GASETA 
 
 
 
 
 
 MUNICIPAL 
 
 
 
 
 
 
 
SUMARI 
 
 
 
Consell Municipal Cartipàs 
Acta sessió 27/1/2012 ............................... 1395 Cessar/Nomenar secretari no conseller del 
Acords sessió 24/2/2012 ............................ 1446  Consell d’Administració de la societat  
  “Barcelona Activa SA” ............................  1464 
Comissió de Govern Nomenament vicepresident de la Fundació 
Acta sessió 22/2/2012 ............................... 1450  Barcelona Cultura .................................  1464 
Acords sessió 29/2/2012 ............................ 1456 Designació vocal del Consell General del  
  Consorci de Biblioteques de Barcelona .....  1464 
Disposicions generals Designació secretària del Consell de les  
Acords dels òrgans de govern  Dones ..................................................  1464 
Modificacions de crèdit Pressupost 2012 ....... 1459 Nomenament membre Consell Rector de  
Decrets de l’Alcaldia  l’Institut Municipal de Serveis Socials ......  1464 
Adscripció de la direcció Adjunta d’Infraes- 
 tructures de Serveis ............................... 1462  
Nomenament assessor de la Gerència de  Personal 
 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports ........... 1462 
Lliures designacions 
Nomenament coordinació de Relacions amb 
Modificació Lliure designació 5/2012 ...........  1466 
 Entitats ................................................ 1462 
 
Nomenament assessor Direcció Tècnica de  
 Premsa ................................................. 1463 Anuncis 
Delegació d’atribucions en matèria d’habi- Llicències d’obres. GENER 2012 ..................  1467 
 tatge d’acolliment temporal..................... 1463 Altres anuncis ..........................................  1471 
  
Núm. 8 / Any XCIX 10 de març de 2012
 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1395 
 
CONSELL MUNICIPAL 
Actes 
 
Acta de la sessió celebrada el dia 27 de gener de 2012 i aprovada el dia 24 
de febrer de 2012 
 
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-set 
de gener de dos mil dotze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió 
ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per 
delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. 
Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier 
Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim 
Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i 
Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. 
Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, 
Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma 
Rognoni i Viader, Jordi Hereu i Boher, Joan Trullén Thomàs, Jordi William Carnes i 
Ayats, Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Jordi Martí i Grau, 
Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, Immaculada Moraleda i Pérez, 
Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Alberto Fernández Díaz, 
Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria 
Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares 
Ribas, Maria Elisa Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco 
i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi 
Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. 
Jordi Cases i Pallarès, que certifica. 
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. 
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu 
hores i cinc minuts. 
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 23 de desembre de 
2011, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i 
s'aprova. 
 
 
PART INFORMATIVA 
a) Despatx d'ofici 
 
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen 
les resolucions següents: 
 
1. Acord de la Comissió de Govern, de 21 de desembre de 2011, que desestima 
les al·legacions presentades en el tràmit d'informació pública i suprimeix el 
Registre Municipal d'Unions Civils de l'Ajuntament de Barcelona. 
 
2. Decret de l'Alcaldia, de 22 de desembre de 2011 (S1/D/2011 5858), que 
activa la funció de sortida de l'aplicació informàtica del Registre General de 
l'Ajuntament de Barcelona, i determina que la posada en funcionament serà 
gradual i progressiva a partir de l'1 de gener de 2012. 
 
3. Decret de l'Alcaldia, de 23 de desembre de 2011 (S1/D/2011 5722), que 
aprova provisionalment les variacions de les dades del padró municipal d'habitants 
amb referència a l'1 de gener de 2011 i de la qual resulta una població de dret 
d'1.615.569 habitants. 
 
1396 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
4. Decret de l'Alcaldia, de 23 de desembre de 2011 (S1/D/2011 5738), que 
modifica les funcions de la Direcció d'Auditoria Interna, adscrita a la Gerència 
Municipal. 
 
5. Decret de l'Alcaldia, de 23 de desembre de 2011 (S1/D/2011 5824), que 
modifica les funcions i denominacions de diferents departaments adscrits a la 
Direcció de Pressupost i Política Fiscal. 
 
6. Decret de l'Alcaldia, de 29 de desembre de 2011 (S1/D/2011 5825), que 
precisa l’abast de la delegació conferida per Decret de l’Alcaldia, de 14 de 
novembre de 2011, al Gerent de Recursos, en el sentit que comprèn únicament el 
reconeixement d’obligacions derivades de compromisos de despesa adquirits en els 
expedients de contractació dels subministraments de gas, aigua, energia elèctrica 
(en la modalitat de baixa tensió i mitja tensió) i serveis de telecomunicacions, per 
consums efectuats en edificis o dependències municipals; i delega en l'estructura 
executiva que s'annexa a aquest decret, en funció de l’àmbit associat en cada cas 
al punt de subministrament, el reconeixement de la resta d’obligacions derivades 
d’aquests expedients. 
 
7. Decret de l'Alcaldia, de 29 de desembre de 2011 (S1/D/2012 1), que designa 
el Sr. Manel Medeiros Pérez representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consell 
de Direcció del Consorci d’Educació de Barcelona, en substitució de la Ima. Sra. 
Sònia Recasens i Alsina. 
 
8. Decret de l'Alcaldia, de 30 de desembre de 2011 (S1/D/2011 5986), que 
delega en el regidor de Presidència i Territori la formalització de convenis que es 
puguin subscriure pels programes plurianuals relatius a les subvencions a entitats 
dedicades a l’àmbit de la Cooperació Internacional dins dels programes de 
Cooperació per al Desenvolupament i de Cooperació per al Desenvolupament a 
Ciutats Específiques. Així mateix delega en el gerent de Recursos la competència 
per a l’autorització, disposició i obligació de les corresponents despeses derivades 
de l’atorgament de les subvencions a que fa esment l’apartat anterior, mitjançant 
la tramitació dels corresponents documents comptables; i deixa sense efecte la 
delegació en aquesta matèria conferida per decret d’Alcaldia de 7 d’abril de 2011 
(S/D/2011/1725). 
 
9. Decret de l'Alcaldia, de 4 de gener de 2012 (S1/D/2012 15), que designa el 
Sr. Jordi Mumbrú i Martínez membre del Consell Rector de l'Institut Barcelona 
Esports. 
 
10. Decret de l'Alcaldia, de 10 de gener de 2012 (S1/D/2012 18), que designa la 
Ima. Sra. Mercè Homs i Molist representant de l'Ajuntament al Patronat de la Casa 
de Misericòrdia de Barcelona, en substitució de l'Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot. 
 
11. Decret de l'Alcaldia, de 11 de gener de 2012 (S1/D/2012 25), que renova i 
amplia la composició de la Comissió Tècnica del Patrimoni Industrial del Poblenou. 
 
12. Decret de l'Alcaldia, de 11 de gener de 2012 (S1/D/2012 24), que actualitza 
la composició de la Comissió d'Arquitectura. 
 
13. Decret de l'Alcaldia, de 12 de gener de 2012 (S1/D/2012 33), que 
desconcentra en els Gerents i Regidors de Districte atribucions en diverses 
matèries. 
 
14. Decret de l'Alcaldia, de 17 de gener de 2012 (S1/D/2012 119) que, designa 
membres suplents de la Junta General del Consorci de l'Habitatge de Barcelona les 
persones següents: Sr. Xavier González Garuz, Sr. Xavier Olivella Echevarne, Sra. 
Carme Blasi Carrera i Sra. Eva Jou Caballero. 
 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1397 
 
15. Decret de l'Alcaldia, de 19 de gener de 2012 (S1/D/2012 112) que, designa 
representants de l'Ajuntament de Barcelona a la Comissió de Seguiment que 
s'especifica a la clàusula quinzena del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament 
de Barcelona i l’Entitat L’Olivera, SCCL per a la creació i funcionament d’un centre 
especial de treball i una llar-residència per a persones amb discapacitat psíquica a 
Can Calopa de Dalt, les persones següents: - Sra. Esther Capella i Farré, gerent de 
l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, Sr. Roger Mestre i Fàbregas, cap 
del gabinet de la Regidoria de Presidència i Territori i Sr. Joan Vilamú i Viñas, 
tècnic del servei Medi Natural de Collserola. 
 
b) Mesures de govern 
 
Mg 1. Actuacions de proximitat en matèria d'empresa i ocupació a Barcelona. 
 
La Sra. Recasens presenta la mesura de govern, que introdueix refermant 
l'obsessió del govern municipal per desplegar mesures a fi de pal·liar els efectes de 
la duresa de la crisi econòmica; afegeix que el govern es caracteritza, també, per 
donar un vessant de practicitat a les mesures que posa en marxa. En aquesta línia, 
indica que la que avui presenten té al darrere la feina prèvia, que agraeix als 
tècnics, a Barcelona Activa i les entitats, de fer una diagnosi socioeconòmica dels 
districtes que, per primera vegada, proporciona dades reals sobre els preus de 
lloguer de locals comercials, o un mapa industrial. Reconeix, doncs, que només a 
partir d'un bon diagnòstic es poden endegar mesures efectives i anar de la teoria a 
la pràctica. 
Remarca que les mesures que avui presenten han estat treballades, 
consensuades i pactades des dels districtes, i això és el que els ha garantit la 
proximitat al territori, aprofitant les sinergies i actius propis i atorgant-los, com ha 
dit abans, realisme i practicitat. 
Igualment, destaca la bona entesa amb el govern de la Generalitat que els ha 
permès aconseguir un import sense precedents per tirar endavant les mesures 
d'ençà que el SOC garanteix diners per a aquests tipus de programes. Destaca, 
doncs, que mai no s'havien aconseguit 4,1 milions d'euros per destinar-los a 
accions contra la crisi en barris i districtes. 
Tot seguit, centra les actuacions en els dotze barris acollits a la Llei de barris, 
amb l'objectiu que aquests territoris, ja de per si molt afectats per la crisi i per 
problemes de cohesió social, no es quedin enrere. 
Diu que estan convençuts que Barcelona ofereix oportunitats per al 
desenvolupament a títol personal i professional, tot i que són realistes i conscients 
que hi ha reptes en l'àmbit de les problemàtiques socials, econòmiques, laborals i 
educatives. 
Reitera, per tant, que disposen d'una anàlisi de les debilitats i amenaces i punts 
febles de cadascun dels districtes, de manera que han pogut fer "microcirurgia" a fi 
d’analitzar el teixit econòmic, comercial i industrial dels barris per actuar al detall 
en aquests barris. 
Quant a les iniciatives proposades, assenyala que formen part de la reflexió que 
s'està duent a terme en el marc de Barcelona Creixement, on se'ls demana que 
actuïn a escala de barri i de districte. 
En referència a la dotació econòmica de 4,1 milions d'euros, corrobora que els 
permet un increment de recursos del 17% i, alhora, un increment important de 
beneficiaris, de manera que la previsió és atendre 2.366 residents de la ciutat que 
es poden acollir a algun d'aquests plans i redreçar la seva vida laboral. 
Precisa que els factors diferencials respecte a altres anys són l'augment dels 
recursos, més persones beneficiàries, i centrar-se més en l'empresa, atès que, per 
primera vegada, s'ha valorat contrastadament què necessita l'empresa i com està 
el teixit econòmic d'un barri determinat i, a partir d'aquí, s'han dissenyat les 
mesures adequades potenciant els recursos existents. 
Finalment, es refereix a accions concretes en el sector de la restauració al barri 
de la Barceloneta; als comerços artesans del Poble Sec; la creació d'una Casa 
d'oficis entorn del medi ambient al barri del Coll, on hi ha una zona forestal 
1398 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
important; cases d'oficis entorn al món de l'espectacle a la zona del Paral·lel; o l'ús 
de les TIC al sector del comerç. 
El Sr. Trullén inicia la seva intervenció posant de manifest la preocupació sobre 
l'evolució de l'economia del país i, en particular, per les dades recents de l'EPA que 
acaben d'aparèixer sobre el darrer trimestre del 2011, que situen el nombre de 
persones aturades en el límit dels 5,3 milions, que significa una taxa d'atur del 
22,85%; això demostra, per tant, l’agreujament de la situació econòmica que té, a 
més, una dada de gran rellevància com és el tancament el darrer any de 35.000 
empreses a Espanya. 
Així doncs, confirma que la situació és d'autèntica emergència, inscrita en un 
context polític que tampoc no sembla gens favorable per als interessos econòmics 
de Barcelona i de Catalunya. En aquest context destaca l'augment d'un 10% de 
l'IBI, que afecta directament el sector econòmic de la ciutat; com tampoc no ajuda 
a la recuperació econòmica l'anunci de la ministra Pastor sobre la xarxa 
d'aeroports, que no va en la direcció que havia endegat l'anterior govern. 
Entrant en la mesura de govern que avui els proposen, apunta que és una 
continuació de la presentada per l'anterior equip de govern el 23 de juliol de 2010 
titulada "El desenvolupament econòmic de proximitat a Barcelona", de manera que 
en comparteixen l'estratègia i confirma que hi donaran suport, malgrat que la 
consideren insuficient per acarar l'agreujament de la situació econòmica; recull la 
base de diagnosi feta en aquella mesura de govern, la situació econòmica i les 
seves conseqüències a escala de barri i de districte; postula la necessitat de baixar 
a una escala menuda en matèria de micropolítiques d'ocupació, i ho fa amb gran 
rigor; i planteja un lleu creixement pressupostari, passant dels 3,5 milions d'euros 
del programa anterior, als 4,2 milions d'euros, malgrat que, atenent l'agreujament 
de la situació econòmica, consideren que es podria anar més enllà. 
Observa que l'afinament en la diagnosi permet identificar diferències 
substancials, fins i tot dins dels mateixos districtes, com ara entre la Barceloneta i 
el Raval, que té uns indicadors d'economia del coneixement per sota de la mitjana, 
o Santa Caterina o Sant Pere per sobre de la mitjana, tots quatre barris al districte 
de Ciutat Vella; diferències substancials inclús a escala de districte que exigeixen 
afinar en les intervencions a petita escala. 
Opina, però, que cal una escala macro d'intervenció més afinada i potent que no 
pas la que tenen ara. Així, remarca que fa un any i mig disposaven del Pacte per 
l'Ocupació de Qualitat 2008-2011, el marc en el qual s'emmarcava l'estratègia de 
Barcelona; avui, però, només existeix la Taula Barcelona Creixement. 
En conseqüència proposen avançar en el disseny d'un nou marc econòmic i 
territorial per acarar la nova situació d'agreujament de la crisi econòmica i, en 
aquest sentit, aprofitar la plataforma comuna a escala metropolitana sobre la qual 
dibuixar el pas de l'escala municipal a la metropolitana, i incidir en els factors 
territorials de competitivitat. 
La Sra. Casanova posa en relleu, d'entrada, que transcorregut mig any del 
govern Trias encara no es manifesten canvis reals en la política econòmica i 
d'ocupació d'aquest ajuntament; en conseqüència, tampoc no detecten millores en 
els resultats, de manera que el tancament d'empreses i l'atur continuen amb 
tendència alcista i, al llarg del segon semestre de 2011, l'atur ha augmentat a 
Barcelona en 3.800 persones, de les quals 1.800 autònomes, mentre que 500 
empreses han hagut de tancar. 
Recorda que l'equip de govern ha dit en vàries ocasions, i avui la Sra. Recasens 
ho ha reiterat, que té com a prioritat la lluita contra la crisi econòmica i l'atur; 
malgrat això, però, fins a dia d'avui només ha presentat programes continuistes 
dels que ja es van aplicar en l'anterior mandat, orientats a beneficiar un nombre 
reduït de persones i empreses i a molt curt termini. En aquesta línia, avui 
presenten l'edició 2012 del programa "Treball als Barris", amb actuacions puntuals 
en els dotze barris emmarcats en la Llei de barris; i remarca que se'n beneficiaran 
molt poques persones, com és el cas de només cinc persones al Raval sud, alhora 
que conté moltes actuacions que són genèriques o vagues i algunes, fins i tot, 
superen l'àmbit econòmic i d'ocupació de la mesura. 
Assenyala que el seu Grup és del parer que, per lluitar contra la crisi i l'atur, el 
govern del Sr. Trias hauria d'aplicar una política econòmica i d'ocupació rigorosa i 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1399 
 
efectiva, que superés les limitacions de la política del govern anterior a fi de 
contrarestar els efectes de la crisi a la ciutat. Amb aquesta finalitat, recorda que el 
Grup del PP va demanar un seguit de mesures en el pacte del Pressupost 2012, 
entre les quals implementar una línia de microcrèdits adreçada als emprenedors i 
les noves empreses, amb una dotació mínima de quinze milions d'euros; aplicar un 
pla de suport integral al comerç, que inclogui incentius econòmics, fiscals, millora 
de la seguretat i de la neteja i l'enllumenat dels carrers, i la lluita contra la venda 
il·legal. 
Entre totes aquestes mesures, destaca la de fer efectiva la finestreta única 
empresarial, una per cada districte, i també on line a fi d'unificar i agilitar la gestió 
de tràmits necessaris per continuar o iniciar una activitat econòmica, a més de 
substituir, en general, el tràmit de l'autorització pel de la comunicació a l'hora de 
començar una nova activitat a la ciutat. 
Reiteren la demanda, en conseqüència, que es posin en marxa les mesures 
compromeses amb el seu Grup al més aviat possible. 
La Sra. Sanz comença la seva intervenció valorant el contingut de la mesura de 
govern, que defineix, d'entrada, com una radiografia socioeconòmica, una diagnosi 
de totes les potencialitats dels territoris de la ciutat. De tota manera, fa notar que, 
en baixar al nivell de la concreció, la realitat no lliga amb el diagnòstic; així, les 
taxes d'atur en augment i la disminució de la renda familiar en la majoria de 
districtes no troben respostes concretes amb les propostes de la mesura. 
Diu que els sorprèn que, amb tots els esforços que fan per continuar 
desacreditant el llegat del govern anterior, els presentin mesures com aquesta, i 
entén que les seves mateixes accions acaben desacreditant les seves paraules. 
Titlla la mesura de continuista de la del 2010, malgrat que la situació avui dia s'ha 
agreujat i calen respostes noves i adaptades als camps d'actuació, més enllà dels 
dotze barris triats. 
Igualment, remarca que en la mesura de govern es fa referència constantment a 
la Llei de barris, tot i que, a la Generalitat, CiU l'atura i la deixa en via morta, 
incorrent en una absoluta contradicció. Entén que aquesta actitud posa de manifest 
que el govern municipal mira cap a una altra banda, mentre s'aturen les polítiques 
públiques de regeneració dels barris, i les respostes a les necessitats de les 
persones i dels barris són relegades i retallades. 
Reitera que la realitat és tossuda i posa de manifest que l'atur registrat a 
Barcelona és molt més alt el segon semestre de 2011 que el primer, situant-se 
entorn d'un 3%, que significa, a desembre de 2011, més de cent mil persones en 
situació d'atur. Destaca que les respostes per part del govern municipal són, per 
exemple, la Taula Barcelona Creixement, una mesura molt anunciada però poc 
concretada, que repeteix molts errors del passat, que no té en compte les 
alternatives i oblida les polítiques de creació d'ocupació, centrant-se només en 
l'ajut a les empreses, que està molt bé però que no és l'única via.  
Subratlla, doncs, que aquesta mesura planteja actuacions que depenen de la Llei 
de barris que per a CiU, com s'ha vist a la Generalitat, no és prioritària, motiu pel 
qual no valoren la present mesura com una voluntat ferma del govern municipal, 
de manera que els reclama que treballin de debò per donar resposta a les 
necessitats i desigualtats creixents de la ciutat, atès que per sortir de la crisi no es 
poden repetir errors i polítiques del passat. 
El Sr. Portabella afirma que el Grup UpB comparteix el contingut d'aquesta 
mesura quant a l'anàlisi socioeconòmica que presenta dels barris i districtes, però 
hi troben a faltar un marc d'actuació general, motiu pel qual entén que és que no 
han tingut capacitat de definir un projecte econòmic capaç de combinar micro i 
macro. En aquest sentit, assenyala que si s'agafen les dades d'avui mateix, que 
posen de manifest que l'increment de l'atur a Barcelona és molt notable, i que a 
Catalunya el nombre d'aturats arriba ja als 775.000, amb un percentatge de més 
del 20,5%, la present mesura pot tenir una certa eficàcia plantejada a escala de 
barris, però per poder acarar el problema en la seva globalitat, des de l'òptica de 
les competències de l'Ajuntament, ha de definir una combinació amb 
infraestructures que tenen una intervenció directa sobre l'economia de Barcelona i 
de Catalunya, especialment en l'àrea metropolitana. 
1400 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
En l'àmbit de les infraestructures, posa de manifest que avui mateix tindran 
oportunitat de veure com es dificulta novament la possibilitat que l'aeroport de 
Barcelona tingui suficient autonomia com per a què els empresaris hi puguin 
confiar la seva internacionalització, un dels aspectes clau per sortir de la crisi. Així 
doncs, amb la combinació de les diferents peces que han de permetre atacar la 
situació més que crítica de generació de nous recursos i de disminució de l'atur a la 
ciutat, aquesta és una mesura a escala de districte que és positiva, però que 
entenen que no s'incardina adequadament en un projecte més ampli. 
Posa en relleu que la mesura dóna continuïtat a un programa del 2010, i 
assegura que no hi troben cap inconvenient, atès que si funcionava llavors ara no 
té per què no anar bé; destaca que ja llavors es va definir com un projecte que 
permetia actuar en els districtes, introduint, per exemple, un punt d'atenció i 
orientació del programa "Activa't per l'ocupació" per districte, que els sembla una 
eina que pot ser útil, de la mateixa manera que s'estableixi un punt per districte 
d'informació juvenil o les antenes de capacitació tecnològica a través de la xarxa 
de biblioteques públiques. 
Reitera, però, que si aquest conjunt de mesures no es pensen globalment no 
se'ls acaba de treure el suc i, per tant, no permeten actuar amb tota l'eficàcia que 
fóra desitjable. 
La Sra. Recasens assenyala que l'ha sorprès la duresa d'algunes intervencions i, 
tot seguit, puntualitza que el govern municipal marcarà el calendari en l'estratègia 
de Barcelona Creixement, una iniciativa que està resultant força eficient, els 
primers resultats de la qual podran veure el proper mes de març en aquesta 
cambra. 
Observa que els hauria estat més fàcil dedicar-se a fer polítiques continuistes, 
arribar al govern i, en cinc mesos, començar a implantar un seguit de mesures. 
Altrament, no han volgut triar aquesta línia i han fet un procés, juntament amb el 
teixit econòmic i social de la ciutat, per elaborar un seguit de mesures per tirar 
endavant en un context global. 
Assegura que mai no han negat la gravetat de la crisi i, des de l'inici, l'han 
tinguda ben present en les seves decisions, per això, els sorprèn quan els diuen 
que els seus programes són continuistes i que es pot anar més enllà desacreditant 
el govern anterior; tanmateix, precisa que tot això forma part d'un programa que 
l'anterior govern de la Generalitat va tirar endavant, i ara s'acullen a una 
convocatòria de subvencions a escala de país, i Barcelona, per primera vegada, 
aconsegueix uns fons inèdits. 
Insisteix, doncs, que no comprèn la duresa de determinades intervencions 
davant d'un programa existent i la participació en una convocatòria amb què 
s'aconsegueixen quatre milions d'euros per destinar a polítiques econòmiques en 
els barris a escala micro. 
Addueix que allò que realment hauria esperat de les intervencions és que 
desitgessin èxit a les mesures, i els demana prudència en fer determinades 
afirmacions. Així, remarca que la realitat és que el 2008 el govern municipal va 
destinar un milió d'euros a 187 persones, mentre que ara se'n destinen quatre per 
atendre 2.366 persones. 
Insisteix, per tant, que no estan repetint errors del passat, sinó que estan 
redireccionant les convocatòries i actuant en els barris. 
El Sr. Trullén subratlla que estan a favor de les mesures exposades, però que hi 
troben a faltar un context general on inscriure-les per fer-les més eficaces, alhora 
que consideren que el pas de 3,5 a 4 milions d'euros és positiu però no pas 
substancial. 
La Sra. Casanova avança que, a l'espera de les mesures de la Taula Barcelona 
Creixement, no hi ha dubte que el programa de treball als barris previst per al 
2012 no és més que la continuació del programa dels anys anteriors, reproduint 
les mateixes mancances i, per tant, amb la perspectiva d'assolir resultats 
insuficients.  
Indica que el Grup del PP creu que el govern municipal s'ha d'activar i posar en 
marxa una nova política dotada amb instruments adequats que permeti lluitar 
veritablement contra la crisi i l'atur a Barcelona.  
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1401 
 
Per acabar, insisteix en què el temps de diagnosi s'ha acabat i ara és temps 
d'acció amb mesures estructurals i d'impacte que superin les que van fracassar en 
el mandat anterior. 
La Sra. Sanz es referma en què les mesures que els presenten són insuficients 
per donar respostes a les més de cent mil persones en situació d'atur a Barcelona, 
atès que només arriben a 2.366 persones. Així, entén que aquesta mesura està 
plena de bones paraules de lluita contra la crisi, però no són compatibles amb les 
accions i la complicitat del govern municipal amb les retallades de la Generalitat. 
Precisa, per acabar, que el 2010 es destinaven 48 milions d'euros a unes 
mesures que arribaven a més de dos-cents mil beneficiaris; ara, amb 4 milions, 
s'arriba a dos mil i escaig, motiu pel qual acaba amb les mateixes paraules que la 
Sra. Recasens els va dedicar el 2010: "és una mesura fluixeta i carregada de 
bones paraules". 
 
Mg 2. Nous reptes del Centre d'Urgències i Emergències socials de Barcelona. 
 
La Sra. Fandos presenta la mesura de govern sobre el Centre d'Urgències i 
Emergències Socials de Barcelona (en endavant CUESB), que qualifica d'un servei 
de referència per a la ciutat, permanent –funciona les vint-i-quatre hores dels 365 
dies de l'any–; que integra l'atenció a urgències i a les emergències socials, i és un 
servei integral que incorpora l'atenció psicosocial; i destaca la professionalitat i la 
dedicació de les 51 persones que hi treballen en torns de matí, tarda i nit. 
Subratlla que el servei és conegut, bàsicament, per a les emergències socials, 
entre les quals les actuacions més freqüents són per incendi, explosió, 
desallotjaments massius, emergències municipals o les accions com l'Operació 
Fred o l'Onada de Calor. Concreta que els dos darrers casos que han transcendit 
han estat arran de l'esvoranc a la Teixonera o el desallotjament per incendi dels 
apartaments per a gent gran al carrer Montnegre. 
Puntualitza, però, que el volum més important de les actuacions se centra en les 
urgències socials, que inclouen des de la pèrdua sobtada de l'allotjament, 
l'abandonament de persones, maltractaments, la pèrdua d'autonomia parcial o 
total, o manca d'alimentació en situacions d'especial vulnerabilitat. 
Indica que durant el 2011, el CUESB ha atès més de tretze mil persones, motiu 
pel qual consideren que es moment de donar-li un nou impuls fent una aposta 
nova per aquest servei que es reflecteix, d'entrada, en el pressupost per a aquest 
exercici i que es tradueix en un augment que passa de dos milions d'euros a 
gairebé quatre milions, el que significa un increment d'aquesta partida del 91%, 
tot i que precisa que aquest import no es destina només al CUESB, sinó que també 
inclou les ajudes a emergències socials, de les quals una part important les 
gestiona aquest centre. 
Posa en relleu que la primera mesura significativa ha estat la millora de les 
instal·lacions del CUESB, perquè entenen que un servei com aquest no podia 
continuar en les condicions en què es trobava, tant per les persones que hi 
treballen, com per les persones usuàries. Així, informa que la nova ubicació al 
carrer Llacuna amb Ramon Turró permet un equipament nou que suposa 
l'ampliació de sostre fins als 1.600 metres quadrats; apunta que el cost de l'obra, 
que no està previst en el pressupost que esmentat abans atès que entra en el 
capítol d'inversió, és de dos milions d'euros per a la construcció del centre nou. 
Remarca que, amb aquest canvi d'ubicació, es podran donar nous serveis com ara 
un espai d'acollida i allotjament puntual per a persones i famílies que estan en 
situació d'urgència o emergència social; d'aquesta manera, el CUESB disposarà de 
llits per passar-hi una primera nit abans d'instal·lar les persones afectades en 
altres allotjaments provisionals; també permetrà disposar d'espais on puguin 
esperar les famílies amb nens i nenes, serveis sanitaris i d'higiene, servei de rober, 
bugaderia, menjador i sala d'esbarjo, atès que les persones que estan en aquestes 
situacions reben molt positivament un espai d'acollida d'aquestes característiques. 
Afegeix que el nou centre també disposarà de places d'urgència per cobrir una part 
de l'Operació Fred. 
Posa de manifest que, a banda d'això, s'ampliaran els protocols amb altres 
administracions i altres serveis; alhora que donaran projecció metropolitana al 
1402 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
CUESB, atès que el servei acull actualment moltes persones que no són residents a 
Barcelona. Afegeix que també està prevista la creació d'un centre mòbil d'atenció, 
un centre de comandament avançat que permeti poder actuar in situ en cas de 
sinistre, desplaçant al lloc tota la seva logística; la incorporació de millores 
tècniques amb nous sistemes de localització; i la creació d'un cos de voluntaris 
socials, sobretot de persones grans, que puguin donar suport als treballadors del 
centre en cas d'emergències. 
Destaca, també, que es tiraran endavant projectes de formació o s'ampliaran 
convenis per a la provisió urgent d'aliments bàsics. 
Acaba la seva intervenció expressant el desig que els Grups municipals donin 
suport a la nova etapa del CUESB, alhora que els assegura que rebran de grat els 
seus suggeriments i aportacions. 
La Sra. Moraleda, en primer lloc, agraeix la presentació de la mesura a la qual 
són favorables atès que suposa un increment de recursos econòmics pel que fa a 
les urgències i les emergències socials, i també una millora de les instal·lacions i, 
per tant, es tracta d'inversió pública en equipaments. 
Valoren aquesta despesa com una inversió en cohesió social, tot i que troben a 
faltar en la mesura un balanç, mitjançant la redacció d'un informe, que expliqués 
què s'ha fet fins ara i el perquè de la nova manera de funcionar, més enllà de la 
que ha provocat la unió de les dues àrees municipals que estan sota la direcció de 
la Tintenta d'Alcalde. 
En aquest sentit, diu que els sembla interessant sumar esforços entre urgències 
i emergències socials, però creu que hauria estat millor fer un balanç per veure 
què calia millorar. 
Dit això, remarca que Barcelona fa molts anys que va posar en marxa un centre 
d'urgències i un d'emergències socials, i aprofita per destacar que són ben pocs els 
ajuntaments que disposen de centres d'aquestes característiques. Així, posa en 
relleu que en moments d'extrema dificultat sempre han tingut la gran sort de 
comptar amb els millors professionals en diferents disciplines perfectament 
coordinats pel Centre d'Emergències Socials, suplint, en molts casos, altres 
administracions que no tenien els deures fets. Afegeix que es pot referir amb els 
mateixos termes al Centre d'Urgències Socials, menys conegut, però molt 
necessari. 
Fa avinent que els hauria agradat trobar algunes novetats més en la mesura de 
govern, atès que al seu parer falten idees noves i apostes davant la situació que 
toca viure a massa famílies de la ciutat, que només poden confiar en els recursos 
públics. Troba encertat definir una línia d'actuació clara pel que fa als 
desnonaments, però la que descriu la mesura no treu que s'hagi de posar en 
marxa un pla a fi d'acompanyar les famílies en la fase prèvia al desnonament. 
Igualment, troben encertada la redacció de nous protocols, tot i que recorda que 
l'aposta no és nova, sinó que forma part de la manera de treballar en aquesta 
ciutat i, per tant, de l'ADN de l'Ajuntament que inclou el pla de millora constant en 
la feina diària. 
Destaca que una iniciativa nova que apareix en al mesura és la construcció d'un 
espai d'acollida i allotjament temporal, que no sap si substitueix o no l'hotel social 
a què la Sra. Fandos es va referir en una altra ocasió. En referència a la segona 
novetat, el cos de voluntaris socials format per gent gran, addueix que no li 
sembla adequat que estigui situat en el CUESB, atès que el voluntariat mai no pot 
suplir la feina dels professionals. 
La Sra. Martín comença la seva intervenció felicitant-se per la presentació 
d'aquesta mesura de govern, que significa un pas endavant per millorar un servei 
essencial que ha de garantir que les persones que han estat afectades per una 
situació d'emergència o que requereixen atenció urgent, puguin ser ateses amb 
immediatesa i adequadament. 
Destaca que la mesura incorpora un seguit d'actuacions que valoren molt 
positivament, que aprofita per comentar. Així, la primera es refereix al pressupost 
per al 2012, que s'incrementa d'un 91,5%, passant de dos milions d'euros a 
gairebé quatre milions; en aquest sentit, recorda que en la negociació dels 
pressupostos, el Grup del PP va aconseguir la creació d'una partida pressupostària 
nova per a contingències socials de dos milions d'euros ampliable, i que és la que 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1403 
 
ara fa possible que el govern municipal pugui reforçar els recursos destinats a 
emergències socials i doblar el seu pressupost, millorant l'assistència de les 
emergències i les urgències socials. 
Com a segona novetat, es refereix a la construcció d'un nou centre per a ubicar-
hi el CUESB, amb unes dimensions quatre vegades superiors a l'actual 
equipament, i consideren que és una decisió encertada i necessària per superar el 
poc espai i les deficiències de l'actual espai al carrer Comerç. 
Quant a les xifres aportades, destaca que el servei del CUESB ha experimentat 
un augment notable en l'assistència a casos de desallotjament i desnonament 
hipotecari, que gairebé s'han multiplicat per sis respecte al 2009, passant de 23 a 
133; alhora que s'han produït 1.245 pernoctacions en pensions de la ciutat com a 
conseqüència de diferents situacions. Remarca que aquesta qüestió els preocupa 
perquè, tot i la millora que representarà el nou centre, que estarà acabat a finals 
del 2013, es pregunta on aniran les persones ateses una vegada hagin passat els 
primers quatre o cinc dies a les dependències del CUESB. 
Fa avinent, en conseqüència, que els recursos de llarga durada encara no són un 
aspecte resolt; és a dir, manquen habitatges d'inclusió o d'emergència social que 
permetin a les persones afectades continuar el seu itinerari a fi de recuperar la 
dignitat i una certa seguretat. Entén, doncs, que haurien de reflexionar sobre 
aquest punt, i posar fil a l'agulla a fi de millorar els recursos que permetin 
substituir les estades en pensions per estades en habitatges d'inclusió 
d'emergència social. 
Remarca, en aquest sentit, que la Taula d'Emergències Socials no cobreix tota la 
demanda, entre altres coses perquè està col·lapsada, i de les 327 situacions de 
pèrdua d'habitatge analitzades per la Taula entre 2009 i 2010, 111 casos han 
quedat desatesos. 
Per acabar, entenen que aquesta mesura de govern hauria d'haver concretat i 
completat algunes de les actuacions, i diu que li sembla curiós que el govern 
municipal doni més informació a la premsa que la que consta en aquesta mesura 
de govern; en aquest sentit, precisa que s'han assabentat pels mitjans de 
comunicació que el nombre de places d'acolliment del nou centre serà d'un 
centenar, així com de l'ampliació de la flota de vehicles amb noves furgonetes. Per 
aquest motiu, demanen al govern municipal que, de cara al futur, faciliti en les 
seves mesures informació més detallada que permeti valorar l'abast real de les 
actuacions. 
Finalment, demana que ampliïn en què consisteix el projecte de creació d'un cos 
de voluntaris socials que ha apuntat sumàriament la Sra. Fandos. 
El Sr. Gomà agraeix a la tinenta d'alcalde la presentació de la mesura, a la qual 
el seu Grup dóna tot el suport. Abans d'entrar en qualsevol altra consideració 
remarca que el CUESB és una peça fonamental del model d'atenció social integral 
de Barcelona; es tracta d'un servei que compta amb un equip professional 
excel·lent, entre el qual cita Isabel i Noe avui presents en aquesta sala. Destaca 
que el CUESB és un servei de referència, que ultrapassa la ciutat i el mateix país, 
amb tota la seva gamma d'activitats. 
Una vegada fet aquest reconeixement, recorda que el servei ja té una trajectòria 
llarga, de la qual destaca l'any 2008, quan el Centre Municipal d'Assistència 
d'Urgències Socials i el Servei d'Emergències Socials es constitueixen en l'actual 
CUESB, que avui acara reptes de millora i d'innovació; i, d'altra banda, el període 
2010-2011 quan el CUESB esdevé el primer centre de la xarxa social de Barcelona 
que obté el certificat internacional de qualitat ISO-9001, després d'un llarg procés 
de treball i de participació per a la millora integral del centre. 
Subscriu que Barcelona és una ciutat dinàmica i complexa, amb un entorn difícil 
que demana un CUESB amb capacitat permanent de millora i l'assumpció de nous 
objectius, motiu pel qual la mesura de govern és necessària i oportuna. 
Apunta, quant als dotze objectius que presenta la mesura, que estan tractats 
d'una manera excessivament telegràfica en el document, de manera que sembla 
més aviat un catàleg de gestió que una mesura de govern. Diu que hi troben a 
faltar model, idees-força, criteri i relat vertebrador. Malgrat això, consideren que hi 
ha alguns objectius de caràcter intern absolutament necessaris com la millora 
tecnològica i el centre mòbil d'atenció; tot i que entenen que queda ben reflectit 
1404 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
que el nucli essencial de la mesura són els protocols que han d'enfortir els 
mecanismes de relació de CUESB amb el conjunt d'agents que formen part del 
sistema integral d'urgències i emergències socials a la ciutat i al país, des de 
justícia fins a guàrdia urbana, passant per salut, mossos d'esquadra i la necessitat 
de formació dels serveis socials bàsics i la coordinació territorial, és a dir, la 
necessitat de projecció metropolitana.  
Tot seguit, expressa els seus dubtes sobre un seguit d'aspectes. Així, quant al 
voluntariat, que té un paper en qualsevol mena de servei, consideren que les 
urgències i les emergències socials configuren un àmbit d'actuació on l'aportació de 
valors de solidaritat i la professionalitat són indestriables, de manera que el 
voluntariat, en aquest cas, podria trobar un espai d'encaix millor en la xarxa bàsica 
de serveis socials que no pas en les situacions emocionalment intenses que 
comporta una urgència o emergència social. 
Quant als aliments, és del parer que no s'ha de fer del CUESB una rèplica a 
petita escala d'altres recursos socials que existeixen o que cal enfortir; entén que 
no ha de tenir, doncs, un paper específic en la provisió d'aliments i, a canvi, ha 
d'existir a Barcelona un sistema integral de cobertura de necessitats alimentàries 
que ha de garantir unes vies àgils de derivació des del CUESB. 
Finalment, remarca la necessitat d'un nou centre atès que la instal·lació del 
carrer del Comerç està molt atrotinada, tot i que vol reconèixer el gran servei que 
ha fet. També, però, vol posar de manifest la seva preocupació perquè això es 
produeix en un marc pressupostari que implica una caiguda molt forta de la 
inversió social a la ciutat. Per tant, diu que voldrien constatar el mateix nivell de 
prioritat per als centres d'atenció a persones sense llar, els centres oberts 
d'infància o la ubicació definitiva dels centres de serveis socials que encara resten 
pendents. 
El Sr. Laporta valora positivament de la mesura de govern l'esforç pressupostari 
que s'hi esmerça, adequat a les situacions d'urgència i emergència social, més 
encara quan cada vegada hi ha més persones en risc d'exclusió social; així doncs, 
consideren aquesta mesura altament necessària, i estan a favor de l'aplicació de 
polítiques que no escatimin els recursos que es destinen a aquestes situacions atès 
que els principals beneficiaris són els ciutadans, especialment els col·lectius més 
vulnerables. 
Diu que també troben molt positiu que es creï un nou centre per al CUESB al 
Poblenou, i desitgen que ni les retallades ni l'incompliment sistemàtic del govern 
de l'estat en els pagaments que li pertoquen, retardi la seva posada en marxa 
prevista per al segon semestre de 2013. 
Celebra, igualment, que s'arribi a acords i convenis de col·laboració amb 
bombers, la guàrdia urbana, mossos d'esquadra, l'Insititut de Medicina Legal, el 
Departament de Justícia i l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, perquè 
consideren que aquest és el camí per a l'eficiència dels recursos públics. 
Quant a la creació d'un cos de voluntaris socials, diu que és una bona notícia, 
sempre, però, que vagi acompanyada d'un programa de formació sòlid i tutelat per 
professionals. En aquest sentit, es feliciten perquè el procés d'implicació de la 
societat vingui no només pel voluntariat, sinó sobretot del teixit associatiu. 
Finalment, expressa que la ciutadania ha de conèixer, a través de campanyes 
específiques i persistents, l'aplicació de les actuacions que incorpora la mesura de 
govern. 
La Sra. Fandos agreix, en començar el torn de rèplica, el to de les intervencions 
de tots els Grups. Tot seguit, respon a les diverses qüestions que s'han plantejat, i 
en primer lloc diu al Sr. Laporta que no ha de patir per les aportacions d'altres 
administracions, atès que en aquest cas la inversió és tota municipal. 
En referència a les intervencions de les Sres. Martín i Moraleda, fa avinent que la 
mesura parla només del CUESB, i en cap moment estan parlant de substituir l'hotel 
social o centre d'allotjament familiar, i els avança que en parlaran en una altra 
mesura de govern. Precisa que el centre d'allotjament familiar és el segon pas 
després que les persones siguin ateses al CUESB, alhora que avança que estan 
treballant en la millora i l'ampliació dels habitatges d'inclusió social, que estan 
d'acord amb què són un aspecte que cal resoldre.  
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1405 
 
En referència a la intervenció del Sr. Gomà, destaca, d'entrada, la diferència 
entre les seves apreciacions, ja que el Sr. Gomà prefereix posar molta literatura en 
les seves argumentacions, mentre que ella és més pràctica. Entén que són dues 
maneres d'actuar, amb les seves coses negatives i positives ambdues. 
Quant als aliments, precisa que no estan parlant de substituir res, ni de fer una 
nova xarxa de distribució, sinó de què el CUESB també pugui proporcionar 
aliments. 
Pel que fa al voluntariat, un aspecte que ha aparegut repetidament en les 
intervencions, indica que la proposta va sorgir directament de les persones 
responsables del CUESB, que li van assegurar que seria positiu en casos com ara 
que a una persona que ha perdut un fill l'acompanyi una altra que ha passat per la 
mateixa experiència. 
Per acabar, suggereix a la Sra. Moraleda que es miri bé la mesura, atès que no 
estan ajuntant dos serveis i li demana que parli amb més coneixement de causa 
abans de fer determinades afirmacions. 
La Sra. Moraleda replica que coneix perfectament el CUESB i, per tant, 
diferencia perfectament els dos serveis, sobretot perquè durant la seva etapa com 
a regidora de districte ha tingut ocasió, malauradament, de fer-los servir en vàries 
ocasions. 
Dit això, posa de manifest el convenciment que han perdut l'oportunitat que el 
CUESB esdevingui un centre de referència metropolitana, i destaca que es tracta 
d'un servei que s'hauria hagut d'acordar amb l'Àrea Metropolitana atès que molts 
dels ajuntaments que en formen part no en podran disposar, alhora que Barcelona 
exerciria capitalitat i lideratge en oferir serveis a altres municipis del seu entorn. 
La Sra. Martín observa, quant a l'hotel social, que fins ara només ha estat una 
idea i, com a tal, encara no té cap projecte definit, tot i que es felicita per l'anunci 
que properament en presentaran una mesura de govern. De tota manera, addueix 
que, si per fer les noves instal·lacions del CUESB es trigarà prop de dos anys, 
l'hotel social, que encara no té definit un projecte pot començar, amb sort, a final 
de mandat, i per aquest motiu ha insistit en què calia posar fil a l'agulla. 
 
Mg 3. Programa per a la rehabilitació d'auditoris i teatres d'entitats culturals 
sense afany de lucre. 
 
El Sr. Ciurana presenta la mesura de govern i n'explica les motivacions. 
Assenyala que el que es proposen és consolidar la cultura de base de Barcelona; 
entenen que per a què una ciutat sigui excel·lent culturalment, no només ha de 
dependre dels grans equipaments culturals que acullen l'aparició periòdica, gairebé 
per atzar, d'un geni o d'un talent creatiu excepcional que de tant en tant apareix a 
la ciutat, sinó que cal teixir una densa xarxa d'equipaments culturals de proximitat 
i de base que afavoreixin una ampliació dels horitzons culturals de la ciutadania. 
Posa en relleu que la xarxa de cultura de proximitat s'ha basat en equipaments 
municipals com la xarxa de biblioteques i els cinquanta-un centre cívics o les 
escoles d'ensenyaments artístics, i probablement en molts casos haurà de 
continuar sent així, tot i que és molt notable el nombre d'entitats culturals sense 
afany de lucre, que durant molts anys han fet una feina de suplència i han estat, 
en molts casos, la primera porta d'accés de molts ciutadans al món de la cultura, i 
no només joves, atès que aquests centres són intergeneracionals i interclassistes, 
actuant certament com a espais de cohesió i d'afavoriment del comunitarisme 
cultural i social als barris de Barcelona. 
En aquest sentit, fa avinent que actualment molts d'aquests equipaments tenen 
dificultats perquè els seus espais escènics o els seus auditoris compleixin la 
normativa d'accessibilitat o d'incendis entre altres de les exigides als establiments 
de pública concurrència. Per això, la mesura està orientada a què part d'aquests 
equipaments culturals de les entitats sense ànim de lucre puguin posar en norma 
els seus espais i aconseguir la llicència d'activitats, ja que consideren que aquesta 
seria una bona manera de consolidar la cultura de proximitat i de base. 
Informa, doncs, que la iniciativa per a la rehabilitació d'aquests espais proposa 
una primera convocatòria pública, a la qual es destinarà una primera dotació d'un 
1406 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
milió d'euros per al 2012, i en funció de la convocatòria d'enguany, el propòsit és 
anar consolidant anualment la dotació. 
El Sr. Martí Grau celebra la presentació d'aquesta mesura i que s'expliqui des de 
les idees i no només des de la pràctica, ja que és l'espai on s'ha de moure la 
política. Posa de manifest que, massa vegades, s'acostuma a valorar la cultura 
només per l'excel·lència de les produccions més visibles i que ocupen els espais 
mediàtics, però la qualitat cultural d'una ciutat s'ha de mesurar, amb el mateix 
grau d'importància, per la vida cultural en aquells espais de participació on és tan 
important el procés com el resultat, tot allò que implica participació, ja sigui una 
coral, un grup de teatre amateur o una colla castellera. 
Argumenta que, a fi que una ciutat sigui madura culturalment, cal que excel·leixi 
en les seves produccions culturals, que són un factor clau per al desenvolupament 
de Barcelona, tot i que també necessita qualificar la vida cultural perquè és bàsica, 
com deia el tinent d'alcalde, per a la cohesió social. 
Diu que, sens dubte, això s'aconsegueix amb aquesta tipologia d'entitats que ha 
descrit el Sr. Ciurana, de barri, de districte, de ciutat que totes tenen en el seu 
ADN la participació com a element central. Són entitats que han tingut el suport 
d'aquest ajuntament durant molts anys, no només per la seva activitat, sinó també 
en la inversió per als seus locals, molts dels quals són antics i obsolets i no 
reuneixen les condicions necessàries, entre les quals en cita la Formiga Martinenca, 
la seu dels Castellers de Barcelona, l'Ateneu Barcelonès, el Cercle Artístic de Sant 
Lluc o els espais de guarniment de la festa major de Gràcia, entre altres. 
Entén que generar una línia de subvenció a aquestes entitats és positiu, tot i 
que vol apuntar tres elements que, al seu parer, es podrien millorar: d'una banda, 
els indicadors que apareixen en la mesura estan excessivament agafats de la vida 
cultural professional, quan la vida cultural i la qualitat d'aquestes associacions 
s'hauria de mesurar per paràmetres de participació més que no pas de resultat. En 
segon lloc, diu que no entenen per què només hi consten teatres i auditoris, atès 
que moltes vegades aquestes entitats tenen locals que no permeten la remodelació 
dels seus teatres o auditoris sense afectar el conjunt de l'edifici; així, en alguns 
dels casos que ha citat abans, s'han fet inversions integrals; d'altra banda, la 
qualitat d'allò que fan tampoc no es mesura només pel que porten a l'escenari o 
s'explica en un auditori, sinó sobretot pel que passa entre bastidors. Per tant, 
considera que s'hauria d'estendre el motiu del suport a les inversions en 
infraestructures i millores en seguretat al conjunt d'aquests equipaments. 
En tercer lloc, diu que confia que aquesta convocatòria no sigui una flor d'estiu, 
atès que amb un milió d'euros no es pot anar gaire lluny. 
La Sra. Esteller diu que el Grup del PP valora positivament la mesura de govern, 
atès que sempre han considerat que l'oferta cultural de la ciutat és diversa i plural, 
i una part molt important prové dels veïns i del dinamisme que aporten als barris, 
amb la implicació de molta gent que dia a dia treballa en aquesta direcció. Posa en 
relleu la gran diversitat cultural de la ciutat; l'existència d'entitats que disposen 
d'uns equipaments, que en el seu moment estaven força bé, però que actualment 
requereixen remodelacions importants a fi d'adequar-se a la normativa que, en 
molts casos, no poden finançar i, per tant, posen en perill la continuïtat de les 
seves activitats.  
Per tot plegat, diu que valoren l'esforç d'aquestes persones i el dinamisme de les 
seves activitats i, per aquest motiu, el Grup del PP va demanar en la sessió de la 
Comissió de Cultura de l'abril de 2010, un suport a aquestes entitats, tenint en 
compte que estaven fora de les ajudes del pla de rehabilitació i equipaments de 
teatres de Barcelona, que només s'adreçaven als de caràcter comercial. 
Reitera que troben positiva la mesura de govern, malgrat que tenen clar que el 
pressupost d'un milió d'euros serà insuficient i que caldrà anar més enllà, amb uns 
criteris d'assignació que s'hauran de coordinar amb totes les entitats en funció de 
les seves necessitats.  
Així, avança el suport del seu Grup i demana al regidor de Cultura que, sobretot, 
en fer la convocatòria, els indicadors siguin el màxim d'objectius i que responguin 
a les necessitats del dia a dia de totes aquestes entitats a fi que puguin cobrir, com 
a mínim, els primers dèficits que tenen. També avança la voluntat que, en un futur 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1407 
 
pròxim, puguin parlar d'un finançament més estable de l'activitat que 
desenvolupen aquestes entitats culturals de proximitat. 
La Sra. Ribas celebra, en nom del Grup d'ICV-EUiA, la presentació de la mesura, 
que aprofundeix i continua posant en valor les polítiques que aquest ajuntament 
ha fet en favor de la cultura de base associativa. Destaca que la mesura avança en 
el reconeixement del paper cabdal que aquesta cultura de base associativa ha 
tingut, i ha de continuar tenint, des d'una perspectiva de democràcia cultural i de 
cultura de proximitat, d'escola i de formació artística i, també, d'excel·lència. 
Assenyala que la mesura ajuda a situar la cultura com a eina de millora de la 
qualitat de vida de les persones; per tant, els beneficis que genera en el conjunt 
de la ciutadania i, sobretot, en la contribució al desenvolupament de societats 
inclusives i sostenibles. 
Posa en relleu la llarga tradició de cultura associativa de Barcelona, que sota 
diverses formes organitzatives, ha forjat la base de la cultura catalana, alhora que 
en determinades conjuntures polítiques ha estat l'aglutinadora i la resistència 
enfront de determinades actituds aniquiladores envers l'expressió cultural pròpia. 
Addueix, tanmateix, que no cal remuntar-se massa en el temps, atès que el 
moment actual aquestes entitats també són fonamentals per a la construcció i la 
cohesió nacional. 
Posa de manifest que, tot i compartir els principis i objectius de la mesura, 
algunes qüestions que els plantegen dubtes quant a l'aprofitament de 
determinades possibilitats. En aquest sentit, assenyala, en primer lloc, que se'ls fa 
difícil dimensionar la mesura en el seu conjunt, si més no, des d'una perspectiva 
menys material que la mera adequació dels equipaments, sinó dels seus continguts 
culturals, atès que encara desconeixen el PAM i, per tant, el full de ruta en cultura 
del govern municipal. 
Fa avinent, en conseqüència, que els preocupa la incertesa de la seva projecció 
sobre el conjunt de les programacions culturals de proximitat i la seva 
transversalitat i grau de prioritat en el conjunt de polítiques culturals, i no saben 
veure en la mesura una concreció que vagi més enllà de les necessitats físiques 
d'adequació. 
Afegeix que també es pregunten, per exemple, si hi haurà una proposta de 
contracte-programa o de conveni en referència a les programacions d'aquests 
equipaments rehabilitats.  
Finalment, diu que hi troben a faltar una anàlisi a escala territorial de quina és la 
realitat d'aquesta mena d'equipaments, per tant, una aproximació a la 
quantificació del nombre d'equipaments considerats susceptibles de rebre aquests 
ajuts, no només per la necessitat física d'adequació, sinó també pel paper que 
aquests equipaments tenen en el seu entorn proper en les polítiques culturals 
públiques i en el seu marc de cooperació i transversalitat amb la resta 
d'equipaments de barri, però també de la ciutat. En definitiva, el marc global en 
què l'Ajuntament pot tenir un paper actiu i no només receptiu. 
Acaba la seva intervenció dient novament que aplaudeixen la mesura, tot i que 
consideren que l'èmfasi exclusiu en la pedra fa perdre oportunitats; alhora que 
valoren que reconeguin com a cabdal el paper de la societat civil i les seves 
organitzacions en l'àmbit cultural, tot i que no poden apreciar l'impacte de la 
mesura en clau de polítiques públiques de proximitat i de ciutat. 
El Sr. Portabella manifesta que la mesura reforça l'aspecte cultural de la ciutat, i 
que tenen el convenciment que una bona política cultural, coherent i incisiva, 
permet la vertebració social i la construcció nacional; així, en un període de 
globalització com l'actual, la internacionalització de la cultura pròpia sorgeix de la 
capacitat de generar a escala local i, fins i tot, de la representació tan rica del teixit 
cultural dels districtes i dels barris. 
Posa en relleu que algunes de les entitats de Catalunya i de Barcelona tenen una 
trajectòria històrica i són d'una vitalitat que dóna fruit i permet un accés a la 
cultura més directe i senzill per a tothom, un aspecte que entenen fonamental per 
a la bona salut de la ciutat, la identitat, la història i la projecció internacional de 
Barcelona. 
1408 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
Així doncs, subscriuen l'efectivitat de la mesura en el sentit que genera 
vertebració de proximitat i d'accés més fàcil a la ciutadania, amb la voluntat que 
permeti consolidar la cultura pròpia i la seva projecció a l'exterior. 
El Sr. Ciurana, després d'agrair les intervencions dels Grups, aclareix algunes 
qüestions que s'han plantejat. En primer lloc, quant als indicadors, precisa que, 
atès que estan posant recursos públics a disposició d'entitats, el que volen és que 
obtinguin el màxim rendiment social possible; per tant, cal que siguin centres amb 
un mínim d'activitat, perquè no tindria massa sentit donar ajuts només per a la 
salvaguarda del patrimoni, deixant de banda l'activitat. Per aquest motiu, per 
acollir-se al programa cal que els vint-i-quatre mesos darrers hi hagi hagut un 
mínim de cinquanta activitats, que entenen que és una xifra que moltes d'aquestes 
entitats passa de llarg. 
En referència a per què es limiten els ajuts als teatres i auditoris, precisa que, si 
algun cas, el centre requereix la rehabilitació de qualsevol altre espai, com 
vestíbuls o sortides, per obtenir la llicència la rehabilitació, ho consideren com a 
part del projecte; però especifica que el programa abasta, sobretot, aquells espais 
on la concurrència pública pot ser més massiva en moments determinats i 
assegurar que aquests centres obtinguin la llicència d'activitats normalitzada. 
Reitera la voluntat de continuïtat del programa, malgrat que saben que les 
intervencions que podran fer amb un milió d'euros, d'entrada, són escasses. 
Quant al pla de rehabilitació de teatres, puntualitza que la normativa no 
prohibeix que aculli espais escènics d'entitats, però en la darrera reunió del 
Consorci, el Ministeri de Cultura es va negar radicalment a donar entrada als 
espais escènics que no tinguessin programació comercial; com a conseqüència de 
la negativa, es va optar per fer una convocatòria pròpia. 
Acaba expressant el convenciment que amb aquesta mesura s'inicia un camí que 
ha de servir per consolidar la cultura de proximitat de la ciutat, i que la sola 
existència d'aquestes entitats ja forma part del model cultural del govern 
municipal. 
El Sr. Martí Grau replica que això no pot formar part del model, sinó de la cuitat; 
i adverteix que no es pot confondre la ciutat amb el projecte de govern. 
Insisteix en la dificultat d'actuar només en espais específics, motiu pel qual 
consideren que la normativa hauria de ser una mica més oberta; igualment, pel 
que fa als indicadors, creu que haurien de valorar que moltes entitats no fan 
actuacions sinó altres activitats que mobilitzen molta gent, i que també s'haurien 
de poder acollir a aquest programa de subvencions. 
 
c) Informes 
 
 
PART DECISÒRIA / EXECUTIVA 
 
a) Propostes d'acord 
 
Abans d'iniciar el tractament dels punts de l'ordre del dia inclosos en la part 
decisòria, el President del Plenari, Sr. Puigdollers, indica que la Junta de Portaveus 
ha acordat que els punts 1 i 3 es debatrien conjuntament. 
 
 
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR 
 
1. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 14 de desembre de 2011, que té per objecte 
l’aprovació del conveni subscrit, el 14 de desembre de 2011, amb el Departament 
d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a la direcció i execució de les 
obres de nova construcció de l’Escola Mediterrània, d’una línia, de Barcelona. 
 
2. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 12 de gener de 2012, que designa el Sr. 
Francesc Homs i Ferret representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’Assemblea 
General de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, en substitució del Sr. Jordi 
Mercader Miró. 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1409 
 
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. 
 
 
COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 
 
3. Deixar sense efecte el dret real de superfície constituït a favor de la 
Generalitat de Catalunya respecte de la finca municipal situada al passeig Marítim, 
núms. 5-7, aprovat per Plenari del Consell Municipal en sessió de 26 de setembre 
de 2008, per a la construcció i gestió del CEIP Mediterrània, atès que les obres 
seran realitzades per l’Ajuntament de Barcelona. 
 
La Sra. Homs es refereix al conveni signat entre la Generalitat i l'Ajuntament el 
14 de desembre passat amb l'objectiu de construir l'Escola Mediterrània al barri de 
la Barceloneta; així, el conveni incloïa que l'Ajuntament cedia els diners a la 
Generalitat per a la construcció de l'equipament, amb el compromís que els 
retornés per poder reinvertir-los en el barri de la Barceloneta novament; precisa 
que el conveni situava els terminis de devolució dels diners prestats en el marc del 
Consorci d'Educació, el consell de direcció del qual va aprovar, el darrer 23 de 
gener, el finançament de la construcció de l'Escola Mediterrània d'acord amb la 
clàusula novena del conveni esmentat. Afegeix que l'acord, inclòs en l'expedient, 
estableix el retorn en tres anys del cost total de l'escola per part de la Generalitat; 
es tracta de poc més de quatre milions i mig d'euros, que seran retornats entre els 
anys 2013 i 2015, a raó de prop de 2,5 milions d'euros el primer any, 1,3 milions 
el segon i 1,3 milions d'euros el tercer any. 
Per tot això, i vinculant-ho al punt 3 de l'ordre del dia, es recupera la propietat 
superficiària a fi que l'Ajuntament pugui construir la nova escola, l'ús de la qual se 
cedirà a la Generalitat com a administració competent en ensenyament. 
El Sr. Escudé avança que el seu Grup votarà a favor d'ambdós punts i, com ja 
va expressar en comissió, diu que el Grup del PSC també està d'acord amb 
l'aprovació conjunta amb altres administracions i, fins i tot, amb l'avançament dels 
diners, però amb el que no n'estan és amb la subordinació. 
Recapitula que en aquest assumpte s'han signat cinc convenis diferents, dictats 
segons els interessos de la Generalitat, de manera que el conveni que avui 
ratifiquen, en la seva opinió, està aviciat i traspassa determinats límits d'una 
manera ben arriscada. Adverteix que si continuen per aquest camí hauran de fer 
front amb els recursos propis d'aquest ajuntament competències de la Generalitat, 
desatenent les pròpies; atès que, en aquest cas, vincular el pagament a 
l'existència de crèdit de la Generalitat, i establir que el receptor de la subvenció 
sigui el Consorci d'Educació i no pas l'Ajuntament, significa que ni s'assegura el 
retorn dels diners, ni tampoc no podran denunciar el conveni. 
Lamenta dir, per tant, que avui queda ben clar que s'obre una delegació de la 
Generalitat en aquesta Casa que, si no es redreça aquesta línia, pot deixar de ser 
gran. 
El Sr. Villagrasa assenyala que el Grup del PP votarà favorablement tots dos 
punts, tota vegada que en el primer ho faran a desgrat però en conseqüència amb 
el que veritablement els importa que és que es comenci a construir el CEIP 
Mediterrània, per respecte als pares i als alumnes i treballadors del centre. Precisa 
que el conveni que els han presentat rebaixa les exigències a la Generalitat, i 
entén que l'haurien d'haver signat l'Ajuntament, el Consorci i la Generalitat que, en 
aquest cas han deixat de banda els compromisos que ha d'adoptar aquesta 
administració, així com la seva obligació directa de retornar el cost de la 
construcció, alhora que fa que els costos financers corrin a càrrec de l'Ajuntament. 
Afegeix que el conveni tampoc no recull compromisos adoptats pel Consorci, la 
Generalitat i l'Ajuntament amb l'AMPA d'informar constantment sobre l'evolució de 
les obres. 
Per tot plegat, reitera que, malgrat que hi votaran a favor, vol deixar constància 
que l'Ajuntament ha actuat com una oficina subordinada al govern de la 
Generalitat i no com a govern de la ciutat. 
 
1410 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
La Sra. Blasco avança també el vot a favor per responsabilitat i per compromís; 
d'una banda, perquè consideren que la construcció és imprescindible pel bé de la 
comunitat educativa, i perquè, una vegada més, l'Ajuntament demostra el seu 
compromís amb el model d'escola pública de qualitat i assumeix les despeses per a 
la construcció d'un equipament escolar que és responsabilitat de la Generalitat. 
Accepten la solució proposada, atès que ara es contempla en el conveni el 
quadre d'anualitats de retorn dels diners prestats que, incomprensiblement, havia 
desaparegut en la penúltima versió; i aclareix que, si hi torna a aparèixer, no és 
pas per voluntat del govern municipal, sinó per les exigències de l'oposició. 
Finalment, fa notar que la situació actual posa en evidència com la Generalitat, 
amb l'excusa de les retallades, posa en perill el model d'escola pública; i tot i que 
és cert que l'Escola Mediterrània es tirarà endavant, es pregunta què passarà amb 
altres equipaments com les escoles de Can Fabra i Univers o els IES Fabra i Coats i 
Vallcarca, només per posar alguns exemples, atès que no sempre podran 
respondre per la Generalitat. 
El Sr. Portabella, després d'anunciar el vot a favor d'UpB, indica que els sembla 
positiu que, de les vuit escoles en barracons que hi ha a Barcelona, a partir d'ara 
n'hi hagi una menys. 
Altrament, posa en relleu la dificultat que la Generalitat demostra per tirar 
endavant diversos equipaments municipals; en aquest sentit, diu que els sembla 
encertada l'actitud de l'Ajuntament de suplir l'esforç que no fa la Generalitat a 
Barcelona, però adverteix que això té un límit, i arribarà el moment en què 
aquesta administració no podrà assumir-ho més. Entén, per tant, que el que fóra 
més raonable seria que Barcelona liderés la reivindicació del concert econòmic amb 
l'objectiu que la Generalitat rebi més ingressos. 
La Sra. Homs tanca les intervencions agraint el posicionament favorable de tots 
els Grups. Constata, malgrat que alguns considerin que l'Ajuntament actua 
d'oficina subordinada de la Generalitat, que només porten set mesos de govern, 
però assegura que si aquest febrer es posa la primera pedra de l'equipament 
educatiu ha estat gràcies al lideratge del govern de la ciutat. 
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens en debat. 
 
 
COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT 
 
4. Aprovar el conveni de col·laboració a subscriure entre l’Ajuntament de 
Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona per a la Gestió Local i Logística de les 
Deixalleries, d’acord amb les bases aprovades per la Junta de Govern de l’Entitat 
Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus en sessió de 28 
d'octubre de 2010; facultar al gerent de Medi Ambient i Serveis Urbans per a la 
formalització del conveni i per l’aprovació i formalització de les seves possibles 
pròrrogues. 
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. 
 
5. Aprovar el Conveni de col·laboració per al manteniment i conservació de les 
Rondes de Barcelona i del tram municipal de la Gran Via Nord a signar entre la 
Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, l’Ajuntament de 
Santa Coloma de Gramenet, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consell 
Comarcal del Barcelonès i l’Ajuntament de Barcelona; delegar la seva signatura en 
el tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Sr. Antoni Vives i Tomàs; 
autoritzar la despesa plurianual d’11.661.579,94 euros per fer front a l’esmentat 
conveni; aplicar l’import quant a 5.830.789,97 euros, amb càrrec a la partida 
46500 15510 0501 (PGC65065000) del pressupost municipal de l’any 2012, i 
quant a la resta de 5.830.789,97 euros amb càrrec a la mateixa partida de l’any 
2013. La consignació queda subordinada al crèdit que per cada exercici autoritzin 
els respectius pressupostos, d’acord amb l’article 174 del RDL 2/2004, de 5 de 
març, regulador de les hisendes locals; disposar que aquesta quantitat sigui 
abonada al Consell Comarcal del Barcelonès, amb NIF P5800012F. 
 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1411 
 
El Sr. Fernández Díaz intervé per expressar el posicionament contrari del Grup 
del PP, i al·lega que els hauria agradat una justificació d'aquest conveni per part 
del govern municipal. 
Manifesta, doncs, que discrepen amb idees fonamentals del dictamen com ara 
que l'Ajuntament hagi de continuar pagant dues terceres parts, que signifiquen sis 
dels nou milions d'euros en què s'avalua el cost del manteniment i conservació de 
les rondes. En segon lloc, diu que consideren que ja és moment de donar 
compliment a allò que va preveure, fa més d'un any, la Llei de l'Àrea 
Metropolitana, aprovada al Parlament de Catalunya, on s'especifica que la gestió, 
el manteniment i conservació de les rondes pertoca a l'Àrea Metropolitana. 
Conclou, per tant, que amb aquest conveni no es compleix el mandat del 
Parlament de Catalunya, com tampoc no és lògic que l'Ajuntament es faci càrrec 
de dues terceres parts del manteniment que, lògicament, pertocaria a la 
Generalitat atesa la condició de les rondes de via supramunicipal i, per tant, també 
a l'Àrea Metropolitana. 
Per acabar, posa de manifest la paradoxa que l'Alcalde, màxim representant de 
la ciutat i president de l'Àrea Metropolitana, no doni compliment a una llei del 
Parlament de Catalunya des d'aquest doble vessant. 
El Sr. Vives fa notar al representant del Grup del PP que hauria de ser més curós 
en fer acusacions sobre l'incompliment de les lleis, i fa avinent que, a més, no té 
cap raó en aquest cas. Precisa, doncs, que com sap el Sr. Fernández Díaz, l'acord 
s'ha elaborat seguint el que dictamina la llei; que l'Àrea Metropolitana ha pres una 
decisió coherent amb allò que s'ha fet fins ara i es referma en què el govern 
municipal hi està d'acord i ho defensarà on calgui. 
El Sr. Portabella addueix que l'argumentació del Grup del PP per justificar el vot 
en contra el porta a intervenir malgrat que no en tenia la intenció. Indica que 
desconeixen la legislació a què es refereix el Grup del PP, i confirma que és 
capacitat de l'Àrea Metropolitana decidir qui gestiona les rondes i la decisió que va 
prendre és tan lògica com que el concurs que ja s'havia executat per a la gestió de 
les rondes i que havia donat un gran resultat –abans que s'aprovés la legislació a 
què s'ha referit el Sr. Fernández–, continués de la mateixa manera. 
El Sr. Fernández Díaz es mostra sorprès pel desconeixement de la regulació que 
al·lega el Sr. Portabella, més encara tenint en compte el seu càrrec de conseller a 
l'Àrea Metropolitana, i li llegeix la disposició sisena de la Llei de l'Àrea 
Metropolitana que es refereix a les rondes, on literalment diu que l'Àrea 
Metropolitana de Barcelona assumeix la gestió de les rondes de Barcelona.  
Puntualitza que no té sentit que les rondes siguin finançades en dues terceres 
parts per l'Ajuntament, sinó que ha de fer-ho l'Àrea Metropolitana o la Generalitat 
perquè es tracta d'una via supramunicipal, com ja ha dit abans. Afegeix que, a 
partir d'ara, qüestionaran la credibilitat de l'Alcalde quan s'exclami perquè no es 
dóna compliment a lleis com la Carta Municipal o l'Estatut, quan ell mateix està 
presidint institucions –Ajuntament i Àrea Metropolitana– que infringeixen aquest 
precepte. 
El Sr. Vives insisteix en què s'ha de ser molt curós amb determinades 
apreciacions, atès que sembla que el Sr. Fernández Díaz oblida què són conceptes 
com ara encàrrec de gestió, figures amb les que treballen contínuament. 
Remarca que la seva argumentació és molt sorprenent, i d'una feblesa 
argumental que ratlla la demagògia més absurda, i ratifica que s'està complint la 
llei a plena satisfacció de totes les parts.  
El Sr. Portabella puntualitza que una cosa és que l'Àrea Metropolitana tingui la 
capacitat de gestió, que significa que pot delegar-la, i una altra que l'hagi 
d'executar forçosament aquest ens. Insisteix que es tracta de dues coses diferents, 
comprensibles políticament i força esteses. 
Precisa que, en aquest cas concret, la decisió de qui gestionarà les rondes és 
efectivament de l'Àrea Metropolitana, i aprofita per recordar que el PP es manté en 
l'oposició d'aquest òrgan. 
S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, 
Mulleras i Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i 
Casanova. 
 
