GASETA MUNICIPAL SUMARI Comissió de Govern Acords Acta sessió 11/7/2012 ............................... 3270 Acords de les sessions del mes de juliol Acords sessió 19/7/2012 ............................ 3280 de 2012 .............................................. 3499 Disposicions generals Comissions del Consell Municipal Decrets de l’Alcaldia Comissió de Cultura, Coneixement, Creati- Nomenament assessor/a del Grup muni- vitat i Innovació. Acta sessió 19/6/2012 ... 3293 cipal de Convergència i Unió ................... 3506 Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Jo- Personal ventut i Esports. Acta sessió 19/6/2012.... 3330 Lliures designacions Comissió de Presidència i Règim Interior. Convocatòria per a la provisió d’un lloc de Acta sessió 20/6/2012 ............................ 3368 treball de Responsable de Planificació Estra- Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. tègica .................................................. 3507 Acta sessió 18/6/2012 ............................ 3398 Nomenaments Concursos Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses- Concurs 1421/12. Tècnic/a de Prevenció i sió 21/6/2012 ....................................... 3431 participació .......................................... 3509 Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Anuncis Acta sessió 20/6/2012 ............................ 3464 Llicències d’obres. Fe d’errates ................... 3510 Núm. 22 / Any XCIX 30 de juliol de 2012 3270 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 COMISSION DE GOVERN Actes Acta de la sessió del dia 11 de juliol de 2012, aprovada el dia 19 de juliol de 2012 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia onze de juliol de dos mil dotze s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr Tinent d’Alcalde Joaquim Forn i Chiariello, en substitució de l'Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcalde Maite Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Joan Puigdollers i Fargas, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, , Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva absència l’Im. Sr. i la Ima. Sra. Tinent/ta d’Alcalde Antoni Vives i Tomàs i Sònia Recasens i Alsina, la Ima. Sra. Regidora Francina Vila i Valls i la Delegada Sectorial, Sra. Cristina Iniesta i Blasco. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Constantí Serrallonga Tintoré. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les nou hores trenta minuts. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 4 de juliol de 2012, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aprova. I) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DEL PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL Es delibera, primerament, sobre el projecte d'ordre del dia preparat per a la propera sessió del Plenari del Consell Municipal estructurat de la manera següent com a conseqüència de l'entrada en vigor del Reglament Orgànic Municipal: A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes C) Part Decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR 1. Atorgar la Medalla d’Honor de Barcelona 2012 als ciutadans, ciutadanes i entitats que proposa aquest Consell Plenari i els respectius Consells de Districte, com a mereixedors d’aquest guardó perquè amb la pràctica de la seva labor professional o social han contribuït al desenvolupament de la consciència ciutadana, virtuts i valors cívics. Per a l’àmbit de Ciutat: L’entitat “Orfeó L’Eco de NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3271 Catalunya”, el Sr. José Antonio González Casanova, la Sra. Elena Barraquer i Compte, i el Sr. Josep Antoni Salgot i el Festival Barnasants. A iniciativa dels Consells de Districte: Pel Districte de Ciutat Vella, al Sr. Enric Canet i Capeta i a la Fundació Privada Catalana Comtal. Pel Districte de l’Eixample, a Escoles Fàsia i a la Sra. Mercedes Page Díaz. Pel Districte de Sants-Montjuïc, al Sr. Fernando Abad Huete i a la Fundació Cultural Hostafrancs (Escola Joan Pelegrí). Pel Districte de les Corts, a l’Associació de concessionaris del Mercat de les Corts i al Club Petanca Benavent. Pel Districte de Sarrià-Sant GervasI, al Sr. Efren Carbonell, director de l’entitat Aspasim i a l’Escola Nausica. Pel Districte de Gràcia, al Sr. Francesc Miñana i Armadàs i a l’Escola Vedruna de Gràcia. Pel Districte d’Horta-Guinardó, al Dr. Josep Baselga i Torres i a l’entitat Gresol, Ajuda i Solidaritat al Guinardó. Pel Districte de Nou Barris, al Centre Cultural Els Propis i al Centre Cruílla. Pel Districte de Sant Andreu, a l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar i a l’Associació de Veïns de la Sagrera. Pel Districte de Sant Martí, al Foment Martinenc i al Sr. Diego Hornos Navarro. 2. Aprovar el reglament d’ús de la marca col·lectiva Barcelona que complementa la sol·licitud efectuada per l’Ajuntament el 30 de desembre de 2011, relativa a la inscripció de la marca col·lectiva Barcelona en la Oficina Española de Patentes y Marcas, en compliment de l’acord de govern de 9 de novembre de 2011 i sotmetre’l a informació pública durant un termini de trenta dies. 3. Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a l’Asociación de Marcas Renombradas Españolas; acceptar el seus estatuts, segons documentació adjunta; facultar a l’Alcalde de Barcelona per nomenar el representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’esmentada associació. 4. Atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat a títol pòstum al M. H. Sr. Heribert Barrera i Costa pel seu testimoni cívic, polític i patriòtic. COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 5. Aprovar el Compte General de l’exercici 2011 corresponent a l’Ajuntament, als Organismes Autònoms Municipals, a les Entitats Públiques Empresarials i a les Societats Mercantils de capital íntegrament municipal. 6. Restar assabentat de l’Informe de la Intervenció General sobre fiscalització a posteriori, corresponent a l’exercici 2011. 7. Proposar el nomenament com a patrons electius a la Fundació Barcelona Zoo, d’acord amb l’apartat b) de l’article 17 dels seus estatuts als Ims. Srs.: Joaquim Forn i Chiariello, Guillem Espriu i Avendaño i Jordi Portabella i Calvete. 8. Aprovar els compromisos econòmics de l’Ajuntament de Barcelona en el Contracte-Programa entre l’Administració General de l’Estat i l’Autoritat del Transport Metropolità per finançar el transport regular de viatgers de Barcelona de l’exercici 2012 per un import de 80.174.325,00 euros i regularitzar l’exercici 2011 que eren de 72.885.750,00 euros. 9. Autoritzar la redempció del cens de l´immoble situat en el carrer Girona, núms. 12-18 i carrer Ausias March, núms. 30-32, conegut com a Casa Burés, catalogat amb el nivell B de protecció com a bé cultural d’interès local, i si es procedeix a l'alienació per part de la Generalitat del referit immoble, consentir la referida transmissió, previ pagament a l´Ajuntament de Barcelona de les pensions anuals corresponents als anys 2012, 2013 i 2014 per import total de 18.000.000,00 euros més els interessos corresponents i de la redempció dels cens formalitzat el 30 de desembre de 2009 davant del notari Sr. Jose Javier Cuevas Castaño, núm. de protocol 2360, per import d’1.000.000,00 euros, en els termes de la petició formulada per la Generalitat de Catalunya; formalitzar la redempció 3272 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 del cens en escriptura pública; inscriure’l en el Registre de la Propietat i facultar a l’Alcalde per a realitzar les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 10. Constituir un dret real de superfície a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge respecte de la finca de propietat municipal ubicada al carrer d’Alí Bei, núms. 100-102, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’habitatge protegit dotacional en règim de lloguer, d'acord amb el planejament urbanístic i les condicions del document annex, que s'aproven; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo d'acord amb les dites condicions; inscriure'l en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT 11. 1. Ratificar els acords de la Comissió de Govern del 29 de febrer i del 27 de juny de 2012, relatius a la reorganització del conjunt de serveis i activitats municipals gestionats pel grup d’empreses BIMSA. 2. Aprovar inicialment la Memòria Justificativa de la reestructuració societària de les empreses del grup, entre les determinacions de la qual s’inclouen el canvi parcial del mode de gestió del servei i l’amortització del capital privat de la societat “ProEixample Societat Anónima”. 3. Iniciar el procediment de modificació estructural del grup de societats municipals integrades a BIMSA, mitjançant la fusió per absorció de la societat dominant, “Barcelona d’Infraestructures Societat Anónima” (Societat Absorbent), amb les societats a extingir com a conseqüència d’aquest procés: “22@ Barcelona Societat Anónima”, “Agencia de Promoció del Carmel i Entorns, Societat Anónima”, “Pro Nou Barris Societat Anónima” i “ProEixample Societat Anónima” (Societats Absorbides). 4. Ratificar l’acord de la Junta General de ProEixample, S.A., de 22 de juny de 2012, en virtut del qual es procedí a l’amortització de totes les accions de la Classe B, esdevenint, en conseqüència, BIMSA el soci únic d’aquesta societat. 5. Acordar que els serveis tècnics de l’Ajuntament procedeixin a efectuar, si s’escau, la valoració de l’actiu i passiu del patrimoni de cadascuna de les societats absorbides (“22@ Barcelona Societat Anónima”, “Agencia de Promoció del Carmel i Entorns, Societat Anónima”, “Pro Nou Barris Societat Anónima” i “ProEixample Societat Anónima”), de conformitat amb allò previst en article 46 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre pel qual s’aprovà el Reglament del Patrimoni de les Entitats Locals de Catalunya , als efectes d’integrar-lo en el “Projecte Comú de Fusió” exigit per l’article 31 de la Llei 3/2009, de modificacions estructurals de les societats mercantils (en endavant LME). 6. Encomanar als òrgans d’administració de les societats afectades, “Barcelona d’Infraestructures Societat Anónima”, “22@ Barcelona Societat Anónima”, “Agencia de Promoció del Carmel i Entorns, Societat Anónima”, “Pro Nou Barris Societat Anónima” i “ProEixample Societat Anónima”, l’adopció dels acords oportuns, conforme a la LME a fi de poder materialitzar aquesta modificació estructural; i en particular la redacció i subscripció del corresponent “Projecte Comú de Fusió” que exigeix la LME. 7. Acordar el traspàs dels actius (i serveis) que es relacionen de la forma i a les entitats corresponents de conformitat amb els relatius expedients administratius que s’adjunten. 8. Aprovar inicialment la modificació dels estatuts de la “SOCIETAT MUNICIPAL BARCELONA GESTIÓ URBANÍSTICA, SA”, consistent en la nova redacció dels articles 2, 21, 23 i concordants i en l’actualització de les referències normatives incloses en el seu articulat. 9. Sotmetre a informació pública la Memòria Justificativa i els anteriors acords per un termini de trenta dies hàbils, d’acord amb allò disposat en els articles 148, 212.5 i 201 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens locals, i precisar que no es computaran dins d’aquest termini els dies corresponents al mes d’agost. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3273 Districte de Sants-Montjuïc 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ordenació volumètrica de la parcel·la situada als carrers dels Comtes de Bell-lloc, núm. 86, promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona. Districte de les Corts 13. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla General Metropolità per a la regulació de l’equipament situat a l’àmbit dels carrers de Novell, dels Comtes de Bell-lloc i d’Evarist Arnús, d’iniciativa municipal (BIMSA); resoldre les al·legacions formulades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació volumètrica de la parcel·la situada al carrer d’Alt de Gironella, núm. 32, promogut pel Sr. Guillermo Barri Soldevila, amb les modificacions a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. 15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic d’ordenació del subsòl per a la construcció d’un dipòsit de laminació al Torrent d’Espinagosa, d’iniciativa municipal, amb els ajustos a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora aquest acord. COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS 16. Aprovar la incorporació de l’Ajuntament de Barcelona com a Patró a la “Fundació Privada Vol”. Acceptar el càrrec de patró i els estatuts de l’esmentada Fundació. Facultar a l'Alcalde de Barcelona per nomenar el representant de l’Ajuntament de Barcelona a l'esmentada Fundació. COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ 17. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Científic al Sr. Pere Mir i Puig pel seu decidit i generós mecenatge destinat a fomentar la recerca i el desenvolupament en els àmbits de la química, la física i la biomedicina al nostre país. c) Proposicions Després d'haver examinat tots els punts anteriors, la Comissió de Govern DÓNA la seva conformitat al precedent projecte d'ordre del dia del Plenari del Consell Municipal amb les modificacions següents: b) S’afegeix: Dins la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació: Resoldre les al·legacions presentades a l’expedient 2012-0021, d’incorporació d’una nova base d’execució, la 40a, al Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2012, i de modificació de la base d’execució 26a, d’acord 3274 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 amb l’informe que consta a l’expedient; i aprovar definitivament la incorporació i la modificació de les bases d’execució esmentades. D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs d) Preguntes e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup E) Mocions F) Declaracions Institucionals II) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DE LES COMISSIONS PLENÀRIES A) Aprovació de les actes de les sessions anteriors B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes a les Comissions d) Compareixences Govern municipal C) Part Decisòria / Executiva Es delibera, a continuació, sobre la part decisòria de l'ordre del dia de les diferents Comissions del Consell Municipal. a) Propostes d'acord COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 1. Aprovar la proposta del Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, el Ministerio de Industria, Energia y Turismo i la Fundació Barcelona Mobile World Capital, per a la constitució del Consorci “Barcelona Mobile World Capital”. Aprovar inicialment la creació i la participació de l’Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat al Consorci “Barcelona Mobile World Capital”; Aprovar inicialment la proposta d’Estatuts del Consorci, segons documentació adjunta; sotmetre aquest acord, juntament amb els Estatuts, a informació pública per un termini de trenta dies hàbils. 2. Modificar el contracte de gestió de l’explotació d’un aparcament públic subterrani per a vehicles en el subsòl dels terrenys de domini públic municipal situats a la plaça del Dr. Roig i Raventós i la seva construcció adjudicat a la societat Inmomèdic 09, S.L. signat el 29 d’octubre de 2010, en un contracte de concessió de domini públic, atesa la qualificació jurídica de la finca, mantenint inalterables les condicions reguladores aprovades per acords de la Comissió de Seguretat i Mobilitat de dates 17 de setembre de 2009, 15 de juliol i 22 de setembre de 2010, adaptant-les al nou règim jurídic aplicable; autoritzar a la societat Inmomèdic 09, S.L, la constitució d’una hipoteca sobre l’esmentada concessió demanial com a garantia d’un préstec de 3.743.000,00 euros, de principal, a concertar amb el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria i destinat al finançament de la construcció de l’aparcament, amb una durada màxima d’amortització de 144 mesos, d’acord amb les condicions annexes, que s’aproven. facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3275 concretar, clarificar i executar el present acord; formalitzar la modificació contractual. Es dóna compte que el dictamen precedent té aquesta nova redacció: Aclarir que el contracte de gestió de l’explotació d’un aparcament públic subterrani per a vehicles en el subsòl dels terrenys de domini públic municipal situats a la plaça del Dr. Roig i Raventós i la seva construcció adjudicat a la societat Inmomèdic 09, S.L. per acord de la Comissió de Seguretat i Mobilitat de 22 de setembre de 2010 s’ha de tipificar com a contracte de concessió administrativa que comporta la corresponent concessió demanial sobre l’indicat bé immoble. Mantenir inalterables les condicions reguladores aprovades per acords de la Comissió de Seguretat i Mobilitat de dates 17 de setembre de 2009, 15 de juliol i 22 de setembre de 2010. Autoritzar a la societat Inmomèdic 09, S.L, la constitució d’una hipoteca sobre l’esmentada concessió com a garantia d’un préstec de 3.743.000,00 euros, de principal, a concertar amb el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria i destinat al finançament de la construcció de l’aparcament, amb una durada màxima d’amortització de 144 mesos, d’acord amb les condicions annexes, que s’aproven. Facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT 3. 1r) Declarar les obres per a construir un conjunt de tres edificis amb 16 habitatges de Protecció Oficial, amb front al carrer Pintor Alsamora, núms. 41-63; Brossa, núms. 2-16; Escultor Ordoñez, núms. 116-126, d’especial interès o utilitat municipal, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions esmentades a l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2007, epígraf: 1.1.A) a)3. 2n) Concedir a Landscape Europrojectes, S.L una bonificació del 90% (que suposa la bonificació de 39.350,48 euros, corresponent a 2.412,70 m2, que és única i exclusivament la superfície qualificada de Protecció Oficial), sobre la part de la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l'obra), respecte a la llicència atorgada per resolució de 30 de maig de 2007, per la regidora ponent d’Urbanisme, per a construir un conjunt de tres edificis amb 16 habitatges de Protecció Oficial, amb front al carrer Pintor Alsamora, núms. 41-63; Brossa, núms. 2-16; Escultor Ordoñez, núms. 116-126, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2007, epígraf: 1.1.A) a)3 (obres, construccions i instal·lacions adreçades al compliment del Pla d’habitatge de Barcelona 2004-2010), i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de la obra. 3r) Donar trasllat a la Direcció de Serveis d’Inspecció d’Hisenda, als efectes procedents. Districte de Sant Martí 4. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació puntual del Pla General Metropolità per a la transformació urbanística de l’àmbit discontinu comprès per la parcel·la B del Pla de millora urbana d’ordenació de la parcel·la situada al carrer d’Alaba, núms. 122-130, i el Centre Comercial Glòries, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic, pel termini d’un mes; precisar que el termini d’exposició pública s’entendrà ampliat en un mes, en cas que coincideixi total o parcialment amb el mes d’agost; i publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS 5. Aprovar la proposta del Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, el Consejo Superior de Deportes i la Fundació per la Navegació Oceànica de Barcelona, per a la constitució del Consorci “3ª edició de la Barcelona World Race”; aprovar 3276 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 inicialment la creació i la participació de l’Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat al Consorci “3ª edició de la Barcelona World Race”; aprovar inicialment la proposta d’Estatuts del Consorci, segons documentació adjunta; sotmetre aquest acord, juntament amb els Estatuts, a informació pública per un termini de trenta dies hàbils. 6. Aprovar la proposta del Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, el Consejo Superior de Deportes i la Federació Española de Natación, per a la constitució del Consorci “Campeonato del Mundo de Natación BCN 2013”; aprovar inicialment la creació i la participació de l’Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat al Consorci “Campeonato del Mundo de Natación BCN 2013”; aprovar inicialment la proposta d’Estatuts del Consorci, segons documentació adjunta; sotmetre aquest acord, juntament amb els Estatuts, a informació pública per un termini de trenta dies hàbils. COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ 7. Aprovar inicialment la creació de la Fundació Museu Picasso de Barcelona; APROVAR inicialment la proposta d’Estatuts de la Fundació, segons documentació adjunta; sotmetre aquest acord a informació pública per un termini de trenta dies; facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. b) Proposicions Després d'haver examinat l'anterior relació de propostes d'acords decisoris que seran tractades en les sessions de les corresponents Comissions del Plenari, la Comissió de Govern els dóna la seva conformitat amb les següents modificacions: S’accepta la nova redacció del punt núm. 2 S’afegeix: Dins la Comissió de Seguretat i Mobilitat: Declarar resolta la concessió administrativa per la gestió de la explotació d’un aparcament públic subterrani per a vehicles en el subsòl dels terrenys de domini públic municipal, situats a la plaça de la Mainada, amb l’obligació de realització de les obres de construcció de l’aparcament, adjudicada a “GECOPATRIMONI, SL”, amb NIF B62453956, en abandonar l’execució de les obres de construcció de l’aparcament; aprovar la liquidació del contracte concessional que es fixa en 97.451,27 euros, resultant del valor de reposició de bé públic al seu estat anterior i la redacció del projecte 2011 d’urbanització de la plaça necessari per urbanitzar-la; i en conseqüència executar els avals constituïts en la quantia de 97.451,27 euros a càrrec indistintament dels dipòsits número 85560 o el 85559 constituïts respectivament per un import de 127.344,11 euros i 191.016,17 euros a la Tresoreria Municipal en data 23 de febrer de 2006; recuperar l’espai de domini públic de la plaça de la Mainada destinat a la construcció de l’aparcament públic, a fi d’esmenar la situació de degradació resultant de l’abandonament de l’obra, i de retornar la plaça als seu ús normal. D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs d) Preguntes e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup E) Mocions NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3277 III) ORDRE DEL DIA DE LA COMISSIÓ DE GOVERN A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Informes L’Im. Sr. Regidor Joan Puigdollers presenta un informe sobre “Compensació de les emissions de GEH associades als Plenaris de l’Ajuntament de Barcelona”. C) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, S'ACORDA: ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 1. Aprovar el conveni d’amistat i col·laboració entre les ciutats de Shenzhen (Xina) i Barcelona que té per objecte fomentar la cooperació i l’intercanvi d’experiències entre les parts, d’acord amb el tex que s’adjunta. Districte de Sants-Montjuïc 2. Aprovar, d’acord amb l’article 13.r de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, que aprova la Carta Municipal de Barcelona, i el Decret d’Alcaldia d’11 de juny de 2012, el conveni de col·laboració a subscriure entre l’Ajuntament de Barcelona - Districte de Sants-Montjuïc i la Coordinadora d’Entitats del Poble-Sec amb NIF G59055525, pel Pla Comunitari, que té per finalitat seguir desenvolupant el Pla Comunitari en aquest barri dins del marc teòric establert en el Pla Municipal d’Acció Comunitària, amb aportació per part de l’Ajuntament de Barcelona – Districte de Sants-Montjuïc de la quantitat de 17.250,00 euros essent la durada d’aquest acord fins a 31 de desembre de 2012, amb la possibilitat, si s’escau, d’una prorroga per un any mes. Facultar el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, actualment l’Im. Sr. Jordi Martí i Galbis, per a la signatura d’aquest conveni, i si s’escau les successives prorrogues fins com a màxim el 31 de desembre de 2013. Autoritzar i disposar la despesa de 17.250,00 euros amb càrrec al Pressupost de 2012 i a les partides que s’ indiquin en el document comptable, a favor de la Coordinadora d’Entitats del Poble-Sec amb NIF G59055525. Requerir a l’entitat beneficiaria per tal que, en el termini màxim de sis mesos a comptar des del pagament de la subvenció, presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l’activitat subvencionada. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 3. Aprovar l’expedient núm. 3-102/2012 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import 284.378,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12062891. 4. Aprovar l’expedient núm. 3-103/2012 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import 545.684,34 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12062991. 3278 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 5. Aprovar l’expedient núm. 3-107/2012 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import 249.143,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12070691. 6. Aprovar la concertació d’un crèdit a curt termini fins un límit de 10.000.000,00 euros, amb Banco Popular en les condicions que s’adjunten; facultar la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, segona tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, i el Sr. Jordi Joly i Lena, gerent d’Economia, Empresa i Ocupació, de forma indistinta, per a la signatura i l’atorgament de la documentació necessària per a la seva formalització; donar compte d’aquest acord al primer Consell Municipal que se celebri. 7. Autoritzar el Patronat Municipal de l'Habitatge a concertar una pòlissa de crèdit a curt termini per un import màxim de 2.000.000,00 euros, destinada a atendre les necessitats transitòries de tresoreria, en les condicions que s'adjunten a l'annex. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 8. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Fundació Privada Avismón-Catalunya, amb NIF G61225918, per la col·laboració en el projecte “Envellir a casa”, per promoure l’acompanyament i el suport emocional a les persones grans a través de voluntariat; oferir serveis complementaris per a la gent gran; i programar activitats lúdiques per a les persones grans, les quals comptaran amb l’acompanyament de voluntariat, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 7.250,00 euros; declarar la no inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient; autoritzar i disposar la despesa de 7.250,00 euros, amb càrrec a la partida 489.03 231.30 02.01 de l’exercici del 2012, equivalent al 21,64 % del cost total del projecte; requerir a l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als sis mesos, a comptar des de la data de la transferència rebuda o tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada presenti la justificació corresponent. La justificació es referirà a activitats efectuades i despeses realitzades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2012; facultar la comissionada d’Alcaldia de la Gent Gran, Sra. Maria Assumpció Roset Elias, la signatura del conveni, així com la de tots aquells documents que se'n derivin del mateix. 9. Aprovar, per motiu d’interès públic, a l’empara de l’article 202 de la Llei de Contractes del Sector Públic, la modificació del contracte núm. 08003549 que té per objecte la gestió del servei de menjador social de Navas i de Paral·lel, adreçat a persones que es troben en situació d’extrema pobresa i/o exclusió social i persones nouvingudes que no poden cobrir les seves necessitats bàsiques, de conformitat amb les motivacions de l’informe emès conjuntament pel director de Serveis de Família i Serveis Socials, la cap del Departament d’Atenció a Persones Vulnerables i la tècnica de l’esmentat Servei, el 30 de maig de 2012, adjudicat definitivament a l’empresa Eurest Colectividades, SL, per delegació de l'Alcaldia el 4 de desembre de 2008, consistent en la modificació del contracte, pel que fa al pressupost de l’any 2012, per import de 200.787,52 euros, impost del valor afegit, IVA, inclòs; acceptar la renúncia unilateral del contractista a la revisió de preus que afecta a partir de l’1 de gener de 2012, i que suposa un estalvi per a l’Ajuntament de Barcelona de 21.802,14 euros, manifestada mitjançant compareixença d'11 de juny de 2012, respecte a l’import corresponent a la revisió de preus de 55.439,25 euros; aprovar la revisió de preus per a l’exercici 2012, d’acord amb la clàusula 16 del plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte que té per objecte la gestió del servei de menjador social NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3279 de Navas i de Paral·lel, per l’import de 33.637,11 euros, impost del valor afegit, IVA, inclòs, d’acord amb l’informe de 30 de maig de 2012 abans esmentat, que s’annexa; autoritzar i disposar a favor de Eurest Colectividades, SL, amb NIF B- 80267420 la despesa de 234.424,63 euros, amb càrrec a la partida 231.51 227.31 02.01 del pressupost de l’exercici del 2012; notificar la present resolució a l’empresa adjudicatària; requerir a l'adjudicatari perquè en el termini màxim de quinze dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d'aquesta resolució, reajusti la garantia definitiva per un import de 746,20 euros, i formalitzar la modificació del contracte el dia i hora que se li indiqui des del Departament de Serveis Jurídics. 10. Aprovar el conveni a formalitzar per part de l’Ajuntament de Barcelona i les entitats Surt. Fundació de Dones i Adoratrices Esclavas Stmo. Sacramento per a la realització d’un projecte d’intervenció per a la recuperació, apoderament i inserció socio-laboral de dones víctimes de trata, que instrumenti l’atorgament d’una subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import màxim de 88.008,90 euros. declarar la no inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar la despesa de 88.008,90€, amb càrrec a la partida 231.72 489.03 02.01 del pressupost de 2012. Facultar en la Ima. Sra. Francina Vila i Valls, Regidora de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin del mateix i si s’escau, la pròrroga del mateix. Es retira la proposta precedent b) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les onze hores trenta minuts. 3280 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Acords Acords de la sessió del dia 19 de juliol de 2012 Aprovació de l'acta de la sessió d’11 de juliol de 2012. ACORDS DECISORIS ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 4. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Ricard Nieto Calvo (mat. 24873) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional d’auxiliar pràctic d'Administració Especial, amb destinació al Parc Mòbil de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball de conductor de l’Alcaldia i Regidors, i l’activitat privada de professor de l'autoescola KART, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 5. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Elpidio Pedreny Abella (mat. 21338) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic mitjà d'Arquitectura i Enginyeria, amb destinació al Departament d'Obres i Manteniment del Districte d'Horta-Guinardó, on desenvolupa el lloc de treball de Cap Projectes d'Obres i Manteniment, i l’activitat privada per compte propi d’arquitecte tècnic, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 6. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Jaume Figueras Coll (mat. 20409) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic d'Administració General, amb destinació a la Sots Direcció de Serveis Jurídics i Direcció de l’Àrea Contenciosa de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball de lletrat consistorial especialista, i l’activitat privada per compte propi d’advocat, si bé no podrà ostentar, per sí mateix o mitjançant substitut, la representació i defensa d'interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els que l'Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació; la seva dedicació NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3281 professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 7. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Pere Alcober Solanas (mat. 23220), personal eventual de l’Ajuntament de Barcelona, que presta serveis com a assessor del Grup Polític Municipal Socialista d’aquest Ajuntament amb una segona activitat en el sector privat d’assessorament, relacions públiques, màrqueting i imatge corporativa, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 8. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Maria Rosa Pons Vilarasau (mat. 72275) entre la seva activitat municipal com a funcionària eventual, amb destinació a la Regidoria de la Dona i Drets Civils d’aquest Ajuntament, on desenvolupa el lloc de treball d’assessora i l’activitat privada per compte propi d’advocada, si bé no podrà ostentar, per sí mateix o mitjançant substitut, la representació i defensa d'interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els que l'Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 9. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Núria Bayó Molina (mat. 26534) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de tècnica superior d'Arquitectura i Enginyeria, amb destinació al Departament d'Obres i Manteniment del Districte de Sant Andreu, on desenvolupa les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada per compte propi d'arquitecta, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés previsions que es contenen en la Llei 3282 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 10. Aprovar la Guia d'ús i de Procediment de la marca Barcelona. 11. Atorgar la subvenció a Unión de Asociaciones Chinas para la Beneficiencia de la Comunidad China de Cataluña, amb DNI/NIF G63866800, per un import de 60.000,00 euros, per a activitats programades al nou any xinés del 2012, d'acord amb allò previst en l'article 6.2 de la Normativa general reguladora de les subvencions aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. Declarar la no inclusió en convocatòria pública donada l'excepcionalitat que concorre en el projecte. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 60.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de la Unión de Asociaciones Chinas para la Beneficiencia de la Comunidad China de Cataluña, amb NIF G63866800, per a activitats programades al nou any xinés del 2012. Requerir a l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de sis mesos a comptar des del pagament de la subvenció, presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l'activitat subvencionada. 12. Atorgar la subvenció a Fundació Bosch i Gimpera, amb DNI/NIF G08906653, per un import de 47.188,06 euros, per a liquidació Projecte Aula Barcelona, d'acord amb allò previst en l'article 6.2 de la Normativa general reguladora de les subvencions aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. Declarar la no inclusió en convocatòria pública donada l'excepcionalitat que concorre en el projecte. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 47.188,06 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Fundació Bosch i Gimpera, amb NIF G08906653, per a liquidació Projecte Aula Barcelona. Requerir a l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de sis mesos a comptar des del pagament de la subvenció, presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l'activitat subvencionada. 13. Aprovar, d’acord amb l’article 279 de la Llei de contractes del sector públic i la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, la pròrroga de sis mesos, a partir de l'1 d’octubre de 2012 i fins al 31 de març de 2013, del contracte de serveis núm. 09002254 (lot 1) que té per objecte el manteniment, la reparació i l’adaptació d’instal·lacions semafòriques i sistemes de regulació del trànsit a la ciutat de Barcelona durant el període de dos anys, per un import d'1.512.936,66 euros (dels quals 1.282.149,71 euros corresponen l'import net i els restants 230.786,95 euros a l'impost sobre el valor afegit, IVA, al 18%), adjudicat a la unió temporal d’empreses Etra Catalunya SA ~ Sociedad Ibérica de Construcciones Eléctricas SA, abreujadament anomenada Mantenimiento Semáforos Barcelona Lote 1, NIF U65144149, per acord de la Comissió de Seguretat i Mobilitat de 17 de setembre de 2009, i que va ser prorrogat per acord de la Comissió de Seguretat i Mobilitat de 22 de setembre de 2011. L’import inclou una rebaixa de 2 punts en la base imposable de l’adjudicació inicial. Aprovar, d’acord amb l’article 279 de la Llei de contractes del sector públic i la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, la pròrroga de sis mesos, a partir de l'1 d’octubre de 2012 i fins al 31 de març de 2013, del contracte de serveis núm. 09002258 (lot 2) que té per objecte el manteniment, la reparació i l’adaptació d’instal·lacions semafòriques i sistemes de regulació del trànsit a la ciutat de Barcelona durant el període de dos anys, per un import d'1.211.713,36 euros (dels quals 1.026.875,73 euros corresponen l'import net i els restants 184.837,63 euros a l'impost del valor afegit, IVA, al 18%), adjudicat a Telvent Tráfico y Transporte SA, NIF A78107349, per acord de la Comissió de Seguretat i Mobilitat de 17 de setembre de 2009, i que va NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3283 ser prorrogat per acord de la Comissió de Seguretat i Mobilitat de 22 de setembre de 2011. L’import inclou una rebaixa de 2 punts en la base imposable de l’adjudicació inicial. Autoritzar i disposar contra les consignacions pressupostàries que s’indiquen en aquest document les esmentades despeses. Atès que les pròrrogues dels contractes es formalitzen en exercici anterior, aquestes resten sotmeses a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient per finançar les obligacions derivades d'aquest contracte a l'exercici corresponent. Facultar el regidor de Mobilitat per a la formalització de la pròrroga d’ambdós contractes. Requerir l'adjudicatari del contracte núm. 09002254 (lot 1) perquè en el termini màxim de quinze dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d'aquesta resolució, procedeixi al reajustament de la garantia per un import de 64.107,49 euros i per tal que comparegui en el termini màxim dels deu dies següents a la data del dipòsit per formalitzar la pròrroga del contracte el dia i hora que se li indiqui. Requerir l'adjudicatari del contracte núm. 09002258 (lot 2) perquè en el termini màxim de quinze dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d'aquesta resolució, procedeixi al reajustament de la garantia per un import de 51.343,79 euros i per tal que comparegui en el termini màxim dels deu dies següents a la data del dipòsit per formalitzar la pròrroga del contracte el dia i hora que se li indiqui. 14. Aprovar, d’acord amb l’article 279 de la Llei de contractes del sector públic i la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, la pròrroga de sis mesos, a partir de l'1 d’octubre de 2012 i fins al 31 de març de 2013, del contracte de serveis núm. 09002371 que té per objecte el manteniment, la modificació, el subministrament, el muntatge i la instal·lació dels diferents elements que formen part del Centre de Control del Trànsit de la ciutat de Barcelona i la realització d’una rèplica del CCTU en els termes previstos a la clàusula 5.4 del plec de prescripcions tècniques, per un import de 778.550,84 euros (dels quals 659.788,85 euros corresponen l'import net i els restants 118.761,99 euros a l'impost sobre el valor afegit, IVA, al 18%), adjudicat a Etra Bonal SA, anomenada amb anterioritat Etra Catalunya SA, NIF A08522955, per acord de la Comissió de Govern de 22 de setembre de 2009, i que va ser prorrogat per acord de la Comissió de Govern de 28 de setembre de 2011. L’import inclou una rebaixa de 2 punts en la base imposable de l’adjudicació inicial. Autoritzar i disposar contra les consignacions pressupostàries que s’indiquen en aquest document les esmentades despeses. Atès que les pròrrogues dels contractes es formalitzen en exercici anterior, aquestes resten sotmeses a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient per finançar les obligacions derivades d'aquest contracte a l'exercici corresponent. Facultar el regidor de Mobilitat per a la formalització de la pròrroga. Requerir l'adjudicatari perquè en el termini màxim de quinze dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d'aquesta resolució, procedeixi al reajustament de la garantia per un import de 32.989,44 euros i per tal que comparegui en el termini màxim dels deu dies següents a la data del dipòsit per formalitzar la pròrroga del contracte el dia i hora que se li indiqui. Districte de Ciutat Vella 15. Aprovar el Conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona, mitjançant el Districte de Ciutat Vella i les Associacions Barceloneta+Historia i la Fraternitat Barceloneta que té per objecte la cessió d'ús de l'equipament cultural Casa de la Barceloneta 1761 situat a Sant Cales 6 amb l'única finalitat d'informar als veïns del Barri sobre el projecte relatiu a les funcions i usos del nou equipament mitjançant la presentació de l'exposició permanent instal·lada als baixos de la finca i engegar un procés participatiu on les persones interessades puguin donar la seva opinió vers el projecte. Facultar a la Regidoria del Districte de Ciutat Vella la signatura del conveni. 3284 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Districte de l'Eixample 16. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte de l'Eixample) i l'Associació de comerciants i professionals Cor Eixample, amb NIF G-60511847, durant l'any 2012, amb la finalitat de donar suport a la tasca que porta a terme l'associació amb l'objectiu de promoure l'àmbit associatiu educatiu a la ciutat mitjançant la difusió i potenciació dels espais de participació i constitució d'una xarxa associativa als barris del Districte de l'Eixample. Facultar la signatura de l'esmentat conveni en l'Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata, regidor del Districte de l'Eixample i de les seves pròrrogues. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 5.332,00 euros amb càrrec al pressupost i partida corresponent, a favor de l'Associació de Comerciants i Professionals Cor Eixample, amb NIF G- 60511847, corresponent a l'aportació de l'Ajuntament de Barcelona, prevista en el pacte tercer del Conveni. 17. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte de l'Eixample) i l'Associació de veïns barri de Sant Antoni, amb NIF G- 58145178, durant l'any 2012, amb la finalitat de donar suport a la tasca que porta a terme l'associació amb l'objectiu de promoure l'àmbit associatiu educatiu a la ciutat mitjançant la difusió i potenciació dels espais de participació i constitució d'una xarxa associativa als barris del Districte de l'Eixample. Facultar la signatura de l'esmentat conveni en l'Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata, regidor del Districte de l'Eixample i de les seves pròrrogues. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 12.704,00 euros amb càrrec al pressupost i partida corresponent, a favor de l'Associació de veïns barri de Sant Antoni, amb NIF G-58145178, corresponent a l'aportació de l'Ajuntament de Barcelona, prevista en el pacte tercer del conveni. 18. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte de l'Eixample) i l'Associació de Veïns de la Sagrada Família, amb NIF G- 58070723, durant l'any 2012, dins el Pla de desenvolupament comunitari de la Sagrada Família. Facultar la signatura de l'esmentat conveni en l'Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata, regidor del Districte de l'Eixample i de les seves pròrrogues. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 15.778,00 euros amb càrrec al pressupost i partida corresponent, a favor de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família, amb NIF G-58070723, corresponent a l'aportació de l'Ajuntament de Barcelona, prevista en el pacte segon del conveni. Districte de Sant Andreu 19. Aprovar el conveni a signar entre el Districte de Sant Andreu, l'Institut de Cultura de Barcelona-Museu d’Història de la Ciutat (ICUB – MUHBA) i la Fundació Privada Trinijove per tal que la Casa de l’Aigua a les antigues instal·lacions d’Aigües de Montcada al barri de la Trinitat formi part del MUHBA i quedi integrat en l’explicació de la ciutat que es fa des del mateix. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 20. Aprovar l’expedient núm. 3-110/2012 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import 182.318,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12070891. 21. Aprovar l’expedient núm. 3-111/2012 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import 1.800.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12071091. 22. Aprovar l’expedient núm. 3-113/2012 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del pressupost de 2012, d’import 184.293,00 euros, de NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3285 conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12071691. 23. Aprovar la concertació d’un crèdit a curt termini fins un límit de 15.000.000,00 euros, amb Banesto en les condicions que s’adjunten; facultar la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, segona tinent d’alcalde d’economia, empresa i ocupació, i el Sr. Jordi Joly i Lena, gerent d’Economia, Empresa i Ocupació, de forma indistinta, per a la signatura i l’atorgament de la documentació necessària per a la seva formalització; donar compte d’aquest acord al primer Consell Municipal que se celebri. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 24. Aprovar les bases del concurs per a la utilització temporal de terrenys incorporats al Pla Buits: Buits urbans amb implicació territorial i social; sotmetre a informació pública les esmentades bases durant el termini de trenta dies hàbils mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en el perfil del contractant municipal, i aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. 25. Modificar el contracte núm. 10003924, de conformitat amb l'article 202 i 217 de la LCSP. AMPLIAR l'autorització i disposició de despesa de l'esmentat contracte que té per objecte construcció centre de neteja Torrent Maduixers per un import de 676.054,02 euros amb càrrec al pressupost i partida indicades en el document comptable, i ampliar el seu termini d'execució fins el 21 de desembre de 2012. disposar la referida quantitat a favor de l'empresa DRAGADOS SA, NIF A15139314. Requerir l'adjudicatari perquè en el termini màxim de 15 dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d'aquesta resolució, constitueixi la garantia definitiva complementària per un import de 28.646,36 euros i comparegui per formalitzar la modificació del contracte. 26. Disposar la despesa del contracte núm. 12001076 que té per objecte el servei de neteja de pintades i grafits, eliminació de cartells i la retirada de pancartes de la ciutat de Barcelona, per un import de 7.885.208,68 euros amb càrrec als pressupostos i partides indicades en el document comptable. adjudicar el contracte a Corp. CLD Serv. Urbanos Tratamiento de Residuos, SL , NIF B08173411, d'acord amb la seva oferta i amb una baixa sobre els preus unitaris de l'1,08%. Notificar la present resolució als licitadors i publicar-la al perfil del contractant. Requerir a l’adjudicatari per tal que el seu representant legal comparegui a formalitzar el contracte en el termini de cinc dies naturals a comptar des del següent a haver rebut el requeriment, i un cop transcorreguts els quinze dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació als licitadors, i no s’hagi interposat recurs especial en matèria de contractació que impliqués la suspensió de la formalització. Donar-ne compte a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 27. Declarar excloses les ofertes presentades per les empreses "AMSA-AGUSTÍ Y MASOLIVER, S.A", "M. i J. GRUAS, S.A.", "BIGAS GRUP, S.L.U", I "AOCSA- AUXILIAR DE OBRA CIVIL, S.A.", per no haver aportat la justificació requerida per oferta amb valors anormals o desproporcionats. Declarar excloses les ofertes presentades per les empreses "ALTEN OBRAS I SERVICIOS, S.A.U", "ACSA OBRAS E INFR., S.A.", "MOIX SERVEIS I OBRES, S.L.", "CORSAN-CORVIAM CONSTRUCCIÓN, S.A.", "CONSTRUCCIONES SOLIUS, S.A.", "UTE IMPULSA GRUP ORTIZ, S.L.-ORTIZ CONSTRUCCIONES Y PROYECTOS, S.A." i "EXCOVER, S.L.", per incórrer en valors anormals o desproporcionats, de conformitat amb l'article 152 del Text refós de la LCSP. DISPOSAR la despesa del contracte núm. 12000018 que té per objecte el manteniment de les estructures vials i espais urbans singulars (2012-2013), per un import de 3.900.000,00 euros amb càrrec als pressupostos i partides indicades en el document comptable. Adjudicar el contracte a SERV. 3286 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 INTEGRALS MANTENIMENT RUBATEC, S.A., amb NIF A60744216, d'acord amb la seva oferta, amb una baixa sobre els preus unitaris del 33,71%. Notificar la present resolució als licitadors i publicar-la al perfil del contractant. Requerir l'adjudicatari perquè en el termini màxim de quinze dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d'aquesta resolució, comparegui per formalitzar el contracte. Donar-ne compte a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Ciutat Vella 28. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla especial del Port Vell de Barcelona, en els àmbits V i VI (Molls de la Barceloneta i del Rellotge) per regular el seu front, promoguda per l’Autoritat Portuària de Barcelona; exposar-la al públic pel termini d'un mes; precisar que el termini d’exposició pública s’entendrà ampliat en un mes, en cas que coincideixi, totalment o parcialment, amb el mes d’agost; sotmetre-la al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de l'Eixample 29. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana d’ordenació volumètrica de l’edifici ubicat a la Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 648 i al carrer de Pau Claris, núms. 89-91, promogut per Claris 89-91, SL; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; precisar que el termini d’exposició pública s’entendrà ampliat en un mes, en cas que coincideixi, totalment o parcialment amb el mes d’agost; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 30. Resoldre les al·legacions formulades per la Sra. Pilar Ruiz Minguillón, en nom i representació de la Tresoreria General de la Seguretat Social, en la seva qualitat de directora provincial de la Direcció provincial de Barcelona, durant el termini d’informació pública i audiència als interessats de l’acord de la Comissió de Govern, de 16 de maig de 2012, d’inici d’expedient d’ocupació directa de la finca situada al núm. 161*169 del carrer Cartagena, pels motius i justificació que consta en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de 10 de juliol de 2012, que obra en l’expedient i que es dóna per íntegrament reproduït. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 156 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i l’article 215 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, la relació de béns i drets afectats i la necessitat de l’ocupació directa que implica la declaració d’urgència de l’ocupació dels béns i drets afectats de la finca situada al núm. 161*169 del carrer Cartagena qualificada de sistema d’equipament comunitari (clau 7b) en la seva totalitat, i inclosa en l'àmbit del Sector de millora urbana núm. 2 de la Modificació del Pla General Metropolità a la plaça de les Glòries i el seu entorn aprovada definitivament per acord de la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona, de 28 de desembre de 2007, i concretament destinada a Centre d’Ensenyament Infantil i de Primària ple Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana, aprovat definitivament pel Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament el 25 de febrer de 2011. Publicar-ho en el Butlletí Oficial de la Província, i a un diari dels de més circulació de la mateixa, i notificar-ho personalment al titular de la finca. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 31. Aprovar definitivament de conformitat amb l’article 112 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i concordants de la Llei d’expropiació forçosa de 16 de desembre de 1954, la relació de béns i drets afectats per a l’expropiació dels terrenys de l’interior d’illa de la finca del carrer Còrsega, núms. 195-197, delimitats en una Actuació Aïllada (AA) qualificada de zona verda de nova creació (clau 6b) per la Modificació del Pla NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3287 General Metropolità de Barcelona per a l’ordenació de l’àmbit discontinu: A-Illa Londres-Villarroel-París-Comte d’Urgell i B-Illa París-Casanova-Còrsega-Villarroel, aprovada definitivament per acord de la Subcomissió d’urbanisme del municipi de Barcelona de 8 d’octubre de 2010, i també dels afectats per a la constitució d’una servitud pública d’accés al referit interior d’illa per la planta baixa de la mateixa finca, determinada en la mateixa Modificació del Pla General Metropolità. Resoldre les al·legacions presentades durant els terminis d’informació publica i d’audiència als interessats, per les Sres. Virginia i Glòria Gal Forn i per Alsidora Planet, SL en el sentit que justificadament i raonada consta en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística, de 31 de maig de 2012, obrant a l’expedient i que es dóna per íntegrament reproduït. Fer constar que la relació de béns i drets aprovada definitivament incorpora les correccions derivades de la informació i documentació aportades pels interessats durant el tràmit d’informació pública, i que la delimitació i superfície de l’Actuació Aïllada (AA) s’ha ajustat lleugerament atenent una de les al·legacions de les Sres. Virginia i Glòria Gal Forn, segons aixecament topogràfic realitzat i a l’empara de l’article 4.4 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. Iniciar l’expedient d’expropiació i d’imposició de servitud pública de pas i notificar individualment als interessats l’inici de l’expedient perquè en el termini de quinze dies hàbils aportin els títols que legitimin els seus drets, cas que no ho hagin fet a la fase d’informació pública, i proposin el preu en què els valorin, i el termini necessari per a desallotjar la finca en el cas de ser ocupants, a fi d’intentar el tràmit d’avinença previst a l’article 24 de la Llei d’expropiació forçosa i 155 del Reglament de patrimoni dels ens locals, advertint els ocupants dels immobles i a tots aquells als quals afecti, que hauran de desallotjar la finca en el termini màxim de cinc mesos a comptar des de la data de la notificació, previ pagament o dipòsit de la indemnització que els pugui correspondre; i, en cas que durant l’abans esmentat termini de quinze dies no hi hagi mutu acord, iniciar la peça separada de just preu, de conformitat amb allò establert a l’article 29 de la Llei d’expropiació forçosa i concordants del seu Reglament i a l’article 157 i següents del Reglament de patrimoni dels ens locals. Publicar aquest acord conjuntament amb el text íntegre de la relació de béns i drets al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, a un dels diaris de més circulació de la mateixa província, i al tauler d’edictes municipal. Districte de Sants-Montjuïc 32. Autoritzar la despesa del contracte número 12002111 que té per objecte la urbanització carrers Noguera Pallaresa i Ferreria per un import de 775.374,81 euros amb càrrec al pressupost/os i partida/es indicades en aquest mateix document. Aprovar els documents següents: el Plec de clàusules administratives particulars, el Plec de prescripcions tècniques, el Projecte, la Memòria i l'estudi bàsic de seguretat i salut. Adjudicar mitjançant procediment obert, segons l'article 142.1 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic, RDL 3/2011, de 14 de novembre. Districte de les Corts 33. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la concreció de la titularitat, tipus i ordenació dels sòls qualificats de clau 7a del Campus Sud de l’IESE, situat a l’avinguda de Pearson, núms. 21-25, i als carrers de Miret i Sants, núms. 47-55, i de Joan Alós, núm, 43, promogut per IESE i Establecimientos Culturales Pedralbes, S.A. (Ecupesa); exposar-lo al públic pel termini d'un mes; precisar que el termini d’exposició pública s’entendrà ampliat en un mes en cas que coincideixi, totalment o parcialment amb el mes d’agost; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 34. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la regulació dels usos de la 3288 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 UP-E de la modificació del Pla General Metropolità en el sector de reforma interior de la Colònia Castells, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; precisar que el termini d’exposició pública s’entendrà ampliat en un mes en cas que coincideixi, totalment o parcialment amb el mes d’agost; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Gràcia 36. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’escola, escola bressol i aparcament al carrer de Bailén, núms. 225-231, d’iniciativa municipal (BIM/SA); exposar-lo al públic pel termini d'un mes; precisar que el termini d’exposició pública s’entendrà ampliat en un mes, en cas que coincideixi, totalment o parcialment amb el mes d’agost; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Nou Barris 37. Aprovar, el projecte executiu de reforma de local per a la implantació d’un centre de formació Fab Lab a Ciutat Meridiana, d’iniciativa municipal, al districte de Nou Barris, d’acord amb l’informe de Conformitat Tècnica del Projecte emès per la Direcció de Serveis de Llicències i Espai públic del districte, de 6 de juliol de 2012 que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 787.289,17 euros, el 18% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs; d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província (BOPB); i encarregar a la societat municipal BIM/sa la gestió de l’actuació. Districte de Sant Andreu 38. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanització del Pla de millora urbana del sector entorn Sagrera PAU 1 i PAU 2, amb un pressupost de 27.178.994,52 euros, el 18% de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per Barcelona Sagrera Alta Velocitat, que incorpora les modificacions derivades de l’informe tècnic de projecte (ITP) emès el 13 de maig de 2011, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per Barcelona Sagrera Alta Velocitat, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; notificar-lo als interessats en aquest procediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Sant Martí 39. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de definició i concreció dels paràmetres edificatoris de l’equipament sanitari assistencial “Centre d’Emergències i Urgències Socials de Barcelona i Centre d’Acolliment” a l’edifici catalogat de “La Vanguardia”, situat als carrers de la Llacuna, núms. 25-27, i de Ramon Turró, núm. 173 –Districte d’activitats 22@Bcn–, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; precisar que el termini d’exposició pública s’entendrà ampliat en un mes, en cas que coincideixi, totalment o parcialment amb el mes d’agost; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar- ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3289 40. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació de la parcel·la situada al carrer d’Alaba, núms. 122-130 –Districte d’activitats 22@Bcn–, promogut per Servihábitat XXI, SA; EXPOSAR-LO al públic pel termini d'un mes; PRECISAR que el termini d’exposició pública s’entendrà ampliat en un mes, en cas que coincideixi, totalment o parcialment amb el mes d’agost; SOTMETRE’L al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i DONAR-NE compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 41. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, Surt Fundació de Dones Fundació Privada, amb NIF G64404213 i les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament, amb NIF R5800581J, per a la realització del projecte d’intervenció per a la recuperació, apoderament i inserció socio-laboral de dones víctimes de trata, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 88.008,90 euros, dels quals 35.102,40€ a favor de les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i 52.906,50€ a favor de Surt Fundació de Dones Fundació Privada; declarar la no inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient; autoritzar i disposar la despesa de 52.906,50 euros amb càrrec a la partida 231.72 489.03 02.01 de l’exercici del 2012 a favor de l’entitat Surt. Fundació de Dones. Fundació Privada; autoritzar i disposar la despesa de 35.102,40 amb càrrec a la partida 231.72 489.03 02.01 de l’exercici del 2012 a favor de l’entitat Adoratrices Esclavas Stmo. Sacramento; requerir a les entitats beneficiàries per tal que en un termini no superior als sis mesos, a comptar des de la data de la transferència rebuda o tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada presentin la justificació corresponent. Facultar en la Ima. Sra. Francina Vila i Valls, regidora de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin del mateix i si s’escau, la pròrroga del mateix. 42. Aprovar, el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Alternativas Motivación y Acompañamiento, amb NIF G64833080, per a l’execució del projecte d’actuació social per a la millora de la qualitat de vida de persones en risc d’exclusió social; facultar a la Ima. Sra. Maite Fandos Payà, Regidora de l’Àrea Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i quarta Tinenta d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin del mateix i si s’escau, la pròrroga del mateix. 43. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Associació Catalana per al Parkinson de Barcelona (ACAP), amb NIF G58276072, per a l’execució del projecte relatiu al suport a la unitat d’atenció diürna i respir familiar per afectats per la malaltia de parkinson de Barcelona per a l’any 2012, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 6.000,00 euros; declarar la no inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient; autoritzar i disposar la despesa de 6.000,00 euros amb càrrec a la partida 231.30 489.03 02.01 de l’exercici del 2012, equivalent al 9,93% del cost total del projecte; requerir a l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als sis mesos, a comptar des de la data de la transferència rebuda o tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada presenti la justificació corresponent. La justificació es referirà a activitats efectuades i despeses realitzades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2012; facultar la comissionada d’Alcaldia de la Gent 3290 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Gran, Sra. Maria Assumpció Roset Elias, la signatura del conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin del mateix. 44. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Agrupació d’Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya (AFOPA), amb NIF G- 58683483, per a l’execució del projecte “Aules de formació permanent de gent gran de Barcelona”, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 14.420,00 euros; declarar la no inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient; autoritzar i disposar la despesa de 14.420,00 euros, amb càrrec a la partida 232.30 489.03 02.01 de l’exercici del 2012, equivalent al 50% del cost total del projecte; requerir a l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als sis mesos, a comptar des de la data de la transferència rebuda o tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada presenti la justificació corresponent. La justificació es referirà a activitats efectuades i despeses realitzades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2012; facultar la comissionada d’Alcaldia de la Gent Gran, Sra. Maria Assumpció Roset Elias, la signatura del conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin del mateix. 45. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE), amb NIF G08945859, per al desenvolupament de les seves activitats en el camp de la defensa dels drets humans i de foment de la convivència a la ciutat de Barcelona, amb un cost total d’execució de 20.000,00 euros, que formalitza l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 10.000,00 euros; declarar la no inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient; autoritzar i disposar la despesa de 10.000,00 euros, amb càrrec a la partida 0201 232.50 489.03 de l’exercici del 2012, equivalent al 50,0% del cost total del projecte; facultar, la regidora de Dones i Drets Civils, per a la signatura de l’esmentat conveni; requerir a l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als sis mesos, a comptar des de la data de la transferència rebuda o tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada presenti la justificació corresponent; notificar a l’entitat interessada per al seu coneixement. 46. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació d’Amics del Grup de Treball Estable de les Religions, amb NIF G63775241, per col·laborar en matèria de llibertat religiosa i el diàleg interreligiós, amb un cost total d’execució de 15.993,01 euros, que formalitza l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import d'11.640,00 euros; declarar la no inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient; autoritzar i disposar la despesa d'11.640,00 euros, amb càrrec a la partida 0201 232.50 489.03 de l’exercici del 2012, equivalent al 72,78% del cost total del projecte; facultar la regidora delegada de Dones i Drets Civils, per a la signatura de l’esmentat conveni; requerir a l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als sis mesos, a comptar des de la data de la transferència rebuda o tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada presenti la justificació corresponent; notificar a l’entitat interessada per al seu coneixement. 47. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament d’El Prat de Llobregat i la NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3291 societat AENA-Aeropuertos Españoles, S.A. per a fer front a l’exclusió social atenent les persones en situació de greu vulnerabilitat a l’aeroport de Barcelona-El Prat. Acceptar la subvenció de la Generalitat de Catalunya per import de 88.583,43 euros. 48. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Patronat Municipal de l’Habitatge, amb NIF P5801915I, per a la gestió del fons de lloguer social, amb una aportació econòmica per l’any 2012 de 400.000,00 euros; autoritzar i disposar la despesa de 400.000,00 euros, amb càrrec a la partida 0201 48001 23152 del pressupost de l’exercici 2012; facultar el gerent de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports per a la signatura del conveni; donar compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports; notificar a l’entitat interessada per al seu coneixement. 49. Anul·lar l'autorització i disposició de despesa per un import 26.965,03 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de V IBERIA SA V BARCELO SL Y V HALCON, amb NIF U57710402, en concepte de campanya de viatges per a la gent gran 2011-2012. 50. Aprovar, d’acord amb els articles 22 i 109.1 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant TRLCSP), l’expedient per a la contractació del concert de 300 places/dia de promig de menjador diürn, en horari de 12 a 14 hores els 365 dies de l'any, adreçat a persones que es troben en situació d'extrema pobresa i/o exclusió social a la ciutat de Barcelona, durant el termini comprés entre el 15 de setembre de 2012 o el dia següent a la formalització del contracte i fins al 30 de juny de 2014, vist l’informe emès conjuntament pel director de Serveis de Família i Serveis Socials, per la cap del Departament d’Atenció a Persones Vulnerables i per la tècnica del servei, de 2 de juliol de 2012, que s’adjunta, el qual justifica la idoneïtat i la necessitat del contracte; autoritzar la despesa d’aquest contracte per un import de 1.526.428,80 euros, IVA inclòs: 1.413.360,00 euros, pressupost net, i 113.068,80 euros en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 8%, amb el següent desglossament: LOT 1: quant a 63.601,20 euros (58.890,00 euros de base imposable i 4.711,20 euros d’IVA al tipus impositiu del 8%, amb càrrec a la partida 23151.22731.0201 del pressupost de 2012; quant a 297.621,00 euros (275.575,00 euros de base imposable i 22.046,00 euros d’IVA al tipus impositiu del 8%, amb càrrec a la partida 23151.22731.0201 del pressupost de 2013; i quant a 147.587,40 euros (136.655,00 euros de base imposable i 10.932,40 euros d’IVA al tipus impositiu del 8%, amb càrrec a la partida 23151.22731.0201 del pressupost de 2014. LOT 2: quant a 63.601,20 euros (58.890,00 euros de base imposable i 4.711,20 euros d’IVA al tipus impositiu del 8%, amb càrrec a la partida 23151.22731.0201 del pressupost de 2012; quant a 297.621,00 euros (275.575,00 euros de base imposable i 22.046,00 euros d’IVA al tipus impositiu del 8%, amb càrrec a la partida 23151.22731.0201 del pressupost de 2013; i quant a 147.587,40 euros (136.655,00 euros de base imposable i 10.932,40 euros d’IVA al tipus impositiu del 8%, amb càrrec a la partida 23151.22731.0201 del pressupost de 2014. LOT 3: quant a 63.601,20 euros (58.890,00 euros de base imposable i 4.711,20 euros d’IVA al tipus impositiu del 8%, amb càrrec a la partida 23151.22731.0201 del pressupost de 2012; quant a 297.621,00 euros (275.575,00 euros de base imposable i 22.046,00 euros d’IVA al tipus impositiu del 8%, amb càrrec a la partida 23151.22731.0201 del pressupost de 2013; i quant a 147.587,40 euros (136.655,00 euros de base imposable i 10.932,40 euros d’IVA al tipus impositiu del 8%, amb càrrec a la partida 23151.22731.0201 del pressupost de 2014. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius pressupostos municipals. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars que regirà l’adjudicació d’aquest contracte i el plec de prescripcions tècniques de l’esmentat contracte, en compliment dels articles 115 i 116 del referit text legal; disposar l’obertura del procediment d’adjudicació amb utilització del procediment obert, d’acord amb els articles 138.2 i 3292 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 157 i ss. del TRLCSP; donar compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 51. Donar compte del decret d'Alcaldia de data 3 de juliol de 2012 pel qual s'aprova el contracte programa 2012-2015 i els annexos per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Benestar Social i Família i l'Ajuntament de Barcelona, en quant a la prestació i el finançament dels serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d'igualtat, i a l'establiment dels eixos estratègics, els objectius generals, les actuacions, els mecanismes d'avaluació i el finançament que permetin aquesta major eficiència i eficàcia en la gestió dels serveis. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3293 COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL Actes Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Acta de la sessió del dia 19 de juny de 2012, aprovada el dia 17 de juliol de 2012 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 de juny de 2012, s'hi reuneix la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, sota la presidència de l'Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Francina Vila i Valls, Carmen Andrés Añón, Gabriel Colomé i Garcia, Guillem Espriu i Avendaño, Belén Pajares Ribas, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Ricard Gomà Carmona i Isabel Ribas Seix, assistits per la tècnica jurídica, Mª Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarés, i que certifica. També hi és present el Sr. Manel Blasco, gerent del Consorci d’Educació. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas i Joan Trullén Thomàs. S'obre la sessió a les 9.05 h. El Sr. Portabella proposa agrupar alguns punts de l’ordre del dia per tal de no allargar excessivament la sessió. Explica que l’informe sobre la preinscripció del curs 2012-2013 (punt 2) es pot ajuntar amb les compareixences dels grups del PSC i d’UpB (3 i 6), que tracten de temes semblants. El Sr. Gomà proposa que també s’hi afegeixi el seguiment del seu grup (el punt 20). El Sr. Portabella s’hi mostra d’acord. Explica que, d’altra banda, també es pot fer una agrupació de punts de l’ordre del dia entorn de les escoles bressol, amb la inclusió de la compareixença del Grup d’ICV-EUiA (punt 5), la proposició del Grup del PSC (punt 7) i el prec del Grup d’UpB (punt 14). Així mateix, proposa ajuntar els punts que fan referència als centres d’educació municipal, amb la proposició del Grup d’ICV-EUiA (punt 9), la proposició del Grup d’UpB (punt 10) i el prec del Grup del PSC (punt 11). I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de les Corts Del gerent municipal, de 16 de maig de 2012, que aprova els Plecs de clàusules i convoca procediment obert per a l'adjudicació del contracte de la gestió i 3294 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 explotació de la instal·lació municipal esportiva IME Arístides Maillol, per al període comprès entre l'1 de setembre de 2012 fins al 31 d'agost de 2014. 2. Districte d'Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 16 de maig de 2012, que aprova els Plecs de clàusules i convoca procediment obert per a l'adjudicació del contracte per a la gestió i dinamització del casal de barri Vall d'Hebron, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 178.800,00 euros. 3. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 17 de maig de 2012, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza despesa del contracte de prestació indirecta de serveis públics, en la modalitat de gestió cívica, de l'equipament municipal Centre Cívic Can Basté, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 494.176,00 euros. 4. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 17 de maig de 2012, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza despesa del contracte de prestació indirecta de serveis públics, en la modalitat de gestió cívica, de l'equipament municipal casal de barri de Prosperitat, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 647.616,00 euros. 5. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 22 de maig de 2012, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza despesa del contracte de prestació indirecta de serveis públics, en la modalitat de gestió cívica, de l'equipament municipal Ateneu Popular de Nou Barris, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 669.000,00 euros. 6. Districte de Gràcia Del gerent municipal, de 23 de maig de 2012, que adjudica a El Tinter, Arts Gràfiques, Edicions i Produccions, SAL el contracte relatiu al servei d'impressió de material per a la difusió i divulgació d'activitats, actes i altres manifestacions del Districte de Gràcia, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 70.000,00 euros. 7. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de 25 de maig de 2012, que adjudica a Serveis a les Persones Encís, SCCL el contracte per al servei d'informació i dinamització del Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 85.720,01 euros. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Pla Barcino. Recuperació i posada en valor del patrimoni de la ciutat romana. El Sr. Ciurana manifesta que l’objectiu d’aquesta mesura de govern és recuperar la ciutat romana de Barcelona, d’acord amb la mesura de govern que es va presentar el gener de 2012 per reordenar el servei d’arqueologia de la ciutat i posar en valor tot el patrimoni antic de la ciutat. Destaca que el patrimoni romà és present de manera quotidiana en la llengua i en les institucions de dret públic i de dret privat pròpies, per la qual cosa també és lògic que se’l tingui present en l’urbanisme físic de la ciutat. Afirma que, a Barcelona, la referència principal de la ciutat romana és la muralla romana, però que encara avui, després de 2.000 anys, manca en l’imaginari col·lectiu la presència del que va representar Roma per a la ciutat. Manifesta que, per tant, el Govern es proposa que per a la generació de barcelonins d’avui l’origen romà de la ciutat tingui un relleu que encara no ha assolit, així com recuperar la feina que s’ha fet en els darrers cent anys pel que fa a la recerca, l’excavació, la posada en valor i la visibilitat de diferents restes de la ciutat romana. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3295 Exposa els quatre objectius concrets que figuren en la mesura de govern: - Il·lusionar la ciutat amb un ambiciós projecte de recerca arqueològica que sigui capaç de generar, també, un vincle emocional entre la ciutat actual i la Barcino romana. Els ciutadans de Barcelona han de veure l’arqueologia, no com un obstacle que apareix quan es vol fer una obra, una promoció privada o un carrer, sinó com un valor. - Promoure esdeveniments de caràcter internacional que generin l’interès dels mitjans de comunicació nacionals i estrangers i permetin situar l’arqueologia romana com un dels elements de referència en l’oferta turística de Barcelona. - Facilitar al públic en general el gaudi i el coneixement de la Barcino romana, posant també a l’abast dels veïns les eines que permetin fer-ho de manera eficaç, interessant i atractiva. - Valoritzar i fer accessible a la ciutadania en general, i de manera específica també als col·lectius amb discapacitat, els indrets arqueològics avui ja visitables, o els descoberts en els darrers anys que encara no s’hagin adaptat. Explica que, per assolir aquests objectius, es plantegen tres línies principals d’actuació: - Potenciar la recerca i la documentació; és a dir, tenir la capacitat per reunir tots aquells estudis que ja s’han fet al voltant de la Barcelona romana i, alhora, ser proactius en nous projectes de recerca. - Avançar en la museïtzació de diversos espais, desenvolupant projectes museogràfics, projectes de senyalització, creació d’itineraris i projectes d’accessibilitat. - Programar excavacions en zones que es consideri que tinguin un interès en el marc del projecte de recerca. Afirma que tot això es traduirà en els programes «Barcino accessible», «SmartBarcino» i «Castalia», o la carta arqueològica. Assenyala que, per economia de temps, no s’estendrà a donar-ne els detalls, però que l’objectiu general d’aquests programes és posar a l’abast de la ciutat i del públic en general el patrimoni romà de la ciutat. En aquest sentit, destaca que amb «Castalia» es proposen penjar tota la carta arqueològica de la ciutat de manera absolutament oberta a finals d’any, cosa que servirà, no només per a les persones que hi tenen interès des del punt de vista de fer una intervenció pública, sinó també per als estudiosos i el públic en general. Tot seguit, esmenta alguns dels espais inclosos en el Pla Barcino. Explica que hi ha alguns trossos de la muralla romana que ja són visibles i estan documentats, però que n’hi ha d’altres que no estan documentats i no saben en quin estat es troben. Precisa que aquesta és un intervenció que probablement tindrà la part més visible en l’enderroc de dues cases al carrer Bisbe Caçador. Afirma que també es proposen intervenir en les diferents domus que hi ha a la ciutat, com ara la de Sant Honorat, al carrer de la Fruita, que es pot visitar però encara no té feta la museografia; la del carrer Avinyó 15, que es troba en unes dependències municipals i està tancada des de fa molts anys, i la del carrer Bisbe Caçador, on hi ha la seu de l’Arxiu Administratiu Contemporani. Manifesta que un altre dels aspectes que es proposen recuperar és el concepte de l’aigua a la ciutat romana, no només la part més visible de l’aqüeducte que pot haver-hi a l’edifici de Ca la Dona, al carrer Ripoll, sinó també la part de Sant Andreu, on hi ha tot un tram de l’aqüeducte romà que portava l’aigua a la ciutat. Assenyala que un altre aspecte que els interessa especialment és el fòrum romà i el temple d’August. Explica que aquest temple és dins la seu del Centre Excursionista de Catalunya i algunes de les seves peces es troben al Museu d’Arqueologia de Catalunya, i que previsiblement el fòrum romà estava ubicat sota la mateixa plaça Sant Jaume. En aquest sentit, manifesta que no descarten fer algun tipus de prova a la mateixa plaça, ja sigui amb un sistema de georadar o amb algun tipus de prospecció, si tècnicament així s’aconsella. Explica que un altre espai sobre el qual es plantegen intervenir és el conjunt episcopal, l’aula i el baptisteri, que és l’espai que entra cap a la Catedral des de la cota subterrània del Museu d’Història. Destaca que, d’aquesta manera, es guanyaria un espai considerable de subsòl visitable al Museu d’Història de la Ciutat. 3296 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Així mateix, manifesta que volen continuar els estudis sobre la vil·la romana de la Sagrera, de l’excavació de la qual mostra i comenta algunes imatges, com les de dues mans pintades que s’han recuperat i ara són visibles gràcies a la tasca de restauració que ha fet el Servei d’Arqueologia del Museu d’Història de la Ciutat. Explica que un altre lloc on també es proposen intervenir és l’església de Sant Just i Pastor, en la qual, a través d’una excavació que es començarà aquest any, es proposen plantejar i confirmar, si escau, les hipòtesis que hi situen algun edifici civil o administratiu de la ciutat romana. Conclou que el Pla Barcino tindrà un desenvolupament llarg en el temps, però que en el mandat actual disposarà d’un pressupost de 2.150.000 euros. El Sr. Espriu manifesta que el seu grup valora positivament qualsevol iniciativa que tingui com a objectiu la recuperació, la projecció i la difusió del patrimoni de la ciutat. En aquest sentit, recorda que, quan el Govern va presentar la mesura d’impuls a la gestió del patrimoni cultural de la ciutat el mes de gener de 2012, el seu grup ja va comentar, entre altres coses, que en l’àmbit de l’arqueologia caldria tenir una actitud proactiva. Explica que entenen que aquesta mesura va sobretot en la línia de fer difusió del conjunt del patrimoni de què es disposa i fer-lo accessible al conjunt de la població. Afirma que, tanmateix, després de llegir el document, tenen alguns dubtes. Assenyala que, per exemple, en el document constantment es parla d’un projecte interdisciplinari en què treballen diversos professionals i institucions, però que no es concreten aquests professionals ni aquestes institucions, ni les personalitats i experts que actuaran en l’assessorament de les propostes. A més, explica que tampoc no saben si les actuacions previstes formaran part de la taula d’estudi i seguiment del patrimoni arqueològic i històric de la ciutat de què es va parlar al seu moment, que també havia de coordinar les diferents àrees de l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, observa que en el document es parla d’una partida econòmica de 2.150.000 euros i d’unes fases d’aplicació, però que no es concreten els costos del projecte. En aquest sentit, manifesta que agrairien que se’ls donessin més detalls sobre els aspectes que ha esmentat. La Sra. Esteller afirma que el seu grup considera positiu que el Govern municipal vulgui posar en valor el patrimoni romà. Explica que creuen que aquest patrimoni és un testimoni de la història de la ciutat i que, per tant, els reforça com a ciutat i els connecta també amb altres ciutats de la cultura a la Mediterrània. D’altra banda, opina que el fet que la ciutadania entengui l’arqueologia no només com un obstacle depèn també de com es gestioni i el valor que s’hi doni, cosa que pot fer canviar el concepte que de vegades se’n té. Manifesta que és del parer que Barcelona també ha de tenir protagonisme per tota la seva tradició arqueològica i que això també seria important per captar turisme. Afirma que la planificació exposada els sembla adequada i mesurada, però que consideren que el patrimoni també té una potencialitat econòmica que no es pot perdre. En aquest sentit, destaca que la preservació del patrimoni i el desenvolupament econòmic no són contradictoris, sinó que cal conjugar tots dos criteris, tal com fa França. D’altra banda, assenyala que han trobat a faltar algunes concrecions sobre el Pla Barcino: si ja s’ha començat; com es farà; com s’hi implicaran el Museu d’Història de Barcelona i el Museu d’Arqueologia de Catalunya, i quins experts hi participaran i quin perfil tindran. Finalment, explica que el seu grup creu que s’ha de posar en valor i facilitar tota l’activitat dels emprenedors entorn de la preservació patrimonial, així com desvincular l’arqueologia de qualsevol línia ideològica, a diferència del que opina que es fa en el tercer paràgraf del punt 1 del document. La Sra. Ribas explica que en la darrera Nit dels Museus va triar visitar la ciutat romana i que pot assegurar que el Pla Barcino té èxit, perquè disposen dels coneixements necessaris i fins i tot poden intuir el que els falta per saber de la ciutat romana, més enllà dels imprevistos. A més, destaca que la ciència i la tecnologia els donen la possibilitat de posar a l’abast aquests coneixements de manera comprensible i il·lusionant, i que, sobretot, a Barcelona hi ha un públic àvid de conèixer. Opina que conèixer el passat és necessari per conèixer la pròpia identitat i, sobretot, per afrontar el futur amb les eines necessàries per decidir què es vol ser. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3297 Afirma que això inclou tant la Barcelona romana com la ciutat prehistòrica, la jueva, la industrial, l’obrera i totes aquelles Barcelones que els ciutadans han anat construint amb més o menys encert en els diferents moments de la història. Subratlla que, a més, és molt important fer-ho de manera activa, tal com diu la mesura de govern, ja que s’ha d’evitar actuar a remolc de les troballes, entre altres coses perquè això pot acabar empenyent-los a prendre decisions a corre- cuita. D’altra banda, destaca que els sembla molt encertat el fet d’assegurar l’accessibilitat per a tothom, ja que, si bé Barcelona ha esdevingut un model europeu de ciutat accessible, en l’àmbit de la cultura encara els queda força camí per recórrer. Explica que el que troben a faltar és una visió més àmplia del període romà en el sentit d’incloure una major relació amb l’entorn romà de tot Catalunya, tant de Tarragona com d’altres llocs que puguin explicar Barcelona en el marc del que era en aquell moment l’Imperi romà en aquesta zona. D’altra banda, demana més concreció pel que fa a quina part del pressupost es destinarà a mantenir el que ja hi ha i quina part es dedicarà a noves actuacions. Finalment, pregunta si a les últimes troballes que s’han descobert davant del Museu Marítim hi havia restes romanes. Conclou manifestant que el seu grup dóna suport a aquesta mesura de govern i que en seguirà atentament el desenvolupament. El Sr. Portabella afirma que el seu grup també valora positivament el Pla Barcino, ja que contribueix a fer conèixer millor la ciutat, cosa que opina que ha de ser el principal objectiu de l’Ajuntament de Barcelona. A més, assenyala que, de les diferents mesures que es presenten, el més destacable és que el Pla tingui pressupost i calendari, ja que no sempre les mesures de govern en tenen. Afirma que entenen que això significa que el Govern es pren el Pla seriosament i que es volen complir els terminis previstos. Explica que, a més, creuen que el fet d’estudiar el període en què la ciutat pren una certa envergadura ajuda a projectar Barcelona dins d’Europa i, especialment, a la Mediterrània. Observa que els experts consideren que l’accessibilitat té el màxim valor quan les restes es poden admirar en el mateix lloc on s’ha produït la troballa. Assenyala que això no sempre és fàcil de fer, però que pensen que en alguns casos, com en els mosaics de la vil·la romana de la Sagrera, la seva contemplació hauria de poder-se produir allà mateix o molt a prop. Manifesta que no creuen que s’hagi de suspendre el traçat del tren d’alta velocitat pels mosaics, però sí que el context ha de ser el propi de la Sagrera d’aquella època i no traslladar els mosaics a un museu, on es podrien visitar amb una certa comoditat però de manera descontextualitzada. Així mateix, explica que els sembla que unir la recuperació de la Barcelona romana a les eines TIC, com el projecte de mobilitat, l’e-administració i la smart city, ajuda a actualitzar l’arqueologia, que a vegades és vista com un àmbit molt antiquat i que només interessa a uns pocs erudits. Assenyala que, tanmateix, pensen que falta una certa concreció pel que fa als diferents aspectes que es volen desenvolupar, com ara els espais d’actuació del Pla Barcino. Explica que, per exemple, la finca número 7 del carrer Lledó era un espai destinat a equipaments que finalment es convertirà en un hotel de luxe a canvi que l’empresa recuperi la muralla. En aquest sentit, opina que l’Ajuntament no només ha de garantir l’ordre urbanístic que ha establert en els seus documents, sinó que s’ha d’encarregar de mantenir el patrimoni de la ciutat. El Sr. Ciurana respon a les intervencions dels diferents grups municipals. Pel que fa a les altres institucions que hi estan implicades, explica que totes les restes romanes són bé cultural d’interès nacional i que, per tant, qualsevol actuació s’ha de fer d’acord amb la Generalitat. A més, assenyala que hi ha altres institucions que tenen el protagonisme que els correspon amb relació a les obres públiques que estiguin fent, com ara ADIF en el cas de l’excavació de la Sagrera. D’altra banda, afirma que moltes d’aquestes actuacions passen per la Taula de Patrimoni, que és l’espai de coordinació entre els àmbits d’Hàbitat Urbà i Cultura. En relació amb els aspectes econòmics, explica que més endavant podran fer arribar als grups el detall de cada una de les actuacions, també des del punt de vista del turisme cultural. En aquest sentit, opina que un dels debats que tenen a 3298 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 la ciutat és la qualitat dels turistes que la visiten i que, per tant, han de tenir present tot allò que suposi posar en valor el seu patrimoni. Destaca que, si en alguna cosa seran competitius en els propers anys a Europa, serà en creativitat i en patrimoni, ja que difícilment ho seran en mà d’obra, en matèries primeres o en capacitat financera. Afirma que, per tant, tot allò que signifiqui posar en valor el patrimoni històric de la ciutat també té una implicació econòmica evident. Pel que fa als museus, assenyala que tant el Museu d’Història de Barcelona com el Museu d’Arqueologia de Catalunya s’implicaran en aquest procés. Explica que ja han mantingut converses amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya perquè, entre altres coses, té en els seus fons peces del temple romà d’August i mosaics provinents d’altres excavacions antigues. En aquest sentit, afirma que hi ha una relació de col·laboració molt positiva. Diu a la Sra. Esteller que ha consultat el tercer paràgraf del punt 1 que ha esmentat i que no hi ha pogut veure cap línia ideològica. Respecte a la intervenció de la Sra. Ribas, destaca que hagi dit que els ciutadans estan àvids de coneixement i opina que té raó en assenyalar que potser el Pla no reflecteix prou la relació amb l’entorn. En aquest sentit, manifesta que accepta el suggeriment d’incorporar-hi una visió més àmplia i no estrictament barcelonina. Pel que fa a la pregunta sobre les troballes del Museu Marítim, explica que una de les coses que ha aparegut és un seguit d’enterraments d’època romana i unes urnes de vidre molt ben conservades, que formaran part del Pla. Assenyala que no ha volgut ser exhaustiu i que, per això, tampoc no ha esmentat la necròpoli de la plaça de la Vila de Madrid ni l’accés al pany de muralla que hi ha entre la Baixada de Viladecols i la plaça dels Traginers, una torre rodona romana que a sobre té un edifici gòtic que és propietat municipal des de fa 60 anys i que l’Ajuntament té deixat i abandonat des d’aleshores. Afirma que, per tant, aquest és també un espai que es proposen recuperar. Diu al Sr. Portabella que, efectivament, la relació mediterrània de Roma és molt important. Així mateix, manifesta que aprofita per anunciar-li que en les properes setmanes s’acabarà de desmuntar el talús de la Sagrera que els ha de permetre fer la segona fase del mosaic romà i, per tant, conèixer exactament la seva extensió. Pel que fa a la finca número 7 del carrer Lledó, precisa que devia ser un equipament en el passat, però que al seu moment es va decidir canviar-ne la qualificació urbanística. A més, assenyala que, en aquest cas, no és que l’hotel tingui cura de la muralla, sinó que té l’obligació de facilitar-hi l’accés perquè es pugui veure, de la mateixa manera que ho fa qualsevol establiment que tingui un pany de muralla romana, com ara la granja que hi ha al carrer Banys Nous. Explica que, en el cas de l’hotel, es va fer que dipositessin un aval, el qual permetrà fer una part de l’enderroc de les cases del carrer Sotstinent Navarro. Finalment, afirma que li sap greu haver tractat aquest tema amb tanta brevetat i s’ofereix per fer una trobada amb els grups per poder-ne parlar amb més tranquil·litat, si ho consideren oportú. La Sra. Esteller afirma que el seu grup valora sobretot la implicació del Pla amb la ciutat de Barcelona, ja que creuen que cal posar en valor la ciutat i tota la dimensió que té l’arqueologia vinculada a la ciutat. Manifesta que, per tant, no entenen que s’atribueixi a la posada en valor del patrimoni romà una suposada dimensió nacional que opinen que és anacrònica. Afirma que el llegat del patrimoni està més vinculat a la ciutadania i la potencialitat de les ciutats i que, des d’aquesta perspectiva, cal deslligar aquest vincle de qualsevol altre sentit. A més, destaca que també és molt important el contingut econòmic de tot el patrimoni. En aquest sentit, opina que cal afavorir l’activitat dels emprenedors i tots els agents i institucions que s’hi vulguin implicar, i fer una connexió amb tots ells que faciliti la màxima potencialitat del patrimoni i que Barcelona tingui aquest reclam, no només per als seus ciutadans, sinó també per al turisme cultural. La Sra. Ribas destaca que un dels grans avantatges de Barcelona és que les diferents etapes històriques es van sobreposant, per la qual cosa és important explicar la ciutat des d’aquest punt de vista. Assenyala que, per exemple, la mesura de govern parla de la plaça Sant Jaume i de com s’ha recuperat el centre històric de la ciutat per al mateix que feien servir els romans, de manera en part NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3299 involuntària. Així mateix, recorda que a la domus de Sant Honorat conviuen les ruïnes romanes amb les sitges medievals. En aquest sentit, opina que aquesta visió evolutiva de com la ciutat s’ha anat transformant fins arribar on és ara és el que realment explica el que és la població i el país. El Sr. Portabella assenyala que el fet que la finca del carrer Lledó passés de ser un terreny catalogat d’equipament a un hotel de luxe és responsabilitat dels grups que van votar a favor d’aquest canvi d’actuació, entre els quals no hi és el seu. Opina que en aquest cas, a part dels aspectes urbanístics, cal garantir una actuació pública des de l’òptica del valor i el manteniment que tenen aquestes restes. Es dóna per tractada. c) Informes A la Comissió: 2. Preinscripció del curs 2012-2013. El Sr. Portabella recorda que aquest informe es tractarà conjuntament amb els següents punts de l’ordre del dia: la compareixença del Grup del PSC, que demana que comparegui el Govern per explicar el procés de preinscripció i matriculació per al segon cicle d’educació infantil, primària i secundària a la ciutat de Barcelona i els criteris que s’han establert per als canvis de ràtios i modificacions de grups; la compareixença del Grup d’UpB sobre la previsió de tancaments d’aules de P3 als CEIP de la ciutat de cara al proper curs escolar, i el seguiment del Grup d’ICV-EUiA sobre les actuacions realitzades en relació amb la declaració de grup aprovada en la sessió de 15 de maig, en la qual es demanava expressar el rebuig del RDL 14/2012 i instar el Govern de la Generalitat i el Consorci d'Educació de Barcelona a no modificar la ràtio d'alumnes per aula. Tot seguit, dóna la paraula al Sr. Manel Blasco perquè exposi l’informe. El Sr. Blasco anuncia que el primer punt sobre l’informe de preinscripcions té a veure amb el primer balanç sobre les noves àrees d’influència a la preinscripció de P3. Assenyala que farà aquest balanç de manera molt sintètica, però que per arribar a les conclusions que exposarà han fet una simulació comparant totes les sol·licituds amb l’antic model i que, per tant, hi ha un informe molt precís per a qualsevol que vulgui disposar-ne. Explica que les noves àrees han permès que 1.900 famílies hagin obtingut plaça en centres als quals anteriorment no podien accedir. A més, destaca que, amb la nova zonificació, han disminuït un 40% les reclamacions per demanar reassignació de places, un 93% de les famílies han obtingut la plaça demanada en primera opció i s’han reduït les assignacions d’ofici, que han passat a ser un 1,8% a P3 i un 2,6% a primer d’ESO. Pel que fa a la demanda, explica que hi ha hagut 12.954 sol·licituds, que representen 691 nens i nenes menys que s’incorporen en el sistema respecte al curs anterior. Destaca que aquesta és una dada rellevant que caldrà tenir en compte quan després analitzin algunes de les preguntes que se’ls ha fet sobre tancaments de grups de P3 a la ciutat. En relació amb el reajustament que hi ha entre l’oferta inicial i l’oferta definitiva, assenyala que l’oferta té en compte aquest decrement de gairebé 700 nens i nenes a la ciutat, però que, atès que el mapa de la ciutat no és lineal, encara requereix seguir sumant grups extraordinaris per poder escolaritzar correctament tota la població. Precisa que això és el que ha passat a l’escola Joan Miró, de l’Eixample; l’escola Carles I, de Sants-Montjuïc, i les escoles Mestre Enric Gibert i Sant Pere Nolasc, de Sant Andreu. Pel que fa al tancament de grups, destaca que la ciutat de Barcelona, tot i representar el 22% del sistema educatiu de Catalunya, és de les poblacions que en farà menys. Explica que en aquests tancaments de grups s’ha seguit sempre el criteri de fer-los allà on no s’arribava a la xifra de 10 preinscripcions. Assenyala que aquests han estat els casos de l’escola Alexandre Galí, al barri de la Barceloneta, on es detecta un descens de població; l’escola Poeta Foix, al districte de Sarrià-Sant Gervasi; les escoles Torrent d’en Melis i Mare Nostrum, al districte 3300 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 d’Horta-Guinardó, que és un dels districtes on hi ha una davallada de població, i l’escola Pegaso, al districte de Sant Andreu, perquè era l’única escola pública que mantenia tres línies. Explica que en el cas de les escoles Sant Josep Oriol i Eduard Marquina, a causa de la seva ubicació i el paper social que tenen als barris del Besòs i la Trinitat Nova, s’ha pres la decisió de fer un grup cíclic per evitar tancar l’únic grup que tenien. Pel que fa a les ràtios, recorda que el Reial decret de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en educació aprovat pel Govern de l’Estat marcava un increment del 20% en el conjunt de les comunitats autònomes. Assenyala que, en el cas de P3, això hauria volgut dir situar totes les escoles públiques de la ciutat en una ràtio de 30 alumnes per grup, però que el Consorci d’Educació de Barcelona ha decidit no superar el percentatge del 10%. Explica que, d’aquesta manera, continua havent-hi 8 centres que, per raons d’espai o per voluntat política de mesurar les estratègies d’escolarització, estan per sota dels 25 alumnes; 77 amb una ràtio de 25; 49 amb una ràtio de 26; 29 amb una ràtio de 27, i 2 amb una ràtio de 28, tot i que no vol dir que s’acabi complint. Respecte a l’assignació de P3, afirma que les assignacions d’ofici han passat del 3,4% del curs anterior, amb 464 assignacions d’ofici, a l’1,8%, amb 230. Pel que fa al primer curs de l’ESO, informa que s’ha produït un increment de 117 nens i nenes. Explica que aquest augment sostingut s’anirà fent més evident en els propers dos o tres anys i que, per tant, si hi ha una davallada a P3 i un creixement a l’ESO, això obligarà els responsables polítics i de gestió a planificar amb temps aquesta realitat, que no és idèntica al conjunt de la ciutat. Quant a la modificació de grups, assenyala que s’han incrementat quatre grups i se n’han reduït quatre. Precisa que els increments s’han produït als instituts Ausiàs March i Joan Boscà, a les Corts; l’institut Alzina, a Sant Andreu, i l’institut Front Marítim, a Diagonal Mar, i que els tancaments han tingut lloc a l’institut Joan Coromines, a Sants; l’institut Pablo Ruiz Picasso, a Nou Barris, i l’institut Rambla Prim, a Sant Martí. Explica que a l’institut Pere Bosch i Gimpera, tot i que només hi ha hagut tres sol·licituds de preinscripció, faran també un grup cíclic, ja que consideren que es tracta d’un institut que té un paper atípic d’escolarització, fonamentalment de nois i noies que estan en situació d’acollida del sistema de justícia. Respecte a la modificació de ràtios a primer d’ESO, explica que han mantingut el mateix criteri, de manera que cap centre públic de la ciutat de Barcelona supera la ràtio de 33. Assenyala que n’hi ha 8 que arriben a aquesta ràtio, mentre que la resta se situen en una ràtio de 30 i fins i tot per sota. Pel que fa al conjunt de l’escola concertada de la ciutat, informa que les ràtios de P3 s’han situat en 27 nens i nenes i les de primer d’ESO, en 35. Quant a l’assignació de places d’ofici, assenyala que en aquest cas també s’ha produït una reducció, ja que s’ha passat del 5,4% (332 famílies) al 2,6% (162 famílies). Respecte al període de reclamacions, informa que hi ha hagut una davallada del 40% de reclamacions i que s’han atès 336 famílies en el procés de modificar la reassignació que se’ls havia donat. Destaca que aquest ha estat el primer any en què s’ha fet una assignació d’alumnat amb necessitats educatives per raons socioeconòmiques. Explica que, si en el curs anterior només s’havien resolt 6 casos, a hores d’ara porten 208 propostes d’assignació d’escolarització, després d’haver entrevistat 350 famílies i haver treballat amb el conjunt de professionals dels equips d’assessorament psicopedagògic (EAP), els treballadors socials i els serveis socials dels districtes. Precisa que, d’aquestes 350 famílies, 208 han estat tractades i avaluades com a necessitats educatives específiques i que en un 22% dels casos se’ls ha fet l’acompanyament per canviar de centre a fi de poder compensar millor l’escolarització. Destaca que a Ciutat Vella s’han escolaritzat 92 casos de necessitats educatives i que en aquests moments s’estan acompanyant 70 famílies més en la matrícula. La Sra. Andrés agraeix l’informe i assenyala que, tot i que ja es va presentar en el Consell Escolar Municipal, creien que era necessari portar-lo també a la Comissió. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3301 Recorda que en la darrera sessió de la Comissió del dia 15 de maig tots els grups polítics, llevat del Grup del PP, van votar una proposició per mantenir les ràtios als centres educatius de la ciutat i que el regidor d’Educació es va comprometre a treballar per fer-ho possible. A més, assenyala que en el Plenari municipal del 30 de maig el seu grup va preguntar al Govern municipal què estava fent per mantenir les ràtios i que el regidor va contestar que estava treballant amb el Departament d’Ensenyament. Afirma que, tanmateix, l’informe de preinscripció diu que el dia 25 de maig ja es va aprovar la modificació de places i grups, per la qual cosa consideren que el Govern municipal ha fet poca feina per mantenir les ràtios i, en canvi, n’ha fet molta per incrementar-les i eliminar grups a la ciutat. Opina que l’informe de preinscripció manté d’una manera molt simplista que, atès que hi ha set grups més de P3 i se n’han eliminat quatre, només s’han tancat tres grups a la ciutat, i com que han crescut quatre grups d’ESO i se n’han eliminat quatre, la situació ha quedat igual en aquesta etapa. Assenyala que, segons l’informe, l’eliminació de grups i l’increment de ràtios s’ha fet d’acord amb la valoració de l’oferta i la demanda i les simulacions, però que la realitat és que, una vegada més, a l’Ajuntament de Barcelona l’educació és una qüestió de gestió i no pas de prioritat política. Afirma que la realitat és que s’han eliminat grups de P3 i que això suposa tallar les possibilitats d’una escola de proximitat, precisament en aquells barris on és més difícil l’escolarització i el manteniment de l’escolarització de 3 a 16 anys, tal com han dit les famílies en cartes adreçades al regidor, la consellera, els grups parlamentaris i els grups municipals. Així mateix, destaca que els districtes on s’han eliminat grups d’ESO són aquells on és més difícil mantenir l’alumnat durant tot l’itinerari educatiu. Manifesta que, per tant, no comparteixen l’increment de ràtios ni l’eliminació de grups, i consideren que, tot i que calen criteris de gestió, s’ha de prioritzar sobretot l’educació. D’altra banda, observa que les xifres de l’informe només tenen en compte la preinscripció. En aquest sentit, assenyala que l’informe diu que, d’acord amb l’oferta i la demanda, hi ha hagut una davallada de la demanda, però no recull una dada que es va lliurar en el Consell Escolar Municipal, que és que la matrícula viva a les escoles de la ciutat va ser de més de 5.000 alumnes el curs passat. Precisa que aquesta matrícula viva ha estat de gairebé 1.500 alumnes a P3 i de més de 1.600 alumnes a l’ESO. Destaca que en l’educació infantil això representa un increment net de 217 alumnes des de l’inici de la preinscripció del curs fins al 27 de març. Pel que fa a això, pregunta al Govern si, amb aquesta eliminació de grups en algunes escoles i amb aquest increment de ràtios, està garantida l’escolarització de la matrícula viva de l’educació infantil a la ciutat, i si els centres estan preparats per rebre els alumnes que puguin venir, quan tenen dades que demostren que l’escolarització als centres públics va en augment des de l’any 2006. A més, pregunta si les famílies que tinguin bessons podran matricular-los a la mateixa escola, ja que tots saben que hi ha una línia pedagògica que recomana escolaritzar-los en grups diferents, i si es tanquen grups, com en el cas de l’escola Mare Nostrum, perquè vénen famílies d’altres barris i, segons sembla, això està penalitzat. Explica que, en el cas de l’escola Sant Josep Oriol, on es tanca també un grup, les xifres que els ha facilitat la direcció és que el 2010 es va iniciar la preinscripció amb 11 alumnes i es va tancar el curs amb 22, i el 2011 es va iniciar el curs amb 10 alumnes i es va tancar amb 26. Destaca que el fet d’eliminar P3 en aquest centre per manca d’alumnes preinscrits, quan finalment n’ha tingut 26, castiga les famílies a anar a un altre barri. D’altra banda, assenyala que l’informe de preinscripció no recull cap dada ni de les escoles concertades ni de les privades, com si no formessin part de la xarxa d’escoles de la ciutat. Destaca que el curs passat l’escola concertada va perdre 441 alumnes a P3 i 52 alumnes a l’ESO. En aquest sentit, pregunta per què l’informe no explica si s’hi mantindran els grups i els concerts o si s’incrementaran les ràtios. Conclou que el seu grup considera que l’informe és insuficient i està en desacord amb l’increment de les ràtios i l’eliminació de grups. La Sra. Pajares remarca que la valoració de l’informe d’aquest any és especialment significativa perquè recull tot un seguit de modificacions: d’una banda, l’augment de les àrees d’influència a l’hora d’escollir centre educatiu per 3302 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 part dels pares, i, de l’altra, l’increment de les ràtios a les aules. D’altra banda, recorda que el mes de maig el seu grup va presentar una pregunta per conèixer el desenvolupament i les xifres de la preinscripció, així com per tenir-ne una valoració qualitativa. Manifesta que, abans d’entrar en el contingut de l’informe, vol puntualitzar que l’article 2 del Reial decret de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en educació estableix que «les administracions educatives podran ampliar fins a un 20% el nombre màxim d’alumnes» i que, per tant, l’Estat deixa a la decisió de cada comunitat autònoma la possibilitat d’augmentar aquestes ràtios. Opina que l’informe és molt quantitatiu però que conté poca avaluació i valoració. En aquest sentit, assenyala que l’informe parla d’un 10% d’augment de les ràtios, però que els agradaria conèixer de manera més precisa quins han estat els criteris concrets que han donat lloc a la reducció de grups a P3 i l’ESO. Demana que, si hi ha un informe més detallat sobre aquestes reassignacions, es faci arribar als grups municipals. Respecte a la modificació de les àrees d’influència, manifesta que, tot i que s’ha augmentat el nombre d’escoles d’aquestes àrees, el seu grup sempre ha defensat la zona única escolar, fonamentalment perquè creuen que els pares tenen dret a escollir on volen que els seus fills estudiïn, que és una qüestió que no només té a veure amb la ubicació dels centres sinó també amb l’educació. Opina que de l’informe es desprèn una valoració positiva de l’ampliació de les àrees d’influència, ja que hi ha moltes menys assignacions d’ofici. En aquest sentit, destaca que 1.907 sol·licituds que abans no haurien pogut escollir l’escola que volien ara sí que ho han pogut fer. D’altra banda, afirma que l’informe demostra que la concentració de la demanda en determinades escoles no és significativa, ja que parla només de 10 centres d’un total de 163. El Sr. Gomà agraeix la presentació de l’informe i l’explicació acurada del Sr. Blasco, i dóna la benvinguda als professionals de la comunitat educativa que els acompanyen en la Comissió. Assenyala que vol situar la seva intervenció en el context en el qual també es justifica la demanda de seguiment del seu grup. Recorda que el dia 15 de maig es van aprovar dues proposicions en la Comissió que compartien que la Comissió instés el Govern de la ciutat a comprometre’s que no hi hauria cap increment de ràtios a les escoles de la ciutat i que, per tant, la ciutat mantindria les ràtios com a element clau de qualitat del seu sistema educatiu. Assenyala que una de les dues proposicions anava més enllà, ja que rebutjava la resta de dimensions incorporades en el decret educatiu del Govern de l’Estat. Destaca que, un mes després, es presenta un informe en què els dos elements fonamentals són la supressió de grups i l’increment de ràtios, cosa que al seu parer significa un incompliment del compromís que el Govern va adoptar en la Comissió, en la mesura que el Govern ha de defensar els acords de les comissions de Plenari. En aquest sentit, manifesta el desacord profund del seu grup amb el tancament de grups, sobretot a P3, i l’increment de les ràtios a les escoles públiques de la ciutat. Opina que el més sorprenent és que el Govern ho justifica tot en termes de gestió, sense cap element de política educativa de fons en aquestes explicacions. Assenyala que sembla com si deixar un determinat barri de la ciutat sense una aula de P3 o sense un P3 sencer, com a Trinitat Nova, no tingués a veure amb aspectes d’inclusió social, convivència, igualtat d’oportunitats o lluita contra la reproducció intergeneracional de desigualtats als barris, i com si no fos clau per a la cohesió social i territorial de la ciutat el fet d’apostar per escoles públiques fortes sense supressió de grups i amb grups de P3 amb ràtios baixes, amb una atenció especial a aquells barris on avui encara cal lluitar per superar el conjunt de desigualtats socials, educatives i territorials de la ciutat. Afirma que el que marquen les decisions del Govern és una orientació contrària al fet de situar els criteris de cohesió, igualtat, educació i convivència en el centre de la política educativa, que són radicalment contraris a la política de supressió de grups a P3. Pel que fa a les ràtios, destaca que en el curs vinent hi haurà, com a mínim, 80 aules públiques de P3 de la ciutat que estaran per sobre de la ràtio de 25 alumnes i 30 aules públiques de primer d’ESO que superaran la ràtio de 30 alumnes, cosa que es traduirà en més de 3.000 alumnes que s’incorporaran a aules que se NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3303 situaran per sobre de la ràtio que tenien en el curs passat, cosa que opina que implica una clara degradació de la qualitat del sistema educatiu. En aquest sentit, subratlla que hi ha un acord molt ampli entre el conjunt dels experts en polítiques educatives que la ràtio és l’element vertebrador de la qualitat del sistema. Afirma que, per tant, situar 110 aules públiques per sobre d’una determinada ràtio haurà de tenir forçosament un impacte en la qualitat del sistema, malgrat que la comunitat educativa segueixin esforçant-se cada dia perquè l’educació sigui de qualitat. Manifesta que, si a això s’afegeix un context en el qual se suprimeix la sisena hora, es rebaixen sous i condicions laborals, s’escanya el finançament de P3, es produeixen retallades en els PQPI i s’encareix la formació professional, es conclou que el panorama del sistema educatiu públic de la ciutat és molt preocupant. A més, opina que el que encara és més preocupant és que el Govern de la ciutat estigui molt més a prop del desmantellament que no pas del blindatge del sistema. El Sr. Portabella, davant els aplaudiments del públic assistent després de l’última intervenció, recorda que a la Comissió no està permès fer cap tipus de mostra d’aprovació o desaprovació de les intervencions. Remarca que la principal línia de debat que estan tenint en la Comissió durant aquest mandat és el paper de l’educació i la importància de l’educació pública. Opina que qualsevol model de ciutat que puguin defensar els diferents grups sempre té com a denominador comú posar en valor l’educació i la importància del coneixement, ja que el futur de la ciutat passa per tenir nois i noies amb una bona educació i ben preparats per afrontar el futur amb garanties. Afirma que, a més, d’això es desprèn un benefici per a tota la societat que s’ha de traduir en una ciutat que continuï sent capdavantera i que doni oportunitats als seus nois i noies, a diferència del que succeeix actualment, ja que més del 50% dels joves de la ciutat tenen dificultats per trobar feina. Opina que, tal com s’ha dit abans, l’informe es contradiu amb tot el que s’ha anat debatent fins ara, ja que finalment hi haurà supressió de grups i increments de ràtios. Explica que una cosa que preocupa molt el seu grup és que a les escoles públiques on es produeix la disminució de línies la ràtio és de 24,4 alumnes per aula, mentre que a les escoles concertades és de 22,8. Destaca que, per tant, a les escoles públiques se’ls exigeix un nivell de ràtio superior al de les concertades, tenint en compte que, a més, el 65% dels grups escolars de la ciutat són centres privats concertats i tan sols assumeixen el 21,7% dels casos amb necessitats específiques socioeconòmiques o socioculturals. Explica que el fet que el 88,3% dels casos detectats en l’àmbit socioeconòmic es concentrin als centres públics, que només representen el 35% de les escoles de la ciutat, representa una tendència i una intencionalitat que el seu grup no comparteix. En aquest sentit, lamenta que l’informe no digui quantes escoles concertades estan per sota dels 25 alumnes per aula ni quants grups concertats es tancaran o a quants se’ls retirarà el concert a conseqüència del nombre d’alumnes per aula. Explica que el seu grup ha pogut saber que, com a mínim, només en un districte hi ha quatre grups concertats de primària i infantil que estan per sota dels 25 preinscrits, amb 11, 16 i 17 alumnes. Pel que fa a això, pregunta per què no s’exigeix el mateix a l’escola concertada que a l’escola pública. Respecte a l’educació secundària, posa de manifest que, tot i que es tanquen quatre línies i se n’obren quatre, de manera que el global de la ciutat queda anivellat, es produeixen desigualtats molt importants si s’analitzen les dades per districtes. A més, opina que cal tenir en compte que aspectes com la proximitat, la competitivitat, el fet de fer barri i la integració són molt rellevants, i que en l’àmbit de la secundària s’observa un desequilibri pel que fa a tot això quan es veuen quins són els grups i els indrets on es tanquen les quatre línies. Així mateix, assenyala que, en aquest cas, l’informe tampoc no aporta dades sobre quantes escoles concertades estan per sota dels 30 alumnes per aula o quants grups concertats es tancaran o a quants se’ls retirarà el concert per manca de preinscrits. Manifesta que el seu grup també vol esmentar alguns casos concrets que considera especialment greus. Explica que, per exemple, l’escola Mare Nostrum d’Horta té una gran trajectòria tant en l’àmbit de la integració com en l’àmbit 3304 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 acadèmic, i que els seus resultats en les proves de competència han estat excel·lents. Afirma que, a més, representa el típic exemple de col·laboració activa en la vida del barri d’Horta, ja que, entre altres coses, té una colla gegantera, fa balls de bastons i treballa en una zona amb molta pressió de l’escola concertada. Destaca que a la seva zona hi ha cinc escoles concertades que ofereixen 14 línies de P3, mentre que en el curs anterior només hi havia tres línies d’escola pública, dues a l’escola Mare Nostrum i una a l’escola Pau Casals. Opina que, per tant, mantenir les línies pròpies de les concertades i tancar una línia de l’escola pública genera un desequilibri evident que no és conseqüència d’una trajectòria erràtica ni de la pèrdua de confiança en aquest centre, tots els indicadors del qual són d’una escola d’alt nivell. Així mateix, afirma que l’escola Pegaso, a Sant Andreu, on es tanca una de les tres línies, té una gran trajectòria com a centre integrador i obté resultats molt bons en les proves d’avaluació externa. Assenyala que en aquest cas continua sense valorar-se la integració de l’escola en el barri i la importància socioeconòmica que té. D’altra banda, explica que l’escola Eduard Marquina, a Sant Martí, és un centre d’una sola línia i que, per tant, reduir un grup equival al tancament de l’escola. Destaca que es tracta d’un centre d’atenció educativa preferent, que és un tipus de centre que, pel fet d’estar en un context socioeconòmic advers, ha de rebre un tracte diferenciat respecte a la resta de centres ordinaris. Assenyala que, en el moment del tancament oficial, aquest centre tenia 11 preinscripcions per a P3, que és el mateix nombre que té una de les escoles concertades que ha esmentat abans. Opina que, en definitiva, sota una suposada anàlisi freda i distant de la realitat, hi ha una liquidació sistemàtica de les línies públiques i un enfortiment de les línies vinculades a l’escola concertada. Afirma que, per al seu grup, això va en contra del sistema educatiu i, sobretot, del futur de la ciutat i el país. El Sr. Ardanuy manifesta que vol fer èmfasi en alguns punts que ha exposat el gerent del Consorci d’Educació en el seu informe. Afirma que, en primer lloc, vol fer una valoració positiva de la nova zonificació escolar a Barcelona. Recorda que no fa gaires mesos, quan es va parlar d’aquest tema en la Comissió i en el Plenari de l’Ajuntament, una gran part de l’oposició va dir que això suposava el trencament d’un model i que comportaria buidar unes escoles per omplir-ne unes altres i traslladar l’alumnat d’una part de la ciutat a l’altra. Explica que, davant aquesta visió catastrofista que van expressar alguns grups, ell va demanar prudència, i que uns mesos després la nova zonificació ha demostrat ser més satisfactòria per a les famílies. En aquest sentit, destaca que les assignacions en primera opció s’han incrementat un 3% en passar del 90 al 93%, i que hi ha hagut una reducció del 40% en les reclamacions en les assignacions. D’altra banda, remarca que, a diferència del Govern anterior, el Govern actual ha tingut el valor de fer la reserva de places per a necessitats educatives específiques per motius socioeconòmics, fet que ha significat la reserva de 189 places per a aquestes necessitats i no per a necessitats educatives especials. En aquest sentit, opina que el resultat és molt positiu i que cal avançar en la línia de fer reserves socials que ajuden a reequilibrar el territori i a donar més qualitat i equitat al sistema. Respecte a les ràtios, explica que el Govern municipal, que va votar a favor de la proposició per mantenir les ràtios, la va defensar i va treballar en aquest sentit amb el Consorci d’Educació i el Departament d’Ensenyament. Destaca que més de la meitat dels centres educatius de la ciutat de Barcelona, en concret un 52%, no augmenten la ràtio, i que en un 82,2% s’incrementa en un nen per aula. Afirma que és evident que això no és el que els grups de l’oposició demanaven, però que aquests grups també defensen molts dogmes que apliquen de manera molt matisada quan governen. Conclou que, pel que fa a aquest aspecte, el Govern de la ciutat ha estat conseqüent amb la decisió que es va prendre en la Comissió, que l’ha defensat on calia fer-ho i que, en el procés de preinscripció, ha intentat blindar al màxim el manteniment de les ràtios. D’altra banda, manifesta que discrepa del Grup del PP que l’increment de les ràtios sigui una potestat facultativa dels governs autonòmics, ja que el finançament educatiu va vinculat a les ràtios màximes, de manera que el Govern de l’Estat els paga en funció del nombre NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3305 màxim d’alumnes a l’aula. Explica que també vol subratllar que, en el cas dels grups que s’han acabat tancant, estan parlant de prematrícules molt per sota dels 10 alumnes preinscrits, amb només 3 o 4 preinscrits. Diu al Sr. Gomà, que ja que sempre parla de motius pedagògics, vol demanar-li que a la rèplica també li doni algun motiu pedagògic pel qual en els últims anys, en què s’ha invertit en recursos i s’ha reduït les ràtios més que mai, es donen les xifres d’abandonament d’estudis i de fracàs escolar més importants de la història del sistema educatiu. Opina que, per tant, hi ha un problema més de fons que no s’arregla reduint a la mínima expressió les ràtios, sinó aplicant un altre tipus de polítiques. Respecte a les dades de les assignacions, explica que les gestiona centre a centre la Comissió de Matriculació i que, un cop es formalitzi la matrícula i es comenci el curs educatiu, podran analitzar a bastament la situació de tot el sistema educatiu a la ciutat a la presentació que faran de l’informe d’inici de curs. Afirma que, de tota manera, respondran de manera ràpida i amb el màxim detall possible qualsevol demanda d’informació que puguin fer els grups municipals. La Sra. Andrés manifesta que potser els governs municipals anteriors no van fer les coses amb excel·lència, però que de moment el nou Govern no ha fet cap canvi rellevant en l’àmbit educatiu, sinó que s’ha limitat a reproduir el model i treure-hi coses. Afirma que ningú no pot acusar el Govern anterior d’incrementar ràtios, tancar línies, desequilibrar l’escolarització, treure la sisena hora i beques menjador, no fer inversió en xarxa pública d’escoles bressol o abandonar els treballadors dels centres escolars municipals. Manifesta que, per contra, van prendre decisions, van assumir responsabilitats i van treballar per una ciutat cohesionada amb oportunitats educatives per a tothom. La Sra. Pajares diu al Sr. Ardanuy que discrepar és legítim en democràcia, però que creu que cal exhaurir les competències que tenen atorgades i que el Reial decret 14/2012 posa la decisió de les ràtios en mans de les comunitats autònomes per deixar marge de maniobra en l’estalvi d’aquelles que ho considerin necessari per complir l’objectiu de consolidació fiscal. Afirma que la situació és molt complicada però que, paradoxalment, el Govern de CiU va fer servir un decret de l’any 2006 per incrementar les ràtios a les escoles bressol. Explica que el seu grup considera que els recursos públics no són il·limitats i que, atesa la situació actual, cal optimitzar tots els mitjans de què es disposa. D’altra banda, manifesta que està d’acord amb el Sr. Ardanuy que gastar més no garanteix la millora de l’educació dels joves i infants, tal com ho il·lustra el 31% de fracàs escolar que hi ha actualment. El Sr. Gomà afirma que, amb relació a les noves àrees de proximitat, ell mai no va fer servir expressions catastrofistes, però que sí que va manifestar una discrepància molt clara. Explica que el seu grup creu que les àrees del 2008 feien a la ciutat una aportació en clau d’educació de proximitat que les noves àrees desmantellen parcialment. D’altra banda, assenyala que hi havia molt poc marge de millora, atès que ja estaven per sobre del 90% de llibertat de tria de les famílies i, per tant, amb uns percentatges d’assignació d’ofici molt baixos. En aquest sentit, afirma que el fet que s’hagi millorat lleugerament aquest percentatge del 90% però que, alhora, s’hagin erosionat elements d’educació de proximitat a la ciutat és el que els porta a no fer una valoració positiva d’aquesta mesura. Pel que fa a les ràtios, manifesta que és evident que les ràtios no són l’únic indicador que explica la qualitat i les taxes de fracàs o èxit escolar, però que són molt importants. Opina que, en tot cas, si es vol fer una política d’acció contra el fracàs escolar, això passa primer per no incrementar les ràtios i per enfortir després un conjunt de polítiques educatives que van més enllà de les ràtios i de l’escola, com ara polítiques que tenen a veure amb millorar la connexió entre el sistema escolar i el sistema d’inserció laboral. Assenyala que fins ara hi ha hagut una estructura del mercat de treball que no ha incentivat la qualificació i que, per tant, cal també un canvi substancial del model laboral i del model productiu que incentivi l’èxit escolar. Reitera que, si a més de l’ampliació de ràtios, es retallen els sous dels professionals, se suprimeix la sisena hora i es redueixen els professionals de 3306 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 suport, no es pot defensar que s’està optant per l’educació pública. Opina que tot això forma part d’una posició política legítima però clarament d’erosió de l’escola pública i, en canvi, de manteniment de tots els estàndards de l’escola concertada a la ciutat, cosa que creu que va en contra dels principis de cohesió social, educativa i territorial de la ciutat. El Sr. Portabella insisteix que, si s’utilitzessin els mateixos criteris per a les escoles públiques i les escoles concertades, no s’hauria de tancar una línia de l’escola Mare Nostrum, on hi ha 32 preinscrits i on, per tant, es podrien fer dues aules de 16 alumnes. Afirma que, tal com ha dit abans, hi ha diferents escoles concertades a Sant Andreu que amb menys preinscrits han mantingut la línia. Explica que li molesta que es parli de la llibertat d’opció a triar escola per part dels pares com si això només estigués relacionat amb el fet de voler anar a l’escola concertada. En aquest sentit, destaca que hi ha famílies que volen que els seus fills vagin a l’escola pública, però que resulta que tenen dificultats per poder anar al centre que han escollit perquè es tanquen línies. Afirma que, per tant, s’apel·la a l’eficiència per tancar línies de l’escola pública, però, en canvi, no s’apliquen els mateixos criteris per a l’escola concertada. Conclou que caldria mirar de posar ordre en això, de manera que realment la gent es pogués trobar en igualtat de condicions a l’hora de triar escola pública o concertada. El Sr. Ardanuy remarca que en altres mandats també s’han produït increments de ràtios i tancaments de grups i que, per tant, això no és patrimoni exclusiu del Govern de CiU. Explica que, si es miren els informes d’escolarització dels últims anys, s’observa que s’han tancat grups allà on no hi ha hagut alumnes. A més, recorda el debat intens que va haver-hi en el mandat anterior sobre els ajustos dels batxillerats nocturns. Destaca que el nou Govern ha fet un increment en beques menjador sense precedents en aquest curs i que, també, aquest any assumirà el pagament de 41 milions d’euros de les escoles que es van inaugurar fa dos cursos. En aquest sentit, opina que el pagament de la meitat del pla d’escoles bressol del Govern anterior demostra que va haver-hi una mala planificació. A més, subratlla que el nou Govern ha tingut el valor d’ampliar les àrees de zonificació escolar davant del missatge catastrofista d’alguns grups de l’oposició. Pel que fa a això, diu al Sr. Gomà que ja li passarà les actes en què es reflecteix el panorama que plantejava. D’altra banda, destaca que el tancament de grups amb 10 alumnes o menys es fa igual a l’escola pública que a la concertada. Afirma que situacions com la de l’escola Mare Nostrum no són definitives perquè l’any següent poden tornar a obrir si hi ha prou matriculació i que, a més, s’hi manté el grup de continuïtat. Així mateix, assenyala que el balanç de la matrícula viva és negatiu perquè s’han perdut alumnes, com es podrà comprovar al final d’aquest curs. En aquest sentit, explica que actualment no hi ha els increments constants de matrícula viva que hi havia fa uns anys enrere perquè la immigració s’està reduint. Afirma que aquesta tendència a la pèrdua d’alumnes encara es notarà més l’any vinent i que, per tant, és erroni pensar que es passarà de 10 o 12 preinscrits a 26 alumnes en algunes d’aquestes escoles. A més, remarca que a l’entorn d’aquests centres, sobretot en el cas de l’escola Sant Josep Oriol, hi ha altres escoles públiques que estan mig buides i que, per tant, en el cas hipotètic d’un increment de matrícula no previst es podria anar a aquests centres. Finalment, manifesta que l’Administració educativa té la funció de gestionar, que opina que és una paraula que no ha de ser proscrita. Afirma que el fet de no gestionar amb responsabilitat és justament el que ha provocat que el Govern actual hagi hagut d’assumir les despeses de la meitat del programa d’escoles bressol del Govern anterior. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 3. Que comparegui el/la responsable del Govern municipal per tal de donar compte de: El procés de preinscripció i matriculació per al segon cicle d'educació NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3307 infantil, primària i secundària a la ciutat de Barcelona i els criteris que s'han establert per als canvis de ràtios i modificacions de grups, així com la relació que hi ha hagut amb els centres educatius per a prendre aquestes decisions. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 4. Que comparegui el/la responsable del Govern municipal per tal de donar compte de les converses, les negociacions i els compromisos adquirits verbals i/o escrits amb la companyia de dansa que dirigeix el ballarí Àngel Corella per la seva ubicació a la ciutat sota el nom de "Ballet de Barcelona". La Sra. Esteller explica que el motiu d’aquesta compareixença és que en els darrers mesos han pogut llegir a la premsa declaracions sobre el suport institucional de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona a la Companyia de Ballet Ángel Corella, cosa que ha fet que aquesta companyia es traslladi de Castella i Lleó a la ciutat de Barcelona i que, fins i tot, tingui un projecte propi, el Ballet de Barcelona. Manifesta que, per tant, volen saber si el regidor de Cultura o qualsevol altre membre de l’Ajuntament de Barcelona ha promogut directament o indirectament la Companyia de Ballet Ángel Corella com una companyia de dansa resident a Barcelona i, en tot cas, quins compromisos ha assumit i quines accions ha fet perquè aquesta companyia pensi que té el suport de l’Ajuntament i altres institucions de Catalunya. El Sr. Ciurana manifesta que la decisió del Sr. Corella d’abandonar la seva ubicació anterior no va ser condicionada en cap cas per la resposta de les administracions catalanes, sinó que va obeir a una decisió d’ell mateix i la companyia, alhora que a la voluntat de l’Administració que fins al moment li donava suport de no continuar fent-ho. Explica que és cert que el Sr. Corella els va demanar quina era la posició de l’Ajuntament de Barcelona respecte a aquesta decisió, però que des del primer moment el Govern municipal va deixar clar que no optaria a la figura d’un ballet oficial de la ciutat de Barcelona, però que, si la companyia podia garantir que tenia els ingressos per al seu funcionament ordinari durant cinc anys, podria col·laborar-hi buscant un espai on es pogués ubicar. Assenyala que aquest va ser el compromís que es va mantenir fins que la companyia va trobar pel seu compte una ubicació al costat del Palau de la Música i, amb una relació estrictament privada respecte a la propietat, va llogar aquest espai. La Sra. Esteller afirma que el que ha explicat el Sr. Ciurana no es correspon amb les declaracions que ha fet la companyia als mitjans de comunicació, de les quals es desprèn que hi havia un compromís de suport econòmic al seu projecte tant per part de l’Ajuntament com d’altres institucions, i que posteriorment l’Ajuntament es va desdir o només els va oferir un local per poder instal·lar-s’hi, al marge que ells decidissin una ubicació. En aquest sentit, torna a preguntar si en converses amb el regidor de Cultura o qualsevol altre membre de l’Ajuntament de Barcelona hi ha hagut algun compromís que fes que aquesta companyia es volgués instal·lar a la ciutat de Barcelona. El Sr. Espriu manifesta que, en assabentar-se d’aquesta compareixença, el primer que ha fet el seu grup és intentar recollir tot allò que ha sortit publicat respecte a aquest tema. En aquest sentit, afirma que discrepa de la interpretació que n’ha fet el Grup del PP perquè, d’acord amb la documentació que ha llegit, les declaracions públiques de la companyia parlen d’un compromís ferm de suport econòmic de la Diputació de Barcelona, però no pas de l’Ajuntament de Barcelona, i es desprèn que amb l’Ajuntament hi havia un acord d’ubicació a la ciutat. Explica que ell comparteix l’explicació que ha donat el Govern municipal que l’acord havia de ser a cinc anys vista i que l’autonomia de la companyia havia d’estar garantida per ella mateixa, atès que opina que, tenint en compte la situació actual, no s’hauria de deixar de prioritzar el conjunt de companyies que ja estan establertes a la ciutat per prioritzar-ne una de nova. D’altra banda, assenyala que és molt clar que el fet que la companyia del Sr. Corella hagi abandonat Castella i Lleó es deu principalment a raons econòmiques, 3308 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 en la mesura que ha deixat de ser una prioritat en aquell territori i ha intentat ubicar-se en un lloc on no hi ha una companyia de dansa clàssica. En aquest sentit, opina que podria ser interessant per a Barcelona poder disposar d’aquesta companyia de dansa, però sense que això signifiqui l’exclusió de la resta de companyies. Conclou que el seu grup creu que la posició de l’Ajuntament de Barcelona en aquest tema ha estat raonable, ja que no ha afavorit una companyia en detriment de la resta de companyies de la ciutat. La Sra. Ribas explica que el seu grup també va recórrer a l’hemeroteca per informar-se d’aquest tema i que confirma el que acaba de dir el Sr. Espriu. Afirma que per al seu grup qualsevol expressió cultural a la ciutat és benvinguda, sobretot si opera de manera autònoma i independent, però que el repte actual de Barcelona pel que fa a la dansa és més consolidar el finançament als grups de dansa ja arrelats a la ciutat i, per tant, amb un projecte pedagògic i de país. A més, opina que l’Ajuntament de Barcelona no ha de suplir una vegada més la manca d’aportacions d’altres institucions, com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la comunitat de Castella i Lleó o, fins i tot, l’Estat espanyol. El Sr. Ciurana remarca que, tal com han dit el Sr. Espriu i la Sra. Ribas, en les declaracions a la premsa del Sr. Corella s’afirma que el compromís de l’Ajuntament mai no ha estat econòmic. Recorda que ells sempre han plantejat, també a companyies d’altres disciplines, que si es disposava d’un programa que garantís amb recursos propis una continuïtat de la companyia l’Ajuntament podria intentar facilitar un local. Reitera que això és el que van proposar al seu moment a la companyia del Sr. Corella, però que ja fa uns mesos que aquesta companyia va decidir pel seu compte establir-se en un local propi al costat del Palau de la Música. Conclou que, per tant, l’Ajuntament de Barcelona no hi té cap més vinculació ni acord. La Sra. Esteller manifesta que el seu grup només volia aclarir aquesta situació, perquè hi havia informacions diferents respecte als tipus de suport que s’havien ofert quan la companyia va decidir instal·lar-se a la ciutat i al fet que per part de l’Ajuntament hi havia la voluntat que s’hi quedés tenint en compte que el projecte era atractiu per a la ciutat. Assenyala que el regidor de Cultura els ha explicat les relacions que ell va mantenir amb la companyia, però que, en canvi, no els ha dit si altres membres de l’Ajuntament de Barcelona van arribar a assumir compromisos diferents als que acaba d’expressar. Així mateix, afirma que tampoc no els ha aclarit en quins termes es podrien haver materialitzat les converses mantingudes o els acords adoptats amb l’Ajuntament. D’altra banda, pregunta al Sr. Ciurana si, com a diputat adjunt a la Diputació de Barcelona, ha promogut alguna relació o vinculació directa entre l’Ajuntament i la Diputació perquè aquest projecte pugui rebre el suport de les diferents institucions de la ciutat. El Sr. Ciurana precisa que, quan ell dóna una resposta, no ho fa en nom personal sinó en nom de l’equip de govern i que, per tant, totes les persones que han intervingut en aquesta qüestió han expressat des del primer moment quina era la posició de l’Ajuntament. Pel que fa a la Diputació de Barcelona, diu a la Sra. Esteller que té prou capacitat d’influència en el si del Govern d’aquesta institució per saber quin és el seu posicionament. Afirma que el que pot dir és que ell, com a diputat a la Diputació, no ha fet cap mena de gestió en el sentit que ha apuntat la portaveu del Grup del PP. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 5. Que comparegui el responsable del Govern municipal perquè informi del capteniment del Govern municipal en relació a aquesta nova retallada en el finançament públic de l'educació 0-3, així com de l'impacte que tindrà sobre els preus de les escoles bressol municipal de Barcelona el curs 2012-2013. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3309 El Sr. Portabella recorda que en aquest punt de l’ordre del dia s’inclouran també la proposició del Grup del PSC (punt 7) i un prec del Grup d’UpB (punt 14). Recorda que la proposició del Grup del PSC demana manifestar la disconformitat amb la proposta presentada per la consellera d'Ensenyament amb relació a la rebaixa en l'aportació per al finançament de les escoles bressol municipals per al curs 2012-2013, exigir a la Generalitat la dotació pressupostària necessària per garantir la sostenibilitat econòmica de la xarxa d'escoles bressol, i instar el Govern municipal a traslladar el contingut d'aquesta proposició a la Generalitat. Així mateix, assenyala que el prec del Grup d’UpB demana que el Govern municipal revisi a la baixa els preus públics per a l'escolarització i/o alimentació a les escoles bressol municipals per al curs 2012-2013 aprovats aquest mes de juny, per tal que els increments dels preus no siguin superiors a l'IPC. El Sr. Ardanuy manifesta, respecte al capteniment del Govern en l’àmbit de l’educació de 0 a 3 anys, que tots saben que aquestes últimes setmanes la Generalitat ha confirmat el pagament de 875 euros per alumne de cara al curs vinent, fet que ha suscitat un seguit de situacions polèmiques en el Parlament de Catalunya i en els mitjans de comunicació. Pel que fa a això, explica que, d’una banda, el Govern municipal reconeix que aquesta disminució de l’import ha de comportar que l’Ajuntament faci un reajustament de recursos propis, sobretot perquè aquesta reducció no recaigui de manera absoluta en les famílies. En aquest sentit, afirma que a hores d’ara ja estan treballant perquè això sigui així. Manifesta que, d’altra banda, l’Ajuntament ha augmentat les tarifes de cara al proper curs en un 10%, tot i que ja havia previst fer aquest increment independentment de la quantitat que la Generalitat transferís. Assenyala que aquest augment de les tarifes s’ha fet seguint dos criteris. Explica que el primer criteri ha estat que l’import satisfet per les famílies per sostenir el sistema no superi en cap cas el 33% i que, per tant, les famílies cobriran un màxim del 32,24% del cost de la plaça. Afirma que el segon criteri és el reforç de les bonificacions socials per cobrir les places de totes aquelles famílies que no puguin arribar a finançar-ne el cost. D’altra banda, opina que aquesta compareixença i la proposició que després debatran són reiteratives, ja que el Govern de la ciutat manté el seu compromís amb l’etapa educativa de 0 a 3 anys i l’ha defensat conjuntament amb les entitats municipalistes. En aquest sentit, destaca que tant l’Associació Catalana de Municipis com la Federació de Municipis de Catalunya han fet comunicats que l’Ajuntament de Barcelona subscriu i dels quals no s’allunyarà. Explica que, malgrat que alguns grups de l’oposició els han demanat en les seves iniciatives que es desmarquin de les dues entitats municipalistes i facin una negociació independent, l’Ajuntament continuarà vinculant la seva estratègia a la de la resta de municipis de Catalunya, tot i ser plenament conscient de les dificultats econòmiques del país i el Departament d’Ensenyament i de la reducció dels ingressos que es reben de l’Estat, que són 17 milions d’euros menys en l’etapa de 0 a 3 anys i 53 milions d’euros menys en l’etapa de 3 a 6 anys. Explica que l’Associació Catalana de Municipis ha demanat que es reforcin els dispositius de bonificació i d’atenció social per a aquells infants les famílies dels quals no puguin sostenir la possibilitat de portar els seus fills a l’escola bressol, i que la Federació de Municipis de Catalunya ha reclamat que s’incrementi la transferència de la Generalitat. Afirma que estan d’acord amb totes dues demandes i que seran completament solidaris amb les negociacions que es produeixin entre les entitats municipalistes i el Departament d’Ensenyament. El Sr. Gomà assenyala que la sol·licitud de compareixença del seu grup vol, d’una banda, constatar i intentar analitzar i denunciar quines són les implicacions de la nova retallada substancial del Govern de la Generalitat, i, de l’altra, veure què significa això quant a transferència en l’increment de preus a les famílies. Recorda que es partia d’un acord entre el municipalisme i la Generalitat en el període 2008-2011 de 1.800 euros per plaça d’escola bressol, però que aquest acord es va trencar de manera unilateral per part del Govern de la Generalitat, que va situar la subvenció per al curs 2010-2011 en 1.600 euros per plaça. Explica que, posteriorment, la consellera d’Ensenyament es va comprometre a una subvenció de 1.300 per plaça per al curs actual, que és un pagament que sembla 3310 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 que encara està ajornat sine die, i finalment s’ha produït l’anunci dels 875 euros per al curs 2012-2013. Destaca que, per tant, s’ha produït una reducció del 52% en el mecanisme de finançament públic de l’educació infantil de 0 a 3 anys entre el 2010 i el 2012, que opina que segurament és la retallada més substancial en termes quantitatius del conjunt de les retallades que s’estan fent en el sistema educatiu. Afirma que això es veu agreujat per l’anunci d’un ajornament indefinit del pagament efectiu d’aquestes subvencions. A més, constata que els fets han anat en una direcció radicalment contrària a la proposició que va aprovar per unanimitat la Comissió el mes de gener de 2012, en la qual s’instava el Govern a recuperar la subvenció dels 1.800 euros per al curs vinent. Recorda que el que demanaven al Govern de la ciutat en aquell moment, i avui encara amb més força, era que fos exigent com a capital del país; que no només fos solidari amb el municipalisme del país, sinó que el liderés com a capital del país, i que preservés l’aportació de les famílies, de manera que no transferís l’increment del cost de la retallada a les famílies, que avui ja estan molt castigades per la crisi i pel conjunt de retallades. Afirma que, per contra, en el terreny dels fets es troben amb resultats nuls des del punt de vista de l’exigència de Barcelona al Govern de la Generalitat, amb l’abandonament del lideratge en el conjunt del món municipalista del país, i amb l’aplicació d’un increment en els preus per sobre de l’IPC que no s’havia produït mai. En aquest sentit, destaca que l’augment del 10% en els preus que pagaran les famílies significa 27 euros més al mes i 270 euros més per al conjunt del curs. Explica que, a més, això es produeix en un context d’increment de ràtios i de trencament del principi de xarxa única d’escoles bressol amb la privatització de la gestió i un preu més car per a les famílies de 319 euros mensuals, que representa 23 euros mensuals més i 230 euros anuals més amb relació al que es paga a les escoles de gestió directa. Afirma que la situació actual ja va més enllà del que pot ser una determinada retallada. Assenyala que, tal com manifesta la Federació de Municipis de Catalunya, els 875 euros de subvenció situen ja el Govern en un espai d’incompliment de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Llei d’educació de Catalunya i la Llei 5/2004 de llars d’infants de qualitat, ja que aquests tres textos normatius obliguen el Govern a garantir un finançament públic que faci viable una xarxa educativa de qualitat en l’etapa de 0 a 3 anys al país. En aquest sentit, opina que aquest nou marc dels 875 euros situa aquesta xarxa educativa fora del context educatiu i de la qualitat i dins el terreny de l’assistencialisme i la conciliació. Destaca que ja no estan parlant d’una retallada del 10 o el 15%, sinó d’una retallada que traspassa la línia vermella, incompleix les normatives i fa impossible el sosteniment d’aquesta xarxa d’educació pública infantil de primer cicle al país. A més, opina que aquesta és una política que tendeix a erosionar la coresponsabilitat del món local en el manteniment de la xarxa, ja que el situa en unes condicions extremadament adverses per poder tirar endavant polítiques educatives de qualitat. Finalment, destaca que la Federació de Municipis de Catalunya, en els acords de l’última reunió de l’11 de juny, parla de la situació alarmant que provoca la modificació del sistema de finançament, que fa que la xarxa d’escoles bressol municipals entri en una situació crítica i de difícil viabilitat, i opta per encarregar un estudi jurídic per analitzar els possibles incompliments no només polítics sinó també normatius amb relació als tres textos legals que ha esmentat anteriorment. Opina que el Sr. Ardanuy no sembla complagut amb les retallades, però tampoc no sembla que estigui prou alarmat perquè d’aquí es derivi una acció política potent en defensa del finançament públic del sistema educatiu de 0 a 3 anys. La Sra. Andrés exposa el contingut de la proposició del seu grup. Assenyala que el Sr. Gomà ja ha explicat molt bé que la subvenció de 875 euros per plaça d’escola bressol municipal representa una davallada d’un 52% en l’aportació de la Generalitat en dos anys. Afirma que, al parer del seu grup, aquesta decisió evidencia diverses coses. Assenyala que, en primer lloc, posa de manifest l’incompliment de la Generalitat de les obligacions econòmiques que té en el cofinançament de la xarxa d’escoles bressol de titularitat pública, obligació que té per manament legal de la Llei 5/2004 aprovada per unanimitat, i a instància d’iniciativa legislativa popular, i de la Llei d’educació de Catalunya. Destaca que NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3311 aquest incompliment posa la xarxa de titularitat pública en perill real, si no és que els ajuntaments assumeixen aquesta obligació que incompleix la Generalitat, o que els ajuntaments que no poden fer-ho traspassen aquesta responsabilitat a les famílies en forma d’increment de quotes. Explica que, en segon lloc, aquesta retallada evidencia el transfons ideològic que té, que és que el Govern de la Generalitat fa accions encaminades a convertir l’escola bressol de titularitat pública en serveis sense funció educativa. A més, remarca que ho fa d’una manera unilateral, obviant no només la comunitat educativa, que reiteradament li està reclamant la prioritat educativa de la xarxa de 0 a 3 anys, sinó la mateixa ciutadania. En aquest sentit, recorda que l’Ajuntament de Barcelona i el Parlament de Catalunya han rebut, respectivament, 25.000 i més de 50.000 signatures de ciutadans que reclamen una educació de titularitat pública per a l’etapa de 0 a 3 anys. A més, destaca que el Govern de la Generalitat no només obvia tot això, sinó també els acords adoptats per la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis el 20 d’abril, en què demanaven que s’articulessin els mecanismes necessaris per garantir la sostenibilitat econòmica del model i s’oferien per treballar conjuntament amb la Generalitat. Assenyala que hi ha hagut reunions però que han estat improductives, perquè han acabat amb els 875 euros de subvenció i amb una sèrie d’acords adoptats per les dues entitats municipalistes. Destaca que fins i tot la mateixa Federació de Municipis de Catalunya està estudiant les responsabilitats jurídiques en les quals pugui incórrer la Generalitat, situació que opina que és inaudita en un estat democràtic on, a més, el Govern demana sostres competencials per part de l’Estat quan és incapaç de complir els que té deixant de banda totes les seves responsabilitats. Finalment, manifesta que el seu grup donarà suport a qualsevol proposició que vagi en el sentit de mantenir el model i que està en disposició de treballar juntament amb el Govern municipal per reclamar que la Generalitat compleixi les seves obligacions legals i, sobretot, defensi l’interès dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. La Sra. Pajares remarca que, després de mesos d’incertesa, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat ha fet per fi públic que la subvenció que atorgarà per a cada plaça d’escola bressol per al curs 2012-2013 serà de 875 euros. Afirma que aquest és un tema que al seu grup el preocupa, i que així ho va expressar en la Comissió presentant una proposta d’acord el passat mes de gener. Explica que sembla que s’ha determinat que l’aportació de la Generalitat per plaça per al curs 2011-2012 serà de 1.300 euros, però que voldrien saber si aquesta xifra ja és oficial, perquè segons les seves informacions no s’havia de concretar fins al mes de novembre d’aquest any. D’altra banda, recorda que durant el novembre de 2011 el Govern va demanar als grups si acceptaven la subvenció i l’acord de la Federació de Municipis de Catalunya que establia una aportació de la Generalitat de 1.800 euros per plaça, que es va veure reduïda a 1.600 euros, amb una disminució de 200 euros per plaça, i que el seu grup va votar a favor de l’acceptació d’aquesta subvenció perquè pensava que, si no, aquests diners s’haurien perdut. Afirma que, tanmateix, això no vol dir que el seu grup considerés que en aquell moment no s’havien de demanar a la Generalitat els 983.000 euros que es deixaven d’aportar i que, per això, el mes de gener van presentar una proposta per reclamar a la Generalitat aquests diners que faltaven de les subvencions. Pregunta si aquesta part de la despesa que no ha aportat la Generalitat per al curs 2010-2011 l’ha acabat assumint l’Ajuntament de Barcelona i què ha fet el Govern municipal per complir aquesta reclamació, que va ser aprovada per unanimitat a la Comissió. A més, recorda que el segon punt d’aquesta iniciativa era instar la Generalitat de Catalunya a fer les previsions pressupostàries necessàries perquè s’atorgués la subvenció de 1.800 euros per plaça, en la línia que s’havia mantingut durant els darrers anys. Afirma que el seu grup donarà suport a la proposició del Grup del PSC perquè, de fet, el segon punt és el que el seu grup va sotmetre a votació durant el mes de gener. A més, assenyala que l’acta del diari de sessions diu que en aquell debat el Sr. Ciurana «assegura que és amb la mateixa contundència, coherència i fermesa 3312 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 que ara insten la Generalitat a pagar el que el que els deu de forma reconeguda, així com a restituir la situació anterior amb una subvenció de 1.800 euros per plaça». Així mateix, explica que el Sr. Ciurana va recordar que el Govern municipal tenia dues obligacions: mirar de tenir el màxim de recursos i reclamar, no només el deute que ja havia estat contret i no s’havia pagat, sinó també el manteniment dels acords als quals s’havia arribat des d’un punt de vista institucional entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. Manifesta que, per tant, ara pregunten què ha fet el Govern municipal per fer complir aquesta reclamació; si per al curs 2011-2012 ja s’han concretat els 1.300 euros per plaça, i si per al 2012-2013 ja s’han determinat els 875 euros per plaça. Destaca que aquesta important minva d’ingressos suposarà un greu problema per a tots els municipis de Catalunya i un augment dels preus públics. El Sr. Portabella expressa el vot a favor del seu grup a la proposició i presenta el prec del seu grup. Recorda que fins al curs 2009-2010 les escoles bressol municipals de Catalunya estaven finançades en un terç per les famílies, en un terç per la Generalitat i en un terç pels ajuntaments. Afirma que, a conseqüència dels canvis que s’han produït, actualment l’aportació de la Generalitat s’ha reduït de 1.800 a 875 euros, la qual cosa ha variat la distribució del finançament esmentada, amb una repercussió del 50% del preu en les famílies i una aportació del 25% de la Generalitat i del 25% dels municipis. Manifesta que, amb relació a la disminució de la Generalitat, el seu grup demana que el Govern municipal negociï amb el Govern català i miri de sortir-se’n per tal de cobrir aquesta part, però que no poden passar per alt que, mentre Catalunya no obtingui la independència o el concert econòmic, tot això està directament relacionat amb l’assignació econòmica que rep la Generalitat del Govern de l’Estat, cosa que, al seu parer, té una repercussió que és pràcticament insalvable. Afirma que, en aquest marc, el que els preocupa és que al final es produeix una reducció que té com a criteri una pressió economicista que poden entendre, però que desatén el que és més important en el món educatiu, que és justament el caràcter educatiu. Destaca que actualment és indiscutible la importància de l’etapa de 0 a 3 anys des d’un punt de vista pedagògic, ja que ofereix un marc de socialització que va més enllà de la família i que afavoreix la creació de vincles amb altres infants i adults que amplien la comprensió dels infants i que fan que comencin a construir-se com a membres de la societat a la qual pertanyen. Manifesta que, per tant, el que demana el prec del seu grup és que el Govern municipal desenvolupi estratègies imaginatives i assumeixi íntegrament totes les retallades de la Generalitat. Assenyala que, malgrat el context econòmic general, l’Ajuntament de Barcelona és un «petit oasi», en el sentit que té una certa capacitat de maniobra que ja es va constatar en la primera rebaixa que es va produir per part de la Generalitat i que voldrien que s’ampliés en aquesta segona retallada. Destaca que l’Ajuntament de Barcelona continua tenint un marge d’operabilitat que està per sobre dels 100 milions d’euros amb relació als pressupostos aprovats i que, per tant, el seu grup considera que estaria més que justificat que una part d’aquests diners es destinessin a aquest àmbit, tot i mantenir el dèficit zero i els objectius econòmics que s’han fixat. Explica que creuen que, per tal d’evitar el deteriorament de la qualitat educativa, la ciutat de Barcelona està en condicions de fer un esforç econòmic per tal de modificar les xifres que ha donat inicialment, que afecten principalment les famílies, moltes de les quals no podran pagar una escola concertada o les mateixes escoles bressol. El Sr. Ardanuy pregunta al Sr. Gomà si li està demanant que constatin la incompetència del president i l’equip de l’àmbit d’educació de la Federació de Municipis de Catalunya i que siguin substituïts per l’Ajuntament de Barcelona. Reitera que l’Ajuntament de Barcelona forma part de la Federació de Municipis de Catalunya i de l’Associació Catalana de Municipis i que es va prendre l’acord que ells eren els interlocutors amb la Generalitat de Catalunya, sobretot per no contaminar el procés. Remarca que l’Ajuntament de Barcelona és l’operador públic d’escola bressol més important de Catalunya i que, si negocia bilateralment amb la Generalitat, un bon nombre d’ajuntaments podrien sortir-ne perjudicats. En aquest sentit, opina que el que proposa el Sr. Gomà suposa una gran falta de respecte pel NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3313 municipalisme de Catalunya i una manca de visió de la realitat de l’escola bressol municipal arreu del territori, ja que, al costat de la realitat metropolitana, hi ha també municipis petits que mancomunen els seus serveis. Insisteix que la responsabilitat de la capital de Catalunya és respectar totalment aquesta realitat municipal del país, cosa que es tradueix en el fet que les entitats municipalistes estan negociant amb el Govern de la Generalitat i que l’Ajuntament de Barcelona participa en totes aquestes reunions de manera destacada. Respecte a la gestió indirecta de les escoles bressol, precisa que no suposa un increment del cost, que és exactament el mateix que el de les escoles de gestió directa amb l’única diferència que hi ha un mes més de servei, el cost del qual es distribueix en 10 pagaments. Manifesta que el compromís del Govern de Barcelona amb les escoles bressol és total i absolut. Destaca que el 10% d’increment del cost de les places d’escola bressol que ha aprovat el Govern municipal no cobreix la disminució de recursos per part de la Generalitat, i que l’Ajuntament inverteix gairebé 30 milions d’euros en el model d’escola bressol de la ciutat, cosa que representa un esforç molt important per al sosteniment d’aquesta xarxa i el manteniment del seu concepte educatiu. Pel que fa a la proposició del Grup del PSC, manifesta que el seu grup s’abstindrà perquè, entre altres coses, és reiterativa. Afirma que s’han pronunciat sobre això diverses vegades i que entenen que ja estan treballant en aquest àmbit i lluitant perquè la xarxa d’escoles bressol es pugui sostenir amb fons públics de la Generalitat. Respecte a la subvenció aprovada, explica que és cert que el novembre de 2012 és la data que s’ha fixat el Govern de la Generalitat per fer aquesta transferència i que, per tant, ho faran públic tan bon punt s’efectuï. Quant al prec del Grup d’UpB, manifesta que no pot acceptar-lo, tot i que li agradaria molt fer-ho. Pel que fa a això, destaca que les escoles bressol de Barcelona estan per sota del cost mitjà de les escoles bressol a Catalunya i, alhora, a la franja alta de la prestació de serveis. Afirma que, fins i tot, es pot dir que Barcelona té la millor xarxa d’escoles bressol de tot el país. A més, reitera que estan plantejant un sistema de bonificacions que pugui arribar a cobrir fins al 90% del cost de la plaça d’aquelles famílies amb més dificultats econòmiques per pagar- lo. Explica que aquest sistema de bonificacions es cobrirà a parts proporcionals entre les famílies i l’Administració municipal i que entre les dues hauran de nodrir aquest sistema de protecció i tarificació social, que està poc generalitzat arreu de Catalunya. Manifesta que, atès que tots els grups han plantejat el debat en l’àmbit suprabarceloní, vol destacar que la planificació del creixement de places d’escoles bressol arreu del país i la província de Barcelona excedeix en molt les necessitats del territori, ja que les supera gairebé en 15.000 places de més. Opina que, per tant, tots plegats han de fer una anàlisi respecte a això, tot i que no és el cas de Barcelona, que té les ràtios de places que s’havien marcat en la llei i en el pacte municipalista a què abans s’ha fet referència. Explica que aquest excés de places farà que aquest curs hi hagi tancaments de grups i fins i tot d’escoles arreu del país, cosa que no passarà a Barcelona perquè segueix una línia coherent d’intentar que el preu per a les famílies no superi un terç del cost de les places, que és un criteri que no apliquen altres municipis. El Sr. Gomà opina que el Sr. Ardanuy hauria de conèixer millor la realitat de les escoles bressol de la ciutat de Barcelona i no estar tancat a dialogar amb la comunitat educativa, que des de fa mesos li diu que el conjunt de mesures que s’estan prenent amb relació a l’etapa de 0 a 3 anys de la ciutat no tenen res a veure amb una aposta clara per la qualitat i el contingut educatiu d’aquesta etapa. En aquest sentit, destaca que la comunitat educativa ha recollit més de 20.000 signatures en contra d’aquestes mesures i centenars d’al·legacions en contra del procés de privatització de la gestió de les noves escoles bressol. D’altra banda, afirma que ell no planteja que l’Ajuntament de Barcelona substitueixi les entitats municipalistes, sinó que prengui més la iniciativa en l’àmbit educatiu i d’escola bressol, en el qual pot fer perfectament compatible el paper del municipalisme a escala nacional o estatal amb l’activitat que el regidor d’Educació 3314 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 o l’alcalde de Barcelona fa en reunions bilaterals amb responsables polítics dels governs de l’Estat i la Generalitat. Explica que el que també demana al Sr. Ardanuy és que allò que avui planteja amb fermesa i convicció a la Federació de Municipis de Catalunya ho assumeixi i ho incorpori en la seva acció política no només de manera retòrica sinó també a la pràctica. En relació amb els preus, afirma que el Sr. Ardanuy té raó quan planteja que a les escoles bressol externalitzades s’ha de projectar el preu per un mes més d’activitat, però que aquest és el millor indicador que s’està trencant el principi de xarxa única i s’està creant una dualitat. Pel que fa a això, assenyala que les famílies que matriculin els seus infants en aquestes escoles no podran optar a tenir les mateixes condicions de pagament que les escoles bressol de gestió directa. D’altra banda, destaca que els 30 milions d’euros d’aportació de l’Ajuntament a les escoles bressol representa només l’1,5% de la despesa corrent de l’Ajuntament, fet que contrasta, per exemple, amb la despesa de 57 milions d’euros en atenció domiciliària prevista per a aquest any. En aquest sentit, conclou que encara hi ha molt camí per recórrer en matèria d’escoles bressol, no només per poder finançar les actuals escoles bressol sense repercutir el pagament en les famílies, sinó per incrementar de manera substancial el nombre de places i mantenir el terç de la contribució de les famílies. La Sra. Andrés agraeix el vot favorable dels grups d’ICV-EUiA, d’UpB i del PP, així com l’abstenció del Grup Municipal de CiU, al qual encoratja a afrontar amb una mica més de valentia aquest posicionament davant la consellera d’Ensenyament, de qui diu que no pel fet de ser del mateix grup polític defensa necessàriament els mateixos interessos. Opina que avui el Govern municipal ha fet, per boca del regidor d’Educació, una cosa força important, que és reconèixer que Barcelona té la millor xarxa d’escoles bressol municipals del país i una oferta de places que està dimensionada d’acord amb la demanda. Opina que, per tant, queda lluny la frase que el Sr. Ardanuy va dir en la primera sessió de la Comissió que les escoles bressol municipals eren «una bomba de rellotgeria» pressupostària. D’altra banda, manifesta que el seu grup s’afegeix a la demanda del Grup d’ICV-EUiA que no s’incrementi la quota i que les famílies no es vegin sobrecarregades per l’incompliment de la Generalitat. Explica que no els agrada presentar aquesta proposició de manera reiterada, però que això es deu als anuncis que fa contínuament el Govern de la Generalitat de retallar l’aportació a les escoles bressol. Manifesta que s’estimarien més no haver hagut de presentar aquesta iniciativa perquè la consellera d’Ensenyament hagués respectat els acords amb la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i hagués complert l’obligació de cofinançament que estableix la llei i l’Estatut, assumint les seves competències. Finalment, afirma que el seu grup coincideix amb el Sr. Gomà que encara queda molt recorregut per fer en l’esforç pressupostari destinat a les escoles bressol. En aquest sentit, destaca que la mitjana de la despesa corrent dels ajuntaments dels que ha parlat el regidor està per sobre del 3%. La Sra. Pajares demana que el Sr. Ardanuy concreti la millora de les bonificacions d’escolarització, a les quals fins ara s’hi destinava un 20% dels preus públics. Així mateix, pregunta si la Generalitat continuarà aportant-hi la seva part corresponent. El Sr. Portabella manifesta que lamenta que no s’accepti el prec del seu grup, ja que això té conseqüències directes sobre l’accessibilitat a les escoles bressol de molts nens i nenes de 0 a 3 anys. Afirma que creuen que és necessari que es faci aquest esforç d’inversió per part de l’Ajuntament de Barcelona tenint en compte la reducció de l’aportació de l’Estat i la Generalitat i la repercussió sobre les famílies del preu del cost, que han anat acompanyades de polítiques d’ampliació de les ràtios i de reducció d’un 15% de l’equip de suport als educadors, entre d’altres. Reitera que l’Ajuntament de Barcelona té marge per poder-ho assumir i que, per tant, es tracta d’una decisió política i no pas econòmica, ja que en aquest cas no hi ha un límit econòmic de viabilitat econòmica, ni tan sols de generar dèficit. Tot seguit, diu al Sr. Ardanuy que ha exhaurit el temps d’intervenció, però que té dret a contestar als grups. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3315 El Sr. Ardanuy assegura que el Govern ha dialogat molt en tots els àmbits i continuarà fent-ho, però que el problema és que l’altra contrapart creu que el diàleg és l’acceptació sense condicions del seu punt de vista. Explica que han dialogat amb les direccions dels centres, els agents socials, els consells municipals de districte i la FaPaC, així com en les comissions de l’Ajuntament i els plenaris, i que han contestat les al·legacions, que precisa que no són centenars, sinó tres, ja que la majoria són fotocòpies de la mateixa. Afirma que dialogar és positiu, però que no significa imposar i no voler entendre que el que es fa és pel bé de tots. A més, destaca que, davant les 25.000 signatures esmentades, hi ha tres vegades més de població que no pot accedir a les escoles bressol i que també podria expressar-se. Així mateix, remarca que hi ha fins a un milió i mig de persones que viuen a la ciutat que no han signat aquests manifestos i que la missió del Govern és governar per a tothom. D’altra banda, explica que l’augment de tarifes que es planteja és de 27 euros al mes per a aquells que ho puguin pagar. Afegeix que el sistema de bonificacions es complementa amb una part del que paguen les famílies més una part que posa l’Ajuntament de Barcelona per reforçar totes aquelles situacions de dificultat social. Opina que és positiu que hi hagi escoles bressol a la ciutat que ofereixin un mes més de servei i que la majoria de la població ho aprovaria si els ho preguntessin. Afirma que, tanmateix, això només es farà en unes poques escoles perquè amb la resta hi ha un compromís pel que fa a les condicions laborals que s’ha de respectar. Assenyala que no es pot comparar l’1,5% del pressupost amb l’atenció domiciliària, que és un servei que té tres vegades més usuaris que el de les escoles bressol municipals, que té 7.000 usuaris. A més, destaca que el que l’Ajuntament de Barcelona inverteix en educació en general és prop del 8,5%, que és el percentatge més important del país. Explica que l’esforç de l’Ajuntament de Barcelona en matèria d’escola bressol també és molt important en comparació amb la resta de municipis, alguns dels quals estan apujant entre un 100 i un 120% les quotes. Precisa que el que ha dit abans és que Barcelona té un model extraordinari d’escola bressol, però que encara hi ha un problema d’ajust de l’oferta i la demanda. En aquest sentit, assenyala que hi ha districtes a la ciutat amb manca de places públiques i que, per tant, encara queda molt camí per recórrer. Pel que fa a la relació amb el Departament d’Ensenyament, opina que les administracions públiques del país tenen plena voluntat de defensar l’educació en tots els àmbits, però que potser haurien d’anar tots una mica més a l’una i ser més realistes quan plantegen la situació econòmica del país i com se’n poden sortir junts. Assenyala que, no obstant això, és evident que no es posaran d’acord en aquest tema. Així mateix, explica que l’alcalde de Barcelona, el tinent d’alcalde i ell mateix també es barallen amb la Generalitat perquè es facin els equipaments educatius pendents de construir des de fa dos mandats. En aquest sentit, afirma que no va veure aquesta acció tan contundent i de treball en anys anteriors, i conclou que l’Ajuntament de Barcelona està plenament compromès amb l’educació. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 6. Que comparegui el/la responsable del Govern municipal per tal de donar compte de la previsió de tancament d'aules de P3 als CEIP de la nostra ciutat de cara al proper curs escolar. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 3316 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 7. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: 1. Manifestar la seva disconformitat amb la proposta presentada per la Consellera d'Ensenyament en relació a la rebaixa en l'aportació per al finançament de les escoles bressol municipals per al curs 2012-2013. II. Exigir a la Generalitat de Catalunya la dotació pressupostària necessària per garantir la sostenibilitat econòmica de la xarxa d'escoles bressol municipals de Barcelona, en un marc de corresponsabilitat que eviti sobrecarregar les obligacions econòmiques que assumeixen l'Ajuntament i les famílies. III. Instar el Govern municipal a traslladar el contingut d'aquesta proposició al Govern de la Generalitat de Catalunya. El Sr. Ardanuy expressa l'abstenció de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 8. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: Instar al Govern municipal a construir les Escoles Bressol pendents als diferents Districtes de la Ciutat en aquells on no sigui possible establir convenis amb guarderies privades per tal de donar resposta a la demanda no atesa. La Sra. Pajares manifesta que el seu grup sempre ha defensat la necessitat de crear noves places d’escola bressol a les guarderies privades mitjançant les figures del concert o el conveni, o a través del xec escolar, perquè considera que cal solucionar la demanda no atesa de places públiques, que va ser de prop d’un 47% en el curs 2011-2012. Explica que això va motivar que, a instància del seu grup, en les negociacions del pressupost municipal 2012 s’incorporés l’import suficient per conveniar 1.000 places d’escola bressol en el proper curs 2012-2013. En aquest sentit, afirma que van considerar que les prop de 240 guarderies privades de la ciutat de Barcelona són escoles de qualitat i que, per tant, seria fàcil conveniar places incorporant-les a la xarxa de finançament públic. Assenyala que, en el cas que no es pugui solucionar la demanda no atesa d’aquesta manera, per exemple si no hi hagués escoles bressol privades als districtes que complissin els requisits mínims de qualitat, el seu grup sempre ha considerat la possibilitat de construir escoles bressol públiques en aquells districtes que ho necessitin. Explica que, des de l’inici del mandat, el Govern municipal s’ha centrat en la negociació de la gestió indirecta de les tres noves escoles bressol que es posaran en marxa el proper setembre i en una sèrie de mesures organitzatives per reduir el suport educatiu en determinades franges horàries. Manifesta que, tot i que el seu grup ha donat suport a aquestes mesures, cal no oblidar els convenis d’equipaments educatius que han firmat altres governs i que no deixen de ser un compromís vers els ciutadans. Afirma que, per tant, demanen la construcció d’aquestes escoles bressol municipals allà on no sigui possible establir convenis amb guarderies privades per tal de donar resposta a la demanda no atesa de les famílies, que està al voltant d’un 27%. La Sra. Andrés expressa el vot a favor del seu grup a la proposició, però precisa que coincideixen, no en el fons de la proposició, sinó en la mesura concreta de NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3317 continuar construint escoles bressol de titularitat pública a la ciutat. Explica que la proposició limita aquesta construcció només a aquells barris o districtes on no es pugui atendre la demanda des de les escoles bressol privades conveniades en un futur, però que el seu grup pensa que ha d’haver-hi oferta d’escoles bressol de titularitat pública a tota la ciutat per tal de garantir aquest model com a opció possible de les famílies i no crear guetos en aquest sentit. Assenyala que, tanmateix, és cert que el fet de no tenir oferta pública ni privada en alguns barris ha condicionat les prioritats de construcció i posada en marxa d’escoles bressol de titularitat pública en aquells barris on no hi havia cap oferta per atendre la demanda. Conclou que el seu grup està d’acord a continuar construint escoles bressol de titularitat pública a tots els barris de la ciutat perquè totes les famílies puguin accedir a aquesta oferta, però que està en desacord amb el model de conveniar guarderies privades, si més no sense conèixer-ne les condicions. El Sr. Gomà manifesta que el seu grup votarà en contra de la proposició perquè situa la iniciativa privada en el centre del model i relega la iniciativa pública a un paper residual i secundari amb relació a la iniciativa privada. Destaca que, a més, també se situen en el centre del model els elements assistencialistes i desproveïts de contingut educatiu, tal com simbolitza la mateixa paraula guarderia, en contraposició a la concepció plenament educativa d’un model d’escoles bressol. Explica que el seu grup creu que el concert o el conveni educatiu és una figura que hauria d’estar estrictament cenyida a l’educació obligatòria i, a més, en unes circumstàncies molt concretes. Afirma que, per tant, estan en contra de la proposició pel model, però també per pragmatisme, perquè estan convençuts que a la ciutat no hi ha places educatives de qualitat concertables per poder fer aquest salt endavant en l’oferta a la ciutat. Recorda que en el mandat anterior es van crear unes 3.500 places públiques de qualitat en un període de quatre anys i, en aquest sentit, opina que és impensable que a la ciutat existeixi la mateixa quantitat de places privades concertables per mantenir la qualitat del model, ni tan sols una tercera part d’aquestes. Destaca que el que demostren els fets és que a Barcelona la via que s’ha de seguir per tal de fer una oferta educativa de 0 a 3 anys que permeti atendre la demanda avui no atesa és l’extensió del model de places públiques de qualitat i no la seva substitució per un altre model de places privades assistencials. El Sr. Portabella manifesta que el seu grup també votarà en contra de la proposició, que assenyala que és una iniciativa que el Grup del PP ja ha presentat diverses vegades. Explica que el seu grup pensa que cal desenvolupar un sistema d’ajudes a les famílies no ateses per la xarxa pública que es troben en una situació complexa, de la mateixa manera que es fa en altres àmbits, però que la seva aposta és desenvolupar una xarxa d’escoles bressol de qualitat i de gestió i titularitat públiques. A més, assenyala que a la ciutat hi ha un desequilibri molt gran a favor de l’escola privada i concertada. Conclou que el seu grup creu que s’ha de continuar fent un esforç per tal que hi hagi més escoles públiques i que, per tant, no està d’acord que es destinin recursos d’inversió en la construcció d’escoles bressol municipals a places d’escola bressol privades. El Sr. Ardanuy manifesta que el seu grup s’abstindrà, entre altres coses perquè en aquests moments l’àrea d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona du a terme la planificació per als propers anys, que ell mateix com a regidor va anunciar que es presentaria d’aquí a uns mesos. Explica que aquesta planificació inclourà noves escoles bressol municipals, tot i que no en les quantitats que altres grups plantegen, atesa la situació actual. En aquest sentit, destaca la paradoxa que a tot el país s’estigui plantejant el tancament d’escoles bressol municipals i, en canvi, l’Ajuntament de Barcelona prevegi la construcció de noves escoles, cosa que opina que reflecteix el compromís del Govern municipal en aquest àmbit. Precisa que es proposen construir en aquest mandat noves escoles bressol allà on sigui possible, necessari i ho permetin els recursos municipals, la qual cosa requereix un treball de planificació. Afirma, però, que consideren que també hi ha d’haver una col·laboració amb la iniciativa pública i social per desenvolupar models de treball. En aquest sentit, manifesta que no està d’acord que no hi hagi centres 3318 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 no públics a la ciutat que treballin amb criteris pedagògics l’etapa de 0 a 3 anys. Afirma que, de fet, coneix projectes educatius molt solvents i molt implicats socialment, i que, per tant, creu que és reduccionista afirmar que només des de la iniciativa 100% pública existeixen aquests models. Manifesta que, per tant, el Govern municipal no es tanca a col·laborar amb tots aquells projectes que siguin privats d’iniciativa social, tot i que el requisit que sobretot exigiran per a aquesta col·laboració serà la vocació de servei públic. Conclou que, tot i l’abstenció, el Govern comparteix una part del plantejament de la proposició i està treballant per intentar fer un sistema equilibrat i que doni respostes des de totes les òptiques a la realitat de la ciutat. La Sra. Pajares diu al Sr. Portabella que, si el seu grup ha presentat aquesta demanda legislatura rere legislatura, és perquè són coherents amb el que pensen i amb el que sempre han dit en la Comissió i els plenaris. Agraeix al Grup del PSC el vot afirmatiu, tot i que la Sra. Andrés hagi dit que preferiria estendre la proposició a tots els barris de Barcelona. Opina que això potser seria l’ideal, però que, en un moment de dificultats econòmiques, cal optimitzar recursos amb l’objectiu de donar respostes a les famílies. Manifesta que agraeix fins i tot els vots en contra, perquè això també permet, en certa manera, contrastar formes de pensar i models de societat. Afirma que, tanmateix, no comparteix l’intent de confrontar el públic i el privat que el Grup d’ICV-EUiA sempre planteja. D’altra banda, assenyala que no li agradaria pensar que el comentari que ha fet el Sr. Gomà sobre el fet que es van crear 3.500 places públiques i no creu que existeixin aquestes places a les escoles privades es refereix al nombre i no a la qualitat. Finalment, pel que fa a l’abstenció expressada pel Sr. Ardanuy, opina que la iniciativa del seu grup no es contradiu amb el que farà el Govern. El Sr. Ardanuy expressa l'abstenció de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot contrari del UpB. S'aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 9. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: 1. Mantenir i enfortir el compromís amb el model Barcelona d'educació pública i de qualitat, per mitjà del suport i la millora sostinguda de la xarxa de centres de titularitat municipal. 2. Instar al Govern municipal i al Consorci d'Educació de Barcelona a no aplicar sobre la xarxa de centres educatius municipals de primària, secundària, formació d'adults, ensenyaments artístics i educació especial, cap mesura que impliqui una reducció en els serveis educatius i les plantilles professionals, com a garantia del compromís per l'ensenyament de qualitat. El Sr. Portabella recorda que en aquest punt de l’ordre del dia s’inclourà també la proposició del Grup d’UpB (punt 10) i el prec del Grup del PSC (punt 11). El Sr. Gomà manifesta que el seu grup presenta aquesta proposició amb una voluntat especialment constructiva i d’articular majories que en facin possible la viabilitat. Explica que, si algun element ha caracteritzat la ciutat de Barcelona al llarg del segle XX, ha estat la seva aposta per construir un model d’educació municipal de qualitat. En aquest sentit, recorda que l’any 1922 ja es va constituir el Patronat Escolar de l’Ajuntament, que l’aposta educativa municipal es va mantenir en contextos polítics molt adversos i que durant les tres últimes dècades la ciutat ha sabut desenvolupar projectes escolars i educatius de referència, a l’entorn dels quals s’han anat articulant experiències i moviments de renovació pedagògica que han estat capdavanters. Manifesta que, fruit de tota aquesta trajectòria, avui l’Ajuntament de Barcelona és titular i responsable d’una àmplia xarxa de centres educatius. Recorda que, a més de les més de 90 escoles bressol municipals, té 30 centres, entre infantil, primària, secundària, formació professional, formació d’adults, ensenyaments artístics i educació especial, que aglutinen al voltant de 1.500 professionals de l’educació en l’espai municipal. Destaca que tots aquests centres han impulsat NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3319 projectes propis, alguns d’ells capdavanters i únics, i han fet aportacions clau en ensenyaments de formació professional singulars, en innovació pedagògica en primària i secundària, en connexió entre l’educació especial i l’escola inclusiva, o en la integració d’infants amb discapacitats auditives o d’altres tipus en l’escola ordinària. Afirma que, sobre la base d’aquesta constatació, el que cerca la proposició és explicitar el compromís del conjunt de forces polítiques amb el suport i la millora permanent de l’aposta d’aquest projecte per una escola pública municipal de qualitat, de manera que el Govern de la ciutat preservi, defensi i blindi els seus projectes educatius i al seu futur més enllà de qualsevol lògica de retallada que pugui procedir del Govern de la Generalitat. Explica que això significa, en síntesi, que no es produeixin reduccions en el conjunt dels serveis educatius que presten aquestes escoles ni en les plantilles, ni en els sous i les condicions de treball d’aquests professionals. El Sr. Portabella destaca la llarga tradició educativa que té la ciutat de Barcelona. Recorda que un dels seus primers projectes, l’escola del Bosc de Montjuïc, va ser fundada el 1914 i va passar al Patronat Escolar de Barcelona el 1922. Explica que aquest organisme va ser suprimit el 1924, durant el període de la dictadura de Primo de Rivera, i es va tornar a restituir en període republicà, quan es van inaugurar els nous grups escolars. Assenyala que encara queden alguns exemples monumentals de la construcció d’aquests edificis i de la seva gran capacitat, ja que es van inaugurar grups escolars amb capacitat per a 15.000 alumnes. Afirma que el Patronat Escolar de Barcelona va posar en marxa escoles que es caracteritzaven per l’avançada pedagogia que utilitzaven en tots els camps, cosa que va ser una de les polítiques principals del període republicà. Recorda que, en el període franquista, el Patronat Escolar va tornar a ser dissolt, però que amb el retorn de les institucions democràtiques l’IMEB va recuperar les seves atribucions i va desenvolupar una xarxa que, al seu parer, té un indiscutible prestigi educatiu a la ciutat. A més, assenyala que, tot i la integració de la gestió dels centres en el Consorci d’Educació de Barcelona, la titularitat i els professionals que hi treballen continuen sent municipals. Manifesta que, per aquest motiu, la proposició del seu grup demana que el Govern municipal no traslladi de manera mimètica la proposta de reducció de salaris del cos de funcionaris de la Generalitat de Catalunya al cos de funcionaris docents de l'Ajuntament de Barcelona, i que estableixi una mesa de negociació per tal de definir actuacions i polítiques pròpies per a l'excel·lència educativa en un marc d'austeritat i contenció de la despesa. Afirma que el que reclamen és que l’Ajuntament no aprofiti les circumstàncies actuals per aplicar aquestes retallades als centres de titularitat municipal i assumeixi la responsabilitat que té amb els seus centres educatius, els seus treballadors i els seus alumnes, tenint en compte que la situació financera de l’Ajuntament no és la de la Generalitat. La Sra. Andrés manifesta que cal reconèixer que Barcelona té una tradició i una vocació educadores, una mostra de les quals són els centres escolars municipals, que han estat pioners en projectes educatius, en especial pel que fa a la formació professional. Afirma que, tanmateix, en aquests moments el personal i l’alumnat d’aquests centres es troben en una situació d’incertesa davant les mesures que s’estan aplicant en el sector educatiu. Explica que donaran suport a la proposició del Grup d’ICV-EUiA perquè consideren que no s’han d’aplicar en aquests centres i el seu personal mesures que impliquin tant una reducció dels serveis educatius com de les plantilles, i que també estan d’acord amb la proposició del Grup d’UpB en el sentit que no es traslladin mimèticament aquestes mesures i que s’estudiïn maneres de definir i aplicar actuacions per evitar-ho i per arribar a acords amb el personal amb unes meses de negociació que siguin efectives i en les quals es prioritzi el diàleg. Destaca que el diàleg en l’àmbit educatiu és fonamental, i amb més motiu respecte als centres que són responsabilitat de l’Ajuntament. Afirma que la sensació d’incertesa i d’abandonament per part dels referents polítics municipals que els transmeten, sobretot els professionals de l’educació, els fan votar a favor de totes dues proposicions i formular el seu prec com una estratègia conjunta de tots els grups polítics que formulen aquestes demandes. 3320 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 La Sra. Pajares manifesta, respecte a la proposició del Grup d’ICV-EUiA, que el seu grup sempre ha estat d’acord amb l’educació de qualitat i d’excel·lència i que, per tant, comparteix el primer punt de la proposició, per tal de refermar el compromís amb la xarxa de centres de titularitat municipal. Assenyala que, tanmateix, no poden oblidar que l’escola privada també forma part del parc escolar de la ciutat. Pel que fa al segon punt de la proposició, explica que el model actual presenta algunes deficiències importants, com ara la demanda no atesa d’escoles bressol, la impossibilitat efectiva que totes les famílies puguin escollir centre escolar o l’elevada taxa de fracàs escolar. Conclou que, per tant, el seu grup s’abstindrà. Respecte a la proposició del Grup d’UpB, manifesta que hi donaran suport, sobretot perquè parla d’establir una mesa de negociació per definir les actuacions polítiques dins un marc d’austeritat i contenció de la despesa, que és el que consideren que han de prioritzar actualment les polítiques que desenvolupi qualsevol Administració pública. El Sr. Ardanuy opina que tots poden estar d’acord amb el primer punt de la proposició del Grup d’ICV-EUiA. Afirma que, fins i tot l’Ajuntament ha de plantejar- se un reforçament de la relació amb els centres de titularitat municipal, entre altres coses per la tradició educativa que han tingut i continuen tenint. En aquest sentit, destaca que el curs vinent se celebrarà el centenari de l’escola del Bosc de Montjuïc i que any rere any hi ha escoles municipals que van consolidant-se en una llarga i fructífera tradició educativa. Assenyala que el segon punt de la proposició és més complicat, atès que de la lectura de les tres iniciatives presentades se’n desprèn una sensació que el deixa bastant perplex. Recorda que el desembre de 1993 es va signar un acord que homologava les condicions laborals dels treballadors docents de l’Ajuntament de Barcelona amb les del Departament d’Ensenyament. Destaca que aquest acord d’homologació va suposar un pas important per establir una xarxa pública de centres públics a la ciutat de Barcelona, cosa que es va formalitzar de manera clara a partir del desembre de 2008, i que el gener de 2009 la gestió dels centres municipals va passar al Consorci d’Educació de Barcelona. En aquest sentit, pregunta si els grups que han governat a l’Ajuntament els últims anys i que van impulsar aquest acord no estan satisfets amb la creació del Consorci d’Educació i amb l’acord d’homologació. Manifesta que, atès que el personal docent municipal està adscrit al Consorci d’Educació i té les mateixes condicions que el personal de la Generalitat de Catalunya, la reducció dels ingressos de les nòmines dels professionals educatius del Govern de Catalunya afecta també els professionals educatius municipals. Explica que l’Ajuntament tindrà en breu una reunió amb l’àmbit de Recursos Humans de l’Ajuntament i mirarà de fer el possible per evitar-ho, però que, malgrat això, creu que és complicat que puguin aconseguir-ho. Assenyala que una altra cosa seria que tots plegats decidissin dissoldre el Consorci d’Educació i tornar a la situació anterior, però que entén que als grups que han fet la proposició els preocupa més el moment actual que no pas la feina que han fet anteriorment o el futur. Conclou que intentaran negociar i pactar amb el Consorci d’Educació i amb el Departament d’Ensenyament per evitar les reduccions salarials dels professionals educatius municipals, però que cal ser conscients que no tenen gaire marge per fer-ho. Finalment, expressa l’abstenció respecte a la resta d’iniciatives sobre aquesta qüestió. El Sr. Portabella pregunta si algun grup vol tornar a intervenir. El Sr. Gomà agraeix el suport dels grups que han votat a favor de la proposició, així com l’abstenció del Govern, que permet aprovar-la. Afirma que pren la paraula del Sr. Ardanuy en el sentit que caldrà fer un esforç de negociació, cosa que opina que és un compromís que els allunya del que seria una translació mimètica de les retallades de la Generalitat a l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Portabella agraeix el vot de totes les formacions polítiques, especialment del Grup del PP, a qui reconeix l’explicació entenedora que ha fet en el sentit que és el segon punt de la proposició el que els ha fet votar-hi a favor. Manifesta que NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3321 també agraeix l’abstenció del Govern, ja que significa la voluntat de dur a terme la proposició. El Sr. Ardanuy reitera la seva perplexitat davant el fet que dues forces polítiques que han governat la ciutat i que han estat actors fonamentals en la constitució del Consorci d’Educació de Barcelona avui posin de manifest que aquests acords i treball previ no tenen sentit. Demana a aquestes formacions que entenguin l’abstenció del Govern com una mostra de voluntat, però opina que els partits han de ser conseqüents amb el que han fet quan han governat. El Sr. Ardanuy expressa l'abstenció de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa l'abstenció del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. Del Grup Municipal UpB: 10. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar el Govern municipal a no traslladar de forma mimètica la proposta de reducció salarial del cos de funcionaris de la Generalitat de Catalunya al cos de funcionaris docents de l'Ajuntament de Barcelona, i a establir una mesa de negociació per tal de definir actuacions i polítiques pròpies per a l'excel·lència educativa en un marc d'austeritat i contenció de la despesa. El Sr. Ardanuy expressa l'abstenció de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 11. Que el Govern municipal garanteixi la continuïtat del model de les escoles municipals, tant pel que fa al projecte com a les dotacions de personal i organització per tal de reconèixer i consolidar la qualitat d'aquestes escoles, que compten amb una llarga tradició a la nostra ciutat. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 12. Que el Govern municipal prengui en consideració el suggeriment del Síndic de Greuges en relació al manteniment de les ràtios actuals d'infants per grup, com a garantia de l'atenció personalitzada necessària en l'etapa educativa 0-3. I, en conseqüència, retiri la proposta d'increment d'infants per grup per al curs 2012- 2013. El Sr. Gomà explica que el Síndic de Greuges va obrir una actuació d’ofici sobre els nous criteris de funcionament de les escoles bressol que ha acabat amb una sèrie de recomanacions, una de les quals és que el Govern de la ciutat mantingui les ràtios d’infants per grup. Assenyala que, si les ràtios són un indicador de qualitat important en el conjunt del sistema educatiu, en l’etapa de 0 a 3 anys són l’indicador que defineix la seva dimensió clarament educativa o que el decanta cap a una dimensió més assistencial o conciliadora. Destaca que els nens i nenes d’aquesta edat requereixen una atenció educativa personalitzada per tal que les dinàmiques grupals a l’escola bressol tinguin clarament una dimensió educativa d’adquisició de sociabilització i d’autonomia personal, entre d’altres. Afirma que, per tant, la ràtio és l’element vertebrador de la qualitat del model. Explica que a Barcelona es treballa amb unes ràtios de 7, 10 i 18 per a un any, dos anys i tres anys respectivament que la situen ja en les franges més altes de ràtios en el marc de la Unió Europea. Afirma que els països més avançats des del punt de vista de l’atenció educativa a la petita infància tenen unes ràtios que es 3322 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 mouen en una forquilla d’entre 3 i 7 nens i nenes per adult en aquesta etapa educativa, i que els països que estan més a prop del model de Barcelona oscil·len entre els 6 i 9 infants per adult, que és una franja que està clarament per sota de les ràtios de 8, 13 i 20 que ha decidit el Govern. Destaca que la mateixa Xarxa Educativa d’Atenció a la Petita Infància de la Comissió Europea ha situat la forquilla entre 4 i 15, que és inferior a la que hi ha avui a Barcelona. Conclou que l’aportació que fa el Síndic de Greges en el seu informe és un altre element que el Govern de la ciutat ha de considerar per canviar de posició sobre aquesta qüestió i preservar la qualitat a través del manteniment de les ràtios de les escoles bressol. El Sr. Ardanuy manifesta que, tot i el seu respecte per la institució, la seva opinió respecte al que ha de representar el Síndic de Greuges a Catalunya és absolutament decebedora, i més amb el posicionament que ha fet respecte al tema que els ocupa. Afirma que li sap molt de greu que hi hagi gent que utilitzi la Sindicatura de Greuges per fer política partidista, així com la falta de respecte a la Síndica de Barcelona, ja que el Síndic de Greuges va decidir entrar en un tema de ciutat quan va voler, sense tenir en compte el conveni de col·laboració entre les dues sindicatures, que marca clarament quin és l’àmbit d’influència de cadascuna. A més, assenyala que el Síndic no s’ha pronunciat en els últims tres cursos respecte a les ràtios que apliquen el 68% dels centres d’escoles bressol municipals a la resta de Catalunya, que són les que l’Ajuntament de Barcelona aplicarà aquest curs. Destaca que l’Ajuntament, amb les mesures que ha fet, no està vulnerant cap llei ni els drets dels ciutadans de Barcelona, sinó que està treballant amb els recursos que té per oferir la màxima qualitat i el màxim servei a la ciutadania. Afirma que no seguiran la recomanació del Síndic de Greuges, entre altres coses pel seu desconeixement del model de Barcelona i del que està fent l’Ajuntament, ja que tampoc no els ha demanat la seva opinió, com ho ha fet en altres circumstàncies. A més, reitera que la seva actuació li ha semblat una ingerència i una manca de respecte a la Síndica de Barcelona. Conclou que, amb el degut respecte a la institució, creu que en aquest cas el Síndic ha estat molt desencertat. El Sr. Gomà assenyala que el Sr. Ardanuy ha fet un judici general de valors amb relació al Síndic de Greuges, però que no ha aportat cap resposta. En aquest sentit, li demana que li digui si hi ha algun criteri de política educativa o pedagògic que estableixi que es pot mantenir o millorar l’atenció educativa de l’etapa educativa dels 0 a 3 anys incorporant 12 nens i nenes més en una escola de dues aules per any a Barcelona. El Sr. Ardanuy manifesta que ja va parlar d’aquesta qüestió fa pocs dies en el Consell Rector de l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) perquè el Sr. Gomà li va fer la mateixa pregunta o una de molt semblant. Afirma que el Síndic de Greuges tampoc fa cap tipus de valoració perquè no té la competència per fer-la i que és evident que no canviarà una política en la qual l’Ajuntament hi creu i que s’ha treballat amb els tècnics de l’IMEB, que saben més de projectes educatius que tots ells. Es dóna per tractat. 13. Instar al Govern municipal a garantir la preservació de l'edifici Ateneu Flor de Maig del Poblenou per a usos cívics i ciutadans per tal d'assegurat el seu vincle amb la identitat històrica i cultural del barri, a través de la memòria dels Ateneus obrers i el cooperativisme. La Sra. Ribas recorda que el 1894 la cooperativa obrera Flor de Maig va construir l’actual edifici que hi ha al carrer actualment anomenat Doctor Trueta. Destaca que Flor de Maig va ser una de les moltes cooperatives de consum i d’estalvi que van existir a la ciutat a la primera meitat del segle XX, si no la més potent, perquè va arribar a tenir set seus a la ciutat i una granja productora a Cerdanyola. Afirma que és per això que aquesta finca del Poblenou té la catalogació de patrimoni històric de la ciutat. Explica que aquesta cooperativa va tancar, com moltes d’altres, però que la gent del Poblenou va seguir sentint com a pròpia la finca i els valors que representava. En aquest sentit, destaca que, amb el retorn de la democràcia, una de les primeres NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3323 reivindicacions del barri va ser reclamar l’edifici com a ateneu popular, cosa que va fer-se realitat el 1979 mitjançant un lloguer que pagava l’Ajuntament. Assenyala que, des d’aleshores, el centre es va convertir en impulsor de l’activitat cultural i cívica del barri del Poblenou i en bressol de moltes entitats. Explica que en aquest moment ha tancat perquè el lloguer que la propietat reclamava era un lloguer desorbitant que l’Ajuntament no podia ni probablement havia d’assumir. Manifesta que, tanmateix, el prec insta el Govern municipal a buscar fórmules per poder assegurar la continuïtat de l’edifici com a ateneu cultural i cívic. Opina que el 2012, en què se celebra l’Any Internacional del Cooperativisme, seria una molt bona ocasió perquè l’Ajuntament pogués preservar l’ús de l’edifici i arribar a mesures perquè continuï fent el mateix servei al barri, ja sigui requalificant-lo, permutant-lo o comprant-lo. El Sr. Ciurana explica que el Districte de Sant Martí va considerar que continuar pagant els 4.500 euros mensuals que costava fins a aquest moment el lloguer, més l’increment en funció del nou període, era una despesa que no es podia assumir i que se situava fora dels preus de mercat per a un espai que aglutinava diverses entitats. Afirma que, tanmateix, totes les entitats i iniciatives culturals i socials que acollia l’edifici han estat reubicades dins el districte de Sant Martí amb plena satisfacció. Explica que l’únic que es pot fer per donar satisfacció al prec és una requalificació com a equipament de l’edifici, que actualment és d’una propietat privada i està qualificat de residencial, i indemnitzar els propietaris, ja sigui econòmicament o amb alguna permuta. Afirma que aquesta és una opció que des del mateix Districte de Sant Martí i des de l’àmbit d’Hàbitat Urbà es té present, però que cal ser molt conscients que, si finalment això es pogués fer, tindria un cost per a l’Ajuntament i, per tant, caldria entrar en el terreny de les prioritats. Assenyala que, efectivament, aquest edifici forma part del catàleg del patrimoni històric i artístic, però en canvi té una qualificació d’habitatge lliure, i que el desig de l’Ajuntament seria que en un futur pogués passar a tenir una qualificació que garantís els usos cívics i ciutadans. Manifesta que, tanmateix, al llarg dels darrers 32 anys probablement hi ha hagut millors moments en l’economia de la ciutat per poder fer una operació com aquesta, i més quan bona part del planejament urbanístic del districte de Sant Martí i el Poblenou hauria permès fer algun tipus de permuta en aquest sentit. La Sra. Ribas manifesta que comprèn l’explicació, però que no acaba de treure’n la conclusió. En aquest sentit, pregunta si el Govern municipal està estudiant vies per poder garantir l’ús de l’edifici per al barri, o si és un assumpte que ja s’ha descartat. El Sr. Ciurana afirma que l’Ajuntament té l’obligació de preservar la memòria dels espais de la ciutat i que, per tant, aquesta és una possibilitat que mantenen oberta. Precisa que el que ell ha dit és que l’únic camí per garantir els usos cívics i ciutadans de l’edifici passaria per requalificar-lo com a equipament públic, o fins i tot com a equipament privat si escaigués, i això no és una tasca que es pugui fer per un decret d’alcaldia, sinó que necessita una compensació econòmica. Assenyala que, per tant, és un tema que entra en el debat de les prioritats i que, en tot cas, haurà de ser el Districte de Sant Martí qui, al seu moment, consideri si aquesta possibilitat és factible en aquest mandat. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 14. Que el Govern municipal revisi a la baixa els preus públics per a l'escolaritat i/o alimentació a les Escoles Bressols Municipals per curs 2012/13 aprovats aquest mes de juny, per tal que els increments dels preus no siguin superiors a l'IPC. Es dóna per tractat. 15. Que es recuperi la inscripció "Empresa elèctrica que va donar nom a la vaga del 1919" a la placa del Passatge de la Canadenca. 3324 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 El Sr. Portabella explica que fins fa pocs mesos a la placa del passatge de la Canadenca es podia llegir: «Passatge de la Canadenca. Empresa elèctrica que va donar nom a la vaga de 1919». Assenyala que, tanmateix, a finals de maig es va substituir per una altra placa que deia: «Passatge de la Canadenca. Empresa fundada per Frederick Stark Pearson». Afirma que el Sr. Pearson va ser una personalitat molt important, i per això té una avinguda a la part alta de la ciutat, però que la vaga de la Canadenca va ser encara més important. Destaca que aquesta vaga és famosa i recordada perquè va representar dues grans coses: el dret a sindicar-se i les vuit hores de treball laboral per part dels treballadors. Recorda que es va originar perquè un grup de treballadors es van afiliar a un sindicat que no era el propi de la companyia i el seu gerent, el Sr. Fraser Lawton, primer no els va deixar queixar-se, després els va fer fixos i els va reduir el sou, i finalment els va fer fora a causa de les seves protestes contra la reducció del sou per haver-se afiliat a un sindicat. Destaca que aquesta vaga va tenir una repercussió social de primera magnitud que va donar la volta al món, i que va suposar que per primera vegada es fessin caixes de resistència per part de la ciutadania per permetre que els treballadors que estaven tancats a Montjuïc poguessin continuar amb la seva vaga. Explica que s’han adonat que el Govern municipal va canviar la placa i que torna a haver-hi la que hi havia originalment, i pregunta quins van ser els motius que van portar a modificar el text de la placa. El Sr. Ciurana afirma que des del 8 de juny està de nou col·locat el text de la placa original. Explica que el que ha passat és que el mes de febrer el plànol de la ciutat va decidir fer una placa nova i, en comptes de fixar-se en el text que hi havia a la placa antiga, van consultar el text que figurava en el llibre del Nomenclàtor del Sr. Jesús Portavella, que avui encara diu el que es va posar a la nova placa. Recorda que això va sortir als mitjans de comunicació el 25 de maig i que, seguint instruccions seves, es va demanar que es restituís el text antic de la placa. El Sr. Portabella manifesta que, en tot cas, el Sr. Jesús Portavella és una de persones de la ciutat que més ha contribuït a aclarir malentesos que s’havien produït en la història popular respecte a l’origen dels noms dels carrers. Manifesta que, com a conseqüència de l’explicació del Sr. Ciurana, li demanen que el contingut del Nomenclàtor i el web del Nomenclàtor donin preeminència al motiu pel qual és famós el passatge de la Canadenca. Assenyala que, sens dubte, l’empresa pròpiament dita va ser molt important, però que el veritable motiu pel qual la Canadenca té un passatge és per la repercussió positiva que va tenir la vaga de l’empresa per als treballadors de tot Europa. El Sr. Ciurana afirma que introduiran al web del Nomenclàtor el text amb l’explicació sobre el motiu pel qual el passatge rep aquest nom, que ja formarà part de l’explicació corresponent quan s’hagi de tornar a imprimir el diccionari del Nomenclàtor. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 16. En què consisteix l'acord entre l'Ajuntament de Barcelona, la fundació Thyssen i La Caixa per la cessió de les obres de la col·lecció Thyssen que es podrien exposar a Barcelona? El Sr. Espriu formula la pregunta. El Sr. Ciurana manifesta que no pot explicar en què consisteix l’acord perquè no n’hi ha cap. Afirma que l’únic que hi ha hagut són converses en les quals l’Ajuntament de Barcelona s’ha assabentat de la possibilitat que vingui una col·lecció important d’obres d’art a la ciutat. En aquest sentit, manifesta que, si l’Ajuntament pot facilitar que s’hi instal·li una col·lecció d’aquestes característiques, ho farà. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3325 El Sr. Espriu assenyala que, atès que no hi ha cap acord, vol introduir algunes reflexions en l’àmbit de la pregunta. Explica que al seu grup li sembla bé l’increment de la capacitat museística de la ciutat i, per tant, troba interessant que vingui tota una pinacoteca sencera. Afirma que, tanmateix, creuen que probablement seria motiu d’un informe justificar com s’ajusta aquesta col·lecció a l’estratègia museística de la ciutat, en el cas que això tiri endavant. D’altra banda, assenyala que el Pavelló de Victòria Eugènia, que és l’espai del qual s’ha parlat als mitjans de comunicació, té 13.000 m² de planta i que, per tant, la inversió necessària per adequar-lo seria bastant elevada, ja que segurament caldria condicionar dues plantes, que sumen un total de 26.000 m². Afirma que, atesa la situació actual, caldria veure quines són les prioritats tenint en compte totes les necessitats de les institucions culturals museístiques catalanes i barcelonines. Finalment, demana que quan aquestes converses estiguin més avançades i hi hagi un projecte o un acord concret els ho facin saber. El Sr. Ciurana manifesta que, efectivament, potser un dia hauran de parlar d’aquest tema amb més calma, però que en aquest cas hi ha dos debats, un estrictament cultural i un altre d’urbà i urbanístic, alhora que econòmic. En aquest sentit, recorda que, en el seu programa electoral, el Grup de CiU ja preveia la possibilitat que els dos pavellons situats per sobre de les quatre columnes de Montjuïc passessin a tenir usos culturals, en concret museístics, i parlava de l’expansió del MNAC. D’altra banda, assenyala que, des d’un punt de vista urbà, probablement un dels principals reptes urbanístics que tindran en els propers anys, en la mesura que la Fira vagi abandonant la seva ubicació a Montjuïc per establir molts dels seus salons a Montjuïc 2, és decidir l’ús que es donarà a la muntanya de Montjuïc i com incardinar-la amb la connexió amb la plaça Espanya. Destaca que l’ambició del Govern de la ciutat a mitjà i llarg termini és dedicar Montjuïc a la cultura i l’esport, i que, per tant, desitjarien que els dos espais esmentats tinguessin un ús museístic. Explica que el MNAC, a través del seu director i el seu president, els Srs. Pepe Serra i Miquel Roca respectivament, ja han manifestat la seva predisposició a utilitzar la meitat d’un dels dos pavellons de la Fira, de manera que quedarien tres quartes parts del conjunt dels dos pavellons lliures. Afirma que, per tant, creu que és obligació de l’Ajuntament buscar quin tipus d’ús se’ls pot donar, partint de la premissa que ha de ser un ús cultural i, especialment, museístic. Afegeix que, tanmateix, segurament la Fira té compromisos adquirits amb aquests pavellons al llarg de tot el 2013 i que, per tant, se situen en un horitzó temporal que els permetrà estudiar bé aquesta qüestió. Conclou que, amb la voluntat que aquests dos pavellons, avui gestionats per la Fira però propietat de l’Ajuntament de Barcelona, siguin destinats a usos museístics, el Govern preveu la possibilitat de fer una inversió pública per adequar- los a aquests usos. Assenyala que, tanmateix, aquesta inversió no s’acostaria als 20 milions d’euros a què es va referir el Sr. Jordi Martí en un article que va aparèixer fa uns dies a El Mundo. Finalment, afirma que no té cap inconvenient a mantenir informats els grups sobre aquesta qüestió a mesura que es vagi desenvolupant. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 17. Té previst el Regidor de Cultura reclamar el canvi d'ubicació del Parc Infantil de Trànsit actualment al Castell de Montjuïc i, en cas afirmatiu, quin serà el calendari d'actuació, el cost i la ubicació del nou parc així com el cost de l'enderroc de l'actual? La Sra. Esteller explica que el seu grup formula aquesta pregunta perquè el regidor de Cultura ha mostrat de manera reiterada, no només amb paraules sinó amb diverses iniciatives presentades en el mandat anterior, la seva disconformitat amb la ubicació del Parc Infantil de Trànsit al castell de Montjuïc. Destaca que per aquest circuit passen més de 6.000 escolars a l’any, que té una funció pedagògica 3326 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 important i que va ser ubicat al castell de Montjuïc pel Govern anterior amb un cost de 600.000 euros. El Sr. Ciurana afirma que, efectivament, quan el seu grup era a l’oposició, ell mateix va denunciar que aquesta obra era il·legal i mai no hauria d’haver estat construïda. A més, precisa que no només va ser ell qui va demanar que es desmantellés, sinó també la Comissió de Patrimoni de Barcelona, que és qui té competències per fer-ho. Destaca que, atès que el castell de Montjuïc és un bé cultural d’interès nacional, qui ha d’autoritzar segons quin tipus d’actuacions en les seves proximitats és aquest organisme. En aquest sentit, explica que, mentre que es va demanar a la Comissió de Patrimoni l’autorització per posar el pal de la bandera en homenatge al president Companys, el Govern anterior va decidir que això no calia per fer el circuit de trànsit, amb el consegüent cost de 600.000 euros per a l’erari públic. Conclou que, a part que ho demana la Comissió de Patrimoni, el Govern manté la voluntat de desmantellar aquest circuit infantil de trànsit. A més, explica que el tipus d’espai que es buscarà per a aquesta instal·lació és un espai municipal d’entre 2.500 i 3.000 m² de superfície, situat en un espai accessible i segur per als infants i joves i els autocars que hi van, i que no requereixi una gran inversió per transformar-lo. En aquest sentit, assenyala que en una ciutat com Barcelona costa trobar espais d’aquestes característiques, tot i que algunes possibilitats podrien ser la Zona Franca, Montjuïc o els voltants del Fòrum. Afirma que tant l’àrea de Mobilitat, que és a qui correspon fer la inversió concreta, com l’àrea d’Hàbitat Urbà, que és la que ha de fer el planejament i trobar l’espai idoni, hi estan treballant i que esperen que en aquest mandat es pugui fer realitat aquest requeriment de la Comissió de Patrimoni. La Sra. Esteller opina que la reclamació que feia el Sr. Ciurana ha perdut força, ja que en el mandat anterior deia que el desmantellament d’aquest circuit havia de ser imminent i ara, després d’un any de mandat, es refereix a la intervenció de la Comissió de Patrimoni de Barcelona i al que fan altres àrees de l’Ajuntament, sense tenir-hi cap tipus de protagonisme personal, quan sempre havia defensat aferrissadament la necessitat d’actuar de manera immediata. En aquest sentit, afirma que hi ha una contradicció entre el que el regidor de Cultura deia abans i el que fa ara. Pel que fa a les previsions, opina que, si aquesta era una qüestió prioritària per al Sr. Ciurana, hauria de tenir alguna informació addicional sobre les possibles ubicacions alternatives. A més d’aquesta informació, li demana que els parli dels possibles costos que pot tenir per a l’Ajuntament la desconstrucció del circuit i la seva construcció en un altre lloc, tenint en compte que va tenir un cost molt elevat al seu dia, i li pregunta si en l’actual situació de crisi és una prioritat per al Govern dur a terme aquest tipus d’actuacions. El Sr. Ciurana diu a la Sra. Esteller que no sap si vol que desmantellin el circuit, ja que, d’una banda, els insta a fer-ho però, de l’altra, els adverteix dels costos i els pregunta si és una prioritat. Explica que, si no s’hagués desmuntat el circuit anterior, que és quan ell ho demanava, s’hauria pogut procedir al desmantellament immediat. Manifesta que no pot parlar de costos perquè encara no saben quina serà la nova ubicació del circuit i, per tant, no hi ha cap projecte constructiu en aquest sentit. Assenyala que ell ha parlat de tres espais possibles, entre ells Montjuïc, que està pendent d’una modificació del Pla general metropolità. Afegeix que, tanmateix, hi ha altres espais d’aquestes característiques que s’ha d’estudiar si són compatibles amb usos permanents, atès que aquest circuit és permanent. Reitera que la voluntat del Govern és complir el requeriment de la Comissió de Patrimoni i que el fossat del castell de Montjuïc pugui recuperar la dignitat que mai no hauria d’haver perdut. Es dóna per tractada. 18.En què ha consistit la tasca del comissari del Disseny HUB Barcelona, la funció que ha desenvolupat, els motius de la seva no continuïtat i els costos derivats del comissionat detallats per tots els conceptes? Es prega còpia de la resposta per escrit. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3327 La Sra. Esteller explica que el passat 12 de juny el comissionat del Disseny Hub Barcelona (DHUB) va anunciar que deixava el càrrec que exercia des de l’any 2006. Manifesta que, per això, el seu grup té interès a saber en què han consistit les funcions que ha fet el comissionat, els motius pels quals ha deixat el càrrec i quins són els costos derivats dels treballs i les accions que ha desenvolupat mentre exercia el càrrec. El Sr. Ciurana explica que el primer contracte que es va fer al Sr. Ramon Prat va ser per al comissariat del projecte del Centre del Disseny de Barcelona durant els anys 2006 i 2007, d’acord amb el qual tenia les funcions següents: definir el programa, l’abast i els continguts del Centre del Disseny; connectar el projecte amb el sector del disseny; promoure i cercar noves fonts de finançament del projecte, i promoure la comunicació del projecte a la ciutat i internacionalment. Assenyala que aquest contracte va tenir un cost de 75.400 euros per al 2006 i de 98.600 euros per al 2007. Explica que, amb posterioritat, es va fer un altre contracte al Sr. Ramon Prat per al comissariat del projecte per al període comprès entre el juny de 2008 i el desembre de 2009, amb les funcions següents: definir, junt amb l’equip d’arquitectura, el programa d’espais adequat als usos del nou edifici; concebre, organitzar i coordinar el desenvolupament de les activitats que se celebraran a la seu provisional del Palau Nadal, al carrer Montcada; ampliar la xarxa de persones vinculades al projecte, i coordinar el procés per a una nova imatge i nom corporatiu del centre. Informa que aquest segon contracte va tenir un cost de 85.000 euros per a l’any 2008 i de 85.000 euros més per a l’any 2009. Manifesta que, posteriorment, se li va fer un altre contracte per a la prestació dels seus serveis professionals com a comissari l’any 2010, en el qual tenia com a funcions ocupar-se del posicionament del projecte en organismes nacionals i internacionals dedicats al disseny, de la definició del pla d’acció del Consorci al Centre del Disseny, i de les tasques d’interlocució relatives a les obres del nou edifici amb BIMSA, l’empresa constructora adjudicatària. Assenyala que, en aquest cas, el contracte preveia 85.000 euros corresponents a l’any 2010. Explica que el febrer de 2011 se li va fer un altre contracte per al comissariat del projecte, en què tenia com a funcions principals: establir aliances amb el sector del disseny local i internacional per al projecte DHUB; ampliar la xarxa de relacions del DHUB per desenvolupar les activitats del centre i promoure noves fonts de finançament; intervenir en la definició i la supervisió del programa d’activitat del DHUB; definir i desplegar el pla d’acció del Consorci del DHUB, i ocupar-se de les tasques d’interlocució amb BIMSA per a l’adequació del pla d’usos previst en les obres del nou edifici de la plaça de les Glòries. Assenyala que aquest contracte s’acabava el 31 de desembre de 2011, amb possibilitat de pròrroga per un any, i va tenir un cost de 85.000 euros. Manifesta que el nou Govern municipal va decidir prorrogar el contracte per sis mesos més, fins al 30 de juny de 2012, per a les mateixes tasques esmentades i per un import de 42.500 euros. Explica que si van decidir exercir la possibilitat de pròrroga només per mig any va ser perquè van considerar que el projecte entrava en una nova fase, amb l’acabament pràcticament de les obres i el tancament l’1 de juny de l’edifici del carrer Montcada, i requeria una nova organització i un nou impuls. La Sra. Esteller manifesta que el seu grup considera que el que ha passat al DHUB és un «gran despropòsit», atès que tot ha estat una suma de sobrecostos i encara no hi ha un projecte definit. Així, assenyala que s’han augmentat els costos de personal en mig milió d’euros i que el projecte ha arribat a uns 100 milions d’euros en comptes dels 80 milions que s’havien previst. Afirma que, per tant, aquests sous se sumen a uns sobrecostos de tot el projecte que el seu grup opina que són excessius i que en aquest moment no són una gran prioritat. Destaca que des de la mesura de govern de l’any 2009 encara no saben exactament què inclourà i com es desenvoluparà el projecte i, per tant, sol·licita que es presenti una altra mesura de govern amb un contingut definitiu. Explica que sempre han demanat que s’aporti la connexió del teixit productiu amb el coneixement i les exposicions que hi haurà al centre, perquè, si no, es temen que 3328 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 el projecte no tindrà viabilitat econòmica, tenint en compte l’elevat cost de manteniment, que estava xifrat en uns 12 milions d’euros anuals. En aquest sentit, demana que es presenti un projecte que també tingui capacitat de generar ingressos. A més, assenyala que en el Programa d’actuació municipal (PAM) aquest projecte es dibuixa com una col·laboració publicoprivada, però que això no s’ha acabat de concretar. Pregunta quina visió té el Govern municipal respecte a aquesta col·laboració publicoprivada i quines fonts d’ingressos pot haver-hi a banda del manteniment per part de l’Ajuntament de Barcelona, tenint en compte que la Generalitat ja ha dit que no hi aportarà recursos. Manifesta que, des d’aquesta perspectiva, el seu grup denuncia una vegada més el cost tan elevat que ha tingut el projecte, que ha representat l’exclusió de grans equipaments de la zona de les Glòries, i opina que cal conjugar la part de coneixement, exposició i productivitat amb la col·laboració i la transmissió de coneixement a la iniciativa privada. El Sr. Ciurana afirma que ha contestat a la pregunta que se li ha fet i que, si la Sra. Esteller vol saber què passarà amb el DHUB, ho ha de preguntar directament. D’altra banda, demana a la portaveu del Grup del PP que no digui que ara se suma mig milió d’euros més al projecte, ja que ell ha explicat el sou que ha tingut el Sr. Prat des de 2006 i, per tant, no és un increment del cost d’ara. Finalment, assenyala que és evident que el projecte havia de tenir un comissari amb una retribució, tot i que es pugui qüestionar si aquesta remuneració era justa. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 19. Que s'informi de l'estat d'execució de la proposició aprovada a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació en data 20 de març de 2012 amb el contingut següent: (M1115/3021) La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: Instar el Govern municipal de Barcelona a treballar, en el marc del Consorci d'Educació, per garantir que els instituts comptin amb els recursos necessaris per fer front a les seves despeses corrents així com a possibles imprevistos i a presentar a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, en un termini màxim de 3 mesos, un informe sobre el finançament dels centres de secundària de la ciutat. La Sra. Andrés presenta la demanda de seguiment de la proposició. El Sr. Ardanuy manifesta que el Consorci d’Educació de Barcelona aplica els criteris de gestió i control establerts respecte al finançament dels centres de secundària prioritzant alumnes i metres quadrats, i ha fet el seguiment de la situació de tresoreria de tots els instituts de la ciutat. Explica que, en aquest seguiment, només s’han detectat alguns problemes de pagament d’algunes factures de consum en dos instituts de poca dimensió, que han estat cobertes pel Consorci, i que l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Barcelona ha requerit un suport més important per part del Consorci. Explica que, a diferència d’altres llocs de Catalunya, a la ciutat de Barcelona no s’han produït problemes estructurals en la gestió dels instituts. Destaca que, més enllà dels tres exemples que ha donat, no hi ha hagut problemes significatius, però que, de tota manera, es compromet a presentar un informe per escrit a la propera sessió de la Comissió per oferir una informació més exhaustiva que doni compliment a la proposició. Conclou que a la ciutat de Barcelona els instituts no han tingut problemes per cobrir les seves despeses i que el Consorci d’Educació ha vetllat per la situació financera d’aquests centres i en algun cas puntual ha fet alguna acció més proactiva. En aquest sentit, destaca la bona competència i capacitat dels directors dels instituts públics de la ciutat. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3329 La Sra. Andrés agraeix la informació i manifesta que esperaran la informació escrita que el regidor d’Educació s’ha compromès a facilitar-los en la propera sessió de la Comissió. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 20. Que el Govern municipal informi de les actuacions realitzades en relació a la Declaració de Grup aprovada en la sessió de 15 de maig d'aquesta Comissió amb el contingut següent: (M1115/3596) La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: 1. Expressar el rebuig al RDL 14/2012 perquè significa un retrocés en la qualitat de l'educació, i per tant la degradació d'un pilar bàsic de l'estat de benestar i dels drets de ciutadania. 2. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya i al Consorci d'Educació de Barcelona a no modificar la ràtio d'alumnes per aula, com a garantia d'una educació de qualitat i motor de cohesió social. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13.20 h. 3330 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports Acta de la sessió del dia 19 de juny de 2012, aprovada el dia 17 de juliol de 2012 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 de juny de 2012, s’hi reuneix la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports, sota la presidència de l’Im. Sr. Ricard Gomà Carmona. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maite Fandos i Payà, Irma Rognoni i Viader, Francina Vila i Valls, Immaculada Moraleda i Pérez, David Escudé i Rodríguez, Pilar Díaz López, Sara Jaurrieta Guarner, Glòria Martín Vivas, Belén Pajares Ribas, Isabel Ribas Seix i Joan Laporta Estruch, assistits per la Sra. Sonia Castañer González, per delegació del secretari general de la Corporació, que certifica. També hi són presents: el Sr. Miquel Esteve i Brignardelli, la Sra. Cristina Iniesta i Blasco, el Sr. Àngel Miret i Serra, la Sra. Glòria Figuerola i Anguera, la Sra. Assumpció Roset i Elias, el Sr. Màxim López Manresa i el Sr. Juan Carlos Altamirano i Delgado. Excusen la seva absència els Ims. Srs. Raimond Blasi i Navarro, i Joan Puigdollers i Fargas i la Ima. Sra. Ángeles Esteller Ruedas. S’obre la sessió a les 16.35 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 16 de maig de 2012, que aprova els Plecs de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte per al servei socioeducatiu als barris de la Vinya, Can Clos i Plus Ultra, per als exercicis 2012- 2014, i per un import de 168.499,64 euros. 2. Del gerent municipal, de 31 de maig de 2012, que aprova el Plec de clàusules i adjudica a Arrels Fundació el contracte relatiu al concert de 25 places d’acolliment residencial temporal i tractament social a la Llar Pere Barnés, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 999.004,90 euros. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Convivim esportivament. La Sra. Fandos presenta la mesura de govern. Explica que aquesta mesura la fan conjuntament amb la Fundació per l’Esport i l’Educació de Barcelona, que és la fundació del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, i que el que pretenen és convertir l’esport en una eina educadora, integradora i de formació i, sobretot, per trobar una sortida per als adolescents i joves en risc d’exclusió. Comenta que per endegar aquesta mesura han treballat de manera transversal diferents àrees municipals, molt especialment l’Àrea d’Educació, de Serveis Socials, l’Institut Barcelona Esports i la Direcció d’Immigració, i que per aquest motiu la mesura inclou un annex sobre el Consell de l’Esport Escolar i la Fundació per l’Esport i l’Educació de Barcelona. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3331 Exposa que els criteris socioeducatius que implantaran són: fer que els beneficiaris siguin els protagonistes del seu propi canvi, per la qual cosa el govern municipal els vol donar l’oportunitat de formar-se perquè puguin arribar a ser, per exemple, monitors esportius i, sobretot, perquè trobin, a través de l’esport, una millora de la seva vida; contribuir a la millora de la convivència en l’espai públic del barri; donar eines als adolescents i als joves per facilitar-los aquest pas cap a la seva formació laboral; contribuir a fer una tasca educativa; treballar, sobretot, per fer un esport de qualitat; i crear i potenciar la xarxa esportiva de la ciutat. Explica que els objectius de la mesura són: afavorir la inclusió dels infants i dels joves, independentment del seu origen o la seva condició socioeconòmica, mitjançant la seva participació en aquesta xarxa de relacions d’àmbit esportiu que fomentin l’educació en valors i consolidar aquestes xarxes de relació interpersonals a partir del creixement i de l’enfortiment del teixit esportiu, clubs i entitats esportives dels barris. Dóna a conèixer que les principals actuacions previstes són: crear elements identitaris positius i aglutinadors del barri, sobretot a través de les activitats esportives; prevenir situacions de conflicte veïnal mitjançant la pràctica esportiva com a element aglutinador i que fomenta la relació i la interacció entre veïns i veïnes, independentment de l’origen del mateixos; implicar pares i mares; crear espais de lleure i formatius lligats a la pràctica esportiva que permetin adquirir habilitat; afavorir la interacció i la relació entre nois i noies d’origen divers a través de la pràctica esportiva; contribuir a la millora de la convivència a l’espai públic, especialment en aquells barris on poden haver-hi algunes zones conflictives; promoure els valors esportius com a eina de referència dins del marc relacional del barri i de millora de l’autoestima dels joves en risc d’exclusió; contribuir a la formació de monitors i monitores dels mateixos barris; fomentar el desenvolupament personal i professional dels nois i noies dels barris, mitjançant formació tècnica i el desenvolupament de funcions de responsabilitat relacionades amb les activitats esportives; crear equips esportius de les escoles que participin a les competicions organitzades dins del marc del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona; afavorir la creació de noves entitats esportives que donin continuïtat a la pràctica esportiva en l’edat adulta. Tot seguit, dóna a conèixer que la mesura consta de dos grans eixos: el Pla d’infants, joves i esport i el Pla d’adolescents i esport. Concreta que el primer consta de dues fases: una d’activació en la qual s’inicia el treball de gestió i aplicació de la mesura en un espai concret, treballant amb els infants i amb joves, i una segona fase de creixement, que, a més dels beneficis, també intenta enfortir els territoris i potenciar la xarxa associativa del barri, que serà la responsable de desenvolupar els projectes esportius concrets per tal que s’aconsegueixi gradualment una major autonomia organitzativa per part del centre. Afegeix que tot això ho volen fer, d’alguna manera, relacionat també amb les tecnologies de la informació i la comunicació. Finalment, destaca el compromís per aconseguir la màxima participació tant dels nois com de les noies, ja que també fan un especial èmfasi en l’esport femení. Anuncia que tot això ho duran a terme des de l’Institut Barcelona Esports i també des de la Direcció de Serveis d’Immigració i l’Agència de Salut Pública, tot i que la Fundació de l’Esport Escolar és qui tindrà un paper bàsic. Assenyala que «Convivim esportivament» inclou també un altre programa molt interessant, que es va iniciar en l’anterior govern a Nou Barris, fet amb la Fundació de l’Esport Escolar. Dóna a conèixer que aquest programa anava molt adreçat, sobretot, a persones immigrants i creuen que ha millorat realment la qualitat de vida d’aquests joves, ja que ha fet que coneguessin l’esport i que, a partir d’aquell moment, hi continuessin vinculats. Informa que en aquest trimestre s’iniciarà el programa en tres o quatre barris i que, a partir del mes de gener, s’anirà implantant a tota la ciutat. Anuncia que durant aquest mes i el mes que ve des de la Fundació de l’Esport Escolar s’identificaran tots els barris amb la idea que, en vistes a l’octubre, ja puguin començar els grups. Destaca que també estan oberts a les propostes dels grups municipals, ja que ara estan en el moment de la diagnosi. Per acabar, afegeix que també han posat, en un annex, la proposta de la Fundació de l’Esport Escolar de fer d’Observatori Sociològic Internacional de 3332 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 l’Esport per a infants i joves en risc, que és un instrument d’avaluació i d’anàlisi del projecte, i que és un projecte que, en tot cas, de moment no està inclòs, però que el posen perquè els grups municipals en tinguin coneixement, ja que podria ser que, més endavant, també entressin en aquest projecte. El Sr. Escudé agraeix la presentació de la mesura. Destaca que és complerta, per tot el que inclou, i remarca el fet que sigui oberta a possibles demandes i suggeriments, cosa que fa que sigui més fàcil treballar-hi. D’altra banda, afirma que comparteixen la filosofia de la mesura, ja que creuen que l’esport és un dels pilars de l’educació i també estan d’acord amb els objectius, perquè recorda que treballar per la integració mitjançant la promoció d’activitats esportives en horari lectiu i no lectiu era també un dels principals objectius de les àrees d’Educació i Esports de l’anterior govern municipal. Manifesta que també comparteixen els criteris i troben força interessant que els beneficiaris puguin ser els protagonistes del seu propi canvi. Valoren molt positivament que la Sra. Fandos no caigui en el mateix error que la Sra. Recasens, quan va eliminar el programa de «Joves amb Futur» de Barcelona Activa, i que intenti facilitar el pas per a la formació laboral des de l’esport. Destaca també positivament el paper de la Fundació de l’Esport Escolar de Barcelona en tots aquests anys, amb qui el govern municipal anterior també va col·laborar molt activament, com, per exemple, en la gestió del poliesportiu de la Mar Bella. Per acabar, manifesta la preocupació del seu grup davant el fet que es pugui provocar la segregació dels joves en la pràctica de l’esport en funció de la renda familiar i, en aquest sentit, vol saber si tenen previst fer alguna cosa amb els nois i noies que no puguin pagar la inscripció a cap club del barri; i també creuen que seria interessant, i important alhora, que un representant de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat formés part també de la comissió de seguiment, perquè és un col·lectiu que necessita una atenció especial, i posar en comunió la mesura que la Sra. Fandos va presentar en el darrer Plenari. La Sra. Pajares agraeix a la Sra. Fandos la presentació de la mesura. Considera que és una mesura molt completa, ja que, fins i tot, inclou un calendari i la implicació pressupostària que suposa el projecte, cosa que des de l’oposició demanen sempre. Manifesta que comparteixen la filosofia i estan d’acord que l’esport juga un paper fonamental en la cohesió i la identitat de les persones amb la seva comunitat i que també és una manera d’afavorir la integració de les persones immigrants ja que, mitjançant la pràctica esportiva, creen lligams de pertinença amb la comunitat que els acull. Consideren encertat el plantejament, ja que opinen que és fonamental que s’ofereixi a tots aquests joves altres alternatives d’oci a través de l’esport, perquè alhora es fomenta tota la generació d’uns valors tan lloables com són la cooperació, l’autonomia, el diàleg, el respecte, la responsabilitat i la creativitat. Destaca que la mesura recull fomentar la pràctica esportiva entre la joventut en l’edat escolar en aquells barris i centres educatius on no existeix, per exemple, cap tipus d’activitat esportiva fora de l’horari escolar. Es congratula per tota la tasca que estan fent des de fa uns quants anys entitats com són la Fundació per l’Esport i l’Educació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Salut Pública, i pensa que aquesta és la línia d’actuació i que des de l’Administració han de donar suport a totes aquestes propostes. Demana, a banda d’encoratjar al govern municipal a aplicar aquesta mesura, que després de cada curs escolar es faci un balanç del seu grau de compliment respecte als objectius marcats. Proposa que aquest balanç es faci des de la comissió de seguiment que es creï i que, després, se n’informi als grups municipals que formen la Comissió. El Sr. Gomà coincideix que estan davant d’una bona mesura, que està ben estructurada i que, per tant, té tot el suport del seu grup municipal, ja que comparteixen la seva filosofia i creuen que és una mesura que parteix d’unes arrels sòlides, d’una ciutat que té una activitat esportiva vinculada a la vida quotidiana dels ciutadans, segurament com cap altra o com poques ciutats al món, i, a més, una ciutat que durant molts anys ha anat desplegant polítiques actives d’esport base, d’esport escolar, de connexió entre esport, inclusió social i convivència. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3333 Remarca que aquesta mesura fa una aposta per vincular l’activitat esportiva al creixement personal, a l’autonomia i als valors, i que l’esport, en la seva dimensió més cooperativa i més social, moltes vegades és una metàfora de la vida mateixa, cosa que és molt important que des del govern de la ciutat i des de totes les instàncies es continuï impulsant. Opina que, més enllà de la dimensió esportiva que la vertebra, aquesta mesura ha de ser també un instrument de política social d’infància, d’adolescència i de gent jove a la ciutat. Considera molt important que hi hagi el calendari i els recursos que cada any s’hi destinaran. Espera també que la concreció del desplegament territorial de la mesura es pugui anar posant sobre la taula i en puguin anar tenint també coneixement en aquesta Comissió. El Sr. Laporta agraeix al govern la presentació d’aquesta mesura, sobretot perquè veuen la voluntat del govern municipal d’anar construint la ciutat també a través de l’esport, i especialment per la incidència que té a la vida quotidiana dels barcelonins i de les barcelonines. Celebra especialment aquesta visió de l’esport i de l’activitat física com a eina de transmissió de valors, i comparteix plenament aquesta manera d’entendre l’esport. En aquest sentit, afirma que entén l’esport en una triple dimensió: primer, com un motor de canvi individual; segon, com a motor de canvi social; i tercer, com a motor de teixit cívic i associatiu. Considera que el programa «Convivim esportivament» recull aquests aspectes que acaba de destacar, i està segur que la seva correcta aplicació farà que es puguin prevenir situacions de persones que estan en risc d’exclusió social. D’altra banda, demanen un esforç per multiplicar l’oferta dels escenaris de pràctica esportiva als espais públics de la ciutat. Argumenta que hi ha 300.000 persones que utilitzen els espais urbans de Barcelona per a la seva pràctica esportiva regular i, per tant, reclama, en la mesura que sigui possible, ja que pensen que hi ha marge de creixement, que s’articulin els mecanismes necessaris perquè aquesta pràctica es pugui fer a la ciutat ja sigui als parcs, a les platges o a la muntanya. La Sra. Fandos agraeix a tots els grups les seves intervencions, que valora molt positivament. Contesta al Sr. Escudé que cap nen no quedarà fora d’aquest programa per no poder pagar la inscripció i manifesta que, en tot cas, igual que estan becades habitualment totes les activitats que fa l’Ajuntament de Barcelona, en aquest cas, si hi ha un nen que no pot pagar la quota, li donaran una beca, previ informe dels professionals que justifiqui que no es pot assumir el pagament. Pel que fa a la qüestió de les persones amb discapacitat, comunica que ho van estar valorant i que ella mateixa va preguntar perquè l’Institut de Persones amb Discapacitat no hi era i comenta que li van contestar que volen que tot sigui tan normalitzat que realment no calgui que hi sigui; amb tot, afirma que no tenen cap problema perquè hi participi. Puntualitza que el Pla de l’esport escolar és una activitat que també es continua fent i anuncia que, d’aquí a uns dies, els informaran sobre les propostes de l’any que ve d’aquest Pla. En aquest sentit, comenta que el vincularan molt més a la feina del Consell de l’Esport Escolar en horari no lectiu, cosa que els permetrà que els nens i les nenes que fan pràctica esportiva en horari lectiu puguin després passar a l’horari no lectiu, ja que, evidentment, el que els interessa és que aquests nens i nenes continuïn fent esport més enllà de l’horari lectiu. Respon a la Sra. Pajares que presentaran un balanç al final. Respecte als espais oberts de la ciutat per fer esport, contesta al Sr. Laporta que a l’endemà d’aquesta sessió presenten el Pla estratègic de l’esport, en què una de les sis dimensions justament és aquest espai a la ciutat, atès que consideren que és absolutament bàsic. Creuen que, a més, aquesta ciutat és un bon lloc per fer pràctica a l’aire lliure, i subscriu el que ha dit el Sr. Laporta que encara tenen camí a córrer, és a dir, encara tenen més espai a la muntanya i també poden fer més espai a la platja. En aquest sentit, anuncia que estan estudiant les inversions que faran per adequar diferents espais de la ciutat per practicar l’esport, seguint alguna de les propostes que els grups municipals han presentat en aquesta Comissió i que ja els hi informaran quan estigui tancat el PIM. Es dóna per tractada. c) Informes 3334 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 A la Comissió: 2. Commemoració dels 20 anys de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. La Sra. Fandos presenta l’informe. Comenta que ja se’ls va fer arribar aquest informe als grups municipals, fa uns dies, amb la intenció que poguessin fer les esmenes que consideressin oportunes. Explica que atesa la situació econòmica actual presenten un projecte segurament molt menys ambiciós del que haurien volgut, però, en canvi, carregat de simbolisme per tornar a recordar el que van ser aquells dies i els valors que va significar l’olimpisme. Aclareix que aquest informe és el programa d’actes i que no estan presentant cap anàlisi del que van ser els Jocs Olímpics, i puntualitza que no estan detallats els continguts dels actes, ja que en alguns casos s’estan encara acabant de treballar. Exposa que han dividit els actes de commemoració en tres grans àmbits: institucional, esportiu i cívic. Pel que fa a l’àmbit institucional, informa que els actes són: 27 d’abril de 2012: declaració institucional de reconeixement, que incloïa també les esmenes que els altres grups municipals els van passar, en què demanaven que Barcelona continués tenint aquest esperit olímpic, tot declarant que «Barcelona és i serà olímpica, sumem-nos-hi tots». 4 de juliol de 2012: acte institucional, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, que tindrà una part per rememorar els millors moments viscuts per la societat barcelonina l’any 1992 i una segona en què, com a reconeixement a la societat civil que s’hi va implicar en el projecte, s’atorgarà la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de la ciutat de Barcelona als Srs. Leopoldo Rodés i Josep Miquel Abad. Comunica que el coordinador és el Sr. Adolf Cabruja, amb el suport i l’assessorament del Sr. Pedro Palacios, que és la persona que va ser el cap de comunicació dels Jocs Olímpics fa vint anys. I afegeix que en aquest acte també es farà un reconeixement al Sr. Joan Antoni Samaranch, al Sr. Pasqual Maragall i al Sr. Jordi Pujol, així com a totes aquelles persones que entre tots els grups municipals considerin que cal fer-los aquest reconeixement, tot i que les medalles només es donaran a les dues persones esmentades anteriorment. Comunica que els actes previstos en l’àmbit esportiu són: 10 de juliol de 2012: acte recordatori dels Jocs Olímpics i reconeixement als voluntaris, que es farà durant la inauguració del Campionat del Món Júnior d’Atletisme a l’Estadi Olímpic de Montjuïc. 25 de juliol de 2012 (dia en què es van inaugurar els Jocs Olímpics): recorregut de la torxa olímpica, conjuntament amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, que encara s’està acabant de definir. Informa que aquest acte està relacionat amb un procés que s’està duent a terme amb les escoles de disseny sobre el model de torxa, amb el Sr. Andrés Ricard, que va ser el creador de la torxa, com a president d’aquest jurat. Afegeix que també el mateix dia 25 de juliol la Unió de Federacions Esportives de Catalunya donarà una escultura de l’artista Rosa Serra, que es col·locarà a les proximitats del Museu Olímpic. 6 de setembre de 2012: cursa de la Mercè, que enguany serà la cursa dels Jocs Olímpics i es lliuraran samarretes amb l’eslògan de la commemoració de l’aniversari. Fa saber que en l’àmbit cívic està previst: l’obertura del pirotècnic de la Mercè, la Font de Montjuïc prendrà els colors i la música dels Jocs Olímpics, i els focs de cloenda seran encesos per dos arquers de l’Associació d’Arquers de Catalunya, rememorant l’encesa del peveter olímpic que va fer el Sr. Rebollo. Destaca també les activitats següents que farà el Museu Olímpic: l’exposició de panells de Javier Mariscal sobre la figura de les mascotes olímpiques COBI i Petra; el documental Barcelona’92, donde todo empezó que va projectar, en el marc del III Festival Internacional de cinema esportiu, BCN Sports Film; l’exposició fotogràfica «Barcelona-92» a la Sala Roca Gallery de Londres, de l’11 al 28 de juliol, en col·laboració amb la Delegació del Govern de Catalunya a Gran Bretanya; l’exposició «Fotògrafs catalans en els Jocs Olímpics» a la Sala Àmbit Cultural de El NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3335 Corte Inglés, durant els mesos de juliol i agost; la presentació del segell i mata- segells commemoratiu del 20è aniversari de Barcelona 92, en col·laboració amb el Gremi de Filatèlia i Numismàtica; l’habilitació d’un espai en el Museu Olímpic per acollir una exposició de quadres del pintor català Joan Abelló, on la temàtica són les instal·lacions esportives utilitzades amb motiu dels Jocs de Barcelona-92; la inauguració del Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport Joan Antoni Samaranch i presentació de la Plataforma Digital Barcelona Olímpica, realitzada conjuntament amb el Centre d’Estudis Olímpics de la Universitat Autònoma i Arxiu Municipal amb l’objectiu de difondre el llegat olímpic; un cap de setmana de portes obertes amb motiu dels Jocs Olímpics al juliol i un cap de setmana de portes obertes amb motiu dels Jocs Paralímpics al setembre, adreçades a voluntaris olímpics i voluntaris del Campionat del Món Junior d’Atletisme; una reunió a Barcelona de la xarxa mundial de museus olímpics que coordina el Museu Olímpic de Lausanne; una taula rodona i/o conferència organitzada pel Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport Joan Antoni Samaranch sobre Barcelona 92 dins el projecte Aula d’Història. En relació amb les accions impulsades per la societat civil, destaca l’edició d’un cupó commemoratiu dels Jocs Paralímpics de Barcelona 92 de l’ONCE, el 13 de setembre, coincidint amb el dia que es van inaugurar. Concreta que els participants espanyols en els Jocs Paralímpics de Londres seran rebuts a l’aeroport i se’ls farà un homenatge i es presentarà el cupó commemoratiu el mateix 13 de setembre. Conclou dient que amb aquest informe han volgut commemorar un gran moment d’èxit de la ciutat, però també volen que retorni aquell estat d’ànim, aquell esperit i aquella il·lusió que van convertir un esdeveniment esportiu en una oportunitat de projecció per Barcelona, però també d’orgull col·lectiu per allò que som capaços de fer. Per acabar, remarca que des del primer dia, la voluntat del govern municipal ha estat sumar amb tots i fer-ho amb tots. El Sr. Escudé aclareix que el Grup Municipal del PSC va decidir no enviar cap representant a la presentació de la mesura de govern per mostrar la seva disconformitat per l’oblit de la figura de l’alcalde Pasqual Maragall, ja que creuen que oblidar l’alcalde Maragall és per a molts una ofensa a la memòria i a la història dels Jocs Olímpics, i també a la memòria i a la història de la ciutat. Agraeix les paraules de la Sra. Fandos i afirma que, com que la coneix bé, sap que no és la seva voluntat; no obstant això, demana una rectificació en aquest sentit mirant al futur, cosa que ajudaria a donar sentit i una imatge unitària com la que van donar fa vint anys. Consideren que cal fer justícia a totes les persones que van fer possible el somni olímpic. En aquest sentit, demanen que també es tingui en compte la figura de l’alcalde Narcís Serra, del Sr. Romà Cuyàs, del Sr. Vilaseca, del president Pujol, del Sr. Truñó i, fins i tot, del president Felipe González, i creu que tots ells també han de ser presents en aquesta celebració perquè sigui una celebració de tots. Opina que també caldria fer un reconeixement institucional als Jocs Paralímpics. Manifesta que estan totalment d’acord amb l’aplicació de criteris d’austeritat, però opina que aquesta austeritat no s’ha de convertir en invisibilitat. En aquest sentit, proposa tornar a encendre el peveter, o pensar en un acte de caire simbòlic obert a tothom. Celebren la inclusió d’actes en el programa que organitza la societat civil. Destaca l’exposició al local de l’Associació de Veïns de Sant Martí, concretament el de la Vila Olímpica, perquè també celebren el vintè aniversari de la fundació del barri. Reclama més ajudes per a aquesta societat civil i, en concret, per a les festes que organitzen a la Vila Olímpica per recuperar aquell estat d’ànim, aquella il·lusió, i aquell orgull col·lectiu d’allò que som capaços de fer. Pensa que, amb aquesta voluntat de sumar, de participar i de col·laborar entre tots els grups municipals, i també amb la societat civil es pot avançar tots junts. Per acabar, recorda que hi ha la cursa de la Vila Olímpica l’1 de juliol i pensa que també la podrien aprofitar. La Sra. Pajares agraeix la presentació de la commemoració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, que van suposar un important esforç de renovació i d’infraestructures i divulgació de la imatge de la ciutat de Barcelona a tot el món. Celebra l’homenatge als voluntaris, ja que és important recordar i valorar l’esforç 3336 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 que van fer durant els Jocs Olímpics i també en la seva preparació. Expressa que, tot i compartir l’informe en línies generals, els hauria agradat més que la celebració fos als 25 anys, que és una data més solemne. Suggereix que és un bon moment per recordar la figura del Sr. Joan Antoni Samaranch, com a artífex de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, i fer-li un tipus d’homenatge que vagi molt més enllà de la Medalla d’Or de la Ciutat, que ja la té, o de la inauguració del Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport Joan Antoni Samaranch. Considera que també caldria recalcar la important implicació de la societat espanyola, ja que es mereix també un reconeixement per part de la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, troben a faltar representats de les federacions espanyoles en els actes institucionals, si més no de les federacions que tenen seu a la ciutat, així com també representants de l’Administració General de l’Estat. Pensen que els Jocs Olímpics de Barcelona 92 no van ser tan sols uns jocs locals de la ciutat, sinó que van ser els jocs de tot Espanya, que també els va fer seus. La Sra. Ribas agraeix la presentació d’aquesta mesura de govern i creu que tots s’han de felicitar pels vint anys que han passat i per la feina feta fa vint anys, i també amb posterioritat, ja que aquell estiu del 1992, i especialment els anys anteriors, en els quals es va forjar i fer possible aquell esdeveniment, Barcelona es va descobrir a si mateixa, però també es va donar a conèixer al món, com una ciutat capaç d’il·lusionar-se, de treballar conjuntament per bastir un projecte col·lectiu que anava molt més enllà del que era pròpiament l’esport, encara que ho fes des dels valors de l’esport. Opina que, evidentment, aquests actes han de permetre, d’una banda, donar gràcies als 60.000 voluntaris i, de l’altra, reconèixer la tasca de lideratge de determinades persones, evidentment, encapçalades pels alcaldes Serra i Maragall. Comenta que no tenen clar, per ser rigorosos, que aquestes commemoracions que els proposen siguin capaces d’aconseguir l’objectiu de fer tornar la il·lusió col·lectiva en aquests moments tan difícils, no perquè les commemoracions siguin dolentes, sinó perquè la tasca és realment ara titànica. Tanmateix, estan segurs que els valors de l’esforç col·lectiu, la unitat, la cohesió, la solidaritat, l’esperit de superació i el treball en equip, realment són i seran essencials per poder forjar aquest futur sobre unes noves bases i que, per tant, recordar-ho mai està de més, sinó que pot ajudar. El Sr. Laporta agraeix la presentació de l’informe i manifesta que comparteixen les diverses iniciatives que s’han presentat. Opina que té més sentit commemorar ara els 20 anys dels Jocs Olímpics Barcelona 92, coincidint amb els de Londres, que fer-ho quan es compleixin 25 anys. Remarca, a més, que tal com s’estan presentant les iniciatives, que pretenen ser obertes a tothom amb una màxima participació dels ciutadans, s’ha d’agrair la generositat, la participació i la il·lusió que van posar els barcelonins i les barcelonines, juntament amb les persones responsables d’organitzar-los, que van aconseguir que fossin considerats els millors Jocs Olímpics de la història, i afegeix que van donar una molt bona imatge de Catalunya al món. Reivindica també el voluntariat com a clau de l’èxit de tot el que va succeir en aquell moment a Barcelona. Considera que han de ser capaços d’incorporar aquesta commemoració als temps actuals i, en aquest sentit, pensa que, en els moments de crisi actual, podria ser interessant que s’incidís a destacar el fet que Barcelona és la capital de Catalunya i que l’esforç, la solidaritat, el treball en equip, la pròpia superació són valors de referència que els barcelonins i barcelonines i, en general, els catalans i catalanes tenen molt presents. Per tant, animen el govern municipal a donar una imatge de Barcelona com a capital de Catalunya, a més, en uns temps en què creu que els catalans i els barcelonins tenen la gran responsabilitat d’explicar que no són un problema per a Europa, sinó que són un poble, que quan s’ho proposa, aconsegueix grans fites. La Sra. Fandos agraeix les paraules del Grup d’UpB, i també les del Grup d’ICV- EUiA. Respon a la Sra. Pajares que no tenen cap problema d’afegir les federacions espanyoles que tenen seu a Barcelona i en pren nota per convidar-les. Comenta que en la llista de convidats ja hi apareix el Comitè Olímpic Espanyol i molts esportistes espanyols. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3337 Diu que està previst de fer un homenatge al Sr. Samaranch, el 4 de juliol, però diu que poden pensar en la possibilitat de fer un acte més específic. Lamenta especialment que s’hagi fet una utilització política d’aquesta commemoració i també el fet que algú pugui dubtar que el govern municipal no vol homenatjar al president Maragall, ja que això no és, en cap cas, la seva voluntat. Puntualitza que en aquest document només es parla dels actes, però no dels seus continguts i, en aquest sentit, tenen previst fer tots els reconeixements en l’acte institucional previst el 4 de juliol. Aclareix que va parlar amb el Sr. Jordi Martí i amb el Sr. Pedro Palacios i que entre tots van convenir que les medalles només les donarien a les dues persones que encara no les tenien, però afirma que és evident que el president Maragall ha de tenir un reconeixement. El Sr. Escudé li replica que qui utilitza aquesta commemoració políticament és el govern municipal quan obvien la figura de Pasqual Maragall a qualsevol dels documents. S’exclama que treballar tots plegats vol dir treballar conjuntament i no que se’ls presenti una mesura i que no puguin fer res més que les esmenes in voce, o que només tinguin tres hores per fer-les. Reitera que, si volen, poden anar tots de la mà, però que si continuen oblidant certes figures històriques a la ciutat, evidentment no treballaran conjuntament en aquesta commemoració. Conclou dient que no és utilitzar políticament o no aquesta commemoració, sinó que és posar i donar sentit i importància a qui la té, i, en aquest cas, és la figura de l’alcalde Maragall. La Sra. Fandos aclareix que l’alcalde Maragall era present a la declaració institucional. Replica al Sr. Escudé que no va tenir tres hores per fer esmenes, sinó que els van passar el document un dia abans d’entrar-ho, cosa que no fan mai, i afegeix que, atès que la roda de premsa va ser el dia anterior, va tenir tres dies per fer les esmenes. Diu que li sembla trist que ara treguin aquestes qüestions, ja que creu que el que han d’intentar és anar tots a una, i no posar conflictes allà on no n’hi ha. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 3. Que comparegui el/la responsable del Govern municipal que correspongui per tal de donar compte de les afectacions que tindran pels centres especials de treball i pels centres de treball amb suport de la nostra ciutat, on treballen bona part de les persones amb discapacitat, així com per les entitats que tenen plans d’ocupació, les retallades en els pressupostos generals de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya en les polítiques actives d’ocupació i així com de quin serà el capteniment del govern municipal al respecte. El Sr. Gomà explica que aquesta compareixença es tractarà conjuntament amb el prec del Grup d’ICV-EUA que figura en el punt número 13 de l’ordre del dia. La Sra. Moraleda presenta la sol·licitud de compareixença amb l’objectiu de saber què pensa fer el govern municipal davant les retallades, dels del seu punt de vista, dramàtiques que han patit els fons destinats a l’ocupació de persones amb dificultats especials. Recorda que algunes entitats de la ciutat, que compleixen una funció social imprescindible per garantir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats i que fan que moltes persones avui treballin, es troben en una situació crítica i anuncia que en el moment en què els manquin els recursos no hi podran treballar. El Sr. Gomà formula el prec. Consideren que la possibilitat d’inserció laboral és un fet clau per a l’autonomia de les persones amb discapacitat. En aquest sentit, constata que la retallada del 57% en el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat posa en risc moltes de les activitats que tant des del teixit associatiu com des de les institucions s’estaven tirant endavant, amb l’agreujant que l’Ajuntament de Barcelona ha abandonat les polítiques d’ocupació per part de Barcelona Activa amb l’afectació que això pot tenir també per als programes d’inserció laboral de les persones amb discapacitat, i que també el Departament d’Ensenyament de la 3338 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Generalitat de Catalunya ha retallat en un 25% les hores de les unitats de suport a l’escolarització dels infants amb discapacitat. Explica que aquest prec té la voluntat d’emplaçar l’Ajuntament, i en concret l’Àrea de Qualitat de Vida i a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, perquè creuen que hi ha prou sensibilitat i potencial com perquè hi hagi una reacció per part de l’Ajuntament. Valoren de manera positiva l’anunci de la Sra. Rognoni de constituir una taula específica per poder tractar aquest tema, però pensen que cal fer un pas endavant amb el compromís perquè existeixi un programa municipal integral a favor de la reinserció laboral de les persones amb discapacitat, i encara que són conscients que aquest programa no pot substituir el conjunt de les polítiques que es poden deixar de fer per les retallades, pensen que ha de ser una aportació clau de l’Ajuntament de Barcelona. Opinen que l’Ajuntament, en diàleg amb el teixit social, s’ha de posicionar clarament de manera proactiva per no posar en risc el suport a la inserció laboral al mercat de treball ordinari i la feina que s’està fent des dels centres especials de treball per tal que aquestes dues potes del model d’inserció laboral puguin continuar desenvolupant tot el seu potencial. La Sra. Rognoni agraeix la presència del Sr. Francesc Martínez de Foix, de Dincat. Manifesta que, tot i que l’Ajuntament de Barcelona no té la competència, admet que pot tenir la influència per dur a terme el que s’ha comentat. Pel que fa a les afectacions, informa que, de moment, es mantindrà la subvenció del cost salarial corresponent a cada lloc de treball del 50%, com ja s’havia fet en algun moment, i no del 75% com es feia fins ara. Admet que s’ha tallat en un cent per cent la línia de finançament per a l’empresa ordinària quant als serveis d’inserció laboral, cosa que està comportant una sèrie d’ERO, que és un element molt preocupant per a algunes entitats. En posa com a exemples: la Federació ECOM, que el ERO els ha provocat que hagin hagut de suspendre alguns contractes i d’extingir-ne uns altres, i només hagin pogut mantenir quatre treballadors amb un 30% de la jornada; la Federació FESOCA, que ha hagut de tancar el servei; i l’ACAPS, que està cercant finançament privat. Afirma que la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona és mantenir l’Equip d’Atenció Laboral, gestionat per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, l’IMD i, fins i tot, crear una taula especifica per donar-li un gran impuls, ja que han descobert, també a través de diverses relacions que han tingut amb entitats, fires i altres, que realment hi ha un potencial important a l’empresa ordinària. Quant als plans d’ocupació, reconeix que és preocupant el fet que Barcelona Activa no hagi rebut finançament propi per als plans d’ocupació, i, en aquest sentit, afirma que estan en contacte amb Barcelona Activa per intentar treballar aspectes alternatius que puguin donar aquest suport. Dóna a conèixer que pocs dies després de l’acte del 19 i 20 de maig, promocionat per algunes entitats, van convocar una reunió d’urgència de la Taula de Treball per a la Inserció Laboral de Persones amb Discapacitat. Explica que hi van participar dotze entitats, les més representatives del món de la inserció laboral, i que es van proposar dur a terme les mesures següents: Primer, tornar als orígens de l’article 37 de la Llei d’integració social del minusvàlid, LISMI, amb l’objectiu principal d’integrar en el món del treball de l’empresa ordinària, pública o privada, totes les persones amb discapacitat, per la qual cosa el primer que han de fer és explorar encara més i controlar les quotes de la reserva del 2%, o bé del 5% a l’Administració, fins que no s’aconsegueixi el 5% que estipula el Reial decret que regula aquesta matèria en concret, a més, d’aquesta igualtat de condicions en l’accés a les administracions públiques. Pel que fa a l’empresa privada i la inserció, afirma que l’objectiu és la inserció en el món laboral ordinari i després a l’empresa privada amb compliment de quotes i, a més, en ambdós casos, tant d’empresa pública com de privada, el compliment de les clàusules de responsabilitat social corporativa. En aquest sentit, diu que incentivaran les empreses privades i anuncia que segurament iniciaran converses tant amb la Cambra de Comerç com amb altres empreses. Recorda que s’han posat l’objectiu mínim de passar de 7,5 milions del global de la contractació a 8 milions. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3339 Segon, aplicar mesures correctores perquè l’empresa privada inverteixi en inserció laboral de persones amb discapacitat, ja que s’està produint actualment un increment de llocs de treball en els Centres Especials de Treball en detriment de l’empresa privada. Explica que tenen diversos temes a treballar si volen complir les quotes i també les mesures alternatives, estipulades en el Reial decret que regula la competència i que preveu la utilització de mesures alternatives en casos excepcionals. Concretament, en primer lloc, vetllar perquè sigui realment una declaració excepcional i no la normal i habitual, cosa que és el contrari del que està passant ara i, en segon lloc, fer que a les mesures alternatives hi hagi inspecció i control, que ara no n’hi ha. Tercer i últim, canviar a negatiu el silenci administratiu que actualment el Reial decret disposa que és positiu pel que fa a les mesures alternatives. Tot seguit, fa saber que estan fent una prova pilot al districte de les Corts, amb un catàleg de perfils i llocs de treball de l’Ajuntament amb l’Equip d’Atenció Laboral i assegura que, si això funciona, ho aplicaran a altres llocs de la ciutat. Assenyala que el Pla d’inclusió social també preveurà moltes mesures, que la prioritat serà la inserció sociolaboral i que, per tant, ho abordaran en l’àmbit d’Ajuntament, ja que en tenen la competència. Informa que van acordar que la declaració institucional que van consensuar amb totes les entitats també la presentarien al Plenari. La Sra. Martín agraeix la informació. Exposa que el PP ha estat sempre al costat de les persones amb discapacitat i que treballa perquè disposin de les màximes oportunitats d’ocupació, tant en els centres especials de treball com a l’empresa ordinària. En aquest sentit, creuen que totes les administracions han de contribuir amb les seves accions i pressupostos al manteniment d’aquests llocs de treball. Recorda que enguany, a l’acord de pressupostos del 2012 de la Generalitat de Catalunya, el PP va aconseguir el compromís de la Generalitat de finançar el 75% del salari mínim interprofessional per a les persones amb discapacitat amb dificultats especials. Argumenta que el Ministeri de Treball ha mantingut i incrementat la dotació de les partides corresponents a l’atur i prestacions i que, per tant, s’ha vist obligat a reduir les aportacions a les polítiques actives d’ocupació un 57% menys que l’any 2011. Especifica que la partida que es destina a programes d’oportunitats d’ocupació per als col·lectius amb dificultats especials és de 210 milions d’euros i diu que es distribueix a les comunitats autònomes d’acord amb els criteris que determina la conferència sectorial de la qual formen part el Ministeri de Treball i els representants de totes les comunitats autònomes. Dóna a conèixer que a la conferència del passat mes de febrer es va decidir que s’aplicaria una reducció lineal en funció del que es va distribuir a l’exercici anterior per a cada comunitat autònoma. S’exclama que ni el representant de la Generalitat de Catalunya, ni el de cap altra comunitat, va demanar que s’apliqués el criteri d’execució, que és el que hauria beneficiat a Catalunya, ja que és la comunitat que, quantitativament, té més llocs de treball creats i, a més, la que té més persones amb dificultats especials treballant, cosa que va fer que a Catalunya només li corresponguessin 30 milions d’euros, que són insuficients per cobrir el 50% del salari mínim interprofessional. Afegeix que el PP va fer d’intermediari davant el Ministeri per tal que es millorés aquest repartiment i el resultat d’aquesta intermediació va ser que la partida es va augmentar en més de 10 milions d’euros fins arribar a 40.700.000 euros, tot i que encara falten 7 milions d’euros per arribar a cobrir el 50%. Malgrat tot, diu que, perquè es pugui arribar a cobrir aquest 50%, el Ministeri autoritzarà a la Generalitat de Catalunya a destinar el 10% dels recursos de formació per subvencionar el manteniment d’aquests llocs de treball, cosa que permetrà disposar de 22 milions d’euros més amb els quals es cobriran tant els 7 milions d’euros, que falten per cobrir el 50%, com els 10 milions d’euros que falten per arribar al 75% del salari mínim interprofessional per a les persones amb una dificultat especial. Afirma que són conscients de la reducció dels recursos finalistes, però considera que donen l’opció de disposar dels suficients mitjans per cobrir aquest 50% i 75%, en el cas que la Generalitat de Catalunya tingui la voluntat de prioritzar aquestes polítiques. Assegura que des del PP treballaran perquè la Generalitat de Catalunya prioritzi el manteniment dels llocs de treball de les persones amb discapacitat i 3340 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 garanteixi que els arribin els recursos que provenen de l’Estat directament i indirectament. Assenyala que la llei establia una ampliació transitòria del 50% al 75% per als col·lectius amb dificultat especial, que era aplicable del 10 de juliol de 2009 fins al 31 de desembre de 2011, la continuïtat de la qual estava subjecta al fet que el Govern de l’Estat presentés un informe per valorar la continuïtat d’aquesta mesura en el primer semestre del 2011, però s’exclama que el Govern del PSC no ho va fer i ara no hi ha cobertura legal per fer-ho. Dóna a conèixer que, per aquest motiu, el Govern del PP ha encarregat un informe per veure si es pot rehabilitar aquest 75% per al proper any 2013. El Sr. Laporta replica a la Sra. Martín que el que és cert és que el projecte de llei de pressupostos ha reduït entre un 56% i un 57% la partida destinada a les polítiques actives d’ocupació a Catalunya, cosa que significa una reducció de 457 milions d’euros a 198 milions d’euros –que retreu al PP, que diu que ha posat en perill la inserció laboral de les persones amb necessitats específiques– i la desaparició o reducció a quantitats molt inferiors de les partides destinades al foment de la igualtat d’oportunitats per a l’ocupació i de les oportunitats d’ocupació per a col·lectius amb dificultats especials. Explica que els centres especials de treball són empreses que contracten persones amb discapacitat a canvi d’una remuneració i d’uns serveis d’ajustament personal i social, i que la seva finalitat és la integració sociolaboral en situació o greu risc d’exclusió social, tot i que més enllà d’aquest objectiu productiu, la seva veritable finalitat és la transmissió de les persones discapacitades que contracten cap a empreses de treball ordinari. Subratlla que durant els últims dos anys s’ha aconseguit la integració laboral de més de 4.500 persones amb discapacitat en empreses de treball ordinari i s’exclama que, si finalment s’aproven els pressupostos de l’Estat tal com s’han presentat, els centres especials de treball d’iniciativa social de Catalunya perdran, a curt termini, al voltant dels 2.500 llocs de treball estable, dels 7.000 llocs que generen, i es quedaran sense atendre més de 3.500 persones en els serveis d’inserció a l’empresa. Enumera alguns dels valors afegits que tenen aquests centres, com ara la generació de riquesa perquè tenen una activitat productiva i creen ocupació; el fet que complementen el mercat laboral, atès que la competitivitat del mercat expulsa la persona menys preparada que acumula més dificultats d’adaptació; el fet que el treball d’inserció pot reincorporar la persona exclosa directament al mercat; el fet de ser un marc real de treball privilegiat per als processos d’adaptació del participant en el mercat laboral; la implicació del participant des de l’inici, ja que té un paper de subjecte del propi itinerari d’inserció i no d’usuari; el tractament integral sobre l’individu, perquè totes les actuacions es desenvolupen simultàniament i en un marc de compromís actiu; i la producció d’estalvi social, perquè el participant deixa de dependre d’altres ajuts dels Serveis Socials. Per tot això, opina que la reducció en el pressupost de les polítiques actives d’ocupació representa un pas enrere en les polítiques d’inserció ocupacional i és un atemptat contra la igualtat d’oportunitats. Manifesta que els sap greu el fet que els representants del PP, en lloc d’assumir que han fet una retallada dràstica, vulguin esquitxar tothom, repartint culpes, i considera que aquesta no ha de ser l’actitud d’aquest partit, quan ja han pres una decisió molt clara pel que fa als pressupostos. Subratlla que l’aparent estalvi econòmic present en polítiques socials esdevé una pèrdua econòmica multiplicada en el futur, i opina que invertir en les persones és invertir en la societat de manera integral, no només en termes de despesa social, sinó també en termes de formació, productivitat i emprenedoria. La Sra. Moraleda evidencia la seva decepció davant la resposta de la Sra. Rognoni, perquè opina que un govern que manifesta que donarà suport a les persones, que vol fer d’aquesta una Barcelona social, que vol fer de les entitats una part activa de la política social de la ciutat i, per tant, de les moltes polítiques actives que s’han de fer des de l’Ajuntament de Barcelona, no pot respondre, davant d’una compareixença d’aquest tipus i de la gravetat de la situació que tenen aquestes entitats, dient que s’ha d’aplicar la LISMI a fons, ja que considera que si en trenta anys d’aplicació de la llei i en temps de bonança econòmica, no NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3341 han aconseguit que tothom tingui incorporat que les persones amb alguna discapacitat funcional o intel·lectual, o persones amb malaltia mental, han d’estar integrades en el mercat de treball, troba que, en la situació actual, és bastant més complicat fer aquest tipus de sensibilització, perquè hi ha molta més competència. Fa avinent que el 90% de les empreses catalanes són empreses petites, que no tenen obligació de complir la LISMI, cosa que encara dificulta més el compliment de l’objectiu que la Sra. Rognoni ha explicat. Constata que es necessiten al voltant de 5 milions d’euros per cobrir bona part de les necessitats que tenen aquests centres i entitats, que donen feina a persones amb moltes dificultats per ser incorporades al mercat de treball, i que no hi poden treballar si no tenen aquest suport econòmic. Opina que no és una quantitat de diners astronòmica, sinó que és, més o menys, el que aportaran al Circuit de Catalunya, i que amb aquests diners es podran mantenir a la ciutat una gran quantitat de llocs de treball que són d’extrema utilitat per garantir la cohesió social, ja que comenta que si no els mantenen, aquestes persones requeriran d’altres tipus de recursos socials que hauran de proveir obligatòriament, cosa que farà que hagin de gastar en comptes d’invertir. Replica a la Sra. Martín que el pressupost d’aquest any l’ha fet el PP, mentre que la pujada del 50% al 75% la va fer el PSC. Per acabar, agraeix la presència a la sala del Sr. Martínez de Foix i del Sr. Martínez, com a representats de dues grans entitats que tenen aplegades una gran quantitat d’altres petites entitats que treballen amb aquest tipus de recursos i per a les quals és imprescindible que l’Ajuntament de Barcelona lideri una solució a aquest problema, al marge d’altres possibles solucions que les estan cercant i que les cursaran, si es pot, en altres administracions, que són les que tenen les competències en aquesta matèria, però, mentrestant, reclama que se’ls digui a aquestes entitats, què hi pensa fer l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Gomà mostra la seva satisfacció pel fet de tenir dos amics presents en aquesta sessió i els dóna la benvinguda. Reflexiona sobre el fet que avui s’ha posat de manifest aquí que aquestes retallades substancials en els Pressupostos Generals de l’Estat, complementada per la gran retallada de Barcelona Activa i per les retallades educatives del Departament d’Ensenyament, no són una retallada qualsevol, sinó que són una retallada qualitativa perquè posa en risc de desmantellament un determinat model i, per tant, posa en risc de retrocedir en uns valors que durant molts anys han definit el model de ciutat i de societat que volen construir. Aclareix que l’objectiu del prec és que es puguin fer tangibles aquest conjunt de mesures i d’altres que exposava la Sra. Rognoni, que es pugui dialogar amb el sector i que aquest pas endavant es pugui concretar en un programa municipal de caràcter integral, a presentar en un termini de temps que deien de tres mesos, però que diu que pot ser un altre en el cas que s’accepti el prec. Demana a la Sra. Rognoni que li aclareixi si li ha acceptat el prec o no. La Sra. Rognoni destaca que per part de l’Estat no es detecta una prioritat pel que fa a les polítiques actives d’ocupació, ja siguin per a persones amb discapacitats o altres polítiques d’iniciativa laboral. Manifesta que està segura que aconseguiran aplicar mesures i assegura que les que no puguin aplicar, perquè no en tenen la competència, les faran a través del Pla d’inclusió social, en el qual prioritzaran la inserció sociolaboral. Destaca el paper important de l’Equip d’Atenció Laboral. Constata que crida l’atenció que la inserció, per exemple, en l’empresa ordinària hagi disminuït, i, tot i que opina que durant tots aquests anys també s’ha fet feina, considera que potser no s’ha vetllat prou per la inserció en el món de l’empresa ordinària, ja que, si això hagués estat així, potser ara no tindrien una situació tan precària. Indica que els ajuts als Centres Especials de Treball, que són més elevats que en la inserció laboral ordinària, són un aspecte a treballar. Respon al Sr. Gomà que, en aquest moment, no li accepten el prec, perquè el que volen ara és aplicar tot això, estudiar-lo i fer també una auditoria de llocs de treball i de reserva de quotes en l’àmbit d’Ajuntament. En tot cas, es compromet a fer, d’aquí a tres mesos, si convé, un seguiment d’aquest aspecte i a presentar, aleshores, un pla, si es considera oportú. 3342 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 La Sra. Martín expressa que li sap greu el que ha dit, sobretot, el Sr. Laporta, ja que realment el PP és totalment conscient de la gravetat de la situació en aquest àmbit. Assegura que aquesta retallada important que l’actual Govern de l’Estat s’ha vist obligat a fer ha estat per l’herència econòmica que ha rebut de l’anterior Govern. En aquest sentit, afirma que el PP, des de Catalunya, ha intentat corregir aquesta situació i instar el Govern. Pensa que s’aconseguirà equilibrar el pressupost i rebran aquestes subvencions del 50% del salari mínim interprofessional i també s’arribarà al 75% en els casos de discapacitat més greu. El Sr. Laporta agraeix la presència del Sr. Martínez de Foix i del Sr. Martínez i fa un reconeixement de la gran tasca que les seves entitats fan d’integració social de les persones amb discapacitat. Demana a la Sra. Martín que digui als seus companys de Madrid que deixin d’enredar a la ciutadania i que assumeixen la realitat, que li diguin rescat al rescat, que deixin de rescatar bancs amb diners públics, que deixin de fer retallades en polítiques actives d’ocupació i que prioritzin aquestes qüestions. Per acabar, admet que això de l’herència pot arribar a ser cert, però diu que ja n’hi ha prou de mirar pel retrovisor i que cal fer més polítiques per sortir d’aquestes situacions. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 4. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar sobre l’estat actual i el calendari d’execució de cadascun dels equipaments socials (residències, llar residències, CRAE, centres de serveis socials, habitatges amb serveis...) i sanitaris (CAP, centres de salut mental, centres sociosanitaris, hospitals...) pendents d’execució a la ciutat de Barcelona. Fer una relació de nombre de solars buits i les obres inacabades i/o paralitzades de la Generalitat de Catalunya que s’han de destinar a equipaments socials i/o sanitaris i la inversió executada en cadascun d’ells. Es sol·licita còpia per escrit de la resposta donada en Comissió. El Sr. Gomà explica que aquesta compareixença es tractarà conjuntament amb la demanda de seguiment del Grup d’ICV-EUiA que figura en el punt número 19 de l’ordre del dia. La Sra. Martín presenta la sol·licitud de compareixença. La Sra. Rognoni respon que no poden donar més informació de la que ja van donar en aquesta mateixa Comissió el mes de gener del 2012, atesa la conjuntura econòmica que ara exposa. Confirma, en primer lloc, que l’estat del compliment d’aquest conveni, quan el gener del 2010 el president Mas va assumir el càrrec, era molt baix, ja que molts dels equipaments programats no s’havien dut a terme o no s’havien posat en funcionament, i afegeix que cal tenir en compte que en aquell moment la situació de crisi no era la d’ara. Concreta que pel que fa als equipaments públics, a final del 2010 l’estat era el següent: a) per a la gent gran, n’hi havia un en funcionament i en l’actual mandat se n’ha posat en funcionament un altre; b) per a persones amb discapacitat, n’hi havia un en funcionament i en l’actual mandat se n’han posat en funcionament dos més; c) per a la infància, se n’havien posat dos en funcionament i en l’actual mandat se n’han posat dos més. Conclou dient que fins a final del 2010 n’hi havia quatre en funcionament i que en aquest mandat n’han posat en marxa cinc. Pel que fa a l’aspecte sanitari, informa que la situació és la següent: a) atenció primària, n’hi havia en funcionament quatre equipaments i en el mandat actual se n’han posat en marxa quatre més; b) atenció sociosanitària, n’hi havia sis en funcionament i se n’ha posat en funcionament un més; c) salut mental, està igual que el 2010; d) atenció especialitzada, se n’ha posat en funcionament un més. Conclou dient que se n’han posat en marxa sis més en aquest mandat i remarca que l’esforç que s’ha fet és molt considerable, atès que els costos dels equipaments sanitaris són molt més elevats. Explica que el nou decret de l’Estat, de maig del 2012, ha tingut repercussions pressupostàries, que afecten bàsicament les comunitats autònomes i que, a això, cal sumar-hi el dèficit que arrosseguen de 8.500 milions d’euros, que en comptes NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3343 d’arribar al 2,4% que estava previst, arribava fins a un 4,3%, és a dir, quasi doblant el que estava previst. Afegeix que en la situació en què es troben ara, amb la centrifugació dels deutes o dèficits de l’Estat central cap a comunitats autònomes, els provoca encara més perjudicis en l’àmbit dels ingressos econòmics i, a més, indica que, si hi ha algun increment d’impostos, tampoc no repercuteix a les comunitats autònomes. Afegeix que el mes de maig del 2012 hi va haver un nou pla d’ajust pressupostari dels 1.500 milions d’euros que ha fet que haguessin d’alentir les inversions programades i, per tant, que s’hagués de tornar-ne a fer una periodització, a part de la venda de patrimoni que ha implicat això. Per acabar, diu que han executat molts més equipaments fins ara en aquest mandat que en l’anterior i que, a partir d’aquí, hauran d’estar amb les circumstàncies econòmiques. Es compromet a comunicar-los qualsevol modificació que es produeixi. La Sra. Martín diu que no esperava aquesta resposta i s’exclama que, després de sis mesos, ara la Sra. Rognoni no li aporti cap novetat, cosa que vol dir una inactivitat total i li sembla greu perquè opina que el fet que hi hagi menys recursos i més retallades no vol dir que no hi hagi res per invertir, sinó que hi ha una disminució, però continua havent-hi diners per invertir i per pagar. Es queixa que d’equipaments de gent gran i per a persones amb discapacitat i per a la infància n’hi ha quatre que ja fa més d’un any que estan acabats i que no s’han posat en funcionament, i en posa els exemples següents: la residència de gent gran Via Favència, amb 100 places més 30 de centre de dia, amb un import liquidat d’11 milions d’euros; la residència per a persones amb discapacitat del Mas Sauró, amb 60 places, amb un import liquidat de 5,9 milions d’euros; els centres residencials d'atenció educativa, CRAE, a Urrutia i Pujades, amb 30 places, i amb un import liquidat d’1,5 milions. Creu que és un tema de prioritats i opina que el govern municipal hauria d’instar amb més èmfasi la Generalitat de Catalunya perquè això es compleixi. Constata que fa dos anys que es va posar en marxa la llar residència de malalts mentals de Montnegre, amb 48 places, però s’exclama que actualment només n’hi ha 24 que estan en funcionament. Demana que li confirmin si ja s’ha encarregat la licitació de la residència Benavent a l’empresa GISA, com els van dir en una compareixença del gener passat en aquesta Comissió, perquè hi ha una notícia del conseller Cleries que diu que, en principi, aquesta residència no estava prevista i que no es faria. També pregunta si hi ha alguna novetat amb els centres de Serveis Socials. El Sr. Gomà formula la proposta de seguiment, que fa referència a cinc equipaments que els consten que tots ells estan definitivament acabats; concretament, són: els CRAE de Pujades i d’Urrutia, el centre de dia i la residència de Via Favència i la residència de persones amb discapacitat psíquica de Mas Sauró. Respecte a la compareixença, diu que no vol fer cap mena de demagògia, perquè ha estat coresponsable del desplegament d’aquest Pla i recorda que sempre ha dit que ha estat un desplegament molt complicat per part de la Generalitat de Catalunya i per part de dificultats operatives en el marc de l’Ajuntament de Barcelona. Es congratula que l’ambició d’aquest Pla d’equipaments hagi fet possible que no s’hagi aturat mai, tot i que admet que no hi ha anat amb la rapidesa ni amb l’agilitat que van pensar que hi podria anar. També s’alegra molt que s’hagin posat en marxa en aquests últims mesos els equipaments que diu la Sra. Rognoni, cosa que no hagués estat possible, però, si no hi hagués hagut el bagatge previ. Comenta que, en tot cas, si hi haguessin determinades dotacions pressupostàries podrien debatre políticament el grau de prioritat que té aquest desplegament, però atès que aquestes dotacions no hi són, diu que això suposa que, per primera vegada, s’atura completament el desplegament del Pla, si no és que hi ha alguna informació que desconeixen, i demana que la Sra. Rognoni els la pugui explicar en la seva intervenció. La Sra. Jaurrieta destaca que Barcelona, que ha estat capdavantera en els últims deu anys, fruit de convenis amb la Generalitat de Catalunya progressista, va tirar endavant aquells equipaments que li mancaven a la ciutat tant en l’àmbit social com en el sanitari. Es queixa que hi ha encara, com a mínim, uns set equipaments a la ciutat que estan construïts i que tenen les portes tancades. 3344 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Manifesta que estan d’acord que són moments complicats, en què cal replantejar i tornar a programar moltes de les inversions, però no estan d’acord que amb tot l’esforç que es va fer d’inversions, de solars cedits, de construccions fetes i amb tot acabat, a hores d’ara alguns equipaments encara estiguin tancats, com per exemple el CAP de Vila Gràcia, el CAP Sarrià, l’atenció a la gent gran a Via Favència, l’atenció a les persones amb discapacitat a l’equipament de Mas Sauró, i també dos més d’atenció a la infància. Demanen explicacions sobre per què equipaments que fa més d’un any que estan acabats, encara no han estat ocupats pels usuaris. El Sr. Laporta admet que el Grup Municipal del PP demana una informació molt valuosa que és important saber, tenint en compte que són equipaments que estan destinats a col·lectius vulnerables com són la gent gran, les persones amb pocs recursos, els infants, els joves tutelats i les persones que necessiten una atenció mèdica especial. No obstant això, opina que és important també visualitzar el grau en què les polítiques del PP paralitzen la ciutat i impedeixen que avanci en progrés i benestar, fent necessària una major despesa social, que no vol dir el mateix que invertir en polítiques socials, és a dir, en polítiques centrades en l’educació, en habitatge, en serveis, per apoderar les persones i dotar-les de les capacitats necessàries per dur a terme una vida digne. Posa també de manifest el grau d’escanyament que Madrid imposa, o intenta imposar, a Barcelona. D’altra banda, vol saber el nombre de residències i centres de dia que no es podran fer; els centres de serveis socials que falten per acabar amb la llista d’espera actual,que és de l’ordre del 40% sobre el total de les sol·licituds; la llista d’espera del servei de teleassistència; i la quantitat de recursos educatius, no només de CRAE, que fan falta per cobrir les necessitats dels infants que van més enllà dels recursos educatius de qualitat i que ara ja es comptabilitzen en termes de necessitats alimentàries. Per acabar, creu que si el PP vol millorar els equipaments socials i sanitaris de Barcelona, el que podria fer és presentar esmenes als pressupostos de l’Estat, que perjudiquen d’una manera clara i greu la ciutat de Barcelona, i també es podrien sumar a aquest consens per aconseguir un finançament just per a Catalunya, perquè d’aquesta manera, segurament, podrien avançar en totes aquestes obres que s’han de fer, que estan projectades i que en molts casos ja només cal fer l’esforç final per posar-les en funcionament. La Sra. Rognoni comenta que respondran a través de la gerència, perquè són dades molt concretes. Destaca que la voluntat del govern municipal és anar complint, qüestió que es veu condicionada per allò que les possibilitats d’inversió els permet. La Sra. Figuerola respon que la informació que tenen en aquests moments és que la residència de Benavent s’encarregarà a GISA, tot i que comenta que, si això ha canviat, ho sabran en la reunió del mes de juliol. Informa que tant el Centre de Serveis Socials del Gòtic, l’equip d'atenció a la infància i l'adolescència, l’EAIA, i el Centre de Serveis Socials d’Arimon, al districte de Sarrià, s’estan acabant i s’acabaran. Respecte als nous centres que entraran en el programa d’inversió d’aquest mandat, diu que, en el moment en què aprovin el PIM, quedaran degudament prioritzats, després d’haver parlat amb els districtes. Contesta al Sr. Laporta que, en aquest moment, no hi ha cap centre de Serveis Socials on no puguin aplicar el model que en el seu dia va aprovar l’Ajuntament de Barcelona. Admet que a alguns, les condicions són millorables i és per això que ho estan parlant amb els districtes en el marc del PIM i prioritzant dins la intervenció social, i assegura que alguns d’ells es faran de nou. La Sra. Iniesta comunica que el CAP Sarrià està acabat i pendent que el CatSalut se’n faci càrrec i que la seva obertura està prevista per al quart trimestre del 2012. Respecte al CAP Vila Gràcia afirma que l’obra també està acabada i fa avinent que han tingut tres reunions per veure com es pot fer ara la part de l’equipament. Fa saber també que ja han posat la primera pedra del CAP Bordeta-Magòria. La Sra. Rognoni constata simplement que l’esforç del govern municipal és el de continuar, tal com els grups municipals demanen. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3345 La Sra. Martín insisteix que van dir que ja estava encarregada la licitació de la residència de Benavent a l’empresa GISA i no entén que ara hi pugui haver un canvi. La Sra. Figuerola contesta que també suposa que ja està encarregada la licitació, perquè sempre es creu el que li diuen fins que no es demostri el contrari. La Sra. Martín insisteix que necessita que li ho aclareixin, ja que, fa poc temps, el regidor del districte de les Corts va fer una declaració en què posava en dubte això, i es queixa que no li ho han contestat. Comenta que a la compareixença demanaven un informe escrit amb més dades sobre solars i una actualització de la informació i s’exclama que no els n’han presentat cap. Expressa que li sembla molt inadequada la intervenció del Sr. Laporta, ja que estan parlant d’administracions diferents, que han d’assolir les seves pròpies responsabilitats i han de tirar endavant els seus propis projectes. Considera que aquests equipaments haurien de ser una prioritat, després d’haver-hi fet una inversió de 20 milions d’euros. Per acabar, demana que els facin arribar un informe per escrit, en el qual contestin totes les preguntes que han formulat, ja que, sinó, a la propera Comissió el tornaran a demanar. El Sr. Gomà demana que li contestin la pregunta concreta sobre si els equipaments de Pujades, Urrutia, Via Favència i Mas Sauró estan ja en funcionament o no i, en el cas que no ho estiguin, vol saber el motiu pel qual no ho estan i quan ho estaran. La Sra. Jaurrieta reitera que li concretin els equipaments que, a hores d’ara, encara estan tancats, ja que alguns d’ells fa un any que estan acabats, i també vol saber la data en què es posaran en funcionament. Comenta que la inversió està feta i que, per tant, són equipaments que tenen l’interior fet,i afegeix que hi ha persones que estan ubicades en altres llocs i que es podria aprofitar aquest nou espai. El Sr. Laporta agraeix a la Sra. Figuerola les explicacions que li ha donat. Reitera que no està d’acord amb aquesta situació de no portar a terme totes aquestes obres i que no s’obrin tots aquests centres, però també vol posar de manifest la contradicció sistemàtica que tenen els representants del PP en el seu grup municipal de fer de les responsabilitats compartiments separats, ja que considera que això no va així. Opina que tenen tanta responsabilitat en aquestes qüestions com el que més, perquè són els que estan governant a l’Estat i són també els que estan evitant que Catalunya disposi dels recursos necessaris per fer tot això que els mateixos representants del PP es prenen la llicència d’exigir i d’anar demanant sistemàticament. La Sra. Rognoni passa la paraula a la Sra. Figuerola per matisar les tres informacions que demanen els grups municipals. La Sra. Figuerola contesta a la Sra. Martín que li poden tornar a enviar el mateix document del mes de gener del 2012, perquè no hi ha hagut cap variació. Respecte als equipaments de Mas Sauró, Via Favència, Joan Torras, Pujades i Urrutia, que són els cinc que estan acabats,fa saber que la Generalitat de Catalunya els ha comunicat que en els mesos de maig i juny es tornarà a programar tota la inversió i que el mes de juliol es faria una comissió de seguiment, aleshores és quan tindran més informació per poder-la donar als grups municipals. La Sra. Iniesta informa que, pel que fa als equipaments sanitaris, el 6 de maig de 2012 va haver una reunió de la Generalitat de Catalunya amb l’Ajuntament de Barcelona per al seguiment de la xarxa dels equipaments sanitaris. Comenta que ho estan seguint tot detalladament, cosa que vol dir que totes les informacions poden ser facilitades en qualsevol moment per veure en quina situació estan. La Sra. Rognoni diu a la Sra. Martín que li tornaran a enviar l’informe amb l’estat d’avui, i que, després de la reunió de juliol de la comissió de seguiment, que és quan tindran més informació, li passaran el següent informe. Es dóna per tractada. 3346 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Del Grup Municipal ICV-EUiA: 5. De la responsable política del Govern municipal perquè informi de la situació actual de la RMI a la ciutat de Barcelona: evolució del nombre de sol·licituds tramitades i atorgades, evolució del nombre de persones que reben de manera efectiva la prestació, impacte sobre la gestió municipal del traspàs de competències a Empresa i Ocupació. El Sr. Gomà presenta la sol·licitud de compareixença. La Sra. Fandos informa que a 31 de maig de 2012 les persones que estan percebent la prestació són 2.841, que les persones amb l’expedient tramitat i pendent de reprendre per part de l’òrgan tècnic en són 1.449, i que des del mes de gener fins al 31 de maig de 2012 els Serveis Socials han tramitat 244 noves sol·licituds. Comunica que els professionals dels Serveis Socials estan atenent totes les persones pendents de ser valorades i que, en aquest procés d’atenció, seguiment, acompanyament i suport a aquestes persones, els professionals valoren la idoneïtat perquè se’ls pugui donar algun ajut per cobrir les seves necessitats bàsiques, mentre que no percebin la Renda mínima d’inserció, RMI. Dóna a conèixer que des del mes de gener i fins al 31 de maig de 2012, l’Ajuntament de Barcelona han donat a través de l’Institut Municipal de Serveis Socials, IMSS, 285 ajuts, per un import de 75.547 euros, per cobrir les necessitats socials bàsiques. Puntualitza que aquests ajuts es donen amb independència d’altres ajuts o prestacions que s’hagin pogut vehicular des dels Serveis Socials bàsics amb altres serveis, institucions o entitats de serveis socials amb els quals l’Ajuntament de Barcelona manté acords de col·laboració. Afegeix que des de l’IMSS es facilita a les persones que ho sol·liciten un model perquè puguin interposar un recurs d’alçada per tal que no s’esgoti la via administrativa en la resolució del seu expedient. Exposa que la Llei de mesures fiscals i financeres modificava els requisits d’entrada, el programa i els terminis establerts i que amb el Decret de juliol de la renda mínima d’inserció es recull la proposta de determinar els criteris objectius i no discrecionals de prelació dels expedients, quan la disponibilitat pressupostària no sigui suficient per aprovar la totalitat dels expedients. Explica que arran del canvi anunciat de la gestió de la renda mínima d’inserció, quedava traspassada la seva totalitat al Departament d’Empresa i Ocupació i que es van posar en contacte amb l’IMSS per veure com quedaven afectats els circuits de tramitació dels expedients. Afirma que, de moment, els han comunicat que no hi ha canvis, cosa que significa que no hi ha cap afectació, amb tot, matisa que, si més endavant, hi hagués algun canvi en els circuits, ja els informarien de l’afectació que tindria. Recorda que l’Ajuntament de Barcelona ha realitzat un increment pressupostari considerable per atendre les necessitats bàsiques de les persones, concretament per a les persones que es queden sense la renda mínima. Per acabar, afirma que des de l’Ajuntament estan donant cobertura a totes les persones que ho demanen, si prèviament l’assistenta i la treballadora social, que evidentment són les persones expertes, així ho consideren. El Sr. Gomà manifesta la seva decepció per la informació rebuda. Constata el que ha passat aquests últims mesos amb la renda mínima d’inserció, incidint en tres moments: el primer és quan es produeix un canvi de gestió a partir d’una acusació falsa de frau generalitzat que estigmatitza les persones vulnerables; el segon és quan es reforma la Llei de la renda mínima d’inserció, no per fer-la més potent, no per garantir millor els drets, sinó per fer-la més restrictiva i més excloent, amb l’expulsió de 12.000 persones del programa en aquests últims mesos i amb l’existència de milers de persones que, tot i tenir el dret reconegut, no estan percebent aquesta prestació, la qual cosa, a més de ser inhumà, vulnera el mateix Estatut d’autonomia de Catalunya; el tercer és quan el Govern decideix atorgar, com a premi, la renda mínima d’inserció al responsable de tot aquest desgavell, que és la Conselleria d’Empresa i Ocupació, transferint la gestió de la renda mínima de Benestar a Empresa. En aquest sentit, manifesta que està convençut que aquesta transferència s’ha produït per poder continuar retallant sense contemplacions, per poder continuar alimentant aquesta maquinària de NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3347 producció de dolor que és el conseller Mena i el seu departament en relació amb les persones vulnerables de la ciutat i del país. Admet que els Serveis Socials bàsics estan fent les tramitacions, però s’exclama que aquestes tramitacions no desemboquen en el reconeixement del dret i que, quan hi desemboquen, no arriben a ser percebudes per les persones en situació d’exclusió social. Es queixa que només tres persones estan percebent la renda mínima d’inserció del conjunt de les sol·licituds tramitades pels Serveis Socials bàsics de la ciutat, en un any de crisi, d’increment de l’atur i d’augment de les taxes de pobresa. Opina que, des d’aquest punt de vista, és una situació veritablement d’emergència social la que s’està donant avui a Catalunya en relació amb la percepció de les rendes mínimes d’inserció. Per aquest motiu, considera que el govern de la ciutat, més enllà d’exercir les seves competències i, per tant, d’activar tots els mecanismes d’ajut des del punt de vista dels Serveis Socials bàsics, no hauria de romandre de braços creuats davant d’aquesta situació, sinó que hauria d’aixecar la veu, hauria de plantar cara i li hauria de dir al conseller Mena que no pot ser que hi hagi famílies de la ciutat que no arribin a final de mes, que no estiguin cobrint les seves necessitats bàsiques, que hagin d’anar a demanar ajuts d’emergència als Serveis Socials senzillament perquè des del Govern de la Generalitat de Catalunya s’està impedint que cobrin una prestació a la qual tenen dret com a ciutadans i ciutadanes. La Sra. Moraleda considera que la Generalitat de Catalunya continua ignorant les persones més necessitades i opina que la renda mínima és un cas flagrant perquè ha deixat de ser un dret universal per passar a estar limitat a l’existència o no d’una partida pressupostària. S’exclama que han endurit els requisits per poder accedir a la prestació i, per tant, en aquests moments no compleix amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya, on s’estableix que les persones que es troben en situació de pobresa tenen dret a poder accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna. Destaca que l’única cosa que ha fet el Govern de la Generalitat, amb el silenci del govern municipal, és estalviar 50 milions en l’operació del mes d’agost del 2011 el primer any, i amb el pas del pressupost del 2011 al 2012 estalviar 70 milions més d’euros de la renda mínima d’inserció. Comunica que ahir van presentar una nova proposta de renda mínima d’inserció i reclamen que l’Ajuntament de Barcelona amb la tinent d’alcalde liderin el canvi d’aquesta renda mínima d’inserció, que ha de retornar al seu esperit original per atendre les persones que no tenen cap altre recurs que aquesta renda per poder subsistir. També demanen que facin cas a l’informe de la síndica, en què afirmava que el que va passar el mes d’agost va posar en crisi no només moltes famílies, sinó també el sistema de protecció social, perquè si la davallada de recursos invertits en temes socials de la Generalitat de Catalunya continua al ritme que avui porta, això també farà posar en risc el sistema de protecció social, perquè els col·lapsarà els esforços que han fet per poder tenir un sistema adequat, ja que no hi haurà cap altre recurs al qual acollir-se. La Sra. Martín considera que les dades que ha donat la Sra. Fandos continuen sent molt preocupants, ja que cada vegada hi ha més persones afectades i cada vegada la gestió de la renda mínima d’inserció presenta més indefinicions. S’exclama que els aporten la xifra de 244 sol·licituds tramitades, però no els diuen si ja estan rebent la prestació o no. Constata que, segons les informacions que tenen, entre l’octubre del 2011 i el març del 2012 gairebé el 70% dels perceptors del subsidi d’atur a Catalunya han acabat el seu període de cobertura, i això representa un increment molt important de les sol·licituds d’ajuts tant de la renda mínima d’inserció com d’altres recursos. Remarca que hi ha un gran nombre d’entitats socials privades i de parròquies que estan donant no tan sols suport de tota mena a les persones afectades, sinó que també són un exemple, perquè estan donant suport d’assistència, d’acompanyament i psicològic. Per això, pensen que l’Administració, en aquest cas l’Ajuntament de Barcelona, ha de fer un esforç per incrementar substancialment els seus esforços i ha de millorar la seva gestió quant a la prestació d’aquesta renda i també la seva coordinació amb la Generalitat de Catalunya. 3348 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 El Sr. Laporta aporta les xifres següents: Barcelona té 108.250 persones en atur; d’aquestes, un 51,7% estan entre els 25 i els 44 anys, i el 41,3% tenen més de 45 anys, i gairebé el 70% dels aturats no tenen estudis, o tenen estudis primaris incomplets o estudis primaris o estudis generals. Afegeix que a Catalunya el nombre d’aturats sense subsidi de prestació està ratllant ja els 532.000 i el nombre de llars amb tots els membres a l’atur s’ha incrementat un 45% des que CiU és al capdavant del Govern de la Generalitat, mentre que davant d’aquesta situació, el Govern de l’Estat del PP retalla el 56% de les partides destinades a les polítiques d’ocupació. Pensa que cal conèixer la situació exacta en què es troba la renda mínima d’inserció a Barcelona, el nombre de sol·licituds tramitades i atorgades, el nombre de les que estan pendents d’atorgar i les causes per les quals es deneguen, el nombre de beneficiaris i, en definitiva, totes les dades numèriques a fi de saber en quin punt estan després d’aquesta última reforma. Ara bé, opina que benvingut sigui el canvi en polítiques d’ocupació i esperen que aquest nou capítol que ara s’enceta de traspàs de la renda mínima d’inserció plenament al Departament d’Empresa i Ocupació sigui l’oportunitat de dur a bon port l’objectiu pel qual aquesta renda va ser creada. Opina que aquí el que solucionaria el problema és tenir més recursos i diu que ja saben qui els nega. Pensa que aquestes polítiques de les parròquies i dels menjadors socials, que fan una obra que des del punt de vista humà és molt lloable, no solucionen, però, el problema de cap manera. La Sra. Fandos mostra la seva sorpresa per les intervencions dels grups municipals, ja que per a qualsevol persona desconeixedora del tema, semblaria que la RMI l’estan fent a l’Ajuntament de Barcelona quan, en realitat, és la Generalitat de Catalunya qui en té la competència. Comenta que l’Ajuntament de Barcelona té la responsabilitat d’assegurar que totes les persones que van als Serveis Socials tinguin l’ajut que necessiten, i diu que per això han augmentat el pressupost i han creat una partida de contingències socials. Reconeixen, valoren i agraeixen la tasca important que fan les parròquies i les entitats socials, però afirma que des de Serveis Socials també s’està fent una feina molt important en aquesta línia. Es queixa que estan portant aquí una crítica de la gestió que fa la Generalitat de Catalunya i no del que està fent l’Ajuntament, i, en aquest sentit, els demana que això ho debatin al Parlament, que és on toca. Contesta a la Sra. Martín que l’actual Govern de l’Estat tampoc ajuda, ja que ni tan sols els dóna a la Generalitat de Catalunya els diners que es va comprometre a donar-li l’anterior Govern de l’Estat i, a sobre, centrifuga el dèficit cap a les autonomies, però sense donar cap mena d’instrument per tenir més ingressos. Afirma que el govern municipal està totalment d’acord que cal arreglar la situació i assegura que són els primers preocupats i els primers que ho demanen, i també són els que cada cop que aquí prenen una decisió la fan arribar a la Generalitat de Catalunya. Afirma que està convençuda que si s’ha fet un canvi d’àrea és per millorar la situació i diu que estan esperant que s’arregli la situació econòmica de la Generalitat de Catalunya perquè tot això pugui tenir resposta. En aquest sentit, manifesta que no pot permetre que alguna persona pensi que al Govern de la Generalitat li agrada deixar les persones més dèbils sense cobrar, sinó que cal tenir en compte que la Generalitat de Catalunya té una situació econòmica d’ofec absolut i que per aquest motiu té problemes per fer els pagaments. Assegura que justament perquè estan d’acord que les persones més dèbils són les que més ho necessiten, l’Ajuntament de Barcelona està mirant de cobrir, en la mesura que pot, allò que la Generalitat no pot cobrir. Per acabar, comenta que el govern municipal potser podria protestar i reclamar més, però afirma que el govern municipal es dedica més a treballar que a protestar. El Sr. Gomà pregunta el nombre de sol·licituds aprovades i percebudes del total de 244 tramitades, ja que entén que, de moment, no n’hi ha cap d’aprovada ni percebuda. La Sra. Fandos li respon que no li ho pot dir perquè ara no ho sap i que, en tot cas, això és el que entén el Sr. Gomà. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3349 El Sr. Gomà li replica que, segons la informació que els van donar, fins al 28 de febrer no n’hi havia cap. La Sra. Fandos diu que no tenen aquesta dada, però que és possible, tot i que no ho saben segur. La Sra. Moraleda replica que no sap si els responsables polítics que han pres les decisions sobre la renda mínima els agrada o no prendre-les, però opina que no els deu costar gaire de prendre aquestes decisions quan han estat capaços de regalar 400 milions d’euros de l’impost de successions als més rics i retallar 120 milions d’euros a les persones que més ho necessiten, cosa que significa que només amb l’impost de successions d’aquest any haurien pogut mantenir o incrementar la renda mínima de tot el mandat. Valora que l’Ajuntament faci aquest esforç per suplir el que la Generalitat no pot fer o no fa, però considera que l’altra funció de l’Ajuntament de Barcelona, com a cap i casal de Catalunya, és fer pedagogia política i evidentment el que no es pot fer és callar quan la mala gestió del canvi de la renda mínima, que es va fer el mes d’agost, afectava no només els ciutadans de Barcelona, sinó també molts ciutadans d’altres municipis del país que no tenen les seves necessitats cobertes. La Sra. Fandos li pregunta si volen que l’Ajuntament de Barcelona doni la RMI. La Sra. Moraleda li contesta que no, però exigeix que l’Ajuntament faci pedagogia política per reclamar al Govern de la Generalitat que faci les coses ben fetes. La Sra. Martín afirma que és conscient que l’Ajuntament de Barcelona no té l’última responsabilitat en la renda mínima d’inserció, per això ha demanat que es facin esforços per millorar-ne la gestió i la coordinació amb la Generalitat de Catalunya, ja que creu que l’Ajuntament està en condicions també d’exigir una mica a la Generalitat atès que està suportant molta despesa que correspon a la Generalitat. Replica al Sr. Laporta que a ella li cauria la cara de vergonya de fer les manifestacions que ha fet, tenint en compte que el Grup d’ERC va ser coresponsable del Govern de la Generalitat que ha deixat la Generalitat amb un endeutament pel qual estan pagant 9 milions d’euros diaris només d’interessos del deute. Opina que la situació que van deixar és tan irreparable que tot el que està passant no és per culpa del Govern de l’Estat actual, sinó per la situació que van crear ells mateixos, i troba molt desafortunat que cada vegada el Sr. Laporta es fiqui i insisteixi en un Govern que, al cap i a la fi, acaba d’aterrar a Madrid i que s’ha trobat el desgavell que s’ha trobat. El Sr. Laporta li respon que potser no calen ja més comentaris sobre aquesta qüestió, però creu que la Sra. Martín va molt desencaminada. Li recorda que, en aquell moment, ell no hi era en el Grup d’ERC. Opina que encara que el PP es vulgui treure les culpes de sobre difícilment ho aconseguirà, ja que té la responsabilitat de governar en aquestes qüestions. Recorda també a la Sra. Moraleda que el seu grup va votar a Madrid en contra que el Govern pagués 1.400 milions a Catalunya per al fons de competitivitat. La Sra. Fandos reitera que l’Ajuntament de Barcelona dóna ajuts. En aquest sentit, aporta les xifres que des de l’1 de gener fins al 31 de maig s’han demanat 244 sol·licituds de RMI, mentre que l’Ajuntament ha donat 285 ajuts. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 6. Aprovar la creació del Consell Municipal de l’Esport de conformitat amb els articles 61.1. i 62 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya i els articles 130 i 132.1. del Reial decret 2568/1986 de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic dels Ens Locals. 3350 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 La Sra. Fandos presenta la proposta d’acord sobre la creació del Consell Municipal de l’Esport. Comunica que els grups municipals els han fet diferents aportacions que han inclòs en el nou document. Explica que aquest Consell pretén, sobretot, assessorar el govern municipal en matèria d’esport i d’activitat física. Creuen que és important participar en el disseny, avaluació i seguiment de les polítiques esportives, col·laborar en la política de foment de la pràctica esportiva i que hi hagi diversitat en la seva composició. Finalment, comenta que el Reglament serà aprovat pel mateix Consell. La Sra. Moraleda manifesta el vot a favor del seu grup. Comenta que on posa «una entitat que treballi l’esport amb persones amb discapacitat» els agradaria que fos una de les persones que ja és representant de les entitats que hi ha a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, atès que estan allà com a part social i pensen que potser aquesta seria una bona feina que podrien fer. La Sra. Pajares expressa el vot a favor del seu grup i agraeix al govern municipal l’acceptació d’algunes de les aportacions que han fet i que s’han inclòs en el redactat del Reglament del Consell Municipal de l’Esport. Per acabar, desitja que aquest Consell sigui participatiu, i que no passi com amb l’anterior que, a poc a poc, va anar perdent protagonisme fins arribar a desaparèixer. La Sra. Ribas manifesta el vot a favor del seu grup i agraeix també al govern la bona disponibilitat. Entén que aquest punt anirà al Plenari i, per això, li sembla que més val que es guardin les argumentacions per al Plenari. Creu que els consells de participació assessoren l’Ajuntament, o ajuden en les polítiques de l’Ajuntament, no només del govern i, per tant, pensa que els ajudarà a fer millor la feina. El Sr. Laporta expressa el vot a favor del seu grup i agraeix que s’hi hagin incorporat algunes de les consideracions que ha fet el seu grup. Fa incidència en el fet que també, entre les cinc persones de reconeguda vàlua, hi hagués una persona de l’àmbit de la medicina esportiva, a proposta de la presidència. La Sra. Ribas afirma que en l’última versió del projecte ja hi és. El Sr. Laporta demana també una ampliació de 15 a 20 representants dels clubs, associacions i entitats esportives, perquè pensen que se’ls ha de donar la màxima representativitat, atès el seu paper rellevant dins l’esport de la ciutat. Finalment, desitja tota la sort i tot l’encert al Consell. La Sra. Fandos confirma que han incorporat una persona de l’àmbit de la medicina esportiva, ja que estan totalment d’acord que la medicina esportiva a Barcelona és absolutament un referent i, per tant, també és lògic que hi sigui. Planteja el seu dubte sobre si les propostes que ara els fan, es poden incorporar o no, atès que aquest document ha d’anar al Plenari. Comenta que en el cas de l’entitat que treballa l’esport amb persones amb discapacitat el que els demanen és que sigui una persona de les que ja està dins el Consell Rector, i malgrat que això no ho havien demanat abans, com que no queda explícit com s’escollirà aquesta persona, diu que ho poden considerar com un suggeriment que no cal que estigui escrit aquí. Pel que fa al que demana el Sr. Laporta de passar de 15 a 20, afirma que també està recollit en el nou document. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3351 Del Grup Municipal PSC: 7. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda que, dins les previsions del Pla d’Actuació Municipal 2012-2015, s’inclogui la finalització de la primera fase de les obres d’ampliació i millora de l’Hospital del Parc de Salut Mar i que, en el termini de tres mesos, s’informi en aquesta Comissió de nou calendari i fases de desenvolupament de les obres. La Sra. Jaurrieta presenta la proposició. Recorda que l’Hospital del Mar és un dels quatre hospitals de referència de la ciutat i es queixa que s’hagi quedat a mitja ampliació. Argumenta que l’Hospital del Mar té una projecció de creixement molt important, ja que si en l’actualitat té uns 44.000 m2, es projecta anar més enllà dels 100.000 m2. No obstant això, afirma que no estan plantejant l’ampliació global i de futur de creixement que té aquest hospital, sinó que el que plantegen, en aquesta proposició, és adquirir el compromís que l’ampliació, que correspondria a la primera fase, pugui ser una realitat en els propers tres anys. Constata que aquest hospital atén 300.000 persones dels districtes de Ciutat Vella i de Sant Martí i que fa dos anys que aquestes obres han quedat aturades, cosa que provoca que el material s’estigui fent malbé i que, en conseqüència, després els costos d’haver d’enderrocar o d’haver de substituir tot aquest material seran molt més cars que la inversió que s’ha de fer ara per acabar l’ampliació. Diu que també cal tenir en compte que aquesta inversió representaria entre 37 i 40 milions d’euros, que pensen que amb tota la inversió global del mandat, que són uns 2.000 milions d’euros, se li pot donar prioritat i pot ser perfectament assumible. Comunica el text transaccionat que han acordat i, per acabar, admet que és competència de la Generalitat de Catalunya, però que, atès que la ciutat també assumeix la construcció d’escoles o d’altres equipaments que són competència de la Generalitat, pensen que cal cercar alternatives per poder finançar amb màxima urgència aquest centre. La Sra. Pajares manifesta el vot a favor del seu grup a la proposició transaccionada amb l’esmena que ha presentat el govern municipal, ja que consideren que és un tema de ciutat. Retreu, però, a la Sra. Jaurrieta que aquestes obres, que estaven incloses en el Pla director d’obres de l’entorn de l’Hospital del Mar, van ser aturades pel segon govern tripartit de la Generalitat de Catalunya i, en aquest sentit, li demana que, de tant en tant, assumeixin responsabilitats. Afirma que això no vol dir, però, que els actuals governs, tant municipal com autonòmic, no tinguin ara la responsabilitat de trobar solucions davant determinades herències enverinades. La Sra. Ribas expressa el vot a favor del seu grup, ja que pensen que la ciutat necessita que aquest hospital continuï fent el paper brillant que fins ara ha fet en l’atenció sanitària a la ciutat, amb una enorme entrega per part dels professionals, mostrant una enorme empatia amb la ciutat, aportant innovació i tracte humà a situacions a vegades molt complexes i atenent sovint persones que ningú més volia atendre a la ciutat. Afegeix que també és l’hospital de referència per a la zona litoral de la ciutat, que és una zona on es concentren grans desigualtats en temes de salut i, per tant, on hi ha grans necessitats d’atenció sanitària pública. Fa palès que per continuar jugant aquest paper d’hospital del segle XXI, evidentment l’Hospital del Mar necessita aquest nou hospital que està programat. Per acabar, diu que, com que ja han passat uns anys, potser caldrà revisar el projecte, tornar- lo a formular i programar, però opina que el que no pot ser és que les obres estiguin aturades. El Sr. Laporta manifesta el vot a favor del seu grup, ja que l’any 2007 els seus companys de coalició van votar a favor de la modificació del Pla urbanístic necessari per dur a terme les obres d’ampliació i millora del Parc de Salut Mar, i perquè els veïns i veïnes dels districtes de Ciutat Vella i de Sant Martí no es mereixen ser penalitzats per una situació que va començar el setembre del 2006, quan es va signar el conveni per l’ampliació entre la consellera de Salut, la Sra. Marina Geli, l’alcalde de Barcelona, el Sr. Jordi Hereu, i els representants de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS). Explica que la inversió prevista 3352 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 aleshores va ser de 42 milions d’euros i que fins a l’abril del 2008 no es va posar la primera pedra. Recorda que el 28 d’abril del 2011 hi va haver un seguit de notícies relatives a l’aturada de les obres que van provocar les declaracions dels responsables de l’Hospital del Mar, dient que la sol·licitud dels 44 milions d’euros necessaris per a les obres no va ser tramesa pel Departament de Salut fins al 7 d’octubre de 2010, i s’exclama que mentrestant la consellera Geli estava inaugurant hospitals a Manresa i a Reus. La Sra. Iniesta manifesta el vot favorable del seu grup. Expressa la seva satisfacció per coincidir amb tots els grups en la importància que té l’acabament de les obres d’ampliació de la primera fase de l’Hospital del Mar, que es van iniciar el 2008 i que van ser aturades el mes d’octubre del 2010. Afirma que per al govern municipal l’acabament d’aquestes obres és un projecte prioritari per a la ciutat, i assegura que així ho han defensat en tots els espais corresponents, amb les diferents reunions mixtes de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona pel seguiment de la xarxa, i també al Consorci Sanitari de Barcelona. Explica que han recollit al PAM la importància de la continuació de la xarxa i també al Consell Rector del Parc de Salut Mar. Subratlla que aquestes obres són cabdals per a la ciutat i per als districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, on viuen 300.000 habitants, atès que és l’únic hospital dins la seva àrea d’influència. Dóna a conèixer que, per aquest motiu, van formular una transacció que agraeixen que hagi estat acceptada, perquè constés que és el Departament de Salut el que, a través del Consorci, en té la competència, tot i que també havien d’oferir la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona. Explica que l’inici de les obres en un hospital en funcionament va suposar un gran impacte en el model organitzatiu i en la gestió clínica, i que va ser necessari disposar d’un quart centre, amb la gran complexitat organitzativa que comporta el trasllat de pacients i de professionals. Fa saber que a l’edifici antic de l’hospital es van haver de fer inversions per a aparells de climatització amb filtres per a possibles infeccions. Es lamenta que després de tot això i d’involucrar-hi tots els professionals, clínicament i organitzativament, es produís el desencís que pot suposar el desmantellament d’una grua, després dels esforços fets durant aquests dos anys. Afegeix que també va suposar una despesa que cal que contextualitzin, perquè segons l’informe del Consorci Sanitari de Barcelona, enguany la despesa d’aquests dos anys han estat 42 milions d’euros, ja que en aquests 42 milions d’euros calia que l’hospital, que estava en funcionament, s’adeqüés per a la seguretat dels pacients. Puntualitza que actualment quan parlen de la fase I, estan parlant d’acabar-lo amb 31 milions per a les obres i 15 milions per a l’equipament. Per acabar, celebren que hagin arribat a un acord, compartint una voluntat política, però fent-se responsables, i contextualitzant la fase I de l’Hospital del Mar. La Sra. Jaurrieta agraeix a tots els grups municipals el suport que han donat a aquesta proposició, ja que creuen que és important tenir unanimitat en aquesta proposta. Replica a la Sra. Pajares que l’anterior Govern de la Generalitat de Catalunya va aturar les obres només dos mesos abans que entrés el nou Govern de CiU, i retreu que en aquests dos anys tampoc l’actual Govern ha cregut prioritari d’engegar de nou unes obres que són competència seva. Assenyala que l’alcalde Hereu va fer dues reclamacions públiques perquè la construcció de l’hospital continués la seva tramitació i els seus avenços, mentre que encara està esperant que l’alcalde Trias surti reclamant perquè aquest hospital pugui tirar endavant. Per acabar, agraeix el suport que s’ha expressat. Destaca, d’una banda, que s’hagin posat d’acord en la importància de tirar endavant un hospital de referència per a la ciutat i, de l’altra, que l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, farà que això sigui una realitat en els propers tres anys. La Sra. Pajares replica a la Sra. Jaurrieta que va ser el govern tripartit qui va aturar les obres, cosa que no vol dir que els actuals governs, tant municipal com autonòmic, no tinguin ara la responsabilitat de trobar solucions davant determinades herències enverinades. Per tant, considera que la seva obligació com a oposició és fiscalitzar el que s’havia fet abans, però també fiscalitzar el que es fa ara. Lamenta que, en tot cas, això no li agradi. Celebra que es manifestessin per NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3353 aquests temes, però afegeix que potser podrien haver anat al carrer Nicaragua, seu del PSC, ja que van ser ells els primers d’aturar i no consignar la dotació pressupostària. La Sra. Iniesta puntualitza que el CatSalut tenia un deute amb l’Hospital del Mar molt significatiu i que l’ICASS també en tenia un, però que era molt més inferior. En aquest sentit, diu que quan parlen de com s’havia de fer la fase I, han de tenir present aquest deute. També admet que segurament quan s’està governant és difícil, en moltes ocasions, poder prioritzar. Pel que fa a la referència sobre el fet que els alcaldes tenen el deure de la responsabilitat, afirma que quan ha cercat en el Consorci Sanitari la informació sobre les exposicions en contra que aquestes obres estiguessin aturades, amb honestedat, diu que no les ha sabut trobar. Per acabar, celebra que s’hi posin d’acord. La Sra. Jaurrieta diu que a la ciutat de Barcelona durant molts anys no es va creure en l’àmbit sanitari i que, per tant, aquesta ciutat tenia una gran descapitalització pel que fa a l’Institut Català de Salut en relació amb el conjunt de centres d’atenció primària i hospitals. Contesta a la Sra. Pajares que l’alcalde Hereu defensava la ciutat no com a president del grup municipal, sinó com a alcalde. Respon a la Sra. Iniesta que no ha buscat prou bé, perquè tant en el Consorci Sanitari de Barcelona com en el Consell d’Administració del Parc de Salut Mar hi ha denúncies i declaracions per escrit referent al fet que aquestes obres no podien continuar aturades. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’APROVA amb el redactat següent: La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda que l’Ajuntament de Barcelona busqui, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, la fórmula de finançament que permeti finalitzar la primera fase de les obres d’ampliació i millora de l’Hospital del Mar del Parc de Salut Mar, i es comprometin a dur-les a terme dins el mandat 2012-2015, informant a aquesta Comissió de les gestions realitzades i dels nous calendaris, abans de finalitzar aquest any. Del Grup Municipal PP: 8. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Presentar en el termini de dos mesos en el marc d’aquesta Comissió, un estudi de reorganització del personal municipal en l’àmbit social, per tal d’assolir l’objectiu d’incorporar, com a mínim, un psicòleg en cadascun dels Centres de Serveis Socials de la ciutat. La Sra. Martín presenta la proposició. Argumenta que estan davant una situació social molt dura, en la qual han augmentat substancialment els casos de persones que es queden sense feina i que en veure’s sense cap ingrés, també es veuen afectades psicològicament, i indica que aquest fet és especialment preocupant quan es tracta de famílies amb menors d’edat o que tenen al seu càrrec persones amb dependència. Constata que moltes d’aquestes persones s’acosten als serveis socials per demanar suport i que moltes vegades necessiten, a més de l’atenció orientada a aconseguir recursos materials, una atenció psicològica que els permeti pal·liar els efectes que en aquestes persones els suposa els moments difícils pels que passen, i orientar-los per evitar que les seves circumstàncies els aboqui a una situació d’exclusió social. En aquest sentit, remarca l’important treball que duen a terme els psicòlegs dels centres de Serveis Socials. Es queixa, però, que el 30% d’aquests centres, és a dir, dotze dels quaranta que existeixen a Barcelona, no compten amb cap psicòleg, cosa que evidencia l’existència d’un cert desequilibri territorial quant a la presència de psicòlegs al territori. Posa com a exemple que només dos dels districtes de la ciutat, Ciutat Vella i Sant Andreu, tenen un psicòleg per centre, mentre que a la resta de districtes hi ha centres que no en tenen, com per exemple a l’Eixample, que té sis centres de Serveis Socials i només hi ha psicòleg en quatre; a Horta- Guinardó, que té cinc centres de Serveis Socials i només té tres psicòlegs; o a Nou 3354 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Barris, que també té cinc centres i només tres psicòlegs. En aquest sentit, suposen que en aquells centres de Serveis Socials que no tenen psicòleg, hi ha professionals en rotació per no desatendre cap persona, cosa que fa que hi hagi una sobrecàrrega de feina en alguns d’aquests professionals i dificulti donar l’atenció i suport necessaris a aquelles persones que ho necessiten. Per acabar, llegeix el text transaccionat amb el govern de la ciutat. El Sr. Gomà pregunta si els grups municipals disposen del text transaccionat, ja que no li ha arribat. La Sra. Martín diu que la transacció només és substituir «assolir objectius» per «valorar la possibilitat». La Sra. Moraleda manifesta el vot a favor del seu grup, ja que en aquesta Comissió, i posteriorment a l’Institut Municipal de Serveis Socials, tindran ocasió de discutir sobre les càrregues de treball que tenen els psicòlegs als centres i, per tant, si és necessària o no la seva presència. El Sr. Gomà expressa el vot a favor del seu grup, perquè comparteixen l’objectiu que cada centre de Serveis Socials pugui tenir un psicòleg, tot i que puntualitza que els psicòlegs no formen part dels equips bàsics d’atenció social, segons el que estableix de Llei de serveis socials del Parlament de Catalunya, tot i que destaca que també, en aquest cas, l’Ajuntament de Barcelona ha fet històricament una aposta innovadora en dotar aquests centres de psicòlegs i de personal de suport jurídic. Remarca que la màxima prioritat, que ja s’han exposat en aquesta Comissió, és aconseguir les ràtios dels educadors socials, perquè els educadors sí que formen part dels equips bàsics. El Sr. Laporta manifesta el vot a favor del seu grup. Està d’acord que la crisi econòmica ha creat la desesperació de moltes persones i de moltes famílies i que això ha provocat que les afectacions de salut, sobretot de salut mental, vagin en augment. No obstant això, recorda a la Sra. Martín que els Pressupostos Generals de l’Estat, que ha aprovat el seu partit, comporten una restricció per a la incorporació del nou personal a qualsevol àmbit de l’Administració pública, amb la qual cosa, si no hi ha noves contractacions i han de limitar-se a fer el trasllat de funcionaris, es mostra escèptic sobre d’on es trobaran els psicòlegs per fer aquesta feina que la Sra. Martín està reclamant, ja que opina que si els han de treure de l’atenció a la infància i a l’adolescència, no serà una bona solució, perquè allà segur que es produeixen quadres psicològics importants i tenen també la necessitat de psicòlegs. Aporta les dades següents, extretes de l’informe d’impacte de la crisi en la infància i en les famílies de l’Observatori de la Vulnerabilitat de la Creu Roja: 1 de cada 3 nens no menja un cop al dia ni carn ni peix; 4 de cada 10 llars només es poden permetre menjar carn i peix cada dos dies; i 335 dels nens de la mostra estudiada van a menjador escolar, mentre que el 25% no s’ho pot permetre. Pensen que això no es pot arreglar amb psicòlegs, sinó que s’ha d’afrontar d’una altra manera. Per acabar, demana a la Sra. Martín que facin autocrítica i que no s’obstinin a negar les situacions que estan vivint. Afirma que està d’acord amb fer estudis, però pensen que això no resol els problemes, tal com el Grup del PP insinua en la seva proposició. La Sra. Fandos expressa el vot a favor del seu grup, amb la incorporació de la transacció que han fet. Admet que és important la feina que fan els psicòlegs, però recorda que la cartera de Serveis Socials només recull com obligatori les figures de l’educador i del treballador social. Indica que això té la seva importància, perquè és el que realment després cobren a través del contracte programa de la Generalitat. Amb tot, afirma que una altra cosa és que el govern municipal decideixi posar psicòlegs, però llavors aquest cost l’assumeix directament l’Ajuntament sense una aportació de cap altra administració. Afirma que són conscients que hi ha moltes persones desesperades que arriben als centres de Serveis Socials i que una visió més psicològica de l’atenció segur que els millora la situació, però matisa que l’atenció psicològica directa a les persones no es fa en aquests centres, sinó que es fa des d’un altre servei. Especifica que, en els centres de Serveis Socials, els psicòlegs fan, sobretot, assessorament als professionals per donar-los una visió de com s’han d’atendre els NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3355 casos i de suport. Diu que com que no els permeten contractar a ningú, hauran de veure com poden fer la reorganització dels psicòlegs d’altres àrees. Remarca, però, que el gran esforç l’han de fer en educadors socials, que és el que obliga la llei, i que és la competència dels Serveis Socials. Conclou dient que, tot i no ser obligatori, creuen que la presència d’un psicòleg en els centres de Serveis Socials és un element molt important, i evidentment valoren moltíssim la seva feina excel·lent. La Sra. Martín agraeix el suport de tots els grups a aquesta proposició. Aclareix que el que demanen és aconseguir una situació de distribució més justa, perquè no entenen per què, per exemple, el Districte de Ciutat Vella té cinc centres i cinc psicòlegs i el d’Horta-Guinardó o el de Nou Barris que també tenen cinc centres només tenen tres psicòlegs. El Sr. Gomà considera molt important, sobretot, la intervenció psicosocial en el tractament dels grups, on afirma que la figura del psicòleg és clau, i, en aquest sentit, pensa que a mesura que vagi passant el temps ho serà més. Discrepa sobre la prohibició de contractar nou personal, ja que si la prohibició és per contractar psicòlegs, també ho és per a educadors socials. Dóna a conèixer que hi ha una clàusula que si el govern municipal justifica clarament la necessitat de personal per al desplegament de les seves competències, es pot contractar. Conclou dient que creu que el govern municipal està avui utilitzant aquesta pretesa prohibició com a coartada per no complir les seves responsabilitats de contractació de professionals en altres àmbits que no són els de Serveis Socials. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Presentar en el termini de dos mesos en el marc d’aquesta Comissió, un estudi de reorganització del personal municipal en l’àmbit social, per tal de valorar la possibilitat d’incorporar, com a mínim, un psicòleg en cadascun dels Centres de Serveis Socials de la ciutat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 9. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Expressar el seu reconeixement al model de col·laboració amb les ONG en les polítiques públiques de lluita contra el VIH-Sida. 2. Garantir a la nostra ciutat, a través de l’Ajuntament i en col·laboració amb el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, les polítiques actives de lluita contra el VIH-Sida contemplant: - La prevenció de la infecció per VIH i de la malaltia de la Sida a tota la població empadronada a Barcelona. - El manteniment i reforçament de la col·laboració amb les ONG Sida de la ciutat, mitjançant una política de convenis, contractes i/o subvencions en sintonia amb la tasca de coprotagonistes que tenen en les polítiques actives de lluita contra el VIH- Sida a la nostra ciutat. - La intensificació dels programes preventius adreçats de forma general a tots els nois i noies escolaritzats, o bé de forma específica a la població amb major risc d’infecció inclosa l’atenció a la població reclusa. - La complementació de les polítiques sanitàries de lluita contra el VIH-Sida amb polítiques d’atenció social cap a les persones més vulnerables que viuen amb el VIH, així com a les seves famílies per tal de poder millorar la seva qualitat de vida. La Sra. Ribas presenta la proposició i aprofita per donar la benvinguda a les entitats que avui els acompanyen. Recorda que el passat 26 d’abril, les entitats que formen el Comitè Primer Desembre, que és la plataforma de l’ONG Sida de Catalunya, van convocar una roda de premsa per denunciar la fragilitat del sistema de salut respecte a les persones que viuen amb el virus de la immunodeficiència humana, VIH. Una de les retallades a l’estat del benestar del Govern de la Generalitat de Catalunya afecta, evidentment, la prevenció, l’educació sanitària, la disponibilitat de la prova ràpida o la cara medicació, imprescindible per sobreviure, i afecta sobretot la tasca de les pròpies ONG amb la retallada de les subvencions. I 3356 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 per això es va fer aquella roda de premsa, que els va servir no només per denunciar, sinó també per poder negociar en unes altres condicions i, per tant, poder canviar, en part, la situació. Constata que en l’àmbit estatal, el Govern del PP ha retallat també la dotació pressupostària per a les polítiques de lluita contra el VIH-sida, ha minimitzat la seva importància en l’agenda política en no convocar la Comissió Nacional de Coordinació i Seguiment de Programes de Prevenció de la Sida, rebaixant el nivell de la Secretaria del Pla Nacional, no elaborant un nou Pla que substitueixi l’actual que acaba aquest any i, a la vegada, abandonant la interlocució amb les entitats representatives i, especialment, aprovant el Reial decret llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i la seguretat de les seves prestacions, que deixa fora del sistema sanitari a persones immigrades no regularitzades, entre altres, i paralitza els malalts crònics, com és els cas de les persones amb VIH-sida, qui, a més en el cas de Catalunya, estan penalitzades amb l’euro per recepta. Dóna a conèixer que, segons dades de l’informe de Salut del 2010, la taxa d’infecció de tota la ciutat és de 22,92 casos per mil habitants i que un 48% dels casos inicien el tractament amb retard, cosa que significa un increment en el risc de transmissió de la infecció i, per tant, també un augment de la seva morbiditat i mortalitat. Pel que fa al cas de la sida, admet que el nombre de casos a la ciutat continua disminuint, però remarca que en el 63% dels casos el diagnòstic de la infecció es fa amb molt de retard i, fins i tot, a vegades arriba en el mateix moment, o com a molt tres mesos abans, del diagnòstic de la malaltia. Fa palès que l’augment de l’esperança de vida de les persones amb VIH, que és un element molt positiu i per al que han treballat durament, fa que hi hagi cada vegada un major nombre de persones que conviuen amb el virus. Considera que l’actual evolució de l’epidèmia els planteja reptes que, com a responsables polítics, els pertoquen i els demanen que generin encara més espais de treball conjunt amb les entitats, perquè puguin implementar polítiques que redueixin l’impacte d’aquesta epidèmia en la ciutadania. Recorda que a Barcelona hi ha un model de lluita contra el VIH-sida que està basat en la col·laboració mútua entre l’Administració i les entitats ciutadanes, i creu que ha de continuar així, ja que les entitats van arribar a la lluita contra el VIH-sida abans que les administracions poguessin reaccionar, i poden arribar a col·lectius i persones d’una manera més eficaç i global que no ho farien les administracions soles, i perquè, a més, d’aquesta manera construeixen xarxa, ciutat i, per tant, també país. Admet que els recursos pressupostaris són essencials, però considera que no ho és menys la voluntat política de lluitar contra el VIH-sida des de polítiques públiques solidàries, compromeses, eficaces i sostenibles, i, per tant, no poden acceptar ni una Barcelona ni una Catalunya on convisquin persones etiquetades en categories diferents. Assenyala que la recerca en VIH-sida ha avançat molt en els darrers trenta anys, i més que ho farà i que ho ha de fer els propers anys, però evidencia que la lluita contra la malaltia no hauria avançat tant sense una tasca imprescindible de desestigmatització de l’epidèmia i, sobretot, de desestigmatitzar les persones que conviuen amb el virus. Opina que aquestes són també polítiques actives de lluita contra el VIH-sida com ho són també les polítiques socials que van adreçades a millorar la qualitat de vida de les persones amb VIH en tots els aspectes, i que s’inclouen en la part propositiva de la proposició. La Sra. Jaurrieta manifesta el vot a favor del seu grup, ja que creuen molt importants els aspectes que toquen en aquesta proposició com ara, en primer lloc, la tasca que fan les ONG i entitats que es dediquen a la difusió, la sensibilització, el treball, l’atenció i el suport de les famílies que pateixen el VIH i la sida –aprofita per donar la benvinguda a les entitats que avui els acompanyen–; en segon lloc, el reconeixement de l’atenció d’aquesta malaltia a tota la població empadronada a la ciutat; i, en darrer lloc, el reforç en la prevenció de la malaltia. En aquest sentit, aporta la dada preocupant que en el col·lectiu homosexual amb persones no addictes a drogues entre 20 i 49 anys, els casos detectats han crescut un 25% en els últims deu anys. Opina que el problema bàsic és la relaxació del conjunt de la NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3357 població i, per tant, pensa que des de l’Administració hi ha una important tasca educativa a fer i ressalta que, en els moments de crisi, on sembla que tot es pugui retallar fàcilment, no és moment per afluixar les polítiques de prevenció i, per tant, considera que cal fer sempre una política activa i, sobretot, prevenir la transmissió en els col·lectius més joves i vulnerables. La Sra. Pajares expressa el vot a favor del seu grup, perquè comparteixen el que es demana a la part dispositiva de la proposta, com és el reconeixement del model de col·laboració de les polítiques públiques amb les ONG, la feina de les quals valora molt positivament. Saluda els membres del Comitè Primer Desembre i, en concret, a la Sra. Pineda. Expressa que també comparteixen moltes de les qüestions que plantegen en el segon punt, que recull totes les garanties que volen que aquesta comissió municipal aprovi. Discrepa, però, en la part expositiva, perquè justifica que davant la situació econòmica amb la qual s’han trobat, s’han hagut d’ajustar moltíssim els pressupostos i, malauradament, hi ha partides que han quedat molt tocades, cosa que també els ha passat a altres administracions com ara la Generalitat de Catalunya, que ha abaixat al voltant d’un 50% les polítiques que desenvolupava en aquest sentit. Recorda que la ministra Ana Mato sempre diu que les persones d’aquest col·lectiu continuaran sent ateses, mitjançant conveni amb les comunitats autònomes i les organitzacions de suport a aquesta població, i assegura que això està previst que es desenvolupi en el reglament corresponent al Reial decret llei. Conclou remarcant que ningú quedarà sense atenció i que no tan sols s’atendran els casos urgents, sinó també els casos de VIH i de càncer. El Sr. Laporta expressa el vot a favor del seu grup. Replica a la Sra. Pajares que la ministra Ana Mato pot dir això, però constata que aquí assisteixen, un cop més, a aquesta llarga llista d’improvisacions i contradiccions del Govern central, ja que a inicis del 2012 el Ministeri de Sanitat va anunciar que la prevenció de la sida seria un assumpte prioritari, i a 30 de març de 2012 va limitar la dotació pressupostària del Pla nacional de la sida. A més, matisa que l’aprovació del Reial decret 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut, resulta que preveu deixar sense cobertura sanitària diversos col·lectius. En aquest sentit, pensen que aquestes retallades, més que considerables, de l’última convocatòria de subvencions del Departament de Salut per a les ONG que treballen en l’atenció de les persones amb sida i la prevenció comunitària, van també en la direcció de perjudicar tots aquests col·lectius i, en especial, les persones vulnerables i les que pateixen malalties cròniques. Opina que aquestes polítiques d’austeritat només fan que augmentar els desavantatges socials i constata que, a més, la pobresa propícia trastorns de salut mental importants i més riscos per a la salut comunitària. Indica que a la ciutat de Barcelona actualment hi ha 2.467 casos de sida, dels quals 448 són de persones residents a Ciutat Vella i 429 a l’Eixample. Fa palès que la notificació obligatòria del sida, que es va fer efectiva a partir del 2010, moment en què es va iniciar el registre de tuberculosi i sida, ha ajudat a detectar i a combatre la malaltia, però constata que són els actius mèdics i sanitaris els que fan el diagnòstic i detecció de la malaltia, cosa que significa que, si priven d’assistència sanitària a les persones, hi haurà un risc real de propagació no només del virus, sinó també d’altres malalties de declaració obligatòria. Per acabar, agraeix la presència dels representants del Comitè Primer Desembre. La Sra. Iniesta expressa el vot a favor del seu grup. Saluda als representants de l’entitat i fa un reconeixement explícit al model de col·laboració entre l’Administració de Barcelona i les ONG. Manifesta que volen garantir el seu compromís respecte a la continuïtat de les polítiques actives de lluita contra la sida. Recorda que a la darrera Comissió del mes d’abril, ja van confirmar que, malgrat l’actual context polític i social, era voluntat política del govern municipal continuar duent a terme els mateixos programes que l’any anterior, i que els pressupostos de l’Agència, amb les aportacions de la Generalitat i de l’Estat, no deixarien de donar aquest servei, mentre que matisa que en l’àmbit de la recerca depenen dels pressupostos estatals. En aquest sentit, diu que s’han d’alegrar i també felicitar l’Agència perquè es va aconseguir unes xifres superiors a les de l’any anterior. 3358 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Amb relació a la proposició, consideren que les polítiques actives de lluita contra la sida són el resultat d’una llarga tradició de treball col·laboratiu entre les ONG i l’Ajuntament de Barcelona. Exposa que les entitats treballen per la sensibilització de la ciutadania, la prevenció, la detecció i atenció, i que és amb la seva complicitat i el treball conjunt que es poden dur a terme determinats programes preventius amb algunes poblacions i sectors. Reconeix que aquestes entitats són la veu i el punt de contacte amb les accions dels ciutadans, per la qual cosa pensen que cal mantenir aquesta col·laboració. Pel que fa a les polítiques que fa l’Ajuntament de Barcelona, amb l’impuls de l’Agència i del Consorci, esmenta els programes educatius de prevenció universal, els de reforç en l’educació secundària postobligatòria i els d’intervenció selectiva. Destaca i celebra que no s’ha detectat fins ara un increment de la infecció, com en altres països, i que el gruix dels casos es relaciona amb la transmissió sexual i afecta majoritàriament a persones relativament joves, segons informa el sistema de manteniment de vigilància biològica que gestiona l’Agència de Salut Pública. Comunica que, enguany, l’Ajuntament de Barcelona ha mantingut la convocatòria de subvencions amb les entitats que donen suport i s’ha iniciat un pas per passar de subvencions a convenis amb dues entitats. Afegeix que, a banda d’aquestes convocatòries de salut, aquestes entitats accedeixen a subvencions d’altres àrees. Conclou dient que mantenen i volen reforçar i tornar a formular el compromís que tenen amb la salut dels barcelonins i de les barcelonines, tenint en compte la importància de la prevenció i de la promoció. La Sra. Ribas agraeix els vots a favor de tots els grups municipals i en valora la importància, ja que suposa el manteniment del compromís tant en les polítiques actives de lluita contra la VIH-sida, com en el model de lluita, braç a braç, amb les entitats, i també la solidaritat amb les persones que conviuen amb el virus a la ciutat. Remarca la importància de l’informe de Salut que avalua anualment l’estat de salut, amb una sèrie d’indicadors fiables, cosa que els facilitarà poder veure com evoluciona la presència del VIH i de la sida a la ciutat. Considera que la ministra pot dir el que diu als mitjans de comunicació, però afirma que és contrastable el fet que la Secretaria del Pla Nacional ha abaixat de nivell, que la Comissió Nacional fa molt de temps que no es reuneix i que no hi ha interlocució amb les entitats. També constata que, més enllà de tot el que acaba d’esmentar, ja comença a haver-hi casos de persones que, fins ara, estaven en tractament contra el virus i que han vist rebutjada la continuïtat del seu tractament, cosa que demostra que no poden abaixar la guàrdia, i no només en la prevenció, sinó també en l’actuació com a Administració pública que són. En aquest sentit, opina que encara els queda camí per fer. La Sra. Iniesta manifesta que recull la intervenció de la Sra. Ribas amb molt d’interès per fer aquest seguiment. Assegura que el govern municipal té el compromís de dur a terme i reforçar una campanya de difusió que arribi als diferents grups poblacionals, tant generals com de risc, i que, a més, arribi d’una manera que la informació s’entengui, perquè és el moment que tothom vegi la importància de la seva coresponsabilitat. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal UpB: 10. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda, en el marc del programa d’esport i activitat física als espais públics de la nostra ciutat, i amb coordinació amb l’àrea de serveis urbans, instar el Govern municipal a establir un programa de revisió i manteniment de l’accessibilitat, la senyalització i els serveis que s’ofereixen als parcs i espais públics de la ciutat. El Sr. Laporta presenta la proposició. Recorda que, el mes de gener del 2012, aquesta Comissió va acordar definir un programa d’esport i activitat física dels espais públics de la ciutat i que, el proppassat mes d’abril, la mateixa Comissió va NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3359 acordar la redacció del Pla municipal d’accessibilitat de l’Ajuntament de Barcelona, comptant amb la participació de les entitats i associacions que hi estiguin interessades. Apunta que, en un context de crisi, és previsible un ús més intensiu d’aquests espais d’esbarjo, de salut i d’esport, i considera que l’Administració té el deure de vetllar perquè l’estat de conservació i els serveis oferts als parcs i espais públics de la ciutat siguin els adequats. La Sra. Díaz manifesta el vot favorable del seu grup, que quan estava al govern d’aquesta ciutat liderava la defensa i promoció de l’autonomia personal i les mesures d’accessibilitat. Li sobta el plantejament perquè ja, al gener es va presentar una proposició per definir un programa d’esport i activitats físiques que es va aprovar per unanimitat i a l’abril, la proposta del Pla d’accessibilitat i, al mes de maig es va aprovar el programa de L’esport inclou. Llavors, se suposa que aquesta part, que és la revisió i manteniment de l’accessibilitat en els espais públics, ja deu estar dintre d’aquests plans. La Sra. Martín expressa el vot a favor del seu grup, ja que estan a favor de tot el que suposi una revisió o manteniment de l’accessibilitat, la senyalització i els serveis que s’ofereixen en els circuits esportius i als espais públics de la ciutat. No obstant això, diu que el seu grup vol anar més enllà i comunica que han demanat un Pla integral de millora de parcs i jardins de Barcelona, a través d’una iniciativa que van presentar per escrit el passat mes d’abril. Constata que en un estudi fet pel Grup Eroski, a finals del 2010, de 14 parcs de Barcelona analitzats, tot i que la valoració final va resultar satisfactòria, es van detectar qüestions a millorar en la informació a l’usuari, en l’accessibilitat i en la dotació d’equipaments i serveis. Fa palès que la crisi econòmica fa que s’intensifiqui la utilització dels parcs i dels espais públics de la ciutat, per la qual cosa considera molt important que l’esport arribi als 73 barris de la ciutat i que s’ampliï l’oferta de determinats serveis com els circuits biosaludables, destinats a la gent gran, que ara n’hi ha només 3 a tota la ciutat. La Sra. Ribas manifesta el vot a favor del seu grup, ja que, en primer lloc, pensen que continua sent necessari el programa, cosa que implica fer la revisió i el manteniment dels senyals i instruments instal·lats, perquè, si no, no es pot realitzar la pràctica esportiva com cal; en segon lloc, perquè opinen que continua sent una part del Pla estratègic de l’esport que s’està elaborant, i, finalment, perquè creuen que s’ha de fer rendible la inversió feta. Manifesta, però, que tenen dubtes sobre el que està demanant el Grup d’UpB en aquesta proposició pel que fa a l’accessibilitat. En aquest sentit, diu que el seu grup estaria d’acord, fins i tot, a sol·licitar l’accessibilitat global a tots els parcs de la ciutat, tot i que li sembla que potser cal ser realista i concretar com, quan i de quina manera això s’ha de dur a terme. Per acabar, diu que estan esperant que el govern concreti com s’implementarà aquest projecte d’activitat física als espais públics de la ciutat, amb mesures concretes, amb un calendari i amb un pressupost. La Sra. Rognoni manifesta el vot a favor del seu grup si s’incorpora el text «si s’escau» que havien transaccionat al matí amb el Grup d’UpB. Confirma el que ha dit la Sra. Díaz sobre que la revisió i el manteniment de l’accessibilitat en els espais públics ja es troba en el Pla d’esports. Quant a l’accessibilitat, diu que el Parlament de Catalunya està preparant la corresponent Llei d’accessibilitat i recorda que tenen el grup de treball per a la Millora de l’Accessibilitat, que han posat en marxa precisament per vetllar per l’accessibilitat als espais públics. Amb tot, comenta que el que han interpretat després és que potser el Sr. Laporta es referia al manteniment de les condicions d’accessibilitat, que forma part dels protocols d’inspecció, control i conservació que s’efectua periòdicament des de l’àrea d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. En aquest sentit, explica que les àrees gimnàstiques i d’espais lúdics per a gent gran que es troben als espais verds s’inspeccionen diàriament de dilluns a divendres i s’hi reparen les anomalies detectades, i que, a més, les cistelles de bàsquet i les taules de ping-pong s’inspeccionen quinzenalment i també es reparen si convé. Afegeix que els conservadors dels parcs, si detecten qualsevol anomalia, avisen i es fa una detecció de la incidència i se’n procedeix a la reparació immediata. 3360 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Assegura que el govern municipal també vetlla per l’aplicació correcta del Manual gràfic de senyalització de parcs i jardins, publicat al web de Medi Ambient, i també ajuden al manteniment i la col·locació dels nous senyals. Fa saber que a la senyalització dels espais públics de la ciutat, horitzontals i verticals, s’aplica el manteniment adequat davant qualsevol incidència detectada, ja arribi via districte, Guàrdia Urbana o a través de qualsevol altra via de comunicació. El Sr. Laporta confirma que s’incorpora el text «si s’escau». Agraeix, en primer lloc, a tots els grups municipals que votin a favor de la proposició. Aclareix que el que es pretén amb la proposició és adequar els parcs i els espais verds més concorreguts a l’actual ús intensiu que se’n fa, amb la instal·lació de més zones de pícnic, més lavabos públics i més papereres. En aquest sentit, diu que cal el manteniment sostingut de les instal·lacions existents, com són les fonts i les papereres, les taules de ping-pong i, en especial, la d’alguns parcs com el de la Ciutadella, així com també les àrees de jocs infantils i d’esbarjo en general, i la senyalització interior dels parcs. Per aquest motiu, demanen que aquesta tinència d’alcaldia es coordini amb l’Àrea d’Hàbitat Urbà, del corresponent departament de Serveis Urbans, per tal d’incrementar el nombre de zones de pícnic i els lavabos públics. Pel que fa a l’accessibilitat i a la senyalització, afirma que es tracta d’establir un programa de revisió i manteniment d’aquesta accessibilitat, de la senyalització i dels serveis que s’ofereixen en els parcs i espais públics de la ciutat. La Sra. Rognoni expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Díaz expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda, en el marc del programa d’esport i activitat física als espais públics de la nostra ciutat, i amb coordinació amb l’àrea de serveis urbans, instar el Govern municipal a establir, si s’escau, un programa de revisió i manteniment de l’accessibilitat, la senyalització i els serveis que s’ofereixen als parcs i espais públics de la ciutat. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 11. Que el Govern municipal, en el termini de 3 mesos, es comprometi a: - Redactar un nou protocol de detecció i intervenció en situacions de maltractament a les persones grans. - Crear un servei d’atenció específic per a les situacions de maltractament a la gent gran. - Enfortir els mecanismes de prevenció i detecció del maltractament des del Servei d’Atenció Domiciliària, tal com es fa des de la teleassistència, com a via de seguiment de l’estat de les persones grans. La Sra. Martín formula el prec. Argumenta que el maltractament a persones grans va originar 1.300 denúncies l’any 2011 a Catalunya i que a Barcelona se n’ha duplicat el nombre de casos detectats des del 2008; concretament, s’ha passat de 17 casos el 2008 a 36 el 2011. Tanmateix, consideren que aquesta xifra, que els ha donat el govern municipal, s’hauria de revisar perquè el darrer treball de camp que es va fer durant l’anterior mandat als districtes de Sant Martí i de Sarrià-Sant Gervasi estava basat en dades del 2002. Conclou dient que es parla molt de maltractaments a la gent gran, però que fins ara no s’ha avançat suficientment, per la qual cosa creu que han de treballar per aprofundir-hi més i que cal que aquest treball s’orienti més cap a la detecció i la prevenció. La Sra. Roset accepta el prec amb les modificacions consensuades amb la Sra. Martín: d’una banda, que el govern municipal, en el termini de quatre mesos, en lloc de tres mesos, es comprometi a redactar un protocol de detecció i intervenció en situacions de maltractaments a persones grans, i, de l’altra, que es comprometi a incrementar el servei d’atenció específic per a les situacions de maltractament a la gent gran, amb la creació dels mecanismes adients. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3361 Quant al primer punt, dóna a conèixer que l’Ajuntament de Barcelona ja disposa d’un protocol de detecció i d’intervenció en situacions de maltractament, aprovat el 2007, que és l’instrument amb què compten els professionals per detectar i abordar les situacions de violència a les persones grans. No obstant això, fa avinent que, arran dels canvis legislatius i socials que s’han produït en els dos darrers anys, actualment estan treballant en una redacció que reculli l’experiència anterior i que alhora s’adapti a les noves exigències actuals, cosa que comporta una actualització i una revisió dels eixos de treball. Afirma que disposen d’equips especialitzats de suport tècnic i que tenen mecanismes de prevenció i detecció als centres de Serveis Socials, als serveis d’urgència a la vellesa, al servei de teleassistència i, amb menys grau, a inspecció de delictes. Afegeix que també el projecte «Radars» es pot aprofitar en aquest esquema i que, per tant, s’està ampliant a tot Barcelona. En aquest sentit, assegura que el govern municipal té la voluntat de: continuar aquesta línia de treball, desenvolupant i reforçant accions que amb perspectiva global integrada serveixin per millorar la protecció de les persones grans, conscients també que en situacions de crisi com l’actual hi ha major risc d’abús de persones grans; incrementar la formació contínua dels professionals en l’abordatge de situacions sovint velades i complexes per les dinàmiques que s’estableixen entre maltractador i víctima; crear taules de treball, coordinades amb diversos agents socials com són els cossos de seguretat, Salut, Serveis Socials i Servei d’Atenció a la Víctima; potenciar el Servei d’Atenció Domiciliària com a servei bàsic de protecció i suport a la persona gran i d’altres actuacions que es concretaran en el proper Pla municipal de les persones grans, que disposarà d’un programa específic de maltractament; i tot això sense oblidar la coordinació amb altres institucions i la necessitat de plantejar un marc legislatiu que millori la protecció específica de les persones grans en situació de dependència o vulnerabilitat. La Sra. Martín agraeix l’acceptació del prec amb les petites modificacions. Remarca que amb la presentació d’aquest prec l’únic que volen és garantir que, almenys, això que demanen es compleixi, i tenir el compromís del govern municipal que el contingut d’aquest prec s’incorporarà en la redacció del pla que actualment estan treballant. La Sra. Roset li contesta que no poden partir de zero i començar a fer un protocol de bell nou, perquè ja hi ha elements que els poden ajudar a elaborar aquesta nova redacció. Es dóna per tractat amb el redactat següent: Que el Govern municipal, en el termini de 4 mesos, es comprometi a: - Redactar un protocol de detecció i intervenció en situacions de maltractament a les persones grans. - Incrementar el servei d’atenció específic per a les situacions de maltractament a la gent gran. - Enfortir els mecanismes de prevenció i detecció del maltractament des del Servei d’Atenció Domiciliària, tal com es fa des de la teleassistència, com a via de seguiment de l’estat de les persones grans. 12. Que el Govern municipal elabori en el termini de dos mesos, un informe on es doni compte de la gestió econòmica respecte les obres de construcció del nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, així com de la gestió duta a terme en l’esmentat Hospital des de l’any 2044 fins la seva intervenció financera per part de la Generalitat, i es reservi el dret a traslladar al Ple de la sindicatura de Comptes la realització d’un informe d’ofici de fiscalització dels esmentats esdeveniments. La Sra. Pajares formula el prec. Comenta que, des del mes de març, s’han publicat les notícies següents: la desviació pressupostària de la construcció del nou hospital, que es xifra al voltant de 77 milions d’euros; la nefasta gestió de l’hospital, que ha generat un dèficit encara no concretat, entre 18 i 20 milions d’euros, fet que va obligar a la intervenció financera per part de la Generalitat de Catalunya, el passat 20 de març; i les possibles irregularitats, des de l’any 2004 fins a l’any 2011, amb membres de l’equip directiu que alhora formaven part del Patronat de la Fundació, si més no, des de l’any 2008. Argumenta que totes aquestes possibles irregularitats podrien ser contràries al principi de transparència i bona gestió que ha de regir les administracions públiques i que, per tant, 3362 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 l’Ajuntament de Barcelona, com a membre del Patronat de la Molt Il·lustre Administració, MIA, no pot mirar cap a un altre costat i ha de ser capdavanter en la defensa de l’esclariment i les bones pràctiques en aquesta qüestió. La Sra. Iniesta li accepta el prec, però li retreu que el formuli basant-se en una sèrie de notícies que han aparegut als diferents mitjans de comunicació, mentre que des de la Delegació de Salut sempre els han anat informant regularment sobre qualsevol esdeveniment del sistema de salut. Explica que, el 19 de març de 2012, el Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària els va convocar a una reunió extraordinària per comunicar-los la creació d’una comissió de seguiment per supervisar la gestió de la Fundació, atesa la situació de desequilibri econòmic en què es trobaven els comptes, cosa que ella mateixa va comunicar a tots els grups polítics aquell mateix dia. Fa avinent que aquesta comissió de control, formada per tres membres del Departament de Salut i tres del Departament d’Economia, va requerir a la Fundació que es formulés un pla econòmico-financer de reequilibri i un informe de gestió sobre les causes que havien provocat el desequilibri. Constata que, posteriorment, en les diferents reunions dels patronats, a les quals ella mateixa ha assistit, s’ha anat informant del diagnòstic de situació, basant-se en uns instruments com són el Contracte programa, el Pla estratègic i el conveni de finançament per a la construcció del nou hospital. Dóna a conèixer que un cop finalitzat el diagnòstic, s’ha d’elaborar un pla de viabilitat, que haurà de ser aprovat pels departaments de Salut i d’Economia respectivament. Comunica que, des del 22 de maig, l’Hospital de Sant Pau compta amb un nou president i amb la incorporació d’uns patrons nous per part de la Generalitat de Catalunya, que formen l’equip directiu nou al qual li correspondrà elaborar el pla. Assenyala que, a partir d’aquest treball d’anàlisi de la situació, han sabut que les tres fundacions, la de Gestió, la de la MIA i la de Patrimoni, cada any fan un inventari anual, formulen els comptes anuals, se sotmeten a l’auditoria interna i envien a la Sindicatura de Comptes la intervenció i el protectorat. També recorda que el Jutjat d’Instrucció número 22 de Barcelona va obrir unes diligències per aclarir presumptes irregularitats i opina que cal esperar-ne el resultat. Es compromet que, tan bon punt es presentin les conclusions de l’auditoria, facilitaran la informació a tots els grups municipals. Per acabar, aclareix que la informació que diu la Sra. Pajares de l’àmbit del nou hospital, fa referència a la Fundació MIA i explica que l’han de demanar. La Sra. Pajares agraeix a la Sra. Iniesta l’acceptació del prec, però puntualitza que la intervenció financera per part de la Generalitat de Catalunya no és un anunci de la premsa, sinó que és un fet real, que s’ha produït arran d’una situació econòmica molt greu. Per acabar, demana que s’informi els ciutadans sobre el que està passant i, en aquest sentit, pensa que el govern municipal ha de ser el primer a voler presentar els informes i, en el cas que sigui necessari, els ha d’elevar a la Sindicatura de Comptes, que és el màxim òrgan fiscalitzador de les administracions públiques catalanes. La Sra. Iniesta aclareix que ha esmentat la premsa, perquè la Sra. Pajares ha parlat d’irregularitats aparegudes a la premsa. Admet que té raó sobre que el desequilibri econòmico-financer ha provocat que hi hagi aquesta comissió de control i, per tant, afirma que quan tingui la informació de diagnòstic concloent ja la passarà als grups municipals. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 13. Que el Govern municipal presenti en el marc d’aquesta Comissió o en el Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament, en el termini de tres mesos, el Programa Municipal per a la inserció laboral de les persones amb discapacitat, per tal d’assegurar la continuïtat tant del suport a la inserció en l’empresa ordinària, com dels llocs de treball en els CET. Tractat conjuntament amb el punt número 3 de l’ordre del dia. Es dóna per tractat. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3363 Del Grup Municipal UpB: 14. Que l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports dissenyi, conjuntament amb la regidoria d’Educació i Universitats, un programa pels Centres d’Ensenyament Secundari i de Cicles Formatius que pretengui apropar als i a les adolescents l’experiència acumulada per la gent gran i la perspectiva sobre els fets i les accions que aporta l’experiència d’una vida. El Sr. Laporta formula el prec. La Sra. Roset explica que l’Ajuntament de Barcelona disposa de bones experiències en el foment de l’intercanvi entre generacions, sobretot pel que fa a les persones grans, els infants i els joves, especialment en el teixit comunitari dels barris, i amb el suport dels districtes municipals. Remarca que és freqüent trobar activitats en què els centres d’ensenyament col·laboren amb entitats socials o de gent gran, mitjançant les quals els nois i les noies fan partícips les persones grans d’algunes de les seves activitats i al revés. Posa alguns exemples significatius d’aquestes pràctiques intergeneracionals com ara: «Memòria virtual de la gent gran», al districte de Sant Martí; «Compartim escola, compartim universitat»; Jornada intergeneracional al districte d’Horta-Guinardó; intercanvi de coneixements a l’entorn entre avis i àvies als centres escolars; i la jornada intergeneracional «Tots tenim una família». Enumera alguna de les activitats intergeneracionals programades en l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu com, per exemple, l’activitat que va iniciar el procés, la caminada intergeneracional prevista per al 7 d’octubre, i el cicle de cinema intergeneracional, promogut des del Consell Assessor de la Gent Gran. Remarca també altres activitats com una taula rodona amb el Consell de la Joventut de Barcelona i el concert de Nadal. Fa saber que estan treballant en la programació de converses intergeneracionals entre joves i grans. Assegura que reforçaran la col·laboració ja existent entre la Regidoria d’Educació i d’Universitats i la d’Adolescència i Joventut i que estudiaran conjuntament com impulsar encara més aquestes experiències intergeneracionals en un marc programat tant des dels centres d’educació com des dels punts d’informació juvenil o des dels equipaments de gent gran. És per això que considera acceptable el prec. El Sr. Laporta agraeix a la Sra. Roset l’acceptació del prec. Recorda que la Unió Europea ha declarat l’any 2012 com a Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional. Vol deixar ben clar que aquest envelliment actiu s’entén com una oportunitat d’actuar en quatre àmbits: el de la salut i l’autonomia; el de la participació i els drets socials; el de la solidaritat entre generacions; i el de la vinculació relacional de la gent gran. Consideren que la solidaritat entre generacions fa referència a les persones grans com a font del coneixement i de l’experiència i que aquesta experiència, mereix un reconeixement social i alhora representa un actiu de gran valor, que volen que, d’aquesta manera, sigui reconegut constantment. Es dóna per tractat. 15. Que el Govern municipal doni compliment a l’acord del Consell Plenari del Districte de l’Eixample de maig de 2012 i procedeixi en la major brevetat possible a la construcció d’un pista esportiva als terrenys esportius ubicats al costat del port de Marina, que compti amb tots els serveis necessaris vinculats a un equipament d’aquestes característiques. El Sr. Laporta formula el prec. La Sra. Fandos comenta que és una competència del districte de l’Eixample, i que li respondrà el Sr. López, que n’és el gerent. El Sr. López contesta que el districte de l’Eixample està treballant per complir l’acord del Plenari del mes de maig, i afirma que ho està fent des del març d’enguany, que és el moment en què l’entitat es va posar en contacte amb el districte per manifestar-los la problemàtica que s’havia derivat a la seva instal·lació. Explica que la problemàtica se centra, d’una banda, en la no disponibilitat ja de la seva seu social actual –en aquest sentit, fa saber que el 3364 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 districte de l’Eixample ja li ha proposat l’ús de la Casa Groga, que es va proposar en els primers contactes amb l’entitat, i comunica que estan treballant en la redacció de l’acord per poder cedir també l’ús de la instal·lació al Club de bàsquet Roser–, i, de l’altra, pel que fa a l’ús esportiu, dóna a conèixer que s’han anat treballant diferents alternatives. En aquest moment, tenen dues alternatives que són o bé a l’entorn més proper del pont de Marina o bé a la mateixa instal·lació del camp de futbol, sota el pont de Marina, que és la que al club de bàsquet li sembla més adequada. Per acabar, informa que el districte ha reservat una partida pressupostària per a l’execució d’aquestes inversions i que hi continuen treballant amb bona col·laboració. El Sr. Laporta agraeix les explicacions i també que s’estiguin fent totes aquestes gestions de seguiment per donar compliment a allò que es va aprovar en el Plenari. La Sra. Fandos agraeix al Sr. López la informació que els ha donat. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 16. Qui és el capteniment del Govern municipal davant les anomalies del concurs de «Gestió i explotació dels serveis públics d’esport del camp municipal de futbol de Porta» i sobre interposició per part del club Alzamora FC de recurs contenció administratiu sobre la resolució del mateix? El Sr. Escudé formula la pregunta. Explica els fets principals del procés d’adjudicació del concurs per a la gestió del camp de futbol de Porta: el desembre té lloc la mesa de contractació i obertura de pliques, on es sumen els punts per criteris automàtics i els punts per criteris objectius. Prèviament, a instàncies de la Mesa es fa una rectificació de la puntuació per criteris objectius. Tot i així, es dóna per guanyadora la proposta d’Alzamora per obtenir la millor puntuació, en concret 38 punts per 36,9 de la Fundació Marcet. Hores després es comunica a l’Alzamora que hi ha hagut una errada en un dels punts dels criteris automàtics –sense especificar quin– i que el guanyador del concurs és la Fundació Marcet amb 40 punts. El dia següent es convoca la Mesa i es comunica la modificació i, per tant, el canvi de guanyador arran de les rectificacions acordades. El 22 de març de 2012 és la data de la resolució, però no es comunica al Club Alzamora fins al 23 d’abril, sense haver-la motivat. La signatura del contracte es realitza, segons els han informat, el 29 de març de 2012. Afirma que han detectat durant aquest procediment com a mínim sis anomalies, com són: la modificació dels punts, els criteris i els objectius abans d’obrir les pliques; el fet que, el dia que es convoca per comunicar la modificació, la mesa no estava ni tan sols en la seva totalitat; la modificació dels punts, els criteris i els objectius sense saber quins són; la inexistència d’un termini per formular al·legacions; la resolució no és motivada; i el fet que el contracte, a més, s’ha signat el dia 29 de març mentre que la comunicació a l’Alzamora FC es va lliurar el 23 d’abril. Per tot això, pregunten quin és el capteniment del govern municipal davant les anomalies del concurs de «Gestió i explotació dels serveis públics d’esport del cap municipal de futbol de Porta» i sobre la interposició per part del club Alzamora de recurs contenció administratiu sobre la resolució del mateix. La Sra. Rognoni contesta al Sr. Escudé que no hi ha hagut cap anomalia, sinó que simplement l’interventor va tenir un dubte i va demanar un consell als Serveis Jurídics Centrals, els quals li van recomanar una determinada actuació que és la que va fer variar aquells dos punts de diferència, que van fer decantar el resultat cap a la Fundació Marcet. Comunica que els Serveis Jurídics els diran el posicionament que han de tenir respecte al recurs i passa la paraula al gerent del Districte de Nou Barris. El Sr. Altamirano explica que la modificació que va fer l’interventor, amb consulta prèvia als Serveis Jurídics Centrals, va ser que hi havia un punt en el qual NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3365 es donava una puntuació per la millora de l’oferta de promoció esportiva, que es fixava amb un mínim d’un 5% i un màxim del 10%. Exposa que l’Alzamora FC va presentar una oferta d’una millora de la promoció esportiva d’un 15%, superant el 10%, i que, erròniament, la mesa de contractació va donar més puntuació a l’Alzamora FC amb aquest 15% respecte al 10%, que era el màxim admès a la licitació i que era el percentatge que havia posat la Fundació Marcet. L’interventor va fer la consulta als Serveis Jurídics i li van dir que tot allò que excedís del 10%, que s’establia en les bases del concurs, no es podia tenir en compte, per la qual cosa tots dos licitadors tenien la mateixa puntuació en aquest apartat i que, per això, van haver de modificar la variació de la mesa de contractació. Afegeix que ell mateix ho va comunicar al president de l’Alzamora FC. D’altra banda, contesta al Sr. Escudé que després de tres intents de notificació a l’Alzamora FC i que ningú no agafava les notificacions, finalment va haver de fer-la la Guàrdia Urbana per tal d’assegurar que es notificava l’adjudicació del concurs. El Sr. Escudé replica que no ha parlat només d’una anomalia, sinó d’unes quantes més i s’exclama que l’Alzamora FC està a punt de perdre la gestió del camp que ha portat fins ara i de la qual encara està amortitzant uns 100.000 euros per les millores que fa fer, malgrat no estava obligat a fer-les. També es queixa que la Fundació Marcet, el nou adjudicatari de la gestió del camp, obliga l’Alzamora FC a pagar un lloguer de 25.000 euros el mes. Conclou dient que, com a mínim, l’Administració hauria d’anar més amb compte a l’hora de realitzar els concursos i tenir més cura del seu procediment. El Sr. Altamirano li respon que es tracta d’alguna modificació que es va fer dels criteris de valoració, prèvia a la reunió i també abans de la licitació i de la comunicació als interessats de les puntuacions, perquè hi havia uns punts dubtosos que s’havien de consultar amb la Intervenció de Fons. Quant al deute que estan amortitzant, aclareix que els diners de la gespa els va subvencionar l’Ajuntament de Barcelona, i retreu a l’Alzamora FC que no els dediqués a amortitzar el pagament de la gespa, sinó que els va destinar a la construcció d’uns vestuaris. Puntualitza que, com a usuari preferent, l’Alzamora FC té dret que la Fundació Marcet, que serà la gestora a partir del 25 de juny, li cedeixi un espai per a magatzem i un altre per a oficina, i, en el cas que l’Alzamora FC necessiti més espai, i arribi a un acord amb la Fundació Marcet, evidentment el lloguer d’aquest espai aniria a càrrec de l’Alzamora FC. Es dóna per tractada. 17. Quin és l’estat actual d’aquest Programa pilot de formació per al retorn i el reintegrament voluntari al Senegal pel que a la finalització del curs de formació professional; al retorn, si és el cas, al seu país dels participants; els partners amb els que es treballa en el Senegal i la valoració que fa el Govern? La Sra. Moraleda formula la pregunta. El Sr. Esteve contesta que, en aquests moments, preveuen tres possibilitats: la primera, fer un retorn immediat al país d’origen sense possibilitat de preparació prèvia aquí, o sigui, sense formació; la segona, fer un retorn productiu, a través del desenvolupament d’un projecte d’autoocupació al país d’origen; i, la tercera, retornar fent inserció en una empresa ordinària, cosa que comportaria un procés de formació prèvia a Barcelona en funció de la capacitat i l’ocupabilitat de cada persona i les seves expectatives de futur. Explica que en els tres casos, la porta d’entrada al servei serà l’equipament de persones sense sostre del carrer Pujades, que farà la primera entrevista per avaluar la situació i la demanda de retorn de la persona. Informa que, a dia d’avui, s’ha produït el retorn de 6 persones i que les ciutats a on han retornat són Kolda, Kaolack, Ziguinchor i Dakar. Afegeix que al país d’origen una persona vinculada al projecte de l’associació ACISI ha anat a buscar a aquestes persones en arribar a l’aeroport. Fa saber que la xarxa de centres d’ocupació distribuïda per tot el país està efectuant el seu seguiment. Manifesta que la valoració és força positiva. Comenta que, fins i tot, algunes de les famílies i persones que han refet el seu projecte de vida al Senegal gràcies a aquest projecte pilot, han trucat més d’una vegada directament al servei de la 3366 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 direcció d’Immigració i també a la persona referent. Per acabar, agraeix el capteniment que ha tingut el govern municipal envers ells i assegura que, realment, se’ls ha ajudat molt amb aquesta nova experiència i amb aquest nou plantejament de vida. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 18. Quin és el capteniment de la Tinent d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports en relació a l’encàrrec fet a Foment de Ciutat Vella per a l’elaboració del Pla d’Assentaments Irregulars. El Sr. Gomà formula la pregunta. Recorda que en aquesta Comissió el govern municipal va prendre el compromís d’informar del tractament integral del fenomen. Admet que no és un seguiment, perquè són conscients que hi havia un termini de sis mesos i que aquest temps encara no s’ha esgotat, però manifesta la seva sorpresa i preocupació per aquesta informació que els ha arribat. La Sra. Fandos afirma que el govern municipal va decidir que aquesta comissió es coordinava des d’Hàbitat Urbà perquè hi havia un apartat important que afectava l’habitatge. Afegeix que el Tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà va decidir que la persona que coordinaria aquest projecte seria el Sr. Quim Torra, director general de Foment de Ciutat Vella, SA, no perquè es fes des de Foment de Ciutat Vella, sinó perquè considerava que era la persona que podia coordinar el projecte; no vol dir que s’estigui fent la feina des de Ciutat Vella, sinó simplement que és el Sr. Torra qui coordina el projecte. Dóna a conèixer que s’ha creat una comissió coordinada pel Sr. Torra, on es troba Urbanisme, Bombers, el districte de Sant Martí, Salut i Serveis Socials i de la que també forma part, per exemple, la Sra. Figuerola. Fa saber que van fer una reunió amb les entitats, amb l’alcalde, amb el Sr. Torra, amb el Sr. Esteve i ella mateixa. Comunica que també s’ha fet una reunió amb entitats que treballen a l’entorn dels assentaments com són Càritas, Creu Roja, Mambré, Associació de Veïns del Poblenou, Associació Esplai de Flor de Maig, Associació Catalana de Residents Senegalesos, Associació de Veïns Barri del Besòs i ACISI. El Sr. Gomà afirma que aquesta informació no els tranquil·litza, ja que, des del punt de vista del model de programa, els hauria agradat molt més que aquest lideratge s’hagués assumit des de l’Àrea de Qualitat de Vida, perquè consideren que la filosofia per abordar el tema dels assentaments ha de ser una visió molt més social que no urbanística i ha de tenir molt més a veure amb les persones que no amb l’ordenació urbana del territori. En qualsevol cas, suposa que el compromís es manté, i que passat el termini de sis mesos, podran debatre el resultat del programa en aquesta Comissió. Per acabar, demana, si és possible, tenir les noves informacions que es produeixin per tal que aquest programa gaudeixi del màxim consens polític. La Sra. Fandos agraeix la intervenció al Sr. Gomà. Diu que el govern municipal està fent la feina que li pertoca i que potser el fet que es lideri des d’una altra tinència també farà que s’assumeixin molts més compromisos per part de tots, cosa que és important, perquè no només ha de ser una feina de Serveis Socials. D’altra banda, es compromet a traslladar al govern el neguit que manifesta el Sr. Gomà, ja que aquesta és una decisió del govern. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal ICV-EUiA: 19. Que el Govern municipal informi de les gestions realitzades en relació a la Declaració de Grup aprovada en la sessió de 14 de febrer d’aquesta Comissió amb el contingut següent: (M1115/2550) La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Instar al Consorci de Serveis Socials de Barcelona i al NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3367 Govern de la Generalitat de Catalunya a posar en funcionament de manera immediata els equipaments socials públics de la ciutat amb les obres ja acabades: 1) Infància: CRAE Pujades i Passeig Urrutia. 2) Persones grans: Residència i Centre de Dia de Via Favència. 3) Persones amb discapacitat: Residència per a persones amb discapacitat psíquica Mas Sauró. Tractat conjuntament amb el punt número 4 de l’ordre del dia. Es dóna per tractat. VI) Mocions VII) Declaració Institucional 20. Contra la pena de mort en els supòsits derivats per homosexualitat i identitat de gènere. La Sra. Vila fa saber que han treballat i consensuat aquesta declaració institucional amb les entitats del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Dones i Homes Transsexuals, i en llegeix els seus punts: «Primer. El nostre rebuig incondicional a qualsevol tipus de violència. »Segon. El nostre rebuig a l’aplicació de la pena de mort. »Tercer. El nostre rebuig a l’aplicació de la pena de mort a causa d’homosexualitat i identitat de gènere. »Quart. La demanda d’abolició immediata de la pena de mort als països que la practiquen, i en concret l’abolició de la pena de mort aplicada per supòsits derivats d’homosexualitat i identitat de gènere als següents països: Iemen, Aràbia Saudita, Mauritània, Sudan i Iran. »Cinquè. El suport a les polítiques internacionals que incideixin en el posicionament contra la pena de mort a causa d’homosexualitat i identitat de gènere. »Sisè. La col·laboració amb totes les entitats de Barcelona que treballen per la sensibilització per a l’abolició de la pena mort a causa d’homosexualitat i identitat de gènere, i contra qualsevol tipus de discriminació per aquest motiu. »I setè. La millora de mesures educatives, preventives i de sensibilització que fomentin una educació basada en els valors del diàleg i el respecte i la tolerància a la diversitat sexual.» La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 21.05 h. 3368 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Comissió de Presidència i Règim Interior Acta de la sessió del dia 20 de juny de 2012, aprovada el dia 18 de juliol de 2012 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 20 de juny de 2012, s'hi reuneix la Comissió de Presidència i Règim Interior, sota la presidència de la Ima. Sra. Belén Pajares Ribas. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joaquim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Antoni Vives i Tomàs, Gabriel Colomé i Garcia, David Escudé i Rodríguez, Guillem Espriu Avendaño, Assumpta Escarp i Gibert, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Joaquim Mestre Garrido, Janet Sanz Cid, Joan Laporta i Estruch, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusa la seva absència la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina. S'obre la sessió a les 10.05 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 22 de maig de 2012, que adjudica a Iniciatives Events, SL el contracte que té per objecte el lloguer i reparació d'equips de so i àudio en actes, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 736.832,40 euros. 2. Del gerent municipal, de 25 de maig de 2012, que adjudica a Canon España, SA el subministrament de fotocopiadores, mitjançant arrendament, per a la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, per als exercicis 2012-2015, i per un import de 47.790,00 euros. 3. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 25 de maig de 2012, que adjudica a Integración Social de Minusválidos el contracte relatiu al servei d'informació i control d'accés als equipaments i seu del Districte de Sants-Montjuïc, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 211.841,10 euros. 4. Del gerent municipal, d'11 de juny de 2012, que adjudica a Telefónica de España, SAU el contracte per a l'ús compartit d'infrastructures per a la instal·lació d'un transmissor a la Torre Collserola, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 7.523,11 euros. 5. Del gerent municipal, d'11 de juny de 2012, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza la despesa del contracte de subministrament i gestió de xecs per a conductors del Parc Mòbil, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 60.011,73 euros. 6. Del gerent de recursos, de 18 de maig de 2012, que convoca un concurs per a la provisió d'un lloc d'informador tramitador Plataforma Telefònica (nivell 16) i aprova les bases que han de regir aquesta convocatòria. 7. Del gerent de recursos, de 18 de maig de 2012, que convoca un concurs per a la provisió d'un lloc d'administratiu especialitzat (nivell 18) i aprova les bases que han de regir aquesta convocatòria. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3369 8. Del gerent de recursos, de 19 de maig de 2012, que convoca un concurs per a la provisió d'un lloc de supervisor equip atenció al ciutadà (nivell 18) i aprova les bases que han de regir aquesta convocatòria. 9. Del gerent de recursos, d'11 de juny de 2012, que convoca un concurs per a la provisió de dos llocs de treball de suport operatiu (nivell 16) i aprova les bases que han de regir aquesta convocatòria. 10. Del gerent de recursos, de 18 de maig de 2012, que nomena la Sra. Mercedes Gomis Zaragoza per a ocupar el lloc de treball d'assessora tècnica, adscrita al Departament de Desenvolupament de la Direcció de Serveis de Desenvolupament i Atenció al Personal (Gerència de Recursos Humans i Organització). 11. Del gerent de recursos, de 25 de maig de 2012, que nomena el Sr. Antonio Pellicer Vidal per a ocupar el lloc de treball de cap de projecte d'obres i manteniment, adscrit al Departament d'obres i manteniment de la Direcció de Llicències i Espai Públic del Districte de Sant Andreu. 12. Del gerent de recursos, de 29 de maig de 2012, que nomena les Sres. Montserrat Babot Sardà i Anna Maria Maestro Gesto per ocupar, respectivament, els llocs de treball de cap de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà del Districte de l'Eixample i del Districte de Sant Martí. 13. De l'alcalde, de 14 de maig de 2012, que nomena el Sr. Xavier Periz Duran, com a personal eventual, en el lloc de treball de secretari del Consell de Formació Professional de l'IMEB. 14. De l'alcalde, de 31 de maig de 2012, que nomena el Sr. Pedro Alcober Solanas, com a personal eventual, en el lloc de treball d'assessor, adscrit al Grup Polític Municipal Socialista. 15. De l'alcalde, de 14 de maig de 2012, que cessa el Sr. Roman Llagostera Pujol en el càrrec de Gerent de Medi Ambient i Serveis Urbans, i el nomena com a Gerent adjunt de Medi Ambient i Serveis Urbans i li encomana les funcions com a Gerent de l'Institut Mpal. de Parcs i Jardins. 16. De l'alcalde, de 23 de maig de 2012, que cessa com a personal eventual, per renúncia, la Sra. Telma Ortiz Rocasolano com a adjunta a la Direcció Adjunta de Relacions Internacionals. 17. De l'alcalde, de 21 de maig de 2012, que aprova el conveni marc de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona amb una vigència de dos anys naturals, comptats a partir del 21 de març de 2012, per a l'acolliment d'estudiants en pràctiques. Acords de la Comissió de Govern de 30 de maig de 2012 18. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 320.000,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor d'Òmnium Cultural, amb NIF G08310070, per a conv. col·lab. activitats 2012- 2015. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Òmnium Cultural, amb NIF G08310070, per a conv. col·lab. activitats 2012-2015 de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011. Facultar a l'Im. Sr. Jordi Martí i Galbis per a la signatura de l'esmentat conveni. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de sis mesos a partir del pagament de la subvenció, presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament d'aquesta 3370 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 i justificació dels fons rebuts. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 19. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Míriam Alvarado Suñer (mat. 26570), entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria de tècnica superior d’Organització i Informàtica, amb destinació a la Direcció de Sistemes d’Informació i eAdministració, on desenvolupa les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat pública com a col·laboradora docent a la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya a temps parcial, per al segon semestre del curs acadèmic 2011-2012 des del 29 de febrer de 2012 fins al 25 de juliol de 2012 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les administracions públiques i l’article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat en relació a l’article 7 de la Llei 17/1997, de 24 de desembre, de Mesures administratives i d’organització, que estableix la concurrència d’interès públic en relació amb les tasques de tutoria i consultoria del personal docent col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. L’activitat secundària no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 20. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Jesús Imbernon Marches (mat. 13016) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic mitjà d'arquitectura i enginyeria, amb destinació al Departament d'Obres i Manteniment del Districte de Sant Andreu, on desenvolupa el lloc de treball de Cap de Departament, i l’exercici de la professió lliberal d’arquitecte tècnic, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Dominis sol·licitats per l'Ajuntament de Barcelona. El Sr. Ciurana recorda que l’aposta de l’Ajuntament pel món d’Internet es va iniciar quan les administracions, les empreses i els particulars van tenir la possibilitat d’accedir-hi i ha anat evolucionant fins al punt que actualment el web municipal és un element imprescindible no només per al seu mateix funcionament, sinó també per a la presència de la ciutat al món. En aquest sentit, assenyala que el Govern municipal està fent un esforç perquè el topònim Barcelona quedi protegit respecte als diversos usos que se’n puguin fer. Explica que, a finals de desembre de 2011, l’ICANN va obrir la possibilitat de sol·licitar nous dominis i, per això, el Govern es va proposar demanar-ne de nous. Diu que per fer-ho l’ICANN va fixar un període de quatre mesos i l’Ajuntament va decidir presentar la sol·licitud de dos dominis: .bcn i .barcelona. Respecte al primer, exposa que originàriament era l’acrònim de l’aeroport, però que després ha passat a formar part de la identificació NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3371 de la ciutat. En relació amb el segon, considera que era gairebé imprescindible fer aquesta sol·licitud en el sentit que, més enllà que és la denominació completa de la ciutat, al món hi ha més de 40 ciutats amb aquest mateix nom. A continuació, assenyala que a principis de juliol l’ICANN anunciarà els terminis i la metodologia per donar patent definitiva als noms sol·licitats, garantir-ne la viabilitat econòmica i evitar duplicitats. En aquest sentit, aclareix que el Govern treballa amb la hipòtesi que a la primavera o la tardor del 2013, a tot estirar, hi haurà una resolució definitiva a aquest respecte. Així mateix, afirma que el desig del Govern és que .barcelona sigui un punt més obert al qual puguin accedir entitats i empreses vinculades a la ciutat, mentre que el .bcn es reservarà per a actuacions estrictament municipals. Explica que, tan bon punt se sàpiga que això serà possible, el Govern es compromet a tenir un pla de negoci per a cada domini de manera que el .barcelona pugui finançar el cost del .bcn i acabi tenint un cost neutre per a les arques públiques. En aquest sentit, detalla que el preu de la sol·licitud d’inscripció a l’ICANN ha estat de 185.000 dòlars per domini, és a dir, un total de 360.000 dòlars, que ja han estat abonats. D’altra banda, assenyala que la voluntat del Govern és que els dos dominis no entrin en competició ni anul·lin el .cat des del punt de vista de la gestió municipal, ja que l’aposta de capitalitat de Barcelona, més enllà del seu renom com a topònim de ciutat, va vinculada a la capitalitat de la cultura i el país que ostenta. Finalment, informa que el pla de negoci inclourà la possibilitat que l’Ajuntament faci una comanda de gestió dels dominis a alguna entitat de la ciutat que pugui desenvolupar aquesta tasca més eficientment. El Sr. Espriu remarca que avui el Govern informa d’un camí que es va iniciar l’any 2008 per reforçar la marca Barcelona dins d’una estratègia de promoció de la ciutat que preservés l’avantguarda que la caracteritzava. En aquest sentit, expressa satisfacció que el projecte avanci. Assenyala, però, que el document continua expressant algunes pors històriques respecte a la substitució del domini .cat. Considera que era una obsessió del Grup de CiU que el va dur a oposar-s’hi, però que, en realitat, una cosa no va en contra de l’altra, ja que el sentit de la marca Barcelona, sigui .bcn o .barcelona, és aprofundir en les capacitats de la ciutat a escala internacional. Afirma que són qüestions que cal superar perquè tots els grups juguen a la mateixa lliga en interès de la ciutat. D’altra banda, pregunta per què .bcn seria només un domini intern tenint en compte que «bcn» ja és cercat per moltes empreses a l’hora de promocionar-se i que bcn.bcn podria ser un domini molt interessant. Finalment, diu que és una bona notícia i que espera que a la tardor del 2013 se sàpiga que tira endavant. La Sra. Esteller celebra que hi hagi les dues opcions de domini. Assenyala que el Grup del PP ho ha estat reclamant des del 2004 perquè considerava positiu que la ciutat tingués un domini propi que enfortís la marca Barcelona i en fomentés la competitivitat a escala global. Destaca que hi havia més de cinquanta institucions que donaven suport a aquesta iniciativa, cosa que demostra el vincle entre una marca i el teixit institucional d’una ciutat. D’altra banda, pregunta per què s’ha decidit que un domini tingui un caràcter intern i l’altre no. Considera, de tota manera, que tots dos reforcen la marca i, si s’aconsegueixen, serà una bona notícia. Així mateix, afirma que també és positiu que hi hagi un pla de negoci perquè això no tingui cap cost per a l’Ajuntament. Per acabar, diu que l’objectiu final és que la identificació de la ciutat amb un domini tingui una repercussió positiva en la marca Barcelona i en les empreses i les institucions que, utilitzant aquest domini, es puguin beneficiar del reconeixement d’aquesta marca a escala internacional. El Sr. Mestre agraeix la presentació de l’informe i assenyala que el seu grup en comparteix el contingut, així com les gestions realitzades en relació amb els dos dominis, però que vol fer una proposta respecte a la gestió del domini .barcelona. En aquest sentit, demana que el Govern consideri la possibilitat que la utilització d’aquest domini per part d’entitats sense ànim de lucre sigui gratuïta o tingui un preu simbòlic. Finalment, afegeix que el criteri per determinar aquesta excepcionalitat seria si l’entitat figura en el fitxer general d’entitats. 3372 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 El Sr. Laporta diu que el Grup d’UpB valora molt positivament que se cerqui la protecció i l’explotació dels dominis d’Internet per potenciar la marca i el topònim Barcelona. Assenyala que és positiu que l’Ajuntament utilitzi els dominis .bcn i .barcelona, però que això no ha de ser en perjudici del .cat, tal com ha exposat el regidor Ciurana. En aquest sentit, recorda que UpB va instar el Govern municipal, al Consell Plenari del desembre de 2011, a definir una mesura de Govern amb l’objectiu de vincular la marca Barcelona amb la marca Catalunya per tal d’identificar i posicionar la ciutat en l’àmbit internacional com a capital del coneixement, el talent i l’emprenedoria, i desvincular-la d’un Estat en plena crisi i d’un turisme de sol i platja. Per acabar, afirma que UpB confia que aquesta actuació del Govern vagi en la línia de l’exposició del Sr. Ciurana. El Sr. Ciurana agraeix a tots els grups el posicionament favorable. Considera que és una qüestió que transcendeix un govern concret i, per tant, val la pena que compti amb el consens majoritari de l’Ajuntament. Quant a la cronologia, aclareix que, en realitat, l’ICANN no va obrir el termini de presentació de sol·licituds fins al gener del 2012. Respecte al fet que el .bcn sigui intern, explica que probablement estigui vinculat al pla de negoci, en el sentit de diferenciar una cosa de l’altra i identificar l’Administració pública municipal d’una manera més estricta. Afegeix que, en tot cas, no es tracta de fer entrar en competència els dos dominis i destaca que és una qüestió que està oberta i en qualsevol moment es podrà modificar. Pel que fa al tema de la cessió del domini a entitats sense ànim de lucre, diu que se’n pot parlar, però que caldrà que formi part del pla de negoci, ja que la idea és aconseguir que la comercialització del .barcelona sufragui altres despeses. En aquest sentit, destaca que seran quantitats simbòliques, de l’ordre de 300 euros l’any. Finalment, assenyala que, en tot cas, el Govern pren nota del suggeriment. La Sra. Esteller respon, en relació amb el fet que el termini s’obrís el 2012, que el PP sempre s’anticipa i, per això, va demanar al Govern que fes totes les gestions pertinents perquè la ciutat pogués tenir un domini propi al més aviat possible. Reconeix que calia esperar la convocatòria de l’ICANN, però afirma que si el Govern en tenia la voluntat es podia posar a treballar abans en aquesta direcció. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal ICV-EUiA: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar sobre els acords presos a la reunió mantinguda entre l'Alcalde de Barcelona i el President del Govern de l'Estat el passat 30 de maig de 2012 a Madrid. El Sr. Martí informa que el 30 de maig l’alcalde de Barcelona, en qualitat de president de l’Àrea Metropolitana, es va reunir amb el president del Govern espanyol, el Sr. Rajoy, acompanyat del vicepresident de l’Àrea Metropolitana, el Sr. Balmón, també alcalde de Cornellà. En aquest sentit, destaca que s’hi van reunir tenint en compte els seus càrrecs com a màxims responsables del Govern metropolità. Així mateix, precisa que el mateix dia ja es van donar a conèixer el contingut de la reunió, els temes que s’hi havien plantejat i les converses que s’havien mantingut. Pel que fa als acords presos a la reunió, aclareix que, formalment, només es va aprovar un acord, el de la creació d’una comissió mixta de treball, integrada pels ministeris de Foment i Hisenda, la Generalitat i l’Àrea Metropolitana. Informa que en la reunió es va decidir que cadascun dels tres governs nomenés pròximament els seus representants per començar a treballar en el seguiment dels temes que es van plantejar a la trobada. En aquest sentit, explica que ara per ara les tres administracions mantenen converses per definir la composició, el règim de treball i la durada de la comissió amb l’objectiu de constituir-la en breu i decidir com s’executarà cadascun dels projectes d’infraestructures i de promoció econòmica de l’àrea metropolitana que es van consensuar en la reunió. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3373 Assenyala que els temes que es van tractar són ben coneguts per les forces polítiques aquí representades, per tal com són qüestions estratègiques i transcendentals per a la ciutat, l’àrea metropolitana i el conjunt del país. En aquest sentit, detalla que es va parlar, entre d’altres, dels accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona; els accessos ferroviaris i el model de gestió de l’aeroport del Prat; l’ampliació de la ronda Litoral; l’execució del Pla de rodalies 2008-2016, del qual només s’ha executat el 14%; l’alta velocitat i l’estació de la Sagrera, i la xarxa elèctrica. Per acabar, informa que s’espera que de cara al mes vinent la comissió, un cop constituïda, pugui començar a funcionar. El Sr. Mestre destaca que el projecte de pressupostos per al 2012 del Govern de l’Estat preveu fer unes retallades molt importants per a la ciutat i l’àrea metropolitana de Barcelona en qüestions fonamentals com les infraestructures, els equipaments municipals i culturals, les polítiques d’inclusió i cohesió social, i la projecció internacional de Barcelona. Recorda que diversos grups municipals i el mateix Govern de la ciutat han denunciat el menysteniment que significa aquesta caiguda enorme de recursos. En concret, destaca que els pressupostos no preveuen dotacions per als accessos ferroviaris definitius al port, retallen un 62% el finançament d’institucions rellevants de la ciutat, i redueixen en un 30% l’aportació de l’Estat al contracte programa de l’ATM i en un 84% les aportacions al traspàs de Rodalies. Assenyala que el 30 de maig es va celebrar una reunió entre el president del Govern espanyol, el Sr. Rajoy, i l’alcalde de Barcelona i president de l’Àrea Metropolitana, el Sr. Trias, i, segons la informació disponible, estava destinada a tractar les inversions de l’Estat a la ciutat i l’àrea metropolitana. En aquest sentit, exposa que el seu grup vol saber si a la reunió es va arribar a algun acord que signifiqui que el Govern del PP introdueixi modificacions en els pressupostos favorables a la ciutat i l’àrea metropolitana. Precisa que volen saber si, arran de la reunió, s’incrementarà alguna de les partides pressupostàries que no estan dotades o bé que s’han vist reduïdes dràsticament. Així mateix, diu que espera que no siguin només els 11 milions per al corredor mediterrani que la Sra. Sánchez Camacho va anunciar després d’una entrevista amb la ministra, ja que és una quantitat insignificant respecte a la inversió que caldria perquè el corredor fos una realitat. Destaca que, escoltant la intervenció del Sr. Martí, sembla que no hi va haver acords respecte a la millora de les dotacions pressupostàries per a l’Àrea Metropolitana i l’Ajuntament, i que no hi haurà cap diferència notable en relació amb el projecte de pressupostos. En aquest sentit, demana que el Govern municipal confirmi la impressió que té el seu grup que la reunió no ha significat cap avenç ni cap compromís. Quant a la nota de premsa que l’Ajuntament va fer després de la reunió, considera que algunes de les declaracions de l’alcalde eren sorprenents, en el sentit que afirmava que no volia demanar res, sinó convèncer que invertir en l’àrea metropolitana és positiu per a tot l’Estat. Assenyala que això contrasta amb les declaracions que l’alcalde havia fet anteriorment, ja que havia qualificat els pressupostos d’injustos i vergonyosos per a la ciutat. Destaca que, de fet, abans havia dit que els pressupostos eren una ingerència increïble en les competències de Barcelona en relació amb l’increment d’agents de Guàrdia Urbana i del cos de Bombers de Barcelona, a més d’haver denunciat la reducció de l’aportació de l’Estat al contracte programa de l’ATM i a les institucions culturals. Afirma que l’alcalde va fer aquestes declaracions quan es va conèixer el projecte dels pressupostos, de manera que resulta sorprenent que un mes i mig després digui que no vol demanar, sinó convèncer. Explica que el seu grup compartia plenament les primeres declaracions i que, per això, pensava que en la reunió calia demanar, si no exigir, que s’incrementessin les partides pressupostàries per a la inversió en infraestructures a Barcelona i l’àrea metropolitana. Finalment, diu que per tot això tornen a preguntar què ha significat aquesta reunió respecte als pressupostos generals de l’Estat per al 2012. El Sr. Colomé considera que la intervenció del Sr. Martí fa pensar que s’ha tornat a aplicar la geometria variable en aquesta reunió. Assenyala que abans es 3374 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 parlava d’escàndol i es posava el Prado i el Reina Sofía com a exemples de comparativa entre Madrid i Barcelona en els pressupostos de l’Estat, i després de la reunió, en canvi, el Sr. Trias va dir que havia comprès el Sr. Rajoy. En aquest sentit, pregunta si realment s’està jugant un partit municipal o bé els partits d’altres lligues fixen els criteris que cal aplicar a Barcelona. Assegura que el resultat de la reunió és que no se sap res del que es farà amb les polítiques d’ocupació, amb la Guàrdia Urbana ni amb el corredor mediterrani. Així mateix, considera molt correcte que es creï una comissió tripartida administrativa, però assegura que sembla que l’alcalde s’hagi convertit en un col·leccionista de comissions. En aquest sentit, pregunta quins resultats concrets donarà aquesta comissió, tenint en compte que no s’inclouran en els pressupostos de l’Estat. Per acabar, afirma que no s’hi val que algú digui que aconsegueix 11 milions per al corredor mediterrani, mentre que els governs municipal i metropolità es limiten a crear una comissió més. La Sra. Esteller considera positiu que s’hagi creat una comissió en el sentit que l’alcalde i el president de Govern poden abordar qüestions globals i concretes quan es reuneixen, però després cal fer un seguiment tècnic dels projectes, per veure’n l’evolució i perquè l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana puguin dir-hi la seva, especialment si es tracta d’una àrea tan complexa i necessària com les infraestructures. Entre les qüestions que cal parlar en el marc d’aquesta comissió, destaca que el projecte de la Sagrera té una bona previsió pressupostària, de més de 70 milions d’euros, i és important que s’aclareixi com es tirarà endavant i que se’n defineixi el calendari. Així mateix, diu que a l’àrea metropolitana és molt important l’arribada de Rodalies a l’aeroport i recalca que el Govern actual n’ha avançat la previsió al 2013 amb un pressupost de 7,5 milions d’euros. Respecte al corredor mediterrani, detalla que té una inversió global de 1.300 milions d’euros, 346 dels quals estan destinats al tram entre Tarragona i la frontera francesa. Explica que els 11 milions d’euros que s’han addicionat en una esmena del Grup del PP al pressupost del Senat tenen a veure amb el fet que, quan el Govern va entrar el ministeri, es va trobar que per al tercer carril del tram de Vandellòs només hi havia un PowerPoint. En aquest sentit, afirma que no es pot habilitar una partida pressupostària si no hi ha un estudi rigorós que la pugui sustentar i assenyala que ara sí que hi és i es podrà fer el projecte corresponent. Pel que fa al port, assegura que el seu grup comparteix l’objectiu que ha de ser el port logístic més important del sud d’Europa, però que ara cal fer els accessos provisionals que ja estaven previstos i parlar també dels accessos definitius, que requereixen una inversió global d’uns 400 milions. En aquest sentit, destaca que el Govern del PP s’ha compromès a addicionar la fórmula publicoprivada adient per agilitzar al màxim la construcció. Afirma que, per tot plegat, són molts els aspectes que cal treballar en aquestes comissions, de manera que considera positiu que l’alcalde, el Sr. Rajoy i els seus equips puguin arbitrar calendaris, establir mètodes d’avançament en totes aquestes infraestructures i establir les prioritats que caldrà desenvolupar per als propers pressupostos. El Sr. Laporta assenyala que el seu grup valora positivament que s’hagi creat una comissió integral i confia que beneficiï els interessos de la ciutat i l’àrea metropolitana, per tal com l’alcalde i els representants de l’Àrea Metropolitana hi introduiran les qüestions que veritablement interessen a Barcelona. En aquest sentit, indica que, entre aquestes qüestions, hi ha la Llei de finançament del transport públic; la modificació de la regulació hipotecària; el Reial decret llei 20/2011; l’anella logística perquè hi hagi un comandament de coordinació i gestió del port, l’aeroport, el transport ferroviari i el Consorci de la Zona Franca, i la modificació dels estatuts d’aquest consorci perquè l’Ajuntament pugui decidir qui ha de ser el president del seu comitè executiu. Així mateix, diu que cal manifestar rebuig al pressupostos generals de l’Estat, que suposen un greuge comparatiu de Barcelona amb altres indrets. Considera positiu que es mantingui oberta aquesta línia de comunicació i està segur que es farà amb el convenciment i l’habilitat necessaris perquè se’n tregui NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3375 profit, però assegura que UpB té poques esperances que s’aconsegueixi pel posicionament del Govern del PP. En aquest sentit, destaca que els representants del PP estan detallant tot el que poden millorar en matèria d’infraestructures, però afirma que la realitat és que el seu Govern no compleix la disposició addicional tercera de l’Estatut en no haver pagat els 759 milions corresponents. Manifesta que és contradictori que el PP faci veure que defensa els interessos de Barcelona i Catalunya com ningú quan, en realitat, no dóna suport al que veritablement interessa, ja que si el finançament fos just no caldria estar parlant de totes aquestes qüestions perquè ja s’haurien resolt. El Sr. Martí assegura que tant a l’alcalde com al Govern Municipal aquests pressupostos no els agraden, ja que minven les perspectives i les inversions a Barcelona, l’àrea metropolitana i el país en general. Diu, però, que el que estan fent és el que ha de fer un govern seriós i responsable. Assenyala que han presentat un conjunt de reivindicacions que s’arrosseguen des de fa anys perquè els governs anteriors, com l’actual de moment, no han complert els seus compromisos. En aquest sentit, indica que algunes de les forces polítiques que han intervingut donaven suport a aquests governs anteriors gairebé a ulls clucs. Així mateix, destaca que el PP té majoria absoluta, malgrat que alguns grups polítics no acabin de veure aquesta realitat incontestable. Afegeix que, tot i així, l’Àrea Metropolitana negociarà fins al darrer moment. D’altra banda, diu que el que han de fer els partits polítics és presentar, a través dels seus grups parlamentaris, esmenes al Congrés i al Senat per reclamar el que pertoca a la ciutat, l’àrea metropolitana i la seva economia productiva. Precisa que no és una qüestió de poders polítics, sinó de tirar endavant el país econòmicament, representant els interessos reals de centenars d’empreses del país. Respecte a les intervencions del Sr. Mestre i el Sr. Colomé, respon que no té una bola de vidre per saber com acabaran aquests plantejaments, però assegura que tant els grups parlamentaris com el Govern municipal, a través de la comissió mixta, faran la seva feina fins a l’últim moment. En aquest sentit, diu que, un cop s’acabi aquesta feina, se’n podran valorar els resultats. Quant a la intervenció de la Sra. Esteller, li recorda que el paper del PP de Catalunya és essencial perquè és el que està en millor disposició per fer pressió amb l’objectiu d’aconseguir bona part dels objectius que l’alcalde de Barcelona ha plantejat al president Rajoy. Per acabar, agraeix a tots els portaveus la seva intervenció, especialment al Sr. Laporta, i assegura que es comprometen a treballar seriosament en el si de la comissió i a donar compte dels resultats de la feina que s’hi hagi fet. El Sr. Mestre afirma que el que cal valorar són fets i, per tant, el seu grup, quan s’aprovin definitivament els pressupostos generals de l’Estat, valorarà si hi ha hagut increments en les inversions de l’Estat a la ciutat i l’àrea metropolitana de Barcelona. Assenyala que la impressió del seu grup, després d’un any de mandat, és que el Govern municipal i l’alcalde tenen molt bones intencions, però després no les fan realitat. En aquest sentit, diu que ha fet referència a les dues declaracions de l’alcalde fetes amb un mes i mig de diferència per posar en evidència que CiU actua de manera molt diferent a Barcelona i Catalunya en relació amb el que fa a Madrid. D’altra banda, assegura que el resultat de la trobada entre l’alcalde Trias i el president Rajoy és molt decebedor, ja que no ha implicat un compromís ferm de millorar els pressupostos generals de l’Estat per als interessos de Barcelona i l’àrea metropolitana. Pel que fa a la creació de la comissió, afirma que sembla que el Govern creï una comissió cada vegada que no sap resoldre un problema, de manera que potser l’alcalde no només col·lecciona comissions, sinó que ja ha començat a col·leccionar problemes sense resoldre. El Sr. Colomé diu que no sabia que parlés en aragonès molt oriental i que espera que la gent de la Franja algun dia tornarà parlar en català. Respecte a la intervenció de la Sra. Esteller, assenyala que la sintonia que hi ha entre el Govern municipal i el Grup del PP fa pensar que efectivament és una qüestió de geometria variable. Quant a la creació de les comissions, recorda que va felicitar al Sr. Martí quan va anar a Madrid i va tornar amb Aena. En aquest sentit, demana que hi vagi molt 3376 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 sovint perquè això sí que va donar un resultat molt important. Tot i així, assegura que el seu grup té la sensació que, cada vegada que es reuneixen amb el president o el Govern, l’únic que fan és crear comissions. Per acabar, demana que d’aquí a tres anys donin compte del fruit que han donat totes les comissions que hagin col·leccionat. La Sra. Esteller precisa que aquesta comissió ha de garantir que el pressupost s’executi, a diferència del que feia el Govern anterior, que no executava un terç dels pressupostos que aprovava. D’altra banda, considera positiu que el Govern municipal i el Govern de l’Estat, especialment Foment, puguin articular els mecanismes i els calendaris d’acció de les obres que ja estan previstes i pressupostades, així com dels programes d’acció de l’Ajuntament. Afegeix que el Grup del PP treballarà intensament amb el Govern per aconseguir les màximes inversions, tenint en compte també la conjuntura actual. Quant a la intervenció del Sr. Laporta, recorda que ja s’està analitzant si hi pot haver un altre model de finançament. Així mateix, pregunta per què no parla dels gairebé 3.000 milions d’euros que ha injectat el Govern de l’Estat a les pimes de Catalunya. Considera que el Grup d’UpB sempre es fixa en el que no hi ha en comptes de posar l’accent en tot el que s’està fent. En aquest sentit, afirma que les organitzacions empresarials pensen que aquesta injecció de diners de tot el deute acumulat a les administracions catalanes és molt positiva per al teixit productiu. Tot seguit assegura que a tothom li agradaria poder fer més coses de les que s’estan fent, però que cal tenir present la conjuntura econòmica actual. Opina que, per tant, cal prioritzar i aquestes comissions serveixen precisament per calendaritzar i analitzar de quina manera es pot executar el màxim amb el temps més breu possible. El Sr. Laporta, respecte a la intervenció de la Sra. Esteller, afirma que si no fos perquè coneix la seva bondat pensaria que la seva capacitat per fer cinisme polític és il·limitada, ja que no pot ser que demani que el Govern de Catalunya estigui agraït pels 3.000 milions d’euros que ha injectat el Govern de l’Estat quan hi ha un dèficit fiscal sistemàtic de més de 16.000 milions d’euros anuals. Recorda que, a més, el Govern central segueix sense pagar el que deu a Catalunya en relació amb el fons de competitivitat i la disposició addicional tercera de l’Estatut. D’altra banda, considera que no pot dir que estan estudiant un altre model de finançament quan el PP ja s’ha manifestat en contra del que és just, és a dir, del pacte fiscal inspirat en el concert econòmic. En aquest sentit, conclou que tothom sap que el PP vol mantenir un finançament injust i només defensa circumstàncies i situacions que només es podrien resoldre si se solucionés de veritat el finançament. El Sr. Martí puntualitza que a la reunió no hi va assistir únicament l’alcalde Trias, sinó també el vicepresident de l’Àrea Metropolitana, el Sr. Antoni Balmón, de manera que van seguir una estratègia consensuada entre els dos partits. En aquest sentit, afirma que hi ha hagut alguna intervenció que no s’entén gaire i afegeix que potser té alguna cosa a veure amb els resultats de l’enquesta que avui ha publicat un diari. Per acabar, diu que espera que, si aquest divendres l’Estat és intervingut, aquesta decisió no afecti les inversions a Barcelona. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 3. Adoptar, en l’exercici de les competències reservades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat Privada Municipal Barcelona de Gestió Urbanístíca, SA, els acords següents: 1r) Designar la Sra. Pilar Soldevila García, membre del Consell d’Administració de l’esmentada Societat, en substitució del Sr. Albert Cortina. 2n) Establir que el termini de designació de la consellera que es nomena serà l'establert en els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació que fos NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3377 procedent en el canvi de mandat consistorial. 3r) Facultar indistintament el President i el Secretari del Consell d'Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d'errors materials en cas necessari. El Sr. Colomé expressa el vot favorable del seu grup. La Sra. Esteller expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Mestre expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Laporta expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Forn expressa el vot favorable del seu grup. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 4. Estimar en part les al·legacions presentades pel Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya en el tràmit d’informació pública, i amb motivació en l’informe obrant en l’expedient. Aprovar definitivament el nou Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament de Barcelona, en aplicació d’allò establert en l’article 108 i ss. del Reglament Orgànic Municipal. El Sr. Ciurana exposa que s’aprova definitivament el reglament incorporant-hi una esmena del Grup del PP que estén als consells de districte, al personal directiu i als comissionats de l’Ajuntament la prohibició de rebre una distinció del Reglament d’honors en l’exercici del seu càrrec. El Sr. Colomé expressa el vot favorable del seu grup. La Sra. Esteller explica que el Grup del PP ha presentat diverses esmenes i només s’ha acceptat aquesta, que qualifica de menor. Aclareix que el que els preocupava especialment era la necessitat que tots els grups formessin part d’aquesta mesa a l’hora de valorar les propostes, tenint en compte el que es fa amb un altre tipus de medalles de l’Ajuntament. Finalment, diu que per això el seu grup fa una reserva de vot i s’absté en aquesta proposta. El Sr. Mestre expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Laporta expressa el vot favorable del seu grup. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP. 5. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de la Ciutat de Barcelona a Josep Miquel Abad per la seva tasca al capdavant del comitè organitzador Olímpic Barcelona 92 i la seva aportació a fer de Barcelona un model d’organització per a posteriors Jocs Olímpics. El Sr. Ciurana proposa tractar conjuntament els punts 5 i 6 de l’ordre del dia. La Sra. Esteller expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Mestre expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Laporta expressa el vot favorable del seu grup. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 6. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de la Ciutat de Barcelona a Leopoldo Rodés per la seva contribució a l’atorgament de la seu dels Jocs Olímpics de 1992 a la ciutat de Barcelona i la seva tasca com a impulsor de participació de la societat civil en l’esdeveniment, així com per la seva important aportació al desenvolupament de la Olimpíada Cultural. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 7. Aprovar inicialment el Programa d’Actuació Municipal 2012-2015. 3378 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 El Sr. Forn agraeix el treball que s’ha fet per presentar un document base que es va iniciar al febrer, agraïment que estén als regidors, als grups municipals, a l’Ajuntament i als 27.000 ciutadans que hi han participat fent 17.000 aportacions. Considera important elaborar aquest full de ruta d’una manera creïble establint què cal fer, qui ho ha de fer i amb quins recursos. Exposa que el document es pot sintetitzar en tres grans eixos: en primer lloc, la reactivació econòmica; en segon lloc, l’atenció a les persones, i, en tercer lloc, la regeneració urbana. Així mateix, destaca que l’objectiu del Govern és generar credibilitat i confiança. Quant a la reactivació econòmica, assegura que Barcelona és la ciutat més sòlida i preparada per esdevenir el motor de sortida de la crisi, de manera que el centre de l’actuació municipal són les 113.000 persones aturades. Entre el gran nombre de coses a fer, destaca el desplegament de les mesures de Barcelona Creixement, l’impuls de la marca Barcelona, la cerca de fons de finançament d’inversió a l’exterior, el suport als sectors estratègics i l’acompanyament dels col·lectius en risc. Afegeix que l’Ajuntament també ha de posar les coses fàcils a les empreses oferint-los una finestreta única, afavorint una Administració més telemàtica, revisant normatives i simplificant els procediments. Així mateix, diu que cal defensar el model urbà de Barcelona preservant el comerç de proximitat i impulsant la modernització dels mercats on s’invertiran més de 100 milions d’euros. Respecte a l’atenció a les persones, afirma que l’Ajuntament vol una ciutat on es pugui viure amb seguretat, equitat i qualitat de vida, per la qual cosa ja per al 2012 va augmentar la partida pressupostària corresponent en un 8%. Entre els reptes actuals, esmenta el nou centre d’urgències i emergències socials, un nou centre temporal d’allotjament per a les famílies desnonades, el pla de drogues i l’increment dels menjadors socials. Indica que també són al centre de l’actuació municipal la cultura i l’educació, de manera que cal que grans equipaments de projecció internacional siguin compatibles amb una cultura a l’abast de tothom. En aquest sentit, destaca que es continuaran executant les obres iniciades, s’impulsarà un nou carnet cultural, s’ampliarà la xarxa de biblioteques, s’elaborarà un programa cultural descentralitzat per als barris i es continuarà donant suport a la cultura popular i tradicional. Així mateix, assenyala que cal incrementar el nombre de places d’escola bressol i desenvolupar un pla de manteniment i millora d’equipaments educatius. D’altra banda, afirma que un gran objectiu és incrementar la Guàrdia Urbana amb 600 agents, tal com va acordar la Comissió de Seguretat. Pel que fa a la regeneració urbana, explica que els principis del Govern són tres: una ciutat que funcioni bé; una ciutat neta, segura i ben il·luminada, i una ciutat capaç de posar la innovació al servei de la qualitat de vida i la sostenibilitat. Precisa que l’actuació municipal tindrà el barri com a referència i la ciutat com a objectiu final mitjançant operacions de transformació importants com Glòries, la Sagrera, la Diagonal i Blau@Ictinea. Així mateix, assenyala que mitjançant el pla «Empenta» es desenvoluparan alguns projectes prioritaris com Can Batlló, les Casernes de Sant Andreu i la Colònia Castells. Afegeix que el Govern també apostarà per una ciutat més sostenible desenvolupant les Portes de Collserola, el passeig de les Aigües i els Tres Turons, i sobretot s’esforçarà perquè la ciutat funcioni bé aplicant el Pla de millora dels serveis de neteja, millorant la il·luminació, reduint el soroll i reduint el consum d’energia i aigua potable. En aquest sentit, detalla que en manteniment i millora de l’espai públic s’invertiran uns 250 milions d’euros. D’altra banda, assegura que el PAM es basa en el rigor i la solvència, a més d’oferir credibilitat dins i fora de la ciutat. Considera que és un PAM que cap altra ciutat de l’Estat pot presentar i destaca que es desenvoluparà sense hipotecar el futur i garantint un dèficit zero. Aclareix que aquest document no és el final de res, sinó el principi d’un camí que el Govern no vol fer en solitari. Diu que és un PAM necessàriament concret per dibuixar un model de ciutat, però prou obert per establir aliances i acords. En aquest sentit, recalca que no es tracta d’un document del Govern, sinó que vol ser un document de ciutat. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3379 Per acabar, agraeix l’actitud positiva i sincera que han tingut fins ara tots els grups municipals i demana generositat per part de tothom. El Sr. Colomé explica que el Grup del PSC s’abstindrà en el tràmit inicial del PAM per permetre que se n’impulsi el procés de definició que s’acabarà a l’octubre. Considera imprescindible que Barcelona i l’Ajuntament tinguin un full de ruta com a eina bàsica de planificació del mandat, però assenyala que, com a document inicial, aquest PAM és ple de grans declaracions i inconcrecions. En aquest sentit, puntualitza que el text no hauria de dir que es finalitzarà la regulació dels mercats iniciats, sinó que simplement es farà, ja que, si no, els mercats es quedaran sense acabar. Respecte al Blau@Ictinea, recorda que l’oposició ja va dir en plenari que no volia fer-lo, de manera que no s’entén perquè encara és al PAM. Així mateix, expressa sorpresa pel fet que l’Ajuntament hagi de fer un llibre blanc de relacions amb la Generalitat. D’altra banda, recorda que el Govern es va comprometre a destinar el 10% dels 1.900 milions d’euros del mandat a R+D. Assegura que el document inicial té alguns elements que caldrà concretar entre tots els grups municipals. Considera que l’element més important que no es concreta és el Pla d’inversió municipal, per la qual cosa no se sap com va lligat aquest full de ruta amb els pressupostos municipals. En aquest sentit, espera que en les properes setmanes es concretin aquests aspectes. La Sra. Esteller destaca que el Govern no ha presentat un PAM fins gairebé un any després de l’inici del mandat. Exposa que el seu grup l’ha estudiat amb deteniment i ha decidit abstenir-se per possibilitar-ne l’aprovació inicial. En aquest sentit, assenyala que el Govern està dèbil perquè no té una majoria suficient, de manera que necessita la responsabilitat de l’oposició perquè els seus projectes avancin. Assegura que, de fet, el Grup del PP sempre ha col·laborat perquè la ciutat no es paralitzi i el Govern pugui tirar endavant iniciatives necessàries com el PAM. Considera que és un document que, tot i que dibuixa uns objectius de ciutat, no té concreció ni determinació. Indica que segurament aquesta neutralitat és intencionada per veure les accions que s’hi poden sumar, però recorda que fa un any els ciutadans de Barcelona van votar per un canvi del model que no es reflecteix en aquest PAM. Assenyala que, per això, el Grup del PP donarà l’oportunitat al Govern de fer realitat aquest canvi a través de les propostes que li plantejarà. En aquest sentit, explica que treballaran per concretar de manera estructural i transversal accions en àmbits com l’educació, el finançament de les escoles bressol privades, la prestació de serveis, el model de finançament publicoprivat, l’urbanisme i l’atenció a les persones. Finalment, assenyala que el Grup del PP s’absté en aquest tràmit administratiu d’aprovació inicial per posar l’accent a fer aportacions al canvi real que necessita Barcelona. El Sr. Mestre afirma que, tal com han expressat altres portaveus, és un document amb moltes declaracions generals i una gran manca de concreció. Destaca que no presenta un model de ciutat ni les prioritats de la inversió municipal. Diu que aquest document és una metàfora del primer any de Govern municipal de CiU en el sentit que és una suma de poques actuacions i propostes equivocades fetes sense orientació. Considera que, quan un partit governa per primera vegada, l’esforç que hauria de fer especialment és definir un model de ciutat, unes prioritats claríssimes i unes actuacions molt concretes, a més d’establir amb quina inversió es duran a terme. Diu que, per tant, o bé el Govern de CiU no té model de ciutat o bé no queda expressat al PAM perquè no el vol fer públic. Destaca que el document no conté objectius i actuacions adequats en àmbits fonamentals com la creació d’ocupació de qualitat; l’educació pública; el manteniment i el dret a l’ús i el gaudi de l’espai públic; l’urbanisme al servei dels barris i de la ciutat; la millora ambiental i ecològica de la ciutat i de l’àrea metropolitana, i la defensa del model territorial, ambiental i social metropolità. En aquest sentit, assenyala que això suposaria un no rotund i clar a Eurovegas, per tal com posa en qüestió tot aquest model. Afegeix que el document tampoc no expressa la voluntat de continuar el procés de descentralització cap als districtes ni de fer un pla estratègic de turisme. Així mateix, assenyala que el Govern tampoc no aposta perquè les polítiques públiques municipals i, per tant, l’interès públic 3380 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 sigui el que continuï determinant el model de Barcelona, com sí que s’havia fet des del 1979 fins fa un any. Exposa que el seu grup va presentar al Govern 183 propostes i actuacions —73 de les quals per als 73 barris de Barcelona—, agrupades en els cinc grans eixos que defineixen el model de ciutat. Diu que la resposta del Govern ha estat insuficient a l’hora d’acceptar aquestes propostes, de manera que posa de manifest que hi ha dos projectes de ciutat, el del Govern de CiU i el d’ICV-EUiA, dos projectes que qualifica d’antagònics en alguns aspectes importants. Explica que també li van lliurar una llista dels 22 desacords més rellevants amb les decisions que ha pres en el primer any de mandat, com la revisió del Pla d’usos de Ciutat Vella, el Blau@Ictinea, la regulació punitiva de l’espai públic i el desmantellament de les polítiques actives d’ocupació. Destaca que aquests desacords es mantenen en el document presentat, per la qual cosa expressa el vot contrari del seu grup a l’aprovació del PAM. D’altra banda, diu que els grans oblidats del pla són els deu districtes de Barcelona, ja que ni tan sols compleix la lletra e de l’article 119 del ROM en el sentit que ha d’incloure els criteris de distribució dels recursos assignats als districtes. Així mateix, precisa que l’article 121 del ROM també determina que cal informar els plenaris dels districtes de les propostes del PAM que els afecten, però al document presentat no s’hi han adjuntat els programes d’actuació de districte. Assegura que el seu grup continuarà treballant, com sempre ha fet, des del compromís amb la ciutat i especialment amb els ciutadans i les ciutadanes que els han votat. En aquest sentit, afirma que presentaran al·legacions durant tot el període d’informació pública i també animaran entitats, associacions i sindicats a fer-ho perquè no volen renunciar a canviar l’orientació conservadora que el Govern de CiU vol donar a la ciutat ni a continuar treballant perquè Barcelona tingui de nou un Govern que impulsi polítiques d’esquerres i ecològiques. El Sr. Laporta diu que el seu grup s’abstindrà perquè han preparat més d’un centenar d’esmenes i confien que mitjançant el diàleg podran arribar a acords. Així mateix, explica que els quatre eixos bàsics sobre els quals giren aquestes esmenes són l’exercici de la capitalitat; l’economia, especialment amb accions per crear llocs de treball; les polítiques socials centrades en educació, habitatge i serveis a les persones, i l’aprofundiment democràtic mitjançant la participació ciutadana. El Sr. Forn agraeix les intervencions de tots els portaveus. Respecte a la intervenció del Sr. Mestre, recorda que també li va agrair les iniciatives que el seu grup ha presentat i puntualitza que, tal com ja els van comunicar i malgrat el seu vot contrari, el Govern està disposat a parlar de determinades mesures que poden ajudar a millorar el PAM. Quant a la resta d’intervencions, reconeix que els objectius són genèrics, però assegura que s’han concretat amb accions definides i que el document està ben treballat. Destaca que el Govern ha establert com a prioritats de la seva actuació per als propers anys la reactivació econòmica, l’atenció a les persones i la regeneració urbana, de manera que hi ha la capacitat d’arribar a diversos consensos. Assenyala que aquesta és la voluntat del seu grup i, per tant, el full de ruta que necessita Barcelona no ha de ser del Govern, sinó compartit per la major part dels partits polítics, tal com també reclama la ciutadania. Respecte als mercats, assegura que no ha d’estranyar que el document hi faci referència. Reconeix que són obres començades, però puntualitza que podrien no ser prioritàries i, en canvi, el Govern els dedicarà 100 milions d’euros. En aquest sentit, destaca que es podria haver decidit invertir aquesta quantitat a altres accions que tampoc no són secundàries. Diu, doncs, que els mercats són una prioritat, com també ho són el manteniment de la ciutat, en el qual s’invertiran 250 milions d’euros, i l’educació, en aquest cas amb 110 milions d’euros d’inversió. D’altra banda, manifesta que evidentment es respectaran els acords, de manera que sí que es dedicarà el 10% a R+D. Pel que fa al Pla d’inversions municipals (PIM), admet que és evident que no es pot fer un PAM sense determinar qui és el responsable d’executar les accions i de quins diners es disposarà. En aquest sentit, assegura que el Govern té un PIM, però no el podrà acabar de concretar fins que no arribi a acords amb els diferents partits polítics. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3381 Assenyala que ha pres nota de quins són els temes cabdals per als diversos grups polítics i considera que hi pot haver molta coincidència. Finalment, afirma que avui s’inicia la part més important del camí i espera que es concreti en un PAM amb la representació del màxim de partits polítics de l’Ajuntament. El Sr. Colomé expressa satisfacció pel fet que el Govern entri al club del model Barcelona defensant la promoció econòmica, la regeneració urbana i l’atenció a les persones, i continuï així amb la línia del que van fer els governs progressistes de la ciutat durant 32 anys. La Sra. Esteller diu que les dues intervencions anteriors posen de manifest la continuïtat d’aquest PAM, mentre que el seu grup vol posar l’accent en el canvi que van votar els ciutadans fa un any. Assenyala que a través de les seves al·legacions proposaran un model alternatiu en la prestació de serveis, l’educació, el paper facilitador de l’Administració en matèria econòmica i l’urbanisme. Sobre el darrer punt, afirma que cal defensar un urbanisme de barri ben diferent del Blau@Ictinea. En aquest sentit, destaca que el Govern ha incorporat aquest projecte al PAM, malgrat que l’Ajuntament el va rebutjar a proposta del Grup del PP i que es contradiu bastant amb les paraules que acaba de pronunciar el Sr. Forn. D’altra banda, constata que el PAM que s’aprova avui només ho fa amb un terç dels regidors de l’Ajuntament, cosa que en demostra la debilitat. Diu que, tot i així, el seu grup hi vol col·laborar perquè la ciutat no es paralitzi i, a partir d’aquí, presentarà les seves al·legacions. Així mateix, assenyala que aquest PAM, a diferència de l’anterior, no va acompanyat dels PAD, de manera que demana que el Govern agilitzi els tràmits perquè es puguin tenir en compte abans de l’aprovació definitiva del PAM. El Sr. Mestre agraeix al Govern municipal, i especialment al primer tinent d’alcalde, el treball que ha fet conjuntament amb el seu grup en relació amb el PAM. Considera que, tenint en compte la debilitat del Govern, el Sr. Forn ha fet de la necessitat virtut buscant acords per tirar endavant les iniciatives. Assegura que és una mostra d’intel·ligència i diu que tant de bo tots els regidors de CiU tinguessin la mateixa actitud a l’hora d’abordar qüestions difícils. Així mateix, agraeix la resposta que el seu grup ha obtingut del Govern. Assenyala que ha estat molt satisfactòria en les formes, però que, quant al contingut, no ha suposat l’acceptació de les propostes més importants. Opina que això és bo perquè reflecteix el pluralisme polític de la ciutat i posa de manifest les diverses opcions disponibles. Aclareix, però, que precisament per això el seu grup vota contra l’aprovació inicial del PAM, ja que avui les diferències són insalvables. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Colomé expressa l'abstenció del PSC, la Sra. Esteller expressa l'abstenció del PP, el Sr. Mestres expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l'abstenció del UpB. S'aprova. 8. Aprovar inicialment la modificació del Reglament Orgànic Municipal per tal d’ampliar la regulació de les Comissions no permanents o especials i d’investigació mitjançant la modificació del seu article núm. 35 i la introducció de dos nous articles, assenyalats respectivament com a núm. 39 bis i núm. 39 ter; i sotmetre- la a informació pública per un termini de trenta dies, de conformitat amb allò disposat a l’article 112 del propi Reglament. El Sr. Forn destaca que s’ha fet una bona feina perquè es pugui arribar al final del procés amb un consens important entre tots els grups polítics. El Sr. Escudé expressa el vot favorable del seu grup. La Sra. Esteller expressa el vot favorable del seu grup. Recorda que el PP va demanar que s’aprovés un nou reglament que permeti concloure les comissions que s’iniciïn i que garanteixi que el procediment sigui més clar i garantista per a tothom. El Sr. Mestre expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Laporta expressa el vot favorable del seu grup. Destaca que aquesta modificació neix d’una proposició presentada pel seu grup el novembre del 2010 i agraeix la tasca dels serveis municipals i les aportacions de tots els grups per aconseguir un text de consens que facilitarà la constitució de comissions no permanents. 3382 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestres expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 9. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: - Que es prioritzi l'eficiència i el servei als ciutadans i ciutadanes, dissenyant les noves estructures i els canvis que en els Districte, Àrees de l'Ajuntament i eines del Grup Ajuntament de Barcelona s'hagin de produir comptant amb els principis de proximitat en l'acció municipal. - Que la reestructuració de les empreses del grup Bimsa es dugui a terme aprofitant tot el capital humà i organitzatiu que forma part de les empreses actuals, tot cercant les formes d'incorporació d'aquests treballadors i treballadores a l'estructura del Grup Ajuntament de Barcelona, d'acord amb això, es doni un destí laboral a les persones que actualment treballen en les empreses objecte de racionalització. - Que la proposta de destinació laboral per cada una de les persones afectades pel procés sigui la millor possible per optimitzar la seva aportació professional i la tasca municipal envers als ciutadans i ciutadanes. - Que es lliuri als grups polítics, en el termini de 10 dies màxim, el llistat de les persones, amb descripció del lloc de treball i tasques, dels treballadors i treballadores donades d'alta en les empreses del grup Bimsa i en Bimsa des de juliol del 2011. La Sra. Escarp destaca que el seu grup ja va presentar una proposició en aquest àmbit que no es va poder tractar i que en aquesta mateixa comissió es farà una compareixença per parlar de les empreses del Grup BIMSA. Diu que tot plegat reflecteix que hi ha preocupació al voltant del procés de reestructuració d’aquestes empreses. Manifesta que és un procés de recentralització que debilita les polítiques de proximitat i el paper dels districtes. Afirma que l’anàlisi del Govern parteix d’un desconeixement clar de les tasques que feien aquestes empreses i només se centra en els costos de personal sense valorar l’expertesa acumulada de molta gent. Explica que cadascuna d’aquestes empreses tenia el seu paper, però que totes partien del coneixement del territori, de manera que feien barri i proximitat. En aquest sentit, assegura que aquesta hauria de ser la manera d’actuar de l’Ajuntament, ja que la proximitat és eficiència. Assenyala que el Govern actual va partir d’un procés predeterminat que l’ha conduït a contradiccions flagrants, com el fet de suprimir el 22@ però vendre l’experiència arreu del món o el fet de sortir del pas amb el tema del barraquisme al Poble Nou o els solars de Sant Martí portant-ho a Foment de Ciutat Vella. Assegura, però, que la seva crítica més important té a veure amb els treballadors. Recorda que com a primer argument es van donar els costos de personal, però que al final el Grup del PSC va guanyar aquesta batalla negociant amb el Govern municipal. Tot i així, considera que no s’ha atès el factor humà i no s’aprofita el talent i l’experiència d’aquests treballadors. En aquest sentit, ressalta que en quatre anys a l’Ajuntament es jubilaran 1.200 persones. Expressa preocupació per les 25 persones que encara no tenen una proposta de destí i les 111 persones de Barcelona Activa que perdran el lloc de treball. Respecte als treballadors als quals s’ha donat un destí, assegura que s’ha prestat poca, per no dir nul·la, atenció a la seva capacitat. Afirma que cal prioritzar l’eficiència i el servei als ciutadans des de la proximitat, de manera que s’ha d’optimitzar dins de la casa l’aportació professional de cada treballador. Així NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3383 mateix, expressa preocupació pel fet que sempre s’ha informat als treballadors de les empreses municipals malament i de manera indirecta. Per acabar, pregunta si des del juliol de 2011 s’han fet —i, en cas afirmatiu quines— contractacions de personal i en quin còmput són en el procés de reestructuració. El Sr. Mulleras manifesta que segurament el PP i el PSC són als antípodes ideològics respecte al model organitzatiu i executiu de l’Ajuntament. Assenyala que el PP no entén, per exemple, que calguin 30 empreses i instituts municipals que en gestionin el 30% del pressupost, entre les quals hi ha les sis empreses del Grup BIMSA. Indica que a la proposició del PSC es parla d’eficiència, d’aprofitar el capital humà i de noves estructures, precisament algunes de les raons per les quals el PP ha impulsat la reestructuració i la reducció de les empreses del Grup BIMSA sense reduir les inversions municipals i establint un pla de contingències per als seus empleats. Recorda que això és el que Alberto Fernández Díaz va defensar presentant un prec al plenari, que el Govern va acceptar. Així mateix, assenyala que la reducció d’estructures empresarials ja s’havia aprovat en Comissió de Presidència el 19 d’octubre de 2011 i va ser un punt imprescindible en la negociació pressupostària del 2012 a través del PP. Afirma que reduir estructures és disminuir despeses innecessàries i guanyar eficiència, ja que tenir sis empreses per gestionar les inversions de l’Ajuntament és un clar exemple d’ineficiència pública. Diu que, per tot això, el seu grup entén que aquesta proposició forma part del procés impulsat pel PP i que la informació demanada pot ser aclaridora respecte a l’evolució de l’Ajuntament en el primer mandat de l’alcalde Trias. Així mateix, considera que caldria saber no només les persones que s’han incorporat, sinó també quin procés de selecció s’ha seguit. Finalment, expressa el vot favorable del seu grup. La Sra. Sanz expressa el vot favorable del seu grup. Assenyala que políticament va en la mateixa direcció que el prec que va presentar ICV-EUiA en el plenari del març, així com de la preocupació que han manifestat en diverses ocasions respecte a com s’acabarà redimensionant la perspectiva territorial que executaven les empreses del Grup BIMSA. Afirma que el Govern ha començat a aplicar aquesta reestructuració sense tenir clar el futur dels treballadors pendents de reubicació, per la qual cosa és una de les primeres coses que cal aclarir. Així mateix, diu que és necessari saber com es garantirà la perspectiva de proximitat i territorialitat que desenvolupaven les Pro. Explica que entre les tasques que realitzaven les Pro hi ha la licitació i l’execució d’obres, i ara es planteja que d’això se n’encarregarà l’empresa BIMSA, però no és clar com podrà garantir la territorialitat. Recorda que aquesta empresa treballava per a cinc districtes mitjançant tres persones i ara la idea és que assumeixi els altres cinc districtes, que impliquen un volum de necessitats i d’inversió molt important, només amb tres persones més. D’altra banda, ressalta que les Pro també s’encarregaven del planejament urbanístic i la gestió del sòl, tasques que ara assumiran el sector d’Urbanisme i BAGURSA, respectivament. En aquest sentit, diu que les Pro coneixien de primera mà les necessitats i les demandes veïnals, de manera que és necessari que el Govern es comprometi a garantir que amb la reestructuració no es perdrà aquesta dimensió participativa i de proximitat. Per acabar, afirma que tres criteris fonamentals han de regir el procés de reestructuració: en primer lloc, satisfer sense retallades les necessitats d’inversió socials i urbanes de la ciutat; en segon lloc, mantenir i enfortir els elements de proximitat, i en tercer lloc, mantenir l’ocupació. El Sr. Laporta expressa el vot favorable del seu grup. Assenyala que un informe municipal diu clarament que el Grup BIMSA té uns recursos humans sobredimensionats, amb duplicitat d’òrgans, funcions i departaments. Considera que això es deu a un descens de la inversió en infraestructures i, per tant, parlar de racionalització és un eufemisme, ja que, en realitat, es tracta d’una retallada. En aquest sentit, diu que cal ser conseqüents amb les decisions que es prenen i, en aquest cas, assumir que, per molt preparat que estigui el capital humà de les 3384 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 empreses municipals, les circumstàncies porten a fer aquesta racionalització, i intentar evitar la retallada que representa és un equilibri que, malauradament, és impossible. Per acabar, afirma que reestructurar BIMSA en tres societats instrumentals, a Ciutat Vella, la part central de la ciutat i els barris de muntanya, és una bona decisió, malgrat les conseqüències que tindrà aquesta racionalització. El Sr. Vives expressa el vot favorable del seu grup. Destaca que aquesta és la feina que s’està fent, en el sentit de prioritzar l’eficiència en el servei als ciutadans aprofitant el capital humà i organitzatiu. Afegeix que s’està procurant que la destinació laboral de les persones afectades sigui la millor possible. Així mateix, informa que les persones que s’han incorporat al Grup BIMSA aquest any són quatre i diu que el Govern posarà a disposició dels grups municipals la llista d’aquestes persones amb el termini i les funcions corresponents. D’altra banda, destaca que durant tot el procés s’ha posat a l’abast dels grups tota la informació disponible, especialment en el marc dels consells d’administració de les empreses. Diu que, a més, gran part del procés es basa en els estudis fets en el mandat anterior, que ja determinaven la voluntat del Govern d’aleshores de dur a terme una racionalització. Exposa que el procés respon a una lògica doble, en el sentit que la funció d’aquestes empreses ha canviat respecte al moment en què es van crear i que el volum inversor no en justifica la proliferació. Respecte a la necessitat de proximitat que assenyalava la Sra. Sanz, indica que l’objectiu és que el servei prestat als districtes sigui al més excel·lent possible. En aquest sentit, destaca que el fet que diversos districtes hagin treballat perfectament sense aquestes empreses significa que és possible i, a més, si s’unifiquen les tasques se n’augmentarà l’eficàcia i l’eficiència. Manifesta que la voluntat de mantenir l’ocupació ha estat clara des del primer moment. Puntualitza que, a més, no només cal preguntar-se pel futur d’aquests treballadors, sinó per quin era el seu present, ja que en molts casos no tenien càrrega de feina i ara precisament es podran rendibilitzar aquests recursos públics. Explica que s’està treballant cas per cas, tenint cura de les persones i complint un marge temporal concret, de manera que no és un procés senzill. Diu que entén que pugui generar inquietud, però assegura que s’està fent de la millor manera possible i mirant d’acomodar en tot molt l’ús eficient dels recursos amb l’objectiu que aquestes persones tinguin un nou futur laboral en l’àmbit municipal. La Sra. Escarp agraeix el suport a la proposició i diu que espera que aquests vots serveixin perquè el Govern s’adreci als treballadors amb claredat, així com per reflexionar al voltant del procés en si. Pel que fa al suport del Grup del PP, indica que és comprensible perquè això forma part del seu pacte pressupostari. D’altra banda, admet que el seu grup va iniciar el procés de reestructuració quan governava, però considera que el nou Govern l’ha torçat partint de l’error de pensar que aquestes empreses només feien inversió. Així mateix, expressa preocupació pel factor humà del procés, ja que aquests treballadors han de tenir informació i s’han de poder desenvolupar professionalment. Diu que, a més, això també és molt important per a l’Ajuntament i, per tant, per a la ciutat, en el sentit que aprofitar l’expertesa d’aquests professionals és la millor manera de servir a la ciutat. Admet que el Govern ha facilitat informació, però considera que com l’expliquen genera preocupació. Finalment, assenyala que hi ha una contradicció amb les dades facilitades respecte al nombre de persones que s’han incorporat en aquestes empreses perquè avui han dit que en són quatre i en altres ocasions han parlat d’una. El Sr. Mulleras destaca que el PP impulsa la reducció del Grup BIMSA amb l’objectiu de guanyar eficiència, ja que durant molts anys s’han inflat les estructures municipals més per interessos polítics del Govern municipal que no pas per solucionar els problemes dels barcelonins. Aclareix que, quan diuen que estan sobredimensionades, no només es refereixen al personal, sinó sobretot a l’excés de directius, despeses d’estructura, lloguers i contractacions externes. En aquest sentit, assenyala que si s’uneixen aquestes empreses es generaran economies d’escala i es rendibilitzaran els diners dels contribuents. Per acabar, afirma que la NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3385 proposició no demana més que una sèrie d’informacions i processos que es poden incloure perfectament en el procés que ha impulsat el PP. La Sra. Sanz admet que òbviament se’ls ha facilitat tota la informació als consells d’administració, però apunta que el procés de reestructuració té una naturalesa política, per la qual cosa el Govern municipal també l’ha de debatre en el marc de les comissions. D’altra banda, afirma que l’Ajuntament té dos compromisos ineludibles en el sentit de mantenir tant la inversió de proximitat com l’ocupació. Assegura que la ciutat té recursos per donar la importància que mereix la dimensió territorial i tampoc no ha de perdre el seu capital humà. Diu que, a més, aquests processos s’han de fer amb molta transparència cap als treballadors per no generar una desconfiança que no beneficia cap col·lectiu. Per acabar, assenyala que la reestructuració encara té molts interrogants sobre la taula que cal continuar debatent i explica que és per això que avui el seu grup també ha sol·licitat una compareixença del Govern municipal respecte a aquesta qüestió. El Sr. Laporta manifesta que, per moltes declaracions grandiloqüents que es facin sobre la capacitat i l’experiència del capital humà de l’Ajuntament, la proposició deixa ben clar que comportarà una retallada, de manera que quan s’executi tothom haurà de ser conseqüent amb aquest fet i, en primer lloc, el grup que ha presentat la proposició, és a dir, el PSC. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 10. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a que dissolgui el Consell Comarcal del Barcelonès. El Sr. Mulleras llegeix la proposició del seu grup. Afirma que el Consell Comarcal del Barcelonès reuneix les tres «i» que no pot tenir mai un organisme públic, en el sentit que és innecessari, ineficient i ineficaç. Respecte al fet que és innecessari, assenyala que al Llei metropolitana, de 3 d’agost de 2010, estableix que l’Àrea Metropolitana és qui assumeix la gestió de les rondes de Barcelona i, tot i així, sembla que el Consell Comarcal del Barcelonès no se n’hagi assabentat. Explica que mitjançant la creativa figura de l’encomanda de gestió s’ha saltat aquesta llei per continuar gestionant-les destinant-hi un terç del seu pressupost. Indica que, a més, té altres competències en àmbits que són perfectament assumibles per la Generalitat, l’Àrea Metropolitana i els mateixos municipis. En aquest sentit, afirma que eliminar duplicitat d’estructures és estalviar, cosa que sempre ha de ser una prioritat. Quant al fet que és ineficient, destaca que només en els dos últims anys ha tingut unes pèrdues directes de 26,7 milions d’euros i pregunta què s’hauria pogut fer amb aquests diners públics en àmbits com les beques de menjador i els ajuts al transport escolar. Considera que aquestes pèrdues es deuen a una mala gestió de la crisi immobiliària, en el sentit que va continuar construint quan al sector privat ja ningú no ho feia. Afegeix que també es van perdre 500.000 euros en recàrrecs i interessos de demora per no haver declarat unes factures emeses per una empresa del Consell, uns diners que haurien pogut cobrir dues mil beques de menjador. Així mateix, destaca que en els últims cinc anys el Consell gasta cada vegada més en assessories externes, alhora que incrementa les despeses de personal un 45%. En relació amb el fet que és ineficaç, diu que el Consell, en comptes de comportar-se com un servei públic, gasta sense límit i sense tenir en compte els interessos dels ciutadans, a més d’haver-se convertit en un especialista a fer equipaments fantasma, com els habitatges de protecció oficial de Torre Baró i Vallvidrera. 3386 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Per acabar, manifesta que el PP, per tots aquests motius, entén que el Consell Comarcal no té viabilitat econòmica ni sentit polític, de manera que s’hauria de dissoldre. El Sr. Colomé diu que no sabia que el Grup del PP fos favorable a l’eutanàsia. Afirma que, sentint el regidor Mulleras parlant d’innecessari, ineficient i ineficaç, s’ha anat imaginant Madrid i València com a exemples. Considera que no és el lloc ni el moment de plantejar aquest debat, de manera que expressa el vot contrari del seu grup. Així mateix, apunta que el debat sobre la redefinició del mapa territorial, els organismes i les competències tant a escala estatal com autonòmica s’està portant a terme al Parlament de Catalunya, que és on s’ha d’elaborar la Llei de governs locals. Considera que el Sr. Mulleras segurament vol que els mitjans de comunicació publiquin que tots els grups estan en contra de la dissolució del Consell Comarcal de Barcelona, i aclareix que això no és veritat, sinó que estan en contra de la seva proposició. D’altra banda, demana al Sr. Mulleras que no oblidi que l’Àrea Metropolitana no és només el Barcelonès, sinó també el Baix Llobregat i una part del Vallès Occidental i del Maresme. Diu que, per tant, si vol ser coherent, hauria de demanar la dissolució dels consells comarcals d’aquests municipis. El Sr. Mestre diu que també a ell la referència a les tres «i» l’ha fet pensar en la Generalitat del País Valencià i els ajuntaments de Madrid i altres municipis. En aquest sentit, afegeix que en el primer cas, a més, caldria parlar de corrupció, i que l’Ajuntament de Madrid planeja no recollir la brossa cada dia i el de Jérez fa mesos que no paga els salaris dels funcionaris. Assegura que les afirmacions del Sr. Mulleras respecte al Consell Comarcal del Barcelonès són falses i responen a una campanya partidària del seu partit que es reprodueix als mitjans de comunicació, al mateix Consell, a les comissions i al plenari de l’Ajuntament. Considera que la proposició no té cap sentit institucional, ja que, si es vol parlar de les institucions del país, cal parlar també de les diputacions i les mancomunitats i, si es vol abordar la racionalització de les administracions de l’àrea metropolitana, s’ha de parlar també de totes les comarques en què hi ha poblacions que en formen part. Finalment, expressa el vot contrari del seu grup. El Sr. Laporta expressa el vot contrari del seu grup. Diu que coincideix amb les intervencions del Sr. Colomé i el Sr. Mestre, atès que és evident que la definició de les competències de l’Àrea Metropolitana ha de fer reflexionar respecte al futur de tots els consells comarcals, no només del del Barcelonès. Considera que el PP té una obsessió amb aquest consell, segurament en la línia de la croada històrica que manté des de temps immemorials contra l’empresa REGESA. En relació amb la millora de l’eficiència, pregunta per què no fa referència a les diputacions o als ministeris que ja no tenen competències o que les han traspassades, com Cultura i Educació. En aquest sentit, afirma que la proposició té incongruències i respon a una intencionalitat política que no correspon. El Sr. Martí expressa el vot contrari del seu grup. Destaca que el Grup del PP es tornarà a quedar sol en el seu enèsim intent d’acarnissar-se amb una Administració local que forma part de l’entramat institucional del país. Assenyala que el Govern municipal comparteix la majoria de criteris que han defensat les intervencions anteriors, ja que considera que l’Ajuntament de Barcelona no és el lloc per plantejar una fiscalització de la gestió interna del Consell Comarcal, sinó que s’hauria de fer en el mateix consell, també per respecte a la resta de municipis que en formen part. En aquest sentit, afirma que la Generalitat i el Parlament de Catalunya són les institucions que hauran de determinar l’estructura territorial del país i què es fa amb els municipis petits, els consells comarcals i les vegueries. Així mateix, diu que també és podria parlar de la ineficiència i la innecessarietat de ministeris com el de Cultura o el de Salut, però aclareix que això comportaria plantejar debats que no pertoquen. El Sr. Mulleras explica que el PP presenta aquesta proposició aquí perquè l’Ajuntament de Barcelona és el més important dins del Consell Comarcal del Barcelonès, però aclareix que també ho plantejaran al plenari del mateix Consell i NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3387 al Parlament, i recorda que l’any passat ja en van demanar la fiscalització per part de la Sindicatura de Comptes. D’altra banda, destaca que el PP sigui l’únic grup que en demana la dissolució. En aquest sentit, assenyala que són temps dolents per a la credibilitat de la política, i la resta de partits no fan més que empitjorar aquesta situació. Explica que l’alcalde Trias el 30 de maig va dir a Madrid que es mostrava a favor d’eliminar el Consell Comarcal del Barcelonès, però quan és a Barcelona fa una altra cosa, fet que resta credibilitat als polítics i sobretot a aquest Govern municipal. Afirma que potser el motiu és un preu polític per continuar compartint el Govern quadripartit de l’Àrea Metropolitana i el Consell Comarcal, ja que els ciutadans de Barcelona no treuen cap benefici del fet que CiU governi el Consell. Quant a les referència a ministeris i altres ciutats de fora de Catalunya, diu que això confirma que no tenen arguments, ja que la proposició tracta del Consell Comarcal del Barcelonès. Destaca que Barcelona n’és la principal font de finançament i, per tant, les seves ineficiències i els 26,7 milions que ha perdut en dos anys redundaran en el pressupost de l’Ajuntament, de manera que aquest sí que és un lloc adient per parlar-ne. Pel que fa a la corrupció, afirma que és millor que no en parlin pel que pot afectar altres partits, especialment en relació amb la sanitat pública catalana i el cas Pretòria, pel qual alguns dirigents precisament del Consell Comarcal del Barcelonès van haver de dimitir. Per acabar, assenyala que cal plantejar-se la dissolució del Consell perquè és innecessari, ineficient i ineficaç, però també perquè s’han d’aplicar les tres «p»: prudència, paciència i perseverança. En aquest sentit, diu que el PP continuarà en aquesta línia perquè cal fer un esforç per reduir estructures innecessàries de l’Administració amb l’objectiu d’estalviar a favor dels ciutadans. El Sr. Colomé demana al Sr. Mulleras, des del respecte i l’amistat, que no faci demagògia. Assenyala que ningú no s’ha posicionat a favor o en contra de la dissolució del Consell Comarcal, sinó que estan en contra d’instar la Generalitat que el dissolgui. Afegeix que precisament el fet que la proposició parli d’«instar» significa que és un altre organisme el que ho ha de fer. En aquest sentit, destaca que al Parlament estan representats tant el seu grup com el del Sr. Mulleras, de manera que és on haurien de debatre aquesta proposició. El Sr. Laporta reitera que el Grup d’UpB no està en contra de la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès, sinó que pensa que la proposició és demagògica i incongruent. En aquest sentit, considera que el PP, fent demagògia, contribueix decididament al descrèdit de la política, com ho fa encara més el president del Govern espanyol no dient les coses pel seu nom. Apunta que això genera la desconfiança que ha dut a la situació actual i, per això, el PP ha d’apel·lar a les tres «p». Finalment, diu que han d’anar amb compte perquè amb proposicions com aquesta qui esdevé innecessari, ineficient i ineficaç és el PP de Catalunya. El Sr. Martí afirma que, com a representant del Govern municipal, ha estat molt clar respecte als criteris polítics que el duen a votar en contra d’aquesta iniciativa tal com s’ha plantejat. Quant a la referència del Sr. Mulleras a l’alcalde de Barcelona, assenyala que efectivament s’ha manifestat a favor de la dissolució, però aclareix que aquesta és l’opinió del Govern municipal, i qui haurà de decidir com refer l’organització territorial del país són els grups representats al Parlament de Catalunya. El Sr. Martí Galbis expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Colomé expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot contrari del UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 11. La Comissió de Presidència i Règim Interior insta al Govern municipal a: 1. Que introdueixi les incorporacions normatives necessàries per cobrir les llacunes existents en la regulació de la iniciativa ciutadana per a l'aprovació d'una disposició municipal de caràcter general. 2. Que promogui entre la ciutadania el coneixement 3388 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 i la utilització d'aquest institut de participació ciutadana previst a la Carta municipal de Barcelona. El Sr. Mestre exposa que la Carta Municipal preveu la iniciativa ciutadana com un instrument de participació ciutadana per aprovar disposicions de caràcter general, un dret que poden exercir l’1% dels empadronats majors de 16 anys de la ciutat, un col·lectiu que representi el 3% en tres districtes diferents i les entitats ciutadanes. Afegeix que les Normes reguladores de la participació ciutadana estenen el dret a l’aprovació de matèries referides a districtes o barris, desenvolupa què han de fer les entitats ciutadanes del fitxer general d’entitats per comptabilitzar el nombre d’associats i amplia el dret a la iniciativa ciutadana al 10% d’entitats d’aquest fitxer. Així mateix, diu que l’article 16 el ROM regula la tramitació de la iniciativa ciutadana als òrgans municipals. Assenyala, però, que si es compara amb l’instrument anàleg més proper, la Llei 1/2006, de 16 de febrer, de la iniciativa legislativa popular, es constata que la regulació municipal té mancances que afecten la seguretat jurídica i el suport necessaris per dur a terme una iniciativa d’aquest tipus. Afirma que la mancança més important és la no-regulació sobre la recollida de signatures. En aquest sentit, destaca que la llei catalana, en canvi, regula el vistiplau administratiu previ, els terminis de recollida o l’autentificació de les signatures, entre altres aspectes que la regulació municipal no preveu. Així mateix, diu que les mancances també afecten qüestions com els recursos públics, tant monetaris com materials, per atendre les persones o entitats que volen exercir aquest dret. D’altra banda, destaca que des de la l’aprovació de la Carta Municipal, el 1997, del ROM, i de les Normes reguladores de la participació ciutadana, no s’ha tramitat cap iniciativa ciutadana als òrgans municipals. Considera que aquest fet implica indiscutiblement que la ciutadania de Barcelona no ha trobat en aquest dret un mitjà per incidir en la realitat de la ciutat, encara que el Pla director de participació ciutadana 2010-2015 ja proposava la promoció de la iniciativa ciutadana. Diu que, per tots aquests motius, el seu grup presenta una proposició que, en primer lloc, insta el Govern municipal a cobrir les llacunes existents modificant la regulació corresponent en sintonia amb la llei catalana, i, en segon lloc, a promoure el coneixement d’aquest dret com a instrument perquè la ciutadania incideixi d’una manera més directa en l’ordenació social de Barcelona. Respecte a aquest segon punt, assenyala que això és especialment important en un moment en què hi ha un desencís evident amb les institucions i la vida política. Explica que el Govern municipal ha fet una proposta de transacció en el sentit d’incloure el desenvolupament del primer punt de la proposició en el marc de la Comissió de Treball per a la Reforma de la Normativa Municipal de Participació Ciutadana. En aquest sentit, assenyala que el seu grup considera que aquesta esmena s’adiu a la voluntat de la proposició, per la qual cosa l’han assumida. Finalment, demana el posicionament favorable de la resta de grups municipals. El Sr. Espriu expressa el vot favorable del seu grup. Explica que l’exposició de motius i reflexions que tenia preparada coincideix exactament amb el contingut de la intervenció del Sr. Mestre, de manera que no cal que la reiteri. Apunta, però, que, dins del procés de reflexió que s’està desenvolupant entorn de les normatives de participació ciutadana, seria convenient que hi hagués un informe de Secretaria que avalués el que estan fent altres institucions i donés pistes per construir un text legal a partir d’un argumentari concret. El Sr. Mulleras diu que no s’entén el sentit últim de la proposició, per tal com, si bé és evident que cal un procediment per canalitzar la iniciativa ciutadana, això és precisament el que va decidir la Junta de Portaveus amb el suport de tots els grups, i la Secretaria General ja va informar, l’11 de maig, dels procediments i fonaments legals per incorporar les propostes al Consell de Ciutat, dins de l’ordre del dia del ple municipal i altres formes de participació ciutadana. Opina, per tant, que és una proposició avantatgista que tracta d’apropiar-se indegudament i en benefici propi de les decisions dels òrgans de govern de l’Ajuntament, de manera que el seu grup no comparteix de cap manera la seva filosofia i en rebutja les finalitats partidistes. Assenyala que, tot i així, en NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3389 comparteixen el fons perquè és el que ja es va tractar a la Junta de Portaveus i, finalment, expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Laporta expressa el vot favorable del seu grup, però puntualitza que tampoc no acaba d’entendre el motiu de presentar-la, si no és com a element d’oportunitat política, ja que el setembre del 2011 aquesta mateixa comissió ja va aprovar la creació d’una comissió de treball per actualitzar el Reglament orgànic municipal, les Normes reguladores dels districtes i les Normes reguladores de la participació ciutadana, així com per introduir noves estratègies d’aprofundiment democràtic, transparència i participació ciutadana. Destaca que, a més, en aquesta comissió només han fet aportacions el Govern anterior i UpB. En aquest sentit, diu que hi donen suport amb el benentès que el Grup d’ICV-EUiA l’hauria de concretar en el marc de la comissió de treball que ja està en funcionament. El Sr. Forn agraeix l’acceptació de l’esmena. Explica que la modificació volia precisament reconèixer la comissió que ja està treballant per millorar la participació ciutadana en el si de l’Ajuntament. Així mateix, com que aquí es troba el comissionat de Participació, el Sr. Carles Agustí, aprofita per demanar-li que prengui nota de l’aprovació d’aquesta proposició. D’altra banda, destaca que hi ha precedents que poden servir per avançar, com la regulació de la iniciativa legislativa popular en l’àmbit del Parlament de Catalunya i l’informe de Secretaria del mandat anterior. Així mateix, demana que, tenint en compte que les feines de la comissió de treball ja estan força avançades, al setembre, si no pot ser al juliol, es tanquin la nova incorporació i les reformes que es generin a partir de les diverses propostes que s’han debatut en el si d’aquesta comissió. Finalment, expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Mestre agraeix el vot favorable de tots els grups i les aportacions que s’han fet en el debat. Expressa sorpresa per les intervencions del Sr. Mulleras i el Sr. Laporta. Afirma que cada grup municipal ha de poder plantejar les iniciatives que consideri convenients en el marc que li sembli adequat, sigui per oportunitat política o per reacció davant de fets concrets, ja que ni la participació ni cap altra qüestió competència de l’Ajuntament no és patrimoni de cap grup. Exposa que el seu grup considera que cal desenvolupar la iniciativa ciutadana per donar seguretat jurídica i per establir els compromisos de l’Ajuntament en termes de suport material i monetari, aspectes que no estan recollits en la normativa municipal. Reconeix que la comissió que està en marxa segurament és el lloc idoni per treballar-hi i destaca que, per això, el seu grup ha acceptat l’esmena del Govern. El Sr. Espriu explica que una de les demandes que ha fet respecte a la proposició d’ICV-EUiA és precisament que s’afegeixi l’aspecte preceptiu a l’informe. Opina que, amb qüestions legals que tenen una estructura i vinculacions amb homònims d’altres institucions, val la pena tenir sempre textos legals que donin garantia jurídica. D’altra banda, aclareix que cap de les propostes que hi havia damunt de la taula es referia a les iniciatives populars, de manera que sí que hi ha elements de debat en aquest sentit. Així mateix, precisa que l’informe que es va demanar al secretari tenia relació amb el desplegament del que establien la Carta de Barcelona i el ROM respecte a les capacitats del Consell de la Ciutat de Barcelona. Assenyala que hi ha moltes iniciatives que sorgeixen d’altres òrgans de participació de la ciutat i que els grups eleven a la Comissió de Presidència, per la qual cosa forma part de les capacitats de cada grup fer-ho com considerin convenient. Per acabar, afirma que és un camí en construcció que serà més difícil i llarg del que apuntava el tinent d’alcalde, ja que s’han plantejat temes nous que caldrà incorporar. El Sr. Laporta puntualitza que en cap cas la seva intervenció pretenia limitar la llibertat de cap grup municipal a l’hora de presentar iniciatives. Diu que simplement s’ha referit a la comissió que ja està treballant aquestes qüestions perquè és sorprenent que es vulgui fer una nova comissió quan ja n’hi ha una en funcionament. El Sr. Forn aclareix que no es crearà una comissió, sinó que es treballarà en el marc de la que ja existeix. 3390 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: 1.- Que en el marc de la Comissió de treball per a la reforma de la normativa municipal de participació ciutadana, creada per acord de la Comissió de Presidència i Règim Interior de 21 de setembre de 2011, s'abordin les incorporacions normatives necessàries per cobrir les llacunes existents en la regulació de la iniciativa ciutadana per a l'aprovació d'una disposició municipal de caràcter general. 2.- Que el Govern municipal promogui entre la ciutadania el coneixement i la utilització d'aquest institut de participació ciutadana previst a la Carta municipal de Barcelona. Del Grup Municipal UpB: 12. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda instar el Govern municipal a presentar en un termini de 3 mesos una mesura de govern que concreti les accions necessàries per tal de passar de la cultura de les subvencions a la dels convenis i contractes programa. El Sr. Laporta exposa que el gener de 2012 la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports va aprovar una proposició per adquirir el compromís de mantenir els plans de desenvolupament comunitari vigents i donar suport econòmic a les entitats que els porten a terme als barris. Afegeix que al març el Govern municipal va atendre un prec per planificar el finançament d’aquests plans amb l’objectiu de donar-los continuïtat en el temps i evitar situacions de deute. Explica que al maig la mateixa comissió va acordar establir una mesa de negociació amb els responsables dels quinze plans comunitaris, la Generalitat, i l’Ajuntament per tal de definir millores en els processos de sol·licitud i atorgament de subvencions, i el Consell Plenari va aprovar obrir una línia d’ajuts extraordinària per a l’exercici del 2012 destinada a entitats del tercer sector. Finalment, llegeix la proposició del seu grup. El Sr. Espriu apunta que no s’acaba de veure la concreció de la proposta. Assenyala que òbviament els convenis i els contractes programa compleixen un paper per a tot allò que necessita un acord bilateral, però la proposició, tal com es presenta, fa la sensació que implica la desaparició de les subvencions. Afirma que aleshores no podria donar-li suport, ja que quedaria exclòs del procés la subvenció oberta la població i les entitats. Tot i així, diu que sí que està d’acord amb el fet que les relacions bilaterals entre entitats i Ajuntament passin a un model de conveni o contracte programa. En aquest sentit, apunta que si la proposició s’hagués redactat d’una altra manera, llavors li hauria donat suport. Per acabar, expressa l’abstenció del seu grup. El Sr. Mulleras destaca que el PP fa temps que proposa la substitució de les subvencions pels contractes programa o coproduccions, i, de fet, ho recollia en el seu programa electoral i ho ha anat reclamant en les al·legacions del compte general. Explica que, efectivament, reclamen que progressivament es passi a un model de gestió pública centralitzada basat en el control dels processos. Considera que la gestió pública ha d’emfatitzar la gestió dels diners públics i avaluar, per tant, els objectius pels quals s’atorguen aquests diners a través de convenis o programes. Diu que la gestió per resultats és un model que optimitza l’ús dels recursos públics i, en aquest sentit, destaca que el PP pot coincidir en alguns temes amb UpB, malgrat que ideològicament siguin molt diferents. Finalment, expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Mestre afirma que el seu grup no acaba d’entendre exactament què proposa UpB, malgrat que han intentat aclarir-ho. Exposa que no s’entén per què l’exposició de motius es refereix explícitament als plans comunitaris i, en canvi, en el text de la proposició es parla de manera genèrica sense fer referència als plans comunitaris en concret. En aquest sentit, demana que s’aclareixi si proposa que es passi de la cultura de subvencions a la de convenis i contractes programa pel que fa al suport econòmic dels plans comunitaris en concret o bé quant al moviment NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3391 associatiu de la ciutat en general, independentment de la finalitat o l’àmbit d’actuació. Explica que, si fos el segon cas, el seu grup ho ha defensat així i, de fet, quan governava estava treballant en aquesta línia. Assenyala que, a més, és una iniciativa que es va prendre arran de les demandes expressades pel Consell d’Associacions de Barcelona i que pot donar lloc a un nou model de relació econòmica entre l’Administració i el teixit associatiu de la ciutat. De tota manera, manifesta que el grup proposant ha estat molt poc receptiu a l’hora de resoldre la confusió que genera la proposició amb un nou redactat i, per tant, expressa l’abstenció del seu grup. El Sr. Forn afirma que el marc de les subvencions està clarament delimitat, de manera que darrere de cada subvenció que atorguen les administracions hi ha una finalitat pública. Diu que el seu grup entén que la proposició demana que es passi de manera general de la subvenció al conveni, iniciativa que sempre han defensat perquè dóna més seguretat a les entitats i permet planificar les seves activitats d’una manera molt més clara. Aclareix, però, que no es tracta d’eliminar les subvencions. Per acabar, expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Laporta lamenta la confusió que hagi pogut generar la proposició. Aclareix que la idea és passar en general de la cultura de la subvenció a la dels contractes programa, sense per això eliminar les subvencions. D’altra banda, agraeix el suport del Sr. Mulleras i el fet que no hi hagi cap tipus d’apriorisme ideològic. Pel que fa a la intervenció del Sr. Espriu, reconeix que l’exposició de motius potser no era del tot congruent amb el redactat de la proposició, però espera que ja ho hagi aclarit. Respecte a la intervenció del Sr. Mestre, lamenta que no hagi trobat la recepció necessària i diu que corregiran aquesta situació en un futur immediat. Per acabar, agraeix que s’hagi aprovat la proposició amb els vots dels grups municipals que li han donat suport. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa l'abstenció del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa l'abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 13. Que es doni resposta, en un termini màxim de 15 dies, a les 25 preguntes presentades pel Grup Municipal Socialista el 25 de gener de 2012 demanant informació sobre els nomenaments i cessaments de personal, ja sigui laboral, funcionari, lliure designació o qualsevol altres tipus per tot el grup Ajuntament des de l'1 de juliol de 2011, en compliment al dret d'informació dels membres electes de l'Ajuntament de Barcelona recollit amb ROM i a la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya. El Sr. Escudé exposa que el 25 de gener el seu grup va formular 25 preguntes sobre els nomenaments i cessaments de personal laboral, funcionari, de lliure designació o de qualsevol altre tipus per a tot el Grup Ajuntament des de l’1 de juliol del 2011 fins aleshores, en compliment del dret d’informació dels membres electes de l’Ajuntament. Destaca que el Govern no va respondre fins al 13 de juny i de manera parcial, ja que la informació no responia totalment a les preguntes i no indicava el nom, el càrrec i el nivell de les persones nomenades o cessades. Demana, per tant, que el Govern respongui a la totalitat dels aspectes que recollien les preguntes. El Sr. Forn diu que, segons la informació de què disposa, el 25 de gener el regidor David Escudé va presentar 32 preguntes a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de la plaça Sant Miquel. Puntualitza que no es van presentar a Secretaria General i que cap de les preguntes s’adreçava a l’Alcaldia, sinó que es dirigien als directors i gerents de les diverses empreses de l’Ajuntament. Explica que, atès l’incompliment 3392 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 dels criteris de presentació, es va plantejar la situació als Serveis Jurídics perquè determinessin el tractament que calia fer-ne. Assenyala que, un cop presa la decisió de respondre-les malgrat les deficiències de presentació, es va contactar amb la Gerència de Recursos perquè comencés a recollir les dades de l’Ajuntament, però, atesa la dificultat d’integrar tota la informació requerida amb un tractament intel·ligible, va requerir un període de temps superior a l’establert per a aquest tipus de preguntes. Destaca que, per això, el gerent de Recursos Humans, el Sr. Carles Arias, va informar al Sr. Escudé, durant la comissió informativa del març, de la necessitat d’un termini més ampli. Indica que el 26 d’abril la Gerència de Recursos va proporcionar la resposta corresponent al personal de l’Ajuntament, però, com que encara faltava la part relativa als instituts i les empreses municipals, es va decidir esperar per entregar la informació completa. Exposa que el 29 de maig la Gerència de Recursos va enllestir la segona part de l’informe i la va trametre perquè fos oficiada per la Primera Tinença d’Alcaldia i enviada al Grup del PSC amb data de 13 de juny. Pel que fa al detall del nom, el càrrec i el nivell, diu que la resposta no ho inclou perquè el nom és una dada de caràcter personal. Aclareix que, no obstant això, tots els canvis són substanciats amb actes administratius, decrets i acords, que resten a la disposició dels regidors de la corporació. Considera que amb aquesta resposta s’ha donat compliment a la petició i, en tot cas, diu que, si hi ha algun aspecte incomplet o que cal millorar, s’ofereix a solucionar-ho amb l’ajuda del gerent de Recursos Humans. Per acabar, destaca que hi va haver un error en la presentació, fet que segurament també va fer perdre temps, ja que el Govern intenta complir al màxim amb els terminis establerts. El Sr. Escudé agraeix la resposta i aclareix que el mes de gràcia atorgat va sorgir d’una conversa privada i tenia com a objectiu esmenar el problema a l’hora de presentar les preguntes. Considera, tanmateix, que un error de forma no pot ser un argument perquè el Govern no compleixi les seves obligacions i satisfaci el dret de l’oposició de ser degudament informada d’acord amb la legislació vigent. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 14. S'instal·lin pantalles gegants de televisió en algun indret de la ciutat per permetre el seguiment per part dels ciutadans dels diferents partits que està disputant la selecció espanyola de futbol durant l'Eurocopa, promovent la col·laboració d'empreses privades a través de patrocinis. El Sr. Mulleras recorda que fa dos anys, durant el Mundial de Futbol, 75.000 barcelonins van poder gaudir de la victòria d’Espanya veient la final a l’avinguda de Maria Cristina. Destaca que la diferència d’ara respecte d’aleshores és que a Barcelona governa un altre partit, CiU. Afirma que Espanya torna a tenir opcions de guanyar una gran competició, l’Eurocopa, i a milers de barcelonins això els omple d’il·lusió, sobretot tenint en compte la crisi actual, però l’alcalde, en canvi, mira cap a un altre costat i no representa tots els barcelonins, el votin o no, sigui nacionalistes o no ho siguin. En aquest sentit, demana que s’instal·lin pantalles de televisió per poder seguir al carrer la selecció espanyola. Així mateix, diu que, si és un problema econòmic, recorrin als patrocinadors privats que hi estan interessats. D’altra banda, recorda que el PP ho va demanar fa dos mesos per escrit i encara no ha rebut cap resposta escrita, tot i que assenyala que sí que s’han assabentat pels mitjans de comunicació que el Govern municipal no està disposat a fer-ho. Finalment, llegeix el prec del seu grup. El Sr. Forn destaca que a l’Eurocopa participen jugadors catalans i barcelonins. Quant a la instal·lació de pantalles gegants, aclareix que només s’ha fet de manera puntual i extraordinària. En aquest sentit, recorda que fa poques setmanes també es va demanar per a la final de la Copa del Rei, i el Govern també va considerar que no era una prioritat tenint en compte el moment econòmic actual. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3393 Respecte als patrocinadors, puntualitza que, si paguen la instal·lació de pantalles, això implica que deixaran de pagar altres coses, i les prioritats de l’Ajuntament i l’equip de govern són unes altres, que qualifica de més importants per als ciutadans. D’altra banda, assenyala que tot ciutadà que tingui televisió a casa pot seguir perfectament aquests partits de futbol, de manera que el Govern no considera necessària la instal·lació de pantalles. El Sr. Mulleras diu que, si el problema és econòmic, l’Ajuntament pot parlar amb els patrocinadors privats perquè a l’erari públic no li costi ni un euro. Afirma que la fase final d’una Eurocopa és una ocasió extraordinària i puntual i destaca que a la majoria de ciutats espanyoles s’estan instal·lant pantalles gegants. Puntualitza que una en què no s’han instal·lat és Sant Sebastià, governada per Bildu. Així mateix, recorda que el consolat de Portugal va posar una pantalla als Jardinets de Gràcia per veure la seva selecció a Barcelona. En aquest sentit, pregunta si tenen por de veure els carrers plens de barcelonins i catalans amb banderes espanyoles i senyeres gaudint d’una victòria d’Espanya. El Sr. Forn agraeix l’última pregunta del Sr. Mulleras perquè demostra que el que menys li importa és el futbol i el que vol fer és patriotisme de pa sucat amb oli. Reconeix que a ell li agrada veure el Barça i li agradaria veure la selecció catalana, però afirma que no es tracta d’això, sinó que és una qüestió de prioritats. Quant als patrocinadors, diu que potser n’hi ha molts, però que no han arribat a l’Ajuntament, i el Govern municipal no els anirà a buscar perquè la prioritat són qüestions més importants que una pantalla per a un partit de futbol, sigui de la selecció espanyola o del Barça a la final de la Copa del Rei. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 15. Instar al Govern municipal a respondre els precs i preguntes per escrit en el termini màxim establert i aportant els continguts concrets que es sol·liciten. El Sr. Mestre exposa que el seu grup ha presentat 175 precs i preguntes per escrit durant aquest mandat, 92 de les quals han estat contestades, 74 fora del termini d’un mes fixat pel ROM i 18 dins d’aquest termini. Destaca que el total de preguntes no respostes és de 83, 56 de les quals es troben fora de termini i 27, dins. Considera que el termini d’un mes s’ha d’aplicar amb flexibilitat, ja que algunes preguntes són difícils de respondre només en trenta dies, però assegura que el que no s’entén són els continguts d’algunes de les respostes. En aquest sentit, explica que el seu grup ha presentat un bloc de preguntes en relació amb TMB i la resposta va ser que s’havien de plantejar al Consell d’Administració de TMB perquè el seu grup hi és representat. D’altra banda, exposa que també han preguntat si hi ha consignació en el pressupost de la Generalitat del 2012 de diverses residències de gent gran i centres de dia de Barcelona, i la resposta ha estat que aquesta informació s’ha de demanar a la Generalitat. Indica, però, que també havien preguntat sobre un centre escolar i en aquest cas, curiosament, el Govern municipal sí que ha respost que no hi ha cap partida assignada en el pressupost. Assenyala que no s’entén com el Govern pot saber-ne la resposta en un cas i no en els altres. Diu que, a més, el Govern hauria d’estar interessat a saber si hi ha partida assignada. Així mateix, explica que el seu grup ha plantejat una pregunta sobre l’estructura bàsica del Gabinet d’Alcaldia amb organigrama, noms, cognoms, nivells i funcions, i la resposta només indica el càrrec i el nom del cap del Gabinet, de la Direcció Tècnica de Protocol, de la Direcció del Programa de Gestió, de la Direcció del Programa d’Anàlisi Estratègica, del Departament de Documentació i del Departament d’Administració. Assenyala que també han demanat la relació de comissionats d’Alcaldia i els organigrames que se’n deriven, detallant noms, cognoms, nivell i funcions, però la resposta només inclou el nom dels diversos comissionats i la referència al fet que cadascun té un suport administratiu o tècnic, sense donar-ne el detall. 3394 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Considera que, en aquest darrer cas, la resposta és directament una presa pèl perquè la informació proporcionada ja és coneguda i no respon al contingut explícit de la pregunta. Finalment, llegeix el prec del seu grup. El Sr. Forn exposa que a 12 de juny de 2012 s’havien presentat un total de 2.850 preguntes per a resposta escrita, 2.150 de les quals han estat contestades, 600 estan pendents de resposta fora de termini, i 86, pendents de resposta dins de termini. Destaca que, per tant, s’han respost un 80% de les preguntes dins de termini, xifra que qualifica d’acceptable, sobretot si es compara amb les dades del mandat anterior. Assegura que el Govern ha fet un esforç important. Respecte a la pregunta sobre TMB, assenyala que aquesta és exactament la mateixa resposta que el Grup d’ICV-EUiA donava quan era al Govern. En aquest sentit, diu que s’alegra que aquest resposta els sorprengui, ja que el criteri és que a partir d’ara el Govern sí que la respongui. Assegura que, en tot cas, si la formulen al Consell d’Administració, se’ls informarà, com sempre s’ha fet. Pel que fa a les altres preguntes, proposa que, si consideren que la resposta és incompleta, truquin directament al regidor corresponent perquè els completi la informació. D’altra banda, considera que alguna de les respostes sí que era correcta, en el sentit que no es pot preguntar a l’Ajuntament sobre una qüestió que és competència del Govern de la Generalitat. Diu que certament l’Ajuntament pot tenir-ne les dades, però que això no vol dir que es pugui preguntar sobre qualsevol cosa de la qual tingui informació. En aquest sentit, afirma que cal seguir un criteri de competència. El Sr. Mestre afirma que, si el contingut d’una resposta escrita és incomplet, ell no ha de trucar al regidor, sinó exigir que sigui complet i per escrit, tal com estableix el ROM. Així mateix, manifesta que la resposta respecte als comissionats és una presa de pèl, de manera que el seu grup tornarà a presentar la pregunta i exigirà una resposta completa. Pel que fa a les residències de gent gran, puntualitza que sí que són competència municipal, ja que depenen del Consorci de Serveis Socials, i, a més, el Govern municipal hauria de tenir interès a saber si aquestes residències es construiran o no a Barcelona. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 16. Que s'incorpori el criteri de valoració de les ofertes "per l'acreditació de l'ecoetiqueta EU Ecolabel o del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental" en els plecs de clàusules econòmico-administratives particulars de totes les licitacions i adjudicacions de l'Ajuntament i organismes que en depenen. El Sr. Laporta exposa que la EU-ecolabel és una ecoetiqueta reconeguda a tot Europa que acredita l’excel·lència ambiental. Afegeix que el distintiu de garantia de qualitat ambiental és un sistema que identifica productes respectuoses amb el medi ambient. Finalment, llegeix el prec del seu grup. El Sr. Vives diu que el Govern està d’acord amb l’esperit del prec, però precisa que les ecoetiquetes només són exigibles quan es tracta de contractes harmonitzats, d’acord amb l’article 13 de la Llei de contractes del sector públic. En aquest sentit, aclareix que es poden exigir com a criteri de solvència, però no pas com a criteri de valoració, i és això el que ja s’està fent. Per acabar, afirma que l’esperit del prec es tindrà en compte i es treballarà per mantenir-lo. El Sr. Laporta agraeix que s’accepti l’esperit del prec i diu que comprèn perfectament que s’apliqui com a criteri de solvència i no pas de valoració. Es dóna per tractat. 17. Que es presenti un informe avaluant el procés participatiu dut a terme pel govern municipal en referència al projecte urbanístic de les Portes de Collserola. El Sr. Laporta llegeix el prec del seu grup. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3395 El Sr. Vives diu que el Govern accepta el prec. Aclareix, però, que l’informe es farà passat l’estiu, un cop s’acabin el procés concursal a finals de mes i el període de recollida d’opinions posterior. Explica que des de l’octubre s’han fet sis tallers amb més de 200 participants, particulars i entitats, i a la web s’han fet més de 4.000 entrades. Assenyala que el procés de participació ha estat molt intens perquè no és una qüestió d’opinió, sinó que són projectes molt importants que exigeixen una certa reflexió. Finalment, indica que durant el mes de setembre el Govern en podrà parlar amb coneixement de causa i en presentarà l’informe. El Sr. Laporta agraeix l’acceptació del prec. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 18. En que consisteix i quin són els objectius i el calendari del procés participatiu de les Portes de Collserola? El Sr. Espriu llegeix la pregunta del seu grup. El Sr. Vives exposa que aquest procés participatiu té com a element diferencial el fet que s’ha fet ex post, en el sentit que el Govern ha implicat les entitats i els veïns des del començament de la definició del concurs, no pas un cop els concursants haguessin presentat les seves propostes. El Sr. Espriu aclareix que era una pregunta respecte al que significa el model de participació en si mateix. Diu que la participació és actitud, mitjans, mètode i convenciment, coses que manquen en el procés de les Portes de Collserola. Així mateix, considera que la intenció primera no era fer un procés participatiu, sinó d’implicació ciutadana a través de diversos tallers. Afirma que, a més, aquests no han acabat de complir l’objectiu que tenien. En aquest sentit, assenyala que a Gràcia el Grup del PSC en va fer difusió perquè aconseguís més participació, però la informació era escassa, de manera que la gent no acabava d’entendre què se li demanava. Així mateix, destaca que a la web encara hi ha només el document inicial. Considera, per tant, que fa falta difusió. D’altra banda, assenyala que el qüestionari d’entrada és anònim, quan qualsevol procés d’implicació hauria de comportar que la persona es posicioni amb noms i cognoms, perquè, si no, pot donar la seva opinió 50 vegades i això fa que el procés sigui poc fiable. Respecte a les preguntes, diu que requereixen un cert nivell de reflexió. Assenyala, per exemple, que, per respondre a la referida a quines propostes garanteixen millor la conservació de l’ecosistema i la biodiversitat de Collserola, cal tenir, com a mínim, estudis en ciències ambientals. En aquest sentit, afirma que el procés de participació no té en compte el públic objectiu al qual s’adreça. Diu que no ha tractat la qüestió del contingut dels documents perquè seria un debat diferent del del procés de participació. Afirma, però, que sí que cal fer un esforç conjunt per millorar la participació a la ciutat. El Sr. Vives assegura que qualsevol procés de participació és millorable i, per això, cal fer-ne una valoració. Indica que, en tot cas, el focus del Govern municipal en qualsevol procés d’aquesta mena no és la difusió a l’engròs, sinó la qualitat de la participació. Afegeix que els tallers de participació han tingut tanta importància que han condicionat totalment els resultats dels treballs que han fet els equips multidisciplinaris seleccionats. En aquest sentit, destaca que hi ha hagut un treball conjunt i un procés d’implicació ex ante, cosa que mai no havia passat. Pel que fa als qüestionaris, reconeix que requereixen un cert coneixement i un nivell de concentració elevat, però afirma que no cal ser físic quàntic per respondre’ls i les respostes han estat molt responsables, per la qual cosa els valoren molt positivament. Així mateix, afirma que la missió del Govern no és vigilar qui respon, sinó valorar el gruix de les respostes que es reben. Finalment, assenyala que el nivell de satisfacció és molt elevat, tot i que certament el procés és millorable. Es dóna per tractada. 3396 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Del Grup Municipal PP: 19. En quin estat es troba l'obtenció per part de l'Ajuntament de Barcelona dels dominis Barcelona (".bcn" o ".Barcelona") davant de l'Internet Corporation for Assigned Names and Numers (ICANN) i quina és la previsió en quant a la seva utilització a l'administració municipal? Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 20. Qui ha estat el responsable polític que ha decidit el canvi de continguts de la placa del passatge de la Canadenca del Districte de Sants-Montjuïc i per quin motiu s'ha fet aquest canvi? El Sr. Mestre explica que aquesta qüestió es va tractar a la Comissió de Cultura de dimarts passat arran d’un prec d’UpB, i el tinent d’alcalde, el Sr. Ciurana, ja va explicar que des del 8 de juny la placa tornava a tenir el text original. En aquest sentit, expressa la satisfacció del seu grup. Respecte a la pregunta, explica que, segons la resposta del Sr. Ciurana, cap responsable polític va prendre aquesta decisió i no hi havia cap motiu polític, sinó que va ser un error humà atribuïble a tècnics municipals. En aquest sentit, formula la pregunta del seu grup, però assenyala que la donen per tractada en una comissió anterior. El Sr. Martí aclareix que, de fet, no va ser un error, sinó que l’origen són acords presos per governs municipals anteriors a través del Nomenclàtor els anys 1995 i 1996. Explica que llavors es va modificar el text, i al diccionari del Nomenclàtor consta com a empresa fundada per Fred Stark Pearson, el 1911. Assenyala que el 2010, és a dir, quan hi havia el Govern anterior, es va fer la segona edició del diccionari, però la descripció biogràfica del passatge de la Canadenca no es va revisar. En aquest sentit, diu que, quan la placa es va fer malbé, el Nomenclàtor va mirar el diccionari i al nou rètol hi va posar una versió equivocada. Afirma que, per tant, el responsable polític que es restituís la placa amb el nom originari sense tenir en compte les revisions errònies dels anys 1995 i 1996 és ell mateix com a regidor de Sants-Montjuïc. En aquest sentit, destaca que el 25 de maig va demanar la restitució immediata de la placa i es va col·locar el 8 de juny. Assegura que no ha estat un error d’aquest Govern ni hi ha cap responsabilitat política de cap regidor de CiU, sinó que, al contrari, el que s’ha fet és el que els altres grups demanaven, però que per altres motius no s’havia pogut fer fins ara. El Sr. Mestre puntualitza que no ha parlat mai de cap error d’aquest Govern, sinó d’error material de tècnics municipals. Explica que la placa tenia un text i a l’hora de reproduir-la no es va tenir en compte aquest text, sinó el llibre del Nomenclàtor, del Sr. Jesús Portavella, en el qual es parla estrictament del fundador de l’empresa. Diu que, de tota manera, el tema s’ha resolt i agraeix que el Sr. Martí hagi estat qui ha pres la decisió en col·laboració amb el tinent alcalde de Cultura. D’altra banda, afirma que la vaga de la Canadenca és un fet molt important en la història de la ciutat per diversos motius i aquest passatge és l’únic espai de Barcelona on es recorda amb una inscripció municipal, a diferència del Sr. Pearson, que té una avinguda en un barri molt significatiu. Per acabar, agraeix que s’hagi corregit el text que constava a la placa. El Sr. Martí pregunta si un dels motius que va induir a l’equivocació respecte als motius del canvi de text no pot ser un article publicat a El País, segons el qual el nou equip municipal havia canviat silenciosament la placa per adaptar-la al seu gust. En aquest sentit, considera que de vegades, en llegir els diaris, es cometen errors d’interpretació. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3397 Del Grup Municipal ICV-EUiA: 21. Que el Govern municipal informi de l'execució de la proposició aprovada a la Comissió de Presidència i Règim Interior en la sessió de 21 de setembre de 2011 amb el contingut següent: (M1115/799) La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: Instar al Govern de l’Estat a revocar l’Ordre Ministerial de 27 d’abril de 2007, del Ministeri d’Economia i Hisenda, pel qual es modifica la cessió a l’Ajuntament de Barcelona del Castell de Montjuïc per ser destinat a centre de la Pau i, de forma simultània, a dictar-ne una altra per la que es cedeixi plenament i sense cap condició la totalitat del recinte i els usos del Castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona. Es retira VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13,30h. 3398 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació Acta de la sessió del dia 18 de juny de 2012, aprovada el dia 18 de juliol de 2012 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 18 de juny de 2012, s’hi reuneix la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació, sota la presidència de la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Sònia Recasens i Alsina, Raimond Blasi i Navarro, Sara Jaurrieta Guarner, Joan Trullén Thomàs, Jordi W. Carnes i Ayats, Xavier Mulleras Vinzia, Míriam Casanova Doménech, Joaquim Mestre Garrido, Janet Sanz Cid, i Jordi Portabella Calvete, assistits per la Sra. Míriam Cabruja i Escobedo qui per delegació del secretari general de la Corporació, certifica. També hi és present el Sr. Antonio Muñoz i Juncosa, Interventor General. Excusen la seva absència les Imes. Sres i els Ims. Srs: Maite Fandos i Payà, Belén Pajares Ribas, Antoni Vives i Tomàs, i Gerard Ardanuy i Mata. S’obre la sessió a les 16,30 h. La Sra. Escarp explica que els punts 1, 3 i 13 es tractaran conjuntament i després es continuarà amb les intervencions habituals. També explica que els punts 7 i 8 corresponen a unes al·legacions que el PP ha retirat i per això l’expedient no ha de passar per la Comissió i es dóna per aprovat definitivament. Els punts 7 i 8, per tant, es retiren de l’ordre del dia. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior La Sra. Sanz s’adreça a la presidenta per dir-li que li han enviat una nota de les diferents actes. La Sra. Escarp demana disculpes perquè no li han fet arribar la nota i li respon que la recuperarà al llarg de la sessió per resoldre-l’hi. S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: Acords de la Comissió de Govern de 13 de juny de 2012: 1. Aprovar l’expedient núm. 3-081/2012 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost 2012, d’import 134.640,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 12060295 i donar- ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 2. Aprovar la modificació de la incorporació al pressupost 2012 dels romanents de crèdit segons el detall per import d’1.209.000,00 euros i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. El Sr. Mulleras demana l’accés als expedients del despatx d’ofici. La Sra. Escarp li responen que els tenen a la seva disposició, com tots els grups. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3399 Del Grup Municipal PSC: 1. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d’informar de la reestructuració de Barcelona Activa i el sector de Promoció Econòmica, especificant el nombre de programes que es veuran afectats, de manera parcial i/o completa, per la disminució de recursos de l’Estat i de la Generalitat a Barcelona Activa en matèria de polítiques actives d’ocupació. La Sra. Escarp informa que el Grup del PSC dóna la compareixença per llegida. Dóna la paraula a la Sra. Sanz. La Sra. Sanz afirma que el seu grup presenta la compareixença per conèixer el nou full de ruta del Govern municipal amb relació a Barcelona Activa. Manifesta que la creació d’ocupació no és una competència municipal, però en la situació actual l’Ajuntament i el Govern han de desenvolupar polítiques actives d’ocupació. Fa 26 anys que Barcelona impulsa i gestiona aquestes polítiques actives d’ocupació des de Barcelona Activa, agència que es va crear per respondre a una situació econòmica difícil i que tenia dos objectius principals: facilitar la creació d’empreses i l’accés i el manteniment de l’ocupació a la ciutat. L’evolució d’aquesta empresa posa de manifest l’èxit d’aquestes polítiques: l’any 2011 els serveis que ofereixen han tingut 21.000 usuaris, hi ha hagut més de 10.000 insercions en el mercat de treball i s’han desenvolupat programes necessaris i amb molt èxit, com ara «Activa’t per l’ocupació», «Treball als barris», «Formació d’oferta» o «Joves amb futur». El Grup d’ICV-EUiA pregunta com el nou model que vol impulsar el Govern municipal afectarà aquests programes; quins programes es desenvoluparan i quins no, i com la reestructuració afectarà les 113.000 persones en situació d’atur que podrien optar a algun dels programes. La Sra. Recasens vol deixar clar que el Govern ha presentat de manera pública i transparent quines són les intencions i els camins que la nova Barcelona Activa ha de prendre i els nous reptes que ha d’afrontar. Afirma que el Govern persegueix que la nova Barcelona Activa surti enfortida de tot el procés, que sigui més autònoma i més independent, i manifesta que aquesta empresa ha desenvolupat polítiques excel·lents i ha estat capaç de tirar endavant. Però considera que els diferents models que en cada moment tiren endavant les administracions no es poden desemmarcar del context en el qual es troben, i Barcelona Activa es va crear en un context determinat que no és l’actual. La Sra. Recasens exposa que el Govern pretén reenfocar l’empresa i posar la nova Barcelona Activa en un nou camí d’excel·lència per entomar els nous reptes. Es pretén que el focus de la nova Barcelona Activa sigui l’empresa, perquè estan convençuts que és l’únic sector econòmic que en aquests moments és capaç de crear ocupació estable. Afirma que, fins ara, Barcelona Activa ha generat llocs de treball, però no han estat estables ni permanents en el temps. Ara pretenen crear un entorn de confiança a Barcelona perquè les activitats econòmiques desenvolupin i creïn nous llocs de treballs. La Sra. Recasens manifesta que la missió de la nova Barcelona Activa és ser l’organització de referència al servei de les polítiques de suport a l’empresa, la creació d’ocupació i la projecció internacional de Barcelona com un entorn excel·lent per a l’activitat econòmica i el progrés social. Són conscients de l’impacte de la Llei general de pressupostos de l’Estat com un inductor d’un fort canvi de l’orientació i el finançament de les polítiques actives d’ocupació i, per tant, de Barcelona Activa. Davant l’escenari actual, manifesta que es vol orientar l’estratègia cap a dos objectius: d’una banda, ser autònoms en la creació d’ocupació i, de l’altra, avançar-se als esdeveniments per anar directament orientats a resultats. Volen que Barcelona Activa disposi de recursos propis que li permetin disposar de recursos externs que l’amplifiquin però que no condicionin ni el model ni la manera de treballar. Afirma que el Govern s’ha trobat amb un model d’empresa de Barcelona Activa en què l’Ajuntament de Barcelona transferia 17 milions d’euros a l’empresa, que servien per anar a buscar subvencions del SOC i que ascendien a 21 milions d’euros. Barcelona Activa, per tant, gestionava unes necessitats d’aproximadament 3400 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 42 milions d’euros. Exposa, però, que en el moment en què les subvencions procedents de l’Estat no arriben, l’empresa no és viable, ja que estava condicionada a un model basat en la captació de subvencions i no era autònoma. Això passava en la gestió dels recursos i dels fons i també en la situació de la plantilla. Posa de manifesta que cal definir un nou model que no sigui dependent i exposa que el Govern s’ha plantejat un increment de les transferències corrents que l’Ajuntament de Barcelona destinarà a Barcelona Activa per estructurar l’empresa, que seran de 21 milions d’euros. Això enllaça amb la proposta d’UpB de dotar Barcelona Activa amb més recursos i partides extraordinàries per fer viable el nou model. Afirma que, de tota manera, això no vol dir que el Govern municipal renunciï a obtenir més fons o més recursos per desenvolupar polítiques de promoció econòmica i d’ocupació. Per això es dibuixa una segona corona d’obtenció de recursos. Explica que el Govern s’orienta a la cerca de nous fons per tirar endavant polítiques actives d’ocupació i de promoció econòmica, la nova Barcelona Activa i l’enfortiment de l’empresa. Barcelona Activa passa a ser el braç executor de totes les polítiques de promoció econòmica de l’Ajuntament de Barcelona. Pretenen constituir una nova estructura, en què les persones al servei de l’empresa tinguin estabilitat, tinguin una contractació i deixin de dependre de les polítiques de la subvenció procedents dels fons estatals. Pel que fa a l’enfocament i als programes de Barcelona Activa, manifesta que tiraran endavant un servei de suport a la creació d’empreses, que és referent local i internacional per la seva excel·lència i pel seu impacte en l’entorn empresarial i en la creació d’ocupació. Es mantindran els serveis d’impuls al creixement a l’empresa, la formació en gestió del creixement, l’accés de les empreses al finançament i la seva internacionalització. Exposa que la manera com reforçaran aquests serveis serà mitjançant la creació de l’oficina d’atenció a l’empresa, que pretén que les relacions entre empresa i Administració siguin àgils i que sigui fàcil tirar endavant les polítiques de promoció econòmica. Quant a l’atenció directa a les persones, continuaran apostant pels serveis d’orientació laboral a través del programa «Activa’t per l’ocupació», que és eficaç i que combina l’atenció i la informació laboral de gran abast amb l’assessorament i la tutorització individualitzada, que es reforçarà segons les necessitats de cada persona aturada. Així mateix, continuaran impulsant el programa de capacitació i desenvolupament professional i impulsaran unes noves estratègies per millorar la inserció laboral, com la plataforma Empresa-ocupació, que permetrà fer funcions d’intermediació laboral. També es fomentarà l’ocupació juvenil impulsant programes d’orientació acadèmica i professional. A més, posaran especial atenció en els col·lectius de més difícil inserció amb el conveni subscrit amb l’Àrea de Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona. Amb aquesta cartera de serveis asseguraran que es cobreixen totes les necessitats relacionades amb la carrera professional i es podrà acompanyar els usuaris de manera integral al llarg de tota la vida. D’altra banda, afirma que continuaran impulsant el web municipal Barcelona Treball i els serveis que s’hi ofereixen, i es desenvoluparan mòduls específics de formació, alhora que es potenciarà una oferta pròpia de formació existent a la ciutat amb un model de col·laboració publicoprivada. Pel que fa als serveis que es deixaran de prestar, exposa que es deixaran de fer els programes que fins ara finançava el SOC i alguns programes molt costosos que estaven íntegrament finançats per les transferències de l’Estat, com els plans d’ocupació, «Treball als barris», «Joves amb futur» o la formació ocupacional de llarga durada. Quant als treballadors i les persones que presten serveis de Barcelona Activa, d’un total de 298 persones, 166 tenen el contracte lligat directament a la subvenció. D’aquests treballadors, 55 són fixos vinculats a subvenció. Posa de manifest que el Govern de l’Ajuntament de Barcelona ha fet l’esforç de donar una forta partida pressupostària per poder estructurar tot aquest conjunt de persones, NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3401 que a partir d’ara cobraran de l’Ajuntament de Barcelona i passaran a ser estructurades en l’empresa. Pel que fa a les persones que tenien contracte per obra i servei, diu que eren conscients que, un cop finalitzava l’obra o el servei, la relació contractual es liquidava. Per tant, no es pot parlar d’acomiadaments, sinó de persones que deixen de tenir relació laboral amb Barcelona Activa. Per acabar, fa referència als 56 treballadors amb contracte fix discontinu, dels quals 14 fa més d’un any que no prestaven serveis a Barcelona Activa. Aquestes persones continuen amb la mateixa relació laboral i contractual amb l’Ajuntament de Barcelona i seran cridats a prestar serveis a l’empresa Barcelona Activa a mesura que se’n tingui necessitat. Fins ara, aquestes persones eren cridades per treballar en programes finançats; ara seran cridades per prestar serveis que el Govern tirarà endavant amb la nova estratègia de promoció econòmica. Afirma que ja es poden cridar 10 persones de manera immediata, tot i que no seran cridades totes alhora, sinó a mesura que es tirin endavant les estratègies de promoció econòmica de Barcelona Activa. El Sr. Portabella es posiciona primer sobre la compareixença del Govern. Creu que el Govern de la ciutat intenta vendre com una reestructuració i un canvi de rumb estratègic de Barcelona Activa el que en realitat és una reducció dràstica del 40 % del pressupost de Barcelona Activa en només dos anys, la qual cosa té conseqüències directes en la seva capacitat de fer polítiques i en els llocs de treball. Explica que la tinenta d’alcalde ha dit que aquesta reducció del 40 % és conseqüència de la reducció del 21 % en els pressupostos del 2012 per part del Govern central, però manifesta que no ha dit que l’aportació ordinària de l’Ajuntament va caure un 43 %, en passar de 29,3 milions d’euros el 2011 a 16,9 el 2012. Aquí s’hi ha de sumar la reducció del 24 % de la Generalitat, que passa de 24,8 milions a 18 milions. Per tant, hi ha reducció de l’Estat, de la Generalitat i, malgrat l’increment de 3 milions que proposen ara, del Govern de l’Ajuntament i els seus socis del PP. Manifesta que tot això significa una reducció dels treballadors a Barcelona Activa. Diu que han esmentat les 55 persones que no renovaran el contracte i els 56 discontinus, que afirmen que seran cridats, però ho qüestiona, perquè és difícil saber com ho faran i quin canal faran servir amb una reducció tan important del pressupost de Barcelona Activa per ocupar aquestes persones igual que han estat ocupades fins ara. Des del Grup Municipal d’UpB no creuen que això passi i, per tant, consideren que el que es presenta és una reducció del 37 % de la plantilla de Barcelona Activa, cosa que també qüestiona el que diuen que és l’objectiu de la nova Barcelona Activa. Afirma que en l’objectiu 3.5.2 del PAM, dedicat a l’orientació del mercat i l’emprenedora, no s’esmenta Barcelona Activa. Pregunta si Barcelona Activa no tindrà cap paper per reforçar la competitivitat i l’orientació al mercat de l’activitat empresarial i per donar suport a l’emprenedoria. Estan d’acord a potenciar la promoció econòmica a la ciutat i el suport a les empreses, però això no justifica que es deixin de banda les polítiques d’ocupació. A Barcelona hi ha 113.402 persones aturades i la manca de finançament tindrà un impacte negatiu directe sobre aquestes persones en l’àmbit de la formació de treballadors i d’aturats, en l’emprenedoria i en l’estímul de l’ocupació. El Grup Municipal d’UpB presenta una proposició en què demanen que s’asseguri la viabilitat de Barcelona Activa i de les polítiques actives d’ocupació, d’estímul de l’emprenedoria i de formació. Les polítiques actives d’ocupació sorgeixen per dues coses. La primera, perquè el creixement econòmic no sempre porta ocupació. La segona, perquè la política europea d’accés al mercat laboral és la via cap a la solució dels problemes d’integració social. Considera que amb aquesta reducció del pressupost, es discrepa del que ha estat tradicionalment la política europea d’integració social a partir de l’accés al mercat laboral. Diu al Govern que no poden deixar passar l’atur dels joves, que frega el 50%, ni el de les dones, que també frega el 50%, ni el dels majors de 45 anys, ni el dels discapacitats. Demanen que estableixin una partida pressupostària extraordinària 3402 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 suficient per assegurar la viabilitat de Barcelona Activa i de les polítiques actives d’ocupació, d’estímul de l’emprenedoria i de la formació. Per acabar, afirma que Barcelona Activa ha estat una agència que han copiat arreu, que han vingut a veure com funcionava per la seva excel·lència, i ara la desmantellen. Manifesta que si el Govern té previst un superàvit de 38 milions d’euros, pot dedicar aquests milions a polítiques d’ocupació. Considera que si els posen a Barcelona Activa, hi haurà programes per a la gent amb feina i formació, i programes per a la gent a l’atur, i no tindrà lloc la reducció dràstica de llocs de treball que es planteja. El Sr. Trullén creu que està molt clar que el Govern explica com un canvi d’estratègia el que és una disminució radical de recursos pressupostaris destinats a polítiques actives d’ocupació en un moment especialment complicat en què la taxa d’atur de la ciutat se situa al voltant del 18%. La tinenta d’alcalde ha dit que Barcelona Activa es va crear en un context diferent, però el Sr. Trullén pensa que cal interpretar Barcelona Activa en clau històrica, com una peça que acompanyava una profunda voluntat de l’Ajuntament de Barcelona de reaccionar davant de la crisi econòmica de 1977-1986 i que va crear polítiques de demanda a través de la proposta dels Jocs Olímpics de Barcelona i va saber teixir un gran entorn sobre el qual propulsar l’activitat econòmica de la ciutat, a més de crear polítiques orientades a l’oferta. En la crisi de 1992-1995 es va activar de nou i va donar un gran salt qualitatiu a Barcelona Activa, en posar com a prioritat l’emprenedoria, l’orientació del mercat de treball o dels treballadors cap a l’ocupabilitat i la lluita cap a la fractura digital. Manifesta que ens trobem davant d’un gran problema macroeconòmic que es pot afrontar amb seriositat, sobretot amb instruments de polítiques d’ocupació de base local que han estat subratllats en l’àmbit internacional com d’excepcional interès. Recomana la lectura de l’últim informe de l’OCDE, «Better skills, better jobs, better lives», en què es destaquen Barcelona Activa i Porta 22 com un referent important pel disseny de polítiques de base local capaç d’afrontar els problemes econòmics coneixent els límits i els reptes que s’han d’adoptar. Creu que Barcelona Activa es mereix un aprofundiment en la seva estratègia fundacional i en l’estratègia que l’ha situada en l’àmbit internacional com un referent destacat. L’entitat té la voluntat de reforçar l’emprenedoria i aquesta ha estat una clau explicativa del funcionament de la política econòmica municipal en els darrers 25 anys, que l’han situat com un referent internacional. Es poden executar polítiques d’atur juvenil, contra l’atur crònic, però considera que la diferència genuïna que caracteritza Barcelona Activa no s’ha de canviar, sinó que cal enfortir-la. Manifesta que reduir els fons disponibles per a Barcelona Activa no sembla la millor via per enfortir les polítiques actives d’ocupació, i creu que l’Ajuntament de Barcelona hauria d’intensificar els fons destinats a aquest tipus de polítiques, perquè s’ha demostrat que són fons ben gastats i perquè el seu èxit en l’àmbit internacional l’ha situat com un model imitat, referenciat per institucions prestigioses com l’OCDE i com un model de polítiques d’ocupació d’escala local que cal seguir. En aquesta sentit, considera que el potencial de creació de llocs de treball de l’empresa no és cap novetat. És cert que s’ha d’orientar a la creació d’ocupació, però també s’ha d’orientar a la creació de plans d’ocupació específics i el seu desenvolupament. Creu que la disminució del fons financer que el SOC i, a través seu, l’Estat destinen a aquests objectius no és excusa per al canvi d’estratègia. Cal reforçar la capacitat de negociació de l’Ajuntament per aconseguir tants fons com sigui possible, que permetin finançar els plans d’ocupació o altres figures anàlogues de polítiques actives d’ocupació. Considera que l’Ajuntament no pot renunciar a aquestes polítiques. Les polítiques de la Unió Europea tindran un recorregut, i començar a identificar aquest recorregut i el seu cofinançament des de l’Ajuntament de Barcelona hauria de ser una prioritat clara. En definitiva, no creuen que presentar com una reestructuració el que no és res més que una canalització de fons públics insuficients per l’abast del problema de l’ocupació sigui la millor manera d’avançar. Creu que replantejar aquestes NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3403 polítiques reforçant el seu caràcter i les prioritats seria la millor via per continuar avançant en la sortida de la crisi. La Sra. Sanz recorda que la Sra. Recasens ha dit que s’eliminaran tots els programes que siguin costosos, però no sap si es tindran en compte l’impacte que aquests programes tenen en la realitat de la ciutat i la quantitat de persones que en son beneficiàries. Manifesta que les dades demostren que són útils i, per tant, una eina necessària. No saben quines propostes continuaran impulsant i pregunta per què han de canviar les propostes existents si ja funcionen. És conscient que hi ha un problema de recursos, però des del Govern diuen que continuaran fent programes i alhora redueixen aquests recursos. Considera que el fet de dir repetidament que això no és estrictament una competència local, demostra que per al Govern aquesta no és una prioritat i que, per tant, no passa res si hi ha un desmantellament. La tinenta d’alcalde diu que no hi ha recursos, però encara no hi ha hagut cap comunicat del Govern en què es digui que l’alcalde Trias s’ha reunit amb el president Mas per exigir al Govern de la Generalitat els diners que l’Ajuntament necessita per tirar endavant les polítiques actives d’ocupació. Ni tampoc no hi ha hagut cap comunicat per dir que l’alcalde Trias s’ha reunit amb el president de l’Estat, el Sr. Rajoy, per exigir al Govern de l’Estat els diners necessaris perquè Barcelona Activa pugui tirar endavant. Per tant, creu que es renuncia a aquests diners i hi ha resignació davant el que imposen les altres administracions, imposicions que fan impossibles aquestes aportacions. Posa tres exemples de la renúncia per part del Govern municipal: En primer lloc, el Pacte per l’ocupació de qualitat, que es troba en via morta. Manifesta que l’alcalde i la tinent d’alcalde han dit que el renovarien, en presentarien una avaluació i el repensarien, però des de fa un any no es convoca. En segon lloc, Barcelona Creixement, la proposta estrella del Govern municipal. Afirma que l’ocupació només apareix en una de les trenta mesures que proposen en aquest document; es parla de polítiques actives, però de res concret. El Govern ha dit que Barcelona Creixement havia de servir per a la promoció econòmica, per a les empreses, però pregunta on encaixen les polítiques actives d’ocupació. En tercer lloc, la retallada de l’Estat i del SOC de 21 milions d’euros. En aquest context, l’Ajuntament es trobava davant una dicotomia: hi posava recursos o no els hi posava. Exposa que van optar per no posar-ne, perquè l’Ajuntament no podia assumir els 21 milions que deixaven d’ingressar les altres administracions. Considera, per tant, que van escollir renunciar-hi i que no hi hagués polítiques actives d’ocupació. Tanmateix, afirma que es tenen recursos per fer altres coses, i posa l’exemple dels 5 milions d’euros que es destinen al Circuit de Catalunya. Creu que la conclusió és que la nova Barcelona Activa gira l’esquena a la dinamització de l’activitat econòmica i a la reinserció laboral. Considera que s’aborda la promoció econòmica a mitges, i que ho fan intencionadament. El Govern presenta aquest nou model i parla de Barcelona Activa, de la seva viabilitat i d’una reestructuració com si fos una empresa que va bé en funció de la producció i dels balanços de guanys i pèrdues. Afirma que a Barcelona Activa es fan polítiques actives d’ocupació, atenció, assessorament i acompanyament a empreses, però sobretot a persones, i creu que la viabilitat és l’èxit d’aquests programes i d’aquestes polítiques a les persones. Barcelona ha de tenir els recursos necessaris per atendre millor els problemes de la ciutadania, però la màxima obsessió no ha de ser tancar uns balanços impecables. Finalment, conclou que sense el compromís pels recursos necessaris per continuar desenvolupant aquestes polítiques, el Govern abandona els col·lectius més desafavorits. Si la Sra. Recasens vol transparència, honestedat i no generar desconfiança, el primer que ha de fer és seure amb els treballadors i les treballadores i parlar-ne. Manifesta el seu suport a la proposició d’UpB perquè l’Ajuntament té els diners per mantenir els programes tal com estan i pot continuar contractant. Han dit que l’Ajuntament no pot contractar en funció del que diu la Llei d’acompanyament dels pressupostos generals de l’Estat, però la Diputació de Barcelona, on CiU i PP governen conjuntament, ha interpretat millor aquesta llei, en què es diu que hi ha excepcions, com que hi hagi una necessitat urgent i inajornable. 3404 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 El Sr. Mulleras diu que el cap de setmana l’han sorprès les declaracions de dos líders: d’una banda, José Luis Rodríguez Zapatero, que va dir: «Sufriríamos menos si hubiésemos ahorrado más»; i, de l’altra, el Sr. Artur Mas, que va afirmar en un debat parlamentari que no hi havia diners i instava el Govern d’Espanya a aplicar les recomanacions de l’FMI i retallar més. Afirma que el Govern d’Espanya s’ha trobat un dèficit de 90.000 milions d’euros a l’Estat i un endeutament que estrangula l’economia, que fa que la segona partida del pressupost més important en els pressupostos generals de l’Estat siguin les despeses financeres. En aquest sentit, dona la dada que, aquest any, perquè l’Estat continuï funcionant, haurà de pagar 30.000 milions d’euros només d’interessos financers, i considera curiós que donin lliçons els que han portat a aquesta situació. Dir que no hi ha diners perquè s’han gastat i ara s’han de fer ajustos. És veritat que s’han de fer i que s’han fet, però afirma que no és veritat que es facin com diuen. La reducció mitjana dels pressupostos dels ministeris ha estat d’un 16% i la de les polítiques d’ocupació, d’un 8,5%, mentre que es increments de formació a empreses han estat del 10% i els increments per al foment de l’ocupació, d’un 6%. Afirma que durant els últims anys s’ha gastat molt, però el que és important no és gastar més, sinó com es gasta. Per al PP, els governs municipals i els governs pertinents no han fet les coses prou bé i cal replantejar el model de les polítiques que, en aquest cas, aplica Barcelona Activa. La qüestió no és tenir més recursos, sinó gestionar-los millor i, per tant, considera que cal adaptar les polítiques d’ocupació a la demanda real de les empreses i formar en el que el mercat realment necessita. Les polítiques d’ocupació s’han de fer i s’han de reorientar perquè siguin més efectives. Creu que Barcelona Activa ha de canviar el model polític, per convicció, perquè el model que seguia les directrius del Govern municipal no era l’adequat, i per necessitat, perquè s’han reduït aquestes polítiques d’ocupació, tant de l’Estat com de la Generalitat. Constata que el Govern municipal proposa un nou model i comparteixen l’objectiu de treballar amb més eficàcia i més eficiència, però afirma que no concreten com ho vol fer, que és una clau del nou model de Barcelona Activa. Diu que no s’especifiquen quins serveis nous donaran, quina orientació tindrà la nova Barcelona Activa ni quins eixos polítics volen aplicar. Tampoc no diuen com es pensa buscar la gestió òptima de l’empresa, tant amb objectius quantitatius com qualitatius. No entén per què, des de Barcelona Activa, per destinar 7,8 milions d’euros en promoció i ocupació, cal gastar 20 milions d’euros a mantenir despeses estructurals. La Sra. Recasens assenyala que avui els acompanya un col·lectiu de treballadors de Barcelona Activa, que han desenvolupat i desenvolupen de manera molt professional les seves tasques. Entén que quan s’està a l’oposició es poden fer determinats discursos i determinades intervencions, però li agradaria que es parlés des de l’honestedat i sense demagògia del que s’està debatent. Pregunta per què continuen manifestant que el Govern renuncia a buscar més recursos i a tirar endavant polítiques actives d’ocupació i que posa en perill el Porta 22 i l’«Activat per l’ocupació». Des del Govern, diuen que es mantindran aquests programes i se’ls anirà dotant amb recursos quan faci falta. Afirma que el model de Barcelona Activa, lligat a les polítiques d’ocupació i a la subvenció, s’ha acabat. Per tant, cal reorientar-se, readaptar-se i dirigir-se cap a noves polítiques d’ocupació, orientades al creixement econòmic i al suport a l’empresa. Vol donar tres dades perquè avaluïn el model cost-benefici d’alguns dels programes que s’havien implantat i amb què el Govern actual sempre havia dit que no estava d’acord, perquè la ràtio d’eficiència, de creació de llocs de treball, era baixa i molt costosa per a l’Administració, i no garantia ni viabilitat econòmica ni la viabilitat en el temps de la durada del lloc de treball. Posa l’exemple de les escoles taller, en què durant el període 2008-2011 es van beneficiar 354 persones. Els llocs de treball creats en aquest període van ser 152 i el cost del lloc de treball creat, de 38.891 euros. Quant a les cases d’ofici, durant el període 2008-2011 es van beneficiar 364 persones. Els llocs de treball creats en NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3405 aquest període van ser 146 i el cost del lloc de treball creat, de 27.134 euros. En canvi, el programa de creació d’empreses va beneficiar 5.168 persones; els llocs de treball creats van ser 9.819, i el cost del lloc de treball creat, de 118 euros. Amb aquests exemples vol posar de manifest que amb els recursos disponibles intentaran aplicar unes polítiques d’ocupació que generin llocs de treball que siguin viables en el temps i econòmicament sostenibles. El model anterior de polítiques d’ocupació no ha portat la viabilitat econòmica de l’empresa. Per això, s’han trobat que el 50% de la plantilla estava subjecta a una subvenció que depenia de l’Estat. Pregunta a la Sra. Sanz qui dissenyava les polítiques d’ocupació, si ho feia l’Ajuntament o si venien imposades per l’Estat i la Generalitat. Quan el Govern demana més autonomia per poder dissenyar polítiques d’ocupació és perquè determinats models han fracassat. Exposa que la xifra d’aturats a la ciutat ha arribat a una de les cotes històriques després de les polítiques que el Govern anterior ha aplicat. Demana que no les posin com a model de la situació a la qual s’ha arribat. Atès el deute que han trobat en aquesta Administració envers la Generalitat, del qual suposa que són coresponsables, troba estrafolari que vinguin a donar lliçons. En relació amb el Pacte de l’ocupació, diu que han ofert una transacció a la seva proposició i la Sra. Sanz no l’ha volguda. Li han demanat: «Promoure l’acord per l’ocupació a Barcelona, amb l’objectiu de planificar el marc de polítiques orientades al foment de la creació d’ocupació al llarg del període 2012-2015. Establir la primera convocatòria del nou acord per l’ocupació per a aquest període 2012-2015 al llarg d’aquest darrer trimestre del 2012». Pregunta a la Sra. Sanz per què no accepta aquesta transacció del Govern. Afirma que el Govern està treballant de manera ferma i contundent. Hi ha 55 persones que han estat estructurades des de l’Ajuntament, cosa que suposa un esforç extrapressupostari per al Govern municipal. Hi ha un conjunt de treballadors que mantenen la relació laboral i que seran cridats a mesura que se’ls necessiti quan tirin endavant les polítiques de promoció econòmica i l’estratègia marcada pel Govern. En relació amb els contractes per obra i servei, demana que es parli des de la transparència i l’honestedat i que no es faci demagògia, perquè, un cop resolts els contractes, no es poden tornar a fer. El Sr. Portabella diu que queda palès que no tenen cap interès en Barcelona Activa ni li donen credibilitat. Insisteix que en el punt 3.5.2 del PAM, «Orientació a mercat i emprenedoria», Barcelona Activa no hi és perquè no hi creuen. La Sra. Recasens tampoc no ha pogut replicar que en els pressupostos per al 2012 han reduït el pressupost un 43%. També creu que és evident que no se n’han sortit amb la negociació pressupostària amb Madrid perquè la part que aportava el Govern central en polítiques d’ocupació pesava molt. Exposa que hi ha una reducció del 21% en el conjunt de l’Estat, una part de la qual correspon a la Generalitat i a l’Ajuntament, i no tenen els diners que els pertoquen. Considera que en comptes de negociar, han decidit fer una reestructuració i diuen que negociaran per fer nous programes. Haurien d’haver començat pel pressupost, perquè no trauran tants recursos com deixen d’ingressar per la reducció del pressupost de l’Estat. Tot i que la Sra. Recasens ha afirmat que la tasca dels treballadors ha estat fabulosa, la realitat és que es queden sense feina, sense seleccionar qui ho ha fet bé i qui ho ha fet malament, sinó en relació amb els pressupostos. Considera que la feina ben feta, la qualitat i la condició humana vinculada al criteri de la cohesió social queden esborrades perquè no hi ha diners; i no hi ha diners perquè no en posen, tot i que l’Ajuntament de Barcelona té prou pressupost per poder assumir la diferència que s’ha produït, i perquè no se n’han sortit amb la negociació. El Sr. Trullén diu que no poden acceptar l’argumentació per donar suport al canvi d’estratègia de Barcelona Activa. Manifesta que des del Govern intenten explicar que Barcelona Activa és un model ineficient, inviable, que no és autònom, però ell afirma que és un model de referència internacional, un model d’èxit del qual s’han de sentir orgullosos, que ha sorgit de la dificultat i que s’ha desenvolupat en les dificultats. Exposa els resultats de 2010, que no són escassos: 263.000 ciutadans han participat en els programes; 65.800 ho han fet en els 3406 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 programes d’ocupació; 3.300 persones aturades han estat contractades; 6.900 persones han participat en programes de formació; 73.000 persones han participat en capital humà i 70.000, en divulgació i capacitació tecnològica. Considera que cal enfortir les institucions i no dissoldre-les, i creu que utilitzar problemes com la dificultat per finançar-se amb els programes tradicionals del SOC o de l’Administració de l’Estat no és admissible en aquest context. Exposa que 11.300 persones van participar en el programa BizBarcelona de la setmana anterior i afirma que el model s’ha estès per molts altres països i ha estat referent a tot Espanya. Per acabar, considera que cal donar suport a Barcelona Activa, esbrinar si la Unió Europea disposarà de fons per als futurs programes de suport a la contractació juvenil i preparar la institució per al cofinançament per a programes europeus. La Sra. Sanz demana a la Sra. Recasens que digui una sola acció de pressió que hagi fet l’Ajuntament per exigir els diners que la Generalitat i l’Estat han renunciat a donar. Explica que en els comunicats de la reunió amb el president Rajoy, la paraula «ocupació» no sortia ni una sola vegada. Considera que es resignen a acceptar el que el PP imposa i, a més, que hi ha una renúncia perquè l’objectiu és desmantellar les polítiques actives d’ocupació. Creu, al contrari del Govern, que el model no s’ha acabat, sinó que hi ha una clara voluntat de determinades forces polítiques que el model s’acabi. La Sra. Recasens parla de viabilitat i la viabilitat és l’èxit que tenen aquestes polítiques en la reinserció. Creu que les polítiques de promoció econòmica per si soles no són suficients per augmentar els nivells d’ocupació. Per tant, han d’anar acompanyades d’altres mesures que permetin el sorgiment d’activitats i de serveis susceptibles de crear- ne, i considera que cal continuar apostant per aquesta via. Manifesta que amb les propostes del Govern municipal, l’ocupació i les persones en atur passen a un segon terme. Creu que han de passar a pensar en benefici de la població i plantejar sortides per al futur de Barcelona Activa que beneficiïn el conjunt de la població. Aquest és i serà el futur de la ciutat de Barcelona, de les persones que estan a l’atur; si no, la situació continuarà empitjorant. El Sr. Mulleras diu que el PP creu en Barcelona Activa, però no en la Barcelona Activa del Govern municipal anterior, que es va gastar 16 milions d’euros per disposar d’edificis de luxe per a una empresa municipal i que el 2011 es va gastar 250.000 euros en viatges de directius arreu del món. Creu que el Govern municipal anterior tenia un model que barrejava professionals i polítics i amb un excés d’intervencionisme a Barcelona Activa. El Grup del PP està a favor del canvi de model basat en els paràmetres del Govern municipal anterior. Barcelona Activa ha de continuar, però adaptant-se a les noves circumstàncies i fent altres polítiques. Demana saber com es volen concretar aquestes noves polítiques i la nova Barcelona Activa, i per què es gasten 20 milions d’euros en estructures i només 7,8 milions d’euros en promoció i cursos per promocionar l’ocupació. Pel que fa a la proposició d’UpB, comenta que els pressupostos generals de l’Estat no fan cap aportació a Barcelona Activa, sinó a la Generalitat, que gestiona i redirecciona aquestes aportacions cap on considera més oportú. Comenta que s’ha anunciat a la premsa i al Consell d’Administració que el Govern municipal vol incrementar les aportacions de 3 milions d’euros per a Barcelona Activa per enfortir l’autonomia financera que vol tenir en aquest nou funcionament. Finalment, manifesta que Barcelona Activa ha de ser viable, però no amb el model que s’havia aplicat fins ara. S’absté. La Sra. Recasens diu que donen credibilitat a Barcelona Activa i la situen en el centre de totes les polítiques de promoció econòmica de l’Ajuntament. Barcelona Activa passa a ser el nou ens executor de totes les polítiques de promoció econòmica. Recorda que no ha dit en cap moment que Barcelona Activa sigui un model de fracàs, sinó que el considera un model d’excel·lència. Ha parlat d’una nova Barcelona Activa, que ha d’agafar nova embranzida i s’ha de readaptar als nous NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3407 contextos i als nous temps. Ha parlat de polítiques d’ocupació que no han estat viables ni econòmicament ni socialment. Pel que fa al BizBarcelona, diu que aquesta edició ja l’ha fet el nou Govern municipal i ha estat reorientada amb un èxit aclaparador. La regidora explica les accions que ha dut a terme: en primer lloc, el 2 de maig envia una carta al conseller Mena en què planteja la preocupació per la reducció dels pressupostos generals de l’Estat en matèria de polítiques d’ocupació. Aquesta reducció és inferior perquè s’incrementen les partides corresponents a les bonificacions directes de les empreses. Planteja una estratègia a seguir conjuntament amb la Generalitat de Catalunya perquè aquestes bonificacions a les empreses puguin ser dirigides i gestionades des de la Generalitat i des de l’Ajuntament. També proposa mantenir la bilateralitat en les negociacions entre l’Ajuntament i la Generalitat pel que fa a les polítiques i els recursos que es vinculin a les polítiques de creixement econòmic i d’ocupació. En segon lloc, en el marc del BizBarcelona i anteriorment amb una visita del comissari europeu per a les pimes, el Sr. Calleja, han plantejat, en negociacions bilaterals amb la política europea, poder dirigir des d’aquí polítiques d’ocupació en l’àmbit europeu. En tercer lloc, informa que ja té data per parlar amb el secretari d’Estat del Sr. Montoro i que ja ha maningut una reunió amb la Sra. Báñez, ministra de treball. Demana a la Sra. Sanz que no vingui a donar lliçons, perquè el Govern municipal ha treballat molt per mantenir Barcelona Activa al centre de totes les polítiques de promoció econòmica que executarà l’Ajuntament. Diu al Sr. Mulleras que el Govern municipal té la voluntat de mantenir Barcelona Activa com el principal executor de les polítiques de promoció econòmica de l’Ajuntament de Barcelona i que guanyi autonomia i capacitat de decisió. Per últim, la Sra. Recasens expressa l’abstenció del Grup de CiU. La Sra. Escarp posa de manifest que, amb el vot favorable d’UpB, PSC i ICV- EUiA, i l’abstenció de CiU i PP, la proposició queda aprovada. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per explicar els criteris de repartiment de l’execució de l’aval del préstec d’IEASA a SAS corresponent al projecte de SPANAIR, i que afecta a les empreses i consorcis municipals presidides per l’Alcalde de Barcelona: Catalana d’Iniciatives, Turisme de Barcelona i Fira de Barcelona, i així mateix, per tal que se’ns informi sobre quin representant de l’Ajuntament de Barcelona ha participat en les negociacions d’aquest repartiment, i també si s’han desemborsat els 10 milions d’euros pendents del préstec a la Generalitat de Catalunya, així com l’impacte a dia d’avui d’aquesta operació a l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Mulleras planteja la pregunta de la compareixença. La Sra. Recasens explica que l’impacte de l’operació ha estat de 49 milions d’euros, dels quals 25 es van formalitzar mitjançant un conveni amb la Generalitat de Catalunya a retornar amb inversions. Aquests 25 milions d’euros s’han pagat: 15 milions el 28 de desembre de 2010 i 10 milions el 29 de març de 2012. Exposa que les persones que han negociat són les entitats que constitueixen IEASA, és a dir, es representants legals de Turisme de Barcelona, de Catalana d’Iniciatives i de Fira de Barcelona. L’Ajuntament ha estat puntualment informat en els diferents consells d’administració en què té representació. Explica que en un principi l’aval era de 30 milions d’euros i, finalment, en el moment de la presentació del concurs, el crèdit viu amb SAS enfront d’IEASA és de 26,9 milions d’euros, dels quals 7 se satisfaran en forma de prestació de serveis i 20 es distribuiran entre les diferents entitats que formaven part d’IEASA. Exposa la participació a IEASA: Catalana d’Iniciatives, un 25%; Fira de Barcelona, un 10,64% i Turisme de Barcelona, a través de la seva empresa instrumental, ITICSA, un 31,91%. Són uns avals que es van constituir el setembre de 2009 i es van elevar davant d’escriptura pública l’octubre de 2009. 3408 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Pel que fa a la distribució, explica que en un primer moment els 20 milions s’han repartit d’acord amb les proporcions comentades, però finalment, atès que després de la distribució de l’aval Avançsa i CIMALSA van entrar com a accionistes, l’aval s’ha distribuït a parts iguals entre Catalana d’Iniciatives, el Consorci de Turisme de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència Catalana de Turisme. El Sr. Mulleras diu que, quan s’executa un aval, els responsables que han de respondre solidàriament a aquest aval són els socis de la societat anònima, en aquest cas d’IEASA. Per tant, creu que no és un bon argument dir que els accionistes al principi eren els que ha comentat i que per això els altres accionistes no assumeixen l’aval. Manifesta que no entenen per què Avançsa i CIMALSA, empreses de la Generalitat de Catalunya, no assumeixen cap part de l’aval d’una societat de la qual són accionistes ni per què Volcat no assumeix cap part d’aquest aval. Considera una falta de responsabilitat que ningú de l’Ajuntament hagi estat en les negociacions, ja que l’alcalde presideix els tres consorcis que han acabat assumint una part de l’aval: Turisme de Barcelona, Catalana d’Iniciatives i Fira de Barcelona. Pregunta a la Sra. Recasens si creu que l’Ajuntament ha defensat bé els interessos dels barcelonins i qui decideix com es reparteix l’aval i la càrrega de l’aval entre cada societat. El Grup del PP creu que tots els socis d’IEASA en el moment en què es va executar l’aval, és a dir, Turisme, Catalana d’Iniciatives, Fira, Volcat, CIMALSA i Avançsa, haurien d’haver respost de manera solidària o proporcional a la seva participació. Si uns no assumeixen cap responsabilitat de l’aval, l’han d’assumir els altres en més proporció, en aquest cas les altres institucions participades per l’Ajuntament de Barcelona. Afirma que no volen que en el cas de Spanair hi hagi socis de primera i de segona, que hi hagi socis que si guanyaven es repartien els beneficis, però si perdien no assumien les pèrdues, tant en l’àmbit institucional com en l’àmbit privat. Diu a la Sra. Recasens que s’ha quedat curta quant a l’impacte que ha assumit l’Ajuntament. Quan es parla d’impacte, cal parlar de l’impacte total, inclosa la pignoració de les aportacions de l’Ajuntament a Turisme de Barcelona durant 15 anys, que són 17,2 milions d’euros. L’impacte per a l’Ajuntament serà de 73 milions d’euros. Considera que aquest tema no s’ha portat bé i que, si s’hagués portat d’una altra manera, l’Ajuntament no hauria assumit tantes pèrdues. Per acabar, torna a demanar a la Sra. Recasens si creu que l’alcalde ha defensat bé els interessos dels barcelonins en l’execució d’aquest aval. El Sr. Carnes agraeix a la compareixent del Govern la informació i demana que es lliuri a tots els grups tota la informació quan el procés hagi finalitzat. Entén que és un procés llarg i està convençut que la tramitació de l’expedient estarà per mantenir els millors interessos de la ciutat. El Sr. Mestre també agraeix al Govern municipal la informació que ha donat. El Grup d’ICV-EUiA no vol opinar sobre si el PP pot continuar mantenint aquest debat viu, però considera que també es podria plantejar altres qüestions amb relació al model de gestió de l’aeroport de Barcelona. Proposa al Grup del PP que dediqui una part dels seus esforços, a banda de fiscalitzar l’actuació del Govern municipal, a convèncer el Govern espanyol de la necessitat de canviar de manera radical el model de gestió de l’aeroport de Barcelona perquè siguin les institucions catalanes les que el gestionin. S’adreça a la Sra. Recasens per fer algunes preguntes sobre el conveni de 25 milions amb la Generalitat de Catalunya. En relació amb el retorn de les anualitats, diu que el conveni no estableix que el retorn serà amb inversions, sinó que en el punt quart s’estableix un seguit d’anualitats monetàries i, a continuació, diu el següent: «No obstant això, a efectes d’enfortir la col·laboració, [...], amb caràcter optatiu i segons criteris establerts per la Comissió de Seguiment prevista en l’apartat cinquè, el present conveni podrà realitzar inversions en projectes d’actuacions equivalents a les quantitats econòmiques abans referides». Manifesta que la Sra. Recasens ha dit que el retorn serà amb inversions, però el retorn serà amb quantitats econòmiques i, en tot cas, el comitè de seguiment podrà decidir si és amb inversions. Per això, pregunta si ja tenen la confirmació de la Generalitat NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3409 que la primera anualitat d’un milió d’euros es farà efectiva el 2012. També pregunta si s’ha constituït i s’ha reunit la Comissió de Seguiment. El Sr. Portabella diu al Sr. Mulleras que en aquests moments té risc fer aquest tipus d’intervencions. El 2007 Caja Madrid va comprar Iberia i va pagar 239 milions al BBVA pel 6,9% de les accions, va comprar a Logística el 6,4% per 220 milions i, com que ja en tenia el 10%, va acabar amb el 23,4% de les accions, com a accionista majoritari. En aquell moment el Govern espanyol va dir que calia un accionista fort i espanyol. Considera que el Grup del PP burxa sobre Spanair perquè mai no ha estat d’acord que hi hagués una contribució de l’Administració pública perquè Spanair pogués aixecar el vol. Al darrere hi havia la idea de convertir l’aeroport del Prat en un hub internacional i que hi hagués un model que no fos radial com el que ha defensat sempre AENA. Diu que esperaran a veure l’evolució de Bankia, perquè si al final hi ha un rescat de l’entorn de 20.000 milions, s’estarien rescatant els 459 milions que van fer possible que es comprés una part significativa d’Iberia. La Sra. Recasens manifesta que no faran una compareixença al voltant de Spanair, perquè ja se’n va fer una d’específica. Diu al Sr. Mulleras que no és cert que quan uns accionistes entren amb posterioritat assumeixen automàticament l’aval. Quan van entrar aquests accionistes, s’hauria d’haver redistribuït l’aval, cosa que no es va fer, i s’haurien de remuntar al setembre de 2009. Explica que la Generalitat i l’Ajuntament han assumit a parts iguals el cost de l’aval, a través de Catalana d’Iniciatives, on hi ha la Generalitat i l’Ajuntament; Turisme de Barcelona, on hi ha l’Ajuntament, i l’Agència Catalana de Turisme, on hi ha la Generalitat. Diu que el tema de la pignoració de la subvenció ja s’ha discutit altres vegades. Va ser una decisió que es va prendre per fer front a l’operació de Spanair. És una subvenció que l’Ajuntament històricament destinava a Turisme de Barcelona i que Turisme de Barcelona pignora per fer front als compromisos de Spanair. Per acabar, notifica que la Comissió de Seguiment del conveni de 25 milions ha estat constituïda i en aquests moments està en negociacions. Afirma que donaran informació a mesura que avancin les negociacions, però ja poden confirmar que la primera anualitat serà retornada en forma d’inversió. El Sr. Mulleras diu que no és que vulguin mantenir viu un debat, sinó que s’ha repartit l’aval durant les últimes setmanes i s’ha fet públic el repartiment d’aquest aval. És un aval que afecta institucions municipals i creuen que l’Ajuntament de Barcelona ha de defensar els seus interessos. Afirma que les úniques dades concretes que tenen són que, de 20 milions d’euros, Catalana l’Iniciatives n’assumeix 6,9, Turisme de Barcelona, 9,8 i Fira de Barcelona, 3,3. Catalana d’Iniciatives està participada per les administracions i també per privats, i Turisme de Barcelona és un consorci on les aportacions les fan bàsicament l’Ajuntament i la Cambra de Comerç. La Sra. Recasens no pot dir que no se sap com es repartirà el 50%. Considera que si hi ha 20 milions que s’han de repartir, aquestes empreses de la Generalitat i els empresaris privats haurien d’haver assumit la part de l’aval que els correspon. El Grup del PP reclama que s’hauria d’haver fet un repartiment més equitatiu de l’aval, que s’hauria d’haver repartit proporcionalment a les accions que cadascun tenia del capital d’IEASA, que era l’avalador del préstec. El Sr. Carnes s’adreça al Sr. Mulleras per dir-li que, si s’ha de recordar, s’ha de recordar tot i no només la part que interessa. El Sr. Mestre considera que és una notícia positiva que el Govern de la Generalitat decideixi invertir el milió d’euros del retorn de les anualitats a Barcelona i demana que el Govern municipal informi d’on es farà la inversió, en quins terminis, etc. Dedueix que la Comissió de Seguiment s’ha constituït, s’ha reunit i ha pres l’acord d’acceptar la inversió com a retorn de l’anualitat. Demana informació de quan s’han fet aquestes reunions i quins són els criteris pels quals el conveni amb la Generalitat es deixarà de retornar amb quantitats monetàries i es farà amb inversió, com a mínim, en la primera anualitat. 3410 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 La Sra. Recasens respon al Sr. Mestre que la Comissió de Seguiment es va reunir el mes de maig, s’està reunint, està prenent els seus acords i n’informaran puntualment. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal de donar compte de la nova Barcelona Activa. S’ha tractat amb el punt 1. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord La Sra. Escarp informa que ICV-EUiA ha fet arribar una nota sobre compromisos que s’havien anant prenent en aquesta Comissió per part del Govern. Com que ho ha passat per escrit, la Sra. Escarp diu que ho deixaran a Secretaria perquè consti en acta i ho repartiran perquè tothom tingui la informació que faltava lliurar. 4. Aprovar definitivament el Reglament Orgànic del Consell Tributari i publicar-lo en el Butlletí Oficial de la Província. La Sra. Escarp hi vota a favor. El Sr. Mulleras expressa la reserva de vot. El Sr. Mestre hi vota a favor, però vol esmentar una cosa que s’han trobat a l’expedient i els ha sorprès. A la pàgina 57, el secretari general de la corporació diu: «No s’ha trobat cap assentament al registre general d’entrada documentat durant el període comprès, [...], en el termini de presentació de les al·legacions per aprovació inicial i perquè així consti ho lliuro». El secretari diu que no s’ha trobat cap al·legació, però el Grup Municipal d’ICV-EUiA sí que en va presentar una el 8 de juny de 2012 al Registre Municipal de la plaça de Sant Miquel, que demanava corregir les expressions de llenguatge sexista del document. En rebre l’ordre del dia de la Comissió de Presidència, han trobat l’al·legació en el Reglament d’Honors i Distincions. Suposa que l’al·legació s’ha presentat i en algun moment del procés ha anat a un reglament equivocat. Afirma que arran d’aquesta al·legació i del debat que es va fer en aquesta Comissió, s’han corregit força expressions del Reglament del Consell Tributari, però no suficientment. Demanen que se’ls tingui en compte l’al·legació i que es corregeixin els darrers serrells per evitar que el reglament tingui llenguatge sexista. Els agradaria que el Govern es tornés a comprometre a corregir el reglament pel que fa al llenguatge sexista. El Sr. Portabella hi vota a favor. La Sra. Escarp diu al Sr. Mestre que solucionaran el problema que l’al·legació estigui en un altre reglament. La Sra. Recasens assumeix el compromís i vol comentar que el que s’està fent, refundar el Consell Tributari, és important. Calia buscar nous perfils per posar en valor la feina que feien i donar prestigi a l’òrgan. Afirma que la refundació era necessària per rellançar el Consell Tributari amb més potencialitat, adequar-lo a la nova normativa i fer els canvis en els estatuts i en el reglament que permetin al Consell Tributari afrontar els nous reptes. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP. 5. Desistir de la constitució de la Fundació 22 Arroba Barcelona, els tràmits de la qual es van iniciar per acord de la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3411 Coneixement el 19 d’octubre de 2010 i es va aprovar en Plenari del Consell Municipal de 4 de febrer de 2011, atès que no s’ha perfeccionat la seva constitució; reintegrar l’aportació fundacional realitzada per l’Ajuntament de Barcelona al pressupost municipal; notificar el present acord a les altres parts fundadores Associació Barcelona Global i Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya. El Sr. Carnes hi vota en contra. El Sr. Mulleras hi vota a favor. El Sr. Mestre hi vota en contra. El Sr. Portabella hi vota a favor i diu que està impressionat pels vots en contra. La Sra. Recasens afirma que el que fan és desistir de la constitució de la Fundació 22@, que el 2010, i amb un recàrrec a través de BIMSA, es pretenia que fos un instrument que interrelacionés universitats, parcs científics, clústers, plataformes publicoprivades i empresarials per fomentar l’economia i la ciutat del coneixement. Aquest instrument va ser la constitució d’una fundació que no va arribar a veure la llum ni es va constituir davant de notari. Manifesta que s’havien dipositat uns diners que s’han de restituir i les funcions d’aquesta fundació seran assumides per la nova Barcelona Activa i la Taula Barcelona Creixement. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PP i UpB i amb el posicionament contrari del PSC i ICV-EUiA. 6. Aprovar el conveni amb la Unió General de Treballadors (UGT) relatiu a la cessió gratuïta de l’ús de l’edifici situat a la Rambla del Raval, núms. 29-35, grafiat en el plànol annex, per un termini de tres anys, a fi de destinar-lo a seu i dependències sindicals; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s’hi formulen al·legacions o reclamacions, tenir per aprovat definitivament el conveni; i formalitzar-lo en document administratiu. El Sr. Trullén hi vota a favor. El Sr. Mulleras expressa la reserva de vot. El Sr. Mestre hi vota a favor. El Sr. Portabella hi vota a favor, però recorda que és el Ministeri de Treball, i no l’Ajuntament de Barcelona, qui es fa responsable dels espais sindicals. Considera que estaria bé que l’Ajuntament instés el Ministeri de Treball a assumir les seves competències. Explica que el conveni anterior establia que, en finalitzar, s’havia d’efectuar una contraprestació de dret real de superfície de 10,4 milions d’euros a favor de l’Ajuntament, sempre que el Ministeri hagués efectuat la transmissió a tercers de l’edifici sindicat de Via Laietana, 16-18. Proposa que mirin de negociar amb el Ministeri perquè faci la transmissió de l’edifici de Via Laietana. El Grup Municipal d’UpB creu que és un element negociable i que es tracta d’un edifici emblemàtic de Barcelona. La Sra. Recasens manifesta que és evident que el Govern aprova un nou conveni amb la Unió General de Treballadors amb relació a la cessió gratuïta de l’ús de l’edifici que ara ocupa la seu de la UGT a la rambla del Raval i que això respon a uns acords pels quals l’Estat, amb la venda de l’edifici de Via Laietana, havia de finançar la construcció de les seus de Comissions i l’adquisició de l’edifici d’UGT. Explica que el context econòmic fa que l’Estat no vengui l’edifici de Via Laietana. En aquests moments hi ha la cessió d’ús i afirma que l’Ajuntament, en el seu moment, va invertir en aquest equipament. Diu que és evident que es garanteix la permanència i la continuïtat d’UGT perquè estableix la seva seu a la rambla del Raval, però continuaran treballant amb l’Estat per trobar una solució. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP. 7. Resoldre les al·legacions que s’han presentat durant el termini d’informació pública d’acord amb l’informe adjunt de la Gerència de l’Institut Municipal d’Informàtica, i aprovar definitivament l’expedient de modificació de crèdit del Pressupost de l’exercici 2012 de l’Institut Municipal d’Informàtica per un import de 500.000,00 euros, en concepte de suplement de crèdit, per finançar despeses corrents d’acord amb la documentació que s’inclou a l’expedient, a càrrec de la 3412 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 incorporació de Romanent líquid de Tresoreria disponible de l’exercici 2011 de l’Institut. Es retira. 8. Resoldre les al·legacions que s’han presentat durant el termini d’informació pública d’acord amb l’informe adjunt de la Gerència de l’Institut Municipal de Serveis Socials, i aprovar definitivament l’expedient de modificació de crèdit del Pressupost de l’exercici 2012 de l’Institut Municipal de Serveis Socials, per un import total de 2.024.920,00 euros, en concepte d’uns suplements de crèdit per un import de 171.000,00 euros, i uns crèdits extraordinaris per un import d’1.853.920,00 euros per finançar despeses corrents d’acord amb la documentació que s’inclou a l’expedient, a càrrec de la incorporació de Romanent líquid de Tresoreria disponible de l’exercici 2011 de l’Institut. Es retira. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 9. Aprovar inicialment l’expedient 2012-0021 d’incorporació d’una nova Base d’Execució, la 40a, al Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2012, per tal d’assegurar l’acompliment de la mesura de Govern, de 30 de setembre de 2011, per afavorir la liquiditat dels seus proveïdors; i de modificació de la Base d’Execució 26a de contractació d’operacions de cobertura i de rendibilització d’excedents temporals de tresoreria, per adequar-la a l’actual situació dels mercats financers; i sotmetre aquest acord a exposició pública durant un termini de quinze dies, d’acord amb l’article 169.1 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, per tal que es puguin formular les reclamacions que es considerin oportunes. La Sra. Recasens presenta el punt. Explica que la modificació de la base d’execució número 26 es produeix perquè puntualment hi pot haver uns excedents de tresoreria que, segons els diferents plans de tresoreria, són dipositats en diferents entitats bancàries. Quan es va fer el pressupost de l’Ajuntament, hi havia uns ràtings determinats. En aquests moments, malgrat que l’Ajuntament té uns ràting positius, l’Estat l’arrossega a uns ràtings negatius. Manifesta que el Govern municipal tenia previst col·locar aquests excedents de tresoreria en entitats amb dues qualificacions creditícies inferiors a la de l’Ajuntament de Barcelona. Com que ara la qualificació de l’Ajuntament ha variat, volen variar també la qualificació que han de tenir les entitats creditícies per poder treballar amb l’Ajuntament. Pel que fa a la base d’execució número 40, explica que és per poder complir amb el pagament a 30 dies a les empreses i òrgans dependents. Mitjançant aquestes bases d’execució del pressupost, es fa que les empreses i els òrgans dependents notifiquin a Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació quins són els seus plans de pagament per al mes següent per poder adaptar les transferències de l’Ajuntament a les seves empreses amb el ritme que aquestes necessiten per fer front als seus pagaments i poder complir amb els 30 dies per pagar els proveïdors. El Sr. Carnes pregunta per què el ràting es planteja dos punts per sota del nivell de Barcelona. També pregunten en quin marc legal sustenten el pagament a 30 dies quan ja tenien mecanismes legals per poder desenvolupar aquests canvis de millora en el circuit intern de l’Ajuntament. El Grup del PSC entén aquest tipus de modificacions, però expressa la incomoditat que aquestes iniciatives apareguin com un expedient en l’ordre del dia sense que s’hagin comentat prèviament. El Sr. Mulleras vol deixar palesa la seva estranyesa perquè entenen que l’expedient no està complet per a la tramitació. Comenta que es plantejaven dos temes prou importants com per haver de modificar les bases d’un pressupost, però NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3413 no es complia amb la informació que consideren que l’expedient ha de contenir. Estan d’acord a revisar protocols per avançar en el pagament a 30 dies, però no saben si cal que això es reflecteixi en les bases del pressupost ni si és necessari incorporar els canvis de ràting a les bases del pressupost. Espera que la informació als expedients es completi i que el Govern municipal s’expliqui. El Sr. Portabella vol deixar constància que a l’expedient faltaven coses que consideren importants per posicionar-se. La Sra. Recasens diu que és evident que l’expedient arriba complet perquè, si no, no el podrien tramitar. S’ofereix a explicar amb més detall les dues bases d’execució del pressupost, perquè són importants i perquè potser hauria calgut un treball previ amb els grups per veure exactament què es porta a la Comissió. En primer lloc, explica que quan es va elaborar el pressupost del 2012, la qualificació del ràting de l’Ajuntament era A+. En l’actualitat, el ràting de l’Ajuntament és BBB+ segons Standard&Poors’, o BBB segons Fitch. A les bases d’execució del pressupost s’indicava que, en cas de voler dipositar els excedents de tresoreria, caldria anar a buscar entitats financeres amb dues qualificacions per sota de la de l’Ajuntament, que era A+. En el moment en què l’Ajuntament és arrossegat cap avall, si no es modifiquen aquestes bases d’execució del pressupost, es tanca el ventall d’entitats financeres amb les quals es pot negociar el dipòsit d’excedents de tresoreria de manera puntual. Per mantenir el mateix ventall d’entitats financeres amb les quals es pot treballar, es modifica la qualificació de les entitats que poden treballar amb l’Ajuntament a l’hora de dipositar els excedents de tresoreria. S’ha arribat al nivell mínim BBB– perquè encara es considera un nivell d’inversió adequat per poder treballar amb entitats creditícies. En segon lloc, pel que fa a la base d’execució número 40, explica que és una base d’execució nova. En aquests moments les transferències de l’Ajuntament cap a les empreses seguien el seu ritme, però no era un ritme adequat a les necessitats de les empreses si aquestes volen complir els terminis de pagament a 30 dies. Com que les empreses i els organismes dependents han de complir la llei de morositat i el pagament a 30 dies, també cal adequar el ritme de les transferències de l’Ajuntament cap a aquestes empreses i els organismes autònoms perquè, al seu torn, puguin fer front al seu calendari de pagaments. Es tracta, doncs, d’adequar, amb les bases d’execució, el pressupost. Les empreses i els organismes dependents faran arribar a la Gerència d’Economia la previsió de pagaments per al mes següent, juntament amb la petició dels avançaments de la tresoreria necessaris perquè l’Ajuntament es pugui planificar i la indicació del ritme amb el qual s’han d’enviar les transferències a aquestes empreses i els organismes autònoms perquè puguin complir el seu pagament a 30 dies. El Sr. Carnes demana que es doni la informació abans, perquè té la sensació que bastants grups es troben amb aquesta manca d’aclariment. Pel que fa al ràting, manifesta que el que li fa por dels dos esglaons per sota és que es trobin treballant amb bancs que no tinguin la solvència necessària. Considera molt més adequat un criteri que històricament havia existit: que la qualificació del ràting sigui la mateixa que la de l’Ajuntament. En el seu moment, es va fixar el criteri de les dues qualificacions per sota perquè la qualificació de ràting de l’Ajuntament de Barcelona era tan alta que excloïa pràcticament tothom del sistema financer d’aquest país. Tal com està el mercat financer, recomana que tinguin en compte aquest altre criteri d’igualar la qualificació creditícia de Barcelona, que està baixant, no per la gestió de l’Ajuntament, sinó perquè estan dins el marc del ritme d’Espanya. En relació amb els pagaments a 30 dies, creu que és un argument minso, perquè la planificació de tresoreria es fa anualment i, en tot cas, es replanifica. El Sr. Carnes es reserva el vot fins que hagi escoltat la resta de grups. El Sr. Mulleras diu que estan d’acord que cal eliminar i revisar protocols per avançar en el pagament a 30 dies, però dubten que tot això requereixi aquesta modificació de la base d’execució del pressupost. També entenen la necessitat del ràting, però dubten sobre el tema de la solvència financera actual dels bancs en l’àmbit tant nacional com internacional. No volen impedir avançar l’Ajuntament per 3414 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 aconseguir aquests objectius, però volen tenir la seguretat que és necessari fer-ho. Per això ha dit que a l’expedient li faltava informació i no hi havia prou documentació per prendre una decisió sobre aquest punt. També es reserva el vot per al final. El Sr. Mestre, com el Sr. Mulleras, diu que els ha semblat que l’expedient és difícil de comprendre i molt incomplet. S’absté. El Sr. Portabella indica que, tot i que l’Ajuntament està prou sanejat, el fet que les empreses de ràting hagin baixat la consideració potser fa que el Govern tingui alguna dificultat per col·locar els excedents de tresoreria. Si és així, entenen que es pugui anar a uns bancs de solvència dubtosa. Si no fos així, valdria la pena apuntar més alt i garantir que les coses es fan bé. Pel que fa al segon punt, si és un canvi que es fa de manera excepcional, ho poden entendre. Hi vota a favor. El Sr. Carnes expressa l’abstenció del seu grup. Per a l’interès de l’Ajuntament, suggereix que reflexionin sobre els dos graus per sota, perquè es podria acabar posant diners en bancs poc solvents i repeteix que seria bo que tots els grups tinguessin la informació amb temps per poder fer els comentaris abans i no en una comissió. El Sr. Mulleras s’absté i prega al Govern municipal que tingui en compte el que s’ha dit en la Comissió, sobretot pel que fa a la documentació escrita que ha de figurar dins l’expedient. La Sra. Recasens agraeix les abstencions i el vot a favor d’UpB. Pel que fa al ràting, explica que el Govern municipal anterior podia treballar amb entitats creditícies amb la mateixa qualificació que l’Ajuntament de Barcelona. Però com que l’Ajuntament anava molt per sobre, es trobava que tenia poc ventall a l’hora de triar amb quines entitats creditícies treballava, per la qual cosa es van baixar dos esglaons. Considera que ara passa el mateix, però tots baixen i, si no es mou el límit de les entitats creditícies amb què es pot treballar, podran treballar amb molt poques entitats creditícies. Afirma que el límit de BBB– és una qualificació que es considera una inversió segura per poder treballar. Pel que fa a la qüestió dels 30 dies, és un formalisme que Intervenció demana que quedi especificat en les bases d’execució del pressupost per regularitzar el ritme de pagament de les transferències de l’Ajuntament a les empreses perquè no tinguin problemes a l’hora de pagar a 30 dies. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Carnes expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP, el Sr. Mestre expressa l’abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 10. La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda: a) Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a tramitar la proposició de llei dels Apeus, per tal de dotar el marc normatiu de noves eines per al foment de l’economia de proximitat; i b) Que el Govern municipal faci totes les accions i gestions necessàries davant de la Generalitat de Catalunya i del Parlament de Catalunya per aconseguir que Barcelona i la resta de municipis de Catalunya es dotin d’una norma que possibiliti la creació de partenariats per al desenvolupament econòmic. La Sra. Jaurrieta diu que presenten la proposició relacionada amb el comerç perquè actualment s’està tramitant al Parlament de Catalunya una proposició de llei i consideren important que Barcelona es pugui posicionar envers els APEU. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3415 Explica que els APEU són àrees delimitades de promoció d’economia urbana i amb la proposició de llei es tracta de dotar aquest organisme d’una seguretat jurídica, cosa que permetria la col·laboració entre el sector públic i el sector privat i aportar beneficis a la zona en què es pugui aplicar. Els APEU serien una organització formal, sense ànim de lucre, i una iniciativa capdavantera a Europa. Creuen que Barcelona ha de tenir una postura pròpia, perquè sempre ha estat impulsora d’iniciatives innovadores i això els permetrà ser, una vegada més, capdavanters a Europa. Proposen que el Govern reforci i aporti els recursos per poder tirar endavant aquest organisme formal davant del Parlament i del Govern de la Generalitat. El Sr. Mulleras considera que la proposició del Grup del PSC és la creació d’un tribut obligatori en àrees determinades de la ciutat. Creu que es delimiten unes àrees de promoció econòmica a la ciutat i se’ls obliga a pagar un tribut que després es repartirà dins d’aquesta àrea. Tot i que creu que és bo ser capdavanters, no considera que ho hagin de ser amb aquest tribut. Explica que la proposició de llei encara s’està discutint al Parlament, on el Grup del PP ha presentat una esmena a la totalitat, i que, per tant, encara no se’n coneix el text definitiu. Creuen que no seria adequat posicionar-se ara de manera tan favorable a aquesta proposició per ser capdavanters a Catalunya o al país. El Grup del PP no entén que en època de crisi s’hagi d’implantar aquest nou tribut a Barcelona. A més, creuen que l’Administració no pot defugir la seva responsabilitat de fer promoció econòmica als barris de Barcelona dins el marc normatiu actual i no es pot escudar en un nou tribut per fer aquesta promoció. Hi vota en contra. El Sr. Mestre hi vota a favor. Explica que la proposta està en tràmit parlamentari; és una proposició de llei presentada pel grup parlamentari socialista, amb esmenes a la totalitat del Grup del PP i del grup de CiU. Creu que la proposició de llei té un aspecte positiu que justifica el vot favorable a la proposició, que entre altres coses obliga els grans comerços i les franquícies a implicar-se econòmicament en la millora i la dinamització del petit comerç urbà. També consideren que cal tenir en compte algunes coses. La primera és una vigilància extrema per evitar que es produeixi una tendència a la privatització de l’espai públic. En la tramitació parlamentària i en el desenvolupament d’aquestes àrees cal tenir molt en compte tots els aspectes vinculats a la lliure utilització de l’espai públic i la participació dels veïns i les veïnes perquè no es puguin generar desigualtats pel que fa a l’ús de l’espai públic. També els preocupa que no es generin grans desigualtats entre els barris on puguin funcionar aquestes àrees de promoció econòmica urbana i els barris on no funcionin. Hi voten favorablement perquè l’objectiu que es persegueix és positiu. El Sr. Portabella veu en els APEU alguns avantatges, com que hi hagi implicació del sector comercial per dinamitzar aquests eixos i que aquest compromís garanteixi una activitat permanent que faci que una zona determinada tingui una activitat comercial pensada per a professionals específics d’aquest sector. Però també hi veu alguns riscos. Considera que en aquests moments, el petit i mitjà comerç que pot trobar-se en eixos comercials tindria veritables dificultats econòmiques per poder-lo satisfer. El comerç està disminuint notablement i els sembla que en el moment actual no és apropiat. Un altre risc que hi veu és la privatització de l’espai públic. Si un eix important decideix canviar el tipus de bancs, el tipus d’il·luminació, el tipus d’usos de la via pública o un tipus d’activitats que es diferencien de la resta de la ciutat, això s’ha de plantejar bé i des d’una visió global. S’absté, perquè pensen que és una idea que pot ser profitosa i útil per desenvolupar alguns espais específics de la ciutat com a centres i eixos comercials, però consideren no és el moment adequat per tirar-la endavant. La Sra. Recasens diu que no poden donar suport a la proposició del Grup Municipal del PSC perquè, tal com està plantejada, pot induir a una certa confusió, ja que demana instar el Govern de la Generalitat a tramitar la proposició de llei 3416 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 dels APEU per donar aquest marc normatiu, però, com que s’ha presentat una esmena a la totalitat, és molt probable que això no s’acabi tramitant al Parlament. Afirma que no poden donar per bo el model del PSC perquè creuen que conté algunes confusions importants: en primer lloc, el model de col·laboració publicoprivada barreja la subvenció amb la recaptació per part dels privats i, en segon lloc, perquè en la proposició de llei es fan servir les contribucions especials, que són un instrument local, i, per tant, hi ha una confusió important en l’àmbit competencial. A més, no creuen que les contribucions especials siguin la figura tributària que caldria tirar endavant en aquests moments per desenvolupar un BID o un APEU. Afirma que tenen interès a tirar endavant aquesta mesura que, de fet, forma part d’una de les 30 mesures del Barcelona Creixement, però sempre plantejada en uns termes que no passen ni per la creació de contribucions especials ni per cap de les mesures que es recullen en aquesta proposició de llei que el PSC ha plantejat al Parlament de Catalunya. Manifesta que voldran definir una zona, veure el conjunt de les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen, els propietaris dels immobles de la zona delimitada, i estudiar com ho fan per crear aquest fons. Aleshores l’Ajuntament podria exigir el pagament de la quota, que s’hauria de destinar a revitalitzar la zona econòmica dibuixada. Aquesta és la mesura, però cal anar amb compte a l’hora de dissenyar-la; en tot cas, no comparteixen el model que el Grup del PSC ha plantejat en la proposició de llei del Parlament. La Sra. Jaurrieta diu que li crida l’atenció el canvi d’opinió del Govern. Un mes enrere, va preguntar al Sr. Blasi quin era el capteniment del Govern municipal sobre els APEU i va respondre que era un instrument molt favorable. A l’acta, hi diu: «És un instrument molt important i mentre no hi hagi una implantació jurídica efectiva, han de treballar per buscar aquells equivalents que els permetin posar a disposició serveis que es puguin transmetre i realitzar des de l’àmbit municipal a través d’entitats, d’eixos comercials i associacions». La sorprèn que aquest instrument tan important ara rebi un vot en contra. Aclareix al Sr. Mulleras que no es tracta d’un tribut obligatori, sinó d’una petició voluntària de les persones que en volen formar part. No és obligació, sinó la possibilitat de crear una entitat jurídica i un marc normatiu legal que pugui protegir les persones que ho vulguin desenvolupar. L’Administració no obliga a res, és el sector privat qui decideix. En segon lloc, assenyala que en el programa electoral del PP es diu que s’ha de desenvolupar una llei pel que fa als BID. Considera que precisament ara, en què cal poder disposar de recursos per poder invertir a diferents llocs, és quan la col·laboració publicoprivada té més sentit. Agraeix al Sr. Mestre, del Grup d’ICV-EUiA, el suport a la proposició. Respon al Sr. Portabella que no és obligatori, sinó que es parla que existeixi aquesta figura jurídica i que hi hagi gent que ho pugui fer servir, que no tinguin l’obstacle normatiu per poder-ho desenvolupar. Afirma que els APEU no substitueixen l’Administració, sinó que es tracta de fer propostes i crear uns serveis que poden complementar l’Administració. Comenta a la Sra. Recasens que si els beneficis d’inversió en una determinada zona permeten augmentar la qualitat, la cohesió social i la competitivitat de les empreses de la zona, no tota la ciutat ha de finançar les mesures complementàries que puguin beneficiar un únic eix. Es tracta de poder disposar de recursos del sector privat, que és el primer que en surt beneficiat si els seus serveis són més competitius. Per últim, manifesta que no es tracta de fer una contribució especial; existeix la Llei reguladora d’hisendes locals que regula totes les contribucions especials. El que s’està fent és la protecció jurídica, detectar la protecció i fer l’organització formalment. Això beneficia tot un sector d’empreses comercials, industrials, el sector turístic i les empreses de serveis que es troben a determinats eixos. Explica que ara no hi ha cap instrument que les pugui vertebrar totes i pugui facilitar una col·laboració que permeti que aquests entorns estiguin millor dotats. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3417 Lamenta que la proposició no hagi pogut prosperar, però afirma que continuaran treballant, ja que el Govern tenia una bona predisposició un mes enrere, i esperen que d’aquí a un mes pugui tornar a canviar d’opinió. El Sr. Mulleras agraeix les explicacions de la portaveu socialista, però repeteix que potser el millor és esperar el marc normatiu sobre els APEU que ha d’establir el Parlament de Catalunya i, a partir d’aquí, aplicar la concreció a Barcelona. El Sr. Portabella diu que és evident que no es pot obligar els privats a fer-se d’una associació o a tenir una actitud determinada amb un espai comercial. Quan se’n va parlar en el seu moment, es va veure que la viabilitat dels APEU passava perquè hi hagués una incorporació, com a mínim, del 80% dels establiments comercials de l’eix perquè la transformació del concepte comercial de l’espai pogués ser realment significativa. Tot i que no troben la idea descabellada ni fora del sentit comú, consideren que en el moment actual és molt difícil que es pugui aplicar. D’altra banda, explica que recentment, en unes jornades de comerç en què se’n va parlar, es va veure com les mateixes persones que havien defensat aquesta idea alguns anys enrere, prenien una certa distància, atesa la dificultat que avui dia tenen aquests grups comercials. Per acabar, repeteix que no es tracta d’una mala idea, però creu que en el moment actual no és possible implementar-la. Tanmateix, considera que és una aportació que s’acabarà produint i que està bé que es presenti. La Sra. Recasens repeteix que és una de les 30 mesures que formen part del Barcelona Creixement i que, per tant, tiraran endavant les àrees de promoció econòmica. Manifesta, però, que no estan d’acord amb fer-ho a través de la proposició de llei que el Grup del PSC ha presentat al Parlament de Catalunya, perquè el model barreja aspectes competencials, perquè parla d’una figura tributària que són les contribucions especials i perquè es barreja un model de subvencions amb què tampoc no estan d’acord. Manifesta que estan a favor dels BID i que si l’aposta del nou Govern és la col·laboració publicoprivada per revitalitzar econòmicament determinades zones de la ciutat, la tiraran endavant. Però no ho faran a través de les contribucions especials ni del model que el Grup del PSC planteja en la proposició de llei del Parlament. Per això no es poden posicionar a favor de la proposició que ha presentat el Grup del PSC, tot i que les paraules del Sr. Blasi són perfectament coherents, perquè deia que tirarien endavant aquestes mesures i en això estan treballant. La Sra. Jaurrieta lamenta que la proposició no pugui prosperar, perquè Barcelona sempre ha tingut veu pròpia i en aquest cas s’haurà de sotmetre al que decideixi el Parlament de Catalunya. La Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció del UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal PP: 11. Instar el Govern municipal a aplicar a totes les empreses i organismes dependents de l’Ajuntament de Barcelona el termini màxim de pagament de 30 dies a tots els seus proveïdors de forma immediata. El Sr. Mulleras presenta la proposició. Explica que la major part de les empreses i els organismes municipals que depenen de l’Ajuntament no compleixen el criteri dels 30 dies, com a mínim durant el 2011. Creu que és veritat que s’ha anat avançant en el compliment d’aquest compromís, però també és cert que ha avançat només l’Ajuntament en l’àmbit individual, i no les empreses i els seus organismes, que gestionen el 30% del pressupost municipal. Empreses com BSM, BIMSA o el Patronat Municipal de l’Habitatge són Ajuntament i, per tant, considera que també han de pagar a 30 dies, ja que realitzen tasques municipals. Cal garantir que el compromís de 30 dies de l’Ajuntament arriba a aquestes empreses. Manifesta que actualment els períodes de pagament són excessivament alts. Atesa la greu situació de crisi econòmica en què cada vegada més les petites i 3418 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 mitjanes empreses, els autònoms i els comerços pateixen un problema de liquiditat, l’Ajuntament ha de donar exemple del compliment dels períodes de pagament. En aquest sentit, creu que les empreses i els organismes que formen part del 30% de l’Ajuntament han de complir el pagament a 30 dies. El Sr. Carnes dóna suport a la proposició. Vol fer una reflexió: el Govern està fent el procés que correspon segons la llei de morositat, però creuen que hauria d’entrar en un procés més complicat, perquè no tenen la percepció que les empreses a les quals es lliuren els diners d’acord amb el que estableix la llei de morositat compleixin aquesta llei. Els consta que el Govern ha iniciat aquest procés ja fa temps, però introdueixen la reflexió que amb això no n’hi ha prou; cal tenir en compte que les empreses que reben les aportacions de l’Ajuntament en funció de la feina feta no retinguin els diners més del compte. Aquesta reflexió no condiciona el text presentat, però aprofiten la proposició per introduir aquest element per continuar treballant cap al futur. La Sra. Sanz es manifesta favorable a aquesta proposta que es desprèn de la llei de morositat, i creu que és una bona eina poder-la estendre també a altres organismes que depenen de l’Ajuntament de Barcelona. També consideren que la reflexió del Sr. Carnes s’ha de tenir en compte. Creuen que és possible que el 2012 s’arribi a pagar els proveïdors a 30 dies gràcies al bon govern i a l’administració dels recursos que durant més de 20 anys s’han desenvolupat a l’Ajuntament, que avui és una institució econòmicament envejable amb una situació molt favorable per encarar el futur. De totes maneres, manifesta que sobta que sigui el PP qui presenta aquesta proposició quan allà on governen estan pagant els proveïdors a 11 mesos o deuen 986 milions d’euros a proveïdors. Tot i així, donaran suport a la proposició perquè entenen que reconeix la bona administració i el bon govern que s’està desenvolupant a l’Ajuntament. El Sr. Portabella està d’acord que es pagui a 30 dies, sobretot perquè qui més pateix les circumstàncies que no sigui així són les petites i mitjanes empreses, que constitueixen el principal aspecte del teixit productiu i d’ocupabilitat del país i de la ciutat. Troba, però, que l’exigència de la proposició que sigui «de manera immediata» és una mica exagerada, i per això s’abstindran. La Sra. Recasens hi vota a favor, perquè forma part de les estratègies i el fil conductor de la política d’actuació del Govern en matèria econòmica. Explica que s’ha procedit amb les instruccions per part de les gerències oportunes per fer l’extensió als organismes autònoms, les entitats públiques empresarials i les empreses amb participació majoritària de l’Ajuntament per donar compliment a aquesta mesura dels 30 dies. Una prova evident és que s’ha passat per la Comissió l’aprovació de la nova base d’execució introduïda en el pressupost per garantir que aquestes empreses no tindran problemes per fer efectiu el pagament a 30 dies. Està d’acord amb el Sr. Portabella. En aquests moments, el termini mitjà de pagament dels organismes autònoms, les entitats públiques empresarials i les empreses amb participació majoritària de l’Ajuntament és de 33,65 dies, segons les dades del mes d’abril. Les dades que es reben del mes de maig denoten que aquestes ràtios es continuen millorant. Pel que fa a les entitats que superen els 30 dies, explica que hi estan treballant i que els motius són molt diferents: els ingressos d’entitats externes de les quals depenen superen en molt els 30 dies, el circuit d’aprovació de factures no és prou àgil, s’amplien les dades prefixades de pagament i a vegades són empreses o organismes autònoms amb els ingressos molt estacionalitzats. Comparteix les reflexions del Sr. Carnes, que també és una preocupació del PP, de com es pot fer, perquè l’Ajuntament pot estar treballant a 30 dies amb les grans empreses que subcontracten amb l’Ajuntament, però alhora aquestes grans empreses no paguen a 30 dies les seves subcontractacions. Diu que el Govern també està treballant per veure com es pot fer perquè aquestes empreses subcontractades amb l’Ajuntament també tinguin un calendari i es puguin beneficiar d’aquesta puntualitat de pagament per part de l’Administració. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3419 El Sr. Mulleras agraeix als grups del PSC, d’ICV-EUiA i del Govern el seu vot afirmatiu i que posin així els interessos de la ciutat per sobre dels interessos particulars. Comenta que s’han detectat casos en què l’Ajuntament està pagant a 30 dies però els contractistes no paguen a 30 dies als seus subcontractats, com per exemple a l’Institut de Mercats. Per això, a la darrera Comissió de Presidència, va portar un prec perquè s’incorporés una clàusula en els plecs de contractació pública de Barcelona perquè això no succeeixi. Diu que el Govern municipal va acceptar el prec i es va comprometre a estudiar aquesta possibilitat. Exposa que el Govern d’Espanya està treballant en el pagament als proveïdors i ha encetat una política de donar liquiditat a les administracions autonòmiques i locals amb la llei de pagament a proveïdors. Comenta també que si diuen «de forma immediata» no és perquè sigui demà mateix, sinó perquè no es trigui a aplicar els 30 dies. En la Comissió d’Economia del 16 de febrer de 2012, la tresorera de l’Ajuntament va admetre que seria difícil aplicar aquest pagament a 30 dies a les empreses i ens dependents de l’Ajuntament de Barcelona i que s’estava treballant per veure com es podia fer, però no assegurava que es pogués fer abans de finals de 2012. Per això el Grup del PP demana que s’acceleri el procés i es posin en marxa les mesures adequades per poder fer-ho a partir de les properes setmanes o els propers mesos, per no defraudar les expectatives i millorar la liquiditat del sector econòmic. La Sra. Recasens diu al Sr. Mulleras que li faran arribar noves dades. Comenta que el procés va evolucionant i que potser el mes de febrer, que és el que ha agafat el Sr. Mulleras, desvirtua algunes dades. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 12. La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda: Reactivar el Pacte per l’Ocupació de Qualitat, amb l’objectiu de planificar les polítiques orientades al foment de l’ocupació al llarg del període 2012-2015. Establir la primera convocatòria del nou Pacte per l’Ocupació de Qualitat per a aquest període 2012- 2015 al llarg del darrer trimestre de 2012. La Sra. Sanz recorda que el setembre de 2011 l’alcalde Trias afirmava en una roda de premsa que Barcelona resistia millor la crisi que altres municipis catalans i que altres grans ciutats. Aquesta situació era el resultat del lideratge en la resposta a la crisi que l’Ajuntament va exercir des del 2008, amb el model de Barcelona Activa, amb programes que van tenir efectes molt positius, i amb l’edició del Pacte per l’ocupació de qualitat, que constava de diversos plans anuals d’acció dels quals van resultar algunes xifres que cal remarcar: 27.000 persones aturades van rebre orientació o formació. Es van crear més de 3.400 empreses noves i més de 15.000 llocs de treball. 36.000 persones van participar en diversos programes específics i 14.000 persones en risc d’exclusió social van trobar feina gràcies a la contractació social. La política municipal va posar l’accent en l’ocupació directa, en la formació i en l’emprenedoria, Va prioritzar la gent jove, els col·lectius més vulnerables i els adults amb baixos nivells de qualificació. Exposa que, malauradament, el pacte no es convoca des d’abril de 2011. Si la situació hagués millorat, s’entendria que el pacte es reformulés o que el Govern experimentés amb altres propostes, però la realitat és que cada cop la situació és pitjor. Explica que el 2011 la ciutat va tancar amb un increment de l’atur del 7,7% respecte al 2010 i que s’han signat menys contractes. Per tot això, considera que l’alcalde Trias ja no pot dir que Barcelona resisteix millor la crisi, perquè fa un any que Barcelona ha deixat d’impulsar una estratègia que funcionava i que donava molt bons resultats. 3420 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Amb aquesta proposició, el Grup d’ICV-EUiA proposa al Govern municipal que recuperi el lideratge i recondueixi aquesta greu situació amb una estratègia decidida que té molt bons resultats. El Sr. Trullén és favorable a la proposició de la Sra. Sanz perquè la situació econòmica s’està agreujant i totes les iniciatives que forcin l’acord i el consens i que cerquin l’increment de l’ocupació com la que proposava el Pacte per l’ocupació de qualitat mereixen ser tingudes en compte. La Sra. Casanova vol deixar clar que el Grup del PP aposta per la política d’ocupació, juntament amb la política de foment a l’empresa, que sigui capaç de crear llocs de treball i de reduir l’atur. Però estan en contra de donar continuïtat al Pacte per l’ocupació 2008-2011 perquè consideren que va ser totalment ineficaç per assolir aquest objectiu. La Sra. Sanz ha dit que en el darrer any l’atur ha augmentat un 7%, però en mirar el balanç del mandat anterior, va augmentar més d’un 100 % en 4 anys. El balanç és realment negatiu, el Pacte va fracassar. El Grup del PP vol anar més enllà i reflexionar sobre com poden millorar la política d’ocupació i en aquesta línia vol fer dues reflexions. En primer lloc, consideren que els programes d’orientació, de formació i d’inserció laboral són condició necessària però no suficient per combatre l’atur i, per tant, cal complementar-les amb mesures més estructurals centrades a afavorir el creixement empresarial, fomentar la recerca de desenvolupament i innovació, captar talent, donar suport al comerç de proximitat i rebaixar la pressió fiscal tenint present que és tan important crear llocs de treball com evitar-ne la destrucció. Quan el Govern anterior els va convidar a participar en el Pacte renovat l’any 2009, el Grup del PP va presentar 50 mesures centrades en la reactivació econòmica, però el Govern no en va acceptar pràcticament cap. La segona reflexió és que els programes de formació han de possibilitar que les persones aturades guanyin competències i habilitats, però amb la finalitat de cobrir les necessitats d’ocupació de les empreses. Comenta que en l’etapa del Govern del bipartit es van fer més de 300 cursos de formació de mitjana cada any, sense que abans s’hagués fet un estudi de les necessitats del teixit productiu. Demana que els cursos siguin útils per trobar feina. El que és important és la qualitat, que es valora en termes d’èxit laboral, i no la quantitat, perquè els recursos són escassos i susceptibles d’usos alternatius. En definitiva, consideren que els programes d’orientació, de formació i d’inserció laboral per a les persones aturades han d’anar coordinats amb les necessitats del sector empresarial i, a més, s’han de complementar amb unes mesures orientades a la reactivació de l’economia i del foment de l’empresa. El Sr. Portabella diu que ja han criticat en diverses ocasions que l’equip de govern actual substituís el Pacte per l’ocupació de qualitat per la Taula Barcelona Creixement i que demani la suma de tots els partits quan, precisament, CiU i PP no es van sumar al Pacte. El Grup d’UpB va considerar que, un cop s’havia presentat el calendari de la taula, no era convenient convocar el Pacte per l’ocupació perquè no la va entendre com una contraproposta. Però el Govern ha volgut assumir en solitari el protagonisme de la lluita contra la crisi i, per tant, haurà d’assumir les conseqüències també en solitari, ja que la resta de grups no se senten partícips del procediment de la Taula Barcelona Creixement. Expressa la preocupació per la repercussió política, però principalment per la repercussió econòmica, que té sobre la ciutat una actitud d’aquest tipus, en què predomina el criteri partidista en comptes del criteri de ciutat en un moment molt delicat. Comenta les dades d’atur del mes d’abril de 2012, amb 113.402 persones aturades, segons el SOC, que són 5.199 persones més que l’abril de 2011, un increment del 4,8%. Segons les dades de l’enquesta de població activa, en el primer trimestre d’aquest any la taxa d’atur és del 17,7%, el 51% dels aturats fa més d’un any que busca feina i, per edats, l’atur dels 16 als 19 anys és del 56% i dels 20 als 25 anys és del 41%. Si a això s’hi suma la manca de finançament de Barcelona Activa, diu que s’ha d’entendre que el Grup d’UpB voti a favor d’aquesta NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3421 proposició, perquè els sembla que és útil, que és el moment de fer-ho i els sembla oportú i justificat reactivar el Pacte per l’ocupació. La Sra. Recasens no dóna suport a la proposició del Grup d’ICV-EUiA. Manifesta que han intentat transaccionar-la amb un nou redactat que permetés donar viabilitat i treballar en un marc de polítiques orientades al foment de la creació d’ocupació, però el Grup d’ICV-EUiA ha considerat més oportú continuar aferrats al Pacte per l’ocupació. Explica que van oferir un text que deia el següent: «Promoure l’acord per l’ocupació a Barcelona amb l’objectiu de planificar el marc de polítiques orientades al foment de la creació d’ocupació al llarg del període 2012-2015. Establir la primera convocatòria del nou acord per l’ocupació en aquest període 2012-2015 al llarg del darrer trimestre del 2012». Pel que fa a la Taula Barcelona Creixement, diu que la mesura número 27 recull el compromís municipal de donar un nou impuls als serveis d’ocupació que responguin a les necessitats reals de les empreses en termes de capital humà i competències i a les necessitats de les persones en termes de millora professional i augment de l’ocupabilitat d’acord amb els requeriments del mercat. Finalment, aporta una dada per demostrar que la situació millora. Les últimes dades de l’atur indiquen que el juny hi havia 104.784 persones a l’atur, és a dir, 1.990 persones menys que el mes de maig, xifra que representa una reducció de l’1,9 %. És el tercer descens mensual consecutiu després del repunt del primer trimestre. Al llarg del segon trimestre del 2012, a Barcelona l’atur ha disminuït en 4.369 persones, cosa que suposa un descens acumulat del 4%. La Sra. Sanz respon a la Sra. Recasens que les dades s’han d’entomar positivament, però que 104.000 persones encara són moltes persones. La Sra. Recasens ha dit que el Grup d’ICV-EUiA s’aferra al Pacte per l’ocupació, però el Sr. Trias, al Consell Plenari de desembre, l’esmentava directament i va dir: «A banda de l’àmbit que li pertoca a la Taula Barcelona Creixement, renovarem el Pacte per l’ocupació de qualitat». També apunta que la Sra. Recasens, el gener, en aquesta mateixa Comissió, va dir que estaven preparant una avaluació, que la presentaria i, a partir d’aquí, es definiria el futur del Pacte. Afirma que no han fet res de tot això, perquè al principi reconeixien que la Taula Barcelona Creixement era la substitució del Pacte per l’ocupació i després ho van reconduir: «No, és una altra cosa i té un altre àmbit que li pertoca i que aniria dirigit per aquí, després agafarem el Pacte, agafarem què ha funcionat i què no ha funcionat, ho avaluarem i seguirem amb això, i l’impulsarem i el millorarem». El Grup d’ICV-EUiA els va dir que els tenien al seu costat per millorar el Pacte, però avui els presenten una transacció a la proposició que representa parlar d’una altra cosa. Abans ha explicat les xifres de l’impacte que ha tingut el Pacte i demana a la Sra. Recasens que li digui una mesura que el Govern hagi impulsat que hagi tingut un impacte similar. Comenta que podrien avaluar el Pacte, mirar el que no ha funcionat i millorar-lo, però la Sra. Recasens s’aferra a no voler parlar-ne, a no acceptar que el Pacte va funcionar i que va fer que Barcelona resistís millor la crisi. Considera que la Sra. Recasens es tanca a canviar el nom d’una estratègia i d’una política que s’identifica com a positiva, perquè es prioritzen els interessos particulars. En el seu moment, se’ls va convidar i no van voler sumar-se a l’estratègia perquè el Grup de CiU estava més preocupat per erosionar el Govern anterior que no pas per col·laborar en la lluita contra l’atur. Afortunadament, el Pacte es va tirar endavant i va donar bons resultats. Considera que ara, malauradament, la inacció del Govern actual davant la crisi té un fort impacte en la ciutadania. El Grup d’ICV-EUiA pensa que això és intolerable i inacceptable. Afirma que el Govern té tot el suport del Grup d’ICV-EUiA en el suport a les empreses i els emprenedors, però no és suficient: tothom ni pot ni ha de voler ser empresari ni emprenedor. Per tant, cal tenir polítiques que donin resposta a l’acompanyament de les persones amb una baixa qualificació o en risc d’exclusió social, que és el que feia el Pacte i el que fa Barcelona Activa. Considera que cal tornar a situar Barcelona al capdavant de la lluita contra l’atur i frenar el creixement constant de l’atur a la ciutat. 3422 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 La Sra. Casanova ha dit que la taxa d’atur va créixer, i és veritat, però mesures com el Pacte van fer que hi hagués més contenció i que l’Ajuntament tingués unes eines per actuar. Es van atendre 37.000 persones i 15.000 van ser reinserides, 14.000 en risc d’exclusió van trobar feina gràcies a la contractació social. Es manifesta sorpresa perquè la Sra. Casanova digui que l’I+D és una estratègia del PP, quan el redueix en els pressupostos generals. Fa al·lusió a les paraules de la Sra. Casanova, que diu que no s’han de destruir llocs de treball, mentre que el Grup del PP aprova una reforma laboral que abarateix i flexibilitza encara més l’acomiadament. Comenta que el Sr. Mulleras ha dit que la resta de partits havia votat a favor de la seva proposta perquè havien anteposat els interessos de la ciutat als particulars, però ara no es pot dir el mateix del Grup del PP ni del Govern municipal, perquè anteposen els seus propis interessos. Per acabar, agraeix els vots favorables dels grups del PSC i d’ICV-EUiA. Considera que, malauradament, el Govern insisteix a no tenir una estratègia útil per combatre la crisi i esperen que la situació no sigui encara molt pitjor perquè reconsideri la seva estratègia i la seva negativa, ja que potser serà massa tard. La Sra. Casanova matisa que la reforma laboral facilita l’acomiadament però també la contractació. Quant als programes de recerca i desenvolupament, diu que no és veritat que hagin disminuït, sinó que es manté la despesa. Finalment, afirma que no estan disposats a donar suport a un pacte que només mantenia ocupades persones aturades que feien cursos d’ocupació, ja que considera que no és l’ocupació que han de tenir les persones que busquen feina. Creu que cal una revisió profunda de la política d’ocupació molt vinculada a la política de reactivació econòmica i s’ha de valorar el seu èxit en nombre de persones que han aconseguit trobar feina. La Sra. Recasens demana a la Sra. Sanz que no s’aferri a un Pacte per l’ocupació que es nodria d’un conveni, d’unes polítiques que venien del SOC i de l’Estat. Afirma que l’època en què arribaven fons quantiosos del SOC i en què es contractava gent durant 6 mesos dins l’Administració ja no tornarà. Manifesta que el Govern ho reorientarà i recorda que han ofert una transacció i promoure l’acord per l’ocupació a Barcelona amb l’objectiu de planificar un marc de polítiques orientades al foment i a la creació d’ocupació, però que el Grup d’ICV-EUiA ho ha rebutjat i manté el seu discurs. D’altra banda, diu que mai no es va convidar CiU al Pacte per l’ocupació. Afirma que el Sr. Hereu va agafar Foment, Pimec i els dos sindicats i va signar un conveni amb la Generalitat d’uns diners que li venien de l’Estat. Quan faltava un any per acabar el mandat, es va demanar a CiU que assistís a la sessió del Pacte amb veu però sense vot. El cert és que no es va voler acceptar cap de les mesures que proposava CiU i, per tant, no és el model que creguin que han de treballar pel que fa a polítiques d’ocupació. Manifesta que renovaran el Pacte, però orientat a aquest nou model i al canvi de focus i d’estratègia. La Sra. Sanz respon a la Sra. Casanova que quan la situació econòmica millori, no hi haurà destrucció, sinó creixement. Però les polítiques que avui impulsa el PP van en la direcció absolutament contrària. Considera que tant pel PP com per CiU és una irresponsabilitat donar l’esquena a eines que avui funcionen i que han funcionat, i més en la situació actual. Creu que afirmar que les persones usuàries d’aquests programes només ho feien per formar-se, com ha dit la Sra. Casanova, és una irresponsabilitat, perquè la situació és molt complexa i el que calen són polítiques per afrontar-la i per donar resposta a la crisi econòmica, i no mirar cap a una altra banda i pensar que tot se solucionarà quan tot vagi millor. La Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Trullén expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot contrari del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal UpB: 13. La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda establir una partida pressupostària per tal d’assegurar la viabilitat de Barcelona Activa i de les NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3423 polítiques actives d’ocupació, d’estímul de l’emprenedoria i de formació que durant tants anys ha protagonitzat amb excel·lència aquesta agència municipal. S’ha tractat amb el punt 1. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Trullén expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 14. Que el Govern municipal traslladi un missatge de rebuig i de preocupació al Govern de l’Estat per la seva voluntat d’implementar un procés d’amnistia fiscal i per la corresponent pèrdua de conscienciació fiscal que una mesura com aquesta pot suposar als contribuents de Barcelona, Catalunya i del conjunt de l’Estat espanyol. La Sra. Recasens respon que han fet la feina que els pertocava al Congrés dels Diputats, on s’han posicionat al voltant d’aquesta mesura, que ja van dir que era una mesura excepcional perquè es produïa en un context de situació econòmica especial. El Grup de CiU considera que caldria que la mesura vingués acompanyada d’una reforma fiscal en profunditat per corregir les mancances fiscals que avui encara pateix l’actual legislació tributària i per impulsar polítiques per eradicar l’economia submergida. El Sr. Carnes esperava una reflexió del Govern municipal i no del Grup de CiU al Congrés dels Diputats. Més enllà de les reformes fiscals que es puguin implementar, el tema de la consciència fiscal és l’objecte d’aquest prec. Troba que les iniciatives del Grup de CiU al Congrés dels Diputats són excel·lents, però el sentit del prec és que les amnisties a vegades fan que la gent comenci a perdre la consciència de la responsabilitat fiscal. La Sra. Recasens respon que el Govern està alineat amb la posició que s’ha plantejat al Congrés dels Diputats. Creu que aflorar aquests diners hauria de significar eliminar l’economia submergida i el futur frau fiscal. Considera que, com que és excepcional, es tracta d’una mesura que es pot plantejar, però si no va acompanyada d’una veritable lluita per fer aflorar l’economia submergida i el frau fiscal, no servirà de res. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 15. Que des del Govern municipal, i en el termini d’un mes, es prenguin les mesures necessàries per tal de modificar l’actual normativa que regeix l’atorgament de llicències d’activitat a l’Ajuntament de Barcelona i poder aplicar l’anomenada "llicència exprés" aprovada el darrer 25 de maig pel Govern d’Espanya. El Sr. Mulleras exposa que el 25 de maig el Govern d’Espanya va aprovar el Reial decret de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis, entre les quals hi ha les llicències exprés, i que a la sessió de la Comissió d’Economia de setembre de 2011 es va aprovar una proposta d’acord del PP per implantar de manera generalitzada el règim de comunicació substituint el d’autorització per a l’inici de les activitats econòmiques i pel compromís en la creació de noves empreses i el suport a l’emprenedoria i la promoció econòmica a Barcelona. Tenint en compte tot això, formula el prec. La Sra. Recasens diu que a l’Ajuntament de Barcelona s’ha estat analitzant la nova normativa i que, en tot cas, l’Ajuntament ja havia optat per una liberalització d’aquest tipus d’activitats. 3424 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Accepten el prec i manifesten que a curt termini faran una anàlisi de tota la normativa municipal en què es prevegin llicències per a aquest tipus de comerços i serveis d’acord amb el que preveu el decret llei. L’anàlisi es farà veient quins són els casos concrets que ja no es preveuen. La finalitat serà estudiar i veure si cal eliminar, en aquests casos, les llicències i substituir-les per una comunicació prèvia o declaració responsable. També anuncia que estan procedint a reformar les ordenances fiscals per adaptar-les a aquest nou marc normatiu, sobretot pel que fa a l’adhesió del fet imposable de l’impost de construccions, segons el que es preveu en la Llei d’hisendes locals. Afirma que a mitjà termini faran un document de treball per impulsar les activitats de comprovació, control i inspecció. Caldrà adoptar un canvi del model organitzatiu, de procediment i de recursos humans, ja que abans l’Ajuntament treballava ex ante i ara ho farà ex post. També anuncia que faran una ordenança que reguli el procediment d’actes de comprovació i control i un protocol d’actuacions en matèria d’actes de comprovació i supervisió per a aquest tipus d’activitats. El Sr. Mulleras agraeix l’acceptació del prec per part del Govern municipal perquè la llicència exprés s’apliqui de seguida a Barcelona. Explica que el decret aprovat simplifica i facilita les possibilitats per obrir noves activitats i és una mesura de suport inequívoc a l’emprenedoria i al petit i mitjà comerç, com també als autònoms de Barcelona. Creu que seria una incoherència que el reial decret vigent a tot Espanya des del mateix dia que es va publicar no es pugui aplicar a Barcelona. Per això demanen que s’apliqui al més aviat possible. Més enllà de la reforma en si, consideren que el reial decret aporta una nova mentalitat a l’hora que l’Administració exerceixi les seves tasques de control administratiu: hi haurà menys intervencionisme i es tindran més recursos per facilitar el control a posteriori. La Sra. Recasens indica que ella parlava d’un nou paradigma, perquè l’Ajuntament va cap a un canvi cultural i no només procedimental. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 16. Instar al Govern municipal a impulsar les recomanacions de l’informe "El treball a Barcelona 2011" elaborat per Consell Econòmic i Social de Barcelona. El Sr. Mestre explica que el Consell Econòmic i Social de Barcelona ha elaborat l’informe «El treball a Barcelona 2011» després d’analitzar exhaustivament el mercat de treball de Barcelona. Analitza una sèrie de valoracions i propostes que el Govern municipal hauria d’impulsar. Cita El Periódico, en què es deia el següent: «El debat entre partidaris de l’austeritat pressupostària i els que defensen la necessitat d’estimular l’economia ha arribat a tots els racons», i continuava dient: «Les patronals i els sindicats que formen el Consell Econòmic i Social de Barcelona s’han decantat pels que creuen en el creixement econòmic». De l’informe, volen destacar set propostes que apareixen al final. El Consell Econòmic i Social de Barcelona proposa un ús intensiu del coneixement aplicant recerca i innovació; engegar polítiques actives de reactivació econòmica del teixit productiu a Barcelona; preservar els polígons i l’activitat industrial tradicional a la ciutat; polítiques actives d’ocupació i que les de reactivació econòmica siguin prioritàries i estiguin dotades de recursos per crear noves ocupacions; posar en marxa programes de formació que eliminin o redueixin al màxim les mancances formatives de les persones amb menor nivell formatiu; treballar per aconseguir un marc de relacions laborals en què la satisfacció laboral sigui considerada com un element de progrés i de desenvolupament per a l’empresa i per als empresaris i empresàries; i, en darrer lloc, que es reforci la competitivitat de l’economia apostant per la millora de la base tecnològica i l’augment del grau d’internacionalització, incorporant-lo com un factor clau per aconseguir-ho. Formula el prec. La Sra. Recasens diu que estan treballant perquè l’informe del Consell Econòmic i Social sigui assumit per part del Govern municipal. Tot i que no comparteixen NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3425 algunes de les mesures que s’hi plantegen, sí que estan alineats amb el gruix de l’informe. Per exemple, el Consell Econòmic parla de prestar atenció als nous emprenedors i definir plans específics per ajudar a engegar els seus projectes, i Barcelona Activa està totalment orientada a això. D’altra banda, promoure el reconeixement dels valors i el paper de la persona emprenedora és la mesura número 11 del Barcelona Creixement, i implantar una Zona Franca per a emprenedors, la mesura número 20. Pel que fa a posar en marxa programes de formació per a les persones amb menys nivell formatiu, com demana el Consell Econòmic, explica que a Barcelona Activa hi ha una sèrie d’accions formatives que permeten millorar la qualificació professional per trobar feina. En relació amb prestar especial atenció a les famílies en què tots els membres estiguin a l’atur, com demana el Consell Econòmic i Social, tenen un conveni signat amb l’àrea de Qualitat de Vida per prestar serveis als col·lectius amb risc d’exclusió social. Quant a fer especial incidència en l’atur dels joves i en polítiques per promoure l’ocupació entre els joves, esmenta que a Barcelona Activa hi ha programes específics per a l’ocupació juvenil. Pel que fa a posar en marxa polítiques per a la reactivació econòmica, la Sra. Recasens afirma que aquest és el leitmotiv de la nova Barcelona Activa. El Sr. Mestre agraeix la resposta de la tinent d’alcalde. Entenen que el Govern formalment accepta el prec, però els queda el dubte que aquesta acceptació formal acabi sent real amb relació a totes les propostes del Consell Econòmic i Social. La millor manera de comprovar-ho seria que en una comissió la Sra. Recasens presentés un informe sobre com el Govern està aplicant les propostes del Consell Econòmic i Social de Barcelona. No s’atreveixen a demanar que tinguin en compte totes les propostes de l’informe a l’hora d’implementar polítiques públiques municipals, perquè ja han vist que el Govern municipal ha decidit que algunes de les propostes més importants de l’informe no són prioritàries en la seva acció de govern. Insisteix que voldrien conèixer amb més detall com s’impulsaran les propostes del Consell Econòmic i Social. Com que la impressió és que s’impulsaran parcialment, seria bo saber quines s’aplicaran i quines no. La Sra. Recasens creu que això s’hauria de debatre més tranquil·lament. Dependrà de les mesures, perquè algunes són molt generalistes i es poden assumir a l’engròs. Però creu que es fan un mal favor a si mateixos si les assumeixen amb aquest poc grau de detall. Repeteix que la prioritat número u del Govern és la reactivació econòmica, la lluita contra la crisi i el benestar de les persones, i en això treballa l’Ajuntament de Barcelona. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 17. Que el Govern municipal insti el Govern de l’estat a rectificar els Pressupostos Generals de l’Estat per garantir la continuïtat dels serveis d’inserció laboral a l’empresa ordinària i dels Centres Especials de Treball, i insti també al Govern de la Generalitat de Catalunya a complementar-los. El Sr. Portabella assenyala que el projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2012 redueix un 56% la partida destinada a les polítiques actives d’ocupació a Catalunya. En aquest prec es volen centrar en un dels col·lectius més afectats, el de les persones amb discapacitat i de les entitats que treballen per a la seva integració; en particular, de les persones amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o una disminució superior al 65%. Afirma que si els pressupostos de l’Estat s’aprovessin tal com s’han presentat en el projecte, s’eliminarien els programes d’intermediació laboral en centres de suport i no es cobriria el finançament mínim, obligat per llei, als centres especials de treball. Els centres especials de treball fan una previsió que es perdrien 2.500 3426 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 llocs de treball d’un total de 7.300 i més de 3.500 persones es quedarien sense atenció als serveis d’inserció. Consideren que és un col·lectiu especialment vulnerable i demanen al Govern municipal que insti el Govern de l’Estat a rectificar els pressupostos en aquest àmbit. La Sra. Recasens expressa la seva gran preocupació al respecte i afirma que la Conselleria fins i tot ha dit que reclamarà via contenciós administratiu la partida que l’Estat hauria de destinar per poder treballar amb aquest col·lectiu de persones, la inserció laboral de les quals és vital. El Govern municipal referma el compromís pel que fa al model d’atenció a les persones amb discapacitat. Manifesta que garantiran el funcionament de l’equip d’assessorament laboral com a servei impulsor de polítiques municipals per a la inserció de persones amb diversitat funcional. Impulsaran la mesura de govern de contractació responsable i en especial la reserva que es fa a favor als centres especials de treball i a les empreses d’inserció. I faran un seguiment exhaustiu del compliment de la legislació vigent pel que fa a la integració laboral d’aquestes persones a l’Ajuntament i a les seves empreses i els organismes dependents. Explica que s’ha creat una taula per a la participació sobre inserció laboral de persones amb diversitat funcional, i es continuarà treballant amb el col·lectiu de persones afectades. Així mateix, diu que s’instarà la Generalitat a treballar de manera conjunta per intentar que amb la rebaixa dels fons que han d’arribar no es posin en perill les polítiques d’inserció laboral per a les persones amb discapacitat. Finalment, afirma que duran a terme un pla estratègic per als centres especials de treball per poder garantir-ne la sostenibilitat i veure com se’n pot garantir la viabilitat econòmica i social. El Sr. Portabella agraeix l’explicació i creu que va en la línia d’aprovar el prec. Li ha quedat clar que des de la Generalitat es pensa recórrer el que el Grup d’UpB i els experts en aquest àmbit també consideren un incompliment de la llei dels centres especials d’atenció. En el prec també demanen que s’hi impliquin i no li ha quedat clar si aquesta part també l’accepten. La Sra. Recasens respon que la negociació està en el marc de la Generalitat amb l’Estat per veure com queda el conjunt de fons que han d’arribar per a les polítiques d’ocupació i, en concret, el conjunt de fons destinats a aquest col·lectiu. Reitera que s’ha arribat a dir que es portaria per la via del jutjat contenciós, però la mateixa directora general del SOC avisa que això pot representar 4 o 5 anys. Creuen que caldria anar per la via de la negociació política per veure com es poden garantir aquests fons. Per acabar, manifesta que hi estan implicats al màxim i que hi treballen amb la Conselleria d’Empresa i Ocupació. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 18. Quin és el motiu pel qual l’Ajuntament ha deixat de publicar la qualificació creditícia o ràting de l’Ajuntament de Barcelona que elaborava l’agència Rating and Investment Information? El Sr. Trullén formula la pregunta. La Sra. Recasens respon que és una agència de ràting japonesa i explica que des del 25 de febrer de 2003 es va amortitzar la darrera emissió de iens feta al mercat japonès i que en els darrers anys no s’ha acudit al mercat japonès per emetre deute. Malgrat això, s’havia continuat mantenint la revisió de ràting i això suposava un cost per a l’Ajuntament. Explica que el 20 de març de 2012, quan vencia l’anualitat del procés de revisió, van creure oportú comunicar a l’agència de ràting la voluntat de cancel·lar el procés, atès que era un cost innecessari. A més, ja estan prou qualificats amb les agències de ràting Standard&Poor’s, Fitch i Moody’s. En definitiva, es un bon import que s’estalvien. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3427 El Sr. Trullén comenta que seria una bona estratègia diferenciar al màxim el producte, la qualificació de l’entorn. Creu que seria una excel·lent idea invertir aquests diners a fer alguna campanya de promoció exterior per situar l’Ajuntament de Barcelona al lloc que li correspon com un dels municipis més ben posicionats en l’àmbit financer del seu entorn, amb una excel·lent taxa d’estalvi i una excel·lent posició en rànquings internacionals. La Sra. Recasens diu que han intentat donar a conèixer la qualificació de ràting de Standard&Poor’s. En el seu informe diu el següent: «L’Ajuntament de Barcelona queda rebaixat el seu ràting perquè arrossega el deute de l’estat sobirà del qual depèn». «Malgrat això, l’Ajuntament manté la qualificació... si no depengués de l’Estat espanyol». Explica que això és el que argumenten quan van a buscar crèdit. Per això el 2012 l’Ajuntament de Barcelona ja té tancades totes les pòlisses de crèdit que necessita per a tot l’any. Es plantegen donar a conèixer que tenen una posició diferenciada en el context internacional i en això estan treballant. Tot el que s’han estalviat del ràting japonès no ho destinaran a una campanya de comunicació, perquè són molts diners, però donaran a conèixer la posició diferenciada de Barcelona en el conjunt del context espanyol. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 19. Està el Govern municipal d’acord amb l’obertura en festius d’establiments comercials a la ciutat de Barcelona, modulant aquesta en zones turístiques? El Sr. Mulleras formula la pregunta. El Sr. Blasi respon que el Sr. Mulleras sap perfectament quina és la postura del Govern municipal pel que fa a l’obertura de comerços en festius i, sempre que no hi hagi una modificació per part del sector, la postura del Govern municipal no variarà. El Sr. Mulleras diu que la resposta del Sr. Blasi no és senzilla ni clara i li repeteix la pregunta. Si no contesta clarament, pensaran que el Sr. Blasi continua volent alimentar la confusió defugint la seva responsabilitat com a regidor de Comerç. Li pregunta si pensa que els comerciants i hotelers que demanen delimitar zones turístiques i obrir els festius en aquestes zones tenen raó; si els eixos comercials que ho han demanat tenen raó; si l’alcalde de Figueres, que demana que es declari municipi turístic per poder obrir els festius i liberalitzar horaris, té raó, o si pensa que l’alcalde de Barcelona té raó quan diu que liberalitzarà horaris a zones delimitades si els comerciants ho demanen. Repeteix la pregunta per tercera vegada. El Sr. Blasi proposa fer un tracte: si respon per enèsima vegada quina és la postura del Govern municipal, el Sr. Mulleras deixarà de presentar aquestes preguntes i de fer planar un dubte i una inquietud en un sector que està aguantant una crisi i que això és l’última cosa que necessita. Manifesta que la postura del Govern municipal que, a més, l’alcalde de Barcelona va manifestar en Plenari, és contrària a l’obertura de festius per part dels comerços de la ciutat, sempre que no sigui el mateix sector —la Fundació Barcelona Comerç, la Confederació de Comerç de Catalunya i Pimec Comerç— el que manifesti aquesta inquietud. Afirma que la inquietud que pot manifestar un president d’un eix comercial no és necessàriament el sentir de tot l’eix comercial ni de totes les associacions de carrers de comerços que representa aquest eix. Per acabar, diu que és un tema que s’ha debatut i s’ha explicat, però el Grup del PP continua presentant una inquietud que no existeix a Barcelona. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 20. Quants comerços han tancat a Barcelona durant l’any 2011 en cadascun dels districtes i barris de la ciutat? A quins sectors pertanyen? Com han afectat a l’increment de l’atur aquests tancaments i quines iniciatives ha posat en marxa el 3428 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Govern municipal per pal·liar aquesta situació? Demanem una resposta detallada i sol·licitem que es lliuri per escrit a la mateixa Comissió. El Sr. Mestre assenyala que, en la darrera sessió d’aquesta Comissió, el Sr. Blasi va presentar l’informe sobre l’Enquesta d’activitat del sector comercial a Barcelona 2011. Li van dir que havien trobat a faltar dades sobre la pèrdua de llocs de treball i sobre el tancament de locals comercials a la ciutat, van citar algunes dades de la Confederació de Comerç de Catalunya referides a tot el país i li van demanar que aportés aquestes dades referides a la ciutat. Formula la pregunta i demana la resposta detallada per escrit perquè saben que segurament la pregunta no es pot respondre en dos minuts i mig. El Sr. Blasi respon que estan treballant en l’informe Comerç Barcelona 2011. S’ha d’actualitzar, però es pot consultar a la pàgina web l’informe de Comerç 2012, en el qual ja apareixen algunes dades. Diu que és impossible disposar de determinades dades fruit, en part, de la supressió de l’IAE. Aquesta eina facilitava l’emplaçament, el tipus de comerç, la ubicació, etc., i avui no en poden disposar i han de treballar amb les dades una vegada hi ha el creuament de l’Agència Tributària i altres informacions de què poden disposar. Manifesta que aviat tindran el que hagin pogut recollir i ho facilitaran per escrit. Està segur que no satisfarà la demanda del Grup d’ICV-EUiA, però afirma que es marquen una sèrie de tendències, com que, malgrat la crisi i una lleu disminució en el sector del comerç, que lògicament ha implicat una pèrdua de llocs de treball, sembla que al llarg d’aquest any es pot produir un petit repunt, cosa que els permetria ser optimistes. En tot cas, continuaran treballant amb les mesures que puguin incentivar la creació de nou comerç, no només conservar-lo, la qual cosa suposaria la creació d’una nova font de riquesa econòmica i creació de llocs de treball, amb altres iniciatives com la Taula Barcelona Creixement, donar facilitats a l’obtenció de llicències, la coordinació territorial, les campanyes de dinamització, l’ampliació de les partides pressupostàries per poder compensar els comerços afectats per obres de llarga durada i el Pla integral de comerç en què estan treballant, entre altres. El Sr. Mestre constata que el Sr. Blasi no ha respost cap de les preguntes que han fet i que ha atès el prec. Confien rebre aquesta resposta. Assenyala que la reforma de l’IAE va ser una pèrdua d’informació per als ajuntaments i, sobretot, una pèrdua d’ingressos municipals. Per poder actuar políticament, creu que l’Ajuntament ha de conèixer la realitat i cal que trobi les dades que els reclamen, precisament per poder tenir una política de comerç adequada. Conèixer aquestes dades (quants comerços han tancat, quin increment ha significat de l’atur, en quins sectors hi ha hagut més tancament de comerços, etc.) és imprescindible per fer una política comercial a la ciutat que sigui encertada i per poder elaborar el Pla integral del comerç. A més, considera que els hauria de preocupar saber-ho, perquè el comerç no només té un paper econòmic a la ciutat, sinó que també té un paper molt important en la cohesió social, de convivència i de promoció als barris. Insisteix que l’Ajuntament té capacitat per disposar d’aquestes dades, ja que hi ha altres mecanismes, a banda de l’IAE, per conèixer-les. A més, considera que el Pla integral del comerç és un pla que no pot esperar més; fa molt temps que l’anuncien i seria convenient que ja fos una realitat. El Sr. Blasi recorda que ha dit que estan treballant en l’informe de Comerç 2011. Si el Sr. Mestre ha pogut consultar el de 2010, en coneix el contingut i sap la informació que es pot facilitar. Anuncia que estan treballant en el vessant de llicències per poder tenir una coordinació de dades més gran que l’actual. És un treball que el Govern que el Sr. Mestre representava no va fer i, per tant, parteixen de zero, perquè des de 2003 el Govern anterior no va buscar cap altre instrument per compensar aquesta manca d’informació. En la Comissió anterior va presentar l’Enquesta de comerç a la ciutat de Barcelona i ja es busquen instruments com aquest. S’està fent un treball molt exhaustiu a l’eix comercial del Raval, per exemple, però atès el seu cost, malgrat NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3429 la bona tasca que es fa, és impossible fer el mateix en l’àmbit de la ciutat de Barcelona. Afirma que facilitaran al Sr. Mestre la informació de la qual disposen i li diu que hi estan treballant. Manifesta que, tan bon punt tinguin el document, la primera voluntat de la regidoria és posar-lo a disposició i a debat per poder treballar i potenciar el sector del comerç a Barcelona. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 21. L’Ajuntament de Barcelona té l’obligació per llei de fer dèficit zero aquest 2012? El Sr. Portabella, després de consultar-ho amb tres catedràtics d’Economia, demana a la Sra. Recasens que accepti cordialment que la seva voluntat de fer dèficit zero aquest any és purament ideològica, perquè no té cap implicació econòmica sobre la ciutat. Fa un parell de mesos el Govern municipal va demanar a l’Estat poder ampliar de 5 a 10 anys el retorn dels saldos negatius de les PIE de 2008 i 2009 i ho van portar al Plenari dient que s’havia de complir l’objectiu d’estabilitat pressupostària, que vol dir fer dèficit zero, i que això tenia un gran avantatge: es deixava de pagar o s’ingressaven 41 milions d’euros. Afirma, però, que s’hauria pogut arribar tranquil·lament a un dèficit del 0,3% del PIB, que vol dir que disposarien de 104 milions més per poder fer inversió o mantenir els pressupostos d’enguany. Els tres requisits per passar de 5 a 10 anys i estalviar-se aquests 41 milions eren, en primer lloc, complir el límit d’endeutament fixat, que es compleix; en segon lloc, complir la llei de morositat, que es compleix, i, en tercer lloc, complir l’objectiu d’estabilitat pressupostària. Afirma que el Govern espanyol diu que el dèficit zero és obligat per al 2013 i 2014, però que per a aquest any es poden endeutar fins al 0,3 % del PIB. Diu que si s’endeutessin fins al 0,3 % del PIB de Barcelona, haurien tingut el descompte de 41 milions igual. Per tant, considera que han volgut que a Barcelona hi hagi una disponibilitat de –104 milions per a polítiques de caràcter social, ocupacional i de manteniment, i afirma que el Govern municipal ha pres una decisió ideològica en els pressupostos que el Grup d’UpB no comparteix. La Sra. Recasens diu al Sr. Portabella que sap que es refereix a un indicador que determina la Comissió Nacional d’Administració Local, que es reuneix anualment. El 0,3 % del PIB que el Sr. Portabella planteja és un indicador que es va avaluar per a la liquidació de l’exercici del 2011; per al 2012 encara no s’han reunit. El 0,3 % del PIB queda fixat en un 4,39 % sobre els ingressos no financers. Creu que es confon la planificació pressupostària amb el resultat final de la liquidació i proposa fer una reunió per parlar-ho tranquil·lament. Explica que quan es fa el pressupost, s’ha de fer equilibri pressupostari, com determina la llei. Després, quan es liquida l’exercici, si el dèficit és inferior al 4,39 % sobre els ingressos no financers, no t’obliguen a fer un pla econòmic financer. Si, en canvi, superes aquest 4,39 % dels ingressos, cal sotmetre’s a un pla econòmic financer. El que sí que pot assegurar és que la Llei d’estabilitat pressupostària obliga a fer planificació pressupostària i a fer el pressupost de 2012 amb equilibri pressupostari. El Sr. Portabella reconeix que ha simplificat i que tenia anotat detalladament tot el que la Sra. Recasens ha dit. Per això continua discrepant i al·ludeix als tres catedràtics d’Economia que ha consultat, ja que no accepta que el Govern municipal mantingui una posició que tothom nega. Si el Govern municipal vol avançar el dèficit zero, li sembla bé, però que no diguin que si aquest any no hi ha dèficit zero es perdrien 41 milions, perquè no és veritat. La Sra. Recasens respon que el Govern compleix el mandat del Consell Plenari, aprovat el 25 de maig de 2012, que va aprovar el Pla econòmic i financer pel qual s’estableix que l’Ajuntament assolirà el dèficit zero quan tanqui l’exercici 2012. Explica que ho fan per un compromís del Govern envers els objectius d’estabilitat pressupostària, per complir l’acord del Plenari del 27 d’abril de revisar 3430 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 el Pla econòmic i financer, per donar per tancat el PEF vigent i per deixar d’estar sotmesos a la tutela prèvia tant de la Generalitat com de l’Estat, per no estar subjectes a l’aprovació i presentació d’un pla d’ajust al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques i per poder accedir al fraccionament de les 120 mensualitats. Per això el Govern municipal ha plantejat avançar el dèficit zero el 2012. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PP: 22. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució de la proposició aprovada en la sessió del 21 de març de 2012 amb el redactat següent: "(M1115/3078) La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda: 1) Que es creï una taula de promoció de la moda de Barcelona que inclogui una representació de tot el sector de la moda i del disseny, amb empreses del tèxtil, la distribució i les firmes de moda i de disseny ja consolidades així com els emprenedors del sector, per tal d’establir un model de moda Barcelona estable i consolidat amb projecció internacional. 2) Que s’unifiquin les accions de promoció de la moda de Barcelona sota una mateixa marca Moda Barcelona." La Sra. Casanova demana què està fent el Govern, quan està prevista la creació de la taula del sector de la moda i quines empreses en formaran part. La Sra. Recasens diu que, malauradament, no pot donar les notícies que li agradaria en relació amb la plataforma publicoprivada que pretenen crear en matèria de moda. Estan treballant amb la Generalitat i amb la Fira de Barcelona per veure com es pot arribar a uns acords que permetessin englobar el 080, The Brandery, The Brandtown, Barcelona és Moda i el Merkafad; poder establir una plataforma perquè la Barcelona Fashion Week sigui un punt de trobada del món de la moda, del disseny, de les marques, dels emprenedors, del creixement empresarial, de la innovació i de la internacionalització de Barcelona, i crear aquesta plataforma publicoprivada amb els sectors que tenen alguna cosa a dir pel que fa a tendències, moda urbana, disseny, música, creativitat i negocis. Explica que encara no s’ha creat aquesta plataforma publicoprivada perquè no s’ha assolit el consens necessari amb la Generalitat de Catalunya i Fira per poder acabar la negociació que cal dur a terme. La Sra. Casanova vol saber si hi ha alguna previsió, tot i que estiguin en negociacions, de crear aquesta plataforma al llarg de l’any. La Sra. Recasens creu que la següent proposta de la Barcelona Fashion Week el 2013 podria incorporar un model institucional i de patrocinis que preveiés una estructura única de promotors i de patrocinadors per als esdeveniments amb un model de gestió conjunta. Es dóna per tractat. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20.45 h. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3431 Comissió de Seguretat i Mobilitat Acta de la sessió del dia 21 de juny de 2012, aprovada el dia 16 de juny de 2012 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 21 de juny de 2012, s'hi reuneix la Comissió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència de la Ima. Sra. María Elisa Casanova Doménech. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joaquim Forn i Chiariello, Eduard Freixedes i Plans, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Assumpta Escarp i Gibert, David Escudé i Rodríguez, Pilar Díaz López, Immaculada Moraleda i Pérez, Alberto Villagrasa Gil, Oscar Ramírez Lara, Joaquim Mestre Garrido, Joan Laporta i Estruch, assistits per la tècnic lletrada, Cristina Mas Salse, que certifica. També hi són presents els Srs.: Josep M. Lahosa i Cañellas, director de Serveis de Prevenció, i Adrià Gomila Civit, director de Mobilitat. Excusen la seva absència la Ima. Sra. Elsa Blasco Riera. S'obre la sessió a les 9.35 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 22 de maig de 2012, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza la despesa pel contracte de manteniment, càrrega i reparació de les ampolles d'aire comprimit dels equips de respiració autònoma (ERA) utilitzats al SPEIS, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 182.843,36 euros. 2. Del gerent municipal, de 22 de maig de 2012, que adjudica a Expocom, SA el contracte per al manteniment preventiu i correctiu de la infraestructura, sistemes, equips i elements auxiliars dels elements de comunicació per a la radiotelefonia i localització de la GUB i del SPEIS, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 160.008,00 euros. 3. Del gerent municipal, d'1 de juny de 2012, que adjudica a Clece, SA la contractació dels serveis mecànics de la unitat muntada de la GUB, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 104.557,92 euros. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Enquesta de victimització de Barcelona 2012. El Sr. Forn exposa que presenten un dels principals instruments amb què compten per valorar la salut de la seguretat a Barcelona: l’enquesta de victimització, de l’any 2011, la qual afirma que els permetrà fer una radiografia completa i acurada, i un seguiment de l’evolució dels indicadors, amb un doble objectiu: detectar les febleses o els problemes i aplicar les correccions o mesures 3432 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 necessàries. Assenyala que l’enquesta mostra una tendència a la baixa de les persones que manifesten haver estat víctimes d’un delicte, per la qual cosa creu que hom pot parlar d’una certa contenció i, fins i tot, d’un descens lleu, concretament de sis dècimes. Informa que aquestes dades van en la línia d’altres indicadors més objectius, com ara els fets delictius, els quals recorda que l’any 2011 van disminuir un 5%. No vol parlar de satisfacció i posa en relleu que continuen estant lluny de trobar-se en una situació correcta, això no obstant, destaca que per segon any consecutiu té lloc un descens dels actes delictius i una tendència a la baixa, fets que espera que es consolidin. Fa palès que no poden baixar la guàrdia i creu que la prevenció, l’anticipació i el treball estratègic dels cossos policials estan donant uns resultats positius. Afegeix que la percepció de seguretat tant al barri com a la ciutat ha augmentat. Destaca de manera significativa que els ciutadans de Ciutat Vella aprovin per primera vegada, des de l’any 2009, el nivell de seguretat al seu barri, atès que indica que hi han invertit molts recursos i esforços. Argumenta que Ciutat Vella és un indicador del que succeeix a la ciutat i que per aquest motiu és important que els veïns d’aquest districte considerin que s’està avançant; amb tot, insisteix que estan lluny de trobar-se en una situació òptima. Subratlla que, en general, les dades posen de manifest que els ciutadans opinen que la seguretat ha millorat i reitera que hi estan dedicant tots els recursos possibles i que estan treballant sempre en col·laboració amb el cos de Mossos d’Esquadra. En aquest sentit, afegeix que les operacions conjuntes, l’any 2011 van créixer un 4,3%. Fa referència a l’enquesta Òmnibus per destacar que el 78% dels ciutadans entrevistats afirma haver vist la Guàrdia Urbana al seu barri durant l’última setmana, especifica que s’ha donat un augment de disset punts des del setembre del 2011. Assenyala que aquesta xifra és la més alta dels darrers anys i posa en relleu la importància de la presència territorial de la policia. Considera que aquestes dades demostren que estan treballant en la línia adequada. Comunica que encara estan desplegant la nova organització de la Guàrdia Urbana i expressa la voluntat del govern d’incrementar la presència d’agents al carrer i de treballar amb criteris de prevenció, eficàcia i transversalitat. Assegura que el nou enfocament que han donat a la proximitat està donant resultats positius, i pensa que poden començar a parlar d’una certa consolidació de la tendència a la baixa dels actes delictius, si bé opina que serà rellevant veure què succeeix aquest any 2012. Insisteix que el decrement és de 8,6 dècimes en els dos darrers anys, després de l’augment important que es va produir l’any 2009; consegüentment, argumenta que rebaixar el percentatge és molt més complicat. Conclou dient que afronten aquest repte amb la màxima col·laboració entre administracions i entre cossos de seguretat i espera que enguany la tendència continuï en aquesta línia descendent encara que sigui lleu. El Sr. LAHOSA, director de Serveis de Prevenció, confirma que durant els darrers dos últims anys, l’índex de victimització reflecteix una tendència d’estabilitat cap a la baixa. Comunica que, igual que ha succeït al llarg dels anys, els districtes centrals de ciutat, els que tenen més activitat, són els que també tenen un índex de victimització més elevat. Informa que aquests districtes són: Ciutat Vella, Eixample i Sants-Montjuïc. Indica que, segons mostra la comparativa dels darrers quatre anys, el 2011 reflecteix majoritàriament baixes, si bé apunta que hi ha petites repuntades a Sants-Montjuïc, Nou Barris i Sant Andreu. En relació amb els àmbits de victimització, explica que la seguretat personal rep la victimització més elevada. Puntualitza que més del 58% dels 15,4 punts d’aquest àmbit té a veure amb furts, robatoris, o intent de robatori, de cartera, o robatori de mòbils. És en aquest sentit que vol deixar palès que quan els mòbils es van començar a comercialitzar, la victimització va pujar alguns punts. Recorda que aquesta enquesta pretén mesurar els fets delictius, tanmateix, matisa que també valora l’impacte que tenen aquests fets en la percepció de la ciutadania. Afirma que la percepció de seguretat és un dels grans indicadors que utilitzen. En aquest sentit, informa que, com ja és habitual, la percepció de seguretat als barris se situa per sobre de la resta de la ciutat, i argumenta que és lògic atès que el barri és l’espai conegut, social i que genera dinàmiques intrínseques de seguretat per part del veïns. Confirma que Ciutat Vella ha aprovat aquest índex amb 5,2 punts el 2011, i assegura que es tracta d’una bona notícia. Afegeix que tots els districtes tenen un NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3433 aprovat en nivell de seguretat al barri. Explica que també pregunten als ciutadans com valoren l’evolució de la seguretat, si millora o empitjora. Informa que la tendència a la baixa de les persones que creuen que ha empitjorat és de cinc punts, mentre que el nombre de persones que pensen que la seguretat ha augmentat s’incrementa lleugerament, per la qual cosa afirma que el diferencial amb els darrers anys és notable. Constata que al llarg dels anys que han efectuat aquesta enquesta, han pogut detectar que les opinions de la ciutadania triguen a consolidar-se i que, per tant, els elements de millora objectius es van traslladant lentament a la percepció de seguretat ciutadana, tanmateix, puntualitza que als barris la percepció és més objectiva i es fa palesa més ràpidament. Quant a la denúncia, comunica que l’índex és manté baix i assenyala que és un problema que cal continuar treballant, demanant a la ciutadania que efectuï aquest acte de denunciar, atès que com més elevada sigui la taxa de denúncies, més coneixement tindran del que succeeix a la ciutat. Precisa que el civisme és un altre dels elements que incideixen en la percepció de seguretat. Comunica que hi ha una certa estabilitat i que, malgrat que disminueix el nombre de persones que pensa que el civisme ha empitjorat, en els tres darrers anys pràcticament no es diferencia el nombre de persones que pensa que ha millorat del que pensa que ha empitjorat, índex que diu que se situa al voltant dels setze punts. Considera que hauran de treballar per modificar aquestes tendències. Puntualitza que la percepció del civisme a Ciutat Vella ha augmentat dues dècimes, això no obstant, deixa palès que no arriba als cinc punts. Argumenta que Ciutat Vella rep una pressió molt més important sobre el seu espai públic que la resta de districtes, ateses les característiques morfològiques de la ciutat i la quantitat de visitants i turistes que acull. Pel que fa a la convivència, comunica que el 9,2% dels entrevistats diuen haver tingut un conflicte de convivència al seu barri. Considera que aquest percentatge és baix i assenyala que les tipologies de conflicte són sorolls i conflictes de convivència entre veïns. Afirma que ja estan treballant aquests elements des de la dimensió preventiva. La Sra. Escarp agraeix la presentació de l’enquesta de victimització i les explicacions del tinent d’alcalde i del Sr. Lahosa. Destaca que l’enquesta de victimització és una eina valuosa pel que fa al coneixement, anàlisi i avaluació dels fets delictius, i fa palès que ja fa vint-i-set anys que l’efectuen. Es mostra sorpresa davant el fet que enguany no porti el logotip de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, atès que afirma que es continua duent a terme amb aquesta entitat. Lamenta que l’informe no dugui aquest logotip perquè pensa que atorga una empara de metodologia i seguiment que val la pena conservar. A banda d’aquesta enquesta, també posa en relleu les estadístiques policials i les dades judicials com a instruments vàlids que diu que ajuden al govern a obtenir respostes i extreure’n les conclusions adequades. Confirma que es comença a reduir lleument l’índex global de victimització, reducció que assenyala que ja es va començar a donar l’any 2010, després del repunt que va tenir lloc el 2009. Coincideix que els anys 2010 i 2011 marquen una tendència a la baixa. Així mateix, està d’acord que la percepció de seguretat per part de la ciutadania sempre es manifesta més tard, especifica que té lloc un repunt al cap de dos anys de l’obtenció de resultats, raó per la qual argumenta que ara comença a fer-se palesa. Recorda que el PSC és responsable d’un període de més de sis mesos en relació amb aquests resultats, atès que es trobava al govern el primer semestre del 2011. És en aquest sentit que coincideix amb el tinent d’alcalde en tenir cautela a l’hora de fer valoracions. Reconeix que enguany hi ha cinc districtes que es troben per sota de l’índex global de victimització: Ciutat Vella, Eixample, Sant Martí, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi. Destaca que aquest índex augmenta sobretot a Nou Barris. Manifesta que Nou Barris és un districte gran, divers i complex, amb un índex d’atur juvenil dels més elevats de la ciutat, consegüentment, demana que se’n tingui cura, atès que opina que és possible que la pressió policial que s’aplica sobre Ciutat Vella –la qual diu que comparteix– derivi els problemes a alguns districtes perifèrics. Quant a la seguretat personal, afirma que és l’àmbit que genera més percepció subjectiva, i constata que continua l’augment de robatoris i d’intents de robatori. Així mateix, assenyala el petit increment que té lloc en relació amb l’estrebada, que diu que implica més violència. En general, pensa que el manteniment dels índexs i la 3434 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 lleugera disminució no són una mala notícia i que, per tant, cal continuar treballant en aquest sentit. Per acabar, expressa amb satisfacció que la intervenció efectuada avui pel tinent d’alcalde és similar a la que ella va fer l’any 2010. El Sr. Villagrasa també agraeix la presentació de l’informe i reconeix l’esforç del govern per intentar millorar la presència policial als carrers de la ciutat. Considera que els resultats obtinguts no són negatius, amb tot, malgrat que afirma que poden parlar d’una tendència a la baixa, assenyala que una disminució del 0,6% de victimització no és un bon resultat. És en aquest sentit que recorda que anys enrere es proposaven disminuir aquest índex per sota del 20%, i manifesta que, en canvi, actualment es proposen intentar arribar al 20%, fet que al seu parer demostra que la seguretat ciutadana a Barcelona no és adequada. Tanmateix, fa palès que l’any 2011 va tenir lloc un canvi de govern i que les dades corresponents als sis primers mesos de l’any passat deriven d’un sistema policial diferent de l’actual. Afegeix que ha calgut una transició per tal que el nou govern pogués aplicar el seu model i apunta que el Pla de seguretat està pendent de revisió. Confirma que els districtes més turístics i cèntrics –Ciutat Vella, l’Eixample, Sants i Sant Martí– com és habitual, són els més victimitzats, i que també ho és Sarrià, però no pel seu atractiu turístic sinó per la renda per càpita de les persones que hi viuen. Pensa que les dades ofereixen elements sobre com cal aplicar els sistemes policials, adaptant-los a les necessitats de cada barri. Afegeix que, possiblement, la situació que té lloc a Ciutat Vella o a Sants, és diferent de la que es dóna a Sarrià o a Nou Barris, per la qual cosa demana que aquesta enquesta es tingui en consideració per adequar el pla de seguretat a les necessitats existents. Així mateix, destaca que el delicte més estès és el furt relacionat amb la seguretat personal al carrer, i que té lloc a les zones més transitades, més comercials i més turístiques de la ciutat, per la qual cosa afirma que coneixen quin és el delicte que es produeix més freqüentment i on es produeix, i, per tant, on cal actuar. Respecte a l’índex de denúncia, manifesta que és habitual que sigui baix, apunta que també ho és en altres ciutats i que cal continuar treballant per intentar que les víctimes de delictes denunciïn. Recorda que el seu grup sempre ha reclamat que es dugui a terme una campanya informativa a favor de les denúncies per donar a entendre als ciutadans que l’acció de denunciar pot facilitar la detecció dels delinqüents reincidents, donar a conèixer amb més detall les zones més victimitzades i els tipus de delicte més habituals, i conscienciar els veïns que l’esforç de posar una denúncia és una millora social que beneficia tothom. Per acabar, insisteix en reconèixer l’esforç del govern per millorar la seguretat a la via pública, però repeteix que, malgrat la tendència a la baixa, el resultat no és bo. El Sr. Mestre agraeix la presentació de l’enquesta al tinent d’alcalde i al Sr. Lahosa. Confirma també que des dels seus inicis, l’any 1984, l’enquesta de victimització ha estat una de les fonts d’informació estadística amb què s’ha dotat el sistema de seguretat pública de la ciutat, i posa en relleu que ha esdevingut una eina fonamental pel disseny de les polítiques de seguretat a Barcelona. Afegeix que és un dels instruments que no només aporten informació objectiva de la seguretat ciutadana i caracterització dels fets delictius, sinó que també permeten una anàlisi de la dimensió subjectiva de la seguretat, que diu que també és important. Així mateix, confirma la tendència a l’estabilitat cap a la baixa de la victimització des de l’any 2010. Destaca positivament que la percepció de seguretat ha augmentat tant al barri com a la ciutat i que els ciutadans atorguen una nota de 6,3 al nivell de seguretat al barri, nota que considera alta. En aquest sentit, afegeix que per primer cop els veïns de Ciutat Vella aproven el nivell de seguretat del districte, si bé diu que és el que té una nota més baixa en relació amb aquest aspecte. Fent referència al civisme, especifica que pràcticament el 54,5% de la ciutadania sosté que l’estat és el mateix que l’any 2010. Pel que fa a la victimització, constata que l’enquesta confirma la tendència a la baixa de la xifra de persones que diuen haver estat víctimes d’un delicte durant el 2011, xifra que recorda que ha baixat sis dècimes en relació amb el 2010. Valora positivament aquesta dada, no obstant això, coincideix que no s’han de conformar amb aquesta lleugera millora i que han de continuar treballant en aquesta línia. Assenyala que els districtes amb una victimització més elevada són Ciutat Vella i l’Eixample, i destaca que entre tots dos concentren un percentatge molt elevat de tots els delictes que es cometen a la NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3435 ciutat. Consegüentment, opina que és necessari que l’Ajuntament mantingui una actuació decidida en aquests districtes que permeti millorar els seus índexs de victimització, que diu que són, sens dubte, massa alts. Quant a l’índex de denúncies, posa de manifest que només el 55% de les persones enquestades diuen haver interposat una denúncia per fets consumats, índex que apunta que el 2010 era del 52,7%, raó per la qual vol insistir que cal mantenir un esforç contingut i prolongat en el temps per tal d’animar els ciutadans a presentar denúncia. Pel que fa a la valoració de la seguretat ciutadana, indica que un 16% dels barcelonins creuen que ha millorat, un 49,7% creuen que no hi ha hagut cap variació i un 28,7% creuen que ha empitjorat. Vol fer palès que aquesta dada, a més d’expressar la necessitat de continuar implementant polítiques públiques de seguretat a la ciutat, fa la funció de baròmetre en relació amb la qualitat de vida i la cohesió social. Per tots aquests arguments i dades, conclou que continua la tendència marcada l’any 2010 i que, en termes generals, hi ha motius per una moderada satisfacció sobre la situació de la seguretat a la ciutat, amb tot, vol expressar la seva preocupació en relació amb el que pot comportar, en termes de prevenció i seguretat, el fet de no poder incrementar la plantilla de la Guàrdia Urbana en els propers anys, possiblement, diu, fruit de les limitacions que imposen els Pressupostos Generals de l’Estat. Afegeix a aquest fet la manca d’increment d’agents del cos de Mossos d’Esquadra i subratlla que es crearà una situació complexa per garantir uns nivells de seguretat pública acceptables, motiu pel qual creu que cal insistir en la necessitat que l’Ajuntament pugui incrementar la plantilla de la Guàrdia Urbana tal com estava acordat, i que el cos de Mossos d’Esquadra es continuï desplegant tal com estava previst. Per acabar, està d’acord amb els comentaris efectuats pel tinent d’alcalde pel que fa a la contenció dels fets delictius, en destacar el descens per segon any consecutiu, que la percepció de seguretat ha augmentat, que Ciutat Vella aprova per primer cop i que la tendència es consolida. Vol recuperar un comentari que recorda que va fer el Sr. Trias en campanya electoral, abans de ser elegit alcalde de la ciutat. Posa de manifest que el 9 de maig de 2011, el Sr. Trias va dir que Barcelona era la capital de la prostitució, les màfies i el botellón. Fa palesa la seva sorpresa en escoltar la intervenció que ha fet avui el Sr. Forn, que insisteix que comparteix plenament, en comparació amb les declaracions efectuades pel Sr. Trias l’any passat, el mateix any de què tracta aquest informe de victimització. Afegeix que el seu grup, tant si és a l’oposició com al govern, mai no farà ús d’aquests discursos, que es queixa que perjudiquen la ciutat. El Sr. Laporta també agraeix la presentació de l’informe i celebra que l’índex global de victimització hagi disminuït en relació amb l’any anterior, encara que sigui unes dècimes, passant del 24,8 al 24,2. Es mostra preocupat pel fet que al Districte de Ciutat Vella aquest índex global de victimització sigui superior a la mitjana de la ciutat i se situï en un 31,2. Pensa que l’augment de la valoració del nivell de seguretat per part dels ciutadans és una bona notícia, no obstant això, creu que encara hi ha molta feina a fer i que hom no ha de caure en el conformisme. Assenyala que l’índex de victimització de Barcelona, comparat amb el d’altres ciutats de les mateixes condicions i d’una població similar, està prou contingut. Opina que determinades disfuncions del sistema judicial, el relaxament a l’hora de tenir cura de determinats espais públics i, en alguns casos, una certa descoordinació policial, poden crear una sensació d’inseguretat subjectiva. Considera que l’evolució de la realitat ha de comportar necessàriament una adaptació dels sistemes de seguretat, amb la finalitat de prestar el millor servei a la ciutadania d’acord amb la realitat del moment. Destaca que el seu grup és defensor de l’Ordenança de civisme i pensa que s’ha de desplegar, demana que es doti d’eficiència i que sigui útil per a la ciutadania. El Sr. Forn agraeix tots els comentaris. Quant al possible increment de fets delictius en zones perifèriques per un increment de la pressió policial en determinats districtes, esmentat per la Sra. Escarp, assegura que ja ho estan estudiant i que no ho descarten, si bé cal comprovar-ho. Confirma que dediquen més esforços als districtes centrals perquè històricament concentren un major índex de delinqüència. Afirma que, per tant, en determinats moments dediquen més efectius al districtes de l’Eixample i de Ciutat Vella que en altres àrees de la 3436 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 ciutat. D’altra banda, evidencia que s’ha de garantir el mateix nivell de seguretat a tots els districtes i pensa que no tindria sentit garantir-lo en uns i no fer-ho en uns altres. Així mateix, apunta que també han d’estudiar si existeixen altres raons per les quals a Nou Barris, o en altres districtes, hagi pujat una mica l’índex de victimització. Manifesta que en relació amb la seguretat personal, en aquests moments les estrebades és el que més els preocupa, atès que és dels delictes que ha augmentat, contràriament al que ha passat amb els furts, que assenyala que actualment han patit una davallada. Afegeix que han de reflexionar entorn a les mesures a emprendre per aturar aquest creixement d’estrebades i valorar si les accions que estan duent a terme donen resultats en el temps. Nega que l’actual govern s’hagi plantejat com objectiu assolir el 20% en l’índex de victimització, recorda que l’índex actual és del 24,2 i reitera que, malgrat que el percentatge no sigui positiu, la tendència dels darrers dos anys sí que ho és. Argumenta que arribar al 20% de victimització és el primer objectiu, i diu que el segon és baixar del 20%. No defensa les xifres actuals ni tampoc les que havien situat l’índex al voltant del 20%, atès que considera que ambdós percentatges són alts i que el govern ha de treballar sempre per aconseguir disminuir al màxim els fets delictius. Es mostra preocupat pel baix índex de denúncia que reflecteix l’informe, i és en aquest sentit que creu que han de recuperar la confiança de la ciutadania en les institucions de justícia, fet que considera complicat. Opina que a moltes de les persones que han patit petits furts o robatoris els costa molt més anar a denunciar-los que no fer-ho. Malgrat coincidir que remarcar la utilitat social de la denúncia pot ser positiu, destaca que sobretot els delictes denunciats ajudarien a resoldre més d’un cas; consegüentment, afegeix que han de procurar augmentar aquest índex. Comparteix amb el Sr. Mestre que per poder mantenir aquests nivells i continuar en la línia de la disminució, cal poder mantenir el nombre de recursos humans que en aquests moments tenen, tant de la Guàrdia Urbana com dels Mossos d’Esquadra, per la qual cosa assegura que un dels objectius del govern és resoldre aquest tema. Afegeix que CiU sempre ha reivindicat que si no compten amb un mínim nombre de policia a la ciutat, serà difícil tenir la presència que requereix el territori per continuar avançant en la disminució d’aquestes xifres de delinqüència, diu que hi estan treballant i que espera poder-ho resoldre. La Sra. Escarp explica que les dades de l’informe del 2010 contenien una anàlisi del tipus de lloc on ocorren els fets delictius i l’estació de l’any en què succeeixen, comenta que en aquest informe no hi és i demana si els poden facilitar aquesta informació. El Sr. Forn afirma que els la facilitaran. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PP: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per explicar en quins termes i quin serà el calendari, per incloure la prohibició de circulació de bicicletes per les voreres i, conseqüentment, modificar l'article 14 de l'Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles. El Sr. Ramírez exposa que presenten aquesta compareixença per tal que el responsable del govern municipal els expliqui quin serà el calendari per incloure la provisió de circulació de les bicicletes per les voreres i si té previst efectuar alguna modificació de l’Ordenança de circulació de vianants i vehicles, en concret, de l’article 14, que diu que és el que tracta aquest tema. Indica que la setmana anterior va ser la Setmana de la Bicicleta, i afirma que tots han pogut comprovar la importància que té aquest mitjà de transport. Manifesta que els preocupa el futur de la bici com a sistema de desplaçament i element de mobilitat sostenible a la ciutat, i que volen saber quines intencions té el govern en aquest sentit. D’una banda, assenyala que en la presentació del PAM, el govern va posar de manifest que impulsar l’ús de la bicicleta era una de les seves prioritats; d’altra banda, afirma que hi ha hagut declaracions contradictòries per part del Sr. Trias, que diu NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3437 que inicialment parlava d’una prohibició total de la circulació de bicicletes per les voreres, i després va matisar aquesta declaració dient que la prohibició seria més suau i que no es faria efectiva a totes les voreres sinó a les que no complissin certs requisits. Per aquest motiu demana que se’ls doni més informació, que el govern concreti quines intencions té en aquest sentit i si la seva idea és la que inicialment va plantejar l’alcalde quan va parlar de modificar l’Ordenança i vetar la circulació d’aquests vehicles per les voreres abans de l’estiu. Posa en relleu que cada dia hi ha una mitjana de més de cent divuit mil desplaçaments en bicicleta a la ciutat i que l’accidentalitat d’aquest mitjà de transport ha augmentat un 26%, creu que si obliguen els ciclistes a circular per la calçada, aquesta accidentalitat es pot incrementar notablement. Per acabar, pensa que si el govern preveu aplicar mesures en aquesta línia, prèviament ha d’oferir solucions alternatives als usuaris de la bicicleta. El Sr. Freixedes constata que el govern municipal ha deixat molt clara la seva voluntat de continuar impulsant la bicicleta com a mitjà de transport de la ciutat. Assegura que la bicicleta forma part de la solució de la mobilitat de Barcelona i no pas del problema, això no obstant, argumenta que perquè la bicicleta sigui una solució, primer ha de deixar de ser un problema per a molta gent. Afirma que a les voreres de la ciutat existeix un autèntic conflicte entre vianant i ciclista, conflicte que creu que sovint ve donat pel fet que el ciclista acaba pujant a la vorera perquè a la calçada –que diu que és el lloc natural per on haurien de circular les bicicletes– se sent agredit pels vehicles de motor i que, llavors, de manera conscient o inconscient, acaba agredint els vianants. Argumenta que es tracta d’intentar que no sigui el més dèbil, en aquest cas el vianant, el que sempre acabi rebent. Insisteix que l’espai natural del vianant és la vorera, que es troba que l’ha de compartir amb uns vehicles que no sempre són prudents. Afegeix que CiU ja va dir des del primer moment que modificarien l’Ordenança perquè consideren que és complicada de complir. Explica que segons aquesta ordenança, el ciclista ha d’estar constantment mesurant els metres que el separen del vianant, dels edificis, l’amplada de la vorera i tota una sèrie de càlculs de distàncies que entén que ni el conductor de la bici, ni el vianant, ni la Guàrdia Urbà han de saber visualitzar en un moment determinat. Comunica que actualment estan elaborant un pla de bicicleta i que el presentaran a la propera comissió. Informa que aquest pla és fruit de diverses propostes i preguntes sorgides en aquesta Comissió i que compta amb tres fonts bàsiques d’informació; en primer lloc, l’estudi d’accidentalitat de Guàrdia Urbana, que diu que demostra que l’increment de la sinistralitat no només es produeixen en calçada sinó que també s’està produint en vorera i que, per tant, la víctima dels accidents no és sempre la bicicleta; en segon lloc, els estudis tècnics elaborats per l’Ajuntament de Barcelona; i, per acabar, la visió de l’usuari de la bicicleta a través del BACC, entitat que han considerat que aplega el màxim de garanties en aquest àmbit. Finalment comunica que, fruit d’aquests tres informes, els presentaran el pla de la bicicleta i explicaran com ha de ser l’Ordenança, quines millores s’han de dur a terme als carrils bici, quina fórmula cal aplicar perquè les bicicletes puguin circular per la calçada amb seguretat i com recuperar les voreres per als vianants per tal que hi puguin passejar i fer-ne ús com a espai de convivència que creu que han de preservar. El Sr. Ramírez agraeix les explicacions al regidor. Si bé entén que no els pot avançar les mesures que emprendran atès que encara estan treballant en aquest Pla de la bicicleta, demana al govern que no tingui pressa a l’hora de presentar aquest pla, atès que pensa que seria més adient que el presentessin després de l’estiu, un cop haguessin parlat amb altres interlocutors i no només amb el BACC. Respecte a la bicicleta creu que caldria assolir un pacte de ciutat en què es delimitessin els criteris per circular amb aquests vehicles mitjançant una normativa clara que eviti la conflictivitat esmentada abans. Pensa que des del primer moment han d’estar molt clars els drets i deures de cadascun dels usuaris de la via, tant de la calçada com de la vorera, i que abans de prohibir la circulació de les bicicletes per la vorera han de solucionar els dèficits que pateixen els carrils bici. Opina que l’auditoria que el govern va anunciar que duu a terme en relació amb tota la xarxa dels carrils bici de la ciutat ha d’encaixar amb el Pla de la bicicleta. Per aquestes raons, insisteix que no tinguin pressa per aplicar el pla i que en posposin la 3438 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 presentació fins després d’haver parlat amb tots els agents implicats. Pregunta què passarà amb els carrils bici que actualment es troben a les voreres i opina que no s’ha d’adoptar una posició genèrica ni criminalitzar la bicicleta, sinó perseguir els usuaris incívics, com diu que es feia fins ara. Pensa que cal multar les persones que no compleixen la normativa. Afegeix que, consegüentment, les normes han de ser clares i contundents, i determinar per on ha de circular cadascú. Així mateix, assenyala que han de tenir presents el col·lectiu dels Bicitours, que apunta que es tracta d’operadors turístics que donen un servei a la ciutat i l’activitat dels quals cal regular. Explica que el col·lectiu del Bicitours compta aproximadament amb 2.300 bicicletes donades d’alta a través de trenta empreses, i especifica que aquests operadors estan acreditats com a guies turístics de Barcelona. Denuncia que es tracta d’empreses que intenten fer bé les coses, que compleixen amb la normativa i fomenten el turisme, però que, tanmateix, estant sent sancionats. Pregunta si es contempla establir algun tipus de regulació específica per a aquest col·lectiu en la nova planificació dels carrils bici de Barcelona. Per acabar, es queixa que veu massa llacunes en aquest sentit i pensa que cal continuar treballant en la mateixa línia, perseguint les conductes incíviques en comptes de criminalitzar la bicicleta obligant-la a circular per la calçada. Insisteix que l’accidentalitat dels usuaris de la bici enguany ha augmentat un 26% respecte a l’any anterior, i reitera que si obliguen als ciclistes a baixar a la calçada segurament l’accidentalitat encara serà més elevada. El Sr. Escudé manifesta que el seu grup aposta perquè s’apliqui l’ordenança existent i es deixin de promoure canvis i propostes que finalment diu que han de desestimar. Quant a l’article 14 de l’Ordenança de circulació, recorda que va ser reformat i aprovat el 2007, posteriorment a un ampli debat i procés d’elaboració, per la qual cosa coincideix amb el Sr. Ramírez que abans de procedir a reformar-lo caldria tornar a exposar-lo al Pacte per la Mobilitat per debatre’l. Vol fer palès que en el seu programa electoral, CiU apuntava que la bicicleta havia de deixar de ser un problema i ser part de la solució per aconseguir una alternativa al vehicle privat i un complement al transport públic, capaç d’atreure un públic molt ampli, tant des d’un punt de vista generacional, com socioeconòmic, com professional; que deien que calia socialitzar l’ús de la bicicleta pensant en la ciutat i la mobilitat d’una altra manera. Opina que, per ara, la bicicleta segueix sent un problema per al govern i es queixa que van canviant d’opinió perquè encara no tenen una posició ben definida. Pensa que amb motiu de defensar la seguretat, proclamen propostes que no han reflexionat amb profunditat i que no denoten la visió global que demanden les polítiques de mobilitat. Es queixa que afirmen que la convivència entre ciclistes i vianants és dolenta però que no coneixen amb exactitud les xifres d’accidentalitat entre ambdós usuaris de la via pública, ni el percentatge respecte al total d’accidents que tenen lloc a la ciutat. Creu que el seu grup va fer un favor al govern en demanar-li que realitzés una auditoria de l’estat dels carrils bici de la ciutat i agraeix al tinent d’alcalde que digui que el presentaran el mes vinent. Critica que, fins ara, el govern ha augmentat el preu del Bicing mantenint gairebé els mateixos serveis i comptant amb menys estacions, que han deixat d’arrencar els separadors de cautxú dels carrils, actuació que s’havia endegat arran d’un accident, i que no han efectuat ni una gestió de millora de la seguretat dels carrils que presentaven un índex més alt de sinistralitat, tal com els havien demanat. Així mateix, denuncia que, segons declaracions de l’alcalde, havien de comptar amb una nova ordenança abans que acabés l’any per tal d’expulsar les bicis de la vorera, i es queixa que ara s’ha hagut de retraure. Considera que la realitat actual és que tenen una ordenança que haurien de fer complir i que té com a objectiu afavorir l’ús de la bicicleta, assegurant una circulació tranquil·la i segura. Quant a l’encaix de les bicicletes a la via pública, pensa que haurien de posar de manifest que són garantia d’una ciutat que compatibilitza diversos modes de transport, des del vianant fins al cotxe, de forma segura i eficient, una ciutat amb una trama urbana existent, amb espais on és possible el desenvolupament urbanístic, capacitat per a carrils bici segregats i que ha de permetre que tant la bicicleta com el vianant circulin de forma segura i compleixin les normes que permetin que la seguretat sigui per a tothom. Reitera que l’ús de la bicicleta no ha parat de créixer i que actualment s’hi efectuen 118.000 desplaçaments diaris. Creu que això és un NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3439 bon senyal de convivència, malgrat que hi pugui haver problemes. Reclama que abans de modificar l’Ordenança, prenguin les mesures pertinents per tal d’augmentar el control de l’ús indegut del carril bici. El Sr. Mestre esmenta que la intervenció del Sr. Freixedes no correspon a algunes decisions que ha adoptat recentment el govern municipal. Es mostra convençut que el govern té problemes a l’hora de definir la gestió de la circulació de bicicletes a la ciutat. Repeteix que l’alcalde sempre s’ha manifestat contrari a la circulació de bicicletes per la vorera, qualificant aquest fet de desordre al qual calia posar fi. Afegeix que quan va fer balanç del primer any, va anunciar que s’elaboraria una nova ordenança per evitar aquesta situació. Es queixa que la voluntat i la realitat no encaixen, perquè diu que les actuacions que darrerament ha endegat el govern van en la línia contrària. A tall d’exemple, posa de manifest la proposta del govern de connectar els carrils bici entre avinguda Meridiana i avinguda Diagonal, a la plaça de les Glòries, en cohabitació amb els vianants per les voreres exteriors de la plaça. Assenyala que el seu grup ja va expressar en el seu moment que els semblava una mala solució i va demanar al govern que es replantegés la iniciativa. Així mateix, fa palès que a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient del passat gener, es va aprovar definitivament el projecte constructiu d’urbanització viària de la Sagrera i Sant Andreu, en el qual remarca que es van incorporar uns carrils bici que diu que no responen al criteri de mantenir una correcta convivència entre els usuaris de la bicicleta i els vianants. Assenyala que a la mateixa Comissió del mes de juny, sortosament, es va acceptar un prec presentat pel seu grup en què demanaven que es replantegés aquesta qüestió i es tornessin a dissenyar els carrils bici per tal que fossin segregats. Incideix que, en aquests dos casos, les decisions inicials del govern municipal oficialitzaven el conflicte entre vianants i ciclistes. Consegüentment, creu que més enllà dels discursos i les voluntats, el govern municipal ha de presentar propostes clares sobre com creu que han de circular els ciclistes a la ciutat. És en aquest sentit que diu que atorga un marge de temps al govern per tal que el seu discurs es vegi reflectit en les decisions que adopti. El Sr. Freixedes opina que l’oposició vol fer veure contradiccions on no n’hi ha i argumenta que presentaran el Pla de la bicicleta en la propera comissió per complir amb el compromís adquirit de portar-lo davant d’aquesta Comissió abans de l’estiu. Explica que aquest document ha de servir de base per intentar arribar a un acord, d’una banda, amb el col·lectiu de la bicicleta del Pacte per la Mobilitat, i de l’altra, amb els grups municipals de l’oposició, atès que apunta que necessiten el seu suport per executar qualsevol modificació de l’Ordenança, ja que governen en minoria. Incideix que la seva intenció és clarificar i simplificar l’ordenança i que així ho faran en la mesura que siguin capaços de trobar la complicitat necessària de les altres forces polítiques per impulsar aquesta modificació. Vol deixar palès que ja estan adoptant mesures per tal de facilitar que les bicicletes puguin circular per la calçada sense problemes. A tall d’exemple, espera que s’aprovi una proposta d’ICV-EUiA en què sol·liciten que s’ampliïn les zones 30 de la ciutat, de manera que tot allò que no sigui xarxa bàsica acabi tenint concepte de zona 30. És en aquest sentit que creu que en un carrer zona 30, les bicicletes han de circular per la calçada. Una altra mesura que diu que han adoptat en aquesta mateixa línia és la instal·lació de radars, amb la finalitat que tots els conductors compleixin amb la velocitat màxima a les zones 30. Afegeix que la circulació de bicicletes per aquestes zones ajudarà a fer complir aquesta norma. Es mostra convençut que per donar impuls a l’ús de la bicicleta cal treballar perquè pugui circular per la calçada. Assegura que si es resignen que la bici circuli per la vorera mai no aconseguiran potenciar-ne l’ús. Esmenta que, a més, el concepte de bicicleta que tots tenen integrat difereix de la realitat, diu que actualment aquests aparells estan més o menys assistits elèctricament i atorgaran una altra visió d’aquets vehicle en molt poc temps. Assenyala que en aquests moments ja existeixen diversos aparells elèctrics de dues rodes que circulen per Barcelona, on creu que la mobilitat de dues rodes és indiscutible i que l’Ajuntament l’ha de promocionar, això no obstant, destaca que no poden permetre que tots els usuaris d’aquests aparells facin ús de les voreres. Insisteix que el full de ruta que presentaran és absolutament compatible amb aquestes premisses. Puntualitza que quan l’alcalde declara que les 3440 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 bicicletes han de deixar de fer ús de la majoria de voreres però que en alguns casos podran continuar convivint ciclistes i vianants, està parlant de solucions com la que diu que es donarà a la plaça de les Glòries, on les voreres estaran degudament senyalitzades i, per tant, aconseguiran que la convivència entre vianants i bicicletes pugui ser possible sense conflictes. Repeteix als grups de l’oposició que no busquin contradiccions on no n’hi ha i argumenta que el fet d’exposar les seves prioritats quant al carril bici no significa que de manera taxativa tots els carrils bici que actualment estan pintats a sobre de les voreres hagin de desaparèixer, sinó que eliminaran aquells que, estant en vorera o en calçada, provoquin conflictes. Afegeix que aquests carrils hauran de ser revisats i que la prioritat sempre serà la seguretat. Comunica que començaran a treballar en aquells punts on el disseny o planificació deficients dels carrils bici estiguin produint majors problemes de seguretat en aquests moments. Reitera que pretenen comptar amb una ordenança molt més fàcil de complir, que permeti que tant el conductor com qualsevol observador pugui saber a l’instant, sense haver de fer ús d’un metre, si la bicicleta està complint o no està complint; fet que pensa que és tan senzill com decidir que les bicicletes, per norma, no poden anar per sobre la vorera a no ser que la vorera estigui degudament senyalitzada perquè pugui haver-hi aquesta convivència necessària. Per acabar, nega que sancionin les persones que estan complint l’Ordenança i afirma que sancionen les que no ho fan. En relació amb els operadors turístics, indica que n’hi ha que la compleixen i n’hi ha que no, com a tots els àmbits. Posa en relleu que no poden permetre, per exemple, que en un carrer dens com pot ser Portal de l’Àngel, a les dotze del migdia hi passi un grup de trenta turistes atropellant la gent. Conclou dient que són fets com aquest els que estan sancionant, precisament per garantir la convivència entre uns i altres. El Sr. Ramírez comenta que restaran a l’espera que se’ls presenti el Pla, ja sigui a la propera comissió o més endavant. Demana que el debat participatiu sigui obert i que es compti amb tots els agents implicats, també amb els operadors turístics, degut a les noves realitats que s’estan donant a la ciutat. Repeteix que cal continuar treballant en la línia que s’ha treballat fins ara: actuant contra els incívics i contra la por a la bicicleta, i no delimitant un espai de circulació concret en funció del vehicle o aparell que es mogui per la ciutat, fet que opina que únicament posa en relleu la manca de seguretat degut a la falta d’infraestructures que pateix Barcelona en relació amb els carrils bici. Insisteix en demanar que el Pla de bicicleta sigui un pacte de ciutat, que es debati dintre de la Taula de la bici, en el marc del Pacte per la Mobilitat, i que s’obri un debat participatiu. Coincideix que la vorera és un espai per als vianants, amb tot, destaca que és inviable que una bicicleta circuli per la calçada de determinades vies i que aquest fet fa necessari que el vianant hagi de compartir la vorera amb els ciclistes, de forma molt delimitada amb els carrils bici. Pensa que cal posar ordre i, a tall d’exemple, anomena l’avinguda Diagonal com a espai conflictiu entre vianants i ciclistes. Insisteix que l’objectiu principal és normalitzar la bici com a mitjà de transport, evitar la conflictivitat existent i garantir la seguretat per a tots els usuaris de la via, inclosa la bicicleta. Per aconseguir això, creu que s’ha de resoldre el dèficit d’infraestructures. Reitera també que a l’hora de modificar l’article 14 de l’Ordenança, caldrà tenir en compte els operadors turístics i regular la seva activitat per tal que la puguin desenvolupar amb plenes garanties, atès que creu que ofereixen un bon servei a la ciutat. Així mateix, opina que si hom modifica l’Ordenança, és un bon moment per contemplar també les bicicletes elèctriques i tots els aparells mecànics existents, alguns dels quals esmenta que no poden circular perquè no tenen l’homologació. Pel que fa a les sancions interposades als operadors turístics, reconeix que n’hi ha molts que no compleixen l’Ordenança i circulen en aglomeracions de bicicletes de forma incívica, tanmateix, apunta que la premsa s’ha fet ressò de casos en què els operadors han estat sancionats únicament per anar en grup, i que posteriorment se’ls ha retirat la denúncia perquè s’ha reconegut que havia estat un error. El Sr. Escudé manifesta que comparteix tots els comentaris efectuats pel govern, si bé insisteix que les declaracions de l’alcalde han estat contradictòries, fet que afirma que crea una polèmica innecessària entorn d’aquesta qüestió i NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3441 provoca un debat al carrer que perjudica precisament la imatge de la bicicleta, malgrat que l’actuació que es vol emprendre sigui, en part, per millorar la seva seguretat. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar sobre la posada en funcionament i el desplegament de la nova xarxa d'autobusos a Barcelona. El Sr. Forn exposa que plantegen aquesta nova xarxa d’autobusos per diverses raons. En primer lloc, argumenta que al llarg del temps hi ha hagut diferents canvis urbanístics a la ciutat que han comportat una redundància entre línies d’autobús i altres transports públics. Afegeix que hi ha una sèrie de recorreguts en ziga-zaga que penalitzen la velocitat i regularitat de l’autobús. En segon lloc, indica que existeix una elevada proporció de temps en els vehicles aturats en semàfors i parades, i apunta que també hi ha eixos de baixa velocitat comercial. En tercer lloc, comunica que, actualment, la cobertura és desigual en les diferents àrees de la ciutat i que manquen recursos per atendre les noves demandes de transport. En quart lloc, especifica que també manca lògica en la geometria de la xarxa, fet que afirma que dificulta la comprensió i memorització dels recorreguts per part dels usuaris, tant barcelonins com visitants. Per acabar, esmenta que hi ha una pèrdua de competitivitat dels altres modes de transport mecanitzats. Comenta que aquesta anàlisi del transport públic en autobús no és recent i és compartida pels altres grups i que es tracta de les raons que impulsen la creació d’aquesta nova xarxa de bus que anomenen la xarxa del segle XXI, xarxa que considera que és el moment de modernitzar i adaptar a l’actual configuració de la ciutat. Afegeix que es basa en la realitat multimodal del sistema de transport públic per tal de guanyar rapidesa, proximitat, comoditat, claredat i facilitat d’ús, així com modernitat, informació en temps real, més cobertura territorial, accessibilitat, fiabilitat i sostenibilitat; objectius que precisa que caldria compatibilitzar amb aquesta nova xarxa. Informa que la nova xarxa comptarà amb vint-i-vuit línies o eixos d’altes prestacions, disset en vertical, vuit en horitzontal i tres de disposició radial, que explica que s’aniran desenvolupant en diferents fases que esperen dur a terme al llarg del mandat, a un ritme que permeti als usuaris anar assimilant la seva implantació. Puntualitza que en aquests moments treballen en la primera fase que preveuen implantar el mes d’octubre d’enguany. Afegeix que, a mesura que es vagin implantant les diferents fases, s’aniran afinant els recorreguts i afrontant els diversos problemes que puguin sorgir. Posa en relleu que el disseny rectilini dels trajectes els ha de permetre guanyar velocitat i regularitat, i explica que en aquets moments la velocitat comercial se situa entre els 11,3 i 11,9 Km/h. Assenyala que per primera vegada s’aplicaran mesures de prioritat en la infraestructura del transport públic que afavoreixin la circulació dels autobusos i els protegeixin de la congestió existent a la ciutat, mitjançant nous trams de carril bus i trams de doble carril bus, novetat que afirma que afavorirà el pas prioritari dels autobusos. Així mateix, comunica que avançaran en els plans semafòrics d’onada verda favorable a les noves línies, en la regulació de determinats semàfors per allargar la fase de llum verd quan l’autobús s’aproxima, en girs exclusius amb semàfors i parades dobles en punts estratègics per tal que dos autobusos de línies diferents puguin carregar i descarregar passatge al mateix temps. Expressa que totes aquestes qüestions que han d’abordar requereixen també avançar en els sistemes d’informació i mobiliari. Recorda que actualment ja hi ha cent sis parades equipades amb pantalles d’informació dinàmica, si bé fa palès que caldria fer extensiva aquesta tipologia a totes les noves parades, amb un nou format de senyalització informativa sobre recorregut, enllaços i horaris, a base de termòmetres semblants als existents a la xarxa de metro. Destaca que les parades d’Espanya, Gran Via i Universitat estaran equipades amb pantalles tàctils de quaranta-dues polzades on l’usuari podrà interactuar per obtenir informació en temps real i planificar el viatge. També com a 3442 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 novetat, informa de la implantació de màquines distribuïdores de títols de viatge a diferents punts: Prat de la Riba, plaça Espanya, Gran Via-Universitat, Gran Via- Passeig de Gràcia, i parades amb marquesines tipus Superpal·li o Foster, que diu que són les que ja es coneixen. Malgrat argumentar que no s’hi poden dedicar immediatament si volen posar en marxa la primera fase a l’octubre, anuncia que la intenció a llarg termini és anar dissenyant un model propi en el qual explica que ja estan treballant des d’Hàbitat Urbà en relació amb les parades com a símbol de la ciutat. Posa en relleu la voluntat que totes les noves línies tinguin un interval real d’entre cinc i vuit minuts. Informa que les primeres cinc línies de la nova xarxa d’autobusos, que conformen la primera fase, recorren 88,8 quilòmetres. Indica que la primera és un eix horitzontal que travessa tota la Gran Via de les Corts Catalanes, des del Besòs- Verneda fins al Gornal, i entra a l’Hospitalet; compta amb una longitud de quasi 23 quilòmetres; 60 parades, i una distància entre parades de 350 metres. Explica que, actualment, aquest servei el presta la línia 56, que diu que si bé no arriba fins al Gornal, creua bona part de la Diagonal. Comunica que aquesta línia se suprimirà, es reestructurarà la línia 50 i es crearà la línia 150, que és la que pujarà cap a Montjuïc. Assenyala que, en aquests moments, aquesta línia té un interval de vuit minuts, per la qual cosa considera que la millora serà substancial. Pel que fa al segon recorregut, declara que es tracta d’un eix horitzontal corresponent a la Ronda del Mig, que anirà des de Fabra i Puig fins a Zona Universitària. Destaca que, en aquest cas, hi ha dues novetats rellevants, d’una banda, la implantació del semàfor per a girs, exclusiu de Maria Cristina, Carles III i Fabra i Puig; i, de l’altra, l’aprofitament de dues o tres parades de Diagonal que esdevindran parades de tramvia i d’autobús alhora. Informa que aquesta línia és la 74, de 18,6 quilòmetres de longitud, i que l’ interval actual en hora punta és de set minuts aproximadament. Explica que el tercer recorregut és un eix vertical que va de Sants a Sarrià, té una longitud de 10,1 quilòmetres, 27 parades i una distància entre parades de 421 metres. Afegeix que aquest eix comportaria la supressió de la línia 30 i que, malgrat que encara estan efectuant algun ajust de planificació, les obres estan a punt de començar. La quarta de les línies de la primera fase anuncia que és un eix vertical que va de Marina al túnel de la Rovira, té una longitud de 18,5 quilòmetres, 39 parades, una distància entre parades de 410 metres i, en aquests moments, un interval de deu minuts, corresponent a la línia 10 que també quedaria suprimida. Per acabar, explica que el cinquè eix comprèn dues diagonals que cobreixen des del Passeig Marítim fins a Torre Melina, 250 metres i 56 parades. Comunica que aquest eix comportaria la reestructuració de les línies 57 i 157 i la creació d’un intercanviador a la Torre Melina. Considera que aquest seria l’interval que en aquests moments es notaria més, atès que diu que l’actual en hora punta és de 14 minuts i que, per tant, el rebaixarien de manera substancial. Posa en relleu la importància de tots els intercanviadors de la fase inicial: plaça Espanya, Monumental, Prat de la Riba, Alfons X i Passeig Marítim, atès que argumenta que totes aquestes línies d’autobús han estat concebudes per funcionar com una xarxa, juntament amb altres línees d’autobús i la resta del sistema del transport públic. Fa esment especial dels intercanviadors situats en els punts d’intersecció de les línies ortogonals d’altes prestacions, a través dels quals afirma que serà possible completar qualsevol desplaçament entre dos punts de la xarxa. Remarca que la idea és que tot estigui molt ben senyalitzat per tal que els usuaris ho puguin reconèixer fàcilment, mitjançant plànols de zona que mostraran la situació de les parades, amb banderoles lluminoses per ressaltar les d’intercanvi i amb senyalització direccional al carrer per indicar els recorreguts òptims entre parades de les diferents línies. Constata que els autobusos seran els mateixos que actualment ja circulen: els articulats GNC i els estàndards GNC, i que no tindrà lloc un increment sinó una redistribució d’aquests busos. Per contra, anuncia que de cara al primer trimestre de l’any 2013, sí que esperen comptar amb tres autobusos biarticulats que tenen una llargada de 24 metres. Considera que serà interessant veure com funcionen aquests autobusos d’alta capacitat, els quals ja avança que probablement circularan per la Gran Via. Posa de manifest que cal dur a terme diversos treballs d’adequació de la via pública, que diu que s’endegaran el juliol i finalitzaran el setembre, i entre els quals destaca les obres que s’efectuaran a la NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3443 Gran Via de les Corts Catalanes, amb la creació d’un doble carril bus entre el carrer Vilamarí i la rambla de Catalunya. Afegeix que aquesta actuació implicarà suprimir un carril del tronc central de la Gran Via i habilitar-lo al lateral de mar i l’actual carril exclusiu del tram central de gir a l’esquerra, que diu que es convertirà en un carril mixt. També com a treballs d’adequació rellevants, anomena, d’una banda, els que duran a terme a la Diagonal amb l’adaptació de les parades de tramvia per als autobusos; de l’altra, els que efectuaran a Sarrià amb l’adequació de la vorera del carrer Nicaragua amb la travessera de les Corts; diu que hi ha una parada d’autobús al carrer Constança, a tocar de la zona comercial de l’Illa, que considera important. Anomena també altres adaptacions que caldrà executar a l’eix Marina - Túnel de la Rovira, si bé per no estendre més la intervenció proposa que els grups sol·licitin més detalls, o bé una reunió tècnica, per acabar de tractar aquesta qüestió. Conclou la intervenció referent a la compareixença dient que tenen la voluntat de guanyar en velocitat comercial, intentar adaptar la nova xarxa d’autobusos a les demandes actuals de la ciutat i implementar un servei més racional i lògic per al propi usuari. Pel que fa al prec del PSC, manifesta que la creació de la xarxa ortogonal suposa un canvi del transport públic en profunditat, i diu que a mesura que es vagin implementant les diferents fases, comportarà un canvi en la cultura del transport, sobretot per a les persones usuàries de l’autobús. A tall d’exemple, esmenta que hi haurà usuaris que fins ara agafaven un únic autobús per desplaçar-se de Gran Via fins a Diagonal, que després n’hauran d’agafar dos. Assenyala que són conscients del canvi cultural que representa, això no obstant, afirma que hi guanyaran en velocitat, racionalitat i facilitat, quan s’hagi fet l’adaptació als canvis. Consegüentment, està d’acord en la necessitat d’explicar molt bé als ciutadans els avantatges que comportarà aquesta nova xarxa, i en fer un seguiment de la seva implantació. Malgrat compartir l’idea general del prec, diu que no el vol aprovar tal com està enfocat. Argumenta que és important habilitar una comissió, un grup de treball o una informació periòdica a tots els grups, entitats i associacions de veïns, etc, per explicar-los com va avançant el desplegament i les dificultats que vagin sorgint; tanmateix, demana que deixin estudiar al govern quina creuen que pot ser la millor fórmula per poder transmetre aquesta informació àgilment als diferents grups, als usuaris i a la resta d’operadors que intervinguin en aquest nou disseny de xarxa ortogonal. Apunta que hauran de fer un esforç d’informació suplementari envers el Pacte de mobilitat, atès que en forma part. Per acabar, mostra la seva disposició per intentar trobar l’àmbit més adequat per compartir la informació de la manera més àgil possible. El Sr. Mestre agraeix la compareixença al tinent d’alcalde. Expressa la seva satisfacció en relació amb la col·laboració duta a terme pel seu grup quant als aspectes relacionats amb la nova xarxa d’autobusos, tant en l’àmbit polític, amb el tinent d’alcalde, com en l’àmbit tècnic, amb els tècnics de TMB i d’ICV-EUiA, especialment. Exposa que la nova xarxa d’autobusos concreta una necessitat consensuada entre els grups municipals per impulsar una reforma que recorda que l’anterior govern ja havia començat a treballar. Celebra la seva implantació perquè considera encertada una xarxa que encaixi amb la malla ortogonal, tenint en compte que es mantingui l’estructura corresponent allà on no es pugui desenvolupar, basant-se en criteris de màxima eficiència. Es mostra totalment favorable a mesures que titlla de fonamentals, com ara la prioritat semafòrica i la segregació de carrils per augmentar la velocitat comercial i reduir les freqüències de pas. Assenyala que el seu grup també ha mostrat la seva preocupació respecte a la necessitat d’impulsar campanyes d’informació ciutadana que acompanyin el procés d’implantació de la nova xarxa, atès que coincideix que és un canvi cultural molt important i complex en relació amb els hàbits quotidians de la ciutadania, que diu que estan molt consolidats pel que fa als desplaçaments en autobús dins de la ciutat. Opina que aquesta nova xarxa no ha d’hipotecar la futura connexió dels tramvies ni tampoc el desenvolupament de les superilles en la trama Cerdà. Argumenta que han presentat aquesta compareixença per plantejar algunes qüestions al govern que tot seguit explica. En primer lloc, vol saber per quin motiu la velocitat comercial prevista en el projecte de RetBus era de 15 km/h i, en canvi, en aquest model de xarxa es preveu que sigui de 13 km/h, és a dir, 2 km/h més 3444 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 baixa. Opina que no s’ha d’enganyar ningú i cal dir que l’increment de velocitat de l’autobús ha d’anar forçosament en detriment de la velocitat dels altres vehicles, atès que comenta que l’espai viari és finit i que és impossible que tothom –vehicles privats, autobús, etc.– guanyi en prestacions. Considera necessari apostar decididament per incrementar la velocitat comercial dels autobusos aprofitant la creació d’aquesta nova xarxa, donant-los clara prioritat per davant dels vehicles privats. En segon lloc, vol conèixer quines línies d’autobús funcionen correctament, especialment en les barris, tenint en compte que no serà possible implantar-hi el sistema ortogonal perquè la trama urbana no ho permet. Pensa que per valorar el nou sistema que es proposa en el marc del transport públic és imprescindible comptar amb aquesta informació, la qual també creu que aportaria suficient coneixement a l’hora de dissenyar encertadament la nova xarxa d’autobusos. En tercer lloc, quant a les actuacions que cal dur a terme per implementar la primera fase, esmenta que en una roda de premsa es va dir que tenien un cost de 600.000 euros, vol conèixer detalladament quines actuacions es duran a terme per prioritzar la implementació de tota la xarxa; si els 600.000 euros per a la primera fase són únicament per a obres viàries i si la regulació semafòrica està comptabilitzada total o parcialment en el contracte de manteniment de semàfors. En quart lloc, fa palès que la Plataforma del Transport Públic i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona han demanat participar en la definició del projecte quan s’hagi avaluat la primera fase. Pregunta si això és farà i en quin àmbit. Així mateix, opina que el Pacte de la Mobilitat ha de ser partícip de les avaluacions tècniques que es facin de la primera fase, fet que pensa que els permetria reflexionar conjuntament –Administració, operadors i entitats ciutadanes– sobre la implantació de la xarxa ortogonal i sumar esforços en el canvi cultural que comporta per tal que esdevingui més transparent i accessible per a la ciutadania. Per acabar, pregunta si la solució que proposa el govern per als carrils bici del carrer de la Marina ha estat acordada amb les entitats ciclistes, diu que segons la informació amb què compta el seu grup no ha estat així i creu que el carril bici previst és massa estret. El Sr. Escudé esmenta que la creativitat ha d’estar sempre al servei de la racionalitat i que la postura del seu grup en relació amb aquest tema és de prudència. Vol que el govern li confirmi si durà a terme un seguiment i una avaluació real i útil de la implantació. Exposa que el seu grup va incloure en el programa electoral la implantació d’un sistema d’autobusos ràpids que completés la xarxa convencional i de proximitat amb noves línies que creuessin la ciutat horitzontal i verticalment, mitjançant la xarxa de RetBus com un projecte a impulsar. Considera que el RetBus, amb 12 línies que afirma que estaven estudiades i justificades en funció de: cost-benefici, augment dels passatgers i rebaixa del cost de manteniment, perseguia els mateixos objectius de millora que la xarxa ortogonal; amb tot, creu que la proposta del RetBus incidia de forma més prudent sobre la malla de transport públic. És en aquest sentit que mostra els seus dubtes, des del punt de vista de la prudència i l’efectivitat del projecte. Espera que aquest pla no comporti un empitjorament del transport públic de superfície. Recorda que la valoració que fan els ciutadans de la xarxa d’autobusos de la ciutat és notable, amb un 7,5 de nota, per la qual cosa assenyala que essent tan alta, qualsevol modificació comporta un risc important. Creu que un dels principals problemes que presentava el sistema de bus de la ciutat era la connexió entre l’àrea metropolitana i la segona corona; tanmateix, afegeix que la davallada de passatgers que ha sofert sembla ser més atribuïble a les noves infraestructures de transport, la irrupció del Bicing i el fet de dotar d’ascensors moltes parades de metro que abans no en tenien. Coincideix amb moltes de les qüestions plantejades pel Sr. Mestre i hi vol incorporar altres dubtes. Vol saber si la línia 74, que diu que serà substituïda per l’H5, i que afirma que ara té una freqüència de 6 a 9 minuts, millorarà la seva freqüència de pas o només canvia de nom. Així mateix, pregunta com encaixa la convivència de les noves línies amb les línies actuals i, alhora, l’eliminació per evitar duplicitat; i com pensen explicar-ho als ciutadans. Confirma que el cost d’implantació de la primera fase és de 600.000 euros, si bé es queixa que desconeixen el de la resta de fases. Vol conèixer si han efectuat la planificació total de la xarxa i, d’altra banda, si han estudiat bé les afectacions a la mobilitat NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3445 del vehicle privat amb motiu del doble carril bus a la Gran Via. Argumenta que aquests dubtes i la prudència que els imposa l’afectació de la implantació de la xarxa, els duen a emfatitzar l’interès per conèixer l’impacte que tindrà aquesta implementació. Creu que qualsevol modificació de la xarxa d’abusos ha de ser valorada des de l’aportació a la millora del servei als ciutadans, i que la informació ha de ser avaluada des del punt de vista de l’impacte en temps, comoditat, trajectes i mobilitat quotidiana de la ciutat i els barris. És per aquest motiu que justifica la petició de constitució d’una comissió de seguiment del projecte d’implantació de la xarxa. En aquest sentit, proposa crear una comissió específica dins del Pacte per la Mobilitat on tothom pugui estar representat. Pensa que per tal que aquest projecte sigui un èxit ha de sumar els esforços de tothom, i creu que si deixen fora de l’acord qualsevol dels grups o actors d’aquest canvi, acabarà sent un fracàs. El Sr. Ramírez agraeix al tinent d’alcalde la informació facilitada. Confirma que la creació d’aquesta xarxa d’autobusos és una qüestió consensuada entre tots els grups, atès que diu que tot són avantatges. Puntualitza que està més ben orientada de cara a l’usuari, que és més clara, millora la freqüència de pas dels autobusos i augmenta la velocitat comercial, raons per les quals afirma que el transport serà més eficient i aconseguiran augmentar el nombre de viatgers, que comenta que darrerament va a la baixa. Tot això no obstant, es mostra preocupat per la campanya informativa envers els ciutadans, acció que posa en relleu atès el canvi d’hàbits que assegura que comportarà la implantació d’aquest nou sistema. Subratlla que els usuaris hauran d’entendre aquesta nova xarxa, els intercanviadors i els transbordaments, perquè assegura que en gairebé tots els seus desplaçaments hauran de fer un transbordament. Quant al disseny dels eixos, creu recordar que la línia vertical i les línies horitzontals, eren la ve baixa i l’hac, i un feia servir nombres parells i l’altre senars. Proposa que, en comptes d’aquest planejament, s’utilitzi en un eix números i en l’altre lletres, perquè pensa que facilitaria l’adaptació de l’usuari i evitaria possibles confusions. També expressa la seva preocupació pel que fa al desplegament de la xarxa completa. Vol conèixer el calendari previst d’implantació de la resta de fases, a banda de la primera, així com si hi ha una partida econòmica que garanteixi el compliment i execució de la nova xarxa. Pregunta quin és el cost total del projecte i si hi ha algun estudi de mobilitat en relació amb l’afectació de la implantació del doble carril bus a la Gran Via, entenent que és una de les línies més llargues de tota la xarxa. Considera que la racionalització no s’ha de traduir en supressió de línees de la xarxa tradicional d’autobusos. Interpreta que la reducció del número de línies tradicional no és una retirada de servei, sinó que el bus tradicional es manté allà on no arribi la nova xarxa d’autobusos i que, per tant, continua funcionant, així com el bus de barri, per no deixar incomunicades algunes zones de la ciutat. Creu que la nova xarxa ha de conviure amb la xarxa actual. El Sr. Laporta fa palesa la seva satisfacció en fer-se realitat el projecte de la xarxa ortogonal. Esmenta que és una idea que va néixer d’una proposta del president d’UpB, el Sr. Jordi Portabella. Pensa que l’aplicació de la xarxa ortogonal implicarà la metamorfosi de la ciutat en l’àmbit de la mobilitat. Es mostra satisfet d’haver col·laborat en la concepció del projecte, de la implantació del qual recorda que el seu grup ha insistit en diversos plenaris i comissions. Considera que és el projecte més important que s’ha aprovat en els darrers anys a l’Ajuntament de Barcelona i comenta que és una d’aquelles idees que es produeix de dècada en dècada. Assegura que la xarxa ortogonal provocarà una millora substancial en el dia a dia de les persones, revertirà en positiu a la ciutat i serà beneficiosa també des del punt de vista econòmic, atès que apunta que representarà un estalvi, aplicant criteris de racionalitat i millora en les freqüències de pas, l’accessibilitat i la intermodalitat del transport públic. Afirma que la nova xarxa superarà els dèficits que té l’actual xarxa, la qual considera ineficient en relació amb l’ortogonal, que insisteix que serà eficient i més econòmica, permetent estalviar temps i diners. El Sr. Forn, quant a la diferència de 2 km/h entre la velocitat comercial del RetBus, de 15 km/h, i la de la xarxa ortogonal, de 13 km/h, assenyala que hi ha una diferència important en nombre de parades, que el RetBus preveia menys 3446 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 parades i major distància entre parades, fet que diu que explica, en part, aquesta diferència de km/h. Afegeix que han anunciat la velocitat comercial de 13 km/h perquè estan convençuts de poder-la complir i que, fins i tot, han preferit ser prudents malgrat pensar que podria ser superior. Destaca que han fet una aposta pel transport públic en autobús i que, per tant, corren un risc que haurien pogut evitar atesa la valoració que fa la ciutadania de l’actual sistema de xarxa radial, que assenyala que obté una puntuació del 7,8 perquè, malgrat la lleugera pèrdua de passatge, darrerament aquesta puntuació encara ha anat a l’alça respecte al 7,5 que s’havia esmentat anteriorment. Insisteix que en vista d’aquesta valoració, podrien haver decidit no intervenir en aquest àmbit i que, contràriament, prefereixen arriscar-se i aposten de forma clara per la nova xarxa ortogonal, malgrat les dificultats que pugui comportar la seva implantació. També destaca el fet de suprimir un carril de cotxes a la Gran Via, entre el carrer Vilamarí i la rambla Catalunya, i vol fer palès que es tracta d’una aposta claríssima a favor de l’autobús. Amb la implantació de les 28 línies que tindrà la xarxa octogonal, evidencia que no desapareixeran les línies convencionals, diu que només suprimiran les que es duplicarien arran de la creació de les noves, i que la resta romandrà com fins ara, també les línies de bus de barri i totes aquelles sense les quals no seria possible arribar a determinats llocs en transport públic. Comenta que tots aquests aspectes els podran tractar a mesura que es vagi desenvolupant la creació de la xarxa, diu que no està tot absolutament estudiat i tancat i demana temps. Respecte als 600.000 euros esmentats, confirma que es destinaran bàsicament a obra viària que executa l’Ajuntament. Indica que estan en contacte permanent amb la PTP i altres entitats, que els partícips de les valoracions tècniques que elaboren i que compten amb la seva opinió i el seu ajut per desenvolupar aquest projecte. Fent referència a la intervenció del portaveu del PSC, constata que el punt de partida de la creació de la xarxa ortogonal ha estat el RetBus, i que sense la feina prèvia efectuada per TMB i l’Ajuntament de Barcelona no haurien pogut desenvolupar aquest projecte, si bé apunta que han volgut anar més enllà malgrat els riscos. Es mostra convençut que es tracta d’un aposta que pot funcionar perfectament. Quant al carril doble de bus a Gran Via, afirma que han efectuat els estudis de mobilitat i que també pensen que pot funcionar perfectament, tanmateix, subratlla que això no significa que no generi queixes, atès que està segur que n’hi haurà. Puntualitza que no pot garantir que no es donin dificultats, amb tot, assegura que lluitaran, i que a mig o llarg termini es veurà que aquest és el sistema que Barcelona necessita. Pel que fa a la creació d’una comissió específica dins del Pacte per la Mobilitat, creu que pot ser la solució més pràctica, i es compromet a diferenciar-la. A més, es mostra disposat a facilitar als grups polítics tota la informació que el govern vagi tenint sobre els temes que els puguin interessar. Respecte a la campanya informativa per als ciutadans, també afirma que la faran, atès que pensen que iniciar el projecte com cal és cabdal i que no es poden equivocar a l’hora d’explicar la implementació de la nova xarxa. En relació amb les ves, les hacs i els nombres, declara que ho han estudiat a fons i que, malgrat que sembli molt fàcil, els ha comportat molts mal de caps. Argumenta que no poden posar números parells i senars perquè coincidirien amb línies ja existents. Indica que havien de distingir la nova xarxa de l’antiga i que per això posen les ves i les hacs, i les numeracions. Reconeix que podrien no posar els nombres parells i senars, si bé esmenta que els va semblar que aclareix quins són els eixos verticals i quins els horitzontals. Remarca que qualsevol xarxa nova que ha de conviure amb una altra ja existent, inicialment, genera complicacions. Comenta també que havien pensat afegir una be davant de les ínies noves, però que es van trobar que hi ha línies d’àmbit metropolità que van a Barcelona que també porten la be. Insisteix que han estudiat les diferents possibilitats i assegura que han optat per la que els ha semblat més adient. Comunica que no compten amb el pressupost per implantar les 28 línies de la nova xarxa, atès que diu que és impossible preveure actualment tots els ajustos viaris que caldrà dur a terme. Per acabar, reconeix que ERC ja fa temps que va proposar aquest projecte i posa de manifest que el consens per part de tots els grups polítics a l’hora d’endegar-lo els ha donat seguretat en prendre aquesta decisió. Afegeix que l’aplicació de la nova NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3447 xarxa a partir del mes d’octubre tindrà les seves complicacions, si bé reitera que és un pas que calia fer. El Sr. Gomila, director de Mobilitat, fa referència al carril bici del carrer Marina, explica que la secció s’ha dissenyat segons els criteris acordats amb les diferents entitats pel que fa als carrils bici de Barcelona. Comunica que actualment estan desenvolupant el projecte de detall i afirma que el compartiran amb els diferents interlocutors de l’àmbit ciclista de la ciutat. Quant al pressupost per a l’actuació dels semàfors vinculada a la xarxa d’autobús, deixa palès que les millores poden estar orientades únicament als autobusos o comportar també una millora general, com per exemple, connectar una cruïlla al centre de control. Consegüentment, considera que és difícil separar les actuacions referents a l’autobús i les que són de millora semafòrica general. Informa que existeix una inversió anual de 200.000 euros en semàfors dedicada a millores per a l’autobús, amb tot, especifica que aquestes millores serviran per l’autobús i per altres mitjans, i que potser hi ha actuacions de millora de semàfors que no surten d’aquest pressupost específic però que també serveixen per a l’autobús. El Sr. Mestre agraeix la resposta del Sr. Forn. Vol deixar palès que el seu grup ha fet esment a la velocitat comercial atès que considera que si finalment les línies augmenten la velocitat comercial en 1 km/h o poc més, aquest fet provaria que el canvi de xarxa d’autobusos no té massa sentit. És per aquest motiu que pensa que han de continuar treballant, sobretot en l’àmbit tècnic, per trobar solucions intel·ligents que els permetin augmentar la velocitat comercial fins assolir la que es preveia inicialment, de 13 km/h. Malgrat que el govern hagi esmentat que han efectuat un càlcul prudencial, pensa que la velocitat comercial serà un dels indicadors que determinarà l’èxit o el fracàs de la nova xarxa d’autobusos. Argumenta que han insistit en el tema de les línies convencionals perquè consideren fonamental mantenir-les i que ambdues xarxes funcionin conjuntament. Per aquesta raó, considera interessant conèixer l’anàlisi que fan de les línies d’autobús convencional i saber quines funcionen bé, ja que han de continuar funcionant en el marc de la nova xarxa d’autobusos. Pel que fa a la participació ciutadana, destaca que es tracta d’un aspecte fonamental que han de treballar i cuidar, escoltant les entitats de la ciutat i els experts, i romanent oberts a les seves aportacions en relació amb la implantació de la nova xarxa, fet que opina que segurament els facilitarà l’èxit. Per acabar, agraeix la resposta del Sr. Gomila en relació amb el carril bici del carrer Marina, no obstant això, insisteix que li sembla que hi ha una pèrdua d’amplada respecte a l’amplada actual que li atorguen els dos carrils separats per una mitjana. Repeteix que el nou carril li sembla massa estret. Recull la voluntat del govern municipal de tractar-ho amb les entitats ciclistes i demana que també ho estudiïn amb el BACC per tal d’arribar a una solució que permeti que aquest carril bici reuneixi les condicions adequades per a una bona circulació dels ciclistes. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 4. 1) DESESTIMAR les al·legacions formulades per l’Im. Sr. Xavier Mulleras Vinzia, regidor del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya, per les raons indicades en l’informe annex del Director de serveis d’Assessorament Jurídic i, per tant, tenir per aprovada definitivament la constitució d’un dret real d’aprofitament a favor de REGESA Aparcaments i Serveis SA, respecte a la finca del barri del Guinardó del carrer Escornalbou, núm. 45X, entre la ronda del Guinardó i el carrer de la Renaixença, d’acord amb les condicions del document annex; promoure la seva inscripció en el Registre de la Propietat; i facultar el regidor de Mobilitat per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 3448 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb el posicionament contrari del PP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 5. Adjudicar provisionalment, de conformitat amb la proposta de la mesa de contractació de 12-6-2012, el contracte de concessió administrativa per a la gestió de l'explotació d’un aparcament públic subterrani per a vehicles en el subsòl dels terrenys de domini públic municipal situats al carrer Lanzarote, la seva construcció i reordenació de la superfície, a Europrojectes Immobiliaris, S.L. (CIF B- 60995073). Notificar la present resolució als licitadors i publicar-la en el perfil de contractant. Requerir l’adjudicatari provisional per tal que en el termini màxim de 15 dies hàbils a comptar des del següent a l’esmentada publicació, presenti la documentació justificativa de trobar-se al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social i justificant de pagament de l’últim rebut de l’IAE, incloent-hi una declaració responsable subscrita pel legal representant de l’empresa especialitzada amb qui prevegi subcontractar, conforme dita/es empresa/es no es troba incorreguda en cap causa de prohibició per contractar amb l’Administració i constitueixi les garanties definitives següents: per l’execució de les obres 65.240,00 €; una garantia complementaria de 97.860,00 € i, per l’explotació de l’aparcament de 60.000,00 €. La Sra. Escarp expressa el vot a favor del seu grup. El Sr. Ramírez expressa el vot contrari del seu grup en base a les al·legacions que diu que ja van presentar l’any 2009 en relació amb aquest procediment, i perquè apunta que no veuen clar que a l’expedient aparegui l’abstenció de l’interventor adjunt. El Sr. Mestre expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Laporta també expressa el vot positiu del seu grup. El Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot contrari del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 6. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Intensificar l'actuació dels cossos de seguretat envers les persones que col·laboren comprant, avisant, facilitant el gènere o alertant sobre la presència d'agents de l'autoritat, amb l'existència de la venda i el comerç ambulant no autoritzat. 2. Instar al Govern municipal a elaborar un campanya informativa i de dissuasió, en col·laboració amb les associacions de comerciants i de locals de pública concurrència, dirigida als ciutadans i ciutadanes destinada a comunicar que la compra de productes de la venda ambulant no autoritzada suposa situacions de col·laboració amb la competència deslleial i altres situacions relacionades amb la seguretat i la salut de les persones. 3. Incloure, en la campanya informativa, els mecanismes sancionadors que l'Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l'espai públic inclou en referència a la compra o adquisició a l'espai NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3449 públic d'aliments, begudes i altres productes procedents de la venda ambulant no autoritzada. La Sra. Escarp dissenteix de la decisió de la presidència que explica que ha provocat que el seu grup hagués de presentar tres redactats diferents per acabar dient el mateix, fet que diu que l’ha sorprès. Pensa que potser ha estat per desconeixement d’algun dels articles de l’Ordenança de convivència, que especifica que en el seu article 7.2, apartats a i c, estableix que una de les mesures de foment de la convivència és la difusió i la realització de campanyes informatives de comunicació per part de l’Ajuntament per garantir i fomentar la convivència i el civisme. Subratlla que aquesta és la Comissió responsable de l’aplicació de l’Ordenança de convivència. Afegeix que el dia abans, a la Comissió d’Hàbitat Urbà es va plantejar un tema sobre la campanya «Tan net és qui neteja com qui no embruta» i es va dirimir dins de la pròpia Comissió d’Hàbitat Urbà. Considera que de vegades no es tracta únicament de la interpretació administrativa, sinó de la pròpia concepció de seguretat que uns i altres tenen. Si bé fa palès que ha respectat el criteri de la presidència canviant el redactat, vol que consti en acta la posició del seu grup. Dit això, evidencia que el fenomen de la venda ambulant en el sentit més ampli continua existint. Puntualitza que es refereix a la venda d’articles de tot tipus, també de begudes i aliments, que diu que a l’estiu creix i provoca problemes en algunes estacions de metro. Ha constatat que darrerament hi ha grups de venedors esperant a les andanes del metro de plaça Catalunya i passeig de Gràcia que compten amb un vigilant a superfície perquè saben que la Guàrdia Urbana té ordres de no intervenir a baix per evitar problemes de seguretat. Manifesta que les queixes per part del Consell de Gremis continuen fent-se paleses, igual que les d’associacions que agrupen serveis de restauració. Afegeix que aquestes queixes han estat traslladades al ministre aquesta mateixa setmana, al conseller Puig el dia anterior, i a l’Ajuntament reiteradament. Creu que, al marge de les mesures de seguretat, que diu que s’han de continuar aplicant, entre les actuacions pròpies de la Guàrdia Urbana i de compliment de l’Ordenança, cal posar èmfasi en crear consciència del que representa comprar a la venda ambulant quant a participació en l’explotació de les persones que realitzen aquesta activitat, del que representa per a la competència deslleial al comerç establert a la ciutat i, sobretot, del que representa també en relació amb problemes de salut pública i salubritat. Opina que les mesures que es duen a terme són poc efectives, atès que diu que hi ha venda ambulant arreu de la ciutat. Per aquest motiu proposa al govern que actuï sobre els distribuïdors, els caps de xarxa, aspecte que diu que ja han abordat altres vegades. Pensa que cal més intel·ligència i col·laboració amb altres cossos policials. Així mateix, creu que cal actuar també sobre els col·laboradors, els que avisen els venedors i vigilen si hi ha patrulles de la Guàrdia Urbana a prop. Demana que s’executi una acció clara i contundent mitjançant una campanya informativa i de dissuasió, que a més d’informar de les sancions expliqui què representa la venda ambulant per al comerç de la ciutat, en termes de salut i insalubritat, i de col·laboració en l’explotació de les persones que es veuen abocades a la venda ambulant. El Sr. Villagrasa expressa el suport del seu grup a aquesta proposició, si bé reconeix l’esforç que diu que està fent el govern en aquest sentit. Coincideix que la venda ambulant als carrers de la ciutat és excessiva i abusiva, sobretot a l’estiu, moment en què confirma que no està present únicament als indrets més turístics sinó que hom la pot trobar arreu. Està d’acord que cal intensificar els esforços policials per dissuadir la venda ambulant i també que és necessari crear campanyes informatives per conscienciar les persones que compren que estan perjudicant els petits comerciants i les persones que compleixen les normes i paguen els impostos i, per tant, la ciutat en general. Així mateix, comparteix la necessitat de lluitar contra les màfies que exploten les persones que venen al carrer, intensificant la coordinació entre el cos de Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional. Afirma que determinats venedors ambulants, sobretot de llaunes, comencen a oferir altres productes, com ara droga, i afegeix que fins i tot hi ha hagut un cas a la Barceloneta en què van intentar abusar d’una noia jove. Entén, doncs, que darrera de la venda ambulant hi ha altres activitats delictives molt més 3450 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 greus, com són la venda de droga i l’explotació de persones sense recursos. Insisteix que la venda ambulant perjudica el comerç i la imatge de la ciutat. Malgrat reconèixer de nou l’esforç que duu a terme el govern, reclama més presència i pressió policial, i que s’intensifiqui la informació envers el ciutadà argumentant els motius pels quals no han de comprar a la venda ambulant. Anomena la Vila Olímpica com un dels llocs on hi ha gran quantitat de venda ambulant, afegeix que és fàcil localitzar-los. El Sr. Mestre considera que els perjudicis que la venda ambulant genera als comerciants de la ciutat són evidents, per la qual cosa pensa que és rellevant conscienciar tots els ciutadans de Barcelona que la compra de productes a través d’aquesta tipologia de comerç té efectes negatius sobre l’economia de la ciutat; pot tenir efectes negatius sobre la salut dels consumidors, i estableix una competència deslleial amb els comerços legalment establerts, a més d’altres efectes negatius, que titlla de preocupants, com l’afavoriment de l’economia submergida, la manca de drets laborals i l’explotació de les persones que hi treballen. Confirma l’existència d’altres tipus de venda ambulant a banda de les begudes, els aliments o els CD, si bé afirma que aquests esmentats són els productes que normalment s’ofereixen a Barcelona. Recorda que aquest tipus de comerç està molt vinculat a fenòmens d’exclusió social i de xarxes d’explotació de les persones. Apunta que el seu grup ja ha comentat en diverses ocasions que consideren desencertat abordar aquestes problemàtiques bàsicament amb mesures policials, entenent que les persones que estan practicant la venda ambulant són persones altament vulnerables, sotmeses a condicions d’explotació, que requereixen sobretot actuacions socials i no només policials. És per aquest motiu que expressa el vot d’abstenció del seu grup, atès que diu que no comparteixen la totalitat dels tres punts que estan reflectits en la part d’acord. Es mostra sorprès davant de les solucions que proposa el PP per resoldre tots els fenòmens vinculats al civisme, i diu al Sr. Villagrasa que els fenòmens complexos no tenen solucions fàcils. Així mateix, lamenta el comentari del mateix grup fent referència a un intent d’abús sexual i relacionant-lo amb els venedors ambulants. Afegeix que aquest tipus d’abusos, malauradament, succeeixen massa sovint i que els delinqüents també poden ser persones que tenen professions molt respectables, per la qual cosa demana que es tingui més cura a l’hora de posar de manifest determinades problemàtiques, i que no es barregin diferents aspectes perquè assegura que no fan cap favor a la convivència de la ciutat ni al respecte a les persones. El Sr. Laporta expressa el suport del seu grup a la proposició, entenent que cal informar els ciutadans respecte a la situació de la venda ambulant i donar a conèixer els perjudicis que causa la compra de productes de venda ambulant no autoritzada. Coincideix que la venda ambulant no és una situació que requereixi únicament accions policials i creu que cal un pla d’acció social. Exposa que, sovint, darrere d’un venedor ambulant hi ha una realitat molt complexa, generalment de marginalitat extrema. Malgrat això, confirma que darrerament ha augmentat el nivell de violència i creu que aquest és un fet que cal analitzar. En qualsevol cas, pensa que la solució adient no és detenir qui practica la venda ambulant i confiscar-li la mercaderia, sinó que s’hauria d’anar a l’arrel del problema, que insisteix que, sovint, és la marginació, l’explotació i la pobresa. Considera que s’ha d’intentar trobar una solució, tenint en compte que en la venda ambulant hi ha un venedor i un comprador i que, per tant, cal endegar actuacions que posin de manifest que els venedors són víctimes d’una explotació i que els compradors participen en un negoci que consisteix en la venda de productes fraudulents. Opina que són necessàries actuacions de sensibilització i formació específica dels cossos de seguretat, per tal que puguin detectar les situacions de risc i intervenir-hi. UpB proposa la interlocució directa amb les comunitats immigrades del municipi, la incorporació de traductors/intèrprets de suport a la Guàrdia Urbana en la seva actuació en el compliment de les ordenances de via pública i convivència, i la revisió i millora dels protocols i manual operatiu de la Guàrdia Urbana per al compliment d’aquestes ordenances. El Sr. Forn també expressa el vot a favor de la proposició, atès que manifesta compartir plenament la preocupació envers aquest tema. Així mateix, apunta que resoldre aquesta problemàtica és una de les prioritats que s’han imposat com a NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3451 govern municipal. Coincideix que els perjudicis que comporta la venda ambulant estan vinculats a l’explotació de les persones, les qüestions de salubritat, i les pèrdues del comerç legal de la ciutat. Afegeix que, segons el Consell de Gremis, aquestes pèrdues poden suposar per al país uns cent milions d’euros. També està d’acord amb el Sr. Mestre que no s’ha d’actuar únicament per la via policial i puntualitza que també actuen per la via social. Recorda que van desenvolupar un pla adreçat als senegalesos com un dels col·lectius més presents en el món de la venda ambulant, mitjançant el qual se’ls oferia la possibilitat de formar-se i, posteriorment, poder tornar al seu país d’origen. Manifesta que aquest pla, malgrat no tenir la capacitat d’incidència desitjada, fa palesa la voluntat del govern de combinar actuacions socials i policials. Com a responsable de l’àmbit de l’Àrea de Prevenció i Seguretat, afirma que han treballat com es treballa des de fa temps, i ofereix algunes dades obtingudes. Informa que les denúncies interposades l’any 2011 en aquest àmbit van ser 66.000, un 8,4% més que el 2010, per la qual cosa afirma que és una activitat que ha anat creixent. Comunica que les trucades expressant la queixa o presència de venda ambulant, del gener a l’abril, han baixat un 3,5%, fet que creu que demostra que la venda ambulant continua sent present. Comunica que hi ha augments puntuals, com ara l’estiu, això no obstant, pensa que han efectuat una feina de contenció que diu que confirmen diferents eixos comercials. Tanmateix, està d’acord que és insuficient i que cal anar molt més enllà. Puntualitza que del gener a l’abril d’enguany han interposat 16.000 denúncies i han decomissat 57.000 llaunes, un 11,3% més que l’any anterior. Coincideix amb la Sra. Escarp que cal posar-hi intel·ligència i recorda que ell mateix li deia, estant a l’oposició, que no es tracta d’anar decomissant llaunes, que no és la solució. Pensa que això requereix un esforç i una dedicació de la Guàrdia Urbana que no compensa, per la qual cosa es mostra convençut que cal abordar el fenomen allà on es produeix, al lloc on s’emmagatzema el producte. Anuncia que la setmana present han portat a terme una important campanya per atacar en aquells llocs on s’emmagatzemen els productes i on assegura que realment poden incidir d’alguna manera. Diu que properament podran informar d’aquesta campanya. Afegeix que en aquestes xarxes hi ha gent que es guanya molt bé la vida i que precisament no són els venedors del carrer. Constata que hi posen tota la intel·ligència que poden, si bé destaca que no és fàcil accedir als centres on es produeix aquest fenomen. Informa que la campanya «Estirem la Manta» està impulsada per l’Àrea de Comerç amb la participació de la Confederació de Comerç i Consell de Gremis, i proposa que la campanya que els sol·liciten s’inclogui dins d’aquesta altra. Comenta també que tenen la voluntat d’anar més enllà, i que si bé no pretenen explicar aquesta situació a totes les persones que visiten Barcelona, que diu que són una part important dels que compren a aquells llocs, sí que pretenen recuperar uns tríptics que ja existien anteriorment i que explicaven les normes de convivència que cal respectar a la ciutat i les sancions a què s’exposa una persona que no les compleix. Comunica que volen renovar aquest material i continuar oferint aquesta informació, per a la qual cosa espera poder comptar amb la col·laboració del Consell de Gremis i amb els hotelers. Indica que volen tenir accés a determinades zones de gran arribada de visitants, com són els aeroports i les estacions de tren, però que encara no han estudiat de quina manera ho faran. Creu que la proposta que plantegen és positiva i que va en la línia d’allò que volen fer. La Sra. Escarp agraeix el vot positiu dels membres de la Comissió. Està d’acord que es renovi el material informatiu existent, el qual esmenta que es va redactar en diversos idiomes, i que s’hi incorpori el tema de les sancions i les conseqüències de molts d’aquests actes. Insisteix que més enllà de la força coercitiva, cal donar a conèixer la situació de la venda ambulant i també actuacions com les que diu que es duien a terme amb les agrupacions de locals de pública concurrència pel que fa al consum de llaunes. Assenyala que l’Ordenança de foment i garantia de la convivència a l’espai públic ja recull aspectes socials i actuacions que cal dur a terme, i que aquest fet és el que pretenia deixar palès amb aquesta proposició, tot demanant que es reforci l’actuació al voltant dels punts de distribució, de les persones que avisen els venedors i també advertint els compradors. 3452 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 El Sr. Villagrasa insisteix que cal anar a l’arrel del problema i atacar les màfies que exploten aquestes persones. Afegeix que a prop d’on venen quatre llaunes hi ha un magatzem on guarden els productes. Diu al Sr. Mestre que la venda ambulant no és un acte incívic i que pot ser delicte de frau fiscal. Afirma que la venda ambulant de productes falsificats és un delicte perseguit pel Codi penal. Es queixa que negar que a les rambles hi ha venedors de llaunes que a més ofereixen droga no és responsabilitat sinó inconsciència. Insisteix que no es tracta d’actes d’incivisme sinó d’accions molt més greus, i diu al Sr. Mestre que si no ho veu així, ho pregunti als comerciants del centre de la ciutat. Coincideix que els venedors són explotats per màfies i que cal atacar l’arrel del problema, això no obstant, puntualitza que també han de procurar que els comerciants de la ciutat es guanyin la vida i no surtin perjudicats per activitats d’aquest tipus. El Sr. Mestre recorda al Sr. Villagrasa un comentari que diu que li va fer ja fa un parell d’anys, li repeteix que la ciutat d’Espanya on ha vist més venda de productes falsificats és Alacant, i subratlla que està governada pel PP des de fa molts anys. Explica que la policia local d’Alacant passejava enmig d’una mena de mercat de productes falsificats sense actuar. És per aquest motiu que diu que sempre demana al Sr. Villagrasa que sigui prudent i que no proposi solucions que el seu partit no aplica enlloc perquè segurament són molt difícils d’aplicar. Li diu que ell i el seu grup haurien de deixar que cadascú faci la seva feina, que la policia faci de policia i que els serveis socials treballin com a tals. Li demana que facin una oposició més responsable i més coherent amb les seves actuacions i els seus resultats que obtenen a moltes ciutats i capitals espanyoles on governen. Afegeix que de tots aquests problemes que està denunciant aquí, amb tanta exageració i tan reiteradament, el PP no n’ha solucionat cap ni un. La presidenta diu a la Sra. Escarp que segueix els criteris establerts per decidir quina qüestió es pot tractar en aquesta o altres comissions. Indica que a la sessió prèvia a aquesta comissió, tant el secretari com el vicepresident i l’advocada estaven d’acord que aquesta proposició, tal com estava enfocada, era idònia per ser presentada a la Comissió d’Economia, atès que s’hi sol·licitava una campanya molt enfocada al sector turístic i en col·laboració amb el sector comercial. Afegeix que, després dels canvis, van veure que ja li podien donar cabuda en aquesta Comissió perquè incloïa l’actuació dels cossos de seguretat i la vinculació amb les sancions. Argumenta que la seguretat és un tema ampli i transversal i que, segons l’enfocament que se li dóna, pot tenir o no cabuda en aquesta Comissió. Apunta que els criteris que regeixen són els que la Junta de Portaveus va establir per decidir quins temes s’hi tracten. Per acabar, insisteix que quan una proposició s’analitza des del punt de vista econòmic sempre s’ha tractat a la Comissió d’Economia, i diu que volien seguir el mateix criteri. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa l'abstenció del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 7. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar al Govern Municipal a revisar els protocols d'actuació i els convenis existents entre l'Ajuntament de Barcelona i la Policia Portuària a fi de poder lluitar amb més contundència contra les diferents pràctiques incíviques, furts i robatoris que es produeixen a la zona portuària de la ciutat. El Sr. Villagrasa diu que presenta aquesta proposta referent a la ciutat de Barcelona perquè si fessin oposició a un altre ajuntament voldria dir que tenen molt pocs arguments per defendre la seva postura en aquesta ciutat. Exposa que la zona portuària és de gran importància per a la ciutat atès l’ús ciutadà i turístic que ofereix i perquè acull els creuers que arriben a Barcelona, per la qual cosa la considera com una porta d’entrada a la ciutat i creu que han de garantir molt millor la seguretat i evitar la venda ambulant, que afirma que també n’hi ha. Per aconseguir aquesta fita pensa que és adient col·laborar amb la Policia Portuària, NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3453 amb la qual diu que ja hi ha uns convenis establerts que ignora quan finalitzen. Malgrat entendre que ja tenen un contingut positiu, pensa que caldria revisar i millorar aquests convenis per tal de prevenir furts, robatoris i treballar per a la seguretat personal d’aquells que transiten per la zona portuària, a banda de resoldre la venda ambulant. La Sra. Escarp expressa el vot positiu del PSC. Afirma que la zona del port cada vegada té més afluència de nous creuers, cada cop més grans, més flux de persones fins on arriben els autocars i també tota la part més de passeig i gaudi que hi ha al voltant. Deixa palès que la Carta municipal preveu i permet l’actuació, tant de la Guàrdia Urbana com de Mossos d’Esquadra, en l’àmbit del port. Està d’acord que s’estableixi una col·laboració amb la Policia Portuària, atès que argumenta que si hi ha més agents dedicats a aquestes qüestions podran treballar- hi més, amb tot, insisteix que malgrat que en algun moment s’hagi volgut plantejar aquest tema com una qüestió de competències i policia portuària, les forces de seguretat de Barcelona poden entrar en el port, i afirma que així ho han fet en determinades ocasions. Està d’acord que la comissió de seguiment ja existent dels convenis que hi ha amb el port, i dels mecanismes de convivència d’aquest espai, revisi els protocols per tal d’aprofundir en les actuacions. Afirma que de vegades s’han dut a terme actuacions separadament, la policia portuària per una banda, i Mossos i Guàrdia Urbana per una altra, i pensa que pot ser interessant que hi hagi un treball conjunt, que diu que pot ajudar en aquest moment en què sembla que augmenti cada cop més l’entrada de forans pel port de Barcelona. El Sr. Mestre posa de manifest que el seu grup sempre estarà d’acord amb revisar i avaluar protocols d’actuació i convenis subscrits entre l’Ajuntament de Barcelona i altres administracions per implantar millores, això no obstant, no comparteix que es barregin, una vegada més, les pràctiques incíviques i els actes que són clarament delictes o faltes, per la qual cosa expressa el vot contrari del seu grup. Insisteix que no està d’acord en barrejar pràctiques incíviques, furts i robatoris, com si tot fos el mateix i hom ho situés tot al mateix nivell. Critica que el PP està instal·lat en un tendència permanent favorable a les polítiques punitives, tendència que comenta que els duu fins i tot al ridícul, en fer afirmacions com la que diu que va fer el ministre de l’Interior denunciant que les persones que participaven en la protesta «No vull pagar» estaven cometent actes violents. Afegeix que, finalment, el ministre va haver de rectificar i dir que eren incívics, però que ja els havia retratat com a violents. Conclou especificant que el seu grup no participarà en aquesta pràctica del PP, amb la qual esmenta que es confronta. El Sr. Laporta expressa el vot d’abstenció d’UpB malgrat que comparteix l’esperit de buscar millors solucions i la màxima eficiència en la coordinació entre la Guàrdia Urbana de Barcelona i la policia portuària. Assenyala que la policia portuària té l’autoritat en la zona del port, la qual diu que és de competència estatal. Creu que l’Ajuntament ha de tenir participació en la gestió del port de Barcelona en els termes previstos a la Carta municipal, i es posiciona a favor que l’Ajuntament reclami la transferència de la seva titularitat, atès que creu que la gestió del port de Barcelona pertoca a les administracions catalanes. Pensa que la Guàrdia Urbana ha d’exercir les seves competències en l’àmbit que s’entén com a port ciutat, és a dir, la part oberta als usos dels ciutadans, i deixar per a la policia portuària la zona logística o comercial; tanmateix, indica que la delimitació entre una zona i l’altra és tan poc clara que cal una millor articulació entre ambdós cossos de seguretat a l’hora de definir la normativa. Proposa que la Guàrdia Urbana assumeixi cada vegada més funcions que diu que, actualment, semblen exclusives de la policia portuària. A tall d’exemple, opina que en el passeig Joan de Borbó, la Guàrdia Urbana ha de tenir el control de totes dues voreres per poder regular l’estacionament. Pel que fa a la venda ambulant, també creu que hi ha un conflicte que cal resoldre. Per acabar, espera que aquesta solució es trobi en el proper conveni entre l’Ajuntament i l’autoritat portuària, i que es delimitin més les funcions i la coordinació dels dos cossos de seguretat, desitjant que l’Ajuntament i la Generalitat n’assumeixin les competències. Vol aclarir que no critica l’actuació de la policia portuària, que diu que fa bé la seva feina, sinó que es tracta d’una qüestió d’òptica nacional. 3454 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 El Sr. Forn expressa el vot a favor del govern i confirma que la policia municipal té la capacitat d’entrar en la zona del port. Afirma que es va signar un conveni de col·laboració el febrer del 2007 i que, per tant, fa més de cinc anys. Explica que la finalitat d’aquest conveni era fomentar i garantir la convivència dins l’àmbit del Port Vell i que s’establia, bàsicament, en el marc de relacions formals existents entre ambdues administracions, que creu que continua sent d’entesa. Reconeix que passats cinc anys podrien fer una avaluació i també comprovar que els resultats obtinguts depassen el que era estrictament el marc del conveni, atès que afirma que s’està fent molt més del que s’hi preveu. Creu que té sentit revisar-lo i adaptar-lo a les necessitats en benefici de la ciutat. Comenta que pren nota dels suggeriments expressats pels grups. El Sr. Villagrasa agraeix els vots favorables a la proposta i l’abstenció d’UpB. Posa en relleu que no té sentit elaborar un conveni per prevenir actes incívics i un altre per actuar contra els furts i els robatoris, i afegeix que en un conveni establert entre la Guàrdia Urbana i la policia portuària cal incloure ambdues premisses. Assenyala que seria absurd que únicament parlessin d’actes incívics i vol fer palès que la prevenció inclou l’incivisme i també els robatoris. Assegura que cal que la policia tingui tot el suport de l’Administració per dur a terme les seves funcions. Indica que cal esborrar el record nefast del conseller Saura, el qual critica que no permetia que els Mossos d’Esquadra fessin la seva feina. Per acabar, valora positivament aquest tipus de convenis i la col·laboració entre els cossos de seguretat, que pensa que ha de ser el més normalitzada, coordinada i cordial possible. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot contrari del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l'abstenció del UpB. S'aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 8. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda, amb la finalitat que les vies que no són xarxa bàsica de la ciutat esdevinguin Zona 30: 1. que, en el termini de tres mesos, el Govern presenti un estudi per fer assolir aquest objectiu. 2. Augmentar la implantació d'elements físics reductors de la velocitat en els carrers que siguin Zona 30. El Sr. Mestre apunta que a aquesta proposició s’hi ha aplicat una transacció amb el grup del govern. Proposa estendre les zones 30 a la ciutat amb un doble objectiu: d’una banda, augmentar la superfície de qualitat de la xarxa viària dedicada als vianants; i de l’altra, millorar la seguretat viària i el respecte entre els usuaris dels diferents modes de transport. Esmenta que, tant per al seu grup com per a la majoria dels grups de l’Ajuntament, les zones 30 impliquen un repartiment de l’ús de l’espai públic de manera equilibrada entre diferents persones usuàries, facilitant que els ciclistes puguin circular per la calçada amb seguretat, compartint- la amb altres vehicles i millorant, alhora, la seguretat dels vianants en reduir la velocitat. Afirma que les zones 30 està demostrat que comporten una reducció dels accidents, de la gravetat de les lesions en cas de col·lisió, i que disminueixen la contaminació atmosfèrica i acústica. Consegüentment, assenyala que tots aquests elements conformen una actuació a favor de la mobilitat sostenible i del model de ciutat que es descriu en el PAM, de barris productius a velocitat humana en el si d’una ciutat hiperconnectada i d’emissions zero. Afegeix també que les zones 30 són una part important del compromís amb la pacificació del trànsit, adoptat pel Pacte per la Mobilitat. Recorda que la primera zona 30 es va implantar a Barcelona el juny del 2006, al Districte de Sant Andreu, i posa en relleu que després d’un temps es va poder constatar que els accidents en aquesta àrea havien disminuït fins a un 27%. Informa que, segons les darreres dades amb què compten, el 2010 hi havia tres-cents quilòmetres de zona 30 a la ciutat. Argumenta que amb aquesta proposta pretenen que totes les vies de la ciutat que no són xarxa bàsica, o de prioritat invertida, esdevinguin progressivament zona 30. D’altra banda, vol fer palès que els elements físics reductors de velocitat no estan implantats a totes NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3455 les zones 30, i considera que cal implantar-los. Atès que segons les darreres notícies que diu que han tingut en matèria de seguretat existeix la necessitat de reforçar la vigilància amb la Guàrdia Urbana, especialment, en les transicions de la xarxa bàsica a les zones 30, insisteix que la implantació dels elements físics reductors de velocitat ajudaria a garantir que en aquestes zones es circuli realment a 30 km/h. El Sr. Escudé expressa el vot favorable del seu grup. Posa de manifest que el PSC ha apostat i continua apostant de forma clara per les zones 30, la seva ampliació i la implantació de forma planificada i estudiada d’elements reductors de la velocitat. Confirma que les zones 30 responen a un doble objectiu: la pacificació del trànsit, d’una banda; i l’increment de la seguretat viària, de l’altra. Recorda que la pacificació del trànsit ha estat un aspecte rellevant de la seva política, i que dins d’aquesta, la implantació de les zones 30 ha estat un projecte prioritari. Assenyala que des del 2005, moment en què es va dictar per decret d’alcaldia que s’establia i definia la xarxa bàsica de la ciutat, es preveia que el 20% de la ciutat concentrés el transport motoritzat i el 80% esdevingués zona tranquil·la. Comenta que, com deia el mestre Joan Torres, la intenció ha de ser diferenciar els carrers de passar, aquells que hom coneix com la xarxa bàsica, dels carrers d’estar, que són els del barri. Indica que la seguretat també ha estat prioritària en les seves polítiques de mobilitat i destaca que les zones 30 han generat una reducció anual dels accidents molt significativa. Per acabar, apunta que el mapa negatiu de la xarxa bàsica ja està dibuixat i que l’estudi per fer efectiva aquesta proposta ja està iniciat. El Sr. Ramírez expressa el vot positiu del PP, si bé assenyala que el seu vot no hauria estat favorable si s’hagués conservat el redactat inicial. Repeteix que se sumen al nou text, així com al compromís adoptat pel Pacte per la Mobilitat, amb la finalitat de pacificar el trànsit a Barcelona. Creu que les zones 30 són molt importants per a la ciutat perquè diu que milloren la xarxa per als vianants i la seguretat, tant per als vianants com per als ciclistes. Comparteix els objectius de reducció de la velocitat i de l’accidentalitat, així com el fet que en cas d’accident dintre de les zones 30, les conseqüències són més lleus. Pensa que han de treballar en el desplegament d’aquest model, sobretot a les zones més sensibles de la ciutat, com apunta que poden ser els entorns escolars, els camins escolars, els voltants dels centres de dia i dels centres residencials. Així mateix, es manifesta a favor del segon punt de la proposta en què es demana augmentar la implantació d’elements físics reductors, no obstant això, opina que caldria cercar alternatives a les bandes de cautxú que s’instal·len a la via pública, atès que denuncia que de vegades generen problemes acústics als veïns i que, per tant, no sempre són la millor solució. Malgrat això, reitera el seu acord amb implantar elements per tal de reduir i fer complir la velocitat. Vol deixar palès que les zones 30 no són la solució definitiva als problemes viaris i recorda que el 17% dels atropellaments que tenen lloc a Barcelona es donen a les zones 30. Posa en relleu que l’any 2011, a les zones 30 van tenir lloc dos-cents atropellaments, xifra que considera que es deu, d’una banda, al fet que els vehicles circulen més ràpid de la velocitat permesa; i de l’altra, perquè diu que aquestes zones generen una sensació de confiança als usuaris que fa que baixin la guàrdia i no tinguin cura dels vehicles que passen per aquestes vies. El Sr. Laporta també expressa el vot favorable del seu grup. Manifesta que UpB està d’acord amb la implantació progressiva i equilibrada de les zones 30, sempre que comprengui vies que no siguin xarxa bàsica de la ciutat. Argumenta que estan a favor de les zones 30 principalment per criteris de seguretat, ja que diu que diversos estudis assenyalen que amb aquesta limitació de la velocitat, pràcticament desapareixen els accidents mortals per atropellament de vianants. Assenyala que a Barcelona ja fa temps que s’han pres iniciatives encaminades a la pacificació del trànsit i a la millora de la seguretat viària, amb tot, pensa que cal fer un pas més i completar aquestes iniciatives amb les zones 30 que es plantegen a la proposició, sobretot a les àrees residencials, comercials i d’equipaments. Creu que aquestes zones han d’estar clarament delimitades, que l’espai públic destinat als vianants ha d’estar ben dimensionat i ser totalment accessible, i que ha de 3456 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 disposar d’una senyalització eficaç. Per acabar, opina que per avaluar les noves propostes caldrà dissenyar un inventari dels àmbits territorials on aplicar les zones 30 i arribar a un acord amb els veïns i els sectors implicats. Així mateix, pensa que cal avaluar l’afectació d’aquesta implantació en relació amb el mobiliari urbà, els semàfors i l’ample de vorera. El Sr. Freixedes també expressa el vot a favor del govern, atès que diu que amb el nou redactat va absolutament en la línia dels treballs que estan fent en el PMU. Apunta que, dintre del nou Pla de mobilitat urbana de Barcelona, estan treballant en un concepte de ciutat organitzada en superilles. Afirma, per tant, que aquest concepte és el que se’ls demana amb aquesta proposició. Explica que les superilles, en el seu interior són zones 30, i que allò que delimita aquestes superilles es pot considerar xarxa bàsica. Per tant, posa de manifest que CiU no té cap inconvenient a donar suport a la proposta. El Sr. Mestre agraeix el vot favorable de tots els grups municipals i la bona predisposició per part del govern a l’hora d’efectuar una transacció a la proposició. Vol fer palesa la satisfacció del seu grup atesa la voluntat de tot l’Ajuntament d’incrementar les zones 30 a la ciutat, perquè diu que, junt amb altres mesures, contribuirà de manera decisiva que Barcelona sigui una ciutat més habitable i més amable per a totes les persones que hi viuen. El Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S'aprova amb el redactat següent: Amb l'objectiu que les vies urbanes que no configurin la xarxa bàsica en el nou Pla de Mobilitat Urbana esdevinguin Zones 30, la Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Que, en el termini de sis mesos, el Govern presenti un estudi per assolir aquest objectiu. 2. Augmentar la implantació d'elements físics reductors de la velocitat en els carrers que siguin Zona 30. Del Grup Municipal UpB: 9. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar el Govern municipal a redactar un Pla de Mobilitat Urbana específic per als desplaçaments a peu, en el marc de la redacció del nou Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona. El Sr. Laporta manifesta que a Barcelona, cada dia es fan prop de dos milions i mig de desplaçaments a peu, essent el 55,3% del total de desplaçaments dins de la ciutat. Destaca que, malgrat aquestes xifres, només setanta-cinc de les deu mil cent hectàrees que ocupa Barcelona estan destinades als vianants. Fa palès que el 2011 es va doblar el nombre d’atropellaments mortals als carrers de la ciutat. Atès que diu que el govern municipal està confeccionant un pla de mobilitat urbana, l’insta a redactar un pla de mobilitat específic per als desplaçaments a peu, incloent conceptes com la cadena d’accessibilitat i itineraris accessibles. Esmenta que al text d’aquesta proposició s’hi ha incorporat una transacció del govern municipal i una del PSC. La Sra. Díaz agraeix a UpB que hagi acceptat la petició del seu grup d’incorporar els conceptes de cadena d’accessibilitat i itineraris accessibles, entenent que per a una ciutat capdavantera en iniciatives d’accessibilitat com Barcelona és important mirar cap al futur i no baixar el llindar d’exigència. Afirma que hi ha unes fites ja aconseguides, tanmateix, posa en relleu que el 9% de la població de Barcelona té alguna discapacitat, el 17% són gent gran i que, la ciutadania en general, en qualsevol moment pot tenir una dificultat a l’hora de desplaçar-se. Per aquests motius, creu que cal garantir l’accessibilitat dels itineraris tenint en compte tots els elements des que el ciutadà surt del seu domicili fins que arriba al seu destí, eliminant els obstacles. Apunta que malgrat que es compleixen els criteris d’accessibilitat en els semàfors i passos de vianants, a vegades hom hi troba elements que trenquen aquesta cadena d’accessibilitat i exposen el ciutadà al risc de ser atropellat per un vehicle. Demana que el concepte de cadena d’accessibilitat no es trenqui en cap moment i que els itineraris esdevinguin accessibles per a tota NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3457 la ciutadania. Insisteix que no s’ha de perdre mai de vista l’horitzó traçat d’aquesta ciutat capdavantera en termes d’inclusió social i d’igualtat d’oportunitats. El Sr. Ramírez expressa el vot positiu del seu grup. Considera que, a banda de la tasca de prevenció que duen a terme la Guàrdia Urbana i la Direcció de Mobilitat, han d’estar tots a favor de tot allò que sigui útil per millorar la seguretat dels vianants i els desplaçaments a peu, i redueixi l’accidentalitat. Confirma que el 2011 es va doblar el nombre d’atropellaments mortals i afegeix que les xifres del primer trimestre del 2012 tampoc són satisfactòries. Atesa aquesta elevada accidentalitat, pensa que és rellevant que el govern emprengui l’actuació que ja ha anunciat de revisar els 15.148 passos de vianants i els punts negres de la ciutat. Així mateix, creu que també cal que aquest pla específic de mobilitat per als desplaçaments a peu que se sol·licita serveixi de diagnòstic de la situació actual i contempli altres actuacions com ara la millora de la senyalització, els semàfors, la freqüència de pas semafòrica –que diu que de vegades és massa reduïda per al tipus de via– i altres accions d’aquest tipus, que comenta que no requereixen una gran inversió. Posa de manifest que l’accidentalitat a Barcelona en relació amb els vianants representa un 30% del total, això no obstant, apunta que la ciutat té una bona valoració quant a mobilitat, i que destaca en la combinació de transport públic, anar a peu o en bici. Afegeix que arran d’aquesta intermodalitat, darrerament ha sortit als mitjans de comunicació un estudi de seixanta-sis ciutats en el qual Barcelona té un nota que es pot qualificar de notable, un 7,23, quedant bastant ben situada. Malgrat això, assenyala que la ciutat té dues assignatures pendents: la contaminació i l’accidentalitat, raons per les quals argumenta que voten a favor d’aquesta proposta. El Sr. Mestre també expressa el vot a favor del seu grup, atès que considera necessària la redacció d’un pla de mobilitat específic per als desplaçaments a peu. Argumenta, en primer lloc, que totes les persones que viuen a Barcelona són vianants en algun moment del dia, per la qual cosa creu que cal treballar per aconseguir un espai públic de qualitat per als vianants. En segon lloc, vol deixar palès que una de les mesures de qualitat de vida de Barcelona, i dels seus barris, és que els carrers i places permeten, a diferència d’altres ciutats, les relacions de convivència entre les persones. És en aquest sentit que pensa que han avançat molt, tanmateix, creu que cal continuar ampliant aquestes prestacions i que encara els queda feina a fer per aconseguir que aquests espais siguin de relació i convivència, afavorint la cohesió social a la ciutat. En tercer lloc, assenyala que els desplaçaments a peu han passat de ser una activitat que es feia sense donar-hi cap importància, a aparèixer en els informes de mobilitat i ser considerats com un mode més de desplaçament en el continu urbà, raó per la qual considera imprescindible millorar les condicions dels desplaçaments a peu, millorant, alhora, les condicions de mobilitat sostenible i de seguretat viària. El Sr. Freixedes també expressa el vot a favor del seu grup. Apunta que en aquesta comissió estan tractant temes diversos que giren al voltant de com millorar la mobilitat, sobretot, la no motoritzada. Opina que, en tractar totes aquestes qüestions, estan configurant una ciutat on els modes no motoritzats de desplaçament, que diu que són molt més cívics, siguin més segurs i garanteixin una millora de la qualitat de vida de la ciutat. EL Sr. Laporta agraeix a tots els grups municipals que hagin votat a favor de la proposició, i al grup del govern i al PSC les transaccions efectuades, que creu que han ajudat a millorar la proposició. Així mateix, agraeix les dades aportades pel PP i el criteri d’ICV-EUiA, intervencions que pensa que els situen en el lloc correcte quant a aquesta forma de mobilitat. El Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Díaz expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar el Govern municipal a redactar un Pla de Mobilitat específic per als desplaçaments a peu, incloent conceptes com la cadena d'accessibilitat i itineraris accessibles, en el marc de la redacció del nou Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona. 3458 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 10. Que es constitueixi una Comissió de Seguiment, on estiguin presents els grups polítics municipals, entitats i Col·legis Professionals, per tal de valorar durant la implantació de les successives fases de la nova xarxa ortogonal d'autobusos l'impacte de la mateixa, a la que se li faciliti eines de valoració mitjançant indicadors objectius (cost, velocitat comercial, número d'usuaris) i la valoració que facin les persones usuàries i de la qual es tinguin en compte les seves resolucions al llarg del procés. Tractat conjuntament amb el punt número 3 de l’ordre del dia. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 11. Que el Govern municipal realitzi una campanya informativa per difondre les bonificacions per a l'ús del transport públic de persones en situació d'atur. El Sr. Mestre exposa que el seu grup ja va dir en el seu moment que si bé valorava positivament la mesura de bonificar el transport públic per a les persones en situació d’atur, denunciava l’increment de les tarifes dels transport públic a la ciutat per a l’any 2012, increment que titlla d’abusiu, així com la reducció de serveis de TMB a la ciutat. Comunica que a Catalunya, més de deu mil persones han sol·licitat aquestes bonificacions, és a dir, només el 5% de les persones aturades, que en total comenta que són al voltant de dues-centes mil. Pel que fa a la província de Barcelona, informa que han les persones que han sol·licitat la bonificació han estat 9.692. Ateses aquestes xifres, considera que hi ha un gran desconeixement per part dels possibles beneficiaris respecte a l’existència d’aquestes bonificacions, per la qual cosa creu que el govern municipal hauria d’endegar una campanya informativa, per fer extensiu el coneixement i, per tant, l’ús d’aquestes bonificacions per a les persones en situació d’atur. El Sr. Forn comenta que ja van parlar d’aquesta qüestió dos o tres mesos enrere i que en aquell moment li va dir al Sr. Mestre que desconeixia que les xifres de bonificats fossin tan baixes, fet que diu que el va sorprendre. Apunta que després d’aquella conversa, va parlar amb el director de l’ATM per expressar-li la seva preocupació respecte a aquest tema, tanmateix, indica que el 13 de juliol tenen Consell d’Administració de l’ATM i es compromet a tornar a exposar aquesta situació i a demanar que l’ATM faci una campanya informativa, entenent que és competència seva. Afegeix que en el cas que el resultat d’aquesta petició no fos positiu, llavors es comprometria a buscar mesures per difondre aquestes bonificacions entre els ciutadans de Barcelona que estiguin en situació d’atur i n’assumiria el cost. El Sr. Mestre considera que el prec ha estat acceptat i ho agraeix, entenent que hom intentarà que la campanya la dugui a terme l’ATM i que, subsidiàriament, ho faria l’Ajuntament. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 12. Que s'inclogui en els plafons informatius de les estacions del Metro i de les marquesines de les parades de Bus informació sobre les parades del Bicing més properes. El Sr. Laporta formula el prec. El Sr. Forn explica que així que va rebre aquest prec, es va posar en contacte amb els serveis tècnics de TMB, que diu que els han contestat que, tant a metro com a bus, estan estudiant la viabilitat de dur a terme la seva proposta, que a NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3459 l’àmbit de metro poden anar incorporant aquesta informació a mesura que vagin actualitzant els plànols, arran de les tasques de manteniment que es realitzen durant tot l’any; i que en l’àmbit de bus, atesa la implantació de la nova xarxa ortogonal, estan estudiant la possibilitat de senyalitzar els punts més importants d’intercanvi amb el servei de Bicing a partir de l’octubre. Afegeix que es tracta de dues accions concretes que es duran a terme. Afirma que com a Ajuntament de Barcelona volen donar la màxima importància al Bicing en les diferents parades d’intercanvi modal, de manera que no només estiguin senyalitzades sinó que siguin properes al Bicing. Esmenta que ho han d’estudiar i parlar-ne amb BSM. Per acabar, manifesta que accepten parcialment el prec i que el desenvoluparan a mesura que els sigui possible. El Sr. Laporta agraeix l’acceptació parcial –i suposa que progressivament total– del prec. Es dóna per tractat. 13. Que el Govern municipal projecti i concreti els terminis per a la implantació del carril bici al Passeig Maragall. El Sr. Laporta exposa el prec. El Sr. Freixedes expressa l’acceptació del prec a mitges, atès que diu que en aquests moments no poden concretar els terminis. Informa que des de l’àrea de Mobilitat estan estudiant la possibilitat de posar un carril bici al passeig Maragall, perquè reconeix que es tracta d’un carrer adient per ubicar-li ateses les cotes i pendents de l’avinguda, amb tot, assenyala que des del punt de vista de la mobilitat en altres modes de transport és un carrer d’ús molt intensiu, per la qual cosa argumenta que estan estudiant fins a quin punt el carril bici hi té cabuda. Afegeix que accepten el prec en el sentit que estan efectuant aquest estudi, si bé puntualitza que no poden afirmar en quins terminis aquest carril bici pot ser una realitat i que potser no ho podran comunicar fins que tirin endavant la reordenació del trànsit rodat en el passeig Maragall. El Sr. Laporta agraeix l’acceptació del prec encara que no es concretin els terminis. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 14. S'han presentat i negociat per part del Govern municipal al·legacions al projecte de Pressupostos Generals de l'Estat pel 2012 en el sentit de permetre la convocatòria aquest 2012 de les noves places de Guàrdia Urbana i de SPEIS compromeses per part de l'Ajuntament de Barcelona, i si és així quin ha estat el resultat de les mateixes i les accions que se'n deriven? La Sra. Escarp exposa que aquesta setmana s’estan discutint en el Senat les esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat. Fa palès el compromís del govern de la ciutat, confirmat en el PAM, de convocar sis-centes noves places d’agents de la Guàrdia Urbana i, per tant, negociar amb el govern de l’Estat per fer-ho possible. Esmenta també que una notícia de premsa anuncia que fonts municipals ja reconeixen que el Govern del PP no mostra signes visibles de col·laboració per tal que s’endegui aquesta convocatòria. Per aquests raons, formula la pregunta enunciada. El Sr. Forn comenta que també ha vist aquesta notícia, en qualsevol cas, afirma que continuen lluitant en aquest sentit. Explica que com a grup polític, van presentar al Congrés de Diputats una esmena demanant una excepcionalitat per a Barcelona, fonamentada bàsicament en la necessitat de poder donar resposta a situacions d’emergència, sobretot tenint en compte el resultat d’estalvi net, positiu i romanent de tresoreria amb què destaca que compten, raó per la qual pensa que Barcelona podria ser una excepció entre la resta de ciutats espanyoles, atesa la seva situació econòmica. Confirma també que l’esmena està en tràmit al Senat, i 3460 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 afegeix que si no es resol per aquesta via, hauran de continuar treballant per trobar-ne d’altres que no siguin estrictament la de pressupostos. Insisteix que els seus arguments són, en primer lloc, la necessitat objectiva d’aquests policies a la ciutat i, en segon lloc, una situació financera que permet a Barcelona augmentar la plantilla sense tenir dificultats econòmiques. Reitera que continuaran defensat aquests arguments i que si no ho aconsegueixen per la via de l’esmena presentada, estan treballant també amb la via de resoldre-ho amb el Ministeri d’Economia. La Sra. Escarp demana que els mantinguin informats dels resultats de la seva demanda. Assegura que cal convocar aquestes places, sobretot atenent que ha de passar un any per poder comptar amb els nous agents de la Guàrdia Urbana i atès que sembla ser que la convocatòria de Mossos d’Esquadra tampoc serà factible. Per acabar, posa en relleu que l’esforç efectuat en aquest sentit fins a l’actualitat es pot malmetre si no es dóna continuïtat a l’increment d’agents. El Sr. Forn confirma que és un perill i que els preocupa molt aquesta situació. Afirma que incrementar el nombre d’efectius costa molt i que, contràriament, perdre rendiment costa poc. Especifica que ara ja fan tard perquè diu que, en el supòsit que durant aquest any poguessin convocar, la incorporació seria a finals d’any i que, per tant, per a la campanya d’estiu no podran comptar amb aquests agents, fet que assenyala que els crearà problemes. Insisteix que estan treballant per resoldre aquesta situació i comenta que la via d’excepcionalitat també es podria aconseguir mitjançant la Carta municipal, això no obstant, puntualitza que faran ús de les vies legals i que en cap cas deixaran de complir la llei. Afegeix que intentaran modificar la voluntat del Govern espanyol. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 15. Quin són els problemes que s'han detectat respecte a l'aplicació de la mesura de que els autocars turístics no tinguin accés a la Basílica de la Sagrada Família? El Sr. Ramírez exposa que atesa la recent implantació de la prohibició d’accés dels autocars turístics als voltants de la Sagrada Família, degut a la creació d’una zona d’exclusió, vol saber quins problemes han detectat respecte a l’aplicació d’aquesta mesura. El Sr. Gomila destaca, en primer lloc, que l’objectiu principal de la mesura endegada és que les alteracions dels autocars es desenvolupin de forma ordenada, com afirma que s’està produint. Informa que el nombre d’autocars que condueixen passatge a l’entorn de la Sagrada Família no ha disminuït, i que les maniobres es duen a terme sense desbordar les zones habilitades. Afegeix que la zona bus també està funcionant correctament, com esmenta que funciona, en general, tot allò que es refereix als autobusos. Comunica que les accions de millora en els itineraris de vianants estan sent de gran utilitat, atès que diu que n’hi ha molts utilitzant-les, si bé puntualitza que també fan ús d’altres recorreguts o zones on no han aplicat aquestes mesures de millora. Pel que fa a la pregunta formulada, respon que en termes generals està funcionant força bé, tanmateix, matisa que hi ha tres aspectes que estan analitzant que podrien millorar: efectuar un petit ajust en la reubicació de la parada de taxis i l’àrea blava de la cantonada Sardenya- Mallorca; procurar reordenar més adequadament un carril bus que hi ha al carrer Lepant i que els caps de setmana permet l’estacionament; i per últim, observar amb més temps el comportament dels fluxos de vianants per comprovar si ara funcionen així perquè són les primeres setmanes després de la implantació de noves mesures, i per les obres, i després s’adequaran a les previsions, o si caldrà emprendre alguna altra mesura per millorar els itineraris de vianants, observant com es comporten. El Sr. Ramírez agraeix la resposta del Sr. Gomila, si bé es queixa que no ha profunditzat en el tema dels vianants, amb els quals diu que hi ha un problema. Malgrat entendre que la implantació d’aquesta mesura es troba en un procés inicial, demana que facin tots els esforços per vigilar i observar les accions que NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3461 tenen lloc en aquella zona, i que executin els ajustos necessaris i revisin les mesures que estan aplicant. Opina que el problema no ha desaparegut sinó que s’ha traslladat. D’una banda, denuncia que els autocars han ampliat la zona d’actuació i que ara ja no estan només als voltants del temple sinó al voltant d’una zona que engloba nou illes de l’Eixample; i de l’altra, assegura que al voltant del temple hi ha un altre problema que és el dels vianants, la conglomeració de turistes que explica que genera una pressió molt important en aquella zona. Creu que cal endegar algun tipus d’actuació, perquè apunta que la coexistència entre turistes, veïns i vianants comença a ser complicada, fins i tot a les terrasses de bars o restaurants, on puntualitza que hi ha aglomeracions no desitjables que creen controvèrsies amb els veïns. Demana que revisin les mesures, que facin una diagnosi, els la presentin, i estudiïn quines solucions poden aportar per mirar d’ajustar aquests problemes que s’han donat inicialment. Considera que, finalment, la solució passa per construir un aparcament subterrani. Pensa que haurien de sol·licitar aquesta construcció i repeteix que si no estan traslladant el problema a altres zones i vies. El Sr. Freixedes assenyala que el seu objectiu mai va ser que desapareguessin els autocars que van a la Sagrada Família perquè generen activitat econòmica, per la qual cosa considera una bona notícia el fet de constatar que el nou emplaçament els dóna cabuda sense generar problemes de congestió i que continuen arribant el mateix nombre d’autocars que abans. Afegeix que si el nombre d’autocars hagués disminuït, llavors voldria dir que la mesura d’ordenació no s’hauria acomplert amb èxit. En no ser així, considera que el resultat és favorable. Pel que fa als recorreguts de vianants, es mostra convençut que hauran d’emprendre altres mesures, i assegura que hi estan treballant. Fa palès que la capacitat de les voreres de la zona és insuficient i que, per tant, cal que estudiïn la situació detingudament i valorin si les obres que també s’estan duen a terme allà, i que apunta que estan generant embuts, són part del problema –i per tant es tracta d’una situació puntual– o bé caldrà actuar ampliant les voreres. Per acabar, assenyala que es troben en el primer mes d’aplicació de la mesura i pensa que el balanç global és positiu. Diu que han de continuar treballant per millorar aquestes problemàtiques que estan observant i que confirma que corregiran. Es dóna per tractada. 16. Quin és el calendari previst i en quins termes per al desplegament dels punts de recarrega per a bicicletes elèctriques a la ciutat de Barcelona i quin és el paper que juguen les estacions de bicing en aquest desplegament? El Sr. Ramírez exposa que atesa la prevista implantació de la bicicleta elèctrica a la ciutat i l’anunci del director de BSM comunicant que abans de final d’any es posarà en marxa una prova pilot per recarregar les bicicletes i motocicletes a les estacions de Bicing, vol saber quin és el calendari previst i en quins termes es farà el desplegament dels punts de recàrrega per a bicicletes elèctriques. El Sr. Freixedes respon que l’actual prioritat del govern municipal respecte al Bicing és reduir el cost del sistema i aconseguir que el servei esdevingui sostenible financerament, per la qual cosa afirma que BSM està dedicant tots els esforços a assolir aquest objectiu. Amb tot, reconeix que han demanat a Clear Channel, l’empresa que gestiona el Bicing, que efectuï alguna prova pilot, si bé diu que per ara no tenen dates concretes, perquè tots els treballs se centren en aconseguir l’objectiu esmentat abans. El Sr. Ramírez, quant a la implementació de la bicicleta elèctrica, insisteix en saber quin paper jugaran les estacions del Bicing en aquest desplegament. Reitera que, malgrat que diguin que no hi ha dates concretes, els mitjans de comunicació s’han fet ressò que el director de BSM, el Sr. Armengol, ha declarat que abans de final d’any tenien previst posar en marxa aquesta prova pilot del sistema de bicicletes elèctriques i motos amb la xarxa de Bicing. Argumenta que formulen aquesta pregunta atès que estan impulsant una sèrie de mesures per posar en marxa el sistema de la bici i del vehicle elèctric, i perquè fa palès que a data d’avui compten només amb dos-cents quatre punts de recàrrega elèctrica en un parc mòbil de 324 vehicles elèctrics, comptant les motos i els cotxes. Pensa que les 3462 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 bicicletes també podrien jugar un paper molt important en aquest sentit i creu que s’hauria d’impulsar aquest tema. El Sr. Freixedes assenyala que hi ha dos-cents cinquanta punts de recàrrega a la ciutat, si bé puntualitza que no són punts de recàrrega especialment adaptats per a la bicicleta elèctrica. Explica que la bicicleta elèctrica que circula per Barcelona té un sistema de recàrregues i de bateries molt similar al d’un ordinador portàtil o un mòbil, i que, per tant, difícilment veuran bicicletes endollades i carregant-se en els punts de recàrrega del carrer, atès que les bateries estan pensades per ser transportades i carregades a casa o a la feina, sistema que posa en relleu que és diferent al dels cotxes o les motos, en què això no és possible. Malgrat tot, afirma que estan treballant en aquesta direcció. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 17. Atès que el passat 18 de maig de 2012 es va produir un desplegament policial al Casc Antic, al districte de Ciutat Vella. Quins criteris van motivar aquest operatiu policial i quina és la valoració que en fa el Govern municipal? El Sr. Mestre llegeix el títol d’un manifest efectuat per les entitats del Casc Antic en què expressen la seva indignació per les batudes racistes i exigeixen un canvi de rumb en les polítiques de seguretat. Explica que el 18 de maig, els veïns del Casc Antic van ser testimonis d’un impressionant desplegament policial, que suposadament havia de combatre la multireincidència i que critica que va sacsejar la tranquil·litat del barri. Indica que durant prop de tres hores, setanta agents de Mossos d'Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Urbana van aturar i identificar veïns i veïnes basant-se en criteris absolutament arbitraris, com l'edat i el color de la pell, a les zones de Santa Caterina i Sant Pere, fins i tot a la sortida d’equipaments municipals on joves d’origen dominicà i magrebí eren identificats i escorcollats. Assenyala que aquests fets han causat una gran alarma entre el veïnat, que no entén la desproporció del dispositiu i el caràcter de les identificacions. Es queixa que fets com aquests contribueixen a enrarir la relació entre les diferents comunitats que viuen i treballen al barri, fent trontollar el treball comunitari que realitzen les entitats. Afegeix que les associacions que aposten per enfortir la convivència i la cohesió social del barri van expressar el seu rebuig i indignació davant d’aquests fets i van posar de manifest que consideren que aquests operatius policials, a més de ser ineficaços per resoldre els problemes de seguretat existents, només contribueixen a estigmatitzar un barri multicultural i popular que sempre s’ha caracteritzat per la bona entesa entre el veïnat. Informa que en aquest mateix manifest els veïns titllen de preocupant que aquesta actuació s’hagués presentat com un espectacle en convocar els mitjans de comunicació a assistir com a espectadors de l’acció policial, a fi de vendre una suposada eficàcia que diuen no va ser tal. Argumenta que de les 152 identificacions realitzades, únicament van ser detingudes dues persones a les que hom podia imputar algun delicte. Les entitats denuncien que el cost social i econòmic en termes de convivència veïnal que suposa aquest tipus d'actuacions queda absolutament descompensat per la migradesa dels resultats obtinguts. És per aquest motiu que demanen que no es tornin a produir aquest tipus d’operatius i reclamen una reunió urgent entre el Districte, les entitats socials, etc. Informa que les entitats que signen aquest manifest són: l’Associació de Veïns i Veïnes del Casc Antic, Recursos d'animació intercultural, el Grup de Educadors/Educadores del Casc Antic, la Fundació Comtal, la Fundació Adsis, l’Hortet del Forat, Esquitx, el Projecte socioeducatiu Ribermúsica, Mescladis, Art-Mirall, Eco Concern-Innovació Social, l’Editorial i llibreria Icaria, el Grup Ecologista del Nucli Antic de Barcelona, l’Espai d’Inclusió i Formació Casc Antic, i la Fundació Bayt al-Thaqafa. Pregunta al govern quins criteris van motivar aquest operatiu policial i quina valoració en fa. El Sr. Forn respon que aquesta intervenció policial a Ciutat Vella es va dur a terme en el marc dels acords i protocols de coordinació i col·laboració que la Guàrdia Urbana té amb els dispositius policials de tota mena, en aquest cas, Mossos d’Esquadra. Argumenta que un dels districtes que rep un major nombre NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3463 d’aquests dispositius és Ciutat Vella, perquè assegura és un dels districtes on es produeix el major nombre de delictes i de victimització entre els ciutadans. Explica que fa un any que van reorientar la vessant preventiva i de vigilància de la Guàrdia Urbana per tal d’aconseguir un canvi envers aquesta situació, i opina que el resultat obtingut va en la línia que es van marcar. Afirma que la percepció de seguretat dels veïns ha millorat, la victimització ha baixat i el nombre de denúncies que registren per delictes i faltes, tant els Mossos d’Esquadra com la Guàrdia Urbana, ha disminuït de manera significativa. Argumenta que aquests resultats no són casuals i que formen part d’una actuació coordinada entre cossos de Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i, puntualment, la col·laboració del Cos Nacional de Policia. Indica que es tracta d’actuacions orientades a dissuadir la comissió de delictes i faltes, i a interceptar els delinqüents reincidents, que diu que fan d’algunes zones d’aquest districte un lloc preferent per a les seves actuacions. Per acabar, insisteix que es tracta de dispositius que formen part d’un pla general que, en les seves vessants respectives, pilota cadascun dels cossos policials. Creu que, malgrat tot, estan aportant resultats prou positius. El Sr. Mestre posa de manifest que el seu grup coincideix plenament amb el manifest signat per les entitats del Casc Antic. Afegeix, a més, que el seu parer es veu reforçat pel desplegament dels mitjans de comunicació convocats. Explica que a TV3 a la carta encara es poden veure i escoltar les declaracions de les persones que feien de portaveus del cos dels Mossos d’Esquadra declarant que en el barri on es feia l’operatiu no hi havien més delictes ni més denúncies, que darrerament hi havia menys denúncies, però que com que hi havia més sensació d’inseguretat per això van decidir efectuar aquest operatiu. Considera que fer un operatiu adduint que hi ha més sensació d’inseguretat, havent-hi menys delictes i denúncies, no és lògic, i creu que l’operatiu era innecessari. Així mateix, mostra la seva sorpresa pel fet que a la sortida del Casal de Joves del Palau Alòs identifiquessin i escorcollessin joves d’origen dominicà i magrebí. Per acabar, posa en relleu que l’alcalde presideix la Junta Local de Seguretat i manifesta que no entén com permet actuacions policials clarament discriminatòries, en què diu que s’identifiquen i escorcollen persones només amb el criteri del color de la pell, de l’aspecte o de l’edat. Esmenta que ni el Sr. Trias, ni el govern municipal, deuen voler que Barcelona surti als informes d’Amnistia Internacional, i altres organitzacions defensores dels drets humans, com una ciutat on no es respecten els drets humans i no es treballa per garantir plenament que cap persona sigui discriminada en raó del seu origen o el color de la seva pell. Per tots aquests motius, conclou dient que la resposta del Sr. Forn no li sembla satisfactòria. El Sr. Forn també titlla de no satisfactoris alguns comentaris del Sr. Mestre, que diu no són certs. Nega que escorcollin, aturin o detinguin persones, amb el criteri del color de la pell. Afegeix que és molt fàcil fer aquestes acusacions i diu al Sr. Mestre que li haurà de demostrar. Argumenta que precisament si hi ha un decrement de delictes i faltes és perquè s’efectuen operatius com aquest, que repeteix que formen part d’una estratègia i que no són actuacions d’un sol dia. Comenta que hi ha molts veïns no associats a les entitats esmentades que estan molt contents de l’actuació dels cossos de seguretat. Critica que el Sr. Mestre parla des de la seva percepció, i afirma que hi ha una percepció objectiva que demostra que mitjançant aquestes accions han aconseguit disminuir el nombre de delictes i faltes. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 12.45 h. 3464 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient Acta de la sessió del dia 20 de juny de 2012, aprovada el dia 16 de juliol de 2012 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 20 de juny de 2012, s’hi reuneix la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Irma Rognoni i Viader, Jordi Martí i Galbis, Joan Trullén Thomàs, Assumpta Escarp Gibert, Carmen Andrés Añón, Eduardo Bolaños Rodríguez, Alberto Villagrasa Gil, Oscar Ramírez Lara, Elsa Blasco Riera, Janet Sanz Cid i Jordi Portabella Calvete, assistits per l’assessor jurídic Sr. Joan Caparrós i Hernández que actua per delegació del Secretari General de la Corporació, i certifica. També hi és present el Sr. Antoni Sorolla i Edo, gerent adjunt d’Habitatge. Excusa la seva absència l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas. S’obre la sessió a les 16,32 h. El Sr. Carnes demana als assistents que siguin diligents en les seves intervencions a fi que la sessió finalitzi en un temps raonable. Amb aquest objectiu, proposa tractar conjuntament els punts 22 i 28 de l’ordre del dia. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 29 de maig de 2012, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza la despesa del contracte per al lloguer de 5 vehicles, a llarg termini amb opció a compra, per a Medi Ambient i Serveis Urbans, per als exercicis 2012-2016, i per un import de 109.032,00 euros. 2. Del gerent municipal, de 16 de maig de 2012, que adjudica a Romero Gamero, SA el contracte relatiu al projecte de clavegueram del sector Roquetes 3, entre els carrers Artesania, Almansa, Marín i Alonso Cano, per a l’exercici 2012, i per un import de 586.245,01 euros. 3. Del gerent municipal, de 16 de maig de 2012, que adjudica a Selprats, SL el contracte relatiu al projecte operació BCN-45. Millora clavegueram. Programa operatiu Fons de Cohesió-Feder 2007-2013. Projecte de connexió de xarxes de clavegueram al Parc de la Trinitat, per a l’exercici 2012, i per un import de 223.657,62 euros. 4. Districte de Ciutat Vella Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial integral per al desenvolupament dels usos del Palau Dalmases, situat al carrer de Montcada, núm. 20, promogut per Fontcuberta- Juncadella, Comunitat de Béns; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 5. Districte de Sants-Montjuïc NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3465 Resoldre les al·legacions presentades, dintre del termini d’informació pública, contra l’acord de la Comissió de Govern, adoptat en sessió de 28 de setembre de 2011, relatiu a l’aprovació inicial del Projecte de regularització de les finques situades en l’illa 1 del Sector C delimitada pels carrers 4, 6, E i F del Polígon industrial de la Zona Franca de Barcelona, en el sentit i pels motius exposats en informe de la Direcció de Gestió Urbanística, de 24 d’abril de 2012, que es donen per reproduïts en els seus mateixos termes. Aprovar definitivament –a l’empara de l’article 119.2.d) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, per remissió de l’article 166.4 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, que aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme– l’esmentat Projecte de regularització de finques, Text refós el qual fou presentat pel Consorci de la Zona Franca, el dia 13 de març de 2012, i incorpora en el seu contingut les prescripcions municipals a llur aprovació inicial. Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província i notificar-lo individualment a cadascun dels interessats en l’expedient. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 6. Districte de les Corts Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ordenació volumètrica de la parcel·la situada als carrers dels Comtes de Bell-lloc, núm. 86, promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 7. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic d’ordenació del subsòl per a la construcció d’un dipòsit de laminació al Torrent Espinagosa, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 8. Districte de Nou Barris Aprovar definitivament –a l’empara de l’article 119.2.d) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, en relació a l’article 168.2 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme– la tercera operació jurídica complementària del Projecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació núm. 9 del Pla especial de reforma interior del barri de Porta (aprovat definitivament per acord de la Comissió de Govern, adoptat en sessió de 26 de març de 2003, i ferm en via administrativa), tramitada per tal de procedir a la regularització i modificació dels saldos del compte de liquidació provisional, així com dels imports corresponents a les afeccions que, amb caràcter real, afecten els titulars registrals de les finques resultants R-1, R-2 i R-3, al pagament del saldo del compte de liquidació provisional de l’esmentat projecte de reparcel·lació, en els termes que consten en els documents annexos, contingut dels quals es dóna per reproduït en els seus mateixos termes. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província, i notificar-lo individualment a cadascun dels interessats en l’expedient. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 9. Districte de Sant Martí Aprovar definitivament el Projecte d’urbanització del polígon d’actuació 1 del sector Glòries Meridiana Sud, per un import global de 3.594.393,37 euros el 18% de l’impost del valor afegit inclòs, amb el següent desglossament: Fase A amb un pressupost de 2.721.827,48 euros, a càrrec de la Junta de Compensació, i Fase B amb un pressupost de 872.565,89 euros, a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona, formulat per la Junta de Compensació del polígon 1 de la modificació del Pla 3466 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 General Metropolità en l’àmbit de la plaça de les Glòries-Meridiana Sud; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest procediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 10. Districte de Sant Martí Aprovar, de conformitat amb els articles 39.1 i 40 del Reial decret 1093/1997, de 4 de juliol, pel qual s’aproven les normes complementàries al Reglament per a l’execució de la Llei hipotecària sobre inscripció d’actes de naturalesa urbanística, dissociar l’aprofitament urbanístic de la porció segregada de la finca registral 8.938, titularitat de l’Ajuntament de Barcelona destinada a formar part de la composició de la peça on s’ubica l’edifici DHUB –Centre del Disseny de Barcelona–, inclosa en el Pla de millora urbana del Polígon d’actuació urbanística 1 del sector Glòries-Meridiana Sud, aprovat definitivament pel Plenari del Consell Municipal, en sessió celebrada el 24 de novembre de 2006, que s’ha d’executar pel sistema d’actuació per reparcel·lació en la seva modalitat de compensació bàsica, pels motius i justificació que consten en l’informe de 16 d’abril de 2012, que obra a l’expedient i que es dóna per íntegrament reproduït. Sol·licitar, al Registre de la Propietat núm. 21 de Barcelona, que practiqui respecte de la finca registral 8.938 (de l’antic Registre núm. 5), inscrita al volum 362, foli 197, les següents operacions hipotecàries: d’acord amb l’article 47 del Reglament hipotecari la segregació de la porció de terreny de 1104,94 m² per a formar finca independent i, de conformitat amb els articles 39.1 i 40 abans esmentats, inscriure a favor de l’Ajuntament de Barcelona l’aprofitament urbanístic de la superfície de sòl de 1104,94 m², com a finca especial disgregada del sòl, mitjançant obertura de foli independent amb atribució de número de finca propi. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 11. Districte de Sant Martí 1r) Estimar parcialment l’escrit d’al·legacions interposat pel Sr. Ibañez Montoya, en nom i representació de la Sra. Carmen Gimeno Ortega, i desestimar l’escrit d’al·legacions interposat pel Sr. Sanchéz-Fortun Garcia, en nom i representació de la societat mercantil Neumático Catalán, SL, presentades en el tràmit d’informació publica de l’aprovació inicial del Projecte de reparcel·lació, modalitat de compensació bàsica, de l’illa delimitada pels carrers Cristòfol de Moura, Treball, Marroc i Agricultura –Districte d’activitats 22@–; 2n) Aprovar definitivament el Projecte de reparcel·lació, modalitat de compensació bàsica, de l’illa delimitada pels carrers Cristòfol de Moura, Treball, Marroc i Agricultura –Districte d’activitats 22@–; 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de més circulació de la Província i notificar-lo individualment als interessats. 4t) Sol·licitar al Registrador de la Propietat la inscripció del Projecte de reparcel·lació de l’illa delimitada pels carrers Cristòfol de Moura, Treball, Marroc i Agricultura. 5è) Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 12. Districte de Sant Martí Desestimar els recursos potestatius de reposició formulats pel Sr. Juan Navarro Serret en nom i representació, en la seva condició d’Administrador, de l’entitat mercantil «Sanchoflor, SL» i el Sr. Manuel Navarro Serret en nom i representació, en la seva condició d’Administrador, de l’entitat mercantil «Navarroverd, SL»; i pels Srs. Mariano Duerto García i Amparo Espinosa Pérez, contra l’acord de la Comissió de Govern, d’1 de desembre de 2011, d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació del Pla de millora urbana del Polígon d’actuació urbanística 2 de la modificació de Pla General Metropolità en l’àmbit de la plaça de les Glòries- Meridiana Sud, en el sentit que, justificadament i raonada, figura en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística, de 17 de maig de 2012, que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït. Estimar en part els recursos potestatius de reposició formulats pel Sr. Jordi Aguilera Cuchillo, advocat, en nom i representació de la Sra. Núria Falcó Romagosa i el Sr. Pere Castillejo García, advocat, en nom i representació de l’entitat mercantil «Faldur Sol. SL» i els Srs. Carolina Simón Falcó i David i Laura Ortiz Simón i, pel Sr. Juan Navarro Serret en nom i representació, NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3467 en la seva condició d’Administrador solidari, de l’entitat mercantil «Navalen 334, SA», contra l’acord de la Comissió de Govern, d’1 de desembre de 2011, d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació del Pla de millora urbana del Polígon d’actuació urbanística 2 de la modificació de Pla General Metropolità en l’àmbit de la Plaça de les Glòries-Meridiana Sud, en el sentit que, justificadament i raonada, figura en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística, de 17 de maig de 2012, que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït. Manifestar que les correccions del Projecte de reparcel·lació derivades dels recursos potestatius de reposició que s’estimen en part, en els termes continguts en l’informe esmentat de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística, s’han introduït en forma de Text refós al qual es dóna conformitat. Notificar aquest acord a la Junta de Compensació perquè procedeixi a requerir del Sr. Jordi Aguilera Cuchillo, advocat, en nom i representació de la Sra. Núria Falcó Romagosa i del Sr. Pere Castillejo García, advocat, en nom i representació de l’entitat mercantil «Faldur Sol. SL» i els Srs. Carolina Simón Falcó i David i Laura Ortiz Simón, el desistiment dels recursos interposats contra actes i acords adoptats per l’Ajuntament de Barcelona en relació al Pla de millora urbana del Polígon d’actuació urbanística 2 de la modificació de Pla General Metropolità en l’àmbit de la Plaça de les Glòries- Meridiana Sud, així com els interposats contra actes o acords adoptats per la Junta de Compensació de l’esmentat Pla i, una vegada la Junta de Compensació hagi acreditat davant l’Ajuntament que s’han produït els desistiments, publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província i notificar-lo individualment als recurrents amb trasllat de l’informe citat. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 13. Districte de Sants-Montjuïc Resoldre les al·legacions formulades durant el període d’exposició pública al «Projecte d’urbanització de la fase 1A del Pla Especial d’Infraestructures del barri de la Marina de la Zona Franca» en el sentit i pels motius que figuren a l’informe de la Direcció de Projectes d’Urbanització i Edificació de Bagur, SA de 29 de maig de 2012, el qual s’ha incorporat a l’expedient i es dóna per reproduït a efectes de motivació; aprovar definitivament l’esmentat projecte d’acord amb els articles 89.6 i 119.2 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya de 2010 i 69.1 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, amb un pressupost d’execució per contracte per a coneixement de l’administració de 9.499.861,77 euros IVA exclòs, amb finançament a càrrec de les reparcel·lacions físiques aprovades de diversos sectors de l’àmbit de la modificació del Pla General Metropolità per a la transformació urbanística de la Marina de la Zona Franca, d’acord amb l’informe de Bagur, SA, de 29 de maig de 2012, el qual consta a l’expedient i es dóna per reproduït; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i a la Gaseta Municipal; notificar-lo als interessats; i Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 14. Districte de Sant Andreu Desestimar la sol·licitud formulada per la Sra. Rafaela Muñoz Simancas, i les al·legacions formulades per la Sra. Luisa Martín Alba i pel Sr. Antonio Garriga Cañellas, dins del termini d’informació pública de la relació de drets afectats i possibles titulars de dret de reallotjament, ocupants legals de les dues edificacions situades al carrer Baixada de la Sagrera, núm. 2 i 4, incloses a l’àmbit del Polígon d’actuació urbanística 2 del Pla de millora urbana del Sector Entorn Sagrera, pels motius que justificadament i raonada figuren en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de 19 d’abril de 2012, que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït; estimar en part les al·legacions formulades pels senyors i senyores següents: José Luís Valtuille Cuervo, Jenaro Moreno de la Montaña, Amparo Sáez Martínez, Gregorio Fernández Celada, Juana García López, Ángela Lucas Sánchez, Laura Pérez Álvarez, Lázaro Viñas Castán, Antonio Mármol García, Juana Milia Paredes, Natividad Ibáñez López, Júlia Sánchez Santiago i Ma Dolores Miguel Pellicer, en el sentit que, justificadament i raonada, figura a l’informe esmentat i que es dóna per reproduït; tenir per efectuades les manifestacions 3468 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 formulades per Sagrera Residencial, SL en el sentit que figura a l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de 22 de maig de 2012, que consta a l’expedient i que es dóna per reproduït; aprovar definitivament, a l’empara de l’article 119.2.a) del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2011, de 3 d’agost), la relació de drets afectats i possibles titulars de dret a reallotjament, ocupants legals de les dues edificacions situades al carrer de la Baixada de la Sagrera, núm. 2 i 4, amb càrrec al corresponent projecte de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, del Polígon d’actuació urbanística 2 del Pla de millora urbana del Sector Entorn Sagrera que es formuli en el seu dia; reconèixer, de conformitat amb l’article 219 undecies del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol, amb la redacció donada pel Decret 80/2009, de 19 de maig), el dret al reallotjament dels ocupants legals d’habitatges que han acreditat que reuneixen els requisits legals establerts i que ho han sol·licitat expressament en el tràmit d’audiència derivat de l’aprovació inicial de la relació de drets afectats, que es relacionen en document annex 1; determinar que l’extinció dels drets d’arrendament vigents que es relacionen en document annex 2, es produirà amb la formalització de l’acta d’ocupació de mutu acord. publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de més circulació de la província i notificar-ho individualment a cadascun dels interessats en l’expedient; donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 15. Districte de Sant Martí 1r) Aprovar inicialment el Projecte de reparcel·lació del Pla de millora urbana del Subsector 4 Llull Pujades Ponent –Districte d’activitats @–, promogut per la Junta de Compensació del subsector, amb les prescripcions que consten en l’informe de la Direcció de Gestió Urbanística de la societat 22 Arroba, BCN, SAU, de 30 de maig de 2012, que consta en l’expedient administratiu, en els mateixos termes que es donen per reproduïts, com a condició prèvia per l’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació. 2n) Sotmetre aquest document a informació pública durant el termini d’un mes des de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de més circulació, i notificar-ho individualment als interessats per tal que es puguin formular les al·legacions que es considerin oportunes. 3r) Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 16. Districte de Sant Martí 1r) Aprovar definitivament el compte de liquidació definitiva del Projecte de reparcel·lació, modalitat de cooperació, de la UA 1 del PERI del sector Campus Audiovisual, a l’empara del que disposa l’article 162 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprovà el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya. 2n) Sol·licitar al Sr. Registrador de la Propietat la cancel·lació de l’afecció de les finques de resultat al saldo de liquidació provisional del Projecte de reparcel·lació de la UA 1 del sector Campus Audiovisual. 3r) Aprovar la dissolució de l’Associació Administrativa de Cooperació de la UA 1 del sector Campus Audiovisual, a l’empara de l’article 195 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprovà el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya. 4t) Traslladar a la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya l’acord de dissolució de l’Associació Administrativa de Cooperació de la UA 1 del sector Campus Audiovisual, als efectes que es procedeixi a inscriure en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores l’acord de dissolució. 5è) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de més circulació de la província i notificar-lo individualment als interessats. 6è) 0Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3469 1. L’habitatge a Barcelona avui. Evolució del mercat, situació i línies de treball. El Sr. Vives exposa que el govern ha decidit presentar un informe sobre les polítiques de l’Ajuntament relacionades amb l’habitatge per compartir amb tots els grups la situació actual de l’habitatge a Barcelona, per desmentir idees preestablertes i per incidir en els camins que s’han de seguir per tal que el mercat de l’habitatge superi la situació en què es troba actualment. Anuncia que el mercat de l’habitatge a Barcelona no està aturat, sinó frenat. En aquest sentit, assenyala que l’objectiu de l’Ajuntament ha de ser aixecar el fre, premissa sobre la qual el govern presenta aquest informe. Tot seguit, cedeix la paraula al Sr. Sorolla. El Sr. Sorolla manifesta que l’informe proporciona una descripció sobre la situació del mercat de l’habitatge i parteix de la idea que el mercat de l’habitatge a Barcelona no es troba en la mateixa situació que el mercat de l’habitatge a Catalunya o a Espanya. Precisa que l’informe només presenta dades relatives a Barcelona, però fa palès que la informació que proporcionen els mitjans de comunicació posa de manifest que la situació del mercat de l’habitatge de Barcelona presenta una certa singularitat. Informa que l’objectiu del document és fer balanç de l’evolució del mercat de l’habitatge de Barcelona en els darrers anys a partir d’una lectura dels diversos paràmetres del mercat. Quant al paràmetre del preu de l’habitatge d’obra nova, destaca que el 2007 es va tocar sostre i posteriorment els preus van anar baixant, tot i que mai no han arribat a baixar d’una manera tan dràstica –entre el 50% i el 60%– com asseguren els diaris. Pel que fa al preu de l’habitatge de segona mà, explica que el fenomen és molt semblant al de l’habitatge d’obra nova, si bé els preus són inferiors. Manifesta que el preu varia segons l’estudi, però destaca que l’estudi que fixa el preu més barat a la ciutat de Barcelona estableix que el preu mitjà de l’habitatge de segona mà és de 2.915 euros/m2. Constata que el preu de l’habitatge protegit d’obra nova és un 50% més barat, i conclou que, per tant, l’habitatge protegit es troba, com a mínim, entre un 30% i un 40% per sota del preu de l’habitatge lliure, ja sigui d’obra nova o de segona mà. Opina que aquesta dada s’ha de tenir en compte perquè reflecteix que a Barcelona existeix una necessitat que el mercat lliure no cobreix. Fent referència al lloguer, explica que es va produir un increment del preu que va tocar sostre el 2008 i que a partir d’aleshores va baixar notablement, especialment el 2011, any en què l’oferta va augmentar considerablement. Explica que el preu actual del lloguer se situa als nivells del 2005. Pel que fa a l’esforç mitjà d’accés al mercat, és a dir, al preu de l’habitatge de compra o de lloguer en relació amb la renda mitjana, fa palès que l’any 2007-2008 es va produir el punt més àlgid: la població destinava gairebé el 80% de la renda a l’habitatge. Indica que aquest percentatge ha disminuït substancialment, però que tot i així durant el 2010-2011 la dada de l’esforç continua sent elevada. Precisa que la causa d’aquesta dada és que la renda mitjana ha baixat –com a conseqüència de l’augment de la taxa atur i la disminució dels ingressos familiars– i, per tant, encara que el preu de l’habitatge sigui més baix, l’esforç d’accés al mercat continua sent el mateix. Quant als contractes de compravenda d’habitatges, explica que les dades que es recullen a l’informe provenen del Col·legi de Registradors i fa palès que només es disposa de dades des del 2008. Informa, però, que el Col·legi de Registradors va comunicar que l’any 2005-2006 es van formalitzar 20.000 contractes de compravenda. Destaca que el nombre de contractes de compravenda s’ha reduït substancialment, si bé el 2010 es va produir un augment a causa de la situació fiscal. Recorda que va ser aleshores quan es va anunciar que s’acabarien les desgravacions i l’IVA del 4%, cosa que va generar un petit augment en la compravenda a finals del 2010. En tot cas, manifesta que actualment les vendes d’habitatge –tant nou com de segona mà– se situen un 50% per sota respecte de les vendes de fa vuit o deu anys. Pel que fa als nous contractes de lloguer, indica que s’ha produït una evolució inversa. Informa que des del 2002, en què es van formalitzar 18.000 contractes de 3470 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 lloguer, hi ha hagut un increment superior al 100%, atès que el 2011 se’n van formalitzar 38.000. Assenyala que aquestes dades inclouen els nous contractes i les renovacions que suposen un contracte nou. En aquest sentit, precisa que el 2011 no es van posar 38.000 habitatges a lloguer, sinó que es van formalitzar 38.000 contractes de lloguer nous. Destaca que la xifra va augmentar considerablement el 2007, any en què es va iniciar la crisi financera, perquè l’oferta del mercat va derivar cap al lloguer. En referència als habitatges d’obra nova en oferta, explica que la dada de què es disposa per a alguns anys és una xifra absoluta, mentre que per a altres anys és un percentatge de promoció. Apunta que la dada reflecteix el nombre d’habitatges que s’han construït, s’han posat al mercat i encara no s’han venut. Fa notar que la dada més elevada és la del 2007, any en què hi va haver més oferta de mercat a causa de la producció massiva. Comunica que actualment l’habitatge que no s’ha venut de nova promoció suposa el 39% del total d’habitatges construïts. Conclou que la xifra està disminuint i interpreta que això significa que, malgrat que a Barcelona es vengui molt poc, cada vegada es construeix menys del que es ven. Destaca, doncs, que en contra dels tòpics existents entorn de l’habitatge buit, l’oferta d’habitatge de nova construcció a Barcelona està disminuint. Sobre la construcció d’habitatges iniciats, exposa que després d’una pujada en l’activitat constructora el 2005, any en què es van iniciar 6.000 habitatges a la ciutat, les xifres han anat disminuint i el 2011 es va iniciar la construcció de 1.000 habitatges. Afegeix que enguany difícilment s’arribarà als 1.000 habitatges. Informa que a Barcelona hi ha 740.000 habitatges i destaca que si l’any en què es van construir més habitatges se’n van construir 6.000, l’habitatge construït en relació amb la rehabilitació i el mercat de segona mà és molt poc transcendent. En quest sentit, indica que actuar sobre l’habitatge existent és tant o més important que construir habitatges nous. Apunta que l’evolució dels habitatges acabats és similar a la dels habitatges iniciats. D’altra banda, destaca que malgrat la crisi, s’ha aconseguit mantenir, amb un petit increment constant, un alt percentatge d’habitatge protegit respecte a tot l’habitatge de nova construcció a la ciutat. Fa palès que des del 2006 la quota d’habitatge protegit s’ha mantingut per damunt del 30% del total d’habitatges de nova construcció. Quant al paper de l’Ajuntament com a promotor, explica que durant els darrers quatre anys el Patronat de l’Habitatge de Barcelona ha mantingut una activitat constant: construeix 1.000 habitatges i n’adjudica uns 400 anualment. Assenyala, però, que el mercat immobiliari farà difícil el manteniment d’aquesta activitat. A tall de conclusió, exposa que les dades de l’informe reflecteixen, en primer lloc, que la crisi ha generat grans dificultats de finançament. En aquest sentit, indica que el problema no és el mercat de Barcelona, sinó la paràlisi absoluta del finançament, que no sembla que s’hagi de recuperar a curt termini. En segon lloc, destaca, tal com ha fet notar el Sr. Vives, que el mercat immobiliari no està aturat, sinó que està molt frenat. Afegeix que el preu de l’habitatge continua baixant, però de manera molt poc significativa (entre el 2% i el 7%). En tercer lloc, fa palès que el mercat de lloguer s’ha reanimat substancialment, probablement com a conseqüència de la reducció de la quota de compravenda. Opina que és més preocupant el dèficit de la nova construcció que no pas el mercat pròpiament dit, atès que si es construeix menys del que es ven, l’oferta queda disminuïda i això pot comportar un problema a mitjà o llarg termini. En tot cas, apunta que a Barcelona encara hi ha més demanda que oferta, motiu pel qual es ven més que a altres indrets. Quant a les polítiques d’habitatge impulsades per l’Ajuntament per fer front a aquesta situació, fa referència al Pla Empenta, que té com a objectiu promoure cinc línies principals: la generació de sòl destinat a habitatges; la construcció d’habitatge protegit per a col·lectius amb rendes baixes; la col·laboració público- privada amb fundacions i cooperatives; la rehabilitació i l’eficiència energètica per millorar el parc d’habitatges existent –acompanyades per una simplificació de la normativa per poder difondre les actuacions de rehabilitació–, i les polítiques socials, que inclouen el lloguer social, els pisos d’emergència, els habitatges NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3471 dotacionals destinats a col·lectius específics de tot tipus i els centres de reallotjament familiar que s’impulsen des de l’Àrea de Qualitat de Vida. La Sra. Andrés agraeix la presentació de l’informe i expressa la seva voluntat de fer alguns comentaris sobre les dades recollides. Quant a la baixada continuada del preu de l’habitatge des del 2007, opina que malgrat que es podria considerar un bon indicador, tenint en compte que en els darrers anys l’economia s’ha basat en la construcció, els efectes d’aquesta baixada no són gaire positius per al sector. Pel que fa a l’esforç mitjà d’accés al mercat de l’habitatge, assenyala que la quota també s’ha vist millorada, atès que el percentatge que les famílies destinen a la compra d’habitatge ja no és del 80%, sinó del 50% de la renda. Creu, però, que aquesta dada s’ha de posar en relació amb el context i que si es té en compte la situació econòmica i social de les famílies la baixada obté un valor relatiu. Fent referència a l’habitatge protegit, celebra que el 2011, el 38% de l’habitatge acabat sigui protegit, atès que el 2002 el percentatge era del 21%. Considera que cal treballar en la mateixa línia iniciada en el mandat anterior per impulsar mesures que fomentin la construcció d’habitatge protegit. Assenyala, però, que el seu grup ha trobat a faltar dades relatives als desnonaments, una problemàtica de primer ordre a la ciutat. Afegeix que aquestes dades es recullen en una altra àrea de l’Ajuntament, però opina que també s’haurien d’haver inclòs en aquest informe. Respecte a les conclusions, expressa l’acord del seu grup sobre la necessitat de millorar i facilitar l’accés a un habitatge assequible a través de les polítiques municipals d’habitatge. També creu que cal adequar l’oferta de l’habitatge a les noves demandes, apostar per l’habitatge de lloguer o el dret de superfície, i, per damunt de tot, promoure la rehabilitació i el manteniment dels habitatges. D’altra banda, valora positivament el Pla Empenta, que recull un seguit de mesures impulsades en el darrer mandat, i opina que la partida econòmica que s’hi destini ha de permetre polítiques proactives d’habitatge. En aquest sentit, argumenta que la partida pressupostària hauria de prioritzar aquelles operacions que generin activitat econòmica en el sector de la construcció o de la indústria a curt termini. Precisa que està fent referència a la rehabilitació, que ajudarà a regenerar el sector a curt o mitjà termini. Així, valora positivament l’esment a l’observatori de Barcelona per a la rehabilitació arquitectònica, que es va impulsar durant el mandat anterior i en el marc del qual es va constituir l’associació de l’observatori. Quant als preus que paga l’Ajuntament als privats per a les operacions previstes pel Pla Empenta, destaca que l’Administració té l’obligació de buscar la major rendibilitat dels recursos públics, motiu pel qual opina que aquest preu s’hauria de fixar tenint en compte el context econòmic del 2012, i no pas el del 2006. A tall d’exemple, fa notar que el conveni signat per la compra del solar de la immobiliària Gaudir a l’Avinguda Verge de Montserrat, en el marc de l’operació de Can Batlló, es van prendre com a referència els quadres de preus que va aportar l’empresa privada, que fixen uns preus superiors als que fixa Atasa, segons l’informe presentat. Sobre la construcció d’habitatge públic, proposa que es deixin d’aplicar les despeses i càrregues d’urbanització als compradors, de manera que s’abarateixi el preu final de venda. Indica que les polítiques socials d’habitatge són una prioritat pel seu grup i demana que no es tractin exclusivament a la Comissió Mixta de Desnonaments, sinó que es treballin en col·laboració amb altres àrees. Pregunta per què a l’informe no s’ha fet referència a la Colònia Castells i, en canvi, al Pla d’Acció Municipal (PAM) sí. Finalment, insisteix en la importància de la rehabilitació. Si bé accepta que cal actuar amb previsió de futur de la demanda d’habitatge d’obra nova, creu que actualment s’hauria de prioritzar la reactivació econòmica del sector de la construcció i la indústria vinculada a aquest sector mitjançant eines com ara la rehabilitació. El Sr. Bolaños afirma que el seu grup comparteix els objectius del govern expressats a la part final de l’informe excepte el punt número 3, que estableix que de cara al 2013 es posi a disposició dels operadors un mínim de deu solars. Demana al govern que concreti aquesta proposta. 3472 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Quant a l’habitatge protegit, expressa la preocupació del seu grup pel finançament i indica que el Patronat de l’Habitatge és pràcticament l’únic operador públic de tota l’àrea metropolitana que pot accedir a finançament però, alhora, constata que, a causa de les condicions que se li exigeixen per desenvolupar una promoció, no pot fer front a totes les promocions que hauria de tirar endavant. A tall d’exemple, constata que de les 15 promocions que planteja el projecte d’inversions d’enguany només se n’estan construint tres. Indica que el Patronat de l’Habitatge està fent tot el possible per iniciar moltes de les promocions que hi ha pendents, però que té greus dificultats per fer-ho a causa de les condicions de finançament imposades pels bancs. Proposa, doncs, una reflexió sobre la possibilitat d’obtenir finançament per part d’entitats financeres en els propers dos o tres anys, atès que si l’Ajuntament ha de finançar directament totes les promocions, el Patronat de l’Habitatge trobarà moltes dificultats per executar algunes de les promocions que ja estan compromeses i que els veïns fa temps que esperen, com ara la de Bon Pastor. Fa palès que actualment les entitats financeres imposen unes condicions molt desfavorables al Patronat de l’Habitatge perquè no es refien de la solvència financera de l’Ajuntament. Recorda que la partida pressupostària destinada al finançament de l’habitatge públic d’enguany és molt important i demana que totes les promocions previstes s’acabin executant. Creu que si les entitats financeres no proporcionen finançament per a l’habitatge protegit moltes promocions seran inviables. La Sra. Blasco agraeix l’informe, encara que assenyala que no aporta grans novetats. Assegura que el seu grup comparteix plenament les conclusions del document, atès que considera que si no es prenen mesures el mercat generarà una manca d’oferta d’habitatge de nova construcció en els propers anys. Fa palès que l’accés a l’habitatge continua sent una de les principals preocupacions ciutadanes, i valora positivament que l’habitatge se situï com una de les prioritats de les polítiques públiques de l’Ajuntament. Amb tot, afirma que el seu grup no comparteix algunes de les línies de treball del Pla Empenta que el govern ha proposat com a resposta a la situació actual en el mateix informe. Opina que cal activar i desbloquejar projectes urbanístics, però que això no s’ha de fer a qualsevol preu. En aquest sentit, constata que l’objectiu ha de ser desencallar processos de transformació i impulsar la construcció d’habitatge protegit, i no pas solucionar els problemes econòmics de les promotores. A tall d’exemple, indica que tothom comparteix la necessitat d’impulsar Can Batlló, però no a partir d’una valoració excessiva que ha salvat la situació de la immobiliària. Afirma que comparteix la necessitat d’enfortir el Patronat Municipal de l’Habitatge, si bé no està d’acord amb la voluntat de posar sòl públic a disposició dels operadors privats. Creu que oferir espai a la promoció privada ha d’implicar una rendibilitat, atès que si no els privats no acceptarien l’oferta. Considera que el sector privat no pot exigir determinades quotes de rendibilitat ni que les seves operacions quedin garantides gràcies al diner públic. Assenyala que el seu grup defensa un altre model i aposta per la producció pública de l’habitatge de lloguer social o en règim de dret de superfície, prioritzant la iniciativa social sense afany de lucre i no pas la privada amb exigències de rendibilitat. En aquest sentit, conclou que l’objectiu de generar habitatge de lloguer ha de ser garantir el dret a l’habitatge per a tothom, i no pas garantir els beneficis de l’operador privat. Quant a la rehabilitació, valora positivament l’augment dels ajuts a projectes de rehabilitació, atès que es tracta d’una eina molt útil per impulsar el sector de la construcció i crear llocs de treball. També comparteix l’aposta pel fons de lloguer social, si bé expressa la seva preocupació pel fet que el govern no ha concretat el nombre d’habitatges que preveu generar. Recorda que durant el mandat anterior es van generar gairebé 6.000 habitatges de lloguer social i pregunta quina és la previsió del govern per al mandat vigent. Finalment, critica que el govern municipal faci una acceptació acrítica de les retallades per part de la Generalitat en les polítiques públiques d’habitatge que afecten l’habitatge protegit, el suport a la rehabilitació, el suport al pagament de lloguer privat i el programa de lloguer just. Fa palès que aquestes retallades tindran repercussions greus en l’àmbit local, a Barcelona, que generaran noves NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3473 condicions d’exclusió residencial que exerciran pressió en la demanda d’habitatge públic. En aquest sentit, insta el govern municipal a exigir, en el marc del Consorci de l’Habitatge, que no es produeixin més retallades en aquest camp i que es mantinguin els programes d’ajut a l’habitatge, que suposen fórmules per satisfer les necessitats socials de l’habitatge i de l’accés a l’habitatge de la població més necessitada. El Sr. Portabella agraeix l’informe, que proporciona un balanç de l’evolució del mercat de l’habitatge a la ciutat durant els darrers deu anys. Opina que el document és il·lustratiu i posa de manifest que l’habitatge és fonamental en la biografia de les persones i que el seu accés és un dret que no està garantit. Destaca que en els darrers anys, a causa de la bombolla immobiliària, la crisi econòmica ha abaratit el preu de la compra i del lloguer dels habitatges, però fa palès que l’abaratiment s’ha produït proporcionalment a la disminució del poder adquisitiu i que, per tant, continua havent-hi dificultats d’accés a l’habitatge. D’altra banda, manifesta que la concessió d’hipoteques gairebé ha portat bancs i caixes a la ruïna, motiu pel qual el seu grup va proposar, uns mesos enrere, la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per regular la dació en pagament. Pregunta el govern quin és el seu plantejament pel que fa a la possibilitat d’arribar a un acord amb les caixes per tal que l’Ajuntament pugui adquirir directament alguns dels habitatges que ja estan construïts, però que bloquegen els comptes de les caixes, que tenen dificultats a l’hora de vendre’ls. Afegeix que a causa d’aquesta situació els governs han d’acabar rescatant caixes. Manifesta que l’Ajuntament té l’oportunitat de consolidar un parc d’habitatge públic destinat bàsicament al lloguer, però opina que això no significa que la compra s’hagi de descartar. D’altra banda, constata que hi ha una diferència entre el lloguer protegit social i el no social. En tot cas, defensa que el futur del parc d’habitatge s’ha de centrar en el lloguer i el dret de superfície, i creu que ha arribat el moment de consolidar un parc d’habitatge públic que pugui influir en el preu de l’habitatge. Pregunta quin és el capteniment del govern respecte a aquesta reflexió. Està d’acord que la voluntat proactiva per part del govern en polítiques d’habitatge és fonamental i considera que cal aprofitar les circumstàncies devastadores de la crisi per impulsar una política d’habitatge que tingui el pes sobre el conjunt de l’habitatge de la ciutat. D’altra banda, considera que el parc d’habitatge públic hauria de tenir una visió metropolitana, cosa que canviaria els paràmetres proporcionats per l’informe. Fa palès que Barcelona, amb una superfície de 100 km2, és el centre de l’àrea metropolitana, que té una superfície de 600 km2. Indica que si s’analitzessin tots els aspectes de l’habitatge en l’àmbit metropolità les quotes variarien significativament. Assegura que comparteix les línies generals del Pla Empenta i de regeneració de sòl, però creu que l’informe hauria d’haver inclòs una referència no només al càlcul de l’habitatge a Barcelona fet per l’Ajuntament, sinó també al càlcul d’Incasòl i Regesa. És a dir, considera que s’haurien d’haver inclòs els operadors que estan en concordança amb el Pla de l’Habitatge 2008-2016. Destaca que l’informe estableix que l’habitatge dotacional arribarà al 6,2%, mentre que la llei fixa que ha d’arribar al 10%. Pregunta al govern quina planificació caldria dissenyar per assolir aquest 10%. Finalment, quant a l’explicació sobre la creació de llocs de treball, que l’informe xifra a l’entorn dels 45.000, pregunta com s’ha fet aquest càlcul. Aclareix que la voluntat del seu grup no és qüestionar la xifra, sinó conèixer la naturalesa del càlcul. El Sr. Sorolla indica que la xifra de desnonaments no consta a l’informe perquè aquesta problemàtica es tracta en el marc d’un altre informe. D’altra banda, recorda que la xifra de desnonaments d’habitatge principal no existeix i que des del govern s’està lluitant perquè l’estament judicial aclareixi quin és l’habitatge principal. Quant al registre, informa que el govern municipal està treballant conjuntament amb la Generalitat per modificar-lo. Pel que fa al lloguer social, exposa que a Barcelona hi ha 6.000 habitatges públics de lloguer que administra el Patronat Municipal de l’Habitatge, dels quals 1.600 pertanyen al fons de lloguer social i compten amb una subvenció per part de 3474 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 l’Ajuntament, de manera que els usuaris no paguen el preu real de l’habitatge, sinó la quantitat que poden assumir. Assenyala que aquesta modalitat és cada vegada més comuna i comunica que tots els habitatges d’emergència i els habitatges dotacionals que actualment es posen al mercat s’atenen a aquestes condicions. Respecte a la proposta del Sr. Bolaños sobre els acords amb les caixes per comprar habitatge, assegura que es tracta d’una possibilitat que el govern ni tan sols s’ha plantejat. Afirma, però, que el govern està intentant arribar a acords amb les caixes per llogar habitatges, tot i que és bastant difícil. Explica que de moment la compra és impossible perquè les caixes no abaixen els preus dels habitatges perquè a Barcelona encara hi ha mercat i, d’altra banda, assegura que el govern no comprarà cap habitatge per sobre del preu de l’habitatge protegit. Expressa el seu acord amb el Sr. Portabella sobre la necessitat d’analitzar la situació de l’habitatge amb una visió metropolitana i assegura que és així com s’està començant a treballar des de l’Àrea d’Habitatge. Finalment, diu al Sr. Portabella que li proporcionarà els càlculs de la xifra de creació de llocs de treball tan aviat com pugui. El Sr. Vives apunta que un dels motius pels quals el govern ha presentat aquest informe és la necessitat de trobar noves vies de finançament. Manifesta que cal singularitzar la situació del mercat de l’habitatge a Barcelona, que no és la mateixa que la d’altres ciutats de l’Estat Espanyol, on els instruments que s’activen per impulsar polítiques d’habitatge tenen problemes de sostenibilitat econòmica i financera. Fa palès que aquest no és el cas del Patronat ni de la mena de polítiques que s’engeguen des del govern municipal de Barcelona. Ara bé, destaca que el problema que té l’Ajuntament no és només que té dificultats en el mercat financer clàssic, sinó també amb els seus coadjuvants de mercat financer públic. Indica que actualment l’Ajuntament està experimentant gravíssimes dificultats per tirar endavant algunes promocions, com ara la de Bon Pastor, perquè l’Instituto de Crédito Oficial (ICO) no respon als requeriments de l’Ajuntament de Barcelona, que està treballant perquè l’organisme faci la feina que s’havia compromès a fer. Apunta que hi ha un altre camp a explorar: la possibilitat de trobar instruments mitjançant els quals es puguin fer polítiques públiques d’habitatge amb col·laboració público-privada. Assenyala que aquesta possibilitat s’ha d’estudiar i que el govern és partidari de prioritzar l’àmbit del dret de superfície, que constituirà el gran dinamitzador del mercat de l’habitatge públic. Conclou que actualment les promocions d’habitatge públic ja no es plantegen a fi de generar una plusvàlua amb la qual pagar infraestructures, sinó que es tractaria de concebre la partenaritat del sector públic i el privat d’una manera social. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PP: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d’informar del grau d’execució de les infraestructures que depenen de la Generalitat i l’estat en què es troben actualment, tot incloent també les relacionades amb el transport públic i la mobilitat de Barcelona. Sol·licitem disposar d’una còpia per escrit de la resposta que es doni en Comissió. El Sr. Bolaños pregunta quin és el grau d’execució de les infraestructures pendents de la Generalitat, incloent-hi les relacionades amb el transport públic i la mobilitat; quin és el calendari previst d’execució d’aquestes infraestructures; quines es troben paralitzades, i quin és l’horitzó temporal establert. El Sr. Vives exposa que el govern ha decidit redactar un informe, obra per obra, sobre l’estat de les infraestructures inacabades en què no només s’han inclòs les de la Generalitat, sinó també les de l’Estat. Conclou que l’informe es lliurarà per escrit a tots els grups. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3475 El Sr. Portabella agraeix al PP la sol·licitud de la compareixença, que ha aportat una informació molt útil a tots els grups. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per explicar el procés de reestructuració del grup BIMSA i les propostes de reestructuració i racionalització de les Societats 22 Arroba BCN SAU, Pro Nou Barris SA, Foment de Ciutat Vella, SA, Proeixample, SA i Agència de promoció del Carmel i entorns SA. Sol·licitem que aquesta resposta també sigui lliurada per escrit a la mateixa Comissió. El Sr. Vives exposa, tal com va expressar a la Comissió de Presidència, que el procés de reestructuració del grup BIMSA es troba en una situació força avançada. Informa que des que el govern, en virtut d’un acord amb el PP, va iniciar la reestructuració de BIMSA, va perseguir dos objectius fonamentals: racionalitzar el paquet empresarial de l’Ajuntament de Barcelona destinat a la gestió de les inversions i reutilitzar en diversos serveis municipals el talent atresorat en les empreses del grup BIMSA en matèria de recursos humans, atès que en els propers anys l’Ajuntament haurà de fer front a un seguit de baixes per jubilació. Afirma que els principis a partir dels quals s’ha estat treballant són els següents: millorar la qualitat del servei que fins ara s’havia ofert als districtes, homogeneïtzar el tractament per a cadascun dels districtes pel que fa a les inversions, mantenir l’especificitat per a cadascun dels districtes en funció de les obres previstes, reforçar l’empresa BIMSA per garantir tot l’àmbit de mostrador de servei als districtes, i, finalment, vetllar perquè el personal de l’empresa rebi un tractament laboral adequat. Comunica que el procés d’aprimament de l’empresa ja s’ha tirat endavant, que actualment s’està duent a terme la reubicació del personal i que d’aquí pocs mesos el procés haurà finalitzat i s’haurà assolit una millora del servei de les activitats relatives a les inversions al conjunt de l’Ajuntament de Barcelona. La Sra. Sanz retreu al govern que no hagi presentat aquest procés de reestructuració ni com a informe ni com a mesura de govern en cap comissió ni cap Consell Plenari. Opina que aquest procés no respon únicament a una reestructuració tècnica o gerencial, sinó que té una naturalesa política perquè el que està en joc és el model d’inversions, el paper de les estructures públiques de proximitat i el capital humà vinculat a aquesta activitat. En aquest sentit, fa palès que la transparència informativa és essencial al llarg de tot el procés, així com la deliberació política i democràtica. Afirma que al seu grup li hauria agradat que el govern municipal hagués plantejat aquest debat per iniciativa pròpia en el marc de les comissions i considera que el fet que l’oposició hagi d’incentivar aquest debat posa de manifest una manca de transparència per part del govern municipal. També desaprova que el govern no hagi obert el debat en el marc dels districtes, sobretot en els districtes afectats pel desmantellament de les empreses que hi operen. Destaca que la reestructuració de BIMSA només s’ha presentat en els consells d’administració, cosa que ha estat possible gràcies a la iniciativa dels grups de l’oposició. Així doncs, es queixa que el govern hagi tirat endavant la proposta del PP d’executar la reestructuració de BIMSA sense haver aprovat prèviament aquest procés de reestructuració en alguns consells d’administració. Recorda que hi ha empreses que ja s’havien traspassat projectes i que fins i tot havien transferit personal quan es va presentar la proposta de reestructuració en el marc de les empreses, cosa que qualifica de procediment il·lògic. D’altra banda, retreu al govern que hagi actuat precipitadament, atès que han començat a aplicar la reestructuració sense tenir clar el futur de tots els treballadors. Fa palès que actualment hi ha 25 treballadors de BIMSA pendents d’una reubicació. Expressa la preocupació del seu grup per aquest fet, sobretot tenint en compte que existeixen exemples similars, com ara el cas de Barcelona Activa, en què 111 treballadors podrien perdre la feina. 3476 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 També expressa la preocupació del seu grup sobre com es concretarà la licitació d’obres i projectes, sobre què passarà amb la gestió del sòl i amb BAGURSA, i sobre la definició de la participació i la proximitat territorial. Respecte el contingut, recorda que el seu grup va presentar un prec al Plenari del mes de març que instava el govern a garantir tres elements fonamentals en el marc d’aquest procés: en primer lloc, satisfer sense retallades les necessitats d’inversió socials i urbanes de la ciutat; en segon lloc, enfortir els elements de proximitat en els planejaments urbanístics, i, en tercer lloc, vetllar perquè no es produeixi cap acomiadament, perquè tenint en compte el creixement de l’atur a la ciutat, opina que el sector públic no n’hauria de generar més. Destaca que algunes de les empreses afectades per la reestructuració són responsables de projectes que encara no s’han finalitzat, com ara Foment de Ciutat Vella, 22@ o l’Agència del Carmel, que segons el seu parer tenen molt futur per endavant. Apunta que Foment de Ciutat Vella encara ha de fer molta feina en el Districte de Ciutat Vella i opina que es tracta d’una empresa necessària perquè la transformació del Districte encara no ha finalitzat. Expressa la seva sorpresa pel fet que el govern encarregui a aquesta empresa el Pla d’assentaments irregulars i que, alhora, l’estigui desmantellant. Quant al 22@, recorda que les últimes dades facilitades al Consell d’Administració revelaven que encara s’ha de desenvolupar o executar el 30% del planejament, el 50% de la gestió urbanística i el 60% de les infraestructures. Indica que els treballs que resten pendents són de gran magnitud. Considera que aquest projecte encara té molt futur i pregunta al govern si el continuarà tirant endavant i, en cas afirmatiu, des d’on. Pel que fa a l’Agència del Carmel i els entorns, afirma que també té molts projectes pendents de desenvolupar, com ara gran part del Pla general del Carmel, de la Clota i dels Tres Turons. Anàlogament, pregunta qui s’encarregarà de tirar endavant aquests projectes. Finalment, conclou que la reestructuració de BIMSA ha generat molts interrogants que encara s’han de resoldre. La Sra. Escarp destaca que el Sr. Vives ha iniciat la compareixença expressant que la reestructuració de BIMSA sorgeix d’un acord amb el PP i que el procés s’ha dut a terme sota dues premisses: racionalitzar inversions i tenir en compte el talent de les persones i l’expertesa de les empreses. Agraeix al Sr. Vives aquesta segona referència, i recorda que el seu grup va presentar una proposició a la Comissió de Presidència per demanar que es tingués en compte que l’expertesa d’aquestes empreses és també un valor de l’Ajuntament de Barcelona. Exposa que la qüestió del personal ja es va tractar en la Comissió de Presidència, motiu pel qual prefereix centrar-se ara en el procés de racionalització. Opina que el govern ha comès l’error de pensar que aquestes empreses només han estat mers instruments d’inversió. Constata que aquestes empreses són eines de planejament des del coneixement del districte i de promoció econòmica i comercial, que han treballat des de la proximitat i amb transversalitat i globalitat. Destaca que la Sra. Homs va dir sobre Foment de Ciutat Vella que «una les branques de l’activitat d’aquesta empresa són les activitats de servei públic. I en aquesta línia de treball s’inclouen les actuacions de promoció econòmica vinculada als objectius estratègics de la revitalització de Ciutat Vella». Anàlogament, opina que si el 22@ hagués estat mera inversió, sense la generació de clústers productius, actualment el desenvolupament del Districte no seria el que és. Tampoc creu que sense una eina com ProEixample s’haguessin pogut recuperar 47 interiors d’illa al Districte de l’Eixample. Expressa la preocupació del seu grup pel que fa a la recentralització i critica que les presentacions que el govern ha fet sobre aquest procés a les empreses sembla que s’hagin dissenyat des del desconeixement de l’activitat d’aquestes empreses. Afirma que el seu grup defensa, d’acord amb el govern, la cooperació público- privada, però expressa la seva sorpresa pel comentari que va fer un membre de la societat civil en un consell d’administració, que va afirmar el següent: «Vam entrar per compromís amb la ciutat i sortim perquè ens expulsen.» Creu que aquest ha estat l’error de plantejament del govern respecte a les empreses, juntament amb NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3477 l’error de no haver explicat ni a la Comissió ni a altres sectors de la ciutat el procés de reestructuració. El Sr. Bolaños assegura que el seu grup comparteix el procés de racionalització de les empreses dependents de la matriu BIMSA. Si bé considera que l’especificitat de Ciutat Vella justifica que continuï existent un plantejament similar al dels darrers anys al Districte, creu que la racionalització proposada pel govern és adequada. Argumenta que els cinc districtes que comptaven amb una empresa dedicada a gestionar les obres no són més ni menys que els altres cinc districtes – Sant Andreu, Gràcia, Les Corts, Sarrià i Sants–, que no comptaven amb una empresa de districte. Assenyala que els projectes que han quedat pendents els assumirà BIMSA, de la mateixa manera que BIMSA assumeix altres projectes a Sants, Sant Andreu, Gràcia, Les Corts o Sarrià. Així doncs, opina que hi havia un excés de societats –amb sis directors financers, sis assessoraments financers i comptables de tota mena– que no tenia sentit i que BIMSA pot assumir els seus projectes. Conclou que entén perfectament la raó de ser d’aquest procés i el valora positivament. El Sr. Portabella opina que en la reformulació de BIMSA es combinen dos tipus d’idees: una és l’aposta per una centralitat i una mida més gran, cosa que requereix una redimensió a partir de la qual s’espera obtenir una millor eficiència; i altra és la idea de la descentralització en districtes amb coneixement específic. Afirma que el seu grup és partidari d’incloure en una sola empresa algunes de les actuacions que fins ara havien de fer les operadores específiques, si bé considera que hi ha casos en què difícilment es podrà arribar al mateix nivell de competència ateses les especificitats d’algunes operacions. A tall d’exemple, fa referència a ProEixample i les enormes dificultats a què ha fet front per poder obrir interiors d’illa. Precisa que els interiors d’illa no només requereixen planificació, càlculs i inversió, sinó que també calen estudis del mercat immobiliari i saber actuar en el moment precís. Afegeix que si dins de BIMSA no hi ha persones que es dediquin a fer el mateix que feia el personal de ProEixample, ja no s’obrirà cap més interior d’illa. Matisa que si BIMSA té diversos objectius i no hi ha prioritats clares, serà molt difícil que presti una gran atenció a casos específics que requereixen procediments complexos, com ara l’obertura dels interiors d’illa. Recorda que el projecte de ProEixample anava molt més enllà del que s’ha desenvolupat fins ara i demana al govern que si ha decidit que els interiors d’illa que s’han obert fins a l’actualitat són suficients, ho comuniqui. D’altra banda, assevera que el seu grup és partidari de continuar mantenint una atenció concreta cap a l’especificitat de Ciutat Vella. Opina que, després d’haver arribat a un acord que no va ser gens fàcil de forjar sobre l’existència de les empreses público-privades, com ara Foment de Ciutat Vella o ProEixample, el procés de transició cap a BIMSA s’haurà de fer amb molta cura per evitar un distanciament que impedeixi continuar defensant la idea general de la cooperació entre l’àmbit públic i el privat. Considera que en el cas de Foment de Ciutat Vella existeix aquest risc. Valora positivament que el govern tingui previst aprofitar el capital humà, però creu que aquesta intenció genera una confusió pel que fa a la suposada eficiència vinculada a la concentració i l’ampliació de BIMSA. Assenyala que els treballadors es reubiquen en altres sectors de l’Administració, i no pas a BIMSA, cosa que permet que BIMSA guanyi eficiència. Tanmateix, destaca que aquest desplaçament de personal cap a altres sectors de l’Administració provoca que el còmput total de l’Ajuntament de Barcelona sigui similar a l’actual. Conclou que la proposta de reestructuració ha de tenir cura d’alguns elements específics per continuar oferint el mateix servei a la ciutadania i a la ciutat sense que aquestes es ressentin de la pèrdua de proximitat que exerceixin les empreses que es dissolen. Opina que si es perdés aquesta proximitat s’estaria perdent el know-how, és a dir, el coneixement. El Sr. Vives agraeix les intervencions de tots els grups i assegura que totes les idees relacionades amb un procés tan complex són ben rebudes. Expressa la preocupació del govern per les conseqüències que aquest procés pugui suposar a les persones individuals, que hauran de ser reubicades. Informa que de les 100 persones afectades n’hi ha 25 que estan pendents de la reubicació. 3478 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Destaca, però, que ateses les circumstàncies organitzatives i d’inversió de l’Ajuntament de Barcelona moltes d’aquestes persones no tenien grans possibilitats en la seva feina. En aquest sentit, assegura que el govern ofereix a aquests treballadors una reubicació que els permetrà servir millor a la ciutat. Quant a les referències de to dramàtic a la recentralització, comenta que BIMSA és una empresa potent amb un coneixement molt profund del territori de Barcelona que pot donar servei perfectament a tots els districtes. Recorda que actualment BIMSA gestiona les inversions del Districte de Gràcia, per exemple, un districte d’una complexitat similar a la de Nou Barris o Ciutat Vella. Així doncs, demana que els grups siguin capaços de confiar en les estructures de l’Ajuntament i el seu capital humà. Assegura que el govern té molta confiança en la feina que s’està fent, que recull algunes anàlisis que s’havien fet en mandats anteriors, i que considera que ajudarà a assolir millor els propòsits dels districtes i els propòsits de les polítiques associades a la inversió de l’Ajuntament de Barcelona. Assenyala que en el cas de Ciutat Vella la racionalització permetrà que Foment de Ciutat Vella es dediqui a fomentar socialment, cívicament i econòmicament el Districte. Quant al 22@, recorda que durant el mandat anterior ja es va plantejar la necessitat d’instaurar una fundació específica per al Districte perquè l’instrument dedicat a les inversions no era suficient per fomentar els àmbits socials i cívics del sector. Conclou que el govern confia plenament en la feina que s’està fent per dur a terme la reestructuració de BIMSA, si bé assegura que recull les reflexions de tots els grups. La Sra. Sanz critica que el govern ja hagi començat a fer una feina de reubicació del personal sense tenir-ne una planificació clara. Opina que el govern municipal té l’obligació de tenir clar quin serà el tractament que donarà a totes les persones afectades abans d’iniciar el procediment. Desaprova, doncs, que el govern hagi iniciat un procediment incert i que hagi de pensar com reubicarà les 25 persones que resten pendents alhora que desenvolupa el procediment. Quant a les empreses territorials, és partidària de donar-los continuïtat, atès que considera que desenvolupen projectes de transformació necessaris atenent a l’especificitat del territori. Expressa la preocupació del seu grup per la recentralització dels projectes que encara s’han d’executar i per la possibilitat de perdre la dimensió de proximitat. Aclareix que el que preocupa al seu grup no és el nombre de gent que es dedicarà a fer la feina territorial des de BIMSA, sinó el fet que determinats districtes tenen un volum de projectes pendents molt superior que d’altres, com ara Gràcia. En aquest sentit, opina que cal mantenir l’especificitat d’aquestes empreses, que tenen contacte amb els veïns i coneixen les demandes de cada territori. Conclou, doncs, que el govern ha de complir dos compromisos ineludibles: d’una banda, mantenir tota l’ocupació, i de l’altra, mantenir les inversions de proximitat perquè actualment l’Ajuntament de Barcelona té recursos per fer-ho. La Sra. Escarp diu al Sr. Vives que en la seva intervenció no hi havia cap càrrega de dramatisme. Admet que BIMSA pot atendre la inversió a Barcelona, però recorda que anteriorment l’Ajuntament va apostar per la descentralització i fa palès que, en el mapa de Catalunya, si s’elimina Barcelona, el Districte de l’Eixample passa a ser la segona ciutat més gran, després de l’Hospitalet. Indica que, per aquest motiu, l’Ajuntament va optar per la proximitat. Pel que fa a Foment de Ciutat Vella, afirma que el govern del mandat anterior va deixar un projecte per a l’empresa i pregunta quin és el plantejament que en farà el govern actual. Afirma que de moment el govern municipal només ha presentat un PowerPoint sobre Foment de Ciutat Vella en què se li atribueix l’abordatge d’una problemàtica –la del barraquisme– que succeeix al districte veí, a Sant Martí. Conclou que no veu clar el futur de l’empresa. El Sr. Bolaños comparteix la necessitat de reubicar el talent del personal dins de l’Ajuntament de Barcelona, sobretot tenint en compte les jubilacions que hi ha pendents. Quant a les inversions, opina que els projectes que pugui tenir Ciutat Vella o l’Eixample són tan importants com els de Sants o Sant Andreu, que té pendent la NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3479 transformació de la Sagrera. En aquest sentit, no entén per què cinc districtes han de tenir una empresa pròpia, mentre que els altres cinc no en tenen. Assenyala que BIMSA s’ha de reforçar, però que podrà donar un bon servei a tots els districtes i que serà capaç d’obrir interiors d’illa, atès que hi haurà personal dedicat a estudiar el mercat immobiliari i analitzar els possibles objectius per obrir interiors d’illa a l’Eixample. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord Districte de Sarrià-Sant Gervasi 4. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana a l’àmbit delimitat pels carrers de Vilana, de la Marquesa de Vilallonga, de Planella i d’Horaci (Torre Vilana), promogut per New Teknon, SA, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Planejament, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; requerir el promotor per tal que, en el termini màxim d’un any a comptar des del dia següent a la notificació del present acord, constitueixi la garantia de 59.640 euros, corresponent al 12% del valor de les obres d’urbanització inherents al planejament, als efectes establerts als articles 106.3 i 107.3 del Text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, amb les modificacions introduïdes per la Llei 3/2012 de 22 de febrer, i com a requisit previ per a la publicació d’aquest acord; i notificar l’acord adoptat als promotors del pla. La Sra. Sanz expressa la reserva de vot del seu grup, atès que desaprova que es fixin 1,09 m2 de sostre per cada metre quadrat de sòl, mentre que a l’entorn la proporció és de 0,75 m2. Es dictamina amb el posicionament favorable de CiU, PSC, PP i UpB i amb la reserva de vot d’ICV-EUiA. Districte d’Horta-Guinardó 5. Donar conformitat al Text refós de la modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de l’illa delimitada pel carrer de Canaan, la carretera de Sant Cugat, el carrer de Jericó, el carrer de Samaria i el passeig de la Vall d’Hebron, d’iniciativa municipal, que incorpora les prescripcions a què fa referència l’acord de la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona, en sessió de 16 d’abril de 2012; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. Districte de Sant Martí 6. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de definició i concreció dels paràmetres edificatoris de l’equipament @ Centre Tecnològic Leitat, al carrer de Pallars, núm. 179-185, promogut per la Fundació Leitat, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la societat municipal 22arrobaBCN, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. Es dictamina amb el posicionament favorable de CiU, PSC, PP i UpB i amb la reserva de vot d’ICV-EUiA. 3480 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 7. 1r) Concedir a Endesa Distribucion Electrica una bonificació del 50% (que suposa la bonificació de 28.527,88 euros, corresponent a 5.594,90 m² de l’edifici catalogat), sobre la quota inicial de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres (468.456,82 euros), calculada sobre el pressupost de la totalitat de l’obra, respecte a la llicència atorgada per resolució de 29 de març de 2011, en l’expedient 02-2010LM18846, per a la reforma, ampliació i obra nova, a l’illa compresa entre els carrers Roger de Flor, Almogàvers, Nàpols i avinguda Vilanova, per a usos afins als Serveis Tècnics d’Endesa, amb tractament global de les façanes existents i noves així com de la façana de l’edifici modernista, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2011, epígraf: 1/B1 (obres en edificis inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català amb nivell B de protecció), i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. 2n) Declarar les obres de la indicada construcció d’especial interès o utilitat municipal, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció cultural, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7.1.B.1 de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2011. 3r) Donar trasllat a la Direcció de Serveis d’Inspecció d’Hisenda, als efectes procedents. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 8. 1r) Concedir a Fira 2000 SA una bonificació del 35% (que suposa la bonificació de 21.546,77 euros, corresponent a 776,63 m2) sobre la quota inicial de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra) respecte a la llicència atorgada a Fira 2000 SA el 17 de desembre de 2009 pel Quart Tinent d’Alcalde. La llicència de referència autoritza la reforma i ampliació de l’eix central de la Fira Barcelona consistent, entre altres, a l’ampliació de patis i la creació de miradors, en el tram entre els pavellons 4 i 6 i els de la futura construcció 5 i 7 (expedient núm. 03-2009LM03226), amb emplaçament al carrer del Foc, núm.1 (Districte de Sants). 2n) Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. 3r) Declarar les referides obres, destinades a la millora de l’equipament de la Fira de Barcelona, d’especial interès o utilitat municipal, pel fet que es poden especificar els beneficis que reporten a la ciutat i que acompleixen una indiscutible funció social. 4t) Elevar l’acord de declaració d’interès públic o utilitat municipal i de determinació del percentatge de la bonificació aplicable a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 9. Acordar la declaració d’especial interès i utilitat municipal de la construcció d’un edifici aïllat de dues plantes soterrani, planta baixa, dues plantes pis i planta coberta per l’Església Evangèlica Trèvol, al carrer Trèvol, 9-19 i de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1. de l’any 2003 concedir a l’Església Evangèlica Trèvol la bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència de data 2 de desembre de 2012 (essent la quota total de 28.806,82 euros, aplicant la bonificació del 65% de 18.724,44 euros, la quota resultant exigible és de 10.082,38 euros) atès que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que la titular de la llicència és una entitat sense ànim de lucre, la construcció es realitza NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3481 en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7b) i les obres acompleixen una funció d’interès social; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 10. 1r) Concedir a la Universitat de Barcelona una bonificació del 70% (que suposa la bonificació de 16.266,25 euros, corresponent a 880,60 m2) sobre la quota inicial de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra) respecte a la llicència atorgada a la Universitat de Barcelona el 12 de març de 2010 pel Quart Tinent d’Alcalde. La llicència de referència autoritza la modificació del projecte de la zona nord (biblioteca) de la fase II de la Facultat de Biològiques, emparada per la llicència amb núm. d’expedient 00-1999LM01758 atorgada el 15 de febrer de 2000, consistent en la substitució de la coberta plana enjardinada per a una coberta lleugera, la instal·lació d’un nou ascensor exterior i la modificació de la forma i situació de l’escala, amb augment de superfície (expedient núm. 04-2008LM09914); 2n) Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. 3r) Declarar les referides obres, destinades a la millora de l’equipament de la Universitat de Barcelona, d’especial interès o utilitat municipal, pel fet que es poden especificar els beneficis que reporten a la ciutat i que acompleixen una indiscutible funció social. 4t) Elevar l’acord de declaració d’interès públic o utilitat municipal i de determinació del percentatge de la bonificació aplicable a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 11. 1r) Concedir a la societat Porfont, SCCL una bonificació del 90% (que suposa la bonificació de 188.995,08 euros, corresponent a 13.373,27 m2) sobre la quota inicial de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra) respecte a la llicència atorgada a Porfont, SCCL el 31 de juliol de 2007 pel Quart Tinent d’Alcalde. La llicència de referència autoritza la construcció d’un edifici d’habitatges de protecció oficial en règim general, amb dos nivells totalment soterrats per a aparcament; un nivell parcialment soterrat per a aparcament i locals comercials; nivell zero per a cinc nuclis d’accés i locals comercials i vuit nivells per als habitatges de protecció oficial. Amb un total de 102 habitatges de protecció oficial en règim general, 5 locals comercials i aparcament per a 129 cotxes, 56 motos i bicicletes, amb emplaçament al carrer Almogàvers, núm. 107 de la nostra ciutat. 2n) Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. 3r) Declarar les referides obres, destinades a habitatge amb protecció oficial d’especial interès o utilitat municipal, pel fet que es poden especificar els beneficis que reporten a la ciutat i que acompleixen una indiscutible funció social. 4t) Elevar l’acord de declaració d’interès públic o utilitat municipal i de determinació del percentatge de la bonificació aplicable a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 12. 1r) Concedir a la Universitat Pompeu Fabra una bonificació del 70% (que suposa la bonificació de 295.154,97, corresponent a 8.685,63 m2) sobre la quota inicial de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra) respecte a la llicència atorgada a la Universitat Pompeu Fabra el 26 de març de 2012 pel Tercer Tinent d’Alcalde. La llicència de referència autoritza la construcció d’un edifici departamental consistent en una planta 3482 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 soterrani, planta baixa i cinc plantes pis, amb emplaçament al carrer Wellington, núm. 36 (Expedient d’obra núm. 10-2011LM01578); 2n) Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. 3r) Declarar les referides obres, destinades a la millora de l’equipament de la Universitat Pompeu Fabra, d’especial interès o utilitat municipal, pel fet que es poden especificar els beneficis que reporten a la ciutat i que acompleixen una indiscutible funció social. 4t) Elevar l’acord de declaració d’interès públic o utilitat municipal i de determinació del percentatge de la bonificació aplicable a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 13. Aprovar inicialment la modificació dels articles 1 i 2 dels estatuts de Barcelona Regional, Agència Metropolitana de Desenvolupament Urbanístic i d’Infraestructures, SA, amb l’objecte de canviar la denominació de l’entitat per la de Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà, SA, i de considerar-la Mitjà Propi i Servei Tècnic de l’Ajuntament de Barcelona; sotmetre a informació pública l’acord i la modificació dels estatuts per un termini de trenta dies. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa l’abstenció del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 14. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, acorda: 1. Que es realitzi una campanya específica per informar sobre l’Informe Tècnic d’Edificis d’habitatges i les obligacions que comporta. 2. Que el Govern de la ciutat incrementi substancialment les partides destinades a subvencions per a rehabilitació d’edificis i les consigni en els pressupostos dels propers tres anys, en previsió del volum de demanda que pot ocasionar l’aplicació del decret de l’ITE. 3. Que es busquin els mecanismes adients per tal de poder articular els procediments i normatives de subvenció, en funció de criteris socioeconòmics, a tots aquells propietaris i propietàries interessats. El Sr. Carnes anuncia que hi ha hagut un text transaccionat. La Sra. Andrés explica que la proposició respon a dues motivacions. En primer lloc, fa referència a l’entrada en vigor del decret 87/2010 sobre la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges. Explica que es tracta d’un decret que institueix un sistema de control periòdic de l’estat dels edificis d’habitatges que inclou un procediment per verificar el deure genèric dels propietaris de conservar i rehabilitar les seves propietats, de manera que sempre estiguin en condicions d’ús efectiu i adequat d’acord amb la Llei del dret a l’habitatge. Informa que el decret estableix els supòsits en els quals és obligatori que la Generalitat realitzi aquesta inspecció, una obligatorietat que s’estableix en uns programes de la Generalitat o de les ordenances locals, i que els propietaris també la poden sol·licitar. Resumeix que l’obligatorietat de la inspecció s’aplica a tots els habitatges de més de 40 anys. Afegeix que el decret també fixa els terminis per realitzar les inspeccions. Anuncia que fins a finals del 2013 s’inspeccionaran els edificis construïts entre el 1930 i el 1950, durant el 2014 s’inspeccionaran els NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3483 edificis construïts entre el 1950 i el 1960, i el 2015 s’inspeccionaran tots aquells edificis que tinguin més de 45 anys. Exposa que el cost econòmic d’aquesta inspecció tècnica obligatòria és a càrrec de les persones obligades. Precisa que la inspecció és obligatòria per fer la transmissió de l’habitatge i que en cas que l’inspector conclogui que la qualificació de l’estat general de l’edifici conté deficiències greus, el decret obliga a practicar les corresponents obres que garanteixin la conservació de l’edifici en l’estat adequat. Considera que aquest nou decret és positiu perquè contribueix a evitar situacions de risc, permet identificar i quantificar patologies existents als habitatges, proporciona informació als propietaris sobre l’estat del seu immoble, fomenta la cultura del manteniment, evita la degradació de les finques i atorga a l’Ajuntament un coneixement real del parc d’habitatges de la ciutat. Comunica que el parc d’habitatges de Barcelona està format per 80.500 edificis, dels quals més de 57.000 –un 70%– han de passar aquesta inspecció abans del 2015. Assenyala que si es calcula que a Barcelona hi ha una mitjana de 10 habitatges per edifici, hi haurà més de mig milió de propietaris que hauran d’assumir els costos de la inspecció i de les obres que se’n puguin derivar. Afirma que, com a conseqüència del decret, el Col·legi d’Aparelladors de Barcelona ha inspeccionat un total de 800 immobles, dels quals més de 500 presentaven deficiències greus i 204 patien deficiències lleus. Conclou que hi ha més de 500 immobles en què necessàriament els propietaris hauran d’assumir els costos d’unes obres de rehabilitació. Manifesta que tenint en compte que abans del 2012 s’han d’inspeccionar prop de 27.000 edificis, les 800 inspeccions que ha realitzat fins ara el Col·legi d’Aparelladors són escasses. Informa que el Col·legi d’Aparelladors considera que aquest baix percentatge d’inspeccions posa en evidència l’escassa cultura del manteniment dels edificis i el desconeixement general per part dels qui tenen l’obligació de fer aquesta conservació, és a dir, dels propietaris. Anuncia que, per aquesta raó, una part de la proposició del seu grup planteja informar sobre l’existència d’aquesta obligatorietat de practicar l’informe tècnic d’edificis d’habitatges i de les exigències que comporta. D’altra banda, exposa que la proposició demana incrementar substancialment les partides destinades a subvencions per a la rehabilitació d’edificis i que es consignin en els pressupostos municipals. Així mateix, demana que el govern municipal insti la Generalitat, en el marc del Consorci de l’Habitatge, a corresponsabilitzar-se de l’aplicació d’aquest decret i a incrementar les partides per afrontar les obres de rehabilitació derivades del decret. Finalment, indica que l’altra motivació de la proposició és la importància que el seu grup atorga a la rehabilitació per l’impacte econòmic que suposa. Constata que cada euro de subvenció destinat a rehabilitació genera una inversió privada de 3,6 euros, mentre que cada milió d’euros generen entre 10 i 15 llocs de treball. En aquest sentit, conclou que el decret també pot generar conseqüències positives per a l’àmbit de la rehabilitació, que actualment pot suposar el motor de l’economia. El Sr. Bolaños expressa el vot favorable del seu grup a la proposició i el seu suport tant a la campanya d’informació sobre l’informe tècnic d’edificis d’habitatges com a les polítiques de rehabilitació impulsades per l’Ajuntament i la Generalitat. La Sra. Blasco agraeix que el PSC hagi acceptat la transacció proposada pel seu grup i assegura que és molt important que la Generalitat, com a administració que impulsa la inspecció tècnica d’edificis d’habitatges, es corresponsabilitzi de la seva aplicació. Valora positivament aquest mecanisme perquè contribueix a millorar les condicions del parc d’habitatges existent i permet exercir un control periòdic de l’estat dels edificis que n’impedeix la degradació. Informa que segons les dades cadastrals de Barcelona, a la ciutat hi ha un total de 812.044 locals destinats a l’habitatge, dels quals 84.349 es van construir abans del 1900 i 124.426 daten d’entre el 1901 i el 1940. Adverteix que un 22% dels habitatges de la ciutat hauran de passar la inspecció abans que finalitzi el 2012. Informa que moltes de les inspeccions que s’han realitzat fins ara han detectat deficiències greus que cal esmenar, motiu pel qual creu que és necessari augmentar els ajuts a la rehabilitació. 3484 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Assenyala que el foment de la rehabilitació és un bon camí per introduir alternatives laborals en el sector de la construcció, que està immers en una crisi radical. Finalment, expressa el vot favorable del seu grup a la proposició. El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu grup i valora positivament la implantació obligatòria d’aquestes revisions a tots els edificis d’habitatge plurifamiliar que tinguin més de 45 anys. Opina que aquesta mesura proporciona seguretat i garanties de qualitat a l’habitatge, un dret fonamental de la vida de les persones perquè és on desenvolupen amb plenitud la seva vida i la seva família. També expressa el seu suport a la promoció de la rehabilitació estructural dels edificis, atès que opina que aquesta és l’activitat del sector de la construcció menys especulativa i menys explotada en les bombolles immobiliàries. En aquest sentit, apunta que la rehabilitació pot mantenir una activitat immobiliària estable i sostenible en el temps, a diferència del que ha succeït en els darrers anys, en què el sector immobiliari a la Unió Europea ha passat de tenir una incidència del 12% en el PIB a tenir-ne un escàs 5%. Finalment, mostra l’acord del seu grup pel que fa a la rehabilitació energètica, i matisa que perquè es produeixi una traducció real de consum energètic la rehabilitació ha de ser de caràcter estructural, i no només superficial. El Sr. Vives expressa el vot favorable del govern a la proposició i valora positivament la idea d’engegar una campanya específica de difusió de l’informe tècnic. Explica, però, que això es produirà quan la Generalitat i l’Estat solucionin els problemes que tenen de competències. Assegura que també comparteix la necessitat d’augmentar les partides destinades a subvencions, concretament les que tinguin un focus específic en la regeneració energètica. Finalment, opina que és raonable traslladar aquest acord al Govern de la Generalitat a través del Consorci perquè la tasca d’articular els procediments i normatives de subvenció també forma part de la feina d’un govern municipal. La Sra. Andrés agraeix el posicionament favorable de tots els grups i opina que una vegada es posi en marxa la campanya d’informació els propietaris dels 57.000 edificis que han de ser inspeccionats rebran la iniciativa amb més ganes i estaran disposats a conèixer l’estat del seu edifici. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, acorda: 1. Que es realitzi una campanya específica per informar sobre l’Informe Tècnic d’Edificis d’habitatges i les obligacions que comporta. 2. Que el Govern de la ciutat incrementi substancialment les partides destinades a subvencions per a rehabilitació d’edificis i les consigni en els pressupostos dels propers tres anys, en previsió del volum de demanda que pot ocasionar l’aplicació del decret de l’ITE. 3. Traslladar aquest acord al Govern de la Generalitat, en el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, per tal que se’n corresponsabilitzi i incrementi substancialment les partides destinades a subvencions per a rehabilitació d’edificis. 4. Que es busquin els mecanismes adients per tal de poder articular els procediments i normatives de subvenció, en funció de criteris socioeconòmics, a tots aquells propietaris i propietàries interessats. Del Grup Municipal PP: 15. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar al Govern municipal a definir els usos de la plataforma entre la platja de la Nova Mar Bella i el Parc dels Auditors del Fòrum que estava destinada a ubicar el projecte del zoo marí, com ara usos esportius, i a calendaritzar l’actuació, en un termini de 3 mesos. El Sr. Bolaños exposa que després que es paralitzés el projecte del zoo marí, al costat del Fòrum hi ha una zona de 8 ha que requereix un ús per a la ciutadania. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3485 Afirma que el seu grup planteja una possible solució, que posteriorment hauria d’aprovar el Ministeri de Foment, competent de la zona marítimo-terrestre. La Sra. Escarp assenyala que el zoo marí ja es va paralitzar en el darrer mandat i que el Pla estratègic del zoo plantejat pel govern actual concentra els esforços en la consolidació de la Ciutadella. Per tant, creu que és necessari pensar en la designació d’un ús provisional per a la zona del Fòrum, que sigui efímer i no permanent, per raons urbanístiques i jurídiques. Afirma que la concessió del solar està vinculada a uns condicionants que especifiquen els usos que pot tenir i que existeix un decret llei que defensa l’ús d’aquest solar dins de l’àmbit de la zona marítimo-terrestre. D’altra banda, adverteix que qualsevol canvi d’ús s’haurà de reflectir en una modificació del Pla general metropolità vigent. Recorda que la premsa ha publicat que el Sr. Vives suggereix destinar el solar a camps de rugby, de futbol i de vòlei platja i a activitats aquàtiques, amb l’argument que hi hauria entitats privades interessades a subvencionar les instal·lacions. Creu que s’hauria de reflexionar més a fons sobre l’ús que s’ha d’atorgar a aquest espai, que considera que hauria d’esdevenir una reserva estratègica d’equipaments per a la ciutat. Afirma que si els usos proposats pel govern són efímers, el seu grup hi estaria d’acord; mentre que si la idea és posar aquest espai a disposició de la iniciativa privada i hipotecar-lo a trenta o cinquanta anys perquè la inversió privada sigui rendible, ho reprovaria. D’altra banda, recorda que el PP va presentar una proposició al Plenari que es va aprovar per unanimitat i que demanava que s’acabés d’executar la connexió de la zona Fòrum amb la resta del front marítim. Opina que aquesta proposició també hauria de servir per impulsar aquest aspecte. Finalment, comunica que el seu grup expressarà el vot una vegada el govern hagi aclarit si s’instauraran uns usos efímers o bé es preveu una concessió a una empresa privada que suposarà hipotecar el futur de l’espai. La Sra. Blasco valora positivament la proposta perquè opina que l’espai hauria de tenir un ús ciutadà. Amb tot, expressa l’abstenció del seu grup perquè la proposició va vinculada a alguns aspectes que plantegen dubtes al seu grup. Afirma que un d’aquests aspectes és que el planejament vigent qualifica aquests espais de 6z i 7z, és a dir, de sistema de parcs i jardins i d’equipament, però amb una normativa urbanística que ha de tenir un caràcter aquàtic i de litoral que a més s’ha de sotmetre a la Llei de costes en relació amb la riba del mar i la zona martítimo-terrestre. Per tant, adverteix que si s’hi volen instaurar altres usos, encara que siguin provisionals, s’hauria de plantejar una modificació del planejament vigent, cosa que és possible perquè tot l’espai és de competència municipal de la ciutat. En tot cas, pensa que qualsevol actuació que s’hi vulgui fer ha de suposar un cost baix, perquè considera que en aquest àmbit és prioritari completar el passeig marítim en el tram comprès entre Selva de Mar i el Fòrum, com ha assenyalat la Sra. Escarp. Afirma que el seu grup és partidari d’engegar un procés participatiu per definir els nous usos d’aquests espais. A més, creu que aquests usos no s’han de limitar als esportius, sinó que també es poden pensar altres alternatives, com ara la zona verda, la zona de banys, l’espai lliure o l’espai destinat a activitats temporals. Conclou que cal destinar aquests espais a algun ús, si bé té dubtes sobre el caràcter dels usos que el govern planteja. El Sr. Portabella expressa l’acord del seu grup a la proposició en termes generals, si bé assenyala que hi ha alguns aspectes que el preocupen, motiu pel qual s’inclina per l’abstenció. En primer lloc, opina que legalment s’haurien de tractar separadament la plataforma de 4,9 ha i la part més terrestre de 2,7 ha. Creu que cal prestar atenció als requeriments legals dels dos espais i que és impossible arribar a una solució en el termini que estableix la proposició. En segon lloc, recorda que l’octubre del 2010 es va aprovar una proposició que demanava que la plataforma, per la singularitat que presenta, integrés mecanismes d’energies renovables que abastessin la meitat del seu consum 3486 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 energètic. Precisa que la proposició es va aprovar i que continua tenint certa vigència. En tercer lloc, apunta que en aquest espai es preveia introduir un zoo, però de caràcter virtual, una iniciativa que situaria Barcelona com a líder en el sector dels zoològics amb sensibilitat ambiental i animal i que abastaria de feina bona part de les empreses del 22@. Finalment, interpreta que la proposició pretén posar de manifest que aquests espais no poden continuar així i que cal buscar una solució, un raonament que comparteix. Ara bé, argumenta que en el passat es van aprovar propostes que continuen vigents i que no s’han de descartar, com ara la implementació de plaques fotovoltaiques o el zoo virtual. Per aquest motiu, i juntament amb l’argument de la temporalitat, reitera l’abstenció del seu grup a la proposició. El Sr. Vives expressa el vot favorable del govern a la proposició, perquè creu que l’espai requereix que se’l doti d’un ús. Tanmateix, adverteix que la llicència administrativa atorgada des dels ministeris de l’Estat està condicionada a uns usos determinats i, per tant, caldrà treballar segons aquest requeriment. D’altra banda, exposa que ja han començat a arribar ofertes de possibles usos a Barcelona Serveis Municipals, l’operadora de l’espai. Conclou que la proposició és molt pertinent perquè planteja atorgar un ús ciutadà en un espai actualment desaprofitat. El Sr. Bolaños agraeix el suport del govern i expressa la seva voluntat de puntualitzar alguns dels comentaris dels portaveus de la resta de grups. En primer lloc, aclareix que el que pretén la proposició no és hipotecar un espai de 8 ha desaprofitat, sinó dotar-lo d’un ús. Accepta que pugui haver-hi un procés participatiu perquè les entitats més properes a Sant Martí puguin expressar-hi la seva opinió. En aquest sentit, destaca que el seu grup no ha presentat un projecte definit. Quant al baix cost de l’operació, explica que es podria activar una fórmula de concessió i convocar un concurs d’idees. Apunta que l’objectiu de la proposició és obrir una reflexió sobre la necessitat de dotar aquests espais d’algun ús, que pot ser esportiu o no. D’altra banda, diu al Sr. Portabella que les restriccions legals es podran solucionar perfectament. Conclou que la reflexió sobre aquests espais, que s’ha de centrar en la ciutat, no ha de deixar de banda la continuació del passeig marítim des de la Mar Bella fins al Fòrum, una reforma que també és molt important per a la ciutat. La Sra. Escarp expressa l’abstenció del seu grup. Interpreta que tots els grups estan d’acord amb una part de la proposició, si bé el contingut planteja un cert dubte a tothom. Assegura que comparteix que cal acabar el passeig marítim, que la inversió per part de l’Ajuntament per introduir un ús provisional a aquests espais no pot ser elevada i que s’ha de reflexionar sobre el règim de concessió. Assegura que comparteix el sentit profund de la proposició, si bé no ha entès quin és el planejament previst per a aquest àmbit. Finalment, diu que esperarà tres mesos, tal com estableix la proposició, a conèixer la concreció d’aquest ús provisional. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa l’abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 16. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar al Govern municipal a presentar en el termini de 6 mesos: 1. Un Pla especial (Pla d’usos) per a la regulació dels habitatges d’ús turístic a la ciutat de Barcelona amb les següents condicions: - L’activitat d’habitatge d’ús turístic es desenvoluparà exclusivament en edificis en els quals no existeixi cap entitat destinada a habitatge principal o secundari. - Els habitatges d’ús turístic requeriran la tramitació de llicència municipal d’activitat prèvia a l’inici de l’activitat. - Es limitarà el nombre màxim d’habitatges d’ús turístic per barris amb l’objectiu que es distribueixin equitativament per tota la ciutat. 2. Un programa per a l’adequat funcionament de l’activitat dels habitatges d’ús turístic amb les mesures següents: - Millorar el control de l’activitat d’habitatge d’ús turístic mitjançant els recursos necessaris per NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3487 a la inspecció. - Donar suport i assessorament a les comunitats de veïns mitjançant les Oficines d’Habitatge oferint suport municipal a les iniciatives de denúncies de les comunitats de veïns i veïnes, així com donant informació legal. La Sra. Sanz exposa que el turisme no només genera beneficis per a la ciutat, sinó que també suposa càrregues. Fa referència als apartaments turístics situats indiscriminadament en edificis d’habitatges residencials, que han comportat greus problemes de convivència en determinats barris de la ciutat, com ara a Ciutat Vella. Recorda que temps enrere tots els grups van denunciar aquesta problemàtica, però assenyala que actualment aquesta activitat econòmica s’està escampant per tota la ciutat, especialment a l’Eixample. Indica que el seu grup és partidari de posar ordre a aquesta situació i controlar els apartaments turístics de la mateixa manera que es controlen altres activitats econòmiques, com ara el comerç o el sector hoteler. Opina que aquest control és necessari per fer prevaldre l’interès ciutadà per davant dels interessos de l’activitat econòmica privada. Explica que la proposició del seu grup planteja estendre a tota la ciutat la limitació de situar els apartaments turístics en edificis exclusius, tal com estableix el Pla d’usos de Ciutat Vella. D’altra banda, proposa que el règim d’autorització vinculat als apartaments turístics requereixi que l’atorgament de llicències sigui previ a l’inici de l’activitat. Informa que la Carta municipal atorga la competència de regular aquest règim a l’Ajuntament de Barcelona i en llegeix el fragment següent: «A través dels plans especials d’usos es pot ordenar la incidència i els efectes urbanístics, mediambientals i sobre el patrimoni urbà que aquestes activitats produeixen.» També planteja limitar el nombre màxim d’habitatges d’ús turístic a cada barri, de manera que les càrregues, i també els beneficis, quedin distribuïts territorialment. Finalment, apunta que aquesta mesura ha d’anar acompanyada d’un programa que garanteixi una millora del control de l’activitat dels habitatges d’ús turístic mitjançant la inspecció, i que ofereixi suport i assessorament, a través de les oficines d’habitatge, a les comunitats de veïns que presentin denúncies relatives a possibles usos turístics il·legals. La Sra. Escarp expressa el vot favorable del seu grup i recorda que l’abril del 2008 el govern municipal del mandat anterior va impulsar una mesura de govern que intentava buscar l’equilibri entre l’activitat econòmica, la generació de riquesa, la vida veïnal i la convivència amb el turisme. Informa que aquesta problemàtica no és exclusiva de Barcelona, sinó que també existeix a altres ciutats com París, on actualment hi ha un gran debat al voltant dels pisos turístics i de la possibilitat de compensar-los amb habitatge residencial. Comunica que la Llei del dret a l’habitatge va dotar l’Administració de nous mecanismes de control dels habitatges d’ús turístic, i que més tard la Generalitat va aprovar un decret que regulava específicament els habitatges i en fixava l’ocupació màxima, les condicions d’habitabilitat i la necessitat de disposar de llicència municipal prèvia a l’inici de l’activitat. Afegeix que arran d’aquest decret, a l’Ajuntament de Barcelona se li va plantejar la necessitat de fer una ordenança pròpia per a la ciutat. Indica que tota aquesta regulació sempre ha anat vinculada a un gran debat: des de Barcelona no es pot regular l’àmbit català i des de Catalunya no es pot regular l’àmbit barceloní. Fa palès que Barcelona acumula molta gent, que rep un tipus de turisme determinat i que té una estructura urbana molt tancada. En aquest sentit, destaca que els pisos turístics de Barcelona són molt diferents als de Roses, Salou o qualsevol altre municipi. Creu que aquest és sempre el conflicte de Barcelona i recorda que la llei anomenada «òmnibus» ha intentat homogeneïtzar una problemàtica que és diferent tant entre diversos municipis com entre els districtes de Barcelona. Conclou que el seu grup dóna suport a la proposició, però demana que des de l’Ajuntament s’abordi la idiosincràsia pròpia de la ciutat de Barcelona i d’algunes zones en què la problemàtica és molt més evident. El Sr. Bolaños expressa el vot contrari del seu grup a la proposició perquè, si bé està d’acord amb el que planteja el segon punt respecte a la millora del control de 3488 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 l’activitat turística i a l’assessorament a les comunitats de veïns sobre el procediment per presentar denúncies, no està d’acord amb el primer punt. Assenyala que el seu grup té un dubte pel que fa a la tramitació de la llicència municipal, atès que la llei «òmnibus» deixa un buit respecte a aquesta qüestió i desconeix si el que demana la proposició és legalment viable. En tot cas, desaprova la proposta de limitar el nombre màxim d’habitatges d’ús turístic per barris, atès que opina que no es pot donar el mateix tractament al turisme a Nou Barris i Horta que a l’Eixample i Ciutat Vella, que és on es concentren el 80% dels pisos turístics. El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu grup perquè considera que la regulació dels habitatges d’ús turístic és necessària. Quant a la posició del PP, retreu al Sr. Bolaños que hagi manifestat un argument contradictori al que ha formulat en el marc de la discussió sobre BIMSA. En aquest sentit, indica que Ciutat Vella i l’Eixample presenten una especificitat tant pel que fa als habitatges d’ús turístic com pel que fa a les inversions i la transformació urbanística. Creu que la qüestió dels habitatges d’ús turístic s’ha de resoldre. Assenyala que els habitatges situats en edificis residencials i que es lloguen per setmana generen molts problemes de convivència als veïns perquè sovint la tipologia de turista que lloga un apartament per una setmana organitza moltes festes. Tal com ha fet notar el Sr. Bolaños, exposa que el marc legal, especialment a través de la llei «òmnibus», presenta una ambigüitat que podria representar una dificultat real a l’hora de regular els habitatges turístics. Assegura, però, que la voluntat del seu grup és que els habitatges d’ús turístic se situïn en blocs destinats exclusivament al turisme i no en edificis residencials. Recorda que el seu grup fa anys que presenta aquesta proposta, que va més enllà de la feble regulació actual, i espera que aquesta vegada, a instàncies d’ICV-EUiA, la proposició arribi a bon port. El Sr. Vives puntualitza que la proposició es desglossa en dos punts. Constata que tots els grups estan d’acord amb el segon punt, si bé assenyala que el primer punt presenta un problema bàsic: que la legislació vigent fa molt complicat que aquesta regulació es pugui desenvolupar a través dels instruments que planteja la proposició. Afirma que, per aquest motiu, el govern emet el vot contrari a la proposició, tot i que és partidari de regular aquesta activitat econòmica, que reporta uns beneficis evidents a la ciutat, però que també genera un perjudici a la ciutadania si es produeix en determinades circumstàncies. Conclou que el govern continuarà treballant per trobar una solució a la problemàtica. La Sra. Sanz manifesta que en totes les audiències públiques i consells de barri del Districte de Ciutat Vella sempre hi ha algun veí que denuncia la problemàtica dels habitatges d’ús turístic en edificis residencials. En aquest sentit, fa palès que es tracta d’un motiu de queixa constant i que l’Ajuntament hauria de fer prevaldre l’interès ciutadà per damunt dels interessos privats. Assegura que el seu grup és conscient dels beneficis que genera el turisme per a Barcelona, però creu que no es poden negar els costos que també implica, als quals cal donar resposta. Indica que la resposta del Sr. Vives, que s’ha compromès a continuar treballant per solucionar la problemàtica, no és suficient. No entén la negativa constant del govern municipal a la regulació dels habitatges turístics, especialment tenint en compte que CiU es mostra excessivament regulador en altres aspectes, com ara la vestimenta que ha de portar la gent al carrer o altres activitats econòmiques com la indústria, el comerç i els hotels. Quant a la referència a la llei «òmnibus», argumenta que l’Ajuntament pot fer prevaldre la Carta municipal i exercir l’autonomia local que té avui la ciutat de Barcelona davant de la Generalitat. Desaprova que la Generalitat legisli i concreti el mateix criteri per a tots els ajuntaments de Catalunya, ja que el turisme no presenta les mateixes característiques a Barcelona i Sant Feliu de Llobregat. En aquest sentit, opina que no s’hi pot aplicar la mateixa regulació. Considera que si l’Ajuntament de Barcelona no fa prevaldre aquesta autonomia estarà donant l’esquena a una situació que tothom ha denunciat, incloent-hi el PP i CiU. A més, adverteix que si la problemàtica no s’aborda ara, en un futur no gaire llunyà aquesta activitat s’incrementarà i s’estendrà a altres parts de la ciutat, cosa NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3489 que contribuirà a fomentar la cultura de la «guirifòbia». Manifesta que, atesos els beneficis que reporta el turisme, a la ciutat no li interessa que la mala fama del turisme vagi creixent. Opina que el rebuig per part del govern de la proposició és un greu error i que el govern hauria d’expressar si aposta per la convivència, el benestar i la cohesió o bé per altres prioritats. Conclou que no treballar per aquest equilibri entre els veïns i el turisme suposa donar l’esquena a les persones que pateixen els efectes negatius de l’ús turístic no regularitzat dels habitatges en edificis residencials. Finalment, agraeix el suport del PSC i d’UpB. La Sra. Escarp recorda que l’any 2005, Ciutat Vella va ser el primer districte que va incorporar en el Pla d’usos la regulació dels habitatges d’ús turístic. Afegeix que l’Ajuntament va presentar una mesura de govern sobre aquest aspecte l’any 2008 i que la Generalitat no va recollir totes aquestes regulacions en un decret, en el marc de la Llei de l’habitatge, fins al 2010. Fa palès que aquestes dades posen de manifest l’excepcionalitat de Barcelona a l’hora de tractar aquesta situació. Lamenta que no s’hagi aprovat la proposició i demana al govern que treballi amb l’excepció de Barcelona i de Ciutat Vella i que faci certa la defensa que sempre expressa d’un model de convivència entre el benestar de la ciutadania i l’acollida necessària que s’ha d’oferir a tots aquells que visiten ocasionalment la ciutat. Conclou que el seu grup donarà suport al treball del govern sempre que vagi en aquesta línia. El Sr. Bolaños constata que tots els grups comparteixen la diagnosi de la situació, si bé no estan d’acord en les solucions, entre d’altres coses, perquè existeix un dubte jurídic. Creu que és important que el buit legal que genera la llei «òmnibus» quant a la competència reguladora de l’Ajuntament de Barcelona es resolgui aviat. D’altra banda, diu a la Sra. Sanz que tots els grups han detectat el problema i que les molèsties que generen els pisos turístics no sorgeixen el 2012, sinó que són força antigues. Recorda que dos anys enrere es van tancar 500 pisos turístics il·legals, i que el decret aprovat per la Generalitat instava l’Ajuntament a fer una ordenança en un termini d’un any. Assenyala, però, que el govern municipal del tripartit no va regular els pisos turístics, tal com establia el decret de la Generalitat. El Sr. Vives exposa que el problema dels apartaments turístics s’arrossega des de fa molt temps i diu a la Sra. Sanz que les queixes motivades per aquesta qüestió que els veïns expressen als consells de barri, també als de Ciutat Vella, sorgeixen de la ineficiència d’un pla d’usos vigent que és incapaç d’abordar aquestes problemàtiques. En aquest sentit, opina que aprovar una proposició que demana la concreció d’un pla d’usos per al conjunt de la ciutat no soluciona el problema. Insisteix, doncs, que cal treballar més per trobar una solució efectiva i superar els problemes jurídics. Reitera que si s’aprova un pla d’usos que serveixi per al que serveix el Pla d’usos de Ciutat Vella, no s’estarà aportant una solució a un problema que afecta la convivència diària de les persones. Finalment, assegura que el govern recull un aspecte positiu de la proposició i del debat que ha generat: la voluntat compartida per tots els grups de solucionar la situació dels pisos turístics. La Sra. Sanz diu al Sr. Bolaños que quan ICV-EUiA té un dubte jurídic respecte a una proposició del PP no emet el vot contrari, sinó l’abstenció. Creu que el dubte del PP pel que fa a aquesta proposició no és jurídic, sinó ideològic, atès que el PP ja està satisfet amb la desregulació dels pisos turístics. Quant al comentari del Sr. Vives sobre el Pla d’usos de Ciutat Vella, manifesta que el problema és complex i que el Pla d’usos sí que aporta, si bé no totes, algunes solucions. Ara bé, opina que el que no aporta cap solució és la desregulació dels pisos turístics que avui imposa la Generalitat de Catalunya. Conclou que el govern municipal té l’oportunitat de fer exercir l’excepcionalitat i la capitalitat de la ciutat i que si no ho fa és per voluntat política. El Sr. Vives expressa el vot contrari de CiU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot contrari del PP, la Sra. Sanz 3490 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal UpB: 17. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda establir una mesura per tal que les memòries de grans projectes de transformació urbana incloguin usos transitoris públics dels espais fins a l’execució dels projectes. El Sr. Portabella avança que la proposició fa referència a un aspecte en què tots els grups estaran d’acord, i espera que no es produeixi un d’aquells casos en què malgrat que tothom hi estigui d’acord, la proposició no s’aprovi. Exposa que la proposició versa sobre dues problemàtiques: el barraquisme i la presència de solars buits a Barcelona. En primer lloc, fa referència al barraquisme, una qüestió que preocupa tots els grups des de fa molt de temps. Recorda que, vint anys enrere, amb la celebració dels Jocs Olímpics, es va proclamar el final del barraquisme i es va fer un esforç rellevant que va reduir significativament aquest fenomen. Amb tot, afirma que el barraquisme ha anat reapareixent tant en l’àmbit de l’infrahabitatge –l’anomenat barraquisme invisible– com en l’àmbit del nou barraquisme en determinats indrets de la ciutat. En segon lloc, adverteix que la presència de solars buits a la ciutat degrada l’espai públic i la imatge de Barcelona, comporta problemes d’insalubritat i facilita l’ocupació irregular d’aquests espais, cosa que es tradueix en un increment del barraquisme. Informa que la proposició del seu grup ve motivada per aquests dos elements, i demana que s’estableixin mesures perquè les memòries dels grans projectes de transformació urbana incloguin usos transitoris públics dels espais afectats fins a l’execució dels projectes. A tall d’exemple, esmenta els casos de les Casernes de Sant Andreu i de Can Batlló. Explica que la proposta del seu grup és incloure en el mateix procés transformador propostes d’aprofitament dels espais que comportin una millora de l’entorn ja des de l’inici per tal d’evitar-ne la degradació. Indica que a Bailèn amb Quevedo hi ha un solar on es construirà l’Escola Univers, que actualment està buit, a l’espera que s’executi l’escola. Opina que aquest solar es podria destinar provisionalment a una zona d’esbarjo per a gossos, com ha proposat el govern. També posa l’exemple dels espais reservats a interiors d’illa de l’Eixample que resten a l’espera d’acollir un equipament i que, per qüestions de litigi econòmic vers la Generalitat, l’Ajuntament no pot aprofitar provisionalment com a horts urbans. Conclou que aquesta mesura contribuiria a evitar que el barraquisme s’instal·lés a la ciutat de Barcelona i demana el suport entusiasta de tots els grups. La Sra. Escarp comenta que el Sr. Portabella ha iniciat la seva intervenció dient que espera «que no es produeixi un d’aquells casos en què malgrat que tothom hi estigui d’acord, la proposició no s’aprovi». Assenyala que la proposició fa referència a voluntats polítiques, a uns acords de fons i a uns marcs legals possibles que fan molt difícil poder tirar endavant el plantejament d’UpB. Opina, però, que la feina dels grups municipals no és buscar aquests marcs legals possibles, sinó expressar les voluntats polítiques, en què tots els grups poden coincidir, i deixar que siguin els experts els qui determinin quines operacions són legalment viables i quines no. Fa palès que l’acció urbanística –tant el projecte d’inversió com l’acció en si mateixa– és lenta per definició, i recorda que el Sr. Morales sempre deia que el temps és un element clau de la transformació. Per tant, apunta que al llarg d’un procés de transformació urbanística hi ha molts elements que n’alenteixen l’execució. Entén, doncs, que és necessari dotar els espais pendents de transformació d’usos provisionals. Tanmateix, posa en dubte que l’instrument per fer-ho siguin les memòries de planejament, ja que l’article 53 de la Llei d’urbanisme preveu clarament les llicències provisionals. Explica que mentre un planejament estigui pendent, es poden autoritzar uns usos provisionals sempre que se sol·liciti una llicència provisional, que ha d’estar autoritzada per la Generalitat de Catalunya. Afegeix que NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3491 la llei estableix que en cas que els espais siguin públics, s’hi pot autoritzar la instal·lació d’elements efímers, com ara instal·lacions esportives o de lleure. Afirma que entén i comparteix el plantejament d’UpB, que creu que va en la línia d’una proposició que va presentar el seu grup en aquesta Comissió. En aquest sentit, mostra el seu acord pel que fa a la necessitat d’abordar la problemàtica dels solars buits i valora positivament la possibilitat de tramitar llicències provisionals per ocupar efímerament espais públics pendents d’un planejament com ara el de Bailèn amb Quevedo. Conclou, però, que emetrà el vot del seu grup més tard perquè no té clar que l’instrument que planteja la proposició per definir aquests usos provisionals sigui adequat. El Sr. Bolaños expressa l’abstenció del seu grup perquè comparteix el raonament de la Sra. Escarp. Mostra l’acord del seu grup pel que fa a la necessitat de dotar d’usos provisionals els espais pendents d’un planejament urbanístic, però considera que es poden activar altres mecanismes –que no impliquin incloure els usos provisionals a la memòria– per assolir el mateix fi. La Sra. Blasco comparteix que cal donar usos als solars buits i evitar que el barraquisme trobi espais a Barcelona. Malgrat tot, expressa els dubtes legals del seu grup pel que fa al plantejament de la proposició. Creu que la possibilitat d’incloure aquests usos temporals en les memòries dels documents urbanístics no és legalment viable. Manifesta que l’objectiu de tot planejament urbanístic és definir uns usos finalistes i, per tant, definir-hi uns usos temporals podria ser un contrasentit. D’altra banda, fa constar que als articles 53, 53.1 i 54 de la Llei d’urbanisme s’especifica que en tots els terrenys compresos en sectors de planejament urbanístic derivat o polígons d’actuació urbanística es poden autoritzar usos i obres de caràcter provisional. Destaca, doncs, que es tracta d’aplicar la legislació vigent i que cal actuar amb agilitat. Afegeix que des de l’Ajuntament s’han de detectar tots aquells solars que puguin ser susceptibles d’oferir a la ciutat un ús provisional diferent del que està previst en el planejament definitiu pendent d’executar. Finalment, expressa l’abstenció del seu grup. El Sr. Vives expressa el vot favorable del govern, i constata que el marge de maniobra que permet la legislació és petit. Indica que tot i que el text refós de la Llei d’urbanisme faci referència als usos de caràcter provisional, és possible que sorgeixin dubtes de caràcter jurídic a l’hora de dur la proposició a la pràctica. Amb tot, assegura que el que planteja la proposició –atorgar un ús transitori i d’interès públic als espais buits de la ciutat– és un objectiu polític fonamental del govern municipal. Finalment, reitera el suport del govern a la proposició tot i que insisteix que caldrà treballar per superar els entrebancs jurídics i tirar-la endavant. El Sr. Portabella agraeix el vot favorable del govern i la voluntat dels altres grups de no impedir l’aprovació de la proposició. Entén els dubtes legals que han plantejat els portaveus dels grups, però assegura que el seu grup ha analitzat el marc legal urbanístic i ha conclòs que no hi ha cap impediment legal per tirar endavant aquesta proposta. Informa que les memòries també serveixen per incloure acords que no siguin estrictament urbanístics i fa palès que, a diferència del que succeeix quan s’activen altres instruments legals, tot allò que s’inclou a la memòria s’hauria de complir necessàriament. Assenyala que les llicències provisionals no acaben de funcionar i que, per tant, la problemàtica dels solars buits no es pot resoldre a través de la llicència. Explica que, per aquest motiu, el seu grup ha buscat una altra via de solució, la memòria urbanística: una fórmula innovadora que possiblement podrà resoldre un aspecte que la legislació actual no pot resoldre. Precisa que aquest instrument no vulnera la legislació vigent, i insisteix que la memòria permet incloure elements que no siguin estrictament urbanístics i, a més, exigeix un compliment obligat dels acords que s’hi incloguin. La Sra. Escarp manifesta l’abstenció del seu grup perquè tot i que està d’acord amb l’esperit de la proposició, no vol que el seu grup sigui partícip d’una proposta dificultosa de desenvolupar legalment. Assegura que s’hauria sentit més còmoda si 3492 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 la proposició hagués buscat l’acord en el sentit de fons i no pas en la concreció legal. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Escarp expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Bolaños expressa l’abstenció del PP, la Sra. Blasco expressa l’abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 18. Que el Govern municipal intensifiqui els esforços per obtenir el finançament necessari per poder dur a terme la tercera fase del procés de remodelació de les Cases Barates del Bon Pastor. La Sra. Escarp exposa que el prec del seu grup fa referència a les cases barates del Bon Pastor. Informa que les dues primeres fases del planejament, de 342 habitatges nous cadascuna, ja s’han executat, i que el Patronat de l’Habitatge de Barcelona ja ha redactat el projecte dels 161 habitatges de la tercera fase. Indica que fa mesos que el Patronat està negociant un crèdit o un finançament amb l’Instituto del Crédito Oficial (ICO). Assenyala que el fet de prolongar l’obtenció de finançament per part del Patronat facilita la coexistència de gent que viu en condicions d’infrahabitatge. El Sr. Vives expressa l’acceptació del prec, atès que l’obligació del govern és intensificar al màxim els esforços per obtenir aquest finançament, que prové de dues branques: la privada i la pública. Exposa que una de les entitats financers amb què es va negociar el finançament de la tercera fase havia acceptat finançar el 30% dels crèdits hipotecaris. D’altra banda, comunica que el govern també està fent gestions amb l’ICO, que de moment ha suspès aquestes línies de finançament. Anuncia que, a causa d’aquesta suspensió, no hi ha finançament per tirar endavant 87 habitatges de protecció en règim de venda i 74 habitatges de protecció en règim de lloguer a 25 anys. Malgrat tot, assegura que el govern manté totes les línies de negociació obertes i que continuarà intensificant els esforços. La Sra. Escarp pregunta si els 100.000 milions d’euros que arriben a les entitats financeres serviran perquè hi hagi més liquiditat. El Sr. Carnes respon que no, i demana que no s’obri un debat sobre aquesta qüestió, perquè no correspon a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 19. Que el Govern municipal reformuli els projectes d’urbanització de l’àmbit Sant Andreu Sagrera, per garantir que: - El carril bici sigui segregat, estigui situat a un nivell diferent de l’espai de vianants i tingui continuïtat i independència en els encreuaments. - Hi hagi un carril bici al llarg de la Baixada de la Sagrera perquè arribi a l’accés principal de l’estació. La Sra. Sanz exposa que els projectes d’urbanització que el govern ha presentat sobre l’àmbit de la Sagrera preveuen un carril bici que va per la vorera en molts trams, no té espais segregats en els encreuaments, comparteix espais amb els vianants i passa a gairebé 100 m de distància de la porta principal de l’estació i de les parades de Bicing. Opina que aquesta proposta de carril bici no és eficient i que serà una font de conflictes entre ciclistes i vianants. Creu que és inadmissible que un projecte d’aquesta magnitud i que permet el disseny d’un carril bici eficient, inclogui tants desencerts. Per aquest motiu, demana una reformulació del projecte que plantegi un carril bici segregat, situat a un nivell diferent de l’espai dels vianants, que tingui NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3493 continuïtat i independència en els encreuaments, que passi per la baixada de la Sagrera i que arribi fins a l’accés principal de l’estació. El Sr. Vives expressa l’acceptació del prec i informa que el govern està treballant conjuntament amb els veïns i l’empresa Barcelona Sagrera Alta Velocitat per fer confluir els interessos de tothom en un projecte que sigui viable i que respongui a la petició d’ICV-EUiA. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 20. Que els responsables de Serveis Urbans i del Consorci d’Educació mantinguin una trobada amb l’AMPA de l’Escola Univers i els sol·licitants de la zona d’esbarjo per a gossos per tal d’establir un calendari d’arranjament i ús del solar existent entre els carrers Bailén i Quevedo que tingui en compte tant la futura construcció de l’escola com la previsió del trasllat de la zona per a gossos a la seva ubicació definitiva, encara per determinar. El Sr. Portabella exposa que el prec està relacionat amb la proposició que ha defensat el seu grup sobre els solars buits. Informa que el prec fa referència al cas concret del solar situat entre els carrers Bailèn i Quevedo, en el qual es preveu la construcció de la nova Escola Univers del Districte de Gràcia. Indica que en el projecte inicial del 1997-1998 per arranjar el passeig de Sant Joan de Diagonal a Travessera de Gràcia ja es va preveure l’execució d’una zona d’esbarjo per a gossos, que originalment s’havia de situar als peus de Sant Anselm Clavé. Constata que aquesta zona d’esbarjo no s’ha acabat realitzant i que els usuaris del passeig de Sant Joan que tenen gossos el reclamen amb insistència. Recorda que el govern ha decidit ubicar temporalment la zona d’esbarjo per a gossos al solar on es construirà l’Escola Univers, situat al carrer Bailèn, que és el carrer del costat del passeig de Sant Joan. Demana que els responsables de Serveis Urbans i del Consorci d’Educació es reuneixin amb l’AMPA de l’Escola Univers i els sol·licitants de la zona d’esbarjo per a gossos, que són molts, per tal d’establir un calendari d’arranjament per ubicar-la en aquest solar. Conclou que el més important és la construcció de l’escola, però creu que aquesta prioritat no entra en contradicció amb la possibilitat de dotar el solar d’un ús provisional. El Sr. Vives expressa l’acceptació del prec i manifesta que la tasca que planteja el prec ja s’està duent a terme per part del Districte, el Consorci d’Educació, Serveis Urbans i l’AMPA. Conclou, doncs, que el prec s’atendrà immediatament. Es dóna per tractat. 21. Que el Govern municipal procedeixi a retirar de la via pública les figures vinculades a la campanya comunicativa «Tan net és qui neteja com qui no embruta» amb «escultures». El Sr. Portabella explica que a Barcelona s’han instal·lat un seguit d’estructures temporals vinculades a la campanya comunicativa «Tan net és qui neteja com qui no embruta», que representen llaunes d’alumini i bosses i ampolles de plàstic. Considera que aquestes escultures estan situades a llocs molt inapropiats, com ara davant del COAC, a Gran Via, a passeig de Gràcia o a l’entrada de l’avinguda Maria Cristina. Afirma que el seu grup dóna molt valor a la qualitat de l’espai públic i opina que cal reflexionar molt a fons sobre la possibilitat d’engegar campanyes d’aquesta mena que impliquin posar estris d’utilitat visual a la via pública. Fa palès que aquesta pràctica té una gran demanada per part de les entitats privades i creu que el fet que l’Ajuntament instal·li aquestes estructures a l’espai públic legitima que també ho faci l’àmbit privat. Per aquest motiu, demana al govern que retiri els objectes de la campanya de la via pública i que no promogui aquests usos de l’espai públic, encara que estiguin acotats temporalment, perquè opina que l’enlletgeixen. El Sr. Vives manifesta que la campanya no és de tipus publicitari, sinó informatiu i de sensibilització i assegura que ha tingut una incidència molt positiva 3494 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 en la ciutadania. Informa que la campanya es troba en la fase final i que aviat es procedirà a retirar-ne tots els elements físics, però no perquè el govern consideri que s’han de retirar, sinó perquè la campanya està a punt d’acabar. Afegeix que podria compartir la inquietud del Sr. Portabella si es produís una confusió entre publicitat i informació, però constata que aquests elements responen a un interès clarament públic i tenen l’objectiu de promoure un comportament adequat en la ciutadania pel que fa a la neteja. El Sr. Portabella no comparteix la visió del govern. Considera que aquests elements incompleixen l’Ordenança d’usos de paisatge urbà de la ciutat de Barcelona i demana al govern que en llegeixi amb atenció l’article 99.1 (lletres a, b i c). Interpreta que aquesta campanya fa un ús excepcional del paisatge urbà i informa que els usos excepcionals del paisatge urbà han d’estar vinculats a la rehabilitació d’un element patrimonial públic o privat, a l’aplicació de campanyes de foment o de programes de millora del paisatge urbà o per finançar obres i esdeveniments d’interès municipal que ho exigeixin. Opina que aquesta campanya no compleix cap d’aquests supòsits i insisteix que el govern hauria d’analitzar a fons l’article 99 de l’Ordenança per extreure’n les seves pròpies conclusions. Finalment, comenta que la invasió de l’espai públic en el marc de les campanyes o els actes singulars és un sistema tradicional per obtenir notorietat davant de la ciutadania, però anima el govern a pensar noves fórmules que puguin tenir una incidència similar i que no suposin una ocupació de l’espai públic. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 22. Quines han estat les al·legacions, observacions o suggeriments del Govern municipal a la sol·licitud de modificació substancial de la concessió del domini públic titularitat de Marina Port Vell, SAU? El Sr. Carnes anuncia que aquest punt es tracta conjuntament amb el punt número 28 de l’ordre del dia, corresponent a una proposició de seguiment d’ICV- EUiA. La Sra. Escarp explica que recentment l’autoritat del Port de Barcelona ha tornat a treure a exposició pública el projecte modificat per a la Marina Port Vell. Constata que el govern municipal ha aportat al·legacions, observacions o suggeriments a la sol·licitud de modificació substancial de la concessió i pregunta quines han estat aquestes aportacions i com s’han plasmat en el resultat final del projecte. La Sra. Blasco recorda que en la sessió del 22 de març del 2010 de la Comissió es va aprovar una proposició que instava el Port de Barcelona a ampliar el període d’informació pública de la sol·licitud de modificació substancial de la concessió de domini públic de titularitat de Marina Port Vell. Destaca que es va acordar vetllar per garantir i facilitar la participació ciutadana en els projectes del port que afectessin la ciutat i possibilitar la consulta íntegra dels expedients per mitjans telemàtics. Demana que el govern municipal informi el seu grup sobre les actuacions realitzades a fi d’instar l’Autoritat Portuària de Barcelona a fer efectiu aquest acord. El Sr. Vives respon a la Sra. Blasco que el període d’informació pública s’ha ampliat i que el govern municipal està insistint molt i de manera permanent a l’Autoritat Portuària de Barcelona perquè faciliti l’accés a la informació al veïnat de la ciutat. D’altra banda, diu a la Sra. Escarp que tot seguit farà referència a la relació d’elements que el govern municipal ha demanat que es tinguin en compte en la modificació d’aquest Pla especial. En primer lloc, explica que el nou planejament haurà de justificar la superfície edificable amb noves construccions i haurà d’establir els mateixos criteris que en els darrers plans tramitats. Fent referència al paisatge urbà, afirma que el Pla haurà de garantir que els vaixells amarrats al moll no redueixin les vistes al monument del Rellotge. Quant NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3495 al recinte, anuncia que caldrà evitar la presència de tanques que limitin la visibilitat, especialment al tram que delimita l’ampliació del moll d’Espanya. Afegeix que el Pla haurà de contenir estudis de mobilitat i avaluacions dels efectes mediambientals. Sobre la resta de serveis urbans, indica que caldrà justificar i discutir la implantació i les característiques de l’estació de subministrament de combustibles i la integració dels edificis i les instal·lacions del servei de recollida de residus sòlids i líquids en les edificacions que es prevegin. Finalment, explica que l’aspecte social i econòmic és central per al govern i que caldrà valorar i justificar l’impacte socioeconòmic de la proposta en el barri de la Barceloneta i en el conjunt de la ciutat, així com també avaluar els efectes sobre els titulars i els usuaris actuals dels amarratges de la Marina. La Sra. Escarp agraeix la informació i constata que en la proposta nova ha desaparegut un edifici, però se n’han mantingut dos. Expressa la preocupació del seu grup per l’impacte visual i anuncia que presentarà al·legacions en aquest sentit. Manifesta que el tipus de tanca del Port Vell ha canviat molt, però critica que hi hagi una línia de més de mig kilòmetre de vaixells de gran eslora situats en aquest àmbit tan central de la ciutat. Considera que la visibilitat no s’hauria de garantir únicament respecte al Rellotge, sinó al llarg de tot el passeig de Joan Borbó. Afirma que té la sensació que en el DVD que ha enviat l’Autoritat Portuària de Barcelona els vaixells s’han pintat més petits i diu que com que el projecte fixa l’alçada d’aquests vaixells, es podria fer un render per poder anticipar quin serà l’impacte visual real. Conclou que el seu grup defensa el clúster, però considera que potser es podria situar en un altre àmbit, atès que l’espai previst per a aquests vaixells és precisament el més central per a la ciutat. La Sra. Blasco puntualitza que la proposició que va presentar el seu grup feia referència a les formes i afirma que, pel que fa al contingut del projecte, ICV-EUiA ja ha presentat al·legacions en contra de la barrera visual, els edificis, la tanca i els efectes de l’activitat portuària. Manifesta que totes aquestes al·legacions no han obtingut cap resposta, sinó que s’ha presentat directament un nou projecte vinculat a un nou període d’al·legacions de vint dies. Critica que el període d’exposició pública sigui tan curt, especialment després d’haver pactat que s’oferiria un període més llarg perquè tothom pogués presentar les al·legacions pertinents. D’altra banda, demana al govern que faciliti a tots els grups una còpia dels continguts de les al·legacions que ha presentat. Quant a les formes, desaprova que l’Autoritat Portuària de Barcelona continuï actuant per lliure sense mostrar cap sensibilitat vers l’Ajuntament de Barcelona, la ciutadania i l’efecte de la seva activitat a l’entorn immediat i a la resta de la ciutat. Opina que el govern no ha sabut transmetre prou bé el missatge a l’Autoritat Portuària sobre l’acord que es va aprovar en aquesta Comissió, atès que el període d’informació al públic no s’ha ampliat. D’altra banda, comenta que el seu grup no ha sabut trobar la manera de consultar íntegrament i per mitjans telemàtics els expedients del port i pregunta si realment existeix aquesta possibilitat. Finalment, conclou que el canvi que va reclamar el seu grup en la manera de procedir del port no s’ha produït. El Sr. Vives demana a la Sra. Escarp que no faci referència al document presentat per l’Autoritat Portuària amb frivolitat, atès que són uns documents elaborats amb seriositat i dels quals el govern ha fet un seguiment igualment seriós. En aquest sentit, opina que no és pertinent afirmar que els vaixells del document són més petits o que cal encarregar un render. Conclou que el govern vetllarà perquè la feina que s’està fent i que es farà al llarg d’aquest període d’al·legacions continuï desenvolupant-se amb seriositat. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 23. Per quins motius el Govern municipal encara no ha modificat el planejament vigent a les finques 13B-17 del carrer de Sant Pere més Alt, núm. 2-8 del carrer 3496 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 d’Amadeu Vives, i núm. 1 del carrer de la Ciutat, si existeix un acord per a deixar sense efecte el planejament de la modificació del PGM d’aquestes finques, i tornar a la situació inicial? El Sr. Villagrasa exposa que la pregunta versa sobre la modificació del PGM que afecta el projecte de l’Hotel del Palau de la Música. Interpreta que la situació judicial que s’ha produït afecta tant la imatge del Districte com la del Palau de la Música, la de la seu comtal i la de l’Ajuntament de Barcelona. En aquest sentit, opina que caldria normalitzar la situació, una necessitat en què creu que tothom està d’acord. Finalment, formula la pregunta del seu grup. El Sr. Vives manifesta que els planejaments no es poden deixar sense efecte i informa que existeix un planejament vigent i aprovat pel Consistori que des d’un punt de vista jurídic no es pot deixar sense efecte. Tanmateix, puntualitza que aquest planejament s’ha deixat sense efecte de facto, cosa que valora positivament perquè permet anar gestionant aspectes pendents vinculats a aquesta modificació. Afegeix que el fet que hi hagi litigis en marxa entre els diversos actors vinculats a aquest procés fa que no es pugui avançar. De tota manera, assegura que una vegada es tanquin tots els litigis, el govern impulsarà una nova modificació del PGM. Conclou, però, que mentrestant el millor que es pot fer és deixar sense efecte de facto el planejament vigent. El Sr. Villagrasa agraeix la informació i entén que tenint en compte que hi ha un procés judicial obert més val ser prudents. Tanmateix, fa palès que el juny del 2010 l’Ajuntament de Barcelona es va comprometre, mitjançant un acord, a tornar a la situació inicial. En aquest sentit, tot i que entén la prudència esmentada pel Sr. Vives, demana al govern que en la mesura que sigui possible reverteixi la situació actual, que no beneficia ni el Palau de la Música ni el mateix Ajuntament. Es dóna per tractada. 24. Quants habitatges amb patologies estructurals hi ha a la ciutat de Barcelona, on es troben situats, quants d’aquests queden pendents de rehabilitació, quines són les actuacions previstes per rehabilitar-los i quin és el calendari previst per a la rehabilitació dels mateixos? El Sr. Bolaños formula la pregunta. El Sr. Vives es compromet a facilitar la resposta per escrit a tots els grups. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 25. Quines actuacions té previstes realitzar el Govern municipal aquest mandat en l’àmbit de la MPGM en l’àmbit de l’avinguda de l’Hospital Militar - Farigola? Sol·licitem que aquesta resposta també sigui lliurada per escrit a la mateixa comissió. La Sra. Blasco llegeix la pregunta. El Sr. Vives assenyala que lliurarà la resposta per escrit a tots els grups i resumeix que les intervencions previstes són les següents: les expropiacions de dos àmbits d’actuació (el quatre i el cinc); la construcció per part del Patronat Municipal de l’Habitatge, si troba el finançament, del bloc de reallotjament; la promoció dels ajustos del projecte necessaris en funció del procés participatiu que els veïns han demanat; i l’adequació d’alguns dels solars que estan en procés de transformació i que durant un temps romandran com estan actualment, tal com planteja el mateix projecte. La Sra. Blasco pregunta si «promoure els ajustos del projecte en funció del procés participatiu» significa que el govern revisarà el planejament. Afirma que el que el seu grup voldria sentir a dir al govern és que aquest és un pla absolutament prioritari. Fa palès que per dificultats diverses al llarg de tot el procés, el planejament porta molt de temps pendent de l’execució i opina que aquest espai requereix més aviat el Pla Empenta, i no pas el Pla BUITS. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3497 Conclou que revisar el planejament suposaria un nou endarreriment de l’execució, cosa que preocuparia el seu grup. El Sr. Vives aclareix que el govern promourà els ajustos puntuals que facin falta en funció del procés participatiu. Diu a la Sra. Blasco que, efectivament, aquest és un pla prioritari que fa massa temps que s’arrossega i es compromet a fer tot el possible perquè no quedi aturat com fins ara. Conclou, doncs, que el govern tirarà endavant el planejament vigent en la mesura de les seves capacitats. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 26. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient en data 17 de novembre de 2011 amb el contingut següent: «La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Que el Govern municipal elabori un projecte de transformació urbana per a l’eix Pere IV que inclogui la reforma de la via per a una millora de la mobilitat sostenible, intervencions per revitalitzar el patrimoni industrial i mesures per dinamitzar l’activitat d’aquest element urbà, i que el presenti davant d’aquesta Comissió en un termini de 6 mesos». La Sra. Escarp manifesta que el 17 de novembre del 2011 la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient va aprovar una proposició que determinava que en un termini de sis mesos el govern presentaria un projecte de transformació urbana per a l’eix de Pere IV. Expressa la voluntat del seu grup de fer-ne el seguiment. El Sr. Vives admet que el termini de sis mesos ja ha transcorregut i assegura que tot i que el govern no ha pogut acabar el projecte en el termini previst, la feina està molt avançada i es podrà presentar molt aviat. Puntualitza que les actuacions en l’àmbit de l’eix de Pere IV són d’una gran complexitat, atès que es tracta d’un dels carrers més llargs de la ciutat que s’ha de revisar completament. Indica que la prioritat del govern a l’hora d’elaborar el projecte era partir d’una idea clara sobre les fases de treball. Conclou que el govern està treballant tan de pressa com pot per complir els compromisos adquirits. La Sra. Escarp agraeix la resposta i afirma que el seu grup prefereix que la feina estigui ben feta, encara que s’incompleixin els terminis, i desitja que el projecte estigui enllestit entre el juliol i el setembre. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 27. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució de la proposició M1115/2334, aprovada en la sessió de 19 de gener de 2012: «La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar el Govern municipal a presentar en aquesta Comissió una proposta de revisió del Pla especial d’establiments de concurrència pública, hoteleria i altres serveis del Districte de Ciutat Vella, en un període màxim de sis mesos per a la seva aprovació». El Sr. Villagrasa exposa que la proposició de seguiment fa referència a la proposició aprovada el 19 de gener del 2012 sobre la revisió del Pla d’usos de Ciutat Vella, que considera que és un document molt important per solucionar problemàtiques concretes del Districte que el Pla d’usos actual no ha sabut solucionar. Pregunta en quin estat d’execució es troba la revisió i quan es preveu presentar-la en la Comissió. El Sr. Vives respon que el procés de feina està molt avançat i explica que aquesta actualització del Pla d’usos de Ciutat Vella no suposa canvis puntuals, sinó una revisió completa. Afegeix que tampoc no es tracta d’una aproximació focalitzada a l’àmbit hoteler, dels apartaments turístics o dels establiments, sinó que la modificació suposa una aproximació global a les problemàtiques associades 3498 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 fins i tot al foment del model socioeconòmic que ha de tenir el Districte. Informa que el document encara requereix unes quantes setmanes més de feina i conclou que una vegada estigui enllestit el govern el compartirà amb tots els grups. El Sr. Villagrasa agraeix la resposta i pregunta si el document es podrà presentar entre els mesos de juliol i setembre. El Sr. Vives respon afirmativament. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 28. Que el Govern municipal informi de les actuacions realitzades per instar a l’Autoritat Portuària de Barcelona a: - Ampliar el període d’informació pública de la sol·licitud de modificació substancial de la concessió de domini públic titularitat de Marina Port Vell, SAU, al port de Barcelona. - Vetllar per garantir i facilitar la participació ciutadana en els projectes del Port que afectin a la ciutat, i possibilitar la consulta íntegra dels expedients per mitjans telemàtics. Es tracta conjuntament amb el punt número 22. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les dinou hores i vint-i-dos minuts. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3499 Acords Acords de les sessions del mes de juliol de 2012 COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR Sessió 18 de juliol de 2012. Part d’Impuls i control Proposicions/Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal PSC: 1. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: - Reafirmar el compromís de la ciutat de Barcelona i del seu Ajuntament amb la cooperació internacional al desenvolupament i amb les organitzacions socials que fan possible una cooperació compromesa, eficient i de qualitat. - Destinar, en un termini màxim de 6 mesos, un local municipal per a que organitzacions i entitats de cooperació internacional puguin de forma compartida disposar d’espais de treball i gestió ordinària i per a establir la seva seu, si és el cas, facilitant que aquestes puguin minorar les seves despeses ordinàries de funcionament i estructura. - Posar en marxa un programa específic de suport a les entitats i associacions de cooperació per a la gestió econòmica i ordinària d’aquestes, amb assessorament legal, pressupostari i organitzatiu, que contribueixi a trobar solucions a les situacions de crisi que moltes d’aquestes estan patint. - Aquests programes quedarien recollits com una línia més de treball del nou Pla Director de Cooperació i en el Pla de Locals per associacions de Barcelona, actualment en redacció. Del Grup Municipal PP: 2. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: Instar al Govern municipal a: 1. Reforçar el procés de participació del Programa d'Actuació Municipal 2012-2015 i els Plans d'Actuació dels Districtes. 2. Ampliar el període d'informació pública fins el dia 5 de setembre de 2012, amb la finalitat d'afavorir la participació ciutadana, que podria veure's reduïda per la coincidència amb el període estival, i donat que aquesta circumstància no ajornarà el debat en Ple del PAM. Del Grup Municipal ICV-EuiA: 3. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: 1. Que l'Ajuntament mantingui les polítiques públiques de cooperació al desenvolupament i el treball per la pau i els drets humans i continuï recolzant a les ONGD, fundacions i altres entitats privades que treballin en el camp de la cooperació internacional, tal i com recull el Pla Director de Cooperació Internacional i Solidaritat 2009-2012. 2. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a fer efectiu de manera immediata el pagament dels deutes amb les ONGD que treballen per a la pau, els drets Humans, i la cooperació, a no retallar el pressupost de cooperació al desenvolupament i a incrementar les partides pressupostàries amb l'objectiu d'assolir el 0,7%, tal i com demana la Confederació Catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament. 3500 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Del Grup Municipal UpB: 4. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda instar al govern municipal a: 1. Donar suport explícit i públic a la sentència núm. 524 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que estima el recurs d’apel·lació interposat per l’Associació per la Gestió de Barcelona Decideix. 2. Fer un reconeixement públic a la tasca realitzada per l’organització Barcelona Decideix i els milers de voluntaris, associacions i entitats que s’hi van adherir, i que van permetre celebrar la consulta ciutadana sobre la independència de Catalunya a Barcelona. 3. Fer arribar aquest acord a l’Associació per la Gestió de Barcelona Decideix. COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ Sessió de 18 de juliol de 2012. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Aprovar la proposta del Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, el Ministerio de Industria, Energia y Turismo, la Generalitat de Catalunya i la Fundació Barcelona Mobile World Capital, per a la constitució del Consorci “Barcelona Mobile World Capital”. Aprovar inicialment la creació i la participació de l’Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat al Consorci “Barcelona Mobile World Capital”; aprovar inicialment la proposta d’Estatuts del Consorci, segons documentació adjunta; sotmetre aquest acord, juntament amb els Estatuts, a informació pública per un termini de trenta dies hàbils. 2. Precisar que el contracte de gestió de l’explotació d’un aparcament públic subterrani per a vehicles en el subsòl dels terrenys de domini públic municipal situats a la plaça del Dr. Roig i Raventós i la seva construcció adjudicat a la societat Inmomèdic 09, S.L. per acord de la Comissió de Seguretat i Mobilitat de 22 de setembre de 2010 s’ha de tipificar com a contracte de concessió administrativa que comporta la corresponent concessió demanial sobre l’indicat bé immoble. Mantenir inalterables les condicions reguladores aprovades per acords de la Comissió de Seguretat i Mobilitat de dates 17 de setembre de 2009, 15 de juliol i 22 de setembre de 2010. Autoritzar a la societat Inmomèdic 09, S.L, la constitució d’una hipoteca sobre l’esmentada concessió com a garantia d’un préstec de 3.743.000,00 euros, de principal, a concertar amb el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria i destinat al finançament de la construcció de l’aparcament, amb una durada màxima d’amortització de 144 mesos, d’acord amb les condicions annexes, que s’aproven. Facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal PSC: 3. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda: Que el Govern municipal adopti el compromís de complir amb allò establert a la Llei 15/2010, de mesures de lluita contra la morositat d'operacions comercials, i que presenti i lliuri als grups municipals presents en aquesta Comissió l'informe de seguiment del NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3501 compliment dels terminis de pagament de l'Ajuntament de Barcelona amb periodicitat trimestral. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 4. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda: Procedir, a la propera Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació, a l'aprovació inicial de la nova ordenança municipal reguladora de terrasses i vetlladors. Del Grup Municipal UpB: 5. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda: 1) Refermar el suport i el compromís de l'Ajuntament de Barcelona amb les empreses familiars, els petits i mitjans empresaris de la nostra ciutat, amb el comerç de proximitat. 2) Expressar de forma rotunda i clara el nostre rebuig a qualsevol proposta de liberalització dels horaris comercials que no sorgeixi de l'acord unànime entre totes les organitzacions i associacions del sector del comerç de Barcelona. 3) Instar al govern de la Generalitat de Catalunya a mantenir fermesa en la defensa de les competències transferides en matèria d'establiment dels horaris comercials. 4) Exigir al govern de l'Estat espanyol respecte a les competències exclusives de la Generalitat de Catalunya. COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT Sessió de 16 de juliol de 2012. Part Decisòria/Executiva Propostes d’acord 1. 1r) Declarar les obres per a construir un conjunt de tres edificis amb 16 habitatges de Protecció Oficial, amb front al carrer Pintor Alsamora, núms. 41-63; Brossa, núms. 2-16; Escultor Ordoñez, núms. 116-126, d’especial interès o utilitat municipal, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions esmentades a l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2007, epígraf: 1.1.A) a)3. 2n) Concedir a Landscape Europrojectes, S.L una bonificació del 90% (que suposa la bonificació de 39.350,48 euros, corresponent a 2.412,70 m2, que és única i exclusivament la superfície qualificada de Protecció Oficial), sobre la part de la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l'obra), respecte a la llicència atorgada per resolució de 30 de maig de 2007, per la regidora ponent d’Urbanisme, per a construir un conjunt de tres edificis amb 16 habitatges de Protecció Oficial, amb front al carrer Pintor Alsamora, núms. 41-63; Brossa, núms. 2-16; Escultor Ordoñez, núms. 116-126, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2007, epígraf: 1.1.A) a)3 (obres, construccions i instal·lacions adreçades al compliment del Pla d’habitatge de Barcelona 2004-2010), i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de la obra. 3r) Donar trasllat a la Direcció de Serveis d’Inspecció d’Hisenda, als efectes procedents. 2. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació puntual del Pla General Metropolità per a la transformació urbanística de l’àmbit discontinu comprès per la parcel·la B del Pla de millora urbana d’ordenació de la parcel·la situada al carrer d’Alaba, núms. 122-130, i el Centre Comercial Glòries, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic, pel termini d’un mes; precisar que el termini d’exposició pública s’entendrà ampliat en un mes, en cas que coincideixi total o parcialment amb el mes d’agost; i publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 3502 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Part d’Impuls i control Proposicions/Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal PSC: 3. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: I. Que es doni continuïtat a les actuacions establertes al Pla Director per a la reforma urbana de la plaça Gardunya, mantenint el caràcter unitari del projecte actual, i s'executi per tant allò previst en la Modificació del PERI del Raval a la plaça de la Gardunya i el seu entorn. II. Que durant aquest mandat es garanteixi com a mínim l'execució de les obres de la futura Escola Massana. Del Grup Municipal PP: 4. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar al Govern municipal a estudiar la possibilitat d'arribar a acords amb la Generalitat, per a què l'Ajuntament de Barcelona passi a ser el propietari d'alguns solars i/o edificis, on la Generalitat de Catalunya no tingui previst donar-los cap ús durant els pròxims anys, per tal de dotar de nous equipaments i zones verdes a la ciutat de Barcelona. I que es presenti el resultat d'aquest estudi en aquesta mateixa Comissió en el termini de 6 mesos. COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS Sessió de 17 de juliol de 2012. Part Decisòria/Executiva Propostes d’acord 1. Aprovar la proposta del Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, el Consejo Superior de Deportes i la Fundació per la Navegació Oceànica de Barcelona, per a la constitució del Consorci “3ª edició de la Barcelona World Race”; aprovar inicialment la creació i la participació de l’Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat al Consorci “3ª edició de la Barcelona World Race”; aprovar inicialment la proposta d’Estatuts del Consorci, segons documentació adjunta; sotmetre aquest acord, juntament amb els Estatuts, a informació pública per un termini de trenta dies hàbils. 2. Aprovar la proposta del Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, el Consejo Superior de Deportes i la Federació Española de Natación, per a la constitució del Consorci “Campeonato del Mundo de Natación BCN 2013”; aprovar inicialment la creació i la participació de l’Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat al Consorci “Campeonato del Mundo de Natación BCN 2013”; aprovar inicialment la proposta d’Estatuts del Consorci, segons documentació adjunta; sotmetre aquest acord, juntament amb els Estatuts, a informació pública per un termini de trenta dies hàbils. Part d’Impuls i control NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3503 Proposicions/Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal PSC: 3. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Instar al govern de la ciutat a trobar una solució consensuada amb el govern de la Generalitat per tal de donar resposta a les entitats que gestionen les residències, llars residències i centres de dia per a persones amb discapacitat així com a les necessitats de les famílies davant les actuals dificultats de concertació de places. Del Grup Municipal PP: 4. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: 1. Instar al Govern municipal per a què en el termini de dos mesos presenti en aquesta Comissió un informe sobre el programa respir, establint les prioritats i els criteris en aquest àmbit durant els pròxims quatre anys. 2. Que en aquest informi s'inclogui la possibilitat d'iniciar un procés per crear places de finançament públic, per via de conveni o concertació per tal de poder atendre l'actual demanda no atesa de places respir. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 5. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: 1) Expressar el rebuig al procés de reforma de la Llei d'Autonomia Personal i Atenció a la Dependència (LAPAD) impulsat pel Govern de l'Estat; 2) Instar al govern municipal i a la Generalitat de Catalunya a defensar el desenvolupament íntegre de la LAPAD; 3) Instar a la Generalitat de Catalunya a defensar, per totes les vies jurídiques disponibles, les competències exclusives que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya li atorga en matèria de serveis socials. Del Grup Municipal UpB: 6. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda crear, en el marc del Pla Integral d’Assentaments, una comissió de treball amb els representants de la Xarxa de Suport als Assentaments, representants dels col·lectius que hi viuen i representants de les administracions implicades (Estat, Generalitat i Ajuntament) amb la finalitat de: 1. Debatre i treballar el Pla Integral d’Assentaments que està elaborant l’Ajuntament. 2. Escoltar i valorar les accions de les entitats que treballen en el marc dels assentaments fins que no sigui possible executar el Pla. 3. Trobar les eines perquè l’Ajuntament pugui treballar una diagnosi exhaustiva i individualitzada amb cada persona que viu als assentaments. 4. Comprometre’ns a informar als Grups Municipals del treball i evolució del Pla durant el seu procés d’elaboració. COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ Sessió de 17 de juliol de 2012. Part d’Impuls i control Proposicions/Declaracions de Grup 3504 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal PSC: 1. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: Instar el Govern municipal que en el marc del Consorci d'Educació de Barcelona estableixi una oferta d'activitats extraescolars i serveis d'atenció a l'alumnat en aquells centres d'educació secundària que el curs 2012-2013 faran jornada compactada per tal que els alumnes no quedin desatesos en aquelles hores en què fins al curs actual era horari lectiu, incloent també el menjador escolar. Del Grup Municipal PP: 2. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: Instar al Govern municipal a acordar amb el sector un model de gestió públic-privat del museu Disseny HUB Barcelona i que aquest sigui presentat en aquesta Comissió en el termini màxim de sis mesos. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 3. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: a) Instar al govern municipal i a la Generalitat de Catalunya, a través del Consorci d'Educació de Barcelona, a garantir la dotació econòmica per assegurar la continuïtat i ampliació dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) i de l'oferta d'ensenyaments de Formació Professional a Barcelona; b) Instar la Generalitat de Catalunya a no incrementar les taxes de Formació Professional per sobre de l'IPC, ni a l'establiment de cap nova taxa d'accés. Del Grup Municipal UpB: 4. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar el Govern municipal a estudiar el cost i l'aplicabilitat del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental a tots els museus i biblioteques municipals i a procedir, en una primera fase, a la certificació d'aquells equipaments pels que l'acció no suposi una inversió econòmica important. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT Sessió de 16 de juliol de 2012. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Declarar resolta la concessió administrativa per la gestió de l’explotació d’un aparcament públic subterrani per a vehicles en el subsòl dels terrenys de domini públic municipal, situats a la plaça de la Mainada, amb l’obligació de realització de les obres de construcció de l’aparcament, adjudicada a GECOPATRIMONI, SL, amb NIF B62453956, en abandonar l’execució de les obres de construcció de l’aparcament. Aprovar la liquidació del contracte concessional que es fixa en 97.451,27 euros, resultant del valor de reposició del be públic al seu estat anterior i de la redacció del projecte 2011 d’urbanització de la plaça necessari per urbanitzar-la; desestimar les al·legacions formulades per la senyora Teresa Rebollo Mosquera, en representació de la mercantil ASEFA, SA SEGUROS I REASEGUROS, en atenció a que l’import de la liquidació del contracte resulta suficientment justificat i a que no procedeix la cancel·lació i devolució de cap de les garanties NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3505 constituïdes atès que han de respondre tant de l’import de liquidació del contracte com de la possible indemnització pels danys i perjudicis que es puguin derivar de la resolució del contracte; incautar les garanties constituïdes en la Tresoreria Municipal en data 23 de febrer de 2006, amb els números de dipòsit 85559 i 85560, per un import de 191.016,17 euros i 127.344,11 euros respectivament, que tenen per objecte assegurar la construcció de l’aparcament públic per a vehicles en els terrenys de domini públic municipal situat a la plaça de la Mainada en la quantia de 97.451,27 euros, sens perjudici de la posterior determinació dels danys i perjudicis que hagi d’indemnitzar el contractista que es determinaran, si s’escau, en expedient separat; recuperar l’espai de domini públic de la plaça de la Mainada destinat a la construcció de l’aparcament públic, a fi d’esmenar la situació de degradació resultant de l’abandonament de l’obra, i de retornar la plaça al seu ús normal. Part d’Impuls i control Proposicions/Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal PSC: 2. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar al Govern municipal a presentar en el termini de 6 mesos un Pla Integral de Seguretat i Mobilitat per al Parc de Montjuïc i els seus entorns amb el que es doni resposta a les seves necessitats particulars en aquests àmbits. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 3. La Comissió de Seguretat i Mobilitat insta al Govern municipal a que, en la propera convocatòria de cadascun dels 73 Consells de Barri, presidida pel regidor o la regidora corresponent, l'ordre del dia contempli l'explicació política i tècnica la nova xarxa d'autobusos i dels canvis que comportarà. Del Grup Municipal UpB: 4. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar el govern municipal a convocar un concurs públic per tal de dotar el projecte de la nova xarxa de bus de Barcelona, la xarxa ortogonal, d'unes parades diferenciades, singulars, emblemàtiques i sostenibles, especialment en els nodes d'intercanvi. 3506 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 DISPOSICIONS GENERALS Decrets de l’Alcaldia Decret. L’Alcalde, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de Barcelona, el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, per la que s’aprova l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, i l’art. 304 i següents del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. El nomenament de la Sra. Laia Canet Sarri, com a personal Eventual, subgrup de classificació A2, en el lloc de treball d’assessor/a tècnic/a (2215X/S:07005952) del Grup Municipal de Convergència i Unió. La Publicació de la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Que es doni compte de la present resolució al Consell Municipal en la pròxima sessió que se celebri. Barcelona, 20 de juliol de 2012. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 2752/12) NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3507 PERSONAL Lliures disposicions Lliure designació núm. 19/2012 Convocatòria per a la provisió definitiva per lliure designació del lloc de treball de Responsable de Planificació Estratègica, adscrit a la Direcció d’Atenció al Ciutadà de la Gerència de Recursos. D’acord amb la regulació de l’article 80 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic sobre la lliure designació i d’acord amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. Es convoca la provisió per lliure designació del lloc de treball de Responsable de Planificació Estratègica de la Direcció d’Atenció al Ciutadà de la Gerència de Recursos . Descripció del lloc convocat Lloc de nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de 710,89 euros segons catàleg vigent (codi 2699X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. Funcions: • Donar suport a la Direcció en la planificació estratègica de projectes encomanats a la Direcció. • Coordinar i impulsar les diferents projectes de la Direcció. • Actuar com a interlocutor, representant a la Direcció, en les relacions amb altres òrgans, tant de la Gerència com del conjunt de l'organització municipal, derivades de les funcions que li estan atribuïdes. • Donar suport a la Direcció supervisant la tramitació dels expedients de la seva competència. • Resoldre els assumptes i exercir les facultats que de manera expressa li siguin encarregats des de la Direcció. • Realitzar totes aquelles funcions que li puguin se encomanades per la Direcció. Requisits Personal funcionari de carrera o laboral fix del grup de classificació A i subgrup A1 o A2 de l’Ajuntament de Barcelona o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona. El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els/les candidats/tes que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. 3508 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris i laborals fixos en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. Perfil del lloc: Es valorarà: • L’experiència i els coneixements relatius a les tasques descrites en l’apartat de les funcions. • La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. • Com a característiques personals d’adequació al lloc de treball: − La capacitat de coordinació i col·laboració amb altres departaments de l’organització als efectes de les funcions del lloc a proveir. − La capacitat d’organitzar i planificar el treball. − La capacitat d’anàlisi vers el contingut funcional del lloc. − La capacitat de comunicació. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar instància, acompanyada de “currículum vitae”, degudament documentat, al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Presa de possessió El personal funcionari que hagin obtingut nova destinació cessaran en el lloc de treball que ocupen en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs en la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de publicació de la resolució esmentada a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 22 30-7-2012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3509 Nomenaments Concursos El Gerent de Recursos, en data 20 de juliol de 2012, ha adoptat la següent resolució: Nomenar de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 1421/12: - el senyor Amadeo Ribalta Monrabà (Mat. 37217/FN/ 2711), per a ocupar el lloc de treball de Tècnic/a de Prevenció i Participació, adscrit a la Direcció de Serveis de Territori de la Gerència del Districte de Sants-Montjuïc, amb complement de destinació de nivell 24 i el complement específic (2499X) corresponent a aquest lloc de treball, segons catàleg vigent (S 07026752). Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. El Gerent de Recursos, en data 20 de juliol de 2012, ha adoptat la següent resolució: Nomenar de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 1421/12: - la senyora Núria Ventura Orga (Mat. 22165/FN/2820), per a ocupar el lloc de treball de Tècnic/a de Prevenció i Participació, adscrit a la Direcció de Serveis de Territori de la Gerència del Districte de Sant Martí, amb complement de destinació de nivell 24 i el complement específic (2499X) corresponent a aquest lloc de treball, segons catàleg vigent (S 07026759). Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 3510 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 30-7-2012 ANUNCIS Fe d’errates A la Gaseta Municipal núm. 21 publicada el 20 de juliol de 2012, en l’apartat Llicències d’obres, on diu “Llicències d’obres concedides durant els mesos de febrer i març de 2012”, ha de dir, “Llicències d’obres concedides durant el mesos d’abril maig i juny de 2012”. GASETA MUNICIPAL ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies