOȢLQIRUPHˋQVDUDVLHQDTXHOO moment encara era possible aconseguir una hipoteca, ara ja no ho és per a la gran majoria de persones del nostre SD¯V(OFUDFˋQDQFHUVȢKDHQGXWSHUGDYDQWHOFUªGLWI¢FLO tot i que el tipus d’interès bancari aplicable, l’Euríbor, està més baix que mai. Tanmateix, els elevats preus del mercat de lloguer encara són una barrera que impedeix accedir-hi. *U¢ĆF&RPSDUDWLYDGHOVSUHXVGHOOORJXHUGèKDELWDWJHVDOHVSULQFLSDOV ciutats de la diòcesi (2009-2013-2015). Euros/mes. Mitjanes anuals. $Ĺmvঞ|†|7Ľ v|-7झvঞ1-7;-|-Ѵ†m‹-ĺ ;r-u|-l;m|7;$;uub|oubb"ov|;mb0bѴb|-|ĺ";1u;|-ub- 7Ľ-0b|-|];bbѴѴou-&u0-m-ĺ ѶƏƏ ƕƏƏ ѵƏƏ ƔƏƏ ƓƏƏ ƒƏƏ ƑƏƏ ƐƏƏ Ə Sant Coloma 7;u-l;m;| ƓѶ Ɛ ƓѶ ƒƔƓ Ɛ ƔƓ Ɩ ѵѵ Ɩ Badalona Barcelona Cornellà de Ѵo0u;]-| Ľovrb|-Ѵ;| 7;Ѵo0u;]-| Mataró L ƑƏƏƖ L ƑƏƐƒ L ƑƏƐƔ ѵѶ Ƒ Ɣƒ ƒ ƔƐ ƒ ƓƖ ѵ ƕƒ Ɣ Ɣƒ ƕ ƔƑ Ƒ ƔƏ ƒ ƕƖ ƒ ѵƔ Ɠ 65 6 ƔƖ Ɩ ѵƏ Ѷ &RPHVSRWREVHUYDUHQHO*U¢ˋFHOSDUW¯HPGȢXQD situació tremendament alcista, que posteriorment, amb la crisi, es va moderar lleugerament però que a hores d’ara torna a pujar com l’escuma. )L[HPQRVHQ%DUFHORQD3HUE«TXHOȢDQ\HQFDUDW«XQ OORJXHUPLWM¢SHUVRWDGHOTXHSDUWLDDOGHODDYXL ha tornat a patir un increment del 8%, quan el descens en UHODFLµDPEHOVXSRVDHO Aquests preus suposen un llast molt pesat per a les economies familiars, si tenim en compte que el salari P¯QLPKDSDVVDWGHOVHXURVGHODOVHXURV GHOXQLQFUHPHQWGHOȟTXDQHQFDUDHVW¢XQSHU VRWDGHOVDODULP¯QLPGHO HXURV ȟ 39 Ara mateix, l’accés a l’habitatge és molt difícil per a moltes persones i famílies que es troben al límit, econòmicament parlant. Són persones i famílies sense ingressos o amb ingressos mínims procedents de feines molt precàries i mal remunerades. Bàsicament perquè no tenen autorització de treball –o l’han perduda– o cobren pensions minses, sobretot persones grans o en situació d’atur de llarga durada. A més, les persones que havien optat per comprar, en un moment en el qual els preus eren relativament assequibles i el nivell d’atur era baix (sobretot en la construcció), es van trobar que les hipoteques es van DSXMDULODIHLQDHVYDDFDEDUDL[¯TXHVȢKDQTXHGDWDPE un pis que no poden pagar, i corren el risc de quedar-se al carrer si no troben una alternativa. En aquesta situació es troba una gran part dels joves i les famílies amb infants petits d’aquest país. Així les coses, el mercat d’habitacions de relloguer suposa, d’una banda, una alternativa a la pensió (que sol ser més cara) i, de l’altra, un negoci per a alguns col·lectius que n’han fet el seu modus vivendi. Per a d’altres, suposa només una font extra d’ingressos o la manera de no perdre l’habitatge. En aquest context, l’habitatge de lloguer social podria evitar l’empitjorament de les condicions d’habitabilitat de moltes famílies i, també, ajudaria a millorar les de moltes altres. Tanmateix, es construeix poc habitatge social i el TXHKLKD«VLQVXˋFLHQW‹VSHUDL[´TXH&¢ULWDVKDDSRVWDW per la creació d’un parc propi d’habitatges de lloguer a un preu assequible. 'XUDQWHOKHPGLVSRVDWGHSLVRVXQLIDPLOLDUV –gestionats per la Fundació de l’Habitatge Social promoguda per Càritas– i 55 centres residencials i pisos compartits, amb un total de 1.292 places. Qui viu sota sostres que no són llars? Les repercussions de la falta d’habitatge o de l’habitatge precari tenen diferents graus d’incidència en funció de qui les pateix. No és igual una persona sola o una parella sense ˋOOVTXHXQDIDP¯OLDDPEˋOOV 4XDQKLKDˋOOVVȢRSWDPDMRULW¢ULDPHQWSHUODVHJXUHWDW d’un habitatge de lloguer o propietat, encara que les GLˋFXOWDWVHFRQ´PLTXHVSHUDFRQVHJXLUORLPDQWHQLUOR HVPXOWLSOLTXLQ0DOJUDWDL[´FDOGHVWDFDUTXHXQGH OHVIDP¯OLHVDPEˋOOVDWHVHVSHU&¢ULWDVHOȟDQ\TXH va servir de base per a la redacció de l’informe citat– es van veure obligades a viure en habitacions rellogades compartint pis amb altres persones. I que una cinquena SDUWGHOHVIDP¯OLHVDPEˋOOVSDWHL[LDTXHVWDSUHFDULHWDWSRW fer que la factura social a pagar d’aquí a vint o trenta anys VLJXLHQRUPH&RPHVSRWYHXUHHQHO*U¢ˋFDFWXDOPHQW aquest percentatge ha baixat considerablement. Tot i així es manté en l’11%. Més preocupant resulta l’increment de les llars que no WHQHQXQKDELWDWJHSURSL/HVOODUVDPEˋOOVVȢKDQGREODWHQ SHUFHQWDWJHGXUDQWDTXHVWSHU¯RGHOHVTXHQRWHQHQˋOOV han crescut encara més i han passat de l’1% al 7%. 1RSRGHPSDUODUGȢXQ¼QLFSHUˋOGHSHUVRQDRIDP¯OLD que es troba en alguna d’aquestes situacions de gran precarietat habitacional, sinó que existeix un ampli ventall _Barcelona Societat En profunditat 6LDOHQFDUDSDUO¢YHPGHOIHQRPHQGHOOLWVFDOHQWV en pisos del nucli antic de les ciutats, en males condicions d’habitabilitat, avui ha crescut l’acolliment en cases de familiars o amics. En l’actualitat, en haver-se reduït els ˌX[RVPLJUDWRULVHOSULPHU«VXQIHQRPHQSU¢FWLFDPHQW extingit, però el segon s’estén a més capes de població. Però el fenomen més acusat, i que s’ha allargat en el temps, és el de les habitacions rellogades principalment per persones estrangeres sense autorització de residència que fa entre un i tres anys que són al nostre país, però també SHUDOWUHVSHUˋOVGHSHUVRQHVVROHV LFRPKHPYLVWWDPE« de famílies amb menors a càrrec). Són, sobretot, en els casos coneguts per Càritas, homes sols, i ara també mares VROHVDPEˋOOV Altres col·lectius, com el magribí, opten majoritàriament per llogar un pis o, en cas de necessitat, per compartir habitatge amb la família extensa, també als barris vells. Conseqüències dels factors de risc d’exclusió Els factors de risc d’exclusió, si s’allarguen en el temps, poden tenir conseqüències molt greus en incrementar el JUDXGHSDWLPHQWSHUVRQDOOHVGLˋFXOWDWVGHUHODFLµHQHOVL de les famílies i el seu entorn proper, però també a nivell VRFLDOFRVDTXHIDFU«L[HUHOJUDXGHFRQˌLFWLYLWDWLSRVDHQ perill la cohesió i la convivència. 'HVGHOSXQWGHYLVWDGH&¢ULWDVHOVIDFWRUVGHWHUPLQDQWVVµQ ȟ(FRQ´PLFVIDOWDGȢLQJUHVVRVRLQJUHVVRVLQVXˋFLHQWV per fer front a les despeses relacionades amb el manteniment GHOȢKDELWDWJHLHOVVXEPLQLVWUDPHQWVVLWXDFLµTXHHPSHQ\ ƕѶѷ ѶƔѷ ѵƏѷƔƖѷ ƑƏѷ ƑƏƏƖ ƑƏƐƔ ƓƏѷ ƒƒѷ ƐƐѷ Ƒѷ Ɛѷ Ɠѷ ƕѷ Ѵ-u-l0CѴѴv Ѵ-u-l0CѴѴvѴ-uv;mv;CѴѴv Ѵ-uv;mv;CѴѴv $Ĺ Ѵ-0ou-1bॕru॔rb--r-uঞu7;7-7;v7;ѴѴ-uv-|;v;v L bvŐѴѴo]†;ubruorb;|-|ő L Habitació de relloguer L Sense habitatge *U¢ĆF7LSXVGHWLQHQ©DGHOèKDELWDWJHVHJRQVWLSXVGHOODUHQOHVOODUV ateses per Càritas Diocesana de Barcelona. Comparativa 2009-2015 de situacions i col·lectius afectats, amb un denominador FRP¼LQVXˋFLHQWVUHFXUVRVHFRQ´PLFV3HU´«VTXHDP«V la situació de crisi que no acaba està canviant a marxes forçades aquesta realitat. Així, trobem que el col·lectiu de persones sense sostre pròpiament dit, segons el que es desprèn de l’últim recompte fet a la ciutat de Barcelona (Romeu i Sales,  HVW¢IRUPDWPDMRULW¢ULDPHQWSHUKRPHVTXHIDGRV o tres anys que són al carrer, especialment de nacionalitat QRFRPXQLW¢ULD  ȟXQQRW«DXWRULW]DFLµGH residència– i espanyola (42%), amb malalties orgàniques i mentals sense tractar, addiccions, sense ingressos (52%) o amb ingressos mínims. 41 les famílies a recórrer als serveis socials i que crea una espiral de deutes molt difícil de trencar. Per exemple, es dóna impossibilitat d’accés a un habitatge (l’impagament és la drecera de la hipoteca al lloguer i d’aquest a la tornada a casa GHOVSDUHVRHOVˋOOV7DPE««VOȢHPEULµGHOPHUFDWQHJUHGH l’habitatge i de la itinerància, que té una repercussió directa en l’accés als serveis sanitaris i d’escolarització a través de la inscripció al Padró). ȟ'HVDOXWPDODOWLHVI¯VLTXHVTXHVȢDJUHXJHQVRPDWLW ]DFLRQVVDOXWPHQWDOTXHHVYDGHWHULRUDQWFURQLˋFDFLµGH les addiccions, etc. – Relacionals: solitud, falta de suport familiar i social, aïllament i desvinculació social. A nivell familiar, creixen HOVFRQˌLFWHVFRQMXJDOVLVȢLQFUHPHQWHQOHVVHSDUDFLRQV LODYLROªQFLD&UHL[HQWDPE«HOVFRQˌLFWHVYH±QDOVLHV deteriora la convivència i la cohesió social. ȟ'HWUHEDOOLIRUPDFLµDXJPHQWDOȢHFRQRPLDVXEPHUJLGD el treball mal remunerat i en precari, s’allarga la situació d’atur. Els joves perden la motivació pels estudis i creix el fracàs escolar i l’abandó prematur, cosa que fa baixar ODTXDOLˋFDFLµSURIHVVLRQDOLVȢDERQDHOFDPSSHUDOHV pensions més baixes. ȟ'HGUHWVVRFLDOVLGHFLXWDGDQLDOHQWLWXGHQOȢDSOLFDFLµ de la llei de dependència i en el cobrament de prestacions socials. Efectes en la quotidianitat Fins ara hem vist les conseqüències generals, a mitjà i llarg termini, però viure en condicions tan precàries té efectes clars en la vida quotidiana de les persones que les pateixen. 8QDFRVDWDQmQRUPDO}LVLPSOHFRPWHQLUXQGRPLFLOL on empadronar-se pot ser la frontera entre la integració i l’exclusió social, perquè aquest tràmit administratiu determina la cobertura sanitària i dels serveis socials, però WDPE«OȢHVFRODULW]DFLµGHOVˋOOV 'ȢDOWUDEDQGDODYLGDHQDTXHVWHVFRQGLFLRQVWDPE« comporta pràctiques que repercuteixen (o repercutiran) en el desenvolupament personal i familiar: la convivència amb persones estranyes, en espais minúsculs, l’amuntegament, no disposar d’espai on recopilar la història personal i familiar o no tenir prou espai vital té efectes en l’organització de la vida diària: de quants objectes SHUVRQDOVSRGHPGLVSRVDULFRPHVJXDUGHQFRPLTXDQ es pot posar una rentadora encara que hi hagi criatures SHWLWHVTXDQHVSRWGLVSRVDUGHODFXLQDRHOEDQ\FRPL RQHVIDQHOVGHXUHVGHOȢHVFRODHQTXLHVGHOHJDODFXUDGHOV ˋOOVSHUDQDUDWUHEDOODURDEXVFDUIHLQD,QRQRP«VDL[´ viure en precari també repercuteix seriosament en la salut. A través de l’experiència de Càritas, detectem que hi ha una relació directa entre l’índex d’ocupació d’un habitatge i determinades malalties relacionades amb la higiene i la salubritat, la humitat i la falta de ventilació, com la tuberculosi i altres malalties respiratòries com l’asma o la bronquitis, o infeccions causades pel contacte amb xinxes, puces, escarabats o rates. I d’altres de més relacionades amb els hàbits alimentaris: problemes d’estómac, desajustos intestinals, problemes en el creixement, falta de vitamines i proteïnes, sobrepès i obesitat. Problemes que, alhora, poden ser els causants d’altres afeccions com els trastorns musculoesquelètics, la hipertensió o la diabetis. _Barcelona Societat En profunditat Per no parlar de les persones que ja tenen alguna malaltia i per a les quals és molt complicat seguir el règim de visites mèdiques o el tractament prescrit. Ara bé, si hi ha un tipus de trastorns que poden ser representatius en les persones que viuen sota sostres que no són llars, aquests són els trastorns mentals. L’equip de psicòlegs del programa de salut mental de Càritas adverteix que viure en aquestes situacions no té perquè generar, per si mateix, cap malaltia mental, però sí que és un factor estressant que pot portar a depressions i somatitzacions diverses. És a dir, viure en condicions d’infrahabitatge contribueix a desencadenar problemes relacionats, sobretot, amb l’estrès i l’angoixa, depenent de les persones. I a això, cal afegir-hi el fet que una gran part de les persones ateses per Càritas que viuen en aquestes condicions són immigrades, per la qual cosa són candidates a patir la síndrome d’Ulisses2, que estableix una relació directa i inequívoca entre el grau d’estrès límit que viuen els immigrants i l’aparició de símptomes psicopatològics. No hi ha dubte que la síndrome d’Ulisses es donaria en la situació més extrema en el cas de la població atesa per Càritas: quan es deixa enrere la família, sobretot quan hi ha ˋOOVLIDPLOLDUVDQFLDQVRPDODOWVLQRKLKDODSRVVLELOLWDW de tornar, ni tan sols per visitar-los o de poder-los ajudar, i això s’uneix a una vida en solitud, sense família ni xarxa social i en permanent lluita per la supervivència en un entorn hostil. Més impacte en la infància i l’adolescència Però de tots, en els que més important és la petjada que deixa viure en aquestes situacions tan precàries és en els més joves, ja que el que visquin en la infància segurament els acompanyarà la resta de la seva vida. Per això és tan important vetllar seu benestar, la seva seguretat i representen una proritat per a Càritas. Els infants, els adolescents i els joves s’enfronten a situacions que els impedeixen un desenvolupament normal, per exemple, la falta d’espai vital, que determina les relacions intrafamiliars, l’espai de joc i d’estudi i les relacions de grup entre iguals. També afavoreix dinàmiques inadequades en el si de la família: han de dormir amb els pares (a la mateixa habitació i, sovint, al mateix llit), cosa que els obliga a viure situacions que no poden entendre ni digerir. També es veuen sotmesos a situacions poc segures, ja que conviuen DPESHUVRQHVDPETXLQRWHQHQYLQFOHVGHFRQˋDQ©DYLXHQ en entorns amb risc elevat d’accident o perquè els pares VµQmLQYLVLEOHV}«VDGLUSDVVHQPROWHVKRUHVVROVVHQVHOD supervisió de cap adult perquè els pares treballen moltes hores i en horaris impossibles o busquen feina. Tot això fa que es converteixin en adults abans d’hora. També hi sol haver una gran mobilitat, i canviar constantment de grup pot generar, sobretot en els adolescents i els joves, FRQˌLFWHVGHSHUVRQDOLWDWLDPEODIDP¯OLD(QHOVLQIDQWV HOFDQYLFRQWLQXDWGȢHVFRODSRWSURYRFDUWDPE«GLˋFXOWDWV cognitives i de relació, cosa que pot derivar, per exemple, en aïllament o problemes de socialització. 2. Descrit per primera vegada com a tal pel doctor Joseba Atxotegi, director del Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a immigrants i refugiats de l’Hospital Sant Pere Claver el 2002. 43 Ara bé, el més preocupant és l’impacte sobre l’estat de salut en els infants, els adolescents i els joves. És molt probable que algunes patologies adquirides en la infància es converteixin en cròniques. Parlem, per exemple, d’algunes afeccions respiratòries, com la bronquitis o l’asma i algunes de pell, que poden tenir l’origen en habitatges mal YHQWLODWVLDPEGHˋFLHQWVFRQGLFLRQVKLJLªQLTXHV$OWUHV patologies potser desapareixeran, però mentre es pateixen no deixen de posar en evidència la fragilitat que comporta l’edat primerenca. També parlem de trastorns relacionats amb el son (no poder DJDIDUHOVRQLQWHUURPSUHȢOGLYHUVHVYHJDGHVGXUDQWODQLW GHIRUPDVREWDGDWHQLUPDOVRQVLQVRPQL TXHWHQHQ com a conseqüència mals de cap, falta de concentració, GLˋFXOWDWVFRJQLWLYHV SªUGXDGHPHP´ULDGLVPLQXFLµGHOV UHˌH[RVHWF TXHHVSRGHQPDQLIHVWDUHQSRUDQJRL[D HQXUHVLHQFRSUHVLLUULWDELOLWDWLˋQVLWRWGHSUHVVLµ7RWDL[´ acaba repercutint en la seva relació amb l’entorn, sobretot a l’escola i en l’àmbit familiar, alhora que repercutirà en la manera com s’enfrontaran d’adults al seu futur en la societat. També cal valorar, tant en el cas de les persones adultes com en els infants, els adolescents i els joves, que si bé hi ha molts factors que contribueixen al deteriorament de la seva salut que són difícils de controlar perquè són interns (la resiliència, les competències personals, les habilitats socials...), en canvi n’hi ha d’altres, d’externs, que poden mitigar el patiment i millorar la seva qualitat de vida: facilitar l’accés a un habitatge digne, garantir l’atenció sanitària i dels serveis socials, implementar mesures de conciliació, etc. El cost tant sanitari com social i econòmic que generarà per a la nostra societat tenir una part tan important de població en estat de desesperació, fragilitat i precarietat és difícil de predir. Però, actualment, els serveis socials i els centres de salut mental per a persones adultes i infants ja han notat un augment en la demanda d’atenció. Aprofundint en els efectes sobre la salut L’informe Amb sostre i sense llar, que ara refresquem, es YDSXEOLFDUHOLDODOOXPGHOVVHXVUHVXOWDWVVȢREULD la porta a aprofundir en les conseqüències sobre la salut GHOHVSHUVRQHVDWHVHV'ȢXQDEDQGD«VERVDEHUSHU DMXGDUDGRQDUXQDUHVSRVWDDGHTXDGDDOHVQHFHVVLWDWV'H l’altra, aquest coneixement contribueix a un dels aspectes destacats de la nostra acció institucional: la denúncia de les situacions d’injustícia. Amb aquest horitzó, com en el marc del projecte europeu Sophie (Avaluació de l’Impacte de les Polítiques Estructurals HQOHV'HVLJXDOWDWVGH6DOXW OȢ$JªQFLDGH6DOXW3¼EOLFDGH %DUFHORQDL&¢ULWDV'LRFHVDQDGH%DUFHORQDYDPHVWDEOLU una col·laboració per tal d’avançar en l’estudi dels efectes que tenien en la salut les condicions d’habitatge i les polítiques que les afectaven. El primer pas va ser analitzar les condicions socioeconòmiques, d’habitatge i salut d’una mostra persones usuàries de Càritas. L’informe resultant, SXEOLFDWHOGHVHPEUHGHOVRWDHOW¯WROSalut i habitatge en població vulnerable3 1RYRD:DUGHWDO PRVWUDYD 3. Primerament es va publicar com a tercer capítol d’un informe més extens Llar, habitatge i salut. Acció i prevenció residencial$P«VGHˉ[DUVHHQODVDOXW analitzava el context socioeconòmic, la base social de Càritas Diocesana de Barcelona i la seva acció social en matèria d’habitatge. _Barcelona Societat En profunditat unes condicions de vida en l’àmbit socioeconòmic, d’habitatge i salut molt pitjors que les del conjunt de la població de la ciutat de Barcelona així com en comparació amb les persones dels mateixos estrats socioeconòmics. Les situacions d’infrahabitatge amb problemes de plagues (ratolins, paneroles, puces, etc.), humitats, amuntegament, i altres eren les més característiques del subgrup de la mostra d’aquelles persones usuàries dels Equips d’Atenció 'LUHFWD ($' GH&¢ULWDVHQHOTXDOHOVWªFQLFVKDYLHQ LGHQWLˋFDWXQDQHFHVVLWDWSULRULW¢ULDGHPLOORUDUOHV condicions d’habitabilitat reallotjant aquelles persones en habitatges dignes. Un segon subgrup que es va analitzar va ser el d’aquells individus que rebien el suport del Servei de Mediació en l’Habitatge (SMH), servei que té com a ˋQDOLWDWDMXGDUHVSHF¯ˋFDPHQWSHUVRQHVDPESUREOHPHV per fer front als pagaments hipotecaris o de lloguer tot oferint una intermediació entre els afectats i la propietat, ja sigui una entitat bancària o un propietari particular. Si bé, doncs, la perspectiva de perdre l’habitatge és la principal problemàtica d’aquest segon col·lectiu, alguns dels problemes assenyalats anteriorment en referència als XVXDULVGȢ($'WDPE«HOVDIHFWDYHQLDODLQYHUVD(QDTXHVW sentit, dues de cada tres persones entrevistades del total de la mostra creien que podien perdre l’habitatge en el transcurs de dos anys. Aquestes males condicions socioeconòmiques i d’habitatge VȢDFRPSDQ\DYHQGȢXQHVWDWGHVDOXWWDPE«GHˋFLHQW3HU H[HPSOHHOGHOHVSHUVRQHVDGXOWHVLHOGHOVPHQRUV tenien una mala salut mental enfront del 15% i del 5% respectivament en comparació amb el conjunt de Barcelona. (QHO*U¢ˋFHVSRGHQYHXUHHOVUHVXOWDWVGHVDJUHJDWVSHU sexes tant de les persones adultes com dels menors. Les dades de Barcelona estan estandarditzades segons la distribució d’edat de la mostra de Càritas. BCN: Barcelona; CS: Classe social; EAD: Equips d’Atenció Directa; SMH: Servei de Mediació en Habitatge. FONT: Elaboració pròpia per a l’informe Salut i habitatge en població vulnerable. L Homes L Dones L Nens L Nenes ѵƑķƑѷ ѵѵķƖѷ ƕƔķƏѷ ƕƑķѵѷ ƐƐķƔѷ ƐƔķƑѷ ƐƑķƐѷ ƐƕķƓѷ EAD SMH BCN BCN-CS IV i IV ѵƐķƒѷ ƒƕķƔѷ EAD ƓƔķƑѷ ƑƔķƏѷ SMH Ɠķƒѷ ƔķƐѷ BCN *U¢ĆF3URSRUFLµGHSHUVRQHVDGXOWHVLGèLQIDQWVGH%DUFHORQDLSHUVRQHVDWHVHVSHU&¢ULWDV'LRFHVDQDGH%DUFHORQDDPEPDODVDOXWPHQWDOVHJRQVVH[H 45 Al cap d’un any, aproximadament, es va tornar a entrevistar les mateixes persones per tal d’analitzar els canvis esdevin- guts en les seves condicions socioeconòmiques i d’habitatge així com les conseqüències en el seu estat de salut. Aquest tipus d’investigació longitudinal permet establir UHODFLRQVFDXVDOVP«VˋDEOHVHQWUHHOSDVSHOVVHUYHLVGH Càritas, i especialment el de reallotjament, i els canvis en les condicions de vida i d’habitatge. A més, també ha permès establir relacions de causalitat entre aquestes condicions de vida i habitatge i estat de salut. Així, si en l’informe anterior les comparacions s’efectuaven entre la mostra recollida i les dades referents al conjunt GH%DUFHORQDHQHOVHJRQ $PDW0DOPXVLHWDO  SXEOLFDWHOHVFRPSDUHQOHVSHUVRQHVHQWUHYLVWDGHV DˋQDOVGHOȢDQ\LDTXHVWHVPDWHL[HVSHUVRQHV aproximadament un any després (durant aquest any van VHJXLUUHEHQWOȢDMXGDGH&'%  En aquesta segona onada d’enquestes van respondre 232 persones adultes, el 72% de les persones enquestades inicialment. La situació socioeconòmica continuava sent molt precària, tot i detectar-se millores en alguns subgrups, especialment en el cas de les persones reallotjades per Càritas, que van experimentar una millora substancial de les condicions d’habitatge, tant físiques com d’assequibilitat. Els indicadors de salut continuaven sent molt pitjors que els indicadors mitjans de la població de Barcelona, però s’observa una millora relativa, principalment en indicadors de salut mental tant adulta com infantil. A més, la salut mental va millorar més en aquelles persones que van tenir millores econòmiques (com augment d’ingressos de la llar) o d’habitatge (com disminució del risc de perdre l’habitatge o dels problemes d’habitabilitat). (QHO*U¢ˋFHVSRWREVHUYDUFRPKLKDXQDUHODFLµHQWUH l’increment de l’accessibilitat econòmica a l’habitatge i la millora de la salut general de la persona entrevistada. Les persones que tenien una millor situació quant a assequibilitat de l’habitatge (relació cost/ingressos que KDYLDEDL[DWSHUVRWDGHORSHUVRWDGHO KDYLHQ experimentat amb més freqüència millores en salut que les que havien quedat en una situació igual o pitjor. ƑѶķƐѷ ƒƐķѶѷ ƓѶķƓѷ ƑѶķƐѷ ƑƑķƔѷ ƑƏķƒѷ ƐƒķƓѷ ƒƖķƓѷ ƐѵķƒѷƐƔķƔѷ Salut percebuda Salut mental Ansietat o depressió Mal de cap Problemes respiratoris $Ĺ Ѵ-0ou-1bॕru॔rb-r;u-ѴĽbm=oul;Canvis en l’habitatge i salut en població vulnerable. Seguiment d’una mostra de persones ateses per Càritas Diocesana de Barcelona. L Cost habitatge més assequible L Cost igual o menys assequible *U¢ĆF0LOORUHVHQODVDOXWLODVDOXWPHQWDOGHOHVSHUVRQHVDWHVHVSHU Càritas Diocesana de Barcelona enquestades per segona vegada per al projecte Sophie segons canvis en l’assequibilitat de l’habitatge _Barcelona Societat En profunditat Així doncs, sembla clar que les polítiques i intervencions que milloren la situació econòmica i l’accés a un habitatge assequible i adequat en les persones afectades per la crisi econòmica poden conduir no només a millorar les condicions de vida, sinó a millorar la salut. Actitud propositiva Càritas s’ha posat com a prioritat per als propers anys vetllar per la millora de les condicions de vida de la infància, una capa de població que pateix els estralls de la pobresa de manera subsidiària i sense possibilitat de lluitar-hi en contra. Per aconseguir-ho s’ha marcat diversos objectius. Alguns són d’implementació interna, com els destinats a protegir la infància (seguir ampliant la xarxa de centres oberts infantils i juvenils, el reforç educatiu i el suport a l’escolarització, també el suport maternoinfantil, incrementar els espais de guarda o el foment de l’esport) i els adreçats a millorar el parc d’habitatges unifamiliars o compartits per a diferents situacions familiars. Els altres, en canvi, són objectius que escapen al control de la institució, perquè depenen de les diferents administracions públiques i tenen a veure, fonamentalment, amb la legislació vigent: • Garantir uns ingressos mínims perquè les persones mantinguin la seva dignitat, l’autonomia econòmica i alimentària, i l’estabilitat en l’habitatge. Amb especial atenció a les famílies amb infants. ȩ8QLˋFDULVLPSOLˋFDUOHVSUHVWDFLRQVVRFLDOVGHVOOLJDQWOHV del pressupost perquè esdevinguin un dret subjectiu. • Incrementar el parc d’habitatges de lloguer social i ampliar les ajudes al lloguer quan es paga a preu de mercat. • Rebutjar la decisió del Govern central de portar al 7ULEXQDO&RQVWLWXFLRQDOODOOHLGHGHMXOLRO coneguda com d’Emergència habitacional i pobresa energètica, ja que és l’únic instrument legal del qual disposem actualment per evitar els desnonaments i la posterior pèrdua de l’habitatge. • Reforçar la xarxa d’atenció en salut mental, especialment la infantil i juvenil, reduint llistes d’espera i augmentant la freqüència de visites. Són mesures que Càritas no pot perdre de vista i ha d’exigir atenent, com ja hem dit, a un dels seus eixos d’acció prioritaris, la denúncia. I, en aquest sentit, informes com aquests, resulten de gran ajuda. 47 %LEOLRJUDĆD $PDW-RUGL0DOPXVL'DYLGHHWDOCanvis en l’habitatge i salut en població vulnerable. Seguiment d’una mostra de persones ateses per Càritas Diocesana de Barcelona.%DUFHORQD&¢ULWDV'LRFHVDQDGH%DUFHORQD 1RYRD$QD0:DUG-XOLDHWDOCondicions de vida, habitatge i salut. Mostra de persones ateses per Càritas Diocesana de Barcelona. Barcelona: Càritas 'LRFHVDQDGH%DUFHORQD Olea Farreras, Sonia. 1RWHQHUKRJDUVLJQLˋFDPXFKRP£VTXHHVWDUVLQWHFKR0DGULG6HUYLFLRV*HQHUDOHV&£ULWDV(VSD³ROD 6DOHV$OEHUW8ULEH-RDQ0DUFR,Q«V'LDJQRVL/DVLWXDFLµGHOVHQVHOODULVPHD%DUFHORQD(YROXFLµLSRO¯WLTXHVGȢLQWHUYHQFLµ. Barcelona: Xarxa d’Atenció D3HUVRQHV6HQVH/ODUGH%DUFHORQD $W[RWHJL-RVHEDm(VWU«VO¯PLWH\VDOXGPHQWDOHOV¯QGURPHGHOLQPLJUDQWHFRQHVWU«VFUµQLFR\P¼OWLSOH 6¯QGURPHGH8OLVHV }5HYLVWDNorte de Salud MentalGHOD6RFLHWDW(VSDQ\RODGH1HXURSVLTXLDWULDYRO9Q¼P  3 &¢ULWDV'LRFHVDQDGH%DUFHORQD6HQVLELOLW]DFLµ3XEOLFDFLRQVhttp://www.caritasbcn.org/ca/informes_propis>&RQVXOWDDEULO@ _Barcelona Societat En profunditat Els problemes per fer front a la hipoteca i el seu efecte en la salut: un estudi amb persones de la PAH Laia Palència, Hugo Vásquez-Vera, Carme Borrell Agència de Salut Pública de Barcelona Paraules clau: salut, salut mental, hipoteca, polítiques públiques S’ha constatat que la probabilitat de tenir mala salut percebuda en les persones afectades per la hipoteca gairebé triplica la de la població catalana. En concret, el percentatge d’homes enquestats que va declarar tenir PDODVDOXW VDOXWUHJXODURGROHQWD YDVHUGèXQPHQWUHTXHDTXHVWSHUFHQWDWJH«VGèXQHQHOJOREDO dels homes catalans. Pel que fa a les dones gairebé un YDGHFODUDUSDWLUPDODVDOXWDTXHVWSHUFHQWDWJHUHSUHVHQWDXQGHOWRWDOGHGRQHVFDWDODQHV3HOTXH fa a la salut mental, els resultats encara van ser més impactants. Entre les persones afectades per la hipoteca, XQGHOVKRPHVLXQGHOHVGRQHVWHQLHQPDOD salut mental, mentre que en el global de la població FDWDODQDDTXHVWVSHUFHQWDWJHVVµQGHSURSGèXQLUHVSHFWLYDPHQW$TXHVWHVWXGLKDHYLGHQFLDWTXHOHV persones amb problemes per fer front a la hipoteca i en processos d’execució hipotecària tenen pitjors indicadors de salut que la població general catalana. Són necessàries i urgents polítiques públiques, com ara el lloguer social, els mecanismes de segona oportunitat i la dació en pagament, per tal de revertir aquesta situació. Introducció L’objectiu d’aquest estudi és avaluar l’estat de salut de les persones amb problemes per fer front a la hipoteca a Catalunya, representades pels membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), i comparar-lo amb el de la població general. Un objectiu secundari és mesurar l’estat de salut de les persones de la PAH en les diferents etapes del procés d’execució hipotecari. A continuació es revisen els aspectes relacionats amb la crisi, l’habitatge i les polítiques d’habitatge al nostre 49 bé, en el cas de les hipoteques el tema és més greu, ja que només un petit percentatge n’obté la dació en pagament (per H[HPSOHXQHO FRVDTXHLPSOLFDHQ molts casos mantenir el deute tot i haver hagut de deixar l’habitatge %DQFRGH(VSD³D . oѴझঞt†;vbl;v†u;v7;ѴĽ7lbmbv|u-1bॕ7-ˆ-m|7;Ѵ-1ubvb 7;ѴĽ_-0b|-|]; Fins al moment actual les respostes de l’Administració davant d’aquesta crisi de l’habitatge no han aconseguit solucionar el problema, ja que les mesures adoptades a nivell estatal VµQLQVXˋFLHQWV3HUH[HPSOHOȢDQ\ HVYDDSURYDUHO5HLDO'HFUHW/OHLGHGHPDU© de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris VHQVHUHFXUVRV$TXHVWGHFUHWLPSOLFDYDXQmFRGLGHERQHV pràctiques bancàries» que tenia com a objectiu protegir les famílies afectades amb mesures com les dacions en pagament negociades. No obstant, el caràcter voluntari de la mesura, la falta de normes que obliguessin al FRPSOLPHQWSHUSDUWGHOHVHQWLWDWVˋQDQFHUHVLOHVHVWULFWHV FRQGLFLRQVH[LJLGHVDOHVIDP¯OLHVSHUDFROOLUVHDOVEHQHˋFLV van fer que aquesta mesura fracassés 3LVDUHOOR . 8QDVLWXDFLµVLPLODUYDRFµUUHUDPEHO5HLDO'HFUHW/OHL GHGHQRYHPEUHHOTXDOP«VTXHUHQHJRFLDUHO deute, pretenia aturar temporalment els desallotjaments de les famílies més vulnerables. Les difícils condicions per acollir-se a la moratòria, així com altres aspectes més controvertits, com l’obligació de les famílies d’acudir a la PDWHL[DHQWLWDWˋQDQFHUDTXHOHVKDYLDGHVDOORWMDWSHUWDO de sol·licitar un habitatge, van fer novament la mesura LQVDWLVIDFW´ULD3RVWHULRUPHQWOȢDQ\HVYDDSURYDUOD /OHLGHGHPDLJFRPDDOWHUQDWLYDDOD,QLFLDWLYD /HJLVODWLYD3RSXODU ,/3 VRUJLGDOȢDQ\TXDQWDOD entorn i també l’efecte del procés de desnonament en la salut, per posteriorment seguir amb la metodologia, els resultats i les conclusions de l’estudi. -1ubvb;1om॔lb1-b;Ѵv;†blr-1|;;mѴĽ_-0b|-|];-ѴĽ v|-| espanyol Amb l’esclat de la crisi de les hipoteques subprime l’any ODJUDQUHVWULFFLµGHOFUªGLWDQLYHOOLQWHUQDFLRQDO va afectar fortament el sector immobiliari espanyol, que havia estat posicionat com un dels sectors més importants en l’economia del país. Paral·lelament, es va produir un progressiu augment de la desocupació, d’un 8% l’any DXQGXUDQWHOVHJRQWULPHVWUHGHOLOD resultant incapacitat de pagament de l’habitatge per part de milers de famílies, moltes sobreendeutades a causa de la liberalització del crèdit durant els anys del boom immobiliari $OHPDQ\HWDO . Aquesta situació ha provocat que la pèrdua de l’habitatge s’hagi convertit en un problema social greu 'DSRQWH 0DWHR 9£VTXH]9HUD (QWUHHOLHOWHUFHU WULPHVWUHGHODOȢ(VWDWHVSDQ\ROHVYDQLQLFLDU procediments d’execució hipotecària, van ser ordenats GHVQRQDPHQWVLH[HFXWDWV/DPDMRULDHV van correspondre amb habitatges habituals (per exemple, XQHQHOSHU¯RGH  %DQFRGH(VSD³D &RQVHMR*HQHUDOGHO3RGHU-XGLFLDO . No obstant això, aquesta situació no només afecta les persones amb deutes hipotecaris, sinó que també afecta les que ja no poden fer IURQWDOOORJXHU'HIHWHQHOSHU¯RGHXQ dels desnonaments duts a terme van ser per impagament del lloguer, mentre que un 41,2% ho va ser per execucions hipotecàries &RQVHMR*HQHUDOGHO3RGHU-XGLFLDO . Ara _Barcelona Societat En profunditat proposta de llei de regulació de la dació en pagament, de paralització dels desnonaments i de lloguer social, la qual va ser rebutjada pel parlament espanyol. Aquesta /OHLYDLQWURGXLUXQDDOWUDVªULHGHPHVXUHVSHU reforçar la protecció als deutors hipotecaris. Entre elles, ODˌH[LELOLW]DFLµGHOHVFRQGLFLRQVTXHKDYLHQGHFRPSOLU les famílies per accedir a la paralització del desnonament (particularment l’augment del límit d’ingressos percebuts), la inclusió de mesures per protegir els avaladors, la limitació dels interessos derivats del retard del pagament de la hipoteca, la prohibició del venciment anticipat del GHXWHˋQVTXHQRVȢKDJXHVVLQSURGX±WWUHVLPSDJDPHQWV una regulació més gran del mercat hipotecari, etc. No obstant això, no es va guanyar el favor de la comunitat ja que, tot i presentar-se com una alternativa a la ILP per part del Govern, va tancar la porta a la possibilitat de regular una dació en pagament generalitzada i va deixar fora la majoria de les idees de la ILP $J¾HUR2UWL] . En els últims temps hi ha experiències prometedores com és el cas de la Iniciativa Legislativa Popular sobre mesures contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica FRQYHUWLGDHQOOHLD&DWDOXQ\D /OHL ODTXDO lamentablement, ha estat recentment paralitzada pel Tribunal Constitucional, o les mesures a nivell local que cada vegada més ajuntaments estan desenvolupant. -u;vrov|-vo1b-Ѵ-Ѵruo0Ѵ;l-ĹѴ-Ѵ-|-=oul-7Ľ=;1|-|vr;u la Hipoteca 'DYDQWGȢDTXHVWDIDOWDGHUHVSRVWHVSHUSDUWGH l’Administració, les persones afectades, i les solidàries amb aquesta situació de crisi de l’habitatge, s’han organitzat com una alternativa per a les famílies afectades per la crisi LHOVSUREOHPHVSHUIHUIURQWDOSDJDPHQWGHOȢKDELWDWJH'H fet, hi ha autors que plantegen que la falta GHFRQˋDQ©DHQ les organitzacions polítiques formals condueix la societat civil a organitzar-se per si mateixa. Aquest augment de la participació, es relacionaria amb efectes positius en la població, entre els quals destaca un apoderament més gran o una millora de la salut. A més, aquest efecte seria més important en societats més inequitatives &REXUQ ,VODP0HUOR.DZDFKL/LQGVWU¸P *HUGWKDP . $L[¯OȢDQ\HVFRQVWLWXHL[XQGHOVPRYLPHQWVVRFLDOV DFWXDOVP«VLQˌXHQWVGHOSD¯VOD3ODWDIRUPDGȢ$IHFWDWVSHU la Hipoteca (PAH). El seu objectiu és donar resposta a la situació en què viuen milers de famílies davant d’un marc legal que a data d’avui no ha protegit els seus interessos davant d’una forta contrapart com és el cas de les entitats ˋQDQFHUHVLQYROXFUDGHVHQHOVFRQWUDFWHVKLSRWHFDULV(Colau $OHPDQ\ . Inicialment la seva principal consigna HUDPRGLˋFDUODOHJLVODFLµKLSRWHF¢ULDSHUSHUPHWUHODGDFLµ en pagament, i fomentar l’autoorganització de les persones afectades, moltes d’elles afectades psicològicament, per promoureDL[¯P«VHˋF¢FLDFROyOHFWLYD(Alemany et al.,  . En aquest pla psicosocial, un dels grans èxits ha estat disminuir la sensació de culpa i frustració de les persones afectades, ajudant-les a dirigir l’atenció cap als actors responsables del fenomen a nivell estructural per, així, poder trobar solucions més efectives. La complexitat de la tasca ha fet que la PAH, a més, s’hagi SODQWHMDWˋWHVDFXUWLPLWM¢WHUPLQLFRPVµQLPSHGLU els desallotjaments de les famílies afectades, aconseguir alternatives de reallotjament raonables i advocar per l’augment del parc d’habitatge social (Alemany et al.,  . El seu fort impacte mediàtic ha aconseguit instal·lar 51 la problemàtica de l’habitatge en l’opinió pública, cosa que hi ha sumat l’interès d’altres actors socials. Així, van contribuir activament en la promoció de la Iniciativa /HJLVODWLYD3RSXODUGHOȢDQ\LMDHVPHQWDGHV $FWXDOPHQWOD3ODWDIRUPDFRPSWDDPEP«VGH agrupacions PAH esteses a nivell local per tot el territori de l’EstatHVSDQ\ROKDDFRQVHJXLWDWXUDUGHVQRQDPHQWV LUHDOORWMDUSHUVRQHV$P«VKDGXWDWHUPHWRWDXQD sèrie de campanyes que han aconseguit posicionar el tema de l’habitatge en l’agenda actual, tant dins com fora de l’Estat, per intentar reivindicar l’habitatge com un dret i alleujar el patiment de milers de famílies afectades (PAH,  . El risc de desnonament i la salut Avui dia és àmpliament acceptada la vinculació entre OȢKDELWDWJHLODVDOXW'HIHWMDHQOȢªSRFDYLFWRULDQD«V possible trobar estudis que relacionen les condicions d’habitatge, com l’amuntegament i la mala higiene, amb problemes de salut com ara la tuberculosi (Bonnefoy,  . Però no només els aspectes físics de l’habitatge afecten la salut, sinó que hi ha una sèrie de factors com per exemple aspectes psicosocials, legals i econòmics de l’habitatge que també poden afectar la salut. S’han elaborat diferents models teòrics que intenten explicar i situar l’habitatge com un determinant de la salut. Per exemple, OȢDQ\1RYRDHWDOYDQGHVHQYROXSDUXQPRGHORQHV descriuen una sèrie de factors estructurals (com el sistema d’habitatge i les polítiques de l’estat de benestar) que determinen l’accés a un habitatge adequat. Aquest estaria format per quatre dimensions: dues de relacionades amb l’habitatge pròpiament dit (aspectes físics d’habitabilitat, i aspectes legals i econòmics associats a l’assequibilitat, costos i estabilitat) i dues de referents a les característiques del barri on se situa (aspectes físics i la comunitat). Totes DTXHVWHVGLPHQVLRQVLQˌXHQFLDULHQODVDOXWI¯VLFDLPHQWDO de la població, però en diferent freqüència i magnitud segons els eixos de desigualtat com són l’edat, el sexe, l’ètnia o la posició socioeconòmica 1RYRDHWDO . Quedant-nos només amb una part d’aquest marc teòric, veiem com els aspectes legals i econòmics de l’habitatge (que alhora vénen determinats per factors polítics i econòmics estructurals) poden afectar la salut. En relació amb això, i principalment a partir de la crisi, s’han desenvolupat certes proves sobre com el risc de ser desnonat de l’habitatge repercuteix negativament en la salut 7VDL . Així, la majoria GHSURYHVFLHQW¯ˋTXHV mostren que les persones que viuen sota l’amenaça de ser desnonades del seu habitatge pateixen efectes negatius en la seva salut mental. Per exemple, hi ha estudis que mostren graus més alts de depressió, ansietat, distrès SVLFRO´JLFLˋQVLWRWWD[HVP«VDOWHVGHVX±FLGLHQWUHOHV persones afectades al comparar-les amb la població no exposada a aquest problema %DWVRQ 0RQQDW %RO¯YDU0X³R]HWDO&DQQXVFLRHWDO&RRN 'DYLV*LOL5RFD%DVX0F.HH 6WXFNOHU +RXOH /LJKW3URKDVND /LFKWHQVWHLQ 9£VTXH]9HUD5RGU¯JXH]6DQ]3DOªQFLD %RUUHOO . També s’ha vist que aquest tipus d’inseguretat residencial afecta la salut física de les persones, les quals poden patir més freqüentment hipertensió arterial o altres malalties cròniques, tenir una salut autopercebuda pitjor i patir amb més freqüència violència domèstica i maltractament infantil %RO¯YDU0X³R]HWDO&ROOLHU*RXELO _Barcelona Societat En profunditat la salut a través de la pèrdua material de l’habitatge i, per tant, la falta de factors protectors per la salut que implica HOIHWGHWHQLUXQDOODUSU´SLD'ȢDOWUDEDQGDWDPE«DIHFWD el procés en si mateix, així, alguns estudis basats en una perspectiva psicosocial suggereixen que la por i la falta de control, l’impacte en l’estatus social, la vergonya o el sentiment de fracàs estarien darrere de l’associació entre el procés del desnonament i els resultats en salut (Nettleton %XUURZV5RVV 6TXLUHV . Mètodes Aquest és un estudi transversal basat en una enquesta autoadministrada en línia. Forma part del projecte europeu SOPHIE (http://www.sophie-project.eu/index.htm) i s’ha IHWHQFROyODERUDFLµDPEOȢ2EVHUYDWRULGH'UHWV(FRQ´PLFV 6RFLDOVL&XOWXUDOV '(6& OD3$+LHOJUXS(PLJUDGHOD Universitat Autònoma de Barcelona. L’enquesta es va OODQ©DUHOGHVHWHPEUHGHOYLD,QWHUQHWDWUDY«VGHOD pàgina web de la PAH utilitzant el software gratuït Survey 0RQNH\(VYDWDQFDUHOGHQRYHPEUHGHODPE UHVSRVWHVSURYLQHQWVGHWRWOȢ(VWDWHVSDQ\RO'ȢDTXHVWHV respostes es van escollir només aquelles que: 1) provenien GH&DWDOXQ\D ODSHUVRQDHQTXHVWDGDKDYLDWLQJXWXQD relació directa amb la hipoteca i 3) la persona havia arribat ˋQVDOȢ¼OWLPDSDQWDOODGHOȢHQTXHVWDLSHUWDQWKDYLD UHVSRVWWRWHVOHVSUHJXQWHV(QWRWDOHVYDQDFRQVHJXLU respostes (344 homes i 561 dones). A la persona que contestava l’enquesta se li demanava que la completés només una persona de la seva unitat familiar, tot i que hi havia apartats que es referien a la persona enquestada i d’altres que es referien a tota la unitat familiar. L’enquesta estava estructurada en diferents )ULRX[HWDO-RQHV6TXLUHV 5RQ]LR9£VTXH] 9HUDHWDO . Finalment, viure sota l’amenaça de ser desnonat podria afavorir l’adopció d’hàbits poc saludables com l’augment del consum d’alcohol (Mulia, Zemore, 0XUSK\/LX &DWDODQR0XUSK\=HPRUH 0XOLD =HPRUH0XOLD-RQHV:HEE/LX 6FKPLGW , el tabaquisme, una dieta baixa en fruites i verdures o el sedentarisme %RO¯YDU0X³R]HWDO . (QHOFDVGȢ(VSDQ\DWDPE«KLKDHVWXGLVTXHFRQˋUPHQ aquesta tendència. Gili et al., utilitzant dades de pacients GȢDWHQFLµSULP¢ULDYDQWUREDUTXHHQWUHHOLHO va existir un augment en les consultes per depressió associades als problemes de pagament de la hipoteca o al fet d’haver estat desnonat *LOLHWDO 'ȢDOWUD banda, Novoa et al. van evidenciar que les persones amb problemes d’inseguretat residencial ateses per Càritas de Barcelona tenien pitjor salut que la població JHQHUDOˋQVLWRWHQFRPSDUDUORVDPEOHVFODVVHV socials més desafavorides. A més, aquells que al cap d’un any de seguiment van millorar les seves condicions d’assequibilitat de l’habitatge, també van millorar les seves condicions de salut $PDWHWDO1RYRDHWDO  . Finalment, Bolivar et al. van trobar que les persones adultes afectades per un procés de desnonament a la ciutat de Granada presentaven més probabilitat de patir malalties psiquiàtriques i cardiovasculars, a més d’hàbits menys saludables en comparar-los amb la població general d’Andalusia %RO¯YDU0X³R]HWDO . Els mecanismes que expliquen la relació entre el procés de desnonament i la mala salut no estan del tot clars. Per una banda es teoritza que el procés de desnonament afecta 53 apartats. Alguns estaven relacionats amb l’habitatge i la situació habitacional, altres eren més de tipus socioeconòmic, alguns se centraven en l’impacte en els LQIDQWVGHODOODULQȢKLKDYLDXQGȢHVSHF¯ˋFGHVDOXWGHOD SHUVRQDHQTXHVWDGDLGȢXQGHOVVHXVˋOOVRˋOOHVHQFDVTXH en tingués. En aquest article només s’explicaran els resultats de salut de la persona enquestada. En concret, es discutiran els resultats pel que fa a l’estat de salut autopercebut, la mala salut mental i els mals de cap freqüents de les persones de 18 anys o més. Per tal de veure quin és el nivell de salut de les persones afectades per la hipoteca i si la situació de vulnerabilitat econòmica i d’habitatge en què viuen els pot estar afectant la salut, els resultats han estat comparats amb els del global de la població catalana a través de OȢ(QTXHVWDGH6DOXWGH&DWDOXQ\DGHO (6&$  Aquests últims percentatges han estat estandarditzats segons la distribució en grups d’edat de la població de l’enquesta de la PAH, per tal que la diferent distribució d’edats no afecti els resultats. També s’ha volgut estudiar l’evolució de l’estat de salut durant el procés d’execució hipotecària i per això s’ha mostrat l’estat de salut en les diferents etapes del procés. Resultats més detallats han HVWDWSXEOLFDWVSUªYLDPHQW 9£VTXH]9HUDHWDO  Resultats $ODˋJXUDVȢKDUHSUHVHQWDWOȢHVWDWGHVDOXWDXWRSHUFHEXW L’estat de salut autopercebut és una pregunta sobre com la persona sent que és la seva salut. Recull la percepció de l’estat de salut físic i mental i s’ha demostrat que és un bon predictor de la malaltia i de la mort (Idler & Benyamini, 1997). S’observa com el percentatge d’homes enquestats que declara tenir una mala salut (salut regular RGROHQWD «VGȢXQPHQWUHTXHDTXHVWSHUFHQWDWJH és d’un 15% en el global dels homes catalans. Pel que fa a les dones, gairebé un 55% declara patir mala salut, essent aquest percentatge d’un 19% en el total de dones catalanes. En els dos casos la probabilitat de tenir mala salut en les persones afectades per la hipoteca gairebé triplica la de la població catalana. $ODˋJXUDVȢKDUHSUHVHQWDWHOSHUFHQWDWJHGHSHUVRQHV amb mala salut mental. Aquest indicador ha estat creat a partir de 12 preguntes que formen part de l’escala d’ansietat i depressió del Qüestionari General de Salut de Goldberg (Shapiro, Skinner, Kramer, Steinwachs & Regier, 1985) i representa el nivell de malestar mental actual. És capaç de detectar ansietat i depressió, disfunció social i IDOWDGHFRQˋDQ©D ƐƏƏѷ ѶƏѷ ѵƏѷ ƓƏѷ ƑƏѷ Əѷ ƓƏķƑ ƐƓķƖ ƐѶķѶ ƔƓķƕ PAH Catalunya L Homes L Dones Figura 1: Percentatge d’homes i dones amb una percepció de la seva salut regular o dolenta entre les persones enquestades (PAH) i en el global de Catalunya _Barcelona Societat En profunditat S’observa que entre els homes afectats per la hipoteca un 84% tindria mala salut mental, mentre que en el global dels KRPHVFDWDODQVVHULHQSURSGȢXQ(QOHVGRQHVDTXHVWV percentatges són d’un 91% en aquelles amb problemes relacionats amb la hipoteca i d’un 15% en el global de Catalunya. Així doncs, sembla ser que els problemes mentals serien els que estan més relacionats amb el fet de perdre o estar en risc de perdre l’habitatge, ja que la prevalença de problemes és molt més alta entre la gent afectada per la hipoteca (quasi nou vegades més en els homes i sis vegades més en les dones), en què gairebé la totalitat de les persones tindria mala salut mental. També s’ha estudiat la presència de migranya o mals de cap freqüents. Aquest és un trastorn que afecta un percentatge elevat de la població i que podria estar relacionat amb l’estrès i l’ansietat que podria suposar el procés hipotecari. 0«VGHOGHOVKRPHVLHOGHOHVGRQHVHQTXHVWDGHV declaren haver patit migranya i mals de cap freqüents durant els últims 12 mesos. En la població general catalana DTXHVWVSHUFHQWDWJHVGLVPLQXHL[HQˋQVDYDORUVGHO GHOVKRPHVLHOGHOHVGRQHV ˋJXUD  Cal assenyalar que, per a tots els indicadors mesurats, les dones presenten una salut pitjor que els homes. $TXHVWIHWMDKDHVWDW¢PSOLDPHQWGHVFULWDODELEOLRJUDˋD Les desigualtats de gènere en salut s’expliquen per les condicions de vida i treball de les dones (menys poder, estatus i recursos econòmics) i també perquè solen patir més malalties cròniques al llarg de la vida (Arber & Khlat, 0DOPXVL$UWD]FR]%HQDFK %RUUHOO  Figura 2: Percentatge d’homes i dones amb mala salut mental entre les persones enquestades (PAH) i en el global de Catalunya ƐƏƏѷ ѶƏѷ ѵƏѷ ƓƏѷ ƑƏѷ Əѷ ѶƒķѶ ƖķƖ ƐƔķƓ ƖƏķƔ PAH Catalunya L Homes L Dones ƐƏƏѷ ѶƏѷ ѵƏѷ ƓƏѷ ƑƏѷ Əѷ PAH Catalunya L Homes L Dones Figura 3: Percentatge d’homes i dones amb migranya o mals de cap freqüents entre les persones enquestades (PAH) i en el global de Catalunya ƔƑķƏ ƕƔķƓ ƐƑķƔ ƑƔķƒ 55 La relació entre l’estat de salut i les fases de la situació hipotecària dels homes i dones de la mostra la podem veure DODˋJXUD(QFRQFUHWOHVIDVHVGHODVLWXDFLµKLSRWHF¢ULD VHULHQDOFRUUHQWGHOSDJDPHQW WRWLSRGHUWHQLUGLˋFXOWDWV SHUSDJDUODKLSRWHFD WHQLUˋQVDWUHVLPSDJDPHQWVWHQLU més de tres impagaments però encara no haver rebut la demanda, haver rebut la demanda però no l’ordre, haver rebut l’ordre de desnonament, haver estat desnonat i haver aconseguit la dació en pagament (amb o sense lloguer social). Tant en homes com en dones sembla que la salut està relacionada amb la fase de la situació hipotecària (tot LTXHHQGRQHV«VHVWDG¯VWLFDPHQWVLJQLˋFDWLYDLHQKRPHV no). Per exemple, aproximadament un 32% dels homes TXHHVWDQDOFRUUHQWRWHQHQˋQVDWUHVLPSDJDPHQWVWHQHQ Al corrent bmv-ƒblrĺ ࣐v7;ƒblrĺ Demanda Ordre Desnonament Dació Altres ƑƏѷ ƓƏѷ ѵƏѷ ѶƏѷ ƐƏƏѷ ƒƑķƓ ƒƑķƏ ƓƔķƔ ƓƏķƏ ƒƖķѵ ƔƏķƏ ѵƑķƔ ѶƔķƕ ѶƓķѵ ƔƑķƔ ƓƕķѶ ƓƏķƓ ƔѵķƖ ѵƔķƕ 58,5 ƓƒķƏ )LJXUD3HUFHQWDWJHGèKRPHVLGRQHVDPEXQDSHUFHSFLµGHODVHYDVDOXW regular o dolenta segons fase d’execució hipotecària L Homes L Dones Figura 5: Percentatge d’homes i dones amb mala salut mental segons fase d’execució hipotecària L Homes L Dones Al corrent bmv-ƒblrĺ ࣐v7;ƒblrĺ Demanda Ordre Desnonament Dació Altres ƕƏķƓ ѶƏķƓ ƖƑķƏ Ɩƕķƕ ѶƕķƐ ѶƐķƐ ƖƑķƑ ƐƏƏķƏ ƐƏƏķƏ ƖƒķƓ ƑƏѷ ƓƏѷ ѵƏѷ ѶƏѷ ƐƏƏѷ ѶƔķƕ ѶƔķƏ ѶѶķƐ ƖƓķƑ ƖƐķƕ ƖƑķƒ PDODVDOXWHOVTXHWHQHQP«VGHWUHVLPSDJDPHQWVKDJLQ UHEXWODGHPDQGDRQRUHSUHVHQWHQXQGHPDODVDOXW XQGHOVTXHKDQUHEXWOȢRUGUHGȢH[HFXFLµWHQHQPDOD salut, mentre que el percentatge de mala salut entre els que ja han estan desnonats és d’un 86%. Així doncs, es veu clarament com la mala salut augmenta a mesura que s’avança en el procés de desnonament. També sembla que els que han aconseguit la dació en pagament estarien millor (53% de mala salut) que els que han estat desnonats i no l’han obtingut. Pel que fa a la relació entre la mala salut mental i la situació hipotecària, tot i que en aquest cas les prevalences de mala salut mental són molt altes en tots els casos, les _Barcelona Societat En profunditat més baixes les trobem entre aquells que estan al corrent GHOSDJDPHQW GHPDODVDOXWPHQWDOHQKRPHVL HQGRQHV /HVSUHYDOHQFHVP«VDOWHVOHVWUREHPHQ DTXHOOVTXHMDKDQUHEXWOȢRUGUHGHGHVQRQDPHQW GH mala salut mental), possiblement a causa de l’estrès que comporta el fet de saber que en qualsevol moment poden VHUGHVQRQDWV7RWLTXHHOVVHJXHL[HQHOVTXHWHQHQˋQVD tres impagaments (92% de mala salut mental en homes i 98% en dones), potser pels grans esforços que han de fer per tal de poder fer front als pagaments. En aquest cas, la VLWXDFLµKLSRWHF¢ULDVȢDVVRFLDVLJQLˋFDWLYDPHQWDODPDOD salut mental tant en homes com en dones. Limitacions i fortaleses En primer lloc s’ha de dir que aquest estudi és representatiu únicament de les persones amb problemes relacionats amb la hipoteca que es van posar en contacte amb la PAH o van accedir al web de la PAH i, per tant, no és representatiu de tota la població amb problemes per fer front a la hipoteca. A més a més, l’idioma de l’enquesta fou el castellà i, per tant, pot ser que s’infrarepresentessin els immigrants amb problemes per fer front a la hipoteca que no dominessin DTXHVWDOOHQJXDDP«VQRP«VODYDQSRGHUFRQWHVWDU aquelles persones amb connexió a Internet, tot i que a les seus de la PAH es disposava d’ordinadors amb accés a Internet i de voluntaris que ajudaven a complimentar l’enquesta. No obstant també va ser una primera aproximació a l’efecte en la salut dels problemes per pagar la hipoteca i els processos d’execució hipotecària en un entorn on el tema ha estat poc estudiat, com és el cas d’Estat espanyol. A més a més, ens va permetre estudiar una població de difícil DFF«VGHODTXDOQRKLKDHVWDG¯VWLTXHVRˋFLDOVHQDTXHVW país. Conclusions Aquest estudi ha trobat que les persones amb problemes per fer front a la hipoteca i en processos d’execució hipotecària tenen pitjors indicadors de salut que la població general catalana. Són necessàries i urgents polítiques públiques, com són el lloguer social, els mecanismes de segona oportunitat o la dació en pagament, per tal de revertir aquesta situació. Agraïments Els autors volen agrair a la PAH i als seus membres la seva SDUWLFLSDFLµHQOȢHVWXGLDL[¯FRPDOȢREVHUYDWRUL'(6&TXH va liderar tot el procés. Aquest estudi ha estat parcialment ˋQDQ©DWSHOSURMHFWH623+,( )3ȟJUDQW agreement 278173). Alguns resultats d’aquest estudi es mostren al vídeo Accés a l’habitatge i salut (https://www. youtube.com/watch?v=1if4Vcht6YQ). 57 5HIHUªQFLHVELEOLRJU¢ĆTXHV $J¾HUR2UWL]$  0HGLGDVLQWURGXFLGDVSRUOD/H\FRPSDUDWLYDFRQHO5'/\HOVRWHUUDPLHQWRGHOD,/35HYLVWD&(6&2GH'HUHFKRGH Consumo, 6/2013, 66–78. $OHPDQ\$&RODX$(VFRULKXHOD,2GRQLD$3LGHPRQW03LVDUHOOR* 9HUQLD6  (PHUJHQFLDKDELWDFLRQDOHQHOHVWDGRHVSD³RO. Barcelona. $PDW-0DOPXVL'1RYRD$0'¯D])'DUQHOO03OXM¢0Ȫ%RUUHOO&  Canvis en l’habitatge i salut en població vulnerable. Barcelona. $UEHU6 .KODW0  ,QWURGXFWLRQWRȤVRFLDODQGHFRQRPLFSDWWHUQLQJRIZRPHQȥVKHDOWKLQDFKDQJLQJZRUOGȢ6RFLDO6FLHQFH 0HGLFLQH  , 54(5), 643–7. Retrieved from http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11999483 %DQFRGH(VSD³D  Nota informativa sobre los procesos de ejecución hipotecaria sobre viviendas. Madrid, Spain. %DWVRQ& 0RQQDW6  'LVWUHVVLQWKH'HVHUW1HLJKERUKRRG'LVRUGHU5HVLGHQW6DWLVIDFWLRQDQG4XDOLW\RI/LIHGXULQJWKH/DV9HJDV)RUHFORVXUH Crisis. 8UEDQ$IIDLUV5HYLHZ 7KRXVDQG2DNV&DOLIRUQLD , 51  ȟGRL'LVWUHVV %RO¯YDU0X³R]-%HUQDO6RODQR00DWHR5RGU¯JXH],'DSRQWH&RGLQD$(VFXGHUR(VSLQRVD&6£QFKH]&DQWDOHMR&Ȫ9LOD&DVWHOODU-  >7KH health of adults undergoing an eviction process]. *DFHWDVDQLWDULD6(63$6, 30  ȟGRLMJDFHWD %RQQHIR\;  ,QDGHTXDWHKRXVLQJDQGKHDOWKDQRYHUYLHZ,QWHUQDWLRQDO-RXUQDORI(QYLURQPHQWDQG3ROOXWLRQ, 30  ȟGRL ,-(3 &DQQXVFLR&&$OOH\'(3DJ£Q-6ROGR%.UDVQ\66KDUGHOO0Ȫ/LSPDQ7+  +RXVLQJVWUDLQPRUWJDJHIRUHFORVXUHDQGKHDOWKNursing 2XWORRN, 60  ȟGRLMRXWORRN &REXUQ'  %H\RQGWKHLQFRPHLQHTXDOLW\K\SRWKHVLVFODVVQHROLEHUDOLVPDQGKHDOWKLQHTXDOLWLHVSocial Science & Medicine, 58(1), 41–56. GRL6  ; &RODX$ $OHPDQ\$  Vidas Hipotecadas. Barcelona: Angle Editorial. &ROOLHU*RXELO'  $VSDWLDODQDO\VLVRIWKHHIIHFWVRIQHLJKERUKRRGGHSULYDWLRQDQGKRPHIRUHFORVXUHVRQGRPHVWLFYLROHQFH863UR4XHVW Information {&} Learning. &RQVHMR*HQHUDOGHO3RGHU-XGLFLDO  Datos sobre el efecto de la crisis en los organos judiciales. Desde 2007 hasta tercer trimestre de 2015. Madrid. &RRN7% 'DYLV06  $VVHVVLQJOHJDOVWUDLQVDQGULVNRIVXLFLGHXVLQJDUFKLYHGFRXUWGDWD6XLFLGHDQG/LIH7KUHDWHQLQJ%HKDYLRU, 42  ȟ GRLM;[ 'DSRQWH$0DWHR, 9£VTXH]9HUD+  /RVGHVDKXFLRV\ODVDOXGVHQHFHVLWDXQDUHVSXHVWDGHVGHODVDOXGS¼EOLFDHQ(VSD³DGaceta Sanitaria / 6(63$6, In PressGRL6   )ULRX[6:RRG-1)DNH\H2/XDQ;/RFDOLR5 5XELQ'0  /RQJLWXGLQDO$VVRFLDWLRQRI&RXQW\/HYHO(FRQRPLF,QGLFDWRUVDQG&KLOG Maltreatment Incidents. 0DWHUQDODQG&KLOG+HDOWK-RXUQDO -XQH GRLV *LOL05RFD0%DVX60F.HH0 6WXFNOHU'  7KHPHQWDOKHDOWKULVNVRIHFRQRPLFFULVLVLQ6SDLQHYLGHQFHIURPSULPDU\FDUHFHQWUHV DQG(XURSHDQ-RXUQDORI3XEOLF+HDOWK, 23  ȟGRLHXUSXEFNV +RXOH-1 /LJKW07  7KHKRPHIRUHFORVXUHFULVLVDQGULVLQJVXLFLGHUDWHVWR$PHULFDQ-RXUQDORI3XEOLF+HDOWK, 104  ȟ GRL$-3+ _Barcelona Societat En profunditat Idler, E. L., & Benyamini, Y. (1997). Self-rated health and mortality: a review of twenty-seven community studies. -RXUQDORI+HDOWKDQG6RFLDO%HKDYLRU, 38  ȟ5HWULHYHGIURPKWWSZZZQFELQOPQLKJRYSXEPHG ,VODP0.0HUOR-.DZDFKL,/LQGVWU¸P0 *HUGWKDP8*  6RFLDOFDSLWDODQGKHDOWKGRHVHJDOLWDULDQLVPPDWWHU"$OLWHUDWXUHUHYLHZ ,QWHUQDWLRQDO-RXUQDOIRU(TXLW\LQ+HDOWK, 5  GRL -RQHV$6TXLUHV*' 5RQ]LR&  )RUHFORVXUHLVQRWDQHTXDORSSRUWXQLW\VWUHVVRUKRZLQHTXDOLW\IXHOVWKHDGYHUVHKHDOWKLPSOLFDWLRQVRIWKH QDWLRQȢVˋQDQFLDOFULVLV-RXUQDORI8UEDQ$IIDLUV, 37  ȟGRLMXDI 0DOPXVL'$UWD]FR]/%HQDFK- %RUUHOO&  3HUFHSWLRQRUUHDOLOOQHVV"+RZFKURQLFFRQGLWLRQVFRQWULEXWHWRJHQGHULQHTXDOLWLHVLQVHOIUDWHG health. (XURSHDQ-RXUQDORI3XEOLF+HDOWK, 22  ȟGRLHXUSXEFNU 0XOLD1=HPRUH6(0XUSK\5/LX+ &DWDODQR5  (FRQRPLFORVVDQGDOFRKROFRQVXPSWLRQDQGSUREOHPVGXULQJWKHWR86 recession. $OFRKROLVP&OLQLFDODQG([SHULPHQWDO5HVHDUFK, 38  ȟGRLDFHU 0XUSK\5'=HPRUH6( 0XOLD1  +RXVLQJ,QVWDELOLW\DQG$OFRKRO3UREOHPVGXULQJWKHȟ865HFHVVLRQWKH0RGHUDWLQJ5ROHRI Perceived Family Support. -RXUQDORI8UEDQ+HDOWK, 91  ȟGRLV] 1HWWOHWRQ6 %XUURZV5  :KHQD&DSLWDO,QYHVWPHQW%HFRPHVDQ(PRWLRQDO/RVV7KH+HDOWK&RQVHTXHQFHVRIWKH([SHULHQFHRI0RUWJDJH Possession in England. Housing Studies, 15  ȟGRL 1RYRD$0%RVFK-'¯D])0DOPXVL''DUQHOO0 7ULOOD&  ,PSDFWRIWKHFULVLVRQWKHUHODWLRQVKLSEHWZHHQKRXVLQJDQGKHDOWK3ROLFLHV for good practice to reduce inequalities in health related to housing conditions. Gaceta Sanitaria, 28  ȟGRLMJDFHWD 1RYRD$0:DUG-0DOPXVL''¯D])'DUQHOO07ULOOD&Ȫ%RUUHOO&  +RZVXEVWDQGDUGGZHOOLQJVDQGKRXVLQJDIIRUGDELOLW\SUREOHPVDUH DVVRFLDWHGZLWKSRRUKHDOWKLQDYXOQHUDEOHSRSXODWLRQGXULQJWKHHFRQRPLFUHFHVVLRQRIWKHODWHV,QWHUQDWLRQDO-RXUQDOIRU(TXLW\LQ+HDOWK, 14   GRLV] 3$+  3ODWDIRUPDGH$IHFWDGRVSRUOD+LSRWHFD 3$+ GHODEXUEXMDLQPRELOLDULDDOGHUHFKRDODYLYLHQGD5HWULHYHGIURPKWWS afectadosporlahipoteca.com 3LVDUHOOR*  (OGHUHFKRDODYLYLHQGDFRQVWLWXFLRQDOL]DFLµQGHELO\UHVLVWHQFLDVJDUDQWLVWDV(VSD©R-XULGLFR-RXUQDORI/DZ, 14(3), 135–158. 3URKDVND$ /LFKWHQVWHLQ%  /RVLQJDKRPHWRPRUWJDJHIRUHFORVXUHWHPSRUDU\VHWEDFNRUFKURQLFVWUHVVRU"6RFLDO-XVWLFH, 40  ȟ 5HWULHYHGIURPKWWSVHDUFKSURTXHVWFRPGRFYLHZ"DFFRXQWLG  5RVV/0 6TXLUHV*'  7KH3HUVRQDO&RVWVRI6XESULPH/HQGLQJDQGWKH)RUHFORVXUH&ULVLV$0DWWHURI7UXVW,QVHFXULW\DQG,QVWLWXWLRQDO 'HFHSWLRQ 6RFLDO6FLHQFH4XDUWHUO\, 92  ȟGRLM[ 6KDSLUR66NLQQHU($.UDPHU06WHLQZDFKV'0 5HJLHU'$  0HDVXULQJQHHGIRUPHQWDOKHDOWKVHUYLFHVLQDJHQHUDOSRSXODWLRQMed Care, 23  ȟ 7VDL$&  +RPHIRUHFORVXUHKHDOWKDQGPHQWDOKHDOWKDV\VWHPDWLFUHYLHZRILQGLYLGXDODJJUHJDWHDQGFRQWH[WXDODVVRFLDWLRQV3OR62QH, 10(4), HGRLMRXUQDOSRQH 9£VTXH]9HUD+5RGU¯JXH]6DQ]03DOªQFLD/ %RUUHOO&  )RUHFORVXUHDQG+HDOWKLQ6RXWKHUQ(XURSH5HVXOWVIURPWKH3ODWIRUPIRU People Affected by Mortgages. -RXUQDORI8UEDQ+HDOWK%XOOHWLQRIWKH1HZ&RQVXOWD0D\R@ &(&2'+$6+RXVLQJ(XURSHȢV2EVHUYDWRU\+RXVLQJ(XURSH5HYLHZ7KHQXWVDQGYROWVRI(XURSHDQVRFLDOKRXVLQJV\VWHPV. http://www. KRXVLQJHXURSHHXˋOHGRZQORDG>&RQVXOWD0D\R@ &LWLVFRSH7RZDUGV+DELWDW,,,Ȥ4X«HVODQXHYDDJHQGDXUEDQD"ȥKWWSFLWLVFRSHRUJKDELWDW,,,H[SODLQHUTXHHVODQXHYDDJHQGDXUEDQD >&RQVXOWD0D\R@ 'DYLV0LNH&LXGDGGHFXDU]R$UTXHORJ¯DGHOIXWXURHQ/RVƒQJHOHV0DGULG/HQJXDGHWUDSR 'HFUHW/OHLGHGHPDU©GHPHVXUHVH[WUDRUGLQ¢ULHVLXUJHQWVSHUDODPRELOLW]DFLµGHOVKDELWDWJHVSURYLQHQWVGHSURFHVVRVGȢH[HFXFLµKLSRWHF¢ULD KWWSSRUWDOGRJFJHQFDWFDWXWLOV($'233')SGI>&RQVXOWD$EULO@ 'HOJDGR0DQXHOȤ3UµORJRȥ(Q-DFREV-DQHMuerte y vida de las grandes ciudades1DYDUUD&DSLWDO6ZLQJ/LEURV 'HOJDGR0DQXHOȤ/DFLXWDWHQWUHQDWXUDLSDLVDWJHȥ(Q(OFRUGHOHVDSDUHQFHVGHPDU©GHKWWSPDQXHOGHOJDGRUXL]EORJVSRWFRPHV VHDUFK"T VLPPHO>&RQVXOWD$EULO@ 'HOJDGR0DQXHOȤ6REUHODLQYHQFLµQGHOKRJDUȥ(Q(OFRUGHOHVDSDUHQFHVGHIHEUHURGHKWWSPDQXHOGHOJDGRUXL]EORJVSRWFRPHV VREUHODLQYHQFLRQGHOKRJDUKWPO"P >&RQVXOWD0D\R@ Engels, Friedrich. (OSUREOHPDGHODYLYLHQGD. Barcelona: Gustavo Gili, 1976. Farha, Leilani. ,QIRUPHGHOD5HODWRUD(VSHFLDOVREUHXQDYLYLHQGDDGHFXDGDFRPRHOHPHQWRLQWHJUDQWHGHOGHUHFKRDXQQLYHOGHYLGDDGHFXDGR\VREUHHOGHUHFKR de no discriminación a este respecto$JRVWR  KWWSVGRFXPHQWVGGVQ\XQRUJGRF81'2&*(113')1SGI"2SHQ(OHPHQW >&RQVXOWD0D\R@ Farha, Leilani. ,QIRUPHGHOD5HODWRUD(VSHFLDOVREUHXQDYLYLHQGDDGHFXDGDFRPRHOHPHQWRLQWHJUDQWHGHOGHUHFKRDXQQLYHOGHYLGDDGHFXDGR\VREUHHO derecho de no discriminación a este respecto'LFLHPEUH  KWWSVGRFXPHQWVGGVQ\XQRUJGRF81'2&*(1*3')* SGI"2SHQ(OHPHQW>&RQVXOWD0D\R@ FEANTSA,7KH(81HHGV6WDEOHDQG,QFOXVLYH+RXVLQJ0DUNHWVKWWSZZZIHDQWVDRUJVSLSSKS"DFWLRQ DFFHGHU GRFXPHQW DUJ  FOH HGFHGIIFEHIEHEE ˋOH SGI)VWDWHPHQWBRQBKRXVLQJBPDUNHWVBIRUPDWWHGSGI>&RQVXOWD0D\R @ Fernàndez, Guillem. (ODFFHVRDODYLYLHQGDVRFLDOGHODVSHUVRQDVVLQKRJDU(VWXGLRGHFDVRV$OHPDQLD(VSD³D)LQODQGLD\5HLQR8QLGR KWWSWGFDWFHVFDHVKDQGOH>&RQVXOWD0D\R@ _Barcelona Societat En profunditat Fernández, Manu. “La convergencia de disciplinas hacia una nueva forma de hacer ciudad”. Urban interaction designYROXPHQ  SKWWS ZZZFLXGDGHVDHVFDODKXPDQDRUJXUEDQLQWHUDFWLRQGHVLJQODKWPO>&RQVXOWD0D\R@ *DOGµQ*HPPDȤ(OGUHWDODFLXWDWVHJXUDȥ(Q,'+& GLULFRRUG (OGUHWDODFLXWDW%DUFHORQD,QVWLWXWGHOV'UHWV+XPDQVGH&DWDOXQ\D 6ªULH'UHWV Humans Emergents 7). *OREDO3ODWIRUPIRUWKH5LJKWWRWKH&LW\Recomendaciones sobre los derechos de las personas sin hogar / habitantes de calle el sinhogarismo en la nueva DJHQGDPXQGLDOXUEDQD\HOK£ELWDW, http://www.righttothecityplatform.org.br/espanol-sobre-los-derechos-de-las-personas-sin-hogar/?lang=es [Consulta: 0D\R@ *XLOO«Q$LGDȤ(OGUHWDODFLXWDWXQGUHWKXP¢HPHUJHQWȥ(Q,'+& GLULFRRUG (OGUHWDODFLXWDW%DUFHORQD,QVWLWXWGHOV'UHWV+XPDQVGH&DWDOXQ\D  6ªULH'UHWV+XPDQV(PHUJHQWV  *UHHQˋHOG$GDPAgainst the smart city1XHYD&RQVXOWD$EULO@ /OHLGHGHGHVHPEUHGHOGUHWDOȢKDELWDWJHKWWSSRUWDOGRJFJHQFDWFDWXWLOV($'233')SGI>&RQVXOWD0D\R@ /OHLGHOGHMXOLROGHOȢLPSRVWVREUHHOVKDELWDWJHVEXLWVLGHPRGLˋFDFLµGHQRUPHVWULEXW¢ULHVLGHOD/OHLKWWSSRUWDOGRJFJHQFDWFDW XWLOV($'233')SGI>&RQVXOWD0D\R@ /OHLGHOGHMXOLROGHPHVXUHVXUJHQWVSHUDDIURQWDUOȢHPHUJªQFLDHQOȢ¢PELWGHOȢKDELWDWJHLODSREUHVDHQHUJªWLFDKWWSSRUWDOGRJFJHQFDWFDW XWLOV($'233')SGI>&RQVXOWD0D\R@ Morey, Miguel. (ORUGHQGHORVDFRQWHFLPLHQWRV6REUHHOVDEHUQDUUDWLYR. Barcelona: Edicions 62, 1988. Muxí, Zaida. “Apuntes sobre Jane Jacobs”. En: Jacobs, Jane. Muerte y vida de las grandes ciudades1DYDUUD&DSLWDO6ZLQJ/LEURV OACU. 7RZDUGVD1HZ8UEDQ$JHQGDRGHFµPRORVJRELHUQRVSUHWHQGHQVRPHWHUQXHVWUDVYLGDVEDMRODGLVFLSOLQDGHOYDORUGHFDPELR>3$57(,@KWWSV REVHUYDWRULFRQˌLFWHXUEDRUJEORJKWWSVREVHUYDWRULFRQˌLFWHXUEDRUJWRZDUGVDQHZXUEDQDJHQGDRGHFRPRORVJRELHUQRVSUHWHQGHQ VRPHWHUQXHVWUDVYLGDVEDMRODGLVFLSOLQDGHOYDORUGHFDPELRSDUWHL>&RQVXOWD0D\R@ Observatório das Metropóles. &DUWDV8UEDQDVZHEV«ULHVREUHGLUHLWR¢FLGDGHKWWSZZZREVHUYDWRULRGDVPHWURSROHVQHWLQGH[SKS"RSWLRQ FRPB N YLHZ LWHP LG $FDUWDVXUEDQDVZHEV&$ULHVREUHGLUHLWR&$FLGDGH ,WHPLG  ODQJ SW>&RQVXOWD0D\R@ 2OHD6RQLDȤ5HVSRQVHVRIUHJLRQDOJRYHUQPHQWVLQ6SDLQWRWKHKRXVLQJHPHUJHQF\DQGH[FOXVLRQ7KHVRFLDOIXQFWLRQRIKRXVLQJȥ(QHousing 5LJKWV:DWFK, http://www.housingrightswatch.org/content/responses-regional-governments-spain-housing-emergency-and-exclusion-social-function- KRXVLQJ>&RQVXOWD0D\R@ 97 ONU Habitat. Por un mejor futuro urbano. 6REUHQRVRWURV+LVWRULDPDQGDWR\PLVL©RQHQHOVLVWHPDGHOD218 http://es.unhabitat.org/sobre-nosotros/ KLVWRULDPDQGDWR\PLVLRQHQHOVLVWHPDGHODRQX"QRUHGLUHFW HVB(6>&RQVXOWD0D\R@ ONU Habitat. Por un mejor futuro urbano. 6REUHQRVRWURV2EMHWLYRV\HVWUDWHJLDV http://es.unhabitat.org/sobre-nosotros/objetivos-y-estrategias/ [Consulta: 0D\R@ 218+DELWDWCarta Mundial por el Derecho a la Ciudad, http://www.onuhabitat.org/index.php?option=com_docman&task=doc_ GHWDLOV JLG  ,WHPLG >&RQVXOWD0D\R@ 3LVDUHOOR*HUDUGRȤ'HOGUHWDOȢKDELWDWJHDOGUHWDODFLXWDWDYDWDUVGȢXQDKLVWRULDȥ(Q,'+& GLULFRRUG (OGUHWDODFLXWDW%DUFHORQD,QVWLWXWGHOV'UHWV +XPDQVGH&DWDOXQ\D 6ªULH'UHWV+XPDQV(PHUJHQWV  Prigogine, Ilya. “Neptunianos y Vulcanianos”. En: Prigogine, Ilya. 7DQVµORXQDLOXVLµQ"8QDH[SORUDFLµQGHOFDRVDORUGHQ. Barcelona: Tusquets, 1997. 3ROLV(O(VWDWXWRGHOD&LXGDG1XHYDVKHUUDPLHQWDVSDUDJDUDQWL]DUHOGHUHFKRDODFLXGDGHQ%UDVLO. Instituto Polis. http://www.polis.org.br/ XSORDGVSGI>&RQVXOWD$EULO@ 5HVROXFLµQGHO3DUODPHQWR(XURSHRGHGHMXQLRGHVREUHODYLYLHQGDVRFLDOHQOD8QLµQ(XURSHD  ,1, KWWSZZZHXURSDUOHXURSD HXVLGHVJHW'RFGR"SXE5HI (31216*0/7$37$'2&3')9(6>&RQVXOWD0D\R@ Simmel, Georg. “Filosofía del paisaje”. En: Simmel, Georg. (OLQGLYLGXR\ODOLEHUWDG, Península, Barcelona, 1986. Simmel, Georg. “Las grandes urbes y la vida del espíritu”, en Simmel, Georg. (OLQGLYLGXR\ODOLEHUWDG, Península, Barcelona, 1986 (2). Sennett, Richard. (OGHFOLYHGHOKRPEUHS¼EOLFR%DUFHORQD$QDJUDPD Sennett, Richard. Vida urbana e identidad personal%DUFHORQD3HQ¯QVXOD =£UDWH0DU¯D/RUHQDȤ(OGUHWDODFLXWDWOOXLWHVXUEDQHVSHUOȢDUWGHOERQYLXUHȥ(Q,'+& GLULFRRUG (OGUHWDODFLXWDW%DUFHORQD,QVWLWXWGHOV'UHWV +XPDQVGH&DWDOXQ\D 6ªULH'UHWV+XPDQV(PHUJHQWV  _Barcelona Societat En profunditat El model Housing First a Espanya: resultats als 12 mesos del programa Hàbitat1 Roberto Bernad, Vanesa Cenjor i Rebeca Yuncal, RAIS Fundació 3DUDXOHVFODX+RXVLQJ)LUVWDYDOXDFLµGHĆGHOLWDW sensellarisme, avaluació de resultats, experimentació social. (OSURJUDPD+¢ELWDWLQLFLDWHO«VODSULPHUD implementació sistemàtica del model Housing First (HF) a Espanya. En aquest article es presenten, d’una banda, OHVGLIHUHQWVHWDSHVLOHVGLĆFXOWDWVWUREDGHVGXUDQWHOSURF«VGHOODQ©DPHQWFRPDUDODGHĆQLFLµGHOSHUĆOGHOHV persones participants, la selecció de persones usuàries, la derivació d’aquestes persones i la seva ubicació al programa o la prestació de serveis. Aquests són alguns dels reptes que han afrontat els equips d’Hàbitat, que, a més, han estat dibuixats com a aprenentatges rellevants. D’altra banda, l’article també presenta la metodologia i els primers resultats de la rigorosa avaluació d’Hàbitat. /èREMHFWLXGHOèDYDOXDFLµ«VREWHQLUGDGHVGHĆQLWLYHV sobre l’efectivitat del model HF per al context espanyol LLGHQWLĆFDUGLĆFXOWDWVLIRUWDOHVHVSHUDOVHXª[LW4XDQW als resultats del programa en les persones als 12 mesos han estat molt positius i similars a altres experiències internacionals. La taxa de retenció de l’habitatge és GHOLVèKDQREVHUYDWPLOORUHVHQWRWHVOHV¢UHHV especialment en la percepció de la seguretat, relacions familiars i situació econòmica. En comparació, la millora que s’ha analitzat en les persones participants del grup de control mitjançant l’Alternativa Tradicional d’Atenció (ATA) ha estat escassa, menor que l’experimentada per les persones participants a Hàbitat. A més, s’ha realitzat una DYDOXDFLµGHODĆGHOLWDWGHOSURJUDPDDOPRGHORULJLQDOODTXDOKDSRVDWGHPDQLIHVWXQDĆGHOLWDWLPSRUWDQW d’Hàbitat als principis HF. 1. Actualització de resultats a 12 mesos sobre la base de l’article original que apareixerà al volum 10, núm. 1, de la revista European Journal of Homelessness de FEANTSA. 99 Com a primer programa HF a Espanya, Hàbitat s’ha enfrontat a diversos reptes en diferents nivells. Podem esmentar, entre altres, el relacionat amb qüestions estratègiques com ara la necessitat del canvi de mentalitat entre les persones professionals i responsables de sensellarisme a les administracions per assumir un model innovador, o també qüestions operatives com ara ODGLˋFXOWDWGHQRGLVSRVDUGȢH[SHULªQFLHVSUªYLHVHQOD implementació del model. L’objectiu d’aquest article és presentar l’experiència d’implementació del programa Hàbitat per al suport de les persones sense llar a Espanya, la seva metodologia d’avaluació i els resultats més rellevants que s’han produït, tenint també en compte alguns dels reptes en la introducció del model HF en un context nou. 1. El context del sensellarisme a Espanya Les polítiques sobre sensellarisme a Espanya s’han dirigit tradicionalment a abordar situacions d’emergència, proporcionant a les persones sense llar la cobertura de les necessitats bàsiques, però sense incloure mesures estructurals que poguessin acabar amb el sensellarisme i el seu impacte en les persones. La gran majoria dels recursos existents per a persones sense llar a Espanya (des GȢHTXLSVGHFDUUHURPHQMDGRUVVRFLDOVˋQVDFHQWUHVGHGLD centres d’emergència, pensions o apartaments compartits) continuen amb l’anomenat model d’escala i no proposen respostes a llarg termini per al sensellarisme. Segons l’INE3, Introducció La difusió dels resultats i dels projectes de recerca del programa Housing First (HF) per donar suport a les persones sense llar ha estat clau per a l’expansió GHOPRGHOGXUDQWOȢ¼OWLPDGªFDGD'HVGHOHVSULPHUHV publicacions sobre el programa Pathways to Housing DˋQDOVGHOVDQ\V 7VHPEHULV $VPXVVHQ Tsemberis & Elfenbein, 1999), el nombre d’estudis sobre el model Housing First i els informes d’avaluació del programa s’han incrementat notablement. Entre d’altres, DOV(VWDWV8QLWV 7VHPEHULV.HQW 5HVSUHVV HO &DQDG¢ $XEU\HWDO $XVWU¢OLD -RKQVRQHWDO  LGLYHUVRVSD±VRVHXURSHXV %XVFK*HHUWVHPD  KDQDERUGDWWHPHVJHQHUDOVLDOJXQVGȢHVSHF¯ˋFVVREUHOD implementació del model. Tot i l’escassetat d’algunes limitacions metodològiques, aquesta investigació ha facilitat proves sòlides de l’efectivitat del model HF per a la retenció d’allotjaments per part de les persones usuàries, així com en altres àmbits, com ara la disminució del consum de substàncies, la millora de la qualitat de vida i la reducció GȢKRVSLWDOLW]DFLRQV *URWRQ:DHJHPDNHUV6FKLII 5RRN 7RWHVDTXHVWHVHYLGªQFLHVKDQSURSLFLDW durant els últims anys, la introducció del model HF en el context espanyol. $PEHOOODQ©DPHQWGHOSURMHFWH+¢ELWDWHO5$,6 Fundació2 és la primera organització a implementar VLVWHP¢WLFDPHQWHOPRGHO+)D(VSDQ\D'HVGHOODYRUV s’ha anat incrementant l’interès d’altres entitats, i l’atenció des de municipis i altres organismes públics, en el model i la seva implementació. 2. Més informació a www.raisfundacion.org/en 3. Institut Nacional d’Estadística. Encuesta sobre centros de atención a personas sin hogar, 2014 _Barcelona Societat En profunditat HOVUHFXUVRVSHUDSHUVRQHVVHQVHOODUOȢDQ\FRQVLVWLHQ HQDOEHUJVSHUWRW(VSDQ\D P«VTXHHO  17.572 persones treballant en aquests recursos (8,8 més que HO LXQDPLWMDQDGHOOLWVRIHUWVGL¢ULDPHQW1R obstant això, la mitjana d’ocupació d’aquests recursos era GHO PHQ\VTXHHO FRVDTXHIDSHQVDUTXH DOJXQDFRVDQRGHXHVWDUIXQFLRQDQWHˋFLHQWPHQW Conscients d’aquest fet, algunes organitzacions van començar a defensar la necessitat de buscar solucions DP«VOODUJWHUPLQLSHUDOVSHUˋOVGHSHUVRQHVVHQVHOODU P«VFURQLˋFDWV$TXHVWDSRVWXUDYDWHQLUHOVHXLPSDFWH HQOȢ(VWUDWªJLD1DFLRQDO3HUD3HUVRQHV6HQVH/ODU DSURYDGDSHO&RQVHOOGH0LQLVWUHVHOGHQRYHPEUH GHOHQODTXDOHVSURSRVDHQOD/¯QLD(VWUDWªJLFD una implementació progressiva del model HF a Espanya juntament amb el desenvolupament d’un altre tipus de recursos per a les persones sense llar4. 2. Implementació del model Housing First a Espanya: el programa Hàbitat RAIS Fundació va posar en marxa el programa Hàbitat HOMXOLROGHOFRPODSULPHUDH[SHULªQFLDVLVWHP¢WLFD d’implementació del model Housing First a Espanya. L’objectiu d’Hàbitat és oferir una solució permanent a les VLWXDFLRQVP«VFRPSOH[HVLFURQLˋFDGHVGHSHUVRQHVVHQVH llar. Seguint el model HF, Hàbitat s’adreça especialment a aquelles persones que, a causa de la complexitat del seu procés d’exclusió no tenen accés als serveis de suport tradicionals per a persones sense llar (model d’escala). A les persones usuàries d’Hàbitat se’ls proporciona un accés immediat a l’habitatge no subjecte a precondicions i amb una àmplia varietat de serveis oferts segons l’opció i l’autodeterminació de la persona (llista de principis de HF a 7VHPEHULV  Hàbitat es va començar implementant com a projecte pilot en tres ciutats espanyoles: Madrid, Barcelona i Màlaga (de totes tres es presenten dades en aquest article). Actualment s’ha engegat també a Sevilla i almenys tres ciutats més SRVDUDQHQPDU[DHOSURJUDPD+¢ELWDWDOOODUJGH(V va començar amb un grup inicial de 28 persones usuàries el LKLYDKDYHUQRYHVLQFRUSRUDFLRQVHO6ȢHVSHUD DFRQVHJXLUDOPHQ\VSHUVRQHVDO$PEOȢREMHFWLX GHJHQHUDUSURYHVVREUHOȢHˋFLªQFLDGHOPRGHOHQHOFRQWH[W espanyol, el programa inclou una rigorosa avaluació basada en una metodologia de disseny experimental amb assignació aleatòria longitudinal, amb mesures repetides al llarg de 24 mesos en les persones usuàries d’Hàbitat (grup experimental) i en un grup de control equivalent. ƑĺƐ;uCѴ7;Ѵ;vr;uvom;vr-uঞ1br-m|v-࢘0b|-| Les persones participants tant en el grup experimental com en el grup de control compleixen una sèrie de criteris en HOPRPHQWGȢXQLUVHDOSURJUDPDTXHGHˋQHL[ODSREODFLµ objecte: 1. Ser més grans de 18 anys. 2. Estar en situació de carrer en el moment d’entrar en el programa (ETHOS5 1 o 2). 4. http://www.msssi.gob.es/ssi/familiasInfancia/inclusionSocial/docs/ENIPSH.pdf 5. ETHOS és la Tipologia Europea de Sensellarisme de FEANTSA (2005) http://www.feantsa.org/spip.php?article120&lang=en  3. Tenir una llarga trajectòria de sense llar (tres anys a (7+26RRP«VGȢXQDQ\D(7+26R  4. Tenir un o més dels següents factors d’exclusió afegits a la seva situació de sense llar: problemes de salut mental, problemes d’abús de substàncies i/o alguna discapacitat. $TXHVWSHUˋOYDVHUGHWHUPLQDWWHQLQWHQFRPSWHOHV experiències prèvies d’implementació de HF, especialment les analitzades en el context europeu de Housing First (XURSH %XVFK*HHUWVHPD (QDTXHVWHVH[SHULªQFLHV les persones participants tenien problemes de salut mental i/o problemes d’abús de substàncies. A més, es va incorporar la discapacitat com un criteri d’inclusió per a +¢ELWDWMDTXHHVYDLGHQWLˋFDUFRPXQIDFWRUGȢH[FOXVLµ rellevant però generalment ocult en el col·lectiu de persones sense llar6. La mitjana d’edat de les persones participants en l’avaluació és de 48 anys i tenen una trajectòria mitjana de carrer de 9,5 anys. A continuació, podem veure els percentatges de la resta de factors d’exclusió: ƑĺƑ-uঞ1br-m|v-࢘0b|-| Per a la derivació de les persones que compleixen els criteris de participació en el programa Hàbitat, RAIS Fundació contacta amb les xarxes municipals de persones sense llar a les ciutats on s’implementa el programa. Se sol·licita a organitzacions públiques i privades que treballen amb persones sense llar (especialment aquelles que donen VHUYHLVGHFDUUHURGȢHPHUJªQFLD TXHLGHQWLˋTXLQOHV SHUVRQHVTXHFRPSOHL[HQHOVFULWHULVGHOSHUˋO/HVSHUVRQHV professionals de referència emplenen un formulari amb una explicació breu de la situació actual de la persona i algunes T¾HVWLRQVFODXUHIHUHQWVDOVFULWHULVGHOSHUˋO L’equip d’avaluació rep els formularis (en el cas de Madrid, %DUFHORQDL0¢ODJDYDQVHU MXQWDPHQWDPEDOWUHV documents rellevants que puguin provar el compliment GHOVFULWHULVFRPDUDH[SHGLHQWVVRFLDOVRFHUWLˋFDWVGH discapacitat. Els casos rebuts s’analitzen amb les persones professionals de referència quan sorgeixen dubtes del FRPSOLPHQWGHOVFULWHULVLˋQDOPHQWHVJHQHUDXQDOOLVWD ˋQDOGHFDVRVFRPDOOLVWDGȢHVSHUDSHUDFFHGLUDOSURJUDPD (a Madrid, Barcelona i Màlaga 192). Partint d’aquesta llista, 6. Una investigació portada a terme per RAIS Fundació el 2013 va mostrar que, tot i que el 12% de les persones sense llar a Espanya tenien certificat de discapacitat, almenys 23% de les persones sense llar tenien una discapacitat basant-se en la percepció de les persones usuàries i de professionals (Panadero i Pérez-Lozao, 2014). Taula 1. Factors d’exclusió afegits* dels participants d’Hàbitat en el moment de la seva entrada al programa Factors d’exclusió afegits Grup Hàbitat Grup de control uo0Ѵ;l;v7;v-Ѵ†|l;m|-Ѵ Ɩ ƒƑķƐƓѷ Ƒѵ ƓƓķѶƑѷ uo0Ѵ;l;v7Ľ-0িv7;v†0v|࢘m1b;v Ƒƒ ѶƑķƐƓѷ ƒƖ ѵƕķƑƓѷ bv1-r-1b|-| ѵ ƑƐķƓƑѷ ƐƖ ƒƑķƕƔѷ Ŗ Ѵv|u;v=-1|ouv-=;1|;m;m|o|-ѴƑѶŐ࢘0b|-|őbƔѶŐ1om|uoѴőr;uvom;vĺ _Barcelona Societat En profunditat habitatges. El procés de provisió d’habitatges i la ubicació de les primeres 28 persones va ser complex, i en alguns casos hi YDKDYHUXQODSVHGHWHPSVGHˋQVDXQPHVLPLJHQWUHOD QRWLˋFDFLµGHOȢDVVLJQDFLµGȢXQDSOD©DLOȢHQWUDGDGHODSHUVRQD al seu habitatge. No obstant això, els aprenentatges derivats d’aquest procés inicial van servir per a una entrada més ràpida del segon grup de persones usuàries que s’hi van incorporar HOLGHOHVTXHDFWXDOPHQWKRHVWDQIHQW Hi va haver set persones que no es van incorporar al programa. En la majoria dels casos això va ser a causa de renúncies per part de les persones amb complexos processos d’exclusió i/o problemes de salut mental severs. Per abordar aquesta situació, l’equip va ampliar el procés d’inclusió a quatre mesos, durant els quals es va visitar les persones juntament amb el seu professional de referència en aquest moment. Aquests casos es van analitzar en profunditat i es van incorporar els aprenentatges. Ƒĺƒ!;1;u1-bru;r-u-ঞ†v7;Ѵv_-0b|-|];v /DFRQˋJXUDFLµGHOPHUFDWLPPRELOLDUL«VXQDGHOHV particularitats que pot afectar en l’adaptació del model HF a Espanya. Espanya té únicament l’1,1% dels habitatges socials a Europa i hi ha diferències substancials en el nombre d’habitatges socials entre regions i municipis. Tanmateix, a causa del boom immobiliari durant les ¼OWLPHVGªFDGHV(VSDQ\DW«HOGȢKDELWDWJHVEXLWVD Europa7. Tot això podria jugar un paper important en el futur desenvolupament del model al país. es realitza una assignació aleatòria per a tots dos grups, el d’experimentació (persones usuàries d’Hàbitat) i el grup de control (persones usuàries dels serveis tradicionals). Totes les persones participants d’Hàbitat a les quals s’assigna XQKDELWDWJHUHEHQLQIRUPDFLµVXˋFLHQWSHUIHUP«VI¢FLOHO seu procés d’entrada en el programa. Els equips HF duen a terme en cada lloc diverses entrevistes inicials en què s’inclou una explicació detallada dels quatre compromisos que assumeix una persona usuària d’Hàbitat en participar en el programa: 1. Acceptar almenys una visita a la setmana per part de l’equip de HF. $SRUWDUHOGHOVVHXVLQJUHVVRV VLHQWHQHQ  En cas de no comptar amb ingressos, el programa cobrirà el lloguer i les necessitats bàsiques (lloguer, subministraments, menjar i higiene). 3. Mantenir unes regles bàsiques de convivència a la comunitat, com qualsevol altra persona. 4. Mantenir una entrevista d’avaluació cada 6 mesos. Les 28 persones usuàries inicials es van mudar als seus KDELWDWJHVHQWUHOȢDJRVWGHOLHOJHQHUGHO$TXHVWD incorporació progressiva va permetre als equips dedicar prou WHPSVDOVSURFHVVRVGȢHQWUDGD8QGHOVUHSWHVLGHQWLˋFDWV en aquesta fase, i també assenyalat en el projecte Housing First Europe, ha estat assegurar un accés ràpid a la provisió d’habitatges en el mercat públic o privat que permeti, a més, que les persones usuàries puguin triar entre diferents 7. Si voleu més informació, vegeu Amnistia Internacional “Derechos desalojados”, Madrid, 2015. https://grupos.es.amnesty.org/uploads/media/informe_vivienda_ jun_15_Derechos_desalojados.pdf  /HVFDUDFWHU¯VWLTXHVGHˋQLGHVSHUDOVKDELWDWJHVD Hàbitat, les quals s’han complert en tots els casos, són les següents: ȩ+DELWDWJHVLQGLYLGXDOVODPDMRULDDPEXQDKDELWDFLµL algunes amb dues. • Habitatges dispersos, localitzats en diferents barris dins de cada ciutat. • Pisos integrats en blocs d’habitatges d’àrees residencials amb accés a serveis bàsics i transport públic. • Equipament bàsic adequat (aigua calenta, calefacció, mobles, roba de llit i bany, utensilis de cuina, etc.). Els habitatges per a aquest primer grup es van obtenir ˋQDOPHQWWDQWHQHOPHUFDWGHOORJXHUSULYDW D %DUFHORQDLVHWD0¢ODJD LFRPHQHOPHUFDWS¼EOLF  a través de l’Empresa Municipal de Vivienda y Suelo a Madrid i un a Màlaga mitjançant la Sociedad Municipal de la Vivienda). Els contractes dels habitatges es van realitzar directament amb RAIS Fundació. ƑĺƓu;v|-1bॕ7;v;uˆ;bv-Ѵ;vr;uvom;v†v†࢘ub;v7Ľ࢘0b|-| Hàbitat proporciona a les persones usuàries del programa els suports necessaris i amb la intensitat que ells demanen. Per les característiques del sistema de benestar a Espanya, el model d’intervenció escollit per al projecte Hàbitat es basa en la Gestió Intensiva del Cas (Intensive Case Management (ICM). Aquest model també ha estat la modalitat de suport utilitzada en molts dels programes GH+)HXURSHXV %XVFK*HHUWVHPD (VSURSRUFLRQD VXSRUWJHQHUDOLHVSHF¯ˋFHQHOFRQWH[WGHOȢKDELWDWJHGHOD persona usuària, i si es requereix un suport especialitzat (com, per exemple, sobre salut, addiccions, ocupació, etc.) es proporciona a través de la xarxa estandarditzada de serveis socials i de salut. L’ús de les xarxes existents és un altre mètode d’integració comunitària, ja que construeix o reconstrueix vincles trencats de la persona usuària amb la societat. El programa té una ràtio relativament alta de professional/ usuari, amb diferències entre les tres ciutats, sent 1:8 a 0¢ODJDD%DUFHORQDLD0DGULG La varietat de serveis proporcionats a les persones usuàries d’Hàbitat és també bastant àmplia ja que va des d’informació general sobre el veïnat i suport en diverses JHVWLRQVDGPLQLVWUDWLYHVˋQVDXQDDMXGDGHODFDVDL acompanyament, suport emocional, suport econòmic i mediació. 'HVSU«VGȢXQDQ\GȢLPSOHPHQWDFLµGHOSURJUDPDVDEHP per la informació qualitativa facilitada pels equips de HF que en general la intensitat i el suport s’han mantingut al llarg del temps, tot i que hi ha un grau més alt d’autonomia. Els suports actuals estan més centrats en processos més profunds de les persones usuàries, vinculats (de manera més o menys explícita) al suport emocional, necessitats de compartir processos personals i d’escolta. 3. L’avaluació del programa d’Hàbitat ƒĺƐ0f;1ঞ†v Com a element clau en el disseny del programa Hàbitat es va considerar necessari incloure una avaluació rigorosa _Barcelona Societat En profunditat tenint en compte que el model HF era un model nou del qual no es tenia experiència prèvia en el context espanyol. L’avaluació ens permet analitzar els resultats aconseguits pel programa i recopilar proves rellevants per a la presa de GHFLVLRQVSRO¯WLTXHVDP«VGȢDFRPSDQ\DUODSODQLˋFDFLµL LPSOHPHQWDFLµGHOSURMHFWHDWUDY«VGHODLGHQWLˋFDFLµGH desviacions del model original de HF i detectar facilitadors i obstacles en la seva aplicació. 3HUWDQWHOVREMHFWLXVHVSHF¯ˋFVGHOȢDYDOXDFLµVµQ ȩ,GHQWLˋFDUSRVVLEOHVGLˋFXOWDWVRSUREOHPHVGXUDQWOD posada en marxa i la implementació del programa, així com possibles desviacions del model original d’intervenció. • Conèixer els resultats del programa i comparar-los amb els de les alternatives tradicionals d’intervenció dirigides a persones sense llar. Aquest article presenta els principals resultats als 12 mesos d’implementació relacionats amb aquests objectius. ƒĺƑĺ;|o7oѴo]b-bu;v†Ѵ|-|v7;ѴĽ-ˆ-Ѵ†-1bॕ7;Ѵ-C7;Ѵb|-|-Ѵ model HF En els últims anys, s’han desenvolupat algunes LQYHVWLJDFLRQVUHODFLRQDGHVDPEOȢDYDOXDFLµGHODˋGHOLWDW al model HF en diferents programes internacionals. $OJXQHVKDQJHQHUDWLQVWUXPHQWVGȢDYDOXDFLµGHˋGHOLWDW *XLOPHUHWHWDO6WHIDQFLFHWDO:DWVRQHWDO  LKDQSUHSDUDWHOFDP¯SHUDOȢDSOLFDFLµGHOȢDYDOXDFLµ GHˋGHOLWDWHQDOWUHVSURJUDPHV+)(QUHODFLµDPEOD valoració dels resultats del programa sobre les persones XVX¢ULHVOȢDYDOXDFLµGHˋGHOLWDW«VLPSRUWDQWMDTXHSHUPHW FRQˋUPDUTXHHOPRGHO+) LQRXQDLQWHUYHQFLµGLIHUHQW  és el responsable dels resultats observats. En el cas d’Hàbitat, es va decidir adaptar la metodologia Pathways to Housing usada en diferents programes dels (VWDWV8QLWVLHO&DQDG¢ *RHULQJHWDO0F1DXJKWRQ HWDO FRVDTXHSHUPHWQRQRP«VDYDOXDUODˋGHOLWDW GȢ+¢ELWDWLLGHQWLˋFDUSRVVLEOHVPRGLˋFDFLRQVFRQWH[WXDOV del model original, sinó també proporcionar aportacions comparables a projectes HF internacionals. Aquesta metodologia d’avaluació fa servir una combinació de mètodes quantitatius i qualitatius, orientats SULQFLSDOPHQWDODLGHQWLˋFDFLµGHEDUUHUHVLIDFLOLWDGRUV de la implementació del programa. Aquesta combinació pot ajudar a aprofundir en els processos d’avaluació, minimitzant biaixos en cadascun dels mètodes. Pel que fa a l’estratègia quantitativa, el primer pas va ser la traducció i l’adaptació al context espanyol de l’escala d’autoavaluació Pathways HF Fidelity Self-Assessment Scale 6WHIDQFLFHWDO FRPSRVWDSHU¯WHPVDJUXSDWV en cinc àrees: procés i estructura d’habitatge, habitatge i VHUYHLVˋORVRˋDGHOVHUYHLRIHUWDGHVHUYHLVLHVWUXFWXUDGH l’equip/recursos humans. L’equip HF de cada ciutat va completar un qüestionari per zona. Els resultats quantitatius dels qüestionaris van ser la base per a la realització d’una entrevista en profunditat amb les persones coordinadores del programa a les tres ciutats, després de les quals es va organitzar un grup de discussió amb la participació de les tres persones coordinadores locals i el coordinador nacional  del programa. L’objectiu d’aquest grup va ser analitzar les desviacions detectades del model, les característiques FRQWH[WXDOVTXHQHFHVVLWHVVLQDGDSWDFLµOHVGLˋFXOWDWV trobades durant la implementació i les decisions preses per abordar totes aquestes qüestions. (OVUHVXOWDWVSUHVHQWDWVHQHO*U¢ˋFUHFXOOHQODLQIRUPDFLµ quantitativa extreta de l’aplicació pilot del qüestionari d’autoavaluació Pathways HF Fidelity Self-assessment survey. Aquests resultats han de ser analitzats amb prudència, ja TXHHVYDQLGHQWLˋFDUDOJXQHVGLˋFXOWDWVHQODFRPSUHQVLµ d’alguns termes en la seva versió espanyola i en les equivalències d’alguns dels ítems en el context espanyol. En aquest àmbit, RAIS Fundació colidera actualment la LQYHVWLJDFLµWUDQVQDFLRQDOGHOȢDYDOXDFLµGHˋGHOLWDWDO model promoguda pel doctor Tim Aubry, que ajudarà a ajustar l’instrument a l’espanyol8. Més enllà d’aquesta consideració metodològica, els UHVXOWDWVGHOȢHQTXHVWDGHˋGHOLWDWYDQVXJJHULUTXHHO SURJUDPD+¢ELWDWSUHVHQWDYDXQDˋGHOLWDWVLJQLˋFDWLYDDO model, especialment en les àrees de procés d’estructura i DOORWMDPHQWLHQˋORVRˋDGHOVHUYHL 'ȢDOWUDEDQGDODLQIRUPDFLµTXDOLWDWLYDJHQHUDGDGXUDQW les entrevistes a les persones coordinadores i el grup de discussió van facilitar la detecció de diferències entre els programes de les tres ciutats. La majoria d’aquestes adaptacions van ser contextuals, com ara l’existència de diferents recursos de serveis socials a cada regió o el WLSXVGȢKDELWDWJHGLVSRQLEOH PHUFDWS¼EOLFRSULYDW  també algunes diferències operatives, com ara el temps d’incorporació als habitatges. El procés complet ha permès XQH[HUFLFLGHUHˌH[LµVREUHOȢH[SHULªQFLDGHVSU«VGHOV SULPHUVPHVRVGȢLPSOHPHQWDFLµLKDDMXGDWDLGHQWLˋFDU àrees de millora. ƒĺƒĺĽ-ˆ-Ѵ†-1bॕ7;u;v†Ѵ|-|v;mѴ;vr;uvom;v La metodologia de l’avaluació dels resultats sobre les persones del programa Hàbitat es va dissenyar tenint en compte les experiències prèvies d’avaluació d’altres programes HF, especialment la dels projectes d’At home/ Chez soi i de Housing First Europe. Es va triar un disseny 8. Els resultats preliminars de l’avaluació de fidelitat al model que s’han realitzat en el context d’aquest projecte transnacional, només per al programa de Madrid entre febrer i juny del 2016, confirmen els resultats de l’avaluació de fidelitat que es recullen en aquest article, portada a terme al juliol-agost del 2015. *U¢ĆF5HVXOWDWGHOèHQTXHVWDGèDXWRDYDOXDFLµGHĆGHOLWDWDOPRGHO HF d’Hàbitat Ƒѵķƒƒ ƑѶķƏƏ ƑƏķƒƒ ƑƖķƏƏ ƒƖķƏƏ ƓƐķƏƏ ƒƐķƏƏ ƓѵķƏƏ ƑƑķѵƕ ƒƏķƏƏ Procés i estructura 7Ľ-ѴѴo|f-l;m| Habitatge i serveis bѴovoC-7;Ѵ servei Oferta de serveis Estructura 7;ѴĽ;t†brņ recursos humans ƔƏ ƓƔ ƓƏ ƒƔ ƒƏ ƑƔ ƑƏ ƐƔ ƐƏ 5 Ə L Puntuació Hàbitat L ࢘Šbl-†m|†-1bॕ _Barcelona Societat En profunditat d’experimentació social amb un grup d’assaig i un grup de control determinats mitjançant assignació aleatòria. Es van avaluar els dos grups de participants a l’inici de la posada en marxa del projecte i cada sis mesos, durant un període de 24 mesos. Els dos grups de participants complien els criteris d’accés al programa en el moment de la seva entrada. En aquest sentit, la mida del grup de participants del programa Hàbitat es va limitar al nombre de places disponibles al programa. El nombre d’habitatges disponibles en el moment del llançament del programa era de 28. Aquest nombre també va determinar la mida del grup de control, que es va decidir que fos dues vegades el nombre de les places disponibles. La decisió de doblar el nombre de participants per al grup de control va partir de la consideració d’algunes característiques de la població de persones sense llar, que podria implicar una alta taxa de pèrdues en el grup de control per la inestabilitat SU´SLDGHODVHYDVLWXDFLµ 3DQDGHUR  /HVFDUDFWHU¯VWLTXHVVRFLRGHPRJU¢ˋTXHVGHWRWVGRV grups van ser comparades després de l’entrevista inicial 0 (OVGRVJUXSVHUHQHTXLYDOHQWVHQWRWHVOHVYDULDEOHV VRFLRGHPRJU¢ˋTXHVFRQVLGHUDGHVHGDWQDFLRQDOLWDWL nivell educatiu. També es va analitzar l’equivalència inicial entre els dos grups en altres àrees com ara salut, ocupació, història de sensellarisme. No es van trobar diferències VLJQLˋFDWLYHVHQODTXDOLWDWGHYLGDVXEMHFWLYDVLWXDFLµ d’ingressos econòmics i situació administrativa. (VYDQWUREDUGLIHUªQFLHVHVWDG¯VWLFDPHQWVLJQLˋFDWLYHV únicament entre Hàbitat i les alternatives tradicionals d’intervenció en algunes variables relacionades amb: • Suport social: un percentatge més gran de persones en el JUXSGHFRQWUROYDQUHVSRQGUHDˋUPDWLYDPHQWDODSUHJXQWD m+LKDDOJ¼DPETXLSXJXLVFRPSWDUHQFDVGHSUREOHPDR necessitat?» (61% vs. 36%). • Història laboral: les persones en el grup de control tenien XQDKLVW´ULDP«VOODUJDGHGHVRFXSDFLµ PHVRVYV PHVRV  • Salut: un percentatge més petit de persones participants en HOJUXSGȢDWHQFLµWUDGLFLRQDOYDQUHVSRQGUHDˋUPDWLYDPHQW a la pregunta de si havien dit al seu metge que patien una PDODOWLDFU´QLFDRXQDPDODOWLDJUHX YV  12 mesos després de l’entrevista inicial, es va realitzar a tots dos grups la segona avaluació de seguiment. En aquest moment, van ser entrevistades les 28 persones en el grup Hàbitat (totes elles continuaven en el programa) però només 34 persones en el grup de control van ser entrevistades. 24 participants no van ser localitzats o van rebutjar ser entrevistats. /HV¢UHHVGȢDYDOXDFLµHVYDQGHˋQLUWHQLQWHQFRPSWH l’experiència prèvia en avaluació de programes de HF, SUHVHQWDWVHQGLIHUHQWVUHYLVLRQV HJ*URWRQ :DHJHPDNHUV6FKLIIDQG5RRN /HV¢UHHVYDORUDGHV en el projecte Housing First Europe (Busch-Geertsema,  YDQVHUHVSHFLDOPHQWFRQVLGHUDGHVSHUWDOGH facilitar la comparació amb el context europeu. A més GHOHVFDUDFWHU¯VWLTXHVVRFLRGHPRJU¢ˋTXHVHVYDQ considerar altres àrees com ara situació d’habitatge, salut, suport social, integració comunitària o accés i ús de serveis.  Per mesurar aquestes àrees en l’avaluació d’Hàbitat, es va prioritzar l’ús d’instruments estandarditzats sempre que va ser possible, com el *HQHUDO+HDOWK4XHVWLRQQDLUH HQODVHYDYHUVLµGH¯WHPV *+4*ROGEHUJ  per a l’avaluació de la salut general. Quan no va poder ser, es van seguir les recomanacions de la publicació Social ([SHULPHQWDWLRQ$0HWKRGRORJLFDOJXLGHIRUSROLF\PDNHUV -3DO(XURSH $TXHVWDJXLDHXURSHDVXJJHUHL[OȢm¼V de preguntes existents d’enquestes que ja s’han aplicat a una gran població i no dissenyar preguntes pròpies» (pàg. 22). Consegüentment, moltes de les preguntes en variables per a les quals no es van poder trobar instruments estandarditzats que s’adaptessin a les necessitats de l’avaluació van ser seleccionades de diferents enquestes de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), com ara les de l’(QTXHVWDGHSHUVRQHVVHQVHOODU  ROȢ(QTXHVWD Nacional de Salut ,16(  Aquestes àrees s’avaluen tant per al grup experimental com per al grup de control, excepte la de satisfacció amb el programa (aplicada només a les persones usuàries d’Hàbitat). Les dades obtingudes en cada mesura s’incorporen a una EDVHGHGDGHVGLVVHQ\DGDHVSHF¯ˋFDPHQWSHUDOȢDYDOXDFLµ del programa. ƒĺƓĺubl;uvu;v†Ѵ|-|v7;Ѵruo]u-l-࢘0b|-|;m persones. Situació de les persones usuàries del programa als 12 mesos Els resultats presentats en aquesta secció es refereixen a DTXHOOVGHOȢHQWUHYLVWDLQLFLDO 0 LDOVHJRQVHJXLPHQW (M12). 12 mesos després del llançament d’Hàbitat, hi ha una HOHYDGDWD[DGHUHWHQFLµHQHOSURJUDPDHOGHOHV persones usuàries incorporades al programa Hàbitat continuaven a casa seva després de 12 mesos, cosa que estaria en la línia de l’alta taxa de retenció d’altres SURJUDPHV+) GHDHQODPDMRULD  A més de l’estabilitat en l’habitatge, s’han considerat altres aspectes, incloent-hi la percepció de les persones usuàries HQGLIHUHQWV¢UHHVGHODVHYDYLGD(OVJU¢ˋFVLPRVWUHQ la percepció subjectiva de les persones respecte a diferents àrees de la seva vida: les persones usuàries d’Hàbitat i del JUXSGHFRQWUROHQHO0LHQHO0(QHOJUXS+¢ELWDW HVYDQDSUHFLDUPLOORUHVHVWDG¯VWLFDPHQWVLJQLˋFDWLYHV en diverses àrees, a més de la situació d’allotjament, com la situació econòmica, l’oci, la seguretat i les relacions familiars. En relació amb el grup de control, només es van trobar canvis en dues àrees, concretament en relacions socials –que havia empitjorat respecte a la situació inicial– i en situació econòmica –la percepció de la qual havia millorat. També es va recollir informació sobre les seves condicions de vida, i van aparèixer canvis en variables molt diverses, com mostra la Taula 2. Es podria destacar que, pel que fa a la cobertura de necessitats bàsiques com ara l’alimentació, VȢDSUHFLDXQDUHGXFFLµVLJQLˋFDWLYDHQHOSHUFHQWDWJHGH persones del grup Hàbitat que s’havien saltat algun àpat durant la setmana prèvia a la realització de l’entrevista (de P«VGHODPHLWDWGHOHVSHUVRQHVXVX¢ULHVHQHO0DPHQ\V del 18% en el M12). _Barcelona Societat En profunditat A més, es van trobar alguns canvis en la situació econòmica de les persones usuàries del programa Hàbitat. Tot i que la quantitat de diners de què disposaven no va variar VLJQLˋFDWLYDPHQWGXUDQWHOVSULPHUVPHVRVV¯TXH ho va fer el tipus d’ingrés que rebien. Es va produir una reducció del percentatge de persones que havien exercit ODPHQGLFLWDW D LKLYDKDYHUXQLQFUHPHQW VLJQLˋFDWLXHQHOSHUFHQWDWJHGHSHUVRQHVXVX¢ULHVTXH rebien la renda mínima d’inserció. Pel que fa a la vulnerabilitat de les persones participants a Hàbitat a diferents delictes i agressions, es va observar XQDUHGXFFLµHVWDG¯VWLFDPHQWVLJQLˋFDWLYDHQHOV insults i amenaces rebudes als 12 mesos, respecte a la situació inicial. En el cas del grup de control, no es van REVHUYDUFDQYLVHVWDG¯VWLFDPHQWVLJQLˋFDWLXVHQOȢ¢UHDGH victimització durant els 12 primers mesos. La discriminació percebuda per les persones usuàries del programa també es va reduir durant els 12 primers PHVRVGHODVHYDSDUWLFLSDFLµHQHOSURJUDPDHQHO0HO GHOHVSHUVRQHVGHLHQQRKDYHUVHQWLWGLVFULPLQDFLµHQ el M12 aquest percentatge es va incrementar al 75%. *U¢ĆF&DQYLVSHUFHEXWVSHUOHVSHUVRQHVXVX¢ULHVGHOSURJUDPD Hàbitat en Qualitat de Vida (QoLI) *U¢ĆF&DQYLVSHUFHEXWVSHUOHVSHUVRQHVSDUWLFLSDQWVHQHOJUXS de control en Qualitat de Vida (QoLI) "-ঞv=-11bॕ];m;u-Ѵ-l0Ѵ-ˆb7-Ŗ "-ঞv=-11bॕ];m;u-Ѵ-l0Ѵ-ˆb7- Salut ѴѴo|f-l;m|ŖŖŖ ƕ 6 5 Ɠ ƒ Ƒ ƐRelacions socials Situació econòmica** Relacions familiars* Oci** Seguretat** Salut ѴѴo|f-l;m| ƕ 6 5 Ɠ ƒ Ƒ ƐRelacions socials* Situació econòmica** Relacions familiars Oci Seguretat *p )ĺƏƔĸŖŖrƽĺƏƐĸŖŖŖrƽĺƏƏƐ *p )ĺƏƔĸŖŖrƽĺƏƐĸŖŖŖrƽĺƏƏƐ Grup Hàbitat Grup ControlƏ ƐƑ Ə ƐƑ  Participants Participants Grup de Grup de  +¢ELWDW0 Q   +¢ELWDW0 Q     FRQWURO0 Q   FRQWURO0 Q    Necessitats bàsiques: Alimentació †u-m|ѴĽিѴঞl-v;|l-m-ķ _-7;bŠ-|7;l;mf-u-Ѵ]†m- ˆ;]-7-o-ѴѴѴ-u]7;Ѵ7b-ĵ Ɣƒķѵѷ ƐƕķƖѷ Ŗ ƓƒķƐѷ ƑƑķѵѷ Situació Econòmica †u-m|ѴĽিѴঞll;vĻ     -u;0†|!ņ! ƐƕķƖѷ ƒƔķƕѷ Ŗ ƐƕķƑѷ ƑƔѷ ;m7b1b|-| ƒƖķƒѷ ƐƏķƕѷ Ŗ Ƒƕķѵѷ ƖķƓѷ Oci i temps lliure -u;-Ѵb|Œ-|-Ѵ]†m_o00‹ ;Ѵl;vr-vv-|ĵ ƒƔķƕѷ ѵƕķƖѷ Ŗ ƓƑķƖѷ ƒѵķƕѷ Ŗ Seguretat i victimització -;v|-|-]u;7b|ņb7- ;ѴvিѴঞlvѵl;vovĵ ƐƓķƒѷ ƕķƐѷ  ƐѵķƐѷ ѵķƕѷ b_-muo0-|7bm;uvķr;uঞm;m1;vķ 7o1†l;m|-1bॕ;ѴvিѴঞlvѵl;vovĵ ƑѶķѵѷ ƐƏķƕѷ  ƒƑķƐѷ ƑƏѷ -r-ঞ|-Ѵ]†mঞr†v7Ľ-]u;vvbॕ v;Š†-Ѵ;ѴvিѴঞlvѵl;vovĵ ƒķѵѷ Əѷ  ƐķѶѷ Əѷ Ľ_-m;v|-=-|;ѴvিѴঞlvѵl;vovĵ ƕķƐѷ Əѷ  ƐƑķƔѷ ƒķƒѷ Ľ_-mbmv†Ѵ|-|o-l;m-2-| ;ѴvিѴঞlvѵl;vovĵ ƒƔķƕѷ ƐƏķƕѷ Ŗ ƒƒķƖѷ Ɛƒķƒѷ Discriminació "Ľ_-v;mঞ|7bv1ublbm-|7†u-m| ;ѴvিѴঞlvѵl;vovĵ   ŋ -b ƓƑķƖѷ ƕƔķƏѷ  ƓƒķƐѷ ƒƓķƔѷ ŐƐő Ѵ|;v|ľ|Ŀ|;v|;vˆ--rѴb1-ur;u-Ѵ-u;r;ঞ1bॕ7;l;v†u;v;mˆ-ub-0Ѵ;v1omঠm†;vķ1;l-ur;u-ˆ-ub-0Ѵ;v7b1o|॔lbt†;vb)bѴ1oŠomr;u-Ѵ-u;v|-7;ˆ-ub-0Ѵ;v1-|;]॔ubt†;v ŖrƽĺƏƔĸŖŖrƽĺƏƐĸŖŖŖrƽĺƏƏƐ Taula 2. Canvis percebuts per les persones participants en les condicions de vida _Barcelona Societat En profunditat En contrast amb els resultats per al grup de control, les dades referents a les relacions familiars de les persones XVX¢ULHVGHOSURJUDPDLQGLTXHQXQLQFUHPHQWVLJQLˋFDWLX en la freqüència de contacte. Això passa amb les dues opcions de contacte: el percentatge de persones que havia mantingut un contacte freqüent amb la seva família per telèfon (setmanalment o diàriament) es va incrementar GHVGȢXQˋQVDOPHVRVGHVSU«VLUHVSHFWH al contacte presencial, les persones que mai havien quedat físicament amb la seva família van baixar d’un 89% a un 78,6%, encara que aquest canvi no va resultar HVWDG¯VWLFDPHQWVLJQLˋFDWLX(QHOJUXSGHFRQWUROHQWRWV GRVFDVRVQRHVYDQSURGXLUFDQYLVVLJQLˋFDWLXV Els resultats també suggereixen una reducció en el sentiment de solitud entre les persones usuàries d’Hàbitat durant els 12 primers mesos del programa. El percentatge d’aquelles persones que no se sentien soles ni abandonades HVYDLQFUHPHQWDUVLJQLˋFDWLYDPHQWGXUDQWDTXHVWSHU¯RGH (del 25% al 64,3%). Igual que en l’anterior apartat, en aquest cas en el grup de control no es van produir canvis VLJQLˋFDWLXV Els canvis en la salut i en l’abús de substàncies en les persones usuàries del programa durant els 12 primers mesos van ser més limitats, encara que es van observar PLOORUHVHVWDG¯VWLFDPHQWVLJQLˋFDWLYHVHQWRWHVOHV¢UHHV en l’escala GHQ-28 (Goldberg, 1996): ansietat i insomni, símptomes somàtics, disfunció social i depressió, així com en la puntuació total. La puntuació total GHQ-28 va baixar VLJQLˋFDWLYDPHQWGHDFRVDTXHLPSOLFDXQD millora de l’estat de salut dels participants en el programa Hàbitat. &RQFOXVLµ El programa Hàbitat és la primera experiència sistemàtica d’implementació del model Housing First a Espanya. RAIS Fundació s’ha enfrontat a dos grans reptes en aquest procés: promoure el canvi de mentalitat de les persones professionals i responsables de sensellarisme a les administracions cap a un model innovador, i operar amb una metodologia sense experiències prèvies d’implementació al país. En aquest sentit, un dels factors clau de l’èxit ha estat la LGHQWLˋFDFLµGHˋWHVGHODLPSOHPHQWDFLµHQOHVTXDOVHUD important proporcionar informació als diferents actors i en el tipus i els mitjans de transmissió d’aquesta informació. (OSURF«VGHGHULYDFLµGHSHUˋOVGHSRWHQFLDOVSDUWLFLSDQWV al programa va ser un moment fonamental per a la difusió del model Housing First i la seva comprensió per part de professionals i persones usuàries de la xarxa de serveis per a persones sense llar. 'ȢDOWUDEDQGDWDOFRPKDSDVVDWHQDOWUHVH[SHULªQFLHV europees d’implementació de HF, les particularitats del context nacional (a Espanya, especialment la xarxa de serveis socials i de salut per a persones sense llar i la FRQˋJXUDFLµGHOPHUFDWLPPRELOLDUL KDQGHWHUPLQDW alguna de les adaptacions del model. La dimensió didàctica de la sòlida avaluació del programa Hàbitat ha ajudat a vèncer algunes reticències existents, DSRUWDQWSURYHVGHOȢHˋFLªQFLDGHOPRGHO+)LLGHQWLˋFDQW IRUWDOHVHVGLˋFXOWDWVRFDPLQVDVHJXLUHQODVHYDDGDSWDFLµDO context espanyol. Els resultats de l’avaluació també ajuden a evitar objeccions a la introducció d’un model innovador. 111 (OFRPSOLPHQWGHOVFULWHULVGHOSHUˋOGHOHVSHUVRQHV participants en el programa s’ha assegurat mitjançant un ULJRUµVFRQWUROGHOVSHUˋOVLXQDDVVLJQDFLµDOHDW´ULDSHU al grup experimental i el grup de control. Això ha estat XQHOHPHQWFODXSHUGHPRVWUDUOȢHˋF¢FLDGHOPRGHO+) SHUDDTXHVWSHUˋOHVSHF¯ˋFGHSHUVRQHVVHQVHOODUDPE unes elevades necessitats de suport. La realització de OȢDYDOXDFLµGHODˋGHOLWDWDOPRGHO+)WDPE«KDHVWDW¼WLO per demostrar que els resultats del programa Hàbitat sobre les persones es deuen a la intervenció HF. L’aplicació d’una combinació de mètodes validats TXDQWLWDWLXVLTXDOLWDWLXVSHUDOȢDYDOXDFLµGHODˋGHOLWDW ha revelat una gran semblança del programa d’Hàbitat als principis de HF. Aquesta avaluació suggereix que s’ha de posar un focus d’anàlisi en àrees com l’oferta de serveis o els UHFXUVRVKXPDQVTXHSRGULHQHVWDULQˌXHQFLDGHVSHOFRQWH[W HVSDQ\ROLRSHUODFRQˋJXUDFLµGHOSURJUDPD(QFDUDTXHHV necessita seguir treballant en la seva validació, la traducció i adaptació al context local de les eines desenvolupades GHOPRGHORULJLQDOGȢDYDOXDFLµGHˋGHOLWDWGHOSURJUDPD Pathways to Housing faciliten la comparació i l’intercanvi de coneixement entre programes HF internacionals. Els primers resultats sobre les persones observats en l’avaluació d’Hàbitat després de 12 mesos d’implementació del programa estan en línia amb els principals resultats observats en altres projectes avaluats i apunten la millora de les persones usuàries en algunes àrees clau com allotjament, seguretat o salut. La taxa de retenció d’habitatge als 12 mesos en el SURJUDPD+¢ELWDW«VGHOTXH«VXQGHOVREMHFWLXV principals del model HF i del programa Hàbitat: acabar amb el sensellarisme. En connexió amb aquesta reeixida estabilitat de l’habitatge, la seguretat (tant subjectiva com objectiva) és una de les àrees on s’han trobat més millores. Altres investigacions existents també han fet referència a l’habitatge com la base de la seguretat ontològica, la TXDOSHUPHWULDHVWDEOLUOHVmEDVHVSHUDODFRQVW¢QFLDOHV rutines diàries, la privacitat i la construcció d’identitat, i una plataforma estable per a una menor estigmatització LXQDYLGDP«VQRUPDOLW]DGD} %XVFK*HHUWVHPD  Aquests dos resultats suggereixen que el model HF és un mètode efectiu per abordar el fenomen del sensellarisme de persones amb una llarga trajectòria de carrer i amb unes elevades necessitats de suport. També s’observen altres millores en àrees com les relacions familiars i les activitats de vida quotidiana i oci. El fet de voler reprendre el contacte amb familiars (i fer-ho) posa de manifest que la seguretat de la persona i la seva percepció sobre la seva situació i sobre si mateixa ha millorat per poder fer aquest pas, i a més pot ser un punt important de partida per tornar a entrar a la xarxa familiar. Generalment, es redueix el sentiment de soledat o abandonament i millora la percepció sobre la possibilitat d’acudir a algú amb qui poder comptar. 12 mesos després de l’inici del programa, també han aparegut canvis en àrees en les quals prèviament l’evolució havia estat més lenta, especialment en salut, on apareixen millores clares relacionades amb diferents aspectes, fonamentalment de salut mental de les persones: disminució de la simptomatologia d’ansietat, insomni, depressió, disfunció social i símptomes somàtics. És _Barcelona Societat En profunditat possible que les millores en aquests aspectes requereixin més temps per produir-se i detectar-se que les d’altres àrees, més ràpides i fàcils de revelar per les persones mateix, però és important veure que ja s’estan produint avenços. Referències $XEU\71HOVRQ*DQG7VHPEHULV6m,Q5HYLHZ+RXVLQJ)LUVWIRU3HRSOHZLWK6HYHUH0HQWDO,OOQHVV:KR$UH+RPHOHVV$5HYLHZRIWKH5HVHDUFKDQG )LQGLQJV)URPWKH$W+RPHȟ&KH]VRL'HPRQVWUDWLRQ3URMHFW}&DQDGLDQ-RXUQDORI3V\FKLDWU\    SS %XVFK*HHUWVHPD9m+RXVLQJ)LUVW(XURSHȟ5HVXOWVRID(XURSHDQ6RFLDO([SHULPHQWDWLRQ3URMHFW}(XURSHDQ-RXUQDORI+RPHOHVVQHVV    , pp. 13-28. *LOPHU76WHIDQFLF$6NODU0DQG7VHPEHULV6m'HYHORSPHQWDQG9DOLGDWLRQRID+RXVLQJ)LUVW)LGHOLW\6XUYH\}Psychiatric Services  SS 914. *RHULQJ39HOGKXL]HQ6:DWVRQ$$GDLU&.RSS%/DWLPHU(1HOVRQ*0DF1DXJKWRQ(6WUHLQHU'DQG$XEU\7National At Home/Chez Soi Final Report. &DOJDU\$%0HQWDO+HDOWK&RPPLVVLRQRI&DQDGD   *ROGEHUJ'3Cuestionario de salud general de Goldberg. (Barcelona: Masson) (1996) *URWRQ'$UH+RXVLQJ)LUVW3URJUDPV(IIHFWLYH"$5HVHDUFK1RWH-RXUQDORI6RFLRORJ\ 6RFLDO:HOIDUH  SS Instituto Nacional de Estadística. (QFXHVWDGHSHUVRQDVVLQKRJDU SHUVRQDV    Instituto Nacional de Estadística. (QFXHVWD1DFLRQDOGH6DOXGGH(VSD³D ). Instituto Nacional de Estadística. (QFXHVWDGHSHUVRQDVVLQKRJDU SHUVRQDV   Johnson, G., Parkinson, S. and Parsell, C. Policy shift or program drift? Implementing Housing First in Australia$+85,)LQDO5HSRUW1R   (Melbourne: Australian Housing and Urban Research Institute). J-Pal Europe. 6RFLDOH[SHULPHQWDWLRQ$PHWKRGRORJLFDOJXLGHIRUSROLF\PDNHUVVersion for the Ministerial conference “Innovative responses to the social LPSDFWRIWKHFULVLVȥRUJDQL]HGE\WKH3ROLVK3UHVLGHQF\RIWKH(XURSHDQ8QLRQȟ:URFõDZ6HSWHPEHU .RNNHYL$DQG+DVWJHUV&m(XURSHDQDGDSWDWLRQRIDPXOWLGLPHQVLRQDODVVHVVPHQWLQVWUXPHQWRIGUXJDQGDOFRKROGHSHQGHQFH}(XURSHDQ$GGLFWLRQ Research  SS Comparant aquests resultats amb els del grup de control, OȢDYDOXDFLµGȢ+¢ELWDWWRUQDDFRQˋUPDUOȢHˋF¢FLDGHOPRGHO+) i, a més, s’ha comprovat que és factible realitzar avaluacions rigoroses en aquest context que proporcionen informació rellevant i faciliten la presa de decisions. 113 /HKPDQ$)m$4XDOLW\UHVHDUFKRI/LIH,QWHUYLHZIRUWKHFKURQLFDOO\PHQWDOO\LOO}(YDOXDWLRQDQG3URJUDP3ODQQLQJ, 11 (1988), pp. 51-62. 0F1DXJKWRQ(HWDOm,PSOHPHQWLQJ+RXVLQJ)LUVW$FURVV6LWHVDQG2YHU7LPH/DWHU)LGHOLW\DQG,PSOHPHQWDWLRQ(YDOXDWLRQRID3DQ&DQDGLDQ0XOWLVLWH Housing First Program for Homeless People with Mental Illness». $PHULFDQ-RXUQDORI&RPPXQLW\3V\FKRORJ\  SSȟ Muñoz, M., Vázquez, C. and Vázquez, J.J. /RVO¯PLWHVGHODH[FOXVLµQ(VWXGLRVREUHORVIDFWRUHVHFRQµPLFRVSVLFRVRFLDOHV\GHVDOXGTXHDIHFWDQDODVSHUVRQDVVLQ hogar en Madrid. 0DGULG(GLWRULDO7«PSRUD   1XWWEURFN05DKDY05LYHUD--1J0DN'6DQG/LQN%*m2XWFRPHVRI+RPHOHVVPHQWDOO\LOOFKHPLFDODEXVHUVLQFRPPXQLW\UHVLGHQFHVDQGD therapeutic community». PsychiatricServices, 49 (1999), 68-76. Panadero, S. (YDOXDFLµQGHSURJUDPDVSVLFRVRFLDOHVSDUDSHUVRQDVVLQKRJDUHQ0DGULG 7HVLGRFWRUDO 8QLYHUVLGDG&RPSOXWHQVHGH0DGULG   3DQDGHUR6DQG3«UH]/R]DR0m3HUVRQDVVLQKRJDU\GLVFDSDFLGDG}5HYLVWD(VSD³RODGH'LVFDSDFLGDG 5(',6    SS 3DQDGHUR6DQG9£]TXH]--m/DLQYHVWLJDFLµQVREUHODVSHUVRQDVVLQKRJDU\ORVUHFXUVRVGHDWHQFLµQDOFROHFWLYRHQ(VSD³D}D&=X³LJD (G Psicología, 6RFLHGDG\(TXLGDG 6DQWLDJRGH&KLOH8QLYHUVLGDGGH&KLOH   3DQDGHUR69£]TXH]--*XLOO«Q$,0DUW¯Q50\&DEUHUD+m'LIHUHQFLDVHQIHOLFLGDGJHQHUDOHQWUHODVSHUVRQDVVLQKRJDUHQ0DGULG (VSD³D } Revista de Psicología    SS 6WHIDQFLF$7VHPEHULV60HVVHUL3'UDNH5DQG*RHULQJ3m7KH3DWKZD\V+RXVLQJ)LUVW)LGHOLW\6FDOHIRU,QGLYLGXDOV:LWK3V\FKLDWULF'LVDELOLWLHV} $PHULFDQ-RXUQDORI3V\FKLDWULF5HKDELOLWDWLRQ  ȟ Tsemberis, S., +RXVLQJ)LUVWWKH3DWKZD\V0RGHOWR(QG+RPHOHVVQHVVIRU3HRSOHZLWK0HQWDO,OOQHVVDQG$GGLFWLRQ 0LQQHVRWD+D]HOGHQ   7VHPEHULV6DQG$VPXVVHQ6m)URPVWUHHWVWRKRPHV7KHSDWKZD\VWRKRXVLQJFRQVXPHUSUHIHUHQFHVXSSRUWHGKRXVLQJPRGHO}Alcoholism Treatment 4XDUWHUO\, 17(1-2) (1999), 113-131. 7VHPEHULV6DQG(OIHQEHLQ&m$3HUVSHFWLYHRQ9ROXQWDU\DQG,QYROXQWDU\2XWUHDFK6HUYLFHVIRUWKH+RPHOHVV0HQWDOO\,OO}New Directions for Mental Health Services (82) (1999), 9-19. 7VHPEHULV6.HQW'DQG5HVSUHVV&m+RXVLQJVWDELOLW\DQGUHFRYHU\DPRQJFKURQLFDOO\KRPHOHVVSHUVRQVZLWKFRRFFXUULQJGLVRUGHUVLQ:DVKLQJWRQ '&}$PHULFDQ-RXUQDORI3XEOLF+HDOWK     7VHPEHULV6-0RUDQ/6KLQQ0$VPXVVHQ60DQG6KHUQ'/m&RQVXPHUSUHIHUHQFHSURJUDPVIRULQGLYLGXDOVZKRDUHKRPHOHVVDQGKDYH psychiatric disabilities: a drop-in center and a supported housing program». $PHULFDQ-RXUQDORI&RPPXQLW\3V\FKRORJ\     Verdugo, M.A., Arias, B., Goméz, L. and Schalock, R. *(1&$7 %DUFHORQD'HSDUWDPHQWGȢ$FFLµ6RFLDOL&LXWDGDQLDGHOD*HQHUDOLWDWGH&DWDOXQ\D   Waegemakers Schiff, J. and Rook, J. +RXVLQJ)LUVW:KHUH,V7KH(YLGHQFH" 7RURQWR+RPHOHVV+XE   :DWVRQ'32UZDW-:DJQHU'(6KXPDQ9DQG7ROOLYHU5m7KHKRXVLQJˋUVWPRGHO +)0 ˋGHOLW\LQGH[GHVLJQLQJDQGWHVWLQJDWRROIRUPHDVXULQJ integrity of housing programs that serve active substance users». Substance Abuse Treatment, Prevention, and Policy  _Barcelona Societat En profunditat L’accés a l’habitatge per a Rom immigrants: un enfocament comparatiu entre Torí i Barcelona. Cecilia Vergnano GRECS (Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Social) 2$&8 2EVHUYDWRULGȢ$QWURSORJLDGHO&RQˌLWFWH8UE¢ Paraules clau: rom immigrants, accés a l’habitatge, estratègies residencials, pràctiques econòmiques informals. Aquest text proporciona un enfocament comparatiu dels processos d’exclusió residencial d’uns col·lectius particularment estigmatitzats, els rom immigrants, a Itàlia i a Espanya, prenent com a referència els casos de Torí i Barcelona. Des d’un punt de vista diacrònic, es posa de manifest que les estratègies residencials d’aquests grups s’integren en (i són modelades per) les diferents trajectòries històriques de les polítiques per a l’habitatge en el context italià i espanyol. Des del punt de vista sincrònic s’observen, en canvi, les similituds en les experiències quotidianes i les estratègies de supervivència econòmica d’aquests grups tot i els diferents contextos socials, històrics i normatius: en tots dos contextos, la precarietat residencial és experimentada quotidianament, i les estratègies de supervivència econòmica adoptades sovint són criminalitzades i reprimides. 1.Introducció Aquest article representa una aproximació a alguns aspectes de l’exclusió residencial a les ciutats de Barcelona i Torí. En particular, en el text s’analitzen de manera comparativa algunes pràctiques excloents dirigides a un JUXSHVSHF¯ˋFGȢLPPLJUDQWVmLQGHVLWMDWV}LHVWLJPDWLW]DWV els immigrants romanesos ètnicament connotats com a rom. Arran d’una investigació doctoral sobre assentaments rom a la ciutat de Torí (Itàlia) i sobre les polítiques dirigides a la seva eradicació, aquest article aporta alguns elements que poden contribuir a la comprensió de l’anomenada mT¾HVWLµURP}DOȢ‚UHD0HWURSROLWDQDGH%DUFHORQD i, a nivell general, d’aquelles situacions d’informalitat habitacional i econòmica, vinculades a la negació dels drets de ciutadania. 115 una investigació doctoral ja acabada, les dades que es refereixen a la ciutat de Barcelona procedeixen, d’una EDQGDGHIRQWVGRFXPHQWDOVLELEOLRJU¢ˋTXHVLGHOȢDOWUD d’algunes observacions d’aquest camp que corresponen a XQHVWDWHQFDUDSULPHUHQFGHODLQYHVWLJDFLµ/HVUHˌH[LRQV contingudes en aquest text es presenten, per tant, sota la forma de working paper. 2. Marc teòric. Contextualitzar la «qüestió rom» Ha estat recentment que la investigació acadèmica ha començat a implicar-se en una tasca que Willems ja havia assenyalat com a necessària: treure els estudis gitanològics del seu mesplèndid aïllament»  LHYLGHQFLDUOHV seves relacions amb altres àrees acadèmiques. 7DQW2OLYHUD  FRP9LWDOHL$JXLOHUD  KDQ evidenciat la persistència d’assentaments informals a les perifèries de les ciutats industrials com a resultat d’una continuïtat en les mateixes polítiques, discursos i pràctiques estigmatitzants que pretendrien reabsorbir- ORVLHUDGLFDUORV$TXHVWVDXWRUVKDQFODULˋFDWOHV connexions entre l’aparició d’assentaments informals de famílies rom a les perifèries de ciutats italianes, franceses i espanyoles i la llarga història de les migracions cap a OHVFLXWDWVLQGXVWULDOV'HFRQVWUXLUOȢDQRPHQDGDmqüestió rom», de fet, permet als investigadors contribuir als debats acadèmics sobre urbanisme, regeneració urbana LHUDGLFDFLµGHOEDUUDTXLVPH $EUDPV%DQQHUMHH *XKD%HQMDPLQ'DYLV+DUYH\ 0DKPXG5R\ VREUHODT¾HVWLµGHOȢDFF«VD l’habitatge per a famílies i individus amb baixos ingressos $OOHQHWDO)RUUHVW /HH3RZHU7RVL  LHQJHQHUDOVREUHmclasses perilloses» (Chevalier, Torí i Barcelona són dues ciutats que han experimentat, en diferents contextos polítics i econòmics, el pas del model mclàssic» de ciutat industrial a la ciutat postfordista o neoliberal. Aquests processos de rearticulació de l’organització econòmica i social, conduirien, a nivell local, a pràctiques excloents cap a un sector no reconegut de la ciutadania, els membres de la qual elaborarien com DUHVSRVWDGLIHUHQWVHVWUDWªJLHVUHVLGHQFLDOV'HVGH l’apropiació de parcel·les de sòl urbà inutilitzat per a la FRQVWUXFFLµGȢKDELWDWJHSUHFDUL EDUUDTXHV ˋQVDOOORJXHU o l’ocupació de pisos en condició d’amuntegament (els anomenats mpisos pastera»), els col·lectius estigmatitzats han trobat i segueixen trobant, en diversos contextos, diferents respostes davant de la impossibilitat d’accés a l’habitatge formal. 'HIHWOȢDQRPHQDGDmT¾HVWLµURP}SRWVHUFRQVLGHUDGD com una lent d’augment a través de la qual detectar forces globals que imposen considerables transformacions socials DQLYHOOORFDO6DVVHQ  DUJXPHQWDLVXEUDWOODOHV HVSHFLˋFLWDWVLHOIXQFLRQDPHQWGHOmPDUJHVLVWªPLF} mHO OORFGHOȢH[SXOVLµLGHODLQFRUSRUDFLµ} mHOFDU¢FWHUH[WUHP de les condicions del marge fan visibles tendències que és més difícil detectar a nivell general» (cit.  És important remarcar que ens referim als sectors més desfavorits i estigmatitzats de les poblacions rom (els DQRPHQDWVmPLJUDQWVLQGHVLWMDEOHV} HVWUDFWDG’un aclariment necessari per evitar una representació essencialista d’una categoria que és, en canvi, molt més complexa i heterogènia. És important remarcar, a més, que mentre que les dades relatives a la ciutat de Torí que s’exposaran a continuació fan referència a _Barcelona Societat En profunditat 1958) i processos d’estigmatització territorial (Wacquant,   /DmT¾HVWLµURP}DOSULQFLSLGHOVHJOHXXI no pot ser D±OODGDGHOȢDFWXDOmFULVLPLJUDW´ULD}HXURSHD$XWRUV FRP5LJR  5\JLHO  $QGULMDVHYLF   :DOWHUV  KDQREVHUYDWTXHOȢHVSDLHXURSHXVȢKDDQDW transformant, mentre que l’organització dels mercats del WUHEDOOVȢKDVHJPHQWDWLMHUDUTXLW]DW%DOLEDU  SDUOD GȢXQmDSDUWKHLGHXURSHX}FDUDFWHULW]DWSHUODSUROLIHUDFLµ GHmIURQWHUHVLQWHUQHV}TXHSURGXHL[HQXQDVHJPHQWDFLµL IUDJPHQWDFLµGHOFRQFHSWHGHmFLXWDGDQLDHXURSHD} $PEOȢDPSOLDFLµGHOD8(FDSDOȢ(VWHOL aproximadament dos milions de rom han esdevingut ciutadans europeus i membres de la més gran minoria ètnica europea (les poblacions romanís1), formalment mOOLXUHV}GHFLUFXODUDWUDY«VGHOVWHUULWRULVGHOD8QLµ (OVˌX[RVPLJUDWRULVURPGHVGHOVSD±VRVGHOȢ(VWFDS als països de l’Oest europeu poden ser considerats com XQDFODXGȢLQWHUSUHWDFLµVLJQLˋFDWLYDSHUFRPSUHQGUHHOV canvis socials que ha comportat la introducció del nou RUGUHQHROLEHUDODQLYHOOHXURSHX'HIHWDTXHVWVˌX[RV migratoris no poden ser analitzats sense tenir en compte una sèrie de factors històrics i geopolítics: la dissolució de la Unió Soviètica, les guerres als països de l’ex-Iugoslàvia, la liberalització dels mercats als països anteriorment socialistes i els consegüents processos d’exclusió i pauperització, les retallades pressupostàries en els sistemes de protecció social als països de l’Oest europeu, la recent DPSOLDFLµFDSDOȢ(VWGHOD8QLµ(XURSHDLGHOȢmHVSDL 6FKHQJHQ} 6LJRQDL7UHKDQ  L’entrada dels ciutadans romanesos ètnicament connotats com a mrom» a Europa, en qualitat de ciutadans europeus a ple títol, ha produït indubtablement una onada d’antigitanisme entre els líders polítics europeus (vegeu la declaració d’emergència a nivell nacional a Itàlia en relació DPEHOVDVVHQWDPHQWVURPHOROHVGHSRUWDFLRQV PDVVLYHVD)UDQ©DHO  &ORXJK0DULQDURL6LJRQD 9DQ%DDU (OS¢QLFPRUDOSURYRFDWSHUODPRELOLWDW d’aquests grups revela com, en realitat, aquesta qüestió no UHˌHFWHL[QRP«VXQSUREOHPDGHmdiferència cultural» sinó també, en major mesura, qüestions de desigualtat de tipus socioeconòmic. (OQRXRUGUHJHRSRO¯WLFTXHKDWRUQDWDGLEXL[DUHOPDSD GȢ(XURSDGHVSU«VGHODFDLJXGDGHOPXUGH%HUO¯QKDDQDW DFRPSDQ\DWSHUOȢDˋUPDFLµLODFRQVROLGDFLµHQWRWHOFRQWLQHQW LP«VPDUFDGDPHQWDOD8QLµ(XURSHDLHQHOVVHXVHVWDWV VDWªOyOLWVGHODO´JLFDHFRQ´PLFDQHROLEHUDO/DJHVWLµGHOVSD±VRV que han seguit aquesta inspiració ha empès cap als marges i HPSREULWGHIRUPDFUHL[HQWJUXSVGHSREODFLµTXHSHUGLIHUHQWV UDRQVQRKDQWUREDWDOJXQDFROyORFDFLµHVWDEOHSDF¯ˋFDLUHJXODU HQHOQRXRUGUHPDUFDWSHUODLQHVWDELOLWDWHQWUHHOOVPLOLRQV GHURPSHUDOVTXDOVGHVRFXSDFLµFU´QLFDLH[FOXVLµVRFLDOKDQ HVGHYLQJXWODQRUPD 6LJRQDHQ3DOLGGD /DmT¾HVWLµURP}SODQWHMDSHUWDQWHOIHWGHOHVPLJUDFLRQV econòmiques internes a la UE, així com les qüestions relatives a l’accés als drets econòmics i socials vinculats a l’estatus de ciutadà comunitari. La circulació d’aquests grups, sotmesos a processos de marginalització i 1. Des del punt de vista del coneixement gitanològic, els rom constitueixen només un dels cinc grans grups que, juntament amb els sinti, els kalé, els manus i els romanicels, conformen les poblacions romanís europees. 117 pauperització, evidencia alguns límits i contradiccions de l’actual ordre neoliberal europeu. 'HVGHODQ\GȢHQWUDGDGH5RPDQLDDOD8(ODmT¾HVWLµ rom» s’ha tornat progressivament més important en les agendes polítiques nacionals, amb forts efectes en termes GHVHFXULW]DFLµ 6LJRQDL6LJRQDL7UHKDQ 9DQ%DDU GHKXPDQLW]DFLµQRPDGLW]DFLµLQFOXVLµ GLIHUHQFLDO 9DQ%DDUL LHWQLˋFDFLµ GHODSREUHVD 2OLYHUD7HPSOHU $TXHVWV processos s’articulen en concomitància amb un procés JHQHUDOLW]DWGHmSDUWLFXODULW]DFLµ}GHOGUHWFRQFHEXW FDGDYHJDGDP«VGHVGHOSULVPDGHODmFRQGLFLRQDOLWDW}L la contingència, abandonant progressivament l’anterior SDUDGLJPDXQLYHUVDOLVWD 6DVVHQ1\HUV (V pot observar, en efecte, com els drets lligats a la condició de ciutadà europeu, inclòs el dret de residència, poden ser, a la pràctica, concedits de manera condicional pels poders centrals o locals, supeditant-los al compliment de requisits de tipus econòmic. 3. Les polítiques de l’«habitatge per a rom» a Torí: els límits de l’etnopolítica En diversos països europeus, les polítiques i les pràctiques dirigides als grups rom s’han enfocat de manera exclusiva a l’accés a l’habitatge, diferenciant-se respecte a altres sectors desfavorits de la societat. S’han produït, de fet, diferents formes de segregació espacial a través de la creació d’àrees especials, camps o comunitats per a famílies ètnicament connotades com a romanís, sovint ubicades als marges de les àrees urbanes. Les àrees per a Travellers al Regne Unit, o per a Gent de Voyage a França, són un exemple d’aquest tipus de polítiques. Itàlia representa un model paradigmàtic de polítiques segregacionistes adreçades a grups romanís. A partir del FRQFHSWHFRQWURYHUWLWGHmQRPDGLVPH}ȟFDUDFWHU¯VWLFDTXH VHVXSRVDULDLQWU¯QVHFDHQODmFXOWXUDURPDQ¯}ȟHOVSRGHUV ORFDOVKDQSURPRJXWDSDUWLUGHˋQDOVGHOVDQ\VOD FRQVWUXFFLµRˋFLDOGHcampi nomadi (camps per a nòmades) a les perifèries urbanes, com a dispositiu de concentració i control d’aquestes poblacions. Al mateix temps els assentaments informals de barraques (comunament GHQRPLQDWVDPEHOPDWHL[QRPGHOVRˋFLDOVcampi), han estat governats a través de pràctiques repressives de desallotjaments cíclics o, a l’inrevés, permetent tàcitament ODVHYDH[LVWªQFLD VHPSUHTXHQRHQWU«VHQFRQˌLFWHDPE un altre tipus d’interessos). 'ȢDTXHVWDPDQHUDHQWUHHOVDQ\VLHOVODT¾HVWLµ de l’habitatge obrer ha estat gestionada, encara que de manera limitada pel que fa a la demanda, a través de polítiques socials universalistes (mitjançant la construcció d’un patrimoni d’habitatge públic, les anomenades case popolari DTXHOOVHFWRUHVSHF¯ˋFGHSREODFLµªWQLFDPHQW connotat com a rom, igualment víctima d’exclusió residencial, ha estat objecte d’una política diferencial: la política dels camps. A Torí, diferents barris de barraques, en diferents èpoques, han estat reabsorbits segons l’adscripció ètnica dels seus habitants: mentre que els immigrants interns, assentats en barraques als marges de la ciutat industrial durant els anys de la postguerra, han pogut en PROWVFDVRVEHQHˋFLDUVHGHOHVSRO¯WLTXHVSHUDOȢDFF«VD OȢKDELWDWJHVRFLDOHOVEDUUDTXLVWHVURPGHOVDQ\VL han estat reallotjats en campi nomadi, a partir d’una idea estereotipada sobre el seu presumpte mnomadisme» (i, per tant, la seva inadaptació a la vida en un pis). _Barcelona Societat En profunditat Per tant la investigació s’enfoca, d’una banda, cap a les HVWUDWªJLHVGXWHVDWHUPHSHOVKDELWDQWVGHOVFDPSVmGHV de baix», i per l’altra cap a polítiques públiques adreçades DOVPDWHL[RVmGHVGHGDOW}HYLGHQFLDQWOHVHYHQWXDOV LQFRPSDWLELOLWDWVLmGHVIDVDPHQWV}HQWUHOHVXQHVLOHV altres. Aquest enfocament permet posar de manifest les raons del fracàs de les polítiques d’eradicació dels camps i la persistència de territoris estigmatitzats a les perifèries XUEDQHV$P«VVȢKDHQIRFDWODmT¾HVWLµURP}GHVFULYLQW ne els aspectes econòmics, evidenciant-ne la connexió amb processos més amplis: la progressiva exclusió de sectors cada vegada més amplis de la població des dels mercats de l’habitatge i el treball, els processos capitalistes GHmGHVWUXFFLµFUHDGRUD} 6FKXPSHWHU LHOmJLU neoliberal» en les polítiques socials. Així, la investigació se situa en la intersecció entre diferents àrees i disciplines, profundament imbricades i rarament enfocades de manera conjunta: els mestudis gitanològics», l’antropologia urbana, els estudis urbans, els estudis sobre migració, la sociologia dels camps i l’economia política. Això amplia el potencial analític de cadascun d’aquests àmbits. /ȢHOHFFLµGH7RU¯FRPDPDUFJHRJU¢ˋFGHODLQYHVWLJDFLµ presenta alguns avantatges i es deu a diferents raons. Torí representa un exemple paradigmàtic de ciutat postfordista,2 severament afectada pel canvi d’una forma de regulació H[WHQVLYDGHOȢDFXPXODFLµFDSLWDOLVWDSHUXQDGHˌH[LEOH A més, en absència d’un autèntic sistema d’asil per a refugiats a Itàlia, una conseqüència indirecta de les guerres EDOF¢QLTXHVGHOVKDHVWDWOȢXOWHULRUmJDQJUHQDPHQW}GHO sistema dels camps, concebuts com a única solució possible a l’emergència habitacional de famílies que fugien de la guerra, pròfugs a tots els efectes i, tanmateix, etiquetats com a rom (llegiu Q´PDGHV en lloc de refugiats (Sigona, L  /DJHVWLµGHOVˌX[RVPLJUDWRULVP«VUHFHQWVSURFHGHQWV GH5RPDQLDLWDPE«mHWQLFLW]DWV}GHVGHODSHUVSHFWLYD de la societat majoritària, s’ha inscrit en aquest mateix marc. En l’actualitat, per tant, conviuen a Torí, en molts casos l’un al costat de l’altre, barris de case popolari (blocs d’habitatge social, part d’un patrimoni residencial públic DYXLGLDPDMRULW¢ULDPHQWSULYDWLW]DW FDPSVRˋFLDOV SHUDmQ´PDGHV}LFDPSVLQIRUPDOV EDUULVGHEDUUDTXHV autoconstruïts). La meva recerca a la ciutat de Torí s’ha enfocat en tres DVSHFWHVSULQFLSDOVGHOȢDQRPHQDGDmT¾HVWLµURP} a) capacitat d’agència dels habitants dels camps (tant informals com formals): estratègies residencials i econòmiques, formes quotidianes de resistència i mLQIUDSRO¯WLFD} 6FRWW SURFHVVRVGȢDGDSWDFLµ LVXEMHFWLYDFLµ E SRO¯WLTXHVS¼EOLTXHVDGUH©DGHVDJUXSVURP c) intersecció entre estratègies informals dels habitants dels camps i mercats formals –en particular, els mercats de l’habitatge i de la feina–. 2. Pel que fa a la definició de postfordisme, faig referència al treball d’Aglietta (1976) i Boyer (2004), així com a l’extensa obra d’Amin (1994). 119 $JOLHWWD%R\HU GHODSURGXFFLµLQGXVWULDOSHU OȢHFRQRPLDˋQDQFHUDLGHOVVHUYHLV'HVWLQDFLµGȢLPSRUWDQWV ˌX[RVPLJUDWRULVHQOHVGªFDGHVSRVWHULRUVDOD6HJRQD Guerra Mundial, Torí ha afrontat la qüestió de l’accés a l’habitatge per a famílies treballadores en les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta amb la construcció de case popolari. Torí ha estat, a més, la primera ciutat a Itàlia on s’ha construït un campo nomadiRˋFLDODOL recentment ha implementat un projecte de reallotjament dirigit a l’eradicació de l’assentament informal més gran de la ciutat, poblat per uns mil habitants, majoritàriament rom procedents de Romania. /DLQYHVWLJDFLµGXWDDWHUPHHQWUHLDPEXQD GXUDGDWRWDOGHPHVRVGȢREVHUYDFLµSDUWLFLSDQWKD permès la recollida de dades qualitatives i quantitatives i la realització d’entrevistes en profunditat. Els resultats HYLGHQFLHQOȢHPHUVLµGȢDOJXQVIHQ´PHQVVLJQLˋFDWLXV S’ha constatat, en efecte, que el camp, com a minstitució total» (Goffman, 1972), ha arribat a constituir-se com XQSXQWGȢLQˌH[LµLPSRUWDQWHQOHVWUDMHFW´ULHVVRFLDOVL residencials dels seus habitants, que actualment conformen la tercera generació de mˋOOVGHOVFDPSV» (és a dir, persones que des del seu naixement no han conegut altres formes residencials). En les trajectòries de les famílies que han experimentat la vida en un camp, aquest representa una PHQDGHmforat negre», capaç d’exercir una força centrípeta LFHQWU¯IXJDDOKRUD'HSHQHQWGHOȢHVWDWXVOHJDOGHOFDSLWDO econòmic i social de les famílies, així com de les seves estratègies, objectius i aspiracions, el camp pot representar una font de precarietat i inseguretat, d’on alguns habitants procuren escapar amb tots els seus mitjans, utilitzant els seus propis recursos i d’acord amb les seves pròpies estratègies (processos comparables, en certs aspectes, a altres processos de mfugida» de la classe mitjana de barris estigmatitzats, com la coneguda %ODFNˌLJKW als Estats Units ȟYHJHXHQWUHDOWUHV:LHVHȟ (OFDPSSHU´WDPE« pot representar, per a famílies desposseïdes, una estratègia atractiva d’accés a l’habitatge en un context de falta d’alternatives, a causa de l’abandonament de les polítiques per a l’habitatge públic i de la impossibilitat d’accedir al mercat immobiliari. En aquest context, les lluites pel mdret a la ciutat» (Lefebvre, 1968) es reduirien a lluites pel mdret al camp» *UEDF FRQˌLFWHVHQWUHOHJ¯WLPV EHQHˋFLDULVGȢXQKDELWDWJHGLQVGHOFDPSSHUXQDEDQGD LDVSLUDQWVDEHQHˋFLDULVSHUOȢDOWUDTXHHQDOJXQVFDVRV poden arribar a menvair» i ocupar il·legalment parcel·les a l’interior del camp. Amb la investigació, doncs, s’ha pogut observar els processos d’entrada i els de sortida del camp de diferents famílies. És important subratllar, a més, que abandonar el camp sovint no vol dir accedir a un habitatge formal, sinó més DYLDWTXHGDUVHHQXQDmzona gris» d’habitatge semiformal a través de la compra de terrenys destinats a ús agrícola, utilitzats com a espais per a la instal·lació de caravanes, EDUUDFRQVRSHUDOȢDXWRFRQVWUXFFLµ'ȢDTXHVWDPDQHUDOHV famílies adopten les seves pròpies estratègies per accedir a una mcasa barata», instal·lant-se en parcel·les legalment DGTXLULGHVSHU´QRHGLˋFDEOHVRXUEDQLW]DEOHV Cal subratllar que les poques famílies rom que s’han SRJXWEHQHˋFLDUGHOȢDVVLJQDFLµGHSLVRVGȢKDELWDWJH públic als anys noranta, en combinació amb la integració dins el mercat laboral, han estat les que han pogut fer els _Barcelona Societat En profunditat recorreguts més marcats de mobilitat social ascendent, i KDQGHL[DWGHˋQLWLYDPHQWHQUHUHODPDUJLQDOLWDWVRFLDOTXH caracteritza la vida al camp. 'DYDQWODUHFHQWUHDSDULFLµGȢDVVHQWDPHQWVLQIRUPDOV als marges urbans, Torí ha dut a terme un projecte de reallotjament dirigit als habitants del barri de barraques P«VJUDQGHODFLXWDW(QWUHLXQDVVHQWDPHQW poblat per un miler de persones, majoritàriament rom romanesos, ha estat progressivament desmantellat. Les FDUDFWHU¯VWLTXHVGHOSURMHFWHVµQVLJQLˋFDWLYHVMDTXH representen per molts aspectes el mgir neoliberal» en les polítiques socials contemporànies. La lògica subjacent en el projecte diu que cal dividir els habitants de les barraques en famílies mmereixedores» i mno mereixedores» segons criteris d’ordre moral. Per a aquestes últimes el desallotjament ha estat l’única solució prevista. Per a les primeres, en canvi, el reallotjament ha estat realitzat intentant promoure l’ingrés a l’habitatge lliure, en un moment històric en què tant la idea d’mhabitatge públic» com la de mcamp» semblen anacròniques. Aquesta inserció s’ha realitzat a través de recorreguts d’acompanyament per part de petites ONG locals. La meva recerca s’ha enfocat, per tant, cap als impactes d’aquests projectes de reallotjament. És adequat aquest tipus de polítiques per a l’accés a l’habitatge pel que fa als mitjans, recursos, capitals, objectius i estratègies dels habitants de barraques? Com altres investigadors han evidenciat (Tosi,  OHVLQQRYDFLRQVGHOVSRGHUVORFDOVHQOȢàmbit de les polítiques per a l’habitatge –com a resposta a les noves demandes socials, però també com a conseqüència del gir neoliberal en les polítiques socials– no semblen de fet capaces d’enfrontar les formes estructurals d’exclusió residencial, les formes d’estigmatització més radicades i naturalitzades, en les quals els problemes d’accés a l’habitatge es combinen amb altres formes d’exclusió social. La investigació ha evidenciat, per tant, que en un context d’exclusió del mercat laboral, l’accés al mercat lliure de l’habitatge pot representar un objectiu irreal i un pes insostenible per a una família desposseïda. A més, pot donar peu a noves formes de precarietat i pèrdua de capital social com a conseqüència de la separació de la família extensa i dels llaços socials representats pels antics veïns. En general, a l’interior de la ciutat s’han produït una sèrie de desplaçaments forçosos. Altres assentaments informals preexistents s’han ampliat, com a conseqüència del desplaçament dels que s’han quedat exclosos del projecte de reallotjament, d’una banda, i de la falta de sostenibilitat GHOHVVROXFLRQVUHVLGHQFLDOVSURSRVDGHVDOVEHQHˋFLDULVGHO projecte, de l’altra. (OPHUFDWGHOèKDELWDWJHD%DUFHORQDFULVLGHOèKDELWDWJHL sorgiment de mercats informals Espanya sol ser representada com un model de mbones pràctiques» cap a la població gitana, en el panorama romòfob o antigitano que es presenta a nivell europeu. Efectivament, a Espanya no s’han construït camps, no s’han realitzat les expulsions massives de ciutadans romanesos d’ètnia rom com les que sȢKDQGXWDWHUPHD)UDQ©DHO ni s’ha declarat l’mestat d’emergència» en relació amb els DVVHQWDPHQWVURPFRPHVYDIHUD,W¢OLDHO 'ȢDOWUDEDQGDFRPDVVHQ\DODXQGHOVLQYHVWLJDGRUVTXH s’han dedicat amb més profunditat a mla qüestió rom» a 121 l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Óscar López Català, cal no cometre l’error de comparar el tractament polític dels rom estrangers a França o a Itàlia amb les (relativament generoses) polítiques cap a gitanos autòctons a Espanya. En efecte, a Espanya s’ha adoptat, almenys inicialment, un enfocament relativament més permissiu que a França o a Itàlia cap a l’accés dels ciutadans comunitaris al permís de treball, l’educació, l’habitatge social, i un seguit prestacions VRFLDOV7RWLDL[´3DUNHUL/µSH]&DWDO¢  DVVHQ\DOHQ que l’experiència quotidiana de les famílies rom procedents de Romania presenta unes clares continuïtats en els diferents contextos espanyol i francès –i, s’hi podria afegir sobre la base del treball de camp a Torí , també italià–. &HUWDLQO\WKHOHJDOVLWXDWLRQLQ6SDLQIRUPDUJLQDOL]HG(8 citizens such as Roma has been more favorable than the one HQFRXQWHUHGLQ)UDQFHZKHUHDV\VWHPDWLFSROLF\RIH[FOXVLRQ has been driven from the center. Thus, in many ways, a FRPSDULVRQRIWKHVHWZRFRQWH[WVVHUYHVWRLOOXVWUDWHWKHZD\V LQZKLFK(8FLWL]HQVKLSLVLQWHUSUHWHGDQGFDQFRQVHTXHQWO\ EHH[SHULHQFHGLQTXLWHGLIIHUHQWZD\VLQGLIIHUHQW(8VSDFHV >Ȫ@:HPLJKWVXSSRVHWKDWWKHGLIIHUHQWOHJDOFRQGLWLRQVZRXOG PDNHIRUYHU\GLIIHUHQWOLYHGH[SHULHQFHVIRU5RPDQLDQ5RPD residing in France and Spain, this is not necessarily the case due to a range of local laws and practices which interact with QDWLRQDODQG(8ODZ>Ȫ@>&RQVLGHULQJ@WKHȤHYHU\GD\ȥOLYHG H[SHULHQFHVRI5RPDQLDQ5RPDLQDORFDO6SDQLVKFRQWH[W we argue that there may be more subtle mechanisms at play WKURXJKZKLFKPLJUDQW5RPDDUHH[FOXGHG FLW El context barceloní es presenta molt diferent del context torinès, i això es deu en primer lloc a les diferents polítiques sobre l’habitatge implementades històricament a Espanya i Itàlia. Les polítiques socials que han acompanyat el vertiginós i mal governat mmiracle econòmic» italià dels anys seixanta i setanta, si bé criticables des del punt de vista de la provisió d’habitatge públic (molt limitada respecte a la demanda), han representat indubtablement un model de política molt menys liberal respecte a les polítiques d’accés a l’habitatge promogudes pel franquisme. El model desenvolupista de Franco, amb unes conseqüències que encara són visibles avui dia en la forta preeminència del sector de la construcció i la SURPRFLµLPPRELOL¢ULDHQOȢHFRQRPLDHVSDQ\RODKDLQˌX±W IRUWDPHQWHQHOSURF«VGHˋQDQFLDULW]DFLµGHOȢKDELWDWJH que ha provocat el recent esclat de l’anomenada mbombolla immobiliària». Aquest esclat es troba a la base de la crisi econòmica actual i ha comportat –i encara comporta– severs processos d’exclusió residencial que afecten amplis sectors de la població espanyola, més enllà dels col·lectius tradicionalment estigmatitzats. Si el model italià ha donat origen a una doble política de pisos d’habitatge públic per als sectors més vulnerables de la societat majoritària, per una banda, i una metnopolítica» dels camps per a la població rom, de l’altra, el model espanyol, amb la seva forta preeminència de l’habitatge lliure, ha incidit en el desenvolupament d’un mercat informal de l’habitatge que es nodreix de les necessitats dels col·lectius i individus exclosos del mercat formal. Els pisos pastera són un exemple paradigmàtic d’aquest tipus de mercat submergit. A més, encara que a Espanya no s’hagi consolidat el model mcamp», la qualitat dels polígons d’habitatge social on moltes famílies barraquistes han estat reallotjats (moltes d’elles gitanes) dista molt dels estàndards mínims que hauria de complir un habitatge _Barcelona Societat En profunditat digne (no és casualitat que, en referència a determinats conjunts de polígons d’habitatge social, es faci servir l’expressió mbarraquisme vertical»).3'HVGHOSXQWGHYLVWD GHOȢH[SHULªQFLDGHOVFROyOHFWLXVHVWLJPDWLW]DWVLHWQLˋFDWV els resultats són semblants tot i els diferents models de SODQLˋFDFLµ L’expansió de Barcelona ha portat en l’actualitat a una situació de total ocupació del sòl urbà, amb l’excepció de solars buits que permeten, en alguns casos, assentaments informals amb unes dimensions i extensió que no són comparables en absolut amb les dels assentaments barraquistes com el de Lungo Stura Lazio o Vía Germagnano a Torí, ni amb els assentaments barraquistes barcelonins del segle passat. El fenomen es presenta, des d’aquest punt de vista, més invisible, més reduït i, si és possible, encara més precari, dispers i fragmentat. En aquestes condicions, la consolidació de vincles socials és més difícil, així com la creació de xarxes esteses entre els individus que pateixen el mateix tipus d’exclusió. Amb el gir neoliberal en les polítiques socials i urbanístiques, el problema de l’habitatge ha estat sovint reduït a la seva dimensió urbanística i absorbit en polítiques urbanístiques. La integració entre polítiques socials d’accés a l’habitatge i polítiques urbanístiques, la reducció de la qüestió urbana als seus aspectes pròpiament urbanístics, són particularment problemàtiques i no obstant això sostingudes pels interessos especulatius lligats DOVSURFHVVRVGHUHTXDOLˋFDFLµGHOVV´OVLmregeneració» dels barris. Reconduir la qüestió de l’habitatge a aquesta dimensió resulta particularment inadequat, ja que en molts casos són els processos de regeneració mateix els que generen noves formes d’exclusió (vegeu els processos de JHQWULˋFDFLµ LGHL[HQVHQVHUHVSRVWDHOVLQWHUURJDQWVVREUH com contribueixen les polítiques urbanístiques al problema de l’accés a l’habitatge, i amb quines condicions. En aquest context, quines estratègies es desenvolupen des de baix, entre aquells grups d’immigrants mindesitjables», per als quals l’accés a l’habitatge resulta particularment difícil? Actualment, uns quants milers de ciutadans romanesos, ètnicament connotats com a rom, viuen als afores de Barcelona: majoritàriament a Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Mentre que una petita part tenen una feina regular i viuen en habitatges mestàndard», les condicions de vida dels altres són molt més precàries: l’accés a l’habitatge es realitza a través del lloguer en condicions d’amuntegament (més d’una família per pis), ocupació de pisos buits o ocupació de solars buits i naus industrials abandonades (en barraques o tendes), mentre que el suport econòmic es procura a través d’estratègies econòmiques informals (almoina, neteja de vidres als semàfors, venda ambulant al carrer, recollida de ferralla). 3. Aricó (2016) assenyala que els polígons de l’era porciolista a Barcelona, relegats a la perifèria o àrees rurals de les ciutat i ubicats en terrenys d’escàs valor immobiliari, oculten en realitat interessos urbanístics de tipus especulatiu cap als sòls on s’erigien els assentaments de barraques després eradicats, així com el progressiu augment de la desigualtat socioespacial que s’anava perfilant sobre tot el territori nacional. L’alta densitat habitacional que van arribar a registrar aquells polígons, sense bons transports i comunicacions, amb escassos o nuls equipaments, amb una mala qualitat de construcció i una mida reduïda dels habitatges, responien a l’absoluta falta d’interès del Règim per comprometre’s de veritat amb els problemes socials i econòmics de l’època. 123 Les condicions residencials dels rom immigrants a l’Àrea Metropolitana de Barcelona no són el resultat de polítiques directament discriminatòries com la política segregacionista dels camps implementada als municipis italians. No obstant això, les estratègies residencials d’aquests immigrants s’han d’integrar dins d’un context d’escassetat històrica d’habitatge social, resultat d’una política que a nivell nacional i local, durant dècades, ha afavorit els interessos del negoci immobiliari, promovent OȢDFF«VDOȢKDELWDWJHHQSURSLHWDW'HVGHPROWDEDQVGH OȢDˋUPDFLµGHOȢDQRPHQDGDmagenda neoliberal», s’ha creat, a Espanya, un mercat expansiu liberalitzat d’habitatges en propietat, recolzat per la liberalització dels crèdits hipotecaris i per polítiques urbanístiques fortament expansives. Aquest context ha afavorit inevitablement el sorgiment d’un mercat informal de l’habitatge, que desemboca igualment en formes de segregació socioespacial. Més enllà de les formes (relativament poc esteses) de barraquisme, la majoria de les famílies rom immigrades a l’Àrea Metropolitana de Barcelona viuen en pisos, accessibles a través d’un mercat del lloguer segmentat i sovint irregular gestionat principalment per ciutadans pakistanesos. Aquests han pogut accedir al crèdit hipotecari durant el boom immobiliari espanyol dels anys noranta LSULQFLSLVGHOHQXQPDUFLQVWLWXFLRQDOTXHIHLD atractiva la inversió immobiliària, al prometre importants SOXVY¢OXHVLFRPSWDUDPEXQDˋVFDOLWDWIDYRUDEOH Cal destacar que les condicions d’amuntegament en aquests pisos s’han exacerbat després de la crisi dels subprime (els préstecs hipotecaris d’alt risc) a Espanya a partir del  /RSH]L5RGULJXH] (OVDUUHQGDWDULVGHOHV famílies rom, usualment immigrants, com que es troben DPEIRUWHVGLˋFXOWDWVDOȢKRUDGHSDJDUOHVTXRWHVFUHL[HQWV GHODKLSRWHFDVRYLQWKDQGHVFDUUHJDWDTXHVWHVGLˋFXOWDWV sobre els inquilins mdesorientats, acabats d’arribar» i sense DOWHUQDWLYHV 3DUNHUL/µSH]&DWDO¢FLW DWUDY«VGH lloguers elevats, cosa que ha afavorit la formació dels anomenats mpisos pastera». S’ha de destacar que la qüestió de l’habitatge per sota de l’estàndard (ja sigui una barraca o un pis pastera) SRWGLˋFXOWDUOȢHPSDGURQDPHQWGHOVVHXVKDELWDQWV com a conseqüència d’una certa discrecionalitat, per part dels municipis, en els criteris requerits per efectuar la registració censal en el padró. Com és sabut, l’empadronament representa al seu torn el prerequisit necessari per a l’accés a una sèrie de drets socials i econòmics lligats a la ciutadania (educació, sanitat, KDELWDWJHVRFLDOSUHVWDFLRQVVRFLDOV 'ȢDTXHVWDPDQHUDOD negació de la inscripció al registre municipal del padró pot representar un obstacle per a l’accés a aquests drets. Tot i que la llei espanyola preveu el registre també en casos d’habitatge per sota dels llindars mínims d’habitabilitat LQFORHQWKLKDELWDWJHVLQIRUPDOVLˋQVLWRWOȢHVSDLS¼EOLF  DQLYHOOORFDOHVSUHVHQWHQGLYHUJªQFLHVVLJQLˋFDWLYHVHQOHV pràctiques de registre dels diferents municipis, i mhi ha una evident falta de criteris per registrar ciutadans de països que han entrat recentment a la Unió Europea» 'HIHQVRU GHO3REOH&DWDO¢ /DLQVFULSFLµHQHOUHJLVWUHGHO padró als ajuntaments de Santa Coloma i Badalona ha estat en alguns casos denegada a ciutadans romanesos que només presentaven el seu document d’identitat nacional, ja que _Barcelona Societat En profunditat se’ls demanava el passaport. A més, Santa Coloma i Badalona han afrontat el problema dels pisos pastera amb normes restrictives per a l’accés a l’empadronament (Parker i López &DWDO¢FLW 'ȢDTXHVWDPDQHUDHQDTXHVWVGRVPXQLFLSLV només és possible registrar un nombre màxim de persones per pis. A la pràctica, els immigrants rom, tot i trobar-se en situació de permanència legal a Espanya com a ciutadans comunitaris, han trobat severes restriccions a l’hora d’empadronar-se. En alguns casos, habitants ja empadronats han estat donats de baixa quan han estat detectades FRQGLFLRQVGȢDPXQWHJDPHQWHQDOWUHVFDVRVQRVȢKDSRJXW efectuar la inscripció al registre municipal perquè ocupants previs del pis no s’havien donat de baixa (Parker i López Català, cit.). A la pràctica, els ajuntaments de Santa Coloma i Badalona no registren persones que viuen en condicions precàries, tot i que la legislació en vigor estableix que KDXULHQGHVHUUHJLVWUDWVLEHQHˋFLDULVGȢDVVLVWªQFLDVRFLDO. L’experiència de la precarietat pot donar peu al seu torn a desplaçaments i mobilitats forçades, com a conseqüència dels desallotjaments dels pisos ocupats o superpoblats, i la ulterior marginalització dels seus ocupants. López Català  FLWDOȢH[HPSOHGȢXQDIDP¯OLDTXHVȢKDGHVSOD©DW vegades en sis mesos entre Badalona i Santa Coloma. En RFDVLRQVDTXHVWVGHVSOD©DPHQWVIRU©RVRVKDQHVWDW conseqüència d’intervencions policials, sense intervenció dels serveis socials. 5. Estratègies econòmiques semiformals i informals a la ciutat postfordista La posició dels rom mindesitjables» i estigmatitzats es troba sovint en una mzona gris», a mig camí entre la formalitat i la informalitat, no només pel que fa a l’accés a l’habitatge, sinó també pel que fa a les estratègies de supervivència econòmica. Aquestes estratègies, que tot i no ser criminals són sovint criminalitzades, es desenvolupen en contextos VRFLRHFRQ´PLFVHVSHF¯ˋFV7RU¯«VXQDFLXWDWDPEXQ creixement econòmic que, en les dècades del mmiracle» posterior a la Segona Guerra Mundial, s’ha basat en la producció automobilística i en la indústria derivada, principalment estructurada al voltant d’un únic mmotor» HFRQ´PLFFHQWUDOFRQVWLWX±WSHU)LDW'HIHW7RU¯VȢKD transformat ràpidament, des de principis del segle passat, HQXQDFLXWDWTXHHFRQRPLVWHVLDQDOLVWHVKDQGHˋQLWFRP una one-company town (Locke, 1995: 134). La contracció de la producció industrial a partir dels anys vuitanta, per tant, ha afectat profundament l’economia local. La desocupació KDDXJPHQWDWVLJQLˋFDWLYDPHQWLYDVWHV¢UHHVLQGXVWULDOV abandonades han anat apareixent al paisatge suburbà. La reconversió de l’economia local del sector secundari al terciari és un procés que també ha afectat, encara que GHPDQHUDGLIHUHQWODFLXWDWGH%DUFHORQD'HIHW«V VLJQLˋFDWLXREVHUYDUTXHOHVHVWUDWªJLHVHFRQ´PLTXHVGHOV col·lectius marginalitzats en bona mesura coincideixen en els dos contextos (torinès i barceloní): l’autoocupació en el sector de la ferralla, l’almoina, la venda ambulant, la neteja de vidres als semàfors, l’ocupació de solars buits i naus abandonades. Aquestes estratègies s’integren perfectament en els processos de reestructuració econòmica que, actualment, estan experimentant moltes ciutats. Cal considerar, per exemple, que el preu d’alguns metalls, com el coure, s’ha DUULEDWDWULSOLFDUGHVGHOFRPDFRQVHT¾ªQFLDGH ODFULVLˋQDQFHUD(OPHUFDWGHODIHUUDOODVȢKDWRUQDWSHU 125 tant especialment atractiu, sobretot per a aquells sectors marginats que, justament com a conseqüència de la crisi, s’han vist expulsats del mercat del treball. 5HVXOWDVLJQLˋFDWLXREVHUYDUTXHWDQWHOVKDELWDQWVGHOV barris de barraques de Torí com els habitants de pisos pastera a Badalona i Santa Coloma, així com molts altres col·lectius estigmatitzats, sobreviuen avui dia gràcies a les deixalles de la societat consumista. Cal recordar que la gestió de residus representa un sector important en les economies de les societats contemporànies occidentals, un sector en el qual els habitants de territoris estigmatitzats representarien, en última instància, l’ultima baula. La idea de mgestió de residus» difícilment es concilia amb les idees capitalistes d’ocupació, treball i producció, per la qual cosa parlar d’escombraries o de residus equival a fer referència a l’àmbit semàntic de la pèrdua, la degradació, la impuresa, ODFRQWDPLQDFLµLˋQVLWRWGHODPRUW7RWDL[´UHSUHVHQWD una paradoxa, ja que se sap que, tant en termes biològics, com semiòtics, cada sistema per reproduir-se necessita LQWHUFDQYLDUFRQVWDQWPHQWPDWHULDOmviu» amb material mmort» 5HQQµ  'HIHWMDTXHHOUHFLFODWJHGȢDOJXQVPDWHULDOVFRPHQ©DD adquirir valor comercial, representa una possibilitat de generar ingressos per als habitants dels espais residuals de moltes ciutats globals. Com subratlla Rennó (cit.), la pressió sobre la importància ecològica del reciclatge i del mcreixement sostenible» fa que la preocupació es concentri sobre la brossa material, però s’exclou que pugui ser utilitzada com a forma de subsistència: d’aquesta manera, la feina de mreciclador» o mferroveller» és una feina gairebé il·legal, sense drets laborals i d’alt risc. En efecte, HOVKDELWDQWVGHOFDPSRˋFLDOGH9¯D*HUPDJQDQRD7RU¯ tot i ser percebuts com a criminals, desenvolupen la seva activitat de recollida de ferralla: són regularment registrats com a autònoms i paguen regularment els impostos corresponents. 'ȢDFRUGDPEODWHRULDPDU[LVWDHOFDSLWDOLVPHSURFXUD SURGXLUODU¢SLGDREVROHVFªQFLDGHOVREMHFWHVSHU´GHOD mateixa manera que els objectes rebutjats són considerats com a material excedent, també qui es guanya la vida amb ells seria considerat com a mmaterial humà excedent». Tant en el context de Torí com en el de Barcelona, els drapaires de carrer solen ser reprimits i criminalitzats, i les normes que regulen la seva activitat han estat endurides durant els darrers anys. A Torí s’ha començat a aplicar de manera més rígida la legislació sobre compravenda de ferralla, mentre que a Barcelona s’han promogut ordenances locals que limiten fortament l’ús de l’espai públic per als col·lectius estigmatitzats (vegeu l’ordenança F¯YLFDGHO FRVDTXHHPSHQ\HOVWUHEDOODGRUVLQIRUPDOV de la ferralla cap a una ulterior marginalització. 6. Conclusions Tot i les diferents trajectòries històriques i els diferents marcs normatius, tant en el context torinès com en el barceloní es produeixen a diferents nivells pràctiques excloents que són experimentades de semblant manera en la vida quotidiana dels rom immigrants. A Itàlia, l’estigmatització d’aquests grups de rom mindesitjables» ha donat peu a la promoció d’una política diferencial d’accés a l’habitatge, la mpolítica dels camps», _Barcelona Societat En profunditat TXHPDUFDWUDMHFW´ULHVHVSHF¯ˋTXHVUHVSHFWHDOHVDOWUHV famílies de baixos ingressos no metnicitzades», que s’han SRJXWEHQHˋFLDUGHOȢDVVLJQDFLµGȢKDELWDWJHVVRFLDOV A Espanya, on la política de l’habitatge social ha estat WUDGLFLRQDOPHQWLQVXˋFLHQWOHVSRO¯WLTXHVDGUH©DGHV a la promoció de l’accés a l’habitatge en propietat han contribuït a produir una situació en què la principal forma d’accés a l’habitatge per als immigrants rom ha estat el lloguer de pisos d’habitatge lliure, sovint en condicions d’amuntegament, o la seva ocupació. El col·lapse del PHUFDWGHOȢKDELWDWJHHVSDQ\RODSDUWLUGHOKD estat crucial en l’exacerbació de l’amuntegament en aquests pisos. La mqüestió dels rom romanesos» i dels pisos pastera ha estat, per tant, usada com a pretext per a l’estigmatització i la negació de l’empadronament –amb els drets socials associats– en lloc d’intervenir a través de polítiques socials. Tant si es tracta d’un barracó en un camp o d’un pis ocupat o superpoblat, les normatives sobre higiene, habitabilitat i ordre públic han pogut ser aplicades de manera discriminatòria cap a aquests col·lectius. En tots dos contextos, la precarietat residencial és experimentada quotidianament, i les estratègies de supervivència econòmica adoptades són sovint criminalitzades i il·legalitzades. L’excussió sempre es produeix dins d’un entramat legal complex que es desenvolupa sobre diversos nivells (central i local, policial i assistencial). En aquest context, les normatives locals sobre empadronament, almoina, compravenda de ferralla i usos de l’espai públic serveixen SHUMXVWLˋFDUGHWHUPLQDGHVSU¢FWLTXHVEXURFU¢WLTXHV i determinades formes a través de les quals lles lleis esmentades interactuen amb les polítiques locals i queden legitimades. 127 %LEOLRJUDĆD Aglietta, Michel. Régulation et crises du capitalisme. Paris: Calmann-Lévy, 1976. $JXLOHUD7KRPDV9LWDOH7RPPDVRȤ%LGRQYLOOHVHQ(XURSHODSROLWLTXHGHOȢDEVXUGHȥRevue ProjectQXP  Sȟ Allen, Judithet al. (coord.). +RXVLQJDQG:HOIDUHLQ6RXWKHUQ(XURSH2[IRUG%ODFNZHOO Amin, Ash. 3RVW)RUGLVPD5HDGHU. Oxford: Blackwell, 1994. $QGULMDVHYLF5XWYLFDȤ)URPH[FHSWLRQWRH[FHVVGHWHQWLRQDQGGHSRUWDWLRQVDFURVVWKH0HGLWHUUDQHDQVSDFHȥ$'H*HQRYD1LFKRODV3HXW]1DWKDOLH (coord.). The Deportation Regime'XUKDP1&'XNH8QLYHUVLW\3UHVV Aricó, Giuseppe. /DSDFLˋFDFLµQGHODSHULIHULD&RQˌLFWLYLGDGVRFLDO\UHJHQHUDFLRQXUEDQDHQHOEDUULRGH/D0LQD6DQW$GUL¢GH%HV´V %DUFHORQD . Tesi GRFWRUDO8QLYHUVLWDWGH%DUFHORQD Balibar, Etienne. :HWKHSHRSOHRI(XURSH"5HˌHFWLRQVRQWUDQVQDWLRQDOFLWL]HQVKLS3ULQFHWRQDQG2[IRUG3ULQFHWRQ8QLYHUVLW\3UHVV Bannerjee-Guha, Swapna. $FFXPXODWLRQE\'LVSRVVHVVLRQ7UDQVIRUPDWLYH&LWLHVLQWKH1HZ*OREDO2UGHU1HZ'HOKL6DJH Bauman, Zigmunt. :DVWHGOLYHV0RGHUQLW\DQGLWVRXWFDVWV&DPEULGJH3ROLW\3UHVV Benjamin, Solomon. “Occupancy urbanism: Radicalizing politics and economy beyond policy and programs”. ,QWHUQDWLRQDO-RXUQDORI8UEDQDQG5HJLRQDO ResearchQXP    Sȟ Boyer, Robert. 7K«RULHGHODU«JXODWLRQ/HVIRQGDPHQWDX[3DULV/D'«FRXYHUWH %UHQQHU1HLO7KHRGRUH1LNȤ3UHIDFHIURPWKHȡ1HZ/RFDOLVPȢWRWKHVSDFHRIQHROLEHUDOLVPȥAntipodeQXP    Sȟ Brunello, Piero (coord.) /ȢXUEDQLVWLFDGHO'LVSUH]]R&DPSL5RPH6RFLHW¢,WDOLDQD. Roma: Manifestolibri, 1996. Castel, Robert. /HVP«WDPRUSKRVHVGHODTXHVWLRQVRFLDOH8QHFKURQLTXHGXVDODULDW. Paris: Fayard, 1995. Chevalier Luis. Classes laborieuses et classes dangereuses pendant la première motié du XIX siècle. Paris: Plon, 1958 &ORXJK0DULQDUR,VDEHOOH6LJRQD1DQGRȤ,QWURGXFWLRQ$QWL*\SV\LVPDQGWKHSROLWLFVRIH[FOXVLRQ5RPDDQG6LQWLLQFRQWHPSRUDU\,WDO\ȥ-RXUQDORI Modern Italian Studies,QXP    Sȟ 'DYLV0LNHPlanet of Slums1HZ+RXVLQJ)LUVW Agrupat o en habitatge tutelat col·lectiu], que ofereix KDELWDWJHLQGHSHQGHQWLJDUDQWLWHQHGLˋFLVGHGLFDWVD l’habitatge amb suport i no en apartaments dispersos com fa Pathways Housing First. Aquests programes inclouen l’oferta de serveis de suport d’intensitat elevada que, com veurem més endavant, poden tenir formes diverses. Aquest allotjament amb suport intens es coneix també amb el nom de Supportive Housing, tot i que els programes així denominats poden estar adreçats a situacions diferents del sensellarisme. • Programes dirigits a persones sense llar amb necessitats més reduïdes o sense problemes socials o de salut especials, i que poden anar des del sensellarisme de llarga durada ˋQVDVLWXDFLRQVGHULVFGHTXHGDUVHQVHOODU SHUH[HPSOH amenaçats de desnonament imminent). Aquests programes poden incloure una oferta de serveis de suport de menor LQWHQVLWDWRˋQVLWRWQRLQFORXUHODLUHPHWUHOHVSRVVLEOHV situacions de necessitat de suport a serveis generals del territori. Els programes d’aquesta segona modalitat de Housing-led reben noms diversos com Housing First Light 3OHDFH R5DSLG5HKRXVLQJ>UHDOORWMDPHQW ràpid]. La resta de l’article el dediquem a analitzar el primer tipus de programes, i utilitzarem indistintament els termes Pathways Housing First i Housing First per parlar-ne. 2. Com funciona (Pathways) Housing First? El Housing First és un model d’intervenció per a persones VHQVHOODUDPEGLˋFXOWDWVSHUVRQDOVGHVDOXWPHQWDOL socials greus, que posa al centre el dret a una llar pròpia. Parteix de la idea que disposar d’un habitatge propi digne i adequat és un punt de partida i una condició necessària per a la millora i recuperació de la persona i no el resultat ˋQDOGHOSURF«V(QDTXHVWPRGHOHVIDFLOLWDOȢDFF«VDXQ habitatge independent i estable sense imposar condicions de preparació prèvia, com per exemple, seguir un tractament psiquiàtric o abandonar consums problemàtics, i s’ofereix un suport professional i l’accés als serveis en funció de les necessitats i segons el criteri d’elecció de la persona. Parteix del principi que és més fàcil per a una persona fer-se càrrec de la pròpia vida quan està allotjada a casa seva, que si és al carrer o està allotjada temporalment HQGLIHUHQWVUHFXUVRV *DHW]HWDO -XQWDPHQWDPE aquest accés ràpid i autònom a l’habitatge, el Housing First es caracteritza per una intervenció psicosocial d’alta intensitat. Aquest model constitueix una innovació, un canvi de paradigma d’atenció social i sanitària amb les persones sense llar en situació més crònica. En què consisteix aquest 19 model? Què té de diferent respecte a d’altres models? És realment més efectiu aquest model que d’altres? Quin és el cost de la implantació d’aquest model? En què consisteix la intervenció basada en una lògica de drets i de recuperació de la persona? Quins canvis es produeixen al facilitar l’accés a un habitatge a persones en situació de forta vulnerabilitat? Housing First comença pel mˋQDO», és a dir, facilita l’accés a l’habitatge estable com a element que pot afavorir ODLQFRUSRUDFLµVRFLDO 0RXODHUWHWDO $TXHVWD minversió» de l’ordre tradicional de la intervenció neix del T¾HVWLRQDPHQWGHOȢHˋF¢FLDGHOVPRGHOVmtradicionals» que responen a l’esquema de l’Escala d’atenció. La seva lògica és que les persones han de superar diverses etapes abans d’estar en condicions d’accedir a un habitatge autònom, i passar per l’acceptació d’un pla d’intervenció. El model d’Escala d’atenció considera que les persones amb problemes de drogues i/o de salut mental, no estan preparades per viure en un habitatge, i han de seguir XQSURF«VJUDGXDOSDVDSDVˋQVDarribar a la inserció residencial. El model Housing First ha generat expectatives i posicions molt favorables, especialment pel que fa a la millora de les persones participants (o usuàries) i la reducció de costos d’institucionalització. Ha generat dubtes respecte a la millora de les relacions socials, així com interrogants sobre la seva posada en pràctica. També ha generat crítiques quan es presenta com l’única resposta per acabar amb el VHQVHOODULVPHRTXDQVȢRULHQWDHOˋQDQ©DPHQWS¼EOLFFDSD aquest tipus de model en detriment d’altres. A continuació DQDOLW]DUHPODGHˋQLFLµLODˋORVRˋDGHOPRGHOHOVSULQFLSLV LDOJXQHVT¾HVWLRQVFU¯WLTXHVTXHKDQLGHQWLˋFDWGLIHUHQWV contextos d’aplicació (especialment a Amèrica del Nord, a Europa i a Austràlia). Els orígens del model Abans de l’experiència pionera a Nova York es desenvoluparen dos projectes amb característiques semblants al Housing First. $7RURQWRDOVDQ\VHQHO context de tancament dels centres psiquiàtrics i el procés de desinstitucionalització, l’organisme Houselink va promoure un projecte orientat a aconseguir un habitatge per a les persones que havien sortit dels centres amb problemes de salut mental i drogodependències. Aquest projecte ja considera que l’habitatge és un dret i que la persona té capacitat per decidir amb el recolzament d’un equip que li dóna suport. A Los Angeles a l’any 1988 el programa Beyond Shelter utilitza per primera vegada el concepte Housing First per reallotjar famílies sense llar, reduint així l’ús dels albergs i habitatges de transició :DHJHPDNHUV6FKLII 5RRN*DHW]HWDO (O Housing First combina així l’experiència de les formes d’allotjament amb suport (Supportive Housing o habitatges amb suport) desenvolupada en la desinstitucionalització psiquiàtrica amb la seva aplicació mdes del principi» a persones sense sostre. El concepte Housing First com hem comentat esdevé popular a partir del projecte Pathways to Housing (PHF), TXHVȢLGHQWLˋFDFRPDSLRQHULTXHKDVHUYLWSHURULHQWDU molts altres projectes. L’any 1992 el psicòleg clínic Sam Tsemberis posa en marxa a Nova York un programa destinat a persones amb problemes greus de salut mental i de drogodependència des de l’organització Pathways _Barcelona Societat Tribuna comunitària com social dels participants. Els cinc principis es caracteritzen perquè: • En primer lloc, posen èmfasi en el dret a l’habitatge com un dret humà que s’hauria de garantir per a qualsevol persona i, en concret, per a les més vulnerables, com és el cas de les persones sense llar. Quan l’habitatge es reconeix com un dret no se supedita a un tractament ni a altres contrapartides. El fet que són els participants del projecte els que signen el contracte amb el propietari de l’habitatge s’entén com una forma d’exercir aquest dret. L’habitatge es considera com un mitjà per aconseguir l’estabilitat i per afavorir així la seva inserció social (Tsemberis & Eisenberg -RVWHWDO+HQZRRGHWDO0F1DXJKWRQ 1LFKROOV $WKHUWRQ  • En segon lloc, el model Housing First és un tipus d’intervenció fundada en el dret a decidir i centrada en la persona, que ha de poder exercir la seva autodeterminació. Ha de poder escollir l’habitatge, d’acord amb les seves necessitats (tipus d’habitatge, barri, etc.) per arribar a viure de la manera més autònoma possible en un habitatge independent i dins la comunitat. Ha de poder escollir el tipus de serveis d’ajuda i la freqüència. Per exemple, quan vol aturar o disminuir el consum d’alcohol i/o drogues o PRGLˋFDUODPHGLFDFLµSHOVHIHFWHVTXHW«VREUHHOOD • En tercer lloc, aquest enfocament s’orienta a la recuperació de la persona. Recuperació és un concepte d’ús creixent en l’àmbit de la salut mental, diferent del GHFXUDFLµ+LKDGLYHUVHVGHˋQLFLRQV/ȢDJªQFLDSHUOD salut mental i l’abús de substàncies del govern dels Estats 8QLWVGHˋQHL[ODUHFXSHUDFLµFRPmun procés de canvi WR+RXVLQJ 0F&DUUROO 3DUWHL[GHODFRQVWDWDFLµ que la vida al carrer empitjora la salut mental de les persones i que el model d’escala d’atenció fa de barrera per la seva incorporació social, bàsicament a causa de tres factors: • El procés d’estabilització de la persona se supedita bàsicament a l’estabilització clínica, allunyada sovint de l’entorn de la persona. • Les persones usuàries han de passar per una sèrie de fases de tractament que tenen uns criteris i normes, que actuen com obstacles a l’hora de completar el tractament i accedir a un habitatge. • Les recaigudes en el consum d’alcohol i/o drogues, malgrat que poden ser una oportunitat terapèutica, a ODSU¢FWLFDVXSRVHQXQDSHQDOLW]DFLµLˋQVLWRWSRGHQ comportar l’expulsió del programa. A partir de la constatació d’aquests elements Tsemberis SURSRVDXQPRGHOGȢDWHQFLµTXHFRPHQ©DSHOˋQDODPE l’accés a l’habitatge que anomena Housing First (HF) 7VHPEHULVHWDO  Principis del model (Pathways) Housing First El projecte Pathways to Housing (PHF) de Nova York proposava vuit principis que s’han utilitzat per valorar l’aplicació del model en altres països. Els principis en els projectes PHF i HF Europa són els mateixos, però estan formulats de forma diferent. En el cas del projecte pancanadenc aquests principis se sintetitzen en cinc, i es dóna més importància a la capacitat d’integració tant 21 mitjançant el qual els individus treballen per millorar la seva pròpia salut i benestar, i per viure una vida amb sentit dins la comunitat que triïn i procuren desenvolupar al màxim les seves capacitats». Es tracta, per tant, d’un SURF«VVHQVHˋSUHGHWHUPLQDWQLGXUDGDSUHˋ[DGD1RHV GHˋQHL[SHUmon s’arriba» sinó en quina direcció s’avança. Cadascú es recupera des d’un punt de partida propi i arriba a situacions millors però que seran diferents per a cada persona, amb capacitats i limitacions diverses. Facilitar la recuperació passa per reduir els prejudicis que hi ha sobre les persones amb problemes de drogues i/o de salut mental, i per construir relacions amb iguals i amb la comunitat en conjunt. La recuperació passa perquè la persona pugui construir l’esperança i la motivació interna per millorar el seu benestar. • En quart lloc, l’enfocament centrat en la persona reconeix a cadascú com a únic amb les seves necessitats. Uns necessitaran un suport més intensiu, mentre que els altres demanaran un suport variable o més limitat. El suport s’ha d’anar adaptant en funció de l’autonomia de cada persona. L’accés als serveis o al tractament ha de ser voluntari, personalitzat, adaptat a la cultura i al moment en què la persona ho demana. Pathways to housing Estats Units Housing First Europa Housing First Canada Habitatge com a dret humà Housing First com a dret humà Accés immediat a un habitatge permanent sense fonamental preparació prèvia Respecte, calidesa, compassió per totes les persones usuàries Elecció i autodeterminació de les Elecció i control dels serveis per part Elecció de la persona i autodeterminació persones usuàries de les persones usuàries  olruolझv-1ঞ†v;mv;1o;u1bॕ Serveis centrats en la recuperació de la persona Orientació centrada en la recuperació Èmfasi en la recuperació  Ѵ-mbC1-1bॕ1;m|u-7-;mѴ-r;uvom- "†rou|r;uvom-Ѵb|Œ-|b1;m|u-|;mѴ-r;uvom-†v†࢘ub- olruolझvr;u|u;0-ѴѴ-u-l0Ѵ;v "†rou|Y;Šb0Ѵ;7†u-m|;Ѵ|;lrvm;1;vv-ub persones tot el temps que sigui necessari Separació entre l’habitatge i el tractament Separació de l’habitatge i el tractament Reducció de danys Reducció de danys Habitatges dispersos en el territori i apartaments independents Integració comunitària i social om|Ĺ Ѵ-0ou-1bॕru॔rb--r-uঞu7;Ő$v;l0;ubvƑƏƐƑĸ-;|Œ;|-ѴĺƑƏƐƒőb_‚rĹņņ_o†vbm]Cuv|]†b7;ĺ;†ĺ _Barcelona Societat Tribuna ȩ,ˋQDOPHQWDTXHVWPRGHOYRODIDYRULUTXHOHVSHUVRQHV s’incorporin a la comunitat i a la societat. Es facilita l’accés a serveis i activitats per animar a iniciar i mantenir relacions socials, activitats recreatives, educatives i professionals a l’entorn on viu o més enllà d’aquest segons HOVVHXVLQWHUHVVRV 7VHPEHULVHWDO7VHPEHULVHWDO 6WHIDQFLF 7VHPEHULV*DHW]HWDO Per tal d’avaluar el model, des del projecte pioner PHF HVYDHODERUDUXQDHVFDODGHˋGHOLWDWTXHGHVGȢDOHVKRUHV s’utilitza com a instrument per analitzar la implantació i HOGHVHQYROXSDPHQWGHOPRGHO *UHHQZRRGHWDO  En els projectes que es presenten com una recerca, l’avaluació és externa i està realitzada per un equip d’experts que tenen un coneixement a fons del model i que el validen. El rol d’aquest equip és supervisar i avaluar cada sis mesos el procés. Aquesta validació consisteix a realitzar entrevistes als diferents operadors: gestors, coordinadors i els equips de professionals, així com els peer workersLHOVSDUWLFLSDQWVGHOSURMHFWH$OˋQDOGHFDGD supervisió aquests experts preparen un informe escrit i alhora fan una sessió de devolució a l’equip, fet que SHUPHWLGHQWLˋFDUHOVHOHPHQWVHVSHF¯ˋFVTXHHVGHVYLHQ respecte als principis i reorienten la intervenció per PDQWHQLUVHˋGHODOPRGHODSDUWLUGHOHVSURSRVWHVTXH IDQ *UHHQZRRGHWDO  Disseny, modelització i elements clau de la intervenció El mandat del model Housing First és aconseguir l’estabilització de la persona a l’habitatge, la seva millora i recuperació, i la seva incorporació social i comunitària. Aquest mandat està connectat amb una lògica d’acció centrada en la persona i en el reconeixement de drets, que reclama explorar vers una pràctica fonamentalment relacional. Reconèixer el dret (no condicionat al tractament) a l’habitatge suposa renunciar a l’ús d’un poderós motiu extern a la persona per incentivar la seva participació al tractament i el canvi dels seus comportaments. Això suposa que la intervenció ha de recórrer fonamentalment a les motivacions intrínseques de la persona, que estan connectades amb les seves necessitats, interessos i desitjos. Aquesta és una de les diferències importants respecte del model d’Escala d’atenció, que se centra més amb les motivacions extrínseques, que vénen acompanyades de contrapartides i/o condicions. Aquesta forma d’acció requereix una proximitat que s’ha d’activar a partir d’un treball de presència i de referència, d’un acompanyament que passa per aprendre a estar al costat de la persona i entre ella i els serveis i mantenir- VHHQDTXHVWDSRVLFLµ %DLOOHUJHDXHWDO /DLGHD«V poder valorar sempre que sigui possible amb la persona, els riscos associats al consum o a la malaltia mental. És una pràctica de reconeixement, a partir del fet d’escoltar i donar FUHGLELOLWDWDOUHODWLFRQVWUXLUFRQˋDQ©DHQODVHYDSDUDXOD SHUSRGHUUHFXSHUDUHOVHXOORFVRFLDO +RQQHWK $L[´ requereix una consideració positiva de la persona, sense judicis de valor respecte al seu comportament. Per orientar l’acció cap a aquest propòsit, els professionals en aquest model d’intervenció han d’actuar com a connectors, facilitadors i pont entre els serveis i la persona, per aconseguir que sigui atesa respectant els seus drets. El Housing First reclama una pràctica de relació 23 i respecte que ha de permetre reparar les relacions de desigualtat i exclusió social, compensar i restituir els GªˋFLWVGȢLQWHJUDFLµTXHVȢKDQSURGX±WDPEDQWHULRULWDW La intervenció ha de ser acollidora i respectuosa amb els ritmes de la persona perquè pugui trobar el gust de tornar a viure en un habitatge, trobar el seu benestar, millorar la seva salut física, mental i emocional i fer el camí cap a la incorporació social i comunitària. L’enfocament Housing First requereix un programa de prestació de diversos serveis i activitats que pot estar JHVWLRQDWSHUXQRUJDQLVPHS¼EOLFRSULYDW/DˋORVRˋDL els principis que hi ha al darrere reclamen que el disseny del programa sigui global, que tingui en compte tot el ventall de serveis de suport i equips que portaran a terme la intervenció. En alguns projectes s’han diferenciat dos equips, un que assumeix tota la intervenció en relació amb l’habitatge i un altre que es fa càrrec del suport i acompanyament psicosocial. En altres projectes el mateix equip ha assumit els dos tipus d’intervenció. L’organització en equips separats i coordinats s’explica perquè tant la intervenció habitacional com social són complexes i requereixen una certa especialització. Pel que fa a la intervenció psicosocial, els equips han de poder donar resposta a les necessitats de les persones que s’incorporen al programa, que deriven de les característiques com l’edat, el sexe, temes etnoculturals o dels problemes físics, mentals o socials que viuen. En alguns projectes s’ofereixen dues modalitats de tractament: una dirigida a persones amb problemes de salut mental o addiccions més lleus amb necessitats variables i l’altra dirigida a les persones amb problemes de salut mental i/o adiccions més greus, amb necessitats més elevades. Pels primers, s’ofereix una atenció basada en el model de Intensive Case Management (ICT, o gestió intensiva de casos —GC) . Pels segons l’atenció es basa en el model de Assertive Community Treatment (ACT o tractament assertiu comunitari —TAC). La principal diferència entre els dos models consisteix en el fet que la gestió dels casos es fonamenta en un professional de referència (el gestor) que pilota la intervenció i requereix altres professionals o serveis quan són necessaris, mentre que el tractament assertiu comunitari es basa en un equip pluridisciplinari capaç d’oferir per ell mateix i conjuntament totes o la majoria de les intervencions necessàries. L’equip de tractament assertiu comunitari (TAC) és un equip multidisciplinari integrat que aborda trastorns mentals greus (esquizofrènia, trastorns bipolars, depressió i trastorns de personalitat severs) i per aquesta raó les pràctiques no poden ser estàndards i uniformitzades. Els professionals estan constantment fent l’avaluació dels riscos i l’atenció de les necessitats sovint complexes. La ràtio de persones usuàries per professionals és menor que per als altres equips (entre LSHUVRQHVSHUHTXLS 8QGHOVREMHFWLXVGȢDTXHVWHTXLS VHU¢ODFUHDFLµGȢXQYLQFOHGHFRQˋDQ©DHQWUHODSHUVRQDL l’equip, més que amb un professional en particular. Tots els professionals que integren l’equip acorden les intervencions a fer amb les persones ateses i se les distribueixen. Per tal GHFODULˋFDUHOVUROVHOVSURIHVVLRQDOVHVSRVLFLRQHQFRP a referent d’un mminiequip» o com a especialistes en les GLVFXVVLRQVFO¯QLTXHVDPEWRWOȢHTXLS *DHW]HWDO $XEU\HWDO  _Barcelona Societat Tribuna L’equip de gestió de cas o gestió de cas intensiu (GC o GCI) HVW¢LQWHJUDWSHUSURIHVVLRQDOVDPEXQSHUˋOGLIHUHQWGH l’equip TAC, per exemple: treball social, infermeria, agent de relacions humanes, criminòleg i agent per facilitar l’adaptació al treball. Aquest equip utilitza l’enfocament de gestió de casos, que consisteix en una atenció individualitzada, en què cada professional és referent d’un nombre de participants. /DU¢WLRGHSHUVRQHVDFRVWXPDDVHUGȢXQHVSHUVRQHVSHU professional. La intensitat de la intervenció anirà variant en el temps a mesura que la persona vagi trobant la seva estabilitat a l’habitatge i vagi millorant diferents facetes de la seva vida ˋQVDDUULEDUDWHQLUXQDYLGD´SWLPD(QHOSURMHFWH$W+RPH Chez Soi del Canadà es va poder constatar que, per a un bon nombre de participants, els tres primers mesos van ser els més difícils i el suport més intens en aquesta primera etapa va ser fonamental per facilitar la seva progressiva millora i UHFXSHUDFLµ &DOJDU\+RPHOHVV)RXQGDWLRQ*DHW]HWDO   -C]†u-7;ѴĽ-];m|Ŋb]†-ѴŐpeer worker) Una de les novetats de l’enfocament Housing First és ODLQFRUSRUDFLµGHODˋJXUDGHpeer worker, que podem traduir com a magent-igual». Són persones que tenen una similitud amb els participants del projecte, perquè han viscut la situació d’estar sense llar, perquè tenen alguna malaltia mental i/o han estat consumidors de drogues. La intervenció basada en aquests agents parteix del reconeixement d’una proximitat i experiència que han adquirit en les seves trajectòries de millora i recuperació, que són complementaris als coneixements teòrics, tècnics i UHODFLRQDOVGHOVSURIHVVLRQDOV /OREHW(VWDQ\HWDO  Els agents-iguals tenen unes competències pràctiques, unes forces i capacitats que han desenvolupat per viure i aconseguir una autonomia amb la seva malaltia mental i/o addicions. Aquests nous operadors s’incorporen als HTXLSVLIRUPHQXQFROyOHFWLXHVSHF¯ˋFHQOȢHVWUXFWXUDGH Tractament Assertiu Comunitari (Assertive Community Treatment) Gestió (intensiva) de cas ( Intensive Case Management) t†brl†Ѵঞ7bv1brѴbm-ubt†;o=;u;bŠ|o|v;Ѵvv;uˆ;bv  -7-ruo=;vvbom-Ѵ];vঞom-†mmol0u;7;1-vov7;=oul-bm7bˆb7†-Ѵb|Œ-7- des d’un enfocament de recuperació bvromb0bѴb|-|ƑƓ_ou;v-Ѵ7b-ƕ7b;v-Ѵ-v;|l-m-ĺ  Ѵ];v|ou7;Ѵ1-v;v|࢘7bvromb0Ѵ;-_ou;vu;]†Ѵ-uvbѴ-1࢘uu;]-7;|u;0-ѴѴ;v =;u;bŠ;m†mv†rou|;m|;lrvu;-Ѵ  1ol0bm--l0;Ѵv-Ѵ|u;vruo=;vvbom-Ѵvr;u-vv;]†u-uѴ-1o0;u|†u- Reunions clíniques regulars de l’equip El gestor del cas negocia l’accés als serveis regulars segons les necessitats i opcions que fa la persona t†brvl॔0bѴvt†;;v7;vrѴ-1;m-Ѵv7olb1bѴbv7;Ѵvr-uঞ1br-m|v Ѵ];v|ou7;Ѵ1-v-1olr-m‹-Ѵ-r;uvom--u;†mbomvo-|uo0-7;vr;u=-1bѴb|-u   t†;-1omv;]†;bŠb;Ѵvv;†vo0f;1ঞ†vor;uv-ঞv=;uѴ;vv;ˆ;vm;1;vvb|-|v !࢘ঞo_-0b|†-Ѵ7;ƐƏr;uvom;vr;u;t†br  -u࢘ঞo_-0b|†-Ѵl;m|࣐v7;ƑƏr;uvom;vr;u];v|ou7;Ѵ1-v †u-7-bѴŏѴblb|-7-7;Ѵvv;uˆ;bvo=;u|vb|u-mvb1bॕ1-r-v;uˆ;bv7;l;m‹v -7†u-7-7;Ѵv;uˆ;b;v|࢘7;|;ulbm-7-r;uѴ;vm;1;vvb|-|v7;Ѵ-r;uvom-ķ bm|;mvb|-|r;u-Ѵ;vr;uvom;v†v†࢘ub;v;mvb|†-1bॕ;v|-0Ѵ; -l0Ѵ-b7;-7Ľ-1-0-u†ঞѴb|Œ-m|;Ѵvv;uˆ;bvu;]†Ѵ-uv om|Ĺ;Ѵ-0ou-1bॕru॔rb--r-uঞu7;-;|Œ;|-ѴĺƑƏƐƒ 25 governança del projecte. La incorporació d’aquests agents UHTXHUHL[XQHQFDL[LXQDGHˋQLFLµGHOPDQGDWLGHOUROTXH tenen. Malgrat això, en una part dels projectes es reconeix que han necessitat un temps d’encaix en els equips i una certa negociació del seu rol. Per això, és important que siguin un col·lectiu. El seu rol és el de posar el punt de vista de les persones en l’anàlisi i abordatge de les diferents situacions per part dels professionals. Acollir i parlar amb els participants per tal de defensar els seus drets i activar la seva participació individual i col·lectiva, en relació amb els serveis i recursos de la comunitat. 3. Els resultats El Housing First ha estat implantat en diferents ciutats i països tals com els Estats Unitats, el Canadà, Europa i $XVWU¢OLDDPEHOPDWHL[SHUˋOGHSREODFLµFU´QLFDDPE malalties mentals i addiccions greus, però també ha estat utilitzat per donar resposta a altres sectors de la població en situació o risc de sensellarisme. Els projectes que han realitzat un estudi en profunditat de l’impacte, comparant un grup atès mitjançant Housing First i un altre que utilitzava els serveis habituals, han PRVWUDWOȢHˋF¢FLDGȢDTXHVWSULPHUPRGHO(OVUHVXOWDWV han demostrat sistemàticament que aquest model millora la situació de la població atesa. L’atenció Housing First redueix la seva estada al carrer, els ingressos hospitalaris, els problemes amb la policia i la justícia, afavoreix l’ocupació estable en un habitatge i permet que la persona pugui escollir un lloc per viure millor que el que s’aconsegueix amb els serveis habituals, per exemple, els programes que ofereixen un habitatge supervisat. Els estudis mostren que el model ha contribuït a millorar la qualitat de vida de les persones i la seva salut, a reduir el consum de drogues i a millorar la inserció social. Un dels arguments per posar en marxa el Housing First és que suposa una reducció de costos a la comunitat dels SDUWLFLSDQWV $XEU\HWDO/DWLPHUHWDO  Les avaluacions mostren que, efectivament, les persones ateses per programes de Housing First han reduït l’ús de serveis de cost elevat com els d’hospitalització psiquiàtrica, els albergs i els derivats del sistema policial i penal. L’estalvi en aquests serveis és molt important. Tanmateix, cal analitzar l’argument amb força precaució. En primer lloc l’estalvi és molt desigual en funció de les característiques de cada persona. Els estudis mostren grans diferències entre els mcostos» generats per les persones amb necessitats elevades i els que generen les persones amb necessitats moderades. En segon lloc, els processos d’atenció poden reduir l’ús (probablement innecessari o inadequat) de determinats serveis i augmentar l’ús d’altres que són necessaris. En especial és així en els serveis de Housing First per a persones amb necessitats moderades, que reben serveis de suport que fan derivacions per les atencions que no presten directament. En tercer lloc, el període de temps analitzat ens diu poc dels costos a llarg termini, que poden ser diferents dels que s’observen a curt termini. En relació amb els costos, cal tenir en compte a més a més que una part de l’estalvi no es recupera directament /DWLPHUHWDO /DUHGXFFLµGHOȢ¼VGHOVKRVSLWDOVR albergs pot alliberar recursos per atendre altres persones, però difícilment suposarà una reducció neta de despesa. Una part dels costos estalviats els paguen altres pagadors diferents de qui es carrega els costos del programa de _Barcelona Societat Tribuna Housing First. Una part de les despeses d’atenció anteriors eren cobertes per fonts com donacions privades o aportacions de les entitats prestadores de serveis. Una altra part dels costos en realitat no mexisteixen» quan la persona no és atesa, o no ho és per un servei formal: una persona que passa la nit al carrer o a casa d’uns amics no costa, o almenys no resulta ser una despesa per als serveis públics. )LQDOPHQWODFRQˋJXUDFLµLQVWLWXFLRQDODFDGDFLXWDWSRWIHU que les despeses d’una administració suposin mun estalvi» per a una altra i no per a la que es carrega la despesa. Aquests resultats mostren que l’aposta per l’accés a un habitatge com a dret dóna resultats positius, especialment per a persones que feia molt de temps que eren al carrer amb problemes greus, però els resultats dels diferents HVWXGLVQRSHUPHWHQDˋUPDUTXHOȢHQIRFDPHQW+RXVLQJ First és la solució al fenomen del sensellarisme de forma global. Les causes del sensellarisme són de tipus estructural i requereixen una resposta sistèmica i a diversos nivells. Aquest enfocament és una oportunitat per reduir el nombre de persones en situació crònica al carrer, però els factors estructurals, com la precarització del mercat de treball, la falta d’unes polítiques públiques que facilitin algun tipus de renda a la població més vulnerable o la falta d’habitatge de lloguer social abordable, entre d’altres, aboquen noves persones al carrer. L’atenció a la diversitat de situacions que viuen les persones sense llar requereix un abordatge que combini diferents models, com el Rapid Re-housing en el cas de persones que fa poc que han arribat al carrer, i amb el Housing First, que es pot aplicar amb diferents intensitats de suport segons les necessitats de les persones. ƓĺѴ]†mv7bѴ;l;vbtু;vঞomv1Ѵ-†r;u7;v;mˆoѴ†r-u el Housing First El Housing First és un model que genera moltes expectatives. A les persones perquè no s’acaben de creure que sigui possible l’accés a un habitatge sense prerequisits ni preparació prèvia. Als responsables polítics i tècnics perquè els resultats dels projectes que han estat avaluats DQLPHQDSHQVDUTXHSRWVHUXQPRGHOP«VHˋFD©LPHQ\V FRVWµVTXHHOVPRGHOVTXHVȢDSOLFDYHQˋQVDUDHVSHFLDOPHQW SHUXQJUXSGHSREODFLµTXHVȢKDYLDGHˋQLWFRPDFU´QLFD LSHUWDQWDPEIRUWHVGLˋFXOWDWVSHUUHFXSHUDUVH3HU les organitzacions i els professionals perquè suposa una oportunitat d’explorar altres formes d’organització i d’intervenció des d’una mirada de mcreure en la persona» en situació de forta exclusió social. És un model que acostuma a ser clar des del discurs, però que representa un repte a l’hora de ser posat en pràctica. Aquest repte QRHVW¢H[HPSWGHGLˋFXOWDWVULVFRVO¯PLWVLWHQVLRQVTXH VȢKDXULHQGHSRGHULGHQWLˋFDU/DOLWHUDWXUDHVFULWDVREUHHO model és extensa, però hi ha molt poca informació sobre la intervenció i la pràctica associada al model. A. Reptes de la implantació i organització Posar en marxa un projecte inspirat en el model Housing First no vol dir necessàriament aplicar el mateix tipus de programa que es va dur a terme per part dels organismes pioners en la seva implantació, primer Pathways to Housing a Nova York i més tard Street to Homes a Toronto. Els projectes s’inspiren en altres que ja s’han implementat, SHU´DOKRUDVȢDGDSWHQDOHVHVSHFLˋFLWDWVGHFDGDFRQWH[W La complexitat del projecte i la implicació de diferents organitzacions públiques i privades o vinculades al 27 tercer sector fan necessàULDODGHˋQLFLµGȢXQDHVWUXFWXUD GHJRYHUQDQ©DGHOSURMHFWHTXHSODQLˋFDRUJDQLW]D i operativitza la implantació del model. Aquesta estructura requerirà readaptacions i reajustaments com a conseqüència dels elements que van apareixent i no s’havien previst, perquè hi ha etapes que són especialment complicades i també per les tensions i crítiques que pot suscitar el projecte. /ȢHVWUXFWXUDSRWHVWDUFRQˋJXUDGDSHUGLIHUHQWVFRPLWªV consells o grups de treball. $L[¯«VLPSRUWDQWFODULˋFDUHOVPDQGDWVTXHW«FDGDVFXQ dels comitès i/o consells, la seva organització i funcions, els actors que els integren i la periodicitat de les sessions de treball. El comitè que s’encarrega de la direcció estratègica i operativa del projecteHOFRPLWªGȢLQWHJUDFLµ operativa s’encarrega de funcionament del projecte i de la relació amb els equips i arriba a solucions consensuades davant situacions o problemes que es van produint, com l’impagament dels habitatges, l’entrada dels participants a l’habitatge, l’impacte del ritme d’entrada dels participants en els equips, el rol dels equips, etc. La implantació del projecte provoca reaccions en els organismes dels àmbits d’atenció al sensellarisme, la salut mental i les toxicomanies, així com de l’habitatge. El comitè integrat pels organismes d’aquests àmbits pot actuar com una via de comunicació i transmissió entre els organismes i el projecte. Permet situar el projecte en un context més ampli, contribuint a instaurar una visió de conjunt dels serveis orientats a la població sense llar en relació amb els diferents àmbits i valorar també l’interès de la comunitat respecte al projecte. Es pot afavorir una actitud de col·laboració i valoració dels organismes de l’àmbit que no estan directament implicats en el projecte que d’una banda poden veure el projecte com una oportunitat, però alhora es plantegen interrogants respecte a l’impacte TXHSRWWHQLUHOSURMHFWHHQOȢRULHQWDFLµGHOˋQDQ©DPHQW S¼EOLFXQFRSˋQDOLW]DW(OFRQVHOOGȢDJHQWVLJXDOV peer workers) està integrat per persones que han viscut la situació d’estar sense llar i han utilitzat els serveis. El seu rol és el de representar el punt de vista de les persones, acollir les persones participants en el projecte, implicar- se activament i mobilitzar els participants en el projecte, activar una participació col·lectiva i ciutadana així com defensar els drets o sostenir la participació individual. Els membres d’aquest comitè participen també en els altres comitès o consells. L’opció pel Housing First des de la política pública ha d’anar acompanyada de la presentació de resultats en termes econòmics, però sobretot en termes humans i de política social, que pot contribuir a millorar la vida d’un sector de població per a la qual semblava que ja no hi havia un recurs possible. La implantació exigeix els recursos disponibles, una readaptació i un reposicionament dels àmbits d’atenció a aquest grup de població, de l’administració pública, dels serveis, de la comunitat, dels professionals i de les persones que participen en el projecte. El fenomen del sensellarisme requereix un abordatge sistèmic i el Housing First és un enfocament més amb uns SULQFLSLVLXQDˋORVRˋDTXHKDQHVWDWDSOLFDWVGHIRUPHV diferents, en contextos molt variats, que han donat lloc a models diversos. Els resultats són esperançadors, aporten _Barcelona Societat Tribuna un canvi d’enfocament centrat en el reconeixement de drets de la persona en situació de fortes exclusions entre elles la residencial, aporten moltes pistes d’acció que poden millorar substancialment els serveis i la intervenció, però ara com ara, i d’acord amb els resultats i la literatura, és arriscat presentar aquest model com la solució al sensellarisme. B. Reptes del disseny de la intervenció El Housing First reclama una intervenció amb components QRXVTXHSRGHQHVGHYHQLUGLˋFXOWDWVDOȢKRUDGHSRVDUHQ pràctica el model en el nostre context. En aquest apartat LGHQWLˋFDUHPDOJXQVGȢDTXHVWVHOHPHQWVDPESURSRVWHVSHU desenvolupar. En primer lloc, no tenim referents d’aquesta pràctica aplicats amb anterioritat en el nostre context. Aquest fet suposa que els projectes que es posin en marxa sota el model Housing First tindran un caràcter experimental i per això haurien d’anar acompanyats d’un programa de recerca, tal com s’ha fet en altres ciutats, per disposar de dades que facin possible avaluar l’aplicació concreta del model en el nostre context. És especialment recomanable si es vol estendre el model i/o replantejar el sistema d’intervenció al sensellarisme de manera global. En segon lloc, també la intervenció centrada en el subjecte a qui es reconeixen drets requereix un sistema que s’adapti a la persona i no al revés, com acostuma a passar amb altres models d’intervenció. Aquest model suposa repensar tot el sistema des dels diferents àmbits, dispositius i professionals que hi intervenen. A l’hora de repensar el model es fa del tot necessari tenir en compte la mirada de les persones que coneixen els serveis i el circuits d’atenció. Comporta un canvi de cultura en les organitzacions i en els professionals TXHQR«VI¢FLOGȢLPDJLQDU'ȢDOWUDEDQGDODQDWXUDOHVDGH la ciutadania social i dels drets socials en cada context condiciona el sentit particular de les pràctiques. En el cas de l’Estat espanyol, els drets socials dels ciutadans davant la falta d’ingressos o la necessitat de suport social són limitats i fragmentats (Laparra Navarro & Aguilar Hendrickson /DSDUUD1DYDUUR/DSDUUD1DYDUURHWDO  L’atenció social directa segueix estant en part marcada per XQDFRQFHSFLµKHUHWDGDGHOȢDQWLJDEHQHˋFªQFLDS¼EOLFD segons la qual la persona sense mitjans de subsistència no té drets, en un sentit fort de l’expressió. Les persones HQGLˋFXOWDWH[SRVHQODVHYDVLWXDFLµLOȢDGPLQLVWUDFLµ pública té el deure moral d’atendre-les, però des d’una posició d’inferioritat de la persona necessitada i de WXWHODSURWHFWRUDGHOȢ(VWDW $JXLODU+HQGULFNVRQ  Es tracta més d’una relació basada en el principi d’ajuda humanitària, que en un dret de ciutadania. Malgrat que s’ha anat reduint el caràcter moralista i paternalista de les SU¢FWLTXHVFDUDFWHU¯VWLFDGHODEHQHˋFªQFLDS¼EOLFDODIDOWD d’una relació plena de drets, ha mantingut en part aquesta concepció tutelar. El Housing First suposa passar d’aquesta concepció tutelar encara molt present en les organitzacions i en les pràctiques d’intervenció a una concepció de drets GHFLXWDGDQLD'ȢDOWUDEDQGDOHVSHUVRQHVKDQDSUªVD adaptar-se a un model d’intervenció d’Escala d’atenció en què l’habitatge no és un dret subjectiu i per tant, difícilment esperen o encara menys reclamaran aquest dret. Per superar aquestes resistències i/o obstacles que poden aparèixer s’han d’activar mecanismes que permetin LGHQWLˋFDUORVLUHRULHQWDUOȢDFFLµ/HVRUJDQLW]DFLRQVLHOV 29 professionals han de poder compartir i integrar els valors i els principis del model no només des del discurs, sinó sobretot des de la intervenció. La formació prèvia amb el treball de casos pràctics pot afavorir aquesta comprensió. Els espais tant d’intervisió com els de supervisió poden permetre l’anàlisi de casos tant des d’una perspectiva clínica FRPSVLFRVRFLDOLSRGHQFRQWULEXLUDLGHQWLˋFDUHOVGLOHPHV els interrogants i els dubtes al voltant de la pràctica. Els professionals es trobaran davant de situacions que han de poder aprendre a analitzar de forma diferent de com ho HVWDYHQIHQWˋQVDUD‹VXQWLSXVGHSU¢FWLFDTXHUHTXHUHL[ desconstruir algunes de les nocions i mecanismes apresos de les formes d’intervenció anteriors. El rol del coordinador/a dels equips esdevé central per poder abordar les situacions difícils o crítiques de forma quotidiana. El treball en equip, esdevé una altra peça clau de l’enfocament centrat en el subjecte. Reunir professionals de diferents camps disciplinaris en un mateix equip és un repte en si mateix, quan vénen d’àmbits i cultures organitzatives i professionals diferents ho és encara més. Els professionals han de prendre decisions en equip des de lògiques de reconeixement de sabers més horitzontals, reduint la jerarquia de poders i sabers professionals. És una pràctica relacional que té un IRUWFRPSRQHQWUHˌH[LX 6FK¸Q %D\R 3HUDL[´HV proposa la possibilitat de crear una comunitat de pràctica entre els professionals per poder compartir les eines, els aprenentatges i coneixements que es van adquirint des de la pràctica. Quan la pràctica té un caràcter experimental com en aquest cas, la pròpia intervenció pot ser un espai de UHˌH[LµGȢDXWRFRQHL[HPHQWLGȢDXWRIRUPDFLµ Aquest tipus de pràctica qüestiona i interpel·la els professionals que es troben confrontats a una sobreinversió o dedicació molt més pròxima a la persona i han de qüestionar la seva posició i el seu poder, especialment quan es troben davant de situacions que els desconcerten perquè han de respondre d’una manera diferent a la que estaven habituats a fer. Requereix professionals molt compromesos, que tinguin incorporats els valors que han de defensar i que estiguin motivats per explorar i coproduir una pràctica que és incerta, que parteix de les forces de la persona, que HVWLPXODODFUHDWLYLWDWLTXHH[LJHL[ˌH[LELOLWDWLPROWD humilitat. Els professionals han de poder acceptar els límits de la relació i han de poder recórrer a algú, en aquest cas HOFRRUGLQDGRUDSHUSRGHULGHQWLˋFDUOHVVHYHVSU´SLHV GLˋFXOWDWVLO¯PLWV6ȢKDQGHFUHDUHVSDLVSHUDSUHQGUH també a cuidar la salut mental i el benestar de l’equip. C. Reptes d’una política articulada d’habitatge i suport social El desenvolupament d’iniciatives i projectes amb orientació Housing-led (Housing First i d’altres) posa damunt la taula algunes qüestions més generals relatives a les polítiques de resposta a l’exclusió residencial i a les relacions entre política d’habitatge, política de serveis socials i de salut. En aquest darrer apartat intentarem formular alguns d’aquests reptes i algunes possibles vies de desenvolupament. Un primer problema és quina amplitud poden tenir les polítiques Housing-led. Focalitzar-les en grups molt petits de població permet obtenir, d’acord amb l’experiència coneguda, resultats molt positius pels casos atesos. En canvi, s’enfronten a dos riscos importants: en primer lloc, tenir efectes limitats sobre el conjunt del problema del sensellarisme i de l’exclusió residencial i en segon lloc, i en contextos en què l’accés a l’habitatge és difícil per sectors amplis de la població, poden despertar percepcions _Barcelona Societat Tribuna de greuge comparatiu que poden erosionar la legitimitat d’aquestes polítiques. Un sobreesforç d’atenció a les SHUVRQHVDPEGLˋFXOWDWVP«VJUDQVDXJPHQWDOȢHTXLWDW TXDQODPDMRULDGHODSREODFLµUHSXQDDWHQFLµVXˋFLHQW (normalment molt menys intensa) per a les seves necessitats. 8QDUHFHUFDUHFHQW &RORPER PRVWUDTXHHOFRQWH[W dels mercats de l’habitatge juga un paper important. Els projectes Housing-led semblen tenir bones perspectives com a enfocament ampli de la lluita contra l’exclusió UHVLGHQFLDOHQFLXWDWVFRP9LHQD DPEXQSHUFHQW d’habitatge de lloguer i un 25 per cent de lloguer públic) i es troba amb greus limitacions en ciutats com Budapest, Londres i Estocolm, amb mercats d’habitatge molt més difícils. Una segona qüestió important és la de l’articulació de les polítiques d’habitatge amb les polítiques d’atenció social i de garantia de renda. En general els projectes de Housing First s’han desenvolupat des del camp dels serveis socials. La seva continuïtat més enllà de la durada limitada habitual en els projectes depèn en bona mesura de la disponibilitat d’una garantia d’ingressos (renda mínima, prestacions per lloguer) i/o d’accés mgarantit» a l’habitatge (habitatge públic). Més enllà de la continuïtat dels projectes, s’obre una oportunitat per pensar més a fons la relació entre serveis socials i l’habitatge protegit. Hi ha un ventall més ampli de situacions en les quals les persones necessiten simultàniament suports personals, socials o sanitaris (sovint combinats) i un allotjament (en ocasions adaptat). Els projectes de Housing First en són un exemple, però també ho és el reallotjament per desnonament (habitatge d’emergència) o en casos de violència domestica de gènere, l’allotjament amb suport de persones amb dependència GHVGHOVXSRUWGRPLFLOLDULˋQVDOHVUHVLGHQFLHVDVVLVWLGHV passant pels habitatges amb serveis) i els pisos tutelats de diversos tipus. En aquest tipus d’intervencions, falta un PRGHOP«VFODULGHˋQLWGHOSDSHUGHOȢRIHUWDS¼EOLFDGȢDFF«V a l’habitatge i de serveis socials i sanitaris. Potser els projectes de Housing First que s’inicien a Barcelona poden ser una ocasió per abordar la qüestió. 31 %LEOLRJUDĆD $JXLODU+HQGULFNVµQ0/DKXHOODGHODEHQHˋFHQFLD pública en los servicios sociales modernos en España, Zerbitzuan(48), pp. 9–16. $XEU\7(FNHU- -HWW«-m6XSSRUWHGKRXVLQJDVDSURPLVLQJ+RXVLQJ)LUVWDSSURDFKIRUSHRSOHZLWKVHYHUHDQGSHUVLVWHQWPHQWDOLOOQHVV}LQ Homelessness and health, University Of Otawa Press, Ottawa, pp. 155-88. $XEU\7*RHULQJ39HOGKXL]HQ6$GDLU&(%RXUTXH-'LVWDVLR-/DWLPHU(6WHUJLRSRXORV96RPHUV- 6WUHLQHU'/m$PXOWLSOHFLW\ RCT of Housing First with assertive community treatment for homeless Canadians with serious mental illness», Psychiatric Services. %DLOOHUJHDX('X\YHQGDN-+RLMLQN0/OREHW(VWDQ\0 7KLURW03UR[LPLW«HWFLWR\HQQHW«HQPLOLHXXUEDLQ/HVOH©RQVGHODSUDWLTXHDX4X«EHF DX[SD\V%DVHWHQ(VSDJQHCSSS Jeanne-Mance-PUCA, Montréal. &DOJDU\+RPHOHVV)RXQGDWLRQ&DVH0DQDJHPHQW'LPHQVLRQVRI3URPLVLQJ3UDFWLFHIRU&DVH0DQDJHG6XSSRUWVLQ(QGLQJ+RPHOHVVQHVVCalgary Calgary Homeless Foundation. &RORPER)m+RXVLQJ)LUVWDVDVWUDWHJ\WRDGGUHVVKRXVLQJH[FOXVLRQ")LQGLQJVIURPDFRPSDUDWLYHFDVHVWXG\UHVHDUFKLQ(XURSH}IX Conferenza (63$QHW,WDOLD. (&&+(XURSHDQ&RQVHQVXV&RQIHUHQFHRQ+RPHOHVVQHVV3ROLF\5HFRPPHQGDWLRQVRIWKH-XU\Brusel·les ECCH (http://www.feantsa.org/spip. SKS"DFWLRQ DFFHGHUBGRFXPHQW DUJ  FOH GIHIFDHGEHGDHEFH ˋOH SGI)BBBˋQDOBFRQVHQVXVBFRQIHUHQFHBMXU\B recommendations_en-2.pdf). *DHW]66FRWW) *XOOLYHU7 HGV +RXVLQJ)LUVWLQ&DQDGD6XSSRUWLQJFRPPXQLWLHVWRHQGKRPHOHVVQHVVCanada Homelessness Research Network, Toronto. *UHHQZRRG506WHIDQFLF$7VHPEHULV6 %XVFK*HHUWVHPD9m,PSOHPHQWDWLRQVRI+RXVLQJ)LUVWLQ(XURSH6XFFHVVHVDQG&KDOOHQJHVLQ Maintaining Model Fidelity», $PHULFDQ-RXUQDORI3V\FKLDWULF5HKDELOLWDWLRQ  SS +HQZRRG%)6WDQKRSH9 3DGJHWW'.m7KHUROHRIKRXVLQJDFRPSDULVµQRIIURQWOLQHSURYLGHUYLHZVLQKRXVLQJˋUVWDQGWUDGLWLRQDO programs», Adm Policy Ment Health, 38(2), pp. 77-85. +RQQHWK$/DVRFLHW«GXP«SULV/D'«FRXYHUWH3DULV -RVW--/HYLWW$- 3RUFX/m6WUHHWWR+RPH7KH([SHULHQFHVRI/RQJWHUP8QVKHOWHUHG+RPHOHVV,QGLYLGXDOVLQDQ2XWUHDFKDQG+RXVLQJ Placement Program», 4XDOLWDWLYH6RFLDO:RUN  SS /DSDUUD1DYDUUR0m/DWUDYHV¯DHQHOGHVLHUWRGHODVUHQWDVP¯QLPDVHQ(VSD³D}Documentación social(135), pp. 57-76. /DSDUUD1DYDUUR0 $JXLODU+HQGULFNVµQ0m6RFLDO([FOXVLRQDQG0LQLPXP,QFRPH3URJUDPPHVLQ6SDLQ}6RXWK(XURSHDQ6RFLHW\DQG3ROLWLFV, 1(3), pp. 87-. /DSDUUD1DYDUUR0$\DOD&D³µQ/>&£ULWDV(VSD³ROD@(OVLVWHPDGHJDUDQW¯DGHLQJUHVRVP¯QLPRVHQ(VSD³D\ODUHVSXHVWDXUJHQWHTXHUHTXLHUHODFULVLV social, Madrid FOESSA–Cáritas. /DWLPHU(5DERXLQ'0«WKRW&HWDO3URMHW&KH]6RL5DSSRUWˋQDOGXVLWHGH0RQWU«DOCalgary Commission de la santé mentale du Canada. /OREHW(VWDQ\0%DLOOHUJHDX( 7KLURW0m/RVȤSHHUZRUNHUVȥ la participación de las personas y colectivos en situación de exclusión social», Cuadernos de Trabajo Social, 25(2). _Barcelona Societat Tribuna 0F&DUUROO&m3DWKZD\VWRKRXVLQJWKHKRPHOHVV}Christian Science Monitor   SS 0F1DXJKWRQ1LFKROOV& $WKHUWRQ,m+RXVLQJ)LUVW&RQVLGHULQJ&RPSRQHQWVIRU6XFFHVVIXO5HVHWWOHPHQWRI+RPHOHVV3HRSOHZLWK0XOWLSOH Needs», Housing Studies, 26(5), pp. 767-77. 0RXODHUW)0F&DOOXP'0HKPRRG$ +DPGRXFK$7KHLQWHUQDWLRQDOKDQGERRNRQVRFLDOLQQRYDWLRQFROOHFWLYHDFWLRQVRFLDOOHDUQLQJDQG transdisciplinary research, Edward Elgar Publishing, Cheltenham. 3HOOHWLHU-)3LDW0&¶W«6 'RUYLO+ HGV +«EHUJHPHQWORJHPHQWHWU«WDEOLVVHPHQWHQVDQW«PHQWDOHSRXUTXRLHWFRPPHQWIDLUHévoluer les pratiques? Presses de l’Université du Québec, Québec. 3OHDFH1/HORJHPHQWGȢDERUG',+$/)($176$3DULV 6FK¸Q'$ %D\R-(OSURIHVLRQDOUHˌH[LYRFµPRSLHQVDQORVSURIHVLRQDOHVFXDQGRDFW¼DQPaidós, Barcelona. 6WHIDQFLF$ 7VHPEHULV6m+RXVLQJ)LUVWIRUORQJWHUPVKHOWHUGZHOOHUVZLWKSV\FKLDWULFGLVDELOLWLHVLQDVXEXUEDQFRXQW\DIRXU\HDUVWXG\RI housing access and retention», The journal of primary prevention, 28(3-4), pp. 265-79. 7VHPEHULV6m+RXVLQJ)LUVW%DVLF7HQHWVRIWKH'HˋQLWLRQ$FURVV&XOWXUHV}(XURSHDQ-RXUQDORI+RPHOHVVQHVV, 6(2), pp. 169-73. 7VHPEHULV6 (LVHQEHUJ5)m3DWKZD\VWRKRXVLQJVXSSRUWHGKRXVLQJIRUVWUHHWGZHOOLQJKRPHOHVVLQGLYLGXDOVZLWKSV\FKLDWULFGLVDELOLWLHV} 3V\FKLDWULFVHUYLFHV :DVKLQJWRQ'& , 51(4), pp. 487-93. 7VHPEHULV6*XOFXU/ 1DNDH0m+RXVLQJˋUVWFRQVXPHUFKRLFHDQGKDUPUHGXFWLRQIRUKRPHOHVVLQGLYLGXDOVZLWKDGXDOGLDJQRVLV}American journal of public health, 94(4), pp. 651-6. 7VHPEHULV6-0RUDQ/6KLQQ0$VPXVVHQ60 6KHUQ'/m&RQVXPHUSUHIHUHQFHSURJUDPVIRULQGLYLGXDOVZKRDUHKRPHOHVVDQGKDYH psychiatric disabilities: a drop-in center and a supported housing program», American journal of community psychology  SS :DHJHPDNHUV6FKLII- 5RRN-+RXVLQJ)LUVW:KHUHLVWKHHYLGHQFH"Canadian Homelessness Research Network, Toronto. 20 Departament de Recerca i Coneixement Àrea de Drets Socials Ajuntament de Barcelona València 344, 5è | 08009 Barcelona T. 93 413 26 69 www.barcelona.cat/dretssocials Se ns el la ri sm e