1412 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
Districte de Sants-Montjuïc 
 
6. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la ubicació en el subsòl de les 
instal·lacions tècniques al Castell de Montjuïc, d’iniciativa municipal (BIMSA). 
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. 
 
Districte de les Corts 
 
7. Suspendre, de conformitat amb l’article 92.1.b del Text Refós de la Llei 
d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, l’aprovació 
definitiva del Pla especial urbanístic de concreció d’usos de l’illa delimitada per 
l’avinguda d’Esplugues i els carrers dels Cavallers, de González Tablas i de 
Carreras, promogut per Patronato de la Fundación de Nazareth, d’acord amb 
l’informe jurídic per a la suspensió emès per la Direcció de Serveis de Planejament, 
que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; 
advertir als promotors del Pla, de conformitat l’article 92.1 de la Llei 30/1992, de 
26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del 
procediment administratiu comú, que disposen de tres mesos, a comptar des del 
dia següent al de la notificació del present acord, per rectificar les deficiències 
assenyalades a l’informe de referència; en cas de no fer-ho així, es declararà la 
caducitat de l’expedient i es procedirà a l’arxiu de les actuacions; i publicar aquest 
acord en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona. 
S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, 
Mulleras i Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i 
Casanova. 
 
8. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la redistribució d’usos de l’Hospital 
Universitari USP Institut Dexeus, promogut per Carmel Corporació 2000, S.L., que 
incorpora, en el document per a l’aprovació definitiva, les prescripcions imposades 
amb l’aprovació inicial; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit 
d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de 
valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, 
s’incorpora a aquest acord. 
 
La Sra. Blasco intervé per justificar l'abstenció del Grup d'ICV-EUiA, que 
argumenta en base a l'historial urbanístic de la parcel·la, i perquè no comparteixen 
la voluntat d'anar ampliant progressivament el sostre de l'equipament privat a 
partir de successius plans especials. Recorda que el 2009 es va augmentar 
l'aprofitament urbanístic en gairebé quatre-cents metres quadrats de sostre i, ara, 
novament s'augmenta de més de quatre-cents metres de sostre; de manera que, 
pla especial rere pla especial, es va augmentant el sostre allunyant-se cada vegada 
de l'índex d'edificabilitat fixat inicialment d'un metre quadrat de sostre per cada 
metre quadrat de sòl. 
S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Gomà i Mestre i les 
Sres. Blasco, Sanz i Ribas. 
 
Districte d'Horta-Guinardó 
 
9. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la 
Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit 
de l’illa delimitada pel carrer de Canaan, la carretera de Sant Cugat, el carrer de 
Jericó, el carrer de Samaria i el passeig de la Vall d’Hebron, d’iniciativa municipal, 
amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de 
Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació 
pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, 
de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a 
efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord; i trametre l’expedient a la 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1413 
 
Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació 
definitiva. 
 
Districte de Sant Martí 
 
10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la concreció de la 
titularitat, regulació d’usos, ordenació de volums i ajust de l’alineació viària de la 
finca situada al carrer d’Alfons el Magnànim, núm. 125, promogut per la Parròquia 
de Sant Paulí de Nola. 
 
11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ajust dels sòls públics a l’illa 
delimitada pels carrers de Sancho d’Àvila, de Roc Boronat, dels Almogàvers i de la 
Ciutat de Granada, d’iniciativa municipal. 
 
 
COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS 
 
12. Ratificar l’acord del Consell Rector del Consorci Barcelona World Race, en 
reunió celebrada l'11 d’octubre de 2011, relatiu a la dissolució de l’esmentat 
Consorci, segons consta a l'expedient administratiu annex, de conformitat amb 
l’establert a l’article 19 dels seus Estatuts i a l’article 324 del Reglament d’obres 
activitats i serveis de les Entitats locals. Sotmetre aquest acord a informació 
pública per un termini de trenta dies hàbils, i en el cas de no presentar-s’hi 
al·legacions, tenir-lo per definitivament aprovat. 
S’aproven, per unanimitat, els quatre dictàmens precedents. 
 
 
COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ 
 
13. Ratificar l’acord del Consell de Direcció del Consorci Casa de les Llengües, en 
reunió celebrada el 2 de desembre de 2011, relatiu a la proposta de dissolució de 
l’esmentat consorci, segons consta a l’expedient administratiu annex, de 
conformitat amb l’establert a l’article 22 dels seus estatuts i a l’article 324 del 
Reglament d’obres activitats i serveis de les Entitats locals. Sotmetre aquest acord 
a informació pública per un termini de trenta dies hàbils i, en el cas de no 
presentar-s’hi al·legacions, tenir-lo per definitivament aprovat. 
 
El Sr. Ciurana presenta aquest punt indicant que s'ha tractat a bastament en 
comissió i en aquest Plenari, i que avui es tracta de ratificar l'acord de dissolució 
del Consorci Casa de les Llengües arran de la decisió de la Generalitat de no tirar 
endavant el projecte, fent realitat el supòsit que en cas que una de les parts 
consorciades es retirés el consorci entraria en fase de dissolució. 
Afegeix que actualment hi ha nomenada una comissió delegada que ha de 
vetllar pels termes de la devolució del solar aportat per l'Ajuntament. 
El Sr. Martí Grau avança el vot en contra del Grup Socialista, tot i que comprèn 
que, en un consorci a dues bandes, si hi ha una part que no vol continuar, s'ha de 
dissoldre. Afirma que estan absolutament a favor del projecte de la Casa de les 
Llengües a Can Ricart, i que són del parer que s'ha fet poc des d'aquest 
ajuntament per poder mantenir-lo. Tanmateix, destaca que els amoïna la manera 
com s'està dissolent en consorci en un moment en què les obres ja s'havien iniciat, 
i el fet que no està garantida la consolidació de l'edifici que es retorna. 
La Sra. Esteller, després de manifestar que no està d'acord amb què se n'hagi 
parlat a bastament, com ha dit el Sr. Ciurana, li pregunta quant ha costat la Casa 
de les Llengües en estudis, en projecte museístic, en contingut, i quants diners 
poden perdre les administracions amb motiu de la cancel·lació. 
La Sra. Ribas avança el vot en contra del seu Grup perquè entén que la 
dissolució del Consorci està causada per la renúncia de la Generalitat al projecte de 
la Casa de les Llengües per una decisió estrictament econòmica que no poden 
1414 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
acceptar i, encara menys, sense proposar una nova planificació i periodificació. 
Afegeix que tampoc no entenen com és que el govern municipal, que parla de la 
ciutat com a referent i capital cultural, pot acceptar una decisió com aquesta. 
Assenyala que consideren que la Casa de les Llengües continua sent un projecte 
vàlid i necessari per a la ciutat, que Can Ricart és una bona seu i, per tant, refusen 
retallar el projecte de soca-rel, i amb el vot en contra volen expressar la negativa a 
ser còmplices d'aquesta decisió. 
El Sr. Portabella manifesta que no els agrada aquesta proposta d'acord perquè 
consideren que el projecte de la Casa de les Llengües és important perquè és 
intrínsecament l'ADN del país, un dels llocs on poden destacar i tenir un procés 
d'internacionalització a partir de la manera pròpia d'entendre la diversitat cultural i 
lingüística. 
Entenen que, aquesta, és una mesura que sorgeix del procediment, i per aquest 
motiu hi voten a favor, malgrat que volen reiterar, tal i com van expressar a la 
comissió, que consideren el projecte plenament vigent, i confien que el govern, en 
pocs dies, faci la presentació d'un projecte on deixi clar que l'Ajuntament no es 
desvincula, tot i presentar aquest punt, ni del multilingüisme, ni de Can Ricart, que 
és una peça protegida i molt preuada. 
Per tot plegat, creuen que cal prioritzar la qualitat del projecte, la voluntat que 
intervingui sobre uns aspectes culturals i lingüístics que Barcelona pot liderar al 
món, i assegurar la protecció de Can Ricart. 
El Sr. Ciurana coincideix amb el Sr. Portabella amb què tampoc no els agrada 
haver de prendre aquesta decisió, però entén que resulta evident que si el govern 
de la Generalitat, que en certa manera liderava el projecte, decideix que, atesa la 
situació financera, no el pot tirar endavant, òbviament, l'administració que resta, 
també ho ha deixar i dissoldre el consorci establert a dues bandes. 
Precisa que ara s'obre un període d'informació pública, i en cas que s'hi 
presentessin al·legacions, aquest punt tornaria a presentar-se en el Plenari. Així, a 
fi de fixar totes les condicions amb què es torna Can Ricart i com es consolida, 
entre altres coses, ha d'existir una comissió liquidadora, on els assegura que 
vetllaran pels interessos de l'edifici, que té la consideració de bé cultural d'interès 
nacional, la mateixa que el monestir de Poblet. 
En referència a la pregunta dels costos que ha formulat la Sra. Esteller, li 
aconsella, quant als que atenyen a la Generalitat, que ho pregunti directament al 
Parlament de Catalunya, i el que li pot dir és que l'Ajuntament no ha hagut 
d'acarar cap mena de cost, atès que l'aportació que va fer al Consorci va ser un 
dret de superfície a setanta-cinc anys.  
El Sr. Martí Grau adverteix al Sr. Ciurana que no val remetre a la comissió 
liquidadora, i assegura que l'operació costarà diners a l'Ajuntament atès que li 
retornen Can Ricart, un bé cultural d'interès nacional i, com a propietari, tindrà 
l'obligació de consolidar una estructura que està pitjor que quan la van cedir, 
certament amb inversió feta, però que requereix noves inversions perquè l'edifici 
aguanti, entre altres coses perquè en moltes parts no hi ha coberta. 
Insisteix que això no és una qüestió de la comissió liquidadora, sinó d'exercir la 
responsabilitat com a govern i, abans de fer el pas definitiu, haver negociat bé el 
tancament del Consorci, cosa que no s'ha fet i que acabarà passant factura. 
En definitiva, conclou que cada vegada s'afegeixen més motius a aquest cas per 
portar la Generalitat als tribunals. 
La Sra. Esteller diu que li sorprèn que el Sr. Ciurana no sàpiga què ha costat tot 
plegat al govern de la Generalitat i, a canvi, sí que sap el volum que ha costat tot 
el projecte; afegeix que, entre altres coses, l'Ajuntament haurà de patir les 
conseqüències del cost del Consorci en rebre l'edifici de Can Ricart en males 
condicions. Posa en relleu que el ministeri d'Indústria ha esmerçat 22 milions 
d'euros en el projecte del Consorci de la Casa de les Llengües, alguns dels quals 
s'havien de destinar a la consolidació de l'edifici, de manera que els sorprèn que 
estigui en tan males condicions, i volen saber a què es destinaran els 5,3 milions 
d'euros que no s'han executat. 
Recorda que el Grup del PP es va oposar de bon principi al projecte, que van 
qualificar de faraònic, un caprici del Sr. Carod-Rovira, que ha costat molt diners, 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1415 
 
atès que l'Ajuntament hi va aportar un solar amb 14 milions d'euros i, a canvi, ara 
rebrà un edifici que haurà de consolidar. 
Per tot plegat, demanen al govern municipal que amb la liquidació reclami 
justificant de tots els diners, ja que no podrà fer front als costos que vindran. 
Per acabar, pregunten a què tenen previst destinar Can Ricart a partir d'ara. 
El Sr. Portabella entén que la darrera intervenció de la Sra. Esteller reflecteix els 
motius de fons pels quals discrepen amb el projecte, i li sorprèn encara més 
perquè no s'adiu amb el to habitual de les seves intervencions. Remarca, doncs, 
que la Casa de les Llengües no era un projecte del Sr. Carod-Rovira, sinó un 
projecte de país que pot atorgar a Barcelona lideratge mundial, atès que ningú pot 
defensar millor la diversitat cultural i el multilingüisme i crear un punt de 
referència mundial en aquest entorn, ni desenvolupar una economia vinculada al 
multilingüisme que proporcioni riquesa al país. 
Reclama, doncs, que no confongui els assumptes partidistes amb els nacionals. 
El Sr. Puigdollers, arran de les queixes que s'han pogut sentir en l'hemicicle en 
acabar el temps d'intervenció del Sr. Portabella, apunta, com a qüestió d'ordre, 
que en totes les intervencions espera que acabi el so d'avís del rellotge per fer 
acabar, i remarca que aquest criteri l'aplica a tothom sense distincions. 
El Sr. Ciurana fa notar que hi ha qui aprofita aquesta cambra per fer oposició al 
govern de la Generalitat, i reitera que això s'ha de fer al Parlament de Catalunya, 
de manera que demana que remetin les preguntes que aquí s'han formulat sobre 
l'aportació de la Generalitat allà on s'escau. 
Al Sr. Martí Grau, li demana que no menystingui el paper de la comissió 
liquidadora; alhora que remarca que la Generalitat ha fet una inversió significativa 
a Can Ricart, però també és cert que l'Ajuntament reclama que li torni l'edifici 
consolidat. 
S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Hereu, Trullén, 
Carnes, Martí, Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, Jaurrieta, Andrés i 
Moraleda, i també dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas. 
 
14. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a la Casa América Catalunya, que 
aquest any celebra el seu centenari, per a la seva trajectòria sempre afermant els 
vincles que uneixen Llatinoamèrica i Catalunya, entenent la cultura com lligam i 
com una eina per conèixer i apropar les realitats dels diferents pobles de banda i 
banda de l’Atlàntic. 
 
El Sr. Ciurana presenta l'acord i assenyala que la Casa Amèrica Catalunya és 
descendent de la Casa Amèrica de Barcelona, fundada al 1911, i hereva de 
l'Institut Català de Cooperació Iberoamericana, una entitat que ha vetllat 
històricament per la vinculació intensa de Catalunya amb Amèrica, que neix a 
finals del segle XVI i que es prolonga fins a avui. Es tracta, per tant, d'una de les 
institucions centenàries de Barcelona, que va néixer en un moment d'emergència 
social, cultural i cívica a inicis del segle XX. 
Fa avinent el gran paper que va tenir la Casa Amèrica Catalunya a mitjan segle 
XX i avui dia, atès que molts barcelonins tenen el seus orígens en països d'Amèrica 
Llatina, i és evident que la tasca que fa aquesta institució per estrènyer els llaços 
és encomiable, motiu pel qual aquest Plenari li atorga la Medalla d'Or al Mèrit Cívic. 
La Sra. Escarp destaca que avui reconeixen la tasca d'una institució Casa 
Amèrica a Catalunya, sens dubte una institució de referència amb una trajectòria 
àmplia, no només en el temps, sinó en l'èxit del que ha estat el seu objectiu 
principal: refermar els vincles que uneixen Amèrica Llatina i Catalunya. 
Reitera, com ja ha dit el Sr. Ciurana, que la Casa Amèrica Catalunya és 
descendent de la de Barcelona i d'altres societats americanistes creades a la ciutat 
a començaments del segle XX, i va demostrar que Barcelona, una vegada més, va 
posar-se com a capdavantera amb una visió àmplia i de futur. 
Posa en relleu que Barcelona reconeix que el seu caràcter, la seva societat i la 
seva vitalitat econòmica, cultural i social rau en ser una ciutat oberta, que es 
relaciona amb altres cultures i realitats socials i econòmiques; així, des de fa cent 
anys, ho entenen els qui han impulsat i format el que finalment ha esdevingut la 
Casa Amèrica Catalunya, darrere de la qual hi ha hagut persones de gran renom 
1416 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
com Francesc Cambó i Rafael Vehils. Ratifica que en el moment en què es va crear 
es donava forma i impuls al que ja era una relació intensa entre Barcelona i 
Amèrica Llatina, des del moment en què, aixecada la prohibició a Catalunya per 
mantenir relacions econòmiques amb Amèrica, molts catalans hi van anar i van 
impulsar negocis i empreses. A la seva tornada a la ciutat, els indians van deixar 
moltes empremtes encara visibles, entre les quals les palmeres plantades als 
jardins o els Porxos d'en Xifré, a més de la convicció que calia impulsar una 
col·laboració intensa i profunda entre ambdues realitats. 
Destaca que, avui, després de cent anys i sota la direcció d'Antoni Traveria, 
Casa Amèrica continua desplegant una intensa activitat en aquest sentit, i remarca 
que quan el Consell Plenari atorga una medalla d'or al Mèrit Cívic a una institució, 
ho fa a l'esforç col·lectiu, i avui ret el seu reconeixement a tots aquells que han fet 
possible Casa Amèrica a Catalunya. 
El Sr. Fernández Díaz posa de manifest que Barcelona és una ciutat molt 
mediterrània i, alhora, amb vocació atlàntica; tal vegada la més atlàntica de les 
ciutats de la Mediterrània; i és així des del mateix moment de la trobada entre els 
dos móns, quan Colom va anunciar, al Palau Reial de Barcelona, el nou 
descobriment. Un anunci que va obrir una època en la història de la humanitat i va 
marcar la fi de l'edat mitjana i el naixement de la moderna. Remarca que la 
vocació atlàntica de Barcelona es va fer realitat, finalment, amb el Decret de lliure 
comerç promulgat pel rei Carles III, que referendava la relació profunda entre les 
terres americanes, Barcelona, Catalunya i Espanya; aquesta vocació no només es 
reflecteix en les mares de Déu de Montserrat a Amèrica, sinó en també en els 
testimonis en moltes ciutats catalanes, en edificis com el Palau de la Virreina, o els 
noms de carrers evocadors de les terres americanes. 
Fa avinent que entre tot això hi ha la institució Casa Amèrica, nascuda fa cent 
anys, i que unia la voluntat d'empresaris, polítics i intel·lectuals catalans de liderar 
des de Barcelona un projecte per establir ponts, que va posar en contacte 
membres de les dues entitats existents, la Sociedad Libre de Estudios 
Americanistas i el Club Americano, de la unió de les quals en un espai comú, el 
1911 es va fundar la Casa Amèrica de Barcelona. Avui dia la Casa Amèrica 
Catalunya és un exemple de governança intel·ligent entre diverses 
administracions, els patrons institucionals i els civils, que són els socis de l'Institut 
de Cooperació Iberoamericana, que esdevé un instrument útil de cooperació i 
d'oportunitats per al coneixement mutu i de relació amb els residents dels països 
hispans residents a Catalunya i a Barcelona.  
Cent anys després de la seva fundació, la Casa Amèrica continua treballant per 
intensificar les relacions entre els dos móns, i tot i que les formes han canviat, es 
manté la voluntat de cooperació i d'enteniment mutu. 
La Sra. Ribas destaca que, des del 1911, la Casa Amèrica promou la difusió i 
l'intercanvi de coneixements, de realitats culturals, econòmiques i històriques dels 
diferents països d'Amèrica Llatina amb els quals Catalunya i Barcelona 
comparteixen història en el passat, però, sobretot, una història de present i de 
futur. Així, posa en relleu que Amèrica Llatina i Barcelona han estat, i són, terra 
d'acollida d'uns i d'altres, on poder fer realitat el projecte de vida propi. D'aquesta 
manera, Casa Amèrica contribueix a fer possible el coneixement mutu, i el 
reconeixement de les arrels pròpies, sense que això impedeixi, sinó ben al contrari, 
la integració en el lloc d'acollida. 
Remarca que Casa Amèrica és una institució viva i còmplice de les dinàmiques 
culturals de la ciutat, i que col·labora en iniciatives, com per exemple Barnasants 
que s'està fent actualment. 
Per tot plegat, entenen que és de justícia que Barcelona celebri el centenari de 
la fundació de Casa Amèrica i reconegui la seva trajectòria fins a dia d'avui. 
El Sr. Portabella posa de manifest que qualsevol institució que arriba als cent 
anys és que fa la feina ben feta, i aquest és el cas clar de Casa Amèrica Catalunya, 
amb el precedent de la Casa Amèrica de Barcelona, molt rellevant en diferents 
períodes. 
Esmenta que Francesc Macià, com a President de la Generalitat de Catalunya, va 
fer una gran defensa d'aquella institució en tant que establia contactes amb la 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1417 
 
nova realitat iberoamericana, tal i com la denominava, que generava un bescanvi 
beneficiós tant per a Catalunya com per als països iberoamericans. 
Per aquest motiu, consideren que una entitat que, malgrat que ha patit diverses 
metamorfosis, arriba als cent anys de supervivència, que ha fet una tasca 
remarcable d'impuls, d'organització i de col·laboració en actes i projectes amb 
diversos països llatinoamericans; que en l'actualitat és capaç de gestionar cada 
curs 225 beques per a estudiants d'arreu del món, significa que es tracta d'una 
entitat amb molt de vigor i potencialitat acumulada que pot redundar en benefici 
de la ciutat i el país. 
S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. 
 
 
COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT 
 
15. Ratificar el Decret d'Alcaldia, de 5 de gener de 2012, pel qual s'atorga la 
medalla d'Honor al Mèrit en la categoria de bronze als membres del Servei de 
Prevenció d'Incendis i Salvament que hi figuren a la relació adjunta, per haver 
prestat serveis sense interrupció durant 25 anys, sense cap nota desfavorable en 
els seus expedients personals, d'acord amb l'establert al Reglament d'Honors i 
Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d'Extinció 
d'Incendis, de 17 de setembre de 1976. 
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. 
 
b) Proposicions 
 
 
PART D’IMPULS I CONTROL 
 
a) Proposicions / declaracions de grup 
 
Del Grup Municipal Socialista 
 
Pp 1. El Plenari del Consell Municipal acorda: I. Retirar la nova proposta per la 
Plaça de les Glòries presentada pel Tercer Tinent d'Alcalde davant els mitjans de 
comunicació el passat 17 de gener. II. Presentar, en el termini màxim d'un mes, la 
creació d'una Comissió amb representants de tots els grups polítics municipals i de 
les entitats veïnals per tal de debatre i acordar l'actualització de l'ordenació de la 
Plaça de les Glòries i el seu entorn que també tingui en compte els estudis tècnics 
elaborats fins a la data. III. Executar amb la màxima celeritat les determinacions i 
els expedients urbanístics que es derivin dels acord d'aquesta Comissió. 
 
El Sr. Hereu presenta la proposició en nom del Grup Socialista referint-se, en 
primer lloc, a la importància de l'àmbit de les Glòries com a espai emblemàtic i 
estratègic de la ciutat, com a zona d'encontre de dos districtes i de quatre barris i, 
fins i tot, com a una de les noves centralitats metropolitanes. 
Remarca, també, que després de 150 anys d'història, les Glòries és una de les 
assignatures pendents a Barcelona, tractant-se d'un espai que ha d'actuar com a 
node i que ha de generar molt d'espai urbà. Atesa aquesta situació, considera que 
tots plegats s'han de posar a treballar junts, atès que les assignatures pendents 
del projecte de ciutat requereixen no només l'aplicació matemàtica de la majoria, 
sinó el consens social i polític. 
Diu que és en base a aquesta argumentació que el Grup del PSC presenta la 
proposició, amb el missatge en positiu que cal caminar plegats per construir 
Glòries, juntament amb les entitats i des del consens polític. 
Insisteix en la importància d'acarar-ho junts, com fins ara, fent-ho des del 
Compromís per Glòries, que va significar un procés emblemàtic de consens. 
Puntualitza que amb la present proposició demanen al govern municipal que tiri 
enrere la proposta unilateral que va presentar, que trenca el consens, i que generi 
una comissió a fi que els grups polítics i les entitats puguin decidir què cal fer i 
prioritzar a partir d'ara. 
1418 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
Afegeix que la proposta demanda que es tinguin presents per discutir el futur de 
les Glòries els actius de consens social i polític, i els actius tècnics que han treballat 
durant més de vuit anys en aquest procés. 
En definitiva, remarca que la proposició demana rectificar ara que encara s'està 
a temps i establir un camí per caminar junts. 
El Sr. Fernández Díaz considera que tots coincideixen amb la importància del 
projecte de Glòries per a Barcelona, més enllà de ser una cruïlla de quatre barris 
de la ciutat –El Clot, Sagrada Família, Fort Pienc-Camp de l'Arpa i el Poblenou–, de 
diversos districtes i, alhora, portal nord de Barcelona. Igualment, entén que tots 
estan d'acord amb què cal tirar endavant el projecte de la plaça de les Glòries 
definitivament, sense més retards, sense sobrecostos i, sobretot, sense més obres 
estèrils com les que s'hi han anat fent durant els darrers vint anys, per un import 
de més de seixanta milions d'euros, i que amb el temps s'han revelat com a 
innecessàries o desbordades per la mateixa realitat. 
Addueix, però, que per aconseguir aquest objectiu és imprescindible que el 
govern municipal estableixi diàleg amb els grups municipals i amb les entitats 
veïnals, en la línia del Compromís per Glòries del 2007; un diàleg real i continuat, 
més enllà dels diàlegs testimonials o tangencials i de la presentació d'algunes 
propostes que encara no estan avalades pels informes pertinents i dels acords amb 
altres administracions. 
Per tot plegat, recapitula que Glòries requereix diàleg, reunions de treball, 
reflexions compartides, informes rigorosos i acords entre les administracions 
implicades, atès que, sense el seu concurs, els projectes fonamentals per aquest 
àmbit no poden anar endavant. 
Posa en relleu que no s'ha aturat allò que a parer del seu Grup era 
imprescindible, com ara el Museu Disseny Hub, amb un cost de 98 milions d'euros, 
dues terceres parts dels quals havien de ser sufragades per la Generalitat i que, 
finalment, haurà de fer-se'n càrrec l'Ajuntament, amb el cost afegit de 12 milions 
d'euros anuals de manteniment.  
Assenyala, també, que no només no s'aturen aquests projectes, sinó que 
s'introdueixen modificacions substancials que podrien afectar l'estació de França i, 
per tant, el funcionament de la xarxa de transport públic o el projecte de túnels 
soterrats a la Gran Via; tot plegat sense justificar l'impacte en la circulació per 
l'enderroc del tambor de la plaça de les Glòries, per on diàriament circulen més de 
cent mil vehicles; o amb la no continuïtat de vials tan importants per a la ciutat 
com el carrer Diputació, la Meridiana o la mateixa Diagonal. Afegeix que a tot això 
s'hi sumen els dinou projectes d'equipaments socials previstos el 2007 i que 
encara continuen paralitzats, fet que els porta a un seguit de consideracions sobre 
les actuacions dels darrers anys a Glòries i les pretensions del govern actual de la 
ciutat, que obliguen a una reflexió de ciutat que, d'entrada, haurien de fer els 
Grups municipals abans d'actuar amb la precipitació i la manca de rigor que va 
demostrar el govern de la ciutat en presentar el projecte de futur de la plaça de les 
Glòries; unes raons que, al seu parer, justifiquen el vot favorable a aquesta 
proposició. 
La Sra. Blasco avança el suport del Grup d'ICV-EUiA a la proposició. Dit això, es 
refereix a la llista d'objectius generals presentada pel govern municipal sobre la 
remodelació de la plaça de les Glòries, una part dels quals poden compartir, tot i 
que falta veure com es desenvolupen i de quina manera condicionen el futur, no 
només de la plaça, sinó de la mobilitat general de la ciutat. 
Remarca que el Sr. Vives, en presentar el projecte al seu Grup, va expressar la 
voluntat de treball conjunt i de consens, malgrat que l'endemà, els mitjans de 
comunicació presentaven el projecte com un fet. Admet que tots són conscients 
que no es pot perdre el temps en el cas de les Glòries, tot i que entenen que 
aquesta no és la manera d'actuar, perquè no només no fa avançar els acords, sinó 
que, fins i tot, els pot entorpir. 
Per tot plegat, consideren oportú que el govern retiri formalment la seva 
proposta a fi de debatre-la en el marc d'una comissió amb representants de tots 
els Grups polítics municipals i de les entitats veïnals. 
El Sr. Portabella recorda que el nom complet de la plaça és de les Glòries 
Catalanes, i apunta que, en aquest cas, el nom sí que fa la cosa, atès que Cerdà la 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1419 
 
va batejar així perquè volia que fos la plaça central de Barcelona, amb vocació de 
reunir la capitalitat de Catalunya en aquest punt; per això, per la plaça passen les 
tres avingudes principals de la ciutat, la Diagonal, la Meridiana i la Gran Via. 
Destaca que el fet que hi conflueixin aquestes grans vies de comunicació fa que 
l'espai de les Glòries no sigui gens fàcil de resoldre; i, de fet, la seva història és 
força desafortunada quant als diversos projectes que s'hi han dut a terme, però el 
cert és que cada govern municipal ha presentat el seu i ara no pot ser d'altra 
manera, tot i que l'hagi de consensuar obligatòriament per arribat a un acord.  
Quant al projecte actual, al·lega que són més aviat favorables a la densificació 
de la plaça; així, es remet a l'aprovació, quan ERC formava part del govern 
municipal, del projecte de les Glòries, que va provocar el que qualifica de batalla 
campal en si del govern, d'una banda, per la ubicació del mercat dels Encants i, 
d'altra banda, perquè es plantejava una plaça amb tot un costat sense edificis, 
quan sempre havien defensat que havia de fer façana. Assenyala que, al seu parer, 
l'espai és prou gran per aprofitar-lo, que hi hagi espai verd i que sigui pla, de 
manera que es configuri com una plaça-parc i no un lloc que, malgrat tenir verd, té 
uns entorns despoblats.  
Així, s'inclinen per la densificació i fer façana amb la plaça, tal i com van 
expressar al tinent d'Alcalde, a qui també van dir que tenen força dubtes pel que fa 
a la mobilitat; per aquest motiu, consideren que el túnel, vinculat al túnel de Renfe 
i a la continuïtat de l'estació de França, és un aspecte que requereix una reflexió 
acurada, atès que prescindir d'una estació de trens significa que, una vegada ha 
desaparegut, és molt difícil de recuperar. 
En definitiva, són de l'opinió que aquest nou projecte ha de continuar el seu 
camí i el seu Grup ja hi ha anirà plantejant les propostes pertinents a mesura que 
sorgeixin. Tot i amb això, consideren determinant l'assumpte dels equipaments 
aprovats el març del 2007, cap dels quals no s'ha executat, i el fet que tots els 
diners que s'hi havien de destinar han anat al Museu Disseny HUB, tal i com 
tothom sap. Així, resulta que hi ha la possibilitat de fer una biblioteca dins del 
Museu Disseny HUB, malgrat que els altres divuit equipaments, els més importants 
pel que fa a la interrelació dels barris veïns, són els que han quedat en suspens. 
El Sr. Vives, després d'avançar el vot contrari del govern a la proposició, precisa 
alguns elements que considera essencials per comprendre el moment actual 
respecte a la fins ara fallida transformació de la plaça de les Glòries Catalanes.  
Recapitula que la plaça té pendent una reforma des que es va decidir que la 
duta a terme a començaments de la dècada dels noranta no funcionava; en segon 
lloc, assenyala que el govern creu que cal avançar a bon ritme la definició de 
criteris i de projecte perquè no es poden retardar les obres de la plaça. En tercer 
lloc, apunta que, d'ençà dels anys noranta, l'Ajuntament ha fet i refet els projectes 
fins arribar a l'anomenat Compromís per Glòries el 2007, del qual gairebé res no 
s'ha acomplert. Afegeix, en quart lloc, que des que va ser nomenat responsable 
d'Hàbitat Urbà ha recopilat tota la informació disponible en relació a les Glòries, 
entre la qual estudis de mobilitat, enginyeries o dissenys urbans. 
Vol fer esment, en aquest punt, de la qualitat dels tècnics de la Casa, dels de 
Bimsa i de Barcelona Regional, així com de totes les empreses col·laboradores, que 
han facilitat molt la feina, atès que la majoria ha participat molt activament els 
darrers anys en la definició i redefinició dels projectes. 
Indica que també van recopilar tota la informació de les actes de les reunions 
amb els veïns, amb els quals s'han reunit en diverses ocasions, i l'aportació 
fonamental a la proposta de criteris recollits entre els Grups de l'oposició en les 
diverses reunions mantingudes entre el 12 i el 16 de gener, que van tenir lloc 
abans de presentar els criteris als veïns, i posteriorment ho van presentar tot 
plegat als mitjans de comunicació, cosa que no era pràctica habitual en aquest 
ajuntament. 
Confirma que tot i conèixer el posicionament favorable a la proposició que els 
ocupa d'alguns dels Grups municipals, hi han fet reunions, on literalment han 
expressat que estan d'acord amb els criteris en un 95%. 
Així, discrepa obertament amb el redactat de la proposició quan introdueix el 
concepte d'improvisació i que es tinguin en compte els estudis fets fins ara, 
menystenint implícitament la feina feta pels professionals de la Casa, que han 
1420 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
assessorat el govern durant aquests set mesos que ha durat el procés que ha 
portat fins a la configuració dels criteris que han presentat. 
Quant als estudis disponibles, puntualitza que molts han estat tinguts en compte 
per elaborar els criteris que, després de discutir-los amb tècnics i veïns, són els 
que tots plegats coneixen: que la plaça sigui plana; que sigui un parc; que cal tirar 
endavant els equipaments previstos el 2007; posar habitatges al voltant de la 
plaça; i fer un túnel circumscrit tan sols a la plaça. 
En referència a la inexistència d'estudis de mobilitat que aquí s'ha retret, diu 
que que tots saben que això és absolutament inexacte, atès que n'hi ha força i 
totes les opcions estan contemplades. Malgrat tot això, expressa que la voluntat 
del govern, com molt bé deia el Sr. Hereu, és tirar endavant el projecte 
conjuntament amb tots els grups municipals, que fins ara només és un conjunt de 
criteris. 
El Sr. Hereu agreix els vots favorables a la proposició, i posa de manifest que li 
preocupa l'enquistament com a actitud. Reitera la mà estesa per part del Grup 
Socialista per treballar a partir de les tesis compartides fa quatre anys, que 
certament s'han de desenvolupar i anar concretant, tot i que remarca que es 
tractava d'un compromís de tot el consistori. 
Considera, però, que amb la proposta del govern s'ha trencat el consens, motiu 
pel qual lamenta el seu pronunciament contrari a la proposició, atès que significa 
que vol convertir Glòries en un espai on volen imposar la seva tesi. Entén que això, 
lluny de beneficiar el desenvolupament de les Glòries, serà un impediment, motiu 
pel qual s'adreça al tercer tinent d'Alcalde i a l'Alcalde per dir-los que amb aquesta 
filosofia no s'anirà més de pressa i no s'avançarà. Així, apel·la als principis entre 
tots ens entendrem o el de la mà estesa, que en tantes ocasions han pogut sentir 
en aquesta sala, i confirma que en aquest cas, de mà estesa, no n'hi ha hagut.  
Posa en relleu, tot seguit, les contradiccions en les diverses declaracions del Sr. 
Vives, comprovables en el dossier de premsa; en tot cas, avança que hauran de 
discutir sobre mobilitat, connexió del transport públic, permeabilitat de la Gran Via 
–preguntant als veïns que estan entre Badajoz i la rambla del Poblenou què els 
suposa la tesi del govern municipal–, o l'organització de l'edificabilitat, i recorda 
que hi ha solars que estan a punt de ser patrimoni de l'Ajuntament per fer-hi 
escoles, motiu pel qual es pregunta si encara s'ha de discutir durant set anys més 
l'urbanisme en l'àmbit de les Glòries; es refereix, també, a la decisió del termini en 
què s'han de construir els túnels i fins quan el projecte haurà de dependre de les 
decisions de tercers. Per tot plegat, recalca que allò que li cal a Glòries és, 
sobretot, l'aportació de certesa i consens.  
Apunta que hi ha molts aspectes sobre els quals s'ha de parlar, però els demana 
que no s'enquistin en una tesi que no és la que comparteix la resta de Grups 
d'aquesta cambra. Així, els recorda que el setembre van refermar, després d'un 
estiu ple de contradiccions, el compromís per Glòries, i el van votar tots els Grups; 
per tant, els convida a posar-se a treballar sense més dilació perquè hi ha molta 
feina per fer. Admet, però, que moltes coses han avançat com les illes on s'han 
començat a construir equipaments. 
Reitera que cal caminar junts perquè obtindran millors resultats i més ràpids, tot 
i que voler córrer massa pot provocar la imposició d'una tesi que, finalment, no 
porta enlloc. 
La Sra. Blasco remarca que comparteixen molts objectius genèrics de la 
proposta com ara fer una plaça més plana i verda, humanitzar la Gran Via i 
desplaçar l'entrada a la ciutat, deixant de banda la idea de nus viari; reduir la 
inversió en infraestructures viàries; compactació d'equipaments; i la integració de 
la plaça en estructures de superilles.  
Altrament, posa de manifest que hi ha elements, que són la pedra de toc de la 
proposta, que els plantegen dubtes seriosos, entre els quals la possibilitat de fer 
desaparèixer el túnel ferroviari de l'estació de França que connecta la línia del 
passeig de Gràcia cap al sud. 
Consideren que aquesta és una decisió que no es pot prendre a la lleugera, i que 
la remodelació de Glòries no pot hipotecar de per vida les infraestructures 
ferroviàries, atès que la repercussió ultrapassa la ciutat i ateny tot el país. Diu que 
cal estudiar les possibilitats de l'estació de França en la xarxa ferroviària de 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1421 
 
Catalunya abans de carregar-se un túnel ferroviari i, sobretot, adverteix que no 
poden ser presoners de les pretensions immobiliàries d'Adif a la zona de l'estació 
de França. 
Insisteix que aquest aspecte els preocupa, encara més perquè, com ha dit, és la 
pedra de toc, i manifesta que en principi no compateixen la desaparició del túnel 
ferroviari perquè encara el consideren necessari durant molts anys; l'estació de 
França està en un cul-de-sac que certament, no és la millor ubicació per a una 
estació, però atesa la situació econòmica actual i la que es preveu a mitjà termini, 
es pregunta quan es podran plantejar un tercer túnel a la ciutat. 
Afegeix que els preocupa igualment, que no es faci esment de la unió de les 
dues línies de tramvia; alhora que assegura que continuaran apostant per 
l'intercanviador de transport públic a la zona de Glòries. 
Reitera que comparteixen que és imprescindible elaborar un projecte que generi 
espai verd, que faci una aposta per la mobilitat sostenible, i equipaments de 
proximitat; però, a més de tenir clar que no es pot suprimir el túnel ferroviari 
alegrement, consideren que l'element cabdal és l'acord amb els veïns i la resta de 
grups municipals. 
Destaca que volen escoltar els veïns, treballar el projecte amb ells escoltant-los, 
resoldre els dubtes que es plantegin i veure si la proposta, finalment, els convenç a 
tots. Proposen, doncs, tornar a posar el comptador a zero i tornar a travar els 
possibles acords. 
El Sr. Alcalde afirma que no imposaran res, entre altes coses perquè governen 
en minoria, alhora que tampoc no en tenen intenció perquè estan convençuts que 
es tracta d'un projecte de ciutat i, per tant, cal buscar el màxim de consens. 
Nega que s'enquistin, però també demana que no ho facin els qui s'oposen al 
projecte i que respectin el plantejament que fa el govern i que s'avinguin a 
discutir-lo. 
El Sr. Hereu remarca que el seu Grup estava pel consens fins fa deu dies, tot i 
que es van començar a produir coses en l'àmbit de Glòries que anunciaven 
transformacions molt radicals; per tant, demana a l'Alcalde que li aclareixi si pensa 
complir el que emana d'aquest Consell Plenari, que aprova una proposició on es 
demana que el govern retiri el seu pla per començar a treballar, i reclama que sigui 
coherent amb la tesi, que constantment expressa, que allò que emana dels 
representants de la ciutat s'ha de tenir en compte. 
Coincideix que els grups municipals estan en aquesta cambra per sumar i per 
debatre, però no per veure com s'imposen unilateralment unes tesis que faran 
que, d'aquí a deu anys, encara estiguin parlant sobre molts temes que ja haurien 
d'estar, de lluny, resolts. 
El Sr. Alcalde assegura que sempre compliran el que decideix el Plenari, que no 
vol dir que el govern deixi de banda les seves idees de com s'han de fer les coses i 
que abandoni els seus criteris; i confia que tots estiguin a favor d'aquesta actitud 
positiva de fer anar les coses endavant. 
S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb setze vots en contra –
emesos pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Vives, Ciurana, Ardanuy, Blasi, Martí i 
Freixedes i les Sres Recasens, Fandos, Homs, Vila i Rognoni, i també pels Srs. 
Laporta i Portabella– i vint-i-cinc vots a favor de la resta de membres del 
Consistori. 
 
Del Grup Municipal del Partit Popular 
 
Pp 2. El Plenari del Consell Municipal acorda: Primer. Reclamar al Govern 
municipal el màxim suport a les entitats socials, de tipus logístic, administratiu, 
econòmic i de cessió i/o lloguer de locals. Segon. Promoure els valors de 
generositat, compromís i solidaritat per conscienciar la societat que poden ajudar, 
implicar-se i col·laborar amb les entitats socials i iniciatives solidàries. Tercer. 
Realitzar campanyes específiques per promoure aquests valors i sensibilitzar la 
població envers les persones que més ho necessiten. Quart. Elaborar un pla de 
voluntariat, conjuntament amb el sector, per promoure, fomentar i reconèixer 
l'acció voluntària i premiar el compromís, la responsabilitat i la solidaritat dels 
voluntaris. Cinquè. Enfortir el paper de les entitats socials en l'elaboració i presa de 
1422 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
decisions que afectin a les polítiques contra la pobres i per a la inclusió social així 
com en la prestació de serveis. 
 
El President del Plenari anuncia que la proposició presentada pel Grup del PP ha 
estat transaccionada en un nou text, el qual s'ha repartit a tots els membres del 
Consistori. 
El Sr. Fernández Díaz es refereix a l'esmena transaccional amb el Grup de CiU, 
que agraeix perquè referenda el veritable tarannà de la proposta que ha presentat 
el seu Grup entorn de la situació actual de crisi econòmica que ha multiplicat les 
necessitats socials; una conjuntura de crisi d'on es deriva una situació 
d'emergència social greu, contra la qual la millor resposta per part de la societat i 
les administracions és la creació d'ocupació, alhora que recorda que és obligació de 
les administracions donar resposta a l'atenció a les persones, amb dignitat i 
suficiència. Precisa que aquesta resposta ha de ser conjunta de la iniciativa privada 
i la social, dels voluntaris i de les entitats. 
Insisteix en què la realitat és crua, tal i com reflecteixen les dades que posen de 
manifest que des del 2007 s'ha incrementat de més d'un 36% el nombre de 
persones i famílies vulnerables que han estat ateses pels serveis socials municipals 
bàsics; s'ha incrementat d'un 43% el nombre de persones ateses en els menjadors 
socials; o que, en aquests moments, nou de cada deu habitatges d'inclusió social 
no reben cap mena de suport per part d'aquest ajuntament. Així, constata que un 
de cada cinc barcelonins està per sota del llindar de la pobresa, el que suposa més 
de 330.000 persones a la ciutat i, d'aquestes, només una de cada tres està en els 
itineraris socials de resposta a les seves necessitats. Afegeix que dues de cada tres 
demandes socials no són cobertes pels serveis socials municipals i que cada 
vegada es fa més palesa una nova pobresa, atès que una de cada tres persones 
que demanen ajut ho fa per primera vegada. 
Diu que podria continuar aportant dades esgarrifoses, com el percentatge 
elevadíssim de perceptors del subsidi d'atur a Catalunya que finalitzaran la seva 
cobertura les properes setmanes, que ratifiquen una situació d'atur crònic i de 
pobresa cronificada també. 
Adverteix que, en vista de la situació, s'imposa reaccionar en sentit positiu, tal i 
com demanen en la seva proposició, plantejant cinc punts centrals que consten en 
l'enunciat de la proposició, que llegeix tot comentant el seu contingut; així, on 
reclamen expressar el màxim de suport a les entitats socials per part de 
l'Ajuntament, precisa que es pot concretar amb la cessió de locals per garantir que 
el lloguer que han de pagar, o les tasques administratives a què estan obligades, 
no siguin un llast més a les seves dificultats econòmiques. Per tant, reclamen 
continuïtat en l'increment dels recursos econòmics, alguns dels quals es van 
reflectir en els pressupostos arran de les esmenes que va presentar el Grup del PP. 
Per tant, recapitula que entre aquestes mesures també hi ha la política de cessió 
de lloguers de locals municipals a entitats socials, especialment els locals buits en 
promocions d'habitatge social públic; el pagament del deute a aquestes entitats, 
que mantenen les administracions públiques, que només a Catalunya suposa un 
deute de 54 milions acumulats entre administracions locals i la Generalitat.  
Quant al segon punt del text, indica que en la promoció de valors com la 
generositat i la solidaritat, que són principis i conceptes que referenden un 
veritable compromís social, l'Ajuntament s'hi ha d'implicar amb la promoció de 
campanyes de sensibilització i la resposta compartida de la societat i de 
l'administració, que conjuntament tenen molta més força que no pas per separat; 
s'ha de donar suport al voluntariat i les entitats, que actualment tenen una situació 
força difícil, sense els quals la situació d'emergència social seria encara molt més 
insostenible. Posa de manifest que en aquest àmbit disposen de diverses eines, 
entre les quals el voluntariat, i les iniciatives solidàries concretes. Entenen, malgrat 
tot, que la promoció dels valors, afegida a les campanyes de sensibilització, que 
inclouen en els punts segon i tercer de la proposició, són imprescindibles. 
En referir-se al quart punt del text, que demana l'elaboració d'un pla de 
voluntariat, que s'incorpora en el text transaccionat arran de l'esmena del Grup de 
CiU, hi afegeix l'associacionisme, atès que resulta evident que en la seva proposta 
parlaven de persones individuals i de les entitats; un pla de voluntariat i 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1423 
 
associacionisme per promoure, fomentar i reconèixer les accions voluntàries i 
solidàries de la societat i de l'administració. En aquest sentit, recorda que a 
Barcelona hi ha més de noranta mil voluntaris que aporten una part del seu temps 
desinteressadament i amb compromís. Entenen, en conseqüència, que calen les 
eines suficients perquè entitats i voluntariat esdevinguin cada vegada més eficaços 
en aconseguir els seus objectius. 
Finalment, es refereix al cinquè punt, que demana més protagonisme per a les 
entitats socials i el voluntariat en la presa de decisions d'aquest ajuntament en les 
polítiques contra la pobresa i a favor de la inclusió, i precisa que per a això cal la 
definició dels serveis amb taules i grups de treball a fi d'unificar criteris i garantir 
els acords i fer-ne el seguiment. 
Per tant, conclou que la filosofia de la proposició és ajudar a aquells qui ho 
necessiten i els qui ajuden, atès que si es falla en una o altra premissa s'està 
fallant a les persones més vulnerables de la societat. 
La Sra. Moraleda agraeix al Sr. Fernández Díaz la presentació de la proposició, 
que el seu Grup votarà a favor. 
Subscriu que Barcelona té un teixit social fort, implicat a la ciutat arran del que 
el seu Grup ha anomenat el model Barcelona, que implica complementarietat entre 
allò que l'administració pública és capaç de tirar endavant i allò que la societat civil 
sap fer encara millor que les administracions. 
Remarca que el model Barcelona va saber trobar una fórmula de cooperació i 
complementarietat entre el sector públic i el social que l'ha singularitzat; així, 
recorda que el moment de màxim esplendor del model va ser durant el període 
postolímpic, on moltes de les persones que havien col·laborat en els Jocs Olímpics 
del 92 van ser capaces de canalitzar les seves energies i ganes de fer ciutat a 
través de moltes organitzacions. 
Considera evident que les entitats de la ciutat tenen un paper molt important pel 
seu treball en favor de la cohesió social des dels seus múltiples vessants i també 
per la participació en l'enfortiment de la vida comunitària. 
Tot seguit, apunta que dades publicades recentment confirmen que hi ha més de 
7.500 entitats al país i més de 240.000 voluntaris, segons l'Anuari del Tercer 
Sector, que presten serveis a gairebé dos milions de persones. Així, aquestes 
entitats atrauen el voluntariat, l'organitzen i el motiven a fi que doni bona part del 
seu temps en benefici de la comunitat; a més, treballen amb col·lectius 
vulnerables, als quals difícilment s'hi podria arribar d'altres maneres, de manera 
que compleixen estrictament el principi de subsidiarietat, que tot allò que es pot 
fer més a prop, no cal que es faci més lluny. Assenyala, per tant, que cal potenciar 
el treball d'aquest teixit, i molt especialment el dels voluntaris i les voluntàries, 
que són un capital social que aquesta administració no ha de deixar de banda. 
No obstant això, adverteix que actualment moltes d'aquestes entitats estan 
passant per moments molt difícils, tal i com van tenir ocasió de comprovar fa 
poques setmanes amb motiu de les reunions que hi van mantenir per parlar dels 
plans comunitaris i de la preocupació que té aquest ajuntament perquè aquestes 
entitats puguin cobrar els seus convenis en els terminis corresponents, atès que 
altrament no poden fer front a les seves despeses i això els porta a hipotecar-se.  
Coincideix amb els termes de la proposta de què cal trobar espais per poder 
compensar l'encariment dels lloguers; i pensen que és una bona manera de 
cooperar per tal d'enfortir la xarxa tan valuosa. 
Per acabar, destaca la tasca d'aquestes entitats socials durant els darrers 
mesos, on han demostrat la seva vàlua humana en el treball que han hagut 
d'assumir arran dels canvis en la renda mínima, l'increment de la pobresa, o 
l'atenció a les persones que no poden fer front al pagament de les seves llars, 
entre molts altres exemples, són una bona mostra de la fortalesa d'aquest teixit.  
La Sra. Blasco avança que el Grup d'ICV-EUiA votarà en contra de la proposició, 
no perquè no en comparteixin el contingut estricte, sinó perquè no volen ser 
còmplices ni participar d'aquesta manera tan descarada del PP d'intentar rentar-se 
la imatge davant de les entitats socials, després de ser l'impulsor, per activa o per 
passiva, de les retallades de drets socials, arran de les quals les persones més 
vulnerables i les mateixes entitats en pateixen les conseqüències. 
1424 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
Remarca que aquestes entitats i els valors que representen mereixen tot el 
reconeixement i suport del seu Grup, amb fets i no pas amb paraules que després 
es contradiuen amb les accions i amb les polítiques, tal i com fa el PP. 
Fa avinent, doncs, que les necessitats socials s'aborden defensant drets socials i 
anant a l'arrel dels motius que provoquen les situacions d'injustícia social, tal i com 
han anat fent i construint des de l'esquerra verda, i no pas des de la caritat mal 
entesa, que és el model pel qual es postula la dreta. Així, si pretenen que ICV-EUiA 
avali cobrir part dels serveis públics a Barcelona amb voluntaris, que és allò que la 
Sra. Botella anuncia per a Madrid, confirma que no els hi trobaran. 
El Sr. Laporta anuncia que el seu Grup s'abstindrà, no perquè no comparteixi el 
fons de la proposició, sinó perquè inclou un seguit de plantejaments amb certes 
incongruències, sense arribar als extrems del posicionament expressat per la Sra. 
Blasco.  
Destaca que amb la transacció, que introdueix el pla de l'associacionisme, 
certament es millora la proposició, malgrat que no els acaba de convèncer del tot 
perquè entenen que caldria parlar més d'associacionisme i no tant de voluntariat. 
Consideren que el Consell Municipal d'Associacions de Barcelona hauria de tenir 
més protagonisme en la proposició, i ser qui donés resposta al seu rerefons. 
Entrant en les incongruències, posa en relleu que el Grup proposant ha pactat 
els pressupostos i les ordenances amb el govern municipal, i consideren que tot 
allò que no hagin aconseguit en les negociacions no ho han de tornar a intentar al 
cap d'unes setmanes amb una proposició com la que avui han presentant. 
Remarca, a fi de justificar aquestes incongruències, que s'han reduït les partides 
destinades als menjadors socials, les de les festes populars i les de les subvencions 
culturals. 
Pregunta quant al primer punt, on parlen de cessió de locals a les entitats 
socials, per què s'hi van oposar amb motiu de la consulta democràtica del 10 
d'abril. 
Continuant amb aquest llistat, posa de manifest que en el punt segon parlen de 
generositat, compromís i solidaritat, i afirma que UpB està absolutament d'acord 
amb la promoció de l'associacionisme, tanmateix hi intueixen un esperit que vol 
apuntalar el model assistencial.  
Igualment, en el tercer punt parlen de certes campanyes específiques, i fa 
avinent que no ho consideren adequat en un moment en què es produeixen 
retallades dràstiques en l'àmbit de la comunicació d'aquest ajuntament, altrament, 
el Grup del PP proposa una campanya específica per promoure el voluntariat. Es 
pregunten, en conseqüència, si realment allò que pretenen promoure és la filosofia 
del "rastrillo benéfico", tal com s'anomena a Madrid, on la gent bé es realitza 
ajudant els pobres. 
En referència al punt quart, que ha estat transaccionat, confirma que hi estan 
d'acord, i insisteixen en què cal implicar i mobilitzar el Consell Municipal 
d'Associacions de Barcelona, a qui se li ha de reconèixer la gran tasca que fa. 
Finalment, quant al cinquè punt, indica que estan a favor de la llei del 
voluntariat, malgrat que demanen que, si no els agrada el que s'ha inclòs en la llei 
esmentada, s'estiguin de portar-la al Tribunal Constitucional. 
La Sra. Fandos avança el suport del Grup del govern a la proposició, alhora que 
aprofita per agrair al Sr. Fernández Díaz que hagi entès que era important fer la 
transacció, atès que si una cosa té clara el Consell d'Associacions és que calia 
parlar del foment de l'associacionisme. 
Li fa avinent que el Grup de CiU dóna suport a un text i a una filosofia amb què 
estan d'acord, i és estrictament això el que voten avui, deixant de banda altres 
consideracions que podrien fer. 
Precisa que el seu Grup sempre ha dit que aquesta ciutat i aquest país són el 
que són gràcies a l'associacionisme i les entitats; si això sempre ha estat així, no 
cal dir que en moments difícils i plens de reptes com els actuals encara adquireixen 
un paper molt més important. 
Fa avinent que comparteix la preocupació que s'ha expressat en algunes de les 
intervencions per la dificultat que comporta l’actual situació econòmica, que cada 
dia es palesa en l'àrea de la qual ella és responsable i, atès que ho coneixen bé, 
estan mirant de posar-hi mitjans. En aquest sentit expressa, d'entrada, que estan 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1425 
 
d'acord amb els punts que planteja la proposició, en alguns dels quals confirma 
que ja han començat a treballar. Precisa que, en la línia de donar suport a les 
entitats, són partidaris cada vegada més dels concerts i dels convenis, que 
garanteixen realment que aquestes entitats tinguin estabilitat econòmica i alhora 
que fomenten la seva independència. 
Quant als pagaments pendents a les entitats, entén que no es refereixen a 
l'Ajuntament, que assegura que paga al dia i, en alguns casos, fins i tot assumeix 
allò que no li pertoca. Així, replica al Sr. Laporta, que ha al·ludit a les retallades en 
els menjadors socials, que les seves dotacions pressupostàries han augmentat. 
Coincideix amb què hi ha dificultats per obtenir locals i, en aquesta línia, 
confirma que ja estan treballant des de l'Àrea de Qualitat de Vida, conjuntament 
amb el Patronat Municipal de l'Habitatge, per mirar que els habitatges protegits 
que tenen locals buits es puguin cedir a entitats d'iniciativa social. 
D'altra banda, el comissionat de Participació Ciutadana, juntament amb el 
Consell d'Associacions i segons es va acordar al Congrés d'Associacions, està 
establint un pla de suport a les entitats per fer una recollida sistemàtica de tots els 
espais i recursos municipals disponibles per mirar de cedir-los-els en la mesura 
que sigui factible. 
Puntualitza que entre altres coses que estan fent per ajudar a les campanyes de 
comunicació d'aquestes entitats hi ha l'Espai Solidari, que qualifica de bona 
iniciativa d'aquest ajuntament de cedir el seu espai de publicitat per donar suport a 
les entitats, tal i com es va fer amb la lluita contra la sida, l'atenció a les persones 
sense llar o l'emergència alimentària de la banya d'Àfrica; i informa que estan 
treballant amb les entitats del tercer sector dins del pla d'inclusió social. 
Per tot plegat, expressa que comparteixen plenament la voluntat de la 
proposició, essencialment en el sentit d'implementar un procés de formació i d'ajut 
a les associacions i al voluntariat. 
El Sr. Fernández Díaz agraeix el suport del Grups de CiU i del PSC a la 
proposició, així com l'abstenció d'UpB, alhora que lamenta el vot contrari d'ICV-
EUiA, a qui fa avinent que les lliçons sobre política social són totes legítimes, però 
entén que el seu cas cal una reflexió en el sentit que han estat set anys governant 
Catalunya, i les conseqüències socials derivades d'aquesta governació són més que 
evidents; alhora que addueix que no deurien estar massa pendents de les 
polítiques socials, atès que la formació política del Sr. Gomà va preferir dirigir la 
policia que les polítiques socials. 
La Sra. Moraleda ratifica que voten estrictament el text que s'ha presentant, i 
afegeix que es mantindran vigilants a fi d'evitar que es faci un pla de voluntariat a 
l'estil del que la Sra. Botella presentava ahir mateix per a Madrid. I, finalment, 
assenyala que no només a Madrid se celebren "rastrillos" per part de la burgesia, 
sinó que també a Catalunya se celebren molts esdeveniments destinats a fer 
caritat. 
La Sra. Blasco observa que, a banda de l’enunciat literal d’aquesta proposta, 
entén que cal llegir entre línies les intencions de fons que es poden interpretar 
només de veure com actua el PP en altres llocs. 
Diu que no pretenen donar lliçons, però sí palesar exercicis de coherència. Així, 
fa notar que el Grup del PP va votar en contra, en aquesta cambra, a una 
proposició d'ICV-EUiA en defensa de la renda mínima d'inserció; que el grup 
parlamentari del PP ha donat suport als pressupostos de la Generalitat amb totes 
les retallades incloses; ha votat contra la dació en pagament al Congrés; i el 
primer Decret-Llei del president del govern s'ha carregat la renda bàsica 
d'emancipació. 
Insisteix que per donar suport a les entitats allò que cal és remar en la seva 
mateixa direcció aplicant-hi polítiques socials i no pas remar contracorrent i 
després dir-los que ho fan molt bé i que les ajudaran. 
Remarca que el seu Grup ha estat impulsor de l'Acord ciutadà per una Barcelona 
inclusiva; que durant cinc anys les quatre-centes cinquanta entitats adherides, 
empreses, organitzacions i persones que formen part d'aquest acord van establir 
un compromís per una ciutat on els projectes de vida fossin possibles en igualtat 
de condicions, fruit del protagonisme i la cooperació de molts agents socials i 
institucionals.  
1426 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
Precisa, a tall de conclusió, que fruit de tot plegat s’han assolit quatre-centes 
entitats adherides, un marc estratègic, un pla director aprovat, deu xarxes d'acció 
en funcionament, i tot un ventall de projectes de cooperació i espais de treball que 
teixeixen la realitat del capital social vinculat a la lluita contra l'exclusió i la 
pobresa. 
Destaca que actuar així significa donar suport de debò des de l'administració 
municipal, des del respecte, el reconeixement mutu, sense paternalisme i 
treballant colze amb colze en la mateixa direcció amb l'objectiu d'una Barcelona 
inclusiva. Així, per posar en valor el paper d'aquestes entitats i donar-los suport cal 
promoure els valors que representen i enfortir el seu paper en l'elaboració i presa 
de decisions en tot allò que afecta les polítiques d'inclusió. Afegeix que una altra 
cosa són les proposicions que no són més que un brindis al sol, i rentades d’imatge 
de la dreta caritativa, lluny de mantenir els drets socials que s'han anat 
aconseguint a base de moltes lluites i complicitats amb les entitats. Només un 
estat del benestar fort ajudarà aquestes entitats i els valors que representen, 
mentre que el govern, d'una banda, retalla aquest estat, i després es vol justificar 
amb declaracions de bones intencions però buides de contingut. 
El Sr. Laporta lamenta que la rèplica del Grup Socialista s'hagi centrat en 
l'aspecte nacional més que no pas social, i es referma en l'opinió que aquí hi ha 
una estructura social i a Madrid de caritat, i si asseguren que aquí també se'n fa, 
de caritat, els convida a dir qui i on. 
S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb cinc vots en contra –
emesos pels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas–, dos abstencions 
–emeses pels Srs. Laporta i Portabella– i trenta-quatre vots a favor de la resta de 
membres del Consistori amb el text transaccionat següent: 
 
El Plenari del Consell Municipal acorda: 
Primer. Reclamar al Govern municipal el màxim suport a les entitats socials, de 
tipus logístic, administratiu, econòmic i de cessió i/o lloguer de locals.  Segon.  
Promoure els valors de generositat, compromís i solidaritat per conscienciar la 
societat que poden ajudar, implicar-se i col·laborar amb les entitats socials i 
iniciatives solidàries. 
Tercer. Realitzar campanyes específiques per promoure aquests valors i 
sensibilitzar la població envers les persones que més ho necessiten. 
Quart. Elaborar un pla que fomenti l’associacionisme i el voluntariat, 
conjuntament amb el sector, per promoure, fomentar i reconèixer l'acció voluntària 
i premiar el compromís, la responsabilitat i la solidaritat dels voluntaris. 
Cinquè. Enfortir el paper de les entitats socials en l'elaboració i presa de 
decisions que afectin a les polítiques contra la pobres i per a la inclusió social així 
com en la prestació de serveis. 
 
Del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA 
 
Pp 3. El Plenari del Consell Municipal acorda instar al Govern municipal a 
modificar en el termini de 6 mesos l'Ordenança de mesures per fomentar i garantir 
la convivència ciutadana a l'espai públic de Barcelona per tal d'eliminar la 
possibilitat de sanció a qualsevol situació o activitat relacionada amb la realitat de 
les persones sense llar. 
 
El Sr. Gomà presenta la proposició referint-se a què el darrer semestre s'han 
multat 811 persones per dormir al carrer, de les quals 391 han hagut de ser 
retirades a instàncies dels serveis socials. Admet que no es tracta de xifres 
extraordinàries, i són prou semblants a les de qualsevol altre període des de 
l'entrada en vigor de l'ordenança de la convivència el 2006. 
Posa de manifest que Barcelona té una trajectòria de cinc anys de pràctica 
sancionadora a persones socialment vulnerables i expressa que, al seu parer, 
l'ordenança esmentada incorpora un problema de fons, atès que possibilita el 
tractament punitiu de les problemàtiques d'arrel social que es manifesten en 
l'espai públic, entre les quals les persones en situació d'exclusió severa que viuen i 
dormen al carrer. 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1427 
 
Assenyala que el seu Grup sempre s'ha mostrat contrari al tractament policial de 
l'exclusió social, una concepció que topa amb el projecte d'una ciutat inclusiva i 
solidària. Així, entenen que la fragilitat social requereix respostes des de les 
polítiques socials, mai posant per davant l'instrument punitiu perquè no es poden 
criminalitzar les víctimes de les desigualtats socials. 
Igualment, consideren que aquesta és una visió àmpliament compartida per les 
entitats d'acció social, les associacions de veïns i pel conjunt de la ciutadania 
perquè atempta contra el sentit comú de la consciència social. Altrament, els 
serveis socials faran tot el possible per treure el càstig a la persona sancionada, tal 
com diu la instrucció interna de la guàrdia urbana, tot i que l'endemà mateix podrà 
tornar a ser multada pel mateix motiu. 
Consideren que amb aquesta actuació es pretén invisibilitzar l'exclusió social; i 
recorda que la mateixa Síndica de Greuges ha posat de manifest que les sancions 
a aquests col·lectius són negatives, i en molts casos només busquen un efecte 
intimidador. D'aquesta manera, s'aconsegueix intensificar la fragilitat emocional i 
la por d'aquestes persones i, per tant, intensificar els elements de desconfiança 
cap al seu entorn, també cap als recursos socials i les possibilitats de vincular-se a 
circuits d'inclusió social. 
Significa, tanmateix, que, d'una banda, hi ha la campanya de sensibilització del 
govern municipal cap a les persones sense llar, on es diu que mereixen suport i 
respecte i una vida digna, que és tot el contrari de les sancions; d'altra banda, les 
mateixes declaracions de l'Alcalde, que per primera vegada s'ha mostrat contrari a 
multar a les persones sense llar. 
En vista d'això, conviden el govern municipal a passar de la campanya als fets, i 
a l'Alcalde a passar de la retòrica de les declaracions a les decisions. Així, expressa 
que avui els ofereixen l'oportunitat de donar suport a una proposició que planteja 
que en el termini de sis mesos, que al seu parer és força raonable, es modifiqui 
l'ordenança de la convivència amb l'objectiu d'eliminar la possibilitat que cap 
situació o activitat relacionada amb la realitat de les persones sense llar sigui 
motiu de sanció. 
En definitiva, indica que es tracta de suprimir qualsevol element de cobertura 
legal que pugui emparar el tractament punitiu de les persones sense llar i, en 
conseqüència, restablir la plena garantia amb fets del suport i el respecte i la 
dignitat de les persones en situació d'exclusió social. 
La Sra. Escarp expressa l'abstenció del Grup del PSC, que ha intentat amb 
diverses propostes arribar a un acord entorn a aconseguir la millor actuació 
possible en els casos de les persones sense llar pel que fa als supòsits de 
conductes a l'espai públic recollits a l'ordenança del civisme. 
Assegura que han intentat arribar a un acord perquè els preocupa la situació i, 
juntament amb l'avaluació de la Síndica de Greuges de l'estat de la qüestió, els 
porta a considerar que cal fer una reflexió a fi de veure si alguna de les eines de 
treball existents a Barcelona, que sempre ha fet una aposta per la inclusió social, 
està fallant.  
Ratifica que l'ordenança va estar pensada com una eina més de les polítiques 
transversals a l'espai públic, i mai com un element intimidador; afegeix que es va 
fer un gran esforç en l'elaboració de protocols específics que fins avui han donat un 
bon resultat. Admet, però, que les veus d'alarma confirmen que tenen un 
problema que afecta persones, contra el qual cal actuar reforçant serveis, obrint 
nous centres, revisant protocols i debatent si, després de sis anys, calen canvis en 
l'ordenança.  
En aquest sentit, també demana al govern i al Grup proposant que, malgrat 
l'abstenció que avui expressa el seu Grup, portin aquest assumpte a discussió a la 
comissió de seguiment de l'ordenança a fi de valorar quina és la millor manera 
d'actuar. Dit això, recorda que el Grup del Sr. Gomà no va votar l'ordenança de 
convivència, tot i que sap que és conscient que molts dels preceptes que conté són 
fruit de les seves aportacions. 
Així doncs, suggereix que tots plegats siguin capaços de reconduir-ho i proposa 
continuar-ho discutint en la comissió de seguiment de l'ordenança. 
La Sra. Esteller remarca que el Grup del PP sempre ha posat de manifest en 
aquesta cambra la necessitat de donar més suport a totes les persones que estan 
1428 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
al llindar de la pobresa, sobretot a aquelles que dormen al carrer. Posa en relleu 
que sempre han destacat, ja ho van fer durant l'anterior mandat amb el Pla 
d'Inclusió Social, la necessitat de polítiques molt més actives per prevenir aquestes 
situacions i d'actuar amb una capacitat de reacció més ràpida i activa per evitar 
que aquestes persones dormin al carrer. Reconeix, tanmateix, la gran activitat 
directa de les entitats socials per aconseguir que s’utilitzin els albergs i els recursos 
disponibles que, remarca, són insuficients, i també n'eren quan governava el Sr. 
Gomà, el Grup del qual consentia que hi hagués una ordenança que tampoc no es 
distanciava tant de la política de les sancions. Així, des d'aquest estat de coses, 
reitera que cal actuar amb molta més determinació que no pas ara. 
Adverteix que l'ordenança requereix un marc i una cobertura legal per actuar; 
assenyala que moltes de les persones que dormen al carrer ho fan lliurement, de 
manera que cal garantir que els serveis socials puguin actuar per prevenir i 
reaccionar aconduint-les cap al recurs més adient en funció de les seves 
necessitats. Igualment, apunta que és essencial actuar contra les màfies que tenen 
moltes d'aquestes persones sotmeses al carrer, i això requereix una acció 
determinada i directa, sota la cobertura de l'ordenança. 
Assegura que sempre han estat a favor de la regulació, amb prou flexibilitat en 
cada situació concreta, atès que les persones febles necessiten tot el suport d'uns 
serveis socials que han d'actuar amb caràcter pluridisplinari perquè realment 
puguin reinserir-les a la societat. 
Insisteix que no es pot criminalitzar ningú i, atès que el marc de l'ordenança 
permet actuar a la guàrdia urbana, considera que no ha de fer-ho amb caràcter 
repressiu, sinó d'acompanyament per afavorir els mecanismes d'inclusió. 
Altrament, entenen que la supressió del marc de l'ordenança, de la cobertura 
legal, perjudicaria aquestes persones, tant les que estan voluntàriament al carrer 
com les que estan sotmeses a l'explotació de les màfies. 
El Sr. Portabella observa que si la intenció de la proposició fos condemnar el fet 
que se sancionin les persones indigents pel fet de ser-ne, el seu Grup hi estaria 
plenament d'acord. Així, en la darrera sessió de la comissió de Qualitat de Vida, 
Igualtat, Joventut i Esports van posar de manifest la preocupació per la imposició 
de multes a les persones sense llar, alhora que diu que coincideixen amb la Síndica 
de Greuges, que deixa clar que les autoritats municipals perden el temps 
denunciant a les persones que dormen al carrer. 
Altrament, assenyala que l'enunciat de la proposició es postula per la 
modificació de l'ordenança a fi d'eliminar la possibilitat de sanció en qualsevol 
situació o activitat relacionada amb la realitat de les persones sense llar, de 
manera que és obligat valorar què diu l'ordenança; així, en l'article 58.2 diu que no 
està permès dormir, ni de dia ni de nit, a l'espai públic; i quan es tracti de 
persones en situació d'exclusió social s'aplicarà el que preveu l'article 60.2, on hi 
diu que en cap cas s'imposarà sanció. Entén, per tant, que la proposició hauria de 
dir que vol que es compleixi l'ordenança. 
Així doncs, justifica l'abstenció del Grup d'UpB precisament pel motiu que acaba 
d'exposar, atès que consideren que allò que s'hauria de fer és fer complir 
l'ordenança. En aquest sentit, precisa que el 2010 es van posar 1.239 multes, per 
la qual cosa queda palès que el problema no és nou del 2011, de manera que 
entenen que el més encertat és que el govern municipal expliqui a la guàrdia 
urbana el contingut de l'ordenança, i demani que s'apliqui estrictament quant als 
seus termes, és a dir, que no es poden multar les persones que dormen al carrer, i 
que s’hauran d’adoptar en cada cas les mesures que siguin procedents amb els 
serveis socials municipals i, si s'escau, amb altres institucions públiques i, si ho 
estimés necessari per raons de salut, acompanyarà aquestes persones a 
l'establiment municipal adient amb la finalitat de socórrer-la. 
El Sr. Forn argumenta que, contràriament al que acaba d'expressar el Sr. Gomà, 
el seu Grup considera que l'ordenança de convivència, que va entrar en vigor el 
2006, ha estat una bona eina per garantir un ús adequat de l'espai públic i, tot i 
que és millorable, ha servit per millorar la convivència a l'espai públic. Igualment, 
indica que el govern municipal ha demostrat flexibilitat a l'hora d'introduir canvis 
per adaptar l'ordenança a les realitats de cada moment, tal i com el mateix text. 
Recorda que a finals del mandat anterior van donar suport a la introducció de la 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1429 
 
prohibició d'anar despullat pel carrer perquè els va semblar que era de sentit comú 
preveure aquest supòsit, de la mateixa manera que darrerament s'han compromès 
a revisar qüestions relacionades amb el consum d'alcohol a la via pública. Admet, 
tanmateix, que no poden canviar les normes cada dia, però creu que tampoc no 
s'han de tancar a posar al dia el text si, majoritàriament, es considera que és 
necessari. 
Així doncs, diu que aborden aquest debat intentant posar-hi sentit comú, atès 
que són del parer que les modificacions han de servir per aclarir les coses i no pas 
per complicar-les. 
Considera que el Sr. Portabella ha estat molt explícit, com també ho és 
l'ordenança, en què no es pot sancionar una persona pel simple fet de no tenir llar. 
Igualment, assegura que poden reconèixer que la redacció, i fins i tot l'aplicació de 
l'ordenança és millorable, però no comparteixen eliminar la possibilitat de 
sancionar en qualsevol situació o activitat relacionada amb la realitat de les 
persones sense llar. 
Igualment, vol aclarir un seguit de coses que s'han dit últimament, entre les 
quals que els darrers mesos no hi ha hagut cap canvi de criteri respecte a 
l'aplicació de l'ordenança a les persones sense sostre; no s'ha ordenat a la guàrdia 
urbana que sancioni una persona quan dorm, i en la majoria de casos en què s'ha 
sancionat, la multa anava associada a una altra conducta, sí prevista a 
l'ordenança, com fer soroll al carrer, provocar molèsties als veïns o consumir 
alcohol. Precisa que disposa d'un informe de la Fundació Arrels que pot lliurar a les 
persones que ho desitgin, a fi que puguin comprovar que no és la primera causa de 
sanció el fet de dormir al carrer; indica que la majoria de vegades les sancions 
s'han fet a requeriment dels veïns, i remarca que la majoria d'aquestes sancions 
han estat retirades pels mateixos serveis socials quan s'ha considerat inoportuna. 
Recalca que aquesta que ha exposat és la manera d'actuar del govern municipal, 
i com també actuava el govern de què formava part el Sr. Gomà. Altrament, però, 
entén que ara presenten una proposició poc flexible, i remarca que fins al darrer 
moment han intentat arribar a un text alternatiu sense que hagi estat possible. 
Insisteix que han intentat pactar, tot i que estan d'acord amb el fons de la 
proposició, i repeteix que estan disposats a revisar aquells aspectes que no 
funcionen, però sobre la base que quedi clar que a Barcelona no es multa la 
pobresa i tampoc a les persones sense llar; i fa avinent que, això, ni ho estableix 
l'ordenança, ni creu que ho vulgui cap de les persones presents en aquest Plenari. 
Subratlla que la seva prioritat és, precisament, ajudar a donar assistència a les 
persones que no tenen llar, a les més vulnerables, i justifica l'abstenció en aquest 
punt amb la confiança que en el si de la comissió de seguiment de l'ordenança de 
la convivència puguin trobar una solució per millorar el redactat i que impedeixi 
que es puguin donar aquestes situacions que, òbviament, no comparteixen. 
El Sr. Gomà posa de manifest que la proposició serà rebutjada, però assenyala 
que, més enllà del sentit del vot, entén que l'abstenció expressada pel Grups de 
CiU, del PSC i d'UpB palesa clarament la remor de fons de neguit i d'incomoditat 
arran del desplegament de l'ordenança en aquest aspecte, així com un cert 
reconeixement tàcit de les injustícies que s'han comès amb el col·lectiu de 
persones sense llar. Lamenta, doncs, que avui això s'hagi expressat només amb 
l'abstenció i, per tant, que no permeti tirar endavant aquesta proposició, alhora 
que considera que demostra manca de voluntat política per solucionar un problema 
real de la ciutat, que es va crear en el moment en què es va aprovar l'ordenança. 
Els demana, en conseqüència, que no siguin presoners del passat i que 
s'avinguin a construir una ciutat més justa i no punitiva amb els qui no tenen res 
modificant l'ordenança, atès que en el moment en què es va aprovar es podien fer 
diverses hipòtesis sobre el seu desplegament i la seva interpretació que avui ja no 
són factibles; així, el model que consagra l'ordenança fa possible la multa i la 
retirada de la sanció, per tant, que posa l'instrument punitiu per davant de les 
persones en situació d'extrema fragilitat social, per a les quals l'instrument de 
resposta s'ha de situar estrictament en el terreny de les polítiques socials. En 
conseqüència, l'ordenança és una norma per preservar la convivència a través d'un 
catàleg d'infraccions i de sancions, i com sempre han dit, les situacions d'exclusió 
social no tenen espai en la seva filosofia. D'aquesta manera, cinc anys després de 
1430 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
la seva entrada en vigor, avui comproven que la hipòtesi que els va portar a votar-
hi en contra s'ha complert perquè centenars de persones han estat multades per 
dormir al carrer, i que un percentatge molt alt ho ha estat només per aquest 
motiu, altrament no hi hauria tantes multes retirades pels serveis socials a 
instàncies dels serveis municipals o de les entitats. 
Reconeix, d'una banda, la incomoditat dels Grups que s'han abstingut i, per 
tant, l'acceptació de continuar reflexionant sobre la necessitat de trobar una 
solució a aquest problema; i, d'altra banda, expressa la seva decepció perquè una 
vegada més la retòrica i les campanyes tampoc no s'han traduït en fets. 
Fa avinent que aquesta nit, de mitjana, quatre persones seran multades per 
dormir al carrer, i entén que el govern municipal acaba de perdre l’oportunitat de 
fer efectiu de debò el compromís d'evitar-ho; alhora que assegura que el seu Grup 
continuarà insistint per posar fi a aquesta pràctica que consideren inútil i injusta. 
La Sra. Escarp entén que no han perdut res, i creu que han obert un debat 
important que ha posat de manifest que moltes coses han funcionat, alhora que ha 
entès la voluntat del govern de revisar algunes aplicacions dels protocols posats en 
marxa. Destaca que l'ordenança no és una eina per donar solucions policials a 
situacions socials, i confirma que res més lluny d'això en l'esperit de la seva 
redacció ni en el seu caràcter innovador. 
Es referma en què l'ordenança aprovada fa cinc anys no multava la pobresa, i 
entén que tampoc no ho fa ara que l'aplica el nou govern municipal; és una eina 
per a la preservació de l'espai públic, i així es va concebre, i ho vol fer amb el 
pacte d'un espai públic compartit i pactat, que és el que significa el terme 
convivència. Afegeix, en aquest sentit, que sempre ha defensat el terme 
convivència davant del terme civisme que molts utilitzen, atès que defineix 
plenament l'esperit del text; i per a què aquest ús de l'espai públic sigui compartit 
hi ha conductes, en certs moments i llocs, que no poden impedir aquest ús 
compartit per bona part de la ciutadania. 
Insisteix, en conseqüència, que aquest és l'autèntic esperit de l'ordenança, i els 
convida a tornar-ho a discutir a la comissió de seguiment a fi de trobar el millor 
camí per compartir l'espai públic i l'esforç d'inclusió social amb l'atenció a les 
persones sense sostre. 
El Sr. Portabella remarca que, de la lectura acurada dels articles que pertoca, es 
desprèn que l'ordenança no multa els indigents i les persones sense sostre, i 
recorda que ha dit en la seva primera intervenció que, si fóra així, el seu Grup 
seria el primer a demanar la seva modificació, i de ben segur que tampoc no 
haurien donat suport a la seva aprovació. 
Diu que insistir en aquest argument els sembla inútil, atès que al darrere hi ha 
la voluntat del Grup d'ICV-EUiA de desgastar una ordenança que no va votar en el 
seu moment tot i formar part del govern municipal, i, a canvi el Grup d'UpB té la 
voluntat que l'eina evolucioni i s'adapti millor a les circumstàncies. 
El Sr. Forn posa de manifest que allò que el Sr. Gomà no va aconseguir en sis 
anys al govern, avui li accepten la possibilitat de revisar-ho en la comissió de 
seguiment de l'ordenança. 
El Sr. Gomà insisteix que la realitat és que l'ordenança ha donat durant cinc 
anys, i dóna encara, empara legal a un instrument punitiu que s'aplica sobre les 
persones en situació d'exclusió social. Expressa, arran de les darreres 
intervencions de la Sra. Escarp i del Sr. Portabella, que denoten una certa voluntat 
d'aferrar-se a la rigidesa conceptual, que ha estat desmentida pels fets atenent al 
gran nombre de multes retirades, imposades sense cap altra raó que ser persones 
en situació d'exclusió social. 
Per tot plegat, afirma que, des de concepcions de partida diferents, no 
renunciaran a la legitimitat del seu punt de vista, malgrat la coincidència de fons 
que de cap manera no es pot multar la pobresa, atès que topa amb el projecte 
d'una ciutat convivencial, solidària i inclusiva que tots plegats s'han proposat de 
construir. 
De tota manera, vol deixar clar que si hi ha un Grup que sempre ha lluitat per a 
què això sigui així des del seu no a l'ordenança fins avui ha estat el seu. 
Es rebutja la proposició / declaració de grup en debat amb nou vots en contra –
emesos pels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1431 
 
Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova–, vint-i-set abstencions –emeses pels 
Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Vives, Ciurana, Ardanuy, Blasi, Martí i Freixedes i les 
Sres Recasens, Fandos, Homs, Vila i Rognoni, pels Srs. Hereu, Trullén, Carnes, 
Martí, Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, Jaurrieta, Andrés i Moraleda, i 
també pels Srs. Laporta i Portabella– i cinc vots a favor de la resta de membres del 
Consistori. 
 
Del Grup Municipal d’Unitat per Barcelona 
 
Pp 4. El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda: 1. 
Mostra el profund desacord del consistori amb el contingut del Reial Decret - Llei 
20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, 
tributària i financera per a la correcció del dèficit públic, i en concret amb el 
contingut del seu article 8, dons suposa una greu intromissió del govern de l'estat 
espanyol a l'autonomia financera de l'Ajuntament de Barcelona. 2. Reduir els 
increments màxims de la quota líquida respecte de la de l'any anterior, els topalls, 
per als béns immobles urbans no residencials reflectits a l'Annex 1 de l'Ordenança 
Fiscal Reguladora de l'Impost de Béns Immobles de l'Ajuntament de Barcelona. 3. 
En el supòsit que l'aplicació del Reial Decret - Llei 20/2011, de 30 de desembre, 
comportés una reducció de finançament estatal als municipis, l'Ajuntament de 
Barcelona es reserva el dret d'emprendre mesures de tipus legal contra aquesta 
iniciativa estatal i mesures de suport a les iniciatives ciutadanes que poguessin 
sorgir en aquest sentit. 
 
El Sr. Portabella presenta la proposició on el seu Grup demana que l'Ajuntament 
de Barcelona manifesti el seu desacord amb el Reial Decret que va dictar l'estat 
comportant un recàrrec de l'IBI. 
Justifica aquesta demanda, en primer lloc, perquè ho consideren una ingerència 
molt destacable en l'autonomia municipal, el menysteniment de les decisions 
municipals i que, a més, afecta el seu impost principal i, en conseqüència, l'eina 
econòmica de treball econòmico-fiscal dels municipis. Precisa que cada municipi ha 
fet allò que considerava oportú amb la reforma de l'IBI a fi d'ajustar-lo a les seves 
necessitats, d'una banda als ingressos i, d'altra banda, tenint en compte la realitat 
socioeconòmica complicada.  
Així, posa de manifest que una vegada els municipis han actuat d'aquesta 
manera, el govern de l'estat intervé, de manera sobrevinguda, i decreta 
l'increment de l'IBI amb uns percentatges remarcables, d'obligat compliment, 
llevat d'algunes excepcions a les quals encara s'aplicaven topalls. Considera que 
això comporta un capgirament incontestable de la política, atès que deixa obsoleta 
la intervenció del PP en aquest Plenari arran de l'aprovació del Pressupost el 23 de 
desembre de 2011, quan literalment va expressar que les ordenances fiscals de 
Barcelona suposaven aconseguir una fiscalitat millor al servei dels barcelonins i 
dels emprenedors, que són els qui han de crear llocs de treball; paral·lelament, el 
PP s'atribuïa el mèrit que l'IBI no s'incrementés d'un 5%. Igualment, van 
manifestar que amb la congelació de l'IBI a Barcelona, sobretot les rendes més 
modestes, tindrien una fiscalitat més justa. 
Tot i amb això, remarca que el segon punt de la proposició tracta dels topalls en 
l'àmbit de l'habitatge, que són més alts en l'àmbit del comerç i de les oficines, de 
manera que l'increment de l'IBI que ha decretat el govern central recaurà sobre els 
comerços, que ja pateixen cruament la conjuntura econòmica, amb un recàrrec 
molt significatiu arran de la ingerència del govern central en les balances dels 
municipis. 
Per tot plegat, el seu Grup és de l'opinió, tal i com manifesten en la proposició, 
que cal demostrar el desacord profund del consistori, valorar de quina manera 
poden fer que això no es repeteixi any rere any en l'àmbit del comerç. Afegeix que, 
arran d'unes declaracions per part del govern central, dues de diferents, se'n 
desprèn que l'increment en la recaptació de l'IBI podria arribar a ser descomptat 
dels diners que hauria d'aportar el govern central als municipis i, per tant, 
significaria que el govern central s'acabaria finançant mitjançant un impost que no 
és seu i que obliga a aplicar als municipis. Atesa aquesta situació, entenen que els 
1432 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
municipis s'haurien de mobilitzar i mostrar el seu desacord d'una manera efectiva; 
i amb aquesta proposició demanen que l'Ajuntament de Barcelona demostri el 
refús a aquesta manera d'actuar que infringeix l'autonomia municipal. 
El Sr. Espriu fa avinent el parer que la proposició permet reobrir el debat que va 
tenir lloc a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació sobre l'increment de l'IBI 
acordat pel govern de l'estat. Recorda que el Grup del PSC ja es va mostrat molt 
crític amb aquesta nova regulació estatal que afecta el principal impost municipal i 
que suposa una clara vulneració de l'autonomia local; alhora que va lamentar el 
baix nivell de credibilitat política que han demostrat els Grups que van pactar el 
Pressupost d’aquest ajuntament. 
Posa de manifest la incongruència política remetent-se a la roda de premsa del 
president del Grup del PP, on afirmava que l'IBI no creixeria a Barcelona gràcies a 
ells, només set dies abans que el govern central incrementés l'IBI un 10%; també 
fa referència a la roda de premsa de la tinenta d'alcalde, la Sra. Recasens, criticant 
aquest augment, malgrat que, poques hores abans, CiU hi donava suport al 
Congrés dels Diputats. Tanmateix, després d'aquestes mostres de manca de 
congruència política, assenyala que s'arriba a un increment de l'IBI que suposarà 
un augment de 20 milions d'euros en recaptació per aquest concepte, dels quals 
tres milions per als usos residencials i disset per als usos no residencials. Així, posa 
en relleu que l'aplicació dels topalls que van impulsar els anteriors governs 
municipals d'ençà del 2001, que entén que cal assumir com un encert, atès que 
permeten limitar l'increment del rebut que finalment acabarà pagant el 
contribuent, un increment que serà superior per als usos no residencials. 
No obstant això, adverteix que l'IBI merita a 1 de gener en condicions 
subjectives i legals vigents, motiu pel qual aquesta proposició està incidint en una 
matèria que pertocaria debatre en el context de les ordenances fiscals per al 
proper exercici.  
Així, i gràcies al canvi de redactat del punt 2, anuncia que el seu Grup votarà a 
favor d'aquesta proposició, atès que se situa el debat en els topalls de l'IBI, allà on 
marca la llei, en el procés d'elaboració i aprovació de les ordenances fiscals. Entén 
que aquest debat s'haurà d'afrontar amb serenitat i rigor quan ja disposaran del 
marc pressupostari de l'estat, així com del nou marc d'estabilitat pressupostària 
que aquests dies tot just estan començant a conèixer.  
Afirma que veuen amb bons ulls que l'Ajuntament de Barcelona sigui crític amb 
la manera com l'estat ha legislat en aquesta matèria, però sempre que es faci des 
de la legalitat i la màxima responsabilitat institucional. 
El Sr. Mulleras admet que no sorprendrà ningú que el Grup del PP voti en contra 
de la present proposició en referència a un decret aprovat per majoria absoluta al 
Congrés dels Diputats, òbviament amb el vot favorable de CiU. Dit això, 
argumenta aquest vot contrari per dos motius clars; d'una banda, per coherència 
política i, d'altra banda, per la inconsistència política del text. 
En aquest sentit, posa de manifest que el PP es va trobar, en arribar al govern 
de l'estat, amb un dèficit de 80.000 milions d'euros, el doble del que hi ha d'haver 
a final d'any, i per aquest motiu ha calgut fer el decret. Aprofita, també, per posar 
en relleu pujades d'impostos temporals i excepcionals per reduir el dèficit, apujar 
les pensions i mantenir la despesa social. 
Remarca que tots els ajuntaments poden, si ho consideren oportú, introduir 
bonificacions per compensar l'augment de l'IBI, i si no ho fan és perquè no volen 
renunciar a aquests ingressos extraordinaris, malgrat que sempre donin la culpa a 
Madrid. 
Pregunta, per tant, si certament troben la mesura tan dolenta, si renunciaran a 
cobrar l'augment de l'IBI establint bonificacions; és a dir, si estan disposats a 
introduir la figura de les bonificacions per compensar l'impacte de la pujada 
d'aquest impost que afecta el 10% dels habitatges. 
Dit això, una vegada més demanen coherència política al govern municipal, i diu 
que troba sorprenent que CiU voti a favor d'aquesta proposició aquí i, a canvi, en 
contra a Madrid. Entén que es tracta d'un doble discurs que fa perdre credibilitat a 
alguns polítics. 
Finalment, en referència als topalls, fa avinent que ERC, que actualment forma 
part del Grup proposant, porta deu anys aprovant unes ordenances fiscals amb 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1433 
 
aquests topalls; igualment, els recorda que fa dos anys es va augmentar l'IBI dels 
usos no residencials d'un 18%. Es refereix, també, a què en les al·legacions d'UpB 
al Pressupost d'enguany no es fa cap referència als topalls arran del que defineix 
com a oportunisme polític; i fa avinent que només es recorden de l'IBI quan és 
l'estat qui l'apuja, mai quan ho feia aquest ajuntament, que volia apujar-lo a tots 
els habitatges sense excepció, mentre que l'apujada de l'estat repercuteix només 
en un 10%. 
El Sr. Mestre posa en relleu que avui aquest consistori expressarà una 
coincidència molt majoritària amb què el Reial Decret de 30 de desembre és una 
ingerència en l'autonomia local i que significa un menysteniment als ajuntaments. 
Aquesta ingerència en l'autonomia local es palesa en l'alteració de la competència 
fonamental dels ajuntaments: fixar els seus impostos. Admet, tanmateix, que és 
legal, però també un gran error que expressa un estil de govern que no 
comparteixen; en base a reials decrets no es pot obligar els ajuntaments que 
modifiquin les seves ordenances fiscals quan tot just les acaben d'aprovar, 
palesant un estil de governar amb un cert biaix autoritari. Ratifica que els sembla 
absolutament inacceptable que el govern de l'estat determini els impostos locals a 
través d'un Reial Decret, i encara els en sembla més que ho faci sense cap mena 
de diàleg i acord amb el món local i les organitzacions que representen el 
municipalisme a Catalunya i a Espanya, fent gala d'un menysteniment que 
desmereix qualsevol govern. 
Tot seguit, fa notar que hi ha una coincidència entre els Grups que votaran a 
favor de la proposició, i és la consideració que aquest augment no pot acabar sent 
un engany als ajuntaments; en aquest sentit, puntualitza que el govern de l'estat 
ha manifestat que aquesta mesura té l'objectiu d'incrementar els ingressos 
municipals, i adverteix que això s'ha de complir realment, atès que tots malfien 
que això no acabi comportant una reducció de les aportacions de l'estat als 
ajuntaments. 
Així doncs, l'Ajuntament de Barcelona acorda, amb aquesta proposició, 
l’exigència al govern de l'estat que, en cap cas, aquest augment de l'IBI signifiqui 
una reducció de les transferències de l'estat als ajuntaments. 
Per acabar, assenyala que una vegada convalidat el Reial Decret pel Congrés, el 
seu Grup comparteix l'aplicació que ha decidit fer-ne el govern de la ciutat, a partir 
dels topalls establerts en les ordenances, que els sembla correcta i encertada. 
Posa de manifest que el Grup proposant ha modificat el text, transaccionant-lo 
en el punt segon, i confirma que si no hagués estat així, el seu Grup s'hauria 
abstingut. Confirma que el resultat final del text els permet votar-hi a favor pel 
que fa als termes estrictes de revisar, de cara a les ordenances fiscals del 2013, 
els increments màxims respecte a l'any anterior, és a dir, els topalls per als béns 
immobles urbans no residencials. 
Entenen que aquesta proposta és assumible i diu que, al seu parer, no es poden 
fixar els mateixos topalls per als immobles residencials que per als que es destinen 
a altres usos. Afegeix que el 2013 no només s'haurà de revisar això, sinó que 
també s'haurà de revisar a fons l'ordenança fiscal sobre l'IBI aprovada per a 
aquest exercici, atès que consideren que suposa un gran desencert la manera com 
s'han decidit aquestes ordenances i el pressupost d'enguany. Així, en aquestes 
ordenances fiscals s'hi palesa, o bé una manca de model del govern municipal, o la 
incapacitat de defensar-lo davant les pretensions del Grup del PP que, finalment, 
va ser qui va dictar les ordenances fiscals; igualment, remarca que aquestes 
ordenances també posen de manifest un gran error de l'aposta que va fer el PP, 
que va defensar en comissió i al Plenari la política de rebaixes fiscals a Barcelona, 
que certament els ha durat ben poc, no per l'oposició dels grups municipals que hi 
van votar en contra, sinó per l'actuació del govern del PP a l'estat. 
Per acabar, els remet al debat de les ordenances fiscals que va tenir lloc en la 
sessió anterior, on el president del Grup del PP deia que suposaven un canvi de 
tendència fiscal que els recorda que només va durar set dies. 
La Sra. Recasens anuncia que el govern municipal dóna suport a la proposta 
d'UpB, amb qui han estat treballant aquests dies a fi de transaccionar el punt 
segon. Indica que aquesta negociació respon a què la proposició va en la línia d'un 
posicionament que el govern municipal va explicitar en anunciar el president Rajoy 
1434 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
l'aplicació del Reial Decret-Llei que, remarca, contempla moltes més mesures que 
van més enllà de l'IBI, entre d'altres mesures fiscals a favor de l'habitatge, 
compartides per CiU, motiu pel qual va votar en coherència al Congrés, no sense 
que el seu portaveu fes una referència a l'IBI i el finançament local. 
Vol precisar, quan s'apunta la possibilitat de compensar l'increment de l'IBI via 
bonificacions, que cal ser cautes, atès que s'estaria cometent frau de llei si, 
mitjançant unes normes de rang inferior, es contravé una norma de rang superior, 
amb un impost que, a més, ja ha meritat a 1 de gener. Per tant, es tracta d'un 
context de legalitat jurídica que s'hauria de preservar. 
Demana, en conseqüència, que no es facin determinats discursos que puguin 
confondre i precisa que el Decret no modifica les bonificacions de l'IBI pactades 
amb el Grup del PP, que continuen plenament vigents. Admet, tanmateix, que per 
primera vegada el govern de l'estat pren unes decisions que són sobiranes del món 
local, com és actuar sobre els tipus impositius, i assenyala que CiU va fer una crida 
en contra del que és una invasió de competències, més encara, en un moment en 
què les administracions ja han pres les seves decisions quant a les ordenances 
fiscals. 
Per tant, referma que el Decret-Llei envaeix competències municipals, centrifuga 
problemes de l'estat, no resol els problemes de fons de les administracions locals, 
no té en compte l'especificitat de Barcelona, i no es consideren altres ràtios de les 
administracions com són l'estalvi brut o la ràtio d'endeutament. 
Agraeix, en definitiva, que avui s'hagi posat de manifest en aquesta sala l'encert 
que ha significat la decisió del govern municipal d'aplicar els topalls per evitar que 
l'increment del 10% de l'IBI pugui afectar els usos residencials. 
El Sr. Portabella enceta el torn de rèplica agraint els posicionaments, així com 
l'interès expressat en forma d'esmenes per part del Grups de CiU, del PSC i d'ICV-
EUiA per tal que aquesta proposició pugui tirar endavant. 
Confirma que, en presentar aquesta proposició, sabien que el Grup del PP hi 
votaria en contra, no per coherència política, sinó per submissió política, que és 
una cosa molt diferent. Entén que si realment actuessin amb coherència política 
repetirien allò que van dir en comissió i al Plenari; altrament, atès que apliquen el 
concepte de la submissió centralista, han de votar d'acord, no amb el que han 
expressat aquí, sinó amb allò que ha dit el govern de l'estat. 
Afegeix que el Grup del PP sap que el Decret-Llei és d'obligat compliment, i 
aprofita per expressar que tant de bo que es pogués incomplir, perquè podria 
treure una llista de coses per incomplir imposades pel govern central al·legant que 
són pel bé de la ciutat i del país.  
Al fil d'això, es refereix al tercer punt de la proposició, on s'hi diu que 
l'Ajuntament es reserva el dret d'emprendre mesures legals contra aquesta 
iniciativa estatal, i també mesures de suport a les iniciatives ciutadanes que puguin 
sorgir si, finalment, tot acaba sent un tripijoc per recaptar uns diners a través de 
tercers. Remarca que en els estats hi ha diferents nivells administratius, malgrat 
que el PP té gran tendència al centralisme, sense tenir en compte les vulneracions 
a les autonomies locals, del que aquest cas n'és un exemple tan clar, i el fet que 
s'ha establert un acord entre la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació 
Catalana de Municipis, on també hi ha algun alcalde del PP que es queixa, atès que 
l'aplicació del Decret-Llei arriba quan ja s'han aprovat els pressupostos municipals 
i, per tant, no es pot evitar que recaigui en la ciutadania, especialment en l'àmbit 
de l'habitatge i, sobretot, del comerç. Recalca que aquesta aplicació condemna el 
comerç a obtenir menys ingressos, alhora que dificulta la viabilitat econòmica dels 
qui ja tenen dificultats. 
Per acabar, posa de manifest que mai la presa de mesures sobtada i 
sobrevinguda ha servit per solucionar cap problema; i acaba demanant al Grup del 
PP que aprofiti la seva influència per exigir una llei de finançament municipal que 
sigui justa. 
El Sr. Espriu considera que la Sra. Recasens ha expressat molt clarament que la 
voluntat de la proposició no podia ser contrària a l'esperit de la llei, perquè podria 
comportar conseqüències greus que ningú no vol. Així, creu que queda clar que 
avui no és moment per al debat, que s’ha d’inscriure en el marc de les ordenances 
fiscals. 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1435 
 
Al·lega, però, que no acaba d'entendre la diferència de posicionament entre els 
Grups de CiU i del PP, que es distancien a Barcelona, mentre que les seves 
formacions polítiques a Madrid coincideixen. 
El Sr. Fernández Díaz observa que si no existís el PP, els membres d'aquesta 
cambra l’haurien d’inventar, atès que han fet ben pròpia la màxima "contra el PP 
es viu millor" que, amb més insistència o menys, està segur que s'instal·larà en el 
discurs de moltes formacions polítiques durant els propers anys. Tanmateix, 
recorda que quan aquestes formacions van tenir l'oportunitat de governar 
Catalunya i Barcelona no van aplicar la màxima de governar a favor de Barcelona o 
de Catalunya. 
Atès que molts qüestionen la legalitat del Decret-llei, els convida a presentar-hi 
recurs. Igualment, els demana que no desvirtuïn la realitat, i que és que el govern 
municipal volia apujar el 5% l'IBI a tots els valors cadastrals. Constata, a més, que 
després de l'aplicació d'aquest decret, el 90% dels valors cadastrals de Barcelona, 
tindran l'IBI congelat, mentre que el 10% restant tindrà un increment d'aquest 
impost entre el 4 i el 6%, que el tripartit municipal quantificava, en aprovar el Pla 
econòmic i financer, en un 6% a partir del 2012, mentre que a l'Àrea Metropolitana 
ja preveu en els seus pressupostos un increment del 12% de la recaptació pel 
recàrrec de l'IBI.  
Subratlla que les bonificacions incloses en les ordenances fiscals suposen un 
veritable canvi de tendència fiscal. 
La Sra. Recasens posa de manifest que no té cap intenció d'apuntar-se a 
reproduir el debat de les ordenances fiscals, i remarca que el govern municipal 
volia adequar l'IBI a l'IPC i eliminar la bonificació per la domiciliació de l'impost. 
Dit això, rebat que el govern municipal visqui millor contra ningú, sinó que ho 
viu per Barcelona, des del respecte a l'autonomia local, el principi de subsidiarietat, 
el respecte a les decisions del Plenari i a l'especificitat de cada ajuntament, 
garantint, mitjançant els topalls, que realment l'aplicació del Reial Decret-Llei a 
Barcelona tindrà un resultat diferent. 
Per acabar, reivindica un finançament just per a Barcelona. 
S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb nou vots en contra – 
emesos pels Sres. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les 
Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova– i trenta-dos vots a favor de la resta de 
membres del Consistori amb el text transaccionat següent: 
 
El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 
1. Mostrar el profund desacord del consistori amb el contingut del Reial Decret – 
Llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, 
tributària i financera per a la correcció del dèficit públic, i en concret amb el 
contingut del seu article 8, doncs suposa una greu intromissió del govern de l’estat 
espanyol a l'autonomia financera de l’Ajuntament de Barcelona. 
2. Preveure, per a les Ordenances Fiscals del 2013, una revisió dels increments 
màxims respecte l'any anterior, els topalls, per als béns immobles urbans no 
residencials reflectits a l’Annex 1 de l’Ordenança Fiscal Reguladora de l’Impost de 
Béns Immobles de l’Ajuntament de Barcelona. 
3. Si l’increment dels ingressos provinents de l’Impost de Béns Immobles 
produït a causa de l’aplicació del Reial Decret – Llei 20/2011, de 30 de desembre, 
comportés com a conseqüència un decrement del finançament estatal previst per 
als municipis, l’Ajuntament de Barcelona es reserva el dret d'emprendre mesures 
de tipus legal contra aquesta iniciativa estatal i mesures de suport a les iniciatives 
ciutadanes que poguessin sorgir en aquest sentit. 
 
b) Proposicions amb contingut de declaració institucional 
 
c) Precs 
 
Del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA 
 
Pc 1. Que el Govern municipal convoqui, en el termini d'un mes, una sessió 
extraordinària del Consell de Barri a cada barri afectat per les retallades de serveis 
1436 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
d'autobús que s'han dut a terme o que s'han anunciat, amb la finalitat que cada 
regidor o regidora de districte les expliqui i pugui escoltar les opinions de veïns i 
veïnes. 
 
El Sr. Gomà formula el prec i es refereix a què el 14 de gener, per primera 
vegada en la història democràtica, es va iniciar un procés d'aprimament del servei 
públic de transport col·lectiu amb una retallada de gran abast que significa, entre 
altres coses, la supressió total de quatre línies, la de vint-i-set línies els caps de 
setmana, incloent-hi tots els autobusos de barri, tret de dues línies. Afegeix que 
tot plegat s'emmarca en un context d'increment abusiu i inèdit de les tarifes de 
transport públic i, també, de càstig dels usuaris paral·lelament a una política de 
rebaixes fiscals a l'ús del cotxe, fet que demostra que les retallades en el transport 
públic no són inevitables, sinó l'opció del govern municipal, que opta per deixar els 
barris sense serveis de transport públic, fent-ho sense diàleg i amb 
desconsideració cap a les persones afectades. 
Demanen, tot i que no comparteixen en absolut la decisió de les retallades als 
serveis públics, que donin la cara i convoquin els Consells de Barri de cada territori 
afectat per explicar la supressió del bus i, sobretot, per escoltar les veus de veïns i 
veïnes. 
El Sr. Martí Galbis fa avinent que no entrarà en el fons de la qüestió en la seva 
resposta, sinó que se centrarà en la demanda de convocar els Consells de Barri 
que expressa el prec. 
Així, en nom del govern municipal, afirma que no troben oportuna la presa en 
consideració del prec, no perquè no vulguin donar explicacions, que ja estan 
donant cadascun dels regidors i regidores de districte, sinó perquè no estan 
d'acord a limitar-les als Consells de barri, sinó que ampliaran les explicacions de 
l'impacte de la mesura als consells de seguiment dels barris, a les comissions de 
seguiment, en els Plenaris dels districtes, a les audiències públiques i a la resta 
d'instàncies participatives de cadascun dels deu districtes municipals. 
Insisteix en què ningú no s'amaga, però reitera que consideren innecessari que 
es convoquin de manera extraordinària tots els Consells de Barri afectats. 
El Sr. Gomà lamenta que s'hagi refusat el prec perquè entenen que amaga, 
d'una banda, el reconeixement de la feblesa política del govern municipal i, d'altra 
banda, un enrocament en les maneres exemptes de diàleg, de degradació de la 
qualitat democràtica i, també, de l'acceptació tàcita del caràcter injust de les 
retallades que, fins ara, només han estat capaços d'explicar en termes comptables 
i tecnocràtics; remarca, però que el transport col·lectiu no és una àrea de negoci, 
sinó un servei públic que satisfà necessitats socials i que ha de garantir el dret a la 
mobilitat de la ciutadania, que és una dimensió de l'estat del benestar. 
Per acabar posa dos exemples de la repercussió d'aquesta retallada, com és 
deixar les persones grans del barri de Sant Genís, de relleu difícil, sense bus de 
barri el diumenge, que és el nexe d'unió del barri amb la resta de la ciutat; o 
pregunta si troben alguna justificació a deixar els veïns de La Bordeta sense poder 
accedir els diumenges al centre d'atenció primària de Manso, que és el seu centre 
de referència i que està obert en diumenge. 
Consideren que qualsevol decisió sobre el transport públic ha de tenir en compte 
aquestes repercussions i de cap de les maneres pot ignorar-les; conclou, en 
conseqüència, que es tracta de les diferències entre un govern sensible i un 
d'irresponsable; una manera d'entendre la ciutat des del compte d'explotació o des 
de la cohesió i la dignitat dels barris. 
El Sr. Martí Galbis lamenta el discurs del Sr. Gomà i nega que el govern 
municipal es pugui adaptar al marc economicista i materialista en què el col·loca. 
Reitera, doncs, que donaran totes les explicacions que calgui en les instàncies 
participatives dels districtes, i li recorda que de la situació actual, juntament amb 
la necessitat de prendre decisions, no és absolutament aliena al govern de què va 
formar part el Sr. Gomà, on tenen la seva quota de responsabilitat. 
 
 
 
 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1437 
 
Del Grup Municipal d’Unitat per Barcelona 
 
Pc 2. Sol·licitem a l'Alcalde que el Govern municipal aprofundeixi en les 
polítiques de promoció esportiva per a les persones en situacions més 
desafavorides i d'exclusió social, com a element vertebrador i fonamental de la 
cohesió social. 
 
EL Sr. Portabella formula el prec dirigit al Sr. Alcalde. 
Fa avinent el parer d'UpB que l'esport ben entès permet reunir uns valors 
saludables. Així, les circumstàncies actuals, que condicionen l’existència d’un bon 
grup de persones desafavorides i en risc d'exclusió social, demanen que 
s'aprofundeixin els programes d'esport adreçats a aquestes persones a fi d'afavorir 
la cohesió social i que reverteixin en la seva salut. 
El Sr. Alcalde admet que la situació és difícil des del punt de vista social i 
econòmic, on moltes persones passen per situacions que els porten a problemes 
d'integració i, en aquest sentit, ratifica que l'esport pot significar una eina molt 
important. 
Així doncs, qualifica de constructiva la proposta d'UpB, i confirma que el govern 
municipal la recull i que la impulsarà. En aquesta línia, apunta que fa poc la Sra. 
Fandos va presentar les línies per impulsar un nou pla estratègic de l'esport, on 
inclouran el plantejament d'UpB; alhora que posa en relleu que en alguns llocs de 
la ciutat ja s'apliquen mecanismes com aquest, com és el cas de Nou Barris. 
El Sr. Portabella, després d'agrair l'acceptació del prec, recorda que fa prop d'un 
any que es va desenvolupar un projecte amb un centenar d'adolescents tutelats, 
que incloïa una lliga anomenada de Les Nacions al camp del Sant Andreu –de la 
qual n'ha sortit algun fitxatge–, que va tenir uns efectes molt positius atès que 
establia unes condicions bàsiques per poder participar-hi com ara no consumir 
drogues i tenir un comportament adient en els centres d'acollida. 
Assenyala que, malauradament, el programa esmentat no ha continuat, malgrat 
que aquestes actuacions amb col·lectius en risc d'exclusió social redunden d'una 
manera molt positiva en la millora de les seves expectatives d'inclusió. 
El Sr. Alcalde reitera tot el suport del govern municipal quant a la demanda que 
inclou el prec, i afegeix que estudiaran la manera de destinar a accions solidàries 
part dels ingressos que generen les celebracions d'esdeveniments esportius a la 
ciutat, i afegeix que, alhora, cal cercar la col·laboració amb clubs i entitats. 
Subratlla que posar l'esport al servei de la convivència i la integració, així com 
per donar resposta a situacions de risc és del tot positiu. 
 
d) Preguntes 
 
Del Grup Municipal Socialista 
 
Pg 1. Quins han estat els temes tractats a la darrera Cimera de Ciutats per l'Alta 
Velocitat i quina és la valoració que en fa l'Alcalde de Barcelona? 
 
El Sr. Hereu formula la pregunta dirigida al Sr. Alcalde, i aprofita per assenyalar 
que li sembla encertat el canvi de nom de la cimera de Ciutats per l'Alta Velocitat 
pel de Ciutats per la Interconnexió del Corredor Mediterrani, atès que significa una 
ampliació del concepte. 
El Sr. Alcalde confirma que va anar molt bé la cimera del lobby de ciutats que 
intenten pressionar i ajuntar regions amb un plantejament que no només afecta 
l'alta velocitat, motiu pel qual s'hi va incloure el terme interconnexió, amb la 
voluntat que es compleixin els terminis i que Europa hi posi els diners a què s'ha 
compromès. Afegeix que en la cimera també es va donar molta importància al 
trànsit de mercaderies, i concretament pel que fa a Barcelona va ser altament 
satisfactori el fet que s’hi va defensar la sortida de mercaderies del port, l'estació 
de La Sagrera, la comunicació amb França i que tot plegat estigui interconnectat 
amb les xarxes regionals de trens de tots els països implicats. 
El Sr. Hereu pregunta concretament si el tram que l'estat francès té pendent ha 
avançat els darrers mesos, atès que aquest tram és imprescindible per arribar fins 
1438 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
a Lió; i afegeix a aquesta qüestió quines són les perspectives de la trobada de 
l'Alcalde amb la ministra de foment. 
El Sr. Alcalde observa que la pregunta inclou moltes respostes, i respon que tot 
el que ha plantejat el Sr. Hereu ho discutiran amb la ministra de foment. Remarca 
que s'estableix un lobby perquè França va lenta en el compliment dels terminis; 
assenyala que la realització dels trams prioritaris per part de la UE comporta la 
presa de decisions, motiu pel qual les regions franceses implicades també hi han 
de donar suport, atès que hi ha un doble plantejament i una responsabilitat 
diferent de la que defensa Catalunya. 
 
Pg 2. Per quins motius s'ha decidit incomplir l'acord del Plenari del Consell 
Municipal de 23 de desembre de 2011 sobre la revitalització del Paral·lel i no 
celebrar la Gran Rua de Carnaval? Com podran participar aquelles entitats que 
havien format part de la Gran Rua en anys anteriors? 
 
El Sr. Espriu expressa que, arran de les informacions aparegudes als mitjans de 
comunicació sobre la rua central de Carnaval, voldrien saber a quins acords ha 
arribat el govern municipal amb les entitats participants. 
El Sr. Forn reitera el que ja va dir en la darrera sessió de la comissió de 
Presiència i Règim Interior, quan va tractar a bastament el Carnaval, que 
s'intentava restablir el contacte amb Fem Paral·lel per mirar de trobar una solució. 
Argumenta que impulsen un nou model de Carnaval que intenta recuperar el 
vessant històric a partir d'un ampli procés de diàleg a fi d'encaixar totes les 
sensibilitats que, en la seva opinió, ha casat satisfactòriament la voluntat de la 
majoria d'entitats participants. 
Destaca que han continuat apostant, a partir de les demandes sorgides del 
mateix Paral·lel, per la celebració del Carnaval en aquesta avinguda, i el model que 
treballen és el de recuperació històrica, com ja ha esmentat, que treballa 
especialment en la rua, els balls de Carnaval i l'enterrament de la sardina, tota 
vegada que aquest model de recuperació es fa de manera integradora però no 
substitutiva de l'existent. Igualment, destaca que han aprofitat les diferents rues 
que se celebraven als districtes, amb la voluntat de descentralitzar-les, 
concentrant en el dissabte de Carnaval trenta-dues rues, mantenint la rua del 
Paral·lel en atenció a la demanda i el compromís assolit per aquest Plenari. 
El Sr. Espriu agraeix la informació, malgrat que vol precisar alguns detalls fruit 
de les converses mantingudes tant amb el Comissionat de Participació com amb les 
entitats participants. 
Així, considera que el govern municipal abandona el concepte de capitalitat de la 
gran rua de Carnaval, atès que volen fer-la més a escala de barri, convertint-la en 
la rua del Paral·lel i no pas amb la Gran rua de Barcelona, cosa amb què no estan 
pas d'acord. Recomana, doncs, que garanteixin l'asseveració expressada pel Sr. 
Alcalde el 23 de desembre passat, que avui mateix ha refermat, sobre la 
importància dels acords presos, i recorda que l'acord de la Gran rua de Carnaval es 
va prendre entre tots en el Plenari.  
Adverteix que el debat no ha de versar sobre si es una rua més o menys de 
territori, sinó que s'hi ha d'incloure el matís important que allò que volen és una 
rua suma de totes les altres que, d'altra banda, els sembla molt bé que es 
potenciïn. Proposen, per tant, que la Gran rua es faci una mica més tard que les 
altres, tal com demanen les entitats. 
Posa de manifest que, en menys de quatre setmanes, i gràcies a la premsa, ha 
tingut notícia de tres posicionaments diferents, i confia que el d'avui no sigui el 
definitiu, sinó que una vegada més rectifiquin a fi que Barcelona tingui una gran 
rua de Carnaval de la ciutat. 
El Sr. Forn assegura que el govern compleix la seva paraula, i significa que 
seran els ciutadans i les comparses assistents qui, en última instància, decidiran si 
és la gran rua. En aquest sentit, fa avinent que en la seva concepció de com han 
de ser els actes hi entra la decisió de la gent, de manera que han traspassat 
l'organització a les entitats implicades. 
Reitera que la rua del Paral·lel té tot el suport d'aquest ajuntament pel que fa a 
la logística, de la mateixa manera que es proporciona en altres districtes, i anuncia 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1439 
 
que tot just acaben de rebre un comunicat de premsa de Fem Paral·lel felicitant-se 
per l'acord assolit. 
 
Del Grup Municipal del Partit Popular 
 
Pg 3. S'estan aplicant tots els acords aprovats per aquest Plenari del Consell 
Municipal i per les Comissions, inclosos aquells que el Govern no hi ha votat 
favorablement? 
 
El Sr. Fernández Díaz al·ludeix a què durant els darrers anys el Sr. Trias ha 
expressat, i ha reiterat com a alcalde, que respectaria les decisions preses pel 
Plenari i per les comissions del Consell Municipal; de tota manera, durant les 
darreres setmanes han dubtat de l'aplicació d'aquest criteri per part del mateix 
Alcalde i pel govern de la ciutat, tal i com demostra la rectificació avui mateix en 
referència a la continuïtat de la rua de Carnaval pel Paral·lel, i afirma que cal veure 
quin és el grau de compromís per part de l'Ajuntament amb el posicionament 
majoritari respecte a projectes urbanístics de referència com Can Batlló o la plaça 
de les Glòries. 
Dit això, llegeix l'enunciat de la pregunta. 
El Sr. Alcalde respon que respecta aquestes decisions per convicció democràtica 
i per obligació, atès que governa en minoria i li cal buscar complicitat i entesa amb 
els grups de l'oposició, i reitera que tot allò que es decideixi en aquesta cambra es 
complirà malgrat els condicionants pressupostaris o de ritme. 
Insisteix que, a banda del govern, tot el Plenari és responsable que es 
compleixin els acords. 
El Sr. Fernández Díaz al·lega que es veu obligat a reformular la pregunta com a 
prec arran de la resposta del Sr. Alcalde, atesa la situació de minoria precària del 
govern municipal i, sobretot, perquè és important que en temps de crisi la ciutat 
tingui un govern sòlid perquè és imprescindible no paralitzar la ciutat, i defugir, 
alhora, la temptació de governar Barcelona per decret. 
Assevera que un govern ha d'actuar, i diu que tenen la sensació que el govern 
municipal està més pendent de semblar que no pas de fer. Així, posa com a 
exemple la roda de premsa del govern sobre les Glòries, més pensada com a 
anunci publicitari que no pas com a presentació d'una proposta rigorosa i 
assenyada de ciutat; igualment, aprofita per posar de manifest que, en polítiques 
de seguretat, es manté una aparença de fermesa que no es correspon amb la 
realitat de la lluita contra la delinqüència. 
Es refereix, finalment, a què caldrà donar compliment als acords presos per 
majoria en aquest Plenari quant a les exigències a la Generalitat i a l'estat, i 
afegeix que està convençut que, quan l'Alcalde es reuneixi el proper dia 14 de 
febrer amb la ministra de foment, el primer punt que posarà damunt la taula serà 
que, amb el seu vot, s'ha de retirar el concurs de la privatització de l'aeroport. 
El Sr. Alcalde rebat que el seu govern sigui de minoria precària, altrament, el 
qualifica com de majoria minoritària a precari. Diu que, atès que n'és ben 
conscient, la situació li reclama una gran responsabilitat, que entén que també ha 
de ser la de tots, per tirar endavant la ciutat. Demana, per tant, que entre tots 
siguin capaços d'agilitar les discussions i evitar que la ciutat s'adormi. 
 
Pg 4. Quin serà el procés d'elaboració del Programa d'Actuació Municipal 2012-
15 i el seu calendari? 
 
El Sr. Fernández Díaz formula la següent pregunta que presenta el seu Grup que 
introdueix lligant-la a l'anterior i referint-se a què el Sr. Alcalde ofereix a tots els 
grups municipals una relació de mà estesa, diàleg obert, i expressa la 
responsabilitat del govern, i també de l'oposició, per arribar a acords; en aquest 
sentit, remarca que una de les qüestions que requereix un acord urgent és el full 
de ruta del mandat, el Programa d'Actuació Municipal, que s'ha d'aprovar a l'inici 
del mandat, malgrat que en aquesta ocasió ja han transcorregut sis mesos d'ençà 
de la constitució del consistori i encara no s'ha iniciat el seu procés d'elaboració; i, 
una vegada s'aprovi el tràmit, s'haurà de traslladar a la comissió i als districtes i 
1440 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
obrir un termini d'informació pública per, finalment, portar-lo a votació d'aquest 
Plenari. 
El Sr. Forn recorda que aquesta pregunta la va respondre fa menys d'una 
setmana a la Comissió de Presidència i Règim Interior i, per tant, ja saben que 
tenen la intenció d'aprovar a la Comissió de Govern d'aquí a pocs dies la proposta 
inicial del PAM, que marcarà el full de ruta per als propers quatre anys. Precisa que 
necessiten vint-i-un vots per aprovar-lo inicialment i, a partir de l'aprovació inicial 
per part del govern municipal, iniciaran els contactes amb els grups polítics i les 
entitats amb l'objectiu d'arribar a acords. 
El Sr. Fernández Díaz agraeix la resposta i puntualitza, tot seguit, que el ROM 
estableix com a pas següent a l'aprovació inicial del document que s'ha de remetre 
als districtes i, posteriorment, a la Comissió de Presidència i Règim Interior per a la 
seva aprovació; així, pregunta si els poden avançar en quin termini es presentarà a 
l’esmentada comissió per al seu debat i posicionament dels Grups.  
Addueix que tenen la sensació que s'inicia el tràmit d'aprovació del PAM amb 
una decisió de govern, però adverteix que, si no es materialitza amb l'aprovació o 
el debat en comissió, amb la posterior obertura del tràmit d'informació pública a fi 
que entitats i Grups puguin fer les seves aportacions, aquest tràmit seria paper 
mullat. 
El Sr. Forn garanteix al Sr. Fernández Díaz que els propers dies s'aprovarà el 
PAM en Comissió de Govern; altrament, no li pot dir quan s'aprovarà a la Comissió 
de Presidència i Règim Interior perquè, com ja ha dit abans, necessiten vint-i-un 
vots per a la seva aprovació inicial. Per tant, no l'hi poden presentar fins que no hi 
hagi un consens majoritari que permeti obtenir aquest nombre de vots necessaris i 
passar a les fases següents previstes en el ROM. 
Reitera, doncs, que l'única cosa que li pot assegurar és que els propers dies 
s'aprovarà en el si de la Comissió de Govern. 
 
Del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA 
 
Pg 5. Quina és l'opinió de l'Alcalde respecte a la contradicció entre el vot 
afirmatiu del Grup Municipal de CiU a la sessió de la Comissió de Cultura. 
Coneixement, Creativitat i Innovació del passat 17 de gener i el vot negatiu del 
Grup Parlamentari de CiU a la sessió de 19 de gener del Parlament de Catalunya, a 
una proposició en el primer cas, i a una moció en el segon cas, amb el mateix 
contingut: fer efectiu de forma immediata el pagament de les subvencions del 
Departament d'Educació destinades a les escoles bressol municipals i a les escoles 
de música de la ciutat de Barcelona, i restablir, per al curs 2011-2012, la 
subvenció de 1800 € per plaça? 
 
El Sr. Gomà fa avinent que en les dues darreres sessions de Plenari el govern 
municipal va obrir la porta a una gran retallada educativa; una reducció sense 
precedents en el finançament de les escoles bressol, fruit d’una subordinació 
política del govern municipal, també sense precedents. Recorda que el govern 
municipal els va avisar que no assumir la transferència retallada significava la 
irresponsabilitat de quedar-se sense res, i rebat aquest advertiment posant de 
manifest que la irresponsabilitat s'ha consumat, atès que Ensenyament ha fet 
saber que, un cop acceptada la retallada, el pagament dels diners destinats a les 
escoles bressol s'ajorna indefinidament. 
Afegeix que, la setmana passada, en comissió CiU va donar suport a una 
proposició que exigia la transferència dels diners de les escoles bressol i la 
superació de la retallada, de manera que el 2012 la Generalitat tornés a la 
subvenció de 1.800 euros anuals per plaça d'escola bressol. Altrament, una 
setmana després, al Parlament de Catalunya CiU vota en contra d'una moció del 
seu Grup redactada en termes idèntics a la presentada en aquest ajuntament i, per 
tant, tanca la porta a què el Parlament exigeixi al Govern de la Generalitat que 
compleixi amb Barcelona i amb el conjunt del món local; i, ahir mateix, la 
consellera Rigau informa d'una nova retallada de més del 20% a les escoles 
bressol per al 2012, que se suma a la retallada del 2011. 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1441 
 
En vista de tot plegat, pregunta si tenen alguna explicació per a aquest atac 
sense aturador a les escoles bressol impulsat per CiU passant per sobre d'acords 
polítics d'aquest ajuntament. 
El Sr. Alcalde puntualitza que l'explicació és que el govern tripartit ha arruïnat el 
país, motiu pel qual cal prendre mesures molt difícils, complicades i doloroses per 
a tothom. Amb aquest estat de coses, l'Ajuntament reclama allò que necessita, i 
assegura que no pararan de fer-ho, malgrat que pugui entendre la situació difícil 
per què passa la Generalitat i, fins i tot, en determinats moments estigui al seu 
costat, però això no treu que defensi la ciutat i, en aquest cas, l'ensenyament. 
Posa de manifest una certa perplexitat perquè això li pugui semblar contradictori 
al Sr. Gomà, que durant tota la sessió ha mantingut una actitud ben contradictòria 
quant als seus plantejaments i reivindicacions. 
El Sr. Gomà insisteix que la ciutat reclama que la Generalitat compleixi, i posa 
en relleu que, sobretot, ha dit no a les retallades en les escoles bressol; per tant, 
el seu Alcalde ha de defensar els acords presos en aquesta cambra, que no vol dir 
prendre'n nota i passar-la a la Generalitat, sinó creure-se'ls i fer-ne cavall de 
batalla política. Tot i amb això, vistos els resultats en general, però en aquest cas 
sobretot, es posa de manifest que, o bé el Sr. Alcalde no ho defensa, o la 
Generalitat no li fa cap cas, de manera que es palesa una manca de lideratge 
evident. 
Remarca, també, que en aquest ajuntament es prenen decisions per 
desmantellar el model d'escola bressol pública i de qualitat, essencialment amb les 
tres mesures anunciades per l'Alcalde, entre les quals la gestió privada, l'increment 
substancial de ràtios, la disminució substancial dels professionals de suport. 
Considera, doncs, que un alcalde que no defensa un model educatiu 0-3 públic de 
qualitat, construït col·lectivament, pot ser qualsevol cosa, però mai l'alcalde de les 
persones. 
El Sr. Alcalde lamenta que el Sr. Gomà expliqui les coses a base de demagògia; 
així, li pregunta què creu que ha de fer una administració en una situació de crisi 
econòmica com l'actual, alhora que li assegura que aquest ajuntament posa més 
recursos que mai per a l'educació de 0 a 3 anys. D'altra banda li assegura que 
reclamen a qui pertoca, tot i sent comprensius amb la situació. 
 
Del Grup Municipal d’Unitat per Barcelona 
 
Pg 6. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre el conveni de 
col·laboració entre el Ministerio de Cultura i l'Ajuntament de Barcelona, subscrit el 
12 de desembre de 2011, per al "finançament de les institucions amb àmplia 
projecció i rellevància del municipi de Barcelona"? 
 
El Sr. Laporta formula la pregunta. 
El Sr. Ciurana respon que, des del punt de vista competencial, respectant allò 
que disposa l'Estatut respecte a les competències exclusives en matèria de cultura, 
l'establiment d'un conveni amb el ministeri de Cultura s'hauria d'anar substituint, 
com més aviat millor, per un sistema eficaç de finançament, tant del món local 
com del govern de la Generalitat, que permetés la interlocució directa sense 
necessitat de passar pel ministeri. Consideren que el respecte competencial és 
bàsic i reconeix que els agradaria un model d'estat en què això estigués previst. 
Afegeix que també hi ha un argument quantitatiu, atès que el conjunt d'entitats 
culturals d'especial rellevància a Barcelona reben enguany 27 milions d'euros del 
ministeri de Cultura, que és exactament el mateix que ha rebut una sola institució 
cultural de Madrid. 
Esmenta, en tercer lloc, que el seu posicionament és qualitatiu, de manera que, 
dels 27 milions d'euros, una part arriba per partides nominatives directes dels 
pressupostos generals de l'estat, i altres parts obeeixen al concepte de capitalitat. 
Remarca, però, que allò que no té cap mena de sentit és que hi hagi una doble 
porta d'entrada dels recursos, i mentre el finançament de la Generalitat i de 
l'Ajuntament no se solucionin, aquests recursos han d'anar tots vinculats al 
concepte de capitalitat de Barcelona, i que sigui l'Ajuntament qui decideixi com es 
1442 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
distribueixen entre els diferents equipaments culturals, i no pas a través de 
partides nominatives en els pressupostos generals de l'estat. 
El Sr. Laporta assegura que comparteix en gran part els arguments del Sr. 
Ciurana, i puntualitza que la pregunta vol palesar la reducció progressiva de 
l'aportació de l'estat en concepte de capitalitat cultural, que enguany són 9,5 
milions d'euros. Admet que es pot justificar amb l'explicació que s'han prorrogat 
els pressupostos i, per tant, pertoca la mateixa quantitat que l'any anterior; però 
el que volen posar de manifest, sobretot, és que l'aportació mai no ha estat 
suficient. En aquest sentit, indica que la pregunta també pretén esbrinar quin grau 
de reivindicació i quins són els plantejaments de l'actual govern municipal per 
millorar la situació, i aprofita per encoratjar-lo a entrar en una dinàmica més 
reivindicativa per millorar el finançament, atès que s'han produït retallades, per 
exemple, en la programació del Teatre Lliure, que disposarà de 614.000 euros 
menys. Afegeix, per descriure aquest estat de coses, que el 35% de la inversió de 
l'estat en cultura es concentra a Madrid, i a Catalunya només n'arriba el 9%, que 
significa que a Barcelona li toca encara menys d'aquest percentatge, malgrat que 
el seu pes específic en el PIB de l'estat es quantifica més enllà del 20%. 
Per acabar, i a tall d’exemple, assenyala que aquests 9,5 milions d'euros en 
concepte de capitalitat cultural no són ni la meitat de la xifra que El Prado destina 
a despeses de personal. 
El Sr. Ciurana agraeix l'encoratjament del Sr. Laporta, i li assegura que ja 
n'està, d'encoratjat. Així, diu que ahir va ser a Madrid i va tenir l'oportunitat de 
denunciar precisament el que acaba d'exposar el regidor d'UpB. En aquest sentit, 
apunta que el museu nacional de Madrid, El Prado, té 55 milions d'euros de 
pressupost, mentre que el museu nacional de Catalunya en té 15, només per posar 
un exemple. 
 
e) Seguiment proposicions / declaracions de grup 
 
Del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA 
 
Únic. Que el Govern municipal informi de les gestions realitzades i l'estat 
d'execució per donar compliment a la següent proposició presentada per aquest 
Grup Municipal i aprovada en el Plenari del Consell Municipal de 28 d'octubre de 
2011: (M1115/1011) El Plenari del Consell Municipal acorda instar al Govern de la 
Generalitat a: 1. Suprimir l'article 63 de la Llei 7/2011, de mesures fiscals i 
financeres, per tal de garantir la continuïtat de l'aplicació i el desplegament de la 
Llei 2/ 2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que 
requereixen una atenció especial, per mitjà de convocatòries anuals per a l'any 
2012 i successius, en els quals la ciutat de Barcelona sigui beneficiària anualment 
d'un o més projectes. 2. Fer una reserva en el pressupost del 2012 per a garantir 
plenament, tant l'execució dels projectes en marxa, com el desenvolupament dels 
projectes que s'incorporin a partir de la nova convocatòria. 
 
El Sr. Gomà recorda que l'octubre passat el Plenari va aprovar una proposició on 
s'instava el govern de la Generalitat, en primer lloc, a suprimir l'article 63 de la llei 
7/2011, que eliminava el caràcter obligatori de la convocatòria anual de la Llei de 
barris a fi de garantir la convocatòria el 2012; i, en segon lloc, reclamava una 
assignació pressupostària el 2012 per garantir l'execució dels projectes en marxa i 
el finançament dels nous; i recorda que el govern municipal es va comprometre a 
defensar políticament aquest acord. 
Així, assenyala que avui la llei d'acompanyament no fa cap esment de la 
supressió de l'article 63, que seria el canvi legal necessari per reintroduir les 
convocatòries obligatòries; i, en segon lloc, que el pressupost del 2012 no 
incorpora cap previsió de nous projectes. 
Posa de manifest que no sembla que hagi canviat res en relació al 2011 malgrat 
l'acord d'aquest Plenari que instava a fer-ho. Precisa, però, que sí que es constata 
un cert canvi a pitjor, i és que aquest 18 de gener la Generalitat va anunciar als 
ajuntaments que ajornava indefinidament el pagament dels projectes executats. 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1443 
 
Així, davant d'aquest panorama clarament contrari a la voluntat majoritària 
d'aquest Plenari, pregunten si hi ha alguna novetat positiva que eviti el 
desmantellament de la llei de barris per tal de donar compliment a l'acord pres en 
aquesta cambra. 
El Sr. Vives confirma que el govern municipal va donar trasllat de l'acord al 
govern de la Generalitat el mateix dia que es va aprovar en aquest Plenari i, 
posteriorment, el mateix acord va ser tractat a la Junta General del Consorci de 
l'Habitatge. Remarca, doncs, que han defensat l'opció presa per aquesta cambra, 
malgrat que, lamentablement, no s'ha constatat cap avenç. 
Ofereix al Sr. Gomà de tractar totes les gestions que estan fent a fi d'assegurar 
tot allò que està previst fer enguany. 
El Sr. Gomà insisteix que no es tracta només de donar trasllat de l'acord a qui 
pertoqui, sinó de defensar-lo i lluitar políticament per tal que es pugui complir en 
el moment que toca, i adverteix que el termini s'està esgotant. 
Destaca que el seu Grup és del parer que la política d'urbanisme social de 
proximitat, molt representada per la llei de barris, és absolutament prioritària en el 
seu model de ciutat. 
Fa avinent que tenen una magnífica oportunitat d'aquí a uns dies, atès que el 
seu Grup parlamentari presentarà una esmena als Pressupostos del 2012 en uns 
termes idèntics als de la proposició presentada en aquest Plenari, el seguiment de 
la qual ara els ocupa; i els assegura que votar-hi a favor serà la millor manera de 
defensar Barcelona i els interessos dels barris i, en conseqüència, l'ocasió per a CiU 
de sumar-se al desmantellament progressiu de la llei de barris o, altrament, si hi 
voten a favor, de defensar l'urbanisme de la cohesió social i territorial, cosa que 
fins ara no han fet amb prou decisió. 
Finalment, demana a l'Alcalde que lideri la defensa de la ciutat i que no la torni a 
deixar altra vegada relegada dels acords d'aquest Plenari i dels interessos dels 
barris. 
El Sr. Vives titlla l'argumentació del Sr. Gomà de retòrica, de verborrea, atès 
que sap perfectament què va passar en la darrera convocatòria de la llei de barris, 
durant el govern de què ICV-EUiA formava part; i, atès que era conscient que era 
una llei d'obligat incompliment, va prorrogar els pagaments a nou anys, fent que 
els ajuntaments s'haguessin d'empassar el finançament de l'operació, és a dir, els 
va traslladar la responsabilitat que pertocava a la Generalitat. Ara, s'han limitat a 
passar el mort als qui venien darrere, tot i que donant-los lliçons. 
 
 
MOCIONS 
 
 
DECLARACIONS INSTITUCIONALS 
 
Única. I. L’article 140.4 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que 
«correspon a la Generalitat de la participació en la planificació i la programació de 
ports i aeroports d’interès general, en els termes que determini la normativa 
estatal». 
II. La Llei 1/2006, de 13 març, per la qual es regula el Règim especial del 
municipi de Barcelona, en el seu article 6.1, diu que «L’Ajuntament de Barcelona 
participa en la gestió dels serveis de transport i infraestructures que són 
competència de l’Estat i afecten directament la ciutat i, particularment, en el port 
de Barcelona, en els serveis ferroviaris estatals que afectin el seu terme municipal, 
i en l’aerport del Prat, d’acord amb el que estableixi la legislació sectorial 
corresponent»; aquesta participació comporta tenir veu i presència pròpia i 
diferenciada en els òrgans de gestió. 
III. En el Consell Plenari de 20 de juliol de 2007 es va acordar per unanimitat 
que l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb la Generalitat i AENA, ha de 
participar en les negociacions per a la definició de la gestió de l’aeroport i del 
model aeroportuari, i que ha de tenir capacitat per a reunir-se amb els 
establiments aeroportuaris quan es tractin de qüestions que afectin directament la 
nostra ciutat. 
1444 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
IV. En sessió plenària de febrer de 2008 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar, 
per unanimitat de tots els grups municipals, una resolució que, entre d’altres 
punts, instava a «insistir en la necessitat que es constitueixi un Consorci a 
l’aeroport de Barcelona amb posició determinant de les institucions catalanes. 
Aquest Consorci tindrà competència sobre totes aquelles matèries estratègiques 
que afectin a l’aeroport, sobre l’adjudicació de la gestió, que haurà de ser 
professional. D’aquesta forma, es donaria compliment a allò que estableix la Carta 
Municipal sobre la participació de l’Ajuntament de Barcelona». 
V. Barcelona ha impulsat tradicionalment un model d’èxit basat en l’equilibri 
entre l’interès públic i l’interès privat, que té el seu reflex en ens mixtes de gestió 
de grans infraestructures o sectors estratègics de la ciutat. 
VI. L’Ajuntament ha demanat, repetidament, la necessitat d’una gestió 
diferenciada de l’Aeroport de Barcelona que permeti competir amb els altres 
aeroports europeus i internacionals en igualtat de condicions. 
VII. L’Ajuntament de Barcelona ha demanat una presència efectiva i 
determinant en la presa de decisions de l’Aeroport de Barcelona en les grans 
decisions estratègiques que permetin establir una acció aeroportuària que faci de 
motor econòmic i ajudi a incrementar el PIB de Barcelona i Catalunya. 
VIII. Davant el nou marc aeroportuari que va crear el Reial Decret 13/2010 del 
3 de desembre, aquest consistori va fer una Declaració Institucional demanant 
que, de cara a la concessió de la gestió de l’Aeroport del Prat, es valorés 
favorablement l’experiència de les empreses catalanes en el sector de les 
infraestructures i plantejant, com a requisit imprescindible per a defensar els 
interessos de Barcelona i el seu potencial de creixement, la possibilitat de la gestió 
individualitzada i diferenciada de l’aeroport de Barcelona. 
IX. En la Declaració Institucional signada en el Consell Plenari de gener de 2011, 
reclamàvem la participació determinant de l’Ajuntament de Barcelona en la gestió 
individualitzada de l’Aeroport de Barcelona en qualsevol de les vies previstes a 
l’article 10 del Reial-Decret: tant pel que fa al procés de convocatòria del concurs i 
de presa de decisions de la futura concessió de l’Aeroport de Barcelona, com en la 
seva eventual creació de la societat filial de la futura «Aena Aeropuertos, S.A.» per 
a la gestió individualitzada de l’aeroport. 
Atès que la ministra de Fomento ha anunciat que el procés de privatització 
d’AENA ha quedat cancel·lat, així com el concurs per la concessió de la gestió dels 
aeroports de Madrid – Barajas i Barcelona – El Prat, i d’acord amb el que 
estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal, 
l’Ajuntament de Barcelona vol manifestar el seu posicionament i aprovar la 
declaració institucional següent: 
Primer. Manifestem el nostre desacord amb la decisió presa unilateralment pel 
Ministerio de Fomento d’aturar el concurs per a la concessió de la gestió de 
l’Aeroport de Barcelona, prescindint dels interessos de la nostra ciutat i dels acords 
polítics d’aquest Consistori. 
Segon. Aquesta decisió endarrereix la vocació de convertir l’Aeroport de 
Barcelona en un hub internacional i intercontinental, tal i com hem promogut 
inequívocament des d’aquest Consistori. 
Tercer. Insistim en la necessitat d’establir una gestió individualitzada de 
l’Aeroport de Barcelona amb la participació determinant de les institucions 
catalanes, amb presència diferenciada de l’Ajuntament de Barcelona, com un 
requisit imprescindible per defensar els interessos de Barcelona i el seu potencial 
de creixement, i reclamem que tant les institucions com les administracions 
catalanes tinguin un paper determinant en els processos de decisió i de gestió 
estratègics per a la competitivitat de l’aeroport, com la definició del seu pla 
director. 
Quart. Requerim la participació de l’Ajuntament de Barcelona en el Comitè de 
Coordinació aeroportuària de Catalunya per permetre la col·laboració en les 
polítiques de coordinació que afectin a l’aeroport de Barcelona com el 
desenvolupament de rutes, les polítiques urbanístiques i medi ambientals, 
l’accessibilitat i la connectivitat de l’aeroport i les polítiques de transport. 
Cinquè. Instem el Ministerio de Fomento a constituir el Consell Rector de 
l’Aeroport de Barcelona i a obrir un procés de diàleg i negociació directa amb 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1445 
 
l’Ajuntament de Barcelona per tal de poder escoltar i donar compliment a les 
demandes de la nostra institució i de la societat catalana. 
S’aprova aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. Laporta 
amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals excepte els del Partit 
Popular i d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA. 
 
 
No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 
catorze hores i vint-i-cinc minuts. 
 
 
  
1446 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
Acords 
 
Acords de la sessió del dia 24 de febrer de 2012. 
 
Aprovació de l'acta de la sessió de 27 de gener de 2012. 
 
 
C) Part Decisòria / Executiva 
 
a) Propostes d'acord 
 
 
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR 
 
2. Ratificar l'aprovació de la modificació de l'article 49 del Reglament intern 
d'organització i funcionament del Districte de Sants-Montjuïc, aprovada pel Consell 
Plenari del Districte en sessió extraordinària de 31 de gener de 2012, d'acord amb 
el text que consta a l'expedient. 
 
 
COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 
 
3. Resoldre les al·legacions que s’han presentat als Estatuts de la Fundació 
Barcelona Mobile World Capital Foundation, en el sentit i termes que figuren en 
l’informe que consta a l’expedient i que es dóna per reproduït. Aprovar 
definitivament la creació de la Fundació Barcelona Mobile World Capital Fundación. 
Aprovar definitivament els estatuts de la Fundació, segons documentació adjunta. 
Ratificar el Protocol de suport a la candidatura de Barcelona a Mobile World 
Capital, annex a l’expedient. Autoritzar, i disposar una vegada que estigui 
constituïda, la despesa de 30.000.000,00 euros a favor de la Fundació Barcelona 
Mobile World Capital Foundation, amb càrrec a la partida esmentada en el 
document comptable, dels pressupostos dels anys 2012-2017 pels imports 
establerts en l’acord segons el protocol de suport a la candidatura de Barcelona a 
Mobile World Capital i subordinada al crèdit que per a cada exercici autoritzin els 
respectius pressupostos. Notificar el present acord al Ministeri d’Indústria, Turisme 
i Comerç, la Generalitat de Catalunya, Fira Internacional de Barcelona, i GSMA Ltd. 
Facultar a l’Alcalde perquè pugui dur a terme les actuacions necessàries per a la 
plena efectivitat del present acord. 
 
4. Autoritzar a Regesa, Aparcaments i Serveis, SA com a titular del dret real 
d’aprofitament respecte de la porció de les finques municipals de la plaça de 
Wagner i plaça de Joan Llongueras, situada a l’interior d’illa i amb front als carrers 
de Ganduxer i de Beethoven, on s’ubica l’aparcament soterrani construït per 
aquesta societat, la constitució d’una hipoteca sobre l’esmentat aparcament com a 
garantia d’un préstec de 4.500.000 euros, de principal, a concertar amb La Caixa i 
destinat a la finalitat exclusiva de renovar l’endeutament a curt termini concertat 
inicialment pel finançament de les obres de construcció, amb una durada màxima 
d’amortització de 15 anys, d’acord amb les condicions annexes, que s’aproven. 
 
 
COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT 
 
Districte de Sants-Montjuïc - Districte d'Horta-Guinardó 
 
5. Aprovar el Conveni per a l’execució del Projecte de reparcel·lació del Polígon 
d’actuació urbanística núm. 1 del Sector 1 de la Modificació del Pla general 
metropolità en l’àmbit discontinu Batllò-Magòria i les parcel·les situades a la Via 
Laietana núm. 2 i 8-10, Pau Claris núm. 158-160, Girona núm. 20 i Carrera núm. 
12, i de Mutu acord expropiatori de determinació del preu just de la finca de 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1447 
 
l’Avinguda Verge de Montserrat, 97-107 (identificació cadastral i número de policia 
actual 89-103), i de periodificació i vinculació del seu pagament a satisfer les 
despeses plurianuals d’urbanització del projecte de reparcel·lació esmentat, que es 
preveu formalitzar entre l’Ajuntament de Barcelona com administració actuant i 
l’entitat mercantil “Desarrollos Inmobiliarios Grupo Gaudir II, SL” en qualitat 
d’adjudicatària de finques de resultat del projecte de reparcel·lació i de propietària 
de l’esmentada finca de l’Avinguda Verge de Montserrat, per les raons que consten 
en l’informe de la Direcció de serveis de gestió urbanística obrant a l’expedient i 
que es dóna per íntegrament reproduït. Sotmetre’l a informació pública pel termini 
d’un mes, de conformitat amb els articles 11 i 16.3 del Text refós de la Llei de sòl 
aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, i 25 i 26 del  Decret 
305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, i 
en cas que no es formulin al·legacions procedir a la seva formalització. Autoritzar 
el pagament de la primera quota de 10.000.000€ més IVA, a assumir per 
l’Ajuntament en els termes del Conveni, amb càrrec al pressupost de 2012. 
Autoritzar el pagament plurianual de 2.000.000€, 12.070.000€, 3.250.000€ i 
3.880.000€, respectivament, corresponents al mutu acord expropiatori de 
determinació del preu just de la finca de l’Avinguda Verge de Montserrat, 97-107 
(identificació cadastral i número de policia actual 89-103) amb càrrec a la dotació 
per a les expropiacions a instància de part  continguda en els pressupostos dels 
exercicis 2012, 2013, 2014 i 2015, respectivament, en el benentès que 
l’esmentada consignació queda subordinada al crèdit que per cada exercici 
autoritzin els respectius pressupostos, d’acord amb l’art. 174 del RDL 2/2004, de 5 
de març, regulador de les Hisendes Locals. Facultar al Tercer Tinent d’Alcalde, per 
a l’adopció dels actes necessaris per al desenvolupament i execució d’aquest acord, 
entre els quals s’hi inclou la possibilitat de la modificació, en el cas que sigui 
pertinent, amb l’autorització de la despesa que això comporti, així com el 
reajustament de les anualitats definides, en el marc dels pressupostos 
corresponents. 
 
Districte de Sants-Montjuïc 
 
6. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, la Modificació del Pla especial d’infraestructures per al canvi 
d’ubicació del dipòsit antidescàrrega de sistemes unitaris (Marina del Prat Vermell),  
d’iniciativa municipal, amb les modificacions a que fa referència l’informe de la 
Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de 
motivació s’incorpora a aquest acord. 
 
 
COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ 
 
7. Donar conformitat, per part de l’Ajuntament de Barcelona com a patró de la 
Fundació Barcelona Cultura, als acords adoptats pel Patronat de l'esmentada 
Fundació, en sessió del passat 22 de març de 2010 i 30 de març de 2011, per la 
qual es va acordar la modificació dels seus estatuts segons consta a l'expedient 
administratiu annex. 
 
 
COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT 
 
8. Adscriure l’ús i constituir un dret real d’aprofitament a favor de Regesa 
Aparcaments i Serveis, SA, respecte a la finca municipal situada a l’avinguda 
d’Escolapi Càncer, núm. 2-X (plaça dels Eucaliptus), grafiada en el plànol annex, 
on s’ubica l’aparcament soterrani en construcció per part d’aquesta Societat; 
sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no 
s’hi formulen reclamacions o al·legacions, formalitzar l’adscripció i la constitució del 
dret real d’aprofitament, d’acord amb les condicions del document annex, que 
s’aproven; promoure la seva inscripció en el Registre de la Propietat; i facultar al 
1448 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
regidor de Mobilitat per a la realització de totes les actuacions encaminades a 
concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
9. Adscriure l’ús i constituir un dret real d’aprofitament a favor de Regesa 
Aparcaments i Serveis, SA, respecte a les finques municipals situades als carrers 
Sancho de Ávila, núm. 148 i Ciutat de Granada, núms. 112LX-120LX (plaça 
d’Isabel Vilà), grafiades en el plànol annex, i inscrites a l’Inventari de Béns 
Immobles d’aquest Ajuntament amb els núms. 606.223 i 607.354 respectivament, 
on s’ubicarà l’aparcament soterrani a construir per aquesta Societat; sotmetre 
l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi 
formulen reclamacions o al·legacions, formalitzar l’adscripció i la constitució del 
dret real d’aprofitament, d’acord amb les condicions del document annex, que 
s’aproven; promoure la seva inscripció en el Registre de la Propietat; realitzar les 
operacions hipotecàries necessàries per tal d’individualitzar, com a finca registral 
independent, la finca objecte del present acord, manifestant, d’acord amb l’article 
190.1 del Text refós de la Llei d’urbanisme (D. Leg. 1/2010, de 3 d’agost) en 
relació amb l’article 78 i concordants del RD 1.093/1997, de 4 de juliol, en virtut 
del qual s’aprovaren les normes complementàries al Reglament per a l’execució de 
la Llei hipotecària, sobre inscripció en el registre de la propietat d’actes de 
naturalesa urbanística, la innecessarietat de llicència de parcel·lació; i facultar al 
regidor de Mobilitat per a la realització de totes les actuacions encaminades a 
concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
10. Adscriure l’ús i constituir un dret real d’aprofitament a favor de Regesa 
Aparcaments i Serveis, SA, respecte a la finca municipal situada al barri del 
Guinardó, al carrer d’Escornalbou, núm. 45 X, entre la Ronda del Guinardó i el 
carrer de la Renaixença, grafiada en el plànol annex, on s’ubica l’aparcament 
soterrani a construir per aquesta Societat; sotmetre l’expedient a informació 
pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o 
al·legacions, formalitzar l’adscripció i la constitució del dret real d’aprofitament, 
d’acord amb les condicions del document annex, que s’aproven; promoure la seva 
inscripció en el Registre de la Propietat; i facultar al regidor de Mobilitat per a la 
realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el 
present acord. 
 
 
D) Part d'impuls i control 
 
a) Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a 
continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no 
produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. 
 
Del Grup Municipal del PP: 
 
2. Instar al Govern Municipal a: 1. Retirar el document presentat com "Informe 
Barcelona 2012. Reactivació econòmica, benestar i qualitat de vida", perquè els 
seus continguts no responen als objectius d’un debat com el de l’Estat de la Ciutat. 
2. Presentar, de forma immediata, el Programa d’Actuació Municipal i dels 
Districtes 2012-2015, amb la finalitat que es presenti per a la seva aprovació 
inicial a la Comissió de Presidència, en el mes de maig. 
 
Del Grup Municipal d’UpB: 
 
4. El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda que el govern 
municipal: 1. Treballi per a la defensa d’una gestió autònoma de cada una de les 
infraestructures metropolitanes (Port,  Aeroport i transport ferroviari) i que 
garanteixi la participació majoritària de les institucions catalanes en els seus 
processos de decisió i de gestió estratègics, per tal que vetllin pel seu potencial de 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1449 
 
creixement, i per tant, pels interessos de Barcelona. 2. Identifiqui els passos a 
seguir per tal de crear una Anella Logística amb comandament, que coordini i 
gestioni conjuntament el port, l’aeroport, el transport ferroviari i el Consorci de la 
Zona Franca, i que ens permeti competir amb els principals nusos logístics 
d’Europa. 
 
 
F) Declaració Institucional 
 
Única. El Plenari del Consell Municipal acorda: Primer. Reafirmar el nostre 
compromís de treballar per a la igualtat real i efectiva de les dones i els homes de 
Barcelona, tot tenint en compte les seves necessitats i demandes, per tal de 
continuar treballant per a construir una societat més justa i equitativa. Segon. 
Fomentar la responsabilitat compartida o coresponsabilitat entre homes i dones, en 
tots els àmbits, amb els mateixos drets i deures en el desenvolupament de les 
seves capacitats laborals, familiars i personals. Tercer. Promoure l’aplicació de 
polítiques de gènere, tant dins dels organismes públics com en els espais socials, i 
de manera especial en el món laboral, per facilitar la conciliació i l’equilibri en els 
usos del temps. Quart. Coordinar totes les accions adreçades a la sensibilització, la 
prevenció i l’educació amb perspectiva de gènere, amb el suport de les entitats de 
dones de la ciutat, de manera que garanteixin uns paràmetres de vida social 
basats en la coresponsabilitat en tots els àmbits. Cinquè. Donar suport a la feina 
realitzada per les entitats i empreses del municipi que treballen per l’assoliment de 
la igualtat entre dones i homes. Sisè. Convidar als mitjans de comunicació a 
difondre un missatge d’igualtat entre dones i homes per tal de sensibilitzar a la 
ciutadania de la importància d’aquest fet pel que fa a les relacions personals i 
col·lectives. Setè. Millorar la difusió de bones pràctiques basades en valors 
associats a la igualtat i la coresponsabilitat en tots els àmbits. 
 
 
  
1450 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
COMISSIÓ DE GOVERN 
Actes 
 
Acta de la sessió celebrada el dia 22 de febrer de 2012 i aprovada el dia 29 
de febrer de 2012 
 
A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el 
dia vint-i-dos de febrer de dos mil dotze s'hi reuneix la Comissió de Govern en 
sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de 
Llobatera. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes Sres. Tinents i Tinentes d’Alcalde, 
Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Maite Fandos i Payà, Jaume 
Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Mercè 
Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, 
Irma Rognoni i Viader, i la Delegada Sectorial, Sra. Cristina Iniesta Blasco, assistits 
pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. 
Excusen la seva assistència els Ims. Srs. Antoni Vives i Tomàs, Joan Puigdollers i 
Fargas, Gerard Ardanuy i Mata, i Eduard Freixedes i Plans. 
També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Constantí Serrallonga Tintoré. 
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les nou 
hores. 
 
A) Aprovació de l'acta de la sessió de 8 de febrer de 2012 
 
 Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 8 de febrer de 
2012, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i 
s'aprova. 
 
B) Part Informativa 
 
a) Despatx d'ofici 
b) Informes 
 
C) Part Decisòria  
 
a) Propostes d'acord 
 
Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda: 
 
ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 
 
1. Aprovar les bases per a la formulació del Programa d'Actuació Municipal 
 
2. Aprovar els criteris per a l’exercici de la funció de secretaria dels consells 
d’administració de les societats amb capital íntegrament o majoritàriament 
municipal. 
Es retira la proposta precedent. 
 
3. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Mònica Torra Homar (mat. 
804926) entre la seva activitat municipal com a Educadora amb la categoria 
professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM L’Arquet de 
l’Institut Municipal d’Educació d'aquest Ajuntament amb les funcions pròpies d’un 
lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada de venedora de roba a Children 
Retail España, SL, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en 
les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional 
privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1451 
 
l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, 
la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures 
públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 
26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, 
la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la 
Comissió de Presidència i Règim Interior. 
 
4. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Susana Matías Muñoz (mat 
804927) entre la seva activitat municipal com a Educadora amb la categoria 
professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM El Caminet del 
Besòs de l’Institut Municipal d’Educació d'aquest Ajuntament amb les funcions 
pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada d’auxiliar d’educació 
a Picafort, SL, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les 
causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional 
privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a 
l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, 
la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures 
públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 
26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, 
la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la 
Comissió de Presidència i Règim Interior. 
 
5. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Joaquim Llimona Balcells (mat. 
71941) entre la seva activitat municipal com a personal eventual, amb destinació a 
la Direcció de Cooperació i Relacions Internacionals de la Gerència de Recursos, on 
desenvolupa el lloc de treball de Director, i l’activitat pública com a professor 
associat de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2011-2012, del 15 de 
setembre de 2011 al 14 de setembre de 2012 i pròrrogues que es puguin produir 
en aquest contracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 16 i 4 de la 
Llei 53/1984, de 26 desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les 
administracions públiques, en la redacció donada per la Llei 7/2007, de 13 d’abril, 
de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i per allò establert a l’acord del Consell 
Municipal reunit en plenari el 19 de juny de 1996. D’altra banda, la present 
autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de 
desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 
21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-Ne compte a 
la Comissió de Presidència i Règim Interior. 
 
6. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Jordi Pascual Ruiz (mat. 26421), 
entre la seva activitat municipal com a personal eventual amb destinació a la 
Direcció Barcelona Capital, on desenvolupa el lloc de treball de Responsable Xarxa 
Internacional, i l’activitat pública com a col·laborador docent a la Fundació per a la 
Universitat Oberta de Catalunya a temps parcial, per al curs acadèmic 2011-2012, 
des del 19 d'octubre de 2011 fins al 21 de febrer, i pròrrogues que es puguin 
produir en aquest contracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 3 i 
següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal 
de les administracions públiques i l’article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la 
Generalitat en relació a l’article 7 de la Llei 17/1997, de 24 de desembre, de 
Mesures administratives i d’organització, que estableix la concurrència d’interès 
públic en relació amb les tasques de tutoria i consultoria del personal docent 
col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. L’activitat secundària no podrà 
superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i 
en horari no coincident amb el municipal. Donar-ne compte a la Comissió de 
Presidència i Règim Interior. 
 
1452 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
 
 
 
Districte de Sarrià-Sant Gervasi 
 
7. Aprovar el conveni de col·laboració a subscriure entre l’Ajuntament de 
Barcelona (Districte de Sarrià-Sant Gervasi), l’Associació Centre Cultural Sant 
Vicenç de Sarrià, i la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, regulador de l’atorgament 
d’una subvenció nominativa directa a favor de l’Associació Centre Cultural de Sant 
Vicenç de Sarrià, per a la realització d’obres de reforma parcial de la capsa 
escènica del teatre del Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià; autoritzar i 
disposar la despesa per un import màxim de 200.000,00 euros amb càrrec al/s 
pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor del Centre 
Cultural Sant Vicenç de Sarrià, amb NIF G64854920, amb codi de subvenció 
12S00087, i delegar en el regidor del Districte la signatura del conveni. 
 
Districte de Gràcia 
 
8. Aprovar l'addenda al conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona 
i l'entitat Centre Moral i Instructiu de Gràcia, amb NIF G08703273, aprovat per 
resolució de l'Alcaldia, de 5 d'abril de 2011; autoritzar i disposar la despesa per la 
quantitat de 24.400,00 euros a favor de l'esmentada entitat, corresponent a 
l'aportació municipal per l'anualitat 2012 en compliment de la clàusula quarta del 
mencionat conveni i facultar a la regidora del Districte de Gràcia per a la signatura 
dels documents necessaris per a materialitzar aquesta resolució. 
 
9. Aprovar l'addenda al conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona 
i l'entitat Lluïsos de Gràcia (NIF G58040775), aprovat per resolució de l'Alcaldia, 
d'1 d'abril de 2011; autoritzar i disposar la despesa per la quantitat de 27.135,76 
euros a favor de l'esmentada entitat, corresponent a l'aportació municipal per 
l'anualitat 2012 en compliment de la clàusula tercera del mencionat conveni i 
facultar a la regidora del Districte de Gràcia per a la signatura dels documents 
necessaris per a materialitzar aquesta resolució. 
 
 
ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 
 
10. Informar favorablement les actuacions d'inversions relacionades en el 
document febrer 2012, i seguiment de les inversions en curs. 
 
11. Aprovar el projecte normatiu per a l'aprovació d'un nou Reglament Orgànic 
del Consell Tributari, i donar-li el tràmit previst en els articles 108 i següents del 
Reglament Orgànic Municipal. 
 
12. Restar assabentat de la instrucció de la Tinència d'Alcaldia d'Economia, 
Empresa i Ocupació sobre l'aplicació dels ajustos del Sistema Europeu de Comptes 
Nacionals i Regionals (SEC 95) al procés d'elaboració i liquidació del pressupost 
municipal. 
 
13. Adquirir, a títol de compravenda, a la societat Urbanística Metropolitana 
Rehabilitació i Gestió, SA (REGESA), lliure de càrregues i gravàmens, l'entitat núm. 
111 local situat a la promoció de l' illa C de Torre Baró (carrer Escolapi Càncer, 
núm. 7); aprovar com a preu del local la quantitat de 2.095.222,13 euros més 
l'import de 377.139,98 euros en concepte de l'Impost del valor afegit, IVA, fent un 
total de 2.472.362,11 euros; autoritzar, disposar i abonar la despesa amb càrrec 
de la corresponent partida pressupostària; formalitzar la compravenda en 
escriptura pública; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 
 
14. Aprovar l’expedient núm. 3-007/2012 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import 1.314.712,06 euros, 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1453 
 
de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions 
pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12012791. 
 
15. Aprovar l’expedient núm. 3-001/2012 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import 3.682.891,00 euros, 
de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions 
pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12010991. 
Es retira la proposta precedent. 
 
16. Aprovar l’expedient núm. 3-008/2012 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import  84.320,00 euros, de 
conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries 
que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12020191. 
 
17. Aprovar l’expedient núm. 3-010/2012 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import 1.982.465,47 euros, 
de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions 
pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12020991. 
 
18. Aprovar l’expedient núm. 3-012/2012 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import  1.026.768,56 euros 
de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions 
pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12020791. 
 
19. Aprovar la modificació dels preus públics per a l’any 2012 i següents, de 
determinades prestacions de serveis de les instal·lacions esportives municipals al 
CEM Espanya Industrial, CEM Cotxeres Borbó i CEM Vintró, segons annex que 
s’adjunta. 
 
20. Aprovar la concertació d’un crèdit a curt termini fins un límit de 
20.000.000,00 euros amb Ibercaja en les condicions que s’adjunten; facultar a la 
Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, segona tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i 
Ocupació, i al Sr. Jordi Joly Lena, gerent d’Economia, Empresa i Ocupació, de 
forma indistinta, per a la signatura i l’atorgament de la documentació necessària 
per a la seva formalització; donar compte d’aquest acord al primer Consell 
Municipal que se celebri. 
 
21. Aprovar la concertació d’un crèdit a curt termini fins un límit de 
10.000.000,00 euros amb Banc de Sabadell en les condicions que s’adjunten; 
facultar a la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, segona tinent d’alcalde d’Economia, 
Empresa i Ocupació, i al Sr. Jordi Joly i Lena, gerent d’Economia, Empresa i 
Ocupació, de forma indistinta, per a la signatura i l’atorgament de la documentació 
necessària per a la seva formalització; Donar compte d’aquest acord al primer 
Consell Municipal que se celebri. 
 
22. Aprovar la concertació d’un crèdit a curt termini fins un límit de 
20.000.000,- euros amb Banco Santander en les condicions que s’adjunten; 
facultar a la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, segona tinent d’alcalde d’Economia, 
Empresa i Ocupació, i al Sr. Jordi Joly i Lena, gerent d’Economia, Empresa i 
Ocupació, de forma indistinta, per a la signatura i l’atorgament de la documentació 
necessària per a la seva formalització; donar compte d’aquest acord al primer 
Consell Municipal que se celebri. 
 
 
ÀREA D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES, HABITATGE, MEDI AMBIENT I 
SISTEMES D'INFORMACIÓ I TELECOMUNICACIONS 
 
23. Estimar en part el recurs especial en matèria de contractació interposat per 
Forgas Arquitectes, S.L.P. amb NIF B64571235, contra el decret d’alcaldia, de 26 
de juliol de 2011, que resol deixar sense efecte l’adjudicació provisional del 
1454 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
contracte 10002350 relatiu a la redacció del Projecte Bàsic, Executiu i Estudi de 
Seguretat i Salut per la construcció del nou Parc d’Acollida d’Animals de 
Companyia, que li havia estat adjudicat provisionalment per decret d’alcaldia, de 
23 de febrer de 2011, en base als següents fonaments: 1r) Procedeix estimar la 
reclamació relativa a les despeses derivades de la constitució i manteniment de 
l’aval bancari dipositat com a garantia definitiva del contracte, de conformitat amb 
els articles 139.1 i 141.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de règim jurídic 
de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, atès que 
s’aprecia una relació directa entre l’activitat de l’Administració i la despesa soferta 
pel reclamant. 2n) Procedeix estimar la reclamació relativa a la realització de 
material gràfic del projecte guanyador del concurs, d’acord amb l’informe del 
Departament de Comunicació de Medi Ambient i Serveis Urbans, de 13 de 
desembre de 2011. 3r) Procedeix desestimar la reclamació relativa a despeses de 
personal, atès que no ha resultat acreditada l’existència de nexe causal entre la 
contractació laboral de les dues persones assenyalades pel recurrent (i per tant, 
les despeses ocasionades per aquesta contractació) i la resolució que es recorre. 
Autoritzar, disposar i obligar la despesa per un import de 4.179,89 euros, a favor 
de Forgas Arquitectes, S.L.P. amb NIF B64571235, amb càrrec als pressupostos i 
partides indicades el document comptable, en concepte d’estimació parcial del 
recurs interposat contra el decret d’alcaldia, de 26 de juliol de 2011, que resol 
deixar sense efecte l’adjudicació provisional del contracte 10002350 relatiu a la 
redacció del Projecte Bàsic, Executiu i Estudi de Seguretat i Salut per la construcció 
del nou Parc d’Acollida d’Animals de Companyia. Notificar la present resolució a 
tots els interessats  donar-ne compte a la Comissió municipal corresponent. 
 
Districte de les Corts 
 
24. Aprovar la proposta d’ajust de les fases d’execució contingudes al Projecte 
de Delimitació Poligonal i Determinació del Sistema d’Actuació de la modificació del 
Pla General Metropolità a l’àmbit de la Colònia Castells, aprovat definitivament per 
la Comissió de Govern, el 14 de maig de 2008, que ha elaborat l’Institut Català del 
Sòl en la seva qualitat de beneficiari de l’expropiació, atès que aporta una millora 
tècnica i econòmica per a dita execució, d’acord amb els motius i fonaments que es 
contenen a l’informe jurídic, de 31 de gener de 2012, de la Direcció de Serveis 
Jurídics de l’Institut Municipal d'Urbanisme que consta a l’expedient administratiu i 
que es dóna per reproduït a efectes de motivació, fases d’execució II i III que es 
delimiten en el plànol annex i que seran les que regiran el desenvolupament de les 
actuacions pendents en l’àmbit de gestió; notificar aquest acord als interessats i a 
l’Incasòl, com a beneficiari de l’expropiació. 
 
Districte de Sarrià-Sant Gervasi 
 
25. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1. a) de la Carta 
Municipal de Barcelona, la modificació del Pla especial urbanístic de l’equipament 
Mútua Maz-Clínica Sant Honorat, ubicada a l’avinguda del Tibidabo, núm. 20, 
promoguda per Mútua Maz-Clínica Sant Honorat; exposar-lo al públic pel termini 
d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i 
donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 
 
Districte de Sant Andreu 
 
26. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 119 del Decret legislatiu 
1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i de 
l’article 162 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament 
de la Llei d’urbanisme, el compte de liquidació definitiu quantificat en l’import de 
349.110,87 euros, impost del valor afegit, IVA, exclòs, del Projecte de 
reparcel·lació de la Unitat d’Actuació que comprèn les finques situades al carrer 
Felip II, núms. 33-35 i al carrer Palència, núms. 13-21 i part de la núm. 46-52, 
d’acord amb l’informe emès per la Direcció de Gestió de Sòl de Bagursa, de 6 de 
febrer de 2012, que figura a l’expedient; establint un saldo definitiu negatiu 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1455 
 
d'11.461,19 euros, impost del valor afegit, IVA, exclòs. Notificar individualment 
aquest acord als interessats. 
 
ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 
 
27. Iniciar, d’acord amb els articles 22 i 109.1 del TRLCSP, l’expedient per a la 
contractació del servei relatiu al concert de places residencials d’acolliment 
d’urgències a la vellesa de caire temporal, dels serveis de tractament social 
necessaris per atendre-les, durant el termini comprès entre el dia 1 de març de 
2012 o, altrament, el que es fixi en la formalització del contracte i fins al 31 de 
desembre de 2013, vist l’informe del director del Departament de Família i Serveis 
Socials i de la Tècnic del Departament de Gent Gran que s’adjunta, el qual justifica 
la idoneïtat i la necessitat del contracte. Autoritzar la despesa d’aquest contracte 
per un import d’1.371.242,40 euros, dels quals 1.318.502,31 euros són pressupost 
net i 52.740,09 euros són en concepte d’Impost sobre el valor afegit al tipus del 
4%, amb càrrec al pressupost i partida indicats al document comptable. L’any 
2012 per import de 623.292,00 euros, dels quals 599.319,23 euros són pressupost 
net i 23.972,77 euros són en concepte d’Impost sobre el valor afegit al tipus del 
4%, i l’any 2013 per import de 747.950,40 euros, dels quals 719.183,08 euros són 
pressupost net i 28.767,32 euros són en concepte d’Impost sobre el valor afegit al 
tipus del 4%. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter 
plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada 
exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. Disposar l’obertura del 
procediment d’adjudicació amb utilització del procediment negociat, sense 
publicitat i amb consulta, d’acord amb l’article 169, en relació amb l’article 178 del 
TRLCSP. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de 
prescripcions tècniques que regiran l’adjudicació d’aquest contracte, en 
compliment dels articles 115 i 116 de l’esmentat text legal. Procedir a la sol·licitud 
d’ofertes als empresaris interessats en la licitació del contracte esmentat, 
mitjançant procediment negociat sense publicitat, de conformitat amb el que 
disposa l’article 170.c) del TRLCSP. Declarar la improcedència de revisió de preus a 
l’empara de l’article 89 del TRLCSP, ateses les característiques del contracte. 
Donar compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 
 
b) Mocions 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 
deu hores i trenta minuts. 
 
 
  
1456 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
Acords 
 
Acords de la sessió del dia 29 de febrer de 2012. 
 
Aprovació de l'acta de la sessió de 22 de febrer de 2012. 
 
ACORDS DECISORIS 
 
 
ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 
 
1. Aprovar el projecte normatiu per un nou Reglament de les Medalles, els 
Títols, els Honors i les Distincions de l’Ajuntament de Barcelona seguint el 
procediment establert en l’article 108 i ss. del Reglament Orgànic Municipal. 
 
2. Desestimar, amb motivació en els informes obrants en l’expedient, els 
recursos de reposició interposats respectivament el 9 de febrer de 2012 pel Sr. 
Pedro L. Yúfera Sales, actuant en nom i representació, com a Degà de l’Il·lustre 
Col·legi d’Advocats de Barcelona, i el 10 de febrer de 2012 per la Sra. Marion 
Hohn, com a Presidenta de l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets 
Humans (ACDDH), contra l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de 
Barcelona, de 21 de desembre de 2011, pel qual es va suprimir el Registre 
Municipal d’Unions Civils de l’Ajuntament de Barcelona, i es van deixar sense 
efecte les seves normes reguladores, així com la instrucció de l’Alcalde, d’1 de juny 
de 1994, sobre el desenvolupament normatiu del Registre Municipal d’Unions 
Civils. Desestimar igualment, la petició de suspensió de l’acord de referència. I, en 
conseqüència, confirmar la resolució impugnada. 
 
 
ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 
 
4. Aprovar l’expedient núm. 3-015/2012 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import 779.752,33 euros, de 
conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries 
que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12022091. 
 
 
ÀREA D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES, HABITATGE, MEDI AMBIENT I 
SISTEMES D'INFORMACIÓ I TELECOMUNICACIONS 
 
5. Aprovar la reestructuració i racionalització del sistema de prestació de serveis 
i activitats de cadascuna de les societats que com a instruments de gestió directa 
de l’Ajuntament de Barcelona conformen el denominat grup BIMSA, integrat per 
“Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, i les filials de la  mateixa “22 Arroba 
Bcn, SA”, “Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA”, “Pro Nou Barris, SA”, 
“ProEixample, SA” i “Foment de Ciutat Vella, SA”, per les causes que s’indiquen a 
l’Informe que s’acompanya a l’expedient, fonamentades en la reestructuració i 
racionalització de l’organització administrativa, l’eficàcia en la prestació dels 
serveis i activitats i en l’eficiència en la despesa pública. Aprovar l’”Informe sobre 
la reestructuració i racionalització dels recursos municipals destinats a la inversió 
en infraestructures”, incorporant-lo al present acord com a motivació del mateix. 
Interessar dels respectius Consells d’Administració de les societats mercantils, 
l’adopció dels acords necessaris per a l’efectivitat del procés de reestructuració i 
racionalització del grup BIMSA. 
 
Districte d'Horta-Guinardó 
 
9. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanització de la UA3 de la modificació 
del Pla General Metropolità de l’àmbit del Mercat del Guinardó i el seu entorn. 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1457 
 
Districte d’Horta-Guinardó, d’acord amb els articles 89.6 i 119.2 del Decret 
legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel que s’aprova el Text refós de la Llei 
d’urbanisme de Catalunya de 2010, amb un pressupost d’execució per contracte, 
per a coneixement de l’Administració, d’1.798.134,80 euros, impost del valor 
afegit, IVA exclòs, amb finançament municipal, d’acord amb l’informe de 27 de 
gener de 2012 de Bagur, SA, el qual consta a l’expedient i es dóna per reproduït; 
publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i a la Gaseta 
Municipal; notificar-lo als interessats; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat 
Urbà i Medi Ambient. 
 
 
ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 
 
10. Aprovar, el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i associació La 
Prosperitat Cultura en Acció 2, amb NIF G64781123, per a l’execució del projecte 
anomenat “Xarxa 9 Barris Acull” amb un cost total d’execució de 111.630,00 
euros, que formalitza l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i 
amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 
38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions i 6.2 de la normativa 
general reguladora de les subvencions, per un import de 78.130,00 euros; declarar 
la no inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els 
informes que consten en l’expedient; autoritzar i disposar la despesa de 78.130,00 
euros amb càrrec a la partida 489.03 231.61 0201 de l’exercici del 2012, 
equivalent al 69,99 % del cost total del projecte. Requerir a l’entitat beneficiària 
per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la 
finalització del projecte, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts 
d’acord amb els annexos que s’aproven. 
 
11. Aprovar l’expedient de contractació, d’acord amb l’article 110 del Text refós 
de la Llei de contractes del sector públic, l’expedient per a la contractació del 
servei de gestió de conflictes d’àmbit social a l’espai urbà mitjançant procediment 
obert i durant el termini comprés entre l'1 d’abril de 2012, o el dia següent a la 
formalització del contracte si fos posterior i fins al 31 de març de 2014, segons 
informe de la tècnica responsable del servei, amb el vistiplau del cap del 
Departament de Serveis Socials Bàsics i del director de Família i Serveis Socials, de 
7 de febrer de 2012; Autoritzar la despesa d’aquest contracte per un import 
d'1.036.461,51 euros, dels quals 959.686,58 euros són pressupost net i 76.774,93 
euros són en concepte d’Impost sobre el valor afegit al tipus del 8%, amb càrrec a 
la partida 0201 22731 23102 dels respectius pressupostos i de la forma següent: - 
388.673,07 euros, IVA inclòs al tipus impositiu del 8% i amb càrrec del pressupost 
de 2012; 518.230,75 euros IVA inclòs al tipus impositiu del 8% i amb càrrec del 
pressupost de 2013, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient. -
129.557,69 euros IVA inclòs al tipus impositiu del 8% i amb càrrec del pressupost 
de 2014, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient. Disposar 
l’obertura del procediment d’adjudicació amb utilització del procediment obert, 
d’acord amb l’article 157 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic; 
Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions 
tècniques que regiran l’adjudicació d’aquest contracte, en compliment dels articles 
115 i 116 de l’esmentat text legal; declarar la improcedència de revisió de preus a 
l’empara de l’article 89 del TRLCSP, ateses les característiques del contracte. 
 
12. Aprovar la revisió de preus per a l’exercici 2011 del plec de clàusules 
administratives particulars regulador del contracte 10003945, que té per objecte el 
concert de places d’acolliment residencial temporal i tractament social al Centre 
Sant Joan de Déu, Serveis Socials, per l’import de 2.419,07 euros, IVA inclòs, i que 
suposa un increment d’un 3,43102% sobre els preus inicials del contracte, que 
s’aplicaran a partir del dia 1 de desembre de 2011 (quedant establert el preu net 
usuari/dia en 50,9957 euros), de conformitat amb el que determina la clàusula 8 
del plec que el regula i en aplicació de l’article 78.3 de la Llei de contractes del 
sector públic; Autoritzar i disposar a favor de Sant Joan de Déu, Serveis Socials, 
1458 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
amb NIF R-5800637-J, la despesa de 2.419,07 euros, IVA inclòs, amb càrrec a la 
partida 0201 227.31 231.41 del pressupost de l’exercici 2012. 
 
 
  
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1459 
 
DISPOSICIONS GENERALS 
Acords dels òrgans de govern 
 
Modificacions de crèdit dins el Pressupost General de 2012 
 
 
TRANSFERÈNCIES 
 
Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 25 de gener de 2012 
Expedient núm.3-002/2012 
 
Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes 
Ass. 
610 D/20200/92001 MC7(0) Arrendament edificis i altres  38.603,57 
contruccions 
610 D/48901/92405 MC8(0) Subv. Per convocatòria a 38.603,57  
inst.s.afany lucre 
      
   TOTAL 38.603,57 38.603,57 
 
 
 
Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 22 de febrer de 2012 
Expedient núm.3-007/2012 
 
Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes 
Ass. 
703 D/60900/43301 MC7(0) Inversions  859.912,06 
703 D/60987/17101 MC7(0) Inversions Parcs i Jardins  334.800,00 
703 D/60900/15103 MC7(0) Inversions  120.000,00 
703 D/74310/17101 MC8(0) IM Parcs i Jardins No activable 334.800,00  
201 D/63283/15103 MC8(0) Projecte adequació local propi 120.000,00  
per CUESB 
703 D/74402/43301 MC8(0) Barcelona Activa Eix 1 No 393.662,06  
activable 
703 D/74400/43301 MC8(0) Barcelona Activa No activable 466.250,00  
      
   TOTAL 1.314.712,06 1.314.712,06 
 
 
  
1460 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 22 de febrer de 2012 
Expedient núm.3-008/2012 
Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes 
Ass. 
604 D/22602/92502 MC7(0) Publicitat i propaganda  4.000,00 
101 D/22109/92003 MC8(0) Altre material de consum no 4.000,00  
invent. 
607 D/20200/92001 MC7(0) Arrendament edificis i altres  3.000,00 
contruccions 
101 D/22109/92003 MC8(0) Altre materiall de consum 3.000,00  
602 D/22602/92001 MC7(0) Publicitat  10.000,00 
101 D/22109/92003 MC8(0) Altre materiall de consum 10.000,00  
601 D/22602/92003 MC7(0) Publicitat i propaganda  12.000,00 
101 D/22109/92003 MC8(0) Altre material de consum 12.000,00  
603 D/22109/92001 MC7(0) Altre material de consum  3.000,00 
101 D/22109/92003 MC8(0) Altre material de consum 3.000,00  
608 D/22109/92001 MC7(0) Altre material de consum  45.000,00 
101 D/22109/92003 MC8(0) Altre material de consum 45.000,00  
606 D/22003/92001 MC7(0) Altres despeses compra  500,00 
serveis 
101 D/22109/92003 MC8(0) Altre material de consum 500,00  
501 D/22109/92003 MC7(0) Altre material de consum  5.820,00 
101 D/22109/92003 MC8(0) Altre material de consum 5.820,00  
609 D/22109/92001 MC7(0) Altre material de consum  1.000,00 
101 D/22109/92003 MC8(0) Altre material de consum 1.000,00  
      
   TOTAL 84.320,00 84.320,00 
 
 
 
Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 22 de febrer de 2012 
Expedient núm.3-010/2012 
Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes 
Ass. 
609 D/60640/15102 MC8(0) Expropiació Pg. Torras i Bages 1.982.465,47  
2 
703 D/60500/15102 MC7(0) Expropiacions  1.982.465,47 
      
   TOTAL 1.982.465,47 1.982.465,47
 
 
 
Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 22 de febrer de 2012 
Expedient núm.3-012/2012 
Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes 
Ass. 
201 D/48902/23103 MC7(0) Altres subv. A instit.sense  42.000,00 
afany lucre 
601 D/48902/23103 MC8(0) Altres subv. A instit.sense 6.000,00  
afany lucre 
602 D/22610/23103 MC8(0) Despeses compra serveis 3.000,00  
603 D/22610/23102 MC8(0) Despeses compra serveis 3.000,00  
605 D/22610/23104 MC8(0) Despeses compra serveis 3.000,00  
606 D/22610/23230 MC8(0) Despeses compra serveis 3.000,00  
607 D/22610/23001 MC8(0) Despeses compra serveis 3.000,00  
  
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1461 
 
      
Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes 
Ass. 
608 D/22719/23103 MC8(0) Altres contractes serveis 12.000,00  
609 D/22610/23103 MC8(0) Despeses compra serveis 6.000,00  
610 D/22610/23103 MC8(0) Despeses compra serveis 3.000,00  
703 D/22719/13201 MC7(0) Altres contractes serveis  381.548,56 
502 D/22712/15501 MC8(0) Manteniment vies publiques 381.548,56  
608 D/22719/33402 MC7(0) Altres contractes serveis  513.800,00 
608 D/48998/33402 MC8(0) Subv. per gestió centres cívics 513.800,00  
607 D/48999/92404 MC7(0) Subvencions gestió serveis  89.420,00 
607 D/22719/92404 MC8(0) Altres contractes serveis 89.420,00  
      
   TOTAL 1.026.768,56 1.026.768,56 
 
 
 
Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 29 de febrer de 2012 
Expedient núm.3-015/2012 
Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes 
Ass. 
703 D/60500/15102 MC7(0) Expropiacions  779.752,33 
606 D/60642/15102 MC8(0) Expropiació Av. Vallcarca 78- 779.752,33  
104 
      
   TOTAL 779.752,33 779.752,33
 
 
  
1462 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
Decrets de l’Alcaldia 
 
 
Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 21 de la 
Llei reguladora de les bases del règim local, i l’article 13 de la Carta Municipal, 
disposo: 
Primer. Adscriure amb efectes d’1 de març de 2012, la posició de la Direcció 
Adjunta d’Infraestructures de Serveis S 08002554 2850E, actualment adscrita a la 
Gerència d’Hàbitat Urbà i ocupada pel Sr. F. Xavier Casas Masjoan P 00019847, a 
la Gerència Adjunta de Coordinació d’Empreses i Entitats Municipals, tot mantenint 
la forma d’ocupació a aquest lloc de treball. 
Barcelona, 28 de febrer de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. 
(Ref. 12-OR000007) 
 
Annex 1: DESCRIPCIÓ DE LES FUNCIONS DE LA DIRECCIÓ ADJUNTA 
D’INFRAESTRUCTURES DE SERVEIS 
 
Direcció Adjunta d’Infraestructures de Serveis 
Nivell associat: 2850E 
Posició: S 08002554 
 
Funcions: 
− Seguiment dels projectes que s’impulsen des de l’Ajuntament de Barcelona i 
altres operadors, que afecten a les infraestructures de serveis. 
− Coordinació dels projectes d’infraestructures de serveis que impacten sobre 
l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 
− Coordinació amb els tècnics de les empreses municipals i altres operadors per 
controlar l’estat de les obres i la seva finalització en el termini establert. 
− Col·laboració amb Gerència en allò que sigui requerit dins del seu àmbit 
d’actuació. 
 
* * * 
 
Decret. L’Alcalde, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de 
Barcelona, i amb el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007 de 12 d’abril, 
per la que s’aprova l’Estatut Bàsic de l’empleat públic, resol: 
El nomenament, del Sr. Jordi Tolrà Mabilon, com a personal Eventual, subgrup 
de classificació C1, en el lloc d’assessor de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat 
i Esports, amb complement de destinació de nivell 22 i específic de responsabilitat 
2215X/S: 08005168, i el règim horari de 25 hores setmanals. 
La Publicació de la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. 
Que es doni compte de la present resolució al Consell Municipal en la pròxima 
sessió que se celebri. 
Barcelona, 28 de febrer de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. 
(Ref. 635/12) 
 
* * * 
 
Decret. L’Alcalde, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de 
Barcelona, i amb el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007 de 12 d’abril, 
per la que s’aprova l’Estatut bàsic de l’empleat públic, resol: 
El nomenament, del Sr. José Centeno Marín, com a personal eventual, subgrup 
de classificació C2, en el lloc de treball de Coordinació de Relacions amb Entitats 
adscrit al Gabinet de l’Alcaldia, amb complement de destinació de nivell 18 i 
específic de responsabilitat 1899X/S: 08003542 i el règim de plena dedicació, amb 
efectes del dia 1 de gener de 2012. 
La Publicació de la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. 
  
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1463 
 
Que es doni compte de la present resolució al  Consell Municipal en la pròxima 
sessió que se celebri. 
Barcelona, 28 de febrer de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. 
(Ref. 710/12) 
 
* * *  
 
Decret. L’Alcalde, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de 
Barcelona, i amb el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007 de 12 d’abril, 
per la que s’aprova l’Estatut bàsic de l’empleat públic, resol: 
El nomenament, de la Sra. M. Clara de Yzaguirre Pabolleta, com a personal 
eventual, subgrup de classificació A1, en el lloc d’assessor/a adscrit a la Direcció 
Tècnica de Premsa de la Direcció d’Alcaldia (Gerència de Recursos), amb 
complement de destinació de nivell 22 i específic de responsabilitat 2215X/S: 
07005174, i el règim de plena dedicació, amb efectes del dia 16 de gener de 2012. 
La Publicació de la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. 
Que es doni compte de la present resolució al Consell Municipal en la pròxima 
sessió que se celebri. 
Barcelona, 28 de febrer de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. 
(Ref. 711/12) 
 
* * *  
 
Decret. En ús de les facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la 
Carta Municipal de Barcelona i l’article 22 del Reglament orgànic de l’Ajuntament 
de Barcelona, disposo: 
Primer. Delegar en el gerent de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, la declaració 
de finalització de la prestació del servei d'habitatge d'acolliment temporal amb 
suport socioeducatiu i del servei d’habitatges d’inclusió adreçat a persones sense 
sostre o en situació d’exclusió social greu, així com l’exercici de les accions 
administratives previstes en la legislació de patrimoni necessàries per a la defensa 
i recuperació de la possessió dels esmentats habitatges, inclòs el desnonament i 
llançament d’eventuals ocupants.  
Segon. Establir que en les resolucions adoptades en exercici de les facultats 
delegades en aquest decret es farà constar expressament que s'actua per 
delegació de l'Alcalde.  
Tercer. Determinar que la delegació d’atribucions conferida en aquesta resolució 
serà efectiva a partir del dia de la seva signatura, sens perjudici de la publicació en 
el Butlletí Oficial de la Província i en la Gaseta Municipal. 
Quart. Donar compte d’aquesta resolució al Plenari del Consell Municipal en la 
primera sessió que celebri. 
Barcelona, 29 de febrer de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera 
(Ref. 769/11) 
 
  
1464 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
CARTIPÀS 
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la 
Carta Municipal de Barcelona, disposo: 
Cessar el Sr. Jordi Baulies i Cortal com a secretari del Consell d’Administració de 
la societat “Barcelona Activa, S.A., Societat Privada Municipal”, agraint-li la gestió 
duta a terme en exercici del càrrec; i Nomenar, de conformitat amb allò establert a 
l’article 17 dels estatuts socials, secretari no conseller del Consell d’Administració 
de l’esmentada companyia al funcionari de carrera d’aquesta Corporació Sr. Àngel 
Pascual i Oliva, tècnic superior en Dret, matrícula 22.229. 
Barcelona, 29 de febrer de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera 
(Ref. 675/12) 
 
* * *  
 
Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13. 1r 
de la Carta de Barcelona i per l’article 15.3 dels Estatuts de la Fundació Barcelona 
Cultura aprovats pel consell Plenari de data 22 de desembre de 2004, i modificats 
en data 22 de març de 201, disposo: 
Nomenar Vicepresident de la Fundació Barcelona Cultura al president de Abertis 
Infraestructuras, SA, Sr. Salvador Alemany i Mas, patró de la Fundació d'acord 
amb el Decret de l'Alcaldia de 20 de setembre de 2011. 
Deixar sense efecte el decret de l’Alcaldia de data 3 de desembre de 2008 pel 
qual s’anomena el Sr. Miquel Roca i Junyent, vicepresident de la Fundació 
Barcelona Cultura, i agrair-li la tasca realitzada en l’exercici del seu càrrec. 
Barcelona, 5 de març de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. 
(Ref. 717/12) 
 
* * * 
 
Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta 
Municipal de Barcelona, i d’acord amb el que determina l’article 11 dels Estatuts 
del Consorci de les Biblioteques de Barcelona, disposo: 
Designar, el Sr. Cels Piñol Guerrero com a vocal del Consell General del Consorci 
de les Biblioteques de Barcelona. 
Barcelona, 5 de març de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. 
(Ref. 746/12) 
 
* * *  
 
Decret. En ús de les facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la 
Carta Municipal de Barcelona, i l’article 22 del Reglament orgànic de l’Ajuntament 
de Barcelona i d’acord amb el que disposa l’article 20 de les Normes reguladores 
de la participació ciutadana, disposo: 
Designar la Sra. Mariam Rosa Pons i Vilarasau secretària del Consell de les 
Dones en substitució de la Sra. Gal·la Cortadellas i Bertran. 
Barcelona, 5 de març de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. 
(Ref. 747/12) 
 
* * * 
 
Decret. En ús de les facultats atribuïdes a l’Alcaldia per l’article 13 de la Carta 
Municipal de Barcelona, i d’acords amb el que determina l’article 7 dels Estatuts de 
l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, disposo: 
  
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1465 
 
Nomenar el Sr. Daniel Martínez Rodríguez membre del Consell Rector de 
l’Institut Municipal de Serveis Socials, en representació de les organitzacions 
sindicals, i en substitució del Sr. José Garcia Fernández. 
Barcelona, 5 de març de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. 
(Ref. 748/12) 
 
 
1466 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
PERSONAL 
Lliures designacions 
 
Modificació Lliure designació núm. 5/2012 
 
El gerent de recursos, actuant per delegació de l’Alcalde, va aprovar per Decret 
de 7 de març de 2012 la següent proposta com a resolució i n’ha ordenat el 
compliment.  
Modificar l’apartat de “Llocs convocats” de les bases que han de regir aquesta 
convocatòria on posa que es convoca 1 lloc de treball de la Gerència Municipal - 
Gerència Adjunta Coordinació Empreses i Entitats Municipals s’ha d’eliminar; i 
l’apartat de “Llocs convocats” de les bases que han de regir aquesta convocatòria 
on posa que es convoca 1 lloc de treball de la Gerència de Recursos - Gerència de 
Recursos ha de dir 2 llocs. 
Procedir a l’obertura d’un nou termini de quinze dies hàbils a comptar de 
l’endemà de la publicació a la Gaseta, sens perjudici de la validesa de les 
sol·licituds presentades amb anterioritat en el termini inicialment previst.  
Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim 
Interior. 
 
 
 
  
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1467 
 
ANUNCIS 
Llicències d’obres concedides durant el mes de gener de 2012 
 
Adreça Descripció 
Benlliure, 2 Obra Major. El projecte tracta la instal·lació d'un ascensor 
per l'exterior d'un edifici aïllat plurifamiliar d'habitatges. No 
es modifica el nombre d'habitatges. 
Av. de Sarrià, 28 Reforma i canvi d'ús d'una oficina en habitatge situat a la 
planta sobreàtic 3a. Aquest projecte no comporta 
modificacions en l'estructura de l'edifici existent. 
Pg. Sant Joan, 76 Projecte per la subdivisió de l'habitatge Principal 1a. en dos, 
amb reforma de la façana posterior de la finca situada al 
Passeig de Sant Joan 76. 
 
Diputació, 452 El projecte proposa la subdivisió de l'habitatge 3r. 1a., per 
tal de convertir-lo en 2 habitatges, a la finca del carrer 
Diputació 452 amb les següents superfícies útils:Habitatge 
3r. 1a A: 57,59m².Habitatge 3r 1a B : 74,15m². 
Bailèn, 141 Projecte per la realització de canvi d'ús d'oficina a habitatge 
del pis entresòl de l'edifici situat al carrer Bailèn 141. 
Ripollés, 82 Obra major consistent en el canvi d'ús d'edifici destinat a 
magatzem, per adequar-lo a ús habitatge, amb una 
superfície construïda total de 289,73m2. 
 
Bailèn, 126 Projecte per la realització de les obres per la subdivisió de 
l'habitatge 1er, per tal de convertir-lo en 2 habitatges, amb 
les següents superfícies útils: Habitatge 1r A: 74,49m². 
Habitatge 1r B : 58,01m². 
Pg. de Sant Joan, 128 Projecte de subdivisió de l'habitatge Entresòl 2a de la finca 
situada al Passeig de Sant Joan 128, resultant dues entitats 
denominades Entresòl 2a A i Entresòl 2a B. 
 
Iradier, 34 (Cantonada N. c/ Planella 11 : ) - Reforma de Planta Terrat, 
suprimint part del forjat de la càmara d'aire per baixar-lo i 
poder addicionar la Planta Segona-Golfes afectant 
l'estructura de l'edifici, ampliant l'habitatge unifamiliar aïllat 
existent compost de Pl.  Baixa i Pl. Pis les quals es reformen, 
modificant terrat i coberta.- 
 
Roca i Batlle, 31 Modificació de projecte per canviar la ubicació de l'ascensor 
de comunicació des de la PN0 (Pl. Baixa) fins la PN3 (Pl. 
Tercera), construint passadissos laterals exteriors d'accés 
amb l'interior de la residència geriàtrica existent en PN1 i 
PN2, afectant l'estructura de l'edifici.- 
Bda. Passerell, 6 Construcció de mur de contenció de terres 
Francesc Bolòs, 37 Construcció de dues piscines en el pati interior d'illa. 
Aribau, 257 Remodelació pl. entresòl edifici plurifamiliar per fer un canvi 
d'us d'oficina a habitatge resultant un programa funcional 
per a sis persones en una superfície útil de 135,30 m2. 
1468 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
Adreça Descripció 
Pedró de la Creu, 23 Reforma interior de parets, sense afectar l'estructura de la 
finca, amb canvi d'ús de local de 81'45 m2. interiors, a 
habitatge.- 
 
Junta de Comerç, 23 Projecte d'Obres Majors per la segregació de l'habitatge 
situat en la planta segona-porta primera en 1 habitatge usat 
(2-1-A, sup.útil 43,49m2) i 1 habitatge nou (2-1-B, sup.útil 
67,28m2), en un edifici amb alineació vial entre mitgeres de 
PB+PPral+3PP+PAt, dins PERI BA188 i catalogat C 
(identificador 785). 
 
Llull, 180 Conjunt edificatori de nova planta, format per dues plantes 
sota rasant i dos cossos sobre rasant, un cos amb front al 
carrer de Llull i l'altre al carrer Ramón Turró, ambdós cossos 
formats per planta baixa i sis plantes altes. Quedant el 
conjunt destinat a cinquanta (50) habitatges de protecció 
oficial, dos (2) locals per a activitats 22@T, cinquanta (50) 
 
Pujades, 279 Edifici plurifamiliar entre mitgeres que consta de tres plantes 
soterrani, planta baixa amb altell i cinc plantes pis per a ús 
d'aparcament, local comercial i habitatges.Total : 1 local 
comercial, 25 habitatges, 14 trasters i 37 places 
d'aparcament per a cotxes. 
 
Goya, 5 Reforma interior i canvi d'us a habitatge (increment del 
numero d'habitatges en una unitat) en oficina existent a P2 
en edifici entre mitgeres de PB+2P, consistent en la creació 
de 1U. habitatge amb programa funcional específic d'un 
dormitori, segons projecte sense visar. La qualificació 
urbanística és (12) zona de casc antic. 
 
Escornalbou, 64 Edifici plurifamiliar que consta de dues plantes soterrani per 
a ús d'aparcament i una -1, que no ocupa la totalitat de la 
superfície, destinada a trasters, planta baixa per a locals 
comercials, quatre plantes pis per a ús d'habitatges i piscina 
en planta coberta.Total : 2 locals comercials, 18 habitatges, 
12 trasters i 14 places d'aparcament per cotxes. 
 
Avinyó, 30 Projecte d'Obres Majors de modificació substancial, per 
l'ampliació d'una planta soterrània, d'una llicència de 
rehabilitació en un edifici en testera de PSot+PB+PEnt+3PP, 
catalogat B (id 152), amb ús d'aparthotel 4* de 35 
habitacions, amb tanca i mitjans auxiliars. 
 
Legalitat, 17 Reforma de local en P baixa per a l'activitat de alberg juvenil 
amb capacitat per 28 places, amb adequació de façana, 
instal·lació de xemeneia per façana interior, instal·lacions i 
acabats generals en edifici entre mitgeres de PB + 2.  
 
Encarnació, 18 Construcció d'edificació en P. baixa de 30,14 m2, per a ús 
de sala auxiliar de residencia geriàtrica, enderroc de cobert 
en pati interior, reforma de distribució i rampes interiors, en 
edifici existent entre mitgeres de PB+1.  
 
Mendez Núñez, 12 Restauració de la façana posterior i patis interiors a un 
edifici protegit (nivell C) amb instal.lació d'una bastida 
tubular. 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1469 
 
Adreça Descripció 
Camí de Sant Genís a Tracta de la reforma i ampliació d'una vivenda unifamiliar 
Horta, 21 existent. A l'edifici de P.Sot, PB i P+1 queda un total de 1 
habitatge. A la parcel·la hi ha una edificació principal 
existent dedicada a habitatge unifamiliar amb una superfície 
construïda de 112,95m2. 
 
Toledo, 27 Canvi d'us del local de planta baixa a habitatge 
Prat d'en Roquer, 21 El projecte té per objecte l'ampliació d'un habitatge 
unifamiliar de PB + 2 P.Pis ja existent. L'ampliació es 
realitza en la 2ª planta pis, ocupant una terrassa de uns 15 
m2 recaient a la façana a carrer, a fí d'ampliar la zona 
d'estudi -despatx ubicada en aquesta planta. 
 
Alt de Gironella, 31 Reforma d'una vivenda unifamiliar de planta baixa i dues 
plantes pis i ampliació del soterrani. 
Major del Rectoret, 21 2 edificis aïllats de Pl. Baixa i Pl. Pis cadascun, amb 2 
habitatges dúplex en l'edificació ''1'' i 1 habitatge dúplex en 
l'edifici ''2''.- S'amplia la Pl. Baixa de l'habitatge 2 i Pl. Pis 
per a garatge, tot  en l'edifici 1, alineat a vial. 
 
Marià Cubí, 67 Obra major projecte bàsic i executiu de reforma de dos 
oficines per canvi dús a habitatge. Planta 4ª. i Àtic. 
Sombrerers, 3 Projecte d'Obres Majors per la rehabilitació integral d'un 
edifici amb alineació a vial entre mitgeres de PB+4PP dins 
Entorn Protegit i afectat pel PERI BA189, per la creació de 
dos habitatges en dúplex: habitatge 1 en P1+P2 amb 
65,90m2 de superfície útil i habitatge 2 en P3+P4 amb 
65,60m2 de superfície útil. 
 
València, 446 Projecte de rehabilitació integral d'un edifici d'habitatges. 
Instal·lació d'ascensor exterior, rehabilitació de l'envolupant 
de l'edifici i consolidació i rehabilitació dels habitatges 
existents. 
 
Rda. Universitat, 14 Projecte de subdivisió dels habitatges 3r 1a, 3r 2a, 4t 1a i 4t 
2a de la finca situada a la Ronda Universitat 14, resultant 
vuit entitats denominades 3r 1a, 3r 2a, 3r 3a, 3r 4a, 4t 1a, 
4t 2a, 4t 3a i 4t 4a. 
 
Trèvol, 1 Construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat format per 2 
plantes soterrani, planta baixa i 2 plantes pis. La sup. 
construïda total és de 481,15m², dels quals 263,65m² estan 
sobre rasant. A l'edifici queda un total de 1 habitatge. 
 
Sant Agustí, 4 Reforma, ampliació i canvi d'ús per allotjament turístic, 
d'edifici existent entre mitgeres de PS, PB, 1P, i P.terrat. 
Potosí, 2 Obres d'ampliació del Centre Comercial "La Maquinista" 
composat de 2S+PB+2P (baja, calle, alta) consistents en 
479,04m2 per a destinar-los a magatzem situats a la planta 
baixa (nivell15,50). 
 
  
1470 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
Adreça Descripció 
Maquinista, 10 Obres de rehabilitació i remunta a la finca del carrer 
Maquinista nº10 catalogada amb nivell C. L'edificació final té 
PB amb un local comercial s.útil 68,78m² i s.cons 67,7m², 
P1 i P2 amb un habitatge de s.útil 62,05m² i s.cons 70,71m² 
i P3 de s.cons 43,95m² amb dos trasters vinculats als 
habitatges : T1 s.útil 8,83m² i T2 s.útil 8,58m². 
 
  
 
 
  
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1471 
 
Altres anuncis 
 
Institut Municipal de Mercats de Barcelona 
 
Exp. 1679/11 
 
En compliment del que disposa l’art. 59 de la Llei 4/1999, de modificació de la 
Llei 30/92 de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i 
Procediment Administratiu Comú, en relació amb l’expedient seguit sota el núm. 
1679/11 pel Servei de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, 
sobre renúncia de la parada núm. 12 No comestibles del mercat municipal del Clot, 
es notifica al titular de les autoritzacions d’ús de les parades esmentades, la 
senyora Felisa Magriña Costan, la qual a l’últim domicili conegut, han estat 
rebutjades les notificacions que li han estat dirigides, que el President de l’IMMB, 
per delegació expressa de l’Alcaldia en data 25 de juliol de 2011, ha disposat en data 
25 de gener de 2012: 
“Declarar extingida l’autorització que empara l’ús del lloc de venda núm. 012 No 
comestibles del mercat de Clot, la titularitat de la qual l’ostentava Felisa Magriña 
Costan, per renúncia expressa i escrita d’ell/d’ella mateixa, a l’empara de la lletra 
a) de l’article 37 del Text refós de l’Ordenança de Mercats, i deixar el lloc de venda 
esmentat en situació de vacant, revocada l’autorització d’ús corresponent.” 
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia en el 
termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la present notificació. L’esmentat 
recurs s’entendrà desestimat si transcorren tres mesos des de la seva interposició 
sense que se’n notifiqui la resolució. 
Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada es pot interposar recurs 
contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el 
termini de sis mesos a comptar de l’endemà de la data en què es produeix l’acte 
presumpte. També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient 
Barcelona, 27 de gener de 2012. El secretari delegat de l´IMMB, Manel 
Armengol i Jornet. 
 
 
Mercat: Clot 
Lloc/s: Lloc de venda 012-1 No comestibles 
 
* * * 
 
Exp. 1680/11 
 
En compliment del que disposa l’art. 59 de la Llei 4/1999, de modificació de la 
Llei 30/92 de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i 
Procediment Administratiu Comú, en relació amb l’expedient seguit sota el núm. 
1680/11 pel Servei de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, 
sobre renúncia de la parada núm. 13 No comestiblesdel mercat municipal del Clot, 
es notifica al titular de les autoritzacions d’ús de les parades esmentades, la 
senyora Felisa Magriña Costan, la qual a l’últim domicili conegut, han estat 
rebutjades les notificacions que li han estat dirigides, que el President de l’IMMB, 
per delegació expressa de l'Alcaldia en data 25 de juliol de 2011, ha disposat en data 
25 de gener de 2012: 
“Declarar extingida l’autorització que empara l’ús del lloc de venda núm. 013 No 
comestibles del mercat de Clot, la titularitat de la qual l’ostentava Felisa Magriña 
Costan, per renúncia expressa i escrita d’ell/d’ella mateixa, a l’empara de la lletra 
a) de l’article 37 del Text refós de l’Ordenança de Mercats, i deixar el lloc de venda 
esmentat en situació de vacant, revocada l’autorització d’ús corresponent.” 
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia en el 
termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la present notificació. L’esmentat 
recurs s’entendrà desestimat si transcorren tres mesos des de la seva interposició 
sense que se’n notifiqui la resolució. 
1472 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 8 10-3-2012 
 
Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada es pot interposar recurs 
contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el 
termini de sis mesos a comptar de l’endemà de la data en què es produeix l’acte 
presumpte. També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient 
Barcelona, 27 de gener de 2012. El secretari delegat de l´IMMB, Manel 
Armengol i Jornet. 
 
 
Mercat: Clot 
Lloc/s: Lloc de venda 013-1 No comestibles 
 
* * * 
 
EX00000126 
 
En compliment del que disposa l'art. 59.4 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de 
Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, 
i en relació amb l'expedient núm. EX00000126 instruït pel Departament Jurídic 
Administratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona sobre impugnació de 
Emiliano Latorre Ondiviela, contra la liquidació del cànon del 4t. Trimestre de 1999, 
es notifica a la persona titular, Emiliano latorre Ondiviela, que el President de l’Institut 
Municipal de Mercats de Barcelona, en ús de les facultats atorgadesha per l’article 5 
dels Estatuts de l’IMMB, Decret d’alcaldia de data 25 de juliol de 2011, ha disposat en 
data 03 de febrer de 2012: 
“Executar, parcialment la interlocutòria de data 16 de març de 2009 del jutjat 
contenciós administratiu 11 de Barcelona (recurs ordinari 201/2000) en virtut del 
desistiment del recurrent, en compliment de l’establert pels articles 103 i següents 
de la Llei de la jurisdicció contenciós administrativa; conseqüentment executar 
també el dipòsit constituït per Emiliano Latorre Ondiviela, el 14 de gener de 2000, 
per garantir l’ingrés del cànon d’ús del 4t trimestre de 1999, corresponent a les 
parades 5-6-7 del mercat provisional del mercat de Santa Caterina, per un import 
de dos-cents quaranta-vuit euros amb cinc cèntims (248,05€). 
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia en el 
termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la present notificació. L’esmentat 
recurs s’entendrà desestimat si transcorren tres mesos des de la seva interposició 
sense que se’n notifiqui la resolució.  
Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada es pot interposar recurs 
contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en 
el termini de sis mesos a comptar de l’endemà de la data en què es produeix l’acte 
presumpte. 
També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. 
Barcelona, 06 de febrer de 2012. El secretari delegat de l´IMMB, Manel 
Armengol i Jornet. 
 
* * *  
 
EX00000129 
 
En compliment del que disposa l'art. 59.4 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de 
Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, 
i en relació amb l'expedient núm. EX00000129 instruït pel Departament Jurídic 
Administratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona sobre impugnació de 
David Rosell Rosell, contra la liquidació del cànon del 4t. Trimestre de 1999, es 
notifica a la persona titular, David Rosell Rosell, que el President de l’Institut 
Municipal de Mercats de Barcelona, en ús de les facultats atorgades per l’article 5 dels 
Estatuts de l’IMMB, Decret d’alcaldia de data 25 de juliol de 2011, ha disposat en data 
03 de febrer de 2012: 
“Executar, parcialment la interlocutòria de data 16 de març de 2009 del jutjat 
contenciós administratiu 11 de Barcelona (recurs ordinari 201/2000) en virtut del 
desistiment del recurrent, en compliment de l’establert pels articles 103 i següents 
NÚM. 8 10-3-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1473 
 
de la Llei de la jurisdicció contenciós administrativa; conseqüentment executar 
també el dipòsit constituït per David Rosell Rosell, el 14 de gener de 2000, per 
garantir l’ingrés del cànon d’ús del 4t trimestre de 1999, corresponent a la parada 
39 del mercat provisional del mercat de Santa Caterina, per un import de cinc-
cents quaranta-cinc euros amb seixanta-un cèntims (545,61€). 
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia en el 
termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la present notificació. L’esmentat 
recurs s’entendrà desestimat si transcorren tres mesos des de la seva interposició 
sense que se’n notifiqui la resolució.  
Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada es pot interposar recurs 
contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en 
el termini de sis mesos a comptar de l’endemà de la data en què es produeix l’acte 
presumpte. 
També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. 
Barcelona, 06 de febrer de 2012. El secretari delegat de l´IMMB, Manel 
Armengol i Jornet. 
 
* * *  
 
EX12000187 
 
En compliment del que disposa l'art. 59.4 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de 
Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, 
i en relació amb l'expedient núm. EX12000187 instruït pel Departament Jurídic 
Administratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona sobre tancament 
autoritzat de l’autorització administrativa que empara l’ús del lloc a baix indicat, es 
notifica a la persona titular, Rosa Martín Dionis, on a l’últim domicili conegut, han 
estat rebutjades les notificacions que li han estat dirigides, que el Gerent de l’IMMB, 
per delegació expressa de l'Alcaldia en data 01 de juliol de 2011, ha disposat en data 
23 de febrer de 2012: 
“Autoritzar, d’acord amb el previst a l’article 47 del Text refós de l’Ordenança de 
Mercats, apartat 4t, el tancament del/s lloc/s de venda 01/007-1 del mercat de 
Trinitat, atesa la petició del/la titular de la parada i els justificants que adjunta, 
amb el benentès que el termini màxim de tancament autoritzat és de dotze mesos, 
durant el qual el titular resta obligat a renovar, si s’escau, els justificants aportats, 
de manera que, cas que incomplís aquesta obligació, l’IMMB endegaria la 
tramitació d’un expedient d’extinció de la titularitat per tancament no autoritzat.” 
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia en el 
termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la present notificació. L’esmentat 
recurs s’entendrà desestimat si transcorren tres mesos des de la seva interposició 
sense que se’n notifiqui la resolució. 
Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada, es pot interposar recurs 
contenciós administratiu davant dels Jutjats contenciosos administratius de 
Barcelona, en el termini de sis mesos a comptar de l’endemà de  la data en què es 
produeix l’acte presumpte.  
També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient 
Barcelona, 05 de març de 2012. El secretari delegat de l´IMMB, Manel Armengol 
i Jornet. 
 
 
GASETA MUNICIPAL ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007
Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies