GASETA MUNICIPAL SUMARI Comissió de Govern Disposicions generals Acta sessió 8/2/2012 ................................. 1141 Decrets de l’Alcaldia Acords sessió 22/2/2012 ............................ 1150 Modificació denominació de la Direcció Tèc- nica de Gestió ....................................... 1358 Comissions del Consell Municipal Nomenament de director de Programa de Comissió de Cultura, Coneixement, Creati- Gestió .................................................. 1358 vitat i Innovació. Acta sessió 17/1/2012 ... 1155 Nomenament assessora Grup Polític Muni- Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Jo- cipal UpB-ERC-Ri Cat-Dcat-AM ................ 1359 ventut i Esports. Acta sessió 17/1/2012.... 1185 Comissió de Presidència i Règim Interior. Cartipàs Acta sessió 18/1/2012 ............................ 1219 Designació representant a la Comissió Exe- Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. cutiva del Consorci del Parc de Collserola . 1360 Acta sessió 18/1/2012 ............................ 1260 Delegació de l’atorgament de llicències d’ús Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses- comú especial en l’àmbit de sanejament .. 1360 sió 19/1/2012 ....................................... 1283 Nomenament membre Consell Municipal del Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Sarrià-Sant Gervasi .............. 1360 Acta sessió 19/1/2012 ............................ 1311 Designació membre de l’Assemblea General de l’Agència Local d’Energia de Barcelona 1360 Acords Proposar designació membre Consell d’Ad- Sessions del mes de febrer ..................... 1352 ministració de Clavegueram de Barcelona SA 1360 Núm. 7 / Any XCIX 29 de febrer de 2012 1140 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Proposar designació membre del Consell Administratiu/iva de Gestió Tributària. Acti- d’Administració de Tractament i Selecció vitats o Mobilitat. ................................... 1370 de Residus SA ....................................... 1361 Administratiu/iva de Gestió Tributària. Con- Designació representant al Patronat de la tenciós, Devolucions i Reclamacions de Fundació Fòrum Ambiental ...................... 1361 Tributs. ................................................ 1372 Comunicar al Plenari del Consell Municipal Bases generals que han de regir la convoca- La designació del president del Grup Mu- tòria de quatre concursos per a la provi- nicipal Socialista .................................... 1361 sió de quatre llocs de treball de l’Agència Delegar signatura del contracte-programa de Salut Pública ..................................... 1376 Entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajun- Cap de la Unitat de Recursos Humans i Or- tament de Barcelona i el Consorci Mercat ganització ............................................. 1378 de les Flors-Centre de les Arts de Movi- Responsable de Gestió Administrativa i ment .................................................... 1361 Nòmines ............................................... 1381 Cap del Servei d’Administració Econòmica .... 1383 Personal Responsable d’Infermeria del Servei d’Epi- demiologia ............................................ 1386 Concursos Bases generals que han de regir la convoca- Lliures designacions tòria d’un concurs per a la provisió d’un Convocatòria per a la provisió de llocs de lloc de treball ........................................ 1362 Treball de Secretari/ària “A” .................... 1390 Cap de Projecte d’Obres i Manteniment ........ 1364 Bases generals que han de regir la convoca- Nomenaments tòria de dos concursos per a la provisió de Lliures designacions dos llocs de treball de l’IMH .................... 1368 Suport a la Gestió de Protocol ..................... 1393 NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1141 COMISSIÓ DE GOVERN Actes Acta de la sessió del dia 8 de febrer de 2012, aprovada el dia 22 de febrer de 2012 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia vuit de febrer de dos mil dotze s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello per absència de l'Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcalde, Sònia Recasens i Alsina, Maite Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Joan Puigdollers i Fargas, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, i la Delegada Sectorial, Sra. Cristina Iniesta Blasco, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Excusen la seva assistència els Ims. Srs. Antoni Vives i Tomàs i Jordi Martí i Galbis. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Constantí Serrallonga Tintoré. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les onze hores. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada l’1 de febrer de 2012, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aprova. I) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DEL PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL Es delibera, primerament, sobre el projecte d'ordre del dia preparat per a la propera sessió del Plenari del Consell Municipal estructurat de la manera següent com a conseqüència de l'entrada en vigor del Reglament Orgànic Municipal: A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes C) Part Decisòria / Executiva Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 1. Resoldre les al·legacions que s’han presentat als Estatuts de la Fundació Barcelona Mobile World Capital Foundation, en el sentit i termes que figuren en l’informe que consta a l’expedient i que es dóna per reproduït. Aprovar definitivament la creació de la Fundació Barcelona Mobile World Capital Foundation. Aprovar definitivament els estatuts de la Fundació, segons documentació adjunta. Ratificar el Protocol de suport a la candidatura de Barcelona a Mobile World Capital, annex a l’expedient. Autoritzar, i disposar una vegada que 1142 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 estigui constituïda, la despesa de 30.000.000,00 euros a favor de la Fundació Barcelona Mobile World Capital Foundation, amb càrrec a la partida esmentada en el document comptable, dels pressupostos dels anys 2012-2017 pels imports establerts en l’acord segons el protocol de suport a la candidatura de Barcelona a Mobile World Capital i subordinada al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius pressupostos. Notificar el present acord al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, la Generalitat de Catalunya, Fira Internacional de Barcelona, i GSMA Ltd. Facultar a l’Alcalde perquè pugui dur a terme les actuacions necessàries per a la plena efectivitat del present acord. 2. Autoritzar a Regesa, Aparcaments i Serveis, SA com a titular del dret real d’aprofitament respecte de la porció de les finques municipals de la plaça de Wagner i plaça de Joan Llongueras, situada a l’interior d’illa i amb front als carrers de Ganduxer i de Beethoven, on s’ubica l’aparcament soterrani construït per aquesta societat, la constitució d’una hipoteca sobre l’esmentat aparcament com a garantia d’un préstec de 4.500.000 euros, de principal, a concertar amb La Caixa i destinat a la finalitat exclusiva de renovar l’endeutament a curt termini concertat inicialment pel finançament de les obres de construcció, amb una durada màxima d’amortització de 15 anys, d’acord amb les condicions annexes, que s’aproven. COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT Districte de Sants-Montjuïc - Districte d'Horta-Guinardó 3. Aprovar el Conveni per a l’execució del Projecte de reparcel·lació del Polígon d’actuació urbanística núm. 1 del Sector 1 de la modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit discontinu Batllò-Magòria i les parcel·les situades a la Via Laietana, núm. 2 i 8-10, Pau Claris, núms. 158-160, Girona, núm. 20 i Carrera, núm. 12, i de mutu acord expropiatori de determinació del preu just de la finca de l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, núms. 97-107 (identificació cadastral i núm. de policia actual 89-103), i de periodificació i vinculació del seu pagament a satisfer les despeses plurianuals d’urbanització del projecte de reparcel·lació esmentat, que es preveu formalitzar entre l’Ajuntament de Barcelona com a administració actuant i l’entitat mercantil “Desarrollos Inmobiliarios Grupo Gaudir II, SL” en qualitat d’adjudicatària de finques de resultat del projecte de reparcel·lació i de propietària de l’esmentada finca de l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, per les raons que consten en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística obrant a l’expedient i que es dóna per íntegrament reproduït. sotmetre’l a informació pública pel termini d’un mes, de conformitat amb els articles 11 i 16.3 del Text refós de la Llei de sòl aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, i 25 i 26 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme i, en cas que no es formulin al·legacions, procedir a la seva formalització. Autoritzar el pagament de la primera quota de 10.000.000 euros més l'impost del valor afegit, IVA, a assumir per l’Ajuntament en els termes del Conveni, amb càrrec al pressupost de 2012. Autoritzar el pagament plurianual de 13.420.000 euros més l'impost del valor afegit, IVA, 3.250.000 euros més l'impost del valor afegit, IVA i 5.830.000 euros més l'impost del valor afegit, IVA, respectivament, corresponents al mutu acord expropiatori de determinació del preu just de la finca de l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, núms. 97-107 (identificació cadastral i núm. de policia actual 89-103), amb càrrec a la dotació per a les expropiacions a instància de part continguda en els pressupostos dels exercicis 2013, 2014 i 2015, respectivament, amb el benentès que l’esmentada consignació queda subordinada al crèdit que per cada exercici autoritzin els respectius pressupostos, d’acord amb l’article 174 del RDL 2/2004, de 5 de març, regulador de les Hisendes Locals. Facultar al Tercer Tinent d’Alcalde, per a l’adopció dels actes necessaris per al desenvolupament i execució d’aquest acord, entre els quals s’hi inclou la possibilitat de la modificació, en el cas que sigui pertinent, amb l’autorització de la despesa que això comporti, NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1143 així com el reajustament de les anualitats definides, en el marc dels pressupostos corresponents. Districte de Sants-Montjuïc 4. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla especial d’infraestructures per al canvi d’ubicació del dipòsit antidescàrrega de sistemes unitaris (Marina del Prat Vermell), d’iniciativa municipal, que incorpora, en el document per a l’aprovació definitiva, les prescripcions imposades amb l’aprovació inicial. Es dóna compte que el dictamen precedent té aquesta nova redacció: Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla especial d’infraestructures per al canvi d’ubicació del dipòsit antidescàrrega de sistemes unitaris (Marina del Prat Vermell), d’iniciativa municipal, amb les modificacions a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ 5. Donar conformitat, per part de l’Ajuntament de Barcelona com a patró de la Fundació Barcelona Cultura, als acords adoptats pel Patronat de l'esmentada Fundació, en sessió del passat 22 de març de 2010 i 30 de març de 2011, per la qual es va acordar la modificació dels seus estatuts segons consta a l'expedient administratiu annex. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT 6. Adscriure l’ús i constituir un dret real d’aprofitament a favor de Regesa Aparcaments i Serveis, SA, respecte a la finca municipal situada a l’avinguda d’Escolapi Càncer, núm. 2-X (plaça dels Eucaliptus), grafiada en el plànol annex, on s’ubica l’aparcament soterrani en construcció per part d’aquesta Societat; sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, formalitzar l’adscripció i la constitució del dret real d’aprofitament, d’acord amb les condicions del document annex, que s’aproven; promoure la seva inscripció en el Registre de la Propietat; i facultar al regidor de Mobilitat per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 7. Adscriure l’ús i constituir un dret real d’aprofitament a favor de Regesa Aparcaments i Serveis, SA, respecte a les finques municipals situades als carrers Sancho de Ávila, núm. 148 i Ciutat de Granada, núms. 112LX-120LX (plaça d’Isabel Vilà), grafiades en el plànol annex, i inscrites a l’Inventari de Béns Immobles d’aquest Ajuntament amb els núms. 606.223 i 607.354 respectivament, on s’ubicarà l’aparcament soterrani a construir per aquesta Societat; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, formalitzar l’adscripció i la constitució del dret real d’aprofitament, d’acord amb les condicions del document annex, que s’aproven; promoure la seva inscripció en el Registre de la Propietat; realitzar les operacions hipotecàries necessàries per tal d’individualitzar, com a finca registral independent, la finca objecte del present acord, manifestant, d’acord amb l’article 190.1 del Text refós de la Llei d’urbanisme (D. Leg. 1/2010, de 3 d’agost) en relació amb l’article 78 i concordants del RD 1.093/1997, de 4 de juliol, en virtut del qual s’aprovaren les normes complementàries al Reglament per a l’execució de la Llei hipotecària, sobre inscripció en el registre de la propietat d’actes de naturalesa urbanística, la innecessarietat de llicència de parcel·lació; i facultar al regidor de Mobilitat per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 1144 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 8. Adscriure l’ús i constituir un dret real d’aprofitament a favor de Regesa Aparcaments i Serveis, SA, respecte a la finca municipal situada al barri del Guinardó, al carrer d’Escornalbou, núm. 45 X, entre la Ronda del Guinardó i el carrer de la Renaixença, grafiada en el plànol annex, on s’ubica l’aparcament soterrani a construir per aquesta Societat; sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, formalitzar l’adscripció i la constitució del dret real d’aprofitament, d’acord amb les condicions del document annex, que s’aproven; promoure la seva inscripció en el Registre de la Propietat; i facultar al regidor de Mobilitat per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. c) Proposicions D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs d) Preguntes e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup E) Mocions F) Declaracions Institucionals Després d'haver examinat tots els punts anteriors, la Comissió de Govern dóna la seva conformitat al precedent projecte d'ordre del dia del Plenari del Consell Municipal acceptant la nova redacció del punt núm. 4. II) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DE LES COMISSIONS PLENÀRIES A) Aprovació de les actes de les sessions anteriors B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes a les Comissions d) Compareixences Govern municipal C) Part Decisòria / Executiva Es delibera, a continuació, sobre la part decisòria de l'ordre del dia de les diferents Comissions del Consell Municipal. a) Propostes d'acord COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT 1. Rectificar, d’acord amb allò que preveu l’article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, l’errada material soferta a l'acord pres per la Comissió d'Habitat Urbà i Medi Ambient en sessió de 15 de desembre de 2011, en el sentit de concedir a la Comunitat de Propietaris del carrer Junta de Comerç 6 la bonificació del 35% de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres sobre la quota de 462,97 euros, la qual cosa representa una bonificació de 162,04 euros, NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1145 quedant només obligada a pagar 300,93 euros per aquest concepte. DONAR trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes pertinents. 2. Acordar la declaració d'especial interès i utilitat municipal de les obres consistents en "construcció d'entresolat i adequació de local" a la finca ubicada al carrer Mare de Déu del Port, 55, de conformitat amb l'Ordenança fiscal 2.1. de l'any 2011; concedir a Cementiris de Barcelona, SA, la bonificació del 70% sobre la quota de l'Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió d'una llicència d'obres amb número d'expedient 03-2011LM3284 per import de 6.240 euros i generada la carta de pagament el dia 9 de juny de 2011, donat que s'ajusta a allò establert en l'article 7è de l'esmentada ordenança, en tant que el titular de la llicència és una societat municipal que actua com a arrendatària de la nau objecte de les obres i destinada a museu de carrosses fúnebres, en la seva condició de gestora de l'esmentada col·lecció de carrosses fúnebres, propietat de l'Ajuntament de Barcelona, i que es tracta d'una obra d'indiscutible interès social, com és la d'un equipament cultural dins de la clau 7 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità i en relació al seu article 212.1.c); i donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes pertinents. 3. Concedir a Escola Pia de Catalunya la bonificació del 35% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la realització de les obres de construcció d’una escala de sortida d’emergència que comunica el soterrani amb el jardí de la finca ubicada al núm. 25 del carrer Immaculada, donat que s’ajusten a allò establert en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2011, atès que les mateixes afecten a un edifici urbanísticament protegit, amb nivell de protecció “C”, segons el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i, en conseqüència, declarar-les d’especial interès i utilitat municipal, atès que les indicades obres reporten beneficis objectius a la ciutat i acompleixen una indiscutible funció social (essent la quota total de 964,17 euros, aplicant la bonificació del 35% de 337,46 euros, la quota resultant exigible és de 626,71 euros); aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 4. Concedir a Incasòl la bonificació del 90% sobre la quota de l'Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió de la llicència d'obres, de 2 d'abril de 2009, donat que s'ajusta a allò establert en l'article 7è de l'Ordenança Fiscal 2.1 i, procedeix en conseqüència, declarar-la d'especial interès i utilitat pública. Es tracta d'una construcció d'un edifici d'habitatges de promoció pública i, per tant, les obres acompleixen una indiscutible funció d'interès social. I donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes pertinents. Es dóna compte que el dictamen precedent té aquesta nova redacció: Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de la construcció d’un edifici d’habitatges de promoció pública al Barri del Carmel, composat de dues plantes soterrani, planta baixa i quatre plantes tipus en el front al Passatge Calafell. Quedant l’edifici destinat a vint habitatges en règim de protecció, preferentment pel lloguer a joves, dos locals sense ús predeterminat (un local per a ubicar-hi equipament veïnal i l’altre local en reserva per a un ús públic o col·lectiu) i dinou places d’aparcament de cotxe al carrer Siguenza, núm. 31 i de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2009; concedir a Incasòl la bonificació del 90% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió de la llicència, en data 2 d’abril de 2009, per a la seva construcció (essent la quota total de 53.137,5 euros, aplicant la bonificació del 90% de 47.823.75 euros, la quota resultant exigible és de 5.313,75 euros); donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que les obres es duen a terme en una parcel·la part de la qual està qualificada d’equipament (clau 7b), i les obres són la construcció d’un edifici d’habitatges de promoció pública; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 1146 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 5. Concedir a la Fundació Alba la bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió de la llicència d’obres, el 17 d’octubre de 2011, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è. de l’esmentada ordenança i procedeix, en conseqüència, declarar-la d’especial interès i utilitat municipal. El titular de la llicència és una entitat sense ànim de lucre, la construcció es realitza en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7a) i les obres acompleixen una indiscutible funció d’interès social com és la realitzada per un equipament sanitari-assistencial; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents Es dóna compte que el dictamen precedent té aquesta nova redacció: Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de la restauració de terrats i coberts, actuacions sobre façanes, mitgeres, patis o terrats amb instal·lació de bastida tubular pertanyents a edifici catalogat, conjunts o entorns protegits amb projecte i assumeix visat pel COAC, al carrer Pg. Vall d’Hebron, 157, i de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2011, concedir a Fundació Alba la bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió de la llicència, en data 17 d’octubre de 2011 (essent la quota total de 5.917,78 euros, aplicant la bonificació del 65% de 3.846,55 euros, la quota resultant exigible és de 2.071,22 euros); donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que el titular de la llicència és una entitat sense ànim de lucre, la construcció es realitza en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7a) i les obres acompleixen una indiscutible funció d’interès social com és la realitzada per un equipament sanitari- assistencial; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. Districte de Sant Martí 6. Ratificar la segona addenda al Conveni de col·laboració signat el 26 de maig de 2010, entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania (actualment Dep. Benestar Social i Família) i l’Ajuntament de Barcelona, per al finançament de la construcció d’un centre residencial per a gent gran i centre de dia a una part de l’antiga fàbrica Alchemika. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT 7. Adscriure l’ús i constituir un dret real d’aprofitament a favor de Barcelona de Serveis Municipals, SA respecte a la finca municipal situada al barriada de Sant Joan d’Horta, al carrer de Lloret de Mar, núm. 83.I, grafiada en el plànol annex, on s’ubica l’aparcament soterrani construït denominat del Parc de la Unitat; formalitzar l’adscripció i la constitució del dret real d’aprofitament, d’acord amb les condicions del document annex, que s’aproven; promoure la seva inscripció en el Registre de la Propietat; i facultar al regidor de Mobilitat per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. b) Proposicions Després d'haver examinat l'anterior relació de propostes d'acords decisoris que seran tractades en les sessions de les corresponents Comissions del Plenari, la Comissió de Govern els dóna la seva conformitat acceptant la nova redacció dels punts núms. 4 i 5. D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs d) Preguntes e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1147 E) Mocions III) ORDRE DEL DIA DE LA COMISSIÓ DE GOVERN A) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Informes B) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, S'ACORDA: ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 1. Aprovar els criteris per a l'exercici de la funció de secretaria dels consells d'administració de les societats amb capital íntegrament o majoritàriament municipal. Queda sobre la taula la proposta precedent. 2. Desestimar el recurs especial en matèria de contractació interposat el 20 de gener de 2012 pel Sr. Raúl García Platas, en nom i representació de la Unió Temporal d’Empreses formada per Tecnologias Viales Aplicadas TEVA, SL i per Angel Iglesias SA (IKUSI), contra l’acord de la Comissió de Govern, de 21 de desembre de 2011, pel qual es va procedir a l’adjudicació del contracte 11003377, que té per objecte el manteniment, reparació i modificació dels equips i sistemes de regulació, control i informació de trànsit situats a les rondes de Dalt i del Litoral durant els anys 2012 i 2013, pels motius exposats a l’informe emès pel director de Mobilitat el 24 de gener de 2012. Confirmar la resolució impugnada; aixecar la suspensió dels efectes de l’acte d’adjudicació i requerir l’adjudicatària, en els termes establerts en la resolució de 21 de desembre de 2011, per tal que comparegui per a la formalització del contracte. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 3. Adquirir, a títol de compravenda, a la Societat Urbanística Metropolitana Rehabilitació i Gestió, SA (REGESA), lliure de càrregues i gravàmens, l’entitat núm. 111 local situat a la promoció de la illa C de Torre Baró (carrer Escolapi Càncer, núm. 7); aprovar com a preu del local la quantitat de 2.095.222,13 euros més l’import de 377.139,98 euros en concepte d’Impost del valor afegit, IVA, fent un total de 2.472.362,11 euros; autoritzar, disposar i abonar la despesa, amb càrrec de la corresponent partida pressupostària; formalitzar la compravenda en escriptura pública; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. Queda sobre la taula la proposta precedent. ÀREA D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES, HABITATGE, MEDI AMBIENT I SISTEMES D'INFORMACIÓ I TELECOMUNICACIONS 4. Aprovar els documents següents: el Plec de clàusules administratives particulars, el Plec de prescripcions tècniques, el projecte, la Memòria, l'estudi bàsic de seguretat i salut i el quadre de preus. Autoritzar la despesa del contracte núm. 12000018 que té per objecte les obres de manteniment d'estructures vials i espais urbans singulars de la ciutat de Barcelona, 2012-2014 per un import de 3.900.000,00 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en el document comptable. Convocar procediment obert per a la seva adjudicació. Donar-ne compte a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 1148 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Districte de les Corts 5. Aprovar definitivament el Projecte executiu d’un aparcament soterrani i la seva ordenació de superfície al carrer Marqués de Mulhacén, núm. 51 b, per un import de 6.795.278,71 el 18% de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per Barcelona de Serveis Municipals (B:SM); publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest procediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 6. Denegar l’inici d’expedient d’expropiació per ministeri de la llei formulada a l’empara de l’article 114 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, per la Sra. Teresa Pou Piera el dia 3 de gener de 2012, en referència a la part indivisa de la finca situada a les adreces de carrer Montnegre, núms. 26- 28, Equador, núms. 38-70, Taquígraf Serra, núms. 15- 19 i passatge Piera íntegrament (excepte els ordinals 9, 11, 13 i 17), tot això pels motius que figuren en l’informe emès per la Direcció de Serveis Jurídics de l’IMU, el 19 de gener de 2012, i que es donen per reproduïts; notificar aquest Acord a la interessada i a l’Incasòl, com a beneficiari de l’expropiació. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 7. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla especial urbanístic de l’equipament Mútua Maz- Clínica Sant Honorat, ubicada a l’avinguda del Tibidabo, núm. 20, promoguda per Mútua Maz-Clínica Sant Honorat; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Queda sobre la taula la proposta precedent. Districte d'Horta-Guinardó 8. Declarar inadmissibles per extemporaneïtat les al·legacions complementàries al recurs de reposició interposat per la Sra. Ma Àngels Corsellas Corbella, en nom i representació de l’Associació de Veïns de La Clota, contra l’acord de 14 d’abril de 2010 d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, del sector de millora urbana “La Clota-Reordenació”, pels motius que justificadament i raonada consten a l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de 10 de novembre 2011, que obra a l’expedient i que es dóna per reproduït íntegrament. Districte de Sant Martí 9. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de definició i concreció dels paràmetres edificatoris de l’equipament de la nova sala Beckett a l’edifici de la Cooperativa Pau i Justícia, al carrer de Pere IV, núms. 228-238, promogut per l’Institut de Cultura de Barcelona i la Sala Beckett-Obrador internacional de dramatúrgia; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 10. Aprovar la constitució de la Junta de Compensació de la unitat d’actuació núm. 3 del Pla de millora urbana de l’illa delimitada pels carrers Àlaba, Doctor Trueta, Àvila o avinguda d’Icària, formalitzada per mitjà d’escriptura pública atorgada l'1 de desembre de 2011 davant del notari de Barcelona Sr. Manuel Perelló Font, amb núm. de protocol 1.268. 2n) Traslladar a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya la documentació que prescriu l’article 192 del Reglament de la Llei d’urbanisme, als efectes de la inscripció de la constitució de la Junta en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores. 3r) NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1149 Designar al Sr. Andreu Romaní Blancafort, director de Gestió Urbanística de 22 Arroba Barcelona S.A.U., representant d’aquesta administració en l’òrgan rector de la Junta de Compensació. 4t) Publicar aquests acords en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més difusió de la província i notificar individualment aquest acord a tots els interessats en l’expedient. 11. Aprovar inicialment el Projecte d’urbanització del polígon d’actuació 1 del sector Glòries Meridiana Sud, per un import global de 3.594.393,37 euros el 18% de l’impost del valor afegit inclòs, amb el següent desglossament: Fase A amb un pressupost de 2.721.827,48 euros, a càrrec de la Junta de Compensació, i Fase B amb un pressupost de 872.565,89 euros, a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona, formulat per la Junta de Compensació del polígon 1 de la modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de la plaça de les Glòries-Meridiana Sud; sotmetre l'expedient a informació pública durant el termini d’un mes mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; i notificar-lo als interessats en aquest procediment. ÀREA DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ 12. 1r) Adaptar el nombre d’infants per grups de les escoles bressol municipals de l’Ajuntament de Barcelona a allò que determina la normativa vigent del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, pel que fa al primer cicle d’educació infantil i requisits dels centres, a partir del curs 2012/2013. 2n) Adequar les hores de suport educatiu destinat a les escoles bressol municipals en la línia del suport de què disposen les escoles bressol de la Generalitat de Catalunya a partir del curs 2012/2013. 3r) Preveure un increment del 15% en els preus públics municipals dels serveis d’educació (d’escolaritat, alimentació i altres) per al curs 2012/2013. 4t) Aprovar el model de gestió indirecta en les escoles bressol municipals, a partir del curs 2012/2013, i que aquest model garanteixi la qualitat de les escoles, compleixi els requisits quant al nombre i qualificació dels professionals dels centres, incorpori el nombre d’infants per grup que permet la regulació vigent, i possibiliti una millor adaptació a les necessitats de les famílies usuàries del servei, ampliant l’horari i calendari dels centres, tot això sense incrementar-ne el cost. S’aprova la proposta precedent amb el següent redactat: 1r) Adaptar el nombre d’infants per grups de les escoles bressol municipals de l’Ajuntament de Barcelona a allò que determina la normativa vigent del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, pel que fa al primer cicle d’educació infantil i requisits dels centres, a partir del curs 2012/2013. 2n) Adequar les hores de suport educatiu destinat a les escoles bressol municipals en la línia del suport de què disposen les escoles bressol de la Generalitat de Catalunya a partir del curs 2012/2013. 3r) Iniciar l'expedient administratiu per a la prestació del servei mitjançant gestió indirecta en les escoles bressol municipals, a partir del curs 2012/2013, i que aquest servei garanteixi la qualitat de les escoles, compleixi els requisits quant al nombre i qualificació dels professionals dels centres, incorpori el nombre d’infants per grup que permet la regulació vigent, i possibiliti una millor adaptació a les necessitats de les famílies usuàries del servei, ampliant l’horari i calendari dels centres. b) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les tretze hores. 1150 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Acords Acords de la sessió celebrada el dia 22 de febrer de 2012 Aprovació de l'acta de la sessió de 8 de febrer de 2012. ACORDS DECISORIS ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 1. Aprovar les bases per a la formulació del Programa d'Actuació Municipal 3. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Mònica Torra Homar (mat. 804926) entre la seva activitat municipal com a Educadora amb la categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM L’Arquet de l’Institut Municipal d’Educació d'aquest Ajuntament amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada de venedora de roba a Children Retail España, SL, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 4. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Susana Matías Muñoz (mat 804927) entre la seva activitat municipal com a Educadora amb la categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM El Caminet del Besòs de l’Institut Municipal d’Educació d'aquest Ajuntament amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada d’auxiliar d’educació a Picafort, SL, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 5. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Joaquim Llimona Balcells (mat. 71941) entre la seva activitat municipal com a personal eventual, amb destinació a la Direcció de Cooperació i Relacions Internacionals de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball de Director, i l’activitat pública com a professor associat de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2011-2012, del 15 de setembre de 2011 al 14 de setembre de 2012 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 16 i 4 de la Llei 53/1984, de 26 desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, en la redacció donada per la Llei 7/2007, de 13 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i per allò establert a l’acord del Consell Municipal reunit en plenari el 19 de juny de 1996. D’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1151 desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 6. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Jordi Pascual Ruiz (mat. 26421), entre la seva activitat municipal com a personal eventual amb destinació a la Direcció Barcelona Capital, on desenvolupa el lloc de treball de Responsable Xarxa Internacional, i l’activitat pública com a col·laborador docent a la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya a temps parcial, per al curs acadèmic 2011-2012, des del 19 d'octubre de 2011 fins al 21 de febrer, i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les administracions públiques i l’article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat en relació a l’article 7 de la Llei 17/1997, de 24 de desembre, de Mesures administratives i d’organització, que estableix la concurrència d’interès públic en relació amb les tasques de tutoria i consultoria del personal docent col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. L’activitat secundària no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 7. Aprovar el conveni de col·laboració a subscriure entre l’Ajuntament de Barcelona (Districte de Sarrià-Sant Gervasi), l’Associació Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià, i la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, regulador de l’atorgament d’una subvenció nominativa directa a favor de l’Associació Centre Cultural de Sant Vicenç de Sarrià, per a la realització d’obres de reforma parcial de la capsa escènica del teatre del Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià; autoritzar i disposar la despesa per un import màxim de 200.000,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor del Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià, amb NIF G64854920, amb codi de subvenció 12S00087, i delegar en el regidor del Districte la signatura del conveni. Districte de Gràcia 8. Aprovar l'addenda al conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'entitat Centre Moral i Instructiu de Gràcia, amb NIF G08703273, aprovat per resolució de l'Alcaldia, de 5 d'abril de 2011; autoritzar i disposar la despesa per la quantitat de 24.400,00 euros a favor de l'esmentada entitat, corresponent a l'aportació municipal per l'anualitat 2012 en compliment de la clàusula quarta del mencionat conveni i facultar a la regidora del Districte de Gràcia per a la signatura dels documents necessaris per a materialitzar aquesta resolució. 9. Aprovar l'addenda al conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'entitat Lluïsos de Gràcia (NIF G58040775), aprovat per resolució de l'Alcaldia, d'1 d'abril de 2011; autoritzar i disposar la despesa per la quantitat de 27.135,76 euros a favor de l'esmentada entitat, corresponent a l'aportació municipal per l'anualitat 2012 en compliment de la clàusula tercera del mencionat conveni i facultar a la regidora del Districte de Gràcia per a la signatura dels documents necessaris per a materialitzar aquesta resolució. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 10. Informar favorablement les actuacions d'inversions relacionades en el document febrer 2012, i seguiment de les inversions en curs. 1152 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 11. Aprovar el projecte normatiu per a l'aprovació d'un nou Reglament Orgànic del Consell Tributari, i donar-li el tràmit previst en els articles 108 i següents del Reglament Orgànic Municipal. 12. Restar assabentat de la instrucció de la Tinència d'Alcaldia d'Economia, Empresa i Ocupació sobre l'aplicació dels ajustos del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC 95) al procés d'elaboració i liquidació del pressupost municipal. 13. Adquirir, a títol de compravenda, a la societat Urbanística Metropolitana Rehabilitació i Gestió, SA (REGESA), lliure de càrregues i gravàmens, l'entitat núm. 111 local situat a la promoció de l' illa C de Torre Baró (carrer Escolapi Càncer, núm. 7); aprovar com a preu del local la quantitat de 2.095.222,13 euros més l'import de 377.139,98 euros en concepte de l'Impost del valor afegit, IVA, fent un total de 2.472.362,11 euros; autoritzar, disposar i abonar la despesa amb càrrec de la corresponent partida pressupostària; formalitzar la compravenda en escriptura pública; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 14. Aprovar l’expedient núm. 3-007/2012 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import 1.314.712,06 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12012791. 16. Aprovar l’expedient núm. 3-008/2012 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import 84.320,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12020191. 17. Aprovar l’expedient núm. 3-010/2012 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import 1.982.465,47 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12020991. 18. Aprovar l’expedient núm. 3-012/2012 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import 1.026.768,56 euros de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12020791. 19. Aprovar la modificació dels preus públics per a l’any 2012 i següents, de determinades prestacions de serveis de les instal·lacions esportives municipals al CEM Espanya Industrial, CEM Cotxeres Borbó i CEM Vintró, segons annex que s’adjunta. 20. Aprovar la concertació d’un crèdit a curt termini fins un límit de 20.000.000,00 euros amb Ibercaja en les condicions que s’adjunten; facultar a la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, segona tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, i al Sr. Jordi Joly Lena, gerent d’Economia, Empresa i Ocupació, de forma indistinta, per a la signatura i l’atorgament de la documentació necessària per a la seva formalització; donar compte d’aquest acord al primer Consell Municipal que se celebri. 21. Aprovar la concertació d’un crèdit a curt termini fins un límit de 10.000.000,00 euros amb Banc de Sabadell en les condicions que s’adjunten; facultar a la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, segona tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, i al Sr. Jordi Joly i Lena, gerent d’Economia, Empresa i Ocupació, de forma indistinta, per a la signatura i l’atorgament de la documentació necessària per a la seva formalització; donar compte d’aquest acord al primer Consell Municipal que se celebri. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1153 22. Aprovar la concertació d’un crèdit a curt termini fins un límit de 20.000.000,- euros amb Banco Santander en les condicions que s’adjunten; facultar a la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, segona tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, i al Sr. Jordi Joly i Lena, gerent d’Economia, Empresa i Ocupació, de forma indistinta, per a la signatura i l’atorgament de la documentació necessària per a la seva formalització; donar compte d’aquest acord al primer Consell Municipal que se celebri. ÀREA D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES, HABITATGE, MEDI AMBIENT I SISTEMES D'INFORMACIÓ I TELECOMUNICACIONS 23. Estimar en part el recurs especial en matèria de contractació interposat per Forgas Arquitectes, S.L.P. amb NIF B64571235, contra el decret d’alcaldia, de 26 de juliol de 2011, que resol deixar sense efecte l’adjudicació provisional del contracte 10002350 relatiu a la redacció del Projecte Bàsic, Executiu i Estudi de Seguretat i Salut per la construcció del nou Parc d’Acollida d’Animals de Companyia, que li havia estat adjudicat provisionalment per decret d’alcaldia, de 23 de febrer de 2011, en base als següents fonaments: 1r) Procedeix estimar la reclamació relativa a les despeses derivades de la constitució i manteniment de l’aval bancari dipositat com a garantia definitiva del contracte, de conformitat amb els articles 139.1 i 141.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, atès que s’aprecia una relació directa entre l’activitat de l’Administració i la despesa soferta pel reclamant. 2n) Procedeix estimar la reclamació relativa a la realització de material gràfic del projecte guanyador del concurs, d’acord amb l’informe del Departament de Comunicació de Medi Ambient i Serveis Urbans, de 13 de desembre de 2011. 3r) Procedeix desestimar la reclamació relativa a despeses de personal, atès que no ha resultat acreditada l’existència de nexe causal entre la contractació laboral de les dues persones assenyalades pel recurrent (i per tant, les despeses ocasionades per aquesta contractació) i la resolució que es recorre. Autoritzar, disposar i obligar la despesa per un import de 4.179,89 euros, a favor de Forgas Arquitectes, S.L.P. amb NIF B64571235, amb càrrec als pressupostos i partides indicades el document comptable, en concepte d’estimació parcial del recurs interposat contra el decret d’alcaldia, de 26 de juliol de 2011, que resol deixar sense efecte l’adjudicació provisional del contracte 10002350 relatiu a la redacció del Projecte Bàsic, Executiu i Estudi de Seguretat i Salut per la construcció del nou Parc d’Acollida d’Animals de Companyia. Notificar la present resolució a tots els interessats. Donar-ne compte a la Comissió municipal corresponent. Districte de les Corts 24. Aprovar la proposta d’ajust de les fases d’execució contingudes al Projecte de Delimitació Poligonal i Determinació del Sistema d’Actuació de la modificació del Pla General Metropolità a l’àmbit de la Colònia Castells, aprovat definitivament per la Comissió de Govern, el 14 de maig de 2008, que ha elaborat l’Institut Català del Sòl en la seva qualitat de beneficiari de l’expropiació, atès que aporta una millora tècnica i econòmica per a dita execució, d’acord amb els motius i fonaments que es contenen a l’informe jurídic, de 31 de gener de 2012, de la Direcció de Serveis Jurídics de l’Institut Municipal d'Urbanisme que consta a l’expedient administratiu i que es dóna per reproduït a efectes de motivació, fases d’execució II i III que es delimiten en el plànol annex i que seran les que regiran el desenvolupament de les actuacions pendents en l’àmbit de gestió; notificar aquest acord als interessats i a l’Incasòl, com a beneficiari de l’expropiació. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 25. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1. a) de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla especial urbanístic de l’equipament Mútua Maz-Clínica Sant Honorat, ubicada a l’avinguda del Tibidabo, núm. 20, 1154 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 promoguda per Mútua Maz-Clínica Sant Honorat; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Sant Andreu 26. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 119 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i de l’article 162 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, el compte de liquidació definitiu quantificat en l’import de 349.110,87 euros, impost del valor afegit, IVA, exclòs, del Projecte de reparcel·lació de la Unitat d’Actuació que comprèn les finques situades al carrer Felip II, núms. 33-35 i al carrer Palència, núms. 13-21 i part de la núm. 46-52, d’acord amb l’informe emès per la Direcció de Gestió de Sòl de Bagursa, de 6 de febrer de 2012, que figura a l’expedient; establint un saldo definitiu negatiu d'11.461,19 euros, impost del valor afegit, IVA, exclòs. Notificar individualment aquest acord als interessats. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 27. Iniciar, d’acord amb els articles 22 i 109.1 del TRLCSP, l’expedient per a la contractació del servei relatiu al concert de places residencials d’acolliment d’urgències a la vellesa de caire temporal, dels serveis de tractament social necessaris per atendre-les, durant el termini comprès entre el dia 1 de març de 2012 o, altrament, el que es fixi en la formalització del contracte i fins al 31 de desembre de 2013, vist l’informe del director del Departament de Família i Serveis Socials i de la Tècnic del Departament de Gent Gran que s’adjunta, el qual justifica la idoneïtat i la necessitat del contracte. Autoritzar la despesa d’aquest contracte per un import d’1.371.242,40 euros, dels quals 1.318.502,31 euros són pressupost net i 52.740,09 euros són en concepte d’Impost sobre el valor afegit al tipus del 4%, amb càrrec al pressupost i partida indicats al document comptable. L’any 2012 per import de 623.292,00 euros, dels quals 599.319,23 euros són pressupost net i 23.972,77 euros són en concepte d’Impost sobre el valor afegit al tipus del 4%, i l’any 2013 per import de 747.950,40 euros, dels quals 719.183,08 euros són pressupost net i 28.767,32 euros són en concepte d’Impost sobre el valor afegit al tipus del 4%. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. Disposar l’obertura del procediment d’adjudicació amb utilització del procediment negociat, sense publicitat i amb consulta, d’acord amb l’article 169, en relació amb l’article 178 del TRLCSP. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques que regiran l’adjudicació d’aquest contracte, en compliment dels articles 115 i 116 de l’esmentat text legal. Procedir a la sol·licitud d’ofertes als empresaris interessats en la licitació del contracte esmentat, mitjançant procediment negociat sense publicitat, de conformitat amb el que disposa l’article 170.c) del TRLCSP. Declarar la improcedència de revisió de preus a l’empara de l’article 89 del TRLCSP, ateses les característiques del contracte. Donar compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1155 COMISSIONS CONSELL MUNICIPAL Actes Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Acta de la sessió del dia de 17 de gener de 2012, aprovada el dia 14 de febrer de 2012 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 17 de gener de 2012, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Jaume Ciurana i Llevadot, Joan Puigdollers i Fargas, Jordi Martí i Grau, Carmen Andrés Añón, Gabriel Colomé i Garcia, Joan Trullén Thomàs, Belén Pajares Ribas, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Ricard Gomà Carmona i Isabel Ribas Seix, assistits per l’assessora jurídica Sra. Mª Teresa Ordóñez Rivero que actua per delegació del Secretari General de la Corporació, i certifica. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i l’Im. Sr.: Gerard Ardanuy i Mata, Francina Vila i Valls, Sònia Recasens i Alsina S’obre la sessió a les 9 h.10’ I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior. S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 15 de desembre de 2011, que aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió de serveis de ludoteques al Districte de Sants-Montjuïc, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 713.800,32 euros. 2. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 15 de desembre de 2011, que aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió i l’explotació del centre cívic La Cadena, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 80.000,00 euros. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Impuls a la gestió del patrimoni cultural de la ciutat. El Sr. Ciurana comunica que l’objectiu de la mesura és explicar a la comissió la nova iniciativa per a la coordinació entre les tinències d’Alcaldia, Hàbitat Urbà i Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, i explicitar la reorganització del Servei d’Arqueologia de la ciutat. 1156 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Tot seguit exposa que la riquesa i la diversitat del patrimoni cultural, arquitectònic i arqueològic de Barcelona mereix una atenció especial, i afirma que, en el projecte de capital cultural que persegueix el Govern municipal, posar en valor el patrimoni és un element bàsic. Recorda, també, que molts projectes culturals que la ciutat ha de desenvolupar properament han de comptar amb la participació de la societat civil i s’han de fer a través del partenariat entre la iniciativa pública i la privada. Així doncs, qualifica de molt important el fet de poder comptar amb un espai estable de col·laboració i participació de les diferents àrees i agents que intervenen en el dia a dia d’aquest àmbit. Expressa, doncs, la necessitat d’aconseguir una major cooperació per a la gestió del patrimoni arquitectònic, històric, artístic i arqueològic de la ciutat, i també la necessitat que l’Àrea de Cultura tingui més capacitat de seguiment de totes les qüestions referents a l’existència no només d’un jaciment arqueològic, sinó també del tractament urbanístic que rep. En aquest sentit, recorda el cas del Baluard del Migdia, en què el Servei d’Arqueologia del Museu d’Història de la Ciutat va fer la documentació del baluard i el va excavar, però posteriorment l’Àrea de Cultura no va tornar a intervenir-hi, amb la conseqüència que l’Àrea d’Urbanisme va donar les llicències corresponents a una promoció que va situar les parets de formigó a un pam del baluard. Per intentar evitar situacions semblants, informa que el Govern ha creat la Taula de Patrimoni Històric Artístic de Barcelona, presidida pel tinent d’alcalde de l’Àrea de Cultura i vicepresidida pel gerent d’Urbanisme, amb l’objectiu d’incrementar la coordinació entre les dues àrees. Subratlla, però, que també existeixen altres òrgans de participació, com ara el Consell de Patrimoni Cultural de Barcelona, la Comissió Tècnica de Patrimoni Industrial del Poblenou, la Taula de Treball del Parc Güell o la Taula de Treball del Recinte de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau. Seguidament especifica els cinc objectius de la nova Taula de Patrimoni: 1) Tenir coneixement dels projectes sobre intervencions en edificis inclosos en el patrimoni cultural o el catàleg del patrimoni arquitectònic de Barcelona, així com en els entorns protegits; puntualitza que fins ara Cultura decidia de cota zero cap avall i Urbanisme de cota zero cap amunt, però que a partir d’ara, de cota zero cap amunt els edificis catalogats també hauran de passar per la Taula de Patrimoni. 2) Posar en coneixement d’Urbanisme els projectes d’intervenció sobre el patrimoni arqueològic que duu a terme el Servei d’Arqueologia. 3) Preparar els assumptes que se sotmeten a informe de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona. 4) Establir criteris de protecció i d’intervenció del patrimoni cultural, arquitectònic i arqueològic i, si escau, redefinir els criteris. 5) Informar dels plans especials de protecció del patrimoni arqueològic. A continuació, expressa l’esperança que la Taula de Patrimoni contribueixi molt a la coordinació entre les àrees de Cultura i Urbanisme, i el qualifica d’instrument necessari per poder tractar les contradiccions de la ciutat pel que fa a preservació i modernització del patrimoni. Informa, finalment, que el Govern vol impulsar la Comissió d’Escultures. En aquest sentit, comunica que la Comissió passarà a denominar-se Consell Assessor d’Art Públic i que estarà presidit pel tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, i format per membres de l’Àrea d’Hàbitat Urbà i per persones externes a l’Ajuntament. Amb aquesta mesura, subratlla, es vol promoure el programa d’art públic a Barcelona com a part integrant de les polítiques culturals de l’Ajuntament. Seguidament passa a plantejar la segona qüestió de la mesura de govern: la reorganització i els nous objectius de la gestió del patrimoni arqueològic a la ciutat. Recorda que el Servei d’Arqueologia fins ara s’incloïa dins l’organigrama del Museu d’Història de Barcelona i avança que en aquesta nova etapa retornarà a l’Institut de Cultura de Barcelona, sota la dependència directa de la Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius. Aclareix que l’objectiu d’aquesta reorganització és aconseguir: 1) una major eficiència en l’organització dels treballs arqueològics a la ciutat; 2) un pes més important de la recerca amb relació als treballs arqueològics que es fan a Barcelona; 3) una millora de la transparència i de la informació sobre les recerques arqueològiques a la ciutat; 4) un increment de la transferència de coneixement i la divulgació sobre el valor social de l’arqueologia i la seva importància per a la NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1157 ciutat, i 5) una millora de la capacitat preventiva en l’exploració arqueològica. Afegeix, també, que el Servei d’Arqueologia dividirà la seva estructura en dues grans àrees: un equip d’intervenció arqueològic i un equip de documentació arqueològica. A continuació, afirma que el Servei d’Arqueologia no només ha de fer un seguiment d’aquelles grans operacions urbanístiques o intervencions immobiliàries que es produeixen a la ciutat, sinó que ha de tenir capacitat proactiva i avançar-se a allò que previsiblement pot trobar a la ciutat. Resumeix, doncs, que el Servei d’Arqueologia ha de ser un servei orientat a la recerca dels orígens de la ciutat i que cal que els tècnics es plantegin diferents hipòtesis sobre les quals cal treballar arqueològicament per confirmar o no tesis concretes sobre un punts concrets de la ciutat. Tot seguit exposa que un altre dels objectius d’aquesta reorganització és completar la Carta Arqueològica de Barcelona i fer-la accessible a la ciutadania a través d’un sistema d’open data perquè pugui ser consultada. Expressa el convenciment que aquest objectiu va, precisament, en la línia de socialitzar el coneixement i fer-lo cada cop més accessible. Anuncia, també, la formació en les properes setmanes d’un Consell d’Arqueologia de Barcelona, format per experts externs a l’Ajuntament que ajudin a establir els criteris d’intervenció i preservació que cal tenir presents a la ciutat de Barcelona. Es mostra convençut que aquest Consell ha de permetre un major contrast en la gestió de qüestions sensibles que sovint poden donar lloc a interpretacions errònies, com en el cas recent de la vil·la romana de la Sagrera. El Sr. Martí agraeix la presentació de la mesura de govern i recorda que ja havia parlat alguna vegada amb el tinent d’alcalde sobre la necessitat de coordinar el Servei d’Arqueologia i el Servei de Patrimoni d’Urbanisme, i sobre el fet que seria positiu que la gestió del patrimoni, tant arqueològic com immoble, estigués sota una mateixa àrea, tal com passa en molts ajuntaments. De tota manera, creu que el mecanisme de la taula de coordinació és una iniciativa massa discreta, tenint en compte els objectius i les millores que ha d’acometre segons les paraules del Sr. Ciurana. Pel que fa a la separació del Servei d’Arqueologia del Museu d’Història de Barcelona, subratlla que al seu parer es tracta d’un pas enrere en la concepció d’un museu que té com a col·lecció la mateixa ciutat, amb diversos equipaments escampats pel municipi. Opina, doncs, que el fet que el Servei de Patrimoni, o el Servei Arqueològic en aquest cas, depengués del MUHBA tenia lògica, ja que les recerques arqueològiques eren un dels elements principals d’aportació de noves incorporacions a la col·lecció del Museu. Recorda que vinculades al MUHBA s’han fet moltes de recerques arqueològiques, precisament perquè el museu té els instruments propis de la recerca: les produccions culturals, els debats, les exposicions, els catàlegs, les publicacions. Clou la seva intervenció refermant-se en l’opinió que la iniciativa de millora de la coordinació entre els dos serveis de patrimoni de l’Ajuntament és tímid, i que el replantejament del funcionament del MUHBA és erroni, ja que la característica principal del Museu és que tenia una doble funció que el feia especialment singular i interessant, i que l’ha convertit en una referència per a museus d’història local a escala europea. Per acabar, admet que l’arqueologia, a banda de ser preventiva, hauria de tenir una activitat proactiva, però afirma que no és una qüestió d’establir millors mecanismes de coordinació, sinó d’invertir-hi més diners. La Sra. Esteller agraeix la presentació de la mesura de govern en nom del seu grup i aprofita per recordar que el Govern municipal té plena competència a l’hora d’organitzar el patrimoni cultural de la ciutat, per tant afirma que el Grup del PP no entrarà en aquest àmbit, sinó que valorarà l’assoliment dels objectius i el resultat d’aquesta organització. Al seu parer, el que interessa és que tot el patrimoni de la ciutat (arquitectònic, artístic i arqueològic) quedi integrat sota una àrea que el gestioni amb eficàcia per assolir els objectius que es marquin a fi de preservar-lo i potenciar-lo. Expressa, doncs, l’esperança que la nova taula sigui eficaç per poder arbitrar els instruments que facilitin la millora en la gestió i la preservació, i insta a establir aquests criteris de relació entre Cultura i Urbanisme adreçats a la potenciació i la preservació del patrimoni. També valora positivament la incorporació de persones expertes a la Taula. 1158 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Pel que fa a la Comissió d’Escultures, afirma que el seu grup ja havia valorat la conveniència de donar-li una altra visió, per tant també en valora positivament el replantejament. La Sra. Ribas també agraeix la presentació de la mesura de govern. Coincideix amb el Grup del PP que la reorganització és una eina de què es dota el Govern per poder portar a terme la seva política, tot i que el Grup d’ICV-EUiA no veu gaire clara quina línia seguirà aquesta política. En aquest sentit, informa que espera la presentació del PAM per poder valorar si les eines que ha triat el Govern municipal són les més adequades. Malgrat tot, critica que sigui una mesura només adreçada al patrimoni arqueològic i que no esmenti altres aspectes del patrimoni, com ara el patrimoni natural, el documental, l’industrial, el visual... Tot seguit admet que el seu grup és favorable al canvi de nom de Consell Assessor d’Escultures a Consell Assessor d’Art Públic, però adverteix que el Grup d’ICV-EUiA per art públic entén l’art amb compromís social i relat lligat a la comunitat, a la memòria, al projecte pedagògic, amb implicació social, amb nous referents. Conclou, doncs, que caldrà esperar uns quants anys per constatar si les escultures o altres elements artístics que se situïn a l’espai públic a partir d’aquest nou consell són capaces d’integrar-se en l’ús ciutadà i esdevenir una part de caracterització de l’espai públic, aportant creativitat i innovació cultural a l’escala de valors col·lectiva, més enllà del fet concret que homenatgin. Per tant, expressa l’esperança que el canvi no només sigui de nom, sinó que comporti també una nova concepció. Coincideix amb el Grup de CiU en la necessitat de més treball transversal entre Cultura i Hàbitat Urbà, i recorda que al marge de les estructures és una qüestió de voluntat política. Tot seguit aclareix que el seu grup resta a l’espera de veure què significa a la pràctica el canvi de lloc del Servei d’Arqueologia dins de l’organigrama de l’ICUB, però subratlla que al seu parer el fet de plantejar-se més proactivitat i recerca i el fet d’enviar-lo a l’ICUB impliquen una certa contradicció, ja que l’ICUB és més una estructura de gestió i, en canvi, la recerca residiria més en la concepció actual del MUHBA. En aquest sentit, aprofita per demanar on encaixa el centre del Born dins d’aquest nou organigrama. A continuació expressa el seu suport al tema de la proactivitat, que consideren molt important, però demana si al darrere hi ha una plasmació pressupostària. Si no és així, alerta que es pot quedar en el no res. Per acabar, pel que fa a la creació del nou Consell Assessor d’Arqueologia de Barcelona, comenta que en opinió seva no cal, i planteja la possibilitat que sigui un nou grup de treball específic del Consell de Cultura de Barcelona, amb les persones que en formen part. El Sr. Portabella agraeix també la presentació de la mesura de govern, tot i que discrepa del plantejament que s’hi fa. Recorda que el seu grup ja havia presentat al Consell Plenari la voluntat que es constituís un Consell Assessor de Patrimoni format per professionals de totes les branques vinculades al patrimoni (arqueòlegs, restauradors, historiadors, arquitectes, advocats, geòlegs, químics...) i per representants del sector públic (Paisatge Urbà, Departament de Cultura, Àrea d’Urbanisme i Àrea de Cultura) per tal de liderar l’elaboració d’una diagnosi del patrimoni de la ciutat i la redacció d’un protocol d’actuació sobre el patrimoni, i també de coordinar la revisió del catàleg patrimonial de 1979 i del grau de coneixement i precisió de les tècniques que utilitzen els científics i especialistes en els diferents àmbits de la cultura. Al seu parer, no s’entén per què no s’ajunten els dos àmbits del patrimoni, si de fet responen al mateix. Recorda que els treballs patrimonials per sobre i per sota la cota zero no són unidisciplinaris, per tant es mostra més a favor d’un format multidisciplinari i més transversal per poder tractar tota la gestió del patrimoni. Així doncs, defensa una tendència a fer convergir tots aquests àmbits en un sol àmbit d’actuació, del qual formin part experts i especialistes en les diferents matèries que hi intervenen, amb el nombre de tècnics que es consideri oportú. Pel que fa al Consell Assessor d’Art Públic, s’hi declara a favor i insta a actuar amb una certa urgència, ja que algunes escultures de la ciutat estan francament NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1159 malmeses, tal com va recordar el mateix alcalde en la concessió de la Medalla d’Or al Sr. Subirachs. Clou la seva intervenció insistint en la necessitat d’unificar la gestió del patrimoni arquitectònic, històric i artístic i la gestió del patrimoni arqueològic de la ciutat, i de revisar l’estat de les escultures que hi ha a Barcelona. Es dóna per tractada. c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 2. Que comparegui el/la responsable municipal de cultura per tal de donar compte de: - La previsió que té el Govern municipal de posada en funcionament del centre de Disseny DHUB de Barcelona en la seva ubicació a la plaça de les Glòries? - Quina serà l’estructura de gestió del centre, bo i tenint en compte l’interès mostrat per les entitats de tenir veu en la gestió d’aquest centre? - Quina relació pot tenir amb el DHUB el futur museu de l’arquitectura i l’urbanisme? El Sr. Ciurana anuncia que BIMSA es compromet a fer el lliurament definitiu de l’obra durant el primer semestre del 2012, i que, per tant, la previsió del Govern municipal és que sigui efectiu el maig 2012. Arran d’això, exposa la intenció de l’equip de govern que el mes de juny el DHUB aculli el festival OFFF de forma temporal, i també a manera de test de l’edifici. Un cop acabat el festival, afegeix, començarà tot el procés d’arquitectura interior de l’edifici i de distribució dels diferents espais, i també el trasllat de les col·leccions (tèxtil, arts gràfiques, arts decoratives i ceràmica). Recorda que la ceràmica durant un temps n’havia quedat exclosa, però aclareix que a parer del Grup de CiU té sentit que també s’inclogui al DHUB. Tot seguit, situa l’entrada en funcionament del DHUB al llarg de l’exercici del 2013. Subratlla, també, que la posada en funcionament del DHUB de forma íntegra comportarà una despesa d’entre 10 i 12 milions d’euros anuals de funcionament ordinari, i insta a tots els grups a reflexionar sobre aquest aspecte i a estudiar-lo. Pel que fa a l’estructura de gestió del centre, comunica que el Govern municipal està treballant en un model de governança i de gestió que no és senzill, perquè abasta des de la compaginació de l’espai (que inclou la biblioteca del Clot) fins a qüestions relatives a recerca, laboratori, participació d’empreses, etc, i ha de poder reunir els diferents objectius d’aquest centre. Avança, també, que la intenció del Grup de CiU és convidar d’entrada dues grans institucions de la ciutat vinculades al món del disseny, el FAD i el BCD, a participar en el model, preservant sempre l’interès públic i la vocació pública del centre. Explica, a més, que s’ha demanat a aquestes dues entitats si estarien disposades a traslladar la seva seu social al DHUB. Quant a la relació del DHUB amb el futur Museu d’Arquitectura i d’Urbanisme, recorda que hi ha el compromís de l’Estat, expressat al seu dia per la ministra d’Habitatge, la Sra. Chacón, d’obrir el Museu d’Urbanisme a Can Batlló, i també la voluntat del Govern de la Generalitat d’obrir un Centre Nacional d’Arquitectura. Insta, per tant, a dialogar amb totes les administracions per veure quina és la voluntat actual de cadascuna. Tot seguit expressa el seu convenciment que a Barcelona existeix una escola pròpia d’arquitectura i d’urbanisme i que necessita un espai de prestigi per fer-se visible, amb grans noms de projecció internacional (Cerdà, Gaudí, Bofill, Bohigas, Miralles, Josep Maria Busquets, etc.), per tant, es mostra favorable al fet que Barcelona aculli un espai de patrimonialització, divulgació i recerca relacionat amb l’arquitectura. Exposa, a més, que en la darrera Comissió de Disseny per presentar les línies mestres del PAM alguns dels participants van manifestar el desig que l’arquitectura fos present en el discurs del DHUB. Comunica, doncs, que arran d’això el Govern municipal està en conversa amb les altres administracions, ja que no tindria sentit que a Barcelona el Ministeri tirés endavant un Museu d’Urbanisme, la Generalitat un Centre Nacional d’Arquitectura i l’Ajuntament un espai per a l’arquitectura al DHUB. 1160 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 El Sr. Martí agraeix les explicacions i celebra que el calendari i les dades presentades s’ajustin al que ja estava previst en el moment d’inici de la infraestructura, i també el fet que el mes de juny se’n pugui fer un tast amb l’OFFF, un festival que a parer seu probablement no ha tingut tanta repercussió a escala local com a escala internacional i que estrenant el DHUB potser guanyarà un plus. Pel que fa al model de gestió, es mostra d’acord que el FAD, el BCD i altres institucions, com ara el Col·legi d’Arquitectes, es puguin incorporar a la gestió del projecte. També valora positivament la proposta de l’anterior Govern d’incorporar la Biblioteca del Clot dins d’aquest equipament, ja que li permet tenir una dimensió global i local alhora. De tota manera, alerta que la incorporació de noves institucions o fins i tot d’altres administracions públiques en la gestió del DHUB no ha d’impedir que sigui un únic projecte, amb una única direcció, perquè altrament podria acabar sent un simple hotel d’entitats dedicades al disseny i a l’arquitectura. Anuncia, en aquest sentit, que el Grup del PSC ha tingut ocasió de conversar amb el FAD, el BCD i el COAC, i creu que es pot arribar a un acord perquè hi hagi un organisme de gestió amb totes les institucions dedicades i compromeses amb el disseny i l’arquitectura a Barcelona, però que en canvi hi hagi una única direcció, una única orientació estratègica, perquè només així el DHUB podrà situar-se a la primera divisió dels grans equipaments internacionals. Quant al Museu d’Arquitectura i d’Urbanisme, reconeix que existia un acord perquè el Museu d’Urbanisme (o almenys la part d’urbanisme) impulsat pel Govern espanyol tingués la seu en una nau de Can Batlló, i que el COAC i el Govern de la Generalitat havien mostrat interès perquè Barcelona tingués un Museu de l’Arquitectura. Alhora recorda que el DHUB, des de la seva gestació, havia estat concebut com a centre de disseny i arquitectura, malgrat que l’acrònim DHUB només inclou la denominació disseny, raó per la qual sembla que l’arquitectura hi hagi anat perdent espai. Tot i així, creu que en les circumstàncies econòmiques actuals, cal considerar la possibilitat que el Museu d’Arquitectura pugui fer-se sota el mateix paraigua que el DHUB. Opina que aquesta opció, que aglutinaria l’interès d’altres administracions, podria ajudar a resoldre el finançament de la posada en marxa del DHUB, que requereix entre 10 i 12 milions anuals per al funcionament ordinari, una quantitat que, d’altra banda, situa dins dels paràmetres de la resta de grans institucions culturals de la ciutat. Afegeix, també, que el DHUB segurament és una institució que pot aconseguir molts més recursos privats gràcies a la disciplina a la qual es dedica, que té una forta activitat industrial. Per acabar, manifesta que el DHUB resol la posada en valor no només d’un patrimoni, sinó d’una activitat que ha generat un dels principals vectors de projecció internacional de Barcelona: l’arquitectura, l’urbanisme i el disseny; és a dir, la creativitat aplicada, que segurament és un dels elements que més se li ha reconegut a Barcelona a escala internacional. Es mostra, doncs, convençut que el DHUB acaba de completar el mosaic de les grans institucions culturals de la ciutat i de Catalunya, i vaticina que pot ser un gran èxit. La Sra. Esteller recorda que el DHUB ha estat un edifici controvertit des dels orígens, tant per la concepció inicial del Govern com pel contingut. Demana, doncs, si el Govern municipal subscriu la mesura de govern de l’any 2009 o si s’ha produït cap mena de replantejament per incorporar altres accions al DHUB. Recorda que inicialment hi havia necessitat d’equipaments a la zona, que continua amb mancances (a banda de la biblioteca que incorporarà el DHUB). Emfatitza que el cost és excessiu (98 milions d’euros, amb 12 milions anuals de manteniment) i que, per tant, cal trobar-li un contingut que veritablement justifiqui aquesta despesa. Manifesta que el Grup del PP s’ha mostrat sempre favorable al fet que el DHUB incorpori el disseny i l’arquitectura, però també troba a faltar el contingut de caràcter productiu, industrial, tèxtil. Insta, doncs, a buscar la interrelació entre disseny i empresa, i el que ha de ser el vessant més de coneixement i transmissió, sobretot en el moment actual, en què tant l’arquitectura com el disseny i la indústria es troben en una situació de crisi profunda i necessiten un nou impuls, principalment els nous creadors i les noves generacions que es volen incorporar a NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1161 aquest camp. Per tant, qualifica aquest vessant de cabdal i fonamental dins el DHUB i afirma que ha de tenir un espai determinant. Finalment, pel que fa a la gestió, es mostra partidària que la gestió la portin a terme persones amb un coneixement profund en la matèria, raó per la qual veu favorablement la possible aliança amb el FAD, el BCD, el COAC. Malgrat tot, demana al Govern municipal un dibuix més precís dels actuals objectius i línies estratègiques per assolir-los. La Sra. Ribas recorda que Catalunya i especialment Barcelona són referents en el disseny, per tant considera lògic que la ciutat encapçali la posada en escena del que significa el disseny a Catalunya, encara més si es té en compte que ho té tot: els creadors, la indústria i el públic. Així doncs, es declara molt a favor del fet que el DHUB esdevingui una peça clau, més enllà de les polèmiques que ha comportat, que considera positives, ja que contribueixen al debat general. Afirma, a més, que és un edifici que, per bé o per mal, forma part ja de l’imaginari col·lectiu. Quant a la gestió, considera encertat convidar altres entitats d’aquest camp a formar-ne part, ja que al seu parer ha de ser un centre viscut per tothom. Afegeix, també, que això pot ajudar a incorporar-hi altres institucions. Tot seguit aprofita per demanar que el nomenament de la direcció es faci per concurs públic. Adverteix, així mateix, que el centre no pot esdevenir un simple contenidor d’exposicions i col·leccions que eren en altres llocs, que només serveixi per poder- les exposar millor des del punt de vista museogràfic, sinó que ha d’estar permanentment vinculat a la recerca, l’experimentació, la transformació i el diàleg a la societat, per tant ha de funcionar com a museu, laboratori, i centre educatiu i formatiu. Assegura que la matèria que conté és una matèria molt viva i que, consegüentment, ha de ser un centre obert i transversal, que ha d’incloure, evidentment, l’arquitectura i l’urbanisme, però també patrimoni industrial i patrimoni científic. Clou la intervenció subratllant que les expectatives respecte del centre són molt altes. El Sr. Portabella manifesta que la principal preocupació del seu grup és la ubicació i l’entorn en què es troba el DHUB. Al seu parer, si el museu vol ser un referent a escala europea, ha de situar-se en un entorn que l’afavoreixi, el potenciï i li permeti generar atractivitat. Per tant, la seva inquietud és saber quin és el projecte final de les Glòries. Manifesta que actualment està decantat cap al costat de la Diagonal de manera preocupant i subratlla que a banda de la Torre Agbar, el DHUB i els Encants, a la resta no se sap què més hi haurà, perquè s’han produït moltíssims canvis. Així doncs, planteja com a primer repte per al bon funcionament del museu que l’entorn de la plaça de les Glòries faci honor al seu nom (Glòries Catalanes) i sigui un espai central de la ciutat. Tot seguit valora positivament les dates de la posada en funcionament, encara que estiguessin previstes d’antuvi, ja que poder complir-les requereix tot un esforç. Pel que fa a l’estructura de gestió del centre, es mostra d’acord a convidar-hi institucions de prestigi com el FAD o el BCD, però alerta del perill d’acabar fent una amalgama que agrupi tothom per no ferir sensibilitats però que després sigui ingovernable. Finalment, amb relació al Museu d’Arquitectura i d’Urbanisme, recorda que és un tema que ha donat moltes voltes. Apunta que ara l’Ajuntament ha ofert al Ministeri de Foment no Can Batlló sinó Can Ricart i que, per tant, és una peça que va saltant d’ubicació. Aprofita, també, per destacar que el Ministeri de Foment ja ha anunciat l’adjudicació d’un museu d’arquitectura a una altra part de l’Estat i tot i justificar la pertinència d’un museu a Barcelona, atesa la rellevància de l’arquitectura i l’urbanisme a la ciutat, davant la indecisió del Govern municipal pel que fa a la ubicació del museu, suggereix considerar el Mies van der Rohe, que té un enorme prestigi, està internacionalment posicionat i té un espai en el subsòl de Montjuïc que podria considerar-se adequat i encertat com a ampliació de l’actual. El Sr. Ciurana respon a la Sra. Esteller que l’obligació del Govern municipal és revisar-ho tot, no per buscar la discrepància, sinó per veure si hi ha alguna modificació que, al seu criteri, pugui afavorir el projecte. En aquest sentit, esmenta la qüestió del nom: durant la Comissió ja han sortit fins a cinc maneres diferents 1162 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 de referir-se al DHUB. Està convençut que les coses també s’han d’explicar pel nom, i que la gent ha de saber si és disseny o disseny i arquitectura, per tant adverteix que procuraran que el que acabi essent el centre quedi reflectit en el seu nom, tot i que de moment manté la denominació actual. Recorda, també, que el Govern ja s’ha replantejat algunes coses, com ara la inclusió del Museu de la Ceràmica o si finalment ha d’acollir una part d’arquitectura, i adverteix que tot plegat comportarà una reorganització dels espais interns, amb possibles reajustaments. Afirma que no es qüestiona en absolut el projecte tal com es va concebre, però admet que s’està treballant per replantejar o revisar algunes qüestions, tal com és obligació del Govern. Seguidament indica que el projecte hauria de donar resposta a quatre eixos principals: 1) l’eix patrimonial, que és el més clar i més segur, és a dir, les col·leccions dels museus que s’hi han de traslladar; 2) el tema formatiu, tant amb les entitats esmentades com amb centres universitaris; 3) el tema més relacionat amb el món de l’empresa i les spin-off, per tal que petits dissenyadors i petites empreses del món del disseny puguin trobar-hi les vies adequades per desenvolupar-se; i 4) el disseny entès com a innovació, en certa manera el que s’està fent des del DHUB avui al carrer Montcada. Es mostra convençut que si es poden combinar aquests quatre eixos, tindran molt de guanyat. Respecte al tema del concurs públic, recorda que actualment el DHUB ja té una directora, per tant l’elecció de la direcció és un tema que es plantejarà quan calgui. De moment, insta a respectar el que hi ha. A continuació es mostra absolutament d’acord amb les manifestacions del Sr. Portabella i sosté que el DHUB no acabarà de brillar del tot fins que Glòries no tingui una solució urbanística definitiva. Exposa que actualment la vorera de l’accés al DHUB per Glòries és estreta i incòmoda, i que la pantalla projectada només tindrà sentit en el moment que Glòries estigui remodelat del tot. Pel que fa a Can Ricart, recorda que en el proper Ple es ratificarà la dissolució del Consorci de la Casa de les Llengües, i manifesta que és propietat municipal, per tant pot assegurar que no s’ha fet un oferiment formal al Ministeri d’aquest centre, entre altres coses perquè el Ministeri també ha tingut posicions diverses. Aprofita per fer memòria que la Sra. Chacón el 2008 ja prometia rehabilitar Can Batlló a través d’un concurs internacional d’idees que es convocaria aviat, per tant adverteix que caldrà veure com evoluciona en aquest cas el nou Govern espanyol respecte a aquestes previsions. En tot cas, adverteix que la part d’arquitectura del nou museu anunciat està prevista a la seu del Banc d’Espanya de Salamanca i aprofita per reivindicar que la ciutat ja fa temps que també vol recuperar l’edifici del Banc d’Espanya a Barcelona per a usos culturals. Per acabar, insisteix que ara el tema més important respecte al Museu de l’Arquitectura i l’Urbanisme és que les tres administracions es posin d’acord per definir el projecte, i en funció del projecte, definir l’espai, al marge d’altres iniciatives que potser tindran un caràcter més provisional. A més a més, avança que Barcelona té la necessitat d’obtenir un espai on dipositar els fons relacionats amb despatxos d’arquitectura importants de la ciutat per evitar que altres els puguin adquirir o aconseguir, més enllà del projecte macro del Museu d’Urbanisme i d’Arquitectura, per tant planteja la possibilitat d’habilitar algun espai en aquest sentit. El Sr. Martí constata que és lògic que el projecte vagi modificant-se en funció de vicissituds i del canvi de Govern, però subratlla que el que va posar en funcionament el DHUB continua essent-hi present, i manifesta que hi ha un consens bàsic en les línies generals que han expressat tots els grups: que ha de ser un centre dedicat a la part patrimonial i a la part de dinamització del món de disseny, sigui a través de la formació, sigui a través de l’activitat econòmica o a través dels altres elements que figuraven al projecte original. Així, doncs, insta a veure com es materialitzen i com s’articulen. Tornant al tema de l’arquitectura, recorda que en relació amb la patrimonialització del disseny ja s’havien fet coses, perquè hi havia una institució que se n’encarregava, l’antic Museu d’Arts Decoratives. En l’àmbit de l’arquitectura, puntualitza que aquesta funció l’havia dut a terme en bona mesura el Col·legi d’Arquitectes, però adverteix que actualment està en una situació difícil NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1163 per poder continuar fent-ho. Per això anima a tots els grups a oblidar els retrets del passat i a centrar-se en les necessitats específiques de l’arquitectura avui, una de les quals és una actuació cultural i patrimonial urgent, tal com reclamen moltes instàncies. Recorda que l’edifici del DHUB es posarà en funcionament aviat i que el projecte original ja incloïa l’arquitectura, per tant insta a aprofitar-ho per modificar-ne una mica els plantejaments i permetre, encara que només sigui de manera provisional, canalitzar-hi la documentació dels estudis d’arquitectes de la ciutat i la gestió i explotació del patrimoni del COAC, ja que l’espai ja estarà en funcionament, amb tècnics i sales de reserves en condicions per fer-hi exposicions. Afegeix que això no exclou la possibilitat, posteriorment, d’ampliar la Mies pel subsòl, ni d’utilitzar altres equipaments, com Can Ricart o Can Batlló, però atesa la urgència de l’actuació demana que es consideri la viabilitat de recórrer al DHUB. La Sra. Esteller coincideix que tots els grups estan d’acord en una part del contingut, però insisteix que des de la mesura de govern del 2009 han passat dos anys i, per tant, exhorta a anar concretant el desenvolupament d’aquesta mesura amb accions, o a implementar-la en altres àrees que considera necessàries, com la de l’impacte econòmic. Comparteix la idea que la innovació i el disseny són claus de futur, que transformen, però assegura que també tenen un gran impacte en l’economia. Per això es mostra convençuda que aquest impacte s’ha de canalitzar des del mateix centre i també que cal fer-lo productiu. Manifesta, doncs, que el DHUB ha de ser un lloc de trobada entre els emprenedors, sobretot els que inicien la seva activitat, i tots aquells que estan desenvolupant disseny i accions diferents en aquest món (arquitectura, etc.). Assegura que és aquest element el que trobava a faltar en la primera mesura de govern. Clou la seva intervenció manifestat l’opinió que els 30.000 m² són suficients per donar cabuda a altres vessants, a banda de la patrimonial, que puguin aportar ingressos per al finançament del centre. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per explicar les aportacions econòmiques dels anys 2011 i 2012 destinades a les colles de castellers (identificades per any i concepte) així com el cost definitiu del Monument als Castellers, detallat per conceptes, inclosa la despesa prevista en la seva inauguració. Preguem còpia per escrit de la resposta. El Sr. Portabella, atès que el Grup Municipal del PP demana la resposta per escrit, proposa no fer la compareixença verbal. El Sr. Mulleras aclareix que el seu grup vol tant la compareixença verbal com la resposta per escrit. El Sr. Portabella argumenta que demanar les dues coses li sembla contradictori i que al seu parer és confondre la figura de la compareixença. Assegura que no s’havia trobat mai amb una situació semblant. El Sr. Ciurana informa que l’aportació a les colles castelleres va ser el 2011 de 114.600 euros, i la del 2012, de 132.600 euros. A això afegeix que cal sumar-hi una aportació per al local de la colla castellera de la Vila de Gràcia. Tot seguit especifica que el conveni de 2011 amb les 5 colles castelleres de la ciutat i la coordinadora de colles pujava a 57.000 euros, i que el 2012 passa a 78.000 euros i a incloure la Colla Jove, que el 2011 rebia 3.000 euros a banda. Comunica, també, que a part, cal tenir en compte 24.000 euros del cost de les ambulàncies que l’Ajuntament posa a disposició en totes les actuacions i el corresponent a les Festes de la Mercè (el de la Festa de Santa Eulàlia ja queda inclòs en el conveni), que el 2011 va ser de 30.600 euros, dels quals 15.000 corresponien a colles locals i 15.600 a colles convidades. Avança que els càlculs per al 2012 es basen en el mateix i recorda que les mateixes colles castelleres tenen un sistema de repartiment intern dels recursos públics en funció del nombre d’actuacions, el nombre de castells, el nombre de castells que aixequen, etc. A continuació manifesta que durant el 2012 obrirà portes l’Espai Albert Musons, al districte de Gràcia, que d’una banda acull la Fundació Festa Major i, de l’altra, 1164 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 serà la seu estable i d’assaig de la Colla Castellera de la Vila de Gràcia. En aquest sentit, puntualitza que la inversió municipal en aquest equipament ha estat d’1,6 milions d’euros més IVA, i que hi ha una previsió per al mobiliari interior de 50.000 euros més. Destaca, doncs, que es tracta d’una aportació amb una part imputable al local de la Colla Castellera de la Vila de Gràcia. Seguidament aprofita per recordar que al Poble-sec s’està construint un nou centre cívic, que possiblement podrà utilitzar la Colla Castellera del Poble-sec, tot i que adverteix que encara no s’ha concretat. Pel que fa al monument als castellers, creu que ja ho havia respost en una altra pregunta per escrit, però aclareix que el projecte executiu per a la construcció i col·locació de l’escultura dels castellers ha tingut un cost de 650.123,95 euros, més la fonamentació per a la instal·lació del monument, que va pujar a 29.604,47 euros. Afegeix que per a la inauguració del monument no es preveu cap cost addicional, ja que tindrà lloc amb motiu de la celebració de la jornada castellera de Santa Eulàlia. El Sr. Mulleras exposa que el monument als castellers es va plantejar ja el 2004 amb una ubicació molt diferent de l’actual. Recorda que la ubicació inicial era a la cruïlla de Prim amb Diagonal i que posteriorment va passar al mercat de Santa Caterina, però denuncia que al final, sense convocatòria de concurs públic, se’n va adjudicar la creació i es va decidir que s’ubicaria a la plaça de Sant Miquel. Es mostra sorprès pel fet que, l’1 de setembre del 2011, el nou tinent d’alcalde Antoni Vives, en contra del que havia expressat el seu grup anteriorment, aixequés la suspensió d’obres en què es trobava el monument per finalment donar-hi llum verda i personalment el qualifica de «nyap». Retreu, doncs, al Grup Municipal de CiU que canviés de parer i donés l’esquena als veïns i comerciants de la plaça. A continuació, a més, rectifica que el cost total va ser de 705.522 euros i afirma que el Sr. Ciurana no hi havia inclòs els 25.000 euros dels honoraris del projecte. Al seu parer, en una època de crisi com l’actual, tot plegat li sembla una frivolitat, sobretot comparant la despesa de 705.000 euros amb els 114.000 euros de dotacions pressupostàries a les colles castelleres del 2011, i insta l’equip de govern a reflexionar sobre el fet que el monument, que no resol cap problema, hagi costat 7 vegades més. Assegura que a les colles castelleres se les pot ajudar de moltes maneres i recorda que gràcies a la negociació pressupostària que el Grup del PP va mantenir amb el Govern, es va aconseguir una dotació extraordinària per a les entitats de cultura popular de 80.000 euros en el pressupost 2012. Per acabar, reitera la seva crítica al monument, ja que considera que ni el moment, ni el lloc eren els adequats, una opinió que assegura que comparteix la majoria dels veïns i comerciants de la plaça de Sant Miquel. El Sr. Jordi Martí troba agosarat el fet que el Sr. Mulleras actuï com a crític d’art i critiqui l’obra d’un dels escultors vius contemporanis més importants de la ciutat. Recorda que diversos articles d’experts, entre ells el del president del Consell Assessor d’Hàbitat Urbà, Oriol Bohigas, o el del crític Xavier Antich a La Vanguardia s’hi van posicionar favorablement. Al seu parer, el Grup Municipal del PP no valora el monument perquè s’escapa de la monumentalitat i l’excés retòric per intentar implicar-se en la memòria i en la història d’allò que pretén reconèixer. Tot seguit recorda que a Barcelona ja hi ha dues escultures més sobre castellers, una a l’hospital de la Vall d’Hebron, per la dedicació que ha mostrat l’hospital a l’hora de resoldre els accidents que els castellers han patit i que és la clàssica escultura realista, i una altra a la plaça de Sants, en homenatge als Castellers de Sants, que deixa entreveure la presència d’una colla castellera amb les petjades de la mateixa colla impreses en el ferm de la plaça. Considera que aquesta tercera escultura no podia ubicar-se a la plaça castellera de la ciutat, la plaça Sant Jaume, però que en canvi en la ubicació actual genera una certa presència a la plaça castellera per antonomàsia de la ciutat. Assegura que l’art en l’espai públic en millora la qualitat i el reconeixement simbòlic, i es mostra convençut que aquesta peça resol aquest aspecte, de la mateixa manera que moltes altres obres d’art que van ser polèmiques al seu dia però que han generat una presència internacional de Barcelona i del seu compromís amb l’art contemporani. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1165 Des del seu punt de vista, el cost és un altre debat. Creu que probablement fer i col·locar l’escultura on és, val el que ha costat, i compara el cas amb els dels mistos d’Oldenburg a la Vall d’Hebron o el cub de Tàpies al passeig Picasso. Admet que hi ha escultures més senzilles, però especifica que també n’hi ha d’altres que tenen altres tipus de costos. A continuació alerta del perill de fer malbé el lligam entre l’art públic contemporani i Barcelona, que al seu parer ha estat un dels elements d’identitat de la ciutat. Reconeix que moltes ciutats utilitzen art més clàssic per ubicar en l’espai públic, precisament per evitar la polèmica, però, aprecia la valentia de Barcelona a l’hora d’oferir l’oportunitat als seus creadors vius més significatius de generar la seva empremta en l’espai públic barceloní. La Sra. Ribas tampoc comparteix la insistència del Grup del PP a criticar l’escultura i el seu emplaçament. Admet que cadascú pot tenir major o menor afinitat amb la proposta i recorda que el recent guardonat amb la Medalla d’Or, Josep Maria Subirachs, té moltes obres a l’espai públic, moltes d’elles molt controvertides. En tot cas, opina que Barcelona ha complert, de nou, un deute que té amb el fet casteller, per tant qualifica d’encertat tenir-ne una escultura a prop de l’Ajuntament. Finalment, coincideix amb el Sr. Martí que el cost de l’escultura no s’ha de contraposar a les ajudes que reben les colles per la seva activitat i assegura que a les colles i al fet casteller se’ls pot ajudar de moltes maneres, i una d’elles és el monument, pel que suposa de reconeixement i de memòria de tota la ciutat envers el que representa. El Sr. Portabella retreu al Sr. Mulleras que hagi qualificat l’escultura de «nyap». Al seu parer, fer una valoració d’aquest caràcter sobre un dels escultors contemporanis més importants del país indica que el que es vol és generar controvèrsia amb relació al tema i la ubicació. Tot seguit, aventura que segurament si l’escultura fes referència a altres temes més del seu grat, no li semblaria tan costosa. Afirma que l’escultor Toni Llena ja és conegut de tots, de la mateixa manera que el seu art, del qual hi ha una mostra al pati interior del mateix Ajuntament. Així doncs, reclama respecte a l’artista i insta a no fer comparacions entre els diners que reben les colles castelleres i el cost de l’escultura, ja que una cosa és la funció de l’art al carrer i l’altra el suport econòmic a les colles castelleres o al conjunt d’entitats de cultura popular i tradicional a Barcelona, que també troba que són insuficients. Critica que el Grup Municipal del PP només busqui desprestigiar, tal com van fer amb el mateix Subirachs i l’escultura a Francesc Macià de la plaça de Catalunya. Afirma que, al marge que el Sr. Subirachs sigui Medalla d’Or al mèrit artístic i l’escultor català amb més obra a tot el món, l’únic que persegueix el Grup Municipal del PP és criticar tot el que tingui a veure amb determinades temàtiques. Clou la seva intervenció assegurant que el dia que el Grup del PP vulgui fer una escultura a la ciutat, no recorreran als mateixos paràmetres per criticar-la. El Sr. Ciurana reitera que enguany s’ha passat d’un conveni de 57.000 euros per a les cinc colles castelleres més una a un de 78.000. Tot seguit assegura al Sr. Mulleras que en l’adjudicació de l’escultura es van seguir tots els tràmits administratius oportuns i l’exhorta a denunciar-ho si té constància que no ha estat així. A continuació especifica que el Grup Municipal de CiU havia demanat la suspensió de l’obra per estudiar ubicacions alternatives, perquè en el subsòl on està situada l’escultura és conegut de tothom que hi ha una domus romana, amb termes i mosaics. La intenció —afegeix— era que la instal·lació de l’escultura no condicionés una hipotètica futura excavació de l’espai a mitjà i llarg termini, però que, un cop resolt aquest tema a través d’un sistema diferent d’ancoratge en el sòl, es va decidir tirar endavant la instal·lació de l’escultura. Seguidament, retreu al Sr. Mulleras que atribueixi a l’actual equip de govern tot el que ha passat a la ciutat els darrers anys i recorda que aquesta obra no només estava adjudicada, sinó pagada en les seves dues terceres parts quan el Grup Municipal de CiU va iniciar el seu mandat. Explica, també, que abans de prendre possessió va anar personalment al taller de Mataró on s’estava realitzant l’obra per comprovar-ne el resultat i es referma en la decisió presa. A títol personal, troba 1166 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 que l’escultura està cada vegada més integrada en el paisatge urbà i manifesta que cada cop li agrada més. Respecte al tema dels costos, opina que és fàcil jutjar amb ulls de 2011 les decisions que es van prendre fa 7 o 8 anys, tal com va passar amb l’escultura, i admet que avui dia seria força improbable poder gastar una quantitat important de diners en una escultura d’aquestes característiques. Per acabar, recorda que posar l’asta de la bandera de la Plaza Colón a Madrid va costar 400.000 euros, tot i que la instal·lació era molt més senzilla perquè l’asta és recta, i es mostra convençut que l’excés o no del cost va en funció del valor que s’atorga a un element simbòlic determinat. Al seu parer, fer un homenatge als castellers era una qüestió que Barcelona, com a capital del país, tenia pendent. El Sr. Mulleras demana al president de la Comissió respecte per l’opinió dels regidors i afirma que el fet de perdre els arguments fa que també es perdin les maneres. Al seu parer, alguns regidors han exposat arguments que no se sostenen i critica que el tinent d’alcalde recorri a la comparació amb la Plaza Colón per defensar el monument als castellers. Assegura que el Grup Municipal del PP és defensor de l’art i l’escultura al carrer, i nega que vulguin fer de crítics d’art, però recorda que són polítics i que han de mirar que es gestionin bé els recursos públics i, sobretot, defensar bé les prioritats de l’Ajuntament. Diu que tothom coneixia les prioritats del Grup del PSC en el tema de la cultura i de la gestió dels recursos públics a l’Ajuntament. Assegura que els resultats així ho indiquen, però es mostra sorprès que les prioritats del Grup de CiU al Govern de la ciutat puguin ser les mateixes. A continuació es referma en la idea que és una contradicció absoluta destinar 700.000 euros a l’escultura però poc més de 100.000 a les entitats castelleres. Assegura que les colles pensen el mateix. Reitera que s’han destinat 7 vegades més diners a l’escultura que al que es dedica a les entitats castelleres de la ciutat i critica de nou que el Govern municipal tirés endavant amb el projecte en la ubicació actual. Per finalitzar, demana al Govern de la ciutat que no torni a donar l’esquena a la ciutat en altres problemes que puguin sorgir, ni als veïns ni als comerciants, ni tampoc, com en aquest cas, a les colles castelleres. El Sr. Martí cita Antonio Machado per resumir la seva opinió: «Es de necio confundir valor y precio». Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 4. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a la Casa América Catalunya, que aquest any celebra el seu centenari, per a la seva trajectòria sempre afermant els vincles que uneixen Llatinoamèrica i Catalunya, entenent la cultura com lligam i com una eina per conèixer i apropar les realitats dels diferents pobles de banda i banda de l’Atlàntic. El Sr. Ciurana intervé per especificar que l’atorgament es ratificarà en el Plenari. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 5. Ratificar l’acord del Consell de Direcció del Consorci Casa de les Llengües, en reunió celebrada el 2 de desembre de 2011, relatiu a la proposta de dissolució de l’esmentat consorci, segons consta a l’expedient administratiu annex, de conformitat amb l’establert a l’article 22 dels seus estatuts i a l’article 324 del Reglament d’obres activitats i serveis de les Entitats locals. SOTMETRE aquest acord a informació pública per un termini de trenta dies hàbils i, en el cas de no presentar-s’hi al·legacions, tenir-lo per definitivament aprovat. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1167 El Sr. Ciurana recorda que la dissolució del consorci ja s’havia tractat a la Comissió i que el que ara es planteja és el nomenament de la comissió liquidadora corresponent, per tant l’acord se sotmet a informació pública per tal que aquelles persones que vulguin presentar-hi al·legacions ho facin i, en el cas de no haver-hi, donar-lo per aprovat. El Sr. Martí expressa el vot contrari del seu grup i esgrimeix com a arguments els mateixos que els van portar a defensar l’existència de la Casa de les Llengües a Can Ricart. El Sr. Mulleras manifesta que el seu grup farà reserva de vot i titlla el projecte dels anteriors governs de la Generalitat i municipals de «faraònic». Recorda que el Grup Municipal del PP el va criticar des de l’inici, perquè entenia que en una època de dificultats econòmiques no era prioritari crear aquest tipus d’equipament, i subratlla que la Generalitat ja s’hi havia gastat 18 milions d’euros, més 6 milions en un museu, i que l’aportació de l’Ajuntament estava quantificada en 14 milions d’euros (cessió del solar per a l’equipament). Per tot això, qualifica el projecte d’excessiu. La Sra. Ribas opina que el debat de la darrera Comissió encara està molt fresc i que no cal reiterar-s’hi, però considera necessari explicar el vot contrari del Grup Municipal d’ICV-EUiA, que deriva del fet que no comparteix que la Generalitat hagi renunciat a aquest projecte sense intentar, com a mínim, periodificar-lo o replanificar-lo, ni tampoc que el Govern municipal ho hagi acceptat sense rebel·lar- s’hi, malgrat que repetidament parla de ser el referent cultural, de capitalitat cultural, etc. El Sr. Portabella manifesta la decepció del seu grup pel fet que es dissolgui el Consorci de la Casa de les Llengües, un projecte en el qual han cregut des del primer moment, ja que consideren que Barcelona i Catalunya haurien pogut destacar i tenir una ubicació al món en defensa de la diversitat cultural lingüística. No descarta trobar-hi una solució, per tant fa reserva de vot. El Sr. Ciurana recorda que és una decisió que no es va prendre per mutu acord entre les dues administracions del consorci, sinó que va ser la Generalitat qui es va retirar i que l’Ajuntament de Barcelona va manifestar el seu posicionament contrari a la dissolució. Això no obstant, especifica que el que ara es fa és recuperar la possessió de Can Ricart. Adverteix que si no es ratifica la dissolució del consorci, la Generalitat podrà tenir paralitzat indefinidament el projecte, sense que l’Ajuntament hagi recuperat la possessió del solar. Per tant, clou la intervenció demanant als grups que hagin fet reserva de vot que reconsiderin la seva posició, ja que no s’està parlant del projecte en si, sinó del fet que, a través de la dissolució del consorci, es pugui recuperar la possessió de Can Ricart. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, amb el posicionament contrari del PSC i ICV-EUiA i amb la reserva de vot del PP i UpB. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 6. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: Instar el govern municipal a presentar, en un termini màxim de 3 mesos, el pla d’actuació a l’escola Jacint Verdaguer per a la solució de la manca d’espai del centre. Aquest pla haurà d’incloure, com a mínim, el calendari d’actuacions per a possibles solucions provisionals i definitives, la partida pressupostària que hi destinen tots els agents 1168 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 implicats i les afectacions que aquestes actuacions tindran en el funcionament quotidià del centre. La Sra. Andrés recorda que el CEIP Jacint Verdaguer, situat al Poble-sec, pateix des de fa temps un problema important de manca d’espai que dificulta el desenvolupament de les activitats pedagògiques i de funcionament de l’escola. Exposa, també, que per donar resposta a aquesta situació, l’any 2007 es va signar un conveni entre el Districte de Sants-Montjuïc, l’Àrea de Seguretat i Mobilitat i el Consorci d’Educació de Barcelona, amb el suport del centre escolar, en què es preveia la utilització de l’antiga caserna de Bombers del carrer Lleida per a l’ampliació dels espais de l’escola. Afegeix que l’antiga caserna està encara ocupada de forma provisional pel Cos Nacional de Policia, que la deixarà lliure en un breu espai de temps, però que l’Ajuntament ara ha anunciat que en aquest espai té la intenció d’ubicar-hi serveis administratius i de direcció del Cos de Bombers. Així doncs, vist que queda exclòs l’espai que donava una sortida més ràpida i eficient a l’ampliació de l’escola, el Grup Municipal del PSC demana a la Comissió que insti el Govern municipal a presentar, en un termini màxim de 3 mesos, el pla d’actuació de l’escola Jacint Verdaguer per a la solució de la manca d’espai del centre, amb calendari d’actuacions per a possibles solucions provisionals i definitives, partida pressupostària de tots els agents implicats i afectacions en el funcionament ordinari del centre. La Sra. Pajares coincideix que es tracta d’una ampliació necessària per al funcionament de l’escola i recorda que és una història que ve de lluny, concretament de l’any 2007, quan es va promoure la cessió de l’edifici de l’antiga caserna de Bombers per ampliar l’escola. Per tant, atès que el trasllat de la Policia Nacional es preveu més o menys imminent, considera que cal buscar una solució ràpida i efectiva, com també decidir quines seran les accions municipals per resoldre el problema de l’ampliació, que ja avança que podria passar per la Fira de Barcelona, tal com s’ha comentat darrerament. Independentment de la solució, el Grup del PP demana que l’actuació sigui una realitat immediata i efectiva. Per tant, donarà suport a la proposta. Per acabar, manifesta que l’ideal seria guanyar dos equipaments per a la ciutat: l’ampliació de l’escola, ja sigui a través de la caserna de Bombers o a través de la Fira, però també el parc de prevenció i el museu de patrimoni històric del Cos de Bombers. El Sr. Gomà expressa el vot favorable del seu grup. Indica que les necessitats de millora de l’espai del CEIP Jacint Verdaguer estan acreditades i documentades des de fa temps per la comunitat educativa i el conjunt d’agents implicats. I atès que les voluntats polítiques i tècniques estan clarament expressades, que s’han signat els acords i que hi ha l’oportunitat de passar a l’acció, assegura que l’escenari és l’adequat perquè es vagin desencadenant els fets que comportin la millora de la situació de l’escola. Clou la intervenció qualificant d’assenyada la proposta, ja que demana un calendari i que hi hagi la partida que garanteixi la possibilitat de les obres, per tant exhorta tots els grups polítics a donar suport a la proposició. El Sr. Portabella també manifesta el vot favorable del seu grup i exposa que l’any 2007 la llavors regidora d’Educació, la Sra. Ballarín, ja havia acceptat un prec que deia exactament el mateix. Expressa, doncs, la seva decepció pel fet que d’aleshores ençà no s’hagi fet res. Recorda que el seu grup ja ha intervingut en el cas en diverses ocasions i que està d’acord que el Cos de Bombers tingui la part de museïtzació que reclama en aquell espai, però alhora reconeix que l’escola s’ha d’ampliar i indica que hi ha estudiades diverses possibilitats que poden implicar la Fira sense que els Bombers perdin espai. Així doncs, insta a actuar de manera immediata en aquest sentit, perquè l’ampliació fa 5 anys que està aprovada. Per acabar demana que aquesta vegada s’actuï realment per tal que els bombers tinguin allò que volen i el CEIP Jacint Verdaguer l’ampliació que demana. El Sr. Ciurana subscriu el fet que és un tema que s’arrossega de fa temps i explica que l’acord de cessió de l’antic espai de Bombers que no es va poder fer efectiu en el seu moment per diferents motius (necessitats organitzatives dels Jocs NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1169 de Policies i Bombers, la mateixa proposta de Bombers de disposar d’un espai per museïtzar, etc.). Especifica, també, que l’escola ja va incorporar el pati del local. Seguidament corrobora l’afirmació de la Sra. Andrés que les necessitats operatives de Guàrdia Urbana i Bombers fan que l’espai previst en el seu moment es vinculi ara als mateixos serveis de seguretat, per la qual cosa en principi es descarta que se’n pugui fer ús com a centre educatiu. Puntualitza, però, que el Districte ja està en negociacions amb la Fira, en principi bastant bé encaminades, amb l’objectiu que se cedeixi un solar adjacent a l’escola per construir-hi un local annex. Opina que aquesta solució possibilitaria el programa funcional que l’escola necessita, alhora que descarta un projecte presentat pels mateixos serveis d’arquitectes dels Bombers. Finalitza, doncs, expressant el vot favorable de la seva formació i es mostra esperançat que, en un termini de tres mesos, tots els agents ja hauran enfilat de forma definitiva la solució al problema. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S’aprova. Del Grup Municipal PP: 7. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: 1) Reclamar a la Generalitat de Catalunya els 983.400 euros que falten de la subvenció per les despeses de personal i de funcionament de les llars d’infants municipals de Barcelona pel curs 2010-2011 en 983.400 euros. 2) Instar a la Generalitat de Catalunya a fer les previsions pressupostàries necessàries perquè al curs 2011-2012 s’atorgui la subvenció de 1.800 euros per plaça en la línia mantinguda en els darrers anys. El Sr. Gomà aclareix que la proposició del Grup Municipal d’ICV-EUiA està redactada en termes pràcticament idèntics, per tant proposa fer-ne un debat conjunt amb la proposició del Grup Municipal del PP. El Sr. Portabella puntualitza que no havia rebut cap petició dels dos grups en referència al canvi d’ordre, però s’avé a la iniciativa. La Sra. Pajares també es mostra d’acord a tractar les dues propostes conjuntament. Tot seguit recorda que el 15 de novembre de 2011, la Comissió va prendre un acord pel qual acceptava la subvenció que atorgava la Generalitat de Catalunya pel concepte de finançament de les despeses de personal i funcionament de les escoles bressol corresponent al curs escolar 2010-2011. Especifica que la subvenció acceptada era de 7.867.200 euros, destinada a 4.917 alumnes repartits en 72 escoles bressol de Barcelona, és a dir 1.600 euros per alumne, 200 euros menys respecte al curs anterior (una reducció del 12%). La diferència, afegeix, entre el que hauria hagut de ser i el que va ser és de 983.400 euros. Malgrat que el Grup del PP va votar a favor de l’acceptació de la subvenció perquè entenia que en aquell moment era un exercici de responsabilitat per evitar perdre els diners que s’atorgaven, considera que cal reclamar a la Generalitat els 983.400 euros que deixa d’aportar, de la mateixa manera que cal reclamar la resta de deutes que té la Generalitat amb l’Ajuntament. Aclareix, doncs, que la primera part dispositiva de la proposta és reclamar a la Generalitat els 983.400 euros que falten de la subvenció per les despeses de personal i funcionament de les llars d’infants municipals per al curs 2010-2011, i que el segon punt proposa instar la Generalitat a fer les previsions pressupostàries necessàries perquè al curs 2011-2012 s’atorgui la subvenció de 1.800 euros per plaça, en la línia del que s’havia mantingut en els darrers anys. Tot i reconèixer que aquest finançament no es definirà fins al novembre de 2012, creu que és el moment de reclamar aquesta previsió, i es mostra convençuda que, en cap cas, les famílies han de veure incrementada la seva aportació. Clou la intervenció expressant el vot favorable de la seva formació a la proposta del Grup Municipal d’ICV-EUiA, ja que va en la mateixa línia que la seva. 1170 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 El Sr. Gomà recorda que al llarg dels últims dos mesos la Comissió ha tingut l’oportunitat de debatre dues retallades de la despesa educativa de la Generalitat a Barcelona que, a més, han derivat d’incompliments unilaterals d’acords que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona havien signat l’any 2008. En concret, la reducció de 1.800 a 1.600 euros per plaça a l’any a les escoles bressol i de 600 a 460 euros l’any a les escoles de música. Especifica, també, que el seu grup es va posicionar en contra d’ambdues i indica que el Govern municipal va argumentar que l’alternativa era la no-recepció de la subvenció i que, per tant, per responsabilitat calia dir que sí. El Sr. Gomà, però, afirma que la no-recepció de la subvenció no era l’alternativa, sinó la conseqüència d’acceptar la retallada i assegura que una posició feble i de no-exigència per part del Govern municipal a la pràctica ha generat un espai per a l’incompliment de l’obligació més essencial del Govern de la Generalitat, que és fer efectiva la transferència, ni que sigui retallada. Tot seguit, ho qualifica de manca de respecte institucional de la Generalitat envers l’Ajuntament de Barcelona, la ciutat i les seves escoles infantils i de música, i manifesta que s’està produint una espiral de degradació del mecanisme de finançament de l’escola pública a la ciutat i que, al seu parer, apunta a una reducció estructural de la despesa educativa, amb la paralització de la construcció de noves escoles bressol o la càrrega sobre les famílies de la manca de finançament públic. Seguidament, afirma que després de quatre retallades educatives (beques menjador, acollida matinal, escoles bressol i escoles de música) ha arribat la cinquena ronda, que ja no és una retallada, sinó que és el no-pagament de la subvenció retallada. Per això el seu grup presenta una proposició amb dos punts, 1) el compliment immediat de l’obligació de fer efectiu el pagament i 2) la restitució de l’acord, per tal que el finançament de les escoles bressol i de música de Barcelona pugui recuperar el nivell que s’havia acordat, al seu parer fonamental per mantenir-hi la qualitat i l’equitat en l’accés. La Sra. Andrés expressa el suport del Grup Municipal del PSC a les proposicions dels grups del PP i d’ICV-EUiA. Afirma que actuen per coherència i perquè creuen que l’etapa de 0 a 3 anys és una etapa educativa que cal abordar des d’una perspectiva d’educació i des d’un projecte educatiu, tal com fa la xarxa d’escoles bressol municipals. Assegura que les escoles bressol no són un servei, sinó un projecte educatiu que vol garantir el dret dels infants a rebre educació en aquesta etapa educativa. El seu grup considera que la xarxa de titularitat pública és el mínim que garanteix aquesta etapa educativa i aquest dret, per això en defensa el sosteniment públic, amb el compliment per part de la Generalitat, i va votar en contra d’acceptar la subvenció retallada de la Generalitat, perquè entenia que atemptava contra el dret a l’educació en aquesta etapa. Reitera, doncs, el vot favorable del seu grup a ambdues proposicions: a la del Grup Municipal d’ICV-EUiA perquè comparteixen el model educatiu 0-3 des del qual fa la proposició, i a la del Grup Municipal del PP perquè intenta restablir l’equilibri de les finances municipals, encara que sigui des d’una perspectiva estrictament pressupostària. El Sr. Portabella també manifesta el suport del seu grup a les dues proposicions, que considera estretament relacionades. A continuació exposa que el període de 0 a 3 anys és —tal com diu la neurociència— el període de temps més important en la formació de les persones. Per tant, rebutja qualsevol retallada que es produeixi en aquest àmbit, ja que té conseqüències nefastes per al futur de la societat. Al seu parer, fins al 2010-2011 hi havia un model de pagament de les escoles bressol just i equilibrat: un terç l’aportava la Generalitat, un terç els ajuntaments i un terç les famílies. Denuncia, però, que aquest acord s’ha trencat enguany, a causa de la disminució dels diners aportats per la Generalitat per a cada plaça d’escola bressol (de 1.800 a 1.600 euros). Això no obstant, el que troba extremadament preocupant és que la Generalitat no hagi pagat els 983.400 euros que havia d’abonar a final d’any per al manteniment de les escoles bressol del curs 2010-2011. Admet que hi ha una qüestió de liquiditat, però considera que no justifica la disminució en un sector tan important. Expressa, doncs, preocupació pel fet que darrera la decisió hi pugui haver una reflexió a l’entorn del paper de les escoles NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1171 bressol i de la participació de les administracions en aquestes escoles, tal com denotaven les declaracions de la consellera d’Ensenyament, «Potser decidim que la Generalitat i els ajuntaments facin una aportació menor al cost i que la família aporti més en les places bressol», a les quals va afegir que el cost de les places bressol era excessiu. Així doncs, el Grup d’UpB es mostra preocupat tant per l’incompliment econòmic com per la possibilitat que es pugui replantejar un àmbit determinant per a la formació de les persones. Clou la intervenció reiterant el vot favorable a ambdues proposicions i insta a tots els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya a defensar-hi tant la proporcionalitat com el conjunt global dels diners que s’inverteixen en l’educació 0-3. Recorda que el seu grup ja ha presentat esmenes als pressupostos de la Generalitat, en què el tema de l’ensenyament és un dels més importants. Creu, doncs, que la suma de les diferents forces podria fer factible de debò la possibilitat de canviar els pressupostos de la Generalitat en aquest àmbit. El Sr. Ciurana renuncia a entrar un debat sobre els antecedents, les causes i les conseqüències d’aquest tema, perquè considera que ja s’han debatut a bastament, però vol assenyalar-ne el rerefons polític. Assegura que l’Ajuntament treballarà perquè cap família de Barcelona es vegi afectada per la disminució de les aportacions del Govern de la Generalitat a les escoles bressol, un compromís que també abastava les beques menjador, etc. Així i tot, indica que totes les forces polítiques són conscients del global de la situació pressupostària del Govern de la Generalitat, i del fet que correspon a una negociació política decidir quines són les prioritats. Recorda, així mateix, el deute de 759 milions del Govern espanyol que condiciona la liquiditat del Govern de la Generalitat. Tot seguit avança el vot favorable del seu grup a les dues proposicions, però demana que no només hi hagi unanimitat a l’hora d’analitzar les conseqüències, sinó també les causes, per tant insta a tots els grups a actuar amb coherència des de totes les posicions que ocupen, sigui quina sigui la institució. Admet que en el seu moment el Govern va dir que no tenia sentit no acceptar la subvenció, perquè provocava la no-arribada dels recursos, però assegura que és amb la mateixa contundència, coherència i fermesa que ara insten la Generalitat a pagar el que els deu de forma reconeguda, així com a restituir la situació anterior, amb una subvenció de 1.800 euros per plaça. Tanmateix, puntualitza que el Govern municipal no és ingenu i sap, com tothom, que aquesta restitució només serà possible quan el Govern de la Generalitat tingui una situació financera estable, amb disminució del dèficit fiscal. Tot i així, reitera el deure de l’Ajuntament de Barcelona a reclamar allò que se li deu i allò que s’havia acordat. Referma, per tant, el vot favorable a les dues proposicions. La Sra. Pajares reconeix que els diferents grups municipals defensen models que segurament estan a les antípodes, però es felicita del suport de tots els grups a la proposta presentada. El Sr. Gomà aclareix que el Grup Municipal d’ICV-EUiA dóna suport a la proposició del Grup del PP, malgrat reconèixer que des d’una distància molt gran en els models que defensa cadascun. Tot i així, reconeix la coherència en l’exercici de responsabilitat que fa el Grup del PP. També valora el vot a favor del Govern, que al seu parer marca un punt d’inflexió en relació amb les actituds del Govern en comissions passades, on no havia apreciat cap element de reacció ni d’exigència i defensa dels interessos de la ciutat davant les retallades. Expressa la seva satisfacció per aquest canvi i es mostra esperançat que el Govern de la Generalitat, en el marc del debat pressupostari, sigui coherent amb el que el Govern municipal ha votat i, per tant, obri la porta perquè el curs 2011-2012 les escoles bressol i de música de la ciutat tornin a estar ben finançades, la qual cosa permetrà, en opinió seva, consolidar de manera estructural el model educatiu, la seva qualitat i la seva equitat a Barcelona. La Sra. Andrés agraeix el suport del Govern municipal a la proposició i exhorta la Generalitat a escoltar els ajuntaments, que consideren que les escoles bressol són un tema prioritari per als municipis, per als seus veïns i veïnes, i per al desenvolupament normal de l’educació i de les famílies, per la qual cosa cal considerar-les una prioritat dins les dificultats pressupostàries. Assegura que és funció del Govern municipal fer-l’hi entendre. 1172 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 El Sr. Portabella també valora la posició favorable del Govern municipal. Sigui com sigui, subratlla el valor del fet que el Govern assumeixi una certa reivindicació sobre un aspecte que afecta directament les escoles bressol del municipi. Alerta, també, que el Grup de CiU haurà de prendre una decisió que pot representar un canvi substancial en la seva manera de fer política o que pot fer que tot continuï igual: cal que decideixi si volen governar (a l’Ajuntament, a la Generalitat o on sigui) anant a pidolar a Madrid per poder pagar nòmines a final de mes, o si demanen el concert econòmic. En aquest últim cas, assegura que tindran tot el suport del seu grup. El Sr. Ciurana agraeix que la resta de grups valori positivament la seva posició, però el sorprèn que se sorprenguin. Recorda que com a Ajuntament el seu grup té dues obligacions: 1) mirar de tenir el màxim de recursos i no perdre cap tipus de recurs que pugui arribar a l’Administració municipal (fa referència a l’acord que es va prendre sobre l’acceptació de la subvenció), tal com fan tots els ajuntaments, i 2) reclamar no només el deute que ja ha estat contret i que no s’ha pagat, sinó també el manteniment dels acords als quals s’ha arribat des d’un punt de vista institucional entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. En aquest sentit, recorda al Sr. Gomà que el Grup d’ICV-EUiA també tenia el deure institucional de reclamar els 50 equipaments socials, dels quals només se’n va fer un. En tot cas, reitera que cal analitzar no només les conseqüències, sinó també les causes de totes aquestes qüestions i finalitza afirmant que, si cal, l’alcalde es plantarà davant del Govern de la Generalitat, i fins i tot pot arribar a plantejar altres vies de reclamació. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S’aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 8. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar al Govern de la Generalitat a: 1) fer efectiu de forma immediata el pagament de les subvencions del Departament d’Educació destinades a les escoles bressols municipals i a les escoles de música de la ciutat de Barcelona; 2) restablir, per al curs 2011-2012, la subvenció de 1.800 € per plaça, superant la retallada unilateral aplicada per al curs 2010-2011. Es tracta conjuntament amb el punt 7. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S’aprova. Del Grup Municipal UpB: 9. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda que la regidoria d’Educació i Universitats treballi conjuntament amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, l’Agència de Salut Pública de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona per tal de trobar estratègies comunes en educació per la salut escolar i reunir en una oferta conjunta els diferents programes d’educació per la salut que s’ofereixen als centres educatius de la nostra ciutat. El Sr. Portabella exposa la proposició del Grup Municipal d’UpB i argumenta que sorgeix de les converses que el seu grup ha mantingut amb la Regidoria d’Educació i l’Agència de la Salut Pública de Barcelona, arran de les quals han constatat que ambdues institucions feien coses força interessants, però que entre elles no eren coneixedores del que feien per separat. Al seu entendre, en una època en què els recursos econòmics estan limitats i val la pena optimitzar en tot el que sigui possible, cal fer-ho per després poder arribar a altres espais que són molt necessaris dins de la formació educacional o de la salut, les principals potes de NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1173 l’estat del benestar. Tot seguit posa com a exemple el fet que en el camp de la sexualitat hi hagi en marxa tres programes diferents. Al seu parer, els continguts es podrien compaginar, tal com passa amb els diferents programes sobre el tabaquisme, la nutrició o les drogues i l’alcoholisme. Especifica, també, que al web del Consorci d’Educació de Barcelona tan sols apareix el programa «Salut i escola», impulsat pel Consorci d’Educació i el Consorci Sanitari, que es va posar en marxa el 2004. Dedueix, doncs, que la informació de tot plegat no està prou sincronitzada i opina que és de sentit comú que hi hagi una coordinació bàsica de continguts i d’actuacions de l’Administració. La Sra. Andrés expressa el suport del Grup Municipal del PSC a la proposició, tot i que vol aportar-hi dues idees: 1) que la coordinació i racionalització serveixi per arribar, si és possible, a més població escolar i que no comporti la pèrdua dels continguts diversificats que es tracten en els programes actuals, i 2) que s’introdueixin altres possibles continguts relacionats no només amb la salut física, sinó també amb la salut mental dels alumnes, mitjançant una millor coordinació amb els CSMIJ (Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil) o amb altres dispositius que atenen aquest tipus de problemàtica. Opina que seria un bon moment per introduir algunes d’aquestes preocupacions que tenen a les escoles en l’àmbit de la salut infantil i juvenil. La Sra. Pajares informa que expressarà el vot final del Grup Municipal del PP després de sentir la resta d’intervencions i el segon torn d’intervenció del Grup Municipal d’UpB, perquè sospita que el que es demana ja existeix. Tot seguit recorda que el programa «Salut i escola» es va posar en funcionament l’any 2004 per coordinar els centres docents, els serveis educatius i els serveis sanitaris en accions de promoció i prevenció de la salut. Especifica que les institucions involucrades són el Departament de Salut i el Departament d’Ensenyament i, a Barcelona, el Consorci Sanitari de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona. Afegeix que alguns dels exemples que ha esmentat el Sr. Portabella són concursos en els quals fins i tot concorren altres comunitats autònomes. Tot i lloar l’objectiu del programa (millorar la salut dels adolescents a través de la promoció de la salut, la prevenció de situacions de risc i l’atenció precoç) no es mostra tan convençuda sobre la pertinència dels continguts, alhora que reconeix que aquesta qüestió és objecte d’un altre debat. Al seu entendre, la coordinació que planteja la part dispositiva de la proposició ja la duu a terme el programa «Salut i escola», amb l’acompanyament del programa a cada centre del Consorci d’Educació de Barcelona. Informa, també, que Inspecció en fa el seguiment i la supervisió. Quant al desplegament, indica que és del 71,6% als centres d’ESO a Barcelona, i del 87,5% dels centres d’educació a la regió sanitària de Barcelona (dades 2008-2009). Seguidament puntualitza que a la part dispositiva troba a faltar la implicació del Departament de Salut, que és qui té el comandament de les polítiques de salut. Per acabar, insisteix que expressarà el vot de la seva formació en el segon torn. La Sra. Ribas comparteix la proposició presentada i recorda que l’etapa infantil i adolescent és la millor etapa per incidir en la prevenció i, per tant, en l’adopció d’hàbits saludables, perquè és quan s’adquireixen aquests hàbits. Afegeix que també és un moment de posar-se a prova individualment i col·lectivament, per tant val la pena que les persones joves i adolescents tinguin tota la informació per tal que puguin prendre les seves decisions de la forma més responsable possible. Això no obstant, també coincideix amb la Sra. Pajares en el fet que la proposició posa en un mateix sac actuacions molt diferents. Opina que el programa «Escola» té caràcter eminentment informatiu i assistencial, i que el duen a terme infermers i infermeres d’assistència primària en els centres de caràcter molt individual, i que una altra cosa són els programes de prevenció, tant universals com específics, que són els que ofereix l’Agència de Salut Pública de Barcelona i altres. Discrepa en el fet que diferents programes de l’Agència de Salut Pública de Barcelona que tractin del mateix es puguin lligar, perquè són diferents: a vegades van enfocats a l’opció de prendre decisions diferents del grup; d’altres, a les conseqüències. Al seu entendre, el principal problema és que l’educació per a la salut no és un element curricular, per tant és un element que ofereixen voluntàriament entitats públiques i privades, i que les escoles de forma individual accepten o no accepten. 1174 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Subratlla, també, que dins d’una oferta tan diversificada, hi ha entitats com l’Agència de Salut Pública que ofereixen uns programes molt ben preparats, científicament testats i avaluats cada cert període, i d’altres que ofereixen programes sense tots aquests valors i que, al seu parer, poden arribar a ser fins i tot desinformatius i distorsionadors de la realitat. En tot cas, i al marge de la competència entre aquests programes, insisteix que no hi ha cap mena d’obligació ni de control ni d’avaluació respecte a aquest tipus de programes. No obstant tot l’anterior, però, coincideix amb la proposició en el sentit que una millor coordinació entre administracions, per exemple que tots els programes del Departament de Salut que es facin a Barcelona els faci l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’única amb potestat, permetrà que l’oferta sigui més competitiva quant a integral, fiable, avaluable, etc. Per acabar, especifica que el vot favorable es deu, també, al fet que la proposta s’insereix perfectament en un prec que va ser acceptat pel Govern en la darrera Comissió de Qualitat de Vida: presentar un pla de salut comunitària a la ciutat. El Sr. Ciurana anuncia el vot favorable del Govern. Recorda que la promoció de la salut a les escoles ja té un llarg recorregut, tot i que admet que cal una major coordinació. En aquest sentit, informa que d’acord amb els departaments d’Ensenyament i de Salut de la Generalitat, i també amb consorcis respectius, s’està impulsant el Pla de salut, escola i comunitat, que té com a objectiu integrar en un únic projecte les diferents estratègies existents amb relació a la promoció de la salut adreçades a la infància i la joventut a partir de la coordinació de la transversalitat entre tots els ens implicats. Afegeix que el Govern de la Generalitat l’està començant a implementar en el territori català i que properament s’engegarà a la ciutat de Barcelona a través del Consorci d’Educació i de l’Agència de Salut. Opina, doncs, que el Pla de salut, escola i comunitat és el marc adequat per aconseguir els objectius plantejats pel Grup d’UpB, que el Grup Municipal de CiU comparteix. Al seu entendre, aquests objectius haurien d’estar guiats per quatre eixos principals: 1) arribar al conjunt de la població infantil i juvenil d’acord amb les necessitats de les diferents etapes: infantil, primària i secundària; 2) territorialitzar la gestió del pla, implicant-hi els diferents agents de salut (a Barcelona, l’Agència de Salut Pública); 3) treballar de forma transversal i coordinada a partir de l’àmbit educatiu, de salut i comunitari, i 4) establir un marc comú de referència en les prioritats de promoció de la salut per a les diferents edats. En aquest sentit, reitera que els programes són diferents en funció de si van destinats a nois de primària o a adolescents. Tanca la seva intervenció refermant el vot favorable del seu grup. El Sr. Portabella agraeix el vot favorable de les formacions que hi donen suport i també les intervencions, ja que han aportat elements que al seu parer val la pena considerar. Admet que sobre alguns ja hi havien reflexionat, però que no els havien inclòs a la proposició per no complicar-la. Opina que el motiu pel qual la proposició no inclou el Departament de Salut ja ha quedat explicat amb anterioritat i que la dicotomia part pública-part privada s’allunyava una mica de la proposició, tot i mostrar-s’hi d’acord. Comparteix que la informació pública ha d’estar més ben estructurada i reconeix que el tipus d’informació sobre salut que cal donar és diferent en funció de la franja d’edat. És per això que vol aclarir que la proposició no insta a unificar programes, sinó que es coordinin els programes perquè els diferents ens sàpiguen què fan els altres i quins temes treballen. Recorda que actualment no és possible fer una ràtio de les escoles que hi participen, ja que no estan quantificades. Proposa, a més, fer una anàlisi més acurada de l’impacte d’aquests programes en els infants i joves de la ciutat, i alerta que pel fet de no pertànyer a la part curricular de l’escola, poden convertir-se en estones de mig esbarjo per a l’alumnat, ja que no cal que hi parin gaire atenció perquè ningú els preguntarà la lliçó. D’altra banda, destaca que una millor coordinació conduirà a un estalvi de recursos, que permetria desplegar altres programes educatius o bé plans d’entorn educatiu, que el Grup d’UpB defensa aferrissadament perquè opina que són determinants per a l’encaix de la infantesa/joventut dels nens i nenes en la NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1175 societat en què viuen. Anuncia, doncs, que estaran atents per veure com evoluciona el Pla de salut, escola i comunitat de la Generalitat. Per acabar, demana al Grup Municipal del PP que es posicioni respecte a la proposició. La Sra. Pajares informa que el Grup del PP s’abstindrà, justament pel que ha explicat el regidor Ciurana: el programa «Salut i escola» s’ha transformat en el Pla de salut, escola i comunitat, i sota el paraigua d’aquest programa es desenvoluparan totes les polítiques de prevenció dels problemes de salut que poden tenir els joves. Per tant, considera que el Departament de Salut ha d’estar implicat en la coordinació. Així doncs, tot i compartir el fet que calen propostes conjuntes i malgrat que defineix l’objectiu de lloable, reitera l’abstenció del seu grup, ja que es mostra convençuda que el comandament principal de tota aquesta estratègia correspon al Departament de Salut. El Sr. Portabella replica que totes les formacions li han respost, molt elegantment, per què no cal que hi sigui el Departament de Salut, i especifica que el departament actua a través de l’Agència. El sorprèn, doncs, que continuï insistint-hi. La Sra. Pajares, per al·lusió directa, recorda que és potestat del seu grup municipal decidir el que vota. Tot seguit recorda que ella és molt curosa en totes les seves intervencions. El Sr. Portabella especifica que es refereix al fet que la resta de formacions li han explicat per què no cal que s’hi inclogui el Departament de Salut. La Sra. Pajares rebat que el Departament d’Ensenyament sí que s’hi inclou, però per economia de temps renuncia a tornar a reproduir el debat. La Sra. Ribas, vist que la proposició s’aprova, sol·licita al representant del Govern que traslladi a la Delegació de Salut la petició que els continguts tractats s’incloguin dins del contingut del prec que es va acceptar del Grup Municipal d’ICV- EUiA sobre el Pla de salut comunitària de Barcelona. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa l’abstenció del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 10. Que se’ns expliqui la contractació del director del Centre d’Art de Barcelona al Canòdrom, la funció que desenvolupa i els costos derivats de la direcció detallats per tots els conceptes. El Sr. Mulleras formula el prec i manifesta que es tracta d’un episodi més del controvertit projecte del Canòdrom. Puntualitza que no es qüestiona la vàlua professional del director contractat, sinó la gestió pública de l’equipament i el fet que es contractés i es comencessin a pagar des del 2009 5.500 euros cada mes, uns 65.000 euros l’any, al director d’un equipament que el 2012 encara no està en funcionament. Qualifica de frívola aquesta manera de gestionar els recursos públics, les contractacions i la despesa, i justifica el prec pel protagonisme principal que té l’Ajuntament en el projecte. Finalment demana, també, conèixer els plans de futur que té el Govern municipal per al Canòdrom. El Sr. Ciurana informa que el Sr. Moritz Küng, director del centre, va ser contractat pel CoNCA a través d’un concurs públic i que ha estat el mateix CoNCA qui ha assumit el pagament del contracte fins al 31 de desembre de 2011. Afegeix que a partir de l’1 de gener de 2012 el pagament del contracte passa formalment al MACBA i especifica que el contracte amb el MACBA ja és del 2011, però que en aquest cas es tractava d’una transferència directa que feia el CoNCA a aquest efecte. Per tant, des del punt de vista dels costos, el 2011 l’Ajuntament no n’ha 1176 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 hagut d’assumir cap, però a partir de l’1 de gener 2012, com que l’Ajuntament participa en el MACBA, admet que es pot generar algun cost municipal si el CoNCA no incorpora en els pressupostos d’enguany la part corresponent al salari del Sr. Küng. Tot seguit informa que la retribució bruta anual per a l’any 2011 va ser de 60.720 euros, la xifra establerta en el concurs internacional dut a terme en el seu moment, i que el contracte expira el 30 de juny de 2013. Manifesta, també, que hi ha un seguit de previsions de rescissió, tant per part del director com per part de les administracions, i que en el cas de les administracions és d’un mes per any treballat. Per acabar, anuncia que les funcions que estableix el contracte per al director són la direcció tècnica i artística del centre, l’elaboració del programa anual d’activitats, l’elaboració del pressupost anual i la seva liquidació, l’elaboració de la memòria anual, l’assistència a tots els actes públics necessaris per a la promoció del centre tant a escala nacional com internacional, i totes aquelles altres tasques que li siguin encomanades. El Sr. Mulleras especifica que també preguntava pels plans de futur de l’Ajuntament per al projecte. Afirma que és qüestionable que es contractés un director l’any 2009, que se li paguin 60.720 euros l’any, però que sigui director d’una entitat que no existeix. Admet que es va fer a través del Consorci, però subratlla que l’Ajuntament és un protagonista principal d’aquest Consorci, per tant entén que s’ha de posicionar sobre el tema, i més ara, que hi estarà més involucrat perquè el pagament recaurà en el MACBA. Finalment, demana si el 30 de juny del 2013, data d’extinció del contracte, ja s’haurà inaugurat el Canòdrom o si s’haurà contractat una persona per dirigir un centre que encara no haurà entrat en funcionament. El Sr. Ciurana replica que la pregunta no demanava quin seria el projecte de futur del Canòdrom, sinó específicament que s’expliqués la contractació del director del Centre d’Art de Barcelona al Canòdrom, la funció que desenvolupa i els costos derivats de la direcció detallats per tots els conceptes. Defensa, per tant, la seva resposta. Seguidament explica que el Consorci del Canòdrom no es va arribar a constituir mai, ja que al seu moment el conseller Castells va aprovar una mesura perquè no es constituïssin més consorcis. Per tant, afirma que la vinculació contractual de l’Ajuntament amb el centre no existeix. Aprofita també per recordar que el centre era el que la Generalitat volia posar en marxa a Barcelona quan es volia modificar la finalitat de l’Arts Santa Mònica, i que s’havien valorat altres ubicacions. Admet, doncs, que en un moment determinat l’Ajuntament va posar a disposició un espai, però insisteix que la presència de l’Ajuntament en el Consorci del Canòdrom no s’ha produït mai. Finalment, informa que a final de gener es convocarà la comissió delegada del MACBA, que entre altres coses prendrà coneixement de l’informe que el mateix MACBA va fer i que les administracions han estat estudiant, a més de donar compte de l’informe que va fer el Consell de Cultura de Barcelona sobre el sistema d’art contemporani. Així doncs, serà a final de mes quan probablement es podran dibuixar les decisions respecte al Canòdrom. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 11. Instar al Govern municipal a presentar un informe a la propera sessió d’aquesta Comissió on es detallin el conjunt de mesures alternatives que s’han articulat a les escoles públiques de Barcelona on s’ha suprimit la sisena hora, orientades a compensar aquesta pèrdua i mantenir els objectius de qualitat del servei educatiu. El Sr. Gomà formula el prec i recorda que el Grup Municipal d’ICV-EUiA sempre ha defensat la decisió que es va prendre arran del Pacte nacional per a l’educació de l’establiment de la sisena hora a les escoles públiques, tant pel que significa de defensa de la igualtat i ampliació del servei públic com pel convenciment que la NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1177 sisena hora és una bon mecanisme de garantia de la millora dels processos d’escolarització, d’èxit escolar i d’equitat. Subratlla, també, que es van oposar al pla del Govern actual de la Generalitat de fer marxa enrere en aquest tema, perquè opinaven que la supressió obria nous riscos de desigualtat, de fractura i de desfer el camí que s’havia fet cap al servei públic amb una xarxa única amb independència de la titularitat dels centres. En tot cas, reconeix que no és el tema del debat, però demana saber quines alternatives s’articularan per garantir la qualitat del servei educatiu. Clou la intervenció suggerint que, un cop presentades, es podrien debatre a la Comissió. El Sr. Ciurana accepta el prec i informa que ja n’ha parlat amb la Regidoria d’Educació. Avança que hi ha un total de 40 escoles de la ciutat (36 + 4) que actualment presten aquesta ampliació horària i es compromet a presentar un informe on es constatin les mesures alternatives que s’han tirat endavant. Es dóna per tractat. 12. Instar al Govern municipal a comprometre’s que en cap cas el Castell de Montjuïc no acollirà ni temporal ni permanentment fons de caràcter militar. La Sra. Ribas manifesta que el 3 de desembre la premsa anunciava que el pacte entre els grups de CiU i PP per al pressupost del 2012 pressuposava el retorn al castell de Montjuïc d’elements de l’anterior Museu Militar. Al seu entendre, en un moment en què Barcelona està recuperant per a ús ciutadà l’antiga plaça forta, el retorn no és acceptable. Recorda que el seu grup no va estar d’acord —i continua sense estar-hi— amb el paper que es va reservar al Ministeri de Defensa en els òrgans de govern del nou consorci, i destaca que tant el Grup Municipal de CiU i com el que llavors era ERC compartien que la recuperació del castell per a la ciutat havia de passar per una total desmilitarització. Per tant, demana que el Govern municipal es comprometi que el castell no acollirà ni de forma temporal ni permanent fons de caràcter militar. El Sr. Portabella proposa tractar conjuntament la pregunta núm. 17 del seu grup, atesa al similitud del tema. La Sra. Ribas s’hi avé. El Sr. Portabella explica que el seu grup va veure les declaracions del president d’una formació política en les quals afirmava que la col·lecció de soldadets tornaria al castell de Montjuïc. Al seu entendre, i tenint en compte les dificultats que s’han superat per arribar al moment actual, el retorn al castell de Montjuïc de les peces de l’antic Museu Militar, o d’algunes d’aquestes peces, fruit d’un pacte pressupostari entre el Govern municipal i el Grup Municipal del PP, representaria un pas enrere notabilíssim. Aprofita per subscriure el prec del Grup Municipal d’ICV-EUiA i especifica que la pregunta demanava quines peces en concret es retornarien al castell. El Sr. Ciurana exposa que el text de l’acord està recollit en forma d’una al·legació que va presentar el Grup del PP als pressupostos i que el Govern va acceptar, i que està a disposició de tots els grups a l’expedient corresponent dels pressupostos. Especifica que no hi haurà un retorn de fons militars a Montjuïc, però que cal ser conscients de que el castell és una fortalesa, i que amb relació a l’exposició, sempre segons criteris museològics i museogràfics tècnics, s’hi poden incorporar elements que han tingut en el seu moment una simbologia militar, des d’elements de cartografia fins a elements artístics. Recorda que això ja passa en altres museus, com el Marès, el Marítim, el MNAC, i que el castell en cap cas serà un museu militar. Tot i reconèixer la vàlua de la col·lecció Llobera, assegura que no està previst que retorni al castell i insisteix l’acord està contingut en les al·legacions acceptades i a disposició de tots els grups. La Sra. Ribas coincideix que el relat de la integració del castell a la ciutat pot passar per exhibir algunes peces de caràcter militar, però al seu entendre les col·leccions de soldadets de plom de Llobera o els quadres de Cusachs no aporten res a l’hora d’explicar què representa el castell en la història de la ciutat. Assegura que el Centre Internacional per la Pau sí que hi hauria aportat molt i tanmateix el Govern municipal el va deixar caure. Assegura que el Govern municipal no para 1178 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 d’acceptar decisions que li vénen d’altres instàncies i que acaben desvirtuant el pla estratègic per al castell de Montjuïc. Posa com a exemple el pacte pressupostari amb el PP, que implica haver d’acceptar els elements militars, o la decisió del Govern de la Generalitat d’ubicar-hi la seu del Memorial Democràtic. Al seu parer, doncs, es tracta d’una nova cessió del Govern municipal de CiU respecte a les posicions anteriors. Per acabar, demana si el prec s’accepta o no. El Sr. Portabella exposa que la preocupació del seu grup és que es negociï i s’exhibeixin unes peces o unes altres sense que tot plegat es vinculi a un projecte general que respongui a allò que estableix el consell rector en funció dels usos que es determinin per a cada espai. Qualifica, doncs, de disbarat el fet que el castell de Montjuïc, que ha costat tant de recuperar, sigui moneda de canvi per a la negociació pressupostària. Afirma que no és seriós i que per decidir l’exposició de Montjuïc ja hi ha un consell rector. Assegura que el projecte del castell ha de respondre a un projecte coherent amb la història de la ciutat, amb la muntanya, atès que és una peça amb un valor molt significatiu que ha de trobar la manera que els barcelonins el tornin a sentir seu. Acaba reiterant que l’important és que hi hagi un consell rector que sàpiga equilibrar les diferents propostes de recepció i acollida a la ciutadania. El Sr. Ciurana indica que cadascú es responsable del que diu o insinua a la premsa i que ha d’assumir les seves responsabilitats en aquesta qüestió. Tot seguit insisteix que l’acord està disponible per escrit, per tant és consultable, i assegura que no hi ha cap compromís de retornar cap tipus de peça concreta al castell. Explica de nou que, simplement, si en el marc del projecte museogràfic per explicar la relació de Barcelona amb el castell cal posar-hi un element militar, s’hi posarà. Creu que és de sentit comú i reitera que mots altres museus també tenen fons militars. Finalitza la intervenció retraient a la Sra. Ribas que faci una pregunta només per poder expressar una resposta que ja tenien pensada i es referma en l’asseveració que no hi ha cap compromís de posar cap peça en concret al castell. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 13. Que el Pla de formació municipal contra la discriminació i la igualtat de tracte que va encarregar la Comissió de Presidència i Règim Interior el mes d’octubre, incorpori també actuacions de millora de la competència lingüística en llengua catalana i del coneixement de la realitat plurilingüística. El Sr. Portabella explica que el prec arranca de l’aprovació a la Comissió de Presidència d’octubre de 2011 de l’elaboració d’un Pla de formació municipal contra la discriminació i la igualtat de tracte. Constata que determinats elements van quedar ben reflectits en l’explicació del Pla, però alerta que el seu grup no hi ha sabut trobar tot el que fa referència a la voluntat que hi hagi una atenció a la ciutadania tant en català com en castellà, per tant insta a treballar des de l’àmbit de Cultura, sobre el qual recau la normalització lingüística, a treballar perquè es fomenti i es millori l’ús de la llengua catalana a l’Administració municipal. Aprofita per recordar que treballar per la normalització lingüística no implica només l’acollida dels nouvinguts i les classes de català, sinó que també passa d’una manera clara per una utilització habitual del català, sobretot per part de l’Administració, i perquè la llengua sigui coneguda i parlada per tots. Així doncs, ja que el Govern municipal ha tingut la iniciativa d’elaborar un Pla de formació municipal contra la discriminació i la igualtat de tracte, una iniciativa que comparteixen, demanen que aquest Pla inclogui també la competència lingüística de totes les persones que treballen a l’Administració. El Sr. Ciurana comunica que accepten el prec, atès que el Grup de CiU comparteix aquesta voluntat i per això ja duu a terme actuacions en aquest sentit. Recorda que l’actual Pla de formació ja preveu l’oferiment de cursos de llengua catalana per al personal de l’Ajuntament i els seus organismes autònoms, en col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona. Afegeix que NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1179 aquests cursos inclouen tots els nivells de català i que la majoria es poden fer tant de manera presencial com a distància, i que als treballadors municipals els suposa l’exempció de taxes a l’hora de matricular-se, ja que el mateix Ajuntament i el consorci n’assumeixen el cost. A més, la compensació per l’obtenció dels certificats bàsic, elemental, intermedi o suficiència és la concessió d’un permís de tres dies. Tot seguit informa que en els darrers dos anys s’han organitzat un total de 189 cursos, dels quals 104 a distància i semipresencials i 85 presencials, amb un cost total de 25.855 euros. I el 2011, fet que valora positivament, s’ha incrementat fins a 259 persones, amb un cost de 35.750 euros per part municipal. Declara, també, que és una línia que el seu grup vol continuar seguint, per tal que els treballadors públics siguin conscients que han de tenir la capacitat de poder atendre les persones bàsicament en català com a llengua pròpia de l’Administració. El Sr. Portabella entén que el prec s’inclourà en l’estudi de la Comissió de Presidència. El Sr. Ciurana li ho confirma. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 14. Quins són els canvis previstos en relació a la preinscripció a les escoles de Barcelona per al curs 2012-2013 i en concret en relació a les àrees d’influència dels centres? La Sra. Andrés exposa que la pregunta ve motivada per l’anunci del Departament d’Ensenyament de fer una modificació de les zones educatives. Tenint en compte que en la sessió de constitució del Consell Escolar Municipal alguns membres van expressar la necessitat de recordar la resolució del mateix Consell i el dictamen favorable a les zones educatives actuals a Barcelona, el Grup del PSC pregunta al Govern si té coneixement dels canvis previstos amb relació a la preinscripció a les escoles de Barcelona per al curs 2012-2013 i en concret amb relació a les àrees d’influència dels centres. El Sr. Ciurana agraeix als grups que han canviat les preguntes que havia de respondre el Sr. Gerard Ardanuy, absent en aquesta Comissió, ja que fer-les en un altre moment enriquirà més el debat. A continuació explica que la proposta de modificació de les àrees d’influència dels centres que imparteixen educació infantil i primària a Barcelona serà estudiada el dia 23 de gener pel Consell de Direcció del Consorci d’Educació de Barcelona per a la seva aprovació inicial, si escau. Per tant, encara no hi ha una proposta sobre la taula. No obstant això, assegura que la decisió o l’aprovació inicial serà objecte de dictamen per part del Consell Escolar Municipal, i que tot seguit s’obrirà el corresponent període d’informació pública per tal que tothom hi pugui presentar les al·legacions. Així doncs, es compliran tots els processos necessaris per garantir la consulta amb el sector afectat i la participació ciutadana. La Sra. Andrés agraeix l’explicació del tinent d’alcalde, i argumenta que el seu grup no va tenir temps de poder fer un canvi de pregunta. Es dóna per tractada. 15. Atès l’anunci fet pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya de retallar els ajuts atorgats als centres privats concertats per l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives específiques, quina afectació tindrà aquesta retallada a la ciutat de Barcelona? Quants centres es beneficiaran d’aquesta subvenció? Quina diferència hi ha respecte a anteriors convocatòries? La Sra. Andrés recorda que des de fa 10 anys les escoles concertades reben ajuts per a l’escolarització d’alumnes amb necessitats educatives especials a través d’una convocatòria anual. Informa, també, que la partida destinada s’ha anat incrementant gradualment fins a arribar als 7 milions d’euros del curs escolar anterior, però que la consellera d’Ensenyament ha anunciat que es reduirà l’import 1180 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 d’aquests ajuts un 10% i que es fraccionaran les convocatòries trimestralment. Per tant, demana informació sobre aquest anunci i quina afectació tindrà aquesta retallada a la ciutat de Barcelona: quants centres se’n beneficiaran i quina diferència hi ha respecte de convocatòries anteriors. Aprofita, en aquest sentit, per expressar dues preocupacions del seu grup: 1) que la convocatòria passi a ser trimestral, fet que al seu entendre impedirà que els centres tinguin la garantia d’entrada de poder comptar amb l’ajut per a tots els trimestres del curs escolar; 2) que es prioritzin aquests ajuts en les zones socioeconòmiques més deprimides, ja que entenen que cal tenir en compte les necessitats específiques educatives d’un determinat tipus d’alumnat, independentment de la zona econòmica de la ciutat. El Sr. Ciurana manifesta que l’única afectació com a conseqüència dels plans de contenció del Departament d’Ensenyament és la reducció del 10%: es passa de 7 milions d’euros a 6,3 en l’àmbit de tot Catalunya. Informa, també, que per al període de setembre a desembre del 2011, en funció de les necessitats socioeconòmiques dels alumnes escolaritzats, es va seleccionar un total de 46 centres amb una assignació de 294.150 euros. Confirma, igualment, que el Departament d’Ensenyament ha optat per fraccionar per trimestres el pagament dels ajuts ordinaris a les escoles concertades amb alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals desafavorides. Recorda que aquests ajuts tenen per finalitat afavorir una escolarització equilibrada dels alumnes amb necessitats educatives específiques i que, en conseqüència, s’han modificat les bases per afavorir més les escoles amb més alumnes d’aquestes característiques. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 16. Quines seran les modificacions en les zones d’escolarització per a la ciutat de Barcelona? Es substitueix per la pregunta següent: Quin és el capteniment del Govern municipal respecte l’ús de la Fàbrica per a la creació de Fabra i Coats? És viable destinar una part del complex a entitats de caire social? La Sra. Pajares explica que el 12 de gener apareixia a La Vanguardia la notícia que es pretenia traslladar el Centre d’Art del Canòdrom a Fabra i Coats, que té la consideració de fàbrica de creació, una figura que engloba diversos usos artístics. Afegeix que també transcendia que seria una decisió que part del sector de les arts visuals no considerava adequada i que, d’altra banda, les entitats socials de la ciutat demanen habilitar una part del complex fabril (de 17.500 m2) per a seus d’entitats socials. Per això demanen quin és el capteniment del Govern municipal respecte a l’ús de la fàbrica de creació de Fabra i Coats i si hi ha la previsió de destinar-ne una part a les entitats socials del districte. El Sr. Ciurana troba important distingir entre el que és tot el recinte de Fabra i Coats i el que és concretament la nau central o l’edifici on està previst allotjar la fàbrica de creació, on, segons la informació del Grup del PP, el sector de les arts visuals deia que no veia clar ubicar el Centre d’Art Contemporani. Recorda que els càlculs per a la rehabilitació de tot el recinte rondaven els 15 milions d’euros, tot i que es mostra convençut que actualment serien superiors. Exposa que ja se n’hi han invertit 5 i que l’objectiu del Govern municipal és que la Fabrica de Creació de Fabra i Coats, és a dir, la nau central, pugui funcionar com un equipament cultural amb diverses disciplines. Informa que de fet ja s’hi duen a terme algunes activitats continuades per provar el funcionament de l’equipament, i que se n’està ultimant la posada en marxa com a espai d’assaig i producció cultural, amb la participació d’entitats i associacions del teixit cultural, tant de la ciutat com del barri de Sant Andreu. En aquest sentit, comunica que aviat es produirà el trasllat al recinte de moltes entitats vinculades al món de la cultura, però especifica que també hi ha espais paral·lels amb entitats ja en funcionament no vinculades necessàriament amb l’activitat cultural, sinó entitats també de barri o de temes socials. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1181 D’altra banda, exposa que en el Pla d’usos s’ha previst que els mateixos usos culturals prenguin en consideració la dimensió social de la cultura, per ex. actuacions amb entitats de proximitat, tallers d’ocupació per a empreses culturals, programes d’inclusió social a partir de l’art i la cultura, etc. Les qualifica de propostes innovadores i expressa l’esperança que Fabra i Coats pugui ser un referent internacional. Finalment, insisteix que el recinte Fabra i Coats inclou altres naus i projectes de caràcter social (una escola, un hotel d’entitats, habitatge social, fins i tot un CAP) que al seu parer contribuiran a fer del centre un espai de relació i trobada entre el món social i el món de la cultura. Com a últim apunt indica que sobre les golfes de la Biblioteca Can Fabra s’ha obert l’Escola Superior del Taller de Músics i que també acollirà una escola de música. Per tant, al seu entendre, la dimensió social de l’equipament està més que assegurada. La Sra. Pajares puntualitza que la no-adequació del trasllat no és una opinió només del sector audiovisual, sinó també del mateix director del Centre d’Art del Canòdrom. En tot cas, el que demana el Grup del PP es que es tinguin en compte les entitats socials, no tan sols les que tenen a veure amb l’àmbit de la cultura, i que s’estudiï la reformulació del projecte per tal que es tinguin en compte les entitats que treballen al barri. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 17. Quines peces de l’antic Museu Militar de Montjuïc està previst que tornin al Castell de Montjuïc fruit del pacte pressupostari entre el Govern municipal i el PP? Es tracta conjuntament amb el prec núm. 12 del Grup d’ICV-EUiA. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PP: 18. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució del prec de grup següent, acceptat en la sessió del 15 de novembre de 2011 a instàncies del Partit Popular: "Que la ciutat de Barcelona rendeixi un homenatge a Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, poeta, dramaturg, periodista i traductor català, en la commemoració del cinquantè aniversari de la seva mort". El Sr. Mulleras especifica que es tracta del seguiment d’un prec i recorda que el novembre de 2011 el Grup Municipal del PP va formular un prec que el Govern municipal va acceptar, de fer un homenatge des de l’Ajuntament a Josep Maria de Sagarra en el cinquantè aniversari de la seva mort. En canvi, manifesta que tant Madrid com la Generalitat s’han avançat a l’Ajuntament i ja tenen homenatges previstos respectivament. És per això que el seu grup presenta el seguiment, amb ànim de concretar la data i la manera de fer l’homenatge, ja que al seu parer Barcelona hauria de liderar l’homenatge a aquesta figura literària i no situar-se a la cua dels esdeveniments que el celebren. El Sr. Ciurana nega que l’Ajuntament quedi enrere i informa que participa en l’acte del Palau de la Música previst per al 23 de gener des del primer moment. Si no recorda malament, l’ICUB, fins i tot abans de la iniciativa del Grup del PP, havia estat en contacte amb la Institució de les Lletres Catalanes per preparar la commemoració doble dels 20 anys de la mort de Montserrat Roig i Maria Aurèlia Capmany i la dels 50 anys de la de Josep Maria de Sagarra. Al seu criteri, si el Govern de la Generalitat organitza un acte institucional al Palau de la Música, no té sentit fer-ne un altre en les mateixes dates des de l’Ajuntament de Barcelona. Tot seguit passa a detallar què fa l’Ajuntament de Barcelona per homenatjar Segarra: 1) Prepara una segona edició del llibre Sagarra i Barcelona que havia publicat l’Ajuntament l’any 1995, i que està previst que estigui disponible a final de 1182 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 febrer. 2) Programa un espectacle ad hoc dedicat a Josep Maria de Sagarra en el marc de la propera Setmana de la Poesia al maig. 3) Preveu, com a conseqüència de la reedició del llibre, un acte de presentació i, en certa manera, de presència institucional de l’Ajuntament. El Sr. Mulleras no qüestiona que l’Ajuntament s’afegeixi a l’acte que organitza la Generalitat al Palau de la Música i agraeix que s’estigui treballant en la reedició del llibre. Això no obstant, reclama, com a continuïtat del prec del mes de novembre, que des de l’Ajuntament es faci un homenatge en seu institucional i que es concreti al més aviat possible, atès que el 50è aniversari va ser el 2011 i, per tant, ja van amb retard. Entén que la importància de Josep Maria de Sagarra en la literatura catalana i a Barcelona fa necessari aquest homenatge acadèmic i institucional des de l’Ajuntament. El Sr. Ciurana assegura que faran l’homenatge i planteja que l’oportunitat serà la presentació del llibre. Tanmateix, aprofita per especificar que l’Ajuntament ja va fer un acte de record a l’acte de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona, a inicis del 2011. Afegeix que, també el 2011, el Grec va acollir una producció sobre La ruta blava. Assegura, doncs, que l’Ajuntament té molt present la figura literària de Sagarra. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 19. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació en data 18 d’octubre de 2011 amb el contingut següent: Instar al Govern municipal, en el marc del Consorci d’Educació de Barcelona, a fer efectiva de manera immediata la convocatòria de subvencions per al servei d’acollida matinal d’infants per al curs 2011-2012, tot i garantint, com a mínim, la mateixa quantitat de recursos que s’hi van destinar per al curs 2010-2011. El Sr. Gomà recorda que en la sessió del mes d’octubre es va aprovar una proposició en funció de la qual l’Ajuntament havia de demanar a la Generalitat, en el marc del Consorci, que es restablís la convocatòria anual de subvencions per al servei d’acollida matinal a les escoles. Aprofita per remarcar que es tracta d’un servei amb una dimensió educativa i molt important per a la conciliació de la vida quotidiana de les famílies, i al qual s’ha de garantir l’accés en equitat. Informa que fins ara el Grup d’ICV-EUiA no té constància que s’hagi produït la nova convocatòria per al curs 2011-2012 i dedueix, per tant, que es manté la situació de milers de famílies perjudicades, ja que en algunes escoles s’ha suprimit el servei i en d’altres s’ha encarit tant que les famílies amb menys ingressos no l’han pogut sufragar. Per tot això, demana si ja s’ha produït algun tipus d’acció en el marc del Consorci d’Educació que properament pugui derivar en la convocatòria d’aquestes subvencions. El Sr. Ciurana manifesta que el regidor Ardanuy s’ha posat a disposició del Grup Municipal d’ICV-EUiA per aclarir tots aquests punts, tot i que en un altre moment, perquè no ha pogut assistir a la Comissió. El Sr. Gomà constata que des del mes d’octubre ja han passat més de tres mesos, i que tres mesos sense servei d’acollida matinal són un perjudici important des del punt de vista del projecte educatiu de l’escola i de la conciliació. Per tant, en espera de les explicacions del regidor d’Educació, expressa la confiança que les gestions dutes a terme puguin derivar immediatament en el restabliment del servei al conjunt de les escoles de la ciutat. El Sr. Ciurana confirma que aquest era el compromís del regidor d’Educació pel que fa a aquest seguiment. Es dóna per tractada. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1183 Del Grup Municipal UpB: 20. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació en data 20 de setembre de 2011 amb el contingut següent: (M1115/761) La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: !) Instar la Direcció General del Patrimoni Cultural a impulsar juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, una segona fase d’excavació més enllà de la zona afectada per les obres de l’estació de La Sagrera i a càrrec de Barcelona Sagrera Alta Velocitat, sens perjudici de la finalització de les obres que s’estan duent a terme a la zona. 2) Definir, si escau, i amb l’ajuda d’un equip multidisciplinari, un projecte de museïtzació d’aquest patrimoni arqueològic català, que permeti generar un punt emblemàtic i de referència, en estreta i compatible combinació amb la futura estació de La Sagrera. El Sr. Portabella explica que la pregunta també forma part d’un seguiment sobre una proposició que es va aprovar per unanimitat, en la qual es demanava que es continuessin fent les excavacions necessàries per acabar de tenir coneixement de les troballes arqueològiques que havien aparegut el juliol del 2011 en el traçat de les obres del tren d’alta velocitat de la ciutat. Atès que el tinent d’alcalde va expressar que el Govern municipal tenia la voluntat i el compromís de conservar el mosaic a l’entorn del lloc on s’havia trobat, a la Torre del Fang, l’Escola Taller de Barcelona o l’estació de La Sagrera, demana saber què s’ha decidit i en quin punt es troba la tercera onada de recerca i d’excavació anunciada. El Sr. Ciurana recorda que ja havia avançat que la segona fase no es podria dur a terme fins que es pogués desmuntar el pont del Treball Digne, un desmuntatge que calcula que s’iniciarà a final de febrer. Insisteix que és una obra que executa Adif, per tant l’Ajuntament no intervé en la direcció, ni en el ritme, ni en les prioritats de les obres. Informa que a dia d’avui l’excavació està aturada fins que es pugui enderrocar el pont del Treball i s’hagi estabilitzat el talús per garantir la seguretat dels arqueòlegs. En resum, calcula que a partir de l’abril es podrà considerar començar a fer l’excavació. Afegeix, també, que s’ha anat avançant en la documentació de les restes arqueològiques, mitjançant el sistema habitual de registre d’elaboració del dibuix de camp amb el programa AutoCAD i més de 4.600 fotografies de l’excavació, tant generals com de detall, amb la finalitat d’obtenir la màxima precisió i detall de totes les estructures de la vil·la. Exposa que, a més a més, la promoció de l’obra va contractar una empresa especialitzada en imatge 3D, suportada amb els fons de la promoció de l’obra a través de la UTE que s’encarrega dels treballs. Com a Ajuntament, informa que no s’intervé més enllà d’establir els criteris científics que s’han de complir. Seguidament fa una relació dels treballs a què es va comprometre l’empresa a qui es va adjudicar la documentació específica: documentació fotogramètrica de la totalitat de les restes, elaboració posterior de seccions, elaboració de plantes per fases, muntatge final de làmines i elaboració d’un model 3D. La intenció, afegeix, és que es pugui construir un model 3D textualitzat. Finalment especifica que els mitjans que s’hi dediquen són els següents: dos enginyers tècnics, una càmera fotogràfica de precisió, un escàner i una estació total extreme ball per a la fotogrametria. Tot seguit, comunica que s’està inventariant tot el material conservat, actualment dipositat en el magatzem del Museu d’Història de Barcelona a la Zona Franca per al seu tractament, ja sigui neteja, estudi, conservació o restauració. Aclareix que això inclou el mosaic d’opus tessellatum que es va aixecar. Recorda que els objectes recuperats són fràgils (metall, vidre i os, principalment) i que en aquests moments s’estan catalogant, netejant i rehabilitant, i que hi havia un tros de pintura mural del segle IV en els sòcols que també s’està restaurant i consolidant per la part de darrera per poder per fer-ne el traspàs. Finalment, pel que fa al mosaic, anuncia que s’ha retirat el material del substrat descohesionat i s’han consolidat puntualment les zones debilitades del revers per evitar el despreniment de tessel·les, s’ha rebaixat i anivellat el substrat, s’han preparat mostres de morter per fer una capa homogènia que regularitzi el substrat 1184 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 del mosaic, s’ha aplicat el morter damunt de cadascun dels fragments, i s’ha assecat. Per il·lustrar l’abast de la feina, comenta que en el curs de l’excavació es van localitzar més de 10.000 tessel·les soltes que s’estan netejant i inventariant per esbrinar des del punt de vista científic i tècnic si formaven part del mosaic localitzat o d’algun altre mosaic, per permetra la restauració en el seu moment. Afirma que es tracta d’una feina entretinguda i llarga, però que permetrà recuperar una peça important per als districtes de Sant Martí i Sant Andreu i per a tot Barcelona. El Sr. Portabella agraeix la informació transmesa, però reclama la resposta concreta a les seves preguntes: on anirà el mosaic i quan es produirà la tercera onada d’intervencions. El Sr. Ciurana informa que la decisió sobre on anirà el mosaic no està presa, tot i que confirma que el compromís és que es quedi a l’entorn de l’espai on s’ha trobat. Explica que primer cal saber diverses coses: quan estarà enllestida l’estació de la Sagrera per saber si és una opció considerable o si la previsió dels 50 m² del mosaic és exacta, ja que algunes de les opcions, com ara la Torre del Fang, no poden acollir un mosaic d’aquestes dimensions. Pel que fa a la tercera fase, anuncia que previsiblement s’haurà de portar a terme en el moment en què hi hagi algun tipus de promoció privada que entri en el solar de referència. Recorda que el tros de vil·la romana descoberta és al mig d’una feixa de terreny: la part dreta queda sota el talús i l’esquerra, dins d’un solar privat. Ignora, doncs, en quin horitzó temporal se situa la tercera fase, ja que caldrà veure les previsions d’intervenció en aquest solar per part de la propietat i, si escau, arribar a un acord de finançament de les excavacions. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les dotze hores i quaranta-cinc minuts. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1185 Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports Acta de la sessió del dia 17 de gener de 2012, aprovada el 14 de gener de 2012 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 17 de gener de 2012, s’hi reuneix la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports, sota la presidència de l’Im. Sr. Ricard Gomà Carmona. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maite Fandos i Payà, Irma Rognoni i Viader, Raimond Blasi i Navarro, Francina Vila i Valls, Joan Puigdollers i Fargas, Immaculada Moraleda i Pérez, David Escudé i Rodríguez, Guillem Espriu Avendaño, Sara Jaurrieta Guarner, Glòria Martín Vivas, Belén Pajares Ribas, Isabel Ribas Seix i Joan Laporta Estruch, assistits per la Sra. Sonia Castañer González, per delegació del secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. També hi són presents la Sra. Assumpció Roset i Elias, comissionada de Gent Gran, i el Sr. Miquel Esteve i Brignardelli, comissionat d’Immigració. Excusen la seva absència la Ima. Sra. Ángeles Esteller Ruedas. S’obre la sessió a les 16.30 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 2 de desembre de 2011, que aprova el plec de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte relatiu a la gestió i explotació dels frontons Bac de Roda. 2. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 14 de desembre de 2011, que aprova el plec de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte per a la gestió i explotació del CEM Bogatell, ubicat al carrer de Carmen Amaya. 3. Del gerent municipal, de 23 de desembre de 2011, que aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a l’arrendament d’una furgoneta per a la realització de transports i trasllats, especialment durant les actuacions d’emergències socials, per als exercicis 2012-2015, i per un import de 32.000,00 euros. 4. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de 14 de desembre de 2011, que adjudica a la Secció Esportiva Sant Joan de Mata de Barcelona la gestió i explotació del poliesportiu municipal Ignasi Iglesias, per un cànon fix anual de 250,00 euros, i una durada de quatre anys. 5. De l’alcalde, de 30 de desembre de 2011, que aprova les modificacions del protocol relatiu a la Campanya d’activitats de vacances per a infants i adolescents 2011-2014. b) Mesures de govern A la Comissió: 1186 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 1. Balanç i noves propostes d’acords de col·laboració entre Biblioteques de Barcelona (BB) i l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. La Sra. Fandos informa sobre les noves propostes d’acords de col·laboració entre Biblioteques de Barcelona i l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. Diu que ja s’hi estaven fent accions, però que no hi havia un acord global, mentre que ara, que han ajuntat en una sola tinència totes les àrees de cooperació, l’han pogut impulsar i alhora també han pogut signar acords concrets entre Biblioteques de Barcelona i àrees municipals com Serveis Socials, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitats, Drets Civils, Salut, entre d’altres. Fa saber que amb aquest acord han revisat les línies establertes, han recollit el treball que s’havia fet fins ara i han obert noves línies de cooperació. Tot seguit destaca els programes següents. En primer lloc, parla del programa d’identificació de situacions conflictives que hi ha al voltant de les biblioteques com ara casos de pernoctacions o d’absentisme escolar. En aquest sentit, dóna a conèixer que han elaborat un document sobre la gestió de situacions conflictives i assegura que en fan el seguiment. Remarca que també els educadors socials dels centres de Serveis Socials fan assessorament als professionals de les biblioteques per ensenyar-los com han d’intervenir en aquest tipus de situacions. En segon lloc, assenyala que s’estaven fent programes en els casals de gent gran sobre lectura de llibres en lletra gran o lectura fàcil, però constata que no es feien en les biblioteques i, per tant, els ha semblat interessant fer un acord perquè a partir d’ara aquests programes es facin també a les biblioteques. Fa avinent que també s’exportaran els clubs de lectura a les residències municipals de gent gran, i diu que tot això ho volen fer donant més suport al voluntariat amb la finalitat d’acostar més fàcilment la lectura i la cultura a la gent gran. Fa saber que es continuen fent les reunions entre Serveis Centrals i l’Institut Municipal de Persones amb Disminució i que s’ha pres l’acord de fer una anàlisi de diferents dispositius i recursos que hi ha a les biblioteques, sense deixar de banda, però, la sensibilització sobre la necessitat que les biblioteques estiguin millor adaptades no només quant a l’accessibilitat física, sinó també a la comunicativa. Destaca que el programa «Temps de barri, temps per a tu», és una experiència pilot que es fa a dues biblioteques, consisteix que les persones que tenen un fill amb discapacitat, mentrestant estan fent ús de la biblioteca, els seus fills estan atesos per un servei que també els pugui fer formació. En aquest àmbit, també diu que faran la senyalització pilot amb braille dels CD i DVD de la biblioteca de Bon Pastor. Pel que fa a l’àrea de Drets Civils, continuarà la tasca que ja es feia des de l’Oficina d’Afers Religiosos, amb xerrades i activitats, oferint les biblioteques com un recurs municipal disponible també per fer aquestes activitats. Quant a salut, comenta que continuaran amb el que ja es feia i que, a més, contribuiran molt més, d’una manera més coordinada, a la difusió dels recursos que hi ha en aquesta línia, i per tenir les biblioteques com a punt de referència per a campanyes com la de donació de sang, etc. En l’àmbit de la immigració, diu que continuaran treballant en el programa «A l’estiu Barcelona t’acull»; que organitzaran jornades de biblioteca pública i cohesió social des de les biblioteques, de manera bianual; i, finalment, que també és important, que hi hagi visites periòdiques de les entitats que treballen en temes d’immigració a les biblioteques. Quant a temes de joventut, manifesta que volen gestionar conjuntament les sis sales d’estudi nocturnes que hi ha ubicades a les biblioteques de Barcelona, amb la participació dels respectius districtes, i assessorar en el procés de definició i disseny de la futura biblioteca de Sant Andreu com a biblioteca especialitzada per a joves. Per acabar, anuncia que faran una guia de recursos documentals sobre els nous usos del temps. Conclou dient que el que pretenen és fomentar i promoure la lectura entre col·lectius amb més necessitats específiques, facilitar l’accés a la informació i al coneixement a aquests col·lectius, fomentar l’accés a la informació en diferents temes i fer de les biblioteques de Barcelona espais per a la cohesió social. La Sra. Moraleda agraeix la presentació d’aquesta mesura de govern. Valora positivament la feina que ha fet fins ara el Consorci de Biblioteques de Barcelona i també la de moltes de les àrees de l’Ajuntament i dels territoris de la ciutat que NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1187 han col·laborat en la posada en marxa d’un seguit d’experiències de les quals opina que han anat enriquint el bon concepte que avui els ciutadans i ciutadanes tenen de les biblioteques de Barcelona. Constata que tot això és fruit d’un esforç que durant molts anys ha fet l’Ajuntament no només per tenir una bona implantació territorial, sinó també per haver anat dotant d’una sèrie de funcions al Consorci de Biblioteques que al principi no tenia, i que s’han anat incrementant en la mesura que han anat apareixent noves necessitats per als ciutadans i les ciutadanes. En posa com a exemples les sales d’estudi, la incorporació dels diferents llenguatges, així com l’especialització que han anat tenint la majoria de les biblioteques de la ciutat, de manera que atenen un públic generalista, però també un públic molt especialitzat, que va a buscar recursos documentals específics sobre alguna de les temàtiques en les quals estan totes elles especialitzades. Admet que la mesura de govern presenta novetats, però en troba a faltar més, encara que entén que l’actual govern municipal ha tingut poc temps. Anuncia que esperaran un cert temps per veure com funcionen aquestes novetats, tot i que estaran alerta perquè es mantingui l’excel·lència del model. Pregunta com pensen arrelar més als territoris aquestes biblioteques a través d’aquests programes transversals, ja que una de les mancances que troben és que si bé hi ha alguns programes sectorials, no n’hi ha cap que sigui territorial i que s’implanti de manera transversal per treballar a les biblioteques, i pensen que el territori té un paper clau per tal d’enfortir la vida cultural al voltant d’aquests equipaments. La Sra. Pajares agraeix les explicacions de la Sra. Fandos. Celebren la implicació de les diferents àrees de govern, ja que el seu grup pensa que és una mesura de govern que s’ha d’abordar des de la transversalitat. No obstant això, diu que de vegades aquesta transversalitat els pot portar al fet que es dilueixi l’objectiu real que es vol assolir, i afegeix que cal tenir cura que aquestes biblioteques no esdevinguin un refugi de col·lectius d’usuaris que presentin alguna característica susceptible de ser abordada des del treball social. Vol que li concreti el calendari d’actuació i el finançament amb què comptarà. També vol que li doni uns indicadors de seguiment i avaluació dels resultats per poder valorar tant l’impacte de les accions com, si escau, la seva continuïtat en el temps. Respecte a la participació en les activitats, troben que n’hi ha poca en algunes que pensen que són molt interessants, i en posa com a exemple els clubs de lectura per a la gent gran, en què només s’han inscrit 86 persones grans i s’han dut a terme només a 7 casals dels 52 que té la ciutat; per tant, considera que caldria ampliar aquesta activitat a altres casals i difondre-la d’una manera molt més àmplia. En relació amb l’accessibilitat, manifesta que estan d’acord amb les accions que s’estan fent, però tenen la impressió que es fa poc per eliminar les barreres tant físiques com comunicatives a totes les biblioteques de la ciutat. Recorda que l’informe d’accessibilitat comunicativa en equipaments i programes culturals públics de Barcelona, que es va presentar el febrer del 2009, evidenciava encara l’existència de nombroses barreres comunicatives a les 32 biblioteques de la ciutat de Barcelona i, per tant, vol saber les accions que s’hi duran a terme, a banda del que s’apunta a l’informe. El Sr. Gomà agraeix la presentació d’aquesta mesura de govern. Diu que el seu grup en fa una valoració positiva, ja que creu que té tot un bagatge al darrere, del que s’havia fet des de l’aproximació entre les polítiques socials i el que representa el món de les biblioteques avui als barris de la ciutat, i també perquè segurament és el punt de trobada entre dues trajectòries que havien anat avançant en paral·lel, però que s’han començat a trobar ja fa un temps, que són: d’una banda, unes polítiques socials que cada vegada situen més la cultura i l’accés democratitzat a la cultura en el centre dels processos d’inclusió social, i, de l’altra, la trajectòria que les biblioteques han fet a la ciutat d’aprofundir el seu compromís, la seva responsabilitat amb la seva comunitat, amb el seu entorn i, per tant, de superació de les fronteres de l’equipament més convencional de lectura pública. Afegeix que, a banda de les accions que s’havien fet, aquesta mesura de govern també significa un pas endavant des del punt de vista de la conceptualització, d’endreçar, de vertebrar i d’expressar compromisos de futur. 1188 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Critica que ha trobat a faltar la inserció de les biblioteques amb els plans de desenvolupament comunitari o amb el conjunt de les accions comunitàries en el territori, ja que pensa que, per exemple, la presència de les biblioteques a les taules de coordinació d’un pla comunitari o en un banc del temps enriqueix molt la biblioteca i l’acció comunitària, així com també la mateixa connexió d’aquesta mesura de govern amb l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i amb la Xarxa de Cultura per la Inclusió Social, ja que creu que és també una xarxa recent i, a més, dóna a conèixer que en les seves reunions es comentava la necessitat que les biblioteques juguin aquest paper de ròtula entre la inclusió social i la cultura en el territori. També demana que concretin el calendari d’actuació i la jerarquització d’objectius, entre altres aspectes, i diu que, si no ho poden fer ara, espera que hi hagi noves oportunitats per anar concretant la implementació de la mesura. El Sr. Laporta valora molt positivament aquesta mesura de govern, que té com a objectiu que els ciutadans sentin més seva la ciutat i que puguin gaudir dels recursos públics, i especialment culturals, com és la xarxa de Biblioteques de Barcelona. Manifesta que el seu grup pensa que la cultura, que constitueix un element essencial de la identitat, de la història i també de la projecció internacional de Barcelona, cal que ho sigui també de la cohesió social i de la prosperitat de la ciutat. Consideren que una bona articulació i optimització dels espais culturals els permetrà avançar cap a la democratització de la cultura de la ciutat en benefici, per descomptat, de tots els ciutadanes i ciutadanes, amb independència del seu origen, de la seva formació, dels seus valors i necessitats i de les expectatives. En aquest sentit, també, comparteixen el paper de la biblioteca com a agent de coneixement i de cultura, per la qual cosa pensen que cal prioritzar l’existència de les biblioteques de districte, adaptant els seus horaris a les necessitats i usos dels ciutadans. Conclou reiterant la valoració molt positiva de la mesura de govern i espera que no sigui en detriment dels centres cívics i casals, dels quals pensen que són complement de les biblioteques. La Sra. Fandos agraeix tots els comentaris i diu que n’incorporarà algun. Contesta, tranquil·litzant la Sra. Martín, que aquesta mesura no significa que ara a les biblioteques s’hagin de convertir en espais perillosos, ja que les persones en situacions conflictives ja són usuaris en alguns casos, i per tant és una oportunitat per identificar aquestes situacions i per millorar la connexió entre els serveis socials i el servei de biblioteques. Manifesta que està d’acord amb la valoració molt positiva de les biblioteques com a element de democratització i com una manera d’acostar realment els ciutadans i ciutadanes a la cultura. En relació amb el calendari, especifica que no han posat un calendari amb data, ja que cada acció té un calendari propi, però afirma que en la majoria de les accions, sobretot les noves, es posaran en marxa al llarg del 2012, tret de les jornades, que es faran el 2013. En resposta al comentari que hi ha accions interessants, però que tenen poca assistència, diu que el que pretenen justament és donar un pes més important perquè hi hagi més usuaris, encara que en algunes, tot i ser interessants, potser serà difícil que hi hagi molta assistència. Respecte a l’accessibilitat comunicativa, informa que una de les accions que van posar en marxa a l’octubre, va ser per exemple un club de lectura per a persones amb discapacitat auditiva, en el qual es van inscriure 13 persones, amb una optima assistència, i anuncia que la intenció és portar aquest tipus de clubs de lectura a altres llocs. Està d’acord que encara hi ha mancances. Opina que durant aquests anys les biblioteques han fet una feina molt bona i pensa que ara, a poc a poc, el que han de fer és anar millorant alguns aspectes. Comenta que l’aportació del Sr. Gomà sobre els plans comunitaris li sembla interessant, i es compromet a parlar amb la persona que porta aquest tema tant perquè sigui una acció que també es pugui oferir com perquè les biblioteques dels barris formin part d’aquesta taula. També pensa que seria interessant veure, des de la vessant comunitària de barri, com comentava la Sra. Moraleda, el fet que el mateix barri pugui valorar, a partir de totes aquestes accions, les que creuen que poden ser més interessants per al seu barri, ja que això pot ser un bon indicador de la incidència i així també poden NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1189 copsar els interessos particulars que cada barri pugui tenir. Conclou reiterant que li sembla una bona aportació i diu que, dins la valoració dels plans comunitaris, també posaran aquest programa com una acció més per desenvolupar dins aquest àmbit. La Sra. Moraleda demana que continuïn les comissions de lectura pública que van constituir a l’entorn del territori, arrelades a cada districte, d’acord amb el Consorci de Biblioteques. Especifica que aquestes comissions de lectura pública triaven una mica els projectes més significatius per impulsar les biblioteques, i considera que és un òrgan molt adient per mirar una mica amb lupa què és el que hi ha més a prop de cada biblioteca, ja que, si no, i estant d’acord que els plans de desenvolupament comunitari podrien tenir un paper, hi hauria molts territoris que quedarien descoberts d’aquesta visió més comunitària, que es podria suplir a través d’aquesta comissió de lectura pública. Critica que no han trobat cap acció sobre temes de gènere, que opina que és un tema que sempre cal vigilar, quan es fan accions transversals també, ja que, si no, es poden perdre l’oportunitat de posar-les en marxa. La Sra. Fandos recull les dues peticions de la Sra. Moraleda, amb el benentès que la comissió de lectura pública pertoca més a Biblioteques de Barcelona que a l’Àrea de Qualitat de Vida, però es compromet a transmetre’ls aquesta petició. Respecte al tema de gènere, comenta que està d’acord amb el que diu la Sra. Moraleda, i afirma que no hi ha cap problema i que, en tot cas, el que seria bo és ampliar tot el que han fet en altres àrees. Es dóna per tractada. 2. Adhesió de la ciutat de Barcelona a la celebració de l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat entre Generacions 2012. La Sra. Roset informa que la Unió Europea ha declarat l’any 2012 com l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat entre Generacions, amb l’objectiu de donar resposta a l’intens procés d’envelliment de la població. Explica que aquest procés d’envelliment fa que la població major de 60 anys continuï augmentant a prop de dos milions de persones l’any, cosa que significa uns reptes, però també unes oportunitats, en l’àmbit de la convivència, la integració i el benestar social de la Unió Europea. Concreta que l’Any de l’Envelliment Actiu està dissenyat per servir com a marc per a la sensibilització, per identificar i difondre bones pràctiques i, sobretot, perquè els governs locals fomentin polítiques de promoció de l’envelliment en col·laboració amb els diferents agents socials i de la societat civil. Fa avinent que l’OMS defineix l’envelliment actiu com un procés d’optimització d’oportunitats per al benestar físic, psíquic i mental, i tot el decurs de la vida, per tal d’estendre l’expectativa de vida, la productivitat i la qualitat de vida en edat avançada. Remarca que el terme actiu no es refereix solament a la capacitat d’estar físicament actiu, sinó principalment a la participació de les persones grans en la vida econòmica, política, social, cultural i cívica, per la qual cosa els paradigmes d’envelliment actiu posin l’accent en l’autonomia, en els drets socials, en la solidaritat entre generacions i en la vinculació relacional de la gent gran. Aporta les dades següents en relació amb la situació actual de la gent gran a Barcelona: hi ha exactament 334.273 persones de 65 anys i més; hi ha un 40% d’homes i un 60% de dones; el sobreenvelliment té una perspectiva de gènere, concretament el grup dels 85 anys i més, en què les dones representen el 72% del total; hi ha més persones grans autònomes que dependents, i, finalment, hi ha més persones grans que viuen soles, aspecte que consideren prioritari en el tractament de la gent gran. Fa palès que l’Ajuntament ha desenvolupat en els darrers anys un seguit de polítiques per promoure l’envelliment actiu i el diàleg entre generacions o relacions intergeneracionals. Dóna a conèixer algunes d’aquestes polítiques com ara el Pla d’actuació municipal 2008-2011, el Programa municipal per a la gent gran, el Pla de millora dels casals, les «Bases per a un envelliment actiu i saludable a Barcelona», les convencions «Les veus de la gent gran» i el projecte «Barcelona, ciutat amiga», del qual destaca que és una iniciativa de la Unió Europea on hi participen diferents ciutats europees i a la qual Barcelona es va integrar el 2011. 1190 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Exposa que l’OMS defineix aquests vuit àmbits d’actuació: la participació social i cívica; la mobilitat i transport; l’accessibilitat i ús dels espais públics i privats; l’habitatge; els serveis socials i salut; les relacions de suport i ajuda mútua; el respecte i la igualtat, la comunicació i la informació. Especifica que aquests àmbits tenen com a finalitat promoure l’envelliment actiu a través d’actuacions concretades en la vida quotidiana, cosa que es plasma en la publicació, que aviat es presentarà, on es recull el que fan tots els participants del projecte «Barcelona ciutat amiga de la gent gran». Indica que els objectius de la posada en marxa d’aquesta celebració són: sensibilitzar el conjunt de la ciutadania sobre la importància de la prevenció i la promoció de l’envelliment; difondre i posar en valor les bones pràctiques d’envelliment actiu, desenvolupades ja a Barcelona; impulsar noves accions que contribueixin a avançar en aquest objectiu compartit; reconèixer la gran contribució de les persones grans en el benestar de la comunitat, no solament per ells mateixos, sinó per la projecció cap a altres generacions posteriors, i, finalment, promoure i impulsar la necessària solidaritat entre generacions per afavorir la cohesió social. Indica que no només actuaran sobre la gent gran, sinó que també ho faran sobre altres destinataris, com són els infants, les entitats, les institucions, els professionals, les famílies, els joves i els adults. Dóna a conèixer que ja tenen diversos contactes i que han convocat reunions amb diverses regidories i amb entitats, que es faran aviat. Comunica que les línies d’actuació per a l’Any de l’Envelliment Actiu, que s’iniciarà a principis del mes de maig, coincidint amb la celebració del Dia Europeu de la Solidaritat i la Cooperació entre Generacions, són la sensibilització al conjunt de la ciutadania de la importància de la promoció i prevenció de l’envelliment actiu, la creació d’un marc de compromís i de coresponsabilitat, la promoció d’activitats per afavorir l’envelliment actiu, i el debat i generació de coneixement. Pel que fa a la sensibilització al conjunt de la ciutadania, informa que faran una projecció d’iniciatives i projectes singulars que es caracteritzin pel seu grau d’innovació o impacte i que promoguin l’envelliment actiu i la solidaritat entre generacions, accions de comunicació i sensibilització de l’Any Europeu, l’elaboració de materials de «recomanacions per envellir activament» i una campanya de difusió a tota la ciutadania Respecte a la creació d’un marc de compromís i de coresponsabilitat indica que es farà la creació d’un grup de treball dins el Consell Assessor de la Gent Gran, i la difusió i participació en les diferents iniciatives de les associacions i entitats. Quant a l’articulació de l’acció municipal i societat civil se celebrarà un acte d’adhesió i compromís amb entitats, coincidint amb la celebració d’aquest dia; s’elaborarà una agenda única de l’Any Europeu en què es recolliran totes les activitats de les entitats, els casals i les residències; es commemorarà l’Any Europeu amb un acte central coincidint amb el Dia Internacional de la Gent Gran, i es presentarà el Pla d’actuació municipal per a la gent gran 2012-2015. En relació amb la promoció d’activitats per afavorir l’envelliment actiu i la solidaritat entre generacions, es durà a terme el següent: el foment i divulgació de les activitats formatives i de sensibilització, promogudes per la xarxa de serveis municipals i per les entitats i institucions de la ciutat; la promoció d’hàbits de vida saludable; la promoció de l’accés de les persones grans a les noves tecnologies; la difusió dels valors de la solidaritat a través de l’acció voluntària en entitats i iniciatives comunitàries i de bon veïnatge; la promoció de les activitats de formació permanent per a gent gran, i la inclusió d’activitats dins les celebracions que Barcelona té previstes per calendari. Finalment, i pel que fa al debat i generació de coneixement, destaca que s’instarà el debat entre els diferents sectors professionals que donen serveis a la gent gran i col·laboraran amb les organitzacions per promoure la cultura de l’envelliment actiu com a filosofia de vida. Exposa que l’estratègia de col·laboració per a l’organització d’aquest Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat entre Generacions és impulsar la col·laboració amb diverses institucions, amb la promoció d’una àmplia participació de les diferents àrees municipals, districtes i entitats, tenint en compte que els NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1191 districtes han de tenir, per força, un paper primordial en aquestes situacions. Informa que ja estan treballant perquè aquest Any Europeu tingui el major ressò possible i que s’organitzin diferents accions de sensibilització de proximitat des de diferents àmbits com són els col·legis professionals, els mitjans de comunicació, el voluntariat, l’àmbit professional, entitats, districtes. Finalment, fa saber que, des del punt de vista acadèmic, els districtes tenen les aules d’extensió universitària, que també hi col·laboraran. Quant al pressupost, comunica que l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports té un eix estratègic d’actuació vers la gent gran, tant des de la vessant assistencial com des de la de la participació i l’envelliment actiu. Remarca que l’Ajuntament de Barcelona, de manera ordinària, ja impulsa l’envelliment actiu i l’establiment de les programacions dels diferents serveis i departaments. Constata que ja s’estan fent activitats, que s’han de continuar fent, però opina que també s’han de presentar innovacions. Dóna a conèixer que l’adhesió de Barcelona a celebrar l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat entre Generacions precisa d’un finançament addicional d’uns 100.000 euros per poder dur a terme les accions de promoció d’activitats, de formació, de debat i de sensibilització. Per acabar, enumera les línies de futur, que són: la presentació de la programació de l’Any Europeu el mes d’abril o maig, l’avaluació de les accions previstes a la mesura de govern, el Pla d’actuació municipal per a la gent gran, la Xarxa Mundial de Ciutats Amigues de la Gent Gran, i el Programa municipal per a la gent gran. El Sr. Espriu agraeix la presentació de la mesura a la Sra. Roset i l’interès que té pel tema i li demana el document que ha utilitzat en la seva exposició. Constata que el conjunt de la mesura va molt en la línia de treball que s’ha fet en els darrers anys i, en aquest sentit, manifesta la seva satisfacció perquè el treball continua i, a més, s’aprofundeix. Expressa que el seu grup comparteix la idea que la societat experimenta aquest canvi radical pel que fa a la temporalitat de les vides de les persones, i diu que la gent, als 65 anys, és extremadament heterogènia, des d’una perspectiva completament diferent a, probablement, vint anys enrere. Remarca que aquest col·lectiu és molt important, en essència, per la seva gran capacitat en matèria de cohesió i benestar, ja que en un moment en què l’estructura familiar és globalment feble, l’estructura integradora de la gent gran en el conjunt de la societat passa a ser clau, a diferència d’altres etapes. Evidencia que el nivell de benestar social que s’ha anat assolint al llarg dels darrers anys és el factor més important de creixement de l’esperança de vida, la qual cosa diu que marca molt el conjunt de característiques en les diferents etapes de la vida de la gent gran. Conclou dient que actualment ser gran no és un sinònim de decadència física o intel·lectual, sinó de tot el contrari, d’una presència molt més activa, molt més compromesa i molt més interactiva, per tant, també al mateix temps contributiva en la societat. Opina que segurament seran claus a l’hora d’impulsar una part molt important dels debats als territoris de la ciutat. Per acabar, manifesta la subscripció del seu grup a aquesta mesura d’adhesió i afirma que hi continuaran treballant plegats. La Sra. Martín dóna les gràcies a la Sra. Roset per la presentació d’aquesta mesura de govern. Creu que és una realitat que la Unió Europea es troba en un procés d’envelliment de la població molt significatiu, ja que, a partir del 2012, la població europea en edat de treballar començarà a disminuir, mentre que la població de més de 60 anys continuarà augmentant. Per aquest motiu, el seu grup pensa que l’any 2012, Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat entre Generacions, representa una oportunitat perquè es reflexioni sobre el fet que els europeus viuen més i amb més salut que mai, i, per tant, consideren que cal aprofitar les oportunitats que això representa i fomentar estratègies per un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu a fi d’arribar a un nivell elevat d’ocupació, invertir en les diferents competències i, a més, reduir la pobresa. Opina que l’envelliment actiu pot facilitar a aquesta generació passada del baby boom i a la resta de persones grans de futur l’oportunitat de mantenir-se en el mercat laboral i compartir la seva experiència, de continuar exercint un paper actiu a la societat i de viure d’una manera al més saludable i satisfactòriament possible. 1192 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Manifesta que estan a favor d’aquest programa i de tot el que signifiqui un avenç i una millora en les polítiques que han de servir per fomentar els objectius que es persegueixen durant aquest any; amb tot, volen saber com s’articularan aquestes subvencions i si l’import atorgat es computa dins dels 100.000 euros o no. En el cas que vagi a part, vol saber quin import es preveu per a aquestes entitats. Agraeix que es posi calendari a la presentació del Pla d’actuació municipal per a la gent gran 2012-2015, previst, en principi, per al quart trimestre del 2012, però critica que és una data massa llunyana, ja que diu que, tot i ser un pla que comença el 2012, si es preveu per al quart trimestre, no es posarà en marxa fins a l’any 2013, cosa que considera que suposa la pèrdua d’un any. Recorda que la vigència de l’anterior pla va finalitzar l’any 2010, i considera que la importància de la gent gran de la ciutat requereix l’establiment d’un nou calendari d’actuacions municipals i l’establiment del full de ruta a seguir per garantir la millor atenció possible a la gent gran de la ciutat. Conclou manifestant, d’una banda, que estan a favor d’aquest programa i de tot el que signifiqui un avenç i millora de polítiques que fomentin l’envelliment actiu i saludable vers les persones grans; i, de l’altra, que agraeixen també la presentació del calendari d’actuacions, que els hagin donat les línies estratègiques i que els diguin el finançament, tot i que observen que no s’estableixen els objectius quantitatius ni es defineixen els criteris per a l’elecció de les accions, i troben a faltar també indicadors que els permetin avaluar l’impacte d’aquest programa. Critica que la majoria de mesures més concretes utilitzen els verbs promoure, fomentar, commemorar, etc., cosa que opina que demostra que, en aquests moments, no estan davant d’una veritable mesura de govern, amb actuacions específiques i amb contingut necessari per poder avaluar amb més profunditat la mateixa mesura de govern. Per acabar, diu que restaran a l’espera que, al llarg d’aquest primer trimestre del 2012, se’ls presenti el programa de les activitats específiques que es duran a terme, amb el conjunt d’indicadors necessaris per poder fer un seguiment i una avaluació posterior, que els permeti una millora contínua de les activitats, i les polítiques adreçades a la gent gran de la ciutat. El Sr. Gomà valora molt positivament la mesura de govern, ja que constata que han treballat en espais compartits a favor de la filosofia de l’envelliment actiu, la qual diu que ha d’impregnar el conjunt de les polítiques de gent gran de la ciutat. Afirma que coneix molt bé la realitat de les persones grans a la ciutat, tant des del punt de vista d’allò més tangible i més quantitatiu com també del fet que s’ha incrementat l’esperança de vida, i, per tant, coneix bé com s’incrementa, no només el nombre de persones grans de la ciutat, sinó, sobretot, el percentatge de persones d’edat, i com s’incrementa també l’enorme heterogeneïtat pel que fa a les condicions materials i a les pautes d’inserció comunitària i d’inclusió relacional de la gent gran a la ciutat. Manifesta una petita recança pel fet que creu que l’esquema dels quatre punts d’aquesta mesura no acaba de capturar la riquesa extraordinària del conjunt d’accions que s’estan fent avui a la ciutat, tant en l’àmbit de ciutat com en el dels districtes, dels casals de gent gran i del teixit associatiu de la gent gran. Considera que és important que la filosofia de l’envelliment actiu pugui ser permeable al conjunt de qualsevol mena d’actuació que es faci a la ciutat amb relació a la gent gran, ja siguin polítiques de participació, de prevenció o també d’atenció. Conclou manifestant el seu acord amb la filosofia de la mesura, tot i que reitera que s’hauria d’emmotllar el programa a la realitat rica i viva de la ciutat, i no al revés, sempre tenint molt en compte el que passa al territori. Per acabar, espera que el programa es pugui també desplegar amb tota la seva intensitat. El Sr. Laporta agraeix la presentació d’aquesta mesura a la Sra. Roset. Manifesta que el seu grup comparteix el compromís de Barcelona per construir una ciutat de totes les edats i, en aquest sentit, també comparteixen i promouen que Barcelona sigui una ciutat amiga de la gent gran i que sigui una ciutat que fa polítiques encaminades a fomentar la sensibilització de la ciutadania sobre la importància de la promoció de l’envelliment, amb el benentès que sigui un envelliment actiu, així com també que faci polítiques de prevenció i de defensa de NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1193 les febleses que, a vegades, comporta l’envelliment, i també que sigui una ciutat que promogui i impulsi la solidaritat entre generacions per afavorir la cohesió social. Esperen que les experiències adquirides durant aquest Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat entre Generacions ajudin a fer aquest Pla d’actuació municipal per a la gent gran. Considera que el repte és incrementar les places públiques de residències i centres, en el sentit que s’aconsegueixin els objectius fixats pel Departament de Benestar Social i Família, tenint en compte que aquest increment ajudi a conciliar les necessitats dels fills i familiars de la gent gran i que no s’hagin de traslladar a residències fora de la ciutat. Remarca que la mesura incorpora un munt de dades demogràfiques, i recorda que l’afiliació a associacions per part de persones grans majors de 65 anys els darrers anys s’ha incrementat un 42%, la qual cosa és positiva, però pensen que no n’hi ha prou i que han de perseverar en el desenvolupament de programes relacionats amb les activitats esportives i culturals per a la gent gran, i en aquest sentit, opinen que tots els programes que fomentin les relacions entre generacions i que fomentin la interculturalitat ajudaran a fer una ciutat que veritablement sigui una ciutat de totes les edats. Conclou manifestant que s’ha de fer incidència en l’afavoriment del diàleg entre generacions, i que s’haurien de posar en marxa mecanismes perquè es doni l’accés universal a Internet a la gent gran, tot emprant les xarxes públiques nacionals i locals, com ara els centres d’assistència que té Benestar Social, centres cívics i casals per a la gent gran, o també les biblioteques. Per acabar, diu que han d’aprofitar el talent i l’experiència acumulada de la gent gran, que pot aportar molt a la ciutat. La Sra. Roset contesta al Sr. Espriu que ja els faran arribar el document. També manifesta que està totalment d’acord amb el tema de les diferents etapes de la vida i que el debat en el territori és important, ja que diu que dins de cada territori de Barcelona les vides són molt diferents, per la qual cosa s’han de fer activitats que estiguin d’acord amb la situació geogràfica i de presència de gent gran en aquestes zones. Respon a la Sra. Martín que l’import de les subvencions no està inclòs en els 100.000 euros que ha esmentat, ja que aquest import ja estava previst a les subvencions ordinàries, i, per tant, afirma que on posaran l’accent serà en les actuacions que potenciïn l’envelliment actiu. Assenyala que ja s’estan fent moltes accions en els districtes, en les entitats i també en els mateixos pisos amb serveis, però considera que, d’alguna manera, s’ha de visualitzar més, i creu que l’Any de l’Envelliment Actiu els servirà per aconseguir-ho. Contesta al Sr. Gomà que la importància que tenen les accions és a tota la ciutat i que, en aquest sentit, a tot el que estan fent li donen una línia de sensibilització perquè continuï i tingui un seguiment després de l’Any de l’Envelliment Actiu. Quant al tema dels indicadors d’avaluació, anuncia que el mes d’abril presentaran el programa d’actuacions i que el Programa municipal es presentarà el mes d’octubre, atès que s’ha de fer ben fet i no a corre-cuita. Puntualitza que ja estan treballant sobre l’Any de l’Envelliment Actiu, tot i que es presentarà el mes d’abril, i fa saber que ja estan tenint contactes amb entitats, associacions, regidories, districtes i universitats. Amb relació a la pregunta que ha fet el Sr. Gomà, expressa que està totalment d’acord amb la seva filosofia i totalment d’acord que a Barcelona ja s’estan fent coses, ja que assegura que també en té coneixement. Puntualitza que l’Any de l’Envelliment Actiu no serà el paraigua de tot, sinó que serà una oportunitat per afegir unes qüestions a unes accions que ja s’estan fent i fer-ne més publicitat, ja que pensen que, de vegades, no es veu prou. També manifesta el seu acord amb el Sr. Laporta, però matisa que moltes residències depenen de la Generalitat de Catalunya. Dóna a conèixer que l’Ajuntament de Barcelona està en contacte amb la Generalitat, atès que també tirarà endavant l’Any de l’Envelliment Actiu. Es dóna per tractada. c) Informes 1194 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 3. Que comparegui el/la responsable municipal que correspongui per tal de donar a conèixer les actuacions que el govern de la ciutat pensa implementar, en els diferents territoris de la ciutat, per tal de pal·liar l’augment de la pobresa infantil. La Sra. Moraleda presenta la compareixença. Argumenta que, en el darrer trimestre de l’any, algunes entitats com ara Càritas, Creu Roja, la Taula d’Entitats del Tercer Sector, el Casal d’Infants del Raval, han presentant els seus balanços, dels quals destaca una dada molt preocupant, que és que actualment la pobresa infantil està augmentant en el país i també a la ciutat, i assenyala, a més, que un de cada quatre infants podria estar en risc de patir pobresa severa. La Sra. Rognoni confirma que les dades recollides en aquests informes denoten un increment progressiu de la pobresa infantil, que està sobre el 23%, mentre que en època de bonança estava sobre el 20%. Explica que les causes d’aquest increment probablement siguin la situació laboral precària, la pèrdua de llocs de treball i la manca de creació de nous llocs de treball. Fa saber que el que volen fer és actuar de manera global sobre la situació econòmica i social, i més específicament sobre la situació de les famílies i no només dels infants. Informa que les actuacions concretes estan basades en tres eixos: primer, les actuacions recollides en els propers plans municipals; segon, les actuacions referides a l’increment d’equipaments i serveis per a la infància en risc, i l’augment d’ajuts econòmics per a infants i famílies amb necessitats; i, finalment, les actuacions adreçades a les entitats socials de la ciutat que treballen en l’àmbit de la infància. Pel que fa al primer eix d’actuació, dóna a conèixer que s’està elaborant el nou Pla d’inclusió social 2012-2015, en el qual diu que s’abordaran moltes mesures relatives a la pobresa severa, sobretot adreçades a evitar l’exclusió social i a pal·liar, en col·lectius amb més risc, l’espiral d’exclusió social. Comunica que hi haurà dos plans més: el Pla d’infància 2012-2015 i el Pla de família 2012-2015. En relació amb el primer exposa que no només va adreçat a la infància vulnerable, sinó a la infància en general, i afegeix que hi ha actuacions que van destinades a la pobresa a infants en risc, les quals estaran enfocades a la prevenció de famílies i infants perquè puguin accedir a mesures preventives destinades també a promoure les bones pràctiques en la infància. Pel que fa al Pla de família 2012- 2015, consideren que la família ha de ser el centre i l’eix vertebrador, ja que la lluita contra la pobresa infantil implica combatre la precarietat a les famílies on viuen aquests infants. En aquest sentit, diu que reforçaran i promouran polítiques d’actuació de promocions a la família, creadores d’aquest capital social, cultural i educatiu per als infants, i que, sobretot, treballaran en la conciliació de la vida familiar i laboral, per evitar i pal·liar que caiguin en situacions vulnerables. Respecte als equipaments, als serveis i als ajuts econòmics, assegura que tenen previst ampliar-los. Assenyala que serà molt important la xarxa de centres oberts, que ja s’ha anat potenciant i on s’ha fet molt bona feina durant els darrers anys, i remarca que s’ha creat el model fonamental com a eina de pal·liació del risc. Anuncia que tenen la idea de crear un nou centre obert i de dur a terme convenis amb, si és possible, quatre entitats més per tal de poder atendre més infants amb pares o mares que s’incorporen a l’atur. En relació amb l’increment dels ajuts econòmics destinats a garantir alguns serveis als infants en situació de necessitat com ara beques de menjador, activitats extraescolars o activitats de lleure, dóna a conèixer que han incrementat, per exemple, el pressupost per a programes funcionals d’atenció a la infància o envers les famílies de 122.000 euros a 615.000 euros. Afegeix que també han fet una provisió extraordinària de serveis socials bàsics per a ajuts a famílies d’1 milió d’euros per pal·liar aquestes situacions que preveuen que es produiran. Per acabar, manifesta que aquesta voluntat la duran a terme fermament conjuntament amb les entitats del Tercer Sector i amb la iniciativa privada, i en NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1195 posa com a exemple paradigmàtic el conveni que van signar el 4 de gener de 2012 amb “la Caixa“ per al programa «Proinfància», que pretén vigilar l’equitat i la distribució territorial, la qual cosa significa vetllar per veure les zones de la ciutat en què hi ha més riscos de pobresa per actuar-hi. La Sra. Pajares considera que malauradament les dades evidencien una situació molt greu, atès que diu que afecta aproximadament un 14% de la població de Barcelona, de la franja d’edat entre els zero i els setze anys, que representa al voltant d’uns 233.000 nens i joves, i afegeix que els dóna la impressió que la tendència va en alça. Recorda que el seu grup ja va presentar un seguit de propostes que anaven adreçades a gestionar aquestes prioritats, en les negociacions dels pressupostos de l’any 2012, que finalment van arribar a bon port amb el Grup de CiU. Esmenta algunes d’aquestes propostes: la creació d’un fons de contingència social per atendre els col·lectius més desfavorits, l’augment dels ajuts econòmics a les entitats sense ànim de lucre, l’increment de beques menjador, entre d’altres. Pensen que d’aquesta manera donen compliment a la Llei dels drets i les oportunitats de la infància, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya, en la qual s’estableix que els poders públics han de donar prioritat en els pressupostos a les activitats d’atenció, de promoció i protecció dels infants i adolescents. Fa saber que a l’endemà el Parlament de Catalunya aprovarà per unanimitat una proposta de resolució, presentada per tots els grups parlamentaris, per crear una comissió d’estudi d’infància, que és molt més àmplia, ja que no tan sols tractarà temes de la infància en situació de risc d’exclusió social, però afirma que, si més no, és una manera, primer, d’impulsar aquesta llei i, segon, que sigui en un cert sentit el marc on tots els grups es puguin adreçar. Recorda que a la Comissió del 15 de novembre de 2011 el seu grup va presentar una sol·licitud en què demanaven l’elaboració d’un pla integral d’atenció a la infància, del qual pensen que ha de ser un pla d’actuació urgent per donar resposta a la situació actual, actuant de manera molt clara i molt decidida davant d’unes dades que confirmen que el nombre de menors en risc d’exclusió social s’incrementa a causa de la crisi que pateixen moltíssimes famílies, i opina que, si no actuen amb la infància, no hi haurà cap manera de trencar amb aquesta corretja de transmissió. Afegeix que també van demanar l’avaluació de l’anterior Pla municipal, ja que diu que quan s’avaluï, podran comprovar les desigualtats que poden existir en els diferents districtes de Barcelona. Pregunta el pressupost de l’Ajuntament per al conveni que han fet amb l’Obra Social de “la Caixa” per atendre la infància entre zero i setze anys en situació de possible exclusió de Barcelona, i també vol saber els objectius i l’avaluació que es pretén amb aquest programa. Conclou dient que l’atenció a la infància en risc ha de ser una prioritat per al govern municipal i pensa que les dades ja les tenen. Per acabar, remarca que tot això ho han de fer de la mà de les entitats socials. El Sr. Gomà admet que la pobresa infantil té molts factors explicatius, i, per tant, considera important no caure en dinàmiques d’afebliment de l’estat del benestar, en general, com a mecanisme de garantia de tenir controlades les taxes de pobresa infantil, però constata que, fins i tot en etapes de prosperitat econòmica i d’estat del benestar fort, els estudis diuen que la reproducció intergeneracional, amb afectació a la infància i l’adolescència de la desigualtat i la pobresa, continua sent una realitat molt persistent. Pensa que cal una bona combinació de polítiques més estructurals de benestar, més focalitzades i orientades a debilitar els factors generadors de pobresa i d’exclusió, i de les polítiques necessàries per atendre la infància en situació de pobresa, i atendre-la no fent la situació de pobresa i de dependència crònica, sinó generant les palanques que permetin la inclusió de la infància i dels seus entorns familiars. Per acabar, esmenta dos serveis que no ha citat la regidora: el primer, el SAD socioeducatiu, és a dir, el servei d’atenció domiciliària vinculat a l’atenció a famílies desestructurades amb infants en situació de risc, que creu que ja es va fer en els darrers contractes de l’atenció domiciliària i pensa que és una aposta que s’ha d’enfortir; el segon, l’aposta, que ja van aprovar en una proposició, pels educadors socials molt vinculats a la infància en risc en els serveis socials bàsics, que encara tenen pendent. 1196 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 El Sr. Laporta manifesta que comparteixen el sentit i la necessitat d’aquesta compareixença, ja que el problema augmenta en el país. Pensen que cal buscar tots els mecanismes per executar amb valentia i contundència actuacions per pal·liar l’alt risc d’exclusió social al que poden estar sotmesos els menors que estan al llindar de la pobresa, atès que les persones que pateixen aquesta situació durant la infància arrosseguen conseqüències al llarg de tota la seva vida, per la qual cosa consideren que la prevenció de l’exclusió social de la infància en risc és una inversió de futur. Afegeix que els dèficits educatius tenen una estreta relació amb l’estructura d’oportunitats laborals de les persones, i que el fracàs escolar és un factor clau a l’hora d’explicar la pobresa i l’exclusió social en època o durant la vida adulta. Tot seguit en fa cinc propostes: la primera, crear un circuit d’atenció a la violència que pateixen els infants maltractats i posar-lo a disposició dels equips d’atenció, llars d’acollida d’urgència per separar al més ràpidament possible el menor maltractat de la situació de risc; la segona, posar en funcionament els centres d’acollida d’urgència que ja estan equipats, sempre seguint criteris d’eficiència; la tercera, que els equips d’atenció a la infància amb risc puguin intervenir en el conjunt de la família per evitar negligències i situacions de vulnerabilitat, la quarta, donar plenes competències al Consorci de Serveis Socials de Barcelona a l’hora de gestionar la infància en risc a la ciutat; i la cinquena, col·laborar amb el teixit associatiu per desenvolupar polítiques contra l’explotació sexual dels menors. La Sra. Moraleda fa dues matisacions. La primera és que li sembla bé que abordin amb la contundència i amb la profunditat que calgui l’estratègia per anar minvant les diferències que existeixen entre els diferents territoris de la ciutat respecte de la pobresa infantil, fins i tot les que hi havia en èpoques de bonança econòmica, però opina que això no treu que hagin de fer un pla una mica més urgent per pal·liar temes de desnutrició, de malnutrició o altres problemàtiques que vénen associades a la pobresa infantil. Vol saber què es farà i els recursos que es destinaran per pal·liar aquesta situació en barris en què es preveu que hi haurà aquests casos. La segona és que també li sembla bé que facin convenis amb les entitats i que col·laborin, cooperin i coordinin tot un seguit d’accions per al temps de lleure, pel tema de l’oferta més educativa i social, però s’exclama que no pot dependre de les entitats que un nen o nena d’aquesta ciutat pugui patir problemes de malnutrició, sinó que és una responsabilitat de l’Administració pública, i, en aquest sentit, creu que tots han de tenir a l’abast algunes idees o algunes maneres noves de poder implementar alguns programes d’urgència, que recorda que no són nous en aquesta ciutat, ja que fa quinze anys aproximadament, que va passar un episodi d’aquestes característiques i van haver d’implementar una sèrie de mesures extraordinàries en el sentit que, tan aviat com es detectava un cas, acompanyaven l’infant per pal·liar de manera immediata el possible risc que estava patint. La Sra. Rognoni contesta a la Sra. Pajares que el pressupost del conveni amb l’Obra Social de “la Caixa“ són 49 milions d’euros per als cinc anys de durada, i concreta que el d’aquest any és de 12.000 euros. Fa saber que el conveni l’han signat ara, precisament, per coordinar territoris i entitats amb els Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, ja que diu que aquí hi havia alguna dificultat de funcionament. Puntualitza que l’aportació econòmica la fa íntegrament “la Caixa”, i dóna a conèixer que les entitats que ho gestionen bàsicament són 5, que després aniran augmentant i s’haurà de d’establir una forta coordinació de totes les entitats amb Serveis Socials. Aporta la xifra de 13.244 menors atesos als centres de Serveis Socials, que coincideix, més o menys, amb les beques menjador, que estan sobre les 12.000, i els menors atesos des del programa de “la Caixa“, que són 12.500. Admet que poden estudiar i fer aquest pla d’urgència per aplicar unes mesures concretes, per la qual cosa també els interessa treballar molt en coordinació amb centres oberts i, si convé, també amb casals, ja que són els llocs als quals tenen també accés els nens, i, a més, és on els donen la bossa de sopar, a part de donar-los el berenar i l’esmorzar a les escoles. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1197 La Sra. Fandos puntualitza que per a aquest Ajuntament és molt important l’alimentació, ja que és la primera necessitat per als infants. Aclareix que just una de les partides que més han augmentat, que ha passat d’un milió a dos milions, és la de contingències socials, que va molt adreçada a l’alimentació, perquè es dóna a través dels centres de Serveis Socials, que precisament tenen una relació important amb les escoles. Explica que quan en una escola es pensa que un nen està mal nodrit, la mateixa escola es posa d’acord amb els centres de Serveis Socials i es mira què està passant. Dóna a conèixer algunes accions que han fet recentment com ara un augment molt important de 100.000 euros al Banc dels Aliments el darrer mes; un augment en les bosses de la Creu Roja, que contenen entre altres coses també materials de primera necessitat, i, finalment, en el període abans de Nadal van fer uns ajuts per a alimentació a vint entitats d’aquesta ciutat en l’àmbit de barri o de districte, ja que pensen que és bàsic l’alimentació i els materials de primera necessitat. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 4. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar sobre l’estat actual i el calendari d’execució de cadascun dels equipaments socials (residències, llar residències, centres de dia, CRAE, centres de serveis socials, habitatges amb serveis...) i sanitaris (CAP, centres de salut mental, centres sociosanitaris, hospitals...) a la ciutat de Barcelona, fent menció dels que ja estan construïts però que encara no es troben en funcionament i dels que estan en construcció però que s’han paralitzat. Sol·licitem disposar de còpia per escrit de la resposta donada en Comissió. La Sra. Martín presenta la compareixença. Argumenta que el conveni d’equipaments 2005-2007 acumula uns incompliments històrics i volen saber la situació en què es troben els 35 equipaments previstos en aquest conveni. Afirma que els interessen tots, però sobretot els que tenien les obres avançades i els que ja estaven acabats, ja que opinen que després de l’esforç d’haver-los fet, és important saber quan es posaran en marxa, i en posa com a exemple les residències de gent gran i dels centres de dia de la Via Favència, del carrer Molí, 67-71 i el del Mercat del Guinardó. Quant als centres de discapacitats també els agradaria conèixer, sobretot, si estan en funcionament o no el del carrer de Tres Pins, el del carrer de doctor Font i Quer, el del Mas Sauró i també la residència per a malalts mentals Montnegre. Referent a la infància vol saber quan es posaran en marxa els dos equipaments que ja estan acabats del CRAE del carrer Pujades i el CRAE del carrer Urrutia. La Sra. Pajares demana, en relació amb el conveni de la Sanitat de 2003-2007, com estan els equipaments que encara no estan acabats, sobretot el Casal de Sant Andreu i el de la Bordeta-Magòria. Quant al conveni del 2008-2015, fa palès que molts dels centres no estan ni tan sols començats, per la qual cosa els agradaria tenir, sobretot, coneixement dels que apareixien en el primer conveni de millora sociosanitària de Barcelona, així com també saber la prioritat del govern municipal i el capteniment del govern municipal respecte a aquest conveni, que remarca que ja està exhaurit fa temps. La Sra. Fandos manifesta que han fet un esforç per poder facilitar la informació per escrit, atès que en la compareixença es demanava només informació pròpiament del conveni amb la Generalitat. Explica que pel que fa als centres de Serveis Socials, continuen amb el procés per acabar el de Gòtic-Casc Antic i el de Sant Martí-Verneda. Comenta que el Districte de Gràcia té la intenció que durant el mandat es pugui ubicar un centre de Serveis Socials al Camp d’en Grassot, perquè ara en tenen dos a la mateixa plaça de la Vila. Anuncia que els habitatges per a gent gran a Gràcia, a l’antiga Cibeles, es posaran en marxa la segona quinzena de març del 2012; els de Nou Barris, a Via Favència, a l’octubre; i el de Sant Andreu, a Navas, el desembre. Pel que fa als 35 equipaments inclosos en el conveni, diu que en l’informe que els han donat també hi consten els privats. Recorda que aquests equipaments els 1198 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 fa la Generalitat de Catalunya i no l’Ajuntament de Barcelona i que, per aquest motiu, en aquests moments no els poden dir ni el nombre dels que no estan oberts, ni quan s’obriran, però, en canvi, els poden informar de com estan. En relació amb els equipaments que ha esmentat la Sra. Martín respon que en el de Via Favència estan les obres acabades i s’està posant el mobiliari; el del Mercat del Guinardó encara està en construcció, ja que es va trigar molt a començar les obres a causa d’un recurs que es va interposar; el d’Alchemika també està en construcció, i els altres, a excepció del d’Empordà que el projecte no està redactat, estan redactats i en el cas de Benavent està ja encarregada la licitació a GISA, cosa que significa que la resta estan pendents de prioritzar dins la programació que té el Departament de Benestar i Família. Quant als equipaments per a persones amb discapacitat, fa saber que les obres del Mas Sauró ja estan acabades i que està pendent del mobiliari; el de Tres Pins ja està en funcionament des de finals del 2011 i constata que els altres estan en funcionament. Fa avinent que, sobretot, el problema el tenen concentrat amb els equipaments de gent gran més que amb els altres, que més o menys es van iniciant. Afegeix que hi ha moltes entitats que estan en funcionament i d’altres que estan pendents de concretar. En relació amb els equipaments per a persones amb discapacitat física, informa que alguns estan en construcció i d’altres en funcionament, i concreta que el de Montnegre es va posar en funcionament a finals del 2011 i que ara ja estan entrant la gran majoria de persones. Informa també que, a finals del 2011, tres CRAE es van posar en funcionament i que n’hi havia un altre que ja funciona des del setembre, mentre que els dos CRAE que comenten el Sr. Gomà i la Sra. Martín (Pujades i d’Urrutia) tenen les obres acabades i estan pendents de posar-hi el mobiliari. La Sra. Iniesta informa que els han lliurat un document amb la relació dels equipaments de serveis sanitaris de la ciutat que recull el conveni entre la Generalitat de Catalunya, el Consorci i l’Ajuntament de Barcelona, del 2008 al 2015, el qual diu que té la voluntat de millorar les infraestructures sanitàries de la ciutat, i que inclou l’atenció primària, els centres de salut mental i sociosanitària, entre d’altres. Comunica que s’han posat en marxa el CAP Comte Borrell i el CAP Trinitat Vella, i que el CUAP Horta es posarà en marxa el 18 de gener de 2012; i anuncia que es farà la licitació del CAP Bordeta-Magòria, que no s’havia pogut fer abans perquè no tenia partida pressupostària assignada. Per acabar, diu que entre tots s’han de congratular perquè l’execució dels plans segueixen els compromisos de la ciutat que ja es van adquirir en l’anterior acció de govern. La Sra. Moraleda agraeix la informació i demana si la poden completar amb el nombre de places que hi ha en cada un dels equipaments per comprovar les places que hi ha a la ciutat i el mapa de distribució i atenció als ciutadans. S’alegra que finalment s’hagin licitat les obres del CAP Bordeta-Magòria, perquè ha estat una obra llargament reivindicada, i comenta que ha estat una obra difícil de poder adjudicar, no només per manca de partida pressupostària, sinó perquè no tenia alliberat el terreny on s’havia de col·locar. El Sr. Gomà agraeix que hagin passat la informació per escrit. Es congratula que per part de l’equip de govern es mantingui tot l’impuls i no es renunciï a cap dels equipaments conveniats, encara que està d’acord que per a molts d’ells s’ha hagut de fer un nou calendari. Argumenta que el seu grup preguntava, sobretot, pels CRAE dels carrers Pujades i d’Urrutia per dos motius, perquè són dos equipaments que estan acabats i perquè tots dos són d’infància, cosa que lliga amb el fet que, si en algun punt han de posar l’accent, ha de ser en la infància, i assenyala que el fet que la ciutat tingui una xarxa molt potent de CRAE és molt important per prevenir l’exclusió infantil. Demana una mica més de concreció amb relació al compromís d’entrada en funcionament dels CRAE dels carrers Pujades i d’Urrutia. Conclou dient que pensen que si alguna cosa s’ha de prioritzar, des del punt de vista pressupostari o s’ha d’instar la Generalitat de Catalunya perquè pugui fer possible el finançament, és la necessitat de posar en marxa els equipaments que estan acabats, i dins d’aquests els d’infància. El Sr. Laporta agraeix a l’equip de govern que els hagi facilitat aquesta documentació per conèixer l’estat dels equipaments socials i sanitaris de NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1199 Barcelona, i també dóna les gràcies al grup municipal que ha demanat la compareixença, ja que tota aquesta informació és molt valuosa per als grups municipals per poder continuar la tasca i seguir l’acció de govern. Celebra que s’hagi licitat el CAP de la Bordeta-Magòria. Respecte als equipaments que estan en procés de construcció, opina que hauran de tenir molt en compte el que diuen els economistes sobre el cost irrecuperable, ja que, a vegades, és més car mantenir-los oberts que tancar-los definitivament, i, en aquest sentit, considera que aquí el govern municipal hauria de fer un pensament sobre aquells equipaments que el cost de mantenir-los oberts no comporta una eficàcia ni una operativa desitjable, i també s’hauria d’intentar que s’optimitzin tots els equipaments. Comenta a la Sra. Martín i a la Sra. Pajares que ara que el seu partit està governant l’Estat, haurien de fer força perquè l’Estat pagués a la Generalitat de Catalunya el que li deu, i en aquest sentit, també creu que l’Ajuntament de Barcelona hauria d’encoratjar la Generalitat de Catalunya perquè treballi per aconseguir aquests recursos que són tan necessaris. La Sra. Martín dóna les gràcies per la informació que els han passat, però comenta que els l’haurien pogut passar al principi de la sessió per poder examinar amb més deteniment la situació en què està cada un dels equipaments. Recorda que la residència del carrer Benavent, de les Corts, ja estava licitada, ja tenia un pressupost i, fins i tot, la llicència ja ha exhaurit el termini, i demana que es posi una mica més d’èmfasi en la reclamació de la seva posada en marxa immediatament, atès que considera que és absolutament necessari per a Barcelona i per al districte de les Corts i fa moltíssim temps que està pendent de construcció. Quant a la residència per a discapacitats del Mas Sauró, també recorda que les obres estan acabades des d’abans del mes de setembre del 2011, i s’exclama que, tot i que ja han passat bastants mesos, encara no està en funcionament. S’alegren que finalment ja s’hagi fet l’adjudicació de la gestió de la llar-residència Montnegre i, en relació als CRAE dels carrers Pujades i Urrutia, també diu que fa molt de temps que es van acabar les obres. Replica al Sr. Laporta que no cal que els recordi en cada comissió el que han de fer, atès que tenen una responsabilitat molt acusada del que són les competències en tots els àmbits de tots els sectors, i, més, si es tracta del tema social; afegeix que pot estar tranquil que amb el PP tot arribarà i li recorda que acaben d’aterrar a Madrid. Diu a la Sra. Fandos que recordi les cinc rodes de premsa que van fer per reclamar la posada en marxa d’aquest conveni, abans que el Sr. Trias fos alcalde. Conclou dient que facin un esforç i pressionin la Generalitat de Catalunya perquè els equipaments que ja estan acabats es posin en marxa i que, sobretot, es tinguin en compte els que estaven a punt de començar la seva construcció, que són molt necessaris per a Barcelona i per a la gent gran. La Sra. Pajares agraeix la informació a la Sra. Iniesta, però insisteix que reclamen que es prioritzi el conveni del 2003-2007, ja que hi ha equipaments que tenen molt de retard, i en posa com a exemples el CAP de la Bordeta-Magòria, que porta un retard de gairebé quinze anys, i el del complex de les Casernes de Sant Andreu, que també porta un endarreriment important. Són conscients que els recursos no són il·limitats, però pensen que si aquests equipaments i aquestes infraestructures no es posen en marxa, no podran donar resposta als ciutadans i, en aquest sentit, opinen que han de tenir un calendari. Per acabar, assegura que estudiaran amb cura la informació que els han facilitat. La Sra. Fandos recorda que el conveni de Benestar i Família que es va signar el 2005 havia d’estar en funcionament el 2007, és a dir, en èpoques econòmiques diferents de l’actual i, per contra, constata que els equipaments públics s’han posat en marxa majoritàriament el 2011, amb l’actual Govern de la Generalitat, i no el 2005. S’exclama que era el 2005 i el 2007 quan haurien hagut de reclamar i no ara, i assegura que estan fent un esforç per reprogramar-los. Insisteix en el problema de liquiditat que ha tingut la Generalitat de Catalunya aquest darrer any, que no ha permès comprar mobles o altres elements i que, per aquest motiu, no s’han pogut posar en marxa alguns equipaments. Indica, però, que si ara, amb el 1200 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 nou govern de l’Estat, es liquiden els deutes que hi ha amb la Generalitat, probablement tots els equipaments que ja estan acabats es podran posar en marxa, i en aquest sentit, assegura que continuaran pressionant. Comenta que no els ha estat fàcil tenir aquesta llista d’equipaments i elaborar el document que els han passat, atès que no estava fet. Contesta a la Sra. Moraleda que només han donat la informació que els han demanat, però es compromet a posar les dades que els demana. Fa avinent que és difícil posar el calendari, ja que s’està pendent que la Generalitat de Catalunya tingui liquiditat per poder posar en marxa els equipaments.. La Sra. Iniesta informa que el 15 de desembre de 2011 va haver-hi una comissió mixta Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya, i dóna a conèixer que des del govern de la ciutat es va demanar el seguiment de tots els equipaments. Per acabar, repeteix que aquest conveni marc no tenia un calendari i que la voluntat del govern municipal és de fer-ne tot el seguiment. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 5. Que comparegui el responsable polític del Govern municipal perquè informi sobre el conjunt d’accions que s’han portat a terme per tal de donar resposta a les necessitats de les persones socialment vulnerables de la ciutat que, tot i tenir tramitada la sol·licitud, no tenen encara aprovada la Renda Mínima d’Inserció. El Sr. Gomà presenta la compareixença. Argumenta que la demanen perquè els va inquietar i preocupar que, a la comissió del mes passat, la Sra. Fandos digués que només s’havien atorgat tres rendes mínimes d’inserció a la ciutat en tot un semestre del 2011. Opina que això confirma la seva temença sobre el fet que el canvi en el model de gestió de la renda mínima d’inserció implicava també un enduriment de les condicions d’accés, així com també la frenada en el ritme del seu atorgament. Constata que més de 600 famílies tenen la renda mínima tramitada, però que només 3 la tenen atorgada, cosa que genera una bossa de persones i de famílies en situació de pobresa severa sense cobertura pública a través d’una renda mínima d’inserció. Demana saber les mesures que el govern municipal ha articulat per compensar aquesta enorme restricció en el ritme de concessió de rendes mínimes d’inserció i, en definitiva, vol conèixer els suports que han rebut les famílies amb enormes dificultats per cobrir necessitats bàsiques, per part dels serveis socials bàsics de l’Ajuntament de Barcelona. La Sra. Fandos informa que una de les modificacions de la nova llei és que ja no se suspèn cap prestació que hagi superat les seixanta mensualitats. En aquest sentit, explica que el que faran és que un cop les persones superin les seixanta mensualitats, es passaran als professionals dels Serveis Socials perquè valorin la idoneïtat o no de la continuació de la prestació. Tot seguit, informa que, al mes de desembre, hi ha 1.152 expedients que estan pendents de passar nòmina, dels quals n’hi ha 311 que tenen resolució positiva feta, i afirma que només falta que la Generalitat de Catalunya tingui liquiditat per començar a pagar la prestació, mentre que en queden 841 que estan pendents de valorar, i n’hi ha 126 que es deneguen, ja que no compleixen algun dels requeriments. Dóna a conèixer que des dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona i des de l’Institut Municipal de Serveis Socials han atorgat 948 ajudes per a 420 persones, cosa que significa que estan ajudant les persones que estan a l’espera de rebre la RMI, i insisteix que la donació o no d’aquest ajut la valoren els professionals dels Serveis Socials i no els polítics. Recorda que són ajuts que donen amb independència d’altres ajuts o prestacions que s’hagin pogut vehicular des dels Serveis Socials bàsics amb altres serveis d’institucions o entitats de serveis socials amb qui també l’Ajuntament de Barcelona manté acords de col·laboració. Comenta que també passa que algunes de les persones que sol·liciten aquests ajuts, després no van als centres de Serveis Socials. Conclou assegurant que, des dels Serveis Socials, sempre que els professionals han valorat NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1201 que les persones necessiten aquest ajut, en cap moment s’ha deixat de donar un ajut per manca de pressupost o de voluntat política. La Sra. Moraleda pregunta el nombre d’expedients que encara estan pendents dels 900 que tenien pendents de revisar el mes d’agost. Vol saber si el govern municipal ha demanat com s’acabarà de solucionar tot això, ja que si sortosament el cobrament de seixanta mensualitats no serà en aquests moments ja una condició inamovible, considera que segurament caldrà revisar alguns casos i, aleshores, hauran de veure com es fa. Demana també si aquesta comissió, que s’havia de posar en marxa per revisar els criteris de la renda mínima, compta amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona com a institució o no. Finalment, pregunta sobre els criteris que aportarà l’Ajuntament per millorar el reglament d’accés a aquesta renda mínima. La Sra. Martín recorda que en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya del 2011 tenien com a objectiu garantir que les més de 35.000 famílies que reben la renda mínima la continuarien rebent, però ara constata que en els pressupostos del 2012 només es garantirà això a 18.000, cosa que significa una retallada del 50%. Manifesta que estan d’acord que la gestió del programa de la renda mínima que feia el govern anterior és bastant qüestionable, atès que hi havia dades desfasades, poc control i rigor en el seguiment dels expedients i casos de frau, manca d’informes d’avaluació anuals de l’evolució de cada cas i que ha estat, bàsicament, la causa principal d’una mala utilització de la renda mínima amb perjudici, justament, de les persones que són les que veritablement ho necessiten. S’exclama, però, que ara tampoc s’acaben de fer les coses bé, ja que considera que cal més control i rigor, però que també cal adaptar la prestació a una nova realitat econòmica i social, i això requereix de mesures contundents i d’una reforma integral. Expressa que el Grup del PPC defensa una reforma consensuada i integral i proposen que es redefineixi l’objecte de la prestació i el seu funcionament i gestió, i que adaptin les prestacions i serveis socials a les necessitats reals d’una crisi econòmica i als nous sectors de població i pobresa que han sorgit, adequant-la a la nova realitat econòmica i social. Pregunta per les actuacions que el govern municipal ha previst fer per evitar un col·lapse major del que ja pateixen els Serveis Socials actualment i també per prevenir aquesta situació i anticipant-se fent polítiques preventives i no reactives. També manifesta la seva preocupació pel grup de població que, entre l’octubre del 2011 i març del 2012, deixaran de percebre la prestació d’atur. Finalment, vol conèixer l’import destinat als ajuts d’emergència. El Sr. Laporta pensa que la prestació econòmica de la renda mínima d’inserció és un instrument bàsic per afavorir la integració i l’autonomia de grups socials vulnerables i mostra la seva satisfacció perquè el govern municipal ho té com una prioritat, i li manifesta el seu suport. Afegeix que la cohesió social basada en la dignitat de les persones és clau per a la pau social i que, en els temps actuals, això serà un valor que hauran de treballar molt perquè no es desfermi. Denuncia, per les informacions que tenen, que alguns dels actuals beneficiaris realment no s’adeqüen al perfil d’aquesta prestació, i en aquest sentit, es queixa que algunes vegades el seguiment no és el correcte i que l’ús que s’està fent d’aquesta partida, a vegades tampoc no és l’adequat. Fa una crida a la responsabilitat amb aquestes qüestions i per utilitzar aquestes prestacions per a la finalitat per a la qual es van pensar. Opina que, si no hi ha reinserció, la RMI es converteix en assistencialisme que empobreix les persones i que, en conseqüència, el que cal és dotar els centres de Serveis Socials del nombre adequat de treballadors i treballadores perquè puguin desenvolupar adequadament la seva feina i puguin atendre degudament les persones amb risc d’exclusió social. Per acabar diu que calen recursos i que això és una raó més per treballar en la línia del concert econòmic, i aporta la xifra que amb setze hores que tinguessin el concert econòmic es tindria resolta la RMI dels 3.902 expedients actius de la renda mínima d’inserció a Barcelona de tot l’any, que corresponen a 7.869 beneficiaris. Conclou destacant la importància de treballar en aquesta línia. 1202 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 El Sr. Gomà manifesta que, després de la resposta de la Sra. Fandos, encara està més inquiet, ja que creu que la situació és més greu i que, per tant, l’impacte que la retallada de la renda mínima d’inserció té a Barcelona és d’unes proporcions molt considerables. En aquest sentit, constata que hi ha 841 expedients que ja estan tramitats per part dels serveis socials bàsics i que estan encallats en l’òrgan tècnic, que a un promig de tres persones per expedient diu que són 2.500 persones, i afegeix que hi ha 311 resolucions positives que no estan cobrant en aquest moment la prestació, que a un promig de tres persones diu que correspon a 900 persones. S’alegra molt que els ajuts d’emergència dels Serveis Socials es continuen donant, però assenyala que la renda mínima d’inserció és una prestació econòmica de caràcter estructural i universal, mentre que els ajuts de Serveis Socials són ajuts puntuals i d’emergències, que destaca que abans complementaven altres ajuts i que ara estan substituint de manera precària, puntual i d’emergència a persones que tenen les seves necessitats socials bàsiques descobertes i, en conseqüència, creu que la situació de crisi social que es va provocar aquest estiu continua estant molt present i impactant de manera clara a la ciutat de Barcelona i a les seves persones més vulnerables. Per acabar, retreu a la Sra. Martín que en el primer paquet de mesures d’ajustament del Sr. Rajoy s’hagi decretat la suspensió del desplegament de la Llei de la dependència per a tot l’any 2012 i la supressió de la renda bàsica d’emancipació. La Sra. Fandos recorda que la Generalitat de Catalunya no pot pagar, ja que l’Estat li deu 759 milions d’euros. Constata que, el mes de juny, quan van entrar a governar hi havia una llista d’espera en atenció domiciliària que era de 1.800 persones, que hi van posar més diners i el mes de desembre només hi ha unes 100 persones. Respon al Sr. Gomà que són conscients que hi ha dificultats, ja que han d’augmentar tots els dies el pressupost. Està d’acord amb el Sr. Laporta per fer un debat general. Assegura que, respecte a les persones que van viure la situació a l’agost, ara només no estan rebent la RMI aquelles persones que no es van localitzar o les que no complien les condicions, mentre que tota la resta ja fa molts mesos que l’han tornat a rebre. Matisa que estan parlant dels nous receptors, que és el que els havien demanat. Demana a tots una mica de coresponsabilitat, ja que la situació que està vivint el país no se l’ha inventat ni el govern de la Generalitat actual ni el govern de l’Estat actual, sinó que aquestes problemàtiques són herència dels antics governs. Conclou dient que es donaran més RMI, però que ara hi ha un problema puntual de liquiditat i espera que totes les persones de la ciutat puguin cobrar i reitera la petició de responsabilitat a tots els grups municipals. La Sra. Moraleda matisa que els 759 milions eren per a infraestructures i no per pagar despesa corrent, i li recorda també els 400 milions d’euros que han estalviat als més rics per treure’ls als més pobres, atès que amb això haurien pogut pagar totes les rendes mínimes que van estalviar-se i, per tant, li demana que no faci demagògia perquè al respecte d’aquest tema tots en poden fer, ja que tots tenen xifres. Manifesta que tots volen que el país estigui millor finançat, i afirma que alguns han fet molts esforços que en el seu moment es veuran i es farà justícia. Constata que la Generalitat de Catalunya no és l’únic govern que ha tingut alguna vegada problemes de liquiditat, i opina que en això també es pot prioritzar què es fa i què no es fa. Diu que els altres governs no han anat explicant tan alt i tan clar, com ha fet l’actual govern, els seus problemes, i s’exclama que l’única cosa que fan és que la gent del país estigui cada vegada més insegura i amb menys confiança en les institucions públiques. La Sra. Martín contesta a la Sra. Fandos que només estan transmetent la preocupació que els representants socials de Barcelona, els més qualificats, els estan comentant a causa d’aquesta retallada del 50% que ha d’afectar necessàriament la RMI de les possibles persones que ho necessitin a la ciutat de Barcelona, i més si es té en compte que aviat estaran en aquesta situació les persones que deixaran de cobrar l’atur. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1203 Replica al Sr. Gomà que quan digui les coses, les digui amb totes les paraules, ja que el Govern de l’Estat no ha suspès la Llei de la dependència, sinó que el que ha fet és que, davant la situació econòmica que hi ha, no entren expedients nous fins al 2013. Li pregunta la diferència que hi ha entre no entrar expedients nous i, com feia l’anterior govern, entrar expedients i estar tres anys sense cobrar la prestació o resoldre l’expedient, i creu que és més honest el que ha fet el Sr. Rajoy que el que va fer l’anterior govern. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions Al Plenari del Consell Municipal: 6. Ratificar l’acord del Consell Rector del Consorci Barcelona World Race, en reunió celebrada l’11 d’octubre de 2011, relatiu a la dissolució de l’esmentat Consorci, segons consta a l’expedient administratiu annex, de conformitat amb l’establert a l’article 19 dels seus Estatuts i a l’article 324 del Reglament d’obres activitats i serveis de les Entitats locals. Sotmetre aquest acord a informació pública per un termini de trenta dies hàbils, i en el cas de no presentar-s’hi al·legacions, tenir-lo per definitivament aprovat. La Sra. Fandos presenta la ratificació de l’acord del Consell Rector del Consorci Barcelona World Race. Explica que la dissolució del Consorci en cap cas significa la dissolució de la Barcelona World Race. El Consorci és una figura jurídica per poder tramitar els beneficis fiscals, però que no té pressupost, ni personal, ja que on realment figura el pressupost és a la Fundació Navegació Oceànica, que existeix, funciona i continuarà funcionant. Afegeix que, si tot funciona com ha de funcionar i el proper pressupost de l’Estat recull el que ja es va aprovar per llei l’any passat, en el sentit que continuarien els beneficis fiscals per donar continuïtat a la World Race, aleshores s’haurà de tornar a constituir el Consorci, i puntualitza que és la llei que obliga a la dissolució i nova creació, en el seu cas. Reitera que la World Race continua i remarca que aquest expedient és una qüestió formal. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 7. Que el Govern de la ciutat, davant de la situació de crisi, es comprometi a mantenir els Plans de Desenvolupament Comunitari que existeixen a la ciutat i a donar suport econòmic a les entitats que porten a terme el desenvolupament d’aquests en els barris. Que el Govern de la ciutat impulsi, tenint en compte els indicadors socioeconòmics, l’extensió dels Plans de Desenvolupament Comunitari a altres barris de la ciutat que ho necessitin. La Sra. Moraleda presenta la proposició amb el text transaccionat que hi han incorporat. Argumenta que el seu grup és un ferm defensor dels plans de desenvolupament comunitari. Explica que aquests plans van sorgir d’una estratègia 1204 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 d’intervenció transversal, arrelada al territori, de treball conjunt amb el teixit associatiu, que pretenien enfortir la capacitat d’implicació social i generar espais de convivència i de treball per a la millora de la qualitat de vida dels barris de la ciutat. Recorda que la mesura de govern anomenada «La Barcelona dels barris», també incloïa l’estratègia de posar en marxa plans de desenvolupament comunitari en diferents territoris de la ciutat per enfortir la cohesió social i per aprofundir en la proximitat. Assenyala que aquesta proposició és arran de les preocupacions que tenen moltes entitats que estan gestionant aquests plans de desenvolupament comunitari perquè encara tenen pendent de cobrar bona part dels recursos de l’any 2010 per part de la Generalitat de Catalunya i, en bona part, la totalitat de l’any 2011, cosa que posar en un greu risc portar endavant aquests plans en el territori. Per acabar, demana, tenint en compte justament alguns indicadors socioeconòmics que han sortit aquests darrers dies en alguns mitjans de comunicació, que es prioritzin aquells barris on hi hagi més necessitat per tal de continuar implementant nous plans de desenvolupament comunitari. La Sra. Martín manifesta el vot a favor del seu grup, ja que estan a favor de tot el que suposa un enfortiment dels plans comunitaris i de la seva aplicació. Amb tot, també creuen que és important conèixer l’impacte real que estan tenint aquestes accions comunitàries amb l’objecte d’identificar les noves necessitats i aprofundir en els àmbits on hi ha més necessitats. Constata que cal donar resposta a uns reptes que encara no s’han dut a terme, i en posa com a exemple: generar indicadors que permetin aprofundir en la dimensió comunitària de l’exclusió i la inclusió social; desenvolupar un sistema d’avaluació i resultats que permeti valorar l’impacte de les accions comunitàries i la seva continuïtat en el temps; equilibrar les accions en els barris dels districtes; enfortir la participació de les persones vulnerables i en exclusió social en les accions comunitàries, ja que es fan paleses les dificultats a fer-les participar; i, finalment, cedir espais d’ús públic on es pugui desenvolupar l’acció comunitària. Fa saber que, tenint en compte aquests aspectes i la importància de tenir-los presents en el desenvolupament de l’acció comunitària, han presentat una esmena d’addició a la proposta que avui presenta el Grup del PSC, que ha quedat recollida en la proposició, la qual cosa agraeixen sincerament. El Sr. Gomà expressa el vot a favor del seu grup, ja que, a més, s’emmarca molt en la línia d’un prec que va fer el seu grup. Explica que Barcelona ha constituït una xarxa de plans comunitaris que avui ja són una realitat important per incrementar el nivell de vida de la gent en els barris, a partir d’estratègies de complicitat entre els serveis municipals de proximitat i el teixit comunitari. Assenyala un parell de reptes que la proposició planteja bé: el primer, que cal enfortir els plans avui vigents a partir dels acords que es prenguin en les seves taules tècniques i en les seves comissions de seguiment i, el segon, que, a partir de l’experiència actual, es continuï estenent la metodologia comunitària i, per tant, que en la mesura que els barris també tinguin capacitat per tirar-los endavant, la ciutat pugui tenir més plans comunitaris. Vol confirmar que realment s’hagi fet el que va dir la Sra. Fandos sobre la revisió i la garantia de la partida per aquests plans comunitaris, que havia disminuït en el pressupost del 2012. Finalment, mostra la seva preocupació, ja que la immensa majoria de plans comunitaris han de renovar el conveni amb la Generalitat de cara al 2012 i, per tant, considera que aquí és importantíssim el paper de l’Ajuntament de Barcelona perquè la Generalitat de Catalunya renovi la seva part en la subscripció del conveni i en el finançament. El Sr. Laporta manifesta el vot a favor del seu grup, ja que veuen aquests plans comunitaris com una actuació dels agents del territori per augmentar la qualitat de vida dels ciutadans d’aquest territori. Esperen i desitgen que es reforcin totes aquestes estratègies comunitàries amb els plans de desenvolupament comunitari, xarxes de solidaritat, etc., que aborden aquest afebliment de vincles veïnals i socials que s’està produint. Pensen que enfortir el capital social de la ciutat és una molt bona inversió per a Barcelona, sobretot la que va en la línia de fomentar la convivència entre persones de diferents orígens, cultura i religions, i que sobretot serveix per lluitar contra l’establiment de guetos, que opina que en cap cas són desitjables. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1205 Remarca que els beneficis d’aquests plans de desenvolupament comunitari són evidents i, en aquest sentit, el seu grup els anomena com «la creació de ciutadania». Per acabar, opinen que cal estar al costat dels plans que es desenvolupen, ja que tenen el compromís polític per continuar-los, i que han d’estar ben elaborats i s’han de fixar uns objectius i una temporalitat per poder-los avaluar i poder fer el seguiment adequat. La Sra. Fandos expressa el vot favorable del grup del govern. Agraeix també que hagin fet algunes de les esmenes que els han proposat, ja que creuen que responen molt més a la realitat. Reitera que el govern municipal no té cap intenció de deixar de fer els plans comunitaris, al contrari, aquest any tenen la mateixa partida que hi havia per tirar-los endavant i, si cal, la podrien augmentar durant l’any. Afirma que per al govern municipal era important que quedés clar que s’aposta pels plans comunitaris, però matisa que no és el govern qui ha de decidir què han de ser aquests plans comunitaris, sinó les comissions de seguiment, les quals ja han estat convocades. Manifesta que la intenció del govern municipal és augmentar els plans, ja que són conscients que és un tema important i que valoren molt positivament, i assegura que també la voluntat del Govern de la Generalitat de Catalunya, segons declaracions del conseller Cleries, és continuar els plans comunitaris, i informa que està inclòs en el pressupost del 2012. Fa avinent que hi ha hagut un problema puntual de pagament del 2011 i del 2010, tot i que comenta que és una situació de difícil resolució per part de l’Ajuntament de Barcelona, atès que el deute és de la Generalitat directament amb l’entitat. Amb tot, fa saber que estan mirant fórmules de cara al 2012 que puguin fer que aquest finançament vagi diferent, de tal manera que, en el cas d’un endarreriment, no el pateixi l’entitat, sinó que el pugui assumir l’Ajuntament de Barcelona. Per acabar, comunica que des de la Generalitat els han dit que molt aviat es pagarà allò que es deu, i esperen que sigui així, cas contrari, l’Ajuntament de Barcelona haurà de trobar fórmules per donar suport a alguna entitat, tot i que no serà assumint un deute que no és de l’Ajuntament. La Sra. Moraleda agraeix el suport de tots els grups a la proposició i també dóna les gràcies pels suggeriments que han millorat el text. Remarca que és una proposició en positiu i que, per tant, els resultats que volen que tingui són que les entitats que estan en aquests moments portant endavant aquests plans de desenvolupament comunitari i que estan patint pels recursos econòmics que no han tingut, puguin estar tranquil·les perquè aquest any podran continuar endavant. El Sr. Gomà comenta que la decisió sobre on ha d’haver-hi un pla comunitari i el seu nombre no és una decisió que es pugui prendre des d’un despatx d’una regidoria ni des de l’Ajuntament de Barcelona, ja que, si no, seria contradictori amb la filosofia del mateix pla comunitari. Per acabar, creu que és important el compromís que pren el govern de la ciutat de tenir, al llarg del mandat, la voluntat de mantenir el ritme d’increment dels plans comunitaris, no decidit tecnocràticament, sinó en complicitat amb el teixit associatiu, però demana que aquesta voluntat s’expressi i quedi clara en el fet que els plans comunitaris han de mantenir un ritme de creixement a la ciutat, ja que està convençut que molts dels més de cinquanta barris de la ciutat que avui encara no en disposen d’un, tenen el potencial i la necessitat de tenir-los. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S’aprova amb el redactat següent: - Que el govern de la ciutat, davant de la situació de crisi, es comprometi a mantenir els Plans de Desenvolupament Comunitari vigents a la ciutat, d’acord amb les respectives comissions de seguiment, introduint les propostes de millora que es recullen com a reptes a l’informe del Consell Municipal de Benestar Social del 2011 i donant suport econòmic a les entitats que porten a terme el desenvolupament d’aquests en els barris. - Que el govern de la ciutat impulsi, tenint en compte els indicadors socioeconòmics, l’extensió dels Plans de Desenvolupament Comunitari a altres barris de la ciutat que ho necessitin. 1206 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Del Grup Municipal PP: 8. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Promoure la creació d’una targeta de transport públic subvencionada, o bonificacions en el preu del transport metropolità, per a les persones en risc d’exclusió social per a que puguin realitzar els desplaçaments necessaris en condicions econòmicament més favorables que les actuals. La Sra. Martín presenta la proposició amb l’únic objectiu d’aconseguir una millor justícia social. Argumenta que el transport públic és un servei essencial per a la ciutadania i especialment necessari per a les persones en risc d’exclusió social per poder fer les activitats bàsiques de la vida diària. Consideren que la bonificació del 50% que s’aplicarà a les persones aturades amb la T-Blava, s’hauria d’acompanyar d’un tracte especial a altres col·lectius, com ara les persones que ni tan sols cobren una prestació d’atur i que, en el millor dels supòsits, reben una prestació social temporal, col·lectiu entre el que es troben també les persones sense sostre. Per acabar, creuen que estan davant d’un greuge comparatiu i que s’ha de reaccionar corregint aquesta situació i facilitant també un tracte especial amb els títols de transport públic a les persones econòmicament més fràgils i desfavorides, amb la subvenció d’aquests títols de transport, totalment o parcialment, per part de l’Administració, en funció de la situació social de cada demandant. La Sra. Moraleda expressa l’abstenció del seu grup. Puntualitza que s’abstenen si la proposició és «estudiar la possibilitat de la creació d’una targeta de transport públic subvencionada i que es presenti el resultat de l’estudi durant el segon trimestre de l’any», mentre que si fos «promoure la creació d’una targeta de transport públic subvencionada» hi estarien en contra, perquè pensen que és insostenible que persones que estan cobrant un salari mínim hagin de pagar una T-10 que enguany s’ha apujat el doble que l’IPC, mentre que altres persones que poden rebre una renda mínima, que a vegades s’acosta molt a aquests salaris més petits, tindran un altre títol de transport. Li sembla dificilíssima la gestió de crear un nou títol per a persones que estan en risc d’exclusió social, i no sap com es poden vendre aquests tipus de títols en les taquilles i, per tant, proposa que l’Ajuntament de Barcelona, a través del Consorci de Serveis Socials, arribi a algun tipus d’acord amb l’ATM per fer una compra i que els Serveis Socials administrin aquest tipus de recurs, de la mateixa manera que es fa amb d’altres destinats també a les persones amb exclusió social. El Sr. Gomà manifesta l’abstenció del seu grup, ja que si bé comparteixen la filosofia que hi ha en aquesta proposició, en canvi no acaben d’estar d’acord amb l’instrument del títol de transport públic, atès que creu que no poden complicar la tarifació del transport públic, fent un mosaic fragmentat de títols de gestió en funció dels perfils de cada persona. Pensen que no es pot tenir un model tarifari en el transport públic que cada vegada carrega més sobre les espatlles de les persones usuàries els problemes que té el sistema d’inversió pública. Constata que, enguany, la T-10 ha tingut un increment inèdit del 12% i el bitllet senzill un increment del 28%, mentre que la prestació de serveis de TMB ha patit una retallada de 56 milions d’euros, cosa que tampoc no havia passat mai. Opina que es va cap a un model tarifari i de transport públic que, a partir del gener del 2012, introdueix noves barreres econòmiques d’accés a les capes populars de la població, que redueix els seus serveis i que, a més, això es fa compatible també amb una política de fiscalitat pactada pel Grup del PPC i pel Grup de CiU de desgravar l’ús del cotxe a la ciutat, la qual cosa significa beneficiar la mobilitat privada. Manifesta el radical desacord del seu grup amb aquest sistema, ja que consideren que ara cal un transport públic accessible sense increments per sobre de l’IPC, que calen tarifes planes, que calen tarifes de fidelització, i no un model de tarifes fragmentades en funció dels perfils de les persones. No obstant això, opinen que de la mateixa manera que existeixen ajuts dissenyats per a la cobertura de necessitats bàsiques d’alimentació o de lloguer, NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1207 també han d’existir polítiques de serveis socials vinculades a l’accessibilitat econòmica al transport públic, però els sembla difícil introduir aquesta perspectiva dins el model tarifari. El Sr. Laporta manifesta l’abstenció del seu grup. Recorda que qui fixa les tarifes és l’Autoritat del Transport Metropolità, ATM, en la qual tots els grups municipals tenen representació, tret del Grup d’UpB. Afirma que comparteixen l’esperit de la proposició, però prefereixen treballar en la universalitat de l’accés al transport públic i no segmentar-lo encara més. Pregunta si tenen comptabilitzades les persones en risc d’exclusió social. Critica que veu la proposició poc elaborada, que no entra en els detalls, que és massa abstracte i que sembla un brindi al sol per a un catàleg de bones intencions amb els qui més ho necessiten. S’exclama que no volen abordar el problema de fons, que és el finançament del transport públic, i assenyala que en el finançament del transport públic l’Ajuntament de Barcelona no té recursos. Per acabar, reitera que el que ha de fer el Govern de l’Estat és pagar el que deu a Catalunya i, aleshores, tindran més recursos i podran establir polítiques d’ajut als més necessitats. La Sra. Fandos manifesta el vot a favor del seu grup, ja que els han acceptat la transacció, i hi dóna les gràcies a la Sra. Martín. Afirma que ho estudiaran, però avança la dificultat. En aquest sentit, enumera algunes accions que s’estan fent com ara: la gratuïtat de la targeta rosa per a persones majors de 60 anys, si els ingressos personals són inferiors a l’indicador públic de la renda d’efectes múltiples, i, per tant, considera que aquí s’inclou un gruix de persones que formarien part dels que diu la Sra. Martín; la posada en marxa d’una targeta gratuïta per a nens fins a 13 anys d’edat, i constata que, en aquest cas, ja hi estan acollits tots els nens de la ciutat, els que es troben en situació de pobresa i els que no; descomptes del 50% o del 20%, depenent del tipus de carnet, per a les famílies nombroses i monoparentals, que en alguns casos també estarien dins aquest risc. Afegeix que el conseller Recorder va anunciar el dia anterior que dins l’última revisió tarifària s’ha previst la creació d’un títol de transport per a aturats. Fa saber també que els centres de Serveis Socials, assumint un cost anual estimat de 100.000 euros, ja estan donant títols de transport T-10 a les persones que són ateses pel Servei d’Inserció Social i persones usuàries dels centres de primera acollida, gràcies a un acord que tenen amb l’ATM. Informa que des de la xarxa d’atenció primària també donen ajuts per a aquest concepte quan es considera necessari, i diu que en aquestes contingències d’urgències també entren, entre altres coses, els desplaçaments. Afegeix que l’Ajuntament també té un acord de caràcter especial per facilitar bitllets de transport a un cost reduït, sufragat pel pressupost municipal, per facilitar l’accés en transport públic al centre de primera acollida de Zona Franca, cosa que significa per a l’Ajuntament un cost extra de 40.000 euros l’any. Per acabar, reitera que faran l’estudi, però diu que primer miraran tot el que ja s’està fent. La Sra. Martín dóna les gràcies al grup del govern per la transacció. Comenta que, quan l’equip del govern els ho va comentar, van comprendre perfectament que és una qüestió que s’ha d’estudiar a fons. Ara bé, critica als grups que s’han abstingut que els preocupi més la forma de gestionar o de treballar el tema que el fons de la qüestió, que són les persones. Pensa que és un greuge comparatiu no tenir en compte aquests altres grups de persones que també ho passen malament i que no reben els ajuts a l’hora d’aprovar una targeta com els aturats, tot i que li sembla bé que aquesta targeta existeixi. La Sra. Moraleda afirma que està d’acord que el Grup del PPC vulgui protegir els col·lectius de persones més vulnerables, però opina que no se’ls protegeix amb un títol de transport més barat que la resta, sinó que se’ls protegeix fent polítiques de serveis socials que siguin universals i accessibles per a tothom. Recorda que quan una persona que està acudint als Serveis Socials ha de fer un curs o gestions, ja se li dóna una T-10, a banda que també hi ha altres títols que són bonificats. Matisa que és l’ATM qui aprova els títols i no l’EMT, i, per tant, afirma que no és el Grup del PSC qui ha donat suport en aquest sentit. El Sr. Gomà reitera que comparteixen el fons, però diu que han d’acceptar que les forces polítiques tenen diferents models per abordar una problemàtica 1208 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 compartida. Felicita la Sra. Martín per haver tirat endavant la seva proposició, però manifesta que seria incoherent per part seva que avui hagués votat a favor aquesta proposició, quan el seu grup mai han defensat això, sinó que han defensat un altre sistema, el d’universalitat i de tarifes assequibles per a tothom, i alhora amb instruments potents des de Serveis Socials. I en posa com a exemples que en aquest mandat hi ha un compromís del govern municipal d’arribar al 2015 amb la targeta rosa universalitzada, i també que, des dels serveis socials bàsics de la ciutat, les polítiques d’accés a la T-10 s’enforteixin tant com sigui necessari. El Sr. Laporta matisa que el seu grup s’ha abstingut no pel contingut, que comparteixen, sinó per la forma. La Sra. Martín replica al Sr. Laporta sobre la qüestió del deute de l’Estat cap a Catalunya i afegeix que hi ha un clamor popular que diu que aquells governs que no ho han fet bé tinguin responsabilitats civils o penals, i comenta que els diners també es gestionen molt malament. Reitera que el deute s’assumirà com s’ha d’assumir, però que no li ho torni a dir més, ja que és la gestió que està en dubte. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Moraleda expressa l’abstenció del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa l’abstenció del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l’abstenció del UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Estudiar la creació d’una targeta de transport públic subvencionada, o bonificacions en el preu del transport metropolità, per a les persones en risc d’exclusió social per a que puguin realitzar els desplaçaments necessaris en condicions econòmicament més favorables que les actuals. Donar a conèixer el resultat de l’estudi durant el segon trimestre de l’any. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 9. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar al Govern de l’estat a: 1) procedir al tancament del CIE de la Zona Franca; 2) procedir a la immediata aprovació d’un reglament de funcionament intern dels CIES, per tal de garantir el respecte als drets humans de les persones internades, mentre no es faci efectiu el tancament. El Sr. Gomà presenta la proposició i explica que té dos punts diferenciats. El primer diu que és instar el Govern de l’Estat perquè tanqui el Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca, ja que pensen que Barcelona és una ciutat d’acollida i de convivència, i creuen que això entra en contradicció amb l’existència d’un centre d’internament d’estrangers, CIE, ja que el concepte d’aquest centre vulnera la lògica de principis de l’estat de dret: que la privació de la llibertat només pot estar connectada a la comissió d’un delicte i que totes les persones, amb independència del seu origen, són iguals davant de la llei i han de rebre un tractament digne de la seva condició humana. Constata que les persones que estan en el CIE només han comès una falta administrativa i no un delicte, i s’exclama que es privi de llibertat i drets a les persones sense cap mena de regulació. En segon lloc, es qüestiona sobre si calen CIE per gestionar de manera humana i eficaç el fenomen dels processos migratoris irregulars i manifesta que el seu grup està convençut que no, ja que opina que la millor prova d’això és que només un percentatge molt petit de les persones emigrants sense papers passen pels centres d’internament, en funció de batudes o de decisions policials selectives i majoritàriament arbitràries, i en funció del gènere, ja que són equipaments només per a homes. Proposa com alternatives un tractament personalitzat i no col·lectiu, social i no policial repressiu, que tingui en compte la dignitat humana i els drets, i que no sigui discriminatori, i, en conseqüència, una política orientada a l’arrelament de totes i cadascuna de les persones, a la regularització, al suport per donar continuïtat als projectes migratoris i vitals, i a la inclusió social i relacional d’aquestes persones. Afegeix que ara que el cicle migratori ja ha quedat tancat definitivament, estan en un bon moment per decidir el tancament del CIE de la Zona Franca i restablir el NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1209 ple funcionament dels principis de l’estat de dret, que estenen la lògica d’inclusió i de convivència a totes les àrees i a tots els aspectes de la realitat migratòria. Demana a l’equip de govern que facin un pas endavant, decidit, valent, democràtic i humà, i que li diguin al Ministeri de l’Interior que Barcelona no vol un centre d’internament d’estrangers, que no vol cap realitat que faci trontollar i entrar en contradicció el projecte d’una ciutat de drets, de llibertats i de convivència. Remarca, a més, que avui el funcionament del CIE, mentre no es pugui tancar, equival a un risc permanent de vulneració dels drets humans, atès que no existeix cap reglament que reguli i que garanteixi els drets de les persones internes i, per tant, no hi ha cap dret reconegut ni a rebre atenció sanitària, ni social, ni a seguir formació, ni a presentar sol·licituds de residència o acollir-se al dret d’asil, cosa que provoca un dèficit molt important en condicions de vida que no acceptarien en cap altre equipament. Subratlla, a més, que les funcions professionals les realitzen policies que no tenen cap mena de formació en el tractament personalitzat d’aquestes persones. S’exclama que només fa escassament dos mesos que, per primera vegada en dotze anys, algunes ONG tan importants com SOS Racisme o institucions acadèmiques com l’Observatori del Sistema Penal de la Universitat de Barcelona hi van poder accedir, i es queixa que el síndic de greuges de Catalunya encara no ho ha pogut fer. Finalment, fa saber que hi ha un percentatge altíssim d’expulsions que no són executables, cosa que fa que predomini el retorn a la llibertat després de dos mesos en condicions infrahumanes, amb el risc de tornar a entrar. Fa palès que, sobretot, el que s’ha produït en aquests casos és el trencament de projectes vitals de pares separats dels seus fills, d’homes separats de les seves dones, de treballadors separats dels seus llocs de treball, de veïns separats dels seus barris. Per tant, pensa que cal una alternativa molt clara de regulació, però també, i en paraules de Miguel Pajares, un professional absolutament reconegut en el terreny de les polítiques de migració, que «es fa molt difícil de regular allò que en un estat de dret no hauria d’existir». La Sra. Moraleda suggereix al Sr. Gomà que la primera part de la proposició sigui eliminada, mentre que estarien completament d’acord amb la segona. Argumenta que li demanen aquesta eliminació, ja que pensen que, en aquests moments, el CIE és un recurs necessari i que, a més, esta inclòs en la Llei d’estrangeria, que actualment és vigent. Constata que aquest recurs es fa servir només en situacions límit i que hi van a parar molt poques persones. Ara bé, diu que no saben si les condicions actuals d’aquest recurs són les idònies, i manifesta el seu acord en el fet que s’ha de revisar a fons el reglament de funcionament i, fins i tot, pensa que s’hauria de poder abordar la implementació d’algun tipus de mecanisme de control més democràtic, amb accés de determinades institucions públiques, i unes comissions de seguiment. Opina que s’ha d’estudiar què es pot fer per garantir no només els drets humans, sinó que les condicions sanitàries i d’estança en aquest centre siguin les que han de ser en una ciutat democràtica, que diu que fa molts anys que vetlla perquè les persones d’arreu del món siguin ben acollides a la ciutat. La Sra. Pajares lamenta la mort d’una persona en el CIE de la Zona Franca, i espera que, com ja ho està fent, des del Ministeri de l’Interior es duguin a terme les investigacions necessàries per conèixer les causes que la van produir. Expressa el vot en contra del seu grup, amb esmena transaccionada o sense. Argumenta que els centres d’internament d’estrangers són competència de l’Administració estatal, i pensen que haurà de ser aquesta Administració qui analitzi aquests centres i valori les millores que cal implantar, entre les quals pot haver-hi l’elaboració d’un reglament intern. Recorda que l’actual Ministeri no fa ni un més que té aquesta responsabilitat, i manifesta que està convençuda que es reformarà allò que escaigui. Puntualitza que va ser el delegat de l’anterior Govern de l’Estat, qui va impedir o no va donar els permisos perquè el Sr. Ribó, síndic de greuges, hi pogués accedir. Opina que aquesta mort ha estat desafortunada, però pensa que de l’excepcionalitat no en poden fer norma general, ja que està convençuda que els centres d’internament d’estrangers respecten els drets de les persones, perquè si no, considera que el Sr. Gomà està aprofitant aquesta excepcionalitat per fer 1210 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 partidisme i per presentar una proposició en un moment en què pensa que l’actitud dels partits ha de ser tot el contrari. Per acabar, diu que els interns tenen garantits els seus drets, ja que la Constitució espanyola així ho garanteix, i afirma que, en tot cas, si hi ha una vulneració d’aquests drets, també existeixen els mecanismes per denunciar-la i per buscar-ne les responsabilitats. El Sr. Laporta manifesta el vot a favor del seu grup. Diu que ho fan fonamentalment, ja que consideren urgent que es faci un nou reglament de funcionament dels CIE, tot i que no estan gaire d’acord en el tancament del CIE de la Zona Franca, però diu que com que en aquest cas s’ha produït una certa alarma social per una sèrie d’actuacions que estan sota investigació, no veuen contradicció amb donar el seu suport a la proposició. Pensa que per analitzar bé la situació i arribar a una conclusió el més justa possible haurien de reflexionar prèviament sobre dos aspectes: un primer, la conveniència de la regulació dels fluxos migratoris i el dilema ètic que d’aquí se’n deriva, i, un segon, els mecanismes per fer efectiva aquesta política i la seva compatibilitat amb els drets fonamentals de les persones. Conclou dient que li ha semblat una proposició molt interessant i felicita el grup proposant per haver abordat aquesta qüestió. Pensa que el problema de la immigració no són els CIE, sinó el fet que s’ha d’acceptar que existeix la immigració a la societat, i li sembla que, si això no s’accepta, no podran treballar de cap manera per al futur i per al benestar de la societat. Considera que per combatre aquestes situacions és molt més efectiu combatre l’economia submergida que no fer batudes per buscar immigrants irregulars per tot arreu. Per acabar, insisteix que s’ha de fer una política de fluxos migratoris respectant els drets fonamentals i, sobretot, acceptant les expulsions, i diu que en cap cas és admissible que persones que estan privades de llibertat per unes irregularitats administratives no puguin tenir, com a mínim, els mateixos drets que tenen persones privades de llibertat o amb condemna. El Sr. Esteve expressa el vot en contra del grup de govern. Explica que voten en contra, atès que l’aprovació se supedita a la petició del tancament del CIE, tot i que manifesta que estarien radicalment d’acord amb la demanda de l’elaboració del preceptiu reglament de règim intern de manera urgent per preservar els drets de les persones internes i també perquè s’apliqui la Llei d’estrangeria, que en la seva transitòria disposa un termini de sis mesos per fer efectiu aquest reglament. En canvi, considera que el tancament dels CIE s’ha de substanciar en el Parlament espanyol, que és qui té les competències. Per acabar, recorda que el govern municipal aposta clarament per una política de regulació dels fluxos migratoris, cosa que requereix d’un control democràtic i transparent, sigui amb els CIE o sigui amb una altra formulació. El Sr. Gomà agraeix el suport del Grup d’UpB a la proposició, amb qui comparteix la necessitat d’una política de regulació de fluxos i, en aquest sentit, creu que l’existència dels CIE és segurament l’expressió més evident del fracàs absolut de la política de regulació de fluxos en el marc de l’actual Llei d’estrangeria i de l’actual Directiva europea d’estrangeries, i opina que amb una política radicalment diferent de regulació de fluxos seria possible implementar mecanismes puntuals d’expulsió sense la necessitat de passar per la vergonya d’un centre d’internament. Amb relació al Grup del PSC i al grup del govern, valora molt i destaca que comparteixin el segon punt de la proposició, ja que opina que almenys per part de quatre dels cinc grups d’aquest Ajuntament hi ha el compromís de treballar de valent perquè el risc de vulneració sistemàtica dels drets humans que hi ha en els centres d’internament d’estrangers quedi absolutament superat. Li sap greu, però, no coincidir en el primer punt; amb tot, reafirma que no és transaccionable, ja que pensa que no és una qüestió de matís, sinó de model. Manifesta que el seu grup considera inadmissible que una persona que no ha comès cap delicte, estigui privada de llibertat, i proposen buscar mecanismes alternatius que no passin, en cap cas, per aquesta privació. Vol deixa molt clar que no poden embolcallar-se en l’argument que els CIE estan a la Llei, atès que el Govern pot decidir que hi hagi altres mecanismes, malgrat la possibilitat que obre la Llei. Admet que és NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1211 competència del Govern de l’Estat, però recorda que en aquest Ajuntament moltes vegades han instat perquè el Govern de l’Estat prengui determinades decisions. Manifesta el seu absolut desacord amb el Grup del PPC i recomana a la Sra. Pajares i al nou Ministeri de l’Interior que llegeixin els informes del defensor del poble i del Col·legi d’Advocats de Barcelona sobre els CIE perquè són demolidors, i espera que aquesta lectura serveixi perquè el Ministeri reconegui aquesta situació de vulneració dels drets humans i hi posi solució. Expressa que el que li ha dolgut molt és l’acusació de partidisme, ja que ell no ha fet cap referència al Sr. Idri Saidal, que és la persona que va morir. Afegeix que el seu grup sempre, des del primer moment, ha combatut políticament l’existència dels CIE. Comenta que va visitar el CIE de la Verneda, i que, quan va anar al de la Zona Franca, en el moment en què entrava en funcionament, ja van denunciar la seva existència, i es queixa que, després, ha intentat de tornar-hi i no hi ha pogut entrar. Recorda que en la seva intervenció en la sessió solemne d’investidura del Sr. Xavier Trias com a alcalde de Barcelona, el primer exemple que va posar de desacord amb el projecte de ciutat era l’existència del CIE de la Zona Franca, que ell mateix va anomenar «el Guantánamo local». Per tant, afirma que no hi ha oportunisme ni partidisme per part seva, sinó coherència en una situació amb la què està en radical desacord amb la Sra. Pajares. La Sra. Moraleda expressa el vot en contra del seu grup. Diu que el seu grup està obert a poder revisar si el CIE és un equipament idoni o no per complir la funció que té determinada en la Llei, mentre que manifesta l’acord del seu grup amb la segona part de la proposició, en la que es reclama que es pugui garantir el bon funcionament d’aquest recurs. Afirma que per al seu grup no és possible demanar que es procedeixi al tancament d’un equipament com aquest si no tenen a l’abast una alternativa, ja que el nombre de persones que passen per aquest recurs és ínfim, si es té en compte totes les que viuen a la ciutat, i tot i que pensa que les condicions es poden millorar, creu que no es pot comparar amb un Guantánamo. Manifesta que hauria agraït que el Sr. Gomà hagués demanat fer la revisió del model i del tipus d’equipament, que instés a la revisió en la Llei d’estrangeria de la idoneïtat de tenir aquest tipus d’equipament i que donés una alternativa, però afirma que, com no ha estat així, lamentablement no li poden donar suport, tot i estar completament d’acord amb la segona part de la proposició. La Sra. Pajares afirma que tots els grups polítics que conformen l’Ajuntament de Barcelona estan a favor dels drets humans, i diu que el fet que li votin en contra no els exclou d’aquesta defensa. Pensa que ha deixat clar que des del Ministeri de l’Interior s’estan duent a terme les investigacions pertinents per esbrinar la mort d’aquesta persona. Manifesta que està totalment d’acord amb la Sra. Moraleda sobre el fet que el CIE de la Zona Franca no és Guantánamo. El Sr. Esteve expressa que comparteixen la mateixa idea que la Sra. Moraleda sobre el fet que estarien oberts a una redacció diferent, basada en una reflexió, en una anàlisi i un replantejament dels CIE. Per acabar, lamenta que probablement el titular de l’endemà d’aquesta Comissió sigui «L’Ajuntament de Barcelona en contra del tancament dels CIE», quan li hauria agradat molt més que fos «L’Ajuntament de Barcelona insta el Govern de l’Estat a impulsar urgentment un reglament per vetllar pels drets de les persones internes». La Sra. Fandos expressa el vot contrari de CiU, la Sra. Moraleda expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot contrari del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal UpB: 10. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda definir un programa d’esport i activitat física als espais públics de la nostra ciutat que contempli les zones estratègiques per a la pràctica esportiva com el front litoral, el riu Besòs, Collserola, Montjuïc i els grans parcs de la ciutat. 1212 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 El Sr. Laporta presenta la proposició. Argumenta, en primer lloc, que l’accés a la cultura, la realització d’activitats formatives i la pràctica de l’esport són elements fonamentals per al desenvolupament personal i per tenir una cultura cívica de qualitat; en segon, que Barcelona ha demostrat que és una ciutat implicada amb la promoció i amb la pràctica esportiva, i en tercer lloc, que la promoció de l’esport i la transversalitat de les polítiques de pràctiques esportives són un element bàsic per a la cohesió social i per al foment de la salut. El Sr. Escudé manifesta el vot a favor del seu grup, atès que considera que Barcelona és un escenari magnífic i ideal per a la pràctica esportiva a l’aire lliure, i recorda que l’anterior govern municipal va presentar com a mesura de govern el Pla Barcelona activitat física i salut. Remarca alguns dels programes de més èxit de l’anterior mesura com ara l’«Activa’t» o el «Camina», així com també posar en valor els circuits per a la pràctica del fúting, com ara el passeig Marítim, la rambla Prim, Guipúscoa, la Diagonal, Montjuïc i la carretera de les Aigües. També destaca els espais que tenen els patinadors com el Fòrum i les pistes de patinatge, i les cistelles per a la pràctica del bàsquet que hi ha a tots els districtes de la ciutat. Constata que tot això ha fet que el nombre de persones que practiquen esport s’hagi multiplicat en els darrers anys, i opina que ha arribat el moment que l’esport arribi als 73 barris i que s’ampliï l’oferta de programes, que es millorin i ampliïn els circuits, i fins i tot que s’ampliïn també els horaris dels parcs de la ciutat, que cada vegada són més utilitzats per a la pràctica de qualsevol tipus d’esport. La Sra. Pajares expressa el vot a favor del seu grup. Amb tot, creuen que aquesta proposta s’hauria d’haver fet en les reunions del Pla estratègic de l’esport, que es celebra aquests dies, en les quals tots els grups municipals fan les seves aportacions. Recorda que el Grup del PPC ha defensat instal·lacions esportives públiques adequades a diferents punts de la ciutat per facilitar la pràctica esportiva, i també tots els serveis adients que formen part de les àrees esportives. La Sra. Ribas manifesta el vot a favor del seu grup, però diu que l’actual Pla estratègic de l’esport, que està vigent, ja té en aquest sentit un objectiu i, en conseqüència, considera que el que han de fer és veure el nivell d’assoliment d’aquest objectiu i veure com s’incorpora de nou en el proper Pla. Considera que aquesta proposició planteja oportunitats, però també interrogants, i remarca que té la virtut de diferenciar entre esport i activitat física i també el fet que consideri tota la ciutat com un escenari de pràctica esportiva. Afirma, però, que tot això li planteja la pregunta de com lligaran aquest programa amb els programes que ja existeixen, amb el Pla de Barcelona activitat física i salut i amb l’elaboració del nou Pla estratègic. Subratlla que la proposició permet una pràctica més lliure de l’activitat física i de l’esport, i que sobretot fa que l’esport estigui a l’abast de tothom sense necessitat de pagar matrícules ni mensualitats, cosa que equival a permetre’n l’accés universal. Destaca que aquesta proposició també propicia que la ciutadania integri com a propis i faci més seus els hàbits quotidians i saludables i, a la vegada, ajuda a preservar aquests espais de natura dins la ciutat i a no malbaratar-la. No obstant això, opina que com a contrapartida haurien de mirar l’impacte que aquest programa té sobre el medi natural. Conclou dient que creuen que la proposició presenta molts elements interessants, però demanen que, si s’aprova, el govern porti properament la implementació d’aquest programa a aquesta Comissió per veure com es resolen les preguntes que ha manifestat. La Sra. Fandos expressa el vot favorable del govern, ja que l’objectiu d’aquesta proposició estarà recollit en el proper Pla estratègic de l’esport i perquè creuen que és molt important tot el que hi diu. Constata que ja existeixen circuits esportius i programes, però consideren que hi ha llocs on, segurament, es podria dedicar més espai a l’activitat física i l’esport: el riu Besòs; les platges, que és un espai encara per desenvolupar i ordenar, en les quals es podrien fer esports cada dia més practicats com el pàdel, el surf i altres; Montjuïc, on hi ha espai per fer circuits i activitats, a diferència de Collserola, que diu que està saturat de persones; parcs molt importants de la ciutat, com el parc dels Tres Turons, sobre el que estudien que sigui un parc d’aventura esportiva; i també espais a l’aire lliure com el Fòrum, on fàcilment es podria fer més activitat esportiva. Conclou dient que s’han de dissenyar nous espais i mirar de trobar noves solucions. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1213 El Sr. Laporta agraeix el suport de la proposició de tots els grups municipals. Manifesta que comparteix totalment el que ha dit el Sr. Escudé. Aporta les dades que Barcelona és la primera ciutat d’Europa pel que fa a la pràctica de l’esport i la tercera del món en termes relatius, així com el fet que més de 300.000 persones utilitzen els espais urbans de Barcelona. Expressa el seu acord amb la Sra. Ribas que el nou pla s’ha de fer compatible amb els programes actuals que hi han a la ciutat. Accepta el suggeriment de la Sra. Pajares sobre el fet que aquesta proposició s’hauria pogut presentar en el marc del Pla estratègic de l’esport, però assenyala que és una matèria prou important, en la qual Barcelona és capdavantera i té un pes específic tant en l’àmbit europeu com estatal i de ciutat, i que es pot implementar amb voluntat política per part de tots. Explica que han incorporat l’activitat física a la proposició perquè hi ha gent que no és esportista però que fa una activitat física en els espais públics existents. Fa incidència sobre el fet que encara hi ha marge de creixement, més enllà de les dades amb clubs esportius i entitats que són molt importants i molt positives. Per acabar, agraeix de nou el suport a la proposició. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 11. Que el Govern municipal incorpori correccions en els indicadors de l’enquesta de satisfacció de l’usuari del SAD (Servei d’atenció domiciliària) per tal que s’ajustin a la realitat i la incorporació de les treballadores familiars als grups d’entrevistats. La Sra. Martín formula el prec. Recorda que el 20 d’abril de 2010 es va aprovar, en la Comissió d’Acció Social i per unanimitat, la proposta del Grup del PPC per conèixer la valoració dels usuaris i d’altres persones en relació al Servei d’Atenció Domiciliària, SAD, i que l’octubre es va presentar el resultat de la primera enquesta, que els va aportar una sèrie de dades importants pels objectius perseguits. Manifesta que, tot i valorar positivament la realització de l’enquesta, el seu grup pensa que cal adequar-la, incorporant nous aspecte que li donin una major fiabilitat. Per aquest motiu consideren important incloure indicadors com, la figura dels treballadors familiars en el grup d’entrevistats; el temps d’espera transcorregut entre la demanda i l’accés al servei; la inclusió d’indicadors provinents del que estableixen les clàusules de contractació, o preguntes que compensin el padró de resposta de les persones grans que sovint valoren molt positivament i eviten manifestar graus elevats de desacord o disconformitat. Opina que fer enquestes als usuaris del SAD ajuda a valorar la qualitat del servei prestat de manera directa i a dur a terme les millores necessàries per assegurar que el servei es presti amb les màximes garanties i condicions, i que quant més completes i fiables siguin les enquestes més es facilitarà la correcció i millor serà el servei prestat. La Sra. Fandos recorda que fan l’enquesta i l’anàlisi sobre el grau de satisfacció per part dels usuaris i professionals, i que es fa a través de domicilis, d’empreses proveïdores i del mateix Ajuntament a persones usuàries, a l’entorn del cuidador, de cuidadors tècnics i de treballadors socials, i considera que seria una mica estrany demanar a la mateixa persona que fa el servei que valori com ho fa. Amb tot, precisa que, en paral·lel a aquesta enquesta, es podria parlar amb les persones que estan prestant el servei per preguntar-los les millores que es podrien introduir. La Sra. Martín diu que ho han esmentat perquè en les conclusions dels grups de treball del Consell Municipal de Benestar Social es demana que s’incorpori aquest 1214 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 indicador a l’enquesta, ja que el treballador familiar pot fer alguna aportació en el cas que la persona gran no pugui fer tota la valoració o no disposi de familiars al seu entorn. Per acabar, vol que li digui com recullen aquest prec. La Sra. Fandos contesta que recullen el seu esperit. Pensen que és important saber l’opinió dels treballadors, però miraran si es fa a la mateixa enquesta o si ho fan a banda i després ho inclouen. Aclareix que l’enquesta és sobre la satisfacció dels usuaris i no pot ser que els mateixos que fan el servei la contestin. Amb tot, estan d’acord que cal recollir l’opinió d’aquestes persones per saber què és el que no està funcionant bé i com es pot millorar. Per acabar, reitera que ho estudiaran, però considera que qui ho ha de dir són els tècnics que fan l’enquesta, ja que hauran de veure que la inclusió d’un indicador així no desvirtuï la mateixa enquesta. Es dóna per tractat. 12. Instar al Govern de la Generalitat a l’aprovació urgent del nou Codi d’accessibilitat per poder avançar en les polítiques de supressió de barreres per les persones amb discapacitat. La Sra. Martín formula el prec. Argumenta que gairebé disset anys després de l’aprovació del Codi d’accessibilitat, encara no s’ha complert la normativa, que en el seu moment va ser capdavantera, però que avui es troba desfasada. Exposa que el nou context de la Llei 51/2003, d’igualtat d’oportunitats i no discriminació, en l’àmbit estatal, i els nous reptes que encara no s’han abordat reclamen una nova llei que superi l’anterior i garanteixi la igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitat en tots els àmbits. S’exclama que durant set anys han estat elaborant esborranys, i diu que ja ha arribat l’hora d’actuar per avançar cap a l’accessibilitat universal en tots els sectors i àmbits. Afirma que aquest codi ha de suposar un gran avenç en la millora de l’accessibilitat comunicativa sense oblidar, però, també la física, i considera que el fet que encara no s’hagin assolit els compromisos establerts amb l’anterior codi fa que existeixi un important dèficit en quantitat i en qualitat respecte a la supressió de barreres arquitectòniques en edificis públics, privats, establiments, equipaments culturals, d’oci, etc., i, per tot això, considera que cal una aposta decidida i ferma per l’accessibilitat i el disseny universal per garantir l’autonomia de les persones amb discapacitat. La Sra. Rognoni contesta que, actualment, s’està treballant en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya per impulsar una nova Llei d’accessibilitat, des d’un punt de vista tècnic i també s’està recollint l’opinió del col·lectiu de persones amb discapacitat. Fa saber que, el mes de desembre, una persona de l’Ajuntament de Barcelona va ser convocada al Consell d’Accessibilitat que té la Generalitat de Catalunya per treballar sobre aquesta nova llei. Exposa que aquest procés és complex, ja que té en compte molts agents, molts camps i molts gestors públics alhora, i afegeix que també és una llei complexa, atès que inclou temes de gran diversitat com poden ser àmbits i matèries de transport, urbanisme, habitatge, espais públics urbans, espais naturals i comunicació. Informa que el Codi d’accessibilitat estaria sotmès a l’aprovació de la nova llei. Concretament, respecte al prec de la Sra. Martín i per coherència jurídica, proposen recollir algun plantejament «com encoratjar el Govern de la Generalitat a continuar treballant en l’aprovació de la nova llei d’accessibilitat i, si fos el cas, del nou codi», i la resta ho deixarien igual. La Sra. Martín troba que s’ha d’encoratjar presentant el més aviat possible una definició del codi. Demana que, com a mínim, els informin del termini, ja que porten molts anys d’endarreriment, i creu que això és una qüestió de voluntat política i de prioritats. Demana a la Sra. Rognoni que concreti el plantejament del govern vers aquest prec. Sr. Gomà diu que a la Sra. Rognoni se li ha esgotat el temps. Es dóna per tractat. d) Preguntes NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1215 Del Grup Municipal PSC: 13. Quants i quantes joves es veuran afectats per l’eliminació de la Renda Bàsica d’Emancipació i que pensa fer el Govern de la ciutat al respecte? La Sra. Jaurrieta formula la pregunta. Argumenta que el Consell de Ministres va decidir que, a partir de l’1 de gener de 2012, s’eliminen els ajuts de la renda bàsica d’emancipació juvenil destinats al lloguer i adreçades als joves entre 22 i 30 anys, dels quals s’havien beneficiat 20.000 joves a la ciutat, i afegeix que s’havia aconseguit que la part dels ingressos que els joves destinen al lloguer s’abaixés d’un 42% a un 25%. La Sra. Rognoni contesta que tots els joves amb l’expedient aprovat no es veuran afectats, ja que continuaran rebent els 210 euros mensuals, o bé durant quatre anys o bé fins a complir els trenta anys. Explica que es veuran afectats els joves que vulguin demanar aquest ajut a partir de l’1 de gener de 2012, ja que el decret va quedar derogat per l’anterior govern. Comunica que la Regidoria d’Adolescència i Joventut i la Tinència d’Alcaldia treballaran l’accessibilitat a l’habitatge, perquè consideren que la majoria de joves estan afectats per l’elevat preu, l’atur i la falta d’accés a l’habitatge. Dóna a conèixer que faran aquest treball amb el Consorci de l’Habitatge i amb l’Àrea d’Hàbitat Urbà, i remarca que s’inclourà en el Pla d’adolescència i joventut. La Sra. Jaurrieta li replica que la pregunta era molt concreta sobre el nombre de joves que es veuran afectats per l’eliminació de la Renda Bàsica d’Emancipació a la ciutat. Aporta la xifra que, arran de la crisi, el percentatge de joves que s’emancipen ha passat d’un 37% a un 27%, i considera que és ara quan més es necessita aquest tipus d’ajuts. S’exclama perquè aquesta mesura ha entrat en vigor i el govern municipal no els sap dir amb concreció ni els programes que s’engegaran, ni els ajuts que es donaran, ni a quins joves aniran adreçats. Constata que els joves estan tornant a casa dels pares, cosa que provoca la frenada d’un projecte d’autonomia, el retard en l’edat de formar una família, el fracàs individual i l’augment de l’escletxa entre els joves que poden permetre’s un futur digne i els que no. Insisteix a preguntar si el govern municipal farà alguna cosa per defensar l’interès dels barcelonins i barcelonines en edat juvenil. La Sra. Rognoni li respon afirmativament, que ho faran, i reitera que tindran l’oportunitat de participar-hi en el Pla d’adolescència i joventut. Aporta les xifres de 5.590 sol·licituds entrades i 4.218 tramitades el 2011, i constata que hi ha hagut un decrement entre les tramitades el 2010 i el 2011, però també per la franja d’edat que abasta. Per acabar, assegura que s’està treballant molt especialment el tema de l’habitatge, que es considera un element fonamental per a l’emancipació. Es dóna per tractada. 14. Quina és l’opinió del Govern de la ciutat davant la davallada d’un 88% de les inversions en equipaments sanitaris a la ciutat de Barcelona per part del Consorci Sanitari de Barcelona respecte l’any 2011? La Sra. Jaurrieta formula la pregunta. Argumenta que la fan a causa de la reducció espectacular de la inversió en equipaments sanitaris, que pràcticament arriba a un 90% en el pressupost del Consorci Sanitari de Barcelona. La Sra. Iniesta aclareix que en la proposta de pressupost d’enguany la partida pressupostària de la pluralitat d’inversions presenta un decrement del 88%, però precisa que els equipaments de la ciutat estan emmarcats en un conveni marc que malgrat no estar “calendaritzat”, el govern continuarà executant. Constata que el compromís del govern de la ciutat va quedar establert quan es va fer una comissió mixta entre Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya en la qual l’Ajuntament va manifestar clarament la voluntat que continuessin desplegant els equipaments. Constata que en els darrers anys, al conveni 2007-2013, hi havia una àmplia partida d’inversió, mentre que en els anys 2012 i 2013 hi ha una gran disminució, però especifica que una cosa ha estat la partida pressupostària, la pluriannualitat, i l’altra l’executada. Dóna a conèixer que quan van ser coneixedors d’aquesta 1216 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 realitat, van preguntar si la partida del milió d’euros responia al compromís de la ciutat amb les obres que s’han d’executar enguany, ja que considera que aquesta partida no respon al que s’executarà. És per això, que han demanat que en la pròxima reunió del Consorci s’aclareixin aquests conceptes. La Sra. Jaurrieta manifesta la seva sorpresa davant el fet que la Sra. Iniesta digui que el pressupost del 2012 no reflectirà el que el govern municipal farà a la ciutat de Barcelona. Recorda que fa dos mesos el govern municipal va donar suport a una proposta, presentada pel Grup Municipal del PSC, per blindar la ciutat de la no inversió a Barcelona, i li retreu que ara els presentin una reducció espectacular de la inversió que patirà la ciutat de Barcelona. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 15. Quina és la previsió del Govern municipal en relació al programa «Ciutat Refugi: acollida temporal de Defensors i Defensores dels Drets Humans»? El Sr. Gomà formula la pregunta. Exposa que és un programa que l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa per acollir activistes dels drets humans, que en els seus països realitzen la seva activitat sota pressió, i que es fa amb la participació de les entitats que proposen les persones que la ciutat ha d’acollir. Dóna a conèixer que la ciutat els ofereix durant un semestre un habitatge del Patronat de l’Habitatge i la possibilitat de tenir contactes amb el teixit de la ciutat en defensa dels drets humans. Informa que entre 2009 i 2010 es van acollir tres activistes dels drets humans de Colòmbia i un activista dels drets del col·lectiu LGBT de Turquia. S’exclama que el 2011 el nou Govern de la Generalitat va decidir congelar el programa, per la qual cosa a Barcelona no es va poder continuar fent. Opina que el paper de les ciutats en les polítiques proactives de defensa dels drets humans és molt important, i demanen que Barcelona, que ha estat pionera, pugui en el futur continuar sent pionera d’aquest programa. La Sra. Rognoni explica que aquest programa va ser una iniciativa conjunta de la Generalitat de Catalunya, del Ministeri d’Afers Exteriors, d’algunes entitats i de l’Ajuntament de Barcelona durant els anys 2009 i 2010, i que estava relacionat amb un programa de l’antic Departament d’Interior de Relacions Institucionals, en concret, l’Oficina de Promoció per la Pau. Fa avinent que es va proporcionar un pis del Patronat Municipal de l’Habitatge per atendre aquestes persones, mentre que les altres administracions només feien tasques administratives. Exposa que, a inicis del 2011, va acabar el projecte i que, aleshores, s’han trobat que la Generalitat de Catalunya no manté el programa, que, pel que fa a l’Estat, no se sap què passarà i que la Regidoria vol donar visualització a l’Oficina per la No Discriminació perquè sigui un lloc de referència i que aprofundeixi en aquesta línia. Afegeix que el dret d’asil no és competència de l’Ajuntament, sinó de l’Estat, però assegura que, en tot cas, si hi hagués alguna demanda s’estudiaria. El Sr. Gomà contesta que li sap greu que Barcelona deixi de ser ciutat d’acollida d’activistes dels drets humans en el conjunt del món, ja que s’hauria d’haver pres un compromís perquè aquest programa pugui tirar endavant amb tota la seva intensitat i força, amb independència de la manca de compromís de la resta d’administracions, la qual cosa els hi sembla denunciable. La Sra. Rognoni li replica que no és ben bé com diu el Sr. Gomà, ja que el fet que la ciutat sigui promotora dels drets humans és fonamental. Insisteix que si hi hagués algun cas concret que necessités aquest suport, s’estudiaria la situació. Es dóna per tractada. 16. Quin és el capteniment del Govern municipal en relació a la posada en funcionament dels equipaments d’atenció a la infància del Passeig Urrutia 1-11 al Districte de Nou Barris, i del carrer de Pujades 292-312 del Districte de Sant Martí? Tractada conjuntament amb el punt número 4 de l’ordre del dia. Es dóna per tractada. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1217 Del Grup Municipal UpB: 17. En quin aspecte reforça la marca «Barcelona» a la marca «Catalunya» el fet d’acollir la 9a etapa de la Vuelta Ciclista a España el 26 d’agost d’aquest any? El Sr. Laporta formula la pregunta. La Sra. Fandos contesta que valoren positivament que hi torni a haver una etapa de la Volta a Espanya, ja que és un dels tres principals esdeveniments ciclistes que es fan en el món. Argumenta que la mitjana d’audiència de la darrera Volta a Espanya va ser superior a l’Eurobàsquet o a la semifinal de la Copa Davis, i concreta que la van veure 2,2 milions de telespectadors i que es va retransmetre a 143 països de tot el món. Consideren que tot això reforça absolutament la marca «Barcelona» i com que Barcelona és capital de Catalunya, evidencia que reforçant Barcelona, també es reforça Catalunya. Dóna a conèixer que, quan els van demanar si la volien fer, li van preguntar l’opinió al Sr. Peris, president de la Volta Ciclista de Catalunya, i la seva resposta va ser que considerava que era important per al ciclisme i també per a Catalunya. Retreu al Sr. Laporta que quan era president del Futbol Club Barcelona va voler fer una etapa de la Volta dins el Camp Nou, que després no es va poder fer per motius tècnics. El Sr. Laporta puntualitza que la Volta dins el Camp Nou no es va fer, justament, perquè l’impacte econòmic que tenia en el Barça i en la ciutat era ínfim. Insisteix en saber l’impacte econòmic que la Volta a Espanya tindrà per a la ciutat, i comenta que, quan li digui, podran parlar de si estan d’acord o no. Afegeix que cal tenir en compte, a més, que vincular la marca «Barcelona» a Espanya, segons una escola de negocis de renom internacional, és perjudicial per a Catalunya. La Sra. Fandos li respon que l’etapa de la Volta a Espanya costa a la ciutat de Barcelona 80.000 euros, però afirma que només amb les pernoctacions es retorna amb escreix. Es dóna per tractada. 18. Quin és el capteniment de la Tinent d’Alcalde de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports sobre les multes interposades per dormir al carrer a persones sense llar? El Sr. Laporta formula la pregunta. La Sra. Fandos contesta que els mateixos Serveis Socials anul·len les sancions a una persona que dorm al carrer en el cas que existeixi un informe social del professional i que la persona estigui seguint un pla d’atenció. Comunica que l’any 2011, per exemple, des de l’Institut Municipal d’Hisenda es van anul·lar per aquest concepte 614 sancions, la majoria a través de l’informe social d’una entitat i algunes d’elles també de Serveis Socials. Assenyala que des de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports incorporen la persona que està sense sostre dins el circuit dels Serveis Socials. Aporta algunes xifres com les 827 places diàries d’acolliment nocturn, 275 places de centre de dia, 1.106 àpats diaris de menjadors socials, 140 serveis, etc. El Sr. Laporta agraeix les explicacions de la Sra. Fandos. Fa referència als comentaris de la Sra. Vila, síndica de la ciutat, que diu que estan perdent el temps fent això, i opina que equiparar l’indigent al delinqüent és una pèrdua de temps, i que es tracta d’una equiparació incomprensible. La Sra. Fandos matisa que les multes de la persona que parlava la síndica no són per dormir al carrer, sinó per actituds incíviques de tota mena, i afegeix que aquesta mateixa persona que ha presentat la denúncia dina a un dels centres de Serveis Socials i, per tant, és una persona atesa. Puntualitza que va ser l’anterior govern qui va posar aquestes multes, i que el que fa la Guàrdia Urbana és donar aplicació a una ordenança a la qual el grup del Sr. Laporta també va donar suport. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 1218 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Del Grup Municipal PP: 19. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució del prec següent, tractat en sessió de 18 d’octubre del 2011, amb el contingut següent: Que el Govern municipal instal·li aparells desfibril·ladors en les dependències i en tots els equipaments municipal d’elevada concurrència, especialment en el cas de les instal·lacions esportives municipals que no en disposin per tal de que estiguin preparades per una actuació d’emergència en cas de parades cardiorespiratòries. La Sra. Martín presenta el seguiment de la proposició. La Sra. Fandos informa que de les 44 instal·lacions que té l’Institut Barcelona Esports, 31 tenen desfibril·lador i 13 no en tenen. Fa saber que estan mirant si els mateixos gestors dels equipaments poden comprar els desfibril·ladors que falten, ja que consideren que entra dins la seva responsabilitat. Comunica també que dels 73 equipaments que depenen dels districtes, només 3 tenen desfibril·lador, per la qual cosa van demanar pressupostos a diferents empreses, i indica que tots estan al voltant dels 100.000 euros, depenent si inclouen el manteniment o no. Comenta que, com que els districtes tampoc tenen massa pressupost, estan valorant si fan una compra i els districtes s’encarreguen del manteniment, o si fan un tipus de rènting que inclogui també el manteniment. Per acabar, anuncia que dins el primer trimestre del 2012 totes les instal·lacions esportives tindran els desfibril·ladors, tot i que un altre tema és el de la formació. La Sra. Martín agraeix la informació i el treball que s’està fent. Li demana que no baixin la guàrdia perquè realment els tinguin en el primer trimestre, atesa la importància que tenen. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les vint-i-una hores i cinc minuts. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1219 Comissió de Presidència i Règim Interior Acta de la sessió del dia 18 de gener de 2012, aprovada el dia 15 de febrer de 2012 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 18 de gener de 2012, s’hi reuneix la Comissió de Presidència i Règim Interior, sota la presidència de la Ima. Sra. Belén Pajares Ribas. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joaquim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Gabriel Colomé i Garcia, David Escudé i Rodríguez, Guillem Espriu i Avendaño, Assumpta Escarp i Gibert, Xavier Mulleras Vinzia, Joaquim Mestre i Garrido, i Elsa Blasco i Riera, assistits per la tècnica jurídica, Sra. Anna Martori i Salichs, qui actua per delegació del secretari general i certifica. També hi són presents la Ima. Sra. i l’Im. Sr.: Gloria Martín Vivas, Jordi Portabella i Calvete; i els Srs. Manel Sanromà i Lucía, gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona, i Carles Agustí i Hernández, comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme. Excusen la seva absència la Ima. Sra. i l’Im. Sr.: Ángeles Esteller Ruedas, i Joan Laporta i Estruch. S’obre la sessió a les nou hores i trenta-cinc minuts. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior. S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: Acords de la Comissió de Govern de 21 de desembre de 2011: 1. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Carles Lloveras Lleal (mat. 71745) entre la seva activitat municipal com a personal eventual, amb destinació a la Direcció d’Administració General de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball de director de serveis, i l’activitat pública com a professor associat a temps parcial de la Universitat Pompeu Fabra, per al curs acadèmic 2011-2012 des del 9 de gener de 2012 fins al 15 de juny de 2012 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball; la seva dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i amb horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 2. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la funcionària de carrera Sra. Montserrat Vendrell Tornabell (mat. 804734), entre la seva activitat municipal amb la categoria professional de Tècnic Superior en Dret, amb destinació al departament de Serveis Jurídics i Secretaria de l’Institut Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament, on desenvolupa el lloc de treball de Cap de Serveis Jurídics, i l’activitat pública com a Professora Associada a temps parcial de la Universitat Autònoma de Barcelona, per al curs acadèmic 2011-2012, des de l’1 d’octubre de 2011 fins al 31 de març de 2012, i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball; la seva dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i amb horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta 1220 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Districte de Sant Martí 3. Adjudicar el contracte núm. 11002577 que té per objecte el manteniment dels elements constructius i d’altres elements de la via pública i els espais públics del Districte de Sant Martí per als anys 2012-2014 a Imesapi SA, NIF A28010478, per un import de 2.294.461,93 euros, dels quals 1.944.459,26 euros corresponen al preu net i els restants 350.002,67 a l’impost del valor afegit, IVA, al 18%, en haver estat el licitador que ha presentat l’oferta econòmicament més avantatjosa amb preferència a la resta de licitadors, i de conformitat amb la proposta de la Mesa de contractació. Declarar exclosa de la licitació la proposició presentada per l’empresa FCC Construcción SA, per haver presentat una oferta econòmica desproporcionada, i no haver-se acceptat la seva justificació, de conformitat amb l’article 136 de la Llei 30/2007 de contractes del sector públic. Disposar la despesa del contracte núm. 11002577 per un import de 2.294.461,93 euros amb càrrec al pressupost/os i partida/es indicades en aquest mateix document. Requerir l’adjudicatari per l’acompliment de les següents obligacions, en els termes que es descriuen en el document annex. Facultar a l’Im. Sr. Eduard Freixedes i Plans, Regidor del Districte de Sant Martí, per a la formalització d’aquest contracte. DONAR compte a la Comissió Presidència i Règim Interior. 4. Adjudicar el contracte núm. 11002448 que té per objecte el manteniment dels edificis del districte de Sant Martí 2012-2014 a Imesapi SA, NIF A28010478, per l’import d’1.959.469,58 euros, dels quals 1.660.567,44 euros corresponen al preu net i els restants 298.902,14 euros a l’Impost del valor afegit, IVA, al 18%, en haver estat el licitador que ha presentat l’oferta econòmicament més avantatjosa amb preferència a la resta de licitadors, i de conformitat amb la proposta de la Mesa de contractació. Declarar excloses de la licitació les proposicions presentades per les empreses Copisa Proyectos y mantenimientos industriales SA i la UTE formada per FCC SA i FCC Construccions SA, per haver-hi errors materials en la presentació de l’oferta econòmica. Disposar la despesa del contracte núm. 11002448 per un import de 1.959.469,58 euros amb càrrec al pressupost/os i partida/es indicades en aquest mateix document. Requerir l’adjudicatari per l’acompliment de les següents obligacions, en els termes que es descriuen en el document annex. Facultar a l’Im. Sr. Eduard Freixedes i Plans, Regidor del Districte de Sant Martí, per a la formalització d’aquest contracte. DONAR compte a la Comissió Presidència i Règim Interior. Decrets: 5. Districte de Ciutat Vella Del gerent municipal, de 28 de desembre de 2011, que adjudica a Construcciones y Servicios Faus, SA el contracte que té per objecte el manteniment d’elements de la via pública del Districte de Ciutat Vella, per als exercicis 2012-2014, i per un import d’1.182.249,91 euros. 6. Districte de Ciutat Vella Del gerent municipal, de 28 de desembre de 2011, que adjudica a SPIE Ibérica de Mantenimiento y Montaje, SA el contracte que té per objecte el manteniment dels edificis adscrits al Districte de Ciutat Vella, per als exercicis 2012-2014, i per un import d’1.209.484,15 euros. 7. Districte de l’Eixample NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1221 Del gerent municipal, de 28 de desembre de 2011, que adjudica a Imesapi, SA el contracte que té per objecte el manteniment dels elements constructius, instal·lacions en general i parallamps dels edificis adscrits al Districte de l’Eixample, per als exercicis 2012-2014, i per un import d’1.102.236,00 euros. 8. Districte de l’Eixample Del gerent municipal, de 28 de desembre de 2011, que adjudica a Constraula Enginyeria i Obres, SA el contracte que té per objecte les obres de manteniment dels elements constructius i d’altres elements de la via pública del Districte de l’Eixample, per als exercicis 2012-2014, i per un import d’1.082.484,93 euros. 9. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 28 de desembre de 2011, que adjudica a Servicios e Instalaciones Aldago, SL, el contracte que té per objecte les obres de manteniment dels edificis adscrits al Districte de Sants-Montjuïc, per als exercicis 2012-2014, i per un import d’1.071.609,44 euros. 10. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 28 de desembre de 2011, que adjudica a Constraula Enginyeria i Obres, SAU, el contracte que té per objecte les obres de manteniment dels elements constructius i d’altres elements de la via pública i espais públics del Districte de Sants-Montjuïc, per als exercicis 2012-2014, i per un import d’1.038.077,99 euros. 11. Districte de les Corts Del gerent municipal, de 28 de desembre de 2011, que adjudica a Serveis Integrals de Manteniment Rubatec, SA, el contracte que té per objecte les obres de manteniment dels edificis adscrits al Districte de les Corts, per als exercicis 2012- 2014, i per un import de 571.317,31 euros. 12. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Del gerent municipal, de 28 de desembre de 2011, que adjudica a Constraula Enginyeria i Obres, SAU, el contracte que té per objecte les obres de manteniment dels elements constructius, instal·lacions en general i parallamps dels edificis adscrits al Districte de Sarrià-Sant Gervasi, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 671.820,44 euros. 13. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Del gerent municipal, de 28 de desembre de 2011, que adjudica a Constraula Enginyeria i Obres, SAU, el contracte que té per objecte les obres de manteniment dels elements constructius i d’altres elements de la via pública i espais públics del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, per als exercicis 2012-2014, i per un import d’1.064.676,11 euros. 14. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Del gerent municipal, de 14 de desembre de 2011, que adjudica a Ricoh España, SLU, el contracte relatiu al lloguer d’equips multifunció per a diferents departaments del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, per als exercicis 2011-2015, i per un import de 11.569,28 euros. 15. Districte de Gràcia Del gerent municipal, de 28 de desembre de 2011, que adjudica a Servicios e Instalaciones Aldago, SL, el contracte que té per objecte les obres de manteniment dels elements constructius, instal·lacions en general i parallamps dels edificis adscrits al Districte de Gràcia, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 721.294,28 euros. 16. Districte de Gràcia Del gerent municipal, de 28 de desembre de 2011, que adjudica a Obras y Rep. Mariano Herrero Albacar, SL, el contracte que té per objecte les obres de 1222 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 manteniment dels elements constructius i d’altres elements de la via pública i els espais públics del Districte de Gràcia, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 886.675,91 euros. 17. Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 28 de desembre de 2011, que adjudica a Constraula Enginyeria i Obres, SAU, el contracte que té per objecte les obres de manteniment dels elements constructius, instal·lacions en general i parallamps dels edificis adscrits al Districte d’Horta-Guinardó, per als exercicis 2012-2014, i per un import d’1.182.375,33 euros. 18. Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 28 de desembre de 2011, que adjudica a Construcciones y Servicios Faus, SA, el contracte que té per objecte les obres de manteniment dels elements constructius i d’altres elements de la via pública i espais públics del Districte d’Horta-Guinardó, per als exercicis 2012-2014, i per un import d’1.372.783,20 euros. 19. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 28 de desembre de 2011, que adjudica a Imesapi, SA, el contracte que té per objecte el manteniment dels elements constructius, instal·lacions en general i parallamps dels edificis adscrits al Districte de Nou Barris, per als exercicis 2012-2014, i per un import d’1.447.651,38 euros. 20. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 28 de desembre de 2011, que adjudica a Constraula Enginyeria i Obres, SA, el contracte que té per objecte el manteniment dels elements constructius i d’altres elements de la via pública i espais públics del Districte de Nou Barris, per als exercicis 2012-2014, i per un import d’1.703.493,45 euros. 21. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de 28 de desembre de 2011, que adjudica a Servicios e Instalaciones Aldago, SL, el contracte que té per objecte el manteniment dels edificis adscrits al Districte de Sant Andreu, per als exercicis 2012-2014, i per un import d’1.451.589,22 euros. 22. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de 28 de desembre de 2011, que adjudica a Constraula Enginyeria i Obres, SA, el contracte que té per objecte el manteniment de la via pública del Districte de Sant Andreu, per als exercicis 2012-2014, i per un import d’1.419.605,90 euros. 23. De l’alcalde, de 2 de desembre de 2011, que nomena, de conformitat amb la proposta del Tribunal Qualificador del procés de selecció, mitjançant oposició torn lliure, per a la provisió de places d’agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, com a funcionaris/àries de carrera els aspirants que es detallen al mateix Decret. 24. De l’alcalde, de 22 de desembre de 2011, que nomena, de conformitat amb la proposta del Tribunal de Selecció del concurs oposició lliure, per a la provisió de 4 places de tècnic/a superior en Art i Història, com a funcionaris/àries de carrera els aspirants que es detallen al mateix Decret. 25. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 14 de desembre de 2011, que nomena, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs núm. 1405/11, la senyora M. Carmen Garrido Luque per ocupar el lloc de treball de suport tècnic d’infografia, adscrit a la Direcció de Serveis d’Estudis i Avaluació de la Direcció de Comunicació i Sistemes d’Informació. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1223 26. Del gerent de Recursos, de 20 de desembre de 2011, que nomena, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs núm. 1390/11, les persones que es relacionen en el decret, per ocupar els llocs de treball d’assessors/res jurídics/ques de Districte. 27. De l’alcalde, de 2 de desembre de 2011, que nomena la Sra. Anna Pilar Álvarez Buisan com a personal eventual en el lloc de Coordinadora de Projectes Estratègics de la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana. 28. Decret de l’Alcaldia de cessament de les persones següents: Sra. Mercè Vallès Corominas Assessora, en matèria d’esports, de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. Sr. Manel Vila Motlló Comissionat de Cooperació, Solidaritat i Pau (Gerència d’Educació , Cultura i Benestar). Sr. Ángel López Rodríguez Director de la Direcció de Serveis de Mobilitat (Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat)- Sra. Susana Abril Bruguera Assessora Tècnica de la Quarta Tinència d’Alcaldia. 29. De l’Alcalde, de 2 de desembre de 2011, que cessa el Sr. Jordi Pascual Ruiz com a assessor tècnic de la Gerència de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, i el nomena responsable de la Xarxa Internacional de la Direcció Barcelona Capital (ICUB). 30. De l’Alcalde, de 2 de desembre de 2011, que cessa la Sra. Ana Polo Alonso com a assessora tècnica de la Delegació de Presidència i Relacions Institucionals, i la nomena assessora de la Direcció de Programa d’Anàlisi Estratègica del Gabinet de l’Alcaldia. 31. De l’Alcalde, de 2 de desembre de 2011, que cessa la Sra. Elena Turalló Huguet com a assessora del Grup Municipal de Convergència i Unió, i la nomena assessora de la Direcció Tècnica de Gestió (Gabinet de l’Alcaldia). 32. Del gerent de recursos, de 5 de desembre de 2011, que convoca per lliure designació la provisió d’un lloc de treball de director/a de la Direcció Adjunta de Planificació i Control de Gestió d’Hàbitat Urbà, de la Direcció de Planificació i Control de Gestió d’Hàbitat Urbà de la Gerència d’Hàbitat Urbà (nivell 28), i aprova les bases que han de regir aquesta convocatòria. 33. Del gerent de recursos, de 5 de desembre de 2011, que convoca per lliure designació la provisió d’un lloc de treball de cap del Departament de Llicències d’Activitats de la Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística de la Gerència Adjunta d’Urbanisme (nivell 26), i aprova les bases que han de regir aquesta convocatòria. 34. Del gerent de recursos, de 13 de desembre de 2011, que convoca per lliure designació la provisió d’un lloc de treball de suport a la gestió de protocol adscrit a la Direcció Tècnica de Protocol del Gabinet de l’Alcaldia (nivell 22), i aprova les bases que han de regir aquesta convocatòria. 35. Del gerent de recursos, de 5 de desembre de 2011, que convoca un concurs per a la provisió d’un lloc de treball d’assessor/a tècnic/a (nivell 24), i aprova les bases que han de regir aquesta convocatòria. 36. Del gerent de recursos, de 21 de desembre de 2011, que convoca un concurs per a la provisió de dos llocs de treball de responsable d’arxiu i gestió documental (nivell 20), i aprova les bases que han de regir aquesta convocatòria. 1224 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 37. Del gerent de recursos, de 30 de desembre de 2011, que convoca un concurs per a la provisió de dos llocs de treball de supervisor equip atenció al ciutadà (nivell 18), i aprova les bases que han de regir aquesta convocatòria. 38. Del gerent de recursos, de 5 de desembre de 2011, que convoca la mobilitat voluntària horitzontal per a proveir llocs de treball de la categoria de tècnic/a superior d’educació i psicologia, i aprova les bases que han de regir aquesta convocatòria. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Impuls de la Identitat Digital Mòbil a Barcelona. El Sr. Vives destaca que Barcelona és la capital mundial del mòbil i que ha de legitimar d’alguna manera aquesta capitalitat a partir d’iniciatives pròpies per treure’n el màxim de rendiment. Afirma que, per tant, una de les obsessions que es tindrà des dels àmbits des d’on es poden desenvolupar totes les qüestions relatives als serveis digitals al si de l’Ajuntament serà liderar aquells aspectes que facin que aquests serveis esdevinguin una eina quotidiana per als barcelonins. Assenyala que, a més, atès que s’ha fet molt bona feina en aquest àmbit en els darrers anys i que hi ha una potència instal·lada que permet tirar endavant aquesta mena d’iniciatives, creuen que Barcelona pot liderar aquest àmbit, sobretot en tot allò que afecta les administracions públiques. Explica quines són les necessitats que identifiquen en l’àmbit de la identificació digital a Barcelona. Manifesta que, en primer lloc, calen sistemes d’ús universal, segurs i fiables, que garanteixin l’equilibri entre seguretat i facilitat d’ús, i que siguin de mutu reconeixement per part del màxim nombre de possibles proveïdors de serveis digitals. En aquest sentit, assenyala que la institució municipal té un cert avantatge per impulsar aquest sistema com a espai d’interacció entre diverses administracions i parts interessades. D’altra banda, destaca que la situació metropolitana actual permet estendre molt ràpidament aquest sistema d’identificació a un segment important de població. Explica que l’objectiu d’aquesta mesura és dotar la ciutat d’una infraestructura d’identificació digital que estigui a l’abast dels usuaris i que sigui fàcil d’usar, i que aquest és l’encàrrec que s’ha fet a l’equip de l’Institut Municipal d’Informàtica, liderat per Manel Sanromà, a qui cedeix la paraula perquè doni més detalls d’aquesta iniciativa. El Sr. Sanromà manifesta que aquesta iniciativa s’emmarca clarament en un dels objectius estratègics que té l’Institut Municipal d’Informàtica, i, per tant, l’àmbit d’Hàbitat Urbà i l’Ajuntament de Barcelona, de liderar la capitalitat mundial del mòbil, amb la responsabilitat de convertir això en un veritable capital industrial i econòmic per a la ciutat. Assenyala que la mesura conté, fonamentalment, dues iniciatives. Explica que una és oferir des de l’Ajuntament una identitat digital ciutadana suportada sobre el mòbil. Destaca que això és innovador en el sentit que tradicionalment les identitats digitals han estat lligades a estris físics com targetes o a software instal·lat en un ordinador. Manifesta que estan convençuts que la identitat digital al mòbil serà el mecanisme d’identificació més utilitzat en el consum de serveis públics i privats en un futur proper, i creuen que l’Ajuntament té la responsabilitat d’oferir als ciutadans la possibilitat de relacionar-se totalment amb l’Administració a través del mòbil. Afirma que, a aquest efecte, és necessari que, de la mateixa manera que podrien facilitar al ciutadà una targeta d’identificació, el dotin d’una identitat que pugui portar sempre a sobre en l’aparell. Afirma que la segona iniciativa de la mesura té a veure amb el reconeixement que la identitat presenta múltiples dimensions i que hi ha un gran nombre d’agents que proporcionen aquesta identitat, com ara entitats bancàries, empreses, Facebook o altres grans actors del món digital. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1225 Recorda que les identitats digitals van des de la simple contrasenya d’usuari fins a identitats superiors com una targeta ciutadana sense altre suport que el mòbil, i que ells volen recórrer aquest camí, però sempre assegurant que la relació entre el ciutadà i l’Administració té totes les garanties en cada un dels tràmits, ja que alguns requeriran més nivell d’autenticació que d’altres. Assenyala que aquest reconeixement de múltiples identitats requereix que l’Administració, en aquest cas l’Ajuntament, reconegui aquestes identitats en els àmbits que calguin, per a la qual cosa cal crear el que s’anomena «un punt neutre d’autenticació». Explica que, d’una banda, hi ha els proveïdors de serveis, que poden ser públics o privats, i de l’altra, hi ha els proveïdors d’identitats, que també poden ser privats o públics, i que no cal importunar contínuament el ciutadà perquè presenti una identitat concreta quan se’n poden aprofitar d’altres. Afirma que això requereix la creació d’un punt neutre a través d’un acord entre els proveïdors de serveis i els proveïdors d’identitats, i que és en aquest sentit que l’Ajuntament de Barcelona pot tenir un paper important de punt neutre en què el món públic i el món privat es trobin per assegurar els serveis i la comoditat als ciutadans en la prestació de serveis. Destaca que creuen que aquesta mesura suposa uns beneficis per als ciutadans i la ciutat de Barcelona, ja que la col·loca en una situació de lideratge com a Administració responsable de la capitalitat del mòbil, i, a més, enceta una via de col·laboració amb entitats privades en el camp de la prestació de serveis digitals i la identificació digital. La Sra. Escarp agraeix la presentació de la iniciativa, però lamenta que els Grups no hagin pogut disposar abans d’una informació més ampliada per poder fer un debat amb més profunditat. Destaca que la tecnologia ha d’estar al servei dels ciutadans de Barcelona, ja que té la sensació que a vegades s’obliden del servei que han de prestar i acaben donant més habilitats al grup que ja les té. En aquest sentit, afirma que, si iniciatives com aquesta no es complementen amb una formació específica, incrementaran encara més la bretxa digital. Manifesta que el seu Grup està d’acord amb la mesura i que cal continuar avançant en aquesta línia, però que el més important és tenir un full de ruta general sobre la perspectiva de smart city o d’i-city que es vol impulsar, tal com ja van dir en la discussió que es va fer a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. En aquest sentit, opina que s’estan desgranant projectes, però no s’acaba de presentar aquesta concepció global del que és Barcelona com a capital del mòbil, i demana al tinent d’alcalde que sigui capaç també de compartir-la. Planteja un seguit de preguntes: quins són els costos de la creació de la identitat digital i les seves característiques tècniques; quan es preveu que el Portal de Tràmits sigui accessible des del mòbil, i quins seran els costos d’adaptació dels mòbils als serveis telemàtics o presencials. D’altra banda, demana que es tingui cura de la política de protecció de dades. La Sra. Pajares explica que consideren que es proposa una mesura que va en la línia de l’evolució del telèfon digital i que, en aquest sentit, l’Agenda Digital de la Unió Europea reserva al telèfon mòbil el privilegi de ser el mecanisme d’identificació més utilitzat en el conjunt de serveis públics i privats en un futur proper. Manifesta, però, que el seu Grup vol fer èmfasi en dues qüestions: la possibilitat de fractura digital entre allò que s’ofereix i el que realment es pot fer, ja que la implantació del certificat digital ha tingut molt menys èxit del que en principi s’esperava; i el rigor a l’hora d’identificar l’usuari per part del prestador de serveis. Pel que fa al segon punt, opina que si hi ha un cert marge d’error i moltes incidències significatives en la identificació es pot caure en el descrèdit del sistema, com va succeir amb la suplantació d’identitat del president del seu Grup municipal en la consulta sobre la Diagonal. Pregunta quin pressupost requerirà aquesta iniciativa; quin és el calendari d’actuació previst; quina és la percepció del sector privat, necessari per posar en marxa tot aquest procés, i si s’ha parlat amb operadors de telefonia mòbil, entitats financeres i universitats, entre d’altres, ja que volen conèixer també l’estat de maduració del projecte. Finalment, demana com se superarà el recel dels usuaris de telefonia mòbil a l’hora de dotar els seus aparells d’instruments tecnològics que 1226 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 podrien anar a les targetes SIM, tenint en compte les responsabilitats econòmiques i jurídiques que se’n poden derivar en cas d’ús indegut. La Sra. Blasco manifesta que el seu Grup valora positivament aquesta mesura, ja que està en la línia de l’aposta iniciada des de fa dos mandats d’aconseguir la capitalitat mundial de la telefonia mòbil, un treball que recorda que s’ha anat teixint amb tota mena de complicitats públiques i privades. Afirma que comparteixen que la seguretat i la privacitat són aspectes clau en el desenvolupament de la societat digital, i que avançar en projectes com la identitat digital ajuden a crear mecanismes que les garanteixin. D’altra banda, assenyala que haurien agraït disposar abans de les dades més concretes que s’han facilitat avui per fer millor el debat. Manifesta que volen apuntar alguns aspectes que pensen que no estan prou recollits en la mesura i sobre els quals consideren que es pot treballar. Explica que per al seu Grup és més important destacar els objectius de la mesura que tenen a veure amb les persones que els aspectes estrictament tecnològics. Afirma que creuen que abordar l’aspecte de la identitat digital és un exemple de com aprofundir en els usos de la tecnologia i com orientar-la per a la millora del ciutadà i la societat pel que fa a la seva relació amb les administracions o el comerç i les activitats econòmiques. Assenyala que, en primer lloc, consideren que caldria incloure com a objectiu de la Comissió d’Administració Electrònica el compromís de facilitar l’accés a les dades públiques, com a element de transparència de la gestió pública i com a element catalitzador de noves oportunitats de desenvolupament econòmic i social. D’altra banda, opina que també caldria afegir-hi la qüestió de la responsabilitat ambiental, de manera que la Comissió també es responsabilitzi de l’alt nivell de dispositius mòbils i dels seus accessoris, els seus cicles de vida i el seu correcte tractament com a residus industrials, així com de la conscienciació de la ciutadania en aquest sentit. Assenyala que, tot i que això està previst a la llei de residus, és positiu comptar amb mesures i propostes sectorials que hi donin suport. Manifesta que un tercer aspecte important és l’alfabetització digital en el marc de les tecnologies i dels sistemes de mobilitat. Explica que, malgrat els alts nivells de penetració de la telefonia mòbil, encara hi ha un risc de fractura digital en els nous usos que apareixen i que, per tant, cal contrarestar-lo amb formació digital o amb alternatives que garanteixin la igualtat d’accés digital i als serveis d’informació. Finalment, agraeix la mesura i manifesta que confien que podran continuar avançant en el seguiment dels treballs de la Comissió i fent-hi aportacions. El Sr. Portabella agraeix l’exposició, i opina que tots estan d’acord en els aspectes genèrics de la mesura, ja que no hi ha ningú que pugui oposar-se a incorporar noves tecnologies a l’Ajuntament de Barcelona o a treure més profit a les ja existents, de manera que se segueixi un procés de modernització cap a la smart city, d’una banda, i es generi un pol d’atracció d’activitats econòmiques de valor afegit, de l’altra. Assenyala que, tal com ja s’ha comentat en les intervencions anteriors, quan s’incorpora un nou element tecnològic, l’Administració es fa molt més accessible per a aquells que saben com utilitzar-lo, però alhora hi ha un grup de persones que queden endarrerides pel que fa a la relació amb l’Administració. Opina que, si bé gairebé tothom utilitza el mòbil amb normalitat, molta gent desconeix totes les funcions i possibilitats que té, i, per tant, cal que la incorporació de nous elements com la identitat digital mòbil vagin acompanyats d’una explicació exhaustiva per tal que la gent entengui el que es fa i el motiu pel qual es fa. Així mateix, valora molt positivament la creació d’un punt neutre d’autenticació, però assenyala que costa molt que sigui reconegut, com ha succeït amb alguns dels intents que ha fet la Generalitat de Catalunya. Manifesta que no dubta que el prestigi de l’Ajuntament de Barcelona és suficient per mirar de trobar aquest punt neutre d’autenticació, però opina que cal un projecte propi per tal que els destinataris el reconeguin. En aquest sentit, destaca que es plantegen problemes que caldria tractar, com els de la seguretat i la privacitat i de qui és la responsabilitat en cas que es produeixi un error. D’altra banda, assenyala que, tal com ja s’ha apuntat, cal definir el marc en què s’insereixen iniciatives com aquesta. Explica que, si bé tots donen suport important NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1227 a la idea d’avançar cap a la smart city, aquest concepte inclou tantes coses que, o bé es defineix quin és el marc que volen desenvolupar ―d’on es parteix, cap a on es va i quines són les prioritats― o es pot generar un creixement discontinu que amb el temps sigui difícil d’identificar. Manifesta que el preocupa que es puguin crear «puntes d’aplicació tecnològica» i que, en canvi, no s’avanci en altres elements tecnològics més pràctics i que podrien resoldre molts més problemes quotidians, de manera que es generi un desequilibri en l’aplicació de tecnologies punteres en l’àmbit del mòbil. Conclou que, en aquest sentit, cal establir un marc que defineixi bé quina és l’arquitectura i quins són els fonaments a partir dels quals s’anirà creixent els pròxims anys. El Sr. Vives agraeix les aportacions de tots els Grups, ja que enriqueixen la mesura. D’altra banda, es disculpa per no haver facilitat més dades als Grups abans de la presentació de la mesura i afirma que intentaran corregir això en el futur. Manifesta que està d’acord amb els comentaris que s’han fet respecte a la bretxa digital i opina que aquesta mesura precisament intenta superar-la, ja que identifiquen aquest sistema com un dels més universals que hi ha atès l’ús generalitzat del mòbil. Assenyala que, tanmateix, caldrà assegurar que aquesta funcionalitat que es vol desenvolupar sigui fàcil d’utilitzar. En aquest sentit, afirma que l’objectiu és que qualsevol ciutadà la pugui fer servir amb la mateixa normalitat amb què fa una trucada telefònica. Observa que el Sr. Portabella té raó respecte a la complexitat que comporta l’aposta pel punt neutre, però destaca que estan convençuts que en aquests moments cal lideratge i que Barcelona, com a capital mundial del mòbil, està en el millor moment per exercir aquest rol, a diferència d’altres institucions que no tenen la mateixa legitimitat universal per fer-ho. Així mateix, opina que el medi ambient és un aspecte molt important, tal com ha assenyalat la Sra. Blasco, i que hauran d’aprofundir en la gestió d’aquests aparells i fer-ne un seguiment. D’altra banda, destaca que una externalitat positiva de la proposta és que desenvoluparà relacions entre el ciutadà i l’Administració que requeriran cada cop menys paper, cosa que té un impacte ambiental favorable. Assenyala que una altra qüestió important, que també es relaciona amb una certa incapacitat per consolidar la signatura electrònica, és la manca d’universalitat de les targetes. Pel que fa a la divisió digital, subratlla que la identificació en el mòbil no substitueix cap canal i, per tant, el que cal és implantar-la adequadament per fer que hi hagi ciutadans que se sumin a aquest nou canal sense que se sentin obligats a haver de deixar els altres. Quant als recursos, explica que el desenvolupament d’aquesta mesura s’està fent amb recursos interns de l’Institut Municipal d’Informàtica i que la inversió extra que requereix aquest projecte per a aquest primer any són 200.000 euros, a més a més de la capacitat interna. Pel que fa al calendari, manifesta que esperen que en aquest primer exercici de 2012 tindran ja els primers resultats associats a aquesta mesura de govern. Destaca que un altre element molt important que ha esmentat la Sra. Blasco és l’accés a les dades públiques. Opina que si són capaços de fer que els ciutadans puguin conèixer les dades públiques rellevants, això augmentarà enormement el nivell de legitimació pública de les administracions, avui sota contínua sospita. Afirma que, per tant, tots els projectes de dades obertes, sobre els quals ja s’havia fet una feina important anteriorment, són molt importants en relació amb el full de ruta general, del qual també tindran ocasió de parlar-ne algun dia en la Comissió. Es dóna per tractada. c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PP: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per transmetre la valoració tècnica i política del Govern del resultat de les al·legacions presentades 1228 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 per l’Ajuntament de Barcelona a l’Avantprojecte de la Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica. Sol·licitem obtenir en el curs de la sessió còpia escrita del document de resposta de la Generalitat a dites al·legacions. El Sr. Mulleras manifesta que el Grup Municipal del PP demana aquesta compareixença per conèixer la valoració política i tècnica del resultat de les al·legacions presentades per l’Ajuntament de Barcelona a les anomenades «lleis òmnibus». El Sr. Martí assenyala que el Govern de la ciutat encara no ha rebut el document escrit de resposta de la Generalitat a les al·legacions presentades al seu moment. Explica que suposa que deu estar en tràmit administratiu i que, tan aviat com disposin d’aquest document, el faran arribar a tots els grups municipals perquè en tinguin constància oficial. Opina que l’Ajuntament de Barcelona, en el moment processal actual de discussió de les lleis òmnibus, ha fet i continua fent un treball important d’estudi, elaboració i presentació d’al·legacions i de debat i negociació política amb la Generalitat i els seus diferents departaments respecte a aquestes lleis. Destaca que, excepte la llei relativa a la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, les altres quatre lleis òmnibus els afecten de ple. Assenyala que, per tant, tenen la voluntat d’analitzar quines són les implicacions que tindrà per a l’Ajuntament de Barcelona i per a la ciutat l’aplicació futura de les lleis òmnibus fins ara aprovades i les que estan actualment en tràmit parlamentari. Afirma que n’hi ha una de molt important que està en tràmit, que és la Llei d’urbanisme, i que, per tant, en aquests moments no poden tenir una posició concreta sobre aquesta normativa. Manifesta que, de tota manera, el Govern de la ciutat està treballant perquè aquesta llei acabi incorporant al màxim les tesis de l’Ajuntament de Barcelona. Explica que el balanç de la feina que ha fet fins ara l’Ajuntament en defensa de les seves competències i de les potencialitats de la ciutat no el poden fer globalment, però que creuen que hi ha una fase molt important de treball polític i de relació institucional entre el Govern de la ciutat i el Govern de la Generalitat sobre el futur desplegament normatiu de les lleis que cal tenir en compte a l’hora de valorar quin és el paper de l’Ajuntament i quines són les estratègies de defensa de les competències i els interessos de la ciutat. Sobre la valoració tècnica que es demana en la petició de compareixença, manifesta que ell difícilment pot entrar en gaires consideracions tècniques per la seva especificitat i pel temps de què disposa, però que poden deixar-la per a més endavant i que també estaran oberts a incorporar la informació més tècnica a la informació que pugui donar el Govern de la ciutat als diferents grups municipals en el procés de negociació, d’aprovació definitiva i de desplegament de les lleis òmnibus. Afirma que el Govern municipal comparteix la importància estratègica de les lleis òmnibus, ja que considera que són instruments pensats en positiu per tal de posar al servei de la ciutat i del país polítiques per sortir de la crisi, crear ocupació i facilitar l’activitat econòmica en general. En aquest sentit, opina que cal un gran consens de tots els grups polítics per superar la situació actual. Explica que, en clau de valoració política, al Govern de la ciutat li hauria agradat que s’haguessin pogut acceptar més al·legacions de les que ha presentat respecte a les que finalment han estat incorporades a les lleis òmnibus aprovades fins ara. Afirma que, en aquest sentit, intentaran ser encara més convincents en el futur perquè el Govern de la Generalitat pugui incorporar més al·legacions i esmenes als projectes de llei que estan en tràmit en aquests moments, així com en el desplegament normatiu reglamentari d’aquelles lleis que ja estan aprovades i que els afectaran molt directament, com és el cas del reglament de desplegament de la Llei d’habitatges d’ús turístic. D’altra banda, explica que bona part de les al·legacions presentades per l’Ajuntament de Barcelona a les tres lleis a les quals ara es refereix ―la de simplificació i millora de la regulació, la d’agilitat i reestructuració administrativa, i la de promoció de l’activitat econòmica― poden acabar sent assumides pel Grup Parlamentari de CiU al Parlament de Catalunya, i que, per tant, és molt probable NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1229 que puguin ser incorporades en el desplegament o l’aprovació final de la Llei d’urbanisme, que és la que queda pendent de tràmit. Indica que ara es referirà a algunes qüestions concretes de les lleis sectorials que han estat afectades per les tres lleis òmnibus que s’han aprovat al Parlament de Catalunya. Pel que fa al Projecte de llei de simplificació i millora de la regulació, recorda que en una sessió anterior de la Comissió de Presidència i Règim Interior van tenir ocasió de discutir una al·legació que volien que afectés la Llei de carreteres, per tal de prohibir l’oferta i la demanda de serveis sexuals als carrers i les places de la ciutat. Explica que aquesta al·legació no va ser finalment incorporada en el text de la llei òmnibus, però que estan mantenint converses perquè aquesta habilitació legal expressa que demanen per a Barcelona per intentar mitigar els problemes socials que comporten aquest tipus d’activitats pugui ser introduïda en la futura Llei de l’espai públic. Pel que fa a les al·legacions relatives al Projecte de llei de promoció de l’activitat econòmica, assenyala que fan referència als tres blocs principals que integren aquesta normativa. Explica que, en relació amb el bloc sobre la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge, les diferents al·legacions presentades per l’Ajuntament, especialment als articles 19 i 124 de la llei, han estat finalment acceptades i recollides en la seva totalitat per la llei òmnibus. Manifesta que, en aquest sentit, consideren que es tracta d’una aportació important per l’impacte econòmic que tenen per a la ciutat els habitatges d’ús turístic. Explica que, en relació amb un segon bloc d’al·legacions que afecten la Llei de residus, hi havia una esmena que no ha estat acceptada amb la qual intentaven que es mantingués l’autorització prèvia a l’inici d’activitat, per tal de garantir la seguretat i la comprovació de la traçabilitat dels residus per a la ciutat, però que consideren que això tindrà una altra sortida alternativa. Manifesta que, pel que fa al tercer bloc d’esmenes relatives a la modificació de la Llei 13/2002 de turisme de Catalunya, algunes s’han pogut acceptar parcialment i d’altres no, però que l’important és que hi hagi algun redactat que s’assembli als plantejaments fets per l’Ajuntament de Barcelona al seu moment en el sentit de garantir que qui causa molèsties reiterades als veïns pugui ser sancionat convenientment per part de les administracions actuants competents, sigui la Generalitat o l’Ajuntament de Barcelona. D’altra banda, destaca que en aquest moment estan arribant a un acord polític perquè un bloc important d’al·legacions relatives als habitatges d’ús turístic puguin ser incorporades com a contingut del futur decret de desplegament dels habitatges d’ús turístic, que substituirà el Decret 664/2010. Respecte a la futura Llei d’urbanisme, explica que l’Ajuntament de Barcelona ha elaborat un nombre considerable d’al·legacions que en aquests moments s’estan negociant i que intentaran que puguin tenir el major èxit possible en el tràmit parlamentari. El Sr. Mulleras manifesta que el seu Grup coincideix en la importància instrumental de les lleis òmnibus per poder establir un marc de simplificació administrativa que ajudi a lluitar contra la crisi, que és el principal problema que tenen Barcelona, Catalunya i Espanya actualment. Assenyala que, tanmateix, discrepen del desenvolupament de moltes d’aquestes qüestions a través de les lleis òmnibus i de la resposta que han tingut les al·legacions municipals. Explica que la primera discrepància és que consideren greu que la Generalitat encara no hagi respost per escrit a les al·legacions, sobretot tenint en compte que es van fer durant el mes de juny. Afirma que, en aquest sentit, fan una valoració política negativa del procediment. Assenyala que també volen comentar algunes qüestions que consideren que són negatives per al municipi de Barcelona, atès que moltes de les al·legacions que va presentar l’Ajuntament han estat rebutjades. Explica que, per exemple, en el tema de la prostitució, el que s’estableix per a les carreteres no té la seva correspondència a la via pública de la ciutat. Afirma que, per tant, el seu Grup demana que es defensi aquesta tipificació de les infraccions i de les sancions en la prestació i demanda de serveis de naturalesa sexual quan es facin a les vies públiques dels entorns urbans i que, en conseqüència, l’Ajuntament de Barcelona tingui la potestat de poder sancionar aquestes infraccions. 1230 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Pel que fa als habitatges d’ús turístic, destaca que és un tema molt sensible a causa de la proliferació que hi ha hagut d’habitatges d’aquest tipus a la ciutat. Afirma que, en aquest sentit, consideren que s’hauria de reconèixer a l’Ajuntament de Barcelona la potestat d’inspecció i de sanció a les activitats en aquest àmbit, que és una proposta que ha estat rebutjada per la llei òmnibus. D’altra banda, explica que, en el marc de les lleis òmnibus, la Generalitat ha permès l’accés motoritzat a pistes i camins del medi natural, i demana que s’informi sobre la idoneïtat d’aquesta mesura i com articular-la en aquells espais de Barcelona que tenen una protecció especial, com el Parc Natural de Collserola o la zona protegida de Montjuïc. Pel que fa al tema de les aigües residuals, recorda que a l’Ajuntament no se li ha donat la potestat d’emetre un informe quan l’Agència Catalana de l’Aigua prengui decisions sobre abocaments puntuals d’aigües residuals per sobre dels límits permesos en els termes municipals. Manifesta que el seu Grup considera que, en aquest àmbit, l’Ajuntament ha de buscar la manera de fer-se valer i participar en tot el que fa referència al control de l’abocament d’aigües residuals. Destaca que, en general, demanen una major fermesa de l’Ajuntament a l’hora de defensar els interessos de Barcelona a les lleis òmnibus, atès que hi ha temes importants que no s’han pogut incorporar en aquestes lleis. D’altra banda, pregunta quines actuacions ha fet l’Ajuntament per demanar la resposta escrita a les al·legacions, i demana que se’ls lliuri tota la documentació que respongui a accions de l’Ajuntament en el tràmit de les al·legacions i en la tramitació de les lleis òmnibus, perquè consideren que és una ocasió única perquè l’alcalde de Barcelona exerceixi com a tal i pugui defensar els interessos dels ciutadans davant unes lleis que els afecten de manera molt clara. La Sra. Escarp recorda que el mes de setembre van presentar una demanda per saber quines al·legacions a les lleis òmnibus, de les 42 que va presentar l’Ajuntament de Barcelona, es van defensar. Explica que, tot i que no es disposa de la resposta escrita de la Generalitat de Catalunya a les al·legacions presentades, ja s’han aprovat les lleis, excepte la d’urbanisme, i tots saben el que el Govern de la ciutat va defensar en la compareixença del mes de setembre, en la qual va dir que només n’havia assumit una part perquè n’hi havia d’altres que consideraven que eren partidistes o bé que ja serien defensades per les entitats municipalistes. Opina que, per sort, algunes de les al·legacions que va presentar l’Ajuntament de Barcelona al final s’han inclòs a les lleis gràcies a les entitats municipalistes, com ara qüestions relacionades amb l’aigua o els serveis socials. Destaca que, en el procés que s’ha portat a terme al Parlament de Catalunya, ha semblat que no s’hagi volgut traslladar la importància estratègica de les lleis al treball previ que poden fer tots els grups municipals mitjançant un acord per defensar Barcelona a través dels seus grups parlamentaris en el mateix Parlament de Catalunya. Manifesta que, per tant, voldrien que en el desenvolupament posterior del reglament i en la Llei d’urbanisme que queda per aprovar fossin capaços d’arribar a un acord sobre què defensen com a Barcelona. Assenyala que en alguns dels aspectes que no han estat incorporats, com les propostes que es van fer respecte a l’oferta i demanda de treball sexual, al final tots han arribat a l’acord que potser la Llei de l’espai públic és la més idònia per recollir-los, però que si haguessin fet tots més pressió als seus grups parlamentaris, potser haurien pogut trobar una altra sortida que donés cobertura a les ordenances municipals que hi ha fetes a través de la llei. Conclou que, si es vol mantenir un acord en el Parlament de Catalunya, han de ser capaços de fer pressió conjuntament sobre els seus grups parlamentaris en la defensa de Barcelona en el mateix sentit. El Sr. Mestre manifesta que és prou conegut que el seu Grup no comparteix ni la necessitat, ni les virtuts, ni els continguts de les lleis òmnibus, que considera que en bona part estan orientades a desfer el desenvolupament legislatiu dels anteriors governs de la Generalitat de Catalunya, però que no tenen la intenció de reproduir aquest debat al si de la Comissió. Recorda que l’anterior Govern municipal va presentar un total de 42 al·legacions que tenien com a objectiu mantenir i garantir l’autonomia local i la representativitat de l’Administració municipal de Barcelona en els òrgans de decisió NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1231 que afecten els interessos de la ciutat, així com defensar el que recull la Carta Municipal de Barcelona, ja que consideraven que aquestes lleis no podien posar en dubte les atribucions i les competències municipals. Així mateix, assenyala que, en les al·legacions que va presentar l’anterior Govern municipal en funcions, també es volia fer èmfasi en diverses qüestions que afecten l’urbanisme i els habitatges d’ús turístic, com també la prestació i la demanda de serveis sexuals a l’espai públic, l’únic aspecte respecte al qual el seu Grup no compartia les al·legacions presentades. Manifesta que, al parer del seu Grup, totes les al·legacions eren molt importants. Explica que algunes, a més a més, tenen molt a veure amb la vida dels barris i la bona convivència, com les relatives als habitatges d’ús turístic, sobre les quals encara no coneixen quina és la veritable intenció del Govern de la Generalitat i, sobretot, quina és la posició exacta que defensarà el Govern municipal pel que fa a preservar-ne la regulació municipal, cosa que els sembla imprescindible. Afirma que, tal com han dit la Sra. Escarp i el Sr. Mulleras, el seu Grup creu que el Govern municipal de CiU no ha defensat prou les al·legacions que va presentar l’Ajuntament de Barcelona, ni ha informat degudament als grups municipals de la posició, les iniciatives i les actuacions que ha adoptat quan totes aquestes qüestions s’han discutit al Parlament. Opina que aquesta defensa insuficient i aquesta manca d’informació als grups municipals per part del Govern de la ciutat ha tingut com a resultat que moltes al·legacions no hagin estat estimades pel Govern de la Generalitat de Catalunya, tot i que encara falti el desenvolupament normatiu. Demana al Govern municipal que reclami al Govern de la Generalitat la resposta escrita a les al·legacions presentades per l’Ajuntament a finals de juny, que remarca que és el primer que ha exigit també el Grup proposant de la compareixença. Explica que, en segon lloc, demanen també que el Govern municipal creï un mecanisme per poder informar puntualment els Grups de les actuacions que porti a terme amb relació als últims tràmits legislatius que queden i al desenvolupament normatiu de les lleis òmnibus, de manera que posi fi a l’opacitat informativa que ha caracteritzat les actuacions que ha dut a terme. Finalment, destaca que els ha sorprès el silenci de l’alcalde en tot el procés de debat de les lleis al Parlament de Catalunya, ja que és un procés que afecta clarament les atribucions, les competències i les polítiques que es poden desenvolupar a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, opina que, si avui es preguntés a persones de la ciutat que segueixen l’actualitat si saben què ha defensat l’alcalde de Barcelona en tot aquest procediment legislatiu, cap podria respondre. El Sr. Portabella agraeix l’explicació del Sr. Martí, però assenyala que tenen una certa confusió sobre quines esmenes s’han acceptat, quines s’han desestimat i quines estan pendents i podrien aprovar-se. Explica que han consultat el butlletí del Parlament i pensen que no s’han defensat totes les al·legacions presentades per l’Ajuntament a les lleis òmnibus, tot i que podria ser que això es fes per un canal diferent del parlamentari. Opina que totes les al·legacions són prou importants per poder disposar d’un mapa acurat de què ha passat amb les esmenes, quines s’han incorporat per la via de les entitats municipalistes, quines han decaigut o com està la llei òmnibus d’urbanisme. Assenyala que en les intervencions anteriors s’han esmentat diverses al·legacions, però que ningú no s’ha referit a les esmenes 8 i 9, relatives a la pèrdua de presència dels ens locals en els organismes de la Llei de ports. Destaca la importància d’aquestes esmenes i manifesta que no sap si han estat acceptades o desestimades. Explica que les lleis òmnibus han estat controvertides des de l’inici com a acord polític entre el Govern de la Generalitat i el Grup del PP, i que, en aquest marc, el Govern municipal actual no s’ha sentit còmode amb totes les esmenes que corresponien al Govern municipal anterior i, per tant, no les han defensat totes amb la mateixa vehemència. Opina, però, que hi ha alguns temes que afecten la ciutat sobre els quals s’haurien de posar d’acord per veure com es pot influir en el procés i què es defensa de manera consensuada. D’altra banda, afirma que no és 1232 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 lògic que l’Ajuntament de la capital del país hagi presentat unes al·legacions i que no hagi obtingut resposta i que, per tant, cal exigir aquesta resposta. El Sr. Martí explica que el Govern de l’Ajuntament ha reclamat al Govern de la Generalitat la resposta per escrit a les al·legacions i que tornarà a fer-ho, ja que estan totalment d’acord amb la resta de Grups que cal obtenir aquesta resposta. Agraeix a tots els grups municipals el to amb què han plantejat les seves diferències i les objeccions als resultats de la negociació política, encara que siguin parcials, i manifesta que està d’acord amb el que s’ha demanat, especialment per part del Grup Municipal del PSC, d’intentar posar-se d’acord en uns mínims bàsics per a la defensa de la ciutat davant el Parlament, el Govern de la Generalitat i altres institucions, per tal de fer el trajecte que els queda al màxim de junts possible. Assenyala que l’origen del plantejament polític de les lleis òmnibus al Parlament de Catalunya, que han estat producte d’un acord polític d’alguns grups parlamentaris, els ha portat a tots a patir alguns danys col·laterals, però que aquesta confusió no ha estat volguda pel Govern municipal. Reitera que no estan del tot satisfets amb la resposta que han obtingut les al·legacions, ja que no s’ha acceptat tot allò que volien, i que, per tant, no es conformaran amb la situació actual i seguiran negociant, amb el suport del major nombre de Grups possible, per aconseguir els seus objectius a través de lleis sectorials o del desplegament normatiu de les lleis òmnibus. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal perquè informi sobre el nou model de carnaval que l’Ajuntament té previst de cara a l’edició de 2012. La Sra. Blasco manifesta que el seu Grup ha demanat que s’informi sobre el model de carnaval que l’Ajuntament de Barcelona té previst per al 2012, ateses les informacions que han anat apareixent a la premsa. Explica que avui han trobat informació als diaris sobre aquesta qüestió i lamenten que hagi sortit abans que se n’hagi informat la Comissió, però que continuen volent tenir tota aquesta informació de primera mà. El Sr. Forn assenyala que compartirà la intervenció amb el Sr. Carles Agustí, que, com a comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme, és la persona que ha tingut diferents contactes amb les entitats. Destaca que els dos principals objectius que es proposen amb aquest nou enfocament del carnaval són recuperar el carnaval històric i potenciar les rues que s’organitzen des dels districtes i els barris. Assenyala que, pel que fa a la recuperació del carnaval històric, han comptat amb l’assessorament de dos grans coneixedores de la història i les tradicions de la ciutat, els senyors Albert Garcia Espuche i Xavier Cordomí. Explica que estan intentant recuperar un carnaval que data del segle XVI i arriba fins al primer terç del segle XX, i que consta bàsicament de tres actes: l’arribada del rei Carnestoltes, el ball de màscares i l’enterrament de la sardina. Assenyala que, en canvi, el model actual de la rua és de finals dels anys vuitanta del segle XX i és més propi d’altres cultures i d’un clima estiuenc que no es correspon amb l’hivern de Barcelona. Afirma que, tot i així, no només respectaran aquest model, sinó que també el difondran en aquells barris que vulguin mantenir- lo. Manifesta que volen un model barceloní i participatiu de carnaval i, en aquest sentit, proposen la recuperació del carnaval tradicional, fins i tot pel que fa a la localització de les activitats, ja que el barri de la Ribera serà el que acollirà preferentment aquest carnaval, i promouran la participació i la col·laboració de mercats, escoles i associacions, i especialment de les entitats de barri que ja organitzen activitats de carnaval. Explica que la celebració d’enguany constarà dels actes següents: l’arribada del rei Carnestoltes i el primer sarau, amb el ball de màscares; la taronjada i el gran sarau, amb desfilada, batalla de confeti i globus i els tres grans balls de màscares; NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1233 i, finalment, l’enterrament de la sardina. Tot seguit, detalla la programació prevista: - El dijous 16 de febrer al matí, el Mercat de Santa Caterina organitzarà els tradicionals concursos de truites. S’hi presentaran els set ambaixadors i altres elements destacats del carnaval de 2012, l’auca i la cabina de fotografia instantània. A més, es donarà suport a la difusió de les activitats organitzades per les escoles i els mercats. A la tarda, de les 17.30 a les 21 hores, es farà l’arribada del rei Carnestoltes, amb el primer sarau i ball de màscares. Aquest carnaval arribarà al passeig del Born, per on desfilarà el seguici precedit dels set ambaixadors i on el rei Carnestoltes, que serà Tortell Poltrona, farà la proclama i donarà pas al primer ball de màscares. - El diumenge 19 de febrer, de les 17 a les 21 hores, es celebrarà l’acte central del carnaval al barri de la Ribera, que també presentarà una programació especialment adreçada a les famílies. Constarà de tres parts: a les 17 hores hi haurà un sarau infantil amb un ball de màscares al passeig del Born; a les 18 hores, la segona desfilada carnavalesca, que acabarà a l’Estació de França, i la taronjada (batalla de carnaval); i a les 18.30 hores, els saraus de carnaval i els balls de màscares. Una vegada acabada la desfilada, el rei Carnestoltes, el seguici i els ambaixadors obriran els balls de màscares populars, que tindran lloc al pati del Convent de Sant Agustí, al passeig del Born i al vestíbul de l’Estació de França, que és on el públic podrà afegir-s’hi. - El dimecres 22 de febrer es farà l’enterrament de la sardina. Hi haurà una festa infantil al parc de la Ciutadella, amb esmorzar, animació i la recuperació de la sardina vestida amb el llaç i penjada d’una canya per un fil. Es comptarà amb la participació de les escoles del districte, on també es farà un taller de construcció de sardines des del dilluns 13 de febrer. Explica que els dies 18 i 19 se celebraran les rues de carnaval que es mantindran, que seran aquelles organitzades als barris i per les entitats habituals, a les quals l’Ajuntament donarà suport logístic i organitzatiu. Assenyala que, tanmateix, no se celebrarà la rua central del carnaval amb motiu del canvi de model que es fa, que aposta per la descentralització i per donar més relleu a les rues dels barris. Assenyala que també es farà un concurs de disfresses infantils mitjançant la col·locació de la cabina de fotografia instantània del carnaval a cadascuna de les activitats, incloent-hi el Dijous Gras i les rues. Explica que les fotografies dels nens i nenes disfressats se sotmetran a les votacions que faran els jurats a partir del dia 24. D’altra banda, informa també de la creació de l’auca del carnaval, que es farà en suport paper i es podrà descarregar també des del web, on s’explicarà el nou carnaval de Barcelona 2012. Indica que l’auca s’adreçarà tant a pares com nens i es distribuirà a escoles i mercats. D’altra banda, exposa que, tot i que es deixarà de fer la rua central del Paral·lel, hi ha actors d’El Molino que volen participar en el carnaval i, per tant, en aquests moments s’està negociant amb ells la possibilitat que puguin fer alguna cosa a la zona on es troba aquesta sala. El Sr. Agustí destaca que volen que totes les diferents activitats que es facin a Barcelona, i no només els tres grans actes de recuperació del carnaval que ha esmentat el tinent d’alcalde, formin part del carnaval i que per això estan recopilant totes aquestes activitats per integrar-les al programa. Assenyala que, en aquest sentit, els balls de carnestoltes es faran diumenge a la tarda per deixar el dissabte com el dia de les rues. Afirma que es passa del model de la rua al model de les rues per tal donar protagonisme al territori, i que el Govern municipal donarà suport a aquestes rues de territori, sobretot a les més importants i les que creixin pel fet d’acollir entitats que participaven l’any passat a la rua central. Manifesta que la voluntat és integrar tots els actors del carnaval en el nou model i que, per això, han mantingut moltes reunions amb les entitats perquè tothom se senti còmode i encaixi en el nou model. Destaca que, a banda d’aquestes reunions i la col·laboració constant amb un grup d’historiadors que fa temps que treballen en la recuperació del carnaval de Barcelona, encapçalats per Xavier Cordomí i Albert Garcia Espuche, també s’han reunit amb la Comissió Cívica de Carnaval i amb les entitats que participaven regularment a la rua central del Paral·lel, per tal 1234 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 que puguin integrar-se dins d’algunes de les rues de districte o adaptar-se en algun dels formats del nou carnaval. Així mateix, explica que demà s’ha convocat totes les associacions de Barcelona per implicar-les en la celebració del carnaval, i que han mantingut reunions amb les entitats del barri de la Ribera i del nucli antic, que són les que acullen els tres nous actes i que han mostrat un alt grau d’implicació. Destaca que, a banda de la participació de la ciutadania, es busca la implicació de les associacions, dels mercats, especialment en el Dijous Gras, i de les escoles, sobretot en l’enterrament de la sardina. Assenyala que, pel que fa a les reunions internes, els agents implicats en l’organització del carnaval són l’ICUB, Mercats, l’IMEB, Ciutat Vella i els directors de territori dels districtes. D’altra banda, explica que s’ha mantingut una reunió específica amb els responsables de Fem Paral·lel, encapçalats per El Molino, el plantejament dels quals no se centra només en el carnaval, sinó en la recuperació del Paral·lel en general i la seva inclusió en l’agenda festiva de la ciutat. Afirma que, en aquest sentit, els han ofert una sèrie de possibilitats, que han acollit bé i que estan estudiant, com ara que en un dels seguicis que acompanyen el rei Carnestoltes pugui tenir protagonisme el tram del Paral·lel situat davant El Molino. Afegeix que també hi ha la possibilitat que les persones de Fem Paral·lel, junt amb algunes entitats que formaven part de la rua l’any passat, segueixin organitzant una rua a la zona, que comptaria amb el suport logístic de l’Ajuntament de Barcelona. Així mateix, assenyala que es donarà més rellevància i suport a la festa que l’entitat Fem Paral·lel organitza el 18 de juny, i que també hi ha la possibilitat d’organitzar una revetlla de Sant Joan al Paral·lel. La Sra. Blasco opina que el Govern de la ciutat ha emès missatges d’incertesa sobre la celebració no només de la rua sinó també de tot el carnaval, i que això ha provocat un cert desconcert en les persones i les entitats que participen d’aquesta activitat als barris. A més, destaca que això ha succeït en dates molt properes a aquesta celebració, ja que va ser pels volts del Nadal quan es van començar a tenir notícies sobre el fet que el Govern de la ciutat estava decidint que no se celebraria més la rua de carnaval. Manifesta que no posa en dubte els coneixements i les aportacions dels senyors Cordomí i Garcia Espuche i l’equip d’experts que han assessorat el Govern, però que les tradicions, sobretot en l’època de la democràcia, s’han inventat i reinventat en molts casos, com en el cas del correfoc. Afirma que, per tant, les tradicions no són estàtiques i evolucionen, i que això no ho diu ella, sinó experts en cultura popular. Opina que es podia arribar a pensar que calia reformular la rua en alguns aspectes, però que és excessiu dir que no és un element tradicional quan es fa des dels anys vuitanta. Explica que tot el que el Govern proposa ja es feia, com l’arribo i l’enterrament de la sardina, tot i que es puguin organitzar de manera diferent, i que no es descentralitzen les rues sinó que es mantenen les que ja es feien. Quant al suport logístic als districtes, pregunta si se’ls donarà diners per poder mantenir el que ja feien o simplement es deixarà les rues de barri en mans dels districtes, tal com es feia abans. A més, destaca que es deixa de donar suport econòmic a les comparses de barri i s’eliminen tots els premis, que eren un incentiu i sovint ajudaven les comparses a poder tirar endavant el seu projecte. Opina que, amb la proposta actual, ni l’ICUB ni Participació, ni segons sembla els districtes, donaran suport a les comparses dels barris; s’elimina la rua central i no es dóna prou suport a les de districte, ja que no han sabut veure en cap de les explicacions com es concretava aquest suport; i s’incorporen els balls de màscares, que no eren una tradició popular, sinó una tradició elitista que es feia en quatre o cinc llocs de la ciutat, com ara el Liceu. Afirma que, amb aquesta proposta, el Govern de la ciutat perd de vista tota la dimensió participativa de les rues de carnaval a la ciutat. En aquest sentit, destaca que les rues de carnaval eren un element aglutinador de moltes entitats diferents dels barris, ja que les feien sortir de la seva vida associativa interna per participar en un projecte comú, i que la rua central facilitava que les entitats que tenien comparses grans poguessin desfilar en bones condicions, cosa que sovint no permeten els carrers dels barris. A més a més, critica la manera com s’ha actuat, ja que, segons tota la informació que els ha arribat, s’ha pres una decisió NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1235 arbitrària, unilateral i precipitada, i ahir es va fer la primera reunió amb entitats dels barris que fa temps que preparen els actes del carnaval. El Sr. Espriu demana al tinent d’alcalde que els faci arribar l’explicació detallada que ha fet sobre la proposta de carnestoltes del Govern de la ciutat. Manifesta que el seu Grup no qüestiona la capacitat del Govern per replantejar- se el model de carnaval de la ciutat, ja que això forma part de les seves atribucions, però sí la manera com s’ha dut a terme aquesta revisió, perquè fer-ho abans del muntatge de carnestoltes no és la millor manera d’afrontar una reflexió respecte a una tradició que afecta molts barris de la ciutat i de l’entorn metropolità, ja que hi participen moltes comparses de fora de la ciutat. Pel que fa a això, assenyala que en aquest debat s’oblida sovint que el carnestoltes de la ciutat de Barcelona esdevé vertebrador de tot l’entorn metropolità. Opina que, per tant, amb el nou model es perd aquesta vertebració i l’espai de capitalitat cultural que s’ha anat consolidant al llarg dels darrers trenta anys entorn d’aquesta festa. Afirma que, en aquest sentit, estan parlant d’un debat de model cultural i de la capitalitat cultural de Barcelona, entesa com a ciutat gran. D’altra banda, manifesta que coincideix bastant amb la valoració que ha fet la Sra. Blasco respecte al concepte de recuperació històrica de les tradicions. Explica que, quan s’ha estat regidor d’una vila històrica com Gràcia, se sap perfectament que hi ha dos tipus de tradicions: les que provenen dels elements de recuperació i les que tenen a veure amb la capacitat de creació de tradició. Assenyala que, per exemple, la Revolta de les Quintes abans no existia com a element de vertebració de la cultura popular o que la gran presència actual dels trabucaires no té res a veure amb el paper més limitat que havien tingut en el passat. Afirma que, per tant, la generació de tradició depèn de la voluntat col·lectiva i de com s’impulsa. D’altra banda, destaca la importància de la cultura popular com a element d’integració social, amb tradicions que passen a ser compartides per una gran diversitat de persones i a tenir components de mestissatge. En aquest sentit, assenyala que són promotors d’aquest model de construcció col·lectiva i han de continuar impulsant-lo, i que no li agradaria pensar que a Barcelona no li agrada el mestissatge. Finalment, manifesta que els preocupa l’incompliment de l’acord de Plenari de la ciutat del 19 de desembre de 2011, l’últim punt del qual diu: «Que en el camp de la cultura s’impulsi la recuperació del Teatre Arnau i que es continuï la celebració de la gran rua de carnaval en aquest espai de la ciutat.» Conclou que, per tots els motius que ha exposat, el seu Grup creu que el Govern de la ciutat hauria de mantenir la rua central de la ciutat de Barcelona, independentment dels canvis que vulgui introduir en el model de carnestoltes. El Sr. Mulleras agraeix les explicacions del Govern municipal i expressa la satisfacció per la presència de la regidora Elsa Blasco, ja que al seu parer sempre enriqueix els debats que es fan a la Comissió. Manifesta que el seu Grup està d’acord a replantejar el carnaval si és per millorar-lo, a recuperar elements tradicionals i populars de la festa i a estendre el carnaval a tota la ciutat i descentralitzar-lo. Opina que, tanmateix, no s’ha consensuat prou aquest canvi de model amb els participants del carnaval, que són al capdavall els protagonistes de la festa. Respecte a la festa popular, demana que aquest tipus de festa, en la mesura que es pugui, s’adapti també a les famílies tant pel que fa als horaris com pel que fa a les temàtiques perquè en puguin gaudir els nens i nenes de Barcelona. A més, opina que cal no oblidar el Paral·lel, que és una de les artèries més importants de la cultura i l’oci a Barcelona, i que potser convindria replantejar-se la decisió que s’ha pres respecte a la rua central. Assenyala que els agradaria poder disposar de les explicacions que s’han donat per escrit i, també, conèixer la despesa desglossada que suposa per a l’Ajuntament el carnaval, tant la d’aquest any com les variacions que pugui haver-hi respecte a l’any passat. D’altra banda, pregunta si, dels 80.000 euros de més que el seu Grup va incorporar per a les entitats de cultura popular en la negociació pressupostària, se n’ha pogut aprofitar alguna part per ajudar les entitats de carnaval. El Sr. Portabella agraeix les explicacions exhaustives que s’han donat. Manifesta que el seu Grup opina que aquest és un àmbit estretament relacionat amb la 1236 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 cultura i que, per tant, tot i que hi intervinguin diverses entitats, hauria d’estar a càrrec de Cultura. D’altra banda, recorda que el Consell Plenari del 5 de febrer del 2010 va aprovar per unanimitat el Protocol festiu de la ciutat, en el qual es descriu què es vol que sigui el carnaval de Barcelona. Explica que la primera documentació que han trobat sobre la celebració del carnaval a Barcelona és una disposició del Consell de Cent de 1333 que prohibeix que es llancin taronges i que s’utilitzin algunes màscares d’àmbits determinats. Destaca que, per tant, es tracta d’una tradició molt antiga que ha passat per moltes vicissituds i que, a més a més, està inclosa en el Protocol festiu de la ciutat, per la qual cosa cal garantir-ne la continuïtat. En aquest sentit, assenyala que el seu Grup no creu que aquesta continuïtat estigui amenaçada, sinó que s’ha produït un replantejament, tot i que opinen que s’hauria d’haver consensuat abans d’anunciar-lo. Manifesta que, malgrat això, els sembla lògic que les diferents manifestacions de cultura popular flueixin i canviïn, com ha succeït, per exemple, amb els traçats de la cavalcada de Reis, sense que això hagi implicat la desaparició d’aquesta activitat. Afirma que el més rellevant és, d’una banda, saber quina és la intenció de fons que té el Govern amb el replantejament de la rua de carnaval i, de l’altra, que es continuï fent el carnaval, que es pot adaptar a les necessitats de cada moment. En aquest sentit, opina que és exagerat pensar que el fet que la rua es faci o no es faci al Paral·lel és determinant i que, en qualsevol cas, cal valorar si és el lloc més idoni o si hi ha altres alternatives que justifiquen fer-la en un altre indret. Conclou que l’important és saber quin és el projecte del Govern de la ciutat amb relació al carnaval i si es continuarà complint el Protocol festiu de la ciutat. El Sr. Forn assenyala que ha començat la seva intervenció explicant els dos objectius del nou enfocament del carnaval i que un d’ells, la recuperació del carnaval històric, com a mínim no ha estat criticat i és compartit per tothom. Recorda que el segon objectiu és potenciar les rues que s’organitzen des dels barris i els districtes, i que a més n’ha afegit un altre, que és que aquestes festes siguin al més familiars possible, tant en horaris com en continguts, en la línia del que ha reclamat el Sr. Mulleras. Afirma que és cert que hi ha hagut una disminució dels ajuts, però que això no és diferent del que s’ha fet amb les aportacions a la Mercè i la cavalcada de Reis i en la resta d’àmbits. Pel que fa a la crítica respecte al fet que es podrien haver comunicat els canvis amb més temps, explica que des dels mesos de novembre i desembre s’està parlant amb les entitats. Destaca que, en qualsevol cas, aquest nou plantejament no és una invenció sense fonament, sinó que està absolutament avalat per dos grans coneixedors de les tradicions de la ciutat com són els senyors Garcia Espuche i Cordomí. Explica que continuaran impulsant i facilitant la celebració de les rues que se celebrin, i que l’element innovador és que intenten recuperar un carnaval històric que té unes arrels que es remunten al segle XVI i a una localització concreta al barri de la Ribera. Afirma que és cert que es deixa de fer la rua central del Paral·lel, però que, coneixedors de la voluntat de col·laboració i implicació d’entitats com El Molino, estan buscant la manera que també es puguin integrar en aquest nou concepte de festa de carnaval. La Sra. Blasco manifesta que el seu Grup no ha trobat cap concreció sobre com es potenciaran els carnavals de barri que ja es feien abans. Destaca, però, que el més important és que qualsevol canvi s’ha de fer amb la participació real de les entitats i les comparses que fins ara participaven en aquesta festa i no només amb experts, i que això és el que ells diuen que no s’ha fet. Insisteix que s’ha pres una decisió unilateral, sense consens i precipitada, i opina que, si el Govern municipal té la voluntat d’intentar transformar el model de carnaval, ha de comptar amb tothom que fa possible la rua de carnaval, sobretot si aquest tema es gestiona des de Participació. En aquest sentit, subratlla que no són els responsables municipals els que posen temps, esforç, diners i hores d’assaig i treball durant tot l’any per fer possible una rua de carnaval en condicions i ben lluïda. El Sr. Espriu remarca que el tinent d’alcalde ha dit que s’han «comunicat» els canvis a les entitats entre els mesos de novembre i desembre, cosa que demostra que no s’entén la diferència entre comunicar i participar. Afirma que el punt central NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1237 d’aquest debat és si es creu en el model de participació de ciutat que es pregona o simplement es comunica a la gent el que es vol fer. Opina que, si el Govern busca realment la participació, un cop passat aquest carnestoltes, hauria d’obrir un procés de debat sobre el model amb el conjunt de totes les entitats de la ciutat que hi participen i amb els grups polítics. En segon lloc, pregunta si es complirà l’acord de Plenari del 19 de desembre de 2011. En aquest sentit, recorda que una de les consignes que ha repetit l’alcalde de la ciutat és que complirà els acords de Plenari. Finalment, reitera que la rua central és un element de vertebració de la cultura actual de la ciutat, com ho demostra el fet que moltes entitats vulguin participar en aquest esdeveniment. Conclou que aquests són els tres elements clau que el seu Grup qüestiona i que està convençut que en la resta d’aspectes poden posar-s’hi d’acord, ja que ells no estan en contra de fer una reflexió entorn d’aquesta festa o de tenir en compte els estudis històrics. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions Al Plenari del Consell Municipal: 4. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 14 de desembre de 2011, que té per objecte l’aprovació del conveni subscrit, el 14 de desembre de 2011, amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a la direcció i execució de les obres de nova construcció de l’Escola Mediterrània, d’una línia, de Barcelona. El Sr. Escudé manifesta que el seu Grup, tot i estar d’acord en la construcció d’aquesta escola, farà una reserva de vot, atès que l’expedient, amb quatre textos de conveni diferents i cinc informes sobre els convenis, els planteja molts dubtes. Assenyala que, a banda dels dubtes jurídics ―com la naturalesa jurídica del finançament, si és l’Ajuntament qui ha de carregar les taxes meritades i els tributs, i el procediment legal per tramitar l’expedient―, hi ha dos punts que consideren prou importants per no expressar el sentit del vot: no entenen ni comparteixen la suspensió del calendari de liquidació, i tampoc no entenen qui és el destinatari final de la subvenció. El Sr. Mulleras afirma que tots estan d’acord amb la construcció de l’edifici de l’escola Mediterrània, però que aquest expedient és molt millorable. Explica que el Govern municipal va prendre una decisió de manera unilateral i el 14 de desembre va fer un decret, i que, a partir d’aquí, ha tractat de «vestir-lo» amb una sèrie d’expedients, en els quals hi ha versions molt diferents dels convenis. Destaca que en l’últim conveni no s’estableixen les anualitats de devolució dels diners per part de la Generalitat i, per tant, pregunta, si quan acabi el conveni el 2015, la Generalitat ja haurà d’haver tornat aquests diners que l’Ajuntament avança per a la construcció de l’edifici o si no es marca cap limitació en aquest sentit, amb el perill que això comporta. D’altra banda, explica que també voldrien saber si hi haurà un concurs per adjudicar les obres, atès que ja es dóna per fet que s’adjudicaran a Foment de Ciutat Vella, quan aquesta empresa és una societat mixta i, per tant, caldrà fer un concurs si es vol adjudicar les obres a aquesta societat. Conclou que el seu Grup farà una reserva de vot perquè vol analitzar en profunditat aquest expedient per tots els dubtes que els suscita i per la importància que té l’escola Mediterrània i el respecte que els mereixen les famílies d’aquest centre. La Sra. Blasco expressa la reserva de vot del seu Grup per motius de responsabilitat i de compromís amb aquesta escola. Pel que fa a la responsabilitat, manifesta que comparteixen que és imprescindible la construcció d’aquesta escola pel bé de tota la comunitat educativa, infants i famílies del centre, que no es mereixen estar en les condicions actuals. Explica que, des d’aquest punt de vista, 1238 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 estudiaran la solució que es proposa, però sempre partint de la base que exigiran que els diners que l’Ajuntament avança a la Generalitat siguin retornats. En aquest sentit, assenyala que en el conveni que l’Ajuntament signa amb la Generalitat no queda ben establert com es retornaran els diners, tal com ho demostra el fet que s’ha modificat el conveni que s’havia aprovat inicialment amb l’eliminació del quadre on es detallaven les anualitats que havia de retornar la Generalitat. Afegeix que, a més, aquest fet ha cridat l’atenció de la mateixa Intervenció municipal, que suggereix que la desaparició de la clàusula novena relativa al finançament, a la pàgina 75 de l’expedient, pot suposar que l’Ajuntament no recuperi els diners prestats a la Generalitat. Demana, per tant, quins són els mecanismes previstos per al retorn d’aquests diners i quan es retornaran. D’altra banda, explica que la reserva de vot del seu Grup també respon al compromís que sempre ha demostrat Barcelona amb l’escola pública, compromís que opina que avui la Generalitat fa perillar amb l’excusa de les retallades. Afirma que ells no permetran que això passi, però que tampoc no permetran que l’Ajuntament de Barcelona substitueixi la Generalitat de Catalunya sense que el compromís de retorn dels diners estigui ben travat. Conclou que l’expedient no només és millorable, sinó que s’hauria de modificar el conveni per assegurar que l’Ajuntament de Barcelona recuperarà els diners que avança, perquè, des del punt de vista competencial, és la Generalitat de Catalunya la que ha de construir aquesta escola. El Sr. Portabella expressa el vot a favor del seu Grup. Assenyala que podria subscriure les intervencions anteriors amb relació a l’expedient, però que per al seu Grup pesa més el fet que una de les vuit escoles de Barcelona que s’allotja en barracons deixi d’estar en aquesta situació. Explica que, d’una banda, creuen que el Govern de la ciutat està fent un esforç notable en alguns aspectes vinculats a l’educació i altres àmbits en què la Generalitat no pot complir les seves obligacions, però que, d’altra banda, és veritat que a l’expedient no es descriu com es retornaran els diners que avançarà l’Ajuntament. Assenyala que fins ara, en altres àmbits diferents de l’educatiu, com en el cas de la Casa Burés, almenys s’estableix un mecanisme perquè la Generalitat pagui, tot i que està per veure si després es complirà. En aquest sentit, opina que el Govern de la ciutat és el primer interessat a exigir que la Generalitat no eludeixi les seves responsabilitats. El Sr. Martí explica que, forçosament, haurà d’avançar la resposta del Govern al prec que tracta del mateix tema i que, per tant, les explicacions que ara farà coincidiran amb la resposta que donarà posteriorment, si és que es manté el prec. La Sra. Pajares pregunta al Sr. Escudé si el seu Grup mantindrà el prec. El Sr. Escudé respon afirmativament. El Sr. Martí afirma que és cert que l’expedient s’ha de completar, però que, davant de determinats discursos sobre hipòtesis futures, cal destacar que el que s’intenta fer és pal·liar situacions anòmales que no són desitjables, com ha comentat el Sr. Portabella, i que la voluntat política també es demostra forçant determinades situacions. Manifesta que el Govern municipal té molt clar que s’ha de fer aquesta escola i que, en aquests moments, està acabant de negociar amb el Govern de la Generalitat el retorn econòmic de l’avançament de recursos per part de l’Ajuntament. Explica que la setmana vinent està convocada la reunió del Consell de Direcció del Consorci d’Educació, l’òrgan mixt entre la Generalitat i l’Ajuntament, en la qual s’acordaran i s’establiran els mecanismes perquè es produeixi el retorn dels 4.600.000 euros pressupostats per tirar endavant aquest equipament escolar. D’altra banda, assenyala que cal recordar els motius que han portat a la situació actual del Govern de Generalitat des del punt de vista econòmic i financer, ja que opina que a vegades alguns se n’obliden i fan discursos molt agosarats. Destaca que, en qualsevol cas, l’alcalde de Barcelona i el Govern de la ciutat són, han estat i continuaran sent molt exigents, no només amb el Govern de la Generalitat, sinó amb la resta de governs i administracions amb què col·laboren. A més, afirma que, mentre puguin, estan disposats a suplir temporalment una altra administració perquè consideren que el bé comú d’una sèrie de famílies i infants NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1239 que fa molt temps que esperen la construcció d’aquesta escola passa per davant d’altres consideracions. Conclou que intentaran que l’acord que s’assoleixi en el si del Consell de Direcció del Consorci d’Educació de Barcelona propiciï la periodificació i els detalls sobre el retorn dels diners que tots els Grups reclamen. La Sra. Blasco remarca que el Grup d’ICV-EUiA ha expressat una reserva de vot i ha manifestat que qualsevol decisió sobre aquesta qüestió estarà guiada per la responsabilitat cap a les necessitats d’aquesta escola i pel compromís amb l’escola pública en general. Manifesta que confia que el Govern de la ciutat faci tot el possible perquè el retorn dels diners quedi ben travat en el conveni, i afirma que, si això queda incorporat en un nou conveni abans del Plenari, el seu Grup donarà el vistiplau a la proposta. El Sr. Mulleras subratlla que el retorn de les anualitats i el càlcul dels costos financers s’han d’incloure en el conveni, i no pas en un acord amb el Consorci d’Educació. D’altra banda, opina que el Govern de la ciutat no ha de posar l’interès públic com a excusa per tapar un altre favor financer a la Generalitat, i remarca que, en qualsevol cas, els favors s’han de retornar, amb una especificació clara de les condicions. Afirma que el Grup del PP vol que es faci el CEIP Mediterrània, i que té una responsabilitat i un compromís envers les famílies, que no es mereixen aquesta tramitació de l’expedient. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU i UpB i amb la reserva de vot del PSC, PP i ICV-EUiA. 5. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 12 de gener de 2012, que designa el Sr. Francesc Homs i Ferret representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’Assemblea General de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, en substitució del Sr. Jordi Mercader Miró. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP. b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 6. Aprovar el Pla d’estudis sociològics 2012-2015. El Sr. Forn assenyala que farà una presentació breu de la proposta perquè tothom en coneix el contingut. En primer lloc, expressa el seu agraïment per la col·laboració de tots els grups polítics i assenyala que han recollit bastantes de les esmenes que els han proposat. Recorda que aquest és el cinquè Pla d’estudis sociològics que es presenta, i destaca que és un instrument que parteix de l’any 1996 i els proporciona una informació molt valuosa sobre l’opinió dels ciutadans de Barcelona, cosa que justifica la seva continuïtat. Indica que es referirà bàsicament a alguns dels aspectes del Pla més substancials i que s’han modificat. Explica que, pel que fa als terminis de lliurament de la informació a tots els grups polítics, s’ha passat d’un termini de tres mesos a un mes per a les enquestes de menys de 800 entrevistes i de sis a dos mesos per a les que són superiors a 800 entrevistes. Respecte als continguts, recorda els diferents estudis sociològics que es realitzaran perquè s’han fet els altres anys i els proporcionen una informació molt valuosa: l’enquesta de serveis municipals, el baròmetre semestral, l’enquesta de qualitat de la ciutat, els estudis sobre actituds i opinions dels barcelonins respecte a Barcelona, l’enquesta de valors dels ciutadans i l’estudi d’hàbits informatius. Explica que, a més, s’incorporarà com a novetat un estudi permanent d’opinió a les xarxes, amb la idea de tenir també coneixement dels temes i les idees principals 1240 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 que apareguin a les xarxes socials i que tinguin caràcter públic en els àmbits d’estudi del Pla. Afirma que aquest estudi no pretén substituir les metodologies clàssiques, tant quantitatives com qualitatives, sinó que es tracta més aviat d’un estudi sociològic complementari. Explica que, per dur a terme aquest estudi, se seguiran els passos següents: la recollida automatitzada de la informació disponible a les xarxes; la depuració, l’organització i la classificació d’aquesta informació; i la codificació o quantificació, l’atribució de pesos, la producció estadística i l’anàlisi de resultats. Assenyala que inicialment volien presentar un informe anual, però que finalment serà trimestral, i afirma que es tracta d’una experiència nova que ha partit dels serveis tècnics del mateix Ajuntament per tal de no passar per alt tot el que s’esdevé a través de les xarxes socials, ja que pot ser la configuració de l’opinió ciutadana. El Sr. Colomé expressa el ple suport del seu Grup a aquest Pla. Agraeix al tinent d’alcalde que hagi acceptat els suggeriments que li han fet, i assenyala que voldrien fer una nova proposta, sobretot per ajudar a la comprensió del baròmetre polític, que consisteix a afegir en l’informe de resum dues taules que són a la documentació. Explica que una de les taules és la relativa a la valoració dels líders per record de vot, amb la qual cosa es matisa molt la valoració dels líders propis. Informa que, segons aquesta taula, l’alcalde Trias té un 6,8 de valoració de CiU; Jordi Hereu, un 6,2 de valoració socialista; Alberto Fernández Díaz, un 7,3, de valoració del PP; Ricard Gomà, un 6,3 de valoració d’ICV-EUiA, i Jordi Portabella, un 6,2 de valoració d’UpB. Assenyala que, d’aquesta manera, canvia bastant la percepció que es té que només aprova un líder i suspenen tots, tenint en compte que aquests són suspesos pels electors que no els pensen votar. Explica que la segona taula que proposen incloure és la matriu de transvasament de vot, que permet veure el tempo vital de cada partit. Afirma que, segons aquesta taula, la retenció de vot de CiU seria del 76,8%; del PSC, del 53,6%; del PP, del 64%; d’ICV-EUiA, del 69%, i d’UpB, del 66%. Destaca que amb aquesta taula no cal fer projeccions de vot, perquè ja es veu la situació de cada partit. Explica que la interpretació que fan els teòrics d’aquests percentatges és que a partir del 70% un partit està mobilitzat; entre el 70% i el 60%, s’està mobilitzant; entre el 60% al 50%, s’està fragmentant, i per sota del 50%, està desfet. El Sr. Mulleras manifesta que el seu Grup no pot donar suport a aquest Pla, entre altres coses perquè el Govern municipal pràcticament no ha atès cap de les seves aportacions de contingut, sinó només propostes de caràcter formal o que no presentaven cap tipus de problemàtica. Pel que fa al nou estudi permanent d’opinió de les xarxes, explica que el seu Grup defensa que aquestes dades es transmetin de manera continuada i no pas trimestralment, atès que es tracta d’un seguiment diari. Respecte al lliurament dels estudis, assenyala que consideren que els grups municipals tenen dret a obtenir les dades del Pla d’estudis sociològics 24 hores abans que es difonguin, i no pas pràcticament en el mateix moment que es fan públiques. Explica que el seu Grup opina que, si es pregunta per la intenció de vot, també s’han de fer servir models d’estimació de vot i de projecció de regidors. Assenyala que les dades relatives al PP queden clarament distorsionades en les enquestes que es fan a través del Pla, ja que no consideren de cap manera el fenomen del vot ocult. Indica que, per exemple, les enquestes de desembre els situen com a última força municipal, quan són la tercera força municipal de manera força consolidada. Destaca que, per tant, es fa desaparèixer el 60% dels votants del PP, i això és greu perquè dóna una imatge desvirtuada de la realitat. Explica que per això demanen la projecció de vot, i opina que la negativa del Govern municipal a fer-la, igual que la de l’alcalde Hereu al seu moment, només pot estar justificada per algun tipus d’interès polític. Posa com a exemple les dades anteriors a les últimes eleccions municipals de 2011. Recorda que, quan el mes de desembre de 2010 es va preguntar als ciutadans a través d’aquest sistema, el PP va obtenir un 2,8% en intenció de vot, quan en realitat va treure un 9%; el PSC, un 22%, quan va assolir un 11%; i ERC, un 6,5%, quan va aconseguir un 2,9%. Opina que això demostra que aquestes enquestes no donaven la veritable imatge del comportament del votant, el qual no NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1241 varia tant les seves preferències en pocs mesos (del desembre de 2010 al maig de 2011). Afirma que s’ha de fer alguna cosa per redreçar això perquè, si no, l’Ajuntament avalarà aquesta distorsió institucionalitzada i, el que és pitjor, ningú no es creurà les seves enquestes. A més, destaca que, si bé aquest sistema perjudica clarament el seu partit actualment, també pot anar en contra d’una altra força política en qualsevol altre moment, ja que el vot ocult pot variar i arribar a ser una característica d’un altre partit. Conclou que la proposta que es presenta consolida la utilització política del Pla i les enquestes i que, per això, hi votaran en contra. El Sr. Mestre expressa la satisfacció del seu Grup pel procediment que ha emprat el Govern municipal per a l’elaboració del Pla, que ha permès que tots els Grups fessin propostes, tot i que en el cas del seu Grup n’hi ha una que ha estat desestimada. Destaca que l’Ajuntament de Barcelona disposa de plans d’estudis sociològics des de l’any 1996, cosa que ha fet que sigui un exemple i una referència per a molts altres ajuntaments i administracions en aquest camp. Manifesta que, per tant, celebren que l’actual Govern municipal hagi decidit donar continuïtat a uns estudis sociològics que s’ha demostrat que són valuosos. Afirma que coincideixen amb el Sr. Forn que els objectius d’aquest Pla són importants i justifiquen plenament la seva existència. En aquest sentit, explica que consideren que una Administració pública com l’Ajuntament de Barcelona necessita, per poder decidir, guiar, dirigir i liderar la seva acció política, eines com aquest Pla, que permeten conèixer l’opinió ciutadana de manera aprofundida i contrastar la mateixa acció municipal, i més tenint en compte l’alt nombre i la gran diversitat de ciutadans que té Barcelona. Subratlla que, per tant, a més de compartir els objectius del Pla, els consideren imprescindibles per a una bona acció municipal i un bon govern de la ciutat. Manifesta que també valoren positivament la posada en marxa de l’estudi permanent d’opinió a les xarxes, ja que les xarxes socials són un fenomen que ha adquirit una importància considerable i són també un termòmetre més de l’opinió de la ciutadania. Opina que és una innovació interessant del Pla, tot i que caldrà veure’n els resultats per acabar d’avaluar si realment representa una eina útil. Explica que també volen assenyalar el risc que els estudis demoscòpics puguin substituir la participació ciutadana. En aquest sentit, afirma que cal tenir clar que les enquestes i els estudis sociològics permeten copsar la realitat, les crítiques, les demandes i les valoracions de la ciutadania, però que en cap cas han de ser una excusa per suplantar la participació ciutadana. Assenyala que el seu Grup ha fet dues aportacions al Pla. Explica que la primera era no recollir els resultats desglossats per nacionalitat, com es preveia a la proposta inicial que va presentar el Govern, ja que consideraven que diferenciar els resultats per nacionalitats tenia una utilitat molt discutible i, en canvi, presentava un risc d’estigmatització. En aquest sentit, expressa la seva satisfacció pel fet que el Govern hagi incorporat aquesta esmena. Explica que la segona esmena, a la qual també ha fet referència el Sr. Mulleras, era la petició que els grups municipals coneguessin els estudis 24 hores abans que el Govern els fes públics i els lliurés als mitjans de comunicació. Manifesta que lamenten que aquesta esmena no hagi estat recollida pel Govern perquè creuen que ajudaria els grups municipals a fer un bon treball. Conclou que, tanmateix, globalment estan satisfets del Pla i la manera com s’ha treballat i que, per tant, hi votaran favorablement. El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu Grup a la proposta i manifesta que valoren positivament la novetat de l’estudi permanent d’opinió a les xarxes. Explica que el seu Grup va presentar una esmena per recollir les dades a l’entorn 2.0 perquè creuen que, tot i que aquestes dades probablement reflecteixen amb més intensitat l’opinió de la gent més jove, consideren que són clau per copsar l’opinió de la ciutadania. Precisa que, tanmateix, troben interessant que aquest estudi d’opinió a les xarxes reculli també la influència i la presència dels líders i els partits polítics a la xarxa, i que per això van presentar una esmena en aquest sentit. D’altra banda, agraeix l’experta intervenció del Sr. Gabriel 1242 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Colomé, que opina que ha explicat unes coses interessants que valdria la pena que el Govern municipal considerés. En relació amb el lliurament dels estudis 24 hores abans que es facin públics, explica que imagina que el que preocupa al Govern és que es pugui produir una filtració abans de la presentació dels estudis. En aquest sentit, opina que caldria trobar un punt d’equilibri per tal que el Govern no hagi de patir per això i l’oposició no hagi d’assabentar-se dels resultats dels estudis en el mateix moment que es fa la roda de premsa, ja que necessita preparar-se per fer-ne una valoració. Conclou que han de pensar una manera de solucionar aquest problema, que creu que no és insalvable. El Sr. Forn agraeix els vots a favor de la proposta, i subratlla que han fet un esforç important per recollir el màxim de suggeriments. Agraeix el darrer suggeriment del Sr. Gabriel Colomé, que assenyala que és una de les persones amb qui més ha parlat des d’un punt de vista tècnic i que els ha assessorat sobre alguns dubtes que tenien. Opina que aquesta aportació millorarà la percepció que es pugui tenir quan es donin les dades sobre la intenció de vot. Pel que fa a això, explica que, quan la Sra. Esteller els va proposar canviar aquest sistema, ell va parlar amb diversos tècnics i li van dir que el sistema més objectiu que hi ha en aquests moments és treballar només amb la intenció de vot, que és una dada que ningú no pot discutir. Reconeix que és veritat que aquesta dada no és un reflex dels resultats posteriors, però assegura que és la més objectiva de totes. En aquest sentit, assenyala que el Sr. Colomé li va explicar que ell, com a director del Centre d’Estudis d’Opinió, fins i tot va arribar a fer una sessió especial per als mitjans de comunicació per explicar-los què vol dir la intenció de vot i com s’ha d’interpretar, i que ell no té cap inconvenient a tornar a fer-ho perquè creu que és molt important entendre què significa. D’altra banda, manifesta que tots els partits polítics tenen la capacitat de fer ells mateixos la projecció de vot amb la matriu, la intenció de vot i el record de vot que se’ls faciliten. Explica que ahir mateix ell va fer la prova de donar aquestes dades a tres persones perquè fessin la projecció de vot i que les tres han obtingut resultats diferents, per la qual cosa, si ho fessin ells, tampoc no es posarien d’acord i això sí que seria criticable. En aquest sentit, conclou que el millor és preservar les dades que proporciona el gabinet de la Direcció d’Estudis, i demana al Grup del PP que intenti incorporar-se a l’acord, tenint en compte que afegiran les esmenes que ha proposat el Sr. Colomé i que faran tots els esforços per explicar, fins i tot als mitjans de comunicació, què signifiquen les dades que dóna l’Ajuntament. Pel que fa al lliurament dels estudis als grups municipals 24 hores abans de la seva presentació pública, manifesta que es compromet que el dia que el Govern faci una presentació avisarà prèviament als Grups i els donarà l’estudi amb tres o quatre hores d’antelació. Opina que aquest temps és suficient per poder treballar les dades i representa una millora respecte a la pràctica anterior de donar els estudis en el mateix moment que es facilitaven als mitjans. Respecte al comentari d’ICV-EUiA sobre la participació, afirma que són plenament conscients que una enquesta i un procés participatiu són coses absolutament diferents. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Colomé expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1243 7. La Comissió de Presidència i Règim Interior insta al Govern Municipal a elevar la disconformitat institucional amb la resposta donada pel Govern de Catalunya a la moció 13/IX aprovada pel Parlament de Catalunya en data 14 d’abril de 2011 sobre les relacions del Govern amb l’Ajuntament de Barcelona i a exigir del Govern la concreció deguda pel que fa a la informació sobre la situació, calendari i desenvolupament dels aspectes recollits en aquesta moció. El Sr. Colomé explica que ha arribat a un acord transaccional amb el Grup Municipal del PP i que el nou text diu el següent: «Instar el Govern municipal a demanar a la Generalitat de Catalunya a donar compliment a la moció 13/IX, aprovada pel Parlament de Catalunya en data 14 d’abril de 2011, sobre les relacions del Govern amb l’Ajuntament de Barcelona, i a establir les prioritats i el calendari de les inversions i el compliment dels convenis socials, educatius i sanitaris.» Precisa que aquesta proposició no té la intenció de ser una crítica al Govern municipal, sinó que volen expressar la seva lleialtat institucional i el seu suport com a grup municipal al Govern de la ciutat per fer el que demana la proposició. Assenyala que el que volen és que es concreti la informació que correspon a la moció aprovada pel Parlament de Catalunya el 14 d’abril de 2011. Recorda que aquesta moció demanava tres coses: garantir les transferències compromeses per mantenir la prestació dels serveis educatius, sanitaris i socials de la ciutat de Barcelona de manera que aquests serveis no es vegin afectats per una reducció pressupostària de la Generalitat, i donar compliment a la plena execució de les transferències d’exercicis anteriors; reparar els retards en els convenis signats entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat que afecten equipaments no executats; i mantenir la programació d’inversions corresponent als equipaments educatius, cívics, de serveis socials i sanitaris que el Govern tenia programat construir a Barcelona i que no s’han executat perquè l’Ajuntament de Barcelona no ha posat sòl a disposició. Explica que la resposta que va enviar per escrit la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joana Ortega, el 14 de novembre no respon a les demandes plantejades a la moció. Assenyala que, en aquest escrit, la vicepresidenta explica que ha mantingut una sèrie de reunions amb l’alcalde Trias; parla de biblioteques a Horta, l’Eixample i Sant Gervasi, de la línia 9 i de la prioritat de construir dues comissaries; dóna una resposta genèrica sobre les retallades en el sentit que no han d’afectar tant les persones, i, finalment, afirma que s’ha estat treballant molt. Assenyala que, tot i que es pot considerar que una moció del Parlament i dels grups parlamentaris té poc a veure amb el Govern municipal, no estan parlant d’una lògica institucional sinó d’una lògica política, i allò que es refereix a les relacions del Govern de la Generalitat amb l’Ajuntament de Barcelona té molt a veure amb la ciutat, el Govern de la ciutat i els grups municipals. Afirma que, per tant, volen que el Govern municipal insti el Govern de la Generalitat a complir les seves obligacions amb la ciutat i volen conèixer la resposta del Govern de la Generalitat a les preguntes que se li fan, sigui en seu parlamentària o sigui en seu municipal. En aquest sentit, destaca que el Govern de la ciutat té tot el suport del Grup Municipal del PSC per fer això que es demana. La Sra. Pajares manifesta que al seu Grup també el preocupen els incompliments de la Generalitat respecte a la ciutat de Barcelona, com ho demostra el fet que justament ahir, a la Comissió de Qualitat de Vida, van demanar la compareixença del Govern municipal per informar de l’estat de les infraestructures i equipaments socials i sanitaris que estan construïts amb molt retard o encara no estan construïts, o que estan construïts i encara no han entrat en funcionament. Recorda que, a més, el desembre passat el Grup del PP va presentar una proposta, aprovada per unanimitat i transaccionada amb el Govern de CiU, en la qual s’instava el Govern a establir, en el marc de la Comissió Mixta Generalitat-Ajuntament de Barcelona, les prioritats i les inversions de la Generalitat a la ciutat, així com un calendari de compliment i el retiment dels resultats de la Comissió. 1244 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Destaca que, en la interpel·lació i la moció subsegüent presentada pel diputat Joan Ferran el 14 d’abril de 2011, que va ser aprovada amb les transaccions que van fer diversos Grups, entre ells el seu, es demanava una concreció que després no s’ha donat en la resposta del Govern de la Generalitat. En aquest sentit, manifesta que el seu Grup comparteix la disconformitat que ha plantejat el Sr. Colomé, tot i que remarca que el Grup del PSC també té alguna cosa a veure amb aquests incompliments perquè ha governat Catalunya durant vuit anys. Precisa que amb això no vol justificar les actuacions de l’actual Govern de la Generalitat, però sí assenyalar que la fermesa que ara es reclama potser s’hauria pogut exercir quan el Grup del PSC governava a l’Ajuntament i la Generalitat. Finalment, manifesta que celebren i agraeixen que s’hagi acceptat l’esmena que ha fet el seu Grup a la proposició. El Sr. Mestre explica que votaran favorablement la proposició transaccionada, de la mateixa manera que també haurien votat a favor la proposició inicial, ja que comparteixen els arguments que ha donat el Sr. Colomé. Destaca que el que es planteja és donar compliment a una moció del Parlament de Catalunya, atès que l’informe relatiu al compliment d’aquesta moció per part de la vicepresidenta del Govern és clarament insuficient i denota, fins i tot, un cert menyspreu amb relació a les obligacions que es desprenen de la moció. Afirma que és evident que l’informe que signa la consellera no és la resposta que exigeix aquesta moció i, per tant, creuen convenient que el Govern municipal demani a la Generalitat de Catalunya que doni resposta al que la moció planteja quant a prioritats i calendari sobre inversions i compliment dels convenis socials, educatius i sanitaris. El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu Grup. Assenyala que al seu Grup li agrada més la proposició transaccionada que l’original, en la qual hi havia algun aspecte que no acabaven d’entendre. Opina que és evident que l’Ajuntament de Barcelona pot sol·licitar més concreció sobre una resposta que és vaga i que apunta quatre coses que no corresponen al contingut pròpiament dit de la moció plantejada. El Sr. Martí agraeix a tots els regidors la proposta, el to amb què s’han expressat i l’acord transaccional al qual s’ha arribat. Assenyala que, tot i que per a ells el nou text no és l’ideal, consideren que exposa d’una manera molt més acurada, tant des del punt de vista polític com institucional, el que hauria de fer l’Ajuntament de Barcelona i el seu Govern respecte a unes dinàmiques polítiques que s’han donat i es continuaran donant al Parlament de Catalunya. Explica que tots saben que hi ha diverses alternatives quan un grup parlamentari de l’oposició demana comptes al govern i el compliment dels acords presos, i opina que, en aquest sentit, hi ha suficients mecanismes parlamentaris per poder exigir aquesta informació amb temps i forma quan aquell grup considera que no ha estat transmesa pel Govern, fins i tot la petició d’empara a la mesa del Parlament. Explica que, des d’aquest punt de vista, el Govern de la ciutat s’hauria manifestat en contra de l’aprovació de la iniciativa inicial, però que, després de l’acord de transacció, hi votarà a favor perquè considera que el canvi que s’ha fet és el correcte des del punt de vista de l’exigència que l’Ajuntament de Barcelona pot arribar a tenir davant d’una altra institució, en aquest cas el Govern de la Generalitat. Assenyala que, tanmateix, cal tenir en compte que està previst que el Govern de la ciutat compleixi properament allò al que s’havia compromès quant al seguiment de la Carta Municipal, ja que informarà de les reunions prèvies que han mantingut la Comissió Mixta Generalitat-Ajuntament de Barcelona i la Comissió Interadministrativa de Col·laboració Estat-Generalitat-Ajuntament. Afirma que en la reunió de la Comissió Mixta Generalitat-Ajuntament que es va produir a finals de desembre ja es va acordar que, en el si de la Comissió, s’informaria del desplegament dels compromisos de la Generalitat amb la ciutat de Barcelona respecte a inversions en equipaments socials, educatius, sanitaris i d’altra naturalesa. Manifesta que, per tant, a finals de desembre el Govern de l’Ajuntament de Barcelona ja va plantejar això al Govern de la Generalitat i que, per tant, aquesta és una raó de més per votar a favor de la transacció que es proposa, perquè va en la línia filosòfica del que ja s’havia anticipat a fer el Govern de la ciutat davant el Govern de la Generalitat. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1245 Manifesta que estan d’acord amb el fons i l’objectiu polític d’aquesta transacció i que, per tant, instaran el Govern de la Generalitat a fer el que es proposa, i que esperen que en breu puguin tenir la informació corresponent i que els interessa a tots. La Sra. Pajares aclareix, en resposta a un comentari del Sr. Martí, que el grup parlamentari que va proposar la moció ja ha fet constar en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya l’incompliment del retiment del control del compliment. El Sr. Martí expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Colomé expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència i Règim Interior insta al Govern Municipal a demanar a la Generalitat de Catalunya a donar compliment a la moció 13/IX aprovada pel Parlament de Catalunya, en data 14 d’abril de 2011, sobre les relacions del Govern amb l’Ajuntament de Barcelona i a establir les prioritats i el calendari de les inversions i el compliment dels Convenis socials, educatius i sanitaris. Del Grup Municipal PP: 8. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: Instar al Govern municipal a modificar l’article 46.2 apartat b) de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona per tal de que es prohibeixi el consum de begudes alcohòliques en l’espai públic amb independència del tipus d’envàs que s’utilitzi. El Sr. Mulleras explica que el consum d’alcohol al carrer, l’anomenat botellón, és un problema greu que afecta la ciutat de Barcelona, on s’han detectat diferents punts on es concentren joves que realitzen aquesta pràctica. Assenyala que, en concret, alguns d’aquests punts són els voltants del Turó Parc, Diagonal amb Francesc Macià, l’avinguda Josep Tarradellas, les places del Sol, la Revolució i la Virreina a Gràcia, el carrer Almogàvers, la Vila Olímpica, els Jardins de les Tres Xemeneies i voltants, la plaça Letamendi o molts trams del carrer Enric Granados. Destaca que la presència de joves que practiquen el botellón produeix al voltant de 1.000 queixes a l’any a la Guàrdia Urbana, i que, des de l’entrada en vigor de l’ordenança de convivència ciutadana, la Guàrdia Urbana ha interposat 129.292 denúncies per consum d’alcohol a la via pública entre el juny de 2006 i el setembre de 2011. Recorda que en l’ordenança actual el consum d’alcohol a la via pública ve regulat per l’apartat b) de l’article 42.6, que només prohibeix el consum de begudes alcohòliques a la via pública quan estiguin envasades en vidre o en llauna. Afirma que no té sentit que actualment es pugui beure alcohol en bric, ampolla o got de plàstic perquè l’ordenança només prohibeix fer-ho en ampolla de vidre o en llauna, i que per això demanen que es modifiqui l’ordenança actual, que és insuficient per prohibir el consum d’alcohol a la via pública. Manifesta que el seu Grup reclama des de fa temps un Govern municipal que actuï sense complexos i amb plena determinació per impedir comportaments incívics a la ciutat i que, per tant, creuen que cal endurir la normativa per impedir el consum d’alcohol a la via pública amb independència del tipus d’envàs que s’utilitzi. Conclou que l’Ajuntament ha de promoure el consum responsable d’alcohol i posar fi als botellons que s’organitzen en diferents punts de la ciutat i que generen tot un seguit de molèsties als veïns. La Sra. Escarp expressa el vot contrari del seu Grup a la proposició. Explica que, en primer lloc, s’hi oposen per una qüestió formal, ja que opinen que la comissió de seguiment de l’ordenança de convivència que es va crear en el mandat anterior és un marc més idoni que l’àmbit d’una comissió per discutir això. Assenyala que es tracta d’un òrgan en el qual es pot analitzar i comparar les dades estadístiques, discutir amb tranquil·litat i intentar arribar al màxim consens per a la modificació de l’ordenança. Pel que fa al fons de la proposició, opina que tant el Govern anterior com l’actual estan totalment compromesos a no fomentar el consum d’alcohol i treballen en 1246 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 aquest sentit. D’altra banda, afirma que l’ordenança no té com a objectiu la prohibició de l’alcohol sinó la protecció de l’espai públic. En aquest sentit, destaca que l’ordenança ja diu que està prohibit el consum de begudes alcohòliques als espais públics «quan pugui causar molèsties a les persones que utilitzen l’espai públic i als veïns»; «quan, per la morfologia o la naturalesa del lloc públic, el consum es pugui fer de forma massiva»; «quan, com a resultat de l’acció del consum, es pugui deteriorar la tranquil·litat de l’entorn»; «quan el consum s’exterioritzi en forma denigrant», i «quan els llocs on es consumeixi es caracteritzin per l’afluència de menors». Opina que, per tant, l’ordenança recull absolutament la protecció de l’espai públic pel que fa a aquesta qüestió. Afirma que una cosa diferent és que el Grup del PP opti per prohibir l’alcohol, cosa que aleshores caldria treballar en el marc del Pla de drogues, per tal de crear programes, no només de protecció del menor, sinó també de responsabilitat en el mateix consum de l’alcohol. A més, assenyala que l’article 48 de l’ordenança, quan estableix intervencions específiques, diu que els agents de l’autoritat fins i tot es poden emportar les persones que estiguin en estat d’embriaguesa, així com tots els elements relacionats amb el consum d’alcohol (begudes, envasos, etc.). La Sra. Blasco manifesta que el seu Grup no donarà suport ni avalarà cap enduriment de l’ordenança de civisme, i que vol reiterar un cop més la seva oposició a l’ordenança, ja que consideren que respon a una concepció autoritària i socialment injusta sobre l’ordenació de l’espai públic. Explica que tenen molt clar que el que cal són polítiques de prevenció del consum de begudes alcohòliques per tal que els ciutadans siguin conscients dels riscos i els perjudicis que comporta la ingesta d’alcohol, sobretot en el cas dels joves, i oferir totes aquelles eines necessàries perquè qui vulgui pugui deixar-ho si hi ha un problema de dependència. Destaca que, com és ben sabut, el seu Grup acostuma a tenir un enfocament molt diferent pel que fa a les solucions a aquest tipus de problemes, atès que creuen en la prevenció del consum, en el Pla de drogodependències i en el fet d’oferir un oci alternatiu a la gent jove. Opina que aquesta proposició forma part d’un conjunt d’actituds plenes de «doble moral» sobre aquesta qüestió, perquè, d’una banda, el Grup del PP no dóna suport al Pla de drogodependències, però, de l’altra, vol que tot allò que es vegi a la via pública desaparegui, sense acabar d’entrar en els motius que expliquen determinats patrons de comportament. En aquest sentit, afirma que el consum de begudes alcohòliques respon a un patró social i cultural, i que prohibir beure a l’espai públic no modifica el patró permissiu que existeix actualment. Assenyala que, en canvi, el Pla de drogues proposa incidir en la prevenció i, en última instància, en el patró social. Conclou que, una vegada més, no coincideixen en les solucions a aquest problema, ja que el Grup d’ICV-EUiA aposta per la prevenció i l’oci alternatiu per a la gent jove i el Grup del PP per la sanció i la punició. El Sr. Portabella manifesta que el seu Grup votarà en contra d’aquesta proposició per arguments molt semblants als esgrimits en les dues darreres intervencions. Explica que ells estan d’acord que no s’ha de fomentar el consum d’alcohol, però creuen que això s’ha de fer amb campanyes per afavorir un consum responsable, com les que de fet s’han impulsat des de l’Ajuntament. Assenyala que, des del seu punt de vista, hi ha també una visió molt més polièdrica que la que s’explicita a l’ordenança de convivència i que té a veure amb elements vinculats al consum d’alcohol a les festes majors, a la regulació de la drogodependència o a l’oci alternatiu. Opina que la suma de totes aquestes actuacions que es promouen des de diferents àmbits de l’Ajuntament de Barcelona delimiten degudament el consum d’alcohol situant-lo en un marc en el qual no hi ha una permissivitat però que n’evita la prohibició. Manifesta que, per tant, al seu Grup no li sembla necessari modificar aquesta ordenança en la línia de la prohibició i de la tolerància zero, que recorda que es contradiu amb l’afirmació que va fer l’expresident Aznar el 2007, quan va dir: «Déjame que beba tranquilamente; no pongo en riesgo a nadie ni hago daño a los demás.» Conclou que, en tot cas, el que cal és que la suma d’intervencions que es fan en aquest àmbit es compleixin amb més freqüència. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1247 El Sr. Forn precisa que no estan fent un debat sobre el consum d’alcohol o sobre la modificació del capítol de l’ordenança de convivència que parla del consum de begudes alcohòliques, sinó que estan debatent específicament la modificació de l’apartat de l’article 46 que diu que es prohibeix el consum de begudes alcohòliques «quan es faci en envasos de vidre o de llauna». Afirma que el seu Grup votarà a favor d’aquesta proposta, en coherència amb el que va expressar quan es va discutir l’ordenança de convivència, ja que troben que no té cap sentit fer distincions sobre els tipus d’envàs que s’utilitzen quan es beu. Assenyala que, pel que fa a la resta de l’articulat del capítol setè de l’ordenança, recull de manera molt clara la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona de perseguir el consum que es dóna al carrer en determinades condicions, incloent-hi aquelles excepcions que formen part de la cultura del país, com ara les celebracions de les festes majors o les festes al carrer. Opina que la prova que l’ordenança ha estat útil la donen els mateixos resultats i les denúncies i actuacions que s’han pogut fer a partir del seu articulat. Recorda que el Sr. Mulleras els ha dit que hi ha 1.000 denúncies de veïns per casos de consum d’alcohol al carrer, i afegeix que el 2010 hi ha hagut 22.323 denúncies per part de la Guàrdia Urbana, i el 2011, 27.772, un 24% més. Assenyala que, tal com recordava la Sra. Escarp, hi ha una comissió de seguiment de l’ordenança i que, per tant, el Govern de la ciutat presentarà a aquesta comissió una proposta que vagi en la línia de modificar la part de l’articulat que és objecte de la proposició. Insisteix que el seu Grup dóna suport a la proposició tenint en compte que es tracta d’una modificació que únicament fa referència als envasos. El Sr. Mulleras agraeix el suport del Grup de CiU a la proposició del seu Grup. Explica que ell també volia comentar que, de fet, l’alcohol ja estava prohibit al carrer, però que es tractava d’una prohibició a mitges perquè només afectava els envasos de vidre o de llauna. Opina que, en aquest cas, el continent és irrellevant i l’important és el contingut, l’alcohol, el consum del qual a la via pública és dolent i molest per als veïns, comerciants i ciutadans tant si es fa amb vidre, cartró, llauna o plàstic. D’altra banda, afirma que la prevenció és important per a un consum d’alcohol responsable, però que, quan falla la prevenció, és necessària també la sanció, que ja es recull en l’ordenança. La Sra. Escarp manifesta que el consum d’alcohol irresponsable és dolent tant a l’espai públic com en qualsevol altre lloc, i que per això està incorporat en el Pla de drogues i hi ha programes de prevenció. Assenyala, però, que aquest tema és diferent del de l’espai públic i que la modificació que es proposa és la prohibició absoluta del consum d’alcohol a l’espai públic. Explica que si van arribar al redactat actual de l’ordenança va ser, entre altres coses, per no caure en l’absurd, ja que si una persona va a un bar i demana que li posin una cervesa en un got de plàstic per poder asseure’s a menjar en un lloc tranquil no posa res en risc i no practica un consum degradant ni que inciti altres persones a beure. Afirma que, per tant, és important tenir en compte què significa el fruit del consens que es va assolir entorn d’aquesta qüestió i que avui ha trencat el Grup de CiU. Finalment, assenyala que els veïns no tindran més garanties a partir d’ara, sinó que ja les tenen per les 27.000 multes que posa la Guàrdia Urbana, i que el que cal és garantir el compliment de l’ordenança, tal com ha dit el Sr. Portabella. El Sr. Portabella opina que les propostes del Grup del PP acostumen a tenir sempre la mateixa dificultat, que és que plantegen «o tot o res», amb una baixa o nul·la capacitat de modular les coses en funció de la seva complexitat i de percebre on hi ha el punt d’equilibri entre les situacions que es creen en una societat que és plural. Afirma que la frase que els identifica és la de «tolerància zero i fermesa deu», que reflecteix una manera d’entendre la societat que deixa més gent a fora que no pas a dins i que, per tant, acaba donant lloc a un incompliment de les normes. A més, pregunta si el problema per al Grup del PP és l’alcohol o on es pren l’alcohol, perquè si el problema és l’alcohol, haurien de demanar-ne la prohibició i el retorn a la llei seca americana. Assenyala que el que fa aquesta proposta és deixar de banda les qüestions vinculades a com es pot regular el consum de l’alcohol i com es poden combatre les diferents patologies de l’alcoholisme, i buscar l’estètica de dir que no només 1248 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 queda prohibit el vidre i la llauna. Opina que l’avenç que això representa és nul, i, d’altra banda, convida el Sr. Mulleras a dir als paletes que esmorzen a peu d’obra amb una beguda que això està prohibit gràcies a ells. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa el vot contrari del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot contrari del UpB. S’aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 9. La Comissió de Presidència i Règim Interior insta al Govern Municipal a sol·licitar –en el marc de les relacions bilaterals amb la Generalitat de Catalunya– la presentació d’un projecte de llei de finançament del transport públic per ser aprovada en la present legislatura. El Sr. Mestre explica que, de fet, la Llei 9/2003, del 13 de juny, de la mobilitat establia en la disposició addicional vuitena que en el termini d’un any s’havia de presentar un projecte de llei de finançament del transport públic, de la mobilitat sostenible i de la promoció de l’ús dels combustibles alternatius, i que en regulés el marc organitzatiu. Assenyala que, malgrat això, cap govern de la Generalitat de Catalunya ha presentat un projecte de llei de finançament del transport públic, tot i que el darrer govern tripartit va incloure la necessitat d’aquesta llei en el seu pla de govern. Manifesta que el seu Grup considera que aquesta llei és del tot imprescindible per diversos motius, cosa que creuen que comparteixen la resta de Grups. Explica que, en primer lloc, la llei hauria de crear un marc estable de finançament del cost que representa el transport públic, cosa que evitaria que el finançament del transport públic estigués tan subjecte a situacions conjunturals. En aquest sentit, assenyala que avui pràcticament cada any cal tornar a decidir el finançament del transport públic i revisar les tarifes, en un marc d’una gran inestabilitat i una gran incertesa pel que fa a les aportacions de les administracions. Destaca que el segon aspecte que ha de recollir aquesta llei són les obligacions de finançament per part de les diverses administracions públiques, els serveis que els operadors han de fer i els criteris del sistema tarifari per a les persones usuàries. Assenyala que consideren que la llei també hauria de preveure quins instruments es poden fixar amb relació a les aportacions que ha de fer l’Administració general de l’Estat. Explica que, en tercer lloc, la llei també hauria de determinar de quines fonts es nodreixen les administracions públiques catalanes, que són les que estarien subjectes a aquesta llei, per aconseguir els recursos per finançar el transport públic. Manifesta que per tot això consideren que el Govern municipal de l’Ajuntament de Barcelona ha de proposar al Govern de la Generalitat que enllesteixi una feina que fa massa anys que està pendent. Assenyala que creuen que això ha de fer-ho el consistori barceloní perquè és l’ajuntament de la capital de Catalunya i perquè encapçala l’àrea metropolitana, on les necessitats de finançament del transport públic són encara més evidents. La Sra. Escarp manifesta que, tal com ha dit el Sr. Mestre, tots comparteixen la necessitat d’una llei de finançament del transport públic i que, per tant, el seu Grup votarà a favor de la proposició. Assenyala que comparteix que la llei ha d’establir les bases de com es finança el transport públic per tal de posar fi a la negociació constant del contracte programa, que no dóna un marc estable de finançament i que deixa sempre les aportacions de l’Administració a la discussió del sistema tarifari. Opina que aquesta llei hauria d’establir quina és la part que assumeix la tarifa i, a partir d’aquí, l’obligació dels governs d’aportar determinades funcions, però també de posar les bases de com es poden buscar els nous recursos. Explica que una altra qüestió que també és molt important és que, quan es determini una ampliació del servei, s’expressin les despeses d’explotació i, per tant, l’obligatorietat de les administracions que la demanen de tirar endavant aquesta cobertura. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1249 Conclou que sobretot es tracta d’assolir una estabilitat financera que permeti a les empreses operadores anar també al mercat financer i un marc polític, econòmic i financer que doni estabilitat al funcionament i la qualitat del transport públic. El Sr. Mulleras manifesta que el Grup del PP sempre ha assenyalat la insuficiència de les aportacions de les diferents administracions a les necessitats del transport públic a través de contractes programa, com es fa habitualment. Explica que, de fet, el seu Grup fa més de deu anys que expressa aquesta inquietud amb relació al transport públic i la necessitat d’aprovar una llei de finançament del transport públic. Assenyala que, per exemple, el 2011 els usuaris han pagat el 42,4% dels 1.258 milions d’euros que ha costat el transport públic, i el 2012 han passat a assumir el 47,1% del cost. Conclou que per tot això el PP creu necessari que no es demori més l’aprovació d’una llei de finançament del transport públic per tal de millorar la situació actual, i, per tant, votarà favorablement la proposició. El Sr. Portabella manifesta que el seu Grup també votarà a favor de la proposició i que, a més, estan convençuts que ICV-EUiA també votarà a favor de la que ells van presentar al Parlament de Catalunya el 12 de gener perquè hi ha coincidència de contingut. Afirma que tots saben que aquest és un aspecte clau sobre el qual fa molts anys que es parla i que cal aprofitar el consens tan ampli que hi ha ara sobre la necessitat de crear una estructura de finançament que permeti atendre les necessitats del transport públic i, per tant, de la mobilitat sostenible. Explica que aquest tema sempre ha estat molt controvertit i debatut perquè el transport públic necessita una aportació pública molt important. Recorda que l’única vegada que es va intentar privatitzar el transport públic, que va ser al Regne Unit per part de la primera ministra Margaret Thatcher, es va haver de tirar enrere la privatització al cap de dos mesos perquè havia arruïnat totes les empreses que hi havien concorregut. Afirma que, per tant, el transport públic, que té molts avantatges vinculats a la igualtat d’oportunitat de moure’s, el medi ambient i la disminució de contaminació, també té un finançament complex i necessita inqüestionablement una aportació de diners de caràcter públic. Manifesta que, en aquest sentit, atès que el preu dels bitllets a Barcelona ha pujat de manera significativa i que això situa Barcelona entre les ciutats que més cofinancen el transport públic a partir del preu del bitllet, tenint en compte que el metro i l’autobús de Barcelona són dels més eficients d’Europa segons els estudis europeus que es realitzen, i atès que hi ha un recorregut per millorar el funcionament del metro però que aquest recorregut no és amplíssim i que continua havent-hi un increment del dèficit i del deute, és evident que s’ha d’anar a un sistema estructural de finançament del transport públic per saber què es pot atendre i pagar. El Sr. Forn manifesta que el seu Grup dóna suport a la proposició i que gairebé subscriu la intervenció del Sr. Mestre. Explica que, tal com ell ha dit, es porta un retard més que considerable en l’elaboració d’aquesta llei, que és absolutament prioritària per poder fixar les aportacions i la participació de cadascuna de les administracions en el finançament del transport públic, tenint en compte paràmetres diferents, des de la població fins a l’eficiència, la rendibilitat del sistema i, sobretot, l’aportació que fan els mateixos usuaris a la tarifa del transport. Assenyala que, tanmateix, no es pot obviar que la fixació d’aquests paràmetres s’ha de produir en un moment d’una certa estabilitat pressupostària, situació que avui no es dóna. En aquest sentit, explica que actualment hi ha un replegament de l’Administració de l’Estat pel que fa a les seves aportacions i que, per tant, creu que no és viable plantejar una llei de finançament del transport públic a curt termini. Opina que, tanmateix, és bo iniciar el debat i que el fet que això sigui un treball de llarg recorregut no obsta perquè durant aquest mandat siguin capaços de fixar els paràmetres de la llei i les aportacions de cadascuna de les administracions. El Sr. Mestre agraeix el vot favorable de tots els Grups i destaca que al seu Grup li semblava important que fos l’Ajuntament de Barcelona qui encapçalés aquesta demanda al Govern de la Generalitat. Així mateix, assenyala que, tot i que es tracta d’una demanda al Govern de la Generalitat perquè les relacions bilaterals 1250 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 són entre governs, de fet és una demanda que fan a tots els grups parlamentaris perquè han d’assegurar una tramitació amb èxit i l’aprovació d’aquesta llei al Parlament. Manifesta, en resposta a la intervenció del Sr. Forn, que, si bé la situació econòmica actual planteja dificultats per aprovar la llei, alhora aquesta mateixa situació fa més evidents els problemes que comporta la manca d’una llei i d’una regulació clara sobre les aportacions que han de fer les administracions per suportar serveis o prestacions. Assenyala que segurament, si es tingués aquesta llei, algunes decisions que s’han hagut de prendre recentment s’haurien pogut adoptar en un altre marc i amb uns altres resultats. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S’aprova. Del Grup Municipal UpB: 10. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda iniciar una reforma del Reglament de la Medalla de la Ciutat que incorpori la possibilitat d’atorgar aquesta distinció a títol pòstum. El Sr. Portabella manifesta que aquesta proposició és conseqüència de l’acceptació del prec que va fer el seu Grup en el qual demanava que es donés la Medalla d’Or de la ciutat a títol pòstum al Sr. Heribert Barrera. Recorda que, fruit d’això, el Grup del PP va demanar un informe sobre la pertinència d’aquesta mesura a la Secretaria General, la qual, amb una interpretació que ells consideren extraordinàriament restrictiva, va aconsellar que es produís la reforma del reglament de la Medalla de la Ciutat que avui es demana. Explica que el seu Grup ha fet una anàlisi comparativa amb altres municipis i ha pogut comprovar que en altres indrets s’han lliurat medalles d’or a títol pòstum. Assenyala que, per exemple, aquest és el cas de les dues últimes que s’han concedit a Madrid a l’escriptor Santiago Amón i l’arquitecte Antonio Ballester. Afirma que, per tant, aquesta és una pràctica habitual, però que demanen aquesta reforma del reglament per evitar qualsevol mena de dubte. El Sr. Escudé assenyala que entenen que l’objecte de debat no és la medalla al Sr. Barrera, amb la qual el seu Grup hi està d’acord, sinó la modificació del reglament regulador. Manifesta que el seu Grup votarà a favor de la proposició perquè es tracta d’iniciar una reforma, tot i que pensen que cal evitar el perill de desvirtuar l’atorgament de medalles obrint el procés a les persones traspassades. El Sr. Mulleras opina que si un reglament no funciona s’ha de canviar, però que això no s’ha de fer per un interès particular. En aquest sentit, explica que el seu Grup considera que és greu proposar el canvi d’una normativa històrica només per satisfer els interessos d’un determinat partit polític, d’una persona o d’un interès particular i partidista. Assenyala que, tal com ha dit el Sr. Escudé, no estan discutint si s’ha de donar la medalla al Sr. Barrera, sinó que estan parlant de canviar un reglament general per un interès particular. Destaca que el reglament estableix clarament que les medalles de la ciutat no es poden donar a títol pòstum, i que així ho certifica el secretari de l’Ajuntament en el seu informe. En aquest sentit, opina que el Grup d’UpB considera aquesta interpretació restrictiva únicament perquè no serveix als seus propòsits i que vol la medalla perquè és la via ràpida per poder donar el nom del Sr. Barrera a un carrer sense haver d’esperar cinc anys. Insisteix que no es tracta de qüestionar aquest polític, sinó el fet de saltar-se un procediment per a una finalitat puntual i particular. Conclou que, d’aquesta manera, al final es degradaran les medalles de la ciutat i es podran arribar a utilitzar de manera partidista aquests guardons i els reglaments municipals, cosa que acabarà desprestigiant les medalles i la institució. El Sr. Mestre manifesta que el seu Grup votarà a favor de la proposició, tot i que el Grup d’UpB no hagi acceptat l’esmena que han plantejat en el sentit que, si es vol atorgar aquesta distinció a títol pòstum, es faci de manera excepcional i NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1251 justificada a fi d’evitar distorsionar el mateix honor que representa rebre la Medalla de la Ciutat. Explica que el seu Grup troba encertats els criteris que fixa el reglament actual i que s’utilitzen per a l’atorgament de la Medalla de la Ciutat, però que, al mateix temps, els sembla procedent considerar que es pugui atorgar el guardó a títol pòstum de manera excepcional. Assenyala que, de tota manera, entenen que el que fa la proposició és iniciar el procediment de modificació del reglament i que en el mateix debat d’aquesta normativa ja acabaran de perfilar tots els aspectes que són importants i que han de quedar-hi ben reflectits. El Sr. Ciurana precisa que no estan parlant de la Medalla d’Honor, sinó de la Medalla d’Or de la ciutat, atès que la Medalla d’Honor ja inclou la possibilitat que les persones que hagin mort en el període comprès entre el darrer atorgament i el següent puguin ser homenatjades. Manifesta que, en aquest sentit, estan d’acord amb el reglament de la Medalla d’Honor, però que no comparteixen en absolut l’actual reglament de les medalles de la ciutat, que, a més, diu que s’han de concedir a tres persones que hagin donat «majors glòries a Espanya». Diu al Sr. Mulleras que no creu que modificar el reglament degradi en absolut la Medalla d’Or de la ciutat i que, en tot cas, la degrada més dir que serveix a interessos privats o particulars, ja que considera que donar la Medalla d’Or a un president del Parlament és un interès públic i no pas un interès particular o partidista. Explica que ahir mateix va tenir l’ocasió de desplaçar-se amb l’alcalde fins al domicili del Sr. Subirachs per donar-li la Medalla d’Or de la ciutat, i que creu que fan un flac favor als guardonats actuals i a aquells que la puguin rebre en el futur si no intenten preservar aquest espai al marge de les disputes partidistes i polítiques. Opina que el Grup del PP hauria d’estar content perquè la Secretaria General de l’Ajuntament ha estat més diligent fent l’informe que va demanar que no pas fent allò que el Govern de la ciutat va sol·licitar a la sessió d’octubre, quan es va parlar d’aquesta qüestió. Recorda que, en aquell moment, ell ja va anunciar que properament proposarien una modificació del reglament d’atorgament de les medalles, posició que mantenen perquè és evident que el reglament actual no serveix. Explica que aquesta modificació està en fase d’estudi tant en l’àmbit de Secretaria General com dels Serveis Jurídics de l’Ajuntament i que, un cop enllestits els informes d’aquests òrgans, presentaran la modificació del reglament, que s’haurà de sotmetre a informació pública amb audiència prèvia perquè és un reglament dels Grups, els quals podran fer-hi les aportacions que considerin oportunes. Manifesta que el seu Grup votarà favorablement la proposició, no tant per l’acord d’iniciar aquesta modificació, atès que això ja es va fer en el moment en què la Comissió va conèixer la situació respecte a la medalla del Sr. Heribert Barrera, sinó perquè properament presentaran un nou redactat del reglament de la Medalla de la Ciutat. El Sr. Portabella agraeix el vot favorable de la majoria de forces polítiques i assenyala que intentarà demostrar que al Sr. Mulleras «se li ha vist el llautó». Recorda que el reglament actual, aprovat el 27 de novembre de 1950, diu: «La Medalla de la Ciutat, creada per l’Excel·lentíssim Ajuntament de Barcelona per premiar destacats mèrits o rellevants serveis personals o col·lectius en favor d’Espanya, o concretament de la ciutat de Barcelona, per particulars o entitats nacionals o estrangeres, podrà ser concedida en tots aquells casos en què concorrin aquestes les condicions excepcionals de mereixements, per iniciativa i acord de l’Excel·lentíssima Comissió Municipal permanent.» Assenyala que precisament el seu Grup no ha acceptat l’esmena d’ICV-EUiA perquè el text ja parla de «condicions excepcionals» i, per tant, seria redundant incorporar-la. En primer lloc, explica que aquesta reglamentació és tan antiga que, arran de la mort del Sr. Joan Antoni Samaranch, en el Consell Plenari de 24 de novembre de 2006 es va modificar el reglament de la Medalla d’Honor perquè es va dir que havia passat molt de temps des de la seva constitució i que calia reajustar-lo per tal de poder atorgar aquesta distinció a persones que haguessin mort després de l’acord d’atorgament de les medalles. 1252 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 En segon lloc, assenyala que l’informe de la Secretaria General es basa en el fet que el reglament de la Medalla de la Ciutat diu que «les persones guardonades rebran la medalla i el diploma corresponent, i els serà lliurat per l’Ajuntament en la data i forma que segons les circumstàncies s’acordi» per determinar que els guardonats han d’estar vius. Pel que fa això, opina que és discutible si l’afirmació de «rebran la medalla i el diploma corresponent, i els serà lliurat» vol dir que han d’estar vius, com s’ha interpretat, o que es dóna i es lliura aquesta medalla a una persona que no la pot rebre físicament, però que la rep perquè és la persona a la qual està destinada. Afirma que creuen que el reglament de la Medalla de la Ciutat pot equiparar-se al de la Medalla d’Honor, que ja recull la possibilitat de concedir aquest guardó a persones traspassades. Opina que, probablement, si el seu Grup no hagués presentat la voluntat de donar una Medalla d’Or al Sr. Heribert Barrera, això s’hauria fet sense cap problema, ja que el mateix reglament diu que les condicions excepcionals han d’estar relacionades amb les actuacions que s’hagin dut a terme en vida. En aquest sentit, destaca que el Sr. Heribert Barrera ha fet prous mèrits per rebre aquesta distinció, que és potser el motiu de discussió. Explica que, per tant, si es fa la modificació del reglament, no és per un cas particular, sinó per equiparar-la amb la modificació que ja es va fer el 2006 en la Medalla d’Honor. Opina que, en tot cas, l’excepcional va ser modificar només el reglament de la Medalla d’Honor i que el que es vol és resoldre l’error que es va cometre en canviar només un dels dos reglaments relatius a les medalles. En tercer lloc, rebutja l’argument del Sr. Mulleras segons el qual aquesta proposta respon a interessos particulars, ja que el seu Grup fa molts anys que governa a Madrid i ja ha modificat el reglament dues vegades. En aquest sentit, opina que el motiu pel qual el Grup del PP s’oposa a poder fer a Barcelona el mateix que a Madrid no té res a veure amb el reglament, sinó amb el fet de qüestionar que el Sr. Heribert Barrera tingui dret a rebre la Medalla d’Or. Clou la seva intervenció insistint que vol deixar clar que el motiu pel qual tenen aquest debat es basa en una frase del reglament que diu «les persones guardonades rebran la medalla i el diploma corresponent, i els serà lliurat», que s’interpreta en el sentit que aquestes persones han d’estar vives. El Sr. Mulleras assenyala que és curiós que una persona independentista com el Sr. Portabella estigui tan condicionada pel que es fa a Madrid en totes les seves intervencions. Manifesta que la particularitat del cas no se l’ha inventat ell, sinó que s’esmenta en el tercer punt de l’exposició de motius de la proposició, on es parla del Sr. Heribert Barrera. Reitera que el Grup d’UpB sap perfectament que el reglament actual no permet donar aquesta medalla, perquè si no, no faria falta presentar aquesta proposició, i li demana que no es dediqui a tergiversar les paraules. Afirma que ell en cap moment ha qüestionat la figura del Sr. Barrera, i pregunta al Sr. Portabella si creu que aquest polític estaria content que li donessin una medalla a través d’una modificació extraordinària i puntual feta expressament per a ell. Remarca que ell ja ha dit abans que si el reglament no funciona es canviï, però demana que això es faci com cal, amb l’elaboració d’un reglament nou i un procés de participació, i per interessos generals i no pas per interessos particulars. Destaca que canviar un reglament per un interès puntual i particular significa desprestigiar les medalles, ja que obre la porta al fet que, a partir d’ara, es pugui canviar qualsevol dels requisits que s’han de donar per atorgar una medalla només perquè una persona pugui rebre-la. Conclou que canviar un reglament general per un interès particular i per poder saltar-se la norma no és un comportament ni democràtic ni exemplar i està a les antípodes del que representa la Medalla de la Ciutat de Barcelona. El Sr. Portabella respon al Sr. Mulleras que no creu en absolut que la medalla es devaluï per una modificació del reglament, i que és el portaveu del Grup del PP qui intenta connotar aquesta modificació, a diferència del que va fer el 2006 respecte a la Medalla d’Honor. Explica que si s’esmenta el Sr. Heribert Barrera en l’exposició de motius de la proposició és perquè el fet que no es pugui complir el prec que es va aprovar amb relació a aquesta persona és el que força la reforma del reglament. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1253 El Sr. Ciurana expressa dos compromisos del Govern de la ciutat: presentar una modificació del reglament de la Medalla de la Ciutat i, en el moment que aquest reglament estigui definit i aprovat, procedir a l’atorgament de la Medalla d’Or al Sr. Heribert Barrera, d’acord amb l’aprovació del prec que va presentar el Grup d’UpB. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 11. Que s’annexi al conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per a la construcció del nou edifici de l’escola Mediterrània, de data 14 de desembre de 2011, el desglossament i el calendari de retorn dels 4.657.566,56 d’euros avançats per l’Ajuntament de Barcelona, tal i com s’establia en l’aprovació inicial del mateix. El Sr. Escudé manifesta que aquest prec ha esdevingut un clam de la majoria de Grups a l’hora de tractar el punt 4 de l’ordre del dia. Demana que s’accepti el prec i que, en cas contrari, el Govern retiri aquest punt del Plenari fins que no arribi a l’acord sobre el qual ha parlat abans el Sr. Martí, ja que tots estan a favor de la construcció del nou edifici de l’escola Mediterrània i de la col·laboració institucional. El Sr. Martí explica que, per no reproduir el debat anterior, simplement reiterarà que el 23 de gener el Consorci d’Educació de Barcelona procedirà a debatre i a acordar els extrems, els requisits, els requeriments i la planificació del retorn de la quantitat que avançarà l’Ajuntament per a la construcció del nou edifici de l’escola Mediterrània, i que, en aquest context, s’haurà de confirmar l’abast de l’acord perquè això pugui ser un fet. Afirma que accepta el prec, tenint en compte que serà el Consorci d’Educació, i no pas el Govern de la ciutat, qui decidirà els termes d’aquest acord. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 12. Que el Govern municipal estableixi un Protocol de funcionament en l’aplicació del Dret a la Informació dels Regidors previst a l’article 12.5 del Reglament Orgànica Municipal. El Sr. Mulleras recorda que l’article 12 de Reglament orgànic municipal, que és el que regula el dret d’informació dels regidors, estableix les següents modalitats d’exercici d’aquest dret: en exercici de responsabilitats de govern, en exercici de la condició de membre d’un òrgan col·legiat i en exercici de funcions de control i fiscalització. Assenyala que el seu Grup considera que seria adequat establir un protocol de funcionament en l’aplicació d’aquest dret per guanyar efectivitat i eficàcia, atesos els problemes amb què s’han trobat els regidors per desenvolupar la seva feina, i ampliar-lo també, si és possible, a les peticions d’informació que es fan a les comissions i per escrit. El Sr. Forn explica que no troben necessari fer aquest protocol, ja que consideren que l’article 12.5 és molt clar, tant pel que fa als drets que tenen els regidors per accedir a la informació com pel que fa a les excepcions que es deriven d’aquests drets, que són limitades. Assenyala que, en concret, només es limita aquest dret «quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l’honor, la intimitat personal o familiar, o la pròpia imatge; o quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial». A més, manifesta que no creu que en aquests moments, almenys amb aquest Govern, s’hagi tingut cap problema d’informació, i que, en tot cas, si hi és o si alguna vegada no es contesta amb prou celeritat o d’una manera 1254 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 inadequada, això es pot parlar directament amb ell. Opina que seria un error anar desenvolupant diferents preceptes, i que el principi queda clar i la voluntat del Govern de la ciutat és complir-lo. Es dóna per tractat. 13. Que el Govern municipal finalitzi el procés d’elaboració de la relació de llocs de treball d’aquest Ajuntament. El Sr. Mulleras explica que tant la plantilla de personal com la relació o el catàleg de llocs de treball són els instruments que permeten a una corporació l’organització del seu personal. Afirma que, per exemple, és important per a la provisió de llocs de treball i la selecció de personal definir els nivells de responsabilitat i la promoció i carrera professional, establir plans de formació i perfeccionament, i instaurar polítiques retributives, de seguretat i d’higiene en el treball. Assenyala que, de fet, no demanen res que no s’hagi sol·licitat ja en moltes ocasions, i recorda que el mateix Grup de CiU, el 18 de gener de 2005, va demanar que en el termini d’un any s’elaborés una relació de llocs de treball i un catàleg. Explica que, a més, a la sessió d’abril de 2009 de la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública, el gerent de Recursos Humans també va assenyalar que el catàleg llavors vigent s’havia de revisar i adaptar al nou sistema d’ordenació establert per l’Estatut bàsic de l’empleat públic. El Sr. Forn manifesta que el Govern comparteix absolutament la necessitat de tenir el catàleg i la relació de llocs de treball. Destaca que l’actual catàleg de llocs de treball de l’Ajuntament es va aprovar el 1988 i que, per tant, ja ha complert la funció per a la qual es va aprovar. Recorda que el 2008 es va presentar un informe sobre les estratègies de recursos humans i organització per al mandat 2007-2011 a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública i que un dels projectes era l’aprovació del catàleg de llocs de treball. Assenyala que, posteriorment, en el procés de negociació d’aquest acord de coordinació de les condicions del personal funcionari i el conveni col·lectiu del personal laboral, es va acordar amb la part social incorporar una previsió per a la negociació d’aquest nou catàleg de llocs de treball, i va ser el 2009 quan es van realitzar els treballs tècnics per a la presentació de la proposta durant el primer trimestre de 2010. Explica que, tanmateix, el procés de negociació va quedar aturat per l’aprovació per part del Govern espanyol del Reial decret llei 8/2010, de 20 de maig, pel qual s’aprovaven una sèrie de mesures extraordinàries per combatre el dèficit públic i que va significar una disminució del 5% dels salaris dels empleats públics. Assenyala que, després, el seguit de processos electorals que han tingut lloc durant el 2011 no han permès que es poguessin continuar aquestes negociacions, i que en aquests moments hi ha un altre handicap, que és que els convenis col·lectius del personal laboral es troben prorrogats per les diferents normes estatals pressupostàries durant el 2012. Explica que, en aquest marc, la previsió del Govern de la ciutat és revisar els treballs tècnics que es van realitzar el 2009 i a principis de 2010 per actualitzar-los i adaptar-los al context actual, i iniciar el procés negociador amb la part social durant el darrer quadrimestre d’aquest exercici amb l’objectiu de poder disposar del nou catàleg a partir de l’1 de gener de 2013. Destaca que l’establiment d’aquest nou sistema d’ordenació dels llocs de treball vol fer més efectiva, més objectiva i més transparent la gestió dels recursos humans, i té com a objectius concrets actualitzar i modernitzar els llocs de treball, actualitzar i fixar una política retributiva municipal que intenti resoldre alguns problemes retributius, fixar els criteris de selecció i mobilitat interna, i potenciar la carrera administrativa amb l’avaluació del compliment com una eina de gestió i motivació del personal. El Sr. Mulleras demana que s’agilitzi al màxim aquest procés i que es pugui presentar als regidors de l’Ajuntament aquesta relació de llocs de treball al més aviat possible. D’altra banda, manifesta que entén que el Govern accepta el prec. El Sr. Forn respon que es farà efectiu durant el 2012. Es dóna per tractat. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1255 d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 14. Quin són els criteris establerts pel funcionament dels nous canals (twitter i espai de processos de participació oberts) de la nova web de Participació Ciutadana i Associacionisme, quin són els recursos humans i econòmics que es destinen, i com responen als objectius del Pla Director de Participació? El Sr. Espriu formula la pregunta. El Sr. Agustí manifesta que la posada en marxa d’aquests canals són un pas més en l’objectiu de garantir canals de participació per a tots els ciutadans. Assenyala que actualment les diferents modalitats de participació inclouen la participació presencial a través dels òrgans participatius, la participació per Internet o electrònica, amb la qual s’arriba a un bon gruix de la població, i una altra de més específica per a moments puntuals i per a població que no arriba a Internet. Explica que, en aquesta línia, el Govern posa en marxa les eines de participació electrònica, amb les quals tots els ciutadans poden fer arribar les seves idees i aportacions via Internet i assabentar-se de quan són les reunions dels principals òrgans participatius. Destaca que, bàsicament, es podria dir que es passa d’un model informatiu estàtic de web a un model interactiu en què el ciutadà, a banda d’informar-se, pot participar de diferents maneres. Explica que el ciutadà pot fer arribar les seves aportacions a través del correu electrònic que apareix al web de Participació (participacio@bcn.cat) o mitjançant l’espai de processos participatius, en el qual estan situats els principals processos participatius de la ciutat i que ofereix la possibilitat de participar-hi a través del correu electrònic o d’uns fòrums concrets. D’altra banda, assenyala que en el Twitter de Participació són atesos tots els missatges que s’adrecen a aquest canal i els que van amb l’etiqueta #bcnparticipa. Pel que fa a tot això, destaca que l’Ajuntament es compromet a respondre totes les preguntes que es facin en aquests canals. Informa que el cost externalitzat d’aquests webs ha estat de 2.360 euros, ja que part de la feina d’elaboració dels webs s’ha fet amb el mateix personal del Comissionat de Participació Ciutadana, que compta amb una persona especialitzada en aquests temes. Afegeix que els recursos humans que gestionen el web són els del mateix equip del Comissionat de Participació Ciutadana. Explica que el lligam d’aquests canals amb el Pla director es dóna a través de 12 punts concrets del Pla director i que no té inconvenient a facilitar-los. Assenyala que, en tot cas, n’esmentarà un parell: el punt L1.2, que parla de «potenciar el nou web municipal de Participació, fent-lo més interactiu per aconseguir que esdevingui el portal municipal que enllaci amb totes les iniciatives virtuals de participació de l’Ajuntament»; i el punt L4.6, que parla de «crear un nou web de Participació i Associacionisme que integri l’Agenda de la participació i el Portal de Consells, entre altres accions». Finalment, destaca que també s’ha posat en marxa el nou web de l’Associacionisme, lligat a Torre Jussana, on les associacions poden informar-se de tots els serveis que ofereix l’Ajuntament. El Sr. Espriu assenyala que la pregunta del seu Grup en realitat volia ser més aviat una reflexió. Explica que ahir, precisament, una de les coses de què es va parlar en la Comissió Permanent del Consell de Ciutat va ser del web i les seves utilitats, i en aquest sentit opina que s’està millorant el web com a estructura d’informació i que té valors positius la capacitat de l’Ajuntament de donar més informació i de més qualitat. Afirma que el concepte quantitatiu queda completament recollit en el vessant del web, però que l’element que cal tenir en compte és el concepte qualitatiu. Assenyala que avui s’ha reiterat en algunes intervencions, i fins i tot en la mateixa resposta del comissionat, el concepte d’informació i no tant de participació, i destaca que cal diferenciar clarament aquests dos conceptes. En aquest sentit, afirma que participar és oferir informació per a la creació d’un model de creació de pensament col·lectiu, però que sovint s’utilitza la paraula participació com a sinònim d’informació. 1256 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Conclou que el nou web de Participació Ciutadana i Associacionisme és un bon web des del punt de vista de la informació i d’obrir portals al conjunt de la ciutadania, però que s’està explicant com si fos un element que veritablement vertebra noves idees en el marc del coneixement conjunt quan no és així. El Sr. Agustí manifesta que creu que, en la seva intervenció, ha diferenciat entre la part informativa del web i la part participativa, que està garantida a través dels correus electrònics, el Twitter, l’etiqueta i els fòrums dels processos participatius, amb respostes a les preguntes i un seguiment de les reflexions per part de l’Ajuntament. Així mateix, remarca que ha dit que tot això era un pas més per proporcionar canals de participació a tots els ciutadans. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 15. Quins criteris han motivat al Govern municipal canviar de les Bases reguladores per atorgar subvencions per a la realització d’activitats i serveis en els àmbits temàtics de cultura, esports, educació, salut, qualitat de vida, dones, adolescència i joventut, drets civils, participació i associacionisme, medi ambient, immigració, civisme i convivència, i atenció als animals de companyia, de districte i de ciutat per l’any 2012? La Sra. Blasco formula la pregunta. El Sr. Forn manifesta que les modificacions de les bases per sol·licitar les subvencions tenen tres objectius bàsics. Explica que el primer és adequar el procediment de subvencions al Reial decret legislatiu 3/2011, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic amb relació a la contractació amb tercers per part de les entitats beneficiàries de les subvencions. Assenyala que, en segon lloc, es vol assolir un major grau d’eficiència en la gestió interna dels serveis de l’Ajuntament i de les entitats receptores de les subvencions mitjançant la simplificació del procediment de justificació i de control a posteriori. Explica que, en aquest cas, intenten que la comprovació es realitzi sobre un percentatge representatiu de tots els projectes subvencionats, amb la revisió de totes les justificacions, i no pas sobre un percentatge de les factures justificatives de cadascuna de les subvencions atorgades, cosa que creuen que facilita la tasca a les entitats. Manifesta que el tercer objectiu és adaptar els diferents programes a la nova estructura executiva de què s’ha dotat el Govern municipal pel Decret d’Alcaldia que es va publicar el 10 de juliol de 2011, d’acord amb la qual els programes de la Gerència d’Acció Social i Ciutadana passen a ser gestionats per la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. La Sra. Blasco assenyala que han observat pocs canvis en les bases de subvenció, però que aquests canvis els han permès assabentar-se de les prioritats de les àrees, atès que encara no s’ha donat a conèixer el Programa d’actuació municipal. Explica que la pregunta respon a la preocupació del seu Grup arran d’un document de premsa que va fer públic el Grup del PP en relació amb els pactes acordats amb el Grup de CiU sobre les Ordenances fiscals 2012, en el qual es diu «aplicació de restriccions en les bases de la convocatòria de subvencions per evitar les ideològiques amb criteris culturals i no polítics». En aquest sentit, pregunta com pensa el Govern municipal acontentar el Grup del PP, ja que és evident que a les bases no pot sortir aquest anunciat perquè seria profundament antidemocràtic, i si hi haurà censura i sectarisme a l’hora de concedir subvencions. El Sr. Forn respon que no hi haurà censura, com suposa que tampoc n’hi havia en el Govern municipal anterior. Es dóna per tractada. 16. Qui ha pres la decisió d’anul·lar l’exposició "Mujeres Palestinas bajo al ocupación Israelí" del Centre Cultural Casa Elizalde i per quins motius? La Sra. Blasco formula la pregunta. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1257 El Sr. Forn respon que aquesta decisió l’ha pres directament l’equip tècnic de gestió de la Casa Elizalde, sense que hi hagi hagut cap intervenció política. Explica que, segons la informació que ha obtingut arran d’aquesta pregunta, a inicis del mes d’octubre es va començar a preparar la programació d’exposicions Off del primer i segon trimestre de 2012, i hi havia la intenció de programar per al mes de març una exposició relacionada amb el Dia Internacional de la Dona. En aquest sentit, assenyala que l’equip de gestió del centre, concretament la programadora i la directora del centre, van valorar la possibilitat d’acollir l’exposició «Dones palestines sota l’ocupació israeliana», proposada per la fotògrafa Patricia Bobillo. Afirma que, a partir d’aquí, es va iniciar la revisió del contingut de l’exposició i es va considerar que la mostra era molt petita per les dimensions de la sala. Manifesta que, aleshores, l’artista va proposar ampliar-la amb un material que donava al projecte un caràcter més global que el conflicte palestí i no tan centrat en el tema de les dones, que és el que havia previst inicialment el centre. Explica que per això la programadora i la directora del centre van decidir finalment no programar la proposta de Patricia Bobillo per al mes de març i així se li va comunicar a l’artista, que en aquell moment no va mostrar el seu desacord amb els motius que havien portat a aquesta decisió. Destaca que la decisió de no programar aquesta exposició ha estat en tot moment de l’equip de gestió de la Casa Elizalde i que ell assumeix les decisions que prengui aquest equip, sempre que estiguin fonamentades. La Sra. Blasco assenyala que cal tenir present que la mateixa autora de l’exposició, a petició del centre, va anar modificant algunes de les fotografies de l’exposició, i fins i tot va retallar algun títol, recollint així moltes de les demandes que feia el centre. Manifesta que el seu Grup opina que, tal com s’han succeït els fets, la direcció de la Casa Elizalde podria haver actuat d’una manera diferent, perquè al final s’ha acabat donant la sensació que l’anul·lació era per motius de contingut. Opina que, per tant, tots plegats, com a Ajuntament i com a responsables d’aquests equipaments, han de vetllar perquè mai, des d’una institució pública o un equipament públic, pugui semblar que es censura res per motius de contingut. El Sr. Forn explica que la seva preocupació seria que hi hagués una ombra de dubte sobre si hi ha hagut censura, però que pot afirmar categòricament que no ha estat així i que la decisió s’ha adoptat per criteris tècnics. Manifesta que comparteix amb la Sra. Blasco que ni l’Ajuntament ni ningú pot censurar, i afegeix que Barcelona és molt àmplia i diversa i, per tant, als centres i als equipaments culturals hi ha de tenir cabuda tot. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 17. Quines accions ha emprès el Govern municipal per precintar el local de Telefònica del carrer Boada número 20? El Sr. Portabella explica que el dia 1 de juny de 2011 un jutjat de Barcelona va ordenar el cessament de l’activitat del centre de processament de dades que Telefónica té al número 20 del carrer Boada i, d’aquesta manera, va deixar sense efecte el recurs presentat per la companyia contra la resolució municipal de posar fi a l’activitat ordenada per incompliment dels nivells permesos de soroll i per no tenir llicència d’activitats. En aquest sentit, pregunta quines accions ha emprès el Govern municipal per precintar el local. El Sr. Vives precisa que la resolució judicial facultava l’Ajuntament per precintar l’activitat, però que no hi havia un manament imperatiu i, per tant, tenien la possibilitat de solucionar el problema sense provocar una afectació encara més gran, ja que aquesta central dóna servei a més de 250.000 persones a la ciutat. Explica que, per tant, calia actuar amb una certa responsabilitat i que per això l’Ajuntament va instar la companyia Telefónica a fer les actuacions necessàries per posar fi als incompliments detectats. Manifesta que en aquests moments poden afirmar, d’acord amb el dictamen emès pel Col·legi d’Enginyers Industrials, que totes les mesures que s’han aplicat fins ara han portat a la desaparició de les 1258 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 problemàtiques que afectaven l’edifici. Assenyala que tan sols hi ha un immoble en el qual podria haver-hi una afectació, però que s’ha disposat una permuta dels habitatges amb els propietaris d’aquest immoble, cosa que els permet també fer un seguiment permanent de totes les actuacions. El Sr. Portabella explica que, tot i que la pregunta feia més referència a les qüestions de salut i al resultat del jutjat que va ordenar el cessament de l’activitat, hi ha una altra part d’aquest assumpte que demostra que Telefónica no té cap interès a complir un acord a què va arribar amb l’Ajuntament de Barcelona el 2005. Manifesta que, segons aquest acord, es reordenaven tots els diferents espais que tenia la companyia, en part com a conseqüència de la construcció de l’edifici 00, i Telefónica cedia l’edifici del carrer Boada a l’Ajuntament de Barcelona per fer- hi equipaments. Destaca que, d’una banda, la companyia no ha cedit l’edifici i, de l’altra, ha incomplert la sentència judicial perquè el 25 de juliol va tornar a posar en marxa el generador del centre de dades i a emetre fums tòxics i sorolls. Afirma que entén que l’Ajuntament hagi de preocupar-se perquè el subministrament telefònic arribi a 250.000 persones, però remarca que Telefónica ha tingut set anys per canviar de lloc i que no es pot permetre que incompleixi un acord signat amb l’Ajuntament, segons el qual aquest edifici passava a ser municipal a canvi d’una sèrie de permutes. El Sr. Vives afirma que comparteix totalment la posició del Sr. Portabella, però que, quan Telefónica va engegar els generadors el dia 25 de juliol, ell només feia 25 dies que ocupava el seu càrrec i, atenent al que li permetia fer la sentència, va optar per resoldre primer els problemes dels veïns, que patien unes molèsties que ara ja han desaparegut. Assenyala que, d’altra banda, mentrestant calia assegurar el subministrament telefònic. Manifesta que el Sr. Portabella té tota la raó quan diu que cal assegurar-se que els acords subscrits es compleixen, però que això requereix un temps. Conclou que ell i el Sr. Portabella estan d’acord en el fons de la qüestió, però que el Govern municipal ha preferit actuar primer sobre la problemàtica concreta, que era el que els semblava més urgent, i anar tractant les altres qüestions en paral·lel. Es dóna per tractada. 18. Quin és el calendari i procediment previst per a la confecció i aprovació del PAM? El Sr. Portabella formula la pregunta. El Sr. Forn manifesta que confia que d’aquí a dues o tres setmanes es podrà aprovar el Programa d’actuació municipal (PAM) en la Comissió de Govern. Explica que, a partir d’aquí, iniciaran els contactes amb els grups polítics per negociar-lo, així com el procés participatiu corresponent. Assenyala, però, que el que no pot dir és quan es podrà fer l’aprovació definitiva del PAM perquè per a això necessiten, com a mínim, set regidors més. El Sr. Portabella explica que ha vist que algunes entitats i institucions ja han emès suggeriments sobre el PAM i, en aquest sentit, pregunta si els grups municipals participaran sobre aquest paquet de suggeriments i sobre la redacció que fa el Govern municipal, o si faran les seves aportacions i es negociaran com si fossin una entitat. El Sr. Forn respon que estan fent un document marc en el qual es fixaran els eixos prioritaris, però que aquest document passarà per un procés de participació, com s’ha fet sempre. Assenyala que una cosa és el document que s’aprova en Comissió de Govern i una altra és el document final, que és fruit també de la incorporació de moltes aportacions, tant les dels partits polítics com les de les entitats i el moviment associatiu i les persones que no pertanyen a cap tipus d’organització. Explica que tot això formarà part del debat de la negociació i que, lògicament, hi haurà una negociació específica amb els grups polítics, als quals no consideren com una entitat més, entre altres coses perquè la seva voluntat és que formin part dels Grups que donen suport al PAM. Es dóna per tractada. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1259 e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal ICV-EUiA: 19. Que el Govern municipal informi de l’execució de la proposició aprovada a la Comissió de Presidència i Règim Interior en la sessió de 19 d’octubre de 2011 amb el contingut següent: La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: Única. Que el Govern municipal presenti en aquesta comissió, en un termini màxim de 60 dies, un Pla de formació municipal contra la discriminació i la igualtat de tracte dirigit al personal municipal i especialment a la plantilla que treballa directament en l’atenció personal a ciutadans i ciutadanes. El Sr. Mestre explica que la tinenta d’alcalde que havia de respondre al seguiment d’aquesta proposició, la Sra. Recasens, s’ha excusat perquè tenia un altre compromís a aquesta hora, però que els ha lliurat un document i els ha ofert també una reunió amb el gerent de Recursos Humans i Organització, el Sr. Carles Arias, per parlar del compliment d’aquesta proposició. Afirma que, per tant, donen per fet el seguiment d’aquesta proposició. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les catorze hores i quinze minuts. 1260 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació Acta de la sessió del dia 18 de gener de 2012, aprovada el dia 15 de febrer de 2012 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 18 de gener de 2012, s'hi reuneix la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Sònia Recasens i Alsina, Raimond Blasi i Navarro, Joan Trullén Thomàs, Guillem Espriu Avendaño, Xavier Mulleras Vinzia, Míriam Casanova Doménech, Joaquim Mestre Garrido, Janet Sanz Cid, i Jordi Portabella Calvete, assistits per la Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que per delegació del secretari general de la Corporació, certifica. També hi és present el Sr. Antonio Muñoz i Juncosa, Interventor General. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i Srs: Maite Fandos i Payà, Sara Jaurrieta Guarner, Belén Pajares Ribas, Gerard Ardanuy i Mata i Antoni Vives i Tomàs. S'obre la sessió a les 17.15 h. El Sr. Carnes comenta que, per qüestions de brevetat, aquelles preguntes de caràcter més tècnic s’entendran respostes, amb el benentès que, a l’inici de la sessió o abans de la finalització de la sessió, puguin ser lliurades a la Secretaria. També apunta que el termini de lliurament de la documentació podria ampliar-se a 24 o 48 hores per aquelles respostes que requereixin més temps per a la seva elaboració. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: Acord de la Comissió de Govern de 14 de desembre de 2011: 1. Aprovar l’expedient núm.3-150/2011 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost 2011, d’import 12.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm.11112895. Acords de la Comissió de Govern de 21 de desembre de 2011: 2. Aprovar L’expedient núm. 3-148/2011 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost 2011, d’import 55.080,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 11112995. 3. Aprovar l’expedient núm. 3-156/2011 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost 2011, d’import 2.473.486,99 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 11121395. 4. Aprovar l’expedient núm. 3-157/2011 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost 2011, d’import 1.500.000,00 NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1261 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 11121495. Acords de la Comissió de Govern d’11 de gener de 2012: 5. Aprovar la realització d’operacions financeres fins a un import màxim de 165 milions d’euros en les condicions que s'adjunten, i facultar a la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, segona tinent d’Alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, i al Sr. Jordi Joly i Lena, gerent d’Economia, Empresa i Ocupació, de forma indistinta, per a l'atorgament de tota la documentació necessària per dur a terme la signatura de les operacions. 6. Aprovar la concertació d’un crèdit a curt termini fins un límit de 60.000.000,- euros, amb Caixabank, S.A. (“La Caixa”) en les condicions que s’adjunten i facultar a la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, Segona Tinent d’Alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, i al Sr. Jordi Joly i Lena, Gerent d’Economia, Empresa i Ocupació, de forma indistinta, per a la signatura i l’atorgament de la documentació necessària per a la seva formalització. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Facilitació de l’accés al finançament de les empreses a Barcelona. La Sra. Recasens subratlla que es tracta d’una necessitat evident i explica que el Govern, en la seva prioritat de lluita contra la crisi, ha tirat endavant la mesura Barcelona Coneixement, unes taules de debat i treball en què s’expliciten i es posen en relleu mesures adients perquè les empreses puguin lluitar contra la crisi. En el marc de la Taula de Barcelona Creixement, i en concret del grup que treballava el problema del finançament, el Govern presenta una sèrie de mesures per facilitar l’accés al crèdit. Referint-se al finançament empresarial, indica els reptes que cal entomar amb contundència. D’una banda, pel que fa al finançament tradicional, hi ha un excés de garanties, ja siguin reals o personals, per tenir-hi accés. A més, apunta que el finançament privat tampoc no funciona perquè el món del capital risc és un mercat encara molt local i petit, poc connectat amb els circuits internacionals i mancat d’un marc fiscal incentivador. D’altra banda, el fet que l’empresa estigui poc capitalitzada dificulta l’accés al crèdit, en un moment en què les entitats financeres tenen aversió al risc. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament s’ha compromès a donar suport i impuls a l’empresa, ja que és una font d’ocupació que pot ajudar a sortir de la situació de crisi. Per aquest motiu, considera que les administracions tenen l’obligació de crear o facilitar aquest entorn al voltant de l’empresa a fi d’intentar millorar les seves condicions, tant si es tracta d’empreses noves com d’empreses que necessiten capital per créixer. El paquet d’actuacions que s’ha establert inclou un ventall de mesures: 1) Informació i assessorament especialitzat de Barcelona Activa a les empreses, perquè s’assabentin del mecanisme financer que millor s’hi adequaria. 2) La vehiculació i firma d’una sèrie de convenis amb les entitats financeres per incentivar i facilitar que donin crèdits a les empreses. 3) La futura creació de tot un conjunt de suport a la tramitació de subvencions o fòrums d’inversió. És a dir, posar en contacte les necessitats de les empreses amb un conjunt d’iniciatives privades i capital privat (ja sigui en els family office, en els business angels, etc.). A continuació, anomena algunes de les múltiples institucions, tant del sector públic com privat, que estan col·laborant amb l’Ajuntament perquè això esdevingui una realitat: Col·legi de Metges, Banc de Sabadell, BBVA, MicroBank, ENISA, Biocat, ESADE BAN, IESE, Keiretsu Fòrum, Business Angels Network o Barcelona Business 1262 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Angels, entre d’altres. En total, a través d’aquests canals de facilitació del finançament s’han aconseguit 23 milions d’euros el 2011. A més, explica que el Govern ha cregut oportú un mecanisme que coordini tots aquests mecanismes que ja existeixen per derivar les necessitats de finançament de qualsevol tipus d’empresa de l’àrea metropolitana cap als recursos que ja existeixen en el mercat, una única finestreta en línia. Concretament, el compromís és que les empreses rebin un total de 70 milions d’euros en dos anys. Afirma que durant el primer trimestre de 2012 es posarà en marxa aquest servei integral i que ja s’estan signant convenis amb l’ICO o amb l’Institut Català de Finances per facilitar que els diners, mitjançant aquests convenis, arribin a les empreses. Quant a la col·laboració amb altres institucions, la Taula Barcelona Creixement suggereix també una major coordinació amb altres institucions que estiguin treballant en el mateix àmbit d’actuació. Posa l’exemple d’ACC1Ó, CECOT, PIMEC, entre d’altres. Per acabar, explica el funcionament del mecanisme: s’activa una sol·licitud en línia i sis experts fan una primera entrevista per detectar quin és el perfil de l’empresa que ha acudit al portal i, per tant, quin finançament necessita. Destaca que, un cop aquesta empresa és derivada al sistema financer oportú, se’n fa un seguiment i un acompanyament. A més, assenyala que s’establirà un segell de viabilitat de Barcelona Activa que acompanyarà el projecte. El Sr. Trullén suma el suport del Grup del PSC a la iniciativa, ja que intensifica una estratègia que facilita l’accés a fons de finançament per a un nombre limitat però significatiu d’empreses barcelonines. Comenta que històricament l’economia barcelonina ha tingut particulars debilitats en el procés de finançament de les empreses de la ciutat i, en particular, de les empreses que neixen o de les que necessiten créixer en un termini relativament curt. En aquest sentit, els límits estructurals del sistema de finançament comporten l’existència d’un sistema de garanties reals o personals, d’exigències molt elevades en els emprenedors, fet que dificulta la formació o la dimensió dels projectes empresarials. Tot això en un context d’estratègia financera històricament molt diferenciada entre el que ha estat el món empresarial (més orientat a la recerca de sistemes de finançament que comportessin abundància de crèdit i tipus d’interès baixos, o que prioritzessin mecanismes de política monetària que activessin la demanda i, per tant, molt més preocupats pel procés d’utilització del crèdit que pel procés de generació del crèdit) i l’entorn central (molt més abocat a fórmules que comportaven tipus d’interès més alts, sistemes d’obtenció de crèdit més restrictius i èmfasi en el procés de generació d’estalvis respecte a l’altre). I en aquest sentit, cita figures senyeres, com ara Joan Sardà en els anys seixanta i setanta, que havien identificat el problema i que quan va tenir l’oportunitat van incidir en la recerca de sistemes de finançament més adients per al nostre sistema productiu, o Ernest Lluch, en la transició, quan denunciava la utilització de variables intermèdies de control monetari sobre la base de disponibilitats líquides, evident a partir dels pactes de la Moncloa, en els costos que podia tenir en termes d’expulsió del sector privat, sobretot del crèdit al sector empresarial, derivat d’aquest tipus d’opcions de política monetària, molt més apropiades per a la gestió creditícia de realitats molt més allunyades del sistema productiu o del sistema real. Feta aquesta introducció, afegeix que aquesta realitat estructural ha sofert ara un particular agreujament i, en aquest sentit, l’aparició la setmana passada a l’Institut Nacional d’Estadística de la primera estadística comparada sobre necessitat i accés al finançament d’Espanya en relació amb la Unió Europea no fa res més que alertar respecte de la intensificació dels problemes de finançament. Aquest informe conclou que una de cada quatre empreses no poden obtenir crèdit malgrat que el busquen. L’economia espanyola és una de les economies que més ha reduït el finançament de les empreses. I la predisposició dels bancs a finançar les empreses, i singularment les empreses que neixen o que han de créixer, ha empitjorat notablement des de l’any 2007. A més a més, els resultats no són particulars d’un sector, sinó que estan generalitzats en el conjunt de sectors. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1263 Segons dades dels préstecs financers amb èxit, el 2007 eren del 80%, mentre que l’any 2010 només arribaven al 50%. Respecte al programa presentat, tot i tenir una dimensió no equiparable als grans programes nacionals o d’institucions especialitzades, opina que és un programa significatiu. D’altra banda, proposa que s’explori el potencial d’utilització d’una part de l’estalvi brut de l’Ajuntament, precisament per no només facilitar crèdit de fons, de bancs, d’empreses financeres especialitzades, de fons de capital risc aliens, sinó fins i tot identificar un recorregut potencial, de finançament directe, sobretot de projectes empresarials de recorregut o que acabin de néixer, o que vulguin néixer, a través de fórmules com són els préstecs participatius o directament les fórmules de capital risc. Per tant, defensa una intensificació d’aquesta estratègia, l’ampliació dels instruments i també la canalització dels fons d’una manera que explotin altres programes que hi ha en funcionament amb gran èxit, com són tots els programes d’agrupacions d’empreses innovadores, o clústers innovadors, del 22@. I, d’alguna manera, insta a ajudar en el procés de selecció a través d’aquests mecanismes donant suport a operacions com la de clústers o agrupacions d’empreses innovadores de tal manera que trobin sinergies entre els diferents instruments que adopti el municipi de Barcelona. Finalment, sobre l’àmbit territorial, se suma plenament a la necessitat d’adoptar una visió metropolitana, o més enllà, liderada per una institució amb capacitat financera, que és l’Ajuntament de Barcelona. La Sra. Casanova recorda que el Grup del PP en la legislatura anterior ja considerava que calia millorar l’accés al finançament per a emprenedors i empreses, en concret, per a les pimes, els autònoms i comerciants, a fi de millorar la creació d’empreses, el creixement empresarial i, en últim terme, aconseguir reactivar l’economia i reduir l’atur. Per això, veu amb bons ulls la iniciativa de crear la finestreta única empresarial en línea per assessorar els emprenedors i les empreses sobre les diferents línies de finançament per tal de detectar quina és la que s’adequa millor a les seves característiques i, finalment, per facilitar l’accés al finançament, pensant en les diferents línies i en les diferents possibilitats, des de la banca privada, institucions creditícies oficials, i també els inversors privats. Assenyala que aquesta mesura encaixa amb la iniciativa més àmplia que van presentar en aquesta comissió el mes de setembre de l’any passat sobre la creació de la finestreta única empresarial per oferir assessorament integral a les empreses. No obstant això, coincidint amb el Sr. Trullén, identifica que el problema ja no són les traves administratives, sinó el mercat bancari, que està totalment restringit i pràcticament tancat. Mentre no millori la situació del mercat bancari, creu que l’Ajuntament ha d’anar més enllà, i no només ha de facilitar l’accés al finançament per a les empreses, sinó que fins i tot ha d’atorgar línies concretes de finançament. I, en aquest sentit, recorda al Govern que va ser una de les al·legacions que el Grup del PP va presentar referents al pacte del pressupost del 2012. Demanava posar en marxa una línia de microcrèdits dirigits als emprenedors, amb una dotació mínima de 15 milions d’euros. I ho ressalta perquè segons les dades del 2011, de tot el finançament que es va canalitzar cap a les empreses i emprenedors (23 milions), només el 13% es va dirigir als emprenedors i el 90% a empreses ja creades per fomentar-ne el creixement. Atesa la situació del mercat bancari avui dia, considera que l’Ajuntament ha de donar prioritat a facilitar l’accés al finançament privat: inversors individuals, agregats, els fons de capital risc... Per això, li sembla molt adequada la tasca de captar inversors i també de facilitar el contacte entre els inversors i les empreses i els emprenedors. Continua dient que l’informe explica les diferents possibilitats que hi ha a dia d’avui per facilitar el contacte, especialment a través dels fòrums d’inversió, però, en canvi, no recull quina és la política de l’Ajuntament per captar inversors, especialment estrangers. Per últim, quant a l’objectiu de facilitar l’accés al finançament a tots els emprenedors i empreses de l’àrea metropolitana, posa de manifest que, repassant les xifres de l’any 2011, el 70% de les empreses beneficiàries dels fons privats 1264 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 estaven ubicades a les incubadores de Barcelona Activa. Per tant, insisteix que l’any 2012 l’abast s’ampliï a totes les empreses i emprenedors de l’àrea. La Sra. Sanz agraeix la presentació d’aquesta mesura, però, sobretot, agraeix poder analitzar la primera mesura concreta que es desprèn de la Taula Barcelona Creixement des de la seva primera convocatòria fa sis mesos. La valora positivament com una mesura correcta, però puntualitza que no pot ser l’única direcció d’actuació del Govern municipal. Si s’analitzen les dades de l’atur registrat a la ciutat de Barcelona, detecten que havia disminuït un punt entre el mes de gener i el mes de juny, però que augmenta 3,5 punts entre el mes de juliol i el mes de desembre. Aquesta dada demostra que el Govern municipal només s’està centrant en una de les potes de lluita contra la crisi, l’acompanyament al teixit empresarial, i que deixa de banda les polítiques actives d’ocupació. El seu Grup és conscient que aquesta proposta va en la direcció de donar suport a la creació d’ocupació, però també creu que l’Administració ha de ser agent actiu en la creació d’aquesta ocupació. Principalment, té dues línies d’actuació i capacitat de fer-ho: d’una banda, amb les polítiques d’acompanyament, de formació, d’informació, de les persones aturades, que han d’aconseguir reinserció laboral i reduir les dades de l’atur; de l’altra, desenvolupant polítiques públiques de creació d’ocupació impulsades des del mateix sector públic, i més en un context de retallades en educació, sanitat i serveis socials. Creu que una administració com l’Ajuntament de Barcelona pot desenvolupar un millor estat del benestar amb millors serveis. Pel que fa a les mesures, les considera correctes. Però assenyala que la seva eficàcia dependrà de la voluntat de les entitats bancàries. Per això, suggereix que s’incorporin altres vies de finançament, que són complementàries i perfectament compatibles. I es refereix a tres aspectes fonamentals: 1) La banca alternativa. Els bancs alternatius han vist incrementar molt els seus dipòsits, i n’hi ha que tenen dificultats a l’hora de trobar projectes per finançar que compleixin els requisits que demanen per finançar. Està convençuda que aquests projectes es podrien finançar a través d’aquests bancs alternatius, si les empreses tinguessin el coneixement que poden optar a aquest finançament. 2) El finançament col·laboratiu. Durant molts anys, moltes polítiques culturals s’han finançat amb aquesta fórmula, i creu que si aquestes iniciatives comptessin amb el reconeixement públic de l’Administració i se sabessin canalitzar cap a projectes empresarials que poguessin acabar complint aquests objectius ètics, solidaris, sostenibles, socials en general, la capacitat d’impulsar noves iniciatives empresarials creixeria exponencialment. 3) L’economia social. La implicació dels treballadors i les treballadores en el capital de les empreses com a via per obtenir finançament. Es refereix a projectes de nova creació, però també a empreses que ja funcionen, quan s’externalitzen determinats projectes a empreses de nova creació constituïdes pròpiament pels treballadors de l’empresa inicial. Per acabar, parla sobre la simplificació dels ajuts públics. Creu que cal ser conscients que la major part dels ajuts públics depenen tant de l’administració de la Generalitat com de l’Estat, i que el problema està en les tramitacions i en el cobrament d’aquests ajuts. Com que la majoria s’atorguen i es paguen quan la inversió ja està feta, hi ha moltes empreses, sobretot petites i mitjanes, que no ho poden suportar. En aquest sentit, dubta que la finestreta única, malgrat ser una bona iniciativa, resolgui aquest problema. Si només ha de facilitar informació, pensa que ja hi ha altres finestretes, com és el cas del FISUB, d’ACC1Ó, que funcionen. Defensa la simplificació de la gran quantitat d’ajuts i els requisits per obtenir-los i demana que responguin realment a les necessitats del teixit empresarial existent, en la seva majoria petites empreses, perquè les empreses més grans ja troben vies de finançament tradicional. El Sr. Portabella agraeix la valuosa informació aportada per l’informe. Creu que es tracta d’una proposta encarada cap a una necessitat indiscutible de les empreses i que l’Ajuntament de Barcelona pot fer aquest paper a partir de Barcelona Activa. En la seva opinió, la principal actuació de Barcelona Activa el 2012 serà la creació d’una finestreta única per al finançament de les empreses, que és la proposta principal del grup de treball de finançament de la Taula NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1265 Barcelona Creixement. Creu que el potencial inicial que se li dóna inicialment és molt discret, i que està bé que es prevegi un increment al llarg dels dos propers anys, fins arribar als 70 milions d’euros. Malgrat tot, els sobta la contradicció que els pressupostos aprovats de Barcelona Activa hagin experimentat una disminució del 43%, alhora que se li diposita una responsabilitat tan alta. En resum, els sembla una bona proposta, que amb el pas del temps haurà d’anar agafant massa crítica, i creuen que els empresaris confien en la potència, la credibilitat i el sanejament econòmic relatiu que té l’Ajuntament de Barcelona. És un paper equiparable al de la Diputació, que en alguns casos acompanya els ajuntaments que tenen dificultats per obtenir crèdit en els bancs i es posa bé com a fiador o bé com a institució, administració, amb credibilitat. La Sra. Recasens agraeix el suport i remarca la necessitat d’aquest esperit unànime en la lluita contra la crisi. Respon al Sr. Trullén que no serà només un portal d’informació, sinó que oferirà un acompanyament fins al final del procés i concedirà un segell de viabilitat. Pel que fa a ampliar instruments, aclareix que s’hi està treballant. En una comissió anterior, explicava el programa d’ajuts a la contractació, amb un compromís de signar 800 contractes i pagar el 70% del salari mínim interprofessional durant 6 mesos, a més de la bonificació d’una part de les quotes de la Seguretat Social. L’Ajuntament hi destinarà 2,6 milions d’euros amb recursos propis, a diferència de l’edició anterior que havia estat finançada amb recursos europeus. Es manifesta plenament d’acord amb la Sra. Casanova i comenta que estan treballant en el projecte de finestreta única per a les empreses i paral·lelament en l’oficina d’atenció personalitzada a les empreses. Quant als microcrèdits, van destinar 600.000 euros a 32 projectes (19.000 euros per projecte). Per tant, considera que es troben una mica en les línies del microcrèdit. No coincideix en un aspecte, i és que creu que s’ha fet molt per l’emprenedoria i ara s’han de dedicar al teixit d’empreses existents, que són viables però no disposen de liquiditat. A continuació, declara que són proactius a l’hora de captar inversió estrangera. Amb el programa Barcelona Venture Hub, reben els inversors i els posen en contacte amb les empreses que necessiten finançament. Posa l’exemple de fons internacionals importants com ara Nimbus, Nouvago, Solid Ventures o Cartagena Capital. També surten a l’exterior a buscar capital. Rebat a la Sra. Sanz que estiguin treballant en una única direcció. Estan treballant en polítiques actives d’ocupació; en el disseny d’aquestes polítiques actives d’ocupació, però també sobre els convenis i recursos. Tenen el compromís, i creu que ho podran fer en la propera Comissió, de fer el balanç de l’anterior Pacte per l’ocupació i explicar les línies futures de treball. Afirma que no renuncien a línies alternatives, com la banca ètica o les cooperatives, però manifesta que la realitat és la que és i els diners, si n’hi ha, són al món financer tradicional, que és on estan fent els convenis. Al Grup d’UpB respon que tindran ocasió de parlar del pressupost de Barcelona Activa. El Sr. Trullén es refereix a la modificació de l’impost de béns immobles i la repercussió que té sobre el procés de generació d’estalvi de les finances de Barcelona. Al seu parer, amb aquesta modificació es corregeix un error estratègic fonamental de l’estratègia del model Barcelona (recolzar sobre un important procés de generació d’estalvi un elevat procés d’inversió del municipi) respecte del model tradicional. En aquest sentit, l’estratègia alternativa que planteja és canalitzar el màxim d’aquest estalvi generat cap a finançament, bé sigui propi, bé sigui a través d’instruments de capital risc o d’altres préstecs participatius, per afavorir la sortida de la crisi amb instruments financers nous. Per això, destaca que instruments com Barcelona Activa són importants, com també ho serien fons de capital risc, com Neotec, ENISA i altres, als quals ha al·ludit en la primera intervenció. La Sra. Casanova insisteix que s’hauria de fer un major esforç financer, tant a favor de les empreses ja existents com a favor dels emprenedors. Equipara la importància d’evitar la destrucció d’ocupació amb la de fomentar la creació d’ocupació. Diu que la cultura barcelonina i la i catalana destaquen per la seva emprenedoria i fa èmfasi en la política de captació d’inversió privada. 1266 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Finalment, respecte dels resultats del 2011, demana més diners i que es puguin canalitzar, perquè creu que no arriben a les empreses a través del mercat. De les 170.000 empreses del municipi de Barcelona, només 340 s’han beneficiat de les diferents línies financeres canalitzades per l’Ajuntament. La Sra. Sanz és conscient que el major finançament es troba en els sectors tradicionals, però insisteix que es tracta de ser conscients que hi ha tot un sector alternatiu que es podria incorporar en el grup de treball de la Taula Barcelona Creixement. També demana que es tinguin en compte les possibles sortides de gestió diferent d’aquest finançament. Pel que fa al tema de les polítiques actives d’ocupació, apunta que no només es tracta de fer una avaluació del Pacte per l’ocupació, sinó de conèixer el conveni amb el SOC i, per tant, de veure quines han estat les mancances i on es poden adreçar més recursos. Al seu parer, es tracta de parlar d’aquestes polítiques de reinserció laboral, de formació. És a dir, que hi hagi una voluntat clara i explícita del Govern municipal en la lluita contra l’atur en una pluralitat de direccions. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PP: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per explicar el seu posicionament respecte a la liberalització d'horaris comercials a Barcelona. El Sr. Blasi posa de manifest que Barcelona és una ciutat amb una tradició comercial diversificada i arrelada als barris. L’esforç dels comerciants que han apostat per la renovació i la modernització ha construït la ciutat i, gràcies a tots ells, els barris tenen identitat pròpia i Barcelona és considerada un model comercial de referència. Explica també que s’ha donat sempre suport al comerç com a element bàsic per a la generació de llocs de treball i com a font de riquesa econòmica. Però també que s’ha defensat aquest model de ciutat on el comerç té una funció vertebradora i de cohesió social, alhora que és un gran centre de trobada i de relació social. En aquest sentit, afirma que cal preservar aquest model de ciutat i potenciar el comerç urbà, encara més quan en els darrers anys el comerç ha anat generant actuacions i campanyes, sorgides de les associacions comercials, els eixos comercials, amb la finalitat de fer barri, de crear complicitats i d’activar el comerç al barri. Reiterant les paraules de l’alcalde en sessió plenària de 28 d’octubre de l’any passat, fruit d’una pregunta realitzada pel Grup d’UpB, els horaris comercials es respectaran, en contra de la liberalització horària, «sobretot perquè considerem que perjudica greument el petit i mitjà comerç». Afirma que qualsevol ampliació d’horaris es trobarà amb una resposta negativa de la seva formació política, llevat que es tracti de temes puntuals plantejats, o que s’arribi a un consens necessari quant a la liberalització dels horaris. D’altra banda, diferencia aquesta opinió de la competència legislativa normativa que, en qualsevol cas, competiria a la Generalitat de Catalunya. El Sr. Mulleras agraeix la intervenció del regidor Raimond Blasi, però ateses les diferents manifestacions públiques dels membres de l’equip de Govern municipal ―l’alcalde havia fet unes declaracions en un Plenari municipal i després el regidor de comerç n’havia fet unes altres en un mitjà de comunicació―, demana una major concreció sobre les accions de govern en aquest tema. En definitiva, espera que en la segona intervenció el regidor de Comerç doni la seva opinió personal sobre la liberalització d’horaris comercials, si està a favor de declarar zones turístiques i si se n’ha parlat amb el sector. Llegeix algunes de les declaracions que va fer el regidor en una entrevista publicada en el diari “El Mundo”, li’n demana la seva opinió i sobretot, com es concreta aquesta declaració d’intencions en dir que «la ampliación de horarios no podrá contentar a todo el mundo». El Sr. Carnes recorda que en aquesta mateixa Comissió el mes de novembre van sol·licitar que s’intentés implementar un estudi de les conseqüències que NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1267 comportaria la declaració d’un eix comercial turístic. L’argument del Govern per rebutjar la proposta va ser que no s’hi veia la conveniència, i que no s’implementaria fins que no hi hagués un consens de tots els operadors. Creu que sis mesos després hi ha una realitat manifesta i aconsellaria al Govern que, malgrat tenir una posició determinada, comenci a afrontar aquest debat, que és un tema que interessa a la ciutat. Pensa que el silenci i la inoperància podrien dur a una dinàmica d’obertures consumades, que seria el pitjor escenari. Per tant, demana al Govern que s’arrisqui i plantegi una estratègia i una posició: l’estudi pot ser un instrument tècnic que afavoriria el procés de lideratge i de conducció del debat. La Sra. Sanz desaprova l’obertura 24 hores dels comerços. Primer, perquè es potenciaria novament la concentració de turisme al centre històric en una zona de la ciutat massa sobrecarregada, i això contradiu el Pla estratègic de turisme. Segon, perquè augmentaria excessivament la pressió sobre l’espai públic. Tercer, perquè provocaria una competència deslleial amb altres eixos comercials situats en diferents punts de la ciutat (Barcelona compta amb 7 macroeixos i 18 eixos comercials). Quart, perquè el petit comerç es veuria clarament desafavorit. Per tot això demana al Govern que manifesti una posició clara, perquè la incertesa provoca la preocupació i la desconfiança cap a la política i cap al Govern municipal. A més, els encoratja perquè busquin el màxim consens entre els comerciants, però també un acord de tota la ciutat. Proposa portar aquest assumpte al Consell de la Ciutat. El Sr. Portabella corrobora l’oposició del seu grup a la liberalització horària, bàsicament per un tema d’economia d’escala. Posa de manifest que l’alcalde s’havia pronunciat amb una vehemència notabilíssima dient que no està a favor dels horaris comercials actuals, i no entén els rumors permanents al voltant d’aquesta qüestió. En comparació amb la resta de ciutats europees importants, Barcelona té un model comercial singular perquè hi ha petit i mitjà comerç no només en el centre, sinó també en els barris. Malgrat que per un costat es defensa el model comercial barceloní/català, per l’altre es diu que a les grans superfícies els interessa la liberalització d’horaris. Afirma, però, que a les grans superfícies els interessa relativament, i posa l’exemple d’ANGED, que hi està en contra i només vol mantenir l’excepció del mes de desembre, igual que el petit i mitjà comerç, però tenir tancat la resta de mesos. Pel que fa a l’argument turístic en relació amb la liberalització horària, considera que a Barcelona, com a ciutat d’escapada de cap de setmana, el turisme té divendres a la tarda i tot dissabte per fer compres, i que l’únic dia que no poden comprar és diumenge, quan, de tota manera, els turistes estan pendents d’anar a l’aeroport. No hi veu, per tant, cap problema amb el turista habitual, com tampoc amb els creueristes, que normalment s’estan tres dies a la ciutat i tenen temps per comprar. A més, recorda que en els entorns turístics de la ciutat es permet l’obertura dels establiments comercials de caràcter turístic, a part dels alimentaris de més de 150 m², que tenen una fira o un mercat específic en el seu entorn. Assenyala que hi ha un mercat al Raval, un mercat a la plaça Reial i un mercat al costat de la Sagrada Família els diumenges. En resum, exposa que la immensa majoria dels comerciants no volen obrir el diumenge perquè no poden suportar les càrregues i els representa més despesa per vendre el mateix, ja que la gent compra en funció del seu poder adquisitiu i no de l’horari d’obertura. Denuncia el desgast que es pretén exercir sobre l’opinió pública amb l’objectiu d’acabar obrint tots els dies, quan en realitat cap part implicada hi està d’acord. El Sr. Blasi agraeix l’oportunitat d’escoltar el posicionament d’alguns grups municipals en relació amb aquest assumpte. Entén que és un debat que actualment s’emmarca exclusivament en l’àmbit mediàtic, de mitjans de comunicació. I que si es llegeix l’entrevista, que no deixa de ser altra cosa que una reducció d’una conversa més llarga i la versió d’una bona periodista, es desprèn que la competència del regidor seria promocionar el comerç. 1268 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 En qualsevol cas, manifesta que el posicionament del Govern municipal és que si s’ha d’abordar aquest tema, que no ho farà d’iniciativa pròpia, serà només en cas que es parteixi d’un consens. Recull, per tant, les aportacions fetes i recomana al Grup del PP que tingui present que una entrevista es pot reduir a un titular. Finalment, recalca que es queda amb la voluntat d’estar al costat del comerç. Insisteix que el comerç és una prioritat perquè, tal com deia el president de la Generalitat, el comerç és vida, i és vida començant amb el model comercial que impera actualment a la ciutat. El Sr. Mulleras diu que no és l’oposició qui posa el tema sobre la taula, sinó que es el govern municipal a través d’un mitjà de comunicació. Insisteix que segueixen sense saber l’opinió del Govern municipal i del regidor de Comerç sobre la liberalització d’horaris perquè tot és en funció de o amb un condicional. Repeteix que el tema del comerç s’ha de liderar i que no s’està fent. Al seu parer, aquesta falta de lideratge fa que tots aquests problemes flotin en l’ambient i la gent tingui incerteses importants. El Sr. Carnes té la sensació que s’està a expenses del que el sector digui. Ho considera lícit, però sospita que potser s’està a l’espera que algú altre legisli i es renunciï a la capacitat de lideratge que correspondria a Barcelona, en virtut de la seva Carta Municipal. Per tant, aconsella que el Govern lideri amb els criteris que ha expressat per evitar que aparegui una legislació sobrevinguda. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 3. Deixar sense efecte el dret real de superfície constituït a favor de la Generalitat de Catalunya respecte de la finca municipal situada al passeig Marítim, núms. 5-7, aprovat per Plenari del Consell Municipal en sessió de 26 de setembre de 2008, per a la construcció i gestió del CEIP Mediterrània, atès que les obres seran realitzades per l’Ajuntament de Barcelona. La Sra. Recasens aclareix que l’Ajuntament està recuperant la propietat per procedir a la construcció del CEIP Mediterrània al districte de Ciutat Vella. Un cop construïda l’escola, se’n cedirà l’ús a la Generalitat, que és l’administració competent en matèria d’ensenyament. El Sr. Espriu hi vota a favor, perquè estan d’acord en l’assumpció de responsabilitats per part de l’Ajuntament per tirar endavant aquest projecte. El Sr. Mulleras defensa la construcció de l’Escola Mediterrània, però opina que el conveni actual no especifica quines han de ser les anualitats del retorn de diners de la Generalitat cap a l’Ajuntament ni quan s’han de fer efectives. D’altra banda, tampoc saben com es farà l’adjudicació de l’obra. Creuen que s’hauria de fer un concurs en comptes d’adjudicar-la directament a FOCIVESA. Per tot això, i perquè consideren que l’expedient requereix un estudi més a fons, fa reserva de vot. La Sra. Sanz hi vota a favor per responsabilitat amb les famílies i perquè creuen que és imprescindible la construcció d’aquesta escola, però també per compromís amb l’escola pública i de qualitat. Alhora, però, posa de manifest el que avui s’ha evidenciat en la Comissió de Presidència de la necessitat fonamental d’incloure un compromís de la Generalitat a retornar les anualitats a l’Administració municipal. El Sr. Portabella hi vota a favor i es remet a la intervenció feta aquest matí en la Comissió de Presidència. La Sra. Recasens manifesta que el Govern no ha amagat mai la dificultat de l’operació ni les dificultats de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, però afirma que estan fent els passos necessaris perquè l’Escola Mediterrània sigui una realitat. I agraeix els vots dels grups del PSC, ICV-EUiA i UpB perquè sigui possible el traspàs d’aquest dret de superfície cap a l’Ajuntament. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1269 Assegura al Sr. Mulleras que donaran compliment al conveni. El Sr. Mulleras no dubta que es donarà compliment al conveni, però repeteix que ara per ara no hi figura explícitament com s’han de retornar els 4.600.000 euros. Cal assegurar-se que la Generalitat tornarà aquests diners, amb unes anualitats, en un temps establert i, si és necessari, amb un cost financer també establert. La Sra. Recasens indica que el cost financer és l’interès legal que s’aplica quan hi ha un incompliment en un pagament d’una administració, tal com recull la mateixa llei. Assegura que l’Ajuntament està treballant pel retorn dels diners. Esperen que la Generalitat acabi d’elaborar el procés de negociació del pressupost per disposar d’un escenari més clar de negociació. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 4. Aprovar inicialment el Plec de clàusules reguladores de la concessió de l'ús privatiu de domini públic municipal de part de la finca de propietat municipal situada en el carrer K, entre els carrers 40 i 11, del Polígon Industrial de la Zona Franca, grafiada en el plànol annex, per tal de destinar-la a la construcció i explotació d’una Estació de Servei i per al subministrament de carburant i usos complementaris; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva, i convocar la licitació per a adjudicar la concessió. La Sra. Recasens aclareix que es tracta de donar valor a un solar mitjançant l’adjudicació d’un nou concessionari en uns terrenys on fins ara hi ha una planta, una estació de servei de gas liquat, de petroli. S’hi ubicarà una nova estació que pugui subministrar, a més del gas liquat, altres tipus de combustibles d’automoció. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 5. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda destinar els majors recursos obtinguts pel Real Decret Llei 20/2011 a despeses de capital o a reduir el volum de deute. El Sr. Espriu declara que la proposició del Grup Municipal del PSC vol contribuir a posar sentit comú al debat actual entorn de la pujada de l’IBI que ha establert el Govern central. Relata que després que el Govern municipal presentés mesures de manteniment de la capacitat fiscal, com la pujada del tipus d’IBI segons l’IPC o la supressió de la bonificació per domiciliació bancària, el seu soci de negociació exclusiva va congelar l’IBI. Set dies més tard de l’aprovació dels pressupostos i de les ordenances fiscals, el Govern central del PP, unilateralment, i en la seva opinió vulnerant aspectes fonamentals de l’autonomia local, estableix una pujada del tipus del 10% en el cas de la ciutat de Barcelona. Dotze dies més tard la tinenta 1270 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 d’alcalde d’Economia i el mateix alcalde Trias qualifiquen la pujada de l’IBI de vergonyosa. Mentrestant, poques hores més tard, en el Congrés dels Diputats, els grups del PP i de CiU es posen d’acord per donar llum verda a aquesta pujada de l’IBI. En definitiva, considera que s’inicia el mandat amb un nivell de credibilitat política per part dels grups que han elaborat el pressupost municipal molt baix. En tot cas, tal com ha expressat la tinenta d’alcalde de l’Ajuntament, Barcelona rebrà 20 milions d’euros, fruit de l’aplicació del Reial decret, 3 milions sobre usos residencials i 17 milions sobre els usos no residencials. Puntualitza que a aquests 20 milions d’euros se li haurien hagut de sumar aproximadament 30 milions més si l’Ajuntament de Barcelona no comptés amb els topalls o límits d’increment de la quota líquida de l’IBI. Comenta que aquests topalls, malgrat que el Govern vulgui escenificar que els aplica com a resposta a la pujada de l’IBI del Govern central, s’ha incorporat a les ordenances fiscals al llarg dels darrers deu anys. Aclareix que els anteriors governs municipals havien introduït aquesta figura, la qual permetia que els rebuts de l’IBI mai patissin un increment superior a un determinat llindar. A diferència d’altres ciutats, es va voler mantenir durant tota la fase d’actualització dels valors cadastrals. Celebra que posin en valor els topalls existents, però demana menys escenificacions i més valor real. Un cop dit això, el Grup Municipal del PSC manifesta que aquests majors recursos que tindrà l’Ajuntament de Barcelona no haurien de ser destinats a finançar la despesa corrent, que ja creix un 4,6% per sobre de l’IPC previst. Respectant la potestat executiva i política del Govern municipal, indica que seria una irresponsabilitat no seguir aquest criteri i que, en conseqüència, caldria destinar aquests recursos a més inversió o a reduir el deute, tal com havia dit la tinenta d’alcalde. La Sra. Casanova clarifica que les mesures urgents, temporals, que ha aplicat el Govern central es deuen a la gran desviació en el dèficit públic que finalment hi ha per a l’any 2011 (un 8%). Davant el compromís d’Espanya davant la Unió Europea de complir amb el 4,4% el 2012, i el 3% el 2013 i, per tant, de fer front a les obligacions com a membres de la Unió Econòmica i Monetària, s’ha vist obligat no només a retallar despeses, sinó també a pujar impostos, en funció sempre de la casuística de cada municipi. Concreta que a Barcelona, des de l’any 2010, el Govern anterior aprova un pressupost amb dèficit i, en conseqüència, per llei, està subjecte al compliment del PEF (Pla econòmic i financer) tutelat per la Generalitat, amb l’objectiu que l’any 2013 es torni al dèficit 0, a l’estabilitat pressupostària. L’any 2012, s’ha aconseguit que el dèficit pressupostat previst sigui de 67 milions d’euros. Fet aquest preàmbul, no considera rigorós decidir a data d’avui on destinar els ingressos extraordinaris de l’IBI, tenint en compte que la liquidació de l’any 2010 encara no està enllestida. Mirant la memòria del pressupost, assenyala que s’estima un dèficit de tancament de 510 milions d’euros, però considera que cal esperar les dades definitives per veure si s’haurà de modificar el PEF o no. Si el PEF es modifica, argumenta que possiblement no ho hi haurà marge per dedicar aquests ingressos a inversió durant l’any 2012. A més, pensa que també s’ha de veure com evoluciona l’any 2012 per identificar si convé deixar un coixí d’ingressos o bé sufragar part del dèficit del 2011. En resum, si no es vol posar en perill la solvència de la institució, i al mateix temps es vol garantir la prestació de serveis als ciutadans, manifesta que s’ha d’esperar el tancament del 2011. Per això, vota en contra de la proposició. El Sr. Mestre expressa el vot favorable del Grup d’ICV-EUiA, perquè comparteixen els arguments del Sr. Espriu. Observa que amb la decisió del Govern municipal de col·locar-se voluntàriament en mans del PP per tal d’aprovar els pressupostos el mes de desembre, es va canviar radicalment la proposta inicial que tenia el Govern de CiU en relació amb l’IBI, passant d’un increment moderat a la congelació. D’altra banda, critica que 31 dies després que el Grup Municipal del PP hagi votat un pressupost hissant la bandera de les rebaixes fiscals, el Govern espanyol del PP incrementi l’IBI en un marc també d’increment d’altres impostos. Considera que de les paraules del Sr. Alberto Fernández, «l’Ajuntament ingressarà menys perquè així les famílies tindran més recursos per consumir i ajudaran a reactivar NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1271 l’economia», es desprèn que sovint les posicions del Grup Municipal del PP tenen més ideologia que economia. Per tant, posa de manifest la situació ridícula i absurda que ha patit el recorregut de l’IBI en menys de 3 mesos, que ha passat d’un increment moderat a un increment fort per una decisió que és externa, i que no ve dictada per l’Ajuntament de Barcelona, sinó pel Govern central de Madrid. Tenint en compte que hi haurà majors ingressos, li sembla correcte decidir a què es destinaran. Igualment, com que la liquidació negativa no s’haurà de retornar en cinc anys, sinó en deu, tal com ha anunciat el Govern central, fa palès que els marges de maniobra seran superiors als previstos. El Sr. Portabella s’absté perquè el seu Grup no considera oportú en aquests moments determinar la finalitat d’aquests diners que vénen imposats des de Madrid a canvi que paguin més els ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Pensa que manquen elements per poder prendre aquesta decisió i manifesta que no estan convençuts que aquest increment de l’IBI, promogut i obligat per l’Estat, atacant l’autonomia municipal, no serveixi d’aquí a poc per fer menys ingressos en els ajuntaments i estalviar-se ells els calés. Quant a la postura del Grup de CiU, posa en relleu que estava d’acord amb la tinenta d’alcalde de l’Àrea Econòmica quan va declarar en contra de la pujada de l’IBI, perquè ho considerava una ingerència intolerable per part del Govern central, però que no entén que unes hores més tard es votés el contrari a les Corts. En relació amb el Grup del PP, llegeix unes declaracions fetes: «Ja és hora, després de 32 anys d’asfíxia fiscal i d’una fiscalitat al servei de la recaptació, de canviar l’estímul fiscal, l’ajuda social i la fiscalitat al servei del ciutadà. Els darrers 4 anys, l’IBI, que representa pràcticament el 50% de la recaptació tributària de l’Ajuntament, ha pujat. El PP considera que cal fer un canvi de rumb, fer servir la fiscalitat com a eina de política econòmica i social per ajudar a reactivar l’economia, afavorir l’activitat emprenedora, la inversió i el consum, i ajudar els col·lectius més castigats per la crisi. És imprescindible anul·lar la pujada de l’IBI». La Sra. Recasens repeteix el que va dir en roda de premsa, on va ser molt crítica amb la decisió que havia pres el president del Govern de l’Estat amb la pujada de l’IBI i denunciava una invasió a les competències municipals. Per tant, apel·la a l’advertència del Sr. Portabella quan diu que aquest increment d’ingressos als ajuntaments podria servir d’excusa per després retallar els ingressos, les aportacions, de l’Estat. Dit això, repeteix que la mesura del Reial decret llei afecta directament els tipus impositius de l’IBI, no així els acords presos amb el Grup Municipal del PP, és a dir, la sèrie de bonificacions en matèria d’IBI. Confirma que la voluntat del Govern municipal era pujar l’IBI el 3%, adequar-lo a l’IPC, i treure el 2% de la bonificació perquè es tractava d’un estímul incentivador l’objectiu del qual ja s’havia assolit. A partir d’això, l’Ajuntament es troba amb una ingerència del Govern de l’Estat que, de manera excepcional i per dos anys, obliga a pujar l’IBI un 10%. Arran dels topalls existents per a l’IBI, el Govern s’avança, pren una decisió molt important, renuncia a uns ingressos que li podrien haver provingut d’aquest increment del 10% generalitzat, i decideix no aplicar aquest increment sobre els habitatges tot refermant l’existència dels topalls. En conseqüència, assegura que la gran majoria dels habitatges no seran afectats, però sí les activitats econòmiques, que en aquest cas estaven topades al 10%, coincidint amb l’increment ordenat pel Sr. Rajoy. Pel que fa al vot en el Congrés dels Diputats, aclareix que el Reial decret llei anava acompanyat de moltes altres mesures a banda de l’IBI, entre d’altres, per exemple, incentius a tota la matèria de política d’habitatges mitjançant l’IVA. Per aquest motiu, justifica que el president de CiU en el Congrés dels Diputats va votar per responsabilitat, tal com ell mateix va manifestar, per donar un missatge de confiança als mercats. A més a més, subratlla que, a petició de l’Ajuntament de Barcelona, el portaveu econòmic, el Sr. Sánchez Llibre, va fer una reflexió al voltant del finançament de les administracions locals que reflecteix la gran coordinació dins de la formació política. Finalment, en resposta a la Sra. Casanova quan afirma que s’haurà de modificar el PEF, pensa que hauran de veure com es tanca el 2011 i com evoluciona el 2012. 1272 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 En tot cas, es reafirma que aquests ingressos no es destinaran a despesa corrent, perquè són uns ingressos que tindran durant dos anys. Els hauran de destinar a inversió, a reduir l’endeutament o a protegir l’estalvi brut. Per tant, davant la incertesa fa una abstenció. El Sr. Espriu manifesta que no vol dir com s’han de gastar els diners, però que considera vàlides dues opcions: l’estalvi o la inversió. En cap cas despesa ordinària. Afirma que Barcelona és solvent: té marge de recorregut respecte al tema d’endeutament i un PEF com a fruit d’una aposta inversora de l’Ajuntament de Barcelona. Per tant, està convençut que és una organització potent, amb capacitat per decidir quina és la seva estratègia política i en política econòmica. Per acabar, agraeix el vot a favor i les abstencions i, fins i tot, el vot en contra, perquè posa en valor la proposició, a l’hora de decidir conjuntament quin és el model d’impulsar la ciutat i quin és el model de lideratge. El Sr. Mulleras sol.licita que consti en acta que ha demanat la rèplica però que no ho ha pogut fer per manca de temps i de torn. La Sra. Recasens expressa l'abstenció de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot contrari del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l'abstenció del UpB. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 6. Establir a tot el Grup Ajuntament, de manera obligatòria, el cobrament a les administracions, com a mínim, de l’interès legal en totes les operacions financeres (préstecs i similars) i operacions d’inversió per compte d’altres administracions. El Sr. Mulleras exposa que durant els últims temps, sobretot durant els últims sis mesos, l’increment del deute d’altres administracions amb l’Ajuntament de Barcelona ha estat molt important. La Generalitat de Catalunya és l’administració que més deute ha acumulat (un mínim de 130 milions d’euros de convenis firmats més 70 i 100 milions d’euros per activitats prestades per l’Ajuntament i no cobrades). Davant aquesta situació, amb convenis signats on no s’especifiquen interessos a pagar ni, en algunes ocasions, les anualitats a tornar, el Grup Municipal del PP s’ha vist obligat a plantejar aquesta proposta, transaccionada amb les esmenes dels grups del PSC i d’ICV-EUiA, a fi de vetllar pels interessos de la hisenda municipal de Barcelona que, en definitiva, respon als interessos dels barcelonins enfront de qualsevol altra administració. A continuació, llegeix el text esmenat que ha proporcionat a l’inici de la sessió: La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda establir que els nous convenis subscrits entre el Grup Ajuntament de Barcelona i altres administracions públiques que incloguin operacions financeres, préstecs i similars, i/o operacions d’inversió per compte d’altres administracions incorporin l’establiment d’un calendari de retorn de les aportacions municipals, amb les corresponents penalitzacions en cas d’incompliment d’aquest retorn, i el cobrament dels interessos financers corresponents, prenent com a referència l’interès legal o el cost mitjà del deute de l’Ajuntament, excepte, lògicament, en aquelles actuacions de caràcter social i extraordinari. El Sr. Espriu dóna suport a la proposició transaccionada, ja que el Grup del PSC creu que s’han d’establir unes regles del joc de caràcter general. El Sr. Mestre vota favorablement la proposició transaccionada i agraeix al Grup Municipal del PP la bona predisposició a l’hora d’escoltar altres grups. El Grup d’ICV-EUiA contextualitza la proposició en l’actual situació de creixents obligacions de la Generalitat de Catalunya amb l’Ajuntament de Barcelona. De fet, preveu que si es manté aquesta tendència el mandat actual podria acabar l’any amb un deute de la Generalitat superior als 500 o 600 milions d’euros. En conseqüència, sobretot els sembla important deixar clarament establerts en tots els convenis els terminis i les quantitats que la Generalitat ha de retornar a l’Ajuntament, els diners que s’avancen per part de l’Ajuntament o que es presten NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1273 en forma d’anualitats. I subratlla la importància que aquests retorns es facin per transferències i no per possibles compensacions, per exemple, en inversió en infraestructures, com ja s’ha vist en algun conveni aprovat recentment al Plenari del Consell Municipal. El Sr. Portabella hi vota en contra. Considera que és una proposició inversemblant i impròpia, tant en l’origen com en el text transaccionat. Creu que aquesta obligació suggerida pel Grup Municipal del PP s’hauria d’estendre clarament al fet que l’Estat pagui amb interessos el 759 milions d’euros que deu a la Generalitat en la disposició addicional tercera de l’Estatut, així com al fet que l’Estat pagui amb interessos els 1.450 milions d’euros corresponents al fons de competitivitat de l’any passat, que ja devien a l’anterior Govern de la Generalitat i encara no s’han abonat. Afirma que la proposició també s’hauria d’estendre al fet que s’acabi amb el dèficit fiscal que està ofegant Catalunya, que se situa entre el 8,5% i el 10% i que són 20.000 milions d’euros anuals, que representa eixugar en menys de dos mesos el dèficit de la Generalitat. Enumera dos fets que s’obvien: 1) Que la inversió de l’Estat en infraestructures ferroviàries ha disminuït i que, per tant, els diners que aporta l’Estat en el conveni- programa per al metro han disminuït. 2) Que la Carta Municipal no està desenvolupada en la participació d’alguns impostos que tots els grups van aprovar per unanimitat. I li sembla encara més inversemblant, que en el text transaccionat es digui: «La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda establir que els nous convenis», perquè no són nous convenis, sinó els deutes de l’Estat que s’han de pagar. La Sra. Recasens emet el vot en contra del Govern i se suma a bona part de la intervenció del Sr. Portabella. Pel que fa als nous convenis subscrits, comenta que hi ha incertesa en el mercat econòmic i en totes les administracions, també de l’Estat, que està anunciant que haurà de fer ajustos per valor de 40.000 milions. Afirma que tota aquesta incertesa fa que l’Ajuntament també s’estigui replantejant moltes de les situacions. Els convenis són una mesura excepcional, i en cadascun d’ells s’explica i es defineix quin és el retorn del deute que s’assumeix en cada moment, ja sigui econòmic, en forma d’actius immobiliaris, de promoció econòmica, etc. Constata que les penalitzacions en cas d’incompliment estan previstes per llei, s’aplica l’interès davant de casos d’incompliment de pagament en el moment que meriten. Comenta que han ofert una transacció, que consideren que és el que hauria calgut aplicar: «d’acord amb el que a dreta llei correspon, l’Ajuntament aplicarà interessos de demora als incompliments de les obligacions de pagament de les altres administracions a favor d’aquest a partir del seu venciment». Respecte a eximir aquells convenis de caràcter social o els convenis extraordinaris, apunta la dificultat de definir-los. Finalment, critica que els grups del PSC i d’ICV-EUiA, quan van construir el DHUB, van ser incapaços d’arribar a cap acord amb l’Administració de la Generalitat per establir un calendari de pagament i un retorn de la inversió, mentre que ara donen suport a aquesta proposta. Recorda que ha estat l’actual Govern qui ha fet el calendari i qui ha associat el retorn dels diners. Reitera que el govern no donarà suport a la proposició en la qual, subratlla, s’està parlant de totes les administracions. El Sr. Mulleras agraeix les aportacions i els vots dels grups del PSC i d’ICV-EUiA, que han fet possible que s’aprovi aquesta proposició. Lamenta el to de determinades intervencions, inclòs el to de la intervenció del Govern municipal. Pel que fa a les argumentacions sobre altres administracions, respon que les qüestions que tracten ells són de caràcter municipal, pròpies de l’Ajuntament de Barcelona. I insisteix que en un període de sis mesos el consistori ha generat al voltant de 130 milions d’euros de finançament per a la Generalitat, i fins a 100 milions d’euros de prestacions no cobrades, és a dir, més de 200 milions d’euros de deute de la Generalitat. Esmenta també el préstec de 25 milions d’euros a la Generalitat sense cap tipus d’interès financer, i la inversió com a via de retorn possible. En definitiva, aconsella novament al Govern municipal que sigui prudent i no es deixi contagiar per la feblesa financera de la Generalitat a través d’aquestes 1274 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 operacions financeres. No demana que es facin nous convenis, més aviat que no se’n facin, però que aquells que se signin recullin les garanties de retorn necessàries. Calcula que dels 130 milions d’euros de deute, l’Ajuntament podria haver obtingut cinc milions en interessos si hagués aplicat aquesta condició. El Sr. Espriu es pensava que el Govern municipal trobaria la proposta reiterativa perquè només posa per escrit mesures que l’Ajuntament ja està aplicant, un component normatiu que hauria de ser rutinari tenint en compte que l’Administració actual té problemes de solvència que es podrien estendre a l’entorn. Al seu parer, era una manera de reforçar la capacitat negociadora de la tinenta d’alcalde amb la Generalitat. El Sr. Mestre respon a la Sra. Recasens, fent referència al DHUB, que tothom aprèn de les dificultats i els errors del passat, com segurament comprovarà el mateix Govern municipal al llarg dels tres anys i mig que tenen per endavant. Se sorprèn de la intervenció feta, quan el mateix Sr. Trias, alcalde de Barcelona, en el Plenari municipal, tal com recullen els mitjans de comunicació i segur que l’acta, parla dels 200 milions d’euros que s’han avançat a la Generalitat entre l’any 2010 i 2011, i planteja que, si escau, anirà al contenciós per reclamar aquests diners. Manifesta que és precisament per evitar aquesta situació que es planteja la proposició, per tal que les regles siguin clares i s’estableixin el retorn i les anualitats en els terminis acordats per les dues administracions. La Sra. Recasens es refereix a les parts de la proposta amb les quals està en desacord: 1) «La Comissió d’Economia acorda establir que els nous convenis subscrits». Rebat que això dóna per fet que se signaran nous convenis quan, de fet, no se sap. 2) «Hem d’establir calendaris de retorn, excepte en les situacions de caràcter social i extraordinari», sense que quedi definit el caràcter social ni el caràcter extraordinari. D’altra banda, afirma que s’està parlant de totes les administracions i que l’Estat també està incomplint convenis signats. Considera que l’Estat començarà una època de fortes contencions i alerta sobre el risc de contagi. Per acabar, planteja que l’obligació del Govern municipal és anar conveni per conveni, veure la casuística de cadascun i, a partir d’aquí, negociar conveni per conveni. La Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot contrari del UpB. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda establir que els nous convenis subscrits entre el Grup Ajuntament de Barcelona i altres administracions públiques que incloguin operacions financeres (préstecs i similars) i/o operacions d'inversió per compte d'altres administracions incorporin l'establiment d'un calendari de retorn de les aportacions municipals, amb les corresponents penalitzacions en cas d'incompliment d'aquest retorn, i el cobrament dels interessos financers corresponents, prenent com a referència l'interès legal o el cost mig del deute de l'Ajuntament, excepte en aquelles actuacions de caràcter social i extraordinari. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 7. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda: Instar al govern municipal a que, en el capítol 6 del pressupost de 2012, contempli la inversió necessària per a la construcció de l'equipament definitiu del Centre Serveis Socials del Poble Sec durant l'exercici 2012. El Sr. Mestre llegeix l’enunciat de la proposta. Comenta que el pressupost del 2012 es va aprovar el 23 de desembre, amb la provisió de despesa dels capítols 6 i 7, que és de 362 milions d’euros. D’aquests milions, 33 milions es destinaran a noves inversions, que s’han de decidir durant el 2012. De fet, recorda que la mateixa tinenta d’alcalde, la Sra. Recasens, va manifestar textualment a la Comissió d’Economia del 8 de novembre de 2011, en l’aprovació inicial del pressupost, que «el nou Govern podrà disposar de 33 milions NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1275 d’euros quan elabori el PIM, un cop s’hagi aprovat el PAM el proper trimestre», referint-se al primer trimestre d’aquest any. Indica que el pressupost del 2012 preveu unes inversions socials de 9 milions i mig d’euros, aproximadament. El Grup d’ICV-EUiA proposava a les al·legacions que aquestes inversions socials arribessin fins als 17 milions d’euros per donar compliment a quatre programes d’inversió social que s’havien iniciat en l’anterior mandat i que estan pendents de finalitzar. Es tracta dels programes dels centres de serveis socials, dels centres d’acolliment i menjador socials, dels centres oberts, espais familiars i casals, i el programa dels casals i habitatges amb serveis. D’aquests quatre programes, destaca el programa d’inversió en centres de serveis socials. En l’anterior mandat s’hi van destinar prop de 45 milions d’euros, es van construir nous centres de servei socials i se’n van remodelar molts, però esmenta cinc centres de serveis socials (Poble-sec, Coll-Vallcarca, Sant Martí-Verneda, Camp d’en Grassot de Gràcia Nova i Antiga Esquerra de l’Eixample) que van quedar fora del Programa d’inversions municipals 2008-2011 i que estan ubicats de manera provisional, pendents d’una ubicació definitiva. En concret, defensa que es dugui a terme la inversió necessària per a la construcció definitiva del Centre de Serveis Socials del Poble-sec, que ara es troba de manera provisional al Centre Cívic del Sortidor, i que té, a més, una ubicació definitiva, que és el carrer Roser, número 15, en un espai que estava ocupat per uns llogaters que ja el van abandonar el mes de desembre i que en aquests moments està ocupat, en part, per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, que ha de marxar el 20 de gener. Han proposat el centre del Poble-sec perquè, dels cinc que queden pendents, és el que està més encaminat i planteja menys complexitats. A més de demanar el vot favorable de la resta de grups, els agradaria especialment comptar amb el vot favorable i la predisposició de l’actual Govern municipal per tal de completar la remodelació dels centres de serveis socials i, especialment, de decidir la inversió adient amb l’objectiu que el centre de Poble- sec sigui una realitat el 2012 o començaments del 2013. El Sr. Espriu dóna el suport del Grup d’ICV-EUiA a la proposició, entre altres coses perquè forma part del projecte de desenvolupament dels centres de serveis socials i perquè entén que la mateixa regidora de l’àrea, la tinenta d’alcalde de l’àrea, està impulsant també la finalització del pla que es va desenvolupar en el seu moment i que significa el desplegament de tots els serveis socials en el conjunt del territori. La Sra. Casanova deixa palès el Grup del PP aposta pel model de centres de serveis socials. Han detectat que hi ha centres que estan cobrint les necessitats de dos barris, com ara el Centre de Serveis Socials del Poble-sec o el de la Vall d’Hebron (Horta). Quant als projectes que no figuren en el pressupost, demana saber si estan previstos perquè el marge inversor del nou Govern per al 2012 és molt limitat pel PEF, el Pla econòmic i financer. Per acabar, proposa una transacció per tal d’allargar el termini de construcció fins al 2013, si escau. S’hi afegiria al final de la proposició «durant els exercicis 2012 o 2013». El Sr. Portabella està d’acord amb la necessitat de construir el Centre de Serveis Socials del Poble-sec i, per tant, el Grup d’UpB dóna suport a la proposta. Igualment, si es vol presentar en la negociació del PAM, anuncia que també donaran suport a la proposició. La Sra. Recasens manifesta que aquest centre es va planificar l’any 2009, però que mai no s’ha fet una dotació pressupostària. Per això, se sobta que el projecte no hagi esdevingut prioritari fins al 2012. D’altra banda, posa de manifest que en el pressupost del 2012 hi ha unes inversions molt compromeses per l’anterior Govern i que primer hauran de fer front a aquestes altres inversions. Explica que l’equipament del Sortidor ja va ser reformat per donar cabuda als serveis socials i que la prioritat del Govern l’any 2012 és el Centre de Serveis Socials a Ciutat Vella que, a més, té un cost més baix. Tot i això, durant els primers sis mesos de Govern s’ha avançat i s’ha expropiat la finca on s’havia de construir el nou centre de serveis socials, però, com que 1276 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 l’obra és de nivell dos, és a dir, l’edifici està catalogat com a habitatge i s’ha de convertir en equipament, el procés s’allargarà administrativament. A més, estan fent sondatges a diferents plantes de l’edifici perquè s’han presentat alguns problemes d’estructura. El pressupost de 2012 inclou 102.300 euros per cobrir el cost de redacció del projecte. Per acabar, es compromet a incorporar aquest equipament en el Pla d’equipaments 2012-2015 i afirma que no pot votar a favor de la proposta perquè el centre de serveis no es farà durant el 2012. Segons el calendari establert, en aquests moments s’està redactant el projecte. El Sr. Mestre agraeix els vots favorables a la proposició inicial. Explica que el Govern havia plantejat una transacció en el sentit que la inversió estigués recollida en el PIM 2012-2015 però que ha estat rebutjada perquè significa col·locar a molt llarg termini la posada en marxa del Centre de Serveis Socials del Poble-sec. En canvi, assumeix la proposta del Grup del PP de recollir les inversions necessàries per poder posar en marxa aquest centre de serveis socials al carrer Roser del barri del Poble-sec en el capítol 6 dels pressupostos 2012-2013. Lamenta el vot contrari del Govern, i diu que preveien la intervenció referint-se al passat. Explica que en el mandat 2007-2011 es va decidir remodelar, o construir de nou, els centres de serveis socials de la ciutat de Barcelona. Es van inaugurar 17 nous centres de serveis socials i se’n van remodelar 22 (39 centres en total). La inversió ascendia a 44.300.000 euros, i van quedar cinc centres pendents que no estaven en el Pla d’inversions municipals de l’anterior mandat perquè es preveia fer-los en el mandat 2011-2015. Per tant, proposen que el Govern actual doni continuïtat al pla anterior. Al seu parer, Poble-sec és el centre que planteja menys dificultats de tot tipus. La Sra. Casanova per determinar el sentit del vot matisa que la despesa que no està prevista en el 2012 anirà al 2013. Diu que hi votaran a favor sempre que no es variï el pressupost del 2012 i es doni prioritat perquè sigui un dels primers equipaments per al 2013. Per tant, entén que es tracta de canviar la data, de 2012 a 2013. El Sr. Mestre accepta la transacció. El Sr. Carnes entén que el text final que s’ha de sotmetre a consideració és: La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda instar el Govern municipal que, en el capítol 6 del pressupost de 2013 contempli la inversió necessària per a la construcció de l'equipament definitiu del Centre Serveis Socials del Poble-sec durant l'exercici 2013. El llegeix per tal que tots els altres membres que s’han posicionat prèviament es posicionin de nou sobre la nova transaccional. El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu grup però sol·licita a la Secretaria que clarifiqui si s’accepten o no les esmenes in voce, i que s’acordi el mecanisme pertinent. El Sr. Carnes considera pertinent la petició. La Secretaria es remet al que preveu l’apartat tercer de l’article 61 del Reglament Orgànic Municipal, que llegeix. El Sr. Carnes interpreta aleshores que és factible. El Sr. Blasi rebat que el seu Grup ja s’havia posicionat. El Sr. Carnes exposa que davant d’una transacció s’ha de tornar a formular la votació tenint en compte les noves consideracions. El proposant és qui té l’autoria del text, que pot ser acceptat o no. Com que l’esmena ha estat acceptada, i això condiciona les bases de la votació, s’ha de tornar a votar. El Sr. Blasi reflexiona que s’havia posicionat sobre una proposició que no havia estat modificada. El Sr. Carnes dóna la raó al Sr. Blasi. No obstant, diu que la votació s’ha de formular en els termes de la nova transacció acceptada pel Grup d’ICV-EUiA que s’ha produït fruit d’aquest debat. El Sr. Blasi no hi està d’acord. Entén que una iniciativa no es pot transaccionar si s’ha produït un posicionament del seu vot, perquè en aquell moment ja no es pot modificar la proposició presentada. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1277 El Sr. Carnes manifesta que si segueix el full argumental del Sr. Blasi, que és una opció absolutament lícita i legítima, s’està evitant la possibilitat dels debats i transaccions en el mateix debat. El Sr. Blasi contesta que per aquest motiu les transaccions es porten fetes. El Sr. Carnes hi està d’acord, però demana que s’estableixi un mecanisme, tal com ha sol·licitat el Sr. Portabella, o bé que les transaccions vinguin fetes prèviament, que és una opció, o bé que es puguin produir al llarg del debat. L’únic cert és que s’ha de votar en virtut del text transaccionat. El Sr. Portabella no hi té inconvenient. Considera evident que la Junta de Portaveus hagi d’establir un criteri per a totes les comissions. El Sr. Carnes hi està d’acord. Considera que és un tema que ha de marcar el funcionament de totes les comissions i proposa que sigui elevat a la propera Junta de Portaveus perquè marqui els criteris respecte als procediments i respecte a aquest tipus de situacions. En conseqüència, demana que quedi ajornat el debat. El Sr. Mestre no té la seguretat que en la propera Comissió el seu grup pugui mantenir aquesta proposició perquè sigui votada, i a més, presentar-ne una altra. El Sr. Carnes suggereix que ho faci com a criteri de proposició de seguiment. El Sr. Mestre puntualitza que no es pot votar una proposició de seguiment. El Sr. Carnes explica que es pot informar i preguntar quin és el sentit. El Sr. Mestre rebat que aleshores no és un acord. El Sr. Mulleras proposa votar en aquell mateix moment si es pot acceptar in voce. El Sr. Carnes proposa sotmetre aquest debat a la consideració de la Junta de Portaveus, però atenent al caràcter específic i conjuntural d’aquesta votació, planteja als respectius grups sotmetre aquesta proposició a votació, amb el benentès que hi hauria una proposició transaccional. El Sr. Espriu hi està d’acord. El Sr. Mulleras hi està d’acord. El Sr. Portabella no es posiciona. La Sra. Recasens hi està d’acord, però ho troba incoherent perquè s’havia dit de portar-ho a la Junta de Portaveus. El Sr. Mestre ho justifica per la casuística. El Sr. Carnes distingeix entre aquest cas concret i el criteri general. La Sra. Recasens dóna el seu vistiplau al procediment El Sr. Carnes sotmet la proposició a votació a partir de l’esmena plantejada pel Grup Municipal del PP en el text inicial d’ICV-EUiA, que l’accepta. La Sra. Recasens opina que s’estan confonent els termes. Recorda al Sr. Mestre qu el debat sobre els equipaments socials s’ha de dur a la Comissió de Qualitat de Vida i Serveis Socials, no a la d’Economia. Li recorda també la incoherència d’haver rebutjat una esmena igual del seu Grup i a continuació haver creat tot el desgavell ocasionat. I demana rigor i portar els debats allà on pertoca. Per tots aquests motius, el Govern s’absté. La Sra. Recasens expressa l'abstenció de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda: Instar al govern municipal a que, en el capítol 6 del pressupost de 2013, contempli la inversió necessària per a la construcció de l'equipament definitiu del Centre Serveis Socials del Poble Sec durant l'exercici 2013. Del Grup Municipal UpB: 8. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda que en les actuacions, mesures i programes impulsats per l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en l'àmbit de la promoció econòmica i cultural de la nostra ciutat es promogui activament la identificació de Barcelona com a capital de Catalunya. 1278 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 El Sr. Portabella exposa que ESADE Brand Institute va elaborar dos informes, un «Barcelona, ulls del món», que va ser encarregat per l’Ajuntament de Barcelona, i un que es deia «Posicionamiento estratégico de la marca Cataluña», que va ser encarregat pel Patronat Catalunya Món. L’estudi recomana que Barcelona es deslligui de la imatge estatal de turisme i crisi, i que la marca Barcelona s’associï a la marca Catalunya. En el darrer Plenari, el Grup d’UpB va presentar una sèrie d’actuacions, mesures i programes, impulsats per l’Àrea d’Economia, perquè l’Ajuntament de Barcelona, en l’àmbit de promoció econòmica i cultural, es promogués activament. Està convençut que seria molt beneficiosa la identificació de Barcelona com a capital de Catalunya aprofitant les sinergies per esdevenir terra de negocis i un hub de la innovació, incorporant empresa, investigació i universitat, i que es percebi amb potencial per esdevenir referent europeu de la creativitat, l’emprenedoria, la tecnologia i la innovació, amb la voluntat que Barcelona porti Catalunya al món, perquè Barcelona té una marca més forta que no Catalunya en aquests moments. Afegeix que en la seva opinió l’estudi d’ESADE és molt encertat, malgrat que segons l’estudi només el 4,2% dels enquestats associen Barcelona a Catalunya. Explica que en el mandat anterior, i d’acord amb el Govern, van desenvolupar el projecte de consolats de mar, que el Grup de CiU ha dit que intentaria preservar. Els consolats permetien a Barcelona establir contactes amb institucions que pertanyen als sectors estratègics per a la ciutat i per a empreses d’aquest àmbit. De fet, Barcelona tenia sis consolats de mar i 10 oficines antena. Manifesta que, de les 16 oficines, es van detectar un total de 81 projectes estratègics només en dos anys, relatius a temes com la connectivitat d’infraestructures de recerca en l’àmbit cultural, logístic o amb projectes de desenvolupament econòmic i urbanístic. Creu que ha de continuar havent-hi aquest tipus d’activitats i fer que Barcelona i Catalunya enforteixin la seva marca. El Sr. Carnes se suma a aquesta proposta en nom del Grup del PSC. Explica que el concepte de marca en l’àmbit de les ciutats és una realitat que ha començat a emergir en els darrers anys. Reflexiona només que el plantejament també sigui a l’inrevés, és a dir, que Barcelona s’identifiqui com a capital de Catalunya. També li sembla que no s’ha de tenir por a utilitzar la marca Catalunya i la marca Espanya (Barcelona-Espanya) quan sigui útil i necessari. Des de la seva posició política no volen renunciar a utilitzar Espanya quan sigui estratègicament convenient. El Sr. Mulleras sol·licita que els regidors rebin els informes que han demanat per escrit i encara no han rebut, per poder analitzar la informació de primera mà. Especifica que aquest text és diferent del text que es va presentar en el Plenari, i que per això segurament el seu posicionament serà diferent. Considera que el Sr. Portabella té una voluntat i un rerefons diferents als expressats i, tot i que estan d’acord amb el text, s’abstenen per aquest motiu. I perquè el Grup del PP defensarà sempre Barcelona, primer com a capital de Catalunya, i també com a gran capital d’Espanya. Pensa que el trinomi Barcelona-Catalunya-Espanya ens situa al món i ens ajuda a potenciar l’atracció internacional, el turisme, l’economia i la indústria. La Sra. Sanz vota favorablement la proposició per dos arguments. En primer lloc, perquè Barcelona és reconeguda arreu del món i li són adscrits conceptes com creativitat, innovació i disseny. En segon, perquè creuen que hi ha molt camí per recórrer amb molts reptes i moltes oportunitats en l’àmbit de la promoció econòmica. A més, creuen que també hi ha molt camí per recórrer perquè tots aquests conceptes encara siguin més intensament associats a la marca Barcelona. La Sra. Recasens afirma que la marca Barcelona ha adquirit una gran importància en el mercat i que estan treballant en els elements de la marca perquè s’han compromès a poder oferir aquesta marca, que està molt reconeguda i molt valorada, com a element de competitivitat a les empreses perquè les ajudi quan surten a l’exterior a internacionalitzar-se i posicionar-se. Es refereix al darrer Plenari, en què es va consensuar una proposició que deia «reforçar la capitalitat de Barcelona com a capital del país; potenciar la llengua i la cultura catalana a Barcelona; identificar i posicionar a nivell internacional Barcelona com a capital econòmica del coneixement, del talent i de NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1279 l’emprenedoria; reafirmar la marca Barcelona amb els valors propis de la catalanitat i la capitalitat catalanes de la ciutat desvinculant-la d’aquells conceptes que l’afebleixen». Recorda que en aquell moment va comentar que cadascú té diferents visions del que afebleix la marca Barcelona; per a alguns podrà ser la marca Espanya, per a altres podrà ser que no es parlin idiomes, per a altres que no hi hagi una ciutat suficientment connectada pel que fa a infraestructures, etcètera. En la seva opinió, el Govern actual no és sospitós de no treballar per una capitalitat de Barcelona de manera contundent, ferma i segura. D’altra banda, aporta un vessant pràctic a aquesta capitalitat i recorda que gràcies a ella la ciutat té una Carta Municipal que atorga uns drets específics i uns drets econòmics i financers. Per tant, insta a unir esforços i a exigir a Madrid el que pertoca a Barcelona com a capital del país. Afirma que Barcelona ja és la capital econòmica de Catalunya i que estan treballant perquè també sigui la capital econòmica del sud d’Europa. Creu fermament en aquest impuls de la promoció econòmica, considera que han de treballar de manera molt coordinada amb la Generalitat, i que no té cap sentit que avui en dia la promoció econòmica del país s’estigui fent per una banda, mentre la promoció econòmica de la ciutat de Barcelona es fa per una altra. Explica que han establert converses amb l’actual responsable de Relacions Internacionals de Barcelona, perquè tota l’estratègia internacional com a Ajuntament vagi lligada a la promoció econòmica internacional. El Sr. Portabella agraeix la votació de totes les formacions polítiques, fins i tot del Grup del PP amb la seva abstenció. Conclou que en una visió més a mitjà termini, una mica més global, la marca de Barcelona és important i realment potent. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal ICV-EUiA: 9. Que trimestralment es presenti en aquesta comissió un informe sobre l'estat d'execució del pressupost per a l'any 2012. El Sr. Mestre llegeix el prec. La Sra. Recasens accepta el prec. Faran trimestralment aquest informe mentre no tinguin el pressupost en línia, que és el compromís del Govern, amb una execució absolutament actualitzada. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 10. Que el 5% dels ajuts públics a empreses es destinin a un fons per al foment de noves empreses innovadores. El Sr. Portabella qualifica d’innovadores les empreses que fan nous productes o serveis revolucionaris. Per a ell, la innovació és qualsevol millora en un producte o servei en qualsevol dels processos necessaris per a la seva producció, i acceptada pel mercat. Per tant, el consumidor és qui delimita l’element de novetat i innovació. Cita la Sra. Recasens, que ha explicat que actualment, a més del suport a l’emprenedoria i a la innovació, cal consolidar aquelles empreses que lluiten per sobreviure i que són perfectament capaces d’introduir innovació a partir del seu propi coneixement, però que no troben els diners necessaris per poder fer la inversió. 1280 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 El prec busca concentrar-se en aquelles empreses que són capaces d’introduir una peça d’innovació i generar noves oportunitats. És potser la part de la innovació que costa més d’identificar i que alhora es troba amb més dificultats. Amb tot, demanen un percentatge, que podria ser modificable, de concentració d’energies econòmiques de l’Ajuntament per a aquest tipus de comerç. La Sra. Recasens demana al Sr. Portabella que puguin treballar conjuntament sobre aquest prec, perquè no n’havien entès el sentit. Constata que el pressupost de Barcelona Activa per al 2012 és de 42,6 milions d’euros, sis dels quals són per a programes de suport a l’empresa i a l’emprenedoria. És a dir, un import molt superior a aquest 5%. I d’aquests diners que es destinen a l’empresa i emprenedoria, esmenta que en la seva major part es tracta d’empreses catalogades d’innovadores, perquè són les que s’instal·len als vivers i al Parc Tecnològic de Barcelona Nord. Per tant, estan treballant en aquesta línia, i les empreses que tiren endavant malgrat la greu crisi aposten per la internacionalització o la innovació, aquesta última entesa com a increment de productivitat. El Sr. Portabella agraeix que s’apreciï el seu prec, que van decidir presentar perquè no van trobar cap partida on s’esmentés el foment de l’empresa innovadora. La Sra. Recasens especifica que hi ha una dificultat de definir el terme innovador. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 11. Quin ha estat el cost de la Campanya de Nadal que ha assumit l'Ajuntament de Barcelona, detallant les variacions respecte l'any anterior, i quin és el balanç que fa l'Ajuntament d'aquesta Campanya de Nadal? El Sr. Carnes recorda que al principi de la sessió s’ha suggerit que aquelles preguntes específiques d’informació numèrica es donaran per assabentades si el Govern pot facilitar o si es pogués facilitar la informació que es demana amb concreció. El Sr. Blasi hi està d’acord, però concreta que hi ha una segona part que demana el balanç que fa l’Ajuntament d’aquesta campanya. Entén que el balanç de la campanya específica serien les xifres en l’àmbit de comerç, les quals estan treballant per recollir. Esmenta que les xifres i el cost de la campanya pràcticament són les mateixes, però que han aconseguit introduir alguns canvis i modificacions, com pot ser passar de quatre campanyes a una única campanya, o el tema d’invertir les xifres entre allò que gestionava la Fundació Barcelona Comerç i allò que gestionava directament l’Ajuntament de Barcelona amb l’enllumenat de Nadal, en què hi ha algunes modificacions. També recalca que hi ha hagut elements que els han permès posicionar-se en un cost de pràcticament zero, com ara el tema de les fonts de Montjuïc o la pista de gel, la gratuïtat dels avets de Nadal, a través del CANAC, i de la il·luminació, o l’ampliació dels horaris de l’enllumenat de Nadal. Per acabar, comenta que la campanya ha tingut una acollida de gran importància en l’àmbit social i comercial, per la qual cosa estan plenament satisfets. El Sr. Carnes demana que el Govern, potser en la propera Comissió, faci una anàlisi, no de les accions fruit de l’acció del Govern sinó del clima general. Segons les dades facilitades per la Confederació del Comerç, saben que la campanya de Nadal en termes de comerç i de venda no ha estat el que els operadors desitjaven. Es dóna per tractada. 12. Quina és l'afectació al pressupost municipal de 2012 de a) l'esmena presentada pel Govern i aprovada al Consell Plenari de 23 de desembre de 2011 sobre el manteniment de la domiciliació bancària de l'IBI i b) el Real Decret Llei 20/2011, detallant el nombre i tipus d'usos afectats i l'increment mig de tipus NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1281 impositius que experimenta cada ús de l'IBI a Barcelona? Sol·licitem tenir la informació de la resposta per escrit. La Sra. Recasens es compromet a donar la resposta per escrit. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 13. Quin és l'import i el concepte de despeses en publicitat del Grup Ajuntament de Barcelona en l'exercici 2011, tot desglossat per semestres i per organisme (Ajuntament de Barcelona, organismes autònoms, entitats publiques empresarials i empreses municipals) indicant l'objecte, la data i el procediment de contractació i l'empresa a qui es va contractar? Sol·licitem disposar d'una còpia per escrit de la resposta que es doni en Comissió. El Sr. Mulleras la demana per escrit, però puntualitza que sigui en un termini màxim de 48 hores. La Sra. Recasens manifesta que revisaran el circuit amb el Grup del PP perquè els documents sol·licitats els arribin. D’altra banda, contesta que la informació d’aquest prec encara s’està recopilant. Sobre la liquidació del compte del 2011, respon que encara estan rebent factures i que es tanca el 28 de febrer de 2012. Això significa que no tenen la dada tancada del 2011 i creu que es podria deixar per a més endavant. Es dóna per tractada. 14. Quin és el cost anual de manteniment previst per l'equipament del DHUB (Centre del Disseny) tant a nivell intern com extern, detallat per conceptes i a partir de quan es començaren a generar aquests costos? La Sra. Recasens diu que la pregunta és difícil de contestar perquè BIMSA entregarà l’obra finalitzada de l’edifici del DHUB el primer semestre del 2012. A partir d’aquí, l’inici d’activitat està marcat per al 2013. Declara que, amb una obra inacabada, es fa molt difícil avaluar les despeses de funcionament. Comenta que en aquests moments encara estan decidint el destí de l’edifici, un fet que en marcarà el cost de manteniment i de funcionament. El Sr. Mulleras especifica que són 10 o 12 milions. La Sra. Recasens suposa que els 10 milions d’euros de funcionament són xifres proporcionals al volum de l’edifici (45.000 m²) Li agradaria que es detallés exactament quin cost volen saber. El Sr. Mulleras indica que es tracta del cost anual de manteniment. La Sra. Recasens es pensava que era el de funcionament. El Sr. Mulleras confirma que és el de manteniment de l’edifici. Entén que els costos de funcionament poden variar en funció de la utilització, de l’ús, però creu que el cost de manteniment l’haurien de tenir. També demana si dóna per bona la xifra proporcionada pel tinent d’alcalde, el Sr. Ciurana, en una altra comissió, on va parlar d’entre 10 i 12 milions d’euros per any. La Sra. Recasens entén que s’està demanant el cost de manteniment del paviment, de les parets, de la pintura, que està segura que anirà lligat als contractes de garanties, de manteniment, etcètera. Pel que fa a la xifra, diu que s’està parlant d’una xifra aproximada perquè encara no s’ha acabat de definir el programa i han de saber si hi va el BCD, o bé el FAD, o bé el Museu de la Ceràmica, etc. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 15. Quina era la previsió d'ingressos amb que comptava el govern municipal en concepte d'IBI quan va aprovar provisionalment la modificació per a l'exercici de 2012 de les Ordenances Fiscals, a la Comissió de Govern del 13 d'octubre de 2011 i posteriorment a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació del 20 d'octubre de 2011. Quina era la previsió d'ingressos, en concepte d'IBI, amb què comptava el 1282 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 govern municipal, amb les OOFF aprovades definitivament el plenari de 23 de desembre de 2011. I quina és la previsió d'ingressos, en concepte d'IBI, després de la convalidació al Congrés dels Diputats el 13 de gener de 2012 del Real Decret- Llei 20/2011, de 30 de desembre? El Sr. Mestre demana la resposta per escrit. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 16. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre la reducció d'un 43% de la partida pressupostària per a Barcelona Activa? A quines polítiques de promoció de l'ocupació i estímul de l'emprenedoria respon aquesta davallada? El Sr. Portabella assenyala que en l’informe que ha fet el Govern hi ha una disminució del 43% de la partida pressupostària de Barcelona Activa, una disminució de la part que aporta l’Ajuntament de 7,5 milions d’euros, que representa el 25%, i una disminució de la part que aporta la Generalitat de 6 milions, que representa el 24%. En definitiva, es tracta d’una disminució significativa. Creuen que són dades preocupants, sobretot en un moment en què s’intenta fomentar el suport al creixement empresarial, a la innovació i a l’emprenedoria per sortir de la crisi. La Sra. Recasens emmarca la pregunta en el debat pressupostari que van tenir amb el tema SEC. Recorda que van acordar que només imputaríem un pressupost en allò que tinguéssim certesa de tenir i, per tant, que només hi hauria despeses en allò que tenien certesa que podrien avalar amb un ingrés determinat. Tal com ha dit, al voltant dels 14 milions d’euros de les polítiques del SOC encara no estan imputades en pressupost, perquè no tenen el conveni firmat, i la xifra podria variar. Quant a l’evolució de l’inicial liquidat 2011 i l’inicial presumptament liquidat 2012, detalla que les xifres surten una mica diferents. L’inicial 2011 era de 19 milions, mentre que el liquidat 2011, de 33 milions. D’altra banda, l’inicial 2012 és de 23 milions. Per tant, si es comparen els dos inicials, representa un increment de 19 a 23. Presumptament, però, han d’imputar i acabar liquidant el 2012 els 23 milions, sumats als 14 que han de venir del SOC, 36 milions en total. Això suposaria un increment de 3 milions respecte al liquidat del 2011 (un increment del 9%). Finalitza la intervenció assegurant que no han imputat en el pressupost ingressos que no tenen assegurats. El Sr. Portabella contesta que estaran atents que es produeixi aquest increment. Barcelona Activa és, en la seva opinió, una de les eines que té Barcelona per sortir de la crisi. Està convençut que sense reforçar el model empresarial i donar suport a la innovació i a l’emprenedoria, serà difícil sortir-se’n. La Sra. Recasens hi està totalment d’acord. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les vint hores i quaranta-cinc minuts. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1283 Comissió de Seguretat i Mobilitat Acta de la sessió del dia 19 de gener de 2012, aprovada el dia 16 de febrer de 2012 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 de gener de 2012, s’hi reuneix la Comissió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència de la Ima. Sra. María Elisa Casanova Doménech. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Eduard Freixedes i Plans, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, David Escudé i Rodríguez, Immaculada Moraleda i Pérez, Alberto Villagrasa Gil, Oscar Ramírez Lara, Joaquim Mestre Garrido, Elsa Blasco Riera, Joan Laporta i Estruch, assistits per la assistits per la tècnic lletrada, Cristina Mas Salse, que certifica. També hi és present el Sr. Manuel Haro Ruiz, sotsinspector de la Unitat d’Accidents, Divisió de Trànsit. Excusa la seva absència l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello. S’obre la sessió a les 9.39 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, ES COMUNICA la resolució següent: Única. Del gerent municipal, de 23 de desembre de 2011, que aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu al manteniment dels equips de visió artificial de la ciutat de Barcelona, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 300.000,00 euros. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Accidentalitat viària 2011. El Sr. Haro exposa que les dades d’accidentalitat d’aquest any segueixen la tendència existent des de l’any 2000. Aquesta tendència diu que va variar lleugerament els anys 2005 i 2006 després de l’aprovació que permetia conduir una motocicleta fins a 125 centímetres cúbics amb el permís de classe B, moment en què apunta que la tendència va ser a l’alça. Comunica que les dades del 2011 són les següents: 221 accidents menys; 357 accidents amb víctimes menys, que representen una disminució del 4,31% respecte a l’any anterior; 563 lesionats menys; 47 persones ferides greus menys que el 2010, essent una reducció del 16,74% respecte a l’any anterior; i 8 morts menys que el 2010, passant de 39 a 31 i representant un decrement del 20,51%. En comparació amb l’any 2000, assenyala que la reducció en accidents ha estat del 31,63%; la reducció d’accidents amb víctimes, del 30%; la de ferits, del 30,96%, i la reducció de víctimes mortals, del 42,59%. Fent la comparativa amb l’any 1990, indica que les víctimes mortals d’accidents de trànsit han passat de 88 a 31, mantenint sempre una tendència a la baixa. Afegeix que el 2011 aquesta tendència és molt acusada i diu que és la xifra més baixa des del 1989. Informa que l’accidentalitat del 2011 per districtes ha quedat de la manera següent: a l’Eixample, districte on esmenta 1284 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 que sempre s’han produït la majoria dels accidents, hi han tingut lloc el 29,43% del total d’accidents; a Sant Martí, l’11,71%; a Sarrià-Sant Gervasi, l’11%; i a Sants-Montjuïc, el 10,02%. És a dir, que el 62,16% dels accidents de la ciutat es concentren en quatre districtes. Quant al tipus d’accidents, comunica que la col·lisió lateral és la més freqüent, a Barcelona, amb un 21,45% del total, accidentalitat que diu que està relacionada bàsicament amb els canvis de carril. La segona causa explica que és la col·lisió per darrere, que representa el 21,12% del total i la qual relaciona, sobretot, amb les distraccions en la conducció, i amb el fet de no respectar la distància de seguretat. En tercer lloc, apunta que hi ha la col·lisió frontolateral, relacionada amb la preferència de pas i amb el fet de no respectar la dreta a les cruïlles i semàfors, no respectar els semàfors, stops, cediu el pas, etc. En quart lloc, indica que hi continuen havent els atropellaments, amb el 12,71% del total d’accidents. Assenyala que el turisme és el vehicle més accidentat, amb un 42,60% en relació amb el total; la motocicleta és el segon, amb un 27,35%; i el ciclomotor, el tercer. Afegeix que les motocicletes i els ciclomotors representen el 35,06% del total, i que el quart vehicle més accidentat és el taxi, amb un 5,18%. Exposa que l’any 2010 va tenir lloc una davallada important quant als accidents en bicicleta i que el 2011 –523 bicicletes implicades– les dades tornen a ser similars a les del 2009 –513 bicicletes implicades– amb un augment del 27,94% respecte al 2010, passant de 383 accidents a 490. Pel que fa a les dades del Bicing, diferenciades de la resta de bicicletes, anuncia que han passat de 91 a 129 accidents, i que hi ha hagut una víctima mortal menys que l’any passat, passant de 3 a 2. Especifica que compten amb aquesta estadística des del 2003 i que des de llavors han mort 6 persones: 1, l’any 2003; 2, el 2005; 2, el 2010 i 1, el 2011. En relació amb les víctimes greus, informa que té lloc una disminució del 9%, passant d’11 a 10, i que, contràriament, han augmentat els lesionats lleus un 29,55%. Continuant amb les dades referents a les bicicletes, comunica que la principal classe d’accident és la col·lisió frontolateral, amb 222 accidents; seguida de l’atropellament, amb 106 accidents. Afegeix que en el 78% dels casos d’atropellament, el responsable ha estat el conductor de la bicicleta, i que en el 9,43% ha estat el vianant. En l’estadística general de tots els vehicles, apunta que la responsabilitat del vianant és del 25,70%, i que és compartida, entre vianants i bicicletes, en un 12,27%. Pel que fa a les causes dels accidents relacionats amb la bicicleta, explica que la principal és desobeir el semàfor, amb un increment respecte al 2010 del 14,29%, passant de 91 a 104 accidents. Afegeix que el vehicle més implicat en accidents amb bicicletes és el turisme, en nombre igual al 2010, i que ha augmentat la implicació d’altres vehicles, com ara les motos i els ciclomotors. Respecte a les causes dels accidents en general, indica que la primera és la manca d’atenció en la conducció, amb gairebé un 19%; la següent, no respectar les distàncies mínimes de seguretat, amb un 10,69%; la tercera, els girs indeguts; i la quarta, no fer cas del semàfor, amb un 8,75%. Quant a les causes imputables al vianant, explica que malgrat que el percentatge ha disminuït, la primera causa continua sent creuar fora del pas, en un 44,95% dels casos; seguida de la desobediència del semàfor, en un 33,21%. Respecte a les causes indirectes, les que ajuden que es produeixi l’accident sense ser-ne el motiu principal, assenyala que l’alcoholèmia en representa el 64,50%, és a dir, 396 casos, que alhora representen un 4,48% de l’accidentalitat total. Afegeix que l’excés de velocitat s’ha reduït un 33,92% –passant de 771 casos, a 113– i que l’any 2011 representa un 18,40% d’aquestes causes indirectes i un 1,28% de l’accidentalitat total. Apunta que el nombre d’accidents en els quals s’ha detectat la presència de drogues és el mateix que el 2010, 12 accidents. Quant a responsabilitat en els atropellaments, informa que el 57,08% ocorren per responsabilitat dels conductors; en un 25,70% els vianants en són responsables, i la responsabilitat és compartida en un 17,22% dels casos. Per acabar, assenyala que els dies que es continuen produint més accidents són els dijous i els divendres –els divendres, un 16,76% i els dijous un 16,44%– i les hores són, en gairebé el 50% dels casos, entre les 14.00 i les 22.00 hores. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1285 El Sr. Escudé agraeix la presentació de l’informe i felicita la tasca dels serveis de Mobilitat i de la Guàrdia Urbana en relació amb la prevenció de l’accidentalitat i la promoció de la seguretat viària. Vol deixar palès que els resultats que es desprenen d’aquest informe també són fruit d’una aposta clara per part de l’Ajuntament. És en aquest sentit que destaca que el desembre de l’any 2000 hom decideix centralitzar la funció de la investigació dels accidents de trànsit –fins llavors descentralitzada en les unitats territorials– a la Unitat d’Accidents de la Guàrdia Urbana. Creu que aquest fet ha permès un nou enfocament basat en la unificació de criteris i l’intercanvi de coneixements i d’experiències, mitjançant una formació especialitzada i el desenvolupament d’una única activitat, la qual cosa afegeix que ha afavorit l’optimització de recursos. Assenyala que la missió principal de la Unitat d’Accidents de la Guàrdia Urbana ha esdevingut abordar la investigació d’un accident de trànsit amb l’objectiu d’evitar el següent, fet que considera bàsic en l’àmbit de la prevenció. Indica que durant els darrers anys s’han introduït millores per a la gestió i l’estudi dels accidents de trànsit amb aquesta premissa. A tall d’exemple, anomena, en primer lloc, la posada en funcionament, l’any 2002, d’un sistema de gestió d’accidents de trànsit i atestats, que diu que va permetre identificar les zones de risc; i, en segon lloc, el sistema de gestió de les accions preventives per a la reducció de la sinistralitat (APRES), de propostes orientades a la prevenció de la sinistralitat i la millora de la mobilitat de la xarxa viària, que explica que permet fer estudis d’accidentalitat combinats, detectant zones de risc múltiples. Puntualitza que totes aquestes actuacions, fruit de l’aposta de l’Ajuntament per la seguretat viària i la prevenció de l’accidentalitat, han generat que, actualment, i malgrat l’augment del 4,2% que ha sofert el parc de vehicles entre els anys 2000 i 2010, els accidents disminueixin un 31,63% i les víctimes mortals un 42% (23 víctimes mortals menys). Valora positivament les dades presentades a l’informe i en felicita de nou els responsables. Fa palès que l’any 2012 no ha començat massa bé, atès que el 2 de gener va morir una usuària del Bicing i el dia 15, un motorista. Espera que aquestes xifres no augmentin de forma exponencial. Fent referència a l’informe del 2011, pregunta en quants dels 490 accidents de bicicleta s’ha vist implicat un cotxe, o una moto, i quin ha estat el motiu de l’accident. Especifica que l’informe reflecteix que d’aquests 490 accidents, 106 són atropellaments i 222 col·lisions frontolaterals, però diu que no detalla la causa de la resta d’accidents fins a arribar als 490. Posa en relleu el fet que, mentre l’accidentalitat en conjunt disminueix, les bicicletes implicades en accidents han augmentat un 26% respecte a l’any 2010. Atenent a les dades de responsabilitat relacionades amb els atropellaments –57% dels casos conductors dels vehicles, 26% vianants i 17% responsabilitat compartida– i les causes imputables al vianant –creuar fora del pas de vianants com a primera causa, quasi un 45%; desobediència del semàfor, un 33%, amb una reducció del 16% respecte al 2010– recorda que l’anterior govern va portar a terme un programa conjunt de sessions informatives entre Guàrdia Urbana i Bombers de Barcelona, destinat principalment al col·lectiu de gent gran i també als nouvinguts, en què es dedicava una part de la sessió a la seguretat viària i a recordar per on cal creuar el carrer i la importància de respectar els semàfors. Comenta que el PSC va formular una pregunta per escrit al govern per tal de conèixer la situació i continuïtat d’aquest programa, i explica que la resposta va ser que s’han organitzat sessions a les instal·lacions de la Unió Cívica de Consumidors i Mestresses de Casa de Catalunya, i que estan a l’espera de rebre altres demandes de cara al 2012. És en aquest sentit que proposa que, en comptes d’esperar aquestes peticions, l’Ajuntament difongui aquest programa a diferents col·lectius, per exemple, a través de les secretaries tècniques de prevenció dels districtes. Opina que seria positiu donar continuïtat al programa, atès que esmenta que els diferents col·lectius l’agraeixen i que els permet, a més, aproximar-se a la Guàrdia Urbana i als Bombers. Destaca que, segons l’informe, l’any 2011 ha tingut lloc un augment del 19% dels accidents en què hi ha autobusos implicats, i que les caigudes a l’interior d’un transport públic han augmentat quasi un 18%. Pregunta al govern si coneix les causes d’aquests increments. Per acabar, valora positivament la disminució del mal estat de la 1286 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 calçada com a causa indirecta dels accidents, fet que pensa que ve donat pel bon manteniment de les vies i l’acció preventiva en detectar possibles desperfectes. El Sr. Ramírez també agraeix la presentació d’aquest informe, els resultats del qual diu que inspiren optimisme. Desitja que aquesta tendència continuï i millori en els propers exercicis, i és per això que creu que cal continuar treballant com afirma que ho han fet durant molts anys. Agraeix la tasca desenvolupada per la Guàrdia Urbana i els cossos de seguretat quant a la prevenció i l’atenció en els accidents de trànsit. La reducció de la sinistralitat és un objectiu que diu que tots persegueixen. Assenyala que l’informe reflecteix una clara tendència a la reducció dels accidents, atès que la xifra és la més baixa de la dècada en relació amb les víctimes mortals; tanmateix, fa palès que la majoria dels morts van ser motoristes i vianants, raó per la qual creu que cal posar l’accent en la prevenció dels accidents d’aquests col·lectius. Reitera que el nombre d’accidents ha disminuït considerablement respecte al 2010 i que han tingut lloc 221 accidents i 357 ferits menys. Així mateix, posa en relleu la disminució progressiva dels accidents en quasi totes les modalitats de vehicles excepte en les bicicletes, que pateixen un augment del 26,33% respecte al 2010, i els autobusos implicats en accidents de trànsit, que han augmentat un 13%. Indica que dintre dels accidents per tipus de vehicle i persones implicades, s’identifiquen tres col·lectius especialment vulnerables: la motocicleta, la bicicleta i el vianant, en aquest ordre. Pel que fa a les motocicletes, opina que la disminució dels accidents, de l’1,14%, és irrellevant, motiu pel qual creu que cal prendre mesures urgents per reduir la sinistralitat d’aquest tipus de vehicle. En aquest sentit, recorda la proposta del PP de modificar la normativa per tal que les motocicletes puguin circular pel carril bus-taxi, proposta que diu que arran d’uns informes presentats pel govern municipal va quedar aturada; entén que cal reprendre-la amb aquest objectiu. Fa palès que els accidents de motocicletes –sense inclusió dels ciclomotors– han crescut un 54% entre el 2003 i el 2010. Esmenta que el govern parla de substituir sancions per cursos de formació, i vol saber si es refereixen a l’obtenció d’un carnet com ara el B per part de les persones que no tenen experiència conduint motocicletes però sí altres vehicles, i demana que concretin quines mesures preveuen implantar en aquest sentit. Assenyala que el segon col·lectiu especialment vulnerable és el de les bicicletes, i considera que per tal de reduir els accidents és necessari revisar els carrils bici i fer complir les ordenances, perquè afirma que existeix una minoria de ciclistes que sistemàticament incompleix les ordenances de civisme i de circulació, i assegura que són els que provoquen, de vegades, aquests accidents. Considera que el tercer col·lectiu especialment vulnerable és el dels vianants i destaca que, segons l’informe, han augmentat els atropellaments, per la qual cosa creu que cal intensificar el control dels passos de vianants i endegar campanyes de conscienciació viària, entenent que la majoria d’aquests accidents es produeixen per creuar fora dels passos de vianants o per desobeir els semàfors. Mostra la seva sorpresa davant el fet que l’increment més elevat s’hagi donat en relació amb les caigudes a l’interior de transports públics, amb un 17,74%, i també demana al govern el detall de les causes d’aquests accidents. Així mateix, pregunta quines seran les prioritats del govern de cara al futur, atenent les dades de l’informe i el fet que el Pla local de seguretat viària 2008-2012 s’ha de renovar properament. Espera que les polítiques de prevenció es dirigeixin envers els col·lectius que considera especialment vulnerables: vianants, bicicletes i motocicletes. Opina que si volen dur a terme campanyes de comunicació i educació viària, cal detallar les dades de sinistralitat per edats, entenent que seria més fàcil identificar els col·lectius a qui cal dirigir la pedagogia. Finalment, creu que les mesures que es prenguin han d’anar acompanyades d’un pla de millora urbana de la senyalització horitzontal i vertical, la pavimentació i la il·luminació dels carrers i vials de la ciutat. Així mateix, pensa que caldria incrementar els dispositius de la Guàrdia Urbana durant els caps de setmana, principalment els divendres, que és el dia de la setmana en què tenen lloc més accidents. La Sra. Blasco constata que l’informe reflecteix una reducció dels accidents del 2,44% respecte al 2010 que confirma la tendència a la baixa de l’accidentalitat viària a la ciutat. Considera que aquesta tendència és fruit de factors de caràcter NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1287 general, si bé diu que també és conseqüència de les actuacions que es duen a terme des de l’Ajuntament. Recorda que Barcelona disposa d’un pla local de seguretat viària des de l’any 2000, moment en què assenyala que aquest instrument encara no era requerit legalment. Creu que cal treballar des de la prevenció, les campanyes dirigides a la ciutadania, la revisió de la infraestructura viària, la capacitat de detectar nous problemes associats a nous usos i, especialment, la gestió del trànsit. Fa palès que el 2011 no poden valorar positivament el nombre d’accidents en bicicleta, contràriament al 2010, any en què diu que s’havien reduït per primera vegada en quatre anys. Assenyala que el 2011 aquests accidents han augmentat un 26,33%, fet que assegura que cal tenir present si hom vol promocionar la bicicleta com a mitjà de transport sostenible. Tanmateix, puntualitza que la relació d’accidents de bicicleta respecte al nombre de desplaçaments és inferior a la dels turismes, ciclomotors i motocicletes. Com a reptes pendents, pensa que és necessari reduir els danys personals el màxim possible i accentuar les polítiques de seguretat viària per a vianants i bicicletes que ja s’apliquen actualment. En aquest sentit, recorda que el seu grup ja va destacar en aquesta mateixa Comissió la vulnerabilitat de vianants i ciclistes envers els vehicles de motor, evidència que diu que justifica una atenció especial envers les actuacions en seguretat viària dirigides a aquests col·lectius. Malgrat l’estabilitat del nombre d’accidents amb motocicleta entre el 2010 i el 2011, considera que les dades són preocupants i posa en relleu que aquest tipus d’accidentalitat ha augmentat des que es permet conduir motocicletes fins a 125 centímetres cúbics a qui ja té el permís de conduir B i tres anys d’experiència. Per acabar, agraeix la presentació de l’informe. El Sr. Laporta també agraeix la presentació de l’informe. Diu que han d’estar esperançats, atès que tots els grans indicadors sobre l’accidentalitat han millorat; amb tot, apunta que no poden estar contents perquè diu que qualsevol accident és un fet desgraciat i durant l’any 2011 n’hi ha hagut 7.934, amb 31 víctimes mortals. Malgrat insistir que els accidents mai no poden ser una bona notícia, fa palès que la xifra del 2011 és la més baixa dels darrers vint-i-un anys, per la qual cosa considera que estan treballant per millorar en aquest aspecte. Manifesta la seva preocupació davant el fet que el 12,71% siguin atropellaments i que en un 27,35% del total hi estigui implicada una motocicleta, si bé confirma que ha tingut lloc una reducció respecte al 2010. Així mateix, mostra la seva preocupació en relació amb l’accidentalitat de les bicicletes atès l’increment del 27,94% que ha sofert, i davant el fet que la majoria dels accidents tinguin lloc per no respectar la preferència de pas. Continuant amb les bicicletes, posa en relleu que el 78% dels atropellaments a vianants han estat per culpa del conductor de la bicicleta. Per acabar, expressa que UpB presenta un catàleg de disset propostes que farà arribar a la Regidoria amb la voluntat de continuar disminuint l’accidentalitat. El Sr. Freixedes evidencia que les dades que s’extreuen de l’informe no són fruit de la tasca dels darrers set mesos, sinó del treball que l’Ajuntament i la Guàrdia Urbana desenvolupen des de fa molts anys, el qual assegura que ha de tenir continuïtat i rebre més impuls per assolir l’objectiu compartit de victimització zero. Això no obstant, reconeix que aquest objectiu és inassolible atesa l’existència d’un element de desastre o d’atzar catastròfic que no es pot combatre. Reitera que l’Ajuntament ha establert, i continuarà establint, totes les mesures necessàries per tal que aquest component d’atzar catastròfic sigui el mínim i acabi desembocant en un accident, i per tal que les conseqüències dels accidents siguin cada cop menys negatives per a les persones implicades. Quant a les dades sol·licitades pel Sr. Escudé en relació amb els accidents de bicicleta i la tipologia de caigudes a l’interior del transport públic, assenyala que l’elaboració d’aquest informe és fruit d’un intens treball, malgrat que no sempre compten amb tota la documentació, raó per la qual diu que ja els les faran arribar. Apunta que el govern actual està totalment compromès amb la tasca de reduir l’accidentalitat i que és en aquest context que cal incorporar la qüestió de permetre o no la circulació de les motos pels carrils bus. És en aquest sentit que assenyala que una primera conclusió que es pot extreure de l’informe és que existeix un problema d’accidentalitat respecte als vehicles de dues rodes, tant bicicletes com motos. Manifesta que no poden prendre cap decisió que incrementi aquesta accidentalitat i que, consegüentment, 1288 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 van descartar aquesta possibilitat. Finalment, es mostra convençut que durant els propers anys podran compartir i tirar endavant projectes i iniciatives per aconseguir una mobilitat cada dia més segura. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal ICV-EUiA: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar a aquesta Comissió sobre quines mesures té previst el Govern per augmentar la seguretat de les persones que circulen amb bicicleta a la ciutat. El Sr. Freixedes exposa que ja fa temps que hom treballa per incrementar la seguretat de les bicicletes a la ciutat. Fa palès que actualment existeixen problemes relacionats amb bona part de la xarxa ciclista i que, malauradament, s’han posat de manifest amb un accident on una persona va perdre la vida. Així mateix, a banda d’aquest accident, afegeix que han tingut lloc diverses incidències que fan palesa la necessitat de canviar la manera d’enfocar certes qüestions. Explica que, abans del desafortunat accident esmentat, ja havien anunciat que estaven treballant en un estudi de la xarxa de carrils bici de la ciutat per tal de millorar-los. Tot i fent referència a una proposició que presentarà després el PSC, respon per endavant que durant aquest mandat no ampliaran la xarxa de carril bici, sinó que es dedicaran a millorar la ja existent. En aquest sentit, assenyala que, atesa l’escassa disponibilitat de recursos econòmics, estudiaran en profunditat les actuacions que cal dur a terme i l’odre de prioritats, entenent que no es poden permetre errors. Per aquest motiu, argumenta que estan elaborant, d’una banda, un estudi detallat de la situació dels carrils bici de la ciutat i, de l’altra, un aprofundiment en l’estudi dels tipus d’accidents que pateixen les bicicletes. Explica que, arran de l’anàlisi referent a la tipologia d’accidents de la bicicleta, detecten que la bicicleta és víctima en molts accidents, però que també és agressora i que, consegüentment, a l’hora d’emprendre actuacions cal tenir presents ambdues perspectives: la del ciclista com a víctima i també com a responsable dels sinistres. Per aquest motiu, insisteix en la importància d’estudiar de manera reflexiva aquestes premisses, perquè pensa que, contràriament, podrien cometre l’error de recórrer a qüestions que, malgrat estar molt instal·lades a la ciutat, no necessàriament corresponen a la realitat. Afegeix que ben aviat podrà explicar les actuacions concretes que determinin, i insisteix en la rellevància de prioritzar les actuacions més necessàries, per exemple, en relació amb la correcció dels carrils bici que actualment no estan ben ubicats, on diu que cal saber quins trams requereixen una actuació prioritària. Afirma que també existeixen problemes de connexió dels carrils bici i, en aquest sentit, recorda que en la comissió del mes passat van aprovar una proposició d’ICV-EUiA que té per objectiu millorar aquestes connexions a l’entorn de la plaça de les Glòries. Així mateix, reconeix que pel que fa a la cohabitació bicicleta/vianant en vorera, els queda molta feina a fer. La Sra. Blasco, quant a les dades d’accidentalitat, recorda que el seu grup ja ha fet èmfasi anteriorment en els casos en què s’hi veuen implicades les bicicletes. Així mateix, afirma que tots els grups comparteixen la necessitat de millora de les condicions de seguretat dels usuaris d’aquest mitjà de transport. Assegura que les propostes referents a les actuacions que cal emprendre en aquest àmbit han d’anar clarament en dues direccions: l’ampliació i la millora de la xarxa de carrils bici. Coincideix que un estudi previ és important abans d’actuar; això no obstant, creu que no únicament han de millorar la xarxa existent sinó que és necessari ampliar-la perquè manifesta que hi ha tot un seguit de carrils inconnexos la millora dels quals passa per continuar-los i ampliar-los. Pensa que els carrils bici segregats de la resta de vehicles són molt més segurs i creu que cal evitar conflictes per l’espai entre les bicicletes i els vianants i habilitar nous carrils bici a les vies bàsiques. Així mateix, assenyala que cal implantar carrils bici de doble sentit de circulació en aquelles zones 30 que ho permetin. Un altre element que considera NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1289 important és la recerca de solucions de qualitat per a les continuïtats, fet relacionat amb els carrils bici no resolts que ha esmentat anteriorment. D’altra banda, també considera necessària la instal·lació de nous semàfors per a bicicletes, sobretot en els carrils bici situats en calçada, on afirma que el pas de bicicletes ha de tenir una regulació diferent al pas de cotxes o al de vianants. Indica que es tracta d’un paquet de mesures orientades a aconseguir itineraris més segurs i més útils. A més de les infraestructures, destaca el comportament de les persones, atès que considera imprescindible que l’Ajuntament efectuï una campanya dirigida a tots els usuaris de vehicles amb la finalitat que prenguin consciència que cal normalitzar la circulació de les bicicletes en la calçada com un vehicle més, és a dir, ensenyar als conductors d’altres vehicles que han de conviure amb les bicicletes i compartir la calçada. Insisteix que tots els mitjans de transport de la ciutat han de conviure i que resulta innecessari cercar culpables, víctimes o agressors. Puntualitza que tots aquests elements van quedar recollits en un debat organitzat el 29 d’abril de 2011 per l’associació Promoció per al Transport Públic (PTP) i pel Bicicleta Club de Catalunya (BACC), debat en què recorda que també hi eren presents tots els grups municipals. Comenta que aquests darrers dies, marcats per l’accident mortal del carrer Diputació-Aribau, han tornat a aparèixer aquestes reflexions al voltant de la seguretat de les persones usuàries de la bicicleta. Opina que la seguretat és un tema que cal tractar a peu de carrer i de forma més genèrica. Reitera que en la darrera comissió van aprovar la proposta presentada pel seu grup, abans esmentada, referent a la seguretat dels ciclistes a la plaça de les Glòries. Esmenta també que l’entitat BACC ha posat damunt la taula possibles solucions, algunes de les quals diu que ja formaven part de les propostes que ha apuntat. Vol deixar palès que, actualment, la bicicleta ja no és un fenomen aïllat, per la qual cosa insisteix en la necessària convivència entre vianants i bicicletes, i entre bicicletes i cotxes. Així doncs, creu que la gestió de la bicicleta ha d’anar acompanyada de la reducció de la velocitat als carrers, les línies de detenció avançada –que diu que han donat molt bon resultat amb les motos– o els semàfors per a bicicletes. Espera que continuïn avançant i treballant plegats per aconseguir solucions apropiades. Quant a la proposició presentada pel PSC, manifesta que el seu grup està d’acord amb les planificacions integrals i que, atès que veuen la proposta com la recerca d’un marc estructural amb dues mesures concretes amb les quals coincideixen, hi dóna suport. Expressa el vot favorable a la proposició del PSC. El Sr. Escudé fa palès que des de la posada en funcionament del Bicing, l’any 2007, la bici ja forma part de la foto de Barcelona i, consegüentment, és un actor principal de la mobilitat sostenible a la ciutat. Posa en relleu que durant el darrer quadrienni, els desplaçaments en bicicleta s’han triplicat, arribant als 106.000 desplaçaments diaris i que, en part, ha estat mercès a l’Ajuntament i a entitats com ara el BACC o Amics de la Bici. D’altra banda, reitera que l’accidentalitat en general ha disminuït l’any 2011 i que, si bé les bicicletes només han representat el 3% del total d’accidents, el nombre d’accidents en què s’ha vist implicada una bicicleta ha augmentat gairebé un 26%, passant de 414 a 523. Creu que aquestes dades posen de manifest, en primer lloc, que l’augment de l’ús de la bicicleta genera per si mateix l’augment de probabilitats que aquests vehicles es vegin implicats en accidents i, en segon lloc, que no poden baixar la guàrdia en relació amb la seguretat viària dels ciclistes. Afirma que l’accident mortal del qual s’ha parlat no era el primer que tenia lloc en aquella cruïlla. Comenta que, posteriorment a l’accident, el govern va informar de la seva voluntat de fer una auditoria a tota la xarxa de carrils de bicicleta de Barcelona per tal de redactar un pla per resoldre els problemes que es detectin, com ara la continuïtat o ubicació de determinats carrils bici, i amb l’objectiu que siguin segurs, comprensibles per als usuaris i els vianants, i respectats tant pels ciclistes com per la resta de conductors i els vianants. En aquest sentit, pensa que cal aprofitar la realització de l’esmentada auditoria per redactar un pla integral de bicicleta, o bé actualitzar l’anterior Pla estratègic de la bicicleta, per tal d’anar més enllà de la millora de la infraestructura dels carrils bici i crear una base de dades sobre els accidents en què la bicicleta està implicada, amb l’objectiu final de poder- los evitar. Coincideix amb la Sra. Blasco i les propostes del BACC, que cal dur a terme una campanya de conscienciació i comunicació dirigida als conductors de 1290 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 vehicles motoritzats, i molt especialment, diu, als vehicles de grans dimensions, els quals apunta que tenen dificultats per veure els ciclistes. També coincideix amb la proposta del BACC de dedicar un euro de la quota que paguen els usuaris del Bicing a la revisió, manteniment i millora de les infraestructures, i un altre euro als programes d’educació i promoció. Insisteix que el seu grup està d’acord amb aquesta iniciativa i no en la proposada per la Sra. Recasens de destinar aquests diners a augmentar les assegurances. Assenyala que es tracta de fer un treball que englobi l’estat i millora de la xarxa de carrils bici i, alhora, que tracti el fenomen de la bicicleta des d’una perspectiva integral, tenint en compte tots els elements que hi conflueixen, evitant copiar solucions aplicades a d’altres països. D’altra banda, considera que hi ha mesures que no es poden demorar massa en el temps i que el termini de sis mesos en què el primer tinent d’alcalde ha comunicat que estaria finalitzada l’auditoria sobre l’estat dels carrils bici és excessiu envers determinades qüestions. Creu que és urgent dur a terme les actuacions pertinents per tal que els girs complicats dels carrils dels vehicles motoritzats que tallen els carrils bici es puguin efectuar amb més seguretat. Per acabar, pregunta si és cert que tenen la voluntat que totes les bicicletes de Barcelona estiguin matriculades i que volen començar pel Bicing. El Sr. Ramírez recorda que el seu grup ja fa temps que sol·licita la revisió dels carrils bici de la ciutat i manifesta que la realitat –les dades de sinistralitat del 2011 relacionades amb accidents de bicicleta, que han pujat un 26,33%– fa palès que existeix un problema amb el tema de les bicicletes. Si bé assenyala que els nivells d’accidentalitat es mantenen des del 2005, tot i que han augmentat els usuaris i el nombre de desplaçaments diaris, considera que aquest augment del nombre d’accidents és molt significatiu. Vol deixar palès que hi ha zones on les cruïlles són perilloses i els carrils bici no garanteixen la seguretat dels usuaris i, a tall d’exemple, esmenta l’Eixample, Consell de Cent, Diputació, Gran Via i Paral·lel. Assegura que en aquests carrers tenen un problema que s’ha d’abordar; diu que es tracta de cruïlles on els ciclistes són poc visibles per als altres conductors atès que compten amb carrils separats que normalment estan tapats per vehicles estacionats, per mobiliari urbà o per les parades d’autobús. És en aquest sentit que proposa com a possibles solucions la implantació d’un pas semafòric diferent per als usuaris de la bicicleta; la variació de l’itinerari del carril bici fent-lo continuar pel xamfrà, travessant a costat dels vianants, fet que apunta que seria possible a llocs com l’Eixample i que evitaria l’encreuament amb els vehicles a motor que giren; la prioritat semafòrica; l’ampliació de la interconnexió als carrils bicis, els quals diu que de vegades arriben a un punt on queden aïllats i no tenen interconnexió per anar fins a un altre. Conclou que cal revisar aquests aspectes per tal de comptar amb una bona prevenció i comenta que romandran a l’espera de les conclusions de l’auditoria, les quals demana que es presentin amb prou antelació per poder-les estudiar i participar de les decisions a prendre. Malgrat que celebra l’augment d’usuaris de la bicicleta a la ciutat i, en general, el seu bon comportament, insisteix que hi ha una minoria que adopta un comportament incívic, i deixa palès l’augment de l’accidentalitat en el qual l’accident és provocat per una bicicleta. En aquest sentit, pensa que cal intensificar el control per part de la Guàrdia Urbana. Assenyala que durant el primer semestre del 2011 s’han interposat només 19 denúncies per circular en bicicleta fora dels carrils habilitats; 3 per no respectar la preferència dels vianants que travessen un carril bici; 2 per circular en bicicleta pel carril bici a una velocitat inadequada, i 9 per circular en bicicleta per una via restringida a la circulació de bicicletes. En relació amb els desplaçaments en bicicleta que tenen lloc a la ciutat diàriament, calcula que les denúncies per circular fora dels carrils habilitats són 19 per cada milió de desplaçaments; per no respectar la preferència de pas dels vianants, 3 denúncies per cada 6,4 milions de desplaçaments, i per circular amb bicicleta pel carril bici a una velocitat inadequada, són 2 denúncies per cada 9,7 milions de desplaçaments. És per aquest motiu que insisteix a intensificar el control per part de la Guàrdia Urbana, perquè considera que l’incivisme pot ser una de les causes que provoquen els accidents, així com els problemes de convivència amb els altres usuaris de l’espai públic. Assegura que és necessari reordenar els carrils bici per NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1291 garantir la seguretat. Quant a la proposta d’acord del PSC, expressa el seu vot a favor atès que està d’acord amb totes les mesures que s’hi presenten. La Sra. Blasco destaca que estan parlant de les dades d’atropellament com si fossin la principal dada referent a l’accidentalitat de les bicicletes, mentre que afirma que la dada més important és la col·lisió frontolateral, amb 222 casos, si bé argumenta que no en tenen el detall. Insisteix que cal millorar les condicions de seguretat i que hi ha dos fronts d’actuació molt clars: la infraestructura i el comportament de les persones. Així mateix, reitera que han de ser molt conscients que la bicicleta ja és un vehicle més a la ciutat i que el conjunt de vehicles han d’aprendre a conviure junts. Assenyala que l’existència d’un carril bici no atorga seguretat per si sol i que hi ha d’haver molts altres elements que la configurin. Agraeix l’informe i espera que puguin continuar treballant en aquest sentit. Demana al govern que no allargui excessivament la durada dels estudis que està duent a terme, per tal que puguin començar a endegar actuacions de millora com la proposició que avui presenta el PSC. El Sr. Laporta es mostra favorable a revisar i actualitzar el Pla integral de la bicicleta. Recorda que el seu grup ja va presentar propostes per a la millora de la seguretat dels ciclistes durant la campanya electoral, millora que pensa que, ateses les dades d’accidentalitat del 2011, s’ha de fer extensiva per a les condicions de seguretat dels vianants. Opina que cal esperar a conèixer els resultats dels estudis esmentats; amb tot, i entenent que la bicicleta avui en dia ja és un element de mobilitat consolidat, pensa que caldria revisar la normativa municipal per adaptar-la a aquesta nova realitat. Considera que hi ha mesures que ja es podrien aplicar sense esperar els resultats dels estudis esmentats, sobretot pel que fa al procediment del gir. Explica que a països com Holanda aquest problema que pateix la bicicleta quan arriba a la cruïlla ja està resolt, i que continuar per la vorera és la solució. Afegeix que ja s’està seguint aquest mètode al carrer Urgell, i creu que es podria fer extensiu a la resta de cruïlles on sigui possible. Coincideix en escoltar els experts del país, com ara el Bicicleta Club de Catalunya, el qual apunta que, entre d’altres, proposa que part de l’increment dels recursos que s’obtindran del Bicing es destini a millorar les infraestructures. Entén que el govern ja està en contacte amb els col·lectius d’experts en aquest àmbit i que podran comptar ben aviat amb els resultats de l’auditoria per poder revisar el Pla integral de la bicicleta. El Sr. Freixedes expressa el seu vot a favor de la proposició del PSC. Comenta que en aquesta nova legislatura han canviat el costum del govern municipal anterior de votar en contra de les proposicions que anaven en la línia d’allò que el propi govern municipal feia i que, consegüentment, sempre que es donin aquestes circumstàncies, votaran a favor de les proposicions presentades. Està d’acord amb les diverses intervencions que han tingut lloc. Pel que fa a la proposta del BACC referent que el Bicing incorpori un euro més per fer activitats de foment al voltant de la bicicleta, pensa que es tracta d’una reflexió interessant en contemplar que la inversió que faci l’Ajuntament en el foment i difusió de l’ús de la bicicleta a la ciutat no provingui dels 16 milions d’euros anuals que el Bicing costa al municipi. Per aquest motiu diu que el BACC demana que hi hagi uns diners que es destinin directament a aquest tipus d’actuacions, si bé creu que són conscients que la política de la bicicleta a la ciutat no pot dependre de 120.000 euros l’any, import que diu que representa l’aportació d’un euro més per usuari del servei. Consegüentment, considera que cal que redueixin la factura del servei del Bicing i que una part dels 16 milions que costa es puguin invertir, entre d’altres, en crear la infraestructura necessària perquè la bicicleta pugui circular amb normalitat per la ciutat. Això no obstant, pensa que la creació d’infraestructura no sempre és necessària. Està d’acord que la bicicleta és com qualsevol altre mode de transport que circula per la ciutat i diu que, per tant, és interdependent de la resta de vehicles. Deixa palès que el col·lectiu ciclista no està conforme amb la idea que els carrils bici facin esses en els xamfrans i que creuen que, de la mateixa manera que no els les fan fer als cotxes, tampoc les han de fer ells. Per aquestes raons, reitera que han de madurar el conjunt de propostes existents, consensuar-les i tenir el convenciment que les decisions adoptades estan absolutament argumentades. Fent 1292 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 referència de nou a la proposta del BACC, manifesta que la valora positivament i que en certa manera, enguany, ja l’estan aplicant, atès que explica que dels 9 euros que han apujat el servei del Bicing, n’hi ha 5 que tenen per objectiu equilibrar el cost aportat pels usuaris i el que aporta l’Administració, el qual assegura que no ha de ser diferent de l’equilibri existent en qualsevol altre mitjà de transport públic, és a dir, el 40% per part de l’usuari i el 60% per part de l’Ajuntament. Insisteix que l’aportació de menys del 20% per part dels usuaris no és factible i que s’explica únicament com a promoció del servei durant un temps limitat, que diu que ja ha finalitzat. Així mateix, argumenta que els 3 euros per a l’assegurança representen un missatge de conscienciació clau per fer entendre als ciclistes que no poden circular en bicicleta si no estan degudament assegurats, condició que considera rellevant tant per a la seguretat del ciclista com per a la de la resta d’usuaris de la via pública, entenent que, en cas d’accident, existeixen els recursos necessaris per poder fer front a les conseqüències de l’accident. En tercer lloc, pensa que l’euro del registre de bicicletes també atorga seguretat a tothom, atès que es mostra convençut que les bicicletes haurien d’estar totes registrades. Si bé recorda que és una acció voluntària, insisteix que el fet de registrar les bicicletes evitaria que la Guàrdia Urbana en tingués un munt que no sap de qui són, que provenen de robatoris. Afegeix que els ciclistes solen comentar que no tenen bicicleta, o que en tenen de molt senzilles, perquè no els les robin; argumenta, doncs, que amb l’existència d’un registre, els usuaris es podrien comprar qualsevol bicicleta, de la mateixa manera que hom compra un cotxe, sense pensar en la possibilitat que li robin. Puntualitza que tenen la voluntat de vincular la pedagogia del registre amb la de l’assegurança, atorgant assegurances preferents a les bicicletes que estan registrades. Especifica que hi ha una opció de registre, també voluntari, que incorporaran al servei del Bicing. Explica que es tracta d’un suport visual del registre que recorda a una matrícula. Afegeix que el registre estàndard és un clau incorporat en el bastidor de la bicicleta, que no es pot treure sense fer-la malbé, i que comprèn el número i el codi de barres del vehicle. Assenyala que les bicicletes que, a més, optin per un suport visual, en cas de robatori seran molt més fàcilment identificades. Conclou dient que totes aquestes actuacions respecte al Bicing ja van en la línia de la proposta del BACC, en el sentit que els diners que paguen els usuaris contribueixen en les campanyes de conscienciació. El Sr. Escudé agraeix el desglossament de l’increment del cost del Bicing; tanmateix, pregunta per què van anul·lar l’àrea verda si servia per subvencionar part del servei del Bicing i, en canvi, augmenten la tarifa en 5 euros per equilibrar el cost entre l’aportació de l’usuari i la de l’Administració, fet que pensa que potser no hagués estat necessari si haguessin mantingut l’àrea verda. Creu que el Bicing ja comptava amb una assegurança i que, per tant, es tractaria únicament d’ampliar la que ja existia. Juntament amb aquests interrogants, manifesta que en té d’altres per resoldre, si bé s’esperarà a conèixer els resultats de l’auditoria esmentada. Per acabar, insisteix a sol·licitar que adoptin mesures, sobretot en aquelles cruïlles on hi ha més problemes, per tal d’evitar més desgràcies. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions Al Plenari del Consell Municipal: 3. Ratificar el Decret d’Alcaldia, de 5 de gener de 2012, pel qual s’atorga la medalla d’Honor al Mèrit en la categoria de bronze als membres del Servei de Prevenció d’Incendis i Salvament que hi figuren a la relació adjunta, per haver prestat serveis sense interrupció durant 25 anys, sense cap nota desfavorable en els seus expedients personals, d’acord amb l’establert al Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis, de 17 de setembre de 1976. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1293 b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 4. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Instar al Govern municipal a presentar en aquesta comissió, una vegada estigui finalitzada l’auditoria de la situació dels diferents carrils bici de la ciutat, un Pla Integral de la Bicicleta que, a més de contemplar les millores relatives a les infraestructures, reculli: la creació d’una base de dades específica per a l’estudi dels accidents de bicicleta que es produeixen a la ciutat per tal de poder efectuar els corresponents informes; la programació de creació de nous carrils bici per al present mandat, i la posada en marxa d’una campanya de comunicació dirigida als conductors de vehicles motoritzats, molt especialment als transportistes, per tal de sensibilitzar-los i conscienciar-los de la important presència de la bicicleta a Barcelona. 2. Instar al Govern municipal a realitzar amb la menor demora possible aquelles actuacions de caire més urgent per tal que els girs més complicats dels carrils dels vehicles motoritzats que tallen els carrils bici es puguin realitzar amb la major seguretat possible tant per als/els ciclistes com per als/les conductors de vehicles motoritzats. Tractat conjuntament amb el punt número 2 de l’ordre del dia. El Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Instar al Govern Municipal a presentar en aquesta comissió, una vegada estigui finalitzada l’auditoria de la situació dels diferents carrils bici de la ciutat, un Pla Integral de la Bicicleta que, a més de contemplar les millores relatives a les infraestructures, reculli: la creació d’una base de dades específica per a l’estudi dels accidents de bicicleta que es produeixen a la ciutat per tal de poder efectuar els corresponents informes; la programació de creació de nous carrils bici per al present mandat, i la posada en marxa d’una campanya de comunicació dirigida als conductors de vehicles motoritzats, per tal de sensibilitzar-los i conscienciar-los de la important presència de la bicicleta a Barcelona. 2. Instar al Govern Municipal a realitzar amb la menor demora possible aquelles actuacions de caire més urgent per tal que els girs més complicats dels carrils dels vehicles motoritzats que tallen els carrils bici es puguin realitzar amb la major seguretat possible tant per als/els ciclistes com per als/les conductors de vehicles motoritzats. Del Grup Municipal PP: 5. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar al Govern municipal a que rebutgi les retallades al servei de transport públic de Barcelona, que afecta a la mobilitat dels districtes i barris de la nostra ciutat. El Sr. Ramírez exposa que aquesta proposició ve determinada per la supressió de les línies de transport públic, la qual afirma que afecta molts ciutadans i 1294 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 ciutadanes i els priva d’un servei bàsic. Creu que cal corregir aquests ajustos aplicats, concretament els de la línia d’autobús, si bé també esmenta els de les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) en servei nocturn. Argumenta que els ciutadans es veuen afectats per la crisi econòmica i que el transport públic és un servei bàsic i necessari. Denuncia que l’augment de les tarifes per a aquest servei és històric, atès que mai no s’havien incrementat tant. Considera que cal mantenir l’oferta del servei per evitar que alguns barris de la ciutat quedin incomunicats. A tall d’exemple, explica que la línia 91 d’autobús deixa de circular els diumenges i festius, i afirma que els veïns de Sants queden incomunicats. Es queixa també de la supressió dels busos de barri, atès que diu que són el mitjà de transport que utilitzen les persones grans per als seus desplaçaments, i critica que no se’ls ofereix cap altra alternativa. Així mateix, denuncia la situació de Sarrià-Sant Gervasi, barri que diu que no compta amb cap línia de metro i on han quedat paralitzades les obres de la nova línia 9 de metro, s’han reduït els trajectes dels FGC i, a més, tenen lloc unes reformes que afecten el funcionament de la línia que va des de l’estació de Gràcia fins a la del Tibidabo i que cal reforçar amb autobusos llançadora. Assenyala que el govern municipal ha endegat totes aquestes retallades en transport públic per estalviar 56 milions d’euros; això no obstant, creu que caldria cercar altres alternatives per aconseguir l’estalvi, sobretot tenint en compte que han apujat les tarifes als usuaris. Apunta que l’alcalde va declarar que si aquestes reduccions de trajectes i línies de transport públic generaven queixes per part de molts usuaris, estaria disposat a allargar el servei o, fins i tot, a restituir-lo, raó per la qual demana que hom rebutgi aquestes retallades i que es restitueixin els serveis, atès que diu que les queixes ja s’han fet paleses amb els arguments que ha detallat abans. Considera que el govern no pot incrementar les tarifes de transport públic en un 7,9% de mitjana, i en un 12% en el títol més utilitzat –la T- 10– i, alhora, retallar les línies d’autobusos i de metro. Afirma que cal que el govern aconsegueixi que les administracions públiques facin majors aportacions en relació amb el transport públic, a través del seu contracte programa. En aquest sentit, anuncia que el dia anterior la Comissió de Presidència va instar la Generalitat de Catalunya perquè en aquest mandat es desenvolupi la Llei del finançament del transport públic, la qual espera que resolgui aquests problemes de finançament. Retreu al govern de CiU haver incomplert algunes de les seves promeses electorals. Es queixa que CiU, en campanya electoral, deia que crearia noves línies per connectar ràpidament els principals punts neuràlgics i que allà on no arribés el metro hi arribaria l’autobús; que treballaria amb els veïns i amb TMB per millorar l’accessibilitat del transport públic als barris i que estudiaria l’ampliació horària de les línies de transport públic i l’augment de la freqüència de pas dels autobusos de barri. Diu que han fet tot el contrari i que els han deixat totalment incomunicats. Llegeix l’enunciat de la proposició. La Sra. Moraleda dóna suport a la proposició. En primer lloc, argumenta que amb aquestes reduccions en el transport públic, cada dia més de 6.000 ciutadans veuran afectats els seus recorreguts diaris per anar a treballar, al CAP o a qualsevol altre punt de la ciutat on s’ofereix un servei, serveis als quals assenyala que cal accedir en transport públic perquè no es troben propers a les llars de moltes persones. En segon lloc, creu que el fet que l’Ajuntament de Barcelona aporti més diners a l’Autoritat del Transport Metropolità no justifica l’increment de tarifes que han de patir els ciutadans, el qual assenyala que és el més important dels darrers anys, mentre que es redueix el servei ofert per bona part de les línies d’autobús que van als barris de la ciutat. Manifesta no entendre l’argument que sustenta aquesta decisió i es queixa que contradiu la voluntat que va manifestar l’alcalde en un Plenari del Consell Municipal, on recorda que va dir que vetllaria perquè les tarifes del transport públic no pugessin per sobre de l’IPC. Es queixa que quan l’any 2009 les tarifes es van augmentar per ajustar el dèficit, Trias – aleshores cap de l’oposició– els va criticar per no defensar els criteris de la ciutat. Destaca que, enguany, l’augment de les tarifes se situa per sobre del 12%, més de nou punts per sobre de la inflació, i denuncia que els ciutadans de Barcelona pagaran més diners per menys serveis. Vol saber quina informació s’ha facilitat als usuaris de les línies afectades, atès que diu que moltes d’aquestes línies no NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1295 compten amb informació per a l’usuari en cada parada anunciant la supressió de determinades línies. La Sra. Blasco també expressa el seu posicionament favorable a la proposició. Considera que no es pot analitzar la disminució del servei plantejada pels operadors com TMB sense contrastar-lo amb l’augment de tarifes aprovat per l’ATM, entenent que no és possible parlar de racionalització de l’oferta, ni d’eficiència dels serveis, amb un augment de tarifes que destaca que per primera vegada en deu anys s’acompanya d’un pla de retallades del servei en lloc d’un pla d’ampliació. Opina que no s’han planificat les afectacions del servei i les seves alternatives. També assenyala que fins el mateix divendres no es va facilitar informació directa a les persones usuàries de les línies afectades, fet que considera com un clar atac a la fiabilitat del transport, entenent que la persona que agafa l’autobús ha de saber quin servei se li oferirà. Assenyala que no es pot confiar únicament en haver explicat la notícia als mitjans de comunicació, i afirma que cal informar els ciutadans de forma acurada i directa, sobretot quan hom té la capacitat per fer-ho. Indica que les retallades afecten majoritàriament els barris i diu que així ho expressa la Coordinadora d’Entitats i l’Associació de Veïns Nou Barris, la del barri de la Bordeta, de Sant Genís, etc. Es queixa que per a molts dels veïns d’aquests barris l’autobús és un element fonamental de transport per a la seva connectivitat i mobilitat, en indrets on, a més, apunta que l’orografia és complicada. Creu que amb aquesta forma d’actuar el govern deixa palesa la seva política sobre mobilitat, afavorint el transport privat, mitjançant la gratuïtat de l’àrea verda, la rebaixa de la grua i la reducció de l’impost de matriculació, i penalitzant el transport públic, amb l’augment de les tarifes i la reducció dels serveis als barris. El Sr. Laporta coincideix a demanar al govern municipal que rebutgi les retallades al servei de transport públic de Barcelona, les quals confirma que afecten la mobilitat dels districtes i barris de la ciutat. Coincideix amb la Sra. Blasco en la necessitat de donar explicacions detallades i exhaustives als veïns afectats i, en aquest sentit, proposa que es convoquin els consells de barri, per raonar aquest increment de les tarifes i la racionalització del servei. Apunta que hi ha moltes entitats i associacions que estan demanant explicacions respecte d’aquesta qüestió. Roman a l’espera dels arguments del regidor. El Sr. Freixedes expressa el seu vot contrari a la proposició, la qual assenyala que tracta la qüestió de la disminució de línies i trajectes i no pas l’augment de les tarifes. Es queixa que estan barrejant ambdós temes i diu que cenyirà la seva intervenció a aquest punt de l’ordre del dia. Argumenta que les retallades en el transport públic formen part d’una reestructuració de les línies de TMB, la qual comunica que s’inicia amb la supressió de línies poc utilitzades i de recorreguts recurrents. Posa en relleu que el transport públic de la ciutat comprèn les línies creades fa cinquanta, seixanta o setanta anys, fet que assegura que algú ha de canviar i adaptar a la realitat actual. Puntualitza que no es poden mantenir itineraris que al 1905 es feien en carros, després en tramvia i ara en autobús. És en aquest sentit que afirma que finalment s’ha pres la decisió que el govern anterior no va ser capaç de prendre: adaptar la xarxa d’autobusos de la ciutat a les noves necessitats. Insisteix que aquesta reforma s’inicia suprimint línies que diu que en aquests moments són redundants, per la qual cosa nega que estiguin deixant persones aïllades en els barris. El Sr. Ramírez dóna les gràcies als grups municipals que han donat suport a aquesta proposició. Assegura que les tarifes i el servei estan relacionats, i denuncia de nou que per més diners ofereixen menys servei. Critica que no estan donant resposta a la demanda existent a la ciutat. Considera que no es tracta d’una adaptació de les línies sinó d’una clara supressió de serveis bàsics com els busos de barri, els quals insisteix que són el mitjà de transport de molta gent gran per desplaçar-se dintre del mateix barri. Indica que quan hom parla de racionalització d’un servei públic no pot donar prioritat a les línies que són rendibles i eliminar les que no ho són. Entén que cal assumir que en un servei públic hi ha línies deficitàries i considera que s’ha de donar aquest servei, sobretot tractant-se del transport, element que defineix com a fonamental per a la cohesió de la ciutat, per als desplaçaments al treball, a les escoles, i per a la mobilitat dels ciutadans. 1296 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 La Sra. Moraleda es queixa que el Sr. Freixedes no els ha donat ni un sol argument que justifiqui la retallada de línies i el fet que els ciutadans paguin més pels títols de transport públic per pal·liar la situació econòmica de l’ATM. Pensa que els arguments del govern només són retòrica i recorda al Sr. Freixedes que quan estava a l’oposició demanava que s’incrementessin les línies i els horaris del servei. Denuncia que el govern i Trias no compleixen la seva paraula. És en aquest sentit que insisteix que l’alcalde va manifestar que l’augment de les tarifes no se situaria per sobre de l’IPC. Per acabar, apunta que hi ha més línies duplicades a la Diagonal que als barris del Turó de la Peira o de la Bordeta. La Sra. Blasco diu al Sr. Freixedes que expliqui els seus arguments als veïns, els quals afirma que ja s’estan mobilitzant en contra de les retallades del servei. Afirma que suprimir els busos de barri els caps de setmana no és racionalitzar, sinó retallar el servei de forma dràstica a llocs on diu que l’únic mitjà de transport que hi arriba és el bus de barri. El Sr. Laporta comenta que UpB no forma part del Consell de l’ATM i que, consegüentment, quan es fa referència a aspectes que hi tenen lloc, però no s’han explicat, els desconeixen. Entén que la manca de recursos els està asfixiant financerament i que l’assignació de recursos insuficient que reben de l’Estat, tant en el conjunt del país com especialment a Barcelona, els obliga a governar per mantenir la supervivència econòmica. Tanmateix, manifesta que aquesta retallada en concret la troba contradictòria, atès que creu que l’increment de tarifes no és compatible amb la racionalització del servei. Malgrat això, assenyala que si coneguessin el detall d’aquesta decisió potser la podrien comprendre. Per acabar, atesa l’alarma social que diu que està produint la supressió dels autobusos en alguns barris, manifesta la seva preocupació i entén que la proposició és adient. El Sr. Freixedes reitera que en aquest punt de l’ordre del dia se cenyeix a parlar del servei. Vol aclarir que quan era a l’oposició, allò que sempre demanava al govern era l’increment de les freqüències de pas dels autobusos, i afirma que estan treballant per assolir aquest objectiu. Assenyala que la racionalització comporta la supressió de quatre línies, envers les quals apunta que ja explicarà les alternatives existents. Anuncia que en breu explicarà quines són les primeres quatre noves línies que crearan en relació amb la nova xarxa d’autobusos de Barcelona, i argumenta que quan ho faci, demostrarà que era possible rebaixar les freqüències de pas per tal que siguin comparables a les del metro. Afirma que tot allò que demanava CiU quan era a l’oposició, ho tiraran endavant en aquest mandat. Conclou que havien de començar per endegar algunes de les mesures i que, malgrat que ara les notícies no siguin bones, ja ho seran properament. El Sr. Freixedes expressa el vot contrari de CiU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S’aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 6. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Manifestar el profund desacord amb l’increment de tarifes del transport públic per al 2012 que s’han aprovat al Consell d’Administració de l’ATM. 2. Reprovar els i la membre del Govern municipal, representants de l’Ajuntament de Barcelona al Consell d’Administració de l’ATM, per la seva posició favorable a aquest increment. El Sr. Mestre apunta que la transacció del text de la proposició ha estat lliurat a tothom i en llegeix l’enunciat. Argumenta que l’augment que s’ha aplicat a la tarifa del transport públic es contradiu amb allò que havia manifestat l’alcalde en el Plenari del Consell Municipal del 30 de novembre de 2011, tal com ha comentat abans la Sra. Moraleda. Reitera que existeix una profunda preocupació ciutadana per aquest increment de tarifes aplicat a la ciutat i a l’àrea metropolitana, preocupació que assenyala que se suma a la inquietud generada des de fa un any per les retallades constants i progressives que pateix Catalunya en relació amb les prestacions i serveis públics atorgats pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Afegeix que aquesta preocupació també ve donada per la desconfiança que diu que NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1297 poden provocar les afirmacions que no es compleixen, i en aquest sentit, insisteix en les declaracions efectuades pel Sr. Trias en dir que l’augment de les tarifes se situaria al voltant del 3%, l’increment de l’IPC, fet que finalment no ha estat així. Posa en relleu que l’increment dels preus ha estat molt superior i es queixa que no han constatat cap actuació del govern municipal per evitar-ho. Pregunta al Sr. Freixedes quina credibilitat pot tenir un govern que no compleix amb els seus compromisos, els quals afirma que es veuen desmentits pels fets. Critica la inacció i manca d’exigència per part del govern municipal respecte a qüestions que diu que afecten la vida quotidiana de milers de ciutadans de Barcelona. Destaca que, finalment, l’ATM ha establert les noves tarifes del transport públic incrementant en un 12% el preu de la targeta T-10 i en un 10% el de la T-50/30, targetes que assegura que són les més utilitzades. Afegeix que aquests increments, que quadrupliquen i tripliquen, respectivament, l’augment de l’IPC, s’apliquen en un moment en què les rendes familiars es veuen reduïdes com a conseqüència de la crisi i, paradoxalment, alhora que es decideix reduir els serveis oferts pel transport públic. Comenta que aquest augment de preus ve precedit, a més, per dos increments importants que ja van tenir lloc els anys 2010 i 2011. En tractar-se dels títols que han sofert el major increment de tarifes, assenyala que, segons la memòria de l’ATM del 2010, la targeta T-10 la utilitzen el 74,6% dels usuaris del transport públic, i la T-50/30, un 14,7%, per la qual cosa afirma que l’abaratiment de les targetes T-Mes, que no arriba al 2% dels usuaris, i la T-Trimestre, que no la utilitzen ni el 4% dels usuaris, és una cortina de fum en un afany de populisme per intentar amagar l’augment de preu dels títols més utilitzats, fet que considera inacceptable. Insisteix que, finalment, quan els ciutadans compren les targetes T- 10 i T-50/30, s’adonen que la tarifació social és inexistent en els títols que afecten la vida quotidiana de la majoria d’usuaris. Manifesta ser conscient dels problemes estructurals que pateix el transport metropolità, com ara el cost del funcionament del sistema o la rigidesa dels títols existents. Així mateix, es mostra coneixedor dels problemes econòmics i conjunturals dels governs, els quals assegura que afecten les aportacions de les administracions envers el finançament del transport públic. Ateses aquestes dificultats, denuncia que el govern municipal no fa res. Es queixa que, malgrat augmentar la seva aportació a l’ATM, el govern de la ciutat no ha mostrat aquesta mateixa exigència davant les altres administracions, i critica que ha fet ús de la via més fàcil: en comptes d’exigir a l’Estat i a la Generalitat que tinguin el mateix grau de coresponsabilitat que l’Ajuntament de Barcelona, ha decidit que ho paguin els usuaris amb l’increment de les tarifes. Denuncia que no han introduït estímuls per augmentar la fidelització dels usuaris, fet que el sorprèn, atès que diu que per afavorir l’ús del vehicle privat a la ciutat sí que en van trobar d’estímuls, i a tall d’exemple esmenta la rebaixa del 5% de l’impost de matriculació. És arran d’aquesta comparativa que opina que el govern dóna la impressió que li interessa més facilitar l’ús del vehicle privat que el del transport públic. Per acabar, manifesta que no poden acceptar aquest augment de les tarifes, que considera desproporcionat, i creu que els regidors i regidores de l’Ajuntament de Barcelona ho han d’expressar, i que cal que desaprovin l’actuació dels representants del govern de CiU al si de l’ATM, que han compartit i votat favorablement aquest increment desproporcionat de les tarifes del transport públic. La Sra. Moraleda agraeix que ICV-EUiA hagi acceptat la transacció que els han proposat, la qual diu que els permet votar favorablement la proposició. Destaca, en primer lloc, l’incompliment del compromís adoptat per l’alcalde davant del Plenari municipal del 30 de novembre de 2011 en dir que incrementarien les tarifes del transport públic per sobre de l’IPC, i, en segon lloc, aquest augment que se situa entre 3 i 4 vegades per sobre de l’IPC en els títols més utilitzats. Reitera que els ciutadans paguen més diners per menys serveis, fet que diu que diferencia aquest govern dels altres. Vol recordar que quan el seu grup estava al govern, va fer molts esforços per millorar la xarxa de transport públic, i diu que si no van abordar la millora de les freqüències de pas dels autobusos va ser perquè assegura que requereix un esforç inversor molt important. El Sr. Ramírez expressa el seu vot a favor de la proposició perquè manifesta que també està en desacord amb aquest increment de tarifes del transport públic. 1298 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Assenyala que, atesa la situació econòmica que pateixen els ciutadans, és necessari mantenir el servei de transport públic i no pas oferir menys serveis i augmentar les tarifes. Considera que en moments de crisi com els actuals és necessari congelar les tarifes per tal de no castigar més els usuaris. Coincideix que l’augment de preus és desmesurat i el més alt de la història, i repeteix que l’increment mitjà del bitllet és d’un 7,9% i que el títol més utilitzat, la targeta T-10, s’ha incrementat més del 12%. Titlla aquests increments d’injustos atès que se situen molt per sobre de l’IPC. Vol fer palès que el PP sempre ha manifestat la insuficiència de les aportacions efectuades envers les necessitats del transport públic, si bé assenyala que no estan d’acord que aquesta insuficiència es carregui sobre l’usuari amb l’objectiu d’assolir un sistema de finançament del 50/50, és a dir, sufragat un 50% per l’Administració i un 50% pels usuaris. Considera que són les administracions competents les que han de resoldre aquesta despesa, i esmenta que una de les possibles solucions passa per crear la Llei de finançament del transport públic. Així mateix, denuncia que han oblidat la tarifació social i la promesa d’establir la targeta T-16, gratuïta fins als 16 anys. Reitera també el compromís de l’alcalde de vetllar per no augmentar els preus del transport públic per sobre de l’IPC, i desaprova l’actuació dels membres del govern municipal que representen l’Ajuntament de Barcelona a l’ATM. Per acabar, demana a ICV-EUiA que presenti aquesta mateixa proposició a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El Sr. Laporta expressa el seu vot d’abstenció, atès que diu que comparteix la primera part de la proposició, però no la segona, de reprovació als membres del govern municipal. Es mostra contrari a l’increment de les tarifes per sobre de l’IPC, sobretot tenint en compte les declaracions de l’alcalde al Consell Plenari dient que faria tots els esforços perquè aquest increment no superés l’IPC, fins i tot mitjançant l’aportació de recursos per part de l’Ajuntament. No és partidari de reprovar les persones pel posicionament del seu vot en un òrgan de govern, perquè considera que una acció de reprovació és molt important i no correspon en casos com aquest. Mostra la seva sorpresa davant els comentaris efectuat pel Sr. Ramírez en relació amb la Llei de finançament del transport públic, i li diu que comenci per exigir als seus companys de Madrid que paguin el que deuen a Catalunya. Argumenta que tot està relacionat i que si l’Estat liquidés aquest deute, la Generalitat podria pagar allò que li pertoca a l’Ajuntament de Barcelona, el qual comptaria amb els diners per sufragar el cost del transport públic. Considera que el PP ha de reflexionar en relació amb aquestes qüestions i diu que potser el seu posicionament esdevé més agressiu perquè el govern de la ciutat no ha optat pel pacte estable de govern que el PP els ha proposat reiteradament. Afegeix que la posició del PP no ha de ser fàcil, entenent que els seus membres són conscients que els seus companys de Madrid no estan complint amb les seves obligacions. Puntualitza que UpB hauria acceptat un increment de les tarifes que no provoquen fidelització, fins i tot per sobre de l’IPC, com ara el bitllet senzill o la T-Dia, sempre i quan aquests increments haguessin estat útils per incentivar els títols que fidelitzen els usuaris. Manifesta de nou el seu desacord amb la decisió del govern i amb el seu vot a l’ATM, atès que assenyala que hi ha targetes com la T-4, per a majors de 65 anys, que s’han incrementat molt de preu. Conclou reiterant que el seu grup està a favor de la primera part de la proposició, perquè és contrari que l’increment superi l’IPC, i en contra de la reprovació. El Sr. Freixedes, en relació amb l’increment de les tarifes que els grups de l’oposició han titllat de desproporcionat i s’han queixat que no corresponia a les declaracions de l’alcalde, argumenta que el desig que les tarifes s’ajustessin a l’IPC existia i continuarà existint, i assegura que continuaran treballant perquè de cara l’any que ve els increments de les tarifes del transport públic s’ajustin a l’IPC. Per al 2012, assenyala que la greu situació financera del sistema no ho ha permès. Nega que el govern no actuï i afirma que estan fent el que cal per assegurar la continuïtat del sistema. Assenyala que la situació financera actual deixa palès que no és possible continuar endeutant-se i incrementar el dèficit, i que és necessari garantir l’estabilitat financera del sistema. És en aquest sentit que apunta que l’ATM ha pres la decisió d’apujar les tarifes, decisió que vol aclarir que no respon a la voluntat del govern municipal. Puntualitza que no haurien acceptat aquesta decisió en una altra situació; explica que en la situació actual no queda més remei. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1299 Pensa que l’oposició minimitza i titlla d’anecdòtic els títols que no s’han incrementat tant de preu. Argumenta que algunes persones del sector del transport públic defensen que una bona mesura de foment seria anar abandonant la T-10 per començar a incentivar altres títols que veritablement generin fidelització. Posa en relleu que també existia la possibilitat que el servei nocturn de metro dels caps de setmana se suspengués, i que el govern municipal ha aconseguit que es mantingui; es queixa que els altres grups no esmentin aquest fet. Insisteix que el govern de la ciutat ha fet molt i vol destacar quines són les administracions que no han fet aquest esforç. Comunica que el 2012, la Generalitat aportarà 20 milions d’euros més dels que va aportar el 2011, i que l’Estat aportarà 71 milions d’euros menys que el 2011, per la qual cosa proposa que si hom vol treballar pel manteniment de les tarifes, cal treballar perquè l’Estat aporti allò que li pertoca en comptes de disminuir, any rere any, les aportacions que fa al sistema de transport públic metropolità de Barcelona. Afegeix que l’Ajuntament de Barcelona, el 2012 aportarà 7 milions d’euros més que el 2011; consegüentment, considera que el compromís de l’alcalde de fer tot el possible s’ha complert. Comenta que l’Àrea Metropolitana de Barcelona aportarà el mateix import que va aportar el 2011. Per acabar, destaca que tots han de ser conscients de la realitat actual. Reitera que aquest increment de les tarifes no correspon a la seva voluntat, si bé assenyala que la realitat s’acaba imposant. Repeteix que la tècnica utilitzada els darrers anys d’anar incrementant el dèficit els porta al desastre, i determina que finalment algú ha de prendre decisions i actuar. El Sr. Mestre explica que el representant d’ICV-EUiA al Consell d’Administració de l’ATM, el Sr. Tejedor, alcalde del Prat de Llobregat, va votar en contra d’aquest increment de les tarifes, i que també ho va fer el representant del PSC, el Sr. Poveda, alcalde de Sant Joan Despí. Comenta que CiU ha estat dient durant sis mesos que l’alcalde de Barcelona, el Sr. Trias, és l’alcalde de les persones, i pregunta al Sr. Freixedes com es pot ser alcalde de les persones quan, en un marc de crisi econòmica i totes les conseqüències que comporta, es decideix augmentar un 12% el títol de transport més popular entre la ciutadania. Reitera que les actuacions del govern no corresponen a les seves paraules i afirma que allò que compta són els fets. Quant al Govern de la Generalitat, critica que fa un any que aplica retallades de serveis i prestacions, que no ofereix cap perspectiva de superar aquesta situació al poble de Catalunya i que ha anunciat encara més retallades per a enguany. Pel que fa al govern de Barcelona, es queixa que és un govern resignat, que no compleix els seus compromisos, que no és exigent amb les altres administracions i que acaba aportant, i carregant sobre els ciutadans, allò que les altres administracions no aporten. Afirma que la Generalitat hauria de fer una aportació superior i que la de l’Estat hauria de ser molt superior a la prevista. Posa en relleu que avui, en aquesta Comissió, la majoria del Consell Municipal, vint-i-cinc regidors i regidores, aproven aquesta proposició per demostrar que estan en desacord amb l’increment de les tarifes i amb l’actuació dels representants de l’Ajuntament de Barcelona al Consell d’Administració de l’ATM. Afegeix que els catorze regidors de CiU s’han quedat sols, i diu que els altres vint-i-cinc que es manifesten en aquest sentit no són inconscients ni insensats. La Sra. Moraleda insisteix que el grup municipal que ostenta el govern de la ciutat diu unes coses i en fa unes altres. Afegeix que encara no fa un any que el Sr. Trias demanava a l’anterior equip de govern la rebaixa del cost del transport públic com aposta per pal·liar la crisi. Així mateix, recorda que el Sr. Trias havia estat a la Presidència de la Generalitat i diu que l’ATM no estava més ben finançada que ara, ans el contrari. Es queixa que el novembre no els informessin dels increments de les tarifes i que vint dies després fessin públics els augments, fet que titlla de demagògia. Coincideix amb el Sr. Mestre en relació amb el finançament, i afegeix que no comprèn la posició de CiU en no reclamar a l’Estat una major aportació i votar a favor d’un partit que diu que no millorarà les condicions de finançament de la ciutat. Afirma que el govern està treballant en un nou títol de transport públic i espera que quan els el presentin, els expliquin les perspectives d’utilització d’aquest nou títol bonificat; es queixa que es bonifiqui un títol poc utilitzat i no el que més es ven. Espera que l’única finalitat d’aquesta nova 1300 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 proposta no sigui aconseguir un titular, fet que pensa que seria una presa de pèl envers els ciutadans. El Sr. Ramírez vol fer palès que no poden dependre de les aportacions que facin les altres administracions al contracte programa i resoldre els incompliments de la Generalitat, de l’Estat i de l’Àrea Metropolitana. Reconeix que l’Ajuntament ha augmentat la seva aportació; tanmateix, creu que el mínim que poden fer l’Ajuntament i l’ATM és exigir el compliment de les aportacions i dels acords existents. Argumenta que per aquest motiu demanen una llei de finançament del transport públic, per poder comptar amb un sistema de finançament estable. Nega que les intervencions del PP siguin més agressives i diu al Sr. Laporta que el PP continua fent la mateixa oposició que ha fet sempre, i reafirma que se sent còmode parlant de finançament. D’altra banda, recorda que l’Ajuntament de Barcelona i la Comissió de Presidència van aprovar una iniciativa per instar la Generalitat de Catalunya a desenvolupar la Llei de finançament del transport en aquesta legislatura. Espera que així sigui. El Sr. Laporta manifesta entendre en gran part les argumentacions del govern; això no obstant, continua pensant que l’augment de les tarifes no hauria de superar l’increment de l’IPC en les targetes que comporten fidelització o les més utilitzades. Quant al finançament, opina que potser compta amb una visió més àmplia pel fet de conèixer la realitat des del Parlament. Insisteix que hi ha un problema d’incompliment de pagaments i d’algunes assignacions, que titlla d’insuficients. Assegura que aquests fets estan perjudicant les administracions catalanes i que, consegüentment, si hom vol parlar d’una llei de finançament del transport públic, cal veure de quins recursos disposen, per la qual cosa repeteix que no són aspectes que es puguin separar. Repeteix que el finançament de Catalunya és injust i demana que es compleixin els pagaments dels deutes. Més concretament demana al PP que treballi per tal que Catalunya disposi de més recursos, perquè afirma que, aleshores, l’Ajuntament de Barcelona també en sortirà beneficiat. El Sr. Freixedes comenta que la demagògia i la presa de pèl les practicava el govern anterior. Afirma que l’alcalde de les persones és aquell que treballa perquè hi continuï havent un sistema de transport públic a l’àrea metropolitana, i que no posi en risc la continuïtat d’aquest sistema a partir del mes d’octubre d’enguany, per intentar aconseguir un titular que l’afavoreixi. Insisteix que actualment estan treballant per poder mantenir el sistema durant el darrer trimestre de l’any i assegura que, posteriorment, ja aniran a Madrid a reclamar el que els pertoca, reclamació per a la qual demana el suport dels altres grups parlamentaris de l’Ajuntament de Barcelona, atès que es queixa que tots volen ser més exigents amb la Generalitat, però que a l’hora de reclamar els 71 milions que l’Estat ha deixat d’aportar a ATM, hi ha grups que diuen que d’aquest tema se n’ha d’ocupar el govern. Diu a la Sra. Moraleda que no li sàpiga greu que CiU ofereixi títols diferents i estigui incentivant un canvi en la formulació dels títols per tal que funcionin per temps en comptes de per número de viatges; títols que manifesta que, segons els experts, són els que acaben generant fidelització. Conclou dient que aniran implantant canvis i que al final de la legislatura hauran complert. El Sr. Freixedes expressa el vot contrari de CiU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l’abstenció del UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Manifestar el profund desacord amb l’increment de tarifes del transport públic per al 2012 que s’han aprovat al Consell d’Administració de l’ATM. 2. Desaprovar l’actuació dels i la membre del Govern municipal, representants de l’Ajuntament de Barcelona al Consell d’Administració de l’ATM, per la seva posició favorable a aquest increment molt per sobre de l’IPC, fet que es contradiu amb el que havia manifestat l’Alcalde en el Plenari del Consell Municipal de 30 de novembre de 2011. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1301 Del Grup Municipal UpB: 7. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Establir una periodicitat mínima de 3 reunions anuals de les reunions de la Junta de Seguretat de Barcelona. 2. Instar al Govern de la Generalitat a complir amb la previsió d’incorporació de Mossos d’Esquadra a Barcelona amb la finalitat de complir amb el rati 4,5 policies per cada 1000 habitants en el termini de dos anys. 2. Instar al Govern de la Generalitat a incrementar el nombre de Mossos d’Esquadra destinats a la ciutat de Barcelona destinats a les funcions de patrullatge al metro de forma i manera que els efectius de la Guàrdia Urbana de Barcelona que actualment efectuen aquestes tasques es puguin dedicar a les competències que els són pròpies. El Sr. Laporta exposa que el passat mes de juliol del 2011, la Junta de Seguretat va acordar augmentar la presència dels agents de la Guàrdia Urbana al metro, amb la finalitat de treballar en coordinació amb els Mossos d’Esquadra per tal de reduir els furts, que s’havien incrementat en el transport públic. Puntualitza que la millora de la seguretat del transport públic, especialment al metro, va ser el tema central de la primera reunió de la Junta de Seguretat presidida per l’alcalde Trias, reunió en la qual recorda que es va acordar actuar sobretot en els sis intercanviadors de la ciutat, augmentant la presència de policia de paisà al suburbà, seguint el model aplicat a les zones de més activitat turística, on estava tenint resultats positius. Assenyala que el 2011, el govern també va reduir el nombre d’aspirants de Mossos d’Esquadra, que diu que va passar de 800 a 600. Especifica que, segons el repartiment competencial de les policies de Catalunya, la seguretat ciutadana correspon als Mossos d’Esquadra. Vol fer palès que, consegüentment, arran de la decisió esmentada abans, la Guàrdia Urbana assumeix competències que no li són pròpies atès que el cos de Mossos d’Esquadra de la ciutat està infradotat. No pretén dir que la Guàrdia Urbana no hagi de col·laborar amb els Mossos d’Esquadra en aquesta tasca, però insisteix que assumeix competències que no li pertoquen. Així mateix, considera que aquesta millora de l’efectivitat policial tindrà poca incidència si les previsions del Codi penal respecte a la reincidència en faltes no s’apliquen, perquè apunta que no existeix un registre de faltes d’àmbit estatal que pugui acreditar la reincidència. Explica que han transaccionat el text de la proposició amb el govern i en llegeix l’enunciat. Assenyala que el segon punt de l’enunciat fa referència a l’anunci del govern dient que enguany no hi haurà una nova promoció de Mossos d’Esquadra, per la qual cosa demana que es mantingui la ràtio acordada al Parlament de Catalunya. El Sr. Escudé expressa el seu vot a favor de la proposició, si bé es mostra decebut pel fet que UpB hagi acceptat l’esmena del govern, la qual opina que desnaturalitza la proposició inicial. Comenta que el tema de les ràtios l’han tractat moltes vegades en aquesta Comissió i en els plenaris, i manifesta el seu acord amb la proposició original i també amb aquesta, esmenada. Considera adient que es duguin a terme, com a mínim, tres reunions de la Junta Local de Seguretat a l’any, i apunta que ja es feia així durant el darrer mandat. Quant al nombre d’efectius de Mossos d’Esquadra, recorda que el seu grup ja ha fet palès en diverses ocasions que Barcelona pateix un dèficit de 1.000 agents, raó per la qual diu que van ser exigents amb els diferents consellers d’Interior dels diferents governs de la Generalitat i van aconseguir un acord amb el conseller Saura, mitjançant el qual el 23% de cada nova promoció de Mossos d’Esquadra s’havia de destinar a Barcelona. Afegeix que amb aquest compromís, Barcelona s’assegurava una destinació d’efectius més o menys estable per donar resposta a les necessitats de la ciutat. Es mostra preocupat pel fet que enguany no tingui lloc la convocatòria de noves places d’agents del cos de Mossos d’Esquadra. En aquest sentit, exposa que, com a Grup Parlamentari Socialista, demanaran, en el debat de pressupostos que està tenint lloc aquests dies, que es dugui a terme aquesta convocatòria i que no es retalli també en seguretat. Espera que la resta de grups que formen part del Parlament facin el mateix. Diu al Sr. Freixedes que CiU va estar enganyant els ciutadans durant els darrers quatre anys de la legislatura anterior en manifestar que no retallarien ni mossos, ni metges, ni mestres. Assenyala que, mentrestant, 1302 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 l’Ajuntament de Barcelona, malgrat la crisi, va donar compliment al compromís de convocar 1.000 places d’agents de la Guàrdia Urbana, i es queixa que CiU, en els primers cinquanta dies de governar a la Generalitat, ja va començar a retallar en seguretat. Pregunta al govern municipal si reclamarà els mossos que Barcelona necessita o si tornarà a excusar la Generalitat. Coincideix amb el Sr. Laporta que si la Guàrdia Urbana ha baixat al metro, quan els Mossos disposen d’un grup especialitzat en transport públic, és perquè Barcelona no compta amb els efectius de Mossos d’Esquadra que necessita. Pregunta qui s’ocuparà de la convivència si la ciutat continua tenint aquest dèficit de mossos i la Guàrdia Urbana destina més efectius a actuacions de seguretat. Assenyala que garantir la convivència també és, en molts casos, fer polítiques de prevenció en seguretat. Posa de manifest que el seu grup no vol que la Guàrdia Urbana acabi pagant les retallades del Sr. Puig en relació amb els efectius de Mossos d’Esquadra. Per acabar, i malgrat votar a favor de la proposta, vol destacar que el seu grup mai no ha basat el seu discurs sobre seguretat només en el nombre d’efectius policials, i afirma que continuaran defensant la transversalitat, la integralitat, la prevenció, la convivència i la proximitat com a elements preventius. El Sr. Villagrasa també expressa el vot a favor del seu grup al punt. Recorda que el PP ja va dir que la reforma del Codi penal que va tenir lloc fa poc temps era un error, i afirma que així s’ha demostrat. És per aquest motiu que explica que una de les propostes del seu grup serà millorar el Codi penal, amb la finalitat d’assolir que la reincidència no es contempli en el capítol sinó en tot el títol, fet que assegura que millorarà molt la prevenció en relació amb el càstig aplicat a la persona que comet el delicte. Manifesta que, en definitiva, estan debatent el model policial que volen per a la ciutat, i que si reclamen més efectius dels Mossos d’Esquadra al metro és perquè no n’hi havia. Adjudica aquesta mancança al govern anterior – tant municipal com de la Generalitat– el qual diu que no va voler aplicar millores de seguretat a les instal·lacions del metro. Opina que el fet de parlar de patrulles conjuntes de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana denota el fracàs del model policial de Barcelona, i pregunta per què han de patrullar conjuntament i fer les mateixes funcions. Afirma que la Guàrdia Urbana també ha de desenvolupar tasques de seguretat ciutadana; això no obstant, assenyala que el problema rau en quin dels dos cossos policials ha de tenir la primacia de la seguretat a la ciutat. En aquest sentit, posa en relleu la importància del nou pla de seguretat que han de debatre, entenent que cal definir les competències de cada cos policial i no deixar lloc a ambigüitats. Coincideix en celebrar tres reunions anuals de la Junta de Seguretat i es queixa que durant el darrer mandat hi va haver algun any que no en van efectuar cap. Assenyala que per al PP és important assolir la ràtio de 4.000 Mossos d’Esquadra per complir amb els 4,5 efectius per cada 1.000 habitants; i millorar la seguretat al metro, però entenent que les actuacions les ha de dur a terme de forma prioritària el cos de Mossos d’Esquadra, amb l’ajut, si cal, de la Guàrdia Urbana, sempre i quan hi hagi una coordinació ben definida. El Sr. Mestre també vota a favor de la proposició, atès que diu que en comparteix els arguments i els punts recollits en els acords. Lamenta que, en transaccionar el text amb el govern, hagin retirat el termini de dos anys que es reflectia en el segon punt de la proposició, el qual considerava important. Es queixa que, en voler obtenir el vot de CiU, la proposta ha perdut força. Pregunta quina credibilitat té el vot de CiU, entenent que no ha donat compliment a cap de les accions que ha manifestat davant d’aquesta Comissió en relació amb els Mossos d’Esquadra. Denuncia que el govern municipal ha votat totes les proposicions favorables a completar el desplegament fins a arribar als 4.000 mossos a Barcelona l’any 2015, mentre que els seus companys del Govern de la Generalitat actuen en sentit contrari. Confirma que la promoció del 2011 ja es va reduir, passant de 800 agents previstos a 600, i apunta que tant el conseller Puig com el Sr. Forn van dir en aquell moment que aquests 200 agents es recuperarien a les properes promocions. Critica que, per ara, al 2012 no hi ha promoció. Insisteix en preguntar quina credibilitat té el vot del govern municipal quan les decisions de la Generalitat van en sentit contrari als compromisos que adopta l’Ajuntament. Considera que si CiU vota favorablement aquesta proposició serà una contradicció, atès que enguany no hi haurà promoció i que ignoren si n’hi haurà NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1303 l’any 2013. Critica que en dos anys han passat d’aconseguir la incorporació d’un 23 per cent de cada nova promoció d’agents de Mossos d’Esquadra a la ciutat a una incorporació inexistent. Reitera el seu vot a favor de la proposta, si bé repeteix que lamenta que hagin retirat el termini per aconseguir el vot del govern, entenent que era innecessari per aprovar la proposta i que no té valor, en el sentit que critica que, des de l’inici del mandat, el govern està incomplint els seus compromisos, així com assegura que els incompleix la Generalitat de Catalunya en el pressupost per al 2012. Coincideix amb la resta de grups que les tasques de seguretat al metro per part de la Guàrdia Urbana serveixen per suplir la manca d’efectius dels Mossos d’Esquadra i van en detriment de les competències pròpies de la Guàrdia Urbana d’exercir de policia de proximitat. El Sr. Freixedes lamenta que el Sr. Mestre no trobi convenient que hi hagi grups que intentin cercar un acord, i diu que el govern ho agraeix. Considera que la seguretat al metro també forma part de les competències de la Guàrdia Urbana, atès que diu que no hi ha cap llei, ni decret, ni normativa que estableixi que les policies locals no tenen funcions de seguretat. Indica que el model policial de Barcelona és precisament el de cooperació entre els dos cossos policials més visibles a l’espai públic: Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana. Recorda que durant molts anys hom deia que no era possible que la Guàrdia Urbana s’ocupés d’aquestes actuacions, però assegura que la realitat és que ho poden fer sense vulnerar cap ordenança i, a més, obtenint resultats positius. És en aquest sentit que demana que en el tercer punt de la proposició es deixi palès que se sol·licita l’increment del nombre d’efectius de Mossos d’Esquadra destinats a patrullar al metro de Barcelona, sense esmentar que aquesta actuació no forma part de les competències de la Guàrdia Urbana, atès que es mostra convençut que sí que en forma part, entenent que són actuacions relacionades amb la seguretat a la ciutat. Insisteix en repetir que la policia municipal té competències de patrullar al metro i diu que així ho demostra el fet que ningú no els ha intercedit durant tots aquests mesos. El Sr. Laporta comparteix el concepte de seguretat esmentat pel Sr. Escudé, més ampli que el model basat únicament en els efectius policials. Està d’acord que la supressió del termini que inicialment constava a la proposició la desvirtua. Comunica que els responsables de seguretat els han acreditat que hi ha una carta del mes de setembre, dirigida a la Generalitat, insistint en el compliment d’aquesta condició reflectida en el text inicial. Argumenta que han retirat el termini, d’una banda, per no ser reincidents al cap de pocs mesos de l’enviament d’aquesta carta i, de l’altra, atès l’anunci referent a la manca de nova promoció de Mossos d’Esquadra per al 2012. Entén els comentaris dels representants del PSC i d’ICV- EUiA, si bé diu que han considerat que recordar l’objectiu de la ràtio era suficient. Confia que aquesta esmena no els faci canviar el sentit del seu vot. Agraeix el posicionament del PP, amb qui comenta que coincideix bastant en relació amb el model de seguretat. A tall d’exemple, manifesta estar d’acord amb la importància de començar a elaborar el nou Pla de seguretat. No creu que sigui incompatible el fet que la Guàrdia Urbana patrulli al metro, però considera que si hom compta amb els efectius necessaris, han de ser els Mossos d’Esquadra els que duguin a terme aquesta actuació. Creu que allò que és rellevant és complir amb les ràtios i amb l’increment d’efectius de Mossos d’Esquadra destinats a Barcelona, per la qual cosa no té inconvenient en suprimir la darrera part del redactat, tal com demana el govern. Agraeix el suposat suport dels grups i posa en relleu que la recerca del consens és important per no entrar en disputes, que diu que impedeixen l’evolució de les iniciatives. Afegeix que considera convenient que el govern estigui a favor de les proposicions que consensuïn tots els grups per tal que les impulsi. El Sr. Escudé vol posar de manifest que, malgrat ser possible que el fet que la Guàrdia Urbana patrulli al metro no vulneri cap normativa administrativa, tots els efectius d’aquest cos que s’ocupin d’aquesta tasca no estaran patrullant als carrers de la ciutat. El Sr. Freixedes agraeix a UpB l’esforç per assolir aquest consens. Recorda que el 22 de setembre de 2011 aquesta Comissió ja va aprovar sol·licitar a la Generalitat un calendari d’incorporació d’efectius dels Mossos d’Esquadra, fet que considera similar al termini que inicialment es demanava en aquesta proposta, i 1304 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 arran del qual confirma que el govern municipal va adreçar una carta al Sr. Puig exigint l’elaboració d’un calendari fins arribar als 4.000 agents que corresponen a la ciutat. El Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Establir una periodicitat mínima de tres reunions anuals de les reunions de la Junta de Seguretat de Barcelona. 2. Instar al govern de la Generalitat, atès l’anunci del Govern que enguany no hi haurà nova promoció de Mossos d’Esquadra, a fer els màxims esforços per mantenir el rati 4,5 policies per cada 1000 habitants. 3. Instar al govern de la Generalitat a incrementar el nombre de Mossos d’Esquadra destinats a la ciutat de Barcelona destinats a les funcions de patrullatge al metro. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 8. Que s’informi i es lliuri per escrit el detall de línies de bus que s’han suprimit i les línies que veuen modificat el seu servei, les raons per les quals s’ha portat a terme aquesta actuació i de quina manera l’Ajuntament de Barcelona ha informat als veïns i veïnes dels barris que s’han pogut veure afectats per aquesta decisió. La Sra. Moraleda llegeix l’enunciat d’aquest punt. La Sra. Blasco llegeix l’enunciat del punt número 13. El Sr. Freixedes respon que les línies que s’ha decidit suprimir en el marc de reorganització general de la xarxa d’autobusos de la ciutat són les següents. En primer lloc, la línia 31, de l’Hospital Clínic a Canyelles, la qual diu que coincideix en un 75% del recorregut amb la línia 32, i l’altre 25% amb altres línies redundants. Afegeix que es millora la freqüència de pas de la línia 32, que en diferents trams afirma que coincideix amb les línies 3 i 4 de metro. Indica que la cobertura del cost del transport de la línia 31 era del 30%. En segon lloc, la línia 35, de l’Hospital de Sant Pau a Santa Coloma, la qual diu que tenia un recorregut que coincidia amb les línies 1, 5 i 9 de metro, i que tenia, aproximadament, uns 700 viatgers en dies feiners. Afegeix que la cobertura d’aquest servei era del 12,6%. En tercer lloc, la línia 105, del Prat a l’aeroport, que diu que registrava una demanda escassa, de l’ordre de 100 viatgers per dia, motiu pel qual assenyala que la cobertura només arribava al 8,5%. Afegeix que el trajecte es pot fer actualment amb les línies 46 i 65. En darrer lloc, la línia 158, de Collblanc a Sant Just Desvern, la qual apunta que coincideix gairebé al 100% amb la línia 157 de bus i el TramBaix. Afegeix que aquesta línia està transportant uns 400 viatgers en dies feiners i que el coeficient de cobertura és de l’11,1%. Com a conseqüència d’aquests arguments, nega que estiguin deixant sense servei als ciutadans, atès que assegura que totes aquestes línies que se suprimeixen, coincideixen amb altres que, amb el temps, s’han incorporat a la xarxa. És en aquest sentit que creu oportú que reflexionin entorn del fet que la incorporació de nous serveis sense readaptar els antics és econòmicament inviable. Pel que fa als ajustos de línies de cap de setmana, informa, en primer lloc, que la línia 58, de plaça Catalunya a avinguda Tibidabo, que diu que ja no circulava els festius, ara tampoc circularà els dissabtes. Argumenta que el recorregut d’aquesta línia és pràcticament coincident amb el de la línia 64 i amb l’L7 de FGC. En segon lloc, comunica que la línia 75, de les Corts a avinguda del Tibidabo, ha deixat de circular dissabtes, diumenges i festius, atès que assenyala que es va crear per atendre els desplaçaments dels centres escolars i que l’ampliació de servei als caps de setmana ha tingut escassa resposta. Per últim, indica que la línia 91, de Rambla a la Bordeta, ha deixat de fer els quatre trajectes que efectuava en intervals d’una hora, els matins dels diumenges i festius; i puntualitza que hi ha diverses línies d’autobús i les línies 1 i 3 de metro que cobreixen aquest recorregut. Fent NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1305 referència als busos de barri, anuncia que aquest transport torna a l’esperit original i que més de vint línies –totes excepte la 111 i la 116– tornen a circular els feiners i els dissabtes, tal com feien des de la seva implantació fins al 2006. Recorda que el bus de barri va ser creat per facilitar els desplaçaments des de les zones de difícil accessibilitat a equipaments, tancats els dies festius. Apunta que aquestes línies tenen coeficients de cobertura baixos, que oscil·len entre el 3,5% i el 22%, amb una necessitat de finançament d’entre 1,32 i 10,8 euros per validació. Afegeix que les línies 111, Tibidabo i la 116, La Salut, compten amb uns indicadors més favorables. Basant-se en aquestes explicacions, assenyala que tampoc no deixen aïllades les persones que viuen als barris durant els caps de setmana. Esmenta que cal tenir present que hi ha certs serveis que quan es van crear, van ser pensats per donar resposta a necessitats reals, i que posteriorment es van ampliar per necessitats molt menys evidents. La Sra. Moraleda agraeix la informació, de la qual dedueix que el criteri en adoptar aquests canvis ha estat únicament econòmic. Confirma que alguns trams d’alguns trajectes es complementen amb altres línies; tanmateix, assenyala que hi ha altres trams d’aquestes línies que no estan complementats per cap altre mitjà de transport públic. Creu que hi ha moltes altres línies que se solapen en determinats indrets de la ciutat, on pensa que segurament haurien pogut estalviar recursos atesa l’elevada freqüència de pas d’aquestes línies. Afegeix que aquest estalvi s’hauria pogut redistribuir en comptes de retallar. La Sra. Blasco comparteix la necessitat de tendir a la xarxa ortogonal, si bé creu que no és fàcil implementar-la. Això no obstant, afirma que totes aquestes decisions són retallades i no pas ajustos. Demana de nou que el regidor expliqui als veïns de Sant Genís que el seu bus de barri queda sense servei els dies festius, en un lloc on assegura que no hi arriba cap altre mitjà de transport públic. Assenyala que aquest bus de barri va ser el primer que es va implantar a la ciutat, que es va posar en marxa a proposta dels veïns i que va provocar la posterior implantació de la resta de busos de barri. Confirma que, en ser uns autobusos molt utilitzats per la gent gran, econòmicament són poc rendibles; no obstant això, afirma que tenen una funció social imprescindible. Es queixa que els ciutadans no puguin desplaçar-se el cap de setmana i que es vegin obligats a fer-ho en cotxes, entenent que són veïns que, atesa la seva edat, no tenen vehicles propis ni, sovint, carnet de conduir. Insisteix que analitzant aquesta reestructuració dels serveis, queda palès que manca planificació en relació amb les afectacions en el servei i les alternatives. A tall d’exemple, denuncia que la reducció de l’oferta que afecta catorze línies en dies feiners provocarà la suspensió de la millora de la recuperació comercial que diu que havien començat a assolir en molts casos. En segon lloc, critica que la majoria d’aquestes línies tenen freqüències de pas superiors als deu minuts i que, en retallar el servei, augmenten el temps d’espera i, per tant, les situen en una posició encara més difícil per a la seva utilitat. En tercer lloc, es queixa que alguna d’aquestes línies fa un trajecte similar al que preveu el RetBus, fet que considera contradictori perquè diu que disminueixen l’oferta en un itinerari que després voldran potenciar. En quart lloc, retreu la manca de planificació respecte a les decisions dels operadors, la qual puntualitza que ha generat que entre el 19 de desembre i el 14 de gener hagin desaparegut dues línies que feien servei entre Sant Andreu i l’Hospital de Sant Pau, la B22 i la 35. En cinquè lloc, insisteix a afirmar que els diumenges hi ha alguns barris que quedaran aïllats. Així mateix, recrimina al govern que TMB mantingui altres línies per competir amb el TramBaix, fet que considera que no hauria de comportar la reducció de serveis allà on no hi ha cap altra alternativa. Reitera que la política de mobilitat del govern afavoreix el transport privat i penalitza el transport públic. Repeteix que els regidors de CiU s’han quedat sols en tots els debats relatius al transport públic en aquesta Comissió, tant en tarifes com en serveis. El Sr. Freixedes respon a la Sra. Blasco que la línia de TMB que coincideix amb el TramBaix és la 158, la qual ja ha esmentat que ha quedat suprimida, precisament per aquest motiu. Quant als busos de barri, vol deixar palès que l’any 2006, la primera línia que es va crear no funcionava els dies festius, per la qual cosa afirma que no estan negant als veïns cap servei que en aquell moment aconseguissin. Insisteix que el fet que el bus de barri torni a l’esperit original no és 1306 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 una invenció, sinó un compromís de TMB. Respecte a la informació oferta als ciutadans en relació amb aquests canvis en el servei, apunta que el 19 de desembre de 2011 es comuniquen aquestes mesures a través d’una nota de premsa; diu que el 10 de gener d’enguany, TMB envia la notificació als alcaldes dels municipis; que l’11 de gener, tots els cotxes de les línies afectades porten l’avís corresponent indicant l’afectació a partir del 14 de gener. Afegeix que el canal MouTV, la web de TMB, Facebook i Twitter també informen de totes aquestes actuacions; que el divendres 13 de gener, les 244 parades que tenen pantalles d’informació a l’usuari mostren un missatge genèric i recondueixen a la web per obtenir més informació; que el mateix dia es col·loquen avisos a totes les parades de les línies afectades per canvis en l’oferta de cap de setmana, reforçant el missatge que ja s’havia inclòs en les tiretes de les línies; i que també el mateix dia, a la finalització del servei s’actua sobre les parades de les línies que es suprimeixen, retirant la informació, codis de línia i tiretes, i col·locant l’avís corresponent. Destaca, a més, que els propis empleats de TMB, que tenen contacte directe amb el client, van anar informant els usuaris de tots aquests canvis des del 10 de gener. Assenyala que tota aquesta informació es mantindrà durant una setmana a través dels diferents canals PIU a bord dels autobusos, a les parades, xarxes socials, etc. Reconeix que, malgrat l’esforç, encara hi ha persones que no se n’han assabentat, i és per aquest motiu que diu que es mantindran aquests serveis durant tot el mes. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 9. Que el Govern municipal elabori un mapa delictiu de la ciutat de Barcelona que reculli tots els punts conflictius existents i que sigui revisat trimestralment. El Sr. Villagrasa exposa que amb aquest prec demanen al govern que elabori un mapa de la ciutat indicant els punts de més inseguretat o conflictius, ja sigui perquè pateixen un índex de victimització més elevat que la resta o perquè hi tenen lloc més delictes, més venda de drogues o problemes greus de convivència i conflictivitat. A tall d’exemple, esmenta que un d’aquests punts seria el que, en llenguatge de carrer, s’anomena «triángulo golfo de Sant Martí». Sol·licita que aquest mapa es revisi cada tres mesos amb l’objectiu de comprovar si els problemes localitzats es resolen, si es traslladen a altres zones properes o a altres barris, o bé si persisteixen en el mateix lloc. Afegeix que aquest estudi permetria analitzar els casos i posteriorment poder-los comparar amb situacions similars, així com valorar de forma gràfica la situació real de conflictivitat i delinqüència de la ciutat. Llegeix l’enunciat. El Sr. Freixedes expressa que accepta el prec parcialment. Argumenta que està d’acord que la Junta de Seguretat Local, que té la potestat per fer-ho, incorpori en el Pla de seguretat de Barcelona algun tipus de mapa dels delictes. Puntualitza que possiblement no es posaran d’acord amb la definició que donen a aquest mapa de la ciutat. Indica que actualment ja estan avaluant els resultats per districtes i opina que no han d’anar més enllà, si bé apunta que poden compartir informació més detallada amb els grups quan sigui necessari. Posa en relleu que l’Ajuntament de Barcelona actua en aquest sentit igual que ho fan amb qualsevol altre terme municipal de Catalunya o de l’Estat, on assegura que ningú no dóna mapes delictius més concrets. Afegeix que a l’Europa continental ningú no ho fa i que els únics exemples que podrien trobar de mapes molt més concrets els trobarien a Anglaterra, on comenta que compten amb una trajectòria molt llarga de definició d’aquests mapes que allà esmenta que són tradicionals. El Sr. Villagrasa es mostra obert a debatre com haurien de ser aquests mapes; tanmateix, coincideix que s’han d’elaborar per districtes, i per escrit, per tal de comptar amb la visió conjunta de la ciutat. Reitera que considera adient que s’efectuïn revisions trimestrals d’aquests mapes i demana que es faciliti la informació als portaveus d’aquesta Comissió –entenent que en temes de seguretat no és convenient fer públiques determinades dades– per tal que puguin posar en comú la situació existent i cercar solucions entre tots els grups. Considera que, a NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1307 més de les reunions de la Junta Local de Seguretat, el responsable de Seguretat s’hauria de reunir amb els portaveus dels grups cada tres mesos, amb la finalitat de fer balanç sense haver d’esperar la convocatòria de la reunió de la Junta ni l’informe anual de victimització, atès que creu que cal que trobin una manera més adequada de valorar l’evolució de la seguretat a la ciutat, la qual conclou dient que els darrers anys no ha estat positiva. El Sr. Freixedes respon que treballaran per tal que els grups comptin amb aquesta informació. Es dóna per tractat. 10. Que el Govern municipal desenvolupi un Pla sobre el Bicing per tal d’aconseguir un dèficit zero en el sistema. El Sr. Ramírez exposa que aquest prec té per objectiu que el govern municipal desenvolupi un pla sobre el Bicing per tal d’aconseguir un dèficit zero en el sistema. Espera que aquest prec complementi la compareixença que van debatre en aquesta mateixa Comissió el mes de setembre per donar compte del model de Bicing que vol el govern municipal. Critica que des d’aleshores l’única actuació de la qual tenen constància és l’increment del 25,7% del preu del servei per al 2012. Assenyala que el Bicing ha passat de tenir un cost de 6 euros a un de 44 euros des que es va implantar, l’any 2007; amb tot, reconeix que el cost inicial tenia per objectiu patrocinar el sistema. Assenyala que actualment els usuaris del Bicing paguen el 23% del cost. Entenent que el govern municipal té la voluntat que els usuaris sufraguin aproximadament el 40% del cost del servei, i tot i comunicant que enguany el cost municipal serà de 13 milions d’euros, vol deixar palès que la seva petició no va en el sentit que el Bicing esdevingui rendible, sinó que tendeixi cap a un dèficit zero per tal que no representi aquest cost de 13 de milions d’euros provinents del pressupost municipal. Afegeix que la decisió del govern d’aplicar la gratuïtat a les àrees verdes de la ciutat, creu que repercutirà negativament en aquesta aportació que efectua l’Ajuntament per sufragar el Bicing. Considera que per assolir el dèficit zero calen, d’una banda, una millor gestió del servei i, de l’altra, un patrocini, del qual diu que ja van parlar a la Comissió del mes de setembre i que no n’han tingut més notícies. Especifica que els objectius del patrocini serien: reduir els costos actuals de 13 milions; no augmentar indiscriminadament les tarifes als usuaris; mantenir el servei, i potser ampliar-lo, fins i tot per als turistes; i millorar-ne la qualitat. Per acabar, recorda que en la comissió de setembre el govern es va comprometre a presentar un informe referent al Bicing. El Sr. Freixedes deixa palès que parlar de dèficit és fer referència al fet que els ingressos reals no cobreixen les despeses, per la qual cosa entén que el prec no pretén sol·licitar el dèficit zero del Bicing, sinó que l’aportació pública en el compte del Bicing sigui zero. Expressa que no pot acceptar el prec, atès que creu que l’aportació pública al servei del Bicing s’ha de tractar de la mateixa manera que tracten la resta de transport públic de la ciutat, és a dir, aconseguir que l’usuari pagui al voltant del 40% del servei i que l’Administració continuï aportant el 60% restant. Afegeix que estan treballant en aquest sentit i no per aconseguir un cost municipal zero. Explica que per assolir aquest objectiu, d’una banda, estan treballant amb Clear Channel i BSM, el concessionari del servei i l’empresa municipal que l’administra, respectivament, per determinar com poden optimitzar el servei i reduir costos, i, de l’altra, continuen aproximant l’import que paguen els usuaris al 40% desitjat. Assenyala que, de la mateixa manera que anteriorment ha manifestat la seva voluntat que l’augment de les tarifes del transport públic d’aquest any sigui excepcional, afirma que les tarifes del Bicing continuaran pujant l’any que ve, atès que diu que actualment sufraguen el 20% del cost total, i recorda que volen arribar al 40%. Insisteix que en aquest sentit no hi ha d’haver sorpreses i que l’objectiu és passar dels 16 milions que l’Ajuntament va aportar el 2010, a uns 8 milions en el moment en què els usuaris arribin a sufragar aquest 40% del cost total. El Sr. Ramírez pregunta si per arribar a l’objectiu que l’usuari assumeixi aquest 40% del cost del servei no tenen previst cercar un patrocini estable, o inserir publicitat, tal com diu que havien apuntat en altres moments. 1308 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 El Sr. Freixedes afirma que estan treballant en aquest sentit amb BSM i Clear Channel per tal de generar un nou ingrés i evitar que els usuaris hagin de pagar el doble per la quota del servei. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 11. Donar compliment a l’acord pres per la Comissió de Seguretat i Mobilitat el 2 de desembre de 2010 i en conseqüència instar a l’Entitat Metropolitana del Transport de Barcelona a definir un protocol d’accés al metro dels animals de companyia censats i identificats en espais degudament delimitats. El Sr. Laporta llegeix l’enunciat. El Sr. Freixedes assenyala que aquesta qüestió es va tractar en aquesta Comissió, malgrat que hagués estat més lògic que s’hagués tractat a l’Àrea Metropolitana, que diu que és la propietària de TMB, l’empresa que dóna servei públic a la ciutat. Comunica que han parlat amb TMB i que aquest compliment es troba en estat embrionari, si bé anuncia que TMB veu complicat el fet que puguin pujar animals de companyia als autobusos. Contràriament, anuncia que estan estudiant com modular les franges horàries perquè tinguin accés al metro, indica que ja hi ha altres companyies que presten servei en aquest país i que, en determinades franges horàries, permeten que els usuaris puguin accedir als trens amb animals de companyia. El Sr. Laporta agraeix les explicacions del regidor. Assenyala que a Barcelona ja està permès l’accés d’animals de companyia als FGC i també a Rodalies Renfe; consegüentment, demana que s’impulsi l’adopció d’aquesta mateixa decisió per part de TMB. Creu que cal definir aquest protocol d’accés al metro amb els animals de companyia, com afirma que ja està regulat i es practica a ciutats importants com Londres. Es mostra favorable a la regulació d’horaris i, fins i tot, a la limitació a uns vagons determinats per tal de delimitar la presència d’aquests animals al metro. Es queixa que ja fa temps que debaten aquesta qüestió i demana que es resolgui. El Sr. Freixedes coincideix amb el Sr. Laporta quan diu que fa temps que tracten aquest tema. Esmenta que segurament no serà possible adoptar aquesta mesura als autobusos i, pel que fa al metro, argumenta que existeix la dificultat conceptual de fer un vagó específic per permetre l’accés als animals de companyia, tenint en compte que els metros de Barcelona compten amb combois continus, cosa que diu que a Londres no succeeix. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 12. Quina valoració fa el Govern Municipal de la posada en funcionament de la nova targeta de l’Àrea Verda? El Sr. Escudé formula la pregunta. El Sr. Freixedes valora positivament aquesta actuació. El Sr. Escudé pensa que el Sr. Freixedes deu ser l’únic que en fa aquesta valoració, atès que es queixa que deixa de funcionar el sistema; que hi ha cues de tres-cents usuaris davant de les oficines, i que el telèfon d’informació als usuaris, el 010, no funciona. El Sr. Freixedes explica que enguany han assumit el repte de passar d’un distintiu a una targeta, la qual diu que van distribuir entre els 250.000 usuaris d’àrea verda de la ciutat. Confirma que el dia 2 va tenir lloc una caiguda del servidor que va durar tres hores i va dificultar l’accés de les dades, tenint en compte que són targetes xip, deixant fora de funcionament les estacions validadores. Afirma que l’incident es va resoldre en tres hores. Així mateix, reconeix que dels 250.000 usuaris, n’hi va haver uns vint-i-cinc que el primer dia NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1309 de funcionament de les noves targetes van ser víctimes d’un error en la gravació de les seves dades i es van trobar que el bitllet que expedia la màquina no coincidia amb la matrícula del seu vehicle. També confirma que el dia 2 de gener, les oficines de l’Àrea Verda van atendre 1.400 persones, mentre que havien dimensionat el servei per atendre’n unes mil, que diu que era el número habitual de persones que s’atenien cada any en renovar la targeta, que fins enguany era un adhesiu. Comenta que sense centrar-se en els fets del 2 de gener en concret, observant les dades d’entre l’1 de desembre i el 15 de gener, moment en què diu que cada any comencen les visites a les oficines per dur a terme aquesta renovació, el canvi del 2010 al 2011 es va saldar amb 15.016 visites a l’oficina, mentre que assenyala que el canvi de l’adhesiu a la targeta xip efectuat enguany, es va acabar saldant amb 14.711 visites. Consegüentment, calcula que es van dirigir a aquestes oficines, per resoldre alguna incidència, un 2% menys de ciutadans que l’any anterior. Insisteix que durant quatre dies del mes de gener van atendre moltes més persones que el 2011, passant de 3.553 a 4.983, per la qual cosa argumenta que durant aquests dies no van poder atendre els ciutadans en les millors condicions, si bé vol deixar palès que observant tot el procés i tenint en compte que afecta 250.000 persones, la valoració no és la mateixa. Afegeix que la bona notícia és que l’any que ve els usuaris de l’Àrea Verda ja no hauran de renovar aquesta targeta, raó per la qual argumenta que el govern municipal valora positivament la introducció d’aquest nou sistema. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 13. Quin és el nombre de persones usuàries i quins barris es veuran afectats per la reducció de serveis de transport públic que han plantejat els operadors? Quina és la opinió del Govern municipal davant aquesta reducció? Sol·licitem el màxim detall amb les xifres. Tractat conjuntament amb el punt número 8 de l’ordre del dia. Es dóna per tractada. 14. Quantes denúncies, desglossades per districtes, detallades en dades absolutes i per setmanes, s’han imposat al col·lectiu de persones sense sostre des de juliol de 2011 en endavant? El Sr. Mestre exposa que, darrerament, la síndica de Barcelona ha reclamat més protecció i menys sancions per a les persones sense sostre i que, a tall d’exemple, la síndica, la Sra. Assumpció Vilà, va anomenar el cas d’una persona sense recursos que ha estat sancionada més de cent vegades per la Guàrdia Urbana. Diu que l’alcalde ha intentat desmentir la síndica i que a la darrera comissió de Qualitat de Vida, la tinenta d’alcalde Fandos va dir que s’havien anul·lat 614 multes imposades a persones sense sostre i que es tracta d’una realitat derivada de l’aplicació de l’article 58 de l’Ordenança de civisme. Formula la pregunta i demana que els facilitin una còpia per escrit de la resposta. El Sr. Freixedes respon que els lliuraran la resposta per escrit. Esmenta que existeix un problema conceptual que cal interpretar, i assenyala que no poden respondre a la pregunta del nombre de denúncies imposades a aquest col·lectiu atès que a la denúncia no hi ha un espai on l’agent de l’autoritat indiqui si es tracta o no d’una persona sense sostre. Consegüentment, insisteix a dir que ignoren quantes denúncies s’han posat a persones pertanyents a aquest col·lectiu. Tanmateix, comunica que en relació amb el nombre de denúncies interposades per dormir a la via pública l’any 2011, el juliol en van posar 176; l’agost, 263; el setembre, 162; l’octubre, 111; el novembre, 66, i el desembre, 33 (811 en total durant el segon semestre de l’any). Puntualitza que existeix una diferència entre denunciar i multar, atès que hi poden haver denúncies que posteriorment no generin una sanció; és a dir, que les multes són sancions fermes, mentre que les denúncies notifiquen l’inici d’un procediment sancionador que no necessàriament ha d’acabar en sanció. En comparació amb l’any 2010, apunta que el nombre de 1310 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 denúncies del segon semestre de l’any va ser de 803, per la qual cosa diu que el nivell de denúncies durant el 2011 s’ha mantingut en les mateixes xifres. El Sr. Mestre agraeix la resposta i apunta que el govern ha entès perfectament que la pregunta feia referència a les persones que dormen al carrer, fet que diu que regula l’article 58 de l’Ordenança. Recorda que els demanaven que els desglossessin aquesta xifra per setmanes i per districtes, i sol·licita que si no els poden facilitar aquestes dades ara, els les facin arribar per escrit al més aviat possible. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 15. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre el canvi en la política de rebaixes de l’impost de vehicles a les ordenances fiscals de la nostra ciutat, de cara a l’estímul d’una mobilitat sostenible? El Sr. Laporta formula la pregunta. El Sr. Freixedes respon que aquest canvi en les ordenances fiscals ha estat fruit d’un acord amb el PP, acord darrere del qual nega que hi hagi un canvi de model pel que fa a la mobilitat, malgrat que alguns grups ho hagin interpretat d’aquesta manera. Argumenta que aquestes bonificacions rauen en la voluntat de rebaixar les taxes municipals, entenent que els darrers anys hom denunciava que eren excessives. Insisteix que aquesta rebaixa de les taxes no respon a cap política de canvi en la mobilitat, sinó a un plantejament més global de rebaixar la pressió fiscal envers els ciutadans de Barcelona, la qual afirma que els mateixos ciutadans denunciaven que era molt elevada. Assenyala que les bonificacions dels vehicles elèctrics es mantenen íntegrament i la gratuïtat d’aparcament a les àrees verda i blava per a aquests vehicles, també. Conclou que aquestes rebaixes són coherents amb allò que diversos grups denuncien des de fa anys. El Sr. Laporta posa en relleu que les bonificacions sobre les taxes que s’aplicaven fins a l’actualitat corresponien a criteris mediambientals per disminuir la contaminació, i assenyala que aquestes noves bonificacions s’han implantat a raó dels cavalls fiscals de potència que tenen els vehicles, la qual cosa diu que no afecta la contaminació a la ciutat. Consegüentment, deixa palès que la pregunta no feia referència a si les bonificacions que s’han adoptat van en detriment de les que ja existien per als vehicles elèctrics, sinó al fet que prenguin com a índex de referència els cavalls fiscals i no pas el grau de contaminació que generen els vehicles. El Sr. Freixedes argumenta que la contaminació és un concepte que fiscalment no existeix i diu que, a l’impost de circulació, l’escalat va per cavalls, fet que apunta que fins i tot els ha generat problemes amb els vehicles elèctrics a l’hora de situar-los en aquest escalafó. Afegeix que es tracta d’una qüestió que cal treballar per tal d’assolir una fiscalitat més ambiental. Confirma que els cavalls de potència dels vehicles no estan directament relacionats amb la contaminació, si bé esmenta que un vehicle menys potent és probable que contamini menys, i per aquest motiu diu que han bonificat els motors més petits. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les tretze hores i nou minuts. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1311 Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient Acta de la sessió del dia 19 de gener de 2012, aprovada el dia 16 de febrer de 2012 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 de gener de 2012, s’hi reuneix la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, sota la presidència de l’Im. Sr. Gabriel Colomé i Garcia. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Joan Puigdollers i Fargas, Jordi Martí i Galbis, Jordi Martí i Grau, Assumpta Escarp Gibert, Carmen Andrés Añón, Eduardo Bolaños Rodríguez, Alberto Villagrasa Gil, Oscar Ramírez Lara, Elsa Blasco Riera, Janet Sanz Cid i Jordi Portabella Calvete, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. També hi són presents els Srs.: Antoni Sorolla, delegat d’Habitatge; Albert Civit, director d’Urbanisme; Vicent Guallart, gerent d’Hàbitat Urbà; i Enric Aulí, tècnic de Medi Ambient. Excusen la seva absència la Ima. Sra. Irma Rognoni i Viader. S’obre la sessió a les 16.37 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: Acords de la Comissió de Govern de 14 de desembre de 2011: 1. Modificar el contracte núm. 09005187 de conformitat amb l’assenyalat a l’article 202 de la Llei 30/2007 de contractes del sector públic. Ampliar l’autorització i disposició de despesa de l’esmentat contracte núm. 09005187 que té per objecte «Manteniment de fonts (2010-2014) LOT 1» per un import de 160.000,00 euros amb càrrec al pressupost i partida indicats en el document comptable. Disposar-la a favor de l’empresa UTE Mant. Fonts Bcn (SGAB-ACSA- AQUA, NIF U65250771). Requerir l’adjudicatari perquè en el termini màxim de quinze dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d’aquesta resolució, constitueixi la garantia definitiva complementària per un import de 6.779,66 euros i comparegui per formalitzar la modificació del contracte. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 2. Modificar el contracte núm. 08003746 de conformitat amb l’assenyalat a l’article 202 de la llei 30/2007 de contractes del sector públic. Ampliar l’autorització i disposició de despesa de l’esmentat contracte núm. 08003746 que té per objecte «Manteniment de senyalització 2009-2011 Z. Est LOT 2» per un import de 40.000,00 euros amb càrrec al pressupost i partida indicats en el document comptable. Disposar-la a favor de la UTE BCN-09 Diez y CIA Marcas Viales, NIF U65051385. Requerir l’adjudicatari perquè en el termini màxim de quinze dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d’aquesta resolució, constitueixi la garantia definitiva complementària per un import de 1.694,92 euros i COMPAREGUI per formalitzar la modificació del contracte. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Acords de la Comissió de Govern de 21 de desembre de 2011: 1312 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 3. Modificar el contracte número 11001254 de conformitat amb l’assenyalat a l’article 202 de la Llei 30/2007 de Contractes del Sector Públic. Ampliar l’autorització i disposició de despesa del contracte número 11001254 que té per objecte «Manteniment de les escales mecàniques i ascensors, lot A, 2011-2012», per un import de 97.345,28 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en el document comptable. Disposar-la a favor de l’empresa Thyssenkrupp Elevadores, SL, NIF B46001897. Requerir l’adjudicatari perquè en el termini màxim de 15 dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d’aquesta resolució, constitueixi la garantia definitiva complementària per un import de 4.124,80 euros i comparegui per formalitzar la modificació del contracte. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de l’Eixample 4. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a, de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ordenació del Centre Esportiu Municipal Piscina Sant Jordi i de l’aparcament en el subsòl, promogut per l’Institut Barcelona Esports; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 5. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 119.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, del Polígon d’actuació urbanística discontinu de la Modificació del Pla General Metropolità per a la Concreció de dos nous interiors d’illa: l’illa de Calàbria, de Sepúlveda, de Viladomat i de la Gran Via de les Corts Catalanes i l’illa de Floridablanca, Villarroel, Sepúlveda i Casanova, promogut per les entitats «ProEixample, SA» i «Inversiones Protexa, SA», de conformitat amb el Conveni de col·laboració urbanística subscrit entre aquestes dues societats i l’Ajuntament de Barcelona en data 29 de desembre de 2006; determinar, de conformitat amb l’article 153 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació produirà essencialment els efectes econòmics i jurídics continguts a l’article 127 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de major circulació de la província i notificar-lo individualment a cadascun dels interessats en l’expedient; donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Sants-Montjuïc 6. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 119 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte d’Estatuts i de Bases d’actuació per a la constitució de la Junta de Compensació definitiva del Pla de millora urbana del sector 3 de la modificació del Pla General Metropolità per a la transformació urbanística de la Marina del Prat Vermell en el sentit que, justificadament i raonada, figura en l’informe de 28 de novembre de 2011, que consta a l’expedient i que es dóna per reproduït. 2n) Requerir, de conformitat amb l’article 190.1 del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, els propietaris afectats que no hagin sol·licitat la seva incorporació a la Junta, perquè la sol·licitin, si ho volen fer, en el termini de quinze dies des de la notificació d’aquest acord mitjançant escrit adreçat a l’Ajuntament de Barcelona o per qualsevol altre mitjà fefaent tal i com estableix l’article 10.b) dels Estatuts, sens perjudici que l’adhesió pugui produir-se després de l’aprovació de la constitució de la Junta segons l’article 10.c) dels Estatuts. Tanmateix, convé advertir-los que, de conformitat amb la Base 10a), seran expropiades per part de l’Ajuntament les finques dels propietaris afectats que no s’incorporin a la Junta en el termini assenyalat sens perjudici que el NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1313 projecte de reparcel·lació pugui determinar una alternativa a l’expropiació de les finques (article 10.d dels Estatuts). 3r) Requerir els interessats perquè, en els termes i de conformitat amb allò que disposa l’article 190.3 del Reglament de la Llei d’urbanisme, constitueixin la Junta de Compensació mitjançant escriptura pública. 4t) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província, amb inserció dels Projectes d’Estatuts i de Bases d’actuació aprovats definitivament, i en un diari dels de més circulació de la província, i notificar-lo individualment a les persones propietàries. 5è) Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de les Corts 7. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana d’ajustament viari del carrer de Baldiri Reixac i consolidació de l’equipament de l’edifici de recerca Hèlix de la Universitat de Barcelona, promogut per la Universitat de Barcelona; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Gràcia 8. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de concreció de la titularitat, tipus i ordenació de l’Escola Vedruna de Gràcia, situada al carrer de Gran de Gràcia, núm. 228 a 240, promogut per la Congregació Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Sant Martí 9. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de l’illa delimitada pels carrers de Pere IV, de la Selva de Mar, del Marroc i del Treball, i de la parcel·la del carrer del Marroc, núm. 98-108, promogut per Pere Quart, SL; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Acords de la Comissió de Govern de 4 de gener de 2012: 10. Aprovar els documents següents: el Plec de clàusules administratives particulars, el Plec de prescripcions tècniques, la Memòria, l’estudi bàsic de seguretat i salut i els quadres de preus; autoritzar la despesa del contracte núm. 11004493 que té per objecte les connexions per actes cívics 2012-2013 per un import de 2.310.500,00 euros amb càrrec al pressupost i partides indicats en el document comptable; convocar procediment obert per a la seva adjudicació, i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Ciutat Vella 11. Aprovar definitivament el Projecte executiu del CEIP Mediterrània-Barcelona per un import de 4.372.809,20 el 18% de l’Impost del valor afegit inclòs, formulat per Foment de Ciutat Vella (FOCIVESA) d’acord amb les condicions establertes en l’informe tècnic de projecte (ITP) de 31 d’octubre de 2011, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït, publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest procediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte d’Horta-Guinardó 1314 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 12. Aprovar, de conformitat amb els articles 39.1 i 40 del Reial decret 1093/1997, de 4 de juliol, pel qual s’aproven les normes complementàries al Reglament per l’execució de la Llei hipotecària sobre inscripció d’actes de naturalesa urbanística, dissociar l’aprofitament urbanístic del sòl de la finca registral 117938, titularitat de l’Ajuntament de Barcelona destinada a vialitat, en front de la finca de la Ronda Guinardó, núm. 99-109, inclosa en el Polígon d’actuació urbanística delimitat per la modificació del Pla General Metropolità per a l’ordenació de la zona d’equipament Torrent d’en Melis, aprovada definitivament per la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de 20 d’octubre de 2003, que s’ha d’executar pel sistema d’actuació per reparcel·lació en la seva modalitat de cooperació, pels motius i justificació que consten en l’informe de 19 de desembre de 2011, que obra a l’expedient i que es dóna per íntegrament reproduït. Sol·licitar, al Registre de la Propietat núm. 5 de Barcelona, que practiqui respecte de la finca registral 117938, inscrita al tom 2357, llibre 2014, foli 20, i de conformitat amb els articles 39.1 i 40 abans esmentats, la següent operació hipotecària: Inscriure a favor de l’Ajuntament de Barcelona l’aprofitament urbanístic de referència com a finca especial disgregada del sòl, mitjançant obertura de foli independent amb atribució de número de finca propi; Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Sant Martí 13. Desestimar, pels motius exposats en l’informe que figura en l’expedient i que es donen per reproduïts, l’escrit d’al·legacions presentat per la societat Metrovacesa, SA contra l’acord d’aprovació inicial del Projecte de reparcel·lació del Pla especial urbanístic i de millora urbana per la concreció de sòls i sostres de cessió a les parcel·les S3 i C de la UA 6 del Pla especial de reforma interior del sector de l’Eix Llacuna i «Fr 2.2» de la UA 11 del Pla especial de reforma interior Diagonal-Poblenou. Concreció de l’Equipament Ca l’Alier. Districte d’Activitats 22@Barcelona. 2n) Aprovar definitivament el Projecte de reparcel·lació del Pla especial urbanístic i de millora urbana esmentat en l’acord primer. 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de més circulació de la Província. 4t) Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 14. Aprovar definitivament el Projecte executiu d’urbanització del Parc Campus Audiovisual, d’iniciativa pública, per un import de PEC 2.329.154,59 euros (sense impost del valor afegit, IVA), formulat per 22 Arroba BCN, SAU. 2n) Publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya. 3r) Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Decrets: 15. Del gerent municipal, de 14 de desembre de 2011, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza la despesa del contracte que té per objecte les tasques de seguretat i salut de les obres dels contractes d’estructures vials i espais urbans singulars, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 60.000,00 euros. 16. Del gerent municipal, de 14 de desembre de 2011, que modifica i prorroga el termini de vigència del contracte relatiu al servei de distribució i retirada de tanques en actes públics a la ciutat de Barcelona, i amplia i disposa la despesa a favor de l’empresa Api Movilidad, SA, per als exercicis 2011-2012, i per un import de 185.000,00 euros. 17. Del gerent municipal, de 16 de desembre de 2011, que aprova el Plec de condicions administratives particulars i adjudica a Canon España, SA la contractació del lloguer i manteniment de dues màquines fotocopiadores per al NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1315 Servei de còpies del Departament d’Informació i Comunicació, per als exercicis 2012-2015, i per un import de 150.450,00 euros. La Sra. Blasco demana disposar dels punts 4, 7, 8 i 9 del despatx d’ofici. La Sra. Escarp manifesta que el seu grup enviarà per escrit una sol·licitud de consulta d’alguns punts del despatx d’ofici. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Programa d’Illes Autosuficients de Barcelona. El Sr. Vives exposa que la mesura s’emmarca en el nou model d’urbanisme propugnat pel govern municipal que pretén renovar la manera de fer ciutat a partir de nous principis de disseny, de gestió i de finançament de les xarxes urbanes. Assenyala que el Programa d’Illes Autosuficients de Barcelona té l’objectiu de generar un nou model de construcció i de rehabilitació d’habitatges basat en el concepte d’autosuficiència energètica i, per tant, contribuirà a transformar Barcelona en una ciutat autosuficient des del punt de vista energètic. Indica que la mesura planteja el desenvolupament de projectes concrets: la construcció d’edificacions autosuficients al passeig de Valldaura i la regeneració d’una illa al carrer Cristóbal de Moura, en què l’Ajuntament podrà realitzar les actuacions pertinents en virtut d’un conveni signat entre l’Ajuntament, propietari d’una part dels terrenys, i l’altra part de la propietat. Conclou que dilluns s’obrirà la convocatòria per al concurs de l’illa de Valldaura i cedeix la paraula al Sr. Guallart, gerent d’Hàbitat Urbà i arquitecte en cap de la ciutat, que explicarà el contingut de la mesura. El Sr. Guallart manifesta que després de definir una idea de ciutat basada en un concepte de sostenibilitat ambiental que va més enllà del que s’ha entès per sostenibilitat en els darrers anys, s’ha d’emfatitzar el concepte d’autosuficiència. Informa que la voluntat del govern és aprofundir en accions que s’han impulsat durant els darrers anys per part del Patronat Municipal de l’Habitatge, d’una banda, i per part del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament, de l’altra. Opina que és hora de fer un salt d’escala en l’aposta per l’urbanisme sostenible, que es pot aconseguir amb mesures com ara l’aplicació d’uns paràmetres metabòlics als edificis, més enllà dels paràmetres urbanístics tradicionals, que permetin una transformació de Barcelona amb l’objectiu que el 2050 la ciutat sigui energèticament autosuficient, és a dir, que produeixi recursos amb energies renovables. Afirma que perquè aquesta transformació sigui possible a llarg termini, s’han de començar a fer actuacions precises i comunica que la mesura de govern planteja principalment tres qüestions concretes. Explica que la primera iniciativa és la convocatòria d’un concurs liderat pel Patronat Municipal de l’Habitatge per a la construcció d’un seguit d’habitatges i equipaments energèticament autosuficients a l’illa delimitada pel passeig Valldaura i Rio de Janeiro. Precisa que el projecte s’haurà de sotmetre a un procés d’avaluació, és a dir, s’haurà de demostrar que la producció anual d’energia a partir de sistemes renovables sigui equivalent al consum energètic anual de l’illa. Afegeix que es tracta d’un projecte paradigmàtic que estarà finançat per l’Ajuntament. Informa que la segona iniciativa planteja la regeneració de l’illa delimitada pels carrers Cristóbal de Moura, Josep Pla i Marroc, parcialment de propietat municipal. Exposa que la part de sòl de propietat municipal està qualificada d’habitatge dotacional, mentre que la resta de sòl és de propietat privada. Precisa que l’Ajuntament ha arribat a un acord amb la propietat privada per redefinir la volumetria urbanística dels edificis de l’illa i aconseguir així una millor gestió energètica. Indica que la propietat té la intenció de llogar els edificis, i no pas vendre’ls, i opina que per tirar endavant aquest model de ciutat és fonamental comptar amb persones amb la voluntat d’invertir en la ciutat i de gestionar, no només el lloguer de les seves propietats, sinó també els subministraments de serveis. Conclou que l’Ajuntament desenvoluparà la part del projecte que li 1316 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 correspon durant els propers anys, alhora que treballa amb la propietat privada en la definició urbanística de l’illa i, posteriorment, en els projectes concrets a desenvolupar-hi. Comunica que la tercera iniciativa és la constitució d’un grup de treball per definir uns paràmetres ambientals que, a través d’una normativa, s’apliquin a la normativa urbanística. Opina que a banda d’imposar el compliment del codi tècnic i d’aplicar sistemes de mesurament, també cal premiar els edificis autosuficients que realment consumeixin menys recursos i requereixin menys xarxes municipals, de la mateixa manera que l’Ajuntament afavoreix el vehicle elèctric a través de certes exempcions. Explica que l’objectiu del grup de treball és analitzar les iniciatives tant locals, nacionals com internacionals que ja s’han impulsat en aquest àmbit per acabar de desenvolupar-les i aprovar-les en el format que es cregui convenient en el termini d’un any. Conclou que la constitució d’aquest grup de treball és fonamental perquè l’impuls dels edificis autosuficients es difongui per tota la ciutat. Manifesta que en paral·lel a aquestes tres iniciatives, l’equip de govern està treballant en acords amb entitats científiques i de recerca, empreses de serveis urbans i de construcció, empreses de serveis energètics, l’Administració autonòmica i estatal, col·legis professionals i associacions de ciutadans, a fi que el programa formi part d’una visió global de ciutat i pugui comptar amb un finançament extern, que és fonamental per aconseguir desenvolupar aquest model d’excel·lència ambiental i energètica. Recorda que actualment s’està produint la revolució de l’arribada de la motocicleta elèctrica i de la possibilitat de connectar els automòbils elèctrics a la xarxa regular dels edificis, una opció en la qual l’Estat està treballant. Valora positivament que els edificis puguin oferir el servei de carregar vehicles elèctrics. D’altra banda, opina que la idea de la xarxa de recursos, és a dir, trobar la manera de compartir recursos entre diversos edificis, és fonamental. Assenyala que sempre és millor compartir energia que no pas fer-ne un ús aïllat, i fa palès que les illes de Barcelona, amb propietats i entitats diverses, són unitats molt interessants que també haurien de tenir un caràcter autosuficient, amb independència de les superilles o els barris. Conclou que els programes d’illes autosuficients han de fer èmfasi en el disseny integral de l’edifici, la generació d’energia, el disseny passiu amb bons aïllaments, la gestió intel·ligent, el control ambiental del cicle de l’aigua i les xarxes naturals. Afegeix que aquests programes no només han de tractar edificis, sinó també plans urbanístics. Quant a les edificacions, destaca que no només s’han de desenvolupar edificis autosuficients de nova construcció, sinó també de rehabilitació, una de les tasques de transformació de la ciutat més importants que es duran a terme a Barcelona durant els propers anys. El Sr. Martí I Grau agraeix l’exposició de la mesura, que opina que conté elements de gran interès i nous camins que indiscutiblement cal explorar. Assenyala que la mesura recull el treball que ja fa temps que s’està fent des de l’Administració pública del país i de la ciutat tant pel que fa als codis tècnics d’arquitectura i a la normativa establerts pel Govern de la Generalitat com pel que fa a l’experimentació i la millora de l’eficiència energètica de les construccions impulsades per l’Ajuntament. Fa palès que la preocupació per la sostenibilitat del planeta ha comportat que aquest vector, que fa vint anys era un element secundari, tingui actualment un paper important. Expressa el suport del seu grup als dos projectes concrets que planteja la mesura, i opina que l’única manera d’avançar és partint d’una experiència de laboratori que es pugui parametritzar i finalment esdevingui un element que s’estengui en altres realitats. Ara bé, considera que el fet que aquest programa pugui esdevenir un model de ciutat de manera general és perillós. Manifesta, citant a Italo Calvino, que «la ciutat és el temps acumulat en l’espai» i matisa que fer ciutat és combinar diversos paràmetres de desenvolupament, com ara el paràmetre social, el de creixement econòmic, el cultural i el de la memòria del lloc. Fa palès que, a partir del creixement de la consciència ambiental, s’ha afegit un nou paràmetre a tenir en compte: el de la sostenibilitat ambiental i l’eficiència energètica. Recorda que en més d’una ocasió al llarg de la història de l’arquitectura NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1317 d’urbanisme s’ha tingut una fe cega en la tecnologia que ha causat l’oblit d’altres paràmetres, tal com va succeir durant el moviment metabolista a mitjan del segle XX. Considera que parlar de «ciutat metabòlica» no atorga una importància significativa al projecte de desenvolupament de ciutat, com s’ha reconegut darrerament i com reconeix també aquesta mesura, sinó que redueix, simplifica i caricaturitza aquesta idea. En aquest sentit, prefereix continuar parlant de «consum energètic», «cotxes elèctrics» i «sistemes de mobilitat més eficients energèticament» en lloc de parlar de «metabolització d’edificis» i d’«implementar xarxes d’abastament i de residus». Creu que convertir aquests conceptes en el «mantra» del model de ciutat és un error d’orientació estratègica que fins i tot va en contra dels elements positius que estableix la mateixa mesura i de la voluntat del govern d’impulsar tots aquests aspectes vinculats a la millora de la sostenibilitat. Conclou que la crítica a la mesura que acaba d’expressar és conceptual i de model. Finalment, fent referència al projecte de l’illa de Cristóbal de Moura, en un solar de propietat pública i privada, demana al govern que concreti els detalls de l’operació. El Sr. Bolaños expressa el suport del seu grup a la mesura, que avança cap a l’autosuficiència energètica, i assenyala que el seu grup donarà suport a tots els aspectes en què Barcelona sigui pionera. Demana, però, que el govern especifiqui els detalls de les dues illes autosuficients que planteja la mesura: quin és el calendari previst, si al llarg del mandat vigent es duran a terme més projectes similars, quines possibilitats es consideren dins de la ciutat, quin cost suposaran a la ciutat les dues mesures plantejades i quines bonificacions fiscals o canvis legislatius es preveuen perquè els promotors que apostin per l’estalvi energètic puguin rendibilitzar la inversió. La Sra. Sanz agraeix la presentació de la mesura, que qualifica de positiva, si bé opina que en alguns aspectes hauria d’anar més enllà i que inclou alguns elements que el seu grup no comparteix. En primer lloc, destaca que el concepte de sostenibilitat a què fa referència el govern va lligat als conceptes d’autosuficiència, eficiència energètica i tecnologia, però retreu al govern que oblida dues dimensions molt importants, la dimensió econòmica i la social, dues perspectives que opina que les illes autosuficients haurien d’incorporar. Quant a la dimensió social, considera que cal impulsar la barreja d’usos i l’ús compartit de l’espai. En aquest sentit, opina que les illes podrien oferir un ampli ventall d’espais, com ara espais de relació, convivència i autogestió d’horts comuns, bugaderies, espais de compostatge o espais de trobada i de reunió. Quant a la dimensió econòmica, manifesta que el seu grup aposta per una sortida justa i ecològica de la crisi, i fa palès que el programa d’autosuficiència encara té molt camí per recórrer a fi d’avançar cap a l’eficiència energètica en l’aspecte econòmic. Destaca la importància de fomentar l’economia verda i la necessitat que l’Administració esdevingui un agent actiu en la generació d’infraestructures, en l’oferta de serveis i empreses públiques de gestió i en l’impuls de cooperatives locals de consumidors i de productors d’energia, com Som Energia o el servei de banda ampla del 22@. Demana, doncs, que l’Administració lideri el conjunt de possibilitats d’economia verda que s’ofereixen a la ciutat, en comptes de buscar grans empreses. Conclou que l’objectiu ha de ser l’eficiència i la qualitat i no pas el benefici econòmic. D’altra banda, opina que la mobilitat és un dels eixos més importants en la concreció del model d’autosuficiència perquè és una de les activitats que més energia consumeix. Constata que el govern aposta clarament pel vehicle elèctric, que és més sostenible que el convencional, però manifesta que aquesta no és la solució per avançar cap a la mobilitat sostenible. Creu que per apostar per l’eficiència energètica cal posar tot l’accent en les polítiques públiques que impulsen la mobilitat a peu, en bicicleta, en transport públic i, en definitiva, que aposten per la reducció de l’ús del vehicle privat. Assenyala que pensant en barris autosuficients a llarg termini, no caldria que cada edifici tingués el seu propi aparcament privat si es pot aconseguir un transport públic més eficient i més econòmic. 1318 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Destaca que ja s’han fet propostes per fomentar la mobilitat sostenible, com ara la instal·lació d’aparcaments únics de gestió pública a cada illa. Insisteix que cal dificultar l’accés amb vehicle privat i acabar amb la «barra lliure» de vehicle privat que hi ha a Barcelona. En aquest sentit, demana que s’equipari la dificultat a l’accés al transport públic amb l’accés al vehicle privat i posa com a bons exemples de mobilitat sostenible l’ecobarri de Figueres i la ciutat de Friburg, a Alemanya. D’altra banda, proposa que cada illa o cada edifici inclogui un aparcament per a bicicletes que sigui segur i de fàcil accés. Afegeix que Holanda és un bon model de ciutat que promou la bicicleta i critica que la mesura de govern no inclogui cap referència a la bicicleta. Pel que fa a la tecnologia, constata que una cosa és la tecnologia i una altra és l’ús que se’n fa i al servei de què es posa. Es queixa que el govern no té en compte que juntament amb l’impuls de les noves tecnologies haurien d’instaurar mesures pedagògiques per tal d’explicar per què es fa ús d’aquesta tecnologia, per què és millor fer-ne ús i quin ús cal donar-hi. Opina que totes aquestes mesures no tenen sentit sense un canvi d’escala en direcció a l’urbanisme sostenible. Assenyala que les dues actuacions plantejades en la mesura ja compten amb una definició d’usos i de sostres, però considera que combinar diversos usos en funció de la franja horària en un mateix espai permetria optimitzar els recursos i les instal·lacions compartides. Destaca que el govern sovint parla efusivament de «producció d’energia», però no fa referència als materials i els residus, que opina que també s’han de tenir en compte, atès que tan important és tenir una caldera molt eficient com tenir un bon aïllament tècnic de la façana. Finalment, demana al govern que no s’oblidi de la rehabilitació, que considera que és la vessant en què cal promoure especialment l’estudi de solucions més eficients. Opina que la normativa, per tant, no només hauria de reflectir restriccions pel que fa a la nova construcció, sinó també pel que fa a la rehabilitació, atès que tots aquests avenços són especialment necessaris per modernitzar la ciutat ja existent i les instal·lacions obsoletes. El Sr. Portabella agraeix la presentació i expressa el suport del seu grup a la mesura. Celebra que el govern hagi anunciat una data per al concurs de l’illa de Valldaura, atès que opina que la mesura s’hauria de desenvolupar al més aviat possible. Recorda que el seu grup va proposar el projecte de l’ecobarri de Vallbona, i explica que tot i que es va desenvolupar per part d’un equip competent format per membres de Barcelona Regional i tècnics de les universitats, a l’hora de dur a terme el projecte van sorgir complicacions inesperades que van posar de manifest la dificultat de dur a la pràctica una idea inicial. Assegura que el seu grup comparteix la idea de la mesura de govern, i desitja que la seva aplicació tingui èxit a pesar de l’esforç que requereix. Destaca que l’illa autosuficient que planteja la mesura comporta qüestions energètiques que per si mateixes són un repte, sistemes de domòtica, circuits tancats d’aigua, tendir al residu zero –una mesura que s’ha dut a terme a Molins de Rei, però que no s’ha pogut estendre a causa de la seva dificultat– i reservar un espai verd significatiu. Opina que es tracta de cinc reptes importants de gran dificultat tècnica. Afirma que el projecte haurà de comptar amb el treball d’un equip pluridisciplinar i especialitzat en cada un d’aquests àmbits. D’altra banda, fa referència a la permeabilitat del barri amb la resta de la ciutat. Expressa el seu acord amb el fet que el projecte es desenvolupi en dues illes, atès que per alguna banda s’ha de començar, però demana que no passi com el que va passar fa vint anys quan es va demostrar que l’energia solar funcionava i en canvi el seu ús no es va estendre. Creu que aquesta mesura de govern s’hauria de poder estendre al conjunt de la ciutat, cosa que comporta dues qüestions: en primer lloc, té una implicació econòmica important que cal tenir en compte i, en segon lloc, comporta analitzar la relació i la permeabilitat amb la resta de la ciutat. Quant a l’esforç econòmic, recorda que tots els grups ja coneixen l’aproximació econòmica de desenvolupar un ecobarri, i destaca que l’execució de les illes autosuficients exigirà uns costos que superen en escreix els de l’ecobarri. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1319 Expressa el seu convenciment que la gent voldrà anar a viure als pisos d’aquestes illes, perquè representen el futur i perquè des d’un nivell de consciència alt és com viure en el paradís. Amb tot, demana que se n’estudiï bé la permeabilitat i s’eviti que aquestes illes quedin aïllades, tal com succeeix amb els ecobarris de Friburg. Constata que una de les virtuts de Barcelona és la interconnexió permanent, atès que Barcelona és una ciutat que no s’ha format a partir de nuclis aïllats, sinó que té una capacitat de permeabilització molt rellevant. Finalment, declara el suport incondicional del seu grup a la mesura i ofereix la seva disposició a col·laborar-hi. Demana, però, que el projecte es faci bé perquè s’ha d’evitar que sorgeixi una dificultat que impedeixi dur a terme la idea inicial i això provoqui que la idea no pugui continuar progressant en la resta de la ciutat. El Sr. Vives agraeix les intervencions, que considera que ajuden a configurar la mesura i a millorar-la. Fent referència al calendari, comunica que la intenció del govern és que tant l’illa de Valldaura com la part pública de l’illa de Cristóbal de Moura s’hagin executat d’aquí a tres anys. Quant a la part privada de la segona illa, assenyala que s’haurà desenvolupat d’aquí a quatre anys i mig. Quant al cost de la mesura, afirma que no disposa de les xifres, però assenyala que són iniciatives del Patronat Municipal de l’Habitatge, un promotor públic exemplar a l’hora de tirar endavant projectes que recuperen el valor de la inversió. Expressa el seu acord amb el Sr. Portabella pel que fa a l’atracció que aquests edificis poden generar, motiu pel qual conclou que es tracta d’una promoció sense risc. Fent referència a la intervenció de la Sra. Sanz, destaca que tant l’aspecte econòmic com el social de la ciutat sostenible són essencials. Manifesta que la mesura és un primer pas, i no pas un projecte aïllat, que suposa també un primer pas per a la generació d’una economia verda associada a la ciutat. Assegura que aquesta idea forma part del «mantra» del govern municipal: la recuperació econòmica de Barcelona incidint sobre el vector de la generació de riquesa, que considera que no s’ha explotat suficientment. Conclou que la ciutat pot arrossegar aquest vector amb força. Quant a la dimensió social i la barreja d’usos a què ha fet esment la Sra. Sanz, aclareix que el govern sempre ha apostat pels barris productius. En consonància, explica que els edificis han de ser productius, no només des del punt de vista energètic, sinó també des del punt de vista d’usos: han d’incorporar usos diferents que incloguin habitatge i ús social. En aquest sentit, afirma que les illes integraran espais d’usos compartits. Opina que, tal com han assenyalat alguns dels portaveus, la mesura també ha de servir per reconfigurar l’arquitectura d’urbanisme normativament. Assenyala que aquestes experiències han de contribuir a reconfigurar la parametrització dels edificis, i no només pel que fa als nous materials dels edificis de nova construcció, sinó també pel que fa a la millora del rendiment energètic. Manifesta que aquestes propostes reconfiguren el model de ciutat sense trencar amb el model anterior, sinó sumant-se a l’experiència del passat, com ara el desenvolupament de l’ecobarri de Vallbona a què ha fet referència el Sr. Portabella. En aquest sentit, constata que el govern parteix d’un camí fet que vol capitalitzar i fer-lo progressar. D’altra banda, creu que el metabolisme de la ciutat no l’empetiteix, de la mateixa manera que el metabolisme de les persones no empetiteix les persones perquè simplement forma part de la vida. Afegeix que aquestes propostes serveixen per conèixer el metabolisme de la ciutat, parametritzar-lo adequadament i oferir un avenç. Finalment, insisteix que les aportacions de tots els grup són molt interessants i espera poder compartir amb ells l’evolució d’aquests projectes. Es dóna per tractada. c) Informes 1320 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 A la Comissió: 2. Nivells de concentració de contaminants a l’atmosfera de la ciutat durant la celebració de la Festa del Cel. El Sr. Puigdollers exposa que a la Comissió de desembre el govern va acceptar un prec presentat pel grup d’UpB, en el qual es demanava un informe sobre els nivells de contaminació atmosfèrica que podria haver causat la celebració de la Festa del Cel a Barcelona. Manifesta que l’informe que avui presenta és la resposta a l’acceptació d’aquell prec. Explica que l’informe s’ha elaborat a partir de les dades que subministra a la ciutat la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica i que s’han tingut en compte les dades dels dies 1, 2 i 3 d’octubre. Recorda que el dia 1 era dissabte, el 2 diumenge –dia en què es va celebrar la Festa del Cel– i el 3 dilluns. Informa que els dos paràmetres de contaminació atmosfèrica que s’han analitzat són la presència de diòxids de nitrogen i de partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10). Precisa que la legislació vigent estableix el límit de diòxids de nitrogen en 200 mm per metre cúbic en mitjana horària, és a dir, en 200 mm/m3/h; mentre que en el cas de PM10, el límit és de 50 mm/m3/h. Tenint en compte aquestes dades, anuncia que el govern ha arribat a la conclusió que no hi ha cap indicador que confirmi que la Festa del Cel produeix un increment de la contaminació atmosfèrica. Afegeix que l’informe posa de manifest quins són els ritmes de vida de la ciutat, és a dir, el trànsit de la ciutat, atès que es veu clarament quins són els horaris de màxim moviment dels ciutadans i quines conseqüències té aquesta mobilitat en la contaminació atmosfèrica. Conclou, però, que les dades no corroboren un increment significatiu de contaminació atmosfèrica a causa de la Festa del Cel. La Sra. Escarp agraeix la presentació de l’informe i constata que els paràmetres de contaminació són més elevats durant els dies laborables en els diversos punts de la ciutat i en especial a la Vall d’Hebron per les condicions orogràfiques de la zona i perquè suposa una entrada a la ciutat. Opina que aquestes dades s’han de tenir en compte a l’hora de donar suport al transport públic. Finalment, assenyala que el seu grup és defensor de la Festa del Cel, però expressa la seva sorpresa pel fet que el prec del Sr. Portabella no fes referència a la contaminació acústica de l’acte, que és més rellevant que no pas l’atmosfèrica. El Sr. Ramírez agraeix l’informe i manifesta que els resultats obtinguts eren previsibles, atès que l’informe confirma que no hi va haver variacions significatives de la qualitat de l’aire imputables a la Festa del Cel perquè els nivells habituals de diòxid de nitrogen i de partícules en suspensió no es van superar. Exposa que el causant principal de la contaminació atmosfèrica no és aquesta mena d’actes, sinó la densitat de vehicles que circulen per Barcelona, de més de 6.100 vehicles per quilòmetre quadrat. Finalment, reitera el suport del seu grup a la Festa del Cel, un espectacle aeri de velocitat i acrobàcia de gran arrelament a la ciutat, que aplega cada any més de 300.000 persones. Recorda que en l’edició del 2011 la Festa del Cel va celebrar el seu vintè aniversari i va comptar amb la participació d’empreses del sector, de l’exèrcit de l’aire i d’especialistes d’arreu del món. La Sra. Sanz exposa que el seu grup és contrari a la Festa del Cel perquè opina que la presència d’avions de guerra sobrevolant Barcelona entra en contradicció amb l’esperit de cultura de pau i amb alguns valors com ara el de la defensa dels drets humans que hauria de tenir la ciutat. Creu que cal fer pedagogia per difondre la cultura de pau i aquests valors, especialment en esdeveniments de caràcter massiu i familiar. Afirma que aquest no és el model de ciutat que defensa el seu grup i critica que el govern dediqui tants esforços i recursos a aquest acte. Des del punt de vista ambiental, fa palès que al llarg de les diverses edicions s’ha anat corregint el gran impacte ambiental que l’esdeveniment generava. Reconeix que l’informe ha posat de manifest que en la darrera edició no hi va haver variacions significatives en la qualitat de l’aire imputables a la Festa del Cel. Amb tot, recorda que els nivells de contaminació a la ciutat de Barcelona són molt NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1321 propers al límit establert i destaca que el fet que la Festa del Cel no contribueixi a empitjorar la qualitat de l’aire no significa que la millori. Finalment, indica que el més destacable de l’informe és que els pics de contaminació es produeixen en els dies laborables, a causa de la mobilitat. Reivindica que calen mesures i esforços dirigits a reconduir la situació, i fer una aposta per la mobilitat sostenible. El Sr. Portabella agraeix la seriositat amb la qual el govern ha respost al prec del seu grup. Comenta, però, que l’enfocament de l’informe no és correcte perquè compara la contaminació del dilluns amb la del diumenge, mentre que s’hauria d’haver comparat la del diumenge de la festa amb la d’un altre diumenge. Assenyala que el mateix succeeix amb les enquestes d’unes eleccions: per comparar-ne els resultats adequadament s’han de comparar unes eleccions amb les mateixes eleccions de quatre anys enrere –per exemple, les del Parlament de Catalunya, i no pas comparar les eleccions del Parlament amb les municipals-. Entén que la metodologia de l’informe ha estat comparar el dia de l’esdeveniment amb els dies anterior i posterior, però considera que no es pot comparar la contaminació d’un dia en què gairebé tothom agafa el cotxe amb la d’un dia en què gairebé ningú l’agafa, atès que el principal contaminant atmosfèric i acústic de la ciutat és el cotxe. Conclou, doncs, que l’informe és metodològicament poc encertat. D’altra banda, expressa la seva sorpresa per dos aspectes: en primer lloc, pel fet que l’informe només ofereix dades de PM10 relatives a l’estació de l’Eixample; i en segon lloc, pel fet que l’informe no ofereix les dades de les hores centrals del dia 3 d’octubre relatives a l’estació de Sants. Pregunta quina és l’explicació de la manca d’aquestes dades a l’estació de Sants. Indica que tenint en compte els resultats obtinguts, es podria extreure la conclusió següent: tenir a la ciutat nombrosos avions que poden arribar a velocitats supersòniques i que consumeixen una quantitat de combustible extremadament elevada per quilòmetre recorregut –fins al punt que l’exèrcit en limita l’ús perquè no els pot mantenir– genera una contaminació atmosfèrica molt poc significativa. Opina, però, que aquest enfocament seria erroni, i que seria més útil concloure que els propietaris dels avions supersònics que sobrevolen la ciutat no els fan servir perquè el combustible amb què funcionen –“que és l’únic que no contamina”– és massa car. Conclou que val la pena fer una reflexió sobre la metodologia emprada per calcular la contaminació atmosfèrica generada pels avions, atès que possiblement no és prou precisa per detectar aquesta contaminació. El Sr. Puigdollers diu al Sr. Portabella que segurament hi va haver una averia a l’estació de Sants durant unes hores, motiu que explica el buit de dades. Quant al criteri de comparació, explica que es va plantejar comparar la contaminació del 2 d’octubre de 2011 amb la del 2 d’octubre de 2010, però que aquesta opció es va descartar perquè hi intervenia el paràmetre dels factors meteorològics. Precisa que les condicions meteorològiques del dia 2 d’octubre de 2010 no havien de coincidir necessàriament amb les del 2 d’octubre de 2011. D’altra banda, aclareix que l’informe no conclou que l’esdeveniment va tenir un efecte zero sobre la ciutat, atès que qualsevol acció humana té un efecte sobre el planeta, sinó que l’informe concreta que l’acte no va ocasionar variacions significatives en la contaminació atmosfèrica. Insisteix que l’informe revela el metabolisme de la ciutat. Destaca, per exemple, que les dades recollides a les estacions situades en zones d’accés a la ciutat reflecteixen el retorn dels ciutadans el diumenge, de la mateixa manera que l’anàlisi del consum d’aigua a Barcelona posa de manifest que a la mitja part dels partits de futbol del Barça el consum puja perquè els ciutadans van al lavabo, renten els plats o posen una rentadora. En aquest sentit, conclou que hi ha molts paràmetres ambientals que permeten visualitzar quins són els metabolismes de la ciutat. Agraeix el prec al Sr. Portabella i reconeix que la metodologia de comparació pot ser discutible. D’altra banda, quant al comentari de la Sra. Sanz sobre si la Festa del Cel s’ha de celebrar o no, recorda que l’acte el va inventar un govern format, entre d’altres grups, per ICV-EUiA. En aquest sentit, afirma que el govern actual 1322 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 simplement ha mantingut la continuïtat d’un esdeveniment impulsat per un altre govern i que aplega 300.000 persones a l’àmbit metropolità de Barcelona. Opina que l’èxit de participació a la festa mereix una reflexió i recorda que, tal com ha fet notar la Sra. Sanz en el punt anterior, la sostenibilitat també inclou aspectes socials. La Sra. Sanz demana al Sr. Puigdollers que no s’escudi en les actuacions del govern anterior i destaca que el govern actual té la capacitat de decidir si dóna continuïtat a l’acte, d’una banda, i el contingut de la festa, de l’altra. Insisteix que el seu grup és contrari a la presència d’avions de guerra sobrevolant Barcelona i conclou que això es pot canviar. El Sr. Portabella constata, en primer lloc, que el Sr. Puigdollers no ha respost a la seva pregunta sobre el fet que l’informe només recull dades de PM10 a l’estació de l’Eixample. Recorda que la presència a Barcelona d’òxids de nitrogen i de PM10 supera els indicadors establerts per la Unió Europea, i manifesta que la situació és especialment greu pel que fa als nivells de PM10. En aquest sentit, expressa la seva sorpresa pel fet que no es disposi de les dades de PM10 en un 90% dels districtes, atès que aquesta informació hauria de ser d’utilitat per al Sr. Puigdollers en tant que responsable municipal de la Xarxa. En segon lloc, admet que la comparació de dades de contaminació del 2011 amb les del 2010 podria incloure variants meteorològiques, i aclareix que la seva proposta és comparar el diumenge en què es va celebrar la Festa del Cel amb el diumenge anterior. Afegeix que la diferència meteorològica es pot produir gradualment o de manera sobtada, i pregunta si l’informe corrobora que no hi va haver cap canvi meteorològic sobtat entre els dies 1, 2 i 3 d’octubre. Retreu al govern que és evident que en la comparació d’un diumenge amb un dilluns, els nivells de contaminació de diumenge sempre seran més positius. En tercer lloc, opina que la festa és inapropiada, especialment tenint en compte que per raons de contaminació acústica el govern ha tingut problemes per trobar un lloc on es pugui celebrar. D’altra banda, creu que el que atrau 300.000 persones no és el contingut de la festa, sinó la possibilitat d’anar a passar el dia a la platja amb un bon clima i gaudir d’un espectacle. Precisa, però, que si l’espectacle fos de globus a heli l’acte tindria la mateixa acollida. En aquest sentit, conclou que l’atractiu de la festa és l’entorn, que opina que és un dels grans èxits de la ciutat. El Sr. Puigdollers aclareix al Sr. Portabella que el nivell de PM10 a Barcelona compleix la legislació i afegeix que la ciutat té més dificultats per mantenir els límits d’òxids de nitrogen. Tot seguit, ofereix la paraula al Sr. Aulí perquè aclareixi per què no s’han mesurat els nivells de PM10 en totes les estacions. El Sr. Aulí exposa que l’estudi es va centrar en l’anàlisi dels contaminants que emeten els avions, és a dir, dels òxids de nitrogen. Informa que el nivell de PM10 s’ha inclòs com a informació addicional, si bé no és un contaminant significatiu – encara que tampoc no és nul– pel que fa als avions. D’altra banda, manifesta que la comparació s’ha fet entre un dissabte, un diumenge i un dilluns per raons pedagògiques, és a dir, per donar compte de l’evolució de la contaminació a la ciutat entre el cap de setmana i els dies laborables. Assenyala que el que realment és significatiu és que el dia de la Festa del Cel Barcelona es trobava al 25% del límit permès de contaminació d’òxid de nitrogen. Quant a la comparació amb el diumenge anterior proposada pel Sr. Portabella, afirma que la idea no se’ls va ocórrer i opina que hauria estat una bona comparació. Amb tot, explica que el cap de setmana en què es va celebrar la festa va ser el pitjor de l’any per circumstàncies meteorològiques, atès que hi havia un anticicló estable que va causar nivells més alts de contaminació. El Sr. Colomé apunta que la manera més efectiva de fer la comparació és mesurar els nivells de contaminació dels diumenges anterior i posterior al dia de la festa i determinar si aquests nivells coincideixen. Explica que, en cas que es produeixi aquesta coincidència, ja es disposa d’un element de comparativa a partir del qual es pot determinar si el dia de la festa suposa un pic de contaminació o no. Afegeix que, en cas que els diumenges posterior i anterior a la festa no presentin els mateixos nivells de contaminació, s’haurien d’analitzar més diumenges fins a NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1323 aconseguir una seqüència estable a partir de la qual es pogués determinar la magnitud del pic del dia de la festa. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal i expliqui: I. L’estat d’execució i la programació prevista de totes les actuacions incloses en els diferents barris amb projectes aprovats en curs en el marc de la Llei de Barris. II. La relació de les actuacions incloses en aquests projectes que no s’hagin iniciat, així com la programació prevista per a les mateixes. Es sol·licita còpia per escrit de la compareixença. El Sr. Martí I Grau explica que la petició de compareixença del seu grup sorgeix de les informacions que hi ha hagut relatives als programes de la Llei de barris sobre el perill de finançament per part de la Generalitat, atès que s’ha parlat d’anulació de convocatòries i, fins i tot, de la suspensió de pagaments en projectes en curs. Recorda que la inversió prevista per als planejaments aprovats era de 74 milions d’euros, dels quals 37 corresponien a la Generalitat. Manifesta que alguns d’aquests planejaments ja han estat executats, i pregunta quina és la previsió del govern municipal per als planejaments que encara no s’han executat o que estan en curs d’execució. El Sr. Vives explica que el govern ha elaborat un escrit en què respon a les dues peticions del Sr. Martí i Grau: en primer lloc, detalla els projectes en marxa i, en segon lloc, especifica la inversió total prevista, la xifra que ha avançat l’Ajuntament i la quantitat que deu la Generalitat. Aclareix que la Secretaria de l’Habitatge de la Generalitat ha anunciat que durant el 2012 no podrà atendre les seves obligacions, cosa que no implica que ja no farà els pagaments. Afegeix, però, que la Generalitat té obligacions pendents d’exercicis anteriors. D’altra banda, assenyala que, segons les converses que està mantenint amb la Generalitat, a partir de l’any 2013 es produirà certa regularització. Malgrat tot, assegura que el govern municipal no es conforma amb aquesta previsió i està insistint per avançar en aquesta regularització. Finalment, afirma que des de l’Ajuntament s’intentarà atendre aquelles inversions que són absolutament necessàries. El Sr. Bolaños considera que la inversió de la Llei de barris és molt necessària, atès que només hi ha tres dels barris a què es va assignar una inversió l’any 2004 que ja s’han executat, mentre que la resta –des de Trinitat Vella, que es troba al 90% d’execució, fins a La Vinya, que es troba al 5%– estan pendents de l’arribada de la inversió. Assegura que coneix la situació financera de la Generalitat i entén que el moment exigeix ajustos, però manifesta que hi ha inversions, com la de la Llei de barris, molt importants. Opina que aquesta llei cohesiona barris que necessiten una inversió i demana que la Generalitat no apliqui ajustos en aquesta inversió. La Sra. Blasco recorda que el seu grup va presentar en el Ple del mes d’octubre una proposició que va ser aprovada per tots els grups, excepte CiU, per instar la Generalitat a continuar la convocatòria anual de la Llei de barris i a fer una reserva pressupostària. Opina que no hi ha cap dubte que aquest és un gran instrument que ha permès emprendre molts projectes a Barcelona que han servit i encara serveixen per lluitar transversalment contra els efectes de la concentració de la problemàtica social en els barris amb majors dèficits i millorar les condicions de vida de la població d’aquests barris. Lamenta que la resposta a la proposició del seu grup fos la inexistència d’una nova convocatòria i l’anunci que la Generalitat, com a mínim durant el 2012, no pagarà els 26.537.000 euros que deu a l’Ajuntament de Barcelona per les convocatòries dels anys 2010 i 2011. Opina que la situació és inacceptable i que l’Ajuntament no pot acceptar ni que s’aturi la Llei de barris ni que s’hagi de fer càrrec en solitari dels pagaments de les dues 1324 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 convocatòries anteriors. Davant del nou incompliment del Govern de la Generalitat, demana que el govern del Sr. Trias lideri la defensa de la ciutat i que no faci silencis de complicitat, i en cas que així sigui, demana que el Sr. Vives reclami de manera clara i contundent els diners que corresponen a Barcelona per llei i per dret. El Sr. Portabella opina que el mateix govern municipal és conscient que el fet que la Llei de barris no tingui continuïtat és preocupant, atès que suposa una tasca notabilísima per al manteniment del metabolisme de la ciutat. Assenyala que moltes de les actuacions que s’efectuen en el marc d’aquesta llei són de rehabilitació i, per tant, requereix costos elevats. D’altra banda, pregunta si aquelles persones que, acollint-se a la Llei de barris, van entrar a la sol·licitud durant l’any 2012 i van començar les obres, cobraran l’ajuda. El Sr. Vives respon al Sr. Portabella que les persones que ja han començat les obres sí que cobraran. A continuació, llegeix un paràgraf de l’informe que considera molt important: «Els terminis d’execució dels projectes eren inicialment de quatre anys, amb la possibilitat de prorrogar-los dos anys més.» Destaca que l’any 2010 el finançament de la Generalitat es va plurianualitzar a nou anys, una mesura que va aplicar el govern anterior, conscient de les enormes dificultats financeres de la Generalitat. En aquest sentit, manifesta que la situació financera de la Generalitat ha estat heretada i, per tant, la mala notícia sobre la Llei de barris no és d’ara, sinó que la va generar un altre govern. Puntualitza que la Llei de barris era inviable abans d’arribar a aquesta situació i que la mesura d’allargar de sis a nou les plurianualitats van forçar els ajuntaments a endeutar-se. Insisteix que aquesta situació, doncs, s’arrossega des de fa anys. Assegura, però, que el govern municipal atén les seves obligacions, exigeix el que ha d’exigir a la Generalitat i està disposat, si cal, a anar als tribunals. Explica que quan el Govern de la Generalitat comunica que no pot fer front a les seves obligacions, el govern municipal té tres opcions: resignar-se, posar-se a cridar o treballar per fer els pagaments que toquen per no perjudicar la gent i negociar amb un govern que fa molts anys que no pot atendre les obligacions generades per una llei que en gran mesura és una llei d’incompliment obligat. Retreu als grups del govern anterior de la Generalitat que són els responsables de desenvolupar un model que va entrar en crisi fa molts anys i conclou que el que intenta ara el govern municipal és sortir d’aquesta crisi. El Sr. Martí I Grau diu que no vol entrar en el debat que el Sr. Vives ha iniciat tot afirmant que tots els fets negatius que es produeixen actualment són culpa de governs anteriors. Assegura que no vol valorar les decisions preses en altres anys, sinó les que s’estan prenent avui. Destaca que el govern ha facilitat les dades que es corresponen fins al final del darrer mandat, i no pas les previsions del govern actual sobre com es desenvoluparan els projectes que s’han finançat a mitges. En aquest sentit, considera que és lògic que l’oposició demani al govern explicacions relatives a projectes de ciutat. Considera que darrere de la Llei de barris hi ha un model de ciutat determinat que, en comptes de preocupar-se exclusivament del metabolisme de la ciutat, es preocupa per la cohesió social, una dimensió que constitueix un veritable problema. Opina que el terme «metabolisme» expressa un concepte o una metàfora que s’ha tendit a sobreutilitzar al llarg de la història de l’urbanisme i de l’arquitectura, però que no és el problema principal de la ciutat. Manifesta que tots els informes tant nacionals com locals revelen que el problema principal de les ciutats és la cohesió social i el creixement de les desigualtats. Puntualitza que fent referència a aquesta constatació no pretén responsabilitzar el govern actual dels problemes socials. Posa de manifest que la Llei de barris comporta actuacions integrals en espais deprimits amb una combinació d’inversió, d’intervenció i de projectes socials que ajuden a facilitar una resposta més accelerada al problema de l’atur en barris que presenten més deficiències. Reitera que això és un model de ciutat i celebra que, en cas que la Generalitat no faci els pagaments que deu, tal com han difós els mitjans de comunicació, el govern municipal resolgui la situació als tribunals. Assegura que això és el que faria el seu grup si tingués responsabilitat en el NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1325 govern. Lamenta, però, que sigui la segona vegada que el govern municipal expressa aquest compromís i afirma que si la situació no es resol la propera petició del seu grup serà que el govern municipal interposi la demanda a la Generalitat. D’altra banda, apunta que la qüestió principal que hauria de ser objecte de la discussió no és aquesta, sinó de quina manera la Llei de barris, que és fonamental per a la cohesió social, tindrà continuïtat i quina prioritat atorgarà el govern municipal als projectes que estan paralitzats a causa de la manca de finançament. Recorda que hi havia molts barris candidats a presentar-se a les successives convocatòries de la Llei de barris i pregunta si es preveu alguna altra manera de continuar amb aquesta metodologia de finançament compartit entre l’Ajuntament i la Generalitat per respondre a les necessitats d’aquests barris. Creu que a la ciutat es desenvolupen actuacions interessants des del punt de vista de l’experimentació, com ara el Programa d’Illes Autosuficients de Barcelona, però opina que el que realment és important perquè suposa un model de ciutat que resol els problemes reals de la ciutadania és la metodologia que hi ha darrere de la Llei de barris. La Sra. Blasco opina que el govern municipal, amb independència de qui governi, sempre ha d’exigir amb la mateixa contundència que la Generalitat compleixi les seves obligacions cap a l’Ajuntament de Barcelona i tots els altres ajuntaments. En aquest sentit, assegura que el seu grup sempre mantindrà aquesta actitud, i recorda que es poden activar tots els elements de negociació que calgui, però que si aquests no funcionen s’ha d’activar l’exigència. Manifesta que els projectes de la Llei de barris estan resolent molts problemes socials que podrien haver arribat a situacions molt greus a causa de la crisi. Opina que l’Ajuntament no ha de ser connivent amb la Generalitat de Catalunya perquè està travessant un període de dificultats econòmiques, sinó que ha d’exigir que compleixi les seves obligacions. Entén que segurament el govern municipal s’hi està esmerçant, però assenyala que de moment l’exigència a què ha fet referència el Sr. Vives no ha tingut cap resultat. El Sr. Vives diu que no cal que ningú li expliqui què és la Llei de barris, atès que per la responsabilitat que l’ocupa la coneix perfectament. Assegura, però, que no sap quina metodologia es pot adoptar per fer front als pagaments associats a la Llei de barris. Està d’acord que la Llei de barris és important per a la cohesió social, però destaca que actualment la diferència entre els barris pobres i rics de Barcelona és la més gran que hi ha hagut durant els darrers trenta-cinc anys. Admet que el govern municipal ha de ser molt exigent, però demana que tothom s’apliqui aquesta exigència. Insisteix que aquesta situació no és nova, atès que el deute prové de l’anterior Govern de la Generalitat. Es compromet a ser molt responsable i exigent, i assenyala que amb el suport moral de tot el consistori per transmetre aquesta exigència el procés serà més fàcil. Demana, però, que no es miri enrere i assegura que tothom sap què és la Llei de barris i la importància que té per millorar la qualitat de vida de les persones. Apunta que tots els grups volen el mateix, millorar la qualitat de vida de les persones, però indica que el que s’ha d’aconseguir és que surtin els números, que amb la Llei de barris ja fa anys que no surten. Afegeix que l’Ajuntament tampoc no pot actuar com a xarxa de seguretat d’altres institucions. Finalment, insisteix que el nivell d’exigència que tots els grups han demostrat, que assegura interpretar-lo positivament, és molt bo perquè el govern municipal pugui continuar treballant i finalment aconsegueixi trobar una solució a aquest problema, que com ha dit el Sr. Martí i Grau, és de gran magnitud. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 4. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d’informar del projecte urbanístic del nou barri Blau@Ictínea. Sol·licitem disposar d’una còpia per escrit de la resposta que es doni en Comissió. El Sr. Bolaños exposa que el seu grup ha sol·licitat la compareixença del responsable del govern municipal perquè expliqui el nou projecte del Blau@Ictínea, 1326 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 atès que el Sr. Trias s’hi va referir abans de les eleccions del darrer maig. Afegeix que els mitjans de comunicació també han parlat sobre aquest projecte, i demana que el govern municipal expliqui en quin nivell de concreció es troba el projecte per part de Barcelona Regional i quina forma està prenent. Finalment, suposa que aquest projecte, segons l’esquema del govern, deu ser una de les actuacions més importants del mandat. El Sr. Vives exposa que el govern ha elaborat la resposta per escrit, que ha estat repartida a tots els grups. Aclareix que el barri no es diu Blau@Ictínea, sinó que el nom fa referència al projecte. Assegura que la distinció és important perquè la paraula «barri» inclou unes connotacions determinades. D’altra banda, explica que actualment el govern està treballant amb els serveis municipals i els serveis metropolitans per desenvolupar una idea, que després d’un període de maduració es convertirà en un projecte que, evidentment, se sotmetrà als òrgans de control del consistori. Tot seguit llegeix el document. Conclou que el govern està disposat a continuar dialogant amb els grups municipals sobre la definició del projecte per tal de millorar l’especificació del nou espai de diàleg entre el port i la ciutat. El Sr. Bolaños agraeix la resposta, atès que li ha permès conèixer millor el futur del barri. Lamenta, però, que la resposta no hagi fet referència a unes informacions que van publicar els mitjans de comunicació respecte a la disposició de 2.000 habitatges en un terreny de 600.000 m2 a la nova terminal de creuers. Assenyala que n’ha vist fotografies i pregunta si el contingut d’aquestes fotografies correspon a decisions ja preses sobre el projecte, o bé són idees que es poden reformular. El Sr. Martí I Grau cita la declaració del Sr. Vives relativa a la Llei de barris segons la qual tots els grups volen el mateix i el problema és la metodologia per aconseguir finançament. Opina que l’afirmació és errònia perquè el Blau@Ictínea revela una gran diferència entre dos models de ciutat: un model que té a veure amb la Llei de barris, que prioritza els espais on hi ha densitat humana, on la ciutat està construïda i habitada i és objecte de problemes i de dificultats urbanístiques, socials i ambientals; i un altre model que pretén construir una ciutat nova. Demana que, abans d’executar el projecte Blau@Ictínea, es tingui en compte el front marí del Besòs, una àrea que acull el 10% de la població catalana i que està definida pel Pla Besòs –un pla en què es va avançar molt durant els mandats anteriors gràcies a la participació de tots els grups. Opina que es poden fer dos models de ciutat: o bé fixar-se en un cul-de-sac –on el govern vol col·locar el projecte Blau@Ictínea– o bé fixar-se en les zones on viu la gent. Apunta que aquesta diferència de prioritats és el que diferencia el model de ciutat del govern del que defensa el seu grup. En aquest sentit, manifesta que les diferències són de prioritats, és a dir, de les necessitats que se situen al primer lloc de la llista i de les que es posen a continuació. Reconeix que el govern hauria de posar l’atenció en l’espai del Blau@Ictínea en algun moment determinat, atès que es tracta d’una zona que està enganxada a la ciutat, però opina que actualment hi ha altres àrees que requereixen una atenció prioritària. Dit això, entra a avaluar si en aquell espai es pot desenvolupar un barri. Precisa que fa servir la paraula «barri» perquè el mateix govern ha informat que hi inclourà habitatge i, per tant, no es tracta només d’un front marí o un espai de lleure, sinó que es converteix en un barri. Opina que en aquell espai un barri i uns habitatges metabolitzaran malament, atès que es tracta d’una àrea limitada pel mar, la muntanya i la zona portuària de la Zona Franca. Matisa que actualment l’espai no té accessibilitat ni d’infraestructures de comunicació ni de transport públic. Insisteix que podria ser lògic pensar que el futur del port marí s’ha d’estendre cap allà i desenvolupar-hi espais d’equipament –de lleure i de cultura– per tal d’ampliar el front marí a activitats ciutadanes, però opina que la situació de crisi econòmica no permet que aquesta idea sigui una prioritat. Ara bé, considera que plantejar la construcció d’habitatges en aquella zona és un error de plantejament urbanístic, amb independència de la prioritat que s’atorgui a aquell espai urbà. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1327 En aquest sentit, demana que el govern reconsideri dos aspectes: en primer lloc, la posició del projecte en la llista de prioritats i, en segon lloc, la conveniència que la gent habiti aquest espai. Finament, recorda que Monturiol –a qui el projecte deu el nom– va ser un inventor romàntic i destaca que el racionalisme de Cerdà, coetani a Monturiol, és ideològicament oposat al romanticisme. Assenyala que els grans romàntics poden ser grans inventors o escriptors, però que en canvi no generen bons models de ciutat perquè inventen elements aïllats. En aquest sentit, precisa que Monturiol no va inventar el mar, sinó el submarí; mentre que Barcelona continua necessitant, com fa cinquanta anys, gent que inventi la ciutat amb tota la seva complexitat. La Sra. Blasco retreu al Sr. Vives que fins ara s’havia referit al Blau@Ictínea com a barri. Opina que el projecte genera molts interrogants que, en part, s’han intentat resoldre al document que ha llegit el Sr. Vives. Assenyala, per exemple, que el document aclareix que la zona del port on s’ha de desenvolupar el projecte no està actualment en desús, sinó que acabarà sent obsoleta amb el temps. D’altra banda, pregunta si el barri continuarà sense metro, un interrogant que l’escrit de resposta a la compareixença no ha aclarit. Explica que els nous barris que es van plantejar en els mandats anteriors, com la Marina del Prat Vermell i la Verneda Industrial-Torrent de l’Estadella, també es basaven en la recuperació d’espais obsolets o amb poc ús de la ciutat, però la diferència era que el projecte millorava contundentment l’accessibilitat de l’àrea amb noves parades de metro, cosa que no planteja el Blau@Ictínea. Puntualitza que actualment el fet de tenir una parada de metro és el que fa que una zona aparegui al mapa de la ciutat, tal com va succeir amb el Carmel. Opina que el barri del Blau@Ictínea naixerà amb una deficiència de transport públic fonamental, atès que encara que es trobin alternatives com ara l’arribada del tramvia, no tindrà accessibilitat amb metro. D’altra banda, pregunta si es tractarà d’un barri d’arquitectura icònica, atès que les imatges que ha vist inclouen edificis singulars, de formes orgàniques i d’estil futurista i prepotent. En aquest sentit, conclou que el model proposat pel govern per a aquesta zona és un model de barri aïllat i icònic que és propi d’altres ciutats on el vehicle privat és la peça fonamental en la mobilitat i on no hi ha barreja d’usos. Critica que el govern prediqui que el seu model de ciutat neix de l’aposta per la barreja d’activitats i pel transport públic, però que després plantegi projectes contradictoris a aquesta idea. Retreu al govern que es feliciti pel model Cerdà i que després faci una reinterpretació tan dolenta d’aquest model per a la Barcelona del segle XXI. Opina que el Blau@Ictínea és un model que no fa ciutat i conclou que no és un model de ciutat mediterrània ni de ciutat compacta. Afegeix que aquest model ja està antiquat abans de materialitzar-se i considera que encara que pretengui ser un model del futur, no ha après dels errors del passat. Finalment, fa referència a un article d’El Periódico del 26 de juliol de 2011 en què CiU assegurava que deixaria enrere l’arquitectura d’edificis icònics. D’altra banda, destaca que el barri no tindrà continuïtat en la trama urbana, sinó que simplement estarà unit a la ciutat per dos extrems: el Paral·lel i la Marina de la Zona Franca. Assenyala que la desconnexió comporta problemes d’aïllament coneguts per tots i genera necessitats d’equipaments a la zona en qüestió per la impossibilitat de compartir els equipaments de la resta de la ciutat. Preveu que el barri constituirà una nova barrera al mar de caire elitista i poc connectat amb la societat i la vida quotidiana. Puntualitza que l’espai és de propietat pública perquè forma part del port i pregunta si el projecte serà d’iniciativa pública i com es transformarà l’espai, és a dir, si es deixarà en mans del negoci privat en virtut de concessions o altres formes de gestió inventives. Recorda que CiU sempre ha donat suport al model de transformar el port amb grans edificis comercials i terciaris vinculats al lleure i al turisme que, al seu parer, no generen ciutat, particularitzen l’espai públic i creen barreres entre la ciutat i el mar. Opina, doncs, que el Blau@Ictínea apostarà per un model, que el seu grup no comparteix, en consonància amb el Maremàgnum, el World Trade Center i l’Hotel Vela. 1328 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Insisteix que el projecte planteja molts interrogants que encara s’han de resoldre, però assegura que el seu grup no comparteix cap de les propostes que s’han sentit fins ara i conclou que el govern haurà d’explicar molt més el projecte si pretén convèncer el seu grup. El Sr. Portabella agraeix que la resposta s’hagi facilitat per escrit i celebra la possibilitat de crear una nova activitat a la ciutat, atès que contribuiria a enfortir l’activitat econòmica i implicaria la construcció de nous habitatges. Amb tot, afirma que el seu grup no veu clara la ubicació ni la funció de la proposta. Opina que el plantejament del govern pot comportar un consum energètic i un cost econòmic inassumible per part de l’Ajuntament, encara que la iniciativa sigui de caràcter público-privat. Destaca que el primer punt de l’ordre del dia d’aquesta sessió ha correspost a la presentació d’una mesura de govern, el Programa d’Illes Autosuficients de Barcelona, que requereix una gran inversió, i expressa la seva sorpresa pel fet que el govern plantegi el desenvolupament d’un nou espai on es produirà una activitat econòmica i d’habitatge determinada que generarà uns costos molt superiors als de l’edificació estàndard. Puntualitza, doncs, que el govern està plantejant projectes molt costosos en una situació de crisi econòmica en què s’han d’ajustar les despeses. Quant a la ubicació territorial, assenyala que el primer que caldria és demanar el traspàs del terreny, actualment de propietat d’Autoritat Portuària de Barcelona – zona maritimoterrestre–, per a Barcelona i per a Catalunya, sobretot tenint en compte que en tots els casos en què la ciutat de Barcelona ha fet ús de terrenys del port ha hagut de pagar un peatge a l’Estat. Recorda que el Port de Barcelona, juntament amb el de València i el d’Algeciras, manté tota la xarxa estatal de ports perquè la resta són deficitaris. Adverteix que el Port de Barcelona és el més car del Mediterrani perquè ha de fer front a despeses que no assumeixen altres ports. Afegeix que, a banda d’això, no hi ha cap exemple de cap acord amb l’autoritat portuària en zona maritimoterrestre que no hagi suposat el pagament d’un peatge. En aquest sentit, demana que el govern sol·liciti el traspàs dels terrenys i no promogui un consorci públic o público-privat. D’altra banda, pregunta si en aquest terreny construït es buscarà l’autosuficiència en termes energètics, de residus, de consum d’aigua, de verd i de mobilitat. Precisa que el desenvolupament d’àrees autosuficients requereix una massa crítica que pugui generar una economia d’escala. Posa en dubte que aquests terrenys puguin acollir aquesta massa crítica i conclou que el govern ha presentat dues iniciatives molt allunyades ideològicament en una mateixa comissió. Considera que un dels aspectes més importants de la sostenibilitat és mantenir que en els barris es pugui trobar de tot, de manera que els ciutadans no hagin de fer necessàriament un gran recorregut, com passa a les ciutats centreeuropees, per fer algunes activitats. Opina que la concentració de la diversitat d’usos als barris és un model mediterrani i molt desenvolupat a la ciutat de Barcelona. Finalment, expressa el seu acord amb el nom triat per al projecte, ja que Monturiol va ser un partidari del socialisme utòpic, seguidor de Cabet, que fins i tot va anar a Estats Units i va comprar un terreny per portar a la pràctica la idea d’Icària. Recorda al Sr. Martí i Grau que quan el PSC va transformar la zona marítima per als Jocs Olímpics li va posar el nom de Nova Icària. Demana, doncs, que permeti que aquesta nova zona s’anomeni Ictínea. El Sr. Vives diu al Sr. Bolaños que les imatges que pugui publicar un diari no tenen validesa i assegura que en aquests moments no hi ha cap imatge del projecte elaborada pels serveis municipals. Manifesta que la informació que compta no són ni aquestes imatges ni les especulacions del que pugui passar en aquesta zona, sinó el document que el govern ha facilitat a tots els grups a petició del Sr. Bolaños. D’altra banda, considera que per tirar la ciutat endavant cal tenir una visió de llarg abast perquè en ocasions, i especialment darrerament, Barcelona ha estat víctima d’un oportunisme excessiu perquè no hi ha hagut la capacitat de mirar més enllà. Destaca que l’àmbit del port actualment és obsolet i inútil tenint en compte els serveis per als quals es va projectar i que el mateix port ha reconegut que els usos d’aquest àmbit estan decaient. En aquest sentit, explica que la proposta del NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1329 govern és afegir-hi activitat per generar riquesa. Retreu al Sr. Martí i Grau que es queixi perquè l’àrea del Besòs es troba en una situació desastrosa, i li pregunta si ell va tenir en compte el Besòs quan el seu grup va desenvolupar la zona del Fòrum, l’hotel Miramar o el referèndum de la Diagonal. Manifesta que aquesta mena de discurs és demagògic i opina que en aquests moments s’hauria d’evitar fer demagògia. Precisa que ara és moment de discutir sobre un projecte determinat, el Blau@Ictínea, a partir de la petició d’una compareixença, i no pas sobre el barri del Besòs, una zona de la qual també s’ha de parlar i que requereix molta serietat. Recorda que el PSC va manar durant trenta-dos anys a la ciutat i opina que la situació del barri del Besòs no respon a un fet climàtic. Diu al Sr. Martí i Grau que si vol discutir sobre aquest barri en sol·liciti una compareixença al respecte. Creu que Barcelona ha avançat quan hi ha hagut visions i que ara el govern té una visió per a una part de la ciutat que necessita una solució. Puntualitza que, a més, la visió és completa i no només afecta un terreny concret, sinó que afecta tot l’entorn de Montjuïc. Indica que hi ha barris «embussats» des del punt de vista de la tramitació o culs-de-sac, com ara el de la Marina del Prat Vermell, als quals cal donar-los continuïtat, motiu pel qual considera que cal planificar adequadament –a llarg termini i no pensant en termes de mandat– les transformacions urbanístiques. En aquest sentit, assegura que la planificació del govern és a trenta anys vista i comunica que té la idea de començar actuant sobre un àmbit de ciutat que pot obrir moltes oportunitats de cara al futur. El Sr. Bolaños pregunta al Sr. Vives si té coneixement de les fotografies que, segons l’entrevista que acompanyen, provenen de Barcelona Regional. Exposa que aquestes fotografies causen una impressió subjectiva sobre la magnitud dels edificis que s’hi projecten. Demana al govern que quan ja hagi desenvolupat una idea per al projecte la comuniqui a tothom mitjançant la Comissió. D’altra banda, retreu al Sr. Portabella que hagi aprofitat aquesta petició de compareixença per repetir el seu discurs habitual i culpar l’Estat de tots els fets negatius que es produeixen. Destaca que el Blau@Ictínea és un projecte que s’ha de tractar amb seriositat perquè suposarà el futur d’una zona de la ciutat. Demana al Sr. Portabella que sigui més rigorós, atès que creu que no és convenient que sempre desviï l’atenció cap a qüestions relacionades amb la viabilitat del port o les grans quantitats que es gasten a Catalunya per culpa de Madrid. El Sr. Martí I Grau assegura al Sr. Vives que el seu discurs no és demagògic i aclareix que no es referia al barri del Besòs, sinó al projecte de la zona del Besòs que ja es va definir i que abasta una àrea definida per l’eix del riu, on viu un 10% de la població catalana. Insisteix que no és veritat que tots els grups vulguin el mateix, atès que les prioritats de cada grup són diferents i poden generar desacords. Opina que en aquests moments l’àrea del Besòs és prioritària. Recorda que des de fa molts anys, des de la transformació del front marí durant els Jocs Olímpics fins a la dels darrers anys, tots els governs s’han esforçat per compensar el volum de desenvolupament de la zona de ponent amb una estratègia de reducció de les dificultats socials i econòmiques en la zona de llevant. Afirma que aquesta estratègia, que es pot analitzar i verbalitzar, ha inclòs projectes tant bons com dolents, però és la prova d’un model de ciutat que es fixa en la zona on viu la gent i on hi ha problemes. Considera que afirmar que la prioritat s’hauria de posar allà on viu la gent i no pas en un cul-de-sac no és fer demagògia. D’altra banda, retreu al Sr. Vives que hagi qualificat la Marina del Prat Vermell de cul-de-sac, atès que geogràficament no ho és, si bé accepta que hi ha grans dificultats, agreujades per la crisi, per tirar endavant aquest barri. Amb tot, opina que les dificultats de la Marina del Prat Vermell no es poden comparar amb les que tindrà el Blau@Ictínea per convertir-se en un barri amb un metabolisme correcte. Quant al comentari del Sr. Portabella sobre el nom de la Nova Icària, explica que, ajudat per tot un moviment veïnal que ho va reivindicar, ell mateix va canviar el nom de la platja del costat de la Nova Icària i la va anomenar platja del Somorrostro. Conclou que sempre ha preferit el socialisme que toca de peus a terra i no pas el socialisme utòpic, motiu pel qual prefereix Cerdà davant de Monturiol. 1330 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 La Sra. Blasco assenyala que les informacions relatives al Blau@Ictínea sorgeixen d’una publicació de pagament i inclouen declaracions del Sr. Guallart, arquitecte en cap i gerent d’Hàbitat Urbà. A més, afegeix que al Flickr del Sr. Trias es poden veure les mateixes imatges. Opina, doncs, que les imatges deuen ser oficials i assegura que es va sentir una mica ofesa quan les va veure a Flickr. Creu que el model que s’ha pres per transformar la Marina del Prat Vermell i la Verneda Industrial és el de convertir tota una àrea plena d’infraestructures i indústries obsoletes en ciutat. En canvi, opina que el model proposat per al Blau@Ictínea no és adequat perquè no inclou l’accés en metro i aposta per l’aïllament i l’arquitectura icònica, que considera que és contradictòria a l’arquitectura mediterrània i a la reinterpretació del pla Cerdà. Afegeix que aquest projecte suposarà una barrera al mar i una particularització de l’espai públic, amb les dificultats afegides que ha apuntat el Sr. Portabella. Conclou que això no és fer demagògia, sinó expressar que el govern s’està equivocant perquè pretén aplicar un model que no li convé a la ciutat. El Sr. Portabella exposa que hi ha poques oportunitats de presentar un nou barri o un espai de desenvolupament nou a la ciutat i que és lògic que aquest plantejament generi dubtes que s’han d’atendre com a elements de reflexió i d’aportació constructiva. Lamenta que hi hagi hagut alguns elements que no s’hagin aclarit, atès que són elements preocupants a l’hora de plantejar un barri nou. D’altra banda, demana al govern que es pregunti si la mesura de les illes autosuficients i el projecte el Blau@Ictínea segueixen el mateix fil argumental i insisteix que el seu grup creu que no. Destaca que el govern municipal no té capacitat per edificar en un terreny de l’Estat, propietat d’Autoritat Portuària de Barcelona, i considera que aquest aspecte és molt important i que mereix una reflexió per part del govern. El Sr. Vives explica, en primer lloc, que quan es demana una compareixença sobre qualsevol aspecte, el govern ha de respondre aquelles qüestions que afecten la compareixença. En aquest sentit, assenyala que si l’objecte de la compareixença és el Blau@Ictínea i algú afirma que discutir sobre una visió d’una part de la ciutat significa no prioritzar altres parts de la ciutat és anàleg a estar parlant del metro i que algú comenti que apostar pel metro comporta no tenir en compte les zones verdes. Aclareix al Sr. Martí i Grau que l’ha acusat de fer demagògia des d’aquest punt de vista, i conclou que parlar d’un aspecte determinat de la ciutat no significa que aquest aspecte sigui més important que qualsevol altre àmbit de la ciutat que requereix actuacions. En segon lloc, opina que tenir visió no és equivocar-se, tal com han entès alguns dels portaveus dels grups, sinó que precisament és el que ajuda a tirar la ciutat cap endavant. En tercer lloc, creu que afegir riquesa als espais «obsolescents» de la ciutat no és equivocar-se, sinó que és una obligació de les persones que estan al servei de la ciutat i és el que el govern vol projectar en l’àmbit del Morrot. En quart lloc, assegura al Sr. Portabella que el govern no passa per alt cap aspecte important i aclareix que el govern ha fet un plantejament de la visió, i no pas un plantejament de tots els projectes que es poden executar en tots els terrenys. Informa que no tots els terrenys són propietat d’Autoritat Portuària de Barcelona, sinó que també n’hi ha de propietat d’Adif i d’altres institucions, amb qui el govern està mantenint converses. El Sr. Portabella pregunta quin percentatge dels terrenys pertany a l’Ajuntament. El Sr. Vives respon que desconeix aquest percentatge perquè en aquests moments l’àrea encara no s’ha definit, però manifesta que hi ha àmbits de desenvolupament que són propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Amb tot, assenyala que el problema és tenir una visió determinada per al desenvolupament de la ciutat, que no serà fàcil perquè caldrà evitar convertir l’àrea en un cul-de- sac. Assegura, però, que el govern està disposat a plantejar una visió de transformació d’aquest àmbit. Confia que podrà convèncer tots els grups, sobretot perquè es tracta d’una zona que no es pot deixar empitjorar. Opina que es tracta d’un lloc determinant per a la ciutat que també serà determinant per al futur NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1331 creixement de projectes que en aquests moments estan paralitzats, com ara el de la Marina del Prat Vermell. Manifesta que si no es preveu una connexió efectiva en la part posterior de Montjuïc de cara als propers vint-i-cinc o trenta anys, la Zona Franca patirà un problema gravíssim de desenvolupament. Assenyala, doncs, que l’obligació de l’Ajuntament és planificar una transformació en aquest sentit. Finalment, considera que els discursos demagògics no són de cap ajuda i demana al grup del PSC que s’acostumi al fet que ja no forma part del govern i assumeixi el seu rol d’oposició, que opina que hauria de desenvolupar un paper molt important. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 5. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal de presentar: - Com es concreta a cadascuna de les 4 zones en què està dividida la ciutat des del punt de vista de la contracta de neteja, el conjunt de canvis que ha suposat el pla tècnic de millora en la neteja viària. Sol·licitem la concreció en el territori, dels serveis que ha suposat la implementació de les 5 estratègies d’atac a la brutícia (més aigua, més freqüència, aspectes puntuals, més neteja passiva i canvi horaris recollida comercial). Així com els detalls del pla de comunicació d’aquests. - Com afecten aquestes noves mesures al conjunt de la contracta de neteja i gestió de residus. Sol·licitem que aquesta informació també sigui lliurada per escrit a tots els grups municipals. La Sra. Sanz demana al responsable del govern municipal que concreti els canvis que ha suposat el nou Pla tècnic de millora en la neteja viària. Concretament, demana informació respecte als canvis produïts en les quatre zones territorials que divideix la contracta, les cinc estratègies d’atac contra la brutícia, i el pla de comunicació. El Sr. Puigdollers recorda que a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient de desembre, el PSC va presentar un prec que instava el govern a informar sobre la nova contracta als consells de districte. Explica que el govern ja s’ha posat en contacte amb els instituts de Barcelona perquè en tots els consells de districte es puguin presentar les especificacions de la nova contracta relatives a cada districte. Afegeix que, abans de coordinar aquestes presentacions, el govern es va reunir amb tots els gerents dels deu districtes de la ciutat. Quant a la sol·licitud del grup d’ICV-EUiA, assenyala que el govern disposa d’un document amb un llistat d’actuacions que s’entregarà a Secretaria i, posteriorment, es facilitarà a tots els grups municipals. Informa que l’increment dels serveis de neteja amb aigua durant els matins a les zones de major concentració ciutadana s’ha dut a terme per districtes, atès que als deu districtes hi ha actuacions sobre aquest eix, i no pas per les quatre zones. Explica que els mitjans destinats als serveis de neteja amb aigua inclouen 12 vehicles d’aigua – escombradores, duals i baldejadores de diverses formes i cisternes d’aigua– i 26 operaris que es redistribueixen d’altres missions que feien a Barcelona. Precisa que s’ha reduït el nombre d’escombriaires i s’ha augmentat el de baldejadors. Pel que fa a l’increment de la freqüència de pas dels equips que netegen els entorns dels contenidors, on els ciutadans abandonen escombraries, comunica que la mesura s’ha aplicat exactament igual a tota la ciutat i ha afectat un total de 187 operaris diaris, que han estat redreçats a fer aquesta funció. Respecte a la reorganització del treball en la recollida de la fulla, anuncia que la mesura afecta fonamentalment dos districtes, l’Eixample i Sant Martí, atès que són els dos districtes que presenten la problemàtica de la caiguda de la fulla a la tardor i de vegades també a l’estiu. Especifica que aquests dos districtes tenen un percentatge d’arbrat viari més elevat que la mitjana de la resta de la ciutat i, a més, de fulla caduca, motiu pel qual la mesura ha estat adaptada fonamentalment a aquests districtes. Destaca que l’increment de papereres de més capacitat afecta tots els districtes de la ciutat. Concreta que actualment a Barcelona hi ha 222 papereres de gran capacitat, i informa que se n’instal·laran 302 de noves, de manera que n’hi haurà 1332 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 un total de 524. Afegeix que les papereres de més capacitat es col·loquen a les zones de més concentració ciutadana, és a dir, allà on les papereres normals no tenen la suficient capacitat per complir correctament la seva funció. Quant al pla de comunicació, afirma que està en procés d’elaboració i que un cop s’hagi elaborat es presentarà en aquesta Comissió. Explica que, tal com s’ha informat en les rodes de premsa, el pla de comunicació pretén expressar la idea que Barcelona està fent un gran esforç de neteja i de recollida d’escombraries, que costa molts diners, i que no té sentit incrementar la despesa de neteja tenint en compte la situació financera de l’Administració. Afegeix que l’objectiu del pla de comunicació és transmetre que perquè la ciutat estigui en les condicions de neteja que la ciutadania de Barcelona es mereix, els ciutadans hauran de canviar alguns hàbits de conducta. Destaca que els ciutadans que actuen malament són una minoria, però insisteix que és important transmetre el missatge que la ciutat necessita la col·laboració de la ciutadania per gaudir d’una ciutat més neta, atès que en situació de crisi no és lògic invertir tants diners en neteja viària. Comunica que el programa té tres grans potes: el pla de comunicació, el reforç d’autoritat i el canvi de serveis. Quant a la darrera iniciativa, explica que ja s’està actuant per reduir l’abandonament de bosses d’escombraries, cartrons i objectes malmesos al costat dels contenidors, així com també la presència de cartells, pintades i adhesius en les façanes i el mobiliari urbà. Afegeix que també s’han impulsat actuacions per solucionar el problema de les defecacions dels gossos. Conclou que el document es farà arribar a tots els grups des de Secretaria i recorda que al febrer s’informarà a tots els districtes sobre les mesures concretes de la contracta de neteja que afecten cada districte. La Sra. Sanz agraeix la presentació i afirma que la voluntat del seu grup és complementar la informació que es desprèn del prec del grup del PSC i garantir que tots els grups municipals disposin d’aquesta informació per analitzar-la al mateix temps que ho facin els districtes. Comenta que l’enquesta sobre els serveis de neteja del 2010 revela que els ciutadans tenen una bona percepció de l’esforç que fa l’Ajuntament de Barcelona quant a la neteja, motiu pel qual demana al govern que deixi de transmetre el missatge que la neteja viària de la ciutat és un problema. Admet, però, que cal adreçar nous esforços a corregir situacions que no compleixen els requisits fixats a la contracta. D’altra banda, fa referència a la variació dels serveis proposada pel nou Pla tècnic de millora, que no suposarà cap canvi pressupostari. Recorda que la contracta té dues potes –la neteja i els residus–, i expressa la preocupació del seu grup perquè una de les dues potes es descuidi. Sap que des de l’Ajuntament s’està treballant en el Pla de residus, però insta el govern municipal a comprometre’s a no descuidar aquesta pota, atès que considera que amb l’impuls d’actuacions noves i sense un increment de recursos és possible que la gestió de residus se n’acabi ressentint. La Sra. Escarp agraeix al Sr. Puigdollers la informació que ha proporcionat i al govern que estigui complint el prec i que traslladi aquesta informació a tots els districtes. Opina, d’acord amb el Sr. Puigdollers, que l’esforç de sensibilització és important, atès que la inversió en neteja és molt elevada. D’altra banda, constata que l’enquesta a què ha fet referència la Sra. Sanz revela que la ciutadania puntua els serveis de neteja amb un 7 i que la proporció de ciutadans que opinen que la neteja constitueix un problema a Barcelona és del 5,4%. En aquest sentit, adverteix que el govern ha jugat amb la percepció de la ciutadania per tal de crear un problema i, alhora, una «solució miracle». Assenyala que la realitat és que la valoració per part de la ciutadania dels serveis de neteja és positiva i que el nombre de persones que expressen la seva preocupació pel que fa a la neteja és molt reduït. Considera que en comptes de generar un problema, el govern hauria de treballar per sensibilitzar la ciutadania pel que fa a la generació de residus, la recollida i les accions incíviques que poden produir brutícia. El Sr. Ramírez agraeix la presentació del govern i anuncia que el seu grup valorarà les dades després de disposar de la documentació exhaustiva i concreta sobre cadascuna de les actuacions dels districtes. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1333 El Sr. Portabella assenyala que el seu grup atribueix una gran importància a l’espai públic, que està directament relacionat amb tots els aspectes que s’han debatut en aquesta sessió de Comissió. Considera que, pel que fa a la neteja, s’ha produït una contradicció notable a la qual alguns grups ja han fet referència: d’una banda, la gent es queixa que els carrers no estan prou nets, mentre que, de l’altra, la contracta de neteja actual és la més cara de tota la història de la ciutat. Opina que la contracta està ben feta, però que en relació amb els diners que s’hi inverteixen els resultats que està donant no són els que el seu grup esperava. Assenyala que per al seu grup tots els elements de neteja –la recollida de fulla, la recollida selectiva, la neteja de l’entorn dels contenidors o la neteja de xiclets al terra de les Rambles– són igualment importants, motiu pel qual considera que la reflexió sobre les condicions de neteja de la ciutat s’ha de fer des d’una visió integral. El Sr. Puigdollers agraeix el to de totes les intervencions i expressa la seva voluntat de respondre a la Sra. Sanz fent dues reflexions. En primer lloc, diu que l’Ajuntament no es pot relaxar mai en cap tema de gestió de la ciutat, atès que opina que tots els processos de gestió són sempre millorables, encara que s’estiguin fent bé. En aquest sentit, assegura que mai no podrà afirmar que l’objectiu ha estat assolit. Precisa que amb el plantejament de la nova contracta el govern pretén millorar l’eficiència de la contracta anterior recollint tota la feina ja feta, amb la convicció que tot és sempre millorable. Considera que gestionar la neteja viària no és cap miracle i recorda que la brutícia que un ciutadà genera, ja sigui una bossa d’escombraries o una burilla de tabac, costa molts diners a la ciutadania. En aquest sentit, conclou que darrere de la valoració que la ciutadania fa dels serveis de neteja hi ha una gran feina. Aprofita per esmentar que la prohibició del tabac en locals de concurrència pública ha generat un problema important de neteja viària. En segon lloc, lamenta constatar que les actuacions incíviques de poca gent tenen conseqüències en el conjunt de la ciutat que ha de pagar tota la ciutadania. Indica que la voluntat del govern és traslladar aquesta idea a tots els ciutadans. Finalment, diu al Sr. Portabella que la segona mesura de la contracta és incrementar la freqüència de pas dels equips de repàs, és a dir, dels que recullen la brutícia que hi ha al voltant dels contenidors, atès que s’ha detectat que les àrees dels contenidors són un focus de brutícia. En aquest sentit, destaca que la contracta és un paquet integrat per actuacions múltiples que generaran un increment de l’eficiència dels serveis de neteja. La Sra. Sanz aclareix que demanar que el govern no creï un problema fictici no és el mateix que instar-lo a relaxar-se. Assegura que l’Ajuntament no es pot relaxar, però opina que tampoc no pot crear problemes inexistents, sobretot tenint en compte que encara que la neteja sigui infinita, sempre hi haurà algú que creurà que no és suficient. Puntualitza, doncs, que la gestió de la neteja viària s’ha d’anar millorant a llarg termini, però no es pot qualificar de problemàtica. Afegeix, tal com ha assenyalat la Sra. Escarp, que el baròmetre de la percepció general de la ciutadania és positiu, si bé expressa el seu acord amb el Sr. Puigdollers pel que fa a la necessitat de continuar esforçant-se per millorar qualsevol aspecte de gestió. Opina que els esforços s’haurien de destinar, sobretot, a l’educació ambiental, i destaca que hi ha associacions de veïns, com ara la de Ciutat Vella, que han engegat campanyes de coresponsabilització pel que fa a la neteja de la ciutat. Demana que l’Ajuntament sigui proactiu i lideri aquestes iniciatives, atès que pretenen solucionar un problema que afecta tota la ciutadania. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 6. Aprovar el conveni de col·laboració a subscriure entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona per a la Gestió Local i Logística de les 1334 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Deixalleries, d’acord amb les bases aprovades per la Junta de Govern de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus en sessió de 28 d’octubre de 2010; FACULTAR el gerent de Medi Ambient i Serveis Urbans per a la formalització del conveni i per a l’aprovació i formalització de les seves possibles pròrrogues. El Sr. Portabella pregunta si el conveni recull els canvis de redactat suggerits en un informe emès pels serveis jurídics de l’Ajuntament. El Sr. Puigdollers creu que aquests canvis ja han estat recollits en l’enunciat de la proposta i anuncia que ho comprovarà abans del Plenari. Afegeix que, en tot cas, el conveni no es tirarà endavant fins que els canvis de redactat suggerits pels serveis jurídics no hi estiguin recollits. Es dictamina amb el posicionament favorable de CiU, PSC, PP i UpB i amb la reserva de vot d’ICV-EUiA. Districte de Ciutat Vella - Districte de Sants-Montjuïc - Districte de les Corts - Districte de Sarrià-Sant Gervasi - Districte de Gràcia - Districte d’Horta-Guinardó - Districte de Nou Barris - Districte de Sant Andreu - Districte de Sant Martí 7. Aprovar el Conveni de col·laboració per al manteniment i conservació de les Rondes de Barcelona i del tram municipal de la Gran Via Nord a signar entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consell Comarcal del Barcelonès i l’Ajuntament de Barcelona; delegar la seva signatura en el tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Sr. Antoni Vives i Tomàs; autoritzar la despesa plurianual d’11.661.579,94 euros per fer front a l’esmentat conveni; aplicar l’import de 5.830.789,97 euros, amb càrrec a la partida 46500 15510 0501 (PGC65065000) del pressupost municipal de l’any 2012, i el de 5.830.789,97 euros amb càrrec a la mateixa partida de l’any 2013. La consignació queda subordinada al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius pressupostos, d’acord amb l’article 174 del RDL 2/2004, de 5 de març, regulador de les hisendes locals; DISPOSAR que aquesta quantitat sigui abonada al Consell Comarcal del Barcelonès, amb NIF P5800012F. El Sr. Bolaños expressa el vot contrari del seu grup i explica que ha votat en contra d’aquest conveni en totes les institucions en què s’ha sotmès a votació, com ara a l’Àrea Metropolitana del Consell Comarcal. Destaca que la Llei de l’àrea metropolitana estableix clarament que la gestió de les rondes és competència de l’Àrea Metropolitana, motiu pel qual considera que el conveni és innecessari. Opina que l’encàrrec que es fa al Consell Comarcal és fictici i només respon a la voluntat de dotar-lo de competències. Es dictamina amb el posicionament favorable de CiU, PSC i UpB, amb el posicionament contrari del PP i amb la reserva de vot d’ICV-EUiA. Districte de Sants-Montjuïc - Districte d’Horta-Guinardó 8. Aprovar el Conveni per a l’execució del Projecte de reparcel·lació del Polígon d’actuació urbanística núm. 1 del Sector 1 de la Modificació del Pla general metropolità en l’àmbit discontinu Batllò-Magòria i les parcel·les situades a la Via Laietana núm. 2 i 8-10, Pau Claris núm. 158-160, Girona núm. 20 i Carrera núm. 12, i de mutu acord expropiatori de determinació del preu just de la finca de l’avinguda Verge de Montserrat, 97-107 (identificació cadastral i número de policia actual 89-103), i de periodificació i vinculació del seu pagament a satisfer les despeses plurianuals d’urbanització del projecte de reparcel·lació esmentat, que es preveu formalitzar entre l’Ajuntament de Barcelona com a administració actuant i l’entitat mercantil «Desarrollos Inmobiliarios Grupo Gaudir II, SL» en qualitat d’adjudicatària de finques de resultat del projecte de reparcel·lació i de propietària de l’esmentada finca de l’avinguda Verge de Montserrat, per les raons que consten en l’informe de la Direcció de serveis de gestió urbanística obrant a l’expedient i que es dóna per íntegrament reproduït. Sotmetre’l a informació pública pel termini NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1335 d’un mes, de conformitat amb els articles 11 i 16.3 del Text refós de la Llei de sòl aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, i 25 i 26 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, i en cas que no es formulin al·legacions procedir a la seva formalització. Autoritzar el pagament de la primera quota de 10.000.000 euros més IVA, a assumir per l’Ajuntament en els termes del Conveni, amb càrrec al pressupost de 2012. Autoritzar el pagament plurianual de 13.420.000 euros més IVA, 3.250.000 euros més IVA i 5.830.000 euros més IVA, respectivament, corresponents al mutu acord expropiatori de determinació del preu just de la finca de l’avinguda Verge de Montserrat, 97-107 (identificació cadastral i número de policia actual 89-103), amb càrrec a la dotació per a les expropiacions a instància de part continguda en els pressupostos dels exercicis 2013, 2014 i 2015, respectivament, amb el benentès que l’esmentada consignació queda subordinada al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius pressupostos, d’acord amb l’art. 174 del RDL 2/2004, de 5 de març, regulador de les Hisendes Locals. Facultar el Tercer Tinent d’Alcalde per a l’adopció dels actes necessaris per al desenvolupament i execució d’aquest acord, entre els quals s’inclou la possibilitat de la modificació, en el cas que sigui pertinent, amb l’autorització de la despesa que això comporti, així com el reajustament de les anualitats definides, en el marc dels pressupostos corresponents. La Sra. Escarp assenyala que el govern té el dret a retirar un punt de l’ordre del dia, però pregunta per què ha publicat una nota segons la qual el govern tenia previst aprovar aquest conveni en aquesta Comissió. Opina que aquestes contradiccions poden generar conflictes i demana al govern que intenti evitar-les. Es retira. Districte de Sants-Montjuïc 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la ubicació en el subsòl de les instal·lacions tècniques al Castell de Montjuïc, d’iniciativa municipal (BIMSA). El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu grup i puntualitza que es tracta d’una excepció, atès que el posicionament del seu grup no ha estat mai favorable a cap planejament a la muntanya de Montjuïc. Assenyala que el govern té l’obligació de desenvolupar la Modificació del PGM de Montjuïc i el Pla director, en coherència amb el procés participatiu que ja va finalitzar i que va durar molt de temps. Recorda que a la Comissió anterior el seu grup es va abstenir pel que fa a l’ampliació del Museu Etnològic, tot i valorar-lo positivament. Comunica, però, que aquest Pla especial fa referència a unes instal·lacions tècniques soterrades en un castell i que no poden condicionar ni el futur desplegament del Pla director ni l’aprovació definitiva de la MPGM. Amb tot, conclou que el seu grup està esperant el desenvolupament del Pla director i l’aprovació definitiva de la MPGM. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. Districte de les Corts 10. Suspendre, de conformitat amb l’article 92.1.b del Text Refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, l’aprovació definitiva del Pla especial urbanístic de concreció d’usos de l’illa delimitada per l’avinguda d’Esplugues i els carrers dels Cavallers, de González Tablas i de Carreras, promogut per Patronato de la Fundación de Nazareth, d’acord amb l’informe jurídic per a la suspensió emès per la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; advertir els promotors del Pla, de conformitat l’article 92.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que disposen de tres mesos, a comptar des del dia següent al de la notificació del present acord, per rectificar les deficiències assenyalades a l’informe de referència; en cas de no fer-ho així, es declararà la 1336 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 caducitat de l’expedient i es procedirà a l’arxiu de les actuacions; i publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona. Es dictamina amb el posicionament favorable de CiU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP. Districte de les Corts 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la redistribució d’usos de l’Hospital Universitari USP Institut Dexeus, promogut per Carmel Corporació 2000, SL, que incorpora, en el document per a l’aprovació definitiva, les prescripcions imposades amb l’aprovació inicial; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu grup i destaca que s’amplien els serveis de cardiologia amb 411 m2 en un espai de l’últim nivell on abans hi havia la maquinària de climatització. Assenyala que aquesta ampliació és possible, però espera que la volumetria nova no serveixi per tornar a instal·lar els equipaments que acaben de retirar per poder ampliar els serveis de cardiologia. Es dictamina amb el posicionament favorable de CiU, PSC i UpB i amb la reserva de vot del PP i ICV-EUiA. Districte d’Horta-Guinardó 12. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de l’illa delimitada pel carrer de Canaan, la carretera de Sant Cugat, el carrer de Jericó, el carrer de Samaria i el passeig de la Vall d’Hebron, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. Districte de Sant Martí 13. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la concreció de la titularitat, regulació d’usos, ordenació de volums i ajust de l’alineació viària de la finca situada al carrer d’Alfons el Magnànim, núm. 125, promogut per la Parròquia de Sant Paulí de Nola. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ajust dels sòls públics a l’illa delimitada pels carrers de Sancho d’Àvila, de Roc Boronat, dels Almogàvers i de la Ciutat de Granada, d’iniciativa municipal. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1337 15. Concedir a Inmotres, SL una bonificació del 42,5% (que suposa la bonificació de 16.271,13 euros, corresponent a 2.063,22 m2), sobre la part corresponent de la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra), respecte a les obres de construcció d’un edifici de Protecció Oficial, de 25 habitatges en règim de protecció oficial de preu concertat al carrer Tànger, núm. 46, generada per la concessió de la llicència d’obres per resolució de la Regidora d’Urbanisme d’1 de febrer de 2011 i, en conseqüència, procedeix Declarar la indicada construcció, d’especial interès i utilitat pública, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2011, epígraf A3.b.2), i APLICAR el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. Elevar l’acord de declaració d’especial interès públic i utilitat municipal i de determinació del percentatge de bonificació aplicable a la Comissió d’Hàbitat Urbà, per delegació del Plenari del Consell Municipal. Donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda els efectes procedents. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Martí Grau expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Districte de Sant Andreu 16. Aprovar definitivament el Projecte constructiu de la urbanització viària de l’àmbit de Sant Andreu, amb un pressupost de 17.538.931,02 euros, el 18% de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per Barcelona Sagrera Alta Velocitat, que incorpora les modificacions derivades de l’informe tècnic de projecte (ITP) emès el 13 de maig de 2011, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per Barcelona Sagrera Alta Velocitat, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest procediment. La Sra. Sanz expressa el vot contrari del seu grup i assenyala que tant aquest punt com el següent de l’ordre del dia són molt importants per al seu grup, per al Districte i per a la ciutadania. Recorda que el seu grup ja es va abstenir en l’aprovació inicial del projecte i va anunciar que presentaria al·legacions. Manifesta que la majoria de les al·legacions del seu grup no han estat estimades, de la mateixa manera que tampoc no s’han estimat la majoria d’al·legacions presentades pel BACC i per les associacions de veïns de l’entorn –de Sant Andreu, Sagrera, Verneda Alta i Bon Pastor– i que el seu grup comparteix. Opina que el problema principal del projecte és l’aspecte del carril bici. Assenyala que tots dos projectes, tal com s’han proposat, seran una font de conflictes especialment entre vianants i bicicletes i lamenta que dos projectes tan importants presentin defectes ja d’entrada que s’hauran de solucionar a posteriori, tal com ha succeït en altres carrils bici de la ciutat. Expressa la seva sorpresa pel fet que el govern no hagi modificat la proposta inicial del carril bici, atès que el Sr. Trias s’ha manifestat, mitjançant Twitter, a favor de la defensa de la bicicleta a través dels carrils segregats i senyalitzats, i sense competir amb els vianants. Considera que el govern està perdent una oportunitat de materialitzar aquesta idea. Creu que el carril bici hauria de ser segregat, que s’hauria de situar a un nivell diferent del de l’espai dels vianants, que se n’hauria de garantir la continuïtat i que hauria de tenir independència en els encreuaments. Tanmateix, opina que el carril bici és necessari als carrers transversals i que cal preveure la unió del carril bici d’aquesta nova urbanització amb el dels entorns. Des d’una perspectiva general, expressa la preocupació del seu grup pel que fa a la seguretat dels ciclistes. Considera que un dels defectes del projecte és que el 1338 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 carril bici no arriba fins a la porta de la futura estació de La Sagrera: per la banda de Sagrera s’acaba a més de 100 m de l’estació, mentre que per la banda de Sant Andreu s’acaba a més de 200 m de la porta. Conclou que les decisions que ha pres el govern no són acceptables i li retreu que hagi perdut l’oportunitat de plantejar un bon projecte des del principi. El Sr. Portabella exposa que el seu grup va prioritzar que hi hagués una bona connectivitat amb els carrers transversals, especialment entre la rambla Prim i el passeig Onze de Setembre, una connectivitat que el projecte garanteix. Per aquest motiu, expressa el vot favorable del seu grup, tot i que assegura que comparteix bona part dels arguments que ha exposat la Sra. Sanz. Opina que la proposta sí que inclou un carril bici segregat –cosa que valora positivament–, si bé no s’ha col·locat en un nivell diferent del dels vianants –cosa que lamenta. Afirma que el seu grup ha dubtat sobre quin posicionament havia d’adoptar, però que finalment s’ha decantat pel vot favorable perquè ha prioritzat la bona connectivitat transversal en l’àmbit principal dels carrers de la rambla Prim i Onze de Setembre. El Sr. Vives diu que els arguments que ha exposat la Sra. Sanz són raonables, però manifesta que el govern ha fet un exercici que s’aproxima al comentari del Sr. Portabella. Opina que sí que hi ha una segregació del carril bici i fa palès que el projecte ha intentat compatibilitzar aquest carril bici segregat amb altres elements que també són importants. Accepta que la solució pot entendre’s com una solució de compromís i que la Sra. Sanz té raó. Finalment, conclou que en futurs projectes es reforçarà l’element del carril bici segregat. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Martí Grau expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Districte de Sant Martí 17. Aprovar definitivament el Projecte constructiu de la urbanització viària de l’àmbit de La Sagrera, amb un pressupost de 24.382.232,79 euros, el 18% de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per Barcelona Sagrera Alta Velocitat, que incorpora les modificacions derivades de l’informe tècnic de projecte (ITP) emès el 13 de maig de 2011, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per Barcelona Sagrera Alta Velocitat, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest procediment. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Martí Grau expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 18. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Que el Govern municipal dugui a terme les accions necessàries per tal que es restitueixi la urbanització de l’entorn de l’Estació de Sants per tal de normalitzar la mobilitat d’aquest node urbà i es puguin recuperar per a l’ús ciutadà les places de Joan Peiró i dels Països Catalans. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1339 El Sr. Martí I Grau explica que la proposició està motivada per la mala condició dels entorns de l’estació de Sants –a les places dels Països Catalans i de Joan Peiró i a tots els carrers i els vials que envolten l’estació. Manifesta que a causa dels projectes d’ampliació de l’estació ferroviària i de soterrament de l’estació d’autobusos, i de les obres que encara s’estan executant relatives al tren d’alta velocitat, l’entorn de l’estació de Sants no està en bones condicions. Fa palès que la situació econòmica ha provocat una aturada força llarga de tots els projectes previstos, incloent-hi l’ampliació de l’espai comercial, l’ampliació de l’hotel i el soterrament de l’estació d’autobusos, motiu pel qual insta el govern a plantejar un projecte d’actuació integral de tots els entorns de l’estació de Sants a fi de recuperar-ne l’ús ciutadà i acabar amb la sensació de desordre urbà. Afegeix que segurament la solució que es plantegi haurà d’estar a mig camí entre la provisional i la definitiva, atès que probablement algun dels projectes aturats s’acabarà executant més endavant. Amb tot, opina que l’aturada dels projectes durarà uns quants anys i, per tant, creu que caldria obrir els vials que actualment estan tancats i refer les places que envolten l’estació. Conclou que la proposició és força urgent i alhora perfectament assumible en el context econòmic actual. El Sr. Bolaños expressa el vot favorable del seu grup perquè opina que aquesta zona de la ciutat requereix una remodelació important. Entén les dificultats de plantejar una solució provisional, però manifesta que algunes zones de l’entorn, com ara el costat de l’estació d’autobusos, la plaça dels Països Catalans i la plaça de Joan Peiró, estan molt degradades i són escenari d’activitats incíviques. Conclou que l’actuació que reclama la proposició hauria de ser una de les iniciatives més importants del mandat. El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu grup perquè està d’acord amb l’explicació del Sr. Martí i Grau i perquè considera que els entorns de l’estació de Sants configuren un espai rellevant de la ciutat. Assenyala que es tracta del lloc d’arribada de molta gent a la ciutat, ja sigui per via ferroviària o per via aèria, atès que molts passatgers agafen el tren que els porta a Sants des de l’aeroport. Afegeix que Sants és una de les dues estacions de més trànsit d’Europa, i lamenta que es trobi en uns entorns dotats d’una provisionalitat que fa molt de temps que dura. Conclou que, atesa la importància de l’indret, s’haurien de millorar les condicions dels entorns de l’estació a fi de transmetre la imatge que es vol que tingui la ciutat, i no pas la imatge actual d’aquesta àrea. El Sr. Vives assenyala que el govern està d’acord amb el plantejament de la proposició i assegura que les places s’han de restituir. D’altra banda, apunta que hi ha altres agents que són responsables de l’estat de l’entorn de l’estació, i recorda que Adif fa servir gran part d’aquests espais per emmagatzemar els materials de l’obra soterrada que s’hi està executant. Comunica que fa tres mesos es va restituir, després d’una llarga insistència, el carrer de Sant Antoni, connectat al parc de l’Espanya Industrial. Tanmateix, manifesta que per restituir la plaça s’haurà de decidir, per exemple, què fer amb les barraques que s’hi han instal·lat. Conclou, però, que el govern està d’acord amb la proposició tant pel que fa al contingut com pel que fa al redactat. El Sr. Martí I Grau celebra que fins i tot el govern hagi expressat el seu acord a la proposició. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Martí Grau expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal PP: 19. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar el Govern municipal a presentar en aquesta Comissió una proposta de revisió del Pla especial d’establiments de concurrència pública, hoteleria i altres serveis del Districte de Ciutat Vella, en un període de tres mesos. 1340 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 El Sr. Villagrasa exposa que la proposició del seu grup fa referència al Pla d’usos de Ciutat Vella, que opina que constitueix una bona eina per solucionar els problemes del territori que s’haurien de determinar a partir d’una anàlisi de les necessitats i les situacions conflictives del districte. Assenyala que el Pla d’usos, però, no ha donat bons resultats al Districte de Ciutat Vella perquè no s’ha fet aquesta anàlisi del territori. Considera que tant els plans d’usos anteriors com l’actual han fet proliferar una tipologia determinada d’activitats econòmiques –locutoris, locals de menjar ràpid i botigues de comestibles ètnics–, que en comptes de contribuir a millorar l’activitat comercial del Districte han creat zones «gueto». Afegeix que aquestes zones no atrauen els visitants i, consegüentment, alguns establiments petits de comerç tradicional a Ciutat Vella han hagut de tancar. En aquest sentit, destaca que el Pla d’usos no només no ha aportat solucions, sinó que ha generat problemes comercials i, fins i tot, ha contribuït a l’empobriment d’algunes zones, de les quals el comerç tradicional ha estat expulsat. Puntualitza que, a més, aquest Pla d’usos ha prohibit una altra tipologia d’activitats, com ara l’activitat hotelera. Entén que en un carrer no hi pot haver deu hotels, però opina que l’obertura d’un hotel de tres, quatre o cinc estrelles contribuiria a millorar aquestes zones i generaria uns trenta llocs de treball fixos. Assenyala que moltes entitats veïnals i de comerciants del Districte reclamen una reforma en aquesta direcció del Pla d’usos de Ciutat Vella, atès que el Pla actual no ajuda a millorar la situació social, econòmica i estructural del Districte, sinó que l’empitjora. Informa que el govern ha presentat una transaccional en virtut de la qual el termini per presentar la proposta de revisió del Pla es prolonga a sis mesos, i conclou que l’esmena ha estat acceptada. El Sr. Martí I Grau expressa el vot contrari del seu grup, fins i tot amb l’esmena incorporada, perquè opina que l’objectiu d’aquesta proposició és incrementar l’activitat turística en un territori en què aquesta activitat supera la cota de càrrega. Destaca que Ciutat Vella representa el 4,5% de la superfície de la ciutat, mentre que aglutina gairebé el 50% dels establiments turístics de Barcelona. Fa palès que el Districte té una estructura urbana pròpia de la ciutat medieval de carrers estrets, cosa que afegeix una dificultat a la gestió del fenomen turístic. Aclareix que el seu grup no és contrari al sector turístic, atès que suposa un percentatge importantíssim del PIB de la ciutat i, a més, permet que Barcelona tingui projecció internacional. Amb tot, fa palès que es tracta d’un sector econòmic que es concentra en les àrees urbanes i que exigeix una gestió curosa a fi que la relació entre l’activitat turística i la vida urbana sigui «digestiva». Considera que concentrar encara més la pressió turística en un territori que ja està molt carregat de la ciutat és un error estratègic que no només aniria en detriment de la qualitat de vida del Districte de Ciutat Vella, sinó que també provocaria efectes nocius per a l’activitat turística. Opina, tal com ha manifestat el Sr. Portabella en més d’una ocasió, que l’estratègia correcta de gestió turística seria escampar el turisme pel conjunt de la ciutat, a fi d’evitar que els elements de màxima atractivitat es condensin i generin un procés de «guetització» al voltant del turisme. Insisteix que Ciutat Vella és l’àrea que condensa el màxim capital simbòlic i cultural de la ciutat i, per tant, és l’objecte de desig principal dels turistes. Tanmateix, precisa que els turistes que visiten Ciutat Vella hi han de continuar trobant vida urbana, veïns i comerç, tres elements que desapareixeran si s’incentiven els establiments turístics. La Sra. Sanz exposa que el seu grup és partidari de mantenir els criteris i les regulacions que fixa l’actual Pla d’usos de Ciutat Vella, ja que comparteix els elements que estableix, com ara que s’impedeixi l’augment del nombre de places hoteleres al Districte. Recorda que l’elaboració del Pla va anar acompanyada d’un procés participatiu del Pla estratègic de turisme, que va assolir un consens ampli i general a favor de la distribució territorial dels impactes del turisme i, en concret, dels hotels i els apartaments turístics. Afirma que en la Comissió de Promoció Econòmica i Hisenda del mes de setembre el seu grup va instar el govern municipal a mantenir aquestes limitacions i a continuar vetllant per la qualitat de vida del veïnat del Districte de Ciutat Vella NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1341 per damunt dels interessos particulars i empresarials. Opina que és importantíssim trobar un equilibri entre les càrregues i els beneficis del turisme, una idea que CiU també va defensar durant el mandat anterior. Assegura que l’actual Pla d’usos recull aquesta prioritat, tan exigida i reclamada per part dels veïns. Puntualitza que la proposta del PP de fer una anàlisi de la situació del Districte ja es va dur a terme durant el procés d’elaboració del Pla d’usos i recorda que la disposició final tercera del Pla estableix que aquesta anàlisi s’ha de fer, com a màxim, cada quatre anys. En aquest sentit, assenyala que aquesta eina ja existeix, i creu que la proposició simplement és una excusa per tornar a posar de manifest l’aliança entre CiU i el PP, atès que comparteixen un model de ciutat i del Districte de Ciutat Vella molt similar. Conclou que, per aquests motius, el vot del seu grup és contrari a la proposició. El Sr. Portabella pregunta si el model de ciutat que necessita Barcelona implica una concentració alta d’un tipus d’activitat econòmica en un indret reduït i si aquesta concentració seria sostenible. Opina que aquest model no convé a cap ciutat i assenyala que l’objectiu de la proposta del PP és canviar unes condicions de joc que sorgeixen a conseqüència de l’excessiva pressió d’una activitat econòmica determinada en un espai molt reduït, cosa que valora negativament. Considera que seria millor estendre els beneficis del turisme a tots els districtes de Barcelona en la mesura que es pugui a partir de l’actuació de l’Ajuntament. Recorda, com ha manifestat el Sr. Martí i Grau, que Ciutat Vella concentra el 40% dels hotels de la ciutat i el 50% de totes les activitats d’allotjament turístic – incloent-hi els apartaments–, mentre que a Sant Andreu, per exemple, només hi ha un hotel. Creu que aquests percentatges s’haurien d’equilibrar i assegura que aquest equilibri és possible, atès que fins i tot a Nou Barris hi ha hotels. Considera que la proposició no pensa en el futur ni del sector ni d’una ciutat equilibrada que pugui desenvolupar-se de manera sostenible des d’una perspectiva econòmica i ambiental. Finalment, expressa el vot contrari del seu grup a la proposició, que xoca frontalment amb el model de ciutat del qual és partidari. El Sr. Vives expressa el vot favorable del govern, perquè pensa que hi ha elements del Pla d’usos actual que no funcionen. Concreta que hi ha qüestions relatives als apartaments turístics, a l’activitat econòmica que defineix Ciutat Vella i al mecanisme de gestió de les llicències que no funcionen. Manifesta que es podria fer una anàlisi política de la situació, però afirma que els informes tècnics de què disposa l’Ajuntament justifiquen que una revisió del Pla d’usos pot contribuir a millorar els elements que no funcionen. El Sr. Villagrasa agraeix el vot favorable del govern. Fa palès que el Pla d’usos no només limita l’obertura d’hotels nous, sinó que també limita la instal·lació de terrasses i, consegüentment, la creació de nous llocs de treball, com els que generaria l’obertura d’un cafè degustació. Recorda als grups que han donat suport al Pla d’usos actual que els veïns i comerciants del carrer Magdalenes, on no hi ha cap hotel, estaven a favor de l’obertura d’un hotel de tres o quatre estrelles, que tot i que tenia la llicència concedida no es va poder inaugurar perquè el Pla d’usos no ho va permetre. Retreu que, en canvi, el PSC, ICV-EUiA i ERC van donar suport als okupes que havien ocupat el local on s’havia d’instal·lar l’hotel i fins i tot van estar a punt de proporcionar-los un allotjament alternatiu. Pregunta si aquest posicionament d’anar en contra dels veïns i els comerciants és sostenible per a la ciutat. Admet que l’acumulació d’un excés d’activitat comercial en una zona té aspectes negatius, i pregunta quina és la proporció de locutoris, establiments de kebab i botigues d’alimentació ètnica a Ciutat Vella respecte a la del conjunt de Barcelona. En aquest sentit, destaca que a Ciutat Vella hi ha una alta concentració d’aquest tipus d’activitat permesa pel Pla d’usos que ha provocat l’expulsió del comerç tradicional. Afegeix que l’obertura d’establiments d’aquesta tipologia no atrau ni els turistes de qualitat ni els barcelonins. D’altra banda, apunta que el problema dels pisos turístics a Ciutat Vella va sorgir d’una mala aplicació del Pla d’usos perquè no es van dur a terme les inspeccions convenients. Recorda que el cas va arribar als tribunals i retreu als grups de l’oposició que interpretin el tancament de 500 apartaments turístics com una actuació d’èxit. 1342 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Conclou que els grups haurien d’escoltar més les opinions dels veïns i de les associacions de comerciants sobre el Pla d’usos vigent. El Sr. Martí I Grau opina que tots els grups escolten els veïns, i destaca que cada veí té interessos específics que entren en contradicció amb els d’altres veïns. Diu al Sr. Villagrasa que la concentració dels establiments a què ha fet referència presenta una relació directa amb el fet que Ciutat Vella aglutini el 50% de l’allotjament turístic de la ciutat. Assegura que els estudis demostren que l’excés de càrrega turística tendeix a especialitzar la zona i a expulsar-ne la vida urbana. Retreu al Sr. Villagrasa que l’objectiu de revisar el Pla d’usos no sigui el de restringir l’activitat turística, sinó el d’ampliar-la, cosa que agreujaria alguns dels problemes que ha esmentat. Opina que en funció de com es gestioni el turisme a Ciutat Vella es poden definir dos models de ciutat clarament diferents. Afirma que, de la mateixa manera que abans ha reivindicat que l’accent no es posi únicament a aspectes vinculats a la suficiència energètica, ara demana que l’accent no es posi exclusivament al desenvolupament econòmic. Puntualitza que el desenvolupament econòmic és molt important, però opina que l’atenció exclusiva a aquest aspecte fins i tot perjudicaria el sector turístic. Assenyala que la gestió d’aquest sector s’ha de fer amb tacte i analitzant i comparant exemples de ciutats europees que han seguit una línia coherent amb el Pla d’usos de Ciutat Vella actual. La Sra. Sanz diu al Sr. Villagrasa que tots els grups escolten els veïns, però insisteix que el creixement econòmic no pot trepitjar la vida quotidiana de la gent i fer malbé la convivència del Districte. Assegura que el seu grup prioritza la qualitat de vida del veïnat de Ciutat Vella i lamenta que aquesta no sigui també la prioritat del govern municipal. El Sr. Portabella explica que recentment una veïna del carrer Cervantes li va dir que per comprar el pa sempre s’ha d’esperar deu minuts perquè al davant hi té turistes que aporten molts beneficis a la ciutat. Pregunta si la manera de resoldre aquest problema és incrementant el nombre d’establiments turístics. Assegura que entén el problema a què ha fet referència el Sr. Villagrasa, però discrepa a l’hora d’identificar l’origen del problema. Destaca que el Sr. Villagrasa interpreta que la concentració de locutoris és conseqüència del Pla especial d’establiments de concurrència pública, hoteleria i altres serveis del Districte de Ciutat Vella, mentre que ell opina que és conseqüència del Pla especial que es va aprovar el 23 de juliol de 2010, que des que es va aprovar fa un any i mig ha contribuït a la degradació de Ciutat Vella. Conclou que el Pla d’usos que el PP vol modificar és precisament l’instrument que ha contingut la degradació d’aquest espai. El Sr. Villagrasa diu al Sr. Portabella que l’origen del problema no és el Pla d’usos que es va aprovar fa un any i mig, sinó tots els plans d’usos anteriors que han anat en la mateixa direcció i que han esdevingut un fracàs continu. Opina que la situació actual de Ciutat Vella s’ha derivat d’aquesta mala gestió, agreujada per la manca d’inspeccions i per una mala anàlisi econòmica i social del Districte. Insisteix que l’excés d’una activitat econòmica determinada en una zona no és bona, i destaca, per tant, que l’alt percentatge de locutoris i kebabs a Ciutat Vella tampoc no és positiu. El Sr. Portabella recorda que el dia de l’aprovació del Pla d’usos actual, el Sr. Villagrasa va emetre el vot contrari del seu grup i va argumentar que «l’excés de pisos turístics, per una banda, i de locutoris i kebabs, per l’altra, han provocat uns processos de formació de guetos difícils de resoldre». En aquest sentit, fa palès que el Sr. Villagrasa ja va reconèixer aquest problema abans de l’aprovació del Pla d’usos. Afegeix que, a continuació, el Sr. Villagrasa va dir: «El sector hoteler crea llocs de treball, ajuda a la dinamització comercial, a la bona convivència i a la qualitat de vida de la zona on s’ubiquen els establiments. Aquest govern l’ha restringit excessivament, més encara arran d’una al·legació del grup d’ERC en contra d’aquesta activitat, contraposada a les al·legacions del grup del PP.» Conclou que la voluntat del PP és deixar de regular les infraestructures de caràcter hoteler, una idea que ja va reivindicar fa un any i mig. El Sr. Villagrasa insisteix que la manca d’inspecció i la mala gestió dels pisos turístics van constituir un problema greu que s’està resolent als jutjats. D’altra NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1343 banda, recorda que, durant el procés d’al·legacions relatives al Pla d’usos, el grup d’ERC va sol·licitar la denegació d’unes llicències ja concedides per a la construcció de dos hotels, un cas pendent de resolució per la via contenciosa i que probablement suposarà un cost elevat a l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Martí Grau expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar el Govern municipal a presentar en aquesta Comissió una proposta de revisió del Pla especial d’establiments de concurrència pública, hoteleria i altres serveis del Districte de Ciutat Vella, en un període màxim de sis mesos per a la seva aprovació. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 20. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Primer. Instar el Conseller de Territori i Sostenibilitat i el Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya a donar compliment al Decret 146/2010, de 19 d’octubre. En conseqüència, que comencin l’elaboració del Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge del Parc Natural de Collserola, que en la seva redacció participin les diverses administracions i entitats ciutadanes, i sigui aprovat inicialment abans del 30 d’octubre de 2012. Segon. Reclamar al Govern municipal que el Projecte de les 16 portes de Collserola sigui coherent amb les determinacions que es desprenen del Decret de creació del Parc Natural de Collserola i que la seva tramitació i execució sigui sotmesa a la informació prèvia del Consorci del Parc, com a òrgan gestor d’aquest espai natural protegit. Tercer. Reclamar al Govern municipal que condicioni el Projecte de les 16 portes de Collserola a la redacció i aprovació definitiva del Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge del Parc Natural de Collserola. Quart. Notificar aquest acord al Departament de Territori i Sostenibilitat, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Diputació de Barcelona i els municipis d’Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac. La Sra. Sanz exposa que l’objectiu de la proposició és instar el conseller de Territori i Sostenibilitat a elaborar el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del parc de Collserola, tal com s’estableix en el decret aprovat a l’octubre del 2010, que declara aquesta serra parc natural. Afegeix que la disposició final segona d’aquest decret estipula que l’elaboració del Pla especial s’ha de dur a terme en un termini màxim de dos anys des de l’aprovació del document. Conclou, doncs, que la data límit per elaborar aquest pla és el 2012 i assenyala que el seu grup presenta aquesta proposició a fi d’evitar que el Pla s’acabi elaborant en l’últim moment. En segon lloc, constata que la proposició fa referència al projecte de les setze portes de Collserola, que dins del seu àmbit d’actuació inclou espais que formen part del parc natural i que conformaran portes d’accés al parc i de connexió amb la ciutat. Per tant, fa palès que l’execució d’aquest projecte condicionarà significativament l’espai protegit de Collserola, motiu pel qual demana al govern que el projecte s’ajusti al Decret de creació del Parc Natural de Collserola. D’altra banda, opina que el projecte de les setze portes s’hauria d’elaborar en el marc del Consorci, sobretot pel que fa als espais limítrofs amb el parc, i hauria d’estar condicionat al Pla especial, a fi d’evitar possibles contradiccions que puguin sorgir posteriorment entre el projecte i el que estableixi el Pla especial. Conclou que el govern és a temps de tenir en compte aquestes consideracions perquè el projecte de les setze portes està en fase de concurs i les actuacions que inclourà encara no s’han concretat. El Sr. Martí I Grau expressa el vot favorable del seu grup per dos motius: en primer lloc, perquè el que sol·licita la proposició és una exigència prevista per la normativa, i, en segon lloc, perquè la proposició vincula el projectes de les setze 1344 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 portes al Pla especial de Collserola. Recorda que el seu grup va expressar molts dubtes sobre l’abast i l’interès real del projecte de les setze portes, i opina que si el projecte es condiciona al desenvolupament del Pla especial, el disseny de les portes, dels corredors i dels límits del parc serà més encertat. En aquest sentit, conclou que aquest condicionament contribuirà a millorar una iniciativa que, al seu parer, ha començat malament. El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu grup, atès que creu que és important recordar la importància del compliment de la legislació en moments en què aquest compliment pot estar en risc. D’altra banda, assenyala que la qüestió del carril bus, del carril VAO i de la separació entre el turó de Montcada i la part central de Collserola està estretament relacionada amb aquesta proposició. Considera que hi hauria d’haver una connectivitat natural i naturalitzada amb Collserola tant a l’interior del parc com en relació amb els municipis fronterers. Destaca que el turó de Montcada requereix una especial atenció a causa de la peculiaritat geogràfica que presenta i del perill que corre de convertir-se en un circuit d’autopistes. El Sr. Vives expressa l’abstenció del govern perquè, tot i que està d’acord amb l’esperit de la proposició, opina que condiciona excessivament el desenvolupament del projecte de les setze portes de Collserola al desenvolupament d’un pla que no depèn del govern de la ciutat. A més, destaca que el procediment d’elaboració del projecte de les setze portes compta amb la col·laboració del Parc Natural de Collserola. Recorda que el govern ha tirat endavant la proposta de les setze portes, liderada per l’equip de Marià Martí, que forma part del jurat del concurs, i explica que els ajuntaments dels municipis de l’entorn del parc ja estan al corrent de quin serà el funcionament de les portes. D’altra banda, informa que, a diferència del que passa en d’altres àmbits, el fet que el Pla director de Collserola es vagi desenvolupant no implica una suspensió de les llicències que puguin quedar afectades pel Pla, sinó que totes dues coses són compaginables. Tanmateix, expressa el seu acord quant al fet que és imprescindible que hi hagi una bona connexió entre allò que s’executa a la ciutat i allò que es desenvolupa al parc, cosa que opina que queda garantida perquè el govern treballa conjuntament amb el parc i, per tant, segueix els seus criteris. Insisteix, però, que el vot del govern no pot ser favorable perquè el condicionament del projecte de les setze portes que sol·licita la proposició és excessiu. Conclou que, sota el seu punt de vista, el projecte s’ha de condicionar als criteris del parc, i no pas al desenvolupament del Pla especial. La Sra. Sanz agraeix els vots favorables dels grups del PSC, el PP i UpB, i lamenta l’abstenció del govern. Aclareix que la proposició no planteja un condicionament de tot el projecte, sinó de la limitació de les portes que afecten un espai que el futur Pla especial ha de determinar. Explica que l’objectiu de la proposició és, doncs, evitar que s’hagin de retirar propostes guanyadores en cas que el Pla especial determini que aquestes propostes entren en contradicció amb el que estableix el Pla. De fet, expressa la seva sorpresa pel fet que el govern hagi impulsat el projecte de les setze portes sense tenir en compte des de l’inici que abans del 2012 s’ha d’elaborar un Pla especial que afectarà parcialment l’àmbit del projecte. El Sr. Martí I Grau opina que el contingut de la proposició és molt coherent. Resumeix que després d’aprovar un decret que declara el parc de Collserola com a parc natural, s’ha d’elaborar un pla especial que defineixi com s’ha de gestionar la protecció d’aquest espai. Opina que no té sentit impulsar un projecte que quedarà afectat per aquest Pla especial abans d’haver-lo definit. Afirma que no cal paralitzar el concurs i l’elaboració del projecte de les setze portes, sinó que simplement cal accelerar l’elaboració del Pla especial, de manera que els equips de treball del projecte de les setze portes puguin tenir en compte el condicionant que aquest Pla suposa. Insisteix que aquesta mesura milloraria notòriament el projecte de les setze portes, perquè l’adequaria a les prioritats i a les necessitats de la protecció del parc. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1345 D’altra banda, expressa el seu suport a la petició del Sr. Portabella de prestar una especial atenció a l’encreuament del turó de Montcada, que opina que hauria d’esdevenir una de les prioritats indispensables del Pla especial. Finalment, demana al govern que se sumi al vot positiu de la resta de grups, ja que opina que la proposició és prou acurada. El Sr. Vives assenyala que el punt de vista del govern discrepa en una qüestió tècnica i insisteix que el projecte de les setze portes ja s’està desenvolupant d’acord amb els criteris que estableix el Parc Natural de Collserola. Conclou que el govern continua convençut que la millor via és continuar treballant d’aquesta manera. El Sr. Vives expressa l’abstenció de CiU, el Sr. Martí Grau expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal UpB: 21. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda que el Govern municipal exerceixi de mediador en el conflicte d’interessos entre la ciutat i l’empresa promotora La Rotonda Donca, SA i Cia. per tal de conservar el patrimoni Sagnier així com donar compliment a allò establert en el vigent Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat referent a la finca situada a l’Avinguda del Tibidabo 2-4, al Passeig de Sant Gervasi 51-53 i al carrer Lleó XIII 1-3 (La Rotonda). El Sr. Portabella explica que la finca de La Rotonda està formada per dues parts diferenciades: l’edifici modernista de l’arquitecte Ruiz i Casamitjana, amb la façana encarada a l’avinguda Tibidabo i al passeig de Sant Gervasi, i l’ampliació noucentista de l’arquitecte Enric Sagnier. Destaca que l’edifici modernista està protegit, mentre que el noucentista no. Exposa que els Serveis Tècnics del Districte de Sarrià-Sant Gervasi han emès un informe segons el qual el Pla urbanístic especial va en contra del desenvolupament del projecte actual de La Rotonda per dos motius: en primer lloc, perquè el projecte preveu un augment de la volumetria edificable que la normativa no permet, i, en segon lloc, perquè el projecte preveu l’execució de cinc plantes d’aparcament soterrades que exigeixen l’enderroc d’una tercera part de l’edifici protegit i de la totalitat de l’edifici de Sagnier. Assenyala que els veïns fa temps que busquen un canal per salvar aquest edifici emblemàtic de la ciutat, i comunica que ja han impulsat un recurs de reposició, i actualment ha interposat un contenciós contra el Pla de millora urbana i un altre contenciós contra la llicència. Demana que el govern intervingui i resolgui aquesta situació, atès que el nou projecte de La Rotonda posa en joc molts dels valors que el seu grup defensa com a ciutat, com a voluntat urbanística i arquitectònica i com a model. En aquest sentit, sol·licita que el govern exerceixi de mediador, parli amb els veïns i amb l’empresa propietària, i garanteixi el compliment de la legislació, que no permet l’enderrocament d’una part de la façana posterior, ni tampoc l’augment de la volumetria de l’edifici. Finalment, demana que el govern eviti l’enderroc de l’edifici de Sagnier. El Sr. Martí I Grau expressa el vot favorable del seu grup perquè opina que la proposició està plantejada en termes justos. Interpreta que la proposició demana dues coses: en primer lloc, que el govern aturi les actuacions del propietari que incompleixin la llei, i, en segon lloc, que el govern exerceixi de mediador entre els veïns i el propietari a fi de conciliar la conservació d’una peça que, tot i que no està protegida legislativament, és de gran importància tant per la seva autoria com per la seva ubicació i ha generat una enorme sensibilitat en el seu entorn. El Sr. Ramírez expressa el vot favorable del seu grup, atès que opina que l’Ajuntament ha de fer de mediador a l’hora de delimitar les dues unitats de l’edifici de La Rotonda i d’interpretar quina és la part del patrimoni Sagnier que s’ha de conservar perquè així ho estableix el Catàleg del patrimoni arquitectònic de la ciutat. 1346 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 La Sra. Blasco expressa el vot favorable del seu grup. Explica que el Pla de millora urbana manté els elements catalogats. Amb tot, assenyala que hi ha elements que no consten al Catàleg i que la protecció dels quals va ser proposada a posteriori per la plataforma, motiu pel qual opina que requereixen una anàlisi profunda abans que es dugui a terme qualsevol actuació que els pugui afectar. Indica que tots els instruments de llicència han estat concedits i que aquest aspecte s’hauria d’haver discutit a l’hora d’aprovar el Pla especial de protecció del patrimoni. En tot cas, considera que la mediació pot ser un bon instrument per arribar a un cert acord i conservar aquells elements que tot i que en el seu moment no es van catalogar, potser avui caldria que es protegissin. El Sr. Vives expressa el vot favorable del govern, i assegura que l’equip de Patrimoni de l’Ajuntament ja fa temps que analitza tot el que va passant en aquesta finca. Concreta que l’equip de Patrimoni ha intervingut en tots aquells elements en què li ha semblat oportú i ha exercit de mediador entre la propietat i els veïns. Afirma que alguns veïns han expressat desacords contundents amb el projecte previst, mentre que d’altres són capaços de comprendre les actuacions que s’hi van fent. Destaca, tal com ha manifestat la Sra. Blasco, que la llicència ja està concedida i que, per tant, el marge de maniobra de l’Ajuntament és el de la mediació. El Sr. Portabella puntualitza que, si el govern ja està mediant la situació, la sol·licitud del seu grup és que intensifiqui aquesta mediació, atès que no sembla que s’hagi arribat a cap solució. Opina que la finca de La Rotonda conjuga molts interessos, privats i públics, perfectament legítims. Destaca que la importància de la riquesa de la ciutat, de la diversitat, de l’existència de 73 barris i del policentrisme es deriva dels símbols i els llocs d’interès que conté cada barri, que s’haurien de mantenir i potenciar. Fa palès que La Rotonda és una icona inequívoca de Sant Gervasi i de tota la ciutat. Entén que el debat sobre el patrimoni és complicat, però manifesta que pel que fa a la part protegida i catalogada de la finca, la via de resolució és molt senzilla. Quant a la part de l’edifici de Sagnier, expressa que és contradictori que “la Caixa“ dediqui una exposició a Sagnier que ha tingut un gran èxit i que, en canvi, es permeti l’enderroc d’un dels seus edificis noucentistes que, a més, es combina amb un edifici modernista. Assenyala que la part noucentista no està protegida perquè es considera que no té el mateix valor que la modernista, però afirma que els gustos depenen de l’època i recorda que Barcelona va perdre molts edificis d’arquitectes modernistes importants perquè hi va haver moments en què el Modernisme no es va protegir perquè es considerava un estil arquitectònic caduc i carrincló. Opina que el mateix va succeir amb el Noucentisme, que actualment es troba en vies de recuperació. Constata que l’elaboració del Catàleg és molt complicada, però creu que cal protegir el patrimoni fins i tot en cas que es tracti d’elements que no estiguin inclosos en el Catàleg, com succeeix amb l’edifici de Sagnier. D’altra banda, apunta que l’avinguda Tibidabo constitueix un espai molt agradable per passejar-hi, sobretot perquè conté moltes torres d’una època determinada que li confereixen un caràcter singular. Assegura que, tenint en compte el conjunt de l’avinguda, mantenir totes dues parts de la finca de La Rotonda és totalment lògic. Finalment, demana al govern que destini grans esforços a conservar aquest element del patrimoni. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Martí Grau expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1347 Del Grup Municipal ICV-EUiA: 22. Que el Govern municipal, en el termini de 15 dies: - Creï al barri de Sant Andreu un punt temporal d’atenció i informació amb suport tècnic per atendre de forma personalitzada els veïns i veïnes afectats per la MPGM a l’àrea del nucli antic del barri de Sant Andreu. - Faci arribar la informació de l’aprovació inicial de la MPGM a l’àrea del nucli antic del barri de Sant Andreu i de la creació del punt d’atenció a tots els veïns i veïnes de l’àmbit del Pla. - Faci arribar a tots els afectats al Manual d’informació dels afectats urbanístics. La Sra. Sanz exposa que recentment va tenir lloc el Consell Ciutadà del Districte de Sant Andreu, que va constar d’un únic punt de l’ordre del dia: el Pla de preservació del casc antic del barri de Sant Andreu. Opina que aquest Pla s’hauria d’haver tractat fa un mes i mig. Recorda que el 17 de novembre el seu grup municipal es va reunir amb una delegació de la Regidoria d’Urbanisme, en què va participar el Sr. Civit, gerent adjunt d’Urbanisme, i els va informar que el Pla de preservació del casc antic es discutiria en el Consell de Barri de Sant Andreu de l’1 de desembre. Comunica, però, que aquest punt va desaparèixer de l’ordre del dia del Consell de Barri per motius que desconeix. Explica que el 16 de desembre, data en què es va aprovar inicialment el Pla, els grups van tenir l’oportunitat de proposar, entre d’altres qüestions, una prolongació del període d’al·legacions de dos a tres mesos, el màxim permès per la llei. Demana al govern que creï un punt temporal d’atenció amb suport tècnic per escoltar de manera personalitzada tots els veïns afectats, així com també que enviï a tots els afectats el Manual d’informació dels afectats urbanístics. El Sr. Vives anuncia que el govern accepta el prec perquè les mesures que proposa són raonables, i destaca que sol·licita una iniciativa que ja s’està duent a terme per part dels Serveis Tècnics del Districte. Afegeix que ja s’ha desenvolupat una aplicació informàtica especialitzada i un sistema d’atenció personalitzada per donar resposta als afectats urbanístics. Malgrat tot, es compromet a intensificar aquestes mesures per donar compliment amb la màxima disposició al prec. La Sra. Sanz assegura que els veïns han manifestat que els Serveis Tècnics del Districte no els estan facilitant aquesta informació, motiu pel qual demana que la Casa Gran s’imposi com a prioritat el fet de solucionar aquesta situació. Afirma que els veïns han expressat moltes queixes, com ara que les fitxes de participació no són a Internet o que el web es penja. Agraeix que el govern accepti el prec i tingui la voluntat de resoldre la situació, però expressa el malestar del seu grup respecte a la gestió que se n’ha fet fins ara. Opina que si el Pla s’hagués presentat l’1 de desembre en el Consell de Barri de Sant Andreu, tal com estava previst, s’haurien evitat molts problemes, atès que s’haurien escoltat les reivindicacions dels veïns abans de procedir a la seva aprovació inicial. Destaca que només queden dos mesos perquè finalitzi el període d’al·legacions i que els veïns estan molt desorientats. Demana, doncs, que es recondueixi la situació, atès que considera que no és acceptable que els veïns tinguin aquesta sensació de desinformació i de manca de transparència. El Sr. Vives assegura que el govern està treballant per evitar que es produeixin aquestes disfuncions i reitera l’acceptació del prec. Tanmateix, assenyala que el problema a què ha fet referència la Sra. Sanz no és de grans dimensions, ja que tant el Pla com el procés que s’ha seguit per a la seva elaboració han tingut molt bona rebuda per part de la majoria de veïns de Sant Andreu. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 23. Que en el termini de 3 mesos es presenti un estudi sobre el cost d’implantar un programa progressiu de compensació de les emissions de CO2 generades per l’activitat i actes públics de l’Ajuntament de Barcelona. 1348 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 El Sr. Portabella demana que s’estudiï un programa progressiu de compensació de les emissions de CO2 generades per l’activitat i actes públics de l’Ajuntament de Barcelona. Assenyala que aquest programa ajudaria a saber quins són els costos en emissions de CO2 derivats de les actuacions públiques de la ciutat i, posteriorment, es podrien compensar aquests costos mitjançant un estalvi equivalent en algun projecte concret. Afegeix que la compensació es basaria en aportacions voluntàries d’una quantitat econòmica proporcional a les tones de CO2 emeses per l’Ajuntament, que es podria dedicar a projectes en altres ciutats o països. Opina que aquest és un bon sistema per prendre consciència de les emissions de CO2 que es consumeixen i que no van associades a la mobilitat, és a dir, que serviria per valorar la magnitud de les emissions de CO2 que suposa l’activitat habitual de l’Ajuntament. A tall d’exemple, destaca que per la Mercè del 2008 es van compensar 20 tones d’emissions de CO2, de les quals dues es van derivar del muntatge de gestió dels estands i 18 es van generar a través dels projectes que s’hi van dur a terme. Proposa sistematitzar aquestes compensacions començant per actes concrets i específics, com ara l’entrega de les medalles d’honor de la ciutat, fins arribar a la compensació de l’activitat habitual de l’Ajuntament. El Sr. Puigdollers accepta el prec i demana al Sr. Portabella que posi en pràctica la formació que té en aquests aspectes i que col·labori amb l’Àrea de Medi Ambient i Serveis Urbans per establir els criteris de l’estudi, atès que hi ha llargues discussions en fòrums internacionals sobre quin procediment s’ha de seguir per calcular el cost de les emissions de CO2. El Sr. Portabella posa la seva col·laboració a disposició del govern. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 24. En quin estat es troba l’expedient d’expropiació de Can Ferrer, i quines accions pensa dur a terme el Govern municipal al respecte? El Sr. Colomé informa que la resposta es facilitarà per escrit a tots els grups. Es dóna per tractada. 25. Quins són els objectius de l’anunciat projecte de millora del Passeig de Gràcia, s’han tingut en compte per a aquest la proposta del Pla Director del Passeig de Gràcia elaborat el passat mandat, les característiques i costos de manteniment ordinari i el calendari d’actuacions per a les afectacions de les obres d’infraestructures? El Sr. Colomé informa que la resposta es facilitarà per escrit a tots els grups. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 26. Quin és el projecte que té previst l’equip de govern municipal a la Llosa de la Vall d’Hebron, al Districte d’Horta-Guinardó, així com el calendari previst i les determinacions del projecte? El Sr. Colomé anuncia que aquest punt es tracta conjuntament amb el punt 28 de l’ordre del dia, corresponent a una pregunta d’ICV-EUiA, que formula en primer lloc la Sra. Blasco. La Sra. Blasco exposa que, segons les informacions que han difós els mitjans de comunicació, el govern està redefinint el projecte de l’illa d’equipaments de la Llosa de la Vall d’Hebron a fi de modificar la gestió dels equipaments i concedir-la a una empresa privada. A més, destaca que el govern ha fet un encàrrec diferent a un altre arquitecte, que està proposant un seguit d’equipaments nous que no han NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1349 estat consensuats. Conclou que, per aquest motiu, el seu grup formula la seva pregunta. El Sr. Ramírez llegeix la pregunta del seu grup. El Sr. Vives exposa que la història de la Llosa es remunta a l’any 2005 i recorda que els estudis previs que amb el pas del temps s’han anat desenvolupant els va encarregar l’Agència del Carmel l’any 2008. Tanmateix, manifesta que en tot aquest temps no s’ha elaborat cap projecte factible. Comunica que en aquests moments l’Ajuntament està valorant una proposta de gestió público-privada que integra el desenvolupament de residències sociosanitàries, residències d’estudiants, serveis sanitaris i un mercat. Explica que el Districte ha col·laborat en el projecte des del principi i, per tant, disposa de tota la informació al respecte. La Sra. Blasco recorda que durant el mandat anterior es va aprovar un pla director, i pregunta si el nou govern ha desestimat la feina feta o té la intenció d’aprofitar-la. Puntualitza que aquest pla director, que opina que és de gran qualitat, va sorgir d’un concurs i incloïa un seguit d’equipaments de tipus local. Afirma que és conscient que la nova proposta manté el mercat, el supermercat i l’escola bressol, però destaca que no manté el nou centre de Serveis Socials ni el Casal de Joves, tots dos inclosos en el Pla d’equipaments del districte. Recorda que el govern anterior va reivindicar que els equipaments de proximitat a la Llosa havien de ser irrenunciables. Lamenta que la nova proposta, de paternariat público-privat, només inclogui equipaments rendibles –una residència d’estudiants, un centre sociosanitari, allotjament per a les famílies de malalts– i hagi eliminat els equipaments locals, excepte l’escola bressol, el mercat i el supermercat. Assegura que la pregunta del seu grup és exactament la mateixa que va presentar CiU des de l’oposició en el mandat anterior, quan es va valorar la possibilitat d’instal·lar una part de les consultes externes de l’Hospital de la Vall d’Hebron a la Llosa. Expressa la preocupació del seu grup per la possibilitat que els equipaments locals desapareguin del projecte i demana al govern que consensuï la proposta que està estudiant i la treballi en la seu del Districte, a fi d’evitar que les associacions de veïns s’assabentin d’aquests canvis a través de la premsa. El Sr. Bolaños subscriu l’argumentació de la Sra. Blasco, atès que considera que els equipaments consensuats que havien d’instal·lar-se a la Llosa són molt necessaris. D’altra banda, diu al govern que si està modificant projectes o desenvolupant-ne de nous, té l’obligació de donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient i permetre que la resta dels grups els debatin. Valora positivament que la Comissió serveixi per debatre sobre les illes autosuficients que hi haurà a Barcelona d’aquí a vint anys, però assenyala que hi ha aspectes del present que també són molt importants i que han de comptar amb un espai de diàleg. Lamenta que els grups municipals s’hagin d’assabentar de determinats projectes a través de la premsa i demana al govern que faci ús de la Comissió com a òrgan decisori, però també com a espai de debat dels projectes de la ciutat. Recorda que, des de l’oposició, CiU va formular la mateixa petició, atès que durant el mandat anterior també es van produir casos similars. Assegura que un projecte es pot modificar, però sempre que es faci a partir del debat a la Comissió, i opina que la premsa ha de tenir accés a aquestes modificacions una vegada els grups municipals ja n’estiguin al corrent. Finalment, conclou que el seu grup és partidari de defensar els equipaments consensuats durant el mandat anterior per a la Llosa. El Sr. Vives respon que, per tal de poder discutir projectes a la Comissió, primer cal comptar amb projectes en ferm. Explica que el govern ha rebut una sol·licitud per executar a la Llosa una proposta interessant, que recull gran part del que establia l’avantpla aprovat al maig del 2011 i que, a més, corregeix un problema de la configuració anteriorment consensuada. Comunica que l’anterior model de desenvolupament de projectes no era factible i revela que el govern està treballant a partir de noves aportacions a fi de poder desenvolupar el projecte de la Llosa. Assegura, però, que tots els grups tindran 1350 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 l’oportunitat de discutir sobre aquest projecte amb absoluta tranquil·litat a la Comissió. D’altra banda, diu al Sr. Bolaños que un diari determinat ha publicat una informació que no té res a veure amb el treball que està desenvolupant el govern municipal. Finalment, conclou que per al govern també és molt important que la Llosa inclogui equipaments de proximitat, motiu pel qual preveu que tots plegats seran capaços d’arribar a un acord. El Sr. Bolaños explica que el seu grup va assabentar-se de la nova proposta a través d’El Periódico de Catalunya. Entén que les informacions que aquest diari va publicar puguin ser falses, però demana al Sr. Vives que controli els projectes i les informacions que surten del seu equip, atès que dubta que el periodista tingui prou capacitat d’inventiva per afirmar que un equip d’arquitectes de Madrid s’encarregarà del projecte de la Llosa de la Vall d’Hebron. El Sr. Vives assegura que la informació a què ha fet referència el Sr. Bolaños no ha sortit del seu equip i afirma que com que no té cap obsessió per la premsa, no interroga els periodistes sobre les seves fonts. En aquest sentit, manifesta que desconeix d’on ha sortit la informació que va publicar El Periódico de Catalunya i anuncia que es tracta d’una informació molt diferent de la que s’adiu a la realitat. Insisteix que una vegada el govern hagi acabat de definir la proposta la plantejarà en la Comissió. Es dóna per tractada. 27. Com afectarà a l’àrea d’urbanisme del Govern municipal la interlocutòria d’imputació pel cas de l’hotel del Palau de la Música? El Sr. Bolaños llegeix la pregunta. El Sr. Vives respon que, en tractar-se d’un procediment judicial obert, aquesta interlocutòria d’imputació no afecta de cap manera el càrrec municipal de l’àmbit d’Hàbitat Urbà que hi està implicat. El Sr. Bolaños pregunta al Sr. Vives si està al corrent de la situació processal d’aquest càrrec municipal i quina opinió té al respecte. El Sr. Vives aclareix que si la pregunta és com afectarà la interlocutòria a l’Àrea d’Hàbitat Urbà, la resposta és que no l’afectarà de cap manera. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 28. Quines són les intencions del Govern municipal sobre l’illa d’equipaments de la Llosa de la Vall d’Hebron? Com s’ha consensuat aquesta proposta al Districte d’Horta-Guinardó? Com afectarà els equipaments actualment previstos en el Pla d’Equipaments del Districte d’Horta-Guinardó? Tractada conjuntament amb el punt número 26 de l’ordre del dia. Del Grup Municipal UpB: 29. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre el projecte urbanístic de Can Batlló? El Sr. Portabella explica que el seu grup va subsumir aquesta pregunta en el temps i la forma pertinents i, posteriorment, el govern va emetre un comunicat de premsa sobre Can Batlló que avui s’ha publicat als diaris. D’altra banda, assenyala que el govern ha retirat el punt número 8 de l’ordre del dia, relatiu a Can Batlló, i que durant el desenvolupament d’aquesta Comissió el PP ha emès un comunicat de premsa que diu el següent: «El PP insta a la retirada del punt de la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient sobre Can Batlló. El PP considera que l’Ajuntament ha de desencallar Can Batlló, però no de qualsevol manera.» Entén que després d’aquests esdeveniments, el seu grup no està en condicions de formular aquesta pregunta, però assegura que el fet que el govern hagi hagut de retirar un punt de l’ordre del dia a conseqüència de la pressió del PP és força NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1351 incòmode. Opina que la relació del govern amb els mitjans de comunicació no acaba de funcionar, i manifesta que no és gaire agradable el fet de trobar la resposta a la pregunta que el seu grup pretenia formular en la Comissió en un diari. Finalment, diu que ja no sap a què atendre’s i demana al govern que faci una reflexió sobre aquesta situació i respongui a la pregunta per escrit. El Sr. Vives aclareix que no s’ha produït cap mena d’incomoditat, sinó que simplement s’ha retirat un punt de l’ordre del dia perquè no comptava amb la majoria necessària perquè es pogués aprovar, tal com passa sovint amb els punts que generen alguna mena de disfunció en la Comissió. Comunica que el govern negociarà el punt retirat per poder-lo tirar endavant en benefici de la ciutat. El Sr. Portabella replica que aquesta situació ha generat una incomoditat al seu grup i demana que el govern reflexioni sobre aquesta incomoditat, encara que el Sr. Vives no l’hagi patit. Assegura que després del comunicat del govern que conté la resposta de la seva pregunta, de la retirada del punt de l’ordre del dia sobre Can Batlló i del comunicat emès pel PP, ja no sap què preguntar. El Sr. Vives es compromet a facilitar tota la informació relativa a Can Batlló de què disposi tant al Sr. Portabella com a la resta d’assistents de la Comissió. Finalment, es disculpa per haver-li generat incomoditats. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les vint hores i quaranta minuts. 1352 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Acords Acords de les sessions del mes de febrer de 2012 COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR Sessió de 15 de febrer de 2012. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal PSC: 1. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: Reconsiderar els punts de connexió WIFI públics retirats a la ciutat de Barcelona, definir un pla de criteris de distribució territorial en 1 mes i crear un pla d'avaluació i seguiment dels mateixos en un termini de 3 mesos, per tal d'informar semestralment aquesta comissió de l'evolució dels mateixos. Del Grup Municipal PP: 2. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: Instar al Govern municipal i al Govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona a intensificar la mediació amb Transports Metropolitans de Barcelona (empresa i treballadors) i el sector del Taxi, apel·lant a la responsabilitat de totes les parts, per desconvocar la vaga prevista durant la celebració del Mobile World Congress, tenint en compte l'afectació per a la mobilitat de la ciutadania, els perjudicis econòmics i el que això pot suposar per a la projecció i la imatge de la ciutat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 3. La Comissió de Presidència i Règim Interior insta al Govern municipal a que es retransmeti en directe, amb so i imatge, mitjançant la pàgina web de l'Ajuntament les sessions de les comissions del Consell Municipal i que aquestes sessions puguin ser consultades en aquest format audiovisual amb posterioritat a la mateixa pàgina web. Del Grup Municipal UpB: 4. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda iniciar el procés d'elaboració d'un marc normatiu que reguli i promogui la Gestió Cívica o Gestió Ciutadana d'equipaments i serveis municipals, amb la col·laboració de les entitats que així ho desitgin. COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ Sessió de 15 de febrer de 2012. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1353 Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal PSC: 1. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda: a) Adquirir el compromís d'informar on-line de les execucions de les inversions realitzades pel Grup Ajuntament de Barcelona, detallant els acords presos per la Comissió de Govern. b) Que en el termini de tres mesos presenti una proposta per tal que el Grup Ajuntament de Barcelona adopti una metodologia d'anàlisi cost-benefici que incorpori, per tant, aspectes socioeconòmics i mediambientals d'aquelles inversions estratègiques o sobre aquelles que existeixen diferents alternatives. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 2. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda: 1) Instar al Govern municipal que presenti en un termini de 3 mesos, un estudi sobre la totalitat d'empreses ubicades a la ciutat de Barcelona, a les que se'ls ha aprovat un ERO, des del passat 1 de gener de 2011. Tot especificant l'empresa, el sector i el nombre de treballadors i treballadores afectats. 2) Instar al Govern municipal a posar en marxa, mitjançant Barcelona Activa, programes específics d'inserció laboral per tal que les persones afectades per aquests EROs puguin reintegrar-se al mercat laboral, i fer-ho en llocs de treball i/o ocupacions amb igual o similar qualificació. COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT Sessió de 16 de febrer de 2012. Propostes d’acord 1. Rectificar, d’acord amb allò que preveu l’article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, l’errada material soferta a l'acord pres per la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient en sessió de 15 de desembre de 2011, en el sentit de concedir a la Comunitat de Propietaris del carrer Junta de Comerç 6 la bonificació del 35% de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres sobre la quota de 462,97 euros, la qual cosa representa una bonificació de 162,04 euros, quedant només obligada a pagar 300,93 euros per aquest concepte. Donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes pertinents. 2. Acordar la declaració d'especial interès i utilitat municipal de les obres consistents en "construcció d'entresolat i adequació de local" a la finca ubicada al carrer Mare de Déu del Port, 55, de conformitat amb l'Ordenança fiscal 2.1. de l'any 2011; concedir a Cementiris de Barcelona, SA, la bonificació del 70% sobre la quota de l'Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió d'una llicència d'obres amb número d'expedient 03-2011LM3284 per import de 6.240 euros i generada la carta de pagament el dia 9 de juny de 2011, donat que s'ajusta a allò establert en l'article 7è de l'esmentada ordenança, en tant que el titular de la llicència és una societat municipal que actua com a arrendatària de la nau objecte de les obres i destinada a museu de carrosses fúnebres, en la seva condició de gestora de l'esmentada col·lecció de carrosses fúnebres, propietat de l'Ajuntament de Barcelona, i que es tracta d'una obra d'indiscutible interès social, com és la d'un equipament cultural dins de la clau 7 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità i en relació al seu article 212.1.c); i donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes pertinents. 1354 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 3. Concedir a Escola Pia de Catalunya la bonificació del 35% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la realització de les obres de construcció d’una escala de sortida d’emergència que comunica el soterrani amb el jardí de la finca ubicada al núm. 25 del carrer Immaculada, donat que s’ajusten a allò establert en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2011, atès que les mateixes afecten a un edifici urbanísticament protegit, amb nivell de protecció “C”, segons el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i, en conseqüència, Declarar-les d’especial interès i utilitat municipal, atès que les indicades obres reporten beneficis objectius a la ciutat i acompleixen una indiscutible funció social (essent la quota total de 964,17 euros, aplicant la bonificació del 35% de 337,46 euros, la quota resultant exigible és de 626,71 euros); aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 4. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de la construcció d’un edifici d’habitatges de promoció pública al Barri del Carmel, composat de dues plantes soterrani, planta baixa i quatre plantes tipus en el front al Passatge Calafell. Quedant l’edifici destinat a vint habitatges en règim de protecció, preferentment pel lloguer a joves, dos locals sense ús predeterminat (un local per a ubicar-hi equipament veïnal i l’altre local en reserva per a un ús públic o col·lectiu) i dinou places d’aparcament de cotxe al carrer Siguenza, núm. 31 i de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2009; concedir a Incasòl la bonificació del 90% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió de la llicència, en data 2 d’abril de 2009, per a la seva construcció (essent la quota total de 53.137,5 euros, aplicant la bonificació del 90% de 47.823.75 euros, la quota resultant exigible és de 5.313,75 euros); donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que les obres es duen a terme en una parcel·la part de la qual està qualificada d’equipament (clau 7b), i les obres són la construcció d’un edifici d’habitatges de promoció pública; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 5. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de la restauració de terrats i coberts, actuacions sobre façanes, mitgeres, patis o terrats amb instal·lació de bastida tubular pertanyents a edifici catalogat, conjunts o entorns protegits amb projecte i assumeix visat pel COAC, al carrer Pg. Vall d’Hebron, 157, i de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2011, concedir a Fundació Alba la bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió de la llicència, en data 17 d’octubre de 2011 (essent la quota total de 5.917,78 euros, aplicant la bonificació del 65% de 3.846,55 euros, la quota resultant exigible és de 2.071,22 euros); donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que el titular de la llicència és una entitat sense ànim de lucre, la construcció es realitza en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7a) i les obres acompleixen una indiscutible funció d’interès social com és la realitzada per un equipament sanitari- assistencial; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal PP: NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1355 6.La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar al Govern municipal a presentar, en el termini de 6 mesos, un informe sobre l'estat d'execució de la Modificació del PGM del Carmel i entorns, per tal de determinar les possibles modificacions de planejament que puguin resultar adients. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 7. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Aprovar, en el termini de 6 mesos, el Pla Estratègic del verd per a la ciutat de Barcelona. Dotant-lo d'un calendari de desplegament i un pressupost. El Pla començarà a desplegar-se el 2013. El pressupost d'aquest any tindrà una partida assignada a aquest concepte. I a partir d'aquest any, també els pressupost dels anys consecutius que suposi el desplegament del Pla. Del Grup Municipal UpB: 8. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda destinar un equip multidisciplinar a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà del Nucli Antic de Sant Andreu que ofereixi assistència jurídica i social als afectats per aquesta MPGM i que en garanteixi un acompanyament adequat. COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS Sessió de 14 de febrer de 2012. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal PSC: 1. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Instar al Govern municipal a ampliar el nombre de menjadors socials per a persones grans en equipaments municipals de tota la ciutat, atès l'increment -tal com se'ns va anunciar en aquesta Comissió- del pressupost per aquest programa. Demanar al Govern municipal que ens faciliti per escrit a aquesta Comissió, d'una banda la distribució de menjadors socials per a persones grans i nombre de places fent referència a cada districte que han donat el servei d'Àpats en companyia al llarg del 2011 i, de l'altra la previsió per al 2012. Del Grup Municipal PP: 2. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Instar a la Generalitat de Catalunya, a través del Consorci d'Educació de Barcelona, a garantir el suport adequat als infants amb trastorns i/o discapacitat a l'escola ordinària de la ciutat de Barcelona, tot mantenint com a mínim, el pressupost destinat l'any 2011 en ajudes per als infants amb necessitats educatives especials. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 3. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Instar al Consorci de Serveis Socials de Barcelona i al Govern de la Generalitat de Catalunya a posar en funcionament de manera immediata els equipaments socials públics de la ciutat amb les obres ja acabades: 1) Infància: CRAE Pujades i Passeig Urrutia. 1356 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 2) Persones grans: Residència i Centre de Dia de Via Favència. 3) Persones amb discapacitat: Residència per a persones amb discapacitat psíquica Mas Sauró. Del Grup Municipal UpB: 4. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda revisar el model de gestió dels Centres Esportius Municipals per tal de: 1) Aprofundir en el model de pràctica esportiva de qualitat de la nostra ciutat, reconegut internacionalment. 2) Garantir la qualitat del dia a dia de l'activitat esportiva i de les instal·lacions municipals així com l'accessibilitat a la pràctica esportiva de persones amb discapacitat. 3) Millorar la promoció esportiva. 4) Vetllar per la millora de les condicions laborals dels professionals que treballen en els Centres Esportius Municipals. COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ Sessió de 14 de febrer de 2012. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal PP: 1. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: 1. Descartar qualsevol canvi en els usos dels equipaments culturals de la ciutat destinats a l'art contemporani. 2. Instar al Govern municipal a presentar un mapa d'equipaments culturals a Barcelona, que estableixi els usos de cada equipament, i inclogui el cost, el calendari i la justificació de cada destí avalada pels corresponents informes tècnics, en el termini d'un mes. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 2. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar al Govern de la Generalitat a consignar en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya del 2012 les partides pressupostàries necessàries per tal d'assegurar la construcció dels nous centres escolars de Can Fabra, La Maquinista, Congrés- Indians, L'Univers, Sant Martí i Els Encants de la ciutat de Barcelona. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT Sessió de 16 de febrer de 2012. Proposta d’acord 1. Adscriure l’ús i constituir un dret real d’aprofitament a favor de Barcelona de Serveis Municipals, SA respecte a la finca municipal situada al barriada de Sant Joan d’Horta, al carrer de Lloret de Mar, núm. 83.I, grafiada en el plànol annex, on s’ubica l’aparcament soterrani construït denominat del Parc de la Unitat; formalitzar l’adscripció i la constitució del dret real d’aprofitament, d’acord amb les condicions del document annex, que s’aproven; promoure la seva inscripció en el Registre de la Propietat; i facultar al regidor de Mobilitat per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1357 Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal PSC: 2. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Refermar el compromís de la ciutat de Barcelona per l'accessibilitat, fet que s'ha vingut demostrant en els darrers anys amb la implementació de polítiques en aquest àmbit. 2. Instar al Govern municipal a presentar en aquesta Comissió en un termini màxim de 3 mesos un informe relatiu a l'estat de l'accessibilitat tant en el transport públic com en la via pública a la ciutat de Barcelona, així com les mesures que el Govern municipal portarà a terme per tal de millorar-la. Del Grup Municipal PP: 3. Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar al Govern municipal a continuar la mediació i el màxim diàleg amb Transports Metropolitans de Barcelona i el sector del taxi, per tal de garantir la mobilitat i la seguretat de la ciutat de Barcelona durant la celebració del Mobile World Congress. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 4. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar a Transports Metropolitans de Barcelona a restablir la circulació de les línies de bus de barri que han deixat de fer-ho els diumenges i festius. 1358 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 DISPOSICIONS GENERALS Decrets de l’Alcaldia Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 21 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, i l’article 13 de la Carta Municipal, disposo: Primer. Modificar la denominació de la Direcció Tècnica de Gestió, adscrita al Gabinet de l’Alcaldia, per la de Direcció de Programa de Gestió i assignar-li un nivell equivalent 2619X del vigent Catàleg de Llocs de Treball i les funcions que s’adjunten a l’annex, amb data d’efectes 15 de febrer de 2012. Barcelona, 20 de febrer de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. Exp. 12-OR000006) ANNEX1: DESCRIPCIÓ DE LES FUNCIONS DE LA DIRECCIÓ DE PROGRAMA DE GESTIÓ Direcció de Programa de Gestió Òrgan superior immediat: Gabinet de l’Alcaldia Nivell associat: 2619X Missió: Incorporar el conjunt d'actuacions, proposicions, elements de debat i de discurs, així com la gestió d'aquells aspectes més qualitatius de l'activitat de l'Alcaldia. Funcions principals: • Elaborar la documentació, de la informació i de les activitats necessàries per al desenvolupament de les funcions del Gabinet de l'Alcaldia. • Planificar, analitzar i elaborar el cronograma general de l’activitat de l’Alcalde i el seu manteniment i actualització. • Controlar, valorar i realitzar el seguiment de l'activitat proposada a l'Alcalde. • Elaborar la documentació necessària per a cadascuna de les activitats que l'Alcalde realitzi, així com els informes d’activitat de l’Alcalde. • Coordinar l’agenda d’activitats de l’Alcalde. • Establir mecanismes d’informació amb la resta de departaments de l'Ajuntament. • Elaborar i supervisar tota la informació relativa a les peticions d'activitat de l'Alcalde. • Definir l'activitat pròpia de l'Alcaldia en l'àmbit territorial. • Dissenyar i coordinar noves activitats relacionades amb els àmbits de gestió sectorials. * * * Decret. L’Alcalde, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de Barcelona, i amb el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007, per la que s’aprova l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, resol: El Nomenament, del Sr. Jordi Cabrafiga Macias, com a personal eventual, subgrup de classificació A”, en el lloc de director de Programa de Gestió, adscrit al Gabinet de l’Acaldia, amb complement de destinació de nivell 26 i específic de responsabilitat 2619XE/S:07017026, i el règim de plena dedicació. La publicació de la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1359 Que es doni compte de la present resolució al Consell Municipal en la pròxima sessió que se celebri. Barcelona, 20 de febrer de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 542/12) * * * Decret. L’Alcalde, de conformitat amb l’article 52,2 de la Carta Municipal de Barcelona, i amb el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007 de 12 d’abril, per la que s’aprova l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, resol: El Nomenament, de la Sra. Montserrat Torres Fabres, com a personal eventual, subgrup de classificació C1, en el lloc d’assessor/a del Grup Polític Municipal UpB- ERC-Ri. Cat-Dcat-AM, amb complement de destinació de nivell 22 i específic de responsabilitat 2215X/S:07018125, i el règim horari de 20 hores setmanals, amb efectes del dia 1 de març de 2012. La publicació de la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Que es doni compte de la present resolució al Consell Municipal en la pròxima sessió que se celebri. Barcelona, 20 de febrer de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 543/12) 1360 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 CARTIPÀS Decret. En ús de les atribucions que tinc conferides per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i d’acord amb l’article 15 dels Estatuts del Consorci del Parc de Collserola, disposo: Designar l’Im. Sr. Jordi Portabellai Calvete com a representant de l’Ajuntament de Barcelona a la Comissió Executiva del Consorci del Parc de Collserola, en substitució del Sr. Vicent Guallart i Furió. Barcelona, 10 de febrer, L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera (Ref. 498/12) * * * Decret. En ús de les atribucions que tinc conferides per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Delegar en el Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans l'atorgament de llicències d'ús comú especial en l'àmbit del sanejament. Barcelona,10 de febrer de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera (Ref.499/12) * * * Decret. Vista la petició rebuda del President del Grup Municipal Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa de 30 de gener de 2012, que comunica un canvi de consellera al Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i d'acord amb l'article 16 de les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes, disposo: Nomenar membre del Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi el Sr. Gerard Domínguez Reig en substitució de la Sra. Imma Clarà i Vila. Barcelona, 20 de febrer de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera (Ref. 514/12) * * * Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i el que determina l’article 11 dels Estatuts de l’Agència Local d’Energia de Barcelona, disposo Designar el Sr. Roman Llagostera i Pujol membre de l’Assemblea General de l’Agència Local d’Energia de Barcelona en representació de l’Ajuntament de Barcelona i en substitució del Sr. Jordi Campillo Gámez. Barcelona,20 de febrer de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref.524/12) * * * Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia per l'article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Proposar a la Societat Barcelona de Serveis Municipals, SA, com a accionista de la societat Clavegueram de Barcelona, SA, elevar a la Junta General de l’esmentada societat la designació del Sr. Roman Llagostera i Pujol com a membre del Consell d'Administració de Clavegueram de Barcelona, SA, en substitució del Sr. Jordi Campillo Gámez. Barcelona, 20 de febrer de 2012, L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera (Ref. 526/12) NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1361 Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia per l'article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo Proposar a la Societat Barcelona de Serveis Municipals, S.A., com a accionista de la societat Tractament i Selecció de Residus, SA, elevar a la Junta General de l’esmentada societat la designació del Sr. Roman Llagostera i Pujol com a membre del Consell d'Administració de Tractament i Selecció de Residus, S.A. en substitució del Sr. Jordi Campillo Gámez. Barcelona, 20 de febrer de 2012, L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera (Ref. 528/12) * * * Decret. En ús de les facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Designar el Sr. Enric Aulí Mellado representant de l’Ajuntament de Barcelona al Patronat de la Fundació Fòrum Ambiental, en substitució del Sr. Jordi Campillo Gámez. Barcelona, 20 de febrer de 2012, L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera (Ref. 545/12) * * * Decret. De conformitat amb el que es preveu a l'article 41 del Reglament Orgànic de l'Ajuntament de Barcelona, disposo: Comunicar al Plenari del Consell Municipal, pel seu assabentament, l'escrit del Grup Municipal Socialista que designa president de l'esmentat Grup a l'Im. Sr. Jordi Martí i Grau, en substitució de l'Im. Sr. Jordi Hereu i Boher. Barcelona,20 de febrer de 2012, L'alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera (Ref. 544/12) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Delegar en l’Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, tinent d’Alcalde de Cultura Coneixement, Creativitat i Innovació, la signatura del contracte-programa entre la Generalitat de Catalunya, l’ Ajuntament de Barcelona i el Consorci Mercat de les Flors-Centre de les Arts de Moviment aprovat pel Consell General del Consorci en data 1 de desembre de 2011. Barcelona, 23 de febrer de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 598/12) 1362 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 PERSONAL Concursos de personal BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVISIÓ D’UN LLOC DE TREBALL (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1363 – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de 1364 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 1417/12. Un lloc de treball de cap de Projecte d’Obres i Manteniment. (nivell 24) Cap de Projecte d’Obres i Manteniment. Concurs núm. 1417/12 D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball, les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per concurs de mèrits del lloc de treball de Cap de Projecte d’Obres i Manteniment de la Direcció de Llicències i Espai Públic del districte de Sant Andreu. Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de 485,19 euros segons catàleg vigent (2420X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Funcions: − Seguiment i control de projectes i obres pròpies planificades des del districte. − Seguiment i control de les actuacions portades a terme en el territori dels diferents operadors municipals en l’àmbit d’urbanisme, habitatge, manteniment, medi ambient i mobilitat. − Suport i assessorament al personal tècnic adscrit al departament en el desenvolupament de les funcions que tenen encomanades tot garantint l’aplicació dels criteris funcionals definits pels sectors de referència, sota el comandament del Cap del Departament. − Gestió, contractació i supervisió dels contractes amb empreses dins del seu àmbit d’actuació. − Proposta d’elaboració d’informes preceptius en coordinació amb el Departament de Llicències i Inspecció. − Control de l’execució del manteniment correctiu i preventiu de la via pública, edificis i equipaments. − Assistència tècnica als òrgans de participació vinculats a aquest àmbit en coordinació amb la Direcció de Promoció, Participació i Prevenció. − Assoliment dels objectius i compromisos adoptats pels plans municipals i del Districte en l’àmbit de les seves competències. − Exercici de totes aquelles altres funcions que li siguin atribuïdes pel Departament en el compliment de les seves funcions. Requisits NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1365 Pertànyer com a personal funcionari o laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona del grup A subgrup A1 a la categoria de Tècnic/a Superior d’Arquitectura i Enginyeria, o del subgrup A2, de la categoria de Tècnic/a Mitjà/na d’Arquitectura i Enginyeria. Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C ) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. − Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en manteniment i conservació dels edificis i instal·lacions, amb mitjans propis i/o externs, fins a 2 punts. − Experiència en seguiment i control d’obres, fins a 2 punts. 1366 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 − Experiència en gestió i explotació d’aplicacions i programes informàtics de suport dins de l’àmbit d’obres i manteniment, fins a 1 punt. − Realització d'altres tasques de caire tècnic en l'àmbit municipal, fins a 1 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar els/les candidats/es per a la realització d’una prova o supòsit pràctic, valorant-se fins a un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori. 4. Característiques Personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i la valorarà fins a un màxim de 5 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima es de 10,5 punts. − Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/es. Junta de valoració President: − Sra. Salvador Coll Artés, Gerent del Districte de Sant Andreu o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Ester Santiago Lozano, Directora de Serveis de Llicències i Espai Públic del Districte de Sant Andreu, o persona en qui delegui. − Sra. Laura Martínez Miragall, Directora de Serveis Generals del Districte de Sant Andreu, o persona en qui delegui. − Sr. Jesús Imbernón Marches , Cap de departament d’Obres i Manteniment de la direcció de Llicències i Espai Públic del Districte de Sant Andreu, o persona en qui delegui. − Sr. Jose Maria Martinez de Eulate, Assessor Tècnic del Departament de Selecció de la Gerència de Recursos humans, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa Presentació de sol·licituds. Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics entrant a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de l’ Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIO DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIO CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de l’ Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1367 Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. 1368 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE DOS CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE DOS LLOCS DE TREBALL, DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’HISENDA (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1369 Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. 1370 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 ANNEX Concurs núm. 135. Un lloc de treball d’administratiu/iva de Gestió Tributària. Activitats i Mobilitat. (nivell 16) Concurs núm. 136. Un lloc d’administratiu/iva de Gestió Tributària. Contenciós, Devolucions i Reclamacions de Tributs. (nivell 16) Concurs Núm. 135 Administratiu/iva de gestió tributària. Activitats i Mobilitat D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball, les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per concurs de mèrits del lloc de treball d’Administratiu/va de Gestió Tributària. Activitats i Mobilitat, adscrit al Departament d’Activitats i Mobilitat de la Direcció de Gestió Tributària de l’Institut Municipal d’Hisenda. Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 16 i específic de responsabilitat mensual de 99,41 euros segons catàleg vigent ( 1690H ). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària de 37.5 hores setmanals Funcions principals − Manteniment i actualització del fitxer de vehicles. Suposa el tractament de la informació i l’actualització de les dades relatives a la titularitat, situació i característiques d’un vehicle. − Gestió tributària associada als moviments i canvis en el fitxer de vehicles (IVTM) − Execució de tasques relatives a l’actualització i manteniment del fitxer de multes així com de suport a la mecanització de les mateixes • Coordinació i control de l’empresa externa que grava les multes de butlleta. • Confecció i manteniment de la base de dades de les multes prescrites. • Resolució d’incidències / consultes mitjançant telèfon (de GU, Assessoria Jurídica, de Circulació, Beneficis Fiscals, etc.) • Control de les entrades i sortides en paper de multes mitjançant la confecció d’indicadors. • Resolució i regularització d’incidències sobre errors de multes. − Suport a Dipòsits Municipals. − Cooperació en la confecció i manteniment de manuals del departament. Requisits Personal dels grups C1 o C2. Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS ). Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1371 la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l’apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. − Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües). Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s’han de complir a la data de la presa de possessió. Mèrits Comuns De conformitat amb les Bases Generals aprovades per decret d’Alcaldia d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats ( fins a 2 punts ). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 4 punts, segons el barem següent: − En informació i/o realització de tràmits de gestió tributària, manteniment i actualització de fitxers i padrons i gestió de multes (MIR, IVTM i SIR), fins a 2 punts. − En aplicacions informàtiques corporatives en general i/o en les aplicacions específiques requerides per al lloc de treball convocat, fins a 2 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/es per a la realització d’una prova o supòsit pràctic, valorant-ne fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori. 4. Característiques Personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria la Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i la valorarà fins a un màxim de 5 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts. 1372 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 − Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/es. Junta de Valoració President: − Sr. Antoni Rodríguez Sivera, Gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Pedro Javier Morales Montoya, Director de Gestió Tributària, o persona en qui delegui. − Sra. Maria Paret Casadesús, Cap del Departament d’Activitats i Mobilitat, o persona en qui delegui. − Sr. Santos Martínez Sequí, Cap de Recursos Humans, qui actua també com a Secretari, o persona en qui delegui. Un representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa Presentació de sol·licituds Les persones interessades hauran d’adreçar la seva sol·licitud a l’Institut Municipal d’Hisenda. Es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de l’ Intranet Municipal. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Administratiu/iva de Gestió Tributària. Contenciós, Devolucions i Reclamacions de Tributs Número 136 D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball, les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per concurs de mèrits del lloc de treball d’Administratiu/va de Gestió Tributària. Contenciós,Devolucions i Reclamacions de NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1373 Tributs, adscrit al Departament de Contenciós, Devolucions i Reclamacions de Tributs de la Direcció Jurídica de l’Institut Municipal d’Hisenda. Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 16 i específic de responsabilitat mensual de 99,41 euros segons catàleg vigent ( 1690H ). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària de 37.5 hores setmanals Funcions principals − Donar suport administratiu en la tramitació dels expedients relatius als procediments concursals en què l´Ajuntament pugui resultar creditor, mitjançant el desenvolupament de les tasques següents: • Consulta dels butlletins oficials i pàgines web concursals per a la detecció dels procediments concursals en què l´Ajuntament pugui resultar creditor. • Efectuar les consultes pertinents en les bases de dades i aplicatius municipals a fi de comprovar si les persones físiques/jurídiques en concurs de creditors tenen deute a favor de l´Ajuntament. • Emetre els corresponents certificats de deute pendent • Donar les altes pertinents en l’aplicatiu de procediments concursals i actualitzar la informació relativa als mateixos. • Donar suport al responsable de procediments concursals en les tasques de seguiment i control dels esmentats procediments. • Consultar les bases de dades i registres públics pertinents per efectuar, quan s’escaigui, les comprovacions necessàries per al tancament dels expedients concursals. • Regularitzar la situació tributària de les persones físiques/jurídiques en concurs de creditors, en finalitzar els corresponents procediments, efectuant les actuacions d’anul.lació, liquidació i actualització de les bases de dades fiscals, seguint les indicacions del responsable de procediments concursals. • Arxivar els expedients concursals i portar el control d’aquest Arxiu. Requisits Personal dels grups C1 o C2. Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS ). Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l’apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. 1374 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 − Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües). Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s’han de complir a la data de la presa de possessió Mèrits Comuns De conformitat amb les Bases Generals aprovades per decret d’Alcaldia d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats ( fins a 2 punts ). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 4 punts, segons el barem següent: Utilització i domini de les aplicacions i bases de dades fiscals, fins a 1 punt. Utilització com usuari avançat de programes informàtics: Word, Excel, Acces, etc, fins a 2 punts. Realització de tasques relacionades amb la gestió tributària, fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/es per a la realització d’una prova o supòsit pràctic, valorant-ne fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori. 4. Característiques Personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals.En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria la Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats, tindrà caràcter obligatori i la valorarà fins a un màxim de 5 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts.- − Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/es. Junta de Valoració President: − Sr. Antoni Rodríguez Sivera, Gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Paloma González Sanz, Directora Jurídica de l’IMHB, , o persona en qui delegui. − Sra. Mercè Armengou Martí, Cap del Departament de Contenciós, Devolucions i Reclamacions de Tributs de l’IMHB, o persona en qui delegui. − Sr. Santos Martínez Sequí, Cap de Recursos Humans, qui actua també com a Secretari, o persona en qui delegui. Un representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1375 Presentació de sol·licituds Les persones interessades hauran d’adreçar la seva sol·licitud a l’Institut Municipal d’Hisenda. Es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de l’ Intranet Municipal. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal.Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. 1376 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE QUATRE CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE QUATRE LLOCS DE TREBALL DE L’AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA DE BARCELONA (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1377 Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. 1378 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 ANNEX Concurs núm. 30/2011. Un lloc de treball de cap de la Unitat de Recursos Humans i Organització. (nivell 24) Concurs núm. 31/2011. Un lloc de treball de responsable de Gestió administrativa i Nòmines. (nivell 20) Concurs. 32/2011. Un lloc de treball de cap del servei d’Administració Econòmica. (nivell 24) Concurs. 33/2011. Un lloc de treball de responsable d’Infermeria del Servei d’Epidemiologia. (nivell 20) Cap de la Unitat de Recursos Humans i Organització Concurs núm 30/2011 D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per concurs de mèrits del lloc de treball de Cap de la Unitat de Recursos Humans i Organització, adscrit a la Direcció de Recursos i Administració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de 485,19 euros segons catàleg vigent (2499 X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Funcions: − Gestionar els recursos humans, materials, econòmics i tècnics de la Unitat de Recursos Humans i Organització de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. − Planificar i definir els objectius anuals de la Unitat segons les directrius establertes per la Direcció de Recursos i Administració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. − Proposar i desenvolupar les polítiques de recursos humans: selecció, formació i desenvolupament personal, promocions, contractació i prevenció de riscos laborals. − Dissenyar i facilitar eines de gestió de recursos humans per una bona planificació i ordenació de la plantilla i dels llocs de treball. − Assessorar a l’equip directiu sobre temes de la seva competència elaborant els informes tècnics i les propostes que s’escaiguin. − Dirigir les activitats de reclutament i selecció de personal. − Dirigir les activitats del Servei de prevenció de riscos laborals. − Supervisar la gestió administrativa del personal. − Implantar i actualitzar sistemes d’informació de recursos humans. − Participar, en representació de l’organització, en les negociacions laborals i de seguretat laboral amb els representants i les seccions sindicals corresponents. − Elaborar i gestionar el pressupost del Capítol I, així com d’altres partides pressupostàries assignades. − Vetllar pels compliments dels marcs legals vigents en matèria de gestió de personal, funció pública i contractació laboral, així com els Estatuts de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Requisits Pertànyer al grup A, subgrup A1 o A2. Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes o ens instrumentals adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1379 Portar un mínim d’un any de servei com a personal laboral indefinit de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i que pertanyi al cos o escala del grup de titulació en què esta classificat el lloc de treball objecte de la convocatòria. Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C ) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. − Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Mèrits Comuns De conformitat amb les Bases Generals aprovades per decret d’Alcaldia d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: • Experiència en gestió d’equips i direcció de persones, fins a 2 punts. • Experiència en coordinació i desenvolupament de polítiques de recursos humans, fins a 2 punts. • Experiència en direcció i gestió de prevenció de riscos laborals , fins a 2 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar els/les candidats/es per a la realització d’una prova o supòsit pràctic, valorant-se fins a un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori. 1380 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 4. Característiques Personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i la valorarà fins a un màxim de 4 punts. Puntuació mínima: − Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts. − Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/es. Junta de valoració: President: − Sr. Conrad Casas i Segalà, Gerent de l’Agència de Salut Pública, o persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Esteve Camprubí i Garreta, Director de Recursos i Administració o persona en qui delegui. − Sra. Marta Salamero Garcia, Secretària de l’Agència de Salut Pública o persona en qui delegui. − Sra. Elena Ruiz Clemente, Responsable de Gestió de Recursos Humans o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. Presentació de sol·licituds. El personal de l’Ajuntament de Barcelona que compleixi les condicions exigides haurà de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntarà la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria i els documents acreditatius corresponents, al Registre General de l’Ajuntament o a qualsevol altre Registre municipal, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació de les bases del concurs la Gaseta Municipal. El personal laboral de l’Agència de Salut Pública que compleixi les condicions exigides haurà de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntarà la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria i els documents acreditatius corresponents, a qualsevol dels Registres de l’Ajuntament o en el Registre General de l’Agència de Salut Pública, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació de les bases del concurs en la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hábil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1381 d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Responsable de Gestió Administrativa i Nòmines Concurs núm 31/2011 D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per concurs de mèrits del lloc de treball de Responsable de Gestió Administrativa i Nòmines, adscrit a la Unitat de Recursos Humans i Organització de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de 327,11 euros segons catàleg vigent (2099 X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Funcions: − Gestionar i fer el seguiment dels contractes laborals i efectuats a l’Agència de Salut Pública. − Tramitar les propostes d’adscripció o trasllat del personal a l’Ajuntament, altres organismes i internament − Aplicar l’Acord de Condicions de Treball i altres drets i deures del personal (permisos, llicències, excedències, altes, baixes, trasllat, reduccions i ampliacions de jornada, etc.) i elaboració dels expedients administratius corresponents. − Gestionar els processos de selecció del becaris, així com la tramitació de la finalització i possibles pròrrogues. − Controlar mensualment les incidències que afecten a la nòmina mensual de l’Agència de Salut Pública. − Gestionar el control de presència de tot el personal de l’Agència de Salut Pública. − Realitzar les comunicacions a la Intranet relacionades amb Recursos Humans; així com participar en el Grup de comunicació de l’ASPB. − Preparar i revisar tots els expedients i documentació relativa al seu àmbit per la Intervenció i elaboració d’informes, si s’escau. − Fer el seguiment de l’elaboració dels indicadors de la plantilla de l’Agència de Salut Pública. − Actualitzar i millorar els circuits de tots els documents administratius de la Unitat de Recursos Humans i Organització. Requisits Pertànyer al grup A, subgrup A2, o del grup C, subgrup C1. Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes o ens instrumentals adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Portar un mínim d’un any de servei com a personal laboral indefinit de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i que pertanyi al cos o escala del grup de titulació en què esta classificat el lloc de treball objecte de la convocatòria. Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C ) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de 1382 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Cultura, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. − Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Mèrits Comuns De conformitat amb les Bases Generals aprovades per decret d’Alcaldia d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: • Experiència en la gestió i tramitació d’expedients administratius de personal, fins a 2 punts. • Experiència en elaboració d’informes de nòmines, fins a 2 punts. • Experiència en l’aplicació de l’Acord de Condicions de Treball i de deures i obligacions dels treballadors, fins a 2 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar els/les candidats/es per a la realització d’una prova o supòsit pràctic, valorant-se fins a un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori. 4. Característiques Personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i la valorarà fins a un màxim de 4 punts. Puntuació mínima: − Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1383 − Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/es. Junta de valoració: President: − Sr. Conrad Casas i Segalà, Gerent de l’Agència de Salut Pública, o persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Esteve Camprubí i Garreta, Director de Recursos i Administració o persona en qui delegui. − Sra. Antonieta Viladrich i Huguet, Cap de la Unitat de Recursos Humans i Organització o persona en qui delegui. − Sra. Elena Ruiz Clemente, Responsable de Gestió de Recursos Humans o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. Presentació de sol·licituds. El personal de l’Ajuntament de Barcelona que compleixi les condicions exigides haurà de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntarà la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria i els documents acreditatius corresponents, al Registre General de l’Ajuntament o a qualsevol altre Registre municipal, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació de les bases del concurs la Gaseta Municipal. El personal laboral de l’Agència de Salut Pública que compleixi les condicions exigides haurà de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntarà la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria i els documents acreditatius corresponents, a qualsevol dels Registres de l’Ajuntament o en el Registre General de l’Agència de Salut Pública, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació de les bases del concurs en la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hábil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Cap del Servei d’Administració Econòmica Concurs núm 32/2011 D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball i 1384 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per concurs de mèrits del lloc de treball de Cap del Servei d’Administració Econòmica, adscrit a la Direcció de Recursos i Administració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de 485,19 euros segons catàleg vigent (2499 X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Funcions: − Gestionar els recursos humans, materials, econòmics i tècnics del Servei d’Administració Econòmica de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. − Planificar i definir els objectius anuals del Servei segons les directrius establertes per la Direcció de Recursos i Administració de l’Agència de Salut Pública. − Vetllar per la viabilitat econòmica, financera i pressupostària de l’Agència de Salut Pública. − Dirigir l’elaboració del pressupost anual i preus públics de l’Agència de Salut Pública. − Seguiment i control de l’execució pressupostària d’acord amb els objectius prevists i informar als Òrgans de Govern. Consignar el vistiplau sobre l’existència de crèdit a tots els expedients de despesa i sobre el reconeixement d’ingressos. − Dirigir els processos de liquidació anual del pressupost i comptes anuals per a obtenir satisfactòriament la auditoria externa anual. − Dirigir el pla de tresoreria de l’Agència de Salut Pública així com prendre decisions sobre les condicions de comptes corrents i negociació dels terminis d’ingressos i pagaments. − Supervisar el procés de quadre de tresoreria i conciliació dels comptes corrents. − Vetllar pel compliment de les obligacions fiscals. − Coordinar i fer el seguiment dels comptes dels projectes d’investigació amb despesa afectada i vist-i-plau de les memòries econòmiques. − Elaborar informes i formularis econòmics i financers per als òrgans de govern de l’Agència així com per als seus clients institucionals (altres Administracions, Intervenció de Control Financer, etc.). − Vetllar pel compliment dels marcs legals vigents en matèria pressupostària, financera, fiscal i de contractació així com els Estatuts de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Requisits Pertànyer al grup A, subgrup A1 o A2. Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes o ens instrumentals adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Portar un mínim d’un any de servei com a personal laboral indefinit de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i que pertanyi al cos o escala del grup de titulació en què esta classificat el lloc de treball objecte de la convocatòria. Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C ) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1385 situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. − Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Mèrits Comuns De conformitat amb les Bases Generals aprovades per decret d’Alcaldia d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: • Experiència en gestió d’equips i direcció de persones, fins a 2 punts. • Experiència en l’elaboració, execució del pressupost i gestió econòmica- patrimonial d’organismes autònoms i ens consorciats, fins a 2 punts. • Experiència en el desenvolupament dels instruments i programes de gestió 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar els/les candidats/es per a la realització d’una prova o supòsit pràctic, valorant-se fins a un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori. 4. Característiques Personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i la valorarà fins a un màxim de 4 punts. Puntuació mínima: − Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts. − Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/es. 1386 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Junta de valoració: President: − Sr. Conrad Casas i Segalà, Gerent de l’Agència de Salut Pública, o persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Esteve Camprubí i Garreta, Director de Recursos i Administració o persona en qui delegui. − Sra. Antonieta Viladrich i Huguet, Cap de la Unitat de Recursos Humans i Organització o persona en qui delegui. − Sra. Elena Ruiz Clemente, Responsable de Gestió de Recursos Humans o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. Presentació de sol·licituds. El personal de l’Ajuntament de Barcelona que compleixi les condicions exigides haurà de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntarà la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria i els documents acreditatius corresponents, al Registre General de l’Ajuntament o a qualsevol altre Registre municipal, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació de les bases del concurs la Gaseta Municipal. El personal laboral de l’Agència de Salut Pública que compleixi les condicions exigides haurà de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntarà la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria i els documents acreditatius corresponents, a qualsevol dels Registres de l’Ajuntament, o en el Registre General de l’Agència de Salut Pública, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació de les bases del concurs en la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hábil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Responsable d’Infermeria del Servei d’Epidemiologia Concurs núm 33/2011 D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1387 Es convoca la provisió per concurs de mèrits del lloc de treball de Responsable d’Infermeria, adscrit al Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de 173,09 euros segons catàleg vigent (2099 Z). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Funcions: − Dissenyar, organitzar i avaluar els objectius anuals de l’equip d’Infermeria en col·laboració amb l’equip i d’acord amb les directrius marcades per la direcció de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. − Planificar, coordinar i supervisar les activitats i la feina diària de l’equip d’Infermeria. − Impulsar i participar en el reciclatge i millora dels coneixements de l’equip malalties infeccioses i brots epidèmics. − Supervisar la qualitat de les enquestes de les Malalties de Declaració Obligatòria (MDO), així com planificar i organitzar sessions de MDO en els diferents centres sanitaris. − Elaborar informes tècnics en l’àmbit de la seva especialitat. − Crear circuits i noves vies de comunicació entre els diferents serveis sanitaris de Barcelona tant a nivell d’Atenció Primària com d’Atenció especialitzada. − Controlar l’estoc de vacunes que té a disposició el Servei d’Epidemiologia. − Gestionar el registre d’HIV i SIDA − Col·laborar en projectes de recerca en temes relacionats amb el seu àmbit d’actuació − Assistir i participar en jornades i reunions, així com elaborar ponències a diferents congressos. − Participar en l’elaboració de protocols, documents i guies de pràctica clínica en col·laboració amb altres serveis o institucions. Requisits Pertànyer al grup A, subgrup A2. Titulació: Diplomatura en Infermeria Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes o ens instrumentals adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Portar un mínim d’un any de servei com a personal laboral indefinit de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i que pertanyi al cos o escala del grup de titulació en què esta classificat el lloc de treball objecte de la convocatòria. Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C ) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. 1388 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. − Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Mèrits Comuns De conformitat amb les Bases Generals aprovades per decret d’Alcaldia d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: • Experiència en la gestió d’equips i/o direcció de persones, fins a 2 punts. • Experiència en elaborar ponències sobre malalties infeccioses i brots epidèmics, fins a 2 punts. • Experiència l’elaboració d’informes tècnics, fins a 2 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar els/les candidats/es per a la realització d’una prova o supòsit pràctic, valorant-se fins a un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori. 4. Característiques Personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i la valorarà fins a un màxim de 4 punts. Puntuació mínima: − Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts. − Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/es. Junta de valoració: President: − Sra. Carme Borrell i Thió, Directora de l’Observatori de Salut Pública, o persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Joan Caylà Buqueras, Cap del Servei d’Epidemiologia o persona en qui delegui. − Sra. Antonieta Viladrich i Huguet, Cap de la Unitat de Recursos Humans i Organització o persona en qui delegui. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1389 − Sra. Elena Ruiz Clemente, Responsable de Gestió de Recursos Humans o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. Presentació de sol·licituds. El personal de l’Ajuntament de Barcelona que compleixi les condicions exigides haurà de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntarà la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria i els documents acreditatius corresponents, al Registre General de l’Ajuntament o a qualsevol altre Registre municipal, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació de les bases del concurs la Gaseta Municipal. El personal laboral de l’Agència de Salut Pública que compleixi les condicions exigides haurà de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntarà la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria i els documents acreditatius corresponents, a qualsevol dels Registres de l’Ajuntament o en el Registre General de l’Agència de Salut Pública, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació de les bases del concurs en la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hábil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. 1390 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Lliures designacions Lliure designació núm. 5/2012 Convocatòria per a la provisió definitiva per lliure designació de llocs de treball de Secretaria "A" de Direcció. D’acord amb la regulació de l’article 80 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre la lliure designació i d’acord amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats publics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per lliure designació dels llocs de Secretaria "A" de Direcció. Descripció dels llocs convocats Llocs de Nivell 18 i específic de responsabilitat mensual de 131,81 euros (1850D), segons catàleg vigent. Funcions: − Emissió, recepció i filtratge de les trucades i atenció a les visites del/la directiu/va, així com seguiment i manteniment de les agendes: convocatòria de reunions, preparació d’activitats i viatges. − Distribució tant del correu ordinari i/o electrònic com dels faxos de la Gerència o unitat d’adscripció. − Sol·licitud i seguiment dels serveis de missatgeria, transport del material i taxis. − Redacció d’informes i transcripció de documents. − Preparació de les dades, presentacions, documents als efectes de requerits pels directius/ves i unitats d’adscripció. − Prestar el suport administratiu necessari. − Control del material d’oficina. El lloc de treball objecte de la present convocatòria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. Sens perjudici del còmput total de les 37 hores i mitja setmanals, el lloc de treball requereix flexibilitat i disponibilitat horària. Llocs convocats Unitat Organitzativa Llocs Gerència Municipal Gerència Municipal 1 Gerència Municipal Oficina Tècnica Barcelona-Pirineu 2022 1 Gerència Adjunta Coordinació Empreses i Gerència Municipal Entitats Municipals 1 Gerència de Recursos Regidoria de Presidència i Territori 1 Gerència de Recursos Grup Polític Municipal 2 Gerència de Recursos Gerència Recursos 1 Gerència de Recursos Direcció Adjunta Relacions Internacionals 1 Gerència de Recursos Quarta Tinència d'Alcaldia 1 Gerència de Recursos Cinquena Tinència d'Alcaldia 1 Gerència de Recursos Direcció Administració General 1 Gerència de Recursos Direcció Executiva de Processos i Millora 1 de la Gestió Gerència de Recursos Direcció Serveis Relacions Externes 1 Gerència Prevenció, Seguretat Gerència Prevenció, Seguretat 1 Gerència Prevenció, Seguretat Divisió Territorial Guàrdia Urbana 1 Gerència Prevenció, Seguretat Guàrdia Urbana 1 NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1391 Unitat Organitzativa Llocs Dte. Ciutat Vella Gerència Dte. Ciutat Vella 2 Dte. Les Corts Gerència Dte. Les Corts 1 Dte. Sarrià-Sant Gervasi Regidoria Dte. Sarrià-Sant Gervasi 1 Dte. Sarrià-Sant Gervasi Gerència 1 Dte.Sant Andreu Gerència Dte. Sant Andreu 1 Economia, Empresa i Ocupació Direcció Serveis Finançament 1 Economia, Empresa i Ocupació Regidoria de Consum, Comerç i Mercats 2 IMEB Gerència 1 IMEB Direcció Recursos i Administració 1 General Requisits Personal funcionari de carrera i laboral fix dels subgrups de classificació C1 i C2, de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes o ens instrumentals adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats publics de l’Ajuntament de Barcelona, El personal candidat haura d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. Igualment restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en el procés, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivel exigit a la convocatoria. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés selectiu. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Perfils dels candidats Es valorarà discreccionalment: − Les competències adequades al lloc de treball: • La capacitat de relació institucional. • La capacitat de planificar el treball. • Discreció i iniciativa. • Amabilitat i empatia en el tracte. • Dinamisme, i capacitat de treball en equip. • Domini de les funcions i tasques generals de caràcter administratiu. • Amplis coneixements d'informàtica a nivell d'usuari, preferentment tractament de textos, full de càlcul, bases de dades, presentacions i aplicacions de tractament de documentació • Coneixement escrit i oral d'anglès i/o d’altres idiomes. 1392 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 7 29-2-2012 Es podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals requerides per al lloc de treball. A tal efecte, s’utilitzaran els sistemes d’apreciació que es considerin més adequats (com entrevistes individuals, tests aptitudinals o de personalitat i/o proves tècnico-professionals). Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar instància, acompanyada de “currículum vitae”, degudament documentat, al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen l'endemà de la publicació de la resolució de la convocatòria. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en el cos objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de publicació de la resolució. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 7 29-2-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1393 Nomenaments Lliures desigancions El Gerent de Recursos, en data 20 de febrer de 2012, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, la funcionària de carrera, Sra. Montserrat Medina Méndez (mat. 12617), amb la categoria de tècnic/a auxiliar d’Arquitectura i Enginyeria, subgrup C1, per haver superat la convocatòria de provisió de lliure designació del lloc de treball de Suport a la Gestió de Protocol adscrit a la Direcció Tècnica de Protocol del Gabinet de l’Alcaldia, amb complement de destinació de nivell 22 i específic de responsabilitat corresponent al lloc de treball 2299X, de conformitat amb l’article 22.3 del vigent Acord de Condicions de Treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona; així com als articles 110.1.b) i 120.1 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel que s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals. GASETA MUNICIPAL ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies