e\ \\\bre . sob e l'aJunta de bar lli 352 / Bar - j Imprès a Copiart • Villarroel, 81 • 'D. L.: B. 1.960 • 1978 352 Comissió Municipal Bar Informe sobr e l'Ajuntament de Barcelona 01029728 INFORME SOBRE L'AJUNTAMENT DE : BARCELONA-_ .,_ ................. ,. . , , .... . Comissió Municipal de Partits Polítics de Barcelona --- 1, I ND EX O. INTRODUCCIO I CONCLUSIONS GENERALS 1. ORGANITZACIO I PERSONAL 2. CENS 3. PLA D'URGENCIES 4. HISENDA 5. URBANISME I a~BITATGE 6. SERVEIS SOCIALS 7. OBRES PUBLIQUES I CONTRÀCTES 8. TRANSPORT I EMPRESES MUNICIPALS. 9. GRUP JURIDIC ANEXES 1 AL 9 COMUNICATS I RESUM D'ACTES DE LA C.M.P.P. DE BARCELONA CRONOLOGIA INTRODUCCIO La Comissió Municioal de Partits Politics ss constitut el 15 de juliol - sense oressu9osar cap coalició electoral - amb la ~articipació, com a membres, dels següents Pa~tits: CC, CDC, EDC, ERC, FNC, FSC-PSOE, PSC-C, PSC-R, PSUC, PTE,UDC. La Comissió ~s declarà, des del 15 juliol, oberta a la col.laboració informativa envers els Partits no-membres i les associacions i entitats ciutadanes interessats en els objec­ tius declarats, que eren els següents: -"Promoure la .transoarência de la gestió Municioal i oro~ .curar.que tant els èiutadans com les entitats disoosin de tota la informació necessària." · -"Evitar aquelles situacions que cornorometin el futur del ·Municipi, sense que això pressu9osi la oaralització de la gestió pfiblica local." -"Intervenir en la revisió del cens electoral, ner tal que no es privi a ningú del dret de vot. Aquests objectius s'emmarquen dins la oroclamació que només ha havia una sortida democràtica davant la manca de representa­ tivitat i la irreversible crisi· de les corooracions locals de ca~ talunya:la celebració d'eleccions municipals en el curs de l'any 1977 i en el marc de la Generalitat (declaració del 15 de juliol). , Els criteris seguits oer a la delimitació dels . ··membres de la Comissió foren la pertinença a coalicions electorals que. hague­ ssin obtingut representació oarlamentària, criteri que serviria per a ponderar el vot en cas necessar~i la imolantació en el ~u­ nicipi aixi com la oarticio~ció en la lluita oer uns Ajuntaments democràtics. L'equip ~e govern de l ' Ajuntament de Barcelona ~cceotà els ob­ jectius esmentats 11 en :- tots els seus temes 11 , tal com s' exnres­ sava en el comunicat conjunt del 28 de juliol, data en la qual s'acordà d'iniciar els treballs de les sub-comissions. Des de la seva creació, aquesta Comissió ha centrat el tre­ ball en els tasques informatives, oer a la qual cosa es crea­ ren 9 sub-comissions de treball -constituïdes oer membres dels oartits -,que han abordat els diferents asoectes de la . gestió municipal, amb les limitacions que cal sunosar en qui intenta conêixer una realitat sense estar instal.lat en el seu .interior 5 amb poder suficient , i per la gran complexitat de l'Ajuntament de Barcelona . .A ls contactes de la Comissió i las sub-comissions amb l'ad­ ministració rnunicioal hi han assistit,a partir de l'acord de Setem­ bre de 1977, observadors nomenats oer la Federació d'Associacions de Veïns . Val a dir que l'actitud de · l'equio de govern i l'administra­ ció rnunicinal ha estat, en general, de col.labor.ació, (malgrat qye les dades disoonibles ' son netament insuficients), cosa que nerrnet l'edició d'aquest nrirner informe, que esr:>erern sigui útil a associacions, entitats i organitzacions interessades en la cla­ rificació del nostre Ajuntament. Fa massa temps que hom devia aquesta tasca informativa als ciutadans. L~ nostra feina no ha estat més que un intent d'encetar el treball, oartint de la res9onsabilitat que ens conferien els resultats electorals del 15 de juny i mirant de ser conseqüents amb els objectius que ens vam marcar un mes després, en el ben entès que, en fixar aquests objectius, ens plantejavern corn a tasca essencial la de clarificar i informar més que no 9as denunciar. Molts dels orocessos administratius i fiscals de l ' Ajuntament de Barcelona resten ner aclarir, corn és lògic. La conclusió de la Comissió és que la clarificació està en els seus inicis i que caldria dur-la endavant en els ~ropers mesos per tal de pre­ parar la formació del nrirner Ajuntament democràtic sobre bases de transparència i de rigor. Aquesta qüestió presideix la o~eo­ cuoació de la Comissió en la seva voluntat d'arribar a una entesa amb l'actual Administració Municinal sobre el contingut rninirn de la oolitica rnunicioal de transició fins les eleccions rnunicioals, corn not deduir-se del comunicat conjunt del 5 de novembre. CONCLUSIONS GENERALS L'herència del franquisme és també nresent a Barcelona,en la baixa qualitat de vida a~ la ciutat, que es caracteritza pels dèficts d'equipaments i zones verdes, les infrahumanes condi­ cions ~ue caracterit~en rnolfs dels seus barris.El franquisme ha deixat també la seva herència dins l'Ajuntament: en el caràcter no democràtic ni representatiu del Consistori,en el peculiar R~~irn Especial de Barcelona que reforça el oresidenciàlisrne i el ooder exécutiu d'alguns càrrecs "tècnics" (delegats de ser­ veis), en els escassos i rigids recursos de que ha disposat l'Administració Local, en l'habitual manca de transparència i de descentralització de la gestió, en un funcionament administra­ 6 tiu deficient que orovoca l'enderrarirnent o la inexistència de . moltes inforrnacions . ind~snensables 9er el bon funcionament rnu­ .d - nicioal . Se tem- L'Ajuntament, no s'ha oreocuoat ~ions històricament de transmetre a la ciutat aquelles informacions que, tot i ser insuficients existien, i que haurien oerrnès d'obrir un debat ciutadà sobre els grans eixos de la o~lí- tica rnunicioal . Així mateix, aquesta oublicitat d'informacions, .e hauria oerrnès, i haurà de oerrnetre en el futur Ajuntament demo­ il cràtic, una millor fiscalització de l'actuació municioal oer ela- oart de les entitats i dels ciutadans de BArcelona. Es sobre la base de la rnultiolicació d'una informació es- tandarditzada i entenedora que l'Ajuntament podrà demanar . als I ciutadans, i es9ecialrnent als ciutadans associats oer a di- verses finalitats i objectius, una informació recí?roca que ts transcendeixi la reivindicació aïllada i moltes veqades noc coneixedora dels recursos i oossibilitats existents. om No és igual una correcta política de relacions ?Úbliques i de portes obertes al diàleg i a la negociació amistosa, tot ent i essent molt millor que el tradicional hermetisme del poder e local, aliat de la repressió de les justes demandes ciutadanes, que que una pol~ica sistemàtica d'informació i de narticioació ciutadana. Certament aquesta darrera només podrà ésser nosada s en pràctica oer part del orirner Ajuntament democràtic i no' oas o- oer l'actual Ajuntament de transició, inexistent, a la nràctic~, corn a corporació ( corn a consequència d~ l'actitud en el mi­ t llor dels casos oassiva de la majoria dels consellers) i he­ s reu d'una situació orau difícil. L'Ajuntament de Barcelonà, amb els seus ?ron de 10.000 fun­ cionaris i ·entre 3 i 4.000 treballad0rs eventuals, és la sego­ na concentració nroductiva de Catalunya oel nombre d'ernoleats. ~ls Amb uns pressunostos corrents de l'ordre de 20.000 milions, la seva activitat afecta no solament als ciutadans que reben, bé o ha 'malament, els serv~is públics produïts, sinó també empreses :er i treballadors que orodueixen serveis públics a cornote del preg­ suoost rnunicioal. D'altra banda, és evident que el bon funcionarnetn de la ciutat de Barcelona és un element de gran irnoortància oer Catalunya en . de el seu conjunt, sense que això vulgui dir que hem d'accentar oer bona l'excessiva concentració d'ocupació i de riquesa que le s'hi dóna, en relació amb les cornaroues de Catalunya. 7 Doncs bé: ag'tiest Ajuntament no coneix amb precisió el seu pa trimoni, que ha estat objecte di exl:)oliacions con-stants durant els darrers 25 anys de capitalisme~esl:)eculatiu. L'Ajuntament no té una valoració al dia de les seves propietats, qÚe son oro­ pietats del comú. La privatització de l'es?ai, la manca d'esoais lluires i equipame~ts, ha arribat a cotes, com és sabut, que no tenen comparació fàcil arreu d'Europa.Aquest fet,que té un origen històric i ha estat constat desde principis de segle, s'ha agreu­ jat extraordinariament en els darrers anys. D'ací la necessi.- tat d'un bon coneixament del que encara resta com a oatrimoni col.lectiu, necessitat en la qual la Comissió Municioal ha in­ sistit reiteradament, i que era a més a més garantia indirecta que no es produïssin noves mermes en els darrers mesos d'exis­ tèmcia de la Cornoració no democràtica. L'Ajuntament no coneix amb exactitud la situació de la seva oròoia olantilla, la darrera aorovada és del 1973. La Comissió ha pogut obtenir solament el 50% de les plantilles, oer unitats operatives, departaments i seccions, tal corn es reflecteix en l'anex corresponent. En les plantilles es donen casos nombrosos d'ocuoació de nla­ ces que no corre~oonen a l'objecte de la deoendència, fet que cal atribuir a l'extraordinaria complexitat del procés de con­ tractació i adquisició de oersonal un procés més complicat del que fóra justificable per a la necessària fiscalització pu ­ blica de la creació de llocs de treball finançats amb diners dels ciutadans. La Comissió ha oogut .disoosar de les notícies sobre les retri bucions típiques de les diverses categories existents de funcio­ naris, que es publiquen també en l'anex corresoonent.Però no ha pogut entrar a examinar les nórnines cas per cas i esbrinar els casos de doble ocuoació de nlaces dins l'Ajuntament. Tampoc no ha pogut arribar a establir ~mb claredat la importància i el me­ canismè de les retribucions oagades amb càrrec a recursos que no figuren explícitament amb aguest fi en el oressuoost. •1 Es·fa difícil de jutjar sobre la realitat o no de l'excés de personal que tots els ciutadans tendeixen a sosoitar que es dóna a l'Ajuntament. Aquest és un feno~en que es dóna en certes deoen 8 dències ( per ex. aquelles que ofereixen possibilitats de me­ canització} no exolotades encara,, de certes tasques administra- .. ' - tives) mentre que en altres .el p~oblema és el contrari (cas de : no bombers,per exemple,arnb una 1?roporció bombers/núm. d'habitans )- més baixa de la que és normal a les grans ciutats europees). ;nais ! no L'Ajuntament no té encara un olà concret de revisió del cens ri gen electoral, per bé que cal, en aquest punt, fer-ne resoonsable al 1greu- Go~erri per la tardan~a a autoritzar-la i a donar-ne les instruc­ cions oertinents. La Comissió de oartits majcalcuiat en 4 mesos el oeriode necessari oer a dur endavant aquesta revisió i discre­ n- pa dels tècnicstmunicipals en relació al percentatge d'errors ta i omissions del cens en l'estat actual. Els tècnics municipals s- calculen que un cop introduïdes en aquest cens les altes i baixes fa registrades en el Padró municipal d'habitants des del 15 de ~uny en~à, els errors i omissions es reduïent a un 5%, xifra que va és dificil de fer baixar segons els mateixos tècnics, parant comp­ ió te de les comparacions internacionals. Els tècnics dels partits ats de la Comissió estimen que aquest error fóra més alt i que cal n disposar urgentment d'un plà detallat de revisió del cens, amb indicació de terminis, llocs i modalitats de les consultes _ de re visió, etc. o la- e Referent a la divisió administrativa de la ciutat en barris :::>n- i districtes, l'Ajuntament té en marxa un estudi de base que pu- probablement serà objecte d'exàmen oer part de l;'a Comissió a fi i efecte d'obrir un debat ciutadà sobre la matèria. Durant els llargs anys de desconeixarnent oficial de l'existència dels barris, s'ha anat produint una revífalla de la seva existència i vitalitat, contra tota rnenJ d'obstacles. Aviat la ciutat es­ ~tri tarà en condicions de tornar ~ reconeixer els seus barris i d'or ::i o- ganitzar sobre la base d'aquest, agrupats en districtes racionals la descentralització del govern local. -: els 10 El Plà d'urgències aorovat el mar~ d'aquest any no havia donat rne- pràcticament, acan inversió, quan la Comissió va entrar en contac ~ no te amb l'Ajuntament. Dificultats financeres havien reduït a 50 milions (compromesos cer a la renovació del Born) els 7.000 mi­ lions inicialment previstos. En el curs de les darreres setmanes de s'han cornpr0rnés 1.000 milions de otes., nrocedents del Banc de lóna Crèdit ~ocal i del Sindicat de Banquers, en tres etaoes d'un ~là leoen D'Urgències que ha deixat de ser-ho per a convertir-se en la oro- 9 gramaci6 corrent de l'Ajuntament oer a aquest any i l'any vinen V t. a l a dir que l'administració munici~al donava inicilament vers n io o n c c o ncordants, que desorés s'han anat aclarint, sobre l'estat d p e l l à d'urg~ncies. La situació financera de l'Ajuntament gira actualment entorn de la liquidació dels deutes acumulats amb els seus proveïdors, d 'acord amb la normativa dictada pel Ministeri d'Hisenda en aques s t entit. L'objectiu declarat de l'equip de ~avern municipal és e d l e traspassar l'Ajuntament "net". Tanmateix no hi ha encara una política clara de pagament sense retard que eviti en el futur haver de recórrer a nous cr~dits de liquidació. Una gran part d'a q ­ uests deutes, ho són de Transports de Barcelona, que havia ore­ sentat uns d~ficits acumulats ~incluint el d'aquest any- de 9.0 m 00 i lions de ptes., dels ,quals només 4.000 han estat reconeguts ·pel Banc de Crèdit Local com a dèficits d'explotació comorovats. La Comissió no dubta a afirmar que el cost del retard en els p agaments reoresenta una porció no gens menyspreable dels pres ·- ~ su pc)s-tos , tant en concepte d'interessos i amortitzacions dels crèd~ts que ara són ja imprescindibles, com en concepte de so­ bre-preu carregat ~els oroveïdors i contractistes de l'Ajuntamen e t n preYisió d'aquest endarreriment. L'Ajuntament- i én darrer t m e e r ­ la ciutat- està així pagant oer nartida doble el cost d'una d f e i ­ cient política financera i de Tesoreria. El resultat d'aquesta situació és que l'any vinent I•Ajuntament passarà de suportar una càrrega financera (interessos i amortit z ­ acions sobre pressupost ordinari) del 14%, a una situada entre el 20 i el ~5%, depenent del montant del pressupost definitiu per a 1978. El primer Ajuntdment democràtic estarà inicialment, don e c n s , e l limit de la seva caoacitat d'endeutament, circunstància q n u o e deixa de ser preocupant, al parer de la Comissió. Una mostra del desgavell existent en la conducció de les finan ce ­ s municipals és que el Tribunal de Carnotes va aprovar, en una l a s o s essió, el d \! ia B-10-76, els valors liquidats (o efectivament g in re ssats a f~nals d'any) corresponents als pressupostos de 1945 1 a 970, és a dir, de vint-i-cinc anys! 10 vinent. L'Equip de govern municipal ha fet una estimació de les despeses versionc necessàr~es al seu parer p~r al 1978 que se situa a la ·ratlla dels stat del 30.000 milions de ptes.,' rnentre que els recursos corrents esperats no passen dels 20.000 milions. S'han fet gestions prop del Minis­ teri de l'Interior i d'Hisenda per tal d'obtenir una s~bvenció ntorn per la diferència entre ingressos i despeses previst,es, sense dors, resposta positiva. Caldrà que dins la normativa electoral muni­ n aquest cipal, o juntament amb aquesta, s'arbitrin recursos extraordina- és el ris per als primers ajuntaments democràtics i que ja des d'ara s'es­ a una tudiï la millor aplicació dels acords de la Moncloa en aquells aspc­ tur tes, corn habitatge i ensenyament en què es va preveure la partic! art d'a- pació de les Corporacions Locals. Altrament, la crisi econòmica a :ore­ es decarregarà sobre els Ajuntament~, corn el de Barcelona, i els e 9.000 efectes negatius s'hi veuran multiplicats. guts El mètode utilitzat habitualment per a la confecció del pressupost :Jvats. ha estat l'increment del pressupost anterior segons el cost de ,la vida i la introducció de modificacions puntuals a partir d'aquí n els D ' altra banda s'han anat arrossegnat, ~ny darrera a!1y, unes "re­ pres,... sultes fictícies" (ingressos no cobrats i també despeses no fetes) :lels que al capdavall han materialitzat en deutes a liquidar pel proc~ so- diment onerós abans esmentat. Mentre, resultes positives han es- 1tarnent tat immobilitzades en comptes de baix interès. Es evident que aques­ :-er ter- I tes pràctiques no permeten una planificació correcta de les desoe !una de- ses ni una política financera adequada. Tot això es veu agreujat per la manca total d'un plantejament lmtament funcional de les despeses municipals i la · desconexió entre els ',rti t- t reballs de programació i els rd'elaboració del :pressupost, impro- , visació de pressupostos extraordinaris. ·iu oer La situació del Patronat Municipal de l'Habitatge no ha estat se­ - doncs, riosament olantejada per l'Ajuntament. La política paternalista, j. 1a que en pràctiques irregular~, i la qualitat deficient dels habitat­ ges construïts han dut l'espetec actual de situacions conflicti­ ves i d'urgències de reparació. Els recursos del Patronat es ve­ finan- uen disminuïts per la negativa, molts cops jusitifcada, dels habi una so tants a satisfer les quotes estipulades, i en tot cas per la man­ nnent in ca d'accés a uns crèdits que han considerat destinar amb caràc­ ll9 4 5 a ter :orioritari als transports i a altres objectius. El pressupost 11 extraordinari de 5.500 milions, demanat pel Patronat, està aturat; cal tenir en compte que l'actual composició dels òrgans de direc­ ció del P.M.V. no ofereix cap mena de garantia que el fet de dis­ posar d'aquesta quantitat permeti resoldre els problemes. Els serveis socials (sanitat, ensenyament, cultura) han estat ob­ jecte d'un oblit sistemà·tic ·durant els anys triomfaliste~ de les grans obres públiques. En aquest punt, sembla produir-se en cert redreçament i una gran atenció a les demand~s ciutadanes puntuals De tota manera, en la darrera Comissió Municipal executiva (22 de novembre 1977), dins de l'assignació dels 1.500 milions per a la 2a. i 3a. etapes del Pla D'Urgències, la vialitat i les Obres pú­ bliques, amb 600 milions assignats, continuaven apareixent com a prioritaris enfront dels 200 milions destinats a expropiacions urbanístiques, els 350 per a assistència social i sanitat i els 40 milions per a Ens~nyament i cultura. El sector d'obres públ~ques i serveis municipals, on apareixen les grans contractes de l'Ajuntament amb un petit nombre d'empreses de servei públic, ha estat el més importan~, durant molts anys, en els pressupostos de l'Ajuntament. La Comissió constata que l'Ajuntament no posseeix prou capacitat de maniobra en relació als grans co~tractistes, la urgència no pot just~ficar la pràctica generalitzada del·sistema de contractació per concurrència d'ofertes, q~e es converteix en assignació dire~ ta sense efectuar subhasta. L'andarreriment en el pagament enca­ reix les contractes. Les revisions de preus, per incrementar els costos, omplen l'ordre del dia de les Executives, sense que sembli possible, per part de l'Ajuntament, una denúncia de les contractes que augmentaria la manca de previsió de serveis. Els circuits d'informació i decisió són excessivament llargs, la liquidació de les certificacions segueix un procés difícil de controlar. No hi ha rotació del personal. No hi ha un control ade­ quat del funcionament ni un control institucionalitzat de la iris~ pecció facultativa. La descentralització a nivell de districte és inexistent. Moltes contractes són excessivament llargues. Algunes .de les fórr mules de revisió de preus traspassen directament l'increment dels cost de la mà c'obra delcontractista.En alguns casos, es dòna 12 - --------- turat; sub-contractació per part dels concessionaris. irec­ dis- La Comissió ha comprovat l'existència d'un sobtat interès per co­ brar els deutes oendents abans de les eleccions municioals. L'Ajun­ tament cedeix generalment a aquestes demandes sense massa discri­ t oh- minació. les ~ert P er últim, en el sector de Transports i empreses municipals -una :uals de les fonts més importants dels dèficits financers- els efectes 22 de de molts anys d'una gestió incorrecta i incontrolada han dut a l'e­ la quip d :t e govern municipal a encetar unes Auditories que tanmateix pú- no donaran resultats immediatament. >m L'organització del treball, el cost de les reparacions i les defi _o ns cièn.cies a nivells directius semblen els punts més greus en el mo ~ls meQt actual. La majoria de les caracteristiques admin~stratives i econòmiques m les assenyalades provenen d'anys enrera. L'actual equip de govern veu :es enormement limitada la seva eficàcia per aquesta herència i per ·s' la manca de perspectives de continuitat. No se li poden adjudicar doncs, la majoria de les deficiències aconstatades. Es més, la C~ tat missió aprecia una voluntat de ·renovació que n~ havia existit en o cot administracions anteriors o que no havia pogut traduir-se en fets e ió La reorganització del oersonal sembla anar en aquesta direcció. i rec El Hemorandum que prepara l'actual equip de govern sobre la si­ ca­ tuació de l'Ajuntament, pel novembre de 1976, en què aquest equip els va prendre possessió del govern local de Barcelona, pot aclarir embli moltes de les causes de les deficiències enumerades en aquest lli :tetes bre. La Comissió vol fer palès, finalment, el seu convenciment que, a la l'Ajuntament de Barcelona, hi ha recursos personals i tècnics de qualitat suficient per a dur endavant la tasca del se~ redreçament, a de- un cop les eleccions municipals hagin establert el primer Ajunta­ _ns - ment democràtic després de 40 anys. La Comissió vol insistir un ~ és cop més en la urgència de celebrar aquestes eleccions que, segons el compromís del govern, s'haurien de convocar dins l'any 1977 i que s'inscriuen en el procés de recuperació dels òrgans d'autogo­ lels vern del poble de Catalunya Barcelona, 22 de Nóvembre de · 1977 13 INFORME 1 26-X-77 PERSONAL I ORGANITZACIO A) EL TREB_Z::..LL 2E LA COIVíiSSIO: CONCLUSIONS GENERALS li Aquesta Sub-comissió ha tingut greus dificultats per aconseguir I informació sobre el tema del personal de l'Ajun~ament, problema que hem considerat bàsic per a tractar de 1 'Organi tza~-~6 de -~~=-­ minstració Municipal. Aquestes dificultats no han estat posades per boicotejar l'actuació de la Sots-Comissió, ans perquè, sor­ prenentment, a la "Unidad operativa de personal" amb els seus negociats de: "Negociada de selección y promoción de personal", I "Negociada de gestión de personal" i "Negociada de clases pasivas y atenciones sociales", es tenia un desconeixement absolut de l'ac­ ¡I¡ tual i real situació del personal del nostre Ajuntament, tant pel que fa als funcionaris de plantilla, com als funcionaris eventuals. Entre les notes que confirmen aquest desconeixement, podem des­ tacar que la unitat operativa de personal treballa amb una plan­ tilla feta l'any 1973, i gue la perceptiva publicació anual de l'escalafó de funcionaris municipals al Butlletí Oficial de la Provincia, fa ' ja molts anys gue no es compleix, el darrer escala­ fó del gue teDim coneixement data del 1972 i no van gosar publi­ car-lo. Una impressió general que ha tret la Sots-Comissió és l'existèn­ cia de greus desequilibris en la distribució del personal als di­ ferents departaments, ja que a molts negociats, sobretot dels Edi ficis consistorials, tenen excès de persona1 i altres departaments tenen una greu manca, destacant molt especialment el Cos de Bom­ bers. Es comparable a cop d'ull l'excès de determinades categories com són: ordenances, uixers, etc. Una altra observació és la pre­ sència de categories que no encaixen amb les necessitats dels de- 14 partaments en els que estan adscrits; constatem, p. e. el cas dels 11 matarifes 11 que sòn presents a molts departaments de l'Ad­ ministració Central: 11 0rganización y métodos 11 (2), Personal (3), Nómines (2), Plus vàlues (2), Museus (1), etc. sense que la seva feina especifica sigui justificable. Respecte de la PolLcia Municipal, cal advertir la necessitat d'un reglament de règimen interior propi, -avui inexistent-, ja que el reglament general de funcionaris locals, d'altre banda molt antiquat, no es suficient ni contempla les caracterlstiques d'a­ quest servei i les seves funcions. A partir del Decret de l'Alcaldia del 6 d'Octubre d'enguany amb guir la reestructuració de l'alt funcionariat de la casa, en el que es lema nomenava un nou cap de la unitat operativa de personal, ha comen­ l'Ad- çat la reorganització de la mateixa i ens han promés que a finals ades de novembre podran tenir regularitzada i aclarida la situació de sor- tot el personal municipal i ens serà lliurada tota la informació .lS que demanem i considerem necess&ria per l'elaboració d'un estudi :il .. , complet sobre el personal de l'Ajuntament de Barcelona :tsivas Amb referència al Decret de l'Alcaldia del 6 d'Octubre -tant sols le 1 'ac- l'inici d~un procés de ·reestructuració segons l'actual Administra lt pel ció Municipal cal un aclariment de les motivacions polítiques o ntuals. administratives que el justifiquen, més enllà del que es constata pú­ es- blicament en els mitjans d'inform?ció, així com caldrà una infor­ lan­ mació, passat un temps prudencial, sobre l'eficàcia dels nous :le nomenaments i llur gestió en 1 locs fins ara conflictius, així corn La 1 una valoració dels costos econòmics d ' aquesta reestructuració. :ala­ lli- B) PROBLEHES CONCRETS èn- A l'hora de redactar aquest informe, la Comissió no ha pogut dis­ di­ posar d'un cens exacte i actualitzat del . personal municipal. De Edi totes maneres, hom pot avançar que les xifres emprades fins ara n.ents són de l'ordre dels 12-13.000 empleats municipals, cosa que situa >m- l'Ajuntament de Barcelona com segon centre de trebàll de la Pro­ ,ries vincia i un dels primers de l'Estat, fet que dona una idea de la ~ornplexitat del tema de personal i d'organització. La Comissió ha obtingut informació essencialment pel que fa als apartats seglients: 15 1. Funcionaris eventuals Aquest és un dels punts negres de la problemàtica del personal de l'Ajuntament. Degut a la manca de dades ja referenciada, la "Co­ missió Negociadora Provis~onal de Funcionaris", per tal d'abordar el problema amb eficiència, va creure necessària l'elaboració d'un cens de tot el personal eventual de l'Ajuntament Per fer-ho el més complet possible, s'han compilat dades de tres fonts: 1) De la Secretaria General, per la Unitat operativa de personal. [ _[ 2) Dels Caps dels diferents serveis o departaments. o 3) Dels propis funcionaris, per fitxes individuals. qo cq S'han recollit 4.559 fitxes de funcionaris que es consideren re dins les diverses condicions d'eventualitat. Posteriorment s'han r afegit unes 200 fitxes més/ rebudes fora de termini, que fan un to ) p ) tal de més de 4.700. 2 Aquestes fitxes junt amb les altres dades han estat processades pel Centre de Procés de Dades (COM - ''Centro Ordenador Munici­ E pal") i a partir del dia 24 d'Octubre estan exposades públicament l ' a les Cases Consistorials, perquè els interessats facin les es­ A menes corresponents. Acabada aquesta exposició pública i rectifi­ d cats els errors, sobre el 15 de novembre tindrem el Cens exacte d dels funcionaris eventuals del nostre Ajuntament. Aquest Cens e era molt necessari ja que segons el Decret de 2 de Juny del 1977, e tot el personal eventual passarà a la propietat de qa seva plaça després de fer unes determinades proves d'aptitud, el dia 31 de r e desembre de 1977. I Diversos tipus _d'eventualitat a l'Ajuntament: r a) Personal procedent de Conveni·: Entren amb contractes per 6 mesos, que són renovats de manera automàtica. Està previst per la llei. b) Personal procedent de Contract~s. Personal contractat per Em­ preses privades (FOC, e y T, ~te.) Aquestes facturen els cà­ rrecs a l'Ajuntament. Són un 30% més · cars, ja que les empre­ ses compten el marge comercial i la demora de pagament per l'A juntament. ~) Per~onal procedent del VIAP. Una procedència estranya, ja que 16 aquests "Valores independientes y auxiliares del presupuesto" al de no hem pogut aclarir encara d'on surten í segons informacions "Co- no tenen control per part de l'Ajuntament. En general és or dar personal de Sanitat. 5 d'un d) Personal de Neteja. Són dones que fan una dedicació de 3 a 6 hores diàries, per un sistema de contractació diària. Passen : res de les 1750. Anotem i denunciem que no tenen drets passius i per tant no poden jubilar-se )nal. Donada la magnitud del problema, que evidència la ineficàcia de l'actual sistema d'ingrés a l'Administració Local, és urgent que després de les disposicions que faciliten llur homologació com a funcionaris en propietat, es donin solucions per un accés han racional a la funció pública local. Només així s'evitarà la re- n to J producció del problema . 2. Seguretat Social · es Els funcionaris municipals no estan dins el "Règimen General de :nent la Seguridad Social"; tenen uns canals propis: s - Assistència Mèdica. La fa el PANEM ("Patronato de Asistencia Mé­ Lfi- d~ca a Empleados Municipales") a càrrec dels mateixos serveis mè­ :e dics de l'Ajuntament (Hospital de l'Esperança, del Mar, etc.) 177' Cal dir que no· existeix cap dificultat legal que impedeixi acollir .ça els funcionaris locals, pel que fa :a assitència mèdica, d~ns del e rêgim general de Seguretat Social. Nom~s caldria un acord de l'Exe­ cutiva én aquest sentit. Drets Passius. Els drets passius, a càrrec de la Mutualidad Nacio­ nal del Personal de la Administración Local, depenen dèl Minis­ teri de l'Interior, és a dir, del pressupost de l'Estat. · La úni- ca intervenció de l'Ajuntament és l'inici de la tramitació i una anticipació del 80% sobre . la pensió a percebre de la MUNPAL. Els jubilats cobren sobre un "Haber regulador", format pel sou inicial més triennis (el 7% del sou inicial per cada trieni) i les pagues extres. Als 25 anys de serveis els funcionaris cobren el 100% del 'A "haber regulador", després per cada any de servei més, s'incremen ta un 2% per any. u e 17 -- . La jubilació obligatòria als 70 anys. La Policia Municipal i el cos de Bombers la tenen als 65 anys. C) EXPLICACIO DELS ANEXES Anexe 1 - Principals categories contingudes en les llistes ad­ juntes Anexe 2 - Plantilles del personal 1 Diversos centres Anexe 3 - Plantilles del personal 1 Diversos centres Anexe 4 - Circular nQ 1315 de Secretaria General sobre dedicació exclusiva de les "Jefaturas" Anexe 5 - Prototipos de sueldos por categorías del personal 1 Aquestes plantilles cobreixen el 15% del personal 18 l i el INFORME 2 10-XI ..... 77 C E N S s ad- -?\) EL TREBALL DE LA SUBCOMTSSIO Ucació Aquesta subcomissió ha tingut com a objectius fonamentals: - Conèixer la situació actual del cens electoral al municipi de Barcelona; . -Donar c~mpte als ciutadans de Barcelona dels errors apreciats al cens electoral el 15 de Juny, propugnant les mesu­ res necessàries per tal de que no es tornin a reproduir en el procés de revisió previ a les eleccions municipals, mirant de g~ rantir l'efectivitat d'aquest procés; - El coneixem~nt de la dis ponibilitat i mitjans de l'Administració municipal per a dur a terme aquesta revisió. De bon inici, la subcomissió va entendre incompatible amb el nou esperit que s'establia en les relacions entre l'Administració Municipal i els partits polítics, la ~ontinuitat en el seu càrrec del Conseller Delegat per l'alcaldia per a la revisió del cens elec toral. Aquesta demanda va ser acceptada per l'Administració i va ésser designat per a dirigir les tasques de revisió del cens el Secretari General de l'Ajuntament de Barcelona. En una primera entrevista, la subcomissió es presentà al Secretari General ext;>~ sant-li la preocupació d'aquesta per la situació del cens elec­ toral que va servir per les propassades eleccions, demanant la va loració per part de l'Ajuntament de les actuacions anteriors i els plans i pressupostos per a la necessària revisió del cens electoràl abans de les eleccions municipals. Per tal de donar contestació a les d~mandes de la subcomissió es va celebrar una altra runió amb el mateix Secretari General acom panyat de funcionaris d'Estadística municipal i del Centre Orde­ nador Municipal (COM) . Com a ampliació de la informació i per 19 aprofun~i~ coneixements en els mitjans tècnics de l'Administració~ . municipal es visità el COM. Posteriorment la subcomissió, prè- via negociació amb la Junta Electoral Provincial va lliurar-hi un escrit demanant-li que realitzés les gestions necessàries per procedir a la revisió dels cens electoral de la "provincia". Finalment, aquesta subcomissió ha treballat conjuntament amb la Comissió Nacional de Partits Polítics per a la política munici­ pal de Catalunya en la confecció d'un escrit adrecat a ~res~-· dència de Govern demanant la urgent revisió del cens electoral. Del treball desenvolupat per la subcomissió es dedueix, entre altres coses: a) que el nombre d'errors del cens electoral del mu nicipi de Barcelona supera àmpliament la xifra de 55.000 9onada per l'Ajuntament, donat que, per exemple, la xifra de persones no censades -sempre segons l'Ajuntament- en la cloenda del cens electoral, no està avalada per cap estudi que justifiqui la se- va veracitat i més a la vista de les impressions recollides durant la jornada electoral, tant a les actes d'escrutini com a les con centracions de Sant Andreu (Plaça Orfila) i Portal del Angel. b) Que per garantir l'elemental dret de tot ciutadà al vot i, a més a més, donada la imoortància de les properes eleccions munici­ pals, és necessari i urgentíssim procedir a la revisió del cens electoral abans d'aquestes eleccions. 6» Que, tenint en compte les xifres abans esmentades i els medis i possibilitats de l'Ad­ min~tració municipal per a efectuar la revisió del cens, caldrien almenys dos mesos per fer una campanya de revisió mínimament se­ riosa. d) Que una campanya d'aquest tipus sols es pot desenvolu­ :oar amb unes_ certes garanties amb .la participació dels partits no lítics i tota mena d'entitats i associacions ciutadanes. B) PROBLEMES CONCRETS: Deficiències detectades en el cens electo­ ral ~1 dia 15 de juny de 1977 Bàsicament les d~ficiències eren motivades per carència d'inclu­ sió de ciutadans en el cens electoral. En certs llocs afectava sistemàticament a la totalitat de residents . d'un barri i a d'al­ tres hi mancava una part de residents. 20 ---------- ' - - I Manques d'inclus~ó total: El que ês m i ê s s t r g a r c e i u 6 ês la inexhaustivi­ ~o._ tat que es va donar en el distr p i r c è t ­ e IX i que afectava a un total de cinc seccions censals (uns 6.000 c a iu r- ta h d i ans). Cap dels residents no figurava al cens electoral. Sembla que i e l s a p c e a r u sa radicava en una pèrdua total de la informació en el sup l ort informàtic en el 11. que hauria d'haver estat. =tmb la Un altre barri afectat per pèrdua sistemà I t n ic ic a i - de població censada, però a menor escala, fou Vallvid ~ r s e ~. r - a . . :oral. Inexhaustivitat oarcial; En major o menor escala va afectar a .tre tots els barris. Els nivells mês greus sembla que es van produ­ del mu ir al districte VIl, en un conjunt de carrers ascendents i des­ onada cendents compresos entre els carrers Arizala i La Pobla de Li­ ones no llet, que ês un barri molt nou, i la manca d'inclusió al cens; ns ~otser arribà fins al 30% dels seus residents. :t. se- Al districte Xi al grup d'habitatges "La Paz", l :; a d c u o r m an p t l exa ide_!! tificació dels blocs, va originar manques d'inc c lu on s ió en el cens ~s electoral degudes a la impossiblitat d'assignar adreces ~recises ~1. a alguns residents. i, a munici- Al districte IX, concretament a la zona de la Plaça Orfila, tam­ cens bé es van registrar problemes d'inexhaustiv}tat del cens~ Alguns tpte van arribar a afectar a persones que eren incloses en el cens l'Ad­ de l'any anterior i havien votat normalment en el referèndum del :irien 15 de desembre. Tambê al districte II i pel Passeig de la Zona t se­ Franca, es registraren greus defici~ncies d'inclusi6 al cens volu­ electoral. its DO C. CONCLUSIONS .ecto- Entenem que per solucionar els problemes relatius a la qüestió del cens hi han dos nivells diactuació: .clu- va A nivell de Govern Central 'al- - La immediata promulgació de les normes legals que o·ermetin dur 21 - - a terme la revisió del cens electoral, tal com s'ha demanat rei teradament . - La constitució d'una Junta Electoral Central de Catalunya ads­ crita a la Generalitat Provisional - El trasvassament de ¡es competències, en quant al cens electo­ ral, del "Instituta Nacional de Estadística" a la Generalitat Provisional. - La suspensió dels requisits de residència prèvia durant un de­ terminat període de temps per l'alta definitiva al padró muni­ cipal, tenint en compte les condicions concretes en que ens tro bem i la nostra història recent. - Que s'estudiï la possible implantació d'un carnet d'identitat electoral com a única forma de superar els problemes derivats de la confecció i actualització d'un cens electoral. A nivell de l'Administració Municipal de Barcelona - La investigació sobre la situació del .cens electoral que va servir per ~ la celebració de lés propassades eleccions gene­ rals, fent el treball de camp necessari. oer a censar les zones que avui no s'han recollit i investigant les baixes tècniques produïdes als barris històrics. La preparació d'un pla d'actuació per a corregir aquests errors, més els deguts als moviments de població registrats des de que es va tancar l'anterior cens, el qual sigui sotmès al vist-i­ plau de la Comissió Municipal de Partits Polítics i dels seus tècnics, habilitant els recursos econòmics necessaris per aquest fi. Que a totes les persones que vagin a actualitzar la seva situa ció electoral els hi sigui subministrat un rebut d'inclusió al cens vàlid a tots els efectes electorals. - Reclamar que no s'alteri la xarxa de col.legis electorals es­ tablerta a les propassades eleccions generals a fi de no intro duir elements addicionals de co~fusió entre els ciutadans. Articulació d'una Comissió de Partits polítics, centrals sindi 22 :1nat rei cals, i associacions i entitats ciutadanes per a col.laborar en la més àmplia difusió i sensibilització de. la campanya que: ga­ ranteixi el dret de vot a tots els ciutadans majo a r d s s- de r d a i vuit an:rzrs. !lecto­ .litat RELACTO D'ANEXES un de- Anex 1. Escrit-valoració de la subcomissió sobre l'a~tuació mu­ muni- nicipal per a l'actualització del cens devant les elec~ ens tro cions del 15 de Juny. Conté un sub-anex consistent en un resum de l'Ajuntament sobre l'esmentada actuació munici­ pal. :i tat Lvats Anex 2. Nota informativa de l'Administració m~nicipal sobre la situació del cens electoral al Setembre 1977 Anex 3. Instància lliurada per la subcomissió a la Junta Electo­ ral Pr9vincial de Barcelona demanant l'agiiització de les gestions. per a la revisió del cens. va e ne- Anex 4. Escrit adreçat a Presidència del Governi presentat a .la ones Comissió Naç_ional de Partits polítics 9er a la política :_rues municipal de Catalunya. ~rrors, ~ que :: -i- eus aquest 1tua ~-Ó ~s- lttro nd i 23 INFORME 3 PLA D'URGENCIES A) EL TREBALL DE LA COMISSIO En compliment del mandat de la Comissió Municipal de Partits i Coalicions de Barcelona es va constituir el 7 d'agost de 1977 la Sots-Comissió de treball aprop del "Pla d'urgència", quedant enca rregat de la tasca de portantveu, el representant del Centre Ca­ talà. La Sots-Comissiò es va reunir per primera vegada el 7 d'agòst de 1977, i es va prendre l'acord de demanar una primera entrevista amb el tinent d'Alcalae Alfons Canovas, qui va fixar la trobada I I per 1'11 d'agost a les cinc de la tarda. La reunió fou informativa i en aquest primer contacte es va dema­ nar de l'administració municipal dades i aclariments entorn del "Pla d'urgència'', plà que hauria estat aprovat en el transcurs del "Consejo Pleno 11 de l'Ajuntament que tingué lloc el 21 de de­ sembre de 1976 i fou sotmès a inf6rmació pGblica i una vegada transcorregut el plaç que marcà la Llei, l'aprovació és ja ferma i definitiva i sense possibilitat d'esmena. B) PROBLEMES CONCRETS Degut a l'escassa informació que ens va facilitar el Sr. Canovas programarem una nova reunió, aquesta vegada junt amb els Dele­ gats de Serveis que tingué lloc el dia 23 d'Agost amb l'assistèn­ cia del mateix Sr. Canovas; i els Delegats d'Obres PGbliques, Sr. Pujades i d'Urbanisme Sr. Solans. Hi plantej~rem tres temes: A) Informació sobre els crietris en que es fonamenta el Plà d'Ur­ gència B) Situació actual del Plà: Obres en curs i obres contractades · 24 C) Programa d'actuació respecte aquest plà i criteris de prioritat En aquesta reunió i la següent celebrada el 8 de setembre amb els Srs. Canovas i Pujades arrivàrem ja a algunes conclusions. la.- La formació del Pla d'urgències no es fonamenta en un estudi global dels dèficits i necessitats de la ciutat, sino que es feu una llista de les reivindicacions més presents en les A.V., de les sugerències i aportacions de les diferents Delegacions muni­ cipals, i de obres ja projectades per l'Ajuntillnent i no portades a terme encara. Solament en les obres de enllumenat i pavimenta­ .its i ció es parti d'un €studi de necessitats previ. 1977 la ant enca 2a.- En aquell moment no disposava de cap recurs financer per tre Ca- poder iniciar el Pla. Es preveia un crèdit del "Banco de Crédi- to Local" per uns 500 milions de pessetes, s'havia demanat al Sin dicat de Banquers un prèstec d~ 150 milions i estava demanada l'au­ gost de torització d'una emissió de deute públic. evista robada 3a:- L'única obra en curs que es cornpt~ pagar en el pressupost del Pla d ' Urgència es 1~ reparació del mercat del Born. ra derna- 4a.- L'Ajuntament no havia fet cap estudi de prioritats entre les rn del obres incloses en el pla d'Urgències. ;curs A la vista de la paralització en que es troba el Pla, la CMPP co~ de de- vocà el 27 de Setembre una sessió pública amb tots els partits rada i organitzacions ciutadanes a fi d'explicar aquesta situació. Po~ ferma teriorrnent l'Ajun-tament ha aconseguit els 500 milions del 11 Banco de Crédito Local", que s'invertiran en una primera etapa del Pla d'Urgències , aprovada en la Comissió Municipal_ e xecutiva el §.nova s Aquesta comissi~ amb data del dia lO de novembre, va rebre de el e- l'Ajuntament de Barcelona el programa d'actuació Municipal d'Ur ­ 3istèn- gència referit a etapes aprovades per la Comissió Municipal Exe­ Sr . cutiva amb data de 22 de novembre de 1977 ~s , :; : i d'Ur- :i d e s 25 1~ ETAPA DELEGACION DE SERVICI OS DE URBANISMO ................. 233 1- DELEGACION DE SERVICI OS DE SANIDAD ................... 861- DELEGACION DE SERVICI OS DE CULTURA ................... 60 1 - DELEGACION DE SERVICI OS DE PROMOC ION CIUDADANA ........ 501- DELEGACION DE SERVICI OS DE OBRAS PUBLICAS ............ 45 1 - DELEGACION DE SERVICIOS MUNICIPALS ................... 1813 PARQUES y JARDINES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 I 7 TOTAL 500 1- 2~ ETAPA 700 milions Ptes. DELEGACION DE SERVICI OS DE URBANISMO ............. 70.000.000 1- DELEGACION DE SERVICI OS DE OBRA S PUBLICAS ........ 372.300.000 1- DELEGACION DE SÉRVICIOS MUNICIPALES .............. 53.300.000 1- DELEGACION DE SERVICI OS DE CULTURA ............... 80.915.933 1- DELEGACION DE SERVICIOS DE SANIDAD ......... ·• ..... 18.349.411 1- DELEGACION DE SERVIC.DE PROHOCION CIUDADANA ...... 105.000.000 1- TOTAL 699.865.344 1- 3~ ETAPA - 700 milions SECRETARIA GENERAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64.000.000 1- DELEGACION DE SERVICIOS DE URBAN ................. 130.000.000 1- DELEGACION SERVICIOS OBP~S PUBLICAS .............. 200.172.221 1- DELEGACION DE SERVIC. PROMOCION CIUDADANA ........ 100.000.000 1- DELEGACION SERVICIOS SANIDAD 128.693.712 1- DELEGACION SERVICIOS CULTURA 39.084.0671- DELEGACION SERVICIOS MUNICIPALES ........... ...... 38.050.000 1- TOTAL .................... ·.................. .. . . . . . 700.000. óoo I- 26 - - --- ' l --= --- I¡ C) CONCLUSIONS - El . Pla d'urgències aprovat per 1 'A_juntament el mes de març de '- 1977 està fet en base a una llista de projec ~ t es pendents i de ) ,_ reivindicacions veinals de característiques molt diverses, sen­ ) ,_ se una prèvia anàlis~ global de necessitats. I '- - L'est~blirnent de prioritats no es fonamenta en uns criteris es­ ' ' tructurats sobre les necessitats rn€s urgents de la ciu~at, sinó '3 que sembla respondre a decisions puntuals de l'Ajuntament en '7 funció de pression~ socials o compromisos poc explicíts en la majoria dels casos. - Aquestes característiques del Pla d'urgències irnpossiblita tant una valoració del conjunt, corn una discussió concreta de les seves prioritats per part dels partits políti?s· - Cal fer especial esment del sistema de finançament que compor ­ LOOO'­ ta endeutament de cara al futur de rn€s de 7.000 milions de pes­ l. 000 '­ setes. '· 000 1 - . 933'- - Tot i tenint en compte el que hem dit anteriorment sobre el .411'­ caràcter d'aquest Plà, la Comissió creu necessari que e ·s con­ . 000'- cedeixin els fons suficients per realitzar le$ obres previstes . .344'- 000'- 000' - 221'- 000'- 712 ' - 0.6 7 1 - JOO'- )' 00'- 27 INFÒRME 4 26-X-77 H I S E N D A A) EL TREBALL DE LA COMISSIO Els treballs de la Sots-Comissió varen començar a mitjans d'agost demanant la informació necessària per conèixer l'estat actual del deute de la Corporació. Sobre aquesta ba.se un equip tècnic dels partits que composen la C.M.P.P. va demanar: Els Pressupostos Ordinaris, Extraordinaris i Especials. També ens varen entregar les Ordenançes Fiscals del Municipi que regei­ xen actualment i la proposta de les noves ordenances per l'any proper, ja que hi ha propòsits de modificació. El text de les ac­ tuals Ordenances Fiscals es trameté a la F.A.V. i a les Associa­ cions de Veïns dels Barris. En una segona sessió es va demanar la relació dels pressupostos extraordinaris aprovats pel Ministeri d'Hisenda i el seu estat d'execució. Posteriorment, en una entrevista amb el Primer Tinent d'Alcalde, \ I el Delegat d~~isenda (dimitit des d'aleshores) i el Vice-Interven tor, la Corporació expos I à la necessitat d'un segon pressupost Ex­ traordinari de Liquidació de Deutes per a eixugar els dèficits I creixents de les Companyies de Transports. El propòsit era eixu­ gar tots els deutes amb particulars fins a finals d'any, contrac­ tant amb el Banco de Crédito Local de España o les Caixes d'Estai vis . prèstecs a vint anys, és a dir a llarg termini. A partir d'aquesta reunió i amb el material disponible, la Sots­ Comissió va començar els seus treballs regulars. També s'han en- 28 viat tres cartes de sol.·licitud de noves informacions necess)­ ries per completar els treballs en curs i s'ha produït una nova sessió de treball amb el . prirner Tinent d'Alcalde acompanyat del Vice-Interventor, senyor Ayrnà. B) CONCLUSIONS GENERALS I PROBLEMES CONCRETS 1. E¡s objectius i punts de partida · La Sots-Comissió es va trobar davant del fet de produir una anà­ lisi de la situació de les finances locals per informar d'aquests aspectes a la Comissió Municipal de Partits. 'agost Una Corporació Municipal té uns ingressos i unes despeses per les al del seves activitats corrents; el creixement o la rnillora ' del produc­ te exigeix noves inversions i per ús del crèdit per motius di­ n la versos, però, en general, per cobrir els buits que planteja la necessitat puntual de les inversions enfront de la periodicitat bé dels ingressos. regei­ Una forma simplificada de presentació de la situació de les finan­ :my ces locals seria el fer tres blocs de qüestions: una primera que ~s ac- serien tots aquelis ingressos corrents tals corn en el cas de les >cia- e~preses són les vendes normals, contraposades amb les despeses que l'activitat normal produeix, tals corn els sous del personal, ... :tos la compra de material, la conservació del mateix, etc. at Un segon bloc seria el que podriem. anomenar de capital, és dir de tot allò que augmenta o disminueix el patrimoni, tal corn la com 1de, pra de solars, construcció d'escoles, etc. La seva contrapartida erven serien la venda de components d'aquest patrimoni. t Ex­ El tercer bloc seria el que podriern anomenar financer, que és el ts lloc on hauriern de considerar tots els crèdits que concedeixen lx u- ?er un costat i el que ens costen aquests crèdits, tant en interes­ ::rac­ sos, corn en anualitats que hem de tornar. ~stai ?ins aquí l'esquema seria similar al de qualsevol empresa o tam­ )é a una unitat d'economia domèstica . . ~n els comptes de les enti ta.ts municipals, però, les similituds 1caben aquí . 29 En primer lloc les corporacions locals no tenen, per principi, be d neficis ni pèrdues. Això vol -dir que legalment en el tipus de corn_È n d tabilitat que porten, que es pressupostaria, i pública, no pot h n haver-hi ni dèficit n~ superàvits. En altres paraules, els pres­ d h supostos han de ser equilibrats. e d e En segon lloc els tipus de comptes que porten no són corn els que 1 1 hem assenyalat, sinó que porten tres tipus de pressupostos: cada T any es fa un pressupost ordinari i uns especials per certs ser­ r T veis; a més, sense limitacions temporals pot establir uns pressu­ er postos extraordinaris per certes inversions. Aquesta forma de pr~ s, e sentació_ per qui no- ~~tà acostumat a les pràctiques de la mateixa s,S' pot ésser confonedora i a més aquesta mateixa pràctica pot variar s. Ct i de fet varia segons els criteris amb què s'aplica. p.:' Finalment els resultats (comptes liquidats) a finals d'exercici go« diran corn han anat realment els pressupostos i donen lloc a dife­ .fl rències entre el previst i el que realment ha passat, sobre les 2: que hauriern de dedicar una part d'aquest inforrn~. Ac Davant d'aquesta unitat de producci6 de serveis, que pel seu ca­ mt ràcte~ públic i el dels serveis que desenrotllen està regulada per p] tot un conjunt de lleis i reglaments, la Sots-Comissió d'Hisenda Cé es va fer una sèrie de preguntes que imaginem són les mateixes que e: deu fer-se el ciutadà en pensar en la Corporació. p: En primer lloc vàrem preguntar-nos quin era el patrimoni de l'Ajun­ s tament, és a dir el conjunt de coses que són propietat municipal, .s solars, museus, jardins, etc., i quin és el seu valor, que no ap~ A reix en els comptes que normalment s'anomenen al parlar d'aquests e ternes, però que conformen la propietat pública i per tant la pro­ 1 pietat del conjunt dels ciutadans. E En segon lloc ens vàrem preguntar quins eren els deutes d l'Ajunt~ ment i fins a quin punt era greu l'endeutament. En tercer lloc ens preocupà quines eren les principals raons per les que la nostra corporació _anunciés la seva progressiva manca de recursos per fer front a les necessitats del ciutadà. I finalment, cÒrn es preveia l ' exercici proper, és a dir, co' rn s'e- laboren els pressupostos per a 1978 . Corn ho exposem en aquest -informe , considerem que aquestes tasques han I 30 J -- --- cipi, be de ser acompanyades per una estreta coordinació amb els correspo­ s de com.E nents estudis especifics dels elements que constitueixen en la :::> pot hisenda el seu reflexe comptable. Paral.lelament, doncs, s'ha :; pres- de presentar una anàlisi del personal, de la forma que es fan els contractes d'obra, les prioritats d'aquestes, els problemes de !ls que les Companyies de Transports Municipals, etc. : cada També es vol avançar que aquests resultats que aqui presentem, no ser- responen a la totalitat de les qüestions a les que ens porten pressu­ els punts esmentats. Aquest és un primer document al que en -poden de pr~ seguir d'altres més precisos en la mesura que es consideri neces­ nateixa sari aprofundir aquesta informació. variar Com es veurà també, la documentació aportada fins aquest moment per la Corporació, resta en alguns punts confosa, per la qual cosa aJ ·cic i gunes explicacions tindran encara un caràcter provisional. di fe­ les 2. El Patrimoni Municipal 1 ca- Aquest ha estat un dels primers ·objectes de ·la recerca d'infor­ :tda per mació/conscients de la imporància de conèixer quines són les pro­ >enda pietats municipals i el seu estat i observant que, per la mecàni­ :es que ca de la comptabilitat pública, no apareixen ressenyats més que els augments olesdisminucions del patrimoni. Es a dir que en els pressupostos,· documents comptables que se' ns v 1 'Aj a u r n e ­ n f acili tar, no s'hi ha de consignar aquest element. que con ip si a d l e , r em hauria de .ser del domini públic en el seu més estès sentit de la ) p araula. ap~ 1ests Al primer requeriment d'informació sobre l'estat patrimonial, la pro- Corporació va entregar dos elements . Un full de valoraeions i un llistat de béns municipals classificats per districtes. junt~ E l full de valoracions, Anexe 1, notifica en poques ratlles, a un nivell massa agregat, que el valor de les propietats del Muni­ cipi és de més de vint-i-un mil milions de pe t; s :>e s r e tes . En ~questes estan els valors de tots els solars, immobles, participa : c :a i ons en negocis, museus, etc . En l'inventari per districtes, figuren relacio ; n ' a e t - s els Mercats, Edificis de l'Administració, Museus, Centres Assistencials, Ins­ tal.lacions d'esports, Escoles, Hospitals, Serveis, Edificis de ues han Vivendes, Parcs i Jardins, Places, Jardins de carrers, Solars amb 31 afectaci~, Solars dlexpropiació, Finques expropiades i Finques arrendad~ s . Considerem aquest material corn d'un gran valor en mans d'Associa­ cions de Veïns, Entitats i Gr.ups Urbans locals, tant per l'ofici~ litat de la seva procedència corn pels dubtes existents sobre el complet que pugui ésser i la seva posta al dia. Amb independència de la continuïtat dels treballs d'aquesta Sots­ Comissió, recomanem a les dites Associacions una tasca de compro­ vació de la informació rebuda. Pel poc temps que s'ha pogut estu­ diar aquesta en el sí de - la Comissió, algunes anomalies, absències en el llistat rebut, suggereixen la idea que per poder disposar d'un inventari -el patrimoni degudament valorat i fidel a la 'rea­ litat, serà convenient dedicar una gran atenció a l'estudi d'a­ quest terna. La Sots-Comissió pei la seva banda, ha estat autorit­ zada per poder fer comprovacions en els llibres en què legalment havien d'inscriure's els béns municipals, el valor de compra, les millores i el valor actual; tasca actualment en curs. La col.laboració entre Associacions de Veïns i la Comissió Muni­ cipal de Partits Polítics hauria d'ésser en aqUest aspecte con­ cret, objecte d'una relació específica. Corn a comentari addicional volem assenyalar que el fet que l'inventa­ ri del patrimoni i la seva valoració no estigui completa i actua­ lizada fa suposar una gestió d'aquest Organisme Públic amb crite- ris molt peculiars. Correspon a la idea que les autoritats de l'organisme públic tenen preocupacions molt diferents a les que correspondrien si haguessin de donar comptes de llur gestió. 3. La rnecànicà dels documents de la Hisenda Local Per contestar la segona i te~cera preguntes que ens formulàrem corn a objectiu, és a dir quin és l'endeutament de l'Ajuntament i la seva importància relativa i quines són les raons per les que la Hisenda Local manifesta la falta progressiva de recursos per afrontar les exigències de la ciutat, hem de recòrrer als documents comptables. Creiem convenient fer una certa divulgació d'aquests aspectes tèc nies, rnalgra~ que ~stern segurs es dificulta la lectura de l'infor 32 -------------------- .nques me, per la raó que la informació corrent en la premsa, que té corn origen el Consistori, es dóna en termes propis de la Comptabili­ Associa­ tat Pública i per tant és així que cal examinar-la. Això ens l'oficia capacitarà per entendre el perquè es parla en aquests dies del bre el nou Pressupost Ordinari per l'any vinent i es diu que passarà dels 17.000 milions a 30.000 milions o quan es parla del Pressupost Estraordinari de Liq : u a i d S a o ci t ó s- de Deute o del Pla d'Urgències que és, també, un pressupost extraordinari. compro- 1t estu­ Recordem el que hem dit sobre el funcionament corrent de l'Ajunt~ Lbsències ment, sobre les seves inversions o ampliacions de capacitat i so­ .posar bre les formes en que pot cobrir les diferències .que es presenten la ·rea- entre les despeses i els ingressos. d'a- Els documents comptables que registren tota aquesta activitat, utorit­ són: :tlment - El Pressupost Ordinari ra, les -Els Pressupostos · Especials - Els Pressupostos Extraordinaris Muni- Dintre d'aquests documents i distribuïts per criteris que expli­ con- carem a continuació, trobarem teòricament tot el conjunt d'in­ formació referent a les finance~ locals. Cal remarcar, tanmateix, l'inventa­ que les empreses municipals i el P.M.V. són entitats jurídicament actua­ inqependents amb finances pròpies, per el que no consten normal­ crite- ment a la informació utilitzada. je Que ens interessa ~'aquesta informació? Pel costat dels ingressos que interessarà saber què paguem d'una formarnés o menys directa'els ciutadans i còrn s'esmercen els rnostres diners, és a dir quins són els destinataris de les despeses. 3.1. Què paguen els ciutadans a l'Ajuntament? em nt Tenim aquí tot un conjunt de formes que tenen un caràcter més o s que menys directe i del que convé assenyalar: s> er a) Recàrrecs sobre Impostos que paguem a l'Estat. ~uments Es a dir que sobre el que es paga d'impost per alguns concep­ tes, tals corn la Contribució Territorial Urbana, l'Ajuntament ; tèc carrega un 10% que recapta directament. .nfor b) Impostos municipals, sovint anaments Arbitris, o sigui una 33 J fiscalitat que és pròpia de l'Ajuntament. Així, en el cas de la Radicació, l'Arbitri sobre solars o el de plusvàlues, de tipus directe , o el de circulació, que es indirecte. e) Impostos cedits per l'Estat, com són "Usos y Consumós". ~d) Taxes, que en principi corresponen al · que podriem dir-ne un preu per un servei o bé per la · utilització particular de béns comunals. Tot i que en alguns casos se n'ha fet un ús diferent, són taxes el "Sella Municipal", les que es paguen per cemen­ tiris, la de ·~s.aneamiento y limpieza", la utilització de vore­ res per les terrasses dels bars, ~te. En el mateix concepte estarien les entrades al Parc Zoològic o als Museus. e) També són ingressos municipals una part dels impostos que pa­ guem a l'Estat Central i que aquest retorna al municipi sota el nom de participacions . Així passa amb el 90% de la Contri­ bució Territorial Urbana, de l'Impost Industrial i d'altres impostos, tal com és el 4% de tots els Impostos Indirectes. I­ f) Les multes i els apremis. r g) Les contribucions especials, o quantitat que han de pagar aquells que reben unes millores particulars de l'actuació mu­ nicipal: en asfaltar un carrer, tothom se'n beneficia, peró els immobles augmenten llur valor; sobre aquest princip~ es basa que una part de la inversió la paguin aquests propietaris. h) Subvencions, ajut a Fons perdut que l ' Ajuntament pot rebre de l'Estat o la Diputació. 3.2~ Quins són els ingressos de l'Ajuntament de Barcelona? Per completar el quadre d'ingressos haurem d'afegir al que paguem els ciutadans directament o indirectament mitjançant l'Estat Cen­ tral solament els productes dels serveis públics municipals que tinguin beneficis i els produçtes o rendes de la venda o lloguer de les propietats municipals . Finalment seran també ingressos els crèdits i prèstecs que facin les diferents entitats de crèdit. 34 3.3. Enfront d'aquests ingressos hem de colocar les despeses que iS de tenen els següents tipus: de I Personal II Material i altres III Classes Passives IV Interessos del Deute un V Subvencions i participacions en ingressos béns VI Inversions de tot tipus i amortització del Deute ferent, VII Impresvistos i diversos. nen- vore­ Tal corn hem dit abans, la presentacffi de la comptabilitat munici­ )te pal no es fa exactament així, sinò en forma de varis pressupos­ tos i obeint els següents principis: pa­ En el pressupost ordinari, cos principal de la Hisenda Municipal ! ata comprèn totes aquelles despeses i ~ngressos que tenen un caràcter tri- fixe o periòdic. Vol ésser el document comptable típic de l'exer­ es cici anual. s. Els pressupostos especials són de fet corn els ordinaris però es­ pecífics per certs serveis. A Barcelona en tenim tres, un per ur­ banisme/un per parcs i jardins,i un per cementiris. rnu- Els pressupostos extraordinaris tenen corn a característiques par- ,.., ·ó els ticulars que es tracta de grans inversions que requereixen fer sa fis de . l'endeutament, s~ bé en certs c~sos poden ésser .coberts en part per contribucions especials . Aquests pressupostos no tenen corn els ordinaris o especia~s un inici a primers d ' any i un final de al termini del mateix, sinó que segueixen fins que la inversió ' s'acaba. En certes ocasions, hom empra aquest tipus de pressupost per a refondre rnfiltiples deutes envers acreedors privats en un sol deute amb una institució creditícia; són els anomenats "de u em liquidació de Deutes" . 'en- Tots aquests comptes es relacionen entre sí . El pressupost ordi­ nari destina part dels seus recursos als demés pressupostos i tots els interessos i l'amort~~ació del deute de tots els extraor dinaris es paguen cada any mitjançant l'ordinari . ~n ~· Pressupost i liquidació Hem ~ssenyalat ja que la tècnica dels pressupostos pfiblics exi- 35 geix·que estiguin equilibrats, ês a dir que es prevegin uns ingre~ sos iguals a les despeses. Així doncs, a tots els pressupostos, es preveu el què passara l'any proper •. Al final de l'any es veu el que ha passat, es tanquen els comptes i es fa liquidació. Si tot anés tal com s'ha previst, la liquidació de despeses i ingressos seria igual, peró de fet queden ingressos per cobrar, queden deutes per pagar, queden diners a la caixa. Aquesta situació complexa en la seva mecànica, dóna origen a les "resultes", fenomen típic d'aquesta comptabilitat i que fa difí­ cil el seu seguiment, ja que al llarg del temps s'acumulen grans quantitats de coses pendents de cobrarnent,i de pagament. El fenÒmen és més cornplexe si es recorre a operacions que segons un eufemisme tecnocràtic en diuen "fora de l'ortodòx~a pressupos­ tària", és a dir si es pressuposten ingressos superiors als que realment es poden ingressar i també i sobretot si es gasten quan­ titafs no sols superiors al que s'ingressa sinó també superiors al que s'ha pressupostat, és a dir que s'autoritza la despesa sense que hi hagi la corresponent previsió d'ingressos. Totes a~uestes anomalies de la tècnica presstipostària s'han pro­ duït a l'Ajuntament de Barcelona corn hem pogut comprovar, si bé, pel curt termini que s'ha disposat no hem pogut arribar a una au­ tèntica auditoria de comptes sinó solament a una primera informa- ció sobre els mateixos. Hom es preguntarà què passa quan al cap d'un cert nombre d'anys el~ ingressos que s'esperaven no es cobren, però el~ acreedors si que existeixen i volen cobrar? La resposta és que es fa ús de l'endeutament institucional a llarg termini, sigui per crèdits, sigui per prèstecs, sigui per emissió de Deute, que de tot ha co~ negut la nostra Corporació. Si als problemes de les resultes que s'han esmentat hi afegim les necessitats d'in~ersió (Pressupost Extraordinari) i també el fet que l'Ajuntament ha de fer-se càrrec dels dèficits de les Companyies de Transports, tindrem el marc de la preocupació pels deutes municipals, que s6n objecte de treball d'aquesta Sots-Co­ missió. " Més endavant tornarem amb més detall sobre la dinàmica d'aquest procés de deterioració de la Hisenda Municipal. 36 -------- lS ingre~ s. Els deutes de l'Ajuntament i el~Deute os tos, . Per fer-se una idea exacta d'aquest problema la Sots-cornissi6 no comptes i ha finalitzat encara les seves tasques. Fins al moment present quidaci6 estern pendents de vàries informacions sol.licitades a l'Ajuntament ngressos des del 19 de setembre. :tixa. En tot cas podem dir que, fent referência als darrers anys, en 1 a les els que hem centrat la nostra atenci6, la situaci6 es perfila de l difí- la segUent forma: l grans - Tenim per un costat una sêr~e de situacions, en alguns casos anòmales, que han fet necessari el recurs del crêdit amb els pr~s­ segons supostos Extraordinaris de Liquidaci6 de Deute de 1976 i l'Extra ssupos- ordinari de Liquidaci6 de Deute de 1977. Mitjançant aquest prec~ s que . dirnent la Corporaci6 paga els acreedors que per obres i serveis 1 quan- estan pendents de cobraments endarrerits, endeutant-se amb el :-ior s al Banc de Crèdit Local a llarg termini. sense - Aquest deute, que en diem financer, reporta uns interessos i s'ha d'arnortit~ar en períodes; cada any hem de pagar unes anua­ pro- litats del deute, que sumant interessos _i arnortitzaci6 del pri~ i bé, cipal formen una despesa assegurada. na au- Co f r o n r m qu a- e bona part de les i.,nversions també es financien per ope­ racions de crèdit, el conjunt de tots els interessos i amortit zaciohs formen l'anualitat del deute financer (la càrrega finan mys cera antiàl). •rs si ... La lle e i no p·ermet endeutaments .financers superiors al 25% del to ts ta , l dels ingres-sos ordinaris (sense una autoritzaci6 molt es- p a ecial d'Hisenda). co~ El retràs en els pag~ments de contractes per part de la Corpora­ ció implica l'assumpció de cargues financeres per par L t m dels con­ tractats. La consciència de la Corporació de la seva manca de el liquidesa, fa que en molts casos admeti preus que inclouen aque~ tes càrregues i que per tant encareixen els productes i s ·e e l r s v eis per a tots els ciutadans. Co- Fetes aquestes consideracions de caràcter general, vàrem passar a veure qu s i t n a era . la proporció del deute en el nostre municipi. Pel pressupost de 1977 l'anualitat és de 2.472 milions de pessetes per 37 un total del pressupost ordinari de 17 milions, el que representa un 14'~% del tal. El deute financer total ajornat fins el 25 d'agost del 1977, entre el Banc de Crèdit Local i les Caixes d'Estalvi és de 24.731 mili­ ons de pessetes. Tot intent de verificar aquesta xifra treta del presupost ordi- nari amb informació documentada sobre les característiques de ca- da contracte de crèdit i de cada emissió de deute municipal, ha estat inútil, .ja que els documents que se'ns han entregat i el pres­ supost ordinari no segueixen els mateixos criteris i tenen dates de tancament diferents. Acceptant, peró, com a hipòtesi provisional el que diu el pressu­ post, tenint en compte que els ingressos creixen d'any en any peró d'una forma vegetativa que ·no serà massa espectacular, excepte en el cas d'un canvi en la legislació, i considerant l'endeutament que s'està produint durant aquest any degut als ja esmentats Pre~ supostos Extraordinaris de Liquidació de Deutes , ademés de l'en­ deutament que produirà el Pla d'Urgències, la proporció d'endeu­ tament financer pot assolir límits que dificultin en el futur la realització de les tan necessàries inversions que han de satisfer els dèficits urbanístics i de serveis de la nostraciutat.En aquest sentit cal remarcar que els Pressupostos Extraordinaris aprQ vats pel Consistori actual en elcursde l'any 1977 i que estan en fases diverses de tramitació (cal autorització del Ministeri de l'Interior i del d'Hisenda, contractar amb el Banc de Crèdit Local d'Espanya o les Caixes, etc.) suposen en xifres rodones gai rebé doblar el deute reconegut i formalitzat a 31 de Desembre de 1976, el que evidentment implica una forta limitació al marge de maniobra del futur Ajuntament democràtic. 6. Co~ s'ha produït aquesta situació? Aquesta és la pregunta que imaginem es formularà el ciutadà da­ vant del que hem vist. La resposta completa exigiria tot un conjunt de tasques que estan de moment fora del nostre abast. Si peró, partint d'una sèrie d'hi 1 pòtesis de treball tals com acceptació del dèficit de les compan- 38 --- ~~ 1 -- -- ---~----------- I ~ !presenta yies de transport, costos de les obres, certificacions de paga­ ments i cobraments, etc., cada una d'elles per principi suscep­ tibles a · fer una aud 77 i , e t n o t r r i e a de comptes com no s'ha fet en cap cas,po­ dem arribar 3 m a 1 i c l e i- rtes conclusions que considerem d'interès per l'opinió pública. Com hem di o t, r d l i ' - acumulació de diferències entre ingressos i despe­ se , s d d e e s c e a q ­ uilibrades al llarg del temps al moment de ~a liquida­ ció obligà per t a l f , ha 1 rontar a les exigències de pagament dels acree­ dors1a fer els pressupostos i e e l x p t r r e a s o ­ rdinaris de liquidació de deu­ te en l'any 19 · 7 d 6 a t i e s 1977. Considerem oportú explicar-les amb cert detall per a il.lustrar el funcionament de la Corpora9ió en el seu aspecte hisendístic. ?ressu­ :my peró 6.1. La liquidació de Deutes de 1976 ~pte En l'any 1974 es prepa m r t à a m a e q n u t e st pressupost que constà finalmene de tres cossos de despese s s , P t r o e t s e s elles amb f inanciació prevista a llarg termini pel l B 'e a n nc ­ de Crèdit Local d'Espanya . L'aprovació pel Ministeri d'Hisenda e n s de p u ro ­ dueix el 26 de Maig de 1976. ur la En primer lloc tenim que , pel manteniment dels serveis, existei­ tisfer xen crèdits reconeguts per la Corporació, però sense cap contra­ partida d'ingressos esperats, per valor de 5.079 milions de pes­ ~is apr2 setes. :an en En segon, 3.030'5 milions que són els dèficits de les Companyies de de transports públics, acumulats fins a finals de 1974 En tercer, un apartat de 2.675'9 milions gue constitueix una pr s e ­ ga~ visió d'incobrat~ del conjunt ~e de d u e tors de la Corporació. ::::! ::! de La primera partida està documentada amb factures i pot ésser ob- ­ jecte d'una més acurada informació sobre les formes en què es varen efectuar els contractes, certificacions, etc. i l'ortodò xia pressupostària de la seva aprovació , però , en tot cas està documentada . a- La segona, és a dir els dèficits de transports també ha de ser . objecte d'una posterior recerca i de fet es parlà a la Corporació s tan fins i tot d'una auditoria feta per una empresa especialitzada. d'hi Malhauradament es va rebutjar la proposta i s'adoptà la d'una au­ ditoria feta per gent de ~a Corporació, equip ja constituït i del que seria convenient demanar el seu pla de treball i la publici­ tat de les seves recerques. La tercera no té cap documentació o almenys no ha estat mostrada i l'explicació que se'ns ha donat és que el Banc abans de lliurar els fons per a~uesta part vol certificacions de bada un dels in­ cobrats que constitueixen l'objecte del crèdit per a comparar que es tracta de Fallits reals. Dèsconeixent els criteris pels que es van donar 2.675 milions per incobrables, són comprensibles els motius d'aquesta actitud per part del Banc. 6.2. La liquidació de Deutes de 1977 Aquesta segona liquidació de Deutes comprèn 9.280 milions de dè­ ficits de les Companyies de Transports, dels que més de la meitat és una previsió dels dèficits que es produiran solament en l'any en curs. El 48% restant són dèficits de 1975 i 1976. Amb tota independència de qui hagi de fer-se càrrec d'aquest dèfi cit, unes empreses que tenen aquests resultats exigeixen una aten ció més important del que es dóna en el present i una investiga­ ció en la seva ge~tió. El restant del compte, llevat d'algunes despeses que són poc re­ llevants, són reconeixements de deutes en la majoria dels casos , efectuats segons l'eufemisme de "poc ortodoxos", és à' dir opera­ cions que no estaven pressupostades. Corn a exemple podem assenyalar més de 46 milions de 'pessetes que foren gastades per "Cerernonial" i "Ferias y Congresos 11 • Solament una recerca més acurada de la que s'ha pogut portar a terme ens diria fins a quin punt existeix una probabilitat que es cobri tot o una part d'aquest deute a la corporació generada durant aquest any. En la mesura en què s'~rnpri: la tècnica d'inflar els deutes a fa­ vor del municipi i que s'esperi el cobrament de quanti~ats que en realitat s'haurien de donar per incobrables, es produeix un procès de resultes fictícies que solament porta a emmascarar la situació real de la hisenda local i exigeix el recurs a un més gran endeutament a llarg termini. 40 publici- Seguint amb aquest exercici de comparar e~ pressupost i la liqui­ dació d'ingressos es pot veure que, en general, la técnica pres­ mostrada supostària emprada en bona part dels casos a la liquidació no es e lliurar revela com a molt perfeccionada. Donades les bases d.'imposició i dels in- la seva rigidesa, seria possible una millora que fes del pressu­ ;>arar que post d'ingressos un instrument més útil per la planificació de les despeses. Lions per Aixi els ingressos per recàrrecs i ~rbitris directes, 2.3.1a) i :ud per 2.3.1b) es preveu una recaptació de 3~890 milions i en realitat al final de l'any veiem que s'han recaptat 3.296, és a dir una diferència del 15% menys del que es pensava. Adernés dels recap­ tats solament s'han cobrat 2.780'5 mentre que els 515'8 restants encara es deuen. de dè ­ a meitat Per les plusvàlues, que és un altre arbitri municipal sobre el n l'any capital-terreny~, es liquida solament un 70% del que s'ha pres ­ supostat, del que a més un 30% queda pen~ent de cobrament. dè f i Corn a cas extrem podem exposar el de les Constribucions Especials ~ st ma a t e n de l'Ordenança Fiscal 20 en què la realitat del cobrament !Stiga- és solament un 65% del que diu el pressupost. En altres capitals d'ingressos el procès' és invers, recaptar-se més 'oc r e ­ del que s'ha previst, sobretot_en els capitals de crèdits de Te­ 'c asos '· soreria,als quals ha de recòrrer -la corporació ?er poder fer front :>per a - a les exigències més immediates. Analitzades. fins i tot amb la provisionalitat amb la que ho ha fet aquesta Sots-Comissió, les xifres de la informació disponibles fins al moment, no és exagera-t pensar que la manca de técnicis me en la elaboració de pressupostos és un bon exemple de com funciona interiorment tot el moviment de la hisenda municipal. L'extrem més esbalaidor que el més gran excés d'ingressos sobre· el pressupost són elcapitol d'imprevistos per un valor gens rnnys­ preable de 1. 700 milions de pessetes. a fa­ Si recordem ara que te5ric~rnent les despeses es poden quantificar f[ue en funció dels ingressos, veiem que no ajustar la previsió d'a­ lun quests a la realitat, suposa planejar despeses que després no es la podran pagar, és a dir generar deute i endeutament financer per pagar els acreedors. 41 Finalment, cal fer constar que fins ara no disposem de cap avant­ projecte del Pressupost Ordinari de 1978 que, en principi, havia d'estar preparat a mitjans de setembre proppassat. 8. Primeres con~lusions Si tenim que les despeses augmenten pel personal i l'endeutament, aquest per pagar ultra les inversions als acreedors que no es poden pagar per una falta d'eficàcia de recaptació i una mala tècnica pressupostària, tenim en bona manera un marc en el qual d~ finir a grans trets la hisenda municipal. En aquest marc és perfectament imaginable que en primer lloc no 1 ( és per manca de coneixements o de tècnics el motiu de que -el proçés 1 t es produeixi. En segon lloc~ també és imaginable que les empreses d'obres i serveis que contracter amb l'Ajuntament estableixin preus alts no sols per un mal funcionament del mercat sinó també per poder-se cobrir dels costos financers que comportarà per les mateixes el retard en el cobrament. L'encariment dels serveis després ens repercutir& en tots els ciutadans . En tercer lloc poden influir en els dèficits tota mena de proble­ mes de gestió que no podem precisar però que ens fan suposar les deficiències tècniques observades. En aquest informe hem repetit en diferents apartats la necessi­ tat d'una veritable auditbria, tasca que la present Sots-Cornis­ sió no pot emprendre i únic sistema per poder arribar a un judici crític sobre el funcionament de ;la hisenda municipal i de la ges­ tió, compreses les companyies de transports. ' . El ciutadà es demanarà si aquesta funció no és una cosa que ja nor rnalrnent haurien d'haver prev .~st les instàncies superiors de l'Es­ tat . Evidentment que està prevista , però per dona r una idea de corn es porta a terme aquest treball de censura que, insistim, és molt delicat , direm que el "·Tribunal de Cuentas" en Li sessió qu~ es celebrà el dia 8 d'Octubre de 1976 aprovà els Comptes del Municipi des de l'any 1945 fins a 1970 . Vint-i - cinc anys en una sessió és molta feina. Des d'aquesta històrica sessió no s'ha . aprovat cap compte més. 42 avant­ havia NOTA ADDICIONAL ~ament , A l'acabar la redacció del present informe, el grup de trebal·l de la Sots-Comissió d'Hisenda encarregat del Patrimoni, després 'j.l. mala de les dues primeres reunions de treball, va lliurar un avançament -~1ual d~ d'informe que recull les seves impresions. Impresions que el grup desitja, remarcant-ho, qualificar-les de provisionals però /e no que, tot i lamentant-ho, creu que centren molt exactament la pro­ 1 proçés blemàtica general del Patrimoni Municipal i no creu que siguin desmentides per les properes re~nions de treball. i Dues primeres concrecions: Manca de Control Patrimonial, desor­ lts no dre administratiu . r- se - La gestió patrimonial es oficialment descentralitzada, però p el el grup de treball té la profunda i seriosa impres~ió que en ) S realitat es descontrolada. - El grup de treball constata que no hi ha una gestió coordina­ ~oble­ da ni un mecani~rne de control establert . . les Una darrera connotació: Valoració inadequada . . si- - El grup de treball esfà en situació d'afirmar -provisionalment­ i s- que el sistema de valoracions del patrimoni es inAdequat i confu­ udici sionari, deduint-se que les xifres que apareix~n en el Compte ges - General de Patrimoni · de l'Ai untament no gaudeixen de la suficient ·i necessària versemblança. per a poder-les considerar. represen­ tatives de ¡ l a a no r r e al situació del Patrimoni municipal. . ' Es - e é s :le l 1a INFORME 5 URBANISME I VIVENDA A) El Treball de la Comissió .La subcomissió , conscient de 1 'amplitud dels temes a tractar i del orobable interferénci~ altres sub-comissions, ha limitat el seu treball a conèixer le~ actuacions municipals realitzades en aquest període i algunes qüe~tions puntuals~ exoosem breuement a continuació aqueste~ qüe~tions. B 1) Urbanisme 1. El Partimoni Municioal de solars: Es constata en primer lloc que el registre municipal en sentit estricte sobre el tema s'a­ caba l'any 1930 i que el Delegat d'Urbanisme veu molt difícil ac tualizar-lo avui correctament donades les múltioles unitats i em preses municipals que es veurien afectades i la manca d'una siste matització al re~pedte. La sub-comissió d'hisenda estA fent una an!lisi més particular de la "relació de bens municipals". Si es pot assenyalar l'absência durant tots aquest~ anys d'una política de creació de patrimoni municipal de sòl -~ncomplint fins i tot les obligacions que marca al respecte la Llei del s~l- i les greus conseqüències que aquesta política té per afron tar els dèficits d'equipaments i zones verdes. En els darrers mesos i vinculat a les reserves fetes pel plA Co­ marcal, la Delegació d'Urbanisme intenta una política de compra de sòl que es veu molt limitada pels escassos recursos i el ca­ r!cter de la legislaci6 vigent. La sub-comissió no ha pogut fer una analisi detinguda. dels preus d'expropiació fixats ni dels rli­ ferents métodes d'adquisició utilitzats. - - - --------------------- ' I 2. Llicènci-es de construcció d'obra nova: Cal remarcar en pri­ mer lloc les deficiències existents en el procés administratiu de concessió de les llicències i la necessitat d'unificar la me­ cànica de tramitació d'aquestes. En aquests moments és el Delegat qui controla directament cada una de les llicències concedides. En aquest període d'han produït tres grans suspensions de llicèQ cies: Qunta Amèlia, Espanya In~ustrial i Institut Mental de la Santa Creu. Així mateix s'han denegat algunes llicències en zo­ nes confr'ictives degut a les irregularitats detectades en els pr~ ~tar i jectes . . tat el les en Hi . ha pendents de concessi6 unes 300 llicències corresponents a ment a projectes fets a 1~em9ar de la disposició transitòria 7a. del Plà Comarcal i tant sols 7 o 8 amb la normativa actual. Es pre­ cís tenir present el gran volum de llicències concedides i no exe- cutades existent, a conseqüència sobretot l ~e l~allau~e sol.lici­ tuds produïdes en els mesos anteriorsa l'aprovació definitiva del mencionat Plà Comarcal. lloc S'ha demanat que es fessin publiques(a· l'Ajuntament i a les Juntes s'a- Municipals de Districte) les llicències que se solicitin, aque­ il ac lles concedides i no executades i les pendents d'adjudicació. i em sis te 3. Plà Especial d'Equi~aments: Com a conseqüència del Plà Comar­ una cal està pendent la realització d'un Plà Especial d'Equipaments per tota la Comarca de Barcelona. Conscients de que la responsab~ ma litat de realitzar-lo corres~on a la Corporació Municipal Metro­ tt politana, s'ha plantejat el tema al Delegat d'Urbanisme, que op~ na que aquest Plà no es pot impulsar fins a tenir un coneixement fren correcte dels déficits existènts en els diferents tipus d'equip~ ments. Avui sols es coneixen amb exactitud suficient la situació de Guarderies i Ensenyament General Bàsic . Co- 4. Altres: Durant aquests mesos l'Ajuntament ha iniciat algunes ~a­ operacions; molt sintèticament s6n: Plà Parcial a la zona de "les :er Planes", operac,ions de vivenda lligades a la norma-tiva de "Vivie~ 1 .i- ~as Sociales" amb el Ministeri (Can Clos, Sant \Andreu 1Ramó_n Albó, '"barri Xino~'.:) , Parc de l'Estació del Nord, Plaça Gaudí, i alguns 45 v projectes (Centre Social Canyelles, remodelació AV. de la Cate- dral, Cotxeres de Sants, .... ) B 2) Vivenda, el Patronat Municioal El Patronat Municipal de la Vivendà (PMV) ha construït -directa­ ment o en conveni amb l'Estat- unes 25.000 vivendes durant la se va existência. El PMV ha passat per tres etapes fins arribar a l~actual. Primer recull, sota el franquisme, una tradici6 iniciada amb les "cases bar a tes" construldes ar:ra_n de 1 'Exposició de 192 9. Després, un cop passat el moment comoulsiu del "Congrés Eucaristic", i ja iniciada l'~~oca Porcioles, el Patronat es proposa afrontar grans operacions amb pretensions de prestigi: des del Besós fins a la non-nata Canaletas, passant per Montbau, la Mina i Canyelles. La tercera eta~a representa la culminació de la construcció d;aquests grans conjunts i la total descapitalització del P M V refor- çada perque una de les respostes l~giques dels habitants de les .barriades ha estat no pagar fins que siguin ateses les seves mE reivindicacions. S'inicia aleshores una peculiar iniciativa; es tracta de "guanyar diners" per a equilibrar els comptes i es oro cedeix a construir cases de venda lliure -Born, Llull-, sense resultats positius. Al final s'ha transfòrmat l'idea "social" ini­ cial en una administració de .finques. Les caracteristiques dels poligens construits són ampliament cone gudes: - Barriades amb gran densitat de població i greus defectes de projecció i de construcció, esquerdes, humitats, inundacions falta d'aigua suficient, dificultats de desaigües, dificultats de clavegueres. -Manca important d'urbanització (en alguns llocs total), de vo­ reres i d'il.luminació. -Manca parcial o total dels serveis . bàsics en les barriades: re collida d;escombraries vigilància diurna i nucturna, correu, sanitat, escoles i altre~ equipamerits. Darrerament, la Gerència qel PMV ha procedit a l'estudi d'aques- 46 . Ca te­ C tes necessitats i ha establert un pressupost amb tres grans ca?i tols (reparacions, remodelacions i obres d'urbanització}, que es situa en 5.500 milions de pessetes. Aquesta sub-comissió est§ :oeQ dent de conêixer: la valoració de les necessitats, les darreres rnernOries anuals, els pressupostos,. ·etc ... Aquest pressupost no ha estat aprovat per 1 'Administració Municipal. :-ecta­ :"E la se S'ha creat una_ Cornis~ió Municipal de Vivenda amb el mateix PMV, . representants d'entitats ciutadanes i col.legis professionals i l'Ajuntament per informar sobre aquestes qUestions. Mentres -corn >rimer )· . en el cas del barri de Sud-Oest del Besós- l'equip de Govern muni , 'cases I cipal ha abordat directament la negociació amb els veïns i l'exe un cució d'obres. ja grans Sense entra-r en la valoraci6 del paper que pot jugar aquesta Co­ a la ~issió de Vivenda, aquesta sub-comissió creu necessari: é s. La 1~ constitució immediata d'una auditoria ~ per analitzar la si­ tuació real del ~MV. D'aquesta auditoria ens n'ha parlat l'Admi­ nistració Municipal sense que s'hagi concretat en a9uests mo­ les ments. rnent·restant cal conèixer .i examinar partida per partida el Pressu­ es ·post Especial de Reparacions, i actuar directament des de l'Ad :r;>ro rninistració Municipal per atendre les necessitats més urgents. e - és necessari obrir una discussió ·sobre el futur d'una oolítica " ini- municipal per l'habitatge con e tS ats ro- re u, ;- 47 INFORME 6 fUl q'U;u1 [Uf 1 SERVEIS SOCIALS Degut al camp abarcat per l'àmbit de la Comissió, aquesta treba­ lla en tres sots-Comissions~Assitència Social, Ensenjament i Sa­ nitat. Part 1 Asistència Social A) Treball de la Sots-CoQissió Aquesta Sots-Comissió ha centrat els seus esofrços en el camp de l'acció Social de l'Ajuntament i de la Educació Especial a les Institucions Municipals. La Sots~Comissió pretenia conèixer la política municipal en curs, les corresponents aplicacions a nivell territorial (sòl), els es­ tabliments propis de l'Ajunta~ent i la plantilla municipal L'Ajuntament manifestà les greus limitacions que suposa l'actual normativa local i la manca de recursos financers per a dur a ter­ me els seus objectius. A part de tota la informació recollida, la Sots-Comissió visita­ rà diversos establiments municipals. B) Problemes concrets B.l. Acció Social - L'Ajuntament ha informat de que no s'ha fet cap CENS de VELLS, NENS ABANDONATS, GITANOS i SUBNORMALS. Per tant no hi ha programa ni fites. - S'ha fet una actuació seguint els millors criteris sobre cada matèria, amb la finalitat que les institucions en 48 - --------- - - - --------- funcionament es renovessin tanten el funcionament com en els criteris " que les dirigeixen, incompetents i desfassats. Com·: . NENS ABANDONATS, nova experiència a l'Asil del Port. S'han montat uns 24 pisos en el propi barri, creant nuclis familiars . Orientat sota la direcció del Director d'Educadors Especialit­ zats, Antoni Julià. Han gastat més de 50.000.000 de ptes., sen­ se disposar-ne prèviament. ::reba­ i Sa- TERCERA EDAT. 30.000.000 PLA D'URGENCIES. S'han creat 5 mi- ni-residències, per 2, 3 o 4 matrimonis segons les dimen~ions dels pisos amb assistenta, per oferir-los-hi un ambient intim i familiar. Passant 1 1 Asil del Parc els seus acollits al nou Centre de la Bonanova GUARDERIES.De momemt es constitueix un Patronat Municipal provisio­ :1p de nal,formé¡it amb tècnics de"Rosa Sensat~ "Consell Català d'Ense_ny~ .es ment" que l'ha d'aprovar encara el Ple Municipal, per coordinar esforços i suport econòmic i professional. Els resultats de- curs, penen dels recursos econòmics i són diverses les entitas que s es- ho possibiliten, Ministeri de Treball, Caixes Ajuntament, etc. . GITANOS, considerats com escola especial per ells sols. Ho or­ :ual _ganitza la Teresa Codina, a través d'una oficina i espera els ter- sigui construïda l'escola (1). . SUBNORMALS. Diferents entitats són subvencionades per l'Ajunta­ ta- ment per un total global de 6.QOO.OOO de pessetes i segons sem­ bla le~ entitats que reben aquest ajut són. unes 10. L'any vi ­ nent es pensa ampliar a 60.000.000, import que .serà adjudicat segons un Patronat Municipal creat específicament per coordi~ nar aquest sector, a semblança de les Guarderies (2) . BARRAQUISME: censades unes 3.000 barraques, amb xapa, o sigui, en : de terrenys públics o municipals. DUES MIL són a la Perdna, de ma­ t no joria gitana; el problema és doble quan es tracta de gitanos doncs la majoria dels barris no els accppta, fins l'extrem de :>bre fer necessària l'acció de la força púb:lJica per resoldre aquests . problemes. 49 Les altres mil barraques, hi viu gent i farnilies rnês degradades El socialment que no pas els gitanos. veEJ En el PLA D'URG~NCIES, es destinen uns 324 milions de ptes. per mev e erradicació de barraques. senE pr~ E Al Poligon Canyelles, construit pel Patronat Municipal de la Vi­ re?! venda, hi anaven destinats 8.000 barraquistes, i nornês n'hi ha · ac pr::-E tualrnent 300, i encara a resultes de la pressió feta per aquest .rno>.r departament, que alcomençar a actuar en va detectar nornês a 75 d'lC de residents,assolint finalment la xifra e~istent ara de 200. te· S'ês conscient de que en aquest Patronat s'ha fet una gestió molt ab e irregular, a base d'influències iprivilegis de càrrecs directiu~ cib sobretot al llarg dels útlirns 20 anys, a estil de coto oficial. i Ca Es dona l'exemple del carrer de Pedraforca, on un edifici de 50 sa3 pisos, que era destinat a emergències socials, per gent no fixa, 749 nomês per temporada o dies per solucionar el seu problema de resi ma1 ~ència, el Patronat va començar a vendre algun pis, i ara són els Dll propis veins que volen treure els eventuals o temporals, pe.l poc CE respecte a les instal.lacior.s. Ara s'ha decidit vendre la totali­ . ha' tat dels pisos per evitar l'enutjosa duplicitat d'interessos que provoca constants situacions tenses i conflictives. B. L'Ajuntament davant de la murrieria utilitzada pels propis barra­ quistes, que al passar a ocupar un pis, es venen o traspassen la In barraca, continuant l'existència del problema que e'S volia resol­ ni dre, tê per norma donar les claus i enviar al mateix moment, la CE piqueta-demolidió. Ni LÉ (1) En el mateix barri de Can Tunis, fa 40 anys que hi funciona una escola de Patronat Diocesà, on sempre s'hi ha escolarit­ zat criatures gitanes junt amb altres, sense discriminacions, amb molt bons resultats d'acceptació. La Delegació d'Ensenyament Municipal cataloga les escoles que construeix per gitanos corn a ESPECIALES. (2) El cens dels subnormals: L'Ajuntament ~a fer públic ara farà - - un any que el nou empadronament a fer dins el mateix 1976, es consultaria els casos de SUBNORHALS i HUNUSVALIDS i la llengua familiar de les farnilies residents a la ciutat. Cap de les consultes es va portar a terme. 50 - ~ - ~ ~ ---------- dades El Patronat municipal per a su~normals: sembla que la proposta ve del 1964 i ara se 1{ dóna una urgência extraordinària. Actual­ . per ment s'han convocat diverses entitats que es dediquen a aquest sector. S'ha format una Comissió d'estudi de 12 persones, de 6 Vi- professionals i 6 pares afectats (entre aquests'pares hi ha di­ La rectius de Centres escolars i directius d'Associacions de pares, L ha · ac pronunciadament classites i conservadors, fora de dues persones ruest .molt j.oves, demolt diferent criteri). Privadament s'ha fet prop a 75 d'algunes d'aquestes persones una especial consulta i el seu cri­ '' 0 . teri és que prefereixen la municipalització de les seves escoles, ó mol t abans que es construeixin i crein noves escoles públiques espe­ ctius I cials. ial. Cal recordar la promesa de l'Ajuntament en l'exposició a les Dras e 50 sanes de l'actuació ·programada pel municipi, anomenada BARCELONA/ fixa, 74, que faria 26 escoles especials, repartides per tota la ciutat, ~ resi marcant-les en cada districte on corresponia cada una d'elles. )n els 1 D'aquestes 26 n'hi ha 3 de fetes: LLUISA CURA ,VI~AJOANA i el . poc CENTRE FONO-AUDIOLOGIC . · Cap entitat ni associació pro subnormals ~tali- ha reivindicat aquestes escoles i mai més s'ha dit res més. que B.2. Educació Especial (Retard mental o subnormals) arra - r'J. la Informa l'Ajuntament de que a Barcelona només hi ha 2 escoles mu­ ~ so l- nicipals d'educació especial: la CENTRE FO~O-AUDIOLOGIC ( .~1ontju'fc) per a sord-muts i el de VILAJOA­ NA/de Vallvidrera1 per a retard mental. Les escoles "CONCHA ESPINA" i "JÚAN DE LA CRUZ" són també per a na subnormals (retard me~tal) peró són nacionals. i t - on s , En el PLA · D'. URGENCIES hi figuren 50,000.000 de pessetes que van des­ tinades a renovar material pedagògic, noves adquisicions i a impre­ que vi~tos d'ernergência pel bon equipament d'aque~tes escoles. Actualment s'estudia de crear un Patronat r-1unicipal d'Educació Es trà e s 1 Lluïsa Cura és per formació laboral domêstica de noies, entra ngua en la titulació d'"especial", com · la de gitanos i no ho és , ni de subnormals tampoc . ~ 51 pecial per actuar i coordinar segons uns estatuts que regularia les atribucions a cobrir dins aquest sector. i El ministeri d • Educació i Ciènc.ia presta suport econòmic però .amb El : 1 · l'obligació que el programa escolar especial abarqui l'EGB ho: ,, o :· pe1 · Seguint una informació a la Premsa, relacionada amb aquestes ci­ e 1 ut tades escoles, s'observava que no tenien coberta totalment la t pe matrícula. e va No hi ha cens fet dels casos de subnormals en la ciutat, però fa a El - un any que l'Ajuntament va dir pfiblicament que en ocasió del nou 1 tr empadronament per abans de finir el 1976, es consultaria les famí r da lies barcelonines si ·tenien algun cas de minusvàlid físic o sub­ • 3.. Cl normal i la llengua usual familiar. Ambdues preguntes no .es va­ i ren fori'('Iular. La da~ VISITA A VILA-JOANA ~ en l Actualment compta amb 130 alumnes, nois i noies. S'observen di­ al l versos grups i de diferent nivell intel.lectual. De 6 a 18 anys, amb programa pels més dotats d'EGB, Tallers de manualitats, gim- nàs, piscina per a ~ehabilitació (no ha funcionat mai), mitja peg C) sió. Els pares paguen a l'Ajuntament 750 pessetes, com a taxa, igual a les escoles municipals amb cantina, i a més per permanèn­ p¿ cies 450 pessetes. C é e L'Horari és fins les 5 de la tarda i amb permanència surten a les e sis. m L'escola pot acollir uns 200 a 250 aJ:umnes. E La construcció i el conjunt és fet amb esplendidesa , a base .de pavellons excessivament separats entre sí, seguint el desnivell de la muntanya. Cornun~cats amb ampla escalinata i per çarret.era. S'ha malversat el terreny. Dins dels pavellons també s'ha ~esaprofi­ tat l'espai, per l'excès d'amplitud dels passadissos i vestíbuls, així com a les classes que només funcionen per 8 o 10 alumnes (1) i tenen espai per més de 20. Tenen per despeses 6.250 pessetes trimestrals. Les peticions de (1) Nombre . d'alumnes correcte en el cas d'educació especial 52 ------- --------~ ~::ia reparacions, manteniment, e~c., : normalment no s6n pas escoltades ni ateses . . >.amb ) Els tallers, que s6n immensament grans, només s6n utilitzats dues hores a la tarda. Es nota una labor molt creativa. El personal ci­ pedagògic ha fet un informe a la Delegada, sobre suggeriments de com c utilitzar i aprofitar millor ~ls mencionats tallers i altres as­ pectes generals del funcionament de l'Escola. Aquest informe es va perdre i ara actualment l'estan repetint. fa nou El Director va destacar que no s'havia pensat a l'hora de la cons r. fam_! trucci6 en cap camp esportiu. L'actual que utilitzen és l'explan~ lb- da que van preparar per parking de cotxes, el dia de la inaugura­ j l- ci6 oficial (1973?). 3 La visita s'acabava a les 5 de la tarda, coincidint amb la sorti­ da del personal que té cura dels tallers. Pel personal que quedava en aquell moment a l'Escola es dedueix que la permanència dels alumnes és purament això: permanència, sense cap activitat. (S' C) CONCLUSIONS ~n- Partint del percentatge que d6na l'OMS, sobre la incidència dels casos de retard mental sobre la poblaci6 que és de 1'5 a 2%, l'ac _es ci6 municipal sobre ensenyament especial ha estat desfassada en contrast· amb les escoles particulars, que s'han prodigat última­ ment arribant al nombre d'unes 30. El citat Patronat Municipal en gestaci6, en Bona part serà diri­ git per membres de Centres privats, als que s'ha convocat per portar avant la proposta. La idea d'aquest Patronat ve del 1964, però ara se li d6na ~na urgència extraò f r i d - inaria, i sego~s algunes ~o de les persones representants d'aqu~stes entitats, consultades ; ' prèviament, veurien millor la municipalitzaci6 de les escoles particulars que no pas la creaci6 de noves escoles públiques. L'any 1972 !'Ajuntament prometia en exposici6 pública teta a les DRESSANES, sota el títol de BARCELONA-74, 26 -escoles especials, segons els plans exposats, degudament assenyalades en els co­ rresponents districtes municipals de la Ciutat. 53 En qpant a Acció Social, pendent de l'informació sobre la situa­ ció D i del barraquisme i instal.lacions esportives, cal remarcar I I:\ la indefinició d'una política cla P r ê a en aquest àmbit i que gene­ l?ê ralment, l'Ajuntament està lluny d'assolir els objectius secto­ rials programats. , , RELACIO DE LA DOCUr.1ENTACIO OBTINGUDA, per escrit: - Organigrama del DEPARTN4ENT (1) - "Números globales de ·barracas en Barcelona" (2) - "Instalaciones D A e portivas MunicipalesH Per districtes (3) \. - "Cesión de Instalaciones Deportivas" (4) L .... -Manca informació sobre funcionament de l'Institut Municipal e > d'Educació (promesa per la Delegada d'Ensenyament i Cultura, e des del dia 11 d'octubre, que considerem imprescindible esbri­ t nar-ne el funcionament, i que en el cas dels SUBNORMALS té ï incidència en aquesta sots-comissió i en la d'educació escolar g esp I e cial). p t 54 LtL tua­ lr . INFORME 6 u me­ Part 2 ~r :t o­ :t ENSENYAHENT A) EL TREBALL DE LA COMISSIO" La conveniència de subdividir la Sots-Comissió de Serveis Socials en tres grups de treball (Ensenyament i cultura, sanitat, promo­ l ' ció ciutadana) ha complicat certament les l gestions portades ~ . terme, donada la xifra relativament elevada de persones que hi han intervingut i el desglossament de les sessions de treball i les lar generals de tota la Sots-Comissió. Pel que fa al grup d'ensenyament i cultura, s'han pogut dur a terme: - Una primera trobada amb el regidor Font i Altaba i els tres delega de serveis . - Una sessió amb la delegada de Cultura, Núria Beltran No ha estat possible portar a terme una sèrie d'entrevistes pro­ gramades en principi (escoles en lluita, arquitectes escolars, algunes institucions i associacions ciutadanes relacionades amb el tema escolar, etc . ) llevat d'haver pogut obtenir un canvi d'i~ ~iessions amb gent d~ la Coordinadora de Cooperatives escolars, associació de pares de 1-Escola Barcelona del carrer Joan Güell, aixi com informació sobre alguns cenires d'educació especial (que per raons de distribució d'aq?est primer redactat apareixen in­ closos en el grup de treball de "Promoció ciutadana"). Tampoc no ha estat possible anar més enllà del tema escolar i passar als altres aspectes culturals: museus, biblioteques, tea­ tre, etc. Per concloure podem dir que ha calgut potser destinar més · temps ~ 55 del compte a que els tres grups (conjuntament i separadament) agafessin el convenient ritme i acoplament i que hi ha hagut una certa desconexió amb la Comissió General, la qual cosa ha dificu.!_ tat certament ., el ni vell d'operat i vi tat. Documentació lliurada per la delegada de cultura - "Patronato escolar de Barcelona (para escu~las nacionales)", in forme mecanogxafiat, 7 pàgs., febrer 77 - "Delegaçión de servicios de cultura: (Acuerdo de la C.I•l.E. de 24-11-75), informe mecanografiat de 55 pàgs. i l'organigrama. - "La Junta de r-1U:seus de Barcelona", informe mecanografiat de 9 pàgs. - Informe mecanografiat de 6 pàgs.~ sense títol, sobre museus de ar. la ciutat de Barcelona. Cê; - "Informe de la Coordinadora Municipal de barris d'espectacles t~ Í.nfantils 11 , informe mecanografiat de 3 pàgs. A] "Nota sobre las actividades teatrales en el teatre griego y campafia municipal", inf~rme mecanografiat de 10 pàgs. - "Critica de la campanya municipal de teatre 77", signat per Jo­ an L. Bozzo, Coordin~dor General de la temporada Grec 77, 4 pàgs. - "Relació nominal d'escoles creades per la General~tat", Direc­ tori d'escoles amb indicació del nQ de seccions i xifra d'alum- • nes. Barcelona i altres municipis de Catalunya. 15 pàgs. mecano grafiades. - "Escuelas municipales y nacionales", Directori d'escoles amb in- dicació del • nQ d'aules, 6 pàgs. mecanografiades. - "Colegios nacionales que se pondrAn en funciotiamiento en el in­ mediata curso escolar .1977-78 11 , Directori d'escoles amb indica­ ció del nQ d'aules i places ~ d~ta prevista de posta en funciona­ ment. 2 pàgs. meca~og~afiades. "Museos mtinicipales de Barcelona", Directori, 1 pàg. impresa. - "Legislación vigente e·n materia de Convenies de construcciones escolares" I "Fechas convenies entre el M.E. y el Ayuntamiento 56 - -- ---- -~--------------- de Barcelona", Relació ~e disposicions legals, 1 pàg. mecanogra­ fiada. Altra documentació lliurada per .l'Ajuntament Programa de Actuación municipal de urgencia , 81 pàgs., març 77 - "Presupuesto ordinario 1977 •t in "Esttidio de los' costes analiticos de los servicios rnunicipales y órganos de gestión ... a corresponents als anys 71, 73 i 74. ,.>. B) PROBLEMÀTICA DEL SÈCTOR I COMPETENCIES MUNICIPALS 1) Els problemes generaLs plantejats en matèria d'ensenyament .e arreu del ~erritori espanyol, s'agreugen considerablement en el cas de Catalunya i més en cdncret pel que fa a la comarca i ciu­ tat de Barcelona. Algunes xifres poden ser prou eloqüents en aquest sentit: - L'indicador més utilitzat per tal d'establir el nivell de des­ envolupament dels serveis educatius, és el del % de despeses p~ ::>­ bliques en educació respecte al PNB. Doncs bé, mentre la mitja­ :igs. na europea es situa a l'entorn del 4-5% (als paisos nòrdibs' arriba fins i tot al 7%), Espanya amb un 2,4% queda clarament mal colocada en aquesta comparació per pa~sos, ocupan~ els n- Gltirns llocs de la llista. lO - Però en el cas de Catalunya aquest indicador queda encara for.ça enrera respecte a la mitjana espanyola. Avaluacions fetes re­ t- centment situarien aquest percentatge entorn al 1,5% pel conjunt de Catalunya -Vol dir això que l'esfoç financer realitzat pel ministeri és a Catalunya molt inferior que el que porta a terme a la resta de na- les regions espanyoles. Corn a conseqüència . el sistema de la do­ ble imposició funciona a Catalunya de forma molt més intensa. El resultat és l'elevat nivell de privatització e~istènt -sobr~ tot pel què fa a Barcelona-ciutat- i el manifest absentisme en la creació de centres estatals, just en les barriades més defi­ cit!ries en equipaments escolars i que afecta els sectors de 57 població amb menys possibilitats econòmiques per costejar-se una educació privada mínimament acceptable. - El número de nens sense escolaritzar a Barcelona-ciutat ha es­ tat xifrat a nivell ofici~l entorn als 11.000. En quant als mal escolaritzats (nombre excessiu d'alumnes per professor 0 escolaritzats en centres sense solvència pedagògica) pot xifrar­ se en ga.irebé les dues terceres parts dels alumnes·' d • EGB, pro­ porció que varia considerablement segons la localització del centre. 2) Segons la Llei de Rêgim Local: 11 son de competencia municipal la instrucción y la cultura 11 Art. 101 f Obligacions municipals mínimes en matèria d'ensenyament: 11 ••• los Alcaldes velaran por el cumplim!ento de la obligación escolar y sancionaran con multas la falta de asistencia a las Escuelas ... " (!!!)Art. 102 a 106 Deixant a part aquests aspectes surrealistes de la legislació franquista sobre acció municipal en matêria d'ensenyament i la greu marginació del poder local s~bre aquests serveis, re.sumirem el que es contempla en diferents disposicions especials: a) Provisió de l'edifici escolar Aportació de terrenys a càrrec totalment de l'Ajuntament . Col.laboració financera del ~ast d~edificació conjuntament amb el Ministeri d'Educació. En el cas de l'Ajuntament de Barcelona, el Conveni amb el Ministeri va fi~ar inicialment una col.laboració del 50% (fins a l'any 64}, posteriorment s'ha rebaixat aquesta participació (20% Ajuntament, 80% · M.E.) Pel Decret del 8-8-74 ~s preveu que tota la financia­ ció de la construcció aniria totalment a càrrec del M.E.C. tot i que no ha començat a aplicar-se fins ara. b) Provisió de vivenda per mestres e) Conservació de l'edifici escolar d) Reparacions e) Calefacció f) Llum 58 g} Neteja h) Persona¡ subaltern dels centres estatals i) Col.laboració amb el Ministeri en la dotació del mobiliari escolar (aportació, per part de l'Ajuntament, del que no és propiament mobiliari d'aules.) ar- j) Reparació, restauració i conservació del mobiliari .k) Material escolar i pedagògic i llibres per les biblioteques infantils en col.laboració amb el Ministeri, que és qui aporta ·la part substancial 1) Transformació dels centres existents d'EGB per adaptar-los a les exigêncies actuals {LGE) . .ó n C) CONCLUSIONS GENERALS LS Revisant els punts anteriors sobre els que legalment deuen de fer els ajuntament en matêria d'educació i cultura, trobem .-pel que fa al de Barcelona- els mateixos desajustos que en general es donen en qualse~ol muni~ipi amb característiques semblants (con­ centració urbana, escassetat de sòl, insuficiència financera, to­ tal subordinació respecte al Ministeri, etc.), la qual cosa de~ termina que la···previsió de terrenys per edificar e~devingui un de cisiu coll de botella per les següents fases del procès d'escola­ rització: construcció, creació de l'escola, extensió de la matri­ lt cula escolar, disminució de dèficits ... ) Els diferen.ts plans d'ur gència que des de finals dels anys 60 han pretés posar remei a la crònica insuficiência de places escolars a Barcelona, s.'han tro­ bat sempre amb aquest obstacle inicial, sense que mai s'hagi 1- pretês donar solució, prosseguint inexorablement la insuficiència d'una Administració burocràtica i la falta d'imaginació dels aju~ taments franquistes i, en definitiva, l'anar-se passant la pilota d'un a l'altre mentre els dêficits en places escolars s~han anat elevant en formft dramàtica El mateix pot dir-se respecte a les obligacions de l'ajuntament en :màb~ria de conservació i neteja. Es parla que actualment fa­ rien falta 500 milions de pessetes per posar-se a to en aquest as 59 pecte; 500 milions que -naturalment- l'Ajuntament manifesta no dis-:>osar-ne Un element extern al tripijoc entre Administració Central i Muni­ cipal, ha vihgut a interferir-s'hi: la pressió reivindicativa ciE tadana que en els darrers anys _-~~ constituït el contrapunt a aquest joc de disbarats. El protagonisme creixent dels diferents col.lectius ciutadans ha posat en crisi la pràctica dilat~ria i inhibicionista d'uns i altres. Es en aquest moment quan entra en escena el "new look" municipal de l'equip Socias. La situació de fet segueix sent la mateixa, · pei tant l'unic canvi possible esdevé el de substituir els conflictes frontals -posició a la defensiva, la postura Viola de tancar-se en banda- per la tàctica dilatòria de les relacions públiques: contemporitzar, fer compartir els problemes a les instàncies ciu~ tadanes representatives, discutir conjuntament determinats aspec­ tes d'impacte ind~btable (rnun~cipalització escolar, possible ver­ tebració de comissions consultives~ cootdinadores, etc.), assu­ mir el paper d'intermediari en els conflictes amb el l-1inisteri (aquí o . a Madrid), alguna actuació puntual que· soterri rnornentàni~ ment algun conflicte estrident. però molt localitzat (subvenir temporalment el dèficit d'alguna escola de suburbi en tant es realitzen gestions perqué disposi en el futur d'un nou edifici escolar que permeti la seva integració en el sector estatal ... ) . En definitiva, una irna~inativa fugida endavant. Com es lògic, aquesta política educativa (donades les actuals co­ ordenades legals que -convé repetir-ho- segueixen sent bàsicament les mateixes) està totalment incapacitada per po~er formular un programa mínimament coherent amb unes prioritats i uns ternrminis raonables. Per definició é~ una política sense cap consideració de futur. Tant aquí corn en les demés actuacions en el camp de la cultura, corn en la sanitat, corn en les guarderies, asils de vells, joves marginats, etc., i davant la impossibilitat -real- de cons­ truir quelcom amb solidesa ~perspectiva de futur, es prima les actuacions puntuals ("banc de proves" en alguns caso~) quepe~rnetin rentabilitzar políticament a molt curt termini les disponibilitats existents. 60 - - ---- -~--- ' - En resum, del conjunt d'aquests tres serveis que han estat conte~ plats en la nostra Sots-Comissió, se n'ha tret la impressió que sent -com són- activitats relativament secundàries. en relació . a d'altres (personal, urbanisme, transports, etc.) . amb poques tra- u moies detectables, : se' ls hagi donat una orient-ació de cara en­ fora relativament progressiva, per tal de contrarrestar la possi ble mala imatge que arrosseguen altres blocs de serveis o activi­ tats municipals molt més importants i susceptibl2s de co'rruptel: .s O) RESUM I PUNTS QUE INTERESSA RESSALTAR A falta d'una part -prevista en principi- sobre algunes estimacions de costos (que espere~ tenir llesta per més endavant, en la mida 1.;.. que peguem completar 1a informació quantitativa disponible) el balanç d'aquest primer informe el considerem notablement limitat. Per a ser sincers caldria parlar d'una primera aproximació al tema, a partir de la qual serà possible anar més a fons en. el dic tamen d'aquest servei de l'Ajuntament. La Cal dir també que els temes específics que han estat més intensa­ ment tractats l~n les sessions de treball i en les entrevistes· amb l'Ajuntament han estat: - Inventari i retards en el lliurament de les diseintes cons·truc­ cions escolars en marxa. - La qüestió dels edificis pre-fabricats i pre-industrialitzats, o- els avantatges dels quals ens han semblat -de moment- força dis nt cutibles. -El ja ·esmentat problema del prohib s i tiu cost que per l'Ajuntament li suposa la conser~ació i neteja d'escoles nacionals. a - Les petites millores aconseguides darrerament en el marc del ls, conveni Ajuntament-MEC sobre construccions escolars (major rap! .s- desa en els tràmits burocràtics, el que a partir d'ara sembla que tot el cost d'edificació anirà a càrrec del Ministeri ••. ) :tin El complexe problema de les escoles en lluita i el.· paper d'apa­ .ats gafocs de l'Ajuntament - El debat sobre mu,nicipali tzaci6, concepte equivoc (tothom sembla 61 tenir idees ~~ferents al respecte) i que creiem que l'Ajuntament hauria de manifestar-se amb més clareda~ per tal de no donar i~ pressions massa optimistes a la parròquia. La nostra sospita és que hi ha una deliberada intenció en no aclarir-ho massa, pot­ ser per evitar el desencantament i la confabulació d'esco- les privades en règim de cooperativa que manifesten vocació d'escola pública i que mantenen una estratègia de reconversió en escoles municipals. Les actuals escoles d'EGB, professionals i d'Educació especial que actualment pertanyen a l'Ajuntament - La curiosa reminiscència a Barcelona que encara existeixin esc~ les estatals unitàries (Escoles d'un sol mestre localitzades en '· un pis de mala mort, del que l'Ajuntament sol pagar el lloguer corresponent) (vegi' s Directori d'Escoles). -El ja esmentat problema pressupostari i de sòl edificable. La Comissió Municipal de Política Educativa és un · invent de l'administració Socias. A ella hi estan invitades de dret unes institucions ciutadanes representants dels sectors de l'ensenya­ ment. (Rosa Sensat, Col.legi de Llicenciats, Delegació del MEC, Ornniurn Cultural, Consell Català d'Ensenyament, Federació Catòli­ ca de Pares de Família, Federació de Veïns, representants de mestres estatals, ICE de les tres Universitats, un periodista especialitzat, tres regidors) e xcepcionalment s'inviten represen­ ¡~,. 11 tants de grups, persones, institucions relacionades amb els te­ I rnes a tractar. Està presidida peller. Tinent d'Alcalde Sr. Font 1· Altaba i compta amb la presència de la Delegada de Serveis Socials Srta. Núria Bertran. Té uns objectius vaporosos i indefinits. Sembla que sigui con­ sultiva per qüestions de .política conjuntural a la que se li de ­ mana parer. Se l'informa del que fa l'Ajuntament en el terreny de noves construccions escolars . Treballa a glopades quan els probl~ mes es fan manifestos. Té una sots-comissió que estudia la problemàtica de la municipa­ lització de les escoles . Les escoles municipals sota la legisla­ ció actual tenen consideració de privades. 62 Un terna sobre el que no hi ha hagut temps de tractar ha estat el de la promoció de la llengua catalana. Sobre això no tenim dades certes de ~es possibles accions que duen a terme (conflicte O~ 1 niurn Cultural, professors de Català de la D.E.C., eventuals sub­ vencions de l'Ajuntament per resoldre parcialment el problema, al tres possibles actuacions que porta o pensa portar sobre aquest terna, etc. ) . Un altre terna que ha estat "traspassat" al grup de Sanitat és el de l'actuació municipal en matèria d'higiene i sanitat escolar; hi ha una experiència en marxa que ells coneixen i que esmenta­ ran en el seu informe . .9. Així mateix -corn ja s'ha dit- el grup de "Promoció ciutadana" n tractarà sobre el terna de l'educació especial. Diem per Gltirn, que en relació al Pacte de la Monclo~, un dels punts definits en la part de política educativa, diu textualment: " ... La política de inversiones habra de cornplernentarse con una eficaz acción en rnateria de obtención de suelo, para lo que se precisa una eficacísirna colaboración de los organisrn~s de obras pGblicas y urbanisme, así corno de las corporaciones locales y las rnedidas legislativas necesarias que perrnitan la urgente disponibilidad del suelo". " ... Asirnisrno se considera necesario adoptar las ~edidas para reducir los actuales plazos en las construcciones y agilizar \- al rnaxirno la actuación administrativa". A la vista d'aquest text, caldria que l'Ajuntament manifestés la seva postura al respecte, en la mida que el pla de constr~c­ \ls cions pels propers dos anys (1.400.000 noves places en total entre Preescolar, EGB i BUP) a localitzar arreu d'Espanya, hi haurà presumiblement una proporció important en el municipi de Barcelo- . na. 6) INFORME 6 B) 3a. part IN Và: S A N I T A T qUI vi: qUI ja I A) TREBALL DE LA COMISSIO i l : COl A.l.- Organització fi< Les orimeres reunions operatives ent~e la Comissió i l'Ajun­ Es tam2nt nomês pogueren començar-se a la segona quinzena de Se­ f ut tembre. Exactament el dia 22, el Delegat de Serveis de Sani­ L' j tat, rep la Comissió i li facilita la doèumentació assenyalada a < en l'anexe a mês d'inñor-mar de les línies generals de la de­ ma legació. E nc A partir d'aquest dia es fan visites a les següents institu­ iné cions: 1 'ê çi~ - Institut Municipal d'Higiene far - Hospital Ntra. Sra. del Mar - Hospital de l'Esperança Tan - Residência de Vells de la Bonanova cor. - Dispensari Municipal de Sant Andreu med Degut a i la mancança de temps queden pendents de visitar. A e - -Preventori Psiquiàtr~c i e - Institut de Maternologia Tam - Negociat de Cementiris e ió - Sanitat Veterinària el - Centre Quirúrgic d'urgèpcies na e Servei d'Ambulàncies con - Serveis Hospitalització Ambulatòria - Instit~t Municipal d'investigació HOS 64 B) PROBLEMES CONCRETS INSTITUT MUNICIPAL D'HIGIENE: Vàrem ser molt ben rebuts pels responsables de cada departamen.t, que ens donaren les explicacions pertiherits _i els seus programes, visitant desprês les instal.lacions : Podem dir en línies generals que l'institut es una excepció dins les institucions municipals, ja que excepte algun aspecte·o departament totalment desfassat I i \ inopèrant, en general es pot dir que millorant les dotacions e con~miques pot·aportar \una important col.laboració dins la plani ficació de la salud püblica. Es contempla la problemàtica de . 'vaccinacions!, que els programes . I futurs milloren en nombre i tipus. ('¡ L'instauració de l'Higiene esc9lar amb les revisions practicades a centres subvencionats o municipals creiem es realitzen de for­ ma eficient, per~ s6n massa recents per a valorar uns resultats. Enguany es posaran en marxa les revisions del ~rofesorat, de indubtable importància donat el c.ontac.te directe que tenen amb l'alumnat, tant en l'aspecte de contagi com en el de col.labora­ çi6 a la profilaxis i· bones costums sanitàries.a la població in­ fantil, en algunes zones desconegudes. Tambê es treballa en la realització de promoció de campanyes de concienciaci6 de la població envers la salut de la comunitat i la medicina preventiva. A c§rrec del Laboratori municipaY existeix el control d'aigUes i el control de la pol.luci6 ambiental. També fem constar la recent e?Cecuci6 d'un intent de centralitza­ ció de la fitxa o carnet de salut que es fa a travês del COM en el moment del naixem~nt, i que peri~d·fcament recomanaria vacci­ nacions, inclouria revisions mèdiques, etc. Els resultats no es coneixen encara~ ni aquestes fitxes han arribat a tothom. HOSPITAL DE NT~~ SERA. DEL MAR 65 Aquest nosocomi participa totalment de la problemàtica sanità­ ria municipal general ja assenyalada. Ges~i6: La dita autogesti6 del centre, ventilada a la premsa, té un abast molt més modest que \ l .... usual. significat d'aquest concepte. El personal hospitalari tan sols demana una possibili­ tat de gesti6 des·' del mateix hospital que permetés resoldre· de forma ràpida i eficaç els problemes de funcionament del mateix (personal, manteniment, inversions, etc.) Aquesta gesti6, diguem-ne democràtica, estaria basada en una Jun ta de Govern formada per usuaris (amb els que per ara ha estat difícil establir contactes), els treballadors de la Sanitat, i"l­ closos els metges (la fracci6 més tradicional i burocratitzada dels metges, als voltants d'un 5%, s'ha oposat a aquest.plantej~ ment) i uns representants de l'Administraci6 munici~al. Els ingressos de Seguretat Social (representa el 80% dels malalts del centre) I assignaci6 municipal (pels malats del PAMEM i els corresponents a la Beneficència municipal i privats -20%-) hau­ rien d'ésser la base. de la .-gesti6 del centre, el qual donaria comp­ tes a plaços fixes a 1 l .... ajuntamenii a la ciutat. ri Personal. Hi ha una part de personal pagada a través del VIAP que no té contracte laboral fixe. ·Hi ha hagut casos de metges i ~erso­ nal que consta que estan al centre en "Comissi6 de Servei" i si s~mblen conflictius per l'Ajuntament sont traslladats a altres cen­ tres, cosa que produeix angoixa entre ei personal. No està completament clarificat si els metges cobren honoraris als malalts privats, fora de la minuta hospitalaria, a càrrec de les mutues o directament. HOSPITAL DE L'ESPERANÇA Aquest centre es el que més ha patit de la política vacil.lant i contradictòria de les diverses administracions de l'Ajuntament respecte a la sanitat. Com a conseqüència, s'ha produït gran des concertÍentre el personal professional i una despesa d'inversions i de funcionament augmentada per aquest fet, que per altra banda no ha ~ ¡ . dut a la concrec~6 d'una política institucional respecte al cen- 66 tre. Donada l'estructura actual de l'Hosoital est~ plenament justifi­ cat que es destini a Hospital General de barri o districte, re­ modelant algunes plantes antigues. i augmentant veritablement la dedicació del personal profesional, especialment dels metges (d~ dicació m~xima actual: 4 hores di~ries) En relació amb el polêmic Bethatron es podria discutir el perquè de la seva incial radicació en aquest centre, però en atenció de ~s de! peses realitzades en el mateix per a la seva instal.lació i anex- es (coves per a les bombes de cesi i gamatron), creiem que ara es recomenable no malgastar una vegada més les inversions efectua- des. S'hauria de tractar de compaginar el funcionalisme d'un hospital :s sectorial general amb el d'un centre oncola,gic. >mp- RESIDENCIA DE L'ESPERANÇA O DE LA BONANOVA A pesar de la seva recent inauguració, aquesta resid~ncia geri~­ 1e trica sembladissenyadaper un arquitecte que no tenia idea del ;o- funcionalisme d'una institució d'aquest tipus, i que a més havia supervisat molt poc la seva construcció, (manca d'esca_ la d'eva­ ~en- cuació per incendis, serveis sanitaris pràcticament sense venti­ lació, dormitoris foscos, portes per on no passen carrets d'invà tls lids, passadissos extremadament llargs ~ difícil de recórrer pels. vells, ascensors molt defectuosos que ja no funcionen, sales que refrigeren m~quines per aire i que quasi no tenen ventilació" i podríem afegir-hi un llarg etc.). Tot això ha p:odu~t unes · de~ peses econamiques i una problem~tica molt greu al insuficient pe~ sonal del centre,malgrat el seu esforç i bona voluntat per a trac tar d'esmenar-ho. Existeix una manca de criteris unifi cat en quant a quins han de ser el tipus de vells acollits en aquesta institució, així com tipus de _vida i activitats que s'han d'organitzar . Creiem també, s i de que les actuals tendències han deixat desfassaqes aquest tipus de macroresid~ncies. 61 DISPENSARIS MUNICIPALS Els dispensaris municipals que segueixen amb les seves cl~ssi­ ques funcions han perdut per complert la seva raó d'ésser. Donen una assistència de mala qualitat, estan pobrement utillats, no són ni social ni econòmicament rentables, i tant sols semblen voler . persistir per justificar els drets adquirits de funcio­ naris i professionals. Hem tingut l'impressió de que en general · no són atesos pel seu responsable teòric, sinó per substituts en primer o segon grau. En relació amb tota aquesta ~roblemàtica dels dispensaris con­ siderem que la planif~cació futura per a convertir-los en centres d'urgències és un plantejament excessivament influenciat per una mentalitat de metge d'urg~~~ies. Existeix la necessitat, evident i urgent de coordinació . de l'assitència bàsica entre els mòduls de la Seguretat Social, dis9ensaris municipals, de Creu Roja, C~ ses de Socors, metges de familia, etc. que deuran atendre també les urgències resolent els problemes meners que es t iguin al seu abast i transmetent ràoidament a ·centres superiors els que no 9~ guin resoldre; això hauria de fer-se per mitjà d'ambulàncies que estiguin permanentment a la seva disposició. Una xarxa esoecífica d'urgències no significa altra co~a que una costosa reduplicació ( S'haurà de pensar en la seva reconversió amb conceptes més amplis, incloent medicina preventiva etc. INSTITUT MUNICIPAL DE MATERNOLOGIA Encara que no hem tingut tem9s de visitar- lo, sabem que el seu ni vell assistencial es baix, tant que la seguretat social no ha vol­ gut fer concert amb ell. Existeix un nombre excesiu de llevado­ res, i es utilitzat com a centre privat per parts , amb les rares excepcions d'algunes dones acollides a la beneficència municipal S'hauria d'estudiar obiectivament la seva funció social i el seu cost econòmic. 68 - - - ---------- If PAMEM Aquesta mutualitat es justifica tan sols amb el presupost teò- ric de que estalvia uns diners a l'Ajuntament ja que l'inclusió a la S.S. seria més onerosa. Aquesta afirmació es dubtosa ja que per ara no han pogut establir quant li costa en realitat a l'Ajun­ tament. Apart de !~aportació econòmica que representa a l'usuari per a­ quest comporta bastants inconvenients. limitacions d'haver d'acu­ !S dir forçosament als metges e institucions municipals (exepte pels se~veis que L'Ajuntament no ofereix), produeix molesties impor­ tants als funcionaris que viuen fora de Barcelona (unes 2.000 persónes ~ i proporciona una a~sist~ncia pediàtrica francament deficient. Tampoc no s'ha pogut establir amb claretat el mecanisme de remu­ neració dels metges del PAMEM i de quina manera els malalts arri­ ven a unes o altres mans. No creiem que el PAMEM representi una real averitatge sobre la S.S. en el que fa a l'assist~ncia a l'usuari, sinó tot el contrari. ( is, INTENT DE CALCUL DE COSTOS Creiem que la nostra opinió respecte a aquest punt es pot sin­ tetizar reproduint uns paràgrafs dé l'informe elaborat pel Gabi­ net T~cnic de Programació. Departament d'organització i costos de l'Ajuntament de Barcelona, el 26-V-77, i que consta en els apartats II, e) i d) del "Estudio de la actual situación de los hospitales municipales y propuesta de soluciones previsibles" Tom III, i es titula "Informe sobre la descentralización funcional de los L Hospitales municipales": l III. ·Facilmente se aprecian en la gestión hospitalaria de nuestro Ayuntamiento las siguientes rémoras: 69 a) Dificultad, por no decir irnposibilidad, de un plantearniento econ6rnico real de los servicios, tanta en lo que afecta a los costos de funcionarniento y a la valoraci6n de las prestacio­ nes, corno a la rentabilidad de los capitales inrnovilizados, a la arnortizaci6n de hienes, equipes i edificios, y a las posi­ bilidades de autofinanciaci6n. b) La anterior dificultad se traduce en la falta de conocirniento de los resultades en funci6n de unes objetivos clararnente def1 nidos y en relaci6n a los gastes efectuades para su consecución; vale decir, en un desconocirniento de la eficacia real de los servicios. C) CONSCLUS¡ONS GENERALS 1.- Problemàtica de la Sanitat a Barcelona La sanitat a Barcelona presenta actualment les següents caracte­ rístiques: - Manca de planificació, tant global corn a nivell d'Ajuntament, el que fa multiplicar de vegades molts serveis, degut a pressions rnêdiques i para-mèdiques. - Manca total de coordinació entre les entitats de qui depen la sanitat a Barcelona: INP, Administració local, Administració central, Hospitals privats, Obres assistencials, Caixes d'Estai vis, Clíniques privades. - Manca de coordinació de la Sanitat PGblica, a nivell de Cata­ lunya, que haura d'establir-se per la Conselleria de Sanitat de· la Generalitat. - Recursos inadequats per part de l'Administració local, que no els hi ha perrnés portar a terme els objectius que es proposaven - Dintre l'estat catastròfic de la san~~at ciutadana, de la que és partícip la municipal, durant els anys de la dictadura, els finies serveis que han funcionat a un nivell mínimament accepta­ ble, a pesar de la penuria de medis de que estaven dotats, han 70 estat re·lacionats amb la salut pública (campanyes de vaccinna­ cions, control contamin~ci6, aigües, etc.) s - La problemàtica sanitària del municipi barceloní difícilment ês pot deslligar avui dels municipis que ·l'envolten, sovint menys dotats de serveis socials, i una planificaci6 a aquest respecte s'hauria de contemplar des d'una àrea mês a~pla. 2.- Paper assignat als Ajuntaments _en matêria de sanitat. · fi i6n; La llei de Rêgim local de 1955 i les modificacions de 1975 dona unes molt indefinides atribucions a l'Administraci6 local, atribu cioris que poden ser interpretades en un sentit molt ampli o molt restrictiu. A la vegada les dota d~uns mitjans econOmies totalment inadequats. · Amb aques·tes premi ses i la preponderància absoluta de la seguretat social, el resultat es ' facilment comprensible, cosa que ha ajudat a augmentar la ·desorganitzaci6. L'actual ajuntament de Barcelona ha heretat una situaci6 catas­ t~Ofica de tots aquests anys de franquisme. Com a conseqüència de l'actual situaci6 predemocràtica ha tractat amb més o menys - bo na fortuna de ,pal.liar aquesta situaci6, trobant-se amb una sèrie de dificultats: lleis anacrOníques i rígides, estructures buro­ ions cratitzades i malejades per l'anterior situaci6, que conserven encara gran part del seu poder i que l'actual administraci6 no ha pogut o no ha sabut neutralitzar. A tot aix~ podem ~fegir-hi la critica situaci6 econOmica general al i i·l a particular de l'Ajuntament Tanmateix, l'Ajunt~ent no pot defugir les seves responsabilitats en matêria d'higiene, àdhuc la mental, per el que hi cal desen­ =:le . volupar tasques d'inspecci6, per exemple, de la contaminaCi6 am­ biental produida per determinades activitats, fins ara marginades ~n 3.- Problemàtica que presenten les institucions sanitàries municï pals. 3.1.- Aspectes generals ::t- Excessiva centralitzaci6 en la gesti6, ja que les institucions s6n administrades des de la Plaça Sant Jaume fins als mínims 71 detalls, amb la conseqüent pèrdua d'efectivitat, temps i negat_!. L' va repercussió ~conòmica. Els hospitals i altres institucions pe ' haurien de treballar amb un pressupost anual, deguadament de estudiat i valorat, i una gestió periférica que reportés cornn- :gt tes cada any. 9E - Manca de definició de la responsabilitat global de la gestió, que s'esfuma entre els diversos nivells de govern. No acabem 4. de compendr~ el paper dels antics càrregs de Degà i Vicedegà, que serveixen de punt d'actuació de diverses forces de pressió, i desvirtuen les línies d'una política municipal sanitària uni­ tària. Pèssima política de personal: a) D'una banda existeix una manca d'agilitat i descontrol en .la contractació de personal professional i auxiliar. Massa so­ vint es contracta determinat personal a càrrec de pressupos­ to~ de personal d'altres nivells i estaments. Per ex. en el pressupost de l'Institut Municipal d'Investigació tant sols queden consignats els càrrecs de tècnics superiors (univers_!. taris). Per altra banda també hi ha universitaris que estan contractats com a auxiliars. b) Manca de "plantilles" adequadas a les necessitats reals de les institucions, amb unes restribucions i horaris suficients. En molts casos les retribucions es completen amb sobressous per conceptes poc clars, que són la base de tota mena de com binacions. e) Inseguretat en el lloc de treball, degut al status de funcio nari, que permet el trasllat sense cap problema. d) Els sous del cos mèdic i altres professionals estan basats .en el pressupost de que els metges tenen altres funcions e ingressos fora de les institucions hospitalàries municipals: ambulatoris, clientela privada, mutues, altres hospitals, etc. concepte avui dia inacceptable. S'hauria d'establir una planificació sanitària municipal seriosa en la que no¡fossin possible les variacions d'orientació en els ob­ jectius o funcions de les institucions en canviar-se els càrrecs qe l'Ajuntament. 72 -- ----~ -~---==-=----------- . I ~ l \ L'existência del VIAP la considerem injustificada, i il.legal ,ja que , permet tota mèna d'irregularitats àdministratives, contribuint al desconeixement del cost real dels _serveis, tota vegada que es ,p.a­ ~quen importants complements de sou i despeses per serveis al mar- ge de~ pressupost municipal. 4. otiestions pendents - Cost real del P.A.M.E.M. - Les causes de les dificultats per a establir un control de ges­ ti6 eficaç a la sanitat -municipal i a les seves institucions - Valoraci6 reonada dels costos unitaris de sanitat ~ - -Motivaci6 de la necessitat de comprar 8 ambulàncies d'importa- c-16 (tipus Volvo o Peugot} en comptes de vehicles del pa! s. I .Aquesta necessitat apareix dues vegades a la "Propuesta de reor .ganizaci6n de la Delegaci6n de Sanidad, torno lQ" preparada per l'Ajuntament ., In-fòrmaci6 sobre el funcionament del forn crematori. Ingressos (anys 1975-76} del I.N.P. en virtut ~el ..c oncert exis- _ ~t per l'utilitzaci6 dels llits als hospital~ ,Municipals. 3. - Inform.ci6 sobre la·creaci6 d'una unitat oncol~gica a l'Hospital de ~'Esperança al mateix temps que s'envia un gamatr6n a l'Hos- ­ pital del Mar. i : ~ l ob- I I 73 INFORME 7 OBRES PUBLIQUES I CONTRACTES A) EL TREBALL DE LA COMISSIO Han tingut lloc 5 reunions interpartits, 7 reunions del grup de treball amb la Delegació d'Obres Pübliques i 6 reunions amb la Delegació de Serveis Municipals. Es va començar sol.licitant per escrit informacions generals (vegfs anexe primer) i actualment es fan reunions monogràfiques amb le~ diverses unitats operatives. Assisteixen actualment representants de: n CC, CDC, EDC, PSC-C, PSC-R i PSUC I Fins aquest moment, se'ns ha facilitat tota la .informació sol.­ ] licitada. é e B) CONCLUSIONS GENERALS De la informació rebuda i de les sessions de treball efectuades, es poden destacar els aspectes següents: 1. Dependència Es constata una certa manca d'autoritat moral i de capacitat de maniobra de l'Ajuntament en les relacions amb les empreses con­ cessionàries. 2. Gestió dels recursos econ~mics Les consignacions pressupostàries han estat insuficient$ durant anys i el pagament del que s'ha realitzat, s'ha retardat siste- 74 màticatóent. Tot aixO ha provocat una sêrie de conseqüêncie~ ne­ gatives que s'expliquen m~s endavant; cal destacar que aqué·st d~ ficit sistemàtic debilita el nivell d'exigêricia en la gesti6 de recursos econOmies. 3. Competèn:cia ·tê:cniea S'ha constatat, de moment, sense descartar una anàlisi posterior més detallada, un nivell d'informaciO i plnatejaments tècnics de qualitat su~icient. No sembla que aquest sigui un del.s problemes principals de l'Aj~ntament de Barcelona. En aquest sentit s'espera analitzar una mostra de projectes per corroborar en la pràctica aquestes impressions. s 4. Or<;¡anitzaci6 Els circuits d'informació i decisió són excessivament llargs . A­ més no hi ha una rotació periOdica dels personal que els integren La descentralitzaciró de les decisions i el control a nivell de f les Juntes de Districte és 9racticament inexistent. Es funciona amb un pesat centralisme que facilita el descontrol i la corrup­ ció. En conseqUència, no consta l'existència d'auditQ%ies de funcion~ ment en els di~erents serveis o unitats. Tampoc no consta l'exi! tència d'un control institucionalitzat de la inspecci6 faculta­ tiva. 5. Formes de licitació de l'obra nova Invocant raons d'e~icàcia, s'utilitza principalment, a partir de primers d'any i per raons d'urgència 9ol!tica, el procediment de concurrència d'ofertes que fa impossible la presentaci6 de nous contractistes distints dels habituals en la Corporaci6. 6. Contractes Moltes contractes tenen una duraci6 excessiva i aixO, a la llarga redueix la capacita-t d'exigència de l'Ajuntament en el· compliment 75 de la contracta i fa !obsoletes -moltes de les condicions pacta­ des refeient a la forma de re~litzar els treballs i la seva re­ tribuci6. Falta llibeitat de ~a~iobra de l'Ajuntament en la revi si6 de les contraçtes. Les revisions de preus, en alguns casos, suposen la repercussi6 directa en el preU: del servei dels convenis laborals de l'empre­ sa concession~ria. Amb aixO, el municipi queda dependent de la polltica de retribucions del concessionari i no facilita que aquest últim racionalitzi els treballs en aquest aspecte. No existeix suficientment la subdivisi6 de les contractes entre diverses empreses per donar m€s capacitat de maniobra a l'Ajun­ tament. La descentralització en la gesti6 €s insuficient. També ho és en molfes contradtes la plantilla d'inspectors. Els circuits de liquidació de les certificacions s6n de diflcil control. La mà d'obra incideix fortament en el pressupost de moltes con­ tractes. Això pot facilitar,· si es considera convenient, la fu­ tura municipalització. El personal assignat per les empreses a les contractes és de diftcil control. La subcontractació és utilitzada, en alguns casos, per les em­ preses concessionàries. Al9unes empresès posen gran interê·s en cobrar els deutes pendents abans de les eleccions municipals C) SITUACIO ECONOMICA Degut a la hist~rica polttica d'endeutament amb les .empreses, tant de contracta com d'obra nova, que es reflecteix en l'apro­ vació conscient de pressupostos insuficients, s'ha arribat a una situació de grans deutes amb les empreses contractistes I que ha pa·.: ralitzat la iniciació de moltes obres noves. Alguns aspectes d'a questa situaciO són: - No s'han acceptat les revisions de preus de les contractes d'~ liminació per "veitido controlado" des del 1974. Fa pocs mesos 1 76 (i per les peticions formals del FOC de rescissi6 de les contrac tes) s'ha resolt un problema idèntic en la neteja pública. - s•na reduit al mfnim el pressupost per noves instal.lacions de !Vi sém!fors ( 3. so o. oo·o pte s) • - S'han exhaurit els pressupostos 1977 de la major part de les i6 contractes i per tant ha calgut plantejar el ·o- roblem. a en una de e- les Comissiòns Executives recents. - Existeixen sol.licituds formals de rescissiO de les contract~s de neteja pdblica i conservaciO de la xarxa de clavegueres Els preus de le~ licitacions sofreixen, pel risc del "mercat" e l'increment corresponent als interessos previstos per impaga- . ment de l'Ajuntament. é - No prenen part en les licitacions les empreses que no tenen una gran capacitat financera; un motiu mês per a l'oligopoli dels 1 contractistes grans. -Es perd autoritat · moral én les relacions Ajuntament-empresa - En algunes contractes es parteix d'un dêficit d'explotaci6 no quantifi-cat, que l'ha de co:b~ir l'Ajuntament. Tot això produ­ eix ·· desinterês per rentabili tzar 1' explotaci6 \ts 77 COIJl a- q\lantlficaciO del que _s 'ha dit, la situaci6 actual refe­ re.nt al .pressupost 77 ês: D'e:legac:i6 se:r:ve:i :s: Mun:±cipaTs 19-77 Contracta Pressupost Despeses Dêficit 77 fins Juliol, estimat Neteja pública FOC 725.000.000 567.479.104 239.000.000 Recollida domiciliària FOC 340.000.000 248.247.886 95.000.000 Recollida -domicil. COOP 510.000.000 370.969.921 130.000.000 EliminaciO "Vertido con- trolada" TYRSA 367.840.000 157.985.669 -90.000.000 Conservaci6 sem!fors (superàvit) FYSSA i SINCROLOG 141.5~9.617 171.534.379 136.000.000 (Juny} 510 .. 000.000 Dèffètts amortitzats per revisions de preus pendents Contracta Anys pendents Imports estimats Eliminaci6 "vertido con­ 1974 35~000.000 trolada" 1975 94.000.000 1976 187.000.000 1977 216.000.000 532.000.000 Recollida Escombraries FOC 1976 80.250.000 1977 75.000.000 155.250.000 Recollida Escombraries COOP 1976 124.154.000 1977 110.000.000 234.154.000 Neteja domicili!ria 1976 219.350.000 _1977 159.000.000 378.350.000 12.997.540 78 - __- =-----=~-- ------=--==----======---=- - - --- T i Delegaci6 d'Obres p'Ghlt·ques 1977 1977 Contra·cta Pressupostos Despês Conservaci6 i reparació de paviments (FOC'· Sala, Amat-Hispania, CYT, PYQ) 373.457.257 201.857.712 . 000 (fins juny) Neteja i conservació xarxa . 000 clavegueres (FOC 200.974.00 0 0 0 0 217.640.277 (juliol) 000 Fluid enllumenat pGblic i ,'it) obra nova_enll. pGblic 000 (FECSA - EN part Enher) 150.000.000 192.711.273 (juliol) 000 . Fluid dep.endêcies municip. (FECSA - en part Enher) 72.000.000 46.668.806 / (jul:i,ol) Il. luminacions a·rt!stiques (Broto) 2.498.426 1.309.075 00 (juliol) 00 Conservaci6 enllumen.at pGblic 331.483.935 272.999.427 JO (juliol) )0 )0 )Q )Q IQ o o o o o 79 .L . D) PROBLEMES CONCRETS 1. Sistemes de licitació Dels sis..t emes previstos legalment: concursos-subhasta, subhasta, concurs, concessió dire¿ta, s'està utilitzant ~rincipalment una variant d'aquest Gltim que consisteix en la ~oncurr@ncia d'ofer­ tes. En un sistema que suposa la no concurrència pública, ja que no s'anuncia la licitació sinó que s'avisen "tots" els contractis tes que normalment acudeixen a les dites licitacions. Segons la delegació d'O.P., utilitzen aquest m@tode per posar remei la lentitud del concurs-subhasta, la manca de garantia entre el guanyador _de les subhastes i l'incontrol econòmic del resultat del concurs. Algun regidor s'oposa a aquest sistema. Es va iniciar la seva aplicació sistemàtica en l'etapa Socias degut a l'endarre­ riment que la gestió Viola havia provocat en el llançament d'obres. 2. Actuació municioa1 comolementària en els districtes La inexistència d'una gestió democràtica ha pr9duit la inoperat! vitat de les Juntes Municipals de Districte. Aix~ es reflecteix en la m!nima descentralització de la gestió de coritractes i obres noves, la nò existència de poder de decisió ni de pressupost co­ rresponent per cobrir les necessitats que en aquest camps tenen els barris i la mixtificació de l'establiment de prioritats. De manera que, l'any 1977 només hi havia 58.000.000 de ptes. a dispo­ sició dels districtes per obres de pavimentació i xarxa de clave­ gueres i enllumenat, dels més de 1.300.600 que suposen les contrac­ tes per aquests conceptes i sense tenir en compte els pressupostos per a obres noves. 3. Retribució de les contra·ctes 3.1. Revisió de preus En general, els preus de les contractes s'actualitzen per f~r­ mules polin~miques en les que hi incideix fortament el cost del personal. 80 Contracta Incidència del Contracta Incidèni~ cost personal % cost.Per.% Neteja pública 83 Conservació 35 Enllumenat Recollida escombra- 83 Conservació xarxa 77 asta, ries clavegueres una Eliminació escombra- 57 Tractaments as - 31 )fer­ ries fàltics i que :-actis Les contractes de neteja, recollida domiciliària, eliminació d'escombraries, conservació de clavegueres i conservació d'enll~ menat utilitzen com a index de cost de personal el resultat dels Lr remei convenis col.lectius ·de les empreses adjudicatàries. Amb això r~ ! el percuteixen directament al pressupost municipal les diverses po­ .at del lítiques de retribució de les empreses d'aquestes c~ntractes.~hi ar la ha d'altres, com la de conservació de paviments i la de fluid ~lèc- re- tric que no tenen aquest dèfecte, en virtut d'estar baremitzades ' obres. per convenis sectorials o tarifes oficials. Una altra dificultad de les ~ormes . polinòmiques orocedeix de la seva inadequació en les contractes llargues als canvis que en r:ati l'estructura dels costos es prddueixin al llarg del tem?s (més meca­ 2ix nització per noves tècniques, elevacions dispars dels preus _dels )bres diferents components de la fòr~ula polinòmica, etc.) 3.2. Nivell de preus De A part del problema ja citat de la interiorització del cost fi­ is po- nancer de les empreses concessionàries produït per l'endeutament' -ve- crònic de l'Ajuntament, es planteja el dubte de l'adequació dels ntrac­ preus al mercat normal. Existeixen opinions contradictòries i 'Ostos creiem que és un ?roblema molt complexe i que analitzarem en una altra situació. Si que és destacable la lentitud de la revisió dei llibre oficial de preus de l'Ajuntament que provoca vicis en l'elaboració de pressupostos, creacions de preus contradictoris en alguns casos lfòr- (?), i potser certificacions falsejades (?) 3.3. Sistemes de certificació Cal remarcar la oossibilitat de facturar a preus .de mercat 81 exterior, un percentatge d e l pressupost de les contractes, que en alguns casos pot arribar al 10% d'aquest pressupost en raó de treballs d'administració o prèstecs a tercers. Aquest procediment i per uns conceptes tan amplis corn els citats podria facilitar co bertura a situacions imprevistes i també a pràctiques arnb.igües corn la contractació de personal eventual o la cornora de materials i maquinària pels diferents serveis. La corresponsabilització que se segueix en ~1 control de les cer tificacions (en alguns casos arriba a més de 10 firmes) fa difícil el control des dels òrgans polítics. Falten, en general inspec­ tors de les contractes. Aquesta cadena de responsabilitat · comen­ ça en general en el cao de servei i no en l'insoector facultatiu que realitza les medicions o controla la qualitat del que s'ha fet. No existeixen en determinades contractes index objectius de control de la qualitat de _l'obra feta encara que alguns casos són de difícil elaboració (neteja pública) 4. Retribució de les obres noves Incideix en el terna el éontrol de la qualitat i de la quantitat del treball realitzat i també les possibles anomalies en la tasca d'inspecció. Veiem molt difícil treure conclusions concretes so­ bre el terna. Un aspecte que cal destacar és la utilització dels traspassos de pressupost entre obres, pràctica corrent fa un any, i també la possibilitat de realitzar certificacions irreals. 1S. Obres en curs Es té la informació de totes les obres en curs o acabades l'any 1977 amb el pressupost , les dates previstes de finalització, l'e~ presa adjudicatària i les incidències més importants (oposidió veïns, pendent per problemes d'expropiació o amb organismes ofi­ cials, etc.). S'ha demanat l'exoedient tècnic i legal desde l'inici del proje~ te de tres obres acabades (una de clavegueres, una de pavimenta­ ~ ci6 i una altra d'enllumenat) o Amb això es pretèn analitzar tot el circ~it. Principalment interessa conèixer el grau de concreció 82 - --- - -- --- - - -- - - - - - - - - ---- ~~~~ dels projectes i l'adequació projecte-certificació-control. nrnent S'estan elaborant les relacions d'emoreses adjudicat~ries amb valor i número de l'obra adjudicada. !r e~ ~s corn i 6. Dêficits funcionals Segons el Delegat ~·o.P., el dêficit del municipi en les ~rees de r - Preu~ del servei i pressupostos anuals aprovats pel Ple Munici :1ts pal. Adquisicions i contractes per règim de subhasta 'n~­ di- - Personal: contractàció per oposició ~fi- Consell d'Administració format per regidors municipals i alts .funcionaris. Es reuneix mensualment. Activitat: fabricació fèretres, tots els serveis relacionats amb l '' enterrament; des de reco;tlida fins a inhumació. Dades eco:n~miqUes ~ T6tal actiu: 288.900.777 Actiu Passiu . Immobilitzat 70% Capital i Reserves 58% i :)tocks 13% Creditors a llarg termini 0'9% >eu tors 5'6% Creditors curt termini 35% )isponible 11'10% Resultats 5% Fort endeutament a curt termini finançant l'immobilitzat Benefici anual 1976: 14.447.423 revisions 77 i 78 1978: volen construir 11 ~apelles pressupost previst: 640 milios -- !1976 714.874.602! 1977: Benefici previst: 3 milions 93 Conceotes a acla~~r fl -eta. d'ordre: "Donativos Mutualidad a aolicar 0 : 23.795.561 . :1 sé - Pérdida en cementerios: 9.313.486 ;é pe - Detall del compte,.de despeses gene~als: 39.995.188 )( qu [U qt: Problemes empresarials de·tectats [l: de .E - Baixa progressiva de la facturació: Cê 'ê . Bellvitge VE . Canvi domicili fora Barcelona E je E Mitjana d'edat més alta. Er r - La manca de capelles ardents c~ea problemes de funcionament PE - E - Increment de sous previst 1978: 28% de E de E C. 1.- TRANSPORTS lj i b~. No obstant, encara que èls judicis que es fan al llarg d'aquest d' informe solament fan refe~~ncia a qlie~tions d'ordre intern, això er és, a aspectes de la gesti6 ernp;esarial de les Societats Muni<¡i­ mé pals, és possible, fer una valoració més general de les mateixes, t : sob~etot de les que signifiquen una major càrrega per a les finan ces locals. Pot dir-se sense errada possible que no ha existit r per part de l'Ajuntament de Barcelona una pol!tica coherent en ma t~ria de transport urbà, ni abans ni després de fer-se càrrec de 2 la seva gestió directa per rescat primer, de les concesions de e tramvies i metro i més tard per l'adquisició de URBAS. De fet sols d ha existit u~ objectiu: la minimització del dèficit presu~ostari u sense arbitrar els mitjans que permetessin armonitzar aquest er! teri d'efici~ncia (?) amb el del servei públic que en definitiva t 1: ha de ser prioritari. En els darrers anys l'Ajuntament s'ha lim! tat a avalar l'endeutament _progressiu de les dues companyies d2 nant lloc a una situació actu~l caracteritzada per dos fets: Un enorme endeutament consolidat i el que és pitjor una total des­ capitalització empresarial de la Societat de Tramvies amb un ac- . . . tiu inmobili tzat inferior al capi tal social. L'envelliment de la 94 --- -=--=----=--- ----::::-----==~-------------- -- - flota de vehicles i les alienacions, de les instal.lacions fixes són l'arrel d'aquest fenòmen. Pel que fa referència al Metro ta~ poc no és pot dir que la política hagi estat encertada , en la mesura que s'ha anat sempre~ re~olc del Ministeri d ' Obres PGbliques,el qUal està constuint la infraestructura de l'ampliaci6 de la xarxa de Metros sense estar ·subjecte a cap mena de fiscalització tècni ca per part de l'empresa municipal. Els problemes d'explotació venen després quan es 9osen de ~anifest ies deficiències de pro­ jecte i execució de les obre~ .. En resum, ha mancat un plantejament racional de servei pGblic pel Transport col.lectiu barceloní. L'Ajuntament \a l'afavorir el desenvolupament del Transport privat a travAs de la politica de circulació ! ' aparcament ha creat les condicions de crisi que pateix actualrnerit el transport de superfície. La seva pretensió de reclamar de l'Estat la ~inanciació a fons perdut dels dêficits d'explotació derivats de l'aplicaci ó de tari fes polítiques, és và lida en la mesura de que la solució del problema de Transport ur bà ha de ser reconduit a una lOgica estatal (Institucionalització st d'un fons estatal per al ree~uilibri econòmic i financer de les ix~ ernpreses 'rnunicipals), .Tanmateix, en allOque estava a les seves ma ns decidir no ha actuat congruentment, ni ha plantejat una polí­ K:es, tica de conjunt (coordinació dels sistemes de transp~rt) que i nan donessin una resposta global al ~roblerna ni : ha pro6edit de forma co­ rrecta en la gestió ,tal corn ho podem veure a continuació. ma de 2 - EMASIPSA sols Cal remarcar la manca d'agressivitat comercial d'una empresa .ri d'assegurances, que podent prestar un servei col . lectiu oferint ri unes p~lisses de preu un 25% inferior al de les companyes va privades, va baixant el nombre anual de p r imes i està d ' a l tra mi banda mancada d'imatge i coneixern~nt ciutadà . :lo Considerem que la seva rendibilitat corn a empresa no justifica per ella mateixa la seva existència; més quan aquesta rendibili­ tat es converteix en unes 11 R~s.erves Tècniques,; no aplicables a al­ tres fins municipals .a 95 2 - MERCABARNA Cal remarcar la manca de control municipal sobre la gestió d'a­ questa empresa, com de la resta de societats. L'empresa té un déficit acumulat de 262 milions de ptes. produït -ee per una banda per la falta de les corresponents aportacions mun_! cipals que no han estat lliurades. a l'Empresa -Mixta com a conse­ qüència de les succesives ampliacions de capital, i per altra, 1 1 degut a l'inexistència de control sobre la gestió,que ha impedit é establir les necessàries .correccions en relació als costos de I I manteniment, personal empleat, etc. I I Les inversions per el nou escorxador {1.000 milions de ptes.) l t són finançades mitjançant crèdits, doncs tampoc s'ha prodüit la corresponent aportació municipal, sense que fins el present l I s'hagi decidit rés en concret respecte a una possible col.labo­ ració per part dels majoristes de carn. D'altra ban~a el context~ legal dificulta la capacitat de ges~ tió i de fixació de tarifes de l'empresa, doncs es tracta d'un servei públic que no pot aspirar a ésser autofinançat sense cò­ rrer el risc d'una repercussió imp~evisible en els preus dels a~ ticles de primera necessitat, màxim si es té en compte que qual­ sevol -augment de tarifes ha d'estar degudament justificat no tant sols per un increment de costos, sino també per un~ gestió ade­ quada del servei, i aquesta és realment mqlt discutible. 5 - S.M.P.F. El S.M.P.F. és un servei públic que cal considerar de cost elevat. Morir a Barcelona és un luxe. Només pel SMPF no baixa d'unes 15 . 000 ptes . Cal corisiderar que hi ha une~ empreses suministrador~s, de deter minats serveis (desinfecció, tractament del cad~ver), o de pro­ ductes (taüts) que són de fe~ monopoltstiques i que estan domi­ nades pels dirigents actuals. · 96 INFORME 9 a- .uit GRUP JURIDIC tu ni .se- Aquest grup no ha constituït prÒpiament una comissió de treball dit amb l'Ajuntament sino una assessoria jurídica de la Comissió ,de Partits. Ha portat la seva·col . laboració en els afers puntuals que se l'hi han plantejat i la seva aportació principal consisteix en l'estu di del dictamen·negatiu de l'Assessoria Jurídica de l'Ajuntament respecte a la possible assistència. de representants dels Partits )- a les reunions de la Comissió -Municipal Executiva. Ambdós docu­ ments, dictamen i contr adictamen, constitueix l'Anexe. ar 1- ant 1at. ~r 97 =A== =N== =E== =X== ==E= ==S= 99 INFO::\.Fi:S O Les eleccions generals han evidenciat la manca de representativitat de les corporacions locals de Catalunya i 1a irreversible crisi d' a~~ests organismes. E2.s p-::.rti ts i coalicions ~Jolí tiques sota-signants procla."TTem qu.e r:o­ més hi ha una sortida · èe~1ocràtica àevant d' acr--::.esta situació: la c e­ lebració d'eleccións ~1nicipals en el curs de l'any 1977. 2ntenem que en el moment oportú, correspondra al Parlament de Catalunya r <:: ­ gular,per llei general, el règimmunicipal i local. Les properes eleccions -(Itle -;roldriem c.0-1e es realitzessin ja dintre del marc de la Generalitat- s'inscriuen en el procés de recuperació de les ins­ titucions catalanes d'autogovern. En aquest període transitori, els esmentats partits s'han reunit -sense que aix6 pressuposi cap coalició electoral- per a posar d' 2cc~d llurs inici3tives a nivell local en el conjunt de Catalu~ya, i ·han de ·termina t d'adop tar les seg{íen ts resolucions: 1.- Impulsar el procés des~entralitzat; ja endegat a algunes pobla­ cions de C.==.tal'unya, de consti tuc ió de comis s ions ·municipals de partits polítics i coalicions polítiques, i exigir dels Ajunta­ ments llur reconeixement, per tal de mantenir una· relació in:= or­ mativ a. 2.- Promoure la transparència de la gestió municipal i procurar que tant els ciutadans cGm les entitats disposin de tota la informa­ ci6 necessària, l3 qual, fins ara, els h~ ha estat, en g€n~ral, sis,temàticament negada .. Ta:nbé procuraran les esmentades comis­ sions d'evitar aquelles actuacions que comprometin el futur·dels municipis# sense que aixÓ pressuposi la paral.litz2.ciÓ de la ges­ tÍ6 pública local 3.- Com a primer p2s per a fer possibles unes eleccions municipals democr~tiques, _ cal intervenir en la revisió del cens eiectoral, per tal que no es privi a bingú del dret de vot. 4 •~ ~4:antenir un contacte amb els partí ts i coalicions democràtiqJes per a tot el que f~ci referència a les ç:üestions contin!Judes en aquest comunicat • . F .. N .C., P.S.C.-R., U.D.C., C.C., E~D.C., E .• R.C., P.S.U.C., c.o.c., SCCI.\LIS'I'C::S DS C.=\TALtJNYA. 15 Juliol 1.977 100 -· ::iv i t a t TI.JFO?..>IE O ~~ si d' rr-1e Eo­ .. ---·---·-.. -·----------- l a ce- _.ya r e - -;e de CCHISSIO 1-iUNICIPAL DE P _:..RTITS I COALICIG"i'JS DE f3 _.u._.qcELON.Z\. :S ins- La comissió municipal .de partits i coalicions polítiques de p it 3arcelona, és constitueix en forma estable amb un re.u resentant ' :r d ' per cadas~ún dels partits polítics presents: Convergència ::.L1.y a , Democratica de catalunya, Partit Socialista de Catalunya ~ (Congrés), Federació Socialista de C.a talunya del PSOE, Front . 90bla­ Nacional ___ de Catalunya, Partit Socialista de Catalunya (.r-eac< ru- .. . . . . ~ ~s de pament), Unió Democràt-ica de Catalunya, Centre Català, Esquerra ¡unta- Democratica de CataJ;ounya, Esqu.erra R.~publicana, Partit Socialis­ in:: or- ta Uni f icat de Catalunya, Partit Del Treb~ll d'Espanya. tr que Les deci s sions que no és puguin pendre pe-r consens, és pend.r-an tfonna- pe.r- una votació pond~rada tenint en comp te els resultats de les cle.r-reres eleccions generals en forma aproximada ~i cora a mínim a.rnb un vot per Partit.· r· de l s l a g e s- Ac¡~..resta Comissió estaole de caracter delibe.r-ant -, , serà oberta en sessions info.r-matives a tots els Partits que valguin participar­ pal s hi. :>ral , En cas n~cess~ri, la representació de la Comissió Municipal de Partí ts i .coalicions de Barcelona, és delegarà en una .· Comis s ió l.ques reduida. Es preveu la formació de Comissions de Treball per ~s en a temes específics. Barcelona, 15 Juliol 1.977 101 INFffiME ,l,NEXE 1 9ELACION DE PU~STOS DE TRABAJO CUBIERTOS POR PERSONAL DE PLANTILLA (P) Y CON- VENIO (e) REFERENCIA A 30 de Noviémbre de 1977 :.~~ :~.:. ~ ·=s P :lT(;CIP. ·~·~L~J, ;~p¡~, :~r.~. ~ .;~ !TC 1 /\~~~~;.;li .-·\:: o ; . e·. .J 2Fe d3 S2cc:iér1. 2 ~~jjafe da s ~~ci~h. 2 Jefg ::!a i'Je; :'J ;.::j_c.~:J. !5 Subj~fe ::e ¡.; ;~zoc:_ada" 3 Oficial Cualifi2ado. 11 Cficial. 6 2 r~ux. Adm. esp. 85 /\d~inistra tiv.Js. ~13 2 Auxiliares a::lm. 35 56 (.;,uxiliares eso. 11 Ofici3l de Cont~bilid~d. Jefe cte Oepartamsnto. 3 · Jefe 2g Oapartomsnto Jefe de Servic~~. 2 Técnico. 10 Letrado Consist.Jefe. 1 Letrado Ccnsist. Subjsfe. 1 Letrado -Consist. ,!\sean so. 6 Lgtra~o ConsistQri~l . 5 ,; :_- c;uitectc o In::;;s nia=-9 Jefe Ur.L::ad. 1 Arqitecto o In~e~ier~ Subunidad. 1 Ar~ui tecto o In ;-:;e~iero Servj_.cio •. 7 Arquitecta o I~:eni~~o. 9 2 J~~8 s~~rvicio =:st.3:t!:stico. 1 TC.J~ico d2 ¿sta::l~3tica. 2 Su~Jdirector P~·:;r=tma:;ién. 1 A~alista ¿8 Sistamas.Titulo Su~ariar • 5 .. ~~. : ;xiliar T~~=r1i.::o Cu2.li·F2..ca:!o 2 ·- Auxiliar T~cnic~. 1G 4 J~ ~3-d3 Zcn~ 5~01. Incd. 1 ?racticante S >3'rv. :::xtinción. 1 P· t.1 X,. ~ ?ráctic:::s 2~. 3 2 ~~- .. :~_ : : n~3.n ta :..s;J2Si.2.li;{::'.do.,. 4 ~:;:·. ~~:ie.=::tr. Ce. 12 En~3~ado Tel~f~nista. T<~lafonista. 5 2 S'1cargado Cr:r:trol' Bri.::adas· Lir::peza,. 7 Er<'.:::J.r:;ado de ins to.l. Casa Ci-.:c!ad. 2 Caoataz Arq. o Ing. ' 1 Subc;apataz. 1 Oficial de Oficios Ing.ArquitGcto. 2.3 3 Op era!'ios Arc;ui tecturo. 5 1 Peón Arquite~-:a. 2 Inspecto~ 3e~icios Técnicos • B.or;¡:J~ro. In :~~-::.-~~et3 inP.:~; :-::---=..::-!2r ASc:9nso. Int~rpretg in~o~38or. 5 Sani l.:.arios Cand•JctorGs .~r:-:bul2ncias e Pr1~~ico 3n~it~rio. 3 Operaria ;'\sis tenci:::. 1 Cp<:Ta.rio 8en3ficienciB.. 4 Cua;:--dadora. 1 .;djunto. 1 Ayudante d~ Caj3. 1 ?2ca~dador AscGnso. 1 A~cnte Arbitrios. 1 102 J~fe Ceremonial. 1 ~ - __ ---- --------~ P. c. Subjefe Ceremonial. 1 Ayte.Ceremonial ascenso. ) Ayte.Ceremonial 1 . Ayte.Fot6graf'o. 1 Consevador. 1 Operario Cultura. 6 4 Matarif'es 6 P~cticos Abastos. 13 Subcapataz. Conductor 1ª: 1 Conductor 21. 1 Encargado Centro Rep.Doc. 1 Ayud.~quinas. 10 Operadora de Teclado. 25 13 Operadora 8rdenador. 3 Cronoanalistas. 2 Programador. ? Jef'e de Equipo. 1 Encargado de Equipo y Control. 2 Monitores de ·Perforacf6n. 2 Maquinista. 4 Operador ·Auxiliar • . 2 Macero. 1 Ujier. 9 Ordenanzas. 27 Conserje • . 6 Portero. 6 Vigilante dependencia. 1 Mozo. 6 INTffiVENCIGJ. Jef'e de Secci6n. 3 Jefe de Negociado. 8 Subjef'e de Secci6n. 2 Subjef'e de Negociado. 4 Of'icial cualif'icado. 13 Oficial. 4 1 Administrativos. 2? Auxiliar Administrativo esp. 17 Aux.Administrativo. 11 6 Auxiliar T~cnico. 3 Auxiliar T~cnico Titulado Mercantil. 14 Auxiliar P~ctico 2ª. 5 Delineante esp. 1 Delineante. 1 1 Inspector Servicios T~cnicos. 2 Of'icial Oficios. 1 Operario o pe6n. . 3 P~ctico Abastos. 3 Subencargado de Inspectores. 1 Inspector Diplomado. 12 Inspectores. 22 Operadora de Teclado. 1 Conserje. 3 Ordenanza. 8 Portero. 1 103 DEPOSITARIA DE FONDOS. p. c. Oficial cualificado. 3 Administrativo. 23 · Auxiliar Administrativo. 3 3 Pmctico de Abastos. 1 Matarife. 2 Jefe de Servicio. 2 Adjunto. 1 Subcajero. 2 Ayudante de caja. 5 Recaudador de ascenso. 2 Recaudador. 1 2 Ordenanzas. 3 Portero. 1 OELEGACION DE SERVICIOS DE HACIENDA. Jefe de Sección. 2 Subjefe de Sección. 1 Jefe de Negociado. 6 Subjefe de Negociado. 2 Oficial cualificado~ 2 Oficial. 5 5 Administrativos. 52 AUX.Administrativo. 8 53 Aux.T~cnico. 1 5 Auxiliar Práctico de 2!!. 1 1 Del;i.neante. 1 Operario o peón. 4 Matarife. 5 Práctico Sanitario. 4 Cabo Policia Municipal. 1 Guardia. 4 Recaudador. 1. • Oficial de Oficios. 1 Practico de Abastos. 4 Operadora de Teclado. 1 Ujier • 1 Ordenanzas. 5 Mozo o Repartidor. 2 Conserje • 2 Portero. 1 Vigilante o sereno de dependencias. 1 DELEGACION DE SERVICIOS DE CULTURA. Subjefe Sección. 1 ~ Jefe de Negociado. 1 Oricial cualificado. 3 Oficial. 2 Administrativo. 9 Auxiliar Adm.esp. 4 Auxiliar Administrativo. ? 3 Director T~cnioo de Museos. 1 Conservador T~chico. 6 1 Bibliotecaria con Título superior. 4 Profesor EGB. 1 Visitador escuelas EGB. 1 Visitador escuelas Formaci6n Profesional. 1 Inspector Servipios T~cnicos. 2 Operario Arquitectura. 1 Guardia Policia Municipal. 5 104 -- --- -~ ---------- - - - .. P. c • Director de Museos. 1 Conservador. 5 '-2 Restaurador. 2 Auxiliar I~stituciones Culturales. 10 Capataz Cuitura. 1 Capataz Oficios. 1 1 Coordinador Actividades Culturales. 1 Oficial Oficios Cultura. 1 Operario Cultura. _ 4 1 Operario Cantinas escolares. 1 1 Matarife. 1 Práctico de Abastos. 1 Ujier. 1 Conserje. 2 1 Ordenanza. 14 1 Portero. 1 Vigilante. 2 DELEGACION DE SERVICIOS DE SANIDAD. Jefe de Secci6n. 2 Jefe de Negociado. 4 Subjefe de Negociado. 2 Oficial. · 4 2 Administrativo. 34 Auxiliar Administrativo. 4 2 M~dico dispensario. 2 Aux.T~cnico Arquitectura o Ing. 2 Matrona. 2 Practicante. 2 Enfermera. 2 Asistenta Social. 2 Operario Arquitectura o Ing. 1 Gestor Asistencial. 2 Encargado Emisora. · 8 · Aux. Cl:ínicr~. • 4 Práctico Sanitario. 8 Oficial Oficios Sanidad. 1 3 Oficial Oficios Asistencia M~dica. 1 3 Operrio Sanidad. 2 Recaudador Ascenso. 1 Operario Cementerios. 1.4 Ujier. 2 Conserje. 2 Ordenanza. 6 Mozo.Repartidor. 2 DELEGACION DE SERVICIOS DE PROMOCION CIUDADANA. Jefe de Negociado. 2 Subjefe de Negociado. 1 Oficial cualificado. 2 Oficial. 2 Administrativo. 18 Auxiliar Adm. 4 2 Asistente Social: 4 2 Operario Arquitectura. 1 1 Int~rprete,Encargado de Servicio. 1 Int~rprete de AScenso. 2 Int~rprete. 6 Oficial Oficios Beneficencia. 1 105 P, c. Operario Beneficencia • . 1 Oficial Oficios Cultura. ·1 Operario Cultura. 1 Ordenanza. 2 Portero. 1 Mozo. 2 DELEGACION DE SERVICIOS DE OBRAS PUBLICAS. Jefe de Negociado. 1 Subjefe de Negociado. 1 Oficial cualificado. 2 Oficial. 5 1 Administrativo. 31 Aux.Administrativo. 3 18 Jefe de Unidad Operativa. 1 Subjefe de Unidad. 1 Jefe Servicio Arquitectura. 3 Arquitectos o Ingenieros. 4 Auxiliar T~cnico cualificado. 2 Auxiliar T~cnico Arquitectura. 7 4 A~xiliar práctico de 2!!. 2 2 Delineante. 7 3 Inspector Servicios T~cnicos. 13 Oficial Oficios Arquitectura. 1 Operario Arquitectura. 1 Subcapataces Arquitectura. 1 Matarife. 5 Práctico de Abastos. 2 Conductor de 2!!. 1 Ujier. 1 Conserje. 1 Ordenanza. 4 Portero. 2 DELEGACION DE SERVICIOS DE URBANISMO. Jefe de Secci!Sn: 2 Jefe de Negociado. 3 Subjefe de Negociado. 6 Oficial cualificado. 1 Oficial. 9 2 Administrativos. 60 Auxiliares Administrativos. 16 9 Jefe de Subunidad. 4 Jefe de Servicio. 4 Arquitectos o Ingenieros. 21 9 Bi6logos o · Fannac~uticos. .. 1 Auxiliares T~cnicos cualific~dos. 9 Auxiliares T~cnicos. 45 22 Aux.Prácticos 1ª. 1 Aux.Prácticos 2ª. 16 15 Delineantes especializados. 17 Delineantes. 52 12 Oficiales de Oficios. 4 5 Ayudantes de Oficial. 2 Operarios. 35 5 Inspectores Servicios T~cnicos. 8 Operarios Asistencia M~dica. 1 Operarios Beneficencia. 1 Operarios Cultura. 2 106 -- -- - -_ ----------==------. - -- P. C. Marcadores Matadero. 1 Prácticos .. de Abastos. 1 Con->er jes • .. 3 Ordenanzas. 11 Mozos. 1 JUNTAS MUNICIPALES DE DISTRITO. Jefe de Negociado. 1 Oficial cualificado. 3 Administrativos. 54 Auxiliares Administrativos. 25 12 Inspector Servicios T~cnicos. 9 Ofic1al de Oficios. 2 2 Operarios. 4 3 Auxiliar de Cl!nica. 2· Práctico Sanitario. 1 Guardia. 1 Guardadora. 1 Matarife. 6 Marcador. 1 Ujier. 10 Conserje. 6 Ordenanza. 14 Portero. 3 Vigilante. 1 NEGOCIADO DE RECAUDACION. Subjefe de Unidad. 1 Jefe de Negociado. 1 Oficial Cualificado. 3 Administrativos, 31 Auxiliares Adm. 6 45 Inspector Servicios T~cnicos. 1 Telefonista. 1 Operario o Pet5n. 2 Ayudante de Caja • 4 Recaudador de Ascenso. 22 Recaudador. 17 Ordenanza. 3 INTENDENCIA-FESTIVALES-INSTALACIONES DEPORTIVAS-OFICINAS TURISMO. Administrativos. 10 Aux. Administrativos. Encargado Brigada Festivales. 1 Encargado Servicios Pueblo Español. 1 .._ . Auxiliar Práctico de 2ª• 3 Oficial de oficios. 8 Ayudante de Oficial. 1 Operario o Pet5n •· 26 4 Capataz. 1 Guardia. 1 Int~rete infonnador,_,de Ascenso. 1 Int~rete ,.. infonnador. 11 2 Recaudador. 1 Matarife. 2 Prácticos de Abastos. 3 Inspector. 1 107 P. C. Encargado de Acopios. 1 Ujier. 1 Conserje. 1 Ordenanza. 2 Vigilante. 1 Mozo o Repartidor. 2 MUSEOS,Ihstituto Municipal de Educaci~n,Orguestas Municipales. Director de Banda de Música. 1 Jefe de Negociadp. 1 Oficial cualificado. 6 Administrativos. 15 Auxiliar Administrativo. 12 ' 14 T~cnico de Educaci~n. 1 7 Catedretico. 16 3 Director T~cnico de Museos. 8 Conservador T~cnico. 10 Bibliotecarias,Título Superior. 11 Auxiliar T~cnico. 1 Practieante. 1 Profesor. 1 Profesor especial. 11 2 Profesor de la Orquesta. 77 1 Profesor de la Banda. 73 10 Oficial de Oficios. 22 1 Operario o Pe~n. 35 16 Profesor Auxiliar. 41 26 Guardia. 10 Ha: Bombero. 1 m~d Conservador Palacio de Pedralbes. 1 Auxiliar P~ctico de 2'. 2 Inspector Servicios T~cnicos. 1 Director de Museo. 9 Delineante. 3 Conservador. 8 2 Jefe de Servicios de Restauraci~n. ·1 Restaurador. 8 Ayudante de Oficial. 8 Liquidador. 1 Operario de Parvulario. 1 Matarife. 6 Práctico de Abastos. 1 Disecador. 1 Ujier. 1 Conserje. 3 Ordenanza. 57 Vigilante o Sereno de Dependencias. 14 Mozo o Repartidor. 1 ESCUELAS MUNICIPALES,E.M.Formaci~n Profesional,Grupos Esco~ares,Parvularios, Colegios Nacionales,Horfelinato. Administrativos. 1 Aux.Administrativo. 6 Director Adjunto. Jefe de Zona. M~dico de dispensario. 1 M~dico de instituciones y Servicios especiales.1 Profesor. 156 58 Profesor especial. 60 30 Auxiliar T~cnico. 2 108 ------ - -- --- ------~~~~~~~~-' P. C. Sacerdote. Cátedrática. 1 T~cnico de Educaci6n. 1 6 Practicante. 1 Enfermera. 2 1 Profesor Auxiliar. 1 1 Profesora. 15 21 Asistenta Social. 1 Capataz. 1 Oficial de Oficios. 6 Q Guardia. 3 Práctico Sanitario. 9 Operario o Pe6n. 51 20 Operario de Parvularios y Cantinas Escala. 173 23 Práctico en escuelas. 4 2 Agente Arbitrios. 14 Ayudante de Oficial. 1 Ayudante de Ceremonial y Protocolo. 1 Aux.Instituciones Culturales. 1 1 Práctico de Abastos. 3 Matarife. 1 Conductor de 2ª. 1 Conserje. 9 Ordenanza. 94 5 Portero. 3 1 Vigilante o Sereno dependencias. 14 14 Hospitales,Maternología,Instituto Psiquiátrico,Instituto Mun, de Higiens,Servicios m~dicos escolares,Servicio Veterinaria,Dispensarios,Centros de Salud Pdblica. Administrativos. 18 Auxiliar Administrativo • 3 Oficial cualificado. 1 T~cnico Sanitario. 7 M~dico de Asistencia social y sanitaria. 8 Director del Instituto M.H.,Jefe local San. 1 Jefe de Departamento. 6 T~cnico • 2 M~dico. Jefe de Servicio Veterinario. 1 T~cnico de Veterinaria. 2 Decano Asistencia M~dica y Social • . , 1 Subdecano Asistencia M~d. y Social. 1 Director Instituciones Nosocomiales. 4 Subdirector Instituciones Nosocomiales. 13 Jefe de Dispensario, 4 Jefe de Equipo Qui~rgico. 102 M~dico de dispensario. 58 8 M~dico de InstituciOnes Nosocomiales y servicios especiales. 25 M~dicos de contrata Anual. 60 Jefe de Servicio. 10 Fannac~utico. 4 Odont6logos. 3 1 Sacerdote. 1 2 Practicante del Ser.Extinci6n de Incendios y salvamento. 11 Matrona. 31 Practicante. 21 4 Enfermera. 146 18 109 P. c. Auxiliar T~cnico. 16 2 Profesor especíal. 1 Asistenta Social. 10 Gestor Asistencial. 1 Sanitario Conductor de Ambulancia. 2 Auxiliar Cl!nica. 222 10 P~ctico Sanitario. 214 7 Oficial de Oficios. 23 44 Ayudante de Oficial. 1 Operario o Pet1n. 123 186 Guardadora. 2 Liquidador. 97 34 Inspector de Linea. 1 Agente de Arbitrios. 1 Matarife. 2 Conserje. 1 Ordenanza. 4 Vigilante o sereno dependencias. 1 Mozo o Repartidor. 2 CEMENTERIOS,Pompas Fúnebre. Administrativos. 4 Auxiliares Administrativos. 2 Sacerdote. 4 Oficial de Oficios. 6 Matarife. 1 Operario o Pet1n. 22 6 Portero. 1 Ordenanza. 5 Vigilante o sereno de dependencias. 1 . HOGAR DE APRENDIZAJE. Administrativos. 1 M~dico de dispensario. 2 Practicante. 3 Telefonista. 1 Oficial de Oficios. 2 2 Operario o Pet1n. 24 44 Gestor Asistencial. 1 P~ctico Sanitario. 1 Guardadora. 3 Auxiliar Clínica. 12 GUARDERIAS. Profesor especial. 1 Asistenta Social. 1 Operario o Pe6n. 14 42 Auxiliar de Cl!nica. 1 Oficial de Oficios. 1 21 G~ardadoras. 8 1 HOGAR DE ANCIANOS.Parking. M~dico Instºs.Nosocomiales y serv.esp. 1 Sacerdote~ 1 Practicante. 2 Auxiliar técnico. 1 110 , . P. c. Asistenta Social. 1 Telefonista. ... 1 Auxiliar de Clínica. 2 Pr~ctico Sanitario. 1 Oficial de Oficios. 1 2 Guardadora.· 3 Operario o Pe~n. 5 12 Mozo o Repartidor.. 1 ~RCAOOS. Oficial. ? Administrativos. 10 Auxiliar Administrativo. 4 1 Jefe de Servicios de Veter1naria. 1 Auxiliar T~cnico. 4 Oficial de Oficios. 7 Matarife. 9 Pr~ctico de Abastos. 127' Inspector. 3 P~ctico Sanitario. 1 INspector de Abas '.:os de 1ª . 1 Operario o Pe~n. 2 Portero. 1 CONSERVACION-INSTALACION ALUMBR;\DO.Instalaciones Municipales. Talleres Munps. _ Administrativo. 3 Auxiliar Adm. -· Jefe de 2ª de Departamento. 2 Arquitecto o Ingeniero,Jefe de Servicio. 2 Arquitecto o Ingeniero,sin jefatura. 9 Auxiliar T~cnico. 7 12 Auxiliar T~cnico cualifieado. 2 Delineante. 7 3 Auxiliar Práctico de 1ª. 3 Auxiliar P~ctico de 2!. 10 12 Inspector de Servicios T~cnicos. 1 Telefonista. 20 1 Capataz. 2 Subcapataz. 1 Oficial de Oficios. 20 Ayudante de Oficial. 6 1 Encargado Control Brigadas de Limpieza. 3 Operario o Pe~n. 14 15 Telefonista especia1.izada. 1 Liquidador. 2 Vigilante o Sereno de Dependencias. 1 SERVICIO PARQUES Y JARDINES.Pargue Zool6gico • Oficial Cualificado. 2 ,A.dministrativo. 3 Arquitecto o Ingeniero sin Jefatura. 1 Auxiliar T~cnico cualificado. 1 Auxiliar T~cnico. 1 Jirector T~cnico de Museos. 1 Conservador T~cnico. ' 2 T~cnico. 1 Conservador. 2 P. c. Auxiliar Práctico de 2!. 1 Capataa. 2 Subcapataz. 3 Oficial de Oficios. 10 Operario o Pe~n. 18 Int~rprete informador. 1 Ordenanza. 1 ele Portero. 1 d.e :::> PATRONATO MUNICIPAL DE LA VIVIENDA. :¿ro: ~ la o . Subjefe de Secci~n. 1 Jefe de Servicio. 1 de ( Int~rprete informador de ascenso. 1 e::. ·~ i < Inspector de Servicios T~cnicos. 1 un ri si S: • li~S -A.:! e s ~ (T se.r:- nec ~ qlj_e te, die Ct•.c rner til ci( ci< vi' t. a V~ lo Circular !12. 1,. Jl5 La Alcaldía Presidencia mediante decret-..o de 29 de ..T. ulio c:e 1977 ha dispu8sto qu.e las Jefaturc.s de unidades Gperativas V 1)la­ z2.S si:-.lilares de carácter directivo queden afectadas en su condi~i6n ele r.mes tos de tre.baj o, a dedicaci6n ex.::lus"i v,3. y plena, con jornada ~'.:'lrolon.;;ada, con arre.;¡lo a lo prevenido en la orden del i·1inisterio de la Go~:Jerni'¡ción de 23 de Octu!.)re de 1973,. En la misma n::sclución de la Alcaldía se señala la exioencia cte dichas condiciones para el desempeño de las mencionadas Jefat~ras de Unidades Operativa~ y plazas asirnilade.s, y se fija el plazo de un mes :0ara manifestar a los funcionarios a qt.lien afecte el decreto si desean cont~n~ar e~ er~ier:do ";1 puesto ~1irectivo que actualmente ocupan con la lnneren-c.e aedlcaclÓn excluslva, o;kn su caso, quedar a disposición de la ~ecretaría General rara ser destinados a otros co­ metidos que no e..xi~an t.al dedicación. Para el des.3.r.:-ollo del decreto de la ;,lcalrH'a de 2-9-de' ...T. u­ lio C\e 1977, esta .Secretaría General, ex:a~ir:.ado el alcance de la re­ sol'..lci.ón ?residencial, 1.3. forma de · ~Ln·:Jreso •le determinados fuDci.o­ ~arios a plazas concretas y las funciones directivas de los jefes de Unidad y asi:nilados, así como las Jefaturas Lle dLst.intas Sub-uni­ dad2s, nesociados, servicios y o-ficinas ce es:9ecia.l cualificación, es ti:::'.~ pro::e.-::1ent; ~e~alar las plazas d~re::tamente. a:':ec~c..des l;or el D~creco, s~n peDu~cl~ de nuevas adscrl9C~o~es, dlc~ánaose en su -:-~or:.sec;u<=ncla las Sl';'Ulente.s: 113 Barcelona, 18 de Agosto de 1977 S3C?2T...~...RI O A N E X O ~~az~s y puestos de plantilla de funcionarios municipales comoren­ cados en el decreto de la AlcaldÍa de 29 de Julio de 1977 A) Jefaturas de Unidades 0Derativas: Secretaría aeneral Servicios Centrales Contratación Población, Territorio y Atenciones del Estado Coordinación Oficinas de Distrito Ceremonial y Hayordomía Personal Patrimonio e Intendencia Intervención de Fondos InspecciÓn de Rentas y Exacciones Fiscalización Presupuestos, Contabilidad y Cuentas Depositaría de Fondos Recaudación y Depositaría Hc.cienda Ordenación fáscal y Coordinación Tributos de la Vía Ptíblica Actividadei Econ~mi~a~ Resultados Tributos Especiales Tributos Inmobiliarios Cultura .Sducación Sanidad Gestlon Sanitária 114 - - -- - _- - _- - . - - Promoción Ciudadana ,0,.cci6n Social Relaciones públicas y Turismo Ferias -Y Congresos Servicios munici\")ales Abastos Se1.-vicios municipales Transportes y Circulación Urbanismo Urbanismo Plano de la Ciudad Gestión Ur1::)anística edificación e Industrias Inspeccü5n Urbanística Obras Pt'tbl icas Coordinaci6n y Control Edificios e Instalaciones Municipales Vialidad Alurnbrndo Saneamiento Gestión Obras Públicas :S) ?1az;:ts V puc~s i -.os de trcbaio asirnilc.dos a Jefatura de Unid;:¡d, asl c<:x:-.o Je:Eat~1ras de Subunidades, i·J enociados, Servicios v Oficinas de es~ecial cuali=ic3ción: ~ren- Alcaldí .=t Presi~encia · Secretario particular Alcaldía Secretario de des?acho Secretaría General D_i_rer.:tor t~cnic:o del Centro de Proceso de Datos Director Administre.tivo del Centro de Proceso de Datos Jef(~ del ~·~egociado de Actas · Jefe de r:~_Yo rdomí a Encargado del Ce!'1tro reproductor de Docwnentos In te:cvenciér: (l::: Fondos Je:Ef~ de la Sübunidad de Ingresos Jefe de la SU.~unidad de Pagos Deoositaria de ~ondos Jefe de la Oficina de N6minas Cultura Jefe de 1=. S-:.lbtni.fdado de Actd:Aridádes Cie!í\tÍ.fieas 1y ~ CtU "º.l.Cal,es. .~- Proi-roción Ciucla.dana Jefe de la Oficina de Información, Iniciativas y Reclamaciones . Servicios l'·1unicip 3.les Jefe dr~ la Subunidad de limpieza ..T. efe de la 3tlbunidad de Aguas Jefe d c; l J:~e!Jociac1o de Ser..ricios ~-~uni.cipales ti (~s~c de la :3Ubunidad de Planificación Cr~anís ·ti ca ,; , .. ., c~f¿~ d-~ _L : . • .3 ·1.1b1.1 :1i ·:. 1ad de Val o raciones J ·:::E 2 de la .Subunidad de Topo (]ra.~ia 115 Jefe de la Subunidad de Planeamiento v Acción urbanística Jefe de la Subunidad de Edificación e-inaustria Jefe de la Subunidad de Obras y actividades industriales Jefe del Servicio de Inspección Urbanística Jefe del Seryicio de Inspección Industrial Obras PÚbliCriS Jefe de la Subunidad de Construcción Jefe de la Subunidad de Conservación Jefe de la Subunidad de Edificios artísticos, arqueológicos y Jefe de la Subunidad de Obras Públicas · /de ornato Je~e de Servicios de Conservación ele Instalaciones y de t.~q. . leres Jefe de ~Servicios de Conservación de alumbrado /munlclpales Jefe de la Subunidad de Pavimentación y Canalizaciones ~Tefe de Servicios de Pavimentación 'y Canalizaciones "A" Jefe de Servicios de Pavimentación y Canalizaciones 11 B. . Policía Huniéioal JeÍe Subjefe .E.' ""x=-t~l-·. ;_n..;;c_ _i.; _Ó;;_n_...;.d;...:;e;_...;I_n_.;.;.c..;;e_n_d;_l_·o _s___.)_' _s_a_l....:.v_ar_m_.P _ _n__ t_o_s ,~ Director Barcelona, 18 de Agosto de 1977 116 INFOR!·1~ 1 An EXE 3 PROTOTIPOS DE SUELDOS POR CATEGORIAS DE PERSONAL FUNCIONARI·O •¡, 5061lE SUEltO ltfCEtlfiVO COMPLEiol. DEDICo\C, TOTAL ...... CAlti.(iORIAS COf.F. GRATIF'IC. SUELDO TOTAL OTOS. ~~Etl~UAL OBSERVACIONES ...... ltiiCIAl TliAIISI10R. DES TI NO ESPECIAL 00 1.- NETO INICIAl INCEHllVO 'l'E:CNICOS DE ADMINISTRACIOn G~N~WAL a) SuiJgru¡;o de Secretaria 220101 - Jefes de Sección,, ••••••• 5 , 0 26,077 17,20() 1 O, 640 24,000 77.9,17 11,675 66,242 55 1 45 % 220102 - Subjefes de sección •••••• 4,0 20,862 14,200 9,680 20,000 64,942 9,453 55,489 57'04 % 220103 -Jefes de Negociado ••• ~ ••• 4,0 20,862 14.200 7,600 1 o. 000 52,662 7,979 44,683 28'52 % 220104 -Subjefes ~e Negociado •••• 4,0 20,662 14,200 6,840 0,000 49,902 7,648 '12, 25'1 ?2' 81 % 220105 - Oficiales cualificadog,,, 4,0 20,862 14,200 2,660 8,000 45,722 7,147 38,575 22 1 81 % 220106 - Oficiales •.••••• ; .••••••• 4,0 20,862 14,200 0,000 •. 43,062 6,827 36,235 22 1 81 % A extinguir 220107 - Procedentes de ·Administra ti vos Mayores .•. , • , ••••• -:- 3,6 18.776 13,000 4,000 35,776 5,687 30,089 1 2' 58 % h) Subgru¡;o de Contabilidad 220201 - Jefes de Sección •••.• , •• , 5,0 26;077 17,200 10,640 24,000~ 77,917 11,675 ~6,242 55'45 % t"oo/- .11(} ·~>".t-'L-"0- * 220202 - Subjefes de Sección •• ,.,. 4,0 20,862 14,200 9,880 . 20,000 64,942 9,453 ~5,469 57'04 % 220203 - Jefes de Negociado ••••••• 4,0 20,862 14,200 7,600 1 o, 000 52,662 7,979 14,663 28 1 52 % 220204 - _Subjefes de Negociado .•• , 4,0 20,862 14,200 6,84 0 8,000 49,902 7,648 .1\'2,254 22 1 81 % 220205 -Oficiales cualificados ••• 4,0 20,862 14,2~0 2,660 6,000 ..,,,722 7' 147 38,575 22 1 81 % 220206 - Oficiales ..•..•..••••.• ,. 4,0 20,862 14,200 6 , 000 43,062 6,827 ~6 1235 22 1 61 % ADMINISTRATIVOS DE ADHHHSTRACION ~ 230001 - Administrativos •••.• , •••• 2,3 11,996 1 o, 000 12,907 34,983 4, 727 30,256 59'04 % AUXILIARES DE ADNINISTR/\CION GENERAL 230002 - Auxiliare~··············· 1. 7 8,866 8,600 13,852 31 1318 3,888 27,430 79 1 30 % 'l'ECNICOS DE ADMINISTRACION ESPECIAL '!'écni~os su~eriores Gabinete técnico de Progra1naci6n 310100 - Jefe técnico •..••.•••••.• 5,0 26 , 0 77 17,200 1 O, 640 20,000 73,917 11 ,195 62,7~2 46 1 21 % 310101 -Jefes de Departamento .••• 5 , 0 26,077 17,200 10,640 18,000 J 71 ,917 1 o, 955 60,962 41 1 5 9 '.% \ \HA\. S \.l~\..00 F SOJELOO Jrl C EtHIVO 1 COt-l PL<. H. 10TAL C()fl'. <::.l O~ ~\ E;::.~;L \ \I I\C\Al ~ CATEG On t ~S 1:-I ICI AL H IANS ilOfl. OES.T I IJO - ---- IHC.E ---. - - ---·- - ---IHI-VO- 2. - --- ---------t--t-~---¡-,-- \ _. . , -- --· --.~ Gabinete técnico de Prograritaci6n 310100 - Jefe técnico ••••.. ,., •••• 5, o 26,077 17, 200 1 o, 640 20,000 l. 73,917 310101 -Jefes de Departamento .••• 111 '195 1 5, o 26,077 17,200 10,640 62,722 J4 6 21 '%1 18,000 71,917 1 o, 955 J6 0,96:2 41 '59 % S'JE LOO 1tlCfNT1VO 1 COI-!f'Lc.'H . O[OoCJ\C . 1 C.ATEGOfliAS cCJr:r. Gr,;.. Tif'IC. 101AL ~~~~t\VA.L S\Jt.LO() l;iiCIAl Hl~NSITOfl. OES.lltlO E SPECI>\L HE.\(> 111\CIM. 2.- ·-·----------- ---------...... IHCEHli VO -+-~l-----+-----l----- --~------- 310102- Jofes 21 Departamento •••. 5 1 0 ~G,U7 7 17,200 9, ano 11 '000 G'l, 157 1 o, 02'1 5•1,1 33 25 1 41 % 310103- jafes de Servicio .•..•... 5,0 26,077 17,200 8, 3GO 7,000 50,637 9. 361 1\9' 276 16 1 17 ~ 3101 Laboratorio muncipal 310601 - Director ..••••••••.•• ·• •• , 4,0 20,862 14,200 10,640 5,000 50,702 7,744 42,958 310602- Jefes de Departamento 1 . 4 •• ' • 26 " 4,0 20,862 14,200 8,360 2,000 45,422 7,111 38' 31 ) 1 5 1 '7 0 0 6 0 % 3 - Técnicos •.••••••••.•••.•• 4,0 20,662 14,200 2,000 371062 6,107 30,955 5'70 " Instituto municipal de Investigación l1 061 O - Director •.•••• , ••.•.••• ,, 4,0 20,862 14,200 10,640 5,000 50,702 7,744 42,958 14 1 26 % 11 0611 - Jefe de Servicio, ••.••••• 4,0 20,862 14,200 8,Jp0 2,000 45,422 7,111 38, 311 5 1 110 7 6 0 1 % 2 - Médicos.~ •••.••• , .•...• ,. 4,0 20,662 14,200 2,000 37,062 6,107 30,955 110613 5 - '7 L 0 ' % .¡lo gos o Fannacéuticos. 4,0 20,862 14,200 2,000 37' 062 6,107 30,955 5170 % •terinaria municipal 1O T01 - Director del Matadero,.· .• ~.o 20,862· 14,2oo 10;640 7,000 52,702 7,984 44,718 )0 1 7 9 0 f9 2 6 - J % ef es de Servicio .••••••• 4,0 20,862 14.~00 6,360 2,000 45,422 71111 1 38 0 7 1 3 0 1 3 T 1 é 5 1 70 - c % ni cos veterinarios .••• 4,0 20,862 14;aoo 2,000' 37,062 6,107 30,955 5170% 9istencia médica 10800 ~ Decano de Asistencia médi ca y sociaL ............" ;" 4,0 20,862 14,200 10,640 1 o, 000 55,792 8,344 47,358 10 26 1 801 52 - S % u bdecano.,'.. ............ 4,0 20,062 14,200 9,680 5,000 49,942 7,653 42,289 1 1 0892 - Inspe 1 c 4 to 2 r 6 d e % los servicios de Asistencia sanitaria.. 4,0 20,862 14,200 8,~60 :2,000 45,4;!2 7.111 38,,311 5 1 !0803- Direct 7 o 0 r % es de Nosocom-io., 4,0 20,862 14,200 9,i20 2,000 46,182 7,202 38,98Q 0 804 S 51 - ub 7 d 0% ire ctores Nosoeomio.. 4,0 20,862 14,200 8,360 :a,ooo 45,422 7.111 381 311 0805- Jefes d 5 e '7 0 D % is pensario.:... 4,0 201 862 14,200 8,360 2,000 45,422 7,111 38, 311 0806 J 5 - e ' f 7 e 0 s % de Servicio........ 4,0 20,862 14,200 8,360 2,000 45,422 7' 111 0807 3 - J 8 e ' 3 f 1 e 1 s s• t d o e % Er¡uipo quirOrgico 4,0 20,662 14,200 8,360 2,000 45,422 7,111 38,311 5170 % ~000 ~Médicos de Dispensario... 4,0 20,862 14,200 2,000 371062 6,107 30,955 10809 - Méd 5 ic '7 os 0 d % e Instituciones nosocomiales y Servicios especiales ••••••••••••••• 4,0 20,862 14,200 2,000 37,062 6,107 30,955 5'70% ~ 0901 - L>irector., •••••••••.• ,.,. 4,0 20,862 14,200 8,360 2,000 45,422 7,111 090 3 2 8 ' - 3 F 1 a 1 5 1 n 7 n 0 a c % éu ticos •••••••••••• 4,0 20,862 14,200 2,000 37,062' 6,107 30,955 5 1 70 % SUELDO 1l liC E tltt VO 1 CO O ~I ~ P LHI . ll f.U T tC E , ~ C C G . 1- 1 A 5 COEf. I HI C I.<~l ·1 ~1\N S I! O il € ~ P \ O t: ! (; 1 1 0 \A 1-\E I-Il~t-! . I \ FIC. . I.l l.l .\. \ ···"'~ T ~ 0 ~: 1 i A L ~ \ 01 0 5. IUI E C 5 . 1 \A 1 l t l 0 CIAL 1 llElO _.:4::.:·, :=-----------------~--l-----·t----;l---------i- -----1-- ~--- ----- l- ----1--'-~~_c.e_. H_l_lv_o _ ------- ~ 0901 - Director ••••••• ,,, ••••••• 4,0 20,862 14,200 8,360 2,ono 45,4~2 111 1 0902 - Farmacéuticos., •• ,., .••• , 4,0 20,862 14,200 7• 138,311 15 70%1 2,000 37,062' 6,107 30,955 5'70% 1 ~~~:-; SU E lOO '.111CEtlltYO 1 C0~1PLEt·1. [lfUICi\C.¡ 10lt..l.. '···~ C/.TfGOlliA5 COEF. GllAI IF IC. TO lAL OlOS . \-\EHSUM. . IHICI."l TilANSI!Oil. OE5 T 1 HO ESPECIAL f IIHCIAL UE lO '1.- ltlC.EHliVv ---- ------ ·- -:-=-- - · --------~--------·-------- 1--------------- OjontoloHla 311001 -Director •••••••••••••••••• 4,0 20,862 14,200 8,360 2,000 45,'122 7, 111 38,311 5'70 % 311002- Odontólogos •••••••••.••••• 4,0 20,062 14,200 2,000 37,062 6' 107 30,955 5'70 % Servíci o . reli~~ ]11101 -Sacerdotes .••••..•.••••••• 2,1 10,953 9,400 9,551 29,904 3,739 26,165 46'92 % Estadistica 1 311201 - ]ofe ••••• ••••••••••••••••• 5,0 26,077 17,200 10,6'10 11,000 64,917 1 o, 115 54,802 25 41 % 1 1 111202- Técnicos de Estadistica ••• 5,0 26,077 17,200 8,360 6,000 57,637 9, 241 48,396 1 3 86 % Educación 311300- Director del Instituto mu­ nicipal de Educación ...••• 4,0 20,862 14,200 6,360 2,000 45,422 7. 111 38. 311 5 1 70 % 311301 -Directores de Escuelas de 1 Enseflanza~ ospecíales ...•• 4,0 20,862 1'1,200 4,000 5, 000 5,000 49,862 42,219 14 26 % 311302- Directores de Escuelas de \ 1 Formación profesional,,, ·.• 4,0 20,662 14,200 6,)60 2, 000 45,422 71 1 t 1 38,311 5 70 % 1 311303- Técnicos de Educación..... 4,0 20,862 14,200 é',OOO 37, 062 6,107 30,955 5 70 % 31130'1- Tknicos de lligiena escolar 4,0 20,662 14,200,· 2,000 37,062 6,107 30,955 5 1 70 % Conservatorio Superior de Hdsica 311401 - Director ...• , ••.•... , ••. ,. 4,0 ~0,062 14,200 10,640 2,000 47,702 7,36'1 40, rta 5 1 70 % 311402- Subdirector ..•••.••••••.•• 4,n 20,862 14,20o 9,8oo 2,000 46,942 7,29.3 39,r49 5'70 % 31 H03 - Catedd.ticos ........ ,., •.• 4,0 20,862 14,200 2,000 37,062 6, 10'/ 30,955 5'70 % grguesta municlpal ]11501 - Direc.tor,, ., ; •••••• ,,.,;,, 3,6 18,776 13,000 10,640 2,000 44,416 6,724 37,692 6 1 29 % 311502- Subrlirector ..•••••. ••••• •• ],6 18,776 13,000 9,080 2,000 43,656 6,633 37,_P23 6'29 % iuseos e Instituciones culturales ]11601 -Director general técnico de 1 os Hu seos de t.rte .•• ,. 4,0 20,862 14,200 10,6'10 17,000 62,702 9,1 0'1 53, !)18 48148 % )11602 Directores t~cnicos Huseos 4,0 20,862 14,200 8,360 '/,000 50,'122 7,711 42,711 19 196 % ...... N ...... )11603 - Conservadores técnicos .••• 4,0 20,062 14,200 2,000 37,062 6,107 30,955 5 1 70 % - · =-~-- SUEI.DO ltiCEIITtVO COHPLEiol. OEDICAC. TOTAL O CATI!GORIAS COE,, SUfLD GIIATIFIC. TUAL OBSERVACIOfiES IUICIAL lnANSITOif. DESTINO ESPECIIIL NETO IN~f'Al ¡...... (\.) 5.- IHCEHTIVO C\.) 311604 - T~cnicos de Huseos .•••••• 4,0 20,062 14,200 2 , 000 37, .062 6,107 30,955 5 1 70% 3~ . 1605 - Dibliotecarias •.• , ••••••• 3,6 16, T/6 13,000 2 , 000 JJ 1776 5,447 281 329 6 1 29 % Ceutro de Proceso de Datos ... .. 311700 - Director ••••••••••••••••• 5,0 26,077 17,200 1 O, 640 16,000 69,917 1 o, 715 59,202 36 197 % 311 701 - Subdirector ..... , ••••••••• 5,0 26,077 17,200 9,880 9,000 62,157 9,784 52,373 20'79 % 311702 - Analistas de Sistemas, con titulo superior •••••••••• 5, o 26,077 171200 6,000 49,277 6,238 41,039 \13.06 % T~cnicos medios y auxiliares Argui tectura e Ingenier1-a 320101 - Auxiliares técnicog cuali ficados •.•••••.••••••••• 7 3 ,'6 10,776 13,000 5,320 •.7.000 44,'096 6,686 37,410 22 1 03 % 320102 - Auxiliares técnicos •••••• 3,6 18' 776 13, oqo 11,000 42,776 6,527 36,249 34 1 61 % Extinción de Incendios y Salvamentos 320201 - Auxiliares de Jefes de z2 na ••· •••••••• ·• •••••••••••• 3,6 18,776 13,000 5,320 21 19-76 9,000 66,072 9,56~ 581509 28 1 32 % ' 320202 - Practicantes .• ~ •••••••••• 1 '9 9,909 9,200 5,320 1 3' 186 13,709 51' 404 6,432 o 44,972 72'15 % Instituto munici~al de ~~~~iene 320301 - Auxiliares técnicos ••••• ~ 1 '9 9,909 9,200 1 o, 709 29,8.98 ' o 3' 851 26,047 56 1 "16 % Veterinaria municieal 320401 - Auxiliares técnicos •••••• 1 '9 9,909 9,200 1 o, 709 29,898 3,851 26,047 56 1 "16 % Laboratorio municieal 320501 . - Auxiliares técnicos •••••• 1, 9 9,909 9,300 1 o, 789 29,898 3, 851 26,047 56'46 % Agistencia médica 320601 - Ha tronas •.•• , •••••••••••• 1 '9 9,909 9,200 7,78$ 26,898 3.''191 23,407 40,76 % 320602 -Practicantes.,, •••••••••• 1,9 9,909 9,200 7,789 26,890 3, 491 23,407 ' 40 1 76 % 320603 - ,.nfermeras espec,ialis tas, 1, 9 9,909 9,200 141136 33,245 4,252 20,993 73'97 % 1 tnfermeras de Nosocomios. 1, 9 9,909 9,200 12,692 31 • 801 4, 079 27,722 66 1 41 % .. En!ermeras ••••••••••••••• 1,9 9,909 9,200 lo, 092 29,201 3,767 25,434 52'81 -~ J CUMf'LC:. !-1 1 ~'C~t'i\'1>\C.\Q \.\~ S ~·oo ~ c,n,.'\T II 1 c. 1 O l A~ \ \)' QS . \ >li.\;~U!\~ , iliJ\5 COCF' /""'"'"'" tH. '" "'- \ . \ \\C.\1\L CArEGO CIAt TllllNSitOn CCSll t:O ESPECIAL -'----- - HE~(; ICE~ --- _§-=-=----,--------- 1 1 1~;-;-;-_·¡ \T"'" ~ ::OG,B':JU ~ ~ _o1 40'76 ~ ... ."1 91 , L~ .3 ,.., ,,, l 3 ~ ....... ... A • ~ • ~ ..; l ..¡ ., ....,.. ,.... t"' t-/:.rtl; ,...,...,q . - ~ . ~ . . 1. 9 9::-r 9,200 1 '- 1 ~ /" 1 ;,;¿utn.J¿ - rJ:' IOlC:t: 1can~:es.,,.,.,,, ••• , 1, 9 9,909 9,200 7,769 26,896 J 320603 -· .. nfenneras 3,491 2 e 3 s , p 4 e 07 c ialistas, 1, 9 9,909 9,200 1'1,136 33,245 tnfermeras de Nosocomios. 1, 9 Enfermeras ••••••••••••••• 1,9 ~~;; ¡·;;;;," 1 1::::: ~;:::: :::: :;:;;; __§-=---_ __: _A_f_E_G_O ~-~-~~-S-- CO!!F. IIIICIA~ TflllNSI!On . CfSllt:O ~'~;·~~;~~- l GllM II'IC . .\ ,_- l-<:1-lii._L_ __'\ __" _'OS_. _\_"~,~~~~'-\., 32Uií0'1 - Auxi.l tares tt::cr·~-i-c_o_g_.-.-.-.-.-.-.-1-1-.-s-1---9-.g :;r1- 9. 20;_, ____ :!-----~~;;~·-, ::G,nsu 23,407 ~~eí~unza Qeneral btls i ca 320702- Proi'esores (con cant:i.na)., 3, 6. 1 o. 776 13,000 5,200 '1,000 40,976 6, 311 34,665 1 2 1 59 ,; Profesores ..•••••.• ~·••••• 3,6 18,776 13,000 '1,000 35.776 5,687 30,009 1 2 1 59 % 320703- Profesores especiales ••.•• 2,9 15,125 1"1. 300 5,290 31.723 4,735 26,988 20,04 % 320701- Visitador de Egcuelas •. ,,, '1,0 20,862 14.200 2,000 37,0G2 6' 1 07 30,955 5 1 70 % fnsenanzas especiales ~~0001 -Profesores (con Cantina) •• 3,6 10,776 13,000 5,200 5,000 ..,1,976 6, 4 31 35,545 15t74 % 320802- Profesores especiales .•..• 2,':1 15,125 11,300 5,298 31 • 723 4,735 26,908 20,04 % 320003 - I'rofcsores auxiliaren.,,., 2,311,996 1 o, 000 D, 61 2 30,608 ·1, 202 26.406 39 1 15 % ~onservatorio Superior de Hósica 320901 -Profesores especiales .. ,,, 3,6 18,776 13.000 2,000 33,776 5,447 20,329 6'29 % 320902- Profesores auxiliares .•••• 3,6 18,776 13,000 2,000 33,776 5,447 20,329 p 1 29 % Orquesta y Banda municipal 321001 - Profes0res Orquesta ••••••• 3,6 18,776 13,000 2,000 33,776 5,4'17 28,329 6 1 29 % 321002- Profesores Uanda ...••.•••. 3,6 10,776 13,000 2,000 33,776 5,447 28,329 6 1 29 % 8scuel as de Formud (m profe~i o:1al_ 3 21101 - Profesores •...•. ......... , 3,618,774 13,000 2,000 33,7'16 5,447 28,329 6 1 29 % 321102- Vlsitudor ................ . 5. o 26.077 17,200 1, UDO 4'1, 277 7,638 36,639 2' 31 % Escueta de Labores z..._Qfici._~~ mu .icr 321201 -Directora ....•.•.•..•••. ·. • 2,9 15,125 11,300 6,080 5,298 37,803 5. •}64 32,339 20 1 04 % 3 21 202 - l'rofcsora9 .••••...••.••• ,, 2,9 15,125 11,300 5, 290 31,.723 4,735 26,9138 20' 04 % Asistencia social 321<101 -Asistentes sociales ....... 1, 9 9. 909 9,200 1 O, 7U9 2~,890 3,051 26,047 56'46 % Servicios de Intervención ]21501 -Auxiliares técnicos, con titulo mP.rcantil ......••• 3,6 18,776 1 ), 000 '1,000 35,776 5,607 30,089 , 2 1 59 % SUELDO INCENtiVO COto!PLEI-1. OfOICAC. TOTAL CATEGOAIAS COEf. GRAliFIC, SUELOO 101AL 0105. HEtiSUA\. OBSERVACIONES INICIAL ff MNSilOil. DESTINO ESPECIAL NETO INICIA\. ~7~·~------------------------------------l~--4--------~------~--------r-------I------·--~----------~--------;----------~~~N~C~Et~ll~IV~O~f---------~---------------- ~ervicios especiales Relaciones póblicas 400101 -Conservador del Palacio mu. nicipal de Pedralbes •••••7 4,0 20,862 14,200 · 5,320 1 o, 000 . 50,302 7. 706 42,676 28 1 52 % 400102 - Encargado de la Brigada de Festivales ................ 1,9 9,909 9,200 5,320 12,709 37,218 4,729 32,489 66 1 92% 400103- Encargado de los sorvicios del Pueblo EspaRol........ 4,0 20,862 14,200 5,320 2,000 42,382 6,746 35,636 5'70 % Arquitectura e Ingenier1a 400301 -Auxiliares prActicas 11,,, 1,9 9,909 9,200 15,164 J'l, 273 4,376 29,897 79'35 % '100302 Auxiliares pr!cticos 21,,, 1,9 9,909 9,200 14 ,16~ . 33,273 4,256 29,017 74 1 12 % 400303 - Delineantes especializados 2 1 3 11 , 9 96 1 o. 000 2,280 .12, 987 37,263 5, 001 32,262 59'04 % 400304 - Delineantes, •••••••••••••• 213 11,996 10,000 1.2, 987 34,983 4,727 30,256 59104 % 400306 - Inspectores de servicios técnicos ••• ~ •••••••••••••• 1, 5 7,823 81400 13.340 29,563 31545 26' 018 400307 - Encargado del Servicio te- lefónico.................. 1,9 9,909 9,200 51320 12,709 37,218 41729 32,469 .66'92% 400300- Encargada de telefonistag, 1,9 9, 909 9,200 51320. 10,164 34,593 41414 . 30,179 '3'18 % 400309- Telefonistas especializadas 1,7 8,866 8,600 12.852 30,318 31768 26' ~50 73'58 % 1}00310- Telefonistas.............. 1,5 7,823 8,400 1 3. 340 29,563 3,545 26,018 02 1 22 % 400311 - Encargado del control de Drigadas de limpieza...... 1,9 9,909 9,200 5,320 1 o, 709 41489 30,729 !)6 146 % ~00312- Encargados de instalacio- nes do la Casa sede Con­ sistorial................. 1,9 9,909 9,200 3,800 1 o, 789 33,698 4, 307 29, 3~1 ~6'46 % '10(J13 - Capataces ••• ,............. 1.9 9,909 9,200 3' ().10 8,164 30,313 3, 901 26' "l12 42 1 72 % ~00314 - Subcapataces.............. 1 17 8,866 8,600 3, ().10 9,102 291608 3,683 25,925 !52' 11 % '100315- Oficiales de oficios...... 1,7 8,866 0,600 0,852 26, 31 e 3,208 231030 so•6a % 1 400316- Ayudantes de Oficial...... 1,5 7,823 8,400 1 o, 340 26,563 31165 23,378 63 73 % •10031 7 - Operarios o reones ••••• •.. 1, 3 6, 780 7,900 11.420 26' 108 2,997 23' 111 77'01 % rolicia municipal •100'101 - Jefe •••••• ,.,• ••••• , •••• , ••• 261077 17,200 10,640 25,480 14,000 93,397 13.533 791864 32 1 34 % 400-102 - Subjefes., •••••••• , ••••••• 26,077 17,200 10,640 25,'160 7,000 86,397 12,693 73,704 16'17 % 400~03- Subinspectores •••.•••••••• 22,600 15,200 9,120 211980 7,000 75,900 11,433 64,467 18 1 ~1 % 1\J \.0. \... SUiolOO IHC.(tltt\'0 (.U..,tl ' l t_;:.1. U t tJILAC . 1 ~ t 5llll.ü 0 CATEGOfliAS Hl:CIAL TOI'.NS-IIO·-fl. -Of.5-Tit!-O ··- f.ó·;f-•t (!Al.l! !~ft.5UJ\l <;\1/lli!· IC. lOTA\. l l.- -------·----·- ----1-· I~E!O llllC l,\L t · ------·- ··-IH-Cf-:ll-llV-O- 1----------------------' ·100'101 - jefe ..... . , .. • ..........•... 26,077 17,200 1 O, 640 25,480 1'1, 000 93,397 13,533 79,864 32 1 34 400'102 -subjefes .••.•••••••••.•••• 26,071 17,200 1 O, 640 25,'180 7 ,ooo 86,397 12,693 73,704 16' 17 % '\00.,03 - Subinspectores •••.•••••••• 22,600 15,200 9,120 21,980 7,000 75 , 900 11.433 64,467 16 '~1 1% 1 \V LO. \.. S(JiolOO tiH:CIIII\'0 (.U~II'l t.: ;.1. ut Dll /\e . 1 CATfGOHiAS ! <;\lf\.tl ,.,c. SlllUl O 1\Jll\\. O 1 \)S. l~f.LSUI\l (..) \ ~5E.f:\; A(t\J!:E. S "" 1 itl: CIAL TRI'.NSIIUR. Uf. SI 1 ti O f.:, r·t: e ~A 1. l HE lO IHI C IAL 3 -t· . - -----· - ----- ----·----· --~ ------ · IHCEIIIIVO -~ 100·10'1 - U!'Jciale<;: Caliilllcrt~ y motod s tas .•• 20,062 1'1,200 7,600 "19' '))() [J. 500 71 , 11 2 1 ü, 1 93 60, ~1"19 2'i 1 24 % TrAfico y motorizad~ ..• ,,. 20, Oli2 1'1' 200 7 ,6UO 19, '))D 7,(11)0 69,612 1 o, 013 59,599 19'96 % Vigilancia y urbana ••••..• 20,86 2 1·1' 200 7, Gno "19 1 950 G, 5üü 69' 112 9,953 59,159 18 1 5·1 % 100'i05 - Suboficia l.~g: caualleria y motoristas •.• 16,515 11 1700 6,0ll0 15,750 u, 500 50,5'15 o1 1 31 50,414 30,12 % Tráfico y motorizuda ...... 16.515 11,700 6,000 1-5, 7')0 7,0LJO 57,0'15 7' 951 49,091 2'1'80 % Vigilancia y urbana., .•••• 16' )15 11 '700 6' 000 15,750 6/ 500 56,5-15 7' 091 '10,654 23'04 % ¡00'106 - Sargentos,(jornada prolon) Cal.J;" i! ,-;1·ia y motoristas .•. 11,300 9, 600 '1,560 1 o, 920 13,425 '19, 005 6,418 43,307 64'23 % Trá.fico y motorizada •••••• 11,300 9, 600 4, 560 1 o, 920 11 '92) 40' 305 6,238 42,067 57' 05 % Vigilancia y urbana .•.. ,,, 11,300 9,600 '1,560 1 o, 920 11 ''125 471305 G, 178 41,627 54'66 :4 100'106 - Sargentos (sin jorn"ua p.) 1 Caballeria y motoristas ... 11,300 9,600 4, 560 1 2' 925 30,385 5, 047 33,338 61 1 84 % Tr~fico y motorizada ..•••. 11,300 9,600 4,560 11 ''125 36,885 4,867 32,01 a 54'66 % Vigilancia y urbana .••.•• , 11 '300 9, 600 4. 560 10,925 36,385 4,807 31,578 52' 27 % .00407 - Cabos {jornada prolongada) Caballeria y motoristas ••• 9, 213 o1 000 3,"0'10 0,610 1)' 1ll5 42,048 5' 317 37,531 73' 19 % Tráfico y JIIOtOI'Í?.~da,,,,,, 9, 213 o, 000 3,0'10 0,610 11,605 •11. 348 5,137 36,211 64 1 86 % Vigilancia y urb¿¡na ••••••• 9. 21 3 0,000 J, 040 8' 61 o 11 '1 o5 40,048 5, 077 35' 771 62 1 09 % 00•107 - Cabog (gin jornada prolon) Caballeria y motoristas ... 9, 213 o 1800 3,Qi10 12,705 33,830 4,236 29,602 70'97 % 'l'rfifico y motorizada •••••• 9, 213 0,800 3, 0'10 11 '205 32,336 4, 056 28,282 6 2'64 % Vigilancia y . urban~ .•.•.•• 9,213 8,800 3,0'10 1 o, 785 31.830 3,996 27,6<\:l 59 1 87 % 00'100 - Guardias (jornada prolon.) Caballeria y motoristas .•• ·8,692 8, 500 1,140 7' 21 o 13, 4'30 38,992 4,787 34,205 78 1 23 % Tráfico y motorizada., •••• 8,692 8' 500 1 '1 '10 7,210 11 '950 37,492 4,607 32,805 69'50 % Vigililncia y urbilna ..••..• 8,692 0,500 6,7'20 11 ''150 35,362 4, J~H 31 ,OH 66'60 % 00'100 - Guardias (sin jornada pro) CaLla 11 e da y motoristas .•• 8,692 u' 500 1 '1 '10 1 2' 750 31,002 3, 038 271 241 74 1 16 % Trtlfico y motorizada.,, •.. 0,692 0,500 1 '1'10 11,250 29,502 3,650 25,924 .65 1 43 % Vig i 1 anci a y urbana ....•• , 8,692 o, 500 1 o, 750 2'],942 3,461 24,401 62 1 52 % 0 0'109 - t1aes tros UEtOO II.El~SUAL O!ISEP.V NETO I A II C IC \O IA tlt t. ') ' ltiCENliVO .. \9 is tenc ia social 100811 - Inspector do los servicios 3,6 16 , 776 13,000 5,320 6 , 000 43,096 6,566 36,530 j 1 1 sunoo 't, S Jt O ti t C lll E E I ITI'IO COHP!.ft-1 . OF.DICAC . CA 10 T 11 E -1 G . . ÓriiAS COE,. Gf•t.llf'IC . l01AL !>uE:.oo ltliCII\l lRAHSllOR. DES litiO ESPE o C ro IA s L . ~E:~!:.UAL 1 o.- NETO 1111\:\At. ----·-----------------·------~------~·------------- --- l - tlC ~ EN llVO f~eca:.:daci6n y Dee._o!.litar1a '10090i - Jefe de Servicio.......... 4, O 20, !l62 11\,200 8, 360 20,000 63,422 9, 271 54. i 51 57'0'1 % 1)00903 - Encargado de Servicio..... 4, O '~~~ 14,200 7, 600 12,00 0 0 5'!,662 8, 219 .:16,443 '100 l¡ 9 j; 0 v' 5 r7 - t) ll S o u c b o c ajeros •••• J.~ ~~ ~19 J ~ r2 S.3W ¡ lo~ 6.J¿,Y 34'23 " ••••••••• 80 · - r.. 1 l-1-;-711~ '-s G-;-fr9 - .:. ..' h~~H- '--3" gm'1,)s1- .42~ -9-3~ 400906- Ayudantes de caja ••••••••• 1,9 9,909 9,200 1 5 i 1 64 3'1' 273 4' 376 29,897 79'35 % 400907- Rccaudadore9 do ascenso .•• 1,7 8,066 o, 600 16' 102 33,568 4' 158 29.41 o 92,19 % 400900- Recaudadore9, •••••.••••••• 1,7 8,066 0,600 11 '852 29,310 3,648 25,670 67'85 % Ceremonial 401100- Jefe ...................... 4,0 20,8G2 14,200 7,600 1 o, 000 ~2,662 7,979 44,603 23 152 % '101101- Subjefe ................... 2,:1 11,996 1 o, 000 3, 000 13,61 2 39.400 5,250 3'1, 150 61 '08 % ~01102- Ayudante9 ~e Ceremonial y protocolo ••••..••••••••••• 2,3 11,996 1 o,'ooo 13' 61 2 35,608 4,802 301006 61 188 % ,10110•1- Ayudante fotógrafo ........ 1,9 9,909 9,200 16' 164 35,::373 4,49,6 30,777 8'1 158 % ~ 401201 -Directores de Muscos~ ••.•• 1,9 9,909 9,200 5,320 1 J. 789 38,213 4,849 33,369 72'1 ~ 401 202 - conservadores............. 1, 9 9, 909 9,300 1 3' 709 32,898 4, 21.1 " 28,687 72' 15 % 1)0120]- Jefe do los servicio9 de rcstauract6n .•••.•.•.•.••• 1,9 9, 909 9,200 3,800 13,709 36,698 4,667 32,031 72'15 % '10120.1- Restaurauores ............. 1,9 9, 909 9,200 13,789 32,89B 41 211 28,687 72 1 15 401 205 - Disecador.............. . .. 1 19 9, 909 9, 2QO 13,789 32,898 " 41 í!11 28,607 72' J 5 % 401206 - Auxiliares de Institucio- nes culturales .•.•. . ••.•.• 1,7 6,066 8,600 12,102 29,568 3,678 2~1890 69 1 20 401207- Coordinador de activiuades " culturales .••••••••••.•••• 4,0 20,862 14,200 !>,320 2,000 42,302 6,746 3~,636 5 1 70 % 401~08- Prácticos de escuelas •• i •• 1,7 8,866 8,600 9' 852 27' 318 3,400 23,91 o 56 '40 401209 - Capataces ................., 1, 9 9, 909 9,200 3, 0•10 o' 16'1 30, 31 3 3, 901 26,412 42'72 " <101 21 O - Ofidales de oficios...... 1 17 8, 866 8, 600 U,052 261318 3,200 23,030 50 1 Q0 " '101211 - Ayudantes de Ofic.i.al...... 1, 5 7 1823 8,'100 1 o, 3'10 261563 " 3' 185 231378 63 173 401 21 2 - Operarios o Peones........ 1 , 3 61780 7,900 11 ''128 2 " 6' 1 00 2,997 23,111 77 1 8'1 401 21 3 Operario9 ele p<~.rvularios y " cantinas oscolare9 •••••••• 1 '3 .· 6,700 7,900 11 ''}28 26' 100 2,997 23111-l- 77'04 " ...... ~ ~~ "101301 - t:ncargado de 3ervlcios ••• 3,6 1 e, nG 13,000 5,320 ; 2,000 39,096 61006 33,01 o 6'29 % '1, SUlJHE SUHDO ttiCEIHIVO C0t4PLEM . DEOICAC, lOlAl SUElDO CAlEGORIAS COEF. GRAllf'tC, 101AL QTOS. HEHSUM. OOSERVACIONES IHICIJIL fllt\liSttOR. DESftNO ESPECIAL NETO IIHCIAL 11 • - · INCENTIVO 401302- jefes de Nave ............. 3,.6 18,776- 13,000 3,800 2,000 37,576 5,903 31,673 6 1 29 % 401303-Hatarifes ................. 1,7 8,866 8,600 U,U52 26' 3113 3,208 23,030 50' 68 % 401 307 - -Murcildores................ 1, 3 6,7!30 7,900 11,428 26 '1 08 - 2,997 23' 11 1 77'84 % Mercados 401401 -Auxiliares de .Hercado ••••• 3,6 18,776 13,000 2,000 33,776 5,447 28, 329 6 1 29 % 401402- Prácticos de abastos •••••• 1,3 6,780 7,900 11 ', 428 26,108 2,997 23,111 77'84 % Inspección de abastos 401504- Inspectores de abastos •••• 3,6 10,776 13,000 2,000 33,776 5,447 28,329 6 1 29 % Cem~nterios '101601 - Oficiales de oficios...... 1, 7 8,066 8,600 11,852 26, 318 3,286 23,030 '101602- Operurios o Peones ••••.••• 1,3 6, 780 7,900 11 ,426 26' 108 2,997 23,111 Parque móvil 401700- Director •••••.•••••••••••• 2,3 11,996 1 o, 000 5,320 13,9137 . 41,303 5,485 35,818 63 1 58 % 40•1 702- Coordinador de servicio~ •• 2,3 11,996 1 o, 000 3,800 - ~.9137 35,703 4,823 30,960 ti5 1 40 % 401703- Auxiliares de la Dirección 1,7 8,866 8, 600 14,652 32,310 '4,008 20' 31 o 85'03 % 401701- Encargado de talleres.;,,, 1,9 9,909 9,200 3, 0'10 12, 164 34,313 401705- Subencargado de talleres •. 1,9 1!PCJ 1 3 1 1 64 4 01 7 06 - Conductores de 1 a., •• , . r--f/1 4-rf-. -6,860"' 12,352 401707 - Conductores de 2• .••... .-/.71--;r q~~ 12,840 Rentas y Exacciones 401801 - Subencargado de inspectores 4,0 20,862 14' 200 7,600 2,000 44,662 7,019 37,643 5'70 % '101802- Inspectores diplomados .••• 4,0 20,062 14,200 5,320 2,000 42,382 6,746 35,636 5'70 % 401803- ~nspectores ............... 4,0 20,862 14,200 2,000 37' 062 6,107 30,955 5'70 % Centro de Proceso .de Datos 402010 - .Programadores ••••••••••••• 3,6 18,776 13; 000 9,000 40,776 6,267 34,489 28 1 32 % 402011- jefe de Equipo .••.••.•••.• 3,6 18,776 13,000 9,000 40,776 6,287 34,409 28'32 % 402012- Encargados de Equipo y corr trol ••••. ,, •. , ...•••••••••. 3,6 18,776 13,000 6,000 37' 776 ,5, 927 31,849 18 1 68 % 402013- Maquinistas •.•..•••••••••• 1,7 8,066 0,600 15,852 33, 318 4,120 29,190 90'75 % 1 1 II. L 0!3SEfl.VAC.IOtiES IIElO __ 1_2 :_.:__ _________________ ll1J\t1Sil01l- _:_~:~~-ESI'::_~---- -- - II-ICE-IH-IVO- - J~ • w ww -~--r-• •• •• • •• ••• • 402012- Encargados de Equ ipo y con 1 trol , •••. . .. ... . . •• •••••••. 3 r 6 18,776 13 , 000 6,000 37' 776 '5, 927 31,849 16 88 402013- Haqu in\ stas •••• • • • •• •••••• 1 , 7 8 , 866 0,600 15,852 33,316 4,1:W 29,190 90'75 r SUé!lOU 11-lCOI!IVO CQ~;PLf~1.¡ UEOICI'.C.¡ GftAl l FIC lvl"L CAIEGOniAS COEI'. l OU.l OlOS. l-lf.IISUP.L 0!3SE11V A<.10tl f: S INICIAL fill\tiS1101l. DESTitiO ESI'i::Cif, l IIE10 --1-2-.----·--·---·----------lf----1-----·- J.---'---·------ - - - -- --------- 'iL)201 '1 - hun.i toras de perforación •• 1 • 9 9,909 9,200 3'1. 2'13 4,376 29 , 697 79'35 % '102015 - Opcl'udonl!; t.ie tecl.:Hlo ••••• ~ '7 0,866 0,600 13,8 52 31 • 310 J,B88 27,430 79' JO X 402016 - Operadoreg de Ordenador .•• 1 • 9 9,909 9,200 34' 27 3 4.376 29,897 79'35 % 402017- Operadorc9 auxiljares ...• ~ 1. 7 8. 866 8, 600 15,852 33,318 4,128 29' 190 90' 75 % Centro reproductor do documentos <\01 901 - Encargado •..••••.••••••.• , 3,6 18,776 13,00~ 5,320 7,000 44' 096 6,686 37,410 22'03 % 401902- Ayudantes m~qujnistas ••••• 1 '7 0,866 8,600 1 3, U5 2 31 1 31 o 3,1308 27,430 79' 30 % Inte~rupamcnt), Partit S?-. cialista Unificat de Catalunya, Comite Nacional de Catalu­ nya del Pa~tit del Treball d'Espanyoa, y Uni6 Democrñtfcn - de Catalunya, por medio de De:: l.gnacio da Le\;..!a Flores de - Lemus, domiciliado en . B~rcelona, Calle de las Escuela~ ri- aa nQ 52, con D.U.I. nQ l:6 208 227, y_.de D. Jose? Lluis -- Caries l:!atheu,· domiciliado en Barcelona, Calle de Castell- nou n2 38, 32 n, con D.H.I. n2 37 235 335; como porta\tOces de la misma, ante la Presidencia de Gobierno comparece y - atentamente EXPONE: Que con ocaGi6n de las pasadas elecciones generales a Cortr.', n~ f"l:mi fc~tnron numerosas deficiencias en el Censo ~ lecto rn 1 un lon pueblo~ y ci udndes . de Ca.talunyn, que ir111 i dieron e 1 de:recho de sufra3io n nm'1erc)sos ciudadanos. Por este notivo la mayor pa~te de los p~rcidos y coalicici­ 138 nca qu" pr~9cntnban candidaturas por los ~Distritos de Ca- talunya, elevaron sus quejas -~omo lo k1bían hecho ya u!1 - teriorwente en previsión de estas condiciones- ante la -- 1 Junta E lectora 1 Central y ante esa Prc s id(~né. io. Es hoy ... patente que esas deficiencias se han acrecentn~o con los naturales movimientos de población que son especialmente importantes en Catalunya • . Ante la inminente ~onvocatoria de las elecciones rnun! cipales, anunciada por el Gobierno para antes de finaliza~ el año en curso, el mantenimiento de las actuales lista~ - del Censo electoral su~ondr!a privar del derecho de sufra- gio a numerosos ciudadanos., Para· gnrantizar este c.lcr~chn a todos los ciudadanos mayores de dieciocho nííos, conrl:i.- !ticn ci6n para el desarrollo deDocrático del proceso electoral, ~' -- consideramos necesaria la urgente revisión de las listDn - riÜ:i- del Censo electoral de los pueblos y ciudades de r.,~talunya~ ront A los fines expuestos, y a la vi!;ta de lD durDción d~ l'SOE), los diferentes procesos que la revisión del censo conlleva So- y de la excepcionaliclad de las condiciones referidas, con- tnlu- sideramos necesaria la promul~ación en el menor pln'zo pos.!_ fcn - ble, y en c~alauier caso antes del 25 de octubre, de las - de - d.isposiciones legales que determinen: -La autorizaciÓn para proceder a la rev ! i . s s i6 - n - del Cen5o e- t:ell- lectornl en Catalunya. ces -La lo s tO u spensi5n, para esta revisi6n, de los requisitos ele y - residencia continuada que se precisan para el alta defini- ~ tivn en el Padr6n 8unicipal. -El requerimiento a los Ayuntnmien.tos de Catalunyn p<:lr<~ (:m~ disponeon los r:1edios precisos que 2aranticen la efcctiv;\ i:_: Les a clusión en el C~nso electoral de todos los ciudndnno9 mn~1o- rcn r'(' dicr.iochCJ nlíon. -in tl"i:\(lVHf.C d(! ln!t cn;l~)Ctcncins del In i stituto nacionnl el.~ Ífll"} EstndÍGtica, en reloción con el Censo electoral, o ln ralitnt rrovisional de Catnlunya. cio­ Ca- 139 ror lo expuesto, a esta Presidencia SOLICITANOS: Que habiendo por r~esentado este escrito se sirva ~drnitirlo y, en su virtud, dictar las dis~o~iciones le­ gales necesarias pnra proceder a ~a revisi6n del Censo electoral en las condiciones contenidas en el cuerpo de este escrito. Barcelona, siete de octubre de mil noveciento~ ne- tenta y siete. Ignacio de Lecea Josep Lluis Carles If\FOOME 3 Al\IEXE 1 PROCfV\M'\ DE ACTUACION MUNICIPAL DE LAGENCIA 1 g ET/'..PA D~L~GACION DE S~RVICIOS DE UR8ANISM0 ••••••••••••••••••••• 233'- Mllns. V él o:=:LEG.-~·~ICJ oc:: s:::::wrcros o::: SANIOi:l,IJ. . . . .. . . .. . . . . .. .. . 86'- " le- 1) !::L:c;,!\CIC~.J ClE sc::AVICIOS o::: CULTtJgA. . . .. .. . 50'- " so JC.:LEGi\CION DE SERVICIOS DE PRGMOCIO~i CIUDADANA ••• .. .. . 50'- 11 o:=:LEGACICN O~ SCRVICIOS DE OBRAS PUBLICAS •••••.••.•• ~ .••• 45'- 11 de DELEGi-\CimJ DE SER'JICIOS ~-.~UNICIPALES ••••••••••• : ~ • • • • . • • • • 18,3 11 p __:~ .,R •:::;u;::s Y J.2 .RDif'.J:ES •••••• ~ •••••••• ·•••••••••••••••••••••••• 7, 7 11 TtJf!·:.l •••••••••••••••••.••••••••••••••••••••• ·• •••••••••••• 500 '- 11 :;c- . ACTUACION URBANISTICA SEJETA.(~.G.8.Gu~deria,JubiladcCJ ••.•••••••••••••••••• 30 0;1. ,'\f,~ .3L!L~ ·rcRIO CLOT •••••••••••••••••••••••••••••••••••••• 16 M. ES?.-'IÑA U..iOU3TRI,il.l (E.G.8;8~U.P ;Guardería P3rc:;ue Urbano, =~.Jrt-:ts ••••••••.••••••••••••••• ~ .••••••••••••••••••••••. 110 ~·41 • L.A 3SR/\ ICRI0'3 F'=-:~\é:l.'\~'-1 (E. S. 3; 3. 'J. P; Gu:3rdsris, Deportivo •• 55 ¡:,¡. i'r"~I ;-.L'\· r) ':' ~.,_ u . T ,.~ ; . .. : . 1 _;¡ ; C ¡. r I _,, 1 .! O _ f,. 1 ( :-::--•rL J•C'j· ,• Q· •-,r..-1-=o.,-,~ v~ .... :-.. ... a '=l-:,r\J' U~.L~r:· . ...., ...L 1c.;.~ c .. _..:..;••••••••••• 22 :.~. T fJ ·r .~L ................. ., •••••••• • ••• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • 233 M. 1º Fas~ fJtJ:r::J.s ••••••••••••••••• ,. •••••.••••••• 53.375.249'~ :f:'tas. HC::\PITAL Gé}l'::::1AL ~-JiolA •. SRA.JEL 1·,V\g ••••••••••• ·22.634., 751 '- . :" TJTAL ••••.•••...................•..•..••..•• 86. C!GO. OCC t_ " COL5•3ICS-v C.N.ANTGJIG GRUSI (c/Enna/~ellington) ••••••••• ~ 4.000.0CO'- Ptus. C~N.CARLOS I ( C/ ~o~al) ••••••••••••••••••••••. 9.COO.CCO'- " C.~-!.3.A.~ClONA (e/ Juan Güell/:E.Arnaus) •••••••••. 4.000 .. 000'- 11 C, N. EUGENIO O 'Ors (Poli.gono Canyellas) ••••••••• · 4.,000.000'- " C ••~ -·.; -•· ·.-= -:~- .,. ¡;l:urr · BOO.R ~'. ":'J (, ........... ¡ An -:10n1". a ) •••••••••••••••••• 4.ooo.coo•- " C .. N.PAU C;l.S.fl.LS (c/8errugete/Valle de Hebr6n •••• 4.COO.,COO'- 11 r.. J•I-~.·. c,tR."""'\·i"f ;r._",, J oa:.:-_-:,,JLC\I1\i·c~J'_ .¡,.~_,..¡,, J7...J.7...L (1/_1. ·3. . ::.J..,.J-~ ,rcl.· no) ••••~••••• s. oco. r=cCJ'- 11 1 e_, • 1'·.' .. .~_ J .--·"'' (i;' ,R,, .:.:.,. ( e r 'lr )aJ' 'a ". '8) • ................ , •••.••••• B.CGG.CJC::O'- " 3-~~)l ·iotecas populares •••••..•••••••••.•••••.••• S.OOC.OCJO'- 11 , ;, ..... ..,,. Ll; t ·- (r';-,~c) : ... J:·-:.·.1 ,, __ s orJ.a .....; __, ;.CJ_~ ························ ~ 7. _oca. ceo •- " ~j~~i~ic±onss con ~~sbina~ a les museos e insta- l ·lcicnes cultural8s ••.••••....•..•••• r ••••••••• 3.0CC.GLCJ'- " Li~:pieza general •••••••••..••••••••.••••••••••• 2.CCO.CJCO'- " TOTAL, , • • • • .• • • • • . • • • • • • • • • • • • • •.•.•••••.•••••• , .. 60. CCtJ. COO'- 11 141 ACTUACION PROMOCION CIUDADANA B.-6 Adquisición de locales para hogares de clubs de ancianos................................. 5.156.000'- B.-8 Residencias para la integraci6n·de menores •• 22.444.000'­ E. -13Asistencia menores ••• ·••• • • • • . • • • . • • • • • • • • • • • 10.000.000 •­ E.-14Mobiliario adscrito a los servicios anter. 12.400.000'- TOTAL ••...•.••....••••••••••.•••••· •••••••••••. .•• 50.000.000'- ACTUACION OBRAS PLJRLICAS ALC/.\NTARILLADO •••. ;.............................. 1? .334 .881'­ PAVIMENT.A.CION • • • • • • • . • • • . • • • • • . • • • . . . • • • • • • • • • • . • 26. 690.216'- ALUMBRADO. • • • • • . . . • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • 639.711 '- TOTAL • • • • • • • • • • . • . • • • • • • • • . . • • . • • . . • • • • . . • • . • • • • • M. ?.1l4 • 808 ' - ACTUACION SERVICIOS MUNICIPALES Semáforos. • • • • • . . • . • • • . • • . • . • • • • • • • • • . • • • • • • • • • • • 1O . 000.000 •- Materiales y equipos por Guardia Urbana.......... 8.200.000'- TOTAL......... • . . . . . . . . . • . . • . • . • • . . . • . • • . • • • • • . • • 18.300.000 '- PARQUES Y JARDINES Ordenación jardineria junto a la Iglesia S.Pablo. 2.ooo.ooo•- Establecimiento del "jardin de la Trinidad" •••••• 2.5oo.roo•- Plaza de la Vemeda ••••••••••.•••••..••.•••.••••• 3.200.000'- TOTAL • .•••.•••••••..•••••••••••.•••••••••.•.• • • • • ?.?6o.ooc·~ - ---- ------- --------------------------------- 70.000.000- Ptas. " " 0'3:-1/-\S PlJ3LICAS 372.0CO.CJOO- " " " MUf·.JICIP.~LES 53. 3DCJ. OCO- 11 11 11 ~1E CULTURA 80.915.933- 11 " " S.A.NifJAQ 18.349.411- 11 ... 11 11 PRC~';C'Cim.! CIUO/\O.A.~·:A 1G5.CCO.COO- 11 TDTi\L 699.855.344- 11 -L!R-'l -.·.,; ·.-Jir~-)~- . ~-0 A cuenta para ihcoar oxp2dif:mto:;s de expropiación 7DoDCO.OOO- I. Equipamientos y Dotaciones (St Genfs del~ a~~dslls, Canye­ lles, (Verneda Alta, ~.·aresrr.a-S.O.B c;sós, St f.'arti de Pro­ v~n~~ls, (S2grera, Ro~uetas, Poble Nou) II.~arqu2s Urbanos y Forestales (Coll, Po;ta, Harta, Can ~a­ rlnó, Canyelles). ,.:·.,LC.!\~ · ~T /\RILL . ;r;c ... , ......................•..... 130.531. 79 -~-r Ptas. P.i\'JI~.~::::·JT/\·::ImL • • • • • • • • • • • • . • • • • • • • • • • • • • • • • • • 212. 006.740- 11 ALLr .o:aR.O..!JCl ••• , • • . • • . • • . • • • • • • • • . • • • • • • • • • • • • • • 29.751 .465- 11 T2T.:\L,., ••...••... , ....•..•.••.•.•.•. , •••.•.• 372.3CJO~CCO- 11 Z.J. Equipo Pnlicfa Municip31 G.éCO.CCO- 11 E.5. ~.~ejcJr3 instalación de r.:=3rcac1os 1 .2oc.oco~ " E.G. Co;-;trol tráFico (+o. ceo. ooo- " E. 7. L-ü--piBza Urb:ma 2.500.CCO- .11 :::~9. St=~rvicio ~xi::inción de incendios J.OOO.CCO- 11 SJ.JOO.CCO- 11 ~20 Ir 000 .l~CJO- " Colegios(C.~J /\rra:ieo Vives,C.~I.Caracas-Gua.ya~. .: :::_::. :::., · ,· qu@l"y material) 60.915.933- 11 TOTP.L 80.915.933- 11 Residencias paro. r;¡enores (Locales e instalación ·¡O. DCO ~ COO- 11 Hogares y clubs de ancianos (Adquisición de lo- cales) 8Cl.OOO.COfJ- 11 !o•~c"'.l ~. 1 - '-' - ¡· ,- inu~ v .~::il_i_:-f,_...,.-.: (e·- " 11 ~-J~ ••- . us;-' -'"' S ~.., J,._ .,.. _Y 'ch) s.cco.cco- CJre.s guiJrderias ( St i'/arti d::3 Provenr;:als 3orce- l c né:1) 1 o. 000. cc;c- 11 _2\>ii0:-..J fl;::;s:.denr::ia f\ii::c Srq de la Esp ,~r~mza (r·.:o~ili3ricr3ju::?.r y equipo). 12R34?e411- 11 143 3ª ETAPA SECRETARIA GENERAL ........................................... 64 ... 000,000#- Ptas. DELEGACION DE SERVICIOS DE URON~ISMO. •. • '• •••.•.••••••.••••• 130.000,000'- " Dbras Publicas ••••••.••....•..•. 200.172.221'­ " Promocion CiudQdana •.•.••.•••••• 100.000.000'- " Sanidad ••.••.•......••..••••• • • . 39.084.067 '­ " Munic;_rales.. • . . • • • . • • • . . • . • • • • • 38.050.000 '- 11 TOTAL ••••••••••••••••••••••.••.•••.••••••.••••.•••••••••••• 700.000.000 '- Ptas. AOMnHSTRACION GEN~="RAL ... Obras Mercado Bprn ••......•..••..•....•...•......•.•••••••• 50.000.000#- Ptas. Edificios Municipales •••.•••.•.••••..• •..•.••••••••......•.• 14.000.000#- 11 TOTAL •••••••..•.••• ~ •.•..•••.•...•..••. ' .••••••...••.••••••. &t.ooo.ooo'- 11 URBMHSMO Neta. para iniciar expf~dientes de eSUP0~3T Cú.DIN/\EI (XI!.!.,IL:~S PRJ~SJUPO~~TADES) PJPITO~ 10'(.2. 1C)76 r. Impostas direotes 26'3 20'6 6, 1 II. Impostos intl irectes 25'8 2 1~ ·¡ 18'3 III. T:lXGS i al tres ing:rasaos 3·3, 6 32'2 21'1 rv. :)u bvenc i o na i pr.1 r ti e i p<:;, e i ons 52'9 1, 4 22'7 (De 1 'Esta.t) (43'4) (4'4) (23'6) v. ·rngressos patritnonials 36, 1 3, 2 . 7, 1 VI. Extr2ord inal"Ís i de eupi tal 26'3 2'8 VII .--.svontur jls i imprevistos 108'5 6'5 18'9 :::::STl-~UCTU.P.. .l \. DELS PRE::3JUP03TC3 Cli.DINAI\L:> (T~N e¡;'.) -Dt-i;S-P-E-S-E-3 j_974 j2_75 .1976 1977 Cap.I. Person:cll ~. c:tiu 21'7 30, 1 28'0 39'4 JI II. M<:i terirjl i diversos 34'8 26'7 30'9 27'8 ,, III.. Cla sses p~ls :~"~i vas 4, 1 4'7 4'7 0'9 11 IV. De u te 8'7 9'4 10'9 '1'2, 4 ,, V. Subvencions i p[i rtici po.cions ·::8 '5 8'4 7,1 6,1 rr VI. Extraordinr3ris i do ca pi tal 21,9 20'2 ' 18'5 13'2 " VII.Reintegrablcs i improvistos o, 1 o, 1 ING RBS ::~OS C8 p. I .. Impostas directes 43'3 39'7 38'7 35'7 11 II. Impostas indirectes 3'6 3'3 8, 't 8'7 " III.Taxes i ;;.1 tres ingressos 23'6 23'8 25'4 26'8 11 IV. Subvsncions i participDcions 23'4 26, ·¡ 21,3 22'8 " v. In¿;res~'J OS p::-1.trimo:niRls 0'2 o, 1 o, 1 o, 1 " VI. Extraordinaris i de C~)pitAl 3, 1 3'0 2'5 2'3 11 VII. Eventur-:i.ls. imprevistos 2'5 3'8 3'2 3'3 ¿ J 3'2 3'3 PR~~SU!:'UI'~'ITQ_ CC NTR.l\.TIJO PAGA:I)O Desar.collo de la. Ciudad. de :Barcelona •... ·. . 40'{ .,ooo.ooo 397-717.805 391.483.310 Obras Asü::tenoia.les, Mejo::f:a. de la. Cir- ctliacion y otras ············•o••o••······ 653.000.000 649~344.967 638.,606~279 Obras de vialidad en via.s de enlace y cir­ culaci6n- 1~. Etapa •••••••••••••••••&o~• 70J .• OOJ oOOO 699e~534-496 672.65lo060 Saneauie~to y Alcantarillado - 1~. Et~~a 520 "000 o0 00 514o540.8Gi 468 .. 060.646 ~dquisicion t~renos y Construccion do Grupos Es-colare:s •• ., ••• ·o .... o •• o o. o ........ . 2005000 .. 000 -198 .. 186 .. 654 174 .. 019 .. 589 Deportes y Cu-ltura Física ••• .. ••••••o••• .. o 212 .. 704.589 154.626.473 l!iT't. 360.963 l1Tucvo Abastecimiento Agua pot2.ble a la Ciudad: Pl'oyecto segundo reforrJado del de r "epls....'1teo p:c¿;vio gGneral de las obras de la 1~. et~pa. Reformado del Plan de Inver- sienes •••••••o•••o••••• • ••••o~•o•••••e•oo 360 .. 000a000 343.090 .. 746 343 .. 090.746 Obr2.s Viarias y otl.'"'J.S .. . .............. v .... . 5.900.,000.000 5.644.575.981 4. 53~ ... 468.969 Infraestructura cor::;pilu:mtaria de l3arrios ". l.t¡.OOoOOO.OOO 1.287.541.185 37 1 o1 48 .1¡.09 .Elill.inacion de Basuras .. .. ...... ~ • o ...... o " 1 .. 090.000 0 000 754.601.121 711.889.912 Ob:::-as y Se.:rvicio8 •• • .. " • " • ., .. · e . ....... e • o ••• ~ .. 4.401.960.,000 3.932.925.256 2.042 .. 092 .. 581 Liq_uiclacicn Dsud.as • •~•o • oo••"••"'•c ... .,o.- ., o 10.795.107.397 8.398.~37 .. 278 7 .. 517 .551..118 1~670.,000.000 1. 57A .. 056.3J.2 l. 292. J.OO" OC';) 28 .. 309 o7 71..986 24-549.,179o~l58 19o30l.,528 ~ 582 ===~=====e======= ~===~~=e===~=~ ;,."":,:==---:=.=-~;;.:::;.¡::=;:::::.::.;.:: 1.9 .. 1977 AYUNTAMIENTO DE BARCELONA INTERVENCION DE FONDOS JEFATURA N6f~~s p~r las'quo se rige . In Rcccudnci6n Municipal Las normas de la Rccauda¿ión Tributaria vienen determinadas por la Ordenanza General que anualmente se pu~ blica por el Ayuntamiento de Barcelona conjuntamente con las Ordenanzas Fiscales. Debe tenerse en cuenta que la Le­ gislación de Régimen Local no desarrolla en profundidad - todo el tecnic1smo de la recaudación y la propia Ley de Ré­ gimen local en su Art. 742 determina que "las disposiciones que regula la recaudación de las Contribuciones e impues­ tbs del Estado serin aplicables a las exacciones municipa­ les y provinciales.tas Corporaciones locales no podrfin . dic­ tar reglas sobre los trámites y recargos de los procedimien · tos recaudatorios o sobre las facultades del Recaudador y de los Agentes Ejecutivos que excedan en rigor o amplíen la competencia de las que se hallaren establecidas a favor de la Hacienda del Estado", por. lo que. son de aplicación tanto la Ley General Tributaria, como el Reglamento Gene­ ral de Recaudación y la Instrucción General de Recaudación y Contabilidad. En el proceso recaudatorio hay que distinguí~ - tres formas perfectamente diferenciadas: A) Recaudación ·por padrones fiscales. B) Recaudación por contraído previo de liquida­ ciones tributarias. C) Recaudación por autoliquidación tributaria. La aplicación de cada una de ellas viene dada por la propia naturaleza del recurso econ6mico que preten- da recaudar. 150 . .. 1 . .. A)' Recaudación por padrones Fiscales.- Todas las cuotas que tienen un carácter pe­ riódic·o, se. relacionan en listas cobratorias que' forman los Padrones Fiscales; _La periodicidad de estos normálmente es anual, semestral o trimestral, y en algú~ supuesto con cará~ter excepcional, pueden serlo por otros períodos, como mensua­ les~o de temporada. :~ i1en Todos los Padrones Fiscales deben estar ex­ se pu;. puestos al público antes de iniciarse la cobranza, ·para - con atender las ~eclamaciones que puedan producirse. Anuai~ent~ ~a Le­ en el primer mes del ejercicio s~ publica la relación de :iad - ~stos padrones a través del B.O. de la Provincia y en la de Ré­ prensa local, con el detalle del acuerdo en que empieza - ~ciones ·el período voluntario de cobranza de cada exacción. Este :~ues- período voluntario es de 60 días y transcurri~o el mismo ~cipa­ se proc~de a su exacción por ·la vía d~ apre~io. ~n . dic­ La Recaudación de los Padrones Fiscales está con­ ~dimien · certada con el "Sindicato de Banqueros de Barcelona S.A." ior y y s~ realiza preferentemente a través de las numerosas - .íen agencias bancarias,sentando los recibos en cuenta corriente favor Como ejemplo de Padrones Fiscalei podremos citar: :ión -Arbitrios de Radicación,Solares edificados o no, ;ene- Saneamiento y Limpieza etc.,· Tasas de u~ilización _ de la - lación via pública, como veladores,paravientos, etc. B). Recaudación por contraído previo de liquida­ li r - cione~ tributaria~.- Los recursos económicos que se obti~~en de una lida- forma esporádica, a diferencia de los anteriores, se recau­ ian'mediante liquidaciones tributarias. ·ia. En este _supuesto de contraído previo, entre el acto de declaración tiibutaria por parte del contribuyen­ da te y el de la ·liquidación de la cuota por parte de la Ad­ ·e ten- ministración, transcurre · un período de tiempo durante el cual se formaliza esta liq~idación y se notifica al ·con- tribuyente la cuota que debe fngresar. También el período de piempo de cobro voluntario es de 60 días. 151 Una vez formalizada esta liquidación, los instru­ mentos de cobro formados por la carta de pago y otros docu­ mentos contables, pasan a poder de Intervención y a dispo­ sición del contribuyente para su ingreso en periodo volun­ tario en las ventanillas de Recaudación instaladas al efec- to. Son ejemplos de este tipo de recaudacion: -La Plus Valia,la Licencia Fiscal de Apertura de Establecimientos y otra~ Licencias de diversos tipos (edi­ ficación,irtstalaciones industriales,vados, albafiales etc.), y todas las altas ~ributarias sean por declaración del in­ teresado - o po! acta de inspección, por el periodo necesa­ rio hasta su inclusión en los Padrones Fiscales. C) Recaudación por autoliguidación tributaria.- Ta l como indica su título, esta modalidad recau­ datoria s e d a en los casos en que la declaración, la liqui­ dación tributaria y el ingreso se realizan en un solo acto. No precisan notificación al sujeto pasivo del tributo. La · comprobación de los datos y la fiscaliza¿ión del tributo se realiza con posterioridad. Son ejemplos tipicos de estos supuestos: El Impuesto de circulación, traslado . de muebles , puhlicid~d, y licencias en la vfa pUblica, como vallas,r6- tulos etc. Barcelona, 14 de octubre de 1.~77 152 AYUNTAMIENTO DE BARC'ELONA ANEXE 4. 5 R~LACION DE BIENES,OERECHOS Y CAPITALES DE ESTA CORPffiACION . EN 31 DE DICIEMBR~ DE 1976 Enumeraci6n de los bienes Valoración Irimuebles o ••••••••••••••••••• 13~831•487 .106- Derechos reales •••••••••••••• 6?,178 0 951 t.. l uebles de carácter histórico o art!stico ••••••• o •••••••••• ~-082~351•971 .- · Valores mobiliarios y cr~ditos. 4,430,645 0 628 - Vehículos •.••••••.• ~ •..•••• ~. 103.001.799 Semovientes •••••••••••••••••• 5. 706.651 · ~.luebles no comprendidos en los enunciados anteriores ••· • • 272.628.635 TOTAL P.ESETASa•••••••••o•••••··•·········21.793.010.741- 153 AYl DELEG. Ui INFffiME 5. 2 ANEXE MUSEOS MUNICIPALES DE BARCELONA 34570; 34586. 23053: MUSEO DIRECCION TELEF. 25204 2 5192' Museo de Arte de Cataluña Palacio Nacional (Montjuich) 223 18 24 21369: Museo de Cerámica Palacio Nacional (Montjuich) 223 18 24 2230T 31749' Museo Etnológico (Sección Hispánica) "Pueblo Español" (Montjuich) 223 69 54 22 521 ' Museo Etnológico (Sección Exótica) "Rosaleda" (Montjuich) 224 68 07 22892' -: ·:..--: ·:. :.- 2 5194' Museo de Artes Decorativas Ramblas, 99 (Palacio Virreina) -2~~9 252031 25162' Colección Cambó Ramblas, 99 (Palacio Virreina) -22-~89- 2 51 59~ Museo Postal y Filatélico Ramblas, 99 (Palacio Virreina) 22242--39- 30116~ ·t ·::..·: ). -1 Museo de Historia de la Ciudad Plaza del Rey 231 Q1 27 Museo Federico Marés Condes de Barcelona, 1O 310 58 00 tv1useo Picasso Monteada, 15 319 69 02 Museo Indumentaria Manuel Rocamora Monteada, 12 l~9-7ioi Sala Museo Miguel Soldevila "Escuela Massana", Hospital, 56 242 34 3.4 2364 7' 24142~ Gabinete N urnismático de Cataluña Museo Arte Moderno, Parque Ciudadela 319 57 32 22 519 ' Museo de Geología Parque de la Ciudadela 319 6~95 34518~ 23686~ Museo de Zoología Parque de la Ciudadela 319 6~ 1-2"- . 22787~ 2 5178L rnstituto Botánico Parque de Montjuich 223 46 83 23626· Museo de A..rte Moderno Parque de la Ciudadela 319 57 28 Museo VerdagÜer "Vil.la Joana" (Vallvidrera) 247 59 65 Gabinete de Física Experimental "Mentora Alsina" Carr. Valhidrera, Parque del Tibidabo 24157 34 32 536 ~ Museo de Música (En curso de instalación) Generalísimo Franco, 373 : 11 . Galería Catalanes llustres Obispo Cassador, 3 22393E 231 47 83 Mllileo Oará Calatrava, 27 203 40 58 212 55E 59321 t Por acuerdo del Patronato del Castillo de Montjuich, la autori::.ación de libre entrada a los iHuseos municipales es también válida para el Museo Militar instalado en dicho Castillo. Tel. 241 68 29. 3074BC 3 5091L AYUNT.AMIENTO DE BARCELONA DELEGACION DE SERVICIOS DE CULTURA Unidad Operativa~de ~ducaci6n INF011.JF: 6 NJ9isney" Padre · Secchi, · 22 2 IX 2.242-89- 3011692 "Reales Atarazanas" A tarazanas 3 V 3(bi 21 lO 58 00 EDUCACION GENERAL BASÍCA l9 69 02 •t .... ., ... '- - lA)-16--03 Niños Niñas Prv.: ~2 34 34 2364751 "Antigua del Mar" Génova,12 9 M - ·v-T ..il._.~ 2414224 ..... "Bosque de Montjuich" Parque Laribal 16 M 19 57 32 2251912 "Casas" S~ Juan Matla.Almirall 8 2 ... . 19 6~95 3451820 "Ignacio Iglesias" Pº Torras y Ba~es,108 8 I: 2368637 11 Parque Guinard6" Parque Guinardo 8 1 XI t9 6~ 1-2"" . 2278786 "Reina Violante" Trilla 18-20 8 - VIJ 2 51784 7 "T 2 e 3 r 4 e 6 s 8 a 3 de Je .sús" San Andrés, 2 8 1 I~· 2362617 11 26 de enero" Arco Iris, 76 8 M - XII 19 57 28 n 59 65 EDUCACION ESPECIAL 4157 34 3253656 Aula adaptación Pedag6- . gica Sans Plaza España,2 Mixto VII 2239361 Centro Fonoaudi~l6gico Carr.Tres Pins 31 47 83 "Jbsé Mª de Parciales" Montjuich Il 03 40 58 2125568 Vilajoana Vallvidrera "u III Escuela técnica espresi6n a distancia Plaza España,2 VII 5932165 Castell San Foix Martorella " s ESCUE:SAS ESPECIALES NACIONALES 3074807 Concha Espina Prim-Paraguay 110 plazas X 3509148 San Juan de la Cruz Rasos Peguera (Bar6) 1SO " IX 155 COLEGIOS NACIONALES Aulas ========================= Niñas Niños Pv. Dtr. O• Antonio Bru.si Enna-Welington 8 8 I c. ~~ - 22o8189! Ausias March Plaza Comas 7 ·M 7 2 XI c. 3105295 Baixeras Via Layetana, 11 8 M 8 2 I c. Barcelona Juan GUell, 126 8 8 c. M VII c. 345561"3 Bar6n de Viver Tucum.án (B. Vihrer) c. 11 4 IX c. 3456947 Bernardo ·Boíl Mollerusa, 1 (B.P c a . stor)12 M 11 4 IX c. 2138802 Bertrán y Güell San Camilo,2 5 1 VIIJ 3083550 Brasil,- 3086995 Av .Josá A. 1108. 8 8 X c. c. c. 2511561 Calderón de l.Barca Orduña -Pi y Molist ... 13 2 IX c. 13 2235083 Calvo Sotelo. Plaza España, 2 - 10 2 c. VII 3576198 Canig6 Valle Ordesa (T.Peyra) 8 M 9 1 IX c. 3503604 Cardenal Cisneros Tiss6~~olino- Verdún 16 16 5 IX Carlos I Rosal-E~asíoi6n M. 8 M 8 ....; II 302083 5 Castilla Pl. Castilla 8 . 1 V 3191526 Cervantes Baja s.l-'edro,)1 - M 11 1 IV c. .3 592942 Ciudad Condal Pujalt,-T.Bar6 9 M 9 2 IX c. 3451974 Codnlá y Gualdo ~2.Torres y Bages 8 1 IX c. c. 2410098 Co llaso y Gil San Pablo, 109 12 10 E 2 V c. c. 2414012 Consell de Cent Vila Vilé-Carrera 6 M 7 2 II c •. 3074527 Concepción Arenal Crist.Moura (Bes6s) 9 9 2 X c •. 2246370 Constitución Constitución, 6 - 4 - VII c. 2144812 Caves d'en Cimany C~.Casa Mora (Carmelo)- M 8 - VIIJ c. 3454501 Cristobal Col6n tlolleru.sa (B.Pastor) 7 M 7 2 VIl c. 313 5493 Diego de Velázquez Rda.S.Martin-Agricultura8 M 8 1 X c. : 2546868 Diputaci6n Diputación, 112 5 4 .. 3 VI c. 2031278 Dolores ~~nserdá Av.Vallvidrera, 3 4 M 4 III c. 3 2393826 Durán y Bas Vallespir, 198 . 8 8 - 1 . XI c. 3076007 Eduardo Marquina J. Hugue"J;:., 22 (Bes6s) 8 13 X 6. : c. 3592941 Elisenda de Montcada-Vallcibera(C.Meridi.)10 10 3 IX c. 3071431 Emilia Pardo Bazán Fluviá-Huelva 8 8 2 X c. 2364556 Emilio Juncadella Juan de Garay, 2 12 1 X Enrique Borrás Armonia~iontbau 8 8 XII 3326247 Enrique Granados Fuego - Zona Franca 8 8 4 II 2237687 España . Plaza España 16 4 VII c. : 3074689 Eug.Fuentes Martin Dr. Zamenhof, 27 2 3 1 IX 1' 2284665 Escuelas Domenech San Pedro Martir, 1 2 2 1 VIII e ... Eugeni d 'Ors PolCanyelles-TTe.Valenti 8 8 IX c. : c. 3596280 Felipe II Pª• Valldaura 170 int. 11 9 2 IX c. 3591857 Font Eucaliptus Esculapio Canear (T.B.) 9 :r-1 9 2 . IX c. : 2203396 Font del Gos Camino Notario 3M :¡. XII c. 2239844 Francisco Franco Rbla Cazadores (Guimt) 9 10 E IX c. 2564330 Francisco de Goya Garriga y Roca 11 9 XII e • ~ c. 3576148 Font Far~as PQ Fuente Fargas,65 6M 6 4 XII ~ c. 2390851 Fray Ram n Pa.né Witardo, 8 · 9 9 3 VII e . ' 3189733 Garcia 11orato Av o . . • c. G : arcia Morat4.,8 8 8 1 V 2244938 Gayarre Gayarre, o. : 54 VII o. : 2570482 General Mola P2 General Mola, 62 5 VIII e . c. 2130484 Gral Primo Rivera P - arque GUell . 8 . 8 - VIII 2572781 Gerona Gerona,164 5M - VIII ,. ¡/, c. 3071617 General Prim . Bernat Metge (Bes6s) 10M 11 X ~ 156 COLEGIOS NACIONALES . -Niñas Niflos Pv~Dt~ Pv. Dtr. 2178723 Isaac Albeniz . Topacio, 29 · a 8 . -VI JS II C• 3326145 Isaac Peral Fuego- Can Clos 9 9 3 II c. 2240201 Jacinto Verdaguer L6rida, 2 · I . - -. . 11 11 ,.2 II XI c. 3810783 Jacinto Benavente Mar- La Mina ·(S. _ A 2 drian) 16 16 E 6 S.A. 3017587 Jaime Ba1mes Carmen; 3.1 - M 6' V c. 2302630 Jaume I 2393143 ' Wi tard-M •. Pa1au 15 2 I 15 2 VII c. 30714-98 Joaquin Ruyra Gral -Mé.nso-Lllill 8 8 X VII c. 3457097 Jos6 Antonio Vallbona (B. V'iver) 12 IX 4 IX c. 2134429 Jos.S M. Segarra Av.Hosp.Militar-V.Hebron 9 9 2 -VIII 4 IX 3071232 Juan AtSl. Parara Andrá.de, ·93 8- 8 X 1 VIII 2290217 ·Juan Mara.gal.l Sta. Fé . _p-Maragall 8 M 9 3 IX X c. 2127987 Juan R. Jimenez Av.Jordan-Can Figuerola 10 8 - VIII c. 2510807 Juan XXIII Las Azores., 1 1 O 8 IX-· ... 2 IX 2 VII 3076239 La Paz Guipuzcoa-La ·Paz 16 17 4 X 1 IX . 3135290 La Verneda Via Yrajana 2 M 2 X 5 IX - 3193794 Lepanto Pt!Gral Acedo 6 7 2 I ...; II 3070033 Lope de Vega Pujadas, 270 8 8 1 X V Los P 1 inillos . Ronda San Martin 3 3 1 X IV 2400753 Luis Viv 1 e s Canalejas, 101 11 . 9 3 VII 2 IX c. 2295384 Madrid- 3 5063 62 Aneto-Montmajor 12 12 2 IX 1 IX c. 2333687 Maestro Morera Perafita.(~.Bar6) 8 8 2 IX E 2 V 2532611 Mallorca Mallorca' 219 . . 4M 4 1 VI 2 II 3185988 María Inmaculada Fortuny~ 17 5 2 V 2 X c. 3079228 Manuel de Falla CSD~poLa Bota 12 12 1 X - VII c. 233032 5 Mio Cid Casal; Cuber6, - 16 10 10 IX VIII 2237235 _Miguel Bleach · Miguel Bleach, 24 3 M 3 - VII 2 VIl 2427038 Mil~·y Fontanals Ange les-Carmen 13 13 2 V 2295397 Mom.bau Angel Marqués, 2 4 M 4 1 XII 1 X c. 2139845 Montseny Torrente Remedio,22 8 .. 8 4 VIII 3 VI 2209400 Nobel l4anz, 2 P2V.Hebr6n 4 M 3 ·2 VIII 3 III 3020890 Ntra. Sra. Merced Aviñ6, 44 · 6 .:.. I 1 XI 2364910 Obispo . Irurita Manso Casanova·s, 55 8 8 ~ XII X c.- - 2338203 Onésimo Redondo Artesanía - Torres 11 . 2 IX . 3 IX ·Pau Casals Be-r~ete-V.Hebr6n 8 8 - XII 2 X 2123375 Pedro Poveda Baron Barre.-Av.Hos,Militar8M 8 2 Inv.XII X c. 30994·17 Pedro Vila 1 Sa3.6n V.Pradera 13 17 3 IV - · X pe I g I aso Pero Du'Qlin-Pegaso 25 "25 6 E. IX •3318893 Sagunto, 92 8 VII 4 II 1 2517819 Pintor Fo~ San Andri s, 52 4 IX 4 VII c. 3090933 Pio XII Wad-Ras, 299 8 8 4 X 1 IX 2196596 Pirineo Maestro Serrano 8 8 2 XII 1 VIII c. 33.29296 PolvoriD. Carr.Ntra.Sra Port 3 M 2 3 II IX Principe de Viana · Dublin-Pegaso 25 2'5 6 ·Ix c. 2756081 Purisima Concepci6n Bruch, 102 -7 IV 2 IX 2 . IX c. 2295058 RamiJro Maeztu· Vilaseca, 16 12 a~ 4 X ~- XII 1 iam6n BerengQer III Vis. Barcino (Trin, V.). '4 M 4 IX E I X 3315284 Ram6n Casas . Aluminio ~Zona Seat ·· 8 8 II XII c. 3141176 RamanMenendez P~dal Cantabria 11 11 X 4 XII 3451713 Ram6n y CajJ¡l. Vrpn Lourdes,25 (Tr.V) 4 M 4 IX 3 VII 2250797 Ram6n Llull Diagonal, 275 · · 14 14 3 IV . 2334969 Ramiro de Ledesma Aiguablava-Llosa·{Tr.) 6 M 5 2 . IX- V c. 2282275 Repdb 1 l i-ca Argentina Balmes, 298 8 1 III c. 2 V 54 II 4 865 Reyes Oat611cos Arag6n, .121 · 16 10 4 VI - c. 2212967 Rius y T V a I . I u I l et Plaza Lesseps, 15 9 11 3 VIII - c. 3592500 Roger de Flor -P V e I d I r I o s 1 O· ( Trin. - 16 3 IX - 2231849 Ronda San Antonio. VII1 Ronda_S.Antonio,49 VI 2429203 Ruben Da.r:l'O Rónda San Pablo, 38 4 M ~ X V 22946 3 9 8 ·R uiz de Alda Llob~g6s. 154 8 8 XII 157 AUlas Niñas Niña·s Parv .. Dt2: c. 2334-632 San Antonio M~Claret Alcántara,22 (Trin.) 13 19 1 IX c. 2337519 San Jorge Pedrosa, 16 (Trin.) 10 2 IX 1 ?.' 5500/~ 2593281 San Jos~ Calasanz Industria, 255 8 8 1 XII c.2334926 San José Oriol Aiguablava, final 12 12 IX 2264-763 San Juan de Ribera Ter, 10 4- M 4 X c.34-.54-14-6 San Pedro Nolasco Guardi~la y Feliu,5 13 M 12 IX 3036396 San Pablo Tejedor Trente, 26 4- 4 1 X 22720~ c.3326242 San Raimundo Peñafort Tortosa (E.Aun6s) 13 13 2 II 2360115 Sardá y Salv a;ny Rambla Yolart,88 8 -XII . 3 507282 Spller pg Palma MalJ...orca 8 8 -XII Tibidabo 317004. Cto3 594-745 Joaquin Valls(Verdún) 12 M 13 5 IX 2510544 Timbaler del Bruch Emilio Roca-Escocia G 8 IX 3810651 Tirso de Malina Poniente-La Mina 16 16· 6 S.i- Tramontana 224522 c·.3015530 Unión,15 Unión, 15-28 2 4 V 21-70042 Uruguay Valliran.a-G. Tell 16 1 IIl é.3 590946 Victor Catalá Fuente Cañellas~3 5 10 10 IX ~.2235085 Victor Pre¡,dera Plaza España 10 1 VIJ 307604 3172430 Vid~·io Vidrio, 6 3 - 3192451 Virgen del Mar Pl.Poeta Boscan 13 M 12 4 11 c.-3195847 Virgen Pi"l Rector Bruguera,2-4 ar P2 Circunvalaci6n,5 8 1 e. 248j;)OO:.~o:V.:trgentc..ción ele lUl Goordi~zdor gene­ os ral el Sr. J'tl2L Luis . Bozzo. De s:;ué s de 18, l~res er.tación de 18, otra 11 Crs.c, o la irresistible c a i ¿ud. c.. del Te c:.. tre Verti- r- . C2.l 11 , sin exi to 2.Jgt..1_ll0 de crÍ tic2. ni de pÚblico, el eq_uipO i o del 3r. ::Sozzo lJUSO eL mc.rcha la :pror;.r2:rl8.CiÓn elao·.::.Tada por a- la ci tad.a. e o~~:is i Ón. l~Sr2. la C212pa~ i.a en el Teatro· Griego ele , - .J... • • 1 l:~on "JUl Ch, d:::.cl.a la :p r o:;: i :-:..;.ids.d del v e r S,l'l o, y utilizar... c'_o e ste 163- esp2.cio COli10 co:;:::..secuer~cis.. c~e le. ::re~)etida f2l te. de locc..i wv.nicipal y la i=:posi bilidad de encor..tre.r Cl..l2J.q_t-:ier o-tr::; lt:.g2.r. Todas le.s cestio.iles encsnirc.s.ds.s 2. te.l fin co!l par- ticulares y empresarios frsc2s2ron. COSTE GLOBAL DE LA CAMPAÑA 12.310.752 ptas. APORTACION PRESUPUESTO MUNICIPAL ••. 11 SUMA TOTAL TAQUILLAJE 3.377.475 1! (no cobrado por e¡ Ayuntamiento y a beneficio de los profesionales participantes). TOTAL ASISTENTES : 23.856 localidades ~endidas. La Campaña en el Teatro Griego finalizó, como hemos dicho, el 14 de agosto, y con ella la actuación en la Campaña Mu- ~eipal de la Comisión Gestora, que daba por terminada la telllporada en escrito de agosto Último dirigido a ..t a Delegación de Servicios. Ante la dispersión y ~ituación crítica de la profesión teatral, la desintegración y replanteamiento actual de las Asambleas, el precario resultado de la primera parte de la Campaña Municipal de Teatro, esta Deleg~ción de 164 Servicios se hace cargo desde este momento, sin olvidar los planteamientos de la AAD, de la programación y de la gestión de la segunda parte de la misma. La Hemoria de 1976 (Asamblea de Actores y Directores de Escena), comen- taba: "Es necesaria una Política Teatral basada en los principios del Teatro como servicio' Público y de la auto- gestión global". Es decir, "elaboración de una política teatral para la democracia". A la vista los resultados. Qui'zá precisamente en esta pro- gramación primera ha fallado algo esencial: la calidad y la finalidad pública y social del espectáculo en algunas oca- siones. · A mayor abundamiento, ta desorientación y el aban- dono que a lo largo de estos últimos decenios ha ocasionado r- la política teatral centralizada, se ha reflejado, repeti- mos, en situaciones de tensión entre los mismos profesiona- les, ocasionando su divtsión. La campaña del "Grec", ade- más, coincidió eón elecciones, mitines, etc. Asímismo ·y ya en pleno desarrollo de la programación en el "Teatro Griego" la-misma Comisión Gestora, encargada de realizar los espec- táculos programados, se ha visto alterada por discrepancias internas y, como se ha dicho, fue necesario el nombramiento por elección de un coordinador de la misma el dia 1 de junio. t Respect? de la programación inicialmente preparada, hubo que variarla en el transcurso de la campaña, siempre debido a la imposibilidad de asistencia de algún grupo teatral, pero, en general, se cumplió en cuanto a fechas de actuación y grupos participantes. El éxito de público y de crítica han sido escasos y considerando el aforo del Teatro Griego -2.500 lo- calidades- sólo se consiguió el lleno de un tercio, en el mejor de los casos. Esta campaña en el "Teatro Griego" de 1977, ha resultado,pues, claramente pobre y de elevado coste, aunque una experiencia 165 importante. Señalemos que la profesión teatral después _ de tantos años de frustración y hermetismo, aún no ha en- SE..- c: centrado su propio ritmo, (no existe ni tan siquiera un censo válido) siendo de esperar que, sin abandonar los conceptos de autogestión y ' descentralización, las próximas crumpañas, dentro de la propia dinámica social y política, en un clima de democracia y libertad, sirvan, así como ha ce.. servido la actual, para profesionalizarse, valga la redun- dancia, y para desarrollar un teatro público real -no sólo teórico y filosófico- para el pueblo, en el q~e la Ciudad se identifique. No s ·e puede.- improvisar después de una etapa de oclusión; el arte es fruto de una elabor-ación con~tante, creativa y de una madurez que se ha de conquis- l~ tar. Porque, paralelamente a la dura y meritoria labor de los el auténticos profesionales, el velo de la censura y la falta ol de medios no han escondido siempre valores ocultos: por el ti contrario, a menudo han sido justificación de espíritus As mediocres y el cajón de sastre de unos cuantos diletantes. La En la actualidad, como consecuencia de lo anteriormente te expuesto y para finalizar la mencionada Campaña, esta Dele- rr «ación de Cultura estudia y realiza su programación '-recep- eJ ti'""''a a ide:as y suger encias externas- para ofrecerla, en er ereve, a.la Ciudad. 6. RESutlEN DE LA ACTUACION DE LA "COORDINADORA DEL ESPECTACLE Cl INFANTIL ALS BARRI S" • f¡ J La autogesión en los barrios ha resultado muy positiva. La V: Coordinadora está integrada por el ponente de cultura - de la e '' Federación de Asociaciones de Vecinos y por una persona e:r 4e cada barrio que desee su incorporación. Sólo se ha C< exigido ganas de trabajar y responsabilidad. 166 / , En su dla1 despues de ,;varias :reuniones en esta ·Delegacior:, a:.Jg¡.2.i sa de cor.i.vocatoria ir:icia~ e · ir.;.terc2.. G bio de ideas, la Coorc!.i­ r:adora creó Comisiones de trabajo y eligiÓ a q_uienes hs.r. se.:..··vi- do de enls.ce con la Deleg2.cion de r'l ( , vv.l t·~~ra Jaune Tornas y JaUiile Sobrev2.ls). ¡a Coordinadora elabora t2.!::bier. sus pro¿_-r~.::2.ciones mensuales 1 ccn.f :;rne a los C::.eseos y carac ..Lv. erls t•l cas a~ s ca d a b ar~·l. o, rl.r ~- di endo cuentas, 8.1 prol.:;io tier:ípo1 del resultado del mes 2.nterior Paralel~ente procuran realizar el estl.::.dio soci.olC:gico y conta­ ble de c2.da actuación y cuenta, a ~enudo, c0n la colaboraciÓn d p$l.C O'1 ogcs y pea:! ago¿os. . . . , La Ca rrro añ2. se lnlclC.; en el Parque ~Qel~, el mes de atril, con la " ':I:ambo:ri:n.ada 77", esl::.>ect8.cv.ló infu.:.til de gran alc.:ance pcr S el nv~:eroso phblico asist eE'te y variE~ci6n d8 e specte:'culos q_ue Se ccnt6 co~ 1~ iLes- ti.::aole / ~ • • ' ..L. , .,. ~ ~ • / - col2~8or¿:.cion 6e l a Unlversl·\.~2. u 1:.ova y .1.2. Pea.c:.:··::::_c:::.o.:.·_ s.e Asociacio~es de Vecinos . La Coordinadora de Barris realizó su progE&úación,abierta a todos los distritos municipalesJen los cuales se hrnvenido desa rrollando las ac~laciones nrevistas hast~ el mes de julio, tod2 ella.:: de c2.racter ir...far:til y .j:;;,ve~il, ( teatro, cine, ti te-:·es _·.e Cabe destacar las r ealizadas en el "Poble Nou" el 24 de abr i l; en 11 Gr2.cia 11 , (en las plazas del Diar~2.nt , Sol y Virreina , c on 6 . 000 as i stentes) , el 15 de may o en la "Es cola La vinia í•; en la cual pc..rti cip2.ror- a c ti V2IJ.e nte los r:.ifí os; e l I:li smo dÍ a el crn:po " La Serpenti r~ 2. n actuó eL e l Poble Fou, el grupo "Xesco Bcix" er Vi l ap isciL2. , etc. :Los g;ru~os l;2.rticip::~n.tes actuarór: sistecáti- camente y d e for~a peri ódica en diversos rincones de 1~ ciudad, er.. l ocales cer~·2.dos y al a i re· libre; siempre · con exi to de pllbli- ~ ~ ' . co , 2.1LD en aqu ell os lugares do r:de n o existla precedente slé;"l.lno. 167 ::Sl verano ha interrt.U:.~:iido la e.ctivide.d de la Cocrd.inE,do:t.. . ~, reanude.ndose en breve cm: el co~ier.:2:o ·.2el ct~rs8 -ssccls.r, h::.:.s- ta el final .de la presente tenporada. Es u~a experiencia inportante y necesaria. Debe 1 pués, conti­ nuar 8.I:lplia.r:dose y adquiriendo consistencia para subsistir C.Q 1 mo algo indispensable para el futuro de la vida cul~lral de la Ciudad. 168 --------. !173'0 Rr.:E 6 ' Anexo 6 p- NUl\TEROS GLDBALES DE BARRACAS EN BARCELONA Casa Antúnez, frente al Cementerio •••••• 41 Calle Ulldecona ••••••••••••••••••••••••• 11 Gruno "Ram6n Casellas 11 ••••••••••••••••••• ·103 Carretera del Carmelo ••••••••••••••••••• 2 Sueltas •••••••••••••••••••••••••••• • •• •• 10 Ronda de San Martín Perona: Del . Puente del Trabajo al de Espronceda •• 228 Riera de Horta, parte Mar ••••••••••••••• 49 Riera de Harta, parte :RENFE ••••••••••••• 82 Sueltas distrito •••••••••••••••••••••••• JO Pasaje Llacuna ························~· 50 Calle Trascementerio ••••••••••••••••• ~ •• 128 tíiariano ·-Iiave-r:nia • ·• ~. ~ •• ~• •• _• •••••••••• ~ •• 59 Grupo Francisco Alegre •••••••••••••••••• 293 Camino del NotariÓ ••••••••••••••••••••: • • \ 88 Sueltas distrito •••••••••••••••••••••••• 30 Cam"Oo de la · Bota •••••••••••••••••••••••• 83 Grupo Sta. Engracia .• -..- •••• • •••••••••••••• 42 TOTAL BARRACAS ••••••••••••• 1.329 =:::::====·======================= ~arcelona, 27 de octubre de 1977 169 AYUNTAMIENTO DE BARCaONA Infonne 6 Anexe 7 DEPORTES INSTALACIONES DEPORTIVAS MUNICIPALES 1.- PISTA POLIDEPCJtTIVA MUNICIPAL DE LA PLAZA POETA BOSCAN 2.- PISCINA MUNICIPAL PASEO MARITIMO Pll Marítimo dEd.Ganeral Acedo Club Nataci6n BarceloQeta Ca1tros docentes 3.- VIRGEN Da PILAR · BSJaoncesto 4.- VIRGEN Da MAR Pista Polideportiva Distrito II . s.- ESTADIO MUNICIPAL DE MONTJUIC Avda. del Estadio s/n (Parque de Montjuic) · 6.- PALACIO MUNICIPAL DE DEPORTES Avda. de La. T~cnica s/n (Parqu~ de Montjuic) 7.- GIMNASIO MUNICIPAL DE MONTJUIC Leri.da s/n (Parque de Montjuic) e.- CAMPO MUNICIPAL DE BEISBOL Parque de Montjuich,s/n. 9.- PISTA MUNICIPAL DE AEAOMODELISMO Avd. del Estadio ( t.tlntaña de Montjuich) 10.- CAP.f'O P.t.JNICIPAL DE HOO . 10-5-98 10.000 50 :ptas.diá:r:l5c/pe:r; · 11 ll ?u.eblo 17-..levo •••••••• r: 23-5-71 C.H.Pucblo U. 5 n 23-6-76 lO. 000 11 11 u 12 ll de ~ontjuic ••••••••• lt 28-6-71 C.N,Ba:::cclo:la y 6 .. . 28-6-77 lO.OOO Las que ~uto~ice el 13 Pistas ,Tiro Nac. Montjuic ••• .. Mont.juic Fed .. Tiro Olím- 600 Aytu. pico espafiol 14 11 Tiro Pichón " .. ., .. Sdad.Tiro Pi- · 40 " 9-4-94 5.000 t.-. ch6n Bn:-celona 11 ·t-::r..is dG Uont jtl.i.c ••••• ·~~!"G.!.IZ. 24-l-73 Tenis l)omp<:ya 5 11 ,75.000 l§O p·cas .liora/per 2::-: 16 . .C 2l7!:pO . !'Útbol .A.J.de C3:pr,:a:..1.;y •• D~.A.ll-10-75 U.D.SEints .•••• A .. F:·cnte de J. 30 n 17-12-$4 · ) I~:J u~ ...~ ~·~ ~-~ ..c ~:~ ~ ;:C. c.::~~:-3.c ·~~: o::. ., ,~1 1.tSt1::~:,·.:.c,.a ) l::: ~;:~~ ~-~~ :·:. .G :: ~-.:.~: . 2 -~.C;~~:::} ;J ~-: J~' .··· ). ·_- r-: ·· .. · ~--·~c,~~~-!::CO 1 ~::.; ~ - 2. _: ... -~ .. - ~ .~ :: ·::: ) ·::l ~. . :: ; _~ ~ :- ·: e:.~- -:.: .. ~. l ~~- ~~- - :-~~:: ·: ~-.~ ~2: ;· . . (Í (;. ~~ -:: - ,_ •:• ~ ·:: ~~~ , ; • :~·:~- ! . '~ _,_•· ~ -~} ~ - · ·. ::a' -~ :. :: _ · ~ :.-1 .. : ~ ..: :::.. .... ~. ;.: ·~-~~;~~} ' ~ •• oOo .... . ::_... ;~: :.:..:~: ~.'-~ ... :.;:..:. ~ .~~ ~:; ~·~·~~·:· :. ~~ ·~~~ ~_ ;-._; .... ., ... ::..:;....; ..~ ~.::.: ..~ ~:; . ··~~ J ..; r;, ~;·. .~ ~ :· :::, ~:. ·2 :: ·_ "\,. ::· .:_; : .... ~:~. ~; ~: :? :- •• oOo .... .,. CESION DE D ~ :· IST.~LACIO?IES D:SPORTIV.~S ( "J'.h...'Jji.TJ 1..'.!.1 _1u1- :A.'~! '·II·!_o.".:.:,'' ¡· Fecr.a ~cuerdo u .1I.E. <.!~non nlÍni:mo Pla~o ...:.r::....~'~ 1..:.:-:-·:.::.2::..::.:-:...o ::.:.-____ ,....,¡.l::.::r:!-.-:;~.rJ...lt~c=-l~e~~~~o::~:r.lj'l(¡;l,·~.-.,., . .. .,.•. , ... ... _..,J¡ .....; ;::f..;.:i:..i .!.r.. ~J ;,;.;¡:.;;d::.;I~)....;:C;..:a.:.: or! :.:-..=o:.;;.n.:;....;r:~:.:;.~:.:Í:.:.:'1..:.:t.;•;:; .. ;.;.m~o::.-_...:n;.;.;:..:.,...=::O..¡;'P:..:l~l-.:::::C.::.G:..'+..::..Jo ;;;.... __.. ...,lp:.::.;:'=-· ~C'~-·;.: .:)l;..:;.l.:::::C..;;S:...J..:::.v.o ;;:.... ___ _.;O~b.:::s eJ4 ....... A e :i e~_·... .c..-. :_n_ _ 1 Pis~:L.ia La Guineueta •••••••• 22 novbre. 1976 .. .... 82.961 • ••• 5 uños 2. 11 rablo l'l'eere •••••••••• u . . ., ... 468.552 .. .. 5 fl F-.-0-- s:¡_ao ir.pucncd~) pcr· la E tiC. e d., i::c:~·o1·~e fü vo:c2; ble de n Po S n a c n :1 ci2 • 3 .A ndr6s •••••••••• n .. .... 86.571 .. .. 5 11 1 l( Psbellén poliüe:p~ san Andl.. . ós. 11 ...... 74.573 . ... 5 ti j Piscina G.E.Ignacio Iglesias~ " ...... 74.573 • ••• 5 n ,. o Piscina Júpiter . .. . . . . . . . . . . " ...... 88.445 • ••• 5 11 7 r·rontón .?edro I! de l!onc~da •• (fase in~cial) ••• ooo ••• CESION DE IN~3T.\L.ACIONES DEPORTIVAS Canon rn!nirno nrevio O'bse::-vncioncs l Pisci:::.a de Eo·ntj. . v.ic ••••••••••••••• 27.331 2 Pueblo 1ruevo ........... . 84.124 3 Cnmpo fútbol P.Seco 11Satalía 11 ••••• 135,000 ................. La Ponencia propone reducci-ón de] csno:c.. 4 !l ·de boisbol Ilcnt jD..ic ......... . 56.640 5 Instalaciones Deportivas c/Feliu y L~ Ponencia propone disce:rnir cat~: Codina ••• •••••••••••• •' • ••• pa:ra piscina y pera cnr:::po de fútl'. Son distintos usuaTics. , \ • 1 -; 13i:3 restantes Inetalacicnes ce administran en la fo~~a sicuiento: 8.') r¡¡-.,1...~-~• .: :·r;;.S ,-:...,.., (! _.·,¡-;t'Y'ro T'oc;:,,...,-;-:,.."':0 .,..,O -1Y>r-"'!~~ÍC~l.. !:•S· eYI lee ""'"='1'~,,-. .;~V"¡. n·r-.+r.:'-r''iO'l" .,...LnS c:c.~•r-il..,-¡~:+:-f"J.'":"!'"I "'.1' u~ .....,'"-.J..~ . ...., ... _ '"-·'- .... -Vt>J ...., ''""-¡,"""--....:;. , . •· ..._J.._..., __ "-"" -- -"""' -"-'-u"""'""'--•• - ... "-"""'--- ~ .......,; ~ .. -...._: --"'::"--~• v_ ,.¡l····~ ...... t:---.., !o•:• ~,)"!"•V'· :~.]·~- "S ~t'YY':·!-:~'00 J "-'·""."~.' +otn1 ..¡.,.1 .--' ·'"'<~'. r.:.·¡•d_,-..:._..,_-,.....,.,f¿" \_..;_¡_..... ;isC~1'l8:J I-.J..Q"lCO:L~8 7' c.B:Jl'Ca \,....:.. - -l_;: -J.. - U ,_- V¡,. - '--• '(..._ '• v - ..z_ ... -. ........ ....,; ~~ ""'""•- ~ (CY,.._(. ;(:T.;.."' ·tO ·_ · -•• .....,. \1 ¡.., \ '" < :.C.af~. s.il~1::.l1i8-t~rc:l:. 2E) d~.~,cc .. ts~7ler~.~~L7 l)C:.""\ el ~:cv~io :·.: :~!:._0:._l;io. CJ Lsz. cc~c.id~:3 8 ?(;J.;:;::.'2Cio:c:.es o ~ c::'cidadcs dí;¡XJ:.."tivs~ s que r~c se h.s;n nco~od~d.o t:l ¡•éc--r>--~::n lszcl v~cent~, po~ div0rsas causas. 2) :S::;toc ó.c-rcos estén obtenidos del Negociado de .Ad:rinist:·sci6~: do Jio:1e::::.;.> c:.o:-_f~3· ob.::-:::::::1 lo~ rcs~ectivos expedient~s~ 1 1 INFORME ? ANEXE .1 . D'l r::G.~r.ION JE O'lRAS PL~'~LI"";l:l_S Resumen de certificaciones pO~\JDK;qTorH O A~ os ?ERSo"~L PEASO~¡qt.. 11ATEqi#tLEJ ~09"1 SI~ÍOA.I€í ~Esr~CIOI..IéJ COt..rTR tqTA oBRJ:\ - ÍJ.JsPeCCION 'Y 'SE~Ut~IOS- ToTI:\L 14 - · - 4~5~Cf qCJ35 ~1 =fC.,S" 1 S Zl. ll' 8 83S31, F. o. c. '45 s~'¿o il'f~3 1~3Z'f ~·t ! gs¡ ~38C) g Cot~T<\'AT'~ t~ A 'lb 41 o~' 13 3'3 ~~4' i'J sog ,4182 il ~o l~S"" ,,91 4l'4 31~ 4zg 3tll.30 .. :t4 lS4~2 1412. 11 <¡03 { 'llS c. 4'f Cf/C>4'1 C.y .T. 't5 f~J44 4'124 '14HCJ 10 ~t 1'82 'l3'lOI C , O ~ N 6 t R~~ ".l' t8 zzg '4l3 'S''J 3 í~' ~o~ 931'0 +1 445'9 ,,0 4184 /o4$ 4~ So511 lit G32lO i' 3'} 3'0q4t g,<;;O 4,0 11-0'1,1 Oy S. HtS~"\t.H~. ~c.;- IC. "o'l~'l i ~(,2lf 11-1 R'J l3t~ 4,8 S'1 Si o s~s~ l{, e,¡ 5t:C) ,.. c. loUo !':lOtO 144 8- 5sz 8' 1o'} Ce~v-rfiNitT,_ ~l ~~ Lf4o ~2.9't (,'f5t 101' 2~rz.. S3o l'f l'f Jl650 3o(f fJ l342l. lo 1 S t.¡q'f ll.S'~IS: .?'le· s.". ~- l.s 'll Sl83 '- l Z.30 148 11 S' lOI {'l'J "" C't>Vl'R~" .,. p. f(; lo S ftj't JO'f' 13S30 - 'f.. '"Z.) (l'l t ll ~goo 12~ ,?04 ll.. 18' 6S'f Z"L ~~- Zl-4"'SI 2Z%4 I03't1Z ':1-1,~ 33:¡:'2. 41/ l~l¡ 1"0TALES. ~ l~ lit:. ~t4Z 4t '!,i'1 ,Z(,41 .eoz, 3.ll 8't 3 t:r J,,qgt, \384! 22. ~31 2S08 :r,q, J-ot <¿r~ Q... dít.\t!.~b"'e ~cCW\·h~\c- .\.!'-(). f~t~se.'tie~\,y-e. · \ cc:tubve. 177 UNIDAD SANEAMIENTO ================== Servicio Alcantarilado Consignaci6n solicitada 4?0.000.000'- Pesetas Consignaci6n disponible para 1977 200.974.060'- " CERTIFICACIONES CONTRATA ALCANTARILLADO 1 . 1 ENE(lO 1977 'FEDRT>RO 19711 M/',R?.O 19'77 Í 1\DRIL 1977 Ml\YO 1977 JUNtO 1977 · J!Jl.IO l'J77' TOTM.~~ · _____________________ :_ _____________ .. _.. _ _:_ _ ___ ¡c ocf. Ilcv~~-~ -~~~- 35581 Cof .Rov.3558 Coof.Rt!v.3558 Cof .Rv., 3558 r¡ 1 C--of-. n-cv- • -.35-58- -C··-0·-·-f.- R--c-v-. -3·'_J5,t_i .- --- - TraGnj:B ~ precio~ 1 .' 1 unitrlrioa (11mp1oz~ . 1 . · · . . . 1 . rcpfi,-~ 1.669.491,- - Dr1gaJa de Alma<.:~n l'l!rsonul l 3 . 303.129,- l 4.006.024,- 5~029.658,- 4.648.236,- 5.212.352,- 4.773,163,- 4.128.82H,-~ 31.901.390,- M.llc~ri."'] y m,"'c¡uinor1n 761.575,- 1 1.087.619,-l· 1.195.914,- 1.347.973,- 1.158.700,C 1.176.320,~ 1.392.200,·¡ 8.1.0.381,· M.lntcnim!r_.nlo y (:nn:u~rvllci6n ciC! Est.1c .í2_ 1 ncu El<.'V.lllur.l5. 1 3.085.927,- 1.239.009,- 983.553,- 1.176.022,-¡ 1.125.368,- 1.102.590,-~ U.76G~46?,• - M>lntcn1miento y <.:on~crvnc16n LL\borotorio j Agu.Js Rusidu.llos. . r 2.073.3···- 1.016.55·~-1 1.0i0.302.- 973.651.- 932.492.~ 960.314.-¡ 6.976.6G~.- - J>rcs tac iones al l,.11Jor11 tor 1o do Ollrl!s. 1 1 26j.670,- 141.042,- 122,294,- 177.035,- 126.833,- 135.156,-~ 9G6.0)0 1 • - J\c!cluiaic.tonC'a y prt'~lt;lcinncs n tl"rccros i 734.400,- 1 484.166,- 540.787;-1 .. 761.222,- . . 505.510,- 622.885,~ ! 3.648.~701- rtcvJsi1'5n eJe prnr.-1•. , ~ 1 d" 1."1 cc•r.t1 f{("E 1977 OffiA NUEVA 8aJOVACIOt'-JES DISTRITO METROS2 LO\JGITUD IMPORTE Nº OE OBRAS ~.1ETROS2 LONGITUD IMPORTE ~J º DE OBR;~S I 29.000 700 73'56 2 85~728 13.395 324'03 120 II 80.198 3.698 289' 10 13 250.910 14.091 764' 13 30 III 171.277 20.505 548'60 68 181.299 23.477 520'33 106 IV - - -- - 2S.1C2 1.431 25'66 8 V - - -- - 25.689 1.525 75'21 8 VI - - - - 235.085 10.961 756'76 12 VII 2;1 J500 2.111 57~88 21 297.241 23.305 976'63 79 VIII 62.457 7.564 183'61 43 190.036 29.255 499'45 141 IX 418,197 25.716 1.308'28 122 217.534 24,514 730'59 74 X 207.770 8.383 803' 11 29 95.440 6,290 233'43 8 XI 104.087 4.419 330'98 22 26.800 1.210 74'55 3 XII 162.750 12.629 557'59 65 263.331 17.815 616'71 58 -- -- 1.257.240 85.725 4.152'74 385 1.895,195 167.269 5.617'58 544 .. RESUMEN Pffi DISTRtTOS DE LOS TRATAMIENTOS ASFALTICOS Y RECUBRIMIENTOS A REALIZAR.- D:~TRITO IMPORTE E~J ~.':ILL. PTAS. SUPER6ICIE EN MTS2 I 277,50 85.?28 II 585, (.JO 250.910 III ?80,00 181.299 IV 591,50 26.102 V 110,50 25.689 VI 188,50 235.085 VII 552,50 29?.241 VIII 75a,BO 190.036 .- IX 1.105,00 21?.534 X soo'loo 95.440 XI 4?4,50 26.800 XII ?15,00 253.331 6.968,00 1.895.195 .- Af\JALISIS Pffi E~.'PRESAS QE LAS 09RAS REALIZADAS O EN CURSO EN 1977 EMPRES,l\S Nº DE 03!-l.A.S PRESUPUESTOS EN : ~-~ILLOI\J C:S DE PTAS. FOC - HUARTE 2 1.509.990'- G y T 26 518.044'- ENTREC/\f\J/\LES 2 411.00?'- MARNAU 20 299.421',.. p y e 5 195.64.9'- F o e 14 13?.983'- FECSf\ ?5 122.529'- CASTELLS 3? 113.432'- CYT - PYC - FOC - ICSA - OSH 1 100.000'- CYT - PYC - FOC 1 82.30?'- SULLEVA 16 ?3.336'- PIERA 1 ?3.000'- MOR.A.LES 1 1 tS4.400'- HUARTE 20 58.?54'- SOLIM/-\R 16 3?.10?'- HISPANIA 12 50.465'- e Y e 10 36.952'- SOLU~:,NA 5 36.932'- BOIX 9 26.104'- TR.l\GIT 9 25.461'- CYC - CYT 1 20.509'- SALA. - AM /:., T 15 19.261'- YISA S./\. 1 1?.918'- COTOS 3 15.022'- CIRESA 5 13.?56'- CORVIAM 4 12.690'- Cm.1SA 1 12.48?'- NICSO 2 9.429'- J. FER:-1'::R TOtv1AS 1 1.500'- 185 UNIDAD OPEBATIYl DE SERVICIIS MIIICIPIUS Subunldad de Limpieza H·.JFORH::: 7 ANEXE 2 O~LEG "-.CI C~·! IJE S'::;:l '·.JF~HJS MUtoiiCIPALES ESTADO ECONOHICO DE LAS CONTRATAS AL 31.7.77 Y CALCULO DEL DEFICIT ESTI~·IADO PARA EL CORRIENTE EJERCICIO DE - 1977, A LOS PRECIOS VIGENTES.- - TOTAL DEFICITS TOTAL PRE GASTADO ESTIMADOS SUPUESTADO AL 31-7-77 · AL Jl-12-77 Part. 234 (Limp. PÚblica) 725.000.000 567.479.104 239.000.000 Part •. 235 (Recog. Dom.FOCSA) 340.000.000 248.247.886 95.000.000 Part. 235 (Recog. Dom.COOP .. ) 510.000.000 370.969.921 130.000.000 .;'{' Part. 237-A (Elim. vertido con trolado) J67.84o.ooo 157.985.669 90.000.000 (superavit). Barcelona, Setiembre de 1977 186 RECOGIDA DE DASURAS DONICILtAHIAS (DATOS AUO 1976) - Porcentajes y toneladas año de los sistemas empleados: Sistema convencional 84% 420.000 Tm/año. " hernético 14% 70.000 11 " containers 2% 10.000 11 Porcentajes de recogida por contrat;i..stas: . Coopera ti va •••••••••••• 58 . FOCSA. . % ............... . 42 % - Hedia de Tm. recogidas día 1.600 Tm. -ITS -ADOS Día punta 2.JOO Tm. ~12-77 - nn. recogidas año soo.opo Tm. . ooo - nn. incineradas año 255.000 'fm • - Tm. vertidas año 245.000 Tm. ¡.ooo Tn. vertidas año otros r.mni­ cipios 170.000 Tm. 1.000 - Tm. recogidas al año por Coo pera ti va 290.000 Tm. ·.000 ~ nn. recogidas al año por FOCSA 210.000 Tm. .vit). - Flota de vehículos: - Coo¡:;erativa .. r4o (más JJ ~e reserva} - FOCSA. 73 (más 38 de reserva) - Increr.1en to de ·basuras anual, aproximado 1 ~ Korario de recogida: 1! viaje de 22,30 a 0,30 horas aprox. 29 viaje ~e 1,30 a 3,30 horas aprox. • ca·pacidad de los . baldes herm6- ticos. 80 lts~ y 140 lti. - Capacidad de los containers )-. 600 1 ts. · - Coste de la recogida: - Cooperativa 607.259.686 ptas./año - FOCSA~ 41J.89J.J58 ptas./año. Barcelona, Hayo de . 1.977 187 . 1-' ~ 1'':1 D,\D OPERATIVA DE SEnVICIOS t-IUNICIPALES Subunidad de Limpieza DATOS QORRESPONDIENTES AL AÑO 1976 DE LII-1PIEZA, RECOGIDA Y ELIMINACIQN DE BASURAS.- Limpieza: -Longitud viaria de la Ciudad ••••••••w••••••••••••••••••~••••••••••••••••• 1.100 Km. -Limpieza mediante barrido ~····•••••••••••••••••••••••••••!••••••••••••••• 2.588 Km/día - Super~icie viaria de la Ciudad ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• 15.500.000 m2. - Supcrf'i ci e barrida ..........•... . .•......... , ............................. . 13.000.000 m'2/día Recogida de basuras: - Tm/año de basuras domiciliarias ••••• ••••••••••••••••••• •••••••••••••••••• 500.446 Tm/año - ~/a.ño de desperdicios de mercados ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• 51.162 " - Tm/año de desperdicios de limpieza públic·a ••••••••••••• ·• ·• •••• , ••.•••.••••• 66 •.2 73 " - Tm/año de recogida industrial o ·comercia], (servicio voluntario).~ ••••• •·• •• 10.,99 11 Tm/año de recogida de muebles y enseres dom6sticos (servicio voluntario) •• 283 11 Total ••• 628.563 Tm/año Eliminaci6n de basuras: Tm/año eliminadas en el vertedero de Garra:f procedentes de Barcelona ..... 373.733 Tm/año Tm/año eliminadas en la planta incineradora ................................ 25l~. 8.)0 11 Tm/año eliminadas en el verte doro de Garra~ procedentes de otros municipios 167.hl4 11 Barcelona, Harzo de 1.977 - -=---=------------- 1 Unidad Operativa de Servicios Municipales Subunidad de Limpieza. Coste total(pts/año) y coste unitario (pts/habitante año) · de la recogida de basuras domiciliarias por distritos. DISTR'ro C"oste to~al Coste unitario ['-.. ['-.. pts/año pts/habitante~año Ci\ r-1 I 61 935 971 801 ~ 'ó II 121 913 818 949 o N III 114 437 523 701 . S-t ('j ~ IV .. 64 406 775 673 ro V ~ 48 102 441 673 o r-1 o VI 49 462 446 550 o H ro VII 98 102 483 782 ~ VIII 111 614 933 689 ... IX 19e 755 902 518 X 77 573 633 451 XI 76 86o 925 731 XII 140 464 228 562 .. 1 163 651 228 189 INFOR..I\íE 9. Al.\!EXE For.ll.ada por la S~etaria etawal a in•~J.aa d.o.. la· -~ Comia14D ~c~pa1 ejecutiva consu1~ a eata Aaeeorla Jur!dic3 · acerea 4e la pub.U.cidad o no de laa eea~GGea .que cel.ebr". adicb.a CODisidu.t o1 Letrado Coa.sia torial. qu• MWcribe eo ouapl.J.ad.ento do lo dJ.spueato Gil ~ Dt 1 ele 1a Norma l.S de las Reculadoraa - de loa Serri.c;:io• Jurfdico•, in1"ormat a) E1 r•ctm.a 'Y t\mcJ.onMllalto do l.ae aeaionee que celo­ bren lns Corporacionea 1oca1oá viono establocido por los arts. 292 " 299. de l.a 'Yil;•t• Ley. .d e. R4c:l..lzaeft local y sua concordtmt•• loa art.s. 187 al. 21.4 de.l necl.mMilto de 0rgaD1UieiCSD• f'unoiona- . . . d~to 7 r~t:imen Jur!dico de.1u CorporacJ.onea loeal.ea• aeüe , 1ando eX¡,re.-ente o.l art. 296 de la Citada Ley que la.s aeaJ.o­ noa de1 AyunteaJ.eato plCIGO eer&l pdblicas a no sor que el Pre­ sidente diaponea lo contrario por razonea de orden pdbl..ico., - prestigio ~. la Corporacidn o decoro de oJ.euno de aua mJ._.bro•• ·b) Contrari,.e"lte a lo establecddo para la.s aeaiGDea ple- : nari.aa de l.aCCorporaci.SO• el. art. 21:3 del Reglamento de OrcaD4 • o • • A -- aacicSn, flmcJ.onamiento y r'ciman juddico de laa Corporaci.oruts localoa, seftala que 1aa ·seaionea de la C~a14n ~cipa1 por­ aan~~Gte, ejecutiva para el Ayunta=ü.eato de llarcel.oaa eee~ ae- .ftela el ·art. 23 de au L., especial na ~orM pdbllena, si biaa un estrncto do loa aouerdos que ee adoptea debern o..xponeroo nl-= pdblioo con el resultado de .las vo tacionce, cnoo c¡uo 1~'\!l hubis ro. e) Tal espeoi.f'icacd.do que hace la DOX'ala Jut"fcllca COD ra:t­ pec t.o al di a tinto r'e.lulea de publJ.ci.dQd a. que dcb4io eOme'tera e laa sesiones ya aeea pl.aari.me o de 1D Coaa1e1dn DNDJ.cipal ejo­ eutiva1 pre•upcne necesariamente que ee trate de una norma do procodimien to do obl.i¡;atorio c~..&::plimionto, cot!2portando su no - observancia un posible vicio de nulidnd de loa acuerdos que se adoptoram en ln.s momas ain ol cumplimiento de los roqu.laitos establecidos, tal como aeílolo. el nrt. 47 de la Loy de Proccdi­ mi. en to Adminis trn tiv o, o su lUlul.o.bilidad do conf'or::sidtid con ol art. 48 de la propia Loy. 190 I•or todo lo expue:ot to al Letrado Consi" toria..l que ~u.acr,! be estima que de acuerdo con l.a le~.idad vigente en e~ co­ mento preaCJDte, las a"ionea que ce1ebre l.o. COI:da:1.4a munJ.ci.­ pal. ejecutiva no puedea tener el car4cter de pt1b1ioaa• y pa­ ra el caso de que ae cel.ebraran con tnl. cnr4cter, CJl. Seor..ot,!l rio da la CorporacicSn deberJ.a ndvcrti.r do 11ecal.:1.dad con.f'or­ mc a lo diapuoato en los nrts. 41.3 de ln L~ do R6c!mon local, 2J2 dol Recl.amento de OrcanJ.zacic5n, ftme:ionam.J.onto y r6(;1men - Jur!dico de l.aa CorporaciOlle& locales y 14) de.L nocl.nmentoddo. runcionarioa de ln.a CorporacJ.ouoa loeo.los. - Darcc;,lonn, a veintidos de junio de mil novociento• sctcn t~ y sio to. EL LETRADO CONSISTORIAL JEFE, te• se S L- ).l 191 INFORME 9 ANEXE 2 I N F O R t~ E Una correcta interpretación de los textos legales -a la luz de las cir cunstancias actuales- nos permite afirmar que la presencia de ~no o algu­ no de los miembros de 1as comisiones, jnteg~adas por los partidos polí­ tico~ con representación parlamentari~, en las sesiones de ~a Comisión . Municipal .Ejecutiva no implica el que ~sta se convierta en ~esióri pa- . blica, en la medida en que la supuesta privaticidad de las sesiones im­ puesta por el carácter técnico de las mismas no se desvirtúa con la asis- tencia de estos representantes .. De hecho, la Comisión t1unicipal Ejecuti­ va está COíH!iUesta por· losmiembr9s .que la Ley enumer~ ya sus reuniones han .venido asistiendo técnicos:,. sin que por ello las sesiones . hayan. sido . . . . -· . ~ . . . _cons ide-radas ·c?mo púb li _cas:~ . Sin embargo, no es preciso recurrir a este argumenta~ absolutamente-­ inlpecable, en la medida en que la legislación vigente permite la publi­ cidad en sus sesiones de la Comisión ~lunicipal Ejec~tiva. Veamos cuales son los hechos en que basamos esta afirmación: ·.. El día )7 de mayo de 1952 aparece el Reglamento de Organización., fun­ cionamiento y Régi~en Jur~dico de las Corporaciones Locales que en su ar~ · ~ículo 213 establece: u Las sesiones de la Comisión Permanente no serán públicas .•. u Ocho años más tarde -el 23 de mayo de 1960- después del notable cam­ bi~ polít,co de finales de lós años 50, apareció la Ley Especial del Mu­ nic.ipio de Barcelona con la clara intenc~ón de adaptarse a las nuevas circunstancias. El Capítulo IV del Título I de la mentada Ley regula.oa el régimen y funcionamiento de la Cbmisión Municipal Ejecutiva (que equivalia a las comisiones permanentes en los demás municipios); sin embargo, en parte 192 1 a·lguna··de ·este capítulo-se-hace- la más min·i:na r·eferencia al carácter pú- - - 1 ·blico o privado de las sesiones de dicha-comisión. E~ ~~~~, de mod6 harto sign1ficativo la misma ausencia se observa en el -Reglamento de Organ·izución y Administración r·lunicipal de Barcelona, cir aparecido el 3 de dicienbre de 1964, a pesar de dedicar a la citada cues­ gu- ttGn _Jos a~t~culos 37 a 41 1 - - Una aproximación superficial a esta importante cuestión~leva de modo mec_áni _co y automático a una respuesta totalmente incorrecta, a saber: 1- en aplicación del-art. -lQ de la Ley Especial de 13arcelona debe recurrir­ ;. is- se~ como supletoria, a la legi~lación de R§gimen Local y en concreto al ~i- antes citado art. 213 del Reglamenteo de Organización, Funcionamiento y R§gimen Jurtdico d~ las co;pGraciones LGcales que, como veiamos, estable­ ido ce la no "pLJiicidad" de las sesiones de la Comisión Permanente. La ~pii­ caciqn mecár:~ca de este precepto lleva, lógicamente a negar el ca rácter público de las sesiones de la Comisión Municipal Ejecutiva. i­ Sin embargo, esta es un~ respuesta a nuestro juicio errónea, que muy es posiblemente hubiera podido obviarse . El legislador al omitir toda refe­ rencia a la publicidad d2 dichas sesion2s no pj~tendia que~ supletoria­ mente, se aplicara la "privaticidad 11 imperante en 1952 -plenamente acorde un­ con :·1a cerrazón del régimen político de esta época-, sino que pretendió ar~ áb~ir una puerta a las nuªvas corrientes que ya se vislumbraban. fte cua1quier- fo.ríila, fueca cual fuese l u intellción del l e::rislador -cuestión ésta sus~eptible de interpretaciónes subjetivas maltipl~s-, existen otros argumentos que llevan a la misma conclusión. m­ ~tu- Ante la disyuntiva, _en este concreto aspecto que se enju i cia, de te­ ner· que escoger éntr2 1a aplicación sup l etor·i a d2 la norma ti va de 1952 o) por el contrario, una interpretación amplia de la Ley Especial de Barcel~ na que permite sostener la posibilidad de que 1as sesiones de la Comisión y Municipal Ejecutiva sean abiertas a los representantes de los partidos l~ lS gi timados por e 1 sufragio popular, factores de toda i ndo·l e pro pi ci an esta :e segunda opción. 193 , - Ccmo sefíala Ct\SALS COLLDECA.RRERA en el Ciclo de confe~'encias . sobre el Nuevo T'itu.lo Pn::liminay· del Código Civil, editado por los Iltres. Cole~ gi os d9 /~bogados y r!o t2 ri a 1 de Barce 1o na y Academia de Jurisprudencia y Leg·isltlcién ele Catalufia, Barcelona 1975, 11 la ·interpretación como activi­ dad humu.n} y social de aplicación de las normas jurídicas, tiene conte­ nido politico, y asi como el profesor Cuello Colón nos descubria hace afios que existia ur1 Derecho Penal de las Dictaduras y otro Derecho Penal de las democracias, también hay dos maneras de aplicación del Derecho, tambi§n hay dos estilos liberal y autoritario de interpretar la Norma jurídica, haciéndolo l-ibremente, o inclinándose ante e"llas 11 • Sin embargo, no es preciso descender a este nivel -que no obstante consideramos ~lenamente acer~ado-~ basta tan sólo conocer el u.r~ .. 3Q, apartado lQ, del Titulo Preliminar del Código Civil (reformado) e~ ei que se establece: "las normas se interpl~etarán según ... la realidad so­ cial del tiempo que han de ser aplicadas ... ¿cómo podrá sos tenerse que u na interpretación de 1a Ley Especia·¡ de Barcelona que tenga. en cuentu la realidad social actual debe basarse en una 1 ey genera 1 sup l etoy· ·¡ a d2 1952" La única interpretación válida es la que tenga en cuenta que hoy~ tras la derogación de los principios fundamentales que ·informaban la 1egisla­ ció.n espafío1a de estos cuarenta añ.os, la promulgación de la Ley de Reforma Pol1tica y la realizaci61 .de las rrim ~ras elecciones, se tiende a la cons trucción de un régimen democrático y qL!e este ·tipo de régimen tiene como nota fundamental la publicidad, no en vano el Diccionario de la Lengua advierte que público significa "relativo a todo el pueblo", o sea demo­ crático. Asi lo demuestra el que en los regimenes democráticos imperantes en Europa, como se~alara ya en 1958 Marqu§s .Carb6 en el Derecho Local Es~ pafiol, adoptan la publicidad para este tipo de sesiones. Cuando la legislación no ha podido ser sustituida por otra más acorde a las nuesvas circunstancias, como reconoce la doctrina y el mismo Tribu­ na 1 Supremo, 1 a interpretación es un factor de adaptación que evita e 1 an qu i 1o sam·i ento. 194 e1 En el terreno d2 1a aplicación prtictica del derecho el propio Tribu­ nal Supremo ha venido a sost2ner ·¡a función de la jurispru cl 2ncia corno y actuali zadora del derecho, pudiendo citar a dicho fin~ entre otras, las sentenciJ.s de 21 de ab-ri 1 de 1925, 13 de febrero de l9l}l y 9 de may' t J i ~ d e 1944. 1al Hern§ndez Gil expresaba esta idea con tdda claridad en el libro antes enunciado: "Lo que pr·incipalrnente muéstra la real.idad social es el camb·io Luego su utilización ·como elemento intrepretativo introduce un factor de movilidad en el entendimiento de las normas ... " Si la interpretación debe hacerse de acuerdo con el momento históri~o L:Jncreto no cabe duda que la laguna de la Lt:-y Especia: de 3arcelona debe tomarse no volviendo los ojos a la "privatización" de 1952, sino a la ~r.e­ so- ludible "publicidad" que impone la democracia. Lo que en todo caso resulta irrebatible. a la luz de la doctrina exami­ nada es qu~ no cabe en absoluto negar la entrada a las comisiones de par­ tidos a las sesiones de aquella junta en base al simple argumento de que las mismas no son pQblicas, porque evidentemente la admisión de unos sim­ ples observadores concretos y predeterminados, voluntariamente aceptada tras por la propia junta ejecutiva) no da a lamisma el c:1rácter de pública, ~a- ésto es, abierta indiscrim·inadarnente a todas cuantas personas quieran =-orma asistir a la misma, sino que conserva su privaticidad. -:ons 1 En co 1 n m c o l usión, y a nuestro juicio, despu§s de valorar los argumentos ll expuestos, la comisión municipal ejecutiva puede perfectamente, dentro }}- de la legalidad vigente, aceptar la presencia én sus sesion~s, co~o obser lites vadores, a los miembros de la comisión municipal de partidos políticos. :Es·- . SUB-COMISION JURIDICA DE LA COMISION MUNICIPAL DE PARTIDOS POLITICOS DE BARCELONA an 195 \ \