Internet: http://www.bcn.cat Núm. 29 / Any XCIII 10 de novembre de 2006
Intranet: http://www.ajuntament.bcn
GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió 21-VII-2006 ................................... 2126
Acords sessió 6-X-2006 ................................... 2158
Disposicions generals
Decrets de l’Alcaldia
Modificacions de crèdit .................................... 2163
Cartipàs
Nomenament regidor president del Consell Mu-
nicipal del Districte de Gràcia ...................... 2165
Designació membre del Consell d'Administra-
ció de l'Institut de Cultura de Barcelona ...... 2165
Proposta de designació de membre del Con-
sell d'Administració de Clavegueram de
Barcelona, SA .............................................. 2165
Designació representant en la Fundació Pri-
vada Centre Internacional de Premsa de
Barcelona ..................................................... 2165
Designació membres Ponència de Nomenclà-
tor dels Carrers de Barcelona...................... 2165
Designació membre del Patronat de la Funda-
ció Biblioteca Pública Arús .......................... 2165
Convenis
Convenis de col·laboració i autorització pai-
satgística ...................................................... 2166
Personal
Concursos
Bases generals que han de regir la convoca-
tòria d'un concurs per a la provisió d'un lloc
de treball ...................................................... 2186
Director/a de Centre de Serveis Socials .......... 2187
Bases generals que han de regir la convoca-
tòria d'un concurs per a la provisió d'un lloc
de treball de l'IMI ......................................... 2188
Responsable de la Gestió Territorial de l’Es-
pai Privat del Pla de la Ciutat ...................... 2189
Bases que han de regir la convocatòria del con-
curs específic per a la provisió d'un lloc de tre-
ball de tècnic de suport en recursos humans 2190
Anuncis
Laudes de la Junta Arbitral de Consum de
Barcelona. Setembre de 2006 ..................... 2192
Subhastes ........................................................ 2198
Notificacions ..................................................... 2198
Altres anuncis .................................................. 2199
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062126
Acta de la sessió celebrada el dia 21 de juliol de
2006 i aprovada el dia 6 d’octubre de 2006
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat
de Barcelona, el dia vint-i-u de juliol de dos mil sis,
s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en ses-
sió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcal-
de, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i la
Ima. Sra. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i
Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol
i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Jordi Hereu
i Boher, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Re-
gidores Maravillas Rojo i Torrecilla, Assumpta Escarp
i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i
Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Im-
maculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa,
Montserrat Ballarín i Espuña, Ferran Julian i Gon-
zález, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i
Yuste, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joan
Puigdollers i Fargas, Sònia Recasens i Alsina, Jaume
Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i Solagran,
Joaquim Forn i Chiariello, Joana Ortega i Alemany,
Teresa M. Fandos i Payà, Eduard García i Plans,
Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas,
Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Maria
Caridad Mejías Sánchez, Xavier Basso i Roviralta,
Alberto Villagrasa Gil, Jaume Oliveras i Maristany, Pi-
lar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Cantons,
Ricard Martínez i Monteagudo, Eugeni Forradellas i
Bombardó, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa
Blasco i Riera i Ignasi Fina i Sanglas, assistits pel se-
cretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifi-
ca.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Antonio
Muñoz i Juncosa.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-
dència obre la sessió a les deu hores i nou minuts.
Abans d’entrar en el debat de l’ordre del dia el Sr.
Alcalde, en nom del Consistori i de la Ciutat, dedica
unes paraules d’homenatge i reconeixement a
l’Excma. Sra. Marta Mata i Garriga que morí el prop-
passat 27 de juny, i de qui diu: que mantingué un
compromís molt ferm amb l’educació dels infants i els
joves del país i fou mestra de mestres com a promo-
tora de l’adaptació de l’educació a les necessitats
dels més petits i com a creadora de l’Associació Rosa
Sensat per a la renovació pedagògica i la recuperació
de la tradició pedagògica republicana; que com a res-
ponsable de la política educativa de la Ciutat en la
dècada dels noranta i com a membre de les Corts
Constituents i del Parlament de Catalunya col·laborà
en la redacció d’importants lleis educatives; que, dar-
rerament, fou presidenta del Consell Escolar de l’Es-
tat; i que defensà amb coratge i treball incansable el
dret a una educació pública de qualitat, laica i integra-
dora, una educació que fes realitat l’objectiu de con-
vertir les noves generacions en persones actives, dig-
nes i compromeses i ho féu amb intel·ligència i una
suavitat inigualable en les formes, però amb una de-
fensa contundent dels seus principis ja que, són pa-
raules seves, l’educació fa més lliures i participatius
els ciutadans i és un instrument fonamental en la llui-
ta per la igualtat d’oportunitats.
Subratlla que la Sra. Mata féu de l’escola un verita-
ble patrimoni cultural i els vuitanta anys de la seva
vida dedicats a la millora de l’educació l’han converti-
da, amb plena justícia i mereixement, en una figura
de referència per a la Ciutat i el país, en els quals
perdura en el seu llegat.
Tot seguit es dóna per llegida l’acta de la sessió
anterior, celebrada el 23 de juny de 2006, l’esborrany
de la qual ha estat tramès a tots els membres del
Consistori; i s’aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-
ganització municipal, es comuniquen les resolucions
següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 16 de juny de 2006
(S1/D/2006 3083), que designa l’Im. Sr. Ricard Gomà
i Carmona vocal del Consell de Govern del Consorci
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barce-
lona en substitució de la Sra. Marina Subirats i
Martori.
2. Decret de l’Alcaldia, de 21 de juny de 2006
(S1/D/2006 3111), que designa l’Im. Sr. Jordi Hereu i
Boher representant de l’Ajuntament de Barcelona al
Consell General del Consorci de Comunicació Local
en substitució del Sr. Ferran Mascarell i Canalda.
3. Decret de l’Alcaldia, de 21 de juny de 2006
(S1/D/2006 3110), que designa la Ima. Sra. Mont-
serrat Ballarín i Espuña vocal del Patronat de la Fun-
dació Privada BCN Formació Professional en substi-
tució de la Sra. Marina Subirats i Martori.
4. Decret de l’Alcaldia, de 21 de juny de 2006
(S1/D/2006 3109), que proposa al Consell General
del Consorci El Far, Centre de Treballs del Mar, la de-
signació del Sr. Carles Martí i Jufresa com a
vicepresident segon de l’esmentat Consorci en subs-
titució de la Sra. Marina Subirats i Martori.
5. Decret de l’Alcaldia, de 21 de juny de 2006
(S1/D/2006 3108), que designa el Sr. Josep Serra i
Batiste vocal de la Comissió de Coordinació
Cartogràfica de Catalunya en representació de
l’Ajuntament de Barcelona.
6. Decret de l’Alcaldia, de 21 de juny de 2006
(S1/D/2006 3106), que designa el Sr. Jordi Martí i
Grau membre de la Junta de Govern del Consorci
Institut Europeu de la Mediterrània en substitució del
Sr. Oriol Balaguer i Julià.
7. Decret de l’Alcaldia, de 21 de juny de 2006
(S1/D/2006 3104), que designa l’Im. Sr. Pere Alcober
i Solanas membre del Comitè de Govern en subs-
titució del Sr. Ferran Mascarell i Canalda.
CONSELL MUNICIPAL
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2127
8. Decret de l’Alcaldia, de 21 de juny de 2006
(S1/D/2006 3102), que designa l’Im. Sr. Jordi Hereu
i Boher president del Consell d’Edicions i Publica-
cions en substitució del Sr. Ferran Mascarell i Ca-
nalda.
9. Decret de l’Alcaldia, de 21 de juny de 2006
(S1/D/2006 3113), que designa representants de
l’Ajuntament de Barcelona als Consorcis que es rela-
cionen, les persones següents:
Consorci de l’Auditori i l’Orquestra
Consell Rector:
– Im. Sr. Carles Martí i Jufresa en substitució del
Sr. Ferran Mascarell i Canalda.
– Sr. Jordi Martí i Grau en substitució del Sr. Oriol
Balaguer i Julià.
Comissió Executiva:
– Im. Sr. Jordi Martí i Grau en substitució del Sr.
Ferran Mascarell i Canalda.
Consorci de les Biblioteques de Barcelona
Consell General:
– Sra. Marta Clari i Padrós en substitució del Sr.
Oriol Balaguer i Julià.
Comissió Executiva:
– Sra. Marta Clari i Padrós
Consorci Casa Àsia
Consell Rector:
– Im. Sr. Carles Martí i Jufresa en substitució del
Sr. Ferran Mascarell i Canalda.
Consorci del Centre de Cultura Contemporània
Casa de la Caritat
Consell General:
– Sr. Jordi Martí i Grau en substitució del Sr. Ferran
Mascarell i Canalda.
– Sra. Marta Clari i Padrós en substitució del Sr.
Oriol Balaguer i Julià.
Consorci de la Ciutat del Teatre
Consell General:
– Im. Sr. Carles Martí i Jufresa en substitució del
Sr. Ferran Mascarell i Canalda.
– Sr. Jordi Martí i Grau en substitució del Sr. Oriol
Balaguer i Julià.
Consorci de les Drassanes de Barcelona
Consell General:
– Sr. Jordi Martí i Grau en substitució del Sr. Ferran
Mascarell i Canalda.
Consorci Museu d’Art Contemporani de Barcelona
Consell General:
– Sr. Jordi Martí i Grau en substitució del Sr. Ferran
Mascarell i Canalda.
– Sra. Marta Clari i Padrós en substitució del Sr.
Oriol Balaguer i Julià.
Comissió Delegada:
– Sr. Jordi Martí i Grau en substitució del Sr. Ferran
Mascarell i Canalda.
– Sra. Marta Clari i Padrós en substitució del Sr.
Oriol Balaguer i Julià.
Consorci per a la Normalització Lingüística
Ple:
– Im. Sr. Carles Martí i Jufresa en substitució del
Sr. Ferran Mascarell i Canalda.
Consorci del Palau de la Música Catalana
Patronat:
– Im. Sr. Carles Martí i Jufresa en substitució del
Sr. Ferran Mascarell i Canalda.
Comitè Executiu:
– Sr. Jordi Martí i Grau en substitució del Sr. Oriol
Balaguer i Julià.
Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipament de
Teatres de Barcelona
Junta de Govern:
– Im. Sr. Carles Martí i Jufresa en substitució del
Sr. Ferran Mascarell i Canalda.
– Sr. Jordi Martí i Grau en substitució del Sr. Oriol
Balaguer i Julià.
Biblioteca de Catalunya
Consell Rector:
– Im. Sr. Carles Martí i Jufresa en substitució del
Sr. Ferran Mascarell i Canalda.
10. Decret de l’Alcaldia, de 21 de juny de 2006
(S1/D/2006 3487), que delega en la gerent del Sector
de Serveis Personals la presidència del Tribunal de
selecció de personal per a cobrir, mitjançant concurs
oposició, 54 places de subaltern de l’Ajuntament de
Barcelona, corresponent a l’Oferta Pública de 2006, i
designa com a suplent, el gerent de l’Institut Munici-
pal d’Educació.
11. Decret de l’Alcaldia, de 21 de juny de 2006
(S1/D/2006 3144), que nomena, pel procediment de
lliure designació, el Sr. Jesús Carrero López, funcio-
nari d’Administració Local amb habilitació de caràcter
nacional, interventor adjunt de l’Ajuntament de Barce-
lona.
12. Decret de l’Alcaldia, de 27 de juny de 2006
(S1/D/2006 3278), que suprimeix la Direcció de Ser-
veis de Suport adscrivint el lloc de treball de director
de Projectes d’Accessos, de nivell 26, a la Direcció
Tècnica de Manteniment i Pla de Locals, i modifica
les funcions de la Direcció Tècnica de Manteniment i
Pla de Locals adscrivint al seu Departament de Man-
teniment d’Edificis les tasques de supervisió del con-
trol de producció dels tallers municipals.
13. Decret de l’Alcaldia, de 3 de juliol de 2006
(S1/D/2006 3488), que autoritza la Sra. Manoli Ma-
drid i Cayuela, cap del Servei de Missatgeria i Telefo-
nia, perquè pugui signar les sol·licituds de matricula-
ció, transferència, reforma i baixa dels vehicles de
propietat municipal, que hagin d’efectuar-se davant la
Prefectura Provincial de Trànsit o altres organismes
competents.
14. Decret de l’Alcaldia, de 3 de juliol de 2006
(S1/D/2006 3485), que faculta els regidors/es que es
relacionen en l’annex adjunt, i en els termes que hi
consten, per tal que, en supòsits d’absència del regi-
dor/a de Districte corresponent, puguin exercir les fa-
cultats delegades en el decret d’Alcaldia de 2 de se-
tembre de 1996, ratificat per un altre de 6 d’abril de
2004, i en el decret d’Alcaldia de 20 de desembre de
1999, relatius a la incoació, instrucció i resolució d’ex-
pedients sancionadors; i els faculta igualment per a
l’exercici de qualsevol altra competència atribuïda en
la resta de decrets de delegació a favor dels regi-
dors/es de Districte.
15. Decret de l’Alcaldia, de 3 de juliol de 2006
(S1/D/2006 3480) que faculta els/les gerents de
Sector i Districte que es relacionen en annex adjunt,
i en els termes que hi consten, per tal que en el su-
pòsit d’absència del gerent/a del Sector o Districte
corresponent, puguin exercir determinades facultats
delegades, i estableix, en supòsits d’absència, les
suplències dels directors de Serveis Tècnics i dels
secretaris tècnico-jurídics dels Districtes que es rela-
cionen en annex adjunt, i en els termes que hi cons-
ten, en les tasques que els són pròpies per raó del
seu càrrec.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062128
16. Decret de l’Alcaldia, de 3 de juliol de 2006
(S1/D/2006 3486), que nomena membre del Consell
Municipal del Districte d’Horta-Guinardó la Sra.
Aranxa Martínez i Redondo en substitució de la Sra.
Núria Carmona i Cardoso.
17. Decret de l’Alcaldia, de 10 de juliol de 2006
(S1/D/2006 3628), que designa membres i suplents
del Consell de Govern del Consorci de Serveis So-
cials de Barcelona, en representació de l’Ajuntament
de Barcelona, les persones següents: vicepresident,
l’Im. Sr. Ricard Gomà i Cardona; vicepresidenta su-
plent, la Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera; membres, l’Im.
Sr. Pere Alcober i Solanas, Ima. Sra. Pilar Vallugera i
Balañà i Sra. Glòria Figuerola i Anguera; membres
suplents, la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña, i
els Srs. Ramón Lamiel i Villaró i Francesc Patricio i
Domínguez.
18. Decret de l’Alcaldia, de 10 de juliol de 2006
(S1/D/2006 3630), que modifica el Decret de l’Alcal-
dia de 24 de gener de 2006 en el sentit d’encarregar
a l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher l’elaboració de la pro-
posta de les normes de funcionament de l’Observato-
ri Permanent per a la Convivència en substitució de la
Sra. Marina Subirats i Martori.
19. Decret de l’Alcaldia, de 10 de juliol de 2006
(S1/D/2006 3629), que designa l’Im. Sr. Jordi Cornet i
Serra membre del Consell d’Administració del Patro-
nat Municipal de l’Habitatge de Barcelona.
b) Mesures de govern
Mg1. Aplicació a Barcelona del Congrés Català de
la Bicicleta.
El segon tinent d’alcalde, Sr. Portabella, comenta
que aquesta mesura de govern implica un punt d’in-
flexió en la política d’ús de la bicicleta en la nostra
ciutat, ja que el darrer any el nombre de persones
que es desplacen diàriament amb bicicleta ha aug-
mentat, de manera progressiva i constant, fins a es-
devenir quantitativament important; i que la mesura
de govern pretén consolidar i projectar encara més
l’ús de la bicicleta perquè s’incorpori definitivament
dins els sistemes de mobilitat de la Ciutat.
Concreta que la preocupació per assolir aquests
objectius ha tirat endavant diverses iniciatives, com
ara el Pla estratègic de la bicicleta, ja debatut en una
sessió anterior, i diverses actuacions i mesures d’en-
caix que comporten una modificació de l’Ordenança
de circulació de vianants i vehicles per tal de facilitar
la relació de la bicicleta amb els altres vehicles i tam-
bé amb els vianants, i d’oferir, tant als vianants com
als usuaris de la bicicleta i dels altres modes de trans-
port, garanties d’una major seguretat; i que tal modifi-
cació de l’Ordenança, que properament serà sotmesa
a l’aprovació d’aquest Plenari, comporta una
remodelació de l’espai públic usat pels vehicles, en la
qual es repensarà l’encaix de la bicicleta respecte
dels altres tipus de vehicles.
Explica que l’increment del nombre de bicicletes
que circulen pels nostres carrers exigeix paral·le-
lament també un esforç per a incrementar el nombre
de places d’estacionament que complementi el ja fet
els darrers anys, gràcies al qual s’han assolit les
6.500 places quan fa pocs anys enrere no arribaven a
les 2.000 i, per això, la mesura de govern preveu la li-
citació de 2.000 noves places d’aparcament per tal
d’arribar pràcticament a les 9.000; que una altra pre-
visió de la mesura en debat és la creació d’un parc
públic de lloguer de bicicletes per tal d’ampliar, a tra-
vés de la intermodalitat, la llargada d’aquells recorre-
guts que ara, després d’haver agafat un transport pú-
blic, han de fer a peu determinades persones per
arribar al seu destí, i de fomentar la mobilitat sosteni-
ble, de manera que el transport públic permeti deixar
a casa el vehicle privat; que, lògicament, caldrà fer un
seguiment de les novetats que la nova ordenança
introdueixi, a partir de la qual, la mesura de govern
també preveu una vigilància més acurada del com-
pliment de l’ordenança i de les normes de circulació,
així com accions d’informació i formació per a tots
els usuaris de les bicicletes en col·laboració amb les
entitats i associacions que promouen l’ús de la bici-
cleta.
Fa avinent que la mesura de govern presentada té
la seva inspiració en el treball continuat desenvolupat
per aquest Ajuntament, es recolza també en les con-
clusions del Primer Congrés Català de la Bicicleta i té
el propòsit de contribuir a una mobilitat sostenible i,
consegüentment, a la reducció de la contaminació at-
mosfèrica i acústica i, en definitiva, a oferir una visió
més amable de la Ciutat.
El Sr. Trias expressa la seva satisfacció per la me-
sura de govern en debat tot i considerar que, malau-
radament, arriba tard perquè el 5 de juny de 2005 el
seu Grup ja instà la revisió de l’ordenança en qüestió
i el Pla estratègic ha estat aturat entre 2003-2006.
Recorda que el seu Grup havia propugnat l’aprova-
ció d’una ordenança específica per a la bicicleta, però
la majoria desestimà aquesta opció malgrat que l’ús
de la bicicleta ha tingut els darrers anys un èxit consi-
derable, el qual, però, ha generat prevenció en molta
gent, en opinió de la qual la bicicleta envaeix els es-
pais dels vianants. Afegeix que en el seu recent viat-
ge a Lió ha pogut comprovar que aquella ciutat, que
no creia en la bicicleta, ha estat capaç de guanyar de
cop, en un sol any, 50.000 usuaris gràcies al sistema
de lloguer i al fet d’haver-la sabut convertir en mitjà
de transport més intermodal: creu, doncs, que aquest
és un element nou que s’ha d’aplicar a la nostra ciutat
amb convicció, amb lideratge, des d’aquest Ajunta-
ment, començant per l’alcalde, però s’ha d’implemen-
tar d’una manera lògica.
El Sr. Fernández Díaz manifesta que el Sr.
Portabella sol presentar iniciatives que no s’acaben
de materialitzar i, així, fa cinc mesos presentà el Pla
estratègic de la bicicleta i avui trasllada les conclu-
sions del I Congrés Català de la Bicicleta, però a més
de filosofar, valdria la pena que presentés també pro-
postes concretes com les que es va comprometre a
formular fa divuit mesos, de modificació de l’Ordenan-
ça de circulació o, alternativament, d’aprovació d’una
nova ordenança, perquè, òbviament, cal garantir l’ús
cívic i segur de la bicicleta i això significa que els via-
nants puguin passejar per les voreres sense tenir por
dels cotxes ni tampoc de les bicicletes, i que els ci-
clistes puguin circular amb seguretat.
Considera que l’ordenança municipal vigent ja con-
té preceptes per a abordar aquesta problemàtica i,
consegüentment, demana al Sr. Alcalde que, per co-
mençar, faci complir aquells preceptes que diuen que
els ciclistes han de respectar la preferència dels pas-
sos de vianants, que han d’adequar la seva velocitat
sense superar els 10 quilòmetres per hora, i que no
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2129
poden fer ziga-zagues ni circular amb la bicicleta en-
tre les aglomeracions de gent.
Observa, més endavant, que reduir, de 5 a 3
metres, l’amplada d’aquelles voreres per on poden
circular bicicletes, contribuiria a augmentar-hi la
conflictivitat i que convindria revisar els traçats dels
carrils-bici; i fa avinent que el seu Grup està plena-
ment d’acord amb l’augment de les places d’aparca-
ment de les bicicletes i amb la creació del parc públic
de lloguer de bicicletes i també propugna la matricu-
lació gratuïta de les bicicletes amb unes plaques que
ajudin a evitar-ne robatoris i la identificació dels ciclis-
tes incívics que no respecten la normativa vigent ni
els vianants.
La Sra. Mayol celebra la presentació d’aquesta me-
sura de govern que posa sobre la taula l’interès del
govern municipal a convertir la bicicleta en un ele-
ment clau de la mobilitat sostenible, aposta en la qual
aquest Ajuntament compta amb la complicitat i el tre-
ball conjunt del Govern català.
Creu que en aquest moment la bicicleta està vivint
una crisi de creixement que és bona, perquè el seu
ús ha passat de ser una simple anècdota a convertir-
se en una realitat, davant la qual el govern municipal
té un pla estratègic i es planteja regular-ne l’ús de
manera que ajudi a gestionar aquest creixement amb
les mesures adequades per bé que la diagnosi actual
no sigui pas caòtica.
El Sr. Hereu contesta que l’ús de la bicicleta ha as-
solit la seva majoria d’edat en passar d’un ús d’oci els
caps de setmana a un altre de quotidià lligat amb
desplaçaments de mobilitat obligada; i que tot això
està relacionat amb les polítiques que aquest Ajunta-
ment, liderat pel Sr. Alcalde, ha dut a terme des de fa
molts anys en els camps de l’urbanisme, del qual han
sortit espais on la bicicleta es pot moure, de la pacifi-
cació del trànsit, de la construcció de places d’apar-
cament específiques per a les bicicletes, de registre
d’aquests vehicles per a augmentar-ne la seguretat.
Menciona, també, com a mostra de la mateixa pre-
ocupació, els estudis d’aforament actualment en curs,
el nou sistema de lloguer, la promoció de la bicicleta
entre diferents segments de població, com ara en els
desplaçaments a l’escola i al treball, i l’ús de la bici-
cleta en el transport públic.
Subratlla que el fet que la bicicleta hagi arribat a la
seva majoria d’edat obliga a definir els seus drets,
especialment el seus espais, però també els seus
deures, ja que en entrar en dialèctica amb els altres
modes de transport, és el moment de clarificar i refor-
çar les normes vigents perquè anar en bicicleta per la
Ciutat exigeix complir les normes de circulació i, per
tant, cal precisar-les a fi que puguin ser molt més efi-
caces.
El Sr. Portabella diu que el període d’elaboració del
Pla estratègic de la bicicleta i de revisió de l’ordenan-
ça de circulació pot haver estat llarg, però això no im-
plica pas que s’hagi fet a batzegades, sinó que enmig
hi ha hagut un procés de participació en el qual arri-
bar a un acord sobre aquests termes exigia temps;
però, en tot cas, aquest Ajuntament en el si de la Co-
missió Cívica de la Bicicleta i del Vianant, en la qual
pot posar d’acord vianants i ciclistes, ho té millor que
no pas en el context general. Afegeix que, en tot cas,
a vegades s’han adduït certs conflictes entre ciclistes
i vianants, a pesar que mai no s’havien explicitat en la
comissió esmentada.
El Sr. Trias significa que quan s’arriba a la majoria
d’edat, no s’ha d’improvisar, sinó procurar fer les co-
ses bé; que cal que la mesura presentada tingui èxit i,
consegüentment, el Grup de Convergència i Unió ofe-
rirà el suport a la nova ordenança de la mobilitat si es
fa bé, i també a la creació del parc públic de bicicletes
si es fa amb una estratègia d’implantació i no de
pressa i corrents per a tenir-lo en funcionament
abans d’unes eleccions: per tant, recomana que s’es-
tudiï bé a partir de l’experiència de Lió, la implantació
d’un centenar de punts d’estacionament amb un total
d’unes 1.500 bicicletes.
El Sr. Portabella contesta que el Sr. Martínez,
vicepresident de la Comissió Cívica la Bicicleta i del
Vianant, ha anat a estudiar les experiències de Lió,
de Sant Sebastià i d’Amsterdam.
Mg2. Ambientalització dels contractes municipals.
Es retira.
c) Informes
1. Programa d’inversions 2004-2007 (Districte de
Nou Barris).
El Sr. Julián, en la seva condició de regidor del Dis-
tricte de Nou Barris, comença destacant que el Pro-
grama d’inversions del Districte de Nou Barris en el
present mandat es caracteritza per ser ambiciós i rea-
lista, ja que en les passejades que ha fet durant els
dos darrers mesos i mig que porta en el càrrec, per
tots els racons del Districte ha pogut comprovar que
tot no està solament escrit sobre el paper, sinó que
també s’ha fet realitat; que es tracta, a més, d’un pro-
grama que ha comptat amb una intensa participació,
tant en la seva gestació com en el seu seguiment, de
la gent del Districte a través d’una comissió en què hi
ha representants de catorze barris; que hi queda pa-
lès que treballant amb les pedres es treballa també
per les persones, i que ha tingut una molt bona direc-
ció política, un magnífic treball dels funcionaris del
Districte i dels treballadors i treballadores de Pro Nou
Barris, SA; i que s’hi transpira també la mà de dife-
rents responsables polítics del Districte, des dels Srs.
Cernuda, Ferreiro, Santiburcio, Pérez i Cuervo, el
qual en aquest mandat ha tingut l’habilitat de gestio-
nar 200 milions de la inversió municipal i mobilitzar-
ne 100 més d’altres operadors.
Comenta que les dues convocatòries obertes en
aplicació de la Llei de barris, àrees urbanes i viles
que mereixen especial atenció han reconegut les
mancances i necessitats del Districte pel que fa als
barris tant de les Roquetes com de Torre Baró i Ciutat
Meridiana, amb una inversió global de gairebé 30 mi-
lions d’euros; que tampoc s’ha d’oblidar l’àrea de re-
habilitació integral de la Prosperitat, ni les actuacions
al Turó de la Peira, a la Trinitat Nova, i les ajudes ex-
traordinàries, reconegudes recentment per un decret
de la Generalitat de finals de juny, per les patologies
de carbonatosi existents als barris de Canyelles i de
Trinitat Nova.
Acaba dient que la setantena d’actuacions previs-
tes en el Districte de Nou Barris, de les quals n’hi ha
28 de ja acabades, 30 en curs d’execució i 15 seran
adjudicades durant aquest trimestre, xifres que deno-
ten un alt grau de compliment del Programa en debat,
unides al gran projecte relatiu a les Cotxeres de
l’avinguda de Borbó faran que el Districte s’acosti
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062130
cada cop més als nivells de qualitat existents en el
conjunt de la Ciutat.
El Sr. Puigdollers opina, d’entrada, que en el pre-
sent mandat el govern municipal no ha demostrat pas
la seva estima pel Districte de Nou Barris, perquè
aquest mandat ha estat justament el pitjor de tots els
que hi ha hagut des de la recuperació de la democrà-
cia pel que fa a les inversions i actuacions de l’Ajun-
tament en tal Districte.
Fa notar que el tripartit municipal ha fet malament
l’obra pública també en el Districte de Nou Barris,
motiu pel qual hagué de desallotjar precipitadament
de casa seva una colla de veïns del Turó de la Peira,
cas en relació al qual ha d’agrair públicament l’actitud
que mantingueren els funcionaris del Districte a l’hora
d’atendre aquestes persones; que un altre clar exem-
ple de la manera que té el tripartit municipal de fer
l’obra pública és que la inversió més important feta en
el Districte durant aquest mandat sigui un pont, el del
Congost, que no porta enlloc i que, malgrat haver es-
tat ja inaugurat, no està encara acabat perquè el seu
sentit era connectar amb l’altre costat del Besòs, una
obra que no s’ha fet tot i haver estat anunciada quan
el Sr. Borrell era ministre.
Posa en relleu, finalment, que, per primera vegada
en molts anys, la primera prioritat del govern munici-
pal en el present mandat no ha estat el Districte de
Nou Barris, sinó el Fòrum; que tal Districte també ha
patit el desgavell del Govern tripartit de Catalunya,
perquè en aquest mandat només s’hi han començat
dos equipaments –dues escoles bressol– de tots els
que hi havia de finançar la Generalitat; i que, en defi-
nitiva, el balanç li sembla ben pobre per a un districte
acostumat a uns balanços més rics.
El Sr. Cornet significa, d’antuvi, que si bé el Sr.
Julián ha qualificat el programa en debat d’ambiciós,
realista i amb bona direcció política, ell ha d’objectar
que tal programa és publicitari, triomfalista i no s’ajus-
ta a la realitat, perquè les inversions que hi ha fet Pro
Nou Barris, SA, han baixat de 6,3 a 1,5 milions
d’euros.
Discrepa que els veïns puguin estar satisfets, com
s’ha dit, d’allò que s’ha fet al Districte de Nou Barris,
adduint: 1r) el cas dels aparcaments, perquè els
veïns desitgen, efectivament, carrers per on poder
passejar, però també aparcaments ben fets i a bon
preu, citant expressament els situats a sota del Cen-
tre Cívic de la plaça de Sóller, en el barri de Porta, el
més abandonat per aquest Ajuntament, a la plaça
d’Alcúdia, que ni tan sols s’ha començat, i a Ciutat
Meridiana; 2n) la construcció d’habitatges, perquè
s’han acabat els de la via Favència, però no pas els
previstos a via Favència–carrer del Molí, ni tampoc
les 180 places per a gent gran que s’havien de fer als
núms. 348-362 del mateix carrer del Molí, que no
s’han començat encara a pesar de ser projectes del
Pla anterior. Afegeix que al Turó de la Peira hi ha 48
famílies que varen ser desallotjades d’un edifici que
hagué de ser enderrocat per una nefasta gestió muni-
cipal, les quals encara estan vivint en cases-pont dos
anys i mig després.
El Sr. Forradellas, centrant la seva intervenció en
les inversions fetes durant aquest mandat, recalca
que el Districte de Nou Barris ha estat sempre una
prioritat per a l’equip de govern en ser un districte
emblemàtic amb una determinada composició social;
que en l’informe d’inversions que s’acaba de presen-
tar destaca: el manteniment sostenible de l’espai pú-
blic amb obres com la remodelació de la via Júlia
amb millores de la seva accessibilitat i l’ampliació de
les seves voreres; la realització d’equipaments impor-
tants com la Biblioteca de la Zona Nord, l’Escola Mu-
nicipal de Música del barri de Porta, la remodelació
de la Casa de les Aigües a la Trinitat Nova, o el pro-
grama d’habitatge.
També menciona el fet que les Roquetes s’hagin
pogut acollir al Programa de la Llei de millora de bar-
ris, viles i àrees urbanes que mereixen una especial
atenció; i el procés de definició d’equipaments de l’illa
de les Cotxeres de l’avinguda de Borbó.
Vista la referència que s’ha fet a un cert menys-
teniment del tripartit municipal respecte al Districte de
Nou Barris, recorda el menysteniment d’altres go-
verns respecte a tal Districte, mentre que, en canvi,
l’esmentada Llei de millora de barris permetrà incidir
eficaçment en la rehabilitació dels barris de les
Roquetes, de Torre Baró i Ciutat Meridiana.
Comenta, igualment, les actuacions relatives al Ca-
sal Ton i Guida, a l’Ateneu Popular de Nou Barris, als
Jardins de Rodrigo Caro amb plantes aromàtiques,
en el qual tindran cabuda uns horts urbans que són
un element important de l’Agenda 21 del Districte.
Fa, en darrer lloc, uns comentaris sobre el procés
participatiu seguit pel projecte relatiu a l’illa de les
Cotxeres de l’avinguda Borbó, un espai de grans di-
mensions on s’han previst equipaments que respo-
nen a diverses necessitats de caràcter local, com el
centre de salut o la biblioteca, i, fins i tot, nacional
com la seu del Departament de Benestar i Família,
seguint la dinàmica característica d’aquest mandat i
atenent també les peticions del veïnat.
El Sr. Oliveras subratlla que el Programa d’inversi-
ons 2004-2007 en el Districte de Nou Barris implica
una forta inversió en la millora de qualitat de vida en
tal Districte, perquè tot i que en mandats anteriors
realitzaren millores molt substancials, encara hi ha
dèficits importants pel que fa a l’espai públic i als
equipaments i, consegüentment, el programa en de-
bat fa un esforç remarcable per import de 305 milions
d’euros, la majoria dels quals aportats per aquest
Ajuntament en unes actuacions estructurades en
quatre grans eixos:
a) les infraestructures viàries, amb les actuacions
tendents a facilitar la interconnexió entre els diferents
barris del Districte;
b) l’espai públic, amb la creació de noves places, la
urbanització d’una cinquantena de carrers, la creació
de nous parcs i jardins i el pla de millora integral de
l’espai públic;
c) els equipaments socials, culturals, educatius i de
lleure, molts dels quals ja estan executats, com són el
Casal d’avis de les Roquetes, la reforma de l’Ateneu
de Nou Barris, l’escola bressol al CEIP del Turó de la
Peira i la Biblioteca de la via Favència;
d) l’habitatge, amb un esforç important en la cons-
trucció d’habitatge protegit amb la promoció tant d’ha-
bitatges per a joves com d’apartaments per a la gent
gran, objectius en els quals s’han gastat 144 milions
d’euros en total en unes 4.000 actuacions, en bona
part ja finalitzades.
Parla, més endavant, de la inclusió de les Ro-
quetes en la Llei de barris, viles i àrees urbanes que
mereixen una especial atenció, del projecte de l’illa
de les Cotxeres de l’avinguda Borbó i també de les
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2131
instal·lacions vinculades a la Universitat de Barcelona
i a la Universitat Autònoma.
Troba, en resum, que s’han presentat un conjunt
d’actuacions que ajuden a vertebrar el Districte de
Nou Barris i a millorar-hi la cohesió social.
El Sr. Julián considera que les intervencions que
han fet els Grups de l’oposició no coincideixen pas
amb les que els veïns varen fer en el Consell del Dis-
tricte, on valoraren positivament els treballs de segui-
ment de l’execució dels diferents projectes inclosos
en el programa avui presentat.
Discrepa de l’afirmació que ha fet el Sr. Puigdollers
en el sentit que el pont del Congost no servia per a
res, tot argumentant que a pesar de no haver-se aca-
bat el pla d’àmbit metropolità en el si del qual s’havia
plantejat, la connexió de Vallbona amb Torre Baró és
molt important per als veïns d’aquest barri que abans
havien de fer moltes voltes, i per al Districte.
Fa notar, després, que el Sr. Cornet ha parlat d’al-
gunes promocions d’habitatges de protecció que no
s’havien fet, però s’ha oblidat d’esmentar la llarga llis-
ta de totes aquelles que ja estan fetes, com són les
que s’han fet al passeig d’Urrutia, als carrers de
Manuel Sancho, del Doctor Pi i Molist, dels Garrofers,
de Martorelles, a Vallbona, etcètera.
Destaca, també, que els 100.000 metres quadrats
de carrer que s’han urbanitzat, i els 22.000 de sòl que
s’han expropiat posen de manifest que s’ha tirat en-
davant un programa que està molt al costat de la
gent, i més quan els afectats urbanístics han estat
reallotjats en habitatges de protecció, comptant amb
la col·laboració de l’INCASOL i de diverses cooperati-
ves que ajuden la política d’habitatge d’aquest Ajun-
tament.
Precisa que durant el mandat s’han construït més
de 1.200 noves places d’aparcament i s’estan aca-
bant els projectes executius per a fer-ne altres 1.500
a Ciutat Meridiana i als carrers de l’Artesania i
d’Alcúdia i al passeig de Fabra i Puig, com saben per-
fectament els Grups de l’oposició.
Insisteix que en el Districte hi ha una continuïtat en
la tasca de reurbanització i de millora de la qualitat de
vida dels seus veïns i veïnes a través de les políti-
ques d’habitatge protegit, d’aparcaments, d’urbanitza-
ció i d’equipaments, tot puntualitzant que les dues es-
coles bressol que avui no estan acabades es podran
inaugurar el setembre.
Diu, també, que en el cas del Turó de la Peira el
Sr. Puigdollers ha fet referència a un fet puntual pro-
duït en el present mandat, en el qual ha reconegut, a
més, el treball d’atenció a les famílies afectades, però
s’ha oblidat esmentar el capteniment que tingué du-
rant vint anys la seva formació política respecte la
remodelació de tal barri; i que les famílies afectades
no estan vivint en cases-pont, sinó en unes habitat-
ges absolutament dignes que reuneixen totes les
condicions d’habitabilitat, i poden fer el seguiment dia
a dia de les obres de l’edifici on seran instal·lades de-
finitivament.
Acaba reafermant-se en la convicció que s’ha pre-
sentat un programa ambiciós i realista, que s’està
executant i no és, doncs, una simple utopia, així la
construcció de la Biblioteca de la via Favència està ja
adjudicada i podrà començar després de l’estiu, la li-
citació de la de la Zona Nord es farà aquest mes, les
obres del centre d’atenció primària de la via Favència
començaran aquest trimestre; i que, en definitiva,
l’execució del Programa presentat no acaba el juliol
de 2006, sinó al final de 2007, i aleshores estaran en
funcionament els equipaments previstos i s’està tre-
ballant en els projectes de Can Verdaguer i de Can
Valent.
El Sr. Puigdollers considera que no ha estat rebatut
cap dels tres arguments que ha exposat en la seva
intervenció anterior: 1r) que en aquest mandat Nou
Barris ha deixat de ser la prioritat del govern munici-
pal, cosa que el Sr. Forradellas ha reconegut implíci-
tament; 2n) que l’obra pública del tripartit municipal
es fa malament, afirmació que pot corroborar esmen-
tant també els casos dels habitatges dels carrers de
Martorelles, les obres dels quals han durat entre set i
nou anys, i d’Oristà, en què han passat deu anys des
de la cessió dels corresponents solars; 3r) que la
gestió del tripartit de la Generalitat ha estat un desas-
tre pel que fa als equipaments que havia de construir
a Nou Barris.
El Sr. Cornet diu que el seu Grup ha dit aquí el ma-
teix que els veïns digueren en el Consell del Districte,
però el problema és que el govern municipal no fa
cas ni a l’oposició ni als ciutadans.
2. L’aeroport de Barcelona.
El Sr. Portabella comença explicant que l’informe
lliurat als membres del Consistori fa primer una des-
cripció de la realitat actual de l’aeroport de Barcelona,
que està experimentant una gran expansió i en el
qual la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Bar-
celona, la Cambra de Comerç i AENA s’han reunit en
el Comitè de Desenvolupament de Rutes per tal de
promocionar els nous vols, especialment de caràcter
intercontinental, que s’hi produeixen; que els darrers
anys, gràcies a l’impuls iniciat per aquest Ajuntament,
al qual després s’han sumat altres institucions aple-
gades en el Comitè esmentat, el nostre aeroport pre-
senta l’índex de creixement més important dels aero-
ports europeus de les seves dimensions, l’any passat
assolí la xifra de 27.000.000 de passatgers, amb una
tendència al creixement del 12% que el farà arribar
enguany als 30.000.000 i se situa en la novena posi-
ció del rànquing dels aeroports d’Europa i, per tant,
no pateix cap crisi de creixement; que un segon fac-
tor que ha afavorit el desenvolupament de l’aeroport
és el Pla Barcelona en el qual intervenen molts ele-
ments, uns ja realitzats, com ara la Tercera Pista, al-
tres encara en curs de realització, com ara la Termi-
nal Sud o les millores en l’accessibilitat tant a les
terminals actuals com a la que està en construcció; i
que davant les informacions que apareixen avui en
alguns mitjans de comunicació, ha de precisar que
l’informe presentat només recull allò que està aprovat
i consolidat en un pla que s’està desenvolupant i no
pas allò que són simples dibuixos, com ara la Cinque-
na Terminal, la Terminal Satèl·lit, de la qual només hi
ha la idea, però en tot cas el creixement previst en el
Pla esmentat permet atendre els 55.000.000 de pas-
satgers.
Continua dient que l’Informe exposa l’orientació es-
tratègica que es vol per a l’aeroport de Barcelona i,
en aquest sentit, la posició d’aquest Ajuntament és,
sense cap mena de dubte, que Barcelona es conver-
teixi en la porta de l’est en el conjunt de l’Estat, ja que
la seva posició geogràfica en relació a l’Estat li dóna
avantatges en les connexions amb les ciutats i països
de l’Europa de l’Est i amb Àsia, i això convé estratègi-
cament a la nostra ciutat, no només pel que fa als
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062132
vols, és a dir, al tràfic aeroportuari, sinó també pel
que fa al concepte de ciutat, donat que són en el con-
tinent asiàtic moltes ciutats que més s’estan desenvo-
lupant en el món segons models de creixement, en
els quals sovint ens fixem, basats en les noves tecno-
logies o en l’especialització tecnològica, en camps
com el de la biomedicina, la nanotecnologia o la foto-
metria; que l’aeroport de Barcelona també ha de ser
multiclient, és a dir, ha d’evolucionar cap a un cada
vegada major equilibri entre les diferents línies que hi
operin, i també ha de tenir un tràfic mixt amb un per-
centatge de vols molt rellevant en els camps dels ne-
gocis i del turisme d’oci; que de tot això se’n deriven
conseqüències econòmiques de primera magnitud
perquè, com reconeixen operadors internacionals i
les associacions internacionals de gestió dels aero-
ports, quan un aeroport funciona com a pol econòmic,
té una enorme repercussió en la generació de llocs
de treball i, tanmateix, el de Barcelona no assoleix les
mitjanes calculades per aquest organisme perquè
bona part d’aquests llocs de treball són d’alta qualitat
i de gestió de recursos humans de primera magnitud i
al nostre li falta importància i capacitat de gestionar-
se per si mateix.
Subratlla que és a partir de la decisió de crear una
ciutat aeroportuària que incorpori: serveis de suport
com poden ser els de càtering, la neteja, el manteni-
ment d’avions; serveis del sistema aeroportuari, com
oficines; i serveis complementaris, com poden ser sa-
les de negocis i serveis per als treballadors, quan no
tan sols l’activitat pròpia dels vols, sinó també altres
d’enorme impacte econòmic que van molt més enllà,
especialment quan la coincidència en una mateixa
zona de port, aeroport, Zona Franca i Fira permet do-
tar Barcelona d’una plataforma logística de primera
magnitud; i que, també, hi ha la possibilitat d’establir
una base per a la indústria aeronàutica que tingui una
prospectiva cap a un dels terrenys de l’economia en
el qual el valor afegit, el talent i el coneixement tenen
més importància, com és el de l’aeronàutica i de l’es-
pai.
Significa, més endavant, que per a poder fer tot
això cal que aquest Ajuntament tingui presència en
els organismes de gestió de l’aeroport per tal de po-
der influir de manera decisiva, juntament amb altres
institucions, com la Generalitat de Catalunya, en el
disseny i la implementació de la política comercial de
l’aeroport, en la decisió estratègica orientativa dels
slots, en la política d’inversions i en les aliances es-
tratègiques per a aconseguir que el nostre aeroport
respongui a les necessitats econòmiques de la nostra
ciutat, la nostra àrea metropolitana, del nostre país i
de tota la seva àrea d’influència que va més enllà del
país i abasta 19 milions de persones.
Remarca que l’Informe fa un plantejament que bus-
ca que l’aeroport de Barcelona sigui un aliat i no pas
un impediment del nostre creixement econòmic par-
tint de la base que el Pla estratègic determina que to-
tes les actuacions han de tenir un respecte escrupo-
lós pel medi ambient del seu entorn.
El Sr. Trias, després d’expressar la dificultat de te-
nir un debat seriós sobre aquest tema en els quatre
minuts de què disposa per a fer la seva intervenció,
manifesta que el Sr. Portabella ha explicat, de mane-
ra molt clara, la situació que es produeix a l’aeroport
de Barcelona, la qual, a simple vista, podria semblar
un gran èxit, perquè s’hi produeix un increment molt
important del tràfic aeri, degut, en part, a les compa-
nyies de baix cost i que dóna resposta a la vocació
turística de la Ciutat per bé que valdria la pena analit-
zar si el turisme que ens arriba és el que realment vo-
lem o si pot generar unes desviacions no volgudes;
que, tanmateix, Barcelona té una vocació afegida de
ser ciutat de negocis i centre estratègic i no podrà fer-
la realitat si no aconsegueix ser punt d’arribada i sor-
tida de vols de llarga distància i aquesta ha de ser la
obsessió d’aquest Ajuntament; i que, d’altra banda,
en aquest moment s’estan produint en l’aeroport de
Barcelona unes inversions importantíssimes.
Recalca que malgrat aquesta situació, la preocupa-
ció pel nostre aeroport deriva d’una decisió estratègi-
ca, del perill de la qual el seu Grup ja alertà fa temps,
presa per Iberia que pot ser lògica per aquella com-
panyia, la de concentrar els seus vols en un gran hub
com és l’aeroport de Madrid, decisió a la que cal res-
pondre amb potència i contundència ja que qui finan-
ça, gestiona i planifica és l’Estat i l’Ajuntament pot
quedar reduït al paper de simple comparsa a pesar
que el nostre aeroport necessita uns nous sistemes
de finançament i de gestió i la seva planificació no pot
dependre d’allò que Barajas no vol fer.
Creu, doncs, que davant certes jugades d’Iberia,
cal lideratge i capacitat de reacció immediata anant
on calgui per a posar el crit al cel i dir que la situació
actual no pot continuar per més temps; en tot cas,
això exigeix un gran esforç col·lectiu i, tanmateix, hi
ha moments que sembla que estiguem dormits.
El Sr. Fernández Díaz destaca, d’antuvi, la coinci-
dència de tot el Consistori en el caràcter estratègic
que té l’aeroport per a Barcelona i la seva Regió me-
tropolitana i en la necessitat que sigui realment un
motor econòmic i hub logístic de l’Europa del Sud i un
autèntic clúster logístic; però observa que aquest ob-
jectiu necessita unes eines que no té clares que si-
guin, igualment, compartides per tots.
Considera que es necessita primer un nou model
de gestió de l’aeroport, que cal també tenir un aero-
port en permanent expansió, cosa que exigeix l’apro-
vació d’un pla director, concretar el perfil de l’aeroport
que volem per a la Barcelona i la Catalunya de les
properes dècades, i, concretament, si ha de ser de
negocis o de turisme, si ha de tenir línies regulars,
vols transoceànics, línies de baix cost.
Recorda que en la darrera sessió es va emetre una
declaració institucional sobre les pretensions d’Iberia
sobre l’aeroport del Prat ateses les darreres decisions
del Govern de l’Estat i d’AENA que afectaven l’es-
mentada companyia, la qual se sentia forta en haver
rebut, per part del Govern de l’Estat, un tracte privile-
giat quant a la utilització de la terminal T4 de Madrid,
cosa que li permetia redefinir la seva estratègia en
altres aeroports espanyols, començant pel de Bar-
celona.
Comenta que després de sentir el compromís as-
sumit pel Sr. Alcalde la darrera sessió, confiava que
avui s’hauria sotmès a la consideració d’aquest Ple-
nari no un informe o unes reflexions, sinó una verita-
ble proposta amb uns continguts que siguin el full de
ruta d’allò que Barcelona vol que sigui el seu aeroport
en dos aspectes:
El primer, el model de la gestió, perquè després
d’anys i anys parlant del tema, ni la Carta Municipal ni
l’Estatut d’Autonomia diuen res sobre l’aeroport i, per
tant, cal un pronunciament sobre el desenvolupament
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2133
de les lleis sectorials que han d’aprovar les Corts Ge-
nerals; tanmateix l’informe presentat no aborda
aquesta qüestió, probablement perquè no la tenen
acordada en el si del tripartit municipal, i davant d’ai-
xò avança que el seu Grup és partidari d’una gestió
privada amb totes les Administracions, que ha de ser
empresarial i professional, perquè malauradament el
debat sobre el futur de l’aeroport de Barcelona ha gi-
rat durant massa temps sobre quina Administració
havia de tenir-hi la competència quan tant o més im-
portant que això era mirar com el nostre aeroport pot
afrontar els reptes de la competitivitat.
El segon, el Pla director de l’aeroport, punt en el
qual ha de canviar la intervenció que pensava fer,
perquè el Sr. Portabella acaba de dir que la informa-
ció publicada avui per tots els diaris i anunciada ahir
pel secretari de Mobilitat, Sr. Manuel Nadal, en el
sentit que l’aeroport del Prat tindria una cinquena ter-
minal és tan sols un dibuix, és a dir, poc més que
fum: per tant, demana al segon tinent d’alcalde que
concreti les seves paraules i els projectes de la Ge-
neralitat al respecte.
La Sra. Mayol subratlla primer l’acord del seu Grup
amb la tesi fonamental de l’informe presentat: que
l’aeroport del Prat gaudeix d’unes condicions i d’una
planificació que li permet corre molt terreny renun-
ciant als projectes d’ampliació més agressius amb el
territori, ja que en molts pocs anys pot passar de
25.000.000 a 70.000.000 i, a més, pot atendre una
expansió considerable de la càrrega i de les funcions
auxiliars.
Puntualitza que en el cas d’una hipotètica situació,
a parer del seu Grup llunyana, que posi davant l’opció
entre una quarta pista sobre el mar i un sistema aero-
portuari català, el seu Grup es decanta per aquesta
segona alternativa, perquè el creixement de les ne-
cessitats i demandes de Catalunya exigeixen la crea-
ció d’un veritable sistema aeroportuari català i la res-
posta a les necessitats de creixement no passa
només per l’aeroport del Prat, que només pot alimen-
tar un territori limitat i no pot tenir una expansió il·li-
mitada perquè la congestió del territori, la contamina-
ció de l’aire, el soroll i la mobilitat no la fan viable: per
tant, calen plans de desenvolupament d’altres aero-
ports complementaris que s’inscriuen en la política de
reequilibri territorial que el seu Grup defensa i impul-
saria. Hi afegeix que, en segon lloc, el futur passa
també per avenços tecnològics, una major intensitat
dels vols i una major productivitat, per exemple, amb
un canvi de normativa com la que s’aplica actual-
ment als Estats Units, la qual permet un increment
de la pressió de vols sense modificar l’estructura;
que l’optimització de la gestió va des d’aspectes re-
lativament senzills com la feina dels controladors,
fins a l’increment de la capacitat de càrrega, que ac-
tualment és una misèria en relació a les seves po-
tencialitats ja que els passatgers no han de ser l’únic
objectiu i és factible passar de les 70.000 tones ac-
tuals a les 250.000 previstes en el Pla director, però,
a més, la capacitat de gestió ha de significar capaci-
tat de selecció, que vol dir qualitat, perquè hi ha mol-
ta demanda latent i l’adjudicació dels drets de vol, el
slots, s’ha de fer de forma selectiva impulsant com-
panyies que facin una gestió concertada amb el
territori, és a dir, que funcionin amb avions més mo-
derns i menys sorollosos, i que defugin la preca-
rització.
Acaba precisant que el model de gestió ha de ser
mixt i permetre passar de l’interès d’AENA per garan-
tir l’aterratge d’avions, a la conversió de l’aeroport en
un instrument al servei d’una estratègia social i eco-
nòmica.
El Sr. Casas posa també de manifest que, més en-
llà d’allò que significa en el transport de viatgers i de
mercaderies, l’aeroport de Barcelona és una peça fo-
namental en el desenvolupament econòmic i estratè-
gic de la Ciutat i de tot Catalunya per a fonamentar
les activitats i potencialitats industrials, les comer-
cials, les turístiques i de la nova economia, i podrà
complir aquesta funció si esdevé un aeroport interna-
cional de primera línia amb ambició, implantació i vi-
sió de futur; que és també un aeroport molt especial
en ser molt proper al nucli urbà principal, però també
al mar amb el consegüent aïllament que això compor-
ta i li aporta, i en formar part d’una gran plataforma
logística en la qual hi ha 3.000 hectàrees de zones
d’activitats logístiques de transport al seu servei en
poc més de 10 quilòmetres de longitud i de 3 d’am-
plada a poc menys de 10 minuts del centre de la Ciu-
tat; que Barcelona i Catalunya han de ser molt ambi-
cioses a l’hora de continuar definint l’aeroport per
contribuir a potenciar-ne el paper dins l’àmbit econò-
mic i social internacional i, consegüentment, la seva
repercussió en la Ciutat i el país; que l’horitzó dels
70.000.000 de viatgers s’avançarà possiblement deu
o quinze anys al temps que inicialment s’havia pre-
vist; que cal també fixar l’objectiu de moure molta
més càrrega i de disposar de molts més espais per al
servei a les aeronaus, especialment serveis de man-
teniment; que només amb aquestes prestacions el
Prat pot esdevenir l’aeroport internacional amb pro-
jecció mundial, que doni servei eficient a les neces-
sitats de l’Euro-regió mediterrània, amb gairebé
20.000.000 d’habitants, que expressa l’àmbit de des-
envolupament estratègic al qual ha de donar resposta
i servei de comunicació de viatgers i de mercaderies:
només d’aquesta manera podrà tenir més treballa-
dors que avui. Agrega que l’aeroport ha d’estar també
òbviament ben comunicat per mitjà de les línies 2 i 9
del metro, de la línia 10 de Renfe, que començarà a
funcionar la setmana vinent, i del tren d’alta velocitat;
que a conseqüència de l’evolució que s’espera en el
nombre de viatgers i de càrrega, caldrà anar pensant
en la tercera pista dual i potser en la quarta pista –re-
duint l’afectació del soroll en les poblacions de l’en-
torn–, en la cinquena terminal, en la plataforma aero-
portuària, especialment per al manteniment i els
serveis als passatgers, i també en com replantejar la
relació d’aquest aeroport amb entre 55.000.000 i
70.000.000 de passatgers i entre 300.000 i 400.000
tones de càrrega i 30.000 o 40.000 treballadors amb
l’entorn: per tot això, aquest Ajuntament ha de partici-
par en la gestió d’aquest aeroport internacional.
El Sr. Portabella contesta les intervencions ante-
riors dient que l’equip de govern en conjunt defensa
els vols intercontinentals, en el nombre dels quals el
2005 es produí un increment molt rellevant de mane-
ra que les 17 rutes avui existents signifiquen que el
nostre aeroport comença a sortir del sot en què esta-
va; que segons els sistemes de comptatge que depe-
nen de l’aeroport, però en tot cas tenen una fiabilitat
important, hi ha un equilibri de vols donat que hi ha
una relació del 55 i el 45 per 100 entre els passatgers
de caràcter econòmic i els de caràcter vacacional;
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062134
que, efectivament, el gran punt de debat és el model
de gestió i l’Ajuntament ha deixat ben clar que vol
participar-hi; i que en aquest sentit el Grup d’Esquer-
ra Republicana de Catalunya pensa que la majoria ha
de resultar de la suma de l’Ajuntament de Barcelona i
la Generalitat de Catalunya, aspecte aquest en el
qual ningú no pot obviar el debat que s’obrí en la tra-
mitació parlamentària de l’Estatut d’Autonomia i el pa-
per que hi varen tenir les diferents forces polítiques,
debat en el qual la seva formació política defensà que
el traspàs havia d’incorporar el 51% justament per la
importància estratègica i econòmica que té l’aeroport
de Barcelona.
El Sr. Trias significa que, efectivament, l’aeroport
de Barcelona és un element estratègic importantíssim
no només pel que fa a qui el gestiona, sinó també pel
que fa a com es finança i a qui el planifica: això exi-
geix fermesa i unió en comptes de baralles sobre la
tercera i la quarta pista i també exigeix capacitat per a
demanar allò que ens correspon, i per a actuar amb
força en relació als directors de l’aeroport, d’AENA i
d’Iberia quan aquesta companyia ens fa una mala
passada com la que ens ha fet.
El Sr. Portabella matisa que la unió per a reclamar
allò que ens pertoca s’hauria d’haver fet palesa du-
rant el debat de l’Estatut, en el qual s’hauria pogut fer
un pas endavant significatiu que hauria fet balder par-
lar ara del model de gestió; i que el Pla Barcelona in-
corpora els diferents elements de promoció de l’aero-
port a fi de projectar cap el futur d’una manera
pensada amb autoritat i estratègicament compartida, i
no pas sobre uns dibuixos que fa mesos que corren i
que es poden anar consolidant, però que encara no
tenen al darrera un estudi real del seu impacte i del
seu encaix en la Ciutat.
El Sr. Alcalde, coincident amb les intervencions
que s’han fet, creu que el tema tractat requereix un
major aprofundiment ja que està convençut que l’ae-
roport de Barcelona és la primera infraestructura de
Catalunya i, per tant, mereix una consideració es-
pecial perquè, a més, no està en el nostre terme mu-
nicipal, de manera que aquest Ajuntament té tot el
dret a parlar-ne i a fer propostes, però cal tenir clar
que les decisions més importants s’han de prendre
conjuntament amb la Generalitat de Catalunya i amb
l’Estat, que en té la titularitat en aquests moments,
cosa que s’hauria de canviar.
Precisa que ell personalment desitjaria afegir
moltes més coses a allò que ja s’ha dit, perquè si
no es fa un debat aprofundit, no s’encarrilaran bé
les decisions que s’han prendre; i que, a parer seu,
el problema més greu de l’aeroport no és el de les
afectacions sobre el territori, sinó el de les afec-
tacions sobre la població, les quals poden agreu-
jar-se en créixer el nombre de passatgers dels 27
milions actuals als 50 milions, cosa que obligarà
a fer tot un seguit de propostes de millores i de
canvis.
Creu, en definitiva, que Catalunya haurà d’encarar
l’elaboració d’una llei especial de l’aeroport de Barce-
lona que serà l’única manera d’abordar un conjunt
d’elements que afecten moltes legislacions i autoritats
i no s’han resolt prou bé ni en la Carta Municipal ni en
l’Estatut d’Autonomia i, per tant, s’ha d’elaborar una
llei que generi el consens suficient respecte les refor-
mes que cal introduir per a fer possible la viabilitat de
la primera infraestructura de Catalunya.
El Sr. Trias, en sentir les referències que acaba de
fer el Sr. Alcalde a l’aprovació d’una llei especial so-
bre l’aeroport de Barcelona, qüestió que no s’ha plan-
tejat en el curs del debat, es referma en la idea, ja
expressada en la seva intervenció inicial, en el sentit
que els debats es porten de manera desastrosa per-
què, un cop tancats, el Sr. Alcalde suscita noves
qüestions, en aquest cas una llei especial sobre l’ae-
roport, idea que ell troba molt interessant, però que
no li sembla adequada la manera de plantejar-la.
El Sr. Fernández Díaz demana que no es busquin
més subterfugis, perquè després que no hagin servit
de res els dos anys en què s’ha estat parlant de la
qüestió de l’aeroport de Barcelona dintre del debat de
l’Estatut, i que tampoc la Carta Municipal no hagi aca-
bat de concretar res, li sembla que quan el Partit So-
cialista i Convergència i Unió en pactar el nou Estatut
es van comprometre a impulsar una llei sectorial
d’aeroports que concreti la gestió de l’aeroport de
Barcelona i d’altres infraestructures aeroportuàries
d’Espanya, ara cal començar a concretar i posar, ne-
gre sobre blanc, aquest compromís en comptes de
treure de la xistera una llei especial sobre l’aeroport
de Barcelona.
Diu, també, que després de sentir els comentaris
del Sr. Portabella respecte a les propostes que feia
ahir el secretari de Mobilitat de la Generalitat sobre el
futur de l’aeroport i, concretament, sobre la cinquena
terminal, li agradaria saber si el Sr. Alcalde té ple co-
neixement de tal proposta, quin és el posicionament
que el Sr. Alcalde té respecte de tot això, quin és el
protagonisme i la participació que hi tindrà l’Ajunta-
ment de Barcelona i quan es posaran, negre sobre
blanc, en el Pla director les necessitats de Barcelona
pel que fa a la quarta pista, al nou perfil de l’aeroport,
a la seva gestió i a les noves infraestructures.
El Sr. Portabella explica que el dibuix en qüestió està
elaborat des de fa uns mesos, però és purament de
prospectiva per veure on es podria col·locar una termi-
nal en el mateix terreny que hi ha ara, però encara no té
darrera una reflexió suficient per a poder començar a
pensar que en el futur s’arribi a tirar endavant, en altres
paraules, és una simple possibilitat dibuixada en un pa-
per que, a partir d’aquí, caldrà veure com evoluciona i,
per això, no figura en l’informe presentat.
La Sra. Mayol precisa que independentment de la
bondat o no de l’aprovació d’una llei aeroportuària, la
prioritat política del seu Grup és aconseguir en el ter-
mini més breu possible, la modificació de la gestió de
l’aeroport de Barcelona aprofitant els instruments que
es tenen a l’abast i, concretament, el preacord assolit
en el Congrés dels Diputats que s’hauria d’executar,
com a màxim, en el termini de sis mesos.
El Sr. Alcalde proposa que aquest debat no es dei-
xi aquí, sinó que pugui continuar en una sessió ulteri-
or en la qual ofereix presentar propostes concretes
sobre una llei especial de l’aeroport de Barcelona i el
model de gestió d’aquesta infraestructura, en la qual
es procurarà assolir el màxim consens.
PART DECISÒRIA
a) Ratificacions
3. Ratificar els decrets de l’Alcaldia relatius a les
retribucions íntegres anuals dels càrrecs directius de
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2135
l’Administració municipal i dels seus Organismes au-
tònoms, que es detallen en la relació adjunta.
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 6 de juliol de
2006 (S1/D/2006 3566), que concedeix a l’Escola de
Restauració i Hostalatge de Barcelona una bonifica-
ció del 65% sobre la quota de l’impost de construc-
cions, instal·lacions i obres, en haver-se efectuat les
obres en una finca qualificada com sistema d’equipa-
ments comunitaris i dotacions de nova creació de ca-
ràcter metropolità.
5. Ratificar el decret de l’Alcaldia de 6 de juliol de
2006 (S1/D/2006 3572), pel qual s’atorga la Medalla
d’Honor al Sofriment, en la seva categoria d’or, a
l’agent de la Guàrdia Urbana, Sr. Juan José Salas
Rodríguez.
b) Propostes d’acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I
COORDINACIÓ TERRITORIAL
6. Autoritzar el Patronat Municipal de l’Habitatge a
concertar un préstec hipotecari per un import màxim
global de 810.818,52 euros, destinat a finançar les
obres d’un total de nou habitatges al carrer de Leiva,
núms. 67-71, en les condicions que s’adjunten a l’an-
nex, en substitució del que es va aprovar amb la ma-
teixa finalitat pel Plenari del Consell Municipal en la
sessió de 19 de setembre de 2003.
7. Aprovar inicialment un crèdit extraordinari en el
Pressupost de 2006 de l’Institut Municipal de Perso-
nes amb Discapacitat, per un import de 100.000
euros; finançar-lo amb càrrec al romanent líquid de
tresoreria de l’exercici 2005; sotmetre’l a exposició
pública durant un termini de quinze dies; i tenir-lo per
aprovat definitivament en cas de no presentar-s‘hi re-
clamacions.
S’aproven, per unanimitat, els quatre dictàmens
anteriors.
8. Constituir un dret real de superfície, a favor del
Servei Català de la Salut, sobre el solar de propietat
municipal situat en el carrer del Coronel Monasterio
integrat en el polígon d’actuació urbanística (PAU) de
la Modificació del Pla General Municipal en l’àmbit de
les antigues Casernes de Sant Andreu dins de l’illa
delimitada pels carrers de Palomar i del Coronel
Monasterio, i els passeigs de Santa Coloma i de Tor-
res i Bages, grafiat en el plànol annex, per un termini
de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la
construcció i gestió d’un equipament integrat per un
centre d’atenció primària, un centre de dia de salut
mental, un centre de salut mental d’adults i d’in-
fantojuvenil i un centre sociosanitari; sotmetre l’expe-
dient a informació pública durant un termini de trenta
dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions,
procedir a constituir el dret; formalitzar-lo d’acord amb
les condicions del document annex, que s’aproven;
inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Al-
caldia per a la realització de totes les actuacions en-
caminades a concretar, clarificar i executar el present
acord.
9. Constituir un dret real de superfície a favor de la
Generalitat de Catalunya, sobre la finca situada a l’in-
terior de l’illa delimitada pel passeig de Torras i
Bages, els carrers de Palomar i Gran de Sant Andreu
i el passeig de Santa Coloma (antigues Casernes de
Sant Andreu), grafiada en el plànol annex, per un ter-
mini de cinquanta anys i amb caràcter gratuït, per a la
construcció i gestió d’una residència per a gent gran i
centre de dia i d’una residència per a persones amb
discapacitat física; sotmetre l’expedient a informació
pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi
formulen reclamacions o al·legacions, procedir a
constituir el dret; formalitzar-lo d’acord amb les condi-
cions del document annex, que s’aproven; inscriure’l
en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per
a la realització de totes les actuacions encaminades a
concretar, clarificar i executar el present acord.
10. Constituir un dret real de superfície, a favor de
la Generalitat de Catalunya, sobre la finca de propie-
tat municipal, situada al carrer del Coronel Mo-
nasterio i que forma part del Polígon d’actuació urba-
nística (PAU) de la Modificació del Pla General
Metropolità en l’àmbit de les antigues Casernes de
Sant Andreu, grafiada en el plànol annex, per un ter-
mini de cinquanta anys i amb caràcter gratuït, per a la
construcció i gestió del CEIP Eulàlia Bota; sotmetre
l’expedient a informació pública durant un termini de
trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·le-
gacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo
d’acord amb les condicions del document annex, que
s’aproven; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i
facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les ac-
tuacions encaminades a concretar, clarificar i execu-
tar el present acord.
S’aproven els tres dictàmens precedents amb
l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i
Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
El Sr. Fernández Díaz justifica l’abstenció del seu
Grup en els tres dictàmens anteriors dient que el seu
Grup sempre ha defensat la presència d’equipaments
d’habitatge social en el solar de les antigues Caser-
nes de Sant Andreu, però també ha reclamat: que es
fés un concurs d’arquitectes que garantís una millor
definició del projecte, concurs que no s’arribà mai a
convocar; que hi hagués una barreja d’usos que tam-
poc s’ha fet realitat perquè els equipaments s’han
concentrat en una part i els habitatges en l’altra; i que
s’agilités la construcció d’equipaments que s’ha pro-
duït pel que fa a la Caserna dels Mossos d’Esquadra,
però no pas pel que fa al col·legi Eulàlia Bota, les
obres del qual s’havien d’iniciar fa un any però encara
no han començat, als centres d’atenció primària i
sociosanitari, que no seran una realitat abans de
2009, i a la residència de la gent gran, que no queda-
rà enllestida en la data prevista de 2008.
11. Constituir un dret real de superfície, a favor de
la Generalitat de Catalunya, sobre una part de la fin-
ca assenyalada amb els núms. 55-59 del carrer
d’Aiguablava, grafiada en el plànol annex, per un ter-
mini de cinquanta anys i amb caràcter gratuït, per a la
construcció i gestió d’una residència per a persones
amb discapacitat psíquica; sotmetre l’expedient a in-
formació pública durant un termini de trenta dies i, si
no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir
a constituir el dret; formalitzar-lo d’acord amb les con-
dicions del document annex, que s’aproven; practicar
les operacions de segregació, agrupació o altres ne-
cessàries per a identificar la finca objecte del dret de
superfície; declarar, d’acord amb l’article 78 i concor-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062136
dants del Reial Decret 1093/1997, de 4 de juliol, que
aprova les normes complementàries al Reglament
per a l’execució de la Llei hipotecària, la innecessa-
rietat de llicència de parcel·lació; inscriure la constitu-
ció del dret de superfície en el Registre de la Propie-
tat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les
actuacions encaminades a concretar, clarificar i exe-
cutar el present acord.
12. Constituir un dret real de superfície, a favor de
la Generalitat de Catalunya, sobre una part de la fin-
ca assenyalada amb els núms. 55-59 del carrer
d’Aiguablava, grafiada en el plànol annex, per un ter-
mini de cinquanta anys i amb caràcter gratuït, per a la
construcció i gestió d’un centre de primera acollida
per a la infància; sotmetre l’expedient a informació
pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi
formulen reclamacions o al·legacions, procedir a
constituir el dret; formalitzar-lo d’acord amb les condi-
cions del document annex, que s’aproven; practicar
les operacions de segregació, agrupació o altres ne-
cessàries per a identificar la finca objecte del dret de
superfície; declarar, d’acord amb l’article 78 i concor-
dants del Reial Decret 1093/1997, de 4 de juliol, que
aprova les normes complementàries al Reglament
per a l’execució de la Llei hipotecària, la innecessa-
rietat de llicència de parcel·lació; inscriure la constitu-
ció del dret de superfície en el Registre de la Propie-
tat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les
actuacions encaminades a concretar, clarificar i exe-
cutar el present acord.
13. Constituir un dret real de superfície, a favor de
la Generalitat de Catalunya, sobre una part de la fin-
ca assenyalada amb els núms. 295-297 del carrer de
la Indústria, núms. 23-35, del carrer del Guinardó i
358-360 del carrer de Sant Antoni Maria Claret,
grafiada en el plànol annex, per un termini de cin-
quanta anys i amb caràcter gratuït, per a la construc-
ció i gestió d’una residència per a gent gran i centre
de dia; sotmetre l’expedient a informació pública du-
rant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen re-
clamacions o al·legacions, procedir a constituir el
dret; formalitzar-lo d’acord amb les condicions del do-
cument annex, que s’aproven; practicar les operaci-
ons de segregació, agrupació i altres necessàries per
a identificar la finca objecte del dret de superfície; de-
clarar, d’acord amb l’article 78 i concordants del Reial
Decret 1093/1997, de 4 de juliol, que aprova les nor-
mes complementàries al Reglament per a l’execució
de la Llei hipotecària, la innecessarietat de llicència
de parcel·lació; inscriure la constitució del dret de su-
perfície en el Registre de la Propietat; i facultar l’Al-
caldia per a la realització de totes les actuacions en-
caminades a concretar, clarificar i executar el present
acord.
S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens ante-
riors.
14. Permutar amb la Societat Urbanística Metropo-
litana de Rehabilitació i Gestió, SA (REGESA) les fin-
ques de propietat municipal resultants del Pla de mi-
llora urbana del sector 1 de Torre Baró, illes A, B, C,
D, F i G i la situada a l’avinguda Meridiana, núms.
622-626, per la finca, propietat de REGESA, situada
al carrer del Pallars, núms. 418 a 442, permuta de la
qual resulta una diferència de valor a favor de l’Ajun-
tament de 2.000.000 euros, que REGESA aplicarà al
pagament de l’expropiació de part de la finca núm.
271-289 del passeig de Valldaura (antigues Cases de
la Renfe), en virtut de l’encàrrec fet a aquesta Socie-
tat per la Comissió de Govern de 8 de febrer de 2006,
tot això sens perjudici dels acords a adoptar pels òr-
gans de govern de la Societat Urbanística Metropoli-
tana de Rehabilitació i Gestió, SA (Regesa); formalit-
zar la permuta en escriptura pública; inscriure-la en el
Registre de la Propietat; i facultar a l’alcalde per a re-
alitzar les actuacions encaminades a concretar, clari-
ficar i executar el present acord.
S’aprova aquest dictamen precedents amb l’abs-
tenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i
Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
15. Desestimar, per les raons exposades en l’infor-
me annex de la Direcció de Patrimoni, les al·le-
gacions formulades pel Grup Municipal del Partit Po-
pular de Catalunya en el tràmit d’informació pública
de l’expedient de constitució d’un dret real de superfí-
cie a favor de la Societat Urbanística Metropolitana
de Rehabilitació i Gestió, SA, (Regesa) sobre la fin-
ca de propietat municipal situada en el carrer de la
Mare de Déu de Port, núms. 179-183, per a la cons-
trucció i gestió d’habitatges per a joves en règim de
lloguer; i procedir a la constitució del dret de superfí-
cie en els termes i condicions que resulten de l’acord
d’aquest Plenari de 28 d’abril de 2006.
S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció
dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i
les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i tam-
bé dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villa-
grasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
16. Aprovar el Conveni de col·laboració entre la
Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona,
l’Ajuntament de Barcelona, la Mancomunitat de Muni-
cipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajunta-
ment de l’Hospitalet del Llobregat i la Cambra de Co-
merç, Indústria i Navegació de Barcelona per al
finançament de l’ampliació de la Fira de Barcelona,
amb la finalitat d’acabar la totalitat del Projecte del re-
cinte firal de Gran Via i l’aparcament a l’avinguda
Joan Carles I de l’Hospitalet de Llobregat, d’acord
amb l’establert en el conveni annex. Autoritzar i dis-
posar la despesa de 32.000.000 euros a favor de Fira
2000, SA, amb càrrec a la partida esmentada en el
document comptable, dels Pressupostos dels anys
2008-2011, per import de 8.000.000 euros en cada
exercici. Aprovar el Conveni entre accionistes de Fira
2000, SA, pel qual l’Ajuntament de Barcelona i la Ge-
neralitat de Catalunya atorguen a la Cambra Oficial
de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona un
dret d’opció de venda de les accions de Fira 2000,
SA, d’acord amb les condicions establertes al Conve-
ni annex. Aprovar l’Addenda del conveni de 21 de fe-
brer de 1994 entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fira
Internacional de Barcelona (abans Fira Oficial i Inter-
nacional de Mostres de Barcelona), regulador de la
cessió a la Fira, de l’ús del conjunt d’edificis i espais
lliures que configuren el recinte firal de Montjuïc, de
propietat municipal, d’acord amb l’addenda adjunta.
El president de la Comissió de Presidència, Hisen-
da i Coordinació Territorial, Sr. Cuervo, considera bal-
der remarcar la importància que té la Fira Internacio-
nal de Barcelona en la vida econòmica de la Ciutat i
també de tot Catalunya; i comenta que la creació de
Fira 2000, SA, va permetre canalitzar unes inversions
per import de 574 milions d’euros que han convertit la
nostra fira en la tercera d’Europa i aconseguint que
tingui un creixement del 20%, però, no obstant això,
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2137
s’ha de marcar noves fites vers les quals avui es fa
un pas endavant amb l’aprovació d’aquest conveni
que amplia les aportacions de capital a Fira 2000,
SA, per tal de desenvolupar el nou pla estratègic, que
exigeix un finançament nou de 368 milions d’euros,
dels quals entre 2008 i 2011 l’Ajuntament n’aportarà
32 que, units als que afegirà la Generalitat en forma
d’aportació de capital i de prèstec participatiu, faran
que la Fira disposi dels recursos necessaris per a ser
capdavantera a Europa i donar resposta en un món
tan competitiu com el nostre.
El Sr. Trias expressa el suport absolut dels mem-
bres del seu Grup al dictamen en debat, perquè con-
sideren molt important que la Fira tingui possibilitats
de convertir-se en una de les principals d’Europa, tot
subratllant que des que es decidí que sigui la societat
civil i no les Administracions qui tingui el lideratge de
la Fira, les coses van molt millor i, per tant, vol retre
un petit homenatge al Sr. Jaume Tomàs que va tenir
molt clara la transformació que s’hi havia de produir i
va generar un trencament de les dificultats de relació
entre les Administracions que hi havia durant molts
anys per culpa d’un protagonisme equivocat, avui ja
superat, en haver entès Barcelona que havia de ser
generosa i actuar com a capital de Catalunya: reitera,
doncs, el suport al dictamen tot lamentant els anys
perduts en la picabaralla interinstitucional, i els re-
tards en l’aplicació, com havia demanat el Sr. Miquel
Roca Junyent, de la generositat de la Ciutat al cànon
que la Fira havia de pagar.
El Sr. Fernández Díaz manifesta que, òbviament,
la Fira és un dels principals motors econòmics de
Barcelona i un referent obligat de la Ciutat i, per tant,
sorprèn que els Grups de l’oposició restin exclosos
dels seus òrgans de direcció i gestió, en els quals
abans eren presents, ja que això els provoca una per-
manent falta de coneixement respecte al funciona-
ment i les directrius de la Fira, a la qual aquest Ajun-
tament injectarà 32 milions d’euros repartits en quatre
anualitats, i tal presència seria molt convenient en un
projecte compartit, en el qual s’han de prendre de-
cisions estratègiques sobre el pla financer, les am-
pliacions, els projectes d’inversió, el model de fira, les
connexions amb el transport públic.
Anuncia, seguidament, l’abstenció dels membres
del seu Grup en la votació del dictamen en debat,
perquè els sembla qüestionable la majoria del 50,2%
que té la Generalitat en el capital social de la societat
Fira 2000, SA, així com la participació d’algunes insti-
tucions de caràcter administratiu en els òrgans de
gestió de la Fira i creuen que s’hauria de plantejar la
possibilitat d’avançar la fusió de Fira 2000, SA, amb
la societat gestora de la Fira; però, en tot cas, ex-
pliciten el seu suport a la professionalització i al
protagonisme empresarial que estan arrelant cada
cop més a la Fira.
Acaba demanant que es reconsideri la presència
dels Grups de l’oposició en els òrgans de govern de
la Fira, donat que durant la controvèrsia institucional
entre la Generalitat i l’Ajuntament el Grup del Partit
Popular sempre restà al costat de la Fira i de la Ciutat
i tal presència podria contribuir a fer que la Fira sigui
més forta i més eficaç i continuï sent el motor de pro-
grés econòmic i social de Barcelona, que com deia
un conegut eslògan, és ciutat de fires i congressos.
El Sr. Portabella destaca també la importància del
Conveni en debat per al finançament de l’ampliació
del recinte de la Fira, en el qual l’Ajuntament fa un
esforç molt generós perquè als diners que hi aporta,
cal afegir els ingressos que deixarà de percebre; i el
considera un encert estratègic, perquè la Fira és un
pol de desenvolupament econòmic de qualitat dins la
Ciutat i de l’Àrea metropolitana.
Li sembla que, a poc a poc, es va corregint una si-
tuació anterior en la qual la Generalitat s’havia desen-
tès en una certa manera de la projecció i el finança-
ment del desenvolupament de la Fira fins que arribà
un punt d’inflexió en el qual tot se’n podia anar a l’ai-
gua i del qual tothom sap com se’n pogué sortir.
Recalca que l’Ajuntament fa, amb responsabilitat i
sacrifici, una actuació econòmica i sobre el territori de
primera magnitud que tindrà repercussions positives
per a la Ciutat, perquè el Conveni a partir de 2010 in-
corporarà la prolongació de la línia 2 entre la ronda
Sant Antoni i la Fira, l’acceleració del tram, entre el
Parc logístic i l’aeroport, de la línia 9, i de la posada
en servei del recorregut ampliat de la línia 2 fins a la
seva connexió amb la línia 9.
El Sr. Cuervo contesta les intervencions anteriors
dient que la importància estratègica de la Fira no me-
reix una abstenció per una qüestió de representació
més que no es produeix en cap altra institució similar;
que qui tingué la valentia de desencallar realment el
problema de la Fira fou l’alcalde Sr. Clos, perquè re-
sultava incoherent considerar una bona decisió la
creació de Fira 2000 i apartar-ne un dels protagonis-
tes; per tant, sense cap voluntat de treure mèrits als
Srs. Homs i Mas, creu que tampoc es poden negar
els de l’alcalde de la Ciutat a l’hora de desbloquejar la
situació que hi havia i davant la qual haurien de fer
examen de consciència determinats càrrecs i altres
consellers que no varen exercir el lideratge suficient
per a superar-la.
El Sr. Trias recorda que també hi hagué un alcalde
que no féu els deures i s’equivocà en oblidar que qui
paga mana, mentre que ara s’ha pres una decisió lò-
gica, perquè la Generalitat ha de tenir un pes molt im-
portant a la Fira. Afegeix que Barcelona no ha de
veure com un sacrifici, sinó com un èxit tenir la Fira,
la qual com més sigui regida per la societat civil, més
capacitat tindrà: per aquest motiu ha dedicat unes pa-
raules al Sr. Jaume Tomàs i alhora assegura que si
un dia els Grups arriben a tenir representació en la
Fira, el seu no l’encomanarà a cap polític.
El Sr. Fernández Díaz matisa que el seu Grup no
ha optat per l’abstenció perquè no és present en els
òrgans de govern de la Fira, sinó per la majoria que
té la Generalitat en la societat patrimonial Fira 2000,
SA, perquè hi ha més Administracions i perquè consi-
deren que cal avançar vers la fusió de Fira 2000, SA,
i Fira de Barcelona.
El Sr. Cuervo contesta que continua sense enten-
dre el raonament del Grup del Partit Popular; i que,
evidentment, qui paga té drets, però el principi “qui
paga mana” s’ha de relativitzar perquè no justifica
que es vulgui manar en tot oblidant els drets de les
minories: aquesta fou la causa que no es desblo-
quegés durant un temps la situació de la Fira oblidant
els interessos del país.
S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
17. Ratificar i convalidar, a tots els efectes, l’acord
de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062138
Territorial del Consell Municipal de 8 de juny de 2005,
en virtut del qual s’aprovà l’Acord marc amb la Treso-
reria General de la Seguretat Social per a la transmis-
sió de terrenys de propietat municipal destinats a la
implantació de les seus de les entitats gestores de la
Seguretat Social a Barcelona.
El Sr. Cuervo informa que el Registre de la Propie-
tat exigeix, per a la inscripció de les finques afecta-
des, la ratificació per aquest Plenari de l’Acord marc
assolit amb la Tresoreria General de la Seguretat So-
cial sobre la transmissió de diversos terrenys munici-
pals per un preu de 42 milions d’euros, acord que és
molt beneficiós per a la Ciutat i l’Ajuntament.
El Sr. Puigdollers discrepa radicalment del Sr.
Cuervo sobre la bondat de l’Acord marc en qüestió, el
qual, en la seva opinió, té molts punts febles, ja que:
1r) curiosament s’hi considera equipament @ una ofi-
cina de la Tresoreria de la Seguretat Social; 2n) se li
fa el favor de vendre-li el terreny a un preu de 1.200
euros el metre quadrat de sostre, que és molt més
barat que el del mercat, el qual, en aquella zona, deu
estar sobre els 3.000 euros el metre quadrat; 3r) no
s’hi aprofita l’ocasió perquè Barcelona recuperi patri-
moni en llocs situats estratègicament en el centre de
la Ciutat, com són les finques que la Seguretat Social
té als carrers d’Aragó i de Sant Antoni Maria Claret.
Creu, doncs, que l’Acord marc sotmès a ratificació
és molt dolent i posa en evidència els punts febles de
la gestió del Projecte 22@, el qual en comptes d’a-
traure indústries de la nova tecnologia, permet que in-
dústries i oficines ubicades al centre de la Ciutat es
traslladin a l’àmbit 22@ on els preus de sòl són in-
feriors.
El Sr. Fernández Díaz anuncia també el vot contra-
ri dels membres del seu Grup perquè, a parer seu,
l’expedient posa brutalment de manifest: 1r) que
aquest Ajuntament continua la seva política de venda
de sòl públic municipal; 2n) que cal omplir l’àmbit
22@ a qualsevol preu i a tota costa, ja que una taxa-
ció contrastada amb els operadors privats tal vegada
permetria obtenir-ne un preu més alt i, a més, es
perd una bona ocasió per a destinar el terreny en
qüestió a altres usos com podrien ser equipaments
o habitatge social o de lloguer. Afegeix que, en qual-
sevol cas, es podia haver intentat, si més no, que
l’acord en debat inclogués alguna permuta amb al-
tres terrenys o edificis de la Seguretat Social situats
a la nostra ciutat.
El Sr. Cuervo observa que les intervencions han
parlat de l’ingrés de 42 milions d’euros, però han ob-
viat la recuperació de patrimoni a través de l’aporta-
ció, per part de la Seguretat Social, de finques del
Parc d’Atraccions del Tibidabo; que en el procés de
revisió de comptes els Grups de l’oposició tingueren
ocasió de comprovar tant els ingressos obtinguts –25
milions d’euros, davant dels quals varen fer certs es-
carafalls– per la via de les alienacions de patrimoni,
com les quantitats satisfetes en expropiacions i brutal
increment net de sòl públic perquè la relació entre les
adquisicions i les vendes és de 50 o 60 a 1; que el fet
que la Seguretat Social concentri les seves oficines
en un gran edifici administratiu en aquell que està cri-
dat a ser el districte de negocis i de noves tecno-
logies de la Ciutat és una molt bona notícia per al
Projecte 22@, per al patrimoni municipal i per al futur
de la Ciutat, encara que, com en tot, sempre podria
haver-hi altres opcions.
El Sr. Puigdollers insisteix que s’ha presentat un
acord més, propi d’un govern municipal que s’ha ca-
racteritzat al llarg del temps per la venda sistemàtica
de patrimoni; i que quan es consensuà el Projecte
22@, ningú no pensava que el sòl qualificat de 7@
pogués servir perquè s’hi instal·lés una seu adminis-
trativa com la que ara es proposa a corre cuita davant
la incapacitat de gestionar l’esmentat projecte.
El Sr. Fernández Díaz significa que, malgrat les ex-
plicacions del Sr. Cuervo, l’evidència òbvia és que el
model de gestió del patrimoni municipal de l’equip de
govern és la venda sistemàtica de sòl públic, política
que s’arrossega des de fa temps amb el doble objec-
tiu de fer caixa i de finançar operacions com la del
Parc d’Atraccions del Tibidabo i, sobretot, d’omplir,
com sigui, l’àmbit 22@, tot això sense plantejar-se en
aquest cas alguna permuta que fés possible la cons-
trucció d’equipaments o d’habitatge social.
El Sr. Cuervo replica que totes les opcions són le-
gítimes, però la que s’ha atribuït a l’equip de govern
no és veritat, com ho demostren les deu cessions de
patrimoni, els dictàmens sobre la Caserna de Sant
Andreu i sobre les Cotxeres de l’avinguda de Borbó,
presentats en aquesta mateixa sessió; que l’oposició
viu ancorada en el passat i, malgrat poder copsar la
realitat, es resisteix a canviar les falques que sol usar
en els seus discursos, en els quals ofereix una cari-
catura de l’acció de govern que no és veritat perquè
la immensa majoria de les decisions patrimonials te-
nen per objecte dotar l’Ajuntament de sòl públic per a
habitatge públic i equipaments, com queda ben palès
en els comptes municipals.
El Sr. Alcalde recalca que el govern municipal, com
ha dit el Sr. Puigdollers, no està esgotat i no només
ven sòl, sinó que també en compra; i que fa pocs dies
els Grups de l’oposició criticaven, perquè ho trobaven
car, l’adquisició a Sant Andreu de sòl edificat qualifi-
cat d’equipaments a 1.400 euros el metre quadrat i,
en canvi, ara critiquen aquest dictamen en què es
ven, al preu de 1.200 euros el metre quadrat, sòl no
edificat, perquè el preu els sembla massa barat: per
tant, li sembla que tals Grups estaven equivocats
aleshores i ara.
Lamenta que els Grups esmentats, que deuen tenir
experts per a llegir el balanç de situació d’aquest
Ajuntament, que està auditat, és públic i es pot con-
sultar per internet, facin amb mala fe unes acusa-
cions que són manifestament falses quan l’Ajunta-
ment ven, com en aquest cas, sòl d’equipaments a
una altra Administració pública, i obviïn que aquest
Ajuntament compra molt més sòl públic del que ven, i
que el balanç en aquest sentit és extremadament po-
sitiu per aquest Ajuntament.
Addueix que les adquisicions de les finques de Pu-
ericultura, d’Alquímia i de Can Fargas sumades a les
altres adquisicions de patrimoni demostren que s’està
fent una excel·lent gestió del patrimoni municipal, a
pesar de la qual l’oposició s’escandalitza i s’esquinça
farisaicament les vestidures cada vegada que es pro-
posa una venda de patrimoni.
El Sr. Trias demana que consti en acta que el Sr.
Puigdollers no ha dit, encara que ho pugui pensar,
que el govern municipal estigui esgotat: per tant, la-
menta que el subconscient hagi traït el Sr. Alcalde.
El Sr. Alcalde puntualitza que el subconscient no
l’ha traït; i que l’oposició munta un aquelarre sempre
que es proposa una venda i, en canvi, opta per un
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2139
discret silenci i vota sí cada vegada que es proposa
una compra; i reitera que aquest Ajuntament està fent
una excel·lent gestió del patrimoni públic, que està
creixent en comptes de disminuir.
El Sr. Fernández Díaz pretén intervenir i en adver-
tir-lo el Sr. Alcalde que no pot fer-ho perquè ha esgo-
tat el seu temps i no ha estat pas al·ludit en el curs
del debat, observa que, un cop més, el Sr. Alcalde al
final del debat ha llançat duríssimes acusacions so-
bre els Grups de l’oposició i ara li nega el dret de rè-
plica: per tant, li demana que, sens perjudici de la
seva condició de president d’aquest Plenari, quan
vulgui intervenir en un debat ho faci com a president
del Grup Socialista en comptes d’exercir el seu càrrec
amb prepotència.
El Sr. Alcalde respon que normalment està callat i
només sol intervenir quan detecta comportaments re-
iteradament torçats per part dels Grups de l’oposició,
però no té inconvenient que el Sr. Fernández Díaz
pugui intervenir novament perquè vegi que la seva
generositat és ampla.
El Sr. Fernández Díaz diu, entre les protestes dels
membres de la majoria, que la generositat del Sr. Al-
calde és ampla, sobretot amb aquells promotors que
es beneficien de les subhastes de sòl públic.
El Sr. Alcalde diu que el Sr. Fernández Díaz està
desbarrant, i li demana que retiri immediatament això
que acaba de dir perquè li ha imputat un delicte de
manera absolutament infundada.
El Sr. Fernández Díaz replica que no ha imputat
cap delicte, sinó que s’ha limitat a fer una lectura polí-
tica d’una actitud de govern.
El Sr. Alcalde nega que el Sr. Fernández Díaz hagi
fet cap lectura política, i li retira la paraula tot pregant-
li que retiri les imputacions que ha fet.
El Sr. Fernández Díaz s’hi nega; i el Sr. Alcalde li fa
avinent que disposarà que s’investigui el contingut de
les afirmacions del Sr. Fernández Díaz en les quals
ell ha entès que hi havia la imputació d’un delicte, i
que no han estat a l’alçada del president d’un Grup
municipal.
S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra
dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i
les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i tam-
bé dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villa-
grasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
18. Desestimar, per les raons exposades en l’infor-
me annex de la Direcció de Serveis d’Empreses, el
recurs de reposició interposat pel Sr. Ricardo Lahoz
Luna en nom i representació de la Secció Sindical de
la Unió General de Treballadors de la societat Ser-
veis Funeraris de Barcelona, SA, contra la resolució
del Plenari del Consell Municipal, de data 26 de maig
de 2006, d’aprovació definitiva de l’escissió parcial de
Serveis Funeraris de Barcelona, SA, mitjançant
l’aportació de la unitat econòmica consistent en la
prestació del servei públic municipal de cremació i ce-
mentiris a una societat anònima de nova creació, i
d’aprovació definitiva del Conveni regulador dels ter-
mes i condicions de la gestió del servei de cremació i
cementiri i el Conveni regulador del dret d’ús dels
tanatoris de les Corts i de Collserola, i de l’aparca-
ment situat en el subsòl de la cruïlla dels carrers de
Zamora i de Sancho d’Àvila.
S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció
dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i
les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i tam-
bé dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villa-
grasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
19. Ratificar, per part de l’Ajuntament de Barcelona
com a ens consorciat, els Estatuts del Consorci Mu-
seu Nacional d’Art de Catalunya, publicats al Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya el 3 de maig de
2006 per l’acord de Govern de la Generalitat de
Catalunya aprovat el 14 de març de 2006 i segons
consta a l’expedient administratiu annex.
El Sr. Ciurana manifesta que els membres del
Grup de Convergència i Unió consideren aquest dic-
tamen extemporani tant per la seva oportunitat políti-
ca com pel seu fons polític, ja que entra en clara con-
tradicció amb la competència exclusiva en matèria de
cultura que el nou Estatut atorga al Govern nacional
de Catalunya i, consegüentment, no té massa lògica
fer una modificació estatutària que permet la presèn-
cia de representants del Govern de l’Estat en els òr-
gans de govern del Museu Nacional d’Art de Catalu-
nya, decisió que, lligant-la amb la interpretació que el
Sr. Cuervo ha fet abans del principi “qui paga mana”,
li sembla un error perquè comporta, a canvi que l’Es-
tat compleixi determinats compromisos pressuposta-
ris per 4,8 milions d’euros, expulsar dels òrgans de tal
museu vocals en representació d’aquest Ajuntament
perquè pugui haver-n’hi de l’Estat, error que diu molt
poc a favor de la dignitat col·lectiva de les institucions
de Catalunya, aquest Ajuntament i la Generalitat, i
que li sembla un peatge per a aconseguir el retorn de
part dels impostos que aquesta ciutat paga i amb els
quals se sufraga també el Museu del Prado o el
Teatro Real i no per això aquest Ajuntament és pre-
sent en els òrgans directius d’aquestes institucions:
per tant, els membres del seu Grup votaran en contra
d’aquest dictamen i inviten a congelar un expedient
iniciat abans de l’aprovació del nou Estatut i que no té
cap mena de lògica.
El Sr. Fernández Díaz comenta que amb aquest
dictamen l’Estat s’incorpora de ple dret als òrgans de
govern del Museu Nacional d’Art de Catalunya; que
aquesta decisió és un acte de normalitat que deixa
enrere uns anys en què l’Administració de l’Estat pa-
gava però no tenia el dret de participar en la gestió
d’aquesta infraestructura cultural de primer ordre per
a Catalunya i per a la nostra ciutat, i que deixa enrere
també el discurs fa uns anys que reclamava la su-
pressió del Ministeri de Cultura o la creació d’un mi-
nisteri de les cultures; que aquesta normalitat que im-
pera des de fa temps en altres infraestructures
culturals de la Ciutat com el Liceu; que ara cal recla-
mar la dinàmica dels darrers anys, en els quals la
presència de l’Administració de l’Estat s’ha anat fent
més intensa; i que per tots aquests motius, els mem-
bres del Grup del Partit Popular votaran favorable-
ment el dictamen.
La Sra. Mayol anticipa el vot favorable i la satisfac-
ció del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds-EU i A
per aquest acord que si s’hagués pres abans, hauria
permès avançar l’acabament del Museu Nacional
d’Art de Catalunya, tot subratllant que no acaba d’en-
tendre les objeccions a la presència del Ministeri de
Cultura, perquè el Museu no perdrà identitat cultural i
tampoc no perdrà capitalitat, perquè el dictamen és
un exemple de cooperació i no pas de submissió ins-
titucional.
El Sr. Oliveras, en nom d’Esquerra Republicana
de Catalunya, valora positivament la incorporació de
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062140
l’Estat al Consorci del Museu Nacional d’Art de
Catalunya, el qual els darrers anys ha vist un reconei-
xement de la seva projecció internacional que reforça
la capitalitat de Barcelona, incorporació que comporta
una aportació del 30% al finançament del Museu.
Fa, però, avinent que la representació reflecteix els
percentatges de participació en el finançament, si bé
partint de la base del dèficit crònic de la inversió de
l’Estat a la nostra ciutat, potser hauria valgut la pena
que la representació d’aquest Ajuntament hagués es-
tat superior a la de l’Estat.
El ponent de Cultura, Sr. Martí, admet que, efecti-
vament, la ratificació que es proposa prové d’un con-
text diferent de l’actual; però puntualitza que no es
pot estar constantment revisant els acords presos a
partir de la lògica vigent en cada moment, perquè si
fos així i sempre hom estés a l’espera de quelcom
millor, mai no s’aconseguiria avançar: creu, doncs,
que es porta a ratificació quelcom plenament encertat
que dota d’estabilitat, compromís, potència i projecció
econòmica el Museu Nacional d’Art de Catalunya, un
dels equipaments culturals principals del nostre país,
tot això amb independència que el Grup de Conver-
gència i Unió pugui estar en contra de la presència de
l’Estat en els equipaments culturals, per bé que ell
entendria que a tal Grup no li agradés la presència en
el nostre Museu de la Comunitat Autònoma de
Madrid, però no pas de l’Estat que és de tots.
Creu, en conclusió, que es proposa un acord estra-
tègic, bo i positiu per al Museu i per a la Ciutat.
El Sr. Ciurana insisteix en la conveniència de re-
plantejar la situació perquè tant el marc de finança-
ment com el marc competencial que neixen del nou
Estatut permeten fer-ho: per això, el seu Grup insta la
retirada d’aquest dictamen, perquè les circumstàn-
cies polítiques han canviat i l’acord que es proposa
no té gaire objecte, més encara quan en negociar la
Carta Municipal, s’aconseguí suprimir la obligatorietat
que l’Estat hagués de participar en aquesta mena
d’organismes en el cas que hi fes una aportació eco-
nòmica, cosa que ara, en canvi, s’accepta i li sembla
un error i una manca de flexibilitat i de capacitat de
reacció del govern municipal.
El Sr. Martí recalca que l’Ajuntament, com a Admi-
nistració, ha de complir els compromisos adquirits en
funció d’un context de fa molts anys, en el qual s’arri-
bà a un acord estratègic que enforteix i dóna estabili-
tat i projecció al Museu Nacional d’Art de Catalunya: i
pregunta si per les mateixes raons que ha adduït el
Sr. Ciurana, cal dir al Ministeri que marxi del Liceu.
S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra
dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i
les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos.
20. Aprovar l’acord amb la Generalitat de Catalu-
nya, mitjançant el qual el Consorci d’Educació assu-
meix les competències i funcions corresponents a les
àrees d’actuació assenyalades a les lletres b), e), g),
h) i i) de l’article 3.2 dels Estatuts, aprovats pel Decret
84/2002, i assumeix, per delegació, les competències
de l’article 3.3 dels referits Estatuts, en ambdós supò-
sits de forma progressiva, a partir de l’1 de setembre
de 2006 i en un termini màxim de dotze mesos,
d’acord amb un calendari que serà concretat pel Con-
sell de Direcció a proposta d’una comissió de treball;
aprovar que l’assignació de recursos econòmics deri-
vats de la transferència i delegació de funcions al
Consorci d’Educació es realitzi a través del Pressu-
post de l’Institut d’Educació; i disposar que es realit-
zin els informes, estudi de calendari i tràmits adients
per tal de transferir, en el moment adequat, el perso-
nal municipal al Consorci d’Educació per a l’exercici
de les funcions que es transfereixen; i facultar l’alcal-
de de Barcelona per a dur a terme totes les actua-
cions necessàries per a l’efectivitat d’aquest acord.
La Sra. Mejías anticipa l’abstenció dels membres
del Grup del Partit Popular en aquesta transferència
de competències a favor del Consorci d’Educació, la
qual passarà a la història per ser la més lenta de les
acordades en l’àmbit educatiu ja que arrenca d’un de-
cret de 2002 i del pla de desplegament del Consorci,
pla que va néixer obsolet i que preveia el ple desen-
volupament del Consorci en el curs 2004-2005 i, tan-
mateix, actualment encara està en la segona fase,
endarreriment que li sembla insostenible i, per tant,
exigeix una clara voluntat política d’aconseguir una
millor gestió dels centres educatius de la Ciutat.
S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
21. Aprovar l’adhesió a la Xarxa Local per a la Di-
versitat i la Ciutadania promoguda per la Diputació de
Barcelona. Generar els mecanismes oportuns en els
diferents àmbits d’actuació municipal per posar l’ac-
cent en: Actuacions que ajudin a conscienciar i
comprendre la diferència; Actuacions que possibilitin
instruments per elaborar i dur a terme polítiques d’i-
gualtat, corresponsabilitat i respecte; Actuacions de
difusió de valors educatius i actituds cíviques; Actua-
cions que afavoreixin la convivència i el civisme; Ac-
tuacions per a la capacitació del conjunt de la ciuta-
dania per construir un nou model de convivència
basat en la democràcia intercultural; Actuacions que
permetin un enfocament integral de les polítiques de
ciutadania amb l’elaboració de plans integrals de ciu-
tadania. Nomenar com a representant l’Im. Sr. Jordi
Hereu i Boher en qualitat de regidor de Participació
Ciutadana, Solidaritat i Cooperació. Traslladar aquest
acord a la Diputació de Barcelona.
La Sra. Esteller avança el vot favorable del Grup
del Partit Popular perquè cerca una millor integració
de les persones immigrades residents a la nostra
ciutat; però recorda que en la sessió anterior el seu
Grup reclamà difusió i promoció dels valors demo-
cràtics, sense els quals no es poden entendre les
bases de la nostra convivència, entre aquestes per-
sones i les entitats en què s’apleguen, atès que el
nombre de persones immigrades ha crescut en més
de 200.000 els darrers anys, tot això a fi que ningú
no pogués invocar la seva cultura o la seva religió
per infringir les normes de la nostra convivència i,
especialment, el respecte a la no discriminació de
les dones, i la protecció a la infància; i que, tanma-
teix, el Sr. Hereu contestà que no ho trobava neces-
sari: per tant, pregunta com és que en el termini d’un
mes les coses han canviat fins al punt d’acceptar
ara la incorporació a aquesta xarxa que promou la
Diputació de Barcelona.
El Sr. Hereu aclareix que la integració en una xarxa
de municipis que preveu l’intercanvi d’informació i ex-
periències no té res a veure amb la petició que formu-
là el Grup del Partit Popular la darrera sessió i que ell
contestà indicant que la transmissió de tals valors de
la convivència es feia des de la normalitat dels ser-
veis i d’alguns serveis molt específics: per tant, no hi
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2141
ha cap contradicció entre el seu capteniment de l’altre
dia i el d’avui.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen anterior.
22. Resoldre les al·legacions presentades en rela-
ció a la modificació puntual dels models tipus dels
plecs de clàusules administratives particulars dels
contractes d’obres, consultoria i assistència/serveis,
consultoria i assistència per a la redacció de projec-
tes i subministrament sota les formes d’adjudicació
de concurs obert, negociat amb publicitat comunitària
i negociat sense publicitat comunitària i amb consulta
i subhasta, en el sentit de desestimar les al·legacions
formulades pel Grup Municipal de Convergència i
Unió i les al·legacions fetes pel Grup Municipal del
Partit Popular, totes elles presentades en fase d’ex-
posició pública, d’acord amb l’informe tècnic que figu-
ra a l’expedient de 8 de juny de 2006. Aprovar defini-
tivament, en qualitat d’òrgan de contractació,
l’esmentada modificació i publicar-la al Butlletí Oficial
de la Província.
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels
Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les
Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també
dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i
les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
23. Atorgar la Medalla d’Honor de Barcelona als
següents ciutadans, ciutadanes i entitats que proposa
aquest Consell Plenari i els respectius Consells de
Districte, com a mereixedors d’aquest guardó per les
seves virtuts i valors cívics i perquè han contribuït
amb el seu esforç, cadascun des del seu àmbit d’ac-
tuació, al desenvolupament de la consciència ciuta-
dana. A iniciativa del Consell Plenari: al Sr. Josep M
Ainaud de Lasarte, al Cos Consular a Barcelona, al
Círculo Ecuestre de Barcelona, a l’Associació “Les
Dones del 36” i al Sr. Fèlix Martí Ambel. A iniciativa
dels Consells de Districte de: Ciutat Vella, al Sr.
Francisco Caballer Tarragó i a la Comparsa del Car-
rer Nou de la Rambla; l’Eixample, a la Sra. Núria Lli-
mona Raymat i a la Sra. Mercè Querol Barberà;
Sants-Montjuïc, al Sr. Josep Espinàs i Xivillé i a la
Sra. M Josepa Casanelles i Escofet; les Corts, al Sr.
Francesc Nogueroles i Casas i a la Sra. Montserrat
Paco i Abadia; Sarrià-Sant Gervasi, als Caputxins de
Sarrià i a l’Antiga Drogueria Galvany (M. Rovira);
Gràcia, al Sr. Jordi Fàbregas i Canadell i al CEIP
Baldiri Reixac; Horta-Guinardó, a l’Associació Esclat i
a El Foment Hortenc; Nou Barris, a la Hermandad
Nuestra Señora del Rocío “Los Romeros” i al Sr.
Josep Verdú i Mateos; Sant Andreu, al Sr. Josep
Muñoz Puerta i al Grup de Dones de la Trinitat Vella;
Sant Martí, al Sr. Santos Pérez Lambans i al Sr.
Nicasi Camps Pinós.
La ponent de Relacions Ciutadanes i Institucionals,
Sra. Carreras-Moysi, significa que la Medalla d’Honor
de Barcelona és un guardó instituït per aquest Ajunta-
ment el 1997 amb motiu del centenari de l’agregació
a la Ciutat dels pobles del Pla de Barcelona i en-
guany s’atorga per novena vegada a aquelles perso-
nes i entitats que més han contribuït amb el seu es-
forç al desenvolupament de la consciència ciutadana
i de les virtuts i valors cívics d’acord amb unes pro-
postes, tant d’aquest Plenari com dels Districtes, que
responen a l’esperit i l’essència de tal guardó; que les
propostes en debat honoren catorze homes i dones i
onze col·lectius que han contribuït a fer la nostra ciu-
tat més gran en qualitat, caliu i humanitat, i recullen
diferents sensibilitats i maneres de fer sempre enca-
minades a treballar pel comú des de l’associacionis-
me de base, des del món assistencial, com el Grup
de Dones de Trinitat Vella o l’Associació Esclat, des
de la cultura popular com la Comparsa del Carrer
Nou de la Rambla o la Hermandad rociera “Los
Romeros” de Nou Barris, des del món empresarial
com l’Antiga Drogueria Galvany, o en el terreny per-
sonal com la Sra. Maria Josepa Casanelles i el seu
treball envers el proïsme; que les medalles d’enguany
esfan ressò aniversaris, feliços en uns casos i
tristíssims en altres, els del Círculo Ecuestre, de les
Dones del 36 i dels Caputxins de Sarrià; i que molta
gent es veurà representada en les propostes que es
presenten i molta altra hi veurà un exemple a seguir.
El Sr. Fernández Díaz manifesta que l’atorgament
de la medalla d’honor constitueix un acte de justícia
envers aquelles persones que han contribuït a la Bar-
celona d’avui cromàtica, plural, diversa, reconeixe-
ment que s’ha de fer any rere any i, per això, el Grup
del Partit Popular dóna suport a les propostes que es
presenten llevat dels dos casos en que ha expressat
la seva contrarietat per les raons que consten a l’ex-
pedient.
La Sra. Mayol destaca que la proposta presentada
recull un pluralisme molt important i també reflecteix
unes vides intenses i entitats amb compromís i cohe-
rència que fan una aportació social a la Ciutat; i la-
menta que el Grup del Partit Popular no doni suport a
totes les medalles per les raons que ha expressat el
Sr. Fernández Díaz.
El Sr. Ciurana manifesta la satisfacció del Grup de
Convergència i Unió per tots i cadascun dels guar-
dons que avui s’atorguen, que veu com una de les
maneres que té la Ciutat de reconèixer la feina feta
per persones individuals i entitats en benefici dels
seus conciutadans.
El Sr. Portabella creu que les medalles d’honor
que s’atorguen enguany són especialment idònies,
perquè reflecteixen l’esforç de col·lectius i persones
en les diferents vicissituds en les quals s’han trobat i
que han sabut resoldre pensant no tan sols en els
respectius interessos personals, sinó també en
els col·lectius; i que les propostes d’enguany fan pa-
lesa la pluralitat existent en una ciutat complexa
com és la nostra.
El Sr. Alcalde manifesta que el Grup Socialista se
sent també orgullós de donar suport a totes les distin-
cions que avui es proposen, perquè considera merei-
xedores del guardó totes les persones a les quals
s’atorga.
S’aprova, per unanimitat, la proposta en debat.
COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES
I HABITATGE
24. Ratificar l’Addenda del conveni de col·laboració
entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de
Barcelona per a la renovació dels equipaments peni-
tenciaris de la ciutat de Barcelona, signat el 15 de
maig de 2001.
El president de la Comissió d’Urbanisme, Infraes-
tructures i Habitatge, Sr. Casas, informa que mitjan-
çant aquesta addenda es modifica el Conveni signat
anteriorment amb el suport unànime de tots els Grups
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062142
municipals, el qual fou denunciat fa uns mesos per la
Generalitat de Catalunya perquè les necessitats i no-
ves característiques de la població penitenciària i el
seu increment obligaven a revisar-lo a fi de trobar al-
gun emplaçament a la Ciutat per ubicar-hi una presó
de preventius amb unes característiques diferents
d’aquelles que inicialment es fixaren mitjançant la re-
ducció a menys de la meitat de l’ocupació de superfí-
cie, però no pas de sostre; que com a resultat del tre-
ball fet per tal motiu, un solar del Polígon Industrial
del Consorci de la Zona Franca en l’antiga llera del
Besòs, qualificat de 22 serà qualificat amb la clau 7
per ubicar-hi l’esmentada presó de preventius i un
centre obert en comptes dels dos previstos a la Mo-
del i a Trinitat Vella, terrenys que passaran a ser
d’aquest Ajuntament, el qual els podrà destinar als
usos d’equipaments que li semblin més adequats;
que, a més, l’ús terciari hoteler previst a la zona Llull-
Diagonal passa a ser d’habitatge protegit; i que,
complementàriament, es preveu una estació de metro
en el carrer A, i es revisa la trobada del passeig de la
Zona Franca amb el front litoral quan, després de
passar les infraestructures viàries, arribi al barri de la
Marina i la seva transformació.
El Sr. Puigdollers anuncia que el seu Grup no tren-
carà el consens de 2001 i no votarà en contra d’un
acord que li sembla bo per a la Ciutat, però desitja fer
aquestes cinc consideracions:
1a) Que a diferència del Conveni de 2001, ara ja es
concreta el lloc on anirà la presó de preventius i el
centre de règim obert.
2a) Que es manté un espai de règim obert per a
dones al carrer de Wad Ras.
3a) Que es manté la cessió del solar de Diagonal
Mar de l’Ajuntament a la Generalitat, si bé es canvia
l’ús d’hotel pel d’habitatge concertat, però al seu Grup
li agradaria que en lloc de ser destinat a la venda, po-
gués ser de lloguer i de propietat pública.
4a) Que, en la seva opinió, en el solar de la Model
s’hauria de treure la protecció del Catàleg del patri-
moni arquitectònic que condiciona l’ordenació al man-
teniment de les sis galeries radials, cosa amb la qual
el seu Grup no està d’acord perquè es perd l’oportu-
nitat de tenir un espai ordenat urbanísticament d’una
manera més correcta i eficaç per a la Ciutat.
5a) Que en les tramitacions dels plans que desen-
volupin aquest acord el seu Grup no podrà acceptar
que prevegin hotels.
El Sr. Fernández Díaz indica, d’entrada, que més
que presentar una addenda valia més haver portat a
ratificació un nou conveni, donat que s’altera de ma-
nera substancial el contingut del Conveni de 2001.
Observa, a continuació, que el text que ara es pre-
senta fa un pas endavant i millora substancialment el
signat el 2001, però atesos l’incompliment de tal Con-
veni de 2001 i la generositat i solidaritat que alesho-
res féu ben palesa Barcelona per a fer realitat el tras-
llat, almenys parcial, de les presons i atesos també
alguns aspectes dels plans penitenciaris de Cata-
lunya, el pas endavant que es fa avui és clarament
insuficient: perquè no s’ha acreditat s’hi hi ha altres
emplaçaments alternatius fora de la Ciutat; perquè la
proposta incideix sobre aspectes amb els quals el
seu Grup no està d’acord com són l’ús hoteler en l’en-
torn de la Model i el fet que no es garanteixi que tots
els equipaments previstos a la Model seran públics;
perquè, en la seva opinió, seria factible estendre el
trasllat al centre de Wad Ras on tanmateix es mante-
nen els usos penitenciaris; i perquè no hi ha un calen-
dari que garanteixi el compliment de l’acord que es
prendrà i, per tant, li fa por que el trasllat dels centres
penitenciaris s’eternitzi i s’acabi convertint en un in-
compliment més.
S’interessa, seguidament, per l’estat en què es tro-
ben els acords amb el Consorci de la Zona Franca
que facin possible el trasllat de les presons als ter-
renys previstos al magatzem B situat a l’illa delimita-
da pels carrers 5, 6 i D, així com pel cost que això
pugui comportar; i suggereix que l’acord s’hauria po-
gut estendre al Magatzem A, cosa que faria possible
ampliar el trasllat al centre de Wad Ras.
També pregunta per què s’ha descartat ubicar la
presó a l’altra banda del carrer 6, al costat de l’antiga
llera del riu i de les antigues instal·lacions de la Fede-
ració Catalana de Tennis, que podria ser un emplaça-
ment molt més idoni.
Troba, finalment, que quan altres municipis estan
cobrant per rebre serveis penitenciaris, el de Barcelo-
na en comptes de rebre compensacions, ha de conti-
nuar pagant, en aquest cas en forma d’aprofitament
urbanístic o solars, capteniment que el seu Grup no
pot compartir.
La Sra. Mayol expressa la gran satisfacció del
Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds-EU i A per un
acord que millora significativament l’anterior en dos
aspectes substantius:
1r) S’hi fa palès un canvi en la política penitenciària
que ha decidit que Barcelona tingui una presó de pre-
ventius absolutament dignificada, cosa que el seu
Grup sempre ha defensat, perquè la nostra ciutat ha
de ser capaç de digerir els problemes que genera, i
perquè facilita la reinserció de les persones internes;
per tant, es felicita de la nova estació de metro que
permetrà millorar la relació i serà un instruments bà-
sic d’inserció social;
2n) En opinió del seu Grup, els terrenys que les
presons deixin lliures s’han de convertir en equipa-
ments i zones verdes i l’acord presentat, tot i mante-
nir una part d’ús terciari hoteler, disminueix sensible-
ment en 23.000 metres quadrats la superfície que s’hi
destina, alhora que augmenta en 20.000 metres qua-
drats la d’equipaments que es destinaran a la cons-
trucció d’habitatge protegit en règim de compra.
Posa en relleu que aquests dos canvis substan-
cials han estat introduïts per un govern d’esquerres
que ha decidit fer, amb lideratge i pedagogia, quel-
com molt difícil i una planificació global i transparent
de la política penitenciària amb equilibri territorial.
El Sr. Portabella reconeix que l’acord de 2001 ja
comportà un avenç significatiu per a la Ciutat perquè
comportava el tancament de la Model, una presó amb
una trista i llarga història que era reivindicada pels
veïns com una zona a transfomar i, tanmateix, ales-
hores el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya
hi formulà unes al·legacions ara recollides en la nova
negociació.
Concreta que el seu Grup demanà aleshores un
eix d’equipaments i zones verdes que corregís algu-
nes de les mancances i oxigenés una zona molt den-
sificada; i també un espai de recuperació de la me-
mòria històrica, i ara el nou conveni permet guanyar
10.000 metres quadrats d’equipaments per al barri i
també preveu la presència d’uns jardins de la Lliber-
tat i així com d’un espai Puig Antich, en el centre del
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2143
Panòptic, per a activitats culturals i d’una peça d’habi-
tatges de lloguer tal com havia defensat el seu Grup
encara que no sap si els noms que ha indicat seran
finalment els definitius. Afegeix que el seu Grup tam-
bé defensà aleshores que Barcelona havia d’acollir la
població penitenciària que genera, perquè no seria bo
desplaçar-la a altres indrets i, per tant, el seu Grup
comparteix que a Barcelona hi hagi un centre de rè-
gim obert i també una presó de preventius, com pre-
veu l’Addenda que es porta a ratificació.
El Sr. Casas contesta les intervencions anteriors
dient que en l’assumpte en qüestió es partia d’una si-
tuació molt difícil i conflictiva que s’ha sabut reconduir
després d’un treball que no ha estat fàcil; que no es
pot dir que no hi ha compensacions: quan pràctica-
ment s’ha invertit una situació de propietat del sòl en
què de 67.000 metres quadrats de sòl n’hi havia
53.000 que eren de la Generalitat i 14.000 de l’Ajun-
tament passant a una altra en què n’hi haurà 52.000
de l’Ajuntament i 15.000 de la Generalitat i encara en
l’últim pas aquest Ajuntament n’ha guanyat 6.000
més; quan els usos s’han transformat de manera que
hi hagi 45.000 metres quadrats de sostre d’habitatge
protegit, 6.000 dels quals seran propietat d’aquest
Ajuntament, i 46.000 de terciari hoteler mentre que
abans se n’hi preveien 22.000 d’habitatge protegit i
71.000 de sostre terciari i hoteler; quan s’han ubicat
30.000 metres quadrats d’equipaments locals, 15.000
més que els previstos el 2001; i quan s’han reubicat
els equipaments penitenciaris.
Fa avinent que aquesta vegada hi ha un calendari
d’execució que no es pogué aconseguir amb el Go-
vern anterior de la Generalitat; i que les tres presons
que s’estan construint i les quatre que són a punt de
començar-se a fer són la garantia que l’Addenda en
debat tindrà ben aviat uns resultats visibles.
Aclareix que amb el Consorci de la Zona Franca hi
ha un acord que es formalitzarà en un contracte que
està pràcticament enllestit, però que no afecta a 25
hectàrees com s’ha dit perquè seria una superfície
excessiva, sinó a 2,5, és a dir, uns 25.000 metres
quadrats, espai que és més que suficient.
Respecte a la qüestió de les sis galeries de la Mo-
del, puntualitza que no es pot perdre el valor històric
patrimonial d’unes peces de l’Eixample amb una de-
terminada construcció arquitectònica radial amb un
edifici contundent i emblemàtic i catalogat tot, encara
que amb diferents parts de protecció, perquè el Pa-
nòptic s’ha de restaurar i, en canvi, els eixos braços o
branques radials es poden renovar mentre se’n man-
tingui la tipologia, encara que es poden fer més curts,
ja que eliminar-los seria una pèrdua arquitectònica
que la Ciutat no es pot permetre.
S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
Districte de Ciutat Vella-Districte de l’Eixample-Dis-
tricte de Sants-Montjuïc - Districte de Sant Andreu -
Districte de Sant Martí
25. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
celona, la Modificació del Pla General Metropolità per
a la incorporació al sistema d’habitatge dotacional
dels sòls situats en els carrers: de la Reina Amàlia,
núms. 31-33 i de la Lleialtat, núms. 1-9; d’Alí Bei,
núms. 100-102; de Viladomat, núm. 142 i del Comte
Borrell, núm. 159; de l’Encuny, núm. 7, àmbit antiga
Fabra i Coats; a la carretera de Ribes, núms. 51-65; i
al carrer de Tànger, núms. 40-42, d’iniciativa mu-
nicipal, amb les modificacions a què fa referència l’in-
forme de la Direcció de Serveis de Planejament;
resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in-
formació pública de l’aprovació inicial, de conformitat
amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració
de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a
l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a
aquest acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió
d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva
aprovació definitiva.
S’aprova aquest dictamen amb el vot en contra
dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i
les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i l’abs-
tenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i
Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
Districte de Ciutat Vella-Districte de l’Eixample-Dis-
tricte de Sants-Montjuïc - Districte de Sant Martí
26. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
celona, la Modificació del Pla General Metropolità en
l’àmbit discontinu Batlló-Magòria i les parcel·les situa-
des a Via Laietana, núm. 2; Via Laietana, núms. 8-10;
Pau Claris, núms. 158-160; Girona, núm. 20, i Car-
rera, núm.12, d’iniciativa municipal, amb les modi-
ficacions a què fa referència l’informe de la Direcció
Tècnica d’Urbanisme; resoldre les al·legacions pre-
sentades en el tràmit d’informació pública de l’apro-
vació inicial, de conformitat amb l’informe de l’es-
mentada Direcció, de valoració de les al·legacions;
informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efec-
tes de motivació, s’incorporen a aquest acord; i tra-
metre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del
municipi de Barcelona per a la seva aprovació defini-
tiva.
La ponent d’Urbanisme, Sra. Escarp, explica que
aquesta Modificació del Pla General Metropolità intro-
dueix en el planejament vigent uns canvis que cer-
quen fer-lo viable i millorar l’ordenació física d’un àm-
bit de 144.000 metres quadrats que es vol que sigui
una peça d’una ciutat equilibrada amb una barreja
d’usos que li doni sostenibilitat, seguretat i cohesió i
on es puguin fer realitat els equipaments, els serveis i
les zones verdes que aquell barri necessita; que, con-
cretament, s’hi preveuen 60.000 metres quadrats de
zona verda, 41.000 d’equipaments, 28.000 d’habitat-
ges lliures, públics i terciari, i 7.000 de sistema viari;
que la proposta en debat ha sorgit d’un bon procés
de participació, la memòria del qual figura penjada a
la web, d’un llarg debat, en el qual s’ha donat respos-
ta formal a les al·legacions, i d’un treball conjunt que
ha permès introduir modificacions que milloren el pro-
jecte inicial, entre les quals destaquen el trasllat de la
qualificació residencial al nou emplaçament per a fer
viable el projecte; l’ajustament de l’habitatge dota-
cional de 200 a 160 pisos; l’extensió de les zones
verdes bona part de les quals se situen en una super-
fície única a Can Batlló; el desenvolupament dels
equipaments previstos a través del Pla d’equipa-
ments del Districte; la modificació de les dimensions
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062144
del camp de futbol d’entrenament; el trasllat del Cen-
tre d’atenció primària i la nova distribució de l’edifici
de Magòria; l’important esforç que s’ha fet per arribar
a acords de relocalització entre els representants dels
industrials afectats i el Consorci de la Zona Franca,
acords que en el seu procés de desenvolupament se-
ran sota la vigilància i tutela d’aquest Ajuntament.
La Sra. Recasens anticipa l’abstenció dels mem-
bres del Grup de Convergència i Unió, que lamenten
no poder donar avui un sí confiat al govern municipal
per la desconfiança que els produeix l’experiència
viscuda en aquest procés i que quedà ben palesa en
la reunió de la comissió de seguiment tinguda aques-
ta mateixa setmana en el Districte, en la qual es
qüestionaren els mecanismes de participació, de ma-
nera que el Projecte de Can Batlló no es pot posar
pas com a model participatiu i així concretament, pel
que fa als dos camps de futbol, els clubs ja hi havien
advertit que hi cabien i es podrien fer com finalment
s’han previst, tanmateix l’equip de govern entén els
mecanismes de participació de manera equivocada i
errònia i genera incerteses i patiments mentre que,
d’altra banda, la resolució de moltes de les qüestions
plantejades s’ha remès als futurs projectes d’execu-
ció, se n’han deixat en l’aire altres d’importants com
la volumetria i l’alçada dels edificis i, així, a pesar que
l’edificabilitat condiciona l’ordenació definitiva, només
es parla que els edificis han de tenir harmonia amb
l’entorn. Afegeix que no es pot dir que els equipa-
ments seran definits en el Pla d’equipaments del Dis-
tricte quan aquest pla exclou expressament l’àmbit de
Can Batlló; i que hi ha també incerteses respecte al
calendari d’execució, al trasllat de les activitats eco-
nòmiques i als compromisos que la iniciativa pública i
la privada s’han de moure a l’hora.
Expressa el desacord del seu Grup respecte al per-
centatge d’habitatge protegit, el qual no ha pogut arri-
bar al 50%, que era l’objectiu final que havia fixat el
seu Grup, i que si es descompten els habitatges
dotacionals, només arriba al 30%.
Fa notar que els veïns no accepten la construcció
d’habitatges dotacionals en sòls qualificats d’equipa-
ments; i que no hi ha compromisos ferms respecte les
activitats econòmiques fins al punt que no s’ha arribat
a tancar un cens d’empreses i la immobiliària propietà-
ria està duent a terme una política de desnonaments
que està fent molt mal a les empreses: per això, el seu
Grup demana que l’Ajuntament acompanyi tot aquest
procés per evitar deslocalitzacions i pressions inneces-
sàries i injustes, i que en la comissió de seguiment
constituïda entre l’Ajuntament i el Consorci de la Zona
Franca hi siguin també presents els empresaris.
El Sr. Cornet manifesta que, malauradament, els
membres del Grup del Partit Popular tampoc no po-
den donar suport a aquesta modificació, encara que
els hauria agradat fer-ho, i es decanten per l’absten-
ció: 1r) perquè, en la seva opinió, el percentatge d’ha-
bitatge protegit hauria d’arribar al 50% sense inclou-
re-hi els de caràcter dotacional; 2n) perquè els
preocupa el procés de reubicació de les petites em-
preses actualment instal·lades a Can Batlló, moltes
de les quals, malgrat el conveni amb el Consorci de la
Zona Franca, hauran de tancar; i 3er) perquè, en la
seva opinió, el Pla de mobilitat previst pot generar en
el futur problemes importants de circulació en aquell
entorn. Agrega que no hi ha hagut tampoc prou vo-
luntat de definir-se respecte l’antena telefònica que
afecta l’escola, a la no fragmentació de la zona verda,
i als equipaments esportius.
El Sr. Forradellas expressa el vot favorable del Grup
d’Iniciativa per Catalunya Verds-EU i A a la proposta
en debat que li sembla un èxit important perquè amb la
col·laboració dels veïns supera els principals punts de
conflicte ja que desbloqueja un assumpte que estava
encallat, mitjançant un acord entre l’Ajuntament i la
propietat i un altre amb la Generalitat sobre la compra
de la nau central per a ubicar-hi, a satisfacció de tot-
hom, una conselleria, soluciona la qüestió dels camps
de futbol, troba, encara que a l’oposició li pugui sem-
blar poc, un punt de trobada entre l’habitatge protegit i
la densificació, cosa que també preocupava als ve-
ïns, i hi ha un conveni amb el Consorci de la Zona
Franca que possibilita el trasllat de les petites i mitja-
nes empreses actualment ubicades a Can Batlló; tot i
que puguin quedar encara pendents de ser treballats
conjuntament altres aspectes en els diversos plans
d’execució i en pla d’equipaments del Districte, com
també pel que fa a l’accessibilitat.
Destaca que l’àmbit de Can Batlló-Magòria, amb
una superfície de 170.000 mestres quadrats, és una
àrea de renovació urbana on les activitats industrials
situades enmig d’un barri molt dens se substituiran
per un gran espai verd, serveis, equipaments, una re-
novada zona esportiva, noves activitats econòmiques
i habitatges; i que aquesta característica de reciclatge
urbà fa necessari aplicar criteris de sostenibilitat tant
en l’espai públic com en la construcció dels equipa-
ments i dels habitatges.
La Sra. Vallugera explicita igualment el posiciona-
ment positiu del Grup d’Esquerra Republicana de
Catalunya, tot recordant quina era la situació de parti-
da, alhora que significa que al seu Grup no li acabava
de satisfer que a través dels canvis entre equipaments
i habitatges, i tractant-se d’un operador públic, hi apa-
regués un habitatge lliure no previst, però, en tot cas,
en vista de la polaritat que aportarà a aquest àmbit el
trasllat de la Conselleria del Medi Ambient, i de la ma-
nera com queda el planejament global, ha optat per
donar suport al dictamen, decisió que ha tingut com a
pedra de toc la solució que s’ha trobat per als equipa-
ments esportius, unida a la d’assignar usos esportius
als baixos dels habitatges dotacionals, el nombre dels
quals s’ha reduït de 200 a 165, per evitar la sensació
que l’habitatge dotacional tenia un pes excessiu, tam-
bé a la prescripció que les alçades de les torres previs-
tes no puguin superar les catorze plantes com a mà-
xim, si bé previsiblement seran dotze.
Acaba dient que, per tots aquests aspectes, a pa-
rer del seu Grup, el planejament en debat és sufi-
cientment equilibrat i bo i, a més, permet tenir espe-
rances i una visió clara de com s’operarà la
transformació d’aquesta zona de la Ciutat i, en conse-
qüència, ofereix el seu vot afirmatiu a un dictamen
que ve precedit de moltes converses i de molta feina
per determinar la ubicació dels camps d’esport, els
equipaments, les zones verdes i l’equilibri necessari
entre tots aquests espais.
La Sra. Moraleda, després d’expressar el posicio-
nament favorable del Grup Socialista, manifesta, en
la seva condició de regidora del Districte de Sants-
Montjuïc, la seva satisfacció perquè avui s’arriba al fi-
nal d’un procés molt llarg en el qual s’ha treballat de
valent amb el Sector d’Urbanisme, els veïns, els tèc-
nics i els diferents Grups municipals i, per tant, la-
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2145
menta l’abstenció per la qual ha optat l’oposició da-
vant la manca, a juí seu, de motius de pes per a votar
en contra, de manera que tal posicionament està re-
coneixent, implícitament, la bona feina que s’ha fet
durant el procés de debat.
Remarca que aquesta modificació és molt impor-
tant per al barri de la Bordeta perquè guanya 6 hectà-
rees de zona verda, superfície que és més gran que
el Parc de l’Espanya Industrial, i 41.000 metres qua-
drats on tindran cabuda una vintena llarga d’equipa-
ments locals; que el Districte té, com sap la Sra.
Recasens, un pla d’equipaments molt detallat que fou
pactat amb els veïns i aprovat abans de decidir si una
part del sòl d’equipaments podia ser ocupat per la
Conselleria de Medi Ambient; que s’ha treballat inten-
sament per aconseguir relocalitzar les activitats in-
dustrials que hi havia a Can Batlló, en un entorn prò-
xim com són els terrenys del Consorci de la Zona
Franca i guanyar, a més, llocs de treball a Can Batlló
amb l’arribada d’uns 1.500 funcionaris de la Conselle-
ria esmentada que hi aniran a treballar i contribuiran
a la revitalització econòmica del barri; i que els ser-
veis municipals han acompanyat els industrials de
Can Batlló tant en les seves negociacions amb el
Consorci de la Zona Franca com amb la Conselleria
de Treball i Indústria per aconseguir recursos que fa-
cilitin els trasllats, i continuaran acompanyant aquest
procés en el futur.
La Sra. Recasens indica que el Pla d’equipaments
aprovat pel Districte deixava fora del seu àmbit el nou
barri de la Marina i Can Batlló.
La Sra. Escarp creu que la regidora del Districte ha
expressat àmpliament els sentiments que ha suscitat
la modificació en debat, tot precisant que més que
parlar, com ha fet la Sra. Recasens, d’incerteses i pa-
timents cal parlar de l’alegria dels veïns en haver arri-
bat al final del procés i poder treballar conjuntament
en el planejament i els estudis derivats que siguin ne-
cessaris per a fer-lo realitat.
Declina reproduir el debat sobre l’habitatge dota-
cional i expressa la seva coincidència amb el Sr.
Forradellas quant al punt de trobada respecte l’habi-
tatge protegit, que situa entorn al 48% del total.
Aclareix que l’altre dia no es reuní pas la comissió
de seguiment, sinó que se celebrà una audiència pú-
blica; que hi ha una comissió de seguiment de la
relocalització formada per les empreses, l’Ajuntament
i el Consorci de la Zona Franca; que la proposta en
debat incorpora un pla de mobilitat refet a partir de la
prospectiva d’allò que figura en la modificació en de-
bat; que quant al pretès fraccionament de la zona
verda, ja ha explicat abans el gran espai que hi haurà
a Can Batlló; i que, en definitiva, la Modificació en de-
bat ofereix una oportunitat real i viable per al barri,
per al Districte de Sants-Montjuïc i per a tota la Ciutat.
S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels
Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les
Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també
dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i
les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi - Districte de Gràcia
27. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
celona, la Modificació del Pla General Metropolità per
a la transferència d’edificabilitat i ordenació de vo-
lums de les parcel·les ubicades als carrers de l’Ave-
nir, núms. 14-16 i de l’Escorial, núms. 170-172, i a la
ronda del General Mitre, núm 149-155, promoguda
per Alcotas, SL; Walton, SL, i la Fundació Albert
Büttner; resoldre les al·legacions presentades en el
tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de
conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis
de Planejament, de valoració de les al·legacions es-
mentades, que consta a l’expedient i, a efectes de
motivació, s’incorpora a aquest acord; i trametre l’ex-
pedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi
de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
Districte de Ciutat Vella
28. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-
cació del Pla especial de la nova bocana del Port de
Barcelona, promoguda per l’Autoritat Portuària de
Barcelona; resoldre les al·legacions presentades en
el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de
conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis
de Planejament, de valoració de les al·legacions, que
consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incor-
pora al present acord.
La Sra. Escarp explica que la Modificació del Pla es-
pecial de la bocana del Port Vell ajusta la ubicació de
l’edifici destinat a usos hotelers situant-la a 20 metres
de la riva del mar en compliment de les condicions fi-
xades pel Ministeri de Foment i, paral·lelament, canvia
la ubicació d’una reserva d’equipaments públics si-
tuant-la en una zona que hi facilita els usos vinculats al
manteniment de l’espai públic i del passeig Marítim.
El Sr. Puigdollers anuncia el vot favorable del seu
Grup tot reservant-se el dret a explicar el seu vot.
El Sr. Forradellas manifesta que la proposta en de-
bat no varia els usos aprovats el 2001 i, per tant, el
seu Grup dóna per reproduïda la intervenció que for-
mulà aleshores, ja que no està en contra dels edificis
singulars, però sí quan se situen en determinades
ubicacions, no encaixen en l’entorn, creen barreres
visuals o poden comportar una certa privatització de
l’espai públic; i, en conseqüència, els membres del
seu Grup votaran negativament aquest dictamen.
S’aprova aquest dictamen amb el vot en contra
dels Srs. Forradellas, Gomà i Fina i de les Sres.
Mayol i Blasco.
El Sr. Puigdollers comenta que novament s’han po-
sat en evidència les diferències de criteri entre el
Grup Socialista i el d’Iniciativa per Catalunya Verds-
EU i A, com ja ha succeït durant aquesta mateixa
sessió respecte al problema de l’aeroport del Prat; i
que quan aquesta discrepància es produeix entorn a
qüestions com l’aprovació de l’Ordenança sobre el ci-
visme, clau en el present mandat, i en allò que afecta
al conjunt Port-Aeroport que constitueix la primera
gran infraestructura de Catalunya, no és una qüestió
menor, perquè denota una diferència greu en el mo-
del de país i de ciutat entre els Grups esmentats.
El Sr. Fernández Díaz fa també una reflexió políti-
ca en relació al vot contrari del Grup d’Iniciativa per
Catalunya Verds-EU i A tot subratllant que el dicta-
men ha posat de manifest que quan en els projectes
de ciutat una part del govern fa d’oposició, el Grup
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062146
del Partit Popular i l’oposició fan, per convicció i sentit
de responsabilitat, de govern i així ho demostrà quan
en ocasió dels Jocs Olímpics es presentaren els pro-
jectes relatius al Port Vell, a les rondes i al Pla d’ho-
tels, perquè, en definitiva, allò que és bo per a Barce-
lona també ho és per al seu Grup al marge de qui ho
proposi i de la majoria que pugui conformar.
Finalment demana que el Grup de la Sra. Mayol si-
gui més generós i prodigui més els vots en contra,
perquè li fa la sensació que només els emet quan sap
que l’oposició votarà a favor.
La Sra. Mayol observa que la indiscutible cohe-
rència del posicionament del seu Grup ha fet aixecar
una polseguera als Grups de l’oposició que han
instrumentalitzat, de manera partidista i amb fins
electorals, una diferència de criteri en el si del govern
municipal; que el capteniment del seu Grup no està
determinat per raons de generositat, sinó per saber
que, des de fa vint-i-set anys, forma part d’un govern
amb el qual té una gran capacitat d’acord i alguns
desacords significatius perquè són una altra força po-
lítica, i així, concretament, el disseny que s’ha fet del
port no és el seu, com tampoc ho és la construcció
d’una quarta pista a l’aeroport; ara bé, en tot això no
s’hi ha de veure cap drama en un govern format per
tres forces polítiques amb una capacitat de decidir
que s’expressa, de manera coherent, en el seu
posicionament de vot.
El Sr. Puigdollers creu que el problema no rau en
Iniciativa per Catalunya Verds-EU i A, sinó en el fet
que l’alcalde de Barcelona permeti a una de les for-
ces integrades en el govern municipal votar en contra
qüestions estratègiques per a la Ciutat.
El Sr. Fernández Díaz matisa que no ha pas posat
en qüestió la legitimitat del vot en contra del Grup
d’Iniciativa per Catalunya Verds-EU i A, sinó que no-
més s’ha limitat a constatar que quan una part del go-
vern fa d’oposició, l’oposició fa de govern si allò que
es planteja és bo per a Barcelona; i que sospita que
el Grup esmentat vota en contra quan sap que els
Grups de l’oposició s’alinearan amb la resta del go-
vern municipal, tanmateix li agradaria que tal Grup
mantingués la seva coherència si algun dia tornen a
plantejar-se qüestions relacionades amb l’Hotel
Miramar, amb els usos hotelers en l’espai de la Mo-
del, etcètera.
El Sr. Alcalde considera que els Grups de l’oposi-
ció han exagerat en els seus comentaris de burxar en
tal vot contrari en un intent de perjudicar o, si més no,
convertir en notícia, l’estabilitat del govern municipal,
al qual tanmateix no se’l pot acusar de manca de co-
hesió perquè el 99,999% dels expedients han estat a
provats amb el vot unànime dels seus membres i, per
tant, el fet que no s’arribi al 100% és perfectament ra-
onable i una mostra de respecte democràtic entre
companys de coalició, més encara quan la decisió de
desplaçar 20 metres l’edificabilitat en qüestió aprova-
da fa molts anys no li sembla pas que sigui de caràc-
ter estratègic, com sí que ho és, per exemple, l’ampli-
ació de 600 hectàrees que actualment s’està produint
en el port.
29. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-
cació del Pla especial de reforma interior del sector
oriental del Centre històric de Barcelona a l’àrea deli-
mitada pels carrers de Jaume Giralt, de Sant Pere
Més Baix, dels Metges, i la unió dels carrers de l’Arc
de Sant Cristòfol i d’Armèngol, d’iniciativa municipal
(Foment de Ciutat Vella, SA), amb els ajustos a què
fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de
Planejament; i resoldre les al·legacions presentades
en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial,
de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció,
de valoració de les al·legacions; informes, tots dos,
que consten a l’expedient i, a efectes de motivació,
s’incorporen al present acord.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
30. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
celona, la Modificació del Pla General Metropolità per
a la implantació d’un poliesportiu i l’adequació d’es-
pais lliures en l’àmbit del sector oriental de Ciutat Ve-
lla i el Parc de la Ciutadella, d’iniciativa municipal (Fo-
ment de Ciutat Vella, SA); resoldre les al·legacions
presentades en el tràmit d’informació pública de
l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la
Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de
les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes
de motivació, s’incorpora a aquest acord; i trametre
l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del munici-
pi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
El Sr. Portabella anuncia el vot favorable dels
membres del Grup d’Esquerra Republicana de Cata-
lunya en haver-se arribat a un acord per a conciliar
els interessos del Zoo, que rep anualment prop
d’1.000.000 de visitants, i el del Poliesportiu de Ciutat
Vella, i confiar que la comissió en la qual seran pre-
sents diferents serveis municipals sabrà arribar a una
solució satisfactòria per a tothom.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
31. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
celona, la Modificació del Pla General Metropolità per
a la creació d’un equipament públic al carrer de Por-
tolà, núm. 6, i per a la transferència d’edificabilitat a la
parcel·la del carrer del Císter, núm. 9, i per a ordena-
ció d’aquesta parcel·la, d’iniciativa municipal; resoldre
les al·legacions presentades en el tràmit d’informació
pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in-
forme de la Direcció de Serveis de Planejament, de
valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient
i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord;
i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme
del municipi de Barcelona per a la seva aprovació de-
finitiva.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
32. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana per a la definició d’alineacions i ra-
sants al carrer del Comandant Llança, en el tram
comprès entre el carrer del Sant Jaume Apòstol i la
finca núms. 28-30 del carrer del Comandant Llança, i
per a l’ordenació de volums de l’esmentada finca,
promogut pel Sr. Gonzalo Comella Labastida, amb la
prescripció, que s’incorpora d’ofici, a què fa refe-
rència l’informe de la Direcció de Serveis de Pla-
nejament; resoldre les al·legacions presentades en el
tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de
conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de
valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2147
consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’in-
corporen al present acord; requerir el promotor per tal
que, en el termini màxim de tres mesos a comptar
des del dia següent a la notificació del present acord,
constitueixi la garantia, per un import de 5.364 euros,
corresponent al 12% del valor de les obres d’urbanit-
zació, als efectes establerts a l’article 101.3 del Text
refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legis-
latiu 1/2005, de 26 de juliol, i com a requisit previ a la
publicació de l’anunci d’aquest acord; precisar, de
conformitat amb la disposició addicional setena del
Text refós de la Llei d’Urbanisme, que el termini indi-
cat s’ampliarà en un mes en cas que coincideixi, total
o parcialment, amb el mes d’agost; i publicar el pre-
sent acord i la normativa del Pla al Butlletí Oficial de
la Província de Barcelona als efectes de la seva
executivitat, un cop s’hagi acreditat el compliment del
requeriment indicat.
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels
Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les
Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos.
33. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic i de millora urbana per fixar les aline-
acions al carrer d’Alcoi i els usos de la finca del carrer
dels Quatre Camins, núm. 14, promogut per la Con-
gregació dels Germans de les Escoles Cristianes,
que incorpora les prescripcions de l’aprovació inicial;
resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in-
formació pública de l’aprovació inicial, de conformitat
amb l’informe de la Direcció Tècnica d’Urbanisme,
que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’in-
corpora a aquest acord.
Districte de Gràcia
34. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic d’equipaments a l’illa delimitada per
l’avinguda de la República Argentina, els carrers de
Ballester i de Velàzquez, i l’avinguda de l’Hospital Mi-
litar, promogut per Refugi d’Obreres Fundació Priva-
da, que incorpora la prescripció de l’aprovació inicial;
resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in-
formació pública de l’aprovació inicial, de conformitat
amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planeja-
ment, de valoració de les al·legacions, que consta a
l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al
present acord; requerir el promotor per tal que, en el
termini màxim de tres mesos a comptar des del dia
següent a la notificació del present acord, constitueixi
la garantia, per un import de 53.138,88 euros, corres-
ponent al 12% del valor de les obres d’urbanització,
als efectes establerts a l’article 101.3 del Text refós
de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu
1/2005, de 26 de juliol, i com a requisit previ a la pu-
blicació de l’anunci d’aquest acord; precisar, de con-
formitat amb la disposició addicional setena del Text
refós de la Llei d’urbanisme, que el termini indicat
s’ampliarà en un mes en cas que coincideixi, total-
ment o parcialment, amb el mes d’agost; i publicar el
present acord i la normativa del Pla al Butlletí Oficial
de la Província de Barcelona, als efectes de la seva
executivitat, un cop s’hagi acreditat el compliment del
requeriment indicat.
Districte de Sant Martí
35. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
celona, la Modificació puntual del Pla General Metro-
polità de concreció d’alineacions a l’illa delimitada per
l’avinguda de la Meridiana i els carrers del Clot, de la
Sèquia Comtal i de Joan I, d’iniciativa municipal; i tra-
metre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del
municipi de Barcelona per a la seva aprovació defini-
tiva.
S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens pre-
cedents.
36. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana del subsector 6 del Pla especial de
reforma interior Perú-Pere IV a l’illa delimitada pels
carrers del Marroc, de Josep Pla, de Cristóbal de
Moura i de Puigcerdà, promogut per Fincas Riana,
SA; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit
d’informació pública de l’aprovació inicial, de confor-
mitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Pla-
nejament, de valoració de les al·legacions, que cons-
ta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora
al present acord.
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels
Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les
Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també
dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i
les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
La Presidència disposa, tal com es convingué a la
Junta de Portaveus, el debat conjunt dels dos dictà-
mens que segueixen en l’ordre del dia.
37. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial d’establiments de concurrència pública,
hoteleria i altres serveis del Districte de Sant Martí,
d’iniciativa municipal; i resoldre les al·legacions pre-
sentades en el tràmit d’informació pública de l’aprova-
ció inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció
Tècnica d’Urbanisme de valoració de les al·legacions,
que consta a l’expedient i, a efectes de motivació,
s’incorpora al present acord.
38. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial d’usos del Port Olímpic de Barcelona, d’iniciati-
va municipal, amb les modificacions a què fa
referència l’informe de la Direcció Tècnica d’Urbanis-
me; i resoldre les al·legacions presentades en el trà-
mit d’informació pública de l’aprovació inicial, de con-
formitat amb l’informe de l‘esmentada Direcció de
valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que
consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’in-
corporen al present acord.
El Sr. Narváez, en la seva condició de regidor del
Districte de Sant Martí, exposa que el Pla de locals
de pública concurrència d’aquest Districte és conse-
qüència de necessitat de regular la situació produïda
en tal districte atenent als requeriments dels seus ve-
ïns; que de tal Pla queda exclòs el Port Olímpic res-
pecte el qual finalment s’ha pogut aconseguir el
vistiplau de totes les Administracions implicades, de
manera que el Districte se sent francament satisfet de
poder presentar avui una solució definitiva que signifi-
ca més ordre, Port Olímpic per molts anys, i un pacte
entre veïns, concessionaris, Ajuntament i Generalitat
de Catalunya.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062148
El Sr. García manifesta que el seu Grup votarà fa-
vorablement el Pla d’establiments de concurrència
pública del Districte de Sant Martí i s’abstindrà, en
canvi, en el Pla d’usos del Port Olímpic perquè la par-
titura no li sembla del tot malament, però desconfia
de l’intèrpret, l’equip de govern, que ha d’executar-la i
que li fa por que desafini molt, i perquè s’ha presentat
com a fruit d’un acord en el qual han participat també
veïns i operadors del Port Olímpic quan la veritat és
que veïns i operadors no s’han assegut mai a parlar i
començaran a fer-ho en la Comissió de seguiment
del Port Olímpic on l’Ajuntament, des de la seva inau-
guració, ha estat incapaç de mantenir l’ordre.
La Sra. Balseiro celebra que catorze anys després
de la inauguració del Port Olímpic es tingui aquest
debat i s’acabi, d’un cop per sempre, la incertesa ju-
rídica que han patit les activitats que s’hi desenvo-
lupen.
Reconeix, també, l’esforç que s’ha fet en relació als
interessos dels empresaris; però creu que la proposta
en debat no resol les principals inquietuds del veïnat i
que, com ja indicà en el Consell del Districte, l’equip
de govern juga brut i intenta enfrontar veïns i empre-
saris i responsabilitzar els empresaris de les molès-
ties i aldarulls que es produeixen en els voltants i no
pas dins del Port Olímpic, aldarulls i molèsties de les
quals, per tant, no són pas responsables els empre-
saris del Port Olímpic, sinó aquelles persones
incíviques que quan surten dels locals situats en el
Port Olímpic o a la Vila Olímpica, molesten el veïnat.
Considera, doncs, que el Pla d’usos presentat dei-
xa encara per resoldre la principal inquietud dels ve-
ïns i veïnes de la Vila Olímpica i, per això, el seu
Grup en les seves al·legacions reclamava un pla de
seguretat i un pla de mobilitat que fossin capaços de
conciliar l’oci nocturn amb el descans del veïnat, però
l’equip de govern ha rebutjat aquest suggeriment i
també mirar de coordinar els horaris d’obertura dels
establiments d’aquesta zona amb els del transport
públic i ha descartat, fins i tot, la possibilitat de traslla-
dar algunes parades d’autobusos a llocs on no hi ha-
gués habitatges.
Anuncia, en conclusió, que per les consideracions
que acaba d’exposar, el seu Grup votarà en contra el
dictamen relatiu al Pla d’usos del Port Olímpic i s’abs-
tindrà n el relatiu al pla dels establiments de concur-
rència pública del Districte de Sant Martí; i espera
que la Comissió de seguiment esmentada arribi a
desenvolupar els plans de seguretat i mobilitat que el
seu Grup reclamava.
El Sr. Narváez rebutja que, com ha dit la Sra.
Balseiro, els empresaris no tinguin cap mena de res-
ponsabilitat, perquè la orientació de cada negoci en
determina el tipus de clientela, cosa que els matei-
xos empresaris han reconegut en compartir la ne-
cessitat de mantenir una determinada qualitat en el
Port Olímpic.
Puntualitza, seguidament, que el Pla d’usos no pot
abordar la qüestió dels horaris, la fixació dels quals
és competència de la Generalitat.
Recomana al Grup de Convergència i Unió que
miri d’aclarir-se perquè expressa el seu mal humor
tant quan els veïns protesten contra una determinada
actuació del govern municipal, com quan hi estan
d’acord.
El Sr. García replica que el seu Grup no està pas
malhumorat perquè els veïns estiguin contents amb
l’actuació del govern municipal, sinó que desconfia,
igual que els veïns, que el Pla d’usos en debat s’arribi
a complir; que el Sr. Narváez ha dit en repetides oca-
sions que el Port Olímpic era una mena de república
independent en la qual l’Ajuntament no podia interve-
nir i, tanmateix, ell vol saber per què la seguretat
d’aquesta zona ha estat molt temps en mans d’em-
preses privades, per què la Guàrdia Urbana no hi en-
trava, per què no s’hi entrava a controlar horaris no-
més quan, per desgràcia, s’hi produïa algun incident
greu.
Explica, en definitiva, que el seu Grup s’absté per-
què, com els veïns, veu en el Pla d’usos una porta
cap a l’esperança, però per l’actitud anterior de l’Ajun-
tament davant els conflictes produïts en el Port Olím-
pic, no confia plenament que l’equip de govern tingui
la voluntat política de fer-lo complir, i tem que es con-
verteixi en un paper més.
La Sra. Balseiro demana al Sr. Narváez que no
amagui la manca de voluntat política i prengui les
mesures oportunes per tal de redactar un pla de se-
guretat i un pla de mobilitat que conciliïn el descans
dels veïns amb l’oci dels clients del Port Olímpic, per-
què els locals no són pas sobre dels habitatges de la
Vila Olímpica on es concentren persones incíviques
que no tenen en compte les necessitats de descans
dels seus conciutadans.
El Sr. Narváez opina que de l’abstenció del Grup
de Convergència i Unió es desprèn el boicot, per ter-
cera vegada, d’aquesta formació política, a la possibi-
litat que el Port Olímpic tingui un pla d’usos.
S’aprova el dictamen núm. 37 amb l’abstenció dels
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
S’aprova el dictamen núm. 38 amb el vot en contra
dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i
les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías, i l’abstenció dels
Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les
Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos.
COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT, SERVEIS
URBANS I MEDI AMBIENT
39. Resoldre les al·legacions presentades en rela-
ció a la modificació puntual del Títol VI, Gestió de Re-
sidus, de l’Ordenança general del medi ambient urbà,
el seu annex IV.1, zonificació de sistemes de recolli-
da i l’annex IV.2, Residus admissibles als punts
verds, punts verds de barri i punts verds mòbils, en el
sentit de desestimar les al·legacions formulades pel
Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya, pel
Grup Municipal de Convergència i Unió, per Aceser, i
pel Gremi Provincial de Transports i Maquinària de la
Construcció, totes elles presentades en fase d’expo-
sició pública, d’acord amb l’informe tècnic, que figura
a l’expedient, de 14 de juny de 2006. Aprovar definiti-
vament, l’esmentada modificació; i publicar-la al But-
lletí Oficial de la Província.
El ponent de Serveis Urbans i Manteniment, Sr.
Narváez, explica que aquesta modificació introdueix
a l’Ordenança general del medi ambient urbà els
ajustos que exigeix contínuament el pas del temps
per tal d’anar donant solució als nous problemes que
van sorgint a la Ciutat i que aquesta vegada estan re-
lacionats amb la gestió dels residus urbans i la seva
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2149
presència a la via pública a partir de l’anàlisi general
d’allò que hi succeeix habitualment, i també de la de-
manda, tant per part d’aquest Ajuntament com de la
ciutadania; que cal un esforç important de tothom per
redreçar aquelles coses que s’hi produeixen però que
no agraden; de manera que, per una banda, l’Orde-
nança esmentada es modifica i millora a mesura que
la vida quotidiana posa de manifest determinades si-
tuacions i, per l’altra, l’Ajuntament procura exercir la
seva autoritat tant respecte d’ell mateix com d’aque-
lles persones que no actuen correctament.
El Sr. Puigdollers anuncia el vot contrari del Grup
de Convergència i Unió en un expedient en el qual no
ha estat acceptada cap al·legació de ningú; i esmenta
expressament la formulada pel seu Grup que dema-
nava que els nous plans d’urbanització establissin el
soterrament dels contenidors en previsió que, en
cada emplaçament, acabi havent-n’hi cinc, i que s’ha
contestat dient que el criteri és d’evitar agrupacions
de més de tres contenidors, tot i ser més de gestió
que no pas normatiu, s’inclou a l’Ordenança un cop
contrastat que les agrupacions d’un nombre major in-
crementa les molèsties i les queixes dels veïns, ara
bé, la propera contracta podria obligar a agrupar qua-
tre o cinc contenidors si se suprimeix el bicom-
partimentat i, per tant, potser es podria acceptar tal
al·legació, però després la conclusió final no accepta
cap al·legació.
Diu, finalment, que la modificació en debat no ser-
virà tampoc per a res; i que la Ciutat continuarà tenint
greus problemes que el sistema metropolità de gestió
de residus pateix durament, amb els sacs de runes i
amb la recollida d’escombraries.
El Sr. Villagrasa també avança el vot contrari del
Grup del Partit Popular perquè no s’ha acceptat cap de
les al·legacions presentades i s’ha perdut novament
l’oportunitat d’adaptar la recollida de residus als hàbits
dels ciutadans i la vida diària. Afegeix que l’Adminis-
tració apel·la sovint al sentit de responsabilitat de la
ciutadania, però no li facilita les coses com deixen ben
palès: a) el fracàs dels contenidors bicompartimentats;
b) la pèrdua de l’oportunitat de controlar la retirada
dels sacs de runa; c) les restes que queden al voltant
dels contenidors de recollida selectiva quan són plens,
que ningú no s’encarrega de recollir i romanen a la via
pública dies i dies; d) les antigues boques de la recolli-
da pneumàtica que romanen bloquejades durant set-
manes sense que ningú les arregli.
Creu, en resum, que la modificació presentada és
insuficient i desaprofita l’oportunitat d’adaptar-se als
hàbits de la ciutadania perquè insisteix que el dipòsit
de les deixalles es faci a partir de les vuit de la tarda,
oblidant que hi ha gent gran i persones que treballen
a la nit.
El Sr. Narváez contesta les anteriors intervencions
dient que no hi ha cap norma que pugui resoldre els
problemes per sempre més i per això les normes
s’han d’anar adaptant als nous reptes que planteja la
societat i aquesta és justament la finalitat de la modi-
ficació en debat; que les al·legacions s’accepten
quan, en opinió de l’equip de govern, milloren les co-
ses i no pas quan les empitjoren; i que el text que
avui es presenta haurà de ser novament modificat
d’aquí a un temps perquè la societat plantejarà altres
reptes i noves situacions.
El Sr. Puigdollers observa que el Sr. Narváez es
creu estar sempre en possessió de la veritat mentre
que la resta de ciutadans del Districte de Sant Martí i
de Barcelona mai no tenen raó en res; tanmateix, els
resultats de la seva gestió en el cas de les escombra-
ries no demostra pas que sigui així.
S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra
dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i
les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i tam-
bé dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i
Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I
BENESTAR SOCIAL
40. Resoldre les al·legacions presentades en el pe-
ríode d’informació pública al Reglament de funciona-
ment intern del Consell Municipal de Gais i Lesbianes
i Homes i Dones Transsexuals de Barcelona, en el
sentit i termes que figuren en l’informe que consta a
l’expedient i que es dóna per reproduït; i aprovar defi-
nitivament el Reglament esmentat.
La ponent de Dona i Drets Civils, Sra. Vallugera,
informa que aquesta proposta tanca el tràmit d’apro-
vació del Reglament de funcionament intern del Con-
sell Municipal de Gais i Lesbianes i Homes i Dones
Transsexuals de Barcelona, en el qual s’ha estimat
una de les dues indicacions formulades pel Grup del
Partit Popular en la fase de projecte normatiu i s’ha
desestimat, per raons formals, l’única al·legació pre-
sentada en el període d’exposició al públic donat que
demanava la incorporació de la bisexualitat en la de-
nominació del Consell, però s’ha considerat que no
era el lloc escaient per a introduir tal modificació.
El Sr. Villagrasa anticipa l’abstenció del seu Grup
tot donant per reproduïdes les al·legacions del seu
Grup respecte la presència dels Grups polítics, alhora
que constata que mentre, com en aquest cas, s’està
avançant en el desenvolupament d’alguns consells
de participació, el de les famílies, proposat reite-
radament pel seu Grup, continua sense haver-se
constituït.
S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
La Presidència disposa, tal com es convingué a la
Junta de Portaveus, el debat conjunt dels tres dictà-
mens que segueixen en l’ordre del dia.
41. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a l’Ate-
neu Barcelonès, en el centenari de la seva estada a
la seu actual del Palau de Sabassona del carrer de la
Canuda: per haver fomentat d’una manera continua-
da i durant més de cent anys els valors de la llibertat,
la tolerància i el diàleg; per haver defensat els valors
de la cultura nacional catalana i de la democràcia en
moments políticament difícils per a la Ciutat i per al
país; per haver acollit a intel·lectuals i científics, polí-
tics i artistes de totes les disciplines i haver-los donat
una plataforma on realitzar les seves tertúlies i des
d’on amplificar la seva veu i difondre la seva obra; per
haver fundat i gestionat la biblioteca privada més va-
luosa del nostre país, tant pel seu fons de més de
300.000 volums, com per les seves sales que han es-
tat i són, encara avui, un indret afavoridor de la creati-
vitat per a artistes i científics i per a totes les perso-
nes que volen aprendre dels llibres i de la lectura; i
per haver contribuït a fer de Barcelona una ciutat tole-
rant, lliure, oberta i culta.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062150
42. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Científic a
l’Hospital Clínic de Barcelona, actualment Corporació
Sanitària Clínic, en el centenari de la seva creació:
per haver-se sabut adaptar als canvis profunds que
ha experimentat el món científic, la medicina i l’assis-
tència sanitària; per haver estat, a més, pioner en el
món de la investigació clínica, aportant nombrosos
descobriments i avenços a la comunitat científica,
vetllant d’aquesta manera per la millora de la qualitat
de vida de tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelo-
na i del món, i portant el nom de la Ciutat als princi-
pals fòrums científics mundials; per haver contribuït al
llarg de la seva història, junt amb la Facultat de Medi-
cina de la Universitat de Barcelona, a la formació de
milers d’excel·lents professionals que han destacat
arreu; i per haver ofert als milions de pacients que
han passat per les seves instal·lacions, una assistèn-
cia sanitària pública de qualitat.
43. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic al Reial
Automòbil Club de Catalunya, en el centenari de la
seva creació: per haver-se anticipat als esdeveniments
i oferir –quan el parc automobilístic era encara escàs–
uns serveis d’assistència innovadors i de qualitat als
seus socis i a la resta de ciutadans, tant pel que fa a la
seva seguretat viària com a la informació i la formació
de conductors i de vianants; per no haver perdut mai
aquest esperit pioner i convertir-se una entitat de pres-
tigi a nivell nacional en investigació, en formació, en la
difusió i promoció del món del motor; i per haver posat
Barcelona i Catalunya en el mapa mundial dels esde-
veniments esportius, amb la gestió d’un dels circuits
automobilístics més importants del món.
El ponent de Cultura, Sr. Martí, després d’expres-
sar la dificultat de sintetitzar els múltiples motius pels
quals atorguen aquestes tres Medalles d’Or al Mèrit a
unes institucions centenàries, diu que l’Ateneu Barce-
lonès la mereix per haver estat capaç de fomentar i
mantenir el diàleg i la pluralitat, per haver contribuït
decisivament a preservar la cultura catalana en mo-
ments complicats de la nostra història, en moments
de dictadura i opressió i per haver format una bibliote-
ca molt valuosa; que a l’Hospital Clínic se li ha de re-
conèixer un esperit constant d’avantguarda en la re-
cerca en uns temps en què altres institucions no
tenien aquesta preocupació, un servei mèdic amb ga-
ranties de qualitat i predisposició, i un suport a la do-
cència i a la formació dels professionals de la medici-
na a través de la seva col·laboració amb la Facultat
de Medicina; que del Reial Automòbil Club de
Catalunya cal destacar la seva tasca pionera d’assis-
tència automobilística, la seva preocupació per la se-
guretat al voltant de l’automòbil, i el seu suport a es-
deveniments esportius de primer ordre que han
popularitzat el món del motor i han convertit Barcelo-
na i Catalunya en capdavanteres en aquest camp.
El Sr. Ciurana expressa la satisfacció del seu Grup
per les tres Medalles d’Or al Mèrit Cultural, al Mèrit
Científic i al Mèrit Cívic que s’atorguen respectiva-
ment a l’ Ateneu Barcelonès, a l’Hospital Clínic i al
Reial Automòbil Club de Catalunya dient que a les
paraules del Sr. Martí ell hi afegiria: pel que fa a l’Ate-
neu, que ha tingut la capacitat de relligar diverses ge-
neracions vinculant-les al món de la cultura catalana i
que durant uns cents anys ha complert una feina de
substitució d’altres institucions i de far i ha deixat un
pòsit cultural a la nostra ciutat; pel que fa a l’Hospital
Clínic, que a més de la dimensió cívica de la seva fei-
na, s’ha de destacar també la seva vocació de servei
i l’acurat tracte als malalts; i pel que fa al Reial Auto-
mòbil Club de Catalunya, que la projecció dels esde-
veniments esportius que ha organitzat han portat el
nom de Catalunya i de Barcelona arreu del món.
El Sr. Fernández Díaz significa que l’autèntica for-
talesa d’un país no radica tan sols en les seves insti-
tucions públiques, sinó en allò que la seva societat és
capaç de fer per si mateixa i un bon exemple d’això el
trobem en l’Ateneu Barcelonès que al llarg dels seus
cent anys de vida ha estat un lloc de trobada i
d’interpel·lació, ha sabut mantenir la seva fidelitat a
aquest compromís ciutadà i adaptar-se als nous
temps i que, fins i tot en temps de manca de llibertats
democràtiques, ha estat un lloc on persones d’ideolo-
gies diferents i, fins i tot radicalment enfrontades, han
pogut trobar-se en una institució que ha fet del plura-
lisme i del respecte la seva bandera; que l’Hospital
Clínic que des de 1906 comparteix instal·lacions amb
la Facultat de Medicina, la qual es traslladà al carrer
de Casanova des de la seva antiga seu al vell Hospi-
tal de la Santa Creu on havia estat instal·lada des de
1843, ha canviat molt en la seva concepció passant
de ser centre de formació universitària en la pràctica
de la medicina i de prestació d’assistència a aquells
que no tenien cap altra protecció pública, a convertir-
se en centre hospitalari de referència amb les pe-
culiaritats derivades de les seves funcions d’ensenya-
ment, formació i investigació; i que el Reial Automòbil
Club de Catalunya ha vist com el seus set socis d’ara
fa cent anys s’han convertit actualment en més d’un
milió, i es manté com una entitat de serveis a l’auto-
mobilista, però, a més, ha estès la seva col·laboració
amb els gestors públics per tal de millorar la segure-
tat vial i trobar solucions al problema de la mobilitat, i
està desenvolupant serveis i activitats molt diverses
entres les que destaquen la organització de proves
de prestigi mundial com són el Gran Premi d’Espanya
de Fórmula 1, el Gran Premi de Catalunya de Motoci-
clisme i el Ral·li Costa Brava.
Creu, doncs, que les Medalles expressen el reco-
neixement a tres entitats que han honorat Barcelona
en la seva trajectòria prestigiada, centenària i, alhora,
amb futur.
La Sra. Mayol expressa igualment la satisfacció del
seu Grup per les Medalles que avui s’atorguen su-
bratllant que l’Ateneu Barcelonès ha estat un lloc de
trobada per on, en els seus cent anys d’història, han
circulat valors que han fet tothom més lliure, ja que
darrera les portes del Palau de Sabassona s’hi ama-
guen persones que han sabut reflexionar de forma
plural, que han posat el plantejament de la cultura en
primer lloc i que s’han implicat a fer ciutat quan l’Ajun-
tament els ha demanat la seva col·laboració, com és
el cas del Consell de Ciutat; que l’aportació de l’Hos-
pital Clínic pot singularitzar-se en tres paraules, histò-
ria, qualitat i solidesa, perquè és un hospital de tota la
vida que ha sabut innovar-se des del punt de vista ci-
entífic, oferir molta solidesa en les seves aportacions
tant en l’aspecte clínic com en l’acadèmic i combinar
l’assistència medico-sanitària de qualitat amb la re-
cerca biomèdica i la dedicació docent; i que el Reial
Automòbil Club de Catalunya és una entitat ben útil
com saben els seus socis i ha sabut evolucionar de la
defensa de l’automobilista a la defensa de l’ús racio-
nal del cotxe, evolució que li sembla molt interessant
pel que fa a l’objectiu d’assolir una mobilitat sosteni-
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2151
ble, però també se li ha d’agrair la seva implicació en
el Consell de Ciutat, en el Consell Municipal del Medi
Ambient i en el Pacte per la Mobilitat.
El Sr. Portabella comenta que les tres entitats avui
guardonades tenen un paper molt remarcable en la
societat barcelonina i catalana; que l’Ateneu Barcelo-
nès en els seus 134 anys d’existència sempre ha
apostat pel diàleg i per l’intercanvi, ha estat un espai
social i cultural vertebrador de la vida barcelonesa i
catalana i des del seu trasllat al Palau Sabassona ha
tingut un estatge que ha pogut ser gaudit per totes
aquelles persones que, com ell, en són socis; que
l’estol de personalitats que l’han regit és impressio-
nant: Àngel Guimerà, Lluís Domènech i Montaner,
Valentí Almirall, Joan Maragall, Pompeu Fabra, Lluís
Nicolau d’Olwer, Eudald Fonseré, i en la seva Junta
hi ha hagut polítics, periodistes, científics com Eugeni
d’Ors, Josep Carner, Miquel Costa i Llobera, Enric
Prat de la Riba o Oriol Bohigas que la presideix actu-
alment; i que quan una entitat pot presentar un currí-
culum de persones interessades a actuar des d’ella,
ajuda a vertebrar la societat i el pensament del país i
amb el seu treball fa que el país avanci i millori com
quan es decidí fer la biblioteca, ara en procés de re-
habilitació, que pretenia esdevenir biblioteca nacional
perquè el país no en tenia.
Continua dient que l’Hospital Clínic al llarg de la
seva trajectòria centenària ha travessat molts pe-
ríodes des dels seus inicis com a hospital de benefi-
cència fins a convertir-se en l’hospital de major
excel·lència de la Ciutat en els àmbits de la ciència i
la recerca i, per tant, la medalla que se li atorga és
ben merescuda; i que el Reial Automòbil Club de
Catalunya ha organitzat esdeveniments esportius de
primera magnitud i ha sabut veure des del primer mo-
ment que els seus serveis d’assistència havien de ser
innovadors respecte als socis i a tots els ciutadans i,
consegüentment, ha contribuït també a la vertebració
de la Ciutat.
El Sr. Alcalde destaca que les medalles honoren la
trajectòria de tres entitats centenàries, si bé en el cas
del Clínic més que la creació de l’hospital se celebra
el seu trasllat perquè ja hi havia l’Hospital de la Santa
Creu, però el 1906 la part més clínica es trasllada a
l’Hospital de Sant Pau, i la part universitària a l’Hospi-
tal Clínic.
S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens en
debat.
c) Proposicions
Del Grup municipal de Convergència i Unió
Pp1. Instar l’alcalde i el govern municipal per tal
que en el Consell Municipal previst per al 29 de se-
tembre es presenti la proposta per a dotar la ciutat de
Barcelona del cos d’auxiliars de la Guàrdia Urbana
que preveu la Carta Municipal, i el protocol d’actuació
dels agents cívics en funció de vigilància de l’Orde-
nança de mesures per fomentar i garantir la convi-
vència ciutadana a l’espai públic de Barcelona.
El Sr. Trias defensa aquesta proposició dient que
en aquest mandat aquest Ajuntament ha aconseguit
dotar-se de dues eines bàsiques, la Carta Municipal i
l’Ordenança de mesures per a fomentar i garantir la
convivència ciutadana en l’espai públic, tasca que cal
desenvolupar, però que en alguns aspectes pot re-
querir comptar amb l’ajuda de les altres Administra-
cions mentre que en altres, en canvi, pot tirar-la en-
davant aquest Ajuntament tot sol i per això, com que
l’article 96 de la Carta Municipal preveu que l’Ajunta-
ment de Barcelona disposi de personal auxiliar de la
Guàrdia Urbana i l’article 76 de l’Ordenança esmenta-
da parla de l’acció dels agents cívics, és a dir,
d’aquelles persones que estan prestant serveis pú-
blics als carrers, el seu Grup presenta aquesta propo-
sició que insta el Sr. Alcalde i el govern municipal a
presentar en la propera sessió una proposta de crea-
ció del cos auxiliar de la Guàrdia Urbana i el protocol
d’actuació dels agents cívics.
El Sr. Fernández Díaz anuncia el vot favorable del
seu Grup que ha presentat diverses iniciatives en re-
lació a la seguretat i a la convivència, com ara les que
demanaven un pla de seguretat, el compliment de les
Ordenances municipals, fermesa davant els grups ra-
dicals que han proliferat a la Ciutat o la substanciada
la darrera sessió, en la qual es reclamava més guàr-
dies urbans i mossos d’esquadra i s’instava el desen-
volupament de la Carta Municipal respecte al cos au-
xiliar de la Guàrdia Urbana i la definició dels agents
cívics previstos en l’Ordenança del civisme i de les
seves funcions, aspectes que creu necessaris clarifi-
car perquè quan s’aproven lleis i ordenances, és per-
què es compleixin.
El Sr. Hereu diu que l’article 96 del tram autonòmic
de la Carta Municipal que s’esmenta en la proposició
en debat parla d’agents auxiliars de la Guàrdia Urba-
na en matèria d’estacionament i ve a consolidar les
funcions d’un cos ja existent, el personal de Barcelo-
na de Serveis Municipals, SA, el qual des de fa molts
anys controla l’estacionament regulat i ara ho farà
amb unes funcions absolutament clarificades; que tal
cos estava format per 130 persones, xifra que amb la
implantació de l’àrea verda d’estacionament regulat
s’ha ampliat fins a les 300 persones; que, en canvi,
l’article 25 del tram estatal de la Carta Municipal ator-
ga capacitat de crear un cos de funcionaris per a ges-
tionar el trànsit, qüestió que no aborda la proposició
en debat i sobre la qual ha de precisar que l’equip de
govern no pensa plantejar-la el mes de setembre,
sinó quan consideri el moment adequat fer-ho, ja que
creu que, actualment, amb el personal de Barcelona
de Serveis Municipals, SA, que controla l’estaciona-
ment i la Guàrdia Urbana que controla la mobilitat, la
situació s’està gestionant de manera molt correcta
com avala qualsevol analista de la Ciutat, sens perju-
dici de la possibilitat d’establir aquesta nova figura a
mitjà o llarg termini.
Significa, més endavant, que els agents cívics no
necessiten protocols d’actuació, perquè des de l’en-
trada en vigor de l’Ordenança sobre la convivència en
l’espai públic el personal municipal municipal que
està prestant serveis socials, serveis personals o ser-
veis urbans de manteniment i neteja ja està actuant
com a agents cívics, donat que quan detecta alguna
incidència, avisa immediatament la Guàrdia Urbana
perquè pugui restablir l’autoritat i hi ha una actuació
coordinada dels diferents serveis en el territori, que
en alguns casos, fins i tot, van junts a treballar.
Diu, en conclusió, que el seu Grup votarà negativa-
ment la proposició en debat sense perjudici que en
algun cas concret s’hagin d’afinar uns mecanismes
que s’apliquen des del gener a través d’una actuació
coordinada dels diferents serveis municipals.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062152
La Sra. Blasco observa que la Carta Municipal obre
la possibilitat de crear el cos auxiliar de la Guàrdia
Urbana per controlar l’estacionament o la circulació,
però no obliga pas a fer-ho, ni imposa uns terminis
per a prendre tal decisió, especialment quan la Ciutat
ja compta amb un personal de Barcelona de Serveis
Municipals, SA, que està complint aquesta funció: no
exclou, doncs, que un dia es pugui arribar a prendre
la decisió esmentada després d’haver-se fet una anà-
lisi tècnica i, sobretot, serena de la manera com ha
evolucionat la implementació del Conveni entre els
cossos policials, i d’haver-se detectat la necessitat de
reconvertir l’actual personal de Barcelona de Serveis
Municipals, SA, però pensa que les funcions de con-
trol del trànsit, de policia i de convivència han de
continuar encomanades a la Guàrdia Urbana i alhora
destaca que qualsevol treballador municipal que
presta serveis a la via pública pot actuar com a agent
cívic i ho fa.
Té la sensació que la proposició en debat respon a
la mitificació d’una figura nascuda en el seu dia per a
resoldre els problemes de seguretat i de manca
d’efectivitat d’altres ciutats de l’Estat i no pas de la
nostra, que té un altre model que, si cal, es revisarà
encara que això, en tot cas, no s’ha de fer amb ur-
gència per al mes de setembre: per tant el Grup d’Ini-
ciativa per Catalunya Verds-EU i A no donarà suport
a la proposició en debat.
El Sr. Martínez explicita també el vot contrari del
Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, perquè li
sembla que el Grup proponent està plantejant quel-
com deja vu donat que, sota el paraigües de voler mi-
llorar l’aplicació de l’Ordenança sobre la convivència
en l’espai públic, només es fixa en la part que fa refe-
rència a la detecció en el territori i no s’interessa per
altres elements, com ara la tramitació dels expedients
un cop detectada l’anomalia, o la coordinació dels di-
ferents serveis, o l’ampliació dels serveis jurídics, o la
capacitat d’inspecció, i tot això amb la intenció de
plantejar novament el debat sobre el nombre dels
efectius de la Guàrdia Urbana presents en els nostres
carrers, aquesta vegada a través dels agents cívics i
del cos auxiliar, debat que s’ha repetit en múltiples
ocasions, fins i tot dins aquest mateix any.
El Sr. Trias lamenta la interpretació que s’ha fet de
les seves intencions ja que ell avui no ha parlat en
cap moment sobre el nombre d’agents de la Guàrdia
Urbana, encara que té la seva opinió sobre aquest
tema, i només pretén que es desenvolupin la Carta
Municipal i l’Ordenança sobre la convivència en l’es-
pai públic i que aquest Ajuntament tingui política de
personal perquè no en té des de fa vint-i-set anys, de
manera que quan l’equip de govern opta per recórrer
a un personal de Barcelona de Serveis Municipals,
SA, subjecte a un contracte laboral que no deixa cla-
ra quina és l’autoritat que té, ell reclama que les co-
ses es facin bé donat que es tracta de persones que
estan desenvolupant una funció pública en el carrer i
a les quals s’ha d’investir autoritat: per tant, el govern
municipal s’equivoca en la manera de plantejar la
qüestió.
El Sr. Fernández Díaz opina que les respostes que
han donat els representants de l’equip de govern con-
firmen que el govern municipal no té ni un model de
seguretat ni un model de convivència per a Barcelona.
Agrega que els fets han desmentit poques setmanes
després els anuncis grandiloqüents de col·laboració
entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, per-
què la participació activa d’aquest darrer cos en l’apli-
cació de l’Ordenança sobre el civisme s’ha limitat a la
tramitació, en set mesos, de 84 denúncies per infrac-
ció de tal Ordenança, és a dir, a una mitjana d’una
denúncia cada tres dies i 12 denúncies al mes però, a
més, hi ha hagut mesos, com el de gener o el de fe-
brer, en què els Mossos d’Esquadra no arribaren a
formular-ne cap.
Sosté que les normes s’han de desenvolupar i apli-
car amb convicció respecte als seus continguts i per
això propugna que els propers mesos es comenci a
desenvolupar de debó tal Ordenança tot avançant
que el seu Grup pensa demanar la rectificació d’al-
guns aspectes que motivaren l’abstenció del Grup del
Partit Popular perquè, en opinió d’aquest Grup, difi-
cultaven una actuació eficaç de l’Ajuntament per a
prevenir o impedir determinades activitats a la via pú-
blica, com ara l’exercici de la prostitució, la mendicitat
o el consum d’alcohol.
El Sr. Hereu, després d’insistir que les coses en
l’espai públic urbà estan anant millor i que s’està fent
camí en la direcció correcta, recalca que els instru-
ments estan activats i funcionen a partir d’una visió
coordinada, de manera que es va guanyant lenta-
ment la batalla de l’espai públic: per tant, l’oposició no
pot pretendre marcar l’agenda, sinó que ha deixar
que els diversos instruments vagin seguint el seu
curs i, consegüentment, l’equip de govern vota nega-
tivament la proposició en debat, perquè ja s’està ac-
tuant.
Es rebutja la proposició en debat amb setze vots
favorables –emesos pels Srs. Trias, Puigdollers, Ciu-
rana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich,
Ortega i Fandos, i també pels Srs. Fernández Díaz,
Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balsei-
ro i Mejías– i vint-i-cinc en contra de la resta de mem-
bres del Consistori.
Del Grup municipal del Partit Popular
Pp2. Instar del Govern de la Generalitat de Ca-
talunya i de l’Ajuntament de Barcelona una eficaç co-
ordinació per garantir la seguretat i la convivència a
Barcelona.
El Sr. Fernández Díaz manifesta que aquesta pro-
posició reclama quelcom que hauria de ser obvi
però que no funciona, la coordinació imprescindible i
necessària entre l’Ajuntament de Barcelona i la Ge-
neralitat de Catalunya per a garantir un dels objec-
tius primordials de la Ciutat, que és la seguretat i la
convivència.
Argumenta que hi ha manca d’efectius policials en
els nostres carrers on es necessiten més guàrdies ur-
bans i més mossos d’esquadra perquè a Barcelona
no hi ha unes plantilles policials suficients per a ga-
rantir-hi la seguretat; que hi ha també manca de coor-
dinació en les funcions policials perquè la Guàrdia Ur-
bana té com a principal objectiu fer complir les
Ordenances municipals, però no pot oblidar-se de ga-
rantir la seguretat, i inversament, els Mossos d’Es-
quadra tenen la missió de garantir la seguretat ciu-
tadana, però no poden oblidar-se d’assegurar la
convivència exigint el compliment de les Ordenances
municipals, i tanmateix, com ha dit fa un moment mal-
grat l’anunci fet pel Sr. Alcalde i la consellera d’In-
terior, els Mossos d’Esquadra en els set mesos que
porten desplegats a la nostra ciutat només han impo-
sat una denúncia cada tres dies; que la manca de co-
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2153
ordinació també es fa palesa en la inexistència d’un
pla de seguretat per a Barcelona conjunt entre l’Ajun-
tament i la Generalitat a pesar que en el present
mandat s’han presentat molts altres plans sectorials i
que, mentrestant, la delinqüència i la inseguretat es-
tan creixent, malauradament, a Barcelona i això no és
una simple percepció, sinó una realitat ratificada pel
nombre de denúncies que es formulen; i que hi ha
també una manca de reacció del govern municipal
davant la proliferació i l’arrelament a la Ciutat de
grups radicals, d’okupes i de moviments antisistema
ja que davant dels incidents i aldarulls que provoca-
ren el proppassat dia 28 de juny a Gràcia no hi ha-
gueren detinguts i tornaren a fracassar estrepitosa-
ment els sistemes d’informació i reacció.
Afegeix que a la Ciutat hi ha hagut massa com-
prensió i permissivitat respecte a aquests moviments
i això n’ha afavorit l’arrelament; que, per tant, ara cal
evitar que hi hagi impunitat, començar el compte en-
rere per desocupar Barcelona d’okupes i exigir, amb
fermesa 10, el compliment de les lleis i de les orde-
nances a aquells que no respecten res; i que també
és imprescindible el diàleg i l’acord institucional ja
que fa uns dies s’esverà en sentir unes declaracions
en què el Sr. Alcalde preconitzava un diàleg amb els
okupes, declaracions que després varen ser matisa-
des des dels governs de la Ciutat i de Catalunya i,
davant d’això, preconitza que el Sr. Alcalde i la con-
sellera d’Interior dialoguin i es posin d’acord perquè
no s’ha de dialogar amb aquells que no respecten les
lleis ni les ordenances municipals: aquest és el sentit
de la seva proposició ja que la seguretat i la convi-
vència és el principal problema que reflecteixen totes
les enquestes.
La Sra. Oranich manifesta que els membres del
Grup de Convergència i Unió comparteixen l’esperit
literal de la proposició en debat i la votaran favorable-
ment perquè l’any passat quan donaren suport als
acords de coordinació dels cossos i forces de segure-
tat, i especialment la Guàrdia Urbana i els Mossos
d’Esquadra, ja advertiren que vigilarien que tal coordi-
nació funcionés correctament, però malauradament
s’han produït casos en què tal coordinació no ha es-
tat prou eficaç i així no entenen, sense voler dir amb
això que tot sigui caòtic, com es poden haver produït
determinats incidents de vandalisme que tot el Con-
sistori, no en té cap dubte, lamenta, en un carrer de
Gràcia on, havent-hi una caserna de la Guàrdia Urba-
na a 100 metres trigaren a arribar els Mossos d’Es-
quadra que venien de Sabadell, cas suficientment
greu perquè la ciutadania perdi la confiança en la co-
ordinació policial, i que explica les declaracions que
feia el Sr. Alcalde en el sentit que la consellera Tura
hauria d’actuar millor.
La Sra. Blasco significa que els Grups de l’oposi-
ció, i especialment el del Partit Popular, tenen una vi-
sió tan catastrofista que s’allunya de la realitat perquè
Barcelona no és Disneylandia, però tampoc és una
ciutat sense llei i, per tant, en passar-se en les seves
apreciacions, el Grup proponent acaba perdent la
poca raó que pugui tenir; que el Grup d’Iniciativa per
Catalunya Verds-EU i A no donarà suport a la propo-
sició en debat perquè cal distingir clarament la coordi-
nació de l’eficàcia, ja que la coordinació està garanti-
da a partir de la existència de la Sala Conjunta que
analitza i distribueix les actuacions entre la Guàrdia
Urbana i els Mossos d’Esquadra en funció de la tipo-
logia dels requeriments, i també per altres elements
com les Taules de seguretat o la Taula de Coordina-
ció Policial; que, tanmateix, als cossos policials que
actuen a la nostra ciutat cal exigir-los eficàcia; que
també s’ha de distingir entre la seguretat i convivèn-
cia quotidianes i els fets puntuals i extraordinaris per-
què Barcelona té un nivell acceptable de seguretat i
convivència quotidiana que és, òbviament, fruit d’un
bon grau de coordinació i eficàcia en la prevenció i en
les actuacions de reacció i, en canvi, l’eficàcia en els
fets extraordinaris s’ha de situar en un nivell tècnic i
professional dels cossos policials i s’ha de plantejar
com una qüestió no de govern, sinó d’anàlisi tècnica
que els esmentats cossos es preocupen de fer dia a
dia; i que, en conseqüència, la proposició en debat no
pot rebre el suport del seu Grup, el qual fugirà sem-
pre d’estigmatitzar negativament determinades reali-
tats ciutadanes per causa d’algun fet puntual i defen-
sa alhora la tolerància zero davant els actes de
violència, però també tot el diàleg que calgui per a
resoldre aquesta mena de situacions, i creu que fer-
ne determinades extrapolacions no ajuda pas a resol-
dre-les.
El Sr. Martínez manifesta que en el menú d’avui el
Sr. Fernández Díaz ha ofert una fantàstica sopa de
seguretat on hi ha utilitzat els ingredients: radicals,
okupes, incívics, moviments antisistema, delinqüèn-
cia, manca d’agents policials, manca de coordinació,
permissivitat, aldarulls i manca de seguretat, en un
discurs que, a parer seu, no anava encaminat a abor-
dar la delinqüència i la manca de seguretat, sinó que
perseguia un altre objectiu del qual s’ha de parlar per-
què l’esmentat regidor coneix els mecanismes de co-
ordinació policial a través de la Sala Conjunta, de les
Taules de coordinació territorials, de la coordinació
tecnològica i la coordinació en comunicació i en el co-
neixement del territori i, tanmateix, pretén arrossegar
el debat cap a la casuística i cap als titulars dels dia-
ris valent-se d’uns esdeveniments que s’han produït
no pas per manca de coordinació, sinó per manca
d’efectius: per tant, el Grup d’Esquerra Republicana
de Catalunya no vol entrar en tal debat
Subratlla, referint-se específicament a les Festes
de Gràcia, que sense una coordinació prèvia seria
impossible establir un marc de seguretat i coordina-
ció, aconseguir que els Mossos d’Esquadra tingues-
sin un coneixement absolut del territori amb en-
trevistes amb tots els carrers i tots els operadors, i
preveure uns mecanismes de distribució de les forces
policials adequat i suficient per a les dimensions de
tals festes, tot això sobre la base que pertoca als
Mossos d’Esquadra assumir les funcions d’ordre pú-
blic i a la Guàrdia Urbana complir les tasques de poli-
cia administrativa i de proximitat; i que res d’això no
s’hauria pogut preparar si no hi hagués hagut des del
mes de novembre ençà un camí de coordinació que
ha permès treballar en el dia a dia en el territori i solu-
cionar molts elements de seguretat i de delinqüència
en el conjunt de la Ciutat.
El Sr. Julián avança que els membres del Grup So-
cialista no poden donar suport a la proposició en de-
bat perquè consideren que hi ha un bon model de co-
ordinació tot i que s’hagin produït alguns problemes
puntuals, perquè tal coordinació, com indicava la Sra.
Oranich, no hagi estat prou eficaç.
Recalca que hi ha coordinació; que no es poden
barrejar els problemes de l’incivisme, de la delinqüèn-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062154
cia, dels actes vandàlics i del moviment okupa; que el
conveni marc signat pel Sr. Alcalde amb la Conselle-
ria d’Interior preveu un sistema de seguretat global i
integrador dels cossos policials que consta de diver-
sos elements, la Junta Local de Seguretat, la Sala
Conjunta de Comandament on Mossos d’Esquadra,
Guàrdia Urbana i Bombers comparteixen, intercan-
vien i analitzen la informació al seu abast, la Taula de
Coordinació Operativa de la Guàrdia Urbana i els
Mossos d’Esquadra que es reuneixen cada setmana
per tractar tant qüestions de policia administrativa
com de policia de seguretat o d’ordre públic; i que,
com ha dit el Sr. Hereu, en el dia a dia de la Ciutat es
va fent notar la presència i la coordinació policial en
els nostres carrers i, concretament, el mes de juny les
denúncies dels Mossos d’Esquadra per infraccions
de l’Ordenança sobre el civisme han augmentat en
un 59%.
El Sr. Fernández Díaz observa que l’increment de
denúncies que el Sr. Julián acaba d’esmentar signifi-
ca que tals denúncies han passat de 22 el maig a 33
el juny que representen la formulació d’un denúncia
diària entre els 2.614 agents dels Mossos d’Esquadra
desplegats a la nostra ciutat, dades que no li semblen
pas un bon balanç; que l’equip de govern continua
negant l’evidència que Barcelona té un greu proble-
ma de seguretat, de civisme i d’ordre públic i també
de coordinació malgrat que tant l’Ajuntament com la
Generalitat estan governats en aquest terreny per la
mateixa formació política; que els últims anys aquest
Ajuntament ha baixat la guàrdia en el camp de la se-
guretat i ara la Ciutat en paga les conseqüències com
ho demostren aquestes dades: de gener a maig les
denúncies per infraccions penals presentades a les
Comissaries dels Mossos d’Esquadra de Barcelona
s’han incrementat un 18% en passar de 13.621 el ge-
ner a 16.192 el maig i, concretament, les relatives a
delictes ho han fet en el 13% i les relatives a les faltes
en el 24%, però, a més, cal tenir en compte que les
estadístiques dels Mossos no compten, en una inter-
pretació molt sui generis del Codi penal, les temptati-
ves de delicte; i que, d’altra banda, l’enquesta de se-
guretat pública revela que només es denuncia un
39% dels casos. Agrega que no pot demanar al Sr.
Alcalde que endevini el futur, però sí que faci d’alcal-
de: per això li ha indicat que tenia l’obligació de coor-
dinar-se, i sap que el Sr. Alcalde vol fer-ho, amb el
Govern de la Generalitat perquè Barcelona necessita
que l’Ajuntament i la Generalitat caminin plegats per
a garantir la seguretat i la convivència en la lluita con-
tra la delinqüència, en l’aplicació de les Ordenances
municipals i en la resposta a aldarulls dels radicals
com els que es produïren el proppassat dia 28.
Sosté que hi hagut una excessiva permissivitat per-
què el Sr. Martínez indicava fa tres anys que a Gràcia
hi havia tres cases ocupades i, en canvi, ara n’hi ha
tretze com a mínim i quan el Grup del Partit Popular li
plantejava el problema de les cases ocupades i les
molèsties que provocaven als veïns, contestava que
sempre es queixaven els mateixos veïns, que l’Ajun-
tament pactava amb els okupes perquè baixessin la
música, però si no la baixaven, l’Ajuntament no podia
fer res, i que la Guàrdia Urbana es posava a la porta
per evitar aglomeracions que pertorbessin el trànsit, i
suggeria que la Policia Nacional no es passegés per
Gràcia perquè si ho feia, es podria interpretar com
una provocació. Afegeix que quan a les cases ocupa-
des es feien festes okupes amb concerts il·legals,
consum d’alcohol i horaris que contravenien les Orde-
nances, l’equip de govern al·legava que no es podia
fer res malgrat que es cobrava entrada i, en canvi, fa
pocs dies apareixia en el Butlletí Oficial de la Provín-
cia un edicte que iniciava actuacions contra els res-
ponsables d’una casa ocupada on se celebraven fes-
tes per les quals es cobrava entrada; per tant, fa tres
anys també s’hauria pogut actuar amb la llei a la mà.
Acaba demanant al Sr. Alcalde que per evitar alda-
rulls, prohibeixi la Festa alternativa de Gràcia, atesos
els antecedents que hi ha.
La Sra. Oranich diu que el seu Grup, que no ha fet
catastrofisme ni parla contínuament de la delinqüèn-
cia, es reaferma en el suport a la proposició en debat,
la qual parla literalment de coordinació eficaç, donat
que els darrers temps s’han produït situacions en les
quals no hi ha hagut prou eficàcia, perquè la policia
local tenia notícies que hi havia somiers a les fines-
tres i els veïns també li ho havien advertit. Afegeix
que tal vegada la ciutadania té una percepció més
elevada de la inseguretat, però les picabaralles antre
l’Ajuntament i la Generalitat no ajuden gaire en
aquest sentit; i que, efectivament potser cal deixar de
parlar de les Festes de Gràcia, però qui les ha tret a
col·lació ha estat el Sr. Martínez.
La Sra. Blasco observa que amb determinats com-
panys de viatge un no es pot fiar de la literalitat dels
textos, perquè després dues línies s’aprofiten per fer
un discurs absolutament desmesurat sobre allò que
està passant a la Ciutat no en termes de seguretat,
sinó en termes socials, es a dir, per portar, com fa el
Sr. Fernández Díaz, l’aigua al molí que vol; que hi ha
hagut problemes en determinats desallotjaments,
però podria presentar una llarguíssima llista d’altres
que s’han acabat sense crits ni sorolls, cosa que el
Sr. Fernández Díaz hauria de tenir l’elegància de re-
conèixer.
El Sr. Martínez puntualitza que quan es produeixen
conflictes entre privats per l’ocupació d’inmobles,
l’Ajuntament ofereix, sense fer gaire escandalera, el
seu suport perquè es pugui recuperar la propietat, so-
bretot quan hi ha molèsties al veïnat, altrament no es-
tarien desallotjats ni la casa del carrer de l’Escorial, ni
El Manantial de Vallcarca, el Monstre de Banyoles ni
la casa del carrer de Santa Perpètua; i que es treballa
per conciliar els posicionaments dels veïns, els pro-
pietaris, el sistema judicial i l’Ajuntament perquè entre
les pancartes i pintades d’uns i les expressions del
Grup del Partit Popular en contra del regidor de Grà-
cia, hi ha un punt d’equilibri que és el de la convivèn-
cia i de fer les coses bé.
El Sr. Julián matisa els percentatges que ha es-
mentat el Sr. Fernández Díaz precisant que el juny
les denúncies per delictes contra la propietat mitjan-
çant estrebades, robatoris en l’interior de domicilis,
amb força en establiments comercials i hotels, amb
violència sobre les persones o amb intimidació a la
via pública baixaren a excepció de les formulades per
estrebades; que la situació actual està 3,5 punts per
dessota de la del mes de gener perquè la coordinació
facilita el coneixement i les detencions; i que el Con-
veni signat pel Sr. Alcalde i la consellera d’Interior es-
pecifica clarament les competències en ordre públic,
en seguretat i en policia administrativa.
Es rebutja la proposició en debat amb setze vots
favorables –emesos pels Srs. Trias, Puigdollers, Ciu-
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2155
rana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich,
Ortega i Fandos, i també pels Srs. Fernández Díaz,
Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Bal-
seiro i Mejías– i vint-i-cinc en contra de la resta de
membres del Consistori.
PART DE CONTROL
a) Precs
Del Grup Municipal de Convergència i Unió
Pc1. Que el Sr. Alcalde expliqui com pensa garan-
tir, mitjançant mecanismes de prevenció, la celebra-
ció cívica i pacífica dels actes ciutadans que es faran
a l’espai públic durant aquest estiu a la ciutat de Bar-
celona.
El Sr. Puigdollers llegeix aquest prec.
El Sr. Julián respon que el marc claríssim de la ga-
rantia que el prec reclama està determinat per dos ni-
vells, el primer, que el Grup interpel·lant coneix per-
fectament, el disseny que han fet la Direcció de
Serveis de Prevenció amb els tècnics de prevenció
dels Districtes, dels espais públics de cadascun dels
nostres barris i la tipologia de la problemàtica que s’hi
podria produir durant la campanya d’estiu, i que s’ha
reflectit a les Taules de coordinació policial entre els
intendents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Es-
quadra de cada Districte; el segon, allò que s’explicà
en l’Operació estiu respecte a l’increment de la Guàr-
dia Urbana en els patrullatges dels torns de matí, tar-
da i nit, pels espais públics de la nostra ciutat i la
seva col·laboració amb els serveis personals, socials
i de neteja.
El Sr. Puigdollers explica que el seu Grup ha for-
mulat aquest prec perquè quedà preocupat en sentir
unes declaracions en què el Sr. Alcalde deia no saber
què podria passar en les festes de ..., declaracions
que en una situació d’alarma social no ajudaven pas
a generar confiança a la ciutadania i que no lliguen
tampoc amb les explicacions que ha fet en el curs
d’aquesta sessió el Sr. Martínez: demana, doncs, al
Sr. Alcalde que vagi en compte a l’hora de fer certes
declaracions, perquè la desconfiança que poden ge-
nerar en la ciutadania és la pitjor mesura preventiva
de determinats fets que podrien ser lamentables.
El Sr. Julián significa que a la preocupació per as-
segurar unes bones relacions cíviques durant l’estiu
responen els elements que ha explicat abans; i que
davant les festes majors del mes d’agost, espe-
cialment les de Gràcia i de Sants, s’han establert co-
ordinacions conjuntes entre la Guàrdia Urbana i els
Mossos d’Esquadra perquè se celebrin de la manera
més tranquil·la possible.
El Sr. Alcalde aclareix que la seva intenció en fer
les declaracions que s’han citat, era trametre a al-
guns grups que solen provocar aldarulls, el prec que
enguany no ho fessin donat que amb els últims no-
més varen aconseguir el rebuig de la ciutadania; però
no sap si ell s’explicà prou bé o el periodista no el va
entendre, en tot cas esperava que el Sr. Puigdollers
l’entengués, tanmateix ja veu que tampoc ha tingut
èxit.
Del Grup Municipal del Partit Popular
Pc2. Reclamar al Govern municipal que les campa-
nyes institucionals de l’Ajuntament, organismes i/o
societats dependents, i els Estatuts i Reglament d’In-
formació i Comunicació de Barcelona, SA, compleixin
el contingut de la Llei 22/2005, de 29 de desembre,
de comunicació audiovisual de Catalunya. Tanma-
teix, instar el govern municipal: a) que retiri de forma
immediata totes aquelles campanyes institucionals
que utilitzin eslògans o logotips que continguin ele-
ments identificatius de partits polítics o d’altres cam-
panyes de propaganda institucional que generin con-
fusió als ciutadans; b) que no es dugui a terme cap
campanya institucional sense l’autorització prèvia del
Consell de l’Audiovisual de Catalunya; c) que només
es duguin a terme les campanyes que estrictament
siguin imprescindibles per al bon funcionament dels
serveis públics.
El Sr. Fernández Díaz manifesta que aquest prec
reclama que l’Ajuntament compleixi la llei de comuni-
cació audiovisual i, consegüentment: retiri les campa-
nyes institucionals que utilitzen eslògans que poden
identificar-se amb determinats partits polítics, com
ara la campanya “Barcelona batega” que, en la pràcti-
ca, reprodueix el mateix eslògan, “Bateguem amb
Barcelona”, del darrer Congrés del Partit dels Socia-
listes de Catalunya, ja que la confusió entre la cam-
panya de partit i la campanya institucional infringeix la
llei; que, també, demana que no es faci cap campa-
nya sense l’autorització prèvia del Consell de
l’Audiovisual de Catalunya i que totes les campanyes
publicitàries municipals tinguin la finalitat exclusiva
d’informar sobre els serveis públics i les obres mu-
nicipals, cosa que no fan els darrers cartells que es
veuen pels carrers.
El Sr. Hereu contesta que el prec en qüestió no
serà atès, perquè l’Ajuntament només fa aquelles
campanyes que han tingut l’autorització del Consell
de l’Audiovisual de Catalunya i, en conseqüència, se-
guirà fent campanyes per a informar. Afegeix que el
Grup interpel·lant està obsessionat per un acte puntu-
al d’un partit polític que tingué lloc fa tres anys i durà
un dia.
El Sr. Fernández Díaz insisteix que hi ha unes simi-
lituds ben evidents entre “Bateguem amb Barcelona”,
eslògan dels Congrés del Partit dels Socialistes de
Catalunya, i “Barcelona batega”, eslògan de la cam-
panya institucional d’aquest Ajuntament. Afegeix que
el govern municipal ha infringit la Llei de l’audiovisual
en emetre campanyes sense autorització del Consell
de l’Audiovisual de Catalunya donat que Barcelona
Televisió podria tenir incoat un expedient per haver
emès 25 passis publicitaris de la campanya d’estiu i
16 passis de BSM Fòrum, i que també s’han hagut de
rectificar, per indicació de tal Consell, altres campa-
nyes municipals perquè eren partidistes o contràries
a la llei citada, concretament les relatives a la neteja a
l’estiu i als serveis urbans; que l’Ajuntament amb la
seva taquicàrdia publicitària està afavorint les empre-
ses d’aquest sector i amb aquestes paraules no està
pas imputant cap delicte, perquè el fet en si és per-
fectament lícit; i que, en definitiva, en aquest Ajunta-
ment hi ha un excés de despesa publicitària, en la
qual s’esmercen diàriament 37.000 euros que serien
innecessaris si el govern municipal actués tan bé com
diu, ja que aleshores es limitaria a informar de les
obres públiques i dels serveis a l’abast dels ciuta-
dans.
El Sr. Hereu considera que les paraules del Sr.
Fernández Díaz confirmen que l’actuació municipal
es mou dins un procés reglat on hi ha un organisme
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062156
que valida i controla i, per tant, el govern municipal
continuarà fent allò que la llei li permet fer i que el
Consell de l’Audiovisual de Catalunya, a través de la
Comissió de Continguts, on són presents tots els
Grups polítics, valida amb la seva autorització.
b) Preguntes
Del Grup Municipal de Convergència i Unió
Pg1. Quines mesures pensa prendre l’alcalde de
Barcelona per tal d’assegurar que el servei de taxi es
presta al municipi de Barcelona amb les degudes ga-
ranties de quantitat i qualitat per tal de cobrir la de-
manda durant el dia, la nit i els festius (dia i nit)?
El Sr. Ciurana llegeix aquesta pregunta.
El Sr. Narváez planteja, d’antuvi, una qüestió d’or-
dre demanant, per raons d’economia dels temps, po-
der acumular la contestació d’aquesta pregunta i la
següent donat que tenen un contingut pràcticament
idèntic; i el Sr. Fernández Díaz s’hi mostra d’acord i
dóna per formulada la presentada pel seu Grup.
Del Grup Municipal del Partit Popular
Pg2. Quines actuacions considera l’alcalde priori-
tàries per millorar el servei de taxi a la ciutat de Bar-
celona?
El Sr. Narváez contesta ambdues preguntes dient
que els problemes que s’han produït pel que fa al ser-
vei de taxis en ocasió de diverses fires i, espe-
cialment una, que han tingut lloc a la nostra ciutat,
deriven de la concurrència massiva de persones a
tals fires, però també del fet que l’artèria principal de
circulació que hi porta estava afectada, i continua es-
tant-ho, per una obra importantíssima que s’està fent
a l’Hospitalet; que davant d’això, s’ha promogut amb
el sector del taxi un acord perquè quan tinguin lloc
esdeveniments que comportin una afluència massiva
de visitants, com poden ser determinades fires i con-
gressos, hi hagi flexibilitat en els horaris i dies de fes-
ta, de manera que, com a màxim, hi hagi un 20% més
prestant servei; que davant les dificultats que deriven
del període vacacional dels taxistes, s’ha pres també
la decisió d’aplicar la mateixa flexibilització en el pe-
ríode comprès entre el 15 de juliol i 6 de setembre;
que li consta que els problemes d’agilitat que es pro-
duïren a la graella de l’aeroport del Prat han quedat
resolts, després de les converses que s’han tingut
amb seu director, amb una millor gestió; i que la difi-
cultat de trobar taxis a les nits és comuna a totes les
ciutats espanyoles i s’abordarà amb una reunió que
es tindrà el mes de setembre amb els representants
del sector del taxi.
El Sr. Ciurana expressa la seva sorpresa per la
resposta que acaba de donar el Sr. Narváez ja que,
durant la darrera setmana, el Sr. Alcalde demanà
exempcions fiscals perquè els autònoms poguessin
contractar assalariats, i el Sr. Narváez es mostrà
obert a parlar d’increments de tarifes, etcètera, i, en
canvi, en aquesta sessió no s’ha fet cap referència a
res de tot això, a pesar que qualsevol analista de la
Ciutat reconeixeria que avui el servei del taxi no fun-
ciona prou bé, fet del qual els màxims responsables
no són els taxistes, sinó els polítics que han de regu-
lar el sector del taxi.
Recalca que el servei de taxis ofereix una de les
primeres imatges de qualsevol ciutat i, tanmateix, en
aquest terreny Barcelona està donant un mal exem-
ple perquè no té un servei de taxis eficaç i hi ha un
desgavell absolut: manquen taxis a determinades ho-
res del migdia i a la nit, i a l’aeroport una minoria de
taxistes, comptant amb la incompetència dels respon-
sables de la inspecció, poden estafar i fer trampes
mitjançant comissions amb els serveis dels hotels;
però, malgrat tot aquest desgavell, ningú no ha assu-
mit liderar l’ordenació del sector, cosa que, en la seva
opinió, no es pot fer ni amb declaracions com les que
ha esmentat i de les quals no se n’ha explicat l’abast,
ni tampoc amb mesures com la flexibilització dels fes-
tius que pot resoldre el problema d’uns dies de la set-
mana, però agreujar les necessitats de taxis els cap
de setmana; per tant, hi ha tota una casuística de la
qual la Ciutat va plena i que no s’acaba de solucio-
nar, però els responsables de regular, ordenar i ga-
rantir el servei de taxis no saben o no contesten.
El Sr. Fernández Díaz manifesta que, a parer seu,
tot el Consistori comparteix la necessitat que hi hagi
més i millors taxis i, tanmateix, la iniciativa del seu
Grup que s’interessava per com es podria fer realitat
aquest objectiu no ha tingut resposta; que més i millors
taxis no vol dir més llicències com alguna vegada s’ha
apuntat, sinó més sensibilitat envers als professionals
del taxi, una millor organització del sector a través del
diàleg i amb polítiques ben definides i no pas erràti-
ques, donat que fa uns anys impulsà un pla per amor-
titzar un 15% de les llicències amb una despesa de 40
milions d’euros i ara, segons sembla, es vol anar en la
direcció contrària de concedir unes llicències quan, en
opinió del seu Grup, no calen més llicències, sinó més
eficàcia i una millor organització per a donar resposta
als usuaris que tenen tot el dret a reclamar, i l’Ajunta-
ment ha de donar suport a les necessitats dels profes-
sionals del taxi que, com qualsevol altre treballador, te-
nen dret a guanyar-se dignament la vida.
Recalca que això significa començar a posar da-
munt la taula la possibilitat d’augmentar els ingressos
i reduir les seves despeses per la via de les exemp-
cions i les bonificacions fiscals, d’unes tarifes justes,
especialment en els serveis extraordinaris i nocturns,
d’una publicitat regulada i transparent i d’altres ele-
ments a tractar amb altres Administracions, com el
cost dels carburants o de les assegurances que són
les principals despeses dels professionals del taxi, als
quals se’ls exigeix molt perquè són un servei públic,
si bé això els condiciona i els limita.
Creu, doncs, que cal fer també un esforç a favor
d’aquest transport públic sobre el qual, especialment
a les nits, recau una sobrecàrrega de serveis que no
té resposta per part del metro i dels autobusos: per
tant, esperava sentir propostes concretes en aquesta
direcció.
El Sr. Narváez sosté que el servei de taxis de Bar-
celona i de la seva Àrea metropolitana està entre els
de més qualitat de les principals ciutats del món, afir-
mació aquesta que creu compartida per tots els mem-
bres del Consistori i que no exclou que tal servei pu-
gui tenir alguns defectes; i llegeix, tot seguit, unes
frases tretes del diari El Mundo que diuen, referint-se
a Madrid, que trobar un taxi lliure les matinades d’un
cap de setmana s’ha convertit en una missió gairebé
impossible i que els taxistes no tenen al·licients per a
sortir a les nits perquè el servei és massa barat.
Observa, més endavant, que el Sr. Alcalde apuntà
una sèrie de solucions que el sector del taxi conside-
rà que anaven pel bon camí; que en els mitjans de
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2157
comunicació han aparegut altres propostes i en les
converses personals mantingudes des de l’Institut
Metropolità del Taxi s’ha pres la decisió no de reac-
cionar davant els problemes que es produeixen du-
rant el període de vacances i en ocasió de les fires i
congressos importants, sinó d’estudiar la situació i
analitzar les mesures més adequades que es poden
adoptar amb visió de futur per tal que cada vegada hi
hagi més persones interessades a treballar en el sec-
tor del taxi i la professió de taxista sigui més aprecia-
da: aquesta és la política que es desenvolupa des de
fa molts anys a Barcelona a través de l’Institut Metro-
polità del Taxi, la qual, per això ocupa una posició
puntera entre els serveis de taxis de tot el món.
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
DI1. Que al passat referèndum de l’Estatut de
Catalunya les persones amb discapacitats visuals no
van poder votar amb igualtat de condicions. La Gene-
ralitat havia previst una prova pilot per imprimir les
paperetes en Braille, però la Junta Electoral Central,
la va desestimar. Les persones amb discapacitats vi-
suals, un cop més, no van tenir dret al vot lliure i se-
cret tal i com contempla la Constitució Espanyola als
seus articles 23, 68 i 69.
Article 23
1. Els ciutadans tenen el dret a participar en els
afers públics, directament per mitjà de representants
lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi
universal.
2. Tenen també el dret d’accedir en condicions
d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els
requisits que les lleis assenyalin.
Article 68
5. Són electors i elegibles tots els espanyols que
estiguin en ple ús dels seus drets polítics. La llei reco-
neixerà I’exercici del dret de sufragi als espanyols
que es trobin fora del territori d’Espanya i I’Estat els el
facilitarà.
Article 69
2. Els votants de cada província elegiran quatre
Senadors per sufragi universal, lliure, igual, directe i
secret en els termes que assenyali una llei orgànica.
Que la redacció de l’actual Llei Orgànica 5/1985, de
19 de Juny, de règim electoral general (LOREG) pre-
veu que “les persones que, per defecte físic, estiguin
impedides per escollir papereta o col·locar-la dins del
sobre i lliurar-la al president de la Mesa, poden servir-
se per aquestes operacions d’una persona de la seva
confiança”. En canvi, l’article 86 (punt número 1) del
mateix text legat estipula que el vot és secret.
Que per les persones amb discapacitats visuals
ambdós articles són contradictoris, i en conseqüència
no poden exercir el seu dret al vot secret, ja que cal
que “confiïn” en una tercera persona.
Que les persones amb discapacitats visuals, no es-
tan impossibilitats de llegir, ja que tenen el seu propi
alfabet (el Braille), que els permet llegir i escriure, te-
nen les mans hàbils per llegir, triar la papereta, in-
troduir-la al sobre, i lliurar-la al president de la mesa.
El problema doncs, no és d’impossibilitat material,
sinó d’inaccessibilitat.
Que el fet d’imprimir paperetes en Braille o fer ser-
vir les existents aplicant el mètode Suec, faria possi-
ble que aquest col·lectiu pogués disposar del seu dret
a vot secret i lliure, sense la necessitat de dependre
de terceres persones.
Que ha de ser voluntat dels poders públics, propi-
ciar accions positives que trenquin les barreres d’ac-
cessibilitat.
Per això, els grups municipals sotasignants, de
conformitat amb el que estableixen els articles
60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament orgànic muni-
cipal de l’Ajuntament de Barcelona, presenten al
Plenari del Consell Municipal la declaració
institucional següent:
1. Instar el Govern de l’Estat Espanyol, a impulsar
mesures que permetin a les persones amb disca-
pacitats visuals, poder exercir el dret a vot, garantint que
aquest pugui ser secret i lliure, mitjançant les mesures
de caràcter tècnic que siguin factibles i aplicables.
2. Instar el Govern de l’Estat Espanyol perquè
desbloquegi la reforma de la Llei orgànica del règim
electoral general, que està paralitzada des del no-
vembre de l’any 2005, en tràmit d’esmenes.
3. Fer saber aquest acord als Ajuntaments, a la Fe-
deració de Municipis de Catalunya, a l’Associació Ca-
talana de Municipis, a la Federació Espanyola de Mu-
nicipis i Províncies, a la Generalitat de Catalunya, als
Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, al
Govern de l’Estat Espanyol i als Grups Parlamentaris
del Congrés dels Diputats.
S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració insti-
tucional que ha estat llegida pel Sr. Trias després
d’haver adreçat una salutació als representants de
l’Associació Catalana per a la Integració dels Cecs, a
la qual agraeix la tasca a favor de la integració de les
persones invidents.
El Sr. Alcalde confia que aquesta declaració institu-
cional, que compta amb el suport de tots els Grups
municipals, tingui la màxima eficàcia possible i ben
aviat els invidents puguin fer ús del seu dret al vot en
les condicions adequades.
Abans de tancar la sessió el Sr. Alcalde, dedica
també unes paraules de record al Sr. Miquel Lum-
bierres i Méndez, conegut per molts dels presents,
mort a una edat, avui considerada encara jovenívola,
cinquanta-dos anys i que ocupà càrrecs executius en
aquest Ajuntament, especialment en el camp de la jo-
ventut.
No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Pre-
sidència aixeca la sessió a les quinze hores.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062158
Acords
Acords de la sessió celebrada el dia 6 d’octubre
de 2006
Aprovació de les actes de 21 de juliol i de 8 de
setembre de 2006.
PART DECISÒRIA
a) Acords de Cartipàs
4. Designar membres de les Comissions del
Consell Municipal els/les Ims./es. Senyors/es:
Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial:
Vicepresidenta: Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert
en substitució de l’Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher.
Membre: Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos en
substitució de la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert.
Seguretat i Mobilitat:
President: Im. Sr. Ferran Julián i González en
substitució de l’Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher.
Vicepresident: Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos
en substitució de l’Im. Sr. Ferran Julián i González.
Membre: Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner en
substitució de l’Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos.
5. Adoptar, en l’exercici de les competències
reservades a l’Ajuntament com a soci únic de les
Societats Privades Municipals, els acords següents:
1r) Designar membres dels Consells d’Administra-
ció de les següents societats:
Informació i Comunicació de Barcelona, SA
Presidenta: Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert en
substitució de l’Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher.
Conseller: Sr. Xavier Casinos i Comas.
Barcelona de Serveis Municipals, SA
President: Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher en
substitució del Sr. Joan Clos i Matheu.
Vicepresident 2n: Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos
en substitució de l’Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher.
Conseller: Im. Sr. Ferran Julián i González.
2n) Establir que el termini de designació dels mem-
bres que es nomenen serà l’establert en els respec-
tius estatuts, sens perjudici de la renovació que fos
procedent en el canvi de mandat consistorial. 3r) Fa-
cultar indistintament els presidents i els secretaris
dels Consells d’Administració per comparèixer davant
notari i elevar a escriptura pública el nomenament an-
terior, com també per complir els tràmits necessaris
per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i tam-
bé la correcció d’errors materials en cas necessari.
6. Designar representants de l’Ajuntament de Bar-
celona a les entitats que s’indiquen, les persones
següents:
Entitat Metropolitana del Transport
Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste en substitu-
ció de l’Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher.
Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament
de Residus
Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner en substitució de
l’Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher.
Mancomunitat de Municipis
Im. Sr. Carles Martí i Jufresa en substitució del Sr.
Joan Clos i Matheu.
b) Altres acords sobre societats
7. Adoptar, en l’exercici de les competències reser-
vades a l’Ajuntament com a Junta General de la Soci-
etat Privada Municipal 22 Arroba BCN, SA, els acords
següents: 1r) Designar el Sr. Jordi Martí i Grau mem-
bre del Consell d’Administració de la Societat Privada
Municipal 22 Arroba BCN, SA, en substitució del Sr.
Oriol Balaguer i Julià. 2n) Establir que el termini de
designació del conseller que es nomena serà l’esta-
blert en els respectius estatuts, sens perjudici de la
renovació que fos procedent en el canvi de mandat
consistorial. 3r) Facultar indistintament el president i
el secretari del Consell d’Administració per comparèi-
xer davant notari i elevar a escriptura pública el no-
menament anterior, com també per complir els trà-
mits necessaris per a la seva inscripció en el Registre
Mercantil i també la correcció d’errors materials en
cas necessari.
c) Ratificacions
8. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 19 de setem-
bre de 2006 (S1/D/2006), que designa la Comissió
encarregada d’efectuar el sorteig entre els electors
per al nomenament dels presidents i vocals que hau-
ran de constituir les Meses electorals de les eleccions
al Parlament de Catalunya, i fixa el dia 3 d’octubre
per a celebrar-lo.
9. Ratificar el Conveni de col·laboració de 12 de
setembre de 2006, signat entre els Ajuntaments de
Barcelona, de l’Hospitalet de Llobregat, Badalona,
Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besós,
titulars del servei públic de televisió digital terrestre
local del canal múltiple 26, referència TL01b, amb de-
nominació “Barcelona”; i la Xarxa Audiovisual Local
–XAL–; que té per objecte establir els mecanismes de
gestió conjunta del canal múltiple.
10. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 17 de juliol
de 2006 (S1/D/2006 3903), que concedeix a Llar Unió
Ciutat Vella, SCCL, una bonificació del 95% sobre la
quota de l’impost de construccions, instal·lacions i
obres per la construcció d’habitatges de protecció ofi-
cial a l’illa del carrer Sadurní.
11. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 7 de setem-
bre de 2006 (S1/D/2006 4495), que concedeix a Fer-
rocarril Metropolità de Barcelona, SA, una bonificació
del 70% sobre la quota de l’impost de construccions,
instal·lacions i obres per obres efectuades en una fin-
ca qualificada com sistema d’equipaments comunita-
ris i dotacions de nova creació de caràcter metropoli-
tà a l’avinguda Miramar.
12. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 7 de setem-
bre de 2006 (S1/D/2006 4496), que concedeix al
Centre d’estudis Montseny, SCCL, una bonificació
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2159
del 95% sobre la quota de l’impost de construccions,
instal·lacions i obres per la construcció d’un edi-
fici per equipament destinat a centre d’educació in-
fantil, primària i secundària al carrer de Pallars,
núms. 402-416.
d) Propostes d’acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I
COORDINACIÓ TERRITORIAL
13. Aprovar provisionalment la modificació, per a
l’exercici de 2007 i successius, de les Ordenances
fiscals següents: Ordenança fiscal general; núm. 1.1.
Impost sobre béns immobles; núm. 1.2. Impost sobre
vehicles de tracció mecànica; núm. 1.3. Impost sobre
l’increment del valor de terrenys de naturalesa urba-
na; núm. 1.4. Impost sobre activitats econòmiques;
núm. 2.1. Impost sobre construccions, instal·lacions i
obres; núm. 3.1. Taxes per serveis generals; núm.
3.2. Serveis de prevenció, extinció d’incendis i salva-
ment; núm. 3.3. Serveis urbanístics; núm. 3.4. Taxa
per l’homologació d’empreses del sector privat per a
la gestió de residus municipals a Barcelona i altres
serveis mediambientals; núm. 3.5. Clavegueram;
núm. 3.6. Mercats; núm. 3.7. Taxes pels serveis de
registre, inspecció i prevenció sanitaris relatius a es-
tabliments alimentaris, establiments i serveis plagui-
cides, espais públics i animals de companyia; núm.
3.8. Prestacions de la Guàrdia Urbana i circulacions
especials; núm. 3.9. Servei de cementiris i cremació;
núm. 3.10. Utilització privativa del domini públic muni-
cipal i la prestació d’altres serveis; núm. 3.11. Aprofi-
tament del vol, sòl i subsòl; núm. 3.12. Regulació de
l’estacionament de vehicles; núm. 3.13. Serveis cultu-
rals; núm. 3.14. Serveis especials d’enllumenat pú-
blic; núm. 3.15. Utilització privada funcionament de
les fonts ornamentals; núm. 4. Contribucions espe-
cials; Categories fiscals de les vies públiques de la
Ciutat; sotmetre les esmentades Ordenances a infor-
mació pública per un termini de trenta dies.
14. Restar assabentat de la Memòria del Consell
Tributari.
15. Resoldre les al·legacions que s’han presentat
durant el termini d’informació pública. Aprovar definiti-
vament un suplement de crèdit en el Pressupost de
l’exercici 2006 de l’Institut Municipal d’informàtica, per
un import d’1.170.000 euros, a finançar amb el roma-
nent líquid de tresoreria de l’exercici 2005.
16. Aprovar inicialment un crèdit extraordinari en el
Pressupost de l’exercici 2006 de l’Institut Municipal
d’Hisenda, per un import de 126.465 euros, a finançar
amb el romanent líquid de tresoreria de l’exercici
2005, considerant-lo definitivament aprovat en cas de
no presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini
d’exposició pública.
17. Aprovar inicialment modificacions de crèdit en
el Pressupost 2006, d’acord amb els documents an-
nexos i per un import total d’11.541.864 euros, dels
quals 6.341.152 euros, corresponen a transferències
de crèdit (referència 06091290), i 5.200.712 euros a
suplements de crèdit (referència 06091190), a finan-
çar amb els majors ingressos comptabilitzats a les
partides pressupostàries 0101-39300-61114; 0101-
55000-61114; 9901-30004-61114 i 0101-39935-
61114. Sotmetre-les a exposició pública durant un
termini de quinze dies i aprovar-les definitivament en
cas de no presentar-s’hi reclamacions.
18. Desestimar, per les raons exposades en l’infor-
me annex de la Direcció de Serveis de Pressupostos,
les al·legacions presentades pel Grup Municipal del
Partit Popular a les modificacions de crèdit (transfe-
rències de crèdit) del Pressupost 2006, per un import
de 989.859,18 euros (referència 06013095) aprova-
des inicialment en sessió del Plenari del Consell Mu-
nicipal el 23 de juny de 2006. Aprovar-les definitiva-
ment.
19. Desestimar, per les raons exposades en l’infor-
me annex de la Direcció de Serveis de Pressupostos,
les al·legacions presentades pel Grup Municipal del
Partit Popular, contra l’acord del Plenari del Consell
Municipal de 23 de juny de 2006, que aprovava un
reconeixement de crèdit per import de 342.828 euros
(referència 06052490) a favor de l’Agència de Salut
Pública de Barcelona, i aprovava inicialment mo-
dificacions de crèdit (transferències de crèdit) del
Pressupost de 2006, per import de 342.828 euros,
per finançar l’anterior reconeixement de crèdit. Apro-
var definitivament les esmentades modificacions de
crèdit.
20. Autoritzar la societat Tractament i Selecció de
Residus, SA, a actuar com avalador del 20% del
préstec de 2.000.000 d’euros i de la pòlissa de crèdit
d’1.000.000 d’euros concedits a Districlima, SA, per
Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona en els ter-
mes que s’adjunten.
21. Aprovar el Pla d’incentius a la jubilació voluntà-
ria per a la Guàrdia Urbana de Barcelona i el Servei
de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament, que
consta en el document adjunt; amb una dotació pres-
supostària al 2006 de 3.000.000 euros al capítol 1.
22. Constituir un dret real de superfície a favor del
Servei Català de la Salut sobre el terreny de propietat
municipal (carrer de la Murtra, núm. 128), grafiat en el
plànol annex i integrat en la finca del carrer de la Mur-
tra, núms. 128-140, per un termini de setanta-cinc
anys i amb caràcter gratuït, per a l’ampliació, mitjan-
çant la construcció i gestió de noves dependències,
del Centre d’Atenció Primària El Carmel (CAP el
Carmel) que s’ubica dins de la mateixa finca, d’acord
amb les condicions del document annex, que s’apro-
ven; actualitzar el dret de superfície concedit a favor
de la Generalitat de Catalunya per acord del Consell
Plenari de 5 de novembre de 1982 sobre el solar situ-
at al carrer de la Murtra, núms. 130-140, on s’ubica el
Centre d’Atenció Primària el Carmel, en el sentit
d’atribuir la condició de superficiari al Servei Català
de la Salut i d’establir el termini del dret en setanta-
cinc anys a comptar des de la seva formalització,
mantenint-se inalterable la resta de condicions; sot-
metre l’expedient a informació pública durant un ter-
mini de trenta dies; i, si no s’hi formulen reclamacions
o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalit-
zar-lo en escriptura pública d’acord amb les condi-
cions del document annex, que s’aproven; inscriure’l
en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per
a la realització de totes les actuacions encaminades a
concretar, clarificar i executar el present acord.
23. Autoritzar al Ministeri de l’Interior la transmissió
del dret de superfície sobre la finca de propietat muni-
cipal del carrer d’Aiguablava, núms. 61-65, constituït
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062160
mitjançant escriptura pública atorgada davant el nota-
ri Sr. Xavier Roca i Ferrer el 27 de gener de 2005,
número de protocol 284, a favor de la Generalitat de
Catalunya per a la instal·lació d’una comissaria dels
Mossos d’Esquadra, en compliment de les previsions
del Conveni formalitzat el 14 de juliol de 2004 entre el
Ministeri de l’Interior, el Departament d’Interior de la
Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona
en matèria de seguretat pública i policia amb motiu
del desplegament de la policia de la Generalitat, els
Mossos d’Esquadra, a la ciutat de Barcelona.
24. Cedir a la Generalitat de Catalunya l’ús del lo-
cal comercial núm. 1, situat al carrer de Bilbao, núm.
214, amb una superfície útil total de 580,20 m2, i per
un termini de trenta anys, per a destinar-lo a escola
de formació per a adults, d’acord amb les condicions
del document annex, que s’aprova; i formalitzar la
cessió en document administratiu.
25. Resoldre les al·legacions que s’han presentat
durant el termini d’informació pública. Aprovar definiti-
vament el plec de clàusules reguladores de la con-
cessió d’ús privatiu de la finca municipal assenyalada
en el plànol inclòs en l’expedient amb lletra C, situada
al carrer de la Mare de Déu del Port, núm. 54D, a la
muntanya de Montjuïc, d’una superfície d’11.698 m2,
per a la construcció i explotació de serveis funeraris
complementaris i d’un aparcament; adjudicar la con-
cessió a Serveis Funeraris de Barcelona, SA; forma-
litzar el contracte corresponent; i facultar el regidor-
president de la Comissió de Presidència, Hisenda i
Coordinació Territorial, en representació de l’Ajunta-
ment de Barcelona, perquè pugui efectuar tots els trà-
mits adients per a la plena efectivitat d’aquest acord.
26. Ratificar, per part de l’Ajuntament de Barcelona
com a ens consorciat, l’acord adoptat pel Consell de
Govern del Consorci Institut d’Estudis Regionals i Me-
tropolitans de Barcelona en sessió de 30 de juny de
2006, pel qual es va aprovar la modificació dels seus
Estatuts segons consta a l’expedient administratiu
annex.
27. Aprovar la modificació del Conveni d’11 de fe-
brer de 2005 entre la Generalitat de Catalunya, el
Consorci Sanitari de Barcelona, l’Ajuntament de Bar-
celona i l’Agencia de Salut Pública de Barcelona per
al finançament i desenvolupament dels serveis de sa-
lut pública a la ciutat de Barcelona per al període
2005-2008, mitjançant l’addicció d’un darrer paràgraf
en l’apartat B de l’annex 1, relatiu al finançament de
l’Agència de Salut Pública de Barcelona per part de la
Generalitat de Catalunya, el text del qual s’adjunta
annex a aquest acord. Facultar l’alcalde per signar,
en nom i representació de l’Ajuntament de Barcelona,
el corresponent document de formalització i realitzar
totes les actuacions necessàries que es derivin
d’aquest acord.
COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES
I HABITATGE
Districte de Ciutat Vella
28. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana per a la creació d’un equipament cultu-
ral públic al carrer de Montalegre, núm. 4, i per a l’ob-
tenció de l’espai públic corresponent al Pati de la
Casa de la Misericòrdia i dels seus accessos, d’inicia-
tiva municipal; i resoldre les al·legacions presentades
en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial,
de conformitat amb l’informe de la Direcció de Ser-
veis de Planejament, de valoració de les al·legacions,
que consta a l’expedient i, a efectes de motivació,
s’incorpora al present acord.
29. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana d’ajust de la delimitació de qualificaci-
ons urbanístiques i de concreció de l’ús i de les con-
dicions d’edificació en el sòl qualificat d’equipament i
de zona de casc antic sotmesa a règim de protecció
pública, situat al carrer de la Reina Amàlia, núms. 31-
33, d’iniciativa municipal (Foment de Ciutat Vella, SA)
amb els ajustos a què fa referència l’informe de la
Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les
al·legacions presentades en el tràmit d’informació pú-
blica de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in-
forme de l’esmentada Direcció, de valoració de les
al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expe-
dient i, a efectes de motivació, s’incorporen al present
acord.
Districte de Sants-Montjuïc
30. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
celona, la Modificació del Pla General Metropolità en
la Zona Franca de Barcelona, per a la ubicació del
centre penitenciari del Llobregat, d’iniciativa munici-
pal; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit
d’informació pública de l’aprovació inicial, de confor-
mitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Pla-
nejament, de valoració de les al·legacions, que cons-
ta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora
a aquest acord; i trametre l’expedient a la Subcomis-
sió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la
seva aprovació definitiva.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
31. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-
cació puntual del Pla especial de millora i reforma in-
terior de Can Caralleu a l’àmbit de la unitat d’actuació
núm. 2, promoguda per PIMMSA (Promocions Immo-
biliàries Montmar, SA) amb les modificacions a què fa
referència l’informe de la Direcció de Serveis de Pla-
nejament; resoldre les al·legacions presentades en el
tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de
conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de
valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que
consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’in-
corporen al present acord; i requerir el promotor per
tal que, en el termini màxim de tres mesos a comptar
des del dia següent a la notificació del present acord,
constitueixi la garantia, per un import de 32.253,72
euros, corresponent al 12% del valor de les obres
d’urbanització als efectes establerts a l’article 101.3
del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per De-
cret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i com a requisit
previ a la publicació de l’anunci d’aquest acord; i pu-
blicar el present acord i la normativa del Pla al Butlletí
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2161
Oficial de la Província de Barcelona als efectes de la
seva executivitat, un cop s’hagi acreditat el compli-
ment del requeriment indicat.
Districte de Gràcia
32. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic d’ordenació del subsòl a l’avinguda
de l’Hospital Militar, entre els carrers de Velàzquez i
de Ballester, promogut per Fecsa-Endesa, amb les
modificacions que figuren a l’informe emès per la Di-
recció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·le-
gacions presentades en el tràmit d’informació pública
de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de
la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració
de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efec-
tes de motivació, s’incorpora al present acord.
33. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic d’ordenació del subsòl de la finca si-
tuada al carrer d’Esteve Terrades, entre l’avinguda de
l’Hospital Militar i el carrer de Josep Jover, d’iniciativa
municipal; i resoldre les al·legacions presentades en
el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de
conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis
de Planejament, de valoració de les al·legacions, que
consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incor-
pora al present acord.
Districte d’Horta-Guinardó
34. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana per a l’ordenació volumètrica del sec-
tor Taxonera 1 de la Vall d’Hebron, promogut per
Puigfel, SA, que incorpora les prescripcions de l’apro-
vació inicial; resoldre les al·legacions presentades en
el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de
conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis
de Planejament, de valoració de les al·legacions, que
consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incor-
pora al present acord; requerir el promotor per tal
que, en el termini màxim de tres mesos a comptar
des del dia següent a la notificació del present acord,
constitueixi la garantia, per un import de 187.927,20
euros, corresponent al 12% del valor de les obres
d’urbanització als efectes establerts a l’article 101.3
del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per De-
cret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i com a requisit
previ a la publicació de l’anunci d’aquest acord; i pu-
blicar el present acord i la normativa del Pla al Butlletí
Oficial de la Província de Barcelona als efectes de la
seva executivitat, un cop s’hagi acreditat el compli-
ment del requeriment indicat.
35. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic d’ordenació d’un equipament a la fin-
ca de l’avinguda del Jordà, núm. 8, en el recinte de
l’Hospital de Sant Rafael, promogut per les Germa-
nes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, que incor-
pora la prescripció de l’aprovació inicial i les modifica-
cions a què fa referència l’informe de la Direcció de
Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions
presentades en el tràmit d’informació pública de l’a-
provació inicial, de conformitat amb l’informe de l’es-
mentada Direcció, de valoració de les al·legacions; in-
formes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efec-
tes de motivació, s’incorporen al present acord.
36. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic per a l’ampliació de l’IES Joan Bros-
sa i l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona, ubicats a
l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, núm. 78,
promogut pel Departament d’Educació de la Generali-
tat de Catalunya.
Districte de Sant Andreu
37. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana d’ordenació de volums al carrer de
Josep Estivill, núms. 47-55, promogut per Transports
Metropolitans de Barcelona, SA.
Districte de Sant Martí
38. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana del subsector 3 del Pla de millora ur-
bana per a la reforma interior del sector Llull-Pujades
(Ponent) –Districte d’activitats 22@bcn–, promogut
per Pujades 51-57, SL.
COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT, SERVEIS
URBANS I MEDI AMBIENT
39. Subsanar l’error material contingut en l’acord del
Plenari del Consell Municipal, de 21 de juliol de 2006,
que aprovava definitivament la modificació puntual del
Títol VI, Gestió de Residus, de l’Ordenança general del
medi ambient urbà, el seu annex IV.1, zonificació de
sistemes de recollida i l’annex IV. 2, Residus admissi-
bles als punts verds, punts verds de barri i punts verds
mòbils, en el sentit que també s’aprovava la modifica-
ció puntual del Títol IX, Infraccions i Sancions, i que,
per error de transcripció, no va fer-se constar expres-
sament en el text de l’esmentat acord.
COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I
BENESTAR SOCIAL
40. Autoritzar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelo-
na a la Xarxa de Cultura i Proximitat en els termes
previstos en el protocol aprovat per la Junta de Go-
vern de la Diputació de Barcelona el 30 de març de
2006, amb el compromís de complir les obligacions
requerides en l’esmentat document; i facultar l’Im. Sr.
Carles Martí i Jufresa per a la formalització dels trà-
mits adients per a dur a terme l’efectivitat d’aquest
acord.
41. Aprovar el Pla director de la política de joventut
de l’Ajuntament de Barcelona per al període 2006-
2010, que consta en document adjunt, en el qual que-
den recollides, a mode de línies d’actuació i mesures
específiques, les necessitats i expectatives que té la
gent jove de la Ciutat.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062162
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL
Única. Reclamar a AENA i a la companyia Iberia
que, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelo-
na, financin una campanya d’abast internacional,
per valor de 500.000 euros, que restauri la imatge
de prestigi i eficiència de l’aeroport i de la ciutat de
Barcelona.
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2163
DISPOSICIONS GENERALS
Decrets de l’Alcaldia
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2006
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 3 d’octubre de 2006)
Expedient núm. 3-74/2006
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
65217 9901 43230 MC7 Inversions Barcelona d’Infraestructures
Municipals 34.109.100,00
65204 9901 43230 MC7 Inversions Proeixample 5.626.364,00
65216 9901 43230 MC7 Inversions Foment Ciutat Vella 3.271.981,00
74919 9901 43230 MC8 Transferència de capital a BIMSA 34.109.100,00
74902 9901 43230 MC8 Transferència de capital a Proeixample 5.626.364,00
74912 9901 43230 MC8 Transferència de capital a Foment Ciutat Vella 3.271.981,00
43.007.445,00 43.007.445,00
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2006
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 9 d’octubre de 2006)
Expedient núm. 3-72/2006
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
21200 9901 12110 MC7 Manteniment edificis i altres construccions 366.000,00
22706 0101 13120 MC7 Estudis i treballs tècnics 100.000,00
22700 9901 17110 MC7 Neteja edificis i locals 200.000,00
22723 9901 15110 MC7 Manteniment patrimoni artístic 400.000,00
22109 9901 22210 MC7 Altre material de consum no inventariable 10.000,00
22610 9901 46520 MC7 Altres despeses compra serveis 500.000,00
22109 9901 46520 MC7 Altre material de consum no inventariable 270.272,63
22719 9901 46920 MC7 Altres contractes de serveis 600.000,00
48906 9901 46520 MC7 Subvencions diverses 386.718,37
22719 0603 17110 MC8 Altres contractes de serveis 134.018,00
21300 0606 17110 MC8 Manteniment maquinària, instal·lacions i utillatge 30.000,00
41000 0101 14140 MC8 A l’Institut Municipal d’Informàtica (contracte
programa) 712.000,00
41005 0201 12110 MC8 A l’Institut Municipal de Persones amb Disminució 99.523,00
22102 0610 12110 MC8 Gas 36.178,39
22100 0610 12110 MC8 Energia elèctrica 36.178,40
22719 0101 13180 MC8 Altres contractes de serveis 5.146,00
22610 0101 15131 MC8 Altres despeses compra serveis 11.400,48
22109 0101 12310 MC8 Altre material consum no inventariable 1.555,73
15100 0401 22210 MC8 Gratificacions 10.000,00
22712 0603 43230 MC8 Manteniment vies públiques 241.022,00
22712 0606 43230 MC8 Manteniment vies públiques 16.000,00
22719 0608 46360 MC8 Altres contractes de serveis 226.145,00
48900 0608 45240 MC8 Altres transferències 43.824,00
43009 0201 45210 MC8 Institut d’Esports 230.000,00
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062164
41006 0201 42230 MC8 A l’Institut Municipal d’Educació 500.000,00
22727 0301 44210 MC8 Neteja i recollida residus sòlids 500.000,00
2.832.991,00 2.832.991,00
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2006
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 11 d’octubre de 2006)
Expedient núm. 3-76/2006
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
48975 0201 31250 MC7 Altes transferències atenció immigració 192.700,00
48975 0601 31250 MC8 Altes transferències atenció immigració 192.700,00
22617 0201 31250 MC7 Despeses atenció a la immigració 159.300,00
22617 0601 31250 MC8 Despeses atenció immigració 159.300,00
22107 0606 42210 MC7 Productes farmacèutics 16.480,00
48954 0606 43230 MC8 Conveni amb la UPC 16.480,00
22719 0201 32330 MC7 Altres contractes de serveis 46.910,00
48101 0201 32330 MC7 Premis, beques i pensions d’estudi 4.200,00
48903 0201 32330 MC7 A famílies i institucions sense afany lucre 3.000,00
22719 0601 32330 MC8 Altres contractes de serveis 4.700,00
22719 0602 32330 MC8 Altres contractes de serveis 5.950,00
22610 0603 32330 MC8 Altres despeses compra serveis 10.340,00
22610 0604 32330 MC8 Altres despeses compra serveis 5.100,00
22719 0605 32330 MC8 Altres contractes de serveis 4.140,00
22610 0606 32330 MC8 Altres despeses compra serveis 3.000,00
22610 0607 32330 MC8 Altres despeses compra serveis 4.590,00
22719 0608 32330 MC8 Altres contractes de serveis 6.150,00
22719 0609 32330 MC8 Altres contractes de serveis 5.690,00
22610 0610 32330 MC8 Altres despeses compra serveis 4.450,00
22609 0501 43250 MC7 Altres despeses compra material 111.000,00
46404 0501 45110 MC8 Barcelona Regional 90.000,00
22610 0610 12110 MC7 Altres despeses compra serveis 6.000,00
22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum no invent. 6.000,00
48900 0501 43250 MC8 Altres transferències 21.000,00
539.590,00 539.590,00
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2165
CARTIPÀS
Decret. Tal com estableix l’article 12 de les
Normes reguladores del funcionament dels Districtes,
s’atribueix a aquesta Alcaldia el nomenament dels
regidors presidents dels Consells Municipals dels
Districtes, per això, i en ús de les facultats atribuïdes
a l’Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de
Barcelona, disposo:
Nomenar l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos regidor
president del Consell Municipal del Districte de
Gràcia.
Barcelona, 9 d’octubre de 2006. L’alcalde, Jordi
Hereu i Boher.
(Ref. 4960)
* * *
Decret. En ús de les atribucions conferides a
aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal
de Barcelona, i de conformitat amb el que estableix
l’article 7 dels Estatuts de l’Institut de Cultura de Bar-
celona, disposo:
Designar la Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste
membre del Consell d’Administració de l’Institut de
Cultura de Barcelona.
Barcelona, 9 d’octubre de 2006. L’alcalde, Jordi
Hereu i Boher.
(Ref. 4961)
* * *
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta
Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar-
celona, disposo:
Proposar a la Societat Barcelona de Serveis Muni-
cipals, SA, com a accionista de la societat Clavegue-
ram de Barcelona, SA, elevar a la Junta General de
l’esmentada societat la proposta següent:
Designar el Sr. Joan Garcia i Rey membre del Con-
sell d’Administració de Clavegueram de Barcelona,
SA en substitució del Sr. Albert Vilalta i Cambra.
Barcelona, 9 d’octubre de 2006. L’alcalde, Jordi
Hereu i Boher.
(Ref. 4962)
* * *
Decret. En ús de les atribucions que tinc conferi-
des per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelo-
na, disposo:
Designar el Sr. Xavier Casinos i Comas represen-
tant de l’Ajuntament de Barcelona en la Fundació Pri-
vada Centre Internacional de Premsa de Barcelona,
en substitució de la Sra. Anna Belen Moreno i
Vílchez.
Barcelona, 9 d’octubre de 2006. L’alcalde, Jordi
Hereu i Boher.
(Ref. 4963)
* * *
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta
Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar-
celona, disposo:
Primer. Designar membres de la Ponència de No-
menclàtor dels Carrers de Barcelona, les persones
següents:
President:
– Im. Sr. Carles Martí i Jufresa, president de l’Insti-
tut de Cultura de Barcelona.
Vocals:
– Sra. Meritxell Benedí i Altés, Programa Municipal
de Dones.
– Sr. Oriol Clos i Costa, arquitecte en cap.
– Sr. Ricard Fayos i Molet, Urbanisme.
– Sra. Glòria Figuerola i Anguera, Serveis Personals.
– Sra. Ascensió Navarro i Estrada, Seguretat i Mo-
bilitat.
– Sr. Ramon Gascons i Camps, Serveis Generals
– Sr. Antonio Estopà i García, Ponència de Cultura.
– Sr. Ferran Seijas i Pérez, Institut Municipal d’Infor-
màtica.
– Sr. Lluís Sanz i Marco, Institut Municipal d’Infor-
màtica.
– Sr. Jesús Portavella i Isidoro, expert en Onomàs-
tica.
– Sra. Assumpta Escolà i Jordà, Centre Normalitza-
ció Lingüística.
Secretària tècnica:
– Sra. Pilar Serrano i Gracia
Segon. Deixar sense efectes els anteriors decrets
de designació de membres de l’esmentada Ponència.
Barcelona, 18 d’octubre de 2006. L’alcalde, Jordi
Hereu i Boher.
(Ref. 5127)
* * *
Decret. En ús de les atribucions conferides a
aquesta Alcaldia per l'article 13 de la Carta Municipal
de Barcelona i d'acord amb l'article 12 dels Estatuts
de la Biblioteca Pública Arús, Fundació Privada, dis-
poso:
Designar l'Im. Sr. Carles Martí i Jufresa membre
del Patronat de la Fundació Biblioteca Pública Arús,
en substitució del Sr. Ferran Mascarell i Canalda.
Barcelona, 20 d'octubre de 2006. L'alcalde, Jordi
Hereu i Boher.
(Ref. 5162)
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062166
A la ciutat de Barcelona, el dia u de febrer de dos
mil sis.
Reunits
D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, se-
gon tinent d’alcalde i president de l’Institut Municipal
del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’ara l’Ins-
titut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, que té
delegades, per Decret d’Alcaldia de 25 de novembre
de 1999 les competències per a l’autorització dels
usos excepcionals del paisatge urbà, assistit en
aquest acte per l’Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secre-
tari general de l’Ajuntament de Barcelona.
De l’altra, el Sr. Javier Carrasco Rubio, director ge-
neral de l’empresa Acción Media Publicidad, SL, amb
NIF B-63521181 i amb domicili social al carrer Comte
d’Urgell, 240, 6è A, 08036 de Barcelona.
Diuen
Primer. L’empresa Acción Media Publicidad, SL,
que el Sr. Javier Carrasco Rubio representa, està au-
toritzada per SOGEDASA, l’empresa encarregada de
la publicitat exterior de Filmax, per gestionar els seus
interessos davant d’aquesta Corporació Municipal
(annex 1).
Segon. Acción Media Publicidad, SL, que actua en
nom i representació de SOGEDASA, empresa encar-
regada de la publicitat exterior de Filmax, en data 23
de gener de 2006, ha formulat sol·licitud d’autorització
d’ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat
publicitària des d’una propietat privada (annex 2).
Tercer. L’Antic Hospital de la Santa Creu ha estat
una de les institucions més importants de la ciutat de
Barcelona, sempre present en el decurs de la vida
ciutadana.
A l’any 1401, la ciutat de Barcelona decideix unifi-
car en un de sol un seguit d’hospitals dependents tant
del municipi com de l’església, d’aquesta iniciativa
neix l’Hospital de la Santa Creu.
En el transcurs dels anys aquesta entitat va anar
creixent, succeint-se ampliacions i modificacions amb
el resultat actual d’un conjunt historicoartístic que
s’organitza al voltant d’un gran espai central actual-
ment conegut com els Jardins Rubió i Lluch.
Pels vols de l’any 1678 es constitueix en un claus-
tre que configura la façana per la banda nord del con-
junt esmentat.
L’Hospital de la Santa Creu i Casa de Convalescèn-
cia està inclòs en el Catàleg del Patrimoni Arquitectò-
nic, historicoartístic de la Ciutat de Barcelona del 1979,
amb categoria A, capítol I, fitxa 3775 i està declarat
Monument historicoartístic d’Interès Nacional per D.
del 3 de juny de 1931 i Gac. del 4 de juny del 1931.
CONVENIS
Convenis de col·laboració i autorització paisatgística
L’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes
de recuperació i millora de la qualitat visual del pai-
satge urbà vol promoure les actuacions de millora i
equipament del Claustre de l’Antic Hospital de la San-
ta Creu i Jardins Rubió i Lluch.
Cinquè. L’Ajuntament de Barcelona, per acord del
Consell Plenari de data 27 de juny de 1997, va apro-
var definitivament la creació de l’Institut del Paisatge
Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar compe-
tències per a col·laborar amb empreses i entitats en
recerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzar con-
venis i protocols, per al finançament d’obres, progra-
mes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la
imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana.
L’ús excepcional del paisatge urbà requereix auto-
rització municipal expressa a fi de controlar l’impacte
paisatgístic
Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998
de política lingüística en relació a l’ús normal del ca-
talà en la publicitat a la via pública.
El present conveni de col·laboració es realitza a
l’empara del que es preveu per als usos excepcionals
els articles 98 i següents de l’Ordenança dels usos
del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada
el 26 de març de 1999.
Així les parts,
Convenen
Primer. Autorització paisatgística
La signatura del present conveni de col·laboració
porta implícita l’autorització paisatgística prevista a
l’article 98 de l’Ordenança dels usos del paisatge
urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitat per
Acción Media Publicidad, SL, que actua en nom i re-
presentació de SOGEDASA, empresa encarregada
de la publicitat exterior de Filmax.
Segon. Contingut
L’Ajuntament autoritza a Acción Media Publi-
cidad, SL, que actua en nom i representació de
SOGEDASA, empresa encarregada de la publicitat
exterior de Filmax , la col·locació d’una lona publici-
tària segons el disseny, els colors, les mides, les
característiques, els continguts i l’idioma o idiomes
tal com figuren a la proposta, que s’adjunta com a
annex 3.
Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les
obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat
al carrer Aragó, 287, de Barcelona, obres que elimi-
naran qualsevol element, patologia o situació de risc,
d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Ordenan-
ça municipal dels usos del paisatge urbà de la ciutat
de Barcelona (annex 4).
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2167
S’adjunta com a annex 5, l’autorització de la pro-
pietat.
Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en
tot moment a la normativa aplicable en matèria de
publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que
ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de
la personalitat o sigui contrària a les disposicions nor-
matives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacio-
nada amb productes com l’alcohol o el tabac en els
termes de la legislació vigent.
Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lona
publicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei
6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-
llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-
gada per la Generalitat de Catalunya i al seu Decret
de desenvolupament i, en aquest sentit, Acción
Media Publicidad, SL, que actua en nom i representa-
ció de SOGEDASA, empresa encarregada de la pu-
blicitat exterior de Filmax, es compromet a complir la
normativa esmentada.
Per aquest motiu, l’Institut del Paisatge Urbà, no
acceptarà en cap cas il·luminacions disposades a la
part inferior i laterals de la bastida d’obra per tal d’evi-
tar la dispersió de llum i per tant, l’augment de conta-
minació lumínica zenital.
Qualsevol variació en el disseny, els colors, les mi-
des, les característiques, els continguts i l’idioma, res-
pecte de la lona aquí autoritzada, haurà de ser
prèviament aprovada pel gerent de l’Institut del Pai-
satge Urbà.
Tercer. Termini
El termini màxim de la present autorització paisat-
gística és de dos setmanes a partir de la data de la
seva col·locació. Aquest termini, que és improrroga-
ble, no excedirà en cap cas la durada de les obres de
restauració de les façanes de l’edifici ubicat al carrer
Aragó, 287, de Barcelona, i està supeditat al compli-
ment estricte dels assabentats núms. 3 i 4 de la com-
pareixença de data 19 de desembre de 2005, que
consta com a annex 6.
En el cas d’incompliment d’aquesta condició,
Acción Media Publicidad, SL, que actua en nom i re-
presentació de SOGEDASA, empresa encarregada
de la publicitat exterior de Filmax, es compromet a re-
tirar al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a
requeriment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no
reclamar per aquest fet cap mena de devolució de la
compensació paisatgística que figura al Convenen
quart, ni indemnització, ni qualsevol altra despesa
que d’aquest fet se’n derivi.
Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: Objecte
L’Institut del Paisatge Urbà ha proposat Acción
Media Publicidad, SL, que actua en nom i representa-
ció de SOGEDASA, empresa encarregada de la pu-
blicitat exterior de Filmax, la col·laboració en les actu-
acions de millora i equipament del Claustre de l’Antic
Hospital de la Santa Creu i Jardins Rubió i Lluch, en
concepte de reparació de l’impacte paisatgístic de
l’ús excepcional del paisatge autoritzat.
Acción Media Publicidad, SL, ha acceptat aquesta
proposta, i participarà en l’actuació esmentada apor-
tant la quantitat de tres mil sis-cents vint-i-cinc euros
amb quaranta-un cèntims (3.625,41 euros), IVA
inclòs.
Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l’objecte
Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifi-
quin, aquesta participació s’hagués de canviar de
destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per
a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits
exigits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà,
l’Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaent-
ment a l’empresa col·laboradora a través de la perso-
na que la representa en aquest conveni.
Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el can-
vi de destinació en el termini de vuit dies naturals des
de la comunicació.
Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix
la reparació
Acción Media Publicidad, SL, ingressarà, dins dels
quinze dies naturals següents a la signatura d’aquest
conveni, la quantitat pactada, corresponent a la repa-
ració de l’impacte paisatgístic, en el compte corrent
número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d’Es-
talvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular
l’Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les
col·laboracions econòmiques i les aportacions dels
patrocinadors.
L’Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut deta-
llant aquest ingrés i la seva finalitat.
Qualsevol pagament relacionat amb aquesta parti-
cipació haurà de comptar amb el vistiplau del
sotsdirector tècnic d’aquest Institut del Paisatge Urbà.
Setè. Altres aportacions de l’empresa col·laboradora
Com a contribució addicional a la millora del paisat-
ge urbà Acción Media Publicidad, SL, que actua en
nom i representació de SOGEDASA, empresa encar-
regada de la publicitat exterior de Filmax, finançarà
una part del procés de restauració de les façanes de
l’edifici ubicat al carrer Aragó, 287, ateses les condi-
cions econòmiques convingudes entre les parts.
Aquesta contribució addicional està valorada en la
quantitat de cinc mil euros (5.000 euros).
Aquesta restauració haurà de contemplar les condi-
cions particulars de la llicència d’obres emesa pel dis-
tricte de l’Eixample amb data 13 de setembre de 2005
(annex 7) així com les condicions d’actuació de l’infor-
me tècnic d’autorització paisatgística de data 13 de de-
sembre de 2005 (annex 8), emès des de la Sots-
direcció Tècnica d’aquest Institut del Paisatge Urbà, tal
i com s’han compromès les parts a la compareixença
de data 19 de desembre de 2005 (annex 6).
A més, s’haurà de complir el Pla de Treball i res-
pectar les mesures d’higiene i seguretat en el treball
proposades per l’empresa rehabilitadora, amb el cor-
responent vistiplau de la direcció facultativa de les
obres i en relació a les mateixes (annex 9).
Vuitè. Facultats municipals d’inspecció i control
L’Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions ne-
cessàries per comprovar i valorar l’adequació a les
condicions establertes en aquest conveni i en els
seus annexos.
L’ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o
que no s’ajusti a les condicions imposades en l’auto-
rització es considera falta molt greu i donarà lloc a
una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar
dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas
contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’exe-
cució subsidiària.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062168
L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de
procedir a la execució subsidiària de la retirada de la
lona, repercutirà les despeses originades, així com
de qualsevol altra despesa que d’aquest fet se’n de-
rivi a Acción Media Publicidad, SL, que actua en
nom i representació de SOGEDASA, empresa en-
carregada de la publicitat exterior de Filmax i sens
perjudici de la incoació del corresponent expedient
sancionador.
Novè. Normes d’Instal·lació i Despeses
El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i
desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat ci-
vil, aniran a càrrec de l’empresa col·laboradora. En
les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegu-
rarà en tot moment l’acompliment de les mesures
d’higiene i seguretat en el treball.
El venciment del termini previst comportarà la
finalització del dret a l’ús excepcional, i el seu titular
restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser re-
querit a l’efecte, la realitat física alterada, restituint el
paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho
a l’Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies
hàbils.
L’empresa, d’altra banda, establirà les pòlisses
d’assegurances corresponents que cobreixen els ris-
cos d’accident i de responsabilitat civil enfront de ter-
ceres persones, per tot el temps de vigència de l’au-
torització (annex 10). L’Ajuntament no assumeix cap
responsabilitat a aquests efectes.
Desè. Identificació i informació
L’empresa col·laboradora es compromet a incorpo-
rar en la lona publicitària un faldó informatiu/
identificatiu d’aquesta col·laboració a la millora del
paisatge urbà, on s’hauran d’incloure els logos i els
eslògans institucionals amb el text i les mides que
s’adjunten com a annex 11.
Així mateix, en aquest faldó, s’inclourà la referència
a la participació segons text facilitat per part d’aquest
Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt
total ocupi tota l’amplada de la lona publicitària col·lo-
cada sobre bastida i amb una alçada de, com a mí-
nim, un metro.
Onzè. Comunicació
L’Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la
divulgació adequada d’aquesta col·laboració de
Filmax, i ho farà en la Memòria d’Activitats. Amb
aquesta finalitat, Filmax, facilitarà els seus logos i/o
eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal
de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que
estigui relacionat amb la signatura d’aquest conveni
i/o altres possibles campanyes/presentacions de l’Ins-
titut del Paisatge Urbà.
El present conveni de col·laboració es publicarà a
la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte
territorialment competent.
L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom de
l’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de
Filmax, com a “Entitat col·laboradora de la Campanya
Barcelona, posa’t guapa”. I en prova de conformitat,
signen aquest document per triplicat en el lloc i la
data indicats en l’encapçalament.
Per l’Ajuntament de Barcelona, el president de
l’IMPUiQV, Jordi Portabella i Calvete.
Per Acción Media Publicidad, SL, el director gene-
ral, Javier Carrasco Rubio.
El secretari general, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
A la ciutat de Barcelona, el dia u de febrer de dos
mil sis.
Reunits
D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, se-
gon tinent d’alcalde i president de l’Institut Municipal
del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’ara l’Ins-
titut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, que té
delegades, per Decret d’Alcaldia de 25 de novembre
de 1999, les competències per a l’autorització dels
usos excepcionals del paisatge urbà, assistit en
aquest acte per l’Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secre-
tari general de l’Ajuntament de Barcelona.
De l’altra, el Sr. Javier Carrasco Rubio, director ge-
neral de l’empresa Acción Media Publicidad, SL, amb
NIF B-63521181 i amb domicili social al carrer Comte
d’Urgell, 240, 6è A, 08036 de Barcelona.
Diuen
Primer. L’empresa Acción Media Publicidad, SL,
que el Sr. Javier Carrasco Rubio representa, està
autoritzada per Outdoor Media, SL, l’empresa encar-
regada de la publicitat exterior de SAMSUNG, per
gestionar els seus interessos davant d’aquesta Cor-
poració Municipal (annex 1).
Segon. Acción Media Publicidad, SL, que actua en
nom i representació d’Outdoor Media, SL, empresa
encarregada de la publicitat exterior de SAMSUNG,
en data 11 de gener de 2005, ha formulat sol·licitud
d’autorització d’ús excepcional del paisatge urbà mit-
jançant activitat publicitària des d’una propietat priva-
da (annex 2).
Tercer. L’Ajuntament de Barcelona, des de sem-
pre, ha tingut la inquietud de solucionar els proble-
mes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran dels
diferents canvis urbanístics que ha sofert la mateixa.
Una de les distorsions més habituals és l’aparició
de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a
perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que
l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en
el marc d’una estratègia global de recuperació de la
qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament
i adequació de les mateixes per a integrar-les en el
paisatge al qual pertanyen.
Quart. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de
sempre la sensibilitat per reconduir aquestes disconti-
nuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aques-
ta finalitat, gestionades bé des de la Campanya “Bar-
celona, posa’t guapa” amb subvenció econòmica i
assessorament professional; bé finançades des del
patrocini d’espònsors privats.
Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels progra-
mes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana
i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres
de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara un nou pro-
jecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de
mitgeres a diferents indrets de Barcelona.
Cinquè. L’Ajuntament de Barcelona, per acord del
Consell Plenari de data 27 de juny de 1997, va apro-
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2169
var definitivament la creació de l’Institut del Paisatge
Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar compe-
tències per a col·laborar amb empreses i entitats en
recerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzar con-
venis i protocols, per al finançament d’obres, progra-
mes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la
imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana.
L’Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions
de millora del paisatge urbà vol promoure un progra-
ma de recuperació de mitgeres de la ciutat.
L’ús excepcional del paisatge urbà requereix auto-
rització municipal expressa a fi de controlar l’impacte
paisatgístic
Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998
de política lingüística en relació a l’ús normal del ca-
talà en la publicitat a la via pública.
El present conveni de col·laboració es realitza a
l’empara del que es preveu per als usos excepcionals
els articles 98 i següents de l’Ordenança dels usos
del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada
el 26 de març de 1999.
Així les parts,
Convenen
Primer. Autorització paisatgística
La signatura del present conveni de col·laboració
porta implícita l’autorització paisatgística prevista a
l’article 98 de l’Ordenança dels usos del paisatge
urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitat per
Acción Media Publicidad, SL, que actua en nom i re-
presentació d’Outdoor Media, SL, empresa encarre-
gada de la publicitat exterior de SAMSUNG.
Segon. Contingut
L’Ajuntament autoritza a Acción Media Publicidad,
SL, que actua en nom i representació d’Outdoor
Media, SL, empresa encarregada de la publicitat ex-
terior de SAMSUNG, la col·locació d’una lona publi-
citària segons el disseny, els colors, les mides, les
característiques, els continguts i l’idioma o idiomes tal
com figuren a la proposta, que s’adjunta com a an-
nex 3.
Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les
obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat
al passeig de Gràcia, 58, de Barcelona, obres que eli-
minaran qualsevol element, patologia o situació de
risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Orde-
nança Municipal dels Usos del Paisatge Urbà de la
ciutat de Barcelona (annex 4). S’adjunta com a annex
5 l’autorització de la propietat.
Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en
tot moment a la normativa aplicable en matèria de
publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que
ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de
la personalitat o sigui contrària a les disposicions nor-
matives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacio-
nada amb productes com l’alcohol o el tabac en els
termes de la legislació vigent.
Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lona
publicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei
6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-
llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-
gada per la Generalitat de Catalunya i al seu Decret
de desenvolupament i, en aquest sentit, Acción
Media Publicidad, SL, que actua en nom i representa-
ció d’Outdoor Media, SL, empresa encarregada de la
publicitat exterior de SAMSUNG, es compromet a
complir la normativa esmentada.
Per aquest motiu, l’Institut del Paisatge Urbà, no
acceptarà en cap cas il·luminacions disposades a la
part inferior i laterals de la bastida d’obra per tal d’evi-
tar la dispersió de llum i per tant, l’augment de conta-
minació lumínica zenital.
Qualsevol variació en el disseny, els colors, les mi-
des, les característiques, els continguts i l’idioma, res-
pecte de la lona aquí autoritzada, haurà de ser
prèviament aprovada pel gerent de l’Institut del Pai-
satge Urbà.
Tercer. Termini
El termini màxim de la present autorització paisat-
gística és d’un mes partir de la data de la seva col·lo-
cació. Aquest termini, que és improrrogable, no exce-
dirà en cap cas la durada de les obres de restauració
de les façanes de l’edifici ubicat al passeig de Gràcia,
58, de Barcelona, i està supeditat al compliment es-
tricte dels assabentats núms. 3 i 4 de la compareixen-
ça de data 11 de novembre de 2005, que consta com
a annex 6.
En el cas d’incompliment d’aquesta condició,
Acción Media Publicidad, SL, que actua en nom i re-
presentació d’Outdoor Media, SL, empresa encarre-
gada de la publicitat exterior de SAMSUNG, es com-
promet a retirar al seu càrrec la lona publicitària en 24
hores a requeriment d’aquest Institut del Paisatge
Urbà i a no reclamar per aquest fet cap mena de de-
volució de la compensació paisatgística que figura al
Convenen quart, ni indemnització, ni qualsevol altra
despesa que d’aquest fet se’n derivi.
Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: Objecte
L’Institut del Paisatge Urbà ha proposat Acción
Media Publicidad, SL, que actua en nom i representa-
ció de Outdoor Media, SL, empresa encarregada de
la publicitat exterior de SAMSUNG, la col·laboració
en el programa de recuperació de mitgeres de la ciu-
tat, en concepte de reparació de l’impacte paisatgístic
de l’ús excepcional del paisatge autoritzat.
Acción Media Publicidad, SL, ha acceptat aquesta
proposta, i participarà en l’actuació esmentada apor-
tant la quantitat de sis mil nou-cents cinquanta-un
euros amb vuitanta-vuit cèntims (6.951,88 euros), IVA
inclòs.
Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l’objecte
Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifi-
quin, aquesta participació s’hagués de canviar de
destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per
a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits
exigits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà,
l’Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaent-
ment a l’empresa col·laboradora a través de la perso-
na que la representa en aquest conveni.
Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el can-
vi de destinació en el termini de vuit dies naturals des
de la comunicació.
Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix
la reparació
Acción Media Publicidad, SL, ingressarà, dins dels
quinze dies naturals següents a la signatura d’aquest
conveni, la quantitat pactada, corresponent a la repa-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062170
ració de l’impacte paisatgístic, en el compte corrent
número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d’Es-
talvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular
l’Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les
col·laboracions econòmiques i les aportacions dels
patrocinadors.
L’Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut deta-
llant aquest ingrés i la seva finalitat.
Qualsevol pagament relacionat amb aquesta parti-
cipació haurà de comptar amb el vistiplau del
sotsdirector tècnic d’aquest Institut del Paisatge Urbà.
Setè. Altres aportacions de l’empresa col·laboradora
Com a contribució addicional a la millora del paisat-
ge urbà Acción Media Publicidad, SL, que actua en
nom i representació d’Outdoor Media, SL, empresa
encarregada de la publicitat exterior de SAMSUNG,
finançarà una part del procés de restauració de les
façanes de l’edifici ubicat al passeig de Gràcia, 58,
ateses les condicions econòmiques convingudes en-
tre les parts. Aquesta contribució addicional està va-
lorada en la quantitat de trenta-dos mil cinc-cents
euros (32.500 euros).
Aquesta restauració haurà de contemplar les con-
dicions particulars de la llicència d’obres emesa pel
districte de l’Eixample amb data 30 de juny de 2005 i
la corresponent sol·licitud de pròrroga (annex 7) així
com les condicions d’actuació de l’informe tècnic
d’autorització paisatgística de data 28 d’octubre de
2005 (annex 8), emès des de la Sotsdirecció Tècnica
d’aquest Institut del Paisatge Urbà, tal i com s’han
compromès les parts a la compareixença de data 11
de novembre de 2005 (annex 6).
A més, s’haurà de complir el Pla de Treball i res-
pectar les mesures d’higiene i seguretat en el treball
proposades per l’empresa rehabilitadora, amb el cor-
responent vistiplau de la direcció facultativa de les
obres i en relació a les mateixes (annex 9).
Vuitè. Facultats municipals d’inspecció i control
L’Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions ne-
cessàries per comprovar i valorar l’adequació a les
condicions establertes en aquest conveni i en els
seus annexos.
L’ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o
que no s’ajusti a les condicions imposades en l’auto-
rització es considera falta molt greu i donarà lloc a
una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar
dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas
contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’exe-
cució subsidiària.
L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de proce-
dir a la execució subsidiària de la retirada de la lona, re-
percutirà les despeses originades, així com de qualse-
vol altra despesa que d’aquest fet se’n derivi a Acción
Media Publicidad, SL, que actua en nom i representació
d’Outdoor Media, SL, empresa encarregada de la publi-
citat exterior de SAMSUNG i sens perjudici de la incoa-
ció de l’expedient sancionador corresponent.
Novè. Normes d’Instal·lació i Despeses
El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i
desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat ci-
vil, aniran a càrrec de l’empresa col·laboradora.
En les operacions de muntatge i desmuntatge s’as-
segurarà en tot moment l’acompliment de les mesu-
res d’higiene i seguretat en el treball.
El venciment del termini previst comportarà la
finalització del dret a l’ús excepcional, i el seu titular
restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser re-
querit a l’efecte, la realitat física alterada, restituint el
paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho
a l’Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies
hàbils. L’empresa, d’altra banda, establirà les pòlis-
ses d’assegurances corresponents que cobreixen els
riscos d’accident i de responsabilitat civil enfront de
terceres persones, per tot el temps de vigència de
l’autorització (annex 10). L’Ajuntament no assumeix
cap responsabilitat a aquests efectes.
Desè. Identificació i informació
L’empresa col·laboradora es compromet a incorpo-
rar en la lona publicitària un faldó informatiu/iden-
tificatiu d’aquesta col·laboració a la millora del pai-
satge urbà, on s’hauran d’incloure els logos i els
eslògans institucionals amb el text i les mides que
s’adjunten com a annex 11.
Així mateix, en aquest faldó, s’inclourà la referència
a la participació segons text facilitat per part d’aquest
Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt
total ocupi tota l’amplada de la lona publicitària col·lo-
cada sobre bastida i amb una alçada de, com a mí-
nim, un metro.
Onzè. Comunicació
L’Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la
divulgació adequada d’aquesta col·laboració de
SAMSUNG, i ho farà en la Memòria d’Activitats. Amb
aquesta finalitat, SAMSUNG, facilitarà els seus logos
i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per
tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que
estigui relacionat amb la signatura d’aquest conveni
i/o altres possibles campanyes/presentacions de
l’Institut del Paisatge Urbà.
El present conveni de col·laboració es publicarà a
la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte
territorialment competent.
L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom de
l’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de
SAMSUNG, com a “Entitat col·laboradora de la Cam-
panya Barcelona, posa’t guapa”. I en prova de confor-
mitat, signen aquest document per triplicat en el lloc i
la data indicats en l’encapçalament.
Per l’Ajuntament de Barcelona, el president de
l’IMPUiQV, Jordi Portabella i Calvete.
Per Acción Media Publicidad, SL, el director gene-
ral, Javier Carrasco Rubio.
El secretari general, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
A la ciutat de Barcelona, el dia sis de febrer de dos
mil sis.
Reunits
D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, se-
gon tinent d’alcalde i president de l’Institut Municipal
del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’ara l’Ins-
titut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, que té
delegades, per Decret d’Alcaldia de 25 de novembre
de 1999 les competències per a l’autorització dels
usos excepcionals del paisatge urbà, assistit en
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2171
aquest acte per l’Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secre-
tari general de l’Ajuntament de Barcelona.
De l’altra, el Sr. Michael Gumz, director general de
l’empresa BlowUP Media España, SA, amb NIF A-
82879412 i amb domicili social al carrer Núñez de
Balboa, 114, 28006 de Madrid.
Diuen
Primer. L’empresa BlowUP media España, SA, que
el Sr. Michael Gumz representa, està autoritzada per
Starcom Worldwide Media Estrategia, SL, l’empresa
encarregada de la publicitat exterior d’LG ELEC-
TRONICS, per gestionar els seus interessos davant
d’aquesta Corporació Municipal (annex 1).
Segon. BlowUP media España, SA, que actua en
nom i representació d’Starcom Worldwide Media
Estrategia, SL, empresa encarregada de la publicitat
exterior d’LG ELECTRONICS, en data 11 de gener
de 2005, ha formulat sol·licitud d’autorització d’ús ex-
cepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publi-
citària des d’una propietat privada (annex 2).
Tercer. L’Antic Hospital de la Santa Creu ha estat
una de les institucions més importants de la ciutat de
Barcelona, sempre present en el decurs de la vida
ciutadana.
A l’any 1401, la ciutat de Barcelona decideix unifi-
car en un de sol un seguit d’hospitals depenents tant
del municipi com de l’església, d’aquesta iniciativa
neix l’Hospital de la Santa Creu.
En el transcurs dels anys aquesta entitat va anar
creixent, succeint-se ampliacions i modificacions amb
el resultat actual d’un conjunt històric-artístic que s’or-
ganitza al voltant d’un gran espai central actualment
conegut com els Jardins Rubió i Lluch. Pels vols de
l’any 1678 es constitueix en un claustre que configura
la façana per la banda nord del conjunt esmentat.
L’Hospital de la Santa Creu i Casa de Convales-
cència està inclòs en el Catàleg del Patrimoni Arqui-
tectònic, Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona
del 1979, amb categoria A, capítol I, fitxa 3775 i està
declarat Monument Històrico-Artístic d’Interès Nacio-
nal per D. del 3 de juny de 1931 i Gac. del 4 de juny
del 1931.
L’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes
de recuperació i millora de la qualitat visual del pai-
satge urbà vol promoure les actuacions de millora i
equipament del Claustre de l’Antic Hospital de la San-
ta Creu i Jardins Rubió i Lluch.
Cinquè. L’Ajuntament de Barcelona, per acord del
Consell Plenari de data 27 de juny de 1997, va apro-
var definitivament la creació de l’Institut del Paisatge
Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar compe-
tències per a col·laborar amb empreses i entitats en
recerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzar con-
venis i protocols, per al finançament d’obres, progra-
mes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la
imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana.
L’ús excepcional del paisatge urbà requereix auto-
rització municipal expressa a fi de controlar l’impacte
paisatgístic
Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998
de política lingüística en relació a l’ús normal del ca-
talà en la publicitat a la via pública.
El present conveni de col·laboració es realitza a
l’empara del que es preveu per als usos excepcionals
els articles 98 i següents de l’Ordenança dels usos
del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada
el 26 de març de 1999.
Així les parts,
Convenen
Primer. Autorització paisatgística
La signatura del present conveni de col·laboració
porta implícita l’autorització paisatgística prevista a
l’article 98 de l’Ordenança dels usos del paisatge
urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitat per
BlowUP media España, SA, que actua en nom i re-
presentació d’Starcom Worldwide Media Estrategia,
SL, empresa encarregada de la publicitat exterior
d’LG ELECTRONICS.
Segon. Contingut
L’Ajuntament autoritza a BlowUP media España,
SA, que actua en nom i representació d’Starcom
Worldwide Media Estrategia, SL, empresa encarrega-
da de la publicitat exterior d’LG ELECTRONICS, la
col·locació d’una lona publicitària segons el disseny,
els colors, les mides, les característiques, els contin-
guts i l’idioma o idiomes tal com figuren a la proposta,
que s’adjunta com a annex 3.
Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les
obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat
a l’avinguda del Paral·lel, 182, de Barcelona, obres
que eliminaran qualsevol element, patologia o situa-
ció de risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de
l’Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà de
la ciutat de Barcelona. S’adjunta com a annex 4 el
document d’acreditació de l’estat de conservació i de
seguretat dels elements exteriors dels edificis de data
11 de gener de 2006, on es reflecteixen alguns
d’aquests elements de risc. S’adjunta com a annex 5
l’autorització de la propietat.
Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en
tot moment a la normativa aplicable en matèria de
publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que
ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de
la personalitat o sigui contrària a les disposicions nor-
matives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacio-
nada amb productes com l’alcohol o el tabac en els
termes de la legislació vigent.
Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lona
publicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei
6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-
llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-
gada per la Generalitat de Catalunya i al seu Decret
de desenvolupament i, en aquest sentit, BlowUP
media España, SA, que actua en nom i representació
d’Starcom Worldwide Media Estrategia, SL, empresa
encarregada de la publicitat exterior d’LG ELEC-
TRONICS, es compromet a complir la normativa es-
mentada.
Per aquest motiu, l’Institut del Paisatge Urbà, no
acceptarà en cap cas il·luminacions disposades a la
part inferior i laterals de la bastida d’obra per tal d’evi-
tar la dispersió de llum i per tant, l’augment de conta-
minació lumínica zenital.
Qualsevol variació en el disseny, els colors, les mi-
des, les característiques, els continguts i l’idioma, res-
pecte de la lona aquí autoritzada, haurà de ser
prèviament aprovada pel gerent de l’Institut del Pai-
satge Urbà.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062172
Tercer. Termini
El termini màxim de la present autorització paisat-
gística és d’un mes des del 6 de febrer al 5 de març
de 2006, ambdós inclosos. Aquest termini, que és im-
prorrogable, no excedirà en cap cas la durada de les
obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat
a l’avinguda del Paral·lel, 182, de Barcelona, i està
supeditat al compliment estricte de l’assabentat núm.
3 de la compareixença de data 3 de febrer de 2006
que consta com a annex 6.
En el cas d’incompliment d’aquesta condició,
BlowUP media España, SA, que actua en nom i re-
presentació d’Starcom Worldwide Media Estrategia,
SL, empresa encarregada de la publicitat exterior
d’LG ELECTRONICS, es compromet a retirar al seu
càrrec la lona publicitària en 24 hores a requeriment
d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no reclamar per
aquest fet cap mena de devolució de la compensació
paisatgística que figura al Convenen quart, ni indem-
nització, ni qualsevol altra despesa que d’aquest fet
se’n derivi.
Les obres de rehabilitació de la façana hauran
d’estar iniciades en el moment d’aquesta col·lo-
cació.
Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: Objecte
L’Institut del Paisatge Urbà ha proposat BlowUP
media España, SA, que actua en nom i representació
d’Starcom Worldwide Media Estrategia, SL, empresa
encarregada de la publicitat exterior d’LG ELEC-
TRONICS, la col·laboració en les actuacions de millo-
ra i equipament del Claustre de l’Antic Hospital de la
Santa Creu i Jardins Rubió i Lluch, en concepte de
reparació de l’impacte paisatgístic de l’ús excepcional
del paisatge autoritzat.
BlowUP media España, SA, ha acceptat aquesta
proposta, i participarà en l’actuació esmentada apor-
tant la quantitat de quatre mil tres-cents quaranta-cinc
euros amb trenta-sis cèntims (4.345,36 euros), IVA
inclòs.
Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l’objecte
Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifi-
quin, aquesta participació s’hagués de canviar de
destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per
a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits
exigits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà,
l’Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaent-
ment a l’empresa col·laboradora a través de la perso-
na que la representa en aquest conveni.
Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el can-
vi de destinació en el termini de vuit dies naturals des
de la comunicació.
Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix
la reparació
BlowUP media España, SA, ingressarà, dins dels
quinze dies naturals següents a la signatura d’aquest
conveni, la quantitat pactada, corresponent a la repa-
ració de l’impacte paisatgístic, en el compte corrent
número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d’Es-
talvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular
l’Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les
col·laboracions econòmiques i les aportacions dels
patrocinadors.
L’Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut deta-
llant aquest ingrés i la seva finalitat.
Qualsevol pagament relacionat amb aquesta parti-
cipació haurà de comptar amb el vistiplau del sots-
director tècnic d’aquest Institut del Paisatge Urbà.
Setè. Altres aportacions de l’empresa col·laboradora
Com a contribució addicional a la millora del paisat-
ge urbà BlowUP media España, SA, que actua en
nom i representació d’Starcom Worldwide Media
Estrategia, SL, empresa encarregada de la publicitat
exterior d’LG ELECTRONICS, finançarà una part del
procés de restauració de les façanes de l’edifici ubi-
cat a l’avinguda del Paral·lel, 182, ateses les condi-
cions econòmiques convingudes entre les parts.
Aquesta contribució addicional està valorada en el
40% dels pressupostos presentats en aquest Institut
del Paisatge Urbà.
Aquesta restauració haurà de contemplar les con-
dicions particulars de la llicència d’obres emesa pel
districte de l’Eixample amb data 30 de gener de 2006
(annex 7) així com les condicions d’actuació de l’in-
forme tècnic d’autorització paisatgística de data 2 de
febrer de 2006 (annex 8), emès des de la
Sotsdirecció Tècnica d’aquest Institut del Paisatge
Urbà, tal i com s’han compromès les parts a la com-
pareixença de data 6 de febrer de 2006 (annex 6).
A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les
esmentades obres proposat per l’empresa rehabi-
litadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció
facultativa de les obres (annex 9).
Vuitè. Facultats municipals d’inspecció i control
L’Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions ne-
cessàries per comprovar i valorar l’adequació a les
condicions establertes en aquest conveni i en els
seus annexos.
L’ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o
que no s’ajusti a les condicions imposades en l’auto-
rització es considera falta molt greu i donarà lloc a
una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar
dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas
contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’exe-
cució subsidiària.
L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de pro-
cedir a la execució subsidiària de la retirada de la
lona, repercutirà les despeses originades, així com de
qualsevol altra despesa que d’aquest fet se’n derivi a
BlowUP media España, SA, que actua en nom i re-
presentació d’Starcom Worldwide Media Estrategia,
SL, empresa encarregada de la publicitat exterior
d’LG ELECTRONICS i sens perjudici de la incoació
del corresponent expedient sancionador.
Novè. Normes d’Instal·lació i Despeses
El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i
desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat ci-
vil, aniran a càrrec de l’empresa col·laboradora. En
les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegu-
rarà en tot moment l’acompliment de les mesures
d’higiene i seguretat en el treball.
El venciment del termini previst comportarà la
finalització del dret a l’ús excepcional, i el seu titular
restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser re-
querit a l’efecte, la realitat física alterada, restituint el
paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho
a l’Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies
hàbils. L’empresa, d’altra banda, establirà les pòlis-
ses d’assegurances corresponents que cobreixen els
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2173
riscos d’accident i de responsabilitat civil enfront de
terceres persones, per tot el temps de vigència de
l’autorització (annex 10). L’Ajuntament no assumeix
cap responsabilitat a aquests efectes.
Desè. Identificació i informació
L’empresa col·laboradora es compromet a incorpo-
rar en la lona publicitària un faldó informatiu/
identificatiu d’aquesta col·laboració a la millora del
paisatge urbà, on s’hauran d’incloure els logos i els
eslògans institucionals amb el text i les mides que
s’adjunten com a annex 11. Així mateix, en aquest
faldó, s’inclourà la referència a la participació segons
text facilitat per part d’aquest Institut del Paisatge
Urbà, de forma que, el conjunt total ocupi tota l’am-
plada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i
amb una alçada de, com a mínim, un metro.
Onzè. Comunicació
L’Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la
divulgació adequada d’aquesta col·laboració d’LG
ELECTRONICS, i ho farà en la Memòria d’Activitats.
Amb aquesta finalitat, LG ELECTRONICS, facilitarà
els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Pai-
satge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequa-
da de tot allò que estigui relacionat amb la signatura
d’aquest conveni i/o altres possibles campanyes/pre-
sentacions de l’Institut del Paisatge Urbà.
El present conveni de col·laboració es publicarà a
la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte
territorialment competent.
L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom de
l’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de
LG ELECTRONICS, com a “Entitat col·laboradora de
la Campanya Barcelona, posa’t guapa”. I en prova de
conformitat, signen aquest document per triplicat en
el lloc i la data indicats en l’encapçalament.
Per l’Ajuntament de Barcelona, el president de
l’IMPUiQV, Jordi Portabella i Calvete.
Per BlowUP Media España, SA, el director general,
Michael Gumz.
El secretari general, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
A la ciutat de Barcelona, el dia set de febrer de dos
mil sis.
Reunits
D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, se-
gon tinent d’alcalde i president de l’Institut Municipal
del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’ara l’Ins-
titut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, que té
delegades, per Decret d’Alcaldia de 25 de novembre
de 1999 les competències per a l’autorització dels
usos excepcionals del paisatge urbà, assistit en
aquest acte per l’Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secre-
tari general de l’Ajuntament de Barcelona.
De l’altra, el Sr. Thomas Werner Schulz i la Sra.
Cristina de Seras Zumstein, apoderats de forma man-
comunada de l’empresa Tui España Turismo, SA-Ul-
tramar Express, amb NIF A-08089187 i amb domicili
social al carrer Diputació, 238, 08007 de Barcelona.
Diuen
Primer. L’empresa Tui España Turismo, SA-Ultra-
mar Express, que el Sr. Thomas Werner Schulz i la
Sra. Cristina de Seras Zumstein representen, està
autoritzada per Cheil communications, empresa en-
carregada de la publicitat exterior de SAMSUNG, per
gestionar els seus interessos davant d’aquesta Cor-
poració Municipal (annex 1).
Segon. Tui España Turismo, SA-Ultramar Express,
que actua en nom i representació de Cheil com-
munications, empresa encarregada de la publicitat
exterior de SAMSUNG, en data 9 de gener de 2006,
ha formulat sol·licitud d’autorització d’ús excepcional
del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des
d’una propietat privada (annex 2).
Tercer. L’Ajuntament de Barcelona, des de sem-
pre, ha tingut la inquietud de solucionar els proble-
mes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran dels
diferents canvis urbanístics que ha sofert la mateixa.
Una de les distorsions més habituals és l’aparició
de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a
perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que
l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en
el marc d’una estratègia global de recuperació de la
qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament
i adequació de les mateixes per a integrar-les en el
paisatge al qual pertanyen.
Quart. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de
sempre la sensibilitat per reconduir aquestes disconti-
nuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aques-
ta finalitat, gestionades bé des de la Campanya “Bar-
celona, posa’t guapa” amb subvenció econòmica i
assessorament professional; bé finançades des del
patrocini d’espònsors privats.
Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels progra-
mes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana
i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres
de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara un nou pro-
jecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de
mitgeres a diferents indrets de Barcelona.
Cinquè. L’Ajuntament de Barcelona, per acord del
Consell Plenari de data 27 de juny de 1997, va apro-
var definitivament la creació de l’Institut del Paisatge
Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar compe-
tències per a col·laborar amb empreses i entitats en
recerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzar con-
venis i protocols, per al finançament d’obres, progra-
mes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la
imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana.
L’Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions
de millora del paisatge urbà vol promoure un progra-
ma de recuperació de mitgeres de la ciutat.
L’ús excepcional del paisatge urbà requereix auto-
rització municipal expressa a fi de controlar l’impacte
paisatgístic
Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998
de política lingüística en relació a l’ús normal del ca-
talà en la publicitat a la via pública.
El present conveni de col·laboració es realitza a
l’empara del que es preveu per als usos excepcionals
els articles 98 i següents de l’Ordenança dels usos
del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada
el 26 de març de 1999.
Així les parts,
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062174
Convenen
Primer. Autorització paisatgística
La signatura del present conveni de col·laboració
porta implícita l’autorització paisatgística prevista a
l’article 98 de l’Ordenança dels usos del paisatge
urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitat per Tui
España Turismo, SA-Ultramar Express, que actua en
nom i representació de Cheil communications, em-
presa encarregada de la publicitat exterior de
SAMSUNG.
Segon. Contingut
L’Ajuntament autoritza a Tui España Turismo, SA-
Ultramar Express, que actua en nom i representació
de Cheil communications, empresa encarregada de
la publicitat exterior de SAMSUNG, la col·locació
d’una lona publicitària segons el disseny, els colors,
les mides, les característiques, els continguts i l’idio-
ma o idiomes tal com figuren a la proposta, que s’ad-
junta com a annex 3.
Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les
obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat
a l’avinguda de la Diagonal, 661-671 (Hotel Rey Juan
Carlos I), de Barcelona, obres que eliminaran qualse-
vol element, patologia o situació de risc, d’acord amb
el que disposa l’article 42 de l’Ordenança municipal
dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona.
S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació
de l’estat de conservació i de seguretat dels elements
exteriors dels edificis de data 10 de desembre de
2005, on es reflecteixen alguns d’aquests elements
de risc. S’adjunta com a annex 5 l’autorització de la
propietat.
Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en
tot moment a la normativa aplicable en matèria de
publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que
ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de
la personalitat o sigui contrària a les disposicions nor-
matives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacio-
nada amb productes com l’alcohol o el tabac en els
termes de la legislació vigent.
Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lona
publicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei
6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-
llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-
gada per la Generalitat de Catalunya i al seu Decret
de desenvolupament i, en aquest sentit, Tui España
Turismo, SA-Ultramar Express, que actua en nom i
representació de Cheil communications, empresa en-
carregada de la publicitat exterior de SAMSUNG, es
compromet a complir la normativa esmentada.
Per aquest motiu, l’Institut del Paisatge Urbà, no
acceptarà en cap cas il·luminacions disposades a la
part inferior i laterals de la bastida d’obra per tal d’evi-
tar la dispersió de llum i per tant, l’augment de conta-
minació lumínica zenital.
Qualsevol variació en el disseny, els colors, les mi-
des, les característiques, els continguts i l’idioma, res-
pecte de la lona aquí autoritzada, haurà de ser
prèviament aprovada pel gerent de l’Institut del Pai-
satge Urbà.
Tercer. Termini
El termini màxim de la present autorització pai-
satgística és d’un mes partir de la data de la seva
col·locació.
Aquest termini, que és improrrogable, no excedi-
rà en cap cas la durada de les obres de restaura-
ció de les façanes de l’edifici ubicat a l’avinguda
de la Diagonal, 661-671 (Hotel Rey Juan Carlos I),
de Barcelona, i està supeditat al compliment es-
tricte de l’assabentat núm. 3 de la compareixença
de data 20 de gener de 2006, que consta com a
annex 6.
En el cas d’incompliment d’aquesta condició, Tui
España Turismo, SA-Ultramar Express, que actua en
nom i representació de Cheil communications, em-
presa encarregada de la publicitat exterior de
SAMSUNG, es compromet a retirar al seu càrrec la
lona publicitària en 24 hores a requeriment d’aquest
Institut del Paisatge Urbà i a no reclamar per aquest
fet cap mena de devolució de la compensació paisat-
gística que figura al Convenen quart, ni indemnitza-
ció, ni qualsevol altra despesa que d’aquest fet se’n
derivi.
Les obres de rehabilitació de les façanes hauran
d’iniciar-se en el moment d’aquesta col·locació.
Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: Objecte
L’Institut del Paisatge Urbà ha proposat Tui España
Turismo, SA-Ultramar Express, que actua en nom i
representació de Cheil communications, empresa en-
carregada de la publicitat exterior de SAMSUNG, la
col·laboració en el programa de recuperació de mit-
geres de la ciutat, en concepte de reparació de l’im-
pacte paisatgístic de l’ús excepcional del paisatge au-
toritzat.
Tui España Turismo, SA-Ultramar Express, ha ac-
ceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació
esmentada aportant la quantitat de onze mil cent se-
tanta-tres euros amb dotze cèntims (11.173,12
euros), IVA inclòs.
Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l’objecte
Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifi-
quin, aquesta participació s’hagués de canviar de
destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per
a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits
exigits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà,
l’Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaent-
ment a l’empresa col·laboradora a través de la perso-
na que la representa en aquest conveni.
Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el can-
vi de destinació en el termini de vuit dies naturals des
de la comunicació.
Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix
la reparació
Tui España Turismo, SA-Ultramar Express, ingres-
sarà, dins dels quinze dies naturals següents a la sig-
natura d’aquest conveni, la quantitat pactada, corres-
ponent a la reparació de l’impacte paisatgístic, en el
compte corrent número 2100 3000 19 2201633296
de La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, de la
qual és titular l’Institut del Paisatge Urbà, i en què es
recullen les col·laboracions econòmiques i les aporta-
cions dels patrocinadors.
L’Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut deta-
llant aquest ingrés i la seva finalitat.
Qualsevol pagament relacionat amb aquesta par-
ticipació haurà de comptar amb el vistiplau del
sotsdirector tècnic d’aquest Institut del Paisatge
Urbà.
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2175
Setè. Altres aportacions de l’empresa col·laboradora
Com a contribució addicional a la millora del paisat-
ge urbà Tui España Turismo, SA-Ultramar Express,
que actua en nom i representació de Cheil
communications, empresa encarregada de la publici-
tat exterior de SAMSUNG, finançarà una part del pro-
cés de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a
l’avinguda de la Diagonal, 661-671 (Hotel Rey Juan
Carlos I), ateses les condicions econòmiques convin-
gudes entre les parts. Aquesta contribució addicional
està valorada en el 100% dels pressupostos presen-
tats en aquests Institut del Paisatge Urbà.
Aquesta restauració haurà de contemplar les con-
dicions particulars del comunicat d’obres menors
emès pel districte de Les Corts amb data 29 de de-
sembre de 2005 i el full de diagnosi i adequació pai-
satgística relatiu a la façana (annex 7) així com les
condicions d’actuació de l’informe tècnic d’autoritza-
ció paisatgística de data 18 de gener de 2006 (annex
8), emès des de la Sotsdirecció Tècnica d’aquest Ins-
titut del Paisatge Urbà, tal i com s’han compromès les
parts a la compareixença de data 20 de gener de
2006 (annex 6).
A més, s’haurà de complir el Pla de Treball i res-
pectar les mesures d’higiene i seguretat en el treball
proposades per l’empresa rehabilitadora, amb el cor-
responent vistiplau de la direcció facultativa de les
obres i en relació a les mateixes (annex 9).
Vuitè. Facultats municipals d’inspecció i control
L’Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions ne-
cessàries per comprovar i valorar l’adequació a les
condicions establertes en aquest conveni i en els
seus annexos. L’ús excepcional del paisatge urbà no
autoritzat o que no s’ajusti a les condicions imposa-
des en l’autorització es considera falta molt greu i do-
narà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge
a realitzar dins de les 24 hores següents al requeri-
ment, en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, pro-
cedirà a l’execució subsidiària.
L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de pro-
cedir a la execució subsidiària de la retirada de la
lona, repercutirà les despeses originades, així com de
qualsevol altra despesa que d’aquest fet se’n derivi a
Tui España Turismo, SA-Ultramar Express, que actua
en nom i representació de Cheil communications, em-
presa encarregada de la publicitat exterior de
SAMSUNG i sens perjudici de la incoació de l’expedi-
ent sancionador corresponent.
Novè. Normes d’instal·lació i despeses
El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i
desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat ci-
vil, aniran a càrrec de l’empresa col·laboradora. En
les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegu-
rarà en tot moment l’acompliment de les mesures
d’higiene i seguretat en el treball. El venciment del
termini previst comportarà la finalització del dret a l’ús
excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i
sense necessitat de ser requerit a l’efecte, la realitat
física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior
condició, i comunicant-ho a l’Institut del Paisatge
Urbà en el termini de set dies hàbils. L’empresa, d’al-
tra banda, establirà les pòlisses d’assegurances cor-
responents que cobreixen els riscos d’accident i
de responsabilitat civil enfront de terceres persones,
per tot el temps de vigència de l’autorització (an-
nex 10). L’Ajuntament no assumeix cap responsabili-
tat a aquests efectes.
Tui España Turismo, SA-Ultramar Express, ha con-
tractat als efectes descrits en aquest apartat a l’empre-
sa Soportes Mediterráneo, SL, és per això que l’asse-
gurança presentada consta a nom d’aquesta empresa.
Desè. Identificació i informació
L’empresa col·laboradora es compromet a incorpo-
rar en la lona publicitària un faldó informatiu/iden-
tificatiu d’aquesta col·laboració a la millora del pai-
satge urbà, on s’hauran d’incloure els logos i els
eslògans institucionals amb el text i les mides que
s’adjunten com a annex 11. Així mateix, en aquest
faldó, s’inclourà la referència a la participació segons
text facilitat per part d’aquest Institut del Paisatge
Urbà, de forma que, el conjunt total ocupi tota l’am-
plada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i
amb una alçada de, com a mínim, un metro.
Onzè. Comunicació
L’Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la
divulgació adequada d’aquesta col·laboració de
SAMSUNG, i ho farà en la Memòria d’Activitats. Amb
aquesta finalitat, SAMSUNG, facilitarà els seus logos
i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per
tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que
estigui relacionat amb la signatura d’aquest conveni
i/o altres possibles campanyes/presentacions de l’Ins-
titut del Paisatge Urbà.
El present conveni de col·laboració es publicarà a
la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte
territorialment competent.
L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom de
l’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de
SAMSUNG, com a “Entitat col·laboradora de la Cam-
panya Barcelona, posa’t guapa”. I en prova de confor-
mitat, signen aquest document per triplicat en el lloc i
la data indicats en l’encapçalament.
Per l’Ajuntament de Barcelona, el president de
l’IMPUiQV, Jordi Portabella i Calvete.
Per Tui España Turismo, SA - Ultramar Express.
L’apoderat, Thomas Werner Schulz, l’apoderada,
Cristina de Seras Zumstein.
El secretari general, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
A la ciutat de Barcelona, el dia set de febrer de dos
mil sis.
Reunits
D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, se-
gon tinent d’alcalde i president de l’Institut Municipal
del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’ara l’Ins-
titut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, que té
delegades, per Decret d’Alcaldia de 25 de novembre
de 1999 les competències per a l’autorització dels
usos excepcionals del paisatge urbà, assistit en
aquest acte per l’Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secre-
tari general de l’Ajuntament de Barcelona.
De l’altra, el Sr. Joaquín Cusí Navarro, gerent de
l’empresa Ginsa Electrónic, SA, amb NIF A-08655797
i amb domicili social al carrer Atenes, 11 08006 de
Barcelona.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062176
Diuen
Primer. L’empresa Ginsa Electrónic, SA, que el Sr.
Joaquín Cusí Navarro representa, està autoritzada
per Outdoor Media, SL, l’empresa encarregada de la
publicitat exterior de SAMSUNG, per gestionar els
seus interessos davant d’aquesta Corporació Munici-
pal (annex 1).
Segon. Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i
representació d’Outdoor Media, SL, empresa encar-
regada de la publicitat exterior de SAMSUNG, en
data 12 de gener de 2005, ha formulat sol·licitud d’au-
torització d’ús excepcional del paisatge urbà mitjan-
çant activitat publicitària des d’una propietat privada
(annex 2).
Tercer. L’Antic Hospital de la Santa Creu ha estat
una de les institucions més importants de la ciutat de
Barcelona, sempre present en el decurs de la vida
ciutadana.
A l’any 1401, la ciutat de Barcelona decideix unifi-
car en un de sol un seguit d’hospitals depenents tant
del municipi com de l’església, d’aquesta iniciativa
neix l’Hospital de la Santa Creu.
En el transcurs dels anys aquesta entitat va anar
creixent, succeint-se ampliacions i modificacions amb
el resultat actual d’un conjunt històric-artístic que s’or-
ganitza al voltant d’un gran espai central actualment
conegut com els Jardins Rubió i Lluch. Pels vols de
l’any 1678 es constitueix en un claustre que culmina
configura la façana per la banda nord de l’esmentat
conjunt.
L’Hospital de la Santa Creu i Casa de Convales-
cència està inclòs en el Catàleg del Patrimoni Arqui-
tectònic, Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona
del 1979, amb categoria A, capítol I, fitxa 3775 i està
declarat Monument Històrico-Artístic d’Interès Nacio-
nal per D. del 3 de juny de 1931 i Gac. del 4 de juny
del 1931.
L’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes
de recuperació i millora de la qualitat visual del pai-
satge urbà vol promoure les actuacions de millora i
equipament del Claustre de l’Antic Hospital de la San-
ta Creu i Jardins Rubió i Lluch.
Cinquè. L’Ajuntament de Barcelona, per acord del
Consell Plenari de data 27 de juny de 1997, va apro-
var definitivament la creació de l’Institut del Paisatge
Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar compe-
tències per a col·laborar amb empreses i entitats en
recerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzar con-
venis i protocols, per al finançament d’obres, progra-
mes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la
imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana.
L’ús excepcional del paisatge urbà requereix auto-
rització municipal expressa a fi de controlar l’impacte
paisatgístic
Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998
de política lingüística en relació a l’ús normal del ca-
talà en la publicitat a la via pública.
El present conveni de col·laboració es realitza a
l’empara del que es preveu per als usos excepcionals
els articles 98 i següents de l’Ordenança dels usos
del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada
el 26 de març de 1999.
Així les parts,
Convenen
Primer. Autorització paisatgística
La signatura del present conveni de col·laboració
porta implícita l’autorització paisatgística prevista a
l’article 98 de l’Ordenança dels usos del paisatge
urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitat per Ginsa
Electrónic, SA, que actua en nom i representació
d’Outdoor Media, SL, empresa encarregada de la pu-
blicitat exterior de SAMSUNG.
Segon. Contingut
L’Ajuntament autoritza a Ginsa Electrónic, SA, que
actua en nom i representació d’Outdoor Media, SL,
empresa encarregada de la publicitat exterior de
SAMSUNG, la col·locació d’una lona publicitària se-
gons el disseny, els colors, les mides, les característi-
ques, els continguts i l’idioma o idiomes tal com figu-
ren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3.
Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les
obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat
al passeig de Gràcia, 2 (lateral), de Barcelona, obres
que eliminaran qualsevol element, patologia o situa-
ció de risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de
l’Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà de
la ciutat de Barcelona.
S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació
de l’estat de conservació i de seguretat dels elements
exteriors dels edificis de data 28 de gener de 2005,
on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc.
S’adjunta com a annex 5 l’autorització de la pro-
pietat.
Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en
tot moment a la normativa aplicable en matèria de
publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que
ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de
la personalitat o sigui contrària a les disposicions nor-
matives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacio-
nada amb productes com l’alcohol o el tabac en els
termes de la legislació vigent.
Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lona
publicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei
6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-
llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-
gada per la Generalitat de Catalunya i al seu Decret
de desenvolupament i, en aquest sentit, Ginsa
Electrónic, SA, que actua en nom i representació
d’Outdoor Media, SL, empresa encarregada de la pu-
blicitat exterior de SAMSUNG, es compromet a com-
plir la normativa esmentada.
Per aquest motiu, l’Institut del Paisatge Urbà, no
acceptarà en cap cas il·luminacions disposades a la
part inferior i laterals de la bastida d’obra per tal d’evi-
tar la dispersió de llum i per tant, l’augment de conta-
minació lumínica zenital.
Qualsevol variació en el disseny, els colors, les mi-
des, les característiques, els continguts i l’idioma, res-
pecte de la lona aquí autoritzada, haurà de ser
prèviament aprovada pel gerent de l’Institut del Pai-
satge Urbà.
Tercer. Termini
El termini màxim de la present autorització paisat-
gística és d’un mes a partir de la data de la seva
col·locació. Aquest termini, que és improrrogable, no
excedirà en cap cas la durada de les obres de restau-
ració de les façanes de l’edifici ubicat al passeig de
Gràcia, 2 (lateral), de Barcelona, i està supeditat al
compliment estricte de l’assabentat núm. 3 de la com-
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2177
pareixença de data 26 d’abril de 2005 que consta
com a annex 6.
En el cas d’incompliment d’aquesta condició, Ginsa
Electrónic, SA, que actua en nom i representació
d’Outdoor Media, SL, empresa encarregada de la pu-
blicitat exterior de SAMSUNG, es compromet a retirar
al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a reque-
riment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no recla-
mar per aquest fet cap mena de devolució de la com-
pensació paisatgística que figura al Convenen quart,
ni indemnització, ni qualsevol altra despesa que
d’aquest fet se’n derivi.
Aquests compromisos han estat ratificats per part
de Ginsa Electrónic, SA, en la seva sol·licitud d’auto-
rització d’ús excepcional de data 12 de gener de
2006 que consta com a annex 2, i, per part de la pro-
pietat, en la seva autorització de col·locació d’una
lona publicitària de data 21 de novembre de 2006 que
consta com a annex 5.
Les obres de rehabilitació d’aquest emplaçament
varen ser iniciades el passat 5 de gener de 2006.
Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: Objecte
L’Institut del Paisatge Urbà ha proposat Ginsa
Electrónic, SA, que actua en nom i representació
d’Outdoor Media, SL, empresa encarregada de la pu-
blicitat exterior de SAMSUNG, la col·laboració en les
actuacions de millora i equipament del Claustre de
l’Antic Hospital de la Santa Creu i Jardins Rubió i
Lluch, en concepte de reparació de l’impacte paisat-
gístic de l’ús excepcional del paisatge autoritzat.
Ginsa Electrónic, SA, ha acceptat aquesta propos-
ta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la
quantitat de sis mil nou-cents cinquanta-un euros
amb vuitanta-vuit cèntims (6.951,88 euros), IVA in-
clòs.
Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l’objecte
Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifi-
quin, aquesta participació s’hagués de canviar de
destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per
a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits
exigits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà,
l’Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaent-
ment a l’empresa col·laboradora a través de la perso-
na que la representa en aquest conveni. Aquesta po-
drà optar per acceptar o rebutjar el canvi de
destinació en el termini de vuit dies naturals des de la
comunicació.
Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix
la reparació
Ginsa Electrónic, SA, ingressarà, dins dels quinze
dies naturals següents a la signatura d’aquest conve-
ni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació
de l’impacte paisatgístic, en el compte corrent núme-
ro 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d’Estalvis i
Pensions de Barcelona, de la qual és titular l’Institut
del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·la-
boracions econòmiques i les aportacions dels patroci-
nadors.
L’Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut deta-
llant aquest ingrés i la seva finalitat.
Qualsevol pagament relacionat amb aquesta par-
ticipació haurà de comptar amb el vistiplau del
sotsdirector tècnic d’aquest Institut del Paisatge
Urbà.
Setè. Altres aportacions de l’empresa col·laboradora
Com a contribució addicional a la millora del paisat-
ge urbà Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i re-
presentació d’Outdoor Media, SL, empresa encarre-
gada de la publicitat exterior de SAMSUNG, finançarà
una part del procés de restauració de les façanes de
l’edifici ubicat al passeig de Gràcia, 2 (lateral), ateses
les condicions econòmiques convingudes entre les
parts.
Aquesta contribució addicional està valorada en
100% dels pressupostos presentats en aquest Institut
del Paisatge Urbà.
Aquesta restauració haurà de contemplar les con-
dicions particulars de la llicència d’obres emesa pel
districte de l’Eixample amb data 8 de març de 2005
(annex 7) així com les condicions d’actuació de l’in-
forme tècnic d’autorització paisatgística de data 20
d’abril de 2005 (annex 8), emès des de la Sots-
direcció Tècnica d’aquest Institut del Paisatge Urbà,
tal i com s’han compromès les parts a la comparei-
xença de data 26 d’abril de 2005 (annex 6).
A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les
esmentades obres proposat per l’empresa rehabi-
litadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció
facultativa de les obres (annex 9).
Vuitè. Facultats municipals d’inspecció i control
L’Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions ne-
cessàries per comprovar i valorar l’adequació a les
condicions establertes en aquest conveni i en els
seus annexos.
L’ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o
que no s’ajusti a les condicions imposades en l’auto-
rització es considera falta molt greu i donarà lloc a
una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar
dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas
contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’exe-
cució subsidiària.
L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de
procedir a la execució subsidiària de la retirada de la
lona, repercutirà les despeses originades, així com
de qualsevol altra despesa que d’aquest fet se’n
derivi a Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i re-
presentació d’Outdoor Media, SL, empresa encarre-
gada de la publicitat exterior de SAMSUNG i sens
perjudici de la incoació de l’expedient sancionador
corresponent.
Novè. Normes d’Instal·lació i Despeses
El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i
desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat ci-
vil, aniran a càrrec de l’empresa col·laboradora.
En les operacions de muntatge i desmuntatge s’as-
segurarà en tot moment l’acompliment de les mesu-
res d’higiene i seguretat en el treball.
El venciment del termini previst comportarà la
finalització del dret a l’ús excepcional, i el seu titular
restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser re-
querit a l’efecte, la realitat física alterada, restituint el
paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho
a l’Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies
hàbils.
L’empresa, d’altra banda, establirà les pòlisses
d’assegurances corresponents que cobreixen els ris-
cos d’accident i de responsabilitat civil enfront de ter-
ceres persones, per tot el temps de vigència de l’au-
torització (annex 10).
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062178
L’Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a
aquests efectes.
Desè. Identificació i informació
L’empresa col·laboradora es compromet a incorpo-
rar en la lona publicitària un faldó informatiu/iden-
tificatiu d’aquesta col·laboració a la millora del pai-
satge urbà, on s’hauran d’incloure els logos i els
eslògans institucionals amb el text i les mides que
s’adjunten com a annex 11.
Així mateix, en aquest faldó, s’inclourà la referència
a la participació segons text facilitat per part d’aquest
Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt
total ocupi tota l’amplada de la lona publicitària col·lo-
cada sobre bastida i amb una alçada de, com a mí-
nim, un metro.
Onzè. Comunicació
L’Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la
divulgació adequada d’aquesta col·laboració de
SAMSUNG, i ho farà en la Memòria d’Activitats. Amb
aquesta finalitat, SAMSUNG, facilitarà els seus logos
i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per
tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que
estigui relacionat amb la signatura d’aquest conveni
i/o altres possibles campanyes/presentacions de l’Ins-
titut del Paisatge Urbà.
El present conveni de col·laboració es publicarà a
la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte
territorialment competent.
L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom de
l’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de
SAMSUNG, com a “Entitat col·laboradora de la Cam-
panya Barcelona, posa’t guapa”. I en prova de confor-
mitat, signen aquest document per triplicat en el lloc i
la data indicats en l’encapçalament.
Per l’Ajuntament de Barcelona, el president de
l’IMPUiQV, Jordi Portabella i Calvete.
Per Ginsa Electrónic, SA, el gerent, Joaquín Cusí
Navarro.
El secretari general, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
A la ciutat de Barcelona, el dia set de febrer de dos
mil sis.
Reunits
D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, se-
gon tinent d’alcalde i president de l’Institut Municipal
del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’ara l’Ins-
titut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, que té
delegades, per Decret d’Alcaldia de 25 de novembre
de 1999 les competències per a l’autorització dels
usos excepcionals del paisatge urbà, assistit en
aquest acte per l’Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secre-
tari general de l’Ajuntament de Barcelona.
De l’altra, el Sr. Joaquín Cusí Navarro, gerent de
l’empresa Ginsa Electrónic, SA, amb NIF A-08655797
i amb domicili social al carrer Atenes, 11 08006 de
Barcelona.
Diuen
Primer. L’empresa Ginsa Electrónic, SA, que el Sr.
Joaquín Cusí Navarro representa, està autoritzada
per UniversalMcCann, SA, l’empresa encarregada de
la publicitat exterior de MOTOROLA, per gestionar
els seus interessos davant d’aquesta Corporació Mu-
nicipal (annex 1).
Segon. Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i
representació d’UniversalMcCann, SA, empresa en-
carregada de la publicitat exterior de MOTOROLA, en
data 19 de gener de 2006, ha formulat sol·licitud d’au-
torització d’ús excepcional del paisatge urbà mitjan-
çant activitat publicitària des d’una propietat privada
(annex 2).
Tercer. L’Ajuntament de Barcelona, des de sem-
pre, ha tingut la inquietud de solucionar els proble-
mes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran
dels diferents canvis urbanístics que ha sofert la ma-
teixa.
Una de les distorsions més habituals és l’aparició
de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a
perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que
l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en
el marc d’una estratègia global de recuperació de la
qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament
i adequació de les mateixes per a integrar-les en el
paisatge al qual pertanyen.
Quart. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de
sempre la sensibilitat per reconduir aquestes disconti-
nuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aques-
ta finalitat, gestionades bé des de la Campanya “Bar-
celona, posa’t guapa” amb subvenció econòmica i
assessorament professional; bé finançades des del
patrocini d’espònsors privats.
Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels progra-
mes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana
i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres
de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara un nou pro-
jecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de
mitgeres a diferents indrets de Barcelona.
Cinquè. L’Ajuntament de Barcelona, per acord del
Consell Plenari de data 27 de juny de 1997, va apro-
var definitivament la creació de l’Institut del Paisatge
Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar compe-
tències per a col·laborar amb empreses i entitats en
recerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzar
convenis i protocols, per al finançament d’obres,
programes o serveis en benefici del paisatge urbà,
de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida
urbana.
L’Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions
de millora del paisatge urbà vol promoure un progra-
ma de recuperació de mitgeres de la ciutat.
L’ús excepcional del paisatge urbà requereix auto-
rització municipal expressa a fi de controlar l’impacte
paisatgístic
Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998
de política lingüística en relació a l’ús normal del ca-
talà en la publicitat a la via pública.
El present conveni de col·laboració es realitza a
l’empara del que es preveu per als usos excepcionals
els articles 98 i següents de l’Ordenança dels usos
del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada
el 26 de març de 1999.
Així les parts,
Convenen
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2179
Primer. Autorització paisatgística
La signatura del present conveni de col·laboració
porta implícita l’autorització paisatgística prevista a
l’article 98 de l’Ordenança dels usos del paisatge
urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitat per Ginsa
Electrónic, SA, que actua en nom i representació
d’UniversalMcCann, SA, empresa encarregada de la
publicitat exterior de MOTOROLA.
Segon. Contingut
L’Ajuntament autoritza a Ginsa Electrónic, SA, que
actua en nom i representació d’UniversalMcCann,
SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de
MOTOROLA, la col·locació d’una lona publicitària se-
gons el disseny, els colors, les mides, les característi-
ques, els continguts i l’idioma o idiomes tal com figu-
ren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3.
Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les
obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat
al carrer passeig de Gràcia, 33, de Barcelona, obres
que eliminaran qualsevol element, patologia o situa-
ció de risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de
l’Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà de
la ciutat de Barcelona. S’adjunta com a annex 4 el
document d’acreditació de l’estat de conservació i de
seguretat dels elements exteriors dels edificis de data
24 de novembre de 2005, on es reflecteixen alguns
d’aquests elements de risc. S’adjunta com a annex 5
l’autorització de la propietat.
Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en
tot moment a la normativa aplicable en matèria de
publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que
ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de
la personalitat o sigui contrària a les disposicions nor-
matives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacio-
nada amb productes com l’alcohol o el tabac en els
termes de la legislació vigent.
Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lona
publicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei
6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-
llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-
gada per la Generalitat de Catalunya i al seu Decret
de desenvolupament i, en aquest sentit, Ginsa
Electrónic, SA, que actua en nom i representació
d’UniversalMcCann, SA, empresa encarregada de la
publicitat exterior de MOTOROLA, es compromet a
complir la normativa esmentada.
Per aquest motiu l’Institut del Paisatge Urbà, no ac-
ceptarà en cap cas il·luminacions disposades a la
part inferior i laterals de la bastida d’obra per tal d’evi-
tar la dispersió de llum i per tant, l’augment de conta-
minació lumínica zenital.
Qualsevol variació en el disseny, els colors, les mi-
des, les característiques, els continguts i l’idioma, res-
pecte de la lona aquí autoritzada, haurà de ser
prèviament aprovada pel gerent de l’Institut del Pai-
satge Urbà.
Tercer. Termini
El termini màxim de la present autorització paisat-
gística és de quinze dies a partir de la data de la seva
col·locació.
Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà
en cap cas la durada de les obres de restauració de
les façanes de l’edifici ubicat al carrer passeig de
Gràcia, 33, de Barcelona, i està supeditat al compli-
ment estricte dels assabentats núm. 3 i 4 de la com-
pareixença de data 7 de desembre de 2005, que
consta com a annex 6.
En el cas d’incompliment d’aquesta condició, Ginsa
Electrónic, SA, que actua en nom i representació
d’UniversalMcCann, SA, empresa encarregada de la
publicitat exterior de MOTOROLA, es compromet a
retirar al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores
a requeriment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a
no reclamar per aquest fet cap mena de devolució de
la compensació paisatgística que figura al Convenen
quart, ni indemnització, ni qualsevol altra despesa
que d’aquest fet se’n derivi.
Les obres de rehabilitació d’aquest emplaçament
varen ser iniciades el passat 12 de desembre de
2005.
Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: Objecte
L’Institut del Paisatge Urbà ha proposat Ginsa
Electrónic, SA, que actua en nom i representació
d’UniversalMcCann, SA, empresa encarregada de la
publicitat exterior de MOTOROLA, la col·laboració en
el programa de recuperació de mitgeres de la ciutat,
en concepte de reparació de l’impacte paisatgístic de
l’ús excepcional del paisatge autoritzat.
Ginsa Electrónic, SA, ha acceptat aquesta propos-
ta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la
quantitat de tres mil quatre-cents setanta-cinc euros
amb noranta-quatre cèntims (3.475,94 euros), IVA in-
clòs.
Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l’objecte
Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifi-
quin, aquesta participació s’hagués de canviar de
destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per
a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits
exigits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà,
l’Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaent-
ment a l’empresa col·laboradora a través de la perso-
na que la representa en aquest conveni.
Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el can-
vi de destinació en el termini de vuit dies naturals des
de la comunicació.
Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix
la reparació
Ginsa Electrónic, SA, ingressarà, dins dels quinze
dies naturals següents a la signatura d’aquest conve-
ni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació
de l’impacte paisatgístic, en el compte corrent núme-
ro 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d’Estalvis i
Pensions de Barcelona, de la qual és titular l’Institut
del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·la-
boracions econòmiques i les aportacions dels patroci-
nadors.
L’Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut deta-
llant aquest ingrés i la seva finalitat.
Qualsevol pagament relacionat amb aquesta parti-
cipació haurà de comptar amb el vistiplau del
sotsdirector tècnic d’aquest Institut del Paisatge Urbà.
Setè. Altres aportacions de l’empresa col·laboradora
Com a contribució addicional a la millora del paisat-
ge urbà Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i re-
presentació d’UniversalMcCann, SA, empresa encar-
regada de la publicitat exterior de MOTOROLA,
finançarà una part del procés de restauració de les
façanes de l’edifici ubicat al carrer passeig de Gràcia,
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062180
33, ateses les condicions econòmiques convingudes
entre les parts. Aquesta contribució addicional està
valorada en 100% dels pressupostos presentats en
aquest Institut del Paisatge Urbà.
Aquesta restauració haurà de contemplar les condi-
cions particulars de la llicència d’obres emesa pel dis-
tricte de l’Eixample amb data 15 de novembre de 2005
(annex 7) així com les condicions d’actuació de l’in-
forme tècnic d’autorització paisatgística de data 1 de
desembre de 2005 (annex 8), emès des de la Sots-
direcció Tècnica d’aquest Institut del Paisatge Urbà, tal
i com s’han compromès les parts a la compareixença
de data 7 de desembre de 2005 (annex 6).
Aquests compromisos han estat ratificats per part
de Ginsa Electrónic, SA, en la seva sol·licitud d’auto-
rització d’ús excepcional de data 19 de gener de
2006 que consta com a annex 2, i, per part de la pro-
pietat, en la seva autorització de col·locació d’una
lona publicitària de data 19 de gener de 2006 que
consta com a annex 5.
A més, s’haurà de complir el Pla de Treball i res-
pectar les mesures d’higiene i seguretat en el treball
proposades per l’empresa rehabilitadora, amb el cor-
responent vistiplau de la direcció facultativa de les
obres i en relació a les mateixes (annex 9).
Vuitè. Facultats municipals d’inspecció i control
L’Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions
necessàries per comprovar i valorar l’adequació a les
condicions establertes en aquest conveni i en els
seus annexos.
L’ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o
que no s’ajusti a les condicions imposades en l’auto-
rització es considera falta molt greu i donarà lloc a
una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar
dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas
contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’exe-
cució subsidiària.
L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de pro-
cedir a la execució subsidiària de la retirada de la lona,
repercutirà les despeses originades, així com de qual-
sevol altra despesa que d’aquest fet se’n derivi a
Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i representa-
ció d’UniversalMcCann, SA, empresa encarregada de
la publicitat exterior de MOTOROLA i sens perjudici de
la incoació del corresponent expedient sancionador.
Novè. Normes d’instal·lació i despeses
El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i
desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat ci-
vil, aniran a càrrec de l’empresa col·laboradora.
En les operacions de muntatge i desmuntatge s’as-
segurarà en tot moment l’acompliment de les mesu-
res d’higiene i seguretat en el treball.
El venciment del termini previst comportarà la fina-
lització del dret a l’ús excepcional, i el seu titular res-
taurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit
a l’efecte, la realitat física alterada, restituint el paisat-
ge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l’Insti-
tut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils.
L’empresa, d’altra banda, establirà les pòlisses
d’assegurances corresponents que cobreixen els ris-
cos d’accident i de responsabilitat civil enfront de ter-
ceres persones, per tot el temps de vigència de l’au-
torització (annex 10).
L’Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a
aquests efectes.
Desè. Identificació i informació
L’empresa col·laboradora es compromet a incorpo-
rar en la lona publicitària un faldó informatiu/iden-
tificatiu d’aquesta col·laboració a la millora del pai-
satge urbà, on s’hauran d’incloure els logos i els
eslògans institucionals amb el text i les mides que
s’adjunten com a annex 11.
Així mateix, en aquest faldó, s’inclourà la referència
a la participació segons text facilitat per part d’aquest
Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt
total ocupi tota l’amplada de la lona publicitària col·lo-
cada sobre bastida i amb una alçada de, com
Onzè. Comunicació
L’Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la
divulgació adequada d’aquesta col·laboració de
MOTOROLA, i ho farà en la Memòria d’Activitats.
Amb aquesta finalitat, MOTOROLA, facilitarà els seus
logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà
per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò
que estigui relacionat amb la signatura d’aquest con-
veni i/o altres possibles campanyes/presentacions de
l’Institut del Paisatge Urbà.
El present conveni de col·laboració es publicarà a
la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte
territorialment competent.
L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom de l’A-
juntament de Barcelona, agraeix la participació de
MOTOROLA, com a “Entitat col·laboradora de la
Campanya Barcelona, posa’t guapa”. I en prova de
conformitat, signen aquest document per triplicat en
el lloc i la data indicats en l’encapçalament.
Per l’Ajuntament de Barcelona, el president de
l’IMPUiQV, Jordi Portabella i Calvete.
Per Ginsa Electrónic, SA, el gerent, Joaquín Cusí
Navarro.
El secretari general, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
A la ciutat de Barcelona, el dia vuit de febrer de dos
mil sis.
Reunits
D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, se-
gon tinent d’alcalde i president de l’Institut Municipal
del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’ara l’Ins-
titut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, que té
delegades, per Decret d’Alcaldia de 25 de novembre
de 1999 les competències per a l’autorització dels
usos excepcionals del paisatge urbà, assistit en
aquest acte per l’Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secre-
tari general de l’Ajuntament de Barcelona.
De l’altra, el Sr. Javier Carrasco Rubio, director ge-
neral de l’empresa Acción Media Publicidad, SL, amb
NIF B-63521181 i amb domicili social al carrer Comte
d’Urgell, 240, 6è A, 08036 de Barcelona.
Diuen
Primer. L’empresa Acción Media Publicidad, SL,
que el Sr. Javier Carrasco Rubio representa, està au-
toritzada per Sundis, SA (annex 1), autoritzada per
UniversalMcCann, SA, empresa encarregada de la
publicitat exterior de MOTOROLA, per gestionar els
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2181
seus interessos davant d’aquesta Corporació Munici-
pal (annex 2).
Segon. Acción Media Publicidad, SL, està autorit-
zada per Sundis, SA, que actua en nom i representa-
ció d’UniversalMcCann, SA, empresa encarregada de
la publicitat exterior de MOTOROLA, en data 23 de
gener de 2005, ha formulat sol·licitud d’autorització
d’ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat
publicitària des d’una propietat privada (annex 3).
Tercer. L’Antic Hospital de la Santa Creu ha estat
una de les institucions més importants de la ciutat de
Barcelona, sempre present en el decurs de la vida
ciutadana.
A l’any 1401, la ciutat de Barcelona decideix unifi-
car en un de sol un seguit d’hospitals depenents tant
del municipi com de l’església, d’aquesta iniciativa
neix l’Hospital de la Santa Creu.
En el transcurs dels anys aquesta entitat va anar
creixent, succeint-se ampliacions i modificacions amb
el resultat actual d’un conjunt històric-artístic que s’or-
ganitza al voltant d’un gran espai central actualment
conegut com els Jardins Rubió i Lluch. Pels vols de
l’any 1678 es constitueix en un claustre que configura
la façana per la banda nord del conjunt esmentat.
L’Hospital de la Santa Creu i Casa de Convalescèn-
cia està inclòs en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic,
Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona del 1979,
amb categoria A, capítol I, fitxa 3775 i està declarat Mo-
nument Històrico-Artístic d’Interès Nacional per D. del 3
de juny de 1931 i Gac. del 4 de juny del 1931.
L’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes
de recuperació i millora de la qualitat visual del pai-
satge urbà vol promoure les actuacions de millora i
equipament del Claustre de l’Antic Hospital de la San-
ta Creu i Jardins Rubió i Lluch.
Cinquè. L’Ajuntament de Barcelona, per acord del
Consell Plenari de data 27 de juny de 1997, va apro-
var definitivament la creació de l’Institut del Paisatge
Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar compe-
tències per a col·laborar amb empreses i entitats en
recerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzar con-
venis i protocols, per al finançament d’obres, progra-
mes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la
imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana.
L’ús excepcional del paisatge urbà requereix auto-
rització municipal expressa a fi de controlar l’impacte
paisatgístic
Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998
de política lingüística en relació a l’ús normal del ca-
talà en la publicitat a la via pública.
El present conveni de col·laboració es realitza a
l’empara del que es preveu per als usos excepcionals
els articles 98 i següents de l’Ordenança dels usos
del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada
el 26 de març de 1999.
Així les parts,
Convenen
Primer. Autorització paisatgística
La signatura del present conveni de col·laboració
porta implícita l’autorització paisatgística prevista a
l’article 98 de l’Ordenança dels usos del paisatge
urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitat per Ac-
ción Media Publicidad, SL, està autoritzada per Sun-
dis, SA, que actua en nom i representació d’Univer-
salMcCann, SA, empresa encarregada de la publicitat
exterior de MOTOROLA.
Segon. Contingut
L’Ajuntament autoritza Acción Media Publicidad,
SL, està autoritzada per Sundis, SA, que actua en
nom i representació d’UniversalMcCann, SA, empre-
sa encarregada de la publicitat exterior de MOTO-
ROLA, la col·locació d’una lona publicitària segons el
disseny, els colors, les mides, les característiques,
els continguts i l’idioma o idiomes tal com figuren a la
proposta, que s’adjunta com a annex 4.
Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les
obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat
al carrer Aragó, 212, de Barcelona, obres que elimi-
naran qualsevol element, patologia o situació de risc,
d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Ordenan-
ça municipal dels usos del paisatge urbà de la ciutat
de Barcelona. S’adjunta com a annex 5 el document
d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat
dels elements exteriors dels edificis de data 23 de se-
tembre de 2005, on es reflecteixen alguns d’aquests
elements de risc. S’adjunta com a annex 6 l’autoritza-
ció de la propietat.
Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en
tot moment a la normativa aplicable en matèria de
publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que
ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de
la personalitat o sigui contrària a les disposicions nor-
matives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacio-
nada amb productes com l’alcohol o el tabac en els
termes de la legislació vigent.
Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lona
publicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei
6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-
llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-
gada per la Generalitat de Catalunya i al seu Decret
de desenvolupament i, en aquest sentit Acción Media
Publicidad, SL, està autoritzada per Sundis, SA, que
actua en nom i representació d’UniversalMcCann,
SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de
MOTOROLA, es compromet a complir la normativa
esmentada.
Per aquest motiu l’Institut del Paisatge Urbà, no ac-
ceptarà en cap cas il·luminacions disposades a la
part inferior i laterals de la bastida d’obra per tal d’evi-
tar la dispersió de llum i per tant, l’augment de conta-
minació lumínica zenital.
Qualsevol variació en el disseny, els colors, les mi-
des, les característiques, els continguts i l’idioma, res-
pecte de la lona aquí autoritzada, haurà de ser
prèviament aprovada pel gerent de l’Institut del Pai-
satge Urbà.
Tercer. Termini
El termini màxim de la present autorització paisat-
gística és d’un mes partir de la data de la seva col·lo-
cació.
Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà
en cap cas la durada de les obres de restauració de
les façanes de l’edifici ubicat al carrer Aragó, 212,
de Barcelona, i està supeditat al compliment estricte
dels assabentats núms. 3 i 4 de la compareixença
de data 19 d’octubre de 2005, que consta com a an-
nex 7.
En el cas d’incompliment d’aquesta condició
Acción Media Publicidad, SL, està autoritzada per
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062182
Sundis, SA, que actua en nom i representació d’Uni-
versalMcCann, SA, empresa encarregada de la publi-
citat exterior de MOTOROLA, es compromet a retirar
al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a re-
queriment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no
reclamar per aquest fet cap mena de devolució de la
compensació paisatgística que figura al Convenen
quart, ni indemnització, ni qualsevol altra despesa
que d’aquest fet se’n derivi.
Aquests compromisos han estat ratificats per part
de Acción Media Publicidad, SL, en la seva sol·licitud
d’autorització d’ús excepcional de data 23 de gener
de 2006 que consta com a annex 3, i, per part de la
propietat, en la seva autorització de col·locació d’una
lona publicitària de data 12 de desembre de 2005 que
consta com a annex 6.
Les obres de rehabilitació d’aquest emplaçament
varen ser iniciades el proppassat 1 de novembre de
2005.
Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: Objecte
L’Institut del Paisatge Urbà ha proposat a Acción
Media Publicidad, SL, que està autoritzada per
Sundis, SA, que actua en nom i representació
d’UniversalMcCann, SA, empresa encarregada de la
publicitat exterior de MOTOROLA, la col·laboració en
les actuacions de millora i equipament del Claustre
de l’Antic Hospital de la Santa Creu i Jardins Rubió i
Lluch, en concepte de reparació de l’impacte paisat-
gístic de l’ús excepcional del paisatge autoritzat.
Acción Media Publicidad, SL, ha acceptat aquesta
proposta, i participarà en l’actuació esmentada apor-
tant la quantitat de onze mil cent setanta-tres euros
amb dotze cèntims (11.173,12 euros), IVA inclòs.
Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l’objecte
Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifi-
quin, aquesta participació s’hagués de canviar de des-
tinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a
qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exi-
gits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà, l’Ins-
titut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a
l’empresa col·laboradora a través de la persona que la
representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar
per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el ter-
mini de vuit dies naturals des de la comunicació.
Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix
la reparació
Acción Media Publicidad, SL, ingressarà, dins dels
quinze dies naturals següents a la signatura d’aquest
conveni, la quantitat pactada, corresponent a la repa-
ració de l’impacte paisatgístic, en el compte corrent
número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d’Es-
talvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular
l’Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les
col·laboracions econòmiques i les aportacions dels
patrocinadors. L’Institut del Paisatge Urbà emetrà un
rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat.
Qualsevol pagament relacionat amb aquesta par-
ticipació haurà de comptar amb el vistiplau del
sotsdirector tècnic d’aquest Institut del Paisatge
Urbà.
Setè. Altres aportacions de l’empresa col·laboradora
Com a contribució addicional a la millora del paisat-
ge urbà Acción Media Publicidad, SL, està autoritza-
da per Sundis, SA, que actua en nom i representació
d’UniversalMcCann, SA, empresa encarregada de la
publicitat exterior de MOTOROLA, finançarà una part
del procés de restauració de les façanes de l’edifici
ubicat al carrer Aragó, 212, ateses les condicions
econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta
contribució addicional està valorada en la quantitat de
trenta mil euros (30.000 euros).
Aquesta restauració haurà de contemplar les con-
dicions particulars de la llicència d’obres emesa pel
districte de l’Eixample amb data 7 d’octubre de 2005 i
la corresponent sol·licitud de pròrroga (annex 8) així
com les condicions d’actuació de l’informe tècnic
d’autorització paisatgística de data 13 d’octubre de
2005 (annex 9), emès des de la Sotsdirecció Tècnica
d’aquest Institut del Paisatge Urbà, tal i com s’han
compromès les parts a la compareixença de data 19
d’octubre de 2005 (annex 7).
A més, s’haurà de complir el Pla de Treball i res-
pectar les mesures d’higiene i seguretat en el treball
proposades per l’empresa rehabilitadora, amb el cor-
responent vistiplau de la direcció facultativa de les
obres i en relació a les mateixes (annex 10).
Vuitè. Facultats municipals d’inspecció i control
L’Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions
necessàries per comprovar i valorar l’adequació a
les condicions establertes en aquest conveni i en
els seus annexos. L’ús excepcional del paisatge
urbà no autoritzat o que no s’ajusti a les condi-
cions imposades en l’autorització es considera fal-
ta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament
i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores
següents al requeriment, en cas contrari, l’Institut
del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsi-
diària.
L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de
procedir a la execució subsidiària de la retirada de
la lona, repercutirà les despeses originades, així
com de qualsevol altra despesa que d’aquest fet
se’n derivi Acción Media Publicidad, SL, està auto-
ritzada per Sundis, SA, que actua en nom i repre-
sentació d’UniversalMcCann, SA, empresa encar-
regada de la publicitat exterior de MOTOROLA i
sens perjudici de la incoació del corresponent ex-
pedient sancionador.
Novè. Normes d’Instal·lació i Despeses
El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i
desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat ci-
vil, aniran a càrrec de l’empresa col·laboradora.
En les operacions de muntatge i desmuntatge s’as-
segurarà en tot moment l’acompliment de les mesu-
res d’higiene i seguretat en el treball.
El venciment del termini previst comportarà la
finalització del dret a l’ús excepcional, i el seu titu-
lar restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de
ser requerit a l’efecte, la realitat física alterada, res-
tituint el paisatge a la seva anterior condició, i co-
municant-ho a l’Institut del Paisatge Urbà en el ter-
mini de set dies hàbils. L’empresa, d’altra banda,
establirà les pòlisses d’assegurances correspo-
nents que cobreixen els riscos d’accident i de res-
ponsabilitat civil enfront de terceres persones, per
tot el temps de vigència de l’autorització (annex
11). L’Ajuntament no assumeix cap responsabilitat
a aquests efectes.
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2183
Desè. Identificació i informació
L’empresa col·laboradora es compromet a incorpo-
rar en la lona publicitària un faldó informatiu/iden-
tificatiu d’aquesta col·laboració a la millora del pai-
satge urbà, on s’hauran d’incloure els logos i els
eslògans institucionals amb el text i les mides que
s’adjunten com a annex 12. Així mateix, en aquest
faldó, s’inclourà la referència a la participació segons
text facilitat per part d’aquest Institut del Paisatge
Urbà, de forma que, el conjunt total ocupi tota l’am-
plada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i
amb una alçada de, com a mínim, un metro.
Onzè. Comunicació
L’Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la
divulgació adequada d’aquesta col·laboració de
MOTOROLA, i ho farà en la Memòria d’Activitats.
Amb aquesta finalitat, MOTOROLA, facilitarà els seus
logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà
per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò
que estigui relacionat amb la signatura d’aquest con-
veni i/o altres possibles campanyes/presentacions de
l’Institut del Paisatge Urbà.
El present conveni de col·laboració es publicarà a
la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte
territorialment competent.
L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom de
l’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de
MOTOROLA, com a “Entitat col·laboradora de la
Campanya Barcelona, posa’t guapa”. I en prova de
conformitat, signen aquest document per triplicat en
el lloc i la data indicats en l’encapçalament.
Per l’Ajuntament de Barcelona, el president de
l’IMPUiQV, Jordi Portabella i Calvete.
Per Acción Media Publicidad, SL, el director gene-
ral, Javier Carrasco Rubio.
El secretari general, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
A la ciutat de Barcelona, el dia vuit de febrer de dos
mil sis.
Reunits
D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, se-
gon tinent d’alcalde i president de l’Institut Municipal
del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’ara l’Ins-
titut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, que té
delegades, per Decret d’Alcaldia de 25 de novembre
de 1999 les competències per a l’autorització dels
usos excepcionals del paisatge urbà, assistit en
aquest acte per l’Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secre-
tari general de l’Ajuntament de Barcelona.
De l’altra, el Sr. Joaquín Verona-Martínez Humet,
conseller delegat de l’empresa Publicidad V, SA, amb
NIF A-58080839 i amb domicili social al carrer Munta-
ner, 200, 08036 de Barcelona.
Diuen
Primer. L’empresa Publicidad V, SA, que el Sr.
Joaquín Verona-Martínez Humet representa, està au-
toritzada per Sundis, SA (annex 1), que actua en nom
i representació d’UniversalMcCann, SA, empresa en-
carregada de la publicitat exterior de MOTOROLA,
per gestionar els seus interessos davant d’aquesta
Corporació Municipal (annex 2).
Segon. Publicidad V, SA, societat autoritzada per
Sundis, SA, que actua en nom i representació
d’UniversalMcCann, SA, empresa encarregada de la
publicitat exterior de MOTOROLA, en data 16 de ge-
ner de 2005, ha formulat sol·licitud d’autorització d’ús
excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat pu-
blicitària des d’una propietat privada (annex 3).
Tercer. L’Antic Hospital de la Santa Creu ha estat
una de les institucions més importants de la ciutat de
Barcelona, sempre present en el decurs de la vida
ciutadana.
A l’any 1401, la ciutat de Barcelona decideix unifi-
car en un de sol un seguit d’hospitals depenents tant
del municipi com de l’església, d’aquesta iniciativa
neix l’Hospital de la Santa Creu.
En el transcurs dels anys aquesta entitat va anar
creixent, succeint-se ampliacions i modificacions amb
el resultat actual d’un conjunt històric-artístic que s’or-
ganitza al voltant d’un gran espai central actualment
conegut com els Jardins Rubió i Lluch. Pels vols de
l’any 1678 es constitueix en un claustre que configura
la façana per la banda nord del conjunt esmentat.
L’Hospital de la Santa Creu i Casa de Convales-
cència està inclòs en el Catàleg del Patrimoni Arqui-
tectònic, Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona
del 1979, amb categoria A, capítol I, fitxa 3775 i està
declarat Monument Històrico-Artístic d’Interès Nacio-
nal per D. del 3 de juny de 1931 i Gac. del 4 de juny
del 1931.
L’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes
de recuperació i millora de la qualitat visual del pai-
satge urbà vol promoure les actuacions de millora i
equipament del Claustre de l’Antic Hospital de la San-
ta Creu i Jardins Rubió i Lluch.
Cinquè. L’Ajuntament de Barcelona, per acord del
Consell Plenari de data 27 de juny de 1997, va apro-
var definitivament la creació de l’Institut del Paisatge
Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar compe-
tències per a col·laborar amb empreses i entitats en
recerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzar con-
venis i protocols, per al finançament d’obres, progra-
mes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la
imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana.
L’ús excepcional del paisatge urbà requereix auto-
rització municipal expressa a fi de controlar l’impacte
paisatgístic
Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998
de política lingüística en relació a l’ús normal del ca-
talà en la publicitat a la via pública.
El present conveni de col·laboració es realitza a
l’empara del que es preveu per als usos excepcionals
els articles 98 i següents de l’Ordenança dels usos
del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada
el 26 de març de 1999.
Així les parts,
Convenen
Primer. Autorització paisatgística
La signatura del present conveni de col·laboració
porta implícita l’autorització paisatgística prevista a
l’article 98 de l’Ordenança dels usos del paisatge
urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitat per
Publicidad V, SA, societat autoritzada per Sundis, SA,
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062184
que actua en nom i representació d’Universal-
McCann, SA, empresa encarregada de la publicitat
exterior de MOTOROLA.
Segon. Contingut
L’Ajuntament autoritza Publicidad V, SA, societat
autoritzada per Sundis, SA, que actua en nom i repre-
sentació d’UniversalMcCann, SA, empresa encarre-
gada de la publicitat exterior de MOTOROLA, la
col·locació d’una lona publicitària segons el disseny,
els colors, les mides, les característiques, els contin-
guts i l’idioma o idiomes tal com figuren a la proposta,
que s’adjunta com a annex 4.
Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les
obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat
a la carretera de la Bordeta, 8-10, de Barcelona,
obres que eliminaran qualsevol element, patologia o
situació de risc, d’acord amb el que disposa l’article
42 de l’Ordenança Municipal dels Usos del Paisatge
Urbà de la ciutat de Barcelona. S’adjunta com a an-
nex 5 el document d’acreditació de l’estat de conser-
vació i de seguretat dels elements exteriors dels edifi-
cis de data 20 de setembre de 2004, on es
reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S’ad-
junta com a annex 6 l’autorització de la propietat.
Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en
tot moment a la normativa aplicable en matèria de
publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que
ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de
la personalitat o sigui contrària a les disposicions nor-
matives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacio-
nada amb productes com l’alcohol o el tabac en els
termes de la legislació vigent.
Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lona
publicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei
6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-
llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-
gada per la Generalitat de Catalunya i al seu Decret
de desenvolupament i, en aquest sentit Publicidad V,
SA, societat autoritzada per Sundis, SA, que actua en
nom i representació d’UniversalMcCann, SA, empre-
sa encarregada de la publicitat exterior de
MOTOROLA, es compromet a complir la normativa
esmentada.
Per aquest motiu, l’Institut del Paisatge Urbà, no
acceptarà en cap cas il·luminacions disposades a la
part inferior i laterals de la bastida d’obra per tal d’evi-
tar la dispersió de llum i per tant, l’augment de conta-
minació lumínica zenital.
Qualsevol variació en el disseny, els colors, les mi-
des, les característiques, els continguts i l’idioma, res-
pecte de la lona aquí autoritzada, haurà de ser
prèviament aprovada pel gerent de l’Institut del Pai-
satge Urbà.
Tercer. Termini
El termini màxim de la present autorització paisat-
gística és d’un mes partir de la data de la seva col·lo-
cació. Aquest termini, que és improrrogable, no exce-
dirà en cap cas la durada de les obres de restauració
de les façanes de l’edifici ubicat a la carretera de la
Bordeta, 8-10, de Barcelona, i està supeditat al com-
pliment estricte dels assabentats núms. 3 i 4 de la
compareixença de data 13 de gener de2006, que
consta com a annex 7.
En el cas d’incompliment d’aquesta condició
Publicidad V, SA, societat autoritzada per Sundis, SA,
que actua en nom i representació d’Universal-
McCann, SA, empresa encarregada de la publicitat
exterior de MOTOROLA, es compromet a retirar al
seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a requeri-
ment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no recla-
mar per aquest fet cap mena de devolució de la com-
pensació paisatgística que figura al Convenen quart,
ni indemnització, ni qualsevol altra despesa que
d’aquest fet se’n derivi.
Aquests compromisos han estat ratificats per part
de Publicidad V, SA, en la seva sol·licitud d’autoritza-
ció d’ús excepcional de data 16 de gener de 2006
que consta com a annex 3, i, per part de la propietat,
en la seva autorització de col·locació d’una lona publi-
citària de data 16 de gener de 2006 que consta com a
annex 6.
Per tal de donar compliment a les actuacions re-
querides a l’esmentada compareixença, la propietat
ha fet a mans a aquest Institut del Paisatge Urbà, un
pressupost complementari degudament acceptat on
s’inclouen algunes de les intervencions sol·licitades.
A més s’ha fet arribar una petició de demora pel que
fa als punts que inclouen els treballs a les lloses de
balcons i a la unificació d’antenes i annexes de locals
de planta baixa (annex 8).
Vista dita petició i la bona voluntat demostrada per
la propietat, es dóna un termini de 15 dies següents a
la col·locació de la lona, per tal d’aportar els pressu-
postos que manquen.
Les obres de rehabilitació d’aquest emplaçament
varen ser iniciades el passat 16 de gener de 2006.
Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: Objecte
L’Institut del Paisatge Urbà ha proposat a Publi-
cidad V, SA, societat autoritzada per Sundis, SA, que
actua en nom i representació d’UniversalMcCann,
SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de
MOTOROLA, la col·laboració en les actuacions de
millora i equipament del Claustre de l’Antic Hospital
de la Santa Creu i Jardins Rubió i Lluch, en concepte
de reparació de l’impacte paisatgístic de l’ús excep-
cional del paisatge autoritzat.
Publicidad V, SA, ha acceptat aquesta proposta, i
participarà en l’actuació esmentada aportant la quan-
titat de sis mil nou-cents cinquanta-un euros amb vui-
tanta-vuit cèntims (6.951,88 euros), IVA inclòs.
Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l’objecte
Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifi-
quin, aquesta participació s’hagués de canviar de
destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per
a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits
exigits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà,
l’Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaent-
ment a l’empresa col·laboradora a través de la perso-
na que la representa en aquest conveni.
Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el can-
vi de destinació en el termini de vuit dies naturals des
de la comunicació.
Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix
la reparació
Publicidad V, SA, ingressarà, dins dels quinze dies
naturals següents a la signatura d’aquest conveni, la
quantitat pactada, corresponent a la reparació de l’im-
pacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100
3000 19 2201633296 de La Caixa d’Estalvis i Pen-
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2185
sions de Barcelona, de la qual és titular l’Institut del
Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·labo-
racions econòmiques i les aportacions dels patrocina-
dors.
L’Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut deta-
llant aquest ingrés i la seva finalitat.
Qualsevol pagament relacionat amb aquesta parti-
cipació haurà de comptar amb el vistiplau del
sotsdirector tècnic d’aquest Institut del Paisatge Urbà.
Setè. Altres aportacions de l’empresa col·laboradora
Com a contribució addicional a la millora del paisat-
ge urbà Publicidad V, SA, societat autoritzada per
Sundis, SA, que actua en nom i representació d’Uni-
versalMcCann, SA, empresa encarregada de la publi-
citat exterior de MOTOROLA, finançarà una part del
procés de restauració de les façanes de l’edifici ubi-
cat a la carretera de la Bordeta, 8-10, ateses les con-
dicions econòmiques convingudes entre les parts.
Aquesta contribució addicional està valorada en el
30% dels pressupostos presentats en aquest Institut
del Paisatge Urbà.
Aquesta restauració haurà de contemplar les con-
dicions particulars de la llicència d’obres emesa pel
districte de Sants-Montjuïc amb data 22 d’octubre de
2004 i la corresponent sol·licitud de pròrroga de data
7 de desembre de 2005 (annex 9) així com les condi-
cions d’actuació de l’informe tècnic d’autorització pai-
satgística de data 12 de gener de 2006 (annex 10),
emès des de la Sotsdirecció Tècnica d’aquest Institut
del Paisatge Urbà, tal i com s’han compromès les
parts a la compareixença de data 13 de gener de
2006 (annex 7).
A més, s’haurà de complir el Pla de Treball i res-
pectar les mesures d’higiene i seguretat en el treball
proposades per l’empresa rehabilitadora, amb el cor-
responent vistiplau de la direcció facultativa de les
obres i en relació a les mateixes (annex 11).
Vuitè. Facultats municipals d’inspecció i control
L’Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions ne-
cessàries per comprovar i valorar l’adequació a les
condicions establertes en aquest conveni i en els
seus annexos.
L’ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o
que no s’ajusti a les condicions imposades en l’auto-
rització es considera falta molt greu i donarà lloc a
una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar
dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas
contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’exe-
cució subsidiària.
L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de pro-
cedir a la execució subsidiària de la retirada de la
lona, repercutirà les despeses originades, així com de
qualsevol altra despesa que d’aquest fet se’n derivi
Publicidad V, SA, societat autoritzada per Sundis, SA,
que actua en nom i representació d’Universal-
McCann, SA, empresa encarregada de la publicitat
exterior de MOTOROLA i sens perjudici de la incoa-
ció de l’expedient sancionador corresponent.
Novè. Normes d’instal·lació i despeses
El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i
desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat ci-
vil, aniran a càrrec de l’empresa col·laboradora. En
les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegu-
rarà en tot moment l’acompliment de les mesures
d’higiene i seguretat en el treball.
El venciment del termini previst comportarà la fina-
lització del dret a l’ús excepcional, i el seu titular res-
taurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit
a l’efecte, la realitat física alterada, restituint el paisat-
ge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l’Insti-
tut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils.
L’empresa, d’altra banda, establirà les pòlisses
d’assegurances corresponents que cobreixen els ris-
cos d’accident i de responsabilitat civil enfront de ter-
ceres persones, per tot el temps de vigència de l’au-
torització (annex 12).
L’Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a
aquests efectes.
Desè. Identificació i informació
L’empresa col·laboradora es compromet a incorpo-
rar en la lona publicitària un faldó informatiu/
identificatiu d’aquesta col·laboració a la millora del
paisatge urbà, on s’hauran d’incloure els logos i els
eslògans institucionals amb el text i les mides que
s’adjunten com a annex 13.
Així mateix, en aquest faldó, s’inclourà la referència
a la participació segons text facilitat per part d’aquest
Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt
total ocupi tota l’amplada de la lona publicitària col·-
locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mí-
nim, un metro.
Onzè. Comunicació
L’Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la
divulgació adequada d’aquesta col·laboració de
MOTOROLA, i ho farà en la Memòria d’Activitats.
Amb aquesta finalitat, MOTOROLA, facilitarà els seus
logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà
per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò
que estigui relacionat amb la signatura d’aquest con-
veni i/o altres possibles campanyes/presentacions de
l’Institut del Paisatge Urbà.
El present conveni de col·laboració es publicarà a
la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte
territorialment competent.
L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom de
l’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de
MOTOROLA, com a “Entitat col·laboradora de la
Campanya Barcelona, posa’t guapa”. I en prova de
conformitat, signen aquest document per triplicat en
el lloc i la data indicats en l’encapçalament.
Per l’Ajuntament de Barcelona, el president de
l’IMPUiQV, Jordi Portabella i Calvete.
Per Publicidad V, SA, el conseller delegat, Joaquín
Verona-Martínez Humet.
El secretari general, Jordi Cases i Pallarès.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062186
BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CON-
VOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVI-
SIÓ D’UN LLOC DE TREBALL
(Aprovades per decret de l’Alcaldia)
BASES GENERALS
De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel
Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo-
quen per a la seva provisió pel personal de plantilla
d’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a
l’annex, d’acord amb les condicions específiques que
s’indiquen en aquest mateix annex per a cadascun
d’ells i amb els requisits comuns que es fixen a conti-
nuació:
REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS
A part dels requisits addicionals de cada concurs,
per a optar a qualsevol convocatòria és necessari:
– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un
Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de
Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció
d’Incendis i Salvament (SPEIS).
– Tractar-se de personal funcionari o contractat la-
boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso-
nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut
Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament
posteriorment subrogat a un Institut podrà partici-
par igualment en els concursos. També hi podran
participar els contractats laborals fixos d’Instituts
Municipals que hagin efectuat la corresponent ad-
hesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball,
d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de
l’esmentat Acord.
– Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a
funcionari de carrera o amb contracte laboral in-
definit a l’Ajuntament o Institut Municipal.
– Haver transcorregut un mínim de dos anys des de
l’última destinació obtinguda per concurs.
MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS
1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de ser-
veis, inclosos els serveis anteriors en altres Adminis-
tracions Públiques que hagin estat formalment reco-
neguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1
punt.
2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un
màxim d’1 punt segons el barem següent:
– Per posseir com a grau un nivell superior al del
lloc de treball convocat: 1 punt.
– Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de
treball convocat: 0,75 punts.
– Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al
del lloc de treball convocat: 0,50 punts.
– Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre
al del lloc de treball convocat: 0,25 punts.
3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si
és el cas, l’últim ocupat, fins a un màxim d’1 punt se-
gons el barem següent:
– Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del
lloc de treball convocat: 1 punt.
– Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior
en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50
punts.
– Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivell
superior al nivell del lloc de treball base de la ca-
tegoria del concursant: 0,25 punts.
A aquests efectes, s’ha d’entendre per nivell del
lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement
de destinació efectivament acreditat en la nòmina
corresponent, quan es tracti d’un nivell superior al del
grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell
del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan
aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut
consolidar a la carrera administrativa.
4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo-
raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc-
ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si
s’escau, en funció de les matèries, la durada i l’ava-
luació.
JUNTA DE VALORACIÓ
Estarà formada pels membres següents:
Presidència:
El director de Recursos Humans, com a titular.
Vocalies:
El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada
concurs s’indiqui expressament a l’annex, que en cas
d’absència del president titular, exercirà la presidèn-
cia de la Junta.
Un cap de Personal de sector d’actuació o districte.
Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del
concurs.
Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans,
qui també tindrà la condició de secretari/ària de la
Junta de Valoració.
A més, a tots els concursos hi podran assistir, en
els termes previstos a les Bases Marc, els represen-
tants designats conjuntament per la Junta de Perso-
nal i el Comitè d’Empresa.
PERSONAL
Concursos
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2187
PROCEDIMENT I NORMES GENERALS
Les persones que compleixin les condicions exigi-
des hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjun-
taran la relació de mèrits al·legats classificats segons
l’ordre d’aquesta convocatòria, i els documents acre-
ditatius corresponents, al Registre General o a qual-
sevol dels registres municipals, en el termini de quin-
ze dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació
d’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal.
Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre
sempre referits a la data d’acabament de l’esmentat
termini.
Per a cada concurs s’ha de presentar una instància
i la documentació separada, per a la qual cosa, es
podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa
a l’Oficina d’Informació de Personal i a les seus dels
districtes.
En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-lo
s’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Corpo-
ració des de la data d’incorporació en la plantilla, amb
caràcter indefinit.
En els casos en què entre els mèrits complementa-
ris s’estableixi la redacció d’un informe o memòria,
aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en
aquells casos en què les bases específiques del con-
curs determinin un nombre superior de pàgines, do-
nades les característiques del lloc de treball a cobrir.
L’informe s’haurà de presentar conjuntament amb la
sol·licitud i el curriculum vitae.
Els llocs de treball objecte de la present convocatò-
ria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 mi-
nuts setmanals.
Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dispo-
sar dels sistemes d’acreditació i de comprovació que
consideri més escaients en cada cas i per a cada ti-
pus de mèrits, i podrà convocar les persones que op-
tin a les places per precisar o ampliar aspectes con-
crets en relació als mèrits al·legats.
Les destinacions adjudicades són irrenunciables
un cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això,
quan una persona hagi obtingut una plaça en dife-
rents concursos convocats, haurà d’optar per una
d’elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents
al de l’exposició en el tauler d’anuncis del departa-
ment de Personal de la proposta de la Junta de Valo-
ració de l’últim concurs en què hagi obtingut la plaça.
Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta
convocatòria, s’estarà a allò que disposen les Bases
Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol
de 1988 i la normativa legal i reglamentària correspo-
nent.
ANNEX
Concurs 1140. Un lloc de treball de director/a de
Centre de Serveis Socials (nivell 20)
Director/a de Centre de Serveis Socials
Concurs 1140
Lloc de treball de director/a de Centre de Serveis
Socials, adscrits a la Divisió de Serveis Personals de
Districte.
Nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de
312,04 euros, segons catàleg vigent (2071X).
El lloc de treball objecte de la present convocatòria
té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts.
Funcions principals
– Programació i gestió del Centre de Serveis So-
cials.
– Gestió i comandament dels recursos humans ads-
crits al Centre de Serveis Socials.
– Gestió dels recursos econòmics assignats.
– Control de gestió.
– Avaluació de resultats.
Requisits addicionals
Personal dels grups A o B.
Mèrits complementaris
1. Experiència professional, fins a 5 punts segons
el barem següent:
– Treball social d’atenció primària, fins a 3 punts.
– Gestió de centres de Serveis Personals, fins a
1 punt.
– En comandament de personal, fins a 1 punt.
2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
3. Prova. La Junta podrà convocar els aspirants a
la realització d’una prova tècnica en base a criteris i
propostes d’actuació per a la gestió i direcció d’un
Centre de Serveis Socials, fins a 5 punts. En cas de
convocar-se, tindrà caràcter obligatori.
4. Característiques personals requerides per a l’òp-
tim desenvolupament de les funcions del lloc de tre-
ball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les
candidats/tes per a l’avaluació de les seves caracte-
rístiques personals. En cas de realitzar-se, aquesta
convocatòria tindrà caràcter obligatori. La Junta de
Valoració podrà utilitzar els sistemes d’apreciació que
consideri més adequats i valorarà fins a un màxim de
5 punts.
Puntuació mínima
11 punts.
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la
puntuació mínima serà en tots els casos la meitat
de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits
complementaris) que poden obtenir els/les candi-
dats/es.
Junta de Valoració
President:
Sr. Màxim López Manresa, gerent del Districte de
l’Eixample, o persona en qui delegui.
Vocals:
Sra. Núria González Martín, cap de la Divisió de
Serveis Personals de l’Eixample, o persona en qui
delegui.
Sra. Pilar Comellas Modol, cap del Departament
d’Administració del Districte de l’Eixample, o persona
en qui delegui.
Tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, o
persona en qui delegui.
Representant, titular i suplent, de la Junta de Per-
sonal o del Comitè d’Empresa.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062188
BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CON-
VOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVI-
SIÓ D’UN LLOC DE TREBALL DE L’INSTITUT MU-
NICIPAL D’INFORMÀTICA
(Aprovades per la Gerència de l’Institut Municipal
d’Informàtica, amb data 18 de setembre de 2006)
De conformitat amb les Bases marc aprovades pel
Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo-
ca concurs per a la provisió del lloc de treball de l’IMI
que consta a l’annex, d’acord amb les condicions es-
pecífiques que s’hi indiquen i amb els requisits co-
muns que es fixen a continuació.
REQUISITS COMUNS
A part dels requisits addicionals de cada concurs,
per optar a qualsevol convocatòria es necessari:
– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament de Barce-
lona o a un Institut Municipal i no pertànyer a les
classes de Guàrdia Urbana o Servei d’Extinció
d’Incendis i Salvament (SPEIS).
– Tractar-se de personal funcionari o contractat la-
boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso-
nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut
Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament
posteriorment subrogat a un Institut podran parti-
cipar igualment en els concursos. Així mateix, hi
podran participar els contractats laborals fixos
d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corres-
ponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de
Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cin-
quena de l’esmentat Acord.
– Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a
funcionari de carrera o amb contracte laboral in-
definit a l’Ajuntament o Institut Municipal.
– Haver transcorregut un mínim de dos anys des de
l’última destinació obtinguda per concurs.
MÈRITS COMUNS
1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de ser-
veis, inclosos els serveis anteriors en altres Adminis-
tracions públiques que hagin estat formalment reco-
neguts, a raó de 0,10 punts, i fins a un màxim d’1
punt.
2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un
màxim d’1 punt, segons el barem següent :
– Per posseir com a grau un nivell superior al lloc
de treball convocat: 1 punt.
– Per posseir com a grau el mateix nivell al del lloc
de treball convocat: 0,75 punts.
– Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al
del lloc de treball convocat: 0,50 punts.
– Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre
al del lloc de treball convocat: 0,25 punts.
3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, en
el seu cas, l’últim ocupat fins a un màxim d’1 punt,
segons el barem següent :
– Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del
lloc de treball convocat: 1 punt.
– Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior
en dos nivells al de lloc de treball convocat: 0,50
punts.
– Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivell
superior al nivell del lloc de treball base de la ca-
tegoria del concursant: 0,25 punts.
A aquests efectes s’ha d’entendre per nivell del lloc
de treball desenvolupat, el nivell de complement de
destinació efectivament acreditat en la nòmina cor-
responent, quan es tracti d’un nivell superior al del
grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell
del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan
aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut
consolidar a la carrera administrativa.
4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo-
raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc-
ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si
s’escau, en funció de les matèries, la durada i l’avalu-
ació.
JUNTA DE VALORACIÓ
Estarà formada pels membres que s’indiquen a
l’annex.
Presidència: El gerent de l’Institut Municipal d’Infor-
màtica de Barcelona.
Vocals:
Director/a de Serveis que per a cada concurs s’in-
diqui expressament a l’annex, el qual en cas d’absèn-
cia del president titular, ostentarà la presidència de la
Junta.
El/la cap de Personal de Sector de Serveis Gene-
rals.
El/la cap del Servei al qual estigui adscrit el lloc de
treball en concurs, o persona en qui delegui.
La secretària de l’Institut o persona en qui delegui,
la qual també tindrà la condició de secretària de la
Junta de Valoració.
A més, a tots els concursos hi podran assistir, en
els termes previstos a les Bases marc, els represen-
tants sindicals de l’Institut.
PROCEDIMENT I NORMES GENERALS
Les persones que compleixin les condicions exigi-
des hauran de presentar sol·licitud a la qual adjunta-
ran la relació de mèrits al·legats, classificats segons
l’ordre d’aquesta convocatòria, i els documents acre-
ditatius corresponents a qualsevol oficina de Registre
de l’Ajuntament , o a qualsevol dels Registres Munici-
pals, inclòs l’Institut Municipal d’Informàtica, en el ter-
mini de quinze dies hàbils a comptar de l’endemà de
la publicació d’aquesta convocatòria en la Gaseta
Municipal.
Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre
sempre referits a la data d’acabament de l’esmentat
termini.
Per a cada concurs s’ha de presentar una instància
i la documentació separada, per a la qual cosa es po-
drà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa al
Registre General de l’Ajuntament, a l’Oficina d’Infor-
mació de Personal, a les seus dels Districtes o a l’Ins-
titut Municipal d’Informàtica (avinguda Diagonal, núm.
220, 2a planta).
En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-ho
s’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Corpo-
ració des de la data d’incorporació a la plantilla amb
caràcter indefinit.
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2189
En els casos en què entre els mèrits complementa-
ris s’estableixi la redacció d’un informe o memòria,
aquest treball no podrà excedir de cinc pàgines, ex-
cepte en aquells casos en què les bases específiques
del concurs en determinin un nombre superior, dona-
des les característiques del lloc de treball a cobrir.
L’informe s’haurà de presentar conjuntament amb
la sol·licitud i el curriculum vitae.
El lloc de treball objecte de la present convocatòria
té com a règim horari el de 37,5 hores.
Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dispo-
sar dels sistemes d’acreditació i de comprovació que
consideri més escaients en cada cas i per a cada ti-
pus de mèrits, i podrà convocar les persones que op-
tin a les places per precisar o ampliar aspectes con-
crets en relació als mèrits al·legats.
Les destinacions adjudicades són irrenunciables
un cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això,
quan una persona hagi obtingut una plaça en dife-
rents concursos convocats, haurà d’optar per una
d’elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents
al de l’exposició en el tauler d’anuncis del Departa-
ment de Recursos Humans de la proposta de la Junta
de Valoració de l’últim concurs en què hagi obtingut
la plaça.
Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta
convocatòria, s’estarà a allò que disposen les Bases
marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol
de 1988 i la normativa legal i reglamentària correspo-
nent.
ANNEX
Concurs 04/06. Un lloc de treball de responsable
de la Gestió Territorial de l’Espai Privat del Pla de la
Ciutat, Sots-Direcció d’Informació de Base i Cartogra-
fia de l’Institut Municipal d’Informàtica (nivell 22)
Responsable de la Gestió Territorial de l’Espai
Privat del Pla de la Ciutat, Sots-Direcció d’Infor-
mació de Base i Cartografia de l’IMI
Concurs 04/06
Lloc de treball adscrit al Departament del Pla de la
Ciutat de la Sots-Direcció d’Informació de Base i Car-
tografia de l’IMI.
Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de
233,28 euros segons catàleg vigent (2299Z).
El lloc de treball objecte de la present convocatòria
té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts.
Funcions principals
– Donar suport a la gestió eficaç dels recursos as-
signats, així com realitzar la gestió dels circuits de
manteniment territorial de l’espai privat (gestió del
sòl, patrimoni municipal, llicències d’obres,
cadastre i planejament).
– Proposar millores necessàries del Sistema d’Infor-
mació Territorial de Barcelona (SITEB) i de les
aplicacions de manteniment i d’explotació.
– Elaborar els indicadors de gestió i de qualitat dels
circuits de manteniment de l’espai privat i fer-ne el
seguiment.
– Definir i gestionar les operacions territorials assig-
nades, necessàries pel control, millora i complitud
de la cartografia corporativa referida a l’espai pri-
vat, principalment la cartografia del cadastre i de
l’urbanisme.
– Elaborar informes tècnics i respostes d’actuació,
confeccionant els expedients que siguin necessa-
ris.
– Participar en la realització de la Memòria del De-
partament.
– Col·laborar en la definició i elaboració dels serveis
i productes territorials basats en els elements i
cartografia de l’espai privat.
– Participar en la definició del protocol del circuit i
en la proposta de millores.
Requisits addicionals
Personal dels grups B o C.
Mèrits complementaris
1. Experiència professional, fins a 6 punts, segons
el barem següent :
– Gestió del SITEB, coneixement dels seus ele-
ments, conceptes i protocols de manteniment,
mitjançant la utilització d’aplicacions informàtiques
relacionades (VISTA, PUNT, MicroStation, resta
d’aplicacions i d’eines de manteniment i explota-
ció), fins a 2 punts.
– Realització d’operacions de captura cartogràfica o
de treballs d’àmbit territorial, fins a 2 punts.
– Direcció i coordinació d’equips de treball, fins a 1
punt.
– Realització d’informes de gestió, elaboració d’indi-
cadors i definició de la qualitat de les dades, fins a
1 punt.
2. Altres mèrits, fins a 1 punt.
3. Proves. La Junta de Valoració podrà convocar
els/les candidats/tes per a la realització d’una prova
professional. En cas de realitzar-se l’esmentada pro-
va es puntuarà, fins a 3 punts.
4. Característiques personals requerides per a l’òp-
tim desenvolupament de les funcions del lloc de tre-
ball.
La Junta de Valoració podrà convocar els/les can-
didats/tes per a l’avaluació de les seves característi-
ques personals.
En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria la
Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació
que consideri més adequats i valorarà fins a un mà-
xim de 3 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 9 punts.
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la
puntuació mínima serà en tots els casos la meitat
de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits
complementaris) que poden obtenir els/les candi-
dats/tes.
Junta de Valoració
Sr. Lluís Olivella Cunill, gerent de l’ IMI, o persona
en qui delegui
Sr. Lluís Sanz Marco, Sotsdirector d’Informació de
Base i Cartografia o persona en qui delegui.
Sr. Ferran Seijas Pérez, cap de Departament del
Pla de la Ciutat de la Sots-Direcció d’Informació de
Base i Cartografia o persona en qui delegui.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062190
Sr. Josep Pérez Bernabeu, cap de Recursos Hu-
mans o persona en qui delegui.
Sra. Ana Roset Aguilera, tècnica de Recursos Hu-
mans, qui actuarà com a secretària de la Junta.
Representants de la Junta de Personal o del
Comitè d’Empresa.
BASES QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA
DEL CONCURS ESPECÍFIC PER A LA PROVISIÓ
D’UN LLOC DE TREBALL DE TÈCNIC DE SUPORT
EN RECURSOS HUMANS
(Aprovades per la Comissió Executiva del Con-
sorci de Biblioteques de Barcelona en data 18
d’octubre de 2006)
1. CARACTERÍSTIQUES DEL LLOC
Lloc pertanyent a la plantilla del Consorci de Biblio-
teques de Barcelona.
La remuneracions corresponents a aquest lloc de
treball s’assimilen en els mateixos conceptes i quanti-
es al lloc de treball catalogat com a 2299X de l’Ajun-
tament de Barcelona. Aquest inclou principalment, a
més del sou de la categoria i el complement de desti-
nació de nivell 22, un Complement específic d’equi-
paració segons categoria, un complement específic
de responsabilitat i dificultat tècnica de 462 euros
mensuals i un complement de productivitat, assistèn-
cia i puntualitat.
La jornada serà de 37 hores i 30 minuts setmanals
en horari a determinar segons les necessitats del ser-
vei.
2. FUNCIONS BÀSIQUES
– Gestionar el pla de formació i desenvolupament
professional del personal. Dissenyar i organitzar
accions formatives i mantenir relacions operatives
amb diferents proveïdors de serveis.
– Gestionar i fer el seguiment de l’actuació en pre-
venció de riscos laborals del Consorci.
– Donar suport als processos de selecció i provisió
de llocs de treball.
– Mantenir relacions operatives amb diferents Ser-
veis de les Direccions de Recursos Humans de
l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona.
– Gestionar les borses de treball per a contractació
temporal.
– Realitzar la gestió administrativa derivada de la
pròpia activitat i del vessant econòmic de l’admi-
nistració de recursos humans.
– Totes aquelles altres funcions que es derivin de
l’exercici del seu lloc de treball.
3. REQUISITS
a) Ser funcionari/ària de carrera o personal laboral
fix del Consorci de Biblioteques de Barcelona, de
la Diputació de Barcelona o de l’Ajuntament de
Barcelona.
b) Estar en servei actiu o en qualsevol altra situació
administrativa que, d’acord amb la normativa vi-
gent, possibiliti participar en aquesta convocatò-
ria.
c) No pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana o
Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament de l’Ajun-
tament de Barcelona.
d) Pertànyer al grup de titulació B.
e) Haver transcorregut un mínim de dos anys des de
l’última destinació obtinguda per concurs. En el
cas de personal de la Diputació de Barcelona
s’aplicaran les excepcions recollides en el Regla-
ment de Provisió de Llocs de Treball d’aquesta
institució.
4. PRESENTACIÓ D’INSTÀNCIES
El personal que desitgi participar en aquesta con-
vocatòria haurà de presentar instància normalitzada
en els registres municipals (Institut de Cultura de Bar-
celona, Pl. Sant Miquel o seus dels Districtes) o en el
Registre General de la Diputació de Barcelona (Ram-
bla de Catalunya, núm. 126 o Edifici del Rellotge, car-
rer d’Urgell, núm. 187), dins el termini de quinze dies
hàbils comptadors des de l’endemà de la data de pu-
blicació de la convocatòria en la Gaseta Municipal de
l’Ajuntament de Barcelona.
És requisit que la sol·licitud per prendre part a la
convocatòria vagi acompanyada del curriculum vitae
de l’aspirant i la documentació acreditativa dels mè-
rits al·legats, no podent-se valorar cap altre mèrit que
no estigui acreditat dins del termini de presentació
d’instàncies.
Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre
sempre referits a la data d’acabament del termini per
a la presentació d’instàncies.
La llista d’admesos i exclosos s’exposarà en el
Tauler d’anuncis del Palau de la Virreina (La Rambla,
núm. 99) i a la pàgina web corresponent de les Biblio-
teques de Barcelona (http://www.bcn.cat/biblioteques/
rrhumans.html), i es concedirà un termini de deu dies
hàbils per a esmenes i possibles reclamacions.
5. PROCÉS SELECTIU
La provisió d’aquest lloc de treball es farà mitjan-
çant concurs específic que constarà de dues fases:
una primera d’apreciació de la capacitat i una segona
de valoració de mèrits.
5.1. Apreciació de la capacitat.
Consistirà en la realització de dos exercicis.
a) Valoració de les competències professionals
adequades al lloc de treball.
Consistirà en la realització de proves professionals
adreçades a la identificació del perfil de competènci-
es professionals dels candidats/es, entre les que hi
haurà una entrevista de competències.
b) Entrevista personal
Consistirà en una entrevista en què la Comissió de
selecció avaluarà les característiques personals
d’adequació al lloc de treball.
La fase d’apreciació de la capacitat es valorarà
amb un total de 20 punts, sent necessari obtenir un
mínim de 10 punts per accedir a la fase següent.
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2191
5.2.Valoració de mèrits.
Consistirà en la valoració del currículum dels/de les
aspirants que han superat la fase d’apreciació de la
capacitat, segons el barem següent:
a) Antiguitat reconeguda a l’Administració pública,
fins a un màxim de 2 punts, a raó de 0,2 punts per
any.
b) Grau personal consolidat, fins a un màxim de 1
punts, segons els criteris següents:
– Per posseir com a grau un nivell superior al 22: 1
punts
– Per posseir com a grau el nivell 22: 0,75 punts
– Per posseir com a grau el nivell inferior al 22: 0,5
punts
c) Experiència professional, fins a un màxim de 12
punts, segons els criteris següents:
– Disseny i organització de plans i accions de for-
mació o desenvolupament professional, a raó de
1 punt per any fins a 3 punts.
– Gestió i seguiment de plans i accions de preven-
ció de riscos laborals, a raó de 1 punt per any fins
a 3 punts.
– Gestió administrativa i pressupostària relacionada
amb les funcions del lloc a cobrir, a raó de 1 punt
per any fins a 3 punts.
– Gestió de projectes complexes, amb participació
de múltiples interlocutors, a raó de 1 punt per any
fins a 3 punts.
d) Formació relacionada amb les funcions del lloc de
treball, a raó de 0,20 punts per cada 20 hores de
formació amb assistència acreditada, fins a un
màxim de 3,5 punts.
La puntuació màxima per a un sol curs o temàtica
serà de 0,75 punts.
e) Altres mèrits, fins a un màxim de 1,5 punts.
Es valoraran aquells mèrits relacionats amb les
funcions del lloc de treball que no hagin estat va-
lorats en els apartats anteriors.
La puntuació mínima s’estableix en els 20 punts.
En cas d’empat en la puntuació, s’atendrà al resul-
tat de la fase d’apreciació de la capacitat.
6. PERMANÈNCIA EN LA DESTINACIÓ
L’aspirant que resulti adscrit/a haurà de roman-
dre un mínim de dos anys en el lloc de treball, lle-
vat que accedeixi a un altre lloc de nivell inferior, i
amb les excepcions que preveu el Reglament de
Provisió de llocs de treball de la Diputació de Bar-
celona per accedir als llocs de treball d’aquesta
institució.
7. JUNTA DE VALORACIÓ
Presidenta:
Sra. Montserrat Calvo Vallverdú, gerent del Con-
sorci, o persona en qui delegui.
Vocals:
Sr. Jordi Permanyer Bastardas, membre de la Co-
missió Executiva del Consorci, o persona en qui dele-
gui.
Sra. Anna Estruch Duran, administradora del Con-
sorci, o persona en qui delegui.
Sr. Lluís Salvador Ugalde, cap de Recursos Hu-
mans del Consorci, o persona en qui delegui.
Un representant sindical designat pel Comitè d’Em-
presa del Consorci.
Un representant sindical designat per la Junta de
Personal de la Diputació de Barcelona.
Un representant sindical designat per la Junta de
Personal de l’Ajuntament de Barcelona.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062192
ANUNCIS
Laudes de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona
Setembre de 2006
APARCAMENTS
Reclamació: Considera que el pàrking reclamat li
va cobrar una hora de més i sol·licita que li tornin l’im-
port corresponent a aquesta hora.
Laude: Es desestima la reclamació per considerar
correcte l’import abonat, ja que les tarifes estan se-
nyalitzades de forma visible per tot el pàrking.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 27 de setembre de 2006.
(Ref. 06/1942)
* * *
Reclamació: El seu automòbil va rebre un cop
quan estava estacionat en el pàrking reclamat. De-
mana que aquest es faci responsable de la incidèn-
cia.
Laude: Es desestima la reclamació ja que, segons
manifestacions del responsable del pàrking que no
han estat rebatudes pel reclamant per la seva incom-
pareixença a la vista, atès el lloc on estava estacionat
el vehicle, és totalment impossible que es produís el
cop objecte de la reclamació.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 27 de setembre de 2006.
(Ref. 06/1809)
* * *
Reclamació: El seu automòbil va rebre un cop
quan estava estacionat en el pàrking reclamat. De-
mana que la societat propietària del mateix se’n faci
responsable.
Laude: Es desestima la reclamació en considerar
que no ha quedat acreditat que el dany sofert pel ve-
hicle s’hagi produït dins el pàrking reclamat.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 27 de setembre de 2006.
(Ref. 06/2126)
* * *
Reclamació: Va aparcar el seu automòbil dins el
pàrking reclamat i li varen fer una ratllada a la part la-
teral esquerra. Demana que li reparin.
Laude: Es desestima la reclamació ja que els
danys soferts pel vehicle han pogut ser causats per
algun usuari del pàrking, sense identificar, però en
cap moment se’n pot fer responsable a l’empresa re-
clamada.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 27 de setembre de 2006.
(Ref. 06/1799)
Reclamació: Dins el pàrking reclamat, el seu vehi-
cle va ser ratllat. Considera que el pàrking n’és res-
ponsable i demana que es facin càrrec de les despe-
ses de reparació.
Laude: S’estima en part la reclamació en conside-
rar que hi ha indicis, com ara les virutes de pintura del
vehicle en el terra, que fan suposar que els danys
s’han produït dins el pàrking, per la qual cosa es fixa
en 150 euros, la quantitat que en concepte d’indem-
nització haurà d’abonar l’empresa reclamada al recla-
mant, en el termini màxim de quinze dies des de la
notificació d’aquest laude.
S’aprova per majoria.
Barcelona, 27 de setembre de 2006.
(Ref. 06/804)
* * *
ENSENYAMENT
Reclamació: Demana la resolució del contracte
d’ensenyament subscrit amb el Centre d’Estudis re-
clamat ja que no ha utilitzat els serveis del curs ni el
material que li van proporcionar i, per tant, no haver
d’abonar cap quantitat.
Laude: Es desestima la reclamació en el sentit de
que no s’ha produït cap mena d’incompliment per part
de la reclamada ja que el Centre d’Estudis ha com-
plert les obligacions inherents al contracte d’ensenya-
ment, no obstant això, el Col·legi Arbitral recull l’oferi-
ment efectuat per la empresa reclamada en el sentit
que la reclamant pot començar el curs d’acord amb
les seves necessitats i d’acord amb el centre d’es-
tudis.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de setembre de 2006.
(Ref. 06/102)
* * *
Reclamació: Demana la resolució del contracte
d’ensenyament del curs de gestió immobiliària per
Internet subscrit amb l’empresa reclamada i la devo-
lució del material del mateix al centre d’estudis, ja
que només va sol·licitar informació sobre el curs i no
va voler contractar-lo. També vol denunciar el centre
d’estudis reclamat per la manera en què faciliten la
informació sobre els cursos que ofereixen.
Laude: S’estima la reclamació en el sentit que
l’empresa reclamada haurà de resoldre el contracte
d’ensenyament subscrit amb el reclamant i aquest,
per la seva part, haurà de tornar el material que li han
proporcionat del curs a l’adreça que determini el cen-
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2193
tre d’estudis, en el termini màxim de deu dies des de
la notificació d’aquest laude a les parts, sense que el
centre d’estudis hagi de tornar-li cap import al recla-
mant.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de setembre de 2006.
(Ref. 06/1810)
* * *
Reclamació: Demana la revocació del contracte
d’ensenyament subscrit amb el centre d’estudis recla-
mat per a la realització del curs d’assessor financer i
la devolució del material del mateix, ja que únicament
va sol·licitar informació per a poder valorar si l’interes-
sava el curs o no, a la vista del seu contingut i condi-
cions, entre d’altres qüestions.
Laude: S’estima la reclamació en el sentit que
l’empresa reclamada resoldrà el contracte d’ensenya-
ment i el reclamant haurà de tornar el material en el
termini de deu dies des de la notificació del laude a
les parts.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de setembre de 2006.
(Ref. 06/581)
* * *
Reclamació: Demana la resolució del contracte
d’ensenyament per a la realització d’un curs d’anglès
que va contractar amb el centre d’estudis reclamat ja
que va exercitar el dret de revocació dins el termini de
set dies previst en les condicions del curs.
Laude: S’estima la reclamació en el sentit que la
reclamant va exercitar el dret de revocació en un ter-
mini molt breu des de la contractació del curs, és a
dir, en 9 dies, per aquest motiu el Col·legi Arbitral
acorda que procedeix el dret de revocació i, per tant,
es resol el contracte d’ensenyament. La reclamant
haurà de tornar el material i els llibres facilitats pel
centre d’estudis en un termini màxim de deu dies des
de la notificació d’aquest laude a les parts.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de setembre de 2006.
(Ref. 06/2198)
* * *
Reclamació: Demana la revocació del contracte
d’ensenyament subscrit amb el centre d’estudis recla-
mat per a realitzar un curs d’anglès, ja que s’han pro-
duït diversos incompliments per part del mateix.
Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que
no ha existit cap incompliment contractual per part del
centre d’estudis reclamat i, a més, l’alumne va exerci-
tar el dret de revocació fora de termini.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de setembre de 2006.
(Ref. 06/234)
* * *
Reclamació: Demana la revocació del contracte
d’ensenyament subscrit amb el centre d’estudis recla-
mat per a la realització d’un curs d’anglès, ja que el
comercial li digué que en qualsevol moment podia
exercitar el seu dret de revocació del curs.
Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que
no ha existit cap mena d’incompliment contractual i la
reclamant ha exercitat el dret de revocació en un ter-
mini superior al previst en la normativa vigent, i tam-
poc ha manifestat cap tipus de justa causa per a la
resolució de l’indicat contracte.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de setembre de 2006.
(Ref. 06/232)
* * *
GRANS EMPRESES
Reclamació: L’empleat de l’empresa reclamada li
deixà un paquet que contenia un producte valorat en
88 euros fora de la seva bústia i se’l va trobar buit.
Demana que li reembossin l’import corresponent al
valor del producte.
Laude: Es desestima la reclamació per considerar
que la reclamant no té legitimació activa, en ser la
destinatària del servei, ja que és el remitent l’únic ca-
pacitat per a poder reclamar la indemnització que po-
gués procedir. A més, no s’ha aportat cap prova que
determini que el sobre va ser enviat a través dels ser-
veis de l’empresa reclamada.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 14 de setembre de 2006.
(Ref. 06/108)
* * *
Reclamació: Va enviar, a través de la companyia
reclamada, una carta que contenia fotografies i 100
euros en metàl·lic i l’enviament va arribar sense els
diners. Demana que li abonin aquest import.
Laude: Es desestima la reclamació ja que, en no
haver-se declarat el valor dels documents que conte-
nia el sobre, no es pot provar el seu contingut.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 14 de setembre de 2006.
(Ref. 06/231)
* * *
Reclamació: A través de la companyia reclamada
va enviar una maqueta de col·leccionista als EUA per
valor de 700 euros, i el destinatari mai el va rebre.
Demana que l’indemnitzin amb els 700 euros més les
despeses d’enviament.
Laude: S’estima la reclamació a l’entendre que el
reclamant no va disposar de tota la informació prè-
via necessària quan va decidir enviar el paquet als
EUA, per tant l’empresa reclamada procedirà a tor-
nar-li l’import de 700 euros, valor declarat de l’en-
viament.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 14 de setembre de 2006.
(Ref. 06/1563)
* * *
Reclamació: A través de l’empresa reclamada li
varen enviar un paquet procedent dels EUA al seu
nom i el va rebre un altre destinatari. Demana una in-
demnització.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062194
Laude: Es desestima la reclamació en entendre
que el reclamant no té legitimació activa, en ser el
destinatari del servei, ja que és el remitent l’únic ca-
pacitat per a poder invocar el dret a indemnització, en
el supòsit d’acreditar-se incompliment del servei.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 14 de setembre de 2006.
(Ref. 06/1665)
* * *
Reclamació: L’empleat de l’empresa reclamada va
deixar un paquet amb una samarreta sobre les bústi-
es i va desaparèixer. Demana que li reembossin l’im-
port corresponent a la samarreta, 65 euros.
Laude: Es desestima la reclamació en entendre
que el reclamant no té legitimació activa, en ser el
destinatari del servei, ja que és el remitent l’únic ca-
pacitat per a poder invocar el dret a indemnització, en
el supòsit d’acreditar-se incompliment del servei.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 14 de setembre de 2006.
(Ref. 06/591)
* * *
HABITATGE
Reclamació: Considera que li han incrementar
l’import del lloguer per tres conceptes que no creu
que estiguin justificats segons el contracte.
Laude: Es desestima la reclamació per considerar
correctes els increments aplicats en el rebut de llo-
guer.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 7 de setembre de 2006.
(Ref. 06/1666)
* * *
MATALASSOS
Reclamació: Vol que li canviïn un llit comprat el
maig de 2000, ja que ha agafat malformacions.
Laude: S’estima la reclamació en el sentit que,
d’acord amb la garantia del matalàs, l’empresa recla-
mada haurà de procedir a canviar-lo per un altre de
les mateixes característiques i preu en el termini
màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest
laude.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 7 de setembre de 2006.
(Ref. 06/1499)
* * *
Reclamació: Considera que el matalàs que va
comprar a l’establiment reclamat és defectuós i li oca-
siona dolors. Demana que una substitució del mateix
o bé la devolució de l’import de compra.
Laude: S’estima la reclamació, i l’empresa haurà
de canviar el matalàs per un altre de les mateixes ca-
racterístiques i preu en el termini màxim de quinze
dies des de la notificació d’aquest laude, ja que es
considera que és defectuós.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 7 de setembre de 2006.
(Ref. 06/1784)
* * *
Reclamació: No està conforme amb les mesures
del matalàs adquirit a l’establiment reclamat ja que és
de 195 cm. en lloc dels 200 cm. que va demanar. De-
mana que el canvi del matalàs.
Laude: Es desestima la reclamació per considerar
que els 3 cm. que mesura de menys el matalàs, si
existeixen, es troben dins els marges permesos.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 7 de setembre de 2006.
(Ref. 06/1785)
* * *
TALLERS REPARACIÓ VEHICLES
Reclamació: Va portar el seu automòbil al taller i,
al recollir-lo, comprovà que s’havien fet 55 km sense
el seu permís. Demana que s’adoptin mesures per-
què aquest fet no es pugui tornar a produir i, a més,
una compensació econòmica.
Laude: Es desestima la reclamació en considerar
justificats els quilòmetres efectuats pel taller amb l’au-
tomòbil de la reclamant per a procedir a la seva repa-
ració. No obstant això, es recomana al taller reclamat
que avisi prèviament els clients si han de fer alguna
sortida amb el vehicle.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 21 de setembre de 2006.
(Ref. 06/548)
* * *
Reclamació: En efectuar la revisió dels 75.000 km
al seu vehicle, els neteja-parabrises es varen espat-
llar. Demana una compensació econòmica per les
despeses de transport ocasionades.
Laude: Es desestima la reclamació en considerar
que la primera reparació efectuada en el taller va ser
correcta, sense tenir cap relació la segona avaria
amb aquesta.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 21 de setembre de 2006.
(Ref. 06/641)
* * *
Reclamació: Considera que el taller reclamat li va
reparar de forma defectuosa la motocicleta. Li cobra-
ren 128 euros per aquesta reparació. Demana que li
reparin la motocicleta correctament, deixant-la en
perfectes condicions, sense cap càrrec.
Laude: S’estima en part la reclamació, i l’empresa
reclamada haurà de tornar a la reclamant l’import cor-
responent a la mà d’obra de la factura, 77,50 euros
més IVA, per considerar que la motocicleta no ha
quedat reparada en la seva totalitat.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 21 de setembre de 2006.
(Ref. 05/4390)
* * *
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2195
Reclamació: Considera que la motocicleta que va
adquirir de segona mà encara està en garantia, per la
qual cosa el taller reclamat té l’obligació de reparar-li.
Laude: Es desestima la reclamació la motocicleta
no té cap defecte d’origen sinó que les reparacions
són degudes al desgast sofert per la mateixa durant
en seu ús.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 21 de setembre de 2006.
(Ref. 05/4559)
* * *
TELÈFON I TELEFONIA MÒBIL
Reclamació: Ha tingut problemes amb la contrac-
tació de serveis de televisió digital i la companyia re-
clamada li ha facturat incorrectament dos mesos.
Laude: Es desestima la reclamació en considerar
que la factura és correcta, perquè per a accedir a la
visió de les pel·lícules es necessiten dos “pins” perso-
nalitzats, la qual cosa fa impossible el seu ús per part
de terceres persones. Si la reclamant desitja de nou
l’alta, li instal·laran sense cap càrrec, sempre i quan
es comprometi a abonar el deute de 578,07 euros en
el termini de sis dies. S’acorda donar un termini de
quinze dies, des de la notificació d’aquest laude a les
parts, per a que la reclamant comuniqui per escrit al
Col·legi Arbitral la seva decisió.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 6 de setembre de 2006.
(Ref. 06/2058)
* * *
Reclamació: Demana que li apliquin les condi-
cions de l’oferta de connexió a ADSL als empleats de
l’empresa on treballa i que li tornin 120 euros més
IVA.
Laude: S’estima la reclamació, i la companyia re-
clamada haurà d’abonar al reclamant la quantitat de
106,10 euros, més IVA, corresponents a la implanta-
ció de la tarifa ADSL 24h.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 6 de setembre de 2006.
(Ref. 06/2158)
* * *
Reclamació: Considera que li han manipulat la lí-
nia telefònica i, per aquest motiu, la companyia recla-
mada li ha facturat uns imports excessius.
Laude: Les parts s’avenen en el sentit que la com-
panyia reclamada canviarà les escomeses de la línia,
tant exteriors com interiors de l’habitatge, per la qual
cosa també es canviarà el número de telèfon de la
reclamant, i li lliuraran un aparell nou,
S’aprova en avinença.
Barcelona, 6 de setembre de 2006.
(Ref. 06/2098)
* * *
Reclamació: No està conforme amb dues factures
del servei telefònic i considera que s’ha produït un error
en el moment d’elaborar-les. Demana la seva revisió.
Laude: Es desestima la reclamació atès que s’ha
aplicat la tarifa normal al confeccionar la factura en
lloc de la tarifa reduïda, degut a un error de configura-
ció de la pròpia reclamant a l’establir el node d’accés.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 6 de setembre de 2006.
(Ref. 06/2094)
* * *
Reclamació: Considera que l’empresa reclamada
li ha de reparar el telèfon mòbil de forma gratuïta per
estar en garantia, però no ho accepten i li exigeixen
abonar l’import de la reparació.
Laude: S’estima la reclamació, i l’empresa recla-
mada haurà de reparar el telèfon mòbil, per conside-
rar que, de conformitat amb la Llei de Garanties, li
correspon la reparació gratuïta perquè en l’informe de
reparació no hi consta que el motiu de l’avaria hagi
estat un mal ús de l’aparell.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 12 de setembre de 2006.
(Ref. 06/511)
* * *
Reclamació: L’empresa reclamada no l’avisà del
cobrament del servei de desviament de trucades, per
la qual cosa li cobraren l’import doble i no hi està
d’acord.
Laude: La companyia de telefonia mòbil reclamada
abonarà al reclamant la meitat de l’import impugnat,
47,10 euros més IVA, per considerar que no ha que-
dat provat documentalment que s’avisés els clients
de la nova modalitat de pagament del desviament de
trucades.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 12 de setembre de 2006.
(Ref. 05/3851)
* * *
Reclamació: Li varen robar el telèfon mòbil y el
donà de baixa. La companyia reclamada ara li recla-
ma 350 euros per l’ús del telèfon.
Laude: S’estima en part la reclamació i l’empresa
reclamada haurà de tornar a la reclamant la meitat de
l’import abonat en concepte de trucades internacio-
nals, total 125,19 euros més IVA, per considerar que
no ha quedat justificat per cap de les parts quan es va
efectuar l’avís de robatori del telèfon mòbil.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 12 de setembre de 2006.
(Ref. 06/1067)
* * *
Reclamació: Impugna la factura del telèfon mòbil,
d’import 721 euros, ja que l’esmentat període de fac-
turació correspon a un moment en el qual ja no tenia
el mòbil, perquè n’havia sol·licitat la suspensió a cau-
sa del robatori de l’aparell.
Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit
que l’empresa reclamada de cap manera hauria d’ha-
ver inclòs el reclamant el els fitxers de morosos, per-
què estava al corrent de pagament de totes les factu-
res emeses per la companyia, per aquest motiu, el
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062196
Col·legi Arbitral acorda que la companyia reclamada
haurà d’abonar al reclamant la quantitat de 300 euros
com a compensació per la negligència d’incloure’l en
el fitxer de morosos. Quant a la sol·licitud de devolu-
ció de l’import corresponent a les facturacions impug-
nades, el Col·legi Arbitral considera que no ha quedat
acreditat per part del reclamant que fos la companyia
qui ha comès l’error d’identificació del número de te-
lèfon en el moment de suspendre la línia, perquè el
va facilitar el propi reclamant.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 29 de setembre de 2006.
(Ref. 06/768)
* * *
Reclamació: Va contractar amb l’empresa de tele-
fonia mòbil reclamada una promoció de portabilitat
oferint el 30% de descompte a les sis primeres factu-
res mensuals. Per això, demana que li apliquin la
quantitat de 174,5 euros en lloc dels 137,95 euros
que s’han aplicat, a més d’una indemnització pel
temps i diners invertits en la gestió de la reclamació.
Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que
el descompte aplicat és correcte. No obstant això, el
Col·legi Arbitral recomana a l’empresa reclamada que
quan realitzi promocions ha d’informar del contingut
de les mateixes, a fi que no es produeixin malentesos
com els que han originat aquesta reclamació.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 29 de setembre de 2006.
(Ref. 06/843)
* * *
Reclamació: Demana una revisió de la factura del
telèfon mòbil impugnada ja que hi figuren trucades
mal tarifades. Ha intentat en nombroses ocasions que
la companyia reclamada procedís a la rectificació de
la factura.
Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que
l’empresa reclamada ha ofert en aquest acte un escrit
amb l’explicació sol·licitada per la reclamant. El
Col·legi Arbitral, a més, considera que la pretensió de
la reclamant no és concreta i és imprecisa perquè no
impugna cap trucada en concret, ni especifica quines
reconeix com a trucades efectuades a números cone-
guts.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 29 de setembre de 2006.
(Ref. 06/1760)
* * *
Reclamació: Demana que es declari la total extin-
ció del contracte amb la companyia de telefonia mòbil
reclamada amb efectes retroactius des del mes de
setembre de 2005, i que es procedeixi a la revisió de
les factures del seu telèfon mòbil corresponents als
mesos de març 2005 a octubre de 2005, eliminant els
imports de les trucades que figuren senyalades en la
documentació adjunta.
Laude: Es desestima la reclamació ja que en el
detall de les factures adjuntades a l’expedient, no s’hi
aprecien indicis d’una facturació anòmala. Certament
hi figuren trucades d’una durada d’un minut o menys,
però que no signifiquen un error, ja que les trucades
d’aquesta durada són habituals en el cas de resposta
de la bústia de veu del destinatari de la trucada o per
talls en les trucades produïdes per variacions en les
cobertures del destinatari o de l’emissor. A més, en
una de les factures s’hi aprecia una sèrie de missat-
ges SMS reiteratius a un mateix destinatari, que po-
drien ser a conseqüència d’una deficient manipulació
del terminal, però que en tot cas sembla ser que la
companyia reclamada ja ho ha compensat. En relació
a possibles errors en la facturació de les trucades
efectuades al mòbil del marit de la reclamant, que re-
sideix a Alemanya, no es poden extreure de la infor-
mació aportada errors en la facturació. Les esmenta-
des trucades són sempre internacionals i en la
facturació del servei només apareixerà informació i
càrrec de les rebudes fora del territori d’Alemanya.
D’altra banda, cada operador aplica el seu propi sis-
tema de facturació, amb informació que no ha de ser
necessàriament coincident.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 29 de setembre de 2006.
(Ref. 06/1842)
* * *
TINTORERIA
Reclamació: Va lliurar a la tintoreria una jaqueta
impermeable de muntanya per a netejar-la i li torna-
ren amb taques blanques. Demana una solució.
Laude: S’estima la reclamació, i la tintoreria recla-
mada haurà d’abonar al reclamant la quantitat de 100
euros en concepte d’indemnització, en no haver ad-
vertit en el moment de rebre la jaqueta que hi hagués
qualsevol tipus de taca. Igualment es lliurarà al recla-
mant la jaqueta objecte de la seva reclamació, tot
això en el termini màxim de quinze dies des de la no-
tificació d’aquest laude.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 19 de setembre de 2006.
(Ref. 06/945)
* * *
Reclamació: Va portar a netejar a la tintoreria una
sobre-camisa d’ant i després de rentar-la hi varen
aparèixer alguns forats. Demana que li abonin l’im-
port de la peça.
Laude: S’accepta la proposta de la tintoreria recla-
mada en el sentit que abonarà a la reclamant, en el
termini màxim de quinze dies des de la notificació
d’aquest laude, la quantitat de 315 euros, IVA inclòs.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 19 de setembre de 2006.
(Ref. 06/806)
* * *
Reclamació: Va portar a netejar a la tintoreria re-
clamada una jaqueta amb pedreria, la qual va quedar
feta malbé. Demana una compensació econòmica pel
valor total de la peça.
Laude: S’estima la reclamació, i la tintoreria recla-
mada haurà de lliurar al reclamant la jaqueta objecte
de la reclamació sense cap cost i abonar-li la meitat
de l’import d’aquesta, en total 45 euros, en el termini
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2197
màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest
laude, ja que el procés de rentat no ha estat correcte i
no s’advertí el client de la possibilitat que el resultat
no fos satisfactori.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 19 de setembre de 2006.
(Ref. 05/3175)
* * *
Reclamació: La tintoreria reclamada li va extraviar
diverses peces de roba que, mesos després, es va-
ren trobar. Durant aquest temps va haver d’adquirir
roba per un valor de 1.328,31 euros per a substituir
les peces extraviades i demana que la tintoreria li
aboni aquest import.
Laude: S’estima en part la reclamació, i la tintore-
ria reclamada haurà de lliurar a la reclamant la roba
objecte de la reclamació sense cap cost, més 444,04
euros, corresponents a una jaqueta i un pantaló, en
concepte d’indemnització pel temps en què la recla-
mant no va poder disposar de la roba entregada a la
tintoreria.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 19 de setembre de 2006.
(Ref. 06/902)
* * *
Reclamació: Sol·licita que la tintoreria reclamada li
lliuri un vestit de núvia que va portar-los per a netejar,
sense cap cost, perquè considera que li han espatllat
la textura del vestit i, a més, encara està brut. També
demana una compensació econòmica.
Laude: S’estima en part la reclamació, i la tintore-
ria reclamada haurà de lliurar el vestit a la reclamant
sense cap càrrec per la neteja, en considerar que
malgrat el vestit va ser netejat seguint el procés ade-
quat, s’hauria d’haver informat la reclamant més con-
cretament sobre la possibilitat que la peça no quedés
totalment correcte atès l’estat en què es va lliurar.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 19 de setembre de 2006.
(Ref. 06/887)
* * *
Reclamació: La tintoreria li va tornar una jaqueta
de napa amb la tapeta que cobria la cremallera, en
mal estat. Demana que li canviïn o li donin una com-
pensació.
Laude: S’estima la reclamació, i l’empresa reclama-
da haurà d’abonar a la reclamant, en el termini màxim
de quinze dies des de la notificació d’aquest laude, la
quantitat de 27 euros, com a indemnització pels des-
perfectes ocasionats a la jaqueta, ja que en no haver
comparegut cap representant de la tintoreria a la vista,
es dóna per correcta la versió de la reclamant.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 28 de setembre de 2006.
(Ref. 06/944)
* * *
Reclamació: Va portar una jaqueta la tintoreria per
a netejar i li han tornat amb pèrdua de color i les cos-
tures amb desperfectes. Demana una indemnització.
Laude: Es desestima la reclamació en considerar
correcte el procés de neteja efectuat per la tintoreria i
essent les deficiències aparegudes en la peça degu-
des al frec i ús de la mateixa.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 28 de setembre de 2006.
(Ref. 06/1147)
* * *
Reclamació: La tintoreria reclamada ha espatllat la
catifa que els va dipositar per a netejar. Demana una
indemnització.
Laude: S’accepta l’oferiment fet per l’empresa re-
clamada d’entregar la catifa a la reclamant i abonar-li
100 euros en concepte d’indemnització per l’estrip
causat a la catifa.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 28 de setembre de 2006.
(Ref. 06/1151)
* * *
Reclamació: Considera que la tintoreria reclamada
li ha malmès una jaqueta de pell que els va deixar per
a netejar. Demana una indemnització.
Laude: Es desestima la reclamació en considerar
correcte l’estat de la jaqueta, atès que la pèrdua
d’aprest és la normal en aquest tipus de pells i ja
s’havia advertit la reclamant, tal i com consta en el ti-
quet d’entrega de la peça.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 28 de setembre de 2006.
(Ref. 06/1290)
* * *
Reclamació: Demana una compensació econòmi-
ca, ja que va deixar un abric a la tintoreria reclamada
per a netejar i li ha cremat.
Laude: S’estima la reclamació i la tintoreria re-
clamada haurà d’abonar al reclamant, en el termini
màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest
laude, el 80% de l’import de l’abric, total 172,80
euros, en concepte d’indemnització pel seu deterio-
rament.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 28 de setembre de 2006.
(Ref. 06/1460)
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062198
Subhastes
Expedient núm.: 07/037
Objecte
Contracte del lloguer de maquinària especial per a
l’arrabassament d’arbrat viari (2000 unitats) en dife-
rents punts de la ciutat de Barcelona durant l’exercici
2007.
El lliurament es farà en els termes regulats en la
clàusula 7 del plec de clàusules administratives.
Import
198.420 euros (IVA inclòs).
Finançament
Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exerci-
ci 2007 per a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut
Municipal.
Presentació de les pliques
Els licitadors hauran de presentar les proposicions
en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi-
gurar la inscripció:
“Proposta per prendre part a la subhasta convoca-
da per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal
per a l’adjudicació del contracte del lloguer de maqui-
nària especial per a l’arrabassament d’arbrat viari
(2000 unitats) en diferents punts de la ciutat de
barcelona durant l’exercici 2007”.
Garantia provisional
D’acord amb els articles 35.1 i 177.2 del text refós
de la LCAP, es dispensa de l’obligació de constituir
garantia provisional.
Garantia definitiva
Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adjudica-
ció, d’acord amb la clàusula 12.1 del plec de clàusu-
les administratives particulars.
Procediment i forma d’adjudicació
Tramitació ordinària, procediment obert, forma
d’adjudicació per subhasta.
Els plecs de condicions es poden passar a recollir
a partir del mateix dia de la publicació d’aquest anun-
ci al Departament de Contractació de Parcs i Jardins
(carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) de
dilluns a divendres, de 9 a 14 hores (amb encàrrec
previ al telèfon 93 413 24 00). Tanmateix el plec de
clàusules administratives particulars es pot consultar
a la nostra Intranet adreça: www.parcsijardins.net.
Model de proposta
S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu-
ra en el plec de clàusules.
Presentació de les proposicions
Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia
21 de novembre de 2006, ambdós inclosos.
Lloc de presentació
Departament de Contractació de Parcs i Jardins
(carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona),
de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.
Les proposicions es poden redactar en
Català o castellà.
Data de celebració de la licitació
El dia 29 de novembre de 2006 a les 9.00 h, en la
seu de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelo-
na –carrer de Tarragona, núm. 173, 2a planta, de
Barcelona.
El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adjudi-
catari.
Barcelona, 25 d’octubre de 2006. La secretària de-
legada, J. I. Martínez Legaz.
Notificacions
En compliment del que disposa l’article 59 de la
Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i procediment administratiu
comú, i en relació amb l’expedient seguit sota el núm.
EX06001497 pel Departament Jurídic de l’Institut Mu-
nicipal de Mercats de Barcelona, per haver tingut co-
neixement en aquest Departament de la defunció del
titular de l’autorització d’ús dels llocs núm. Lloc Fixe/
081-1 i Lloc Fixe/080-1 del mercat municipal Vall
d’Hebron, Pedro Ribo Ortodo, es comunica als seus
ignorats hereus que conforme disposa l’article 32 de
l’Ordenança municipal de mercats, els que resultin
hereus hauran de determinar i manifestar a aquest
Departament, en el termini de sis mesos comptats de
la data de la recepció d’aquesta notificació, la perso-
na que hagi de succeir al causant en la titularitat dels
llocs esmentats, amb l’advertiment que de no fer-ho
en el termini indicat, serà declarada caducada l’es-
mentada autorització d’ús dels llocs.
Barcelona, 26 de setembre de 2006. El secretari
general, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
En compliment del que disposa l’article 59.4 de la
Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment adminis-
tratiu comú, i en relació amb l’expedient núm.
EX06000975 instruït pel Departament Juridicoadmi-
nistratiu de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelo-
na sobre extinció de l’autorització d’ús dels lloc a baix
indicat, es notifica a la persona titular, Belen Gamero
Ramos, a l’últim domicili conegut de la qual s’han re-
NÚM. 29 a 10-XI-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2199
butjat les notificacions que li han estat adreçades,
que en ús de les facultats atorgades per decret d’Al-
caldia de data 2 de setembre de 2003, el president de
l’IMMB ha disposat en data 13 de setembre de 2006:
Mercat: Sant Antoni.
Lloc/s: Lloc Fixe/578-1 i Lloc Fixe/579-1.
“Declarar extingides les autoritzacions d’ús dels
llocs a baix indicats, que figuren a nom de la persona
titular a dalt esmentada, a l’empara de la lletra i) de
l’article 42 (tancament del lloc de venda durant un
mes) de l’Ordenança de mercats; i deixar els llocs es-
mentats en situació de vacants i revocades les auto-
ritzacions d’ús corresponents, requerir la titular per-
què de conformitat amb el que disposen els articles
160 i 161 del Reglament de patrimoni dels ens locals,
en el termini de deu dies deixi els llocs de venda a
disposició de l’Administració, lliures, vacus i expedits;
dins els vuit dies següents a l’expiració del termini es-
mentat, assenyalar el cinquè dia hàbil a les 8 hores
per la pràctica de la diligència de llançament. Desig-
nar el Director del Mercat i l’auxiliar d’àrea perquè,
junts o separats, efectuïn l’expressada diligència amb
absoluta indemnitat per a l’erari municipal, assistits
del personal de la Policia Municipal que estimin ne-
cessari i amb la facultat de reclamar directament l’au-
xili de la força pública si així calgués per l’exacte
compliment de la comesa que els ha estat assigna-
da.”
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs
d’alçada davant l’Alcaldia en el termini d’un mes,
comptat des de l’endemà de la present notificació.
L’esmentat recurs s’entendrà desestimat si transcor-
ren tres mesos des de la seva interposició sense que
se’n notifiqui la resolució.
Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada es
pot interposar recurs contenciós administratiu davant
del Jutjats contencioso administratius de Barcelona o
dels que correspongui al seu domicili, en el termini de
sis mesos a comptar de l’endemà de la data en què
es produeix l’acte presumpte.
També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es
cregui convenient.
Barcelona, 11 d’octubre de 2006. El secretari gene-
ral, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
En compliment del que disposa l’article 59 de la
Llei 4/1999, de modificació de la Llei 30/92 de 26 de
novembre de règim jurídic de les administracions pú-
bliques i procediment administratiu comú, en relació
amb l’expedient seguit sota el número 1131/06 pel
Servei de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats
de Barcelona, sobre renúncia de la parada núm. 208
del mercat municipal d’Hostafrancs, es notifica al titu-
lar de l’autorització d’ús de la parada esmentada, la
senyora Francisca Bosch Sans, la qual a l’últim domi-
cili conegut, han estat rebutjades les notificacions que
li han estat dirigides, que el President de l’IMMB, per
delegació expressa de l’Alcaldia en data 2 de setem-
bre de 2003, ha disposat en data 24 de juliol de 2006:
“Declarar extingida l’autorització que empara l’ús
de la parada núm. 208 del mercat municipal
d’Hostafrancs, la titularitat de la qual l’ostentava
Francisca Bosch Sans, per renúncia expressa i escri-
ta d’ella mateixa, a l’empara de la lletra a) de l’article
42 de l’Ordenança de mercats, i deixar els llocs de
venda esmentats en situació de vacant, revocada
l’autorització d’ús corresponent.”
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs
d’alçada davant l’Alcaldia en el termini d’un mes,
comptat des de l’endemà de la present notificació.
L’esmentat recurs s’entendrà desestimat si transcor-
ren tres mesos des de la seva interposició sense que
se’n notifiqui la resolució.
Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada es
pot interposar recurs contenciós administratiu davant
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el
termini de sis mesos a comptar de l’endemà de la
data en què es produeix l’acte presumpte. També es
pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui con-
venient
Barcelona, 13 d’octubre de 2006. El secretari gene-
ral, Jordi Cases i Pallarès.
Altres anuncis
Exp. 06/259
El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut
Municipal, per delegacions de la presidenta de data 2
de gener de 2006, en data 25 d’octubre de 2006 , va
adoptar la resolució següent:
“Declarar vàlida la subhasta celebrada per tal de
dur a terme la contractació del subministrament d’ar-
brat, palmàcies, i planta arbustiva i vivaç, destinat a
les plantacions del passeig del Cims, que necessita
Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, en
els termes regulats a l’article 2 del plec de clàusules;
Adjudicar, mitjançant el procediment obert i per
subhasta, el contracte de subministrament, a
l’empresa Santa & Cole Forestal, SL, pel preu de
222.480,02 euros (IVA inclòs);
Aplicar la despesa de 222.480,02 euros (IVA in-
clòs), amb càrrec a les consignacions pressupostàri-
es que s’indiquen en el present document, condicio-
nant aquesta autorització a l’aprovació del pressupost
corresponent a l’exercici 2007, d’acord amb l’article
69.4 del text refós de la LCAP;
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de
les factures cursades pel tràmit reglamentari;
Requerir l’empresa adjudicatària perquè dins del
termini dels quinze dies següents en què rebi la notifi-
cació d’aquest decret, acrediti haver constituït la ga-
rantia definitiva de 8.899,20 euros, i perquè compare-
gui el seu legal representant el dia i hora que se li
indiqui per tal de formalitzar el contracte i abonar les
despeses relatives a la publicació dels anuncis cor-
responents en els diaris oficials.”
Barcelona, 25 d’octubre de 2006. La secretària de-
legada, J. I. Martínez Legaz.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-20062200
PREU DE SUBSCRIPCIÓ: ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ:
Barcelona, anual 9,02 € GASETA MUNICIPAL
Número corrent 0,30 € Pl. Sant Miquel, s/n
Es publica cada deu dies – PRODUCCIÓ EDITORIAL ISSN 1575-7838 – Dipòsit legal: B. 1.824-1958
SOCIETAT MUNICIPAL 22 ARROBA BCN, SA
En data 12 de setembre de 2006, el gerent de 22
ARROBA BCN, SA d’acord amb la resolució d’Alcal-
dia de data 19 de març de 2001 i en ús de les facul-
tats atribuïdes en virtut de l’escriptura d’apoderament
atorgada en data 10 de maig de 2005, ha resolt:
1) Aprovar definitivament el projecte de reforma i
adequació interior per a ús d’espai expositiu de la
planta baixa i annex d’adequació d’instal·lacions i
infraestructures al Pla Especial d’Infraestructures
del Poblenou de l’edifici seu de 22@Barcelona, si-
tuat al carrer Roc Boronat, 115 de Barcelona, per
un import de 1.357.302,44 euros (16% IVA inclòs)
presentat per la societat municipal 22ARROBA
BCN, SA.
2) Publicar aquesta resolució al Butlletí Oficial de la
Província, al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya i a la Gaseta Municipal i inserir-la al Tauler
d’anuncis de la Corporació.
Barcelona, 26 de setembre de 2006. El gerent,
Pere Fons i Vilardell.