EINES I TÈCNIQUES DE DINAMITZACIÓ @ @ DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ Urbaning www.urbaning.cat REDACCIÓ FINAL DE: Urbaning www.urbaning.cat Amb el suport dels Plans d’Ocupació de Barcelona Activa: Arnau Mora Corominas i Alicia Lacueva Rueda IMATGES Totes les imatges del document han estat cedides per les empreses que han dissenyat i dinamitzat les sessions presencials del procés participatiu del Pla Municipal i dels Plans d’Actuació del Districte: Col·lectiu Punt 6, Delibera, Etcs, Everis, Fundació Desenvolupament Comunitari, Fundació Ferrer i Guàrdia, Fundació Pere Tarrés, LaCol, Momentum Co, Pla Estel, Raons Públiques, Urbaning Dipòsit Legal: B 26103-2016 El contingut d’aquest document es troba sota una llicència Creative Commons del tipus CC BY SA DISSENY I DINAMITZACIÓ DE LES SESSIONS Col·lectiu Punt 6 www.punt6.org Delibera www.delibera.info Etcs www.etcs.coop Everis www.everis.com Fundació Desenvolupament Comunitari www.fdc.cat Fundació Ferrer i Guàrdia www.ferrerguardia.org Fundació Pere Tarrés www.peretarres.org LaCol www.lacol.coop Momentum Co www.momentum.artisticadigital.com Pla Estel www.plaestel.org Raons Públiques www.raonspubliques.org Urbaning www.urbaning.cat Ajuntament de Barcelona GERÈNCIA DE DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA Direcció de Democràcia Activa i Descentralització Decidim Barcelona www.decidim.barcelona 03 INTRODUCCIÓ CONTINGUT DE LES FITXES ESPECIFICACIONS FITXES DESCRIPTIVES DE LES DINÀMIQUES 1 MAPA D’IDEES I MAPEIG COL·LECTIU 2 ITINERARI PER L’ESPAI PÚBLIC 3 DIAGNOSI URBANISTICA 4 PLUJA D’IDEES I PANELLS DELIVERATIUS 5 BOLA DE NEU 6 FOCUS GROUP 7 DINÀMICA PER JOVES EN 3 GRUPS ROTATIUS 8 DEBAT EN GRUP PER A JOVES 9 PARTICIPANT DES DE LA DIVERSITAT 10 MURAL COL·LECTIU 11 DEBATS DE PLAÇA 12 PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL 13 EXPERIÈNCIA DE TREBALL COL·LECTIU INTERDEPARTMANETAL 14 TALLER DE PROSPECTIVA 15 PRIORITZACIÓ DE PROBLEMES I/O PROPOSTES 9 10 12 15 16 18 20 22 24 26 28 30 32 36 38 40 42 44 46 ÍNDEX ÍNDEXS TEMÀTICS4 04 Ei ne s i t èc ni qu es d e di na m it za ci ó de l P la M un ic ip al i Pl an s d’ A ct ua ci ó de D is tr ic te ÍNDEXS TEMÀTICS PER OBJECTIUS Dinàmiques per diagnosticar problemes: Pàg. 1 MAPA D’IDEES I MAPEIG COL·LECTIU 16 2 ITINERARI PER L’ESPAI PÚBLIC 18 3 DIAGNOSI URBANISTICA 20 Dinàmiques de diagnosi i propostes de millora: Pàg. 4 PLUJA D’IDEES I PANELLS DELIVERATIUS 22 5 BOLA DE NEU 24 6 FOCUS GROUP 26 7 DINÀMICA PER JOVES EN 3 GRUPS ROTATIUS 28 8 DEBAT EN GRUP PER A JOVES 30 9 PARTICIPANT DES DE LA DIVERSITAT 32 Dinàmiques per visualitzar i incentivar la participació: Pàg. 10 MURAL COL·LECTIUS 36 11 DEBATS DE PLAÇA 38 Dinàmiques per informar i convocar: Pàg. 12 PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL 40 Dinàmiques per fer propostes de millora a un problema concret: Pàg. 13 EXPERIÈNCIA DE TREBALL COL·LECTIU INTERDEPARTMANETAL 42 14 TALLER DE PROSPECTIVA 44 15 PRIORITZACIÓ DE PROBLEMES I/O PROPOSTES 46 05 A ju nt am en t de B ar ce lo na - D re ts d e Ci ut ad an ia , P ar ti ci pa ci ó i T ra ns pa rè nc ia - D em oc rà ci a ac ti va i de sc en tr al it za ci ó PER PERFIL DE DESTINATARIS Tothom: Pàg. 3 DIAGNOSI URBANÍSTICA 20 4 PLUJA D’IDEES I PANELLS DELIBERATIUS 22 10 MURAL COL·LECTIU 36 5 BOLA DE NEU 25 6 FOCUS GROUP 26 12 PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL 40 11 DEBATS DE PLAÇA 38 14 TALLER DE PROSPECTIVA 44 15 PRIORITZACIÓ DE PROBLEMES I/O PROPOSTES 46 Adults experts en l’objecte d’estudi: Pàg. 5 BOLA DE NEU 24 Veïns i veïnes d’un mateix àmbit: Pàg. 1 MAPA D’IDEES O MAPEIG COL·LECTIU 16 2 ITINERARI PER L’ESPAI PÚBLIC 18 12 PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL 40 11 DEBATS DE PLAÇA 38 Joves: Pàg. 8 DEBAT EN GRUP PER A JOVES 30 7 DINÀMICA PER A JOVES EN TRES GRUPS ROTATIUS 28 Persones amb diversitat funcional o trastorn mental: Pàg. 9 PARTICIPANT DES DE LA DIVERSITAT 32 06 Ei ne s i t èc ni qu es d e di na m it za ci ó de l P la M un ic ip al i Pl an s d’ A ct ua ci ó de D is tr ic te Professionals de diferents àrees implicades: Pàg. 13 EXPERIÈNCIA DE TREBALL COL·LECTIU INTERDEPARTAMENTAL 42 Col·lectius de difícil accés: Pàg. 10 MURAL COL·LECTIU 36 12 PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL 42 11 DEBATS DE PLAÇA 38 ÍNDEXS TEMÀTICS 07 A ju nt am en t de B ar ce lo na - D re ts d e Ci ut ad an ia , P ar ti ci pa ci ó i T ra ns pa rè nc ia - D em oc rà ci a ac ti va i de sc en tr al it za ci ó PER ESPAI DE REALITZACIÓ Realització a l’espai públic: Pàg. 2 ITINERARI PER L’ESPAI PÚBLIC 18 10 MURAL COL·LECTIU 36 12 PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL 40 11 DEBATS DE PLAÇA 38 Realització en un espai interior: Pàg. 1 MAPA D’IDEES I MAPEIG COL·LECTIU 16 3 DIAGNOSI URBANÍSTICA 20 8 DEBAT EN GRUP PER A JOVES 30 4 PLUJA D’IDEES I PANELLS DELIBERATIUS 22 5 BOLA DE NEU 24 6 FOCUS GROUP 26 7 DINÀMICA PER A JOVES EN TRES GRUPS ROTATIUS 28 13 EXPERIÈNCIA DE TREBALL COL·LECTIU INTERDEPARTAMENTAL 42 14 TALLER DE PROSPECTIVA 44 15 PRIORITZACIÓ DE PROBLEMES I/O PROPOSTES 46 9 PARTICIPANT DES DE LA DIVERSITAT I LA INCLUSIÓ I: EL MEU DIA A DIA 32 08 Ei ne s i t èc ni qu es d e di na m it za ci ó de l P la M un ic ip al i Pl an s d’ A ct ua ci ó de D is tr ic te PER ORDRE ALFABÈTIC Pàg. BOLA DE NEU (5) 24 DEBAT EN GRUP PER A JOVES (8) 30 DEBATS DE PLAÇA (11) 38 DIAGNOSI URBANÍSTICA (3) 20 DINÀMICA PER A JOVES EN TRES GRUPS ROTATIUS (7) 28 EXPERIÈNCIA DE TREBALL COL·LECTIU INTERDEPARTAMENTAL (13) 42 FOCUS GROUP (6) 26 ITINERARI PER L’ESPAI PÚBLIC (2) 18 MAPA D’IDEES O MAPEIG COL·LECTIU (1) 16 MURAL COL·LECTIU (10) 36 PARTICIPANT DES DE LA DIVERSITAT I LA INCLUSIÓ (9) 32 PLUJA D’IDEES I PANELLS DELIBERATIUS (4) 22 PRIORITZACIÓ DE PROBLEMES I/O PROPOSTES (15) 46 PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL (12) 40 TALLER DE PROSPECTIVA (14) 44 ÍNDEXS TEMÀTICS 09 A ju nt am en t de B ar ce lo na - D re ts d e Ci ut ad an ia , P ar ti ci pa ci ó i T ra ns pa rè nc ia - D em oc rà ci a ac ti va i de sc en tr al it za ci ó INTRODUCCIÓ El Pla Municipal estableix les línies prioritàries, els objectius i les actuacions que el Govern de la ciutat desenvoluparà els següents quatre anys i s’elabora a l’inici de cada mandat. A partir d’una primera proposta que defineix els eixos d’actuació, les línies estratègiques i les actuacions concretes, l’equip de Govern ha obert un procés participatiu per a la construcció col·lectiva del Pla Municipal 2016-2019 vinculant la participació presencial als barris amb la participació digital. El que us presentem és un recull d’eines i dinàmiques emprades en la dinamització de les 410 trobades presencials fetes en el procés de participació. La intenció és, per una banda, aprofitar la feina i l’experiència en la dinamització de les trobades tot facilitant eines per a futurs processos participatius a la ciutat i, per l’altra banda, anar ampliant aquest document de manera col·laborativa amb l’aportació de més eines i més tècniques de dinamització. Tot aquest procés ha comptat com a espai principal el decidim.barcelona, la plataforma digital de participació de l’Ajuntament de Barcelona per construir una ciutat més democràtica, ja que entenem la participació ciutadana com un dret i, per tant, com l’obligació del Govern de facilitar els canals democràtics per exercir aquesta participació política. decidim.barcelona vol ser un espai de referència per construir una ciutat oberta, transparent, col·laborativa i amb el protagonisme de qui l’habita. Un espai per intervenir en la presa de decisions i en la construcció i el desenvolupament de les polítiques públiques. 10 Ei ne s i t èc ni qu es d e di na m it za ci ó de l P la M un ic ip al i Pl an s d’ A ct ua ci ó de D is tr ic te DEFINICIÓ Descriu breument l’essència de cada dinàmica. OBJECTIUS Defineix els objectius a assolir. Quan es decideix quina dinàmica s’utilitzarà, s’ha de preveure que sigui la més adequada per assolir els objectius que es desitgen. TIPUS DE RESULTAT Defineix el resultat que n’obtindrem, com ara un volum d’informació situada en un mapa o un recull de reflexions individuals. SITUACIÓ Descriu la situació ideal per a l’ús d’aquesta dinàmica en termes d’objectius, temps de què es disposa, característiques dels participants, etc. DADES GENERALS DURADA Indica el temps orientatiu adequat per dur a terme l’activitat. REALITZACIÓ Indica en quin tipus d’espai es realitza l’activitat. FORMAT Indica si es treballarà individualment o en grups, i si és així, el nombre recomanat de membres per grup. CONVOCATÒRIA Assenyala el mitjà de convocatòria més adequat: correu electrònic, telèfon, cartelleria o xarxes socials. DESTINATARIS Indica quin és el col·lectiu de persones preferent a qui dirigir la dinàmica. DINAMITZADORS Assenyala el nombre recomanat de dinamitzadors i dinamitzadores necessaris per un funcionament adequat. @ CONTINGUT DE LES FITXES 11 A ju nt am en t de B ar ce lo na - D re ts d e Ci ut ad an ia , P ar ti ci pa ci ó i T ra ns pa rè nc ia - D em oc rà ci a ac ti va i de sc en tr al it za ci ó MATERIAL Indica el material necessari per dur a terme l’activitat. OBSERVACIONS COM ES DESENVOLUPA L’ACTIVITAT? Explica en detall el desenvolupament de la dinàmica, indicant els períodes de temps adequats per a cada secció del taller. Si cal, dóna les recomanacions i/o indicacions necessàries per a un resultat òptim. VARIACIONS Al llarg d’aquest recull de tècniques de dinamització hi apareixen algunes dinàmiques que poden realitzar-se de diferents maneres, aquestes possibilitats estan recollides en les taules de ‘VARIACIONS’ al final de l’apartat del desenvolupament de l’activitat. 12 Ei ne s i t èc ni qu es d e di na m it za ci ó de l P la M un ic ip al i Pl an s d’ A ct ua ci ó de D is tr ic te PERFIL DELS DINAMITZADORS O DINAMITZADORES En tots els casos és recomanable que qui dinamitzi tingui: - Bon coneixement del tema a tractar - Capacitat per dinamitzar i garantir que es compleixin els objectius de la sessió - Habilitats i competències socials i comunicatives - Capacitat per motivar, detectar i canalitzar les accions de participació dels grups - Capacitat de tractar amb els diferents perfils de participants de manera empàtica i generant feedback per garantir un bon nivell de discussió - Capacitat d’anàlisi i síntesi, per anar ordenant les idees a mesura que avança la sessió - Capacitat de gestió del conflicte - Flexibilitat per canviar les seqüències de treball plantejades en funció de les necessitats expressades pels participants Els dinamitzadors/es s’han d’ajustar a l’espai i al col·lectiu concret a qui va dirigida l’activitat. Per exemple, a les dinàmiques al carrer, és important la captació in situ i convidar a la gent a participar. Per tant, els qui dinamitzin han de tenir la capacitat de ser persones actives i properes i la qualitat de ser extravertides, sense por d’apropar-se a la gent desconeguda. En canvi, a les dinàmiques amb nens i joves, qui dinamitzi ha de tenir, preferiblement, experiència en el sector del lleure educatiu o sociocultural amb infants i/o adolescents. ESPECIFICACIONS 13 A ju nt am en t de B ar ce lo na - D re ts d e Ci ut ad an ia , P ar ti ci pa ci ó i T ra ns pa rè nc ia - D em oc rà ci a ac ti va i de sc en tr al it za ci ó RECOMANACIONS PER CONDUIR LES DINÀMIQUES - Cal definir els objectius de la dinàmica. - S’ha de ser flexible per poder decidir in situ si es treballa en plenari o bé en grups, en funció del nombre d’assistents i de les característiques de l’espai. Una vegada començada la sessió caldrà adaptar-se al ritme del grup i d’allò que va succeint modificant la dinàmica, si cal. - Es recomana acotar la temàtica a tractar i definir clarament les preguntes que orientaran el debat per facilitar-ne el funcionament. - Addicionalment, és important marcar les condicions de les dinàmiques, per tal que al final ens trobem amb una quantitat d’informació acotada i aconseguim que les idees que sorgeixin del debat siguin les més consensuades i elaborades. - Finalment, s’ha de tenir en compte que un dels reptes de tota dinàmica participativa és garantir que tots els assistents puguin expressar les seves posicions, opinions, problemes, propostes o sentiments, de tal manera que puguin contribuir al resultat comú. En aquest sentit, cal engegar dinàmiques que permetin a tothom expressar realment les seves posicions sobre els temes a tractar. - Fer una dinàmica accessible a tots els col·lectius, tant a nivell d’espais (preveure opcions presencials o online) com d’idioma - Afavorir la creació d’un ambient còmode, de confiança, on intercanviar experiències, percepcions, inquietuds i propostes resolutives - Connectar la situació individual amb la col·lectiva - Cal adaptar les tècniques i metodologies per afavorir la participació de les persones amb condicionants físics, de llenguatge o de qualsevol altre tipus; i també per a col·lectius específics que no acostumen a participar 15 FITXES DESCRIPTIVES DE LES DINÀMIQUES 16 Ei ne s i t èc ni qu es d e di na m it za ci ó de l P la M un ic ip al i Pl an s d’ A ct ua ci ó de D is tr ic te Dinàmica que consisteix a ubicar en el plànol d’un territori determinat les aportacions dels participants, ja sigui l’ús que fem d’un espai públic, idees i propostes de millora, queixes i problemàtiques, etc. Com que les aportacions s’ubiquen directament sobre el mapa, permet la seva visualització en els punts d’actuació concrets. Analitzar problemàtiques i propostes i elaborar diagnòstics d’un tema o àmbit concret. Detectar sobre el territori les principals mancances en un tema específic per formular propostes de millora. Obtenir una “imatge” de les percepcions dels participants sobre un àmbit concret. S’aconsegueix ubicar sobre el mapa de l’àmbit estudiat (barri, districte, etc.) un volum d’informació important, partint de les percepcions del veïnat i/o col·lectius específics. A més, permet disposar de forma immediata dels resultats de la sessió (fotografia dels panells). És recomanable quan es vulgui fer una diagnosi d’un tema o àmbit específic, especialment quan les aportacions van lligades a punts concrets del territori estudiat. Especialment útil en fase d’anàlisi i diagnosi d’un procés de millora de l’espai públic. · · · DEFINICIÓ _ OBJECTIUS _ TIPUS DE RESULTAT _ SITUACIÓ _ 1 MAPA D’IDEES O MAPEIG COL·LECTIU _ durada: 2:00 realització: espai interior destinataris/àries: veïns i veïnes d’un mateix àmbit territorial format: grups de 2-7 convocatòria: per cartelleria i e-mail dinamitzadors/es: 2-3 @ material: plafó amb mapes de l’àmbit i punts a analitzar detectats al plànol · post-its o icones · càmera de fotos · gomets · bolígrafs 17 A ju nt am en t de B ar ce lo na - D re ts d e Ci ut ad an ia , P ar ti ci pa ci ó i T ra ns pa rè nc ia - D em oc rà ci a ac ti va i de sc en tr al it za ci ó COM ES DESENVOLUPA L’ACTIVITAT? _ Presentació genèrica de la sessió: es presenta la dinàmica que es realitzarà i el programa de la jornada. Es planteja el tema del debat o preguntes clau i es reparteix el material per situar les aportacions dels participants sobre el plànol (post-its, gomets, icones, etc.). Divisió dels participants en grups. Durant aquest treball, es van recollint i col·locant al plànol els elements per a la diagnosi, les propostes, etc. Es pot variar l’activitat situant diversos mapes on representar aspectes diferents, per on cada grup va passant de forma rotativa. Per exemple, separant les aportacions entre matí-tarda-nit, entre problemàtiques- fortaleses-propostes, etc. Dissolució dels grups i retorn al plenari. Exposició sobre els elements sorgits als diferents grups. Qui dinamitza comenta els resultats per posar tots els elements en comú i formular les conclusions pertinents. En aquest moment es poden generar petits debats entorn a la idea o proposta expressada. Agraïment i comiat: S’agraeix la participació i s’acomiada els participants explicant quins seran els mecanismes de retorn del procés. 10’ 60’ 45’ 5’ Els plànols han d’estar tractats de manera que siguin comprensibles per a tothom. Generar diàleg entre els participants i buscar el consens. 18 Ei ne s i t èc ni qu es d e di na m it za ci ó de l P la M un ic ip al i Pl an s d’ A ct ua ci ó de D is tr ic te Passejada i debat obert en què els participants segueixen un recorregut amb diferents parades. Consisteix a recórrer l’espai públic d’un barri amb la voluntat de trobar les principals deficiències dels espais i fer-hi propostes de millora. Tractar temes complexos o molt tècnics a partir de la pròpia experiència en l’espai, facilitant una comprensió més intuïtiva, més vivencial. Obtenir un mapeig que determini els punts febles i recollir propostes de millora que puguin ser incorporades en futures remodelacions de l’espai públic. S’obté una diagnosi de l’espai públic a través d’un mapeig col·lectiu dels espais del barri o territori. A més, s’aconsegueix l’empoderament dels veïns i usuaris dels espais i la connexió entre la vivència personal i la problemàtica.Addicionalment, es generen espais de trobada específics per analitzar les problemàtiques de la vida quotidiana. Es recomana utilitzar la tècnica per a debats relacionats amb el disseny urbà, la mobilitat, el civisme, la seguretat, etc. És especialment adequat per dirigir-lo a les dones i donar-li una perspectiva de gènere. A més, és molt útil per facilitar l’intercanvi d’opinions entre persones que comparteixen un mateix barri i recollir propostes amb un cert grau de consens. · · DEFINICIÓ _ OBJECTIUS _ TIPUS DE RESULTAT _ SITUACIÓ _ 2 ITINERARI PER L’ESPAI PÚBLIC _ durada: 2:00 realització: espai públic destinataris/àries: veïns/es d’un ma- teix àmbit territorial format: individual @ material: folis o equivalents per notes · mapes o esquemes en format petit del territori i recorregut a realitzar · càmera de fotos dinamitzadors/es: 2 convocatòria: per cartelleria, xarxes socials i e-mail 19 A ju nt am en t de B ar ce lo na - D re ts d e Ci ut ad an ia , P ar ti ci pa ci ó i T ra ns pa rè nc ia - D em oc rà ci a ac ti va i de sc en tr al it za ci ó COM ES DESENVOLUPA L’ACTIVITAT? _ Presentació genèrica de la sessió: es presenta la dinàmica que es realitzarà i el recorregut que es seguirà. Per a cada tram: Recorregut (5’-8’), parada, breu explicació i plantejament del debat en relació amb un element o aspecte concret de l’espai públic. Preguntes, debat i aportacions. (10’-15’). Conclusions del recorregut, agraïment i comiat: s’agraeix la participació i s’acomiada els participants explicant quins seran els mecanismes de retorn del procés. 10’ 95’ 15’ Requereix un bon coneixement dels temes a debatre (gènere, mobilitat, etc.) i del territori que es recorre. S’obtenen valoracions i propostes creuades i contrastades entre diferents grups. VARIACIÓ - CREUANT CAMINS TIPUS DE RESULTAT Després de la presentació es formen grups que treballen passejant seguint camins diversos. Cada grup es creua un mínim de dos cops amb els altres fent una parada per a posar en comú i contrastar primer les valoracions i després les propostes. Després de cada trobada els grups incorporen a la seva conversa les aportacions del grup amb el qual acaben de creuar-se COM ES DESENVOLUPA L’ACTIVITAT? 20 Ei ne s i t èc ni qu es d e di na m it za ci ó de l P la M un ic ip al i Pl an s d’ A ct ua ci ó de D is tr ic te Dinàmica que permet plasmar sobre mapes i altres elements visuals i tàctils els valors i les prioritats de les persones participants sobre un espai públic concret. Durant la sessió s’estableixen diferents dinàmiques en grups rotatius amb diferents ritmes, temes i objectius. D’aquesta manera, s’obtenen les necessitats, experiències i relacions dels ciutadans que es superposen en cada escenari. Analitzar les problemàtiques i propostes d’un tema específic. Comprendre quins són els aspectes que fan que en un lloc els veïns es sentin a gust i quins són els factors que creen més conflicte. Amenitzar el procés mitjançant activitats originals i divertides. S’aconsegueixen fer visibles les prioritats d’un grup veïnal davant un problema o situació urbanística determinats en tres formats diferents, però sempre de manera molt visual. Es recomana utilitzar la tècnica quan es vulgui fer una diagnosi d’un tema o àmbit específic, quan es tracta amb col·lectius sobre una qüestió concreta i quan hi hagi alguna condició que dificulti el debat fluïd, com ara molta gent o grups enfrontats. · · · DEFINICIÓ _ OBJECTIUS _ TIPUS DE RESULTAT _ SITUACIÓ _ 3 DIAGNOSI URBANÍSTICA _ durada: 2:00 realització: espai interior destinataris/àries: qualsevol usuari de l’espai públic format: grups de 8-10 convocatòria: per telèfon i e-mail dinamitzadors/es: 2 @ material: mapa gran de la zona · mapes en blanc i negre · icones elements via pública · post-its · xinxetes · gomets · bolígrafs · fils/llana de tres colors diferents · tisores · ceres de colors · roda de preferències 21 A ju nt am en t de B ar ce lo na - D re ts d e Ci ut ad an ia , P ar ti ci pa ci ó i T ra ns pa rè nc ia - D em oc rà ci a ac ti va i de sc en tr al it za ci ó COM ES DESENVOLUPA L’ACTIVITAT? _ Presentació genèrica de la sessió: Breu benvinguda presentació de l’equip i introducció a l’activitat. S’explica breument en què consisteix cada una de les dinàmiques i es divideixen els assistents en tres grups de treball. Treball en grups a les tres dinàmiques diferents: - Roda de preferències: S’uneixen conceptes entre ells en funció del grau de prioritat que li atorga cadascú. Resulta molt útil per visualitzar quins valors ha de tenir l’espai públic des del punt de vista dels seus usuaris. - Mapa de consens: S’ubiquen una sèrie d’icones (positives i negatives) d’elements presents a l’espai públic sobre un mapa del lloc analitzat per veure quins resultats es repeteixen entre els diferents grups. - Plànol de colors: Cada participant ha de donar-li color a un plànol en blanc i negre d’un tram localitzat de l’àmbit d’estudi. Cada color representa un sentiment o sensació diferents. D’aquesta manera, s’obtenen les percepcions del conjunt de participants sobre la zona. Dissolució dels grups i retorn al plenari. Exposició sobre els elements sorgits als diferents grups. Qui dinamitza comenta els resultats i formula les conclusions pertinents. Es poden generar petits debats al voltant de cada idea o proposta. Agraïment i comiat: s’agraeix la participació i s’acomiada els participants explicant quins seran els mecanismes de retorn del procés. 10’ 75’ 5’ 30’ 22 Ei ne s i t èc ni qu es d e di na m it za ci ó de l P la M un ic ip al i Pl an s d’ A ct ua ci ó de D is tr ic te Tècnica que es basa en una anàlisi general per sintetitzar i classificar les idees d’un grup o col·lectiu en diferents eixos, per passar després al debat i finalment a la priorització de forma consensuada. És una dinàmica amb moltes possibles variacions en funció del nombre i perfil dels participants, del lloc on es teballa, del temps de què es disposa, etc. Fer una posada en comú col·lectiva d’idees sobre un tema i arribar a una síntesi i unes conclusions i acords conjunts. Afavorir l’ambient per tal que es creïn relacions i interpretacions dels temes tractats. S’aconsegueix una relació lògica d’idees sorgides del debat agrupant-les per àrees afins, i es contribueix a la creació de propostes concretes per a cada un dels eixos emmarcats en el context del debat. És recomanable per elaborar conclusions col·lectives, per planificar accions i per avaluar els treballs portats a terme. És útil quan els participants tenen estructures poc definides del tema a tractar o quan es tracta d’una temàtica complexa. · · DEFINICIÓ _ OBJECTIUS _ TIPUS DE RESULTAT _ SITUACIÓ _ 4 PLUJA D’IDEES I PANELLS DELIBERATIUS _ durada: 1:30 realització: espai interior destinataris/àries: tothom format: grups de 5-10 convocatòria: tots els mitjans dinamitzadors/es: 1-2 @ material: pissarra, mural o panell · targetes o post-its · bolígrafs i retoladors · cinta adhesiva o blu-tack 23 A ju nt am en t de B ar ce lo na - D re ts d e Ci ut ad an ia , P ar ti ci pa ci ó i T ra ns pa rè nc ia - D em oc rà ci a ac ti va i de sc en tr al it za ci ó COM ES DESENVOLUPA L’ACTIVITAT? _ 15’ 20’ 25’ 5’ 25’ Si es tracta d’analitzar diversos aspectes és convenient fer-ho per parts. És bo que qui dinamitzi el grup orienti i analitzi les situacions que vagin sorgint. Benvinguda i presentació genèrica de la sessió. Contextualització i explicació de la dinàmica que es realitzarà i el programa de la jornada. Creació i generació d’idees. Els participants es distribueixen en subgrups. S’inicia el debat llançant una pregunta sobre un tema concret i els grups aniran aportant respostes d’acord a les seves realitats en unes targetes (es pot fer de manera individual o conjunta). Classificació de les targetes. Cada grup usa la pissarra, panell o mural per enganxar les targetes a l’eix que considera convenient. Els diferents eixos poden estar preestablerts o decidir-los entre tots els participants. Reflexió conjunta. Es prioritzen idees i se’n fan de més desenvolupades. De l’agrupació i generació d’idees se n’extreuen les propostes finals. Agraïment i comiat. S’agraeix la participació i s’acomiada els participants explicant quins seran els mecanismes de retorn del procés. 24 Ei ne s i t èc ni qu es d e di na m it za ci ó de l P la M un ic ip al i Pl an s d’ A ct ua ci ó de D is tr ic te Dinàmica que facilita el debat, sobretot en grups grans, de manera ordenada i escalonada. Permet arribar a uns resultats concrets, assegurant que tothom hagi participat en el procés aportant les seves reflexions. Funciona per grups inicialment reduïts que treballen simultàniament i es van unint fins a formar el plenari. El resultat de cada ronda és la priorització consensuada d’un nombre fix de propostes. Construir consens de manera escalonada i de manera que tots els participants tinguin l’oportunitat de parlar i aportar les seves idees i reflexions. Generar, argumentar i prioritzar propostes. El consens no és obligat, però es posa de manifest el grau de suport. S’obté la priorització acordada d’un nombre fix de propostes o reflexions. El fet que es treballi en grups petits permet que aquelles persones a qui els costa parlar en grups grans puguin sentir-se més còmodes per expressar-se. Es recomana utilitzar-la quan es volen aconseguir uns resultats amb un nivell de concreció elevat, fruit del consens per part de les persones del grup. A més, és especialment útil quan es tracta d’un grup gran, ja que el fet de treballar en subgrups facilita el moment de debat. També és molt útil quan els participants són adults experts en el tema que s’està treballant. · · DEFINICIÓ _ OBJECTIUS _ TIPUS DE RESULTAT _ SITUACIÓ _ 5 BOLA DE NEU _ durada: 2:00 realització: espai interior destinataris/àries: tothom format: grups de 2-8 convocatòria: tots els mitjans material: paperògraf · post-its o targetes DIN A5 · bolígrafs i retoladors dinamitzadors/es: 2 @ 25 A ju nt am en t de B ar ce lo na - D re ts d e Ci ut ad an ia , P ar ti ci pa ci ó i T ra ns pa rè nc ia - D em oc rà ci a ac ti va i de sc en tr al it za ci ó COM ES DESENVOLUPA L’ACTIVITAT? _ Benvinguda i presentació genèrica de la sessió. Contextualització i explicació de la dinàmica que es realitzarà i el programa de la jornada. Els participants s’agrupen per parelles i comparteixen les seves idees i reflexions, les debaten i elaboren una llista de propostes preferiblement consensuades. Se’ls pot donar un nombre màxim per acotar el nombre d’ítems. Les parelles s’ajunten de dues en dues formant grups de 4 persones. Es repeteix el procés i elaboren la llista com a fruit d’allò que han parlat: idees que comparteixen, idees que es poden fusionar perquè es complementen, idees noves... S’ajunten 2 grups de 4, formant grups de 8 persones, i es torna a repetir el procés. Es pot anar allargant en funció del nombre de participants. Quan s’arriba al plenari, els qui dinamitzen ajuden a prioritzar les propostes finals. Finalment, s’acorden les conclusions i es tanca el debat. Agraïment i comiat: s’agraeix la participació i s’acomiada els participants explicant quins seran els mecanismes de retorn del procés. 10’ 15’ 40’ 20’ 30’ 5’ Tenint en compte el nombre de participants, es poden reagrupar a mesura que anem avançant de fase, de tal manera que es faciliti el bon funcionament de la dinàmica. 26 Ei ne s i t èc ni qu es d e di na m it za ci ó de l P la M un ic ip al i Pl an s d’ A ct ua ci ó de D is tr ic te Dinàmica basada en una primera part de presentació i contextualització del tema a tractar per part d’una persona experta, per tal de proporcionar elements objectius per a un debat posterior més efectiu i que no es basi en intuïcions, sinó que parteixi d’un coneixement fonamentat. La segona part, la pròpiament participativa, s’organitza a partir de dividir els participants en grups de discussió. Proporcionar als participants una contextualització objectiva del tema a tractar per part d’un expert. Fer una posada en comú col·lectiva d’idees i coneixements sobre un tema. Arribar a una diagnosi conjunta i definir propostes i actuacions de millora des de la creació col·lectiva i des del debat grupal. S’aconsegueix definir aspectes de diagnosi i de propostes d’actuació des de la reflexió col·lectiva i grupal. Permet arribar a consensos i recollir el dissens i les diferents opinions presents en el grup. També es poden prioritzar els elements que es consideren centrals. És recomanable per quan es vulgui fer un treball col·lectiu d’elaboració de diagnosi o d’elaboració de propostes. També es recomana quan es disposa de temps suficient per al debat i la reflexió. És molt útil quan els participants tenen un nivell elevat de motivació per participar i desplaçar-se a un lloc concret per dedicar-hi una estona significativa del seu temps. · · · DEFINICIÓ _ OBJECTIUS _ TIPUS DE RESULTAT _ SITUACIÓ _ 6 FOCUS GROUP _ durada: 2:00 realització: espai interior destinataris/àries: tothom format: grups de 10-15 convocatòria: per cartelleria, xarxes socials i e-mail dinamitzadors/es: 2 @ material: pissarres, cartolines o papelògrafs· post-its · gomets · bolígrafs o retoladors · mapes per ubicar els àmbits territorials sobre els quals es focalitza el debat · projector, ordinador i equip de so 27 A ju nt am en t de B ar ce lo na - D re ts d e Ci ut ad an ia , P ar ti ci pa ci ó i T ra ns pa rè nc ia - D em oc rà ci a ac ti va i de sc en tr al it za ci ó COM ES DESENVOLUPA L’ACTIVITAT? _ Benvinguda i presentació. Es presenten els grans blocs de la sessió: contextualització del tema, treball per grups i retorn al plenari. Exposició per part d’una persona experta sobre elements que permetin contextualitzar la temàtica i que apuntin els aspectes principals de l’estat de la qüestió. Torn de preguntes i divisió dels participants en grups. Si hi ha participants que pertanyen a un mateix col·lectiu o organització, és recomanable que se separin per formar part de grups diferents. Explicació dels objectius de la dinàmica, d’allò que es pretén assolir i del seu funcionament. Debat i recollida d’idees sobre el tema tractat, centrant- se en les problemàtiques i necessitats. Debat i recollida d’idees centrant-se en les solucions i propostes que donin resposta a les problemàtiques. Tancament del grup amb síntesi dels elements recollits, dissolució dels grups i retorn al plenari. Exposició sobre els elements sorgits als diferents grups. Preguntes, aclariments i comentaris. Agraïment, comiat i avaluació de la dinàmica: s’agraeix la participació i s’acomiada els participants explicant quins seran els mecanismes de retorn del procés. 5’ 20’ 10’ 5’ 25’ 25’ 15’ 10’ 5’ S’aconsegueix ampliar el coneixement d’un tema concret intercanviant opinions amb persones ‘expertes’ en l’àmbit i compartir idees i diferències d’opinió en base al coneixement generat. VARIACIÓ - PANELL D’EXPERTS TIPUS DE RESULTAT La jornada s’inicia en plenari i els diferents experts fan una breu exposició del tema mitjançant xerrades ràpides i concretes d’una durada limitada. Treball en grups: els participants es divideixen en tants grups com experts hi hagi, de manera preassignada o aleatòria. Cada grup debatrà sobre els temes en qüestió durant un temps delimitat. Els dinamitzadors procuraran que no es monopolitzi el temps i que tothom hi tingui veu. La presència dels experts ha de permetre que s’estableixi un diàleg proper per tal d’aclarir conceptes i aportar informació. COM ES DESENVOLUPA L’ACTIVITAT? OBJECTIU Enriquir un debat amb l’intercanvi d’opinions i idees entre persones provinents de diferents àmbits i sectors i persones ‘expertes’ en la matèria. 28 Ei ne s i t èc ni qu es d e di na m it za ci ó de l P la M un ic ip al i Pl an s d’ A ct ua ci ó de D is tr ic te Proposta per treballar amb grups grans de joves que no es coneixen entre ells i que compten amb un alt grau de diversitat. Els joves van passant per les diverses tasques i activitats i no passen més de 30 minuts a cada una. Es fan les rotacions per tres espais amb tres grups i tres activitats diferents. Treballar en àmbits diferents amb un grup molt gran de joves (50-70) desconeguts entre ells i recollir el màxim nombre de propostes. S’obtenen moltes propostes i es manté un grup gran de joves centrat en una tasca, on la rotació els va donant nous inputs que els ajuden a tenir una motivació alta a participar-hi. Es recomana utilitzar la tècnica quan s’ha de treballar amb un grup gran de joves i quan hi ha molts temes diferents a treballar i debatre. · DEFINICIÓ _ OBJECTIUS _ TIPUS DE RESULTAT _ SITUACIÓ _ 7 DINÀMICA PER A JOVES EN TRES GRUPS ROTATIUS _ durada: 2:00 realització: espai interior destinataris/àries: joves format: grups de 15-20 convocatòria: per telèfon, xarxes socials i e-mail dinamitzadors/es: 3 @ material: caixes de cartró · mapes dels espais a estudiar · tres paperògrafs · pintures, bolígrafs, llapis · gomets · fulls, cartolines, post-its 29 A ju nt am en t de B ar ce lo na - D re ts d e Ci ut ad an ia , P ar ti ci pa ci ó i T ra ns pa rè nc ia - D em oc rà ci a ac ti va i de sc en tr al it za ci ó COM ES DESENVOLUPA L’ACTIVITAT? _ 5’ 10’ 30’ 30’ 30’ 10’ 5’ Es presenta la sessió i el programa de la jornada. Es reparteixen targetes de colors aleatòriament per crear tres grups de colors diferents. Cadascú es presenta amb la persona que té al costat i, si es coneixen, han de descobrir quelcom que no sabien. Després, en cercles, cadascú presenta la persona que té a la dreta. Dinàmica “Equipaments”: Se’ls presenta el mapa d’equipaments. Cadascú enganxa un gomet als equipaments que freqüenta i indica les activitats que hi fa. Es debat com són aquests equipaments. Davant la necessitat de nous casals de joves, s’agafen caixes de cartró i s’hi dibuixa l’edifici que es vol omplir d’activitats. S’hi podran pintar les façanes i escriure les propostes per l’espai. Dinàmica “Espai públic, oci i lleure”: Joc amb cadires on els participants es van movent si responen positivament a diverses preguntes, com ara “faig ús de l’espai públic?” o “milloraria algun espai públic?”. Hi ha un mapa dels espais públics on han de posar adhesius dels usos que hi volen. Dinàmica “Educació/formació”: Explicació de la situació de l’educació. S’omplen els arbres d’idees de la següent manera: - Arrels: com és l’educació a l’àmbit d’estudi? - Tronc: com ens agradaria que fos? - Copa: I en el món laboral? Propostes en relació a les necessitats de l’àmbit d’estudi. Dissolució dels grups i retorn al plenari. Exposició sobre els elements sorgits als diferents grups. Un representant de cada grup explica què s’ha fet mentre els dels altres grups el van complementant. Es repeteixen les propostes i es demana que qui hi estigui a favor aixequi la mà. Agraïment, comiat i avaluació de la dinàmica: s’agraeix la participació i s’acomiada els participants explicant quins seran els mecanismes de retorn del procés. 30 Ei ne s i t èc ni qu es d e di na m it za ci ó de l P la M un ic ip al i Pl an s d’ A ct ua ci ó de D is tr ic te Tècnica d’anàlisi general dirigida a joves que s’utilitza en processos informatius, consultius, de presa de decisions i treball cooperatiu per tal de reflexionar sobre un tema. Facilita que tota la informació producte de les discussions en una jornada de treball quedi recollida per escrit per a processar-la posteriorment. Facilitar que les idees, opinions o acords estiguin a la vista de manera ordenada i resumida. Col·lectivitzar idees, resumir i sintetitzar discussions. Crear relacions i interpretacions dels temes tractats. Crear situacions per potenciar la presa de decisions i el treball cooperatiu. S’aconsegueix la discussió i reflexió, l’enriquiment del grup a través dels coneixements individuals, el treball des d’un punt de referència comú i la implicació de manera més directa en noves pràctiques. És útil per facilitar que tota la informació quedi recollida per escrit per a processar-la posteriorment. Pot utilitzar-se en qualsevol fase, tant per a l’elaboració de diagnòstics com per a la construcció de conclusions o la planificació de treballs. Requereix que s’hagi treballat el tema anteriorment als centres educatius i que els participants portin un llistat de propostes prèviament acordades. · · · · DEFINICIÓ _ OBJECTIUS _ TIPUS DE RESULTAT _ SITUACIÓ _ 8 DEBAT EN GRUP PER A JOVES _ durada: 1:30 realització: espai interior destinataris/àries: joves format: grups de 5-6 convocatòria: per telèfon, xarxes socials i e-mail dinamitzadors/es: 4 @ material: paret on exposar els murals· post-its · paper d’embalar · folis de colors · bolígrafs i retoladors · cinta adhesiva o blu-tack · gomets 31 A ju nt am en t de B ar ce lo na - D re ts d e Ci ut ad an ia , P ar ti ci pa ci ó i T ra ns pa rè nc ia - D em oc rà ci a ac ti va i de sc en tr al it za ci ó COM ES DESENVOLUPA L’ACTIVITAT? _ Benvinguda i presentació genèrica de la sessió. Contextualització i explicació del programa de la jornada. Conciliació dels continguts i propostes: els participants es reparteixen les propostes prèviament acordades (entre els membres i les propostes de cada centre); assignació de colors: es divideixen als participants en grup de manera aleatòria assignant-li a cadascun un tros de cartolina de diversos colors. Presentació de propostes: Un cop agrupats, cada participant exposa al seu grup les propostes que ha escollit la seva escola aclarint la seva línia estratègica. Aquesta presentació no pot superar els 2’ de duració. Selecció de propostes: Paral·lelament a la presentació de les propostes, cada component del grup escull les que més li agraden i les apunta en un post-it amb la seva línia estratègica. En finalitzar, de totes les propostes apuntades, n’haurà d’escollir les tres o quatre que més li agradin i enganxar-les al mural (un per cada grup). Es procedeix a l’elecció final de dues o tres propostes més desenvolupades utilitzant un full de color per a cadascuna. Cadascun d’aquests fulls ha de contenir una proposta completa, amb la seva línia estratègica i s’ha d’enganxar tapant els post-its de les idees que agrupa.’ Posada en comú: cada grup fa una breu exposició del seu mural (1’-2’) Reflexió conjunta. Recolzament de les propostes mitjançant gomets, a un màxim de tres propostes per persona. Agraïment i comiat: s’agraeix la participació i s’acomiada els participants explicant quins seran els mecanismes de retorn del procés. 15’ 10’ 15’ 15’ 10’ 5’ Els acords de les discussions s’han d’escriure de forma esquemàtica i clara, amb lletra gran. 10’ 10’ 32 Ei ne s i t èc ni qu es d e di na m it za ci ó de l P la M un ic ip al i Pl an s d’ A ct ua ci ó de D is tr ic te DEFINICIÓ _ OBJECTIUS _ TIPUS DE RESULTAT _ SITUACIÓ _ 9 PARTICIPANT DESDE LA DIVERSITAT _ durada: 3 sessions de 2:00 realització: espai interior destinataris/àries: persones amb diversi- tat funcional o trastorn mental format: plenari grups 7-7 grups grans dinamitzadors/es: 6 @ material: dibuixos projectats convocatòria: directament als centres dels participants Dinàmica dividida en 3 sessions. Dirigida a participants que provenen de centres ocupacionals, centres de dia o escoles especials de persones amb diversitat funcional o trastorn mental. Els participants treballaran temes relacionats amb el seu dia a dia per detectar les dificultats amb les que es troben i buscar-hi solucions conjuntament. Fer una aproximació a les dificultats que els participants troben en el seu dia a dia. Concretar i consensuar propostes potenciant la participació de tothom. S’obtenen moltes propostes que es recullen i es fan arribar als centres dels participants per tal que treballin sobre aquesta informació entre sessió i sessió. S’aconsegueixen propostes concretes treballant en petits grups que afavoreixen la participació i aquestes s’ordenen segons el grau de suport que han rebut. S’utilitza com a tallers participatius mitjançant els quals es poden obtenir propostes per part d’un col·lectiu format per persones amb diversitat funcional o trastorn mental amb dificultats per a l’aprenentatge al llarg de tres sessions. · · 33 A ju nt am en t de B ar ce lo na - D re ts d e Ci ut ad an ia , P ar ti ci pa ci ó i T ra ns pa rè nc ia - D em oc rà ci a ac ti va i de sc en tr al it za ci ó COM ES DESENVOLUPA L’ACTIVITAT? _ 15’ 15’ 90’ A la primera sessió es vol portar els participants a la reflexió a través de diferents dibuixos que representen el dia a dia d’una persona. A mesura que avancen els dibuixos, els participants van expressant dificultats en diferents àmbits: habitatge, lleure, esport, espai públic, formació, treball, salut, transport i mobilitat. Benvinguda i presentació dels dinamitzadors. Breu explicació de les dinàmiques que es portaran a terme durant la trobada. Per trencar el gel i afavorir la participació i el treball en equip, els participants es col·loquen al centre de la sala i segueixen les consignes que dóna el dinamitzador: - Caminar de diferents maneres i velocitats per la sala - Creuar-se i mirar-se als ulls, fer un gest, saludar-se amb diferents parts del cos - Aturar-se davant d’un company, mirar-se als ulls, dir el seu nom i donar-se la mà Interactuar des del joc i els riures i finalitzar la dinàmica en rotllana i dient una paraula que expressi com es senten. Pluja d’idees. Es parteix dels dibuixos projectats. Apareixen situacions de la vida quotidiana (dormir, aixecar-se, esmorzar, dutxar-se, sortir al carrer, estudiar, fer esport, anar a comprar...). Per cada situació s’enceta el diàleg, es reflexiona sobre com és el seu dia a dia, quines dificultats es troben, com els agradaria que fos, què es podria fer perquè fos diferent, quina proposta fan al govern de la ciutat. Es recullen les propostes amb la idea d’agrupar-les per àmbits i es lliura el document als centres per a que amb l’ajut dels seus monitors/es es reflexioni i es debati sobre les dificultats i les propostes. PRIMERA SESSIÓ: EL MEU DIA A DIA 34 Ei ne s i t èc ni qu es d e di na m it za ci ó de l P la M un ic ip al i Pl an s d’ A ct ua ci ó de D is tr ic te 15’ 10’ 85’ La segona sessió, després de que els participants hagin pogut reflexionar i debatre sobre les dificultats que troben a la ciutat, al barri, en el seu dia a dia, es tracta de seguir treballant amb ells i elles les propostes que s’han fet a la sessió anterior. Benvinguda i presentació dels dinamitzadors. Breu explicació de les dinàmiques que es portaran a terme durant la trobada. Els participants es col·loquen en rotllana i tanquen els ulls. Comencen un automassatge guiat pel dinamitzador des del cap fins als peus, fent pauses per veure què ha canviat, com senten el seu cos i la respiració. En finalitzar, obren els ulls i diuen una paraula per expressar com se senten. Es parteix de la pluja de propostes i dificultats obtinguda a la trobada anterior. S’exposa el resum de la sessió anterior i es presenten els cartells de gran format on han estat recollides totes les propostes per àmbits. S’explica la dinàmica i els participants es divideixen en grups de 5-7 persones. Els cartells es pengen a diferents llocs de la sala, generant diferents àmbits (entre 4 i 7), que s’acompanyen de dibuixos que ajuden a comprendre les propostes. Quan tots els participants han passat pels diferents àmbits, es posen en comú tots els cartells, exposant les idees noves i rellegint les consensuades anteriorment. S’intenten agrupar i sintetitzar al màxim les propostes sense perdre’n cap. SEGONA SESSIÓ: CRUÏLLA DE PROPOSTES 10’ 35 A ju nt am en t de B ar ce lo na - D re ts d e Ci ut ad an ia , P ar ti ci pa ci ó i T ra ns pa rè nc ia - D em oc rà ci a ac ti va i de sc en tr al it za ci ó 15’ El dinamitzador ha de ser creatiu i flexible. Ha d’aconseguir que tots participin i se sentin còmodes i a gust amb les consignes. També ha de tenir habilitats socials i comunicatives i capacitat d’atenció a la diversitat. A la tercera sessió es consensuen les propostes que entre tots i totes han anat fent a les sessions anteriors. Benvinguda i presentació dels dinamitzadors. Breu explicació de les dinàmiques que es portaran a terme durant la trobada. S’explica detalladament la dinàmica: com tothom ha fet el treball previ de sintetitzar i ajuntar les propostes similars fetes pels participants en cartells gràfics i visuals, els dinamitzadors mostren els cartells per àmbits, els llegeixen en veu alta i els participants s’aixequen i s’apropen a la proposta que més els agrada. Es comptabilitzen en cada cartell les persones que hi han donat suport. Aquesta operació es fa per cadascun dels àmbits i les seves corresponents propostes. TERCERA SESSIÓ: TRIEM I DECIDIM 105’ 36 Ei ne s i t èc ni qu es d e di na m it za ci ó de l P la M un ic ip al i Pl an s d’ A ct ua ci ó de D is tr ic te Dinàmica que consisteix a construir un mural col·lectiu fet amb idees i reflexions dels participants en base a temes quotidians i propers, garantint que els siguin familiars i que en tinguin coneixement a partir de la pròpia experiència. Cadascú fa la seva aportació, que es va afegint a la de la resta. Visibilitzar un procés que s’està portant a terme a un territori concret per tal d’ampliar-ne l’abast, alhora que permet fer reflexions ràpides i intuïtives sobre el tema que s’està tractant. Accedir a la població de difícil accés, que probablement no participaria en un espai més formal o llunyà. Es fa arribar el procés a més gent i ofereix un resultat vistós i atractiu de la diagnosi col·lectiva realitzada. A més, pot ajudar a establir relacions entre diferents individus i/o col·lectius. Es realitza a l’espai públic, durant les fases inicials d’un procés. També pot servir per augmentar la convocatòria i arribar a col·lectius de difícil accés per tal que s’acabin implicant en d’altres sessions i, per tant, quan volem motivar la població amb menys tendència a participar en formats més tradicionals. · · DEFINICIÓ _ OBJECTIUS _ TIPUS DE RESULTAT _ SITUACIÓ _ 10 MURAL COL·LECTIU _ durada: 5’-10’ per persona destinataris/àries: tothom format: individual convocatòria: per cartelleria i xarxes socials dinamitzadors/es: 2 material: plantilles individuals on poder escriure les reflexions de cadascú · bolígrafs i retoladors · cinta adhesiva, pinces o blu-tack · panell de gran format on s’explica la dinàmica i els objectius @ realització: espai públic 37 A ju nt am en t de B ar ce lo na - D re ts d e Ci ut ad an ia , P ar ti ci pa ci ó i T ra ns pa rè nc ia - D em oc rà ci a ac ti va i de sc en tr al it za ci ó COM ES DESENVOLUPA L’ACTIVITAT? _ És important definir els temes sobre els quals podrà opinar la gent d’acord amb els objectius del procés. Ser proactius en captar participants és un element clau per a l’èxit de la dinàmica. Cal habilitar un espai visible i accessible on anar afegint les aportacions de les persones i col·locar-hi els elements necessaris (cartells, taula, etc.). Els participants poden anar afegint les seves opinions individualment o per grups. Es tracta d’una activitat lliure, però cal informar els participants del contingut de l’activitat i del procés que s’està duent a terme i facilitar el material necessari per completar el mural. Demanar als participants que s’apuntin a la llista de registres per rebre informació del procés. 38 Ei ne s i t èc ni qu es d e di na m it za ci ó de l P la M un ic ip al i Pl an s d’ A ct ua ci ó de D is tr ic te Dinàmica que consisteix en emplaçar el debat en una plaça o espai públic de referència. La dinàmica es pot fragmentar per generar microdebats i recollir aportacions individuals de les persones que utilitzen l’espai. Donar visibilitat pública i proximitat als processos de debat i incorporar persones que, d’altra banda, quedarien excloses. Fer diagnosi participativa per detectar in situ problemes i oportunitats de l’espai públic i de la vida quotidiana en general. Tot i que no permet aprofundir en el debat, permet recollir aportacions de diagnosi, propostes i temes d’interès o prioritzar actuacions. És recomanable incloure aquest tipus de debat en processos on es tractin temes d’espai públic, civisme, usos urbans, mobilitat, etc., i en aquells casos en què el component vivencial serveix per connectar amb el tema de debat. També és interessant incloure’l quan es vol donar a conèixer un debat entre persones i col·lectius que generalment no participen als espais “tradicionals”, i fer un primer pas per incorporar les seves percepcions i propostes. · · DEFINICIÓ _ OBJECTIUS _ TIPUS DE RESULTAT _ SITUACIÓ _ 11 DEBATS DE PLAÇA _ durada: 2:30 destinataris/àries: tothom format: individual convocatòria: per cartelleria i xarxes socials @ material: folis o equivalent per notes · post-its · bolígrafs, retoladors · propostes impreses · celo o blu-tack · imants · corda · pinces · gomets realització: espai públic dinamitzadors/es: 2-3 39 A ju nt am en t de B ar ce lo na - D re ts d e Ci ut ad an ia , P ar ti ci pa ci ó i T ra ns pa rè nc ia - D em oc rà ci a ac ti va i de sc en tr al it za ci ó COM ES DESENVOLUPA L’ACTIVITAT? _ Preparació de l’espai: selecció d’un espai adequat per instal·lar-se (visible i accessible), col·locació dels diferents elements necessaris per a la participació (taules per material, cadires, etc.). Una persona dinamitzadora estarà de forma continuada a l’espai informant, recollint propostes i dinamitzant el debat o microdebats, i l’altra (o altres) es mouran per la plaça informant, engrescant, incorporant usuaris i passavolants de l’espai. Agrair la participació. Demanar que s’apuntin a la llista de registres per rebre informació del procés. 20’ 5’ 125’ Es crea un ambient distès on els participants es poden conèixer i compartir produint així un debat enriquit per les idees de tothom. VARIACIÓ - WORLD CAFÉ TIPUS DE RESULTAT Els participants es distribueixen en les diferents taules que prèviament ja tenen un tema assignat. S’escull un amfitrió per a cadascuna d’elles que recollirà per escrit allò més important. A cada taula hi haurà un cartell amb el tema a debatre i una sèrie de conceptes inspiradors per iniciar el debat. Es recordarà el tema clau i els resultats que es volen aconseguir. Els participants canvien de taula, es pot fer de manera aleatòria, lliure, etc.. Una vegada creats els nous grups l’amfitrió de cada taula explica què s’ha parlat a l’anterior ronda i comença el debat de nou (Es repeteix aquest procés en funció del número de taules que hi hagi). Posada en comú: cada amfitrió presenta en el plenari allò que s’ha parlat, debatut i conclòs a la seva taula/espai. Debat i conclusions: S’obre el debat on tothom pot aportar comentaris. COM ES DESENVOLUPA L’ACTIVITAT? OBJECTIU Donar visibilitat i proximitat als processos de debat i participació . DEFINICIÓ Emplaçar debats de diverses temàtiques en un espai interior. 40 Ei ne s i t èc ni qu es d e di na m it za ci ó de l P la M un ic ip al i Pl an s d’ A ct ua ci ó de D is tr ic te Itinerància d’un punt mòbil per atraure a la ciutadania i informar-la sobre un procés participatiu i el calendari de les cites presencials d’aquests. Informar i/o convocar sobre un procés participatiu en marxa a la ciutat o sobre un tema concret. Donar resposta a possibles dubtes sobre el procés. Es fa difusió de la plataforma virtual i de les properes cites presencials Per visibilitzar un procés participatiu abans de que es porti a terme · DEFINICIÓ _ OBJECTIUS _ TIPUS DE RESULTAT _ SITUACIÓ _ 12 PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL _ durada: 5’-10’ per persona format: individual convocatòria: per cartelleria i xarxes socials dinamitzadors/es: 2 @ material: carretó · cartells informatius · tauleta amb connexió a internet · tríptics i fulletons d’informació · mapes, fotos · taules, cadires · fitxes de recollides de correus electrònics · material de marxandatge realització: espai públic destinataris/àries: veïns i veïnes d’un mateix àmbit territorial 41 A ju nt am en t de B ar ce lo na - D re ts d e Ci ut ad an ia , P ar ti ci pa ci ó i T ra ns pa rè nc ia - D em oc rà ci a ac ti va i de sc en tr al it za ci ó COM ES DESENVOLUPA L’ACTIVITAT? _ Prèviament cal dissenyar una ruta i un calendari per al punt mòbil que tingui en compte la ubicació i les dates de les properes cites presencials per tal de poder informar de manera més efectiva. També s’han de tenir en compte altres esdeveniments significatius a l’agenda cultural o social de la zona en els quals es garanteixi l’assistència de molts participants. Seleccionar un espai adequat per instal·lar el punt de participació que sigui visible i accessible. Desplegar el carretó i preparar els accessoris (tauleta amb connexió a internet, cartells, materials d’explicació, de registre, de marxandatge). Captar l’atenció dels ciutadans. Un dels dinamitzadors s’anirà dirigint a les persones per tal d’explicar-los que s’està portant a terme un procés participatiu. Els animarà i acompanyarà al punt mòbil. L’altre dinamitzador estarà permanentment al carretó atenent a les persones que hi arribin. Explicar el procés participatiu, el calendari de cites presencials i la plataforma on-line. Agraïr la participació. Demanar que s’apuntin a la llista de registres per rebre informació del procés. Donat que la convocatòria també es fa al moment de la dinàmica, ser proactius en captar participants és un element clau per a l’èxit de l’activitat. Cal tenir en compte com es desplaçarà el carretó. Possibilitat de participar en aquell mateix moment, recollir les idees dels ciutadans. VARIACIÓ - PUNT DE PARTICIPACIÓ MÒBIL DEFINICIÓ Estar preparat per si el ciutadà vol traslladar idees, queixes o propostes. Animant-lo a traslladar les seves visions acudint a les cites presencials, però recollir allò que vulgui transmetre’ns en aquell moment COM ES DESENVOLUPA L’ACTIVITAT? OBJECTIU Recollir idees dels veïns i veïnes d’un territori determinat 42 Ei ne s i t èc ni qu es d e di na m it za ci ó de l P la M un ic ip al i Pl an s d’ A ct ua ci ó de D is tr ic te Dinàmica basada en el treball i col·laboració d’un grup de professionals de diferents àrees, en base a un cas o problemàtica que requereix cooperació interdepartamental. La base és facilitar la col·laboració entre diferents àrees per resoldre diferents situacions hipotètiques, on tothom hagi d’aportar-hi alguna cosa. Treballar de manera cooperativa sense la càrrega de continguts, temes o interessos d’un cas concret. Compartir i contrastar un conjunt de diagnòstics, línies estratègiques i diferents perspectives. Dialogar entre serveis i avançar en la definició de criteris d’intervenció que incorporin les diferents mirades i facilitin tractar la complexitat. S’obté un marc de criteris co-creats pel grup i una experiència com a precedent de marc col·laboratiu de cara al futur. Es recomana utilitzar la tècnica quan es vol resoldre una tasca complexa que requereix la col·laboració i experiència de persones treballant en departaments diferents. · · · DEFINICIÓ _ OBJECTIUS _ TIPUS DE RESULTAT _ SITUACIÓ _ 13 EXPERIÈNCIA DE TREBALL COL·LABORATIU INTERDEPARTAMENTAL _ durada: 2:00 realització: espai interior destinataris/àries: professionals de diferents àrees implicades format: grups de 6-9 convocatòria: per telèfon i e-mail dinamitzadors/es: 1 per grup de treball @ material: mapes dels casos presentats on s’hi pugui escriure · retoladors, bolígrafs · post-its · dos paperògrafs per grup 43 A ju nt am en t de B ar ce lo na - D re ts d e Ci ut ad an ia , P ar ti ci pa ci ó i T ra ns pa rè nc ia - D em oc rà ci a ac ti va i de sc en tr al it za ci ó COM ES DESENVOLUPA L’ACTIVITAT? _ 5’ 5’ 25’ 5’ 20’ 15’ 15’ 30’ Presentació: es presenta la sessió i el programa de la jornada. Ronda de presentació indicant el nom i el departament de procedència. A continuació, es demana als participants que formin grups. Cada grup treballarà en un cas inventat d’una actuació urbanística. Es tracta de detectar les problemàtiques que poden sorgir per discutir i trobar criteris comuns d’intervenció. S’haurà de pensar a partir dels exemples però sense descartar les qüestions que potser en aquell espai no es donen però en d’altres sí. Primera ronda a nivell informatiu, on només es comparteixen dubtes i preguntes sobre el cas a treballar (les opinions i les propostes vindran després). Es presenta allò que s’ha de tenir en compte per fer el diagnòstic. Segona ronda dels criteris a tenir en compte pel grup des de cada àmbit d’actuació. Es recullen i s’exposen al centre de forma visible. Tercera ronda on es van recollint i agrupant les propostes que compleixen tots els requisits definits anteriorment, per després debatre-les. Última ronda preguntant als participants com s’han sentit amb el resultat del treball i amb l’experiència de col·laboració, tot recollint què ha funcionat i què no. Conclusió de la sessió en plenari. Agraïment, comiat i avaluació de la dinàmica: s’agraeix la participació i s’acomiada els participants explicant quins seran els mecanismes de retorn del procés. 44 Ei ne s i t èc ni qu es d e di na m it za ci ó de l P la M un ic ip al i Pl an s d’ A ct ua ci ó de D is tr ic te Tècnica que es basa en plantejar i concertar escenaris de futur, tant positius com negatius, per després realitzar propostes concretes que ens permetin assolir els escenaris que volem i evitar els no desitjats. Consensuar, entre els participants, les propostes de futur més desitjables i sostenibles per a una comunitat en concret. S’obtenen escenaris positius i negatius de futur i un llistat de propostes prioritzades en funció del suport rebut. És recomanable quan es vol treballar una temàtica focal però no excessivament acotada, i per tractar temes urbanístics; de medi ambient, de mobilitat, plans estratègics, plans culturals o socials, en relació a una població o comunitat, un territori o un gran projecte. · DEFINICIÓ _ OBJECTIUS _ TIPUS DE RESULTAT _ SITUACIÓ _ 14 TALLER DE PROSPECTIVA _ durada: 2:00 realització: espai interior destinataris/àries: tothom format: grups de 5-10 convocatòria: per e-mail i cartelleria @ material: paperògraf · retoladors, bolígrafs · pissarres · fulls dinamitzadors/es: 1 + 1 per grup de treball 45 A ju nt am en t de B ar ce lo na - D re ts d e Ci ut ad an ia , P ar ti ci pa ci ó i T ra ns pa rè nc ia - D em oc rà ci a ac ti va i de sc en tr al it za ci ó COM ES DESENVOLUPA L’ACTIVITAT? _ 20’ 10’ 30’ Presentació de la sessió de treball amb un element que introdueixi l’objecte de debat, com ara un vídeo o una presentació per part d’una persona experta. Primera fase: Es creen grups homogenis d’actors que han d’elaborar dos escenaris futurs possibles per a la comunitat, en funció de l’objecte de debat (un escenari positiu i un altre negatiu). Cadascun d’aquests grups ha d’estar coordinat per un dinamitzador que anirà redactant, a la vista del grup, les propostes per a cada bloc. Cada grup té un portaveu que exposa les seves conclusions en una sessió plenària. Aquest debat conjunt resumeix les visions de futur, sense arribar a reduir la seva complexitat. Segona fase: Es creen grups heterogenis en els quals poden aparèixer polítics, tècnics, ciutadans, empresaris, etc. Es debat sobre les propostes que poden afavorir els escenaris positius i evitar els negatius. Un dinamitzador cordina el grup i anota les aportacions a la vista de tothom. Les aportacions en aquests grups solen ser més interessants, riques i complexes. Sessió plenària en la qual els portaveus exposen les conclusions del grup. Després, en votació assembleària, s’estableix el rang de prioritat per a les accions exposades de cara a la millora de l’escenari futur de la comunitat. Conclusió de la sessió en plenari. Agraïment, comiat i avaluació de la dinàmica: s’agraeix la participació i s’acomiada els participants explicant quins seran els mecanismes de retorn del procés. 20’ 5’ 35’ 46 Ei ne s i t èc ni qu es d e di na m it za ci ó de l P la M un ic ip al i Pl an s d’ A ct ua ci ó de D is tr ic te Tècnica on cada participant, en petit grup, aporta per escrit els 2 o 3 problemes o propostes principals sobre el tema a tractar i els posa en comú. En poc temps, el conjunt dels grups elabora un mapa/llista dels principals aspectes detectats. S’aconsegueix elaborar i visualitzar de forma participativa i transparent els aspectes principals que un col·lectiu destaca sobre un tema o àmbit concret, partint de les seves percepcions. Permet disposar de forma immediata dels resultats de la sessió enviant-los per correu electrònic o fent-ne una fotografia. Es recomana utilitzar la tècnica en sessions diferenciades, una primera per a problemàtiques i una segona per a les propostes que hi donin resposta. És útil quan es treballa sobre un tema concret i acotat. · · DEFINICIÓ _ OBJECTIUS _ TIPUS DE RESULTAT _ SITUACIÓ _ 15 PRIORITZACIÓ DE PROBLEMES I/O PROPOSTES _ durada: 1:20 destinataris/àries: tothom format: grups de 5-9 @ material: formularis · targetes de colors · ordinador, projector, pantalla/pissarra · paper · retoladors · càmera de fotos ·bolígrafs dinamitzadors/es: 1-2 realització: espai interior convocatòria: per cartelleria i e-mail Garantir que tots els participants puguin aportar allò que consideren més important i que el filtre de prioritats el realitzi el propi grup. Generar espai de trobada per analitzar les problemàtiques i propostes d’un tema concret. 47 A ju nt am en t de B ar ce lo na - D re ts d e Ci ut ad an ia , P ar ti ci pa ci ó i T ra ns pa rè nc ia - D em oc rà ci a ac ti va i de sc en tr al it za ci ó COM ES DESENVOLUPA L’ACTIVITAT? _ Presentació genèrica de la sessió i de la dinàmica que es realitzarà. Es planteja el tema i es reparteixen formularis per recollir i prioritzar idees. Formació de grups amb un nombre semblant de participants. Elaboració personal: Cada participant escriu quins són els 2 o 3 principals problemes o propostes. Elaboració en grup: Els participants comparteixen els problemes o propostes i trien quins són més importants pel grup. Es genera un debat i es fan votacions per seleccionar les idees amb més conses. Al final es destaquen els 3 o 4 que tinguin més suport. Valoració en plenari: Cada grup, a mesura que acaba, escriu les idees que han sorgit de la fase anterior a l’ordinador/pissarra/paper i, al final, els presenta al plenari. Qui dinamitza projecta i llegeix les diferents llistes d’idees i en va construint una de sola, sense repeticions. S’apleguen les més repetides i s’endrecen per facilitar la formació de grups a la següent sessió o per obtenir-ne les conclusions. Agraïment i comiat: s’agraeix la participació i s’acomiada els participants explicant quins seran els mecanismes de retorn del procés. 15’ 5’ 40’ 15’ 5’ @@