GASETA MUNICIPAL SUMARI Comissió de Govern Disposicions generals Acta sessió 13/6/2012 ............................... 2839 Acords dels òrgans de govern Acta sessió 15/6/2012 ............................... 2849 Modificacions de crèdit Pressupost 2012 ...... 3089 Acords sessió 15/6/2012 ............................ 2850 Acords sessió 20/6/2012 ............................ 2851 Cartipàs Comissions del Consell Municipal Designació patrons Fundació Privada Casa Comissió de Cultura, Coneixement, Creati- Amèrica Catalunya ................................ 3091 vitat i Innovació. Acta sessió 15/5/2012 ... 2856 Actualització de la composició del Ple del Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Jo- Fòrum Ciutat i Comerç ........................... 3091 ventut i Esports. Acta sessió 15/5/2012.... 2904 Actualització de la composició del Consell de Comissió de Presidència i Règim Interior. Ciutat i Comerç ..................................... 3092 Acta sessió 16/5/2012 ............................ 2935 Designació patrons electius Fundació Barce- Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. lona Zoo .............................................. 3093 Acta sessió 16/5/2012 ............................ 2973 Designació membre de la Comissió d’Hàbitat Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses- sió 17/5/2012 ....................................... 3006 Urbà i Medi Ambient .............................. 3093 Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Modificació de la composició de la Comissió Acta sessió 17/5/2012 ............................ 3037 Interdepartamental del Call de Barcelona . 3093 Acords Facultar representants a la “Red de Ciuda- Sessions del mes de juny de 2012 ............... 3081 des Inteligentes” ................................... 3094 Núm. 19 / Any XCIX 30 de juny de 2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012 Personal Nomenaments Concursos Fe d’errates .............................................. 3116 Bases generals que han de regir la convo- catòria de dos concursos per a la provi- Nomenaments funcionaris de carrera sió de quatre llocs de treball ................... 3095 Tècnic/a Superior d’Arquitectura i Enginyeria 3116 Adjunt/a a Prefectura ................................ 3097 Tècnic/a Superior en Ciències branca Medi Administratiu/iva especialitzat/ada .............. 3100 Ambient ................................................ 3116 Bases generals que han de regir la convo- Tècnic/a Superior en Ciències branca Botà- catòria de dos concursos per a la provi- nica ...................................................... 3116 sió de quatre llocs de treball ................... 3104 Tècnic Superior en Ciències ........................ 3116 Lletrat/ada de Recursos Jurídics .................. 3106 Nomenaments concursos Lliures designacions Concurs 1420/12. Assessor/a de la Direcció Convocatòria per a la provisió d’un lloc de del Programa de Joventut ...................... 3117 treball de cap de Departament de Llicèn- cies i Inspecció ...................................... 3109 Nomenaments lliures designacions Convocatòria per a la provisió d’un lloc de Personal Administratiu Alcaldia .................... 3117 Treball d’assessor/a tècnic/a .................. 3111 Director de Pressupostos i Política Fiscal ....... 3117 Convocatòria per a la provisió lloc de treball . de responsable Fàbriques de Creació de Anuncis l’ICUB .................................................. 3113 Altres anuncis ........................................... 3118 NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2839   COMISSIÓ DE GOVERN Actes Acta de la sessió del dia 13 de juny de 2012, aprovada el dia 20 de juny de 2012. A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia tretze de juny de dos mil dotze s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Maite Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Joan Puigdollers i Fargas, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Irma Rognoni i Viader, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva absència els Ims. Srs. Gerard Ardanuy i Mata, Eduard Freixedes i Plans, i la Delegada Sectorial, Sra. Cristina Iniesta i Blasco. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Constantí Serrallonga Tintoré. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les nou hores. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 6 de juny de 2012, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aprova. I) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DEL PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL Es delibera, primerament, sobre el projecte d'ordre del dia preparat per a la propera sessió del Plenari del Consell Municipal estructurat de la manera següent com a conseqüència de l'entrada en vigor del Reglament Orgànic Municipal: A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes C) Part Decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR 1. Estimar en part les al·legacions presentades pel Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya en el tràmit d’informació pública, i amb motivació en l’informe obrant en l’expedient. Aprovar definitivament el nou Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament de Barcelona, en aplicació d’allò establert en l’article 108 i ss. del Reglament Orgànic Municipal. 2840 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   2. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de la Ciutat de Barcelona a Josep Miquel Abad per la seva tasca al capdavant del comitè organitzador Olímpic Barcelona 92 i la seva aportació a fer de Barcelona un model d’organització per a posteriors Jocs Olímpics. 3. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de la Ciutat de Barcelona a Leopoldo Rodés per la seva contribució a l’atorgament de la seu dels Jocs Olímpics de 1992 a la ciutat de Barcelona i la seva tasca com a impulsor de participació de la societat civil en l’esdeveniment, així com per la seva important aportació al desenvolupament de la Olimpíada Cultural. COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 4. Aprovar definitivament el Reglament Orgànic del Consell Tributari; i publicar- lo en el Butlletí Oficial de la Província. 5. Desistir de la constitució de la Fundació 22 Arroba Barcelona, els tràmits de la qual, es van iniciar per acord de la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement el 19 d’octubre de 2010 i es va aprovar en Plenari del Consell Municipal de 4 de febrer de 2011, atès que no s’ha perfeccionat la seva constitució. Reintegrar l’aportació fundacional realitzada per l’Ajuntament de Barcelona al pressupost municipal. Notificar el present acord a les altres parts fundadores Associació Barcelona Global i Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya. Facultar al Sr. Xavier Sellares i Faixat per a que pugui dur a terme les actuacions necessàries per a la plena efectivitat del present acord. 6. Autoritzar la redempció del cens de l´immoble situat en el carrer Girona, núms. 12-18 i carrer Ausiàs March, núms. 30-32, conegut com a Casa Burés, catalogat amb el nivell B de protecció com a bé cultural d’interès local, i si es procedeix a l'alienació per part de la Generalitat del referit immoble, consentir la referida transmissió, previ pagament a l´Ajuntament de Barcelona de les pensions anuals corresponents als anys 2012, 2013 i 2014 per import total de 18.000.000,00 euros més els interessos corresponents i de la redempció dels cens formalitzat el 30 de desembre de 2009 davant del notari Sr. José Javier Cuevas Castaño, núm. de protocol 2360, per import d’1.000.000,00 euros, en els termes de la petició formulada per la Generalitat de Catalunya; formalitzar la redempció del cens en escriptura pública; inscriure’l en el Registre de la Propietat i facultar a l’Alcalde per realitzar les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 7. Aprovar el conveni amb la Unió General de Treballadors (UGT) relatiu a la cessió gratuïta de l’ús de l’edifici situat a la Rambla del Raval, núms. 29-35, grafiat en el plànol annex, per un termini de tres anys, a fi de destinar-lo a seu i dependències sindicals; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s’hi formulen al·legacions o reclamacions, tenir per aprovat definitivament el conveni; i formalitzar-lo en document administratiu. 8. Resoldre les al·legacions que s’han presentat durant el termini d’informació pública d’acord amb l’informe adjunt de la Gerència de l'Institut Municipal d'Informàtica, i aprovar definitivament l’expedient de modificació de crèdit del Pressupost de l’exercici 2012 de l’Institut Municipal d’Informàtica per un import de 500.000,00 euros, en concepte de suplement de crèdit, per finançar despeses corrents d’acord amb la documentació que s’inclou a l’expedient, a càrrec de la incorporació de Romanent líquid de Tresoreria disponible de l’exercici 2011 de l’Institut. 9. Resoldre les al·legacions que s’han presentat durant el termini d’informació pública d’acord amb l’informe adjunt de la Gerència de l'Institut Municipal de NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2841   Serveis Socials, i aprovar definitivament l’expedient de modificació de crèdit del Pressupost de l’exercici 2012 de l’Institut Municipal de Serveis Socials, per un import total de 2.024.920,00 euros, en concepte d’uns suplements de crèdit per un import de 171.000,00 euros, i uns crèdits extraordinaris per un import d'1.853.920,00 euros per finançar despeses corrents d’acord amb la documentació que s’inclou a l’expedient, a càrrec de la incorporació de Romanent líquid de Tresoreria disponible de l’exercici 2011 de l’Institut. COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT Districte de Sarrià-Sant Gervasi 10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana a l’àmbit delimitat pels carrers de Vilana, de la Marquesa de Vilallonga, de Planella i d’Horaci (Torre Vilana), promogut per New Teknon, S.A., amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Planejament, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; requerir el promotor per tal que, en el termini màxim d’un any a comptar des del dia següent a la notificació del present acord, constitueixi la garantia de 59.640 euros, corresponent al 12% del valor de les obres d’urbanització inherents al planejament, als efectes establerts als articles 106.3 i 107.3 del Text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, amb les modificacions introduïdes per la Llei 3/2012 de 22 de febrer, i com a requisit previ per a la publicació d’aquest acord; i notificar l’acord adoptat als promotors del pla. Districte d'Horta-Guinardó 11. Donar conformitat al Text refós de la modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de l’illa delimitada pel carrer de Canaan, la carretera de Sant Cugat, el carrer de Jericó, el carrer de Samaria i el passeig de la Vall d’Hebron, d’iniciativa municipal, que incorpora les prescripcions a què fa referència l’acord de la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona, en sessió de 16 d’abril de 2012; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. Districte de Sant Martí 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de definició i concreció dels paràmetres edificatoris de l’equipament @ Centre Tecnològic Leitat, al carrer de Pallars, núms. 179-185, promogut per la Fundació Leitat, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la societat municipal 22arrobaBCN, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS 13. Aprovar la creació del Consell Municipal de l'Esport de conformitat amb els articles 61.1. i 62 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya i els articles 130 i 132.1. del Reial decret 2568/1986 de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic dels Ens Locals. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT 14. Desestimar les al·legacions formulades per l’Im. Sr. Xavier Mulleras Vinzia, regidor del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya, per les raons indicades 2842 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   en l’informe annex del Director de serveis d’Assessorament Jurídic i, per tant, tenir per aprovada definitivament la constitució d’un dret real d’aprofitament a favor de REGESA Aparcaments i Serveis SA, respecte a la finca del barri del Guinardó del carrer Escornalbou, núm. 45X, entre la ronda del Guinardó i el carrer de la Renaixença, d’acord amb les condicions del document annex; promoure la seva inscripció en el Registre de la Propietat; i facultar el regidor de Mobilitat per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. c) Proposicions D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs d) Preguntes e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup E) Mocions F) Declaracions Institucionals Després d'haver examinat tots els punts anteriors, la Comissió de Govern dóna la seva conformitat al precedent projecte d'ordre del dia del Plenari del Consell Municipal. II) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DE LES COMISSIONS PLENÀRIES A) Aprovació de les actes de les sessions anteriors B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes a les Comissions d) Compareixences Govern municipal C) Part Decisòria / Executiva Es delibera, a continuació, sobre la part decisòria de l'ordre del dia de les diferents Comissions del Consell Municipal. a) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR 1. Aprovar inicialment el Programa d’Actuació Municipal 2012-2015. 2. Aprovar inicialment la modificació del Reglament Orgànic Municipal per tal d’ampliar la regulació de les Comissions no permanents o especials i d’investigació mitjançant la modificació del seu article núm. 35 i la introducció de dos nous articles, assenyalats respectivament com a núm. 39 bis i núm. 39 ter; i sotmetre- la a informació pública per un termini de trenta dies, de conformitat amb allò disposat a l’article 112 del propi Reglament. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2843   COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 3. Aprovar inicialment l’expedient 2012-0021 d’incorporació d’una nova Base d’Execució, la 40ª, al Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2012, per tal d’assegurar l’acompliment de la mesura de Govern, de 30 de setembre de 2011, per afavorir la liquiditat dels seus proveïdors; i de modificació de la Base d’Execució 26ª de contractació d’operacions de cobertura i de rendibilització d’excedents temporals de tresoreria, per adequar-la a l’actual situació dels mercats financers. Sotmetre aquest acord a exposició pública durant un termini de quinze dies, d’acord amb l’article 169.1 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, per tal que es puguin formular les reclamacions que es considerin oportunes. COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT 4. Concedir a Endesa Distribucion Electrica una bonificació del 50% (que suposa la bonificació de 28.527,88 euros, corresponent a 5.594,90 m² de l’edifici catalogat), sobre la quota inicial de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres (468.456,82 euros), calculada sobre el pressupost de la totalitat de l’obra, respecte a la llicència atorgada per resolució de 29 de març de 2011, en l’expedient 02-2010LM18846, per a la reforma, ampliació i obra nova, a l'illa compresa entre els carrers Roger de Flor, Almogàvers, Nàpols i avinguda Vilanova, per a usos afins als Serveis Tècnics d’Endesa, amb tractament global de les façanes existents i noves així com de la façana de l'edifici modernista, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2011, epígraf: 1/B1 (obres en edificis inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català amb nivell B de protecció), i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l'obra. 2n) Declarar les obres de la indicada construcció, d’especial interès o utilitat municipal, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció cultural, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7.1.B.1 de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2011. 3r) Donar trasllat a la Direcció de Serveis d’Inspecció d’Hisenda, als efectes procedents. 5. Concedir a Fira 2000 SA una bonificació del 35% (que suposa la bonificació de 21.546,77 euros, corresponent a 776,63 m2) sobre la quota inicial de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra) respecte a la llicència atorgada a Fira 2000 SA el 17 de desembre de 2009 pel Quart Tinent d’Alcalde. La llicència de referència autoritza la reforma i ampliació de l’eix central de la Fira Barcelona consistent, entre altres, a l’ampliació de patis i la creació de miradors, en el tram entre els pavellons 4 i 6 i els de la futura construcció 5 i 7 (expedient núm. 03-2009LM03226), amb emplaçament al carrer del Foc, núm.1 (Districte de Sants). 2n) Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. 3r) Declarar les referides obres, destinades a la millora de l’equipament de la Fira de Barcelona, d’especial interès o utilitat municipal, pel fet que es poden especificar els beneficis que reporten a la ciutat i que acompleixen una indiscutible funció social. 4t) Elevar l’acord de declaració d’interès públic o utilitat municipal i de determinació del percentatge de la bonificació aplicable a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 6. Acordar la declaració d'especial interès i utilitat municipal de la construcció d'un edifici aïllat de dues plantes soterrani, planta baixa, dues plantes pis i planta coberta per l'Esglèsia Evangèlica Trèvol, al carrer Trèvol, 9-19 i de conformitat amb l'Ordenança Fiscal 2.1. de l'any 2003 concedir a l'Esglèsia Evangèlica Trèvol la bonificació del 65% sobre la quota de l'Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència de data 2 de desembre de 2022 (essent la quota total de 28.806,82 euros, aplicant la bonificació del 65% de 18.724,44 euros, la quota resultant exigible és de 10.082,38 euros) atès que 2844 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   s'ajusta a allò establert en l'article 7è de l'esmentada ordenança, en tant que la titular de la llicència és una entitat sense ànim de lucre, la construcció es realitza en terrenys qualificats d'equipaments (clau 7b) i les obres acompleixen una funció d'interès social; i donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes pertinents. 7. Concedir a la Universitat de Barcelona una bonificació del 70% (que suposa la bonificació de 16.266,25 euros, corresponent a 880,60 m2) sobre la quota inicial de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra) respecte a la llicència atorgada a la Universitat de Barcelona el 12 de març de 2010 pel Quart Tinent d’Alcalde. La llicència de referència autoritza la modificació del projecte de la zona nord (biblioteca) de la fase II de la Facultat de Biològiques, emparada per la llicència amb núm. d’expedient 00-1999LM01758 atorgada el 15 de febrer de 2000, consistent en la substitució de la coberta plana enjardinada per una coberta lleugera, la instal·lació d’un nou ascensor exterior i la modificació de la forma i situació de l’escala, amb augment de superfície (expedient núm. 04-2008LM09914); 2n) Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. 3r) Declarar les referides obres, destinades a la millora de l’equipament de la Universitat de Barcelona, d’especial interès o utilitat municipal, pel fet que es poden especificar els beneficis que reporten a la ciutat i que acompleixen una indiscutible funció social. 4t) Elevar l’acord de declaració d’interès públic o utilitat municipal i de determinació del percentatge de la bonificació aplicable a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 8. Concedir a la societat Porfont, SCCL una bonificació del 90% (que suposa la bonificació de 188.995,08 euros, corresponent a 13.373,27 m2) sobre la quota inicial de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra) respecte a la llicència atorgada a Porfont, SCCL el 31 de juliol de 2007 pel Quart Tinent d’Alcalde. La llicència de referència autoritza la construcció d’un edifici d’habitatges de protecció oficial en règim general, amb dos nivells totalment soterrats per aparcament; un nivell parcialment soterrat per a aparcament i locals comercials; nivell zero per a cinc nuclis d’accés i locals comercials i vuit nivells per als habitatges de protecció oficial. Amb un total de 102 habitatges de protecció oficial en règim general, 5 locals comercials i aparcament per a 129 cotxes, 56 motos i bicicletes, amb emplaçament al carrer Almogàvers, núm. 107 de la nostra ciutat. 2n) Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. 3r) Declarar les referides obres, destinades a habitatge amb protecció oficial d’especial interès o utilitat municipal, pel fet que es poden especificar els beneficis que reporten a la ciutat i que acompleixen una indiscutible funció social. 4t) Elevar l’acord de declaració d’interès públic o utilitat municipal i de determinació del percentatge de la bonificació aplicable a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient 9. Concedir a la Universitat Pompeu Fabra una bonificació del 70% (que suposa la bonificació de 295.154,97, corresponent a 8.685,63 m2) sobre la quota inicial de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra) respecte a la llicència atorgada a la Universitat Pompeu Fabra el 26 de març de 2012 pel Tercer Tinent d’Alcalde. La llicència de referència autoritza la construcció d’un edifici departamental consistent en una planta soterrani, planta baixa i cinc plantes pis, amb emplaçament al carrer Wellington, núm. 36 (Expedient d’obra núm. 10-2011LM01578); 2n) Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. 3r) Declarar les referides obres, destinades a la millora de l’equipament de la Universitat Pompeu Fabra, d’especial interès o utilitat municipal, pel fet que es poden especificar els beneficis que reporten a la ciutat i que acompleixen una indiscutible funció social. 4t) Elevar l’acord de declaració d’interès públic o utilitat municipal i de determinació del percentatge de la bonificació aplicable a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2845   10. Aprovar inicialment la modificació dels articles 1 i 2 dels estatuts de Barcelona Regional, Agència Metropolitana de Desenvolupament Urbanístic i d’Infraestructures, SA, amb l’objecte de canviar la denominació de l’entitat per la de Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà, SA, i de considerar-la Mitjà Propi i Servei Tècnic de l’Ajuntament de Barcelona; sotmetre a informació pública l'acord i la modificació dels estatuts per un termini de trenta dies. b) Proposicions Després d'haver examinat l'anterior relació de propostes d'acords decisoris que seran tractades en les sessions de les corresponents Comissions del Plenari, la Comissió de Govern els dóna la seva conformitat. D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs d) Preguntes e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup E) Mocions III) ORDRE DEL DIA DE LA COMISSIÓ DE GOVERN A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Informes 1. Programa d'Actuació Municipal 2012-2015. El gerent municipal, Sr. Serrallonga, presenta aquest informe. C) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, S'ACORDA: ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT Districte de Gràcia 2. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Privada Festa Major de Gràcia, amb NIF G64921182, per a promoció d'activitats culturals i participatives durant el 2012 de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; delegar a la Regidora del Districte de Gràcia per a la signatura del documents necessaris per a materialitzar aquest conveni; autoritzar i disposar la despesa per un import de 189.000,00 euros amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document; abonar l'esmentada quantitat a l'Entitat "Fundació Privada Festa Major de Gràcia", prèvia signatura del 2846 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   present acord per ambdues parts; requerir a l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de tres mesos a partir de la finalització de les activitats, presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament d'aquesta i justificació dels fons rebuts. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 3. Aprovar inicialment les bases reguladores per l’atorgament d’una subvenció sobre l’import de la taxa per comunicació prèvia a la instal·lació d’antenes de radioafeccionat, segons proposta annexa. Sotmetre les esmentades bases a informació pública, d’acord amb els articles 124.2 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals (ROAS), aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny i 48.1 de la Llei 30/1992, durant un termini de vint dies hàbils, a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Tenir-les per aprovades definitivament, sempre que no s’hagin formulat al·legacions durant el període d’informació pública. 4. Atorgar la subvenció a l'Associació de Comerciants Gran de Gràcia, amb DNI/NIF G60292430, per un import de 47.554,00 euros, per a l'enllumenat campanya de nadal i de reis 2011-2012, d'acord amb allò previst en l'article 6.2 de la Normativa general reguladora de les Subvencions aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. Declarar la no inclusió en convocatòria pública donada l'excepcionalitat que concorre en el projecte. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 47.554,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de l'Associació de Comerciants Gran de Gràcia, amb DNI/NIF G60292430, per a l'enllumenat campanya de nadal i de reis 2011-2012. Requerir a l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de sis mesos a comptar des del pagament de la subvenció, presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l'activitat subvencionada. 5. Aprovar l’expedient núm. 3-084/2012 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import 2.549.482,40 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12060491. 6. Aprovar l’expedient núm. 3-080/2012 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import 81.151,67 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12060191. 7. Aprovar l’expedient núm. 3-076/2012 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import 75.111,16 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12053091. 8. Aprovar l’expedient núm. 3-081/2012 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost 2012, d’import 134.640,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 12060295 i donar- ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 9. Aprovar la modificació de la incorporació al pressupost 2012 dels romanents de crèdit segons el detall per import d'1.209.000,00 euros i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2847   ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 10. Atorgar la subvenció a la Fundació Privada Institut d'Arquitectura de Barcelona (BIArch), amb NIF G65013484 per un import de 100.000,00 euros per fer front al Conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Privada Institut d'Arquitectura de Barcelona d'acord amb allò previst en l'article 6.2 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010; declarar la no inclusió en convocatòria pública donada l’excepcionalitat que concorre en el projecte; aprovar el conveni on s’articula aquesta subvenció de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011 i delegar en el Tercer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs la seva signatura; autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per import de 100.000,00 euros amb càrrec al/s Pressupost/os i partida/des indicats en aquest mateix document, a favor de Fundació Privada Institut d'Arquitectura de Barcelona, amb NIF G65013484; requerir a l'entitat beneficiària per tal que, en el termini no superior als sis mesos a comptar des de la data de transferència rebuda o tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti el compte justificatiu dels fons rebuts amb informe d’auditor de conformitat amb la normativa vigent. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 11. Aprovar, els annexos 1, 2 i 3 al conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i, amb Fundació Amics de la Gent Gran, amb NIF núm. G60017464, per coordinar actuacions per fer més eficaç l’atenció a la gent gran de Barcelona, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per l’import de 125.620,00 euros (62.810,00 euros durant l’any 2012 i 62.810,00 euros durant l’any 2013), d’acord amb el desglossament següent: Annex 1: 18.844,00 euros (9.422,00 euros l’any 2012 i 9.422,00 euros l’any 2013), corresponent al 12,89 % del cost total del projecte de l’annex 1. Annex 2: 50.372,00 euros (25.186,00 euros l’any 2012 i 25.186,00 euros l’any 2013), corresponent al 10,86 % del cost total del projecte de l’annex 2. Annex 3: 56.404,00 euros (28.202,00 euros l’any 2012 i 28.202,00 euros l’any 2013), corresponent al 10,86 % del cost total del projecte de l’annex 3. Autoritzar i disposar la despesa de 18.844,00 euros equivalent al 12,89 % del cost total del projecte de l’annex 1, la despesa de 50.372,00 euros equivalent al 10,86 % del cost total del projecte de l’annex 2 i 56.404,00 euros equivalent al 10,86 % del cost total del projecte de l’annex 3, a càrrec de la partida 232.30 489.03 02.01 del pressupost de 2012 i 2013, condicionat a l’existència de crèdit necessari i suficient; declarar la no inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient; facultar la comissionada d’Alcaldia de la Gent Gran, Sra. Maria Assumpció Roset Elias, la signatura dels esmentats annexos al conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin dels mateixos; requerir a l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als sis mesos, a comptar des de la data de la transferència rebuda o tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada presenti la justificació corresponent. La justificació de l’any 2012 es referirà a activitats efectuades i despeses realitzades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2012. La justificació de l’any 2013 es referirà a activitats efectuades i despeses realitzades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2013. 12. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació per a la Promoció i la Inserció Professional (APIP), amb NIF G58335100, per a l'execució del projecte anomenat “Intervenció integral amb el col·lectiu de persones 2848 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   transsexuals vinculades a entorns de prostitució a la ciutat de Barcelona”, amb un cost total d’execució de 160.000,00 euros, que formalitza l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 128.000,00 euros; declarar la no inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient; autoritzar i disposar la despesa de 128.000,00 euros, amb càrrec a la partida 0201 231.72 489.03 de l’exercici del 2012, equivalent al 80% del cost total del projecte; facultar, la Regidora Delegada de Dones i Drets Civils, per a la signatura de l’esmentat conveni; requerir a l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als sis mesos, a comptar des de la data de la transferència rebuda o tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada presenti la justificació corresponent; notificar a l’entitat interessada per al seu coneixement. b) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les deu hores i quinze minuts. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2849   Acta de la sessió extraordinària del dia 15 de juny de 2012, aprovada el dia 20 de juny de 2012 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia quinze de juny de dos mil dotze s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió extraordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Maite Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Francina Vila i Valls, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, i la Sra. Cristina Iniesta i Blasco, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva absència els Ims. Srs. i la Ima. Sra.: Antoni Vives i Tomàs, Joan Puigdollers i Fargas, Mercè Homs i Molist, Raimond Blasi Navarro, i la Sra. Cristina Iniesta i Blasco. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Constantí Serrallonga Tintoré. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les nou hores. Donat compte de la proposta inclosa a l'ordre del dia, s'acorda: Únic. Exercir l’iniciativa que contempla l’article 121.1 del ROM i, en conseqüència, aprovar el projecte del Programa d’Actuació Municipal 2012-2015. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les deu hores. 2850 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Acords Acords de la sessió extraordinària del dia 15 de juny de 2012. Acord adoptat per la Comissió de Govern en la sessió extraordinària celebrada el dia 15 de juny de 2012. ACORD DECISORI Únic. Exercir l’iniciativa que contempla l’article 121.1 del ROM i, en conseqüència, aprovar el projecte del Programa d’Actuació Municipal 2012-2015.   NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2851   Acords de la sessió del dia 20 de juny de 2012 Acords adoptats per la Comissió de Govern en la sessió celebrada el dia 20 de juny de 2012. Aprovació de les actes de les sessions de 13 i 15 de juny de 2012. ACORDS DECISORIS ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 1. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Mariano Salvador Fuertes García (mat. 20381) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional de tècnic d'Administració General, amb destinació al departament de Serveis Jurídics-Secretaria del Districte d'Horta Guinardó, on desenvolupa el lloc de treball d’assessor jurídic, i l’activitat privada de l’exercici d’advocat per compte propi, si bé no podrà ostentar, per si mateix o mitjançant substitut, la representació i defensa d'interessos contraris als de la Corporació Municipal, ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els que l'Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 2. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Victoriana García Esteban (mat. 50944) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional de tècnica mitjana en Ciències Socials, amb destinació al Centre de Serveis Socials Sant Andreu de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, on desenvolupa el lloc de treball de treballadora social d'assitència primària i l’activitat privada per compte d'altri en l’empresa Residència Jubany S.A. i en l'empresa Residència Din S.L. realitzant tasques pròpies del treball social en residències, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 3. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Sara Gasull Colomer (mat. 72055) entre la seva activitat municipal com a funcionaria de carrera amb la categoria professional de tècnica mitjana d’Arquitectura i Enginyeria, amb destinació a l’Àrea de Manteniment i Rehabilitació de la Direcció de Serveis Tècnics del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, on desenvolupa les funcions 2852 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   pròpies d’un lloc base de la seva categoria i l’activitat privada d’arquitecte tècnic per compte propi, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 4. Modificar, segons informes inclosos en l’expedient, les bases reguladores d’una subvenció sobre la quota líquida de l’Impost sobre Béns Immobles, corresponent al domicili habitual, per a persones vídues majors de 65 anys amb una renda inferior a 1,5 vegades el Salari Mínim Interprofessional, aprovades inicialment per la Comissió de Govern de 6 de juny de 2012. 5. Modificar, segons proposta annexa, les bases reguladores d’una subvenció sobre la quota líquida de l’Impost sobre Béns Immobles, corresponent al domicili habitual, a aquelles persones que siguin titulars de família monoparental, aprovades inicialment per la Comissió de Govern de 6 de juny de 2012. 6. Aprovar l’expedient núm. 3-086/2012 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import 129.936,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12060791. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 7. Estimar el recurs especial en matèria de contractació interposat en representació de la Asociación de Empresas de Coordinación de Seguridad y Salud, amb NIFG86114980, contra allò establert a la clàusula 6.3 del Plec de Clàusules Administratives Particulars que regeix el contracte 11004185 relatiu als serveis de Coordinació de Seguretat i Salut Laboral dels treballs de Conservació de l’Enllumenat Públic, Conservació de Túnels Urbans i Connexions per a actes cívics (2012-2013), en base als següents fonaments: Únic.- D’acord amb allò establert per l’art. 62 del Real Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del Sector Públic (TRLCSP), perquè un cop estudiada l’al·legació presentada pel recurrent i en atenció al que disposa l’informe de la Direcció de Serveis Jurídics Municipal de data 19 d’abril de 2012, es considera que el requeriment als licitadors d’acreditar la seva certificació com a servei de prevenció aliè no resulta exigible en aquesta licitació, per no resultar condició necessària per la prestació d’aquest servei. Rectificar, de conformitat amb l’estimació del recurs, el Plec de Clàusules Administratives Particulars del contracte 11004185, aprovat per Decret d’Alcaldia, de 30 de desembre de 2011, en el sentit d’eliminar l’exigència als licitadors, com a condició de solvència tècnica, d’acreditar la seva certificació com a servei de prevenció aliè en les especialitats de seguretat en el treball i higiene industrial. Mantenir la resta de pronunciaments de la resolució que es rectifica. Notificar la present resolució a aquells que van presentar proposició per participar en la licitació durant el termini obert a l’efecte; atorgar un termini de 10 dies per poder retirar l’oferta presentada, amb l’advertiment de que si no ho fan, aquesta es tindrà per presentada a tots els efectes amb sotmetiment NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2853   al que estableixen els plecs de clàusules del contracte, d’acord amb la nova redacció donada amb aquesta resolució. Notificar la present resolució a l’Asociación de Empresas de Coordinación de Seguridad y Salud. Obrir un nou termini de recepció de proposicions; i publicar la convocatòria de la licitació al DOUE, al BOE i al perfil del contractant, de conformitat amb els art. 142 i 159 del TRLCSP, durant un termini de 40 dies a comptar des de la remissió de l’anunci al DOUE Districte de Ciutat Vella 8. Aprovar definitivament el projecte d’urbanització dels carrers al voltant del Mercat del Born al districte de Ciutat Vella a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte, de 15 de març de 2012, que figura a l’expedient administratiu, i que a aquests efectes es dona per reproduït, per un import de 4.246.606,01 euros, el 18% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya, i encarregar a la Societat Municipal BIM/sa la gestió de l’actuació Districte de Sants-Montjuïc 9. Aprovar inicialment, a l’empara de l’article 119 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme i l’article 129 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, la modificació de la modalitat de compensació bàsica en el sistema de reparcel·lació prevista per a l’execució del Polígon d’actuació urbanística núm. 1 del sector 1 delimitat per la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit discontinu Batllò-Magòria i les parcel·les situades a la Via Laietana núm. 2 i 8-10, Pau Claris núm. 158-160, Girona núm. 20 i Carrera núm. 12, per la modalitat de cooperació, pel motius i justificació que consta en l’informe de la Direcció de serveis de gestió urbanística, de 30 de maig de 2012, que obra en l’expedient i que es dóna per reproduït. Sotmetre l'expedient a informació pública durant el termini d’un mes per a al·legacions, mitjançant inserció d’anuncis al Butlletí Oficial de la Província, en un diari dels de més circulació de la província i al tauler d’edictes de la Corporació, i a audiència pel mateix termini amb notificació personal als interessats afectats. 10. Rectificar d’ofici, a l’empara de l’article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, l’errada material detectada en l’acord de la Comissió de Govern adoptat en sessió de 6 de maig de 2012, d’aprovació definitiva del projecte d’Urbanització de la fase 1A del Pla Especial d’Infraestructures del barri de la Marina de la Zona Franca, consistent únicament i exclusiva en corregir l’import erroni del projecte que figura a l’acord de 9.499.861’77€, per l’import correcte que és de 8.721.978’47€, mantenint la resta de l’acord en la seva integritat. Districte de les Corts 11. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la determinació d’un altell a la planta baixa de l’edifici situat a l’avinguda de la Diagonal, núm. 543, promogut per MGS Seguros y Reaseguros, SA; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; precisar que el termini d’exposició pública s’entendrà ampliat en un mes en cas que concideixi total o parcialment amb el mes d’agost; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Gràcia 2854 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   12. “Autoritzar i disposar la despesa i reconèixer l'obligació de la quantitat total d’1.191.766,93 euros a favor del Sr. Enrique Seoane Hening amb DNI 46.307.610- P, en virtut de resolució del Jurat d’Expropiació de Catalunya de 14 de maig de 2010, dels quals 1.094.602,23 € en concepte de preu just per l’expropiació de la propietat de la finca del Passeig Turull núm.14, finca qualificada com a zona 17/6 (renovació urbana:transformació dels usos existents a sistemes de parcs i jardins urbans) i 5 (sistema viari:xarxa viària bàsica) en el PGM de Barcelona aprovat el 14 de juliol de 1976, i en quant a 97.164,70 € com a interessos de demora en la tramitació i pagament, amb càrrec a la partida 0606 60647 15102 (PGC 23220647) Projecte I.24200.006 del vigent Pressupost de despeses. Districte d'Horta-Guinardó 13. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla de millora urbana T1 “La Taxonera” per a l’ajust d’usos de la clau 18. La Vall d’Hebron, promoguda per Residencial Nou Hebron, SL; exposar-la al públic pel termini d'un mes; precisar que el termini d’exposició pública s’entendrà ampliat en un mes en cas que concideixi total o parcialment amb el mes d’agost; sotmetre-la al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 14. Prorrogar, de mutu acord, a l’empara dels articles 23 i 254 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, el contracte de gestió de serveis públics, mitjançant concessió, que té per objecte la gestió integral i l’administració de la residència assistida i llar residència municipal Francesc Layret, adjudicat a Fundació Salut i Comunitat, amb NIF G61878831, des del dia 1 de juliol de 2012 fins al 30 de setembre de 2012, per un import total de 359.593,59 euros, IVA exempt; aprovar la revisió de preus, d’acord amb la clàusula 8 del plec de clàusules administratives particulars, en la quantitat de 10.670,37 euros, IVA inclòs (preu plaça/dia ocupada 63,3650 euros, preu plaça/dia no ocupada 57,7217 euros), d’acord amb l’informe emès conjuntament pel Director de Serveis de Família i Serveis Socials i la cap del Departament de Gent Gran. La renúncia del contractista a la revisió de preus, manifestada mitjançant compareixença de 19 de març de 2012, corresponent a l’IPC de l’any 2011 que afecta a l’import de l’anualitat 2012, suposa un estalvi de 7.458,51 euros; autoritzar i disposar, a favor de l’entitat adjudicatària Fundació Salut i Comunitat, amb NIF núm. G61878831, la despesa per un import total de 370.263,96 euros, IVA exempt, amb càrrec a la partida 0201.23330.22731 del pressupost del 2012; requerir a l’adjudicatària perquè comparegui, dins del termini de quinze dies hàbils comptats a partir del dia següent al de la notificació de la resolució de pròrroga del contracte, a les dependències de la cap del Departament del Serveis Jurídics de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, per a la corresponent formalització del contracte. 15.Autoritzar la despesa que té per objecte l’atorgament d’ajuts a famílies per promoure les activitats de vacances d’estiu per a infants i joves dins de qualsevol de les modalitats homologades –Campus Olímpia, Casals d’estiu, Colònies, Campaments, Rutes, estades fora de Catalunya i bressols d’estiu–, per un import de 750.000.-€, amb càrrec a la partida 480.01 232.10 02.01 del pressupost de 2012; FACULTAR en el Gerent de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports les disposicions i reconeixements d'obligacions econòmiques derivades de l'atorgament dels citats ajuts. 16. Disposar la despesa derivada del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, l’IMSERSO (Instituto de Mayores y Servicios Sociales) i la FEMP NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2855   (Federación Española de Municipios y Provincias), per al desenvolupament d’un programa de teleasistència, per un import màxim de 7.624.952,49 euros, IVA inclòs, amb càrrec a la partida 0201 233.01 227.19 del pressupost de 2012, a favor de la unió temporal d’empreses Agrupación Mutua-Asispa, amb NIF núm. U- 63929806, adjudicatària del contracte. MOCIONS ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT (s/n) Aprovar el conveni de col·laboració interadministrativa entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Mataró en els àmbits de la promoció econòmica, desenvolupament d’infraestructures, turisme i cultura. 2856 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL Actes Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Acta de la sessió del dia 15 de maig de 2012, aprovada el 19 de juny de 2012 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 15 de maig de 2012, s'hi reuneix la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, sota la presidència de l'Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Joan Puigdollers i Fargas, Carmen Andrés Añón, Gabriel Colomé i Garcia, Guillem Espriu i Avendaño, Belén Pajares Ribas, Ángeles Esteller Ruedas, Ricard Gomà Carmona i Isabel Ribas Seix, assistits per la tècnica jurídica Mª Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarés, i que certifica. També hi són presents la Sra. i els Srs.: Manel Blasco, gerent del Consorci d’Educació; Antònia Hernández, directora de Serveis de Promoció Educativa i Desplegament Territorial, i Ramon Simó, director del Festival Grec. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Francina Vila Valls, Sònia Recasens i Alsina, Joan Trullén Thomàs i Xavier Mulleras Vinzia. S'obre la sessió a les 9 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de les Corts Del gerent municipal, de 12 d'abril de 2012, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió i explotació de la instal·lació municipal esportiva Centre pavelló de l'Illa, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 63.370,04 euros. 2. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Del gerent municipal, de 3 de maig de 2012, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió de l'espai Petit Drac, per als exercicis 2012-2015, i per un import de 166.667,00 euros. 3. Districte de Gràcia Del gerent municipal, de 12 d'abril de 2012, que aprova el Plec de clàusules del contracte relatiu a la gestió i explotació del servei de bar-cafeteria de la biblioteca Jaume Fuster. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2857   4. Districte d'Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 18 d'abril de 2012, que aprova el Plec de clàusules i convoca procediment obert per a l'adjudicació del contracte per a la gestió del bar- cafeteria del casal d'entitats Mas Guinardó, per un cànon anual de 7.500,00 euros. 5. Districte d'Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 18 d'abril de 2012, que aprova el Plec de clàusules i convoca procediment obert per a l'adjudicació del contracte per a la gestió del bar- cafeteria de la biblioteca Juan Marsé, per un cànon anual de 3.500,00 euros. 6. Del gerent municipal, de 8 de maig de 2012, que aprova el Plec de clàusules i convoca procediment obert per a l'adjudicació del contracte per a la gestió del servei municipal de les sales d'estudi nocturnes, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 530.980,03 euros. 7. Districte de l'Eixample Del gerent municipal, de 26 d'abril de 2012, que adjudica a SM Sistemes Medioambientals el contracte per a la gestió i dinamització de l'aula ambiental del barri de la Sagrada Família, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 103.591,15 euros. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. L'Escola inclusiva a la ciutat de Barcelona. La Sra. Pajares demana substanciar el seguiment del seu grup (punt 18 de l’ordre del dia) juntament amb aquest informe. El Sr. Portabella constata que cap dels grups municipals hi té inconvenient. Tot seguit, cedeix la paraula al gerent del Consorci d’Educació de Barcelona. El Sr. Blasco manifesta que cal entendre l’escola inclusiva com l’única escola on tots els nens i nenes s’eduquen junts, fet que comporta eliminar tant com sigui possible les barreres socials, arquitectòniques i d’altres que dificulten l’accés de les persones amb diversitat funcional a les activitats escolars ordinàries, per tal que puguin portar una vida més autònoma i autosuficient. A més, assenyala que, en un marc d’escola inclusiva, la previsió dels suports necessaris s’ha de basar en la planificació centrada en la persona, amb sistemes de mesura per incrementar, disminuir o retirar recursos en funció de l’evolució del mateix alumne. D’altra banda, destaca que hi ha un increment gradual de l’alumnat atès i que això comporta noves necessitats. En aquest sentit, explica que, a més de les discapacitats clàssiques (cecs, sords, motrius, cognitius), avui s’han de considerar altres realitats emergents, ja que hi ha un important col·lectiu d’alumnes que presenten trastorns de conducta o trastorns greus del desenvolupament. Recorda que l’escola inclusiva està regulada a Catalunya per la Llei d’educació, però també per diversos plans que s’han anat impulsant des del Govern català. Assenyala que, en concret, aquest informe es desplegarà a partir del pla «Aprendre junts per viure junts», que es va iniciar el 2008 i que s’avaluarà el 2015. Afirma que aquest pla recull tres grans objectius: l’escolarització progressiva de l’alumnat amb necessitats educatives especials en centres ordinaris; la dotació de suports en aquests centres, i la funció dels centres d’educació especial, a més del seu rol tradicional d’escolarització, com a serveis de suport per a l’atenció a l’alumnat amb discapacitats escolaritzat en centres ordinaris. Pel que fa a l’escolarització progressiva de l’alumnat amb necessitats educatives especials en centres ordinaris, destaca com a patrimoni molt especial de l’Ajuntament de Barcelona la feina que es fa des de fa anys en l’etapa de 0 a 3 anys. Assenyala que, en aquests moments, des de l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) es fa el seguiment i l’escolarització d’uns 300 nens a les 92 llars municipals i a les cinc llars de la Generalitat de Catalunya. Explica que, per dur a terme 2858 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   aquesta feina, l’IMEB ha posat en marxa un equip d’orientació, atenció i seguiment que vetlla pel suport als infants amb necessitats especials. A més, remarca que l’IMEB fa aquesta feina amb el suport de la Fundació Nexe, l’associació ASPASIM i els centres públics municipals de Vil·la Joana i de Pont del Dragó. D’altra banda, destaca com un dels projectes de futur que s’està treballant actualment el projecte d’aula oberta, per tal de disposar d’un recurs específic dins d’una escola bressol municipal que pugui escolaritzar infants amb pluridiscapacitats, que combinarien l’estada a la seva aula normalitzada amb l’atenció especialitzada individual o en un grup reduït. Explica que, pel que fa a l’escolarització en centres ordinaris que imparteixen el segon cicle d’educació infantil i els ensenyaments obligatoris, l’objectiu que estableix el pla «Aprendre junts per viure junts» és aconseguir que el 2015 el 70% dels alumnes amb discapacitats s’escolaritzin a l’escola ordinària. En aquest sentit, assenyala que l’alumnat amb discapacitat i/o necessitats especials escolaritzat en centres ordinaris que imparteixen ensenyaments obligatoris a la ciutat de Barcelona és de 829 alumnes en centres públics i de 523 alumnes en centres concertats, que sumen un total de 1.352 alumnes. Manifesta que, actualment, al voltant d’un 2% de la població escolar presenta necessitats especials derivades de discapacitats i disposa de dictamen per part dels serveis de suport, en aquest cas dels equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), cosa que a Barcelona es tradueix en el fet que uns 3.500 alumnes estan en aquesta situació. Assenyala que, atès que 2.011 alumnes estan escolaritzats en centres d’educació especial, es pot dir que un 55% d’aquests alumnes estan escolaritzats en centres d’educació especial i un 45% en centres ordinaris. Remarca que l’escolarització compartida és un recurs que va en augment i que creuen que és una línia molt adequada per fer un traspàs pautat i organitzat dels centres d’educació especial als centres ordinaris. Informa que, en aquests moments, a la ciutat de Barcelona hi ha 95 infants que segueixen aquesta modalitat, que implica estar unes hores en un centre ordinari i la resta del temps en un centre d’educació especial. Destaca que, des del curs 2006-2007, 548 alumnes han fet ús d’aquest recurs. Pel que fa a la dotació dels suports per a la inclusió de l’alumnat amb discapacitat o necessitats especials en els centres ordinaris de la ciutat de Barcelona, explica que en primer lloc cal parlar del professorat especialista que tots els centres públics tenen en plantilla. En aquest sentit, observa que sovint se centren només en aquells recursos més perifèrics dels suports educatius i obvien una de les conquestes que el sistema ha aconseguit al llarg d’aquests anys, que és que el conjunt de centres d’educació infantil i primària i d’educació secundària obligatòria disposin d’aquests professionals, que en el cas de primària són coneguts com a mestres d’educació especial i en el cas de secundària com a psicopedagogs. Destaca que actualment a Barcelona hi ha 285 especialistes en pedagogia terapèutica als centres de primària i 173 especialistes als centres de secundària. Explica que un altre element important, també per la novetat que han representat en el sistema en els darrers anys, són les unitats de suport a l’educació especial (USEE), que són un recurs de suport que s’orienta especialment a facilitar la participació i l’aprenentatge de l’alumnat amb manca d’autonomia derivada de discapacitats motores, discapacitats intel·lectuals severes o trastorns greus del desenvolupament i de la conducta en entorns escolars ordinaris. Recorda que, fins a la creació i l’extensió de les USEE, aquest alumnat s’escolaritzava en centres d’educació especial. Informa que la ràtio d’alumnes per USEE se situa actualment entorn de 8-10 alumnes, tant a la primària com a la secundària, i que avui a Barcelona es disposa de 32 centres amb USEE, dels quals 24 són públics i 8 concertats, que atenen un total de 238 alumnes. Explica que els monitors/zeladors de suport a l’alumnat amb discapacitat o trastorn del desenvolupament en la conducta s’assignen amb una dotació horària ajustada a les necessitats específiques de cada alumne, de manera que es faciliti la seva inclusió a les activitats escolars. Informa que, actualment, hi ha un total de 286 centres que disposen d’aquest recurs a Barcelona, 155 dels quals són escoles NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2859   públiques (137 escoles de primària, 2 instituts escola i 16 instituts) i 131 escoles concertades. Explica que els centres públics disposen de 4.064 hores de monitors, amb les quals atenen 829 alumnes, i els centres concertats tenen assignades 2.770 hores, amb les quals atenen 523 alumnes, amb un total de 1.352 alumnes que gaudeixen d’aquest recurs. Tot seguit, enumera i caracteritza els centres públics d’educació especial: Folch i Camarasa, que atén nens cecs, autistes i sords; Josep Pla, especialitzat en nens sords; Concha Espina, La Ginesta i Sant Joan de la Creu, que són més aviat generalistes; Vil·la Joana, dedicat a nens autistes i amb problemes greus de salut mental; Castell de Sant Foix, que atén nens amb trastorns cognitius, i Pont del Dragó, especialitzat en nens amb discapacitat motòrica. Assenyala que en l’informe escrit es descriu també l’escolarització als centres d’educació especial, així com la distribució territorial d’aquesta xarxa de centres d’educació especial a la ciutat. Destaca que aquests centres d’educació especial s’estan transformant en centres de recursos, que és una tendència comuna a tot Europa, i que un dels aspectes importants en el pla de treball que desplega el Consorci d’Educació de Barcelona és que hi hagi un progressiu transvasament de nens de centres d’educació especial a centres ordinaris. Conclou que estan convençuts que un dels reptes que requerirà el futur és ordenar millor tots els recursos de l’educació especial en funció d’un projecte més integrat d’escola inclusiva a la ciutat de Barcelona. La Sra. Andrés agraeix la presentació de l’informe, i explica que està una mica desorientada per les seves conclusions, que van en la línia de l’objectiu establert al pla «Aprendre junts per viure junts» d’arribar a escolaritzar un 70% de l’alumnat amb necessitats educatives especials en escoles ordinàries, atès que l’augment de les ràtios d’alumnes a les aules dificultarà enormement aquest objectiu d’escola inclusiva. Destaca que, tal com diu l’informe, l’escola inclusiva té un abast ètic irrenunciable, que és arribar a una societat inclusiva, la qual cosa comporta eliminar tant com sigui possible les barreres socials i de tot tipus que dificulten l’accés amb normalitat a una vida autònoma de tots els ciutadans. En aquest sentit, demana al Govern municipal que no renunciï a aquest plantejament d’escolaritzar el màxim d’alumnes possible en una escola ordinària, sigui quina sigui la seva dificultat per a l’aprenentatge, i ofereix la col·laboració del seu grup per treballar conjuntament amb el Govern per assolir el 70% marcat per al 2015. Manifesta que també valoren positivament el reconeixement que fa l’informe de les escoles bressol, ja que diu que són una font important de detecció de dificultats del desenvolupament de l’infant per part dels educadors i educadores i afavoreixen la tasca de prevenció. En aquest sentit, demana al Govern municipal que reconsideri l’augment de les ràtios a les escoles bressol per tal que puguin continuar fent aquesta tasca de prevenció. Quant a la informació que dóna l’informe sobre l’educació infantil i els ensenyaments obligatoris, destaca que el Sr. Blasco ha dit que caldria incrementar el nombre d’especialistes en pedagogia terapèutica a primària i d’especialistes d’orientació pedagògica a secundària amb la finalitat d’arribar al 70% de l’escolarització en centres ordinaris de l’alumnat amb necessitats especials. En aquest sentit, pregunta si hi ha alguna previsió de creixement tant de l’alumnat escolaritzat en centres ordinaris com d’aquests especialistes. Pel que fa a les unitats de suport a l’educació especial, recorda que el regidor d’Educació va dir en la Comissió que una de les seves apostes era incrementar el nombre d’unitats, i pregunta si se’n preveu un augment per als propers cursos, quin seria el calendari d’implantació i on estarien ubicades. Així mateix, demana que se’ls informi on se situarà i quan estarà operativa l’aula oberta a les escoles bressol. Respecte al personal no docent de suport, assenyala que l’informe reconeix la seva tasca i diu que és molt necessària, però que els preocupa una mica que es digui que cal resituar el valor que té la tasca d’aquests professionals per a les famílies. Pel que fa a això, pregunta si «resituar» vol dir que s’incrementarà aquest personal o bé que es disminuirà i que la seva funció hauran de fer-la les famílies i 2860 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   els mestres, tenint en compte que no s’encaminen cap a un escenari de creixement de plantilla docent sinó tot el contrari. La Sra. Pajares presenta el seguiment del seu grup sobre una proposta d’acord que es va aprovar en la Comissió el passat 15 de novembre en què s’instava a elaborar un informe sobre la inclusió educativa i un mapa de les escoles d’educació especial de la ciutat de Barcelona que incloguessin la diagnosi de la situació actual i les propostes de futur. Afirma que, en aquest sentit, cal agrair l’informe que s’ha presentat avui perquè és un document que recull dades importants sobre la situació actual de l’educació especial a la ciutat i dels nens i els joves amb necessitats educatives especials. Manifesta que, tanmateix, el seu grup té alguns dubtes. Assenyala que no comparteixen del tot que l’impuls de l’escola inclusiva hagi de conduir necessàriament a una reducció progressiva dels alumnes que s’escolaritzen íntegrament en centres d’educació especial a favor de l’escola ordinària, tal com es diu a la pàgina 6 de l’informe. Explica que el seu grup considera que és important que hi hagi alumnes que, per les seves necessitats, siguin escolaritzats en centres d’educació especial i que la decisió de la inclusió d’aquest alumnat en centres ordinaris no és adequada en tots els casos. A més, afirma que en aquells casos en què això sigui aconsellable, s’ha de fer sempre amb molta cura i molt de respecte, d’acord amb les necessitats de cada persona i, sobretot, respectant la decisió de les famílies. Manifesta que, per tant, no veuen clar l’objectiu que el 2015 el 70% dels alumnes escolaritzats en centres d’educació especial hagin d’estar escolaritzats en centres d’educació ordinària. Explica que opinen que, més que emmarcar objectius quantitatius en aquest àmbit, cal tenir en compte cada cas individual i oferir una educació de qualitat adequada a cada persona. D’altra banda, opina que, a causa de l’augment d’alumnes amb trastorns de conducta, l’educació especial s’haurà d’enfortir i adequar, però no pas «reinventar-se», tal com es diu a la pàgina 11 de l’informe. Observa que a la pàgina 10 de l’informe es diu: «El nombre de matrícules es manté possiblement perquè el percentatge d’alumnes que s’escolaritza a centres d’educació especial està ja molt ajustat i difícilment disminuirà, si es consideren les noves necessitats emergents apuntades en el punt 2 d’aquest informe (trastorns de conducta o trastorns greus del desenvolupament, sovint associats a problemes de salut mental)». Pel que fa a això, explica que creuen que hi ha una certa contradicció, ja que, si es parteix de la premissa que la inclusió de l’alumnat s’ha de fer amb molta cura i que l’objectiu del 70% no obeeix a la necessitat de disminuir el nombre d’alumnes per deixar cabuda a alumnes nous amb trastorns de conducta, és absolutament necessari que s’abordi com es respondrà en un futur a l’increment de places apuntat. Explica que la proposta del seu grup demanava una diagnosi de la situació actual i unes propostes de futur, cosa que troben a faltar en l’informe. Assenyala que, per exemple, no es descriuen els punts febles de l’educació especial a la ciutat, ni tampoc els recursos econòmics de què es disposa avui i les possibles previsions de les despeses dels centres d’educació especial i l’escola inclusiva en el futur. En aquest sentit, manifesta que no els agradaria que la presentació d’aquest informe fos una excusa per acabar concloent que la situació econòmica és complicada i que condicionarà els recursos que es destinen a aquest àmbit, tal com s’assenyala a les conclusions de l’informe, on es diu: «L’increment d’alumnat amb discapacitat als centres ordinaris, en aplicació de polítiques d’inclusió escolar, és una realitat desitjable però pot desbordar la capacitat de generació de recursos per fer-la possible, especialment en moments de crisi econòmica». Així mateix, observa que en l’informe no s’analitza l’evolució del creixement de l’oferta i la demanda de places als centres en els darrers quinze anys, i opina que caldria saber d’on parteixen per fer previsions de futur. D’altra banda, assenyala que l’informe diu que totes les demandes han quedat ateses, però que voldrien saber si en tots els casos els alumnes han estat escolaritzats als centres més adequats per al seu trastorn. A més, opina que, amb la previsió d’increment d’alumnes amb trastorns de conducta, caldria fer una anàlisi d’aquestes característiques. Assenyala que un altre dels temes que volen plantejar és la NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2861   necessitat de fer una diagnosi sobre les necessitats formatives del professorat d’educació especial. Conclou que el seu grup considera que aquest informe és un primer pas del que consideren que hauria de ser el seu contingut i que, per tant, insta el Govern municipal a aprofundir en les diferents qüestions plantejades en futures sessions de la Comissió. El Sr. Gomà agraeix la presentació de l’informe. Manifesta que el seu grup, a diferència del que opina el Grup del PP, està plenament convençut que l’escola inclusiva ha de ser el marc general en què cal vertebrar la incorporació al sistema educatiu del conjunt de nois i noies que necessiten uns suports més intensos o més específics en el seu procés d’escolarització i d’educació, la qual cosa no és incompatible amb uns centres d’educació especial redefinits en el futur, tal com mostra l’informe. Afirma que el pla «Aprendre junts per viure junts» és una bona eina de desplegament del criteri general de l’escola inclusiva i que, per tant, celebren que el Govern de la ciutat presenti un informe que es fonamenta en aquest pla. Opina que, a més, el model de l’escola inclusiva ha d’anar més enllà i ha d’entendre que les discapacitats clàssiques o emergents s’han d’atendre com una dimensió més del conjunt de les diversitats que tracten les escoles de la ciutat. Assenyala que aquesta diversitat requereix uns coneixements i unes atencions específiques, però que, en definitiva, forma part de la complexitat que avui té el sistema escolar. Així mateix, opina que cal anar fent passos endavant de l’escola inclusiva a l’educació inclusiva, ja que, en la mesura que han estès la idea que l’educació va més enllà de l’escola, també és important elaborar la idea que la inclusió com a valor va més enllà de l’escola. Assenyala que, tot i que l’informe explicita el repte d’aconseguir que el 2015 el 70% dels alumnes amb discapacitat s’escolaritzi a l’escola ordinària, encara s’està lluny d’assolir aquest repte. Així, indica que el mateix document parla del 45% d’escolarització en escoles ordinàries i el 55% en escoles d’educació especial, cosa que vol dir que encara hi ha un dèficit del 25%, que equivaldria a incorporar en les escoles ordinàries uns 800 alumnes més, tenint en compte el total de 3.500 alumnes amb necessitats educatives especials. Destaca les asimetries que encara hi ha entre les escoles públiques i les escoles concertades en l’atenció d’aquest tipus de diversitat, ja que, tot i que a Barcelona gairebé el 60% d’alumnat es concentra a les escoles concertades, les escoles públiques dupliquen l’escolarització inclusiva respecte a les concertades, tripliquen la presència d’unitats de suport i gairebé dupliquen les hores de monitoratge. En aquest sentit, subratlla el gran esforç que fan les escoles públiques de la ciutat en l’atenció a la diversitat i la necessitat de reequilibri, de tal manera que les escoles concertades puguin assumir també plena responsabilitat en aquesta matèria en la mesura que són escoles sostingudes amb fons públics. Assenyala que hi ha un parell de referències que no ha sabut trobar en l’informe. Explica que una és la distinció entre la primària i la secundària pel que fa a l’escolarització de nois i noies amb necessitats educatives especials, atès que sempre han assumit que s’havia avançat molt més en la primària que en la secundària obligatòria. Demana que, si es disposa d’aquestes dades, les puguin comentar, ja que seria important explicitar que la secundària obligatòria és una de les grans assignatures pendents en matèria d’escola inclusiva. D’altra banda, observa que quan es parla de l’etapa de 0 a 6 anys no es fa referència a uns recursos importants de què disposa la ciutat, tot i no ser estrictament educatius: els equips interdisciplinaris per a la petita infància (EIPI) i els centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP). Destaca que aquests equips fan una feina magnífica des del punt de vista de l’estimulació precoç dels nens i nenes amb problemes de desenvolupament motriu, psicològic i d’altres tipus, i que cada vegada treballen més en xarxa amb les escoles de la ciutat. Pel que fa als centres d’educació especial, manifesta que comparteixen la idea que aquests centres tenen futur però amb la condició que es redefineixin en el nou marc general d’escola inclusiva, amb vista que guanyin molta interacció amb l’escola ordinària i amb l’escola inclusiva i que esdevinguin veritables plataformes de serveis de suport a l’escolarització inclusiva. Afirma que, des d’aquest punt de 2862 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   vista, creuen que seria important disposar d’un pla de treball específic per a les escoles d’educació especial per tal de redefinir-les en aquesta direcció. Conclou que, en general, l’informe que s’ha presentat reflecteix la molt bona feina que s’ha fet i es fa a la ciutat en matèria d’educació i d’educació inclusiva. Assenyala que, tanmateix, ell també lamenta que al final de l’informe es digui que la crisi econòmica pot posar en risc els objectius marcats. Manifesta que està convençut que l’únic que pot posar en perill aquests objectius són les retallades educatives i no pas la crisi econòmica, ja que opina que blindar l’educació de qualsevol mena de retallada és la millor manera de sortir de la crisi econòmica amb competitivitat i amb cohesió social. En aquest sentit, afirma que la retallada de 3.000 milions d’euros del Ministeri d’Educació representa «un cop de destral letal» per a l’educació inclusiva i per a qualsevol objectiu d’educació en el futur. El Sr. Portabella agraeix la presentació d’aquest informe, i opina que tots els grups defensen que l’escola promogui que la societat sigui cada vegada més inclusiva en general, però també en l’àmbit de les persones que tenen algun tipus de discapacitat. Afirma que el seu grup considera que l’informe presenta informació molt valuosa, però que és decebedor quan fa la consideració final que les polítiques d’inclusió escolar són «una realitat desitjable però pot desbordar la capacitat de generació de recursos per fer-la possible, especialment en moments de crisi econòmica», cosa que creu que equival a dir que es farà el que es podrà tenint en compte el context econòmic. Explica que imagina que, quan el Govern va fer l’informe i va veure quina era la realitat que explicava, va voler protegir-se. En aquest sentit, opina que, juntament amb la sanitat, aquest és l’àmbit en què s’han de fer les mínimes proteccions i els màxims esforços. Assenyala que, en llegir l’informe detalladament, el primer que es pensa és que les diferents mesures que s’han anat prenent darrerament xoquen amb l’objectiu d’avançar cap a l’escola inclusiva. Així, esmenta l’increment de les ràtios d’alumnes a les aules, la disminució del personal de suport o el fet que als concursos que es realitzin en relació amb l’etapa de 0 a 3 anys hi puguin concórrer entitats que no siguin públiques, tot i que hi hagi una densitat més alta a l’escola pública que a la concertada de nois i noies amb necessitats educatives especials. Observa que la sol·licitud de monitors en els dos darrers anys s’ha incrementat un 20%, però que, en canvi, les hores de monitoratge han augmentat només un 3,4%. En aquest sentit, expressa la preocupació del seu grup pel fet que el suport dels monitors als alumnes amb necessitats educatives especials hagi disminuït a efectes pràctics. Així mateix, assenyala que l’informe parla del paper important de l’Equip d’Atenció Especials Necessitats (EAEN), però que no queda clar quantes persones en formen part, quina és la mitjana de temps que es triga a avaluar un cas i quants casos s’han detectat en aquest curs. Afirma que, tanmateix, també és cert que els mateixos mestres i les persones de suport que són dia a dia amb els nois i noies formen part d’aquesta tasca de detecció, per la qual cosa el Reial decret de l’Estat en què es permet arribar a un increment de la ràtio d’alumnes per aula de fins al 20% als centres de primària i secundària continua afegint dificultats per tal de poder avançar en l’escola inclusiva. D’altra banda, opina que cal revisar la distribució de les unitats de suport a l’educació especial perquè és molt irregular. Assenyala que, per exemple, a Gràcia i a les Corts no n’hi ha cap. Manifesta que el seu grup considera que el paper de les escoles d’educació especial és imprescindible en molts casos i està d’acord que cal buscar la coordinació i la cooperació amb les escoles i la creació de sinergies. Afirma que, alhora, també pensen que han d’abordar el conjunt d’aquestes actuacions amb vista a l’escola inclusiva. Explica que creuen que l’informe descriu una situació de base que és esperançadora per continuar lluitant, fa un discurs que consideren encertat i presenta un repte molt rellevant, que és com superar les circumstàncies actuals que fan que totes les ràtios que poden donar millor qualitat i millor atenció a les persones amb necessitats especials estiguin empitjorant. En aquest sentit, opina que la reflexió que hauria de fer l’informe és com es pot superar la conjuntura actual per passar del que és un plantejament encertat a tenir l’esperança que hi NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2863   hagi una escola inclusiva que esdevingui una peça clau del conjunt d’una societat inclusiva. El Sr. Ardanuy agraeix la feina de les persones del Consorci d’Educació i de l’IMEB que han desenvolupat l’informe i que els ha permès reflexionar sobre aquest tema. Recorda que el 2008-2009, com a regidor a l’oposició, va demanar la possibilitat de plantejar aquesta qüestió i que a l’àrea d’Educació de l’Ajuntament poguessin aflorar un seguit d’idees i propostes sobre l’educació especial. Assenyala, també, que el 2009 l’informe d’escolarització va posar de manifest la necessitat d’una aposta per una educació inclusiva, i que el 2010, com a regidor de l’oposició, va assenyalar que aquesta prioritat havia desaparegut de l’informe d’escolarització. En aquest sentit, opina que l’educació especial, i per extensió l’estratègia d’inclusió, no han estat prou valorades per tothom al llarg dels anys en línies generals, i que és important el fet de poder trobar moments i espais per posar en valor la feina dels professionals de l’educació especial i de tots els professionals que fan de la inclusió una estratègia educativa. Afirma que, tot i que la situació actual no sigui la més favorable des del punt de vista econòmic, la voluntat de l’Ajuntament és parlar obertament d’aquest tema i plantejar el debat amb criteris de realitat. Explica que l’etapa de 0 a 3 anys ha anat evolucionant i, de mica en mica, ha anat incorporant una atenció real a la diversitat. Destaca que han d’anar més enllà en aquesta etapa educativa i que, per tant, una de les mesures de futur que proposen és continuar amb el suport personalitzat i la col·laboració amb entitats expertes en la gestió de la diversitat i les necessitats educatives especials perquè els ajudin a millorar la detecció precoç i el treball amb les famílies, així com dedicar recursos a poder treballar de manera encara més especialitzada. Assenyala que de moment es disposa dels protocols de detecció i dels protocols d’actuació, de manera compartida amb Nexe, per atendre la diversitat de manera individualitzada, però que cal fer un pas endavant amb el projecte d’aula oberta, que és un projecte que s’està definint i que segurament atendrà inicialment unes necessitats molt específiques de pluridiscapacitat en un parell de centres de la ciutat. Destaca que entenen aquest projecte com una aposta de l’Ajuntament de Barcelona per evolucionar cap a un millor tracte educatiu en aquesta franja d’edat, però sense oblidar el treball amb les famílies. En aquest sentit, afirma que han de caminar juntament amb les famílies perquè això ajuda a donar-los força i preparar-les per al salt a una política més dirigida a l’educació inclusiva. Explica que un altre aspecte que vol destacar de l’informe és la importància de desenvolupar projectes com els programes de qualificació professional inicial (PQPI) adaptats a les necessitats educatives especials, per tal de facilitar que en un futur aquests alumnes puguin viure amb plenitud. Manifesta que el que cal fer ens els pròxims anys és apostar per l’escolarització compartida i la gran expertesa dels centres d’educació especial. En aquest sentit, assenyala que es posa molt d’èmfasi en l’escola ordinària que fa inclusió, però que en molts casos aquesta escola no podria fer aquesta feina sense un projecte compartit amb els centres d’educació especial, que destaca que són la punta de llança d’una gran innovació pedagògica a la ciutat i al país. Opina que, per tant, és just i imprescindible posar en valor la feina dels professionals i dels projectes educatius d’educació especial per poder fer una inclusió educativa coherent. Així mateix, explica que, més que d’una inclusió educativa, ell parlaria de col·laboració entre centres i d’estimular la participació en projectes comuns d’aquestes dues tipologies de centre, que és el que s’està impulsant. Afirma que la inclusió no es pot fer al 100%, ja que això significaria no arribar a alguns nois i noies que necessiten una educació molt ajustada a les seves necessitats, i que, per tant, l’educació especial és encara imprescindible i ho continuarà sent durant molt de temps. Assenyala que és veritat que es presenten temps complicats en tots els àmbits i que està segur que, si tractessin deu temes diferents de manera aïllada, tots arribarien a la conclusió que no poden anar enrere en cap d’ells. En aquest sentit, exhorta tots els grups a no mirar les coses de forma separada, sinó globalment, perquè, si no, tendeixen a estigmatitzar-les. Afirma que no s’ha de deixar d’avançar, sinó que cal organitzar millor els recursos i buscar més les complicitats 2864 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   en comptes de l’enfrontament de sistemes, tot compartint esforços i sinergies. Manifesta que, d’aquesta manera, podran superar moltes dificultats de l’entorn i la realitat que els toca viure. Conclou que l’educació especial és imprescindible i que l’educació ordinària ha d’incrementar la seva sensibilitat respecte a l’àmbit de la inclusió. Afirma que el Govern de la ciutat no defugirà mai aquest tema, que accepta les crítiques que siguin pertinents i que proposa que treballin tots plegats per apostar per una educació inclusiva que no deixi de banda els centres d’educació especial. El Sr. Portabella demana al Sr. Blasco si vol tornar a intervenir. El Sr. Blasco declina l’oferiment. La Sra. Andrés assenyala que només vol sumar-se a la preocupació que han expressat els grups d’ICV-EUiA i d’UpB respecte a l’últim paràgraf de l’informe, en el sentit que la crisi econòmica i les retallades puguin ser una excusa que impedeixi avançar en l’objectiu de treballar per l’escola inclusiva. D’altra banda, assenyala que la Llei d’educació de Catalunya estableix com a primera opció l’atenció educativa a tots els alumnes en una escola ordinària, tret en els casos en què les necessitats siguin tan grans que calgui recórrer a l’escola especial. La Sra. Pajares afirma que el model d’escola inclusiva és el desitjable, però només en els casos que sigui possible, perquè no sempre és el model més adient. En aquest sentit, destaca que el primer objectiu i el principal interès de tots ha de ser el nen o el jove amb necessitats educatives especials. Diu al Sr. Ardanuy que a ella, com a regidora de l’Ajuntament de Barcelona, el que li pertoca és fiscalitzar la feina que fa el Govern municipal, governi qui governi. Assenyala que el regidor d’Educació ha posat un exemple de la legislatura anterior, però que ella podria esmentar-ne d’altres, com ara la manca d’inversions en els centres d’educació especial. Afirma que, en tot cas, sempre demanarà al Sr. Ardanuy que exhaureixi totes les seves competències fins al límit, ja que donar les culpes als altres és molt fàcil i el que cal fer en temes com aquests és exposar les discrepàncies per tal de mirar d’arribar a acords. El Sr. Gomà manifesta que està d’acord amb el que ha comentat el Sr. Ardanuy de buscar totes les estratègies que impliquin compartir i coresponsabilitzar les escoles ordinàries i les escoles de l’educació especial amb l’objectiu de l’educació inclusiva, ja que opina que és important teixir una malla molt densa de col·laboracions, complicitats i estratègies compartides. Així mateix, afirma que és cert que cal posar en valor la gran tasca que es fa als centres d’educació especial com el Pont de Dragó, el Viver de Sant Foix i Vil·la Joana. Assenyala que, precisament és des del reconeixement i la posada en valor d’aquests centres, que també tenen la legitimitat per instar-los a redefinir el seu futur des del punt de vista que tot evoluciona i que el paradigma de l’educació inclusiva s’ha d’obrir pas d’una manera clara. Explica que subscriu plenament la frase que ha dit el regidor que cal «no deixar d’avançar». En aquest sentit, opina que no hi ha dubte que per avançar en moments de dificultats hauran de racionalitzar i ser més eficients, però que el que és incompatible amb avançar és ampliar ràtios, suprimir sisenes hores, no substituir mestres que es jubilen o estan de baixa i fer retallades educatives. El Sr. Portabella diu a la Sra. Pajares que el seu grup està a l’oposició a l’Ajuntament, a la Generalitat i a l’Estat i que, per tant, també pot fiscalitzar el Partit Popular. En aquest sentit, destaca que algunes de les decisions que ha pres el Govern de l’Estat tenen una implicació directa en l’augment de dificultats per a l’escola inclusiva, tant per la reducció dels diners destinats a l’àmbit de l’educació com per l’increment del nombre de nens per aula. Manifesta que comparteix les paraules del regidor en el sentit que han de ser capaços de generar un denominador comú que sigui prou ampli amb l’esperit de voler que l’escola arribi a tothom i sigui al màxim d’inclusiva, independentment de les discrepàncies que pugui haver-hi respecte als diferents models educatius. Opina que tots estan d’acord que hi ha tres àmbits que cal protegir com a pilars de l’estat del benestar: l’educació, la sanitat i els serveis socials. En aquest sentit, afirma que l’informe intenta marcar l’interès que té la ciutat per facilitar l’educació inclusiva, però que, alhora, les actuacions que l’han precedit i les mateixes consideracions que s’adopten en les conclusions fan que hi hagi un punt de dubte. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2865   Manifesta que creu que valdria la pena superar aquest punt de dubte i afirmar que l’educació és un dels àmbits més importants per sortir de la situació actual. Es dóna per tractat. 2. Projectes educatius de promoció de la participació de nois i noies. La Sra. Hernández assenyala que, amb el poc temps de què disposa, intentarà explicar els programes de participació d’infants i joves que s’impulsen des de l’Institut Municipal d’Educació (IMEB): «L’Audiència Pública als nois i noies», adreçat a nois i noies d’11 a 17 anys, i «El Pregó de la Laia: la veu dels infants», adreçat a nens i nenes de 8 a 10 anys. Exposa els motius pels quals fan aquests projectes de participació. D’una banda, destaca que la Convenció de les Nacions Unides reconeix l’infant com a subjecte de dret i amb dret a participar, i que, de fet, la democràcia s’aprèn en l’acció i des de molt petits. D’altra banda, assenyala que la Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència promou la implementació de mecanismes locals de participació infantil, especialment la creació del Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya com a òrgan per fer propostes a les administracions públiques. Explica que d’aquesta llei es desprèn, en el Pacte per a la infància a Catalunya, que les experiències participatives infantils actuals han de ser el motor per al Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya i formar-ne part. Finalment, assenyala que Barcelona forma part de la xarxa Ciutats Amigues de la Infància, un programa impulsat per Unicef per tal de potenciar la participació d’infants i joves en l’àmbit municipal. A més, recorda que l’Audiència Pública va obtenir una menció especial d’Unicef com a bona pràctica educativa fa uns quants anys. Explica que els programes de promoció de la participació de nois i noies que el Govern municipal potencia volen que la ciutat escolti els infants com a ciutadans i ciutadanes de ple dret; revalorar la política com a activitat necessària per a la convivència, i permetre als infants conèixer com funciona l’Ajuntament i la ciutat i com poden contribuir ells mateixos a la vida ciutadana. En aquest sentit, recorda que la Carta de Ciutadania de Barcelona reconeix els drets de participació en la vida pública i en els afers municipals i, en l’apartat d’infants i adolescents, reconeix que els infants i adolescents tenen el dret i el deure d’opinar i expressar-se. Assenyala que les experiències de participació escolar impliquen els centres, que són els grans protagonistes, les àrees i les regidories municipals, i les entitats ciutadanes. A més, remarca que tant a l’Audiència Pública com al Pregó de la Laia hi participen un nombre important d’escoles d’educació especial, que els han manifestat diverses vegades que aquests projectes els permeten treballar d’una manera normalitzada amb el seu alumnat. D’altra banda, destaca que enguany s’han fet arribar les propostes dels infants per tal que siguin tingudes en compte en el Programa d’actuació municipal (PAM). Pel que fa a l’Audiència Pública, explica que, un cop s’ha validat el tema que han proposat l’alumnat i el professorat, i l’alcalde ha trobat que era oportú, s’encarrega a professionals, normalment del món universitari, la realització d’un material didàctic per poder treballar amb el professorat. Afirma que, un cop fet això, al setembre hi ha una jornada de formació per al professorat i, posteriorment, es fa una presentació de l’activitat als nois i noies en el transcurs d’un acte festiu i de sensibilització, en el qual es troben tots els nois i noies dels centres que participen en el programa. Assenyala que, a partir d’aquí, ja comença als centres el treball de coneixement, discussió i elaboració de conclusions, per al qual també es fa servir la plataforma virtual Moodle. Explica que després hi ha tres trobades entre els centres participants, en les quals es posa en comú el treball que s’ha fet a les aules, i, a continuació, es fa una redacció provisional del manifest per part d’un grup de nois i noies, en la qual, a part dels tècnics d’educació, hi solen participar els experts que han col·laborat en la proposta didàctica. Assenyala que, com a mostra de deferència, abans de fer l’Audiència Pública definitiva es presenta el manifest al regidor d’Educació i Universitats i a les autoritats municipals implicades en el tema, i que, finalment, se celebra l’Audiència Pública. Indica que, actualment, estan en el procés de valoració per part de l’alumnat i el professorat d’aquesta 2866 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Audiència i que, a continuació, els tècnics de l’IMEB faran el seguiment dels acords que s’han pres al consistori. Destaca que, en el procés de la dissetena Audiència Pública, s’han fet servir per primera vegada les xarxes socials Facebook i Twitter, i s’ha pogut seguir l’acte de l’Audiència Pública en directe a través d’Internet. Així mateix, remarca que s’ha millorat considerablement la plataforma virtual Moodle. Explica que en la dissetena Audiència Pública han participat 1.200 alumnes i que s’ha fet en paral·lel amb l’Audiència Pública dels nois i noies del districte de Sant Andreu i la sisena Audiència Pública dels nois i noies del districte de Nou Barris. Assenyala que l’Audiència Pública compta amb la col·laboració i participació del Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme, Unicef Comitè de Catalunya i el Consell de la Joventut, i que en aquesta edició també hi ha participat la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que duu a terme un projecte de recerca sobre participació democràtica, cosa que ha estat especialment interessant tenint en compte que l’Audiència d’aquest any tenia com a objectiu analitzar els mecanismes de participació dels infants i joves. Pel que fa a «El Pregó de la Laia: la veu dels infants», explica que el professorat de primària feia molts anys que els demanaven que busquessin un mecanisme de participació per als més joves. Afirma que aquest és un programa adreçat a tercer, quart i cinquè de primària, i en què els infants prenen la paraula i presenten el pregó a les festes de Santa Eulàlia. Assenyala que el tema és el mateix que el de l’Audiència Pública, ja que és important veure com treballen el mateix tema des dels més petits fins als més grans, i que la metodologia és molt semblant, tot i que està adequada a l’edat dels infants. Afirma que, per tant, també es fa una jornada de formació per al professorat i treball a l’aula, en aquest cas a través d’un bloc. Explica que el procés és una mica diferent en la mesura que, després del treball a l’aula, l’alumnat es presenta al consistori i l’alcalde li encarrega el pregó de les festes de Santa Eulàlia. Explica que, a partir d’aquí, s’ajuda el professorat amb una proposta didàctica de com treballar el pregó, durant els mesos de desembre i gener es fa el Pregó de la Laia de manera col·lectiva des de les aules i a través del bloc «La veu dels infants», i finalment es fa la lectura del pregó el mes de febrer. Assenyala que ara es troben en el moment de la valoració de l’activitat per part del professorat i l’alumnat, i que en aquest cas també se seguiran els acords presos pel consistori. Manifesta que en aquest programa intervenen l’Institut Municipal d’Educació, la Regidoria de Drets Civils, el Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme i l’Institut de Cultura, i que en aquesta edició hi han participat 680 alumnes, que destaca que és el doble dels participants del curs passat. Assenyala que cal tenir en compte que és el quart any que es fa el Pregó de la Laia i que, per tant, el professorat ha d’anar coneixent les dinàmiques de l’activitat per anar-s’hi engrescant. Explica que, per acabar, volen presentar algunes mesures d’impuls i millora dels programes de l’IMEB quant a la promoció de la participació dels nois i noies: - Elaborar una proposta didàctica sobre les funcions i l’organització política de l’Ajuntament de Barcelona. - Desenvolupar més experiències participatives infantils als districtes. En aquests moments hi ha dos districtes que fan l’Audiència i un tercer que ha manifestat el seu interès a fer-la. - Potenciar la col·laboració del Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme de manera continuada. - Introduir materials didàctics sobre mecanismes participatius a cada inici de curs. - Fer que els nois i noies que participen en l’Audiència Pública formin part del futur Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya. - Millorar la metodologia de l’Audiència Pública amb propostes dels mateixos infants, d’Unicef i de la recerca que duu a terme la UAB. - Crear un nou espai virtual (plataforma web «La veu dels infants»). Aquest espai s’ha creat aquest curs, però es vol renovar per permetre un model de gestió molt més àgil i per incorporar els pares i mares en aquest context digital. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2867   Finalment, anuncia que el tema de la pròxima Audiència Pública és «La ciutat digital, les tecnologies al servei de les persones» i que ja han començat a treballar la proposta didàctica sobre aquest tema. La Sra. Andrés agraeix l’informe, que afirma que recull perfectament les eines de participació que té l’Ajuntament de la ciutat per als infants i joves. Opina que aquest no és un tema menor perquè reconeix el fet que els nens i nenes i els nois i noies són ciutadans de ple dret, i comença a introduir elements de participació, reflexió col·lectiva i convivència a l’escola, que és l’àmbit quotidià dels infants. A més, destaca que això es fa sota el guiatge de l’Ajuntament, que té experiència i tradició en aquest àmbit, ja que forma part de la Xarxa de Ciutats Educadores i de les Ciutats Amigues de la Infància. Recorda que el 2011 es va establir i signar el Pacte per a la Infància amb l’objectiu de crear el Consell Nacional dels Infants i els Adolescents i que el document de bases d’aquest pacte parla de la importància que té en aquest moment l’ús de les xarxes socials i les noves tecnologies per part dels infants. En aquest sentit, destaca el projecte formatiu per a pares i mares «Famílies en xarxa» i demana que es continuï fent. Explica que ella, com a exregidora de Nou Barris, es va trobar amb el projecte incipient de l’Audiència Pública als nois i noies al districte i que el va valorar molt positivament. Opina que és una eina i una plataforma de reflexió de proximitat molt interessant i que permet al Govern del districte escoltar de primera mà les demandes d’aquests ciutadans i implicar-los fins i tot en algun projecte de definició d’espais públics o de millora de la qualitat de la vida ciutadana. Afirma que, per tant, considera que és molt positiu impulsar i fer créixer aquest projecte. Assenyala que, tanmateix, les polítiques educatives de retallades a les escoles afectaran també aquests projectes de participació, ja que hi haurà menys mestres amb més alumnes i, per tant, els projectes que contribueixen a la millora de la convivència, l’educació per a la ciutadania i la participació no seran prioritaris perquè no es podran atendre dins de l’horari escolar. En aquest sentit, manifesta que el seu grup està disposat a col·laborar per salvar aquesta dificultat tant com sigui possible en forma de demanda reiterada que les polítiques educatives prioritzin no només l’ensenyament, sinó també l’educació, i en aquest cas l’educació per a la ciutadania. Finalment, explica que, entre els actors o còmplices d’aquests projectes, han trobat a faltar la Regidoria d’Infància, que no s’esmenta cap vegada en tot l’informe. En aquest sentit, pregunta quin paper té aquesta nova regidoria de l’Ajuntament en aquests projectes. La Sra. Pajares agraeix la presentació de l’informe, que qualifica d’acurat. A més, manifesta que estan d’acord amb el seu contingut i els objectius que estableix, sobretot pel fet que els nens i els joves de la ciutat es converteixen en veritables protagonistes de la participació ciutadana, un dels pilars de la democràcia. Explica que el passat 3 de maig va tenir el plaer de participar en l’Audiència Pública que duia el títol «Fem sentir la nostra veu» i que va ser força interessant. A més, assenyala que, com a diputada, havia participat en el projecte del Parlament «Fem una llei» i que sempre que s’havia de preparar les intervencions li feia molt respecte intervenir davant dels nens i els joves, ja que a vegades resulta complicat buscar el to adequat per adreçar-s’hi. Afirma que consideren encertades totes aquestes col·laboracions entre institucions i ciutadania perquè els nens i els joves de Barcelona participin en la millora de la qualitat de vida a la ciutat, ja que també és una manera de fer més eficaç la gestió pública. Destaca que, alhora, és una manera d’iniciar un procés educatiu que passa per aprendre a donar i rebre informació, consultar, debatre, discrepar i participar en la presa de decisions i en el seguiment i el control del Govern. Així mateix, valora positivament les propostes de millora dels programes de l’IMEB, que opina que permetran conèixer millor el funcionament de l’Ajuntament i endinsar-se en el món de les polítiques públiques. Opina que aquesta és una manera que els nois i els joves tinguin més coneixements sobre els afers públics de la ciutat i els àmbits de responsabilitat de l’Ajuntament. A més, destaca la 2868 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   necessitat que es vegin complertes les expectatives dels joves que participen en aquests programes amb un retorn de les propostes i els suggeriments que fan. Finalment, pregunta quin és el seguiment de l’Audiència Pública a través de les TIC, sobretot a través de Twitter. El Sr. Gomà agraeix la presentació de l’informe, i opina que avui s’han presentat dos informes molt interessants i que expressen un treball molt ben fet per part de la comunitat educativa de la ciutat i de l’Ajuntament durant molts anys. A més, destaca la voluntat i el compromís de l’equip de Govern de prosseguir aquesta feina. Afirma que tant l’Audiència Pública als nois i noies com el Pregó de la Laia són dues aportacions importants que es fan des de l’àmbit d’Educació, però que pensa que seria interessant eixamplar una mica més la mirada. Opina que, atès que estan en un àmbit de deliberació i que tots comparteixen ja la idea que a Barcelona s’ha de fer efectiu l’exercici del dret a la ciutadania dels nens i nenes, caldria pensar també com s’estan fent aportacions molt interessants per a l’exercici d’aquest dret des de molts altres àmbits de l’Ajuntament, com ara els centres oberts, les xarxes de l’Acord ciutadà per a una Barcelona inclusiva, l’àmbit dels esports o l’àmbit de la cultura. A més, assenyala que el mateix marc normatiu, amb la Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència i el Pacte per a la infància, és un bon paraigua aglutinador d’aquesta ciutadania infantil. Pel que fa als dos projectes, opina que són dos formats que estan molt consolidats, que tenen una llarga trajectòria a l’Ajuntament i que estan validats per l’experiència. Afirma que, per tant, el més interessant és aprofundir en els elements concrets d’impuls i de millora d’aquests projectes, aspecte en el qual creu que el document no s’hi estén prou. Explica que, per exemple, en el cas de l’Audiència Pública, es podria treballar que fos una experiència cada vegada més de proximitat, de manera que els nens i nenes puguin fer tangible el fet de tenir experiències concretes de participació en el teixit associatiu del barri o molt arrelades en els entorns de quotidianitat on es porten a terme els processos educatius dels infants de la ciutat. Assenyala que això permetria segurament unes audiències menys retòriques i més concretes. De la mateixa manera, opina que també seria important elaborar i sistematitzar el conjunt de bones pràctiques pel que fa a models participatius que es fan a moltes escoles de la ciutat. Assenyala que es tracta d’una experiència molt rica, però que s’ha de fer aflorar, ordenar i sistematitzar. Conclou que se’ls ha presentat un informe excel·lent des del punt de vista de caracteritzar i conceptualitzar tot el que s’ha fet fins ara en l’Audiència Pública i en el Pregó de la Laia, però que cal plantejar també altres aportacions participatives que es fan des del camp de l’educació i ampliar la perspectiva de manera que la ciutadania infantil es pugui exercir des de qualsevol àmbit de la vida ciutadana. El Sr. Portabella agraeix la presentació de l’informe, que opina que té un contingut molt profund i, alhora, fa una explicació planera. Assenyala que al seu grup li interessen sobretot les dues idees que emanen del fons de l’informe. D’una banda, manifesta que consideren adequat el fet de promoure que els nois i noies participin en actes d’implicació a la ciutat, per no dir «polítics», en el sentit que ja de petits sentin que formen part de la ciutat i que són ciutadans i ciutadanes amb drets i deures. D’altra banda, assenyala que valoren positivament les noves mesures d’impuls i millora dels programes de l’IMEB per a la promoció de la participació de nois i noies. Explica que, en analitzar el nivell de participació de les escoles en aquests programes, han comprovat que en l’Audiència Pública participen el 4,7% de totes les escoles de Barcelona i en el Pregó de la Laia el 4,5%. Opina que, per tant, un primer objectiu és com fer que aquests programes tinguin una participació més alta. D’altra banda, observa que hi ha una situació de desequilibri territorial que els preocupa, ja que només hi ha una escola de Nou Barris i una de Gràcia que participen en l’Audiència Pública. Assenyala que, per tant, cal pensar com s’arriba a les escoles i se les anima a participar, ja que són elles les que prenen aquesta decisió. Pel que fa a les mesures d’impuls i millora, destaca la d’una major participació dels districtes i la dels materials didàctics. A més, opina que caldria desenvolupar NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2869   un programa perquè tant l’escola com els nois i noies veiessin la utilitat del seu esforç. En aquest sentit, afirma que valdria la pena que hi hagués un retorn més específic sobre el que han significat les seves propostes en aspectes pràctics, cosa que a vegades es pot traduir en decisions de l’Ajuntament, el Plenari o les comissions. Opina que això pot produir una satisfacció que faci que els centres i els nens s’impliquin d’una manera molt més profunda i donar credibilitat al sistema de participació. El Sr. Ardanuy diu al Sr. Portabella que no els ha de fer por parlar de política en aquest cas perquè una cosa és el partidisme i una altra la política, que opina que és una activitat noble que significa construcció de comunitat i implicació per a la millora de l’entorn. Afirma que tots plegats han de fer un pas endavant per dignificar la política en tots els àmbits i incentivar els joves a tenir un contacte encara més directe amb el que significa. Destaca l’exercici de participació democràtica i de formació de l’esperit crític que representen els projectes educatius de què s’ha parlat. A més, remarca que hi ha un seguit d’eines que es van millorant per incentivar la participació dels centres i fer que el seu treball sigui més fàcil i més eficaç, com ara la guia didàctica. Assenyala que la propera Audiència Pública se centrarà en l’àmbit de les tecnologies de la informació i, en aquest sentit, afirma que la incorporació de les xarxes socials és clau per fer més extensa la participació i el debat, i per donar a conèixer més aquests projectes. En relació amb això, diu a la Sra. Pajares que no té les dades de seguiment de l’Audiència Pública a través de les TIC, però que és segur que cada vegada és més gran. Pel que fa al retorn dels projectes, destaca que en aquesta edició es transferiran les propostes generades al procés participatiu del PAM i s’hi incorporaran moltes d’aquestes propostes. Un altre àmbit és el retorn en forma d’iniciatives plantejades, separa les propostes, les sistematitza i les agrupa per temes d’interès. Respecte als aspectes tecnològics, explica que, més enllà de desenvolupar un espai web, que és una eina que ja està acceptada en tots els àmbits, han d’anar evolucionant cap a les eines més participatives de construcció de producte i de discurs mitjançant la implicació de tots plegats, cosa que es pot fer amb l’ús de les noves tecnologies actuals i les xarxes socials. Opina que aquest és un element de futur decisiu per a l’Audiència Pública i el Pregó de la Laia que els ha de fer evolucionar cap a un paradigma de la tecnologia aplicada en sentit positiu en el discurs i en la construcció de caràcter. Assenyala que és veritat que el nombre de centres i alumnes que participen en els projectes és reduït, però que és el percentatge amb el qual l’IMEB considera que el treball educatiu és més eficaç. A més, remarca que cada any hi participen centres diferents, per la qual cosa aquests projectes han tingut impacte en un nombre important de centres al llarg del temps. Destaca que, tanmateix, és important que els centres que han passat per aquesta experiència no se’n despengin i que, per tant, en cada edició estimulen que aquests centres també facin projectes participatius i de debat en les seves estratègies educatives. Remarca que l’important és incorporar cada any nous centres per tal de fer aquesta xarxa més gran i buscar la manera d’incentivar encara més els centres que ja han passat per aquesta experiència. Respecte al programa de formació de les famílies en l’àmbit de les tecnologies, informa que no només no s’ha deixat de fer, sinó que s’ha implementat d’una manera més intensa, no només en l’aspecte tecnològic, sinó també en matèria de valors i eines educatives. El Sr. Portabella pregunta si algun grup vol tornar a fer ús de la paraula i, davant l’absència de peticions en aquest sentit, dóna per tancat aquest punt. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 2870 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   3. Que comparegui el/la responsable del Govern municipal per tal de donar compte de la programació per al Festival Grec 2012, detallant les novetats d'aquesta edició i incloent les propostes de futur. El Sr. Simó assenyala que explicarà breument quines són les línies fonamentals del festival i quines són les noves actuacions que es proposen per a aquest any. Explica els objectius de les línies d’actuació que ha previst per als propers anys del Grec: - Promocionar i difondre les arts escèniques catalanes a través de la producció i la coproducció amb centres de creació públics i empreses privades, i l’exhibició d’espectacles de vocació internacional amb propostes d’estètica i de contingut contemporani. - Promoure la generació de projectes artístics de col·laboració internacional. - Apropar a l’espectador les propostes escèniques internacionals més reeixides de temàtica i/o estètica contemporània. - Impulsar i difondre en els àmbits de la creació i l’exhibició els artistes i les companyies emergents nacionals i internacionals en els camps de l’art dramàtic, la dansa, la música i el circ. - Impulsar l’intercanvi i la col·laboració amb altres festivals i centres de creació nacionals i internacionals en els àmbits de la producció i l’exhibició escènica. - Oferir a l’espectador una representació àmplia de la realitat del món de l’espectacle, des de les formes convencionals fins a les més elaborades, amb l’objectiu de fomentar la transversalitat de públics entre els diversos registres i estètiques. - Fomentar la iniciació en les arts escèniques i el seu coneixement amb programes de creació i exhibició destinats a públic infantil i juvenil, així com amb programes de formació en tots els àmbits de les arts escèniques. Afirma que, en el projecte que han obert per a aquest any, han iniciat tot aquest camí proposant una sèrie de noves actuacions que tenen els objectius esmentats, especialment aconseguir la transversalitat de públic i apropar-se més a tots els sectors del públic de Barcelona. Assenyala que, en primer lloc, aquest any l’obertura del festival es farà al carrer, amb la voluntat de difondre el programa del festival al màxim entre els espectadors potencials. En aquest sentit, destaca la voluntat que el festival sigui considerat per tots els ciutadans de Barcelona com un festival obert i proper. Afirma que l’objectiu de la transversalitat es pot explicar des del punt de vista que la direcció del festival vol que el tracte que s’ofereix als espectadors sigui més proper i més obert, amb l’objectiu fonamental d’intentar explicar que la cultura escènica és un món molt divers però que hauria de ser habitat per tothom. Explica que la inauguració ciutadana del festival s’obre amb un espectacle de carrer de la companyia belga Theater Tol que, a més, els ofereix l’oportunitat de difondre el programa del festival amb una pantalla circular. Assenyala que, així mateix, els grups de música La Troba Kung-Fú i Canteca de Macao contribuiran a generar l’esperit de participació, col·laboració i festa que volen per al festival. En aquest sentit, explica que li agrada poder definir un festival com una celebració de la cultura que inclou aspectes molt diversos, des dels més lúdics fins als més elaborats. Afirma que, a banda d’això, es completarà l’obertura del festival amb una inauguració més institucional i professional al Teatre Grec, que consistirà en un gran concert que va preparar Pascal Comelade amb la Cobla Sant Jordi i del qual faran una petita versió específica per a l’estrena del Grec. Explica que han obert altres programes per aconseguir apropar-se a l’espectador, sempre des de la perspectiva de presentar espectacles de màxima qualitat. Assenyala que han creat un programa itinerant que, amb la col·laboració de diversos centres cívics, portarà l’espectacle a llocs de Barcelona que normalment no gaudeixen del Grec o de l’espectacle durant la temporada. Assenyala que, entre aquests espectacles itinerants, n’hi ha un de dansa, Kamuyot, que proposa una coreografia d’Ohad Naharin, uns dels coreògrafs més importants del món actualment i que farà IT Dansa. Destaca que es tracta d’una coreografia destinada a apropar la dansa contemporània als nens i joves i a persones de totes les edats, i que es farà en quatre centres cívics de la ciutat. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2871   Explica que un altre d’aquests espectacles és L’ànima del bus, que s’ha fet en col·laboració amb TMB i amb la participació de diversos centres cívics. Assenyala que és un espectacle interpretat per Jordi Martínez i amb música de Pep Pascual que s’esdevindrà dins d’un autobús clàssic i que es mourà per quatre barris de Barcelona. Explica que un altre programa amb voluntat també d’eixamplar el públic del festival és l’anomenat Grec Innovació, que oferirà espectacles amb un format innovador i que establiran una relació diferent amb l’espectador gràcies a l’ús de les últimes tecnologies de la comunicació. Assenyala que, dins del Grec Innovació, hi ha un espectacle anomenat Viatges sobre l’obra d’Eduard Punset, amb dramatúrgia de José Sanchis Sinisterra i dirigit per Ferran Audí, que compta amb tecnologies 3.0 i projeccions 4D. Destaca que el contingut d’aquest espectacle els permetrà vincular-lo amb el Congrés de Neurociència que se celebrarà a Barcelona en aquelles dates. A més, afirma que també formarà part d’aquest programa Cotrone, un espectacle de Marcel·lí Antúnez que es desenvoluparà simultàniament en dos espais diferents i que permetrà la interacció virtual de l’espectador amb l’espectacle. D’altra banda, explica que La Nana Bunilda menja malsons és un espectacle infantil per a un públic familiar que fa participar en l’espectacle els nens del teatre i nens de diversos hospitals de Barcelona a través de videoconferència interactiva. Així mateix, assenyala que Full evening és un espectacle de dansa amb un nou format tecnològic que fa que l’espectador pugui triar la música que vol aplicar a una coreografia de dansa. Destaca que intenten que les noves tecnologies i la internacionalització entrin també en el sector del públic familiar i de totes les edats. Afirma que el programa familiar d’aquest any, que comptarà en part amb el suport de Super3 i 3XL, comença amb una peça que es diu Kindur, la vida aventurera de les ovelles a Islàndia, que és un espectacle d’una companyia italiana que fa participar els nens a partir de la generació d’imatges. Explica que un espectacle de música també per a tots els públics és el de la Coral Cantiga, que celebra el seu cinquantè aniversari amb La tonalitat de l’infinit, una peça escrita per Enric Casasses en el qual s’apropa la poesia i la música al públic familiar. A més, esmenta l’espectacle Raspall, basat en l’obra de Pere Calders i a càrrec de Teatre Nu, i un espectacle internacional dedicat també al públic familiar que s’anomena Le Grand C, que és una coreografia inspirada en els castells. Explica que, per completar aquest canvi de to del festival, hi haurà una sèrie d’activitats paral·leles vinculades a la difusió i la pedagogia: continuaran col·laborant amb l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett; crearan una nova escola de l’espectador amb l’objectiu que el públic pugui formar-se i entendre cada cop millor què és l’espectacle i pugui gaudir-ne com a part integrant; es programaran tallers de circ per al públic familiar, i es continuaran fent les converses a les biblioteques. Assenyala que aquestes són les innovacions bàsiques i fonamentals, acompanyades per un programa que, com sempre, intenta tenir una màxima presència internacional i que busca sobretot obrir una porta a la internacionalització dels espectacles autòctons. Explica que això s’acabarà concretant amb unes trobades professionals que es realitzaran a Barcelona durant el Grec, en les quals s’oferiran a productors i programadors internacionals les coproduccions del Grec 2013. El Sr. Espriu agraeix la presentació al Sr. Simó, sobretot tenint en compte que aquesta compareixença ja es va sol·licitar amb anterioritat i no es va poder fer en aquell moment. Manifesta que se sent satisfet per l’explicació que s’ha fet del Grec, atès que els preocupava la manca d’informació que tenien respecte al projecte del festival. Assenyala que, en aquest sentit, hi ha dos debats: un sobre la forma i un altre sobre el fons. Respecte al debat sobre la forma, opina que, atès que s’han incorporat noves línies de treball, haurien d’haver tingut un debat previ a través d’una mesura de govern que els hagués permès col·laborar en la construcció comuna d’un projecte tan important com és el Grec. Pel que fa a això, remarca que, malgrat la riquesa del conjunt del programa, el seu grup no ha pogut fer-hi cap aportació i només pot fer un acte de reconeixement de la feina feta. 2872 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Respecte al debat sobre el fons, destaca que el Grec és un espai de creació i de projecció internacional únic, vinculat al conjunt de la xarxa europea de primer nivell, i que, per tant, els va preocupar que a la roda de premsa de presentació del nou Grec es desdibuixés aquest vessant i fes la impressió que s’estigués anant més cap a un model de festa major que no pas cap a la projecció internacional del Grec. Afirma que, tanmateix, per la compareixença d’avui, interpreta que els objectius fonamentals del que ha estat el Grec al llarg de la història recent es mantenen i fins i tot es reforcen en algun àmbit, alhora que s’incorporen noves actuacions, principalment de caràcter territorial. Opina que, per tant, es tracta més d’un procés d’ampliació que no pas d’un procés de modificació de les bases que han portat a l’èxit del Grec, cosa que celebra. Manifesta que, atesa la importància del Grec pel que fa a les coproduccions internacionals, voldria saber quantes coproduccions internacionals hi haurà. Així mateix, pregunta si es manté la relació amb el conjunt de les xarxes internacionals i, per tant, quina relació hi ha amb el Festival d’Avinyó i si segueix operativa la xarxa Kadmos, de la qual el Grec formava part. També pregunta si hi ha objectius comptables pel que fa a la venda d’entrades. Assenyala que en atenció a les 109.000 entrades venudes cal plantejar-ser si aquest és l’objectiu actual o es vol créixer. En aquest sentit, afirma que ell suposa que l’objectiu és créixer atesa la voluntat de diversificació del públic. Finalment, demana que en el darrer trimestre de l’any es faci un balanç i una anàlisi en profunditat dels resultats del festival, sobretot pel que fa a les noves línies de treball. La Sra. Esteller manifesta que el seu grup ha seguit amb molta atenció el nomenament del Sr. Simó com a nou director del Festival Grec perquè ja fa temps que diuen que el Grec no ha assolit fins ara l’èxit que seria desitjable i que ha anat perdent prestigi en els darrers anys, per la qual cosa consideren que ha de replantejar-se. Explica que el seu grup sempre ha considerat que el Grec havia de tenir una oferta cultural de nivell internacional amb capacitat d’atreure gent de la resta d’Espanya i d’Europa i de tot el món, i identificar-se per uns gèneres determinats, de manera que tothom sabés què és el Grec. Assenyala que, en conèixer les línies bàsiques del Grec, van veure que es descartava tot el que estava vinculat a la cultura més clàssica i que, en canvi, s’obria la porta a uns altres gèneres que buscaven la vinculació amb la ciutadania i, sobretot, popularitzar el festival. En aquest sentit, afirma que no els sembla malament popularitzar el Grec perquè consideren que cal que la ciutadania el conegui més i tingui la possibilitat d’assistir-hi, però que troben a faltar una identificació que el singularitzi, de manera que sigui conegut per un contingut i unes referències específiques que li donin força. Explica que encara no coneixen la programació completa i que no estan en condicions d’emetre una valoració global de l’efecte que poden tenir els canvis introduïts, però que, per la informació de què disposen, creuen que encara no s’ha definit un Grec que s’identifiqui per uns referents concrets que li donin potència. Afirma que el seu grup sempre ha pensat que el Grec havia de ser com els festivals d’Avinyó i Edimburg, en el sentit de ser conegut i tenir una capacitat d’atracció amb uns referents clars. En aquest sentit, opina que això és una oportunitat que estan perdent i demana que, des d’aquesta perspectiva, es defineixi el que es pretén respecte al contingut del Grec. Explica que també creuen que s’ha d’aprofitar el Grec com a veritable plataforma per donar a conèixer els artistes autòctons al món, a banda que altres artistes internacionals puguin actuar a la ciutat. Conclou que els agradaria que s’especifiqués una mica més el contingut de la marca que es trasllada amb el Grec, amb què s’identifica i quina és la visió del Govern en aquest sentit. La Sra. Ribas assenyala que, si bé és cert que Barcelona necessita una programació al llarg de l’any, i per tant també durant l’estiu, la principal funció del Grec no ha de ser només omplir el buit que té la ciutat en oferta cultural durant l’estiu. Afirma que, per tant, el Grec no ha de ser un festival de festivals, o una programació dels mesos d’estiu d’acord amb l’oferta que ja fan els programadors durant la resta de l’any. Opina que, en comptes d’això, el Grec ha de ser NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2873   fonamentalment un festival que aposti per la nova creació nacional i per la internacionalització, cosa que s’ha de reflectir amb més estrenes i més coproduccions i no tant en contractacions per agents. En aquest sentit, assenyala que és justament això el que no li ha quedat del tot clar de l’exposició. Manifesta que celebren l’esforç de prioritzar les arts escèniques i de moviment amb menys visibilitat, com la dansa o el circ, com ja s’havia fet en anys anteriors, així com altres aspectes més multidisciplinaris i més multimèdia. Afirma que, en canvi, no estan d’acord que la inauguració institucional del Grec es faci amb un espectacle que ja s’ha exhibit a L’Auditori, ja que creuen que seria més adequat fer-ho amb l’estrena d’una producció pròpia o una coproducció. Explica que comparteixen l’aposta pels espectacles per a tots els públics i, per tant, també per a les famílies i els nens, sobretot des del punt de vista que això ha de ser perfectament compatible amb espectacles innovadors que despertin en el nou públic noves imatges, noves maneres d’afrontar l’art i les emocions i noves mirades sobre el món real. Afirma que, per tant, consideren que aquest element d’innovació ha d’estendre’s a tot el festival i no pas limitar-se només a la trobada internacional de dramaturgs emergents de l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett, que, d’altra banda, els sembla una experiència molt interessant. Assenyala que no pot evitar parlar sobre la decisió anunciada de desterrar del Grec les obres clàssiques amb una aposta per espectacles que ajudin a entendre més la realitat contemporània, segons el que ha llegit a la premsa. En aquest sentit, opina que de vegades les obres clàssiques, com les de Shakespeare, aborden molt més la realitat del moment que no pas altres obres contemporànies. Manifesta que, tal com ha dit el Sr. Simó, un dels reptes importants és com arribar a més públic, i més tenint en compte la situació actual. Pel que fa a això, anima el Govern i el director del festival a explorar altres polítiques de públics més enllà de les polítiques de descomptes i a pensar en una informació i promoció de proximitat, també al llarg de l’any, a tots els equipaments de proximitat, a banda dels grans equipaments. Assenyala que, a més dels centres cívics, podrien afegir- hi escoles, instituts o col·lectius concrets que avui tenen poc accés a aquest tipus d’espectacles. Pel que fa a l’espectacle de carrer que inaugura el festival, manifesta que ells també creuen que el Grec no és una festa popular, però que hi estan d’acord conceptualment si l’objectiu és guanyar públic a partir de sumar gent que ara no se sent interpel·lada pel Grec. Afirma que, de tota manera, el seu grup no creu que aquest acte serveixi per incorporar més persones als espectacles pròpiament del Grec i que, per tant, creuen que aquest objectiu s’aconseguiria millor amb els escenaris itinerants o amb la feina de proximitat al llarg de tot l’any a la qual s’ha referit abans. En aquest sentit, opina que es tracta de generar complicitats i interdisciplinarietats amb altres equipaments públics per tal que la ciutadania vulgui ser un públic més del Grec i gaudir de la seva oferta. Valora positivament els dos espectacles itinerants pel fet que suposen acostar el festival a la ciutat, així com l’espai per a professionals com a aposta clara per la internacionalització i la circulació d’espectacles. Conclou que són benvingudes les noves mirades i els canvis respecte al festival, ja que cal evitar l’estancament i adequar-se a les necessitats de la ciutat i la ciutadania. Afirma que, tanmateix, se suma a la petició de fer un debat més seriós sobre el Grec un cop acabat el festival per tal de veure si les novetats que s’hi han introduït han de tenir continuïtat o si cal fer-hi alguns ajustaments. El Sr. Portabella manifesta que el seu grup està d’acord amb el disseny general del que es vol fer al Grec i que, tenint en compte que és la primera vegada que es desenvoluparà sota la direcció del Sr. Simó, no volen entrar a valorar el festival fins que hagi acabat i puguin fer matisos amb més precisió. D’altra banda, afirma que els sembla bé que es faci una presentació al carrer per tal de popularitzar el festival i fer que els ciutadans se’l sentin seu. Assenyala que vol plantejar tres reflexions entorn del disseny del Grec, la primera de les quals es refereix a les dates. Destaca que Barcelona té una capacitat creativa i una potència cultural notables que es desenvolupa la majoria dels mesos de l’any, però que en els mesos d’estiu es continua produint una disminució de l’activitat que no correspon a una ciutat de la categoria de 2874 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Barcelona. Explica que poden entendre l’avanç que es fa aquest any de les dates del Grec des del punt de vista dels interessos del festival, però que s’hauria d’haver estudiat com enfortir l’oferta cultural de la ciutat en les setmanes d’agost prèvies a la Festa Major de Gràcia. En aquest sentit, assenyala que actualment un percentatge molt elevat de ciutadans de Barcelona i Catalunya no fan vacances el mes d’agost i tenen dret a tenir una programació que sigui equiparable a la de la resta de l’any. Explica que el segon aspecte que vol plantejar és el paper del Grec en la internacionalització dels projectes culturals d’origen català o barceloní. Pel que fa a això, opina que ha d’haver-hi una estratègia per tal que els grups autòctons que valen la pena puguin utilitzar el Grec com a plataforma de prestigi i internacionalització. Afirma que, per tant, no només ha d’haver-hi programació, sinó una estratègia de donar a conèixer aquells grups que s’ho han guanyat amb molt d’esforç amb la seva qualitat i les seves aportacions en l’àmbit creatiu. En aquest sentit, destaca que els catalans sobresurten en els àmbits teatral, musical, de dansa i de circ, i que han estat capaços de reinventar-se contínuament, d’innovar i de tenir creativitat. Precisa que, tot i això, ells no entren a valorar la programació en concret perquè no són programadors culturals ni pretenen ser-ho. Pel que fa a aquest aspecte, conclou que ha d’haver-hi una manera de potenciar els millors creadors propis perquè, si no, no poden competir amb igualtat de possibilitats amb els d’altres països en un món globalitzat com el d’avui. Quant a la tercera reflexió, explica que sempre ha trobat que els clàssics són molt útils, ja que amb el pas del temps se’n pot fer una relectura adaptada a l’actualitat. Opina que la capacitat de reflexionar sobre aspectes essencials de la vida, les persones i la societat sempre ha de tenir un espai, tant si es tracta de Shakespeare o Molière com dels grecs. El Sr. Ciurana assenyala que vol comentar algunes qüestions generals, al marge que després el Sr. Simó pugui complementar la informació. Primera, pel que fa a la manca d’informació, explica que en la reunió del 27 de març del Consell d’Administració de l’Institut de Cultura hi havia un punt de l’ordre del dia sobre el Grec, tot i que sap que algun grup municipal no va poder assistir-hi perquè coincidia amb una altra reunió. Segona, el Grec és un festival que passa durant el mes de juliol. Tercera, assenyala que sempre que es modifiquen coses cal fer-ne després una avaluació i que, per tant, es compromet a fer les avaluacions que es considerin oportunes sobre alguns dels nous aspectes introduïts, tot i que considera que aquesta avaluació l’hauran de fer sobretot d’aquí a quatre anys perquè cal un temps perquè el projecte es consolidi i creixi. Explica que el canvi en l’acte inaugural té com a objectiu acostar-se a la ciutadania, així com donar a conèixer el programa del Grec, que són dues coses que poden ser complementàries. Destaca que, tal com ha dit el Sr. Simó, l’acte que es farà a l’Arc del Triomf s’aprofitarà també per projectar en unes grans pantalles la programació que es farà al llarg del festival. Afirma que, per tant, un dels objectius del Govern és la recerca de nous públics i que, en aquest sentit, la campanya publicitària que acompanyarà el Grec buscarà interpel·lar tots els ciutadans i no només els espectadors habituals. Respecte a la «popularització» del Grec de què ha parlat la Sra. Esteller, remarca que aquesta popularització no vol dir, en cap cas, rebaixar l’oferta. Opina que, en la programació del Grec, sovint s’havia confós l’excel·lència amb l’elitisme, mentre que qualsevol oferta popular pot ser d’una gran qualitat. Explica que el Grec que s’imaginen per a aquest any és més viscut, més familiar, més innovador, més inclusiu i més pròxim, que són els cinc eixos sobre els quals es va demanar al director que treballés el programa, que es presentarà en detall a finals d’aquest mes. D’altra banda, destaca que estan treballant també per crear una vinculació més estable en un eix que va de Lió a Barcelona i que inclou Montpeller, Perpinyà i Girona. Assenyala que, més enllà de les relacions que puguin tenir amb la xarxa Kadmos, creuen que seria bo consolidar aquest eix com un eix de creació en el qual Barcelona pot tenir un paper molt central. D’altra banda, afirma que al Govern el preocupa com poder omplir de contingut cultural les nits d’agost a Barcelona, almenys els primers dies del mes. En aquest NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2875   sentit, explica que han iniciat algunes converses amb diferents promotors de la ciutat per veure si, aprofitant la infraestructura instal·lada al Teatre Grec, s’animen a fer algun tipus de programació estable. Assenyala que estan en un punt inicial de tempteig i que, per tant, no vol donar res per tancat ni assegurar que això s’acabarà fent, ja que són moments difícils per a tots per emprendre iniciatives d’aquestes característiques. Pel que fa a com fer que el Grec sigui també l’aparador de projecció de la creativitat que hi ha a Barcelona i arreu del món, opina que això es pot començar a fer a través del hub del festival. Destaca que, per primera vegada, el festival tindrà un punt de trobada del sector, que es farà en una carpa del festival que s’instal·larà a la plaça Margarida Xirgu. En aquest sentit, afirma que aquest pot ser un dels factors que els poden ajudar a aconseguir aquest objectiu. Explica que aquest és el primer any d’un nou model que s’està construint i que, per tant, és segur que l’any vinent, després de l’avaluació pertinent, podran corregir coses que no hauran funcionat prou bé i, alhora, podran afegir-ne d’altres. Assenyala que, tanmateix, és important donar el missatge que hi ha la voluntat de millorar el festival, ja que el Grec no pot deixar d’innovar. Afirma que, per tant, necessiten provar coses i introduir també el mètode d’assaig-error en la gestió cultural. D’altra banda, destaca com a novetat important que, en acabar l’edició de 2012, intentaran donar a conèixer algunes produccions de l’edició de 2013, cosa que els permetrà treballar amb més temps a l’hora de trobar socis i patrocinadors. El Sr. Simó agraeix les consideracions que s’han fet i assenyala que només vol puntualitzar algunes coses. Respecte a la internalització, explica que aquest any es promociona un canvi important en les relacions internacionals, que fins ara es caracteritzaven per la compravenda. En aquest sentit, opina que és positiu programar grans espectacles internacionals i entrar en coproduccions de marca internacional, però que, si s’entén la cultura internacional com un diàleg, volen estar en aquest diàleg no només escoltant, sinó també parlant i fent propostes que puguin materialitzar-se. Pel que fa a les coproduccions internacionals, explica que aquest any hi haurà encara una coproducció de l’any passat i tres noves coproduccions internacionals, en les quals s’ha entrat amb la condició que hi participessin artistes catalans. Destaca que és important aquest canvi de perspectiva d’incorporar-se a projectes internacionals sempre que aquests se sumin als projectes catalans per tal que els artistes propis tinguin projecció internacional. A més, explica que estan intentant que els productors, els promotors i els programadors estrangers coneguin el que es fa a Catalunya i que, fins i tot, aquest any assumiran dins el Grec el Come and see. D’altra banda, explica que actualment la xarxa Kadmos està paralitzada, entre altres coses perquè un dels col·laboradors de la xarxa és el Festival d’Atenes. A més, recorda que els dos projectes que s’han fet amb la xarxa Kadmos no han funcionat. Finalment, destaca que l’objectiu de l’espectacle inaugural que es farà al carrer és augmentar el públic del festival. En aquest sentit, opina que el fet que alguns mitjans de comunicació hagin parlat d’una mena de festa major és més fruit d’un determinat prejudici que no pas de la realitat del que es va explicar en la roda de premsa de presentació del festival. El Sr. Espriu opina que tots comparteixen que el Grec continuï sent un festival amb vocació internacional, tant des de la perspectiva relacional com des de la perspectiva de les relacions pròpies. Explica que ell va viure la creació d’un espai on s’ajuntaven productors, creadors i expositors a Gràcia a través del Festival Internacional de Curts i que l’experiència va ser molt enriquidora. Assenyala que, a més, és una experiència que ja s’ha fet en altres àmbits amb molt bons resultats, també pel que fa a les relacions internacionals. D’altra banda, opina que l’oferiment del Sr. Ciurana de fer una valoració del nou projecte del Grec un cop acabat el festival els permetrà analitzar-lo amb més profunditat i veure quines millores es podrien incorporar. En aquest sentit, assenyala que un dels temes que caldrà analitzar serà el fet que la proximitat hi 2876 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   sigui des de la perspectiva d’incloure també productes de caràcter internacional en el sentit més ampli de la paraula. Finalment, manifesta que té la impressió que tots els grups estan d’acord que el projecte Grec de Barcelona hauria de tenir una especificitat i que, per les diferents intervencions que s’han fet, es podria intuir que aquesta especificitat es podria encaminar cap a la promoció de les produccions pròpies amb joves del territori. La Sra. Esteller afirma que està d’acord amb el Sr. Ciurana que l’excel·lència no ha de significar elitisme i que, ans al contrari, han d’intentar que tothom tingui la capacitat de compartir-la i donar a la cultura un nivell que pugui traspassar fronteres. Destaca que a través de la cultura es poden unir moltes persones de diferents indrets i que no fa falta que només siguin catalanes. Explica que el seu grup creu que Barcelona i Catalunya han d’aprofitar el Grec per promocionar i enfortir les arts, així com per apostar pels creadors més nous, juntament amb els creadors consolidats de referència internacional. A més, reitera que ara, amb la nova direcció, es té l’oportunitat de fer que s’identifiquin uns continguts determinats amb el Grec i donar-li força de marca, que és el que troben que cal definir millor. Finalment, assenyala que, un cop hagi acabat el festival, podran fer-ne una avaluació aprofundida i incidir en aquells aspectes que considerin que no han tingut una resposta o un resultat adequats. La Sra. Ribas explica que, en consonància amb la importància que la ciutat visqui el Grec i es pugui ampliar el nombre de públic, té el dubte si el fet que s’hagin programat espectacles a quatre barris és per provar la idea i estendre-la després a més territoris o si, per contra, no es poden abastar més barris si no es vol disminuir la qualitat. En aquest sentit, opina que haurien de mirar d’estendre aquesta experiència al màxim quan en coneguin els resultats, sense que això comprometi la qualitat. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 4. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal de donar compte de les polítiques previstes en matèria d'estímul del coneixement, creativitat i innovació vinculades als campus universitaris i els clústers emergents presents a la nostra ciutat. El Sr. Ardanuy manifesta que l’Ajuntament de Barcelona, a través de la Tinència d’Alcaldia de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, té l’objectiu de valoritzar per a la ciutat la feina que es fa a les universitats ubicades a Barcelona, així com les experiències de recerca i de transferència de tecnologia i coneixement dels centres i parcs científics de la ciutat. En aquest sentit, anuncia que l’estratègia de la ciutat en aquest àmbit cristal·litzarà en una mesura de govern que es desenvoluparà en els pròxims mesos. Explica que ja fa un temps que treballen en aquest àmbit perquè creuen que val la pena alinear tots els elements i els factors no només de la Tinència d’Alcaldia esmentada, sinó també d’altres àmbits de l’Ajuntament, com ara l’Àrea de Promoció Econòmica, que també tenen molt a dir en aquesta estratègia conjunta. Assenyala que dividirà la compareixença en cinc apartats: un apunt teòric sobre quin és el posicionament de Barcelona i quina és la filosofia de treball des del punt de vista estratègic respecte al tema del coneixement; els campus d’excel·lència internacional ubicats a la ciutat; els clústers vinculats a l’activitat universitària i el coneixement a la ciutat; els parcs científics i tecnològics de la ciutat, i l’educació superior com a àmbit en el qual l’Ajuntament pot i ha de treballar per impulsar la transferència i la valorització del coneixement. Afirma que, en aquest darrer apartat, també parlarà de dos projectes que s’impulsen actualment: l’International Corporate Universities Forum (ICUF) i el Barcelona Centre Universitari (BCU). Pel que fa a la filosofia, manifesta que es fonamenten en una estratègia de «triple hèlix», amb un quart eix transversal. Explica que la primera branca de l’hèlix és l’Administració, i que ells, com a ciutat, desenvolupen tant oferta formativa com la promoció internacional de la ciutat i la gestió de la recepció del NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2877   talent que arriba a Barcelona, que es treballa juntament amb el BCU. A més, esmenta la col·laboració amb la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya i amb l’Administració de l’Estat en projectes comuns. Explica que la segona branca de l’hèlix és la universitat, que és la generadora de coneixement per excel·lència, amb educació, recerca i transferència de tecnologia i coneixement a l’entorn. Afirma que la tercera branca de l’hèlix és la indústria, que és qui rep la transferència de coneixement i que inclou les grans corporacions, les petites i mitjanes empreses i els emprenedors, que són el teixit que ha de valoritzar i transformar el coneixement en aplicacions. Assenyala que, d’aquesta triple hèlix, en surt un àmbit d’intersecció en què hi estan implicats el teixit econòmic i industrial i les administracions, que són les plataformes publicoprivades de transferència: parcs científics i tecnològics, clústers, centres de recerca, incubadores de base tecnològica, etc. Destaca que un altre element important que cal tenir en compte a l’hora de plantejar-se qualsevol estratègia de futur és la interacció de la ciutat amb el seu entorn immediat, que és l’àrea metropolitana, en el qual cal construir estratègies conjuntes. Afirma que no tindria sentit que la ciutat de Barcelona desenvolupés un projecte de gestió del coneixement deixant de banda els potents equipaments de recerca que són a l’entorn de la ciutat i que interaccionen de manera constant amb ella en tots els àmbits. Destaca que tot allò que siguin capaços de desenvolupar a l’entorn metropolità ha d’ajudar a fer de palanca de canvi per a tot Catalunya i ser la punta de llança per sortir de la situació de crisi actual. Pel que fa als campus d’excel·lència internacional ubicats a la ciutat de Barcelona, recorda que n’hi ha sis i que són un projecte desenvolupat pel Govern de l’Estat anterior amb el qual es pretenia fer una aportació econòmica de reforç als campus universitaris basant-se en la col·laboració entre universitats per buscar les sinergies i l’economia d’esforços. Destaca que aquesta iniciativa ha deixat projectes molt interessants, ha fet evolucionar les relacions de les mateixes universitats i, alhora, ha aportat també valor a la ciutat. Assenyala que a hores d’ara és un projecte que està pendent de la reorientació de la política de l’Estat, però que l’Ajuntament el valora molt positivament. Recorda que els campus d’excel·lència internacional són el Barcelona Knowlegde Campus (BKC), desenvolupat per la UB i la UPC; el campus de la UAB; el Campus de l’Energia de la UPC; l’Icària Internacional, desenvolupat entre la UPF i la UOC; el Campus de la Salut de la Universitat de Barcelona, i l’Aristos Campus Mundus, impulsat per les universitats Ramon Llull, Deusto i Comillas. Assenyala que l’Ajuntament s’ha implicat històricament de manera molt directa i destinant-hi molts recursos econòmics en el BKC i en el Campus de l’Energia de la UPC, i que ha interaccionat i té els contactes oberts amb la resta de campus per ajudar-los en el que faci falta com a Ajuntament. Afirma que, de les experiències que tenen amb els dos campus esmentats, cal destacar especialment la del Campus de l’Energia a l’entorn del Besòs per la seva importància estratègica en un futur proper. Assenyala que es tracta d’una aposta clara del Govern de la Generalitat, la UPC i els ajuntaments de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs, amb una visió clara de valoritzar la inversió, implicar-hi diversos agents i col·laborar en projectes de caràcter internacional. Destaca que aquest campus acollirà el projecte Fusion for Energy de l’Agència ITER, que tindrà una dimensió internacional i molt potent de país en l’àmbit de l’energia. Explica que aquest projecte compta amb tot el suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca, té garantida la inversió per posar-se en marxa en aquest mandat i beneficiarà enormement la ciutat de Barcelona, a més de la de Sant Adrià. Destaca que, a més, ubicarà la ciutat en el món com una referència en l’àmbit de l’energia i els nous materials aplicats. Assenyala que la UPC, l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya i el consorci europeu Fusion for Energy són els socis de coneixement que s’involucren en el projecte, mentre que l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Sant Adrià, a través del Consorci Interuniversitari del Besòs, són l’element que farà que aquest projecte reïxi amb una estratègia conjunta de tots. En aquest sentit, remarca que aquest cas exemplifica l’aplicació pràctica de la «triple hèlix» de què ha parlat. 2878 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Posa de manifest la importància de vincular a aquests campus la generació i la consolidació de clústers, que donen sentit a la ciutat com una ciutat de gestió i impuls del coneixement. Precisa que en aquests moments hi ha sis clústers que tenen desenvolupament present i futur i que són estratègics per a la ciutat: el clúster de les tecnologies de la informació, que té la Fundació Barcelona Digital com a gestor i la UPC, la UPF, la UOC i ESADE com a socis universitaris; el clúster mèdia de la Fundació Barcelona Media, que està impulsat des del punt de vista universitari per la UPF i la UOC; el clúster bio de la Fundació Biocat, que té com a socis universitaris la UB, la UAB, la UPF i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona; el clúster energètic, que és el que ha esmentat abans i que té com a soci universitari la UPC; el clúster del disseny del BCD, que té les escoles de disseny de la ciutat de Barcelona com a líders, i el clúster aeroespacial BAIE, que és un subclúster del sector aeroespacial i que té la UPC, la UAB i la UB com a socis universitaris. Pel que fa als parcs científics i tecnològics a la ciutat, destaca la col·laboració especial de l’Ajuntament de Barcelona amb el Parc Científic de Barcelona, de la UB, i esmenta també els parcs següents: La Salle Technova, de la Universitat Ramon Llull; el Parc UPC; el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, de la UPF; el 22@Barcelona, que engloba la UPF, la UB i la UPC com a socis; el Btech, de la UPC; el Parc de Recerca de la UPF; el Parc Barcelona Nord, i el BZ Barcelona Zona Innovació, com a futura zona de desenvolupament de coneixement i transferència. Assenyala que el Parc Científic de Barcelona és un projecte d’èxit que està passant un mal moment per la mala planificació de governs anteriors, ja que va néixer d’una estratègia de les administracions que el van impulsar al seu moment que no va tenir en compte que els diners per fer créixer un projecte després s’han de tornar. Destaca que l’Ajuntament de Barcelona no només s’ha incorporat com a patró de ple dret en aquest parc, sinó que s’ha implicat en el pla de viabilitat que porta a terme actualment per redreçar una situació que el posa en risc. Explica que el projecte té un deute inicial de 112 milions d’euros i que entre totes les administracions estan intentant negociar i treballar per reduir-lo perquè entenen que és un actiu per a la ciutat i el país, ja que té bones perspectives, no para de créixer cada any, dóna un prestigi i un posicionament a la ciutat i aconsegueix incorporar la «triple hèlix». Manifesta que la seva Regidoria també està treballant amb l’Associació de Parcs Científics i de Recerca de l’Àrea de Barcelona i amb l’Associació de Parcs de Recerca de Catalunya per buscar punts de sinergia en tots els parcs, així com en col·laboració amb la Tinència d’Alcaldia per intentar endegar línies de treball que els ajudin a posar en valor tots els parcs científics i de recerca que hi ha a l’àrea de Barcelona. Afirma que li agradaria acabar amb la visualització de l’educació superior com un possible i futur clúster de la ciutat. Destaca que la ciutat té una potent xarxa d’escoles de negocis molt ben posicionades a escala mundial i un seguit d’escoles superiors vinculades a les universitats que són molt importants per a Barcelona i l’àrea metropolitana. Anuncia que la seva Regidoria i la Tinència d’Alcaldia estan mantenint contactes molt intensos amb la Secretaria d’Universitats i Recerca i amb la Direcció General d’Universitats en el procés d’elaboració del Govern de Catalunya d’un projecte de màsters d’excel·lència, una part molt important dels quals es faran a la ciutat de Barcelona. Manifesta que les universitats, les fundacions universitàries i les escoles de negoci constitueixen el teixit que ubica Barcelona en el món de l’educació superior, i que el compromís del Govern municipal és constituir els elements que contribueixin a coordinar l’acció d’aquests centres, buscar sinergies i ajudar-los a tirar endavant i a aprofitar la marca de Barcelona per fer-se visibles arreu del món. Assenyala que vol acabar fent referència a l’ICUF i el BCU. Explica que l’ICUF és la plasmació de com el coneixement i l’empresa poden unir-se en un projecte d’universitats corporatives. Destaca que el Govern municipal apostarà per aquest projecte perquè té molt interès que Barcelona sigui vista com una ciutat que acull i desenvolupa projectes vinculats a les universitats corporatives de grans corporacions empresarials d’arreu del món. Explica que en l’última edició d’aquest fòrum, que es va fer fa uns mesos, van participar-hi més d’una vintena d’empreses NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2879   de reconegut nivell internacional que van escollir Barcelona, juntament amb les escoles de negoci de la ciutat, per desenvolupar projectes conjunts de gestió de coneixement. Respecte al BCU, anuncia que segurament plantejaran presentar un informe a la Comissió en els propers mesos per parlar d’aquest centre amb més profunditat. Explica que es tracta d’un instrument que ajuda a captar i gestionar el talent d’estudiants, docents i investigadors que vénen a la ciutat de Barcelona. Destaca que la ciutat ha de posar a la seva disposició tots els elements per atreure i retenir aquestes persones i fer que se sentin còmodes a Barcelona, i que, per tant, per al Govern aquest és i serà un projecte prioritari. El Sr. Portabella afirma que la compareixença del regidor d’Educació ha estat ben endreçada i entenedora. Opina que el Sr. Ardanuy va començar bé el mandat en afegir les paraules «i Universitats» a la seva regidoria, ja que això reflectia la voluntat de potenciar aquest àmbit. Assenyala que, malgrat les poques competències directes que té l’Ajuntament sobre les universitats, aquestes són molt importants en la generació d’un entorn universitari que sigui atractiu, tal com ha demostrat el regidor. Manifesta que la sol·licitud de compareixença del seu grup ha sorgit de la preocupació per tres fets. En primer lloc, explica que l’anunci d’un increment del 66% del preu de matriculació de les universitats els preocupa enormement perquè crea una tendència de retorn a l’època en què només els rics podien estudiar carreres universitàries. En aquest sentit, destaca que en els darrers deu anys el nombre d’estudiants s’ha reduït un 10,7% i que s’està produint una dificultat d’accés de les classes mitjans i populars a les universitats. En segon lloc, assenyala que s’estan reduint les beques i que, a la ja tradicional marginalitat en el nombre de beques que té Catalunya, que és inferior a la mitjana de l’Estat, s’afegeix l’anunci recent sobre les beques Erasmus que l’Estat espanyol ofereix, que baixen de 62,2 milions a 36,8 milions d’euros, i respecte a les quals Catalunya també està per sota de la mitjana estatal. Assenyala que, per tant, Catalunya continua tenint un dèficit en aquest sentit, que ara s’accentua encara més a causa de l’increment de les taxes. En tercer lloc, afirma que Catalunya no es pot permetre que la formació sigui un privilegi i que no hi hagi una universitat pública de qualitat que alimenti el coneixement, la creativitat i la innovació que l’han caracteritzat i mantingut com a país. Manifesta que són conscients que el regidor no té competències en tot això, però que Barcelona, per la seva potència econòmica i per la importància que té com a centre universitari, hauria d’intentar definir polítiques que facin que torni a haver-hi una política universitària pública, de qualitat i accessible que permeti que la gent que té capacitats, independentment de la seva classe social, pugui desenvolupar-les, cosa que té una repercussió enorme i positiva en el país. Assenyala que Catalunya no és un país que es pugui defensar pel seu nombre de població ni pels seus recursos naturals, sinó que sempre ho ha fet treballant, amb coneixement i innovació, i que ara la conjuntura que es produeix per a l’accés i la repercussió d’aquest coneixement està en crisi. Manifesta que el seu grup creu que l’aposta per la «triple hèlix» és la clau en països i ciutats de les dimensions de Catalunya i Barcelona. Assenyala que, en concret, li ha agradat molt que el Sr. Ardanuy destaqués el projecte energètic del Besòs, perquè opina que crear un clúster d’energia amb una estratègia de triple hèlix és gairebé garantia d’èxit. A més, subratlla que aquest projecte és molt important per al desenvolupament universitari en el sector de les energies tradicionals i renovables, alhora que també ajuda a vertebrar tota una part del territori de l’àrea metropolitana que havia quedat més en segon pla amb relació al desenvolupament que s’ha produït a la banda del Llobregat. Opina que és un projecte important i decisiu, i assenyala que, per aquest motiu i a proposta del PSC, s’han incorporat al Consorci del Besòs altres municipis del Barcelonès nord que no en formaven part. El Sr. Colomé manifesta que la llista de coses que s’han esmentat en la compareixença és força espectacular, però que també haurien volgut que s’hagués dit quins recursos pensa posar l’Ajuntament de Barcelona perquè tot això tingui 2880 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   una mica d’èxit. Recorda que, per exemple, en el Plenari anterior es va aprovar per unanimitat una proposició en la qual es demanava que s’apliqués el 10% de les inversions en R+D+I, xifra que pot suposar entre 150 i 190 milions d’euros, en funció de les inversions que faci l’Ajuntament en els propers tres anys. Opina que, tenint en compte que el pla quinquennal de les universitats de la Generalitat representa 600 milions per a totes les universitats, és una molt bona notícia disposar d’un mínim de 150 milions per a la ciutat en una època de depauperació del que seran les universitats en el futur. Demana que, per tant, s’apliqui aquesta proposició aprovada per unanimitat i que es creï una comissió d’experts per saber on es destinarà la inversió. A més, explica que fa poc es va trobar amb el rector de la UPF i no sabia res de la proposició esmentada. En aquest sentit, demana al regidor que informi els rectors, el secretari d’Universitats i els centres de recerca que l’Ajuntament pot disposar de diners i salvar molts projectes que segurament es perdran per les retallades en I+D+i de la Generalitat i l’Estat. Assenyala que una altra cosa que cal tenir en compte és que el pes de la recerca a les universitats barcelonines és del 12%. A més, destaca que els investigadors de les universitats de la ciutat aconsegueixen el 30% de la recerca competitiva de tot l’Estat. D’altra banda, remarca que el primer que fan els països quan entren en crisi, com en els casos d’Alemanya i França, és incrementar un punt del PIB en I+D+i perquè l’impacte econòmic de la recerca és molt important. Afirma que, per tant, no pensar en clau estratègica d’I+D+i és no pensar en el futur del país. Assenyala que, si volen ser Massachusetts, com deia el president de la Generalitat, intentin ser com a mínim com Boston, que és un gran exemple d’universitats d’I+D+i. La Sra. Esteller manifesta que el seu grup sempre ha defensat un model Boston per a Barcelona i que, per tant, li agrada que el Grup del PSC hagi acabi la seva intervenció fent-hi referència. Assenyala que això diu tot el que pensen que ha de tenir Barcelona a l’hora de fer de l’economia del coneixement una estratègia que no només sigui per enfortir la recerca, sinó també el coneixement aplicat. Explica que el seu grup creu que totes les fortaleses que ha exposat el Sr. Ardanuy s’han de coordinar per poder enfortir i guanyar eficàcia i eficiència en cada una de les accions que es fan, amb l’objectiu que hi hagi un binomi entre la ciència i la tecnologia, al qual també caldria incorporar el disseny, i que tot això tingui aplicació en el teixit productiu a fi de guanyar competitivitat. D’altra banda, opina que la universitat ha de millorar el seu grau d’excel·lència i el nivell de continguts i conceptes de l’alumnat perquè puguin tenir la ment oberta i el màxim de coneixements. Explica que també creuen que cal fer polítiques de permanència del talent a la ciutat i tenir la capacitat d’atreure talent de fora, per a la qual cosa es necessiten unes polítiques actives que afecten molts sectors i no només l’àmbit universitari. Pel que fa als clústers vinculats al coneixement, afirma que és cert que a la ciutat hi ha clústers amb molta potencialitat, però que falta arbitrar polítiques, conjuntament amb la Generalitat, perquè hi hagi una major connexió entre aquests clústers i la universitat. Així mateix, assenyala que, al marge que es puguin ampliar els recursos, cal que els que s’hi estan destinant siguin més efectius que fins ara i evitar que es perdi el saber i el coneixement. En aquest sentit, recorda que, en la proposició presentada pel Grup del PSC, el seu grup va posar molt d’èmfasi en l’aplicació del coneixement, ja que és el que transforma el teixit productiu i dóna valor als productes i els avenços científics. Finalment, manifesta que al seu grup li interessaria conèixer accions més específiques i com es relacionen els diferents àmbits a través de totes les connexions i tots els instruments de què es disposa. En aquest sentit, opina que cal millorar les connexions per treure més rendiment a tot el que s’està desenvolupant actualment. El Sr. Gomà manifesta que estan d’acord amb el Sr. Ardanuy que Barcelona ha de seguir conformant-se com un espai de recerca i de coneixement molt potent, i que aquesta potència rau en la capacitat de generar sinergies entre la ciutat, els centres d’educació superior i el teixit productiu. Assenyala que, tanmateix, la configuració d’això pot respondre a diferents models, diferents elements de prioritat i, en definitiva, diferents decisions públiques. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2881   Explica que, tot i que és cert que no estan parlant d’un àmbit competencial, l’Ajuntament de Barcelona té una llarga tradició de defensa d’un model de ciutat que va molt més enllà de l’àmbit competencial del marc normatiu. Pel que fa a això, assenyala que l’Ajuntament pot fer polítiques d’acompanyament a processos que es produeixen en l’àmbit privat o bé polítiques d’intervenció directa. En aquest sentit, opina que és molt important que l’Ajuntament enforteixi les polítiques d’intervenció directa en recerca i coneixement, sobretot en un context de crisi i de profunda reestructuració dels models productius. Pel que fa a les universitats, remarca que avui encara s’està per sota de la meitat de la mitjana de l’OCDE en beques universitàries, quan el PIB d’Espanya se situa aproximadament en la mitjana de la Unió Europea actual. Assenyala que, si es va cap a una política en la qual es pagui de manera progressiva una part més important del cost de la plaça universitària, cal tenir alhora un sistema de beques molt potent, com als sistemes anglosaxó i nòrdic. Destaca que, per exemple, Gran Bretanya destina el 0,3% del seu PIB a beques universitàries i Dinamarca el 0,5%, mentre que Espanya no arriba al 0,1%. Explica que un altre aspecte molt important són les polítiques públiques de suport a la recerca bàsica en l’àmbit de les universitats, ja que la recerca bàsica és aquella que permet orientar la recerca cap a objectius definits públicament i no abandonar-la només als àmbits de rendibilitat privada. Reconeix que aquest tampoc no és un àmbit competencial de l’Ajuntament, però opina que és important que l’Ajuntament prengui posicions en la mesura que la ciutat és un dels actors fonamentals en la creació d’un espai potent de recerca i coneixement. Afirma que, si tot això es contrasta amb les decisions que han pres els governs de l’Estat i de la Generalitat darrerament, es pot parlar d’un doble estroncament: el de les transferències directes de totes dues administracions en la recerca i el coneixement, d’una banda, i el del programa dels campus d’excel·lència internacional, de l’altra. En aquest sentit, destaca que l’aposta que havia fet la ciutat pels campus d’excel·lència havia estat molt important des del punt de vista de la definició i dels resultats. Assenyala que, fora de Barcelona, només la Universitat Politècnica de Madrid havia aconseguit projectes d’excel·lència en les tres convocatòries que va haver-hi, mentre que a Barcelona ho van aconseguir la UB, la UAB, la UPC i la UPF, entre d’altres. A més, explica que, si s’analitza l’evolució de la transferència del pressupost de la Generalitat a les universitats, es veu que el 2010 era de 891 milions, el 2011 de 747 milions i el 2012 de 737 milions, cosa que suma una retallada del 18% en tres anys. En aquest sentit, opina que aquest doble estroncament dels mecanismes de finançament públic a l’educació superior i als projectes d’excel·lència no tenen res a veure amb el discurs que avui fan la majoria de les forces polítiques. D’altra banda, observa que gairebé sempre que parlen de recerca i de coneixement es refereixen als àmbits de les ciències pures, i manifesta que, una vegada més, vol reivindicar la importància de les ciències socials en l’espai de recerca i coneixement. A més, destaca que, en un moment de canvi de model social, s’ha d’apostar també per aquestes ciències, ja que les universitats tenen una gran capacitat per aportar elements d’innovació social, econòmica i política que facin sortir de la crisi a través de models radicalment diferents d’aquells que han portat a aquesta situació. El Sr. Portabella diu al Sr. Ardanuy que disposa de molt poc temps per a la segona intervenció. El Sr. Ardanuy manifesta que té moltes coses a dir. El Sr. Portabella li suggereix que prepari un informe. El Sr. Ardanuy afirma que el que prepararan és una iniciativa de govern, tal com ha dit abans. Assenyala que cal tenir en compte que l’Ajuntament de Barcelona disposa d’un pressupost d’uns 2.200 milions d’euros per desenvolupar tot un seguit de competències, mentre que la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya té prop de 4.000 milions d’euros de pressupost. A més, remarca que el model d’excel·lència que s’està desenvolupant al país no és casual, sinó que és fruit d’una decisió política i estratègica de tot el país que es va endegar el 1999 gràcies a una persona que va liderar un canvi de paradigma, el Sr. Mas-Colell. 2882 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Explica que aquest canvi de model que va plantejar el Sr. Mas-Colell fa gairebé dotze anys es fonamenta en la idea que no es pot ser un país excel·lent si no es té una estratègia de recerca de país, i no pas de la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, opina que el primer error que cometen algunes forces polítiques és pensar que l’Ajuntament de Barcelona farà el canvi de paradigma i liderarà la recerca amb 100 milions d’euros, que és l’import equivalent al deute del Parc Científic de Barcelona, quan la inversió de la Secretaria d’Universitats i Recerca en el Campus de l’Energia al Besòs és de 125 milions d’euros. Afirma que el model Mas-Colell d’estratègia de recerca al país es fonamenta en tres eixos. Explica que el primer eix és un projecte excel·lent i únic a Europa que es diu ICREA, que és l’operació de captació de talent en l’àmbit mundial més important que s’ha fet al món i en el qual la Generalitat ha invertit 80 milions d’euros. Assenyala que el segon eix és desvincular els centres de recerca de les universitats i fer-los elements competitius per tal que competeixin pels recursos i que la seva transferència sigui eficaç, cosa en la qual la Generalitat de Catalunya inverteix més de 1.200 milions d’euros l’any. Explica que el tercer eix és el canvi del model de governança de les universitats que s’ha gestionat fins ara i que els mateixos rectors han dit que no ha funcionat. Opina que poden decidir unànimement que canviaran l’estratègia de recerca del país invertint 100 milions d’euros, però que es tracta d’una decisió amb poc sentit. Afirma que l’error del Govern municipal anterior va ser pensar que l’Ajuntament de Barcelona era una autoritat en l’àmbit del coneixement i competent per decidir quin tipus de màsters eren excel·lents. En aquest sentit, manifesta que l’Ajuntament ha d’estar al costat de les universitats i els centres de recerca i seguir una estratègia d’acompanyament i impuls, però que no és l’autoritat universitària ni un pol important d’inversió en recerca en comparació amb les xifres que es gestionen en l’àmbit europeu i mundial. Pel que fa a aquesta estratègia d’acompanyament i impuls, assenyala que l’Ajuntament està creant un grup de treball dins de l’àrea de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació per valorar què es pot fer, com es pot invertir i com es pot ajudar el sector. El Sr. Portabella afirma que la finalitat de la compareixença no ha estat resposta. Explica que el que el seu grup ha plantejat és que hi ha un escenari que parteix d’una capacitat en l’àmbit universitari molt destacable de Barcelona i l’àrea metropolitana; que Barcelona té rellevància en l’àmbit de la recerca tant des del punt de vista estructural com econòmic, i que l’accés a les universitats cada vegada es més difícil i depèn més del poder adquisitiu de les famílies a causa de l’elevat increment dels preus de matrícula i la feblesa del sistema de beques. Assenyala que, al seu parer, tot això ha de portar l’Ajuntament de Barcelona a fer una reflexió sobre la seva estratègia universitària i un seguit de propostes perquè la universitat tingui un paper rellevant i les persones amb menys recursos econòmics puguin accedir-hi, tenint en compte que aquesta és l’aposta necessària per sortir de la crisi. A més, destaca que Catalunya ha estat un país que sempre ha progressat gràcies a la creativitat, la innovació i la captació de talent, cosa que ara es podria veure estroncada com a conseqüència de les decisions adoptades pels governs de l’Estat i la Generalitat. El Sr. Colomé afirma que cal ser responsables i acceptar les decisions que es prenguin, com la proposició aprovada per unanimitat a la qual s’ha referit en la seva intervenció. Precisa que no han demanat que l’Ajuntament assumeixi el lideratge ni suplanti la Generalitat en l’àmbit de la recerca i el coneixement, sinó que han posat de manifest que 100 milions en època de penúria no són una quantitat menyspreable. D’altra banda, recorda que l’impulsor del canvi de paradigma de 1999 és també «l’inventor de les retallades» de 2012. La Sra. Esteller assenyala que, tot i que l’Ajuntament no ho pot fer tot, és un agent i ha d’actuar com un líder que ha de saber què vol tenir a la ciutat i ha de fer Barcelona atractiva per al coneixement i el talent i la seva aplicació. Opina que l’Ajuntament ha d’acompanyar la Generalitat o impulsar accions en el marc de la Generalitat, ja que no només ha de donar suport, sinó que també ha de facilitar tota l’activitat econòmica i facilitar les interrelacions. Reitera que cal fer connexions i transformacions en el model actual perquè sigui més efectiu, i que l’Ajuntament de Barcelona pot tenir un paper important en aquest sentit. D’altra banda, demana NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2883   que es faciliti l’entrada de capital privat per poder impulsar moltes de les accions que es duen a terme en aquest àmbit. El Sr. Gomà diu al Sr. Ardanuy que no s’ha de confondre el fet de ser un actor potent amb la capacitat de despesa d’aquest actor. Afirma que és cert que l’Ajuntament de Barcelona no té una capacitat de despesa important en el context de la recerca, però que, en canvi, pot ser un actor molt important com a promotor i definidor de model i no només reaccionant i acompanyant. En aquest sentit, opina que Barcelona ha d’afrontar el dilema si vol acompanyar les retallades o vol definir un model diferent i alternatiu que posi en valor i faci predominant l’espai de recerca i coneixement. El Sr. Ardanuy assenyala que el Govern actual durà a terme les proposicions que s’aprovin, a diferència del que es va fer en els mandats anteriors. D’altra banda, afirma que l’aportació del Sr. Mas-Colell és indubtable en aquest àmbit i que la gestió que ara fa s’encamina fonamentalment a intentar resoldre problemes que altres governs van crear. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 5. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paul, com a reconeixement a la seva aportació durant aquests segles, en millorar la qualitat de vida de les famílies més desafavorides i especialment per les tasques realitzades durant 126 anys en la Fundació Hospital de Nens de Barcelona. El Sr. Portabella presenta la proposta i manifesta que creu que aquest punt anirà al Plenari municipal. El Sr. Ciurana afirma que, efectivament, tant aquest punt de l’ordre del dia com el següent es tractaran en el Plenari. El Sr. Portabella presenta també el punt 6 de l’ordre del dia, a fi de tractar tots dos punts conjuntament. El Sr. Ciurana explica que deixaran les intervencions concretes sobre aquestes dues medalles per al Plenari. Destaca que la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül vol reconèixer la tasca d’una institució present a la ciutat des del segle XVIII, i que l’atorgament de medalles al mèrit científic no és gaire habitual i, per tant, reflecteix la voluntat del Govern municipal de situar la ciència en el nivell de reconeixement social que es mereix. El Sr. Colomé, la Sra. Esteller, la Sra. Sanz i el Sr. Portabella expressen el vot a favor de les dues propostes en nom dels seus grups respectius. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 6. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Científic al Sr. Rafael Foguet i Ambròs per la seva contribució al desenvolupament, la difusió i l’impuls de la investigació en general i, especialment en els àmbits de la química, la farmàcia i la biomedicina. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions V) Part d'impuls i control 2884 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 7. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: Instar al Govern municipal a treballar en el marc del Consorci d'Educació de Barcelona per a garantir que en el curs 2012-2013 els centres educatius de la ciutat no vegin ampliada la seva ràtio d'alumnes per aula. El Sr. Gomà demana que s’inclogui en aquest punt de l’ordre del dia la proposició del seu grup (punt 9 de l’ordre del dia). El Sr. Portabella manifesta que hi està d’acord, si no hi ha cap inconvenient per part dels grups. La Sra. Andrés explica que el Consell de Ministres va aprovar el dia 20 d’abril un seguit de mesures relatives a l’educació que globalment representen una gran retallada de recursos destinats a aquest àmbit. Assenyala que l’objecte de la proposició del seu grup és la mesura que es refereix en concret a incrementar un 20% la ràtio d’alumnes per aula, de manera que a primària es passaria de 25 a 30 alumnes i a secundària hi hauria 35 alumnes per aula. Destaca que el Govern de l’Estat ha pres aquestes mesures de manera unilateral, sense comptar amb els governs autonòmics, els quals tenen transferides les competències en matèria educativa, i que aquestes mesures, lluny de contribuir a la modernització del sistema educatiu, provoquen un retrocés i, en conseqüència, tenir un país menys preparat per afrontar la crisi i sortir-ne en millors condicions. Explica que tots els estudis coneguts fins ara, com els que ha fet successivament la Fundació Jaume Bofill, coincideixen en el fet que l’ampliació del nombre d’alumnes dificulta la tasca dels docents i perjudica la qualitat del sistema. A més, recorda que el Pacte nacional per a l’educació parla de reduir les ràtios per atendre millor les necessitats educatives dels alumnes. Assenyala que, en concret, aquest pacte diu que el Departament d’Educació, a partir de la proposta de l’equip directiu dels centres i amb l’informe de la Inspecció, acordarà la reducció de ràtios d’acord amb el que estableix la normativa vigent en cada moment i de manera successiva des del curs 2006-2007. Destaca que l’objectiu del Govern de la ciutat i de tots els grups municipals és acabar amb el fracàs escolar a la ciutat, tal com s’ha posat de manifest diverses vegades en la Comissió, i demana al Govern i a la resta de grups que perseverin en aquest objectiu i procurin avançar cap a una educació de qualitat. El Sr. Gomà explica que en el primer punt de la proposició del seu grup s’expressa el rebuig al Reial decret 14/2012 i en el segon punt es concreta aquest rebuig en el que per a ells és el centre neuràlgic d’aquestes retallades educatives, que és l’increment de les ràtios, en coincidència amb la proposició que ha defensat el Grup del PSC. Recorda que un antecedent molt clar d’aquesta proposició és el rebuig dels pressupostos generals de l’Estat en el Plenari del mes passat a través de dues proposicions de dos grups polítics diferents, atès que aquests pressupostos significaven una agressió a Barcelona des del punt de vista de la seva autonomia local i la seva capitalitat i aprofundien el desmantellament dels drets socials. A més, remarca que tres comissions de plenari també van rebutjar aquests pressupostos en els seus àmbits temàtics corresponents. Assenyala que, després de presentar els pressupostos, el Govern de l’Estat ha fet encara un altre pas endavant i ha presentat dos decrets que qualifica de «letals», el de les retallades educatives, amb l’increment de ràtios, i el de les retallades sanitàries, que propugna la desuniversalització de l’atenció sanitària a la població. En aquest sentit, opina que, en coherència amb el que es va fer el mes passat, ara l’Ajuntament de Barcelona també ha de rebutjar aquests decrets i aquesta Comissió en concret ha de rebutjar el decret de les retallades educatives. Manifesta que vol expressar dos grans motius de desacord en relació amb l’increment de les ràtios. D’una banda, explica que les ràtios han estat històricament la columna vertebral en la millora de la qualitat del sistema educatiu. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2885   Destaca que avui són tributaris d’una herència de reducció progressiva de ràtios com a aposta per millorar la qualitat en les condicions de prestació i de recepció dels serveis públics d’educació i que, per tant, creuen que ara no es pot estroncar aquesta tendència i, molt menys, revertir-la cap a un increment. Afirma que no és compatible posar més nois i noies en una aula i pensar que d’aquesta manera es podrà mantenir o millorar la qualitat del sistema educatiu. D’altra banda, assenyala que aquest decret segueix una lògica de recentralització de les competències educatives, com si la Generalitat de Catalunya i, en el cas de Barcelona, el Consorci d’Educació no tinguessin competències per definir el model educatiu propi, i com si no existís el dret a decidir en matèria educativa, que és un dret reconegut des del punt de vista de la distribució competencial i de l’Estatut d’Autonomia. Explica que aquest decret no respon a cap criteri de millora des del punt de vista pedagògic i només parla de racionalitzar la despesa en l’àmbit educatiu. En aquest sentit, destaca que no havia passat ni una setmana que el Govern de l’Estat havia aprovat aquest decret i deia que calia estalviar 3.000 milions d’euros en educació quan es va fer evident que el Govern sí que tenia diners, però que eren per a Bankia i no pas per a l’educació pública. Opina que això forma part d’un projecte polític legítim però que el seu grup se situa a les antípodes d’aquest projecte, ja que creuen que el futur del país passa per mantenir ràtios i no per rescatar Rodrigo Rato. A més, assenyala que també hi ha dos punts importants d’aquest decret que no volen deixar d’esmentar: la no-substitució de personal docent amb 10 dies de baixa, mesura que pot provocar dificultats de gestió importants, i sobretot l’ajornament de la implantació dels nous cicles formatius de grau mitjà i grau superior de la formació professional. Pel que fa a això, recorda que sempre han dit que la formació professional és un element clau en el conjunt del sistema educatiu. Destaca que ja hi ha comunitats autònomes que han dit que no aplicaran aquestes retallades educatives, com ara el País Basc, Navarra, Andalusia o Extremadura, i opina que Catalunya ha de fer el mateix. A més, assenyala que, en el cas de Barcelona, que té un Consorci Educatiu, l’Ajuntament també ha de defensar el principi de no-aplicació de les retallades i de no-ampliació de les ràtios. En aquest sentit, afirma que les reaccions que ha tingut la consellera d’Ensenyament els generen molta inquietud, ja que han estat erràtiques però bastant proclius a l’aplicació de les mesures del decret. Manifesta que, per tant, avui els agradaria conèixer la posició del regidor d’Educació de Barcelona respecte al decret i que l’Ajuntament de Barcelona s’alineés clarament en la defensa del manteniment de les ràtios. La Sra. Pajares expressa el vot en contra del seu grup pel que fa a les dues proposicions. Explica que tots saben quina és la situació econòmica que ha trobat el Partit Popular després de guanyar les eleccions i que, per tant, el Govern de l’Estat es veu obligat a presentar aquest decret llei de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit de l’educació. Destaca que el seu partit s’ha trobat amb unes arques públiques buides i que li sobta que els grups que presenten les proposicions ara els critiquin sense responsabilitzar-se de cap d’aquestes qüestions, quan han governat la ciutat durant molts anys i han estat incapaços de tirar endavant el model d’escoles bressol públiques. En aquest sentit, remarca que, el curs 2011-2012, entre un 47% i un 48% de nens s’han quedat sense plaça a les escoles bressol públiques. A més, assenyala que, paradoxalment, el decret que ha permès al Govern de CiU ampliar les ràtios de les escoles bressol municipals és un decret que va aprovar el primer tripartit el 2006 i que el Govern actual ha portat al límit, obligat també per la situació a què han portat vuit anys de dos governs tripartits. Conclou que a ningú li agrada dur a terme aquestes mesures, però que cal ser rigorosos i evitar la demagògia. El Sr. Portabella assenyala que la situació econòmica que s’ha trobat el Partit Popular en l’àmbit de l’Estat no és diferent de la que hi ha hagut a Irlanda, França, Holanda o Itàlia. En aquest sentit, opina que aquesta força política s’excusa en aquest pretext per poder aplicar unes mesures que són clarament ideològiques, 2886 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   classistes i recentralitzadores. Explica que a tot el món desenvolupat s’ha donat una situació econòmica complexa, però que no és veritat que el Partit Popular faci l’únic que es pot fer sinó el que creu oportú. En aquest sentit, assenyala que els Estats Units també han patit una crisi, que el Sr. Hollande ha demostrat que la política que feia el Sr. Sarkozy no era l’única possible, que al land més poblat d’Alemanya les polítiques neoliberals han caigut en un gran retrocés i han guanyat els socialdemòcrates i els verds, i que al primer ministre d’Islàndia el van portar a judici. Manifesta que el seu grup votarà a favor de les dues proposicions i que ho faran tant pel seu contingut com per la invasió de competències de la Generalitat que implica el decret del Ministeri d’Educació. Opina que imposar unes normes a l’administració educativa catalana per reial decret és una deslleialtat institucional, així com una falta de respecte cap a la voluntat i la capacitat d’exercir polítiques educatives pròpies de la Generalitat de Catalunya. A més, destaca que es tracta de mesures ineficients, que afectaran la qualitat educativa i que demostren que no hi ha cap projecte educatiu al darrere. Conclou que el seu grup no comparteix les mesures d’aquest decret ni tampoc la manera com actua el Govern de l’Estat en el camp de l’educació i en l’àmbit competencial. El Sr. Ardanuy recorda que les mesures del Reial decret 14/2012 es divideixen en dos àmbits: les que són opcionals i les que són de caràcter obligatori. Assenyala que, en el cas de les mesures de caràcter obligatori, hi ha l’augment de la jornada lectiva del professorat amb un mínim de 25 hores d’infantil i primària i de 20 hores a la secundària i el batxillerat, cosa que a Catalunya suposaria augmentar en una hora la jornada lectiva, i la substitució del professorat únicament un cop transcorreguts 10 dies lectius. Manifesta que, per la informació que tenen a través del Consorci d’Educació, el Govern català ha anunciat que aquestes dues mesures envaeixen les seves competències en matèria educativa i, per tant, ha demanat un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries per establir el marc d’actuació en aquestes circumstàncies. Explica que les mesures de caràcter opcional són l’increment de ràtio d’alumnes a l’aula fins a un màxim del 20%; la substitució dels cicles formatius de grau mitjà i superior d’un sol curs per una nova versió de la LOE de dos cursos, i la derogació de l’obligació dels centres docents d’oferir, com a mínim, dues modalitats de batxillerat. Respecte a les ràtios, manifesta que el Govern coincideix plenament amb les dues proposicions i que, per tant, intentarà que no s’apliqui aquesta mesura del decret. Pel que fa a la primera part de la proposició del Grup d’ICV-EUiA, opina que seria més adequat incloure-la a l’exposició de motius com un plantejament inicial, perquè el reial decret és molt extens i té un recorregut que no saben cap a on derivarà en les pròximes setmanes. Afirma que, per tant, en el cas de la proposició d’aquest grup s’abstindran, tot i que estan d’acord amb la segona part, i que votaran a favor de la del Grup del PSC. Assenyala que en les properes setmanes veuran cap a on evoluciona tant el recurs que presentarà el Govern de Catalunya per les dues mesures que són de caràcter obligatori com l’àmbit de l’aplicació de les mesures no obligatòries que es deixen a disposició de la Generalitat de Catalunya. La Sra. Andrés agraeix el posicionament favorable del Govern i dels grups d’ICV- EUiA i UpB, i manifesta que celebra que s’afegeixin a la llista de comunitats autònomes que defensen els interessos i els drets dels seus ciutadans. Opina que aquest és el camí i la millor inversió que es pot fer, ja que en èpoques de crisi cal treballar pels drets fonamentals que han de tenir tots els ciutadans, un dels quals és l’educació. D’altra banda, retreu a la Sra. Pajares que hagi dit que «han estat vuit anys aguantant-los», ja que això no és «aguantar» sinó el sentit de la democràcia. El Sr. Gomà agraeix el suport dels grups del PSC i d’UpB, així com els termes en què ha plantejat l’abstenció el Govern, que permet que la proposició sigui aprovada i que la Comissió expressi el rebuig al Reial decret 14/2012 i la necessitat que es mantinguin les ràtios. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2887   Destaca que la pluralitat d’opcions que s’han posat de manifest expressen que en democràcia sempre hi ha alternatives i que dir que només hi ha una única política possible és una afirmació essencialment antidemocràtica. Assenyala que l’alternativa del Govern de l’Estat és fer retallades en l’educació pública, mentre que, en canvi, no en fa en l’educació concertada i fa retallades molt per sota de les de l’educació en altres partides com les de Defensa, Interior o la Casa del Rei, a més de no tenir una política responsable d’ingressos fiscals que permeti mantenir les grans prestacions de l’estat del benestar. Afirma que es tracta de models diferents que, a més, expressen models de societat diferents. Opina que avui, en una situació de crisi econòmica, ja s’està demostrant que el model de l’austeritat perpetua la recessió econòmica i que la millor contribució que es pot fer des de les polítiques públiques per reactivar l’economia és capgirar les polítiques d’ajust i implementar de manera convençuda i decidida una agenda de despesa pública de creixement. La Sra. Pajares manifesta que discrepar en democràcia és totalment legítim i més quan es defensen models diferents. Explica que, si ha dit en un to molt col·loquial que els ha «aguantat durant vuit anys» com a diputada al Parlament de Catalunya, és perquè aleshores el tripartit ho feia tot i semblava que tot fos perfecte, quan els ha deixat un dèficit de 8.000 milions d’euros i un endeutament que durarà molts anys. D’altra banda, assenyala que no entrarà en la qüestió del judici al primer ministre d’Islàndia, però que no sap si el que el Sr. Portabella vol dir és que caldria portar als tribunals el Sr. Zapatero, que és qui va governar Espanya durant els últims vuit anys. El Sr. Portabella precisa que el que ha volgut dir és que el Partit Popular tingui el coratge de defensar les polítiques en les quals creu en comptes d’escudar-se en un seguit d’esdeveniments que han passat a tot el món. A més, assenyala que l’adopció únicament de mesures d’austeritat ha fet que quatre anys després de l’inici de la crisi hi hagi més atur que mai, més restriccions que mai i més rescats financers que mai. El Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot contrari del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 8. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: Instar al Govern municipal a iniciar un procés per crear places de finançament públic en escoles de música privada, per via de conveni o concertació, per tal de poder atendre l'actual demanda no atesa. La Sra. Esteller manifesta que el Grup del PP presenta un model alternatiu d’escoles de música que busca introduir el finançament públic a les escoles de música privades per poder satisfer la demanda no atesa que hi ha a Barcelona, que és superior al 60% de nens. Explica que, segons les dades de què disposen, a Barcelona hi ha 10.700 alumnes escolaritzats en escoles de música, 2.200 a centres públics i 8.500 a centres privats, amb una distribució irregular per districtes. En aquest sentit, destaca que només hi ha quatre escoles de música públiques, en concret a Sarrià- Sant Gervasi, Sant Andreu, Nou Barris i l’Eixample, i opina que són insuficients per donar resposta a la demanda de nens que volen accedir a estudis musicals d’escola pública. Afirma que, per tant, encara s’està molt lluny dels compromisos que va adquirir el PSC, i fins i tot el PAM anterior, de tenir una escola pública a cada districte. Explica que el seu grup sempre ha demanat que s’utilitzessin les escoles que existeixen perquè amb el finançament públic es pugui arribar a més nens amb menys costos. A més, assenyala que, d’aquesta manera, les escoles privades poden absorbir més la demanda d’estudis de música que actualment no es cobreix, sense que hi hagi una competència entre les escoles públiques i les escoles privades. 2888 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Recorda que en el mandat anterior es va debatre el Pla d’ensenyaments artístics, un pla que, tot i que era molt ambiciós, potenciava un model d’ensenyaments artístics que el seu grup no compartia, malgrat reconèixer els problemes existents i la diversitat d’escoles que ofereixen aquests serveis a la ciutat, així com la necessitat de millorar l’accés a la formació musical de molts nens. Conclou que el model que proposa el seu grup té dos objectius: d’una banda, ampliar l’oferta i, de l’altra, arribar a més persones, tenint en compte que els costos per a l’ensenyament són menors i que l’Ajuntament pot fer front a la disminució d’aportacions de la Generalitat, que aquest any s’han reduït. En aquest sentit, recorda que el seu grup va introduir una proposta en els darrers pressupostos perquè s’afegissin aquests recursos, de manera que els pares no haguessin de suportar aquesta reducció d’aportacions per part de la Generalitat. La Sra. Andrés manifesta que el seu grup no donarà suport a aquesta proposició, tot i compartir que hi ha un dèficit de places públiques d’ensenyaments artístics musicals. En aquest sentit, assenyala que la ciutat està lluny de la mitjana europea desitjable, que és de l’1,3%, mentre que a Catalunya se situa en un 0,9%. A més, recorda que el Govern anterior va elaborar el Pla d’ensenyaments artístics, però que no es va poder dur a terme per falta de consens. Explica que consideren que el que la proposició demana és la concertació i no pas l’augment de places per atendre la demanda, ja que amb aquest sistema es finançarien amb diners públics les escoles privades però hi hauria les mateixes places. En aquest sentit, assenyala que es tracta d’un debat semblant al que ja van tenir en el cas de la proposició del Grup del PP sobre la concertació de places d’escola bressol. Manifesta que la proposta del seu grup és que el Govern elabori un Pla d’ensenyaments artístics i el porti a debat, per tal d’encaminar-se cap a un creixement real de l’oferta d’ensenyaments musicals a Barcelona i no només per concertar les places privades. El Sr. Gomà critica que el Grup del PP parli ara de «finançament públic en escoles de música privades» quan abans deia que no hi havia diners a les arques públiques, i que proposi que aquests diners públics, que surten dels impostos de tothom, es destinin a finançar escoles de música privades. Afirma que això és un model legítim, però que és radicalment diferent del model que defensa el seu grup, que és que l’Ajuntament es doti d’un Pla d’ensenyaments artístics per enfortir i ampliar la xarxa pública d’ensenyaments artístics de la ciutat, que està molt per sota del que hauria de ser l’aposta pública en aquest àmbit. Recorda que un dels primers precs que el seu grup va presentar en la Comissió i que es va acceptar era que el Govern faria el mapa dels ensenyaments artístics de la ciutat al llarg d’aquest curs i que el portaria a la Comissió abans d’acabar el curs, amb la idea que aquest mapa serviria de base per poder definir un pla, un model i una política pública. En aquest sentit, manifesta que el seu grup està disposat a compartir el mapa i a participar en el procés d’elaboració del Pla d’ensenyaments artístics. Així mateix, opina que també cal fer una tasca de reconeixement, suport i integració en la xarxa d’escoles d’ensenyaments artístics d’aquelles escoles d’iniciativa social que tenen vocació de servei públic a la ciutat. D’altra banda, assenyala que el Govern de la Generalitat ha disminuït el finançament dels ensenyaments artístics, que ha passat d’una subvenció anual de 600 a 460 euros per plaça, per la qual cosa no només es tracta de defensar un model, sinó també de combatre políticament les retallades en aquest àmbit. El Sr. Portabella opina que, tal com ha assenyalat el Sr. Gomà, és contradictori que abans el Grup del PP hagi dit que no hi ha diners i ara resulti que sí que n’hi ha per subvencionar el sector privat. Afirma que això posa de manifest que tots tenen models diferents que responen a ideologies i maneres d’entendre el món diferents. Manifesta que el seu grup creu que la manca de places en els ensenyaments artístics, i per inclusió els musicals, no s’arregla concertant amb les escoles privades, sinó elaborant i desenvolupant un Pla d’ensenyaments artístics per a tota la ciutat. Explica que no estan en contra que algunes empreses amb una gran tradició a la ciutat puguin tenir places concertades, però que això és diferent de NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2889   destinar diners a totes les escoles privades com a mesura aïllada. Afirma que poden ser sensibles a algunes de les demandes de les entitats i les empreses que gestionen estudis musicals privats, però que, abans de res, cal definir el Pla d’ensenyaments artístics i debatre aquestes qüestions en aquest marc. Finalment, expressa el vot en contra del seu grup a la proposició. El Sr. Ciurana assenyala que vol explicitar els motius pels quals el Govern votarà en contra de la proposició, tot fugint d’apriorismes i grans enunciats ideològics. Explica que, tal com ha dit el Sr. Gomà, el Grup d’ICV-EUiA va fer un prec a l’inici del mandat que instava el Govern a presentar el Pla d’ensenyaments artístics, i es va arribar a l’acord de treballar un mapa dels ensenyaments artístics a la ciutat al llarg del 2012, del qual afirma que ja tenen un esborrany. Assenyala que, tot i que encara no el pot presentar, sí que pot anunciar que des de l’Institut de Cultura i l’Institut Municipal d’Educació s’ha fet un estudi previ de la situació dels ensenyaments artístics a la ciutat de Barcelona. Explica que s’han identificat 87 escoles entre música, dansa i teatre, de les quals n’hi ha 61 que estan homologades, i que es reparteixen de manera desigual pel territori, que és un dels aspectes que condicionarà el futur Pla d’ensenyaments artístics. Informa que els districtes on hi ha més escoles d’ensenyaments artístics homologades són Sarrià- Sant Gervasi, amb 17; l’Eixample, amb 15, i Gràcia, amb 14. Assenyala que, en canvi, els districtes on n’hi ha menys són les Corts, amb 1; Horta-Guinardó, amb 3, i Nou Barris, amb 4. Pel que fa al tipus d’ensenyament, assenyala que les escoles autoritzades predominants són de música, amb 42 centres, i de dansa, amb 17 centres. Afirma que, en canvi, els estudis de teatre són aquells que tenen més escoles no autoritzades, amb un total de 14 centres. Assenyala que, més enllà d’identificar la realitat sobre el terreny amb la col·laboració dels districtes, ara estan en procés d’elaborar i acabar de polir aquest mapa amb les tres entitats vinculades a les escoles d’iniciativa social de caràcter artístic, que són l’Associació Catalana d’Ensenyament Teatral, l’Associació d’Escoles de Dansa Autoritzades i les Escoles de Música d’Iniciativa Privada Associades de Catalunya (EMIPAC). Explica que el motiu pel qual votaran en contra de la proposició del Grup del PP és perquè consideren que prejutja la solució final que caldrà donar als ensenyaments artístics. En aquest sentit, afirma que, una vegada estigui fet el mapa, s’estudiarà quina és la solució més idònia en el marc de la conjuntura econòmica actual. A més, destaca que probablement no hi ha una solució única per a tots els territoris, ja que el que podria ser una solució per al districte de l’Eixample no ho seria per a les Corts, atès que, tot i tenir un perfil sociològic semblant, un té 15 escoles i l’altre només en té una, o que el que podria ser bo per al barri del Guinardó potser no ho seria per a un altre barri del mateix districte. Explica que el concert és una opció si hi ha recursos econòmics per fer-lo, però que hi ha altres opcions com ara establir un sistema de beques o, fins i tot, un sistema de xec. Afirma que, al final, caldrà decidir si s’ajuda les escoles, totes les famílies o només unes determinades famílies. En aquest sentit, assenyala que el concert ajuda les escoles i indirectament les famílies, un sistema de xec indiscriminat ajuda les famílies i un sistema de beques no deixa de ser un xec dirigit, i que caldrà decidir-ho una vegada tinguin tota l’anàlisi del mapa de la realitat existent i la demanda no atesa. D’altra banda, precisa que de les escoles públiques n’hi ha alguna de gestió privada, que són 2.200 i escaig els alumnes que estan a les escoles de música públiques i que la demanda no atesa se situa al voltant de 650 alumnes, que no és una dada significativa perquè només hi ha quatre districtes que disposen d’escola pública. Conclou que el compromís del Govern municipal és presentar un mapa més exacte al llarg de 2012 i decidir el model en funció de la realitat econòmica del moment i de les possibilitats pressupostàries. Afirma que votar a favor d’aquesta proposició seria prejutjar les solucions que es poden donar en aquest àmbit quan el procés no està prou madur i que, a més, probablement aquestes solucions no seran d’igual aplicació a tots els territoris de la ciutat. La Sra. Esteller manifesta que agraeix la claredat dels grups del PSC, ICV-EUiA i UpB, però que no comprèn l’ambigüitat del Sr. Ciurana. 2890 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Afirma que ella defensa un model totalment diferent del que proposa el Sr. Gomà, segons el qual tot allò que no és públic no és bo. Opina que això és un debat del segle XIX i que a ningú no li interessa la titularitat d’un centre, sinó que el finançament sigui públic perquè els nens puguin accedir a estudis de música, independentment del districte on visquin. En aquest sentit, manifesta que la sorprèn que els grups d’ICV-EUiA i el PSC excloguin els nens de sis districtes de la ciutat de l’oportunitat d’accedir a estudis de música. A més, recorda que el Govern anterior va prometre una escola de música pública a cada districte i això no s’ha fet. Opina que els pares que porten els fills a una escola a aprendre ensenyaments artístics volen un bon nivell educatiu i no pas que el centre tingui una titularitat determinada. Assenyala que, per tant, el que han de fer és permetre que els nens d’aquelles famílies que no poden pagar una escola de música privada puguin accedir-hi a través de finançament públic, tenint en compte que les escoles haurien de complir els requisits de qualitat i de nivell educatiu que determinés l’Ajuntament. Afirma que, d’aquesta manera, el diner arribaria a més gent perquè s’estalviarien els costos de construcció i perquè el cost de l’escola privada és inferior. En aquest sentit, assenyala que el cost d’una plaça d’escola privada és d’uns 1.000 euros l’any, mentre que a la pública és de 1.500 o 1.600 euros. Recorda que el Govern anterior va elaborar un Pla d’ensenyaments artístics que requeria una inversió de 153 milions d’euros i un manteniment anual de 31 milions d’euros. En aquest sentit, opina que un projecte com aquest era inviable pels costos que comportava i, a més, suposava una competència deslleial a les persones que tenen escoles. Explica que tots saben en quines condicions estan les escoles de música, com treballen els professors i els salaris que tenen, i com s’esforcen per arribar als nens. Demana que s’oblidin les utopies i les polítiques pamfletàries que no es corresponen amb la realitat, ja que la situació és avui molt crítica i cal analitzar bé les coses i donar-hi solucions. Explica que segons una resposta del mateix Ajuntament hi ha 468 nens que es queden any rere any sense poder ser atesos. En aquest sentit, diu a la portaveu del Grup del PSC que satisfer aquesta demanda no atesa sí que significa augmentar l’oferta perquè és atendre els nens que han estat exclosos, molts dels quals viuen als districtes que no tenen escola de música. Manifesta que, per tant, la proposta del seu grup ofereix l’oportunitat de finançar públicament una part de les places, ja sigui via conveni, via concertació o, fins i tot, via xec. Destaca que seria el mateix sistema de finançament que tenen avui les escoles de música públiques, amb una part aportada per la Generalitat, una altra per l’Ajuntament i una altra pels pares en diferents percentatges (19%, 32% i 49% respectivament). Afirma que, per tant, els pares continuarien finançant-ne una part i l’Ajuntament i la Generalitat la resta, al marge de la titularitat del centre. Destaca que, en definitiva, el que interessa és oferir un servei de qualitat, presti qui el presti, i donar oportunitats als nens que viuen a llocs on no hi ha escoles de música públiques. Finalment, opina que, atès que l’anterior Pla d’ensenyaments artístics feia una anàlisi rigorosa de la situació, el Govern actual podria haver treballat amb més rapidesa per començar a fer accions i tenir un programa més complet per al curs vinent. La Sra. Andrés assenyala que el seu grup no estigmatitza res, sinó que defensa la igualtat d’oportunitats i l’equitat, i que precisament per això parla de titularitat pública. En aquest sentit, afirma que per garantir un dret ha d’haver-hi una titularitat pública dels serveis. Posa com a exemple el cas del districte de Nou Barris, on diu que si haguessin deixat l’educació a la iniciativa privada, probablement encara hi hauria només quatre escoles en comptes de les 40 actuals. El Sr. Gomà afirma que defensar l’existència d’una xarxa d’escoles d’ensenyaments artístics de titularitat pública a tot arreu de la ciutat és una opció molt legítima, tot i que és veritat que no es va poder acabar de completar en el mandat anterior. Opina que, si en l’últim mandat es va posar l’èmfasi en la construcció de 40 escoles bressol de titularitat i gestió pública, en aquest mandat, no només han de continuar amb l’ampliació de les escoles bressol públiques, sinó NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2891   que també han de fer un pas endavant respecte a les escoles d’ensenyaments artístics. A més, destaca que la inversió que suposaria completar el mapa municipal d’escoles de música de titularitat pública podria estar al voltant dels 10 milions d’euros, que és menys de l’1% de la capacitat inversora de l’Ajuntament en quatre anys i que significa una despesa corrent que se situaria en uns percentatges molt similars. Assenyala que, per tant, estan parlant de quantitats que són perfectament assumibles. Conclou que la proposta del seu grup no és només una opció absolutament defensable des del punt de vista de la garantia dels drets i de la igualtat, sinó perfectament factible des del punt de vista de les capacitats econòmiques de l’Ajuntament. El Sr. Portabella diu a la Sra. Esteller que, si bé en principi l’afirmació genèrica que ha fet que a les famílies no els importa la titularitat del centre pot ser acceptable, quan s’aprofundeix en aquesta qüestió es produeix la discrepància, ja que la qualitat dels estudis musicals depèn del programa educatiu que es fa. En aquest sentit, assenyala que les escoles privades no volen seguir el pla d’estudis generals. Explica que al seu grup, a diferència del Grup d’ICV-EUiA, li sembla bé que, mentre no es construeixen escoles públiques als districtes, es pugui facilitar l’accés dels nens i nenes que volen estudiar música en centres que ja existeixin. Assenyala que, tanmateix, això s’ha de fer mitjançant la definició dels estudis artístics. Opina que primer ha d’haver-hi l’estructura i després s’ha de veure quins són els districtes on es poden crear les escoles públiques més aviat o més a llarg termini, quines solucions se’ls pot donar i plantejar la situació de manera global. El Sr. Ciurana manifesta que tots són conscients que es troben davant d’un tema complicat en un moment complicat. Afirma que és un tema complicat perquè significa establir una distinció entre l’ensenyament reglat i el no reglat, i que estan en un moment complicat perquè qualsevol iniciativa que s’adopti té unes implicacions econòmiques que són difícils d’afrontar. Afirma que, tanmateix, quan tinguin l’esborrany definitiu del mapa dels ensenyaments artístics, els agradarà compartir-lo i debatre’l amb tots els grups. Explica que el Govern està d’acord que, per tal de no sacrificar un parell de generacions d’escolars, mentre no hi hagi un servei universal han de basar-se també en les escoles d’iniciativa social existents a la ciutat. Reitera que, avui, de les quatre escoles de música públiques, ja n’hi ha que estan gestionades per entitats vinculades al territori, com Can Ponsic, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, que està gestionada per l’escola l’Arc. Afirma que, per tant, això ja existeix com a model. Manifesta que el Govern municipal defensa, amb totes les cauteles i limitacions econòmiques, una xarxa d’utilització pública. Assenyala que cal pensar, però, si se centren en la música, el teatre i la dansa o inclouen també les arts plàstiques i el disseny, que també són ensenyaments artístics. Afirma que el Govern té l’obligació de preveure les conseqüències que pot comportar qualsevol pas que faci i pensar que el sistema ha de ser viable en el futur, més enllà d’aquesta legislatura. D’altra banda, assenyala que un projecte com aquest no es pot fer ni en deu mesos ni en un any i que potser el que han de plantejar també de cara als ensenyaments artístics és algun tipus de modificació curricular. Explica que, per exemple, tenen una potència desaprofitada respecte als professors d’ensenyaments artístics que hi ha a les escoles i els instituts de la ciutat des del punt de vista de donar-hi coordinació, coherència i sentit. En aquest sentit, afirma que sovint els ensenyaments artístics encara tenen la consideració d’assignatures poc importants dins el currículum escolar. Manifesta que entén que la feina dels grups municipals és pressionar el Govern, però que li agradaria que fossin conscients que aquesta qüestió ultrapassa un mandat i l’acció d’un govern i que, per tant, han de bastir un sistema que sigui sostenible en el temps. D’altra banda, recorda al Sr. Gomà que en el Pla d’ensenyaments artístics que va presentar el Govern anterior fa un any i mig, que preveia un centre d’ensenyament a cada districte, cada un d’ells costava 5 milions d’euros. Afirma 2892 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   que, per tant, si es multipliquen aquests 5 milions per les sis escoles que encara falten, el resultat és 30 milions i no pas 10 milions d’euros. La Sra. Esteller assenyala que és millor destinar aquests 10 milions d’euros a la iniciativa privada perquè construeixi, de manera que es creï riquesa i ocupació, i que després l’Ajuntament financi les places. Afirma que es tracta d’utilitzar millor els diners perquè arribin a més persones, concertant places amb qualitat i sense que cadascú faci el que vulgui. En aquest sentit, destaca que actualment la Generalitat ja està preparant un decret de continguts artístics. Finalment, precisa que la seva proposta parla d’«iniciar un procés» per començar a treballar des de la complexitat, i no pas simplificant les coses, per tal de donar resposta i solucions per a tots als nens que encara no tenen l’oportunitat de fer estudis de música, entre altres coses perquè no hi ha prou escoles públiques. El Sr. Ciurana expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot contrari del UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 9. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: 1. Expressar el rebuig al RDL 14/2012 perquè significa un retrocés en la qualitat de l'educació, i per tant la degradació d'un pilar bàsic de l'estat de benestar i dels drets de ciutadania. 2. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya i al Consorci d'Educació de Barcelona a no modificar la ràtio d'alumnes per aula, com a garantia d'una educació de qualitat i motor de cohesió social. El Sr. Ardanuy expressa l'abstenció de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot contrari del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. Del Grup Municipal UpB: 10. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda elevar una proposta al Govern de la Generalitat de Catalunya per tal que l'estat espanyol deixi de tenir representació als consorcis i fundacions culturals catalanes, i que els recursos que l'estat destina a aquestes institucions s'incorporin a l'aportació en concepte de capitalitat cultural de Barcelona. El Sr. Portabella assenyala que, per poder fer aquesta proposta, abans han investigat si, en els anys d’existència de la Generalitat de Catalunya, mai hi ha hagut un sistema de relació amb el Govern de l’Estat en el qual aquest aportés uns diners en l’àmbit d’una competència exclusiva com és la cultura, segons l’Estatut, i que el fet de no participar en els organismes culturals no anés en contra d’aquestes aportacions. En aquest sentit, explica que alguns consellers de Cultura van desenvolupar una política en la qual es negociava amb el Govern de l’Estat una quantitat econòmica per a les entitats culturals catalanes, que s’ingressava en concepte de conveni i que no comportava que hi hagués representants de l’Estat als diferents consorcis que s’han anat creant amb el pas dels anys. Afirma que el seu grup creu que, en la situació actual, estaria justificat tornar a aquest tipus de relació i que l’Ajuntament de Barcelona hauria de reclamar que els diners que dóna l’Estat per a activitat cultural o fruit del conveni de capitalitat s’incorporessin al conveni que l’Ajuntament i l’Estat signen en virtut de la Carta Municipal, alhora que es tinguessin les mans lliures per gestionar les institucions culturals catalanes, i en aquest cas barcelonines. Explica que, a banda de la cobertura legal per poder-ho fer, plantegen aquesta proposta perquè en els pressupostos de l’Estat d’aquest any es dóna una clara discriminació pel que fa al finançament de les entitats culturals catalanes amb seu a Barcelona, ja que s’han produït una disminució en les aportacions als organismes catalans superior a la mitjana de la resta de l’Estat, i encara més amb relació a NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2893   Madrid, on les entitats més rellevants fins i tot han tingut un increment pressupostari. A més, destaca que, tant en l’àmbit de la cultura com en altres actuacions del Govern, s’observa una voluntat de recentralitzar moltes competències. Afirma que, per tots aquests motius, creuen que és raonable que es pacti una manera d’aportar els diners de l’Estat a l’Ajuntament en virtut de la Carta Municipal, i que l’Ajuntament tingui la llibertat de decidir segons els casos si vol gestionar les institucions catalanes al marge de la participació de l’Estat. El Sr. Espriu manifesta que és cert que s’han reduït les aportacions de l’Estat, com també les de la Generalitat, i que estan d’acord que el conjunt de les institucions espanyoles estan aplicant una visió recentralitzadora de la gestió en tots els àmbits administratius. Afirma que, per tant, els preocupa que s’estigui retrocedint pel que fa a una de les tesis que el seu grup sempre ha defensat, que és que l’Administració més propera sigui qui gestioni amb major qualitat des de la proximitat. Assenyala que també és cert que la Generalitat de Catalunya té competències plenes en aquesta matèria i que la implicació actual de l’Estat podria considerar-se un «afegitó» dins les intervencions que es fan en matèria cultural, tenint en compte la conjuntura actual i l’orientació del Govern de l’Estat. D’altra banda, explica que ja han viscut en diversos moments com el model d’acord a través de conveni és molt més fàcil de retallar que el model del compromís en el qual hi ha una coresponsabilitat. Opina que, per tant, fer un plantejament d’aquestes característiques podria comportar més aviat un procés en què el Govern de l’Estat es desentengués de les responsabilitats que ha assumit. Afirma que per aquest motiu el seu grup votarà en contra de la proposició. La Sra. Esteller assenyala que aquesta proposta és contradictòria amb la manera com ha actuat el grup proposant en els darrers anys, en què ha votat en les diverses institucions i a l’Ajuntament que l’Estat s’incorporés en els diferents òrgans de representació de les institucions culturals de la ciutat. Opina que, per tant, al Grup d’UpB no li molesta tant la presència de l’Estat en aquestes institucions com el fet que sigui l’Estat amb un govern del Partit Popular el que hi estigui representat. A més, remarca que l’Ajuntament no pot decidir si l’Estat ha de formar part o no d’una institució cultural, sinó que ha de fer-ho la junta de l’equipament, ja que cada una d’aquestes institucions té autonomia i no és només l’Ajuntament qui en forma part i té capacitat de decidir. Explica que l’Estat forma part de totes aquestes institucions de Barcelona i s’hi implica pressupostàriament en funció de la seva capacitat de ser-hi present, i que és normal que, segons la seva implicació, participi en la gestió en major o menor grau. Afirma que passa el mateix en el cas de l’Ajuntament de Barcelona i qualsevol administració, on hi ha una implicació pressupostària diferent segons si es tracta d’un ens propi o d’un ens en el qual es participa. Assenyala que la cultura és competència exclusiva de la Generalitat des de fa molt temps i que hi ha hagut diversos recursos d’inconstitucionalitat sobre aquest tema. En aquest sentit, recorda que un dels recursos que va marcar molt la tendència va ser un sobre subvencions, en el qual el Tribunal Constitucional va dir que aquesta és una competència exclusiva i el poder de despesa és la que ho condiciona. Afirma que, per tant, si la competència és exclusiva de la Generalitat, l’Estat no té cap obligació de finançar. Explica que al seu grup no li agrada que s’hagin reduït els pressupostos i que, de fet, està intentant veure de quina manera es poden augmentar per evitar que moltes institucions es trobin amb problemes per mantenir la seva activitat. Assenyala que, tanmateix, la Generalitat de Catalunya ha reduït els pressupostos amb major proporció que l’Estat i que, tot i així, el Sr. Portabella no demana a la Generalitat que deixi de formar part d’aquestes institucions. En aquest sentit, opina que ha arribat el moment en què cal avançar cap a la incorporació de patrocinis, tot i que aquesta és una altra qüestió de la qual ja en parlaran en un altre moment. Manifesta que el seu grup creu que les institucions culturals s’han de mantenir amb molta més coordinació i més serenitat, i no pas buscant sempre el debat polític a través de la cultura, com opina que fa el Grup d’UpB. Afirma que han 2894 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   d’estudiar de quina manera les institucions culturals poden treure més rendibilitat als recursos que tenen, enfortir els recursos propis i, sobretot, fomentar la col·laboració, la interrelació i les xarxes, ja que no només són els diners els que poden afavorir aquestes institucions. D’altra banda, assenyala que el fet que l’Estat formi part d’una institució no canvia la línia d’aquesta institució. La Sra. Ribas manifesta que el seu grup comparteix el rerefons d’aquesta proposta, que és la defensa de les competències exclusives en matèria cultural de Catalunya, cosa que al seu entendre hauria de comportar la desaparició del Ministeri de Cultura de l’Estat, que és una de les propostes contingudes al programa electoral de la seva formació des de ja fa uns quants anys. Explica que per a ells l’important no és la configuració consorcial que tenen els equipaments culturals, sinó el reconeixement competencial i pressupostari. Recorda que en la sessió anterior de la Comissió ja van parlar de la dràstica reducció en la participació dels darrers pressupostos de l’Estat, que han retallat entre un 12% i un 25% les aportacions als grans equipaments culturals d’àmbit nacional a Barcelona, així com de les retallades que també ha fet la Generalitat de Catalunya en l’àmbit cultural, que arriben al 29% si se sumen els dos anys de govern de CiU a la Generalitat de Catalunya, amb un pressupost que ha passat de 45 a 32 milions d’euros. Diu a la Sra. Esteller que tornen al mateix debat d’abans, en el sentit que no es tracta només de si hi ha diners o d’on surten els diners, sinó que és una qüestió de model i de priorització. En aquest sentit, destaca que la suma de tots els diners que els pressupostos de l’Estat del 2012 destinen als equipaments culturals de la ciutat de Barcelona no arriben a la partida assignada al Museo Reina Sofía de Madrid, cosa que opina que reflecteix una voluntat de recentralització i de potenciació de determinats models. Afirma que l’essencial, sobretot en aquests moments, és l’exigència d’una aportació pressupostària equitativa des de la perspectiva de les polítiques culturals del conjunt de l’Estat i en consonància amb el paper d’equipament nacional que exerceixen els equipaments situats a la ciutat de Barcelona. Explica que per al seu grup, si els recursos que es destinen, sigui per la via que sigui, continuen sent tan minsos, la situació actual no es resoldrà fent fora dels consorcis el Ministeri de Cultura. Afirma que, per tant, l’altre tema de fons que hi ha en aquesta qüestió, a part de les competències exclusives en matèria de cultura, és una fiscalitat més justa per a Catalunya. Finalment, assenyala que el seu grup expressarà el sentit del seu vot en la segona ronda d’intervencions. El Sr. Ciurana manifesta que, tot i compartir el sentit de fons de la proposició, el Govern no pot donar-hi suport tal com està redactada. En aquest sentit, assenyala que van proposar una esmena al grup proposant, però que no va ser acceptada. Destaca que 10 milions d’euros és la quantitat que ha disminuït l’aportació de l’Estat enguany en equipaments culturals i en concepte de capitalitat, cosa que ha significat passar de 31 a 21 milions. Afirma que, per tant, com deia la Sra. Ribas, el problema de fons és el finançament d’aquestes institucions i, paral·lel a aquest, l’aspecte competencial. Assenyala que l’esmena a la proposició que el Govern havia presentat anava en aquesta línia, ja que el primer punt demanava que hi hagués un respecte per a les competències exclusives que l’Estatut d’Autonomia atorga a la Generalitat de Catalunya en matèria de cultura; el segon i el tercer punt anaven destinats a garantir que l’aportació econòmica, tant per capitalitat com per equipaments d’especial rellevància cultural, es mantingués com a mínim en els nivells de 2011, i el quart punt deia que no es vinculés l’aportació de l’Estat a la presència institucional en les institucions culturals de la ciutat. Opina que aquesta esmena donava satisfacció al plantejament de fons de la proposició i manifesta que els sap greu que no hagi estat acceptada. Explica que, tal com han dit altres vegades, la presència de diverses administracions en els organismes culturals es va fer al seu moment per sumar esforços i enfortir-les, però que avui saben que el fet que no hi hagi un lideratge clar en aquestes institucions les debilita. Afirma que si, a més, l’efecte col·lateral que hi havia en aquesta decisió de dotar econòmicament aquestes institucions amb l’aportació de diverses administracions té una tendència decreixent, és evident que NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2895   el model s’ha de repensar. En aquest sentit, assenyala que, juntament amb el Govern de la Generalitat, estan en procés de revisar el mapa de les institucions culturals de la ciutat. A més, destaca que, si es repassen les aportacions que ha fet l’Estat enguany a les diferents institucions culturals, es veu que la institució que en surt més perjudicada és el Mercat de les Flors, que és justament la institució on el Ministeri no hi és present. Pel que fa a això, opina que és un error i un menyspreu vincular l’aportació de l’Estat a la presència institucional, ateses les competències que l’Estatut atorga a la Generalitat de Catalunya. Tot seguit, exposa els motius pels quals el Govern vota en contra del text de la proposició. Assenyala que, en primer lloc, l’Ajuntament de Barcelona té prou capacitat per no haver de fer aquests plantejaments a través del Govern de la Generalitat. Afirma que, si l’Ajuntament de Barcelona es decidís per l’opció que l’Estat espanyol deixés de tenir representació als consorcis, podria exposar-ho directament als consorcis dels quals forma part, i no pas a través de la Generalitat, si no és per sumar esforços. Explica que, en segon lloc, la proposició parla dels consorcis i les fundacions culturals catalanes i que, per tant, és una mica presumptuós que l’Ajuntament de Barcelona decideixi que tots aquests organismes, estiguin o no a la ciutat de Barcelona, deixin de tenir representació de l’Estat i que, a més, l’aportació de l’Estat es destini a despeses de capitalitat cultural de Barcelona. Manifesta que, tanmateix, aquest és un tema important del qual hauran de continuar parlant en els propers mesos i que al Govern li agradaria que des de l’Ajuntament de Barcelona fossin capaços de formar una posició conjunta. Explica que, en un país normal en què es complissin les lleis, la Generalitat de Catalunya tindria un finançament just perquè té competències exclusives en matèria de cultura i, per tant, els equipaments culturals s’haurien de poder finançar entre el Govern del país i la ciutat. En aquest sentit, conclou que el debat competencial i el debat econòmic no es poden separar. El Sr. Portabella diu a la Sra. Esteller que no és que el seu grup hagi canviat d’opinió, sinó que ha canviat la política que es feia. Explica que, per exemple, quan van donar suport a la inclusió d’un representant de l’Estat al Palau de la Música va ser perquè l’Estat havia de fer una inversió significativa. Afirma que la diferència és que ara l’Estat no hi posa diners, però vol marcar la tendència d’aquestes institucions i tenir-hi presència, per la qual cosa és l’Estat el que ha canviat d’orientació i és poc respectuós amb les competències de la Generalitat. En aquest sentit, destaca la reducció del 100% al Patronat del MNAC per a l’adquisició d’obres, al Museu d’Història de Barcelona per a la reforma i a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Manifesta que, per tant, no entén que es pugui defensar que l’Estat mantingui el mateix àmbit d’influència, tot i sotmetre’ls econòmicament i saltar-se el marc legal. En aquest sentit, es pregunta si la solució que proposen els grups que han votat en contra de la proposició és que l’any vinent es torni a produir una retallada més gran i, com que la situació econòmica ho justifica tot, l’Estat continuï infringint el marc legal, tenint representació a les entitats i marcant la seva línia de franc. Opina que, en una situació com l’actual, cal buscar una sortida i no pas continuar callant, i insta els altres grups a dir quina creuen que és la solució. Explica que ja entén que la proposta del seu grup no agradi a la Sra. Esteller perquè va votar a favor dels pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona, va facilitar l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat i va votar els de l’Estat, i que, a més, quan el ministre Wert va trobar que encara havien donat massa diners a Barcelona, també va votar a favor de la nova retallada dels pressupostos que s’havien aprovat per a la ciutat. En aquest sentit, li demana que defensi els interessos de la ciutat també quan fa de diputada a Madrid. Conclou que cadascú fa la política que creu oportuna, però que, com a mínim, ells plantegen una solució, una reacció i una manera d’actuar. A més, opina que el Govern és el primer que hauria de ser capaç de vertebrar una política alternativa, perquè l’any que ve estaran igual i es veuran obligats a presentar la mateixa proposició. La Sra. Esteller assenyala que el grup del Sr. Portabella ha votat els pressupostos de la Generalitat. 2896 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   El Sr. Portabella precisa que UpB no té grup al Parlament de Catalunya. La Sra. Esteller li retreu la interrupció. El Sr. Portabella afirma que ell és el president de la Comissió. La Sra. Esteller li pregunta si el fet de ser president de la Comissió li dóna dret a saltar-se les normes. El Sr. Portabella respon que el que ell ha fet és posar ordre davant d’una greu imprecisió que implica desconèixer quins són els grups del Parlament de Catalunya i confondre’ls amb els de l’Ajuntament de Barcelona. La Sra. Esteller precisa que un membre del grup del Sr. Portabella, el Sr. Laporta, ha votat a favor dels pressupostos de la Generalitat. Reitera que no és ni el Grup d’UpB ni l’Ajuntament els que han de decidir la retirada de l’Estat de les institucions culturals, sinó les mateixes institucions, i que no hi ha cap decisió de les institucions que mostri aquesta voluntat. Explica que l’Estat forma part de les institucions, les finança i n’ha reduït el pressupost perquè s’ha vist obligat a fer-ho per la situació actual, tot i que té la voluntat d’implicar- s’hi més. La Sra. Ribas afirma que el seu grup s’abstindrà. El Sr. Portabella explica que entén que la Sra. Esteller estigui enfadada pel fet de veure’s obligada a facilitar que encara es produeixi una retallada més gran per a la ciutat de Barcelona en els pressupostos de l’Estat, però que el fet és que a Madrid vota en contra dels interessos de Barcelona. Reitera que el problema és que hi hagi una disminució dels ingressos de les entitats culturals catalanes amb seu a Barcelona, fruit d’un pressupost discriminatori i un procés de recentralització, i que l’Estat pretengui mantenir la mateixa capacitat d’influència que tenia fins ara. La Sra. Esteller demana intervenir per al·lusions. El Sr. Portabella li denega un nou torn de paraula. El Sr. Ciurana expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP, la Sra. Ribas expressa l'abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. Es rebutja. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 11. Que el Govern municipal presenti a la comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, en el termini de dos mesos, una anàlisi de les activitats extraescolars que han dut a terme les AMPA de la ciutat i un pla de suport que les ajudi a cobrir les necessitats que tenen i que no han estat cobertes aquest curs pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. La Sra. Andrés explica que aquest curs, a diferència d’altres anys, no s’ha fet la convocatòria per subvencionar les activitats extraescolars que organitzen les AMPA, ni tampoc la convocatòria per a la subvenció individual dels alumnes que fan ús d’aquestes activitats extraescolars. Assenyala que l’última convocatòria que consta en el web del Consorci d’Educació de Barcelona és la corresponent al curs escolar 2010-2011 i que, per tant, no s’han inclòs les de 2011-2012 i 2012-2013 per al foment de la participació en activitats extraescolars, l’organització d’escoles obertes i l’acollida matinal. Explica que aquestes activitats que organitzen les AMPA van en la línia de fomentar la participació de les famílies en el procés educatiu, que està regulada per la Llei d’educació de Catalunya i que era objecte d’aquestes subvencions, que en l’última convocatòria van pujar a més de 700.000 euros. Assenyala que l’única convocatòria de subvencions per a activitats organitzades per les AMPA que han pogut trobar és la del mateix Ajuntament. El Sr. Ardanuy afirma que no pot acceptar el prec perquè no tenen capacitat ni disponibilitat econòmica per aplicar una partida pressupostària extraordinària a una activitat amb caràcter retroactiu, però que incorporaran en els informes de NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2897   tancament i d’inici de curs les activitats de l’administració educativa en relació amb les AMPA. Explica que l’Ajuntament col·labora, en la mesura de les seves possibilitats, amb les AMPA de la ciutat de Barcelona i la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC). A més, assenyala que en molts districtes de la ciutat se subvencionen activitats de les AMPA, algunes d’elles vinculades a activitats extraescolars. Afirma que, tanmateix, no poden fer el que demana el prec perquè aquest àmbit és competència de la Generalitat de Catalunya. D’altra banda, recorda que en la Comissió ja van parlar de l’acollida matinal i va quedar clar que els imports que s’hi destinaven eren summament ínfims i que el Departament d’Ensenyament havia decidit anul·lar aquesta línia per potenciar polítiques de suport a l’activitat educativa més eficaces, com el suport educatiu personalitzat. Conclou que l’Ajuntament continuarà treballant amb les AMPA, però que no substituirà ningú, sinó que desenvoluparà els projectes que són de la seva competència. La Sra. Andrés explica que el prec anava en la línia que es mantingués aquest espai de col·laboració i coresponsabilitat en l’educació. A més, assenyala que en el prec no han quantificat el suport, sinó que han demanat una diagnosi de les activitats que han fet les AMPA a la ciutat i que l’Ajuntament els donés suport. El Sr. Ardanuy manifesta que, quan estigui preparat l’informe de finalització del curs i de planificació de l’inici del curs següent, s’explicitaran el tipus de projectes i de suports que hi ha en aquest àmbit. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 12. Que el Govern municipal actuí per tal de a) recuperar la simbologia originària de l'obelisc, descobrint i restituint el fris republicà que roman sota l'escut borbònic instal·lat posteriorment, i b) canviar, en conseqüència, el nom de la plaça, recuperant el nom popular de "Plaça del cinc d'Oros" o un altre fruit d'un procés de participació ciutadana. El Sr. Gomà manifesta que aquest prec té a veure amb les polítiques de memòria democràtica de l’Ajuntament. Explica que a l’actual cruïlla de Diagonal i passeig de Gràcia resta pendent la restitució del fris republicà amb la inscripció originària de l’obelisc que es va erigir en honor de Pi i Margall i que avui encara roman sota l’escut monàrquic. Assenyala que, en la mesura que aquesta simbologia republicana original entraria en contradicció amb el nom actual de la plaça, creuen que cal restituir el conjunt de la memòria de l’espai i substituir el nom de la plaça de Joan Carles I pel de plaça del Cinc d’Oros, tot i que estan oberts a qualsevol procés de participació ciutadana o de proposta que faci la Ponència del Nomenclàtor per assignar-li un altre nom. El Sr. Ciurana assenyala que la resposta que donarà servirà també per al proper prec, que es planteja en termes bastant semblants. Recorda que l’actual plaça de Joan Carles I era coneguda popularment amb el nom de Cinc d’Oros per l’efecte que produïen a la rotonda central els quatre fanals que la il·luminaven, tot i que ha rebut moltes altres denominacions històriques o populars, com ara plaça de la Victòria, plaça del Llapis o plaça de Pi Margall. A més, assenyala que li han arribat tres altres propostes de nom ―plaça de la República Catalana, plaça de la República i plaça de la Segona República― i que, per tant, hi ha una profusió de noms possibles. Observa que en aquest cas es barregen dos temes diferents: el monument en si i el nomenclàtor. Explica que la tesi del Govern és que el nomenclàtor de la ciutat no pot estar sotmès a conjuntures puntuals. En aquest sentit, recorda que la plaça va passar a dir-se Joan Carles I quatre dies després dels fets del 23-F, i destaca que la iniciativa d’avui els demostra que aquella decisió va ser conjuntural. Afirma que, per tant, no voldrien tornar a precipitar-se i que demanaran a la Ponència del Nomenclàtor que estudiï l’oportunitat d’aquesta qüestió amb calma i tranquil·litat. 2898 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Pel que fa al monument, recorda que el van fer els arquitectes Adolf Florensa i Josep Vilaseca com a homenatge a Pi i Margall i que es va coronar amb l’estàtua dedicada a la República de Josep Viladomat. Explica que, després de la guerra civil, es va col·locar una àliga a dalt de tot i que, al cap d’uns anys, es va treure i es va posar a baix de tot l’estàtua de Frederic Marès, la qual ara també ha estat retirada. Assenyala que, tot i que el Grup d’ICV-EUiA apel·la a la llei de la memòria històrica, caldrà veure si la petició s’adequa exactament als preceptes d’aquesta llei. Manifesta que, en qualsevol cas, el Govern creu que una decisió d’aquestes característiques l’hauria de prendre la Comissió d’Art Públic. Conclou que plantejaran a la Ponència del Nomenclàtor i a la Comissió d’Art Públic que estudiïn el canvi de nom de la plaça i la restitució de la simbologia originària de l'obelisc respectivament. El Sr. Gomà valora positivament que el Govern es comprometi a fer que la Ponència del Nomenclàtor estudiï una denominació alternativa a l’actual per superar la conjuntura que es va produir el 1981. A més, assenyala que l’acord que es va produir al Consell del Districte de Gràcia va en aquest sentit. Explica que la proposta del seu grup no se centra tant en quina ha de ser l’alternativa de nom, sinó en la restitució de la memòria democràtica per la qual la ciutat de Barcelona va erigir aquest obelisc. Afirma que creuen que, en conseqüència, també cal donar un nom a la plaça que no sigui incompatible amb el fet republicà que va donar origen al monument i al nom d’aquest espai urbà. Assenyala que segurament Joan Carles I és l’únic personatge polític viu que té avui un nom en el nomenclàtor de la ciutat i que, per tant, això forma part d’una anomalia històrica que es pot entendre per la conjuntura de l’any 1981 però que avui caldria superar. En aquest sentit, opina que cap personatge polític, ni tan sols el rei, hauria de tenir un espai en el nomenclàtor de la ciutat. D’altra banda, explica que creuen que el nom Cinc d’Oros té la gràcia que forma part de la memòria quotidiana i és una denominació que correspon segurament a l’únic moment històric en el qual la ciutadania es va fer seu aquest espai a partir d’una determinada configuració que recorda al cinc d’oros de les cartes. Finalment, assenyala que no han presentat aquest prec per raons d’oportunisme que tinguin a veure amb el descrèdit que té en aquest moment la monarquia espanyola, ja que per a ells els valors republicans van més enllà d’aquest tipus de consideracions. El Sr. Ciurana puntualitza que, si bé el Consell del Districte de Gràcia va votar a favor d’aquesta proposta, el Consell del Districte de l’Eixample va votar-hi en contra. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 13. Que el Govern municipal insti la Comissió de Nomenclàtor a canviar el nom de la plaça de Joan Carles I per passar-se a anomenar plaça de la República Catalana. El Sr. Portabella assenyala que el prec del seu grup va en una línia molt similar al que ha presentat el Grup d’ICV-EUiA, però que conté un parell de diferències. Explica que demanen que el Govern municipal insti la Comissió del Nomenclàtor a canviar el nom de la plaça de Joan Carles I per plaça de la República Catalana, i que amb aquesta petició es fan ressò del que proposa un grup compost per un centenar de persones destacades de la societat civil que es va constituir el 14 d’abril amb aquest propòsit. Assenyala que el canvi de nom de la plaça es justifica per l’incompliment de la legislació vigent, ja que per canviar o posar un nom a un carrer o plaça de Barcelona han d’haver transcorregut cinc anys de la mort de la persona a qui es vol dedicar. Afirma que, per tant, el nom actual de la plaça fa que es vegi que la llei no és igual per a tothom, cosa que és molt poc republicana. Pel que fa al nom de República Catalana, explica que és inqüestionable que l’origen de la plaça és de caràcter republicà. En aquest sentit, assenyala que el monument es va dedicar NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2899   primer a Pi i Margall, el segon president de la Primera República, i després va anar passant per diferents vicissituds. Conclou que, atès que hi ha un grup nombrós de persones de reconeguda vàlua intel·lectual que demana a la ciutat que es canviï el nom d’una plaça que incompleix la normativa vigent i fa que el rei sigui una excepció, val la pena que la Ponència del Nomenclàtor estudiï la proposta concreta que fan aquestes persones. El Sr. Ciurana reitera que han d’evitar estar sotmesos a les conjuntures i que, per tant, no han de canviar el nom d’una plaça perquè cent persones ho demanin, ja que n’hi poden haver altres cent que demanin una altra cosa. Assenyala que, de la mateixa manera que cal que transcorrin cinc anys de la mort d’una persona per donar el seu nom a un carrer o plaça a fi que la memòria de la ciutat situï la persona en els seus termes justos, també cal un procés de reflexió per treure’l. Afirma que per això volen que la Ponència del Nomenclàtor estudiï el canvi de nom i la Comissió d’Art Públic la restitució del que queda del monument original. Es dóna per tractat. 14. Que el Govern municipal presenti per a la valoració de la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, i en un termini de 3 mesos, un projecte per a la recuperació del Baluard del Migdia. El Sr. Portabella recorda que el baluard del Migdia és un dels 11 baluards que té Barcelona i que va ser visible fins al segle XIX. Explica que el Govern ha presentat una esmena que no han acceptat perquè ells demanen que es produeixi la recuperació del baluard del Migdia i el Govern els proposa que s’urbanitzi l’entorn del baluard, cosa que no saben si vol dir que es recupera o no. D’altra banda, assenyala que el Grup de CiU va reivindicar el mateix que avui plantegen quan estava a l’oposició, com ho demostren algunes de les declaracions que va fer el Sr. Ciurana al seu moment. El Sr. Ciurana explica que el baluard, com totes les muralles, és un bé cultural d’interès nacional i, per tant, no és la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació qui ha de valorar el projecte. Afirma que la Comissió pot expressar la seva opinió, però que el projecte no se sotmet ni tan sols a la consideració de la Comissió d’Hàbitat Urbà, sinó que s’aprova per part dels serveis de l’Ajuntament i es presenta a la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya perquè en valori la idoneïtat. Assenyala que, tanmateix, això no és cap garantia, ja que la Generalitat de Catalunya del Govern anterior va considerar que el projecte de Vallehermoso respectava el baluard, quan tots saben que el ciment armat de l’aparcament d’aquest promotor es troba a un pam del baluard. Explica que l’altra part del baluard, en la qual els serveis d’arqueologia ja hi estan treballant, està situat al solar destinat a una promoció d’habitatge públic que hi ha al costat de l’Estació de França. Afirma que, una vegada sàpiguen exactament en quines condicions estan les restes arqueològiques que en puguin sortir, ja que avui aquesta excavació encara està en una fase inicial d’estudi, serà el moment de fer la urbanització de l’espai públic que queda. Manifesta que el desig del Govern és que, en funció de les restes que es trobin, el baluard del Migdia pugui ser visible des de la seva cota original, amb la perspectiva necessària per poder apreciar la seva potència des del punt estratigràfic i constructiu, a diferència del que va aprovar el Govern anterior, que va comportar que avui el baluard només es pugui veure des del pàrquing privat de la promoció de Vallehermoso. El Sr. Portabella explica que ja saben que el baluard és un bé cultural d’interès nacional des de fa molt de temps, però que és a la Comissió de Cultura on cal valorar una proposta per recuperar el patrimoni històric de la ciutat i que per això tant el Sr. Ciurana com el seu grup van portar aquest tema a la Comissió diverses vegades. Afirma que creuen que és hora de plantejar una resposta definitiva a la conservació i la interpretació d’aquest baluard, i que aquesta és una iniciativa que encaixa de ple amb les activitats que el Govern està endegant amb relació a l’any 1714 gràcies a una mesura de govern que es va presentar al Plenari i es va aprovar per unanimitat. 2900 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Assenyala que, tenint en compte que el Govern planteja tota una intervenció en relació amb el 1714 i que ells presenten un prec que està formulat amb els mateixos termes que va fer servir el Grup de CiU fa dos anys, els deixa perplexos que se’ls digui que hi ha dificultats per acceptar el prec. Manifesta que, tanmateix, podrien passar això per alt si el Govern es posés a treballar seriosament per plantejar una recuperació i una solució definitiva per a una de les parts més rellevants de la muralla de Barcelona. El Sr. Ciurana assenyala que, en relació amb això, una de les coses que proposen és la recuperació del Portal de Sant Daniel del parc de la Ciutadella. Explica que hi ha dues opcions respecte al que es va aprovar en el mandat anterior: enderrocar l’edifici de Vallehermoso i indemnitzar aquest promotor, cosa que creu que és poc factible, o intentar que la part que previsiblement sortirà del baluard a l’espai destinat a habitatge públic s’urbanitzi de tal manera que permeti veure el baluard. Precisa que l’únic que diu és que qui ha d’aprovar el projecte d’urbanització són els serveis d’Urbanisme des del punt de vista tècnic i la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya des del punt de vista del patrimoni. Assenyala que, tanmateix, estan d’acord a preservar la part del baluard que encara està per excavar i que es comprometen a fer-ho. A més, recorda que la iniciativa que el Grup de CiU va presentar al seu moment era prèvia al projecte d’urbanització. Explica que inicialment va haver-hi un acord en el Consell Plenari perquè, després de les denúncies expressades pel Sr. Ricard Martínez i ell mateix, l’aleshores regidora de Ciutat Vella, la Sra. Itziar González, va dir que es faria un passeig arqueològic, però que va ser quan el projecte d’urbanització va situar un passeig arqueològic amb una llosa tapada que va sorgir el conflicte. El Sr. Portabella assenyala que és el Sr. Ciurana qui proposa una urbanització que ell mateix diu que no correspon a la Comissió, mentre que el que el seu grup demana és la recuperació del baluard. En aquest sentit, opina que el Sr. Ciurana es corregeix a ell mateix. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PP: 15. Quines han estat les aportacions realitzades per part de les diferents administracions, i especialment per part del Ministeri d'Indústria, al Consorci Casa de les Llengües des de la seva creació fins a la seva dissolució i quin ha estat el destí d'aquestes? Quantificar cadascuna de les aportacions desglossades per administració, concepte i import, i lliurar còpia de la resposta per escrit. La Sra. Esteller recorda que el seu grup ja va presentar una iniciativa sobre aquest tema en la sessió del mes de març de la Comissió, en la qual la Sra. Marta Clari els va comunicar que s’encarregaria una auditoria. Assenyala que, segons la informació de què disposen, la Generalitat va destinar 16 milions a aquest projecte; el Ministeri d’Indústria, 22 milions, i l’Ajuntament, 14 milions, tot i que en concepte de solar, per la qual cosa aquests diners no es computen en el destí dels recursos. El Sr. Ciurana manifesta que el 10 de maig es va remetre al Sr. Alberto Fernández Díaz l’auditoria presentada pel gabinet de Faura Casas, de la qual diu que en té una còpia que pot lliurar després a la Sra. Esteller. Explica que ell pot parlar de l’aportació que ha fet l’Ajuntament de Barcelona, que és únicament el dret de superfície del terreny, però que no li pertoca donar les dades de les aportacions de les altres administracions, perquè una cosa és el s’hagi pressupostat i una altra el que s’hagi cobrat. En aquest sentit, suggereix a la Sra. Esteller que, atès que és diputada a Madrid, faci una pregunta al ministre d’Indústria, i que trobi algú del Parlament de Catalunya que faci la mateixa pregunta al Govern de la Generalitat. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2901   La Sra. Esteller assenyala que a l’auditoria no s’especifica el destí que han tingut els 22 milions d’euros del Ministeri d’Indústria. Explica que el seu grup ja té les aportacions que ha fet el Ministeri per tots els conceptes, però que, atès el principi de col·laboració administrativa, no hi ha una justificació del destí de cada concepte dels diners. Precisa que les aportacions són subvencions nominatives prèvies al conveni i transferències directes destinades en bona part a conceptes arquitectònics i a la consolidació de l’edifici. Destaca que, tanmateix, ara es troben amb un edifici que no està consolidat i, en aquest sentit, opina que l’Ajuntament de Barcelona ha de ser el primer a tenir interès a saber on han anat els 22 milions del Ministeri perquè, en funció de com es traspassi l’edifici, haurà d’assumir els costos de la consolidació. Demana al Sr. Ciurana que busqui i justifiqui a què s’han destinat aquests diners perquè, si no, l’Ajuntament haurà d’acabar pagant una consolidació que ja estava prèviament coberta amb uns recursos del Ministeri d’Indústria. Així mateix, li demana que els doni també una explicació detallada dels conceptes i les finalitats relatives als 16 milions d’euros aportats per la Generalitat. El Sr. Ciurana afirma que ell no pot oferir una informació més detallada que una auditoria, o que el Tribunal de Comptes, en cas que la Sra. Esteller o el Ministeri d’Indústria considerin que hi ha aportacions que s’han destinat a altres finalitats. Explica que el que ell pot dir és que l’Ajuntament no acceptarà el retorn de l’edifici si no hi ha una aportació econòmica específica per consolidar l’edifici en les condicions en què l’Ajuntament el va cedir. Assenyala que aquesta aportació econòmica està xifrada, però que no és prudent donar-la ara perquè estan en procés de negociació. Reitera que des de l’Ajuntament no han d’explicar les aportacions d’altres administracions, sinó que són les mateixes administracions les que han de tenir interès a fer-ho. A més, assenyala que, més enllà del principi de col·laboració administrativa, el Ministeri d’Indústria té tot el dret de conèixer el destí de totes les seves transferències i, si considera que alguna cosa no s’ha fet bé, pot recórrer al Tribunal de Comptes. Es dóna per tractada. 16. Quin ha estat el desenvolupament, les xifres i els resultats de la preinscripció del segon cicle d'educació infantil, primària i secundària, així com de la inscripció a les proves d'accés als cicles de formació professional de grau mitjà i superior, d'accés als cicles de formació especial de grau mitjà i superior d'arts plàstiques i disseny i d'accés als ensenyaments esportius? Es demana obtenir la resposta per escrit durant el decurs de la sessió. La Sra. Pajares explica que el seu grup vol conèixer les dades de la preinscripció perquè en el curs 2012-2013 hi ha hagut canvis molt importants en el procés de preinscripció que han afectat tots els centres escolars de la ciutat, sobretot els canvis de configuració de les àrees de proximitat. Recorda que fins al principi del mandat 2011-2012 es definien les àrees de proximitat en funció, de com a mínim, els tres centres públics i els tres centres concertats més propers al domicili, cosa que, al parer del seu grup, que sempre ha apostat per l’àrea única, generava moltes desigualtats i no resultava equitatiu per a moltes famílies. Assenyala que, per exemple, un 48% de les famílies tenien dret a una oferta de sis centres, però només un 26% tenia accés a set centres i un 11% a vuit centres. Així mateix, observa que en el curs 2010-2011 un 8% dels alumnes de centres públics i concertats es van haver de matricular en centres no escollits en primera opció, i en un 3,5% dels casos es va haver d’assignar d’ofici un centre escolar no demanat. Conclou que, atès el canvi de configuració de les àrees, voldrien conèixer quins són els avantatges que ha presentat la preinscripció del proper curs escolar tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu. El Sr. Ardanuy manifesta que no pot fer una valoració quantitativa ni qualitativa perquè estan en ple procés de preinscripció. Explica que, un cop feta la recepció de les sol·licituds, ara estan gestionant el creuament de les demandes i l’ajust de la inscripció. Informa que la publicació de l’oferta final prevista de segon cicle d’educació infantil i ensenyament obligatori, que s’havia de fer l’11 de maig, es 2902 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   farà entre el 29 de maig i l’1 de juny, perquè el Departament d’Ensenyament ha modificat el calendari previst. Així mateix, assenyala que les dades relatives a les proves d’accés dels cicles de formació professional de grau mitjà i superior i els cicles d’arts plàstiques i de disseny també estaran disponibles a partir del dia 29 de maig. D’altra banda, explica que la publicació de les llistes d’alumnes admesos prevista per al 18 de maig es farà entre l’1 i el 8 de juny i que la matrícula prevista del 4 al 8 de juny es farà entre l’11 i el 15 de juny. Afirma que, per tant, tot el procés s’endarrereix dues setmanes, i que, de seguida que hagi finalitzat, s’inclouran les dades demanades dins l’informe preceptiu de matriculació. La Sra. Pajares manifesta que, en tot cas, ja demanaran aquestes dades per escrit en el moment oportú i que ja les analitzaran en la Comissió quan es presenti l’informe. Es demana contestació per escrit. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 17. Quin és el capteniment del Govern municipal en relació a les al·legacions presentades al plec de condicions per a la gestió de les tres noves escoles bressol Jaén, Caspolino i Patufets de Navas. El Sr. Gomà formula la pregunta. El Sr. Ardanuy manifesta que s’han interposat 222 al·legacions dins el termini previst, de les quals 220 són idèntiques i únicament canvia la persona que signa l’al·legació. Assenyala que, d’aquestes 220 al·legacions, 211 han estat plantejades per particulars que en molts casos només han donat els seus noms, cognoms i DNI, cosa que dificultarà la resposta personalitzada, i 9 han provingut de sindicats, AMPA i un partit sense representació a l’Ajuntament de Barcelona, que han presentat el mateix text que les altres 211 al·legacions particulars. Explica que dos partits polítics, el PSC i ICV-EUiA, han interposat al·legacions amb un contingut diferent de la resta. Afirma que, en resum, s’han presentat tres textos amb continguts diferents entre ells. D’altra banda, assenyala que han rebut cinc instàncies fora de termini i, per tant, no s’han tingut en consideració. Explica que entre finals d’aquesta setmana i principis de la setmana vinent es contestaran totes les al·legacions per escrit, fonamentalment a totes aquelles persones i entitats a les quals puguin adreçar-se. Finalment, afirma que faran l’anàlisi d’aquestes al·legacions quan el procés del concurs estigui més avançat. El Sr. Gomà agraeix la resposta i els esforços de devolució personalitzada que es puguin fer. Manifesta que intueix que molt pocs expedients de gestió de l’Ajuntament arriben a tenir aquest nombre tan elevat d’al·legacions. Destaca que el fet que la gran majoria d’aquestes al·legacions tinguin a veure amb un desacord amb el model de gestió subjacent en el plec de condicions i que probablement provinguin de persones implicades en la comunitat educativa de la ciutat mereix una lectura més enllà del que pot ser una resposta en concret. En aquest sentit, opina que el Govern hauria de ser sensible i estar obert al que la comunitat educativa de l’etapa de 0 a 3 anys planteja i entendre que cal diàleg. El Sr. Ardanuy afirma que sí que hi ha hagut molts processos de licitació que han tingut tres al·legacions o més, ja que la gran majoria de les al·legacions presentades són fotocòpies i no són pròpiament una al·legació a un plec de condicions tècniques sinó un al·legat. Assenyala que la comunitat educativa de l’etapa de 0 a 3 anys són molt més que 220 persones, entre elles les persones que voldrien portar els seus fills a les escoles bressol municipals i que ara podran tenir més facilitats d’accés gràcies a les mesures adoptades pel Govern. D’altra banda, explica que el Govern ha dialogat i continuarà fent-ho, però que no s’ha de confondre el diàleg amb el fet de cedir o fer el que els altres vulguin. En aquest sentit, afirma que cadascú té el seu punt de vista però que la feina del Govern és governar. Conclou que respondran totes les al·legacions amb la màxima correcció i respecte, i destaca que el Govern ha de governar per a tota la població de la ciutat NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2903   de Barcelona i no només per a les 220 persones que han presentat les al·legacions, que no representen els 1.600.000 habitants que té la ciutat. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PP: 18. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de la Comissió de 15 de novembre de 2011 a instàncies del Partit Popular: La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: Elaborar un informe sobre la inclusió educativa i el mapa de les escoles d'educació especial de la ciutat de Barcelona que incloguin la diagnosi de la situació actual i les propostes de futur. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les quinze hores i quinze minuts. 2904 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports Acta de la sessió del dia 15 de maig de 2012, aprovada el 19 de maig de 2012 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 15 de maig de 2012, s’hi reuneix la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports, sota la presidència de l’Im. Sr. Ricard Gomà Carmona. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maite Fandos i Payà, Irma Rognoni i Viader, Raimond Blasi i Navarro, Francina Vila i Valls, Joan Puigdollers i Fargas, Immaculada Moraleda i Pérez, David Escudé i Rodríguez, Pilar Díaz López, Sara Jaurrieta Guarner, Glòria Martín Vivas, Belén Pajares Ribas, Ángeles Esteller Ruedas, Isabel Ribas Seix i Joan Laporta Estruch, assistits pel Sr. Joan Caparros Sánchez, per delegació del secretari general de la Corporació, que certifica. També hi són presents: la Ima. Sra. Janet Sanz Cid, la Sra. Cristina Iniesta i Blasco, el Sr. Miquel Esteve i Brignardelli i el Sr. Àngel Miret i Serra. S’obre la sessió a les 16.30 h. El Sr. Gomà dóna la benvinguda a la Sra. Pilar Díaz, que s’incorpora a aquesta Comissió en substitució del Sr. Espriu. La Sra. Díaz li dóna les gràcies. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior . S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 16 d’abril de 2012, que aprova el Plec de clàusules i autoritza despesa per al contracte de gestió del servei d’atenció de nenes i nens que han patit violència masclista, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 266.049,78 euros. 2. Del gerent municipal, de 20 d’abril de 2012, que aprova el Plec de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte de la gestió de l’equip d’atenció a les dones, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 944.292,23 euros. 3. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 16 d’abril de 2012, que aprova el Plec de clàusules i autoritza despesa del contracte per a la gestió i explotació de la pista poliesportiva La Pau, per als exercicis 2012-2015, i per un import de 18.000,00 euros. 4. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 18 d’abril de 2012, que aprova els Plecs de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte de la gestió i explotació del camp de futbol Menorca. 5. Del gerent municipal, de 30 de març de 2012, que adjudica a Quavitae Servicios Asistenciales, SA el contracte del servei relatiu al concert de places residencials d’acolliment d’urgències a la vellesa de caire temporal, i dels serveis de tractament social necessaris per a atendre-les, per als exercicis 2012-2013, i per un import d’1.371.242,40 euros. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2905   6. Del gerent municipal, de 16 d’abril de 2012, que adjudica a Alphabet España Fleet Management, SA el contracte relatiu als serveis de lloguer de furgoneta per a diverses actuacions de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports, per als exercicis 2012-2015, i per un import de 27.003,36 euros. 7. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 24 d’abril de 2012, que adjudica a Federació Catalana de Pilota el contracte per a la gestió i explotació dels serveis esportius dels frontons municipals de Bac de Roda, per un termini de 4 anys, i amb un cànon anual de 500,00 euros. 8. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 24 d’abril de 2012, que adjudica a Col·lectiu d’esports per a tothom 10 el contracte per a la gestió i explotació dels serveis esportius del camp de futbol municipal Bogatell, per un termini de 4 anys, i amb un cànon anual de 1.800,00 euros. 9. Del gerent municipal, de 8 de maig de 2012, que adjudica a Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials el contracte relatiu a la gestió de conflictes d’àmbit social i a l’espai urbà, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 953.544,60 euros. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Implementació del Projecte Radars a la ciutat de Barcelona. Cap a un model de suport a les persones grans. La Sra. Fandos agraeix la presència a tot l’equip de l’Institut de Serveis Socials, a tot l’equip de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i també al Sr. Antonio Giménez, que assisteix en representació de la Creu Roja, al Sr. Oriol Alsina, en representació d’Amics de la Gent Gran, i a la Sra. Àurea Lázaro, en representació de la Fundació Privada Centre d’Higiene Mental Les Corts. Comenta que hi ha un petit error tipogràfic en la mesura, en el sentit que l’edat correcta és la de 75 anys. Manifesta que la mesura pretén que el projecte es faci a tota la ciutat i assenyala que la prioritat és reduir el risc d’aïllament i d’exclusió social de la gent gran. Exposa que aquest projecte va néixer el 2008, al barri del Camp d’en Grassot, i té com a objectiu que les persones més grans de 75 anys que viuen soles o acompanyades de persones de més de 65 anys puguin continuar a la seva llar amb la complicitat de l’entorn. Remarca que aquest projecte requereix la participació dels veïns i de les veïnes, que, com a observadors, han d’estar atents a la dinàmica de les persones grans que coneixen i que, si detecten un canvi en la seva rutina diària, en el seu comportament o en el seu aspecte, es posin en contacte amb aquest projecte. Explica que, després, les persones grans amb risc d’aïllament i d’exclusió social són valorades pels professionals dels Serveis Socials del barri, que determinen la intervenció requerida, que s’implementa a partir de la coresponsabilitat entre les entitats i els serveis vinculats al projecte. Informa que aquest any ja són 250 persones grans del barri del Camp d’en Grassot que es beneficien d’aquesta plataforma de seguiment telefònic, i que hi ha més de 200 radars veïnals i comercials que, amb la seva mirada sensible i respectuosa, hi estan contribuint. Afegeix que addicionalment, el treball en xarxa de més de 20 entitats i serveis del barri ha permès la creació del Portal de Recursos i Serveis per a les persones grans del Districte de Gràcia. Dóna a conèixer que ja s’ha començat aquest any a implantar al barri del Coll, al Districte de Gràcia, i també al barri de Sant Gervasi, del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i al de Galvany, del Districte de Sarrià. Explica que el que han fet ha estat disposar d’una partida pressupostària per al 2012 per a tota la ciutat per poder tenir així ja aquest primer compromís, no només de mantenir el projecte, sinó estendre’l dotant-lo de més recursos econòmics. 2906 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Informa que el pressupost dels serveis de coordinació s’assumeixen, en aquest cas, des de l’Institut Municipal de Serveis Socials, ja que també s’ha previst una direcció única del projecte des d’aquest l’Institut, lògicament coordinat totalment amb els districtes. Fa saber que també existeixen les figures del coordinador i del tècnic del projecte, que són les persones responsables de la coordinació i de la dinamització de la xarxa, que conjuntament amb els centres de Serveis Socials, les direccions territorials i els professionals dels serveis socials, identifiquen les oportunitats que es generen en els diferents territoris de la ciutat. Enumera les accions que faran de la manera següent: Reforçar l’equip de suport tècnic, d’acord amb el calendari d’implantació i les característiques dels barris nous i constata que aquest reforç tècnic, sumat al recurs de coordinació, té un efecte multiplicador a l’extensió del servei ofert i, alhora, explicita el compromís del govern municipal a l’establiment de l’expansió del projecte per optimitzar els recursos i els beneficis. Revisar el paper i responsabilitat de la direcció dels treballadors socials dels centres de Serveis Socials assignada al projecte i reconèixer el valor de la intervenció comunitària com a una eina per fer més eficients els seus processos de planificació de recursos i intervencions pel fet que, entre d’altres avantatges, el projecte representa actuar a partir de la prevenció i del coneixement de la dinàmica de l’entorn. Ampliar el Portal de Recursos i Serveis per incorporar nous recursos i serveis en tot l’àmbit de la ciutat. Adaptar l’aplicatiu del projecte Radars per gestionar les dades d’usuaris en l’àmbit de ciutat. Implementar la metodologia SROI, que és el retorn a la inversió social, que permet capturar la manera com aquest resultat també pot significar un retorn, sempre sobre el paper, mai econòmic i, en aquest sentit, però, es calculen i es computen els beneficis socials que comporta aquest programa. Reforçar convenis amb les entitats que faciliten voluntaris al projecte Radars. En aquest sentit, informa que han fet un conveni amb la Fundació Privada Centre d’Higiene Mental Les Corts, amb els Amics de la Gent Gran, i amb la Creu Roja i remarca que amb això volen arribar a molts més districtes. Anuncia que el calendari és el següent: el 2012 ampliaran el Coll i la Vila de Gràcia, Sant Gervasi-Galvany, Clot i Baix Guinardó; el 2013 arribaran a la Salut del barri de Gràcia, a Sarrià, a l’Eixample, a Horta-Guinardó, a Sants-Montjuïc i a Sant Martí, i la idea és arribar a tots els barris de la ciutat l’any 2014. Explica que a la Vila de Gràcia han tingut ja l’oportunitat de dinamitzar la taula compartida amb el barri del Camp d’en Grassot, i que han fomentat el treball en xarxa de les entitats de Gràcia Sud i que al Coll estan en el procés d’implementació de la metodologia de treball. Informa que a Sarrià estan en procés d’implementar la metodologia de treball, es compta amb els serveis d’una tècnica i la taula ja està consolidada. Fa saber que actualment el Districte de Sant Martí disposa d’una diagnosi efectuada per la taula que agrupa més de 20 entitats i serveis de barri i, a més, es compta ja amb voluntaris disposats a formar part del projecte per fer la detecció i participar a la intervenció, definida i coordinada des dels Serveis Socials. Remarca que a Horta ja es disposa de l’educadora social, com a tècnica del projecte, i que s’ha iniciat la diagnosi del districte i s’estan desenvolupant els contactes amb entitats per crear la taula de la gent gran del projecte. Finalment, comunica que faran una avaluació continuada trimestralment dels resultats del projecte i que la taula serà el principal espai d’avaluació i planificació, ja que és un espai de treball dissenyat per a la presa de decisions, que serveix també per conèixer i analitzar com es desenvolupa a la pràctica el projecte. Assegura que s’introduiran els factors correctors que calgui en el curs de l’acció per conèixer les raons i els factors que determinen l’èxit i el fracàs. La Sra. Díaz agraeix la presentació d’aquesta mesura i es congratula per la continuïtat del programa i pel fet que s’implementi a tota la ciutat, ja que amb això s’afavoreix la vida quotidiana i es reafirma el compromís com a ciutat que cuida i vetlla per l’entorn físic, comunitari i social que garanteix la vida digna i segura, d’acord amb els valors de l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2907   Entén que a l’hora de fer la implementació a tota la ciutat és necessària una direcció única des de l’Institut Municipal de Serveis Socials, però pregunta si això no diluirà la proximitat que aporta el barri. Vol saber els criteris que han seguit a l’hora de fer el calendari i la tria de barris. Pregunta si el pressupost de 90.000 euros és només per a aquest any i demana les despeses que s’hi inclouen. Vol conèixer si les entitats que apareixen en el document són les que participen en tota la implementació de la ciutat, o si a mesura que es vagi implementant en els diferents barris es tindran en compte també altres entitats de proximitat. La Sra. Martín dóna la benvinguda a la Sra. Díaz. Agraeix la presentació d’aquesta mesura de govern i s’alegra de la presentació d’aquest projecte i de la seva ampliació. Considera molt important l’objectiu que persegueix aquesta iniciativa i manifesta que la importància d’aquest projecte rau en el fet que cada vegada hi ha més persones grans que hi viuen soles. Afirma que poques crítiques poden fer a aquesta mesura de govern, ja que inclou un full de ruta definit per tirar endavant l’ampliació d’aquest projecte a tota la ciutat i que, fins i tot, aporta un calendari de previsió d’aquesta extensió amb els recursos necessaris per tirar-la endavant. Constata que a l’apartat 8, a l’espai 3, es preveu fer un seguiment continu a les persones grans entrevistades pels voluntaris del Servei Porta a Porta, amb una freqüència de trucada trimestral i considera que, potser, aquesta freqüència és massa dilatada i que seria més operatiu fer-la cada mes per poder saber si s’han produït canvis substancials de la situació. Vol que li aclareixin si les 37,5 hores que han de treballar el coordinador i el tècnic del projecte són setmanals i si aquestes persones seran de nova contractació o si ja formen part de la plantilla de l’Institut Municipal de Serveis Socials. Quant als recursos econòmics, vol saber si la quantitat prevista de 90.000 inclou només els recursos materials, o si es té en compte també la despesa per l’increment dels recursos humans. Manifesta la seva sorpresa perquè en el calendari s’endarrereix la implantació del projecte al Districte de les Corts fins al 2014 i, en aquest sentit, pensa que aquest districte és un dels més envellits de Barcelona, amb una proporció major de persones grans respecte al total de la seva població i, a més, tenint en compte que el Centre d’Higiene Mental Les Corts, que és una de les tres entitats que es compromet al costat de l’Ajuntament de Barcelona, està justament ubicada en aquest districte, cosa que fa que, atesa la proximitat, sigui més fàcil conèixer i treballar, d’entrada, aquest territori. Per acabar, reitera la seva alegria per l’ampliació del projecte Radars a tots els districtes de la ciutat i considera que també s’hauria de treballar per ampliar altres projectes de reconegut èxit per evitar la solitud i afavorir la mobilitat de la gent gran com, per exemple, el projecte «Puja’m i baixa’m» del barri del Poble-sec, que permet sortir al carrer a les persones grans amb problemes de mobilitat. El Sr. Gomà agraeix molt la presentació d’aquesta mesura de govern i dóna la benvinguda també a les persones representants de les entitats que formaran part del conveni del projecte, així com als professionals de l’Institut Municipal de Serveis Socials, que han estat també des d’un primer moment empenyent perquè això fos possible. Creu que aquest projecte beu d’un treball ben fet per part dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, així com també de l’existència d’entitats de referència a la ciutat. Remarca també dos elements més: d’una banda, el fet que també hagin adoptat com a model d’atenció a les persones grans un model molt més basat en la prevenció, l’atenció i la cura en els entorns comunitaris, veïnals i de vida quotidiana d’aquestes persones, i, de l’altra, que la manera de projectar l’actuació pública i social sobre aquestes persones begui dels principis de comunitat, de proximitat i de xarxa. Creu que és fonamental que aquesta atenció es faci al més a prop possible del territori on aquestes persones viuen, que els elements de comunitat per donar aquest suport realment s’activin i que es produeixin sinergies entre tots els actors possibles. En definitiva, opina que tots aquests elements són un magnífic punt de partida perquè aquesta mesura de govern es pugui desenvolupar amb molta força els propers anys. Per acabar, agraeix la feina feta al govern municipal i al conjunt dels 2908 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   actors que han fet possible aquest projecte i que s’han compromès a tirar-lo endavant. El Sr. Laporta manifesta que és una bona notícia la decisió del govern d’implementar aquest projecte a tota la ciutat; un projecte que diu que ha començat amb una prova pilot a Gràcia i que ha estat molt ben valorat pels diversos sectors. Es congratula especialment de la metodologia que s’ha utilitzat, concretament la del retorn social a la inversió en el procés d’avaluació, que té en compte tant el valor econòmic de les inversions com el social i que significa la visualització del capital social, més enllà del reconeixement del seu valor moral. Considera que és una bona mesura de participació ciutadana, que esdevé crucial en l’èxit del projecte, i també atorga una bona dosi d’humanitat i de bon veïnatge. Pel que fa al calendari, li sobta que en els tres anys previstos els districtes de Sant Andreu, Nou Barris i Ciutat Vella no entrin a les previsions. Opina que el pressupost presenta certes ambigüitats, ja que quantifica les hores de dedicació d’una part dels recursos humans i també diu que s’establirà un conveni per als tècnics de les entitats del tercer sector, però no explica les característiques d’aquest conveni, del qual en demana explicacions. En aquest sentit, els convida a fer un pressupost detallat de la despesa per exercici i temporitzat, segons el calendari d’implementació, en comptes de posar la xifra global que s’ha donat. Per acabar, troben a faltar un pla de comunicació, ja que quan es requereix la participació dels veïns i les veïnes dels barris, creu que seria interessant establir una bona estratègia comunicativa perquè tothom ho sàpiga i es pugui fer possible aquesta implicació de bon veïnatge i de participació ciutadana. La Sra. Fandos dóna també la benvinguda a la Sra. Díaz. Agraeix les intervencions a tots els grups municipals, ja que creu que demostren que tots valoren positivament el que significa el projecte Radars i la seva ampliació. Manifesta que comparteix el que ha dit el Sr. Gomà sobre la importància de la prevenció, atès que creu que això és una cosa absolutament bàsica, així com també remarca la importància de la implicació comunitària, que és un dels aspectes d’aquest projecte que més valora. Contesta que hi ha una coordinació centralitzada, però que després la feina es fa lògicament des dels districtes. Evidencia que l’èxit del projecte és la implicació de les entitats, els comerciants i les persones del barri, i que, per tant, en alguns llocs ja estan constituïdes les taules d’entitats mentre que en altres ho estan començant a fer. Explica que el calendari ha estat planificat des de Serveis Socials i que, en alguns casos, s’ha fet perquè Serveis Socials ja havia iniciat la feina, com era el cas de Galvany - Sant Gervasi, del Districte de Gràcia i d’altres on també la feina estava una mica més avançada. Especifica que el Districte de Ciutat Vella no hi està posat perquè té una situació diferent i unes altres experiències i que, per tant, ho han de parlar més concretament. Respon a la Sra. Martín que les 37,5 hores són setmanals. Comenta que el Districte de les Corts està al final perquè tot alhora no ho poden fer; no obstant això, diu que ho analitzaran i miraran també altres programes, com ara l’interessant projecte «Puja’m i baixa’m». Diu que també pren nota del tema del telèfon. En relació amb el pressupost, dóna a conèixer que s’ha de complementar amb el que es fa des dels centres de Serveis Socials, ja que el pressupost que tenen és només per endegar el projecte i per contractar personal. Afegeix que correspon a tres convenis que han signat: un primer, amb la Fundació Privada Centre d’Higiene Mental Les Corts, per al cost dels serveis professionals que posaran per a una nova contractació, amb una part de pressupost per continuar pagant la persona que ja es pagava des del Districte de Gràcia, però que ara es pagarà des de l’Institut Municipal de Serveis Socials; un segon, amb Creu Roja, per al desplegament de voluntaris i per al dispositiu telefònic; un tercer, amb Amics de la Gent Gran, per cobrir els costos del desplegament de voluntaris del Servei Porta a Porta. Indica que aquí s’han d’afegir altres serveis per a les persones grans, que surten del pressupost ordinari dels centres de Serveis Socials. La Sra. Díaz agraeix les explicacions de la Sra. Fandos. Vol que li aclareixi els criteris per a la tria dels districtes i dels barris on es vol fer, ja que, en principi, pensa que no només s’ha de tenir en compte la feina feta o la xarxa d’entitats que NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2909   ja està treballant en el territori, sinó que també caldria tenir en compte altres indicadors com ara el nombre de persones que en poden ser beneficiàries i, més concretament, el seu nivell de renda i de risc d’exclusió social. Critica que en el calendari està posat el Camp d’en Grassot en el primer trimestre del 2012, quan, de fet, ja està funcionant des del 2008, i el mateix passa amb el barri del Coll, que ja funciona des de l’any passat. Vol saber per què ni en el quart trimestre del 2012 ni en el tercer trimestre del 2014 no apareix cap districte ni cap barri. Per acabar, demana saber el detall de la despesa dels 90.000 euros del pressupost. La Sra. Martín saluda a tots els representants de les entitats compromeses en aquest projecte. Considera molt important aquesta mesura de govern, tot i que admet que hi ha algunes qüestions que s’hauran de treballar una mica més com és la distribució territorial, que haurà de ser una distribució equitativa i que inclogui tots els barris. Es congratula pel treball d’aquesta ampliació de la xarxa. El Sr. Laporta dóna la benvinguda a la Sra. Díaz. La Sra. Fandos reitera que la distribució territorial s’ha fet a partir d’un estudi tècnic elaborat pels Serveis Socials i no a través d’un estudi de caire polític. Retreu al govern municipal anterior que de l’any 2008 al 2011 només van fer un barri, mentre que el govern municipal actual en tres anys farà tots els barris que queden per fer. Per acabar, creu que tot és millorable i que han de mirar de millorar-lo i d’arribar a tot arreu. Es dóna per tractada. 2. Reconeixement del fet religiós, la garantia de la llibertat religiosa i la millora de les relacions entre les comunitats religioses i l’Ajuntament de Barcelona. La Sra. Vila presenta la mesura de govern. Explica que l’objectiu és reconèixer la importància del fet religiós com un dels elements que cal tenir en compte en la construcció de la ciutat i establir un conjunt d’actuacions que reforcin els canals de relació entre les comunitats presents a la ciutat i l’Ajuntament de Barcelona, basant totes aquestes actuacions en el principi fonamental del respecte a la llibertat religiosa de les persones. Informa que, segons les dades de l’Oficina d’Afers Religiosos, a la ciutat hi ha 471 centres de culte, 383 dels quals són cristians catòlics, evangèlics i ortodoxes, i la resta pertanyen a religions minoritàries. Destaca algunes de les xifres que s’inclouen en la mesura com, per exemple, que els centres de culte a la ciutat, en els darrers tres o quatre anys, han tingut un increment substancial de fins a 86 centres. Subratlla també que l’assessorament sobre la regularització dels llocs de culte ha tingut un increment important, així com també ha augmentat substancialment l’ús d’equipaments i de la via pública per part de les diferents comunitats de la ciutat. Conclou dient que totes les xifres aportades a la mesura de govern demostren que hi ha hagut un increment de la diversitat religiosa a la ciutat. Explica que els principis que vertebren aquesta mesura de govern i l’actuació del govern municipal són dur a terme polítiques que afavoreixin i preservin el fet religiós i facin palès els valors que aporta i que reforcen i respecten els drets humans. Opina que Barcelona ha de tenir una especial relació amb les religions declarades de notori arrelament, però també l’ha de tenir amb aquelles religions segurament més minoritàries. Assenyala que el govern municipal no permetrà cap fonamentalisme religiós que malmeti i dificulti l’esperit de convivència ciutadana i opina que s’ha de ser molt sensible a tot el que pugui afectar els drets i llibertats de totes les persones, i denunciar concepcions ideològiques rígides o interpretacions religioses esbiaixades, fruit de visions personals. Exposa que un altre dels principis és que s’establirà una relació fluïda amb les diferents confessions religioses de la ciutat, que es guiaran amb un esperit de col·laboració positiva, des del que anomenen «aconfessionalitat». Tot seguit, enumera les accions previstes de la manera següent: Crear la Direcció d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona com un òrgan de representació i gestió en aquest àmbit, encarnat en la figura del Sr. Ignasi García Clavel. Impulsar la relació fluida i continuada amb els responsables de les confessions establertes a Barcelona. 2910 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Configurar un model de relació amb els diversos òrgans municipals, i especialment amb els districtes. Dur a terme un canvi d’ubicació de l’Oficina d’Afers Religiosos en un espai més central, de cara a les diferents confessions. Ampliar les funcions de l’Oficina d’Afers Religiosos perquè d’una manera proactiva intervingui en el territori. Potenciar les relacions institucionals amb organismes de caire estatal i internacional que tinguin especificitat en el tractament del tema religiós i vetllar pel compliment dels acords internacionals entre l’Estat i la Santa Seu, com així també els acords entre el Govern de l’Estat i les confessions religioses que disposen d’arrelament notori. Coordinar-se amb la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Millorar les relacions amb el Ministeri de Justícia, que és qui porta el registre d’entitats religioses, per tal d’intercanviar informació i treballar conjuntament. Manifesta que un objectiu clar del govern municipal és la protecció del dret a la llibertat religiosa, garantida per llei orgànica i també per la Llei de centres de culte, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2010, així com ho és potenciar l’Oficina d’Afers Religiosos perquè desenvolupi una política plena de respecte i interès amb les tradicions religioses existents a la ciutat, i també valorar les aportacions positives que aquestes duen a terme. Expressa que el govern municipal desitja per a Barcelona una entesa i un diàleg exemplars entre les relacions dels diversos centres de culte, centres culturals, esglésies i comunitats religioses, amb el benentès que no correspon ni a la Generalitat de Catalunya ni a l’Ajuntament de Barcelona, com a poders públics, promoure diàleg interreligiós, sinó que ha de ser una iniciativa de les comunitats, tot i que considera que els han de donar suport en les diferents iniciatives que vulguin emprendre. Per acabar, afirma que inicien una nova etapa, que voldrien que fos de més sensibilitat per al fet religiós, segons les diverses realitats d’implantació que les famílies religioses tenen a Barcelona, i amb el reconeixement de tots els elements que aquest fet té per a la millora de la vida humana i per a l’increment de la cohesió social. La Sra. Moraleda agraeix a la Sra. Vila la presentació d’aquesta mesura de govern, pel reconeixement del fet religiós, la garantia de la llibertat religiosa i la millora de les relacions entre les diferents comunitats que avui conviuen a la ciutat, que destaca que en són moltes i que estan molt escampades per tots els barris. Manifesta que comparteixen l’objectiu de poder garantir el dret que totes les persones tenen de poder professar la fe que cadascú tingui amb total llibertat. Recorda que aquesta tasca ja l’ha desenvolupava l’Oficina d’Afers Religiosos municipal, i que durant molts anys ha fet que aquesta implementació de les moltes religions que avui existeixen a la ciutat s’hagi pogut donar sense massa problemàtiques. Vol saber les funcions de la nova Direcció d’Afers Religiosos, ja que ja hi havia una Oficina que ha desenvolupant bé aquesta feina. Aprofita per agrair la presència del Sr. García Clavel, i demana que li aclareixin el paràgraf que diu que s’han de cuidar especialment d’aquelles religions que són de notori arrelament. La Sra. Pajares agraeix la presentació de la mesura a la Sra. Vila. Manifesta que el seu grup celebra que es presenti aquesta mesura, que el que cerca és reconèixer la importància del fet religiós com un dels elements que cal tenir molt en compte a l’hora de la construcció de la ciutat, però també en quelcom més important, des del seu punt de vista, que és el de formació de les persones. Per aquest motiu, estan d’acord amb el compromís de respectar les persones creients de qualsevol tradició religiosa, però demana, alhora, el compromís de determinades religions respecte als valors democràtics, la llibertat i igualtat que estan presents a la societat i que també es manifesta en aquesta mesura de govern. Es congratula que es tingui en compte que aquí existeix una tradició religiosa pròpia, que forma part de la identitat i la cultura del país i que les seves arrels estan consolidades a la societat. Pregunta a què obeeix que l’Oficina d’Afers Religiosos s’hagi convertit en Direcció d’Afers Religiosos, i si comportarà algun NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2911   increment pressupostari, i també vol saber el pressupost que té. Per acabar, desitja al Sr. García Clavel tots els èxits del món. El Sr. Gomà agraeix al govern la presentació d’aquesta mesura de govern. Remarca que l’Oficina d’Afers Religiosos ha vetllat amb èxit per l’exercici de la llibertat religiosa a la ciutat i que, per tant, no s’han produït conflictes en aquest terreny a la ciutat i alhora ha ajudat també a solucionar i a superar qualsevol problemàtica que s’hagi pogut donar. D’altra banda, opinen que les relacions amb les religions no s’han de tirar endavant des d’un àmbit de drets civils, sinó des d’una àrea més àmplia de relacions ciutadanes, en la mesura que la relació amb les religions ha de tenir el mateix tracte que la relació amb qualsevol altre fet social o cultural que s’expressa de manera organitzada a la ciutat. Manifesta que no comparteixen el principi que apareix a la pàgina 2, quan es fa una referència al fet que els llocs de culte cristians són absolutament majoritaris, i diu: «És per això que caldrà tenir present aquesta realitat objectiva per atendre adequadament tothom segons les seva realitat presencial a Barcelona», ja que el seu grup està pel principi d’igualtat de tracte a totes les religions, amb independència de quina sigui la seva presència. Creuen que aquest és el principi més adequat al caràcter de laïcitat que ha de tenir l’espai públic, ja que, si no, opinen que poden caure en el perill de la reproducció dels privilegis que avui encara té l’Església catòlica amb relació a la resta de les confessions. Tampoc estan d’acord amb el terme d’aconfessionalitat que apareix en la pàgina 6, ja que pensen que aconfessionalitat és un terme a la defensiva, mentre que el terme positiu és laïcitat, que és la manera com els països i les societats socialment avançades i culturalment diverses afronten la construcció d’una convivència en la pluralitat. En relació amb la Direcció d’Afers Religiosos, dóna la benvinguda al Sr. García Clavel, però expressa els dubtes sobre la necessitat de l’existència d’aquesta Direcció, ja que opina que pot entrar en contradicció amb els principis d’austeritat i de necessitat d’aprimament de totes les estructures no finalistes, i, en aquest sentit, creu que l’existència de la mateixa Regidoria de Drets Civils i de l’Oficina d’Afers Religiosos, juntament amb les tasques que es poden fer des dels àmbits de Relacions Ciutadanes, són suficients per poder abordar el respecte a la llibertat religiosa sense necessitat de crear noves estructures administratives a l’Ajuntament. Per acabar, respecte a l’objectiu que apareix a la pàgina 7 de vetllar en l’acompliment dels acords internacionals entre l’Estat i la Sant Seu del 1979, i amb la resta de religions del 1992, manifesta que el seu grup està convençut que els acords de l’Estat amb la Santa Seu s’han de superar, ja que la realitat actual de pluralitat religiosa no té res a veure amb la de l’any 1979, per tant, són anacrònics des del punt de vista de la realitat social, perquè beuen encara més d’un esperit preconstitucional que postconstitucional. Conclou dient que els agradaria més que l’acció institucional estigués orientada no tant a vetllar pel compliment d’aquests acords, sinó per impulsar la seva modernització i la seva superació, d’acord amb els principis de llibertat religiosa i de plena igualtat de tracte. El Sr. Laporta agraeix la presentació d’aquesta mesura. Manifesta l’acord del seu grup sobre el fet que el respecte a la llibertat religiosa és vital per garantir la convivència en una societat diversa. Constata que la pluralitat sempre ha existit, però afirma que la diferència és que ara aquest pluralisme religiós ha crescut notablement i ha esdevingut visible, tot i que aquesta visibilitat li configura també certa normalitat. Opina que l’Ajuntament, des de les seva laïcitat, ha de garantir la llibertat de culte de les persones, sigui quina sigui la seva afiliació religiosa, i té l’obligació de mantenir una relació equitativa i equilibrada envers les diferents religions, com ho estableix la Carta de drets i deures de Barcelona. Considera que en la referència a les religions de notori arrelament es pot llegir entre línies una certa diferència cap a altres religions, quan es parla de fonamentalisme religiós. Entén que, malauradament, hi ha fonamentalismes a totes les religions i pensa que aquests plantejaments fets d’aquesta manera es podrien entendre com una acusació encoberta parcial i esbiaixada, i en demana explicacions a la Sra. Vila. Pel que fa a la creació de la Direcció d’Afers Religiosos, consideren que no és el moment d’engrandir la ja gruixuda Administració 2912 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   municipal, perquè, a més, ja existeix l’Oficina d’Afers Religiosos, que des de la seva creació vetlla pel diàleg intercultural i té funcions d’assessorament, de formació, de gestió i de mediació entre comunitats i entre aquestes i la ciutadania, per la qual cosa potser només caldria dotar-la de més competències i fer, d’aquesta manera, més visible la seva tasca, força desconeguda per a la majoria de la ciutadania. La Sra. Vila agraeix a tots els grups la seva intervenció en positiu i també de normalització d’un fet que és molt evident a la ciutat. Admet que el fet religiós és quelcom íntim i de decisió de cadascun dels ciutadans i ciutadanes, però també pensa que no poden obviar que té una certa projecció pública. Projecció que destaca que l’Ajuntament de Barcelona ha de tenir present i on també hi ha de ser present, entre altres motius, per anticipar-se a possibles problemes, per positivitzar aquest element característic de molts ciutadans, per garantir-ne, tal com obliga la llei fonamental a dia d’avui, aquest dret a la llibertat religiosa, línia en la qual afirma que hi va aquesta mesura de govern. Comunica que l’Oficina d’Afers Religiosos es continuarà mantenint, que segurament tindrà unes funcions més proactives, i que al capdavant d’aquesta Oficina hi haurà la Direcció d’Afers Religiosos, que és la que diu que ha de vetllar per tirar endavant totes aquestes polítiques. Assegura que no hi haurà cap privilegi, però manifesta que els agrada més parlar d’aconfessionalitat que de laïcitat, ja que entenen que el fet religiós transcendeix més enllà de l’àmbit estrictament privat i passa sovint a l’esfera pública. Afegeix que, en lloc d’equitat, els agrada treballar pensant que hi ha un conjunt de confessions que tenen un pes específic més important, però pel sol fet que al darrere tenen més seguidors o molt més pes a la societat. Informa que les funcions de la Direcció són bàsicament les que recull la mesura de govern, i afegeix que hi haurà una persona al capdavant per impulsar i liderar totes aquestes qüestions, cosa que no ha de suposar un increment substancial del servei que ja tenien en marxa. Contesta a la Sra. Martín que el govern municipal pensa que no només l’Església catòlica fa una funció social, sinó que són moltes les confessions que en fan, tot i que segurament té més implantació una aportació que una altra, però afirma que aquest reconeixement social per al govern municipal és molt important i no el poden obviar. Pel que fa al notori arrelament, diu que el govern municipal precisament es planteja fer un pas endavant perquè hi ha un increment de la diversitat religiosa a la ciutat, i que per això consideren important reforçar les polítiques en aquest àmbit. Constata, per tant, que d’alguna manera la Carta de ciutadania també fa un reconeixement a les religions que són de notori arrelament i opina que a l’hora d’actuar l’Ajuntament de Barcelona ha de tenir en compte el marc legal i les relacions d’àmbit internacional. Es dóna per tractada. c) Informes No n’hi ha. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal ICV-EUiA: 3. Que comparegui el responsable polític municipal per informar sobre les propostes recollides en l’àmbit de l’adolescència i la joventut durant el procés participatiu del Pla d’Actuació Municipal 2012-2015. El Sr. Gomà explica que aquesta compareixença es tractarà conjuntament amb el prec del grup del PSC que figura al punt 12 de l’ordre del dia. La Sra. Sanz presenta la sol·licitud de compareixença amb l’objectiu que el govern, i en concret la Regidoria d’Adolescència i Joventut, els expliqui el procés participatiu d’elaboració del nou Pla d’adolescència i joventut. Recorda que quan es va presentar la mesura d’aquesta proposta d’elaboració, al mes de novembre del NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2913   2011, se’ls va dir que no només les propostes que es rebrien en l’àmbit de l’adolescència i de la joventut anirien directament dins el nou pla, sinó que també des de la Direcció de Joventut es potenciaria la participació en el marc del Pla jove, però afirma que com que no els va quedar clar com es faria i com es concretaria tot això, ara volen saber què és el que s’ha fet. També pregunta si s’està complint el calendari que havien proposat d’acabar el procés participatiu al mes de març i de redactar-lo al mes d’abril. La Sra. Jaurrieta formula el prec del seu grup que correspon al punt numero 12 de l’ordre del dia i sol·licita que es tinguin en compte les reflexions i les conclusions del Consell de la Joventut de Barcelona en tot el procés d’elaboració del Pla d’actuació municipal en l’àmbit de joventut. El Sr. Blasi agraeix l’interès i afirma que serà de manera conjunta amb la resta de grups municipals que hauran d’aconseguir implicar i aplicar polítiques de joventut i d’adolescència, adreçades als adolescents i als joves de la ciutat. Informa que en el si de la Comissió assessora de redacció del Pla s’ha anat explicant el sistema de participació que acabaran aplicant i, en aquest sentit, avança que al mes de juny hi ha prevista una reunió de la Comissió política. Explica que el procés participatiu del PAM es va fer per recollir aportacions tant d’associacions com de joves a títol individual relacionades amb l’àmbit de l’adolescència i la joventut. Recorda que el període de consulta va acabar el dia 3 de maig, i assenyala que tot just ara se n’estan processant les dades, cosa que suposa l’elaboració d’aquest procés de diagnòstic, que es lliurarà a la mateixa Regidoria per tal de poder-les tenir en compte. Fa saber que han rebut aportacions del Consell de la Joventut de Barcelona. Constata que l’elaboració del PAM encara no és definitiva i, en aquest sentit, indica que ara estan en un procés de negociació del document que ha d’abastar les diferents polítiques encaminades a donar cobertura a la joventut de la ciutat de Barcelona. Afegeix que hi ha diferents elements que s’han anat introduint en la redacció d’aquest pla i amb els quals la Comissió assessora-redactora està marcant una mica els terminis. Admet que potser hi ha algun decalatge de dies, però afirma que, de moment, el treball s’està portant a terme i que la voluntat i el compromís continuen sent de fer aquesta presentació, que hauria de ser abans d’acabar aquest any. En relació amb els elements del prec, destaca que ja s’està treballant en el Pla d’adolescència i joventut, i comunica que ja es va presentar en una comissió el fet d’afegir la qüestió del Pla d’equipaments. Manifesta que la inquietud del govern municipal és que sigui un pla que tingui una connexió amb l’autèntica realitat, i assegura que l’emancipació és un dels pilars sobre els quals treballen. Conclou dient que no li accepta el prec, ja que el PAM és un document que encara està en negociació en el qual encara s’està treballant i perquè el que intenten és que sigui el Pla d’adolescència i joventut el que doni cobertura a totes aquestes inquietuds. No obstant això, en el cas que es vulgui que quedi inclòs dins el Pla d’adolescència i joventut, no hi tenen cap inconvenient. La Sra. Sanz afirma que en la mesura de govern, presentada al mes de novembre del 2011, havien entès que paral·lelament a això s’aprofitaria també tota aquesta infraestructura per fer un procés propi i anar, per exemple, als centres educatius, instituts o altres espais a explicar que s’estava fent aquesta elaboració i que ara, amb les explicacions del Sr. Blasi, entén que això no s’ha fet, sinó que el que els plantegen és fer-ho a partir d’ara, a través del Consell de la Joventut de Barcelona amb els associats i, a través de no associats i amb xarxes socials, cosa que li sembla que és un bon plantejament. Constata que hi ha hagut una modificació de tot el calendari presentat inicialment i que ara el Pla jove el tindran a finals d’any. S’exclama que la Comissió política s’hauria pogut reunir abans. Comenta que el que els arriba de la Comissió assessora-redactora és que encara no estan molt clares les seves competències i, per tant, creu que és necessari que el Sr. Blasi els vagi informant de l’evolució de tot aquest procés d’elaboració, per la importància que té, i li retreu la mancança de lideratge que hi ha hagut en procés d’elaboració. Opina que el principal problema és que fa set mesos que dura el procés, des del novembre del 2011, que la primera Comissió va ser al gener del 2012 i que al 2914 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   febrer la Comissió assessora-redactora va començar a treballar-hi, i es queixa que encara no en tenen definides ni les prioritats, ni la diagnosi, ni les propostes. Per això, creu que cal repensar el procés, que el govern el concreti de nou a través de la Comissió política i, sobretot, que compleixi amb la màxima transparència i complicitat amb els grups polítics i deixi de generar aquesta desorientació també per respecte, fins i tot, als membres que els grups municipals han proposat a la Comissió assessora-redactora, els quals també els han manifestat aquesta desorientació. La Sra. Jaurrieta manifesta la seva sorpresa per la no acceptació del prec. Considera molt rellevant el fet que el Sr. Blasi reconsideri la seva postura davant el prec. Pensa que ha d’analitzar bé l’informe del Consell de la Joventut de Barcelona, com a interlocutor bàsic en temes de joventut a la ciutat, en el qual parlen de retard i del fet que s’ha d’utilitzar un sistema tancat de participació en el PAM, i creuen que les polítiques que el govern municipal proposa ni són clares, ni són entenedores, ni defensen l’àmbit de la joventut. Per aquest motiu, recomana al Sr. Blasi que obri una mica la ment i que accepti les propostes del Consell de la Joventut de Barcelona, que diu que són les que ella mateixa demana en el seu prec. Respecte a la Comissió assessora-redactora del Pla director de polítiques d’adolescència i joventut, manifesta que està molt d’acord amb la intervenció de la Sra. Sanz, ja que al novembre del 2011 es va presentar una mesura de govern on es deia que es faria aquest document abans de l’estiu, i s’exclama que és el mes de maig i la Comissió assessora-redactora encara no té ni tan sols les bases d’aquest document, sinó que encara està analitzant les dades de la fotografia de la ciutat i que encara demana als grups polítics què pensen sobre la recollida de dades, cosa que, segons la seva opinió, mostra una mica de desconcert amb el calendari i amb el temps que es dedica desproporcionadament a això. La Sra. Pajares considera que fa pocs dies que va acabar el procés de participació ciutadana en el Pla d’actuació municipal 2012-2015 i que, per tant, haurien d’esperar un cert temps per poder valorar les propostes que la ciutadania els ha fet arribar. Critica que, tot i que el tríptic que es va presentar era una idea positiva, les opcions que s’hi donaven eren molt genèriques, cosa que limitava molt la participació dels ciutadans, i també opina que tampoc es preguntava d’una manera directa i concreta pels temes que fossin d’interès per a la població adolescent i juvenil. Pensen que, en aquest sentit, s’haurà de tenir en compte també les propostes que han fet arribar diverses entitats al PAM com, per exemple, les que ha fet el Consell de la Joventut de Barcelona. Consideren que a l’hora de redactar el Pla d’adolescència i joventut s’ha de tenir molt en compte el context econòmic i social actual, i aprofundir en aquells aspectes que preocupen avui dia al jovent de la ciutat com són la formació, l’ocupació i l’habitatge. Demana que el govern municipal sigui coherent amb les polítiques d’austeritat, que en aquest moment han de portar a terme totes les administracions, i que es replantegi el pla pel que fa als equipaments juvenils de la ciutat, ja que pensa que quatre anys després s’ha posat de manifest la seva manca de viabilitat i, en conseqüència, potser ara és el moment de replantejar-ho. Per acabar, diu que en aquest moment en què s’està elaborant aquest nou Pla jove és important tenir en compte les aportacions ciutadanes fetes durant el procés del PAM, així com també les aportacions que fan els membres de la Comissió assessora-redactora. Finalment, demana que el pla sigui realista i esperançador i, en aquest sentit, pensa que han de deixar de banda debats estèrils que ara no toquen i que cal considerar els joves una part de tota la societat barcelonina. El Sr. Laporta manifesta el seu acord amb la reflexió i la valoració del Consell de la Joventut en relació amb el procés del PAM i el document base que presenten, i recorda que el mes de març del 2012 el seu grup ja es va manifestar en aquest sentit a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Pensen que és essencial acabar d’elaborar el nou Pla d’adolescència i joventut, que ha de definir el marc estratègic i les accions a impulsar per part de l’Ajuntament de Barcelona en aquesta matèria, i opina que aquestes polítiques de joventut han d’anar dirigides NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2915   cap a l’emancipació de la gent jove com a objectiu estratègic. Creuen que, a més, davant la taxa d’atur juvenil, ha d’haver-hi un consens polític i social general, i que el govern municipal té l’obligació d’assumir el lideratge amb proximitat i eficiència en aquestes qüestions i que, per tant, aquestes polítiques han d’anar encaminades, sobretot, a lluitar contra la precarietat laboral, les dificultats d’accés a l’habitatge o l’afebliment de la protecció social, i que també s’aposti per les oportunitats de formació, mobilitat, experimentació i participació ciutadana. Afirma que el model que defensen va encaminat a avançar en el reconeixement del jovent, que com a ciutadans i ciutadanes tenen drets i tenen la responsabilitat i la capacitat de decidir sobre la pròpia vida i d’incidir sobre la vida col·lectiva. Des d’aquesta premissa, opina que les polítiques de joventut han de ser polítiques de definició i de construcció de ciutadania. El Sr. Blasi recull plenament les paraules del Sr. Laporta, ja que diu que aquesta és la voluntat d’aquest Pla, és a dir, aquesta aposta decidida per l’adolescència i per la joventut de la ciutat de Barcelona. Explica que van considerar que aquest Pla havia de tenir un procés participatiu propi que, a més, han pogut dividir en dues branques i que en la vessant associativa agafen com a referent el Consell de la Joventut de Barcelona. Aclareix que pretenien desvincular el grup assessor- redactor dels grups municipals, ja que els membres eren proposats pels grups municipals, i sabien que probablement hi hauria algun tipus de diàleg i de comunicació per tal que els poguessin explicar com anaven evolucionant les diferents temàtiques. Assegura que s’ha plantejat un procés participatiu complementari al del PAM precisament per poder recollir i aprofundir encara més en tota aquesta vessant i en el qual estan implicats els mateixos professionals que estan treballant amb l’adolescència i la joventut, l’Administració i també les plataformes tecnològiques 2.0, tot i que admet que aquí hi ha hagut algun punt de disfunció. Reconeix que la feina avança al ritme que avança i manifesta que volen que sigui un pla flexible i realista, que abraci totes aquestes polítiques que van compartir el dia de la presentació de la mesura, i implementi i complementi algunes de les mesures que no havien posat i el dia en què es farà la Comissió política. Assenyala que el que és important és que sigui un pla realista i aplicable, cosa que no sap si per manca de lideratge polític en el mandat anterior o per quin motiu, probablement tampoc no es va poder realitzar en aquest sentit, i, per tant, volen que sigui tan compartit com sigui possible, perquè precisament aquest lideratge no serà de la Regidoria, sinó que serà de l’Ajuntament de Barcelona, i amb la mà estesa, ja que ha de ser amb el consens de tots els grups municipals i de les diferents entitats vinculades al sector. Retreu al govern anterior que si la diagnosi s’hagués formulat en els temps previstos i establerts, probablement no estarien ara debatent si cal parlar amb una comissió assessora i redactora sobre les inquietuds i si cal analitzar les diferents estadístiques i informacions que s’han anat recollint i, a més, amb un estalvi més que considerable, ja que recorda que el cost del passat Pla va ser de 200.000 euros mentre que la previsió per fer aquest és de 20.000 euros. Afirma que la mesura de govern preveia aplicar i incorporar els elements que tant la Sra. Jaurrieta com el Consell de la Joventut de Barcelona els ha demanat. Manifesta que tampoc no pretén que es formulin aquí unes inquietuds que també els han fet arribar, i que, lògicament, s’aplicaran i es recolliran totes les que siguin possibles en el PAM i, si no, en el Pla director d’adolescència i joventut. Manifesta que volen que sigui el Pla director d’adolescència i joventut, el que doni cobertura a aquestes polítiques i que per això creuen que el més oportú és que continuï sent el pla que ja està en marxa, on també hi participen i on hi podran continuar participant. Per acabar, assegura que milloraran la comunicació, atès que la transparència ha passat a ser un element i un factor d’aquest govern municipal. La Sra. Sanz reitera que el procés participatiu és l’adequat i considera que és el Sr. Blasi qui es desdiu d’allò que es va comprometre al mes de novembre del 2011 en aquesta Comissió, i li replica que aleshores ja sabien que l’enquesta no estava feta i que per això els van dir que no calia anar tan de pressa, que podien ser una mica més flexibles, ja que comparteixen la mateixa prioritat i també volen un Pla d’adolescència i joventut útil per a la joventut de la ciutat. Torna a dir que hi ha 2916 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   una certa desorientació sobre les funcions de la Comissió assessora i li reclama que no només en aquesta Comissió han de dir que hi ha un procés participatiu que s’ha hagut d’estendre en el temps, sinó que també cal que els ho expliquin en la Comissió política i en aquesta també. La Sra. Jaurrieta dedueix que el Sr. Blasi es desentén de la temàtica de l’àmbit de jovent que pugui sortir en el Pla d’actuació municipal, per la qual cosa li demana amb quina persona ha de parlar sobre aquest tema. Comenta que les dues persones expertes proposades pel seu grup a la Comissió assessora han arribat a la conclusió que després de sis mesos de reunions, no hi ha un document base en el qual es puguin fer aportacions i, en aquest sentit, opina que després de sis mesos haurien d’accelerar una mica el ritme de treball. Per acabar, vol que li aclareixi si li accepta el prec o no. El Sr. Laporta reitera l’agraïment de les explicacions del Sr. Blasi i, en aquest sentit, també li agraeix especialment que hagi fet esment de certes disfuncions que s’han apreciat i que es té la voluntat de corregir. Per acabar, celebra que estiguin en la mateixa línia en les polítiques de joventut, adreçades a l’emancipació dels joves i, sobretot, a la problemàtica de la precarietat laboral. El Sr. Blasi assegura que la voluntat de la Comissió assessora-redactora és que surti un document que representi tothom, però que, sobretot, siguin polítiques executables i que els permetin tornar a posar amb èmfasi l’adolescència i la joventut a la ciutat de Barcelona. Contesta a la Sra. Jaurrieta que ja li ha dit què pensava del prec i quin era el seu posicionament. Assegura que el PAM recollirà moltes de les aportacions, no només en l’àmbit de joventut, sinó de la transversalitat del document que presenta el Consell de la Joventut de Barcelona, i afirma que, en qualsevol cas, serà el Pla director que haurà de marcar el rumb de les polítiques d’adolescència i joventut. Espera que aquest Pla no només sigui per a aquest mandat, sinó que pugui tenir una transcendència i pugui ser d’utilitat futura, apostant per l’emancipació i per l’ocupació de qualitat, com algunes de les mesures que des de la Regidoria ja s’han realitzat, com ara «Vols treballar a l’estiu?», que diu que ha tingut una acollida importantíssima i també l’assessorament legal que donen al jovent precisament perquè no caigui en la precarietat laboral. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 4. Que compareguin els responsables del Govern municipal per tal de donar compte de l’impacte del Reial Decret de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari sobre la població immigrada de la nostra ciutat, i que aportin com a dades nombre de persones majors de 18 anys: - amb situació irregular i no empadronades, que viuen a Barcelona. - empadronades a Barcelona, amb targeta sanitària però sense targeta de residència. - empadronades, amb TSI i amb residència, però en situació d’atur i sense prestació (irregularitat sobrevinguda). - reagrupades, amb targeta sanitària i amb residència vinculada a familiar reagrupant, que serà denegada quan es denegui la del reagrupant. - comunitàries residents a Barcelona d’ètnia gitana, incloent les persones procedents de Romania i Bulgària. El Sr. Gomà comenta que aquesta compareixença es tractarà conjuntament amb la proposició del grup d’ICV-EUiA que es troba al punt 10 de l’ordre del dia. El Sr. Laporta presenta la sol·licitud de compareixença. Argumenta que la fan perquè el proppassat 20 d’abril el Govern de l’Estat va aprovar el Reial decret 16/2012, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i entre altres mesures, el Reial decret preveu deixar sense cobertura sanitària diversos col·lectius, alguns d’ells, fins i tot, nacionals de ple dret, encara que no és objecte d’aquesta compareixença, o almenys no es fixaran exactament en aquest aspecte del Reial decret, ja que entenen que el govern segur que haurà de rectificar en el desenvolupament del posterior articulat. Afirma que tampoc entraran en matèria legal respecte de la possible inconstitucionalitat d’aquest Reial NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2917   decret, tot i que constata que hi ha la vulneració d’un mínim de sis lleis i la violació de tants altres drets de la ciutadania. Concreta que la compareixença es centra en el col·lectiu de persones immigrades majors de 18 anys i que, procedents de països tercers i residents a Barcelona, estan en les situacions següents: persones en situació irregular i no empadronades; persones empadronades i que tenen targeta sanitària però que no tenen targeta de residència; persones amb targeta sanitària i residència, però en situació d’atur; persones reagrupades, en especial dones, amb targeta sanitària i residència vinculada a la família reagrupant, el familiar reagrupant, però que serà denegada en el moment en què es denegui la del familiar; i persones d’ètnia gitana, incloses les comunitàries. Demanen al responsable d’immigració de la ciutat que informi sobre el posicionament del govern de la ciutat en aquest assumpte, atès que el Reial decret no preveu cap mecanisme de reentrada al sistema sanitari, a diferència dels estrangers comunitaris, i mentre el Govern de la Generalitat no expliqui com ho farà per garantir l’assistència a tota la població. També volen que valori quantitativament el nombre de persones que es podrien quedar sense assistència sanitària a la ciutat a partir de l’1 de setembre de 2012 i que expliqui com n’informaran la població afectada i les mesures que prendran per donar suport al personal administratiu de serveis sanitaris i socials, que és qui es trobarà amb la incomprensió de la ciutadania i l’allau de queixes i reclamacions. Opina que qualsevol grup de població exclosa del dret de la salut representa un risc per a la salut comunitària i, en aquest sentit, augmentarà el risc de contreure malalties transmissibles, com la tuberculosi, la sida, o malalties cròniques com la diabetis, l’anèmia i alguns trastorns mentals. Per aquest motiu, demanen al responsable de salut del govern municipal que expliqui les mesures que preveu l’Agència de Salut Pública per garantir el tractament de les persones que presenten alguna d’aquestes malalties i les que adoptaran per fer-ne el seguiment i també els mecanismes de control que preveu per evitar la propagació d’aquestes malalties entre la població. La Sra. Ribas presenta la proposició del seu grup i diu que el PP ha optat clarament sempre per l’estigmatització de les persones immigrants i ara, a sobre, els fan responsables de la no sostenibilitat del sistema i els neguen els drets que els corresponen com a persona, ja que la targeta sanitària individual (TSI) no és només la garantia d’una assistència sanitària de qualitat a la qual tenen dret com a persones i un dret fonamental, sinó que, a més, la TSI és un bitllet indispensable per a la cohesió social i per a la millora de les condicions de salut tant dels que tenen targeta com dels que no la tenen. Afegeix que aquest Reial decret no només diferencia entre els que hi tenen dret i els que no, sinó que, a més, trenca les bases d’un sistema nacional de salut altament eficaç i resolutiu, sobretot si tenen en compte els diners que costa per capita i el desprestigia i fa fugir les classes mitjanes per la desconfiança i així obre espais als serveis privats de salut. Dóna a conèixer que la proposició del seu grup fa referència també als joves de més de 26 anys que no han cotitzat mai a la Seguretat Social, a les persones amb requeriments dietètics específics, com diabètics, celíacs o altres, i al transport sanitari no urgent i programat, sobretot per a les persones que necessiten diàlisi, quimioteràpia, radioteràpia o per als malalts crònics. En relació amb la despesa farmacèutica, s’interroga sobre si les receptes les escriuen els mateixos pacients o és que els metges recepten medicaments que no calen, i, en aquest sentit, es pregunta per què aleshores els castigats són els pacients. Informa que el text de la proposició és la transcripció, tret d’aquest context tancat de la immigració, de la resolució que ha fet el Consell Municipal d’Immigració, on reclama la reconsideració de les restriccions en l’accés, on mostra la seva preocupació per les conseqüències d’aquestes mesures adoptades i on insta la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona a garantir l’atenció sanitària i la salut pública a la ciutat. Per acabar, cita unes paraules de l’escriptor Juan José Millás: «Se pone precio a la sanidad para que continúe siendo gratuita y se expulsa de ella a determinados colectivos para que siga siendo universal.» 2918 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   La Sra. Iniesta manifesta des del govern municipal que creuen en els valors preferents del sistema nacional: la universalitat, l’accessibilitat, la qualitat, l’equitat i la sostenibilitat. Fa avinent que els eixos del sistema són la Llei general de sanitat realitzada en l’època de l’Ernest Lluch, la Llei d’ordenació sanitària, la de salut pública i la darrera del 2010. Comunica que quan van rebre aquest Reial decret van fer una primera lectura jurídica i van copsar que: pot modificar lleis estatals i autonòmiques; pot entrar en conflicte amb alguna d’elles, com la de cohesió o drets de llibertat d’estrangeria; pot suposar un conflicte amb diversos articles d’assistència sanitària i de cobertura pública; pot suposar un canvi en el reconeixement de la garantia de la salut, mentre que sigui l’Institut Nacional de la Seguretat Social el que doni la competència; pot afectar drets humans bàsics; pot tenir impacte en la salut pública, atès que pot entrar en la vulnerabilitat de grups de risc o de risc sobrevingut, i finalment també incorpora elements confusos, que fan difícil que sigui operatiu des d’un punt de vista administratiu. Fa saber que, per tot això, van considerar que era important conèixer la interpretació jurídica i van encarregar al Col·legi d’Advocats de Barcelona un estudi per conèixer l’impacte que poden tenir les mesures recollides, del qual anuncia que tindran un resum executiu, que el faran arribar a tots els grups. Afegeix que també van demanar a l’Agència de Salut Pública la valoració de l’impacte pel que fa als serveis de salut pública i que també van recollir diferents estudis i informes que els van fer arribar entitats relacionades com ara la Plataforma Internacional per a la Cooperació i l’Associació Salut i Família. Pel que fa a l’acció de govern i posicionament, fa saber que ja el 3 de maig de 2012, juntament amb el comissionat d’Immigració, a petició de la tinent d’alcalde, es van reunir en una Comissió d’opinió d’urgència del Consell Municipal amb trenta entitats i van recollir tota les preocupacions que els van expressar. Assenyala que van demanar el posicionament del Departament de Salut i afirma que el Consorci Sanitari de Barcelona els ha assegurat que Catalunya no deixarà de prestar atenció sanitària als immigrants ni deixarà de garantir la salut pública de la població, com així ho ha expressat el conseller en les darreres sessions parlamentàries. En aquest sentit, informa que el Govern ha fet tot un seguit de negociacions amb la voluntat explícita que calen més ingressos per al sistema sanitari català. Remarca que en l’àmbit de ciutat, com a presidenta de l’Agència de Salut Pública, i preocupada per l’impacte que pot tenir aquest Reial decret, en la darrera Junta de l’Agència ella mateixa va expressar que cal garantir els serveis bàsics de salut pública de la ciutat, implementant mesures de supervisió, de prealerta de situacions de risc en les prestacions o per a determinats col·lectius. En aquest sentit, recorda que la ciutat ja disposa d’uns comitès d’operativa de vigilància epidemiològica, amb professionals experts. Considera que els mecanismes de supervisió han de ser de protecció, prevenció i promoció, i que, d’altra banda, també cal tenir cura del fet que no pot haver-hi sobreutilització dels serveis d’urgències. Per acabar, manifesta que, per tot això, la valoració que fan de la proposició és favorable. El Sr. Esteve manifesta el seu acord amb la proposició presentada pel Grup d’ICV-EUiA, pel que fa als punts que es van aprovar en la Comissió d’opinió d’urgència. Contesta al Sr. Laporta que amb les dades que té l’Ajuntament de Barcelona, que es basen demogràficament en el padró, no poden saber numèricament cap dels col·lectius que els demanen. Explica que l’Ajuntament no té cap cens de persones, ni tampoc poden saber les persones empadronades a Barcelona que tenen targeta sanitària però que no tenen targeta de residència, ja que quan les persones s’empadronen, no saben si tenen papers o no, perquè tothom té dret a empadronar-se amb el passaport i que no se li pregunti si té altres documents subsidiaris. Afirma que el mateix passa amb les persones empadronades amb targeta sanitària i residència però en situació d’atur i sense prestació regular. Pel que fa a les persones reagrupades amb targeta sanitària i residència vinculada a familiar reagrupant i que serà denegada quan, en un supòsit, es denegui la del reagrupant, afirma que l’única cosa que poden fer és mirar si la delegació del Govern té alguna previsió de futur. Finalment, quant a les persones comunitàries d’ètnia gitana residents a Barcelona, diu que ni per ètica ni NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2919   per llei es pot demanar a una persona de quina ètnia és i, per tant, tampoc en tenen coneixement. Conclou lamentant no poder donar aquestes dades, ja que en el padró, que és el document oficial pel qual es regeix l’Ajuntament de Barcelona per analitzar aquestes dades demogràfiques, aquestes dades no s’inclouen. La Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del seu grup, ja que aquestes mesures aprovades representen un atac al model sanitari actual, que han anat construint en les últimes tres dècades i que, a més, és un sistema de prestigi i de qualitat, en el qual s’acollia a tothom indiferentment del seu lloc de naixement i de la seva renda. Per tant, mostra el seu rebuig al fet de proposar deixar persones fora, sigui per la raó que sigui, ja que no es pot estigmatitzar les persones d’aquesta manera. Remarca el paper d’entitats i plataformes que han demanat amb urgència reconsiderar aquestes mesures i que hi han mostrat el seu profund desacord. Comenta que les conseqüències per a la població són terribles en el terreny de la salut pública, ja que fan ineficaces les mesures de control de les malalties infeccioses, perquè deixa d’estar controlada tota la població, cosa que fa que el risc de contagi sigui molt més elevat i també fa impossible les mesures de caràcter preventiu, perquè òbviament es deixa de tenir les persones registrades. En conseqüència, indica que el cost final acaba sent molt més elevat, perquè la prevenció és la part més econòmica del procés de l’atenció sanitària. Afegeix que també deixa fora les persones amb malalties cròniques, cosa que provocarà que els serveis d’urgències hospitalàries tinguin un col·lapse, ja que és el circuit que les persones immigrades utilitzen més, mentre que del que es tracta és d’adequar els circuits naturals com són els CAP o els CUAP com a primera porta d’accés al sistema públic. Conclou dient que consideren absolutament imprescindible que els organismes de què disposen a l’Ajuntament de Barcelona mantinguin tots els programes de salut pública per a totes les persones empadronades a la ciutat. La Sra. Pajares celebra la presentació tant de la compareixença que ha demanat el Sr. Laporta com de la iniciativa que ha presentat la Sra. Ribas, tot i que expressa la seva discrepància. Fa palès que aquest Reial decret recull tot un seguit de mesures de racionalització i optimització de la despesa pública en Sanitat en molts i diferents àmbits, que són mesures urgents i necessàries, perquè cal actuar davant la situació actual. Informa que és un Reial decret que recull, com a mínim, sis àmbits d’actuació diferents i que l’objectiu és impedir l’abús de les prestacions sanitàries a qui no té dret a percebre-les, per combatre el que s’anomena «turisme sanitari». Comenta que aquest fet ha estat una preocupació no tan sols d’alguns partits polítics, sinó, fins i tot, de la Coordinadora d’usuaris de la Sanitat Pública Catalana i, en aquest sentit, recorda la compareixença de la Sra. Sabater durant el tràmit de la ponència de la Llei d’accessibilitat, aprovada el 2010 al Parlament de Catalunya per unanimitat, on els alertava i es reclamava que fossin molt curosos i molt exigents amb el tema del turisme sanitari, ja que, fins i tot, existeix una pàgina web on es fa publicitat d’aquest turisme sanitari. Aporta la xifra que més de 127.000 pensionistes estrangers van ser atesos a Espanya i no se’ls hi va cobrar res. Argumenta que han presentat aquest Reial decret perquè pensen que han de garantir el futur del sistema sanitari actual i la sostenibilitat d’una sanitat pública que ha donat un resultat boníssim amb l’acord i l’esforç de tots els governs que hi ha hagut a Espanya des de l’any 1980 cap endavant. Afirma que, en la situació actual de crisi, el que pretenen amb aquesta mesura és estalviar 7.000 milions d’euros, i enumera altres millores d’aquest Reial decret com són el procés de prescripció, la dispensació i l’ús dels medicaments i la despesa farmacèutica. Considera que una cosa és la universalitat i una altra és la gratuïtat, i constata que la sanitat pública no és gratuïta, sinó que es paga amb els impostos, motiu pel qual diu que han de ser molt curosos amb les mesures que porten a terme i amb els controls que es fan d’aquestes mesures. Per tant, assenyala que volen millorar l’eficiència en la gestió i la sostenibilitat, també enfortir la cohesió territorial i, finalment, una major coordinació entre els serveis socials i els sanitaris. Celebra que el Sr. Laporta sigui tan sensible amb la constitucionalitat o no de les lleis que presenta el Govern de l’Estat, ara bé, li diu que no pateixi, ja que està convençuda que la Sra. Mato ha revisat fil per randa el que presenta, i si no, diu que els grups polítics estan en el seu dret a demanar recurs de constitucionalitat o 2920 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   no. També celebra que sigui tan sensible al tema de la immigració, però li demana que li digui quin és el col·lectiu d’espanyols que es queda sense cobertura sanitària, ja que, amb el Reial decret a la mà, assegura que ningú es queda sense assistència. Per acabar, en relació amb el copagament dels medicaments, recorda que el seu grup ha dit que no s’implanti la mesura de pagar un euro per recepta almenys fins que el Reial decret no quedi clar com queda i no s’aprovi, el dijous, al Congrés dels Diputats. El Sr. Laporta contesta a la Sra. Pajares que aquest Reial decret és un atemptat contra la cohesió social i és clarament xenòfob, perquè exclou de facto les persones d’ètnia gitana, bé siguin nacionals o no. Opina que s’utilitza com a excusa el turisme sanitari per fer aquest Reial decret, que ignora que les persones indocumentades no perden la categoria que té tota persona com a titular de drets fonamentals. Considera que la ministra es deu haver llegit molt la Constitució, perquè la sacralitzen constantment, però el que no s’ha llegit és la Declaració Universal dels Drets Humans, ja que en aquesta Declaració es diu que s’ha de reconèixer a aquestes persones també el dret fonamental a la salut i a l’assistència sanitària. Manifesta que la defensa del Reial decret que ha fet la Sra. Pajares no l’ha convençut gens i li retreu que aquesta és la manera que té el PP de governar, és a dir, a cop de Reial decret que obvia qualsevol tràmit parlamentari, evitant així la sana pràctica democràtica del debat i del consens que requereixen decisions d’aquest tipus que afecten drets fonamentals. Afegeix que no estan parlant d’un col·lectiu de sis persones, sinó que afecta un col·lectiu més ampli. Agraeix les explicacions de la delegada de salut, en el sentit que es posiciona a favor de la proposició. Manifesta que està a favor d’aquesta proposició i insisteix que el Reial decret vulnera la Carta de les Nacions Unides així com alguns aspectes de la Constitució espanyola, algun articulat de l’Estatut d’autonomia i sis lleis estatals més. Li esparvera que la ministra digui que s’ha de traslladar la responsabilitat de l’assistència a les ONG, ja que creu que això provocarà la creació d’una doble xarxa d’atenció sanitària, cosa que diu que és una equivocació majúscula, perquè aquestes entitats no estan preparades ni tenen recursos humans ni econòmics per tractar malalties severes; en aquest sentit, transmet la preocupacions d’aquestes organitzacions, perquè no tenen els professionals suficients. Expressa que al seu grup l’inquieta molt que disposin, a més, d’un finançament insuficient i l’amoïna que, en el cas de la Generalitat de la Catalunya, s’hagi disminuït un 43% del pressupost per a la prevenció de la sida en els dos anys darrers. Diu que el govern central impossibilita el debat polític i que aquest Reial decret és un despropòsit d’una magnitud incalculable, socialment i econòmicament, perquè a més representarà més despesa. Per acabar, considera que és un atemptat a la salut comunitària i que hi ha una bona dosi de menysteniment al personal sanitari, ja que en lloc de practicar el seu codi deontològic, el que estan fent és de policies. La Sra. Ribas celebra que l’Ajuntament de Barcelona no tingui les dades que demanava el Sr. Laporta, ja que això vol dir que reconeixen tots aquests col·lectius com a persones amb drets i que, per tant, no segreguen ningú, perquè la segregació és el pas previ a l’estigmatització. Quant al turisme sanitari, creu que és l’element al qual s’agafen per anar-se carregant els febles, perquè, en tot cas, hi ha altres mecanismes per combatre’l i assegura que molts d’aquests europeus vénen de sistemes on estan coberts i, per tant, només caldria reclamar la seva cobertura. Opina que el copagament és en realitat repagament i s’exclama que hi ha determinades persones que paguen dos, tres i quatre vegades. Diu que el PP s’emmiralla en el model sanitari dels Estats Units i assegura que si miren la despesa sanitària d’aquest país, tant per part dels poders públics com de les persones individuals, és enorme, mentre que, en canvi, l’eficàcia del sistema sanitari i el seu reflex en els indicadors de salut entre la població és mínim. En aquest sentit, considera que és molt millor el sistema que fins ara hi ha aquí, que no és ineficaç ni més car que els altres, sinó que és tot el contrari, i opina que només cal que passin uns anys per veure’n els resultats. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2921   La Sra. Jaurrieta replica a la Sra. Pajares que la sanitat pública té un dèficit d’ingrés i no de despesa. En aquest sentit, reclama tenir diners per salvar la sanitat pública, ja que si existeixen diners per salvar el sistema financer també han d’existir per salvar el sanitari. Quant al turisme sanitari, creu que la millor solució és fer convenis entre països. Per acabar, diu que el copagament dels medicaments no li sembla just, ja que discrimina el malalt. La Sra. Iniesta pensa que en aquestes comissions segur que aniran parlant de molts dels temes en relació amb el sistema, però creu que el que els ha d’unir són els serveis bàsics de salut pública a la ciutat, ja que d’això han de ser garants. La Sra. Pajares reitera el vot en contra del seu grup. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 5. Autoritzar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a la Xarxa de ciutats europees en usos del temps; facultar la Ima. Regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats per a signar la documentació pertinent dimanant d’aquest acord i realitzar les actuacions necessàries per a la seva efectivitat. El Sr. Gomà explica que es tracten conjuntament les dues propostes d’acord a dictaminar que corresponen als punts 5 i 6 de l’ordre del dia. Es dictamina amb el posicionament favorable de CiU, PSC, PP i UpB i amb la reserva de vot d’ICV-EUiA. 6. Autoritzar l’Ajuntament de Barcelona a adherir-se a la Xarxa de Ciutats i Pobles pels Nous Usos del Temps de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona; facultar la Ima. Regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats per a signar la documentació pertinent dimanant d’aquest acord i realitzar les actuacions necessàries per a la seva efectivitat. La Sra. Rognoni presenta les dues propostes a dictaminar. Argumenta que estan en la línia de la Regidoria de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats per tal de poder treballar i aprofundir en la conciliació de la vida familiar i la racionalització dels horaris laborals. Destaca que l’intercanvi d’experiències permetrà conèixer altres iniciatives que potser siguin més pioneres i que es puguin implementar aquí. Afegeix que, a més, aquestes adhesions no tenen cap cost. La Sra. Moraleda manifesta el vot a favor del seu grup, atès que han estat impulsors i creadors d’aquestes dues xarxes, i pensen que és molt interessant mantenir-ne la presència a la ciutat. La Sra. Pajares expressa el vot a favor del seu grup. La Sra. Ribas manifesta la reserva de vot del seu grup. El Sr. Laporta expressa el vot a favor del seu grup, tot i que diu que prefereixen parlar de gestió autònoma del temps. La Sra. Rognoni dóna les gràcies a tots els grups. Es dictamina amb el posicionament favorable de CiU, PSC, PP i UpB i amb la reserva de vot d’ICV-EUiA. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 2922 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Districte d’Horta-Guinardó 7. Atorgar una subvenció a favor de l’entitat Club Unión Deportivo Hebron- Taxonera, amb NIF G62856687, concessionària del contracte de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió per a la gestió i explotació del Camp Municipal de futbol de la Vall d’Hebron i els camps municipals de futbol i rugbi de la Taxonera, per un import de 147.814,28 euros, per cobrir el dèficit de l’explotació i mantenir l’equilibri econòmic, de conformitat amb la clàusula 17.2.d) del Plec de clàusules administratives del contracte, així com l’establert als articles 249.b) del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya i 129.2 del Decret de 17 de juny de 1955, pel qual s’aprova el Reglament de serveis de les corporacions locals; autoritzar i disposar l’esmentada despesa amb càrrec al compte corresponent del pressupost de despeses de l’exercici 2012. La Sra. Fandos presenta la proposta. Recorda que no és el primer cop que ve una subvenció a la Unió Esportiva Hebron-Teixonera, que és la concessionària de la gestió i explotació del camp municipal de futbol i rugbi de la Teixonera. Afirma que és un tema que evidentment hauran d’estudiar, perquè es tracta de les compensacions que han de fer per la gestió dels camps de futbol. Explica que, arran d’una iniciativa del Grup d’ERC en el mandat anterior, es va demanar que s’apliqués una igualtat de preus dels diferents camps de futbol, cosa que diu que provoca que, en alguns casos, l’Ajuntament de Barcelona hagi de compensar aquells equipaments que, amb aquest canvi de preu, han vist com els seus comptes d’explotació resulten negatius. El Sr. Escudé manifesta el vot a favor del seu grup. La Sra. Pajares expressa el vot a favor del seu grup, tot i que manifesta que havien estat pensant a abstenir-s’hi, atès que creuen que els falta algun tipus més de documentació i d’informació. Demana a la Sra. Fandos que els faci arribar un informe econòmic del gerent del Districte d’Horta, en què s’expliquin els balanços, els comptes de resultats i l’evolució del nombre d’usuaris dels darrers cinc anys i que es justifiqui les compensacions a pagar per part de l’Ajuntament de Barcelona, així com també volen tenir les auditories dels darrers cinc anys de la instal·lació. La Sra. Fandos dóna les gràcies a tots els grups municipals pel seu suport. Pel que fa a la informació que demana la Sra. Pajares, diu que miraran si els poden facilitar exactament el que demana per escrit i els ho faran arribar. Afegeix que si té temps truqui directament a l’entitat perquè li expliquin la situació en què es troben des de fa anys. Per acabar, assegura que el que estan fent aquí és un acte de justícia amb aquesta entitat. La Sra. Pajares afirma que coneix perfectament la situació, però que precisament pensen que per votar a favor necessiten aquesta documentació. Per això, pensen que l’acord de tots els grups no té perquè ser contrari a disposar d’aquesta informació i, en tot cas, diu que ja demanaran la documentació que necessiten a la Sra. Vila, regidora del Districte d’Horta-Guinardó. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 8. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar al Govern de la Generalitat per a que: 1. Redefineixi la RMI per adequar el programa NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2923   a les necessitats derivades del context socioeconòmic actual, tal com es preveu al Document de propostes per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya. 2. Davant la manca d’informació als sol·licitants i, donat el col·lapse que pateixen els expedients de la RMI, se’ls comuniqui, a més de la resolució de l’expedient, la causa de l’endarreriment del mateix en el termini de tres mesos. 3. Informi a tots els sol·licitants de la prestació del dret que tenen d’interposar un recurs d’alçada si es produeix la desestimació de la sol·licitud per silenci negatiu així com de la forma i terminis per fer-ho. 4. Compensi a l’Ajuntament de Barcelona pels recursos extraordinaris que s’estan donant per donar resposta a les situacions d’emergència social, com ajuts per deutes de lloguer, ajuts per pagament de subministraments bàsics, ajust per evitar desnonaments, ajuts per aliments entre altres, com a conseqüència dels canvis legislatius, de les irregularitats i deficiències dels últims canvis de models de cobrament i de control de les RMI i del col·lapse dels expedients des del maig de 2011. 5. El Departament d’Empresa i Ocupació presenti i desenvolupi de manera immediata projectes i accions de reinserció sociolaboral alternatives, adreçades a les persones que han quedat excloses en el seu accés a la RMI per l’aplicació del nou decret, tenint en compte que els ajuntaments no poden assumir les noves demandes socials provocades per aquest fet. 6. Notifiqui l’acord d’aquesta Comissió al Departament d’Empresa i Ocupació i al Departament de Benestar i Família, a la Mesa del Parlament i els grups presents al Parlament de Catalunya i a les entitat municipalistes. La Sra. Moraleda presenta la proposició. Argumenta que la intenció d’aquesta proposició és que l’Ajuntament de Barcelona informi els ciutadans i ciutadanes que han sol·licitat la renda mínima d’inserció (RMI) sobre els terminis legals per garantir l’exercici del seu dret a la informació i a reclamar sobre aquests drets. Pensen que seria un tràmit senzill d’acompanyament des dels Serveis Socials i que, per tant, això garantiria que des l’Ajuntament de Barcelona s’informés i es protegissin els drets que els ciutadans i ciutadanes tenen i, a banda, també serien escoltades les indicacions que la síndica de greuges els va fer en el seu informe anual. La Sra. Martín expressa el vot a favor del seu grup, ja que, com han dit altres vegades, consideren que cal adaptar la prestació de la RMI a una nova realitat econòmica i social, i això requereix mesures clares i una reforma integral. Manifesta que des del PP defensen una reforma integral i no per parts com l’està fent el Govern de la Generalitat, i que sigui consensuada, que defineixi l’objecte de la prestació i el seu funcionament i la seva gestió. Estan d’acord d’aportar més transparència i informació en la resolució dels expedients, i que digui qui és responsable i de què, i, en el seu cas, que es retorni a l’Ajuntament de Barcelona aquells recursos que ha assolit, atès les emergències, però que són despeses que no són de la seva competència. El Sr. Gomà manifesta el vot favorable del seu grup. Exposa que en la renda mínima han passat tres situacions des de l’estiu del 2011 fins ara, que per al seu grup han estat molt greus. La primera, és que el Govern de la Generalitat, en el moment en què més necessiten de la renda mínima, la restringeix dràsticament, endurint les condicions d’accés i de percepció i expulsant del sistema de la renda mínima 12.000 persones en el conjunt del país. La segona, que és que es va produir un veritable caos de gestió a partir d’una presumpció generalitzada de frau, que va estigmatitzar els col·lectius més vulnerables perceptors d’aquesta prestació, i que avui encara no han superat del tot. Pel que fa a la tercera, indica que és que un cop restringida i feta la retallada en la prestació, el Govern tampoc no compleix amb la percepció de les rendes mínimes d’aquelles persones que compleixen les noves condicions d’accés. Creuen que cal redefinir la RMI, però en un sentit absolutament contrari al del Govern de la Generalitat i al del Partit Popular, ja que el seu grup defensa la renda bàsica de ciutadania universal. Pensa que s’ha de fer un procés de transició cap a un ingrés garantit com a dret de la ciutadania que desmercantilitzi la vida de les persones i garanteixi el dret a l’existència. Són conscients que això és un canvi que no es pot fer d’avui per a demà, però opinen que la RMI s’ha d’enfortir en aquesta 2924 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   direcció. Conclou dient que creuen que la proposta del Grup del PSC va en el sentit de reforçar la RMI, per tant, li donen ple suport. El Sr. Laporta expressa el vot a favor del seu grup. Afirma que estan d’acord que la RMI ha ajudat a pal·liar la pobresa extrema, però constata que ara es troben amb una barreja de pobresa estructural amb la sobrevinguda, la qual cosa, a més, afecta encara més la situació que estan patint de crisi econòmica i de manca de recursos, atès que l’Administració cada vegada veu més minvats aquests recursos. Per aquest motiu, pensa que és més necessari que mai adequar els programes a les necessitats reals de la població, agilitar la coordinació entre organismes i vetllar perquè tots els processos es facin amb la màxima eficàcia i rapidesa. Remarca que sobretot cal no deixar cap persona desatesa, i considera que no és tolerable l’acumulació d’expedients o respostes als ciutadans en terminis superiors als tres mesos. Si cal, demanen que el govern municipal insti la Generalitat a reforçar el personal que gestiona tots aquests expedients, ja que així es guanyarà en eficiència i també, ben segur, en transparència. Opina que la ciutadania té dret a ser informada sobre el perquè se li denega la sol·licitud, motiu pel qual diu que estan reivindicant la transparència. Considera que els canvis estructurals són difícils, que s’han de pensar des d’una visió global i d’una manera transversal en tots els àmbits; concretament fa referència a l’habitatge, als serveis socials, a la salut i molt especialment a l’ocupació, on diu que calen polítiques actives d’ocupació, amb contractacions que afavoreixin les empreses amb responsabilitat social, apostant pels sectors emergents i les noves tecnologies, fomentant també l’emprenedoria i, en definitiva, apostant per la capacitat transformadora que sempre ha caracteritzat aquesta ciutat. La Sra. Fandos proposa un canvi d’ordre respecte als punts del text de la proposició. Concretament, demana que s’agrupin els punts 1, 2, 4 i 5, que són els que tenen relació amb l’acció d’instar la Generalitat de Catalunya, i que, després, posin els punts 3 i 6, que són els que fan referència a l’acció d’acordar per part de l’Ajuntament de Barcelona. Manifesta que, amb aquesta nova estructura del text, el seu grup hi votaria a favor. Explica que estan d’acord amb el primer punt, ja que entra dins l’acord que va fer la Generalitat de Catalunya amb totes les entitats. Quant al segon, diu que també hi estan d’acord, tot i que matisa que el govern municipal només pot instar, tot i que esperen que dins el termini de tres mesos es pugui fer i afegeix, que també els sembla bé que llavors es posi el motiu, és a dir, si ha estat per manca de pressupost o si ha estat pels motius que siguin. Assegura que també demanaran la compensació, però afirma que són conscients del que està passant a la Generalitat de Catalunya. Expressa que també hi estan d’acord amb la resta. Comunica que li consta que, d’alguna manera, el Departament d’Empresa i Ocupació està mirant de fer-ho, però diu que tots són conscients del que està passant amb els fons ocupacionals, que han patit una retallada important. Conclou reiterant que instaran la Generalitat, però demanen que tots els grups municipals que avui voten a favor d’aquesta proposició, els ajudin perquè puguin continuar tenint els fons ocupacionals, ja que, si no, també serà difícil que la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona puguin fer polítiques ocupacionals. La Sra. Moraleda agraeix el vot favorable de tots els grups. Pensa que han fet un pas endavant en la defensa dels drets que tenen els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, especialment de les gairebé 1.000 persones que a l’agost del 2011 estaven rebent la RMI i van rebre la sotragada, de les quals hi ha gairebé 600 que no l’han tornat a recuperar i que, per tant, no saben, en aquests moments, la situació en què es troben. En aquest sentit, pensa que és bo que tinguin unanimitat per defensar aquestes polítiques, que diu que per al seu grup són essencials perquè els han permès des de fa molts anys evitar que un col·lectiu feble de la ciutat pugui tenir alguna eina per poder començar a elaborar el seu propi projecte de vida; eina que, malgrat sigui una eina petita per a ells, és fonamental i els permet viure o sobreviure amb una certa dignitat. Per acabar, agraeix a la Sra. Fandos la millora de la redacció del text de la proposició. El Sr. Gomà s’alegra molt que aprovin per unanimitat aquesta nova proposició i que l’Ajuntament de Barcelona torni a expressar institucionalment que cal la RMI i que cal enfortir-la. No obstant això, diu al govern municipal que sigui exigent i que NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2925   planti cara al conseller Mena per dir-li que les persones en situació d’alta vulnerabilitat social tenen tot el dret del món a cobrir les seves necessitats bàsiques com a dret de ciutadania, i que avui el conseller Mena ho està agredint sistemàticament, cosa que reivindica que no pot ser, tal com diu que aquest Ajuntament ho ha expressat sistemàticament i avui ho tornen a expressar. La Sra. Fandos agraeix les altres intervencions i lamenta la referència que el Sr. Gomà ha fet al conseller Mena, que creu que diu poc del Sr. Gomà. En aquest sentit, li replica que estan intentant aprovar-ho tot en positiu i li sembla que no cal fer referències personals. Per acabar, reitera que han d’intentar sumar tots en positiu. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Primer.- instar al Govern de la Generalitat per a que: 1. Redefineixi la RMI per adequar el programa a les necessitats derivades del context socioeconòmic actual, tal com es preveu al Document de propostes per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya. 2. Davant la manca d’informació als sol·licitants i, donat el col·lapse que pateixen els expedients de la RMI, se’ls comuniqui, a més de la resolució de l’expedient, la causa de l’endarreriment del mateix en el termini de tres mesos. 3. Compensi a l’Ajuntament de Barcelona pels recursos extraordinaris que s’estan donant per donar resposta a les situacions d’emergència social, com ajuts per deutes de lloguer, ajuts per pagament de subministraments bàsics, ajust per evitar desnonaments, ajuts per aliments entre altres, com a conseqüència dels canvis legislatius, de les irregularitats i deficiències dels últims canvis de models de cobrament i de control de les RMI i del col·lapse dels expedients des del maig de 2011. 4. El Departament d’Empresa i Ocupació presenti i desenvolupi de manera immediata projectes i accions de reinserció sociolaboral alternatives, adreçades a les persones que han quedat excloses en el seu accés a la RMI per l’aplicació del nou decret, tenint en compte que els ajuntaments no poden assumir les noves demandes socials provocades per aquest fet. Segon.- 1. Informar a tots els sol·licitants de la prestació del dret que tenen d’interposar un recurs d’alçada si es produeix la desestimació de la sol·licitud per silenci negatiu així com de la forma i terminis per fer-ho. 2. Notificar l’acord d’aquesta Comissió al Departament d’Empresa i Ocupació i al Departament de Benestar i Família, a la Mesa del Parlament i els grups presents al Parlament de Catalunya i a les entitat municipalistes. Del Grup Municipal PP: 9. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: I) Instar a la Generalitat a reduir els terminis de tramitació per a la concessió i la renovació de la targeta d’aparcament per a persones amb discapacitat. II) Que el Govern municipal estudiï centralitzar la gestió en un únic ens administratiu per tal d’agilitar la tramitació. III) En cas de renovació, garantir la continuïtat del servei fins que no s’atorgui o es denegui la nova targeta. La Sra. Martín presenta la proposició. Argumenta que actualment la targeta d’aparcament de vehicles de persones amb discapacitat, regulada pel Decret 97/2002, de 5 de març, dóna als ajuntaments la competència per a la seva tramitació i estableix que el termini màxim d’atorgament o renovació és de quatre mesos. Des del PP creuen que les persones amb discapacitat no es poden veure coartades en els seus drets per culpa de la tardança de l’Administració en resoldre un tràmit administratiu. Recorda que també l’Ajuntament de Barcelona reconeix que el termini de concessió d’aquesta targeta és de cinc mesos, cosa que demostra que no està aplicant els criteris de bona administració que estableix la Llei 26/2010, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya. 2926 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Explica que aquest termini tan llarg fa que, en cas de renovació o, fins i tot, de robatori de la targeta, les persones hagin d’esperar més de quatre mesos per obtenir una nova targeta, període durant el qual no tenen cap certificat o una altra targeta que els permeti acreditar la seva vigència. En aquest sentit, opina que cal que l’Ajuntament actuï amb criteris d’eficiència i celeritat en la tramitació d’aquesta targeta i redueixi els terminis, tant per a la seva concessió com per a la seva renovació i que no hi hagi cap període de temps en què el titular quedi desprotegit d’aquest dret. Exposa que la simplificació i racionalització administrativa que indica l’article 34 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, demana que l’Ajuntament prengui les mesures necessàries perquè sigui únicament un ens administratiu el que gestioni la targeta d’aparcament, tal com fan altres comunitats, com per exemple la Rioja, el País Basc i la Comunitat d’Andalusia, que ha establert el servei de resposta immediata i lliura la targeta en un termini màxim de dos dies, si el sol·licitant, naturalment, compleix amb tots els requisits. Constata que el Pla d’actuació municipal (PAM), ja en el període 2004-2007 establia possibilitar el tràmit via Internet de les targetes d’aparcament, amb la simplificació administrativa que això suposa i els avantatges per a les persones amb mobilitat reduïda. No obstant això, s’exclama que la realitat és que, a dia d’avui, vuit anys després de l’aprovació del PAM del 2004, el tràmit encara s’ha de fer presencialment a les oficines d’atenció al ciutadà. La Sra. Díaz agraeix la transacció feta amb el Grup del PP i manifesta el vot a favor del seu grup, perquè lluiten contra l’exclusió i contra aquest desavantatge que, fins i tot, en l’informe i diagnòstic dels impactes de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de la ciutat de Barcelona, en el punt 3.1.2, es parla de la mobilitat i, si més no, es reconeix tota la tasca feta per l’Ajuntament de Barcelona per reforçar i donar suport a les persones amb discapacitat. Proposa que hi hagi un títol provisional que doni dret a poder demanar l’aparcament i a fer la reserva de mobilitat reduïda, així com a gaudir dels avantatges que suposa poder aparcar en càrrega i descàrrega i en zona blava sense pagament. El Sr. Gomà expressa el vot a favor del seu grup, ja que tant en el marc de l’Institut com en algun altre marc ho han pogut compartir i, per tant, se sent satisfet de poder donar aquest suport a la proposició, i espera que continuïn treballant en aquesta direcció. El Sr. Laporta manifesta el vot a favor del seu grup, atès que comparteixen l’esperit de la proposició, i afegeix que la síndica fa poc temps que també ho reclamava. També demanen més celeritat i una utilització de criteris de gestió eficient en la tramitació i la renovació d’aquesta targeta d’aparcament per a persones amb discapacitat. Consideren intolerable que el temps de resposta sigui de quatre a sis mesos. La Sra. Rognoni expressa el vot a favor del seu grup. Comunica que ja tenen prevista una reunió entre Mobilitat i l’IMD per treballar en aquesta línia, tant pel que fa a l’anàlisi de la doble intervenció, que realment creuen que no té sentit, com a poder fer el tràmit d’una manera més ràpida. Puntualitza que miraran la manera d’agilitar-lo, però comenta que no deixa de ser l’ús d’un espai públic, cosa que implica l’obertura d’un expedient i, en aquest sentit, han d’estudiar exactament com ho poden fer per donar-li la màxima sortida amb la normativa municipal vigent. Expressa també el seu acord amb la transacció feta pel Grup del PSC, ja que ho considera prioritari. En relació amb la renovació, diu que el problema el tenen amb la llei, que els obliga a fer el mateix procediment. En aquest sentit, proposa aquestes opcions: o bé insten a una modificació, o bé que les persones ho demanin amb antelació suficient per complir aquest termini, o bé treballar aquestes dues opcions alhora. La Sra. Martín mostra la seva satisfacció per l’aprovació d’aquesta proposta per unanimitat, i agraeix a tots els grups, sobretot al govern municipal, l’esforç, ja que amb aquesta proposta donen un pas endavant per transformar una mica l’Administració actual cap a una administració àgil i eficaç perquè tothom hi surti guanyant. La Sra. Rognoni expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Díaz expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2927   expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: I) Instar a la Generalitat a reduir els terminis de tramitació per a la concessió i la renovació de la targeta d’aparcament per a persones amb discapacitat. II) Que el Govern municipal estudiï centralitzar la gestió en un únic ens administratiu per tal d’agilitar la tramitació per fer-la efectiva en el termini d’un mes. III) En cas de renovació, garantir la continuïtat del servei fins que no s’atorgui o es denegui la nova targeta. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 10. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 1.- Expressar el rebuig al RDL 16/2012 perquè significa un greu retrocés en els avenços aconseguits en polítiques sanitàries en els darrers 30 anys de democràcia al nostre país i en la concepció del dret universal a la salut. 2.- Instar a la Generalitat de Catalunya per a que mantingui l’atenció sanitària complerta, per mitjà del Consorci Sanitari de Barcelona, a totes les persones empadronades a la nostra ciutat. 3.- Comprometre’s, a través de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i el Consorci Sanitari de Barcelona, a mantenir i fer extensius tots els programes de salut pública a tota la ciutadania empadronada, aportant els recursos que siguin necessaris. Tractat conjuntament amb el punt número 4 de l’ordre del dia. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot contrari del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal UpB: 11. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda establir una mesa de negociació amb els responsables dels 15 Plans Comunitaris de la ciutat, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per tal de definir millores en els processos de sol·licitud i atorgament de subvencions i redactar les bases del règim laboral dels tècnics comunitaris. El Sr. Gomà comenta que aquesta proposició es tracta conjuntament amb el Seguiment de prec presentat pel grup ICV-EUiA que correspon al punt número 20 de l’ordre del dia. El Sr. Laporta presenta la proposició del seu grup. Dóna la benvinguda als representants dels plans comunitaris de Sagrada Família, Ciutat Vella, Barceloneta i Poble-sec. Argumenta que Barcelona té quinze plans de desenvolupament comunitari en marxa i que el gener del 2012 la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports va aprovar una proposició que establia el compromís de mantenir aquests plans i de donar suport econòmic a les entitats que els desenvolupen als barris. Exposa que les entitats gestores presten un servei molt important a la ciutat en la millora de la qualitat de vida dels barris, fomentant la convivència i la inclusió social, però que tenen una fragilitat molt contrastada que ve donada pel sistema de finançament al qual estan sotmeses. Considera que pel fet que siguin projectes de transformació que es desenvolupen durant un període de temps determinat, no és eficient que estiguin sotmesos a l’actual sistema de subvencions anuals i que no hi hagi una taula interna d’interlocució coordinada i conjunta amb tots els actors implicats. Recorda que un estudi de l’Ajuntament de Barcelona del 2010 ja posava de manifest que una de les principals amenaces detectades era el sistema de finançament. S’exclama que han passat dos anys i que les dificultats persisteixen, per la qual cosa troben adient la creació d’una mesa de negociació en la qual estiguin els representants d’aquestes quinze comunitats, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, tant en l’àmbit de districte com en l’àmbit municipal. Assenyala que la finalitat és la coordinació conjunta de tots els agents implicats, la interlocució única amb el govern municipal, la recerca de solucions a 2928 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   les dificultats financeres, de liquiditat de les entitats gestores i d’estipular una fórmula consensuada per tothom, i el format contractual dels tècnics comunitaris per evitar la precarietat laboral a la qual s’enfronten actualment. Reconeix el gran esforç que s’ha fet des de l’Ajuntament de Barcelona, però opina que no és suficient i que cal anar més enllà i impulsar aquesta eina que permeti enriquir l’entesa i el coneixement mutu, facilitar la coordinació d’accions i cercar solucions a aquestes dificultats financeres i de liquiditat de les entitats. Constata que, en definitiva, el que es pretén és créixer en eficiència. El Sr. Gomà formula el seguiment de prec. Argumenta que el mes de novembre del 2011 el seu grup va presentar un prec en aquesta Comissió i que el govern el va acceptar, per la qual cosa un cop passats aquests quatre primers mesos de l’any els ha semblat oportú que el govern pogués explicar fins a quin punt avui s’està complint el compromís que el govern va adoptar aleshores. Aprofita també ja la seva intervenció per donar el ple suport del seu grup a la proposició que presenta el Grup d’UpB. La Sra. Moraleda manifesta el vot favorable del seu grup, ja que la proposta que va presentar el seu grup, el 20 de gener de 2012, va ser aprovada per unanimitat i els van dir que el govern tenia aquest compromís i que, fins i tot, es miraria que, durant aquest any 2012, se’n milloressin les condicions. La Sra. Martín expressa el vot a favor del seu grup, atès que estan a favor de tot el que suposa un enfortiment dels plans comunitaris i de la seva aplicació. Manifesta que es fan ressò de les preocupacions que tenen moltes entitats que estan gestionant aquests setze plans de desenvolupament comunitari. Per aquest motiu, creuen important, primer, que s’aclareixi la situació actual entre les parts implicades; segon, que s’adopti una posició clara que permeti el suport necessari a les entitats que els porten endavant per part de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona; tercer, que es doni llum a aquestes iniciatives socials, i quart, que es permeti continuar amb el desenvolupament i l’increment d’aquests plans comunitaris a la ciutat. El Sr. Miret agraeix que el president i la resta de grups hagin acceptat l’avançament del punt de l’ordre del dia, atès que, per motius personals, haurà de marxar abans. Expressa el vot a favor del seu grup, tot i que fa algunes matisacions. En primer lloc, considera que establir una mesa de negociació quan un dels actors no hi és, com és el cas de la Generalitat de Catalunya, li sembla que no ho poden fer i proposa que primer suggereixin al Govern català la possibilitat d’incorporar-se a aquesta mesa. Puntualitza que, ara per ara, només tenen 14 plans comunitaris, que són: Barceloneta, Casc Antic, Sagrada Família, Poble-Sec, la Salut, el Carmel, Ciutat Meridiana, Roquetes, Trinitat Nova, Verdum, Baró de Viver, Navas, Poblenou i Besòs-Maresme. Comenta que potser aquest quinzè que balla és el de les Corts, que ha passat, de comú acord entre les parts, directament a Acció Comunitària. Opina que s’hauria de matisar el règim laboral dels empleats d’aquestes entitats, atès que hi ha un conveni del sector i cada empresa té o pot tenir les seves condicions específiques. Per la qual cosa el que volen és, sobretot, garantir una certa continuïtat. En relació amb el prec, diu que el govern municipal ha complert estrictament amb allò que va manifestar. Concreta que tenen la disponibilitat pressupostària per a l’any 2012 de 407.274 euros, que formen una part de l’àrea directament i les altres són les aportacions dels districtes, amb una excepció, que és el barri del Besòs, que diu que ha preferit anar a través d’una convocatòria de subvenció. Afegeix que la Generalitat de Catalunya ha de fer una aportació teòrica per a enguany de 382.000 euros, i admet que la Generalitat ha considerat oportú no celebrar reunions pertinents per tal d’elaborar el contingut dels plans comunitaris fins al mes de maig, i que, per tant, a hores d’ara, no s’ha pogut fer cap reunió. Fa saber que s’han fixat les bases al febrer, que s’ha convocat la resolució a finals de març i que, fins al dia d’avui, la previsió del Govern de la Generalitat és que resoldrà les convocatòries d’aquestes subvencions a finals de juny. Dóna a conèixer que el termini d’execució enguany era per a tres anys, però apunta que, després dels acords de govern d’avui, en principi podria ser que hi hagués alguna NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2929   dificultat i que, per tant, hauran de veure amb la Generalitat què faran en aquesta qüestió. Conclou dient que la voluntat hi és tota, però comunica que, en aquest moment, no té més notícies pràcticament que les que tenen els grups municipals, a través de les notes de premsa sobre l’aturada de les subvencions per part de la Generalitat i, que, per tant, no pot avançar res més fins que no hi parli. El Sr. Laporta agraeix el suport a la proposició a tots els grups municipals. Contesta al Sr. Miret que, tot i entenent totes les reserves que ha fet sobre la situació laboral, matisa que es referia a impulsar la continuïtat en la mesura del possible, però respectant els convenis existents. Entén també les cauteles respecte al matís que ha fet de la notícia de darrera hora d’avui sobre l’aturada de les subvencions. La Sra. Moraleda comenta que, després de les últimes paraules del Sr. Miret, creu que la millor estratègia que haurien de liderar com a Ajuntament de Barcelona és precisament enfortir els programes que ja tenen i prioritzar on apliquen les noves eines per tal d’anar en la bona direcció, i en posa com a exemple el barri del Poble-sec, que seria un bon barri per aplicar el projecte Radars, ja que el seu pla comunitari precisament té un projecte d’acompanyament de la gent gran per evitar l’exclusió social. La Sra. Martín demana que els facin arribar, com més aviat millor, una llista dels plans comunitaris existents per tenir-ne les dades exactes. El Sr. Gomà també demana la llista dels plans comunitaris. El Sr. Miret contesta que demà mateix els farà arribar a tots els grups municipals la llista amb els plans comunitaris. El Sr. Gomà agraeix la resposta al prec del govern municipal. Manifesta que no té cap mena de dubte del seu compromís, tant des del punt de vista pressupostari com de voluntat política, de tirar endavant els plans comunitaris i el conjunt de l’acció comunitària a la ciutat. Amb tot, pensa que aquí el paper de la Generalitat de Catalunya sempre ha estat fràgil, i constata que des del govern municipal sempre han hagut de treballar molt a fons perquè la Generalitat mantingui la seva aposta per l’acció comunitària a la ciutat, per la qual cosa creu que la unitat institucional de l’Ajuntament de Barcelona per defensar l’acció comunitària en el conjunt de barris de la ciutat és molt important. Manifesta que l’anunci d’aquest matí del Govern català els ha caigut com un gerro d’aigua freda. Conclou dient que tots hauran de redoblar els esforços perquè el conjunt de fragilitats que encara romanen, des del punt de vista del finançament dels plans comunitaris, sobretot per part de la Generalitat, es puguin solucionar al més aviat possible. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda establir una mesa de negociació amb els responsables dels 15 Plans Comunitaris de la ciutat, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per tal de definir millores en els processos de sol·licitud i atorgament de subvencions així com per abordar la situació laboral dels tècnics comunitaris. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 12. Que el govern de la ciutat, en l’elaboració definitiva del Pla d’Actuació Municipal, inclogui en les seves línies prioritàries, l’elaboració del Pla Director de les Polítiques d’Adolescència i Joventut, el seguiment i implementació del vigent Pla d’Equipaments Juvenils i l’aposta per fer polítiques afavoridores de l’emancipació juvenil des de tots els seus pilars. Tractat conjuntament amb el punt número 3 de l’ordre del dia. Es dóna per tractat. 2930 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Del Grup Municipal PP: 13. Que el Govern municipal insti al Consorci de Serveis Socials de Barcelona a estudiar la reorientació, de forma temporal, de les places de centre de dia que es troben buides en espais per acollir altres prestacions i/o serveis socials deficitaris a nivell de ciutat. La Sra. Martín formula el prec. Argumenta que actualment, segons la informació de què disposen, a Barcelona hi ha una oferta de 622 places públiques de centres de dia, mentre només estan ocupades 329, cosa que significa que el 47% de les places de centres de dia es troben buides i sense cap utilització, mentre que altres serveis socials tenen dèficit de places. En posa com a exemple l’oferta per a la memòria per a pacients amb Alzheimer; els casals de gent gran, que en aquests moments 19 barris de la ciutat no disposen d’aquest servei de proximitat; els espais familiars, que durant el curs 2010-2011, 157 famílies es van quedar sense plaça a la xarxa d’espais familiars; i els espais polivalents intergeneracionals. Per aquest motiu, consideren que cal estudiar com està la situació real d’aquests equipaments a Barcelona i fer un mapa de l’ocupació actual i redefinir les polítiques socials en aquests equipaments. La Sra. Fandos li accepta el prec, ja que assegura que ho estan fent. Aclareix que els centres de dia que són de titularitat municipal són el Fort Pienc i Casa Bloc, els quals diu que tenen un percentatge d’ocupació del 95%. Reconeix, però, que hi ha centres de dia de titularitat pública no municipal que tenen un 16% de places sense ocupar de dilluns a divendres, i que això augmenta de cara als caps de setmana. Explica que el problema és que si s’hagués acabat de desenvolupar la Llei de la dependència tal com estava programada, probablement aquestes places no estarien buides, i que per aquest motiu estaven esperant que es desenvolupés aquesta llei. Afirma, però, que en vista que això s’allarga, estan d’acord que hi hagi provisionalment aquesta ocupació. La Sra. Martín agraeix l’acceptació d’aquest prec. Es dóna per tractat. 14. Instar al Govern de la Generalitat a posar en marxa, de forma prioritària, el carnet del cuidador que identifiqui a les persones cuidadores habituals dels pacients amb Alzheimer i altres demències, per tal que puguin acompanyar aquests pacients en l’accés als serveis sanitaris i la realització de proves complementàries, millorant l’atenció, l’accessibilitat i la confidencialitat d’atenció d’aquestes persones al sistema sanitari. La Sra. Pajares formula el prec. Exposa que el que pretén és facilitar l’accessibilitat i l’atenció als serveis sanitaris de les persones amb discapacitat intel·lectual greu, autisme sever, Alzheimer o altres tipus de demències, ja que un acompanyant, ja sigui un familiar o el cuidador habitual, en la realització de les proves, en les visites mèdiques, en les proves complementàries i en les urgències, permet a aquestes persones evitar possibles situacions d’ansietat, així com també possibilita donar suport a les persones cuidadores habituals. La Sra. Iniesta li accepta el prec i, com a delegada de Salut, fa un reconeixement a tots els cuidadors no professionals. Destaca que des del 2008 Barcelona té la Xarxa de Famílies Cuidadores i dóna a conèixer que des del Consorci Sanitari de Barcelona estan fent tota una sèrie d’accions per facilitar l’acompanyament d’aquests tipus de pacients als centres sanitaris. Explica que, en l’àmbit del Pla Salut de Catalunya, hi haurà una experiència pilot a Barcelona, concretament a l’Esquerra de l’Eixample, amb la targeta «Cuida’m», que identificarà aquelles persones que per les seves característiques clíniques especials necessiten tenir aquesta atenció, tant pel que fa a l’accés com després, una vegada s’ha arribat al sistema sanitari, i assegurarà la possibilitat que hi hagi un acompanyant que estigui al costat del pacient. Per acabar, diu que en el transcurs de diferents comissions els podran donar compte de com està evolucionant aquesta experiència i indica que si volen més informació sobre aquesta targeta els la poden facilitar. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2931   La Sra. Pajares agraeix les explicacions a la Sra. Iniesta. Reconeix que hi ha aquesta prova pilot, però pensen que és prioritari donar-li una empenta a aquest programa, ja que a Barcelona s’estima que unes 110.000 persones són cuidadores de persones amb dependència i, per tant, d’alguna manera, no tan sols s’ha de reconèixer la seva feina, sinó que també cal ajudar-les. La Sra. Iniesta reitera que l’experiència pilot serà a l’Esquerra de l’Eixample, amb cinc ABS i també amb els CESMAR i els CSMIJ, i es compromet a anar-los-en informant. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 15. Que en el marc d’aquesta Comissió o en el Consell Plenari de l’Ajuntament, el govern municipal presenti, en el termini de dos mesos, l’Informe d’evolució del Pla Municipal per al col·lectiu LGTB, tal com es preveu en el mateix Pla. El Sr. Gomà formula el prec. Argumenta que ara ja fa dos anys que es va aprovar el Pla del col·lectiu LGTB, en què en el seu apartat de seguiment es diu textualment: «Elaborar un informe d’avaluació del Pla municipal per al col·lectiu LGTB cada dos anys per tal de presentar-lo a la comissió de ple corresponent i, si escau, al Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona.» La Sra. Vila recorda que aquest pla, que destaca que es va aprovar durant el mandat anterior, no es va sotmetre a votació, però afegeix que, tot i així, el govern municipal actual se l’ha fet seu, perquè pensa que s’ha fet una feina important amb les entitats del sector. Per aquest motiu, informa que ja estan prenent mesures per anar desenvolupant tots els objectius que marcava aquest pla i, per tant, diu que no tindran cap problema, quan arribi el moment escaient, d’explicar la situació d’execució en la qual es troba. El Sr. Gomà mostra la seva satisfacció pel compromís del govern municipal i celebra que se’l faci seu i que en aquesta Comissió puguin tenir l’oportunitat de debatre i de contrastar la seva evolució en el termini que es marcava en el text del Pla. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 16. Que l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports col·labori amb la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya per estimular la creació i reconeixement internacional de les Federacions Catalanes de BMX i de monopatí, i que promocioni la pràctica d’aquests esports extrems. El Sr. Laporta formula el prec i felicita a la Sra. Fandos per l’actuació decidida que ha tingut per aconseguir que aquests jocs se celebrin a Barcelona. Argumenta que Barcelona serà la seu dels X Games del 2013, 2014 i 2015, que diu que és l’esdeveniment esportiu més important dels esports extrems en l’àmbit mundial i que, segons les informacions publicades, el govern municipal vol aprofitar per establir nous lligams amb el col·lectiu de patinadors de Barcelona i construir instal·lacions fixes per a la pràctica del monopatí urbà i del BMX. La Sra. Fandos agraeix al Sr. Laporta i a tots els grups municipals el suport que han donat al govern municipal per poder aconseguir aquesta nova cita esportiva. Li accepta el prec, ja que creuen, com diuen en el Pla estratègic de l’esport, que els grans esdeveniments han de servir, sobretot, per promoure aquells esports a la ciutat. Creu que Barcelona ja és una capital dels esports extrems i pensa que ara el que han de fer és ordenar-los i crear uns espais on es puguin dur a terme. Per acabar, manifesta el suport, no només a les federacions que s’esmenten en el prec, sinó a qualsevol federació esportiva per tot allò que reverteix favorablement per al país, per a la identitat i la cultura i per al reconeixement internacional. El Sr. Laporta agraeix l’acceptació del prec. Es dóna per tractat. 2932 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   17. Que l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports identifiqui espais públics, zones verdes i parcs de la ciutat on es puguin habilitar zones de «parc saludable», i en planifiqui la seva instal·lació. El Sr. Laporta formula el prec. Argumenta que la Unió Europea ha declarat l’any 2012 com a Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat Generacional i recorda que el mes de gener del 2012 el seu grup va presentar una proposició, que es va aprovar per unanimitat, per tal de definir un programa d’esport i activitat física dels espais públics de la ciutat que inclogui les zones estratègiques per a la pràctica esportiva, com el Front litoral, el riu del Besòs, Collserola, Montjuïc i els grans parcs de la ciutat. La Sra. Fandos li accepta el prec, ja que va molt en la línia del que el govern municipal diu i perquè creuen que, en aquest moment, és molt important que hi hagi espais esportius per a la gent gran en els parcs. En aquest sentit, assegura que ja tenen pressupostos del que costen aquestes instal·lacions d’aquests parcs i esperen acabar de tenir el pressupost tancat del Pla d’inversions per saber exactament els diners que l’àrea d’Esports hi podrà disposar. Afegeix que no només posaran aquestes instal·lacions per a gent gran, sinó que també augmentaran els circuits esportius que ja té la ciutat, perquè realment en calen més. Quant al tema de les platges, afirma que això és una mica més difícil, però assegura que també ho faran. Dóna a conèixer que el que estan fent és un estudi de com haurien de reordenar tot el que és el Front marítim, és a dir, des del principi de l’Hotel Vela fins al Fòrum, perquè les platges puguin ser uns espais molt més utilitzables de cara a l’esport. El Sr. Laporta agraeix l’acceptació del prec a la Sra. Fandos. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 18. Quin serà el funcionament i difusió del servei de suport al bany per a persones amb mobilitat reduïda aquest estiu? I quan es pensa convocar la comissió de participació de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat per explicar- ho? La Sra. Díaz formula la pregunta. Argumenta que Barcelona ha estat sempre capdavantera en temes de promoció i defensa dels drets de les persones amb discapacitat. En aquest sentit, recorda que l’any 1997, a la platja de la Nova Icària, es va fer una prova pilot i es va instal·lar un servei de suport al bany per a persones amb mobilitat reduïda, amb la col·laboració de l’Associació Barnataris, a petició de la vocalia de persones amb discapacitat de l’Associació de Veïns de Sant Martí, que van donar suport al bany de les persones amb discapacitat. Remarca que aquest model va servir per adaptar altres platges arreu de tot l’Estat, i assenyala que l’any 2001 es va presentar el Pla d’accessibilitat de platges de l’Estat a la platja de la Nova Icària i que, amb els anys, el projecte de platges accessibles amb servei de suport al bany s’ha ampliat a la platja de la Nova Icària, a la Barceloneta i a la zona de banys del Fòrum. Per acabar, s’exclama que fa nou mesos que l’Institut no convoca cap tipus de reunió amb aquest col·lectiu, i recorda que l’Informe de diagnòstic de l’impacte de la Convenció de les Nacions Unides de persones amb discapacitat, en el seu punt 20T reclama i reivindica el dret a la participació d’aquestes persones. La Sra. Rognoni afirma que el suport de bany recau dins l’Àrea de Medi Ambient, del Servei de Platges, de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i de la Creu Roja, que tenen un projecte molt cohesionat. Respon que el funcionament és el mateix que l’any passat i que els horaris són: el juny, caps de setmana i festius; el juliol, agost i primera quinzena de setembre, tots els dies; i segona quinzena de setembre, caps de setmana i festius. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2933   Comunica que, per segon any, el punt de suport al bany que estava ubicat normalment a la platja de Sant Sebastià es trasllada a la platja de la Barceloneta, a l’alçada de l’espai de mar, i als porxos del passeig Marítim de la Barceloneta 5. Comenta que no està previst l’increment del servei, perquè, atesa la situació econòmica, no el poden incrementar, sinó que només el poden mantenir, i comenta que han canviat la cadira per accedir a l’aigua per una de nova. Fa avinent que es farà la difusió a través de la web Barcelona accessible i la web de turisme, de totes les entitats implicades, i també en el punt de prestació dels serveis, on hi haurà informació escrita dels dies i els horaris del servei. Pel que fa a la participació, fa saber que, a partir d’ara, és una taula, creada expressament per això, que ja s’havia fet i que estava formada per tècnics de Parcs i Jardins, per dues entitats, per persones que treballen amb persones discapacitades, per veïns del districte de Sant Martí, etc. Indica que normalment es fan dues reunions a l’any: una, en acabar la temporada per fer la valoració i una altra, en començar la temporada, la qual està prevista per al proper 29 de maig. La Sra. Díaz considera que s’ha de posar l’accent en la informació als usuaris, ja que li sembla bé que la informació estigui penjada a la pàgina web, però pensa que és important que n’hi hagi una de més propera al ciutadà perquè tothom pugui saber que tenen el suport i també perquè tothom conegui els horaris. La Sra. Rognoni contesta que recull les indicacions sobre la informació i l’horari. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 19. Quines són les gestions realitzades i els resultats assolits fins ara en relació a l’actuació 5.12: Actuacions als països d’origen? El Sr. Gomà formula la pregunta. Argumenta que fa referència a la mesura de govern que la Sra. Fandos va presentar en el Plenari del mes d’octubre del 2011 sobre les actuacions de millora i nou impuls d’hàbits, i afegeix que per la rellevància que pot tenir en el context del col·lectiu sobre el qual s’està tractant els sembla adient que el govern municipal els doni aquesta informació. La Sra. Vila informa que el que s’ha estat fent fins ara és treballar per poder assentar les bases d’un futur treball i, concretament, que ara s’està fent la feina de recerca i de treball identificant els actors que podrien col·laborar amb l’Ajuntament in situ, a través de les ONG i també a través dels diferents òrgans oficials. Fa saber que s’està cercant l’entitat que tingui un grau d’especialitat més important perquè pugui ser realment més eficient i més efectiva aquesta mesura. Afegeix que s’ha començat a treballar amb el Departament d’Economia i Empresa de la Generalitat de Catalunya per mirar d’incorporar en el projecte empreses del país que també estiguin treballant allà o en alguna zona de l’entorn i que, d’alguna manera, puguin sumar complicitats per oferir sortides laborals diferents de les que aquestes persones busquen aquí. El Sr. Gomà li dóna les gràcies per la informació. Anima que aquest conjunt d’elements i d’actuacions que explica la Sra. Vila es puguin traduir en resultats concrets. Creu que és important, per l’enorme intensitat de la problemàtica d’aquest col·lectiu, que es pugui treballar en origen i, alhora, també que el conjunt de les mesures que hi havia a Barcelona es puguin desplegar, i que sempre es faci amb el màxim consens possible. Recorda que el seu grup ha rebutjat l’enduriment de la prohibició de la prostitució al carrer; no obstant això, afirma que estaran al costat de qualsevol tipus de mesura que signifiqui donar suport social a aquest col·lectiu per tal d’exercir en millors condicions o per poder tenir alternatives d’inserció laboral. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal ICV-EUiA: 2934 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   20. Que el Govern municipal informi de les gestions realitzades en relació al prec següent, tractat en la sessió de 16 de novembre de 2011: (M1115/1080) Que el Govern municipal asseguri la dotació dels recursos econòmics, materials i humans necessaris per tal de garantir la continuïtat i fer possible l’ampliació del nombre de Plans de Desenvolupament Comunitari a tots els districtes de la ciutat. Tractat conjuntament amb el punt número 11 de l’ordre del dia. Es dóna per tractat VI) Mocions No n’hi ha. VII) Declaració Institucional 21.Declaració institucional contra l’homofòbia i la transfòbia. La Sra. Ribas llegeix la declaració institucional de la manera següent: «La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Primer. Manifestar el reconeixement del dret de totes les persones a viure en igualtat de drets, en llibertat i en la diversitat afectiva. Segon. Refermar la declaració de Barcelona com a municipi respectuós amb la diversitat sexual de juny del 2012. Tercer. Treballar perquè l’Ajuntament de Barcelona segueixi sent una institució exemplar en la lluita per la igualtat de drets i la no discriminació per raó d’orientació sexual, tot impulsant entre d’altres les accions següents: Integrar el 17 de maig, Dia Mundial contra l’Homofòbia i Transfòbia, i el 28 de juny, Dia de l’Alliberament LGTB, dintre de les accions culturals i educatives del municipi. Vetllar per tal que el monument contra l’homofòbia situat al Parc de la Ciutadella, i símbol del col·lectiu LGBT i de la lluita compartida pels drets civils, sigui un espai conegut per la ciutadania i un espai formal de reconeixement. Donar compliment íntegre al Pla municipal LGBT, principal element per aconseguir que Barcelona sigui una ciutat convivencial per a totes les persones independentment de la seva identitat de gènere o orientació sexual. Emprendre la coordinació necessària entre els serveis d’infància i adolescència de l’Ajuntament i els centres educatius del municipi per tal de fer front i prevenir possibles casos de bullying LGTBfòbic.» S’aprova amb el vot favorable de CiU, PSC, ICV-EUiA i UpB i el vot contrari del PP. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20.35 h. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2935   Comissió de Presidència i Règim Interior Acta de la sessió del dia 16 de maig de 2012, aprovada el 20 de juny de 2012 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 16 de maig de 2012, s'hi reuneix la Comissió de Presidència i Règim Interior, sota la presidència de la Ima. Sra. Belén Pajares Ribas. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joaquim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Sònia Recasens i Alsina, Gabriel Colomé i Garcia, David Escudé i Rodríguez, Guillem Espriu Avendaño, Sara Jaurrieta Guarner, Xavier Mulleras Vinzia, Joaquim Mestre Garrido, Jordi Portabella i Calvete, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Antoni Vives i Tomàs, Ángeles Esteller Ruedas, Elsa Blasco Riera i Joan Laporta i Estruch. S'obre la sessió a les 10.05 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Ciutat Vella Del gerent municipal, de 30 de març de 2012, que adjudica a Integración Social de Minusválidos el contracte per als serveis operatius de control d'accés i manteniment per al bon funcionament dels urinaris públics, per als exercicis 2012- 2014, i per un import de 202.554,87 euros. 2. Districte de Ciutat Vella Del gerent municipal, de 27 d'abril de 2012, que adjudica a Proyectos e Instalación de manterial urbano, SA el contracte per a l'arrendament i manteniment de dos cabines de sanitaris públics automàtics i autorentables al Districte de Ciutat Vella, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 173.250,55 euros. 3. Del gerent municipal, de 18 d'abril de 2012, que adjudica a Sayos & Carrera, SL el contracte de l'assistència tècnica per a la gestió, control i seguiment de la facturació i del pressupost dels serveis de telecomunicacions de l'Ajuntament de Barcelona, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 70.658,40 euros. 4. Del gerent municipal, de 9 de maig de 2012, que adjudica a Ogilvyone WorldWide, SA el contracte que té per objecte el disseny audiovisual, multimèdia i multidispositiu: confecció de pàgines web i altres tasques necessàries al web de l'Ajuntament de Barcelona, per als exercicis 2012-2014, i per un import d'1.153.809,00 euros. 5. Districte de Ciutat Vella Del gerent municipal, de 3 de maig de 2012, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu als serveis auxiliars de suport al funcionament i activitats del Districte de Ciutat Vella, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 48.776,00 euros. 2936 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   6. Del gerent de recursos, de 16 d'abril de 2012, que convoca la provisió, per lliure designació, d'un lloc de treball de cap de departament de territori de la Gerència del Districte de Sant Andreu (nivell 26), i aprova les bases que han de regir aquesta convocatòria. 7. Del gerent de recursos, de 16 d'abril de 2012, que convoca la provisió, per lliure designació, de dos llocs de treball de personal administratiu d'Alcaldia (nivell 18), i aprova les bases que han de regir aquesta convocatòria. 8. Del gerent de recursos, de 16 d'abril de 2012, que convoca la provisió, per lliure designació, d'un lloc de treball d'assessor/a tècnic/a de la Sindicatura de Greuges de Barcelona (nivell 26), i aprova les bases que han de regir aquesta convocatòria. 9. Del gerent de recursos, de 30 de març de 2012, que convoca un concurs per a la provisió d'un lloc de treball d'assessor/a de la Direcció de Programa de Joventut (nivell 22), i aprova les bases que han de regir aquesta convocatòria. 10. Del gerent de recursos, de 24 d'abril de 2012, que convoca un concurs per a la provisió de dos llocs de treball de tècnic/a de prevenció i participació (nivell 24), i aprova les bases que han de regir aquesta convocatòria. 11. Del gerent de recursos, de 26 d'abril de 2012, que convoca un concurs per a la provisió d'un lloc de treball de responsable d'audiovisuals (nivell 18), i aprova les bases que han de regir aquesta convocatòria. 12. Del gerent de recursos, de 26 d'abril de 2012, que convoca un concurs per a la provisió d'un lloc de treball de suport operatiu (nivell 16), i aprova les bases que han de regir aquesta convocatòria. 13. Del gerent de recursos, de 26 d'abril de 2012, que convoca un concurs per a la provisió d'un lloc de treball de tècnic/a de Sala de Consulta (nivell 18), i aprova les bases que han de regir aquesta convocatòria. 14. De l’alcalde, de 20 d'abril de 2012, que cessa, com a personal eventual, el Sr. Jordi Torrades Aladren, l'adscriu en situació de comissió de serveis a l'Ajuntament de Barcelona i el nomena com a Gerent de l'Institut Municipal de Mercats. 15. De l’alcalde, de 25 d'abril de 2012, que cessa, com a personal eventual, el Sr. Ramon Massaguer Meléndez i el nomena com a Gerent adjunt de Coordinació d'Empreses i Entitats Municipals. 16. De l’alcalde, de 25 d'abril de 2012, que cessa, com a personal eventual, el Sr. Joan Angulo Arrese, l'adscriu en situació de comissió de serveis a l'Ajuntament de Barcelona i el nomena com a Gerent de Recursos. 17. De l'alcalde, de 9 de maig de 2012, que cessa, com a personal eventual, el Sr. Ramon Grau Fernández, adscrit a l'Institut de Cultura de Barcelona. 18. Del gerent de recursos, de 25 d'abril de 2012, que nomena la Sra. Anna Noguer Bardia per a ocupar el lloc de treball de responsable d'arxiu i gestió documental, adscrit al Servei de Coordinació de Centres de la Direcció Executiva del Sistema Municipal d'Arxius (Gerència de Recursos). 19. Del gerent de recursos, de 25 d'abril de 2012, que reintegra, procedent de l'Institut de Cultura de Barcelona, la Sra. Maria Raya de Cárdenas, i la nomena per ocupar el lloc de treball de responsable d'arxiu i gestió documental, adscrit al Servei de Coordinació de Centres de la Direcció Executiva del Sistema Municipal d'Arxius (Gerència de Recursos). NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2937   20. Del gerent de recursos, de 16 d'abril de 2012, que manté l'adscripció i adscriu a l'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona les persones que es relacionen en la resolució (tècnics superiors en educació i psicologia), en virtut d'un procés de mobilitat voluntària. 21. De l'alcalde, de 4 de maig de 2012, que adscriu, mitjançant encàrrec de funcions, el funcionari de carrera Sr. Pere Munuera Suriñach, amb la categoria de tècnic superior d'arquitectura i enginyeria, al lloc de treball de Director d'Auditoria Interna, adscrit a la Gerència Municipal. 22. Del gerent de recursos, de 16 d'abril de 2012, que modifiquen alguns apartats de bases aprovades en processos de selecció. 23. De l'alcalde, de 20 d'abril de 2012, que nomena tècnic/a mitjà/na d'arquitectura i enginyeria, de conformitat amb la proposta del Tribunal de Selecció del concurs oposició, torn lliure, les persones que es relacionen en la resolució. 24. De l'alcalde, de 25 d'abril de 2012, que dóna la conformitat per tal que es ratifiqui el nomenament provisional a favor de la Sra. M. Carmen Torres Morales, funcionària d'Administració Local amb habilitació de caràcter estatal, per a ocupar el lloc de treball d'Interventora Adjunta. 25. Del gerent de recursos, de 26 d'abril de 2012, que designa els membres dels tribunals de selecció per cobrir 26 places de subaltern d'administració general (concurs oposició lliure), i 4 places de tècnic superior en arquitectura i enginyeria, branca enginyeria (concurs oposició torn de promoció interna). Acords de la Comissió de Govern de 9 de maig de 2012: 26. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Olga Pilar Pérez Ortega (mat. 72076) entre la seva activitat municipal com a laboral temporal amb la categoria professional d’auxiliar pràctic, amb destinació a la Regidoria del Districte de l'Eixample, on desenvolupa les funcions d’auxiliar administratiu, i una activitat privada per compte propi d’arquitecte, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en l’àmbit territorial del Districte de l’Eixample, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 27. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Georgina Grau Hernández (mat. 804919) entre la seva activitat municipal com a Educadora amb la categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Xarlot de l’Institut Municipal d’Educació d'aquest Ajuntament amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada d’administrativa a Talens España, SAU, en tant que aquesta activitat no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la suma de jornades de l’activitat pública i l’activitat privada no podrà superar la jornada ordinària de l’Administració incrementada en un 50% ni podrà haver coincidència horària entre les dues jornades i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de 2938 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Acord de la Comissió de Govern de 18 d'abril de 2012: 28. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Ricard González Soriano (mat. 21193) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic d'Administració General, amb destinació al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, on desenvolupa les funcions pròpies de cap de departament, i l’activitat privada com a professor associat a temps parcial a la Universitat Internacional de Catalunya, Fundació Privada, per al curs acadèmic 2011-2012, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Impuls del Pla Director de Cooperació Internacional i Solidaritat 2013-2016. El Sr. Martí assenyala que el Pla director de cooperació internacional i solidaritat del mandat anterior encara serà vigent fins a finals d’any, però que consideren que el procés de diàleg i d’elaboració del nou pla requereix molt d’esforç per part de tothom i, per tant, ja han començat a preparar-lo. Explica que aquest document ha de definir el full de ruta de les polítiques públiques en matèria de solidaritat, cooperació al desenvolupament, pau i drets humans de l’Ajuntament de Barcelona, però que també volen fer-lo d’una manera coordinada amb altres administracions que actuen en el mateix àmbit i en sinergia amb les entitats del sector, amb les quals comparteixen molts projectes. Afirma que, a l’hora de començar a elaborar el projecte d’aquest Pla director, l’objectiu del Govern de la ciutat és arribar al màxim consens polític i social, ja que consideren que la cooperació i la solidaritat és una de les polítiques emblemàtiques de la ciutat de Barcelona. A més, assenyala que volen recórrer a les fonts tradicionals en què s’han inspirat els governs anteriors de la ciutat, per tal d’intentar que les bases siguin sòlides i compartides per tots els grups polítics de l’Ajuntament, totes les entitats, la majoria de les federacions i la confederació d’organitzacions no governamentals de cadascun dels sectors implicats. Manifesta que consideren que la capital de Catalunya ha de mantenir i refermar el seu compromís amb la cooperació internacional i que, per tant, aquest nou Pla director 2013-2016 ha de donar continuïtat a les polítiques dutes a terme en els darrers anys amb l’acord dels grups municipals, el teixit associatiu i moltes ciutats i contraparts dels països més empobrits amb què s’ha col·laborat i, alhora, incorporar nous punts de vista i noves prioritats del Govern actual. Explica que per a l’etapa inicial d’elaboració del Pla director de cooperació internacional i solidaritat 2013-2016 han fet una primera fase de diagnosi entre els mesos de febrer i abril. Afirma que aquesta fase s’ha desenvolupat al voltant de tres grans eixos d’anàlisi: una anàlisi comparativa dels models i els instruments de planificació d’altres ajuntaments que també són pioners o referents en aquesta NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2939   matèria; una anàlisi aprofundida dels documents vinculats a la política de cooperació de l’Ajuntament en els darrers anys, i una anàlisi qualitativa de l’execució del Pla director 2009-2012. Manifesta que l’objectiu ha estat recollir i sistematitzar opinions i valoracions del conjunt d’agents implicats, mitjançant grups focals i entrevistes, per tal de poder-les incorporar en l’exercici de planificació 2013-2016. Assenyala que, alhora, ja s’han realitzat gairebé 40 entrevistes per valorar la situació. Explica que la selecció de les persones entrevistades ha respost a la voluntat política de garantir una representació plural de els diferents agents i visions implicats en aquest àmbit, així com una opinió experta i coneixedora de l’execució d’aquesta política. D’altra banda, recorda que el passat 24 d’abril es va constituir el Consell Municipal de Cooperació Internacional per a aquest mandat, amb representants de tots els sectors implicats. Destaca que va ser una reunió molt productiva i interessant des de tots els punts de vista, en la qual tots els presents van tenir l’ocasió de participar i es va presentar l’inici del procés d’elaboració del Pla director. Explica que la reflexió sobre la nova orientació de les polítiques públiques de cooperació es fonamentarà en els punts de partida inicials següents: La definició de Barcelona com a actor de referència de la cooperació descentralitzada local als fòrums dels espais internacionals. Una actuació harmonitzada amb el conjunt d’agents de la cooperació internacional estatal, autonòmica i local, per tal d’evitar la fragmentació i/o l’encavalcament de l’ajuda. La contribució de Barcelona al desenvolupament basant-se en la seva especificitat i concentrant-se sectorialment i geogràficament. La potenciació de la cooperació ciutat-ciutat basada en la lògica de l’associació i no en les dinàmiques de donant-receptor, que és el que es demana també des del mateix sector. La implicació del món empresarial en la política de cooperació al desenvolupament a través d’entitats de segon nivell, tal com marquen els principis del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament i de l’OCDE. La potenciació i la reflexió aprofundida de les iniciatives d’educació per al desenvolupament en el nou context internacional. El suport al sector mitjançant la recerca de noves fórmules de treball i de finançament, apostant per la recerca i la generació de coneixement innovador sobre desenvolupament. A continuació, exposa els principals objectius de caràcter polític que el Govern persegueix amb la mesura: Establir les dinàmiques de treball i que un equip d’experts externs prepari els documents d’elaboració bàsics a partir de la diagnosi realitzada per fer el Pla director, que és la fase que tot just ha finalitzat. Valorar la situació actual de la cooperació internacional i les fortaleses i les debilitats del Pla director actual, i estudiar les propostes que cal millorar. Consultar experts, organitzacions i entitats per conèixer diferents opinions i el paper dels nous actors del context actual. Estudiar les noves línies de treball que en els darrers fòrums internacionals es proposen, especialment les conclusions de la darrera ponència de Busan sobre l’eficàcia de l’ajuda i el paper de l’anomenada «cooperació descentralitzada». Conèixer els plans de treball dels propers anys de les altres administracions públiques concurrents. En el context actual de disminució generalitzada de les ajudes a la cooperació, l’Ajuntament de Barcelona ha de fixar-se especialment en el que fan la resta d’administracions per tal de mirar de treure el màxim profit dels diners que aporten entre tots. Realitzar reunions internes amb les àrees de l’Ajuntament que han estat fortament implicades en relacions d’associació i transferència de coneixements amb socis de països menys desenvolupats, per tal d’obtenir-ne el màxim rendiment i la màxima coordinació interna. Proposar un document per a la seva aprovació als òrgans competents i difondre el document aprovat a les xarxes internacionals de què forma part l’Ajuntament. Incorporar en el futur document de Pla director el compromís genèric d’assolir el 0,7% del pressupost de l’Ajuntament en polítiques de cooperació al 2940 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   desenvolupament, cooperació, solidaritat, pau i drets humans, en coherència amb alguns dels compromisos ja assumits pel Govern actual a través de la Comissió de Presidència i Règim Interior. La Sra. Pajares assenyala que, si cap grup hi té inconvenient, aquest punt de l’ordre del dia es substanciarà conjuntament amb la pregunta número 17, del Grup d’ICV-EUiA, i el punt 2 amb el punt 3, que és una compareixença del mateix grup municipal. El Sr. Espriu afirma que la mesura planteja un tema que és clau i que comparteixen que cal tirar endavant, però que presenta majoritàriament elements amb els quals qualsevol dels grups municipals s’hi pot sentir còmode. Opina que, per tant, no afegeix res de nou que pugui convidar a fer un debat profund. Assenyala que, tot i que s’ha introduït un apartat d’anàlisi que s’ha dit que ja està elaborat i que desconeixen, caldria omplir de contingut la mesura de govern amb una aproximació a l’orientació del procés de participació. Afirma que l’element més concret del conjunt de la mesura és l’acord que van aprovar tots els grups per assolir el 0,7% del pressupost de l’Ajuntament en polítiques de cooperació al desenvolupament, cooperació, solidaritat, pau i drets humans en el marc del mandat municipal. En aquest sentit, opina que la mesura no era gaire necessària, atès que expressa una voluntat que ja és compartida per tots i no diu res pel que fa a aspectes fonamentals, com ara com serà el procés de participació i quin cronograma se seguirà. Assenyala que l’Ajuntament de Barcelona té unes línies de treball pròpies en matèria de cooperació i que, per tant, l’important és saber quin és el full de ruta que l’Ajuntament planteja, independentment que després el procés d’aportacions el modifiqui. La Sra. Pajares indica que intervindrà ella mateixa en nom del Grup del PP. Agraeix la presentació del Pla director de cooperació internacional i solidaritat 2013-2016 i, d’altra banda, manifesta que celebren la reunió del Consell Municipal de Cooperació del 24 d’abril, atès que ja feia temps que esperaven que es convoqués. Recorda que en aquesta reunió el Sr. Martí va dir que el nou Pla de cooperació seria un pla llegible, cosa que al parer del seu grup implica apropar els projectes als ciutadans i concentrar amb bon criteri les prioritats geogràfiques i sectorials. En aquest sentit, opina que una bona opció seria que la cooperació descentralitzada s’orientés a polítiques d’educació, ja que tenen transferides algunes competències en aquesta matèria. D’altra banda, també recorda que en la reunió del Consell Municipal de Cooperació el Sr. Martí va parlar del fet que les subvencions fossin més flexibles i, pel que fa a això, adverteix que cal anar en compte amb la flexibilitat perquè a vegades pot implicar caure en la discrecionalitat. Manifesta que, a més de sumar-se a la petició que ha fet el portaveu del Grup del PSC respecte al cronograma que seguirà l’elaboració del Pla director, voldrien que se’ls fes arribar l’anàlisi dels documents vinculats a la política de cooperació de l’Ajuntament en els darrers anys, especialment l’anàlisi qualitativa de l’execució del Pla director 2009-2012. D’altra banda, afirma que celebra que el Sr. Martí hagi parlat de la participació dels partits polítics perquè, a banda de les reunions que el Govern ha mantingut amb els grups, també els agradaria formar part de la valoració final del Pla director. Respecte als punts de partida de la reflexió, manifesta que el seu grup està d’acord amb la potenciació de la cooperació ciutat-ciutat basada en la lògica de l’associació i no en les dinàmiques de donant-receptor. A més, opina que, si bé és cert que la cooperació ha patit una disminució important de recursos en totes les instàncies, cal aprofitar aquest tipus de situacions per concentrar recursos, evitar la fragmentació i coordinar-se amb les prioritats que té, per exemple, l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, sense deixar de perdre l’especificitat que té la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, destaca que hi ha informes, com el de l’Institut Elcano, que diuen que la cooperació al conjunt d’Espanya és massa dispersa, tant des d’un punt de vista sectorial com geogràfic. Finalment, manifesta que també celebren que s’estudiïn noves línies de treball per implicar el sector empresarial, i demana que s’ampliï una mica més aquesta informació. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2941   El Sr. Mestre agraeix la presentació del nou Pla director i expressa la coincidència general del seu grup amb la mesura del govern. Assenyala que, tanmateix, es tracta d’una coincidència fàcil, perquè la mesura de govern recull un seguit de definicions i objectius molt generals que comparteixen tots els grups municipals, tal com ha dit el Sr. Espriu. Afirma que confien a poder coincidir també quan aquestes definicions i aquests objectius generals es concretin més en l’aprovació definitiva del nou Pla director en el Ple municipal. En aquest sentit, manifesta que recullen el compromís del Sr. Martí que la voluntat del Govern municipal serà que aquest Pla director respongui a un acord de tots els grups municipals i sigui realment el Pla director de cooperació de tot l’Ajuntament de Barcelona. Explica que, tal com ha dit el Sr. Martí, creuen que el nou Pla director ha d’establir una línia de continuïtat amb el Pla director vigent, però que això s’ha de fer des de l’avaluació del Pla director actual d’obligat compliment. Pel que fa a això, pregunta quan té previst el Govern municipal fer l’avaluació del Pla director vigent en la Comissió, si ho creu convenient, i en el Consell Municipal de Cooperació, com és preceptiu. Assenyala que la segona cosa que pensen que és imprescindible és que el Pla director reflecteixi dos objectius que expressen amb nitidesa el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb la cooperació internacional: mantenir les polítiques locals de cooperació i solidaritat, i establir la col·laboració amb totes les ONG, entitats i institucions de la ciutat que treballen en cooperació, solidaritat, pau i drets humans, per tal de reforçar tot el teixit associatiu d’aquest àmbit. D’altra banda, explica que creuen que també cal donar continuïtat al model de cooperació municipalista i que és important que a les àrees i ciutats on hi ha cooperació municipal l’Ajuntament de Barcelona, així com les entitats i les ONG de la ciutat, siguin especialment vigilants pel que fa a alguns aspectes relatius a la democràcia i els drets humans, de manera que la cooperació també s’orienti a impulsar i consolidar el respecte i la garantia dels drets humans i democràtics en aquestes àrees. A més, afirma que els sembla que també cal ser especialment vigilants en tot allò que fa referència als drets de les dones i a l’ecologia i les polítiques ambientals. En aquest sentit, destaca que l’Ajuntament de Barcelona té una experiència llarga i positiva en temes relatius al tractament de l’aigua i els residus, la mobilitat o el verd urbà, que poden ser una bona referència per a la cooperació en aquestes àrees. A més, explica que també pensen que és adequat que les àrees geogràfiques prioritàries siguin molt semblants a les àrees amb les quals s’ha cooperat fins ara, tot prestant especial atenció a la Mediterrània, que és la zona més propera. Així mateix, opina que també cal mantenir l’acció humanitària, com ja està previst al Pla vigent, i que és especialment important garantir la presència de l’Ajuntament de Barcelona, la ciutat i les ONG i entitats de la ciutat a les xarxes internacionals, tal com s’ha fet fins ara. D’altra banda, explica que el seu grup ha presentat una pregunta a l’ordre del dia en relació amb el compromís d'augmentar els fons destinats a la cooperació internacional per al desenvolupament fins a assolir el 0,7% del pressupost de l'Ajuntament el 2015, que és una qüestió que es recull en la mesura que avui s’ha presentat i que és un acord que va adoptar la Comissió de Presidència i Règim Interior en la sessió del mes de desembre de 2011. Assenyala que, de fet, l’anterior Govern municipal tenia previst assolir aquest percentatge en el pressupost de 2012, tal com es reflecteix en el Pla director de cooperació vigent, on s’estableix fins i tot la quantitat que correspondria a l’exercici 2012. Afirma que en el pressupost aprovat finalment per a aquest exercici no s’assoleix aquest 0,7% però que, de totes maneres, volen preguntar al Govern si donarà compliment a l’acord de la Comissió pel que fa a això i quina és la previsió pressupostària que fa per als exercicis pressupostaris de 2013, 2014 i 2015 per tal d’aconseguir-ho. En aquest sentit, observa que al Programa d’actuació municipal (PAM) ja hi ha una previsió d’ingressos i despeses corrents del període 2012-2015 a l’inici del document, on es parla de pressupost, estalvi i altres magnituds econòmiques de l’Ajuntament de Barcelona. Afirma que, per tant, saben que entre 2942 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   el 2013 i el 2015 hi haurà un pressupost que oscil·larà entre els 15,5 milions i els 16 milions d’euros aproximadament. D’altra banda, opina que aquesta mesura hauria pogut arribar una mica abans a la Comissió i que, com deia també la Sra. Pajares, segurament el Consell Municipal de Cooperació s’hauria pogut reunir abans, ja que feia un any que no es convocava. En aquest sentit, explica que els sembla inacceptable que un consell municipal estigui un any sense reunir-se i que el calendari de reunions dels consells municipals estigui condicionat per la lentitud dels nomenaments de tècnics municipals o directors de cooperació per part del Govern municipal, contravenint el que estableixen els reglaments d’aquests òrgans. A més, opina que la reunió que el Consell Municipal de Cooperació va mantenir el passat 24 d’abril potser va ser molt «productiva» per al Govern perquè va parlar molt, però que van haver-hi molt poques intervencions de les persones que en formen part. Finalment, manifesta que volen afegir-se a la petició del Sr. Espriu que el nou Pla director s’elabori amb un procés realment participatiu, i demana que el Govern municipal es comprometi a garantir plenament la participació d’entitats, associacions, persones, experts i grups municipals en aquest projecte. El Sr. Portabella agraeix la presentació de l’informe. Explica que per al seu grup és imprescindible l’elaboració d’aquest Pla director, ja que el món de la cooperació s’ha transformat de manera significativa perquè el model de desenvolupament econòmic també ha canviat. Així mateix, assenyala que l’impacte del canvi climàtic es comença a notar en la qualitat de vida de les persones en molts països i té també repercussions pel que fa a la crisi econòmica. Afirma que, per tant, creuen que en aquest context val la pena que es faci un Pla director de cooperació per als pròxims tres anys amb la màxima participació i al més ràpid possible. Manifesta que pensen que per a l’elaboració del Pla caldria fixar algunes premisses, com ara el marc territorial preferent d’actuació. En aquest sentit, explica que creuen que la importància de la capital de Catalunya permet treure més profit de la cooperació si s’actua en el marc de la Mediterrània. Destaca que això comportaria, d’una banda, abaratir en bona part els costos que té l’Ajuntament en cooperació i poder-ne fer més i, de l’altra, mantenir un lideratge dintre la Mediterrània, cosa que també pot reportar beneficis clars a la Unió per la Mediterrània, amb seu a Barcelona. Manifesta que també pensen que val la pena repensar el tipus de cooperació que es fa. Assenyala que, tot i que estan absolutament d’acord amb la premissa d’arribar a destinar el 0,7% del pressupost a la cooperació, serà difícil que tingui continuïtat l’època en què s’intentava cooperar en tot el que era possible i que probablement caldrà especialitzar-se. En aquest sentit, opina que com a ciutat han de ser capaços de fer cooperació en allò del que saben més i, alhora, mirar també de transmetre els coneixements en aquest terreny. Afirma que, per exemple, una ciutat com Barcelona pot contribuir a través dels seus tècnics a una bona planificació urbanística, una bona recollida de residus o una bona instal·lació energètica i lumínica, que són àmbits en què poden aportar més que no pas en d’altres que no són pròpiament de les metròpolis i en el quals, per tant, el seu coneixement no és tan profund. Opina que també caldria fer un esforç per explicar la vigència de la cooperació internacional a la ciutadania, ja que en situacions de crisi tan acusades i duradores com l’actual hi ha la temptació de veure-la com una cosa secundària. Explica que és important que la ciutadania entengui la importància de la cooperació als llocs on s’aplica, però també en relació amb la seva pròpia societat. El Sr. Martí agraeix a tots els portaveus les seves intervencions i manifesta que comparteixen que s’inicia un camí que hauran de fer i acabar junts amb el màxim consens. Pel que fa a la intervenció del Sr. Espriu, remarca que tot just han començat l’anàlisi amb experts el mes d’abril i informa que el cronograma el tindran a partir del mes vinent, quan ja hauran fet el buidatge de totes les entrevistes i reunions amb els experts i el sector. Afirma que aquest document avançarà en paral·lel al document d’avaluació del Pla director vigent i que, per tant, a partir del juny començaran oficialment les reunions amb els grups polítics, el sector i la resta d’experts. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2943   Respecte a la intervenció de la Sra. Pajares, explica que quan el Govern parla d’un Pla director que sigui llegible es refereix al fet que no vol un document de centenars de planes ple de tecnicismes, sinó un text que es pugui difondre al màxim entre la ciutadania, al marge que contingui uns eixos, unes anàlisis i unes valoracions tècniques per al sector, els experts i els aplicadors de les polítiques públiques. Assenyala que està totalment d’acord amb la portaveu del Grup del PP respecte al fet que la cooperació descentralitzada s’orienti a polítiques d’educació. D’altra banda, precisa que quan va parlar de flexibilitat en la reunió del Consell Municipal de Cooperació no es referia a les subvencions sinó a intentar que les bases siguin prou genèriques per permetre que les convocatòries de subvencions puguin ser més àgils. Pel que fa a la potenciació de la cooperació ciutat-ciutat, destaca que serà un dels eixos principals del futur Pla director i que inclourà, fins i tot, la cooperació ciutat-àrees metropolitanes o àrees metropolitanes-àrees metropolitanes. Assenyala que, en qualsevol cas, el que volen és concentrar-se molt en l’àmbit municipal. A més, afirma que també es coordinaran amb les agències catalana i espanyola de cooperació, però des de la singularitat de Barcelona com a ciutat i com a capital de Catalunya. Respecte a la implicació del sector empresarial, destaca que és fonamental, no només per la disminució dels recursos públics destinats a solidaritat, sinó perquè és necessari que la iniciativa privada s’afegeixi a les polítiques de cooperació internacional. En aquest sentit, explica que intentaran potenciar això al màxim i arribar fins allà on puguin, tenint en compte que el sector privat també pateix la crisi. Finalment, afirma que els faran arribar l’anàlisi qualitativa quan tinguin el document complet de balanç i anàlisi col·lectiva del Pla director 2009-2012. Pel que fa a la intervenció del Sr. Mestre, manifesta que és evident que el nou Pla director de cooperació haurà de tenir una línia de continuïtat amb les accions que s’han dut a terme fins ara. D’altra banda, afirma que tindran feta l’avaluació del Pla director actual després de l’estiu. Destaca que el nou document refermarà el compromís de l’Ajuntament i la ciutat de Barcelona amb la cooperació internacional. A més, assenyala que una altra cosa important serà intentar ajudar a fer que el mateix sector sigui més eficaç i més eficient. En aquest sentit, observa que el fet que hi hagi tantes entitats que fan cooperació a la ciutat mostra que el sector potser no està gaire endreçat. Afirma que, en qualsevol cas, volen ajudar el sector i compartir amb ell anàlisis que permetin treure el màxim rendiment de les estructures existents, que són en la majoria de casos molt potents, riques i expertes. Així mateix, explica que potenciaran el Consell Municipal de Cooperació i que vetllaran pel respecte als drets humans i democràtics i els drets de les dones a les àrees on destinin recursos. Respecte a la pregunta del Grup d’ICV-EUiA, manifesta que el Govern municipal manté el compromís acordat a la Comissió de Presidència i Règim Interior d’arribar al 0,7% del pressupost municipal el 2015. Explica que la previsió per anualitats és assolir el 0,5% al pressupost de 2013, el 0,6% al pressupost de 2014 i el 0,7% al pressupost de 2015. Afirma que, tanmateix, també han d’estar amatents a l’evolució de la conjuntura internacional i de la situació de la resta d’administracions, perquè això influeix en les possibilitats pressupostàries de l’Ajuntament. En aquest sentit, conclou que el compromís hi és, però que també han de preveure la possibilitat d’algun daltabaix general. Pel que fa a les crítiques respecte al fet que el Consell Municipal s’ha convocat massa tard, manifesta que les accepta, tot i que remarca que tot saben la situació en què es van trobar la Direcció de Cooperació a l’inici del mandat i les complicacions que això ha comportat a l’hora de fer una revisió de les estructures i els plantejaments d’aquesta direcció dins la Direcció de Relacions Internacionals i Cooperació. Quant a la intervenció del Sr. Portabella, manifesta que està totalment d’acord a prioritzar com a marc territorial d’actuació la Mediterrània, que afirma que serà un dels tres o quatre eixos geogràfics principals. Assenyala que també comparteix les 2944 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   observacions que ha fet el portaveu del Grup d’UpB pel que fa al tipus de cooperació. En aquest sentit, explica que la ciutat té uns coneixements i una experiència molt importants que no només es transmeten per la cooperació directa, sinó també per la cooperació a través de les ONG. A més, afirma que no volen aportar només projectes concrets, sinó que els tècnics i experts de la ciutat puguin també ajudar a transformar les ciutats en molts altres àmbits. Finalment, manifesta que també comparteix la necessitat de fer pedagogia sobre la cooperació. La Sra. Pajares constata que el Sr. Espriu no vol fer ús d’un segon torn de paraula i assenyala que el seu grup tampoc vol tornar a intervenir. El Sr. Mestre explica que suposa que quan el Sr. Martí ha dit que volia que el nou Pla director fos llegible no el comparava amb el Pla vigent, que només té 29 pàgines i és molt clar tant en els aspectes generals com en els més concrets. Així, assenyala que estableix 11 compromisos específics al final i que, fins i tot, detalla els recursos municipals que s’han de destinar a la cooperació. En aquest sentit, afirma que els agradaria que el nou Pla director tingués aquest mateix grau de concreció. Pel que fa al Consell Municipal de Cooperació, explica que ha insistit en el fet que ha estat un any sense reunir-se perquè es tracta d’un òrgan de participació i no pot dependre de les dificultats que es pugui trobar el Govern municipal en un moment donat, que opina que pot justificar un retard d’uns pocs mesos però no de tant de temps. Reitera que creuen que aquest òrgan s’hauria d’haver reunit abans, encara que només fos perquè el nou Govern es pogués presentar, manifestar les seves intencions i, sobretot, escoltar les persones que en formen part. Respecte a la pregunta del seu grup, afirma que troben correcte el plantejament que fa el Govern amb el percentatge previst per a cada un dels propers exercicis pressupostaris. D’altra banda, assenyala que és cert que l’Ajuntament de Barcelona pot veure’s afectat per turbulències econòmiques que ara siguin impossibles de preveure, però que n’hi ha d’altres que són imaginables i sobradament conegudes. En aquest sentit, afirma que el que no ha de fer l’Ajuntament si vol tenir una bona solvència és actuar com a entitat prestadora de la Generalitat de Catalunya per sistema, com ja ha fet amb més de 200 milions d’euros. Opina que l’Ajuntament no pot assumir el que han de fer altres administracions de manera continuada i que això signifiqui un límit cada vegada més gran sobre l’agenda municipal i la seva capacitat d’actuació en allò que li pertoca. Es dóna per tractada. c) Informes A la Comissió: 2. Balanç del procés de participació del PAM. La Sra. Pajares recorda que aquest punt de l’ordre del dia es substanciarà conjuntament amb el punt 3, que és una sol·licitud de compareixença del Grup d’ICV-EUiA. El Sr. Forn assenyala que, atès que els grups ja disposen de l’informe, farà un breu resum sobre el procés participatiu del PAM 2012-2015. Explica que, en aquest procés participatiu, han fet èmfasi en el procés més qualitatiu i que, en aquest sentit, han potenciat les reunions presencials. Destaca que se n’han celebrat un total de 743. Manifesta que una altra característica d’aquest procés del PAM era que es feia amb menys recursos que l’anterior, ja que no tenien prou diners per a la campanya de publicitat. Informa que la despesa final s’ha situat entre els 400.000 i 405.000 euros, xifra que suposa una reducció important del pla de comunicació. Destaca que també hi havia la voluntat d’utilitzar més a fons les xarxes socials, ja que és evident que en els darrers quatre anys han assolit un abast superior al que tenien en el primer procés participatiu del PAM. A més, recorda que a través de la butlleta els ciutadans podien prioritzar sobre diferents propostes que se’ls feia. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2945   Explica que el procés de participació es va iniciar el 8 de març i va finalitzar el 3 de maig, amb una durada total de vuit 8 setmanes. Assenyala que els espais presencials han estat bàsicament espais municipals, entitats, associacions, fundacions, grups veïnals, diferents òrgans de participació, comissions i altres espais puntuals de participació, i que els no presencials han estat la butlleta en paper, la butlleta electrònica, el web, Facebook, el telèfon del civisme, el telèfon mòbil i Twitter. Informa que hi han participat 26.045 persones. Mostra les dades de participació per territori, de les quals destaca l’alt nivell de participació als districtes de l’Eixample i de Sant Martí, tot i que assenyala que aquestes dades s’haurien de ponderar per població. Així mateix, mostra les dades sobre el perfil dels participants pels diferents segments d’edat i les aportacions per categories sectorials. Observa que les àrees on hi ha més aportacions són les relatives a prevenció, seguretat i mobilitat, i cultura, coneixement, creativitat i innovació. D’altra banda, mostra també les aportacions per categoria territorial. Pel que fa a la qualificació de les aportacions ciutadanes, explica que en aquests moments totes les aportacions estan sent valorades pels diferents sectors i districtes. En aquest sentit, destaca el compromís del Govern de donar resposta a totes les persones que han participat en el procés, tant si la proposta és recollida i incorporada al PAM com si és refusada. D’altra banda, assenyala que les valoracions realitzades pels sectors i els districtes són sempre validades pels regidors i els gerents, i que també es fa una revisió centralitzada que vetlla per la integració de totes les propostes. Quant a la priorització que han fet els ciutadans, afirma que té bona part d’aquesta informació per escrit i que pot lliurar-la tant al Sr. Mestre, que va demanar més informació, com a la resta de grups. Explica que, en l’àmbit de persones i famílies, la proposta que ha estat més votada és la de «més inversió en educació per millorar la qualitat del sistema escolar»; en l’àmbit d’entitats, associacions i agents esportius socials i culturals, la de «xarxa d’equipaments culturals de proximitat que afavoreixin l’accés a la cultura; en l’àmbit d’agents econòmics i centres de coneixement, la de «donar suport als autònoms i a la petita i mitjana empresa, i promoure l’emprenedoria»; en l’àmbit d’hàbitat urbà, la d’«impulsar una política mediambiental responsable que garanteixi la qualitat de vida dels ciutadans i un desenvolupament sostenible», i en l’àmbit del coneixement, la tecnologia i la col·laboració, la de «garantir la transparència fent que les dades de l’Ajuntament estiguin a l’abast dels ciutadans i siguin consultables». Destaca la voluntat del Govern municipal de fer un PAM realista, tal com ja s’ha anat comentant en les diferents reunions que s’han mantingut amb els grups. Assenyala que és evident que tots els ciutadans envien les propostes que consideren més importants i que els afecten, però que no totes es podran realitzar, ja que el Govern s’ha marcat uns criteris econòmics que no pot modificar. En aquest sentit, afirma que s’han proposat continuar disposant d’un estalvi brut d’un 15%, ja que això és el que garanteix poder mantenir uns nivells d’inversió com els actuals; assolir el dèficit zero a partir de 2012, i mantenir una ràtio de deute sobre ingressos corrents per sota del 60%. Explica que, a partir d’aquests criteris econòmics, el Govern anirà incorporant les diferents aportacions que s’han fet per passar després a l’aprovació inicial del primer document del PAM a la sessió de la Comissió de Presidència i Règim Interior del mes de juny, prèvia aprovació en la Comissió de Govern. Finalment, diu al Sr. Mestre que la documentació que els lliurarà conté tots els percentatges de resultats de les prioritats de les diferents àrees i una resposta molt exhaustiva de totes les dades de participació que ha demanat. El Sr. Espriu agraeix la presentació. Explica que, després de l’exposició feta pel tinent d’alcalde i tenint en compte el document presentat, li ha cridat molt l’atenció la comparativa que es fa a la pàgina 6, en l’apartat de recollida de les dades, entre la participació del PAM anterior i del PAM actual. Remarca que en aquest apartat, desglossat pels diferents mitjans, es lliguen dos elements que per a ell no tenen res a veure: el volum de participants i el pressupost aplicat a aquest volum de participants. Afirma que això vol dir que per al Govern ha estat important 2946 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   demostrar en tot moment que aquest procés participatiu ha tingut un cost infinitament menor al que s’havia fet anteriorment. En aquest sentit, opina que la gran diferència entre tots dos processos és que el Govern anterior va creure fermament en el procés de participació i va destinar-hi recursos. Explica que un dels elements que el Govern va destacar d’aquest procés era la butlleta de participació, en la qual es deia a la ciutadania que podria participar en cinc minuts. Afirma que difícilment s’entén que es pugui reflexionar sobre la complexitat de la ciutat de Barcelona en cinc minuts, i que això s’ha traduït en una gran reducció de les aportacions a través de les butlletes, que han passat de gairebé 15.000 en el mandat anterior a 4.000 en aquest mandat. Assenyala que un segon aspecte important que va expressar el Govern era que s’utilitzarien els nous sistemes de comunicació per fer créixer la participació. Afirma que, tanmateix, això no ha estat així, ja que les butlletes electròniques han caigut en picat. D’altra banda, assenyala que les aportacions per telèfon han desaparegut pràcticament de les dades, mentre que la participació a través de Twitter sí que ha crescut, ja que és una eina de la qual no van disposar en el mandat anterior. Assenyala que, no obstant això, aquesta xarxa s’ha utilitzat simplement com a canal d’anada i tornada sense fer un procés de dinamització, cosa que ha anat en detriment de la participació a través d’aquest canal. Respecte a les reunions, recorda que una cosa que se’ls va criticar en el mandat anterior va ser el fet d’introduir sovint, als territoris que els ho van demanar, la dinamització en el procés de participació a través de reunions ad hoc, on persones vinculades als territoris s’ocupaven de fer el procés de canalització per esbrinar exactament quines eren les propostes. Afirma que aquest era un procés elaborat i complex que contrasta amb les xifres de 14.765 participants en reunions presencials, un total de 743 reunions i una mitjana de 13 reunions diàries, cosa que diu que li sembla una proesa que, d’altra banda, no ha pogut constatar. En aquest sentit, manifesta que dubta que es pugui considerar com a participació el fet d’assistir a reunions on simplement s’ha presentat el document del PAM, i demana que se’ls defineixi com s’han fet aquestes reunions, quantes aportacions han tingut i quantes persones diferents hi han participat, ja que creuen que són elements importants de cara a la qualitat del procés. Pregunta si, per exemple, es compten totes les reunions que ha fet el Consell de Ciutat durant aquest període, tot i que puguin haver-hi participat les mateixes persones. D’altra banda, assenyala que el Govern anterior valorava molt les reflexions que es feien al Consell de Ciutat i sempre les introduïen com un element de millora per a la ciutat, mentre que té la sensació que darrerament no són tingudes en compte, no perquè no siguin valorades, sinó perquè es veuen com un simple tràmit. El Sr. Mulleras agraeix la presentació de l’informe. Destaca que, en la valoració del procés participatiu del PAM, el primer que crida l’atenció és la disminució d’aportacions ciutadanes. Pel que fa a això, assenyala que en l’informe s’estableix una relació proporcional entre la reducció del pressupost i la disminució del 9% de les aportacions ciutadanes. Explica que, si bé el seu grup està d’acord amb la reducció dels recursos destinats a aquest procés, també creu que en època de crisi estan obligats a fer més amb menys, cosa que opina que no s’ha fet. Recorda que, en el debat anterior sobre el procés participatiu del PAM, el seu grup va insistir que calia enfortir les aportacions per via telemàtica. En aquest sentit, opina que no s’han posat els recursos suficients per aprofitar al màxim les xarxes socials i les noves formes de participació ciutadana. Assenyala que en l’informe també s’observa una desigualtat entre els districtes i entre els grups d’edat. Així, destaca que hi ha districtes com l’Eixample que registren 1.580 aportacions i, en canvi, districtes com les Corts que només han fet 418 aportacions. Afirma que, tot i les diferències de població, aquestes no poden explicar per si soles aquesta desigualtat, ja que les Corts representa el 31% de la població de l’Eixample i, en canvi, només ha fet el 21% de les aportacions que ha fet l’Eixample. Pel que fa a això, opina que aquestes diferències d’aportacions entre districtes es poden reduir, i demana al primer tinent d’alcalde que els expliqui perquè ahir va dir que veia lògica aquesta desigualtat. D’altra banda, observa que el Govern no ha aconseguit millorar la participació de la gent més jove i la gent més gran, que són col·lectius molt afectats pel PAM. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2947   Remarca que l’informe del procés participatiu arriba quatre mesos més tard del que va ho va fer l’informe del mandat anterior. Opina que potser això és conseqüència de tenir un Govern que mana però que sovint sembla que no governa. Destaca que es tracta d’un Govern en minoria que té vocació de seguir en aquesta situació i que no saben com aprovarà el PAM, que recorda que és un pla íntimament lligat al Pla d’inversions municipal (PIM), al Pla econòmic i financer (PEF) i als pressupostos anuals de l’Ajuntament de Barcelona. En aquest sentit, demana al Govern municipal que els expliqui amb quines majories i de quina manera aconseguirà tirar endavant tots aquests instruments necessaris per al desenvolupament de l’Ajuntament de Barcelona. Amb relació als continguts de l’informe, afirma que no els poden valorar perquè encara no els han pogut conèixer de manera detallada. Opina que el Govern els ha explicat generalitats, com ara que es demana més inversió en educació o més equipaments culturals de proximitat, però que això són axiomes amb els quals tots els grups poden estar-hi d’acord i que, per tant, caldrà veure com es concreten. Assenyala que l’informe diu que el PAM «no ha de ser una carta als Reis» i, en aquest sentit, explica que el seu grup creu que tampoc no ha de ser un somni que no es pugui complir, perquè això genera falses expectatives i frustració a la societat. Afirma que el Govern té la responsabilitat de governar i cercar els consensos necessaris per articular les majories que permetin fer-ho, i que pràcticament un any després de les eleccions municipals no veuen en les propostes del PAM ni el canvi nítid de prioritats que els ciutadans de Barcelona esperaven del Grup de CiU ni el canvi clar de polítiques que és necessari per a l’Ajuntament. El Sr. Mestre explica que, amb relació a la compareixença que el seu grup ha sol·licitat, es donaran per satisfets si el Govern municipal els fa arribar la resposta escrita a les 16 qüestions que van plantejar, amb una còpia a tots els grups. Remarca que algunes d’aquestes qüestions no estan reflectides en l’informe que s’ha presentat, malgrat que, pel que sembla, el Govern té les dades per respondre- les. En aquest sentit, opina que l’informe hauria pogut ser una mica més complet i detallat. Recorda que, en la sessió de la Comissió de Presidència i Règim Interior del passat mes de març, el seu grup ja va expressar el seu desacord amb el document de bases del PAM perquè els semblava que era un document on es posava de manifest la manca de model de ciutat i una pobresa important de plantejaments per part del Govern, a més d’estar farcit d’enunciats generalistes on no hi trobaven ni reflexió ni estratègia d’acció per consolidar la Barcelona dels propers anys. Pel que fa al procés participatiu, afirma que el seu grup creu que, en bona part, s’ha intentat «cobrir l’expedient» i que, per tant, el Govern municipal ha perdut la possibilitat d’oferir veritables espais i instruments d’implicació efectiva de la ciutadania. Explica que, malgrat les dades que avui presenta l’informe, el seu grup constata que el procés participatiu ha estat insuficient i insatisfactori. En aquest sentit, manifesta que creuen que la qualitat del procés d’elaboració del PAM i dels PAD es tradueix en la qualitat de la informació i les eines que s’ofereixen a la ciutadania per participar en la definició de les actuacions estratègiques i prioritàries per al mandat municipal. D’altra banda, destaca que les persones que hi participen s’han de sentir interpel·lades de cara a elaborar propostes d’actuació. Explica que, davant d’aquests requeriments, creuen que les dades posen de manifest que molt pocs ciutadans de Barcelona s’han assabentat del procés de participació i que segurament això s’ha degut al fet d’haver destinat uns recursos insuficients a la fase d’informació i comunicació. En aquest sentit, opina que el fet que s’hagin retallat els recursos en aquesta fase ha significat una implicació insuficient i insatisfactòria de la ciutadania a través de les xarxes socials, les reunions presencials o altres instruments. Afirma que això els sorprèn perquè tenen el convenciment que l’ambició de qualsevol Govern ha de ser millorar els processos anteriors, i més quan es tracta d’un nou Govern. Explica que des del moment en què es va iniciar el procés d’elaboració del PAM van veure que la voluntat del Govern era abaixar el llistó, no només pel que fa als recursos, sinó sobretot tot en relació amb els objectius que es perseguien. Opina 2948 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   que és per això que el procés d’elaboració del PAM municipal no ha tingut l’ambició de millorar les xifres de participació del mandat anterior, amb prop de 30.000 participants, ni de millorar el nombre d’aportacions que es van rebre en el procés anterior, que van ser al voltant de 80.000. Destaca que, a més a més, aquesta manca d’ambició és especialment preocupant en un moment en què hi ha tanta desafecció envers la política, davant la qual el Govern municipal hauria de ser especialment sensible al fet que els processos de participació siguin realment processos que interpel·len els ciutadans i ciutadanes perquè es comprometin i s’impliquin en la construcció de la ciutat. D’altra banda, demana al Govern que no faci trampa amb les dades quantitatives, tal com ha assenyalat també el Sr. Espriu. Afirma que no és correcte parlar de 14.765 participants en reunions presencials, ja que s’està incloent persones que han assistit a reunions que, a més, no sempre han estat monogràfiques sobre el PAM o els PAD o en les quals simplement s’ha esmentat a l’inici que seria bo que es fessin aportacions al PAM i que s’omplís una butlleta que hi havia damunt la taula. Opina que, en aquestes condicions, les 14.765 persones que han assistit a reunions no s’han sentit interpel·lades i això no s’ha traduït en aportacions significatives al PAM. Pel que fa a la butlleta, recorda que al seu moment ja van dir que els semblava que era molt ingènua, plena de titulars buits de contingut i que no contribuïa a promoure una participació positiva i crítica. En aquest sentit, destaca que, tot i que el Govern ha vinculat molt el procés de participació a la butlleta, el fet és que les butlletes recollides han caigut en picat respecte al procés participatiu del PAM del mandat anterior, en què es van recollir 15.408 butlletes enfront de les 4.554 butlletes del procés de 2012. D’altra banda, demana al tinent d’alcalde que els aclareixi amb precisió a qui es donarà resposta, ja que tenien entès que només es contestaria a totes aquelles persones que ho haguessin sol·licitat, a diferència del procés participatiu del PAM anterior, en què es va respondre a tots els ciutadans que havien fet una proposta. Respecte a les 743 reunions presencials que ha esmentat el Sr. Forn, explica que no consideren que siguin reunions presencials vinculades clarament al procés del PAM, cosa de la qual en són testimonis molts regidors i consellers de l’Ajuntament. Afirma que en òrgans de participació com els consells de barri han vist que, en molts casos, simplement s’afegia un punt a l’ordre del dia sobre el PAM i el PAD del districte corresponent, on l’únic que es deia és que s’havia obert un procés i es demanava que s’emplenés la butlleta. En relació amb les xarxes socials, opina que l’ús que se n’ha fet ha estat escàs i no ha respost a les expectatives que es va fixar el mateix Govern. Assenyala que les aportacions recollides amb Twitter i SMS han estat 1.457 en el procés actual i 91 en el procés anterior, quan encara no existia Twitter, mentre que a través de Facebook o de blocs han estat 356 enfront de les 1.175 del mandat anterior. Pel que fa als resultats, afirma que troben encertat que la inversió prioritària que voldrien els ciutadans sigui la destinada a l’educació i a millorar la qualitat del sistema escolar, però que els agradaria saber quina resposta tindrà aquesta prioritat expressada pel 68,14% dels ciutadans per part del Govern municipal. Pregunta si això es traduirà en l’ampliació de la xarxa d’escoles bressol o en l’exigència a la Generalitat de construir les escoles Univers, Sant Martí, La Sagrera o La Maquinista, o els IES de Vallcarca, Viladomat o Angeleta Ferrer. D’altra banda, assenyala que en l’informe han trobat a faltar dades sobre la participació dels treballadors municipals en el PAM. Explica que no sap si no hi són perquè el Govern les ha oblidat, perquè no els dóna importància o perquè no ha cuidat el procés d’implicar també els treballadors de l’Ajuntament de Barcelona en l’elaboració del PAM. A més, observa que tampoc no es donen dades qualitatives i valoratives del procés. Afirma que, per tant, esperen trobar totes aquestes dades en la memòria participativa del procés del PAM, que és un document obligat per les Normes reguladores de la participació ciutadana. Finalment, manifesta que vol recordar que l’alcalde i el mateix comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme de l’Ajuntament de Barcelona, en el darrer Congrés de l’Observatori Internacional de la Democràcia Participativa, van insistir que la participació és un compromís transformador que ha d’enriquir la vida NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2949   política de la ciutat i que ha de ser un exercici sincer i convençut de democràcia i d’implicació de les persones i les entitats que configuren la política municipal. En aquest sentit, opina que el procés d’elaboració del PAM ha quedat molt lluny d’aquest discurs i reitera que les dades d’aquest procés són clarament insuficients i insatisfactòries. El Sr. Portabella agraeix la presentació de l’informe, però explica que el seu grup creu que hauria estat més lògic i profitós que s’hagués presentat quan, a més dels aspectes quantitatius, s’hi haguessin pogut introduir els aspectes qualitatius. Opina que això no només hauria tingut més interès, sinó que hauria permès debatre sobre les propostes que fa la ciutadania i com s’incorporaran en el PAM que presenti el Govern. Amb relació a com s’ha fet el procés participatiu del PAM, afirma que, al seu parer, hi ha una relació entre la despesa que es realitza per promoure una cosa i el tipus de resposta que s’obté. En aquest sentit, opina que, atès que el Govern havia previst fer una despesa molt menor a la que s’havia fet en el mandat anterior, hauria d’haver plantejat de manera diferent el tipus de participació de la ciutadania. Pel que fa a això, explica que el seu grup està d’acord amb el dictamen del Consell de Ciutat, en el sentit que s’hauria d’haver reflexionat prèviament sobre el perquè d’aquest procés i sobre la mateixa butlleta. Assenyala que aquest procés de participació s’ha vinculat excessivament a una butlleta massa poc flexible, on s’havien de posar creuetes i hi havia un petit espai al final per a altres tipus de propostes. Opina que això no és el fonament de la participació, en un moment, a més, en què aquesta adopta noves formes i respon a noves necessitats per al bon funcionament de la ciutat. Afirma que la població demana que hi hagi una participació més directa i que tingui més en compte allò que diuen les entitats, les associacions o les persones que presenten les propostes. Explica que el seu grup creu que s’ha de respondre de manera individualitzada a aquells ciutadans que han fet una proposta concreta, no als que només han posat les creuetes, ja que aquesta resposta permet que la gent que ha fet un esforç a l’hora de pensar i documentar-se per fer una proposta noti que s’ha pres en consideració, cosa que té una incidència directa sobre el foment de la participació. Pregunta quin impacte real tindrà la priorització d’objectius que han marcat els ciutadans que han participat en el PAM a través de la butlleta; si es renunciarà o es potenciarà la devolució de les qüestions plantejades a través de Twitter; i quantes propostes personals s’han rebut a través de les butlletes, ja siguin electròniques o en paper, Twitter, Facebook i per telèfon. Conclou que creuen que aquest procés de participació ha estat una oportunitat perduda per implementar i donar credibilitat a mesures de participació directa, que al capdavall són les que estimulen la ciutadania a participar en els òrgans o en les previsions que tenen els governs. El Sr. Forn explica que han fet un quadre comparatiu entre el mandat anterior i el mandat actual perquè per saber si unes dades són positives o negatives s’han de comparar amb alguna cosa. A més, afirma que s’ha reduït el pressupost destinat al procés participatiu perquè no hi havia cap altre remei, atesa la situació actual, i perquè, per molt important que sigui la participació, la ciutadania no hagués entès mai que s’hi gastessin el milió i mig d’euros de fa quatre anys. Manifesta que, un cop vista l’experiència, ara segurament farien les coses de manera diferent. Explica que si van fer servir la butlleta és perquè en el PAM anterior va haver-hi 15.000 persones que van participar a través d’aquest sistema, que va ser el canal de participació més important. D’altra banda, assenyala que la reducció de recursos ha significat deixar de fer moltes coses que incentivaven la participació a través de la butlleta. En aquest sentit, recorda que en el mandat anterior hi havia patinadors que perseguien els ciutadans per la Diagonal per fer- los emplenar una butlleta. Destaca que, davant la disposició de menys recursos, el Govern s’ha centrat en la tasca política dels regidors, consellers municipals i altres persones i, per això, s’han multiplicat les reunions presencials. Opina que l’oposició té dret a discutir si eren reunions específiques o no ho eren, però que és evident que la gran majoria dels més de 14.000 participants han assistit a reunions convocades per parlar del PAM. A més, explica que totes les reunions s’han fet amb la voluntat d’explicar a la 2950 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   ciutadania què és el PAM, ja que la majoria no ho saben, i els canals de participació. Afirma que, un cop fet això, la gent és lliure de participar-hi o no participar-hi. Reitera que han hagut de disminuir els recursos destinats a fer que la gent emplenés butlletes, que assenyala que s’han distribuït bàsicament als equipaments municipals i als diferents actes que s’han realitzat. Assenyala que el nombre de participants a través de les butlletes electròniques és molt similar, mentre que reconeix que és veritat que Twitter no ha estat un canal gaire utilitzat. En aquest sentit, assenyala que una possible explicació és que la gent que habitualment fa servir aquesta xarxa no està avesada a participar en processos de caràcter més oficial. Pel que fa a Facebook, manifesta que té la sensació que és un instrument que va de baixa. Explica que, tanmateix, no van voler descartar cap canal de comunicació, ni tan sols el telefònic, que ha patit una davallada molt important en comparació a fa quatre anys, ja que s’adreça sobretot a la gent més gran. Afirma que, en tot cas, aquests resultats també els serviran per extreure lliçons de cara al futur. Manifesta que, en qualsevol cas, res de tot el que s’ha dit no posa en dubte aquest procés de participació. Destaca que al final, amb un 75% menys de pressupost, hi ha hagut 2.000 participants menys, que és una xifra que segurament serà inferior perquè encara estan rebent propostes. Assenyala que, tanmateix, el Govern ja va dir des de l’inici que li interessava més el procés qualitatiu. Afirma que la participació del Consell de Ciutat no ha estat en cap moment un tràmit, sinó que s’ha intentat treballar braç a braç amb aquest òrgan i millorar i rectificar algunes coses que no es van fer prou bé en el procés anterior. Pel que fa a la desigualtat entre districtes que ha esmentat el Sr. Mulleras, precisa que el que va dir en la compareixença informativa d’ahir va ser que les dades sempre s’han de ponderar amb el nombre d’habitants de cada districte, però que també hi ha raons sociològiques que expliquen la menor participació en alguns d’ells. Assenyala que, de tota manera, el Govern ha treballat només amb les dades de les persones que han indicat on vivien, per la qual cosa aquestes dades són parcials. Explica que amb aquest procés participatiu el Govern volia conèixer les prioritats dels ciutadans, però que al final és a ell a qui li correspon definir les accions concretes. Assenyala que, per exemple, per a tots els grups és molt important impulsar la integració i la connexió del port, l’aeroport i la Zona Franca, mentre que aquesta ha estat la prioritat menys important per a la ciutadania en l’àmbit de l’hàbitat urbà. Afirma que, tanmateix, no per això el Govern oblidarà aquesta connexió. D’altra banda, manifesta que no sorprèn ningú que es prioritzi l’ensenyament i que, lògicament, faran cas d’aquesta preocupació de la ciutadania. Explica que és evident que no podran complir totes les peticions de la ciutadania i que, per això, va utilitzar l’expressió que el PAM «no és una carta als Reis». Destaca que el PAM va lligat a un pla d’inversions i que, per tant, no es tracta d’incloure-hi totes les coses que demanen les persones que hi han participat, sinó de fer un PAM realista que es pugui complir. Pel que fa a les qüestions més concretes que han plantejat els grups, explica que el Govern donarà resposta a totes les persones que han fet propostes i de les quals tenen les dades. A més, assenyala que hi ha moltes entitats que els han fet arribar un gran nombre de propostes i que totes elles tindran una resposta formalitzada tant del que s’inclourà en el PAM com del que es rebutjarà amb una explicació motivada. Respecte a la memòria participativa del PAM, afirma que es farà, tal com és preceptiu. Quant a l’impacte del grau de la priorització, manifesta que això s’explica en part en el document que lliuraran als grups després de la sessió. En relació amb el canal Twitter, explica que es donarà resposta a les persones que han participat a través d’aquesta xarxa. Finalment, indica que els grups també tindran informació sobre les respostes que no estan vinculades a la butlleta. El Sr. Espriu precisa que el seu grup no se sent maltractat en l’anàlisi, sinó que ha comentat la comparativa que es fa a l’informe entre les dades del procés del mandat anterior i l’actual perquè opina que el document busca destacar que hi ha NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2951   hagut una diferència menor en la participació en relació amb la inversió que s’ha fet. En aquest sentit, assenyala que, en la seva intervenció, el mateix Sr. Forn ha ressaltat que la diferència era només de 2.000 participants. Pel que fa a això, recorda que cal tenir en compte que en la primera fase del PAM el Govern es va entestar a dir que s’havien malgastat diners en el mandat anterior, quan en realitat s’havia fet un esforç molt gran per introduir el procés de participació en el conjunt de la població. Afirma que la gran diferència entre els dos governs és que per al Govern anterior va ser un objectiu global introduir aquest procés de formació de la ciutadania, ja que participar implica un procés de formació i de coresponsabilitat que no és automàtic. Opina que el tema dels patinadors és una obsessió del Grup de CiU perquè es va utilitzar en el debat sobre la Diagonal, però que ell personalment no recorda que es fes en el debat del PAM. En canvi, afirma que sí que recorda que en alguns districtes es van utilitzar dinamitzadors de territori per fer processos d’aproximació. Explica que això costa diners perquè vol dir que una empresa ajuda l’Ajuntament a fer el procés de participació amb sessions de 20 a 25 persones en les quals es fa un treball col·lectiu. En aquest sentit, opina que això és molt diferent de limitar-se a anunciar en un consell de barri que es farà el PAM, que no es pot considerar un procés de participació. D’altra banda, manifesta que convindria homogeneïtzar les dades del document, ja que costa seguir la referència dels percentatges. Pel que fa a això, observa que el mateix Sr. Forn ha explicat que les dades corresponen només a les persones de qui tenen informació, per la qual cosa desconeixen l’univers de referència. Assenyala que ell ha parlat de la falta de convicció en el model perquè, per exemple, la participació de les persones entre 12 i 21 anys és molt baixa, quan hauria estat fàcil aconseguir una participació elevada si l’Ajuntament hagués fet una campanya de promoció del PAM en els projectes d’informació que té als centres educatius. D’altra banda, opina que l’informe presenta una manca de valoració dels resultats, ja que se centra en el procés i les dades. En aquest sentit, opina que caldria pensar a valorar el model anterior i veure què s’ha perdut pel camí. Explica que abans la butlleta era més complexa, però també molt més elaborada a l’hora de donar dades més concretes, cosa que facilitava el seu trasllat al PAM. Manifesta que, per les paraules del Sr. Forn, interpreta que l’única cosa que no els pot donar és la memòria de la relació de les reunions que, segons el Govern, sumen una participació de quasi 15.000 persones, cosa que no s’acaba de creure. Assenyala que, per tant, ja acabaran de fer la valoració del procés d’elaboració del PAM quan es disposi de la memòria participativa i el resultat del procés d’anàlisi. El Sr. Mulleras opina que no s’ha de confondre un procés participatiu amb un procés informatiu. Explica que, de fet, aquest debat el van tenir sovint en el mandat anterior perquè precisament el grup que ara governa a l’Ajuntament i el seu coincidien moltes vegades a considerar que els processos participatius endegats eren bàsicament processos informatius i no recollien de veritat la sensibilitat i les aportacions dels ciutadans. En aquest sentit, opina que el Govern hauria de revisar aquest procés participatiu per garantir que no sigui només un procés informatiu, ja que no és el seu objectiu. D’altra banda, manifesta que esperen que en breu puguin conèixer els continguts que s’han abordat en el PAM, amb un mínim de detall sobre totes les matèries que s’han tractat i sobre les aportacions dels ciutadans. Assenyala que, com ja ha dit abans, tothom està d’acord a millorar l’educació o a donar suport als emprenedors, les pimes i els autònoms, però que segurament trobaran punts de desacord quan es concreti com s’ha de fer tot això. Així mateix, afirma que coincideix amb el Sr. Forn que molts ciutadans no saben què és el PAM i que això els ha de fer reflexionar sobre la necessitat de fer una espècie de control de qualitat sobre les polítiques de comunicació i la seva efectivitat de cara a futurs processos participatius. D’altra banda, reitera que no és bo crear expectatives falses a la ciutadania, ja que això crea frustració col·lectiva i contribueix a la desafecció dels ciutadans envers la política. Opina que, per tant, en tota la política de comunicació, també cal explicar de manera realista què és el PAM i com es pot dur a terme. 2952 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   El Sr. Mestre reitera que el seu grup voldria que el Govern municipal de Barcelona tingués més ambició, ja que això seria bo per a la ciutat i la ciutadania. Afirma que també voldrien que el Govern de la ciutat entengués que els recursos municipals i l’acció de govern tenen moltes dimensions i que és tan important invertir per transformar un carrer en plataforma única com afavorir la participació real i enfortir la democràcia local. D’altra banda, manifesta que esperen que, quan tinguin les respostes escrites a la compareixença del seu grup, puguin esclarir la «comptabilitat creativa» que el Govern ha fet amb relació a les reunions presencials, ja que pensen que les 14.765 persones que es donen com a participants de reunions presencials no s’ajusten al que es pot considerar com a procés de participació del PAM. Assenyala que aquestes persones poden haver anat a reunions d’òrgans municipals, però que no totes aquestes reunions estaven dedicades a afavorir la participació en el PAM i a buscar la implicació dels assistents. Afirma que no dubta de la bona feina que fa el Sr. Martí com a regidor del Districte de Sants-Montjuïc, però que això no succeeix a tot arreu, ja que el seu grup s’ha ocupat d’esbrinar què ha passat a cada consell de barri pel que fa al procés del PAM. En aquest sentit, opina que hi ha molts regidors i regidores de districte que exerceixen la seva responsabilitat d’una manera molt insatisfactòria, tal com ja han dit diverses vegades. Assenyala que el Govern no ha respost dues qüestions que han formulat: com valora el Govern municipal la gran disminució de butlletes rebudes, i per què ni a l’informe ni a la intervenció del Sr. Forn no s’ha fet referència als resultats de la participació dels treballadors municipals en el procés del PAM. D’altra banda, manifesta que esperen conèixer quines són les intencions del Govern respecte a millorar el sistema educatiu, que ha estat la prioritat més votada per la ciutadania. Opina que, atès que el Govern ha vinculat el PAM al Programa d’inversions municipals, cal que s’afanyi a decidir les inversions que vol fer, ja que els 1.900 milions d’inversions previstos per al mandat són una quantitat massa important perquè al final no es faci servir. Finalment, afirma que creuen que ha estat un desencert que el procés del PAM no hagi anat acompanyat d’un procés d’elaboració dels programes d’actuació dels districtes a partir d’una proposta del Govern en la qual es concretés amb actuacions específiques al territori un document tan generalista com és el PAM. Opina que això ha empobrit el procés i ha fet evident la manca de definició del Govern local. Conclou que, quan no hi ha ambició de govern, els resultats són sempre insuficients i insatisfactoris, i lamenta que aquest procés hagi estat una oportunitat perduda, tal com ha dit el Sr. Portabella. El Sr. Portabella demana que es contesti la pregunta que han fet abans ell i el Sr. Mestre sobre com continuarà el procés del PAM a partir de les aportacions obtingudes. D’altra banda, manifesta que tenen la sensació que el procés de participació ciutadana en el PAM s’ha fet de manera molt mecànica i com un tràmit obligat. En aquest sentit, opina que es tracta d’una oportunitat perduda en un moment en què la ciutadania està notablement decebuda amb la política perquè s’adona que no té prou capacitat per marcar pautes en l’àmbit econòmic i perquè demana de manera clara una participació que tingui resposta. Explica que, si es fa un procés de participació, és amb l’objectiu que la gent pugui veure representada les seves demandes en el PAM que presentarà el Govern i se senti partícip de la ciutat, perquè això és el que dóna cohesió i el que permet resoldre els problemes. La Sra. Pajares dóna la paraula al Sr. Forn perquè pugui contestar les preguntes que se li han fet. El Sr. Forn manifesta que no pot acceptar la valoració que el procés no ha anat bé i opina que els grups de l’oposició haurien fet les mateixes consideracions si el procés s’hagués desenvolupat d’una altra manera, ja que són incapaços de reconèixer que hi ha hagut un procés de participació que serà vàlid i que es tindrà en compte. En aquest sentit, reitera que es contestarà a totes les persones de les quals tinguin les dades amb una explicació motivada sobre la incorporació o la desestimació de les seves propostes. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2953   Opina que no ha participat en el procés més gent pel mateix motiu que fa quatre anys, que és que costa molt que els ciutadans participin en un procés com el PAM, tenint en compte que molts d’ells ni saben el que és. Destaca que han centrat els esforços a explicar què és el PAM i han arribat fins allà on han pogut amb els recursos de què disposaven i que consideraven que eren suficients per fer-ho. Afirma que, tot i ser conscient que la participació costa diners, creu que no poden gastar-se un milió i mig d’euros en un procés com aquest, tal com es va fer fa quatre anys. A més, reitera que amb un 75% menys d’aquest pressupost han arribat als mateixos resultats. Explica que ja donaran a conèixer als grups les anàlisis qualitatives dels resultats, però que cal tenir en compte que el procés tot just va acabar el dia 3 de maig i que, per tant, han disposat de molts pocs dies per fer tot el processament. Assenyala que, tanmateix, van creure oportú que, si es donaven dades de participació als mitjans de comunicació, també calia poder explicar-les en la Comissió. D’altra banda, afirma que seran absolutament respectuosos amb les propostes que els ha fet arribar la gent, però no amb el 100% perquè tenen limitacions pressupostàries. Quant a la valoració sobre el fet que s’hagin recollit menys butlletes que fa quatre anys, explica que ja ha dit que no han perseguit la gent perquè emplenés una butlleta, sinó que han optat per les reunions presencials, a les quals han assistit tres o quatre vegades més persones que en el procés anterior. En aquest sentit, afirma que cadascú ha posat l’èmfasi en allò que ha cregut convenient i que ells ho han fet en les reunions presencials perquè tenien pocs recursos per fer determinades campanyes de publicitat. Explica que han hagut de ser els regidors els que anessin al territori, i pel que fa a això, demana que s’intentin moderar les valoracions sobre la seva actuació, ja que ell no es dedica a valorar a cap dels regidors dels altres grups. Respecte a la participació dels treballadors de l’Ajuntament, afirma que, si tenen segmentada aquesta informació, ja la facilitaran als grups. Pel que fa a la continuació del procés, reitera que donaran resposta a les persones que hi han participat i que prepararan la sessió que ha d’aprovar inicialment el PAM, que és la que se celebrarà el mes de juny a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal ICV-EUiA: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar sobre el procés de participació ciutadana per l'elaboració del Programa d'Actuació Municipal 2012-2015 (PAM) i dels Programes d'Actuació de Districtes (participació presencial i no presencial). Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 4. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 26 d'abril de 2012, que designa el Sr. Carles Esquerra i Corominas membre del Patronat de la Fundació Privada Julio Muñoz Ramonet, complementant, en els termes esmentats, el Decret d’Alcaldia S1/D/2011-03716 de 26 de juliol de 2011, ratificat pel Plenari del Consell Municipal de 30 de setembre de 2011. La Sra. Pajares dóna per reproduïts els punts 4 i 5 de l’ordre del dia, i pregunta si algun portaveu vol fer alguna consideració. Davant l’absència d’intervencions, els dóna per aprovats. 2954 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 5. Adoptar, en l’exercici de les competències reservades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat Privada Municipal Barcelona d'Infraestructures Municipals, SA, els acords següents: 1r) Designar la Ima. Sra. Janet Sanz Cid, membre del Consell d’Administració de l’esmentada Societat, en substitució de la Ima. Sra. Elsa Blasco Riera. 2n) Establir que el termini de designació de la consellera que es nomena serà l'establert en els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. 3r) Facultar indistintament el President i el Secretari del Consell d'Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d'errors materials en cas necessari. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 6. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: - Instar al departament de Comunicació de l'Ajuntament a elaborar un pla de comunicació, amb la col·laboració d'associacions o entitats d'afectats i afectades per les participacions preferents i/o altres entitats, especialment de gent gran, que contempli entre altres accions un programa de sessions informatives sobre la situació actual de la problemàtica relacionada amb les participacions preferents, per a desenvolupar als espais i casals de gent gran i altres equipaments del territori, en els propers 4 mesos. - Difondre i comunicar, a través dels diversos mitjans de l'Ajuntament (premsa, web, xarxes socials, OAC...) informació sobre la possibilitat que tenen els ciutadans i ciutadanes d'accedir a serveis d'atenció al consumidor, sobre les entitats que els poden donar suport i de les accions informatives als equipaments i serveis municipals. La Sra. Jaurrieta explica que a Catalunya hi ha més de 300.000 persones afectades per les participacions preferents, que recorda que són participacions d’alt risc amb una rendibilitat no garantida, mentre que el públic objectiu d’aquestes participacions han estat petits estalviadors amb poca informació a l’hora d’invertir en aquest camp. A més, destaca que són inversions perpètues que no es poden recuperar mai, que és un aspecte sobre el qual ha quedat demostrat que no s’havia informat molts inversors, i que no queden cobertes pels fons de garanties de dipòsits. Recorda que al Ple municipal anterior de l’Ajuntament de Barcelona es va aprovar una declaració institucional que, més enllà de lamentar la manca d’informació i supervisió per part de les entitats bancàries, parlava de posar a disposició de les persones afectades els serveis municipals d’atenció al consumidor. En aquest sentit, explica que creuen que una de les millors maneres de fer-ho és amb aquest pla de comunicació. Manifesta que són conscients que això no és una competència municipal, però que pensen que la marcada proximitat de l’Ajuntament requereix estar al costat de la gent que pateix aquest problema. Afirma que aquesta proposició no va en contra de ningú, sinó a favor de la informació, de la transparència i d’estar al costat de les persones afectades a la NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2955   ciutat, que són famílies que poden patir situacions econòmiques agreujades per aquest fet i que, a més, tenen una doble sensació d’injustícia: d’una banda, haver estat enganyades i, de l’altra, desconèixer quines opcions tenen pel que fa a recursos i accions. Conclou que el seu grup pensa que, davant el major engany bancari de principis de segle XXI, no es poden quedar de braços plegats i que per això demanen a l’Ajuntament que faci sentir als barcelonins afectats que l’Ajuntament està al seu costat. El Sr. Mulleras manifesta que consideren que aquesta proposició és una conseqüència lògica de la declaració institucional aprovada en el darrer Ple municipal per unanimitat de tots els grups. Afirma que les participacions preferents són un instrument financer complex i amb un risc molt elevat, i que 700.000 persones a tot Espanya i 210.000 persones a Catalunya van subscriure aquest tipus de producte financer. Assenyala que, per les característiques d’aquest producte, un dels col·lectius més afectats per aquest problema han estat persones grans i jubilades, per a les quals sovint era difícil comprendre el risc que comportava aquesta inversió. Explica que els canvis que s’han produït en els darrers anys han fet que molta gent anés a fer efectiu aquest producte financer i s’hagi trobat que només podia recuperar una part del capital invertit o que havia de buscar aquest retorn de capital en un període de 10 anys, que és un termini massa llarg per a moltes d’aquestes persones. D’altra banda, destaca que hi ha hagut altres productes financers amb conseqüències molt similars a les de les participacions preferents en els darrers anys i que, per tant, potser haurien de fer extensives aquest tipus d’iniciatives a altres afectacions d’aquest tipus. Opina que estan davant d’un comportament clarament incorrecte, tolerat tant pel Banc d’Espanya com pels organismes reguladors que hi havia en aquell moment, ja que no es va informar bé els afectats dels riscos i l’abast de la seva inversió. Explica que, per això, a iniciativa del Partit Popular, al Congrés dels Diputats es va crear una comissió per tractar aquest tema i buscar sortides a aquest problema que afecta tantes persones. Conclou que el seu grup creu que aquesta proposició és un bon complement a les iniciatives que ja s’estan fent i que, per tant, hi votaran a favor. El Sr. Mestre manifesta que el seu grup coincideix plenament amb la proposició i la intervenció que ha fet en nom del grup proposant la Sra. Jaurrieta. Assenyala que voldrien aprofitar per preguntar al Govern municipal si té informació de quantes persones afectades hi ha a la ciutat pel que fa a les participacions preferents; si ha dut a terme algun tipus de gestió en relació amb aquesta qüestió, i si ha fet algun tipus de posicionament en relació amb el que qualifica de frau dut a terme per una sèrie d’entitats financeres que han acabat segrestant l’estalvi de milers de petits estalviadors, especialment de persones grans i jubilades. Manifesta que també volen plantejar dues qüestions perquè el Govern municipal les tingui en compte. En primer lloc, demana que el Govern municipal insti el Govern de l’Estat a prendre mesures per aturar aquest tipus de fraus que es donen periòdicament, de manera que en l’àmbit legislatiu i de regulació s’adoptin les mesures necessàries per evitar que milers de persones no puguin recuperar els seus estalvis o en perdin una bona part. Recorda que, tal com ha dit el Sr. Mulleras, hi ha hagut altres productes financers de conseqüències semblants, com per exemple quan es va crear Criteria i es van posar a la venda unes accions sobrevalorades que es podien comprar amb crèdits donats per la mateixa entitat bancària i que van provocar la pèrdua d’estalvis i patrimoni de milers de persones. En segon lloc, demana que, a part de tot el que recull la proposició, l’Ajuntament també posi a l’abast i al servei de les persones afectades els instruments, els serveis i les oficines de què disposa, especialment aquelles orientades a l’atenció als consumidors, per tal de donar orientació i assessorament en aquesta qüestió, que és força complexa i que, a més a més, crea una gran sensació de desemparament i de desorientació en les persones que n’han resultat afectades. El Sr. Portabella manifesta que el seu grup també votarà a favor de la proposició, ja que creuen que l’esperit d’aquesta iniciativa és donar suport a les 2956 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   persones que pateixen les conseqüències d’haver comprat participacions preferents. Recorda que ell no havia sentit mai a parlar d’aquest producte financer fins que va esclatar el conflicte i que es va quedar molt impressionat en comprovar que es definien com a valors emesos per entitats de caràcter perpetu, la rendibilitat dels quals no està garantida. Afirma que, per tant, es tracta d’un producte complex i de risc elevat a l’abast de les persones que saben de finances, cosa que contrasta amb el perfil de les persones que l’han adquirit. En aquest sentit, opina que això demostra que s’ha produït un abús de comercialització d’un producte que no ha estat prou ben explicat i que s’ha vulnerat la protecció dels petits inversors que defensen tant la normativa europea com la de l’Estat. Conclou que comparteixen totes aquelles iniciatives que tinguin com a objectiu donar suport d’una manera o altra a les persones que no es van adonar del tipus de producte que compraven. El Sr. Martí manifesta que el Govern de la ciutat està clarament orientat a fer allò que estigui al seu abast per acompanyar totes les persones que han estat víctimes de les conseqüències nefastes de la comercialització d’aquest producte financer. Afirma que, de la mateixa manera que al seu moment van donar suport a la declaració institucional que es va aprovar al Plenari de l’Ajuntament a instàncies del Grup del PSC i amb la transacció del Grup de CiU, estan d’acord amb tot el que es pugui desplegar a partir d’aquesta iniciativa general amb els mitjans i recursos de què disposa l’Ajuntament. Assenyala que aquesta iniciativa es produeix en paral·lel a diverses iniciatives que s’estan produint als districtes. En aquest sentit, assenyala que ahir es va debatre al Consell Plenari del Districte de Sants-Montjuïc una iniciativa per tal que es poguessin utilitzar els recursos municipals del districte per dur a terme aquestes sessions informatives per a les persones afectades. Explica que l’única cosa que hauran d’estudiar en l’àmbit d’Ajuntament és com conciliar els diferents aspectes concrets que conté la redacció de la proposició. Assenyala que, per exemple, una vegada convocats els afectats, cal veure quina informació se’ls dóna i qui la dóna. En aquest sentit, demana al grup proposant que el Govern tingui un mínim marge de temps per poder conciliar aquests aspectes i posar-se en contacte amb una multiplicitat d’actors, com ara les entitats d’afectats o les organitzacions de consumidors. Afirma que, en qualsevol cas, intentaran poder articular tot això en els propers quatre mesos, tal com demana el text de la proposició. Pel que fa a les preguntes del portaveu del Grup d’ICV-EUiA, explica que ara no pot dir quin és el nombre de persones afectades a la ciutat, però que ho indagarà, tot i que cal tenir en compte que es tracta d’un problema estatal, autonòmic i municipal i les fronteres entre aquests diferents àmbits poden ser una mica difoses. Respecte a les gestions que ha fet el Govern municipal, afirma que l’Ajuntament ha començat a treballar en aquesta qüestió a partir de la declaració institucional que es va aprovar al Ple, que és molt recent. D’altra banda, manifesta que ja estudiaran la manera d’instar l’Estat a fer el que li correspongui en el seu àmbit competencial, atès que, en darrer terme, l’Estat i els reguladors d’àmbit estatal són els que tenen la competència regulatòria de tot el sistema financer de l’Estat. Finalment, explica que també estudiaran les possibilitats que ofereix el conveni de col·laboració que té signat l’Ajuntament amb el Col·legi d’Advocats de Barcelona, que és un conveni que els permet enriquir-se mútuament des del punt de vista dels recursos per informar i assessorar la població en diferents qüestions que tenen a veure amb les competències municipals. La Sra. Jaurrieta agraeix a tots els grups polítics el suport a aquesta iniciativa, ja que pensa que, d’aquesta manera, podran estar a l’altura del que els ciutadans esperen de l’Ajuntament. D’altra banda, diu al Sr. Martí que accepten el marge de temps que ha demanat per articular el que demana la proposició. Assenyala, però, que els agradaria fer èmfasi en el fet que es faciliti l’accés de les entitats d’afectats als casals de gent gran per fer-hi xerrades, ja que els han arribat queixes d’alguna entitat d’afectats que ha tingut dificultats en aquest sentit. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2957   El Sr. Mulleras matisa que ell no ha parlat de fraus, sinó de comportaments irregulars i del fet que no s’ha informat bé els ciutadans. Assenyala que els bancs poden idear els instruments financers que vulguin i que han de ser els organismes reguladors del sector financer els que ho aprovin o desaprovin. Opina que, en aquest cas, els que no van complir bé la seva tasca van ser els organismes reguladors i el Banc d’Espanya. Reitera que el Partit Popular va crear una comissió sobre aquest tema al Congrés dels Diputats, ja que el tema de les accions preferents no entra dins les competències municipals, i que, en aquest sentit, el Govern municipal pot posar-se en contacte amb el Congrés per obtenir informació. El Sr. Martí Galbis expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestres expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 7. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: Instar al Govern a agilitzar el procediment de concessió de llicències, així com incrementar el personal destinat als departaments que tramiten els expedients d'entre la plantilla del propi Ajuntament, per tal de reduir els terminis i agilitzar la seva concessió en tant no s'implanti el règim de comunicació. La Sra. Pajares agraeix al Sr. Portabella i al Sr. Mestre que hagin tingut la cortesia de permetre que es tracti aquesta proposició en primer lloc perquè la Sra. Recasens ha d’absentar-se. El Sr. Mulleras manifesta que demanen que es prenguin aquestes mesures mentre no s’instauri el règim de comunicació a l’Ajuntament perquè, en l’actual context de crisi econòmica, l’Administració ha d’evitar frenar i dificultar qualsevol activitat econòmica. Explica que actualment la tramitació de llicències municipals es caracteritza sobretot per provocar un alentiment de l’activitat econòmica. Assenyala que el 2010, per exemple, es van requerir 219 dies com a mitjana per atorgar les llicències d’activitat a Barcelona. D’altra banda, afirma que creuen que la manca de transparència és un altre aspecte que caracteritza la tramitació de les llicències i que, en aquest sentit, cal donar a conèixer tots els tràmits que s’han de seguir fins a obtenir una llicència d’activitat a Barcelona. Així mateix, assenyala que també cal disminuir les diferències que hi ha entre els diversos districtes de Barcelona pel que fa a la tramitació de llicències, ja que, per exemple, al districte de Sarrià-Sant Gervasi es necessiten 357 dies per obtenir una llicència d’activitat. Afirma que, per tant, el seu grup considera que és urgent establir un sistema àgil, clar i únic en la tramitació de llicències d’activitat per tal de facilitar l’activitat econòmica a Barcelona. En aquest sentit, recorda que han demanat diverses vegades que es disminuïssin les regulacions i que s’agilitzessin els processos administratius mentre no s’implanti el règim de comunicació a Barcelona. D’altra banda, assenyala que consideren que cal incrementar el personal dels diferents departaments on es tramiten els expedients de llicències amb personal del mateix Ajuntament, de manera que això suposi una redistribució de personal per tal de millorar l’agilitat en aquests departaments. Conclou que el seu grup creu que cal posar tots els recursos necessaris al servei de la millora de l’activitat econòmica a Barcelona i que, per tant, cal disminuir el fre econòmic que suposa l’excés de burocràcia en la tramitació de llicències, que representa un impost afegit a la dificultat actual que té qualsevol emprenedor o agent econòmic per desenvolupar una activitat. La Sra. Jaurrieta manifesta que el seu grup considera que aquesta és una bona proposta, però que voldrien aclarir alguns conceptes. Explica que creuen que seria important anar reposant els treballadors municipals que es van jubilant als departaments de llicències, on hi ha places vacants. En aquest sentit, recorda que en el mandat anterior es va aprovar una pauta de personal i que cal vetllar perquè se segueixin complint les ràtios establertes. A 2958 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   més, destaca que, de la mateixa manera que creuen que cal reforçar aquests serveis, també consideren que és important que continuïn mantenint-se als districtes, ja que la proximitat evita que els veïns hagin de desplaçar-se lluny per accedir a aquest servei. D’altra banda, assenyala que cal ser curosos amb les dades sobre la mitjana de temps que requereix la tramitació d’una llicència, ja que hi ha una gran diversitat de llicències. Així, opina que no es pot comparar les llicències que són simplement d’activitat amb les llicències que sol·liciten espais de pública concurrència, que tenen una tramitació molt complicada. D’altra banda, destaca que el 2010 el 80% de les llicències es van donar de forma automàtica, mentre que en el 20% restant dels casos el procés va ser més llarg. En aquest sentit, recorda que el temps es computa des del moment en què se sol·licita la llicència fins al moment en què finalitza, sigui perquè caduca el procediment, perquè es rebutja o perquè s’autoritza, i que això es pot endarrerir per una suspensió de llicències per a algun projecte urbanístic que es pugui estar duent a terme o perquè el mateix sol·licitant ha d’anar complint els criteris tècnics que se li sol·liciten. Conclou que caldria conèixer amb més detall les dades presentades per tenir una valoració més concreta i poder valorar l’eficiència dels serveis de llicències, i saber els percentatges sobre el total que es resolen automàticament o no en funció dels departaments. El Sr. Mestre manifesta que el seu grup votarà a favor de la proposició. Assenyala que, en la seva intervenció, el Sr. Mulleras ha insistit molt en la implementació i la generalització del règim de comunicació, mentre que el seu grup té serioses objeccions a aquesta generalització i al règim de control municipal posterior de les activitats que s’intenta implantar des de la Unió Europea. Explica que creuen que l’actual règim de concessió de llicències, autoritzacions o permisos té aspectes que s’han de tenir molt en compte, com els relatius a la seguretat jurídica, l’avaluació de l’interès general i de la ciutat davant de determinades activitats, o la responsabilització dels funcionaris i les autoritats municipals. Assenyala que, tanmateix, té aspectes negatius com els costos administratius i, sobretot, el temps que es necessita per a tot el procés en alguns casos. Conclou que, malgrat les objeccions del seu grup a la generalització del règim de comunicació i el control posterior, el que estan votant avui no és això, sinó agilitzar el procediment de concessió de llicències, que creuen que és necessari. El Sr. Portabella explica que el seu grup està d’acord amb la primera part de la proposició, ja que creuen que cal intentar assegurar la màxima eficiència en la tramitació d’expedients dins l’Administració. Assenyala que, tanmateix, per al seu grup és tan important l’eficiència en la gestió del temps dels tràmits de l’Administració com fer la feina ben feta, cosa que vol dir que no poden accelerar els procediments si no es disposa del personal adequat i amb la formació necessària per vetllar pel bon funcionament dels processos i el compliment de les ordenances. En aquest sentit, afirma que sembla que la segona part de la proposició podria cobrir aquesta demanda, però que, atès que això es vincula al règim de comunicació, el seu grup s’abstindrà perquè creu que fins que no se superi el marc actual de manca crònica d’inspectors hi haurà dificultats per desplegar adequadament les ordenances municipals. Explica que el seu grup no està gens d’acord a atorgar les llicències d’activitat a través del règim de comunicació, ja que aquest és un model anglosaxó en què es parteix de la responsabilitat del sol·licitant però amb un sistema d’inspecció molt ampli per poder verificar que s’estan complint les normatives existents. En aquest sentit, afirma que el règim de comunicació només funciona si hi ha també un cos d’inspecció prou dotat, ja que, si no, està abocat a permetre incompliments, cosa que genera una competència deslleial respecte a les persones que sí que compleixen o que hi hagi un període de temps molt llarg abans no es puguin detectar els incompliments. Conclou que, per al seu grup, la impossibilitat de fer una revisió de la documentació i l’adequació a la normativa amb posterioritat a l’atorgament de la llicència a través d’un comunicat fa inviable aquest model. La Sra. Recasens explica que és prou conegut l’esforç constant del Govern per millorar aquests processos administratius, sobretot aquells que tenen una incidència ciutadana superior, per tal de simplificar i agilitar la tramitació NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2959   administrativa i resoldre definitivament la burocràcia i l’administració de la paperassa per part de les empreses que volen obtenir una llicència. Manifesta que, per tant, el Govern donarà suport a la proposició, amb el benentès que està treballant per agilitzar aquests processos de concessió de llicències. Afirma que, en aquests moments, tenen una bona diagnosi de la situació actual i que, per tant, saben quines són les llicències que es tramiten de manera àgil i aquelles que s’encallen més. Explica que això varia molt en funció de l’activitat en qüestió, ja que, per exemple, les activitats que estan sotmeses a règim de certificació tècnica i de comunicació triguen una mitjana d’11 dies a tramitar-se, mentre que les activitats sotmeses a llicència ambiental presenten una mitjana de 206 dies. Assenyala que un altre aspecte que també té un fort impacte en les mitjanes són els expedients no resolts i el seu import, en funció de si es treu l’indicador per l’import de les llicències o pel nombre de llicències entrades. Afirma que, per tant, si sumen les vides mixtes d’aquestes diferents activitats als expedients que estan pendents de resoldre d’altres anys, les xifres pugen ostensiblement. En aquest sentit, opina que han de tenir un debat serè sobre els períodes mitjans d’atorgament de llicències. Explica que, quan tenen en compte els expedients no resolts d’exercicis anteriors, també és important analitzar quina és la causa de la no-resolució d’aquest expedient o si aquest expedient s’ha acabat tancant sense resoldre, ja que la casuística també és molt variable. Afirma que, en aquests moments, hi ha entorn d’un 5% d’expedients pendents de resoldre. Manifesta que, tot i aquestes dades, entenen que cal millorar l’eficiència dels tràmits de la concessió i analitzar bé les possibles disfuncions. En aquest sentit, opina que això no sempre passa per un increment de plantilla, sinó que moltes vegades cal dimensionar bé els equips destinats a activitats subjectes a un determinat règim de comunicació, com les activitats que estan sotmeses a una llicència d’activitat ambiental. El Sr. Mulleras agraeix el vot a favor del Grup d’ICV-EUiA i del Govern. Opina que l’objecte de debat d’avui no és el règim de comunicació, sinó el fet que es pugui agilitzar una mica la tramitació de llicències. En aquest sentit, assenyala que el sector econòmic i els ciutadans es queixen de manera bastant generalitzada sobre la burocràcia a l’Administració i que aquesta queixa es concreta en l’excessiu nombre de dies que es necessiten per obtenir una llicència. Explica que el que plantegen és que s’intentin posar els recursos necessaris perquè aquests períodes de temps disminueixin al màxim possible i es contribueixi així a facilitar l’activitat econòmica de la ciutat, ja que un excés de temps en la concessió de llicències pot ser un obstacle més a l’hora de posar en marxa una activitat en l’actual situació de crisi. Pel que fa a això, afirma que creuen que una manera d’agilitar el procediment de concessió de llicències és incrementar el personal destinat als departaments que tramiten els expedients. Assenyala que és cert que alguns d’aquests departaments tenen places vacants, algunes d’elles per jubilacions, i que es tractaria d’intentar fer una redistribució del personal per anar cobrint aquestes vacants. A més, precisa que cal que aquest personal tingui la formació necessària per fer aquesta feina, tal com també s’ha apuntat. Conclou que la proposició que presenta el seu grup és senzilla i de sentit comú i no costa diners a l’Ajuntament, i en canvi pot tenir un efecte sobre l’economia molt important a l’hora de facilitar l’activitat econòmica. La Sra. Jaurrieta assenyala que, amb les limitacions de plantilla que hi ha avui, caldrà veure si només es tracta de fer-ne una redistribució o si pot haver-hi alguna excepció per ampliar-la. Afirma que, en qualsevol cas, ho seguiran i que donaran suport a la proposició. La Sra. Recasens explica que l’única plantilla que el Govern està intentant incrementar és la de la Guàrdia Urbana i els Bombers. Afirma que, per tant, en aquest cas estan parlant d’una redistribució de la plantilla. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. 2960 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Mestres expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l'abstenció del UpB. S'aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 8. La Comissió de Presidència i Règim Interior insta al govern municipal a que faci pública a la web de l'Ajuntament de Barcelona una relació nominal del personal eventual detallant nivell i càrrec. El Sr. Mestre manifesta que en el mandat anterior es podia consultar a la pàgina web municipal una relació nominal de tots els càrrecs públics, llocs directius, directors i directores de serveis i assimilats i de tot el personal eventual de l’Ajuntament de Barcelona, amb el nom, el càrrec i la ubicació corresponent. Assenyala que, a més, també s’hi adjuntava una forquilla de salaris. Explica que el divendres de la setmana passada van estar buscant una relació semblant al web municipal i que no van ser capaços de trobar-la, tot i que sí que hi havia la forquilla de salaris, que és a la pàgina web des del setembre de 2011. Manifesta que per això demanen que a la pàgina web es faci públic el llistat del personal eventual de l’Ajuntament de Barcelona, per tal de garantir la transparència en aquest aspecte, tal com també tenen la voluntat de fer-ho altres administracions públiques que en aquest moment discuteixen i elaboren lleis de transparència de l’Administració pública tant en el Parlament de Catalunya com en el Congrés dels Diputats. Afirma que creuen que, en el moment polític que viu el país, és necessària la màxima transparència per part de l’Administració pública i que cal ser transparents des del convenciment que determinades decisions, entre elles la de tenir aquesta plantilla de personal eventual, són encertades, necessàries i útils per a la ciutat de Barcelona. El Sr. Colomé manifesta que el seu grup donarà suport a la proposició. Destaca que, tal com deia Thomas Jefferson el 1802 com a president dels Estats Units, la transparència en l’Administració és la base de la democràcia. Afirma que, si realment volen pal·liar la desconfiança que ja existeix entre el sistema i els ciutadans, el millor que poden fer és oferir la màxima transparència i el màxim accés a les dades. En aquest sentit, recorda que una de les primeres coses que va fer el Govern d’Entesa va ser publicar una llista amb el nom i cognom, el nivell i el sou del president, els consellers, els secretaris generals, els secretaris, els directors generals i els eventuals. Opina que el sou no ha de ser un secret i que la ciutadania té dret a saber el que cobren. Assenyala que, tanmateix, el Govern pot considerar que es pot fer demagògia i populisme amb això, cosa que és certa, per la qual cosa creu que el sistema de forquilles és el més correcte. Destaca que, de tota manera, el més important és donar exemple, perquè si ells no ho fan, és molt difícil que els ciutadans prenguin com un element pedagògic la seva tasca. D’altra banda, manifesta que vol aprofitar també per recordar al Govern que el 25 de gener el seu grup li va plantejar una sèrie de preguntes sobre les altes i baixes del personal eventual tant dels districtes com de les àrees de govern i les empreses, i que encara no han rebut cap resposta. El Sr. Mulleras explica que el seu grup entén que aquesta proposició demana, en certa manera, recuperar aquesta informació amb les mateixes dades que hi havia al web municipal durant el mandat anterior, que és una informació que al seu grup li semblava correcta i que suposava un exercici de transparència que ha de continuar. En aquest sentit, pregunta al Govern municipal si pot haver-hi hagut algun problema conjuntural que hagi fet que aquestes dades no estiguin ara disponibles al web municipal. El Sr. Portabella manifesta que el seu grup donarà suport a la proposició, ja que està d’acord amb aquells aspectes que puguin anar a favor de la transparència i que puguin donar a conèixer l’estructura municipal. El Sr. Forn demana excuses per aquest error involuntari. Explica que el mes de setembre, quan es van fer les modificacions dels eventuals, es va treure la informació que hi havia al web i no es va posar la nova llista. Afirma que s’han NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2961   adonat de l’error a partir d’aquesta proposició i que, per tant, hi votaran a favor i establiran la mateixa informació que hi havia abans. El Sr. Mestre agraeix el vot favorable de tots els grups i les explicacions del Govern. Precisa que a la proposició demanen que hi hagi la mateixa transparència que al mandat anterior i hi afegeixen una cosa que no existia en la relació nominal, que és el nivell en el cas dels treballadors eventuals que en tinguin, que són tots excepte els càrrecs públics. Afirma que, per tant, sol·liciten que hi hagi la relació nominal amb els nivells i els càrrecs que desenvolupen aquestes persones dins l’Administració local. El Sr. Forn afirma que també hi afegiran el nivell. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Colomé expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestres expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. Del Grup Municipal UpB: 9. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda que el baròmetre semestral que duu a terme l'Ajuntament de Barcelona inclogui la mateixa pregunta que inclou el baròmetre del Centre d'Estudi d'Opinió sobre el posicionament dels barcelonins i barcelonines sobre la independència: "Si demà es fes un referèndum sobre la independència de Catalunya, vostè què faria?": El Sr. Portabella recorda que el mes de març el seu grup va presentar un prec que demanava el mateix que aquesta proposició i que, en aquell moment, el primer tinent d’alcalde els va contestar que estudiaria la possibilitat que es plantejava i que en una setmana els diria quelcom. Assenyala que ja han passat set setmanes des d’aleshores i que no se’ls ha comunicat res pel que fa a això. Explica que creuen que el baròmetre semestral que duu a terme l’Ajuntament de Barcelona sobretot ha d’incloure aquells aspectes que fan referència al seu terme municipal i, fins i tot, a l’àrea metropolitana, però que si repassen la política que es desenvolupa a la ciutat poden veure que està contínuament connotada per la política nacional. Afirma que, per tant, des de l’Ajuntament de Barcelona, com a consistori de la capital de Catalunya, es fan polítiques que van més enllà de Barcelona i de l’àrea metropolitana, i que tenen una repercussió en les polítiques de caràcter nacional. D’altra banda, manifesta que pensen que tant en els baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) com en els de l’Ajuntament s’han de formular preguntes que tinguin una certa trajectòria i que, per tant, puguin ser comparatives amb d’altres anteriors i posteriors per tal de conèixer l’evolució que es va produint respecte a les matèries que tracten. En aquest sentit, opina que la pregunta que proposen és especialment adient, ja que en el darrer baròmetre del CEO el 45,4% dels catalans deien que votarien a favor de la independència si demà se celebrés un referèndum, el 24,7% que hi votarien en contra i el 23,8% que s’abstindrien. Afirma que, per tant, sense comptar l’abstenció, el «sí» aconseguiria el 59,6% de suport dels votants i el «no» el 32,4%. Assenyala que, per consegüent, no es tracta d’una formulació política minoritària, sinó d’una formulació política creixent i vigorosa, i que els sembla lògic i raonable que la capital del país incorpori en el baròmetre una pregunta que estigui relacionada amb el procés polític del país. El Sr. Colomé explica que el primer problema que presenta aquesta pregunta és que és una pregunta dicotòmica, ja que aquest tipus de preguntes estan molt influïdes per l’ambient polític i, per tant, no són rellevants, sinó només un tast de termòmetre de l’opinió pública en un moment concret. Afirma que, si s’hi afegís la següent pregunta del baròmetre del CEO, que és «per quin motiu votaria a favor de la independència?», es veuria que la capacitat i el desig d’autogestió econòmica és la que obté més respostes, amb un 32,2%. Assenyala que d’això es pot treure la conclusió que algun Govern pugui estar parlant només d’economia quan parla de sobirania i Estat propi perquè és el que desitja la majoria dels enquestats. Indica que per això es va fer aquesta pregunta, però que el problema que presenta és que només té tres onades i, per tant, no és encara rellevant. 2962 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Explica que la pregunta rellevant que té onades des del 2005 és «creu que Catalunya hauria de ser: una regió d’Espanya, una comunitat autònoma d’Espanya, un estat dins d’una Espanya federal, o un estat independent?», opcions que van obtenir, respectivament, un 5,7%, un 30,3%, un 30,4% i un 28,2% de les respostes. Destaca que en aquest cas les persones que contesten «un estat independent», que el juny de 2005 eren només un 12%, sí que estan dient que volen un estat independent, i que, per tant, aquesta és la pregunta rellevant i no pas la pregunta dicotòmica, que està sotmesa a l’ambient. Assenyala que el problema és que alguns col·legues no volien el matís, sinó que l’opinió pública es fixés en blanc o negre. Afirma que incloure en el baròmetre municipal una pregunta com la que proposa el Grup d’UpB contamina automàticament el qüestionari perquè aquest se situa en una lògica municipal. Assenyala que, tanmateix, hi ha una variant possible. Explica que, tres hores abans que el CEO presenti el baròmetre, tots els grups parlamentaris reben la matriu de dades, per la qual cosa, amb el programa SPSS, poden entrar a la província de Barcelona, que presenta entre 270 i 300 casos. Afirma que, per tant, cada quatre mesos es pot obtenir aquesta «foto» de Barcelona feta pel baròmetre polític del CEO, que a més té una sèrie des del 2005 que mostra l’evolució de l’opinió pública respecte a l’opció d’un estat independent. Assenyala que a aquesta mostra li faltarien uns 80 casos per ser representativa, però que és una bona foto per saber quin estat d’opinió té la independència a Barcelona. Conclou que creuen que és millor no obrir d’entrada el Pla d’estudis sociològics que es va aprovar a l’Ajuntament introduint una pregunta que és dicotòmica i que, a més a més, comporta problemes de contaminació en el qüestionari, tal com assenyalen els metodòlegs. El Sr. Mulleras agraeix la intervenció del Sr. Colomé, ja que els ha aclarit aspectes importants de les enquestes, sobretot pel que fa a la metodologia. Assenyala que el reglament municipal sobre les enquestes i el Pla d’estudis sociològics de l’Ajuntament no preveuen que els grups puguin incorporar preguntes a les enquestes. Recorda que, de fet, quan es va plantejar el reglament fa uns mesos, el seu grup va proposar que els grups poguessin plantejar preguntes en el reglament i en el Pla, però que el Govern va rebutjar aquesta esmena. Explica que aquest va ser un dels motius pels quals el seu grup no va votar a favor del reglament i el Pla, mentre que la resta de partits van votar-hi a favor. En aquest sentit, opina que aquesta proposició es contradiu amb la posició que va mantenir aleshores el Grup d’UpB. Afirma que el Pla d’estudis sociològics incorpora les preocupacions més importants per als barcelonins, tal com ha quedat demostrat quan han parlat del PAM, que són, entre d’altres, l’ocupació, la seguretat, la mobilitat, l’educació, la cultura i l’hàbitat urbà. Opina que aquest pla ha de continuar reflectint les preocupacions reals de la gent i que si el Grup d’UpB vol fer enquestes sobre ideologies polítiques les faci però no amb els diners públics de tots els barcelonins. El Sr. Mestre recorda que, tal com s’ha apuntat, el mes de gener es va aprovar en la Comissió de Presidència i Règim Interior el Pla d’estudis sociològics 2012- 2015 amb el vot favorable de tots els grups municipals excepte el Grup del PP. Destaca que, no només va ser una aprovació molt majoritària, sinó que, a més, per al seu grup va ser un dels processos més modèlics de tots els que ha portat a terme el nou Govern perquè van tenir temps suficient per fer aportacions i perquè la majoria de les aportacions que van fer els grups que hi van votar a favor van ser recollides. En aquest sentit, explica que, tenint en compte el poc temps de vida que té aquest Pla d’estudis sociològics 2012-2015 i que el seu procés d’elaboració es va fer a partir del diàleg i l’acord, creuen que el que no poden fer ara és renovar aquest ampli consens amb una nova aportació a partir de la petició d’un grup municipal o de qualsevol altre grup en el futur. Conclou que per això el seu grup s’abstindrà. El Sr. Forn explica que, quan el mes de març el Sr. Laporta va presentar el prec, ell va fer unes consideracions semblants a les que ha fet el Sr. Mestre, en el sentit que el Pla d’estudis sociològics s’havia aprovat feia tan sols dos mesos i que s’havia arribat a un consens important. Assenyala que, atès que en aquest tema és NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2963   complicat arribar a consensos, va dir que no volia trencar aquest acord global al cap de dos mesos sense, com a mínim, poder-ho parlar amb la resta de partits i, a partir d’aquí, fer alguna proposta. Afirma que, si bé és cert que la proposta no ha arribat, ell sí que va parlar amb els diferents partits i, fruit d’aquestes converses, la proposta que va fer el Govern anava en la línia del que ha explicat el Sr. Colomé. Explica que descarten incorporar en el baròmetre aquesta pregunta perquè hi ha un pla aprovat i consensuat en el qual se’n defineixen els continguts, sobre els quals es diu molt clarament que seran bàsicament de temes municipals. Afirma que, per tant, la pregunta que proposa el Grup d’UpB no hi té cabuda i implica tota una sèrie de preguntes prèvies que trenquen l’objecte real que es van marcar en dotar-se d’aquest baròmetre. Manifesta que a ell la pregunta proposada li sembla molt interessant, però que, tal com ha dit el Sr. Colomé, hi ha mecanismes que permeten conèixer aquestes dades a través del baròmetre del CEO. Explica que el mateix director d’Estudis i Avaluació, el Sr. Màrius Boada, ja va parlar amb el director del CEO, el Sr. Argelaguet, per tal que l’Ajuntament pugui disposar de les dades del CEO i fer l’extrapolació dels resultats per a la ciutat de Barcelona. Destaca que, d’aquesta manera, compleixen la voluntat de tenir coneixement de les dades de Barcelona i mantenen el consens assolit entorn del Pla d’estudis sociològics de l’Ajuntament de Barcelona. Conclou que, per tots aquests motius, el seu grup s’abstindrà. El Sr. Portabella opina que aquesta és una votació política perfectament mesurada en la qual el Grup del PP impedeix que al baròmetre municipal entri una pregunta sobre la independència. Agraeix totes les respostes perquè opina que han estat respectuoses i contingudes, però afirma que l’únic que no li ha agradat és que el Sr. Forn hagi dit que hi podria estar d’acord, però que no per això hi votaria a favor. En aquest sentit, opina que aquesta ambigüitat és una mica pesada i, amb el pas del temps, significa una dificultat perquè el país avanci. Explica que no comparteix algunes de les argumentacions que ha utilitzat el Sr. Colomé, però que entén la seva posició com a exdirector del CEO. Afirma que ell no està d’acord que la pregunta sigui dicotòmica, ja que la majoria de les preguntes presenten quatre opcions: a favor, en contra, abstenció o «no sap/no contesta». A més, assenyala que la dificultat que té plantejar les opcions de regió, comunitat autònoma, Estat federal o confederal i independència és que les diferències entre aquests diferents sistemes només les entenen els experts i, per tant, els resultats no són fiables. En aquest sentit, opina que si es queixen, per exemple, que alguns productes de caràcter bancari són poc entenedors per a la ciutadania, també han de defensar que les preguntes que fa el baròmetre siguin clares. Sobre el fet que la pregunta contamina el qüestionari, assenyala que se sent incapaç de pronunciar-s’hi. Pel que fa al nombre d’enquestes, remarca que el Sr. Colomé ha dit que calia més enquestes perquè la mostra extreta de les dades del CEO pogués ser representativa. D’altra banda, assenyala que està d’acord amb la reflexió que ha fet el Sr. Colomé sobre una pregunta que només porta tres onades i que, per tant, encara no té prou recorregut estadístic per tenir una certa credibilitat. Afirma que és innegable que la proposta del seu grup té un interès polític evident, ja que abans els independentistes estaven acostumats a fer declaracions sobre la independència i que els no independentistes se’n mantinguessin al marge, però que en els últims mesos això ha canviat. Explica que, per exemple, fa poc una delegada del Govern va dir que la independència seria una ruïna per a Catalunya i dos ministres i un membre del Ministeri de Defensa es van posicionar sobre la independència de Catalunya. Assenyala que, per tant, les persones contràries a la independència de Catalunya comencen a prendre’s aquest tema seriosament i a intervenir-hi, per la qual cosa li sembla un error que la capital de Catalunya no tingui informació sobre com evolucionarà aquesta «partida» en els pròxims anys. Respecte al fet de si els grups municipals tenen o no tenen la possibilitat d’entrar preguntes en els estudis sociològics, recorda que al seu dia se’ls van lliurar unes preguntes i van poder opinar sobre elles, transformar-les, treure-les i 2964 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   incorporar-ne de noves. En aquest sentit, afirma que van poder aportar preguntes al baròmetre i que, per tant, del que ara es tractava era de presentar la possibilitat d’una nova d’incorporació. El Sr. Colomé explica que el baròmetre del CEO té en aquests moments una mostra de 2.500 casos per tal que cada demarcació sigui representativa. Afirma que, per tant, la demarcació de Barcelona ha de tenir-ne uns 800 aproximadament, cosa que significa que cal estar al voltant d’uns 270 o 300 com a màxim per tal de situar-se estadísticament per sota del marge d’error del 5%. Assenyala que la foto de Barcelona de què ell ha parlat està per sobre d’aquest 5%, però que aquestes dades del CEO permeten tenen la ciutat fotografiada en un total de 24 baròmetres, cosa que proporciona una bona imatge. Afirma que, per tant, hi ha un instrument que poden utilitzar sense cap problema tots els grups municipals, de la mateixa manera que ho fan els grups del Parlament i la Generalitat. El Sr. Mulleras aclareix que les esmenes al Pla d’estudis sociològics que va presentar el seu grup demanaven que els grups polítics poguessin incorporar-hi preguntes durant el període de vigència del Pla. Assenyala que això és diferent del fet que en un inici tots els grups poguessin consensuar les preguntes del Pla amb el Govern municipal. Explica que, per tant, si les esmenes del seu grup s’haguessin aprovat, ara el Grup d’UpB podria incorporar la pregunta que proposa. D’altra banda, explicita el vot contrari del seu grup a la proposició. La Sra. Pajares constata que el Sr. Mestre no vol tornar a fer ús de la paraula. El Sr. Forn afirma que ell s’ha manifestat amb tota claredat, a diferència del que pensa el Sr. Portabella. Destaca que el Govern, d’una banda, salvaguarda l’acord de l’aprovació del Pla d’estudis sociològics i, de l’altra, dóna una solució a una cosa que preocupa al Grup d’UpB i que pot preocupar a molts altres grups, que és tenir informació sobre l’opinió dels ciutadans de Barcelona en relació amb un possible referèndum sobre la independència. El Sr. Forn expressa l'abstenció de CIU, el Sr. Colomé expressa l'abstenció del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP, el Sr. Mestres expressa l'abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. Es rebutja. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 10. Que el Govern municipal ens expliqui les línies bàsiques del nou concurs d'auditoria de comptes del Grup Ajuntament, la data prevista per iniciar el procés de licitació, així com el període previst de vigència. El Sr. Mulleras explica que el desembre de 2011 el seu grup ja va demanar un nou concurs d’auditoria de comptes del Grup Ajuntament que tingués com a criteris principals la pluralitat, l’objectivitat i la professionalitat, i que el Govern municipal va dir que estava en procés de reflexió sobre aquesta qüestió. Recorda que un dels membres de la UTE que actualment té adjudicada l’auditoria havia auditat el Palau de la Música en l’època del saqueig del Sr. Millet i que, a més, fa deu anys que aquest grup té l’adjudicació de les auditories de l’Ajuntament, cosa que opina que és negativa per al control financer de qualsevol empresa o organisme. Assenyala que en els propers mesos s’ha de decidir si es prorroga l’adjudicació actual, que és de 2.800.000 euros, o si es fa un nou concurs. En aquest sentit, explica que en alguns consells d’administració d’empreses municipals s’ha comentat que es podria estar pensant a fer aquest nou concurs i que per això pregunten quines serien les seves línies bàsiques, quan està prevista la seva licitació i per a quin període de vigència es farà. El Sr. Forn manifesta que no sap si podrà contestar totes les preguntes, però que sí que pot dir que hi haurà un nou concurs. Explica que es passarà d’un sistema de selecció de contractista de procediment obert a un procediment restringit i que, per tant, s’hi podran presentar totes aquelles empreses que NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2965   compleixin els requisits que s’entén que són tècnicament indispensables. Afirma que, a més, es valoraran criteris estrictament objectius de selecció i, també, l’oferta econòmica. Afegeix que, a més de l’auditoria de comptes, es realitzarà també un control financer de les subvencions i les concessions, i que el plec de condicions es farà públic tan bon punt estigui aprovat per la Comissió de Govern, conjuntament amb l’autorització pressupostària corresponent. Assenyala que, com sempre es fa, es penjarà tot això al web municipal del perfil del contractant de l’Ajuntament. Recorda que, d’acord amb la Llei de mesures fiscals, financeres i administratives i el decret sobre l’auditoria de comptes, la supervisió de l’auditoria l’ha de fer la Intervenció General. Afirma que, per tant, s’ha coordinat el treball i la preparació del plec de condicions a través d’aquest òrgan. El Sr. Mulleras manifesta que, com a mínim, ara tenen clar que no es prorrogarà el contracte actual i hi haurà un nou concurs. D’altra banda, demana que es doni una informació més concreta sobre el calendari de la licitació i sobre el període de vigència del nou contracte. Recorda que el seu grup havia comentat la possibilitat de fer lots d’empreses per tal de prioritzar la competència i l’eficiència econòmica, així com d’establir una mena de procediment rotatori per evitar que durant 10 anys els mateixos auditors s’ocupessin d’auditar les mateixes empreses i organismes, a fi de millorar el control financer i de gestió de les empreses. En aquest sentit, manifesta que agrairien que es tinguessin en compte les seves propostes. El Sr. Forn afirma que les tindran en compte i convida el portaveu del Grup del PP a parlar amb tranquil·litat sobre aquesta qüestió amb la Sra. Recasens. D’altra banda, manifesta que no pot dir ni quan preveuen tenir fet el plec de clàusules ni el temps de vigència del nou contracte, però que possiblement la Sra. Recasens podrà concretar més aquesta informació al Sr. Mulleras. Explica que els auditors actuals estan en ple procés de treball auditant els comptes de l’Ajuntament i que, a més a més, des d’Intervenció General també s’està treballant en aquesta qüestió. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 11. Instar al Govern municipal a presentar en el termini de 3 mesos una mesura de govern per reforçar els serveis jurídics dels districtes. El Sr. Mestre manifesta que el seu grup presenta aquest prec perquè està convençut que tots els regidors i regidores de l’Ajuntament tenen consciència de la necessitat de dotar de més personal alguns departaments de l’Ajuntament, especialment als districtes. Recorda que en el mandat anterior es va dur a terme el desplegament del nou model organitzatiu, conegut com «Barcelona 2.0», que va crear una nova pauta organitzativa i que tenia, entre altres objectius, potenciar la territorialització de les polítiques centrals i reforçar les estructures dels districtes. Assenyala que, en aquest sentit, es va crear la Direcció de Serveis Generals, de la qual depenia el Departament de Serveis Jurídics-Secretaria dels districtes. Explica que a cada Departament de Serveis Jurídics-Secretaria li corresponia un nombre de lletrats que responia, entre altres criteris, al de la grandària del districte. Afirma que, tanmateix, la realitat és que avui hi ha alguns districtes en què la pauta encara no s’ha complert. Explica que, segons les dades de què disposen, en el cas de Ciutat Vella la pauta establia 5 lletrats i actualment n’hi ha 4; a Sants-Montjuïc n’establia 5 i n’hi ha 4; a Gràcia n’establia 4 i n’hi ha 3; a Nou Barris n’establia 4 i n’hi ha 3; a Sant Andreu n’establia 4 i n’hi ha 2, i a Sant Martí n’establia 5 i n’hi ha 4. Afirma que, per tant, caldria incrementar la dotació de lletrats en aquests departaments, cosa que destaca que és del tot necessària per poder dur a terme en condicions la tasca que els està encomanada, que, a més, és una feina feixuga i que representa un volum de treball important. Així mateix, opina que això és especialment important als districtes, que són un àmbit de proximitat i d’atenció i servei a la ciutadania al territori. 2966 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Explica que, a més, es dóna la circumstància que es va preveure una convocatòria d’oferta pública de vuit nous lletrats per al 2009, però que no s’ha arribat a convocar i que, pel coneixement que tenen, seguirà sense convocar-se a causa de la limitació que el Govern espanyol aprovarà en els pressupostos generals de l’Estat amb relació a l’increment de plantilles de les administracions locals. El Sr. Martí assenyala la impossibilitat, almenys provisional i momentània, d’incorporar nous efectius personals a l’Administració municipal per limitacions de tot ordre, però especialment les legals a les quals el mateix Sr. Mestre s’ha referit. Afirma que aquestes limitacions, que vénen del mandat anterior, no solament afecten àrees com els serveis jurídics, sinó també algunes altres. Explica que actualment hi ha 34 lletrats i 10 caps de departament, que són dues persones menys que els que hi havia al mandat anterior. En aquest sentit, afirma que consideren que es tracta d’un nombre de professionals dedicats a aquesta tasca bastant estable i que el context econòmic actual no fa possible la previsió d’un increment de dotacions de personal. Conclou que, per tant, no poden acceptar el prec. Manifesta que, no obstant això, la Direcció de Serveis Jurídics de l’Ajuntament està treballant en aquests moments en un pla per millorar la coordinació jurídica corporativa, un instrument que els podria ajudar a compensar, almenys en part, aquest nombre inferior de lletrats dels que preveu la pauta actualment vigent. El Sr. Mestre lamenta que el Govern municipal no accepti un prec que opina que és relativament fàcil d’acceptar, ja que estan parlant d’un nombre de lletrats inferior a 10 per complir la pauta 2.0, quan es disposa d’una plantilla municipal de 6.701 funcionaris de carrera, interins i personal laboral. Assenyala que, per tant, segurament es podrien trobar aquests lletrats dins la mateixa plantilla municipal. El Sr. Martí reitera que la situació actual és provisional i que, per tant, esperen que la limitació que preveu la Llei d’estabilitat pressupostària sigui només per al proper exercici. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 12. Que, en un termini de 3 mesos, es desenvolupi, d'acord amb el Consell d'Associacions de Barcelona, un reglament específic per a la declaració d'"entitat d'interès ciutadà" que desplegui els drets i deures d'aquestes entitats així com els serveis que els podrà oferir l'Ajuntament de Barcelona. El Sr. Portabella manifesta que el Consell d’Associacions de Barcelona, així com moltes altres entitats, han posat de manifest la necessitat d’abordar la regulació de la declaració d’entitat d’interès ciutadà. Explica que es tracta d’una reglamentació que queda pendent des de l’aprovació de les Normes reguladores de la participació ciutadana de 2002 i que no és menor, ja que les entitats declarades d’interès ciutadà poden formular al·legacions o propostes sobre els assumptes inclosos en l’ordre del dia del plenari del Consell Municipal. A més, assenyala que poden ser proposades per l’Ajuntament per ser declarades d’utilitat pública o d’interès social. Finalment, indica que aquesta era la proposta 106 de la memòria del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona. El Sr. Forn explica que ja existeix i funciona una comissió de revisió de la normativa sobre participació ciutadana que va ser creada a petició del Grup d’UpB i que aborda tant el Reglament orgànic municipal (ROM) com les Normes reguladores de la participació ciutadana. En aquest sentit, afirma que el Govern està disposat a abordar les atribucions que han de tenir determinades entitats de la ciutat, però que considera que és més convenient esperar a tenir les propostes d’aquesta comissió per poder veure també què diuen les entitats que participen en tot aquest procés. D’altra banda, explica que el Govern ha parlat diverses vegades amb el Consell d’Associacions de Barcelona perquè totes aquestes qüestions es puguin integrar també dins el Pla de suport de l’associacionisme, que es començarà a desenvolupar en breu. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2967   El Sr. Portabella manifesta que, si ho ha entès bé, en la comissió que el seu grup va proposar de revisió del ROM es tracta la qüestió que és objecte de la proposició. El Sr. Forn assenteix. El Sr. Portabella afirma que aquesta comissió no té res a veure amb la proposta que fan avui. El Sr. Forn constata que ell i el Sr. Portabella no tenen la mateixa informació i que, per tant, algun dels dos deu estar equivocat. Afirma que, en tot cas, la informació que li ha lliurat el comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme és que aquest tema s’està tractant. Assenyala que, en cas que això no sigui així, estudiaran com poden assumir el prec. Es dóna per tractat. 13. Que, en un termini de 3 mesos, es presenti a aquesta comissió una proposta de substitució del certificat digital que possibiliti iniciar i finalitzar en línia tots els tràmits que ofereix l'"oficina virtual" de l'espai web bcn.cat, sense necessitat de certificat electrònic. El Sr. Portabella assenyala que aquest prec parteix d’una experiència personal. Explica que un dia un guàrdia urbà el va aturar per posar-li una multa per portar l’adhesiu «CAT» a la matrícula i que ell va dir-li que a Barcelona hi havia un acord perquè no es multessin els vehicles que portessin aquest distintiu. Assenyala que l’agent ho va entendre però que, malgrat això, el va multar per un altre motiu. Explica que ell va decidir recórrer la multa i que, en anar a fer-ho per via electrònica, es va trobar que, quan havia acabat d’emplenar el document, el sistema li va demanar que l’imprimís i el portés a l’oficina. Manifesta que, atès que els certificats digitals han tingut poc èxit i no garanteixen que es puguin fer totes les tramitacions de manera completament electrònica, atesa l’existència d’altres mecanismes alternatius per tal de certificar la identitat de l’usuari del servei i atès el compromís de la ciutat de Barcelona amb la identitat digital mòbil, demanen que es canviï aquest sistema per tal que es puguin iniciar i acabar els tràmits per via exclusivament electrònica. El Sr. Forn explica que fa bastant temps que l’Oficina Virtual de l’Ajuntament aplica a cadascun dels diferents tràmits i serveis que s’ofereixen el nivell d’acreditació d’identitat adequat a la naturalesa de cada tràmit. En aquest sentit, afirma que és evident que cada tràmit no és igual i, per tant, els nivells d’exigència no són sempre els mateixos. Assenyala que, tot i que s’ha fet un esforç per evitar el certificat digital i intentar trobar altres mètodes més accessibles, això no és possible ni recomanable en determinats casos, ja que sovint s’ha de garantir la protecció i la intimitat dels ciutadans respecte als intents de suplantació de la identitat. Explica que l’ús del certificat digital també esdevé imprescindible en aquells tràmits en què el certificat no és només necessari per a la identificació, sinó també per assignar la sol·licitud en el registre electrònic d’entrada. Destaca que, tanmateix, els consta que l’any 2011 hi va haver 1.400.000 tramitacions i que la gran majoria d’elles es van fer sense necessitat de certificat digital. Afirma que, no obstant això, el Govern continua treballant per trobar mètodes més accessibles. En aquest sentit, recorda que el passat 18 de gener van presentar una mesura de govern sobre l’impuls de la identitat digital mòbil, en la qual el Sr. Vives es va comprometre a presentar les diferents accions que es podien desenvolupar en aquest àmbit. Manifesta que, per tant, caldria esperar a veure de quina manera es pot resoldre aquesta qüestió a través del mòbil, que opina que seria molt més fàcil perquè facilitaria l’accés i alhora garantiria la protecció de les persones que utilitzessin aquest sistema d’identificació. El Sr. Portabella afirma que entén que no s’accepta el prec o que es demana que s’esperin que el Govern acabi d’estudiar-ho. El Sr. Forn assenyala que presentaran les conclusions de la mesura de govern que ha esmentat en la Comissió, d’acord amb el que es van comprometre a fer el mes de gener. 2968 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   El Sr. Portabella explica que els sembla bé que, sent la ciutat capital del mòbil, es presenti la identitat digital mòbil, sobretot si s’afanyen i ho fan de debò. A més, manifesta que entén que es digui que és molt important disposar de certificat electrònic, però que el problema és que el que té l’Ajuntament no funciona. En aquest sentit, assenyala que sí que n’hi ha que funcionen, com en el cas de les targetes de coordenades de les entitats bancàries o en la sol·licitud de dades concretes de l’Agència Tributària espanyola. Opina que el que cal és tenir un certificat digital que funcioni, ja que, si no, l’Oficina Virtual no serveix de res. El Sr. Forn assenyala que hi ha un terme mitjà entre dir que no funciona res i que tot funciona. Reitera que hi ha 1.400.000 sol·licituds que es fan a través de l’Oficina Virtual i que la gran majoria es poden fer per aquest sistema. D’altra banda, explica que ha recordat que, a més, es va adoptar el compromís d’estudiar la possibilitat de desenvolupar la identitat digital mòbil per poder facilitar alguns tràmits. Afirma que, per tant, l’únic que ha dit és que s’esperin a veure les conclusions d’aquesta mesura de govern, ja que creu que alguns tràmits podran fer-se a través del dispositiu mòbil. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 14. Quin és el projecte del Govern el desenvolupament de la iniciativa "Barcelona Growth Network" i per la seva coordinació amb altres projectes de relacions institucionals i econòmiques d'iniciativa municipal de caràcter internacional? El Sr. Colomé dóna la pregunta per llegida. El Sr. Forn assenyala que la iniciativa Barcelona Growth Network ha sorgit a partir de la proposta dels grups de treball de Barcelona Creixement, que és un espai de debat i participació que implica encara 130 agents de la ciutat. Explica que aquesta iniciativa té una triple missió: difondre la iniciativa de Barcelona Creixement al món actuant com a motor d’interrelacions que possibiliti l’intercanvi d’iniciatives per fomentar el creixement econòmic; transmetre els valors de Barcelona Growth de manera global, de manera que Barcelona es vegi i es vengui com al millor entorn per al creixement econòmic arreu del món, i consolidar la imatge i el posicionament de Barcelona. Destaca que la idea és que aquesta xarxa s’estengui a través de països amb interessos econòmics per a la ciutat, i que aquests entorns puguin coincidir i dotar de contingut econòmic els agermanaments i les col·laboracions que ja es tenen amb altres ciutats. Precisa que es marquen com a objectiu aconseguir una xarxa de 20 ciutats o regions, entre elles Nova York, Washington, San Francisco, Boston, Mèxic, Rio de Janeiro, Sao Paulo, Medellín, Sant Petersburg, Berlín, Londres, París, Ciutat del Cap, Tànger, Tel Aviv, Hong Kong, Sydney, Singapur, Xangai, Amsterdam, Escandinàvia i els Emirats Àrabs. Explica que, en cada un d’aquests entorns, es nomenaran tres persones que actuaran com a comitès promotors i que seran els encarregats de dinamitzar la xarxa als seus entorns. Afirma que aquestes persones no seran funcionaris que l’Ajuntament enviarà a aquests territoris, sinó professionals, empresaris o acadèmics catalans o internacionals que ja resideixen en aquests llocs. El Sr. Colomé manifesta que espera que es concretin els territoris de la xarxa, ja que, per exemple, Escandinàvia són uns quants països. Explica que el Sr. Forn els ha donat més o menys la informació que hi ha en el document sobre Barcelona Creixement i que l’única diferència és que, gràcies a aquest document, han après que «Barcelona s’ha posat en marxa sota la iniciativa Barcelona Creixement», ja que pensaven que era un projecte que estava aturat. Assenyala que, en tot cas, sospiten que en el fons s’ha batejat la iniciativa amb un nom en anglès per evitar el nom en català. En aquest sentit, pregunta si abans d’això no en deien consolats de mar, i lamenta que un dels emblemes més importants i amb més història de la ciutat desaparegui per un anglicisme. D’altra NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2969   banda, opina que és millor comptar amb professionals per desenvolupar aquesta tasca que dependre de la bona voluntat de tres persones que resideixin a l’entorn. Pregunta al Govern si tan difícil era mantenir una estructura que més o menys funcionava i, si no els agradava, canviar-la, però no fer el mateix posant-hi un altre nom i, a més, comptant amb la bona voluntat d’una sèrie de persones. D’altra banda, pregunta quin és l’objectiu d’aquesta iniciativa i, sobretot, quin pressupost i quines despeses de funcionament té, ja que dubta que no costi diners. Finalment, demana que no es posi el nom de Barcelona Growth Network, que opina que és bastant lleig, fins i tot en anglès. El Sr. Forn explica que el nom és en anglès perquè a les altres ciutats els dirà alguna cosa més aquest nom que no pas el de consolat de mar, cosa que no significa que tinguin res en contra d’una institució tan important per al país. Afirma que, tot i que el nom no agradi al Sr. Colomé, el Govern ha decidit que és un bon nom i que la gent el pot entendre. Pel que fa al pressupost, explica que ara no el té, però que sempre han dit que això no tindrà un cost, a diferència del sistema que hi havia abans, perquè s’utilitza persones vinculades a Barcelona que resideixen als territoris de la xarxa i que estan molt implicades en el seu teixit econòmic, a les quals se’ls demana fer una tasca de col·laboració. Respecte als objectius, reitera que són difondre la iniciativa Barcelona Creixement al món, transmetre els valors de Barcelona de manera global, i consolidar la imatge i el posicionament de la ciutat. Es dóna per tractada. 15. Quins són els criteris de la política comunicativa de l'Ajuntament de Barcelona pel que fa als esdeveniments a la ciutat que puguin afectar a serveis públics o a la mobilitat o que puguin ser objecte d'interès per la societat? El Sr. Espriu dóna la pregunta per llegida. El Sr. Forn explica que a la ciutat hi ha un gran volum d’activitats que se celebren a l’espai públic, cosa que demostra una gran vitalitat de la ciutat però que, alhora, requereix un gran esforç per part de l’Administració. Assenyala que les activitats que es desenvolupen a l’espai públic són múltiples i diverses, ja que a vegades el mateix Ajuntament pot ser-ne impulsor, altres vegades col·laborador, i en alguns casos no tenir-hi res a veure perquè els protagonistes són entitats o col·lectius. Explica que, en aquest tercer grup, poden trobar activitats que no han estat necessàriament comunicades o que no s’ajusten a les normes però que també requereixen la intervenció de l’Ajuntament. Manifesta que l’Ajuntament té un control d’aquelles activitats que se’ls comunica i que, a partir d’aquí, a través dels canals de la Guàrdia Urbana i els diferents canals de comunicació, informa sobre les possibles incidències. Assenyala que, tanmateix, no sempre succeeix això, ja que actualment hi ha moltes activitats reivindicatives que no són comunicades a la Guàrdia Urbana i que tenen una repercussió important sobre el trànsit i la mobilitat en general. Explica que la informació i la comunicació d’aquests esdeveniments es realitza utilitzant canals diferents en funció de quina sigui l’afectació sobre l’espai públic, però que els principals canals d’informació són els comunicats de premsa i informació dinàmica als mitjans de comunicació, els anuncis en mitjans de comunicació que fa el mateix Ajuntament i la informació a través de les webs i les xarxes socials de l’Ajuntament, com ara el Twitter de la Guàrdia Urbana. Assenyala que això no exclou que en determinats moments i segons l’afectació, com poden ser les obres a l’estiu, es facin campanyes locals que informen d’un esdeveniment concret. Destaca que han de seguir avançant per treure el màxim rendiment a les xarxes socials. En aquest sentit, explica que des de fa pocs mesos tenen un Twitter de la Guàrdia Urbana que s’intenta compatibilitzar amb el que es fa des de l’àrea de Mobilitat. Conclou que l’Ajuntament intenta compaginar la gran capacitat de celebrar actes i activitats de tota mena amb la informació als ciutadans des dels diferents canals esmentats perquè això pugui portar a una bona convivència entre les celebracions i les necessitats de mobilitat que tenen la resta de ciutadans. 2970 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   El Sr. Espriu agraeix la resposta. Explica, com a exemple, que l’1 de maig, en el qual el conjunt d’activitats i mobilitzacions que es produeixen són perfectament conegudes per part de l’Administració, es va produir la paradoxa que es va comunicar a través d’un comunicat de premsa que es canviaven 250 exemplars d’arbrat, mentre que no es va comunicar en cap moment res sobre els talls de trànsit o els recorreguts de la manifestació. En aquest sentit, manifesta que és conscient que s’està en un procés d’incorporació de nova tecnologia en l’àmbit de la comunicació a la institució, però que si es disposa de recursos per treure notes de premsa respecte a un tema gairebé de campanya de comunicació de l’equip de govern en un dia com l’1 de maig, també s’hauria de tenir la capacitat de poder informar sobre elements que ajuden la ciutadania a organitzar la seva activitat al conjunt de la ciutat. Assenyala que sí que va haver-hi alguna piulada a Twitter sobre el tancament de l’estació d’Universitat, però que aquests recursos es van utilitzar de manera irregular. Afirma que, per tant, pensen que cal crear uns circuits d’informació a partir de protocols d’actuació que siguin relativament fàcils en relació amb aquells esdeveniments sobre els quals es tingui informació. Conclou que la pregunta tenia la intenció de posar de manifest la incongruència que a vegades es produeix entre la voluntat que té l’Ajuntament d’informar sobre coses d’interès general que passen a la ciutat i el fet que sovint s’acaba fent comunicació sobre temes que en un dia festiu com l’1 de maig potser no tenen gaire interès. El Sr. Forn afirma que els esforços que es puguin fer per millorar la informació sobre la mobilitat no són incompatibles amb el fet de poder informar sobre altres activitats que també es cregui que s’han de comunicar. Explica que, en tot cas, pren nota de la proposta d’intentar trobar un protocol que sigui més clar i que la traslladarà a l’àrea de Mobilitat. Opina que, malgrat que tot és millorable, l’Ajuntament dóna una bona informació a través dels diferents canals de què disposa. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 16. Quines mesures ha pres o té previst prendre el Govern municipal per disminuir l'adjudicació directa de contracte per part del Grup Ajuntament? El Sr. Mulleras explica que el Govern municipal anterior es va caracteritzar per l’abús de la contractació directa, cosa que al seu parer té com a conseqüència l’arbitrarietat a l’hora de contractar i la ineficiència a l’hora de gestionar, ja que es contracta un pitjor servei a preus més elevats. Assenyala que el nou Govern continua amb un nivell de contractació directa semblant al que hi havia durant el mandat anterior. Pel que fa a això, manifesta que el seu grup creu que s’han de millorar els principis de transparència, de lliure concurrència i d’igualtat d’oportunitats, i que, per tant, cal disminuir aquesta contractació directa massa elevada que encara té el Govern de CiU en l’inici del seu mandat. El Sr. Forn afirma que el Grup de CiU ha coincidit en les crítiques al Govern anterior per aquest motiu i que, per tant, serà conseqüent pel que fa a això. Tanmateix, aclareix que la llei permet que es faci aquest tipus de contractació directa i que aquesta fórmula es fa sobretot per agilitzar els processos i per economia d’esforços. Explica que la norma que regula la possibilitat que es pugui utilitzar aquest sistema també estableix un control molt clar dels procediments per a les unitats administratives d’intervenció i de serveis jurídics per tal d’evitar determinats fraccionaments indeguts, que és una de les coses que el seu grup va criticar molt del mandat anterior. En aquest sentit, manifesta que una de les coses que vol fer el Govern és exercir un control important sobre això per evitar que succeeixi. D’altra banda, afirma que la contractació directa és una eina que pot ser útil i té sentit, però que no es pot caure en l’abús o en un cert frau quan es fraccionen aquest tipus de contractes. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2971   Manifesta que tenen la voluntat de compatibilitzar el recurs del contracte menor amb l’eficiència en la gestió i, alhora, treballar per coordinar les necessitats dels diferents operadors. D’altra banda, informa que la contractació directa va representar gairebé el 19% del conjunt de la contractació per emergències que es va fer en l’exercici de 2011, en el qual es va produir una disminució de 181 contractes adjudicats respecte a l’any 2010. El Sr. Mulleras afirma que el tinent d’alcalde ha destacat aquelles contractacions petites o puntuals que afavoreixen la seva tesi, però que si es té en compte la totalitat dels contractes de l’Ajuntament es veu que la contractació directa no ha baixat, sinó que fins i tot ha augmentat una mica en el període en què ja governava l’alcalde Trias. Opina que, pel que fa a aquesta qüestió, s’ha de fer molta pedagogia i s’han de canviar molts hàbits i que el Govern té la responsabilitat de fer-ho perquè hi ha un abús exagerat de la contractació directa en l’Administració municipal que sobretot es concreta en el contracte menor i en el fraccionament de contractes. Reitera que la contractació directa genera ineficiències de gestió perquè fa que es contracti una pitjor qualitat del servei i a preus més elevats. Afirma que és indispensable canviar aquesta tendència de l’Ajuntament i que el seu grup continuarà pressionant perquè sigui així, ja que creuen que aquesta ha de ser una de les condicions bàsiques de canvi a l’Ajuntament. A més, destaca que és una qüestió també molt important de cara enfora, atès que els actors econòmics de Barcelona estan molt pendents que es produeixin canvis en la contractació de l’Ajuntament, que ha d’afavorir més la lliure concurrència i ha de ser més equitativa entre els agents econòmics. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 17. Quina és la previsió del Govern municipal per assolir el compromís d'augmentar els fons destinats a la cooperació internacional per al desenvolupament fins a assolir el 0,7 per cent del pressupost de l'Ajuntament el 2015, i quina serà la dotació pressupostària concreta per a cooperació en els pressupostos de 2013, 2014 i 2015? Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PP: 18. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució del prec següent, acceptat a la sessió de 16 de novembre de 2011: Que el Govern municipal procedeixi a la creació del registre públic d’informes accessible també a través de la web municipal. El Sr. Mulleras recorda que el 21 d’octubre de 2009 es va aprovar una proposició del seu grup per crear un registre públic d’informes accessible a través del web municipal i que el novembre de 2011 va tornar a presentar un prec per fer aquest registre accessible a través del web municipal. Explica que el Sr. Forn, que va ser la persona que va respondre el prec, els va contestar que això es faria al més aviat possible, però que sis mesos després encara no s’ha creat aquest registre. El Sr. Forn lamenta que això encara no s’hagi resolt, ja que creu que sis mesos haurien d’haver estat suficients per fer-ho. Explica que estan treballant bàsicament per identificar els requeriments per tal de fer accessible el web del registre públic d’informes, ja que la recopilació de la informació necessària per ser incorporada al registre d’informes és un tràmit que no està automatitzat sinó que l’ha de fer cada àrea, i això fa necessari una reenginyeria del procés. Assenyala que tenen el problema que no poden centralitzar-ho tot i necessiten que cada àrea tingui capacitat per poder accedir a aquest únic registre. En aquest sentit, afirma que l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) està treballant per dotar la inversió requerida per fer possible aquest accés al registre a través del web municipal. 2972 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   D’altra banda, destaca que caldrà tenir en compte la nova Llei de transparència del Govern de l’Estat per evitar modificacions posteriors i, sobretot, per intentar recollir alguns dels criteris que estableix. Reconeix que porten un retard en la implementació d’aquest prec, però afirma que hi estan treballant i que es compromet a accelerar el procés. El Sr. Mulleras demana que, si és possible, es concreti una mica més quan podria estar disponible aquest registre a través del web municipal. Opina que aquest és un altre dels temes que s’ha «enquistat» en el nou Govern municipal, igual que va succeir en el Govern anterior. En aquest sentit, manifesta que el seu grup voldria que hi hagués més diferències entre el Govern de l’alcalde Trias i el Govern de l’alcalde Hereu, ja que de moment troba que no n’hi ha gaires. Afirma que el seu grup continuarà pendent d’aquest registre públic d’informes a través del web, i destaca que, com a mínim, el que sí que van aconseguir a través de la negociació pressupostària de 2012 va ser disminuir l’import dels diners públics que es dediquen a aquests informes. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les catorze hores i vint minuts. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2973   Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació Acta de la sessió del dia 16 de maig de 2012, aprovada el dia 20 de juny de 2012 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 16 de maig de 2012, s’hi reuneix la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació, sota la presidència de la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Sònia Recasens i Alsina, Maite Fandos i Payà, Raimond Blasi i Navarro, Sara Jaurrieta Guarner, Joan Trullén Thomàs, Jordi W. Carnes i Ayats, Xavier Mulleras Vinzia, Míriam Casanova Domènech, Joaquim Mestre Garrido, Janet Sanz Cid i Jordi Portabella Calvete, assistits per la Sra. Míriam Cabruja i Escobedo que, per delegació del secretari general de la Corporació, certifica. També hi són presents la Ima. Sra. Isabel Ribas i Seix i el Sr. Antonio Muñoz i Juncosa, Interventor General. Excusen la seva absència la Ima. Sra. Belén Pajares Ribas, i els Ims. Srs: Antoni Vives i Tomàs i Gerard Ardanuy i Mata. S’obre la sessió a les 16.30 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior La Sra. Sanz reclama informació sobre determinades proposicions aprovades en comissions anteriors que la tinenta d’alcalde s’havia compromès a enviar. En concret, es tracta d’un informe sobre el Pacte per l’ocupació de qualitat i d’un altre informe sobre la tarifació social. Sol·licita que s’enviï a tots els grups al més aviat possible. S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Enquesta Activitat del Sector Comercial de Barcelona 2011. El Sr. Blasi explica que el Gabinet d’Estudis de l’Ajuntament de Barcelona fa una enquesta quadrimestral del sector del comerç i les parades dels mercats des de fa vuit anys, amb unes 1.100 enquestes anuals. Especifica, també, que no és un estudi externalitzat i que compta amb una llarga trajectòria. A continuació, i amb el suport d’un power point, exposa l’estudi. Quant a les característiques dels establiments segons dades de l’any 2011, explica: Antiguitat. La mitjana dels comerços és de 18 anys. Afegeix que els més recents són els establiments d’equipament personal i els de l’alimentació, que tenen una major rotació. Constitució. El 67% dels establiments són societats civils particulars, el 21,7% societats limitades i el 7,3% societats anònimes. Puntualitza que aquests percentatges no sumen el cent per cent atès el punt de biaix de persones que no saben contestar quina classe de propietat han establert. Tipologia. El 3,5% dels establiments són una franquícia, la majoria d’origen català.. El 5,6% dels negocis tenen alguna central de compres; els sectors que més les utilitzen són la farmàcia, la drogueria i la perfumeria, amb un 13,5%, i alta decoració de la llar, amb un 12,3%. Associacionisme. Destaca que l’àmbit de l’associacionisme és important, i que l’Ajuntament hi ha de continuar incidint de manera especial. Declara que el 41,9% 2974 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   dels comerços estan associats, amb un alt percentatge als districtes de Sant Andreu (51%), Sants-Montjuïc (pràcticament un 50%), Ciutat Vella (49%) i Sant Martí (45%). Locals comercials. La superfície mitjana és de 88 m². En els sectors de la decoració i la llar, on hi ha més superfície, situa la mitjana en 148 m² i en el sector de l’alimentació, en 95 m². Per districtes, indica que les Corts té una mitjana més elevada (129 m²). Accessibilitat. Gairebé un 80% dels establiments tenen una bona accessibilitat, un element que qualifica d’important perquè totes les persones amb diversitat funcional tinguin accés i puguin gaudir dels comerços de Barcelona. Retolació. El 68% dels rètols estan escrits en català, el 25% en castellà, el 5,5% en anglès i un 3,7% en altres llengües. Tinença del local. El 66% dels locals visitats són de lloguer, el 19 % en propietat i el 12% són parades de mercat en règim de concessió municipal. Fa una menció especial al 16,8% dels establiments de lloguer que tenen un contracte anterior al maig de 1985 i que, per tant, són susceptibles d’aplicar-s’hi la LAU. Serveis. El 68,4% dels comerços té un sistema de venda assistida; els establiments de titularitat no espanyola són de lliure servei assistit (38%) o de lliure servei (35,7%). Afegeix que cada vegada més els comerços disposen de servei de cobrament amb targeta (79,5% en total el 2011). Malgrat ser cada vegada més habituals, comenta que hi ha àmbits, barris o districtes que sorprenentment no utilitzen aquests sistemes. Gestió. El 56,6% dels establiments comercials tenen la gestió informatitzada, amb un percentatge més elevat en els comerços d’eixos comercials (fins pràcticament el 60%). Pàgina web. El 25,7% dels comerços tenen web de caràcter informatiu, i tres de cada 10 amb possibilitat de compra en línia (6-7%). Destaca la implantació de les noves tecnologies durant el període 2004-2011, sobretot perquè en el seu moment aquests web estaven subvencionats. Informa que, majoritàriament, aquests comerços estan situats en eixos comercials. Personal. La mitjana de persones que treballen en un establiment comercial és de 2,4 persones. El subsector de l’alimentació n’ocupa 2,8. La farmàcia i drogueria, pel tema de la rotació i la constant assistència, 3 persones. La decoració i la llar, 2,5. L’equipament personal i oci, 1,9 persones per establiment. Puntualitza que els establiments que pertanyen a un eix comercial tenen de mitjana més personal (2,5), en comparació amb els establiments que no pertanyen a eixos comercials (2,3). Perfil del personal. Les dones representen un 61,4% de les persones ocupades, enfront del 38,6% d’homes. Destaca la franja d’edat entre els 25 i els 54 anys, amb persones amb estudis primaris i secundaris (71,5%). La major part són de nacionalitat espanyola (per sobre del 85%). Formació. Assenyala aquest aspecte com un dels punts que caldrà treballar i fer- hi èmfasi dins del Pla director del comerç. Diu que el 31,5% dels responsables asseguren que el seu personal ha fet algun curs formatiu en els darrers dos anys. Nivell de satisfacció. Comenta que, en la conjuntura actual, el 46% dels responsables dels establiments estan satisfets de la marxa del seu negoci, sobretot el sector de l’alimentació, amb un 45,8%. Quant al grau de satisfacció general, respecte a la marxa del negoci, el situa en un 2,5 sobre 5, és a dir, un aprovat just. El districte amb un percentatge més alt de satisfacció és les Corts (2,7) i els que mostren un grau més baix de satisfacció són Sarrià-Sant Gervasi i Nou Barris (2,4). Del total de negocis, un 7,7% ha incrementat la seva activitat en els dos darrers anys, el 16% declara que s’ha mantingut estable i un 72,6%, informa que ha disminuït la seva activitat. La pèrdua de vendes amb valor absolut registra al voltant del 33% en els darrers anys. Factors que podrien contribuir a la bona marxa del negoci. Els comerciants esmenten la millora econòmica en general i l’estabilitat econòmica (22,5%, en comparació del 15,7% del 2008); la millora del poder adquisitiu (15,3% enfront del 10,6% del 2008); la millora del barri, la zona i les obres públiques (al voltant del 5,8%, xifra semblant a la del 2008), i la bona atenció al client i la professionalitat, que ronda el 5%. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2975   Perspectives per als propers dos anys. Un 21% opina que el negoci augmentarà, el 37,7%, que es mantindrà igual i el 32,2% creu que disminuirà. En el sector de l’equipament personal l’optimisme en un futur millor és superior, amb un 24,5%, i destaca que són més optimistes els establiments que pertanyen a un eix comercial (23,3%) que els que no en formen part (18,5%). Horaris comercials. Posa de manifest que un 71% rebutja obrir en diumenge. Només el 13,5% hi està d’acord i el 15,4% s’hi mostra indiferent. Entre els més partidaris hi ha els establiments de titularitat no espanyola, sobretot els de titularitat pakistanesa i xinesa (fins a un 48,8%). Especifica que aquesta xifra engloba establiments del sector del comerç com l’alimentació, floristeria, quioscos, forns, o pastisseries, que ja poden obrir en cap de setmana i en diumenge. Comenta, també, que cal tenir present que hi ha altres comerços que no queden vinculats als horaris comercials, com ara perruqueries, bugaderies o altres sectors com la restauració. Tenint en compte tot això, evidencia la necessitat de documentació, d’informació important, per a la redacció del pla d’actuació en relació amb el Pla director de comerç, així com la importància de continuar treballant amb aquests elements, fomentar l’associacionisme i mantenir un diàleg constant amb el sector, que presenta un dinamisme important, econòmic, social i generador de llocs de treball, que ha de comptar amb la confiança de tot l’Ajuntament. La Sra. Jaurrieta agraeix al regidor Blasi la presentació de l’informe sobre l’Enquesta d’activitat del sector comercial a Barcelona, que al seu parer permet fer una fotografia de la ciutat i del seu sector comercial. Per començar, destaca algun dels aspectes positius. Considera rellevant que el 43% dels comerços de la ciutat estiguin associats, una xifra més alta que tres anys enrere, i que progressivament s’avanci cap a l’associacionisme comercial. A més, valora el fet que els establiments associats percebin el futur més positivament, perquè el fet de pertànyer a un col·lectiu els dóna una certa sensació de tenir una política comuna o de saber que els comerços o negocis propis no estan aïllats. Li sembla rellevant que el 80% dels establiments tinguin una bona accessibilitat; destaca que Barcelona és la ciutat més accessible d’Europa i celebra la gran tasca de tots els governs municipals en aquest sentit. Igualment, posa de relleu el fet que el 80% dels comerços disposin de cobrament amb targeta, un salt important respecte de l’any 2004, i també ressalta que pràcticament la totalitat del personal entén i parla català (95%). Al seu parer, també és important que un terç del personal hagi rebut formació en els darrers dos anys, perquè això permet mantenir uns negocis adaptats als moments. Com a aspecte molt negatiu, esmenta l’augment del nombre de persones que creuen que el seu negoci disminuirà, un terç dels enquestats. Suggereix fer algun tipus de política en aquesta direcció, bé a través de l’associacionisme o d’altres elements que l’Ajuntament tingui al seu abast. D’altra banda, indica que la xifra dels comerços que tenen alguna central de compres, un 5% és molt baixa, ja que entén que aquest sistema pot contribuir a reduir desplaçaments i costos. Per acabar, assenyala que encara queda un llarg camí per recórrer en la implantació de les tecnologies de la informació i de la comunicació en els comerços, pel que fa a web, compres en línia, etc., tot i que en destaca l’evolució positiva. Clou la intervenció demanant que s’aclareixi el barem sobre el qual es mou el grau de satisfacció, si realment és de 0 a 10, tenint en compte que els enquestats parlen d’una mitjana del 2,5. El Sr. Blasi respon que és sobre cinc. La Sra. Jaurrieta es queda més tranquil·la. La Sra. Casanova mostra la seva decepció, atès que esperava que s’exposés el nou Pla de suport al comerç que el Grup de PP va presentar l’octubre passat i l’elaboració del qual va ser aprovada en Comissió. Constata que l’informe aportat no esmenta cap mesura que el Govern tingui previst d’aplicar per ajudar els comerciants a fer front a la crisi: ni incentius econòmics ni fiscals, ni tampoc accions de promoció ni per lluitar contra la venda il·legal, ni per millorar la neteja ni l’enllumenat de l’espai públic, ni per simplificar les traves administratives, ni per resoldre problemes d’inseguretat a la via pública. Assegura que l’informe només 2976 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   dóna a conèixer els resultats estadístics d’una sèrie de variables que dibuixen l’estat del sector comercial a partir de l’anàlisi dels trets bàsics, i pensa que no serveix per fer un diagnòstic sobre els problemes que té el sector comercial. Afegeix que s’ha comentat l’evolució respecte al 2008 a l’hora de parlar dels factors que poden contribuir a la bona marxa d’un negoci, però que no s’han comparat la resta de variables amb estudis fets anteriorment. Tampoc no s’esmenta quina és la mida de la mostra, ni si estan parlant de comerços de cadascun dels districtes o només en uns districtes, en quin moment de l’any, ni el marge d’error associat al qüestionari. No posa en dubte el rigor del treball, però considera que l’informe hauria d’incloure aquestes dades. Per això, el Grup del PP opina que, a banda d’abordar els trets bàsics, s’hauria d’haver preguntat sobre qüestions que afecten el sector comercial i sobre les quals l’Administració pública té competències, com ara: el sistema d’autoritzacions i de llicències per iniciar l’activitat i fer obres; la valoració del funcionament de les inspeccions per al compliment de les normatives; l’impacte de les obres a la via pública; les accions de promoció del comerç; els efectes de la venda il·legal de productes; el grau de satisfacció del servei de recollida comercial de residus, etc. Malgrat tot, també en destaca dades rellevants, com el nivell d’associació en els diferents eixos, i les dades sobre la greu situació econòmica que travessa el sector comercial (el 72,6% dels enquestats diu que el negoci està disminuint els dos darrers anys). Remetent-se a les dades de la Fundació Barcelona Comerç, apunta que en el darrer any 2011 s’han tancat 4.000 comerços i se n’han obert 3.000, és a dir un saldo negatiu de 1.000 comerços. Acaba la seva intervenció demanant al Govern que faci una valoració global sobre aquestes dades i sobre les actuacions previstes. La Sra. Ribas agraeix la presentació dels resultats, perquè al seu entendre permeten analitzar la situació i alhora fer perspectives de futur en l’àmbit del comerç, especialment el comerç de proximitat, que dóna vida i servei als barris i permet construir una Barcelona multicèntrica. Aquest debat, al seu parer, fa possible resituar les polítiques municipals pel que fa a la promoció del comerç, però també del disseny de Barcelona com a ciutat de les persones. Dit això, comenta que també ha trobat a faltar les dades tècniques (el nombre de persones entrevistades, els sectors, el territori), perquè ajuden a fer valoracions polítiques. Pel que fa als resultats presentats, afirma que el comerç, i especialment el petit comerç, està fortament arrelat a Barcelona, amb una mitjana de permanència de 18 anys, i n’extreu la conclusió que ha resistit prou bé la crisi econòmica des de l’any 2008. Tanmateix, el seu Grup expressa la preocupació per al futur del sector, molt afectat per la crisi econòmica, la desconfiança del consumidor i la reducció del poder adquisitiu de les famílies. Exposa que les darreres actuacions fetes pels governs, tant el PP en l’àmbit estatal com de CiU a Catalunya, no indiquen que la situació s’estigui redreçant i expressa el seu neguit perquè el comerç se’n ressenti encara força més. En tot cas, valora positivament el grau d’associacionisme comercial: recorda que els comerços que formen part d’eixos comercials ofereixen millors serveis i això els permet situar-se en condicions més competitives, a més d’obtenir un major grau de confiança en la millora del seu negoci a curt termini. Quant a accessibilitat, comparteix i celebra el bon nivell, però li sembla que hi ha marge de millora, per passar del 80 al 100% i que, d’aquesta manera, cap ciutadà de Barcelona no hagi de quedar fora dels comerços. De cara al Pla director del comerç, mostra preocupació pel baix nivell dels comerços que tenen web propi i el nombre d’establiments que tenen la gestió informatitzada. Apunta que són dues debilitats on hi ha marge d’actuació per poder establir polítiques de difusió, d’acompanyament i d’ajuts, juntament amb el sector. Igualment, indica que hi ha marge d’actuació en el tema de les centrals de compres, que al seu entendre ofereixen molts avantatges, sobretot en el cas dels eixos comercials. Finalment, fa referència a diferents dades. Primerament, al 71% de la gent entrevistada que està en desacord amb ampliar o liberalitzar els horaris comercials. Puntualitza que des del 2006 a Catalunya s’ha perdut un 2,4% dels NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2977   petits comerços, menys de la meitat de la mitjana de l’Estat (5,9%), i encara menys si es compara amb la Comunitat de Madrid, que ha tingut un 7,8% de destrucció de comerç de proximitat. Assegura, doncs, que l’estratègia d’afrontar la crisi econòmica amb polítiques de liberalització dels horaris comercials s’ha demostrat errònia. Opina que, en certa manera, la crisi ha reforçat les compres de proximitat, una tendència que una liberalització horària podria trencar, ja que el petit comerç no pot assumir les despeses estructurals d’una ampliació horària. D’altra banda, desmenteix que hi hagi una forta demanda ciutadana en aquest sentit, perquè l’informe de la Confederació de Comerç de Catalunya estableix que un 82,7% dels espanyols consideren que els actuals horaris afecten poc o gens el seu hàbit de compra. Cita paraules del Sr. Miquel Àngel Fraile, per dir que «la desregularització dels horaris no toca mai, però ara encara menys». Finalment, tot i reconèixer que l’Enquesta no perseguia aquesta finalitat, comenta que li hauria agradat disposar de dades sobre la pèrdua de llocs de treball i sobre el tancament de locals comercials a la ciutat de Barcelona durant els darrers anys, sota els efectes de la crisi econòmica. Això no obstant, està en condicions de citar l’estudi de la Confederació de Comerç de Catalunya, que recull que a Catalunya des del 2006 s’han perdut 32.500 llocs de treball i s’han tancat 2.646 locals comercials. Per tant, suggereix al Govern municipal que aporti aquestes dades sobre Barcelona en un informe en aquesta Comissió tan aviat com les tingui disponibles. El Sr. Portabella considera que l’informe és bo des del punt de vista quantitatiu, però que hi falta reflexió sobre l’esdevenidor del comerç, que és important com a sector econòmic, però també com a vertebrador territorial en un model policèntric de ciutat. Entorn de l’associacionisme, comparteix la satisfacció per la bona dada de l’increment, però pregunta al regidor si hi ha previstes polítiques per estimular-lo, ja que interpreta que només un 9,3% de comerços de titularitat no catalana ha de ser un element preocupant. Argumenta que la ciutat sempre ha estat molt transversal i integradora, però ara es constata que a les persones de procedència d’altres països, que cada vegada són més, els costa més associar-se. Al seu parer, el fet que s’associïn ajuda que s’impliquin en la ciutat, per tant creu que l’Ajuntament hauria de tenir la voluntat de desenvolupar unes polítiques que fossin específiques i que redundessin en el benefici de la totalitat dels comerciants i de la ciutat. Tot seguit, estén la preocupació a les franquícies i les multinacionals, que també tenen tendència a ser reticents amb l’associacionisme i a pagar les quotes, ja que solen ser de procedència internacional i no tenen tant vincle amb la ciutat; tot i així, remarca que el seu percentatge acaba pesant molt sobre el conjunt de la ciutat. D’altra banda, expressa la seva satisfacció per la tendència continuada a rebutjar la liberalització dels horaris comercials, tant per part dels propietaris dels comerços com per part dels usuaris. Apunta que la gent va a comprar en funció dels diners que té i no en funció dels horaris, i que la liberalització horària basa el creixement del negoci en l’eliminació d’aquells que no poden sostenir uns horaris més extensos, que són justament la constitució principal del teixit comercial de Barcelona: el petit i mitjà comerç i el comerç autònom. Desitja que aquest debat es tanqui i que s’accepti que els horaris comercials a la ciutat de Barcelona són els adequats, sense necessitat de discutir-ho periòdicament. Al seu grup li ha cridat l’atenció l’alt percentatge de comerços en règim de lloguer (63,4%). Recorda que en els darrers anys els lloguers no han augmentat, sinó que en molts casos s’han negociat a la baixa. De tota manera, passat el període de crisi, creu que hi haurà una dificultat en relació amb els preus dels lloguers dels comerços i que el Govern hauria de defensar unes polítiques que resolguessin el tema dels lloguers en els comerços. Per acabar, fent referència als diferents motius de la reducció d’ingressos, fa èmfasi en la qüestió dels crèdits i el finançament. Bo i admetent la dificultat d’abordar-la, creu que valdria la pena fer una reflexió i veure quin seria el recorregut d’influència que podria tenir l’Ajuntament de Barcelona en aquest tema. El Sr. Blasi agraeix el to de les intervencions. 2978 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Quant a l’associacionisme, recorda que s’està treballant en un prec d’UpB per fomentar-lo i assegura que alguns eixos comercials ja treballen en aquest sentit i visiten directament els comerços de nouvinguts per donar-los a conèixer el model de comerç. En tot cas, especifica que la seva intenció ha estat fer una presentació en positiu. Com a resposta al Grup del PP, confirma la intenció d’engegar un Pla director de comerç, però puntualitza que necessita temps. Respecte de les noves tecnologies, dóna suport a la difusió a través de pàgines web i a la venda en línia, però destaca per sobre d’això el tracte directe amb les persones que ofereix el comerç de proximitat, perquè aquesta relació personal té un paper molt important en la societat. En tot cas, assegura que el Govern continuarà treballant per fomentar l’ús de les noves tecnologia. Tot seguit, avança una preocupació, que creu que és compartida, respecte de l’alt percentatge de comerços que estan en règim de lloguer. Comenta que ja tenen un document tancat sobre aquest tema, que faltarà treure’n les conclusions i posar en comú les accions a realitzar en aquest sentit. Subratlla que un altre dels temes importants era l’àmbit del crèdit i el finançament. Anuncia que el dilluns següent es penjarà aquest informe a la xarxa, amb dades més específiques que no ha pogut facilitar i especifica que l’informe engloba 2.400 enquestes repartides en tres quadrimestres. Com a conclusió, afirma que milloraran i insisteix en el lideratge que l’Administració i els grups municipals han d’assumir per tal de recuperar la confiança que es necessita a l’hora de solucionar problemes sobrevinguts o heretats. La Sra. Casanova posa sobre la taula una conclusió final: no dubta que el Govern estigui treballant en el Pla de suport al comerç, però subratlla que es desconeixen els passos que s’estan fent i si l’estratègia del Govern serà anar presentant plans específics per districtes o un pla global en l’àmbit de ciutat. En l’àmbit del turisme diu que passa el mateix. Durant la darrera sessió del Consell d’Administració de Barcelona Activa va saber que aquesta empresa havia redactat els plans de turisme de tres sectors (Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i Horta-Guinardó), però no té cap notícia sobre el pla general de ciutat, ni si se seguirà amb el pla estratègic que va acabar l’anterior Govern o si s’hi incorporaran modificacions o serà nou. Amplia aquesta incertesa sobre una visió global de ciutat al tema de les terrasses, que anuncia que actualment s’han d’ajustar a 18 normatives diferents vigents, o al de l’afectació de les obres públiques sobre els comerços. Resumint, manifesta que el Grup del PP ha contribuït amb moltes propostes per a la reactivació del sector comercial barceloní, com ara la simplificació administrativa per facilitar l’inici de l’activitat econòmica (setembre, 2011); mesures de suport als comerços històrics i emblemàtics (setembre, 2011); sistemes d’ajuts i d’accions de promoció als comerços afectats per obres de llarga durada (abril, 2012), i l’actual prec per mirar d’avançar les campanyes de rebaixes del sector comercial. Des del seu punt de vista, el seu Grup fa una feina d’oposició constructiva i d’ajuda al Govern. La Sra. Ribas comparteix que el tracte personal és el més important, però insisteix que la implantació progressiva de les noves tecnologies s’ha de promocionar, perquè un web és una font fantàstica d’informació. Finalment, insisteix en la petició de poder disposar de dades sobre la pèrdua de llocs de treball i sobre el tancament de locals comercials mitjançant un informe o, si escau, una pregunta per escrit. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d’informar sobre la voluntat política de simplificació i harmonització de les normatives relatives a les terrasses i els vetlladors de la ciutat de Barcelona, detallant el calendari previst NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2979   d’aquesta nova normativa i la justificació per la qual s’han impulsat noves regulacions territorials en aquest àmbit des de l’inici de mandat. La Sra. Jaurrieta demana explicacions al Govern perquè, tot i haver-s’hi compromès 8 mesos enrere, no està duent a terme la unificació de les normatives sobre terrasses i vetlladors. Denuncia que en aquest interval fins i tot dos districtes han iniciat modificacions de les seves normatives en els seus territoris. La Sra. Recasens contesta al Grup del PSC que si hagués tingut aquesta insistència que ara manté pel que fa al tema de les terrasses mentre era al Govern la situació actual seria diferent. Davant del desgavell que provocava l’existència de 17 normatives diferents, entre diferents plans d’usos, ordenances reguladores i normatives diverses, afirma que han fet una primera feina d’homogeneïtzació tot respectant la singularitat dels espais. A partir d’aquesta diagnosi, han redactat un esborrany d’ordenança general que està en tràmit de consulta en els diferents districtes a fi de trobar un punt d’equilibri entre el manteniment del paisatge urbà i la promoció econòmica. Tal com ha anunciat altres vegades, es compromet que la normativa nova entri en vigor el 2013. Anuncia que se sotmetrà la nova ordenança a la recerca dels suports polítics necessaris, a tràmit d’informació pública i, sobretot, a un procés de test per part dels gremis i de les persones que acabaran sent usuàries directes d’aquesta ordenança per tal de veure que respon a les realitats. Quant a les modificacions fetes per darrerament a Nou Barris i Sarrià-Sant Gervasi, respon que els governs dels districtes, amb el total suport de l’àrea d’Economia, Empresa i Ocupació, han donat una resposta immediata a aquesta situació d’indefinició amb vista a salvar la temporada. La Sra. Jaurrieta espera que el Govern sigui conscient del fet que Barcelona està perdent l’emblema, les característiques i el referent de ciutat com a símbol de qualitat del paisatge urbà. Seguidament fa la consideració següent: atès que es considera normal que dos districtes modifiquin els reglaments per tal d’adequar-los a les seves necessitats, interpreta que la resta de districtes també els modificaran, perquè segons el raonament de la Sra. Recasens també necessiten la simplificació i harmonització abans de l’estiu. Després d’un any en el Govern, li sembla que el Grup Municipal de CiU ha de deixar de culpar la gestió anterior de tots els problemes, perquè ja no és vàlid. De manera indirecta entén que la normativa que havia d’estar redactada per a l’estiu del 2012 entrarà en vigor el 2013, és a dir, amb sis mesos de retard respecte dels càlculs de calendari previ. Demana, si és possible, que se’ls presenti un calendari més acurat. Al Grup Municipal del PSC li interessa saber quan es presentarà aquesta normativa, i si el Govern municipal s’ha reunit amb els agents implicats, amb els gremis de restauradors i d’hotelers, amb associacions de veïns dels territoris, amb comerciants, etcètera. En cas afirmatiu, vol saber què se’ls demanen i si es posarà el mateix horari de tancament a tots els barris. És a dir, si es farà que els vetlladors de l’Eixample tanquin a la mateixa hora que els de Gràcia, o si una plaça tancada, com la plaça de la Virreina, es considerarà igual que un carrer de més de 50 metres d’amplada. D’altra banda, pregunta què s’està fent amb les inspeccions a terrasses i vetlladors, perquè és evident que estan proliferant elements de dubtós acolliment normatiu a tota la ciutat. Així mateix, demana el nombre de sancions imposades a vetlladors que incompleixen la normativa, i considera que s’està perjudicant als comerciants permetent-los que facin determinades construccions que posteriorment amb la normativa hauran de rectificar. Finalment pregunta com es volen garantir les peculiaritats de cada un dels territoris. El Sr. Mulleras dóna la benvinguda al club de la unificació de les terrasses al Grup del PSC, al qual, després de 33 anys al capdavant de l’Ajuntament, atribueix l’actual disbauxa reguladora, amb la generació de 17 normatives diferents, a la qual s’ha sumat la de Nou Barris. Denuncia que aquesta situació caòtica provoca desigualtats entre districtes i inseguretat jurídica als 3.379 restaurants i bars que tenen terrassa a Barcelona. Indica també que la síndica de greuges ha recomanat homogeneïtzar els criteris de les terrasses de Barcelona, una situació que 2980 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   assenyala que s’ha vist agreujada per l’entrada en vigor de la llei del tabac, ja que els usuaris surten a la via pública a fer la seva consumició del bar corresponent. Tot seguit recorda les reiterades ocasions en què el Grup del PP ha presentat propostes i precs per unificar i coordinar la normativa de terrasses a Barcelona, que han estat aprovats i fins ara incomplerts. Al seu parer, és molt difícil que es doni una activitat econòmica amb seguretat jurídica, fet que en opinió seva dificulta més la sortida de la crisi. Exhorta, doncs, a enllestir la normativa amb el màxim consens del sector afectat per tal de sumar esforços i garantir els criteris adequats. Atesa la situació actual, conclou: 1) Que el Govern municipal ha incomplert el seu compromís de tenir una normativa l’estiu de 2012; 2) Que no ha quedat clar si el Govern municipal està elaborant aquesta normativa tenint en compte les opinions del sector i dels grups polítics. Constata que amb el seu grup no s’ha reunit fins a la data. En definitiva, declara que aquesta inseguretat jurídica dels bars i restaurants de Barcelona, transmet una inseguretat a l’hora de fer qualsevol inversió i qualsevol activitat econòmica, que a més de perjudicar l’activitat econòmica denota una manca de lideratge i d’acció de l’alcalde de Barcelona, que no dóna solució als problemes dels barcelonins. El Sr. Mestre demana prudència al Sr. Mulleras amb les paraules. El sobta que mostri sorpresa perquè el Grup del PSC hagi canviat d’opinió després de 32 anys de govern, mentre que el PP, que havia promès abaixar els impostos abans de les eleccions, 32 setmanes després els apuja i anuncia que seguiran pujant. Seguidament, demana a la Sra. Recasens que no es queixi si el tema de les terrasses i els vetlladors es presenta Comissió rere Comissió, perquè va ser el mateix Govern qui va anunciar que seria una prioritat. Interpreta, doncs, que el Govern ha topat amb una realitat complexa i difícil, que és el fet de governar amb 10 districtes i de 73 barris de Barcelona, tots ells molt diferents entre si. Per això, la simplificació i la homogeneïtzació d’aquesta diversitat no és fàcil. Espera que la consulta amb els diferents districtes sigui fructuosa i es pugui regular aquesta situació a partir del reconeixement de la realitat diversa, que exigeix tractaments diferents. En relació amb les terrasses i vetlladors, planteja que la nova normativa ha de respondre a l’interès general, que és un mandat legal. Puntualitza que l’interès dels veïns i les veïnes dels carrers i de les places on hi ha les terrasses i els vetlladors està per sobre de les necessitats del sector. Ho subratlla explícitament perquè veu que es toleren i que no s’està aplicant l’autoritat municipal quan hi ha clars incompliments d’ordenances municipals. Clou la seva intervenció advertint que el Grup Municipal d’ICV-EUiA estarà amatent a la nova regulació per garantir que atengui l’interès general de la ciutat. El Sr. Portabella exposa que Barcelona és una ciutat d’èxit turístic, perquè a banda de posseir alguns monuments molt destacables, patrimoni de la humanitat, i de tenir una configuració que és poc freqüent en ciutats turístiques, ha tingut cura del seu paisatge urbà. Hi contribueix el comerç, però reitera que també hi contribueix la qualitat de l’espai públic. Denuncia que l’espai públic s’ha degradat notablement durant els darrers mesos com a conseqüència de la proliferació i de la mida exagerada i la inexistència d’uniformitat dels vetlladors. Assegura que és un tema que al Govern se li ha escapat de les mans i insta a trobar l’equilibri que s’ha perdut, perquè la repercussió no afecta només el carrer puntual d’un vetllador, sinó que és global. Recorda l’exemple d’un bar del passeig de Sant Joan que dins té tres taules i a fora en té 20, ocupant espai públic. Expressa decepció pel fet de no poder disposar de la normativa en la data compromesa: l’estiu del 2012. A més de l’impacte directe sobre els bars, demana que es tinguin en compte els impactes indirectes i els impactes induïts dels vetlladors, perquè al seu parer són molt superiors. I per acabar demana celeritat en una resposta efectiva, perquè com més temps passa més es consolida la imatge que Barcelona ja no és el que era, i no té cura del paisatge urbà. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2981   La Sra. Recasens aclareix que la nova ordenança entrarà en vigor el 2013, però que a partir del segon semestre començaran la ronda de consultes i el tràmit d’informació pública que són pertinents en qualsevol altra ordenança. Per aquest motiu, assegura que el Govern compleix amb els terminis que s’havien fixat. Afegeix que necessitaran fer l’aprovació inicial, l’exposició pública, l’aprovació definitiva, i que ho faran ben aviat, quan l’ordenança estigui feta. Per ordre, indica que primer buscaran el consens intern, seguidament el consens amb el sector i finalment els suports polítics. Responent a la Sra. Jaurrieta, indica que no entrarà a especificar horaris o actuacions en places, i anuncia que tot això es donarà a conèixer en el moment específic. Pel que fa a Sarrià i Nou Barris, rectifica que no es tracta d’una ordenança nova, sinó d’una adequació del pla vigent de l’ordenança, mitjançant el qual s’han rebaixat els 5 metres a 4,20 metres per tal que els principals carrers que formen l’eix comercial, amb activitat comercial intensa, puguin posar terrasses i adequar- se a la realitat de la resta de la ciutat. En definitiva, han donat resposta a una demanda concreta d’aquests dos districtes, perquè ordenar la complexitat de l’actual normativa demana mesos de treball. Respecte a les inspeccions, explica com altres vegades que han obert 700 expedients i que són conscients de la gran proliferació de terrasses arreu de la ciutat. El clima i la realitat de la crisi econòmica fa que els restauradors intentin eixamplar la seva activitat econòmica aprofitant la via pública. El Govern municipal hi està actuant paral·lelament a la tasca d’ordenació normativa. Sobre la qüestió de prioritats que esmentava el Sr. Mestre, admet que el tema de les terrasses es va assumir com a prioritat, però adverteix que s’està regularitzant des de la Tinència d’Hàbitat Urbà en col·laboració amb una altra tinència per intentar arribar a una ordenança que defineixi un marc comú que haurà d’encabir els diferents espais singulars. En aquests moments, comenta que els districtes estan definint què entenen per espais singulars a fi de donar un tractament a aquestes especificitats en un marc general. Quant a la manifestació del Sr. Mestre, que demana una ordenança que vetlli per l’interès general, respon que no faran cap ordenança que sigui contrària a la llei, entre altres motius perquè no passaria per Serveis Jurídics. Enllaçant-ho amb la intervenció del Sr. Portabella, afirma que el Govern no descuidarà el paisatge urbà, sinó que mirarà de fer compatible la preservació del paisatge urbà amb unes activitats econòmiques com són bars i restaurants. Per acabar, es declara satisfeta per l’interès que demostra l’oposició en aquest tema, perquè és un indicatiu del suport que obtindrà l’ordenança quan se sotmeti a consideració dels grups municipals, una receptivitat i una proactivitat que el Govern agrairà sincerament. La Sra. Jaurrieta, igual que el Sr. Mestre, dóna la benvinguda al Sr. Mulleras al club de l’apujada d’impostos. D’altra banda, aclareix que el Grup del PSC va donar suport a la unificació de criteris perquè ho considerava important, però posa en relleu que el més preocupant és que les 17 o 18 normatives actuals no es compleixen. Destaca, també, la importància de mantenir diversos criteris que s’adeqüin a les diferents centralitats i diferents estructures urbanístiques de Barcelona, perquè no és el mateix una zona industrial que una zona urbana o una zona per a vianants. Critica sobretot les ampliacions de facto dels locals, que cobreixen parets i sostre sense complir les normatives i possiblement així incompleixen també la normativa de tabac. Li agradaria saber què hi diu l’Agència de Salut Pública i quines inspeccions sobre tabac es fan en aquests locals. En qualsevol cas, demana a la Sra. Recasens que pari atenció a una clara preocupació ciutadana col·lectiva, perquè s’està danyant la qualitat urbana de la qual Barcelona és símbol de qualitat. Finalment, contesta que el Govern tindrà la col·laboració del Grup del PSC si es compleixen els requisits que creuen rellevants. Per acabar, es reitera amb la pregunta dels horaris als diferents barris de la ciutat, si seran els mateixos. El Sr. Mulleras es defensa dient que aquells que també van dir que no farien cap ajustament han arribat al Govern i comencen un pla d’ajust, com IU a Andalusia. 2982 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Pel que fa a la posada en marxa de la normativa, demana agilitat, ja que el tema s’ha anat posposant cada vegada més. El Sr. Mestre insisteix sobre dues coses: 1) No veu una autoritat municipal suficient en el tema de les terrasses. En canvi, sí que hi ha un increment de queixes dels veïns i veïnes en els espais de participació en relació amb les terrasses, tant pels incompliments d’horaris com pels cobriments. Per tant, reclama que s’exerceixi l’autoritat municipal en relació amb la regulació de les terrasses, i que es faci complir. A banda del fet que s’informi que s’estan obrint expedients, li agradaria saber com s’estan resolent, perquè la xifra de 700 expedients s’arrossega des de fa mesos. 2) La nova regulació ha de respondre a l’interès general i no afavorir l’ús privatiu de l’espai públic. Afirma que és fonamental preservar l’espai públic; és una obligació d’un Govern municipal, i també que l’espai públic sigui de qualitat i agradable per als qui en fan ús. El Govern insisteix molt en temes relacionats amb determinats sectors econòmics, i el Grup Municipal d’ICV-EUiA tem que la nova regulació pugui significar un salt endavant en un ús privatiu de l’espai públic a Barcelona. El Sr. Portabella té la sensació que el Govern intenta atribuir al passat les culpes d’un problema que, al seu parer s’ha descontrolat clarament en els últims mesos. Reitera, doncs, que és un assumpte que se’ls ha escapat de les mans. A més d’un prec al gener de 2011, el seu Grup va fer un prec el desembre de 2011, dotze mesos més tard, per demanar a l’Ajuntament de Barcelona que recopilés en un únic volum les ordenances, la legislació i les recomanacions i ajudes establertes per les diferents administracions i que afecten el sector del comerç. Recorda que aquest segon prec va ser rebutjat amb l’excusa que costaria molts diners, malgrat els recursos d’ofimàtica en funcionament des de fa dècades. Indica que hi ha 31 textos d’ordenances municipals en l’àmbit del comerç i que es treballa amb uns 49 textos. Es pregunta si no cal posar-hi un cert ordre. Dit això, insta al Govern a prendre decisions i manar, perquè combinar la facilitació de vetlladors amb el paisatge urbà és una tasca molt complicada, i cal prendre decisions en funció de l’interès de la ciutat. La Sra. Recasens conclou que el Govern està treballant en pocs mesos en una situació heretada de l’anterior Govern. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per donar a conèixer els plans de futur sobre el Monument a Colom, així com el cost d’inversions i les despeses de manteniment en aquest Monument durant els darrers 10 anys, detallat per any, concepte i organisme inversor, i per explicar el protocol de seguretat existent des de 2006 fins l’actualitat. El Sr. Mulleras demana la compareixença atesa la importància per a Barcelona del monument a Colom, referent emblemàtic internacional de la ciutat. Recorda que el monument a Colom va ser inaugurat el 1888 arran de l’Exposició Universal i que de seguida es va convertir en un dels referents de Barcelona. Avui dia el visiten 170.000 persones a l’any. L’any 1982, un estudi va descobrir que hi havia un greu procés d’oxidació i es va reparar. També fa referència a la història de l’ascensor del monument a Colom, que està plena d’incidències des de la seva inauguració, quan l’alcalde Rius i Taulet s’hi va quedar atrapat, fins a la més recent del mes de maig del 2012, quan sis turistes han hagut de ser rescatats per la grua. Atès que l’alcalde de Barcelona és el president del Consorci de Turisme de Barcelona, que és l’encarregat de la gestió i el manteniment d’aquest monument, se sol·licita aquesta compareixença per demanar explicacions respecte de la darrera incidència amb els turistes i per fer avinents al Govern municipal tot el seguit de preguntes referents a revisions, manteniment, inversions i perspectives de futur del monument a Colom. La Sra. Recasens informa que l’1 de maig es van evacuar sis persones que havien quedat atrapades a dalt de tot del mirador de Colom, arran d’una avaria NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2983   important en l’ascensor del monument. Corrobora que l’Ajuntament va reaccionar de manera ràpida, igual que els actuals responsables del gestor d’aquest equipament, que és de propietat municipal però que gestiona i explota des de l’any 1984 el Patronat de Turisme de Barcelona (ara Turisme de Barcelona). Afegeix que l’endemà mateix, dimecres dia 2 de maig, en una reunió on hi havia representants de Turisme de Barcelona, el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament, responsables de Guàrdia Urbana i Bombers, i ella mateixa, es va decidir tancar sine die aquest monument fins que no es disposi d’una solució tècnica que garanteixi l’evacuació de les persones en cas d’accident. Actualment, una comissió treballa conjuntament amb Hàbitat Urbà per estudiar mesures tècniques que permetin reobrir el monument en condicions de seguretat. Pel que fa a les revisions, afirma que l’ascensor passa mensualment i anualment els preceptius controls de manteniment, com també la inspecció bianual que marca la Generalitat de Catalunya. Respecte a les inversions i el cost de les inversions, especifica que l’any 2004 es va dur a terme una renovació total i completa de l’ascensor per un total de 112.681,32 euros. Afegeix que altres inversions no han estat finançades íntegrament per l’Ajuntament, sinó que han anat a càrrec també del concessionari, és a dir, Turisme de Barcelona. Són de dos tipus: 1) Les patrocinades, per un total de 626.047,46 euros, destinades a obres de sanejament dels baixos del mirador o de millora de les instal·lacions entre els anys 1999 i 2003. 2) Les inversions exclusivament a càrrec de Turisme de Barcelona (824.515,05 euros). En els anys 2006, 2007, 2009, 2010 i 2011 inclouen el condicionament del vestíbul, els lavabos, la porta de les Rambles, la climatització, així com instal·lacions, el paviment, l’electricitat, etcètera. Per acabar, declara que anualment es fa un manteniment de l’ascensor i de la màniga d’evacuació, amb un cost anual de 8.808,80 euros. Clou la intervenció reiterant que l’actuació de l’Ajuntament i de Turisme de Barcelona ha estat la correcta. La Sra. Jaurrieta, en nom del Grup Municipal del PSC, posa sobre la taula que la seguretat ha de ser prioritària i s’ha d’apropar al risc zero. En segon lloc, opina que s’han de buscar les vies necessàries perquè aquest símbol de la ciutat pugui tornar a obrir-se al més aviat possible. Demana al Govern que aclareixi les seves intencions en aquest sentit, ja que arran de les declaracions de l’alcalde el missatge ha estat una mica confús. Per acabar, sol·licita uns informes transparents sobre les condicions actuals, amb totes les mesures que s’hagin de prendre o es prenguin en un futur sobre el monument a Colom. El Sr. Mestre considera encertades i correctes les actuacions del Govern municipal en relació amb aquest tema. Tot seguit demana que es comuniqui la decisió definitiva a la resta de grups municipals a fi de discutir-la. No obstant això, té plena confiança que la decisió definitiva que proposarà el Govern molt possiblement serà encertada. El Sr. Portabella agraeix la puntualització en la intervenció de la Sra. Recasens. Havia entès que el monument no s’obriria mai més i l’alleugereix la notícia que no s’obrirà mentre no hi hagi una solució. Creu que en el segle XXI, en una ciutat tecnològicament avançada com Barcelona tampoc ha de ser molt complicat trobar una solució. Malgrat reconèixer que no és fàcil, pregunta per una previsió de reobertura del monument a Colom, ja que és important per a Turisme de Barcelona poder comptar amb els ingressos que té del mirador. La Sra. Recasens respon al Sr. Portabella que ella va fer la mateixa reflexió: que al segle XXI no ha de ser tan difícil trobar-hi una solució tècnica. Tanmateix, sembla que el pas és molt estret i que la solució podria passar per fora del monument, amb un impacte visual. Manifesta que no serà fàcil i que hi estan treballant perquè els agradaria tornar a obrir el mirador de Colom. Comparteix la seva preocupació que és necessari que el monument continuï sent visitable fins a dalt de tot, perquè és una icona que ha esdevingut un símbol de Barcelona. Aclareix que l’alcalde va dir que el monument no es podria tornar a obrir fins que no es garantís una solució en cas d’accident. Afegeix també que és la primera vegada, almenys des que ho 2984 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   gestiona Turisme de Barcelona, des de l’any 1984, que succeeix una situació com aquesta. Tot seguit agraeix al Sr. Mestre la disponibilitat de col·laboració amb aquest tema i insisteix que faran tot el que estigui a les seves mans per tornar a obrir al més aviat possible, malgrat les dificultats tècniques, però es reitera en el fet que el monument no podrà ser visitable fins a dalt fins que hi hagi les condicions de seguretat necessàries per evitar que es torni a repetir un incident d’aquestes característiques. El Sr. Mulleras indica que s’han contestat les peticions de la compareixença, tret del protocol de seguretat existent des del 2006 fins a dia d’avui. Aprofita per demanar les xifres per escrit. D’altra banda, rectifica que al 2006 sí que hi va haver un incident amb l’ascensor, quan 14 turistes s’hi van quedar atrapats, dos d’ells amb atacs d’angoixa. Tot seguit, insisteix a saber la previsió de tancament del monument, i quins treballs s’estan fent. A parer seu, si un ascensor s’avaria, hi ha d’haver un protocol de seguretat que garanteixi que qui va a l’ascensor té una altra via de sortida. L’escala de gat del monument a Colom no pot ser emprada per molta gent en un moment de pànic lògic i no sembla ser el procediment adequat d’evacuació. Per això, pregunta quins plans d’evacuació hi havia en el monument a Colom i com es modificaran aquests plans d’evacuació per donar més seguretat al funcionament del monument a Colom. Del conjunt de despeses esmentades, cap li ha sembla que s’hagi destinat a millorar l’estructura de seguretat i evacuació del monument. En definitiva, demana quines inversions s’han fet durant els últims anys per garantir la seguretat, a banda del manteniment, que és obligatori. El Grup del PP aposta perquè es facin els estudis i es prenguin les accions necessàries per millorar-ne la seguretat i poder torna a obrir el monument al públic. La Sra. Recasens es compromet a enviar els documents sol·licitats. Repeteix que el 9 de març de 2003 es van invertir 156.263 euros en el canvi de l’ascensor més instal·lacions. I que el 2004, en un projecte aprovat l’abril de 2003, s’hi injecten 112.681 euros per a la modernització de l’ascensor. Si s’actua sobre l’ascensor és de suposar que s’actua també sobre aquelles mesures d’evacuació en el cas de l’accés al monument. Per acabar, fa palès que la prioritat és la seguretat i fer que l’espai sigui visitable. Es pot comprometre a mantenir informada la resta de grups municipals, però no a dir quan es tornarà a obrir el monument, perquè encara no tenen la solució tècnica que permeti garantir l’evacuació de les persones, en cas de tornar- se a quedar atrapades. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 4. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal de donar compte de l’acord assolit entre l’Ajuntament de Barcelona i el govern de la Generalitat de Catalunya en matèria de l’impost turístic. Sol·licitem que es lliuri el document on es contempla el citat acord. La Sra. Sanz explica que el Plenari del mes de març va ser el darrer moment que la tinenta d’alcalde va informar als grups de les darreres negociacions entre l’Ajuntament i la Generalitat en relació amb la proposició aprovada el desembre de 2011, en la qual s’especificava que s’intentaria arribar a una negociació per tal que el 75% de l’import recaptat de l’impost de turisme anés a parar als ajuntaments, així com que s’utilitzés per invertir en la compensació de l’impacte del turisme a la ciutat. Per aquest motiu, demana que es presenti l’acord resultant. La Sra. Recasens presenta la configuració final de l’impost, l’evolució del qual es veurà sobretot durant l’exercici 2013-2014. Primer es refereix al destí de l’impost, que entrarà en vigor el novembre de 2012: l’impost serà recaptat per la Generalitat de Catalunya i després es procedirà a fer les transferències a les administracions locals. L’Ajuntament de Barcelona haurà de treballar amb Turisme de Barcelona per tal de veure com el distribueixen. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2985   Recorda, també, que a causa de la comptabilitat SEC l’ingrés no es podrà imputar fins que no tingui la certesa de rebre la part corresponent de la recaptació, i que no se sap si se n’aniran rebent quantitats a compte o es rebrà un cop estigui liquidat. De la recaptació, Barcelona en destinarà una part a promoció turística i promoció econòmica, i una altra part als districtes i els territoris més pressionats per la vinguda de visitants i turistes. Especifica que la llei estableix que: «s’haurà de destinar a promoció turística l’impuls del turisme sostenible responsable de qualitat a la protecció, la preservació i la millora dels recursos turístics; el foment, la creació i millora dels productes turístics, i el desenvolupament d’infraestructures que puguin estar relacionades amb el turisme». Quant a l’impost mateix, recorda que se n’han establert categories, amb imports a Barcelona lleugerament superiors. Als hotels de 5 estrelles s’aplicaran 2,50 €/dia/persona (com a la resta de Catalunya), mentre que als de 4 estrelles i superiors serà d’1,25 € (la resta de Catalunya aplicarà 1 €) i la resta d’establiments a Barcelona 0,75 € (a la resta del territori, 0,50 €). Sobre la repartició de la recaptació: de la part de la tarifa que tenen en comú, el 70% serà per a la Generalitat de Catalunya i el 30% serà per als municipis. Inicialment es parlava d’un 25%, però finalment els territoris van estar negociant i recaptaran el 30%. De la part de l’escreix per a Barcelona, el 50% serà per a la Generalitat i el 50% per a l’Ajuntament de Barcelona. La Sra. Sanz agraeix la informació facilitada, sobretot perquè hi haurà temps per debatre-la. Tot seguit passa a repassar la cronologia de les negociacions, començant pel primer Plenari quan es parlava del 75% i el Govern municipal va donar el seu suport i va reconèixer l’especificitat de Barcelona per les necessitats que té la ciutat. Igualment, es van esmentar converses amb el conseller Mena, d’Empresa i Ocupació, per tal d’assolir el 40% d’aquest impost turístic per a la ciutat de Barcelona, del global, no només de l’escreix. El mes de febrer de 2012, en aquesta mateixa Comissió, es va començar a dir que per a la resta d’ajuntaments l’especificitat no superaria el 30%, però que per a Barcelona se situaria entre el 40 i el 50%. En canvi, exposa que en el Plenari del mes de març de 2012 ja no es parla de cap percentatge i la fórmula final que s’ha plantejat no arriba ni al 40%, de l’inicialment planejat. En tot això, comenta que sempre hi ha un element, que és l’IVA, que primer es diu que serà del 34% i després que s’arribarà al 40%, després que hi ha un compromís amb el ministre Montoro que vol estudiar aquesta proposta. Lamenta, per tant, que el resultat final en sigui un altre. Interpreta que el Grup Municipal de CiU sempre ha considerat aquest impost una imposició de la Generalitat, ja que sempre hi havia estat en contra. I opina que aquest fet ha determinat les negociacions, perquè no s’ha considerat que aquest impost pugui beneficiar la ciutat de Barcelona. D’altra banda, denuncia que la proposta final no reconeix l’especificitat de la ciutat de Barcelona, perquè amb el 50% de l’escreix que s’aplica no hi ha els recursos que realment necessita la ciutat per cobrir l’impacte actual del turisme en el dia a dia dels barcelonins. En tercer lloc, critica que el Govern de CiU, ja sigui en el marc de la Generalitat o en el marc de l’Ajuntament, sempre cedeix a les pressions del Grup PP, el qual ha imposat que l’impost no s’apliqui fins a novembre-desembre. Ho qualifica de nova renúncia a liderar i lluitar per aconseguir un bon acord, i indica que gràcies als grups de CiU i PP el turisme continua passant per davant de l’interès general i dels barcelonins i les barcelonines. Reconeix que el turisme té uns grans beneficis per a Barcelona, però apunta que també té un impacte negatiu en la qualitat de vida de la ciutadania. Per això, defensa que el turisme sigui coresponsable del seu impacte en la ciutat que visita. Com a conclusió, assenyala que l’impost havia de servir per protegir l’ús de la ciutat i la millora ambiental i dels serveis, però denuncia que la llei no parla d’aquesta compensació i que el Govern ha fracassat en l’únic deure que tenia, que era defensar-ho. El Sr. Trullén troba pertinent la compareixença, atès que la tinenta d’alcalde havia manifestat en diferents ocasions a la Comissió d’Economia, Empresa i 2986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Ocupació la importància de la negociació amb la Generalitat sobre el tractament diferencial de Barcelona en relació amb conjunt de l’impost de pernoctacions turístiques. I també troba molt pertinent conèixer, finalment, el resultat d’aquestes negociacions i si s’acosta o no a aquell objectiu manifestat per la tinenta d’alcalde a la Comissió de febrer d’assolir el 50% del rendiment de l’impost. Segons els càlculs fets pels serveis tècnics del Grup Municipal del PSC, apunta que difícilment se superarà el 35% de rendiment d’aquest impost i mostra preocupació, en la línia que la regidora Sanz ha manifestat amb anterioritat, pel fet que hi ha molt poca cobertura jurídica per destinar els recursos de l’impost a la millora del destí. En conseqüència, durant els sis mesos que resten fins a l’aplicació d’aquest impost, manifesta la voluntat de participar al màxim en la definició dels destins d’aquest impost, i ofereix la col·laboració del seu grup municipal. El Sr. Mulleras exposa que el turisme, que és una de les activitats bàsiques de l’economia de Barcelona (aprox. 15% del PIB de la ciutat), s’ha de cuidar i potenciar, no només per l’activitat directa de generació de riquesa, sinó també per l’efecte multiplicador que té a l’hora de generar economia, llocs de treball i creixement de la ciutat en general. En aquest sentit, corrobora que el Grup del PP no era partidari d’aquesta taxa turística, entre altres motius per l’efecte dissuasori que podia generar a l’hora d’escollir Barcelona com a destinació turística. El Govern de la Generalitat va plantejar la taxa i reconeix que el seu grup va influir per minimitzar-ne al màxim l’efecte, però puntualitza que el seu grup no imposa, tal com s’ha insinuat prèviament, sinó que negocia. I que negocia per a l’interès dels ciutadans. Manifesta que el Grup Municipal del PP no vol que la taxa turística sigui recaptatòria, perquè al final només recaptarà impostos per finançar la Generalitat, tal com s’evidencia amb la reducció del 75% fins al 30%, que interpreta com una clara reducció de l’impacte de la taxa en benefici de Barcelona. En conseqüència, a fi i efecte d’evitar el caràcter recaptatori de la taxa turística i que realment la seva recaptació vagi destinada al màxim possible al benefici per a la ciutat, el Grup del PP estaria d’acord en incrementar al màxim possible aquest percentatge que ha de gestionar la ciutat. Per tant, demana a l’Ajuntament que continuï negociant per augmentar el percentatge de recaptació que ha de retornar a Barcelona. El Sr. Portabella comenta que l’aplicació d’aquest impost no ha anat bé perquè s’hauria d’haver fet amb major anticipació temporal, ja que això hauria permès que el tipus d’impost quantitativament fos inferior i que el percentatge que se’n quedés la ciutat hagués estat la totalitat o una part molt elevada. Quan es va plantejar inicialment, cap al 2007, recorda que la finalitat era cobrar un euro, que s’havia de quedar íntegrament la ciutat de Barcelona. Ara l’impost representarà un pagament d’entre 0,75 cèntims a 2,5 euros, i la ciutat no arribarà a quedar-se’n ni 0,75 cèntims. No és la situació que s’esperaven i que es va aprovar al Plenari, ni tampoc l’anunciada per la mateixa tinenta d’alcalde. I critica el fet que no hi hagi hagut capitalitat a fi de rebre un percentatge més important que la resta de municipis, i que en definitiva s’acabarà aportant encara més a les arques de la Generalitat. Té l’esperança que la situació millorarà. I que la distribució d’aquests diners dependrà en bona part de l’acceptació de l’impost per part de la ciutadania i els hotelers. Espera que, dins el poc impacte econòmic que proporcionalment tindrà la implantació d’aquest impost a Barcelona, si més no la distribució sigui una distribució que estigui àmpliament acordada, pactada i acceptada per la majoria de la representació política i la ciutadania d’aquesta ciutat. La Sra. Recasens manifesta que els percentatges de la negociació estan fixats i que han rebut el suport del Grup del PP en el Parlament de Catalunya. Per tant, els debats futurs s’hauran de centrar a determinar el destí dels fons. Tot seguit aclareix un concepte. I és que aquest impost no es crea per compensar els efectes del turisme, sinó que la llei determina el següent: «Es crea el fons pel foment del turisme com a mecanisme destinat a finançar polítiques turístiques per al millorament de la competitivitat de Catalunya com a destinació turística». Afegeix que a continuació s’hi desglossen una sèrie de destinacions NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2987   d’aquests recursos, suficientment amplis per satisfer les necessitats que Barcelona té com a ciutat. Adverteix, per tant, que no es posaran d’acord si la resta de grups pretenen mirar aquests fons per compensar un efecte perniciós del turisme, perquè no és aquesta la intenció. Insta, doncs, a partir d’una base honesta i transparent per part de tothom. Respecte a la proposició a la qual feia referència la Sra. Sanz, manifesta que va ser una proposició del Grup d’ICV-EUiA que van negociar i pactar, perquè així l’Ajuntament sortia reforçat del plenari on Barcelona reclamava un percentatge important de l’impost. Honestament, però, recorda haver dit que el 75% era inviable i que la seva esmena va ser afegir-hi bàsicament «fins al 75%». Reconeix que havien parlat amb el conseller del 40%-60%, que eren les xifres que en aquells moments estaven negociant. Explicita que en la negociació hi van intervenir molts elements, com ara el sector hoteler, el sector turístic més enllà de l’hoteler (agències de viatges, creuers, navilieres, etc.). Sense entrar en el detall, afirma que la recaptació que es negociava per a Barcelona (40-60) serà aproximadament la mateixa que es recaptarà amb la fórmula 30-70 i el 50% de l’escreix. Respecte a la capitalitat, planteja que l’esforç suplementari que fa la ciutat de Barcelona es complementarà amb l’escreix. Assenyala que aquesta és l’especificitat, que qualifica de responsable, solidària i compartida. Avança, també, que el Govern i Barcelona estan buscant la capitalitat amb la formula de l’IVA dels turistes. Manifesta que estan en negociacions amb el ministre Montoro i aprofita per demanar l’ajuda del Grup del PP i de tots els altres grups municipals, perquè tots tenen representació en el Congrés dels Diputats, per esgrimir la Carta Municipal i reconèixer la capitalitat de Barcelona mitjançant la participació de l’IVA dels turistes. Puntualitza una afirmació de la Sra. Sanz, que afirmava que el Grup Municipal de CiU era contrari a aquest impost en un origen. En aquest sentit, admet que hi eren contraris quan només s’aplicava per a la ciutat de Barcelona i no comptava amb el consens del sector. Però un cop aquest impost s’estén per tot el territori català, comenta que l’alcalde considera oportú tirar endavant i donar suport a la decisió que havia pres el Govern de la Generalitat. Per acabar, es mostra molt d’acord amb el Sr. Portabella que és important definir correctament el destí dels fons, perquè tothom s’hi juga molt, amb aquest impost. La Sra. Sanz corregeix al Sr. Mulleras que no es tracta d’una taxa, sinó d’un impost. Pel que fa als efectes dissuasoris que deia que generava, li recomana que s’informi de la seva aplicació en les grans ciutats com, per exemple, Nova York. Comparteix amb la Sra. Recasens que tant de bo el PP hagués fet pressió i hagués estat molt més determinant en la fixació d’un percentatge superior per a tots els ajuntaments, no només en el cas de Barcelona. Finalment, considera un greu error que aquest impost no es destini a compensar els efectes negatius que té el turisme sobre la ciutat. Al seu parer, la ciutadania així ho reclama, per tant pensa que calen polítiques públiques que donin cobertura a les exigències de la ciutadania, i que s’ha d’articular el diàleg amb tots els agents implicats i buscar el consens. Per això, li sembla que la fórmula que es planteja és insuficient. Per al seu grup, l’especificitat de Barcelona no consisteix en què Barcelona pagui més a la Generalitat. Constata que comencen a tenir molts exemples que demostren, d’una banda, la incapacitat de l’alcalde per respectar els acords que es prenen i, d’una altra, que cedeix davant les exigències de la Generalitat, com en el cas del Circuit de Catalunya. El Sr. Trullén repeteix que en la seva primera intervenció plantejava a la tinenta d’alcalde la seva preocupació per l’escassa cobertura jurídica a l’hora de destinar els recursos de l’impost a la millora del destí. Cita l’article 116 de la Llei de pressupostos de la Generalitat, que al seu entendre és molt clara en aquest sentit, ja que estableix textualment: «El percentatge dels fons gestionat per les administracions locals ha de ser destinat al finançament d’actuacions concretes en l’àmbit de la promoció turística». Especifica que el seu grup no el veu com un impost per a la correcció d’externalitats negatives, sinó com un impost de propulsió de les activitats turístiques. 2988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   En tot cas, li sembla útil recordar que el Pla estratègic de turisme Barcelona 2015 especifica la necessitat de dotar de majors pressupostos tant la promoció com la preservació de la destinació. Per acabar, doncs, insisteix en la pregunta de si hi ha suficient base jurídica per aplicar els fons derivats de l’explotació d’aquest impost a la millora de la destinació. La Sra. Recasens contesta que la base jurídica hi haurà de ser necessàriament. Els recursos no es podran destinar si no hi ha base jurídica, perquè l’interventor haurà de certificar la despesa. D’altra banda, rebat l’afirmació de la Sra. Sanz respecte de la incapacitat de l’alcalde de complir amb els dictats del Plenari. Li recorda que el Plenari manava arribar fins al 75%, i que, per tant, no s’està incomplint cap acord perquè la fórmula és compatible amb «fins arribar al 75%». Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 5. Aprovar, en compliment de l’acord del Plenari del Consell Municipal, de 27 d’abril de 2012, la revisió del Pla Econòmic i Financer Consolidat 2010-2013 que implica la modificació del seu període de vigència i, en conseqüència, passa a anomenar-se “Pla Econòmic i Financer Consolidat 2010-2012 de l’Ajuntament de Barcelona”, donant ple compliment als objectius d’estabilitat pressupostària, del límit d’endeutament i dels terminis de pagament que regula la llei 3/2004, de 29 de desembre. La Sra. Recasens es remunta al desembre de 2009, quan l’anterior Govern va aprovar el Pla econòmic i financer per al període 2010-2013 amb l’objectiu d’arribar a l’estabilitat pressupostària l’any 2013. El Pla econòmic i financer ha patit des d’aleshores dues revisions, una el 2010 i l’actual, el conjunt de decisions de la qual se sotmeten a consideració. Pel que fa al tancament de l’exercici 2011, exposa que s’ha tancat amb un dèficit de 398 milions d’euros, segons ha acreditat Intervenció. Especifica que el Pla econòmic i financer preveia que el 2011 es tancaria amb un superàvit de 112,3 milions d’euros, i per això, pensa que cal modificar l’anualitat del 2011 i adequar-la a la realitat. Arran de l’acord de mandat del Consell Plenari per arribar a estabilitat pressupostària el 2012, del passat 27 d’abril del 2012, creu oportú donar per liquidat el Pla econòmic i financer en el període 2012, ja que no té sentit continuar mantenint el PEF fins l’any 2013, atès que s’ha garantit l’estabilitat per al 2012. Sobre altres variables macroeconòmiques que també afecten el Pla Econòmic i Financer, com ara el PIB. Previst inicialment del 2,5% per a l’any 2010, i del 2,7% per als anys 2012 i 2013, s’ha constatat una realitat molt diferent. El 2012 el PIB és de -1,7%, i el 2013 les previsions són de 0,2%. Afegeix que Barcelona es pot beneficiar del retorn de les PIE negatives en 10 anys en lloc de 5 anys, ja que compleix els tres condicionants: 1) No tenir deutes amb els proveïdors; 2) Arribar a dèficit 0 el 2012; 3) Tenir un percentatge del deute inferior al 75%, l’Ajuntament el té en el 48%. Apunta que això suposa un impacte positiu, que queda reflectit en el Pla econòmic i financer de 40 milions anuals del retorn de les PIE. Finalment, esmenta l’impacte dels diferents expedients de modificació de crèdit, i sobretot l’impacte de la PIE positiva del 2010 per import de 117 milions d’euros. Recorda que es va prendre la decisió de consignar-ho en pressupost abans que entrés en vigor la Llei d’estabilitat pressupostària, per no haver d’estar sotmesos obligatòriament a reduir l’endeutament, necessitat que ara per ara no té la ciutat de Barcelona. El Sr. Carnes hi vota favorablement. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2989   El Sr. Mulleras es refereix al problema d’endeutament exterior i de dèficit que s’ha debatut els darrers mesos. En aquest sentit, argumenta que l’estabilitat pressupostària i el compliment de l’objectiu de dèficit és fonamental a l’hora de crear les bases per al creixement econòmic de l’economia pròpia. Per tant, qualifica d’important el compliment del dèficit en les economies de les administracions públiques, tant pel que fa a la confiança i la credibilitat que necessàriament han de generar inversió i consum extern i intern, com per la disminució de l’endeutament públic, que incrementa els fluxos de liquiditat cap al sector privat. En aquest context, el Grup del PP defensa el dèficit zero aplicat a les administracions. Afirma que els pressupostos de l’Estat han fet aportacions extra cap a l’Ajuntament de Barcelona, com les PIE de 2010 (117 milions d’euros) i l’ampliació de 5 a 10 anys que proporciona 40 milions d’euros de liquiditat anuals, o bé l’increment de l’IBI (20 milions). En total 177 milions d’euros de més per al pressupost 2012 que atribueix a les modificacions dels pressupostos generals de l’Estat. Manifesta que, d’entrada, al seu grup li agrada la idea del Pla econòmic i financer, però subratlla que encara en desconeixen la lletra petita. El seu grup, doncs, haurà d’estudiar a fons els criteris, les previsions i tots els imports i les ràtios utilitzades per tal de fer el Pla econòmic i financer. Recorda que s’ha parlat de la diferència entre el compliment de les previsions del 2011, i reconeix que és així: que el PEF del 2010 plantejava un superàvit de 112 milions, mentre que la liquidació del 2011 ha estat d’un dèficit de 392 milions d’euros. Però també voldria aclarir altres coses, per exemple els ingressos dels actius financers que planteja el PEF, ja que el pressupost inicial xifrava en 3 milions d’euros i el pressupost modificat, en 114 milions d’euros. O l’increment de les inversions l’any 2012: demana quina part són projectes d’inversió nous i quina part provenen d’inversions plurianuals aprovades en exercicis anteriors, i també com es pensa suportar l’increment dels 382 milions inicials a un pressupost modificat de 578 milions d’euros. Assenyala que al PEF també que s’hi inclouen les modificacions de crèdit realitzades i aprovades fins a la data, que preveuen retencions de crèdit sobre aquestes modificacions per import aproximat de 45 milions d’euros. Això no obstant, no recorda cap modificació de crèdit del pressupost 2012 en una Comissió d’Economia i pregunta d’on surten aquestes modificacions de crèdit. Arran de tot plegat, fa reserva de vot de cara al Plenari. El Sr. Mestre expressa la reserva de vot del seu grup. El Sr. Portabella expressa la reserva de vot del seu grup. Creu que està justificada la revisió del PEF consolidat 2010-2013, perquè amb posterioritat a l’aprovació del pressupost municipal del 2012 es va produir un canvi important en tot l’escenari macroeconòmic de l’Estat. Afegeix que la situació econòmica actual presenta escenaris d’evolució de l’economia molt allunyats de l’escenari de creixement del PIB en el 2012 i el 2013, que es preveia del 2,5 i el 2,7. La previsió actual és de decreixement de l’1,7% per al 2012, i un creixement, al seu parer difícil de creure, del 0,2% el 2013. En canvi, no veu tan clar l’escurçament del període de vigència per complir l’objectiu del dèficit zero del 2012. Manifesta que l’estabilitat pressupostària per al 2012 que s’està buscant té uns costos d’oportunitats que el seu grup vol acabar de valorar. Afegeix que la modificació que es va introduir a la Constitució espanyola per garantir l’estabilitat pressupostària permet incórrer el dèficit en casos excepcionals, com per exemple recessió econòmica. Com que ja s’han complert més de dos trimestres amb creixements negatius, pensa que ho han de calcular i valorar bé. Així doncs, s’ofereix a parlar-ne, però d’entrada expressa que el seu grup no veu clar que l’Ajuntament hagi de fer un sobreesforç en detriment d’altres prioritats per assolir el dèficit zero el 2012. La Sra. Recasens agraeix el vot del Grup de PSC en Comissió i expressa l’esperança que puguin parlar-ne amb tots els grups abans del Plenari per aclarir la lletra petita. D’entrada, però, puntualitza que totes les modificacions de crèdit que han estat impactant en el PEF són les que s’havien portat a les diferents comissions. Vol deixar clar l’objectiu que persegueix el Govern: mantenir una credibilitat i una confiança que permeti oferir la ciutat de Barcelona en una posició diferenciada 2990 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   vers la resta de mercats. Afirma que és aquesta credibilitat la que els ha permès tenir garantit tot el finançament necessari per al 2012 i també preservar l’estalvi brut, que ha de permetre que Barcelona pugi fer front a les inversions, pagar a 30 dies, etcètera. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU i PSC i amb la reserva de vot del PP, ICV-EUiA i UpB. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 6. Modificar el contracte de cessió d’ús a favor de la Fundació Blanquerna de l’edifici principal de la finca situada al passeig de Sant Gervasi, núms. 41-47, signat el 14 de desembre de 1994, en un contracte de concessió de domini públic, atesa la qualificació jurídica de la finca, mantenint inalterables les condicions reguladores aprovades per acord del Plenari del Consell Municipal, de 28 d’octubre de 1994, adaptant-les al nou règim jurídic aplicable excepte les condicions segona i desena que es modifiquen segons el nou redactat derivat de l’informe-proposta del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, de 5 de març de 2012, que s’annexa ; FACULTAR l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord; FORMALITZAR la modificació i DELEGAR en el regidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas la signatura d’aquesta formalització contractual. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 7. La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda que el Govern municipal insti al Govern de l’Estat a no disminuir els recursos destinats a les polítiques actives d’ocupació i al Govern de la Generalitat a mantenir els recursos establerts en el conveni de col·laboració amb el Servei d’Ocupació de Catalunya en matèria de polítiques actives d’ocupació. El Sr. Trullén, atès que el projecte de llei de pressupostos de l’Estat incorpora una disminució del 21,3% dels recursos destinats a polítiques actives d’ocupació, i que els pressupostos de la Generalitat incorporen una disminució del 2,4% dels recursos destinats al SOC en un context del mercat laboral català i espanyol que exigeix la potenciació de polítiques actives d’ocupació, especialment d’aquelles mesures destinades a la formació i a l’orientació de les persones en situació d’atur, proposa a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació que el Govern municipal insti el Govern de l’Estat a no disminuir els recursos destinats a les polítiques actives d’ocupació, i al Govern de la Generalitat a mantenir els recursos establerts en el conveni de col·laboració amb el SOC en matèria de polítiques actives d’ocupació. També insta el Govern municipal a convocar, un cop es disposi de tota la informació, una reunió extraordinària del Consell d’Administració de l’empresa pública Barcelona Activa per tal d’examinar com poden afectar les disminucions pressupostàries abans esmentades. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2991   Tot seguit fa èmfasi en la gravetat de la crisi econòmica i en la seva intensificació els darrers dos trimestres, amb un greu problema de desocupació, sobretot de desocupació de col·lectius que estan en situació d’atur en períodes de llarga durada. I afegeix que els ajuntaments tenen, des dels anys vuitanta, una especial activitat complementària de polítiques actives d’ocupació. En particular, destaca que l’Ajuntament de Barcelona ha estat capdavanter en aquest tema. En aquest sentit, creu que convé fer una revisió de les decisions preses per finançar adequadament les polítiques d’ocupació. Al seu entendre, el projecte de pressupostos de l’Estat per al 2012 no prioritza adequadament els objectius ni tampoc els instruments. En particular, assenyala la disminució de partides de recerca i desenvolupament, especialment contrària als objectius de recuperació de l’activitat econòmica. Recorda que tampoc prioritza les inversions en infraestructures de transport en línies bàsiques, com el trajecte València-Barcelona dins l’eix mediterrani. I, sobretot, indica que retalla les polítiques actives d’ocupació just en un període del cicle econòmic especialment complicat. Per tot això, el seu grup està convençut, i així ho manifesta, que la situació actual és tan greu que exigeix intensificar aquestes polítiques. A continuació recorda que l’Ajuntament ha dut a terme una important tasca d’acompanyament dels aturats en els darrers anys (en assessorament, en orientació, en formació laboral, en la millora de l’ocupabilitat, etcètera), però que sense aquestes partides difícilment es podran sostenir aquestes polítiques. En aquest sentit, expressa la seva preocupació per la possible afectació que aquests escenaris pressupostaris poden tenir sobre els serveis d’ocupació i promoció econòmica municipals, i les consegüents retallades en personal que poden incrementar encara més el nombre d’aturats i fer perillar la continuïtat dels serveis a prestar a les persones aturades. És per tot això que el Grup Municipal del PSC porta aquesta proposició a la Comissió d’Economia, per tal que el Govern municipal insti el Govern de l’Estat a no disminuir els recursos destinats a les polítiques actives d’ocupació, i el Govern de la Generalitat a mantenir els recursos establerts en el conveni de col·laboració amb el Servei d’Ocupació de Catalunya en matèria de polítiques actives d’ocupació. El Sr. Mulleras recomana a tots els presents que es llegeixin bé els pressupostos generals de l’Estat. Admet que hi ha ajustos en els pressupostos, però recorda que és a causa d’un gran endeutament del Govern anterior del PSOE, que obliga a reduir partides pressupostàries i fer ajustos. Només d’interessos de deute comenta que són 27.000 milions d’euros. Tot seguit comenta que la mitjana de reducció dels ministeris és del 16% i la compara amb la de les polítiques d’ocupació, que s’han reduït la meitat (el 8,5%). Alhora, assegura que es destinen més diners a formació i empresa (10,3%) o a foment de l’ocupació (6,1%) o ajudes a la prestació per desocupació als autònoms (500%). També diu que s’incrementen un 61% les rendes actives d’inserció. Com que la crisi és molt aguda i es trigarà a superar-la, defensa que s’han d’ajustar aquelles partides que no creen directament ocupació, i que tots els recursos de l’Estat, de les comunitats autònomes i dels ajuntaments s’han de posar al servei de la creació d’ocupació. Argumenta que s’ha demostrat que les polítiques actives d’ocupació dels anteriors governs no han servit ni per crear ocupació ni per millorar la formació ocupacional, i afirma que no hi ha una relació directa entre polítiques actives d’ocupació i creació de llocs de treball, i que la mala gestió ha obligat a replantejar totes les polítiques actives d’ocupació a fi d’adequar-les a la demanda real de les empreses i formar en allò que el mercat necessita. Clou la intervenció recordant que, malgrat la gran quantitat de diners destinats a polítiques actives d’ocupació, a Barcelona l’atur s’ha doblat en quatre anys, cosa que al seu entendre demostra que si aquestes polítiques no s’enfoquen bé, no ajuden a crear ocupació. És per això que el PP enfoca tots els recursos disponibles als pressupostos a generar activitat econòmica per sortir de la crisi. La Sra. Sanz considera que el PP nega l’evidència i afirma que les partides per a polítiques actives d’ocupació s’han hagut de rebaixar per complir amb la màxima 2992 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   prioritat que s’han establert el Govern, que és l’austeritat fiscal. Atribueix, doncs, les dades actuals a l’objectiu d’ajustament radical. Pel que fa a la partida de l’Estat destinada a la gestió de les politiques actives a Catalunya, indica que ha disminuït un 56% respecte al 2011. De 457 milions ha passat a 198 milions d’euros. Puntualitza que aquesta retallada afecta directament les partides corresponents a plans d’ocupació, orientació laboral i desenvolupament local en un 97%. A més, hi suma la rebaixa anunciada pel Govern de la Generalitat, de més de 200 milions d’euros, per al SOC, que assegura que afectarà tots els ajuntaments i el desenvolupament de les polítiques actives d’ocupació en l’àmbit local. Per tant, conclou que la voluntat política del Govern de l’Estat de recentralitzar les politiques actives d’ocupació, conjuntament amb l’aposta política del Govern de la Generalitat de retallar aquestes polítiques, estan deixant a la ciutadania desemparada, sense tots els serveis de suport per a millora la seva ocupabilitat (formació, reciclatge professional, programes d’inserció laboral i serveis d’orientació per trobar feina), que al seu parer sí que tenen un impacte a l’hora de reinserir persones en el sistema laboral. En aquest sentit, recorda que són 5 milions de persones aturades les que necessiten reinserir-se en el mercat laboral. Comenta, també, que la Taula del Tercer Sector ja ha xifrat en 34.000 les persones que rebien suport de les entitats socials i les empreses no lucratives de Catalunya que desenvolupaven aquests plans d’ocupabilitat, i que ara quedaran desateses. Afegeix que tot això afectarà Barcelona Activa, que també patirà les conseqüències de la tisorada de l’Estat i de la Generalitat: de l’Estat perquè es deixen de donar els 30 milions d’euros que s’havien aportat tant el 2010 com el 2011, i de la Generalitat perquè s’aplicarà una rebaixa del conveni del SOC de 93 milions d’euros, cosa que comportarà acomiadaments dins el marc de l’empresa pública. Per tot això, agraeix al Grup del PSC que hagi incorporat l’esmena d’ICV-EUiA al segon punt. Recorda, també, que el seu grup municipal ha expressat el seu rebuig cap els pressupostos per diverses raons, però especialment per aquesta retallada, i demana al Govern de la Generalitat que dediqui els recursos necessaris per realitzar les polítiques actives més enllà de l’aportació de l’Estat. Al seu parer, les polítiques d’austeritat estan enfonsant el país en una gran depressió, perquè no funcionen, i ara també volen deixar de banda les polítiques d’acompanyament d’aquells col·lectius més vulnerables. Per acabar, dóna suport a la proposició del Grup del PSC. El Sr. Portabella dóna suport incondicional a la proposició. Indica que la reducció dels pressupostos de l’Estat en les polítiques destinades a creació d’ocupació és molt important, de 1.557 milions d’euros, és a dir, un 21,3% menys. És, per tant, un dels sectors on hi ha més disminució. A banda d’això, explica que es destinen 28.503 milions d’euros al pagament de les prestacions d’atur (un 5,4% menys), quan hi ha previsions que l’atur augmenti 600.000 persones en el conjunt de l’Estat. Afirma, doncs, que aquests pressupostos porten el segell característic del PP: més dèficit i menys inversió. A més d’expressar preocupació pel marc general, també ho fa per l’impacte d’aquestes retallades sobre Barcelona Activa, ja que es posa en risc la viabilitat de la continuïtat d’aquesta empresa pública, un dels vaixells insígnia del treball ben fet que té la ciutat, admirada pels ciutadans i copiada per altres països. La Sra. Recasens anuncia que finalment no donaran suport a la proposició. Inicialment, el seu grup sí que hi donava suport, però no està d’acord amb el redactat final després de la introducció de diverses esmenes. Critica la Sra. Sanz per voler donar una lliçó de com retornar a l’equilibri després del forat que el seu partit ha creat durant els anys de govern i apel·la a la responsabilitat dels grups municipals a l’hora d’entomar el debat de les polítiques d’ocupació. També reclama seriositat a l’hora de parlar d’acomiadaments a Barcelona Activa, perquè al seu parer en cap moment s’està parlant d’acomiadaments, sinó d’una determinada plantilla lligada a uns fons i uns programes que acaben el contracte. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2993   Manifesta que el Govern municipal té un repte davant d’una situació molt crítica que pateixen tant l’Estat com Catalunya, i de retruc Barcelona. No defensarà els pressupostos, però sí que fa una crida a tots els grups municipals perquè es defensi un determinat canvi de polítiques d’ocupació a la ciutat de Barcelona, un nou model de polítiques d’ocupació. Fa palès que el Govern està treballant per fer valer el pes de Barcelona, que representa el 30% del PIB; anuncia que ja ha pogut parlar directament amb la ministra i que ha adreçat una carta al conseller Mena perquè conegui les necessitats de Barcelona i l’enfocament de les posicions municipals. Afirma que Barcelona defensa un fort canvi d’orientació dels recursos públics, i és coneixedora que l’Estat, en aquest cas, també està reorientant de manera important aquesta política de recursos orientats a l’ocupació. Alhora, però, reconeix que s’estan incrementant les partides que corresponen a bonificacions o ajuts directes a les empreses a través de competències que en aquests moments està recuperant l’Estat. Assenyala que el seu grup no comparteix aquest important procés de recentralització, perquè al seu entendre Barcelona ha de poder dissenyar autònomament des de la seva realitat quines són les empreses i les bonificacions a la contractació que cal implantar, o els sectors o la capa de població a la qual es vol dirigir. En resum, defensa mantenir els recursos, però suprimir la política assistencialista de fons que s’injecten directament en plans d’ocupació a fi de reorientar el mercat cap a una altra direcció, tot fent valer el pes de Barcelona. El Sr. Trullén agraeix el suport dels grups d’ICV-EUiA i UpB, i puntualitza al Sr. Mulleras que la seva proposició es fonamenta sobre dades precises i no sobre intuïcions, atès que s’han llegit amb deteniment els pressupostos generals. En aquest sentit, exposa que el projecte dels pressupostos generals de l’Estat redueix la dotació per a polítiques actives d’ocupació de 7.329 milions d’euros a 5.765 milions d’euros, una magnitud de 1.557 milions d’euros, en el moment de més intensitat dels problemes d’ocupació. Per tant, suggereix recuperar, en la mesura del possible, la unitat de totes les forces polítiques al voltant del primer problema nacional: la desocupació. Al seu parer, cal intensificar les polítiques actives d’ocupació amb el pes que es mereixen en termes pressupostaris, i no posar en risc Barcelona Activa, considerada a bastament com una de les institucions amb més capacitat de resposta i amb més eficiència. Pensa que no s’han de confondre aquestes polítiques d’ocupació amb polítiques assistencials, i que es tracta de donar empleabilitat a col·lectius especialment afectats per problemes, com poden ser l’atur de llarga durada. Està convençut que haurien de trobar un espai de consens i que Barcelona hauria de ser motor d’aquest consens i d’unitat al voltant d’aquests objectius. La Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Trullén expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella es reserva el vot d’UpB. Es rebutja amb el redactat següent: La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda: a) que el Govern municipal insti al Govern de l’Estat a no disminuir els recursos destinats a les polítiques actives d’ocupació i al Govern de la Generalitat a mantenir els recursos establerts en el conveni de col·laboració amb el Servei d’Ocupació de Catalunya en matèria de polítiques actives d’ocupació; i b) Instar al Govern municipal a convocar, un cop es disposi de tota la informació, una reunió extraordinària del Consell d’Administració de l’empresa pública Barcelona Activa per tal d’examinar com poden afectar les disminucions pressupostàries abans esmentades. Del Grup Municipal PP: 8. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a fer públic i facilitar a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, els ingressos recaptats i les inversions i despeses corrents realitzades per la Generalitat de Catalunya a la ciutat de Barcelona, desglossades per districtes, al llarg de cadascun dels anys des de 2007 fins 2012, en termes pressupostats i 2994 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   liquidats, detallant per a cada projecte d’inversió o despesa, el seu concepte, el cost i l’any d’adjudicació i execució, així com agrupant els ingressos també per concepte. El Sr. Mulleras, ateses les inversions compromeses per la Generalitat de Catalunya a Barcelona, així com els ingressos recaptats per aquesta Administració de la ciutat; i atesa la conveniència de disposar d’informació territorialitzada per aquests conceptes, no només en l’àmbit de ciutat sinó també en l’àmbit de districtes, llegeix l’enunciat de la proposició que presenta el seu grup. Aclareix que insten l’Ajuntament a demanar un informe a la Generalitat sobre els diners que inverteix en Barcelona i que rep de Barcelona. Extreu aquesta idea de l’últim Plenari, on la Generalitat presentava un pressupost en què la inversió estava pressupostada per comarques i, en canvi, no per districtes. Atenent que la majoria dels districtes són, quant a població, molt més importants que moltes de les comarques catalanes, considera imprescindible comptar amb aquesta informació. Considera que en època de crisi, és important saber els ingressos recaptats, la despesa i la inversió a Barcelona i per districte, i conèixer els fluxos econòmics per millorar-ne la gestió i valorar les despeses de capitalitat. El Sr. Carnes dóna el suport del Grup del PSC a la proposició. Entén que aquesta informació hauria d’estar a l’abast de tots els grups periòdicament, un fet que facilitaria la transparència. El Sr. Mestre manifesta el suport del Grup d’ICV-EUiA. Considera que cal dotar les inversions i la despesa corrent de la Generalitat de Catalunya a la ciutat de Barcelona d’una major transparència, principalment en el moment actual, ja que l’Ajuntament de Barcelona assumeix despeses o compromisos econòmics que corresponen a la Generalitat de Catalunya. Considera que l’Ajuntament de Barcelona no pot anar assumint de manera sostinguda i continuada en el temps les despeses que corresponen a la Generalitat, ja que no està en condicions de fer-ho i que acabarà perjudicant seriosament la corporació. El Sr. Portabella hi vota en contra perquè el mes de febrer al Parlament de Catalunya van fer aquesta mateixa proposta, però en relació amb la Generalitat- Estat, i el Grup del PP va ser l’única força política que hi va votar en contra. Exposa que si el Grup del PP està preocupat pel futur econòmic de la ciutat de Barcelona, obtindrà el suport del Grup d’UpB. Però alhora remarca que si volen millorar el finançament de la ciutat de Barcelona, han de presentar esmenes al pressupost de l’Estat. I opina que si volen que Barcelona tingui la capacitat que correspon a la seva activitat econòmica, haurien de defensar la fi de l’espoli fiscal. Comenta que les vies són múltiples, perquè el Grup del PP governa a Madrid amb majoria absoluta, amb una regidora que també és diputada i amb canals establerts. La Sra. Recasens se suma a les paraules del Sr. Portabella. A més, descarta demanar a la Generalitat de Catalunya un informe específic d’una situació molt determinada en aquests moments de crisi. A més, no considera viable canviar permanentment d’instrument, ni de taula de negociació, ni de mecanisme. Recorda que es va aprovar la constitució d’una ponència conjunta entre la Generalitat i l’Ajuntament per tractar els assumptes d’inversions amb la Generalitat de Catalunya i manifesta que és en aquest marc on s’han de moure per veure com evoluciona el tema de les inversions i la despesa de la Generalitat a la ciutat de Barcelona. Per acabar, demana lleialtat institucional perquè, des de la relació que hi ha d’haver entre les administracions, s’analitzi la manera de tirar endavant objectius de creixement econòmic. El Sr. Mulleras agraeix els vots favorables dels Grups de PSC i ICV-EUiA, i lamenta el rebuig del «tripartit de CiU i UpB». Manté que la contradicció permanent no és del seu Grup, que no va votar favorablement els pressupostos de la Generalitat, sinó dels que tenen un portaveu de grup que vota a favor dels pressupostos de la Generalitat mentre que contínuament critiquen les retallades. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2995   Insisteix que el Grup del PP només demana un informe sobre els fluxos econòmics que hi ha entre Generalitat i Ajuntament. Argumenta que la transparència dóna més informació i afavoreix una millor gestió. Rebat que el conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya té l’obligació de tenir aquesta informació per tal de gestionar les finances de Catalunya. Finalment, afirma que si Barcelona és la capital de Catalunya, el conseller d’Economia de la Generalitat ha de tenir perfectament controlades les dades en relació amb la capital. El Sr. Carnes considera inadequat i improcedent l’intent de la Sra. Recasens de desqualificar la proposta del Grup del PP argumentant que en un moment de crisi econòmica no pot plantejar aquesta sol·licitud al Sr. Mas-Colell. En primer lloc, manifesta que l’oposició té l’obligació de demanar la informació que cregui oportuna. En segon lloc, pensa que disposar de les balances fiscals estalviaria alguns debats. El Sr. Portabella es refereix a l’afirmació feta pel Sr. Mulleras: «El tripartit de CiU i UpB», i respon que té comptabilitzada la votació més freqüent a l’Ajuntament de Barcelona des de les eleccions el maig del 2011: PSC-PP-ICV-EUiA. En segon lloc, precisa que el Grup d’UpB no té representació al Parlament de Catalunya, sinó que és una coalició presentada només a l’Ajuntament de Barcelona, formada per ERC, Democràcia Catalana i Reagrupament. La Sra. Recasens subscriu les paraules del Sr. Carnes i es mostra d’acord amb el fet que l’oposició demani aquella informació que consideri oportuna. Però puntualitza que la informació també hauria de ser alhora coherent i viable. Al Sr. Mulleras li contesta que la transparència ha de començar per la publicació de les balances fiscals entre Espanya i Catalunya. La Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 9. La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda: Instar al Govern municipal a presentar en la propera reunió d’aquesta Comissió un informe amb tots els projectes d’inversió i les seves dotacions pressupostàries previstes per a l’any 2012. El Sr. Mestre reclama la concreció de les inversions per a l’any 2012 que ja s’haurien d’estar executant en gran part. A grans trets, repassa la hisenda municipal: el pressupost d’aquest exercici recollia una previsió de despesa de capital en els capítols 6 i 7 de 362 milions d’euros. D’aquests, 250 són projectes d’inversions compromesos per l’anterior Govern municipal, i 33 milions noves inversions pendents de decidir per part del Govern municipal de CiU per a l’exercici 2012. Després de l’aprovació del pressupost, afegeix que s’han produït ingressos extraordinaris per un total de 178 milions d’euros, corresponents a les liquidacions positives de les PIE, l’ajornament de 5 a 10 anys de les PIE negatives i l’increment previst de l’impost de I’IBI. Paral·lelament, diu que el Govern municipal de CiU ha decidit ajornar les decisions relatives a les inversions fins que s’aprovi el Pla d’actuació municipal. Cita textualment les paraules de la Sra. Recasens en el debat d’aprovació inicial del pressupost: «El nou Govern podrà disposar de 33 milions d’euros quan elabori el PIM, un cop s’hagi aprovat el PAM el primer trimestre». Com que el primer trimestre de l’any 2012 ja ha passat i la previsió d’aprovació del PAM se situa, segons ha anunciat el Sr. Joaquim Forn, el setembre o l’octubre, suposa que possiblement se’n disposi el quart trimestre d’aquest any. Pel que fa als districtes de la ciutat, declara que en el capítol 6 del pressupost, totes les inversions eren 0, amb el mateix argument que no es podien decidir les inversions als districtes fins que no hi hagués PAM i Programa d’inversions municipals. Amb tot, pregunta al Govern municipal quan pensa decidir les inversions per a l’exercici pressupostari actual, perquè si s’espera a l’aprovació del PAM, dedueix 2996 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   que enguany només s’hauran dut a terme les inversions que ja havia decidit el Govern municipal anterior i, en tot cas, la inversió de l’Escola Mediterrània. Exigeix celeritat al Govern Municipal perquè concreti les inversions que farà aquest any i les inversions als 10 districtes de Barcelona. Manifesta la seva preocupació per la manca d’ambició del Govern municipal, així com per la manca d’objectius clars i per la manca de presa de decisions, i insta el Govern a acabar amb la situació de paràlisi. El Sr. Carnes posiciona el Grup del PSC a favor d’aquesta proposició, perquè els sembla molt oportú i pertinent conèixer les prioritats que el Govern pensa impulsar d’aquí a final del mandat. La Sra. Casanova es manifesta a favor de propostes que millorin la transparència de la gestió econòmica i financera de l’Ajuntament, i per tant dóna el suport del Grup del PP a aquesta proposició per tal de conèixer tots els projectes d’inversió que ja estiguin aprovats i que s’estiguin executant o no. Especifica que també s’hi haurien d’incloure les execucions pressupostàries, fins i tot d’exercicis anteriors, els contractes que estan adjudicats, els contractes en procés d’adjudicació, la relació d’informes i d’estudis, la situació financera i els costos dels serveis municipals prestats. De fet, considera que tota aquesta informació econòmica i financera de l’Ajuntament hauria d’estar publicada en línia a l’abast de la ciutadania i els grups de l’oposició, a fi de facilitar-ne la tasca de control. Per últim, pel que fa al PEF del 2010-2012, tenia un pressupost consolidat inicial de 353 milions, i el pressupost modificat a 30 d’abril ja se situa en 545 milions. Per tant, vol saber si es tracta de romanents de crèdit de l’any anterior i vol conèixer quins són els projectes nous i quins vénen del mandat anterior. El Sr. Portabella hi vota a favor. En primer lloc, perquè els sembla encertat que el Govern informi en el marc de la Comissió d’Economia de tots els projectes d’inversió i de les seves dotacions pressupostàries. En segon lloc, pel canvi substancial al PEF de les previsions pressupostàries d’inversió, amb un increment d’un terç del pressupost en inversió. S’interessa per saber com es distribueixen aquests diners. La Sra. Recasens dóna el vot favorable del Govern a aquesta proposició. Preveu que el mes de juny tindran una proposta del PIM amb totes les inversions del mandat. Confirma que estan treballant en un full de ruta, que s’associarà a un Pla d’inversions municipal per al període 2013-2015. Alhora, informa que estan avaluant la inversió que consideren nova, la inversió recurrent o operativa i la inversió de millora a fi d’analitzar la realitat actual. A banda d’això, manifesta la seva sorpresa pel fet que sigui el Grup d’ICV-EUiA qui exigeixi aquest detall, quan el pressupost que elaborava mentre va governar sempre incloïa una partida anomenada «Inversions a determinar», que representava el 80% i que s’anava concretant a mesura que s’anaven aprovant les inversions. Per aquest motiu, hauria agraït un altre to a l’hora de presentar aquesta proposició, també pel fet que han hagut de pagar moltes de les inversions plurianuals que havien quedat pendents del Govern anterior. El Sr. Mestre agraeix que la proposició es pugui aprovar per unanimitat. Rebat a la Sra. Recasens que l’acció de govern es demostra invertint, i que la gran diferència entre el Govern anterior i l’actual és que l’anterior invertia i l’actual no. Del pressupost municipal, on es preveien 33 milions d’inversió pendents de determinar, denuncia que encara no se sap en què s’invertiran aquests diners. Pel que fa als pressupostos dels 10 districtes de Barcelona, critica que per primera vegada s’aprovessin amb capítol d’inversions a 0. En definitiva, manifesta la seva preocupació per aquesta lentitud del Govern municipal a l’hora de prendre decisions i la incapacitat de triar i fer acció de govern, i per això volen conèixer quines són les inversions del Govern municipal previstes per al pressupost de l’any 2012. La Sra. Recasens contesta al Sr. Mestre que les decisions de l’anterior Govern possiblement es feien amb molta antelació, però no es consignaven en pressupost. El Sr. Mestre reitera l’agraïment a la Sra. Recasens pel seu vot favorable, però respon que ha contestat al to de la intervenció que havia fet. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2997   Aprofita per recordar que els últims mesos de l’anterior mandat municipal el Govern municipal va presentar un informe en plenari sobre les inversions de mandat, detallat, sobre el total de les inversions (3.000 milions d’euros). És a dir, defensa que feia allò que li corresponia, que era decidir les inversions en comissió de govern, i espera que el Govern actual faci el mateix. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal UpB: 10. La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda reactivar, en un termini màxim de 30 dies, la Comissió de clàusules socials i ambientals de l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Portabella comenta que han repartit un text consensuat amb el Govern amb la finalitat de donar continuïtat i introduir noves propostes a la Comissió de Clàusules Socials i Ambientals de l’Ajuntament de Barcelona. Indica que el novembre de 2011 el Consell Plenari de Barcelona va acordar, a instàncies del seu grup municipal, reactivar la Comissió de Clàusules Socials i Ambientals de l’Ajuntament de Barcelona per fer un seguiment sobre el compliment i millora d’aquestes clàusules en els processos de contractació del Grup Ajuntament de Barcelona. Hi van afegir que calia instar la Generalitat de Catalunya a posar-les a disposició d’aquelles empreses d’inserció inscrites en el Registre Administratiu d’Empreses d’Inserció de Catalunya, i que tenen ajuts pendents de cobrament, línies de finançament en condicions favorables. El motiu que esgrimeix per presentar aquesta proposició és que totes les empreses d’inserció laboral fan una feina que és complexa. Per una banda, perquè es regeixen per la lògica del mercat i, per l’altra, perquè insereixen persones de difícil inserció. Indica que gairebé la meitat de les 52 empreses d’inserció laboral que hi ha a Catalunya es troben a Barcelona, amb una facturació aproximada de 10 milions d’euros i un volum de negoci agregat de 24 milions d’euros. D’aquest, puntualitza, només el 16% correspon a les subvencions. Des del seu punt de vista, cal tornar a promoure l’acció social a través de la contractació i afavorir aquesta contractació responsable. D’aquesta manera, creu que s’afavoreix la igualtat d’oportunitats com un element fonamental, tant en l’àmbit d’empresa com en la creació de llocs de treball per a la cohesió i la justícia social. Són empreses que aconsegueixen una doble rendibilitat social i econòmica, atès que combinen els aspectes econòmics amb les estratègies de fer possible la integració sociolaboral de persones amb necessitats específiques. Amb tot, opina que és una bona oportunitat i és un bon negoci per a la ciutat que l’Ajuntament els doni suport i que continuïn fent aquesta tasca tan valoritzable. El Sr. Trullén vota favorablement a la proposició i celebra que s’hagi presentat. Recorda que l’Ajuntament de Barcelona té una llarga trajectòria en matèria de contractació responsable, i que aquesta trajectòria es pot desenvolupar sobre un punt fonamental, que és l’aprovació de la Llei de contractes del sector públic de l’any 2007. Es mostra totalment d’acord amb la tesi que la contractació municipal és una eina d’una enorme importància i també d’una gran racionalitat econòmica, perquè afavoreix l’ocupació i l’empleabilitat de col·lectius que estan molt afectats pel problema de la desocupació (persones amb risc, persones amb discapacitat, persones discapacitades físicament, sectors de renda mínima, joves provinents de protecció de menors, persones més grans de 45 anys amb atur de llarga durada, etcètera) i, en conseqüència, també es mostra totalment d’acord amb la introducció del concepte de reserva social en el marc de la legislació i amb la seva utilització des d’un municipi emblemàtic, exemple per a tants altres municipis, com és l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Mulleras planteja que la mesura de govern de foment de l’ocupació i la contractació municipal que es va presentar l’any 2002 es va posar com a horitzó 2998 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   aprofundir la incorporació de les clàusules socials en els contractes de l’Ajuntament. Reflexiona que potser aquell moment va ser l’inici de la incorporació de les clàusules socials a la contractació municipal. Afegeix que l’any 2008 es va presentar la mesura de govern de contractació responsable com a nou impuls de la contractació social i ambiental. En aquesta contractació responsable es ressalten una sèrie de punts importants, com són establir els contractes i la quantia vinculada a la reserva social, fixar la distribució de la reserva social en les mateixes empreses del Grup Ajuntament i impulsar la contractació a través de contractes menors i negociats d’aquesta contractació social. Comenta que hi ha hagut altres iniciatives presentades, fins a l’última del Grup d’UpB, presentada el novembre de 2011, que demanava reactivar la Comissió de Clàusules Socials i Ambientals de l’Ajuntament. Seguidament, expressa el vot favorable del Grup del PP a aquesta iniciativa, atès que sempre ha estat a favor d’afavorir la contractació responsable i estable de les persones amb risc d’exclusió social, de persones amb discapacitat i de persones amb dificultats, perquè accedeixin al mercat laboral ordinari. En aquest sentit, fa palès que l’any 1999 el Grup del PP va presentar al Parlament de Catalunya una proposta per afavorir les empreses que compleixen aquests requisits. A més a més, reconeix que l’Ajuntament de Barcelona ha avançat considerablement durant els últims anys en aquesta línia, amb l’objectiu de produir canvis que enforteixin la responsabilitat social i ambiental en els processos de contractació i de situar la capacitat de contractació municipal com a palanca de creació d’ocupació i de lluita contra l’atur en els col·lectius socialment més vulnerables. Malgrat tot, puntualitza que encara s’ha de recórrer un llarg trajecte. Per això, també e mostra d’acord a activar la Comissió de Clàusules Socials i Ambientals. Finalment, demana al proponent que aclareixi exactament quins canvis definitius s’afegeixen al text. La Sra. Sanz comparteix els objectius d’aquests programes, sobretot veient els efectes positius que han tingut en anteriors mandats. Recorda que en els exercicis 2009-2010, hi va haver una injecció d’11 milions a empreses d’inserció social, una aportació que creu que cal mantenir i ampliar, i també estudiar noves fórmules per anar en aquesta direcció. Tot seguit puntualitza que, arran de la proposta del Grup d’UpB en el plenari de reactivació de la Comissió de Clàusules Socials o Ambientals en el marc de la Comissió de Qualitat de Vida, el seu grup va fer un prec al Govern per sol·licitar un informe d’avaluació de tota la contractació responsable. Explica que dos mesos més tard van rebre l’informe, i que se’ls van especificar que la comissió estava organitzada i només restava posar-la en marxa. Així doncs, insta a convocar aquesta comissió al més aviat possible a fi de desenvolupar les clàusules adients. La Sra. Fandos comunica que el seu grup donarà suport a la proposició del Grup d’UpB. Creu que Barcelona ha estat pionera en aquest camp, però comparteix que ara cal un nou impuls en aquest sentit Seguidament informa que el mes de novembre, arran del compromís adquirit en el plenari, es va crear una comissió de treball, primer integrada per juristes i tècnics de diferents àrees de l’Ajuntament, que van elaborar un informe juridicoadministratiu per explorar noves vies que anessin més enllà en el tema de la reserva social. Explica que el 3 de maig es va fer la primera reunió de la comissió que presideix ella mateixa i de la qual el Sr. Puigdollers és vicepresident. Apunta que també en formen part tots els gerents de totes les àrees amb responsabilitats en el tema de les contractacions, així com diferents directors de serveis. Durant aquesta primera comissió es va assumir el compromís que la reserva social d’aquest any fos de 8 milions, en lloc dels 5 milions anteriors. Igualment, es va presentar un estudi de com s’estaven adjudicant els contractes de les diferents àrees i de l’Ajuntament a les entitats del Tercer Sector (empreses d’inserció social i centres especials de treball). Finalment, es va suggerir d’incorporar clàusules socials també en els grans contractes, una tasca que no serà fàcil perquè la Llei de contractes ho marca molt. Això no obstant, afirma que s’està aconseguint en alguns contractes mitjançant la inclusió de clàusules socials. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2999   Mostra l’esperança que d’aquesta manera es potenciï molt més la inserció laboral dels col·lectius desafavorits, així com la contractació d’empreses d’inserció social i de centres especials de treball. Finalment, comenta que en les primeres taules de contractació es va detectar que hi havia dos requisits, un primer requisit d’àmbit qualitatiu i un altre de quantitatiu. En alguns contractes, la solució que s’ha fixat és que calgui passar el primer nivell abans d’arribar al nivell quantitatiu, a fi d’evitar que l’adjudicació acabi sent una subhasta. Per acabar, agraeix la intervenció i convida el Sr. Portabella a pensar conjuntament coses que es podrien afegir a aquesta línia. El Sr. Portabella agraeix totes les votacions i suggereix que es faci saber a les empreses que són més conegudes i més actives a Barcelona els canvis que s’estan fent en alguns plecs de clàusules. La Sra. Fandos respon que ja estan elaborant una carta que signa el gerent de l’àrea i que s’enviarà a totes les entitats que treballen en l’àmbit social. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Trullén expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda continuar desenvolupant i introduir noves propostes a la comissió de clàusules socials i ambientals de l’Ajuntament de Barcelona. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 11. Que el Govern municipal estudiï la possibilitat de complementar els actuals processos de notificació dels procediments sancionadors que desenvolupa l’Ajuntament de Barcelona amb un sistema de comunicació electrònica amb els ciutadans implicats. El Sr. Carnes formula el prec. La Sra. Recasens agraeix el prec i especifica que el Govern municipal està en ple procés de revisió i millora d’aquesta qüestió. Al seu parer, no tindria sentit que l’Administració no s’acollís a una tecnologia que pot ajudar a millorar els processos. Comunica que estan posant en marxa la notificació de les denúncies i les sancions a la direcció electrònica vial. Per tant, les persones jurídiques que obligatòriament i les persones físiques que voluntàriament s’hagin donat d’alta a la DGT rebran de l’Ajuntament de Barcelona un correu electrònic que els cridarà l’atenció sobre la necessitat de connectar-se al web de l’Ajuntament de Barcelona. Puntualitza que en aquests moments s’està estudiant el sistema de carpetes. D’altra banda, explica que el 24 d’abril de 2012 l’Ajuntament va substituir la publicació en el BOP per la notificació/publicació al TESTRA (Tauler Edictal de Sancions de Trànsit). Això permet al ciutadà la consulta d’una sanció de trànsit que ha estat notificada per via edicte mitjançant un web de consulta a la mateixa DGT. Finalment, informa que es pretén canviar el producte Multes On Line posat en marxat l’any 2000 per l’anterior Govern i modernitzar-lo a fi d’aprofitar les noves tecnologies. En aquest sentit, manifesta que s’introduirà un producte que mantingui la relació entre l’Administració i les empreses i els autònoms, i que mitjançant un SMS o un correu electrònic comuniqui la denúncia pertinent. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 12. Que el Govern municipal insti a la Generalitat de Catalunya a que avanci les campanyes de rebaixes d’estiu i hivern a unes dates consensuades amb el sector comercial de la ciutat. 3000 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   El Sr. Mulleras presenta un nou prec transaccionat, que substitueix la paraula avançar per flexibilitzar a fi d’arribar a un acord amb el Govern municipal. A continuació, aporta dades estadístiques de la situació: a finals del 2011 Barcelona comptava amb 10.849 establiments dedicats al comerç al detall. Segons dades de la Fundació Barcelona Comerç, únicament durant el 2011 es van tancar 4.000 establiments d’aquest tipus. Els 17.358 aturats pertanyents a l’activitat del comerç representen el 15% del total d’aturats de Barcelona, i segons l’indicador de comerç de Barcelona, el 70,5% dels comerciants de Barcelona han vist caure la facturació respecte a l’any anterior. Creu que són dades suficientment importants i referencials per entendre la magnitud de la crisi en el comerç de Barcelona. Pel que fa a les rebaixes, explica que són una part molt important de l’activitat comercial del comerç de proximitat, atès que representen el 15% de les vendes anuals. Tenint en compte que el calendari de rebaixes ha quedat desfasat davant els nous hàbits de compra dels consumidors, tal com es va posar de manifest, per exemple, en l’indicador del comerç de Barcelona elaborat per ESADE i la Fundació Barcelona Comerç, demana que l’Ajuntament demani flexibilitat a la Generalitat, sempre consensuant-ho tot amb el sector del comerç. El Sr. Blasi recull el prec i anuncia que el Govern municipal traslladarà aquesta inquietud a la Direcció General de Comerç de la Generalitat de Catalunya. Puntualitza que han introduït un canvi en el redactat del prec, perquè entén que el que es demana són ofertes i promocions més enllà dels períodes tradicionals de les rebaixes a Barcelona, i de manera consensuada amb el sector comercial. El Sr. Mulleras agraeix que s’hagi acceptat el prec i destaca la importància del comerç com a eina de cohesió social i com a eina bàsica de recuperació econòmica. Es dóna per tractat amb el redactat següent: Que el Govern municipal insti a la Generalitat de Catalunya a que flexibilitzi les campanyes de rebaixes d’estiu i hivern de forma consensuada amb el sector comercial de la ciutat. Del Grup Municipal UpB: 13. Que, per tal de donar compliment als objectius d’atracció turística del Zoo de Barcelona en tant que referent mundial en l’adequació de les instal·lacions als requeriments de cada espècie i el benestar dels animals, es descataloguin totes les espècies d’elefant (Loxodonta africana, Loxodonta cyclotis i Elephas maximus) de la seva col·lecció. El Sr. Portabella presenta dos aspectes argumentals per demanar la descatalogació dels elefants: 1) El Zoo de Barcelona està especialitzat sobretot en tres línies: els primats, els rèptils i les aus. En canvi, no té una bona col·lecció ni de grans mamífers ni de felins. Per això considera il·lògic que es destinin la majoria de les inversions a una part de la col·lecció que no caracteritza el Zoo de Barcelona. 2) Des del punt de vista etològic, els elefants són mamífers molt grans, de llarga vida i altament socials. En llibertat els elefants recorren fins a centenars de quilòmetres al dia, mengen diverses vegades i interaccionen múltiples vegades. Per això, és inconvenient enclaustrar-los en llocs molt reduïts, com en el Zoològic de Barcelona. A fi de defensar les seves decisions mentre va ser president del Zoo, explica que en aquell període es va intercanviar l’elefanta asiàtica per una altra d’africana que fes parella amb l’elefanta africana que ja hi havia al Zoo, i que es van intentar reintroduir-les en altres zoològics. Conclou que no s’haurien d’adquirir més elefants, sinó que caldria buscar-los un lloc on puguin viure millor. La Sra. Recasens precisa que els animals no es compren, sinó que s’intercanvien entre zoos i estan subjectes a un programa de protecció europeu i internacional. Quant al Pla estratègic del zoològic i de la Ciutadella anunciat recentment, especifica que preveu incrementar i ampliar les instal·lacions, així com l’actual espai per als elefants. Comenta que el Zoo té una important representació d’animals de sabana, amb el bioma i l’hàbitat representat al zoològic, i que la seva intenció amb el nou pla NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3001   estratègic és presentar-los de la manera més adequada possible. Per aconseguir- ho, està previst augmentar la superfície i millorar-la, així com millorar el disseny per al benestar dels animals. Declara que els elefants han estat presents al Zoo de manera ininterrompuda des de la seva fundació i anuncia que hi continuaran estant presents. Al seu parer, ara que els esforços dedicats a millorar la dinàmica d’aquests mamífers al Zoo comencen a donar fruits, no tindria sentit tirar enrere. Tot seguit fa al·lusió a una combinació molt contundent entre inversió i atenció intensa iniciada l’any 2008 en coordinació permanent amb els responsables del Programa europeu de cria d’espècies, així com al treball permanent que es duu a terme amb l’EAZA, i que situa el Zoo en un bon lloc, un cop superada la crisi pel tema de l’elefanta Susi. Assegura que s’ha fet una aposta molt clara pels elefants, i en concret pels elefants de la sabana africana. I garanteix que es continuarà amb aquests esforços. De fet, planteja que en els propers tres anys s’expandirà la instal·lació dels elefants fins als 5.600 m² en una primera fase i fins als 9.200 m² en una segona fase l’any 2019. Denuncia que Plataforma Libera presenta fotografies expressament manipulades i que pertanyen al passat, perquè no s’adeqüen a la realitat, i afirma que fan molt mal a la Ciutadella, com també als conservadors i als treballadors del Zoo. Lamenta profundament la dinàmica d’aquestes entitats animalistes, i apel·la a la unitat d’actuació i de criteri. Pel que fa a l’elefant africà, explica que compleix dues funcions molt importants: 1) de protecció respecte a la resta d’espècies amb les quals està compartint l’hàbitat, i 2) una funció més educativa i de sensibilització sobre la resta d’espècies amb les quals conviu. Tot seguit informa que al món hi ha 667 zoos que tenen aquesta espècie i que Barcelona, com a zoo de referència, forma part dels programes de protecció i de conservació d’aquest tipus d’espècies. Es dóna per tractat. 14. Que el Govern municipal insti a l’Àrea Metropolitana de Barcelona a reformular el vídeo promocional sobre Barcelona que s’emet durant el trajecte de l’Aerobús, per tal que aquest identifiqui clarament Barcelona com a capital de Catalunya i promogui els valors que la defineixen. El Sr. Portabella planteja que el vídeo que es visiona a l’Aerobús no dignifica la ciutat de Barcelona, entre altres coses perquè hi ha imatges del Zoo i els preocupa que la imatge que es pugui donar sigui a l’entorn d’enormes i grans paquiderms que tenen problemes d’adaptació. Li sobta que en el comunicat de premsa d’arribada de l’elefanta Bully s’esmenti que el procés d’associació amb la Susi i la Yoyo serà similar al que van complir elles quan van arribar al Zoo, i que va culminar al cap de dos anys. A més, s’esvera de saber que es vol portar un mascle per reproduir, atès que no hi ha espai i els espais que necessiten els elefants són molt més grans. En definitiva, creu que s’hauria de millorar el vídeo de l’Aerobús perquè no és identificatiu de Barcelona. La Sra. Recasens accepta el prec del Sr. Portabella. Explica que ha visionat el vídeo i està d’acord que no s’entén ni tampoc s’adequa a la realitat del que és Barcelona. Com que es tracta d’una concessió, instaran que l’empresa modifiqui aquest vídeo promocional. Referent al tema dels elefants, puntualitza que el procediment d’associació dels tres animals no serà el mateix, sinó similar al que es va seguir per associar la Susi i la Yoyo, adaptat en funció del caràcter i de les reaccions que vagi mostrant la nova elefanta. Això vol dir que serà un procés per fases de contacte visual i olfactori, intercanvi de territoris, contacte protegit, etcètera, i de durada variable. Confirma que aquell divendres ja estaran en condicions de poder ensenyar com ha socialitzat l’elefanta. Tot seguit es declara incapaç de mantenir un debat sobre elefants, perquè no hi entén, però opina que el Zoo de Barcelona té prou reconeixement i prestigi per prendre les decisions pertinents, i a més forma part dels programes europeus de 3002 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   l’EAZA i l’EPP, que determinen quina és la política de conservació dels animals i quina és, en aquest cas, la dinàmica que s’estableix. Mostra una confiança absoluta en els treballadors del zoològic, els seus conservadors i veterinaris, i assegura que en aquests moments el dormitori podria acollir fins a quatre elefants, i que ha estat l’EPP qui ha recomanat al Zoo de Barcelona que aculli la Bully. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 15. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre l’al·legació presentada pel Consell regulador de la denominació d’origen Vins de Catalunya al procés d’inscripció de la Marca Barcelona al Registre de patents i marques? No es tracta. Del Grup Municipal PP: 16. 1. Quin és el cost total previst de forma definitiva de la construcció de l’edifici del Centre Cultural del Disseny (DHUB) i quin import es compromet a pagar definitivament la Generalitat? 2. S’ha fet efectiu el pagament per part de la Generalitat de Catalunya dels 16.088.869,12 € a l’Ajuntament de Barcelona, amb data límit de 31/12 2011 o de durant l’any 2012, corresponent a les obres del Centre Cultural del Disseny (DHUB)? Sol·licitem document suport del pagament en cas afirmatiu en el qual es detalli l’import rebut i la data de la seva recepció. El Sr. Mulleras formula la pregunta. La Sra. Recasens declara que el cost total previst de la construcció del DHUB, amb dades actualitzades i definitivament, és de 101,3 milions d’euros, i que l’import que s’ha compromès a pagar la Generalitat de Catalunya és de 58,7 milions d’euros, d’acord amb el que estava establert. Assenyala que encara no està satisfet el pagament de l’anualitat corresponent a l’any 2011 per valor de 16 milions d’euros i que el Govern municipal està en procés de reclamació a la Generalitat perquè satisfaci l’anualitat acordada. El Sr. Mulleras respon que segons el conveni de finançament d’aquest equipament, la Generalitat havia de finançar dos terços de la inversió. Entén que la quantitat hauria de ser superior i pregunta si s’ha introduït alguna modificació del conveni. Igualment, posa de manifest que el 31/12/2011 s’haurien d’haver cobrat els 16 milions d’euros del primer pagament de la Generalitat. Atès que no s’han cobrat, denuncia que el deute de la Generalitat amb l’Ajuntament es vagi incrementant cada vegada més. La Sra. Recasens demana al Grup del PP contrastar les dades fora de la Comissió, perquè no té la informació a mà per revisar la seva petició. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 17. Quines són les mesures que ha pres o pensa prendre el Govern municipal per tal que el mercat de La Boqueria preservi el seu caràcter de mercat municipal, davant del risc d’esdevenir un espai de servei de restauració ràpida? El Sr. Mestre formula la pregunta. Planteja que el Mercat de Sant Josep-La Boqueria és un dels més significatius de Barcelona i que té una projecció mundial merescuda. Això no obstant, apunta que el fort impacte del turisme ha comportat progressivament una transformació dels productes que es venen en algunes parades. A més, ara el mercat pateix l’impacte de les obres de la plaça de la Gardunya. És per això que els clients i veïns i veïnes dels barris propers als mercat han expressat preocupació pel fet que La Boqueria NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3003   pugui perdre el caràcter tradicional que històricament ha tingut i que li ha donat el prestigi, el reconeixement ciutadà i la projecció internacional. Se suma, doncs, a la preocupació per aquesta situació i pel fet que aquest fenomen es pugui reproduir en altres mercats propers situats al districte de Ciutat Vella, com el mercat de Santa Caterina o el de la Barceloneta. El Sr. Blasi informa que dels 232 establiments que composen el Mercat de la Boqueria només un 14,7% ofereixen algun tipus d’elaborat, com és el cas de la fruita, amb una orientació claríssima al turista o visitant casual del mercat que el pot consumir in situ o se’l pot emportar. Destaca que les peticions que constantment rep l’Institut Municipal dels comerciants del mercat de la Boqueria que tenen com a objectiu la reconversió del negoci a una activitat clarament orientada a deixar de comercialitzar la venda del producte fresc, a fi de dedicar-lo únicament i exclusivament a convertir l’establiment en un espai de degustació o de venda de producte de menjar ràpid, han estat desestimades per ser incompatibles amb el marc normatiu vigent de l’Institut Municipal de Mercats. Assegura que es tracta d’un compromís bàsic. Però subratlla que seria un error intentar lluitar perquè el Mercat de la Boqueria deixi de ser un referent, no només per a la ciutat, sinó en l’àmbit internacional, atès els més de 10 milions de visites anuals que rep, entre visites de compradors i usuaris, i visites turístiques. El Sr. Mestre no posa en dubte les dades que presenta el Sr. Blasi, però assegura que l’afectació que les parades tenen en la vida quotidiana del mercat superen de molt el 14%, com també ho és la transformació que estan produint en l’activitat pròpia d’un mercat municipal. Es manifesta coneixedor de les dificultats que representa intentar reconduir determinades situacions quan l’impacte del turisme és enorme en espais molt determinats de la ciutat, però defensa que el Govern municipal i l’Institut Municipal de Mercats haurien de plantejar-se com actuar de manera acordada amb tots els paradistes i amb l’Associació de Paradistes del Mercat de la Boqueria per evitar que d’aquí uns anys s’hagin de fer programes de recuperació del Mercat per als ciutadans i ciutadanes de Barcelona. El Sr. Blasi informa que l’estudi, que remetran a tots els grups, no ha costat diners a les arques municipals, perquè ha estat elaborat per tècnics de l’Institut Municipal de Mercats, d’acord amb la gerència del mercat de la Boqueria i amb representació dels i les paradistes. No nega que les massificacions puguin generar inconvenients i que els horaris siguin excepcionals respecte de la resta de mercats, però insisteix que no s’ha de confondre la visita amb el producte que es ven. Es dóna per tractada. 18. Ha contemplat el Govern municipal la possibilitat de posar en marxa un programa per fomentar que els joves de la ciutat de Barcelona es desplacin a ciutats europees, com ara Londres, a treballar en el sector de la restauració, amb l’objectiu de millorar el seu coneixement de l’anglès? La Sra. Sanz formula la pregunta arran de les declaracions del conseller d’Ocupació i Empresa en el marc de la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya, a parer seu molt inoportunes, en les quals fixava com una de les principals propostes perquè els joves sortissin de la situació d’atur que marxessin a altres ciutats europees, com ara Londres, a servir cafès. El Sr. Blasi prefereix enfocar aquesta qüestió des del contingut i fa menció de les apostes de Barcelona Activa, a través de la mateixa Regidoria d’Adolescència i Joventut, per tal de fomentar la indispensable formació en l’àmbit lingüístic dels joves per mitjà de sessions pràctiques a l’estranger. Es refereix a treballar durant l’estiu a tot Europa i fomentant ofertes que s’ajustin a la legalitat per evitar que siguin treballs precaris. La Sra. Sanz recorda al Sr. Blasi que a la Comissió de Polítiques de Joventut hi ha representades totes les joventuts dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, així com entitats que agrupen diversos col·lectius juvenils, com ara el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i altres entitats convidades habitualment. Considera les declaracions fetes totalment inoportunes i 3004 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   inacceptables, sobretot tenint en compte la gran insensibilitat humana que demostra el conseller d’Economia i Ocupació del país en un context d’un 60% d’atur juvenil on molts joves cada dia es veuen abocats a marxar fora del país buscant oportunitats laborals que no s’ofereixen a Catalunya, amb la consegüent pèrdua de talent que això suposa. Critica, també, que el conseller després de fer aquestes declaracions marxés amb el cotxe oficial i ho titlla de comoditat, com l’aposta perquè els joves marxin a treballar a l’estranger. El Sr. Blasi apunta que la pregunta s’enfocava a la reacció de l’Ajuntament de Barcelona enfront d’aquesta situació. L’insta, doncs, a presentar els seus dubtes la Regidoria de Joventut, o si té algun problema amb el Parlament de Catalunya i amb el Govern de la Generalitat, de plantejar-lo a la Comissió de Joventut. Clou la seva intervenció defensant les activitats que organitza Barcelona Activa i exhortant la Sra. Sanz a no fer demagògia. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PP: 19. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució del prec següent, acceptat pel Govern en la sessió de 16 de novembre de 2011: Instar a l’Ajuntament a dur a terme un reconeixement internacional de Steve Jobs, figura clau mundial en el desenvolupament de les noves tecnologies i models de negoci, conegut per encarnar valors com l’esforç, la innovació i l’emprenedoria, amb els que la ciutat de Barcelona s’identifica. La Sra. Casanova presenta la petició de seguiment. La Sra. Recasens respon que el reconeixement va ser aprovat a la Comissió celebrada el mes de novembre, on es va expressar que el marc ideal on s’hauria de fer i tractar el reconeixement seria el Mobile World Congress. Puntualitza que la idea seria canalitzar-lo a través de la Fundació i que, per tant, es traslladarà aquest prec a la Fundació perquè es dissenyi aquest homenatge. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 20. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució de la proposició següent: La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda: Elaborar un Pla municipal que impulsi el creixement i la consolidació del teixit empresarial al voltant de l’Economia verda, amb l’objectiu d’impulsar la creació de nova activitat econòmica en un sector tan estratègic com el sector ecològic i de la sostenibilitat. La Sra. Sanz presenta la petició de seguiment. La Sra. Recasens respon que el Govern té el compromís d’elaborar aquest pla en el marc estratègic i full de ruta. Afegeix que han demanat als nous responsables i directors de Barcelona Activa, sempre en coordinació amb el regidor Joan Puigdollers, que és el regidor de Medi Ambient, que s’orienti cap a aquesta planificació un conjunt d’accions que haurien de tenir el màxim grau pràctic possible. Concretament, especifica que el Govern municipal treballa en: 1) La inclusió d’aquesta qüestió en el compromís del full de ruta. 2) La signatura de dos convenis, un d’ells sobre la plataforma LIVE, que marca el compromís amb les energies netes, les energies renovables, el vehicle elèctric. 3) La participació en la Fira Internacional Intertraffic, que és la fira més important del sector del transport i la mobilitat. 4) L’acolliment en el futur del Battery Forum i de l’edició del 2013 el nou Simposi Mundial del Vehicle Elèctric. En definitiva, declara que tots aquests esdeveniments al voltant de la mobilitat elèctrica i les energies netes han de permetre que Barcelona sigui un referent, que NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3005   es pugui crear un hub d’empreses al voltant d’aquest sector per tal que la ciutat sigui un centre de referència i d’excel·lència. Tot seguit esmenta el programa ECO Emprenedor XXI, que pretén fomentar la creació de noves empreses en el sector de les tecnologies netes amb col·laboració publicoprivada (Institut Català d’Energia, Gamesa, KIC Innoenergy, “la Caixa” i Cambra de Comerç de Barcelona), i afegeix que està a punt de celebrar-se’n la nova edició. Finalment, comenta que han tirat endavant l’Urban Lab i que donen suport als projectes del Parc de l’Energia (Btech) o el clúster de l’eficiència energètica. Puntualitza que molts d’aquests programes ja estaven en marxa amb el Govern anterior i que ara l’objectiu és donar-los suport a fi d’ampliar-los. Posa l’exemple de la plataforma LIVE, que s’havia d’obrir a altres operadors per tal que agafés nous reptes i nous impulsos. En tot cas, confirma que en el full de ruta que espera aprovar definitivament es dissenyaran aquests objectius més concrets en el marc del pla. La Sra. Sanz respon que quan feien la proposta al novembre no van posar-hi data perquè eren conscients que calia recuperar tots els projectes que ja s’estaven impulsant a la ciutat, i als quals Barcelona es podia acollir, com ara el LIVE, d’àmbit europeu. Això no obstant, considera adequat poder comptar amb un pla per tal que no es tracti d’actuacions puntuals, sinó que es creï un teixit no només dirigit al sector dels vehicles elèctrics sinó a moltes més àrees que creu que són molt interessants. Per tant, sense establir una data molt concreta, demana concretar una mica més el calendari del pla i poder-lo configurar entre tots. La Sra. Recasens ofereix, un cop tinguin el marc estratègic, aprovat o no, que s’ajudin mútuament a elaborar un bon pla d’economia verda. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les vint-i-una hores i trenta minuts.   3006 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Comissió de Seguretat i Mobilitat Acta de la sessió del dia 17 de maig de 2012, aprovada el dia 21 de juny de 2012 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 17 de maig de 2012, s’hi reuneix la Comissió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència de la Ima. Sra. María Elisa Casanova Doménech. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joaquim Forn i Chiariello, Eduard Freixedes i Plans, Assumpta Escarp i Gibert, David Escudé i Rodríguez, Alberto Villagrasa Gil, Oscar Ramírez Lara, Joaquim Mestre Garrido, Joan Laporta i Estruch, assistits per la tècnic lletrada, Cristina Mas Salse, que certifica. També hi són presents els Srs. Josep M. Lahosa i Cañellas, director de Serveis de Prevenció, i Adrià Gumila Civit, director de Serveis de Mobilitat. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i l’Im. Sr.: Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Immaculada Moraleda i Pérez, Pilar Díaz López i Elsa Blasco Riera. S’obre la sessió a les 9.35 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 16 d’abril de 2012, que adjudica a PYC Seguridad Cataluña, SA el contracte del servei de seguretat dels accessos de la sala conjunta de comandament al carrer Lleida, núm. 28, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 316.512,81 euros. 2. Del gerent municipal, de 25 d’abril de 2012, que adjudica a Fraferant, SL el contracte per al manteniment preventiu i totes les reparacions d’avaries i accidents de motocicletes i escúters de la GUB, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 760.000,02 euros. 3. Del gerent municipal, de 25 d’abril de 2012, que adjudica a Molins & Silva Defensa penal, SLP el contracte per a l’assistència i defensa jurídica dels membres de la GUB i del SPEIS, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 360.000,00 euros. 4. Del gerent municipal, de 3 de maig de 2012, que adjudica a la Sociedad Ibérica de Construcciones Eléctricas, SA (SICE) el contracte relatiu al manteniment dels equips de visió artificial de la ciutat de Barcelona, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 191.080,37 euros. 5. Del gerent municipal, de 7 de maig de 2012, que adjudica a MSA Española, SA, el contracte relatiu al servei de manteniment, neteja, descontaminació, reparació, comprovació i revisions periòdiques dels equips de respiració autònoma, equips de protecció química i casos d’intervenció del SPEIS, per als exercicis 2012- 2014, i per un import de 323.556,00 euros. 6. Del gerent municipal, de 3 de maig de 2012, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la descontaminació, verificació, neteja i NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3007   manteniment de vestuari EPI (equips de protecció d’intervenció) del personal d’intervenció del SPEIS, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 360.000,02 euros. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Servei d’orientació jurídica i mediadora integrat a l’Oficina d’atenció ciutadana de la plaça Sant Miquel. El Sr. Forn recorda que aquest informe es presenta a petició del PSC. El Sr. Lahosa, director de Serveis de Prevenció, exposa que en aquest document s’analitzen les dades des de la posta en marxa del servei, a mitjan novembre del 2010, fins al febrer del 2012. Puntualitza que s’han estudiat 2.989 consultes distribuïdes bàsicament en tres àmbits, que comprenen el 86% de totes les demandes. Explica que el primer àmbit de demanda és el matrimonial i familiar, amb el 36,73%; el segon, qüestions vinculades a l’arrendament i propietat horitzontal, amb el 23,59%; i el tercer àmbit per importància, el de dret civil, amb el 25,23% de les consultes. Assenyala que fins l’agost del 2011, la mitjana mensual se situava en 164 demandes al mes, i que a partir del setembre del 2011 es produeix un creixement que situa la mitjana a 193 consultes mensuals, creixement que diu que se situa en l’àmbit del dret matrimonial i de família. Pel que fa a les característiques sociodemogràfiques dels demandants, comunica que bàsicament es tracta de persones joves, d’entre 20 i 39 anys, i que si fins l’agost del 2011 existia un cert equilibri de demandes per sexes, a partir del setembre s’incrementa el nombre de dones aturades que presenten demandes en relació amb el dret de família o matrimonial. Puntualitza que, en aquest àmbit, es tracten, sobretot, demandes de divorci i reclamació d’aliments i guarda i custòdia, també principalment a partir de setembre del 2011 i fins a l’actualitat. Especifica que en l’àmbit dels arrendaments les demandes estan vinculades al lloguer d’habitatges, i diu que no hi ha cap variació significativa de nombre de demandes en el temps. Consegüentment, dedueix que la situació de crisi no ha provocat un augment de consultes referents als problemes vinculats als arrendaments, si més no en el Servei d’Orientació Jurídica ubicat a la plaça Sant Miquel. Detalla que en l’àmbit del dret civil, la majoria de demandes estan relacionades amb obligacions i contractes, i que les altres tipologies són pràcticament residuals. Recorda que un dels objectius establerts en el conveni inicial –signat amb el Departament de Justícia, l’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d’Advocats– era oferir un servei de justícia gratuïta de la mediació. Posa en relleu que a partir del setembre del 2011 augmenten els expedients de justícia gratuïta i les demandes susceptibles de mediació, amb tot, apunta que aquest increment no es veu reflectit en les mediacions acceptades posteriorment. Indica que els ciutadans són coneixedors de l’existència d’aquest servei mitjançant els operadors del sistema de justícia: col·legis d’advocats, jutjats, etc. Apunta que el setembre del 2011 també augmenta la derivació de demandes provinents dels jutjats, fet que creu que pot significar una derivació del Servei d’Orientació Jurídica ubicat a la Ciutat de la Justícia cap al Servei d’Orientació Jurídica ubicat a la plaça Sant Miquel, si bé matisa que no ho pot confirmar. Per acabar, informa que el document també conté un llistat dels serveis, tant públics com d’iniciativa social, que ofereixen informació jurídica i assessorament. El Sr. Forn argumenta que, en base a aquest estudi, en primer lloc han pres la determinació de donar continuïtat al servei. Recorda que van elaborar un contracte per als primers sis mesos de l’any, que finalitza el 30 de juny, i comunica que el renovaran a partir de l’1 de juliol i fins el 31 de desembre. En segon lloc, manifesta que tornaran a parlar amb el Departament de Justícia per demanar-li que s’incorpori al pagament d’aquest conveni i que, per tant, el cost sigui compartit entre aquest departament i l’Ajuntament; això no obstant, afirma que si el Departament de Justícia no accepta la petició, l’Ajuntament continuarà cobrint la 3008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   totalitat del cost. I, en tercer lloc, anuncia que revisaran el contingut del conveni amb el Col·legi d’Advocats, efectuaran els ajustos necessaris i estudiaran la continuïtat del servei en funció de les necessitats, l’ordre de prioritats i el fet que una part important d’aquests serveis d’assessorament també s’ofereixen des d’altres ens de la ciutat. La Sra. Escarp agraeix al primer tinent d’alcalde la presentació de l’informe, la prorrogació del servei fins a final del 2012 i la voluntat de tractar aquesta qüestió amb el Col·legi d’Advocats. Considera que l’informe és exhaustiu i, atesa la relació de tots els serveis especialitzats en atenció i orientació jurídica que ofereix l’Ajuntament de Barcelona i que es reflecteixen en el document, creia que el govern no donaria continuïtat al Servei d’Orientació Jurídica ubicat a la plaça Sant Miquel. Posa de manifest que aquest conveni d’atenció jurídica es va establir des d’una perspectiva universal no especialitzada, entenent que, sovint, els Serveis d’Assistència Jurídica del Col·legi es trobaven amb persones que podien ser derivades a mediació o a serveis socials. Argumenta que per ser eficients i tractar millor les persones van considerar que un servei municipal podia facilitar tota la derivació. Considera necessari unificar la posició i els criteris jurídics que s’atorguen tant des del servei universal com des del servei especialitzat, entenent que, actualment, la informació facilitada pot ser dispersa o diferent. Pensa que el Col·legi d’Advocats podria col·laborar en l’elaboració d’un protocol o bé en la formació del personal que ofereix el servei. Tanmateix, està d’acord que ara és el moment per comprovar la duplicitat de serveis i, a tall d’exemple, anomena el Servei d’Atenció Jurídica Especialitzada de l’Oficina per a la No Discriminació, el qual apunta que també està molt a prop de la plaça Sant Miquel. Considera especialment rellevants les dades que demostren l’increment de demanda d’aquest servei i coincideix que pot venir donat de la derivació per part de la Ciutat de la Justícia. Així mateix, vol deixar palès l’increment de demanda per part de dones aturades en temes de família, fet que imputa directament a la crisi, perquè assegura que és motiu d’impagament de pensions alimentàries per part dels pares. Opina que cal tenir en compte aquestes qüestions, fins i tot des dels Serveis Socials. Afirma que la mediació era un dels grans objectius del conveni, mitjançant el qual es pretenia evitar els mecanismes judicials i fomentar els de mediació. Creu que potser seria convenient que el Servei de Mediació de Catalunya impulsés aquest objectiu, atès que pensa que si fos possible evitar la via judicial tothom s’estalviaria diners, inclosa l’Administració. El Sr. Villagrasa agraeix la presentació de l’informe. Valora positivament el document presentat i el Servei d’Orientació Jurídica que ofereix l’Ajuntament mitjançant el conveni establert amb el Col·legi d’Advocats. Així mateix, es mostra satisfet per la renovació d’aquest conveni i la col·laboració del Col·legi, que considera del tot adient. Destaca el fet que els col·lectius que més sol·liciten aquest servei són dones en situació d’atur, pensionistes i, en general, persones amb pocs recursos i amb dificultats per accedir als canals d’informació, raó per la qual sol·licita que s’intensifiquin les accions per donar a conèixer aquest servei, atès que pensa que hi ha més persones que s’hi acollirien si en tinguessin coneixement. Remarca també l’elevat percentatge de consultes que fan referència a temes de família i qüestions d’arrendaments, les quals creu que indirectament també poden estar vinculades a temes familiars o violència de gènere. Pensa que aquest elevat percentatge demana que l’Ajuntament faci un esforç en polítiques transversals de família, atès que opina que la demanda no se cenyeix als divorcis – com s’ha esmentat en la presentació de l’informe– i que hi ha altres problemes socials derivats de la situació de crisi existent. Quant al 8,43% de reclamacions administratives, vol conèixer a quines administracions fan referència i quina és la casuística de les reclamacions. Així mateix, sol·licita que es tinguin en consideració les que afecten l’Ajuntament i que s’aprofundeixi en les causes per tal de millorar els diferents serveis que ofereix a la ciutadania. El Sr. Mestre també agraeix la presentació de l’informe i la intervenció del primer tinent d’alcalde. Confirma que aquest Servei d’Orientació Jurídica i Mediadora s’inscriu en la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona de facilitar l’accés a la justícia a tothom. Afegeix que aquest compromís es reflecteix també en l’exigència de l’Ajuntament de Barcelona d’establir i garantir a la ciutat una justícia NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3009   de proximitat, com apunta que està recollit a la Carta municipal. Enumera els diversos serveis amb què compta l’Ajuntament que donen assessorament i suport en temes jurídics: l’Oficina per a la No Discriminació; l’OMIC, en casos de consum; els punts d’informació i atenció a les dones, i els deu punts que hi ha als districtes. Pensa que l’Ajuntament ha de mantenir aquesta voluntat i que l’informe presentat ha de permetre avaluar la idoneïtat del servei, contràriament al que afirma que ha fet el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, el qual critica que se n’ha desentès sense ni tan sols avaluar-lo. Insisteix que les dades que s’aporten a l’informe demostren que aquest servei és necessari. Malgrat esmentar que han quedat alguns interrogants oberts, es mostra satisfet per la decisió del govern, atès que tenia la sensació, com la Sra. Escarp, que no hi donaria continuïtat. Celebra que no sigui així i espera que es donin les condicions, especialment per part del Departament de Justícia, per tal que finalment es consolidi aquest servei, com apunta que tots els grups municipals voldrien. Insisteix en la necessitat que l’Ajuntament de Barcelona continuï exigint al Departament de Justícia el compliment del conveni signat, fet que considera imprescindible. Per acabar, argumenta que les dades de l’informe, l’experiència de l’Ajuntament pel que fa a l’assessorament, suport i atenció jurídica als ciutadans, i l’experiència d’altres ciutats, demostren la necessitat de l’existència d’un servei d’aquestes característiques, si bé coincideix que possiblement calgui una millor coordinació amb els altres serveis municipals. Reitera la voluntat i el compromís de l’Ajuntament de facilitar l’accés universal a la justícia, que assegura que és un dret de tots els ciutadans. El Sr. Laporta agraeix la presentació d’aquest informe i els intents de reconduir el conveni amb el Departament de Justícia, ens que pensa que no dedica atenció a aquest servei atesa la seva insuficiència pressupostària. Celebra que l’Ajuntament assumeixi aquest compromís econòmic per donar continuïtat al Servei d’Orientació Jurídica i Mediadora de l’Oficina d’Atenció Ciutadana, atès que titlla la demanda de rellevant; recorda que es tracta de gairebé tres mil consultes efectuades entre el novembre del 2010 i el febrer del 2012. Valora positivament que el govern de la ciutat vetlli per assegurar aquesta política pública de proximitat, i li demana que es refermi el Reglament de Mediació Comunitària de Barcelona. Assegura que Barcelona requereix d’un model eficient de Servei d’Orientació Jurídica i Mediadora per donar resposta jurídica prompta i de qualitat a les demandes ciutadanes, les quals pensa que malgrat ser de menor entitat i escassa complexitat, generen una gran conflictivitat. Creu que el sistema judicial resol menys els problemes dels ciutadans que la resta d’assumptes i subratlla que per a la majoria dels ciutadans són problemes essencials per a la seva vida quotidiana. Consegüentment, es mostra convençut que cal crear una nova arquitectura judicial que alleugereixi la càrrega dels jutjats de primera instància i instrucció. En qualsevol cas, atès l’augment de litigis i la demora en la resposta judicial, considera adient que l’Ajuntament assumeixi aquestes responsabilitats i compromisos. El Sr. Forn agraeix tots els suggeriments. Es mostra determinat a continuar en aquesta línia i diu que pren en consideració molts dels comentaris efectuats pels grups, com ara el foment de la mediació i la mediació comunitària, qüestions en les quals està d’acord que cal avançar i que diu que han d’estudiar com es poden desenvolupar. Repeteix que el seu compromís actual rau en la revisió del conveni i en l’intent d’incorporar-hi altres elements. Pensa que aquest informe els ha permès repassar exhaustivament tot allò que s’està duent a terme des del Servei d’Orientació Jurídica i creu que cal donar continuïtat a algunes de les actuacions i que d’altres s’han de reorientar cap a serveis més especialitzats. Quant a la petició del Sr. Villagrasa de dedicar més esforços a les polítiques de família i a les principals persones demandants del servei, també apunta que estudiaran com implantar millores. Per acabar, manifesta que ha recollit totes aquestes propostes i que serviran de base per dur a terme la revisió prevista amb el Col·legi d’Advocats. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal ICV-EUiA: 3010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   2. Que comparegui el responsables del Govern municipal per informar a aquesta Comissió sobre les actuacions del govern respecte la circulació i l’aparcament dels autocars turístics als voltants del temple de la Sagrada Família. El Sr. Gumila, director de Mobilitat, exposa que l’objectiu de les actuacions que estan duent a terme a l’entorn de la Sagrada Família és millorar les condicions de les parades d’autocars a l’entorn del temple perquè estiguin més ordenades; explica quines són aquestes actuacions. En primer lloc, anuncia que s’habiliten nous espais per a la parada dels autocars, amb una estada màxima de deu minuts, acció amb la qual afirma que resoldran millor les puntes de demanda sense provocar els problemes existents actualment. En segon lloc, comunica que s’incrementa el nombre de places d’estacionament d’autocars, amb una estada màxima de dues hores. En tercer lloc, explica que en els nous punts de parada d’autocars es facilitarà informació sobre les places lliures de cada zona d’estacionament, de manera que els conductors, en arribar al punt de parada i deixar els passatgers, sàpiguen on s’han de dirigir per aparcar l’autocar. Afegeix que també es milloren els itineraris a peu entre aquests punts de parada d’autocars i el temple, mitjançant l’ampliació de voreres, la millora dels passos de vianants i el reforç de la senyalització per a vianants. Per acabar, informa que instal·laran les parades del Bus Turístic en una nova ubicació per tal de millorar l’acció de parar i les condicions d’espera dels passatgers. Conclou assenyalant que aquest conjunt de mesures es preveu que es posi en funcionament durant el mes de juny. El Sr. Mestre agraeix la informació facilitada pel Sr. Gumila. Argumenta que la cronologia dels fets al voltant de la Sagrada Família és bastant explicativa del que està succeint en aquell entorn i de la necessitat de prendre mesures de forma urgent. Recorda que el juliol del 2009 es va dur a terme un procés participatiu en relació amb la mobilitat de la Sagrada Família, diu que es van recollir propostes per regular l’afluència d’autobusos turístics al voltant del temple i que es va proposar la construcció d’un aparcament d’autocars a la plaça de la Hispanitat, amb la finalitat de poder modificar les estratègies d’organització en les operatives de deixar i recollir els visitants a l’entorn del temple. Explica que el juny del 2011, l’AV de la Sagrada Família va anunciar mobilitzacions per denunciar l’aglomeració d’autocars turístics, i que el setembre del mateix any, després d’un accident provocat per un autocar, l’alcalde de Barcelona va proposar construir un aparcament subterrani davant de la façana de la Glòria del temple com a solució a llarg termini. Assenyala que el seu grup no comparteix aquesta proposta perquè considera que no se n’obtindran resultats encertats en relació amb la pacificació del trànsit, especialment d’autocars, al voltant del temple. Esmenta que el novembre del 2011, el govern municipal va anunciar una proposta de reordenació dels autocars turístics en l’àmbit de la Sagrada Família que establia una zona de pacificació del trànsit al voltant de la basílica, millores en l’espai urbà per facilitar els desplaçaments a peu i l’ampliació del nombre total de places d’aparcament per a autocars, mesures que ha ratificat el Sr. Gumila i que ICV-EUiA valora positivament. Amb tot, indica que diverses associacions i representants del sector turístic s’han manifestat contraris a aquestes mesures, les quals, d’altra banda, afirma que compten amb el suport de l’AV de la Sagrada Família. Recorda que el març del 2012 van començar les obres per tal d’implementar aquestes mesures i que a l’abril, durant la presentació d’aquestes actuacions en el Plenari del Pacte per a la Mobilitat, diverses associacions del sector turístic van tornar a manifestar la seva posició contrària i van reclamar, entre altres coses, que no es portessin a terme el proper mes de juny i es tornessin a debatre després de la temporada turística d’enguany. Així mateix, recorda que el PP també va sol·licitar flexibilitzar el veto als autocars turístics al voltant de la Sagrada Família i que UpB i ICV-EUiA es van mostrar contraris a les reivindicacions de la plataforma del sector turístic. Afegeix que el maig d’enguany, l’AV de la Sagrada Família ha tornat a fer públic un comunicat que expressa que les mesures que proposa l’Ajuntament són necessàries i urgents, atès que els operadors turístics són responsables d’una part important del caos que es viu al voltant de la Sagrada Família i de les molèsties NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3011   que pateixen els veïns i veïnes. Afegeix que també manifesten que el futur turístic i comercial del barri passa per harmonitzar l’activitat turística amb la convivència veïnal, objectiu que assegura que també persegueix l’Ajuntament i que és un punt central del Pla estratègic de turisme elaborat l’anterior mandat. Posa de manifest que ha volgut efectuar aquesta cronologia per deixar palesa la necessitat i urgència d’implementar les actuacions municipals que s’han esmentat en el termini previst. Entenent que la voluntat del govern es manté i que està previst complir el calendari d’execució de les mesures, malgrat les queixes i posicions contràries manifestades per diverses entitats representatives del sector turístic de la ciutat i del país, ofereix el seu suport al govern municipal. El Sr. Escudé coincideix que cal combinar l’ús turístic i el residencial, si bé pensa que cap de les parts n’ha de sortir perjudicada. Opina que l’Administració té un paper important a l’hora de parlar, escoltar i fer propostes que intentin acontentar tant els veïns com el sector turístic, que tan necessari assegura que és, sobretot en el moment actual. Agraeix l’explicació de les mesures que començaran a aplicar-se el mes de juny; tanmateix, vol saber si l’aparcament que estava previst construir a la plaça Hispanitat es durà a terme i quan, i com compatibilitzaran el Bus Turístic amb les empreses de transport discrecional, atès que pensa que hom pot generar una competència deslleial entre el Bus Turístic i les empreses del sector turístic, fet que creu que cal evitar. Així mateix, pregunta si el govern municipal té previst tornar a parlar d’aquesta qüestió amb les empreses d’aquest sector i, per últim, si es crearà un pla de mobilitat específic per a la zona, pla que considera del tot necessari i que pensa que ha de contemplar el pàrquing d’autocars i les entrades i sortides dels visitants al temple. Per acabar, explica que, en aquest mateix dia, al carrer Mallorca es duia a terme la millora d’un gual que ha provocat un embús important. Malgrat estar d’acord que es treballi, es queixa que aquests tipus d’actuacions es duguin a terme entre les vuit i les nou del matí, sense tenir en compte la mobilitat dels ciutadans. El Sr. Ramírez agraeix la presentació al Sr. Gumila i valora positivament les mesures presentades, les quals apunta que són les mateixes que l’Ajuntament ja va presentar en un dossier de premsa el 3 de novembre de 2011. Es mostra favorable a la millora de l’espai urbà per tal de facilitar el desplaçament a peu a tota la zona i a l’àrea del centre d’interès turístic del temple de la Sagrada Família; a l’ampliació del nombre de places d’aparcament d’autocars i a la seva reubicació per tal que hi hagi més places disponibles per a tots els que s’apropen a aquest centre d’interès turístic. Això no obstant, quant a la creació d’una zona de pacificació de trànsit, opina que no ha de ser de provisió total de circulació per a aquests vehicles i que cal tenir en consideració el sector turístic i el valor afegit que el turisme atorga a la ciutat, per la qual cosa pensa que s’ha de flexibilitzar aquesta prohibició d’accés als autocars turístics al voltant de la Sagrada Família i permetre l’accés als autocars de les empreses de creuers i als turistes que han comprat les entrades d’accés al temple de forma anticipada, perquè diu que tenen poc temps per visitar Barcelona. Pensa que si es posen traves a aquests grups, perdran un actiu turístic important, amb les conseqüents pèrdues econòmiques. Insisteix en la necessitat de flexibilitzar aquesta prohibició i afirma que és totalment compatible facilitar el turisme a la ciutat, i les visites al temple de la Sagrada Família, amb la tranquil·litat dels veïns de la zona, entenent que no tots els autocars són iguals. Recorda que respecte a l’ampliació de places d’aparcament, en l’informe presentat el novembre del 2011 s’indicava que es passava de 44 a 52 places, amb un increment, doncs, de 8 places; vol saber si es confirma aquest increment i si aquestes 8 places addicionals, i la rotació dels autocars, seran mesures suficients per donar compliment a la demanda del sector turístic. També pregunta què passarà amb el Bus Turístic atès que està previst que no tingui accés a la zona de pacificació del trànsit; vol saber quina serà la nova ubicació d’aquests autocars turístics i si es trobarà en els límits d’aquesta zona. Pensa que no té sentit que un autocar que presta aquest servei turístic se situï lluny del centre d’interès. Valora positivament que les mesures es posin en funcionament el mes de juny d’enguany en tractar-se d’una petició que diu que fa molts anys que es reclama i que s’ha demorat en el temps. Coincideix que potser caldria emprendre altres mesures i es mostra favorable a la proposta del PSC 3012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   d’estudiar i desenvolupar un pla de mobilitat específic per a la zona de la Sagrada Família i vinculat a la plaça de les Glòries. El Sr. Laporta recorda que el seu grup ja va proposar, el passat mes de novembre, que en el marc del nou Pla de mobilitat urbana de Barcelona s’inclogués un pla d’ordenació d’estacionament d’autobusos turístics a Barcelona. Especifica que UpB demanava que els autobusos turístics estiguessin connectats amb la xarxa integrada de transport públic, fora dels centres d’interès turístic de la ciutat, minimitzant la circulació d’autocars turístics en aquests àmbits, així com que es reduís l’impacte sobre la mobilitat quotidiana i l’espai públic i es fomentés la visita de la ciutat en transport públic. Confirma que fa una dècada que els veïns de la Sagrada Família denuncien l’alta presència d’autocars turístics a la zona. Reitera que el mes de novembre del 2011, el govern de la ciutat va presentar un projecte de reordenació dels accessos d’autocars turístics en aquest espai i que es preveia finalitzar-lo aquesta primavera. Indica que també es va dir que es crearia una zona de pacificació del trànsit al voltant de la basílica, amb prohibició d’accés dels autocars turístics i trasllat i ampliació de les parades dels carrers Marina i Sardenya a la plaça de la Hispanitat. Afegeix que també es van anunciar millores en l’espai urbà per facilitar els desplaçaments a peu, i una ampliació de les voreres dels carrers Marina i Sardenya i dels passos de vianants. Pensa que cal accelerar la posada en funcionament d’aquestes mesures, atès que assenyala que, segons dades municipals, els dies de més afluència d’autocars turístics, a Barcelona n’entren prop de mil dos-cents, dels quals vuit-cents fan una estada mitjana de cinc hores a la ciutat. Posa en relleu que l’impacte d’emissió de contaminants i soroll d’aquests autobusos és equiparable a quatre mil vehicles, per la qual cosa assegura que cal posar odre en aquest sentit, regulant els espais d’aparcaments dels autocars turístics i establint zones d’aparcament de curta durada que es combinin amb itineraris senyalitzats que afavoreixin el trànsit de turistes per les zones de districte poc freqüentades. Esmenta un conjunt de mesures que considera rellevants per resoldre aquest problema. Afirma que cal fomentar la visita de la ciutat en transport públic, definint itineraris turístics; que cal impedir la circulació d’autobusos turístics a l’àmbit del Parc Güell, Ciutat Vella, Eixample i muntanya de Montjuïc, excepte a la zona d’aparcament dels jardins de Costa i Llobera, i que, per tant, cal suprimir l’aparcament del carrer Consell de Cent. Afegeix que és necessari establir zones de parada, no d’estacionament, regulades, vigilades i que siguin de pagament; crear aparcaments a l’Àrea Blava o de BSM que siguin un punt de destí des d’on els passatgers puguin desplaçar-se fàcilment en transport públic; crear noves zones d’aparcament a l’àmbit del Fòrum, Sant Andreu, Zona Franca i terminal Balears, i mantenir els aparcaments de Cosmo Caixa i el Camp Nou. Assegura que totes aquestes mesures permetrien efectuar una visita a la ciutat molt més amable, reduir la pressió de les zones de més afluència i l’impacte ambiental, i alhora fomentar el transport públic. El Sr. Freixedes confirma que les mesures esmentades pel Sr. Laporta formen part d’una proposició presentada per UpB i aprovada per unanimitat, i diu que hi estan treballant conjuntament amb el sector turístic, tal com sol·liciten el PSC i el PP. Coincideix que el sector turístic és important a la ciutat i que les mesures per conciliar la qualitat de vida de la ciutadania amb determinades condicions negatives generades per l’activitat turística s’han de corregir de manera positiva per a tothom Afirma que això és el que han estat fent. Confirma que les mesures esmentades entraran en funcionament el mes de juny i posa en relleu que la cronologia comentada pel Sr. Mestre s’ha dut a terme comptant amb els diferents col·lectius; amb tot, argumenta que el govern ha de prendre decisions i que procura fer-ho amb el màxim consens possible. Assenyala que han tingut en compte el sector turístic i que han dut a terme certes modificacions de les mesures a petició d’aquest sector. És en aquest sentit que puntualitza que la zona que hi haurà davant del temple per a l’aturada d’autobusos discrecionals que efectuïn transport escolar o de persones amb mobilitat reduïda, inicialment no estava prevista, i afirma que és fruit de les negociacions amb el sector turístic. Tanmateix, manifesta que aquest sector els demanava accions que no poden assumir, i afegeix que si el sector hagués estat més flexible possiblement haurien pogut assolir més punts d’acord. Explica que les negociacions esmentades s’han dut a terme NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3013   conjuntament amb la Primera Tinència, que comprèn la Regidoria de Mobilitat; la Segona Tinència, que comprèn Turisme de Barcelona; i el Districte de l’Eixample, territori on finalment es duen a terme les obres de millora. Quant a l’execució de les obres, i malgrat entendre que en moments determinats poden ser molestes, assenyala que atesa la urgència és difícil evitar greuges com els que ha esmentat el Sr. Escudé. Reitera que mantenen la voluntat de reordenar la circulació d’autocars turístics al voltant del temple de la Sagrada Família i també el termini de finalització de les millores per al mes de juny. Entén que les actuacions que es duen a terme poden generar alguns problemes inicials d’adaptació al sector turístic, si bé es mostra convençut que quan s’hi hagin adaptat, no suposaran cap problema. Respecte als veïns de l’entorn i a la mobilitat quotidiana de la zona del temple, assegura que els efectes d’aquesta reforma seran molt positius a llarg termini. El Sr. Mestre es mostra satisfet amb la posició del govern, amb el manteniment de les mesures anunciades i del calendari per executar-les, raó per la qual reitera el suport del seu grup. Celebra que el govern hagi escoltat tothom –veïns, Districte de l’Eixample, Plataforma formada per l’Associació Catalana d’Agències de Viatges, Associació Professional d’Informadors Turístics, Associació d’Autocars Discrecionals de Catalunya, Unió Catalana d’Agències de Viatges Especialitzades i Grup d’Operadors de Creuers– i assenyala que és la seva obligació. Coincideix que un govern ha de prendre decisions i repeteix que les que ha emprès aquest govern municipal li semblen encertades. Apunta que la Plataforma esmentada demanava que es prorrogués l’aplicació de les mesures decidides pel govern fins que s’assolís un major consens. Posa en relleu que aconseguir el consens no sempre és possible i que, de vegades, esperar aconseguir-lo va en detriment de resoldre les problemàtiques existents i permet que es perllonguin en el temps sense perspectiva de solució, postura que no consideraria adequada en relació amb l’àmbit de la Sagrada Família. Insisteix que en aquest espai, com en d’altres de la ciutat, hi ha un conflicte d’interessos provocat per l’elevat impacte turístic, en què diu que es veuen implicats una part del sector turístic i els veïns d’alguns àmbits territorials de la ciutat. Incideix que és quan hi ha un conflicte d’interessos que el govern municipal ha de decidir i escollir quins han de prevaldre. Assegura que, en aquest cas, és evident que els interessos que han de prevaldre són els dels veïns. En relació amb la intervenció del Sr. Ramírez en dir que no es perjudiqui el turisme, afirma que, sortosament, la ciutat és prou sòlida en aquest sentit per continuar sent un destí turístic de primer ordre, amb l’adopció d’aquestes mesures i fins i tot d’altres molt més agosarades com les esmentades pel Sr. Laporta. Contràriament, considera que allò que perjudicaria el turisme seria el sentiment creixent de rebuig per part de la ciutadania envers la presència de la gran quantitat de persones que visiten determinades zones de la ciutat, on pensa que l’impacte és rellevant i on creu que l’interès del turista passa per davant de l’interès ciutadà. Vol deixar palesa la necessitat de trobar un equilibri, arreu de la ciutat, entre la presència de turistes i el dret dels ciutadans a fer ús i gaudi de l’espai públic en condicions satisfactòries. Conclou dient que caldrà continuar implementant mesures d’aquests tipus en el futur. El Sr. Ramírez insisteix a saber, d’una banda, si amb l’increment de vuit places donaran resposta a la demanda existent; i, de l’altra, què succeirà amb l’itinerari del Bus Turístic. Manifesta entendre els comentaris del Sr. Mestre pel que fa al conflicte d’interessos entre el sector turístic i els veïns de la ciutat; amb tot, creu que s’ha d’intentar compatibilitzar l’interès de tots dos col·lectius, per la qual cosa reitera la seva demanda de flexibilitzar les mesures i permetre la circulació de determinats vehicles. No està d’acord que els veïns puguin tenir un sentiment de rebuig envers els turistes, opina que aquest rebuig es posa de manifest quan hi ha problemes de mobilitat, sobretot si es pateixen diàriament. Malgrat coincidir que Barcelona és una ciutat atractiva per al turisme, vol fer palès que el temple de la Sagrada Família és un dels principals elements que formen part de la imatge i patrimoni que aporta turisme a la ciutat. El Sr. Freixedes es mostra convençut que les mesures adoptades són favorables al turisme, i afegeix que el seu grup ja tenia la sensació que la situació de massificació d’autocars, i de persones pujant i baixant dels vehicles al voltant del 3014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   temple, estava degradant l’experiència turística de visitar la Sagrada Família. Compara aquestes mesures amb la iniciativa que hom va tenir ja fa anys de convertir el Portal de l’Àngel en un espai exclusiu per a vianants. Recorda que era el primer eix comercial de la ciutat on es pretenia aplicar aquest canvi i afirma que en aquell moment la proposta semblava no tenir cap sentit, mentre que, actualment, és evident que va ser un encert i que ningú no s’imagina el Portal de l’Àngel amb vehicles transitant amunt i avall. Insisteix que estan ordenant el sector i que ho estan fent sense perjudicar-lo. Assegura que, a llarg termini, aquestes mesures beneficiaran el mateix sector, això no obstant, entén que determinades iniciatives que modifiquen hàbits, inicialment generin certa reticència. Quant al Bus Turístic, comunica que traslladen les parades al carrer Sicília, atès que consideren que estan excessivament a prop del temple i que, per tant, les cues de persones que esperen l’autobús formen part del caos existent al voltant de la basílica. Apunta que aquest trasllat comporta el canvi de vorera del carril bici existent en aquest carrer, carril bici que afegeix que també millora perquè esdevé de doble sentit. El Sr. Gumila especifica que com a mesura complementària es desplaça a l’altra cantó del carrer el carril bici de Sicília, i que el carril bici de Girona, que diu que actualment arriba fins a Consell de Cent, es perllonga fins a Còrsega, unint Gràcia amb Ciutat Vella. Argumenta que es tracta d’unes actuacions vinculada a la de la zona de la Sagrada Família, si bé aquestes obres finalitzaran més endavant. Pel que fa a les places d’estacionament per a autocars, insisteix que són les anomenades Zona Bus, que són de pagament i permeten una estada màxima de dues hores. Argumenta que d’aquesta manera augmenten moderadament el nombre de places disponibles i en milloren l’ús, atès que repeteix que en els punts de parada es facilita als conductors dels autocars la informació referent a les places lliures existents a les zones d’estacionament, evitant les dificultats que actualment tenen per localitzar les places lliures. Afegeix que, fins a l’actualitat, els autocars no rebien informació sobre les zones on estacionar i que no sabien on s’havien de dirigir. Per acabar, pensa que l’increment de places, juntament amb la millora de la seva utilització, seran suficients. Comenta que si no ho fossin ja tenen previst augmentar-les; tanmateix, assenyala que el problema més immediat no són les zones d’estacionament sinó les de parada d’aquests vehicles. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 3. Que comparegui el/la responsable del Govern municipal per tal de donar compte de les actuacions en matèria de seguretat dutes a terme durant la cimera del Banc Central Europeu (dies 2, 3 i 4 maig), incloent els mecanismes de coordinació, el nombre d’efectius desplegats, el nombre i tipus d’intervencions, el nombre i tipus d’incidències detectades i el cost total del desplegament (monetari i en nombre d’hores treballades). El Sr. Laporta exposa que aquesta compareixença té un objectiu purament informatiu. Celebra que durant els tres dies que va tenir lloc la cimera del Banc Central Europeu no es produïssin incidents remarcables. Aplaudeix la feina feta pels cossos de seguretat, així com la responsabilitat dels ciutadans, que diu que van fer possible evitar que la minoria d’individus que sempre intenta protagonitzar actes violents fossin notícia. En qualsevol cas, atès el ressò que va generar aquest esdeveniment i el gran desplegament de forces policials, sobretot amb la vinguda d’agents de cossos de seguretat de l’Estat, considera important comptar amb la màxima informació en aquest sentit per saber, davant de futurs esdeveniments, quin ha de ser el posicionament del seu grup. El Sr. Mestre formula la pregunta del seu grup, que es tracta conjuntament amb la compareixença. El Sr. Forn indica que el Govern de la Generalitat i el Ministeri d’Interior han facilitat tota la informació. Explica que el dispositiu de seguretat amb motiu de la cimera del Banc Europeu va ser important pel nombre i la mobilització de recursos policials de seguretat i ordre públic, encapçalada pels Mossos d’Esquadra i l’Estat, NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3015   amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana. Pel que fa a la participació de l’Ajuntament mitjançant la Guàrdia Urbana, explica que la major part dels serveis van ser efectuats pels ordinaris dels quals disposa la ciutat, amb l’excepció d’uns reforços establerts els dies 2 i 3 de maig, i una distribució del 25% i 75% respectivament. Anuncia que el cost total va ser de 12.008 euros de serveis extraordinaris a càrrec de l’Ajuntament. Informa que les intervencions de la Guàrdia Urbana van consistir bàsicament a regular i ordenar el trànsit i realitzar acompanyaments a les comitives del Banc Central Europeu. Afegeix que no hi va haver cap incidència remarcable, més enllà d’una manifestació d’estudiants el dia 3, que explica que reivindicava un ensenyament de qualitat i s’expressava contra les retallades, sense que tingués relació directa amb la cimera que se celebrava. Pel que fa a la coordinació, comunica que van tenir lloc moltes reunions prèvies entre els diferents cossos, especialment entre la Guàrdia Urbana i el cos de Mossos d’Esquadra. Indica que la Guàrdia Urbana es va incorporar al CECOR de seguretat que va constituir el Departament d’Interior amb motiu de l’esdeveniment. Valora satisfactòriament el resultat del servei. Malgrat saber que hi ha persones que han titllat d’excessiu aquest desplegament de les forces de seguretat, opina que és fàcil qualificar d’excessiu un servei d’aquesta tipologia quan l’esdeveniment ha finalitzat sense cap tipus d’aldarull. Entén que la presència de policia de diferents cossos per tota la ciutat era ben palesa i que aquest fet pugui generar aquests comentaris, tanmateix, creu que cal valorar els resultats, els quals afirma que han estat positius. Insisteix que l’esdeveniment es va celebrar amb plena normalitat i vol constatar que ningú no sap si hauria estat així sense aquest important dispositiu. Argumenta que aquest desplegament policial també va venir donat pels fets succeïts el 29 de març a la ciutat, que van generar alarma arreu. Reitera que va ser un dispositiu beneficiós i opina que el cost que representa per a l’Ajuntament no és desmesurat. El Sr. Laporta agraeix al tinent d’alcalde les seves explicacions. Vol pensar que la presència dels cossos de seguretat de l’Estat no va ser una mostra de desconfiança vers els Mossos d’Esquadra, atès que està segur que el govern municipal no en desconfia; amb tot, pensa que aquest fet pot provocar una dinàmica que afebleixi en gran mesura la confiança en els cossos de seguretat de Catalunya i que serveixi, alhora, com excusa per no ampliar les plantilles d’aquest cos i reduir-les si s’aplica aquest desplegament quan tenen lloc esdeveniments importants i s’incorpora als dispositius la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Argumenta que aquests fets es produeixen precisament en el moment en què l’Estat ha presentat uns pressupostos generals que restringeixen la incorporació de nou personal de policies locals i bombers en un 10%. Recorda que el seu grup sempre ha defensat les ràtios establertes pel Parlament de Catalunya en relació amb el nombre de mossos d’esquadra per cada mil habitants. Vol deixar palès que l’any 2011, el Barcelonès comptava amb 5.373 membres del cos de Mossos d’Esquadra i que, enguany, comptarà amb 4.702 membres. Assenyala que la ràtio minva i la presència de membres de cossos de seguretat de l’Estat augmenta. Manifesta que aquestes xifres els posen en alerta i espera que el govern municipal les tingui en compte en la mesura de les seves disponibilitats. Espera que la cimera del Banc Central Europeu no hagi estat un test que marqui el full de ruta dels propers anys per als esdeveniments que es produeixin a la ciutat. La Sra. Escarp agraeix la compareixença del primer tinent d’alcalde, si bé esmenta que ja coneixen les funcions que té la Guàrdia Urbana. Pensa que tant la compareixença com la pregunta pretenien conèixer més a fons l’opinió del govern respecte al dispositiu en qüestió. Diu que és conscient que una cimera d’aquest tipus genera sempre un cert risc de seguretat i d’imatge generals. Creu que en situacions com aquesta calen cooperació i col·laboració perquè l’esdeveniment es desenvolupi amb seguretat i sense cap risc per a les persones que hi participen, amb tot, indica que quan hom parla de seguretat ha de tenir en compte el principi de garantia de l’exercici dels drets i el principi de proporcionalitat. Creu que ambdós principis s’han trencat, atès que critica que la presència policial va ser desproporcionada i que es van malmetre alguns dels drets dels ciutadans. Posa en relleu que el nucli del Banc Central Europeu està format per 22 persones i que el nombre d’efectius policials que els protegien va ser de 8.000, per tant, de 363 3016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   policies per cadascun, proporció que no creu que es pugui titllar de beneficiosa per a la ciutat. Pensa que es va voler evitar una imatge d’un Starbucks cremant i que han acabat donant la imatge d’una ciutat ocupada, i opina que ambdues són errònies i que donen a entendre que quan hi ha un esdeveniment a Barcelona, o bé es crema la ciutat o bé cal ocupar-la per evitar-ho. Informa que el govern de l’Estat va justificar el dispositiu amb la voluntat d’oferir una bona imatge, tant a Brussel·les com als mercats, si bé dubta que s’hagi aconseguit pel fet d’acceptar la presència de tres comandaments. Es queixa que durant els dies previs a la cimera, els mossos d’esquadra van efectuar una sèrie d’actuacions que conculcaven drets fonamentals dels ciutadans. I és en aquest sentit que vol saber si el govern és coneixedor de les identificacions dutes a terme pels mossos d’esquadra, que afirma que demanaven a determinades persones que s’identifiquessin i, a més, el número de mòbil i la seva ideologia. Afegeix que van tenir lloc identificacions reiterades a menors d’edat i que hom va perdre el dret a la mobilitat, atès que no es podien travessar les places Universitat i Sant Jaume. Assegura que cap política de dissuasió o de prevenció ha de conculcar un dret fonamental com és el dret a la pròpia ideologia, i manifesta que el seu grup mai no donarà suport a una política de seguretat intimidatòria que vulneri els drets fonamentals. Creu que no han donat una bona imatge com a ciutat i, malgrat dir que no és imputable al govern, opina que no han aconseguit la coordinació que defensava CiU quan era a l’oposició. El Sr. Villagrasa felicita els cossos de seguretat per la seva organització en prevenció i seguretat de la cimera celebrada, tant de la Guàrdia Urbana com dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola. Opina que el canvi d’imatge que dóna la ciutat és excel·lent i que han passat de patir contínuament actes vandàlics durant les manifestacions –com els que apunta que van tenir lloc el 29 de març– i de la incapacitat de celebrar una cimera internacional l’any 2006, a poder celebrar una reunió del Banc Central Europeu amb tota garantia de seguretat. Consegüentment, pensa que aquest canvi d’imatge beneficia Barcelona, Catalunya i Espanya. Considera que els pressupostos generals de l’Estat no tenen res a veure amb el desplegament policial efectuat. Critica que s’ha pretès ridiculitzar la cimera parlant de vint-i-dues persones, i assenyala que aquestes persones representen vint-i-dues delegacions i que calia protegir-les. Insisteix que l’historial de Barcelona dels darrers anys en matèria de seguretat no és positiu i destaca que el nombre de delinqüents que va cremar Starbucks i va cometre els actes vandàlics succeïts el 29 de març és molt superior a vint-i-dues persones. Pensa que s’han de felicitar pel bon desenvolupament de l’esdeveniment i posa en relleu que es tractava d’una reunió d’Estat. Afegeix que la suspensió del tractat de Schengen és competència de la Guàrdia Civil i que tots saben els motius pels quals hi havia presència de tots els cossos policials, ateses les competències de cadascun. Afirma que hi va haver dos comandaments, si bé pensa que la coordinació va ser adequada. Prefereix el sistema de seguretat que es va implantar amb motiu de la cimera que no els fets succeïts l’any 2006. Defensa la presència policial que va tenir lloc els dies esmentats perquè diu que va garantir la seguretat, i argumenta que la presència de policia únicament molesta les persones que tenen la intenció de delinquir. Insisteix que el canvi d’imatge que ha donat la ciutat en l’àmbit nacional i internacional no té preu. El Sr. Mestre celebra que UpB hagi presentat una compareixença que va en el sentit de la pregunta del seu grup. Considera que l’operatiu organitzat arran de la cimera del Banc Central Europeu a Barcelona ha estat exagerat i equivocat, i es mostra preocupat, des del punt de vista democràtic, en relació amb la plena garantia dels drets fonamentals, els quals assegura que no s’han garantit. Posa de manifest que el Sr. Duran i Lleida i el conseller d’Interior van titllar el dispositiu d’exagerat i desproporcionat. Nega que els resultats justifiquin l’operatiu, el qual insisteix que va ser desproporcionat atès el nombre d’agents que hi van intervenir dels tres cossos policials: Cos Nacional de Policia, Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra. Així mateix, pensa que determinades operacions també van ser excessives, com ara els controls que es van dur a terme a la ciutat durant diversos dies; i que el tractament mediàtic efectuat des de la direcció política del Ministeri d’Interior i el Departament d’Interior de la Generalitat, també va ser exagerat i va NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3017   donar la sensació que la ciutat estava ocupada per la policia. Igualment, titlla d’excessiu el cost que ha representat aquest desplegament policial per a la ciutat. Apunta que per a alguns governs sembla ser més important garantir de manera desproporcionada la seguretat de vint-i-dues persones que mantenir alguns serveis públics bàsics adreçats a tots els ciutadans. Contràriament a l’opinió del Sr. Villagrasa, pensa que l’operatiu perjudica la ciutat i la seva projecció internacional, i mostra imatges publicades a la premsa en què diu que es veuen tiradors d’un cos d’elit de la Policia Nacional, fotografies que assegura que no ajuden a millorar la imatge de Barcelona. Comenta que Barcelona no és una ciutat comparable al Beirut de fa uns anys, ni a Trípoli, i que, per tant, no necessita aquestes imatges i no li convenen, perquè pensa que donen una projecció internacional de la Barcelona com si es tractés d’una ciutat extremadament insegura on cal que als terrats hi hagi tiradors de la policia per protegir algú. Així mateix, opina que el desplegament ha estat equivocat perquè diu que fa palesa la subordinació de la Generalitat de Catalunya al Govern espanyol. Critica que el conseller Puig ha actuat de manera subalterna i subordinada al Ministeri de l’Interior, mentre que se’l considera membre del sector més sobiranista de CDC. En un sentit positiu, indica que els darrers dies han pogut veure una actuació encertada del conseller Puig en relació amb les mobilitzacions del 15M, si bé afegeix que les decisions encertades provenien de l’Ajuntament i de l’alcalde de Barcelona. Coincideix amb la Sra. Escarp que algunes actuacions del dispositiu policial per a la cimera no tenien per objectiu garantir el dret de manifestació i les llibertats de la ciutadania sinó la intimidació, amb la finalitat de dissuadir certes persones del dret de manifestació. Constata que la situació de crisi actual i les conseqüències que se’n deriven –les retallades de drets laborals, salaris, serveis i de prestacions– generen conflicte social, i que davant d’aquesta situació, és normal que milers de ciutadans s’indignin, protestin o sentin ràbia, actituds que, a més, considera saludables per a la societat. Critica que els poders públics creïn sensació d’intimidació en comptes de procurar garantir el dret de manifestació pacífica no violenta. Afirma que l’1 de maig hi va haver controls i registres clarament intimidatoris i que afectaven el dret de manifestació. Denuncia que per primera vegada a Barcelona, i a Catalunya, han aparegut agents dels Mossos d’Esquadra sense uniforme, a més de sense identificació, que diu que anaven amb un simple braçalet i amb les cares tapades. Es mostra preocupat per aquests fets, els quals apunta que donen la sensació de retrocedir en comptes d’avançar. Es queixa que aquesta actitud no respon al model de policia que va decidir tenir aquest país, ni al model de policia que voldria ICV-EUiA. També critica l’actuació policial que va tenir lloc durant la manifestació dels estudiants, actuació que considera que era del tot innecessària i que recorda que alguns titulars de la premsa esmentaven com a «inundació d’uniformes». Quant als controls i registres efectuats durant la cimera, afirma que vulneren clarament els drets individuals. Explica que té una denúncia d’un militant del seu partit, que es tracta d’un investigador que el 3 de maig va ser aturat en un control de la Policia Nacional. Destaca que li van escorcollar exhaustivament la bossa que portava i van llegir tots els papers que hi duia. Afegeix que, un cop acabat l’escorcoll, va marxar i va intentar fer una foto amb el mòbil, que l’agent que l’havia escorcollat se li va tornar a posar al davant, va obrir la carpeta de fotos del mòbil, les va mirar totes i, en veure que n’hi havia de la manifestació dels sindicats majoritaris del primer de maig, el va increpar, li va esborrar totes les fotografies i el va interrogar amb molt males maneres. Comunica que la denúncia va ser presentada a la Comissaria de Mossos d’Esquadra de Ciutat Vella el 4 de maig. Aquests fets assegura que fan palesa la vulneració de drets i els controls innecessaris i clarament intimidatoris que afecten allò que està protegit per la Constitució: l’obligació que els poders públics vetllin perquè cap persona es vegi obligada a declarar sobre les seves creences religioses, ideològiques o de qualsevol altre tipus. Mostra de nou la seva preocupació pel fet que diu que, durant aquesta cimera, no s’han garantit drets fonamentals com ara el de reunió i el de manifestació. Demana que el govern vigili i exigeixi que no es repeteixin situacions com aquestes. El Sr. Forn retreu que hi ha persones que aprofiten per fer en aquesta Comissió els discursos polítics que no poden fer al Parlament de Catalunya. Assenyala que 3018 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   en cap moment han parlat de l’Ajuntament de Barcelona, i es queixa que no els interessa perquè ja vénen amb un discurs preconcebut. Afirma que estaran al costat de les persones a qui hagin vulnerat els drets, si bé titlla d’excessiu deduir que s’han vulnerat drets pel que li ha succeït a una sola persona, la qual assegura que té tot el dret a presentar una denúncia, tal com ho ha fet. Considera que si aquests fets són certs, són greus, i que caldria emprendre mesures contra la persona que ha tingut aquesta actitud, això no obstant, pensa que no per aquest motiu poden afirmar que tot el dispositiu policial ha estat exagerat. Repeteix que els antecedents del 29 de març van marcar aquest dispositiu. Afirma que les fotografies d’un agent de policia des d’un terrat, amb una escopeta, no han estat publicades a cap mitjà de comunicació internacional, mentre que les imatges de la crema i els aldarulls del 29 de març sí que s’hi van publicar, donant una mala imatge de Barcelona. Opina que és exagerat parlar d’impediment de l’exercici dels drets i de trencament del principi de proporcionalitat. Creu que han actuat com ho havien de fer, insisteix que és molt fàcil queixar-se que hi havia massa policia quan ja ha finalitzat l’esdeveniment, i repeteix que han aconseguit evitar els aldarulls, per a la qual cosa argumenta que valora els resultats. Demana si algú li pot assegurar que sense aquest desplegament policial no hi hauria hagut delinqüents i aldarulls, i pregunta per què n’hi van haver el dia 29 de març i no els dies en què se celebrava la cimera. Assenyala que afrontaven un mes de maig molt complicat, en què tenien lloc molts esdeveniments a la ciutat, i destaca que, fins a l’actualitat, la presència i el treball de les forces de seguretat han estat prou correctes. Comunica que han tingut conflictes institucionals amb el Govern de l’Estat en relació amb les competències, però que la seva responsabilitat era relativitzar aquest tema, atès que pensa que la gran majoria de persones no entendrien una baralla política institucional sobre un tema de competències. Afirma que el debat ha tingut lloc on calia i que l’alcalde de Barcelona en va parlar amb el ministre. Pensa que han actuat correctament, quan calia i on era necessari, i que els resultats són positius malgrat que hi hagi aspectes a revisar i millorar. Es queixa que ridiculitzen vint-i-dues persones tot i sabent que no es tracta de persones sinó d’institucions. Demana als grups de l’oposició que recordin altres cimeres europees que s’han celebrat a Barcelona quan governaven el PSC i ICV- EUiA, i subratlla que també llavors era impossible accedir a determinats llocs. Considera que han fet un exercici important per preservar l’ordre públic als carrers, diu que ho han fet amb els mitjans de què disposaven i pensa que la valoració global és positiva. Demana que es presentin les coses tal com són. El Sr. Laporta està d’acord amb el tinent d’alcalde respecte als antecedents del 29 de març i coincideix que no els podien obviar. Afirma que els aldarulls que van tenir lloc aquell dia van projectar al món una imatge nefasta de Barcelona. Pel que fa a les notícies que publica el diari La Vanguardia –on sortien les fotografies dels franctiradors esmentades abans– manifesta que no els dóna cap tipus de credibilitat, perquè pensa que, des d’una posició de falsa moderació i centralitat, aquest mitjà fa tot el que pot en contra dels interessos de Catalunya. Es queixa que amb aquella notícia en qüestió es va generar un alarmisme fora de lloc i explica que ell mateix va tenir la sensació que a cada edifici de Barcelona hi havia un franctirador. Afegeix que es tracta d’una intoxicació sistemàtica que duen a terme des de La Vanguardia, a qui anomena colla de galifardeus. Diu al Sr. Villagrasa que se sent molt a gust si Barcelona és una permanent parada militar i de cossos de seguretat. Assenyala que ell no opina igual, si bé matisa que tampoc se sent intimidat per una presència policial dins de la normalitat. D’altra banda, considera que un excés d’agents de policia genera sensació d’inseguretat, perquè es tendeix a pensar que passa alguna cosa greu. Repeteix que allò que preocupa el seu grup és la confiança en els cossos de seguretat catalans i el fet que una possible manca d’aquesta confiança s’utilitzi com excusa per no ampliar les plantilles dels Mossos d’Esquadra, Bombers i Guàrdia Urbana; i també la possibilitat que a partir d’ara, cada vegada que hi hagi un esdeveniment important a la ciutat, s’aportin efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, malgrat que considera que en el cas de la cimera celebrada darrerament van fer una bona feina i van estar ben coordinats. Opina que parlar d’una acció policial intimidatòria és exagerat i creu que cal trobar l’equilibri entre la protecció dels ciutadans front els NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3019   actes vandàlics i la sensació que la ciutat estigui com en un estat de setge. Insisteix que aquest desplegament ha estat prou efectiu, això no obstat, remarca que de cara al futur cal assolir aquest equilibri, i evitar els excessos i els defectes en relació amb la protecció de la ciutadania. La Sra. Escarp fa palès que ningú no vol que Barcelona tingui com a imatge un Starbucks cremant; tanmateix, opina que tampoc és adequat ocupar excessivament la ciutat amb els cossos de seguretat, diu que la imatge que es dóna també és negativa i fa pensar que hom es troba en un territori perillós. Està d’acord que calia organitzar un operatiu de seguretat, amb tot, argumenta que la desproporció d’efectius destinats al dispositiu la reconeix la mateixa Generalitat de Catalunya. Assenyala que el Sr. Manel Prat i el conseller Puig han declarat que el dispositiu ha estat excessiu, i no comprèn per quina raó el govern municipal defensa aquesta actuació que fins i tot la Generalitat critica. Assegura que hi ha drets que han estat conculcats, fins i tot el dret a la mobilitat, perquè apunta que, en moments determinats, ni tan sols es podia travessar una plaça de la ciutat, prohibició que considera fora de lloc. Comenta que al conseller Puig li agrada molt donar una imatge de seguretat i conduir-la a termes d’ordre públic, fet que pensa que de vegades provoca actuacions excessives. Pel que fa als mossos d’esquadra de paisà amb els braçalets, no vol manifestar si ho considera o no dissuasori, si bé indica que s’han d’atendre al que han dit els sindicats i a la pròpia imatge que donen. Per acabar, vol aclarir que allò que pretenia exposar és, d’una banda, que cal valorar si aquest tipus de desplegament excessiu beneficia la ciutat i, de l’altra, afirmar que s’han trencat els principis de proporcionalitat i hi ha hagut intimidació. El Sr. Villagrasa manifesta estar d’acord amb el Sr. Laporta, això no obstant, considera que la situació extraordinària generada per la celebració de la cimera justifica l’excés de policia. Afegeix que cada cos policial té les seves competències i opina que tots quatre cossos de seguretat han actuat de forma exemplar. En relació amb el comentari de la Sra. Escarp en dir que s’ha vulnerat el dret a la mobilitat, pregunta quants cops havia fet el mateix el govern anterior en situacions extraordinàries, curses esportives, etc. Critica que el Sr. Mestre es queixi dels mossos d’esquadra que actuen de paisà amb un braçalet i dels franctiradors que duen armes; argumenta que es tractava d’una cimera internacional i vol posar en relleu que el terrorisme internacional existeix i que, per tant, cal emprendre mesures de seguretat. Respecte al comentari del Sr. Mestre en dir que la imatge que ha donat Barcelona és comparable a la que havia tingut Beirut, no hi està d’acord, ja que pensa que Barcelona ofereix una imatge de seriositat, malgrat els fets ocorreguts el 29 de març i l’any 2006 –moment en què insisteix que el govern anterior no va saber garantir la seguretat a la ciutat. Pensa que la imatge de Barcelona més semblant a Beirut és la crema de contenidors i establiments comercials, i el fet d’increpar els diputats quan entren al Parlament, fets que afirma que sí que són intimidatoris, així com creu que ho és l’ocupació de la plaça de Catalunya durant tres dies en forma de protesta, ocupació que confessa que l’intimida i que l’impedeix travessar aquesta plaça durant tres dies. Lamenta que un company del Sr. Mestre hagi patit la situació que s’ha explicat, tanmateix, considera que voler fer una foto a un policia que l’acabava de registrar no va ser escaient. Assegura que ell no se sent intimidat si un guàrdia urbà li fa parar el cotxe, li demana la documentació i li fa obrir el maleter, perquè entén que està fent la seva feina. Conclou repetint que els resultats han estat positius i que Barcelona ha ofert una imatge seriosa. El Sr. Mestre vol fer palès que no hi ha una única persona que ha denunciat el tracte rebut per part de les forces de seguretat, i assegura que han tingut lloc més situacions d’aquesta índole de les que han estat denunciades, atès que diu que els ciutadans no denuncien perquè saben que sense poder identificar els policies, la denúncia no prosperarà. Es queixa que els agents es neguen a identificar-se, incomplint una llei de la Generalitat de Catalunya. Pregunta al Sr. Villagrasa què passaria si el policia que suposadament li demana la documentació i li fa obrir el maleter, a més li mirés el mòbil i li esborrés les fotografies que hi té guardades. Li demana si s’estarien respectant els seus drets individuals. Diu al Sr. Forn que la màxima autoritat en ordre públic a Catalunya ha de ser la Generalitat de Catalunya, i que és obligació del govern municipal defensar que es compleixi 3020 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   l’Estatut en aquests termes, fet que assenyala que no va passar durant la cimera. Per acabar, ironitza sobre el comentari del Sr. Villagrasa respecte al terrorisme internacional. El Sr. Forn afirma que el govern municipal sempre ha defensat les competències de la policia de Catalunya i de la Guàrdia Urbana. Coincideix amb el Sr. Laporta que aquesta actuació no ha de ser una excusa per no incrementar els efectius del cos de Mossos d’Esquadra ni de la Guàrdia Urbana. Indica que estan treballant contra aquest decrement, que han presentat esmenes als pressupostos de l’Estat i que esperen poder resoldre aquest assumpte satisfactòriament. Conclou assegurant que Barcelona i Catalunya necessiten més policia per garantir l’ordre. El Sr. Laporta opina que han aconseguit centrar el debat. Insisteix de nou que per a les properes cimeres que se celebrin a Barcelona se cerqui l’equilibri entre la protecció dels ciutadans davant dels actes vandàlics i la imatge d’una ciutat com si fos un estat policial. Creu que el resultat en aquesta cimera ha estat bo i pensa que també s’ha de tenir en compte el resultat, per bé que els mitjans no justifiquin la finalitat. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 4. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar al Govern municipal a presentar a la Comissió de Seguretat i Mobilitat del mes de setembre un pla per millorar la mobilitat a les entrades i sortides a les escoles de Barcelona, que contempli a més de la mobilitat dels vehicles privats, la planificació de creació de camins escolars per al curs 2012-2013, la millora de la seguretat i disciplina viàries així com el foment en l’ús del transport públic. El Sr. Escudé exposa que la proposició planteja la creació d’un pla per millorar la mobilitat a les zones escolars, entenent que un mes abans de la finalització del curs és un bon moment per treballar els aspectes relacionats amb la mobilitat i la garantia de seguretat, atès que permet al govern estudiar aquest tema durant l’estiu i endegar les millores el curs 2012-2013. Explica que el PSC ha detectat diversos punts al voltant dels centres escolars on, durant les hores d’entrada i sortida dels alumnes, es produeixen importants embussos i afectacions a la mobilitat, provocats, en la majoria dels casos, per vehicles que aparquen en doble i triple filera i per la manca d’espai per aparcar que pateix el transport escolar. Assenyala que aquest context també afecta l’accessibilitat dels alumnes i pares amb mobilitat reduïda, a qui se’ls fa gairebé impossible accedir al centre, tal com diu que expliquen els afectats en l’Informe d’accessibilitat del 2012. A tall d’exemple, enumera algunes de les escoles on es dóna aquesta problemàtica: Lestonnac i Maria Auxiliadora, de l’Eixample; el Col·legi Mare de Déu dels Àngels, de Sant Andreu; els col·legis Montserrat, Santa Isabel, Peter Pan o Sant Ignasi; de NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3021   Sarrià, l’escola Kostka, de Gràcia; o l’Escola Ítaca i els centres educatius Thau, Solc i Saint Peter’s, de les Corts. Deixa palès que un element que s’ha treballat de manera important des de l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat durant els darrers anys, ha estat la creació de nous camins escolars, configurats com a elements rellevants a l’hora de millorar la mobilitat al voltant de les escoles i la seguretat viària dels nens i nenes que es desplacen a peu fins als centres. Constata que, arran de les modificacions que el govern municipal ha introduït en relació amb la puntuació que s’atorga per inscriure els fills als centres escolars públics o concertats, tenint en compte que la zona d’influència respecte de la llar del nen s’amplia, segurament, el curs vinent es donaran casos en què el nen vagi a una escola situada, per exemple, a un quilòmetre i mig de casa seva. Pensa que si no es prenen les mesures oportunes, aquest canvi pot comportar l’augment de l’ús del vehicle privat a l’hora de portar els nens a l’escola i, consegüentment, la disminució dels desplaçaments a peu. Afirma que, atesa aquesta nova situació que es donarà el curs vinent, és fonamental revisar la funció dels camins escolars, els quals recorda que tenen per objectiu que els nens i nenes guanyin autonomia personal i qualitat de vida mentre van i vénen sols de l’escola. Afegeix que per aconseguir aquest objectiu, cal incidir en la població infantil i en l’adulta, generant actuacions que contribueixin al replantejament d’actituds per ambdues parts a través de campanyes formatives i informatives. Fa palès que els camins escolars no es defineixen des dels despatxos i espera que el nou govern no caigui en aquest error. Puntualitza que la confecció d’un camí escolar comporta un procés de participació educatiu que té com a actors principals els nens i nenes, el professorat de l’escola, les AMPA i les famílies, les associacions del barri, l’Administració municipal i la coordinació amb el Servei d’Educació Viària de la Guàrdia Urbana. Especifica que la funció de l’Administració municipal és bàsicament col·laborar en tot el procés i dur a terme les accions que facin viable el projecte de manera coordinada. Així mateix, destaca que l’ús del transport escolar esdevé un element essencial per evitar problemes a les entrades i sortides de les escoles i, alhora, una oportunitat per tal que nens i nenes, des de ben petits, prenguin consciència dels avantatges d’aquest mitjà de transport, i contribuir així a la millora de la mobilitat i de la qualitat de l’aire. D’altra banda, anomena el projecte pilot «Cooperant viari», que diu que es va posar en marxa a tres escoles de Sarrià el passat 17 d’octubre. Comunica que aquest projecte compta amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Catalana de Síndrome de Down i la Fundació Abertis. Afegeix que la durada prevista de la prova pilot finalitzava el 23 de desembre, si bé finalment es va prorrogar fins el març d’enguany. Especifica que, en funció dels resultats obtinguts, s’havia d’avaluar la possibilitat d’ampliar el projecte a altres escoles de la ciutat. Pensa que es tracta d’una bona iniciativa i vol saber si ja disposen de les dades necessàries per valorar l’ampliació de l’abast del projecte. Per acabar, incideix que caldria tenir present tots els elements que ha esmentat a l’hora de confeccionar un pla per millorar la mobilitat escolar. Recorda que el desembre del 2011, el PP va presentar un prec en aquesta Comissió en què demanava l’aprovació d’un pla de mobilitat escolar per als barris de Pedralbes i Sarrià-Sant Gervasi, i que s’implantés el bus escolar en aquestes zones. Opina que aquest pla seria insuficient i que cal desenvolupar un pla de ciutat, i demana que el govern el presenti el proper mes de setembre. El Sr. Ramírez agraeix al Sr. Escudé que hagi mencionat el prec presentat pel PP i afegeix que el govern el va acceptar i es va comprometre a elaborar un pla de mobilitat dels entorns escolars de Pedralbes i Sarrià-Sant Gervasi quan els recursos pressupostaris ho permetessin. Afegeix que no sap si aquest pla s’ha endegat o no, i apunta que en sol·licitaran el seguiment. Està d’acord que aquest pla es faci extensiu a la resta de la ciutat, atès que diu que existeix un doble problema a tots els entorns escolars: d’una banda, l’afectació a la mobilitat d’aquests entorns i, de l’altra, la seguretat dels usuaris en accedir-hi. Opina que la millor solució és la creació d’un pla de millora de la mobilitat, els camins escolars – els quals afirma que han donat molt bons resultats en alguns barris– i el projecte «Cooperant viari». Puntualitza que els camins escolars són l’eina més efectiva, i argumenta que són una estratègia i una eina educativa que millora l’entorn d’accés 3022 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   als centres educatius i atorga solucions de mobilitat, facilitant als usuaris un entorn segur en els itineraris d’accés als centres. Afegeix que els camins escolars tenen una doble vessant educativa i de formació i que sensibilitzen la ciutadania a través del treball entre escoles i famílies, promovent millors hàbits d’accés a l’escola, potenciant l’ús del transport públic, augmentant la seguretat i garantint l’accessibilitat. Considera indispensable resoldre un problema que diu que afecta familiars d’escolars i veïns de tots els barris de la ciutat. Opina que és adient aprofitar la feina feta i els projectes que estan en marxa, com ara el de «Cooperant viari», que afirma que ha donat molt bons resultats; o el Llibre blanc de la mobilitat i l’accessibilitat als entorns escolars, que apunta que està vigent en els centres dels barris de Sarrià-Sant Gervasi i que també ha donat bons resultats. Conclou deixant palès que coneixen els beneficis d’aquestes eines i tenen els vehicles per implantar-les: el Pla de mobilitat urbana de Barcelona i les diferents ordenances de seguretat i de circulació. Expressa el vot a favor del seu grup. El Sr. Mestre també expressa el vot positiu del seu grup, perquè està convençut que els camins escolars són l’experiència ciutadana que més bé representa la millora de la mobilitat sostenible i segura al voltant dels centres escolars, entenent que plantegen un seguit d’objectius de participació de la comunitat educativa, la millora de la seguretat viària i la promoció de la mobilitat sostenible. Considera que seria interessant examinar la feina que estan duent a terme la xarxa de camins escolars del Poblenou i la Comissió de Camí Escolar del Pla comunitari de la Sagrada Família, pensa que són dues experiències que els permetran tenir una visió més coordinada dels aspectes relatius a la mobilitat al voltant de les escoles, atès que afirma que reforcen la mobilitat sostenible i segura i donen sentit al concepte de barri i de ciutat educadora. Enumera tot un seguit d’actuacions que creu que cal tenir en compte per millorar la seguretat i la mobilitat al voltant dels centres escolars: adequació de les freqüències semafòriques als passos de vianants, adaptació dels recorreguts i disposició de les parades del transport públic, retirada d’elements que obstaculitzen la visibilitat, vigilància de la indisciplina viària i adequació dels entorns escolars per augmentar la seguretat i el benestar en els espais d’espera, col·locant tanques protectores o instal·lant aparcaments de bicicletes o guals nous, entre d’altres. Concreta que cal emmarcar totes aquestes actuacions en el conjunt d’iniciatives municipals que diu que ja fa anys que es porten a terme, com ara l’alliberament de cotxes dels nuclis històrics dels barris per tal de facilitar la convivència en els espais d’estada, els desplaçaments a peu o la promoció del comerç de proximitat. El Sr. Laporta també vota favorablement la proposició en nom del seu grup, atès que comparteix l’objectiu que el govern treballi per millorar la mobilitat de l’entorn de les escoles. A l’hora d’elaborar el pla de millora, pensa que s’ha de tenir molt en compte el consell escolar per conèixer el parer dels professors, dels pares i dels agents implicats de l’Administració municipal, sobretot en els àmbits de seguretat i transport públic. Pensa que l’elaboració d’un pla de millora de la mobilitat a l’entorn dels centres escolars requereix un estudi previ de les dades de desplaçament dels alumnes i de les dades tècniques sobre mobilitat a l’entorn de cada centre, entenent que les mesures a adoptar seran diferents a cada entorn en funció de la seva casuística. Proposa, en primer lloc, que s’estableixi un conveni de col·laboració amb TMB per a la creació de rutes de transport escolar públic; en segon lloc, que es fomenti la creació de nous camins escolars que impliquin la comunitat educativa i l’entorn social dels barris; i, en tercer lloc, que dins del Pla de mobilitat urbana s’inclogui una línia específica de treball per a la mobilitat escolar, que fomenti l’ús del transport públic i de la bicicleta, i reordeni el transport escolar amb bus. Opina que la posada en funcionament dels camins escolars forma part dels objectius fixats per millorar la mobilitat dels ciutadans de Barcelona i avançar en el decrement de l’ús del vehicle privat. Per acabar, considera necessari invertir en mesures de millora de la seguretat dels camins escolars i en la conscienciació dels infants, i elaborar una campanya que comprengui l’edició de materials didàctics, amb la finalitat de tractar a les escoles la mobilitat dels escolars i fomentar l’educació viària dels alumnes i familiars. El Sr. Freixedes considera que aquesta proposta és quasi una reivindicació de reconeixement a la tasca desenvolupada en relació amb els camins escolars. Hi NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3023   està d’acord i subratlla que la feina feta és un camí que el nou govern ha continuat decididament. Comunica que estan elaborant el Pla de mobilitat urbana, dintre del qual afirma que estan treballant aspectes com la millora del transport públic o el replantejament de determinades zones on els autocars escolars s’aturen per deixar i recollir els infants. Així mateix, indica que la Regidoria de Mobilitat impulsa els camins escolars, si bé confirma que els districtes i les AMPA de cada centre hi juguen un paper rellevant. Expressa el suport del seu grup vers aquesta iniciativa. El Sr. Escudé confirma que la proposició és un reconeixement als camins escolars i al transport públic, no obstant això, assenyala que també és la sol·licitud d’un pla específic per millorar l’entrada i sortida dels infants dels centres escolars i la mobilitat en aquestes hores punta. Vol deixar constància que no demanen un informe de situació sinó un pla de millora. Proposa aprofundir en altres sistemes, com ara el «pedibus» a Itàlia, que diu que també ha donat bons resultats, i afegeix que hi caben iniciatives més agosarades, que no tot rau en els camins escolars malgrat els bons resultats que han donat. A tall d’exemple, precisa que pretén evitar situacions com les que tenen lloc baixant Pau Claris a primera hora del matí, on assegura que l’embús provocat pels cotxes aparcats en doble fila afecta fins i tot el carrer Aragó. Agraeix el vot favorable de la resta de grups. El Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S’aprova. Del Grup Municipal PP: 5. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar al Govern municipal a que es substitueixi el sistema de bandes rugoses instal·lat a les parades d’autobús de la ciutat de Barcelona, per un altre sistema de caràcter fix per tal d’evitar els continus accidents als vianants. El Sr. Ramírez exposa que aquesta proposició fa referència als camins d’invidents i a les bandes rugoses instal·lades actualment a la ciutat. Explica que el material de les bandes rugoses acostuma a tenir el problema que es desenganxen, s’aixequen o bé es dobleguen, amb el consegüent perill que comporta per a tots els usuaris de la via pública. Malgrat constatar que es duen a terme actuacions de tornar a enganxar o renovar algunes d’aquestes bandes, que es van instal·lar l’any 2009, assenyala que la renovació és molt lenta i que, consegüentment, en comptes de facilitar l’accessibilitat de les persones invidents al transport públic, esdevenen un problema doble, d’una banda, perquè no compleixen amb el seu objectiu com a camins per als invidents, i, de l’altra, perquè causen caigudes i accidents a tots els usuaris de la via pública. Indica que la instal·lació d’aquest sistema de bandes rugoses va tenir un cost inicial de més d’1,5 milions d’euros i que, actualment, està generant un cost addicional innecessari atesa la necessitat de manteniment constant que requereix. Demana la retirada definitiva i urgent d’aquest sistema de bandes rugoses com a primera fase del procés, i la progressiva incorporació d’un nou sistema, que creu que ja existeix en alguna zona de la ciutat i que consisteix en unes rajoles que tenen una rugositat que les diferencia de les altres i permet als invidents fer aquests camins sense problemes. Esmenta que la síndica de greuges de Barcelona va recordar fa poc que en l’informe de l’any 2011 ja destacava aquest problema, atès que havia rebut moltes denúncies i queixes per part dels ciutadans, i que va sol·licitar al sector de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament informació respecte a això, sense que encara hagi rebut resposta. Demana de nou la retirada d’aquest tipus d’instal·lació i la substitució per algun sistema que sigui fix, com ara el de les rajoles integrades al paviment amb diferent rugositat, en coordinació amb els col·lectius implicats. Argumenta que el motiu d’aquesta proposició és millorar l’accessibilitat i vèncer les barreres existents en comptes d’incorporar encara més obstacles. El Sr. Escudé confirma que el sistema existent no ha donat els resultats que esperaven quan es va instal·lar, moment en què recorda que cercaven 3024 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   l’excel·lència en l’accessibilitat. Posa en relleu la feina feta pels anteriors governs en matèria d’accessibilitat, si bé confirma que les bandes es desenganxen i poden provocar caigudes. Expressa el vot a favor del seu grup. El Sr. Mestre recorda que ja van tractar aquesta qüestió el 17 de febrer de 2011, arran d’una compareixença presentada per CiU. Argumenta que l’any 2009, el govern municipal va rebre una aportació extraordinària del Govern de l’Estat espanyol, i que l’Ajuntament va plantejar l’elaboració d’un pla, d’acord amb la Comissió d’Accessibilitat de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, que anés més enllà de les obligacions establertes pel decret d’accessibilitat. Explica que van estar treballant en un projecte perquè les persones amb discapacitat poguessin baixar i pujar de l’autobús sense problemes, tenint en compte tot un seguit de requeriments entre els quals la creació d’una senyalització específica adaptada a les necessitats de les persones discapacitades, que incloïa marques al terra de les parades per regularitzar l’espai destinat a les persones amb cadires de rodes. Afegeix que, en el marc d’aquest programa, es va decidir implementar un carril traçat amb cautxú per orientar les persones invidents. Constata que no disposaven d’experiència prèvia i que van escollir la goma de cautxú amb bandes rugoses perquè era un material homologat que, en aquell moment, comptava amb l’aprovació de la Comissió de Transports de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, i perquè era de fàcil instal·lació i trasllat en el cas de canvis de parades d’autobús. Coincideix que aquesta mesura no ha funcionat i remarca que el manteniment que requereix és molt superior al que l’empresa subministradora els va indicar inicialment. Consegüentment, i atenent també les declaracions de la síndica de greuges, està d’acord amb la substitució per un altre sistema de caràcter fix per tal d’evitar els continus accidents dels vianants i donar una solució definitiva al problema. Vota favorablement la proposició. El Sr. Laporta també dóna suport a la proposició i argumenta que ho fa per coherència amb la posició que UpB ja va manifestar en una pregunta que feia referència a aquesta mateixa qüestió presentada el desembre del 2011. Repeteix que algunes bandes rugoses de cautxú que marquen la ruta dels invidents es desenganxen i han provocat caigudes de gent gran i de persones amb mobilitat reduïda. Confirma també que aquest sistema de guia requereix un manteniment constant i uns costos determinats que el fan poc eficient. Afegeix que en una reunió que van mantenir amb els responsables de l’ONCE, els van proposar canviar aquest material per unes llambordes rugoses que evitarien les ensopegades. Malgrat precisar que aquesta modificació comporta un seguit d’obres i, per tant, una despesa, destaca que el manteniment i la substitució periòdica de les bandes rugoses de cautxú també genera una inversió considerable, per la qual cosa considera que seria més eficient incorporar aquest nou sistema, que diu que és més perdurable en el temps i ofereix més garanties per donar solució a l’accessibilitat a les parades del bus. Celebra que el PP reculli aquesta demanda dels ciutadans, això no obstant, fa palès que el canvi comporta una despesa i que els pressupostos del PP a l’Estat espanyol han reduït la seva aportació a TMB en un 30%, passant de 133 milions a 93. Recrimina al PP que no defensi el pacte fiscal perquè assegura que afecta també aquest cost, i els demana una sensibilitat especial en aquestes qüestions i que aconsegueixin el consens necessari per ajudar Catalunya a aconseguir més recursos. El Sr. Freixedes també dóna suport a aquesta proposició. Manifesta que quan el seu grup estava a l’oposició ja va denunciar aquest assumpte i que ho ha continuat fent estant al govern, malgrat que algú digués que feien política de revenja. Afirma que CiU sempre ha pensat que aquests encaminaments eren un nyap i critica que instal·lar-los va costar 1.300.000 euros. Assenyala que aquestes bandes, teòricament, havien de ser molt més flexibles, i que es van col·locar amb l’excusa que les parades d’autobús sovint canvien de lloc. Comunica que estan arrencant algunes d’aquestes bandes rugoses i denuncia que la cola utilitzada per intentar fixar-les a terra és tan forta que només la poden treure rebentant la vorera. Per tant, argumenta que el teòric avantatge de trasllat d’aquest encaminament respecte a les esmentades rajoles amb una rugositat diferent a les altres, és inexistent, perquè insisteix que quan retiren les bandes han de treure els panots impregnats de cola i inservibles. Afegeix que, fins i tot, hi ha parades on la cola NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3025   deixa una capa lliscant que titlla de perillosa per a totes les persones. Reitera que ja fa un any que arrenquen encaminaments d’aquest tipus i precisa que una de les primeres decisions que van prendre en iniciar la legislatura va ser donar ordre a tots els districtes que deixessin de mantenir aquests encaminaments, i que arrenquessin els que generaven problemes i els canviessin per llambordes comunes; actuació per a la qual assenyala que cal aconseguir pressupost perquè és una qüestió de seguretat. Indica que mentrestant, a través de la taula de treball existent, liderada per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, treballen pels encaminaments que diu que algunes parades ja tenen i que creu que s’haurien d’haver instal·lat des del principi. Explica que els nous encaminaments tenen un cost de 500 euros per parada i destaca que tothom coincideix que compleixen perfectament la funció de guia per a les persones amb discapacitat visual i que no representen cap risc per a ningú. N’extreu la conclusió que les bandes rugoses no han complert amb la seva finalitat i han generat problemes a les persones amb discapacitat visual i a les altres. Conclou dient que han de treballar intensament per tal que les bandes de cautxú formin part de la història de la ciutat al més aviat possible. El Sr. Ramírez agraeix el suport de tots els grups i demana al govern municipal que treballi per desencallar la retirada d’aquestes bandes rugoses. El Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S’aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 6. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda que el Govern municipal presenti, en el termini de tres mesos, un pla per al foment de la distribució urbana de mercaderies en bicicleta elèctrica i altres vehicles elèctrics, perquè sigui presentat i avaluat en el Pacte per la Mobilitat. El Sr. Mestre exposa que han efectuat una transacció del text d’aquest punt amb el govern municipal, a qui agraeix la seva predisposició per arribar a un acord. Es mostra convençut que cal dissenyar noves estratègies i operatives per reduir l’impacte que la distribució urbana de mercaderies té a la ciutat, aprofitant els avenços que els permeten les noves tecnologies i les propostes de gestió innovadores. Indica que l’impacte al qual fa referència és divers i que afecta la qualitat de l’aire i també l’ocupació de l’espai públic, aspectes que apunta que són presents a l’ordre del dia de molts debats de la ciutat. Explica que a la darrera sessió del Pacte per la Mobilitat, unes persones que hi participaven van qüestionar que cada detallista realitzi el transport de la seva mercaderia en el seu propi vehicle, i demanaven estudiar aquesta realitat des d’una òptica més col·lectiva. Opina que és possible optimitzar les rutes de distribució de mercaderies, permetent reduir de manera substancial el nombre de quilòmetres recorreguts i millorant els aspectes esmentats referents a la congestió i la contaminació. Assenyala que a Barcelona ja compten amb experiències en aquest sentit i recorda que, l’any 2007, l’Ajuntament de Barcelona va dura a terme una prova pilot al carrer Gran de Sant Andreu, impulsant la creació d’una microplataforma de distribució urbana amb l’ús de furgonetes elèctriques per als lliuraments. Manifesta que les conclusions extretes d’aquesta experiència van demostrar que la microplataforma urbana de distribució de mercaderies pot resultar una bona eina per millorar els conflictes que genera en si aquesta distribució, contribuint a reduir i reordenar els vehicles implicats en la distribució del que s’anomena «l’últim quilòmetre» de les mercaderies. Afegeix que també es van fer palesos els avantatges d’utilitzar vehicles no contaminants i la millora en l’organització dels processos logístics de distribució de mercaderies; apunta, però, que hi havia una única dificultat que persistia: el cost econòmic que comportava, que repercutia en el cost de la distribució. Comenta que, posteriorment, han pogut observar l’aparició d’una empresa que fa el transport i distribució urbana de mercaderies amb vehicles sostenibles, en aquest cas bicicletes de càrrega, en aquesta darrera 3026 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   fase de la cadena logística i en zones urbanes. Remarca que són dues experiències diferents, però segurament complementàries, que els permeten plantejar aquesta proposició. Insisteix que aquest pla milloraria de forma significativa la mobilitat de Barcelona i la qualitat de l’aire de la ciutat, essent ambdós objectius perseguits per l’Ajuntament. El Sr. Escudé expressa el vot a favor del seu grup. El Sr. Ramírez confirma que aquesta mesura persegueix la reducció de l’impacte mediambiental del transport de mercaderies mitjançant l’ús del vehicle elèctric, que té els avantatges de ser més net, menys sorollós i, en definitiva, més sostenible. Constata que el transport de mercaderies i els processos logístics de la ciutat solen fer ús de vehicles comercials que, a més, malauradament acostumen a funcionar amb dièsel, com a combustible menys costós. Posa en relleu que el dièsel és el combustible que emet més diòxid de nitrogen a l’atmosfera i destaca que, actualment, el problema ambiental més persistent a la ciutat en relació amb la qualitat de l’aire ve donat per l’excessiva presència de diòxid de nitrogen a l’aire, la qual comenta que darrerament ha augmentat. És per aquests motius que valora positivament la iniciativa i expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Laporta també vota a favor de la mesura, si bé demana que el pla respongui a un consens majoritari amb el sector comercial de la ciutat, entenent que no poden imposar normatives que puguin perjudicar un dels sectors econòmics clau de Barcelona. Puntualitza que el suport del seu grup en aquest punt va en la línia de fer efectives mesures encaminades a combatre els indicadors de contaminació atmosfèrica, que assenyala que mostren clarament uns índexs molt superiors als establerts per la Unió Europea, especialment pel que fa a l’òxid de nitrogen i les partícules en suspensió. Creu que la progressiva substitució dels vehicles contaminants per vehicles híbrids o elèctrics pot ser un element estratègic per reduir els nivells de contaminació atmosfèrica de Barcelona, per la qual cosa pensa que la introducció del vehicle elèctric beneficia la reducció d’emissions contaminants, millorant la qualitat de l’aire, i redueix la contaminació acústica, a més d’impulsar el desenvolupament i transformació industrial. Afegeix que el vehicle elèctric s’adapta perfectament a la funció de distribució urbana de mercaderies atesa la seva autonomia. Sol·licita que s’estableixi una prova pilot que es podria dur a terme amb els establiments que ho desitgin. Per acabar, vol fer palès que la mobilitat elèctrica pot esdevenir un motor d’innovació i competitivitat a Barcelona, tenint en compte que el 30% de la indústria automobilística de l’Estat espanyol està concentrada a l’àrea metropolitana de Barcelona i que, per tant, l’adquisició de vehicles elèctrics ajudaria al desenvolupament d’una indústria que considera especialment necessària per a la ciutat. El Sr. Freixedes també expressa el suport del govern vers aquesta proposició i esmenta que, en el marc del Pla de mobilitat urbana, i també del Pacte per a la Mobilitat, estan treballant a fons el tema de la logística. Quant a les dues experiències explicades pel Sr. Mestre, creu que se’n poden treure conclusions i ensenyances importants, consegüentment, opina que la ciutat ja ha assolit un grau de maduresa suficient en aquest sentit com per abordar, en aquesta legislatura, experiències de microplataformes d’ús en els darrers quilòmetres de la distribució de mercaderies. Assenyala que, actualment, sobretot en els grans eixos comercials, les botigues han deixat de tenir magatzems i que, per tant, el sistema logístic que alimenta els prestatges d’aquestes botigues necessita una flexibilitat que sovint la regulació del trànsit rodat els impedeix. Creu que l’ús de vehicles molt més lleugers permetrà recuperar aquesta flexibilitat. Per acabar, manifesta que és un sistema amb què Barcelona pot fer un salt qualitatiu durant els propers anys. El Sr. Mestre agraeix el vot favorable de tots els grups. Coincideix amb el Sr. Laporta que cal treballar aquest pla de manera conjunta amb el sector comercial de la ciutat, sobretot entenent que les entitats, institucions i gremis de comerciants de la ciutat estan molt implicats en la vida municipal i en l’activitat de l’Ajuntament. El Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3027   expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda que el Govern municipal incorpori, en el marc del nou Pla de Mobilitat Urbana (PMU), un pla per al foment de la distribució urbana de mercaderies en bicicleta elèctrica i altres vehicles elèctrics, perquè sigui presentat i avaluat en el Pacte per la Mobilitat. Del Grup Municipal UpB: 7. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar el Govern municipal a presentar una mesura de govern per a la millora de la mobilitat de passatgers a l’Estació de Sants, tant en ferrocarril com en autobús, atès el previsible col·lapse en la mobilitat que comportarà l’arribada de l’alta velocitat a Barcelona el 2013. El Sr. Laporta exposa que aquesta proposició té per objectiu que el govern adopti mesures per millorar la mobilitat de passatgers a l’estació de Sants, tant en ferrocarril com en autobús, atès el previsible col·lapse que diu que comportarà l’arribada de l’alta velocitat a Barcelona, el 2013. Argumenta que si es compleixen les intencions expressades per la ministra de Foment i el compromís del Govern central amb les infraestructures catalanes, l’alta velocitat s’endarrerirà i no connectarà Barcelona amb Figueres fins a finals del 2013. Apunta, d’una banda, que si les previsions d’inversió no pateixen endarreriments o ajustos, la nova estació ferroviària macroterminal de la Sagrera ha d’entrar en funcionament el 2015; i, de l’altra, que els pressupostos generals del 2012 no concreten una inversió suficient per a l’ampliació de l’estació de Sants en el sentit de suportar la totalitat de circulació ferroviària de Barcelona mentre la Sagrera no entri en funcionament. Manifesta que la situació pot esdevenir força complicada i que es pot produir un col·lapse de l’estació de Sants entre els anys 2013 i 2015, raó per la qual presenta aquesta proposició. La Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC i comenta que al darrer plenari del Districte de Sants-Montjuïc també van aprovar per unanimitat una resolució per reclamar les inversions referents a l’estació de Sants. Fa esment d’una transacció que havia proposat efectuar en el text d’aquesta proposta amb la voluntat d’aclarir que no estan parlant de l’arribada de l’alta velocitat a Barcelona, sinó de l’entrada en funcionament del tram Barcelona-Figueres; amb tot, indica que aquest fet no varia la posició del seu grup. Exposa que les obres que s’han anat duent a terme al voltant de la infraestructura ferroviària d’enllaç amb l’alta velocitat han provocat durant molts anys que l’entorn de l’estació hagi estat, i encara estigui, sotmès a grans servituds respecte a aquestes obres, a més dels canvis en la mobilitat i al fet de malmetre l’espai públic i de funcionament de totes dues places. Atès que l’estació de la Sagrera no entrarà en funcionament quan estava previst, i donada la previsió d’endegament del tram Figueres-Barcelona l’any vinent, afirma que és necessari tornar a plantejar la mobilitat en el sentit més ampli. Confirma que la millora de l’estació de Sants no està prevista en els Pressupostos Generals de l’Estat i dubta que les negociacions modifiquin aquesta realitat, raó per la qual considera adequat adoptar mesures, de cara al 2013, per recuperar el funcionament normal de la mobilitat, recuperar una part del vial situat entre l’estació i el parc de l’Espanya industrial per al trànsit rodat, endreçar el circuit de taxis, millorar el funcionament de les parades de bus i, sobretot, condicionar els espais públics per a l’ús ciutadà. El Sr. Ramírez expressa el vot a favor i creu que l’estació de Sants ha quedat petita. Opina que cal prioritzar el pla existent per ampliar aquesta estació, així com l’ampliació de la Sagrera, atès l’endarreriment esmentat. Està d’acord, doncs, que el govern presenti una millora del Pla de mobilitat dels passatgers a l’estació de Sants, si bé pensa que caldria que aquesta mesura estigués avalada per un informe elaborat entre Adif i TMB per tal de conèixer l’abast de la nova ruta entre Barcelona i Figueres i la seva implicació en les previsibles afectacions a la mobilitat, el nombre de passatgers i l’afectació fins a la finalització de la parada de Sagrera. 3028 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   El Sr. Mestre celebra la presentació d’aquesta proposició i que es plantegi la millora de la mobilitat de passatgers a l’estació de Sants, tant en ferrocarril com en autobús, atès que creu que, malgrat ser un debat referent a una infraestructura ferroviària, afecta la mobilitat en general. Apunta que fa uns mesos, el seu grup va voler presentar una proposició sobre una infraestructura viària que afectava clarament la mobilitat i no els la van acceptar perquè els van dir que les infraestructures s’han de tractar a la Comissió d’Hàbitat Urbà. Argumenta que és difícil determinar quan un tema vinculat a les infraestructures afecta estrictament aquest àmbit o cal analitzar-lo també en funció de l’efecte que genera en relació amb la vida ciutadana i la mobilitat, per la qual cosa es mostra satisfet que hi hagi més flexibilitat a l’hora d’interpretar quin és l’àmbit material de cada comissió. Comenta que aprofitaran aquest precedent en el futur. Expressa el vot favorable del seu grup atesa la inversió que contemplen per a aquesta qüestió els Pressupostos Generals de l’Estat, inversió que considera clarament insuficient i que creu que també constitueix un impediment per dur a terme l’ampliació de l’estació de Sants. Puntualitza que la inversió prevista enguany és d’uns 600.000 euros i assenyala que l’estació de Sants compta amb un projecte d’ampliació de l’any 2005 que comporta, entre altres coses, doblar la superfície de vestíbul –de 17.996 m2 a 35.000 m2– crear nous accessos verticals entre vestíbul i andana mitjançant rampes mòbils, escales mecàniques i fixes, i ascensors; la construcció d’una nova estació d’autobusos subterrània; la millora de la intermodalitat entre els modes de transport, amb connexions més directes entre l’estació ferroviària, la d’autobusos i el metro, i la creació d’accessos pels costats de mar i muntanya, que actualment no existeixen. Assegura que aquest projecte d’ampliació fa palès el grau d’adaptació que requereix l’estació de Sants per donar resposta adequada a la nova demanda immediata derivada del tren d’alta velocitat i la demanda generada per la intermodalitat. Especifica que també caldria sumar-hi la demanda vinculada al creixement de rodalies si el Pla de rodalies s’executés com estava previst; amb tot, comenta que aquest creixement tampoc està dotat pressupostàriament en els Pressupostos Generals de l’Estat d’enguany. Afegeix que tal com es descriu al Pla especial aprovat per l’Ajuntament, la reforma de l’estació hauria d’anar acompanyada d’un canvi respecte a la situació actual, que afectaria també l’ordenació del seu servei de taxis. Suma a les reformes ja esmentades la urbanització de la plaça dels Països Catalans, que afirma que està clarament afectada i pendent de l’ampliació de l’estació de Sants. Finalment, constata que el fet que l’estació de la Sagrera entri en funcionament dos anys més tard del que estava previst, accentua encara més la urgència d’adequar l’estació de Sants. Posa de manifest que tots aquests plantejaments fan necessari que s’emprengui la mesura proposada. El Sr. Freixedes també vota a favor de la proposició, entenent que bona part d’aquesta mesura de govern rau en explicar quines accions ha endegat el govern municipal amb les administracions competents per resoldre la problemàtica existent a Sants. Coincideix que cal demanar un informe a Adif, i reitera que la mesura de govern consisteix principalment a sol·licitar que Adif tiri endavant les millores que reflecteixi aquest informe per poder absorbir l’increment de passatgers i d’activitat que tindrà l’estació de Sants. Pel que fa al comentari del Sr. Mestre, recorda que, a la darrera sessió, van estipular que la Comissió és una mena de finestreta única referent a tots els temes que afecten la mobilitat, tanmateix, confirma que la competència d’infraestructures del govern municipal és Hàbitat Urbà, motiu pel qual recomana als grups que les iniciatives que vulguin tractar amb l’òrgan especialitzat les presentin a la Comissió d’Hàbitat Urbà, que és la que posteriorment desenvolupa aquestes actuacions. La Sra. Casanova intervé per subratllar que en parlar d’una infraestructura, si genera un impacte sobre la mobilitat, consideren que té plenament l’àmbit material en aquesta Comissió. Especifica que aquí no es tracten aspectes com ara les característiques de finançament o desenvolupament i execució d’una determinada inversió, sinó la millora de la mobilitat. El Sr. Laporta agraeix a tots els grups municipals el seu suport. Confirma que el PSC ha proposat incorporar al redactat de la proposició «sol·licitar a Adif», i malgrat estar-hi d’acord, manifesta que prefereix centrar la proposta en un NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3029   posicionament clar des de les instàncies municipals. Agraeix el vot del PP i espera que aquest grup pugui influir en Adif i en les prioritats de l’Estat, en el sentit de millorar les infraestructures esmentades. Destaca que, segons les dades de l’Anuari estadístic de Barcelona del 2010, l’estació de Sants va acollir 52.693.000 viatgers, dels quals 6 milions, en el servei del TAV; 6,7 milions, en els trens de mitjana distància, i 40 milions, a Rodalies. Afirma que la xifra és important i que s’ha de preveure que augmentarà com a conseqüència de l’arribada del tren d’alta velocitat a Figueres. Informa també que en un dia feiner, a Sants es mouen més de cent mil persones de mitjana, per la qual cosa, més enllà de qui tingui la competència en aquest àmbit, confia en l’habilitat del Departament de Mobilitat per trobar solucions a aquestes qüestions tan rellevants. Apunta que potser no es podrà dur a terme la macroampliació que ha descrit el Sr. Mestre; això no obstant, vol deixar palès que no poden ignorar un problema que assegura que pot generar una pèssima imatge de Barcelona i uns inconvenients enormes als milers d’usuaris que utilitzen l’estació de Sants. El Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 8. Que des del Govern municipal es prenguin les mesures necessàries per tal d’evitar l’obertura il·legal de bars en immobles ocupats. El Sr. Villagrasa exposa que aquest prec fa referència a una situació que està tenint lloc en alguns punts de la ciutat. Explica que, d’una banda, hi ha la gran majoria de persones que són de bona fe i que per obrir un negoci de restauració demanen la llicència d’activitat, i que, de l’altra, hi ha les persones que ocupen cases de forma il·legal i que a la planta baixa hi desenvolupen l’activitat de bar sense tenir cap llicència ni complir cap normativa de seguretat i higiene. A tall d’exemple, anomena els casos que es donen a Urgell-Sepúlveda i a la ronda de Sant Pau, on esmenta que, sobretot els caps de setmana, es pot constatar una activitat similar a la d’un bar, amb la instal·lació de taules i cadires que fan de terrassa, etc. Demana que la Guàrdia Urbana actuï de forma administrativa contra aquestes activitats que no compten amb la llicència corresponent, que es precinti l’entrada a l’edifici afectat i es retirin les taules i cadires. Declara que si aquestes persones volen obrir un negoci han de seguir el procediment legal per trobar un local, demanar els permisos necessaris i donar-se d’alta de l’activitat que vulguin dur a terme. Finalitza dient que no poden permetre donar la sensació que aquestes persones fan el que volen, i encara menys a l’espai públic. El Sr. Forn accepta el prec, diu que el Sr. Villagrasa té raó i que ho ha explicat molt bé. Proposa incorporar aquesta iniciativa al Pla de prevenció i resposta immediata a l’ocupació il·legal, que diu que el PP els va sol·licitar el desembre del 2011 i que està bastant elaborat i el presentaran aviat. Recorda que la comissió institucional creada el 2008 ja tractava qüestions d’aqueta índole, i que han pogut recollir aspectes que continuen sent vàlids. El Sr. Villagrasa agraeix l’acceptació del prec i demana que mentre s’acabi d’elaborar aquest pla s’actuï en aquests punts que diu que provoquen un greuge comparatiu rellevant. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 9. Instar al Govern municipal a sol·licitar al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya a retirar l’apartat web de Col·laboració ciutadana contra la violència urbana. 3030 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   El Sr. Mestre exposa que, el passat 25 d’abril, els mitjans de comunicació feien ressò del nou apartat web de Col·laboració ciutadana contra la violència urbana. Argumenta que el Col·legi d’Advocats de Barcelona ho ha considerat una iniciativa inquietant, i que el portaveu d’aquest col·legi, el Sr. De Tienda, ha qualificat el web de perillós, atès que exposa imatges de persones no identificades, cosa que afirma que s’hauria de fer amb resolució judicial motivada, per no vulnerar el dret a la imatge i a l’honor. Assenyala que el portaveu de l’Associació Professional de la Magistratura de Catalunya, el Sr. Llanera, també ha advertit que les proves que s’obtinguin amb el web de delacions podrien acabar impugnades en els processos judicials, ja que plantegen dubtes sobre la seva licitud, i que no existeix un precedent judicial que hagi analitzat si l’exhibició de sospitosos per Internet és lícita. Explica que el Sr. Llanera ha declarat que no està prohibit difondre imatges de sospitosos, si bé ha dit que la diferència que marca aquest apartat web del Departament d’Interior és que implica una exhibició massiva a tota la ciutadania de fotografies de sospitosos, la publicació de les quals no ha estat autoritzada per un jutge ni es tracta de persones que estiguin en crida i recerca. Així mateix, comunica que la degana dels jutjats de Barcelona, la Sra. Feliu, ha desmentit haver estat consultada en relació amb la creació d’aquest apartat i qüestiona que s’instrueixin causes partint d’aquesta base. Afegeix, a més, que un jutge ha admès un recurs contra aquest apartat web, i que el síndic de greuges de Catalunya, el Sr. Ribó, i l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, han obert una investigació d’ofici. Considera que tots aquests arguments són suficients per retirar aquest apartat. Es mostra sorprès pel silenci del govern municipal en relació amb aquest tema, ignora si li dóna suport o l’entén i avala. Manifesta que els dóna l’oportunitat de trencar aquest silenci i espera que sigui acceptant el prec. El Sr. Forn lamenta respondre al Sr. Mestre que no instaran el Govern de la Generalitat ha retirar aquest apartat web, atès que comparteix que cal utilitzar tots els mitjans que estiguin al seu abast, i siguin legals, per lluitar contra la violència urbana. Diu que hom ha citat moltes opinions i que totes són respectables, amb tot, assenyala que aquest apartat està avalat per un informe jurídic de la Generalitat. Considera que si hi ha algú que discrepa de la seva publicació, ha de presentar una denúncia al jutjat, i que ja seran els jutges els que decideixin què cal fer. Opina que és un web útil i argumenta que de les més de seixanta persones que hi surten, la majoria ja estan identificades i han estat imputades. El Sr. Mestre lamenta que el govern municipal no hagi acceptat el prec. Pensa que el conseller Puig hauria d’actuar dins la llei i assenyala que aquesta premissa està diferenciada per una línia molt fina i fàcil de traspassar. Insisteix que aquest apartat web de delació del Departament d’Interior no és legal i que finalment haurà de ser retirat, tal com reitera que demanen moltes institucions. Afegeix que aquesta qüestió ja està en mans d’un jutjat i que, per tant, ja es veurà com es resol. Recorda que en un dels primers debats que han establert en aquesta sessió de la Comissió, insistien en la necessitat de garantir els drets democràtics, tant individuals com col·lectius, des dels poders públics. Apunta que llavors parlaven d’intimidació davant de l’exercici del dret de manifestació, i ara d’aquest web, que creu que des del punt de vista de persones amb coneixement i reconeixement suficient, no és legal. Lamenta de nou que el govern municipal no accepti aquest prec i es mostra convençut que al primer tinent d’alcalde li desagrada tant com a ICV-EUiA aquest apartat web. El Sr. Forn nega que li desagradi aquest apartat web. Repeteix que el considera útil i que així s’ha demostrat amb el nombre de persones que s’han pogut imputar a partir de fotografies obtingudes quan estaven cometent faltes i delictes importants. Assegura que és una eina que permet detenir molts delinqüents. Coincideix que s’ha de complir la llei però diu que no s’ha de parlar de percepcions sinó de legalitat. Diu al Sr. Mestre que si creu que el web és il·legal, presenti una denúncia als jutjats, i es queixa que està obsessionat a plantejar-li preguntes que potser hauria de formular directament el Sr. Puig mitjançant la representació del seu grup al Parlament de Catalunya. Conclou manifestant que aquesta és l’opinió del govern i que si algun jutge determina que l’apartat s’ha de retirar, el Govern de la Generalitat acatarà la decisió, però que si li demana que valori la seva funció, li ha de respondre que el considera un instrument útil. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3031   Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 10. Que el Govern municipal insti a l’Autoritat del Transport Metropolità a habilitar les màquines expenedores de títols de transport públic de la seva xarxa per a la venda de la T-Jove. El Sr. Laporta exposa que, atès que la T-jove és un títol de transport personalitzat per a menors de 25 anys que diu que és vàlid per fer un nombre il·limitat de viatges durant noranta dies consecutius, i atès que actualment es pot adquirir abonant la totalitat de l’import als centres d’atenció a l’usuari de la TMB i a les màquines expenedores dels FGC, presenta aquest prec. El Sr. Forn vol aclarir que la targeta T-jove és un títol per a menors de 25 anys que permet els desplaçaments durant noranta dies en funció de la seva validesa. Afegeix que és un títol de transport personal que s’ha d’acreditar mitjançant el DNI, el NIE o el passaport. Considera que la xarxa de distribució de la targeta és prou àmplia per garantir l’accés als beneficiaris. Explica que es pot adquirir a centres d’atenció al client de TMB, com ara Universitat, Sagrada Família, Sagrera, Sants Estació i Diagonal; a màquines de venda automàtica de la xarxa dels FGC; a màquines de venda automàtica i taquilles de Rodalies de Catalunya; a màquines de venda automàtica de Tramvia Metropolità, estacions d’autobusos i oficines de mobilitat de Barcelona Nord, Granollers, Manresa, Sabadell, Igualada i Terrassa; al Servicaixa i als estancs. Confirma que pel que fa a la xarxa de metro, han considerat més oportú que l’accés a aquesta targeta s’efectuï a través de la venda personalitzada, i no accepta aquest prec perquè entén que la xarxa de venda esmentada és prou àmplia. Malgrat tot, comenta que pot plantejar de nou aquesta petició a TMB, si bé demana que no s’imposi un termini. Insisteix en la facilitat d’accés a aquesta targeta, sobretot tenint en compte que és personalitzada i que, per tant, s’identifica a la targeta amb què es fa la compra. El Sr. Laporta accepta que no s’admeti el prec, això no obstant, no entén per quin motiu aquesta targeta es pot aconseguir a les màquines expenedores dels FGC i no a les de TMB, ni quin criteri s’ha seguit per establir aquesta diferència. Assenyala que el prec no imposa cap termini. El Sr. Forn està disposat a fer la consulta i demanar la motivació d’aquesta decisió, i diu al Sr. Laporta que li donarà una resposta. En qualsevol cas, argumenta que aquesta diferència en l’adquisició de la T-jove, possiblement ve donada pel fet que va destinada únicament a persones menors de 25 anys i que, per tant, no és possible intercanviar-la amb altres persones a les quals no els correspon per edat o situació. Compara la T-jove amb la T-aturat per dir que també es tracta d’una targeta directament vinculada a la persona i a la seva situació, i assenyala que si no hi ha una identificació directa en una oficina, es pot prestar a la utilització fraudulenta. Es compromet a donar resposta al prec. Es dóna per tractat. 11. Que, en un termini de 3 mesos, es presenti a aquesta Comissió un estudi sobre la possible integració tarifària del Bicing al sistema de transport públic, valorant la bonificació dels trajectes que comportin un increment de cota i la reducció de preus per a joves i aturats de llarga durada. El Sr. Laporta llegeix l’enunciat del prec. El Sr. Freixedes pensa que presentar un estudi d’una mesura que no tenen prevista no té gaire sentit, raó per la qual no accepta el prec. Creu que es tracta d’una iniciativa que, en principi, no és dolenta, tenint en compte que sempre s’ha dit que el Bicing forma part del transport públic i que ha de permetre fer l’últim quilòmetre de recorregut d’aquest transport. Argumenta que, actualment, el Bicing es regeix per una altra lògica, que els usuaris estan acostumats a uns abonaments anuals independentment del nombre d’usos que facin del servei. Fa palès que la realitat demostra que un percentatge molt elevat d’utilització del Bicing no té la funció de recórrer l’últim quilòmetre d’un trajecte en transport públic, sinó el 3032 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   trajecte complet. És per això que pensa que si de sobte els usuaris del Bicing haguessin de comprar, per exemple, la T-10 cada vegada que agafessin la bicicleta, a la pràctica no seria una bona solució. El Sr. Laporta valora positivament que, si més no, aquesta proposta pugui ser considerada en el marc d’una mesura i després, si cal, estudiar-la. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 12. Quina afectació té a la ciutat de Barcelona les dades referents a les infraccions penals registrades del primer trimestre de 2012? El Sr. Mestre fa palès que, a l’acta que han aprovat a l’inici d’aquesta sessió, consta que el seu grup va formular una pregunta al tinent d’alcalde sobre la disminució de cotxes patrulla dels Mossos d’Esquadra a la ciutat, i que el Sr. Forn va dir que no en tenia coneixement, que contrastaria aquesta informació i enviaria a tots els grups i per escrit una resposta. Es queixa que no han rebut aquesta resposta i demana que els la facin arribar per escrit. La Sra. Escarp exposa que el mes de maig, el Ministeri de l’Interior va publicar les dades referents a les infraccions penals registrades al territori de l’Estat durant el primer trimestre de l’any, desglossades per províncies i comunitats autònomes. Indica que en aquest document es reflecteix un augment considerable dels homicidis dolosos i assassinats consumats, així com de la delinqüència que hom pot denominar violenta i els robatoris amb violència. Vol saber si el govern compta amb les dades desglossades per població i quin impacte tenen sobre Barcelona. El Sr. Forn confirma que les dades ofertes pel Ministeri són provincials i afirma que disposen de les que fan referència a Barcelona; a continuació en detalla algunes. Comunica que del conjunt de l’activitat policial i de les primeres dades brutes de l’enquesta de victimització, la qual aprofita per dir que presentaran entre juny i juliol, es desprèn que l’evolució de la victimització i de la delinqüència és favorable, és a dir, que tindria lloc una lleugera disminució. Posa en relleu que els fets coneguts per la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, tant delictes com faltes, mantenen la tendència a reduir-se, de manera que l’indicador interanual manté una reducció sostinguda, que durant els primers quatre mesos d’enguany anuncia que és del 4,7% al 4,8% per al conjunt d’infraccions registrades pels cossos policials. Indica que, globalment, la criminalitat continua la tendència de descens que ja van especificar a principis d’any. Posa de manifest que alguna de les tipologies delictives que més havien preocupat la ciutat fins fa poc temps, els furts i els robatoris contra el patrimoni, principalment a les llars, s’han reduït de manera significativa. Declara que, contràriament, les estrebades continuen sent un objectiu prioritari de les accions policials atès el seu comportament a l’alça. En aquest sentit, puntualitza que el primer trimestre del 2012 s’ha produït una reducció del 5,5% en relació amb el primer trimestre del 2011, i que l’indicador interanual, a 31 de març marcava una reducció del 4,8%. Destaca que més d’un 30% de les detencions es produeixen davant de delictes flagrants, fet que diu que demostra una gran disponibilitat i promptitud en la reacció de les dotacions policials i uniformades. Constata la millora aconseguida en relació amb la cooperació entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, la qual diu que permet una gestió més eficient dels recursos policials disponibles. Remarca que els dispositius i operacions conjunts s’han incrementat en més d’un 4%, increment que afirma que es tradueix en un augment del 4,4% de detencions i imputacions. Pel que fa a la vigilància i control de les conductes sotmeses a la Llei orgànica 1/1992, indica que les denúncies derivades de l’augment de controls policials és d’un 6,9%. Conclou expressant que estan treballant en la direcció adequada i que la tasca endegada dóna fruit; amb tot, assenyala que cal constància i determinació per capgirar les tendències, atès que reconeix que la situació encara no és òptima. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3033   La Sra. Escarp entén que el Sr. Forn no compta amb les dades d’infraccions penals registrades a la ciutat de Barcelona, atès que diu que li ha ofert les dades de l’enquesta de victimització dels fets succeïts l’any anterior. El Sr. Forn respon que té les dades d’homicidis, les quals comunica que també s’han reduït. Especifica que malgrat l’augment en l’àmbit provincial, a Barcelona té lloc una disminució. Detalla que durant el primer quadrimestre de l’any 2011 van tenir lloc 6 homicidis, i que en el mateix període d’enguany n’han tingut lloc 5. Puntualitza també que en un d’aquests casos d’homicidi d’enguany van morir tres persones. Calcula que aquest delicte s’ha reduït un 16,5%, i que el decrement del nombre de casos és del 50%, tenint en compte el triple assassinat esmentat. Quant a la resta de dades, comenta que no les té en aquest moment però que les tindrà. La Sra. Escarp demana al Sr. Forn que quan les tingui els les faciliti. Fa palès que ella no ha parlat de dades d’homicidis ni assassinats, perquè entén que sortosament n’hi ha pocs, i que qualsevol fet fa variar molt els percentatges. Argumenta que vol conèixer aquestes dades perquè en les provincials es repeteix la mateixa situació de la qual van parlar el febrer d’enguany, fet que la preocupa. Reconeix que, en conjunt, els delictes i les faltes, així com els danys i els furts, disminueixen, si bé assenyala que, contràriament, s’incrementa notablement allò que el Ministeri defineix com a «delinqüència violenta». Recorda que ja havien tractat aquesta qüestió i que el Sr. Forn havia assumit que tenien un problema en aquest sentit. Celebra que a l’enquesta de victimització es mantingui la tendència a la disminució, que diu que es va iniciar després d’un fatídic 2009, tanmateix, considera que és preocupant que l’increment es doni en els fets violents. Opina que potser de tant posar èmfasi en l’ordre públic s’obliden de la seguretat ciutadana. Afirma que, en termes de seguretat, els fets violents generen molta més percepció d’inseguretat, per la qual cosa els considera preocupants i creu que són un aspecte a tractar en la Junta Local de Seguretat i en l’actuació de Mossos d’Esquadra. El Sr. Forn assegura que l’Ajuntament s’ha de centrar en la convivència perquè és la funció de la Guàrdia Urbana, amb tot, confirma l’augment de fets violents. Explica que el furt és relativament fàcil de preveure perquè està molt concentrat a Ciutat Vella i l’Eixample, i que, en canvi, el robatori amb violència es pot produir a qualsevol lloc de la ciutat i és més difícil de preveure i d’abordar. Insisteix que, en general, les dades són positives, si bé estan lluny de ser les desitjables. Pensa que han de continuar mantenint la tendència a la baixa, la qual espera que es confirmi en l’enquesta de victimització, que apunta que han d’acabar de treballar, i amb les dades d’infraccions penals que té la voluntat de presentar únicament de Barcelona. Es dóna per tractada. 13. Quina és la mitjana d’usos diaris de cadascuna de les estacions del Servei Bicing? Es prega que la informació es lliuri per escrit i s’especifiqui a més del número de parada l’emplaçament i el Districte al que correspon. El Sr. Escudé dóna la pregunta per formulada. El Sr. Forn respon que, a grans trets, la mitjana d’usos d’una estació estàndard de la ciutat se situa al voltant dels 350 usos diaris; les estacions situades a la part més central de l’Eixample se situen al voltant del 800 usos diaris, i les estacions que no estan ubicades en el centre de la ciutat se situen per sota dels 200 usos diaris. El Sr. Escudé presenta aquesta pregunta arran del canvi de dues estacions situades al barri del Besòs que diu que es va produir en base a criteris dels usos. Ignora si aquesta decisió és encertada en termes econòmics, amb tot, considera injust deixar el barri del Besòs sense les seves dues estacions, tal com diu que ja van denunciar alguns ciutadans en una audiència pública. Tenint en compte les dades facilitades de les estacions 140 i 151, amb 150 usos, i les dels sectors no centrals, amb menys de 200 usos, pregunta per quin motiu han retirat precisament aquestes dues estacions del Besòs. El Sr. Forn respon que ambdues estacions han estat traslladades i que estan valorant l’impacte d’aquest canvi. Argumenta que es tracta de dues estacions que 3034 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   compten amb estacions alternatives a l’entorn, per la qual cosa nega que hagin deixat el barri del Besòs sense estacions, atès que n’hi ha d’altres. Afegeix que estan estudiant les mesures complementàries que cal emprendre perquè els pocs usuaris que en feien ús habitualment no es vegin perjudicats quant al servei. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 14. Com valora el Govern municipal l’ocupació de l’espai públic a la plaça de Catalunya? El Sr. Ramírez vol saber com valora el govern l’ocupació de l’espai públic a la plaça de Catalunya amb motiu del primer aniversari del 15M. El Sr. Forn diu que de l’ocupació de plaça Catalunya, iniciada el passat dissabte 12 de maig i finalitzada la nit del 15 de maig, bàsicament en vol remarcar la manca d’incidències. Destaca que tots els actes reivindicatius celebrats a la plaça, o en altres llocs, es van desenvolupar amb plena normalitat i sense cap tipus d’aldarull, fet que creu que és l’única exigència que podia plantejar el govern municipal. Consegüentment, celebra que aquesta qüestió s’hagi resolt sense intervenció de la policia i amb unes afectacions mínimes. En fa una valoració satisfactòria. El Sr. Ramírez exposa que el seu grup té un altre punt de vista, i que més enllà d’una avaluació satisfactòria, veu una actitud de feblesa per part del govern municipal davant d’aquestes mobilitzacions i acampades, atès que pensa que han estat permissius en permetre-les malgrat la manca d’incidents. D’altra banda, entén que s’han de fer complir les ordenances i garantir els drets fonamentals dels ciutadans, com ara el dret a la mobilitat, evitant el conflicte social. Opina que el govern municipal ha perdut una oportunitat per marcar una tendència en la seva forma de governar la ciutat. Creu que corren el risc que cada vegada que hi hagi alguna reivindicació per part d’algun grup, surtin a ocupar l’espai públic com ha passat ara. Així mateix, pensa que també han perdut l’oportunitat de conjugar el dret de manifestació i concentració ciutadana amb el dret de gaudir lliurement de l’espai públic. Creu que el govern municipal hauria d’haver escoltat les peticions d’alguns sectors que diu que han estat perjudicats, com ara el dels comerciants, entre els quals recorda que hi ha la Fundació Barcelona Comerç, la Confederació de Comerç de Catalunya o el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona, que recorda que es van posicionar contraris a aquestes acampades. Assumeix que totes aquestes manifestacions són legítimes, si bé creu que han de ser puntuals i esdevenir compatibles amb el dret dels ciutadans a gaudir de l’espai públic i amb l’activitat comercial, la qual apunta que pateix greus pèrdues amb aquest tipus d’actes. Vol fer palès que l’article 58 de l’Ordenança parla de l’ús impropi de l’espai públic i prohibeix explícitament acampar a les vies i espais públics. Pregunta si en relació amb l’incompliment de l’Ordenança de civisme i convivència ciutadana s’han imposat sancions a algun d’aquests ocupants. El Sr. Forn nega que hagin perdut una oportunitat i assegura que, contràriament, l’han guanyada. Precisament creu que han marcat una tendència a resoldre una situació que pensa que era complicada, conflictiva, i respecte a la qual tenien precedents d’anys anteriors per poder valorar la seva actuació en funció del que succeeix. Afirma que han demostrat, juntament amb el moviment del 15M, que si hi ha una certa entesa dels límits permesos, les iniciatives es desenvolupen amb tranquil·litat per a tothom. Insisteix que el fet que s’hagi pogut desocupar la plaça en quatre dies i que no hagi estat necessari fer ús de la força, va en benefici de tots, fins i tot dels comerciants, a qui assenyala que va explicar quina era l’estratègia i pensa que la gran majoria la van entendre. Argumenta que la gran preocupació dels comerciants no era l’acampada sinó l’excés de manifestacions per determinats carrers de Barcelona, manifestacions que assenyala que es repeteixen molts dissabtes i que alguns comerciants consideren que poden anar en contra de les seves vendes. Explica que el govern ha valorat els pros i els contres i que coneix perfectament el que diu l’Ordenança de convivència, però que malgrat tot, van considerar que aquesta era la millor manera d’actuar per NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3035   no fer més gran un problema que opina que s’ha pogut resoldre amb certa tranquil·litat. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 15. Quina és la valoració del govern municipal del dispositiu policial desplegat durant la celebració de la Cimera del Banc Central Europeu? Tractat conjuntament amb el punt número 3 de l’ordre del dia. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 16. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió de Seguretat i Mobilitat en data 17 de novembre de 2011 amb el contingut següent: La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1.- Instar al Govern municipal a fer complir la prohibició de circulació de vehicles no autoritzats pels carrers del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, més en concret als barris de Sarrià i d’El Putxet-Farró on s’ha aplicat la mesura de retirada de pilones. 2.- Instar al Govern municipal a mantenir la instal·lació de les pilones que existeixen als diferents nuclis antics de la ciutat de Barcelona. En el cas que el Govern prevegi la seva retirada, es presentarà a aquesta Comissió un pla de mobilitat específic per a cadascuna de les pilones que recolzi amb motius tècnics aquesta retirada. El Sr. Escudé es recorda que a la pregunta que ha formulat abans hi havia una segona part en què demanava al regidor que li lliurés la informació per escrit, espera que no hi hagi cap inconvenient. Apunta que el passat 5 de maig, al Plenari del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, el PSC va formular una pregunta sobre el grau de compliment d’una proposició aprovada el novembre passat en aquesta Comissió. Afegeix que el regidor del Districte els va informar que s’ha destinat una patrulla de la Guàrdia Urbana que fa la ronda a peu a Major de Sarrià. Creu que aquesta mesura és del tot ineficient i la titlla de presa de pèl, atès que assegura que de cap de les maneres no pot donar compliment al primer punt de la proposició, el qual recorda que demanava fer complir la prohibició de circulació de vehicles no autoritzats pels carrers del Districte de Sarrià-Sant Gervasi i, més en concret, als barris de Sarrià i del Putxet-Farró, on subratlla que s’ha aplicat la mesura de retirada de pilones. Considera que la tasca que fa la Guàrdia Urbana és del tot correcta, no obstant això, es queixa de la mala solució que el govern municipal ha donat a la proposició. Especifica que si un cotxe arriba a la pilona situada a Major de Sarrià - Vergós i la patrulla es troba a Reina Elisenda, difícilment podrà impedir que el vehicle no autoritzat circuli per aquest carrer. Apunta que té fotos que demostren l’entrada de vehicles no autoritzats en carrers de Sarrià-Sant Gervasi i les mostra als regidors. Pregunta quins controls pretén establir el govern per sancionar les conductes prohibides i quines altres actuacions preveu implantar per donar compliment a la proposició aprovada. El Sr. Freixedes puntualitza que aquesta proposició tenia dues parts. D’una banda, instava el govern municipal a mantenir la instal·lació de pilones existents als diferents nuclis antics de la ciutat i, en cas de retirar-ne alguna, argumentar les raons per les quals es retirava i presentar un pla de mobilitat davant d’aquesta Comissió. Argumenta que com que no s’ha retirat cap pilona, el compliment d’aquesta part és absolut. Indica que la segona part de la proposició sol·licitava fer complir la prohibició de circulació de vehicles no autoritzats als carrers de Sarrià- Sant Gervasi, i manifesta que respecte a aquest punt existeix una diferència de criteri. Comenta que malgrat que el PSC pensi que no s’està complint la proposició, el Districte de Sarrià-Sant Gervasi opina el contrari: que la prohibició s’està fent efectiva. Assenyala que el fet de mantenir dues pilones abaixades no està generant cap mena de problema i que estan actuant de la forma que consideren adequada, 3036 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   mitjançant les unitats territorials de la Guàrdia Urbana, que afirma que són les que tenen la responsabilitat de fer complir aquest tipus de mesures. Consegüentment, fa palès que la valoració del govern d’aquest Districte és plenament positiva. Informa que durant el primer trimestre de l’any, s’han interposat 236 denúncies, gairebé totes per estacionament indegut, i que a la zona de Farró s’han produït 31 denúncies per estacionar en carrer urbanitzat sense voreres i per circular per carrers reservats exclusivament a veïns. Destaca que en aquesta zona s’ha efectuat un gran nombre d’identificacions de conductors que circulen pels carrers de la zona i que tenen la condició de veí, per la qual cosa insisteix que el govern està complint amb la demanda expressada a la proposició esmentada. El Sr. Escudé anuncia que la informació de la qual ell disposa és completament diferent i que les fotografies que ha ensenyat abans en són una prova. Repeteix que difícilment la Guàrdia Urbana pot dur a terme la prohibició de pas dels vehicles si es troben a l’altre extrem del punt on es comet la infracció. Demana que torni a instar el regidor del Districte, que subratlla que és qui té aquesta competència, perquè faci complir veritablement aquesta proposició que creu recordar que va ser aprovada per unanimitat. El Sr. Freixedes indica que tornaran a parlar amb el Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les tretze hores. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3037   Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient Acta de la sessió del dia 17 de maig de 2012, aprovada el dia 21 de juny de 2012 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 17 de maig de 2012, s’hi reuneix la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Joan Puigdollers i Fargas, Jordi Martí i Galbis, Assumpta Escarp Gibert, Carmen Andrés Añón, Eduardo Bolaños Rodríguez, Alberto Villagrasa Gil, Oscar Ramírez Lara, Janet Sanz Cid i Jordi Portabella Calvete, assistits per l’assessor jurídic Sr. Joan Caparrós i Hernández que actua per delegació del Secretari General de la Corporació, i certifica. També hi són presents les Sres. i els Srs.: Albert Civit i Fons, director d’Urbanisme; Manuel Valdés López, director d’Infraestructures; Josep Ramon Ferrer, director d’estratègia de l’Institut Municipal d’Informàtica, i Antoni Sorolla i Edo, delegat d’Habitatge. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Irma Rognoni i Viader, Gabriel Colomé i Garcia i Elsa Blasco Riera. S’obre la sessió a les 16.36 h. El Sr. Carnes anuncia que aplicarà escrupolosament els criteris de límit de temps de les intervencions pel bon ús de tothom. Recorda que per a les mesures de govern i els informes, el govern disposa de 15 minuts i la resta de grups de 10 minuts. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 18 d’abril de 2012, que aprova els Plecs de clàusules i disposa l’obertura del procediment de licitació per a l’adjudicació del contracte per a la conservació i restauració de monuments a la ciutat, per als exercicis 2012- 2013, i per un import d’1.121.293,86 euros. 2. Del gerent municipal, de 18 d’abril de 2012, que aprova els Plecs de clàusules i disposa l’obertura del procediment de licitació per a l’adjudicació del contracte per a la conservació i restauració dels elements ornamentals de la ciutat, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 713.141,64 euros. 3. Del gerent municipal, de 18 d’abril de 2012, que aprova els Plecs de clàusules i disposa l’obertura del procediment de licitació per a l’adjudicació del contracte per a la conservació i restauració del Park Güell, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 490.619,65 euros. 4. Del gerent municipal, de 23 d’abril de 2012, que aprova els Plecs de clàusules i disposa l’obertura del procediment de licitació per a l’adjudicació del contracte per a la conservació del Reial Monestir de Pedralbes, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 484.342,17 euros. 3038 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   5. Del gerent municipal, de 23 d’abril de 2012, que aprova els Plecs de clàusules i disposa l’obertura del procediment de licitació per a l’adjudicació del contracte per a la conservació i reparació dels edificis i instal·lacions artístiques, per als exercicis 2012-2013, i per un import d’1.153.553,37 euros. 6. Del gerent municipal, de 24 d’abril de 2012, que aprova els Plecs de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte per als serveis de limitació i control dels nivells sonors de les festes de la ciutat de Barcelona, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 310.000,00 euros. 7. Del gerent municipal, de 3 de maig de 2012, que aprova els Plecs de condicions i autoritza la despesa del contracte de lloguer i manteniment de tres màquines fotocopiadores a blanc i negre, per als exercicis 2012-2016, i per un import de 18.000,00 euros. 8. Del gerent municipal, de 8 de maig de 2012, que adjudica a SGS Tecnos, SA el contracte relatiu a la direcció d’obra de la senyalització horitzontal, vertical, informativa, urbana i abalisament de seguretat viària, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 220.752,00 euros. Acords de la Comissió de Govern de 9 de maig de 2012: 9. Aprovar els documents següents: el Plec de clàusules administratives particulars i el Plec de prescripcions tècniques i els Annexos. Autoritzar la despesa del contracte núm. 12001076 que té per objecte la neteja de les pintades i grafits, l’eliminació de cartells i la retirada de pancartes de la ciutat de Barcelona, per un import de 7.885.208,68 euros, amb càrrec als pressupostos i partides indicades en el document comptable. Declarar la improcedència de la revisió de preus, a l’empara de l’article 77.2 de la LCSP, ateses les seves característiques. Convocar procediment obert per a la seva adjudicació. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Acords de la Comissió de Govern de 18 d’abril de 2012: 10. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de definició i concreció dels paràmetres edificatoris de l’equipament @ Centre Tecnològic Leitat, al carrer de Pallars, núm. 179-185, promogut per la Fundació Leitat; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 11. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació volumètrica de la parcel·la situada al carrer d’Alt de Gironella, núm. 32, promogut pel Sr. Guillermo Barri Soldevila; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Acords de la Comissió de Govern de 25 d’abril de 2012: 12. Declarar exclosa l’oferta presentada per l’empresa API Movilidad, SA, per incórrer en valors anormals o desproporcionats, de conformitat amb l’article 152 del Text refós de LCSP. Disposar la despesa del contracte núm. 11003895 que té per objecte les obres de manteniment de la senyalització horitzontal, vertical, informativa urbana i abalisament de seguretat viària, 2012-2013 Lot Zona Oest per un import d’1.240.000,00 euros amb càrrec als pressupostos i partides indicades en el document comptable. Modificar la distribució pressupostària de l’anualitat 2012 en el sentit de traslladar la quantitat de 207.000,00 euros a l’anualitat del 2014, per tal d’ajustar-la al termini del present contracte. ADJUDICAR el contracte a Diez y Compañía, SA, amb NIF A28022952, amb una NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3039   baixa sobre els preus unitaris del 29,20%, d’acord amb la seva oferta. Notificar la present resolució als licitadors i publicar-la al perfil del contracte. Requerir l’adjudicatari perquè en el termini màxim de quinze dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d’aquesta resolució, comparegui per formalitzar el contracte. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 13. Declarar excloses les ofertes presentades per les empreses API Movilidad, SA i Diez y Compañía, SA, per incórrer en valors anormals o desproporcionats, de conformitat amb l’article 152 del Text refós de LCSP. Disposar la despesa del contracte núm. 11003896 que té per objecte les obres de manteniment de la senyalització horitzontal, vertical, informativa urbana i abalisament de seguretat viària, 2012-2013 Zona Est per un import d’1.160.000,00 euros amb càrrec als pressuposts i partides indicades en el document comptable. Adjudicar el contracte a Señalizaciones Jica, SA, NIF A59334680, amb una baixa sobre els preus unitaris del 28,45%, d’acord amb la seva oferta. Modificar la distribució pressupostària de l’anualitat 2012 en el sentit de traslladar la quantitat de 193.000,00 euros a l’anualitat del 2014, per tal d’ajustar-la al termini del present contracte. Notificar la present resolució als licitadors i publicar-la al perfil del contracte. Requerir l’adjudicatari perquè en el termini màxim de quinze dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d’aquesta resolució, comparegui per formalitzar el contracte. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 14. Declarar exclosa l’oferta presentada per l’empresa Abolafio Construccions, SL, per incórrer en valors anormals o desproporcionats, de conformitat amb l’article 152 del Text refós de LCSP. Disposar la despesa del contracte núm. 12001587 que té per objecte les connexions per actes cívics 2012-2013 Lot A, per un import de 682.500,00 euros amb càrrec als pressupostos i partides indicades en el document comptable. Adjudicar el contracte a Citelum Iberica SA, NIF A59087361, amb una baixa sobre els preus unitaris del 18,9%, d’acord amb la seva oferta. Modificar la distribució pressupostària de l’anualitat 2012 en el sentit de traslladar la quantitat de 80.000,00 euros a l’anualitat del 2014, per tal d’ajustar-la al termini del present contracte. Notificar la present resolució i publicar-la al perfil del contractant. Requerir l’adjudicatari perquè en el termini màxim de quinze dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d’aquesta resolució, comparegui per formalitzar el contracte. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 15. Declarar exclosa l’oferta presentada per l’empresa Abolafio Construccions, SL, per incórrer en valors anormals o desproporcionats, de conformitat amb l’article 152 del Text refós de LCSP. Disposar la despesa del contracte núm. 12001588 que té per objecte les connexions per actes cívics 2012-2013 Lot B per un import de 560.000,00 euros amb càrrec als pressupostos i partides indicades en el document comptable. Adjudicar el contracte a Sociedad Esp. Const. Elect., SA, NIF A08001182, amb una baixa sobre els preus unitaris del 18,25%, d’acord amb la seva oferta. Modificar la distribució pressupostària de l’anualitat 2012 en el sentit de traslladar la quantitat de 55.000,00 euros a l’anualitat del 2014, per tal d’ajustar-la al termini del present contracte. Notificar la present resolució als licitadors i publicar-la al perfil del contractant. Requerir l’adjudicatari perquè en el termini màxim de quinze dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d’aquesta resolució, comparegui per formalitzar el contracte. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 16. Declarar exclosa l’oferta presentada per l’empresa Abolafio Construccions, SL, per incórrer en valors anormals o desproporcionats, de conformitat amb l’article 152 del Text refós de LCSP. Disposar la despesa del contracte núm. 12001589 que té per objecte les connexions per actes cívics 2012-2013 Lot C, per un import d’1.068.000,00 euros amb càrrec als pressupostos i partides indicades en el document comptable. Adjudicar el contracte a Imesapi, SA, NIF A28010478, amb una baixa sobre els preus unitaris del 17%, d’acord amb la seva oferta. Modificar la distribució pressupostària de l’anualitat 2012 en el sentit de traslladar 3040 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   la quantitat de 121.500,00 euros a l’anualitat del 2014, per tal d’ajustar-la al termini del present contracte. Notificar la present resolució als licitadors i publicar- la al perfil del contractant. Requerir l’adjudicatari perquè en el termini màxim de quinze dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d’aquesta resolució, comparegui per formalitzar el contracte. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Pla del Verd i de la Biodiversitat. El Sr. Puigdollers exposa que la presentació de la mesura sorgeix a iniciativa del govern municipal, però a més a més està referendada per un acord aprovat a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient del 14 de febrer del 2012. Tot seguit llegeix el text de la proposició, aprovada en la Comissió i presentada per ICV-EUiA: «La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda aprovar, en el termini de sis mesos, el Pla estratègic del verd per a la ciutat de Barcelona. Dotant-lo d’un calendari de desplegament i un pressupost. El pla començarà a desplegar-se el 2013. El pressupost d’aquest any tindrà una partida assignada a aquest concepte. I a partir d’aquest any, també els pressupostos dels anys consecutius que suposin el desplegament del pla.» Destaca que, malgrat que no hagin transcorregut sis mesos i encara no es tramiti l’aprovació del pla, el govern ha cregut oportú presentar un document a partir del qual s’iniciï un procés de negociació amb tots els grups municipals per elaborar un Pla del Verd i de la Biodiversitat consensuat. Constata que el consens entre totes les forces polítiques de l’Ajuntament és fonamental per a l’aprovació d’aquest pla per dos motius: en primer lloc, perquè es tracta d’un pla que ha de regular un tema estratègic per a la ciutat, i, en segon lloc, perquè la intenció del govern és elaborar un pla que especifiqui les accions concretes a dur a terme fins el 2020, però amb horitzó fins el 2050, és a dir, que plantegi com hauria de ser la ciutat l’any 2050 des del punt de vista de la biodiversitat. Comunica que el document de la mesura no estableix ni el calendari ni el pressupost atribuïts al pla, atès que el govern ha considerat que els grups municipals de l’oposició voldran negociar aquests dos aspectes. Explica que el document es basa en dues idees principals. Anuncia que la primera idea és que cal deixar de concebre el verd d’una ciutat com a un conjunt de taques aïllades en el territori i començar a entendre’l com a part de la infraestructura de la ciutat, amb la mateixa importància que té la infraestructura de connectivitat o la viària. En aquest sentit, exposa que el Pla del Verd i de la Biodiversitat transmet que a les ciutats hi ha d’haver una infraestructura verda, amb una sèrie de requeriments i condicions i amb una funcionalitat específica. D’altra banda, manifesta que la segona idea és que a les ciutats hi ha verd no únicament perquè és paisatgísticament atractiu, sinó també perquè la vegetació té una funció molt important en el context de la ciutat i contribueix a dotar-la d’equilibri funcional. Destaca que els vegetals tenen un paper important sobre tots els efectes de la contaminació que es genera en una ciutat i serveixen, per exemple, per absorbir carboni, disminuir la contaminació atmosfèrica, captar la pols, amortir el soroll i netejar l’aigua. Conclou que l’objectiu del pla és regular una infraestructura urbana, la del verd, que ha de contribuir a millorar el funcionament de la ciutat. Informa que el govern farà arribar el pla complet a tots els grups durant els propers dies i que després de l’estiu s’aprovarà formalment el pla consensuat. La Sra. Escarp agraeix la presentació de la mesura i expressa l’acord del seu grup pel que fa a les línies estratègiques i les setanta accions exposades en el document. Entén que es tracta d’un document inicial sobre el qual tots els grups treballaran plegats i definiran els calendaris i els pressupostos que han de regir l’aplicació del pla. Afirma que en un context econòmic complicat és important tenir NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3041   un marc pressupostari perquè si bé l’ambició no ha de tenir límits, les actuacions i la priorització sí que en tenen. Manifesta que des de l’Ajuntament de Barcelona sempre s’ha concebut el verd com un element estructural que s’ha intentat incorporar en tots els mecanismes de planificació i recorda que quan es va debatre la proposició d’ICV-EUiA es va argumentar que Barcelona havia recuperat la seva identitat mediterrània a través del verd. Fa palès que el patrimoni natural de la ciutat s’ha enriquit quantitativament i qualitativament i que el compromís amb la sostenibilitat, la protecció dels espais lliures, la biodiversitat i l’ampliació del verd urbà s’hi ha materialitzat de forma molt clara. Remarca que sense aquest treball previ el govern no hauria pogut presentar aquesta mesura de govern amb la projecció i l’ambició amb què l’han definida. Tot i que comparteix les línies estratègiques i les accions del pla, expressa el seu desacord amb alguns dels mecanismes que s’empren per introduir aquestes línies estratègiques. Critica que, a la introducció del document, es presentin els corredors verds i els espais d’oportunitat com dos conceptes innovadors. Quant als corredors verds, recorda que als anys seixanta Ian McHarg ja els va definir com l’estructura que incorpora els elements naturals dins la pròpia projecció de la ciutat. A continuació, llegeix la definició del concepte de corredor verd de Ian McHarg, publicada a Projectar amb la naturalesa: «On s’integren els processos i els factors biofísics amb els humans a fi i efecte de fonamentar les decisions de planificació i de projecte.» Argumenta, doncs, que no es tracta d’un concepte nou, sinó que sorgeix dels urbanistes i paisatgistes anglosaxons i, a més, ja ha estat incorporat a Barcelona gràcies a la feina feta des de l’Ajuntament durant els darrers anys. Pel que fa als espais d’oportunitat, destaca que el document exposa que fins ara a Barcelona el verd s’ha instal·lat en els espais sobrants i planteja una nova manera d’ubicar el verd: buscant els espais d’oportunitat en comptes de fer servir els espais sobrers. Recorda al govern que els 47 interiors d’illa verds configuren precisament espais d’oportunitat. En aquest sentit, assegura que l’equip de govern anterior va buscar el mecanisme per donar compliment a la idea de Cerdà i, per tant, el verd dels interiors d’illa no és accidental, sinó estructural. Opina que cal continuar treballant en aquest camí, però sense pretendre que s’està produint un canvi paradigma. Apunta que l’únic aspecte realment nou que ha detectat en el document és el llenguatge emprat i demana al govern que doni continuïtat a la línia de treball iniciada en els darrers anys. D’altra banda, considera que tant important és el disseny i la planificació com el manteniment. Finalment, reitera el seu acord amb els objectius exposats al document i insta el govern a iniciar l’elaboració del pla partint de la diagnosi que es va desenvolupar durant el mandat anterior. El Sr. Ramírez agraeix la presentació de la mesura i destaca la importància de preservar i controlar el verd urbà i la biodiversitat com a element fonamental per a una vida de qualitat dins d’un hàbitat que hem de compartir i fer conèixer per promoure la sensibilització i el respecte cap al medi ambient i aconseguir que la ciutadania valori els beneficis de la seva conservació per als humans i la resta d’espècies. Expressa l’acord del seu grup pel que fa a les línies generals del pla elaborat pel govern municipal, si bé opina que no ofereix una visió prou detallada dels objectius que planteja. Afirma, però, que comparteix la idea de tractar la biodiversitat i el verd urbà com una infraestructura nova que serveix per renaturalitzar la ciutat. Destaca que el document no inclou ni el pressupost ni el calendari, si bé sí que concreta que el desplegament inicial del pla serà a partir de l’1 de gener del 2013. Dedueix d’aquesta informació que el grup de treball d’elaboració del pla format per les forces polítiques entrarà en funcionament avui i no es dissoldrà fins a l’1 de gener. Opina que el document, tot i que és un decàleg de bones intencions i de línies generals, hauria d’incloure informació més detallada, com ara els recursos humans i materials que s’invertiran per al seu desplegament, la concreció de cadascuna de les accions proposades, la designació dels responsables de la gestió d’aquestes accions o la previsió del procés de control i de seguiment de l’aplicació del pla. 3042 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Matisa que serà un pla transversal, tant pel que fa a l’àmbit temàtic com des del punt de vista territorial, i que, per tant, requerirà la coordinació i col·laboració entre diverses administracions de l’àrea metropolitana de Barcelona. Respecte a la diagnosi, recorda que la diagnosi de què es parteix va ser fruit d’un procés de participació dut a terme entre els anys 2009 i 2010 i pregunta si abans de posar en marxa el pla s’incorporaran dades actualitzades a la diagnosi existent, que ja té dos anys d’antiguitat. Pel que fa a l’horitzó de l’any 2050, desaprova que el termini d’aplicació del pla sigui tan llarg. Admet que la gestió del verd urbà i la biodiversitat requereix força temps, però opina que el termini proposat pel govern és agosarat i suggereix instrumentalitzar un sistema per dur a terme seguiments puntuals sense establir un horitzó tan llunyà. Conclou que el seu grup resta a l’espera que el govern l’insti a desenvolupar i consensuar el document definitiu del pla. La Sra. Sanz se suma als agraïments per la presentació de la mesura i recorda que la proposició que es va aprovar per unanimitat a instàncies del seu grup reclamava una proposta de Pla estratègic del verd. Explica que l’objectiu del seu grup era fer que el verd esdevingués un element central de la concepció urbanística de l’espai, de manera que el planejament urbanístic incorporés la perspectiva del verd des de bon principi i l’interconnectés amb la resta d’elements de la ciutat. Afirma que el seu grup va insistir en la necessitat de diferenciar la biodiversitat i el verd en dos plans independents, així com també va defensar que el concepte de verd no només fa referència a la flora i la fauna, sinó que també s’ha de concebre com un factor generador de cohesió social en virtut de la relació que manté amb la ciutadania. També sustenta que el concepte de biodiversitat té una entitat pròpia que va molt més enllà dels espais verds, motiu pel qual considera que aplegar tots dos conceptes en un mateix pla implica restar-los rellevància. Tanmateix, fa palès que el govern municipal ha presentat un document inicial al qual es podran incorporar els elements que opina que hi manquen. Destaca, per exemple, que ha trobat a faltar propostes orientades a crear nous horts urbans; una referència a l’elaboració d’una estratègia de comunicació específica de la biodiversitat que inclogui l’organització d’activitats divulgatives dins del marc de la política educativa ambiental; o la previsió de plans específics per fomentar els usos socials dels parcs i altres espais. D’altra banda, recorda que, més enllà del debat formal, el seu grup va reclamar un pressupost inicial associat al pla, que tal com ha dit el Sr. Puigdollers es fixarà en una altra fase. Fa avinent, però, que les línies generals presentades al document i totes les mesures proposades impliquen una veritable inversió. També opina que el govern hauria de concretar quines són les accions concretes que es preveuen per desenvolupar les línies generals del pla. Finalment, expressa la disposició del seu grup per col·laborar en la definició del pla, que considera que hauria de servir per fixar reptes de ciutat a curt, mitjà i llarg termini. El Sr. Portabella valora positivament la mesura, especialment perquè creu que fins i tot quan es tracten temes medioambientals el manteniment de la biodiversitat no sol ser el fil conductor dels debats. Destaca la importància d’aquest manteniment, atès que el funcionament de les xarxes tròfiques té un paper essencial en la vida dels humans i els ecosistemes que habiten. Celebra, doncs, que una mesura de govern tingui l’objectiu de posar en valor la biodiversitat i el pla del verd, si bé constata que el govern no parteix de zero. Agraeix al Sr. Puigdollers que hagi aclarit que el document de la mesura és una estructura bàsica a partir de la qual els grups municipals podran treballar per desenvolupar el pla. Afirma que el seu grup ha entès el text com una aportació ideològica que planteja conceptes clau per a la ciutat sense concretar-ne els detalls. Així doncs, expressa la disposició del seu grup a treballar i suggerir aportacions per tal de concretar les accions que l’Ajuntament desenvoluparà durant els propers anys. Quant al contingut del document, destaca un paràgraf en què s’exposa que la xarxa de corredors verds urbans de Barcelona ha d’estar imbricada a Collserola o NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3043   als espais fluvials del Llobregat i el Besòs. Comenta que les platges i el mar també són un espai a considerar perquè forma part de l’inici i el final d’aquests corredors verds i fins i tot en alguns casos poden ser un element integrat en l’espai terrestre. En aquest sentit, demana que el document incorpori la referència a la possibilitat de relacionar el front marítim amb els corredors verds. D’altra banda, opina que l’elaboració del pla requerirà un treball associat a la planificació urbanística, atès que les transformacions urbanístiques que encara s’han de definir tindran un paper molt important en la gestió de l’espai verd i el manteniment de la biodiversitat. Posa l’exemple dels Tres Turons, un espai en què el verd té un paper rellevant i que prendrà un caràcter o un altre en funció de l’actuació urbanística que s’hi desenvolupi. Afegeix, a tall d’exemple, els casos de Montjuïc, el parc de la Ciutadella i la plaça de les Glòries. Fa notar que hi ha molts aspectes de la quotidianitat urbanística que reforcen o afebleixen la importància del concepte de biodiversitat, és a dir, que les actuacions que es desenvolupen al conjunt de la ciutat reflecteixen el valor que s’atorga a la biodiversitat. Finalment, afirma que el seu grup voldria disposar de més detalls sobre el concepte que té el govern del verd i de la biodiversitat. El Sr. Puigdollers agraeix el to de totes les intervencions i justifica que el pla ha de marcar objectius per al 2050 perquè versa sobre un tema de gran magnitud i transcendència que no es pot concloure en una sola generació. En aquest sentit, aclareix que l’objectiu del pla és definir la Barcelona a què s’aspira de cara a l’any 2050. Quant al comentari de la Sra. Escarp sobre l’escassetat de novetats, respon que fa 150 anys Ildefons Cerdà va escriure un lliure, Teoría general de la urbanización, en què descrivia el que es pretén aplicar ara, al segle XXI, a Barcelona. En aquest sentit, assenyala que el Pla del Verd i de la Biodiversitat recupera els principis bàsics que Cerdà va establir el 1850. Destaca que actualment a Barcelona no hi ha cap corredor verd, atès que un corredor verd, tal com ha fet notar el Sr. Portabella, és un espai estructural i funcional que, a més, ha de tenir una projecció urbanística. Qüestiona que les illes de l’Eixample siguin espais d’oportunitat i opina que són infraestructura verda en el sentit en què ha definit la infraestructura verda al principi de la seva intervenció. Aclareix, però, que els espais d’oportunitat a què fa referència el document de la mesura són les façanes i els terrats. Fent referència al manteniment que ha reclamat la Sra. Escarp i responent a la Sra. Sanz, que ha destacat la importància de la inversió, argumenta que la gestió d’un pla de la biodiversitat no requereix inversió, sinó despesa corrent. Opina que un dels errors històrics de les administracions públiques, i assegura que també fa autocrítica, és el de recórrer a les inversions precipitadament perquè no hi ha hagut la capacitat de fer manteniment. Suggereix que el Pla del Verd i de la Biodiversitat hauria de comptar amb una inversió molt petita i amb una despesa corrent important. En aquest sentit, assenyala que els esforços s’haurien de centrar a trobar els recursos econòmics per fer front a la despesa corrent de manteniment que requereix el pla. Quant al termini, diu al Sr. Ramírez que el febrer es va aprovar un acord que instava el govern a aprovar el pla en el termini de sis mesos, és a dir, abans de l’1 de gener del 2013. Informa, però, que la intenció del govern és poder aprovar el pla de cara a l’octubre del 2012. Sobre la gestió de l’aplicació del pla, exposa que el pla no és responsabilitat exclusiva de la Regidoria de Medi Ambient i Serveis Urbans, sinó de tot l’Ajuntament de Barcelona. Indica que la voluntat del govern és que el pla passi a formar part de l’actuació del conjunt de l’Adminsitració municipal, si bé admet que es tracta d’un objectiu força ambiciós. Diu al Sr. Portabella que el front marítim, format per les platges i el mar, també serà un element fonamental del pla, encara que no hagi quedat reflectit al resum inicial. Finalment, convoca tots els grups a treballar per consensuar el pla definitiu i poder-lo aprovar abans de l’octubre. Es dóna per tractada. 3044 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   c) Informes A la Comissió: 2. Pla d’avaluació i seguiment del servei Barcelona Wifi. El Sr. Vives manifesta que l’informe s’ha posat a disposició de tots els grups. Explica que l’objectiu del Pla d’avaluació i seguiment del servei Barcelona Wifi és dotar l’Ajuntament d’un instrument de raport, és a dir, d’uns indicadors que permetin a l’Administració fer un seguiment del servei. Tot seguit cedeix la paraula al Sr. Ferrer. El Sr. Ferrer exposa que l’informe pretén donar resposta a les consultes relatives al servei Barcelona Wifi expressades pels grups municipals en la darrera sessió de la Comissió. Indica que, en primer lloc, l’informe proposa establir un instrument de raport que permeti fer un seguiment de com evoluciona la xarxa Wifi a la ciutat. Concreta que un dels indicadors de seguiment proporciona dades relatives al nombre d’usuaris de la xarxa Wifi, diferenciant-los entre els usuaris de punts en equipaments interns i els de punts exteriors. Fa palès que cada vegada hi ha més usuaris de la xarxa des de punts exteriors i que, d’acord amb les dades dels indicadors de dispositius, hi ha una tendència creixent de l’ús dels smartphones i les tauletes en detriment del portàtil. Conclou que l’instrument de raport compacta tota la informació rellevant per avaluar el funcionament de la xarxa gràcies a les dades que es recullen a l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) mitjançant els indicadors de seguiment. En segon lloc, manifesta que el següent punt de l’informe fa referència a l’ús que es pot fer de la xarxa des del punt de vista corporatiu. Recorda que una de les consultes dels grups municipals versava sobre la dinamització del servei. Informa que la infraestructura de la xarxa Wifi s’ha posat a disposició del ciutadà com un canal més de finestra i que, per exemple, el ciutadà ha pogut accedir al procés participatiu del PAM mitjançant la xarxa Wifi. D’altra banda, destaca que actualment l’IMI està treballant conjuntament amb els tècnics territorials per impulsar la Taula de Corresponsabilitat Territorial per tal de donar un ús a la infraestructura en funció de cada barri o àmbit territorial de la ciutat. Argumenta que si només es considerés dinamització de la xarxa Wifi des del punt de vista global de ciutat, es desaprofitarien molts possibles usos vinculats a determinats àmbits territorials. En tercer lloc, fa referència a l’enquesta de satisfacció, sobre la qual exposa que, en valors absoluts, qualsevol valoració per sobre del 6,5 revela un bon funcionament de la infraestructura. Amb tot, fa avinent que l’enquesta aporta dades molt més valuoses si es mira de manera relativa, és a dir, atenent a la variació de l’índex de satisfacció any rere any. Precisa que més enllà de l’índex absolut, la dada rellevant és l’índex relatiu, que permet comparar la valoració del 2011 amb la del 2010. En quart lloc, assenyala que els grups municipals van sol·licitar informació sobre la distància que separa la llar d’un ciutadà del seu punt Wifi més proper. Comenta que s’han intentat plasmar gràficament tots els punts Wifi de la ciutat per analitzar quines són les zones que es troben a una distància superior de cinc minuts caminant (300 m) del punt més proper. Fa palès que les oficines de correus estan situades a un màxim de deu minuts caminant de qualsevol ciutadà, i destaca que el criteri de territorialització de la infraestructura Wifi (de cinc minuts) és més restrictiu. Comenta que després de dur a terme aquesta avaluació, caldria analitzar el servei des del punt de vista qualitatiu, i no quantitatiu. Posa l’exemple del parc de la Ciutadella, on els indicadors de seguiment revelen que hi ha molts més usuaris que es connecten a la xarxa que en qualsevol altre punt de la ciutat. Opina que, tenint en compte aquesta informació, potser valdria més la pena abordar l’aspecte qualitatiu i reforçar el servei al parc de la Ciutadella, en comptes de centrar-se exclusivament en els forats que encara no compten amb un punt Wifi. Finalment, indica que l’últim apartat de l’informe fa referència a la canalització dels grans eixos viaris de la ciutat. Explica que després d’analitzar la cobertura de NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3045   les artèries principals de la ciutat s’ha conclòs que la majoria tenen una cobertura substancial. Destaca, però, que hi ha algunes avingudes que no tenen infraestructura, és a dir, en què no hi ha fibra òptica, i, per tant, la seva cobertura suposaria una despesa molt superior a la que pot assumir el plantejament de la xarxa Wifi. D’altra banda, conclou que convindria reforçar la cobertura d’algunes vies emblemàtiques o altament turístiques per millorar la imatge de la ciutat. La Sra. Escarp agraeix la presentació de l’informe, que respon a una proposta del seu grup motivada per la supressió d’alguns punts Wifi de la ciutat. Valora positivament que l’IMI disposi d’aquest instrument d’avaluació i seguiment, que permetrà poder prendre decisions sobre el manteniment o la supressió de punts Wifi de manera justificada. Constata que el pla s’articula en quatre eixos de reflexió: l’eix tècnic, format pels indicadors de seguiment; el social, centrat en la promoció del servei; el qualitatiu, que inclou l’enquesta de satisfacció; i el de planificació, destinat a avaluar i estendre el servei. Considera que l’estructura és correcte i raonable, si bé apunta que potser en el futur caldrà afegir-hi algun bloc més. Quant als indicadors, suggereix dur a terme un seguiment del nombre de megabytes que es transfereixen, per preveure la capacitat que hauria de tenir la xarxa per garantir la velocitat requerida. Entén que la velocitat de la xarxa ha de respectar unes imposicions legals, però opina que valdria la pena comptar amb aquest element de previsió. Sobre la dinamització del servei, demana que no només s’analitzi la difusió de la xarxa, sinó també la creació d’eines TIC en l’entorn. Destaca que, per promoure l’alfabetització digital, s’haurien de generar competències TIC que complementessin l’aposta tecnològica que s’ha fet a la ciutat. Finalment, pel que fa al mapa de la cobertura de la ciutat, fa palès que hi ha àrees que encara no disposen de punts Wifi i opina que la cobertura d’aquestes zones és prioritària al reforç de la infraestructura en les vies principals de la ciutat. El Sr. Bolaños agraeix l’informe i valora positivament els avenços que s’estan duent a terme relatius a la xarxa Wifi. Opina que els temes puntals de la infraestructura són dos: la cobertura de les grans vies de a ciutat, d’una banda, i els punts Wifi ubicats als equipaments dels barris, de l’altra. Respecte als equipaments, demana al govern que posi l’èmfasi a dotar els equipaments de tots els barris de la ciutat de punts Wifi, atès que en alguns equipaments encara no n’hi ha. Defensa que els punts Wifi constitueixen un element de cohesió del barri perquè permeten que tot el veïnat faci ús de les noves tecnologies i destaca que la instal·lació de punts Wifi als equipaments no suposa una gran despesa. Pel que fa a la cobertura de les grans vies, opina que és un tema en el qual cal aprofundir perquè encara que tots els ciutadans tinguin un punt Wifi a menys de cinc minuts de casa seva, segurament no tenen el mapa de cobertura de la ciutat gaire present però sí que saben que des de les grans artèries podran accedir a Internet. D’altra banda, considera que els turistes i els ciutadans d’altres municipis que visiten Barcelona popularitzen l’ús dels punts Wifi en determinades zones de la ciutat. Conclou, doncs, que els dos objectius de millora de la xarxa són: aconseguir que qualsevol persona de qualsevol barri tingui la seguretat que si es dirigeix a un centre cívic o a un casal d’avis podrà accedir a la connexió Wifi amb una bona cobertura, i que el ciutadà sàpiga que encara que desconegui el mapa de cobertura de la ciutat sempre podrà trobar punts Wifi a les grans artèries. Afegeix que aquests dos aspectes proporcionen certesa i seguretat al sistema. La Sra. Sanz se suma als agraïments per la presentació de l’informe i per la voluntat de fer arribar l’evolució del servei Wifi als grups municipals. Destaca que el servei funciona i que rep una bona valoració per part dels ciutadans. Valora positivament que l’IMI hagi incorporat a l’informe l’anàlisi sobre la facilitat d’accés als punts de connexió, és a dir, el recompte dels punts Wifi que es troben a una distància inferior als cinc minuts de cada llar. Considera que, tal com ha fet notar el Sr. Ferrer, caldria passar de l’anàlisi quantitativa a la qualitativa tot creuant, per exemple, les dades dels indicadors de seguiment amb les de la densitat de població per esbrinar quin és el percentatge 3046 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   de la població que té accés a la xarxa Wifi des del seu domicili. També suggereix analitzar les dades en funció del nivell socioeconòmic, és a dir, tenint en compte que hi ha barris com la Bordeta, Sants-Badal, el Carmel, Guinardó, Vilapicina, Torre Llobeta, Horta, Prosperitat o la Verneda que ja compten amb un accés als punts Wifi a més de 300 m i que segurament són barris en què, a causa del nivell socioeconòmic, hi ha més dificultats per accedir a les noves tecnologies i a la connexió a Internet. D’altra banda, assenyala que el seu grup continua trobant a faltar la referència a un criteri més flexible a l’hora de considerar el tancament dels punts Wifi. Recorda que l’informe anterior que va presentar l’IMI establia que hi havia punts d’accés a la xarxa que comptaven amb una mitjana d’entre 10 i 14 usuaris setmanals que s’havien de tancar perquè no arribaven al mínim de 15 usuaris setmanals establert pel govern. Informa que el punt Wifi de la sala d’estudi de la Fontana compta amb 14,9 usuaris setmanals i demana que es replantegi el seu tancament. Argumenta que la xarxa hauria de tenir una funció social, és a dir, hauria de servir per evitar la fractura digital i reduir les desigualtats en l’accés a les tecnologies. Assenyala que una ciutat que aposta per la reducció de les desigualtats és una ciutat intel·ligent, motiu pel qual demana al govern que encamini la xarxa Wifi en aquesta direcció i que en comptes d’apostar per donar cobertura, per exemple, a les grans vies del centre, apostin per dotar de cobertura els barris, els parcs i els equipaments que més ho necessiten. Creu que cal dissenyar un programa específic per fer front a la fractura digital i que Barcelona ha de ser la capital del mòbil de tots els ciutadans, i no únicament d’uns quants. En quest sentit, reivindica que tota la ciutadania hauria de tenir accés a la tecnologia, motiu pel qual demana que en determinats barris es complementi el servei gratuït a Internet als equipaments amb la presència d’ordinadors públics. Conclou que la xarxa Wifi és una bona eina que funciona adequadament, però encoratja tots els membres de l’Ajuntament a continuar treballant-hi per millorar- la i aconseguir que el servei encara reporti més beneficis al conjunt de la ciutadania. El Sr. Portabella agraeix la presentació de l’informe, que opina que s’ha fet amb celeritat i ha donat resposta a la sol·licitud per part dels grups municipals de seleccionar els indicadors d’avaluació del servei. Creu que el pla proposat ofereix la possibilitat de fer un seguiment acurat de l’evolució de la xarxa Wifi de la ciutat. Expressa el seu acord amb el Sr. Ferrer sobre la necessitat de reforçar la xarxa en aquells punts en què s’hagi detectat un ús més intens, si bé considera que és un error prioritzar l’augment de la cobertura en certes zones per davant de la dotació de cobertura de les àrees que encara no compten amb punts Wifi. Argumenta que, certament, s’ha de fer un enfocament qualitatiu del servei, però primerament cal garantir que tota la ciutadania gaudeixi de les mateixes condicions, és a dir, que tots els ciutadans tinguin un punt Wifi a a 300 m del seu domicili. Manifesta que aquesta mesura suposarà que alguns punts s’utilitzin menys que d’altres per l’efecte de factors com ara la densitat de població o el nivell d’accés dels ciutadans a les tecnologies. Opina, però, que si s’aprofundís en la diferència entre els uns i els altres es donaria un mal servei a la ciutat. Insisteix que valora positivament la idea de reforçar els punts més utilitzats, però destaca que la finalitat del govern és oferir el mateix tipus de serveis a tots els territoris de la població. Conclou que la igualtat d’oportunitats significa, pel que fa a la xarxa Wifi, que hi hagi cobertura a tot el territori. El Sr. Vives agraeix les intervencions de tots els grups. En primer lloc, comparteix la visió de la Sra. Escarp de dinamitzar i promocionar el servei al mateix temps que s’analitzen les competències TIC gestionades per la població. També creu, tal com han destacat diversos regidors, que cal prioritzar la cobertura total de Wifi a la ciutat. De fet, fa palès que l’informe presenta una anàlisi de la cobertura de la ciutat tant des del punt de vista d’isocrones com des del punt de vista de la distància física, per detectar les àrees buides en què cal actuar. Precisa que aquesta anàlisi servirà per fer una certa racionalització de la xarxa, atès que hi ha llocs en què es concentren una gran quantitat de punts, mentre que a altres indrets no n’hi ha cap. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3047   Quant al comentari del Sr. Bolaños sobre el desconeixement per part de la ciutadania del mapa de punts Wifi de la ciutat, explica que l’Ajuntament ha creat una aplicació per a mòbils anomenada «A prop d’aquí» que serveix per detectar els punts Wifi més propers. D’altra banda, diu a la Sra. Sanz que, efectivament, s’ha decidit recuperar el punt Wifi de la sala d’estudi de la Fontana. Finalment, conclou que la voluntat del govern és continuar millorant el servei amb la col·laboració de tots els grups i fa avinent que en aquest camp les aportacions de tots els ciutadans són especialment benvingudes. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal El Sr. Carnes obre el torn de compareixences i recorda que en aquest àmbit el govern disposa de 10 minuts i els grups municipals de 6. Del Grup Municipal PSC: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d’explicar els acords, les previsions d’inversió i el calendari de les actuacions prioritàries en matèria d’infraestructures a la ciutat de Barcelona que s’hagin determinat en el marc de les reunions de la Comissió Mixta entre l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Foment. Es sol·licita còpia per escrit de la compareixença. El Sr. Vives exposa que la primera reunió de la Comissió Mixta entre l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Foment no es produirà fins al final del mes de maig. Assenyala que de moment només hi ha hagut reunions informals i sense ordre del dia amb l’objectiu de planificar la primera sessió de la Comissió. Informa que alguns dels temes que s’hi tractaran són el Pla de rodalies, l’augment de la seguretat i la capacitat dels túnels de Barcelona, la millora dels sistemes de gestió del trànsit i la millora dels equipaments. Comunica que també es discutiran qüestions relacionades amb el calendari dels accessos ferroviaris a l’aeroport, una obra ja adjudicada que fa mesos que està paralitzada. Pel que fa al camp de l’alta velocitat, anuncia que el seguiment de l’operació Sagrera és fonamental, així com també la connexió del tren d’alta velocitat amb la frontera francesa. Afegeix que també es parlarà sobre les obres de l’estació de Sants i, per tant, sobre la restitució de les places de Joan Peiró i dels Països Catalans. Manifesta que en l’àmbit del ferrocarril, el corredor mediterrani i les mercaderies, les connexions ferroviàries amb la terminal de Hutchinson són fonamentals per al govern. Precisa que l’objectiu a curt termini és garantir l’execució de les obres provisionals i recorda que els primers vaixells que utilitzaran la terminal de Hutchinson arribaran a l’agost, motiu pel qual és fonamental que l’obra estigui acabada. Fa referència a la retirada del servei de la terminal de contenidors del Morrot, que s’ha de produir simultàniament a la posada en servei de la terminal de mercaderies que es construirà a la llera antiga del riu Llobregat. D’altra banda, comunica que el govern és partidari que els apartadors de mercaderies siguin de 750 m. Recorda també que una de les prioritats del govern és la connexió de Barcelona amb el port de Tarragona amb ample de via europeu passant pel nus de Castellbisbal. Destaca que, a més de la xarxa ferroviària, cal tenir present la xarxa viària, que és tan important com la primera. Indica que la prioritat principal de la xarxa viària són els accessos viaris definitius al port, que s’han d’executar simultàniament a l’execució dels ferroviaris, tal com havia planificat el Ministeri durant el mandat anterior. Fent referència al port, explica que l’estudi informatiu relatiu a l’àmbit de responsabilitat estatal de la Ronda Litoral està paralitzat. Comunica que es revisarà l’estudi i recorda que el govern ha dut a terme un treball conjuntament amb el port de Barcelona per presentar una proposta relativa a la Ronda Litoral davant del Ministeri de Foment. 3048 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Finalment, fa palès que en la reunió també hi haurà un punt de l’ordre del dia referent a l’execució del carril bus de la B-23. La Sra. Escarp explica que aquesta sol·licitud de compareixença ve motivada per les declaracions de l’alcalde, efectuades després de reunir-se amb la Sra. Pastor el mes de febrer, segons les quals s’havia acordat convocar una comissió de seguiment mensualment. Agraeix al Sr. Vives que hagi informat que, tot i que han passat tres mesos des que es va acordar la constitució d’aquesta comissió de seguiment, la primera reunió no es produirà fins al final del mes de maig. Fa palès que, entretant, s’han conegut els pressupostos de l’Estat, que estableixen una reducció del 50% en la inversió destinada a la província de Barcelona respecte la de l’any anterior. Destaca, però, que si bé la caiguda mitjana d’inversió a tot arreu és del 47%, a la ciutat de Barcelona és del 67,4%. Assenyala que en el dossier de premsa sobre el document d’anàlisi dels pressupostos, el govern afirmava el següent: «No es dóna continuïtat als accessos ferroviaris de l’aeroport, no queda clara la inversió al corredor mediterrani, no es preveu la connexió ferroviària entre ports de Barcelona i Tarragona, no es concreta cap inversió als accessos definitius viaris.» Recorda que tots els grups polítics van coincidir en l’anàlisi dels pressupostos generals de l’Estat, però opina que el fragment que acaba de llegir reflecteix una valoració negativa de tot el que el Sr. Vives ha manifestat avui en positiu. Agraeix la informació transmesa pel govern, si bé creu que en comptes d’una relació de les infraestructures que la ciutat necessita, el que és rellevant és el grau de prioritat que el govern atorga a cada infraestructura. En aquest sentit, pregunta quines accions es prioritzaran i com es plantejaran les negociacions en el marc de la Comissió Mixta entre l’Ajuntament i el Ministeri de Foment. Finalment, lamenta que la Comissió Mixta encara no s’hagi constituït i que després de la primera entrevista informal entre l’alcalde i la ministra ja s’hagin reduït 40 milions d’euros del contracte programa del transport i 42 milions d’euros de l’acord de rodalies. Conclou que al seu parer les negociacions no han començat amb bon peu. El Sr. Bolaños afirma que el seu grup comparteix els objectius marcats pel Sr. Vives sobre les infraestructures que Barcelona necessita i que depenen de l’Administració general de l’Estat. És a dir, fa palès que el llistat a què ha fet referència el Sr. Vives correspon al que tots els grups municipals defensarien. Ara bé, opina que cal prioritzar les actuacions més necessàries per als propers anys, atès que l’Administració general de l’Estat no pot invertir en totes aquestes infraestructures. Assenyala que per al seu grup el corredor mediterrani i els accessos definitius al port són una prioritat logística i de creixement econòmic, motiu pel qual demana al govern municipal que insti amb exigència tant la Generalitat com el Ministeri de Foment a donar suport a aquest projecte. Conclou que tot allò que reporti un augment en la inversió destinada a Barcelona és una bona notícia. La Sra. Sanz opina, d’acord amb la Sra. Escarp, que el bon enteniment que ha anat desprenent el Sr. Trias després de les diverses trobades amb la ministra de Foment de l’Estat no ha servit per avançar en les inversions que Barcelona necessita. Recorda que després de cada reunió l’alcalde declarava que es treballaria per arribar a un acord, per exemple, sobre el contracte programa per al finançament de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), però que finalment, a pesar de les bones intencions, el resultat de l’acord era negatiu. En aquest sentit, desaprova que el govern municipal expressi aquesta cordialitat i bona entesa amb el Govern de l’Estat tenint en compte la duresa de la realitat. Constata que els pressupostos generals de l’Estat posen de manifest que el PP no té cap intenció de donar cobertura a les necessitats infraestructurals de Barcelona sobre les quals s’havia compromès a intentar trobar solucions. A tall d’exemple, fa avinent que els accessos definitius ferroviaris del port de Barcelona no compten amb cap dotació pressupostària –només hi ha una partida destinada als accessos provisionals–, l’enllaç ferroviari de Barcelona amb l’aeroport del Prat tampoc no apareix en el projecte de pressupostos, a l’ampliació de l’estació de Sants li correspon una partida molt petita i l’estació de la Sagrera només obtindrà NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3049   el mateix pressupost que va obtenir el 2011, una inversió insuficient per tirar endavant la infraestructura. Davant d’aquesta situació, considera que el govern municipal hauria de decidir, en primer lloc, les prioritats de Barcelona i, en segon lloc, quins són els mínims que ha d’exigir davant del Govern de l’Estat per aconseguir satisfer les necessitats de la ciutat. Opina que actualment l’Ajuntament de Barcelona s’està «plegant» tant davant del Govern de la Generalitat com del Govern central, tot acceptant resignadament aquesta manca d’inversions. D’altra banda, diu al Sr. Bolaños que, efectivament, no es pot invertir en tot, però destaca que el PP, a la ciutat de Barcelona, no està invertint res. Conclou que això és inacceptable i insta el govern municipal a determinar quina és la batalla política que vol liderar per canviar aquesta situació. El Sr. Portabella manifesta que el Govern central vigent segueix la mateixa línia dels equips de govern anteriors, que durant moltes dècades han invertit proporcionalment menys a Catalunya en infraestructures que en la resta de l’Estat. Considera que la situació actual de Catalunya és d’ofec absolut perquè d’una banda es fa una avaluació de quines inversions prioritàries es necessiten en infraestructures per intentar sortir de la crisi i, de l’altra, el Govern central no compleix la seva paraula. Opina que davant d’aquesta situació prioritzar no serveix per a res perquè hi ha un problema major: que els acords tancats amb anterioritat no es compleixen. A continuació fa referència a un llistat d’acords incomplerts: la connexió de mercaderies en ample de via europeu amb el Moll del Prat que es va acordar deu anys enrere, el Pla de rodalies, la connexió del tren d’alta velocitat entre Barcelona i Figueres, el corredor mediterrani, el projecte de l’estació de Sants, incloent-hi la cobertura de les vies i l’estació d’autobusos, i l’estació de la Sagrera. Destaca que la paciència s’acaba i creu que ha arribat el moment d’abandonar les bones intencions de buscar acords i de començar a pensar en alternatives per fer front a aquests incompliments. Opina que en l’àmbit de país la solució passa per la defensa del concert econòmic, que permetria fer un pas per resoldre la crisi. Pel que fa a l’àmbit municipal, suggereix generar consens entre les forces polítiques de l’Ajuntament, tal com es va fer en la darrera etapa de l’aprovació de la Carta municipal. Afirma que no té gaires esperances que aquesta proposta fructifiqui, però assegura que no hi veu cap altra alternativa. Expressa el seu acord amb les reivindicacions dels altres grups municipals i afegeix que el Parlament també ha retallat els pressupostos en l’àmbit de cultura. D’altra banda, retreu al govern que totes les reunions que hi ha hagut entre un responsable de l’Ajuntament, com ara l’alcalde, i un mandatari del Govern central han tingut resultats negatius. Considera que la solució no passa per Espanya, però assenyala que fins que Catalunya no disposi de les eines suficients per autogovernar-se, CiU haurà de vertebrar una política que permeti resoldre algun d’aquests problemes. Afegeix que si aquestes solucions no arriben, el país s’arruïnarà a causa de l’espoli fiscal i de la manca d’inversió en les infraestructures que són determinants per generar riquesa i sortir de la crisi. Finalment, conclou que l’estratègia actual s’ha de canviar perquè fins ara només ha servit per aconseguir una disminució de la inversió destinada a Barcelona, i pregunta al govern municipal quina és la nova estratègia que té previst seguir. El Sr. Vives fa palès que el llistat d’infraestructures a què ha fet referència en la seva intervenció és un llistat de mínims, és a dir, de prioritats absolutes. Expressa el seu acord amb la majoria d’intervencions per part dels grups municipals sobre la situació derivada de les relacions de Catalunya amb Espanya. Assegura, però, que la seva obligació és tirar endavant els projectes concrets de la ciutat. Explica que la Comissió Mixta no s’ha convocat fins ara perquè encara no es coneixien els pressupostos i informa que en la primera sessió es tractaran tots els temes a què ha fet referència perquè tots ells són prioritaris. Insisteix que les infraestructures que ha esmentat són les mínimes que la ciutat necessita i recorda que, tal com ha assenyalat el Sr. Portabella, tots aquests projectes són objecte d’acords que fa molts anys que el Govern central està incomplint. Afirma, però, que la negociació en el marc de la Comissió Mixta no podrà resoldre una relació 3050 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   històrica fallida amb Espanya. Conclou, d’acord amb tots els grups, que el document dels pressupostos generals ha estat molt decebedor i es compromet a iniciar una negociació en nom del govern municipal en el marc de la Comissió Mixta. La Sra. Escarp diu al Sr. Vives que cadascú té una posició ideològica diferent sobre les relacions entre Catalunya i Espanya, però destaca que el que és evident és que a les Corts espanyoles CiU ha donat el vot a Espanya en nombroses ocasions. Aclareix, però, que la seva voluntat era cenyir-se únicament a Barcelona. En aquest sentit, demana al govern municipal que denunciï públicament l’espoli que pateix, no únicament Catalunya, sinó concretament la ciutat de Barcelona. Afegeix que no es pot obviar el paper de Barcelona com a motor econòmic tant a Catalunya com a Espanya. D’acord amb el Sr. Vives, afirma que el llistat de temes a tractar a la Comissió Mixta és de màximes prioritats, però li demana al govern municipal que si en el marc de la Comissió Mixta l’alcalde es veu abocat a determinar unes prioritats per a Barcelona, les consensuï prèviament amb la resta dels grups. Sol·licita que en el moment de determinar les inversions prioritàries es busqui l’equilibri territorial dins de la ciutat. Finalment, demana a l’alcalde que mantingui la mateixa actitud que va mostrar el dia que va fer la roda de premsa sobre els pressupostos generals de l’Estat. El Sr. Bolaños espera que el govern municipal arribi a acords amb el Ministeri de Foment sobre el calendari d’inversions per a la ciutat. Fa palès que molts dels incompliments dels acords són responsabilitat de governs anteriors, si bé opina que cal acceptar la situació i mirar cap al futur. Expressa la seva decepció pel que fa a les intervencions d’ICV-EUiA, que quan es refereix al Govern del PP ho fa en termes de «batalla política», mentre que tan sols un any enrere simplement «demanava» al ministeri l’ampliació de l’estació de Sants (un pla aprovat el 2005) o els accessos definitius al port (sobre els quals existeix un estudi informatiu des del 2006). Pel que fa a la intervenció d’UpB, retreu al Sr. Portabella que usi les darreres sessions de la Comissió per parlar d’elefants i per culpar Madrid de tot el que passa. Li recorda que ERC és parcialment responsable de la situació d’ofec de la Generalitat de Catalunya i del deute de més de 40.000 milions d’euros. Acusa el Sr. Portabella de creure’s més llest que ningú i de reiterar que els altres ho fan tot sempre extremadament malament. La Sra. Sanz respon al Sr. Bolaños que tenint en compte la situació en què es troba el PP a la ciutat de Barcelona és normal que intenti justificar allò injustificable, però destaca que per més que ho faci no tindrà més raó. Assenyala que els números reflecteixen que el govern del PP a l’Estat prioritza mantenir els privilegis de la casa reial i promocionar l’amnistia fiscal per davant de la inversió en els accessos ferroviaris a la ciutat de Barcelona. D’altra banda, insta el govern municipal i l’alcalde, tal com ha fet la Sra. Escarp, a exigir amb contundència el que Barcelona necessita tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats. El Sr. Portabella retreu al Sr. Vives que no hagi anunciat una estratègia alternativa de negociació amb el Govern central, atès que la que s’ha seguit fins ara no ha estat satisfactòria. Recorda que quan el Sr. Rodríguez Zapatero va visitar Barcelona en motiu de l’incident de l’esvoranc prop de l’estació de Sants, va declarar que la catenària que va a parar a l’estació de Sants era de l’any 1936 i que a Catalunya ningú no havia invertit en la infraestructura ferroviària de les línies de Sants des de la República. Comenta que aquestes declaracions el van impactar molt perquè significa que fa més de setanta anys que no es canvia la infraestructura ferroviària de catorze línies que arriben a Sants, a pesar de la introducció del tren d’alta velocitat i de totes les previsions acordades. Conclou que hi ha hagut una «no inversió crònica» per part de l’Estat. D’altra banda, indica que després de la primera reunió entre l’Ajuntament i la Sra. Pastor, el govern municipal va transmetre que la ministra havia entès la posició de l’Ajuntament. Afegeix, però, que una setmana després la Sra. Pastor va NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3051   presentar una altra vegada el corredor central a Europa i es va tornar a oblidar de les inversions en el corredor mediterrani. Davant d’aquests resultats, insta el govern municipal a seguir una estratègia de negociació més esperançadora. Finalment, demana al Sr. Bolaños que no faci al·lusions a qüestions personals quan parli de política. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 4. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d’informar de l’estat d’execució dels convenis urbanístics que té l’empresa TELEFONICA a la ciutat de Barcelona. Sol·licitem disposar d’una còpia per escrit de la resposta que es doni en Comissió. El Sr. Bolaños sol·licita informació sobre les peces urbanístiques en desús propietat de Telefònica que hi ha a la ciutat. Recorda que el 2005 es van firmar uns convenis amb l’empresa i que el 2007 es va aprovar una modificació del PGM relativa a aquestes peces urbanístiques. Pregunta al govern municipal si té informació sobre l’estat d’execució dels convenis urbanístics, especialment sobre el calendari previst. El Sr. Vives exposa que entre el 2004 i el 2006 es van signar quatre convenis urbanístics amb Telefònica, dels quals actualment només n’hi ha un de vigent. Informa que aquest conveni es va signar el 23 de novembre del 2005 i establia diverses actuacions en un termini de deu anys, entre les quals destaca el canvi de qualificació de l’edifici Estel i el trasllat de les instal·lacions de l’empresa a la nova torre de Telefònica ubicada a la Diagonal. Afegeix que el conveni també fixa un canvi de qualificació dels edificis de titularitat de Telefònica on hi havia les centrals analògiques que, amb el canvi a les centrals digitals, havien de desaparèixer. Comunica que aquests edificis de Telefònica, situats al carrer Mercaders, a Cinca, a Boada, a Bordeus, al passeig Maragall, a Gran Via, a Sant Antoni Maria Claret, a Marqués de Campo Sagrado i a Alegre de Dalt, havien de passar de la qualificació inicial amb clau 13 a clau 7a (equipaments comunitaris de tipus privat). Informa, però, que el conveni estableix que el canvi de la qualificació s’ha d’efectuar quan Telefònica ho sol·liciti, és a dir, que el canvi no es pot produir a instàncies del govern municipal. Fa palès que durant tots aquests anys el propietari encara no ha sol·licitat el canvi de qualificació. Conclou que el govern ja està mantenint converses amb Telefònica per intentar desbloquejar aquesta situació. El Sr. Bolaños pregunta si ja s’ha produït algun moviment per part de l’empresa per dotar algun dels edificis que ha esmentat el Sr. Vives de l’ús acordat amb l’Ajuntament. Demana al govern que, en cas afirmatiu, ho comuniqui a tots els grups tot especificant el calendari previst. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 5. Que comparegui el responsable del Govern municipal per explicar si el Govern municipal ha estudiat la ubicació del Parlament de Catalunya a la plaça de les Glòries. Sol·licitem que aquesta resposta també sigui lliurada per escrit a la mateixa Comissió. La Sra. Sanz exposa que el 19 de març un diari va publicar que el govern municipal estava estudiant la possibilitat d’ubicar el Parlament de Catalunya a la plaça de les Glòries, una informació que el Sr. Vives va desmentir el mateix dia. Tanmateix, afegeix que el 4 de maig el mateix diari va publicar que la Regidoria d’Hàbitat Urbà havia encarregar a un arquitecte que estudiés l’encaix d’un nou edifici per al Parlament a la plaça de les Glòries. A la vista d’aquestes informacions, demana al Sr. Vives que aclareixi si realment s’està estudiant aquesta possibilitat i pregunta si el govern municipal es va preocupar d’esbrinar qui ho havia filtrat als mitjans de comunicació. 3052 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   El Sr. Vives respon que el govern municipal no ha estudiat la possibilitat d’ubicar el Parlament a Glòries ni té la intenció de fer-ho. D’altra banda, constata que tothom és lliure de publicar el que vulgui, si bé destaca que les informacions poden estar més o menys contrastades. La Sra. Sanz diu que, aleshores, no entén d’on surten les informacions que el Sr. Vives ha desmentit ni tampoc el benefici que obté la persona que sosté tot el contrari. De tota manera, opina que el govern municipal està fixant unes prioritats molt allunyades de l’interès general de la ciutadania. Pel que fa al cas de Glòries, destaca que CiU no ha mantingut el compromís que es va signar el 2007 i que anteposava els interessos del consens veïnal per davant de les propostes partidistes de cada grup polític. Opina que la fortalesa del pacte del 2007 per a Glòries rau en el fet que no és una proposta de cap govern ni de cap partit, sinó que va sorgir del consens dels ciutadans. Considera que el govern municipal hauria de fixar l’ordre de les prioritats en consonància amb les necessitats reals de la ciutadania, mentre que creu que CiU ha demostrat seguir una trajectòria erràtica en aquest sentit, tal com revela el fet d’estudiar la possibilitat d’ubicar el Parlament a Glòries sense que el Parlament ho hagi sol·licitat. Opina que CiU governa de manera poc clara i transparent i adverteix que els embolics d’aquesta mena fan planar el dubte sobre les paraules expressades pels responsables del govern. Argumenta que l’interès del govern pel Blau@Ictínea, la Llosa de Vall d’Hebron, la marina de luxe del Port Vell o la possibilitat d’ubicar el Parlament a Glòries demostra que els interessos privats i personals passen per damunt de les prioritats de la ciutadania. Opina que el nou equip de govern encara no ha construït vincles amb el que passa al carrer, motiu pel qual la ciutadania respon amb contundència davant de les decisions que pren. Creu que l’obligació principal de les administracions hauria de ser fer la política tan transparent i participativa com fos possible i retreu al govern que no hagi estat capaç de reconèixer les informacions publicades a la premsa i d’acceptar les crítiques al projecte. Conclou que si les decisions es prenen connectades als interessos de la ciutadania no hi ha lloc per la opacitat, la desconfiança i la incertesa. En aquest sentit, demana al govern que lideri la gestió democràtica amb la màxima transparència i confiança, pel bé de la democràcia, de les institucions i de la ciutadania en general. La Sra. Escarp manifesta que el que més preocupa el seu grup no és si el govern ha encarregat un estudi extern sobre la possibilitat de traslladar el Parlament a Glòries, sinó dues altres qüestions: com s’ha abordat el tema de Glòries i la imatge institucional i la credibilitat del govern davant de la ciutadania. Destaca que Glòries és tan important per als barris de l’entorn de la plaça com per a tota la ciutat, que no mereix que el govern intenti construir un consens tot trencant un consens anterior i suprimint el valor d’un procés que va tenir com a objectiu tirar endavant un projecte a Glòries. Critica que a l’inici del mandat el govern anunciés, sense consultar-ho a ningú, una revisió del projecte de Glòries amb l’objectiu d’arribar a un consens, quan en realitat estava destruint un consens previ. D’altra banda, també expressa la preocupació del seu grup pel fet que el Sr. Vives convoqués una roda de premsa per desmentir les informacions publicades per un periodista. Destaca que és la primera vegada que veu un tinent d’alcalde justificant-se davant d’un periodista. Afegeix que el fet que al cap d’uns dies el mateix diari publiqués unes imatges del Parlament instal·lat en l’àmbit de Glòries desacredita el govern municipal i també té un efecte negatiu envers el projecte de l’àmbit. Fa al·lusió a les informacions contradictòries que també han anat sorgint sobre el Blau@Ictínea, i recorda que tot i que el Sr. Vives va afirmar que no s’havia encarregat un projecte sobre el Blau@Ictínea, la Sra. Blasco va aportar a la darrera sessió del Plenari un document publicitari amb uns dibuixos del projecte. Afegeix que al programa Valor afegit recentment es va explicar que aquest projecte ja estava en marxa. Diu al Sr. Vives que la frontera entre tenir una idea i treballar en un projecte no és gaire clara i opina que el que s’ha produït respecte el NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3053   Blau@Ictínea potser no és un projecte executiu, però sí la materialització sobre paper d’algunes idees. Finalment, reclama claredat al Sr. Vives que, en tant que tinent d’alcalde de Barcelona també és el seu tinent d’alcalde, i diu que creurà les seves afirmacions perquè si no ho fes ella la resta de la ciutadania tampoc no ho faria. El Sr. Bolaños opina que la idea de traslladar el Parlament de la Ciutadella a Glòries no és adequada. Destaca que potser en un futur es podria plantejar el fet de canviar la ubicació del Parlament a dins de la ciutat, però considera que la situació econòmica actual de moment no ho permet. Conclou que no vol entrar en cap polèmica i que creu en la paraula del Sr. Vives. El Sr. Portabella exposa que el seu grup s’oposaria al canvi d’ubicació del Parlament, atès que considera que actualment es troba en un edifici i un indret adequats. Esmenta el poder simbòlic de l’edifici, que abans servia de magatzem per a les bombes amb què es va bombardejar Barcelona des de la Ciutadella. Recorda que durant el període republicà l’edifici es va reconvertir en el Parlament de Catalunya, motiu pel qual creu que la seu actual no s’hauria de canviar. Opina que la posició del govern sobre si el Parlament ha de canviar d’ubicació no ha quedat nítidament clara. Explica que quan es va produir un acord entre el zoològic i el Parlament de Catalunya per ampliar el Parlament en un terreny del zoològic va sorgir la proposta de traslladar-lo a un altre indret i informa que ja aleshores el seu grup s’hi va oposar. El Sr. Vives aclareix que el govern municipal fa política en funció d’uns objectius i unes planificacions de treball determinats i no pas sobre especulacions publicades als mitjans de comunicació. Diu a la Sra. Sanz que el govern no ha percebut cap resposta contundent per part de la ciutadania envers la seva actuació, si bé sí que creu que la ciutadania va respondre amb contundència deu mesos enrere, quan va fer fora un govern i en va elegir un de nou. Assenyala que tothom pot cometre errors en el planejament d’estratègies determinades, atès que ningú no neix ensenyat. Responent a la sol·licitud de compareixença, reitera que el govern no té cap intenció de traslladar el Parlament de Catalunya. La Sra. Escarp està d’acord amb el Sr. Vives sobre el fet que el govern fa política segons uns objectius, però fa palès que l’alternança és democràcia, és a dir, que l’elecció per part de la ciutadania d’un nou govern forma part de l’exercici democràtic que tots els grups respecten. Aclareix, però, que ella ha volgut centrar el debat en una altra qüestió: la de si Barcelona compta amb un bon govern o no. Assevera que vol tenir la certesa que Barcelona té un bon govern municipal. El Sr. Vives aclareix que ha fet referència a l’alternança de governs per donar resposta al comentari de la Sra. Sanz segons el qual la ciutadania ha tingut una reacció contundent envers el govern municipal. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 6. Que comparegui el responsable municipal de Medi Ambient per tal de donar compte de la participació de l’Ajuntament de Barcelona al simposi sobre ciutats mediterrànies i adaptació al canvi climàtic «The Mediterranean City: A Conference on Climate Change Adaptation», que es celebrarà a Los Angeles els dies 25, 26 i 27 de juny. El Sr. Portabella fa esment a la importància del canvi climàtic tant per a les generacions actuals com per a les generacions futures pel que fa als àmbits econòmic i ambiental. Exposa que aviat tindrà lloc una reunió sobre el canvi climàtic a Rio de Janeiro, anomenada Rio de Janeiro +20, per rememorar la trobada de l’any 1992 i en la qual Espanya participarà per debatre què es pot fer a nivell global per pal·liar els efectes del canvi climàtic. Destaca que el canvi climàtic no afecta de la mateixa manera tots els territoris, ateses les condicions climatològiques i la ubicació de cada territori. Informa que el clima mediterrani es troba en cinc grans àrees geogràfiques arreu del planeta, 3054 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   situades als marges occidentals dels continents i entre el paral·lels 30 i 40, ja sigui de l’hemisferi nord o de l’hemisferi sud. Assenyala que el mes de juny, és a dir, poc abans de la reunió Rio de Janeiro +20, hi haurà una trobada a Los Angeles per parlar del canvi climàtic en les ciutats mediterrànies. Tenint en compte que Barcelona és la capital de la zona mediterrània europea, pregunta si l’Ajuntament té pensat participar en aquest simposi de ciutats mediterrànies i si té previst fer-ho aportant una tesi pròpia. Afirma que el seu grup és partidari que Barcelona tingui una presència en aquesta trobada i que no sigui únicament simbòlica, sinó constituint tesi. El Sr. Vives informa que la conferència que tindrà lloc a Los Angeles els dies 25, 26 i 27 de juny se centrarà bàsicament en l’àmbit regional de Califòrnia i destaca que només hi participaran ponents nord-americans. Recorda que Catalunya sempre ha estat en contacte amb Califòrnia per tractar conjuntament qüestions relatives a l’aigua i conclou que, en aquest sentit, Barcelona es pot sentir perfectament representada per les conclusions que sorgeixin de la relació entre el Dr. Mujeriego i el Dr. Asano. D’altra banda, fa palès que la situació econòmica actual és complexa i que el govern municipal té un ordre de prioritats que, de moment, no inclou l’assistència de Barcelona a aquesta conferència. Finalment, diu als grups municipals que si algú considera que el govern municipal hi hauria d’assistir, intentaran enviar-hi un representant. El Sr. Portabella posa de manifest que el títol de capitalitat no es regala i que si Barcelona pretén ser una ciutat important i ostentar la capitalitat dins de la Mediterrània hauria d’aprofitar l’oportunitat de participar en aquesta conferència. A més, informa que l’alcalde de Tel Aviv hi llegirà una ponència i, per tant, no només hi haurà ponents californians. Recorda que a Barcelona encara s’ha de resoldre la qüestió de la contaminació atmosfèrica, tal com va declarar el Sr. Vives quan va fer la diagnosi de la qualitat de l’aire de la ciutat. Finalment, conclou que l’Ajuntament hauria de tenir una representació a Los Angeles, hi hauria de presentar una tesi pròpia i hauria d’aportar la contemporaneïtat relativa al canvi climàtic a la ciutat, tal com farà l’alcalde de Tel Aviv. La Sra. Escarp coincideix amb el Sr. Portabella pel que fa al manteniment del paper de lideratge de Barcelona, motiu pel qual considera que la ciutat hauria d’estar present en fòrums internacionals. De tota manera, comparteix amb el govern que actualment l’Ajuntament hauria de prioritzar altres accions. Assenyala que existeixen molts altres mecanismes a través dels qual Barcelona pot fer aportacions a la lluita contra el canvi climàtic i fa referència al Consell per la salut de les conques hidrogràfiques i al Council for Watershed Health. Conclou, però, que cal evitar que Barcelona perdi força en el paper de lideratge. La Sra. Sanz constata que en la lluita contra el canvi climàtic les ciutats tenen molt a dir i molt a fer, i assenyala que fins ara la ciutat de Barcelona ha fet un seguiment i ha exercit una pressió per assolir uns acords ambiciosos. Recorda que el 2004 Barcelona va ser la veu de totes les ciutats a la Conferència de les Parts (COP) de Buenos Aires, malgrat que no va tenir un rol assignat pel que fa a les negociacions relatives al canvi climàtic. Afegeix que posteriorment Barcelona va continuar actuant i destaca que l’Ajuntament de Barcelona sempre ha tingut consciència de la seva responsabilitat en els efectes globals de les accions que s’impulsen a la ciutat. Afirma que no disposa de prou informació sobre la conferència de Los Angeles per determinar si Barcelona hi hauria de ser present o no, si bé opina que Barcelona no hauria de deixar de liderar la veu de moltes ciutats que actualment pateixen els greus efectes del canvi climàtic. Recorda que, per aquest motiu, el seu grup va lamentar que l’Ajuntament de Barcelona no tingués presència a la COP de Durban. Finalment, pregunta al govern si preveu assistir a Rio de Janeiro +20. El Sr. Puigdollers indica que si el conjunt dels grups municipals consideren que la presència de Barcelona en aquesta conferència és una prioritat, el govern no té cap inconvenient a enviar-hi un representant de l’Ajuntament. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3055   D’altra banda, diu a la Sra. Sanz que Barcelona sí que serà present a Rio de Janeiro +20. El Sr. Portabella agraeix al Sr. Puigdollers que demani l’opinió als altres grups polítics, però opina que aquesta decisió no l’han de prendre els grups, sinó el govern, que té la responsabilitat de governar. Recorda que en la Comissió d’Hàbitat Urbà del mes d’abril es va aprovar fer un clúster climàtic a Barcelona per posicionar la ciutat internacionalment aprofitant els grups de recerca tan qualificats establerts a la ciutat. Tanmateix, fa palès que davant d’un simposi en què es parla específicament de ciutats mediterrànies i de la seva adaptació al canvi climàtic, el govern no mostra cap interès. Considera que hi ha una contradicció notable entre el fet d’aprovar convertir Barcelona en un clúster climàtic i no assistir a unes jornades específiques sobre la Mediterrània i el canvi climàtic. D’altra banda, destaca que la ciutat de Barcelona ha tingut la paraula en una llarga llista d’esdeveniments relacionats amb el canvi climàtic i fa palès que properament la ciutat acollirà una reunió entorn l’impacte de l’eficiència i l’eficàcia energètica a les ciutats. Finalment, conclou que encara que Rio de Janeiro +20 sigui molt més important, Barcelona tindria molt més a dir al simposi de Los Angeles perquè s’hi debatran qüestions molt més properes a les tesis que l’Ajuntament defensa. La Sra. Sanz insta el govern a decidir què és prioritari per a la ciutat de Barcelona. D’altra banda, recorda que quan el seu grup va sol·licitar al govern que participés a la COP 17 Durban, el Sr. Puigdollers no va sotmetre la proposta a votació popular, com ha fet ara. El Sr. Puigdollers reitera que per al govern municipal assistir a la conferència de Los Angeles no és una prioritat. Quant al comentari de la Sra. Sanz, matisa que ICV-EUiA va fer esment a Durban una vegada ja s’havia produït la conferència i recorda que el govern va respondre que Barcelona no hi va ser present perquè ja es preveia que la trobada seria un fracàs. Destaca que la seva antecessora al càrrec va anar a la conferència de Dinamarca, que va estar marcada per molts problemes. Finalment, conclou que es considera una persona pragmàtica que intenta anar al llocs en què pot aportar alguna solució i no a les reunions on preveu que només hi «escalfaria una cadira». Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 7. Ratificar el Decret d’Alcaldia, de 25 d’abril de 2012, que concedeix a Servei Català de la Salut una bonificació del 70 % (que suposa la bonificació de 91.874,33 €) sobre la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra), respecte a la llicència atorgada el 07/02/2006, pel Primer Tinent d’Alcalde i President de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, per obres de construcció del bloc quirúrgic de l’Hospital de Traumatologia i Rehabilitació de la Ciutat Sanitària de la Vall d’Hebrón de Barcelona, a l’edifici situat al Pg. Vall d’Hebron, 119-129, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2006, epígraf: art. 7.1.a)1. (obres o instal·lacions que s’executin en terrenys qualificats urbanísticament d’equipament) i Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de la instal·lació que resulti de la inspecció final de les obres, i en conseqüència, procedeix declarar l’activitat sanitària - assistencial en el Pg. Vall d’Hebron, 119- 129, d’especial interès o utilitat municipal, pel fet que es poden especificar els beneficis que les referides obres i instal·lacions reporten a la ciutat i que acompleixen una indiscutible funció social. Elevar l’acord de declaració d’interès públic o utilitat municipal i de determinació del percentatge de la bonificació 3056 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   aplicable, a la Alcaldia, per a ratificació del Consell Plenari. I donar trasllat a la Direcció d’Inspecció d’Hisenda, als efectes procedents. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 8. Ratificar el Decret d’Alcaldia que concedeix a Espais Catalunya Inversions Immobiliàries una bonificació del 85% (que suposa la bonificació de 411.474,53 euros, corresponent a 39.737,66 m2), sobre la part de la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra), respecte a la llicència atorgada per resolució de 6 d’abril de 2005, pel Primer Tinent d’Alcalde i President de la Comissió d’Infraestructures i Habitatge, per la construcció de dos edificis per a habitatges de protecció oficial –alguns dels quals es destinen al reallotjament d’afectats– i altres usos, situats a les illes 1 amb front al carrer de Pallars 352-370 i 2 amb front a l’Av. Diagonal 59-77, de la UA13 del PERI Diagonal-Poblenou. Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de la obra. La qualificació definitiva atorgada per la Direcció General de Promoció de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, segons expedient 08-B-00048-07, respecte a la fase 1, resulten 27 habitatges de VPO en règim d’ús de venda especial i lloguer a trenta anys, a la fase 2 resulten 15 habitatges de VPO, en règim d’ús de venda general i respecte a la darrera fase, resulten 39 habitatges de VPO en règim d’ús de preu concertat; declara, en conseqüència, la indicada construcció, d’especial interès i utilitat pública, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2005; eleva l’acord de declaració d’especial interès públic i utilitat municipal i de determinació del percentatge de bonificació a ratificació del Consell Plenari: i dóna trasllat a la Direcció de Serveis de l’Institut Municipal d’Hisenda, els efectes procedents. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 9. Ratificar el Decret d’Alcaldia que concedeix a la Fundació Privada Orfeó Martinenc una bonificació del 65% (que suposa la bonificació de 55.336,29 euros, corresponent a 5.180,60 m2) sobre la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra) respecte a la llicència atorgada a Lunamaya SA, el 13 de setembre de 2005, pel Primer Tinent d’Alcalde i President de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. Actualment la referida llicència ha estat tramesa a la Fundació Privada Orfeó Martinenc per resolució del Tercer Tinent d’Alcalde de 20 de febrer de 2012. La llicència de referència autoritzà la construcció d’un edifici per a activitats de l’Orfeó Martinenc i per a un alberg de joventut, amb tres plantes soterrani per a instal·lacions, magatzems i serveis; plantes baixa, altell, primera i segona, per a l’auditori i dependències de l’Orfeó i espais comunitaris de l’alberg; i un cos alt des de la planta tercera fins la dotzena per a l’alberg, amb el menjador i sales a les plantes tercera i quarta i habitacions a la resta de plantes, a l’edifici situat a l’Av. Meridiana, núm. 97; aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de la instal·lació que resulti de la inspecció final de les obres, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2005, epígraf: article 7.1. (obres o instal·lacions que s’executin en terrenys qualificats urbanísticament d’equipament), i en conseqüència: Declarar les referides obres, destinades a equipament a l’Av. Meridiana, núm. 97, d’especial interès o utilitat municipal, pel fet que es poden especificar els beneficis que reporten a la ciutat i que acompleixen una indiscutible funció social; elevar l’acord de declaració d’interès públic o utilitat municipal i de determinació del percentatge de la bonificació aplicable a l’Alcaldia, per a ratificació del Consell Plenari; i donar trasllat a la Direcció d’Inspecció d’Hisenda, als efectes procedents. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 10. Aprovar la proposta de conveni per a la terminació extrajudicial del recurs contenciós administratiu núm. 113/2009 seguit davant el Jutjat del Contenciós administratiu núm. 3 de Barcelona, interposat per COPCISA, SA contra la desestimació presumpte del recurs de reposició formulat contra l’acord de la NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3057   Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona, en sessió de 21 de maig de 2008, pel qual es van desestimar les reclamacions de l’empresa recurrent relatives a l’import de les obres realitzades en execució del Pla de Millora Integral de l’Espai Públic de la ciutat de Barcelona (2004-2007), lot núm. 1 (contracte núm. 04003013); autoritzar el Tercer Tinent d’Alcalde per a la signatura del conveni; autoritzar i disposar la despesa per un import de 2.944.291,97 €, aplicant-la amb càrrec al pressupost i partida indicats en el corresponent document comptable, a favor de «COPCISA, SA», amb NIF número A-08190696, i reconèixer l’obligació de pagament de l’esmentada quantitat. La Sra. Escarp expressa la reserva de vot del seu grup perquè vol tenir més temps per estudiar l’expedient, atesa la informació que s’hi ha incorporat a última hora. El Sr. Vives afirma que desconeix quins són els documents que s’han aportat a l’expedient a darrera hora. De tota manera, informa que el cas, que és conegut per tothom, és un contenciós entre l’Ajuntament i l’empresa COPCISA que l’Ajuntament ha perdut de manera reiterada. Explica que el govern ha recuperat una estratègia impulsada pel mateix equip jurídic de l’Ajuntament per tal d’estalviar una suma important de diners. Conclou que s’ha assolit una solució que permet a l’Ajuntament sortir mínimament airós del contenciós. El Sr. Civit aclareix que la documentació que s’ha aportat correspon a l’habilitació de la partida i a l’informe favorable de l’interventor. Es dictamina amb el posicionament favorable de CiU i UpB i amb la reserva de vot del PSC, PP i ICV-EUiA. 11. Aprovar inicialment com a ens consorciat, l’acord adoptat per la Junta de Direcció del Consorci del Besòs en data 16 d’abril de 2012, relatiu a l’aprovació de la modificació dels seus estatuts segons consta en l’expedient administratiu annex. Sotmetre aquest acord, juntament amb els estatuts, a informació pública per un termini de trenta dies hàbils. L’acord inicialment esdevindrà definitiu en el cas que no es presentin al·legacions en el període d’informació pública. Encarregar al Consorci del Besòs la gestió de la realització de la publicació conjunta dels anuncis de l’aprovació inicial i definitiva dels Estatuts. Es dictamina amb el posicionament favorable de CiU, PSC i UpB i amb la reserva de vot del PP i ICV-EUiA. 12. Expressar la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona a formar part de l’associació «Red de Ciudades Inteligentes» en procés de constitució i que es proposa regir pels estatuts adjunts a aquest acord; i facultar l’Alcalde per designar-ne els representants municipals. Es dictamina amb el posicionament favorable de CiU i PP, amb la reserva de vot del PSC i ICV-EUiA i amb el posicionament contrari d’UpB. Districte de les Corts 13. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de concreció d’usos de l’illa delimitada per l’avinguda d’Esplugues i els carrers dels Cavallers, de Gonzàlez Tablas i de Carreras, promogut pel Patronato de la Fundación de Nazareth, que incorpora les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord; precisar que el Pla especial urbanístic no efectua cap determinació relativa a la possibilitat de divisió parcel·lària; i determinar que aquest planejament s’aprova definitivament amb les següents prescripcions: a) Els projectes que desenvolupin definitivament els edificis paral·lels als carrers de Cavallers i Carreres hauran de ser analitzats pel Departament de Patrimoni Arquitectònic Històric i Artístic; i b) Les intervencions a plantejar en l’edifici «A» hauran de seguir les determinacions de la fitxa núm. 26 del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona en l’àmbit del Districte de les Corts. 3058 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Es dictamina amb el posicionament favorable de CiU, amb la reserva de vot del PSC, PP i ICV-EUiA i amb l’abstenció d’UpB. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ampliació de l’equipament situat al carrer de les Escoles Pies, núm. 42-46, promogut per la Compañía Santa Teresa de Jesús. Es dictamina amb el posicionament favorable de CiU, PP i UpB i amb la reserva de vot del PSC i ICV-EUiA. Districte de Sant Andreu 15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la concreció del tipus de l’equipament situat al carrer de Sant Adrià, núm. 11-21, d’iniciativa municipal (BIM/SA). Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 16. Concedir al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, de la Generalitat de Catalunya, una bonificació del 70% (que suposa la bonificació de 4.215,99 euros) sobre la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial), respecte a la llicència concedida per resolució del Gerent d’Hàbitat Urbà el 19 de setembre de 2011, per a la instal·lació d’una sala d’actes i grup electrogen a les dependències del Comissionat per Universitats i Recerca, en l’edifici existent situat a la Via Laietana, núm. 2, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2011, epígraf 1/A1 (instal·lacions en edifici qualificat d’equipament administratiu per a serveis de l’Administració Pública), i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de la instal·lació que resulti de la inspecció final de la mateixa, i en conseqüència, procedeix declarar l’activitat de la instal·lació, d’especial interès o utilitat municipal, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social. Elevar l’acord de declaració d’interès públic o utilitat municipal i de determinació de percentatge de bonificació aplicable, a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, per delegació del Plenari del Consell Municipal i donar trasllat a la Direcció de Serveis d’Inspecció d’Hisenda, als efectes procedents. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 17. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal la instal·lació d’un edifici de consultes externes al carrer Rosselló, núm. 161-163 i de conformitat amb l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2009. Concedir a Hospital Clínic i Provincial de Barcelona la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió de la llicència, el 22 de juny de 2009, per a la seva instal·lació; atès que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que el titular de la llicència és una entitat de caràcter públic, la construcció es realitza en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7b) i les obres acompleixen una indiscutible funció d’interès social com és la realitzada per un equipament sanitari-assistencial. Donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3059   El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 18. Denegar a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per comunicació d’obres menors de 20 de març de 2009 atès que no s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança fiscal de 2009, en tant que les obres descrites s’han realitzat en terrenys qualificats de zona de densificació urbana (clau 13E), i no està qualificat per tant urbanísticament com equipament. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 19. Denegar a la Fundació Privada Clínic per a la Recerca Biomèdica la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la comunicació prèvia a l’inici de l’exercici de l’activitat i/o posada en funcionament de les instal·lacions, presentada per la Fundació Privada Clínic per a la Recerca Biomèdica per al desenvolupament de l’activitat i/o instal·lació de «garatge públic de vehicles lleugers» ubicada a la finca del carrer de Rosselló, núm. 149 atès que no s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 de 2011 en tant que l’activitat «garatge públic de vehicles lleugers» no constitueix un equipament comunitari d’acord amb el detall de l’article 212è de les Normes Urbanístiques. Per altra banda, tampoc és aplicable la bonificació del 50% de la quota de l’impost a les instal·lacions destinades a la promoció d’aparcament públic, atès que la instal·lació no s’executa per iniciativa pública sinó per una fundació de caràcter privat. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 20. Denegar a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió de la llicència, el 5 de març de 2010, atès que no s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança fiscal de 2010, en tant que si bé les obres es duen a terme en una parcel·la qualificada d’equipament (clau 7a), i són iniciativa d’una entitat pública, com és l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, l’enderroc de l’edifici no se subsumeix en els supòsits bonificables previstos a l’ordenança fiscal i Donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 21. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat pública de la llicència d’obres atorgada amb caràcter provisional en un primer soterrani existent, per a l’ús docent universitari, que comprèn un nou local, d’uns 705 m2, dins d’un altre més gran amb les obres acabades amb llicència sota núm. expedient 04- 2006LM19847/2, a la finca situada a Av. Diagonal, núm. 647 i de conformitat amb l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2011; concedir a la Universitat Politècnica de Catalunya la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió de la llicència el 16 de maig de 2011, per a la seva construcció; i per tant, essent la quota de 26.905,08 euros la quota resultant, aplicant aquesta bonificació és de 8.071,52 euros atès que s’ajusta a allò establert en l’article 7 de l’esmentada ordenança, en tant que el titular de la llicència és una entitat de caràcter públic i la construcció es realitza en 3060 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   terrenys qualificats d’equipaments i les obres acompleixen una funció social al ser destinades a ús universitari, i atès que la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres ha estat ja pagada per l’interessat, és procedent retornar a la Universitat Politècnica de Barcelona la quantitat de 18.833,56 euros, corresponent al 70% de la quota completa de l’Impost de Construccions, instal·lacions i obres generat per la llicència, que ha estat satisfeta en la seva totalitat, el 14 de febrer de 2011 segons autoliquidació núm. LV-2011-3-03-01025, i donar trasllat d’aquesta resolució a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 22. 1r) Concedir a Fundació Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron una bonificació del 65% (que suposa la bonificació de 19.959,58 euros) sobre la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de la instal·lació) respecte a la llicència atorgada el 21 de novembre 2011 pel Gerent d’Hàbitat Urbà per a les instal·lacions d’un laboratori de recerca a l’edifici situat a Pg. Vall d’Hebron, núm. 119, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2011, epígraf: 1/A/1, (instal·lacions destinades a equipament comunitari sanitari- assistencial) i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de la instal·lació que resulti de la inspecció final de la instal·lació. 2n) Declarar l’activitat sanitària- assistencial en l’edifici situat a Pg. Vall d’Hebron, núm. 119, d’especial interès o utilitat municipal, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social. 3r) Elevar l’acord de declaració d’interès públic o utilitat municipal i de determinació del percentatge de bonificació aplicable a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient per delegació del Plenari del Consell Municipal. Donar trasllat a la Direcció de Serveis Jurídics d’Inspecció d’Hisenda, als efectes procedents. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 23. Concedir al Servei Català de la Salut una bonificació del 70% (que suposa la bonificació de 38.157,10 euros) sobre la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra), respecte a la llicència atorgada el 5 de juliol de 2007, pel Quart Tinent d’Alcalde, per a construir dos edificis modulars provisionals, executats amb elements prefabricats desmuntables, que consten de planta baixa i planta pis i destinats a sales de consultes assistencials i àrees de treball i suport, motivat per les obres de construcció de les noves àrees quirúrgica, crítics i nou nucli de comunicacions vertical, a l’edifici situat al Pg. Vall d’Hebron, núm. 119-129, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2007, epígraf: article 7.1.1.A) a)1. (obres o instal·lacions que s’executin en terrenys qualificats urbanísticament com a equipament ) i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de la instal·lació que resulti de la inspecció final de les obres, i en conseqüència, procedeix declarar l’activitat sanitària-assistencial en el Pg. Vall d’Hebron, núm. 119-129, d’especial interès o utilitat municipal, pel fet que es poden especificar els beneficis que les referides obres i instal·lacions reporten a la ciutat i que acompleixen una indiscutible funció social. Elevar l’acord de declaració d’interès públic o utilitat municipal i de determinació del percentatge de la bonificació aplicable, a la Comissió d’ Habitat Urbà i Medi Ambient. I donar trasllat a la Direcció d’Inspecció d’Hisenda, als efectes procedents. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3061   24. Concedir a Souca, SA, una bonificació del 50% (que suposa una bonificació d’11.263,84 euros corresponent a 945,40 m2), sobre la part corresponent de la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra), respecte a les obres de construcció d’un edifici de protecció oficial, plurifamiliar aïllat, que consta de dues plantes soterrani, planta baixa i quatre plantes pis, per a ús d’aparcament, oficines, habitatges lliures i habitatges de protecció oficial, al carrer Escultor Ordoñez, núm. 97-117, amb relació a la llicència d’obres atorgada per resolució del Quart Tinent d’Alcalde de 26 de novembre de 2009, i en conseqüència, procedeix declarar la indicada construcció, d’especial interès i utilitat pública, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2009, epígraf: 2 (habitatge de protecció oficial), i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. Elevar l’acord de declaració d’especial interès públic i utilitat municipal i de determinació del percentatge de bonificació aplicable a la Comissió d’Habitat Urbà i Medi Ambient. Donar trasllat a la Direcció de Serveis d’Hisenda als efectes procedents. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 25. Concedir a Projecte Habitat 2000, SCCL, una bonificació del 45% (que suposa la bonificació de 20.064,89 euros, corresponent a 2.129,25 m2), sobre la part corresponent de la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra), respecte a les obres de construcció d’un edifici de protecció oficial, de 15 habitatges en règim de venda general, i una bonificació del 90% (que suposa la bonificació de 13.376,59 euros, corresponent a 709,75 m2), sobre la part corresponent de la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra), respecte a les obres de construcció de 5 habitatges en règim de lloguer general, al carrer Ciutat de Granada, núm. 44, generada per la concessió de la llicència d’obres per resolució del Tercer Tinent d’Alcalde de 25 de novembre de 2011, i en conseqüència, procedeix declarar la indicada construcció, d’especial interès i utilitat pública, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2011, epígraf A.3, a.2 / a.1), (bonificació del 45% de la quota per a la construcció de 15 habitatges en règim de venda, i bonificació del 90% de la quota per a la construcció de 5 habitatges en règim de lloguer), i aplicar els mateixos tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. Elevar l’acord de declaració d’especial interès públic i utilitat municipal i de determinació dels percentatges de bonificació aplicables a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, per delegació del Plenari del Consell Municipal. Donar trasllat a la Direcció d’Inspecció d’Hisenda, als efectes procedents. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 26. 1r) Concedir a la Societat Urbanística Metropolitana Rehabilitació i Gestió SA (REGESA) una bonificació del 90% (que suposa la bonificació de 25.307,21 euros, corresponent a 1.789,39 m2) sobre la quota inicial de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra) respecte a la llicència atorgada a REGESA el 24 de juliol de 2008 pel Quart Tinent d’Alcalde. La llicència de referència autoritza la construcció d’un edifici d’habitatges de reallotjament composat d’una planta soterrani destinada a aparcament, planta baixa destinada a local comercial i quatre plantes pis destinades a habitatge amb protecció oficial, amb un total de 12 habitatges de protecció oficial, 1 local comercial, 10 trasters i 10 places d’aparcament per a cotxes, amb emplaçament al 3062 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   carrer Perelló, núm. 48-50 de la nostra ciutat. 2n) Declarar les referides obres, destinades a habitatge amb protecció oficial, d’especial interès o utilitat municipal, pel fet que es poden especificar els beneficis que reporten a la ciutat i que acompleixen una indiscutible funció social. 3r) Elevar l’acord de declaració d’interès públic o utilitat municipal i de determinació del percentatge de la bonificació aplicable a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa l’abstenció del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 27. 1r) Concedir a Projecte Habitat 2000 SCCL una bonificació del 45% (que suposa la bonificació d’11.001,05 euros, corresponent a 1.276,01 m2), sobre la part corresponent de la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra), respecte a les obres de construcció d’un edifici de protecció oficial, d’11 habitatges amb protecció oficial en règim d’ús de venda general. Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de la obra. 2n) Concedir a Projecte Habitat 2000 SCCL una bonificació del 90% (que suposa la bonificació de 10.000,95 euros, corresponent a 580,01 m2), sobre la part corresponent de la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra), respecte a les obres de construcció d’un edifici de protecció oficial, de 5 habitatges amb protecció oficial en règim d’ús de lloguer a vint-i-cinc anys, al carrer Bolívia, núm. 202-204 generada per la concessió de la llicència d’obres per resolució de la regidora d’Urbanisme de 16 de novembre de 2010. Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. 3r) Declarar, en conseqüència, la indicada construcció, d’especial interès i utilitat pública, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2010, epígraf A3) a.2 i a.1. 4t) Elevar l’acord de declaració d’especial interès públic i utilitat municipal i de determinació dels percentatges de bonificació aplicable a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, per delegació del Plenari del Consell Municipal. Donar trasllat a la Direcció de Serveis Jurídics de l’IMH els efectes procedents. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Districte de les Corts 28. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla General Metropolità per a la regulació de l’equipament situat a l’àmbit dels carrers de Novell, dels Comtes de Bell-lloc i d’Evarist Arnús, d’iniciativa municipal (BIMSA); i exposar-la al públic pel termini d’un mes. El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu grup, malgrat que opina que s’hauria de fer una reflexió sobre la redistribució del verd que fixa la modificació. Fa palès que tot i que es manté una superfície de verd, la modificació implica una pèrdua de la qualitat d’aquest espai verd. Demana, doncs, que es busqui una nova distribució del verd que sigui més útil. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa l’abstenció del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 29. Suspendre, de conformitat amb l’article 73.1 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i de conformitat amb les determinacions de l’informe de la Direcció de Planejament, que consta a NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3063   l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord, la tramitació de plans urbanístics derivats i de projectes de gestió urbanística i d’urbanització, així com l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys; d’instal·lació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en el àmbit del Sector Nord-Oest de Pedralbes, delimitat i grafiat en el plànol que figura a l’expedient elaborat de conformitat amb el punt 3 de l’esmentat article; precisar que aquesta suspensió es fa amb la finalitat de procedir als estudis previs a la tramitació d’una Modificació del Pla General Metropolità a l’àmbit de referència; determinar, a l’empar de l’article 74.1 de l’esmentat text legal, que el termini de la suspensió serà d’un any, que començarà a comptar des de l’endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona d’aquest acord; i publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu grup, però matisa que ho fa críticament perquè considera que hi ha molts detalls que s’han d’acabar d’afinar. Recorda que el seu grup va acceptar suprimir de la proposta que es decretés una suspensió de llicències amb el compromís que el govern fes les gestions necessàries per abordar aquesta situació. Conclou que el govern no ha dut a terme aquestes gestions i l’insta a complir l’acord. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa l’abstenció del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Districte de Sant Martí 30. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla General Metropolità per a la concreció d’alineacions als carrers de Joncar i de Ramon Turró, entre els carrers de Marià Aguiló i dels Castanys, d’iniciativa municipal; i exposar-la al públic pel termini d’un mes. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 31. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: 1. Que el govern presenti en un termini de 6 mesos per a la seva aprovació inicial un pla urbanístic a l’àmbit del Raval Sud, amb l’objectiu de millorar la relació transversal entre l’avinguda Paral·lel, l’avinguda Drassanes i el carrer de l’Est, mitjançant una nova configuració més eficient dels espais públics d’aquest àmbit, especialment amb l’obertura de l’illa delimitada pels carrers de l’Om, Arc del Teatre, Nou de la Rambla i Av. Drassanes. 2. Que es doni compliment al conveni signat entre l’Ajuntament i l’INCASOL referent a l’actuació als habitatges del carrer de l’Om. La Sra. Escarp comunica que el seu grup ha introduït una modificació en el text que posteriorment ha tornat a esmenar. Pel que fa al sentit de la proposició, explica que s’emmarca en el compromís de l’Ajuntament amb la millora de Ciutat Vella i, sobretot, del barri del Raval Sud. Assenyala que la proposició fa referència a un àmbit, el de l’illa delimitada per 3064 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   l’avinguda Drassanes i els carrers Nou de la Rambla, Om i Arc del Teatre, que va ser objecte d’estudi per part d’un grup de treball del Districte que va comptar amb la col·laboració de l’Incasòl i d’altres experts l’any 2007-2008. Exposa que aleshores es va detectar la necessitat i la conveniència d’intervenir en aquest espai. Precisa que aquesta intervenció ha d’incloure mesures de millora de la convivència per dignificar els espais col·lectius, però també un tractament de tot l’espai públic, dels equipaments i dels edificis existents. Informa que l’illa, de 133 habitatges, es va traspassar a l’Incasòl durant els anys vuitanta i va servir per reallotjar les persones afectades per les actuacions del programa de l’àrea de Ciutat Vella, entre les quals s’incloïa la creació de la rambla del Raval. Destaca que algunes de les persones que viuen als habitatges d’aquesta illa són afectats de les expropiacions de Sant Ramon i Sant Honorat. Explica que més endavant es va signar un conveni amb l’Incasòl per dignificar el parc d’habitatges i es va pactar que l’Ajuntament tiraria endavant el planejament necessari per millorar, no només l’habitatge, sinó tot els aspectes referents a l’ordenació de l’espai. Precisa que l’objectiu del planejament havia de ser obrir l’interior de l’illa a la resta de la trama urbana cap al carrer de l’Est. Assegura que es tracta d’una aposta per millorar el teixit urbà i fa palès que es van realitzar una sèrie de treballs al respecte que no es van poder aprovar. Sol·licita al govern que, en un termini de sis mesos, presenti el pla d’actuació sobre aquest espai en l’àmbit del Raval Sud, que posteriorment podrà derivar o no en un planejament. El Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del seu grup a la proposició i destaca que aquest conjunt d’habitatges arrosseguen una problemàtica que és responsabilitat tant de la Generalitat com de l’Ajuntament, que van trigar més de vint anys a inscriure l’edificació al Registre de la Propietat i, consegüentment, els propietaris no van disposar de les escriptures fins fa dos anys. Celebra que gràcies a la gestió de la Sra. Itziar González finalment els veïns tinguin les escriptures i ja puguin gestionar la seva propietat legalment. Fa palès que al llarg dels anys en aquest parc d’habitatges hi ha hagut unitats buides, algunes de les quals es van ocupar il·legalment, cosa que va provocar problemes de convivència i de venta de drogues. Afegeix que la manca de separació entre els edificis ha convertit aquest espai en una via de fuga per a persones que han comès delictes, que entren per una finca i surten per una altra. D’altra banda, fa avinent que també hi ha un aparcament que fa gairebé vint anys que està pràcticament buit. Conclou que tots aquests aspectes han perjudicat els veïns que viuen en aquestes finques i als entorns de forma legal. Així doncs, opina que és convenient oxigenar aquesta part del barri que arrossega un problema de mala gestió heretada. Informa que la regidora Itziar González ja va exposar el projecte i que el PP ha insistit molt, en el marc del Districte, en la necessitat d’aportar una solució per a aquest espai. Apunta que l’aprovació d’aquest projecte urbanístic suposa un pressupost econòmic important i creu que l’execució immediata del planejament no és una prioritat. Tanmateix, considera que es podria començar a treballar per aprovar inicialment un pla urbanístic en un termini de sis mesos i mostrar als veïns del Raval Sud quin serà el futur d’aquesta part del barri actualment tan degradada. Reitera el suport del seu grup a la proposició, però fa palès que les responsabilitats de la mala gestió d’aquest espai no es poden oblidar. La Sra. Sanz expressa el vot favorable del seu grup a la proposició, atès que considera que la transformació d’aquest àmbit és absolutament necessària. Opina que les prioritats urbanístiques de la ciutat s’haurien de centrar a millorar les condicions de vida de la ciutadania, especialment en un entorn com aquest, subjecte a una situació de marginalitat. Recorda que durant l’any 2007-2008 el Districte de Ciutat Vella va acordar amb l’Incasòl executar una actuació que tenia l’objectiu de dignificar el parc d’habitatges socials i racionalitzar l’emplaçament dels serveis i la distribució de l’espai d’ús públic. Valora positivament aquest projecte i fa palès que l’enderroc de part dels pisos permetria allargar el carrer Sant Bertran fins l’avinguda de Drassanes, de manera que Drassanes i Paral·lel obtindrien una nova unió. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3065   Tanmateix, opina que el govern municipal hauria de prestar especial atenció al procés de reallotjament dels veïns afectats per aquest enderrocament. D’altra banda, destaca que l’edifici del carrer Om suposa una barrera que al llarg dels anys ha generat molts problemes en l’entorn i creu que Paral·lel i la rambla del Raval també necessiten una millor connexió. Conclou que aquest projecte planteja una acció urbanística en una àrea socialment complexa i constata que les accions urbanístiques s’han de complementar amb accions socials perquè no es torni a repetir la situació del carrer Robadors. El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu grup a la proposició, ja que opina que el Raval Sud s’ha de replantejar urbanísticament. Recorda que el 2009 el seu grup va presentar un prec sobre la redefinició d’aquest espai al qual la regidora va respondre que es faria una modificació del planejament entorn de l’illa que encara no s’ha desenvolupat. Opina que aquest àmbit del Raval Sud requereix una transformació que millori la connexió d’una zona en què conflueixen tres districtes i que tradicionalment ha tingut una enorme activitat. Creu que s’ha d’aprofitar aquesta oportunitat per anar transformant peces i canviar la dinàmica del Raval Sud. El Sr. Vives expressa el suport del govern a la proposició i agraeix la predisposició del PSC a modificar-ne el redactat. Indica que la gestió del govern durant els darrers mesos reflecteix la seva voluntat d’actuar en aquest àmbit tan complex tot seguint criteris, no purament urbanístics, sinó de caire social. És a dir, considera que l’urbanisme i l’arquitectura han de posar-se al servei de les necessitats socials. Quant al comentari del Sr. Villagrasa sobre la gestió heretada, apunta que l’edifici no és una herència de l’Ajuntament i la Generalitat, sinó que es remunta a una herència anterior del Instituto Público de la Vivienda. En aquest sentit, destaca que la gestió de les finques ha estat molt complicada al llarg dels anys. Informa que el govern ha demanat a la Sra. Escarp que la proposició fes referència a un pla d’actuació, i no pas a un planejament, i conclou que cal fer permeable l’edifici del carrer Om així com dur a terme altres actuacions en els habitatges per resoldre la problemàtica social del Raval Sud. La Sra. Escarp agraeix el vot favorable de tots els grups i recorda que l’edifici va ser mereixedor d’un Premi FAD. Destaca, però, que no és un edifici adequat per a l’àmbit del Raval Sud ni per al reallotjament d’afectats urbanístics. Fa notar que a l’altra banda de l’avinguda Drassanes hi ha l’espai de l’antiga caserna de Bombers, que es va traslladar perquè el planejament del carrer Om comptés amb un espai qualificat d’A7/6 just al davant. Demana que al llarg dels propers sis mesos es desenvolupi el pla d’actuació i que el procés no s’allargui més, especialment perquè hi ha veïns que conviuen amb habitatges inhabilitats per evitar l’ocupació que poden generar problemes de seguretat i salubritat. Finalment, diu al Sr. Villagrasa que la història del Raval és molt llarga i que s’hi han fet moltes intervencions. Destaca que hi ha hagut herències i treballs d’ajuntaments democràtics, i recorda que la Sra. Itziar González formava part del PSC i, per tant, també és coresponsable de totes les actuacions realitzades a Ciutat Vella. El Sr. Villagrasa aclareix a la Sra. Escarp que en la seva primera intervenció ja ha afirmat que gràcies a la Sra. Itziar González es va desbloquejar una situació absurda en virtut de la qual no hi havia una prova documental de l’existència d’un edifici que sí que existia físicament. Destaca que aquesta situació va durar més de vint anys i pregunta al PSC per què no la va solucionar abans que ho fes, fa dos anys i mig, la Sra. Itziar González. D’altra banda, assenyala que, amb independència de l’origen de l’edifici, la Generalitat i l’Ajuntament gestiona aquestes finques des de fa més de vint anys. Opina que els premis FAD no s’atorguen encertadament, atès que l’edifici del carrer Om sembla més aviat un pati de presó que no pas un bloc d’habitatges. Finalment, expressa el seu acord amb el Sr. Vives pel que fa a la necessitat de desenvolupar un planejament urbanístic amb contingut social. Afegeix, però, que caldria aplicar el concepte de seguretat en la transformació urbanística, atès que 3066 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   aquest parc d’habitatges presenta molts problemes de convivència i de manca de seguretat. La Sra. Escarp respon al Sr. Villagrasa que els criteris estètics han canviat molt des del 1980, motiu pel qual opina que no s’hauria de qüestionar la resolució dels premis FAD. D’altra banda, insisteix que cal tenir en compte la ubicació de l’edifici i totes les coses que han anat passant al barri del Raval. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Que el govern presenti en un termini de 6 mesos un pla d’actuació a l’àmbit del Raval Sud, amb l’objectiu de millorar la relació transversal entre l’av. Paral·lel, l’av. Drassanes i el carrer de l’Est, mitjançant una nova configuració més eficient dels espais públics d’aquest àmbit, especialment amb l’obertura de l’illa delimitada pels carrers de l’Om, Arc del Teatre, Nou de la Rambla i av. Drassanes. El pla haurà de preveure les actuacions necessàries en matèria d’habitatge per fer front als reallotjaments i a la millora dels habitatges existents que s’escaigui. Del Grup Municipal PP: 32. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar al Govern municipal a l’aprovació d’un Pla Estratègic per als barris de Vallvidrera-Les Planes (Mas Sauró, Mas Guimbau i El Rectoret) que inclogui, entre d’altres, l’execució del Pla Parcial del sector Les Planes, al Districte de Sarrià-Sant Gervasi, la dotació de serveis, infraestructures, urbanitzacions, aparcaments, dinamització comercial i equipaments, en un termini de sis mesos. Aquest Pla haurà d’incloure una memòria que asseguri una dotació econòmica suficient per a desenvolupar el pla. El Sr. Bolaños exposa que l’objectiu de la proposició, que ha estat transaccionada, és resoldre un dels problemes pendents a la ciutat des de fa anys: el sector de les Planes i el pla parcial que es va aprovar el 1980 i que encara no s’ha executat. Informa que actualment s’han generat un seguit de problemes associats a la manca de previsió urbanística i d’inversió en aquesta zona i a la inseguretat jurídica. La Sra. Escarp expressa el vot favorable del seu grup a la proposició. Recorda que en aquest àmbit es va dur a terme una urbanització il·legal, reconeguda pel PGM, i que posteriorment, el 1980, l’àmbit va ser objecte d’un Pla parcial d’ordenació i d’un Programa d’actuació urbanística. Afegeix que també s’hi han executat infraestructures viàries i ferroviàries i que, més tard, el parc de Collserola va ser declarat parc natural. En aquest sentit, fa palès que hi ha molta feina feta, si bé precisa que encara hi ha moltes coses a fer. Constata que hi ha una part important del Pla parcial d’ordenació que ja està gairebé executada i opina que s’ha d’analitzar què cal modificar, però també recollir el treball desenvolupat durant el mandat anterior i la participació de les tres associacions de veïns de la zona. Finalment, conclou que l’últim planejament sobre l’àmbit de Vallvidrera-les Planes és de l’any 1980 i fa palès que des d’aleshores les coses han canviat molt. La Sra. Sanz expressa el vot favorable del seu grup a la proposició perquè creu que cal desenvolupar un pla estratègic per millorar les condicions de Vallvidrera i les Planes. Sol·licita que es conservin els sòls qualificats com a equipaments en el Pla parcial del sector de les Planes per fer front a les necessitats de serveis i equipaments de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. D’altra banda, destaca que la millora de l’àmbit s’ha de fer en consonància amb les determinacions que es desprenen del Decret de creació de parc natural de Collserola i, per tant, s’ha de condicionar al futur Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del parc natural de Collserola. El Sr. Portabella expressa l’abstenció del seu grup. Recorda que el seu grup va presentar una proposició que sol·licitava l’elaboració d’un nou pla director dels barris de muntanya i opina que el Pla parcial del sector de les Planes s’hauria NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3067   d’incloure en aquest pla director. Assenyala que l’àmbit de les Planes forma part del parc natural de la serra de Collserola, sobre el qual s’està elaborant el projecte de les setze portes. Argumenta que el més adequat seria desenvolupar un pla director dels barris de muntanya a partir del qual s’anessin desgranant els plans parcials dels diversos sectors. Manifesta que tradicionalment hi ha hagut una desconnexió entre els barris d’aquest tram de la ciutat –Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes– i el Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Afirma, però, que darrerament s’ha començat a pal·liar aquesta desconnexió, per exemple, amb el comissionat de Vallvidrera o el pla de futur que s’ha consensuat amb els veïns. Indica que si bé és cert que el Pla parcial de les Planes és del 1980, des d’aleshores s’hi han anat fent moltes coses. Fa palès que encara hi ha veïns que des de fa molts anys viuen amb una incertesa sobre el futur del seu habitatge, motiu pel qual el seu grup no ha expressat el vot contrari a la proposició. Reitera, però, que abans d’executar el pla parcial caldria elaborar un pla director de barris de muntanya, tal com ja va sol·licitar el seu grup el 2008. El Sr. Puigdollers fa notar que la proposició del PP ha estat transaccionada pel govern i aclareix que el nou redactat fa referència únicament al Pla parcial del sector de les Planes, i no pas a Vallvidrera ni al Tibidado. Assenyala, tal com ha dit la Sra. Escarp, que aquest pla parcial és de l’any 1980 i que, segons el pla d’etapes previst, a hores d’ara ja hauria d’estar totalment executat. Avança que aquesta execució tampoc no es podrà finalitzar en el mandat vigent i, per tant, demana que al final del mandat ningú no retregui al govern que l’execució del Pla parcial de les Planes no estigui acabada. Tanmateix, expressa el compromís del govern a fer els esforços necessaris per iniciar-ne l’execució. Dóna la raó a la Sra. Sanz pel que fa a la necessitat de prendre en consideració el Pla especial de protecció de la serra de Collserola, que sorgeix del Decret de creació del parc natural de Collserola. Exposa que, jurídicament, el pla especial està per sobre del pla parcial, i, per tant, a mesura que la definició del pla especial avanci s’haurà d’anar modificant el pla parcial. D’altra banda, destaca que durant el mandat anterior es va consensuar –amb els veïns i totes les forces polítiques– un pla de futur de les Planes, tal com ha exposat el Sr. Portabella. Explica que la concreció d’aquest pla de futur de cara al mandat vigent s’ha fixat mitjançant un document també consensuat amb els veïns: el PAD del Districte. Afegeix que properament el document es consensuarà amb les forces polítiques presents al Districte. Reitera que el govern es compromet a iniciar l’execució del pla parcial, però no pas a acabar-la en el marc del mandat vigent. El Sr. Bolaños afirma que el seu grup reclama un impuls en l’àmbit de les Planes. Accepta que des del 1980 s’hi han fet coses, però fa palès que aquesta zona continua presentant unes condicions millorables. Per aquest motiu, demana que s’impulsi l’execució del pla parcial i que el govern hi posi els esforços i la inversió suficients. Afegeix que, evidentment, el pla parcial quedarà condicionat pel Pla especial del parc natural de Collserola. Valora positivament que es parteixi dels documents consensuats durant el mandat anterior amb els veïns, però assenyala que la preocupació del seu grup és que el govern s’esforci a impulsar el pla i a executar-ne la major part possible durant el mandat vigent. La Sra. Escarp manifesta que la zona de les Planes és complicada, i fa referència a les actuacions per expropiació que ja s’han dut a terme i al Conveni de 1993 que establia que les càrregues d’urbanització eren 75-25. Fa palès que encara hi ha més de 68 finques habitades que han de ser expropiades i que, per tant, es necessitarà un mecanisme de reallotjament. El Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar al Govern municipal a l’execució durant el present mandat del Pla Parcial del sector de les Planes, al Districte de Sarrià-Sant Gervasi, que inclogui la dotació de serveis, infraestructures, urbanitzacions, aparcaments i equipaments. Aquest Pla haurà 3068 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   d’incloure una memòria econòmica que asseguri una dotació econòmica suficient per a desenvolupar el pla. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 33. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: 1. Manifestar i reiterar l’oposició a la dissolució de l’Ens d’Abastament d’Aigua del sistema Ter-Llobregat. 2. Rebutjar que el patrimoni de l’Ens Ter-Llobregat sigui transferit a la Generalitat de Catalunya sense haver-ho consultat amb l’Ajuntament de Barcelona. 3. Manifestar la seva oposició a la gestió privada de l’abastament en alta de la ciutat de Barcelona mitjançant una empresa o grup d’empreses privades. 4. Demanar als serveis jurídics d’aquest Ajuntament que elaborin un estudi sobre els efectes que la projectada privatització tindrà sobre la prestació de serveis de l’aigua a Barcelona i, en cas que es duguin a terme, les possibles accions jurídiques a emprendre per oposar-nos-hi. 5. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a iniciar els tràmits legals necessaris perquè siguin derogades totes les disposicions que infringeixen o simplement alteren l’irrenunciable caràcter públic d’Aigües Ter Llobregat (ATLL). 6. Demanar que es traslladin els presents acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris del Parlament de Catlaunya, a Aigües Ter Llobregat, a l’Agència Catalana d’Aigua i a les associacions veïnals i entitats de Barcelona. La Sra. Sanz exposa que arran de la constitució de la plataforma Aigua és vida, formada per col·lectius veïnals, sindicals i ecologistes, s’han començat a endegar una sèrie d’activitats i actuacions concretes en defensa de la gestió del servei de l’aigua per part del sector públic. Recorda que recentment el Govern de la Generalitat va plantejar la proposta d’externalitzar la gestió del servei de l’aigua i demana que l’Ajuntament es posicioni contrari a aquesta externalització. Explica que Aigües Ter Llobregat (ATLL) és una empresa pública adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat creada pel Govern de la Generalitat el 1990. Informa que aquesta empresa ha estat, des d’aleshores, la responsable d’abastir d’aigua una població propera als cinc milions d’habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona i de més de cent municipis propers. Argumenta que hi ha molts motius que evidencien que l’externalització de la gestió d’ATLL suposarà una pèrdua de qualitat en el servei d’aigua. Destaca, en primer lloc, que ATLL és una empresa exemplar i eficient que el 2010 va ser considerada la segona millor empresa pública del món per una entitat internacional vinculada a la gestió de l’aigua. Precisa que els abastaments d’aigua tant a Barcelona com a d’altres poblacions han estat excel·lents i que les infraestructures gestionades per l’empresa estan en un estat formidable. En segon lloc, comunica que ATLL és una empresa pública finançada íntegrament amb fons públics i recorda que cap partit polític que compta amb representació al Parlament de Catalunya va incloure la proposta d’externalitzar la gestió de l’aigua al seu programa electoral. Opina que en un context en què la ciutadania cada vegada perd més confiança en la política, s’hauria de fer algun tipus de consulta popular abans de prendre una decisió sobre un tema tan rellevant que afecta el finançament de les infraestructures i l’empresa de gestió de l’aigua. Fa palès que en nom de l’austeritat no tot s’hi val i que avui ATLL és un patrimoni comú de tots els ciutadans. En tercer lloc, indica que l’empresa posseeix un patrimoni actiu quantificat en 1.800 milions d’euros format per infraestructures finançades amb l’aportació econòmica de la ciutadania, ja sigui mitjançant els impostos, les tarifes o el cànon sobre l’aigua. Afegeix que no només la ciutadania n’és copropietària, sinó també els ajuntaments, que han finançat el 50% de la inversió per la seva connexió a la xarxa. En aquest sentit, critica que la Generalitat pretengui fer seves aquestes propietats sense oferir compensacions ni a la ciutadania ni als ajuntaments i creu que els ajuntaments tenen dret a expressar la seva opinió sobre la proposta d’externalització. Considera que l’externalització del servei no té cap justificació econòmica, si bé podria suposar un augment del cost de l’aigua. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3069   En quart lloc, informa que ATLL té un deute de 700 milions d’euros, que prové de la incorporació d’altres empreses públiques i de les inversions realitzades durant l’època d’emergència de la sequera. Amb tot, exposa que el balanç anual de l’empresa és de 7 milions d’euros de benefici, que reverteixen en el servei. Finalment, adverteix que un servei mercantilitzat, enfocat exclusivament a la generació de beneficis o dividends, posaria en perill el bon estat de les infraestructures. Argumenta que a Barcelona hi ha altres casos d’empreses privades que no inverteixen en la millora de les infraestructures i conclou que, pel bé comú, l’Ajuntament s’hauria d’oposar a aquesta externalització. La Sra. Escarp assevera que l’aigua és un dret de les persones i, per tant, vetllar per la seva conservació i garantir-ne el seu accés és responsabilitat dels poders públics. Precisa que l’aigua a Espanya i a Catalunya és, per llei, de titularitat pública, i que l’ordenament jurídic determina que l’abastament d’aigua és una competència local. Afegeix que la definició d’aigua com a bé públic i l’advertència dels riscos de la mercantilització de l’aigua s’ha posat de manifest des de la promulgació de la Llei d’aigües fins a la directiva europea. Assenyala que l’aigua és un patrimoni que cal protegir i defensar, motiu pel qual considera que s’ha de fixar el límit entre la gestió que pot ser encomanada a una empresa privada i la que han de mantenir els poders públics en tant que servei públic estratègic. Recorda que el 1990 la Generalitat va crear l’empresa pública ATLL, que va absorbir les concessions i els actius patrimonials propietat de l’Administració general de l’Estat i dels ens locals, sobretot de l’antiga corporació metropolitana. Explica que com a conseqüència del traspàs, es va instituir un govern compartit entre la Generalitat de Catalunya i el món local abastit per la xarxa d’ATLL. Assenyala que amb l’aprovació de la llei «òmnibus» hi ha hagut canvis significatius que el PSC no comparteix i afegeix que el govern executiu ha resolt recentment treure a concurs la gestió pública de l’explotació de l’aigua. Expressa l’abstenció del seu grup, encara que agraeix a la Sra. Sanz els esforços per posar-se d’acord amb el PSC. Assegura que el seu grup és partidari de mantenir la titularitat del servei de subministrament en alta al territori en mans dels poders públics, però valora positivament la possibilitat d’establir el Consell de la xarxa Ter-Llobregat com a òrgan paritari entre els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya per gestionar la capacitat de decidir la tarifa i controlar la gestió del servei. És a dir, defensa la titularitat pública del servei de subministrament de l’aigua, però no qüestiona quina sigui la seva forma de gestió. Sol·licita que la Generalitat presenti, en el marc del consell d’ATLL, la justificació tècnica, econòmica, social i ambiental de la seva proposta de gestió perquè els representants del món local puguin valorar-la. Pel que fa a la viabilitat econòmica i el deute d’ATLL, precisa que la Generalitat està en situació d’externalitzar-la justament perquè és una empresa eficient. Manifesta, però, que la proposta no inclou privatitzar el patrimoni, que és un bé públic essencial. Finalment, demana que els drets de naturalesa econòmica que s’obtinguin d’aquesta possible externalització es destinin a l’aigua, és a dir, a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’empresa de què forma part ATLL, i no pas a la caixa general de la Generalitat. El Sr. Ramírez expressa el vot contrari del seu grup a la proposició, atès que opina que la dissolució d’ATLL ja es va debatre àmpliament al Parlament de Catalunya en el marc de l’aprovació de la llei «òmnibus» i del recent pla d’ajustos. Fa palès que en l’actual situació financera s’han de buscar solucions i estudiar noves fórmules de gestió dels serveis públics per complir els objectius del dèficit de l’1,5% del PIB abans que finalitzi el mandat vigent. Quant a la justificació jurídica, exposa que el marc jurídic permet la dissolució i externalització de l’ens d’ATLL, atès que l’abastament de l’aigua està garantit i, per tant, es compleix el supòsit que no existeix cap impediment per dur a terme aquesta operació. Expressa el seu desacord amb l’afirmació de la proposició segons la qual l’externalització de la gestió de l’aigua afectarà negativament Barcelona i pregunta en quins criteris es basa el grup proposant per fer aquesta afirmació. 3070 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Fa palès que l’Administració conservaria la capacitat de prioritzar els usos de l’aigua encara que la gestió s’externalitzés, especialment en èpoques de sequera, i es continuaria garantint primerament el consum destinat a la beguda, a la neteja i a l’elaboració d’aliments. Fent referència a la legislació espanyola, destaca que la prioritat d’ús queda garantida tant en l’article 60 de la Llei d’aigües com en l’article 66.3 de la Llei 7/1985 –de bases de règim local–, i reforçada en algunes ordenances municipals. En aquest sentit, opina que delegar la prestació del servei a una empresa privada no suposa minvar la competència de l’Administració pública respecte al servei, atès que l’Administració en continuaria sent titular i, com a ens regulador, mantindria la facultat de planificar i controlar-ne la gestió. Pel que fa a l’eficàcia i l’excel·lència de l’ens públic a què ha fet referència la Sra. Sanz, recorda que la gestió pública d’aigua s’està perpetuant en un estat de pèrdues i concreta que un any enrere les pèrdues acumulades entre ATLL i l’ACA van ser de 2.230 milions d’euros. Destaca que aquesta xifra no revela una gestió eficient, sinó una situació crítica. Finalment, comenta que aquesta situació de deutes acumulats entre ATLL i l’ACA no es pot mantenir i que cal buscar noves formes de gestió de l’abastament d’aigua sempre que se sotmetin al marc regulatori de l’Administració. D’altra banda, opina que abans de l’entrada del soci privat s’haurien de definir les condicions de l’externalització de manera clara per evitar improvisacions relatives a la tarifa de l’aigua o al cànon, que a causa de la situació crítica de l’ACA ha patit un increment superior a l’IPC. Conclou, doncs, que el PP no dóna suport a la proposició. El Sr. Portabella opina que la proposició reuneix aspectes positius i d’altres de negatius, que considera que fins i tot no descriuen fidelment la realitat. Assegura que tothom està d’acord que l’accés a l’aigua potable i el sanejament és un dret humà que ha de quedar garantit per les administracions, i destaca que des del 2010 és també un dret reconegut per l’Assemblea General de les Nacions Unides. Valorant la proposició, fa palès que el text fa referència únicament a la gestió de l’abastament en alta, i no pas a l’abastament en baixa. Assenyala que, encara que l’abastament en baixa no sigui possible sense el subministrament en alta, l’accés a l’aigua potable i el sanejament depenen directament de l’abastament en baixa, atès que sense aquest sistema l’aigua no arribaria a les cases. En aquest sentit, opina que la proposició hauria de fer referència al subministrament en alta i també en baixa. D’altra banda, recorda que durant el mandat anterior es va arribar a un acord en què es preveia que el preu d’1,70 euros per cada mil litres d’aigua consumida incrementaria fins a 3,2 euros de cara al 2015. Destaca que encara que s’externalitzi l’explotació de l’abastament en alta de l’aigua, difícilment es produirà un encariment del cost de l’aigua tan desmesurat en tan poc temps. Informa que en molts països del món l’aigua és gratuïta, però que a Catalunya suposa uns costos que han acabat repercutint en la ciutadania a causa de les dificultats que hi ha per depurar-la. Opina que les empreses haurien de començar a internalitzar costos perquè sinó els costos derivats dels processos de millora dels recursos naturals i de la fiscalitat verda sempre acaben repercutint en els usuaris. Creu que aquesta situació està generant un problema real per poder defensar la viabilitat de la fiscalitat verda en relació amb els recursos naturals. Expressa l’acord del seu grup sobre el fet que el paper regulador que puguin exercir els municipis o la Generalitat sobre els serveis bàsics privatitzats és nul o complex. Indica que en diverses ocasions s’ha pogut comprovar que aquest problema existeix quan un servei públic cedeix la gestió del servei a una empresa privada. Afirma que per manca de temps no ha pogut exposar tot l’argumentari del seu grup i conclou que només està d’acord amb alguns dels aspectes de la proposició. El Sr. Puigdollers expressa el vot contrari del govern a la proposta, en primer lloc, perquè l’Ajuntament de Barcelona mai no ha estat representat directament al consell de l’administració d’ATLL, sinó que ho està a través de l’àrea metropolitana. Argumenta que, com que la responsabilitat legal de l’Ajuntament respecte a l’abastament de l’aigua és en l’àmbit de l’àrea metropolitana i per llei del Parlament, el més lògic seria que ICV-EUiA presentés aquesta proposició en el NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3071   marc de l’àrea metropolitana, governada per un equip amb la presència d’ICV- EUiA. En segon lloc, manifesta que el vot contrari del govern és també ideològic. Afirma que, tal com ha destacat la Sra. Escarp, la titularitat del servei d’aigua en alta i en baixa ha de ser sempre pública, mentre que la gestió pot ser pública, mixta o privada. Informa que CiU, contràriament a ICV-EUiA, opina que la gestió privada és molt més eficient que la pública. En tercer lloc, insta la Sra. Sanz a preguntar als consellers de Medi Ambient d’ICV-EUiA i al director general d’ATLL durant els anys en què ICV-EUiA era al govern sobre els motius pels quals ATLL ha arribat a la situació actual. Explica, tal com ha fet constar la Sra. Sanz, que ATLL és propietària de 1.800 milions d’euros de patrimoni i té un deute de 700 milions d’euros, però afegeix que els ingressos anuals de l’empresa pública són de 75 milions d’euros. En aquest sentit, fa palès que amb 75 milions d’euros d’ingressos anuals és impossible fer front a un deute de 700 milions d’euros. Informa que en el consell d’administració d’octubre del 2010 d’ATLL es va aprovar un pla financer que establia uns increments en les tarifes de gestió pública de l’aigua d’un 315% per tal de complir el pla financer que exigeix el Banc Europeu d’Inversions per continuar finançant les obres d’ATLL. Demana a la Sra. Sanz que reflexioni sobre la responsabilitat del seu grup pel que fa a aquesta situació. Retreu a ICV-EUiA que durant tant de temps fes inversions sense comptar amb el finançament per pagar-les i opina que el fet que aquesta proposició d’acord provingui d’ICV-EUiA té un cert cinisme. La Sra. Sanz demana al Sr. Ramírez que no barregi l’ACA i ATLL, i precisa que l’ACA va néixer el 2002 amb un deute de 800 milions d’euros. D’altra banda, aclareix que el text de la proposició diu «demanar als serveis jurídics d’aquest Ajuntament que elaborin un estudi sobre els efectes que la projectada privatització tindrà sobre la prestació de serveis de l’aigua a Barcelona» i en cap cas fa referència a una afectació negativa. Fa palès que la ciutat de Barcelona, a través de l’àrea metropolitana, ha cofinançat la connexió d’ATLL a la xarxa de distribució en alta. Reitera que les empreses privades busquen beneficis i recorda que una setmana enrere el PSC i CiU van donar suport, en el marc de l’àrea metropolitana, a un augment de les tarifes de l’aigua perquè si no cap empresa privada no estaria disposada a assumir el traspàs de l’empresa. Opina que la ciutadania no hauria de fer front a l’increment que les empreses privades imposaran en el preu de l’aigua per obtenir més dividends. Afegeix que aquestes empreses tampoc no invertiran en la xarxa de distribució. Considera que és paradoxal que la Llei d’aigües estableixi que l’aigua és un bé públic legislat i que, al mateix temps, la gestió del servei pugui ser d’una naturalesa totalment diferent a la pública. Diu al Sr. Puigdollers que el fet que ICV-EUiA presenti aquesta proposició en la Comissió no exclou que no ho faci també en el marc de l’àrea metropolitana. Fent referència a la intervenció del Sr. Portabella, explica que el problema pel que fa a la distribució en baixa a la ciutat de Barcelona és que existeix una empresa que té la concessió de la gestió del servei i fins que el termini de la concessió finalitzi no es podrà plantejar cap altre model de gestió. Finalment, diu al govern que si avala l’externalització de la gestió de l’aigua no pot defensar que ho fa pel bé de la ciutadania perquè no s’està tenint en compte la seva opinió, tal com es va fer a Itàlia, on es va convocar un referèndum revocatiu contra la privatització d’una empresa d’aigua. Creu que l’aigua potable i el sanejament no són un bé econòmic, sinó un dret humà, i que la seva gestió privada faria prevaldre precisament el bé econòmic pel davant del dret humà. Lamenta que el govern no expressi amb aquesta contundència la jerarquia de prioritats. La Sra. Escarp puntualitza que ATLL és una empresa eficient i molt ben gestionada que va rebre l’encàrrec d’inversió per part de l’ACA. Assenyala que és gràcies a l’eficiència d’aquest ens públic que existeix la possibilitat d’externalitzar el servei. El Sr. Ramírez assevera que els arguments d’ICV-EUiA per defensar que l’externalització de la gestió de l’aigua n’afectarà el servei no l’han convençut. 3072 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Manifesta que tant l’abastament de l’aigua com la qualitat del servei queden garantits i insta la Sra. Sanz, tal com ha fet el Sr. Puigdollers, a defensar amb contundència aquesta proposta en el marc de l’àrea metropolitana de Barcelona, on ICV-EUiA forma part del govern. El Sr. Puigdollers reitera les dades que descriuen el resultat de la gestió pública d’ATLL: 700 milions d’euros d’endeutament; una pèrdua de 44 milions d’euros l’any 2010; ingressos totals de 75 milions d’euros anuals, i una proposta del consell d’administració d’incrementar el preu de l’aigua en un 315% per poder fer front a les exigències del pla financer. El Sr. Puigdollers expressa el vot contrari de CiU, la Sra. Escarp expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot contrari del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció d’UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal UpB: 34. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda, en el marc de la redacció del Pla de la Biodiversitat de Barcelona: 1. Reiterar el compromís de l’Ajuntament de Barcelona en la defensa dels drets dels animals per tal de fomentar una millor comprensió i una bona convivència entre els humans i les espècies d’animals lliures, semidependents i en captivitat que viuen al terme municipal. 2. Revalidar l’acord del Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona de 2004 en el qual Barcelona va esdevenir la primera gran capital a nivell mundial a declarar- se «ciutat amiga dels animals». 3. Definir un acte de commemoració del 10è aniversari de les primeres polítiques clarament animalistes aprovades pel Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona. 4. Reclamar al Comte de Barcelona el compliment i respecte pels preceptes, valors i normes que defineixen el sentir i la voluntat de la nostra ciutat vers els animals. El Sr. Portabella exposa que la proposició del seu grup està estrictament relacionada amb el primer punt de l’ordre del dia, relatiu al Pla del Verd i de la Biodiversitat. Assenyala que Barcelona té una llarga trajectòria en la protecció d’animals tant en l’àmbit institucional com pel que fa a l’acció de les entitats i organitzacions. Recorda que l’ex alcalde Robert va ser el primer a proposar en les Corts Espanyoles la iniciativa de prohibir les curses de braus i tots els espectacles que tinguin com a resultat el vessament de sang, la mort, la lesió o la mutilació d’animals. Així mateix, destaca que l’Ajuntament de Barcelona va ser el primer a proclamar per unanimitat el 23 d’octubre del 1998 la Declaració municipal per la defensa i els drets dels animals, que en el primer article manifesta que tots els animals, sigui quina sigui la seva espècie, tenen dret a ser respectats i no han de ser víctimes de maltractaments, espectacles violents ni actes cruels que els generi patiment de naturalesa física o psíquica. Constata que el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar per unanimitat un acord sobre la protecció, respecte i defensa dels animals que no permetia el sacrifici de cap animal al Centre d’acollida d’animals de companyia. Quant a la proposició, explica que inclou quatre punts, tres dels quals fan referència al compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb la defensa dels drets dels animals: la revadilació de l’acord del Consell Plenari per designar Barcelona ciutat amiga dels animals, la definició d’un acte de commemoració del 10è aniversari de les primeres polítiques clarament animalistes aprovades pel Consell Plenari a proposta de les entitats protectores, i la reclamació al comte de Barcelona i rei d’Espanya el compliment i el respecte dels preceptes, valors i normes que defineixen el sentir i la voluntat de Barcelona vers els animals. Assenyala que el seu grup és partidari de reordenar els valors de la ciutat i situar el respecte a la vida com a valor cabdal. En aquest sentit, creu que les actuacions dels representants tant de Barcelona com de l’Estat han d’afavorir la creació i no pas la destrucció i la mort. Recorda que el compte de Barcelona i rei d’Espanya, en el discurs de Nadal, va pronunciar les paraules següents amb referència al cas Urdangarín: «Me preocupa enormemente la desconfianza que NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3073   parece extenderse en algunos sectores de la opinión pública respecto a la credibilidad y prestigio de algunas de nuestras instituciones. Necesitamos rigor, seriedad y ejemplaridad en todos los sentidos. Todos, sobre todo las personas con responsabilidades públicas, tenemos el deber de observar un comportamiento adecuado, un comportamiento ejemplar.» Constata que el rei no va actuar segons les seves paraules quan va anar al safari de Botswana a caçar elefants. Recorda que aquesta informació es va fer pública el 14 d’abril, dia de la República catalana, i destaca que el viatge al safari de Botswana es pot assolir a un cost de 40.000 euros, és a dir, pel preu de cinc places d’escola bressol durant tot un any a la ciutat de Barcelona. Considera que el rei, amb aquesta actuació, no compleix amb els valors i el sentir dels acords que s’han aprovat a Barcelona, gairebé sempre per unanimitat, sobre el respecte pels animals. Afegeix que, a més, el seu comportament dóna un molt mal exemple a la ciutadania de l’Estat espanyol. Així doncs, demana al compte de Barcelona i rei de l’Estat espanyol que compleixi i respecti els preceptes, els valors i les normes que defineixen la sensibilitat de la ciutat de Barcelona vers els animals. En aquest sentit, insta el rei a deixar de matar i d’anar de safari en època de crisi, atès que aquestes accions no només no són exemplars, sinó que són contradictòries als valors que s’haurien de promoure i estendre en la societat barcelonina. La Sra. Escarp expressa l’abstenció del seu grup perquè comparteix el sentit general de la proposició pel que fa a la defensa dels drets dels animals i a la condemna del poc respecte als drets dels animals que ha demostrat el rei d’Espanya. A més, opina que des de l’Ajuntament de Barcelona s’haurien de transmetre a la ciutadania els valors de respecte envers els animals, tal com es va aprovar en el Consell Plenari. Destaca, però, que no s’hauria de reclamar el compliment d’aquests valors a algú en concret. Conclou que, tot i que el seu grup dóna suport a gran part del contingut de la proposició, no comparteix que el debat sobre les formes de l’Estat es desenvolupi en el marc d’aquesta Comissió. El Sr. Ramírez manifesta el vot contrari del seu grup a la proposició, que és idèntica a la que va presentar UpB a la sessió del Consell Plenari del mes d’abril i que no va rebre el suport dels grups com a declaració institucional. Explica que el seu grup és contrari a la proposició perquè darrere de la iniciativa no hi ha la defensa dels animals, sinó una reivindicació republicana que el seu grup respecta però no comparteix. Tanmateix, diu al Sr. Portabella que no calia que comencés a parlar dels drets dels animals en el marc del Pla de la biodiversitat per acabar parlant de la matança d’elefants per part del rei d’Espanya. Li demana respecte per les institucions i que sigui més curós i seriós a l’hora de presentar iniciatives a la Comissió, un espai destinat a la resolució dels problemes reals de la ciutat de Barcelona que considera que en època de crisi s’hauria d’aprofitar millor. Finalment, recorda que el 28 de juliol del 2010 el Parlament de Catalunya va abolir l’espectacle de la cursa de braus i qualifica la intervenció del Sr. Portabella d’espectacle. La Sra. Sanz demana a UpB que incorpori en el redactat de la proposició la definició del comte de Barcelona com a rei d’Espanya, tal com va proposar el seu grup quan UpB va presentar la declaració institucional al Consell Plenari. Assegura que el seu grup comparteix plenament l’exposició del Sr. Portabella i recorda que ICV-EUiA sempre ha manifestat el compromís amb el respecte als animals. Fa palès que Barcelona ha estat capdavantera en la defensa dels drets dels animals i que el vigent Pla d’animals de companyia n’és una mostra. Emplaça el conjunt de l’Ajuntament a continuar garantint la protecció i el benestar dels animals de companyia tot minimitzant els problemes de convivència amb la ciutadania i de conservació de la biodiversitat. Expressa el vot favorable del seu grup i remarca que ICV-EUiA desaprova amb contundència que els diners de la ciutadania es destinin a sufragar viatges lúdics al rei d’Espanya, que a més tenen la finalitat de matar animals. El Sr. Martí i Galbis expressa el suport del govern a la proposició, si bé manifesta la seva voluntat d’expressar algunes consideracions. En primer lloc, dóna suport als punts 1 i 2 de la proposició i fa palès que CiU, des que és al govern, ha avançat considerablement en les polítiques de defensa del 3074 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   benestar i dels drets dels animals. Explica que una mostra d’aquest tarannà és l’assumpció de les competències del benestar dels animals de companyia per part de la regidoria de Presidència i Territori. Desitja que el Pla d’actuació municipal també reculli un conjunt d’actuacions relatives a la defensa del animals aprovades per tots els grups. D’altra banda, també fa referència a les campanyes que el govern ha començat a impulsar sobre l’adopció i l’acolliment d’animals de companyia a Barcelona. En segon lloc, expressa l’acord del govern amb el punt 3 de la proposició i recorda que ja fa mesos que CiU ha assumit compromisos amb entitats de la ciutat per tal de commemorar el 10è aniversari de la implementació de polítiques proactives en defensa dels drets dels animals. En tercer lloc, manifesta que el govern està d’acord amb la idea general del punt 4 de la proposició. Anuncia que el govern de la ciutat considera que és de justícia reclamar al comte de Barcelona i rei d’Espanya i a tothom que tingui responsabilitats institucionals i polítiques el respecte pels valors cívics de la ciutat en relació amb els drets animals. Destaca que la defensa dels drets dels animals és clarament incompatible amb les caceres d’elefants. Insisteix, però, que aquesta exigència s’hauria d’estendre a tots els responsables polítics governamentals, institucionals i representatius de la ciutat, incloent-hi els regidors, els parlamentaris i aquelles persones que ostentin títols nobiliaris i que representin la ciutat de Barcelona. Afegeix que aquesta reclamació també es podria arribar a fer extensiva als barcelonins que exerceixen la pràctica cinegètica o, fins i tot, als amants dels correbous. En aquest sentit, reitera el suport del govern a la proposició però opina que s’ha perdut una ocasió per reivindicar aquestes exigències ètiques i morals, més enllà del lamentable episodi protagonitzat pel rei d’Espanya que tan mal ha fet a la ciutat de Barcelona i a la monarquia espanyola. El Sr. Portabella agraeix el suport dels grups i, especialment, del govern, atès que reconeix que no és fàcil votar a favor d’aquesta proposició. Afirma que els grups que han donat suport a la proposició han fet prevaldre la seva creença pel que fa als drets dels animals i, com a conseqüència, s’han oposat al fet que el comte de Barcelona i rei de l’Estat espanyol pugui matar en funció del que ell considera una forma legítima de satisfacció. Diu al Sr. Ramírez que el que no és acceptable en època de crisi és que el rei se’n vagi de safari, que es transmetin uns valors que no respecten la vida dels éssers vius i que el rei provoqui la mort d’un ésser viu com a forma de satisfacció. Recorda que Kant deia que es pot jutjar el cor d’una persona per la manera en què tracta els animals. Assenyala que la seva formació política va encapçalar la lluita contra les curses de braus perquè és una pràctica que mata i fa patir els animals. Assegura que és contrari als correbous pels mateixos motius i diu al Sr. Martí i Galbis que pot comptar amb el seu grup per aconseguir que els correbous no tinguin cabuda a les terres catalanes. Apunta que, trenta anys enrere, Lévi-Strauss, en el marc de la UNESCO, va expressar el següent: «El respecte que hauria de tenir tot home per l’home només és un cas particular del respecte que hauria de tenir l’home per totes les formes de vida.» Assevera que el rei ha vulnerat el respecte cap als animals perquè creu que pel fet de ser rei pot vulnerar tots els drets i els acords que s’han aprovat. Finalment, conclou que el més important és que el govern municipal i la resta de grups no tinguin por de defensar els drets dels animals. El Sr. Ramírez manifesta que el rei va demanar perdó i va declarar que s’havia equivocat. D’altra banda, opina que s’ha perdut l’ocasió de defensar el dret dels animals perquè el rerefons de la iniciativa és atacar tot allò que té «la marca» Espanya, com ara el rei d’Espanya. Creu que si aquest incident no l’hagués protagonitzat el rei, sinó algú altre, ni tan sols se’n parlaria. Assenyala que, per aquest motiu, en la seva primera intervenció ha dit que en temps de crisi s’hauria de donar una imatge de l’Ajuntament de Barcelona d’institució responsable que es preocupa pels problemes reals de la ciutadania. Quant a la intervenció del govern, augura molta feina al Sr. Martí i Galbis si a partir d’ara pretén reclamar a tota la gent a què ha fet referència que deixi de NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3075   protagonitzar actes de maltractament d’animals. Precisa que la llista és interminable, que comença pel rei d’Espanya, que continua pels regidors i que acaba per l’alcalde d’algun municipi. D’altra banda, insta el Sr. Portabella a presentar una iniciativa de defensa de la vida dels braus que són subjecte de l’espectacle dels correbous. Finalment, pregunta al Sr. Portabella on era durant el mandat 2003-2007, quan el Centre d’acollida d’animals de companyia no garantia unes bones condicions d’higiene i conservació per als animals que hi vivien. El Sr. Martí Galbis expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot contrari del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal ICV-EUiA: 35. Que el Govern municipal contempli la continuïtat durant tot el mandat del Programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors a la ciutat de Barcelona amb la mateixa dotació pressupostària que en els exercicis anteriors, com a mínim, per als exercicis 2013, 2014 i 2015. La Sra. Sanz exposa que el 15 de setembre del 2008 es va posar en marxa el Programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors a la ciutat de Barcelona. Destaca que, segons el balanç que el govern va presentar en la darrera sessió de la Comissió, actualment hi ha un total de 1.337 edificis inscrits al programa. Assenyala, doncs, que l’objectiu s’ha complert amb èxit. Recorda que un estudi previ a l’entrada en funcionament del programa va determinar que a Barcelona hi havia 6.850 edificis en els quals es podia instal·lar un ascensor, i informa que quatre anys després encara en queden més de 5.500. Indica que el programa finalitza enguany, motiu pel qual el seu grup formula aquest prec. El Sr. Vives explica que la voluntat del govern municipal és donar continuïtat al programa. Precisa que per al 2012 hi ha prevista una partida de 8 milions d’euros destinada a aquests ajuts, que és similar a la dels anys anteriors. Afegeix que el govern té la previsió de continuar amb el programa durant els propers exercicis. La Sra. Sanz agraeix l’acceptació del prec i assevera que per al seu grup és molt important continuar i reforçar el Programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors atesa la funció social que desenvolupa, la repercussió econòmica que implica i l’impuls que representa per al sector de la rehabilitació. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 36. Que es doni compliment a la voluntat de l’astrònom barceloní Josep Comas i Solà i, en conseqüència, que no s’enderroqui la Vil·la Urània per tal que pugui esdevenir un equipament cultural i científic del barri del Farró de Sant Gervasi. El Sr. Portabella informa que el seu grup ha mantingut diverses converses amb el govern sobre aquest prec i comenta que el text definitiu s’acaba de facilitar a tots els grups. Exposa que la finca coneguda amb el nom de Vil·la Urània té un valor arquitectònic relatiu, però en canvi té un gran valor sentimental i cultural perquè el científic barceloní Josep Comas i Solà –una persona molt destacada no només a Catalunya, sinó a tot el món, que a més va batejar un planetoide amb el nom de ciutat de Barcelona– va deixar el seu llegat a la ciutat de Barcelona, en què demanava que aquesta finca es dediqués a finalitats culturals o educatives. Sol·licita que es respecti la voluntat de Josep Comas i Solà i que, per tant, no s’enderroqui la finca i es procedeixi a canviar la seva qualificació urbanística per tal que pugui esdevenir un equipament cultural i científic. 3076 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   El Sr. Puigdollers expressa l’acceptació del prec, amb la condició que el pla urbanístic permeti una ampliació de la finca per tal que l’equipament del barri tingui els metres que necessita. El Sr. Portabella agraeix la decisió del govern. Assenyalà que el fet de respectar el llegat de Joan Comas i Solà permetrà mantenir la tradició de Barcelona, que amb el pas del temps ha anat minvant, de recerca en astronomia. Celebra que els astrònoms de Barcelona podran comptar amb un lloc per poder fer difusió d’aquesta ciència i transmetre el coneixement que han acumulat al llarg dels anys. Es dóna per tractat amb el redactat següent: Que es doni compliment a la voluntat de l’astrònom barceloní Josep Comas i Solà i, en conseqüència, que no s’enderroqui la Vil·la Urània i es procedeixi a canviar la seva qualificació urbanística per tal que pugui esdevenir un equipament cultural i científic del barri del Farró de Sant Gervasi. 37. Que es procedeixi a la redacció d’un projecte urbanístic per a l’arranjament del Centre Cívic El Sortidor per tal que pugui acollir els assajos de la colla Castellers del Poble Sec. El Sr. Portabella manifesta que el prec sol·licita sensibilitat vers la situació en què es troben els Castellers del Poble Sec, que fa molt de temps que intenten trobar un lloc estable, amb aixopluc, on poder assajar. Informa que aquesta colla castellera ha anat canviant de local d’assaig al llarg del temps, però que cap dels locals facilitats per l’Ajuntament té aixopluc. Destaca que el govern actual els ha ofert un espai, millor que l’anterior, però que tampoc no té aixopluc. Per aquest motiu, demana al govern que, tenint en compte la importància que té la cultura popular a Catalunya i a Barcelona, busqui un espai per als Castellers del Poble Sec situat a dins del barri i que els permeti realitzar els assajos amb independència de la pluja. El Sr. Martí i Galbis expressa la desestimació del prec, però no pas perquè el govern no sigui sensible a les necessitats de la colla castellera del Poble-sec, sinó perquè ja ha fet moltes gestions des de l’inici del mandat per resoldre aquesta mancança. Comunica que la colla Castellers del Poble Sec, després de sol·licitar l’arranjament al Centre cívic El Sortidor, va aconseguir desplaçar-se a un espai privat del barri amb l’ajuda i la intermediació del Districte de Sants-Montjuïc. Afegeix que actualment el Districte ha fet una oferta concreta per tal d’aprofitar un nou equipament que obrirà les portes a finals d’any –el centre sociocultural Albareda, ubicat al carrer Albareda del Poble-sec– per fer-hi uns arranjaments que permetin els assajos de la colla castellera. Precisa que l’espai també es destinarà a altres activitats organitzades per entitats i associacions de cultura popular i tradicional catalana, i informa que ja s’ha previst un pressupost per executar aquests arranjaments. Avança que properament hi haurà una reunió entre l’Ajuntament i la colla Castellers del Poble Sec en què se’ls comunicarà aquesta informació. Conclou que el govern desestima el prec perquè ja ha trobat la millor solució possible. El Sr. Portabella agraeix l’explicació i insisteix que el que necessita la colla castellera és un local amb aixopluc. Opina que tapar una part d’un pati perquè els castellers hi puguin assajar els dies de pluja no hauria de ser gaire complicat. Explica que l’espai privat del barri a què el Sr. Martí i Galbis ha fet referència depenia d’una inversió de 24.000 euros per tenir les condicions que un local d’assaig de castellers requereix. Entén que l’Administració pública no pot invertir en un local privat, però constata que sí que podria finançar la cobertura d’una part del pati d’un centre cívic. Reitera que la sol·licitud del seu grup és destinar un espai cobert als Castellers del Poble Sec perquè els dies de pluja també hi puguin assajar. El Sr. Martí i Galbis matisa que el pressupost inicial per adequar el Centre cívic El Sortidor és de 50.000 euros destinats a la cobertura i alguns arranjaments suplementaris i de 100.000 euros destinats a moure i desfer algunes jardineres. Concreta que el pressupost és de 150.000 euros com a mínim, mentre que el NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3077   pressupost per adaptar el nou equipament de l’Albareda és de 50.000 euros com a màxim. D’altra banda, recorda que l’equip de govern anterior va presentar una proposta d’arranjament del Centre cívic El Sortidor que requeria una inversió superior als 200.000 euros, mentre que el nou equip ha presentat un pressupost de 150.000 euros per al mateix projecte d’adequació. De tota manera, considera que aquesta xifra no és assumible per part del Districte i de l’Ajuntament. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 38. Quin ha estat l’objecte de la col·locació puntual de papereres amb nova tecnologia en algunes ubicacions de la ciutat, com la plaça Sants? La Sra. Escarp exposa que recentment els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la presentació d’unes papereres amb nova tecnologia. Informa que l’empresa instal·ladora, i no pas l’Ajuntament, va explicar en un programa de televisió que els avantatges d’aquestes papereres són els següents: major capacitat, compactació de residus, energia solar i advertiment quan està plena. Pregunta qui ha avalat aquesta prova pilot, atès que cap representant de l’Ajuntament s’ha pronunciat al respecte, i quin criteri es va establir per determinar la ubicació de les papereres. El Sr. Puigdollers respon que ell mateix va demanar als serveis tècnics que posessin en marxa la prova pilot d’aquesta tecnologia, atès que es basa en dos principis que el govern vol saber si tenen aplicació a la ciutat de Barcelona. Explica que aquestes paperers intel·ligents usen l’energia solar per desenvolupar dues funcions: premsar les escombraries per augmentar la capacitat de la paperera i advertir l’empresa quan la paperera està plena i s’ha de buidar. Conclou que es tracta d’una prova pilot en funció de la qual es decidirà si val la pena estendre aquest sistema a la ciutat. La Sra. Escarp valora positivament que aquesta tecnologia permeti aconseguir una major capacitat i disposi d’un sistema d’advertiment per agilitzar el buidatge. Destaca, però, que les papereres són massa voluminoses. D’altra banda, expressa la preocupació del seu grup pel fet que els residus de les papereres compactades van directament a l’abocador i no pas a Ecoparc. Manifesta que actualment només es porten a l’abocador l’11% dels residus generats a la ciutat, un percentatge que suposa una reducció del 54% respecte a l’any anterior. Constata, però, que per donar compliment al programa de gestió de residus s’ha d’aconseguir reciclar el 100% dels residus generats. Assenyala que actualment el problema principal de la gestió de residus és la neteja viària, que és la que es porta a l’abocador, i conclou que s’ha de trobar un sistema per poder solucionar aquesta situació. El Sr. Puigdollers informa que, efectivament, el que es recull a les papereres de Barcelona va directament a l’abocador. Assenyala que la prova pilot té l’objectiu de millorar l’eficiència del buidatge de les papereres. Finalment, explica que la recollida selectiva de les papereres amb el mateix cost és impossible. Es dóna per tractada. 39. En quin estat es troba l’expedient d’ocupació directa de la finca propietat de la Direcció Provincial de la Tresoreria de la Seguretat Social i quina és la previsió per fer efectiva la cessió a la Generalitat dels sòls on s’ha de construir el futur CEIP? La Sra. Andrés comunica que el seu grup ja va formular aquesta pregunta en la Comissió del mes de febrer, però com que aquella sessió va ser molt llarga el PSC va acceptar rebre’n la resposta per escrit. Manifesta que torna a formular la pregunta perquè el projecte d’ordenació de les Glòries que va presentar el govern municipal no incloïa l’encaix d’aquesta peça. 3078 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Fa palès que recentment el govern va encaixar la peça al projecte, tot i que no ho va fer de la manera que s’havia previst durant el mandat anterior. Indica, però, que a la darrera sessió de la comissió especial per a la plaça de les Glòries el govern va anunciar erròniament l’expropiació d’aquests terrenys. Afegeix que a la pàgina 12 del document que es va lliurar als veïns també es fa referència a l’expropiació, en comptes de a l’ocupació directa, que és la figura que correspon. Afirma que l’expedient d’ocupació directa es va incoar durant el mandat anterior i que li consta que ja s’han fet les gestions registrals pel que fa a la parcel·la propietat de l’Ajuntament. Recorda que l’ocupació directa no comporta cap despesa a l’Ajuntament i pregunta al govern quin és l’estat de tramitació de l’expedient. El Sr. Vives es disculpa perquè assegura que no li constava que havia de tramitar la resposta a la pregunta per escrit i afirma que si la Sra. Andrés li ho hagués tornat a demanar l’hi hauria entregat. D’altra banda, assevera que el govern no ha parlat d’expropiació en cap reunió ni en cap document. La Sra. Escarp puntualitza que en la documentació que es va repartir a la darrera comissió especial de Glòries posa, per error, «expropiació». El Sr. Civit assumeix l’error i s’excusa per la confusió originada. En tot cas, aclareix que l’expedient és d’ocupació directa perquè es troba dins d’un sector urbanístic. El Sr. Vives afegeix que el govern municipal pretenia procedir de mutu acord amb la Tresoreria de Govern de la Seguretat Social, però com que això no ha estat possible, a la Comissió de Govern del 16 de maig es va acordar aprovar inicialment la relació de béns i drets per instar l’ocupació directa. La Sra. Andrés agraeix l’aclariment i demana al govern que comuniqui als veïns que es tracta d’un expedient d’ocupació directa –que no comporta cap despesa–, i no pas d’expropiació. D’altra banda, afirma que l’únic tràmit que resta pendent és que el director general de la Tresoreria General de la Seguretat Social signi l’acta, cosa que permetrà que l’Ajuntament procedeixi a l’ocupació directa. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 40. Quina és la previsió del Govern municipal per tal d’obrir les convocatòries de l’any 2012 per a ajuts a la rehabilitació, quan s’obriran les convocatòries i quin serà el pressupost destinat a aquests ajuts, tant per part de l’Ajuntament com de la Generalitat? El Sr. Bolaños formula la pregunta. El Sr. Vives explica que les convocatòries d’ajuts s’aproven a la Comissió Permanent del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, que preveu reunir-se abans del 30 de juny per aprovar la convocatòria del 2012. Informa que el nombre d’inscripcions a convocatòries anteriors és molt elevat i que la primera convocatòria serà per a ajuts a expedients que hi ha pendents. Especifica que es tracta d’una convocatòria dotada amb 18.137.500 euros, dels quals l’Ajuntament n’aportarà 11.060.000. Afegeix que aquesta partida destinada a subvencions ja està prevista en el pressupost del 2012. D’altra banda, comunica que la Generalitat té prevista una inversió de 2.127.000 euros en una plurianualitat compromesa en l’exercici del 2009. Afegeix que a l’empara del Plan de la vivienda 2009-2012 es va acordar una aportació de 4.950.000 euros en virtut d’un conveni entre el Ministeri de Foment, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Destaca que aquesta convocatòria no preveu possibles noves aportacions per a l’exercici 2012 a càrrec de la Generalitat o del Plan de la vivienda 2009-2012. A més, fa palès que l’aportació de la Generalitat està pendent de confirmació després de les mesures adoptades pel consell executiu el 15 de maig. Conclou, doncs, que existeix la possibilitat que la Generalitat congeli les aportacions a noves convocatòries de subvencions. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3079   El Sr. Carnes proposa al Sr. Vives que faciliti aquestes dades a secretaria perquè, posteriorment, es lliurin a tots els grups. Es dóna per tractada. 41. Quin és el cost de la neteja derivat de les acampades a la Plaça Catalunya i voltants? El Sr. Ramírez explica que la pregunta ve originada per l’ocupació recent de la plaça de Catalunya amb motiu del primer aniversari del moviment 15M. Assenyala que el seu grup vol conèixer el cost de la neteja derivat d’aquesta acampada. El Sr. Puigdollers respon que el cost ha estat de 15.000 euros. El Sr. Ramírez agraeix la resposta i demana al govern que li faciliti per escrit el detall de la despesa, és a dir, quin ha estat el cost derivat de netejar la brutícia del carrer, d’esborrar les pintades o de gestionar altres residus. Fa palès que aquesta vegada l’acampada ha tingut menys seguiment que l’any anterior i també ha durat menys dies, motiu pel qual el cost de la neteja no ha arribat als 240.000 euros de l’any anterior. En tot cas, reitera que vol conèixer el detall de la despesa i destaca que l’ocupació és un ús impropi de l’espai públic que està regulat per l’ordenança de civisme. El Sr. Puigdollers es compromet a facilitar aquestes dades al PP. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 42. Quina és l’opinió del Govern municipal sobre la prova pilot que es va acordar implementar en alguna zona de la ciutat en matèria de dipòsit i retorn per a envasos no reutilitzables? La Sra. Sanz exposa que a la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient del 21 de setembre del 2010 es va aprovar una proposició en la qual s’establia que l’Ajuntament de Barcelona contribuiria a desenvolupar un sistema de dipòsit i retorn per a envasos no reutilitzables tot implementant una prova pilot a algunes zones de la ciutat. Fa palès que la posada en pràctica d’aquesta prova pilot havia de permetre posar a prova el funcionament d’aquest mètode de recollida i retorn per a envasos i pregunta com s’ha aplicat la prova pilot i quines conclusions n’ha extret el govern. El Sr. Puigdollers respon que la prova pilot va confirmar les intuïcions prèvies: que quan hi ha un retorn econòmic el sistema funciona. Explica, però, que hi ha hagut un canvi en la llei en funció del qual a partir del 5 de maig del 2012 les empreses que fabriquen envasos no estan obligades a adherir-se a aquest programa, sinó que ho han de fer voluntàriament. La Sra. Sanz agraeix l’explicació i demana al govern que faciliti per escrit al seu grup una descripció de l’experiència de la prova pilot. D’altra banda, exposa que el seu grup és contrari a la modificació de la llei que ha impulsat el PP i insta el govern municipal a manifestar-se contrari a aquesta modificació i a col·laborar amb les empreses productores d’envasos perquè el sistema de dipòsit i retorn s’estengui a la ciutat. Conclou que l’Ajuntament de Barcelona no hauria d’acceptar que el lucre derivat de la gestió del medi ambient fos una prioritat, com suposa la proposta de modificació de la llei del PP. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal ICV-EUiA: 43. Que el Govern municipal informi de les actuacions realitzades en relació amb el prec tractat a la sessió de 16 de febrer d’enguany d’aquesta Comissió, amb el contingut següent: (M1115/2682) Que el Govern municipal, en el termini d’un mes, estudiï la protecció patrimonial i la inclusió en el Catàleg de patrimoni 3080 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   arquitectònic del conjunt format per la masia de Can Riera i els terrenys que l’envolten, i per la Riera d’Horta i la regadora Parellada. La Sra. Sanz exposa que el Districte de Sant Martí va informar que la masia de Can Riera i els terrenys que l’envolten, la riera d’Horta i la regadora Parellada s’havien catalogat amb un nivell de protecció D (béns d’interès documental que poden ser enderrocats després de ser objecte d’un estudi historicoartístic que els documenti). Pregunta al govern quines actuacions s’han realitzat al respecte, és a dir, si s’hi han fet visites i si s’ha encarregat algun informe que determini aquest nivell de protecció. Afegeix que, en cas afirmatiu, el seu grup voldria tenir accés a aquesta documentació. El Sr. Vives respon que aquesta qüestió es va tractar en el punt sisè de la Taula de patrimoni del 26 d’abril. Precisa que es va remarcar que Can Riera, la riera d’Horta i la regadora Parellada són propietat del Districte de Sant Martí. Comunica que es va decidir encarregar un estudi de la qüestió al Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic i al Servei d’Arqueologia i conclou que tan bon punt s’hagi elaborat aquest estudi el posarà a l’abast dels grups. La Sra. Sanz afirma que el seu grup no discutirà si l’edifici mereix una catalogació de nivell A, B, C o D, ja que aquesta decisió és competència de la taula corresponent. Amb tot, opina que quan es detecta un edifici amb uns valors, una història i una memòria per al poble, cal posar els esforços per preservar-lo. En aquest sentit, manifesta que s’hauria d’intentar garantir la protecció patrimonial d’aquest edifici i evitar repetir els errors comesos en altres casos, com la Rotonda o Vil·la Urània. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20.17 h.   NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3081   Acords Acords de les sessions del mes de juny de 2012 COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR Sessió de 20 de juny de 2012. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Aprovar inicialment el Programa d’Actuació Municipal 2012-2015. 2. Aprovar inicialment la modificació del Reglament Orgànic Municipal per tal d’ampliar la regulació de les Comissions no permanents o especials i d’investigació mitjançant la modificació del seu article núm. 35 i la introducció de dos nous articles, assenyalats respectivament com a núm. 39 bis i núm. 39 ter; i sotmetre- la a informació pública per un termini de trenta dies, de conformitat amb allò disposat a l’article 112 del propi Reglament. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal PSC: 3. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: - Que es prioritzi l'eficiència i el servei als ciutadans i ciutadanes, dissenyant les noves estructures i els canvis que en els Districte, Àrees de l'Ajuntament i eines del Grup Ajuntament de Barcelona s'hagin de produir comptant amb els principis de proximitat en l'acció municipal. - Que la reestructuració de les empreses del grup Bimsa es dugui a terme aprofitant tot el capital humà i organitzatiu que forma part de les empreses actuals, tot cercant les formes d'incorporació d'aquests treballadors i treballadores a l'estructura del Grup Ajuntament de Barcelona, d'acord amb això, es doni un destí laboral a les persones que actualment treballen en les empreses objecte de racionalització. - Que la proposta de destinació laboral per cada una de les persones afectades pel procés sigui la millor possible per optimitzar la seva aportació professional i la tasca municipal envers als ciutadans i ciutadanes. - Que es lliuri als grups polítics, en el termini de 10 dies màxim, el llistat de les persones, amb descripció del lloc de treball i tasques, dels treballadors i treballadores donades d'alta en les empreses del grup Bimsa i en Bimsa des de juliol del 2011. Del Grup Municipal d’ICV-EuiA: 4. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: 1.- Que en el marc de la Comissió de treball per a la reforma de la normativa municipal de participació ciutadana, creada per acord de la Comissió de Presidència i Règim Interior de 21 de setembre de 2011, s'abordin les incorporacions normatives necessàries per cobrir les llacunes existents en la regulació de la iniciativa ciutadana per a l'aprovació d'una disposició municipal de caràcter general. 2.- Que el Govern municipal promogui entre la ciutadania el coneixement i la utilització d'aquest institut de participació ciutadana previst a la Carta municipal de Barcelona. Del Grup Municipal d’UpB: 3082 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   5. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda instar el Govern municipal a presentar en un termini de 3 mesos una mesura de govern que concreti les accions necessàries per tal de passar de la cultura de les subvencions a la dels convenis i contractes programa. COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ Sessió de 18 de juny de 2012. Part Decisòria / Executiva Proposta d’acord 1. Aprovar inicialment l’expedient 2012-0021 d’incorporació d’una nova Base d’Execució, la 40ª, al Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2012, per tal d’assegurar l’acompliment de la mesura de Govern, de 30 de setembre de 2011, per afavorir la liquiditat dels seus proveïdors; i de modificació de la Base d’Execució 26ª de contractació d’operacions de cobertura i de rendibilització d’excedents temporals de tresoreria, per adequar-la a l’actual situació dels mercats financers; i sotmetre aquest acord a exposició pública durant un termini de quinze dies, d’acord amb l’article 169.1 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, per tal que es puguin formular les reclamacions que es considerin oportunes. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal PP: 2. Instar al Govern municipal a aplicar a totes les empreses i organismes dependents de l'Ajuntament de Barcelona el termini màxim de pagament de 30 dies a tots els seus proveïdors de forma immediata. Del Grup Municipal d’UpB: 3. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda establir una partida pressupostària per tal d'assegurar la viabilitat de Barcelona Activa i de les polítiques actives d'ocupació, d'estímul de l'emprenedoria i de formació que durant tants anys ha protagonitzat amb excel·lència aquesta agència municipal. COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT Sessió de 20 de juny de 2012. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Electrica una bonificació del 50% (que suposa la bonificació de 28.527,88 euros, corresponent a 5.594,90 m² de l’edifici catalogat), sobre la quota inicial de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres (468.456,82 euros), calculada sobre el pressupost de la totalitat de l’obra, respecte a la llicència atorgada per resolució de 29 de març de 2011, en l’expedient 02-2010LM18846, per a la reforma, ampliació i obra nova, a l'illa compresa entre els carrers Roger de Flor, NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3083   Almogàvers, Nàpols i avinguda Vilanova, per a usos afins als Serveis Tècnics d’Endesa, amb tractament global de les façanes existents i noves així com de la façana de l'edifici modernista, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2011, epígraf: 1/B1 (obres en edificis inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català amb nivell B de protecció), i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l'obra. 2n) Declarar les obres de la indicada construcció, d’especial interès o utilitat municipal, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció cultural, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7.1.B.1 de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2011. 3r) Donar trasllat a la Direcció de Serveis d’Inspecció d’Hisenda, als efectes procedents. 2. 1r) Concedir a Fira 2000 SA una bonificació del 35% (que suposa la bonificació de 21.546,77 euros, corresponent a 776,63 m2) sobre la quota inicial de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra) respecte a la llicència atorgada a Fira 2000 SA el 17 de desembre de 2009 pel Quart Tinent d’Alcalde. La llicència de referència autoritza la reforma i ampliació de l’eix central de la Fira Barcelona consistent, entre altres, a l’ampliació de patis i la creació de miradors, en el tram entre els pavellons 4 i 6 i els de la futura construcció 5 i 7 (expedient núm. 03-2009LM03226), amb emplaçament al carrer del Foc, núm.1 (Districte de Sants). 2n) Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. 3r) Declarar les referides obres, destinades a la millora de l’equipament de la Fira de Barcelona, d’especial interès o utilitat municipal, pel fet que es poden especificar els beneficis que reporten a la ciutat i que acompleixen una indiscutible funció social. 4t) Elevar l’acord de declaració d’interès públic o utilitat municipal i de determinació del percentatge de la bonificació aplicable a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 3. Acordar la declaració d'especial interès i utilitat municipal de la construcció d'un edifici aïllat de dues plantes soterrani, planta baixa, dues plantes pis i planta coberta per l'Esglèsia Evangèlica Trèvol, al carrer Trèvol, 9-19 i de conformitat amb l'Ordenança Fiscal 2.1. de l'any 2003 concedir a l'Esglèsia Evangèlica Trèvol la bonificació del 65% sobre la quota de l'Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència de data 2 de desembre de 2022 (essent la quota total de 28.806,82 euros, aplicant la bonificació del 65% de 18.724,44 euros, la quota resultant exigible és de 10.082,38 euros) atès que s'ajusta a allò establert en l'article 7è de l'esmentada ordenança, en tant que la titular de la llicència és una entitat sense ànim de lucre, la construcció es realitza en terrenys qualificats d'equipaments (clau 7b) i les obres acompleixen una funció d'interès social; i donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes pertinents. 4. 1r) Concedir a la Universitat de Barcelona una bonificació del 70% (que suposa la bonificació de 16.266,25 euros, corresponent a 880,60 m2) sobre la quota inicial de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra) respecte a la llicència atorgada a la Universitat de Barcelona el 12 de març de 2010 pel Quart Tinent d’Alcalde. La llicència de referència autoritza la modificació del projecte de la zona nord (biblioteca) de la fase II de la Facultat de Biològiques, emparada per la llicència amb núm. d’expedient 00-1999LM01758 atorgada el 15 de febrer de 2000, consistent en la substitució de la coberta plana enjardinada per una coberta lleugera, la instal·lació d’un nou ascensor exterior i la modificació de la forma i situació de l’escala, amb augment de superfície (expedient núm. 04-2008LM09914); 2n) Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. 3r) Declarar les referides obres, destinades a la millora de l’equipament de la Universitat de Barcelona, d’especial interès o utilitat municipal, pel fet que es poden especificar els beneficis que reporten a la ciutat i que acompleixen una indiscutible funció social. 4t) Elevar l’acord de declaració d’interès públic o utilitat 3084 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   municipal i de determinació del percentatge de la bonificació aplicable a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 5. 1r) Concedir a la societat Porfont, SCCL una bonificació del 90% (que suposa la bonificació de 188.995,08 euros, corresponent a 13.373,27 m2) sobre la quota inicial de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra) respecte a la llicència atorgada a Porfont, SCCL el 31 de juliol de 2007 pel Quart Tinent d’Alcalde. La llicència de referència autoritza la construcció d’un edifici d’habitatges de protecció oficial en règim general, amb dos nivells totalment soterrats per aparcament; un nivell parcialment soterrat per a aparcament i locals comercials; nivell zero per a cinc nuclis d’accés i locals comercials i vuit nivells per als habitatges de protecció oficial. Amb un total de 102 habitatges de protecció oficial en règim general, 5 locals comercials i aparcament per a 129 cotxes, 56 motos i bicicletes, amb emplaçament al carrer Almogàvers, núm. 107 de la nostra ciutat. 2n) Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. 3r) Declarar les referides obres, destinades a habitatge amb protecció oficial d’especial interès o utilitat municipal, pel fet que es poden especificar els beneficis que reporten a la ciutat i que acompleixen una indiscutible funció social. 4t) Elevar l’acord de declaració d’interès públic o utilitat municipal i de determinació del percentatge de la bonificació aplicable a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient 6. 1r) Concedir a la Universitat Pompeu Fabra una bonificació del 70% (que suposa la bonificació de 295.154,97, corresponent a 8.685,63 m2) sobre la quota inicial de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra) respecte a la llicència atorgada a la Universitat Pompeu Fabra el 26 de març de 2012 pel Tercer Tinent d’Alcalde. La llicència de referència autoritza la construcció d’un edifici departamental consistent en una planta soterrani, planta baixa i cinc plantes pis, amb emplaçament al carrer Wellington, núm. 36 (Expedient d’obra núm. 10-2011LM01578); 2n) Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. 3r) Declarar les referides obres, destinades a la millora de l’equipament de la Universitat Pompeu Fabra, d’especial interès o utilitat municipal, pel fet que es poden especificar els beneficis que reporten a la ciutat i que acompleixen una indiscutible funció social. 4t) Elevar l’acord de declaració d’interès públic o utilitat municipal i de determinació del percentatge de la bonificació aplicable a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 7. Aprovar inicialment la modificació dels articles 1 i 2 dels estatuts de Barcelona Regional, Agència Metropolitana de Desenvolupament Urbanístic i d’Infraestructures, SA, amb l’objecte de canviar la denominació de l’entitat per la de Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà, SA, i de considerar-la Mitjà Propi i Servei Tècnic de l’Ajuntament de Barcelona; sotmetre a informació pública l'acord i la modificació dels estatuts per un termini de trenta dies. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal PSC: 8. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient, acorda: 1. Que es realitzi una campanya específica per informar sobre l'Informe Tècnic d'Edificis d'habitatges i les obligacions que comporta. 2. Que el Govern de la ciutat incrementi substancialment les partides destinades a subvencions per a rehabilitació d'edificis i les consigni en els pressupostos dels propers tres anys, en previsió del volum de NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3085   demanda que pot ocasionar l'aplicació del decret de l'ITE. 3. Traslladar aquest acord al Govern de la Generalitat, en el marc del Consorci de l'Habitatge de Barcelona, per tal que se'n corresponsabilitzi i incrementi substancialment les partides destinades a subvencions per a rehabilitació d'edificis. 4. Que es busquin els mecanismes adients per tal de poder articular els procediments i normatives de subvenció, en funció de criteris socioeconòmics, a tots aquells propietaris i propietàries interessats. Del Grup Municipal del PP: 9. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar al Govern municipal a definir els usos de la plataforma entre la platja de la Nova Mar Bella i el Parc dels Auditors del Fòrum que estava destinada a ubicar el projecte del zoo marí, com ara usos esportius, i a calendaritzar l'actuació, en un termini de 3 mesos. Del Grup Municipal d’UpB: 10. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda establir una mesura per tal que les memòries de grans projectes de transformació urbana incloguin usos transitoris públics dels espais fins a l'execució dels projectes. COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS Sessió de 19 de juny de 2012. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 1. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda que l'Ajuntament de Barcelona busqui, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, la fórmula de finançament que permeti finalitzar la primera fase de les obres d'ampliació i millora de l'Hospital del Mar del Parc de Salut Mar, i es comprometin a dur-les a terme dins el mandat 2012-2015, informant a aquesta Comissió de les gestions realitzades i dels nous calendaris, abans de finalitzar aquest any. Del Grup Municipal del PP: 2. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Presentar en el termini de dos mesos en el marc d'aquesta Comissió, un estudi de reorganització del personal municipal en l'àmbit social, per tal de valorar la possibilitat d'incorporar, com a mínim, un psicòleg en cadascun dels Centres de Serveis Socials de la ciutat. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 3. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports de l'Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Expressar el seu reconeixement al model de col·laboració amb les ONG en les polítiques públiques de lluita contra el VIH-Sida. 2. Garantir a la nostra ciutat, a través de l'Ajuntament i en col·laboració amb el Consorci Sanitari de Barcelona i l'Agència de Salut Pública de Barcelona, les polítiques actives de lluita contra el VIH-Sida contemplant: - La prevenció de la infecció per VIH i de la malaltia de la Sida a tota la població empadronada a Barcelona. - El 3086 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   manteniment i reforçament de la col·laboració amb les ONG Sida de la ciutat, mitjançant una política de convenis, contractes i/o subvencions en sintonia amb la tasca de co-protagonistes que tenen en les polítiques actives de lluita contra el VIH-Sida a la nostra ciutat. - La intensificació dels programes preventius adreçats de forma general a tots els nois i noies escolaritzats, o bé de forma específica a la població amb major risc d'infecció inclosa l'atenció a la població reclusa. - La complementació de les polítiques sanitàries de lluita contra el VIH-Sida amb polítiques d'atenció social cap a les persones més vulnerables que viuen amb el VIH, així com a les seves famílies per tal de poder millorar la seva qualitat de vida. Del Grup Municipal d’UpB: 4. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda, en el marc del programa d'esport i activitat física als espais públics de la nostra ciutat, i amb coordinació amb l'àrea de serveis urbans, instar el Govern municipal a establir, si s'escau, un programa de revisió i manteniment de l'accessibilitat, la senyalització i els serveis que s'ofereixen als parcs i espais públics de la ciutat. Declaració Institucional 5. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports presenta els compromisos següents: Primer: El nostre rebuig incondicional a qualsevol tipus de violència. Segon: El nostre rebuig a l’aplicació de la pena de mort. Tercer: El nostre rebuig a l’aplicació de la pena de mort a causa d’homosexualitat i identitat de gènere. Quart: La demanda d’abolició immediata de la pena de mort als països que la practiquen, i en concret l’abolició de la pena de mort aplicada per supòsits derivats d’homosexualitat i identitat de gènere al països següents: Iemen, Aràbia Saudí, Mauritània, Sudan i Iran. Cinquè: El suport a les polítiques internacional que incideixin en posicionaments contra la pena de mort a causa d’homosexualitat i identitat de gènere. Sisè: La col·laboració amb totes les entitats de Barcelona que treballen per a la sensibilització per a l’abolició de la pena de mort a causa d’homosexualitat i identitat de gènere i contra qualsevol tipus de discriminació per aquest motiu. Setè: La millora de mesures educatives, preventives i de sensibilització que fomentin una educació basada en els valors del diàleg, i el respecte i la tolerància a la diversitat sexual. COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ Sessió de 19 de juny de 2012. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 1. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: 1. Manifestar la seva disconformitat amb la proposta presentada per la Consellera d'Ensenyament en relació a la rebaixa en l'aportació per al finançament de les escoles bressol municipals per al curs 2012-2013. II. Exigir a la Generalitat de Catalunya la dotació pressupostària necessària per garantir la sostenibilitat NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3087   econòmica de la xarxa d'escoles bressol municipals de Barcelona, en un marc de corresponsabilitat que eviti sobrecarregar les obligacions econòmiques que assumeixen l'Ajuntament i les famílies. III. Instar el Govern municipal a traslladar el contingut d'aquesta proposició al Govern de la Generalitat de Catalunya. Del Grup Municipal del PP: 2. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: Instar al Govern municipal a construir les Escoles Bressol pendents als diferents Districtes de la Ciutat en aquells on no sigui possible establir convenis amb guarderies privades per tal de donar resposta a la demanda no atesa. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 3. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: 1. Mantenir i enfortir el compromís amb el model Barcelona d'educació pública i de qualitat, per mitjà del suport i la millora sostinguda de la xarxa de centres de titularitat municipal. 2. Instar al Govern municipal i al Consorci d'Educació de Barcelona a no aplicar sobre la xarxa de centres educatius municipals de primària, secundària, formació d'adults, ensenyaments artístics i educació especial, cap mesura que impliqui una reducció en els serveis educatius i les plantilles professionals, com a garantia del compromís per l'ensenyament de qualitat. Del Grup Municipal d’UpB: 4. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar el Govern municipal a no traslladar de forma mimètica la proposta de reducció salarial del cos de funcionaris de la Generalitat de Catalunya al cos de funcionaris docents de l'Ajuntament de Barcelona, i a establir una mesa de negociació per tal de definir actuacions i polítiques pròpies per a l'excel·lència educativa en un marc d'austeritat i contenció de la despesa. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT Sessió de 21 de juny de 2012. Part Decisòria / Executiva Proposta d’acord 1. Adjudicar provisionalment, de conformitat amb la proposta de la mesa de contractació de 12-6-2012, el contracte de concessió administrativa per a la gestió de l'explotació d’un aparcament públic subterrani per a vehicles en el subsòl dels terrenys de domini públic municipal situats al carrer Lanzarote, la seva construcció i reordenació de la superfície, a Europrojectes Immobiliaris, S.L. (CIF B- 60995073). Notificar la present resolució als licitadors i publicar-la en el perfil de contractant. Requerir l’adjudicatari provisional per tal que en el termini màxim de 15 dies hàbils a comptar des del següent a l’esmentada publicació, presenti la documentació justificativa de trobar-se al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social i justificant de pagament de l’últim rebut de l’IAE, incloent-hi una declaració responsable subscrita pel legal representant de l’empresa especialitzada amb qui prevegi subcontractar, conforme dita/es empresa/es no es troba incorreguda en cap causa de prohibició per contractar amb l’Administració i constitueixi les garanties definitives següents: per l’execució de les obres 65.240,00 €; una garantia complementaria de 97.860,00 € i, per l’explotació de l’aparcament de 60.000,00 €. Part d’Impuls i control 3088 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 2. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Intensificar l'actuació dels cossos de seguretat envers les persones que col.laboren comprant, avisant, facilitant el gènere o alertant sobre la presència d'agents de l'autoritat, amb l'existència de la venda i el comerç ambulant no autoritzat. 2. Instar al Govern municipal a elaborar un campanya informativa i de dissuasió, en col·laboració amb les associacions de comerciants i de locals de pública concurrència, dirigida als ciutadans i ciutadanes destinada a comunicar que la compra de productes de la venda ambulant no autoritzada suposa situacions de col·laboració amb la competència deslleial i altres situacions relacionades amb la seguretat i la salut de les persones. 3. Incloure, en la campanya informativa, els mecanismes sancionadors que l'Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l'espai públic inclou en referència a la compra o adquisició a l'espai públic d'aliments, begudes i altres productes procedents de la venda ambulant no autoritzada. Del Grup Municipal del PP: 3. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar al Govern Municipal a revisar els protocols d'actuació i els convenis existents entre l'Ajuntament de Barcelona i la Policia Portuària a fi de poder lluitar amb més contundència contra les diferents pràctiques incíviques, furts i robatoris que es produeixen a la zona portuària de la ciutat. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 4. Amb l'objectiu que les vies urbanes que no configurin la xarxa bàsica en el nou Pla de Mobilitat Urbana esdevinguin Zones 30, la Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Que, en el termini de sis mesos, el Govern presenti un estudi per assolir aquest objectiu. 2. Augmentar la implantació d'elements físics reductors de la velocitat en els carrers que siguin Zona 30. Del Grup Municipal d’UpB: 5. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar el Govern municipal a redactar un Pla de Mobilitat específic per als desplaçaments a peu, incloent conceptes com la cadena d'accessibilitat i itineraris accessibles, en el marc de la redacció del nou Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3089   DISPOSICIONS GENERALS Acords dels òrgans de govern Modificacions de crèdit dins del Pressupost de 2012 TRANSFERÈNCIES Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 13 de juny de 2012 Expedient núm.3-076/2012 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes Altres subv. A instit. Sense 401 D/48902/13000 MC7(0) afany lucre 30.000,00 401 D/22610/13211 MC8(0) Despeses compra serveis 30.000,00 101 D/22610/92501 MC7(0) Despeses compra serveis 30.000,00 Institut municipal 101 D/41031/92602 MC8(0) informatica 30.000,00 607 D/23120/15103 MC7(0) Locomoció personal 947,95 401 D/15100/13201 MC8(0) Gratificacions 947,95 Manteniment mobiliari i 608 D/21500/13201 MC7(0) equipament 725,84 401 D/15100/13201 MC8(0) Gratificacions 725,84 Subvencions gestió de 603 D/48999/23210 MC7(0) serveis 13.437,37 Altres despeses compra 603 D/22610/23001 MC8(0) serveis 13.437,37 TOTAL 75.111,16 75.111,16 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 13 de juny de 2012 Expedient núm.3-080/2012 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 703 D/60500/15102 MC7(0) Expropiacions 81.151,67 Expropiació c/ Joan Güell 501 D/60513/15102 MC8(0) 191-193 i 195 57.061,77 Expropiació c/ Joan Orpí 8- 605 D/60631/15102 MC8(0) 10 24.089,90 TOTAL 81.151,67 81.151,67 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 13 de juny de 2012 Expedient núm.3-084/2012 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 606 D/63501/92001 MC8(0) Béns mobles 30.000,00 601 D/63501/92001 MC8(0) Béns mobles 70.000,00 607 D/63250/15103 MC8(0) Manteniment equipaments 300.000,00 3090 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 604 D/63227/15103 MC8(0) FAB-LAB Les Corts 186.000,00 604 D/61923/15502 MC8(0) Cruïlles intel·ligents 30.000,00 Recorregut del Memorial 604 D/61924/15103 MC8(0) Democràtic 30.000,00 608 D/60285/15503 MC8(0) Actuacions via pública 70.800,00 608 D/63220/15103 MC8(0) Manteniment equipaments 667.880,00 603 D/63501/92001 MC8(0) Béns mobles 75.000,00 605 D/63501/92001 MC8(0) Béns mobles 50.000,00 609 D/63502/92001 MC8(0) Béns mobles 15.726,00 609 D/60285/15503 MC8(0) Actuacions via pública 175.000,00 609 D/63226/93302 MC8(0) Manteniment edificis 115.000,00 610 D/63501/92001 MC8(0) Béns mobles 20.000,00 101 D/63501/92001 MC8(0) Béns mobles 21.606,40 502 D/61004/15501 MC8(0) Reparacions pavimentació 120.000,00 401 D/60262/15103 MC8(0) Seguretat en el trànsit 120.000,00 401 D/62577/13201 MC8(0) Equipament GUB 1.869,00 401 D/63305/13501 MC8(0) Equipament SPEIS 17.601,00 401 D/62580/13201 MC8(0) Béns mobles 350.000,00 Transferència de capital a 703 D/71000/93200 MC8(0) IM Hisenda 83.000,00 703 D/60900/15103 MC7(0) Inversions 2.069.150,00 703 D/60900/92001 MC7(0) Inversions 480.332,40 TOTAL 2.549.428,40 2.549.482,40 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 20 de juny de 2012 Expedient núm.3-086/2012 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Ass. Descripció Altes Baixes 201 D/22719/23161 MC7(0) Altres contractes de serveis 25.000,00 606 D/22719/23261 MC8(0) Altres contractes de serveis 25.000,00 201 D/22719/23161 MC7(0) Altres contractes de serveis 25.000,00 608 D/22719/23106 MC8(0) Altres contractes de serveis 25.000,00 501 D/22602/15005 MC7(0) Publicitat i propaganda 4.989,75 Inst.mpal.informatica 4.989,75 501 D/41031/15005 MC8(0) planif.ad.habitat urba 502 D/22703/16011 MC7(0) Treballs tècnics 13.216,25 Altres subv. A instit. Sense 13.216,25 502 D/48902/17901 MC8(0) afany lucre 606 D/22109/33401 MC7(0) Altre material de consum 57.490,87 Altres subv. A instit. Sense 606 D/48902/33401 MC8(0) afany lucre 14.667,00 Inst. Mpal. De cultura de 606 D/44300/33401 MC8(0) barcelona 2.500,00 Consorci educació de 606 D/46703/32401 MC8(0) barcelona 2.823,87 Convenis amb inst. S.afany 606 D/48903/33401 MC8(0) lucre 37.500,00 Altre despeses material 606 D/22003/92001 MC7(0) oficina 4.239,13 606 D/41030/92602 MC8(0) Inst. Mpal. Informatica 4.239,13 TOTAL 129.936,00 129.936,00 NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3091   CARTIPÀS Decret. En ús de les atribucions que tinc conferides per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i d’acord amb l’establert a l’article 16 dels Estatuts de la Fundació Privada Casa América Catalunya, disposo: Designar patrons de la Fundació Privada Casa América Catalunya, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, les persones següents: Sr. Joaquim Llimona i Balcells en substitució del Sr. Josep Roca i Roca Sr. Josep Lluís Alay i Rodríguez Barcelona, 14 de juny de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera (Ref. 2236/12) * * * Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’art. 13 de la Carta de Barcelona, disposo: Actualitzar la composició del Ple del Fòrum Ciiutat i Comerç, d’acord amb l’apartat primer de les seves normes reguladores aprovades per Decret d’Alcaldia de 27 de maig de 1994, que quedarà format pels següents membres: President: Excm. Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Alcalde de Barcelona Membres: Regidors municipals: Il·lm. Sr. Raimond Blasi i Navarro, Regidor de Comerç, Consum i Mercats Il·lm. Sr. Xavier Mulleres Vinzia, Grup Municipal PP Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner, Grup Municipal PSC Il·lm. Sr. Jordi Protabella i Calvete, Grup Municipal UpB Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, Segona Tinent d’Alcalde Ima. Sra. Mercè Homs i Molist, Regidora del Districte de Ciutat Vella Sr. Eduard Freixedes i Plans, Regidor del Districte de Sant Martí. En representació de les Entitats del Comerç: Sr. Gaietà Farràs i González, Consell de Gremis, Sr. Antoni Bellart i Colinas, Consell de Gremis Sr. Xavier Vilamala i Vilà, Consell de Gremis Sr. Antoni Furest i Pardo, Gremi de Comerç Tèxtil i Sastreria Sr. Pere Fàbregues i Morlà, Vicepresident del Gremi de Llibreters Sr. Alexandre Goñi i Febrer, PIMEC – Comerç Sr. Antoni Puértolas Campo, PIMEC - Comerç Sr. Roberto Guirado i Martíne, ANGED Sr. Gabriel Jené i Llabrés, COMERTIA Sr. Lluís Periañez Llatje, CEDAC Sr. Salvador Albuixech, Fundació Barcelona Comerç Sr. Vicenç Gasca i Grau, Fundació Barcelona Comerç Sr. Jordi Mas i Velasco, FEGRAM Sr. Manuel Arias Lorenzo, Unió Botiguers Cor d’Horta Sr. Carles Camps i Pedró, Associació de Comerciants de Gran de Gràcia Sr. Gerard Cutal i Pedra, Illa Diagonal Sr. Eduard Farga i Beltran, Comerciant Sra. Ratt Fenech Oliveras, Pedralbes Centre Sr. Benito García Débora, Comerciant Sra. Mey Hoffmann Roldos, Restauradora Sra. Carmen Izquierdo Ruiz, Cor Eixample Sr. Joan Oliveres i Begues, Ass. Comerciants Amics de la Rambla Sr. Carles Gaig, Restaurador 3092 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Sr. Lluís Llanas i Rígol, Ass. Com. Creu Coberta Sr. Víctor García Soriano, La Maquinista Sr. Javier Cottet i Torres, Barnacentre Sr. Carles Martínez i Puy, Eix Comercial de Sant Martí Sr. Enric Pantaleoni i Andreu, Comerciant Sr. Jordi Vázquez Gavalda, Ass. Comerciants el Mirall de Pedralbes Sr. Enric Ricard García, Sants Establiments Units Sr. Salvador Vendrell Melendo, Eix Comercial de Sarrià Sr. Lluís Sans i Mercè, Ass. Amics del Passeig de Gràcia Sr. Jordi Tarragona i Coromina, Comertia Sr. Carles Tella i Cotó, Nou Barris Centre Comerç Sr. Josep Maria Soler i Roca, Eix Comercial de Sant Andreu En representació de les Institucions: Sr. Joan Estapé i Mir, Cambra de Comerç Sr. Andreu Llargués i Claverol, PIMEC Sr. Pere Llorens i Llorente, Foment del Treball Assessors tècnics: Sr. Jordi Torrades i Aladren, Gerent Institut Municipal de Mercats Sra. Maria Segarra i Mateu, Directora de Comerç de la Cambra de Comerç Sr. Albert González i Orduna, Director de Comerç i Consum Secretària: Sra. Laura Vilella i Viñals, Lletrada de la Direcció de Comerç i Consum Barcelona, 12 d’abril de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 2252/12) * * * Decret. Actualitzar la composició del Consell Ciutat i Comerç, d’acord amb l’apartat segon de les seves normes reguladores aprovades per Decret d’Alcaldia de 27 de maig de 1994, que quedarà format pels següents membres: President: Il.lm. Sr. Raimond Blasi i Navarro, Regidor de Comerç, Consum i Mercats Membres: Regidors municipals: Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, Segona Tinent d’Alcalde Ima. Sra. Mercè Homs i Molist, Regidora del Districte de Ciutat Vella Sr. Eduard Freixedes i Plans, Regidor del Districte de Sant Martí. En representació de les Entitats del Comerç: Sr. Gaietà Farràs i González, Consell de Gremis Sr. Antoni Bellart i Colinas, Consell de Gremis Sr. Xavier Vilamala i Vilà, Consell de Gremis Sr. Alexandre Goñi i Febrer, PIMEC – Comerç Sr. Antoni Puértolas Campo, PIMEC - Comerç Sr. Roberto Guirado i Martínez, ANGED Sr. Gabriel Jené i Llabrés, COMERTIA Sr. Lluís Periañez Llatje, CEDAC Sr. Salvador Albuixech, Fundació Barcelona Comerç Sr. Vicenç Gasca i Grau, Fundació Barcelona Comerç Sr. Jordi Mas i Velasco, FEGRAM En representació de les Institucions: Sr. Joan Estapé i Mir, Cambra de Comerç Sr. Andreu Llargués i Claverol, PIMEC Sr. Pere Llorens i Llorente, Foment del Treball NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3093   Assessors tècnics: Sr. Jordi Torrades i Aladren, Gerent Institut Municipal de Mercats Sra. Maria Segarra i Mateu, Directora de Comerç de la Cambra de Comerç Sr. Albert González i Orduna, Director de Comerç i Consum Secretària: Sra. Laura Vilella i Viñals, Lletrada de la Direcció de Comerç i Consum Barcelona, 19 de juny de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 2253/12) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona,disposo: Primer. Designar com a patrons electius, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, de la Fundació Barcelona Zoo les persones següents: Sr. Alejandro Aguilar i Vila, a proposta del Consell Assessor del Zoo de Barcelona, Sr. Javier Maria Ferrer i Parareda, a proposta del Comitè Científic del Zoo de Barcelona. Segon. La designació dels representants s’estableix pel termini disposat en l’article 18 dels Estatuts de la Fundació, i en tant els designats siguin membres del Consell Assessor i del Comitè Científic del Zoo de Barcelona, respectivament. Barcelona, 19 de juny de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 2264/12) * * * Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i per l’apartat tercer de l’acord del plenari del Consell Municipal de 3 de juliol de 2007, sobre composició de les Comissions del Consell Municipal, disposo: Designar l’Ilm. Sr. Joan Trullén Thomàs membre de la Comissió de Plenari d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, en substitució de l’Im. Sr. Gabriel Colomé i Garcia. Barcelona, 19 de juny de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 2345/12) * * * Decret. En ús de les atribucions que tinc conferides per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Primer. Modificar la composició de la Comissió Interdepartamental del Call de Barcelona (CIC) i de la seva Comissió Tècnica, que quedaran integrades per les persones següents: Comissió Interdepartamental del Call: President: Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, Cinquè Tinent d’Alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. Vicepresidents executius: Vicepresident primer Im. Sr. Jordi Martí i Galbis, Regidor de Presidència i Territori i Regidor del Districte de Sants Montjuïc Vicepresidenta segona Ima. Sra. Francina Vila i Valls, Regidora de Dona i Drets Civils i Regidora del Districte d’Horta-Guinardó Vicepresidenta tercera Ima. Sra. Mercè Homs i Molist, Regidora del Districte de Ciutat Vella Vocals: 3094 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Sra. Montserrat Martin Vivas, Directora de Relacions Ciutadanes i Institucionals. Coordinadora de la CIC Sr. Josep Lluís Alay Rodríguez, Director de Patrimoni, Museus i Arxius Sr. Joaquim Llimona Balcells, Director de Cooperació i Relacions Internacionals Sr. Ignasi García Clavel, Director d’Afers Religiosos Comissió Tècnica: Sr. Xavier Cubells Gallés, Director de Drets Civils Sr. Joaquim Torra Pla, Director General de Foment de Ciutat Vella Sr. Pere Duran Vall-Llosera, Director General de Turisme de Barcelona Sra. Marta Clari Padrós, Gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona Sra. Mercè Massa Rincón, Gerent del Districte de Ciutat Vella Sr. Joan Roca Albert, Director del Museu d’Història de Barcelona Sr. Joan Torrella Reñé, Director de Promoció Territorial i Turisme Secretària: Sra. Teresa Serra Pérez-Portabella Segon. Funcions. La Comissió Interdepartamental del Call (CIC) té com a funcions: Elaboració d’un projecte integral de la ciutat de Barcelona per a la posada en valor del fet jueu a la nostra ciutat. Aquest projecte inclourà com a principals objectius i tasques: La promoció i el desenvolupament de la recerca científica que pugui contribuir a la investigació i la difusió de la història jueva de Barcelona. Creació d’una xarxa de calls arreu de Catalunya liderada per Barcelona i del suport a la investigació per assolir-la. Contribució a la difusió de la cultura jueva, tant tradicional com contemporània, en col.laboració amb la comunitat jueva barcelonina. Compliment dels compromisos i realització de les activitats derivades de la pertinença de Barcelona a organismes externs. (Red de Juderias, Associació Europea per a la Preservació del Patrimoni Jueu: AEPJ). Les relacions institucionals fluïdes amb la comunitat jueva actual. Les commemoracions en el marc de la memòria històrica i en el marc de la vulneració dels drets civils. El tractament dels temes de patrimoni i d’organització urbanística que puguin crear conflicte amb la tradició religiosa jueva (necròpolis jueva). La coordinació de les actuacions necessàries per a la rehabilitació tant arquitectònica i urbanística com històrica i cultural del barri del Call. Promoure la posada en valor del barri, incentivar la promoció turística i donar suport a la reactivació econòmica del barri del Call. Tercer. Deixar sense efectes els anteriors Decrets d’Alcaldia que fan referència a la compossió i funcions de l’esmentada Comissió. Barcelona, 22 de juny de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 2346/12) * * * Decret. En ús de les facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia per l’acord del Plenari del Consell Municipal de 25 de maig de 2012, pel qual s’expressa la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona a formar part de l’Associació “Red de Ciudades Inteligentes” en procès de constitució, faculto: Manel Sanromà Lucia i Lluís Olivella Cunill, indistintament, com a representants permanents de l’Ajuntament de Barcelona en l’Associació “Red Española de Ciudades Inteligentes”. Barcelona, 26 de juny de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 2380/12) NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3095   PERSONAL Concursos de personal BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE DOS CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE QUATRE LLOCS DE TREBALL (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: 3096 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3097   mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 1429/12. Un lloc de treball d’ Adjunt/a a Prefectura. (nivell 18) Concurs núm. 1430/12. Tres llocs de treball d’Administratiu/iva Especialitzat. (nivell 18) Adjunt/a a Prefectura. Concurs núm. 1429/12 D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball, les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per concurs de mèrits del lloc de treball d’Adjunt/a a Prefectura, adscrit a Oficina Tècnica Barcelona-Pirineu 2022, de la Gerència Municipal. Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 18 i específic de responsabilitat mensual de 132,15 euros segons catàleg vigent (1870Y). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària de 37,5 hores. Funcions: • Donar suport administratiu directe a l’òrgan on està adscrit. • Coordinar activitats de caràcter administratiu. • Col·laborar en el disseny i execució dels projectes de l’òrgan on està adscrit. • Gestionar i explotar dades dels diversos sistemes i aplicacions informàtiques per tal d’elaborar indicadors de gestió, informes i estudis. • Preparar reunions i sessions de treball. Coordinació d’agendes. • Executar les demandes i assumptes que li siguin encarregats per la Direcció. Requisits Pertànyer al grup C subgrups C1 o C2 Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en 3098 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Mèrits Comuns De conformitat amb les Bases Generals aprovades per decret d’Alcaldia d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional, fins a 6 punts, segons el barem següent: • Experiència en l’àmbit de l’esport, moviment olímpic i els diferents organismes esportius nacionals i internacionals fins a 3 punts • Experiència en la interlocució i coordinació amb altres administracions públiques i entitats, fins a 1 punt • Experiència en la creació, gestió i explotació d’aplicacions informàtiques (fulles de càlcul i bases de dades), fins a 1 punt • Experiència en el desenvolupament i manteniment de pàgines web, fins a 1 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/es per a la realització d’una prova o supòsit pràctic, valorant-se fins a un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori. 4. Característiques Personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria la Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i la valorarà fins a un màxim de 4 punts. Puntuació mínima: − Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3099   − Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/es. Junta de valoració: President: − Sr. Joan Angulo Arrese, Gerent de Recursos, o persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Òscar Grau Gomar, Gerent de l’Oficina de la Candidatura Barcelona Pirineus 2022, o persona en qui delegui. − Sra. Rosa Morlà Fortuño, Cap de Gabinet de l’Oficina de la Candidatura Barcelona Pirineus 2022, o persona en qui delegui. − ra. Francesca Otálora Sala, Cap del servei de personal de la Gerència de Recursos, o persona en qui delegui. − Sr. José Mª Martínez de Eulate, Assessor Tècnic de la Gerència de Recursos Humans, o persona en qui delegui, qui també actuarà com a secretari. Representant, titular i suplent, de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa. Presentació de sol·licituds. Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics entrant a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de l’ Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIO DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIO CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de l’ Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hábil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. 3100 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Administratiu/iva Especialitzat. Concurs núm 1430/12   D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball, les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per concurs de mèrits de 3 llocs de treball d’Administratiu/iva Especialitzat, adscrits als Districtes Les Corts, Sants-Montjuic i Sant Andreu (un lloc a cadascun d’aquests districtes). Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 18 i específic de responsabilitat mensual de 198,71 € segons catàleg vigent (1899X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria te jornada ordinària. Funcions principals: • Dur a terme la tramitació, seguiment i resolució de processos administratius i tècnics-administratius en els següents àmbits de gestió: • Gestió administrativa de recursos humans adscrits al districte. • Gestió econòmica: Control i seguiment de l’execució del pressupost i els expedients econòmics dels diferents serveis. Tramitació, facturació i comptabilització. • Gestió de la contractació: Inici, tramitació i seguiment dels diferents expedients de contractació de béns i serveis. • Gestió de subvencions: Seguiment i control del pressupost de capítol IV – subvencions /transferències corrents. Tramitació d’expedients de subvencions. • Gestió de compres: Seguiment administratiu control de les comandes dels diferents serveis pel que fa a compres homologades i no homologades. Recepció dels productes i gestió des estocs. • Gestió de prevenció de riscos laborals: Tramitació i Seguiment dels tractaments DDD (desinsectació, desratització i ...) als locals municipals en coordinació amb l’Agència de Salut Pública i el Departament de prevenció de riscos laborals. • Gestió de sistemes d’informació/telefonia: Tramitació de les sol•licituds dels usuaris informàtics i de telèfons pel que fa a avaries i noves peticions. • Gestió d’expedients dels serveis jurídics: Tramitació i seguiment administratiu d’expedients jurídics. Control i remissió de les actes i les notificacions. • Gestió de processos en matèria de comunicació: Suport a l’organització d’actes institucionals del districte. Tramitació administrativa de productes de comunicació, senyalització i imatge corporativa. Tractament i explotació de dades i manteniment de webs. • Gestió de processos en matèria de territori: Suport administratiu a la gestió de la Direcció de Serveis de Territori. • Gestió administrativa de Llicències i Espai públic: Realitzar, supervisar i/o controlar els processos administratius dels expedients i tràmits d’obres, manteniment, llicències, inspecció i espai públic. Requisits Pertànyer al grup C subgrup C1 o C2 Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3101   El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües). Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts punts, segons el barem següent: • Experiència en tasques de tramitació, seguiment i resolució de processos administratius i tècnics-administratius en matèries relacionades amb les funcions del lloc de treball fins a 3 punts. • Experiència en gestió i explotació d’aplicacions i programes informàtics de suport per a el desenvolupament de les funcions del lloc de treball, fins a 2 punts. • Experiència en atenció a clients inters i externs, fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar els/les candidats/es per a la realització d’una prova o supòsit pràctic, valorant-se fins a un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori. 4. Característiques Personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. 3102 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves característiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i la valorarà fins a un màxim de 5 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima es de 10,5 punts. − Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/es. Junta de valoració President: − Sr/. Salvador Coll Artés, Gerent Districte Sant Andreu o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Lourdes Zorraquino Rico, Directora de Serveis Generals del Districte Sants-Montjüic, persona en qui delegui. − Sra. Neus Roig Teixidó, Cap de Departament de Recursos Interns del Districte Sants-Montjüic, o persona en qui delegui. − Sr. Albert Bassas Parcerisas, Director de Serveis de Llicències i espai Públic, del Districte Les Corts, persona en qui delegui − Sra. Margarita Diaz Igual, Cap de Departament de Recursos Interns del Districte de Les Corts, o persona en qui delegui − Sra. Laura Martínez Miragall, Directora de Serveis Generals del Districte Sant Andreu, o persona en qui delegui. − Sra. Àngela Muñoz Guillen, Cap de Departament de Recursos Interns del Districte Sant Andreu, o persona en qui delegui. − Sr. José Mª Martínez de Eulate, Assessor Tècnic del Departament de Selecció de la Gerència de Recursos Humans, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa Presentació de sol·licituds. Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics entrant a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de l’Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIO DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIO CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de l’Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3103   Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en el cos objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’ Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta Municipal. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant.   3104 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVISIÓ D’UN LLOC DE TREBALL DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’HISENDA (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 5. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 6. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 7. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3105   acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 8. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. 3106 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs número 143. Un lloc de treball de lletrat/da de recursos jurídics. (nivell 24) Lletrat/ada de recursos jurídics Concurs número 143 D’acord amb la regulació de l’article 79 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre el concurs de provisió dels llocs de treball, les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs i d’acord amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per concurs de mèrits del lloc de treball de Lletrat/da de Recursos Jurídics. Adscrit al Departament de Recursos de la Direcció Jurídica de l’ Institut Municipal d’Hisenda. Descripció dels llocs convocats Llocs de nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de 485,20 euros segons catàleg vigent ( 2414 X ). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària de 37,5 hores setmanals Funcions principals • Emissió d’informes i propostes de resolució relatives als recursos i sol·licituds formulades en matèria tributària, amb la realització de les següents tasques: • Anàlisi de les al·legacions formulades pels contribuents. • Comprovació de la documentació aportada i de les dades existents en les bases de dades municipals. • Requeriment, en el seu cas, dels documents o les proves que es considerin necessàries, o dels informes d’altres Serveis Municipals que resultin procedents. • Estudi de la legislació aplicable. • Emissió d’informe amb proposta de resolució. • Emissió d’informes jurídics en les matèries que resultin de la competència de l’ Institut Municipal d’Hisenda Requisits Personal del grup A, subgrup A1 que pertanyi a les categories de Tècnic Superior en Dret, Tècnic d’Administració General, llicenciat en Dret o Tècnic Superior de Gestió, llicenciat en Dret. Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS ). Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3107   s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l’apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. − Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües). Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s’han de complir a la data de la presa de possessió. Mèrits Comuns De conformitat amb les Bases Generals aprovades per decret d’Alcaldia d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i els cursos de formació i perfeccionament realitzats ( fins a 2 punts ). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional, fins a 6 punts, segons el barem següent: • Elaboració d’informes i propostes de resolució en relació a sol·licituds o recursos administratius, fins a 2,5 punts. • Aplicacions corporatives i/o utilització de bases de dades, especialment per a la resolució de recursos, fins a 2,5 punts. • En gestió tributària, fins a 1 punts 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici La Junta de Valoració podrà proposar la realització de proves per tal d'avaluar les aptituds professionals dels candidats, que seran valorades fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, tindran caràcter obligatori. 4. Característiques personals La Junta de Valoració podrà avaluar les característiques personals dels/les candidats/es en relació al lloc de treball convocat, mitjançant els sistemes d’apreciació que consideri oportuns, valorant aquest apartat fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, tindran caràcter obligatori. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 11 punts. − Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/es. 3108 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Junta de Valoració President: − Sr. Antoni Rodríguez Sivera, Gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Paloma González Sanz, Directora Jurídica, o persona en qui delegui. − Sra. Rosa Mateu Lengo, Cap del Departament de Recursos Jurídics, o persona en qui delegui. − Sr. Santos Martínez Sequí, Cap de Recursos Humans, qui actua també com a Secretari, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. Presentació de sol·licituds Les persones interessades hauran d’adreçar la seva sol·licitud a l’Institut Municipal d’Hisenda. Es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de l’ Intranet Municipal. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Preses de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant.   NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3109   Lliures designacions Lliure designació núm. 17/2012 Convocatòria per a la provisió definitiva per lliure designació del lloc de treball de Cap de Departament de Llicències i Inspecció. D’acord amb la regulació de l’article 80 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre la lliure designació i d’acord amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per lliure designació del lloc de treball de Cap de Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Sant Martí. Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de 710,89 euros segons catàleg vigent (2616X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Funcions del lloc: • Tramitació i resolució de llicències mediambientals, llicències d’activitat, llicències d’ocupació d’espai públic i inspecció de les mateixes. • Tramitació i resolució de llicències d’obra i habitatge i inspecció de les mateixes. • Tramitació d’expedients de disciplina urbanística i sancionadors vinculats a les llicències i a la inspecció. • Elaboració del dictamen tècnic d’expedients de declaracions de ruïna. • Atenció especialitzada al ciutadà en matèria de llicències i inspecció. • Assoliment dels objectius i compromisos adoptats pels plans municipals i del Districte en l’àmbit de les seves competències. • Gestió i supervisió dels contractes amb empreses dins del seu àmbit d’actuació. • Direcció dels recursos humans i materials assignats. • Integració de la prevenció de riscos laborals dins de l’àmbit del seu departament, vetllant per al compliment de la normativa i procediments establerts en aquesta matèria. • Aplicació dels criteris funcionals definits pels sectors de referència. • Exercici de les competències que li siguin delegades. • Totes aquelles que li siguin atribuïdes per la Direcció en el compliment de les seves funcions. Requisits Personal funcionari de carrera o laboral fix del grup de classificació A: del subgrup A1 de les categories de Tècnic/a Superior en Arquitectura i Enginyeria o Tècnic/a Superior en Dret, i del subgrup A2, que pertanyi a la categoria de Tècnic/a Mitjà/na d'Arquitectura i Enginyeria de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C ) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els 3110 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris i laborals fixos en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Perfil del lloc: Es valorarà: − L’experiència i els coneixements relatius a les tasques descrites en l’apartat de les funcions. − La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. − Com a característiques personals d’adequació al lloc de treball: · La capacitat de lideratge i direcció d’equips · La capacitat de coordinació i col·laboració amb altres departaments de l’organització als efectes de les funcions del lloc a proveir. · La capacitat d’organitzar i planificar el treball. · La capacitat d’anàlisi vers el contingut funcional del lloc. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar instància, acompanyada de “currículum vitae”, degudament documentat, al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Presa de possessió El personal funcionari que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució de la lliure designació en la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de publicació de la resolució esmentada a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució de la lliure designació a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectui en la darrera Gaseta Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3111   Lliure designació núm. 18/2012 Convocatòria per a la provisió definitiva per lliure designació del lloc de treball d’Assessor/a Tècnic/a de la Direcció del Programa d’Anàlisi Estratègica del Gabinet d’Alcaldia. D’acord amb la regulació de l’article 80 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre la lliure designació i d’acord amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per lliure designació del lloc de treball d’Assessor/a Tècnic/a de la Direcció del Programa d’Anàlisi Estratègica del Gabinet d’Alcaldia. Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de 485,19 euros segons catàleg vigent (codi 2215X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Funcions: • Elaboració i seguiment de correspondència institucional de l’alcalde. • Coordinació i control de qualitat de la resposta a la correspondència ciutadana de l’alcalde. • Organització de reunions i interlocució amb els diferents actors que intervenen en el procés de resposta. • Elaboració dels informes corresponents. • Anàlisi dels indicadors per realitzar propostes de millora de processos de resposta. • Relació amb la resta de departaments de l’Ajuntament per tal d’establir mecanismes d’informació i de resposta. • Assessorament i suport a altres tècnics de la Direcció i del Gabinet d’Alcaldia en les tasques que li son encomanades. • I qualsevol altra funció similar que li sigui encarregada des de la Direcció. Requisits Personal funcionari de carrera o laboral fix del grup de classificació A i subgrup A1 o A2 de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. 3112 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris i laborals fixos en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Perfil del lloc: Es valorarà: − L’experiència i els coneixements relatius a les tasques descrites en l’apartat de les funcions. − La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. − Com a característiques personals d’adequació al lloc de treball: · La capacitat de coordinació i col·laboració amb altres departaments de l’organització als efectes de les funcions del lloc a proveir. · La capacitat d’organitzar i planificar el treball. · La capacitat d’anàlisi vers el contingut funcional del lloc. · La capacitat de comunicació. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar instància, acompanyada de “currículum vitae”, degudament documentat, al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Presa de possessió El personal funcionari que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs en la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de publicació de la resolució esmentada a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant.   NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3113   Circular núm.: 01/2012 Convocatòria per a la provisió definitiva per lliure designació d’un lloc de treball de Responsable del Programa de Fàbriques de Creació de l’Institut de Cultura de Barcelona. D’acord amb la regulació de l’article 80 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre la lliure designació i d’acord amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per lliure designació del lloc de Responsable del Programa de Fàbriques de Creació Cap de la Secretaria Tècnica de l’Institut de Cultura de Barcelona. Descripció del lloc convocat Llocs de nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de 710,89 euros segons catàleg vigent ( codi 2610X ). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària . Funcions: • Establir les línies estratègiques del programa Fàbriques de Creació per tal de convertir aquests espais en autèntics dinamitzadors i referents en l’àmbit de la creació a la ciutat, a Catalunya i a nivell internacional. • Disseny i desenvolupament de projectes que interrelacionin els diferents equipaments que integren aquesta xarxa. • Actuar com a referent a nivell de Catalunya i internacional per a la promoció del projecte i per a la visibilització dels espais de la ciutat. • Generar relacions i economies d’escala entre els diferents equipaments per tal de millorar l’eficàcia i l’eficiència en la gestió de cadascun d’aquests • Seguiment dels projectes de cadascuna de les fabriques de creació en funcionament • Redactar i acordar els convenis i contractes-programa amb els gestors de cada equipament i participar en els diferents espais i comissions de seguiment de cada espai • Cercar possibles col·laboradors i coproductors per a la realització d’activitats de creació amb les Fàbriques de Creació de Barcelona a nivell europeu. • Dissenyar i fer el seguiment de la comunicació i difusió del programa i els diferents equipaments. • Promoure programes que vinculin la creació artística amb els agents distribuïdors de projectes artístics, agents socials i educatius. Primera: Requisits dels/les Aspirants Personal funcionari de carrera i laborals fix dels subgrups de classificació A1 o A2, de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes autònoms adherits a de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C ) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. 3114 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. − Acreditar una titulació d’ensenyament reglat universitari equivalent al certificat de nivell superior de català (D),que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del MECR (Marc comú europeu de referència per a les llengües. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Segona: Criteris de Valoració Es tindrà en compte com a criteris de valoració, discrecionalment apreciats, els següents: Capacitat i experiència en lideratge de projectes • Capacitat per liderar equips de treball. • Capacitat de coordinació i col·laboració amb altres departaments de l’Organització. • Capacitat d’anàlisi i planificació de treball. • Habilitats comunicatives, de relació interpersonal i de treball en equip. • Experiència i coneixements tècnics en les tasques descrites en l’apartat de les funcions Es podrà convocar als aspirants per a la realització d’una prova pràctica de les matèries esmentades. Es podrà convocar els aspirants per a l’avaluació, mitjançant els sistemes que es considerin més adequats, de les característiques personals per al desenvolupament satisfactori de les responsabilitats assignades al lloc de treball. La proposta de resolució recaurà, si escau, en el/la candidat/a que es consideri més adient. De forma prèvia al corresponent nomenament, el titular del centre directiu al que figura adscrit el lloc convocat emetrà un informe sobre la idoneïtat del candidat proposat. Tercera: Sol·licituds Per tal de prendre part a la convocatòria, els/les participants han de presentar instància al Registre General de l’Ajuntament, al registre de l’Institut de Cultura de Barcelona (c/ La Rambla, 99, 4a. planta - Palau de la Virreina) o als Registres desconcentrats dels Districtes dins del termini de quinze dies hàbils comptadors des de l’endemà de la data de publicació d’aquesta convocatòria a la Gaseta Municipal. Quarta: Pressa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3115   primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant   3116 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Nomenaments Fe d’errates A la Gaseta núm. 18 publicada el 20 de juny de 2012, en l’apartat Nomenaments pàgina.2833, on diu “Nomenar la Sra. Joaquima Ferrando Aguilar, com a Cap de Bressol de Servei d’Educació Infantil” a de dir “la Sra. Joaquima Ferrando Aguilar, com a Cap del Programa de Bressol de Servei d’Educació Infantil”. Funcionaris de carrera L’Alcaldia, en data 22 de juny de 2012, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta del Tribunal de Selecció del concurs oposició, mitjançant torn lliure, per a la selecció de 13 places de Tècnic/a Superior d’Arquitectura i Enginyeria com a funcionàries de carrera, la Sra. Silvia Julian Garcia (Mat.72052 / S 70325934), la Sra. Nuria Matoses Duran (Mat. 72050 / S 07013722) i la Sra. Ariadna Miquel Amengual (Mat. 72053 / S 08005760 ). Nomenar, de conformitat amb la proposta del Tribunal de Selecció del concurs oposició, mitjançant torn lliure, per a la selecció de 13 places de Tècnic/a Superior d’Arquitectura i Enginyeria com a funcionari de carrera, el Sr. Felipe Barba Teixidor (Mat. 72051) i adscriure’l a l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. L’Alcalde, en data 22 de juny de 2012, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta del Tribunal de Selecció del concurs oposició lliure per a la provisió de 2 places de Tècnic/a Superior en Ciències branca Medi Ambient, com a funcionàries de carrera, les aspirants Campanero Sala, María del Mar (Mat. 25745) i Zapata González, Laura (Mat. 26557). Nomenar, de conformitat amb la proposta del Tribunal de Selecció del concurs oposició lliure per a la provisió de 3 places de Tècnic/a Superior en Ciències branca Botànica, com a funcionàri/es de carrera, els aspirants Aixart Sahun, Miriam (Mat. 27163), Bertran Chavarria, David (Mat. 26253) i Ibañez Cortina, Neus (Mat. 27814) I adscriure-les al Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. L’Alcalde, en data 22 de juny de 2012, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta del Tribunal de Selecció del concurs oposició, torn de promoció interna horitzontal, d'acord amb la disposició transitòria segona de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP), com a funcionari de carrera en la categoria de Tècnic/a Superior en Ciències, l’aspirant Boada Pla, Marius (Mat. 50883). Nomenar, de conformitat amb la proposta del Tribunal de Selecció del concurs oposició, torn de promoció interna horitzontal, d'acord amb la disposició transitòria segona de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP), com a funcionari de carrera en la categoria de Tècnic/a Superior en Ciències, l’aspirant Martinez Viñado, Daniel (Mat. 45567) i adscriure’l a l’Institut Municipal d’Hisenda. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3117   Concursos El Gerent de Recursos, en data 28 de juny de 2012, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 1420/12: - la senyora M. Juana Gómez Fernández (Mat. 22915/FN/1030), per a ocupar el lloc de treball de d’Assessor/a de la Direcció de Programa de Joventut, adscrit a la Direcció de Serveis d’Equitat Social i Salut de la Direcció Executiva Qualitat de Vida i Igualtat (Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports), amb complement de destinació de nivell 22 i el complement específic (2215Y) corresponent a aquest lloc de treball, segons catàleg vigent (S 08005191). Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Lliures designacions El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 20 de juny de 2012, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, els funcionaris de carrera, Sra. Mercè Andrés Pérez (mat. 25056 / S 08000917), i Sr. David Fisas Masferrer (mat. 50605 / S 07015331) amb la categoria professional d’auxiliars d’administració general, subgrup C2, per haver superat la convocatòria de provisió de lliure designació, dels llocs de treball de Personal Administratiu d’Alcaldia, adscrits a la Secretaria de l'Alcalde i al Departament Administració del Gabinet d’Alcaldia respectivament, amb complement de destinació 18 i específic de responsabilitat corresponent al lloc de treball codificat com a 1849D, de conformitat amb l’article 22.3 del vigent Acord de Condicions de Treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona; així com als articles 110.1.b) i 120.1 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel que s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals. L’Alcalde, en data 22 de juny de 2012, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, el funcionari de carrera, Sr. Carlos Vivas Urieta (mat. 22765), amb la categoria professional de tècnic superior d’Economia i Sociologia, subgrup A1, per haver superat la convocatòria de provisió de lliure designació, de Director/a de Pressupostos i Política Fiscal de la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació, amb complement de destinació de nivell 30 i específic de responsabilitat corresponent al lloc de treball codificat com a 3080H, de conformitat amb l’article 22.3 del vigent Acord de Condicions de Treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona; així com als articles 110.1.b) i 120.1 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel que s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals. 3118 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   ANUNCIS Altres anuncis Districte de Ciutat Vella Expedient. 01-20120L00039 La Gerent del Districte de Ciutat Vella en data 20 de juny de 2012 ha adoptat la següent Resolució: Aprovar definitivament el projecte bàsic i executiu de desconstrucció i enderroc de les finques de propietat municipal del carrer Sots-tinent Navarro núm. 14 i 16, d’acord amb la conformitat tècnica del projecte de data 15 de maig de 2012, emesa pel director del Departament de Llicències i Espai Públic del Districte, per un import de 250.855,36 euros, el 18% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’art. 235.2 del Decret legislatiu 2/2003 pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquesta resolució al Butlletí Oficial de la Província, a la Gaseta Municipal i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; notificar-ho als interessats en aquest procediment; i encarregar a la societat municipal Foment de Ciutat Vella S.A la gestió de l’actuació. Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini d’un mes comptat des del dia següent al de la recepció de la present notificació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del Jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l’endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s’haurà de resoldre i notificar en el termini d’un mes. El termini per interposar el recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l’acta exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà a la seva interposició sense que s’hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s’hagi produït la desestimació tàcita. També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 21 de juny de 2012. La cap dels Serveis Jurídics – Secretaria. Ester Solana i Grasa. * * * Districte de Sants-Montjuïc Expedient 20123021 El Gerent del Districte de Sants-Montjuïc, en data 15 de juny 2012, adoptà la següent Resolució: Aprovar definitivament el projecte executiu d’urbanització del carrer Vilassar, del Districte de Sants-Montjuïc, d’iniciativa municipal, d’acord amb els informes municipals que figuren a l’expedient administratiu, per un import de 225.492,11 euros, el 18 % d’Impost de Valor Afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 37 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel que s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya (ROAS), en concordança amb els articles 121 a 125 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre,, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic; article NÚM. 19 30-6-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3119   235.2 del Decret Legislatiu 21/2003, de 28 d’abril, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya; article 93 de del Reial Decret Legislatiu 781/86, de 18 d’abril, pel que s’aprova el Text Refós de les disposicions vigents en materia de règim local; i article 3.2 i 3 del Decret de l’Alcaldia de 26 de gener de 2010; resoldre, en sentit desestimatori, l’al·legació presentada pel ciutadà Sr. Luis Navarro Escartin, atés que segons s’informa des de la Direcció de Serveis de LLicències i Espai Públic del Districte, es preveu aparcaments provisionals alternatius en solars municipals dels carrers Moianès i Cuyàs; publicar aquesta resolució al Butlletí Oficial de la Província, a la Gaseta Municipal i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; notificar-ho als interessats en el procediment; i procedir a la adjudicació contractual de la gestió de l’actuació. Contra aquesta Resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia, en el termini d’un mes comptat des del dia següent al de la recepció de la present notificació. El recurs d’alçada s’haurà de resoldre i notificar en el termini d’un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l’acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà a la seva interposició sense que s’hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s’hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 18 de juny 2012. El cap del Departament de Serveis Jurídics- Secretaria.(P.D.1-9-2009). J. Carlos Parejo i Perogil. * * * Expedient 20123022 El Gerent del Districte de Sants-Montjuïc, en data 15 de juny 2012, adoptà la següent Resolució: Aprovar definitivament el projecte executiu d’urbanització del carrer Fernández Duró, del Districte de Sants-Montjuïc, d’iniciativa municipal, d’acord amb els informes municipals que figuren a l’expedient administratiu, per un import de 147.679,38 euros, el 18 % d’Impost de Valor Afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 37 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel que s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya (ROAS), en concordança amb els articles 121 a 125 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic; article 235.2 del Decret Legislatiu 21/2003, de 28 d’abril, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya; article 93 de del Reial Decret Legislatiu 781/86, de 18 d’abril, pel que s’aprova el Text Refós de les disposicions vigents en matèria de règim local; i article 3.2 i 3 del Decret de l’Alcaldia de 26 de gener de 2010; resoldre, en sentit desestimatori, l’al·legació presentada pel ciutadà Sr. Luis Navarro Escartin, atès que segons s’informa des de la Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic del Districte, es preveu aparcaments provisionals alternatius en solars municipals dels carrers Moianès i Cuyàs; publicar aquesta resolució al Butlletí Oficial de la Província, a la Gaseta Municipal i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; notificar-ho als interessats en el procediment; i procedir a la adjudicació contractual de la gestió de l’actuació. Contra aquesta Resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia, en el termini d’un mes comptat des del dia següent al de la recepció de la present notificació. El recurs d’alçada s’haurà de resoldre i notificar en el termini d’un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l’acte exprés. 3120 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 30-6-2012   Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà a la seva interposició sense que s’hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s’hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 18 de juny 2012. El cap del Departament de Serveis Jurídics- Secretaria. (P.D.1-9-2009). Carlos Parejo i Perogil GASETA MUNICIPAL ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies