I N F O R M E 2 0 1 6 Presentació Ens complau presentar-vos l’Informe 2016, de l’Observatori de Barcelona, que posa de manifest el bon posicionament de Barcelona i la seva àrea metropolitana com a un espai competitiu i innovador. En un any de recuperació de l’activitat després de l’impacte de la crisi, Barcelona es consolida en el context interna- cional com a una ciutat global —assoleix la 20a. posició a l’índex de competitivitat urbana global de la prestigiosa The Mori Memorial Foundation— i reforça el seu perfil el fet de comptar amb dues escoles de negocis entre les innovador amb la 14a. posició entre les ciutats europees deu primeres d’Europa. Així mateix, la creació, la cultura i el més atractives per a l’emprenedoria digital. Aquesta dada disseny són elements clau de la nostra competitivitat, i per és especialment important donada la rellevància estratègi- això hi ha una aposta per afavorir les indústries creatives. ca que té la nostra consideració de Mobile World Capital. En definitiva: innovació, recerca, emprenedoria i creativitat, Aquests resultats són el fruit de la transformació continua- unides a les infraestructures i al talent col·lectiu, seran ele- da d’una ciutat en plena transició cap a un model econòmic ments clau de l’èxit futur de Barcelona. que volem que sigui competitiu, just i sostenible. Volem un model d’economia diversificada i innovadora, que impulsi Barcelona ofereix una elevada qualitat de vida, un element la indústria local, que fomenti el comerç de proximitat i que fonamental per a l’atracció i retenció de talent, i presenta combini l’atracció d’inversió exterior i la internacionalitza- un notable equilibri entre aquests actius i uns costos mo- ció amb la potencialitat del nostre ecosistema emprenedor derats en relació amb altres ciutats europees i del món. i creatiu. Tot això, amb un objectiu central: la creació d’ocu- Les dades que presentem evidencien que Barcelona i la pació de qualitat com al millor mecanisme per a la reducció seva regió metropolitana és una ciutat global, i que, per de les desigualtats. És per això que per primera vegada tant, competim dins la lliga de grans ciutats. És amb aques- s’incorpora a l’informe de l’Observatori una visió al voltant tes ciutats amb les que volem col·laborar per a fer front als de la cohesió social i que esdevé un dels reptes prioritaris grans reptes socials, econòmics i mediambientals del segle per al govern municipal. XXI, conscients que les ciutats jugaran un paper fonamen- tal en la creació d’aquestes noves respostes. Barcelona compta amb actius rellevants per assolir aquests objectius ambiciosos. La ciutat gaudeix d’una bona marca En presentar aquest catorzè informe anual de l’Observato- en el context internacional, que la situa —per exemple— ri de Barcelona, vull transmetre la meva felicitació a l’equip entre les quinze ciutats amb millor reputació del món (City tècnic de la Cambra de Comerç i de l’Ajuntament de Barce- RepTrak 2016) i també entre les quinze més segures a es- lona, que ha fet possible aquesta publicació, i vull agrair la cala global (The Economist Intelligence Unit). Barcelona és implicació de les entitats que hi donen suport. És un bon també un pol de generació i d’atracció de talent, tal com ho exemple de la col·laboració entre institucions que ha ca- mostra la important massa crítica de població treballadora racteritzat la nostra història i que ens ha de recordar que en sectors d’alt valor afegit al mercat laboral català —que Barcelona és un projecte col·lectiu d’institucions, d’empre- compta amb més de 730.000 persones treballadores en ses i de la societat civil. ciència i tecnologia—, la posició capdavantera (5a. ciutat europea i 17a. del món) en producció científica, l’alt percen- Jaume Collboni Cuadrado tatge de població treballadora amb estudis universitaris, o Segon tinent d’alcalde d’Empresa, Cultura i Innovació OBSERVATORI BARCELONA 2016 2 Presentació La ciutat de Barcelona s’està beneficiant dels efectes de la recuperació econòmica des que aquesta s’inicià el 2014. Com a resultat d’això, l’any 2016 és el més positiu des del 2007, i tot apunta que l’economia de la ciutat registrarà aquest any un creixement similar al del 2015. Recordem que el creixement del PIB a la ciutat de Bar- celona va ser del 3,2 % el 2015, gairebé el doble que l’any anterior (1,7 %). Així mateix, tant el nombre d’em- preses com el de població ocupada augmenta el 2016 per tercer any consecutiu i, paral·lelament, el nombre ciutat com a pol d’activitat econòmica. En aquest sentit, de persones aturades es redueix per quart any conse- el 2016, Barcelona millora el seu posicionament pel que cutiu. Aquestes dades confirmen les bones perspectives fa a la competitivitat global de les ciutats, se situa al econòmiques que presenta la ciutat de Barcelona, alho- 20è. lloc i es posiciona entre les quinze ciutats del món ra que consolida la seva posició com a ciutat motor del amb millor reputació. L’atractiu de Barcelona i la bona sud d’Europa. Els factors interns que més contribueixen imatge de la ciutat a l’exterior per a fer negocis també a aquesta recuperació econòmica són la revitalització queden ben palesos en l’àmbit de la inversió interna- del consum intern i de la inversió, que s’han beneficiat cional, atès que ocupa la 8a. posició entre les principals d’una política fiscal més laxa; i una renovada confiança àrees urbanes del món en captació de projectes d’inver- econòmica. sió estrangera en el període 2012-2016, segons KPMG, i la 1a. com a gran àrea urbana en estratègia d’atracció Així ho posen de manifest els resultats de l’Enquesta de d’inversió estrangera, segons l’informe Ciutats i Regions clima empresarial que s’ha realitzat a més de 1.000 empre- Europees del Futur 2016/17, d’fDi Magazine. Aquests ses de l’àrea metropolitana, i que s’inclou com a monogrà- resultats, juntament amb la resta d’indicadors que pre- fic en aquesta publicació. El 2015 i 2016 s’han registrat els sentem a l’Informe 2016, de l’Observatori Barcelona, millors resultats de l’enquesta des que es va iniciar la sèrie ens fa ser optimistes. l’any 2009, en línia amb la millora de la conjuntura econò- mica. Efectivament, l’empresariat de l’àrea metropolitana Vull acabar expressant el meu agraïment a l’equip tèc- assenyala que la marxa dels negocis continua sent positiva nic pel treball i l’esforç de millora contínua en el pro- els quatre trimestres de l’any 2016; es manté el ritme de jecte que representa l’Observatori de Barcelona, que en creixement de l’any anterior després d’anys de retrocés. aquesta edició n’ha renovat el disseny, i a totes aquelles A més a més, aquesta millora econòmica és generalitzada entitats que un any més han col·laborat proporcionant per a tots el sectors analitzats —excepte la construcció, informació i enriquint el contingut de l’informe que us que s’apropa a l’estabilització— i manté uns nivells similars presentem. als del 2015. Aquesta tendència positiva de l’economia de l’àrea me- Miquel Valls i Maseda tropolitana es referma amb els resultats de l’enquesta President de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis sobre perspectives empresarials per al 2016 d’Euro- i Navegació de Barcelona chambres, que són favorables i, a més a més, milloren notablement respecte a l’any anterior, sobretot quant a les vendes interiors. Aquestes perspectives econò- miques favorables reforcen encara més l’atractiu de la OBSERVATORI BARCELONA 2016 3 Presentació Crèdits AJUNTAMENT DE BARCELONA Jaume Collboni Cuadrado Segon Tinent d’Alcalde d’Empresa, Cultura i Innovació Salvador Illa i Roca Gerent d’Empresa, Cultura i Innovació Àngels Santigosa i Copete Directora d’Estudis Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA Miquel Valls i Maseda President Xavier Carbonell i Roura Director Gerent Joan Ramon Rovira i Homs Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures EQUIP TÈCNIC Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona Teresa Udina Abelló Laura Lahoz González Economistes Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona Carme Poveda i Martínez Economista Sandra Gutiérrez i Cubero Estadística i llicenciada en investigació i tècniques de mercats Disseny gràfic i coordinació Toni Fresno Cambra de Comerç de Barcelona Maquetació DVA Associats OBSERVATORI BARCELONA 2016 4 Crèdits Índex El sumari és interactiu. Feu clic sobre l’apartat que voleu consultar per accedir-hi directament. Per tornar al sumari, cliqueu sobre el cercle vermell situat al peu de cada pàgina. 7 INTRODUCCIÓ 49 Societat del coneixement 51 Introducció 11 FITXA ESTADÍSTICA BARCELONA 2015 52 Població ocupada en manufactures i serveis tecnològics a les regions europees l’any 2015 54 Població ocupada en ciència i tecnologia l’any 2015 15 RESULTATS i despeses en recerca i desenvolupament a les regions europees l’any 2013 17 Pol d’activitat econòmica 56 Principals ciutats del món pel que fa a la producció 19 Introducció acadèmica científica l’any 2015 20 Competitivitat global de les ciutats del món l’any 2016 58 Sol·licitud de patents a les principals províncies de l’OCDE l’any 2013 21 Ciutats del món amb millor reputació l’any 2016 60 European Digital City Índex de l’any 2016 22 Principals àrees urbanes del món receptores de projectes d’inversió internacional l’any 2016 63 Turisme 23 Activitat emprenedora a països del món l’any 2015 65 Introducció 25 Perspectives empresarials a la Unió Europea per a 66 Principals aeroports europeus per volum de persones l’any 2016 passatgeres l’any 2015 27 Principals ciutats del món per nombre de delegats 68 Turistes internacionals a ciutats del món l’any 2014 i delegades en congressos internacionals l’any 2015 69 Creuers als principals ports d’Europa l’any 2015 29 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social 71 Preus i costos 31 Introducció 73 Introducció 32 Seguretat en ciutats del món l’any 2015 74 Cost de la vida en ciutats del món l’any 2015 33 L’esport en ciutats del món l’any 2015 76 Impost de societats i IVA a països del món l’any 2016 34 Distribució de la renda a les principals regions de l’OCDE 78 Preu del lloguer d’oficines a ciutats d’Europa, d’Orient 35 Població en risc de pobresa o exclusió social a les Mitjà i d’Àfrica l’any 2015 regions Europees l’any 2015 80 Preu del lloguer de locals comercials a ciutats del món 36 Ciutats Sostenibles l’any 2015 l’any 2015 37 Emissions de CO2 equivalent per capita a ciutats del 82 Preu del lloguer del sòl industrial a ciutats d’Europa, món l’any 2016 d’Orient Mitjà i d’Àfrica l’any 2015 84 Nivells salarials a ciutats del món l’any 2015 39 Mercat laboral i formació 41 Introducció 42 Taxa d’ocupació a les regions europees l’any 2015 87 SÍNTESI DE RESULTATS 44 Taxa d’atur a les regions europees l’any 2015 88 Síntesi de resultats 45 Població treballadora amb estudis universitaris a les 93 Posicionament de Barcelona en rànquings regions europees l’any 2015 internacionals de ciutats 46 Millors escoles de negocis europees l’any 2016 95 MONOGRÀFIC 97 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Situació 2015 i perspectives per al 2016 99 Resum executiu 100 Situació i evolució del clima empresarial el 2015 108 Factors que han limitat la bona marxa dels negocis el 2015 111 Situació i perspectives empresarials per al 2016 112 Annex metodològic OBSERVATORI BARCELONA 2016 5 Índex INTRODUCCIÓ Introducció Us presentem l’Informe 2016 de l’Observatori de Barcelona. que formen part del capítol Qualitat de vida, sostenibi- litat i cohesió social- així com, l’índex de ciutats digitals, L’Observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda inclòs al capítol de Societat del coneixement. per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç • La inclusió de nous elements visuals per a cada indica- de Barcelona que compta amb la col·laboració d’altres - entitats de la ciutat que, any rere any, col·laboren faci- sió dels resultats i l’anàlisi de la seva evolució temporal. litant informació i fent aportacions clau sobre els seus sectors d’activitat. • Una taula de síntesi, que presenta el conjunt dels indicadors per visualitzar els resultats i un gràfic del Amb aquesta catorzena edició de l’informe anual de l’Ob- posicionament internacional de Barcelona segons servatori de Barcelona es vol continuar oferint referències diferents rànquings. que serveixin de base per a la presa de decisions dels • Un article monogràfic realitzat per la Cambra de agents econòmics interessats en fer negocis o en esta- Comerç on es presenta una anàlisi del clima em- blir-se a Barcelona, per atraure talent i donar suport a la presarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’any presentació de candidatures a esdeveniments o a l’ober- 2015 i les perspectives per al 2016, que inclou un - tractament específic dels principals sectors econò- tat, com cada any, l’informe presenta el posicionament de mics. D’aquesta manera, a partir de les opinions de Barcelona respecte de les principals ciutats del món en l’empresariat es contextualitza l’entorn en el qual un conjunt d’indicadors econòmics i socials de referència. s’han trobat Catalunya i la ciutat de Barcelona, així com l’escenari de futur. L’Informe 2016 es presenta amb un nou format que mi- llora la visualització de dades, i amb una sèrie de carac- L’Observatori de Barcelona es caracteritza pels trets terístiques que es resumeixen a continuació: següents: • Una selecció de 30 indicadors significatius que ofe- • Es construeix sobre la base d’una bateria d’indica- reixen als lectors i a les lectores una presentació sintè- dors, definits preferentment a escala de ciutat, però tica i eficient d’aquelles magnituds més rellevants des susceptibles d’ampliació a altres àmbits territorials. del punt de vista del posicionament de la ciutat, del • Les fonts d’informació són entitats i institucions in- que la caracteritza i dels reptes a assolir, que es pre- ternacionals de prestigi reconegut. senten en sis àmbits temàtics: pol d’activitat econò- mica, qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social, • La major part de fonts són de rànquings internacio- mercat laboral i formació, societat del coneixement, nals excepte per a deu indicadors, en què les dades turisme i preus i costos. s’obtenen a partir d’una mostra que recull les princi- pals àrees urbanes. Com a novetat, l’informe d’aquest any incorpora sis nous • Els indicadors incorporen, on és possible, una repre- indicadors i analitza per primera vegada la cohesió so- sentació gràfica de l’evolució que permet avaluar la cial. Es tracta dels següents: l’esport en ciutats del món, progressió en cada àmbit concret. les desigualtats en la distribució de la renda -Coeficient de Gini-, la taxa de risc de pobresa i exclusió –AROPE-, • Les dades i la informació que es recullen són de l’índex de sostenibilitat en la dimensió del medi ambient màxima actualitat, atenent a la disponibilitat existent. i les emissions de CO2 equivalent per capita –indicadors OBSERVATORI BARCELONA 2016 9 Introducció FITXA ESTADÍSTICA BARCELONA 2015 Fitxa estadística Barcelona 2015 Oslo Estocolm Copenhaguen Dublín Berlín Amsterdam Varsòvia Londres Brussel·les Frankfurt Praga París Munic Zuric Ginebra Lió Milà 1.800 km 1.000 km Bilbao Saragossa Barcelona Roma Madrid Palma Lisboa Atenes Sevilla Tunis Alger Rabat OBSERVATORI BARCELONA 2016 12 Fitxa estadística Barcelona 2015 ENTORN GEOGRÀFIC Superfície (km2) 102,2 Població 1.604.555 Població estrangera (% sobre total) 16,3% Densitat (habitants/km2) 15.706 Climatologia (observatori Can Bruixa) Temperatura mitjana mensual 18,4 ºC Precipitació anual (mm) 316,9 Hores de sol 2.867,5 ENTORN ECONÒMIC DADES MACROECONÒMIQUES PIB (variació interanual %) - Catalunya 3,4 PIB (variació interanual %) - Barcelona 3,2 Afiliats a la Seguretat Social 1.027.455 Taxa d’atur 16-64 anys (%) 13,3 Taxa d’ocupació 16-64 anys (%) 69,2 Taxa d’activitat 16-64 anys (%) 79,8 IPC (variació mitjana, %) - província de Barcelona 0,0 Exportacions (milions d’€) - província de Barcelona 50.166,5 Importacions (milions d’€) - província de Barcelona 62.673,8 Inversions a l’exterior (milions d’€) - Catalunya 4.315,0 Inversions de l’exterior (milions d’€) - Catalunya 4.886,2 Empreses - província de Barcelona 450.451 Empreses estrangeres a Catalunya 6.454 COMERÇ I TURISME Establiments comerç al detall - província de Barcelona 68.315 Eixos comercials 22 Mercats municipals (nombre i superfície comercial [m2]) 43/ 209.500 Hotels 2015 Nombre 391 Places 67.603 Turistes 8.303.649 INFRAESTRUCTURES Aeroport 2015 Pistes (nombre i longitud [m]) 3/3.352;2.660;2.528 Passatgers 39.711.276 Passatgers internacionals (%) 73,3 Port 2015 Superfície terrestre (ha) 1.081,0 Molls i atracadors (km) 22,0 Trànsit total (milers de tones) 45.921,3 Activitat firal i congressual Salons firals 68 Visites a Fira de Barcelona 2.000.000 Superfície ocupada pels salons (m2) 700.000 Reunions internacionals 2.268 FORMACIÓ I CIUTAT DEL CONEIXEMENT Universitats catalanes 12 Alumnes universitaris a Catalunya (curs 2014/2015) 251.589 Escoles estrangeres (província de Barcelona) 40 Empreses innovadores a Catalunya* 3.801 QUALITAT DE VIDA Platges (nombre i metres) 9; 4.703 Carril bici (km i abonats bicing) 120; 95.168 Biblioteques públiques (nombre i usuaris) 40; 6.175.624 Museus, col·leccions i centres d’exposició (nombre i usuaris) 57; 26.066.903 Equipaments esportius públics (nombre i usuaris) 1.904; 182.230 Espectadors teatre, música i cinema 9.684.653 Nota: Dades de 2015, excepte *2014 Font: AENA, Ajuntament de Barcelona, Anuari comarcal de Caixa Catalunya, Fira de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Idescat, INE, Instituto Nacional de Meteorología, Ports de l’Estat, Secretària d’Estat de Comerç, Turisme de Barcelona i Institut de Cultura de Barcelona, Ministeri d’Educació. OBSERVATORI BARCELONA 2016 1 3 Fitxa estadística Barcelona 2015 RESULTATS Pol d ’act ivitat econòmica Introducció L’economia de la ciutat de Barcelona participa del pro- Altres indicadors també refermen l’atractiu de Bar- cés de recuperació de l’activitat i del mercat de treball celona per fer negocis i la bona imatge de la ciutat a durant el 2015, de manera que el PIB de la ciutat expe- l’exterior. D’una banda, Barcelona genera confiança rimenta un creixement real del 3,2 % en el conjunt de en l’àmbit de la inversió internacional, com ho mostra l’any impulsat per la reactivació de la demanda interna el fet que ocupa la vuitena posició entre les princi- —especialment del consum de les famílies i de l’aug- pals àrees urbanes del món en captació de projectes ment de la inversió privada— i el bon comportament de d’inversió estrangera en el període 2012-2016 se- les exportacions. Per al 2016, les previsions són de con- gons KPMG. A més a més, l’informe Ciutats i Regions tinuïtat en el creixement de l’economia, amb l’augment Europees del Futur 2016/17, d’fDi Magazine situa Bar- del consum privat i de la inversió i la consolidació de les celona com a primera gran àrea urbana en estratègia exportacions. Però hi ha incerteses sobre l’evolució de d’atracció d’inversió estrangera, tercera millor ciutat l’economia mundial derivades de factors com el Brexit, del sud d’Europa i desena en connectivitat. D’altra la recuperació del preu del petroli o l’atonia de l’activitat banda, se situa entre les primeres cinc ciutats del a Europa, que poden afectar a aquestes perspectives, món en nombre de delegats i delegades i en nombre - de congressos internacionals organitzats en el perío- croeconòmic per part de l’FMI. de 2012-2015, segons la International Congress and Convention Association (ICCA). amb els resultats de l’enquesta sobre perspectives em- Quant a l’emprenedoria, l’any 2015, la taxa d’activitat em- presarials per al 2016 d’Eurochambres; són favorables prenedora (TEA) a la província de Barcelona se situa en i milloren notablement respecte a l’any anterior, sobre- el 6,1 % i supera les de països com Noruega (5,7 %), Itàlia tot quant a les vendes interiors, la qual cosa referma (4,9 %) o Alemanya (4,7 %). Tant la Cambra de Comerç de la bona marxa de l’activitat econòmica a Catalunya. En Barcelona com l’Ajuntament de Barcelona treballen en comparació amb el conjunt d’Europa, Catalunya obté aquest àmbit per impulsar l’emprenedoria i contribuir a unes perpectives més favorables per a les exportacions, la creació de llocs de treball de qualitat a la ciutat. inferiors per a la inversió i similars pel que fa a l’evolu- ció de les vendes interiors i l’ocupació. D’altra banda, Barcelona millora el seu posicionament pel que fa a la competitivitat global de les ciutats segons el Global City Index 2016, de la Mori Foundation, on guanya sis llocs i se situa la 20a.del món, mentre que la reputació ocupa El PIB de Barcelona el lloc 14è. al City RepTrak 2016. experimenta un creixement real del 3,2 % en el conjunt de l’any impulsat per la reactivació de la demanda interna OBSERVATORI BARCELONA 2016 19 Pol d’activitat econòmica Competitivitat global de les ciutats del món l'any 2016 Barcelona, entre les 20 primeres ciutats en competitivitat global L’any 2016, l’informe Global Power City Index, que compara 42 Competitivitat global de les ciutats del món. 2016 grans ciutats del món, atorga a Barcelona el 20è. lloc mundial i el 10è. europeu per la seva competitivitat global, de manera Posició Ciutat Ranking europeu que la ciutat millora sis i dues posicions –respectivament- en 1 Londres 1 2 Nova York grans metròpolis de Londres, Nova York, Tòquio i París, Barce- 3 Tòquio lona obté una puntuació global similar a les de Toronto i Co- 4 París 2 penhaguen, i superior a les de Chicago, Ginebra o Milà. 5 Singapur Des del 2008, i amb la participació d’universitats i de think tanks 6 Seül de reconegut prestigi, la japonesa Mori Memorial Foundation 7 Hong Kong elabora l’índex sintètic Global Power City Index a partir dels re- 8 Amsterdam 3 sultats de 70 indicadors ordenats en sis categories per àmbits 9 Berlín 4 de competitivitat urbana. En l’edició del 2016, Barcelona se situa 10 Viena 5 entre les cinc primeres ciutats del món en la categoria d’habi- 11 Frankfurt 6 tabilitat, millora resultats en interacció cultural (assolint la 10a. 12 Xangai posició), recerca i desenvolupament i medi ambient (tot passant 13 Los Angeles de la 31a. a la 26a. posició en ambdós casos) i manté la posició 14 Sydney als blocs d’accessibilitat i economia (14a. i 36a. respectivament). 15 Estocolm 7 En els rànquings per agents consultats, visitants i artistes ator- 16 Zuric 8 guen a Barcelona la 7a. i 6a. posició respectivament. En canvi, 17 Pequín per als residents, investigadors i directius se situa en 18è., 27è. 18 Toronto i 30è. lloc respectivament. 19 Copenhaguen 9 20 Barcelona 10 21 Istanbul 11 Categories de competitivitat urbana 22 Osaka (posicionament de Barcelona) 23 Brussel·les 12 Competitivitat global 24 San Francisco 20 26 25 Chicago Economia 36 26 Madrid 13 27 Boston 28 Vancouver R+D 31 26 29 Washington 30 Ginebra 14 Interacció cultural Font: Global Power City Index 2016. Institute for Urban Strategies. 10 13 The Mori Memorial Foundation Habitabilitat 4 4 5 Medi ambient 31 26 Accessibilitat 14 14 2016 2015 Font: Global Power City Index 2016. Institute for Urban Strategies. The Mori Memorial Foundation OBSERVATORI BARCELONA 2016 20 Pol d’activitat econòmica Ciutats del món amb millor reputació l’any 2016 Barcelona, entre les 15 ciutats del món amb millor reputació Els resultats de l’informe City RepTrak, del Reputation Ins- Ciutats del món amb millor reputació. 2016 titute, situen Barcelona com a la 14a. ciutat del món amb millor reputació l’any 2016 en un llistat de les 55 ciutats Posició Ciutat Índex amb més població, PIB i familiaritat, a partir d’una enquesta 1 Sydney 81,8 en línia a 23.000 persones entrevistades dels països més 2 Viena 81,7 influents del món (G-8). 2 Zuric 80,2 4 Toronto 79,5 En un rànquing encapçalat per Sydney, Viena, Zuric, Toron- 5 Estocolm 79,5 to i Estocolm, la Ciutat Comtal supera ciutats com Madrid, 6 Edimburg 78,9 Frankfurt, Amsterdam, San Francisco i Tòquio. D’altra ban- da, tot i perdre posicions respecte a 2015, Barcelona mi- 7 Mont-real 78,7 llora la seva puntuació obtenint 77,2 punts sobre 100, un 8 Roma 78,6 resultat similar al de Melbourne. 9 Vancouver 78,4 10 Copenhaguen 78,4 L’any 2016, les persones entrevistades han valorat per a 11 Hèlsinki 77,7 cada ciutat les dimensions d’entorn atractiu, govern efec- 12 Venècia 77,5 tiu i economia avançada com a base d’una bona reputació; 13 Melbourne 77,4 una característica que genera i facilita l’atracció de turistes, 14 Barcelona 77,2 de la inversió estrangera, del coneixement i del talent. 15 Madrid 76,9 En el rànquing de 2015, on Barcelona obtenia la 6a. posició 16 Frankfurt 76,9 global, destacava per obtenir la tercera posició en qualitat 17 Amsterdam 76,9 de vida —on s’avaluava la cultura, l’estil de vida i la bellesa 18 San Francisco 76,5 de la ciutat— i, a més a més, era la setena més recomanada 19 Tòquio 76,5 per visitar i la desena per a l’organització de congressos. 20 Dublín 76,3 21 Milà 76,1 22 Londres 75,6 Posicionament de Barcelona al City RepTrak (2011-2016) 23 París 75,2 24 Munic 74,7 2011 7 25 Praga 74,4 2012 6 26 Seattle 74,2 2013 27 Nova York 73,5 23 28 Singapur 73,5 2014 9 29 Berlín 72,9 2015 6 30 Boston 72,3 2016 14 Nota: L’índex pren un valor entre 0 i 100. Font: 2016 City RepTrak. Reputation Institute Font: 2016 City RepTrack. Reputation Institute OBSERVATORI BARCELONA 2016 21 Pol d’activitat econòmica Principals àrees urbanes del món receptores de projectes d’inversió internacional l’any 2016 Barcelona, vuitena àrea urbana global en projectes d’inversió estrangera 2012-2016 L’informe Global Cities Investment Monitor 2016, de KPMG, Principals àrees urbanes del món receptores situa Barcelona en vuitena posició entre les principals de projectes d’inversió estrangera. 2012-2016 àrees urbanes del món en captació de projectes d’inver- sió estrangera greenfield en el període 2012-2016, amb Posició Àrea urbana Projectes més de 500 projectes que li permeten guanyar dues po- 2012/2016 sicions respecte als resultats de 2010-2014. El 2015, la 1 Londres 1.663 ciutat obté l’11a. posició mundial, de manera que supera el resultat de l’any anterior (12a.). L’àrea de Barcelona re- 1.209 presenta més de la tercera part (el 36 %) de les inversions 2 Xangai estrangeres captades a Espanya, el mateix pes que asso- 3 Hong Kong 943 leix Londres dins el Regne Unit. D’altra banda, segons l’informe Ciutats i Regions Europees 4 Sao Paulo 819 del Futur 2016/17, d’fDi Magazine, Barcelona destaca com a primera gran àrea urbana en estratègia d’atracció 5 Nova York 750 d’inversió estrangera, mentre que se situa com a la tercera millor ciutat del sud d’Europa i la desena en connectivitat. 6 París 699 Per la seva part, Catalunya obté el primer lloc en la classi- ficació global de regions en atracció d’inversió estrangera, 7 Sydney 647 així com entre les regions del sud d’Europa. 8 Barcelona 501 Així mateix, segons l’Atractiveness Survey Europe 2016, d’Ernst and Young, Barcelona és la 5a. ciutat més atractiva 9 Pequín 490 del continent per a la inversió internacional per darrere de Londres, París, Berlín i Amsterdam, però per davant 10 Dublín 489 de Munic, Frankfurt, Madrid, Brussel·les i Roma, resultat Font: Global Cities Investment Monitor 2016. KPMG que es basa en l’anàlisi d’una enquesta a 1.469 experts i potencials inversors. Per altra part, la inversió estrangera productiva1 a Cata- lunya ha estat de 4.873,8 milions d’euros l’any 2015, el que suposa un increment interanual del 60,4 % i la sego- na millor xifra de la sèrie històrica molt propera al volum màxim assolit el 2010 (4.945 milions d’euros). El creixe- ment que experimenta la IED a Catalunya és clarament superior al produït a l’àmbit estatal, on aquest indicador registra un augment del 17,8 % respecte al 2014. 1Es considera inversió productiva la que no té en compte les ETVE, que són so- cietats establertes a Espanya, l’objectiu de les quals és la tinència d’accions de societats estrangeres. Les operacions d’aquests tipus de societats suposen la transferència dins d’un mateix grup empresarial. L’existència de les ETVE obeeix OBSERVATORI BARCELONA 2016 22 Pol d’activitat econòmica Activitat emprenedora a països del món l’any 2015 La taxa de Barcelona supera la d’Espanya, Itàlia i Alemanya D’acord amb les dades del Global Entrepreneurship Monitor Activitat emprenedora als països del món. 2015 (GEM), l’any 2015, la taxa d’activitat emprenedora (TEA) (% sobre població 18-64 anys) de la població resident a l’àrea de Barcelona se situa en un 6,1 % i la de Catalunya, en un 6,4 %, de manera que TEA 2014 País TEA 2015 ambdues disminueixen —en 1,2 i 1,1 punts percentuals 17,2 Brasil 21,0 respectivament— en relació amb l’any anterior. 14,4 Argentina 17,7 13,0 Canadà 14,7 Amb aquesta evolució, el 2015, les TEA de Barcelona i Ca- 9,4 Estònia 13,1 talunya superen les de països com Noruega (5,7 %), Itàlia 15,5 Xina 12,8 (4,9 %) o Alemanya (4,7 %), mentre que el Principat se situa 13,8 Estats Units 11,9 com a la cinquena comunitat autònoma amb major taxa d’activitat emprenedora i per sobre de la mitjana espanyola 10,9 Eslovàquia 9,6 (5,7 %). De tota manera, la TEA de Barcelona es manté per 6,5 Irlanda 9,3 sota de la mitjana de la Unió Europea —on la taxa d’activi- 9,2 Polònia 9,2 tat emprenedora també experimenta un lleu descens fins 9,3 Hongria 7,9 a situar-se al 7,6 %. 7,8 Mitjana UE 7,6 7,1 Suïssa 7,3 D’altra banda, millora la qualitat i sostenibilitat de l’activitat 9,5 Països Baixos 7,2 emprenedora, ja que a l’àrea de Barcelona l’emprenedoria 6,7 Suècia 7,2 motivada per a l’aprofitament d’una oportunitat de negoci 10,7 Regne Unit 6,9 augmenta del 70 % al 79 % del total, alhora que l’empre- nedoria per necessitat es redueix del 29 % al 20 %. Així 7,9 Grècia 6,7 mateix, a Catalunya s’aprecia una millora en el perfil em- 5,6 Finlàndia 6,6 presarial i aspiracions de l’activitat emprenedora, i en el 7,5 Catalunya 6,4 grau de novetat dels productes i serveis i les tecnologies 5,4 Bèlgica 6,2 utilitzades, a més a més d’un increment de la taxa d’ac- 7,3 Barcelona 6,1 tivitat emprenedora femenina que la situa a prop de la 6,3 Eslovènia 5,9 masculina. 5,5 Espanya 5,7 5,7 Noruega 5,7 4,4 Itàlia 4,9 5,3 Alemanya 4,7 n.d Marroc 4,4 n.d Bulgària 3,5 Nota: L’activitat emprenedora inclou empreses naixents (menys de tres mesos d’activitat) i empreses noves (de 3 a 42 mesos d’activitat). La base de dades original conté 63 països, si bé la taula rercull només una mos- tra seleccionada de països de referència Font: Global Report i Informe Executiu Catalunya 2015. Global Entrepreneurship Monitor (GEM) OBSERVATORI BARCELONA 2016 23 Pol d’activitat econòmica Activitat emprenedora a Europa. 2015 (% sobre població 18-64 anys) 7,2 Suècia 6,6 Finlàndia 5,7 Noruega 13,1 Estònia 9,3 Irlanda 6,9 Regne Unit 7,2 Països Baixos 9,2 Polònia 6,2 Bèlgica 4,7 Alemanya 9,6 Eslovàquia 7,3 Suïssa 7,9 Hongria 6,4 Catalunya 5,7 Espanya 4,9 Italia 6,1 Barcelona 3,5 Bulgària 6,7 Grècia Font: Global Report i Informe Executiu Catalunya 2015. Global Entrepreneurship Monitor (GEM) OBSERVATORI BARCELONA 2016 24 Pol d’activitat econòmica Perspectives empresarials a la Unió Europea per a l’any 2016 Les perspectives de creixement de les exportacions superen les de la UE Les perspectives empresarials a Catalunya sobre la fac- Perspectives empresarials a Catalunya. 2016 turació (vendes interiors i exportació), ocupació i inversió (Saldos, en percentatge) són positives el 2016 i milloren notablement respecte a l’any anterior, sobretot en el cas de les vendes interiors, segons l’enquesta d’Eurochambres2. Aquests resultats 52 46 confirmen la bona marxa de l’economia durant aquest 38 38 38 any, fet que ha comportat fer revisions a l’alça en la pre- 34 37 33 36 35 32 32 visió de creixement del PIB de Catalunya per al 2016, fins 31 30 32 30 al 3,1 % en el cas de les realitzades per la Cambra de Co- 25 25 24 22 14 15 9 merç de Barcelona. 8 9 5 5 3 0 Quan es comparen els resultats de Catalunya amb els -3 -2 -4 -6 d’Europa3 s’observa que les perspectives són més favora- -9 -12 -11 bles a Catalunya per a les exportacions, inferiors per a la -13 -15 -20 inversió, i similars pel que fa a l’evolució de les vendes in- -26 -29 teriors i l’ocupació. Concretament, Catalunya ocupa la 7a. -30 -32 posició en el rànquing europeu de perspectives d’evolució -40 -41 de les exportacions, un rànquing que encapçalen Portu- -45 -45 gal i Espanya. Quant a les vendes interiors, Catalunya està -40 situada a la banda intermèdia i molt a prop de la mitjana -58 dels països europeus analitzats. 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 (p) 2L’enquesta ha estat elaborada el setembre de 2015 a partir de l’opinió de Vendes nacionals Exportacions Ocupació Inversió 60.000 empreses europees, de les quals 1.304 estan a ubicades a Catalunya. 3Les dades corresponents a Europa fan referència a la mitjana ponderada dels (p) previsió saldos dels països de la Unió Europea, excepte Letònia, Irlanda, Finlàndia i Grè- Font: Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona, a partir d’Eurochambres cia —perquè les seves dades no són significatives o comparables—, i França, Regne Unit, Dinamarca, Suècia i Polònia, perquè no han participat a l’enquesta. OBSERVATORI BARCELONA 2016 25 Pol d’activitat econòmica Perspectives empresarials a la Unió Europea. 2016 (% sobre població 18-64 anys) Països Vendes Països Exportacions Països Ocupació Països Inversió nacionals (saldos en p.) (saldos en p.) (saldos en p.) (saldos en p.) Portugal 66 Portugal 57 Montenegro 46 Portugal 47 Croàcia 55 Espanya 51 Portugal 38 Lituània 39 Romania 44 Romania 51 Romania 35 Sèrbia 38 Lituània 43 Bèlgica 48 Turquia 35 Eslovènia 33 Turquia 42 Eslovènia 48 Croàcia 34 Malta 32 Espanya 41 Croàcia 40 Malta 31 Romania 32 Sèrbia 40 Catalunya (BCN) 38 X i p r e 29 C r o à c i a 31 Montenegro 37 Estònia 35 Espanya 27 Itàlia 28 Estònia 36 Bulgària 34 Estònia 27 Bèlgica 25 Malta 35 Turquia 33 Bèlgica 23 Bulgària 24 Bèlgica 35 Lituània 33 Lituània 22 Estònia 24 Eslovènia 27 Àustria 32 Eslovènia 22 Xipre 23 Luxemburg 26 Sèrbia 31 Sèrbia 15 Espanya 23 UE* 25 Xipre 28 B u l g à r i a 1 5 Turquia 20 Eslovàquia 23 Eslovàquia 26 R e p ú b l i c a T x e c a 1 4 M o n t e n e g r o 1 6 Catalunya (BCN) 22 M a l t a 2 6 L u x e m b u r g 1 4 L u x e m b u r g 1 2 República Txeca 16 U E * 2 6 E s lo v à q u i a 9 R e p ú b l i c a T x e c a 1 1 Bulgària 16 L u x e m b u r g 7 3 , 276 U E * 7 3 , 79 A l e m a n y a 11 Itàlia 13 M o n t e n e g r o 21 C a t a l u n y a ( B C N ) 9 UE* 9 Àustria -5 Països Baixos 19 Països Baixos 5 Catalunya (BCN) 9 Xipre -6 Itàlia 18 Alemanya 5 Eslovàquia 8 Hongria -27 Alemanya 16 Itàlia -3 Països Baixos 7 República Txeca 14 Àustria -8 Hongria -7 Hongria -27 Hongria -19 Àustria -12 Nota: Els saldos es calculen com la diferència entre el percentatge de respostes que indica augment i el percentatge de respostes que indica disminució Aquest any no es disposa d’informació regional perquè la participació de les regions ha estat molt heterogènia per països. *Les dades corresponents a Europa fan referencia a la mitjana ponderada dels saldos dels països de la Unió Europea, excepte Letònia, Irlanda Finlàndia i Grècia“ -perquè les seves dades no són significatives o comparables-, i França, Regne Unit, Dinamarca, Suècia i Polònia perquè no han participat a l’enquesta. Font: Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona, a partir d’Eurochambres i Cámara de España OBSERVATORI BARCELONA 2016 26 Pol d’activitat econòmica Principals ciutats del món per nombre de delegats i delegades en congressos internacionals l’any 2015 Barcelona és la tercera ciutat del món en l’organització de congressos i nombre de delegats i delegades L’any 2015, Barcelona se situa en la tercera posició en els Si es considera un període d’anàlisi més ampli, entre 2004 i rànquings de ciutats del món en nombre de congressos 2015, Barcelona seria la tercera ciutat del món en nombre internacionals organitzats i nombre de delegats i dele- de congressos internacionals, amb 1.859 reunions, només gades, després d’avançar dues posicions i baixar un lloc per darrere de París i Viena i per davant de Berlín i Madrid. respectivament en relació amb un any enrere, segons l’In- ternational Congress and Convention Association (ICCA). Barcelona ha organitzat 180 congressos internacionals el Posicionament de Barcelona 2015, només per darrere de Berlín i París, però aquest any ha passat per davant de Madrid i Viena. Per la seva banda, el nombre de delegats i delegades en congressos inter- 1 1 nacionals ha estat de 108.961 persones el 2015, un nivell 2 2 2 2 2 2 2 2 que només ha estat superat per Viena i Londres. Totes tres 2 2 ciutats, juntament amb Berlín, van sobrepassar les 100.000 3 3 3 3 persones delegades. Cal tenir en compte que el rànquing 4 5 de l’ICCA s’elabora a partir del registre de participants en 5 5 5 congressos que tenen un mínim de 50 delegats i delegades 8 i que, a més a més, no inclou els congressos que tenen una 11 rotació de seus entre tres països com a mínim, com per 12 exemple el Mobile World Congress, que té seu fixa a Barce- l o n a i que mobilitza més de 80.000 participants. 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 73 ,7 Delegats/des Congressos Font: International Congress and Convention Association (ICCA) Principals ciutats del món per nombre de delegats i delegades en congressos internacionals. 2015 Congressos Ciutats Var. 2015/2014 Congressos Delegats/des Ciutats Var. 2015/2014 Delegats/des 2014 (percentatge) 2015 2014 (percentatge) 2015 193 Berlín 1,0 195 81.902 Viena 52,5 124.899 214 París -13,1 186 89.969 Londres 30,5 117.39 182 Barcelona ,1 180 127.469 Barcelona -14,5 108.961 202 Viena -11,9 178 76.880 Berlín 35,7 104.299 166 Londres 3,0 171 57.497 Singapur 34,1 77.105 200 Madrid -14,5 171 130.516 París -42,2 75.470 142 Singapur 9,9 156 57.551 Copenhaguen 30,8 75.269 130 Istanbul 13,8 148 46.921 Praga 57,5 7 73.896 109 Lisboa 33,0 145 28.177 Vancouver 158,8 72.935 105 Copenhaguen 31,4 138 79.356 Amsterdam -8,6 72.529 Font: International Congress and Convention Association (ICCA) Font: International Congress and Convention Association (ICCA) OBSERVATORI BARCELONA 2016 27 Pol d’activitat econòmica Qualitat de vida, sostenibi l tat i cohesió social Introducció Barcelona aspira a ser una referència en la transició cap a un nou model econòmic, social i ambiental, promovent de reducció del 40 % d’emissions de C02e respecte als mesures de lluita contra la pobresa i les desigualtats, així valors del 2005, proposa l’augment d‘1,6 km2 de superfí- com de mitigació i adaptació al canvi climàtic. La ciutat, cie verda, integra i dóna visibilitat a estratègies existents reconeguda internacionalment per la seva qualitat de i prioritza projectes municipals de gran impacte. vida, afronta el repte de vetllar perquè el benestar i les oportunitats que s’hi generen puguin contribuir al desen- La crisi econòmica iniciada el 2008 ha comportat a volupament socioeconòmic de tota la ciutadania. molts països i regions europeus un notable increment dels nivells de desigualtat, pobresa i exclusió social. A Pel que fa a les dimensions associades a una bona qua- Barcelona, s’ha reduït el pes de les rendes mitjanes i litat de vida, Barcelona és considerada la 15a. ciutat s’han eixamplat les desigualtats territorials, de manera més segura del món —especialment en l’àmbit sanita- que el 2014 el quocient entre la Renda Familiar Dispo- ri— segons The Safe Cities Index 2015. La ciutat també nible per habitant més alta i més baixa dels barris de destaca com a referent internacional en el camp de l’es- port —3a. posició al Ranking of Sports Cities 2015-, activi- població amb nivell de renda alt, mitjà i baix se situa al tat que, a banda de contribuir directament a la qualitat 16,6 %, el 46,8 % i el 36,6 % del total, respectivament. de vida dels barcelonins i les barcelonines, genera un important impacte econòmic i social. molt similar al de la mitjana de l’OCDE, mentre que la taxa de risc de pobresa o exclusió social és inferior a la D’acord amb l’Eurobaròmetre Quality of Life in European de la Unió Europea. Cities 2015, publicat per la Comissió Europea el 2016, la satisfacció dels barcelonins i de les barcelonines res- La lluita contra les desigualtats i contra la pobresa és pecte a la ciutat i el lloc (barri) on viuen se situa en un una prioritat de l’Ajuntament de Barcelona, que des- 92 % dels enquestats, un dels percentatges més alts envolupa polítiques inclusives en els àmbits econòmic, de les 79 urbs analitzades. Barcelona obté bones valo- laboral, cultural, d’acollida de les persones nouvingu- racions relatives en àmbits com l’espai públic, la segu- des o de l’habitatge, entre d’altres, amb una estratègia compartida amb el Tercer Sector, agents socials i el veïns, i resultats menys favorables en àmbits com els conjunt de la ciutadania en el marc de l’Acord Ciutadà serveis de l’administració o el medi ambient. per una Barcelona Inclusiva. Barcelona és també una de les ciutats amb millors re- sultats en dimensions associades a la sostenibilitat mediambiental segons el Sustainable Cities Index 2016, i presenta un volum relativament baix d’emissions de CO2 Pel que fa equivalent per habitant en comparació amb altres ciutats a les dimensions del món. En aquest sentit, cal destacar el Compromís de Barcelona pel Clima, presentat amb motiu de la ce- associades a una bona lebració a París de la 21a. Conferència de les Parts de qualitat de vida, Barcelona la Convenció Marc de les NNUU sobre el Canvi Climàtic és considerada la 15a. (COP-21). Aquest compromís, resultat d’un ampli procés ciutat més segura del món OBSERVATORI BARCELONA 2016 31 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Seguretat en ciutats del món l’any 2015 Barcelona, entre les ciutats més segures del món Segons The Safe Cities Index 2015, informe elaborat per la re- Seguretat en les ciutats del món. 2015 vista britànica The Economist, Barcelona se situa en el 15è. lloc del rànquing global de 50 ciutats de tots els continents; Posició Ciutat Índex s/100 encapçalat per Tòquio, Singapur i Osaka, i obté la 4a. posició 1 Tòquio 85,6 entre les ciutats europees, només per darrere d’Estocolm, 2 Singapur 84,6 Amsterdam i Zuric, i per davant de Londres, Madrid o París. 3 Osaka 82,4 Els resultats de l’informe es basen en 40 indicadors que 4 Estocolm 80,0 cobreixen les dimensions de la seguretat en els àmbits 5 Amsterdam 79,2 digital, sanitari, de les infraestructures i ciutadà. Cal desta- 6 Sydney 78,9 car la 7a. posició de Barcelona en seguretat en l’àmbit sa- 7 Zuric 78,8 nitari, que té en compte aspectes com l’accés de la ciuta- 8 Toronto 78,8 dania al sistema de salut, la ràtio de llits i professionals de 9 Melbourne 78,7 la medicina per cada miler d’habitants, la qualitat de l’aire 10 Nova York 78,1 i de l’aigua, i l’esperança de vida. A la resta de dimensions 11 Hong Kong 77,2 analitzades, la ciutat se situa en 11a. posició en seguretat 12 San Francisco 76,6 personal i 14a. en matèria d’infraestructures, mentre que és la 29a. en seguretat digital. 13 Taipei 76,5 14 Mont-real 75,6 15 Barcelona 75,2 Posicionament de Barcelona en las categories 16 Chicago 74,9 de seguretat urbana. 2015 17 Los Angeles 74,2 18 Londres 73,8 Seguretat urbana total 19 Washington DC 73,4 15 20 Frankfurt 73,1 21 Madrid 72,4 Seguretat digital 22 Brussel·les 71,7 23 Paris 71,2 29 24 Seül 70,9 Seguretat salut 25 Abu Dhabi 69,8 Font: The Safe Cities Index 2015. The Economist Intelligence Unit 7 Seguretat d’infraestructures 14 Seguretat personal 11 Font: The Safe Cities Index 2015. The Economist Intelligence Unit OBSERVATORI BARCELONA 2016 32 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social L’esport en ciutats del món l’any 2015 Barcelona, tercera ciutat més associada a l’esport Barcelona se situa en 3a. posició entre les 50 ciutats ava- L’esport en ciutats del món. 2015 luades en el Ranking of Sports Cities 2015, elaborat per Around the Rings i TSE Consulting a partir d’una votació Posició 2014 Ciutat Posició 2015 en què persones líders d’opinió especialitzades i públic Londres 1 1 Londres general determinen quines són les ciutats més associa- Sydney 2 2 Lausana des amb l’esport. Rio de Janeiro 3 3 Barcelona Tòquio 4 4 Rio de Janeiro La ciutat s’ha mantingut entre les deu primeres des de Lausana 5 5 Tòquio la primera edició (2012), un posicionament que només Melbourne 6 6 Pequín comparteixen altres ciutats olímpiques com Londres, Pe- Barcelona 7 7 Edmonton quín, Sydney i Tòquio. Actualment, Barcelona aprofita el Los Angeles 8 8 Sydney llegat físic dels Jocs Olímpics del 1992 amb el desenvolu- Pequín 9 9 París pament a l’Anella Olímpica de Montjuïc de l’Open Camp, Edmonton 11 10 Los Angeles el primer parc temàtic del món dedicat a l’esport que, se- París 21 11 Melbourne gons un estudi elaborat per la Universitat Pompeu Fabra, Copenhagen 28 12 Copenhagen té previst generar un impacte econòmic de més de 100 milions d’euros durant el primer any. Europa Àsia i Oceania Amèrica Barcelona Font: Ranking of Sports Cities 2015. Around the Rings i TSE Consulting Segons l’Enquesta d’hàbits esportius de Barcelona 2013, un 55,6 % dels barcelonins i barcelonines afirmen practi- car alguna activitat física o esport i la ciutat compta amb 67.500 esportistes federats. A banda de contribuir a la millora directa de la qualitat de vida de la ciutadania, l’esport té un gran impacte econòmic i social a la ciutat, que l’Estudi de l’impacte de l’esport a la ciutat de Barce- lona: indicadors econòmics, laborals i socials, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, xifra en prop de 2.000 empreses, més de 2.500 entitats, més de 2.100 milions d’euros de facturació, 27.600 persones assalariades i 35.000 persones voluntàries l’any 2013. Així mateix, la ciutat compta amb una entitat esportiva de referència —el Futbol Club Barcelona— que gaudeix de projecció global i genera un impacte econòmic molt rellevant, xifrat per un estudi de Deloitte en 906 milions d’euros durant la temporada 2014/15 i en 16.620 llocs de treball. OBSERVATORI BARCELONA 2016 3 3 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Distribució de la renda a les principals regions de l’OCDE Catalunya té un nivell d’igualtat en la distribució de la renda proper a la mitjana de l’OCDE El coeficient de Gini —un indicador de referència per me- Coeficient de Gini surar el nivell de desigualtat en la distribució de la ren- da— situa a Catalunya en un 0,325, un valor lleugerament Regió OCDE Ciutat inclosa Coeficient superior a la mitjana de l’OCDE (0,315) i proper als de re- en la regió de Gini gions com Estocolm, Ontario, Viena o Madrid. Aquest coe- Sud de Finlàndia Hèlsinki 0,242 ficient pot prendre valors entre 0 i 1, on 1 representaria la Bratislava Bratislava 0,275 distribució de la renda més desigual (una persona té tots Capital (Dinamarca) Copenhaguen 0,283 els ingressos i la resta, cap) i 0 la més igualitària (totes les Hongria Central Budapest 0,286 persones tenen la mateixa renda). Berlín Berlín 0,288 Roine-Alps Lió 0,288 La tendència global a l’increment de la desigualtat —que, segons l’informe In it together, de l’OCDE (2015), en molts Baviera Munic 0,294 països situa la distància entre població rica i pobra en el Oslo i Akershus Oslo 0,295 nivell més elevat dels últims 30 anys— és avui un tema Sud de Kanto Tòquio 0,300 central en el debat polític i acadèmic, que al seu impac- Llombardia Milà 0,304 te social afegeix repercussions negatives sobre el creixe- Estocolm Estocolm 0,314 ment econòmic, la confiança en les institucions i la salut. Mitjana OCDE 0,315 Pel que fa a les regions analitzades, els nivells de desigual- Regió Central (Polònia) Varsòvia 0,321 tat més baixos es donen entre les regions situades al nord Catalunya Barcelona 0,325 i al centre d’Europa, com ara Hèlsinki o Copenhaguen, així Ontario Toronto i Ottawa 0,331 com al Japó. En canvi, les regions d’algunes capitals d’Eu- ropa occidental, com Greater London o Brussel·les, pre- Viena Viena 0,337 senten nivells més elevats de desigualtat econòmica, tot Madrid Madrid 0,339 i que no arriben al nivell de regions americanes com ara Illa de França París 0,343 Nova York, Mèxic Districte Federal o Santiago de Xile, amb Districte de Tel Aviv Tel Aviv 0,345 coeficients entre 0,4 i 0,5. Laci Roma 0,347 Nova Gal·les del Sud Sydney 0,348 Segons l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la po- Atenes Atenes 0,355 blació de Catalunya, Barcelona i la resta de l’AMB evolu- cionen amb una millora dels nivells de Gini entre 1985 i Regió Brussel·les Capital Brussel·les 0,358 2006, i una reversió d’aquest procés entre 2006 i 2011 Greater London Londres 0,386 (últim any disponible), any en què la ciutat i la resta de Washington Washington 0,389 l’AMB obtenen un índex de 0,346 i 0,301 respectivament, Nova York Nova York 0,415 un resultat similar al del 1990. Districte Federal Ciutat de Mèxic 0,482 Santiago Metropolitan Santiago de Xile 0,484 Nota: després d’impostos i transferències dels anys més recents disponibles per a una selecció de regions de l’OCDE. Data d’extracció de dades: juny de 2016. Font: Regional Income Distribution and Poverty Database, OCDE OBSERVATORI BARCELONA 2016 34 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Població en risc de pobresa o exclusió social a les regions Europees l’any 2015 La taxa de risc de pobresa o exclusió social de Catalunya, inferior a la de la Unió Europea Segons dades d’Eurostat, la taxa de risc de pobresa o ex- Població en risc de pobresa o exclusió social. 2015 clusió social (AROPE) de Catalunya se situa en un 19,8 % l’any 2015, i és inferior a la taxa espanyola (28,6 %) i a la País Regió (ciutat principal) Taxa AROPE (%) de la UE-28 (23,7 %). Per sobre de Catalunya se situen República Txeca Praga (Praga) 10,6 regions com les de Budapest, Roma o Dublín, mentre que Finlàndia Hèlsinki-Uusimaa (Hèlsinki) 12,3 per sota i amb valors similars hi trobaríem les de Berna o Suècia Estocolm (Estocolm) 13,1 Amsterdam. Regions com les de Praga o Hèlsinki presen- Noruega Oslo i Akershus (Oslo) 14,6 ten les taxes més baixes de la mostra amb valors propers Eslovàquia Regió de Bratislava (Bratislava) 16,5* al 10-12 %. Eslovènia Eslovènia-Oest (Ljublijana) 17,2 La taxa At Risk of Poverty or Social Exclusion (AROPE) indica Països Baixos Països Baixos-Oest (Amsterdam) 18,0 el percentatge de la població que es troba, com a mínim, Itàlia Llombardia (Milà) 18,1* en un dels següents casos: en situació de risc de pobre- Dinamarca Hovedstaden (Copenhaguen) 18,8 sa, en situació de privació material severa o vivint en llars Suïssa Espace Mittelland (Berna) 19,7* amb intensitat laboral molt baixa. Si es fa el càlcul de la Espanya Catalunya (Barcelona) 19,8 població en risc de pobresa a partir del llindar específic Espanya Comunitat de Madrid (Madrid) 20,5 per a Catalunya (el 60 % de la mediana dels ingressos disponibles anuals equivalents, després de transferències Romania Bucarest-llfov (Bucarest) 20,5 socials de la població catalana, en comptes de la mediana Polònia Regió Central (Varsòvia) 22,6* estatal), la taxa AROPE se situa en un 23,5 % , dada més Hongria Hongria Central (Budapest) 24,3 propera —però que es manté inferior— a la mitjana de Mitjana UE-28** 23,7 la Unió Europea. La taxa AROPE de Barcelona l’any 2011, Itàlia Laci (Roma) 24,7* calculada amb el llindar català, se situava en un 28,1 % a Irlanda Irlanda Sud i Est (Dublín) 26,3* Barcelona i en un 29,2 % a l’Àmbit metropolità. Espanya 28,6 La crisi econòmica iniciada el 2008 ha comportat un no- 30,0 table increment dels nivells de pobresa i exclusió social a Grècia Àtica (Atenes) 31,5 molts països europeus. La reducció del nombre de perso- Nota: La taula mostra la dada més recent disponible per a cadascuna de les regions seleccionades en aquesta mostra (2015, o en els casos assenyalats nes en risc de pobresa o exclusió social a la Unió Europea amb *, 2014). és un dels objectius clau de l’estratègia Europa 2020, que **La mitjana de la UE-28 és la mitjana ponderada dels resultats dels països es proposa impulsar un model de creixement intel·ligent, Font: Eurostat sostenible i inclusiu. OBSERVATORI BARCELONA 2016 3 5 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Ciutats Sostenibles l’any 2015 Barcelona, entre les 25 ciutats més sostenibles Barcelona se situa com a la 23a. ciutat en la dimensió Posició i nota en la dimensió de medi ambient. 2015 ambiental del Sustainable Cities Index 2016 elaborat per la consultora Arcadis, que compara 100 ciutats globals te- Posició Ciutat Resultat (%) nint en compte elements com els riscos ambientals, els 1 Zuric 87,9 espais verds, l’energia, la contaminació de l’aire, les emis- 2 Estocolm 87,1 sions de gasos d’efecte d’hivernacle, la gestió de residus i 3 Ginebra 86,0 l’accés a aigua potable i sanejament. Amb una puntuació 4 Viena 84,5 semblant a les d’Edimburg i Munic, Barcelona obté el mi- 5 Frankfurt 84,1 llor resultat relatiu en els indicadors d’accés a aigua pota- 6 Wellington 81,1 ble i sanejament, i el pitjor en percentatge d’espais verds sobre l’àrea de la ciutat. Aquest és un tema en el que la 7 Roma 79,4 ciutat treballa per millorar, juntament amb altres com la 8 Sydney 77,3 contaminació de l’aire que —segons l’enquesta europea 9 Londres 76,5 Quality of Life in Cities 2015— rep una valoració poc favo- 10 Hamburg 76,4 rable de la ciutadania. 11 Madrid 76,0 12 Singapur 75,8 Així mateix, Barcelona ocupa la 24a. posició a l’Índex general 13 Copenhaguen 74,8 de Ciutats Sostenibles 2016, que analitza —a més a més del 14 Manchester 74,2 medi ambient— les dimensions social i econòmica. 15 Birmingham 73,5 D’altra banda, l’European City Ranking 2015 Best practices 16 Berlín 73,0 for clean air in urban transport, publicat per l‘ONG alemanya 17 Rotterdam 72,4 Bund en col·laboració amb l’European Environmental 18 Vancouver 72,1 Bureau, situa Barcelona com a 3a. ciutat europea pel que 19 Amsterdam 72,1 fa a la promoció del transport públic, amb una valoració 20 Glasgow 71,2 semblant a les de Milà i Estocolm. En el cas de Barcelo- 21 Leeds 71,0 na, es destaca el replantejament de la xarxa d’autobusos 22 Edimburg 70,9 (2012), l’anterior ampliació de la xarxa de metro (2008 i 2010) i la promoció del transport públic a través de la 23 Barcelona 70,5 comunicació entre les polítiques de foment de l’ús del 24 Munic 70,3 transport públic, així com el compromís de la ciutat per 25 Canberra 69,8 incrementar la proporció d’ús del transport públic en 26 Seül 69,7 comparació amb altres mitjans de transport. . .. 97 Pequín 36,0 98 Doha 35,7 99 Wuhan 35,5 100 Calcuta 30,9 Nota: El resultat és la mitjana de la posició relativa a les altres ciutats per cada element del subíndex Font: Sustainable Cities Index 2016. Arcadis OBSERVATORI BARCELONA 2016 36 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Emissions de CO2 equivalent per capita a ciutats del món l’any 2016 Barcelona, entre les ciutats amb menor nivell d’emissions de CO2e per habitant Barcelona se situa entre les 15 ciutats amb menor volum Cal destacar el compromís de la ciutat amb la sostenibi- d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per capita de litat, com evidencia el llançament del Compromís de Bar- les 60 que reporten segons el marc GPC (Global Protocol celona pel Clima, recolzat per les 800 entitats ciutadanes for Community-Scale Greenhouse Gas Emission Inventories) a vinculades a la xarxa Barcelona + Sostenible, signants del través del portal Open Data de CDP. El nivell d’emissions Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 con- de CO2 equivalent per capita de Barcelona —2,22 tones juntament amb l’Ajuntament de Barcelona. Aquest com- per habitant— és similar al de ciutats com París (2,29) o promís proposa, per a l’any 2030, objectius com reduir un Oslo (2,04) i la situa en la banda baixa de la comparativa 40 % les emissions de CO2 equivalent per capita respecte internacional, clarament per sota dels valors de ciutats al 2005 i incrementar 1 m2 de verd urbà per habitant, me- com Vancouver, el Greater London o Nova York. Entre sures estratègiques com el Pla del Verd i la Biodiversitat les ciutats amb menys emissions per habitant trobaríem de Barcelona 2020, i projectes com el programa d’estalvi i la ciutat brasilera de Recife, mentre que ciutats com Mel- eficiència energètica als edificis municipals. bourne (31,71) o Rotterdam (50) són les que presenten els nivells més elevats. Emissions de CO2e per capita. 2016 Ciutat País Emissions de C02 t de C02 equivalent equivalent/habitant (tones mètriques) Recife Brasil 1.883 0,00 Addis Abeba Etiòpia 3.708.292 1,10 Lagos Nigèria 29.426.266 1,40 Municipalitat Metropolitana de Lima Perú 15.432.105 1,76 Oslo Noruega 1.340.422 2,04 Barcelona Espanya 3.568.967 2,22 París França 5.195.663 2,29 Districte Metropolità de Quito Equador 5.233.350 2,34 Ciutat de Mèxic Mèxic 23.655.111 2,67 Rio de Janeiro Brasil 20.268.045 3,13 Madrid Espanya 10.257.048 3,25 Vancouver Canadà 2.442.602 4,05 Govern Metropolità de Seül Corea del Sud 47.612.664 4,62 Greater London Authority Regne Unit 40.190.000 4,67 Wellington Nova Zelanda 1.084.979 5,32 Greater Manchester Regne Unit 14.889.318 5,39 Taipei Taiwan 14.957.404 5,53 Ciutat del Cap Sud-àfrica 22.643.846 5,78 Nova York EUA 49.385.508 5,82 Buenos Aires Argentina 19.667.128 6,44 Toronto Canadà 18.320.966 6,65 Atenes Grècia 4.711.576 7,10 Ljubljana Eslovènia 2.079.758 7,24 Los Angeles EUA 29.024.807 7,39 Sydney Austràlia 3.556.529 17,32 Melbourne Austràlia 4.372.420 31,71 Rotterdam Països Baixos 31.512.000 50,50 Nota: La base de dades original conté 188 ciutats, i la taula rercull només una mostra de ciutats de referència de les 60 que utilitzen el marc GPC per reportar les seves dades. CDP és l’únic sistema global de divulgació que permet a empreses, ciutats, estats i regions gestionar les dades dels seus impactes ambientals Font: Citywide Emissions 2016 (CDP) i dades de l’Agència d’Energia de Barcelona OBSERVATORI BARCELONA 2016 37 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Mercat laboral i formació Introducció El 2015, l’economia de la Unió Europea va créixer a L’Ajuntament de Barcelona desenvolupa una nova un ritme d’un 1,9 %, fet que ha consolidat la millora estratègia d’ocupació per al període 2016-2020 dels indicadors laborals iniciada el 2013, després que en què defineix tres línies estratègiques principals la crisi provoqués la reducció d’ocupació i l’increment consistents a incrementar les actuacions de millora de l’atur al conjunt d’Europa i —amb major o menor de l’ocupabilitat per a tothom; posar l’ocupació al intensitat— a la major part dels països membres. Tot centre de la política municipal en fer transversal la i així, els nivells assolits d’ocupació i d’atur són encara prioritat de l’ocupació a totes les àrees del consisto- inferiors i superiors —respectivament— als d’abans ri i apropar els serveis al territori i a les necessitats del 2008, i encara hi ha contrastos significatius entre de les persones mitjançant estratègies territorials el mercat laboral del nord i est d’Europa i el del sud d’ocupació. del continent, així com entre els diferents col·lectius de població més o menys desafavorits. Un dels actius rellevants que té l’àrea de Barcelona és la seva important massa crítica de capital humà La tendència positiva s’observa també a Catalunya, qualificat. En aquest àmbit, cal assenyalar que, el que tanca el 2015 amb un increment interanual de 2015, el percentatge de població treballadora amb l’ocupació de més de 53.000 persones i un descens estudis universitaris a Catalunya creix fins a situar-se interanual de la població aturada de gairebé 88.000 al 44,6 % i, en el cas de les dones treballadores, su- persones, segons l’Enquesta de Població Activa que pera per primera vegada el 50 %, valors clarament publica l’INE. De tota manera —tal com mostren les superiors a la mitjana de la Unió Europea. dades del 2015 presentades a l’informe—, la taxa d’ocupació del Principat se situa per sota de la mitja- Finalment, Barcelona continua sent un referent com a na europea i la taxa d’atur gairebé duplica la mitjana ciutat d’excel·lència formativa en l’àmbit empresarial, de la UE malgrat que hagi descendit des del 2013. ja que és l’única urbs europea amb dues institucions docents (IESE i ESADE) entre les deu millors escoles de En aquest context, Barcelona crea ocupació neta du- negocis del continent, segons The Financial Times i The rant el 2015 per segon any consecutiu, després de Economist Intelligence Unit. sis anys d’ajust al mercat laboral. Efectivament, la ciu- tat tanca l’any amb gairebé 34.000 persones afiliades més respecte a un any enrere, una taxa d’activitat (de 16 a 64 anys) del 79,8 % i una taxa d’ocupació del 69,2 % el quart trimestre —que superen en més de Barcelona 7 i 3 punts percentuals, respectivament, les mitjanes crea ocupació neta europees—, mentre que la taxa d’atur disminueix fins per segon any al 13,3 %, de manera que segueix clarament per sota consecutiu amb gairabé de les mitjanes de Catalunya i d’Espanya i rebaixa la 34.000 persones diferència amb la taxa de la UE-28. a un any enrere OBSERVATORI BARCELONA 2016 41 Mercat laboral i formació Taxa d’ocupació a les regions europees l’any 2015 La taxa d’ocupació augmenta a Catalunya L’any 2015, la taxa d’ocupació a la Unió Europea creix en Taxa d’ocupació (%) 0,8 punts percentuals respecte a la del 2014, com a re- sultat dels increments moderats a la major part de les 71,0 regions analitzades. 70,4 69,3 69,9 67,2 65,6 65,7 65,6 En aquesta línia, la taxa d’ocupació en els àmbits català 64,6 64,8 65,2 64,8 64,3 64,3 64,0 i espanyol augmenta per segon any consecutiu 1,2 i 1,8 63,3 63,3 63,1 63,1 62,6 punts percentuals aquest darrer any respectivament, i su- 62,3 60,9 61,9 peren la mitjana de la UE, tot i que les respectives taxes 58,6 58,6 57,8 continuïn entre les més baixes del continent a causa de la 56,0 forta reducció experimentada des del 2008 fins al 2013. 2002 2004 2005 2006 2007 2008 2010 2014 2015 Així, la taxa d’ocupació a Catalunya ha estat del 63,1 %, de manera que se situa per sota de la mitjana europea Catalunya Espanya UE-28 per setè any consecutiu, tot i que es manté clarament per Font: Eurostat i Idescat sobre de la taxa espanyola en 5,3 punts percentuals, i su- pera també la de regions com les de Roma, Montpeller o Brussel·les. D’altra banda, la taxa d’ocupació femenina augmenta fins al 59 % a Catalunya el 2015, de manera que està per sobre de les de la Llombardia o la regió de Dublín, i supera amb escreix la mitjana espanyola (52,7 %), si bé és superada per la mitjana europea i continua lluny dels territoris capdavanters del continent on se situa per sobre del 70 %. El quart trimestre del 2015, la taxa d’ocupació se situa al 69,2 % a Barcelona, fet que suposa un augment d’aquest indicador respecte al mateix període del 2014 d’1,6 punts percentuals. La taxa d’ocupació femenina de la ciutat (64,7 %) es manté 4 punts per sobre de la mitjana europea després d’estabilitzar-se (-0,2 punts) en termes interanuals. Val a dir que durant els dos primers trimes- tres del 2016 continua el creixement de les taxes d’ocu- pació tant a Barcelona on ja torna a superar el 70 % com a Catalunya. OBSERVATORI BARCELONA 2016 42 Mercat laboral i formació Taxa d’ocupació a les regions europees. 2015 Taxa d’ocupació Regió (CIUTAT) Taxa femenina (%) d’ocupació (%) 74,4 Alta Baviera (MUNIC) 78,8 76,3 Estocolm (ESTOCOLM) 77,9 72,6 Stuttgart (STUTTGART) 77,2 75,3 Oslo (OSLO) 76,4 71,6 Holanda Nord (AMSTERDAM) 75,8 72,5 Dinamarca (COPENHAGUEN) 75,3 66,1 Praga (PRAGA) 74,2 69,1 Darmstadt (FRANKFURT) 73,8 71,0 Escòcia de l’Est (EDIMBURG) 73,6 72,0 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 72,7 66,4 Holanda Sud (ROTTERDAM) 72,1 64,9 Londres (LONDRES) 71,7 63,4 Greater Manchester (MANCHESTER) 69,6 66,5 Berlín (BERLÍN) 69,0 63,6 Masòvia (VARSÒVIA) 68,8 61,5 Hongria Central (BUDAPEST) 67,6 66,5 Lituània (VÍLNIUS) 67,2 62,9 Roine-Alps (LIÓ) 66,6 63,5 Illa de França (PARÍS) 66,2 64,3 Lisboa (LISBOA) 65,7 60,3 UNIÓ EUROPEA 65,6 61,3 Comunitat de Madrid (MADRID) 65,3 57,2 Llombardia (MILÀ) 65,1 62,0 Viena (VIENA) 64,6 58,9 Sud i Est d’Irlanda (DUBLÍN) 64,1 59,0 Catalunya (BARCELONA) 63,1 59,2 País Basc (BILBAO) 62,9 51,0 Laci (ROMA) 59,0 55,9 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 58,7 52,7 Espanya 57,8 49,2 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 54,2 Nota: població activa d’entre 15 i 64 anys. La base de dades original conté prop de 450 regions, si bé la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2016 43 Mercat laboral i formació Taxa d’atur a les regions europees l’any 2015 La taxa d’atur a Catalunya es redueix, però continua lluny de la mitjana europea El 2015, la recuperació de l’economia de la Unió Europea Taxa d’atur a les regions europees. 2015 ha comportat tancar l’any amb una taxa d’atur del 9,4 %, Taxa d’atur Regió (CIUTAT) Taxa 0,8 punts percentuals inferior a la del 2014. La situació femenina (%) d’atur (%) d’atur segueix afectant amb especial intensitat els terri- 2,4 Alta Baviera (MUNIC) 2,7 toris del sud d’Europa, com Espanya i Catalunya, tot i que 3,3 Praga (PRAGA) 2,8 el seu diferencial respecte a la mitjana europea decreix respecte al del 2014, després d’haver experimentat un 3,3 Stuttgart (STUTTGART) 3,3 descens anual d’aquest indicador de 2,3 i 1,7 punts per- 4,0 Darmstadt (FRANKFURT) 4,1 centuals respectivament. 4,6 Oslo (OSLO) 4,7 5,4 Hongria Central (BUDAPEST) 5,3 Així, la taxa d’atur a Catalunya assoleix un 18,6 % de mitjana 5,7 Escòcia de l’Est (EDIMBURG) 6,0 anual l’any 2015, de manera que gairebé duplica la mitja- 6,5 Holanda Nord (AMSTERDAM) 6,2 na europea i segueix lluny de les principals regions de re- ferència, si bé continua per sota de la mitjana espanyola 6,7 Londres (LONDRES) 6,2 (22,1 %). Paral·lelament, la taxa d’atur femenina se situa al 6,2 Mazowsze (VARSÒVIA) 6,4 19,4 %, 0,6 punts per sota de la del 2014, tot i que supera 6,5 Gran Manchester (MANCHESTER) 6,5 la taxa d’atur global per primer cop des del 2009. 6,9 Dinamarca (COPENHAGUEN) 6,7 7,3 Estocolm (ESTOCOLM) 7,0 El quart trimestre del 2015, la taxa d’atur se situa al 13,3 % 8,6 Holanda Sud (ROTTERDAM) 7,8 a Barcelona, de manera que, en termes interanuals, aquest indicador disminueix per tercer any consecutiu (-3,1 punts). 8,7 Llombardia (MILÀ) 7,9 Amb aquesta evolució, la taxa d’atur de la ciutat està més 7,5 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 8,0 pròxima a la de la Unió Europea —que supera en més de 4 7,3 Sud i Est (DUBLÍN) 9,0 punts— que a l’espanyola. 9,0 Roine-Alps (LIÓ) 9,1 8,2 Lituània (VÍLNIUS) 9,1 8,1 Berlín (BERLÍN) 9,4 Taxa d’atur (%) 9,5 UNIÓ EUROPEA 9,4 8,4 Illa de França (PARÍS) 9,6 26,4 8,8 Viena (VIENA) 10,6 25,0 24,4 12,3 Laci (ROMA) 11,8 23,4 22,6 22,1 12,2 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 12,9 20,1 20,3 18,6 13,0 Lisboa (LISBOA) 13,1 18,0 17,8 14,7 País Basc (BILBAO) 14,8 16,2 17,3 Comunitat de Madrid (MADRID) 17,1 11,5 11,3 15,8 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 17,3 10,8 10,4 10,1 10,2 19,4 Catalunya (BARCELONA) 18,6 9,6 9,2 9,4 23,5 Espanya 22,1 9,0 9,0 9,0 9,0 27,4 Àtica (ATENES) 25,2 7,0 7,0 Nota: població de més de 15 anys. 2002 2005 2008 2009 2010 2012 2013 2014 2015 La base de dades original conté prop de 450 regions, si bé la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència Catalunya Espanya UE-28 Font: Eurostat Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2016 44 Mercat laboral i formació Població treballadora amb estudis universitaris a les regions europees l’any 2015 Més de la meitat de les treballadores a Catalunya tenen estudis universitaris Segons dades d’Eurostat, el 2015, un 44,6 % de la pobla- Població treballadora amb estudis universitaris ció treballadora de Catalunya té estudis universitaris, fet a les regions europees. 2015 que suposa l’estabilització d’aquest indicador (amb un lleu augment de 0,1 punt percentual) respecte a l’any anterior. Treballadores Regió (CIUTAT) Total persones amb estudis treballadores Aquest valor se situa clarament per sobre de la mitjana de universitaris (%) amb estudis (%) la Unió Europea (35 %) i supera també el de regions de re- 62,2 Londres (LONDRES) 60,0 ferència com les de Manchester, Munic, Lió o Berlín, a més 62,6 Oslo (OSLO) 57,8 de situar-se per sobre de la mitjana espanyola (42,6 %). 58,5 País Basc (BILBAO) 55,3 El percentatge de treballadores catalanes amb formació 62,3 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 55,2 universitària supera per primera vegada al 50 % i se situa 58,8 Escòcia Est (EDIMBURG) 54,3 al 51,1 %, després d’haver crescut 1,7 punts percentuals 58,9 Regió de Brussel·les-Capital (BRUSEL·LES) 54,2 respecte al 2014. Així mateix, aquest indicador novament superior al total es manté molt per sobre del valor de la 56,2 Comunitat de Madrid (MADRID) 53,0 Unió Europea (38,7 %) i supera també les regions euro- 57,0 Capital (COPENHAGUEN) 51,7 pees de referència esmentades anteriorment i la mitjana 56,6 Estocolm (ESTOCOLM) 51,4 espanyola (48,1 %). 52,6 Illa de França (PARÍS) 50,5 56,5 Sud i Est d’Irlanda (DUBLÍN) 50,4 Aquests resultats posen de manifest la progressió de la 54,0 Escòcia Sud-Oest (GLASGOW) 48,8 formació superior al Principat en els darrers anys, a partir 48,7 Holanda Nord (AMSTERDAM) 46,6 de la qual cal seguir treballant per apropar el nivell d’es- tudis de la força laboral de Catalunya al de les regions del 47,4 Viena (AT) (VIENA) 46,3 nord d’Europa. 52,9 Lituània (VÍLNIUS) 45,4 51,1 Catalunya (BARCELONA) 44,6 Població treballadora amb estudis universitaris 49,3 Àtica (ATENES) 44,5 (percentatge sobre ocupació total) 52,3 Masòvia (VARSÒVIA) 43,8 47,5 Greater Manchester (MANCHESTER) 43,4 Holanda nord 42,7 2012 (Amsterdam) 43,2 51,5 Sud-Oest (BG) (SOFIA) 43,2 2013 45,7 2014 47,0 Roine-Alps (LIÓ) 42,7 46,6 2015 48,1 Espanya 42,6 Irlanda 49,3 del sud-est 50,0 43,3 Praga (PRAGA) 42,6 (Dublín) 48,8 50,4 43,4 Berlín (BERLÍN) 41,7 Alta Baviera 39,1 46,0 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 41,5 (Munic) 39,4 42,6 Holanda Sud (L’HAIA) 41,3 39,5 39,6 45,1 Bucarest-Ilfov (BUCAREST) 41,2 Catalunya 39,9 44,9 Hongria Central (BUDAPEST) 41,2 (Barcelona) 42,2 44,5 35,0 Alta Baviera (MUNIC) 39,6 44,6 42,4 Midlands Oest (BIRMINGHAM) 39,4 Llombardia 19,5 (Milà) 20,3 44,3 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 38,8 21,0 38,7 UNIÓ EUROPEA 35,0 22,6 Nota: percentatge sobre la població d’entre 25 i 64 anys amb titulació universitària. Font: Eurostat La base de dades original conté prop de 450 regions, si bé la taula recull una mostra seleccionada de regions de referència Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2016 45 Mercat laboral i formació Millors escoles de negocis europees l’any 2016 Barcelona és l’única ciutat amb dues institucions docents al top ten dels MBA d’escoles de negocis del continent europeu Segons el rànquing del diari Financial Times sobre els mi- Posicionament en el rànquing europeu llors 100 programes d’MBA a jornada completa, que duu a terme des de fa setze anys, les escoles barcelonines de negoci IESE i ESADE es posicionen en 7è. i 8è. lloc al ràn- quing europeu, i continuen per sobre d’escoles tan reco- 3 3 3 3 4 4 4 4 4 negudes com la Saïd Business School, de la Universitat 5 d’Oxford, o la Warwick Business School, ambdues angle- 6 ses. Aquest fet consolida Barcelona com a l’única ciutat 7 7 7 7 amb dues institucions docents al top ten de les millors es- 8 8 8 8 8 9 coles de negocis en MBA del continent europeu el 2016 10 10 per quart any consecutiu. Així mateix, aquestes dues ins- titucions se situen entre les 25 principals escoles a nivell 12 mundial, amb IESE al 16è. lloc i ESADE a la 23a. posició. 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Respecte als resultats de l’any anterior, IESE baixa a la Iese Business School Esade Business School 7a. posició al rànquing europeu, després de mantenir Font: Global MBA Ranking,2016. Financial Times tres anys consecutius la 3a. posició, i recula vuit llocs al rànquing mundial; mentre que ESADE perd una posició al rànquing europeu i quatre al mundial, on assoleix la 23a. posició. D’altra banda, segons el rànquing d’MBA a temps complet de Which MBA? per a l’any 2015, que publica anualment The Economist Intelligence Unit des de fa tretze anys, IESE se situa en 3a. posició al rànquing europeu i 14a. al mun- dial; mentre que ESADE ocupa la 6a. plaça europea i la 21a. a nivell mundial, tot millorant tres posicions respecte a l’any anterior. Aquests indicadors, any rere any, consoliden Barcelona com a ciutat d’excel·lència i pol d’atracció en formació em- presarial dins el panorama internacional. OBSERVATORI BARCELONA 2016 46 Mercat laboral i formació Millors escoles de negocis europees. 2016 Rànquing europeu Escola de negocis Ciutat Rànquing mundial 1 Insead Fontainebleau 1 2 London Business School Londres 3 3 University of Cambridge: Judge Cambridge 10 4 IE Business School Madrid 12 5 IMD Lausana 13 6 HEC Paris París 15 7 Iese Business School Barcelona 16 8 Esade Business School Barcelona 23 9 SDA Bocconi Milà 25 10 University of Oxford: Saïd Oxford 28 11 Imperial College Business School Londres 35 12 Lancaster University Management School Lancaster 36 13 City University: Cass Londres 37 14 Alliance Manchester Business School Manchester 38 15 The Lisbon MBA Lisboa 40 16 Rotterdam School of Management, Erasmus University Rotterdam 42 17 Warwick Business School Coventry 46 18 Mannheim Business School Mannheim 49 19 Cranfield School of Management Cranfield 57 20 Universität St. Gallen St.Gallen 60 21 University of Strathclyde Business School Glasgow 63 22 ESMT- European School of Management and Technology Berlín 64 23 Durham University Business School Durham 66 24 University College Dublin: Smurfit Dublín 79 25 Edhec Business School Roubaix 84 26 Birmingham Business School Birmingham 92 27 Grenoble École de Management Grenoble 94 28 Leeds University Business School Leeds 98 28 University of Edinburgh Business School Edimburg 98 28 University of Bath School of Management Bath 98 Font: Global MBA Ranking 2016. Financial Times OBSERVATORI BARCELONA 2016 47 Mercat laboral i formació Societat del coneixement R Introducció En un context de ràpida evolució de la tecnologia de nombre de població ocupada en manufactures d’inten- la informació i les dinàmiques urbanes, Barcelona vol sitat tecnològica alta i mitjana-alta, la 7a. quant a pobla- esdevenir una ciutat oberta, equitativa, circular, de- ció treballadora en ciència i tecnologia, i la 9a. quant a mocràtica i un referent en política tecnològica per un l’ocupació en serveis de coneixement i tecnologia punta. clar lideratge públic i ciutadà, més enllà de la cons- Així mateix, Barcelona se situa com a 5a. ciutat d’Europa trucció d’una Smart City. En aquesta línia, l’Ajuntament Knowle- de la ciutat ha elaborat el Pla “Barcelona Ciutat Digital dge Cities Ranking 2015, elaborat pel Centre de Política 2017–2020, Transició cap a la Sobirania Tecnològica”, de Sòl i Valoracions de la UPC. que preveu avançar en tres grans línies d’actuació: modernitzar l’administració i fer una transformació di- En l’àmbit de la innovació, els resultats en la sol·licitud gital perquè estigui a l’alçada dels reptes tecnològics de patents mostren un augment tant del nombre de actuals i sigui més eficient i eficaç; diversificar l’eco- patents PCT totals com tecnològiques sol·licitades a nomia digital i fer que més PIME i persones emprene- l’àrea de Barcelona l’any 2013. Pel que fa a la innova- dores puguin accedir a la contractació pública i oferir ció empresarial el 2014, Catalunya es manté com a la solucions innovadores; i afavorir l’educació digital de comunitat autònoma amb major nombre d’empreses la ciutadania així com facilitar una democràcia activa que fan activitats innovadores a Espanya, amb gairebé i participativa i promoure la sobirania digital en con- la quarta part d’empreses i de despesa en innovació tribuir a la democràcia urbana, en afavorir l’obertura del conjunt de l’Estat. En canvi, la despesa en R+D de i el control públic de les dades, i en vetllar pels drets i les empreses respecte al PIB de Catalunya es manté llibertats digitals de la ciutadania. estabilitzada des de l’any 2010, i assoleix el 0,84 % l’any 2014, un valor superior a la mitjana espanyola (0,65 %). Paral·lelament, l’emprenedoria tecnològica s’ha conver- tit en un nou pol d’activitat a la ciutat. Segons l’European Segons l’anàlisi comparada de la innovació per regions Digital City Index 2016, Barcelona es posiciona com a la a Europa que publica el Regional Innovation Scoreboard 9a. ciutat europea en el recolzament a l’emprenedoria 2016 - digital d’entre les 60 ciutats europees principals. Aquest tre les 83 regions europees com a Moderate Innovator. ecosistema viu de la capacitat per atreure talent, que es Malgrat que el rendiment innovador global del Princi- nodreix d’iniciatives com el 4YFN, una plataforma de ne- pat es redueix en relació amb l’edició de l’any 2014, gocis per a la comunitat d’empreses emergents tecnolò- Catalunya obté un resultat superior a la mitjana euro- giques, impulsada pel Mobile World Capital Barcelona pea en l’indicador de població amb educació terciària, (MWCB); Barcelona Startup Week, que té com a objectiu ocupació en sectors de coneixement intensiu i expor- fomentar la interacció entre la població emprenedora de tacions de productes de mitjà i alt contingut tecnològic. la ciutat i promoure el treball en xarxa; o el Pier01, de Barcelona Tech City el 2016, un programa pioner d’ac- celeració d’empreses emprenedores digitals en fase de creixement per preparar-les per a la internacionalització La Ciutat Comtal així com per atreure talent. compta amb més de 12.500 empreses En l’economia del coneixement cal destacar la massa crí- tecnològiques, creades tica del mercat laboral català en sectors d’alt valor afegit. en poc temps, ja que el L’any 2015, Catalunya és la 5a. regió d’Europa amb major 50 % no existien fa cinc anys OBSERVATORI BARCELONA 2016 51 Societat del coneixement Població ocupada en manufactures i serveis tecnològics a les regions europees l’any 2015 Catalunya, cinquena i novena regió europea en població ocupada en manufactures i serveis tecnològics Segons l’Eurostat, el 2015, Catalunya ocupa el 5è. lloc en- Població ocupada en serveis intensius en coneixement tre les regions europees amb major nombre de població i alta tecnologia i ocupats en manufactures d’intensitat ocupada en manufactures d’intensitat tecnològica alta i tecnològica alta i mitjana-alta. 2015 mitjana-alta, amb un total de 205.000 persones treballa- dores en aquests sectors. Malgrat la pèrdua d’un nombre Llombardia 399 140 significatiu de llocs de treball d’aquestes activitats durant (Milà) la primera part de la crisi, el Principat manté la 5a. posi- Alta Baviera 305 ció —amb una ocupació similar a la del 2011— i només el (Munic) 106 superen Stuttgart, la Llombardia, l’Alta Baviera i Istanbul. Catalunya 205 D’altra banda, Catalunya mostra un pes relatiu de l’ocu- (Barcelona) 101 pació en sectors de manufactures d’intensitat tecnològica Roine-Alps 161 alta i mitjana-alta del 6,7 %, percentatge que la situa a la (Lió) 79 franja intermèdia entre les 316 regions europees. Sud-Est 73 (Dublín) 75 Així mateix, el territori català se situa en 9è. lloc entre les regions europees en ocupació en serveis intensius en co- Londres 58 neixement i alta tecnologia, amb un total de 101.000 per- (Londres) 275 sones treballadores el 2015, xifra que supera en un 11 % Població ocupada en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta la del 2008. Respecte a l’any anterior, l’ocupació en aques- (en milers) tes activitats disminueix en 3.000 persones ocupades (un Població ocupada en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia (en milers) -2,9 %), fet que suposa la pèrdua d’una posició al rànquing Font: Eurostat en ser superat per Istanbul (que augmenta un 10,4 %). Com a conseqüència d’aquesta disminució, el pes relatiu de les activitats de serveis intensius en coneixement i alta tecnologia disminueix lleugerament en aquestes activitats respecte al total de població ocupada i se situa al 3,3 % (3,4 % el 2014), un percentatge que se situa a la franja mitjana-alta de les regions europees. Amb dades de la Se- guretat Social, el pes d’aquestes activitats sobre el total de llocs de treball a la ciutat de Barcelona assoleix el 6 % el desembre del 2015. OBSERVATORI BARCELONA 2016 52 Societat del coneixement Població ocupada en manufactures i serveis tecnològics a les regions europees. 2015 % Persones Persones ocupades Regió (CIUTAT) % Persones ocupades Persones ocupades en en serveis intensius en manufactures ocupades en serveis intensius en coneixement i alta d’intensitat tecnològica manufactures en coneixement tecnologia (en milers) alta i mitjana-alta d’intensitat i alta tecnologia sobre la població tecnològica alta sobre la població ocupada total i mitjana-alta ocupada total (en milers) 2,2 47 Stuttgart (STUTTGART) 19,5 412 3,3 140 Llombardia (MILÀ) 9,4 399 4,4 106 Alta Baviera (MUNIC) 12,6 305 2,0 106 Istanbul (ISTANBUL) 4,2 221 3,3 101 Catalunya (BARCELONA) 6,7 205 3,3 46 Karlsruhe (KARLSRUHE) 14,4 200 2,7 48 Piemont (TORÍ) 11,2 200 2,0 38 Emília-Romanya (BOLONYA) 9,9 188 2,2 52 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 7,7 184 2,9 79 Roine-Alps (LIÓ) 5,9 161 3,5 72 Colònia (COLÒNIA) 7,4 154 6,2 323 Illa de França (PARÍS) 2,9 153 3,5 68 Darmstadt (FRANKFURT) 7,9 153 7,7 216 Comunitat de Madrid (MADRID) 3,3 93 4,9 133 Masòvia (VARSÒVIA) 3,3 90 5,2 70 Hongria Central (BUDAPEST) 6,5 87 2,4 36 País del Loira (NANTES) 4,9 75 5,1 75 Sud i Est (DUBLÍN) 5,0 73 2,4 32 Schleswig-Holstein (KIEL) 5,2 70 3,7 45 Migdia-Pirineus (TOLOSA) 5,6 68 3,2 61 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 3,4 65 5,3 87 Berlín (BERLÍN) 3,9 64 5,8 133 Laci (ROMA) 2,7 61 3,9 47 Ànglia de l’Est (ÀNGLIA DE L’ EST) 4,8 58 6,4 275 Londres (LONDRES) 1,4 58 5,2 63 Comtat de Gloucester, Wiltshire i North Somerset 4,7 57 8,2 100 Berkshire, comtat de Buckingham i comtat d’Oxford (OXFORD) 4,5 55 4,4 40 Hamburg (HAMBURG) 5,8 53 6,7 61 Regió Capital (COPENHAGUEN) 4,6 41 Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2016 53 Societat del coneixement Població ocupada en ciència i tecnologia l’any 2015 i despeses en recerca i desenvolupament a les regions europees l’any 2013 Catalunya, setena regió europea en ocupació en ciència i tecnologia Catalunya compta amb 731.000 persones treballadores Població ocupada en ciència i tecnologia (en percentatge sobre la població d’entre 15 i 74 anys) amb estudis superiors dedicats a la ciència i la tecnologia el 2015. Aquesta xifra l’ha situat a la 7a. posició del ràn- quing de regions europees, per darrere de les de París, Londres, Madrid, Varsòvia, Istanbul i Lió; i per sobre de les 19,5 19,9 de la Llombardia, l’Alta Baviera o Berlín, segons l’Eurostat. 18,7 17,5 18,6 18,6 18,2 Tot i augmentar en 19.000 efectius respecte a l’any ante- rior, el Principat perd dues posicions al rànquing en ser 13,4 12,9 13,2 11,9 12,5 11,7 superat per les regions d’Istanbul i Lió, on el creixement 11,5 11,7 ha estat superior (un 2,7 % vers un 11,9 % i un 4,7 % 9,1 9,7 8,8 8,7 7,8 7,7 8,1 respectivament). Així, a Catalunya, el pes de la població 6,5 4,7 treballadora dedicada a la ciència i la tecnologia en re- lació amb la població total se situa al 13,2 %, 4,4 punts 2000 2005 2010 2011 2012 2013 2014 2015 percentuals més que l’any 2000. Catalunya (Barcelona) Holanda Nord (Amsterdam) Llombardia (Milà) L’any 2013, la intensitat en recerca i desenvolupament Font: Eurostat (R+D) a Catalunya es va situar en l’1,52 % del PIB, un valor superior al de regions com Londres o la Llombardia. Per contra, Catalunya encara està allunyada del d’àrees cap- davanteres com Copenhaguen, Stuttgart o Estocolm, i se situa per sota de la mitjana europea (2 %) i de l’objectiu a assolir segons l’estratègia europea per al 2020 (fixat en el 3 %). Aquest mateix any, les empreses catalanes van ser les que més despesa interna en R+D van generar al conjunt de l’Estat, gairebé una quarta part del total estatal (el 24,3 %). OBSERVATORI BARCELONA 2016 54 Societat del coneixement Població ocupada en ciència i tecnologia l’any 2015, i despesa en recerca i desenvolupament a les regions europees l’any 2013 Despesa interna Despesa interna en Regió (CIUTAT) Persones Persones total en R+D el sector empresarial treballadores en treballadores (% PIB) 2013 en R+D (% PIB) 2013 ciència i tecnologia en ciència i tecnologia (en milers) 2015 (% població*) 2015 2,91 1,99 Illa de França (PARÍS) 1.665 19,1 0,98 0,34 Londres (LONDRES) 1.542 24,2 1,77 1,00 Comunitat de Madrid (MADRID) 957 19,9 1,55 0,65 Masòvia (VARSÒVIA) 817 18,6 0,95 0,45 Istanbul (ISTANBUL)** 792 7,3 2,76 1,82 Roine-Alps (LIÓ) 742 16,0 1,52 0,86 Catalunya (BARCELONA) 731 13,2 1,30 0,91 Llombardia (MILÀ) 726 9,7 4,41 3,35 Alta Baviera (MUNIC) 656 18,9 1,06 0,39 Andalusia (SEVILLA) 559 8,8 2,46 1,50 P rovença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 508 14,1 3,55 1,49 Berlín (BERLÍN) 502 18,6 6,00 5,51 Stuttgart (STUTTGART) 494 16,2 2,92 1,13 Colònia (COLÒNIA) 466 14,1 2,03 1,00 Holanda Sud (ROTTERDAM) 465 17,4 3,12 2,48 Darmstadt (FRANKFURT) 460 15,6 1,67 1,24 D üsseldorf (DÜSSELDORF) 455 11,7 1,65 0,50 Laci (ROMA) 450 10,1 3,87 2,84 Estocolm (ESTOCOLM) 429 25,9 1,77 0,90 H olanda Nord (AMSTERDAM) 418 19,9 1,77 1,26 H ongria Central (BUDAPEST) 412 18,1 0,95 0,45 Àtica (ATENES) 404 13,7 1,53 1,10 I rlanda del Sud-Est (DUBLÍN) 400 16,1 0,62 0,32 Alta Silèsia (KATOWICE) 399 12,1 3,49 2,14 Berkshire, comtat de Buckingham i comtat d’Oxford (OXFORD) 398 23,5 1,04 0,42 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 388 10,4 0,90 0,56 Sud-Oest (BG) (SOFIA) 387 13,9 --- --- Ankara (ANKARA) 384 10,1 1,54 1,21 S urrey, East Sussex i West Sussex (BRIGHTON) 382 18,9 1,22 0,79 País del Loira (NANTES) 357 13,8 Nota: persones treballadores que disposen d’una formació científica de nivell superior i estan ocupades com a professionals o tècnics. La despesa interna inclou despeses en capital, corrents i laborals (tant d’investigadors com personal administratiu) vinculades a activitats de recerca en proporció del PIB. * Població d’entre 15 i 74 anys. Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2016 55 Societat del coneixement Principals ciutats del món pel que fa a la producció acadèmica científica l’any 2015 Barcelona és dissetena entre les ciutats del món i cinquena a Europa Barcelona, amb 17.024 publicacions científiques, se si- Principals ciutats del món pel que fa a la producció tua com a 5a. ciutat d’Europa i 17a. del món en aquest c ientifíca àmbit, segons el Knowledge Cities Ranking 2015, elaborat (Posicionament de Barcelona als rànquings mundial i europeu) pel Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC. Tot i que la Ciutat Comtal només experimenta una lleugera 4 4 reducció del nombre de publicacions en relació amb el 5 5 5 6 6 7 7 7 2014 (-0,1 %), baixa una posició al rànquing europeu i sis al mundial degut a l’important augment de publicacions 11 10 13 12 11 a Moscou i a les ciutats nord-americanes de Baltimore, 15 17 Chicago, Houston, Cambridge i Filadèlfia. Tanmateix, se- 17 gueix superant en volum de publicacions a ciutats com 21 21 20 Los Angeles, Singapur, Sao Paulo o Oxford. 27 Paral·lelament, de les 277 Advanced Grants concedides a 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 investigadors l’any 2015 pel Consell Europeu d’Investigació, sis han estat per a institucions catalanes que representen Rànquing mundial Rànquing europeu el 50 % de les beques concedides a l’Estat espanyol. Així Font: Elaboració del CPVS de la UPC a partir de les dades del SCI doncs, les institucions catalanes han obtingut un nombre (Science Citation Index). d’Advanced Grants similar al de les finlandeses (set), i el doble que les daneses (tres). OBSERVATORI BARCELONA 2016 56 Societat del coneixement Principals ciutats del món pel que fa a la producció acadèmica científica Rànquing Ciutat Rànquing Rànquing Publicacions Mundial 2014 Mundial 2015 Europeu 2015 2015* 1 Pequín 1 71.322 2 Londres 2 1 42.304 3 Xangai 3 35.385 5 Nova York 4 32.793 4 Seül 5 32.637 7 Boston 6 32.010 6 Tòquio 7 30.347 8 París 8 2 30.252 9 Madrid 9 3 18.678 12 Baltimore 10 17.771 18 Moscou 11 4 17.506 14 Chicago 12 17.446 10 Toronto 13 17.369 17 Houston 14 17.144 13 Cambridge (EUA) 15 17.076 16 Filadèlfia 16 17.034 11 Barcelona 17 5 1 17.024 15 Los Angeles 18 16.911 19 Sao Paulo 19 15.955 20 Roma 20 6 15.927 21 Melbourne 21 15.470 22 Milà 22 7 14.573 23 Berlín 23 8 14.564 24 Singapur 24 14.223 26 Hong Kong 25 13.239 28 Cambridge (GB) 26 9 12.875 25 Mont-real 27 12.855 27 Munic 28 10 12.341 29 Amsterdam 29 11 12.024 31 San Francisco 30 11.712 30 Oxford 31 12 11.537 *Dades del 26 de maig de 2016 Font: http://www-cpsv.upc.es/KnowledgeCitiesRanking/, Centre de Política de Sòl i Valoracions - Universitat de Politècnica de Catalunya OBSERVATORI BARCELONA 2016 57 Societat del coneixement Sol·licitud de patents a les principals províncies de l’OCDE l’any 2013 Augmenten les sol·licituds de patents a Barcelona R L’àrea de Barcelona ha registrat un total de 456 sol·lici- Quant al nombre de patents PCT tecnològiques, el 2013 tuds internacionals de patents PCT durant el 2013 segons se’n van sol·licitar 126 a l’àrea de Barcelona —el màxim de la residència de la persona inventora. Aquest és el segon la sèrie disponible—, un nombre superior al d’altres pro- millor registre des de l’any 2000, només per darrere de víncies de referència com Milà, Amsterdam, Düsseldorf, les 464 patents sol·licitades l’any 2011. Així, Barcelona Copenhaguen i Lió. es manté amb la tendència ascendent encetada el 2009 i continua superant ciutats com Lió, Madrid, Milà, Amster- D’altra banda, la sol·licitud de patents via nacional ha de- dam, Mont-real, Toronto i Copenhaguen. Paral·lelament, si crescut per segon any consecutiu a gran part de les pro- s’analitza el nombre de patents PCT sol·licitades amb rela- víncies espanyoles l’any 2015, segons les dades de l’Ofi- ció al seu nombre d’habitants, Barcelona obté una ràtio de cina Espanyola de Patents i Marques (OEPM). Tot i així, 83 sol·licituds per cada milió d’habitants el 2013, tres més Barcelona, amb 379 sol·licituds (-5,3 % respecte al 2014), que l’any anterior. Cal esmentar que en aquest indicador es manté en 2a. posició quant a sol·licitud de patents na- d’innovació segons habitants, la província de Barcelona no cionals. es troba tan ben posicionada entre les principals àrees de l’OCDE com en valor absolut de sol·licituds. Patents PCT* (nombre de sol·licituds) 510 458 464 456 444 443 443 431 442 428 419 422 416 415 412 405 410 381 378 377 379 377 373 368 351 344 343 329 326 303 322 290 290 272 268 254 246 242 238 212 202 187 131 134 130 125 119 107 106 110 95 95 95 84 80 68 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Barcelona Amsterdam Milà Dublín *Tractat de Cooperació en matèria de Patents Font: OCDE OBSERVATORI BARCELONA 2016 58 Societat del coneixement Sol·licitud de patents a les principals províncies de l’OCDE. 2013 Sol·licitud Sol·licitud Província (CIUTAT) Sol·licitud Sol·licitud de patents de patents total de patents total de patents tecnològiques tecnològiques PCT per milió PCT PCT PCT per milió d’habitans d’habitans 6.900 518,8 Tòquio (TÒQUIO) 1.064,1 14.152 5.248 516,5 Silicon Valley (SAN JOSÉ) 797,7 8.106 1.473 174,3 Boston (BOSTON) 494,9 4.183 2.478 249,7 Seül (SEÜL) 407,9 4.049 1.252 53,0 Nova York (NOVA YORK) 160,0 3.779 1.030 50,4 Los Angeles (LOS ANGELES) 141,4 2.886 680 92,7 Houston (HOUSTON) 368,6 2.705 830 93,8 Osaka (OSAKA) 283,3 2.507 1,625 330,2 Seattle (SEATTLE) 4 ,5 2.226 719 68,6 Chicago (CHICAGO) 212,4 2.226 595 217,9 Munic (MUNIC) 518,3 1.415 379 143,3 Stuttgart (STUTTGART) 534,6 1.415 745 350,4 Estocolm (ESTOCOLM) 581,9 1.238 373 44,3 Londres (LONDRES) 94,1 792 399 254,4 Uusimaa (HÈLSINKI) 488,5 765 60 39,8 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 452,2 683 192 84,5 París (PARÍS) 277,2 630 194 54.7 Berlín (BERLÍN) 170,2 603 126 22,9 Barcelona (BARCELONA) 83,0 456 84 27,3 Milà (MILÀ) 122,6 377 62 4,4 Istanbul (ISTANBUL) 27,2 376 42 23,3 Roine (LIÓ) 209,0 372 166 59,8 Toronto (TORONTO) 122,3 340 114 17,8 Madrid (MADRID) 51,3 329 80 29,5 Amsterdam (AMSTERDAM) 118,0 322 156 79,4 Mont-real (MONT-REAL) 152,1 299 123 62,0 Boques del Roine (MARSELLA) 120,2 238 64 36,9 Viena (VIENA) 123,9 216 54 75,7 Copenhaguen (COPENHAGUEN) 271,8 195 48 17,7 Manchester (MANCHESTER) 65,3 177 55 13,6 Roma (ROMA) 41,9 169 43 68,2 Oslo (OSLO) 208,3 130 56 44,1 Dublín (DUBLÍN) 94,1 119 23 9,2 València (VALÈNCIA) 41,7 106 39 22,2 Budapest (BUDAPEST) 57,0 99 Font: OCDE OBSERVATORI BARCELONA 2016 59 Societat del coneixement European Digital City Índex de l’any 2016 Barcelona, entre les deu ciutats europees més atractives per a l’emprenedoria digital Segons la segona edició de l’European Digital City Index European Digital City Índex. 2016 2016, Barcelona es posiciona com a la 9a. ciutat europea (Posicionament de la ciutat a la variable) en el recolzament a l’emprenedoria digital entre les 60 ciu- tats principals del continent (les 28 capitals de la UE més Índex global 32 ciutats hubs que són considerades importants a nivell Accés a capital d’emprenedoria digital). En un rànquing encapçalat per 47 Londres, seguit per Estocolm i Amsterdam, Barcelona Infraestructura Mentoria guanya 5 posicions respecte a l’any anterior i se situa per no digital 41 9 i assistència sobre de ciutats com Viena, Munic o Milà. La Ciutat Com- 7 12 tal obté la seva millor posició en les variables d’accés al 39 17 Estil de vida Cultura capital, mentoria i assistència, cultura emprenedora i in- 20 emprenedora fraestructura digital (7a., 12a., 17a. i 20a. respectivament), 39 Mercat 30 i la pitjor en habilitats i manca d’oferta de treball qualifica- 35 tecnològic Infraestructura da (47a.). A la resta de variables —tals com entorn empre- digital Difusió sarial, mercat tecnològic o difusió del coneixement— se Entorn empresarial del coneixement situa a la franja mitjana, entre la 30a. i la 41a. posició. B arcelona Londres Estocolm En relació amb la ciutat de Barcelona, aquest informe Font: European Digital City Index 2016. Nesta i the European Digital Forum think tank destaca la presència d’iniciatives finançades pel govern —com és el cas de Barcelona Activa, que ajuda a les no- NOTA variables: ves empreses a trobar finançament per iniciar els seus Accés al capital: Capacitat de captació de ca- Difusió del coneixement: nombre d’institu- negocis— i el creixent número d’espais d’acceleradors cions de recerca del top 200 de les millors a business angels i crowdfunding. nivell mundial, i despesa d’R+D per habitant. d’empreses emergents i d’esdeveniments de cotreball Entorn empresarial: facilitat per fer negocis Estil de vida: índex de qualitat de vida (ac- per facilitar l’intercanvi de coneixements. Però, a l’edició (temps i cost necessari associat), cost mitjà cessibilitat d’habitatge, contaminació, taxes del lloguer comercial o preu de la propietat de criminalitat, qualitat del sistema sanitari, anterior, també s’esmenta que, tot i l’existència de diver- comercial, disponibilitat d’espais de treball en etc.), i de cost de vida (cost de diferents béns equip, facilitat a l’accés de dades. i serveis). ses empreses de capital de risc i d’àngels inversors, són Infraestructura digital: velocitat mitjana de Mercat tecnològic: percentatge de persones insuficients per a recolzar el ràpid creixement de l’empre- càrrega i descàrrega de dades d’Internet, cost usuàries d’Internet que han comprat o adqui- nedoria digital a la ciutat. rit béns o serveis per a ús privat al llarg de l’úl- velocitat de la connexió mòbil, percentatge tim any, percentatge dels guanys econòmics resultants del comerç electrònic (descomp- - Barcelona ha estat considerada una de les deu capitals Habilitats i qualificació: salari mitjà del per- cripcions de banda ampla per 100 habitants, sonal desenvolupador de software o web, diferència en el percentatge de persones que europees de la innovació, segons el document Ten Tech dissenyadors web, etc. amb cinc anys d’ex- han comprat en línia. periència, percentatge de població de 25 Hubs, elaborat per la consultora Science Business, de a 64 anys amb educació terciària, nombre Mentoria i assistència a la gestió: nombre de persones treballadores al sector de les d’esdeveniments de treball en xarxa i de men- Brussel·les, que destaca la seva reputació internacional TIC, nombre de persones treballadores toria, nombre de persones mentores, nombre al sector de les finances i assegurances, d’acceleradors (companyies que assessoren i en els àmbits de l’adopció primerenca de les tecnologies i percentatge de la població que es pot impulsen una empresa emergent a canvi d’una comunicar en anglès. retribució), nombre d’àngels inversors. digitals i sense fil, i la biomedicina. Cultura emprenedora: disposició en la presa Infraestructura no digital: Temps mitjà de de riscos a l’inici d’un negoci, percentatge de trajecte i distància a la feina, població que la població estrangera, nombre de persones es pot arribar viatjant fins a 3 hores en tren col·laboradores en línia, nombre de noves i nombre de vols des d’aeroports locals. empreses amb relació a 1.000 persones amb conciutadanes, percepció sobre les perso- nes emprenedores, nombre de piulades relacionades amb l’emprenedoria, i nombre d’empreses emergents unicorns valorades en milers de milions de dòlars. OBSERVATORI BARCELONA 2016 60 Societat del coneixement Índex de Ciutats Digitals Europees Rànquing 2015 Índex global Rànquing 2016 Índex global 1 Londres 1 Londres 2 Amsterdam 2 Estocolm 3 Estocolm 3 Amsterdam 4 Hèlsinki 4 Hèlsinki 5 Copenhagen 5 París 6 París 6 Berlín 7 Berlín 7 Copenhagen 8 Dublín 8 Dublín 9 Brussel·les 9 Barcelona 10 Munic 10 Viena 11 Cambridge 11 Munic 12 Madrid 12 Cambridge 13 Oxford 13 Bristol 14 Barcelona 14 Madrid 15 Viena 15 Oxford 16 La Valletta 16 Manchester 17 Lisboa 17 Brussel·les 18 Luxemburg 18 Tallinn 19 Praga 19 Edimburg 20 Tallinn 20 Hamburg 21 Milà 21 Líó 22 Budapest 22 Aarhus 23 Colònia 23 Birmingham 24 Varsòvia 24 Lisboa 25 Bratislava 25 Frankfurt 26 Nicòsia 26 Eindhoven 27 Ljubljana 27 Utrecht 28 Roma 28 Colònia 29 Vílnius 29 Malmo 30 Bucarest 30 Uppsala Font: European Digital City Index 2015 i 2016. (Nesta i the European Digital Forum think tank). OBSERVATORI BARCELONA 2016 61 Societat del coneixement Turisme Introducció La consolidació de Barcelona com a referent internacional Els resultats positius del turisme es veuen reforçats pel del turisme urbà s’ha traduït en un increment accelerat bon posicionament de les principals infraestructures de l’activitat turística a la ciutat els darrers anys, fet que d’accés a la ciutat de Barcelona: el port i l’aeroport. Bar- ha motivat un debat ciutadà sobre la sostenibilitat del celona continua sent el port de referència en matèria seu desenvolupament. En aquest sentit, l’Ajuntament de de creuers i assoleix una xifra de 2.540.000 creueristes, Barcelona ha aprovat la creació del Consell de Turisme un 7,4 % més que l’any anterior, segons les dades de i Ciutat, un òrgan consultiu i de participació sectorial, MedCruise. així com l’elaboració d’un nou Pla Estratègic de Turisme D’altra banda, l’aeroport del Prat continua entre els deu els propers anys. Amb aquest pla es planteja aconseguir principals d’Europa per volum de persones passatgeres la millora de l’activitat turística en termes de sostenibili- l’any 2015. Segons l’ d’ACI Europe, tat en reforçar l’impacte positiu sobre la ciutat i la gestió Barcelona ha registrat una xifra rècord de 39.711.276 dels possibles efectes negatius; facilitar la integració dels persones passatgeres, la qual cosa suposa 2,15 milions visitants en potenciar l’equilibri necessari amb les perso- més que l’any anterior (el 5,7 %). En una dècada (2005- nes que hi resideixen i en preservar els valors d’identitat 2015), tot i la crisi, l’aeroport de Barcelona gairebé ha i convivència. duplicat la xifra de destinacions de llarg recorregut amb - En aquest context, el sector turístic ha continuat sent un tinacions. L’any vinent s’hi sumaran com a mínim cinc dels motors de l’activitat econòmica de la ciutat de Barce- destinacions noves més, la qual cosa suposa un pas més lona durant l’any 2015. Així, segons Turisme de Barcelona, perquè el Prat es converteixi en un hub de connexions la Ciutat Comtal va assolir una xifra rècord que s’aproxima internacionals. Aquest increment de l’oferta de vols in- als 9 milions de turistes en allotjament, que suposen un tercontinentals ha tingut el seu efecte en la demanda: increment del 6,4 % més que l’any anterior. El bon com- s’ha passat de 345.000 persones passatgeres anuals de portament del turisme a la Ciutat Comtal prové sobretot vols directes el 2005 a 2.056.968 el 2015, sis vegades del turisme estranger i del de negocis, reforçats per la re- més, segons dades del Comitè de Desenvolupament de cuperació del turisme estatal. Rutes Aèries de Barcelona (CDRA). El bon to del turisme internacional a la ciutat queda re- Així, Barcelona es posiciona com a la 8a. ciutat d’Europa i la 26a. del món en nombre de visitants internacionals segons l’informe Top Cities Destination Ranking 2014, d’Euromonitor International. Segons l’European Cities Mar- El sector turístic keting Benchmarking Report 2016, Barcelona és la 6a. ciutat continua sent europea amb més pernoctacions de turistes internacio- nals, només per darrere de Londres, París, Berlín, Roma un dels motors i Madrid. Un altre rànquing rellevant és el Mastercard In- de l’activitat econòmica dex of Global Destination Cities 2016, on Barcelona se situa de la ciutat com a 12a. a nivell mundial i 4a. a Europa en nombre de de Barcelona turistes internacionals (només és superada per Londres, París i Istanbul). En relació amb la despesa del turisme internacional, la ciutat se situa en la 12a. posició mundial i 3a. europea. Segons Tripadvisor, Barcelona és l’11a. desti- nació més popular a nivell mundial durant el 2016. OBSERVATORI BARCELONA 2016 65 Turisme Principals aeroports europeus per volum de persones passatgeres l’any 2015 L’aeroport de Barcelona s’apropa als 40 milions de persones passatgeres i continua entre els 10 principals aeroports d’Europa Durant l’any 2015, l’aeroport del Prat ha assolit un nou L’evolució anual del trànsit de persones passatgeres ha rècord en el trànsit de persones passatgeres, 39,7 mi- estat positiva a gairebé tots els 25 aeroports principals lions, xifra que suposa un increment de 2,15 milions de d’Europa, amb l’excepció dels aeroports de Moscou-Do- persones respecte a l’any anterior (un 5,7 %), segons les modédovo i d’Antalya (Turquia). L’increment de persones dades de l’Airport Traffic Report, de l’ACI Europe. Per segon passatgeres, però, ha estat heterogeni: des del 0,1 % de any consecutiu, l’aeroport de Barcelona assoleix la 10a. l’aeroport de Moscou fins al 19,6 % d’Istanbul-Sabiha posició en el rànquing europeu, i se situa per sobre d’ae- Gökçen. El Prat, amb un creixement del 5,7 %, és el 8è. roports com els de Domodédovo (Moscou), Orly (París) o aeroport que més ha crescut. El trànsit internacional ha Zuric. estat el motor principal de creixement al Prat el 2015, amb 29,1 milions de persones i un augment del 6,7 % (vers el 3 % del trànsit interior). Així mateix, l’aeroport del Prat se situa en la 19a. posició dels aeroports amb més persones passatgeres internacionals, segons l’ACI. Persones passatgeres (milions) 58,2 52,5 54,9 49,7 51,0 47,7 47,4 46,0 44,1 45,2 42,5 43,5 40,9 38,3 38,6 39,7 10 39,7 37,7 33,9 34,5 34,7 30,7 10 32,6 9 34,3 9 35,1 10 35,2 37,5 9 32,7 9 30,1 28,6 9 29,9 10 29,1 26,8 9 27,1 9 27,3 9 24,5 19,6 21,7 23,8 19,6 19,2 18,9 19,2 18,5 18,8 18,4 17,1 17,5 17,9 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Barcelona (BCN) Amsterdam (AMS) Munic (MUC) Nota: L’any 2010, l’aeroport de Barcelona va baixar una posició per l’en- Posició de Barcelona en el rànquing Milà (MXP) trada de l’aeroport d’Istanbul a l’estadística de l’ACI. Si no hagués estat per X això, hauria mantingut la novena posició . Font: Airport Traffic Reports. Airports Council International, ACI Europe i Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA). OBSERVATORI BARCELONA 2016 66 Turisme Principals aeroports europeus per volum de persones passatgeres. 2015 Ciutat (aeroport) Variació 2015/2014 (%) Persones passatgeres Londres-Heathrow (LHR) 2,2 74.958.031 París-Roissy (CDG) 3,1 65.766.986 Istanbul (IST) 8,2 61.322.729 Frankfurt (FRA) 2,5 61.032.022 Amsterdam (AMS) 6,0 58.285.118 Madrid (MAD) 11,9 46.828.279 Munic (MUC) 3,2 40.982.384 Roma-Fiumicino (FCO) 5,0 40.422.156 Londres-Gatwick (LGW) 5,7 4 0.275.430 Barcelona (BCN) 5,7 39.711.276 Moscou-Xeremétievo (SVO) 0,1 31.611.061 Moscou-Domodédovo (DME) -7,7 30.504.505 París-Orly (ORY) 2,8 29.664.993 Istanbul-Sabiha Gökçen (SAW) 19,6 28.112.438 Antalya (AYT) -2,2 27.724.249 Copenhaguen (CPH) 3,8 26.610.332 Zuric (ZRH) 3,2 26.281.228 Dublín (DUB) 15,4 25.049.335 Oslo (OSL) 1,7 24.672.531 Palma de Mallorca (PMI) 2,7 23.745.131 Brussel·les (BRU) 7,0 23.460.018 Estocolm-Arlanda (ARN) 3,2 23.142.536 Manchester (MAN) 5,2 23.103.950 Viena (VIE) 1,3 22.775.054 Londres-Standsted (STN) 12,9 22.515.500 Font: Airport Traffic Report 2015. Airports Council International i Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA) OBSERVATORI BARCELONA 2016 67 Turisme Turistes internacionals a ciutats del món l’any 2014 Barcelona és el 8è. destí turístic internacional a Europa i el 26è. al món Segons l’informe Top Cities Destination Ranking 2014, d’Eu- Turistes internacionals a ciutats del món. 2014 romonitor International, Barcelona se situa com a la 8a. Ciutat ciutat d’Europa i la 26a. del món en arribades de turistes Variació Turistes 2014/2013 (%) internacionals internacionals sobre un total de 100 ciutats del món. A (milers) nivell mundial perd una posició en el rànquing respecte Hong Kong 8,2 27.770,0 a l’any anterior, en ser superada per Tòquio. Tanmateix, Londres 3,6 17.383,9 el nombre de turistes internacionals que han escollit Bar- celona com a destí turístic s’ha elevat fins als gairebé 6 Singapur -0,4 17.086,2 milions l’any 2014 —un 4,8 % més que l’any anterior—, Bangkok -7,0 16.245,0 xifra que situa Barcelona per davant de Moscou, Pequín París -1,9 14.981,7 o Los Angeles a nivell mundial; i de Budapest, Venècia o Macau 7,4 14.966,5 Viena a nivell europeu. Així mateix, al rànquing europeu es Dubai 8,4 13.200,0 posiciona només per darrere de Londres, París, Istanbul, Shenzhen 8,0 13.120,8 Antalya, Roma, Praga i Milà per segon any consecutiu. Nova York 3,2 12.230,0 Istanbul 13,2 11.871,2 Paral·lelament, segons l’European Cities Marketing Benchmar- king Report 2016, Barcelona és la 6a. ciutat europea amb més Kuala Lumpur 4,0 11.629,6 pernoctacions de turistes internacionals l’any 2015, per darre- Antalya 3,4 11.498,5 re de Londres, París, Berlín, Roma i Madrid. Així mateix, segons Seül 8,9 9.389,6 el Mastercard Index of Global Destination Cities 2015, Barcelona Roma 2,0 8.780,5 se situa com a la 4a. ciutat d’Europa i la 12a. del món pel que Taipei 23,0 8.615,0 fa al nombre de visitants internacionals, i la 3a. d’Europa i la Guangzhou 6,7 8.199,0 6a. del món en quant a despesa del turisme internacional. Phuket 1,0 8.115,3 Miami 15,7 7.260,0 Turistes internacionals (milers) Pattaya -8,0 6.427,3 Xangai 4,2 6.398,8 Praga 2,2 6.346,1 15,2 14,9 Las Vegas 1,4 6.133,4 Mecca 6,2 6.120,6 9,7 9,7 Milà 3,0 6.050,1 Tòquio 28,8 5.993,3 8,7 8,7 8,3 8,1 8,4 8,6 8,6 7,7 Barcelona 4,8 5.972,8 6,0 6,0 6,2 5,9 26 5,9 5,5 5,6 5,7 25 5,5 Amsterdam 9,8 5.714,1 11 5,0 18 4,9 16 5,1 20 5,3 23 5,4 10 4,6 5,2 4,5 16 4,4 4,2 4,2 Viena 4,5 5.422,1 3,9 3,9 4,0 3,8 Los Angeles 2,3 5.272,6 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Venècia 1,5 5.237,0 Barcelona Amsterdam París Roma Nota: Les arribades internacionals inclouen tant les persones visitants estran- geres que arriben a la ciutat com a primer punt d’entrada, com les persones que X Posició de Barcelona al rànquing mundial arriben a la ciutat a través d’un altre punt d’entrada. Per visitant s’entén la persona que s’està a la ciutat almenys 24 hores i menys de 12 mesos, i que s’allotja en un establiment privat o col·lectiu. Nota: A partir del 2008 hi ha una ruptura de la sèrie perqué el nombre de Se n’exclouen les persones viatgeres d’un dia (excursionistes) i turistes domèstics ciutats analitzades es redueix de 150 a 100 . Font: Top Cities Destination Ranking 2014. Euromonitor International Font: Top Cities Destination Ranquing. Euromonitor International OBSERVATORI BARCELONA 2016 68 Turisme Creuers als principals ports d’Europa l’any 2015 El port de Barcelona es consolida com a port de referència de la Mediterrània L’èxit del port de Barcelona queda ben palès en mantenir-se Creuers als principals ports de la Mediterrània. 2015 per quinzè any consecutiu com a principal port de la Me- diterrània i d’Europa en trànsit de creueristes, segons les Ciutat Variació Persones 2015/2014 (%) passatgeres estadístiques de MedCruise 2015. Més de 2,5 milions de (milers) creueristes van passar pel port de la Ciutat Comtal el 2015, Barcelona 7,4 2.540 la qual cosa suposa un increment del 7,4 % respecte a l’any Civitavecchia 6,2 2.272 anterior i representen gairebé un 30 % del total de creueris- Illes Balears 25,8 1.997 tes de l’Estat espanyol. En el context internacional, Barcelo- Venècia -8,7 1.582 na es manté com a 4t. port base del món el 2014, segons da- Marsella 10,7 1.451 des de la CLIA i Seatrade, només per darrere dels tres grans ports de l’estat de Florida (Miami, port Canaveral i port Ever- Nàpols 14,0 1.270 glades), i per davant dels de Venècia, Southampton i Nova Savona -3,6 982 York. Cal destacar que, cada cop més, les operadores deci- El Pireu -7,1 980 deixen establir Barcelona com a port base. Durant el 2015, Ports de Tenerife 11,1 933 més de la meitat dels creueristes van ser turnaround; és a Génova 2,9 848 dir, van acabar i/o començar el viatge a la capital catalana. Dubrovnik/Korcula -7,1 831 Kusadasi/Bodrum/Antalya 6,1 808 L’any 2014, l’activitat dels creuers de la capital catalana va Livorno 11,4 698 generar una facturació total de gairebé 800 milions d’euros, La Valletta 29,1 668 més de 6.700 llocs de treball, i va contribuir al PIB de Cata- lunya amb 413,2 milions d’euros anuals, segons les conclu- La Spezia 38,0 667 sions de l’estudi - Corfú -3,7 647 cioeconòmic del creuerista (2014), realitzat per la Universitat Istanbul 0,0 589 de Barcelona, Turisme de Barcelona i el Port de Barcelona. Ports de Madeira 21,9 580 Palerm 2,9 547 Creueristes Ports de la Riviera Francesa -8,3 546 (milions de persones passatgeres) Lisboa 2,2 512 Kotor 42,9 442 1 2,66 Màlaga 2,4 419 1 2,60 València -0,5 371 1 2,54 Bari -34,4 368 1 2,35 1 1 2,41 1 2,36 Gibraltar 14,7 344 2,00 1,79 1,82 1,78 Messina 2,5 328 1,73 1,62 1,61 Split 47,5 271 1,59 1,55 1,58 1,49 1,54 Càller 221,6 263 1,34 1,30 1,20 Mònaco 29,6 259 1,15 1,06 0,98 Font: MedCruise i Ports de l’Estat 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Barcelona El Pireu (Atenes) Venècia Palma de Mallorca X Posicionament de Barcelona al rànquing mediterrani Font: MedCruise i Ports de l’Estat OBSERVATORI BARCELONA 2016 69 Turisme Preus i costos Introducció L’etapa de moderació històrica de la inflació iniciada a Barcelona el 2014, les dones assalariades residents finals del 2013 s’ha accentuat a mesura que avançava a Barcelona van percebre un salari mitjà un 25,1 % el 2015, un fenomen generalitzat als països europeus inferior al dels homes, mentre que les bretxes sa- que, juntament amb el dèbil creixement de la zona larials de Catalunya i Espanya van ser lleugerament euro, han empès el BCE a posar en marxa diverses superiors a les de la població barcelonina (26,6 % i mesures d’estímul monetari per reactivar la deman- 25,8 % respectivament) i la de la Unió Europea se da interna. En aquest context, Barcelona és una ciutat situava en el 16,7 %. competitiva en termes de costos a nivell mundial, atès que té un nivell de preus i salaris que se situen a la Pel que fa a la fiscalitat, el 2015 s’ha produït una franja mitjana-baixa del conjunt de grans ciutats euro- baixada en el tipus impositiu de l’impost de societats, pees. Tanmateix, la recuperació econòmica ha iniciat, que ha passat del 30 % al 28 % i, el 2016, una segona el 2015, una tendència a l’alça en els preus del lloguer disminució l’ha situat al 25 %. Aquesta baixada farà del sòl industrial, d’oficines i de locals comercials que que Espanya s’apropi a la mitjana europea en el tipus trenca amb la tendència registrada durant els darrers impositiu de societats, entorn el 22 %. Tanmateix, cal anys, però que no altera substancialment la seva posi- afegir que el tipus nominal pot diferir bastant del ti- ció als rànquings. pus efectiu, que és el resultant una vegada s’apliquen les deduccions i bonificacions, i que en el cas espan- El 2015, Barcelona ha baixat posicions al rànquing de yol és inferior al tipus nominal. La rebaixa de l’impost l’índex de cost de la vida en relació amb la ciutat de de societats se suma a la reducció de l’IRPF, que s’ha referència (Nova York), segons Mercer Human Resource fet esglaonadament entre 2015 i 2016. Consulting. La nul·la inflació, la moderació salarial i la depreciació de l’euro que s’ha produït durant el 2015 Finalment, cal assenyalar que la Ciutat Comtal man- han estat les principals causes d’aquest abaratiment té una posició força competitiva quant als preus del relatiu del cost de la vida a la ciutat de Barcelona. lloguer del sòl industrial, d’oficines i de locals comer- cials, la qual cosa afavoreix l’atractiu de Barcelona Cal tenir en compte que, els darrers anys, la inflació a per a fer negocis, tant per a la instal·lació de noves la província de Barcelona ha estat molt baixa o nul·la empreses com per al manteniment de les que ja hi (0,3 % el 2014 i 0,0 % el 2015 de mitjana anual). Els són presents. Ara bé, els preus dels lloguers han co- salaris també han tingut de mitjana un comportament mençat a augmentar el 2015 a la ciutat de Barcelona, molt estable els darrers anys. Entre 2012 i 2015, el per la millora de la situació econòmica i per l’atractiu cost salarial brut ha disminuït un 2,4 % acumulat a Ca- de la ciutat. talunya, i se situa als 32.514 euros/any. En comparació amb altres ciutats europees, el nivell salarial a Barcelona se situa a la banda mitjana-baixa, ja que només supera el de ciutats com Lisboa, Ate- Pugen els preus nes, Praga o Budapest, però està força per sota del dels lloguers d’espais que tenen altres ciutats similars com Dublín, Munic, per activitat degut a la Amsterdam o Milà. Des de la perspectiva de gènere recuperació econòmica cal esmentar que, segons l’Estudi de salaris mitjans a i al creixent atractiu de la ciutat als mercats globals OBSERVATORI BARCELONA 2016 73 Preus i costos Cost de la vida en ciutats del món l’any 2015 Barcelona baixa posicions al rànquing de ciutats amb cost de la vida més alt Barcelona cau amb força al rànquing del cost de la vida a Posicionament de Barcelona ciutats del món, passa de la 71a. posició el 2014 a la 124a. el 2015, segons l’estudi anual de Mercer Human Resour- ce Consulting, elaborat a partir de l’anàlisi de més de 200 31 31 productes i serveis bàsics de 207 ciutats del món. En els 38 43 darrers vuit anys, que coincideix amb el període de crisi 49 56 56 econòmica, Barcelona ha experimentat un fort descens 66 de posicions al rànquing (de la 31a. posició el 2008 a la 71 124a. el 2015), fet que li ha permès guanyar competitivitat 85 84 envers l’exterior. Altres ciutats europees, com París, Milà, Roma i Berlín, han 124 seguit la mateixa evolució baixista que Barcelona durant el 2015. La depreciació de l’euro, que es va iniciar la se- 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 gona meitat del 2014 i que ha continuat durant el 2015, ha estat la causa principal d’aquesta davallada al rànquing Font: Worldwide Cost of Living Survey, City Rankings 2015. Mercer Human Resource Consulting del cost de la vida de les ciutats europees perquè la com- parativa es fa amb relació a Nova York. En el cas de Bar- celona, se suma a més a més la contenció dels preus de consum que s’ha produït el 2014 i el 2015 (amb una in- flació mitjana anual del 0,3 % i 0,0 % respectivament). En definitiva, s’ha produït un abaratiment relatiu del cost de la vida a Barcelona en comparativa mundial, mentre que quan es compara amb altres ciutats europees es manté força similar. OBSERVATORI BARCELONA 2016 74 Preus i costos Cost més baix Cost més alt Cost de la vida a ciutats del món. 2015 Rànquing Ciutat Rànquing Rànquing Ciutat Rànquing 2014 2015 2014 2015 1 Luanda 1 50 Tianjin 27 3 Hong Kong 2 66 Rangun 28 5 Zuric 3 71 Chengdu 29 4 Singapur 4 19 Libreville 30 6 Ginebra 5 26 Sydney 31 10 Xangai 6 23 Osaka 32 11 Pequín 7 68 Abu Dhabi 33 14 Seül 8 46 Bakú 33 8 Berna 9 36 Abuja 35 2 N’Djamena 10 62 Los Angeles 36 7 Tòquio 11 74 San Francisco 37 12 Londres 12 20 Oslo 38 20 Kinshasa 13 22 Nouméa 39 17 Shenzhen 14 49 Sao Paulo 40 24 Guangzhou 15 61 Taipei 41 16 Nova York 16 85 Chicago 42 13 Victòria 17 28 Brazzaville 42 18 Tel Aviv 18 63 Beirut 44 86 Buenos Aires 19 88 Bangkok 45 25 Lagos 20 27 París 46 54 Shenyang 21 33 Melbourne 47 34 Conakry 22 37 Perth 48 67 Dubai 23 51 Dublín 49 15 Copenhaguen 24 92 Washington 50 48 Qingdao 24 9 Moscou 50 47 Nanjing 26 71 Barcelona 124 Font: Worldwide Cost of Living Survey, City Rankings 2015. Mercer Human Resource Consulting OBSERVATORI BARCELONA 2016 75 Preus i costos Impost de societats i IVA a països del món l’any 2016 El tipus impositiu de societats es va apropant a la mitjana europea Espanya continua a la banda mitjana-alta d’Europa pel Impost de societats i IVA a països del món. 2016 que fa al tipus d’IVA amb un 21 %, per sota de països com Grècia (23 %) i Itàlia (22 %), però per sobre d’Alemanya País Taxa Base País Taxa Base IVA (%) Societats (%) (19 %) o França (20 %). Pel que fa a l’impost de societats, Espanya l’ha reduït el 2015 des del 30 % fins al 28 %, i el Hongria 27 Estats Units 40,0 2016 fins al 25 %, i s’aproxima així a la mitjana de la UE Dinamarca 25 Argentina 35,0 (22,1 %). Aquesta rebaixa fiscal se suma a la de l’IRPF, que Noruega 25 Índia 34,6 s’ha implementat gradualment els anys 2015 i 2016. Se- Suècia 25 Bèlgica 34,0 gons KPMG, altres països de la UE que com Espanya han Finlàndia 24 França 33,3 baixat el tipus de l’impost de societats, però en menor Grècia 24 Japó 32,3 mesura, són Dinamarca i Noruega. Irlanda 23 Itàlia 31,4 Polònia 23 Austràlia 30,0 Segons l’estudi de PwC i del Banc Mundial Paying Taxes Portugal 23 Alemanya 29,7 2015, les empreses espanyoles han pagat una taxa im- Eslovènia 22 Luxemburg 29,2 positiva total del 58,2 % l’any 2015, superior a la mitja- Itàlia 22 Grècia 29,0 na dels països europeus, però força similar a la de fa Argentina 21 Sud-àfrica 28,0 tres anys enrere (58,6 % el 2012). Per conceptes, cal Bèlgica 21 Canadà 26,5 assenyalar que la major part correspon als impostos Espanya 21 Àustria 25,0 sobre el treball (35,7 %), seguit per l’impost de societats Letònia 21 Espanya 25,0 (21,9 %) i els altres tributs (0,6 %). Països Baixos 21 Israel 25,0 República Txeca 21 Noruega 25,0 Àustria 20 Països Baixos 25,0 Eslovàquia 20 Tunísia 25,0 França 20 Xina 25,0 Regne Unit 20 Corea del Sud 24,2 Alemanya 19 Dinamarca 22,0 Xipre 19 Eslovàquia 22,0 Tunísia 18 Suècia 22,0 Israel 17 Portugal 21,0 Luxemburg 17 Finlàndia 20,0 Xina 17 Regne Unit 20,0 Índia 15 Hongria 19,0 Sud-àfrica 14 Polònia 19,0 Austràlia 10 República Txeca 19,0 Corea del Sud 10 *Suïssa 17,9 Japó 8 Eslovènia 17,0 Suïssa 8 Hong Kong 16,5 Canadà 5 Letònia 15,0 Estats Units --- Irlanda 12,5 Hong Kong --- Xipre 12,5 Nota: la base de dades original conté 138 països, si bé la taula recull una mostra seleccionada de països de referència *Dada de l’any 2015 Font: KPMG’s Corporate and indirect Tax Rate tables. KPMG OBSERVATORI BARCELONA 2016 76 Preus i costos Impost de societats. 2016 (%) 20,0 Finlàndia 22,0 Suècia 25,0 Noruega 15,0 Letònia 12,5 Irlanda 22,0 Dinamarca 20,0 Regne Unit 25,0 Països Baixos 19,0 Polònia Bèlgica 34,0 29,7 Alemanya 29,2 Luxemburg 19,0 República Txeca 22,0 Eslovàquia 33,3 França 17,9 Suïssa 25,0 Austria 19,0 Hongria 17,0 Eslovènia 21,0 Portugal 31,4 25,0 Espanya Italia 29,0 Grècia Font: KPMG’s Corporateand indirect Tax Rate tables. KPMG OBSERVATORI BARCELONA 2016 77 Preus i costos Preu del lloguer d’oficines a ciutats d’Europa, d’Orient Mitjà i d’Àfrica l’any 2015 Els preus de lloguer d’oficines creixen per primera vegada en els darrers sis anys El preu del metre quadrat del lloguer d’oficines a Barcelo- na s’ha situat en 234 euros anuals l’any 2015, segons l’in- forme EMEA Rents and Yields, elaborat per CB Richard Ellis. Lió 5,3 % El preu ha augmentat gairebé un 10 % respecte a un any Barcelona 4,9 % enrere, després que l’any anterior s’hagi mantingut esta- Amsterdam 4,8 % ble i els quatre anteriors hagi disminuït. Aquesta evolució Dublín 4,7 % fa que la ciutat de Barcelona hagi pujat cinc posicions; ha passat de la 45a. posició a la 40a. al rànquing de preus de Madrid 4,5 % lloguer d’oficines d’un total de 58 ciutats seleccionades Munic 3,8 % de l’àrea d’Europa, d’Orient Mitjà i d’Àfrica. Tot i l’augment de preus d’aquest any, la ciutat de Barcelona continua si- Nota: El rendiment es refereix al retorn de la inversió al sector oficines de cada ciutat tuada a la franja mitjana-baixa de la mostra seleccionada, Font: EMEA Rents and Yields Q3 2015 (Europe, Middle East & Africa). amb un preu similar al de Praga o Copenhaguen, però CB Richard Ellis bastant per sota del de ciutats de referència com Dublín, Milà, Amsterdam o Lió. En comparació, la ciutat de Ma- drid es troba en una posició més elevada que Barcelona, amb un preu del lloguer d’oficines de 312 euros el m2 i un creixement el darrer any del 5,1 %. El rendiment obtingut pel lloguer d’oficines a Barcelona ha estat del 4,9 % el 2015, segons CB Richard Ellis, molt similar al de ciutats com Amsterdam, Dublín o Madrid, en- tre d’altres. OBSERVATORI BARCELONA 2016 78 Preus i costos Preu del lloguer d’oficines a ciutats d’Europa, d’Orient Mitjà i d’Àfrica. 2015 Rànquing Ciutat Var. interanual Lloguer Rànquing Ciutat Var. interanual Lloguer (%) (%) (€/m2/any) (€/m2/any) 1 Londres-West End 9,3 1.784 30 Varsòvia -5,6 288 2 Londres ciutat 11,7 1.017 30 Tel Aviv 0,0 288 3 Ginebra 0,0 825 32 Brussel·les 0,0 285 4 París 0,0 800 33 Lió 7,7 280 5 Moscou -26,7 788 34 Berlín 2,2 276 6 Zuric -3,0 767 35 Marsella -1,9 265 7 Dubai 0,0 735 36 Atenes 4,6 252 8 Dublín 16,7 565 37 Kíev -14,8 247 9 Estocolm 13,3 552 38 Belfast 14,3 243 10 Milà 2,1 490 39 Budapest 0,0 240 11 Istanbul 0,0 484 40 Praga 0,0 234 12 Manchester 8,3 475 40 Barcelona 9,9 234 13 Frankfurt 4,0 474 42 Copenhaguen 3,0 228 14 Edimburg 7,0 456 43 Rotterdam 0,0 225 15 Oslo 0,0 446 44 Lisboa 0,0 222 16 Hèlsinki 8,8 444 44 Bucarest 2,8 222 17 Abu Dhabi -2,7 439 46 Lilla 0,0 220 18 Birmingham 5,3 438 47 La Haia 0,0 215 19 Glasgow 3,5 431 48 Utrecht 2,4 210 20 Bristol 3,6 416 49 Vílnius 13,3 204 21 Munic 1,5 402 50 Bratislava 0,0 192 22 Roma 0,0 380 51 Belgrad 6,7 192 23 Amsterdam 1,5 350 51 Tallinn 8,8 192 24 St. Petersburg -55,9 316 53 Aarhus 9,8 188 25 Düsseldorf -1,9 312 54 Riga 19,2 186 25 Madrid 5,1 312 55 Zagreb -1,8 168 27 Viena 0,0 309 56 Johannesburg 5,4 152 28 Göteborg 3,7 303 57 Oporto 0,0 144 28 Hamburg 2,0 300 58 Tessalònica 4,8 120 Font: EMEA Rents and Yields Q3 2015 (EMEA: Europe, Middle East & Africa). CB Richard Ellis OBSERVATORI BARCELONA 2016 79 Preus i costos Preu del lloguer de locals comercials a ciutats del món l’any 2015 Els preus pugen al centre però es mantenen estables al Portal de l’Àngel Segons l’estudi Main Streets Across the World 2015/2016, de Preu del lloguer de locals comercials - (€/m2/any) peteix com al carrer més car d’Espanya, i se situa en la 15a. posició del rànquing mundial; baixa una posició respecte a Rbla. de Catalunya 1.140 2015 (Barcelona) 1.080 2014 l’any anterior. Concretament, el preu del lloguer d’un local 1.020 2013 comercial al Portal de l’Àngel és de 3.240 €/m2/any, molt lluny dels 33.812 €/m2/any de la Cinquena Avinguda de Pg. de Gràcia 2.760 (Barcelona) 2.700 Nova York, que és el carrer comercial més car del món; o de 2.580 l’avinguda dels Camps Elisis (13.255 €/m2/any), el carrer més Kalverstraat 2.900 car d’Europa. En comparació amb l’any anterior, el Portal de (Amsterdam) 2.900 l’Àngel ha mantingut estable el preu del m2, mentre que el 2.900 Passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya han registrat un Preciados 3.000 increment del 2,2 % i 5,6 % respectivament. (Madrid) 2.940 2.880 Al rànquing estatal, el carrer de Preciados de Madrid ocu- Grafton Street 3.091 pa la 2a. posició amb un preu de 3.000 €/m2/any; i el ter- (Dublín) 2.529 cer lloc és per al Passeig de Gràcia, que assoleix un preu 2.389 mitjà de 2.760 €/m2/any. Barcelona continua situada en Portal de l’Àngel 3.240 una posició elevada al rànquing mundial de preus dels llo- (Barcelona) 3.240 3.180 guers comercials, un reflex de l’atractiu global de la ciutat i del bon comportament recent de les vendes, especial- 4.440 ment les realitzades als turistes estrangers. (Munic) 4.380 4.320 Via 10.000 Montenapoleone 8.500 (Milà) 7.500 Avenue des 13.255 Champs Elysées 13.255 (París) 13.255 5th Avenue 33.812 (Nova York)* 29.822 20.702 (*) El 2014 i 2015 es refereix al carrer Upper 5th Avenue, mentre que els anys anteriors es referia en general a la 5th Avenue. Per tant, la dada del 2014 i les dels anys anteriors no són comparables . Font: Main Streets Across the World 2015-2016. Cushman & Wakefield OBSERVATORI BARCELONA 2016 2807 Preus i costos Preu del lloguer de locals comercials a ciutats del món. 2015 2014 2015 País Ciutat Carrer Lloguer locals comercials (€/m2/any) 1 1 EUA Nova York Upper 5th Avenue (49th-60th Sts) 33.812 2 2 Hong Kong (Xina) Hong Kong Causeway Bay (main street shops) 23.178 3 3 França París Avenue des Champs Elysées 13.255 4 4 Regne Unit Londres New Bond Street 12.762 7 5 Itàlia Milà Via Montenapoleone 10.000 5 6 Australia Sydney Pitt Street Mall 8.898 9 7 Suïssa Zuric Bahnhofstrasse 8.643 6 8 Japó Tòquio Ginza 8.520 8 9 Corea del Sud Seül Myeongdong 8.519 10 10 Àustria Viena Kohlmarkt 4.620 12 11 Alemanya Munic 4.440 13 12 Xina Xangai West Nanjing Road 4.233 11 13 Rússia Moscou Stoleshnikov 3.814 16 14 Singapur Singapur Orchard Road 3.253 14 15 Espanya Barcelona Portal de l’Àngel 3.240 19 16 Irlanda Dublín Grafton Street 3.091 18 17 Turquia Istanbul Bagdat Caddesi 3.016 17 18 Països Baixos Amsterdam Kalverstraat 2.900 15 19 Noruega Oslo Karl Johan 2.852 23 20 Taiwan Taipei ZhongXiao E. Road 2.640 20 21 Canadà Toronto Bloor Street 2.515 21 22 Dinamarca Copenhaguen Stroget (Vimmelskaftet inclós) 2.413 22 23 República Txeca Praga Wenceslas Square 2.280 26 24 Índia Nova Delhi Khan Market 2.276 25 25 Grècia Atenes Ermou 2.160 27 26 Finlàndia Helsinki City Centre 1.968 28 27 Bèlgica Anvers Meir 1.750 30 28 Nova Zelanda Auckland Queen Street 1.675 31 29 Luxemburg Luxemburg Grand Rue 1.620 24 30 Ucraïna Kíev Kreschatik Street 1.616 Nota: aquest rànquing contempla només el carrer comercial més car de cada país Font: Main Streets Across the World 2015/2016. Cushman & Wakefield OBSERVATORI BARCELONA 2016 81 Preus i costos Preu del lloguer del sòl industrial a ciutats d’Europa, d’Orient Mitjà i d’Àfrica l’any 2015 Augmenten els preus per l’increment de la demanda El preu del lloguer del sòl industrial a Barcelona ha es- Rendiment sòl industrial a ciutats europees. III T 2015 tat de 75 euros per metre quadrat i any el 2015, segons l’informe EMEA Rents and Yields, de CB Richard Ellis. Per Barcelona 6,5 % primera vegada en els darrers anys, el preu del lloguer Dublín 6,5 % ha augmentat un 4,2 % interanual, fet que explica que la Lió 6,3 % Ciutat Comtal hagi passat de la 20a. posició al rànquing el 2014 a la 14a. el 2015 d’un total de 50 ciutats selecciona- Amsterdam 5,9 % des de l’àrea d’Europa, d’Orient Mitjà i d’Àfrica, i iguala el Munic 5,2 % preu/m2 de ciutats com Amsterdam i Rotterdam. Aquesta Nota: El rendiment es refereix al retorn de la inversió en sòl industrial evolució, que cal relacionar amb la millora de l’activitat per a cada ciutat industrial, és compartida per bona part de les ciutats eu- Font: EMEA Rents and Yields Q3 2015 (Europe, Middle East & Africa) ropees analitzades, però els augments més importants CB Richard Ellis s’han registrat a Londres, Dublín i Belgrad, mentre que les ciutats que han patit els majors descensos són les ubi- cades a Rússia, Ucraïna, Turquia i Grècia, en tots els casos per les dificultats econòmiques que viuen aquests països. Cal assenyalar que, a Madrid, el preu del lloguer del sòl industrial és bastant més baix, de 60 euros/m2. Segons CB Richard Ellis, la rendibilitat del lloguer del sòl industrial a Barcelona ha assolit el 6,5 % el 2015, idèntic al d’altres ciutats europees com Dublín i Viena, però inferior al 7,5 % registrat l’any anterior. OBSERVATORI BARCELONA 2016 82 Preus i costos Preu del lloguer del sòl industrial en ciutats d’Europa, d’Orient Mitjà i d’Àfrica. 2015 Rànquing Ciutat Var. Lloguer Rànquing Ciutat Var. Lloguer interanual sòl industrial interanual sòl industrial (%) (€/m2/any) (%) (€/m2/any) 1 Abu Dhabi 0,0 219,5 25 Madrid 0,0 60,0 2 Londres 12,0 204,5 25 París 3,5 60,0 3 Ginebra 0,0 183,4 25 Belgrad 11,1 60,0 4 Zuric 6,3 163,0 29 Viena 1,0 58,2 5 Hèlsinki 4,4 144,0 30 St. Petersburg -48,6 57,9 6 Oslo 0,0 136,9 31 Tallinn 0,0 57,6 7 Dubai 6,4 131,3 32 Copenhaguen 0,0 57,0 8 Glasgow 3,9 98,6 33 Berlín 0,0 55,2 8 Estocolm 0,0 97,3 34 Johannesburg 0,0 55,0 10 Edimburg 8,3 95,0 35 Budapest 0,0 54,0 11 Manchester 0,0 86,9 35 Vílnius 0,0 54,0 12 Istanbul -3,2 80,6 35 Riga 5,9 54,0 13 Munic 0,0 78,0 38 Praga 3,6 52,2 14 Barcelona 4,2 75,0 39 Roma 0,0 52,0 14 Amsterdam 0,0 75,0 40 Milà 4,2 50,0 14 Rotterdam 0,0 75,0 41 Kíev -20,4 48,4 17 Frankfurt 0,0 74,4 42 Varsòvia 0,0 48,0 18 Göteborg -10,0 73,0 43 Brusel·les 4,4 48,0 19 Dublín 11,5 72,5 44 Bratislava 0,0 48,0 20 La Haia 0,0 70,0 45 Lió 2,2 46,0 20 Utrecht 0,0 70,0 46 Bucarest 0,0 45,6 22 Hamburg 0,0 68,4 47 Lilla 0,0 44,0 23 Düsseldorf 3,9 64,8 48 Marsella 0,0 43,5 24 Moscou -45,1 62,7 49 Lisboa 0,0 39,0 25 Zagreb -5,7 60,0 50 Atenes -7,7 36,0 Font: EMEA Rents and Yields Q3 2015. CB Richard Ellis OBSERVATORI BARCELONA 2016 83 Preus i costos Nivells salarials a ciutats del món l’any 2015 Barcelona baixa al rànquing de nivell salarial Segons l’informe Prices & Earnings Around the Globe, ela- Nivell salarial brut borat per UBS, en què s’analitza l’evolució del nivell sa- (Índex Nova York = 100) larial a 72 ciutats del món, entre 2012 i 2015, el nivell salarial brut a Barcelona ha disminuït amb relació a la Barcelona 51,7 2015 ciutat de referència, que és Nova York; una evolució que 59,6 2012 és compartida per les principals ciutats europees de re- Milà 58,7 ferència com a conseqüència de la moderació salarial i la 70,3 depreciació de l’euro. Barcelona disminueix una posició al rànquing mundial i passa de la 29a. posició el 2012 a Dublín 68,8 77,7 la 30a. el 2015, i es manté a la franja intermèdia en com- paració amb les ciutats europees principals. És a dir, per Amsterdam 65,3 78,3 sota de Dublín, Munic, Amsterdam, Milà o Lió, entre mol- tes altres, però per sobre de ciutats com Madrid, Lisboa, Munic 67,7 Praga o Budapest. 91,5 Nota: el salari efectiu per hora es calcula a partir de 14 professions La disminució del salari net a Barcelona en el període El salari net es calcula després d’impostos i contribucions a la Seguretat Social analitzat (és a dir, un cop descomptats els impostos i les contribucions a la seguretat social) ha estat fins i tot més Font: Prices & Earnings around the Globe 2015. UBS important que si s’analitza en termes bruts, la qual cosa indica un comportament diferencial dels impostos sobre la renda a Barcelona en relació amb la ciutat de referèn- cia (Nova York). OBSERVATORI BARCELONA 2016 84 Preus i costos Nivells salarials a ciutats del món. 2015 Rànquing Ciutat Salari net Salari brut Rànquing Ciutat Salari net Salari brut 2015 (Nova York= (Nova York= 2015 (Nova York= (Nova York= 100) 100) 100) 100) 1 141,8 131,3 25 54,2 60,0 2 Ginebra 135,2 130,1 25 64,4 59,1 3 Luxemburg 97,1 106,4 25 53,1 58,7 4 Nova York 100,0 100,0 29 62,8 58,6 5 92,9 92,4 30 46,8 51,7 6 56,8 92,2 31 46,2 50,9 7 83,9 89,8 32 51,3 49,4 8 80,4 87,7 33 47,3 46,5 9 88,2 87,5 34 50,2 45,9 10 84,5 85,2 35 53,1 45,7 11 78,2 77,4 35 46,9 40,4 12 63,7 76,0 35 38,8 35,1 13 72,3 75,5 38 38,8 34,7 14 61,1 72,8 39 32,7 33,6 15 69,5 71,4 40 30,7 32,8 16 66,5 70,1 41 37,4 32,2 17 68,6 70,0 42 32,0 31,9 18 64,3 68,8 43 28,2 29,8 19 69,7 68,5 44 27,6 28,4 20 62,8 67,8 45 30,3 26,8 21 68,2 67,7 46 26,0 26,5 22 67,1 66,6 47 24,2 26,1 23 53,3 65,3 48 Varsòvia 22,4 23,2 24 64,5 64,0 49 25,1 23,1 25 67,1 62,8 50 26,3 22,6 Nota: el salari efectiu per hora es calcula a partir de 14 professions. El salari net es calcula després d’impostos i contribucions a la Seguretat Social Font: Prices & Earnings around the Globe 2015. UBS OBSERVATORI BARCELONA 2016 85 Preus i costos SÍNTESI DE RESULTATS Síntesi de resultats El 2015, l’economia catalana i la de la ciutat de Barcelona social— que han esdevingut centrals en el debat polític i avancen en el procés de recuperació de l’activitat i del social. Pel que fa a les dimensions associades a una bona mercat de treball iniciat el 2013, impulsat per la reacti- qualitat de vida, Barcelona és considerada la 15a. ciutat vació de la demanda interna —especialment del consum més segura del món, segons The Safe Cities Index 2015, i de les famílies i de la inversió privada— i el bon compor- la 3a. en l’àmbit de l’esport, segons el Ranking of Sports tament de les exportacions; i afavorit per factors externs Cities 2015. Quant a la sostenibilitat, és també una de les com la depreciació de l’euro, el baix preu del petroli o la ciutats amb millors resultats en dimensions associades política monetària expansiva del BCE. El 2016, es preveu a aspectes mediambientals segons el Sustainable Cities que assoleixin un creixement anual superior al 3 %, mal- Index 2016, i presenta un volum relativament baix d’emis- grat que la creixent inestabilitat internacional després sions de CO2 equivalent per habitant en comparació amb del Brexit i els riscos financers es poden traduir en una altres ciutats del món. Respecte als indicadors que fan certa desacceleració de l’activitat. En aquest entorn, la referència a la cohesió social, que han evolucionat de ciutat de Barcelona ha aconseguit mantenir un bon po- forma desfavorable durant la crisi, el coeficient de Gini sicionament econòmic i empresarial en els contextos in- a Catalunya té un valor molt similar al de la mitjana de ternacional i europeu a la majoria d’indicadors recollits l’OCDE, mentre que la taxa de risc de pobresa o exclusió a l’Informe 2016, de l’Observatori Barcelona, i, fins i tot, social es manté inferior a la de la Unió Europea. millorar posicions en alguns d’aquests. Pel que fa al mercat laboral en el seu conjunt, cal es- L’evolució positiva de l’economia catalana es confirma mentar que des de l’any 2014 s’ha produït una millora en amb els resultats de l’enquesta sobre perspectives em- línia amb la recuperació econòmica, si bé la taxa d’ocupa- presarials per al 2016 d’Eurochambres, ja que són favo- ció a Catalunya es manté per sota de la mitjana europea rables i milloren respecte a l’any anterior. En paral·lel a per setè any consecutiu. En aquest context, el 2015, Bar- aquestes bones expectatives, altres indicadors també celona ha creat ocupació neta per segon any consecutiu, refermen l’atractiu de Barcelona com a pol d’activitat després de sis anys d’ajust laboral, i registra un descens econòmica i la bona imatge que la ciutat té a l’exterior. interanual rellevant de la població aturada, tot i que la En aquest àmbit, la ciutat millora el seu posicionament taxa d’atur encara es manté clarament per sobre de la pel que fa a la competitivitat global —on guanya sis po- mitjana europea. sicions i se situa la 20a. del món—, segons el Global City Index 2016, de la Mori Memorial Foundation, i es posicio- En l’àmbit de la formació superior, Barcelona és un refe- na en 14è. lloc com a ciutat del món amb millor reputació rent en formació empresarial, ja que és l’única urbs euro- al City RepTrak 2016 —tot i que baixa posicions respecte pea amb dues institucions docents (IESE i ESADE) entre les a l’any anterior. La Ciutat Comtal també genera confiança deu millors escoles de negocis del continent europeu, se- en l’àmbit de la inversió internacional, com ho mostra gons The Financial Times i The Economist Intelligence Unit. el fet que ocupa la 8a. posició entre les principals àrees Barcelona també destaca pel seu capital humà qualificat. urbanes del món en captació de projectes d’inversió es- Així, el percentatge de persones treballadores al Principat trangera en el període 2012-2016, segons KPMG. D’altra que té estudis universitaris continua clarament per sobre banda, se situa entre les primeres cinc ciutats del món de la mitjana de la Unió Europea (44,6 % i 35 % respecti- en nombre de delegats i delegades i en nombre de con- vament) i en el cas de les dones treballadores supera per gressos internacionals organitzats en el període 2012- primera vegada el 50 %, segons dades de l’Eurostat per a 2015, segons l’ICCA. Així mateix, destaca pel seu esperit l’any 2015. emprenedor i les oportunitats de negoci que ofereix, amb una taxa d’activitat emprenedora (TEA) que se situa al 6,1 % a la província de Barcelona el 2015, per sobre En l’àmbit del coneixement i la tecnologia, la Ciutat de les d’Alemanya, Noruega o Itàlia, però per sota de la Comtal es manté ben posicionada a escala europea i mitjana de la Unió Europea (7,6 %). avança com a referent en emprenedoria tecnològica. Se- gons l’European Digital City Index 2016, Barcelona es po- El capítol de qualitat de vida, cohesió social i soste- siciona com a la 9a. ciutat europea en el recolzament a nibilitat de l’informe es renova aquest any amb la incor- l’emprenedoria digital d’entre les 60 principals ciutats eu- poració de nous indicadors de cohesió social referits a ropees. L’estratègia d’impuls a la recerca ha permès que dos temes —la desigualtat i el risc de pobresa i exclusió Barcelona s’hagi situat com a 5a. ciutat d’Europa i 17a. OBSERVATORI BARCELONA 2016 88 Síntesi de resultats del món en producció científica, segons l’informe anual en els preus del lloguer del sòl industrial, d’oficines i de elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya, si locals comercials que trenca amb la tendència registrada bé —tot i mantenir el nombre de publicacions en relació durant els darrers anys, però que no altera substancial- amb el 2014— perd sis posicions al rànquing mundial. ment la seva posició als rànquings; reflecteix, així, una Així mateix, cal destacar la massa crítica de l’ocupació en millora de la situació econòmica i el creixent atractiu que sectors d’alt valor afegit l’any 2015: Catalunya ha estat la té la ciutat als mercats globals. Quant al cost de la vida, 5a. regió d’Europa amb major nombre de població ocu- Barcelona ha baixat posicions al rànquing de l’índex de pada en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mit- cost de la vida en relació amb la ciutat de referència (Nova jana-alta, la 7a. quant a població treballadora en ciència York) el 2015, segons Mercer Human Resource Consul- i tecnologia, i la 9a. quant a població ocupada en serveis ting. És una evolució que respon a factors —la nul·la infla- de coneixement i tecnologia punta. En l’àmbit de la in- ció, la moderació salarial i la depreciació de l’euro— que novació, els resultats de les darreres dades disponibles fan que, en comparació amb altres ciutats europees, el ni- per a l’any 2013 mostren un augment tant del nombre vell salarial a Barcelona se situï a la banda mitjana-baixa. de patents PCT totals com tecnològiques sol·licitades a Pel que fa a la fiscalitat, s’ha produït una baixada en el ti- l’àrea de Barcelona. pus impositiu de l’impost de societats que l’ha situat al 25 % el 2016, de manera que Espanya s’apropa a la mitjana El sector turístic continua sent un dels motors de l’acti- europea, una rebaixa que se suma a la reducció de l’IRPF vitat econòmica de la ciutat. Amb una evolució favorable, que s’ha fet esglaonadament entre 2015 i 2016. Barcelona continua molt ben posicionada com a ciutat líder d’atracció de turisme, tant a nivell europeu com in- Per sisè any consecutiu, l’Informe 2016, de l’Observatori ternacional. Així, el 2015, la Ciutat Comtal va assolir una Barcelona, presenta el monogràfic Clima empresarial a xifra rècord de turistes en allotjament, que s’aproxima l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que analitza als 9 milions i que suposa un increment del 6,4 % respec- l’evolució de l’activitat l’any 2015 i la situació de la marxa te a l’any anterior, segons dades de Turisme de Barcelo- dels negocis els tres primers trimestres de l’any 2016 i na. La bona posició de Barcelona com a destí del turisme la previsió per al quart trimestre. Aquesta anàlisi posa internacional queda patent a l’informe Top Cities Desti- de manifest la consolidació de la recuperació econòmica nation Ranking 2014, on Barcelona es posiciona com a la durant el 2015 i 2016, i presenta els millors resultats de 8a. ciutat d’Europa i la 26a. del món en nombre de visi- l’Enquesta del clima empresarial a l’AMB des del 2009. La tants internacionals. Així mateix, segons l’European Cities situació empresarial sobre la marxa dels negocis a l’AMB Marketing Benchmarking Report 2016, Barcelona és la 6a. és positiva els tres primers trimestres de l’any 2016, i es ciutat europea amb més pernoctacions de turistes inter- manté el ritme de creixement assolit el 2015. De cara al nacionals, només per darrere de Londres, París, Berlín, quart trimestre del 2016, l’empresariat de l’AMB assen- Roma i Madrid. Aquest bon comportament del turisme yala que la marxa dels negocis continuarà sent positiva, es veu reforçat pel bon posicionament quant a qualitat sobretot al sector del comerç, en línia amb l’any anterior. de les infraestructures d’accés a la ciutat. D’una banda, el 2015, el port de Barcelona es manté per quinzè any con- secutiu com a 1r. port base d’Europa per a creuers, amb 2.540.000 creueristes, un 7,4 % més que l’any anterior, segons les dades de MedCruise. De l’altra, l’aeroport del Prat es manté entre els deu principals aeroports d’Eu- ropa per volum de passatgers l’any 2015 i assoleix una xifra rècord de 39,7 milions de passatgers (el 5,7 % més que l’any anterior), segons l’Airport Traffic Report, d’ACI Europe. La Ciutat Comtal continua sent competitiva en termes de preus i costos a nivell mundial, atès que té un nivell de preus i salaris que se situen a la franja mitjana-baixa del conjunt de grans ciutats europees. Tanmateix, la recupe- ració econòmica ha iniciat el 2015 una tendència a l’alça OBSERVATORI BARCELONA 2016 89 Síntesi de resultats Síntesi de resultats Competitivitat Millor Projectes Taxa Perspectives Organització Ciutats Ciutats Taxa de risc global reputació d’inversió d’activitat empresarials, de congressos segures de l’esport GINI1,2,4 de pobresa o estrangera emprenedora1,3 exportacions1,3 internacionals exclusió social1,2,4 2016 2016 2012-2016 2015 2016 2015 2015 2015 2013 2015 1 Londres Sydney Londres Brasil Portugal Berlíin Tòquio Londres Hèlsinki Praga 2 Nova York Viena Xangai Argentina Espanya París Singapur Lausana Bratislava Hèlsinki 3 Tòquio