INFORME DE PARTICIPACIÓ TERRITORIAL 
 
 
 
Procés de revisió de les Normes reguladores de 
participació ciutadana 
 
 
 
 
Regidoria de Participació i Districtes 2016-2019 
Comissionat de Participació 
Direcció de Democràcia Activa i Descentralització 
Ajuntament de Barcelona 
 
 
Desembre del 2016 
 
 
Presentació 
 
L’Ajuntament de Barcelona té la voluntat de revisar les Normes reguladores de participació 
ciutadana. Per això ha iniciat un procés de reflexió i debat amb tots els agents implicats: grups 
polítics, els tècnics i tècniques municipals i la ciutadania, organitzada o no, per tal que les 
noves Normes reguladores siguin el producte d’una reflexió i un debat col·lectiu. El debat de 
les noves Normes reguladores de la participació ciutadana s’ha estructurat en tres blocs: 
1. Òrgans de participació: 
- Consells municipals 
- Consells de barri 
2. Processos de participació: 
- Processos urbans 
- Coproducció de polítiques públiques 
3.  Democràcia directa: 
- Consultes i referèndums 
- Iniciatives ciutadanes 
 
Aquest document recull les idees clau que han sorgit en les sessions realitzades als districtes 
de la ciutat, en concret: 
Districte Data de debat ciutadà  
Ciutat Vella 8 de novembre, 17.00 h 
Seu del Districte 
L'Eixample 15 de desembre, 18.30 h 
Agrupat amb el Districte de Gràcia 
Sants-Montjuïc 11 de novembre, 18.00 h 
 Seu del Districte 
*sessió al barri de la Marina, 13 de desembre a 
les 18.00 h 
Les Corts 30 de novembre, 18.00 h 
 Seu del Districte 
Sarrià - St.  Gervasi 17 de novembre, 18.30 h  
 Centre Cultural Casa Orlandai 
Gràcia 15 de desembre, 18.00 h 
 Seu del Districte 
 
2 
 
  
Horta-Guinardó 24 de novembre, 18.30 h 
 Casal d’Entitats Mas Guinardó 
Nou Barris 9 de novembre, 18.00 h 
 Sala de Plens de la seu del Districte 
Sant Andreu 16 de novembre, 18.00 h 
 Biblioteca Ignasi Iglesias - Can Fabra 
Sant Martí 21 de novembre, 18.00 h 
 Seu del Districte 
Plaça de Valentí Almirall, 1 
 
 
 
 
 
 
  
3 
 
1. RESULTATS: ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ 
 
APORTACIONS REALITZADES EN LES SESSIONS DE DISTRICTE RESPECTE ELS ÒRGANS DE 
PARTICIPACIÓ DE DISTRICTE 
 
En tots ells es va parlar fonamentalment de quatre espais de participació estable: 
- Consells de barri 
- Consells sectorials de districte 
- Consell Ciutadà de Districte 
- Audiència Pública de Districte 
  
1.1. CONSIDERACIONS PRÈVIES 
 
Voluntat i capacitat municipal per promoure la participació ciutadana 
 Actualment hi ha una desconfiança respecte al Govern municipal perquè en algun dels 
processos que ha endegat durant aquest mandat no s’ha tingut en compte el resultat de 
la participació ciutadana (es posa com a exemple el cobriment de la ronda de Dalt en el 
procés d’elaboració del PAM, que va ser la proposta més votada en la fase de suports a la 
plataforma decidim.barcelona i després no es va incloure al PAM). 
 Es reconeix que, en ocasions, el Govern no és que no tingui voluntat, sinó és que no té 
capacitat, en el sentit que les seves competències també són limitades i en ocasions depèn 
d’altres estaments. 
 
Criteris a l’hora de promoure la participació ciutadana: 
 S’observa que el foment de la participació de la ciutadania en els temes que afecten a la ciutat 
ha de tenir en compte un seguit de criteris o premisses: 
- Proximitat: partir dels espais on la ciutadania hi és, el barri. 
- Freqüència: cal tenir continuïtat en les trobades, no es poden organitzar sessions cada sis 
mesos. 
- Compromís: si l’Ajuntament és qui promou, ha de comunicar amb temps i rendir comptes 
dels resultats argumentant les decisions finals. 
- Voluntat política: sense voluntat política, la participació ciutadana no té cap sentit. Si 
l’Ajuntament promou un mecanisme per participar, ha de ser conseqüent.  
- Recursos: per promoure la participació ciutadana calen recursos per dinamitzar i executar 
les propostes. 
- Resultats: la participació de la ciutadania sempre ha de generar un resultat, i aquest 
resultat s’ha d’explicitar i fer un seguiment de la seva execució. La participació ha de ser 
útil i l’Ajuntament ha de rendir comptes i comprometre’s amb la participació de la 
ciutadania. 
4 
 
Difusió dels valors i la importància de la participació ciutadana 
 Es valora fonamentalment fer més difusió i pedagogia del foment de la participació 
ciutadana, transmetent per què és important la implicació de la ciutadania en els afers públics. 
És un tema de cultura política, de formació de la gent i, tot i que la realitat és molt canviant i 
diversa, cal promoure les virtuts d’una ciutadania activa que participa en els temes de la ciutat. 
 
El paper de l’Ajuntament en el foment de la participació ciutadana 
 Cal tenir present que una cosa són els canals que promou l’Ajuntament per escoltar la 
ciutadania, i l’altra, la participació veïnal que pugui promoure la mateixa ciutadania, i 
òbviament, tot i tenir punts en comú, són dos espais amb lògiques i dinàmiques de treball 
diferents. 
 
Encotillament de la participació ciutadana 
 Es destaca que cal evitar que la reglamentació de la participació ciutadana provoqui un 
encotillament de la participació. En el cas dels consells, s’observa que a vegades la 
mateixa normativa obliga a convocar vàries vegades a l’any un consell, quan potser no 
hi ha cap tema concret per treballar, és a dir, es convoca perquè “toca”, però sense un 
contingut específic. Per això, es proposa ser flexibles en la regulació i posar-la al servei de 
les necessitats de cada moment. 
 
Ser eficients, evitar duplicitats 
 En general, s’assenyala l’existència de molts espais de participació, i per aquest motiu és 
important evitar duplicitat de funcions entre consells. Es posa l’exemple que una part dels 
consells de barri fa la mateixa funció que l’Audiència Pública del Districte, i per tant caldria 
ordenar millor la funció de cada espai de participació. 
 
Capacitat de decisió de la ciutadania en els mecanismes de participació 
 S’observa que mentre hi hagi una visió de la participació en què la ciutadania només té veu 
però no capacitat de decisió, la sensació serà que la participació només és una escenificació 
sense capacitat d’impacte. Sembla que la democràcia representativa en la qual estem 
immersos no dóna gaire marge perquè la ciutadania pugui incidir en el procés de presa de 
decisió, el poder segueix estant en el Ple Municipal i l’alcalde/essa. I en tot cas, aquest model 
suggereix que la participació més eficaç és aquella que es produeix en un diàleg directe 
entre els representants polítics i la ciutadania, perquè és en aquestes reunions on es poden 
assolir compromisos. 
 
Promoció de la participació en processos vinculats a projectes concrets 
 Es considera que caldria promoure la participació vinculada a projectes concrets més que 
a espais estables de participació, perquè aquests projectes sorgeixen a partir d’uns 
5 
 
objectius concrets amb uns continguts definits i amb uns terminis d’elaboració i 
execució establerts prèviament. 
 
Participació als districtes i descentralització de les competències municipals 
 Es té la sensació que mentre els districtes no disposin de més competències per poder 
fer coses, la participació territorial en l’àmbit de barri i de districte és molt simbòlica i 
poc efectiva. Si els districtes no tenen poder i capacitat per executar els temes que afecten el 
seu territori, la participació en l’àmbit de districte no té sentit. La distribució de competències 
actual provoca que moltes de les coses que afecten els districtes i que interessen al veïnat es 
decideixen en serveis a escala de ciutat. Aquest fet provoca que, tot i que els serveis i els 
polítics dels districtes tinguin voluntat d’escoltar i donar resposta i compliment a les demandes 
ciutadanes, les decisions es prenen en altres instàncies. Això genera frustració i desànim, i 
converteix els espais de participació territorials en inútils o, si més no, poc efectius. 
 Una de les primeres coses que cal posar en marxa és l’elecció directa del regidor de 
Districte. 
 
Paper de les entitats veïnals 
 S’assenyala que l’Ajuntament hauria de fer més reconeixement de les entitats veïnals. I 
aquest reconeixement s’hauria de reflectir en accions concretes, per exemple: 
- Les associacions de veïns haurien de poder posar temes a l’ordre del dia del Ple dels 
districtes. 
- Les associacions de veïns haurien de poder posar temes a l’ordre del dia de les comissions 
informatives de Districte. 
- Les associacions de veïns haurien de disposar d’espai als mitjans de comunicació local, 
per exemple, a Barcelona Televisió. 
- Les associacions de veïns haurien de poder publicar en els panells informatius de 
l’Ajuntament ubicats als carrers de la ciutat. 
- Les associacions de veïns haurien de poder interlocutar directament amb els serveis 
centrals de la ciutat, ja que al final són els que tenen poder per decidir les coses que es fan 
a la ciutat. 
 
Promoció de la participació ciutadana mitjançant les TIC 
 Es destaca que cal promoure la participació de la ciutadania mitjançant l’ús de les 
tecnologies de la informació i la comunicació. Això no condicionaria el treball dels espais 
estables només a les reunions presencials, que limiten molt les possibilitats d’assistència 
d’algunes persones, i permetria incorporar nous perfils de persones, per exemple els joves. 
 
Llenguatge, comunicació i informació 
 S’apunta que, sigui quin sigui l’espai de treball, és molt important vetllar perquè la 
documentació i les explicacions que presenta l’Ajuntament tinguin un llenguatge fàcil 
6 
 
d’entendre per persones que no són expertes en la matèria, per facilitar la comprensió dels 
continguts a tothom. 
 
Els òrgans de participació i la participació ciutadana 
 Necessitat d’explicar d’una manera clara i entenedora tot l’entramat d’espais de 
participació que té la ciutat, i en especial els districtes, definint amb claredat les 
funcions, la composició, el funcionament, etcètera. En general, s’observen dificultats per 
entendre tots els espais de participació amb què compta Barcelona. No s’acaba d’entendre qui 
lidera cada espai, quins objectius tenen, o qui decideix i com l’ordre del dia de les sessions. Per 
això es proposa: 
o Fer difusió, mitjançant algun díptic o guia senzilla, dels diferents òrgans de 
participació del Districte: consells de barri, consells sectorials de districte, 
Consell Ciutadà de Districte i Audiència Pública de Districte. En aquesta difusió 
dels òrgans caldria explicar les seves funcions, organització, qui pot assistir-hi, 
etcètera, perquè així la ciutadania sabés a quins espais pot assistir i quina funció 
tenen. 
o Fer difusió d’una agenda participativa del districte. Atesa la gran quantitat d’espais 
i trobades participatives, es considera que seria interessant disposar d’una agenda 
mensual amb tots els actes o esdeveniments participatius dels diferents òrgans de 
participació del districte. Es podria enviar un correu o publicar-ho en diferents mitjans o 
suports. 
 Horaris de les sessions. En general es destaca que cap sessió de treball hauria d’acabar més 
tard de les 22.00 hores perquè, en cas contrari, no ajuden a promoure la participació ciutadana 
i dificulten la conciliació de la vida personal i la participació activa de la ciutadania en els afers 
de la ciutat. 
 Necessitat de poder fer un seguiment de les propostes i demandes ciutadanes. És clau 
per a la utilitat dels espais de participació realitzar un seguiment dels temes que s’hi treballen, i 
donar resposta a les queixes i reclamacions que es reben. 
 Definició de l’agenda de temes per tractar. És molt important definir com es decideix l’ordre 
del dia dels temes que cal treballar i explicar qui el decideix, així com donar a conèixer com la 
ciutadania pot introduir nous temes a l’ordre del dia dels diferents òrgans de participació. 
 Vinculació entre els òrgans i els processos de participació. Existeixen projectes molt 
interessants, com per exemple, el Pla de desenvolupament econòmic i social del districte, en el 
qual estaria molt bé que es promogués la participació activa de la ciutadania. També caldria 
veure com es coordina la participació en projectes i processos concrets amb els espais 
estables de participació existents. 
 
  
7 
 
1.2. PEL QUE FA ALS CONSELLS DE BARRI 
 
Objectius i funcions del Consell de Barri 
 Els consells de barri tenen fonamentalment tres objectius diferents que cal mantenir, però 
que també cal ordenar millor: 
o Espai de construcció de propostes i alternatives amb relació a temes concrets 
que es decideixen treballar. Es mostra un gran acord general en que aquesta hauria 
de ser la funció principal. Cal potenciar la funció constructiva i propositiva dels consells 
de barri perquè siguin espais on la ciutadania ajudi a construir propostes d’una manera 
constructiva i deixar en un segon terme o buscar una alternativa per canalitzar 
adequadament les queixes i reclamacions en què sovint es converteixen molts consells 
de barri. També es proposa focalitzar més esforços en els temes on l’Ajuntament pot 
incidir més, per ser més eficients i disposar de la informació necessària i temps per 
poder-la mirar. 
o Espai de recollida de queixes i reclamacions concretes (precs i preguntes). 
S’assenyalen diferents aspectes que cal valorar: 
 S’observa que les queixes o demandes molt concretes s’haurien de canalitzar 
a través d’altres mecanismes, com per exemple l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, 
que més o menys sempre respon en un o dos mesos, el Telèfon del Civisme o 
aplicatius mòbils. 
 Es considera que, actualment, la majoria de la població desconeix aquests 
canals alternatius per fer arribar demandes o queixes. Aquests altres canals de 
vegades no funcionen perquè no s’obté cap resposta. Per tant, la manera de 
fer arribar els temes o el malestar als responsables polítics és a través dels 
consells de barri.  
 Cal fer entendre la diferència entre queixes privades i queixes col·lectives, de 
manera que al Consell de Barri es puguin abordar els temes col·lectius i no els 
particulars. És a dir, s’han d’evitar aquest tipus d’intervencions, atès que 
generalment són reiteratives, no aporten res a la sessió i cansen les persones 
que hi han assistit per parlar d’altres coses. A més, moltes persones marxen de 
la sessió un cop reben la resposta del tema que els interessa. 
 Cal vetllar perquè les intervencions siguin més constructives, útils i pràctiques, i 
afectin el veïnat de manera general. Tot i això, hi ha qui valora positivament 
aquest paper reivindicatiu i de queixa que permet a tothom qui vulgui portar un 
tema als responsables municipals. 
 Caldria que aquesta part s’ordenés una mica agrupant aportacions similars, 
acotant intervencions, fent arribar preguntes per escrit i moderant el debat.  
 Aquesta part no hauria de superar els trenta minuts en una sessió de dues 
hores. 
8 
 
 Finalment, s’observa que, en ocasions, algunes demandes o temes, tot i 
formular-se de manera individual, requereixen una reflexió col·lectiva perquè 
afecten la gent del barri, i per tant, cal ser curosos de quins temes es tracten i 
com es resolen sense contrastar abans en el marc del Consell de Barri. 
o Espai per informar de les accions que impulsa l’administració, fer-ne el 
seguiment i respondre a les preguntes i demandes ciutadanes, sense oblidar que 
l’objectiu principal dels consells de barri ha de ser recollir les necessitats i les propostes 
dels veïns i les veïnes del barri, de manera que aquestes arribin al Govern de la ciutat i 
l’Ajuntament doni resposta. Per tant, no es pot “perdre el temps” només amb 
l’Ajuntament aportant informació sobre les coses que ha fet o farà al barri. Sí que cal 
donar resposta a les demandes i preguntes ciutadanes, però no convertir-lo en un 
espai merament informatiu. Aquesta part tampoc no hauria de superar els trenta minuts 
en una sessió de dues hores. 
 La diversitat d’objectius dels consells de barri planteja la necessitat d’ordenar les sessions de 
manera adequada. En aquest sentit, es plantegen diferents alternatives possibles per 
ordenar els objectius i continguts: 
o Ordenar les sessions segons els seus objectius: diferenciar les sessions que 
siguin només informatives de les sessions que siguin tipus precs i preguntes 
obertes i de les sessions per treballar monogràficament temes concrets. Fins i tot, 
hi ha qui proposa un cert ordre de les sessions: una primera sessió informativa de 
l’Ajuntament i d’intervencions ciutadanes; una segona sessió de reflexió i debat; i una 
tercera de resposta institucional. Aquesta opció s’argumenta per canalitzar millor els 
diferents objectius i que un objectiu no distorsioni els altres. Tanmateix, algunes 
persones valoren que dividir els continguts faria que encara assisteixi menys gent a les 
sessions, i obligaria a assistir tres vegades les persones interessades a treballar els 
tres objectius. 
En aquesta mateixa línia, es proposa ordenar els dos objectius principals —reflexionar 
respecte dels aspectes estratègics del barri i recollir inquietuds, queixes i suggeriments 
de la ciutadania— en dos tipus de consells de barri. Aquests plantejarien interessos 
diferents, dinàmiques de treball diferents, i fins i tot, interessarien “diferents perfils de 
persones”: 
 Aquells on es treballen temes definits prèviament, es preparen materials 
de treball i es fa una reflexió col·lectiva per proposar coses concretes. 
Per treballar els temes més estratègics que es decideixen a la Comissió de 
Seguiment del Consell de Barri, es treballen de manera “monogràfica” amb 
informació prèvia, i principalment interessa als membres del teixit associatiu. 
Han de ser espais constructius vinculats a l’acció del Govern municipal. Sovint 
els temes que interessen als membres de la Comissió de Seguiment del 
Consell de Barri són temes que queden lluny de la majoria dels ciutadans. 
9 
 
 Aquells on l’objectiu és recollir les preocupacions i queixes puntuals del 
veïnat que volen manifestar alguna qüestió al govern municipal. Aquests 
aspectes més puntuals, generalment vinculats a queixes molt concretes, sense 
més voluntat de transmetre la demanda i sense informació prèvia, acostuma a 
ser la part que motiva a veïns i veïnes que vénen a títol individual a presentar 
la seva queixa però no els interessa res més. Per a algunes persones, aquesta 
part té més format d’Audiència Pública de Districte que de Consell. 
o Una altra opció és estructurar i regular més les sessions: 
 Disposar d’una primera part explicativa de l’Ajuntament, que cal que no superi 
mai els vint minuts, de manera que s’ha de fer de manera resumida. No cal 
repetir coses que ja es lliuren per escrit. La intervenció inicial de l’àmbit polític 
no hauria de ser gaire llarga perquè actualment en algun cas es “menja” bona 
part de la sessió. 
 Pel que fa a com ordenar la sessió, hi ha qui passaria el torn de precs i 
preguntes al primer punt, per aclarir els temes puntuals, i després aprofundir en 
els temes monogràfics. Però hi ha qui invertiria l’ordre per evitar que els temes 
puntuals es “mengin” la majoria del temps de la sessió. 
o En tot cas, tothom considera que s’han d’ordenar millor els precs i preguntes, 
recollint-los per escrit prèviament per poder-los abordar ordenadament, per 
temes, amb capacitat per respondre al moment, etcètera. Això també facilitaria poder 
explicar què s’està fent en aquells àmbits en qüestió que es pregunten coses, perquè 
s’observa que en general hi ha un gran desconeixement de la ciutadania sobre molts 
temes.  
o Fer pedagogia del funcionament dels consells de barri. És necessari explicar amb 
claredat a les persones assistents als consells de barri la seva dinàmica i 
funcionament, per evitar la utilització del Consell de Barri com un espai per tractar 
temes puntuals que només afecten una persona, obviant altres canals, com el 010 o 
aplicacions de mòbil. Però es reconeix que això és força inevitable i que en tot cas s’ha 
d’anar intentant canalitzar cap a altres vies. 
o Recuperar i potenciar altres canals per recollir demandes puntuals de la 
ciutadania, com ara: 
 Les associacions de veïns. 
 Els consellers de barri. 
 Els tècnics de barri. 
o Es demana que els tècnics tinguin un paper més actiu explicant les coses que es 
fan al barri. 
o Hi ha qui proposa que en comptes de treballar dos temes concrets se’n tractés només 
un, per disposar de més temps per aprofundir-hi. El problema d’aquesta alternativa 
és que, amb el llistat de temes que hi ha en cada barri, es trigaria massa a poder 
abordar totes les qüestions.  
10 
 
o S’observa que saber amb més temps els continguts concrets de les sessions 
permet a les persones assistents als consells de barri preparar-se bé els temes si 
ho volen. 
o Finalment, s’assenyala que, tot i que ja es fa, caldria especificar millor en els 
cartells de convocatòria de les sessions els continguts concrets de cada sessió.  
 Més enllà d’aquests tres objectius fonamentals, els consells de barri i les mateixes comissions 
de seguiment dels consells de barri haurien de poder elevar propostes al Consell Ciutadà de 
Districte, i al Plenari del Districte, i fer propostes d’actuació al Govern del Districte. Els 
consells de barri haurien de debatre sobre temes concrets i arribar a acords de manera que es 
generessin propostes per elevar als espais de decisió política. En aquest sentit, es proposa que els 
consells de barri puguin elevar temes perquè es debatin al Ple del Districte i on cada partit polític 
s’hagi de posicionar respecte a aquell tema. 
 Una altra funció que caldria promoure des dels consells de barri seria el de ser generadors de 
processos de participació ciutadana als barris, o prendre part en processos de participació 
que es desenvolupen als barris. 
 Es considera que els consells de barri haurien de tenir en temes concrets la capacitat de 
decidir com es destinen uns recursos determinats de manera que tingués un impacte directe en 
l’execució d’algunes accions. 
 En tot cas, s’assenyala que les decisions dels consells de barri haurien de més incidència en 
l’acció de govern, fins i tot hi ha qui diu que haurien de ser vinculants, però a la pràctica es 
reconeix que en la majoria de casos tampoc es tracten temes on s’acaben prenent decisions. 
 
Organització del treball dels consells de barri 
 És important que, abans d’abordar un tema concret en el marc del Consell de Barri, s’hagi 
pogut dur a terme una reflexió prèvia amb els agents més directament implicats en aquell 
tema per ordenar les idees i valorar la informació i documentació necessària per al debat. Això es 
podria fer en el marc de les comissions de seguiment o a través de reunions ad hoc amb els agents 
implicats. 
 Es valora que, per fer més operatius els consells de barri, seria bo crear grups de treball en 
diferents àmbits: mobilitat, seguretat, etcètera, per així poder aprofundir en temes concrets. 
 
Dinàmica de funcionament dels consells de barri 
 Unificar els criteris de funcionament de tots els consells de barri de la ciutat. Un primer 
aspecte que cal tenir en compte és la necessitat d’unificar uns mínims de funcionament dels 
consells de barri a escala de ciutat, de manera que, tot i que hi hagi un marge d’adaptació a les 
característiques i voluntats del territori, hi hagi aspectes que es compleixin a tot arreu: nombre 
mínim de sessions, elaboració d’actes, fer seguiment i donar resposta, etcètera. 
 Promoure el respecte i l’escolta mútua. És important que les sessions del Consell de Barri 
promoguin un diàleg i respecte mutu entre la gent que hi participa, de manera que el clima, tot i 
poder ser molt reivindicatiu i crític, respecti les formes i el respecte de totes les visions i opinions. 
11 
 
 Cal dotar de més agilitat les sessions del Consell de Barri evitant la proliferació de comentaris 
reiteratius que no aporten cap valor o contingut i alenteixen les sessions. 
 És important complir l’ordre del dia previst en cada sessió i, per tant, respectar el temps 
destinat als diferents punts; si no, la sensació és que sempre queden temes pendents i punts sense 
abordar. Això genera frustració, especialment si “s’ha perdut el temps” discutint coses sense 
avançar. 
 Es considera clau dur a terme una bona moderació de les sessions dels consells de barri, de 
manera que si es disposa de dues hores, aquestes s’aprofitin al màxim i ningú no monopolitzi el 
debat. Això implica limitar la durada de les intervencions de tots els membres, tant dels 
responsables municipals com de les persones assistents, perquè s’observa que sovint hi ha 
intervencions molt llargues i reiteratives. Aquesta moderació hauria d’ajudar a respectar l’ordre 
del dia, centrar les intervencions i vetllar pel compliment de la normativa. La qüestió és que la 
resta d’assistents a les sessions han d’ajudar a exercir aquest rol de moderació respectant els torns 
i les normes de treball. Per fer la funció de moderador/a calen persones formades i preparades 
en la gestió de grups que mantinguin un clima de treball educat i constructiu. Respecte a 
aquest punt hi ha dos punts de vista: 
o Un considera que aquesta tasca podria recaure en la vicepresidència associativa, que 
com a persona escollida entre les entitats del barri té la legitimitat per exercir aquesta 
funció.  
o L’altre considera que aquesta tasca l’hauria de fer un tècnic municipal, i no un polític o 
un ciutadà. 
 Si s’opta per dividir dos tipus diferents de consells de barri (tractar temes en profunditat i 
recollir demandes i suggeriments), cal adaptar la seva dinàmica a aquests objectius: 
o En el cas dels consells dedicats a aprofundir en un tema, s’ha d’aportar la documentació 
necessària per al debat de manera prèvia i generar un espai de treball constructiu i 
operatiu. D’aquesta manera, si sorgeix un tema que no està previst en l’ordre del dia, cal 
emplaçar a treballar-lo en un altre moment o espai. 
o En els consells de barri per recollir demandes i suggeriments, s’ha d’intentar ordenar les 
aportacions de la millor manera possible. Per això es considera que seria bo poder recollir 
els temes o qüestions que es volen tractar per escrit de manera prèvia (per poder fer-ho 
caldria habilitar alguna adreça de correu) o, si més no, fer-ho en començar la sessió, per 
poder-les abordar de manera ordenada. 
 Hi ha dues posicions respecte de la durada i l’hora de finalització dels consells de barri: 
o Hi ha qui opina que no han de durar mai més de les 21.00 hores i es poden iniciar a les 
18.30 o les 19.00. 
o Hi ha qui considera que no es pot limitar les sessions del Consell de Barri només a 
dues hores, atès que en ocasions hi ha temes que requereixen més temps per poder 
debatre’ls en profunditat. Per aquest motiu es valora que cal ser més flexibles amb l’hora 
de finalització. 
12 
 
 Recollida prèvia per escrit de temes o preguntes per formular al Consell de Barri. S’observa 
que el fet de recollir-ho per escrit no és una mala idea a priori, però actualment presenta algunes 
deficiències que caldria millorar: 
o Poder fer-ho de manera telemàtica i no només amb una bústia física, que obliga als 
veïns a desplaçar-se. 
o Ampliar els terminis per poder enviar per escrit les preguntes, ja que sovint són molt 
justos per poder enviar temes. 
o Aquesta recollida prèvia per escrit no pot ser imprescindible per poder intervenir. 
o El fet de recollir les preguntes o demandes prèviament no pot implicar que no es 
responguin, és a dir, la sensació és que s’utilitza massa l’“avui no toca”. 
o Una altra dificultat que planteja aquest sistema és que en ocasions la gent formula 
preguntes però després no assisteix a les sessions del Consell de Barri. Però, en tot cas, 
tothom coincideix que s’han de respondre, tant de manera pública, o bé en l’acta o a la 
pàgina web, o directament a la persona afectada. 
 
Composició i assistència als consells de barri 
 Els consells de barri han d’estar oberts a tothom, de manera que es faciliti i promogui la 
participació activa de la ciutadania. Són els espais més propers per als veïns i veïnes i, per tant, 
es consideren molt necessaris. Però, en ocasions, gent d’altres barris hi assisteix i intervé per 
parlar de coses que no són del territori. I, com que normalment es respon tot i no ser un tema del 
barri on s’està duent a terme el Consell, és una distorsió. Per tant, es considera que als consells 
de barri només hi hauria d’assistir la gent del barri, no persones d’altres barris.  
Tot i això, s’observa que, més enllà de viure-hi, el fet que una persona tingui un vincle amb el 
barri també la legitima a poder-hi participar. Ara bé, el vincle s’interpreta de diferent manera, ja 
que tothom està d’acord que tenir-hi una empresa o comerç legitima a participar, però hi ha més 
dubtes sobre el fet de “només” treballar-hi. En tot cas, es coincideix en el fet que tothom qui té un 
vincle amb el barri ha de poder-hi assistir i tenir dret a veu; les discrepàncies estan en el dret a vot.  
 Actualment hi ha diferències importants entre els consells de barri pel que fa a la diversitat de 
participants. En alguns sempre hi assisteixen les mateixes persones i sovint són uns pocs els que 
monopolitzen les intervencions; en d’altres hi ha més variabilitat en l’assistència i en les 
intervencions. Però en tots els casos es valora que és important vetllar per incorporar noves 
persones i facilitar la pluralitat d’intervencions. 
 S’observa que en algun cas s’ha demanat el llistat d’entitats d’un barri per poder fer una proposta 
de vicepresidència associativa i s’ha negat per un tema de protecció de dades. Aquest fet es 
considera una incongruència, ja que no té sentit que no es pugui saber quins són els membres 
potencials de formar part de la Comissió de Seguiment del Consell de Barri. 
 
Elecció directe dels membres del Consell de Barri 
 Hi ha qui proposa que, si es vol tenir un Consell de Barri representatiu, les persones que 
formen part del Consell de Barri haurien de ser escollides pels veïns i veïnes en les 
13 
 
votacions municipals. D’aquesta manera s’obriria la participació a d’altres persones que ara no hi 
estan participant i poden ser més representatives que les que sempre hi van i monopolitzen el 
debat. Però la majoria de persones participants destaca precisament que la virtut principal del 
Consell de Barri és que està obert a tothom, i que tothom pot fer propostes i suggeriments, i, per 
tant, no es comparteix aquesta proposta. 
 
Dret a vot en els consells de barri 
 Actualment, el reglament dels consells de barri només permet votar a les entitats que són al 
registre d’entitats de Barcelona. Aquesta norma és una limitació, perquè hi ha entitats que no són al 
registre. Tot i això, es reconeix que: 
o Registrar-se és molt fàcil. 
o Molt poques vegades es vota algun tema en els consells de barri. 
 Es valora que caldria canviar la normativa dels consells de barri perquè totes les persones que hi 
assisteixen puguin votar sempre que acreditin que són residents al barri. En aquest sentit, es 
considera que el fet d’haver d’estar registrat és un impediment a la participació. Tot i això, 
s’observa que en molt poques ocasions s’arriba a votar, només per a l’elecció de la 
vicepresidència, i en pocs casos més. 
 Hi ha més dubtes respecte de si ha de poder votar tota persona vinculada al barri: comerciant, 
treballador, etcètera. Es posa com exemple el fet de discutir el tema de les terrasses a l’espai 
públic, ha de tenir el mateix valor l’opinió dels veïns i veïnes que la dels propietaris dels 
establiments? Tot i això, s’observa que és més un espai de debat i de contrast d’opinions 
d’interessos que de presa de decisions, per tant, a la pràctica és més rellevant dret a tenir veu que 
a votar. 
 
Paper dels diferents agents implicats en un Consell de Barri 
 Definir el rol dels diferents agents que formen part d’un Consell de Barri. Al Consell de Barri hi 
ha ciutadania, tècnics i polítics; cadascú té un paper, i és important que cadascú sàpiga quin és. 
Així, es valora que l’àmbit polític ha de presentar temes i donar resposta a les demandes 
ciutadanes, i l’àmbit tècnic ha poder explicar els aspectes que afecten qualsevol tema que sorgeixi. 
Però, sobretot, s’ha de deixar espai per a la participació activa de la ciutadania. 
 Evitar convertir els consells de barri en un espai de discussió política en el qual entra la 
lògica partidista, perquè això desincentiva la participació del veïnat. En aquest sentit, en 
general es reconeix que els representants polítics intervenen poc. I es valora que millor que sigui 
així, perquè en cas contrari es corre el risc d’entrar en disputes partidistes en un espai que no està 
pensat per a aquest ús. 
 Les entitats també haurien de tenir una funció dinamitzadora dels consells de barri: fer 
difusió de quan es fan, de les seves funcions i dels resultats entre els seus socis i la 
ciutadania en general. En aquest sentit, s’observa que les associacions de veïns han estat un 
agent actiu perquè altres entitats siguin als consells de barri. 
14 
 
 Respecte als tècnics, haurien de tenir un paper més actiu a l’hora de donar explicacions i 
informar sobre temes concrets, en la mesura que són les persones que tenen el coneixement 
dels temes tractats. 
 En un Consell de Barri hi assisteixen entre 40 i 80 persones, però a la pràctica acaben parlant unes 
10. És a dir, si les intervencions no són fluides i acotades, es limita molt la possibilitat que hi 
intervingui més gent. 
 S’observa que en les sessions dels consells de barri caldria disposar de persones per 
dinamitzar la sessió. En aquest sentit, es pregunta quin és el cost en temps dels professionals i 
polítics que hi assisteixen, i si no seria més eficient destinar aquest cost a persones que dinamitzin i 
gestionin les sessions. 
 
Presència institucional en els consells de barri 
 A la ciutadania li agrada “tenir davant” els màxims responsables polítics per poder-los dir el que 
pensen. Per això es proposa que el/la regidor/a del Districte també vagi als consells de barri. 
 
Elaboració de l’ordre del dia 
 Introduir mecanismes perquè la ciutadania pugui proposar temes a l’ordre del dia dels 
consells de barri. Aquestes propostes de temes les hauria de rebre la Comissió de Seguiment per 
valorar si els introdueix o no, i per què ho fa. En aquest sentit, s’observa que ja es disposa d’un 
canal, com és “l’Alcaldia als barris” per fer arribar els temes o les qüestions que els veïns 
consideren importants. 
 
Resposta, seguiment i traçabilitat de les propostes 
 Millorar la resposta institucional als temes que sorgeixen. La utilitat o no dels consells de barri 
depèn de l’impacte en la presa de decisions dels responsables municipals. Si els temes que es 
tracten als consells després no incideixen en l’actuació municipal, l’acció dels consells no té cap 
utilitat i els participants deixen d’assistir-hi.  
Per aquest motiu, és imprescindible treballar i donar una resposta ben argumentada dels temes 
que han sorgit en els consells de barri en uns terminis raonables i anar fent un seguiment del treball 
que es du a terme, tot i que, en ocasions, la resposta pot no convèncer o agradar a la persona. A 
més, cal explicitar els terminis d’execució si la resposta és afirmativa i comporta una actuació 
concreta. És a dir, cal fer pedagogia que una cosa és la resposta i l’altra, l’execució de la demanda: 
la primera pot ser més ràpida i la segona pot requerir més temps. 
 Respecte als mecanismes per donar resposta, es considera que s’haurien d’utilitzar quatre 
canals: 
o Resposta en el mateix Consell de Barri. En aquest sentit, en la mesura que es fan 
arribar les preguntes o qüestions per escrit amb prou antelació, és més fàcil que es 
pugui donar la resposta en el mateix Consell de Barri; si no, pot ser que no es disposi 
de la informació per poder donar resposta. De fet, es considera que seria desitjable que els 
consells de barri s’iniciessin donant resposta a les qüestions plantejades al Consell anterior 
15 
 
que no es van poder respondre i les rebudes per escrit amb prou temps per tenir la 
resposta. 
o Resposta per escrit a la persona interessada (si deixa un correu electrònic de contacte). 
o Les respostes s’haurien de fer arribar a la Comissió de Seguiment perquè pugui fer-ne 
un seguiment. 
o Resposta per escrit en algun espai web, per exemple, decidim.barcelona podria tenir un 
espai per als consells de barri, on es pugui publicar informació pertinent a cada Consell. 
 Pel que fa a qui ha de donar la resposta, s’assenyala que sempre han de ser responsables 
institucionals, ja siguin tècnics o polítics en funció del tema en concret. 
 Tenir la traçabilitat de les propostes. Més enllà de la resposta, seria important saber on es 
prenen les decisions a les diferents qüestions plantejades, de manera que quan una persona fa una 
proposta pugui saber on, qui i per què es rebutja o s’accepta. Es proposa que la ciutadania pugui 
saber en cada moment on es troba cada pregunta i saber el circuit que segueix cada qüestió, 
de manera que es pugui fer un seguiment, i en últim terme, saber qui és el responsable final 
de la resposta i els arguments darrere de cada resposta. 
 Fer un seguiment dels temes sorgits en les sessions dels consells de barri. Cal tenir present 
quines qüestions es responen i quines falta respondre, de manera que no calgui reiterar demandes 
ciutadanes en cada sessió del Consell de Barri, sinó que quedi clar que aquell tema queda pendent 
de resposta. D’aquesta manera, també s’evitaria la reiteració de temes que ja s’han preguntat i es 
podria ser més operatius i productius, i afavorir que els temes que es treballin en el marc del 
Consell de Barri siguin nous i no repetits. Tanmateix, això implicaria que l’Ajuntament hauria de 
seguir tenint molt present que ha de donar resposta als temes pendents. La resposta i el seguiment 
de temes s’hauria de vehicular en dos nivells: 
o Els generals de temes “estratègics” del barri, a través de la Comissió de Seguiment. 
o Els més particulars o concrets, per escrit a la persona que les formula, o per escrit en algun 
“espai general”, web, etcètera. 
 Aprofundir en el seguiment de temes concrets creant comissions de seguiment temàtiques. 
Es proposa crear comissions de seguiment temàtiques per abordar temes específics. D’aquesta 
manera, també podria anar-hi gent a qui interessi el tema i no només els membres de la Comissió 
de Seguiment. 
 
Difusió, convocatòria i comunicació de la realització de les sessions 
 Comunicar i donar la informació necessària dels continguts de les sessions del Consell de 
Barri amb temps suficient. El termini mínim d’antelació amb que caldria convocar als membres 
d’una Comissió de Seguiment hauria de ser de 15 dies, i sempre fer-ho adjuntant els 
materials de suport necessaris perquè les persones assistents disposin de la informació 
necessària amb prou temps per mirar-se-la. Respecte de les sessions del Consell de Barri, es 
valora que el termini de convocatòria hauria de ser com a mínim de tres setmanes 
d’antelació i també amb la documentació necessària vinculada als temes de l’ordre del dia.  
16 
 
 Per fer la difusió i convocatòria de les sessions es proposa utilitzar tant els cartells als carrers 
com els correus electrònics per convocar les entitats del barri, ja que és fonamental fer una bona 
difusió de les sessions si es vol que assisteixi molt veïnat al Consell de Barri i hi participi 
activament. A més d’indicar quan i on es durà a terme (dia, lloc, hora), també caldria incloure l’ordre 
del dia (per saber els continguts que es tractaran) i els materials de suport que la gent pot mirar 
prèviament per a poder anar amb certa informació prèvia. En el cas de les entitats o persones 
que es convoquen per correu electrònic, se’ls pot adjuntar el material i la informació 
necessària dels temes previstos en l’ordre del dia de cada sessió. És molt important que en 
les convocatòries s’adjunti la documentació necessària per al debat. També s’assenyala que 
es podrien utilitzar punts d’informació de referència per la ciutadania, tipus: parades de bus i metro, 
CAP, equipaments públics, etcètera. 
 Disposar d’una web de referència de cada Consell de Barri on poder anar penjant la 
informació vinculada a cada Consell: dia, lloc i hora de realització; ordre del dia; materials de 
suport per al debat dels temes tractats; membres de la Comissió de Seguiment; poder fer arribar 
temes a tractar en el següent Consell de Barri; etcètera. 
 Explorar altres mecanismes de difusió dels consells de barri per arribar a més gent i donar 
més informació sobre els temes concrets de treball. S’haurien de buscar mecanismes per fer 
arribar la informació a la ciutadania en general dels temes que es treballaran a cada sessió, és a 
dir, la informació de suport. 
 Les entitats també haurien de fer una funció de difusió i dinamització dels consells de barri, 
que probablement ara mateix no estan fent, per tant també tenen la seva responsabilitat en aquest 
punt. 
 
Les actes de les sessions i la seva difusió 
 És imprescindible que es redactin actes de totes les sessions del Consell de Barri i es 
difonguin. Actualment es redacten les actes de les comissions de seguiment dels consells de barri, 
però no dels consells de barri, fet que dificulta fer un seguiment dels temes que es proposen. Sí 
que es recullen les demandes i queixes i s’intenten anar responent. En definitiva, cal escriure les 
actes i enviar-les per correu a aquelles persones que puguin estar-hi interessades i penjar-les a un 
espai web públic on es puguin consultar. 
 L’acta s’hauria d’enviar uns quinze dies després de la sessió. No s’ha d’esperar a fer la 
següent sessió per enviar l’acta, perquè aleshores passa molt de temps i no es pot fer un 
seguiment dels temes sorgits. 
 Les actes, lluny de ser una transcripció literal de tots els comentaris que es fan en la sessió, 
hauria de recollir els acords als quals s’arriba a la sessió, per així poder fer un seguiment 
dels temes. Quan les actes són molt literals es dilueixen molt les idees i no és fàcil saber a quins 
acords s’ha arribat. 
 
Freqüència de les sessions del Consell de Barri 
17 
 
 Augmentar la freqüència de les sessions del Consell de Barri. S’observa que actualment tenen 
freqüències diferents segons el districte: 
o Alguns districtes (Ciutat Vella, Sants-Montjuïc) en fan quatre a l’any, és a dir, una al 
trimestre. Valoren que són poques, perquè implica una cada tres mesos, fet que provoca 
que s’acumulin molts temes entre sessió i sessió. Per tant, proposen una sessió cada dos 
mesos. 
o Altres valoren que amb quatre sessions a l’any, una al trimestre, ja estaria bé (Sant 
Andreu). 
o Altres (Gràcia, Horta Guinardó, Sarrià - Sant Gervasi) en fan dues a l’any, un cada sis 
mesos. Es considera que com a mínim s’hauria de convocar tres vegades a l’any, perquè 
dues és massa poc, i quatre potser no cal. 
 Una variable determinant en la valoració de la freqüència de les sessions és el nombre de barris de 
cada districte. Per exemple, un districte té tres barris i un altre en té deu (Sant Martí). Aquesta 
distribució fa que, tot i que podria ser desitjable fer una sessió cada dos mesos, en districtes amb 
un alt nombre de barris implicaria organitzar 60 sessions l’any, fet que seria ingestionable.  
En tot cas, es valora que realitzar dues sessions l’any —una cada sis mesos— és poc funcional i 
operatiu, atès que provoca poca continuïtat en la seva tasca, respostes massa dilatades en el 
temps, una llarga espera per poder fer aportacions, etcètera. Per això, es proposa: 
o Per un costat, quan hi hagi temes coincidents per tractar, en els casos en els quals 
tingui sentit i hi hagi la voluntat de les parts, fer sessions conjuntes entre diferents 
barris. Aquesta alternativa passaria sempre per preguntar primer a les comissions de 
seguiment dels barris afectats si hi estarien d’acord, i, si fos així, poder agrupar sessions. 
o D'altra banda, es planteja la possibilitat de plantejar un nombre flexible de sessions. 
De manera que en un barri es fessin com a mínim dues sessions a l’any i que, en els casos 
que fos necessari per haver-hi algun tema concret, es plantegessin sessions amb formats 
de treball variables.  
 Disposar d’una planificació i calendari de les sessions anuals que es realitzin dels consells 
de barri i les comissions de seguiment, o si més no, planificar-les amb més temps per facilitar 
que les persones interessades a assistir-hi es reservin la data a l'agenda. 
 
Durada de les sessions del Consell de Barri 
 Els consells de barri haurien de dur-se a terme de 18.30/19.00 a 21.00 hores, i vetllar perquè no 
tinguin una durada excessiva i no acabin massa tard. 
 
Paper i funcionament de la Comissió de Seguiment 
 Pel que fa a la Comissió de Seguiment, s’observa que la seva dinàmica i funcionament depèn de 
les persones que la formen i pot determinar la seva utilitat i funcionalitat. Algunes són molt 
protocol·làries i no aporten gaire, fins al punt que es valora que es podrien suprimir; d’altres sí que 
serveixen per enriquir temes a l’ordre del dia de les sessions del Consell. Tot i les diferències 
18 
 
davant de la constatació que actualment les comissions de seguiment no estan fent la funció que 
haurien de fer, s’assenyalen dues alternatives: 
o Reformar-les: la Comissió de Seguiment hauria de tenir la funció que el seu nom 
indica, fer el seguiment dels temes tractats en el Consell de Barri. En aquest sentit, es 
valoren positivament les experiències reeixides de seguiment en temes concrets, com per 
exemple les obres de la ronda del Guinardó.  
o Eliminar-les: si no és possible que tinguin un altre funció de la que tenen actualment, és 
preferible eliminar-les. 
 En tot cas, es mostra acord en el fet que les seves funcions actuals no van en consonància amb el 
seu nom, perquè en el millor dels casos incorporen temes a l’ordre del dia proposat per 
l’Ajuntament, però no fan un seguiment dels temes tractats i les respostes, funció que es valora 
necessària i important. Per això es proposa reforçar el paper de la Comissió de Seguiment en 
els aspectes següents: 
o Rebre i canalitzar les demandes i propostes del veïnat. 
o Elaborar l’ordre del dia del Consell de Barri. Les comissions de seguiment han de tenir 
un paper actiu en la definició de l’ordre del dia dels consells de barri, i no només prioritzar 
entre un llistat de temes proposats per l’Ajuntament. Per això, la Comissió de Seguiment no 
es pot reunir 48 hores abans de la realització d’un Consell de Barri, perquè aleshores no hi 
ha marge per preparar els continguts. També caldria que la ciutadania pogués incidir més 
activament en l’ordre del dia de les sessions del Consell de Barri però, per fer-ho, ha de 
rebre la informació de treball amb antelació. 
o Fer un seguiment de les propostes sorgides. Les comissions de seguiment han de tenir 
un paper de seguiment de les propostes i temes que van sorgint en els consells de barri 
per vetllar que es responen o treballen les qüestions sorgides. 
o Debatre els continguts dels temes que es volen abordar en el Consell de Barri 
següent. De fet, es considera que en alguns casos en les comissions de seguiment es fan 
propostes constructives, però es dubta del seu impacte. Es proposa debatre sobre temes 
concrets per portar-ne les conclusions al Consell de Barri. 
 Les comissions de seguiment dels consells de barri haurien de poder elevar temes a 
l’Audiència Pública de Districte, si no s’han respost en el marc del Consell de Barri, de manera 
que no es dupliquessin intervencions de la ciutadania en els dos espais de participació i ja fos la 
Comissió de Seguiment qui pogués portar els temes no resolts a l’Audiència Pública de Districte. 
 És molt important apoderar les comissions de seguiment dels consells de barri, de manera 
que es potenciï aquest espai de treball. Per fer-ho es requereixen recursos tècnics, per 
exemple, tècnics de barri o algun altre referent. 
 
Freqüència de les sessions de la Comissió de Seguiment 
 La Comissió de Seguiment s’hauria de reunir tantes vegades com fos necessari per fer el 
seguiment de temes concrets, i no només com a reunió prèvia a la realització del Consell de 
19 
 
Barri, tal com passa ara. Això és així perquè actualment només se li atribueix la funció de 
preparació de l’ordre del dia del Consell de Barri, i no de seguiment de temes. 
 
Composició de la Comissió de Seguiment 
 Es considera necessari obrir més algunes comissions de seguiment, malgrat haver-hi diferents 
posicions: 
o Partidaris d’obrir-les a qualsevol veí/na que hi estigui interessat. 
o Partidaris d’obrir-les però d’una manera més acotada en funció de la temàtica que es tracti, 
de manera que se’n puguin flexibilitzar els membres per permetre l’assistència de persones 
que poden aportar una visió enriquidora en funció de la temàtica que es tracti. 
 
Elecció de la vicepresidència associativa 
 El/la vicepresident/a associatiu/iva s’ha d’elegir entre els membres de la Comissió de 
Seguiment i hauria de ser un càrrec rotatiu. 
 
Funció de la vicepresidència associativa 
 És important donar més rellevància a la vicepresidència associativa dels consells de barri, 
perquè actualment no tenen cap paper; la sensació és que només tenen un paper “decoratiu”, com 
a molt són consultats per definir l’ordre del dia en el marc de les comissions de seguiment dels 
consells de barri. 
 Es destaca que el paper de la vicepresidència associativa hauria de ser una funció “política” (no 
partidista) de nexe entre l’administració i el veïnat, per fer incidència en els temes importants 
que preocupen el veïnat i sorgeixen en les sessions del Consell de Barri i la Comissió de 
Seguiment. Per tant, es considera que el seu paper es desenvolupa entre sessió i sessió, tant 
del Consell de Barri, com de la Comissió de Seguiment (tot i això, també hi ha qui li atribueix 
com a possible funció la moderació de les sessions del Consell de Barri o dirigir i preparar la 
Comissió de Seguiment del Consell de Barri). 
En aquesta mateixa línia, la vicepresidència associativa hauria de tenir capacitat per reunir-se amb 
les associacions de veïns, les plataformes, les entitats i el veïnat del barri per recollir les seves 
preocupacions, inquietuds i suggeriments. Però s’entén que això no ho ha d’organitzar 
l’Ajuntament, sinó que forma part de l’autonomia veïnal. 
 Per tant, es considera que la vicepresidència pot tenir un paper actiu en la definició de l’ordre 
del dia del Consell de Barri, però que no hauria de ser a la taula de la presidència del Consell 
de Barri perquè pot portar a confusió a la gent que assisteix al Consell; el responsable de 
l’execució de les accions és el Govern municipal, i les entitats, fins i tot la vicepresidència 
associativa, han d’estar amb la ciutadania i no amb la presidència del Consell. 
 La vicepresidència associativa hauria d’estar més informada dels temes tractats, de les 
respostes, i hauria de poder fer un seguiment de l’estat dels diferents temes sorgits en els 
consells de barri. 
20 
 
 La vicepresidència hauria de poder convocar la Comissió de Seguiment del Consell de Barri 
quan ho consideri oportú. 
 
Paper del tècnic de barri 
 Els tècnics de barri podrien tenir un paper més actiu en el funcionament i l’organització dels 
consells de barri, podrien exercir com a secretaria tècnica i ser els responsables de 
dinamitzar els consells de barri. 
 
Coordinació entre diferents consells de barri d’un mateix districte 
 Potenciar la coordinació i la difusió dels diferents consells de barri d’un districte. S’observa 
que el treball que es du a terme en els diferents consells de barri no es coneix en la resta de 
consells de barri del districte, i en la mesura que hi ha interessos comuns i una identitat pròpia de 
districte, seria bo promoure mecanismes de relació, o si més no promoure la comunicació 
sobre el que es treballa als diferents consells de barri. S’assenyala que, en teoria, el Consell 
Ciutadà de Districte hauria de fer aquesta funció, però a la pràctica no ho fa. Això es podria 
treballar de diferents maneres: 
o D’una banda, fent una difusió general del que es treballa als diferents consells de 
barri, de manera que qui estigués interessat podria saber quins temes i resultats hi ha 
hagut en els diferents consells de barri. 
o D’una altra banda, es podrien treballar els aspectes de coordinació en les diferents 
comissions de seguiment. 
 
  
21 
 
1.3. PEL QUE FA ALS CONSELLS SECTORIALS DE DISTRICTE 
 
Els consells sectorials en general 
 Es valoren molt positivament els consells sectorials de districte existents. Hi ha quatre 
consells sectorials que es troben a tots els districtes: Educació, Salut, Gent gran i Dones. A més, 
cada districte té diferents especificitats, alguns només tenen aquests quatre i d’altres en tenen 
molts més. I tots ells es considera que funcionen i que fan una bona tasca. 
 S’ha d’anar en compte de no generar més espais de participació dels que el mateix territori i 
l’administració poden assumir. En aquest sentit, hi ha un gran acord que caldria reduir el nombre 
de consells. La sensació és que hi ha molta saturació i solapament d’espais de participació, però 
al mateix temps es considera que tots aquests espais que hi ha tenen la seva raó de ser. Per tant, 
l’opció que es veu més factible és reorganitzar consells agrupant temàtiques i generant grups 
de treball específics. Es posen diferents exemples, però es considera que s’hauria d’estudiar bé, i 
sempre fer-ho d’acord amb els seus membres. 
 Hi ha acord que cal evitar duplicar continguts de treball en espais de participació diferents, 
perquè la sensació d’alguns veïns és que fan la mateixa feina en diferents espais. Per això es 
destaca que cal valorar molt bé quins continguts es porten en cada espai de treball i com es 
coordinen per no duplicar esforços ni generar ineficiències que saturen la ciutadania i generen un 
gran desgast a les persones que participen activament en la ciutat. 
 
Consells comuns en tots els districtes i consells específics de cada districte 
 La creació i organització dels consells sectorials de districte ha de dependre de cada 
districte, perquè si s’organitzen en funció de directrius dels serveis centrals potser no s’adapten a 
l’interès, les necessitats o la voluntat de cada districte. En aquest sentit, s’observa que els 
districtes han de ser autònoms a l’hora de definir quins consells sectorials cal crear i com 
s’organitzen, perquè Barcelona és una ciutat molt diversa i el context de cada districte és diferent. 
 Hi ha acord que la normativa de ciutat ha de ser prou flexible perquè cada districte pugui 
adaptar la seva estructura de consells a les seves característiques i voluntats, però també cal 
identificar aquells consells que tot districte ha de tenir; en aquest sentit s’apunta que: 
- Tot districte hauria de tenir: Consell Escolar, Consell de Salut, Consell de Mobilitat, 
Seguretat, Urbanisme i Habitatge. 
- Opcional: Esport, Cultura, Dona, Gent gran, Discapacitats, etcètera. 
 
Rigor metodològic dels consells sectorials 
 Si bé s’ha de ser flexible i adaptar cada consell a les característiques de cada territori i sector, això 
no vol dir que es perdi en rigor metodològic en la manera de treballar; és a dir, aspectes com la 
difusió, la comunicació i convocatòria, l’elaboració d’actes i retorn, entre d’altres, són 
imprescindibles. 
 Es destaca que les normes de funcionament dels consells sectorials haurien de ser clares i 
estar a l’abast de tothom. 
22 
 
 
Lideratge i convocatòria dels consells sectorials de districte 
 Qui convoca els consells sectorials de districte és l’Ajuntament, i quan aquest no convoca la 
sensació és que no es pot fer res; de fet, en alguns districtes formalment hi ha constituïts alguns 
consells que a la pràctica fa temps que no es convoquen. En aquest sentit, s’hauria d’articular 
algun mecanisme perquè un determinat nombre de membres dels consells puguin demanar-
ne la convocatòria. 
 Hi ha districtes en què formalment hi ha 19 consells sectorials, però a la pràctica n’hi ha 10 en 
actiu. Caldria ser clars i explicitar quins consells hi ha i quins han deixat d’existir. 
 
Redefinició de consells sectorials 
 S’observa que, quan hi ha canvis al Govern municipal, en ocasions es donen canvis en els 
conceptes i continguts dels diferents consells sectorials, i això implica una redefinició que en 
ocasions es valora positivament, però en d’altres, no. Per tant, el Govern pot generar canvis en 
l’organització de consells o grups de treball produïts per un canvi de “filosofia” en el 
concepte i àmbit de treball, però cal vigilar perquè, si una cosa ja funciona, un canvi pot produir 
un resultat negatiu no desitjat. 
 
Els objectius i les funcions dels consells sectorials 
 Definició d’objectius clau anuals. Cal vetllar per disposar d’una planificació anual dels continguts 
i temes clau que abordarà cada consell sectorial, per així poder fer un seguiment dels temes i poder 
valorar al cap de l’any si s’ha fet allò que es volia fer. 
 S’observa que dos dels consells sectorials tenen com a temàtiques aspectes on el districte té molt 
poques competències —com són temes de salut i educació— i que depenen de consorcis entre 
l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, però això no impedeix que facin una bona 
feina. 
 Hi ha consells sectorials de districte, com l’escolar, que tenen una funció més “tècnica”, més 
especialitzada respecte del seu tema concret de treball, de manera que hi assisteixen 
persones, professionals o ciutadania amb un coneixement i interès més concret en la matèria. 
 Els consells sectorials haurien de poder portar temes als consells de barri per debatre certs 
punts que valorin oportú obrir a debat de més veïnat. 
 Els consells sectorials també haurien de poder promoure la realització de processos 
participatius sobre temes concrets a escala de districte. 
 
El Consell Escolar de Districte 
 El Consell Escolar acaba tenint una funció molt informativa. El Consell Municipal Escolar de 
Districte és un espai on es podrien debatre temes estratègics de coses que estan passant al 
districte en l’àmbit educatiu, però a la pràctica això no passa, és a dir, no exerceix com espai 
propositiu. Per exemple, podria definir el mapa escolar, treballar sobre els guetos escolars, les 
23 
 
bandes als centres educatius, la salut mental, etcètera. La sensació és que hi ha una manca de 
planificació en aquest àmbit. 
 
Les taules de salut 
 Tenen una funció més reivindicativa, i el vessant informatiu passa a un segon terme, tot i que 
també hi ha un objectiu de seguiment i informació institucional. 
 
El Consell de Comerç 
 En algun districte s’observa que hi ha un Consell d’Economia i Comerç, però no s’està convocant, i 
al districte hi ha força temes a tractar. En concret, es valora que hauria de ser un espai on 
reflexionar sobre les polítiques de foment del comerç al districte. En aquest Consell hi haurien 
de ser totes les associacions de comerciants del districte i les associacions de concessionàries dels 
mercats municipals. També caldria valorar la presència de les entitats veïnals en la mesura que es 
podrien debatre temes que afecten al veïnat en general. 
 
El Consell de Solidaritat i Cooperació 
 En algun districte hi ha constituït formalment un Consell de Solidaritat i Cooperació, però fa molt de 
temps que no es convoca. Es considera que en el seu dia havia fet una bona tasca, havien creat 
espais de treball, com la Xarxa Colors al districte de Sant Martí. Aquest consell estaria format 
per tècnics, ONG, persones vinculades al món del voluntariat, consellers, etcètera. 
 
El Consell de Joventut 
 També s’assenyala que cal tornar a convocar el Consell de Joventut en algun districte on 
formalment està constituït però fa molt de temps que no es convoca. 
 
El Consell de Gent Gran 
 Respecte dels Consells de la Gent Gran, es valora positivament que en general es convoquin 
els referents d’equipaments de gent gran. 
 També es valora positivament que en alguns districtes recentment s’ha dotat de recursos els 
Casals incorporant una dinamitzadora per ajudar a gestionar les tasques que fan (alguns 
tenen més de 4.000 socis i no és fàcil mantenir el cens actualitzat, també es fan menjars en 
companyia, etcètera.). No obstant això, és important que aquestes persones treballin amb les 
persones referents dels casals que fa temps que treballen voluntàriament. 
 Dur a terme més sessions de treball durant l’any. Alguns consells de la gent gran d’un districte 
només es convoquen un vegada a l’any, i es considera que realitzar una sessió a l’any és molt poc, 
tenint en compte que en alguns districtes, com el de Sant Martí, hi ha deu casals de gent gran i hi 
ha molts temes per treballar.  
 
 
 
24 
 
La Taula de Seguretat 
 Les sessions de les taules de seguretat són molt informatives, i poc o gens participatives, 
perquè tot i que el veïnat que hi assisteix fa demandes, l’Ajuntament és poc receptiu a donar 
resposta. 
 S’observa que hi ha molts temes importants als districtes que afecten la seguretat: civisme, 
mobilitat, escoles, comerç, etcètera. 
 
Creació de nous consells sectorials en alguns districtes 
 Les entitats haurien de poder proposar la creació de nous consells sectorials en funció de les 
necessitats del territori per poder abordar problemàtiques o temes concrets. 
 Creació del Consell d’Habitatge del Districte de Ciutat Vella. Com que es tracta d’un tema 
estratègic i d’especial rellevància al districte de Ciutat Vella, es valora interessant constituir un 
consell d’habitatge al Districte, per analitzar la situació en aquest àmbit i anar fent un seguiment i 
fent propostes al tema de l’habitatge al districte. 
 Creació del consell per abordar la situació de les persones sense llar al districte de Sants-
Montjuïc. 
 
Definició de l’agenda de temes de treball 
 Valorar com es defineixen els continguts de treball dels consells sectorials, si són temes que 
interessen l’Ajuntament o són temes que interessen el veïnat. 
 
Organització dels consells en grups i comissions 
 Es considera positiu i necessari que, quan sigui convenient, un consell sectorial de districte pugui 
crear un grup o comissió de treball respecte d’un tema concret per desenvolupar una 
reflexió operativa sobre aquell punt. Però s’ha de vetllar perquè siguin espais de treball molt 
operatius i que neixin, creixin i morin quan el projecte en concret s’hagi acabat. S’ha d’evitar la 
proliferació sistemàtica d’espais de treball que al cap d’un temps es queden sense continguts i se 
segueixen mantenint. 
 
Combinar estructures estables (“rígides”) amb processos ad hoc (“flexibles”). 
 Hi ha un debat obert sobre en quina mesura és preferible promoure espais de treball més 
flexibles com les comissions de treball, els grups o les taules davant de formes més rígides 
com són els consells. En aquest sentit, s’observen dues posicions, no contradictòries, però sí 
complementàries: 
o Hi ha qui valora més positivament la flexibilitat a l’hora de convocar, obrir a més 
persones i treballar temes concrets dels grups, comissions i taules. 
o Hi ha qui observa que hi ha temes que s’han de debatre en el marc d’un consell. A 
més, els Consells ofereixen certes garanties de legitimitat dels membres que el formen, o 
de comunicació, per exemple, a tots els grups municipals. 
25 
 
 Aquestes dues opcions es poden complementar en una visió intermèdia que defineixi uns 
consells que uneixin diferents grups de treball o comissions més flexibles i operatives. Tot i 
això, aquesta opció ja s’ha aplicat en algun cas, com per exemple el Consell de Qualitat de Vida, 
que agrupava diferents àmbits i tampoc va acabar de funcionar, perquè l’estructura i l’organització 
no va ser àgil i la gent se’n va cansar. És a dir, cal vigilar com s’agrupen i s’organitzen aquests 
espais. Per tant, ha d’haver-hi espais diferents per a funcions diferents i amb dinàmiques de treball 
diverses, però mantenint criteris importants com la informació i la transparència dels espais de 
treball. 
 
Funcionament dels consells sectorials 
 Vetllar perquè els consells siguin espais dinàmics de treball, i no espais burocràtics i avorrits, 
on hi ha molta part informativa institucional i poc temps per al debat i la reflexió respecte dels temes 
estratègics d’aquell àmbit. 
 
Devolució i resposta 
 Devolució i resposta dels temes que s’aborden. Com en la resta d’òrgans de participació, és 
fonamental vetllar per la devolució i la resposta en els temes que treballen els diferents consells, 
per això l’Ajuntament ha d’explicar i argumentar les seves decisions en els diferents àmbits que es 
treballen. 
 
Difusió dels resultats 
 És fonamental fer difusió dels consells: quins hi ha, quins continguts aborden, el treball i els 
resultats, qui pot assistir-hi, com es pot posar-s’hi en contacte, etcètera, per realçar-ne la 
tasca i poder demanar rendiment de comptes a l’Ajuntament en els diferents temes que es 
treballen. La sensació és que es desconeix molt la tasca que desenvolupen els consells sectorials 
de districte, i no se sap ni quins hi ha, ni qui els forma, ni què treballen o quins són els seus 
resultats. Per aquest motiu es proposa fer-ne més difusió i donar a conèixer a tota la ciutadania la 
seva existència, funció i tasca que duen a terme. 
 Respecte de la difusió, es destaca que els canals telemàtics estan molt bé, però el “paper” 
segueix sent un suport clau per a determinats col·lectius, i per tant, les coses s’han de difondre 
també en “paper”. 
 
Composició dels consells sectorials 
 S’observa que els consells sectorials tenen una composició tancada i acotada, és a dir, la 
convocatòria es fa només al llistat de persones que formalment en formen part, i que han estat 
seleccionades prèviament. Això condiciona l’assistència de més persones i en limita el 
funcionament, tot i que hi ha acord en el fet que hi ha consells que, per les seves característiques, 
és lògic que limitin la presència a aquelles persones vinculades a aquell tema concret (gent gran, 
discapacitats, salut, escolar, etcètera). 
26 
 
 Un dels motius pels quals es considera valora que els consells sectorials en general funcionen és 
perquè la seva composició, en general, compta amb la presència de professionals dels 
diferents àmbits implicats en el tema (salut, educació, etcètera) i persones implicades o 
coneixedores del tema en concret. En aquest sentit, hi ha dues posicions: 
o Hi ha considera que els consells sectorials han d’acotar els seus membres amb gent 
amb un cert coneixement i interès en la matèria, i no es poden obrir a tothom qui 
vulgui, perquè es creu que això podria distorsionar. Això no implica que els consells es 
puguin anar obrint i incorporant nous membres, especialment a especialistes. S’observa 
que aquests àmbits han d’estar dirigits per persones que saben del tema i, tot i que pot 
haver-hi una obertura raonable a més agents, cal tenir presents els objectius, els continguts 
i la dinàmica de treball per valorar qui ha de formar-ne part. 
o Obrir els consells en la mesura que sigui possible i motivar la participació activa de 
la ciutadania en els consells sectorials. Tot i que molts consells sectorials tenen uns 
membres definits i no estan oberts a la ciutadania en general, s’observa que en els casos 
que estiguin oberts caldria incentivar la participació de la ciutadania en els diferents 
consells sectorials, caldria motivar i engrescar la gent a participar en els diferents temes 
que els puguin interessar. A més, en concret es destaca que cal promoure la participació 
de persones joves en els òrgans de participació, perquè en general la mitjana d’edat és 
força elevada, en especial en consells com el d’educació, que és un àmbit i un tema que 
implica els joves d’una manera molt directa. 
o En tot cas, es considera que cal fer una revisió dels membres dels consells sectorials 
per vetllar que hi hagi tots els que hi ha d’haver. 
o I hi ha acord que els consells no només han d’estar formats per membres d’entitats, 
atès que pot haver-hi gent interessada a participar que no sigui membre d’una 
entitat. 
 
Freqüència de les sessions 
 Tot i que hi ha una gran diversitat de consells, s’observa que és important la continuïtat en el 
treball, per això hi ha qui proposa que com a mínim s’haurien de convocar quatre vegades 
l’any per fer-ne una al trimestre. Tot i que es reconeix que cal evitar convocar “perquè toca” 
sense cap contingut concret. Tanmateix, això pot passar en aquells espais que tenen una vocació 
de seguiment. 
 
Recursos dels consells sectorials de districte: 
 Necessitat de posar més recursos tècnics per gestionar i dinamitzar els consells sectorials 
de districte. S’observa que els consells sectorials de ciutat o el mateix Consell de Ciutat disposa 
de molts recursos de dinamització i treball però, en canvi, als districtes manquen molts mitjans 
tècnics, i els consellers tenen moltes limitacions de dedicació. Aquest fet, a part de ser un greuge 
comparatiu, provoca la sensació que la participació als districtes és un simulacre. En aquest sentit, 
27 
 
es demana coherència i honestedat, i si no hi ha capacitat per gestionar la participació i la resposta 
des dels districtes cal dir-ho i fer la pedagogia de plantejar-se fites assolibles. 
 
Coordinació entre els consells sectorials de districte i els consells sectorials de ciutat 
 Promoure la vinculació entre els consells sectorials de districte i els consells sectorials de 
ciutat. Per exemple, s’observa que tots els districtes tenen un representant en el Consell de Gent 
Gran de la ciutat, i es considera que aquesta és una bona manera per transmetre la informació d’un 
espai a l’altre, tot i que es reconeix que això depèn de la persona que fa d’enllaç. O també se cita el 
Consell Escolar de Districte, amb poca relació amb el Consell Escolar de Ciutat. 
 S’observa que caldria anar de baix a dalt, treballar temes als districtes i elevar-los al Consell 
de Ciutat de l’àmbit. Cal buscar més coherència i coordinació. Per exemple, des del territori 
(districte) s’identifiquen les necessitats, i des del de ciutat es treballen les alternatives; per tant, 
caldria posar en relació aquestes dues dimensions. 
 
Coordinació entre els consells sectorials de districte i els consells de barri 
 Promoure la vinculació entre els consells sectorials de districte i els consells de barri. 
S’observa que en algun cas els consells sectorials exposen el que estan fent en el Consell de Barri, 
o ho fa un membre del Consell Sectorial o un polític o tècnic. Això és valora positivament per 
socialitzar i fer difusió de la tasca dels consells sectorials, però es reconeix que s’hauria de 
generalitzar més aquesta pràctica. 
 
Coordinació entre els consells sectorials de districte i altres espais de treball 
 Vetllar per la coordinació entre els consells sectorials de districte i altres espais de treball, per 
exemple, el districte d’Horta Guinardó té la xarxa 0-18 de professionals dels centres educatius del 
districte, que també caldria tenir en compte i posar en relació amb el Consell Escolar del Districte. 
 
Mecanismes de participació estable més enllà dels consells 
 Cal buscar altres fórmules de treball més àgils que els consells, per exemple, les taules, que 
tenen la mateixa capacitat per generar propostes i canalitzar la participació ciutadana que un 
consell però no tenen tantes limitacions burocràtiques. Però és necessari garantir que el treball 
d’aquests espais té un impacte en les decisions en el govern de la ciutat, i l’Ajuntament ha de 
respondre a les seves demandes o suggeriments. 
 
Eines de gestió des dels districtes 
 Perquè els consells sectorials de districte tinguin capacitat d’incidir en l’acció de govern és 
necessari donar eines als districtes per poder donar resposta des de la proximitat. 
  
28 
 
1.4. PEL QUE FA AL CONSELL CIUTADÀ DE DISTRICTE 
 
Necessitat o no dels consells ciutadans de districte 
 Hi ha acord en el fet que actualment els consells ciutadans de districte no estan funcionant; 
en aquest sentit es plantegen dues alternatives: 
o Una que considera que cal eliminar-los, o atribuir-los una funció merament informativa. 
o L’altra considera que cal reconduir-los. El canvi seria convocar els consells ciutadans de 
districte per treballar temes monogràfics generals que afecten de manera general a tot o 
bona part del districte. És a dir, no es tracta de convocar un nombre determinat de cops a 
l’any el Consell Ciutadà de Districte, sinó només convocar-lo ad hoc per treballar temes 
concrets de districte. 
 Es considera que els consells ciutadans de districte tenen una dimensió i una funció més 
política que ciutadana, és a dir, responen més a la necessitat dels polítics que de la 
ciutadania. 
 
Els objectius i les funcions 
 No s’acaba de veure la seva “dimensió o utilitat participativa”, sembla més un espai informatiu 
de transparència que no un espai de participació. Actualment, el Consell Ciutadà de Districte 
serveix bàsicament per explicar i presentar els pressupostos del districte a la ciutadania. Des del 
punt de vista de la informació i la transparència, es considera positiu, i per tant, es creu apropiat 
mantenir aquest espai. Tot i això, també hi ha acord en el fet que, atès que és un espai informatiu, 
caldria canviar-li el nom perquè correspongui amb el que és, un espai de transparència, no de 
participació. 
 S’observa que els consells ciutadans de districte han funcionat molt bé quan hi ha hagut algun 
tema en concret per debatre, per exemple, en l’elaboració del pla d’equipaments d’algun 
districte, com ha estat el cas a Horta-Guinardó. Per això, es considera que és un espai que 
s’hauria de convocar per treballar temes concrets. 
 S’assenyalen un seguit de criteris que s’haurien de valorar a l’hora de considerar que un tema és 
mereixedor de ser tractat en un consell ciutadà de districte: 
o Quan és un tema que afecta més d’un barri del districte. 
o Quan és un tema d’interès general. 
o Quan és un tema urgent o prioritari. 
 Els consells ciutadans de districte haurien de ser un espai de trobada de tots els consells 
sectorials i de barri del districte i, per tant, és on s’hauria de presentar la feina feta en aquests 
espais. De fet, actualment, en algun districte es presenten els punts clau treballats en els diferents 
espais de participació del districte, però això el converteix en un espai molt informatiu i poc 
deliberatiu o propositiu. 
 Hauria de ser un espai de debat dels temes estratègics i importants del districte, com per 
exemple els seus pressupostos. Tanmateix, l’única cosa que es fa actualment és presentar els 
pressupostos però sense entrar en cap debat o reflexió. Es genera dubte respecte de si hi ha molts 
29 
 
temes per debatre en l’àmbit de districte, perquè sovint els temes són més concrets i per tant 
afecten més a escala de barri que de districte. Però seria bo discernir i diferenciar entre els 
aspectes que són més de barri i els que són més de districte per definir en quin espai s’han de 
debatre. 
 Caldria aprofundir en la funció d’assessorament propositiva sobre els temes estratègics del 
districte, com per exemple, l’elaboració o el seguiment del PAD, però per fer-ho cal aportar 
continguts i reflexions i generar dinàmiques constructives. 
 
Organització del Consell Ciutadà de Districte 
 Per poder desenvolupar les dues funcions principals que es considera que hauria de tenir: 
o Funció informativa (que actualment ja té); es proposa fer una sessió més informativa i de 
seguiment. 
o Funció més deliberativa (que actualment no té); es proposa dur a terme una sessió més 
de treball i reflexió sobre temes estratègics del districte. 
 
Freqüència de celebració del Consell Ciutadà de Districte 
 Se celebren un cop l’any (Gràcia, Ciutat Vella, Nou Barris) o dos (Horta-Guinardó, Sant Martí). 
Quan són un cop a l’any sempre estan vinculats a la presentació dels pressupostos. En la mesura 
que només se li atribueix aquesta funció de presentació dels pressupostos anuals del districte, es 
valora que un cop a l’any és suficient. Però la sensació, en general, és que es fan més perquè 
“toca” que no perquè hi hagi un contingut concret que calgui treballar. 
 Però si es tenen en compte els criteris esmentats anteriorment, es podrien fer més sessions, 
tres sessions a l’any. En concret, els temes que es podrien treballar serien: 
o Debat sobre l’estat del districte amb un paper de les entitats veïnals exposant el seu 
punt de vista. D’alguna manera, aquesta sessió hauria de poder recollir les necessitats 
exposades als diferents consells de barri del districte. 
o Debat dels pressupostos del districte. En aquest sentit, es destaca que no es tracta que 
l’Ajuntament presenti els pressupostos, sinó de fer-ne un debat. Tot i això, ja sembla bé 
que hi pugui haver un procés de pressupostos participatius més enllà del marc del Consell 
Ciutadà de Districte, tal com alguns districtes de la ciutat ja han tingut com a prova pilot 
aquest any (Gràcia i l’Eixample). 
o Treballar el Pla d’actuació de districte quan s’ha d’elaborar, i fer-ne un seguiment la 
resta d’anys. 
 També es proposa que el Consell Ciutadà de Districte només es convoqui ad hoc per treballar 
un tema estratègic al districte que afecta diferents barris del districte. 
 
 
Convocatòria del Consell Ciutadà de Districte 
 L’Ajuntament hauria de poder convocar el Consell Ciutadà de Districte l’Ajuntament, però també 
hauria de poder-ho fer el 50% de vicepresidents de consells de barri del districte. 
30 
 
 
 
Composició del Consell Ciutadà de Districte 
 Hi ha tres visions respecte del grau d’obertura i composició del Consell Ciutadà de Districte: 
o La primera considera que ja està bé la seva composició actual. És a dir, només hauria 
d’estar obert a tots els membres de les comissions de seguiment dels consells de 
barris del districte, però no a la ciutadania en general. 
o Una altra visió considera que haurien de ser oberts a tota la ciutadania que vulgui 
assistir-hi. 
o També hi ha un punt de vista intermedi que considera que haurien de ser més oberts, 
però acotats. 
 Actualment l’assistència és molt desigual, hi ha districtes en què només hi va una persona, i d’altres 
on hi van unes quaranta. 
 
Possibilitat d’unir el Consell Ciutadà de Districte i l’Audiència Pública de Districte 
 Respecte de la possibilitat d’unir el Consell Ciutadà de Districte i l’Audiència Pública de Districte hi 
ha dos punts de vista: 
o Els partidaris de mantenir-les separades. Es considera que unir els consells ciutadans i 
les audiències seria molt confús i complex a causa de les diferents funcions que tenen. A 
més, dilataria molt les sessions. 
o Els partidaris d’unir els consells ciutadans de districte amb les audiències públiques 
de districte, de manera que en un primer moment es fessin les intervencions del veïnat, 
pròpies de l’audiència pública, i després s’abordessin les reflexions més estratègiques. En 
aquest cas, es considera que s’haurien de celebrar cada dos mesos, que és la freqüència 
actual de l’Audiència Pública de Districte, que es reuneix sempre quatre dies abans del Ple 
del Districte. 
  
31 
 
1.5. PEL QUE FA A L'AUDIÈNCIA PÚBLICA DE DISTRICTE 
 
Objectius i funcions de l’Audiència Pública de Districte 
 Aquest espai de trobada entre la ciutadania i els responsables municipals es considera 
necessari perquè és on la ciutadania pot preguntar i demanar explicacions i els 
responsables municipals han de respondre. És un espai on es veu molt ben reflectit el que sent 
la gent del districte, i on tothom pot dir la seva. Però, al mateix temps, la sensació és que la gent va 
a les audiències públiques a explicar els seus problemes, que en molts casos ja s’han exposat en 
consells de barri. És a dir, la percepció és que les audiències públiques de districte i els 
consells de barri tenen pràcticament la mateixa funció: els veïns i veïnes exposen les seves 
queixes o preocupacions i l’Ajuntament els dóna resposta. En aquest sentit, hi ha tres 
posicionaments: 
o Els qui valoren que aquesta funció té més sentit que es faci en els consells de barri, 
perquè és l’espai de més proximitat per al veïnat. S’observa que la majoria d’intervencions 
que es fan en les audiències públiques són de barri i, per tant, s’haurien de fer en el marc 
d’un consell de barri. En aquest cas, les audiències públiques de districte potser 
podrien organitzar-se sempre vinculades a alguna temàtica concreta; és a dir, amb un 
format més similar a les audiències públiques de ciutat. 
o Els que valoren que aquesta funció seria millor fer-la a l’Audiència Pública de 
Districte, i les reflexions més estratègiques, en els consells de barri. 
o Mantenir aquesta funció en els dos espais, tal com està actualment. 
 S’observa que la majoria d’intervencions de la ciutadania en una audiència pública es 
podrien canalitzar mitjançant altres canals: instàncies, OAC, conseller de barri, Telèfon del 
Civisme, tècnic de barri, etcètera. Per aquest motiu, cal fer pedagogia entre el veïnat, però també 
és necessari que aquests altres canals siguin de fàcil accés i pròxims, i sobretot, cal que resolguin 
les demandes o, si més no, les contestin. 
 En tot cas, caldria evitar la reproducció de temes sobre els quals ja s’ha parlat extensament 
en consells de barri. És a dir, caldria intentar filtrar aquells temes que realment afecten a tot o 
bona part del districte, i no només reproduir qüestions que ja s’han tractat en un Consell de Barri, 
però que com que la resposta municipal no s’ha produït o no “ha agradat”, es torna a portar el tema 
en un segon espai. 
 
Dinàmica de funcionament de l’Audiència Pública de Districte 
 Se’n valora positivament el funcionament actual, en què la ciutadania pot intervenir i cada 
set o vuit intervencions l’Ajuntament respon. 
 La sensació és que són poc dinàmiques i funcionals, per això es proposa posar un límit de temps 
per intervenció, perquè si no les sessions es fan molt llargues i poc efectives. Cal limitar el temps 
de resposta i intervenció dels polítics, però també cal limitar les intervencions del veïnat. 
32 
 
 Es valora positivament que es puguin fer arribar les preguntes i intervencions ciutadanes per 
escrit perquè l’Ajuntament pugui preparar la resposta i ordenar les intervencions. Però 
també es valora positivament que tothom pugui fer la seva intervenció a la sessió. 
 Si hi ha molta gent que vol intervenir, es pot valorar la possibilitat de limitar el número 
d’intervencions. 
 La durada màxima d’una Audiència Pública no hauria superar mai les dues hores i mitja. 
 
Resposta institucional en l’Audiència Pública de Districte 
 Com en tots els òrgans de participació, és fonamental vetllar per la resposta institucional als 
temes que la ciutadania demana i garantir que els responsables de cada tema donin 
explicacions als veïns i veïnes que ho han demanat. Caldria vetllar per una millor gestió i 
seguiment de les respostes per fer-les útils i operatives. 
 
Freqüència de les sessions de l’Audiència Pública de Districte 
 En cada districte tenen freqüències diferents: 
o Se celebren cada tres mesos (a Ciutat Vella) després de la sessió plenària del 
Districte. Aquesta periodicitat provoca que s’acumulin molts temes. Hi ha qui considera 
que s’haurien de celebrar més sovint. 
o Es fan cada dos mesos (a Gràcia, Horta Guinardó, Sarrià - Sant Gervasi): Gràcia 
alterna la sessió amb els mesos que toca Ple del Districte; Horta-Guinardó fa coincidir-la en 
la mateixa setmana que toca Ple del Districte. En aquest sentit, tant la freqüència, cada 
dos mesos, com el fet d’estar separat de la sessió del Ple del Districte es valora 
positivament. Per això, es considera preferible que les sessions de cada òrgan siguin per 
separat per no fer sessions massa llargues o feixugues; per tant, tampoc es veu amb bons 
ulls la proposta de celebrar el mateix dia el Consell Ciutadà de Districte i l’Audiència 
Pública. 
 
Dia i hora de celebració de l’Audiència Pública de Districte 
 S’apunta que el millor dia de convocatòria (Gràcia) és dijous de 18:30 a 21:00, i mai en cap de 
setmana o en dia que hi ha futbol, dimarts o dimecres. 
 En alguns districtes es va fer la prova d’ajuntar la sessió amb el Ple del Districte però no tenir èxit 
perquè es feia molt llarg. 
 També hi ha districtes que han provat de fer-ho en dissabte al matí per veure si així s’incentivava la 
participació de més persones, però el resultat va ser l’invers del desitjat. Per tant, hi ha acord en 
què les sessions s’han de dur a terme entre setmana. 
 
Lloc de celebració de l’Audiència Pública de Districte 
 Actualment hi ha districtes que sempre celebren les audiències públiques al mateix lloc, i 
d’altres que les fan itinerants. Respecte aaquesta qüestió hi ha diferents posicionaments: 
33 
 
o Els partidaris d’anar variant el lloc de realització per apropar-ho a tots els barris, així 
tothom qui vol participar també ha d’anar a altres barris. Tanmateix, més que per barris es 
podria fer per zones, de manera que hi hagi dues o tres zones rotatives. 
o Els partidaris de fer-ho sempre a la seu del Districte pel seu caràcter simbòlic i 
permanent, i a més, d’aquesta manera no es genera tanta confusió i tothom té clar on és.  
 
Audiències públiques de districte o audiències públiques de barri 
 En la mesura que es vulgui facilitar la participació de la ciutadania, aproximar les audiències 
públiques al veïnat facilitaria molt el tema, per això es proposa fer audiències públiques a 
escala de barri, i compaginar-les amb els consells de barri per no duplicar esforços. Així, dels 
quatre consells de barri que ara es fan als barris, dos tindrien format de Consell de Barri i dos, 
d’Audiència Pública. 
 En aquest nou format d’Audiència Pública —més de barri i no tant de Districte— s’apunta que 
hauria de tenir un lideratge o presència més tècnic i no tant polític. És a dir, que vinguessin 
referents tècnics dels diferents àmbits per poder donar respostes més tècniques i no tant polítiques. 
 
Assistència a l’Audiència Pública de Districte 
 Finalment, es destaca que l’assistència és molt desigual a les audiències públiques de 
Districte i caldria valorar per què passa, en alguns casos hi va molt poca gent, i en d’altres força. 
 
 
 
  
34 
 
1.6. PEL QUE FA ALS CONSELLS D'EQUIPAMENTS 
 
Objectius i funcions dels consells d’equipaments 
 Hi ha qui valora que, amb el format actual del Consell d’Equipaments, aquests consells no 
tenen gaire sentit, perquè tenen poc marge de debat o capacitat per incidir en la gestió de 
l’equipament. En algun cas, a la pràctica només es fa una sessió per presentar el pressupost 
anual i poca cosa més, sense gaire marge per parlar de res més. 
 
Composició dels consells d’equipaments 
 Algunes entitats gestores d’equipaments destaquen la dificultat per obrir la composició 
d’aquests espais, perquè actualment només hi poden assistir responsables polítics, una 
petita representació d’usuaris i d’entitats. 
 
 
  
35 
 
1.7. ALTRES 
 
Pel que fa als plenaris de Districte 
 Es destaca que els plenaris de Districte duren molt i això provoca que al final de les sessions 
la presència veïnal sigui mínima. Per això es considera que, tot i ser un espai propi de l’acció de 
govern, haurien d’intentar ser més àgils. 
 Actitud dels representants dels partits polítics. S’observa que en ocasions els plenaris del 
Districte són espais on només se senten retrets polítics, i on es percep poca voluntat de diàleg 
constructiu. Això desmotiva molt a l’hora d’assistir com a públic a un Ple de Districte. En aquest 
sentit, tot i respectar les discrepàncies polítiques, es valora que actualment són poc productius, 
cansen la ciutadania i no aporten cap valor. 
 Paper de la ciutadania. Hi ha dues posicions respecte del fet que la ciutadania intervingui en els 
plens del Districte: 
o Els que valoren positivament la possibilitat que la ciutadania hi intervingui, tot i no 
ser un espai de participació ciutadana. El fet que els plenaris del Districte tinguin un últim 
apartat de precs i preguntes en el qual el veïnat pot intervenir és positiu, tot i que en 
ocasions gairebé es converteix en una “segona audiència pública”, malgrat que hi ha una 
limitació de temps per intervenció i sempre han d’estar vinculades als temes que es tracten. 
o Els que consideren que és millor no deixar parlar al públic. El fet d’haver volgut obrir 
els plens del Districte perquè hi participi la gent es considera que, en algun cas, genera 
confusió al veïnat, que poden creure que és un espai de participació ciutadana, i en realitat 
no ho és. És un espai de debat dels responsables polítics i de presa de decisions 
polítiques, per tant, és preferible mantenir aquesta diferenciació, perquè si no, generem 
confusió a la ciutadania. 
 
Pel que fa al conseller de barri, el tècnic de barri i les oficines d’atenció al ciutadà 
 El conseller de barri i el tècnic de barri haurien de ser dues figures que recollissin les queixes 
del veïnat, però per fer-ho haurien de ser molt accessibles i estar pròxims al barri, i després 
tenir capacitat per dirigir les queixes als espais on correspongui donar una resposta. 
D’aquesta manera s’evitaria la “saturació” d’intervencions puntuals en els consells de barri i les 
audiències públiques. 
 S’observa que si els tècnics de barri es trobessin físicament als barris, la gent podria anar-los 
a preguntar coses o a fer-hi arribar les seves queixes. Si està ubicat a les seus de Districte, per 
algunes persones està lluny i, per tant, els surt més a compte anar al Consell de Barri a dir-hi la 
seva. El mateix passa amb les Oficines d’Atenció al Ciutadà. 
 
  
36 
 
2. RESULTATS: PROCESSOS PARTICIPATIUS  
 
 
APORTACIONS DE LES SESSIONS DE DISTRICTE RESPECTE DELS PROCESSOS PARTICIPATIUS DE 
DISTRICTE 
 
Introducció 
 
S’han celebrat un total de 10 sessions (9 a districtes, i 1 en un barri), en les quals s’ha treballat per 
reflexionar sobre els següents aspectes: 
- La reformulació i millora dels òrgans estables de participació 
- La millora dels processos participatius en els districtes i barris 
- El disseny dels mecanismes de democràcia directa i el seu encaix en la realitat participativa de 
la ciutat 
 
Les sessions han tingut l’estructura següent: 
a) presentació del procés de reformulació de les NRPC,   
b) treball en dos grups. El primer grup ha treballat sobre els aspectes relacionats amb els òrgans 
estables, mentre que el segon grup ha treballat dos temes: els processos participatius i els mecanismes 
de democràcia directa.  
 
Aquesta part del document inclou els resultats pel que fa als processos participatius, i mostra 
aquells aspectes comuns a tots els territoris on s’han dut a terme les sessions.   
 
2.1. Resultats del mòdul “Processos participatius” 
 
La reflexió sobre els processos participatius s’ha estructurat a partir de la següent pregunta facilitada en 
els grups: “Com podem millorar els processos de participació al districte/barri?”. Aquesta pregunta 
s’acompanyava dels elements de concreció següents: 
 
o Pel que fa a la definició del procés, dels actors i els seus rols, de les metodologies i els 
espais. 
o Pel que fa a la tipologia de processos (escala / temàtica / grau d’impacte en les 
polítiques públiques). 
o Pel que fa a mecanismes d’avaluació i seguiment i retorn.  
 
Els resultats obtinguts fan referència, doncs, als aspectes següents:  al tipus d’actors i la seva 
implicació; al contingut del procés i la importància a escala d barri; la necessitat de tenir informació i 
comunicació per arribar als actors i generar una participació de qualitat, així com de crear un entorn 
transparent; fer ús de les noves tecnologies per eliminar barreres i fer servir metodologies per aportar 
qualitat en la reflexió; la importància de diferenciar tipus de processos segons l’escala (barri, ciutat), 
temàtica i nivells de participació; elements relacionats amb el postprocés, com ara el seguiment, 
l’avaluació i el retorn amb l’objectiu de generar traçabilitat i compromís.  
 
37 
 
Aquestes són les propostes comunes recollides a totes les sessions de treball. Cal apuntar que hi ha 
una clara visió compartida sobre com haurien de ser els processos entre tots els districtes. Per tant, 
podem parlar d’un imaginari col·lectiu compartit clar.  
 
2.1.1. Tipus d’actors i la seva implicació 
 
La reflexió sobre els actors persegueix millorar aspectes com aconseguir la participació de tots i, per 
tant, garantir la diversitat, la inclusió i la igualtat de condicions dels participants. Així mateix, 
s’identifica un repte: la manca de cultura participativa i el fet que, tot i desitjar la participació de totes les 
persones, no sempre tothom sap com participar, ni hi té costum.  
 
La reflexió sobre el tipus d’actors també ha portat a un debat sobre la participació individual, la de les 
associacions (amb NIF) i la dels col·lectius més informals però no menys estables (sense NIF) i sobre 
si caldria o no distingir el seu paper (i pes) en els processos. Sobre aquest aspecte no hi ha un consens 
del tot igualitari, tot i que la majoria de territoris reconeix que, perquè un procés participatiu sigui obert i 
divers cal incloure-hi aquests tres perfils d’actors amb igualtat de condicions.  Alguns, però, apuntaven 
que les entitats han de poder tenir un tracte diferenciat pel fet de representar interessos col·lectius (més 
pes que una aportació individual).  
 
Propostes relacionades 
 
- Els processos han de buscar la participació de tots  
Un procés participatiu ha de ser inclusiu i dissenyar-se seguint criteris d’igualtat pel que fa al 
gènere, l’edat i la classe social.  També ha de seguir criteris de diversitat dels agents del 
territori, ja sigui el veïnatge a títol individual, les associacions o els col·lectius/grups no formals. 
La participació ha de donar-se en igualtat de condicions.  
 
- Cal posar el veïnat al centre del procés 
Els veïns i veïnes, i tots aquells agents del territori, són els que tenen coneixement de la realitat 
del seu entorn, independentment de si són grups organitzats o no. És necessari que a l’hora de 
dissenyar un procés participatiu es tinguin en compte, i fins i tot que es facin partícips del 
mateix disseny del procés.  
 
- Generar cultura participativa mitjançant les associacions 
Les associacions reuneixen una sèrie de característiques (socis, reconeixement formal, 
representació d’interessos compartits d’un barri o sector) que tenen potencial per promoure la 
dinamització de la vida participativa d’un barri o sector determinat. Els processos han de tenir 
en compte aquest paper clau que tenen les entitats i s’han de posar en marxa mecanismes per 
potenciar-lo.  
 
2.1.2. Contingut del procés i escala 
 
Sobre quins temes s’obren processos participatius és un altre dels aspectes centrals de les sessions.   
Si el que es busca és la participació de tothom, és clau que allò sobre el que es participa siguin 
assumptes rellevants per a la ciutadania.  Per tant, s’han de promoure processos sobre allò que 
importa a la ciutadania, sobre les seves inquietuds, sobre les problemàtiques d’interès per a la 
ciutadania.   
 
38 
 
Aquí és on té un paper clau l’escala del debat.  Durant la majoria de sessions, les persones 
assistents han insistit que la participació sobre assumptes relacionats amb el barri o el districte són 
més propers i generen més interès que només una participació més abstracta de ciutat. Més enllà 
d’aquesta diferenciació d’escales, el que acaba sent clau és que l’assumpte sobre el qual es vulgui fer 
participació sigui identificat com a clau i rellevant per tots els agents implicats.  
 
Propostes relacionades 
 
- Obrir processos sobre temes rellevants per la ciutadania 
A l’hora de decidir sobre quin tema obrir un procés participatiu cal conèixer les inquietuds de la 
ciutadania i abordar aquells assumptes. La proximitat del procés és clau per garantir la 
participació i implicació de tothom. 
 
- Fomentar processos de participació a escala de barri  
La proximitat dels processos també es troba en iniciar reflexions territorials en una escala més 
micro: els barris.  Des d’aquesta escala, permetre la implicació dels agents claus i poc a poc 
anar pujant a escala districte/ciutat si l’objecte del procés participatiu ho requereix. 
 
- Creació de taules de treball als barris 
Els processos participatius necessiten espais estables de treball.  Aquestes taules de treball 
poden permetre identificar aquells assumptes rellevants a l’escala “barri” però convertir-se en 
espais de reflexió profunda que acompanyi altres mecanismes i espais propis del procés. 
 
 
2.1.3. Informació, comunicació i transparència 
 
La informació apareix com un dels requisits clau d’un procés participatiu reconeguts a totes les 
sessions. Sense informació no pot haver-hi participació de qualitat.  La informació i la comunicació són 
necessàries per arribar a tothom, però també per generar una participació informada. Finalment, la 
informació i la comunicació no s’entenen sense parlar de transparència com una característica 
obligatòria de tot procés participatiu.  
 
Propostes relacionades 
 
- Acompanyar el procés d’una bona publicitat i difusió 
Amb l’objectiu d’arribar a tothom, cal acompanyar el procés participatiu d’una estratègia 
comunicativa que impliqui els agents del territori. La comunicació ha de ser accessible i per tant cal 
dur-la a terme mitjançant diversos canals i adreçant-se a diversos col·lectius.  
 
- Aportar la informació relacionada amb el procés en temps i forma 
Perquè la participació, la reflexió i la decisió (si escau) del procés siguin de qualitat, cal que hi hagi 
flux d’informació previ als espais de reflexió.  Per tant, la informació ha d’arribar amb temps però 
també en formats accessibles i comprensibles per a tots els públics.  Això ha de permetre que les 
persones implicades en el procés puguin treballar les seves propostes internament (en el cas 
d’entitats o col·lectius) i prèviament a les trobades. 
 
39 
 
- Transparència i regles del joc clares 
Els processos han de ser transparents durant tot els seu desenvolupament. Així mateix, és clau 
que la transparència comenci amb una declaració clara sobre qui impulsa el procés, qui hi participa, 
qui decideix, per què es fa i una descripció de la seva finalitat i també on van a parar les 
aportacions sorgides.  També s’entén per transparència posar en coneixement els punts forts i 
febles de les propostes, la seva viabilitat i els costos de les decisions. Les regles del joc han de ser 
clares en tots els sentits. 
 
- Comunicació recíproca durant el procés 
Per comunicació recíproca s’entén que els processos no només han de concebre un flux 
d’informació de l’administració cap a la ciutadania, sinó que aquesta comunicació ha de ser 
bidireccional.  Per tant, entendre els processos com un espai horitzontal i d’intercanvi entre tots els 
actors implicats. S’entén el procés com un espai on es dóna reciprocitat entre els agents implicats. 
 
2.1.4. Eines: metodologies i noves tecnologies 
 
Tenint en compte que els processos han de ser diversos, accessibles, oberts i promotors de la igualtat, 
les eines i metodologies emprats han de servir com a eina per aconseguir aquests objectius.  
 
Pel que fa a les metodologies, a totes les sessions s’han descrit els aspectes clau següents: han de 
ser flexibles, promoure la diversitat d’actors, facilitar la inclusió de participants i també garantir 
la qualitat del procés.  Entre les diferents eines han destacat les contribucions següents: recuperar 
l’espai públic com a lloc de trobada i reflexió, vincular els espais i metodologies amb òrgans estables de 
participació com el consell de barri i fomentar l’ús de les noves tecnologies com a eina d’inclusió i 
diversitat.  
 
Propostes relacionades 
 
- Les metodologies han de ser flexibles i inclusives 
Per flexibilitat s’entén que el procés participatiu ha de poder adaptar-se a les necessitats dels 
actors i, per tant, plantejar diversitat d’eines per fomentar la trobada i la reflexió.  També cal tenir en 
compte el tarannà del territori on es desenvolupa per adaptar les metodologies als actors i cultura 
participativa d’aquest entorn.  Els horaris en què es convoca han de ser conciliadors i diversos. Cal 
posar en marxa mecanismes per arribar a la ciutadania no organitzada, sovint més difícil d’implicar. 
 
- Sortir a l’espai públic i altres formats 
Perquè un procés participatiu tingui més visibilitat i publicitat, així com quan la temàtica ho 
requereix, cal sortir a l’espai públic i trobar altres formats de trobades.  Sovint les sessions es 
convoquen en seus d’institucions públiques o centre cívics, fet que en condiciona l’assistència.  Cal, 
doncs, sortir a les places i també aprofitar aquells altres llocs habituals de trobada dels agents del 
territori. 
 
- Vincle entre espais de trobada del procés i òrgans estables 
Els processos no poden donar-se de manera aïllada als òrgans estables de participació i han de 
tenir vincles amb el debat permanent que hi té lloc.  El consell de barri apareix com un possible 
òrgan amb el qual vincular els processos participatius.  Així mateix, aprofitar el registre ciutadà per 
convocar actors als processos.  
40 
 
 
- Temps per participar 
Cal un temps per participar i és important que les eines i metodologies emprades permetin tenir 
temps per fer-ho amb qualitat.  Es necessita temps per informar-se, per reflexionar internament, per 
deliberar conjuntament, per conèixer les decisions preses, refutar-les etcètera. El disseny del 
procés participatiu ha d’incloure aquests aspectes. Es proposa definir els ritmes bàsics d’un procés 
pel que fa als terminis per fer una convocatòria, la durada de les trobades, el temps establert per fer 
el retorn, etcètera. 
 
- Ús de les noves tecnologies com a eina d’inclusió i diversitat 
Tot i les limitacions d’accés i d’ús de les noves tecnologies per part d’alguns col·lectius (gent gran i 
fractura digital en general), aquestes apareixen com una eina que pot permetre la implicació 
d’altres actors.  Per tant, les noves tecnologies tenen el potencial d’arribar a més gent i més 
diversa.  Actualment existeixen espais digitals, però no sempre són fàcils d’entendre i es perceben 
com a complexos. 
 
2.1.5. Tipologia de processos 
 
La tipologia de processos és també un dels aspectes principals que cal tenir en compte i és una idea 
estretament relacionada amb la claredat de les regles del joc.  
 
En primer lloc, totes les sessions han distingit entre processos de barri/districte i processos de 
ciutat/mandat. Els primers apareixen més propers a les inquietuds de la ciutadania, i també poden 
servir com a palanca per implicar més agents en els processos de ciutat. En segon lloc, la temàtica dels 
processos apareix com a important. Com s’ha comentat abans, els temes han de ser els que la 
ciutadania identifica com a importants.   Tercer, els nivells de participació.  Totes les sessions 
comparteixen la visió següent: cal definir a priori de quin tipus de procés es tracta (per diagnosticar, 
consultar, decidir conjuntament, etcètera). Finalment, la tipologia de processos ha d’incloure qui ho 
impulsa (administració, ciutadania o impuls compartit). 
 
Propostes relacionades 
 
- Distingir entre processos de ciutat i processos de districte-barri 
Existeixen dos tipus de processos participatius: els de ciutat, relacionats amb el mandat i 
l’estratègia municipal, i els d’escala de districte o barri que afecten un territori específic i actors 
concrets.  Cal reconèixer aquestes dues escales macro i micro i plantejar mecanismes d’interrelació 
entre elles però també les especificitats de cadascuna.  
 
- Definir a priori el nivell de participació del procés 
No tots els processos tenen la mateixa finalitat. Alguns es posen en marxa per diagnosticar una 
realitat o problemàtica concreta, mentre que d’altres tenen com a finalitat consultar la ciutadania per 
prendre una decisió, o fins i tot decidir conjuntament (codecisió).  Aquests aspectes s’han de definir 
a priori i descriure clarament a les regles del joc.  Abans d’iniciar tot procés, aquests aspectes s’han 
d’explicitar per evitar frustracions. Una manera de fer-ho seria crear un document de regles del joc 
previ a l’inici del procés. 
 
41 
 
- Tot procés ha de tenir una capacitat mínima d’incidència 
No es pot permetre que els processos estiguin determinats i tancats a priori, sinó que a l’hora de 
definir les regles del joc es garanteixi un impacte mínim garantit del procés. 
 
- Definir qui impulsa el procés 
Tot i que nombrosos processos s’impulsen des de l’Administració, i atesa la voluntat que les noves 
normes reconeguin processos impulsats des de la ciutadania, cal definir a priori qui impulsa un 
procés (administració, ciutadania, etcètera) . Aquest aspecte hauria també de formar part de la 
definició de les regles del joc. 
 
2.1.6. Postprocés 
 
La resta de la reflexió ha fet referència a tots aquells aspectes que han de tenir lloc un cop finalitzat el 
procés participatiu, tot i que molts d’ells requereixen tenir lloc durant el procés en si.   
 
D’una banda, apareixen tots aquells mecanismes que faciliten fer-ne seguiment durant i després del 
mateix procés.  L’avaluació, com un instrument per posar en marxa també durant el procés però 
que la majoria de participants han ubicat com un dels elements de tancament d’un procés. I, finalment, 
el retorn com el moment clau d’explicar els resultats i decisions preses respecte a la 
implementació del projecte o política de la qual el procés participatiu era objecte.  Aquests tres 
elements busquen un objectiu compartit: la traçabilitat (saber què ha passat i per què) però també 
enfortir el compromís que emmarca el procés participatiu (per part de tots els seus participants, tant si 
són polítics, tècnics, entitats, col·lectius o ciutadania a títol individual, etcètera).  Finalment, una bona 
posada en marxa d’aquests instruments pot incidir a crear un entorn més col·laboratiu, favorable a la 
coproducció de polítiques públiques.  
 
Propostes relacionades 
 
- Incloure mecanismes estables de seguiment 
El seguiment del procés participatiu comença quan comença aquest procés, i ha de ser continu. El 
seguiment ha de quedar reflectit en els espais d’informació i comunicació i ha de permetre conèixer 
els passos realitzats per entendre les decisions preses.  Complementàriament, tot procés 
participatiu ha de tenir una comissió de seguiment. Aquesta comissió ha de poder implicar-se 
també en l’execució dels resultats. Una comissió de seguiment també podria incorporar el rol 
d’avaluació del procés. 
 
- Garantir resultats del procés més enllà del mandat 
Crear mecanismes de garantia perquè la decisió presa respecte als resultats d’un procés s’executi 
més enllà del mandat polític. D’una banda, s’evitaria realitzar processos repetitius, i de l’altra es 
posarien en marxa mecanismes per garantir la continuïtat del resultat del procés participatiu. La 
comissió de seguiment pot tenir un paper en aquest aspecte. Cal, per tant, una implicació també en 
l’execució. 
 
- Impulsar mecanismes de validació de processos 
L’avaluació d’un procés participatiu ha d’incloure també algun sistema de validació dels seus 
resultats i la seva execució. Aquesta validació es faria en termes de qualitat del procés, però també 
42 
 
per assegurar que el resultat o la decisió resultant és ètica, viable i de suport ampli.  Un possible 
mecanisme seria vincular-ho amb mecanismes de democràcia directa, com la consulta ciutadana. 
 
- Retorn: obligatorietat de debat i resposta política 
El retorn ha de ser obligatori i ha d’incorporar una explicació de la decisió presa des d’una 
perspectiva de viabilitat i garanties d’execució. Així mateix, en el moment de tancament del procés 
participatiu, hi ha d’haver també un debat polític per avaluar la viabilitat dels seus resultats i, 
d'aquesta manera, garantir implicació en la execució d’aquests més enllà del mandat vigent.  Per 
tant, el retorn és també un espai de devolució i resposta política i no ha de donar-se de manera 
dilatada en el temps (cal fixar uns terminis de retorn). 
  
43 
 
 
3. RESULTATS: DEMOCRÀCIA DIRECTA  
 
 
APORTACIONS DE LES SESSIONS DE DISTRICTE RESPECTE DE LA DEMOCRÀCIA DIRECTA AL 
DISTRICTE 
 
Introducció 
Aquest document inclou els resultats pel que fa als mecanismes de democràcia directa; apareixen 
en un tercer apartat on es presenten aquells aspectes en comú generals a la democràcia directa 
seguits de les aportacions realitzades per dos mecanismes específics: la consulta i la iniciativa 
ciutadana. 
La reflexió d’aquest mòdul s’ha centrat en dos mecanismes concrets: la consulta i la iniciativa 
ciutadana. Per tant, les sessions s’han estructurat seguint la pregunta: “Com podem encaixar els 
mecanismes de democràcia directa amb els processos i altres espais de participació?” i s’han 
acompanyat de les següents preguntes específiques: 
o Qui hauria de poder ser promotor d’una consulta/iniciativa? Qui hauria de formular la 
pregunta en una consulta? 
o Sobre quins temes (objecte) s’hauria de poder fer una consulta/iniciativa? Si hi ha 
d’haver límits o restriccions, quins són? 
o En quin àmbit territorial (escala) es podria circumscriure una consulta/iniciativa? Com 
es determina l’impacte territorial de la matèria sotmesa a consulta? 
o Qui hauria de poder votar en una consulta (requisits mínims de participació)? 
o Quantes signatures de suport són necessàries (requisits mínims de participació)? 
o Quan es pot considerar vàlid el resultat (legitimació / mecanismes de control, garanties 
i seguiment)? 
o Qui hauria de ser promotor d’una iniciativa popular? 
 
Atès que aquests instruments es posen poc en pràctica en la realitat actual de la ciutat, la reflexió de 
les persones participants ha contribuït a formular uns criteris generals als mecanismes de democràcia 
directa. Pel que fa a criteris específics relatius a la consulta o a la iniciativa ciutadana també s’han 
obtingut algunes aportacions, però cal tenir en compte que com que aquests instruments es coneixen 
menys, aquest fet ha dificultat la concreció de propostes.  Quan no hi havia consens en les aportacions, 
s’han inclòs les diferents opcions. A continuació es desglossen els criteris generals, seguits de les 
aportacions específiques per la iniciativa ciutadana i la consulta.  
 
3.1. Criteris generals 
 
Les aportacions sobre els mecanismes de democràcia directa s’han centrat, en la majoria de casos, a 
definir qui pot participar-hi o impulsar-ne. Aquí ha estat difícil trobar un consens sobre si els 
promotors d’aquests mecanismes han de ser persones empadronades, residents, entitats amb NIF o 
qualsevol grup de veïns que no pertanyen a cap organització constituïda formalment.   
 
Quant a l’edat mínima per participar, en la majoria de casos s’està d’acord amb l’edat actual 
proposada (16 anys), tot i que en nombroses ocasions s’han considerat que cal certa flexibilitat per 
ajustar l’edat mínima segons la temàtica.  
 
44 
 
També s’ha reflexionat sobre quins aspectes es poden posar en marxa. És a dir, sobre què es pot 
realitzar una consultar o una iniciativa ciutadana des del punt de vista del/s col·lectiu/s afectat/s, qui 
en té les competències i quina rellevància té per a la ciutadania. Així mateix, les noves tecnologies han 
format part del debat com a possible eina per millorar el funcionament d’aquests mecanismes.  
 
Propostes relacionades 
 
- Qualsevol ciutadà pot impulsar algun mecanisme de democràcia directa 
Sempre que es respectin el drets humans, qualsevol ciutadà o ciutadana de Barcelona pot impulsar 
una consulta o una iniciativa ciutadana.   
 
- Qui pot participar-hi: els afectats directes 
Tot i que poden haver-hi criteris específics per definir qui participa en una consulta o iniciativa 
ciutadana, cal tenir un perfil d’actors implicats directament per la temàtica que ocupa l’instrument. 
Aquest grup d’actors s’identifica com a “afectat”, tot i que no sempre és fàcil de definir. Per 
exemple, en el cas d’una consulta sobre una reforma urbanística en un barri concret, s’ha de 
garantir la participació dels afectats directes per aquest projecte urbanístic. 
 
- Edat mínima 16 anys, però amb flexibilitat 
L’edat mínima per participar (signar o votar) ha de ser de 16 anys, tot i que cal reconèixer algunes 
excepcions quan la temàtica de la consulta o iniciativa impliqui agents d’edats inferiors, com són els 
infants i adolescents. En certs casos, es podrà rebaixar l’edat mínima als 14 anys.  
 
- Plantejar els mecanismes de democràcia directa conjuntament amb mecanismes de 
reflexió 
Perqueè la votació en una consulta o la signatura en una iniciativa no es faci en fred, cal incorporar 
moments de debat i reflexió previs. Incloure una fase informativa permetrà enriquir el procés de 
decisió/votació/adhesió.  
 
- Aprofitar el potencial de les noves tecnologies 
Les noves tecnologies poden ser molt útils per facilitar la recol·lecta de signatures quan es tracta 
d’una iniciativa ciutadana o per votar quan es tracta d’una consulta. Permeten catalitzar i arribar a 
un altre tipus de públic però també digitalitzar l’esforç de recollida manual de contribucions.  
 
3.2. Criteris per la iniciativa ciutadana 
 
La iniciativa com a instrument encara presenta certes limitacions de comprensió pel que fa al seu ús.  
La manca de pràctica fa que no sempre s’hagi entès el potencial d’aquesta eina durant les sessions.  A 
continuació, les propostes específiques recopilades durant les sessions de debat sobre aquest 
mecanisme.  
Propostes relacionades 
 
- Rebaixar el nombre de signatures requerides 
La recollida de signatures suposa un esforç molt gran i sovint és difícil arribar als mínims actuals 
requerits.  Cal revisar aquests mínims i rebaixar-los.  Tanmateix, cal aprofitar les eines en línia per 
facilitar la recollida de signatures. 
45 
 
 
- Definir límits sobre què es pot i no es pot recollir signatures 
És necessari definir límits sobre què es pot i no es pot recollir signatures. L’administració ha de fixar 
uns àmbits temàtics sobre els quals es poden posar en marxa iniciatives ciutadanes i relacionar-ho 
amb els temes sobre què es pot i no es pot debatre en el ple municipal.  Existeixen limitacions 
1
competencials que cal tenir en compte . 
 
- Posar en marxa mecanismes d’igualtat d’oportunitats i gestió d’interessos 
Vinculat amb l’objectiu de recollir un nombre suficient de signatures, també cal posar en marxa 
mecanismes de reconeixement de desequilibri de forces. Hi haurà actors, concretament grups 
d’actors, que podrien actuar com a lobby davant d’altres amb menys poder i capacitat o recursos de 
recollir signatures. 
 
- Definir mecanismes de retorn 
Actualment, la gran frustració de la iniciativa és que sovint no s’obre debat polític tot i haver 
aconseguit el nombre suficient de signatures.  En aquest sentit, cal posar en marxa mecanismes de 
transparència sobre els motius pels quals es decideix no debatre, o bé, en el cas que tingui lloc el 
debat polític, retre comptes sobre aquest debat i la decisió presa pel ple (resultats del debat). 
 
3.3. Criteris per a la consulta 
 
A diferència de la iniciativa, la consulta apareix com un mecanisme més conegut per les persones 
participants. A continuació, les propostes específiques recopilades durant les sessions de debat sobre 
aquest mecanisme.  
 
Propostes relacionades 
 
- Pel que fa a qui pot participar en una consulta  
Durant les sessions s’han recollit tres tipus de propostes relacionades, i no totes orientades cap a la 
mateixa concepció, de qui pot o no pot votar en una consulta.  
o Els afectats directes:  hi ha consens que, sigui quin sigui l’àmbit temàtic d’una consulta, 
acostuma a haver-hi un col·lectiu de persones més proper (o “afectats”). Tot i no ser un 
concepte fàcil de definir en general, cal tenir-ho en compte a l’hora de definir qui pot 
participar en una votació.  
o Els residents: en nombroses sessions s’ha volgut distingir entre residents i 
empadronats, entenent que, sovint, les persones residents d’un territori objecte d’una 
consulta han de poder participar-hi, però no sempre hi estan empadronats o en situació 
regular.  Aquí entrarien també els comerciants que, tot i no estar empadronats i no 
residir-hi, desenvolupen una activitat important en el territori. 
o Els empadronats: aquest és el criteri més restrictiu, però sovint més emprat.  
 
 
 
                                                          
1 No hi ha sempre consens sobre si cal impulsar iniciatives sobre aspectes que no són competència municipal. En 
algunes sessions s’ha proposat tirar endavant iniciatives sobre qualsevol tema, independentment de l’àmbit 
competencial, per plantejar que l’Ajuntament doni suport a propostes que, tot i ser fora del seu àmbit 
d’actuació, puguin ser defensades davant d’altres administracions.  
46 
 
- Transparència sobre la consulta i els costos derivats 
És important conèixer el cost derivat d’una consulta: el cost de l’organització, però també de la 
posada en marxa dels seus resultats. Per tant, cal incloure estudis de viabilitat de les alternatives i 
explicar-ho amb claredat a la ciutadania.  
 
- Creació d’algun ens regulador de la consulta 
Cal establir mecanismes de garantia de la consulta per assegurar que es respecten principis de 
l’interès general.  Entre aquests mecanismes, es podria plantejar la creació d’una entitat imparcial 
encarregada de formular la pregunta de la consulta de manera clara i factible.  Sobre la composició 
d’aquest ens regulador han sorgit les propostes següents: el consell ciutadà amb tècnics, juristes i 
el defensor del poble.  
 
- La consulta per decidir a escala de barri 
Tot i que també es pot fer servir la consulta per preguntar sobre aspectes de la ciutat, es veu com 
una eina que també es podria fer servir a escala de barri per preguntar sobre qüestions 
quotidianes.  
 
 
 
4. Altres propostes  
 
Durant les sessions han sorgit una sèrie d’aportacions que, tot i estar relacionades amb la realitat 
participativa de la ciutat, fan referència a aspectes que van més enllà de la normativa.   Aquestes són 
les principals idees que van sorgir.  
 
- Accions pedagògiques sobre participació ciutadana 
La realitat participativa de Barcelona és molt complexa, i no sempre sesap com ni on participar.  
Cal emprendre accions de pedagogia perquè la ciutadania entengui què vol dir participar, què és un 
procés participatiu, què són els òrgans estables, etcètera. Accions concretes proposades: 
o Crear un punt d’informació sobre participació ciutadana 
o Organitzar unes jornades de participació 
o Crear documentació explicativa i fer-ne difusió (creació d’un manual o d’una guia) 
 
- Definir models de processos  
És necessari disposar de models sobre tipus de processos i per definir quin ha de ser el 
desenvolupament “tipus” o els itineraris d’un procés per tenir-ne referències.  També cal crear una 
base de dades de processos històrics per tenir coneixement de l’històric del territori i les lliçons 
apreses.  
 
- Reduir els espais de participació 
Reduir la complexitat significa reduir els espais de participació.  
 
- Fer que la participació sigui agradable i divertida 
Tant en els mecanismes com en el disseny del procés, però en general de tots els espais formals i 
estables de participació, cal crear un ambient agradable.   
47