Zuric Hong Kong Canadà Romania Barcelona Osaka Barcelona Copenhaguen Estocolm 4 París Toronto Sao Paulo Estònia Bèlgica Viena Estocolm Rio de Janeiro Budapest Oslo 5 Singapur Estocolm Nova York Xina Eslovènia Londres Amsterdam Tòquio Berlín Bratislava 6 Seül Edimburg París Estats Units Croàcia Madrid Sydney Pequín Lió Ljubljana 7 Hong Kong Mont-real Sydney Eslovàquia Barcelona Singapur Zuric Edmonton Munic Amsterdam 8 Amsterdam Roma Barcelona Irlanda Estònia Istanbul Toronto Sydney Oslo Milà 9 Berlín Vancouver Pequín Polònia Bulgària Lisboa Melbourne París Tòquio Copenhaguen 10 Viena Copenhaguen Dublín Hongria Turquia Copenhaguen Nova York Los Angeles Milà Berna 11 Frankfurt Hèlsinki Mitjana UE Lituània Praga Hong Kong Melbourne Estocolm Barcelona 12 Xangai Venècia Suïssa Àustria Amsterdam San Francisco Copenhaguen Varsòvia Madrid 13 Los Angeles Melbourne Països Baixos Sèrbia Brussel·les Taipei Vancouver Barcelona Bucarest 14 … Barcelona --- Xipre Seül Mont-real Glasgow Toronto i Ottawa Varsòvia 15 20 Barcelona Madrid Barcelona Eslovàquia Hong Kong Barcelona Toronto Viena Budapest 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada 2 El rànquing fa referència a regions o províncies 3 El rànquing fa referència a països 4 Rànquing de menys a més valor OBSERVATORI BARCELONA 2016 90 Síntesi de resultats R Població ocupada Ciutats Emissions de Taxa Taxa Persones Escoles en manufactures Persones Producció Sol·licitud sostenibles CO2 equivalent d’ocupació1,2 d’atur1,2,4 treballadores de negocis d’intensitat treballadores de patents per capita1,3,4 amb estudis tecnològica alta en ciènciai PCT1,2 universitaris1,2 i mitjana-alta2 tecnologia2 2016 2016 2015 2015 2015 2016 2015 2015 2015 2013 Zuric Recife Munic Munic Londres Fontain ebleau Stuttgart París Pequín Tòquio 1 Insead Londres Estocolm Addis Abeba Estocolm Praga Oslo Londres Business Milà Londres Londres San José 2 School Cambridge Ginebra Lagos Stuttgart Stuttgart Bilbao Univer sity of Munic Madrid Xangai Boston 3 Cambridge: Judge Madrid Viena Lima Oslo Frankfurt Hèlsinki IE Busine ss School Istanbul Varsòvia Nova York Seül 4 Frankfurt Oslo Amsterdam Oslo Edimburg Laus ana Barcelona Istanbul Seül Nova York 5 IMD Wellington Barcelona Copenhaguen Budapest Brussel·les Pa rís Karlsruhe Lió Boston Los Angeles 6 HEC París Barcelona Roma París Praga Edimburg Madrid Iese Bu siness Torí Barcelona Tòquio Houston 7 School Barcelona Sydney Quito Frankfurt Amsterdam Copenhaguen Esade B usiness Bolonya Milà París Osaka 8 School Londres Mèxic Edimburg Londres Estocolm M ilà Düsseldorf Munic Madrid Seattle 9 SDA Bocconi Oxford Hamburg Rio de Janeiro Hèlsinki Varsòvia París University of Oxford: Lió Sevilla Baltimore Chicago 10 Saïd Londres Madrid Madrid Rotterdam Manchester Dublín Imperia l College Colònia Marsella Moscou Munic 11 Business School Lancaster Singapur Vancouver Londres Copenhaguen Glasgow Lanc aster París Berlín Chicago Stuttgart 12 University Copenhaguen Seül Manchester Estocolm Amsterdam Londres City Unive rsity Cass Frankfurt Stuttgart Toronto Estocolm 13 Manchester --- Londres … … … Alliance Business Madrid Colònia … … 14 School 23 Barcelona Wellington 25 Barcelona 29 Barcelona 16 Barcelona Lisb oa Varsòvia Rotterdam 17 Barcelona 19 Barcelona 15 The Lisbon MBA 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada 2 El rànquing fa referència a regions o províncies 3 El rànquing fa referència a països 4 Rànquing de menys a més valor OBSERVATORI BARCELONA 2016 91 Síntesi de resultats Ciutats Aeroports Turistes Creueristes Cost Impost Preu Preu de Preu de Nivells digitals de persones internacionals a Europa de la vida de Societats1,3 de lloguer lloguer de locals lloguer del sòl salarials passatgeres comercials industrial 2016 2015 2014 2015 2015 2016 2015 2015 2015 2015 Londres Nova York 1 Londres Heath row Hong Kong Barcelona Luanda Estats Units Londres-West End Abu Dhabi Zuric Upper 5th Avenue (LHR) 2 Estocolm París-R oissy Hong Kong Londres Civitavecchia Hong Kong Argentina Londres ciutat Londres Ginebra (CDG) Causeway Bay 3 Amsterdam Istan París bul Singapur Illes Balears Zuric Índia Ginebra Avenu e des Ginebra Luxemburg (IST) Champs-Élysées 4 Hèlsinki Frank furt Bangkok Venècia Singapur Bèlgica París Lond res Zuric Nova York (FRA) New Bond Street 5 París Amsterdam Milà París Marsella Ginebra França Moscou Hèlsinki Miami (AMS) Via Montenapoleone 6 Berlín Mad rid Macau Nàpols Xangai Japó Zuric Sydne y-Pitt Oslo Copenhaguen (MAD) Street Mall 7 Copenhaguen Mu nic Dubai Savona Pequín Itàlia Dubai Zur ic Dubai Sydney (MUC) Bahnhofstrasse 8 Dublín Roma-Fi umicino Shenzhen El Pireu Seül Austràlia Dublín Tòq uio Glasgow Oslo (FCO) Ginza Seül 9 Barcelona Londres- Gatwick Nova York Ports de Tenerife Berna Alemanya Estocolm Estocolm Los Angeles (LGW) Myeongdong 10 Viena Barce lona Istanbul Gènova N’Djamena Luxemburg Milà Vie na Edimburg Chicago (BCN) Kohlmarkt Moscou 11 Xeremétievo Munic (SVO) Moscou 12 Cambridge Xangai Domodédovo Antalya Kusadasi Londres Sud-àfrica Manchester Istanbul Estocolm West Nanjing Road (DME) 13 Bristol París -Orly Seül Livorno Kinshasa Canadà Frankfurt Mos cou Munic Londres (ORY) Stoleshnikov 14 Madrid Istan bul … La Valletta … Àustria … Singa pur Barcelona … (SAW) Orchard Road 15 Oxford Anta lya 26 Barcelona La Spezia 124 Barcelona Barcelona 40 Barcelona Barce lona Amsterdam 30 Barcelona (AYT) Portal de l’Àngel 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada 2 El rànquing fa referència a regions o províncies 3 El rànquing fa referència a països 4 Rànquing de menys a més valor OBSERVATORI BARCELONA 2016 92 Síntesi de resultats Posicionament de Barcelona en rànquings internacionals de ciutats Competitivitat global. 2016 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 20 Londres Nova York Tòquio París Singapur Seül Hong Kong Amsterdam Berlín Viena Frankfurt Xangai Los Angeles ... Barcelona Millor reputació. 2016 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Sydney Viena Zuric Toronto Estocolm Edimburg Mont-real Roma Vancouver Copenhaguen Hèlsinki Venècia Melbourne Barcelona Madrid Projectes d’inversió estrangera. 2012-2016 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Londres Xangai Hong Kong Sao Paulo Nova York París Sydney Barcelona Pequín Dublín Ciutats segures. 2015 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Tòquio Singapur Osaka Estocolm Amsterdam Sydney Zuric Toronto Melbourne Nova York Hong Kong San Francisco Taipei Mont-real Barcelona Ciutats sostenibles. 2016 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 23 Zuric Estocolm Ginebra Viena Frankfurt Wellington Roma Sydney Londres Hamburg Madrid Singapur Copenhaguen ... Barcelona Escoles de negocis europees. 2016 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Fontainebleau Londres Cambridge Madrid Lausana París Barcelona Barcelona Milà Oxford Londres Lancaster Londres Manchester Lisboa Insead London University of IE Business IMD HEC París IESE Business Esade SDA Bocconi University Imperial College Lancaster City Alliance The Lisbon Business Cambridge: School School School of Oxford: Business School University University Business School MBA School Judge Saïd Cass Producció científica. 2015 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 17 Pequín Londres Xangai Nova York Seül Boston Tòquio París Madrid Baltimore Moscou Chicago Toronto ... Barcelona Ciutats digitals a Europa. 2016 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Londres Estocolm Amsterdam Hèlsinki París Berlín Copenhaguen Dublín Barcelona Viena Munic Cambridge Bristol Madrid Oxford Aeroports europeus per volum de persones passatgeres. 2015 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Londres París Istanbul Frankfurt Amsterdam Madrid Munic Roma Londres Barcelona Moscou Moscou París Istanbul Antalya Heathrow Roissy (IST) (FRA) (AMS) (MAD) (MUC) Fiumicino Gatwick (BCN) Xeremétievo Domodédovo Orly (SAW) (AYT) (LHR) (CDG) (FCO) (LGW) (SVO) (DME) (ORY) Creueristes a la Mediterrània. 2015 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Barcelona Civitavecchia Illes Balears Venècia Marsella Nàpols Savona El Pireu Ports de Gènova Dubrovnik Kusadasi Livorno La Valletta La Spezia Tenerife Bodrum Antalya Cost de la vida. 2015 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 124 Luanda Hong Kong Zuric Singapur Ginebra Xangai Pequín Seül Berna N’Djamena Tòquio Londres Kinshasa ... Barcelona Preu de lloguer de locals comercials. 2015 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Nova York Hong Kong París Londres Milà Sydney Zuric Tòquio Seül Viena Munic Xangai Moscou Singapur Barcelona Upper Causeway Bay Avenue New Bond Via Pitt Bahnhofstrasse Ginza Myeongdong Kohlmarkt West Stoleshnikov Orchard Road Portal 5th Avenue des Street Montenapoleone Street Mail Nanjing Road de l’Àngel Champs-Élysées OBSERVATORI BARCELONA 2016 93 Síntesi de resultats MONOGRÀFIC Clima empresarial a l ’Àrea Metropolitana de Barcelona Situació 2015 i perspectives per al 2016 Resum executiu Millors resultats des del 2009 Fators que limiten la bona marxa El 2015 es registren els millors resultats de Pel que fa als factors que limiten la bona mar- l’Enquesta de clima empresarial a l’AMB des del xa dels negocis el 2015: 2009 (inici de la sèrie), en línia amb la millora • La feblesa de la demanda continua sent de la conjuntura econòmica: el factor més esmentat per les empreses, • La marxa dels negocis es torna positiva des- però, no obstant això, perd rellevància per prés d’anys de retrocés tercer any consecutiu • La caiguda dels preus de venda encara és • Per contra, l’augment de la competència, moderada el segon factor més esmentat, augmenta i guanya pes, i s’acosta cada cop més a la fe- • L’ocupació augmenta per primer cop des blesa de la demanda del 2009 • - • La inversió és positiva a l’AMB per segon ment, també perd importància amb relació any consecutiu a la resta de factors, però encara és relle- vant des d’una perspectiva històrica Bons resultats a tots els sectors analitzats • La marxa dels negocis, l’ocupació i la in- Perspectives positives versió ja són positives a tots els sectors en mitjana anual, a excepció de la construcció, • La marxa dels negocis és positiva els tres que ha assolit valors positius el quart tri- primers trimestres de l’any 2016, i manté mestre el ritme de creixement respecte a l’any anterior. • L’hostaleria destaca per ser el sector amb una evolució més positiva per a totes les • Les perspectives de la marxa dels negocis variables analitzades (marxa dels negocis, per al quart trimestre 2016 són positives preus, ocupació i inversió) i es mantenen estables respecte a un any enrere. • La construcció, tot i que continua sent l’únic sector amb saldos lleugerament negatius, registra la millora més pronunciada, junta- ment amb l’hostaleria OBSERVATORI BARCELONA 2016 99 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Situació i evolució del clima empresarial el 2015 La marxa dels negocis ha estat positiva a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per primer cop des del 2009 El 2015 la situació de la marxa dels negocis ha millorat Situació de la marxa dels negocis en el conjunt de de forma molt significativa respecte a un any enrere, tant l’economia1. Comparativa amb Catalunya 2 en l’àmbit català com en l’Àrea Metropolitana de Barcelo- Saldos , en % na, segons l’Enquesta de clima empresarial de la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Idescat. Per primera vegada des 2012 -44 de l’inici de la realització d’aquesta enquesta l’any 2009, la -46 marxa de negocis presenta uns saldos positius, tant per -26 a l’AMB com per a Catalunya. Aquests resultats posen de 2013 -28 manifest la millora de la conjuntura econòmica durant el -4 2015, en línia amb l’avanç del creixement del PIB de Cata- 2014 -7 lunya, que l’Idescat estima en un 3,4%. Aquest creixement ha estat resultat de la recuperació de la demanda interna, 11 2015 8 especialment del consum de les famílies, així com dels bons resultats de l’exportació. AMB Catalunya Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Efectivament, el percentatge de l’empresariat que considera la marxa dels negocis favorable ha augmentat, des del 22% el - 1. Els resultats per al conjunt de l’economia són l’agregació dels resultats de la tatge de l’empresariat que l’ha assenyalat desfavorable, des indústria, la construcció, el comerç, l’hostaleria i la resta de serveis. A partir del 2013 ja no es presenten resultats de l’enquesta per a Espanya perquè no estan - disponibles. L’INE només publica els resultats de l’Indicador de Clima Empresa- trals posen de manifest que aquesta millora s’ha anat pro- rial Harmonitzat per al global d’Espanya i per sectors. 2. El saldo és la diferència entre el percentatge d’establiments empresarials que assen- trimestre de l’any, el saldo més positiu de la sèrie disponible. yala que la variable d’anàlisi en qüestió ha estat positiva i el percentatge d’establiments que assenyala que ha estat negativa. Cal esmentar que en el cas del sector de l’hos- taleria els saldos presenten estacionalitat, però les sèries són massa curtes per poder desestacionar-les. Situació de la marxa dels negocis, per sectors Saldos, en % 41 41 36 29 32 26 21 20 14 11 10 13 12 12 13 8 11 11 4 4 4 8 2 3 7 -3 -3 3 -5 -6 -5 -5 -6 -3 -11 -10 -8 -8 -14 -15 -13 -10 -10 -10 -24 -22 -27 -24 -28 -32 -35 -35 -45 -42 -51 -57 -60 -65 -65 -79 I-13 II-13 III-13 IV-13 I-14 II-14 III-14 IV-14 I-15 II-15 III-15 IV-15 Indústria Construcció Comerç Hostaleria Resta de serveis Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2016 100 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona La marxa dels negocis al conjunt de Catalunya també ha Evolució del clima empresarial en el conjunt de millorat de forma considerable el 2015, si bé continua sent l’economia a l’AMB més positiva a l’AMB, ja que el percentatge de l’empresariat Saldos, en % català que assenyala que la marxa dels negocis ha estat fa- vorable és del 26%, una mica inferior al 27% de l’AMB, men- -44 tre que el percentatge que l’assenyala com a desfavorable -21 2012 -20 és del 17%, superior al 16% de l’AMB. -20 Aquesta millora de la marxa dels negocis ha estat generalit- -26 -19 zada a tots els sectors en el darrer trimestre del 2015, si bé 2013 -16 en mitjana anual el sector de la construcció encara registra -11 un lleuger descens respecte a l’any anterior. -4 -12 Els preus de venda a l’AMB continuen suavitzant la caigu- 2014 -3 da el 2015 per tercer any consecutiu com a resultat de la 3 reactivació de la demanda, si bé la caiguda dels preus de producció com a conseqüència dels baixos preus del petroli 11 -6 i les matèries primeres podria frenar aquest procés l’any 2015 4 2016. Així, el saldo entre respostes positives (augment dels 6 preus) i negatives (disminució dels preus) continua sent ne- gatiu, però menor que en els tres anys anteriors. Les dades Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Inversió trimestrals de l’enquesta mostren un descens dels preus Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat força estable al llarg de tot l’any. D’altra banda, els resultats per sectors assenyalen que la moderació de la caiguda dels preus ha estat generalitzada, tot i que l’hostaleria és l’únic sector que registra un saldo positiu anual (increment de preus), fet que es dóna per primer cop des del 2009. L’ocupació a l’AMB també registra un molt bon comporta- bona notícia, encara queda un llarg recorregut per assolir ment l’any 2015, ja que pràcticament es crea ocupació a tots els nivells d’ocupació d’abans de la crisi. els sectors, fet que no succeïa des de l’inici de la sèrie, l’any 2009. Així, l’ocupació registra un augment del percentatge L’evolució de la inversió també millora respecte a l’any an- de respostes positives (creixement de les persones ocupa- terior i registra un saldo lleugerament positiu per segon any des), des del 15% el 2014 fins al 18% el 2015; i alhora dis- consecutiu. Aquesta millora general obeeix al creixement minueix el percentatge de respostes negatives (disminució de les respostes positives (augment de la inversió), que pas- de les persones ocupades), des del 18% el 2014 fins al 13% sa del 21% el 2014 al 22% el 2015, alhora que disminueix el el 2015. Sectorialment, la construcció —tot i que encara és de les respostes negatives (descens de la inversió), que ha l’únic sector amb un saldo negatiu el 2015— ha protagonit- passat del 18% el 2014 al 16% el 2015. Podem relacionar zat la millora més substancial. Destaca també l’hostaleria aquest fet amb l’evolució alcista que registra la Formació per presentar l’augment més pronunciat de les persones Bruta de Capital a Catalunya, que ha registrat un increment ocupades el 2015 per segon any consecutiu. Els resultats del 5,6% anual de mitjana en els primers tres trimestres trimestrals posen de manifest que la millora de l’evolució del 2015. Per sectors, l’hostaleria i el comerç són els que de l’ocupació s’ha donat especialment els darrers tres tri- registren un augment del saldo positiu més important mestres del 2015, en què es registren saldos lleugerament aquest any, mentre que la construcció ha passat d’un saldo positius. Aquest bon resultat confirma el canvi de tendència molt negatiu el 2014 a un saldo molt proper a l’estabilitat que s’observa en el mercat de treball des del 2014, tal com (-1%). Tanmateix, no tots els sectors de l’enquesta registren assenyalen les dades de l’EPA i de les persones afiliades a la aquesta important millora el 2015: la indústria i la resta de Seguretat Social tant per a Catalunya com per a la província serveis experimenten un saldo positiu però una mica infe- de Barcelona. Així, el nombre de persones afiliades a Cata- rior al del 2014. lunya ha crescut un 3,5% de mitjana el 2015, i a la província de Barcelona ho ha fet en un 3,8%. Ara bé, tot i que és una OBSERVATORI BARCELONA 2016 101 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Tal com s’ha esmentat, la marxa dels negocis és més positi- Clima empresarial en el conjunt de l’economia. 2015 va a l’AMB que a Catalunya. En canvi, la inversió és més posi- Comparativa amb Catalunya tiva a Catalunya. Quant a la ocupació i als preus, en ambdós Saldos, en % territoris es registra pràcticament la mateixa evolució. Marxa 11 dels negocis Resultats sectorials 8 Preus -6 La millora de la marxa dels negocis a l’AMB l’any 2015 ha es- de venda -5 tat de forma generalitzada a tots els sectors de l’AMB ana- 4 litzats en l’Enquesta de clima empresarial, però, sens dubte, Ocupació 4 l’hostaleria és el sector que presenta els millors resultats a 6 totes les variables analitzades i el que registra les millores Inversió 11 més pronunciades. Tanmateix, cal destacar la notable mi- llora que ha experimentat la construcció, tot i que encara AMB Catalunya segueix sent l’únic sector amb uns saldos negatius per al Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat conjunt de l’any. També cal destacar el gens menyspreable avanç que experimenten la indústria, el comerç i la resta de serveis. El sector de la indústria3 a l’AMB millora en totes les varia- Evolució del clima empresarial a la indústria a l’AMB bles analitzades l’any 2015, excepte en la inversió. Efectiva- Saldos, en % ment, la marxa dels negocis millora a la indústria i assoleix un saldo positiu per primera vegada en els darrers anys. -39 Les dades de producció industrial publicades per l’INE tam- 6 2012 -14 bé assenyalen la dinàmica positiva de la indústria el 2015: -15 l’IPI a la indústria catalana ha registrat un creixement del -16 2,5%, vers l’1,6% del 2014. -12 9 Aquesta millora de la marxa dels negocis a la indústria ha 2013 -12 estat afavorida pels bons resultats assolits per l’exportació, -6 -4 que ha estat el factor impulsor de l’activitat industrial du- rant els darrers anys de la crisi. Efectivament, els resultats -4 de l’enquesta mostren un saldo positiu per a aquesta varia- 1 ble, 7%, i se situa a un nivell similar a l’assolit els anys 2012 2014 -11 i 2013. Aquest bon resultat de l’exportació queda confirmat -1 8 amb les dades de la Secretaria d’Estat de Comerç, que mos- tren un creixement de les exportacions de béns a la pro- 11 víncia de Barcelona del 6,1% durant el 2015, més del doble 7 del creixement assolit l’any anterior (del 3%). A més a més, 2015 -5 6 els resultats de l’Enquesta de clima empresarial mostren un 5 saldo més positiu per a l’exportació en el sector industrial a l’AMB el 2015 que al conjunt del Principat. Marxa dels negocis Exportacions Preus de venda Ocupació Inversió Pel que fa als preus de venda, aquests han registrat una Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat caiguda més suau que l’any anterior. El 2015, el percentatge d’empresaris que ha assenyalat un creixement dels preus ha augmentat lleugerament fins al 5%, alhora que ha dis- minuït el percentatge d’empresaris que n’ha assenyalat un descens, fins al 10% (14% el 2014). 3. A partir de l’any 2013 l’enquesta ha ampliat les branques industrials analit- zades per cobrir el conjunt de la indústria i no només la manufacturera, com s’havia fet fins al 2012. OBSERVATORI BARCELONA 2016 102 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Tanmateix, l’indicador en el qual la indústria registra una Clima empresarial a la indústria. 2015 millora més important el 2015, a banda de la marxa dels ne- Comparativa amb Catalunya gocis, és l’ocupació. Aquest any, el sector experimenta un Saldos, en % augment de l’ocupació a l’AMB per primer cop des de l’inici de la sèrie disponible. És a dir, el percentatge de l’empre- Marxa 11 sariat que ha assenyalat un augment de l’ocupació és més dels negocis 12 elevat que el que n’ha assenyalat una disminució (el 17% i el Exportacions 7 12% respectivament). Però sobretot cal destacar el segon i 4 el quart trimestre de l’any, en què el sector ha registrat un Preus -5 saldo considerablement positiu. de venda -2 En termes d’inversió4, tal com ja s’ha esmentat, el sector Ocupació 6 industrial modera lleugerament el seu creixement respec- te a l’any anterior, ja que el percentatge d’empreses que Inversió 5 ha assenyalat que la inversió creix es manté igual (25%) i 21 continua superant al percentatge que ha assenyalat que AMB Catalunya disminueix (tot i que augmenta del 17% el 2014 al 20% el 2015). Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat L’evolució de la marxa dels negocis a la indústria ha estat similar a l’AMB i a Catalunya, mentre que la inversió s’ha comportat clarament millor a Catalunya i, les exportacions, Evolució del clima empresarial a la construcció a l’AMB. L’ocupació, d’altra banda, ha tingut un comporta- a l’AMB ment força similar a les dues àrees. Saldos, en % El sector de la construcció continua registrant els saldos -69 més negatius, però destaca per ser també el que registra -45 2012 -48 les millores més marcades en gairebé totes les variables -42 analitzades (en reduir més el saldo en punts percentuals), de forma que la caiguda es desaccelera. Això ha estat possi- -62 ble gràcies a la consolidació de la recuperació que ha mos- -39 2013 -48 trat l’activitat constructora durant l’any 2015, després del -60 dur procés d’ajust que es va iniciar a mitjan 2008. De fet, el sector ha registrat una taxa positiva del VAB el 2015, des- -25 prés de set anys consecutius en recessió. Així ho mostren -24 2014 -24 els indicadors de l’activitat residencial: els preus de l’habi- -23 tatge han començat a créixer, els crèdits hipotecaris també han començat a repuntar i ha augmentat la venda d’habitat- -5 ges. Per contra, la licitació d’obres públiques ha Catalunya 2015 -13 -6 ha registrat un descens el 2015. -1 Pel que fa a la marxa dels negocis, el percentatge de l’em- Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Inversió presariat que l’assenyala com a favorable ha augmentat Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat lleugerament fins al 17% (11% el 2013), i el que l’assenyala com a desfavorable s’ha reduït considerablement, fins al 22% el 2015 (36% el 2014). Tot i que el saldo segueix sent negatiu, ja no dista gaire en comparació a altres sectors amb valors positius analitzats en l’enquesta. Així mateix, cal destacar que el darrer trimestre del 2015 s’ha registrat el 4. A partir del 2013 la pregunta de l’Enquesta de clima empresarial sobre inversió ha passat a fer-se només una vegada a l’any. Per tant, ja no es disposa de re- percentatge més baix de l’empresariat que considera una sultats trimestrals; i la pregunta es fa respecte a l’evolució de la inversió anual marxa dels negocis desfavorable des del 2009 (16%), alhora i no trimestral, com es feia abans. OBSERVATORI BARCELONA 2016 103 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que es registra el percentatge més elevat de l’empresariat Clima empresarial a la construcció. 2015 que la considera favorable des del 2010 (23%). Això dóna Comparativa amb Catalunya com a resultat el primer saldo trimestral positiu de tota la Saldos, en % sèrie disponible (des del 2009). Marxa -5 La caiguda dels preus de venda es continua suavitzant el dels negocis -4 2015 per tercer any consecutiu, però també per a aques- Preus -13 ta variable el sector registra el saldo més negatiu de tots de venda -11 els sectors analitzats, encara que ja no a tanta distància -6 de la resta com succeïa en anys anteriors. Així, tot i que Ocupació -3 el percentatge de l’empresariat del sector que apunta un increment dels preus a la construcció ha augmentat lleu- Inversió -1 -2 gerament de l’1% el 2014 fins al 2% el 2015, el percentatge de l’empresariat que apunta una caiguda dels preus dismi- AMB Catalunya nueix en una proporció molt més elevada, del 25% el 2014 Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat fins al 14% el 2015. Pel que fa a l’ocupació també s’hi observa una millora clara el 2015, la més pronunciada de tots els sectors, en què el saldo negatiu es redueix a la quarta part respecte a l’any Evolució del clima empresarial al comerç a l’AMB anterior. En efecte, en el conjunt del 2015, el percentatge Saldos, en % de l’empresariat que indica que l’ocupació disminuirà ha estat del 22% (enfront del 33% el 2014), i el que indica que -61 augmentarà ha estat del 16% (9% l’any anterior). -8 2012 -20 -19 Així mateix, l’evolució de la inversió millora substancial- ment el 2015 en registrar un saldo gairebé positiu. El 17% -41 de l’empresariat apunta que aquesta ha caigut, i el 16% in- -18 2013 dica que ha augmentat (enfront del 32% i el 10% el 2014 -18 -7 respectivament). -11 Els resultats de l’Enquesta de clima empresarial en el sector -13 2014 de la construcció mostren saldos negatius molt similars a -4 2 l’AMB i al conjunt de Catalunya l’any 2015. 8 El sector del comerç registra una millora notable a totes 2015 -7 les variables analitzades l’any 2015, i presenta una situació 7 14 molt més positiva que l’any anterior. Aquests bons resultats han estat en part gràcies a la recuperació de les vendes Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Inversió interiors al llarg de l’any 2015. Així, l’índex de vendes del comerç al detall a Catalunya —que mesura l’evolució de Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat l’activitat del sector a través de la variable de volum de ne- goci— ha registrat un creixement del 3,1% a preus corrents, superior al registrat l’any anterior (2,5%). Efectivament, el sector comercial a l’AMB registra un saldo positiu de la marxa dels negocis l’any 2015 per primera vegada des de l’inici de la sèrie el 2009. Aquesta millora s’ha registrat perquè el percentatge de l’empresariat del sector que assenyala que la marxa dels negocis ha estat desfa- vorable ha disminuït (del 31% el 2014 al 18% el 2015), i al OBSERVATORI BARCELONA 2016 104 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona mateix temps ha augmentat el percentatge de l’empresariat Clima empresarial al comerç. 2015 que assenyala que la marxa dels negocis ha millorat (del Comparativa amb Catalunya 21% al 26%). Al llarg de l’any s’ha mantingut una tendència Saldos, en % positiva i de millora progressiva, i en el quart trimestre s’ha assolit el saldo més elevat des de l’inici de la sèrie (11%). Marxa 8 dels negocis 5 La caiguda dels preus de venda s’ha desaccelerat l’any Preus -7 2015 amb relació al 2014, en disminuir el percentatge de de venda -6 l’empresariat que n’apunta un descens, fins al 13% (18% el 7 2014), en contrast al lleuger augment del percentatge de Ocupació 6 l’empresariat que n’apunta un increment, fins al 6% (5% el 2014). 14 Inversió 12 Pel que fa a l’ocupació, el saldo és positiu per primera ve- AMB Catalunya gada des que es disposa de la sèrie. I no només això, sinó Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat que el comportament de l’ocupació es manté en valors po- sitius al llarg de tots els trimestres i ha mantingut una tra- jectòria creixent a mesura que avançava l’any. D’una banda, el percentatge de respostes positives (això és, que indiquen un augment de l’ocupació) s’incrementa fins al 17% el 2015 Evolució del clima empresarial a l’hostaleria (enfront del 12% el 2014) i, de l’altra, disminueix notable- a l’AMB ment el percentatge de respostes negatives (descens de Saldos, en % l’ocupació) fins al 10% (17% el 2014). -3 La inversió també registra una important millora el 2015 -23 2012 -5 en obtenir un saldo considerablement més positiu que l’any -7 anterior. Per tant, continua amb la tendència alcista iniciada aquell any. Així, el percentatge de l’empresariat que apun- 0 ta un increment de la inversió supera amb escreix el que -10 2013 -1 n’apunta un descens, el 25% i l’11% respectivament (en- 8 front del 17% i del 14% el 2014 respectivament). 10 La magnitud dels saldos de les variables analitzades en -3 2014 12 l’Enquesta de clima empresarial per al comerç són molt 3 semblants a l’AMB i a Catalunya, però una mica més favo- rables a l’AMB, tant per a la marxa dels negocis com per a 34 l’ocupació i la inversió. 15 2015 11 29 L’hostaleria és, amb diferència, el sector que ha regis- trat els millors resultats per a totes les variables analitza- Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Inversió des en l’Enquesta de clima empresarial l’any 2015. Aquests Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat resultats estan en línia amb el bon comportament que ha obtingut el turisme a Catalunya durant el 2015, grà- cies sobretot a l’increment del turisme estranger i a la recuperació del turisme estatal. El nombre de turistes de l’estranger a la província de Barcelona ha augmentat un 3,3% i la despesa derivada d’aquest turisme, un 4,5%. Així mateix, les pernoctacions hoteleres del turisme estran- ger a la província de Barcelona han augmentat un 4,1%, mentre que les derivades del turisme estatal han crescut un 5,1% el 2015. OBSERVATORI BARCELONA 2016 105 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Efectivament, la marxa dels negocis a l’hostaleria no Clima empresarial a l’hostaleria. 2015 només ha estat millor que a la resta dels sectors analit- Comparativa amb Catalunya zats, sinó que, a més a més, ha registrat un saldo molt Saldos, en % positiu (del 34%). Tot i que és un sector amb una forta estacionalitat, aquest saldo ha anat augmentat a mesura Marxa 34 que avançaven els trimestres (passant d’un 21% el primer dels negocis 16 trimestre a un 41% el quart). Així, en el conjunt del 2015, Preus 15 un 48% de l’empresariat qualifica la marxa dels negocis de venda 9 de favorable, més del triple que el 14% que la qualifica de 11 desfavorable; mentre que el 2014 aquests percentatges Ocupació 8 eren del 34% i del 24% respectivament. Inversió 29 23 Els preus de venda a l’hostaleria són els únics que ex- perimenten valors positius en comparació amb tots els AMB Catalunya altres sectors; i no només presenta un saldo positiu, sinó Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat que el saldo és d’una magnitud considerable (un 15%). Aquest fet podria estar relacionat amb un augment de la qualitat de l’oferta hotelera i també amb una major pres- sió de la demanda. Evolució del clima empresarial a la resta de serveis El nombre de persones ocupades a l’hostaleria és l’únic a l’AMB indicador que experimenta un augment similar al de l’any Saldos, en % anterior. Al llarg de tot el 2015, l’evolució de l’ocupació ha estat favorable, excepte en l’últim trimestre degut en -41 bona part a l’estacionalitat del sector. -26 2012 -21 -20 La inversió a l’hostaleria ha experimentat l’augment més elevat de tots els sectors; s’ha passat d’un saldo del 3% -24 (any 2014) a un remarcable 29% el 2015. El percentatge -21 2013 -17 de l’empresariat que ha assenyalat un augment de la in- 12 versió ha superat amb escreix el que n’ha assenyalat una disminució, el 35% i el 5% respectivament (enfront del 0 25% i del 22% respectivament del 2014). -12 2014 -2 4 L’hostaleria ha registrat millors resultats per a totes les variables analitzades en l’Enquesta de clima empresarial 12 l’any 2015 a l’AMB que al conjunt del Principat, i destaca -8 2015 3 especialment en el cas de la marxa dels negocis, en què 0 el saldo és més del doble a l’AMB. El fet que el turisme d’oci a Barcelona sigui cada vegada menys estacional i al- Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Inversió hora hi hagi una important afluència de turisme de nego- Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat cis a la ciutat és una de les raons que explica els millors resultats de l’hostaleria a l’AMB en comparació al conjunt de Catalunya. El sector de la resta de serveis obté una evolució positi- va de la marxa dels negocis i de l’ocupació. Cal destacar la marxa dels negocis, que després d’abandonar el saldo negatiu l’any 2014, obté el segon millor resultat sectorial, només per darrere del sector de l’hostaleria. El percen- tatge de l’empresariat del sector de l’AMB que ha assen- OBSERVATORI BARCELONA 2016 106 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona yalat una marxa dels negocis desfavorable ha disminuït a Clima empresarial a la resta de serveis. 2015 gairebé la meitat, del 22% el 2014 al 13% el 2015, alhora Comparativa amb Catalunya que ha augmentat el percentatge que l’assenyala com a Saldos, en % favorable, des del 22% fins al 25% respectivament. Marxa 12 dels negocis El descens dels preus de venda es modera l’any 2015 10 respecte a l’any anterior en registrar una disminució del Preus -8 percentatge de l’empresariat que n’apunta una caiguda, de venda -8 fins a l’11% (15% l’any 2014), i en mantenir-se estable el 3 percentatge de l’empresariat que n’apunta un increment Ocupació 4 per quart any consecutiu (el 3%). La moderació es fa més evident amb les dades trimestrals, ja que a mesura que 0 Inversió 5 avança l’any el descens dels preus disminueix en línia amb la recuperació del consum privat. AMB Catalunya Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat L’ocupació a la resta de serveis registra un augment el 2015, fet que es dóna per primera vegada des del 2009. En termes trimestrals, només registra un saldo negatiu el primer trimestre. Així, el 2015, el 15% de l’empresariat apunta que l’ocupació ha disminuït (inferior al percen- tatge del 2014, del 19%), alhora que augmenta el per- centatge de l’empresariat que apunta un creixement de l’ocupació, fins al 18% (16% el 2014). La inversió empitjora respecte al 2014. Concretament, registra un saldo neutre en comparació amb un lleuger saldo positiu registrat l’any anterior. La branca de la resta de serveis registra uns resultats molt similars a Catalunya i a l’AMB. Quant a la marxa dels nego- cis, els preus de venda i l’ocupació, els saldos obtinguts són pràcticament iguals en ambdós territoris. En canvi, la inver- sió presenta un millor resultat al Principat, on és positiva i millora. A l’AMB es manté estable i empitjora respecte a l’any anterior. OBSERVATORI BARCELONA 2016 107 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Factors que han limitat la bona marxa dels negocis el 2015 La debilitat de la demanda continua sent el factor més limitador de la marxa dels negocis, però perd rellevància La debilitat de la demanda continua sent el factor més Factors que limiten la bona marxa dels negocis esmentat per l’empresariat com a limitador de la marxa en el conjunt de l’economia. Comparativa 2013-2015 dels negocis l’any 2015, però perd pes en comparació a la En % resta de factors per tercer any consecutiu com a resultat de la recuperació del consum privat. En canvi, l’augment Debilitat 66 de la competència, el segon factor més esmentat com a demanda 77 80 limitador de la marxa dels negocis, guanya rellevància. Augment 57 Paral·lelament, la contínua millora de les condicions en els competència 54 49 mercats financers ha fet que les dificultats de finançament perdin rellevància com a factor limitador després de l’aug- Dificultats 30 ment registrat durant els anys de crisi. Així i tot, és el tercer finançament 37 40 factor limitador més esmentat. Manca 13 Resultats sectorials mà d’obra 8 adequada 6 L’any 2015, el factor limitador de la marxa dels negocis més Insuficiència 7 esmentat per les empreses en el conjunt de l’Àrea Metro- equip 5 politana de Barcelona continua sent la debilitat de la de- productiu 4 manda, però aquest factor perd rellevància en comparació a la resta de factors per tercer any consecutiu, com a re- 2015 2014 2013 sultat de la recuperació del consum intern. Així, el 66% de Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat l’empresariat de l’AMB indica que la feblesa de la demanda limita la bona marxa dels negocis el 2015, un percentatge considerablement inferior al 77% del 2014. percentatge que augmenta lleugerament respecte al regis- trat el 2014 (54%). Ara bé, aquest guany de pes es dóna a Aquesta pèrdua de rellevància ha estat generalitzada en els la indústria majoritàriament i, en menor mesura, a la cons- sectors analitzats en l’Enquesta de clima empresarial. Tanma- trucció i a la resta de serveis, mentre que al comerç i a l’hos- teix, la construcció i el comerç continuen sent els sectors taleria es redueix. Tanmateix, l’hostaleria continua sent el més afectats per aquest factor, amb el 69% de l’empresariat sector que registra el percentatge més alt de l’empresariat a la construcció i el 78% de l’empresariat al comerç (percen- que l’esmenta com a factor limitador de la bona marxa dels tatges inferiors, però, als registrats l’any anterior: el 88% i negocis (el 79%). el 83% respectivament). A la indústria i a la resta de ser- veis, aquest és també el factor limitador de l’activitat més El tercer factor limitador de la bona marxa dels negocis més esmentat per l’empresariat, amb un 64% i un 61% de res- important és el de les dificultats de finançament, que postes respectivament. En canvi, per a l’hostaleria, aquest és esmentat pel 30% de l’empresariat de l’AMB, un percen- factor és el segon més esmentat per darrere de l’augment tatge que es redueix respecte al dels dos anys precedents de la competència. (37% i 40% respectivament). Aquesta pèrdua de pes ha es- tat afavorida tant per la recuperació econòmica com per la El segon factor més esmentat per l’empresariat de l’AMB millora de les condicions en els mercats financers. com a limitador de la bona marxa dels negocis és l’aug- ment de la competència, amb un 57% de respostes, un OBSERVATORI BARCELONA 2016 108 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Cal afegir que aquesta menor dificultat de finançament es Factors que limiten la bona marxa dels negocis dóna a tots els sectors, excepte a l’hostaleria. La disminució a la indústria a la indústria i la construcció és intensa, mentre que als al- En % tres sectors no és tan important. El sector de la construcció continua sent el més afectat per les dificultats de finança- Debilitat 64 demanda 78 ment, un 39% de les empreses ho assenyalen, i el segueixen 64 la resta de serveis, l’hostaleria, el comerç i la indústria amb 76 percentatges que oscil·len entre el 27% i el 31%. Augment 50 competència 40 Els següents factors limitadors, amb una importància rela- 53 50 tiva força menor, són la manca de personal adequat a les necessitats de l’empresa (amb el 13% de respostes) i la in- Dificultats 27 suficiència de l’equip productiu (amb un 7% de respostes). financeres 39 Malgrat que són dos factors amb una menor importància 26 33 en comparació amb els tres primers, cal destacar l’augment que registren el 2015 respecte a l’any anterior, especial- Manca 12 ment el factor de falta de mà d’obra adequada. mà d’obra 7 adequada 11 10 De la comparativa dels resultats sectorials de l’AMB amb els del conjunt de Catalunya s’obtenen les conclusions se- Insuficiència 9 7 güents: equipament 8 10 • La debilitat de la demanda com a factor limitador és tant important a l’AMB com al conjunt de Catalunya l’any AMB 2015 AMB 2014 Catalunya 2015 Catalunya 2014 2015 (67% enfront del 66% respectivament) i no s’obser- Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat ven diferències destacables entre sectors • El percentatge de l’empresariat que esmenta l’augment de la competència com a factor limitador de la bona Factors que limiten la bona marxa dels negocis marxa dels negocis també és gairebé igual a l’AMB que a la construcció a Catalunya, el 57% i 56% respectivament. Tanmateix, En % s’observen grans diferències per a l’hostaleria, ja que és força més elevat a l’AMB que al Principat (79% enfront Debilitat 69 demanda 88 del 66% respectivament) 71 88 • Les dificultats de finançament representen gairebé el mateix a l’AMB que al Principat (30% i 31% respectiva- Augment 46 ment) competència 44 49 • La manca de mà d’obra presenta uns valors similars als 45 dos territoris. No obstant això, en el sector de la cons- Dificultats 39 trucció a Catalunya representa un valor una mica més financeres 51 elevat que a l’AMB (el 9% i el 5% respectivament) 43 48 Manca 5 mà d’obra 6 adequada 9 8 Insuficiència 3 equipament 3 4 3 AMB 2015 AMB 2014 Catalunya 2015 Catalunya 2014 Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2016 109 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Factors que limiten la bona marxa dels negocis Factors que limiten la bona marxa dels negocis al comerç a l’hostaleria En % En % Debilitat 78 Debilitat 66 demanda 83 demanda 80 74 71 83 83 Augment 60 Augment 79 competència 62 competència 80 59 66 58 66 Dificultats 28 Dificultats 28 financeres 34 financeres 23 28 30 34 32 Manca 10 Manca 20 mà d’obra 7 mà d’obra 8 adequada 12 adequada 19 7 11 Insuficiència 7 Insuficiència 18 equipament 5 equipament 9 8 18 6 11 AMB 2015 AMB 2014 Catalunya 2015 Catalunya 2014 AMB 2015 AMB 2014 Catalunya 2015 Catalunya 2014 Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Factors que limiten la bona marxa dels negocis a la resta de serveis En % Debilitat 61 demanda 73 63 74 Augment 58 competència 56 58 55 Dificultats 31 financeres 38 32 37 Manca 15 mà d’obra 9 adequada 14 9 Insuficiència 5 equipament 4 7 5 AMB 2015 AMB 2014 Catalunya 2015 Catalunya 2014 Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2016 110 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Situació i perspectives empresarials per al 2016 La marxa dels negocis a l’AMB és manté positiva els 3 primers trimestres del 2016 i es preveu aquesta tendència per al 4t La recuperació econòmica es manté sòlida a Catalunya durant La marxa dels negocis en el conjunt de l’economia1. Saldos5, en % el 2016 i les previsions apunten que es mantindrà el ritme de creixement experimentat el 2015. Efectivament, la Cambra de Comerç de Barcelona ha previst que l’economia catalana creixi un 3,3% al llarg del 2016, pràcticament el mateix que el 17 17 15 15 2015 (3,4%). Els factors que més hi estan contribuint són la re- 13 14 14 14 12 13 12 11 ducció del preu del petroli, els baixos tipus d’interès i el tipus 6 6 de canvi de l’euro, que continua depreciat respecte al dòlar. 3 3 0 -2 -1 -6 -5 la consolidació de la recuperació empresarial a l’AMB el 2016. La situació de la marxa dels negocis a l’AMB continua sent po- -13 -15 sitiva els tres primers trimestres de l’any i es manté el ritme de creixement respecte a l’any anterior. Tots els sectors experi- menten un saldo positiu en mitjana els tres primers trimestres I-14 2-14 III-14 IV-14 I-15 II-15 III-15 IV-15 I-16 II-16 III-16 IV-16 de l’any 2016 —excepte la construcció que s’apropa a l’estabi- lització—, tot mantenint uns nivells similars als del 2015. Perspectives Situació Respecte a les expectatives de la marxa dels negocis per al Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat quart trimestre del 2016, l’empresariat preveu que siguin positives i pràcticament idèntiques a les d’un any enrere. 5. El saldo per a la situació és la diferència entre el percentatge d’establiments Per sectors, l’empresariat preveu una desacceleració del rit- empresarials que assenyala que la marxa dels negocis ha estat favorable i el me de creixement respecte a un any enrere per a la indús- percentatge d’establiments que assenyala que ha estat desfavorable. En el cas de les perspectives és la diferència entre el percentatge d’establiments empre- tria, l’hostaleria i la resta de serveis; mentre que al comerç i sarials que preveu que la marxa dels negocis serà favorable i el percentatge la construcció les perspectives es mantenen força similars. d’establiments que preveu que serà desfavorable. Perspectives de la marxa de negocis per sectors Saldos5, en % 45 41 40 37 34 23 24 19 19 19 20 17 16 16 13 14 15 16 15 13 15 13 9 9 11 9 9 6 7 7 3 3 3 3 0 1 3 3 -1 -3 -3 -3 -1 -6 -4 -3 -8 -6 -11 -10 -17 -18 -18 -16 -17 -15 -19 -31 -29 -38 I-14 II-14 III-14 IV-14 I-15 II-15 III-15 IV-15 I-16 II-16 III-16 IV-16 Indústria Construcció Comerç Hostaleria Resta de serveis Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2016 111 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Annex metodològic Sectors de l’Enquesta de clima empresarial Indústria Hostaleria 01 Alimentació, begudes i tabac (CCAE-2009: 10 a 12) CCAE-2009: 55 i 56 02 Tèxtil, confecció, cuir i calçat (CCAE-2009: 13 a 15) 55 Serveis d’allotjament 03 I ndústries de la fusta i el suro, paper i arts gràfiques 56 Serveis de menjar i begudes (CCAE-2009: 16 a 18) Resta de serveis 04 I ndústries químiques, cautxú i altres productes minerals no metàl·lics (CCAE-2009: 20 a 23) 01 Informació i comunicacions (CCAE-2009: 58 a 63) 05 M etal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics 02 Activitats jurídiques i de comptabilitat (CCAE-2009: 69) (CCAE-2009: 24 i 25) 06 F abricació de maquinària i equips mecànics, elèctrics i tècniques (CCAE-2009: 71 a 75) i de productes informàtics, electrònics i òptics (CCAE-2009: 26 a 28) 04 A ctivitats administratives i serveis auxiliars (CCAE-2009: 77 a 82) 07 Altres indústries (CCAE-2009: 05 a 09, 19, 29 a 33, 35 a 39) 05 Altres serveis (CCAE-2009: 49 a 53, 64 a 66, 68, 92, 93 i 96) Construcció Es considera la Secció F completa de la CCAE-2009, és a dir, les divisions: 41 Construcció d’immobles 42 Construcció d’obres d’enginyeria civil 43 Activitats especialitzades de la construcció Comerç 01 C omerç al detall de productes alimentaris, begudes i tabac en establiments especialitzats (CCAE-2009: 472) 02 C omerç al detall d’articles d’ús domèstic, culturals i recreatius en establiments especialitzats (CCAE: 475 i 476) 03 A ltre tipus de comerç al detall Errors mostrals. Àrea Metropolitana de Barcelona (CCAE-2009: 473, 474, 477, 478, 479) 2015* 04 C omerç al detall en establiments no especialitzats Sectors Mostra Error6 (CCAE-2009: 471) Indústria 170 7,5% 05 V enda i reparació de vehicles de motor i motocicletes Construcció 88 10,3% (CCAE-2009: 45) Comerç 219 6,7% Hostaleria 89 10,7% 06 C omerç a l’engròs i intermediaris de comerç (CCAE-2009: 46) Resta de serveis 498 4,4% Total 1.064 3% * Mitjana trimestral Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat 6. Màxim error possible calculat a partir d’un mostreig aleatori simple. OBSERVATORI BARCELONA 2016 112 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona