SUMARI
Consell Municipal Personal
Acta sessió 2-II-2007 ...................................... 692 Concursos
Acords sessió 23-II-2007 ................................ 717 Bases generals que han de regir la convoca-
tòria de tres concursos per a la provisió de
Disposicions generals tres llocs de treball ...................................... 726
Decrets de l’Alcaldia Director/a de centre cívic ................................ 727
Creació Direcció de Serveis de Pressupost ... 721 Tècnic/a de gestió i/o planificació de Serveis
Creació Tresoreria Adjunta ............................. 721 Personals .................................................... 728
Denominacions espais públics ........................ 722 Responsable de Qualitat de la Direcció d'Aten-
Modificacions de crèdit ................................... 723 ció al Ciutadà .............................................. 729
Convocatòria d'un concurs per a la provisió
Cartipàs d'un lloc de treball de l'IMH ......................... 729
Designació membre del Consell de Govern Responsable de l'IAE ...................................... 731
del Consorci del Barris de la Mina .............. 725 Bases que han de regir la convocatòria per a
Renovació de representant en la Ponència la provisió d'onze llocs de treball de director/a
col·legiada de l'Autoritat Portuària de d'escola bressol de l'IMEB .......................... 732
Barcelona .................................................... 725
Designació membres Comissió tècnica del Anuncis
patrimoni industrial de Poblenou ................. 725 Subhastes ....................................................... 735
Designació vocals de la Comissió de Tria i Concursos ....................................................... 735
Eliminació de documentació municipal ....... 725 Altres anuncis ................................................. 737
Núm. 9 / Any XCIV 20 de març de 2007
6 a92 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 2 de febrer de Martínez i Gesa com a regidora d’aquest Ajuntament
2007 i aprovada el dia 23 de febrer de 2007 en substitució, per renúncia, de l’Im. Sr. Jaume Oli-
veras i Maristany; i l’acta de la presa de possessió
que tingué lloc el dia 11 de gener de 2007.
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat 2. Decret de l’Alcaldia, de 21 de desembre de 2006
de Barcelona, el dia dos de febrer de dos mil set, s’hi (S1/D/2006 6588), que crea la Comissió Tècnica del
reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió Patrimoni Industrial de Poblenou i en determina la
ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, composició.
Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la 3. Decrets de l’Alcaldia, de 22 i 28 de desembre de
Ima. Sra. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i 2006 (S1/D/2006 6603-6772), que, amb motiu de la ce-
Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i lebració de les festes nadalenques, autoritza l’ampli-
Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Carles Martí ació, en una hora més, de l’horari màxim de tanca-
i Jufresa, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. ment els dies 24, 25 i 31 de desembre de 2006, i 1 i 5
Regidores Maravillas Rojo i Torrecilla, Assumpta de gener de 2007, als establiments públics dedicats a
Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Pere l’activitat recreativa de restauració, de bar i bar-res-
Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles- taurant, i als establiments dedicats a l’activitat recrea-
Tolrà, Immaculada Moraleda i Pérez, Montserrat tiva musical de bar-musical, discoteca, sala de festes,
Ballarín i Espuña, Ferran Julián i González, Sara cafès-teatres i cafès-concert del municipi de Barcelona.
Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, 4. Decret de l’Alcaldia, de 27 de desembre de 2006
Ramon Nicolau i Nos, Xavier Trias i Vidal de Llo- (S1/D/2006 6641), que designa els membres del Ju-
batera, Joan Puigdollers i Fargas, Sònia Recasens i rat del Premi del Consell Municipal de Benestar So-
Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i cial als Mitjans de Comunicació 2006.
Solagran, Joaquim Forn i Chiariello, Joana Ortega i 5. Decret de l’Alcaldia, de 27 de desembre de 2006
Alemany, Teresa M. Fandos i Payà, Alberto Fer- (S1/D/2006 6701), que nomena la Sra. Irene Pagès i
nández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Perarnau directora d’Administració General, amb efec-
Serra, Emma Balseiro Carreiras, Maria Caridad Me- tes d’1 de gener de 2007, i suprimeix la Direcció de
jías Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, Alberto Villa- Relacions Interadministratives.
grasa Gil, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i 6. Decret de l’Alcaldia, de 27 de desembre de 2006
Cantons, Ricard Martínez i Monteagudo, Dolors Mar- (S1/D/2006 6702), que assigna a la Direcció d’Admi-
tínez i Gesa, Eugeni Forradellas i Bombardó, Ricard nistració General les funcions addicionals següents:
Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera i Ignasi 1) Mantenir la interlocució ordinària, a nivell tècnic,
Fina i Sanglas, assistits pel secretari general, Sr. amb la Síndica de Barcelona, el Síndic de Greuges
Jordi Cases i Pallarès, que certifica. de Catalunya i el Defensor del Pueblo. 2) Mantenir i
Excusa la seva assistència l’Im. Sr. Eduard García i supervisar el registre de marques de l’Ajuntament de
Plans. Barcelona, els seus organismes autònoms i les em-
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Antonio preses municipals.
Muñoz i Juncosa. 7. Decret de l’Alcaldia, de 8 de gener de 2007
(S1/D/2007 3), que aplica, des de l’1 de gener de 2007,
Constatada l’existència de quòrum legal, la Pre- a les retribucions del personal funcionari i laboral l’in-
sidència obre la sessió a les deu hores i deu minuts. crement del 2% autoritzat per la Llei 42/2006, de Pres-
El Sr. Alcalde dóna la benvinguda al Consistori a la supostos Generals de l’Estat per a l’any 2007, confor-
nova regidora, la Ima. Sra. Dolors Martínez i Gesa. me a les previsions establertes en el vigent Acord de
condicions de treball per al personal municipal.
Tot seguit, es dóna per llegida l’acta de la sessió 8. Decret de l’Alcaldia, de 15 de gener de 2007
anterior, celebrada el 22 de desembre de 2006, l’es- (S1/D/2007 72), que modifica, en part, la composició
borrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Plenari del Consell Municipal d’Associacions de
del Consistori; i s’aprova. Barcelona.
9. Decret de l’Alcaldia, de 15 de gener de 2007
(S1/D/2007 53), que designa la Ima. Sra. Dolors Mar-
PART INFORMATIVA tínez i Gesa membre de la Comissió de Govern de
l’Ajuntament de Barcelona.
a) Despatx d’ofici 10. Decret de l’Alcaldia, de 19 de gener de 2007
(S1/D/2007 69), que proposa a l’Assemblea General
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or- del Consorci Localret com a representant de l’Ajun-
ganització municipal, es comuniquen les resolucions tament de Barcelona en l’àmbit territorial de la de-
següents: marcació Barcelona-Besòs, l’Im. Sr. Ricard Martínez i
1. Credencial expedida per la Junta Electoral Cen- Monteagudo en substitució del Sr. Jaume Oliveras i
tral expressiva de la designació de la Ima. Sra. Dolors Maristany.
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 693
11. Decret de l’Alcaldia, de 19 de gener de 2007 sobre les promocions d’habitatge públic a la Ciutat i
(S1/D2007 67), que designa l’Im. Sr. Jordi Portabella i sobre els serveis i ajuts públics destinats a la recerca
Calvete membre del Consell Rector de l’Institut Muni- o millora dels habitatges, i gestionarà també la Borsa
cipal d’Informàtica de Barcelona en substitució del Sr. d’Habitatge Jove destinada a incentivar l’accés dels
Jaume Oliveras i Maristany. joves a l’habitatge en règim de lloguer i a un preu més
12. Decret de l’Alcaldia, de 19 de gener de 2007 accessible que l’existent en el mercat immobiliari,
(S1/D/2007 68), que designa l’Im. Sr. Jordi Portabella gràcies a l’acord i la mediació entre propietaris i
i Calvete vocal de la Comissió de Telecomunicacions llogaters oferint garanties i avantatges econòmics i
en substitució del Sr. Jaume Oliveras i Maristany. jurídics a ambdues parts, de manera que, mitjançant
13. Decret de l’Alcaldia, de 19 de gener de 2007 el seu traspàs a l’Ajuntament, pugui prestar millor
(S1/D/2007 71), que designa l’Im. Sr. Jordi Portabella servei al jovent de la Ciutat i tenir el creixement
i Calvete vicepresident de la Comissió de l’Adminis- necessari en la seva implantació territorial per tal de
tració Electrònica en substitució del Sr. Jaume Oli- poder satisfer una demanda molt més gran; i que, en
veras i Maristany. definitiva, amb aquesta mesura es fa un primer pas
14. Decrets de l’Alcaldia, de 19 i 25 de gener de cap a la posada en marxa, cap al mes d’abril, del
2007 (S1/D/2007 70-180), que nomena la Ima. Sra. funcionament d’un servei que incorporarà, en primer
Dolors Martínez i Gesa regidora adscrita als Districtes lloc, el programa de la Borsa d’Habitatge, la qual el
de Nou Barris, de Sants-Montjuïc i de Gràcia. 2006 assessorà ja uns 31.000 joves i més de 400
15. Decret de l’Alcaldia, de 25 de gener de 2007 propietaris i gestionà més d’un miler de contractes de
(S1/D/2007 179), que designa la Ima. Sra. Dolors lloguer: espera, doncs, que els propers anys aquest
Martínez i Gesa regidora ponent de Drets Civils. servei creixi en un intent de facilitar l’accés de la gent
16. Decret de l’Alcaldia, de 25 de gener de 2007 jove a l’habitatge.
(S1/D/2007 182), que designa la Ima. Sra. Dolors El Sr. Puigdollers comenta que, efectivament, com
Martínez i Gesa membre del Consell Rector de l’Ins- diu la mesura de govern, la plena integració dels
titut Municipal de Persones amb Discapacitat en joves a la societat passa fonamentalment pel seu
substitució de la Ima. Sra. Pilar Vallugera i Balañà. accés a un lloc de treball i a un habitatge digne a fi
17. Decret de l’Alcaldia, de 25 de gener de 2007 que es puguin emancipar del seus progenitors; per
(S1/D/2007 181), que designa la Ima. Sra. Pilar Vallu- tant, sorprèn al seu Grup que el govern municipal la
gera i Balañà regidora ponent de Dona i Igualtat presenti quan resten només quatre mesos per acabar
d’Oportunitats, encarregant-li la gestió dels progra- el mandat, després de vint-i-vuit anys de govern de
mes de l’Oficina per la No Discriminació, de les po- socialistes i d’Iniciativa per Catalunya i de vuit d’Es-
lítiques referides a gais, lesbianes i homes i dones querra Republicana de Catalunya; i que la Borsa
transexuals, i del Programa d’abordatge integral del d’Habitatge Jove ha punxat a Barcelona, on la política
treball sexual. d’habitatge jove ha resultat un gran fracàs perquè el
18. Decret de l’Alcaldia, de 25 de gener de 2007 nostre jovent no aconsegueix accedir a habitatges en
(S1/D/2007 183), que designa la Ima. Sra. Pilar Vallu- les degudes condicions: per tot això, ara l’equip de
gera i Balañà membre del Consell Rector de l’Institut govern ha d’inventar-se aquesta mesura de govern
Municipal d’Hisenda de Barcelona en substitució del per fer veure que fa coses.
Sr. Jaume Oliveras i Maristany. El Sr. Cornet considera que la mesura de govern
que s’acaba de presentar és inconcreta, perquè en
b) Mesures de govern cap de les sis accions que s’hi plantegen no s’hi es-
pecifiquen calendari, ni costos, ni finançament, ni re-
Mg 1. Implantació del Servei d’Habitatge Jove. cursos humans i tan sols es parla que la Generalitat
El ponent de Joventut, Sr. Florensa, presenta traspassarà uns recursos, però sense deixar clar ni
aquesta mesura de govern dient que l’accés a l’ha- quan ni com ni on; que la implantació del Servei d’Ha-
bitatge és un dels principals problemes de la Ciutat i bitatge Jove arriba tard perquè l’oficina en qüestió no
dificulta la capacitat dels joves d’emancipar-se, de s’obrirà fins d’aquí uns mesos i, per tant, el mandat
manera que l’actual situació del mercat immobiliari, s’haurà perdut perquè la joventut no ha estat una
marcat per l’augment dels preus tant de compra com prioritat per a la Ponència de Joventut ni per a l’equip
de lloguer, fa necessària la intervenció de les Admi- de govern fins al punt que la documentació facilitada
nistracions públiques per intentar corregir-la; que, reconeix que 38 municipis s’han avançat al nostre on
consegüentment, la Ponència al seu càrrec ha estat aquesta iniciativa es planteja, després de molts anys
treballant per la implantació del Servei d’Habitatge de govern de les mateixes forces polítiques, al final
Jove, prevista en el Pla Jove aprovat recentment i del mandat i a corre-cuita perquè encara no està a
emmarcada també en el Pla de l’Habitatge de la punt el local on s’ha d’ubicar aquest nou servei; que
Ciutat, ja que aquest nou equipament s’incorporarà el funcionament de la Borsa d’Habitatge Jove és ma-
com un punt especialitzat a la xarxa d’Oficines mu- nifestament millorable, perquè dels 99.000 joves ate-
nicipals per a l’habitatge; que el nou servei també és sos a tot Catalunya, 31.060 són de Barcelona, però
fruit de l’acord amb el Districte de Gràcia on s’ubicarà dels 8.000 propietaris de tot Catalunya que s’hi ha
tal espai, i amb la Secretaria General de Joventut de acollit, només 400 són de la nostra ciutat, a la qual,
la Generalitat sobre el traspàs de la Borsa d’Habitatge d’altra banda, només corresponen un 14,1% dels 1.800
Jove; que el Servei d’Habitatge Jove neix amb la vo- contractes formalitzats a tota Catalunya a través de la
luntat de ser un equipament de referència per a Borsa d’Habitatge Jove, percentatge que també en fa
qualsevol jove de la Ciutat a l’hora d’informar-se so- palès el fracàs, especialment si es compara amb la
bre les seves possibilitats d’accés a un habitatge i de proporció que guarda la nostra població respecte a la
rebre suport i assessorament en aquest camp: en total de Catalunya: troba, doncs que no s’ha desen-
conseqüència, oferirà als joves informació i orientació volupat res que sigui realment profitós per als joves.
6 a94 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
El Sr. Forradellas significa que la mesura de go- Puigdollers pot fer els discursos que vulgui, però els
vern en debat recull el compromís, inclòs en el Pla de fets parlen per si sols.
l’Habitatge de Barcelona, d’establir mecanismes per a El Sr. Puigdollers matisa que ell no ha dit en cap
facilitar l’accés dels joves de la Ciutat a l’habitatge; moment que l’equip de govern estigués fent elec-
que Barcelona disposa actualment d’un parc d’uns toralisme amb aquesta mesura de govern, però sí
1.233 apartaments per a joves, en té altres 1.121 en que ha constatat el fracàs rotund del govern munici-
construcció i confia poder arribar als 3.000 els pro- pal en aquest terreny després d’haver governat la
pers anys; que les polítiques complementàries al Ciutat durant vint-i-vuit anys, perquè el Projecte Jove
procés de construcció poden quedar plasmades en de 1985 ja assenyalava el treball i l’habitatge com els
aquest Servei d’Habitatge Jove, el qual pretén facilitar principals problemes dels joves de Barcelona i avui
l’accés a l’habitatge per la via de la mediació entre els joves continuen tenint el problema de l’accés a
propietaris i llogaters, la qual es canalitzarà a través l’habitatge com queda palès en aquestes dades: a) en
tant de la nova Oficina a crear, com de la coordinació el concurs per a l’adjudicació de 1.554 pisos per a
a establir amb diferents oficines ja existents; que joves es presentaren 54.821 sol·licituds; i b) la Borsa
també les habitacions en pisos compartits i la con- d’Habitatge només ha aconseguit signar 255 con-
nexió amb Barcelona, centre universitari són també tractes de lloguer; per tant hi ha una demanda im-
elements que poden contribuir a minimitzar els efec- mensa i una oferta minsa. Afegeix que el fet que
tes que pateixen els joves a la nostra ciutat on els aquesta mesura es presenti ara, al final del mandat, i
lloguers tenen uns preus molt alts i, tanmateix, molts no pas al principi, com calia haver-ho fet, és la
dels nostres joves estan en la franja mileurista, fac- constatació d’un fracàs estrepitós.
tors que fan encara més difícils les accions a realitzar El Sr. Florensa replica que l’Ajuntament ha treballat
a favor dels joves i que representen un repte per a per aconseguir el traspàs d’un servei que ja s’està
l’actuació de la nova oficina, la qual ha d’anar acom- oferint als nostres joves, i poder així millorar-lo; que
panyada d’altres mesures com els ajuts al lloguer, els ell no ha negat pas l’existència del problema i la me-
quals es poden aplicar des de fa un parell d’anys sura de govern és ben explicita en aquest sentit, però
mentre que les polítiques gestionades abans per la en tot cas és obligació d’aquest Ajuntament mirar
Generalitat no ajudaven pas a resoldre el problema. d’aportar-hi solucions; que el 1985 ell no era pas regi-
La Sra. Moraleda explicita el suport dels membres dor d’aquest Ajuntament i el seu compromís polític
del Grup Socialista a la mesura en debat, ja que està a tirar endavant el Pla Jove aprovat en aquest
veuen en la implantació del Servei d’Habitatge Jove mandat; que en els vint-i-tres anys en què Conver-
una bona notícia que s’afegeix a les altres accions a gència i Unió governà la Generalitat, en tot el territori
favor de l’accés dels joves a l’habitatge, com són els català només s’obriren quatre borses d’habitatge; i
habitatges 10-hj –dels quals ja n’hi ha 1.300 en fun- que es compromet a aplicar mesures que facilitin
cionament i més de 1.000 en construcció– i que recull l’habitatge de lloguer, que té actualment una oferta
la bona experiència existent des de fa anys en altres molt petita, i per això aquest Ajuntament oferirà la se-
municipis, mentre que en el nostre ha calgut esperar va mediació per a afavorir que els pisos buits entrin
a tenir aprovada la Carta Municipal per a poder exigir en el mercat de lloguer i aconseguir que s’imposin
a la Generalitat el traspàs de la Borsa d’Habitatge que uns preus més baixos que els actuals.
en oferir garanties als propietaris, ajuda a posar en el Mg 2. Pla de millora de casals i espais municipals
mercat un conjunt d’habitatges que els seus titulars de gent gran.
es resistien a llogar. El ponent de Benestar Social, Sr. Gomà, recorda,
El Sr. Florensa expressa la seva sorpresa, tot i que d’entrada, que el Programa municipal per a la gent
no esperava gaire cosa més, davant el to negatiu i gran 2006-2010 presentat en aquest Plenari el març
catastròfic dels representants de l’oposició respecte de l’any passat conté una aposta clara per l’enve-
d’una iniciativa que és una bona notícia per a la Ciutat lliment actiu i, consegüentment, per l’impuls de polí-
perquè intenta donar resposta a una problemàtica tiques municipals promotores del protagonisme de les
que pateixen els joves, i, no obstant això, el Grup de persones grans en tots els àmbits de la vida ciuta-
Convergència i Unió troba que s’està fent electo- dana; i que en claus de línies de treball, aquesta
ralisme a pesar que no es tracta d’una mesura que proposta es tradueix, d’una banda, en l’articulació
l’equip de govern s’ha tret de la màniga, sinó que hi d’instàncies de participació de la gent gran territorials,
està treballant des de fa temps i que figura també en temàtiques i de ciutat i, de l’altra, en l’enfortiment i la
el Pla d’Habitatge, mentre que, d’altra banda, la in- millora dels espais propis de dinamització i promoció
tervenció del Sr. Cornet el fa pensar que aquest regi- social de les persones grans.
dor no ha entès res, perquè la documentació lliurada Explica que el Pla de millora de casals que avui es
facilita força detalls sobre com funciona el nou servei i presenta se situa, doncs, en el nucli de tal com-
on s’ubicarà, i el fet que altres 38 municipis ja hagin promís, donat que en la I Convenció de Gent Gran de
instal·lat borses d’habitatge s’ha de veure com a molt Barcelona celebrada el 2003 es proposà un canvi
positiu, però, a més, la mesura en qüestió preveu el substancial de model en la xarxa de casals muni-
traspàs a aquest Ajuntament d’un servei de la Ge- cipals i, d’aleshores ençà, s’ha treballat de valent amb
neralitat que ja funcionava a la nostra ciutat, per tal les entitats i els districtes i ahir mateix en els espais
que pugui ser molt millor i respondre, de manera més de treball de la II Convenció, les persones grans va-
efectiva, a les necessitats dels nostres joves. ren avalar el treball fet i es varen comprometre com a
Puntualitza, seguidament, que en els vint-i-tres anys subjectes actius del seu procés d’implementació; que
que Convergència i Unió governà la Generalitat, es Barcelona disposa avui d’una xarxa de 57 casals
crearen 4 borses d’habitatge i, en canvi, en els dar- municipals en procés de creixement, que funcionen
rers quatre en què ho estan fent l’actual coalició de com a equipaments de proximitat i impulsen la in-
govern, se n’han creat més de 35: per tant, el Sr. clusió relacional, la integració comunitària i la pre-
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 695
venció dels riscos de marginació i aïllament entre les sentat un model sense explicar quin era el punt de
persones grans; que, tanmateix, la seva realitat és partida, ni quina és la realitat actual dels casals de
desigual tant pel que fa a infraestructures com pel gent gran, ni en quin estat es troben els 57 casals i
que fa al model de gestió i cartera de serveis, situació espais municipals per a la gent gran i, per això, el seu
que respon al moment de creació de cada casal i a Grup pensa formular avui mateix una pregunta per tal
les dinàmiques de funcionament pròpies de cada cas. de conèixer aquesta part de l’estudi, coneixement que
Informa que sobre aquesta realitat de partida el Pla li és indispensable per a poder valorar el Pla en
de millora que es presenta planteja quatre objectius debat, el qual pretén definir la cartera de serveis i els
principals: 1r) enfortir aquells elements que configu- estàndards bàsics de qualitat que han de complir els
ren els casals com a serveis públics de proximitat de esmentats equipaments en un futur proper, expressió
caràcter universal en l’àmbit de la gent gran, orientats aquesta que sorprèn per la seva manca de concreció
a la cobertura de necessitats de relació, afecte i sentit ja que no se sap de quan temps s’està parlant, si
de pertinença a una comunitat; 2n) garantir l’equitat quatre anys, que és el temps d’un mandat, o de deu
en l’oferta de serveis a totes les persones grans de la anys, i només s’anuncia la realització d’un casal per
Ciutat per igual, respectant les característiques prò- districte cada any: li agradaria saber, doncs, quants
pies de cada territori; 3r) adequar la cartera de ser- anys es trigarà a desenvolupar aquest Pla a tots els
veis i el model organitzatiu a les necessitats i expec- districtes de la Ciutat. Afegeix que també resulta im-
tatives actuals i de futur de la gent gran; i 4t) oferir als possible saber amb quins recursos es pensa exe-
districtes criteris i eines adequades de planificació i cutar-lo, perquè no es poden trobar compromisos
gestió dels seus casals. Afegeix que aquests objec- econòmics pel que fa al seu finançament; i que el
tius es tradueixen en el conjunt d’eixos vertebradors Programa municipal per a la gent gran 2006-2010
del nou model: inclusió social i accessibilitat; parti- parlava de l’elaboració i posada en marxa d’un pla
cipació i corresponsabilitat de les persones grans i les d’acció que fixés les millores a dur a terme en cada
seves entitats; potenciació de les xarxes veïnals i equipament, i també les perspectives temporals i de
comunitàries de relació i suport; col·laboració amb els finançament, però en el Pla avui presentat no figura
sistemes de serveis socials, salut, cultura, educació, res d’això: per tant, el Grup de Convergència i Unió
habitatge, mobilitat i seguretat; reconeixement i res- no li pot donar el seu suport.
pecte de totes les diferències culturals, religioses, La Sra. Esteller opina que el Pla de millora dels
d’orientació sexual existents en el col·lectiu de les casals per a la gent gran es presenta amb molt retard,
persones grans de Barcelona. a pesar que el Grup Partit Popular ha demanat en
Concreta que el Pla perfila una cartera bàsica de repetides ocasions un nou model de casals per tal
serveis estructurada en cinc elements: el punt d’infor- d’afavorir la plena integració social, de prevenir les
mació de serveis; el programa d’activitats que ha situacions d’aïllament social i de fomentar la par-
d’incloure necessàriament aquelles de foment d’hà- ticipació activa de les persones grans, tasques que
bits saludables i benestar social, de formació per- podien complir els casals i que necessitaven molta
manent i lúdiques o de lleure; els espais relacionals més proximitat; i que el seu Grup també ha reclamat
que són de lliure accés; la cessió d’espais i el suport moltes vegades l’existència d’un casal per a cada
infraestructural i tècnic a grups i entitats de gent gran; barri.
i els serveis de dinamització del voluntariat social i Sosté que el Pla en debat arriba tard, perquè ja
cultural. Agrega que aquesta cartera de serveis re- estava previst en el Programa d’actuació 2001-2004 i
querirà un model organitzatiu intern que sigui demo- estudis datats el 2002 parlen de la realització d’un
cràtic en la presa de decisions, representatiu de la procés participatiu per tal de determinar les mesures
diversitat d’interessos i necessitats de les persones a incorporar al nou plantejament dels casals per a la
grans del territori, i respectuós amb la paritat entre gent gran; i fa notar que l’actual Programa d’actuació
homes i dones. 2004-2007 defineix el Pla en debat com una actuació
Subratlla, en darrer lloc, que el Pla en debat aposta preferent i, tanmateix, s’ha presentat quan el mandat
per equips professionals amb perfils diversos i ca- és a punt de finalitzar i, en conseqüència, no es
pacitat per a liderar la gestió de cada casal, i per podran dur a terme moltes de les coses que s’hi
mantenir Barcelona en la banda més alta de les ràtios preveuen.
de cobertura, la qual és actualment d’un casal per a Considera, també, que el Pla en qüestió peca de
cada 5.900 persones grans de la Ciutat, i està molt generalista, no inclou un calendari d’execució, ni con-
per damunt de la cobertura mínima d’un casal per a crecions en el territori que permetin esperar-ne l’exe-
cada 20.000 persones grans establerta en el Pla ge- cució amb eficàcia; i pregunta com s’incorporaran al
rontològic; i que s’ha començat a posar fil a l’agulla i nou model els casals que ja estan en funcionament
s’han elaborat els deu primers plans operatius, cor- actualment, i quins seran els nous casals que es
responents a un casal per Districte, que validaran en faran.
la pràctica el nou model amb l’objectiu que al llarg Diu, en conclusió, que el document presentat resul-
dels propers quatre anys, quan finalitzi la vigència de ta molt insuficient i no preveu unes execucions perio-
l’actual Programa municipal per a la gent gran, tota la dificades, ni uns pressupostos que les garanteixin:
xarxa municipal es trobi perfectament adaptada al creu, doncs, que tal document significa un avanç,
nou model. però desaprofita l’oportunitat de fer-ho en els termes
El Sr. Forn troba que el Pla presentat és ab- que calia, i reflecteix incompliments i retards en
solutament parcial i insuficient; i té la impressió que aquest sentit.
se n’ha oblidat una part o, si més no, no s’ha volgut La Sra. Martínez i Gesa afirma que la gent gran ha
mostrar-la avui. de mantenir la seva capacitat de ser útil i activa tant
Observa que s’ha dit que el Pla és el fruit de en l’àmbit personal com en el social; que el risc de
gairebé tres anys de treball, però només s’ha pre- marginació que pateixen les persones grans només
6 a96 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
pot evitar-se si se senten claus en la construcció de la Remarca que, ahir, en la cloenda de la II Conven-
societat i, per tant, no se les pot deixar arraconades ció de la Gent Gran de la nostra ciutat que aplegà
perquè no són pas trastos vells sense cap utilitat, sinó més d’un miler de participants, es pogueren copsar
que poden aportar grans dosis de coneixement i de les opcions, triades per moltes persones grans de
sentit comú a les generacions que les segueixen, i Barcelona, d’exercici de la seva ciutadania, de partici-
amb la seva experiència poden enriquir la vida col- pació activa en la vida pública i en aquest marc són
lectiva; que una bona part de la gent gran de Barcelo- importants les funcions que desenvolupen els casals
na viu sola i cal aconseguir que surti del seu espai municipals de Barcelona: per això, es presenta aquesta
privat, on està sola, i ompli l’espai públic; que tots els mesura de govern.
barcelonins i barcelonines s’han de sentir ciutadans i El Sr. Gomà contesta les intervencions anteriors
ciutadanes i, per tant, la gent gran ha d’ajudar a cons- dient que la seqüència de treball ha estat la correcta
truir l’espai comunitari que tothom ha de contribuir a perquè avui, deu mesos després de l’aprovació del
crear i a enriquir. Programa municipal per a la gent gran, es presenta
En aquesta línia sosté, doncs, que els casals de aquest Pla de millora dels casals municipals i també
gent gran han d’actuar com a espais de reunió, de ja hi ha en marxa els deu primers plans operatius,
convivència, de diversió i de silenci perquè la ciuta- cadascun dels quals comprèn una anàlisi exhaustiva
dania s’hi trobi i s’hi relacioni, i han de servir, també, de l’estat del casal i del seu itinerari de millora; que el
per a preveure les situacions de marginalitat que a termini d’execució del Pla en debat són els quatre
vegades afecten la gent gran, és a dir, han de tenir un anys de vigència del Programa municipal per a la
doble vessant d’espais participatius i d’espais de gent gran 2006-2010 i a raó d’un o dos per districte
prevenció; que, en conseqüència, s’han de prioritzar cada any, i tenint en compte que ja hi ha una quin-
aquells projectes comunitaris que promouen l’aug- zena de casals nous que estan en funcionament
ment del teixit associatiu de caire social i preventiu, i d’acord amb el nou model, creu que podrà finalitzar-
s’ha de potenciar els casals com una eina de parti- se a temps; que, per altra banda, el finançament està
cipació activa d’un sector de població creixent en la garantit durant el 2007 mentre que, lògicament, per
comunitat; que cal, per tant, millorar els 57 casals i als altres exercicis s’hauran de fer les pertinents
espais de gent gran existents a Barcelona dotant-los assignacions pressupostàries en el Programa d’inver-
d’una organització més flexible, coordinada i adapta- sions municipals del proper mandat; que Barcelona
da als canvis socials, amb una cartera de serveis disposa ja d’un casal per a cada un dels seus 73
coherent amb les necessitats i demandes socials del barris perquè en té 57 de la xarxa municipal i altres
col·lectiu al qual ofereixen els seus serveis, perquè 18 de la xarxa de la Generalitat i, per tant, es tracta
pugui disposar d’un bon nivell de qualitat de vida cada més d’un pla qualitatiu que no pas quantitatiu, amb el
cop més gran; i que també cal vetllar perquè cadas- qual en un termini raonable Barcelona pot convertir-
cun d’aquests equipaments promogui una participació se en una ciutat de referència dintre la política d’in-
activa de la gent gran en la seva gestió atenent la de- tegració relacional i comunitària de la gent gran.
manda dels seus usuaris, els quals volen participar, El Sr. Forn indica que tot això que el Sr. Gomà aca-
decidir i sentir-se corresponsables de les activitats, ba de dir quant a terminis i recursos no consta en la
cursos, programes i tallers que s’hi ofereixen. mesura de govern, que és allò que realment val: en
El Sr. Alcober manifesta que la mesura en debat ve conseqüència, s’ha presentat un pla on no es concre-
a complir una de les propostes recollides en el Pro- ten ni recursos ni terminis i, per tant, és un simple
grama municipal per a la gent gran 2006-2010 en paper mullat.
resposta a la demanda reiterada dels diferents òrgans La Sra. Esteller creu que la informació que el Sr.
de participació de la gent gran i a la voluntat del Gomà ofereix en les seves declaracions als mitjans
govern municipal de continuar treballant en els reptes de comunicació depassa la que després materialitza
recollits en el Programa esmentat, aprovat l’any pas- en els seus projectes, i supera la que després exe-
sat, que se centraven en els objectius: de la promoció cuta, de manera que hi ha un abisme brutal entre allò
de l’autonomia personal i dels vincles comunitaris; de que el Sr. Gomà diu, projecta i finalment executa: li
la millora de la qualitat de vida i dels serveis; i demana, doncs, que ampliï la mesura en debat amb
d’aconseguir una gent gran compromesa, activa i res- les coses que acaba d’explicar; i fa notar que la Ciutat
ponsable. disposa de 57 casals municipals per a gent gran i, en
Explica que l’objectiu bàsic del Pla de millora no és canvi, té actualment 69 barris i 73 segons la nova
altre que establir un model únic per als casals i els distribució aprovada recentment.
espais municipals de gent gran per tal que tinguin en El Sr. Gomà aclareix que l’anàlisi de costos està
compte les necessitats dels seus usuaris i, alhora, les explícitament reflectida en l’últim punt del document
característiques pròpies del seu entorn; que es tracta, lliurat i, per tant, només es tracta d’aplicar-lo a cada
en definitiva, de garantir un estàndard bàsic de qua- pla operatiu.
litat mitjançant: una bona infraestructura; la definició El Sr. Alcalde comenta que ahir i abans-d’ahir
de la cartera de serveis que asseguri l’equitat de assistí a la II Convenció Les Veus de la Gent Gran, en
l’oferta; els criteris d’accés; una organització que ga- la qual es féu palès un dels fenòmens més rellevants
ranteixi la democràcia interna; i la manera de vehi- que es produeixen a la Ciutat: el de la gent gran que,
cular la participació. Agrega que la gent gran demana per una banda, reclama un envelliment digne, és a
que aquests espais de relació siguin estimulants i dir, polítiques d’atenció i, per l’altra banda, la promo-
aportin un valor afegit i vol gaudir del seu temps i tenir ció social, és a dir, la participació des d’una ciuta-
la possibilitat d’escollir diverses propostes i, d’altra dania activa, en moviment imparable i d’una gran
banda, es procurarà agilitar la comunicació entre els fortalesa que té diferents bases, una de les quals és,
diversos casals de la gent gran associada a fi que justament, la xarxa enorme i potent, en tots els barris,
puguin compartir activitats. de casals municipals de la gent gran, complementada
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 697
per altres xarxes: per això, ara es pretén avançar mi- pedit poder evitar casos absolutament abusius en el
llorant-ne la qualitat, si bé cal reconèixer, en tot cas, terreny de l’habitatge; i de la incapacitat per a atendre
que es tracta d’una realitat que ha crescut els darrers la importantíssima demanda d’habitatge de lloguer,
quatre anys i que cada vegada es va enfortint, tal com perquè el 2005 s’acabaren 374 habitatges de lloguer
necessita una ciutat que vol treballar la cohesió so- subjectes a algun règim de protecció i el 2006 se
cial. n’acabà només un en el primer semestre i cap en el
segon, mentre que paral·lelament, per una banda, no
c) Informes s’ha arribat a cobrar ni un sol euro per l’anunciat re-
càrrec de l’impost de béns immobles que havia d’apli-
1. Memòria social d’habitatge. car-se als pisos buits i, per l’altra, la Borsa de pisos
El ponent de Sòl i Habitatge, Sr. Forradellas, co- de lloguer ha estat també un fracàs, com assenyalen
mença dient que la mesura de govern presentada els diaris. Afegeix que un altre error gravíssim de la
l’abril de 2005 anunciava, recollint els compromisos política municipal ha estat no haver fet una aposta per
assumits tant en el Programa d’actuació municipal tenir un parc d’habitatge de propietat municipal, el
2004-2007 com en el Pla d’Habitatge 2004-2010 que qual no ha augmentat en els darrers vint-i-vuit anys,
s’avançaren en aquest aspecte al text refós de Llei cosa que li sembla una vergonya i una concepció
d’urbanisme, la inclusió en els nous planejaments equivocada del paper que ha de tenir un ajuntament
d’un annex, la memòria social d’habitatge, que per- en el camp de l’habitatge: per tot això, creu que s’ha
metés determinar el nombre i el percentatge d’ha- de produir un canvi a la nostra ciutat.
bitatges de protecció que s’hi preveia; que, en con- El Sr. Fernández Díaz significa, d’antuvi, que la
seqüència, els membres del Consistori disposen avui millor memòria social d’habitatge que es podia pre-
d’un document en què es presenta un balanç de sentar avui era un balanç, transparent i sense tram-
l’aplicació de tal mesura en els planejaments ja pes, dels darrers quatre i vint-i-vuit anys de gestió
aprovats i en alguns dels que estan en tràmit, amb un municipal en el terreny de l’habitatge, especificant-hi
resultat final que li sembla satisfactori perquè el els habitatges que s’han finalitzat i els que s’estan
resum final reflecteix un 54% d’habitatge protegit des- construint, i concretant-hi que 743 habitatges s’han
glossat en el de règim general, el de règim concertat i destinat a reallotjaments urbanístics, de manera que
el dotacional, i un 46% d’habitatge lliure, percentatges no han comportat pròpiament una creació neta d’ha-
i xifres que li semblen prou explícits i importants en- bitatges, sinó tan sols una substitució d’uns habi-
cara que, lògicament, els planejaments són molt di- tatges per uns altres; que la memòria que avui es pre-
versos perquè n’hi ha de molts emblemàtics, com ara senta pateix d’amnèsia selectiva, perquè no recull
el del barri de la Marina o el de les Casernes de Sant una dada ben interessant com seria precisar quants
Andreu, i altres amb previsions més petites, però habitatges socials –probablement milers– s’haurien
igualment significatius: creu, doncs, que s’hi mostra pogut promoure a Barcelona si aquest Ajuntament i
una bona base de cara a la futura construcció d’ha- altres Administracions públiques no haguessin sub-
bitatge protegit a la nostra ciutat amb l’objectiu final hastat les escasses reserves de sòl existents a la
de fer-hi més assequible l’habitatge. nostra ciutat, amb les quals s’ha preferit més sanejar
El Sr. Trias considera que els documents que s’han els comptes municipals que no pas promoure habi-
facilitat ofereixen una visió que no concorda amb la tatge social, que era la principal obligació.
percepció que té la gent del problema de l’habitatge Continua dient que tampoc s’hi expliquen les raons
que hi ha a Barcelona, perquè encara no fa quatre per les quals no s’ha constituït el Registre municipal
anys el candidat socialista a l’Alcaldia anunciava, en de solars sense edificar, també prescrit per la Llei
unes declaracions desafortunades, la construcció de d’urbanisme, encara que es tem quina deu ser la
100.000 habitatges, previsió que ha resultat un fracàs resposta; que una altra mancança són les actuacions
perquè aquest Ajuntament ha de tenir una política cla- socials; que la promoció d’habitatges per a gent gran
ra d’habitatge i ha de vetllar perquè els seus ciu- dels carrers de Joan Torres i de Fernando Pessoa ja
tadans puguin fer efectiu el seu dret constitucional a constava en el Programa d’actuació municipal 2000-
gaudir d’un habitatge digne i, tanmateix, després dels 2003 i després es digué que s’acabaria el 2005, però
vint-i-vuit anys de govern municipal socialista, aquest l’acte de lliurament de claus, al qual assistí el Sr. Al-
objectiu no s’ha aconseguit, ans al contrari, mai no calde, no pogué tenir lloc fins al dilluns passat i tot
havia estat tan difícil com ara poder accedir a un això és exponent d’una dada prou greu i rellevant:
habitatge, fins al punt que molta gent, quan es vol que el 82,3% dels habitatges presentats com a fina-
emancipar i deixar la casa dels seus pares, ha litzats entre els anys 2004 i 2007 ja figuraven en el
d’abandonar Barcelona per culpa, com indica la Sra. Programa d’actuació 2000-2003, de manera que s’han
Carme Trilla, del preu de l’habitatge, i la revista Bar- fet ben pocs habitatges, però, a més, molts d’ells són
celona Economia arriba a dir que comprar un ha- fruit d’incompliments anteriors. Agrega que un altre
bitatge a la nostra ciutat és una operació reservada a oblit selectiu del document presentat és, curiosament,
la minoria. l’exclusió de les grans modificacions del Pla General
Continua dient que aquesta situació és producte: Metropolità al Districte de Sant Martí, i concretament
de la política, profundament equivocada, del govern a la zona del Fòrum, que es varen caracteritzar per la
municipal, de venda de sòl, la qual té el seu exemple subhasta de sòl públic i no pas per la construcció
més clamorós en allò que ha passat des de la Ciu- d’habitatge social; i que una memòria social d’habi-
tadella fins a Diagonal Mar; i de la incapacitat del tatge hauria de parlar també: de l’accés de les clas-
mateix govern per a entendre que els canvis de- ses mitjanes a l’habitatge públic i, particularment, a
mogràfics han complicat encara més aquesta si- l’oferta de lloguer; de la presència d’ascensors en els
tuació, sobretot els darrers nou anys; de la pèrdua del edificis, perquè a Barcelona hi ha més de 200.000 pi-
control de la cèdula d’habitabilitat, cosa que ha im- sos que no disposen d’ascensor per a poder-hi
6 a98 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
accedir, circumstància que comporta un greu proble- rendiments obtinguts amb aquelles vendes varen per-
ma, especialment per la gent gran; i de l’habitatge per metre adquirir sòl per a construir 1.500 habitatges
a la gent jove, perquè els pocs joves que, miracu- protegits: per tant, la política seguida és absolutament
losament, hi ha pogut accedir, cinc anys després l’han correcta.
d’abandonar malgrat continuar sent joves, haver for- Posa en relleu que gràcies a les mesures adopta-
mat una família i tenir encara més dificultats que des des de 1996 ençà, més d’un 30% de les llicències
abans per a accedir a un altre habitatge. d’edificació atorgades a Barcelona els dos darrers
Creu, en resum, que el nom no fa la cosa i que de anys corresponen a habitatge protegit: recomana,
la memòria presentada, es desprèn, malgrat el seu doncs, als Grups de l’oposició que preguntin als ajun-
títol, un balanç d’actuacions que és fruit d’unes po- taments on governen quin percentatge d’habitatge
lítiques d’habitatge mancades de sentit social i que protegit hi ha entre les llicències que atorguen, per-
reflecteixen amnèsia electoral, unes polítiques, en de- què s’emportaran una bona sorpresa.
finitiva, de molt cartró i molt poca pedra. El Sr. Forradellas demana que s’analitzi una mica
El Sr. Martínez i Monteagudo manifesta que la polí- més a fons l’evolució de les polítiques d’habitatge i de
tica d’habitatge és, com el seu Grup ja advertí en la la situació econòmica a casa nostra; i que es llegeixi
sessió de 29 d’abril de 2005, una de les que exi- un llibre, editat pel Patronat Municipal de l’Habitatge,
geixen més esforços per part de les Administracions on hi ha una introducció signada per la Sra. Carme
públiques en funció de les respectives competències; Trilla, citada pel Sr. Trias, que marca les diferències
que un dels esforços que ha de fer aquest Ajuntament entre uns períodes en què la política d’habitatge era
s’ha de centrar en la informació i a procurar no gene- necessària, i uns altres en què és prioritària i urgent.
rar més confusió i, en aquest sentit, cal remarcar que Recalca que l’equip de govern de l’Ajuntament de
si bé la política d’habitatge no arriba en aquests Barcelona ha prioritzat des de fa molts anys les
moments a cobrir les expectatives del conjunt de la polítiques d’habitatge i ho fa també ara amb actua-
ciutadania i hi ha molts joves que no poden accedir a cions com les que preconitza la Sra. Carme Trilla, les
un habitatge en condicions d’equilibri amb els seus quals estan molt en coincidència amb les necessitats
ingressos i la seva capacitat econòmica, de vuit anys de la nostra ciutat i del nostre país, cosa que abans
ençà aquest Ajuntament ha reimpulsat les seves po- no era possible. Agrega que passejant per Barcelona
lítiques d’habitatge, entre les quals hi ha les relatives hom pot adonar-se del seguit de promocions que
a la informació mitjançant les seves oficines en què aquest Ajuntament té en marxa o ja construïdes; que
informa sobre les diverses possibilitats a l’abast de la en el fulletó del procés d’adjudicació en marxa, s’ha
gent, com ara l’obtenció d’ajuts per a la rehabilitació. optat per incloure-hi una projecció de com serà l’edi-
Creu, doncs, que el document en debat mostra ficació un cop acabada, i una fotografia que reflecteix
unes actuacions concretes i aporta una informació l’estat actual de l’obra; que el 2006 s’han posat en
cabdal per als ciutadans, mentre que insistir en la fase d’adjudicació 2.231 habitatges per a gent jove o
línia del tot o res només genera confusió, donat que gent gran –entre els quals hi ha els 1.554 en procés
realment hi ha polítiques d’habitatge, polítiques d’ha- d’adjudicació, i promocions fetes per entitats sense
bitatge protegit, polítiques d’habitatge jove, polítiques ànim de lucre–, xifra que és insuficient però molt sig-
d’habitatge de rehabilitació: per tant, demana als Grups nificativa; i que per al 2007, preveu poder obrir pro-
de l’oposició que centrin les seves crítiques en allò cessos per a adjudicar entre 2.000 i 2.400 nous ha-
que correspon a les competències de cada Admi- bitatges.
nistració perquè, altrament, només generen confusió i Creu, doncs, que no es pot dir que no hi ha política
no faciliten la vida a la ciutadania. d’habitatge quan aquest Ajuntament ha fet un enorme
El Sr. Casas comenta que el document presentat, esforç inversor en aquest terreny i l’informe presentat
que no recull el treball de tot el mandat, sinó tan sols mostra unes perspectives de futur i uns percentatges
el dels anys 2005 i 2006, deixa ben clar que aquest que l’acció conjunta del govern i l’oposició hauria de
Ajuntament compleix, i amb escreix, el compromís ser capaç de convertir en realitat tan ràpidament com
d’incloure un 25% d’habitatge protegit en les noves sigui possible.
reserves de sòl, percentatge que després la llei am- Destaca que l’Informe aborda un seguit de qües-
plià fins al 30% i que l’actuació municipal ha superat tions per les quals l’oposició també es preocupa sem-
àmpliament en arribar al 54%; i que avui, gràcies a no pre, com són retenir la propietat del sòl i incrementar
haver fet cas a l’oposició, Barcelona té aprovats el parc d’habitatge públic de lloguer, aspecte en el
6.600 habitatges dotacionals, dels quals 2.600 corres- qual pot concretar que entre 2003 i 2006 el Patronat
ponen al document en debat i 4.000 són anteriors; Municipal de l’Habitatge ha incrementat el seu en un
que tal document preveu 10.700 habitatges nous que, 34% passant de 2.983 a 3.869 pisos amb les conse-
complint el Pla de l’Habitatge es podran construir en güents dificultats d’administració que això comporta,
el proper mandat 2007-2010 i s’afegiran als 10.000 alhora que ha estudiat les diverses tipologies que
promoguts en aquest, dels quals n’hi ha 4.000 co- havia d’oferir, i ha arbitrat mecanismes per a fer més
mençats i entregats entre 2004 i 2006, 4.400 en àgil i transparent la inscripció per a optar a un ha-
construcció o amb llicència i inici immediat de cons- bitatge, cosa que fins ara resultava molt complicada i
trucció en aquest moment, i altres 2.000 amb llicència difícil, si bé confia que la nova llei reguladora de
en tràmit i inici de construcció previst per enguany. l’accés a l’habitatge permeti donar aquesta preocu-
Agrega que en el Front marítim hi ha un 60% d’ha- pació l’acabament total i absolut.
bitatge protegit encara que no sigui municipal; i que Diu, en resum, que tots aquests aspectes, junta-
en el sòl d’habitatge que aquest Ajuntament es va ment amb mesures que es podrien anomenar de
vendre en diversos indrets de la Ciutat, només s’hi polítiques socials d’habitatge com són la Borsa d’Ha-
han pogut construir uns 500 habitatges lliures que bitatge, la Borsa de Joves, o els ajuts al lloguer que
haurien pogut ser de protecció, però, en tot cas, els abans, cas insòlit a Europa, no existien i als quals
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 699
s’han pogut acollir 4.000 persones, i també amb els generar habitatges nous de diferents tipologies i, en
percentatges futurs d’habitatge de protecció i amb les canvi, ara es pot fer una política activa de generació
polítiques de rehabilitació són elements molt signi- d’un nou estoc d’habitatge protegit de diferents tipo-
ficatius d’una política d’habitatge que és complexa i logies, una política activa de rehabilitació, una política
difícil actualment, donada la gran demanda i la limi- activa de remodelació de barris, i una política activa
tació de l’oferta, però la gent pot veure, en tot cas, de subvencions del lloguer que actualment beneficia
que hi ha perspectives de continuïtat i voluntat d’oferir més de 4.000 famílies, quan fa uns anys no se’n ator-
sortides a la situació tan greu que viu una part de la gaven.
població barcelonina, especialment la nostra joventut. Insisteix que tot això no es pot despatxar, com s’ha
El Sr. Trias observa que de vint anys ençà, la fet, dient que el govern municipal no té política d’ha-
demografia està canviant, però l’equip de govern no bitatge, perquè aquest Ajuntament no tan sols ha fet
se n’ha adonat i continua despistat en megalopro- allò que competencialment li pertoca, sinó que, se-
jectes quan hauria d’apostar per tenir un parc d’ha- guint una vella tradició, ha assumit moltes més res-
bitatges propi amb independència d’allò que puguin ponsabilitats i Barcelona té operadors municipals o de
fer els promotors privats. diferents àmbits metropolitans que hi estan construint
El Sr. Forradellas puntualitza que ell ha parlat dels activament.
promotors públics, no dels privats; que l’Ajuntament Significa que aquestes són unes realitats ben visi-
està treballant per aconseguir l’increment de l’habi- bles i que es poden plasmar no en uns títols, sinó en
tatge protegit; que l’informe en debat incorpora també fotografies i, per tant, els partits de l’oposició que
el règim concertat, abans inexistent i ara possible varen fer molts estalvis durant vuit anys en les po-
gràcies a l’actual política d’habitatge de la Generalitat, lítiques d’habitatge, no poden venir aquí i dir que no
mentre que l’anterior dificultava l’accés de certs sec- s’està fent res, perquè l’única política és aquella que
tors de població a l’habitatge protegit; i que, en defini- posa damunt recursos públics i aquest Ajuntament,
tiva, l’acció municipal té en compte la realitat i procura en aquest mandat i en l’anterior, n’hi ha posat molts
oferir-hi la resposta adequada. en un entorn que és complex perquè és el rovell de
El Sr. Alcalde fa avinent que una dèria personal l’ou de l’Àrea metropolitana i allà on resulta més difícil
seva és que els fulletons relatius als habitatges con- l’obtenció de sòl: per això, ara la Memòria social
tinguin una fotografia dels edificis perquè, altrament, d’habitatge pot mostrar uns percentatges d’habitatge
les polítiques d’habitatge poden semblar quelcom protegit que superen els marcats per lleis aprovades
massa abstracte i, consegüentment, cal anar veient i per l’últim Govern de la Generalitat i no pas quinze o
tocant les diverses promocions que es van construint vint anys. Agrega que l’anàlisi de l’actuació municipal
després d’unes polítiques estatals i catalanes que en els darrers vint-i-vuit anys que fan els esmentats
pràcticament no eren res, i a pesar que en una ciutat Grups polítics hauria de tenir present que en aquest
densa com Barcelona, no ha estat fàcil desenvolupar, temps ha estat acompanyada sempre, excepte els
més enllà de la remodelació de barris que s’ha tirat darrers tres anys i mig, per les polítiques d’altres
endavant, la generació d’un estoc nou d’habitatges governs que no esmerçaven recursos en les seves
per a afrontar un dels tres principals reptes socials de polítiques d’habitatge, aspecte que cal tenir ben pre-
la nostra ciutat, qüestió que es posarà de manifest en sent per no fer un debat en el buit.
el debat que es tindrà en els propers mesos. El Sr. Trias pregunta que si amb aquesta inter-
Subratlla, en aquesta línia, que en el present man- venció el Sr. Alcalde està obrint un debat nou; i en
dat l’Ajuntament ha esmerçat 310 milions d’euros en contestar-li el Sr. Alcalde que només s’ha limitat a fer
l’obtenció de sòl, tot preguntant si davant d’aquesta un petit comentari, observa que, en la seva opinió, el
despesa, es pot dir que no hi ha política d’habitatge; i Sr. Alcalde recorre, com el seu predecessor, el Sr.
més encara quan a l’esmentada quantitat encara cal Clos, a una tàctica que no és bona per al funcio-
afegir-hi els 170 que el Patronat Municipal de l’Ha- nament d’aquest Plenari en aprofitar el tancament del
bitatge ha gastat en la construcció efectiva de pisos, i debat per dir allò que li sembla, sense entrar en un
altres 500 milions d’inversió induïda en els diversos debat entorn a les seves manifestacions: en conse-
operadors: demana, doncs, que no es banalitzin els qüència, demana tenir un veritable debat sobre la
conceptes perquè no tenir política d’habitatge impli- qüestió plantejada perquè, a parer seu, hi ha un pro-
caria no haver gastat ni els esmentats 310 milions en blema conceptual, ja que donar les culpes a altres
l’obtenció, i no pas l’alienació, de sòl per a després Administracions pot ser, en certa manera, distret,
poder-hi construir. però al final, com deia ahir el Dr. Nolasc Acarín en un
Recalca que l’única política creïble és aquella que acte de gent gran, queixar-se tant genera irritació i,
posa recursos damunt la taula per prioritzar un deter- per tant, recomana al Sr. Alcalde que aquest Ajun-
minat objectiu i detraïent-los d’altres finalitats; que tament faci la feina que li toca en comptes de queixar-
gràcies als 310 milions més els 170 gastats pel Pa- se tant de les altres Administracions.
tronat Municipal de l’Habitatge i els 500 dels altres El Sr. Cuervo recorda que, segons les normes de
operadors, a Barcelona, ciutat densa on resulta difícil debat vigents en aquest Plenari, el Sr. Alcalde té la
recuperar sòl, s’ha pogut construir el 40% de l’habi- facultat d’intervenir en qualsevol moment del debat
tatge protegit de tot el país: per això, en l’acord que amb absoluta llibertat.
signà amb les cooperatives dels sindicats expressà el El Sr. Fernández Díaz comenta que la intervenció
desig que el volum d’habitatge protegit creixés en ter- del Sr. Alcalde li ha portat a la memòria les que solia
mes absoluts i baixés en termes percentuals del país, fer l’alcalde Clos, perquè si bé les normes de pro-
partint de la constatació que des de fa uns anys hi ha cediment atorguen al Sr. Alcalde unes facultats molt
política d’habitatge i, per tant, s’està començant a su- àmplies, quan diuen que el Sr. Alcalde clourà el de-
mar un estoc d’habitatge nou, mentre que en altres bat, estan fent referència a una intervenció final que
èpoques s’havien pogut remodelar barris però no pas reculli les reflexions formulades al llarg del debat, i no
7 a00 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
pas a un discurs clarament polític amb acusacions a d’aquest objectiu, durant el present quadrienni a Ciu-
l’oposició i a altres governs i sense opció a la rèplica. tat Vella l’Ajuntament ha invertit directament 244 mi-
Significa, a continuació, que si fa pocs dies el Sr. lions d’euros, als quals cal afegir-n’hi 146 més en
Hereu va advertir que mentre fos alcalde Barcelona inversions d’altres operadors públics o cogestors pri-
no seria xauxa, ara, a diferència d’altres governs mu- vats o del tercer sector, entre les quals cal destacar el
nicipals del mateix color polític, ha expressat la vo- nou edifici de la Universitat de Barcelona al Raval
luntat de fer nou habitatge, afirmació que li sembla Nord, el nou edifici que s’està començant a construir
prou eloqüent. de la Tresoreria General de la Seguretat Social al
Insisteix, després, que dels 3.607 habitatges de Raval Sud i el Parc de Recerca Biomèdica inaugurat
protecció pública fets en el present mandat, 2.971, és a la Barceloneta; que l’assignació dels esmentats re-
a dir el 82,3%, corresponen a incompliments de cursos s’ha procurat fer sempre cercant la màxima
l’anterior pla municipal i aquest és el balanç, en xifres, participació i acord dels sectors socials implicats i ho
que surt en la memòria, amb fotografies, que al poden testimoniar el Programa d’actuació del Dis-
govern municipal li agrada tant ensenyar. tricte, el planejament de la plaça de la Gardunya, la
Fa notar, també, que hi ha promocions on el pas urbanització del Pou de la Figuera, les remodelacions
del temps ha obligat a anar canviant els rètols per d’habitatges a la Barceloneta, el nou Poliesportiu de
ajustar-los al Pla d’habitatge vigent en cada moment; Can Ricart o, fins i tot, les petites intervencions en
que en el Pressupost del Patronat Municipal de carrers i places ja que tal pràctica és absolutament
l’Habitatge les inversions en l’adquisició de sòl només necessària per a perfilar unes inversions útils que els
importen 3.000.000 d’euros; que quan es vulgui trac- ciutadans han de sentir com a seves.
tar en profunditat de les polítiques d’habitatge, caldria Concreta que el desglossament de les quantitats
parlar del planejament urbanístic i de les modifica- invertides s’estructura al voltant de cincs línies d’ac-
cions del Pla General Metropolità a Sant Andreu – la tuació:
Sagrera, a Sant Martí o la Zona Franca, que lògi- a) Les àrees de transformació urbana intensa: la de
cament obren unes expectatives a favor de l’habitatge Santa Caterina, amb el nou mercat, els apartaments
social que porten el Sr. Alcalde a fer unes afirmacions tutelats, els carrers, les places, els aparcaments i la
positives i òptimes envers el futur, però que reflec- reurbanització de l’espai del Pou de la Figuera, que
teixen, també, el fracàs si es mira cap al passat. en el futur tindrà un nom nou; la de l’illa Robadors
El Sr. Cuervo aclareix al Sr. Fernández Díaz que amb habitatge, activitat econòmica a través de l’hotel,
les previsions per a l’adquisició de sòl figuren prin- les oficines i un nou mercat, espais públics, la nova
cipalment en el Pressupost municipal i les executen Filmoteca, les obres de la qual començaran el més
Barcelona de Gestió Urbanística, SA, i l’Institut Muni- vinent, i aparcament, de manera que, en definitiva, en
cipal d’Urbanisme. el Raval Sud s’està constituint una nova gran àrea de
El Sr. Alcalde puntualitza que sol intervenir poc en centralitat com la creada al voltant de la plaça dels
els debats, però li ha semblat que valia la pena fer-ho Àngels en el Raval Nord; el sector de Valldonzella
davant la importància del tema de l’habitatge, tot i que amb l’arribada de la Universitat, la nova remodelació,
ja hi haurà ocasió de confrontar les diferents polí- en marxa, de l’Auditori del Centre de Cultura Con-
tiques de cadascú. temporània de Barcelona, la urbanització dels carrers
2. Programa d’inversions 2004-2007 (Districte de de Torres Amat i Montalegre, els projectes de la plaça
Ciutat Vella). de Castella i del carrer de Valldonzella, la nova biblio-
El Sr. Martí, en la seva condició de regidor de Ciu- teca de la Universitat Ramon Llull, l’ampliació del
tat Vella, comença l’exposició d’aquest informe dient CIDOB i del MACBA; però a aquestes àrees de trans-
que en el present mandat totes les actuacions d’a- formació que s’han consolidat, se n’han afegit altres
quest Ajuntament en el territori de Ciutat Vella han dues de noves, la de la Gardunya, amb un nou pla-
perseguit l’objectiu de continuar mantenint aquest nejament, i la de la Barceloneta on s’hi produirà la
Districte com l’autèntic centre de la vida ciutadana i transformació dels quarts de casa garantint-hi la seva
no perdre, alhora, cap de les seves realitats i po- accessibilitat i millores estructurals sense desfigurar-
tencialitats com a barri de vida quotidiana per a molts ne la condició ni la tipologia d’habitatge tant caracte-
barcelonins i barcelonines, un equilibri complex, el rística d’aquest barri.
trencament del qual resulta molt perillós, com de- b) L’habitatge, dintre de la qual vol destacar els
mostra l’experiència de moltes altres ciutats i també 3.000.000 d’euros anuals concedits en subvencions a
la nostra pròpia història perquè si els barris d’un cen- la rehabilitació que n’han generat més de 10.000.000
tre històric només són barris i no saben tenir capacitat en inversions; les noves construccions d’habitatge so-
de centralitat, molt sovint esdevenen autèntics pous cial a càrrec de cooperatives i del Patronat Municipal
negres i espais degradats i amb moltes dificultats, de l’Habitatge, d’habitatges de lloguer, d’apartaments
però, en canvi, si no hi ha vida residencial, sinó no- tutelats, com també tota la gestió de sòl de cara al
més activitat econòmica o turística, esdevenen esce- futur, perquè es vol que a Ciutat Vella hi hagi totes les
naris de cartró pedra que amb el pas del temps també tipologies d’habitatge i l’habitatge al servei de totes
s’acaben degradant. les persones.
Continua dient que, en conseqüència, les polítiques c) El comerç i l’activitat econòmica amb els dos
d’inversió estan al servei de mantenir aquest equilibri mercats nous, la política d’adquisició de locals per
mitjançant la remodelació de carrers, places, parcs i, part de Foment de Ciutat Vella, SA, l’urbanisme co-
fins i tot, de racons públics, és a dir, microurbanisme, mercial, és a dir, el tractament de les remodelacions
les millores en els serveis, la creació de nous equi- d’acord amb els comerciants i, sobretot, el Parc de
paments, la millora del transport públic, la construcció Recerca Biomèdica.
d’aparcaments, l’habitatge, el planejament, la gestió d) El manteniment de l’espai públic, dintre del qual
del sòl, o l’adquisició de locals; que en la consecució esmenta: la nova xarxa potentíssima, de recollida so-
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 701
terrada pneumàtica als barris de Santa Caterina i la tant, cal parar una especial atenció a aquest gravís-
Ribera i també del Raval, que entrarà en funciona- sim problema que el govern no sap com resoldre, i
ment d’aquí a pocs dies; la política de racons públics; mirar d’arribar a acords profunds sobre aquesta qües-
el nou model d’enllumenat adaptat als nuclis antics; tió.
les actuacions en verd urbà i en accessibilitat; i la Expressa, seguidament, la seva preocupació per la
instal·lació d’urinaris. lentitud exasperant amb què s’estan executant els
e) La convivència, al servei de la qual s’han posat projectes del Born, de la Biblioteca Provincial i de la
tots els nous equipaments: els esportius, com el Filmoteca, les obres dels quals haurien d’estar ja molt
Complex de Can Ricart, el Poliesportiu Marítim i el del avançades i, tanmateix, es troben en una situació
Casc Antic; els centres d’adults; les escoles bressol; molt dolenta que fa necessari impulsar-les.
la revitalització del patrimoni als carrers de les Beates El Sr. Fernández Díaz recorda, d’antuvi, que el
i dels Mercaders, i dels Vigatans o al Born; les plat- Grup del Partit Popular preconitzà que s’afegís a les
ges; l’adquisició de locals com La Penya o Scènic; cinc línies d’actuació del Districte de Ciutat Vella una
tanmateix, no vol negar que en aquest terreny s’han sisena relativa a la seguretat i la convivència, perquè
produït alguns problemes com l’estancament dels li semblava molt necessària en un districte que massa
projectes de la nova Biblioteca Provincial i de l’Escola sovint s’ha convertit en un mal referent dels proble-
Baixeras i també ha d’indicar la necessitat de repen- mes de seguretat i convivència que pateix la nostra
sar l’impacte de les recerques arqueològiques en els ciutat i que es fan ben palesos en la zona del carrer
processos d’inversió en un districte de les carac- de Sant Ramon on continua havent-hi prostitució al
terístiques de Ciutat Vella. carrer, i en la ronda de Sant Antoni on també, només
Clou la seva intervenció remarcant que a Ciutat es reaccionà a conseqüència de la pressió veïnal i a
Vella s’ha mantingut una fortíssima aposta inversora cop de batudes; o a les places Reial, dels Àngels, de
al servei de l’objectiu abans esmentat i amb la ferma Vicens Martorell, o de George Orwell.
convicció que tal districte és el cor de la Ciutat, a tra- Per tant, creu que el balanç de les inversions fetes
vés del qual batega tot Barcelona. a Ciutat Vella també hauria de fer referència a les que
El Sr. Trias considera que el Programa d’actuació s’hagin fet per a garantir la seguretat i convivència
del Districte de Ciutat Vella era molt ambiciós, però mitjançant una major efectivitat a l’hora d’exigir el
en part no s’ha complert per bé que hi hagi moltes co- compliment de les normes, i unes majors dotacions
ses a nivell de projecte o en la línia d’intentar im- de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra.
plementar-les; que el mandat s’ha caracteritzat per Significa que algunes de les actuacions que figuren
l’acabament d’obres començades abans, entre les en l’informe presentat, com ara la remodelació de la
quals troba realment molt positives: el Mercat de San- plaça de Castella, varen ser proposades pel seu Grup
ta Caterina, que ha provocat un impacte molt im- i rebutjades inicialment pel govern municipal: celebra,
portant si bé el seu Grup hagué de mantenir, ma- doncs, que després s’hagi rectificat tal decisió; que
lauradament, un to molt dur i crític pel seu ritme Ciutat Vella, davant l’acumulació de locutoris, fast
d’execució i per la destrucció que provocava en el food i botigues de conveniència que s’hi produeix,
seus voltants; el Mercat de la Barceloneta; el Centre hauria de recuperar la gran varietat de petit comerç
de Recerca Biomèdica; les noves dependències de la de qualitat que distingia aquest districte; que, al final,
Universitat de Barcelona; i la millora de molts carrers. les Piscines Folch i Torres han acabat enderrocades i
També reconeix que processos de participació com no pas rehabilitades; que l’informe presentat pateix
els seguits en relació als projectes de la plaça de la d’amnèsia, perquè no parla de l’obertura de la nar-
Gardunya i de la Barceloneta enceten unes línies cosala del Raval, tal vegada perquè el regidor del
d’actuació que, malgrat les seves dificultats, també Districte vol oblidar els greus problemes de seguretat,
valora positivament. sanitat i convivència que provocà, al Raval i a tot
Fa notar que, tanmateix, durant el mandat s’han Ciutat Vella, el tancament precipitat del supermercat
generat diversos problemes que s’han acabat final- de la droga que hi havia a Can Tunis; i que no s’han
ment resolent amb uns costos socials en temps com, iniciat encara les obres de l’Oficina integrada de la
per exemple, en el cas del Mercat de Santa Caterina, Seguretat Social de l’Arc del Teatre que porten un
o econòmics com en els casos de l’Scènic o de retard considerable.
l’Escola bressol del carrer de la Carabassa, que és, a Troba, també, que el document en debat inclou
parer seu, una mostra de les coses que adminis- actuacions que s’han de valorar com una mostra de
trativament es poden fer malament; que amb el mala gestió, com ara el cas de l’Scènic perquè la
tancament fet a Can Tunis sense haver adoptat les ineficàcia municipal comportà haver d’indemnitzar el
previsions necessàries, es va cometre un error que titular d’una llicència que no tenia empara legal en el
ha repercutit en Ciutat Vella; que l’informe presentat planejament, amb més d’11.000.000 d’euros que,
no aborda la creació del Centre de venopunció; que altrament l’Ajuntament no hauria hagut de pagar i, no
durant el mandat s’han produït greus problemes de obstant això, ningú no ha assumit cap responsabilitat
civisme que han afectat especialment l’esmentat dis- per aquests fets; que s’hi presumeix de l’obertura del
tricte i portaren a l’elaboració d’una nova ordenança Mercat de Santa Caterina, però les obres han acu-
que en aquesta zona ha resultat molt efectiva pel que mulat un endarreriment de cinc anys i un sobrecost
fa als grafits, però ho ha estat molt poc pel que fa al important; i que l’expropiació de la finca núm. 55 del
top manta i gens pel que fa a la venda de cerveses en carrer de Sant Pere Més Baix, La Penya, és un altre
llauna. exemple d’actuació tardana, ja que malgrat les mo-
Creu que el problema més important de tal districte lèsties i problemes de convivència que generava
és el de l’habitatge, ja que hi ha nombrosos pisos on aquesta finca okupada, no hi hagué reacció municipal
s’hi produeix una concentració de persones que viuen fins al dia en què es produí l’atemptat a un guàrdia
en unes condicions absolutament inadmissibles: per urbà.
7 a02 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
Insisteix, finalment, en la necessitat que aquest Ajun- publicana de Catalunya acostuma anomenar Barcelo-
tament faci inspeccions i actuï en conseqüència davant na Vella perquè conté la càrrega genètica de la Bar-
dels “pisos pastera”, fenomen que no és exclusiu de celona actual, és el segon més petit de la Ciutat quant
Ciutat Vella, però sí molt present en aquest districte on a superfície i, tanmateix, és també el segon quant a
proliferen les concentracions de persones que viuen en inversions perquè el govern municipal li ha dedicat
molts pocs metres quadrats en condicions que ofenen molta atenció durant molt de temps; que és també un
la dignitat humana i perjudiquen la salubritat i la con- territori homogeni per la seva antiguitat, si bé els
vivència veïnal: per tant, la lluita contra aquestes si- quatre barris que el constitueixen tenen grans dife-
tuacions hauria de ser una prioritat en el futur. rències entre si i, així, la Barceloneta no té res a
El Sr. Gomà expressa el suport del Grup d’Ini- veure amb el Casc Antic, ni el Gòtic amb el Raval,
ciativa per Catalunya Verds – EU i A al balanç del però, en tot cas, cal posar-hi la mirada perquè han
Programa d’inversions en el Districte de Ciutat Vella estat el bressol de la Ciutat actual i, a més, indiquen
en el present mandat i la seva satisfacció per l’elevat cap a on van les diferents realitats que al llarg es van
grau de compliment del programa previst i per la seva manifestant a Barcelona i la van fent canviar.
rellevància en un districte que ha d’articular les seves Posa, a continuació, en relleu que de les inversions
funcions irrenunciables de centralitat urbana, amb un municipals en aquest Districte, un 43% s’han con-
model al servei de la millora de les condicions de vida centrat en els equipaments, un 17% en la gestió del
del col·lectiu que hi resideix i, especialment, d’aque- sòl, un 16% en l’habitatge, un 15% en urbanitzacions i
lles persones més fràgils i vulnerables. un 8% en les infraestructures; que aquesta distri-
Remarca que tot això es tradueix en aquests quatre bució, que ha canviat al llarg del temps, s’explica
eixos: perquè, un cop suficientment acabada la transfor-
a) El manteniment sostenible de l’espai públic, ja mació urbanística del Districte, cal concentrar-se en
que Ciutat Vella, a causa de l’ús que s’hi fa de l’espai els equipaments, atès que ajuden a crear els espais
públic, és probablement el districte on s’encarna de de centralitat i d’interrelació entre els veïns i veïnes
manera més intensa aquesta voluntat política ex- amb el consegüent augment de la qualitat de vida, la
pressada en el Programa d’actuació municipal i en les qual ha de ser el motor principal de l’acció de govern,
inversions posteriors i, en aquesta línia, cal destacar i ajuden, també, a crear signes d’identitat en el barri i
que en la remodelació de diversos carrers del Raval i en la Ciutat, a fi que les persones se sentin molt més
del barri de Santa Caterina s’han integrat centrals de responsables del seu entorn, i, per tant, afavoreixen
recollida pneumàtica de residus sòlids urbans amb la la cohesió social, que és la principal preocupació del
consegüent millora qualitativa de l’espai públic també govern municipal.
en clau de sostenibilitat. Declina reiterar tot allò que ja s’ha dit respecte dels
b) L’habitatge a través de la promoció pública, les mercats de la Barceloneta i de Santa Caterina i la
rehabilitacions, el lloguer per a gent gran, el lloguer incidència que ha tingut en el seu entorn, com el
per a gent jove, fins al punt que dels 609 habitatges carrer de Colomines, l’avinguda de Cambó i la seva
per a gent gran promoguts en el present, 140 són a prolongació cap a la plaça de Sant Agustí; i recalca
Ciutat Vella i també hi haurà 98 dels 316 que es que l’informe presentat reflecteix la intenció del go-
projecta construir, de manera que un 30% d’aquest vern municipal en el sentit que finalment acabada la
habitatge se situa en el districte on el teixit urbà es urbanització d’allò que configurava el cor de la Ciutat,
més dens i complicat i, així, al costat d’un equipament calia ara recórrer a la microcirurgia de les petites
tan emblemàtic i de proximitat com és el Mercat de actuacions que afavorissin la cohesió social i la con-
Santa Caterina, s’hi han situat més habitatges amb vivència.
serveis amb els quals persones grans vulnerables El Sr. Martí valora i agraeix el to de les inter-
puguin mantenir i millorar el seu projecte de vida al vencions dels líders de l’oposició, del qual interpreta
bell mig de la Ciutat amb tots aquells serveis que els que no hi ha discrepàncies fonamentals quant al mo-
són necessaris. del de la intervenció municipal en el Districte de Ciutat
c) La quotidianitat, la convivència i la participació Vella vist que els comentaris que s’han realitzat en
mitjançant l’impuls dels plans comunitaris, com el del tals intervencions feien referència a aspectes en els
Casc Antic, de molta tradició, el de la Barceloneta, quals ell no ha entrat ja que avui presentava un
emergent; els projectes de mediació comunitària in- resum de l’activitats inversora en el Districte on s’ex-
terculturals al Raval i al barri de Sant Pere; o als plicava el què i el perquè de les inversions que s’hi ha
processos participatius en relació a la plaça de la fet, encara que el govern municipal també s’està
Gardunya. ocupant a bastament, i els Grups de l’oposició ho sa-
d) Els serveis a les persones, ja que les inversions ben, de les qüestions relacionades amb la drogoad-
en serveis es tradueixen en equipaments i, en aquest dicció, el civisme, els pisos sobreocupats, la segure-
sentit, està convençut que equipaments nous o mi- tat, la prostitució, el comerç de proximitat, etcètera,
llorats substancialment com ara el Centre de serveis de les quals també se’n parla àmpliament en el Con-
personals del Raval Nord, el Mercat i l’Escola d’adults sell del Districte, però avui no era el moment de fer-hi
de la Barceloneta, les millores en el Centre cívic del referència.
Pati Llimona, les actuacions en la xarxa de biblio- Puntualitza que no ha estat la seva intenció amagar
teques, especialment a la Francesca Bonnemaison, la Sala Baluard, perquè la defensà i continua fent-ho i
es convertiran en centres de referència en la millora li sembla un bon recurs, raó per la qual confia que
de la vida quotidiana dels veïns de tots aquests bar- altres districtes obrin també sales similars; i que en el
ris, que, per al seu Grup, és l’objectiu fonamental de cas de l’Scènic no s’hi ha de veure mala, sinó bona
l’acció de govern. gestió, especialment si es té present el preu pagat i la
La Sra. Vallugera comenta que, efectivament, el funció que aquest equipament pot complir en el Raval
Districte de Ciutat Vella, que el Grup d’Esquerra Re- Sud.
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 703
Fa notar que el principal punt de crítica que ha dalla d’Honor al Sofriment, en la categoria d’Or, al
sentit han estat els retards en l’execució de les obres, membre retirat del Servei de Prevenció i Extinció
i els assumeix, però allò que realment importa és que d’Incendis i Salvament, Sr. Pedro Coma Papasey.
les obres s’acabin duent a terme i tinguin l’efecte que
buscaven. c) Propostes d’acord
Acaba expressant el seu agraïment per la tasca dels
funcionaris treballadors municipals, especialment els
del Districte de Ciutat Vella, que han fet possible l’exe-
cució d’aquestes inversions al centre de la Ciutat. COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I
El Sr. Alcalde tanca el debat congratulant-se de COORDINACIÓ TERRITORIAL
l’anàlisi que s’ha fet d’un districte tant central i es-
tratègic per a la Ciutat. 10. Designar membres de les Comissions del Con-
sell Municipal següents:
Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació
PART DECISÒRIA Territorial:
Membre i portaveu d’ERC: Im. Sr. Ricard Martínez i
a) Acords sobre societats, consorcis i entitats Monteagudo en substitució del Sr. Jaume Oliveras i
Maristany.
3. Designar l’Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Co-
representant de l’Ajuntament de Barcelona a la Man- neixement:
comunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Membre i portaveu d’ERC: Ima. Sra. Dolors Mar-
Barcelona en substitució del Sr. Jaume Oliveras i Ma- tínez i Gesa en substitució del Sr. Jaume Oliveras i
ristany. Maristany.
Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi
b) Ratificacions Ambient:
Membre: Ima. Sra. Dolors Martínez i Gesa en subs-
4. Ratificar el decret de l’Alcaldia de 27 de de- titució de l’Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo.
sembre de 2006, que: incrementa en un 2% les re- S’aproven, per unanimitat, els vuit dictàmens pre-
tribucions anuals i les indemnitzacions dels membres cedents.
de la Corporació per a l’exercici 2007; estableix per 11. Autoritzar la societat Tractament i Selecció de
als càrrecs directius de l’Administració municipal i de Residus, SA, a actuar com avalador del 20% del prés-
les seves Empreses i Organismes autònoms que es tec de 2.000.000 d’euros i de la pòlissa de crèdit
detallen en relació adjunta, les retribucions íntegres d’1.000.000 d’euros concedits a Districlima, SA, per
que, amb caràcter anual per a l’exercici 2007 i per Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, en els ter-
tots els conceptes, es fixen per a cadascun d’ells; i mes que s’adjunten. Deixar sense efecte l’acord d’a-
incrementa en un 2% les retribucions de tots els quest Plenari del Consell Municipal de 6 d’octubre de
restants alts càrrecs municipals i de les seves Em- 2006.
preses i Organismes autònoms amb efectes d’1 de S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels Srs.
gener de 2007. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres.
5. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 21 de de- Esteller, Balseiro i Mejías.
sembre de 2006 (S1/D/2006 6583), que concedeix a 12. Aprovar la realització d’una o varies operacions
Mas Vilanova, SA, una bonificació del 75% sobre la financeres fins un import màxim de 80 milions d’euros
quota de l’impost de construccions, instal·lacions i en les condicions que s’adjunten; i autoritzar l’Im. Sr.
obres corresponent a habitatges de protecció oficial. José I. Cuervo i Argudín, regidor president de la Co-
6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 21 de de- missió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territo-
sembre de 2006 (S1/D/2006 6584), que concedeix al rial, a la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña, re-
Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya gidora ponent d’Hisenda, i a la Sra. Pilar Solans i
una bonificació del 70% sobre la quota de l’impost de Huguet, gerent municipal, de forma indistinta, l’ator-
construccions, instal·lacions i obres per la construcció gament de la documentació necessària i la signatura
d’un edifici de nova planta destinat a Comissaria de de l’operació.
l’Eixample, oficines del Servei Català del Transport i S’aprova aquest dictamen amb el vot en contra
Oficina d’Expedició de Passaports. dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i
7. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 21 de de- les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías, i amb l’abstenció
sembre de 2006 (S1/D/2006 6585), que concedeix a dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana i Forn i les Sres.
Serveis Escènics una bonificació del 35% sobre la Recasens, Oranich, Ortega i Fandos.
quota de l’impost de construccions, instal·lacions i 13. Aprovar definitivament la integració de l’Ajunta-
obres per la reforma, restauració i rehabilitació del ment de Barcelona en la Fundació Privada per la
Teatre Goya. Navegació Oceànica Barcelona. Aprovar definitiva-
8. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 21 de ment els Estatuts de la Fundació Privada per la
desembre de 2006 (S1/D/2006 6997), que aprova el Navegació Oceànica Barcelona incorporant-hi les es-
Conveni entre el Departament d’Educació i Univer- menes que consten en el text adjunt. Acceptar el
sitats de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de càrrec de Patró a la Fundació Privada per la Nave-
Barcelona, per a l’assumpció de les competències gació Oceànica Barcelona. Designar a I’lm. Sr. Pere
delegades relacionades amb els Consells de parti- Alcober i Solanas com a representant de l’Ajuntament
cipació de les llars d’infants públiques. de Barcelona a l’esmentada Fundació. Facultar I’lm.
9. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 12 de de- Sr. Pere Alcober i Solanas perquè porti a terme tots
sembre de 2006 (S1/D/2006 6259), que atorga la Me- els tràmits adients per l’efectivitat del present acord.
7 a04 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
La Sra. Recasens anticipa l’abstenció dels mem- rada, en els Pressupostos Generals de l’Estat, com
bres del seu Grup en aquest dictamen perquè veuen un esdeveniment d’excepcional interès públic, cosa
en aquest expedient una mostra de l’obscurantisme que fa esperar que els incentius fiscals de què gau-
del govern municipal davant una regata que, a juí diran els patrocinadors siguin capaços de donar res-
seu, acabarà costant molts diners a la Ciutat, raó que posta econòmica al projecte.
els fa preguntar què costarà realment donat que, de La Sra. Recasens matisa que el seu Grup ja
moment, en el Pressupost d’enguany figura una sub- coneixia tot això que acaba d’explicar el Sr. Alcober i,
venció nominativa d’1.000.000 d’euros que no se sap per tant, no votarà negativament la proposta en de-
si serà el cost total que tindrà per a l’Ajuntament la re- bat; però vol saber què costarà aquest esdeveniment,
gata en qüestió i els sembla una greu irresponsabilitat si té patrocinadors, qui són i quina part en finançaran.
tirar endavant aquest projecte que preveu la creació Fa notar, també, que la projecció internacional de
d’una empresa municipal, Escuderia, SA, de la qual Barcelona pot quedar atenuada perquè es preveu que
no sap res, igual com tampoc se sap res de l’empresa la denominació oficial de la regata pugui modificar-se
anglesa a qui s’ha adjudicat l’organització d’aquest posteriorment en funció de les negociacions amb els
esdeveniment esportiu d’èlit, ni consta si hi haurà patrocinadors; que les versions en francès o en es-
patrocinadors privats, ni qui assumirà els costos si no panyol que es puguin fer no podran invalidar la versió
se’n poden trobar: per tant, es tracta d’un projecte en anglès; i que, en definitiva, aquest Ajuntament s’ha
amb massa incògnites. tirat de cap a una piscina sense tenir les coses ben
La Sra. Esteller comenta que l’esdeveniment en lligades.
qüestió contribuirà a la projecció internacional de Bar- El Sr. Alcober assegura que ja hi ha patrocinadors
celona mitjançant el foment de la navegació oceà- decidits pels seus respectius consells d’administració
nica, objectiu que li sembla bé, en principi, al seu i, en aquest terreny, no s’han d’ignorar tampoc els
Grup, el qual mira, tanmateix, amb certa descon- efectes que pot tenir la declaració continguda en els
fiança el fet que aquest Ajuntament hagi d’entrar a Pressupostos Generals de l’Estat; i que negar la bon-
formar part de la fundació que es proposa i, més en- dat d’aquest projecte per a Barcelona va contra els
cara, quan es desconeix la viabilitat econòmica i els interessos de la nostra Ciutat.
costos del projecte; i anuncia que malgrat aquestes El Sr. Cuervo addueix la qualitat dels socis que
reserves el seu Grup votarà favorablement la pro- acompanyen l’Ajuntament en aquest projecte com a
posta en debat per la confiança que li inspiren els prova de l’interès que té per a la Ciutat; i creu que,
altres socis, la Cambra de Comerç, Indústria i Na- això no obstant, la Sra. Recasens vol paralitzar-lo
vegació i la Fira de Barcelona, però demana ser presentant la despesa com a sumptuària a fi de poder
informat dels costos econòmics, dada indispensable fer després retrets de manca d’iniciativa.
per a poder valorar la conveniència del projecte en La Sra. Recasens replica que ella no ha parlat en
debat. cap moment de despeses sumptuàries i que el pro-
El Sr. Alcober contesta les intervencions anteriors blema és que el govern municipal va perdre una Expo
dient que, com saben els representants de l’oposició i s’inventà el Fòrum, i ha perdut la Copa Amèrica i
que són membres de l’Institut Municipal d’Esports, la s’ha inventat una regata que, en tot cas, hauria de
Fundació Privada per la Navegació Oceànica de Bar- presentar d’una manera més transparent explicant-ne
celona neix d’una iniciativa de la Cambra Oficial de els costos i els patrocinadors que tindrà.
Comerç, Indústria i Navegació, de l’Autoritat Portu- El Sr. Alcalde matisa que l’Ajuntament no estira a
ària, de la Fira de Barcelona i d’aquest Ajuntament cap piscina, sinó, en tot cas, al mar per a desen-
amb diversos objectius, entre els quals esmenta: a) la volupar un esdeveniment de nova creació, seguint el
promoció d’activitats que donin seguiment a altres model Barcelona que cerca l’acord amb totes les
projectes com el de l’Escola Municipal de Vela, que ja entitats rellevants de la Ciutat per tal d’afavorir la
compta avui amb uns 10.000 usuaris, o la Barcelona projecció internacional de Barcelona: per tant, lamen-
World Race, una regata de volta al món sense esca- ta l’abstenció del Grup de Convergència i Unió.
les i amb dos tripulants que es farà cada quatre anys El Sr. Alcober reitera que es tracta d’un bon pro-
amb sortida i arribada a Barcelona; que, aquesta jecte que ofereix tots els beneficis que ha esmentat, i
prova de gran interès internacional i una durada de compta amb el suport de la Cambra de Comerç,
tres mesos, és la primera del seu nivell que porta el l’Autoritat Portuària, la Fira de Barcelona i l’Ajunta-
nom d’una ciutat, la nostra, cosa que afavorirà la ment de Barcelona.
projecció internacional de Barcelona; b) la possibilitat S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels
d’establir convenis d’investigació i coneixement amb Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana i Forn i les Sres. Re-
diverses institucions i universitats com la Universitat casens, Oranich, Ortega i Fandos.
de Barcelona sobre qüestions de meteorologia, la
Facultat de Pedagogia sobre programes educatius
vinculats a l’educació secundària, la Facultat de Medi-
cina sobre serveis mèdics a distància, la Universitat COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES
Politècnica de Catalunya en el camp de la informàtica I HABITATGE
i de les telecomunicacions, la Pompeu Fabra per a la
realització de l’exposició “Navegant per la Ciència” i 14. Constatar que la Llei del Parlament de Cata-
d’un seminari periodístic, o Televisió de Catalunya lunya 4/2006, de 31 de març, ferroviària, ha derogat
per a la promoció i producció de l’esdeveniment en expressament a la disposició derogatòria única, l’arti-
qüestió; c) el suport al sector econòmic vinculat amb cle 79 de la Llei del Parlament de Catalunya 31/2002,
la nàutica, que es concreta en la col·laboració amb el de 30 de desembre, de mesures fiscals i administra-
Saló Nàutic de Barcelona que es tancarà el dia 11 de tives, amb relació al qual aquest Ajuntament ha in-
novembre de 2007, dia de sortida de la regata, decla- terposat conflicte en defensa de l’autonomia local
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 705
davant el Tribunal Constitucional, per la qual cosa 20. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
aquest conflicte resta mancat d’objecte. Desistir, en els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
conseqüència, del conflicte en defensa de l’autono- celona, la Modificació puntual del Pla General Metro-
mia local, plantejat per aquest Ajuntament en relació polità a l’illa delimitada pels carrers de la Fontcoberta,
a l’article 79 de la Llei 31/2002, de mesures fiscals i de Santa Amàlia, d’Osi, i del Cardenal Vives i Tutó
administratives. Facultar l’alcalde per realitzar totes (illa Sandoz), d’iniciativa municipal, amb els ajustos a
les actuacions que es derivin d’aquest acord. Notificar què a referència l’informe de la Direcció de Serveis
aquest acord a l’Entitat Metropolitana del Transport i de Planejament; resoldre les al·legacions presenta-
al Departament de Política Territorial i Obres Públi- des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
ques de la Generalitat de Catalunya. inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels Srs. Direcció, de valoració de les al·legacions; informes,
Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de
Esteller, Balseiro i Mejías. motivació, s’incorporen a aquest acord; i trametre
l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del muni-
Districte de l’Eixample cipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
La Sra. Esteller anticipa l’abstenció del seu Grup en
15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- aquest dictamen per coherència amb el vot contrari
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- emès el 1997 en relació a un instrument urbanístic
pecial urbanístic per a l’assignació de l’ús i de les que, a juí seu, incomplia el Pla General Metropolità,
condicions d’edificació de l’equipament ubicat a l’illa cosa que, a parer seu, ha estat reconeguda en una
delimitada pels carrers de Roger de Flor, de Rosselló sentència encara en tràmit de recurs, però davant de
i de Provença, i pel passeig de Sant Joan, d’iniciativa la qual s’ha tirat endavant la Modificació en debat per
municipal (Proeixample, SA); i resoldre les al·lega- tal de poder mantenir les actuacions realitzades fins
cions presentades en el tràmit d’informació pública de ara.
l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Aclareix que la seva abstenció respon a la voluntat
Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de de no perjudicar els compradors, de bona fe, dels ha-
les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes bitatges, que desconeixien l’esmentat incompliment;
de motivació, s’incorpora al present acord. alhora que insta l’Ajuntament a arribar a un acord res-
pecte de les indemnitzacions que escaiguin.
Districte de Sants-Montjuïc La ponent d’Urbanisme, Sra. Escarp, puntualitza
que el 1997 el Grup del Partit Popular es va abstenir
16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- en l’aprovació de l’estudi de detall en qüestió; que
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- aquesta Modificació s’ha tramitat bàsicament per a
pecial integral per a la creació i ordenació de l’equi- atendre les exigències del principi de seguretat jurídi-
pament del carrer de Vila i Vilà, núm. 99 (El Molino), ca, donat que l’instrument urbanístic triat no era l’ade-
promogut per Ociopuro, SL, amb les determinacions quat, aspecte que ara se soluciona; que la sentència
a què fa referència l’informe de la Direcció de serveis esmentada no declara pas nul·les les llicències ni
de Planejament Urbanístic, que consta a l’expedient i il·legals les obres, sinó un instrument de planejament
a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. que no s’ajusta al sistema jeràrquic existent en el pla-
nejament urbanístic; que tant ella com el seus pre-
Districte de les Corts decessors en el càrrec han mantingut el diàleg amb
els recurrents; i que, en tot cas, la sentència ha estat
17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- objecte de recurs per part d’aquest Ajuntament.
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- La Sra. Esteller demana que s’intensifiquin aquests
pecial urbanístic per a l’ordenació del recinte del contactes per tal de poder arribar, com més aviat
Col·legi Pare Manyanet, ubicat a l’illa delimitada pel millor, a un acord pel que fa a les possibles compen-
carrer d’Entença, la travessera de les Corts, i els car- sacions als afectats.
rers del Prat d’En Rull i del Taquígraf Garriga, pro- S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels
mogut per la Congregació Fills de la Sagrada Família. Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modi-
ficació del Pla especial de protecció del patrimoni Districte de Gràcia
arquitectònic de la ciutat de Barcelona del Districte de
les Corts, en els àmbits del carrer de Mejia Lequerica, 21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
núms. 35-55, plaça de la Concòrdia, núms.14-15, i ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
carrer del Remei, núm. 5, d’iniciativa municipal. pecial urbanístic d’ordenació i definició d’usos del
subsòl a la plaça de la Laguna de Lanao, entre els
Districte de Sarrià-Sant Gervasi carrers d’Aldea, de la Font del Remei i de Jaume Ca-
brera, promogut per Gecopatrimoni, SL; requerir el
19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- promotor per tal que, en el termini màxim de tres
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- mesos a comptar des del dia següent a la notificació
pecial urbanístic per a la concreció de l’ús i ordenació del present acord, constitueixi la garantia correspo-
de l’equipament Club Esportiu Arsenal, situat als nent al 12% del valor de les obres d’urbanització, per
carrers de Pomaret, núms. 49-55, i d’Anglí, núm. 90, un import de 26.580 euros, als efectes establerts a
promogut per Deportivo Squash Arsenal, SL. l’article 101.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme,
S’aproven, per unanimitat, els cinc dictàmens pre- aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i
cedents. com a requisit previ a la publicació de l’anunci d’aquest
7 a06 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
acord; i publicar el present acord i la normativa del ència de construir un edifici en la primera línia de mar
Pla al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona als on, a parer seu, només s’hi hauria d’ubicar aquelles
efectes de la seva executivitat, un cop s’hagi acreditat edificacions que siguin realment imprescindibles, con-
el compliment del requeriment indicat. dició aquesta que no està prou justificada en l’expe-
dient en debat tractant-se d’un lloc que hauria de tenir
Districte d’Horta-Guinardó una especial protecció i, per tant, s’hauria d’haver
presentat un projecte amb una visió molt més es-
22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- portiva i relacionada amb el mar. Afegeix que, en la
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- seva opinió, el passeig marítim hauria de fer arribar
pecial integral d’habitatge entre mitgeres, mantenint des de la Base nàutica fins al Fòrum.
la façana catalogada, a la finca del carrer de Pedrell, La Sra. Balseiro opina que la proposta en debat
núm. 51, promoguda per la Sra. Mercedes Hernán- porta novament cap una Barcelona, ja superada, que
dez; i resoldre les al·legacions presentades en el vivia d’esquena al mar, perquè els darrers anys el
tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de govern municipal ha fet desaparèixer la zona verda
conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de que hi havia a la Mar Bella emportant-se’n, fins i tot,
Planejament, de valoració de les al·legacions, que les palmeres i convertint-la en una àrea de serveis re-
consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’in- sidual, i perquè està proposant una contundent agres-
corpora al present acord. sió a l’estètica del litoral amb la construcció d’un
camp de futbol, al qual es podia haver trobat una
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre- millor ubicació, al carrer del Taulat per exemple, però
cedents. també una clara vulneració de la Llei de costes, donat
que no es manté la distància mínima per a l’aixe-
Districte de Sant Andreu cament de les pantalles arquitectòniques que impe-
deixen la vista i dificulten l’accés a les platges i a la
23. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- riba del mar, en favor d’unes activitats que es podrien
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de desenvolupar perfectament en altres indrets i, a més,
millora urbana de l’àrea 6/18-hs – Porta Trinitat, deli- es tracta d’unes instal·lacions esportives que no són
mitada per l’avinguda de la Meridiana, el ramal d’en- pas descobertes com determina la llei esmentada,
llaç entre Meridiana i carretera de Ribes, i l’esmen- sinó d’un pavelló que triplicarà la seva superfície
tada carretera de Ribes, d’iniciativa municipal; i resoldre passant de 5.000 a més de 15.000 metres quadrats.
les al·legacions presentades en el tràmit d’informació Afegeix que no acaba d’entendre l’entestament de
pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in- l’equip de govern a despit del centenar d’al·legacions
forme de la Direcció de Serveis de Planejament, de presentades pels veïns amb milers de signatures i
valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient que advertien del possible incompliment de la Llei de
i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. costes i demanaven tenir una reunió amb el Sr. Alcal-
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels Srs. de per explicar-li el problema i, tanmateix, se’ls ha
Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. girat l’esquena.
Esteller, Balseiro i Mejías. Demana, en conclusió, que el govern municipal re-
flexioni davant l’eventualitat de trobar-se en el futur
Districte de Sant Martí amb una sentència contrària a aquest Ajuntament.
La Sra. Escarp aclareix que la Modificació en debat
24. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- planteja un ajustament de zones i condicions d’edifi-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Mo- cació i una ampliació, ja prevista, sobre un terreny
dificació del Pla de millora urbana al sector de la Mar qualificat d’equipament des de sempre, emmarcada
Bella, d’iniciativa municipal (Barcelona Serveis Muni- en la Modificació del Pla General Metropolità i adja-
cipals, SA), amb les modificaciones a què fa refe- cent a una construcció actualment existent; que la
rència l’informe de la Direcció d’Urbanisme; i resoldre Direcció General de Costes ha emès informe favora-
les al·legacions presentades en el tràmit d’informació ble al Pla de millora urbana que suscita aquest debat;
pública de l’aprovació inicial de conformitat amb l’in- que després de l’aprovació inicial i per la via del
forme de l’esmentada Direcció, de valoració de les diàleg s’arribà a definir una estructura en què l’alçada
al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expe- de l’edifici que unia les dues edificacions, la nova i
dient i, a efectes de motivació, s’incorporen al present l’antiga, es rebaixà de 24 a 12 metres; que, efecti-
acord. vament, s’han presentat moltes al·legacions que han
La Sra. Fandos anuncia el vot contrari dels mem- tingut la pertinent resposta en la tramitació de l’expe-
bres del seu Grup perquè consideren que la proposta dient, però moltes de les signatures que les avalen
que es planteja no respon a les peticions i necessitats s’havien recollit entre els usuaris de la platja i utilitzant
esportives de la Ciutat, ja que, un cop més, a Sant arguments que no eren certs; i que s’està treballant
Martí no es planifica allò que hi cal; i, en aquesta línia, en un projecte d’urbanització perquè el passeig Marí-
vol recordar la desastrosa gestió que ha fet Barcelona tim arribi fins allà on ha d’arribar.
de Serveis Municipals en aquest Pavelló fins al punt El Sr. Narváez, en la seva condició de regidor del
que ha arribat a tenir només 94 abonats: per tant, es Districte de Sant Martí, explica que davant la crisi
necessitava una reforma i, tanmateix, la que es pre- patida per un club del barri, els pares i mares dels
senta no respon a allò que el seu Grup reclamava. socis d’aquest club i els veïns del Poblenou dema-
Explicita el seu acord amb la part del projecte que naren a l’Ajuntament que es fes càrrec de l’ampliació
ve a complir els compromisos assumits fa molts anys de la Mar Bella per tal de poder-hi disposar d’una
amb el Club Natació Poblenou quant a la piscina de zona d’aigua, d’un poliesportiu de barri i tots aquells
competició; però, en canvi, discrepa de la conveni- altres elements que requereix la pràctica moderna de
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 707
l’esport; que tot això el govern municipal ho recollí en COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I
el Programa d’actuació municipal, però, a més, el BENESTAR SOCIAL
Districte, a petició de la Coordinadora d’Entitats del
Poblenou, va incloure l’ampliació del Poliesportiu de 25. Resoldre les al·legacions presentades per la
la Mar Bella en el seu pla d’equipaments aprovat en Ima. Sra. Ángeles Esteller i Ruedas en qualitat de re-
el Consell del Districte amb els vots favorables dels gidora del Grup Municipal del Partit Popular de Ca-
tres Grups integrats en el govern municipal, però talunya a l’Ajuntament de Barcelona, formulades al
també dels dos de l’oposició i, això no obstant, Reglament de funcionament intern del Consell de la
aquests darrers, fan un paper davant dels veïns i de Cultura de Barcelona, de conformitat amb l’informe
la Coordinadora d’Entitats del Poblenou, i un altre que consta a l’expedient. Aprovar definitivament el
davant uns veïns residents a l’altra banda de la ronda Reglament de funcionament intern del Consell de la
del Litoral que protesten per aquest expedient: per Cultura de Barcelona, aprovat inicialment per la Co-
tant, els ha de demanar que deixin d’actuar com el Dr. missió de Cultura, Educació i Benestar Social en
Jeckyll i Mr. Hyde quan el govern municipal no fa res sessió del dia 14 de novembre de 2006, segons el
més que complir allò que es va comprometre a fer. text que consta com a document adjunt. Publicar-lo
Observa, més endavant, en resposta als comen- en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.
taris que s’hi han fet, que en el Front marítim de Bar- La Sra. Esteller indica que el Grup del Partit Popu-
celona hi ha zona verda, passeig marítim, equipa- lar dóna suport a la creació del Consell de Cultura de
ments esportius i altres equipaments, model que Barcelona, però discrepa del sistema d’elecció dels
agrada majoritàriament la ciutadania, però proba- seus membres en representació de la societat, a la
blement el Grup del Partit Popular està propugnant un qual s’hauria de fer confiança a l’hora d’elegir els
model, com el de la costa alacantina, que l’equip de seus representants.
govern no vol pas per a la nostra ciutat. El Sr. Martí contesta que, com sap perfectament la
La Sra. Fandos observa que darrerament la Co- Sra. Esteller, el Consell de Cultura que es pretén
missió d’Esports ha de tractar contínuament casos crear té la mateixa configuració que la resta de
d’equipaments de Sant Martí que són deficitaris i consells de participació sectorials d’aquest Ajunta-
necessiten ajudes econòmiques, perquè en aquest ment, sens perjudici que, un cop avaluat el seu
districte la planificació esportiva no és correcta. funcionament, es puguin fer passos endavant en la
Creu que el govern municipal no s’ha pensat bé direcció que s’ha suggerit o en altres; en tot cas,
què hauria de fer en aquest cas, que és un error mentre no s’hagi posat en marxa el Consell de Cultu-
plantejar-ho com propi exclusivament de tal districte ra i de les Arts de Catalunya, sembla convenient que
quan es tracta d’un equipament que ha de respondre Barcelona funcioni de la manera que ha donat bons
a les necessitats de tota ciutat: per això, el seu Grup resultats en altres camps.
està d’acord amb la piscina i amb les instal·lacions S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels
del waterpolo, però no pas amb aquells altres as- Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
pectes que el govern municipal s’ha tret de la mà- Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
niga.
La Sra. Balseiro puntualitza que el seu Grup ha d) Proposicions
reclamat equipaments per a tots els barris de la
Ciutat i, per tant, també en vol per al Poblenou, però Del Grup Municipal de Convergència i Unió
en ubicacions que no siguin allunyades, sinó les Pp1. Instar el govern de la Generalitat a fer davant
òptimes i, no obstant això, el govern municipal ha el Govern de l’Estat les gestions pertinents perquè: a)
optat per vendre els espais més adients a tal fi- Mantingui els calendaris d’arribada del TGV a l’Es-
nalitat, com per exemple el del carrer del Taulat, i tació de Sants a Barcelona. b) Concreti i agiliti al
desplaçar cap a la platja la instal·lació que provoca màxim el calendari per a la construcció de l’Estació
aquest debat, respecte de la qual s’ha previst re- Central de Barcelona a la Sagrera. c) Agiliti els tràmits
baixar-li, de 24 a 12 metres, l’alçada, però triplicarà per a iniciar les obres del corredor del Vallès per a
el seu volum, cosa que, a parer seu, vulnera cla- garantir el compliment del calendari de connexió amb
rament la Llei de costes. la Catalunya Nord. d) Que en el cas que s’adopti
El Sr. Narváez replica que el Pla d’equipaments del definitivament la decisió de deixar per una segona
Districte, que va rebre el vot favorable dels Grups de fase la construcció de l’estació del passeig de Gràcia
l’oposició, determina clarament el lloc on s’ha de a Barcelona, es deixi sense efecte la construcció del
produir l’ampliació de les instal·lacions de la Mar Be- túnel que travessa la ciutat de Barcelona per l’Ei-
lla; i que l’emplaçament alternatiu que s’ha apuntat xample.
deixaria automàticament la Fundació Pere Mitjans El Sr. Trias defensa aquesta proposició dient que
sense espai on construir la seva residència per a per- d’ençà del juny de 2002 en què s’aprovà, amb l’acord
sones amb disminució: per tant, ni el Districte ni la de les tres Administracions implicades i de tots els
immensa majoria dels seus veïns no poden acom- Grups municipals, el traçat del túnel del tren d’alta
panyar l’egoisme latent en tal proposta, i més quan velocitat entre les Estacions de Sants i de la Sagrera
s’està proposant fer a la Mar Bella un magnífic equi- s’han produït dos fets, l’un, la decisió de suprimir, en
pament, que serà un orgull per al Poblenou i per a la pràctica, l’estació del passeig de Gràcia, i l’altre,
tota la Ciutat. l’enfonsament del barri del Carmel que ha generat en
S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra la gent un sentiment de desconfiança i d’inquietud
dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana i Forn i les Sres. davant l’execució d’obres públiques, situació que fa
Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels necessari intentar recuperar la confiança de la gent
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les però, malauradament, alguns fets posteriors i la ma-
Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. nera de gestionar d’alguns membres de l’Adminis-
7 a08 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
tració pública no contribueixen a generar el grau de gument de fons per a la construcció d’un tercer túnel
confiança necessari i, per tot això, el seu Grup pre- és doblar la capacitat dels trens de rodalies i permetre
senta avui aquesta proposició on es demana: a) que que els trens regionals puguin passar per la Ciutat;
l’Ajuntament insti que el tren d’alta velocitat arribi a que per al seu Grup, és fonamental que l’alta velocitat
l’Estació de Sants a finals d’enguany, aspecte que no vagi en detriment de les millores necessàries en
preocupa molt el seu Grup perquè no el veu factible; els trens de rodalies, que són els que utilitza la ma-
b) que comencin ja les obres de l’Estació de la Sa- joria de la gent i l’acord que s’està posant en qüestió
grera, cosa que és bàsica i, tanmateix, no s’està por- permet, alhora, l’arribada del tren d’alta velocitat i la
tant, a juí seu, amb la diligència requerida perquè el millora dels de rodalies; i que l’alternativa del traçat
2009 el tren d’alta velocitat pugui arribar a la frontera pel litoral també comportaria el pas per dessota de
amb França; c) que, en conseqüència, es prioritzi el cases de veïns.
corredor pel Vallès, també necessari per al tràfic de Demana, doncs, a l’oposició que sigui capaç de
mercaderies; i d) que es faci l’estació del passeig de sostreure’s a la dinàmica electoral i de fer un front
Gràcia, altrament no veu lògica la construcció d’un tú- comú amb el govern municipal per a defensar l’obra
nel que travessi tota la Ciutat. pública i la seva seguretat a la nostra ciutat, tot
El Sr. Fernández Díaz significa que la voluntat, assegurant que el govern municipal ha defensat, de-
compartida per tot el Consistori, que el tren d’alta ve- fensa i defensarà amb tota contundència les deman-
locitat arribi a Barcelona dintre els terminis establerts des de garanties en la seguretat i serà bel·ligerant en
i, en qualsevol cas, com més aviat millor, no ha de aquest sentit amb el Ministeri de Foment, lideratge
comportar precipitació en l’execució de les obres, es- que seria molt convenient que aquest Ajuntament
pecialment quan la Ciutat està vivint encara sota la exercís també com a institució, però, si no pogués ser
síndrome del Carmel amb la conseqüent desconfi- així, l’exercirà el seu govern.
ança dels veïns envers les obres públiques que afec- El Sr. Portabella subratlla, d’entrada, que als dos
ten les grans infraestructures del transport que s’han fets que ha esmentat el Sr. Trias en defensa de la
d’executar tenint, també, molt en compte les condi- proposició en debat, el cas del Carmel i la supressió
cions del nostre subsòl; que, per tot això, el seu Grup de l’estació del passeig de Gràcia, ell vol afegir-hi un
propugna, des de fa dos anys, que es garanteixi l’arri- tercer element, el funcionament de les rodalies, per-
bada del tren d’alta velocitat a l’Estació de Sants, tal què agafar a peces el sistema ferroviari no li sembla
com està previst, i la construcció de l’Estació de la encertat ni adequat a les necessitats d’un territori que
Sagrera, vistos els retards que acumula la desafec- necessita una millor vertebració per mitjà del trans-
tació dels usos ferroviaris, però que es deixi, en can- port ferroviari.
vi, en via morta el traçat ferroviari d’alta velocitat entre Li sembla una irresponsabilitat pensar que l’Admi-
aquestes dues estacions per oferir totes les garanties nistració no disposa de mitjans suficients per a garan-
als veïns i a les seves llars, més i quan es tracta d’un tir la seguretat en la construcció dels túnels del metro,
traçat encara no aprovat pel Ministeri de Foment, el de les rodalies o de l’alta velocitat que ha de realitzar;
qual no ha donat encara ni tan sols resposta a les i en aquesta línia, exigeix, doncs, que es faci una
al·legacions formulades pels diversos Grups. revisió anterior i posterior de tots els edificis que
Recalca que el seu Grup considera absolutament puguin resultar afectats pel traçat i que es posi una
exigible conciliar l’arribada del tren d’alta velocitat a la cura molt especial en la seguretat, perquè, altrament,
nostra ciutat amb la seguretat dels veïns i dels edi- el canvi de traçat només desplaçaria el problema,
ficis, però opta per abstenir-se en la votació de la més amunt o més avall, és a dir, d’uns carrers a uns
proposició en debat en comptes de votar-la favora- altres quan allò que cal és evitar-lo arreu.
blement, perquè el seu apartat d) no descarta l’exe- Addueix, més endavant, que en el Vallès ja hi ha
cució del traçat ferroviari d’alta velocitat pel centre de previst l’ample que és imprescindible per a la seva
la Ciutat, sinó que la condiciona a la construcció de sortida de les mercaderies cap el centre d’Europa,
l’estació del passeig de Gràcia, a pesar que encara donat que actualment un 98% de la càrrega que ge-
no s’ha explicat per què s’havia descartat el traçat pel nera el Port es transporta en camions: per tant, no
litoral. sap què s’està proposant.
La Sra. Mayol manifesta que en l’acord polític asso- En relació al calendari, puntualitza que, segons l’úl-
lit el juny de 2002 per totes les Administracions im- tima versió, el tren d’alta velocitat arribarà a Barcelo-
plicades i per totes les forces polítiques municipals hi na el 2007 i, òbviament, no pot més que estar d’acord
va perdre plomes tothom i, concretament, el seu Grup a demanar que no es retardi la construcció de l’Es-
perquè apostava pels trens 200, més útils per a les tació de la Sagrera; que l’enllaç amb el centre d’Eu-
mercaderies i més sostenibles; que quan el 2005, poc ropa presenta problemes a Montpellier i a Dijon i això
després del drama del Carmel, es definí el traçat de dóna temps per a poder triar un traçat per la nostra
l’alta velocitat al seu pas pel centre de la Ciutat s’arri- ciutat que tingui un bon encaix amb el metro, les
bà a un acord, amb la Federació d’Associacions de rodalies i els trens regionals i, en conseqüència, no
Veïns i amb la majoria de plataformes ciutadanes, per veu necessari introduir un factor d’acceleració dels
a garantir mecanismes de transparència i control en temps.
les adjudicacions, de seguretat i de seguiment, acord Recorda, més endavant, que el 2000 el seu Grup
que establia, entre altres coses, el control estructural presentà, entre d’altres, una al·legació sobre el traçat
de més de 700 edificis; que cap estratègia electoral ferroviari pel carrer d’Aragó, perquè més d’hora o
no pot justificar la irresponsabilitat de posar en qües- més tard caldrà abordar les mancances estructurals
tió cada tres mesos el traçat del tren d’alta velocitat al que té i que en limiten la capacitat.
seu pas per Barcelona, i de fomentar la por en la Diu, en conclusió, que la posició del seu Grup de-
ciutadania amb l’ànim de desgastar un govern; que, fensa un enfocament global de Barcelona i l’Àrea me-
com saben perfectament els Grups de l’oposició, l’ar- tropolitana, en el qual les decisions finals que es
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 709
prenguin, més enllà de la ja presa, que la nostra ciutat bé aquí una comissió de tots els Grups municipals per
ha de tenir dues estacions, han de partir de veure qui- a pactar les infraestructures de la nostra ciutat.
na és la millor solució que es pot vertebrar per a El Sr. Fernández Díaz confirma que el Parlament
l’enfortiment dels trajectes ferroviaris de Barcelona. de Catalunya aprovà, amb el suport de tots els Grups,
El Sr. Casas fa notar, d’entrada, que d’ençà de els tres primers apartats de la proposició en debat; i
l’acord polític assumit per tots els Grups d’aquest puntualitza que el seu ha optat aquí per l’abstenció
Consistori, han passat altres coses a més de les dues pel fet que la construcció del tram central, entre Sants
que ha esmentat el Sr. Trias: una, que les forces de i la Sagrera, de la línia d’alta velocitat es condiciona a
l’oposició també han passat a l’oposició en altres la construcció de l’estació del passeig de Gràcia
institucions i això els ha fet canviar de posicionament; quan, en la seva opinió, caldria primar la seguretat
i una altra, que després de quatre anys de treball, ara dels veïns i els edificis.
s’han posat, irreversiblement, les condicions per fer La Sra. Mayol observa que el Sr. Trias, a manca
complir aquell acord. d’arguments, recorre a banalitats perquè no tothom
Diu, després, que no li consta que hi hagi modi- va al passeig de Gràcia, sinó que a la Ciutat hi ha
ficacions de calendari, i no cal, doncs, donar suport al molts altres barris; que, segons els tècnics del Mi-
primer punt de la proposició en debat, ni tampoc al nisteri de Foment, l’estació del passeig de Gràcia es
segon perquè l’inici de les actuacions a l’Estació de la pot fer i només s’ha demanat que se n’ajorni la
Sagrera només depèn de la declaració d’impacte am- construcció.
biental, mentre el tercer punt fa referència a una via Opina, a continuació, que utilitzar el drama del Car-
no principal, sinó secundària i pot comportar retards mel i continuar furgant sempre que es pot en aquesta
com els que generà la proposta del president Pujol ferida per posar en qüestió l’obra pública a la Ciutat
sobre el bucle de l’Aeroport que no arribarà a Barce- és electoralista, perquè pretén erosionar un govern, i
lona fins al 2010 i encara compartint via amb el servei mesquí, perquè perjudica els sentiments i els inte-
de rodalies, però, a més, ha d’aclarir que les vies ressos de la Ciutat.
d’ample europeu per a mercaderies pesants no El Sr. Casas addueix la construcció de les esta-
permeten el pas del tren d’alta velocitat; i que la pri- cions de Maresme-Fòrum i de Collblanc, com també
mera a instar el canvi d’emplaçament de l’estació del la de la Sagrera, que és a punt de començar, i el
passeig de Gràcia fou la Generalitat el 12 de no- projecte de l’intercanviador de les Glòries per a re-
vembre de 2003 quan es proposava el carrer de batre que més endavant no es pugui fer la cons-
Provença en comptes del de Mallorca. trucció de l’estació del passeig de Gràcia, a la rea-
Remarca, finalment, que la proposta en debat igno- lització de la qual en la primera fase supedita el Sr.
ra que s’està discutint una xarxa que permeti la Trias, en un argument pervers a juí seu, la cons-
transformació de l’entorn; i que, per tant, impedir les trucció del tercer túnel entre les estacions de Sants i
pertinents modificacions en els serveis ferroviaris re- de la Sagrera, tot i ser necessària per a poder millorar
gionals i de rodalies va en contra de Barcelona, de el servei dels trens de rodalies i dels regionals, de
l’Àrea metropolitana i de la Regió metropolitana, per- manera que tal posició va clarament en contra dels
què el tercer túnel és indispensable i, si no es fa per interessos de Barcelona i no es digna de qui la pretén
al tren d’alta velocitat i els regionals, caldrà fer-lo per representar.
a les rodalies. El Sr. Trias replica que tothom té dret a defensar la
El Sr. Trias replica que en el Parlament de Cata- seva posició i l’adoptada pel seu Grup no és ni mes-
lunya els punts a), b) i c) varen ser votats favo- quina, terme que li sembla francament equivocat, ni
rablement per tots els Grups el 30 de novembre de electoralista, sinó meditada; i que no és cert que l’es-
2005, però després aquest acord s’ha trencat a pesar tació del passeig de Gràcia es pugui fer més en-
que l’estació del passeig de Gràcia, sigui en el carrer davant sense parar el funcionament dels trens.
de Provença o en el de Mallorca, és imprescindible La Sra. Mayol puntualitza que allò que troba mes-
per a evitar transbordaments, motiu que explica que quí no és la proposta en si, sinó l’argument de la por.
totes les ciutats del món, quan decideixen enllaçar El Sr. Alcalde manifesta que el govern municipal no
dues estacions, fan al mig una estació, perquè encara caurà en la temptació de deixar en via morta ni un
que no hi parin els trens d’alta velocitat, hi puguin pa- projecte com el de la Sagrera, que és indispensable
rar els trens regionals. per al desenvolupament del nord de la Ciutat i que
Considera, doncs, que no fer-la és un error gra- quedaria en via morta sense el túnel que travessi la
víssim que es pagarà per sempre més, ja que no es Ciutat, ni els projectes de millora dels serveis ferro-
trobarà cap tècnic que avali la possibilitat de fer-la en viaris de rodalies, és a dir quelcom que és estratègic
una segona fase sense haver d’interrompre el servei; per a Barcelona, l’Àrea metropolitana i el país, de ma-
que aquesta barbaritat només busca estalviar uns nera que li sembla ridícul utilitzar la construcció de
diners al Govern de l’Estat, el qual no fa pas aquestes l’estació del passeig de Gràcia com a excusa per a
coses a Madrid, sinó que està a punt de creuar aque- oposar-se al pas de l’alta velocitat pel centre de la
lla ciutat i fer-hi tantes estacions com calguin, mentre Ciutat.
que aquí som incapaços de reclamar allò que Barce- Insisteix que ell no està disposat a transigir amb
lona necessita, a pesar que fer un túnel perquè els aquestes tesis, i més quan deixen totalment de banda
trens travessin la Ciutat però sense parar al passeig l’argument de la seguretat.
de Gràcia perd la majoria del seu sentit; i que Barce- Demana que es posi molta cura en els missatges
lona necessita aquest trajecte i també el del Vallès, que s’emeten, perquè exresponsables de l’obra públi-
que comporta una aposta metropolitana. ca del país no poden emetre missatges que provo-
Acaba oferint, després de sentir els retrets d’elec- quen por i manca de credibilitat en l’execució de les
toralisme que se li han fet, la col·laboració del seu obres públiques, cosa que ell no pensa admetre per-
Grup si, seguint l’exemple de Madrid, es creava tam- què posa en joc no tan sols el projecte que ha generat
7 a10 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
aquest debat, sinó molts altres, i perquè l’alternativa tranquil·litat a la gent, tot inquirint si cap membre del
puntual i tàctica de dir on es fa l’estació del passeig Consistori pot presentar cap tècnic que garanteixi que
de Gràcia o, si no, que la línia de l’alta velocitat un dia es pugui fer l’estació del passeig de Gràcia
discorri pel Vallès, li sembla inacceptable i, fins i tot, sense aturar el funcionament dels trens, si no es pre-
un insult a altres parts de la Ciutat i al concepte de la para ja ara.
nova centralitat. El Sr. Alcalde assegura que es constituiran, amb
Recalca que la temptació de desenvolupar infra- els veïns i els representants dels barris, unes
estructures ferroviàries sense construir ciutat és molt comissions en les quals els tècnics explicaran fil per
gran i, per tant, no s’han de deixar en via morta ni randa tot allò que es vagi desenvolupant, i es podrà
Sants, ni, sobretot, el desenvolupament del nord de la fer el seguiment de les obres públiques que executin
Ciutat on hi ha pendent la més important trans- a la nostra ciutat i que cal defensar perquè està en joc
formació física de Barcelona: en conseqüència, a tres quelcom que és molt seriós.
mesos d’unes eleccions, no pensa permetre la fri- El Sr. Fernández Díaz addueix que des de fa dos
volitat de posar en qüestió la credibilitat de l’obra pú- anys el seu Grup ha exposat en diversos escrits els
blica en la nostra ciutat, ni posar-se a xiular davant plantejaments que acaba de reiterar avui i que, per
dos elements absolutament estratègics i bàsics, la tant, no són cap novetat i no obeeixen als tres mesos
transformació del nord de la Ciutat i el desenvo- que falten per a les eleccions municipals; que, con-
lupament dels serveis de rodalies, els quals no poden cretament, fa més d’un any presentà al Ministeri de
passar mai pel Vallès, perquè quan algú proposa Foment unes al·legacions sobre el traçat del tren
desplaçar al Vallès un túnel com el que provoca d’alta velocitat al seu pas per Barcelona que encara
aquest debat, està negant el futur desenvolupament no han tingut la pertinent resposta; i que la por i
de les rodalies. l’alarmisme no els està generant ara l’oposició, sinó
Assegura que el govern municipal liderarà un pro- que els va generar ja fa dos anys la tragèdia produïda
cés on, per damunt d’altres elements, primi la segu- en un túnel de maniobres del Carmel davant la in-
retat en l’execució de l’obra pública, cosa que es pot dignació creada per la gestió ineficaç en la cons-
aconseguir per mitjà de la informació, el debat per- trucció d’una infraestructura cabdal per a la Ciutat
manent, i les revisions prèvies i posteriors a les com és el metro, i el temor és que es pugui estendre
obres. a la construcció de la línia d’alta velocitat.
Reitera que no pot admetre que ni el sentiment de Observa que, malauradament, en via morta hi han
la por ni el tacticisme a tres mesos de les eleccions quedat altres projectes també cabdals per a Barcelo-
facin prescindir de la perspectiva a llarg termini que na i el desenvolupament de les seves infraestructures
tot el Consistori hauria de contribuir a tirar endavant com ara: el Pla Territorial Metropolità, de manera que
perquè estan en joc elements massa importants per a la construcció de grans infraestructures del transport
la Ciutat i no es pot anar creant comissions perquè ho com són l’ampliació de l’aeroport, del port, la línia
vagin revisant contínuament tot, especialment quan hi fèrria d’alta velocitat o les rondes en el seu moment
ha veïns de la Ciutat que porten massa anys esperant s’està aprovant sense tenir aprovat un nou plane-
determinats projectes i, per tant, ara necessiten veure jament urbanístic; el planejament urbanístic de la Sa-
que es fan, sense fissures, passes per a desenvo- grera, que acumula un endarreriment més que nota-
lupar-los. ble; o l’Estació de la Sagrera aprovada el 1990 com
Pensa, doncs, que la proposició en debat té alguns una estació terminal encara que el seu Grup no pre-
punts que podrien ser acceptables, però en un hi ha conitza pas ara que ho sigui, sinó que propugna
una trampa que el govern municipal no pot admetre, només que la connexió es faci si és possible pel lito-
perquè comportaria deixar en via morta la Sagrera i ral; i que, en definitiva, aquest plantejament pot sem-
els altres barris, i també el futur desenvolupament de blar oportunista davant els tres mesos que falten per
les rodalies i, en definitiva, el futur de la Ciutat. a les eleccions municipals, però el seu Grup el defen-
El Sr. Trias puntualitza que tampoc ell no ha dit, en sa des de fa més de dos anys.
cap moment, que el traçat pel Vallès, en relació al El Sr. Alcalde repeteix que no quedaran en via mor-
qual no ha parlat mai de túnel, pogués aportar cap ta els projectes ni de Sants ni de la Sagrera, perquè
solució per als serveis de rodalies, sinó que només fer-ho seria tant com deixar-hi també el futur de la
pretén que les coses es facin bé, perquè, efecti- Ciutat.
vament, quan es fan túnels, en comptes de fer por a Es rebutja la proposició en debat amb vuit vots fa-
la gent, cal infondre-li seguretat, tanmateix recent- vorables –emesos pels Srs. Trias, Puigdollers, Ciu-
ment s’han produït exemples de gestió equivocada en rana i Forn i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i
aquest camp. Fandos– i vint-i-cinc en contra de la resta de mem-
Explicita, a continuació, el seu acord amb la nova bres del Consistori excepte els Srs. Fernández Díaz,
centralitat que pot es generar a l’estació de la Sagrera Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro
sempre i quan es faci bé el barri que ha de girar al i Mejías, que s’han abstingut.
seu voltant, però troba un error ridiculitzar l’estació Del Grup Municipal del Partit Popular
del passeig de Gràcia encara que, lògicament, no hi Pp 2. 1r) Expressar la defensa dels principis de
vagi tothom, perquè Barcelona té dret a disposar legalitat i de compliment de les ordenances com a
d’una xarxa ferroviària adequada a les seves neces- pilars cabdals del nostre sistema democràtic i de l’Es-
sitats. tat de dret. 2n) Instar al govern municipal que s’abs-
Per tant, tot i que s’ha rebutjat crear la comissió tingui de realitzar manifestacions que transmetin un
que abans ha suggerit i donat que s’ha volgut veure missatge de comprensió i permissivitat envers l’ocu-
electoralisme en la seva proposició, torna a mostrar- pació il·legal i altres actuacions, contràries a l’orde-
se disposat a asseure’s al voltant d’una taula per mi- nament, de grups antisistema i radicals. 3r) Manifes-
rar d’arribar a acords per tal de donar seguretat i tar el rebuig i la desaprovació del Consell Municipal
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 711
envers la ocupació il·legal d’immobles i les actuacions que fan una exaltació d’aquelles persones que sis-
violentes i contràries al civisme. 4t) Manifestar la vo- temàticament infringeixen el nostre ordenament jurí-
luntat de promoure processos participatius amb tots dic, el nostre sistema democràtic o drets tan fona-
els veïns excepte amb aquells que de la infracció de mentals com el de la propietat.
les normes i les lleis, volen obtenir determinats drets. El Sr. Forn anticipa que els membres del Grup de
El Sr. Fernández Díaz comença dient que el con- Convergència i Unió votaran favorablement la pro-
tingut d’aquesta proposta pot semblar obvi tant des posició en debat no tant per la literalitat del seu
del punt de vista legal, com des de les responsa- contingut, com pel seu acord amb allò que s’hi intenta
bilitats de govern i del sentit comú, perquè s’hi pro- expressar.
posa que aquest Plenari expressi fermament la de- Explica que el seu Grup està amb desacord amb
fensa del principi de legalitat i del compliment de les algunes de la manifestacions que s’han formulat des
ordenances municipals com a pilars cabdals del nos- del govern municipal respecte a les okupacions, per-
tre sistema democràtic i de dret i insti els membres què no veu diferències en el fet que aquesta paraula
del govern municipal –inclosa la Sra. Mayol– a abs- s’escrigui amb c o k i només distingeix entre accions
tenir-se de fer manifestacions que transmetin a la legals i accions il·legals, donat que davant aquestes
ciutadania imatges de comprensió i permissivitat en- últimes la gent només espera una acció contundent i
vers aquells que infringeixen sistemàticament les lleis clara per part del govern municipal.
com els okupes o els grups radicals o antisistema, o Continua dient que, d’altra banda, avui mateix s’ha
que patrocinin, com feia recentment el president de la pogut veure que les polítiques d’habitatge desen-
Comissió de Seguretat i Mobilitat, el diàleg amb els volupades pel govern municipal han resultat un fracàs
okupes. Afegeix que podria subscriure perfectament fins al punt que el Sr. Portabella ha recordat a la Sra.
les declaracions del Sr. Hereu quan deia aquesta ma- Mayol que també és responsable d’aquestes políti-
teixa setmana que Barcelona, amb ell d’alcalde, no ques perquè el seu partit porta vint-i-vuit anys gover-
seria xauxa; ara bé, el Grup del Partit Popular no pot nant la Ciutat. Afegeix que en, en la seva opinió, és
valorar l’actuació del Sr. Hereu per aquestes parau- més important demanar a la Sra. Mayol responsa-
les, sinó pels seus fets com a alcalde i com a màxim bilitats per la poca eficàcia de les esmentades polí-
responsable de la seguretat ciutadana durant els dar- tiques, que per les frívoles manifestacions en què es
rers tres anys, en els quals havia de garantir el com- declarava antisistema.
pliment de les ordenances per part de la ciutadania, i Recorda que fa un any el Sr. Clos, aleshores alcal-
una lluita eficaç contra l’incivisme. de, oferí crear una comissió per a abordar-hi la pro-
En aquest sentit, recorda que el Sr. Hereu havia blemàtica de l’okupació i consensuar-hi un pla d’ac-
negat repetidament la necessitat d’elaborar una nova tuació en un termini de tres mesos, però el resultat de
ordenança de civisme, però finalment s’hagué d’apro- tot això ha estat més aviat penós, perquè només
var-ne una; que quan ell expressava la seva preo- s’han tingut tres reunions, cadascuna amb un presi-
cupació per la proliferació d’okupes, grups radicals i dent diferent i no s’ha posat cap proposta damunt la
antisistema, el Sr. Hereu li contestava demanant-ne taula, però, a més, la darrera reunió un membre de
que fes retòrica “zero” perquè aquests col·lectius no l’equip de govern l’abandonà per causa del seu desa-
se sentien còmodes a la nostra ciutat; que en els tres cord amb un dictamen encarregat pel mateix govern.
anys que el Sr. Hereu ha estat el màxim responsable Vol, doncs, expressar la seva preocupació per les
de garantir l’eficàcia de la lluita contra la delinqüència, constants discrepàncies de criteri en el mateix si de
la seguretat ciutadana s’ha convertit en el principal l’equip de govern, discrepàncies que han tornat a
problema de la Ciutat, tanmateix la Guàrdia Urbana aflorar aquesta mateixa setmana quan semblava ha-
practicà, l’any passat, un 18% menys de detencions; i ver-se consolidat ja una voluntat més decidida d’abor-
que si a Barcelona hi havia permissivitat en aquest dar aquesta problemàtica, ja que el 25 de gener el Sr.
camp, era perquè com a regidor responsable d’a- Julián es declarà favorable al diàleg amb els okupes,
questa matèria era massa tolerant. cinc dies més tard el Sr. Alcalde declarà impossible
Celebra, doncs, que el Sr. Alcalde rectifiqui i assu- tal diàleg, l’endemà apareixia a la premsa que aquest
meixi les tesis que ell ha defensat, però li indica que Ajuntament pensava auspiciar un canvi en el Codi Ci-
per a tenir credibilitat no es necessiten paraules, sinó vil que permetés desallotjar finques privades i ahir els
fets. Grups d’Esquerra Republicana de Catalunya i d’Ini-
Li recomana, doncs, que desautoritzi expressa- ciativa per Catalunya Verds – EU i A rebutjaren
ment, si no la cessa, la Sra. Mayol, perquè una tinent aquesta darrera proposta; de manera que en tal sols
d’alcalde no pot declarar-se defensora dels okupes ni set dies, l’equip de govern ha emès quatre missatges
antisistema, és a dir, no pot lloar aquells que no res- diferents: i això el porta a preguntar si aquesta és la
pecten les normes ni compleixen les lleis, i que manera de demostrar la unitat de criteri a l’hora
desautoritzi també el Sr. Julián que ha tornat a insistir d’abordar el problema, i què deu pensar la ciutadania
en la necessitat de dialogar amb el moviment okupa, davant el desconcert del govern municipal.
és a dir, amb aquells que infringeixen les normes, ac- La Sra. Mayol manifesta que, en opinió del Grup
titud que no ha de proporcionar avantatges que no d’Iniciativa per Catalunya Verds – EU i A, les mesures
tenen la resta de ciutadans que paguen els seus adients per fer front a l’okupació pacífica d’espais
impostos i compleixen les lleis; ja que si no vol que llargament desocupats són el diàleg, la proximitat i,
Barcelona continuï essent xauxa, ha de demostrar-ho quan cal, la intervenció judicial, donat que el Codi civil
amb fets respecte als membres del seu propi govern, permet abordar tals situacions d’una manera ade-
perquè de no fer-ho així es pregunta amb quina quada i proporcionada.
autoritat el Sr. Alcalde pot demanar als barcelonins El Sr. Portabella expressa la seva preocupació
que compleixin les normes quan és incapaç de conceptual davant dos punts de la proposició en de-
desautoritzar els membres del govern de la Ciutat bat, perquè instar en el punt 2 el govern municipal
7 a12 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
que s’abstingui de fer declaracions afecta, a parer viment okupa i de la necessitat de desocupar Barcelo-
seu, la llibertat d’expressió i perquè posar, en el punt na d’okupes i el temps li ha donat la raó; que el Sr.
4, condicions al diàleg oblida que la política consisteix Julián acaba de dir el contrari d’allò que defensava fa
precisament en el diàleg i el pacte: per tant, aquests uns dies quan mantenia que calia dialogar amb els
dos punts estan rebentant l’Estat de dret que pretén okupes, i el contrari, també, d’allò que ha dit el Sr.
defensar el punt 1. Portabella en la intervenció anterior; que en el punt
Addueix que el Partit Popular intenta contínuament quart de la proposició en debat admet el diàleg amb
judicialitzar la política i portar als tribunals als polítics, els veïns, però no amb aquells que fan de la infracció
sobretot si es reuneixen amb altres forces polítiques, a de les normes la raó de ser de la seva vida, com fan
pesar que el Sr. Fernández Díaz sap perfectament que els okupes i els grups antisistema; que, per tot això,
el diàleg i el pacte són eixos fonamentals en la Història demana fets i no paraules, i creu que el govern muni-
de Catalunya: per tant, creu que el Sr. Fernández Díaz cipal ha de canviar d’actitud i abandonar l’estratègia
està parlant sota la influència de la seu central del seu de bons i dolents que usen el Sr. Saura, quan parla
partit polític, el qual no ha entès mai Catalunya, i no de desallotjaments de bon rotllo, i la Sra. Mayol, quan
ha estat capaç de convèncer la direcció de la seva parla del mal rotllo que generen determinades legis-
formació política que el pacte és un valor irrenunciable lacions penals o que defensen el dret a la propietat, i
de la nostra societat i de l’exercici de la política: troba, hi afegeix que hi ha també okupes bons i okupes do-
doncs, molt desafortunat haver incorporat els esmen- lents, perquè, altrament, amb aquestes actituds con-
tats elements a la proposició en debat. tradictòries i confuses al final la ciutadania no sap
Acaba renunciant a tornar a insistir ara sobre la amb quin discurs s’ha de quedar.
posició del seu Grup respecte l’okupació després Insisteix, doncs, a demanar fets i no paraules, un
d’haver-la explicat a bastament la setmana passada. discurs amb fermesa “10” i l’exercici de l’autoritat
El Sr. Julián anuncia el vot contrari dels membres democràtica que, justament per ser-ho, no ha de tenir
del Grup Socialista a una proposició que troben in- complexos a exigir el compliment de les lleis i de les
coherent, perquè s’hi plantegen obvietats, i els sem- ordenances; i recomana també que es posi fi a les
bla autoritària, reiterativa i, sobretot, avorrida i pensen contradiccions com les que es posaren de manifest
que el Grup proponent no l’ha presentat per buscar- quan el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya
ne l’aprovació, sinó per a poder parlar del tema i abandonà la comissió sobre el vandalisme pel seu
transmetre, com feia també l’anterior de Conver- desacord amb el dictamen que havia elaborat el
gència i Unió, por a la ciutadania, cosa que no es pot mateix govern municipal, i quan el Sr. Alcalde anun-
permetre donat que la situació real, les polítiques cià la intenció de promoure una revisió del Codi Civil i
absolutament democràtiques i acurades, l’aplicació després els seus socis de govern s’hi oposen.
de l’Ordenança, el respecte i el civisme existents a Pregunta, doncs, si realment el Sr. Alcalde lidera el
Barcelona i els mateixos barcelonins estan desmen- govern de la Ciutat, tot instant-lo a posar fi a les es-
tint el criteri del Sr. Fernández Díaz, la intervenció del mentades contradiccions que, en la seva opinió, no
qual, com també la del Sr. Forn, ha demostrat que donen ales a l’oposició, sinó oxigen a aquells que no
ambdós regidors saben llegir molt bé els titulars, però respecten les normes.
no les dades. El Sr. Forn puntualitza que la por de la ciutadania la
Subratlla que en la Comissió ja deixà clar que la generen bàsicament els partits que no saben per on
propietat és un dret constitucional i l’okupació il·legal van i que no demostren fermesa; que el seu Grup sap
d’immobles està tipificada a l’article 245 del Codi Pe- llegir les dades de la Ciutat, la qual en aquest mo-
nal; que els Grups integrats en el govern municipal ment demana idees clares, però l’equip de govern no
respecten la llei, l’apliquen i la fan complir; que, en les hi té: per això, el seu Grup, vist que el Sr. Alcalde
conseqüència, el govern municipal no pactarà mai ni no pot comptar amb el suport dels seus socis de
amb aquells que usen una situació il·legal com a govern, li ofereix la possibilitat d’arribar a un pacte per
instrument de pressió ni amb aquells que usen la a la reforma legislativa que permeti impulsar els des-
violència com a arma dialèctica per a aconseguir co- nonaments exprés.
ses, sinó que els farà complir la llei; i que això ja ho La Sra. Mayol, després de demanar al Sr. Fer-
ha repetit en diferents ocasions i no se’n pot tornar a nández Díaz que abans de parlar de les declaracions
parlar, doncs, cada setmana. que ella fa, les escolti perquè qui parlà d’okupes bons
Recomana, doncs, al Sr. Fernández Díaz que retiri i d’okupes dolents no fou ella sinó el periodista Sr.
la proposició en debat; que passegi per la Ciutat Bassas, observa que al llarg de tot el mandat, el de-
perquè, com ja es pogué comprovar en les revetlles, bat en aquest Plenari ha estat dominat pel fet que
les festes majors de Gràcia i de Sants, la Festa de la davant de les diferents realitats que ofereix la Ciutat,
Mercè, el Cap d’Any..., podrà constatar que la Ciutat el Sr. Fernández Díaz sempre ha considerat que
funciona prou bé i hi ha civisme i convivència perquè aquelles persones que no són ben pensants, ben-
s’apliquen les ordenances i hi ha uns policies que estants i influents s’han de situar al marge de la Ciu-
compleixen la seva tasca; i que llegeixi les dades que tat, i, en canvi, ella ha contradit aquestes tesis sos-
facilitava la setmana passada la Sra. Escarp sobre tenint que per al seu Grup tothom contribueix a definir
l’aplicació de l’Ordenança del civisme, perquè el por- la proposta de Ciutat.
taran també a la conclusió que ha de retirar la pro- En aquesta línia recorda que el Sr. Fernández Díaz
posició en debat. el 21 de juliol de 2004 instà el Sr. Alcalde a perdre els
El Sr. Fernández Díaz replica que no tan sols lle- complexos i a actuar com es féu, fent fora la gent de
geix els titulars, sinó també la realitat de la Ciutat, les platges, per la Revetlla de Sant Joan, amb aquells
perquè es passeja per molts barris; que des de fa que pertorben les nits en els carrers, les places i la
molt temps, està advertint de la proliferació, a la sortida de les discoteques; el 27 de maig de 2005
nostra ciutat, de grups radicals i antisistema i del mo- reclamà una Barcelona ordenada on hi hagi una
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 713
Guàrdia Urbana que garanteixi la seguretat, lluiti con- Sra. Carina Mejías i Sánchez, i trametre certificació del
tra l’incivisme i actuï contra les activitats irregulars present acord a la Junta Electoral Central als efectes
que tenen lloc de manera habitual a la via pública, d’atribució de l’esmentada vacant al candidat suplent
que cada cop s’estenen més, com el top manta, els de la llista electoral del Partido Popular.
netejavidres, la mendicitat o la prostitució, que s’han S’aprova, per unanimitat, la moció precedent, la
de foragitar de la Ciutat, això sí, amb una implicació urgència de la qual fou apreciada per la Junta de
dels serveis socials; el 22 de juny del mateix any instà Portaveus.
el replantejament de la decisió d’obrir el centre de
drogodependents de la Vall d’Hebron i traslladar-ne La Ima. Sra. Maria Caridad Mejías Sánchez s’aco-
l’emplaçament a altres menys o gens poblades; i ara, miada del Consistori amb aquestes paraules:
en comptes d’oferir una reflexió davant una discre- “Com vostès saben, el proppassat 1 de novembre
pància d’opinions, demana al Sr. Alcalde que cessi la vaig ser elegida diputada al Parlament de Catalunya,
Sra. Mayol a pesar que qui l’ha situada en el lloc que fet que ha afegit noves responsabilitats a les que ja
ella ocupa, no és ni el Sr. Fernández Díaz ni el Sr. Al- tenia com a regidora de Barcelona.
calde, sinó la ciutadania amb els seus vots. L’inici de l’activitat parlamentària m’ha fet difícil
Celebra, en tot cas, que el Sr. Fernández Díaz no compatibilitzar les meves obligacions com a diputada
hagi proposat recuperar quelcom que hi havia trenta i com a regidora i sempre he pensat que acumular
anys enrere: el delicte d’opinió. càrrecs no és just ni ètic: per això he decidit renunciar
El Sr. Julián, després de sentir que el Sr. Fer- a un d’aquests càrrecs quan el mandat arriba ja a la
nández Díaz va demanar fets i no paraules, concreta seva fi. Avui presento, doncs, la renúncia com a re-
que el 2006 es produïren 117 desallotjaments, xifra gidora d’aquest Ajuntament per a poder deixar pas a
que supera, en un 85%, la de l’any 2005 i el mes de una altra persona, la Sra. M. Lluïsa Ibáñez, per tal
gener d’enguany ja n’hi ha hagut 21. que amb temps i dedicació plena pugui continuar
El Sr. Alcalde tanca el debat subratllant que tots els treballant per la Ciutat.
presents són partidaris del marc legislatiu que defi- Agraeixo l’oportunitat que se’m dóna d’acomiadar-
neixen les lleis dels Parlaments espanyol i català i les me públicament en aquest Plenari de tots els regidors
ordenances municipals aprovades per aquest Plenari, amb qui, per una raó o altra, he tingut ocasió de col-
normes que són modificables democràticament, però laborar i debatre temes importants per a la Ciutat.
que, en tot cas, s’apliquen perquè sempre s’ha de- La meva feina com a regidora s’ha dedicat bàsi-
manat des d’aquest Plenari el compliment eficaç de cament a diversos camps, un d’ells, l’educació que els
l’ordenament jurídic; que els fets demostren que es darrers anys ha plantejat grans reptes i ha exigit un im-
pot treballar per anar millorant perquè a vegades puls especial per a poder encarar el futur en aspectes
l’aplicació de les lleis comporta la coordinació de di- tan importants com la integració dels alumnes nou-
ferents estaments, i aquesta tendència que mai no vinguts, l’impuls del nou Mapa escolar de la Ciutat o
s’acaba del tot està en la bona línia com deixen ben les escoles bressol. Recordo molt especialment els
palès les dades facilitades pel Sr. Julián; que és debats tinguts en la Comissió amb Marina Subirats,
legítim que a la Comissió, que és l’àmbit de reflexió, que posteriorment ha entomat la Sra. Montserrat Ba-
hi arribin dictàmens i tesis que després s’han de llarín, debats en què, malgrat les discrepàncies po-
debatre; que les lleis s’han fet per a complir-les i en- lítiques, hi havia sempre cordialitat i respecte.
cara que en algunes s’hagin produït problemes, es va També he dedicat una part del meu temps al co-
en la bona direcció perquè en l’esfera judicial les co- merç, més ben dit als comerciants de la Ciutat, a qui
ses estan també millorant en efectivitat i rapidesa, mai no agrairé prou tot allò que m’han ensenyat. He
mentre la resta del sistema sempre ha funcionat amb après que una ciutat sense comerç no és res i que el
una professionalitat i correcció ben evidents, i això és comerç és el millor baròmetre per a un polític, perquè
molt important per a tots aquells que fan bandera de res no és aliè al comerç i escoltar-lo és una bona ma-
l’incompliment. Afegeix que qualsevol col·lectiu de la nera de prendre el pols a la Ciutat, al districte o al barri.
Ciutat pot articular alternatives crítiques i només se li Els comerciants són, com a mínim ho han estat per a
demana que estiguin dintre el joc democràtic; que mi, una font inesgotable d’iniciatives, de nous projectes
aquest Ajuntament ha ofert a col·lectius més compli- als quals sempre he mostrat el meu suport; i els consi-
cats la via de convertir-se en associacions culturals i dero un dels sectors més dinamitzadors de l’activitat
sempre emetrà el missatge que està obert al diàleg de les ciutats. Barcelona en té bons exemples.
amb qui utilitzi les regles democràtiques establertes He treballat igualment per les dones i aquí, malgrat
entre tots, perquè l’ordenament constituït democrà- la distància ideològica que m’ha separat de la regi-
ticament pot ser opinable i modificable, però mentre dora Vallugera, responsable d’aquesta matèria, el
existeix s’ha de complir. feeling personal ens ha permès superar-la i arribar a
Es rebutja la proposició en debat amb quinze vots bons acords.
favorables –emesos pels Srs. Trias, Puigdollers, Ciu- La feina en el territori ha estat també una de les
rana i Forn i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i meves prioritats. Diuen que per a un polític amb vo-
Fandos, i també pels Srs. Fernández Díaz, Cornet, cació de servei als ciutadans no hi ha res millor que
Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Me- treballar per la pròpia ciutat. Jo he tingut l’oportunitat
jías– i vint-i-cinc en contra de la resta de membres del de fer-ho, especialment per al meu barri, Sant An-
Consistori. dreu, que viu en l’actualitat un profund procés de
transformació. Allà, després de moltes reunions amb
e) Mocions veïns, de moltes audiències públiques i plenaris capi-
tanejats per la presidència ferma i rigorosa duresa
Única. Prendre coneixement de la renúncia al càrrec d’Eugeni Forradellas, vaig coincidir amb un altre regi-
de regidora d’aquest Ajuntament presentada per la Ima. dor, Jordi Hereu. A ell el temps i les circumstàncies
7 a14 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
l’han fet alcalde; a mi el temps i les urnes, diputada este tiempo. Desde que iniciamos nuestra militancia
per Barcelona. I és que ser regidor de Sant Andreu no en Nuevas Generaciones hemos podido colaborar y
és qualsevol cosa, imprimeix caràcter i ens ha donat trabajar juntos en la defensa de un proyecto político,
sort, la mateixa que ara li deixo a Sara Jaurrieta. de unas ideas que siempre hemos defendido con con-
Vull acomiadar-me de la resta de regidors dels vicción, aún en situaciones muy adversas. Pronto ini-
Grups Socialista, d’Esquerra Republicana de Cata- ciaremos una nueva contienda electoral en la que te
lunya i d’Iniciativa per Catalunya Verds – EU i A, tots deseo, y espero contribuir a ello, el mejor resultado y
ells amb responsabilitats en diferents àrees, als quals los mayores éxitos.
vull agrair la seva disponibilitat i la col·laboració que Finalment vull adreçar-me als serveis de la casa, al
m’han dispensat quan els l’he demanat. secretari, l’interventor, els equips tècnics, els xofers i,
També vull recordar el temps de regidora adscrita sobretot, la unitat d’escolta, a la qual trobaré molt a
al Districte de Sant Martí amb Paco Narváez, i la tem- faltar.
porada, curta en el temps, de regidora adscrita al Dis- Acabo recordant que ara fa tot just quatre anys vaig
tricte de l’Eixample de la mà d’Assumpta Escarp. adquirir amb Barcelona un compromís que avui no
Vull acomiadar-me igualment dels membres del acaba perquè, com a diputada, renovo aquest com-
Grup de Convergència i Unió i del seu president Xa- promís amb la Ciutat per la qual continuaré sempre
vier Trias, amb els quals he tingut una relació ben cu- treballant.
riosa: hi ha hagut debat, controvèrsies, complicitats i Gràcies.”
obertes discrepàncies; però tot això no ha impedit mai
que, especialment amb les regidores, sempre tro- El Sr. Alcalde, interpretant els sentiments de tots
béssim una qüestió en què posar-nos d’acord: gaudir els Grups i dels regidors que la Sra. Mejías ha es-
al màxim de la Ciutat en tots els esdeveniment que mentat, li agraeix el seu pas per l’Ajuntament, ja que
ens oferia, pregons, sopars temàtics, estrenes cultu- més enllà de les discrepàncies, sempre s’ha imposat
rals, exposicions, inauguracions, perquè Barcelona és el bon tarannà.
una ciutat per a gaudir-ne juntament amb la dinàmica Espera que n’hagi tret la capacitat per a veure que
tan plena que surt de les entitats veïnals. la política s’ha de transformar en coses molt concre-
El tracte amb l’equip de govern m’ha permès veure tes, i que difongui aquest sentiment en el Parlament
més enllà d’allò que representen les persones. de Catalunya; alhora que li desitja molta sort i li
Quan parlo amb Imma Mayol, sempre penso com agraeix haver servit molt bé la ciutat de Barcelona.
és possible que dues dones puguin pensar tan dife- Tot seguit, adreça una salutació de benvinguda a la
rent. He arribat a la conclusió que és una dona que no Sra. M. Lluïsa Ibáñez i Boira, present en la tribuna del
deixa indiferent ningú. Tant és així, que aquests dar- públic, a qui va conèixer com a consellera del Dis-
rers dies ha fet bona aquella frase tan pel·liculera que tricte de les Corts i que substituirà a la Sra. Mejías en
diu: “Amb mi arriba la polèmica”. el Consistori.
Xavier Casas és metge, però va equivocar la vo-
cació. Ell que domina com ningú la tècnica del dis-
seny de la Ciutat tan aviat dissenya un barri com PART DE CONTROL
decideix el preu del tiquet o per on passa un autobús,
perquè l’urbanisme i el transport són el seu terreny. a) Preguntes
De Jordi Portabella, què us n’he de dir? És el pre-
sident de la Comissió de Promoció Econòmica, on el Del Grup Municipal de Convergència i Unió
comerç, el turisme i els mercats eren sempre motiu Pg1. Com explica l’actual govern municipal la cons-
d’unes discussions que a vegades pujaven tant de to tant disminució, entre l’any 2001 i l’actualitat, d’agents
que Mavi Rojo i Xavier Basso s’afanyaven apaivagar- de les Unitats territorials de la Guàrdia Urbana de
les sempre que podien. Vull creure que amb el temps Barcelona en els diferents districtes?
hem aconseguit una entente cordiale. El Sr. Forn llegeix aquesta pregunta.
Pepe Cuervo avui em deia: “Ara que t’he ensenyat El Sr. Julián contesta que no hi ha hagut cap dis-
com funciona el Consell Comarcal, te’n vas”. És el re- minució d’agents de les Unitats territorials, sinó tan
gidor que gestiona els recursos municipals, circums- sols, a partir de la definició de les polítiques de proxi-
tància que aprofito per a demanar-li que ho faci amb mitat, una reorganització dels serveis centralitzats
eficiència per al bé dels barcelonins. que donen suport als teritoris.
A l’alcalde vull agrair-li la seva bona disposició i El Sr. Forn insisteix que, segons dades tretes de la
cordialitat –Jordi Hereu és bàsicament cordial–, i ja intranet municipal de la Guàrdia Urbana, en les Uni-
vaig tenir ocasió de demanar-li encert en el temps tats territorials hi ha hagut unes disminucions del 34%
que queda fins a les eleccions, perquè els seus en- a les Corts, del 33% a Nou Barris, del 32% a Horta-
certs són sempre bons per als barcelonins. Guinardó, del 31% a Gràcia, del 30% a Sarrià-Sant
Ahora quiero dirigirme a mis compañeros de Gru- Gervasi, del 26% a Sants-Montjuïc, del 22,30% a
po, de los que no me voy a despedir porque con ellos Sant Martí, del 20% a Sant Andreu i l’Eixample, i
comparto otros ámbitos de relación que van más allá només ha crescut, però en un sol agent entre 2001 i
de la política, i a quienes me une sincera amistad que 2006, que representa un increment del 0,5%, la de
no desaparece con el cargo. Ha sido una intensa ex- Ciutat Vella, de manera que al conjunt de la Ciutat la
periencia en la que hemos compartido buenos y ma- disminució és del 23,49%.
los momentos, trabajo y esfuerzo; una experiencia de Subratlla, doncs, que la policia de proximitat que
esas que no se olvidan nunca. realment passeja pel barri i en coneix la gent ha ex-
En especial al jefe de filas, Alberto Fernández, un perimentat una gran disminució. Afegeix que el go-
ejemplo de tesón i perserverancia, a quien quiero vern municipal ha fet créixer les unitats centralitza-
agradecer la oportunidad que me ha dado en todo des, les UNOC, les UPAS, USD; ara bé, allò que dóna
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 715
importància a la proximitat i possibilita la detecció dels prometi a sortir en defensa dels empresaris i dels tre-
problemes en la seva arrel, les Unitats territorials, han balladors per evitar que la propietat els pugui foragitar
disminuït i al seu Grup li agradaria saber per què, però dels espais que estan ocupant actualment, és a dir,
sembla ser que el Sr. Julián ho ignora perquè sembla un compromís d’acompanyament, de tutela i de se-
que fins ara no se n’havia adonat. guiment del procés de trasllat.
El Sr. Julián repeteix que si el Sr. Forn se cenyeix La Sra. Escarp replica que la preocupació de l’Ad-
només a les unitats del matí i de la tarda i no té en ministració municipal per acompanyar aquest procés
compte ni les USD, UNO, les UNOC i tots els serveis és tan gran que fou l’Ajuntament qui plantejà el con-
centralitzats que actuen de manera reactiva en el ter- veni amb el Consorci de la Zona Franca a pesar que,
ritori, no entén l’organització de la Guàrdia Urbana; i a diferència de les actuacions urbanístiques que inci-
precisa que els agents dedicats al territori eren 1.791 deixen sobre l’habitatge, quan es tracta d’activitats
el 2001 i 1.922 el 2006; que el Programa d’actuació econòmiques la legislació urbanística no imposa
municipal 2004-2007 ha comportat l’ingrés de 455 aquest tipus d’obligacions; i que el govern continuarà
agents nous de la Guàrdia Urbana que han fet re- les negociacions tant amb el Consorci esmentat com
jovenir l’edat mitjana del cos en tres anys i han amb els afectats perquè tal procés arribi a bon port.
comportat un guany net. Del Grup Municipal del Partit Popular
Pregunta al Sr. Forn per què serveix una unitat noc- Pg3. Donat que han transcorregut dos anys de
turna tancada a la Zona Franca o un patrullatge a peu l’esfondrament de la cua de maniobres de la línia 5 de
a la una de la matinada, i si no val més que el patru- metro en el barri del Carmel, quina és la valoració del
llatge a peu es faci al matí i a la tarda; i indica que cal Govern municipal respecte a l’acord a què han arribat
distingir entre la policia de proximitat i la policia re- la Generalitat i les asseguradores, empreses cons-
activa; i que el pilar fonamental de la Guàrdia Urbana tructores, la direcció d’obra i GISA?
és la policia de proximitat amb les seves 37 demar- El Sr. Fernández Díaz diu que poc abans de com-
cacions, que té la relació amb la policia comunitària i plir-se els dos anys de l’esfondrament de la cua de ma-
amb EATROS i després els serveis centralitzats, però niobres de la línia 5 del metro en el barri del Carmel es
que donen suport als territoris constantment. produí un acord entre la Generalitat, les assegura-
Pg2. En quina data podran traslladar-se els in- dores, les empreses i GISA per arribar a una entesa
dustrials afectats per la Modificació del Pla General respecte a les indemnitzacions que havien de percebre
Metropolità de Can Batlló a les ubicacions que el respectivament: per això, el seu Grup desitja conèixer
Consorci de la Zona Franca destina a aquest efecte, la valoració que fa el govern de tal acord.
d’acord amb el conveni de 27 de març de 2006 entre El Sr. Casas contesta que, en principi, els acords
el Consorci de la Zona Franca i l’Ajuntament de Bar- entre les parts implicades són una bona via per a
celona, i, en el cas que aquesta disposició no sigui tancar conflictes, per a refer situacions no desitjades i
immediata, què farà el Govern municipal per asse- per a treballar en nous objectius de futur.
gurar la continuïtat de l’activitat econòmica al municipi El Sr. Fernández Díaz observa que dos anys des-
de Barcelona? prés de l’esfondrament, se sap que afectà 1.000
El Sr. Trias explica que el seu Grup formula veïns, tingué uns costos de 150 milions d’euros, és a
aquesta pregunta perquè li sembla que el Projecte dir, més de 25.000 milions de pessetes, comptant les
urbanístic de Can Batlló és molt esperat i important indemnitzacions que ha hagut de satisfer la Gene-
tant per als veïns com per al barri, i tanmateix, ma- ralitat i el sobrecost en matèria de seguretat en la
lauradament, com ja preveia el seu Grup amb la seva construcció del tram en qüestió; que encara ahir una
abstenció en el moment que es porta a aprovació, sentència judicial reconeixia el dret a reclamar a
està passant per una situació complexa. veïns no inclosos inicialment en el radi d’afectacions
La Sra. Escarp respon que d’acord amb el con- possibles; que a conseqüència dels fets esmentats
tingut del Conveni signat entre l’Ajuntament i el Con- dues persones varen plegar, una perquè es jubilava, i
sorci de la Zona Franca, el trasllat de les activitats una altra perquè va dimitir, si bé després se li confià
està previst en dues fases, la primera afectarà els un altre càrrec públic; i que després d’haver segellat
ocupants de la nau central i la segona la resta, que el túnel afectat amb tones de ciment, un jutge ha
acabaran l’estiu de 2008; que el Consorci de la Zona ordenat obrir-hi una galeria per intentar esbrinar què
Franca ja té el projecte de construcció de l’edifici havia passat, decisió que ha tingut un cost per a la
corresponent a la primera fase i actualment s’estan Generalitat de 425.000 euros.
confeccionant la relació d’afectats i mantenint les Renuncia a entrar ara en aquest pacte de silenci ni
reunions pertinents tant amb la propietat com amb els en el formigó polític de la controvèrsia parlamentària
representants de les associacions industrials. sobre el 3%, però en sentir que el Sr. Casas valorava
El Sr. Trias significa que en l’època en que el Sr. positivament l’acord que ha suscitat aquesta pregunta
Lacalle era el màxim responsable del Consorci de la com una forma de resoldre conflictes, creu que el
Zona Franca hi havia un compromís que reservava conflicte del Carmel pot ser el que hi ha entre una
10.000 metres quadrats de naus en els terrenys de la obra ben feta i una altra de mal feta i que si l’Ajun-
SEAT, però ara la superfície és només de 4.700 –1.000 tament té la convicció i la Generalitat la seguretat de
en planta baixa i la resta en pis–, qualificats com a in- no haver fallat haurien d’afavorir que la investigació
dústria, per a fer-hi la construcció de l’edifici que ha judicial arribi fins al final i que els ciutadans puguin
d’acollir les empreses afectades i s’ofereixen altres saber ben bé què succeí al Carmel i què va costar,
10.000 metres quadrats a Barcelona, però pendents perquè, altrament, tem que l’acord en qüestió sigui un
de la seva requalificació urbanística i, a més, sobre nou pacte de silenci i un intent de no arribar a la
els terrenys hi ha un transformador de FECSA que veritat d’allò que realment succeí al Carmel.
s’ha de recol·locar: creu, doncs, que hi ha un gap de El Sr. Casas replica que el Sr. Fernández Díaz pre-
temps i, per tant, demana que l’Ajuntament es com- tén entrar novament en la dinàmica de discussió i de
7 a16 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
llançament de plats bruts d’uns contra els altres, però ciutat, però a partir d’això el Grup del Partit Popular,
ell no hi caurà, perquè la investigació judicial continua estira el rave per les fulles i entra en l’ús social, col-
oberta i arribarà fins allà on els jutges i les parts lectiu i institucional de les llengües oficials en el nos-
considerin oportú. Afegeix que més que sobrecostos tres país, qüestió sobre la qual s’han posicionat el
posteriors, hi havia una infravaloració dels preus amb Parlament de Catalunya, les Corts Espanyoles i el po-
els quals es començà a treballar en el projecte i, per ble de Catalunya en l’Estatut d’Autonomia recentment
això, ara cal adequar uns costos que inicialment aprovat.
haurien d’haver estat més alts; que dos anys després Recalca que l’Ajuntament de Barcelona complirà,
dels fets allò que li sembla més remarcable és que com no podria ser d’altra manera, allò que diu l’Es-
l’espai concret on es produí el problema i el barri en el tatut i està obert a suggeriments sobre com això es
seu conjunt han tirat endavant malgrat les opinions i pot fer, sense entrar en debats generals que no tenen
les reserves de moltes persones, hi ha una colla de a veure amb la dinàmica general i que no toquen.
projectes en marxa i dels fets en qüestió ha nascut El Sr. Fernández Díaz significa que tenia la seva
l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA, i un opinió sobre les raons per les quals la resta del Con-
programa propi amb tot un llistat d’actuacions sobre sistori no donava suport a la declaració en favor de
l’espai públic, sobre els equipaments, els habitatges i les llengües maternes, però no es pensava que
la rehabilitació que cal valorar positivament perquè s’arribés a comparar el castellà com a llengua mater-
malgrat la desgràcia que varen representar aquells na dels barcelonins amb l’àrab o l’urdú ja que es po-
fets en el seu moment, avui el Carmel té un projecte dien haver cercat altres arguments molt més asse-
de futur, més inversions, més capacitat i més compro- nyats donat que els barcelonins, com els catalans,
misos del conjunt de les Administracions. tenen dues llengües maternes, el català i el castellà al
50% i, per tant, no se’ls pot comparar amb els altres
b) Declaració de Grup idiomes que ha esmentat el Sr. Martí, especialment
quan la seva proposta va més enllà de l’oficialitat,
Del Grup Municipal del Partit Popular perquè entra en el terreny d’uns sentiments que li fan
Única. Manifestar l’adhesió de les finalitats i valors afirmar que el català és la llengua pròpia de Ca-
del Dia internacional de la llengua materna. talunya, però el castellà no és pas una llengua aliena,
Expressar la conformació plural i bilingüe de la i que li fan també reafermar la crítica a la política lin-
nostra ciutat i reconèixer com elements enriquidors i güística d’aquest Ajuntament, el qual no dubta a
com a part del seu patrimoni la utilització lliure per adreçar-se als barcelonins en ambdós idiomes, català
part dels ciutadans tant el català com del castellà. i castellà, quan es tracta de cobrar multes o impostos
Subratllar que el pilar sobre el qual s’ha de fomen- i, en canvi, s’oblida del bilingüisme i implanta una mo-
tar la utilització d’ambdues llengües és la llibertat de nolingüisme excloent en la resta dels àmbits d’ac-
cada ciutadà. tuació.
Ens comprometem a promoure i garantir la uti- Creu, doncs, que avui reconeixent el valor de les
lització lliure tant del català com del castellà tant en dues llengües maternes i la realitat de Barcelona i de
l’àmbit de les relacions personals i socials com en els Catalunya s’oferia una magnífica ocasió per a deter-
àmbits institucionals, d’ensenyament i de relació eco- minar que l’Ajuntament s’adreci en tot moment i sen-
nòmica. Tanmateix, ens comprometem a utilitzar amb- se exclusions en els dos idiomes, català i castellà, als
dues llengües de forma ordinària en les seves co- barcelonins perquè siguin ells qui triïn amb tota lli-
municacions amb els ciutadans. bertat aquell amb el qual es volen adreçar a l’Admi-
Instar el Parlament de Catalunya que es recullin nistració municipal.
aquests valors en les lleis que regulen la política lin- El Sr. Martí reitera que el Sr. Fernández Díaz està
güística. agafant el rave per les fulles per fer, partint del Dia
Expressar el seu rebuig a qualsevol actuació dels internacional de la llengua materna, una sèrie de
poders públics que limitin la llibertat dels ciutadans a disquisicions sobre altres qüestions en un exercici
utilitzar ambdues llengües. d’oportunisme que posa de manifest el valor absolu-
El Sr. Fernández Díaz manifesta que la UNESCO tament instrumental i polititzat que dóna el Sr. Fer-
decidí instituir el Dia internacional de la llengüa ma- nández Díaz a les llengües, ja que dues llengües
terna que es commemora cada any el 21 de febrer maternes no les té ningú, perquè de mare només en
perquè, com recordava el director general d’aquest tenim una fins ara i tots els ciutadans de Barcelona
organisme, la llengua ens acompanya, ens serveix, tenen una llengua materna amb la qual s’han rela-
ens crea i és un ingredient essencial de la vida fami- cionat primer amb la seva mare i no hi ha mares de
liar, laboral, escolar, política, mediàtica i judicial i for- primera i mares de segona: per tant, cal deixar de
ma la base de la investigació científica i també de fer sobre aquesta qüestió demagògia barata, fàcil i
l’espai religiós; i que davant la proximitat de tal data i absolutament electoralista.
en coherència amb altres plantejaments seus el Grup El Sr. Alcalde fa, a continuació, una recapitulació
del Partit Popular considerava adient que aquest dels principals temes tractats en aquesta sessió, en-
Ajuntament s’hagués adherit a tal Dia mitjançant una tre els quals esmenta l’habitatge, les inversions a Ciu-
declaració institucional, però en ser rebutjada aquesta tat Vella, l’aprovació, per unanimitat, de set instru-
fórmula per la resta de Grups ha optat per convertir-la ments de planejament urbanístic, el traçat del tren
en la declaració de grup transcrita. d’alta velocitat, diferents aspectes relacionats amb la
El Sr. Martí respon que és obvi i evident el respecte Guàrdia Urbana, la renúncia de la Sra. Mejías i la
del Consistori, sense exclusions, a la llengua materna qüestió de la llengua.
i a allò que signifiquen com a llengua materna, el ca-
talà, el castellà, l’aranès, el gallec, el francès, l’anglès, No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Pre-
l’amazic, l’àrab i totes les altres que hi ha a la nostra sidència aixeca la sessió a les catorze hores.
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 717
Acords
Acords de la sessió celebrada el dia 23 de febrer 10. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 24 de gener de
de 2007 2007 (S1/D/2007 158), que accepta la subvenció, per
un import de 70.200 euros, atorgada pel Departament
d’Educació de la Generalitat de Catalunya a aquest
Aprovació de l’acta de 2 de febrer de 2007. Ajuntament, com a corporació titular de l’escola d’edu-
cació infantil Nic.
PART DECISÒRIA
b) Propostes d’acord
a) Ratificacions
3. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 31 de gener de COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I
2007 (S1/D/2007 249), que concedeix a la societat COORDINACIÓ TERRITORIAL
Contratas y Obras, SA, una bonificació del 35% sobre
la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i 11. Constituir un dret real de superfície, a favor del
obres per les obres de remodelació a la sala d’actes Patronat Municipal de l’Habitatge, sobre la finca, de
del Centro Nacional de Condiciones de Trabajo del propietat municipal, situada en el carrer de Las Navas
Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Tra- de Tolosa, núm. 312, grafiada en el plànol annex, per
bajo de Barcelona. un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït,
4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, d’1 de febrer de per a la construcció i gestió d’habitatges amb serveis
2007 (S1/D/2007 295), que concedeix a l’Institut Ca- per a gent gran i per a gent jove en règim de lloguer;
talà d’Indústries Culturals de la Generalitat de Cata- sotmetre l’expedient a informació pública durant un
lunya, una bonificació del 70% sobre la quota de termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclama-
l’Impost de construccions, instal·lacions i obres per la cions o al·legacions procedir a constituir el dret; for-
construcció de la Filmoteca de Catalunya, en una fin- malitzar-lo en escriptura pública d’acord amb les con-
ca qualificada de sistema d’equipaments comunitaris i dicions del document annex, que s’aproven; inscriure’l
dotacions de nova creació de caràcter local, clau 7b. en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a
5. Ratificar el decret de l’Alcaldia, d’1 de febrer de la realització de totes les actuacions encaminades a
2007 (S1/D/2007 294), que concedeix al Servei Cata- concretar, clarificar i executar el present acord.
là de la Salut, una bonificació del 70% sobre la quota 12. Constituir un dret real de superfície, a favor del
de l’impost de construccions, instal·lacions i obres per Patronat Municipal de l’Habitatge, sobre la finca, de
la construcció de tres mòduls provisionals i moviment propietat municipal, situada en la Via Favència, núms.
de terres i fonamentació del nou Centre d’atenció 348-362B, grafiada en el plànol annex, per un termini
primària de Sant Martí, en una finca qualificada d’e- de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la
quipaments comunitaris actuals, clau 7a. construcció i gestió d’habitatges amb serveis per a
6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, d’1 de febrer de gent gran, de conformitat amb el conveni de col·la-
2007 (S1/D/2007 292), que concedeix a Regesa, una boració amb la dita entitat aprovat pel Plenari del
bonificació del 95% sobre la quota de l’impost de Consell Municipal en sessió de 14 d’octubre de 2005 i
construccions, instal·lacions i obres per les obres formalitzat el 30 de desembre de 2005; sotmetre
efectuades en una finca qualificada com zona en l’expedient a informació pública durant un termini de
densificació urbana habitatges socials, clau 13 hs. trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·le-
7. Ratificar el decret de l’Alcaldia, d’1 de febrer de gacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo en
2007 (S1/D/2007 293), que concedeix a REGESA, escriptura pública d’acord amb les condicions del
una bonificació del 95% sobre la quota de l’impost de document annex, que s’aproven; inscriure’l en el Re-
construccions, instal·lacions i obres per la construcció gistre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la rea-
d’habitatges de protecció oficial de lloguer per a jo- lització de totes les actuacions encaminades a con-
ves, en una finca qualificada com dotacions habi- cretar, clarificar i executar el present acord.
tatges per a joves, clau 10hj. 13. Constituir un dret real de superfície, a favor de
8. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 8 de febrer de la Generalitat de Catalunya, sobre la finca, grafiada
2007 (S1/D/2007 385), que concedeix a Club Natació en el plànol annex, integrada en l’àmbit de l’antiga fà-
Catalunya, una bonificació del 95% sobre la quota de brica Fabra i Coats de Sant Andreu, per un termini de
l’impost de construccions, instal·lacions i obres, per setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per tal de
les obres efectuades en una finca qualificada com sis- construir i posar en funcionament un IES i altres
tema d’equipaments comunitaris i dotacions actuals. serveis educatius; sotmetre l’expedient a informació
9. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 15 de gener de pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi for-
2007 (S1/D/2007 43), que accepta la subvenció, per mulen reclamacions o al·legacions, procedir a consti-
un import de 118.800 euros, atorgada pel Departa- tuir el dret; practicar les operacions de segregació,
ment d’Educació de la Generalitat de Catalunya a agrupació o altres necessàries per a identificar la fin-
aquest Ajuntament, com a corporació titular de l’es- ca objecte del dret de superfície; declarar, d’acord amb
cola d’educació infantil La Farinera. l’article 78 i concordants del Reial Decret 1093/1997,
7 a18 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
de 4 de juliol, que aprovà les normes complemen- les finques núm. 4 del carrer dels Vigatans i núm. 3
tàries al Reglament per a l’execució de la Llei hi- del carrer del Civader, d’iniciativa municipal (Foment
potecària, la innecessarietat de llicència de parcel- Ciutat Vella, SA); i resoldre les al·legacions presen-
lació; formalitzar la constitució del dret de superfície tades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
en escriptura pública, d’acord amb les condicions del inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció
document annex, que s’aproven; inscriure’l en el Re- Tècnica d’Urbanisme i Infraestructures, de valoració
gistre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la rea- de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efec-
lització de totes les actuacions encaminades a con- tes de motivació, s’incorpora a aquest acord.
cretar, clarificar i executar el present acord. 19. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
14. Cedir gratuïtament al Consorci d’Educació de els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
Barcelona l’ús de les entitats quart primera, quart celona, la Modificació del Pla General Metropolità en
segona, quart tercera, cinquè primera, cinquè tercera, la regulació de l’edificació tradicional de la Barce-
sisè primera i sisè tercera de la finca del carrer de loneta, d’iniciativa municipal; i resoldre les al·lega-
Mallorca, núm. 219, per tal de destinar-les a seu i cions presentades en el tràmit d’informació pública de
activitats del Servei Educatiu Integrat (SEI) de l’Ei- l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la
xample, d’acord amb les condicions del document Direcció Tècnica d’Urbanisme i Infraestructures, de
annex, que s’aprova; i formalitzar la cessió en docu- valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient
ment administratiu. i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; i
15. Cedir gratuïtament al Patronat Municipal de trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme
l’Habitatge la finca de propietat municipal situada en del municipi de Barcelona per a la seva aprovació de-
el carrer de la Ciutat de Granada, núm. 112 (finca finitiva.
resultant HS3 del Projecte de reparcel·lació de la 20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
unitat d’actuació 1 del Pla especial de reforma interior ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
del sector del Campus Audiovisual), grafiada en el millora urbana de les finques núms. 90 al 106 del car-
plànol annex, per a la construcció d’habitatges de rer de Nou de la Rambla, d’iniciativa municipal (Fo-
protecció pública en règim general, de conformitat ment de Ciutat Vella, SA).
amb els articles 49 i 50 del Reglament del patrimoni 21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
dels Ens locals de 17 d’octubre de 1988; sotmetre ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modi-
l’expedient a informació pública durant un termini de ficació del Pla especial de reforma interior del Raval a
trenta dies; i, si no s’hi formulen reclamacions o al·le- l’entorn de la plaça dels Àngels, d’iniciativa municipal
gacions, tenir per aprovada la cessió, formalitzar-la (Foment de Ciutat Vella, SA); i resoldre les al·lega-
en escriptura pública fent-hi esment de l’afectació de cions presentades en el tràmit d’informació pública de
la finca a la dita finalitat garantida amb clàusula de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la
reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Direcció Tècnica d’Urbanisme i Infraestructures, de
Reglament al·ludit, i facultar l’Alcaldia per a realitzar valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient
totes les actuacions encaminades a concretar, clarifi- i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord.
car i executar el present acord.
16. Autoritzar el Patronat Municipal de l’Habitatge a Districte de Sants-Montjuïc
concertar préstecs hipotecaris per un import màxim
global de 12.100.000 euros, destinats a finançar les 22. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
obres d’un total de 186 habitatges de diverses promo- els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
cions, en les condicions que s’adjunten a l’annex. celona, la Modificació del Pla General Metropolità per
a l’ampliació de l’equipament firal (pavellons 5 i 7),
promoguda per Fira 2000, SA, amb les modificacions
a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis
COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES de Planejament; resoldre les al·legacions presen-
I HABITATGE tades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada
17. Aprovar definitivament, de conformitat amb Direcció, de valoració de les al·legacions; informes,
l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de
especial del comerç no alimentari de Barcelona motivació, s’incorporen a aquest acord; i trametre
(PECNAB), d’iniciativa municipal, amb les modifica- l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del muni-
cions a què fa referència l’informe de la Direcció Ju- cipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
rídica d’Urbanisme i Infraestructures; i resoldre les
al·legacions presentades en el tràmit d’informació pú- Districte de les Corts
blica de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in-
forme de l’esmentada Direcció, de valoració de les 23. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’ex- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a pecial urbanístic per a l’ordenació de les instal·lacions
aquest acord. esportives, en les parcel·les propietat del Club Es-
portiu Laietà al carrer del Pintor Ribalta, núms. 2-8,
Districte de Ciutat Vella promogut pel Club Esportiu Laietà, amb les modifi-
cacions a què fa referència l’informe de la Direcció de
18. Aprovar definitivament, de conformitat amb Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions
l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Mo- presentades en el tràmit d’informació pública de
dificació del Pla especial de reforma interior del sector l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de
oriental del centre històric de Barcelona en relació a l’esmentada direcció, de valoració de les al·legacions;
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 719
informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb
efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. l’informe del Cap de la Divisió de Protecció Civil i
24. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- Prevenció del Servei de Prevenció i Extinció d’In-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- cendis i Salvament, de valoració de les al·legacions
pecial urbanístic per a l’ordenació del recinte del Reial que consta a l’expedient i, a efectes de motivació,
Club de Tennis Barcelona, promogut pel Reial Club s’incorpora a aquest acord; aprovar definitivament el
de Tennis Barcelona, amb les modificacions a què fa Pla d’actuació d’emergència municipal (PAEM) per a
referència l’informe de la Direcció de Serveis de risc d’incendis forestals de la ciutat de Barcelona,
Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de d’acord amb els articles 47.2.a) de la Llei 4/1997, de
motivació s’incorpora a aquest acord. protecció civil de Catalunya, 11.1.e) de la Carta Muni-
cipal i 30.2.5è del Reglament orgànic municipal; dei-
xar sense efecte els plans aprovats amb anterioritat
en tot allò que sigui contrari a aquest Pla; i trametre
COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, l’esmentat Pla a la Comissió de Protecció Civil de
OCUPACIÓ I CONEIXEMENT Catalunya per a la seva homologació.
29. Estimar en part els suggeriments i al·legacions
25. Anul·lar l’article 48 (que regula el servei de formulades pel Grup Municipal de Convergència i
vigilància als establiments) i la lletra c) de l’apartat 1 Unió, el Grup Municipal del Partit Popular, el Gremi
de l’article 79 (que regula com a causa de graduació Provincial de Tallers de Reparació d’Automòbils,
de la sanció la capacitat econòmica de la persona Amics de la bici, Bicicleta Club de Catalunya, l’As-
infractora) de l’Ordenança municipal de les activitats i sociació per a la Promoció del Transport Públic,
els establiments de concurrència pública de Barcelo- l’Associació de Patinadors de Barcelona, el Sr. Joan
na, en compliment de la sentència núm. 710/2006 del Valls Fantova, l’Associació d’Empresaris de Transport
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, recaiguda Discrecional de Catalunya, la Federació de Barcelona
en el recurs presentat pel Gremio Provincial de Salas d’Esquerra Republicana de Catalunya, el Consell de
de Fiestas de Barcelona. la Joventut de Barcelona, l’Associació Barcelona Ca-
mina, l’Associació Rodes Sense Motor, l’Unió Sindical
de CCOO del Barcelonès, el Gremi d’Hotels de Bar-
celona, i les Associacions de Veïns de l’Esquerra de
COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I l’Eixample, del Barri de Sant Antoni, de la Sagrada
BENESTAR SOCIAL Família, de la Dreta de l’Eixample i de Fort Pienc,
durant el període d’informació pública de la modi-
26. Aprovar la proposta del Conveni de col·la- ficació de l’Ordenança de circulació de vianants i de
boració entre l’Ajuntament de Barcelona, el Ministerio vehicles, aprovada inicialment el 14 de desembre de
de Economia y Hacienda, el Consejo Superior de 2006; desestimar els suggeriments i al·legacions for-
Deportes i la Fundació Privada per la Navegació Oce- mulades per la Coordinadora Catalana d’Usuaris de
ànica Barcelona, per al desenvolupament de l’orga- la Bicicleta, el Consell de Gremis de Comerç, Serveis
nització de Barcelona World Race. Aprovar inicial- i Turisme de Barcelona, el Sr. Sergi Comellas Humet,
ment la creació i la participació de l’Ajuntament de el Gremi de Venedors de Vehicles a Motor de Barce-
Barcelona com a ens consorciat al Consorci Barcelo- lona i Província i Confirming New Projects, SL,
na World Race per a desenvolupar i concretar el d’acord amb l’informe que s’adjunta; i aprovar de-
plans i programes d’activitats de l’esdeveniment Bar- finitivament la modificació dels articles 1.1, 2.2, 5.1, 7,
celona World Race. Aprovar inicialment la proposta 9.3 e), 10, 11.2, 11.3, 11.4, 11.5, 11.6, 14, 15.3, 22,
d’Estatuts del Consorci, segons documentació adjun- 24.4, 24.12, 25.1, 29.8, 29.20, 29.21, 33, 34.2, 34.3,
ta. Sotmetre aquest acord, juntament amb els Esta- 35.1, 39.2, 39.3, 39.4., 40.1, 40.2, 63 (1r paràgraf),
tuts, a informació pública per un termini de trenta dies 63.7, 64.4, 64.10, 64.19, 64.20, 66, 68.1 e), 68.2,
hàbils, i en el cas de no presentar-s’hi al·legacions, 68.3, 68.4, 70.2 b), 70.2 k), 70.2 l), 78, disposició
tenir-los per definitivament aprovats. Facultar a l’Al- transitòria 1 i disposició transitòria 2, de l’esmentada
caldia perquè pugui dur a terme les actuacions ne- Ordenança.
cessàries per a la plena efectivitat del present acord.
d) Moció
COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT Única. Designar la Ima. Sra. Maria Luisa Ibáñez i
Boira membre de les Comissions del Consell Plenari
27. Aprovar definitivament el Pla d’actuació d’emer- de Cultura, Educació i Benestar Social i de Seguretat
gència municipal (PAEM) per a risc d’insuficiència i Mobilitat en substitució de la Sra. Caridad Mejías i
drenant (inundacions), de la ciutat de Barcelona, Sánchez.
d’acord amb els articles 47.2.a) de la Llei 4/1997, de
protecció civil de Catalunya, 11.1.e) de la Carta Muni-
cipal i 30.2.5è del Reglament orgànic municipal; DECLARACIÓ INSTITUCIONAL
deixar sense efecte els plans aprovats amb ante-
rioritat en tot allò que sigui contrari a aquest Pla; i Única. Primera. L’Ajuntament de Barcelona dóna
trametre l’esmentat Pla a la Comissió de Protecció Ci- suport al projecte de creació d’un hub intercontinental
vil de Catalunya per a la seva homologació. a l’Aeroport de Barcelona, prioritzant l’adjudicació
28. Desestimar les al·legacions formulades pel dels espais de la nova terminal, en el temps més breu
Grup Municipal de Convergència i Unió a l’Ajun- possible, a una aliança de companyies aèries que
tament de Barcelona durant el període d’informació pugui garantir el seu desenvolupament.
7 a20 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
Segona. L’adjudicació dels espais de la nova termi- – Un ús de les noves infrastructures que maximitzi
nal sud de l’Aeroport ha de ser sotmesa a un procés les possibilitats de creixement de les companyies
on es prengui en consideració el posicionament de- que operen a l’aeroport.
terminant de l’Ajuntament de Barcelona i de la Ge- – L’establiment d’una oferta de distribució de vols
neralitat de Catalunya, així com la valoració de l’opi- intercontinentals per càrrega i passatgers que
nió dels agents de la societat civil implicats en aquest posicioni Barcelona com aeroport capdavanter del
àmbit, i on es pugui triar la predominança de la millor sud d’Europa, amb l’establiment de connexions
aliança aèria per a la seva expansió continental i amb els anomenats “mercats prioritaris” a Àsia,
intercontinental des d’aquesta nova terminal. Així l’Orient Mitjà, l’Euroregió Mediterrània, l’Europa de
doncs, cal garantir: l’Est, els Estats Units, i l’Amèrica Llatina.
– La presentació, per part dels operadors, d’un pro- – Una qualitat de servei òptima, tot facilitant l’agru-
jecte sòlid que reforci la confiança dels inversors i pament de companyies aèries que pertanyen a la
el sector empresarial i logístic català i del sud mateixa aliança, a la mateixa terminal i, d’aquesta
d’Europa manera, reduir al mínim els temps de connexió
– Un projecte empresarial que reforci el desen- dins l’aeroport per garantir-ne l’eficàcia i la se-
volupament de la indústria auxiliar aeronàutica guretat operativa.
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 721
DISPOSICIONS GENERALS
Decrets de l'Alcaldia
Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta diferents sectors i districtes puguin formar el
Alcaldia per l’article 21 de la Llei reguladora de les seu pressupost.
bases de règim local, i l’article 13 de la Carta Munici- – Confecció del Pressupost municipal i assis-
pal, disposo: tència a la Gerència Municipal i a la Presidèn-
Primer. Crear la Direcció de Serveis de Pressupost, cia de la Comissió de Presidència, Hisenda i
adscrita a la Direcció de Pressupost de la Gerència Coordinació Territorial per a la presentació del
Municipal, actualitzant les respectives funcions d’a- Pressupost als diferents òrgans de Govern.
cord amb els documents annexos. – Preparació de la proposta de resolució de les
Segon. Adscriure l’estructura organitzativa de la al·legacions que es puguin presentar al Pres-
Direcció de Pressupost a la nova Direcció de Serveis supost dins del termini d’exposició al públic.
de Pressupost. – Millora de la metodologia pressupostària de
Barcelona, 27 de febrer de 2007. L’alcalde, Jordi forma coordinada amb el desenvolupament
Hereu i Boher. dels sistemes d’informació.
(Ref. 764) – Preparació i tramitació de les modificacions pres-
supostàries.
– Tramitació i comptabilització dels expedients
Annex 1. Descripció de funcions de la Direcció de de modificació, ampliació, generació de crèdit i
Pressupost els de reconeixement de crèdit per a l’apro-
vació de l’òrgan competent.
Direcció de Pressupost – Lliurament i traspàs d’actius municipals gestionats
pels OOPP i empreses.
Òrgan superior immediat: Gerència Municipal. – Procediment de la dotació i comptabilització
Nivell associat: 30. pressupostària dels projectes d’inversió a exe-
cutar per encàrrec de l’Ajuntament als dife-
Funcions principals rents OOPP i empreses.
– Coordinació de l’elaboració i tramitació del Pres- – Recepció i comptabilització dels lliuraments
supost Municipal per a la seva aprovació d’acord d’actius per donar coherència comptable a les
amb el programa financer i les prioritats esta- transferències de capital a favor de les esmen-
blertes al PAM. tades entitats.
– Coordinació de la preparació i tramitació de les – Elaboració d’estudis fiscals de Barcelona i la seva
modificacions pressupostàries. àrea metropolitana.
– Coordinació del lliurament i traspàs d’actius muni-
cipals gestionats pels OOPP i empreses.
– Coordinació de l’elaboració d’estudis fiscals de
Barcelona i la seva àrea metropolitana. *  *  *
Annex 2. Descripció de funcions de la Direcció de Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta
Serveis de Pressupost Alcaldia per l’article 21 de la Llei reguladora de les
bases de règim local, i l’article 13 de la Carta Munici-
Direcció de Serveis de Pressupost pal, disposo:
Crear la Tresoreria Adjunta adscrita a la Tresoreria,
Òrgan superior immediat: Direcció de Pressupost. amb les funcions recollides al document annex.
Nivell associat: 28. Barcelona, 1 de març de 2007. L’alcalde, Jordi He-
reu i Boher.
Funcions principals (Ref. 797)
– Elaboració i tramitació del Pressupost Municipal
per a la seva aprovació d’acord amb el programa
financer i les prioritats establertes al PAM. Annex 1.Descripció de funcions de la Tresoreria
– Preparació de la informació necessària per a Adjunta
facilitar l’anàlisi i avaluació de l’assignació de
recursos (corrents i d’inversió) a distribuir en Tresoreria Adjunta
els diferents sectors i districtes.
– Preparació i subministrament de la informació Òrgan superior immediat: Tresoreria.
necessària i indispensable perquè des dels Nivell associat: 28.
7 a22 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
Finalitat grera i de Berenguer de Palou, en el districte de Sant
Suport executiu a les tasques de la Tresoreria. Andreu.
Barcelona, 1 de març de 2007. L’alcalde, Jordi He-
Funcions principals reu i Boher.
– Supervisar i coordinar les operacions de paga- (Ref. 717)
ment de la Tresoreria.
– Substituir al tresorer en cas d’absència, incloent-hi
la signatura amb bancs. *  *  *
*  *  * Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la
Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de
Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article
Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de 13è de la Carta de Barcelona, disposo:
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article Aprovar la denominació de plaça de la Primavera
13è de la Carta de Barcelona, disposo: per a l’espai situat entre l’avinguda Meridiana, el pas-
Aprovar la denominació de Jardins de Can Bruixa seig de Santa Coloma i la carretera de Ribes, en el
per a l’espai ajardinat situat entre el carrer de Joan districte de Sant Andreu.
Güell i la Travessera de les Corts, en el districte de Barcelona, 1 de març de 2007. L’alcalde, Jordi He-
Les Corts. reu i Boher.
Barcelona, 1 de març de 2007. L’alcalde, Jordi He- (Ref. 718)
reu i Boher.
(Ref. 714)
*  *  *
*  *  * Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la
Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de
Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article
Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de 13è de la Carta de Barcelona, disposo:
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article Aprovar la perllongació del carrer de Grau, des del
13è de la Carta de Barcelona, disposo: carrer d’Agustí Milà fins al carrer de Sant Hipòlit, en el
Aprovar la denominació de plaça de Can Portabella districte de Sant Andreu.
per a l’espai delimitat pels carrers de Josep Soldevila, Barcelona, 1 de març de 2007. L’alcalde, Jordi He-
de Virgili i de Pare Manyanet i la Rambla de l’Onze de reu i Boher.
Setembre, en el districte de Sant Andreu. (Ref. 719)
Barcelona, 1 de març de 2007. L’alcalde, Jordi He-
reu i Boher. *  *  *
(Ref. 715)
Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la
Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de
*  *  * les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article
13è de la Carta de Barcelona, disposo:
Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la Aprovar les denominacions i espais, en el districte
Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de de l’Eixample, que s’especifiquen a continuació:
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article – Jardins de Laura Albéniz, situats entre els carrers
13è de la Carta de Barcelona, disposo: de Pau Claris, Rosselló, Llúria, Provença i avin-
Aprovar la perllongació del carrer de Sèquia Madri- guda Diagonal.
guera fins al carrer de Mollerusa, en el districte de – Jardins d’Emerssenda de Carcassona, situats en-
Sant Andreu. tre els carrers Comte d’Urgell, Mallorca, Provença
Barcelona, 1 de març de 2007. L’alcalde, Jordi He- i Comtes de Borrell.
reu i Boher. – Jardins d’Anaïs Napoleón, situats entre els carrers
(Ref. 716) de Marina, Casp, Sardenya i la Gran Via de les
Corts Catalanes.
– Jardins d’Enriqueta Sèculi, situats entre el pas-
*  *  * satge Simó i els carrers de Sardenya, Rosselló i
Marina.
Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la – Jardins de Mercè Vilaret, situats entre els carrers
Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de de Floridablanca, Villarroel, Sepúlveda i Casano-
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article va.
13è de la Carta de Barcelona, disposo: Barcelona, 9 de març de 2007. L’alcalde, Jordi He-
Aprovar la denominació de carrer de Clara Zetkin reu i Boher.
per al tram de carrer situat entre els carrers de la Sa- (Ref. 888)
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 723
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2006
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 29 de desembre de 2006)
Expedient núm. 3-127/2006
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
46743 9901 43110 MC7 Consorci Habitatge 91.598,87
74922 9901 43230 MC8 Transferència de capital a 22@ 91.598,87
91.598,87 91.598,87
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2007
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 15 de febrer de 2007)
Expedient núm. 3-6/2007
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
65107 9901 46910 MC7 Altres inversions 767.300,00
74006 9901 46310 MC8 Transferència de capital a ICB 420.500,00
78017 0201 43230 MC8 Transferència de capital a Ateneu Barcelonès 200.000,00
60441 0501 43230 MC8 Pla d’optimització a la via pública 146.800,00
767.300,00 767.300,00
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2007
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 21 de febrer de 2007)
Expedient núm. 3-4/2007
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22610 0607 12110 MC7 Altres despeses compra serveis 6.000,00
22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum no inventariable 6.000,00
22109 0301 12110 MC7 Altre material de consum no inventariable 6.000,00
22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum no inventariable 6.000,00
22719 0607 32350 MC7 Altres contractes de serveis 54.583,33
22731 0201 31121 MC8 Contractes promoció social 54.583,33
22719 0608 32330 MC7 Altres contractes de serveis 42.500,00
48903 0608 32330 MC8 A famílies i institucions sense afany de lucre 42.500,00
22109 9901 46520 MC7 Altre material de consum no inventariable 30.000,00
22719 0605 44260 MC8 Altres contractes de serveis 30.000,00
21200 0401 12110 MC7 Manteniment edificis i altres construccions 46.284,00
22610 0101 17110 MC8 Altres despeses compra de serveis 46.284,00
20400 0401 12110 MC7 Arrendament material de transport 120.000,00
41001 0401 14140 MC8 A l’IMI (desenvolupament projectes) 120.000,00
20400 0401 12110 MC7 Arrendaments material de transport 45.000,00
22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum 45.000,00
22109 0606 12110 MC7 Altre material de consum no inventariable 1.000,00
22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum 1.000,00
351.367,33 351.367,33
7 a24 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
Expedient núm. 3-7/2007
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
60001 9901 43220 MC7 Gestió de sòl 266.360,41
60531 0607 43220 MC8 Exprop. c/ Telègraf 266.360,41
266.360,41 266.360,41
Expedient núm. 3-8/2007
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
48906 9901 46520 MC7 Subvencions diverses 500.000,00
43009 0201 45210 MC8 a l’Institut Barcelona Esports 500.000,00
500.000,00 500.000,00
Expedient núm. 3-13/2007
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
9901 43220 60001 MC7 Gestió de sòl 12.977,11
9901 43230 74903 MC8 Transferència de capital a Pronoubarris 12.977,11
12.977,11 12.977,11
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 725
CARTIPÀS
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Comissió tècnica del patrimoni industrial de Poble-
Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar- nou, disposo:
celona, i d’acord amb l’establert a l’article 8.2 d) dels Designar membres de la Comissió tècnica del
Estatuts del Consorci del Barri de la Mina, disposo: patrimoni industrial de Poblenou, les persones se-
Designar l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos, regidor güents:
ponent de Participació Ciutadana, Solidaritat i Coope- – Sr. Antoni Vilanova i Omedas, en representació
ració, membre del Consell de Govern del Consorci del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya.
del Barri de la Mina en representació de l’Ajuntament – Sr. Josep Alabern i Valentí, en representació del
de Barcelona. Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Cata-
Barcelona, 1 de març de 2007. L’alcalde, Jordi He- lunya.
reu i Boher. – Sr. Manel Andreu i Tarragó, en representació de
(Ref. 700) la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de
Barcelona (FAVB).
* * * – Sr. Antoni Ubach i Nuet, en representació de la
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació.
Decret. En ús de les atribucions que em confereix – Sra. Mercè Tatjer i Mir, com a experta.
l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, dis- – Sr. Lluís Domènec i Girbau, com a expert.
poso: – Sr. Andreu Romaní i Blancafort, com a secretari.
Proposar al president del Consell d’Administració Barcelona, 14 de març de 2007. L’alcalde, Jordi
de l’Autoritat Portuària de Barcelona la renovació de Hereu i Boher.
la designació de la Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torreci- (Ref. 977)
lla com a representant de l’Ajuntament de Barcelona
a la Ponència col·legiada constituïda segons acord * * *
del Consell d’Administració de l’esmentat organisme
en sessió de 15 de desembre del 2004. Decret. En ús de les atribucions atorgades a
Barcelona, 14 de març de 2007. L’alcalde, Jordi aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal
Hereu i Boher. de Barcelona, disposo:
(Ref. 976) Designar la Sra. Marina López i Guallar i la Sra.
Mercè Tatjer i Mir vocals de la Comissió de Tria i Eli-
* * * minació de la documentació municipal, en qualitat d’his-
toriadores especialistes en documentació municipal i
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta història de la ciutat.
Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar- Barcelona, 14 de març de 2007. L’alcalde, Jordi
celona, i d’acord amb l’apartat segon del decret de Hereu i Boher.
l’Alcaldia de 21 de desembre de 2006 de creació de la (Ref. 978)
7 a26 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
PERSONAL
Concursos
BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CON- – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de
VOCATÒRIA DE TRES CONCURSOS PER A LA treball convocat: 0,75 punts.
PROVISIÓ DE TRES LLOCS DE TREBALL – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al
(Aprovades per decret de l’Alcaldia) del lloc de treball convocat: 0,50 punts.
– Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre
al del lloc de treball convocat: 0,25 punts.
3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si
BASES GENERALS és el cas, l’últim ocupat, fins a un màxim d’1 punt se-
gons el barem següent:
De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel – Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del
Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo- lloc de treball convocat: 1 punt.
quen per a la seva provisió pel personal de plantilla – Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior
d’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50
l’annex, d’acord amb les condicions específiques que punts.
s’indiquen en aquest mateix annex per a cadascun – Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivell
d’ells i amb els requisits comuns que es fixen a con- superior al nivell del lloc de treball base de la ca-
tinuació: tegoria del concursant: 0,25 punts.
A aquests efectes, s’ha d’entendre per nivell del
lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement
REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS de destinació efectivament acreditat en la nòmina cor-
responent, quan es tracti d’un nivell superior al del
A part dels requisits addicionals de cada concurs, grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell
per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan
– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut
Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de consolidar a la carrera administrativa.
Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo-
d’Incendis i Salvament (SPEIS). raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc-
– Tractar-se de personal funcionari o contractat la- ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si
boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal s’escau, en funció de les matèries, la durada i l’ava-
funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Mu- luació.
nicipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament
posteriorment subrogat a un Institut podrà partici-
par igualment en els concursos. També hi podran JUNTA DE VALORACIÓ
participar els contractats laborals fixos d’Instituts
Municipals que hagin efectuat la corresponent ad- Estarà formada pels membres següents:
hesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball,
d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de Presidència:
l’esmentat Acord. El director de Recursos Humans, com a titular.
– Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a
funcionari de carrera o amb contracte laboral in- Vocalies:
definit a l’Ajuntament o Institut Municipal. El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada
– Haver transcorregut un mínim de dos anys des de concurs s’indiqui expressament a l’annex, que en cas
l’última destinació obtinguda per concurs. d’absència del president titular, exercirà la presidèn-
cia de la Junta.
Un cap de Personal de sector d’actuació o districte.
MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del
concurs.
1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de ser- Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans,
veis, inclosos els serveis anteriors en altres Adminis- qui també tindrà la condició de secretari/ària de la
tracions Públiques que hagin estat formalment reco- Junta de Valoració.
neguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1 punt.
2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un A més, a tots els concursos hi podran assistir, en
màxim d’1 punt segons el barem següent: els termes previstos a les Bases Marc, els represen-
– Per posseir com a grau un nivell superior al del tants designats conjuntament per la Junta de Perso-
lloc de treball convocat: 1 punt. nal i el Comitè d’Empresa.
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 727
PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Un lloc de treball de director/a de centre cívic
Concurs 1157
Les persones que compleixin les condicions exigi-
des hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjun- Nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de
taran la relació de mèrits al·legats classificats segons 193,35 euros segons catàleg vigent (2060H).
l’ordre d’aquesta convocatòria, i els documents acre- El lloc de treball objecte de la present convocatòria
ditatius corresponents, al Registre General o a qual- té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts.
sevol dels registres municipals, en el termini de quin-
ze dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació Funcions principals
d’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. – Prestació de serveis públics adreçats a la millora
Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre de les condicions socials i culturals dels ciutadans
sempre referits a la data d’acabament de l’esmentat i de les ciutadanes.
termini. – Organització i desenvolupament d’activitats en els
Per a cada concurs s’ha de presentar una instància àmbits de la comunicació, la informació, l’esbarjo i
i la documentació separada, per a la qual cosa, es la creació.
podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa – Prestació de la infrastructura i recursos per a la
a l’Oficina d’Informació de Personal i a les seus dels realització d’activitats per part d’entitats i grups
districtes. interessats.
En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-lo – Control de la gestió del centre i dels seus serveis
s’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Cor- propis o contractats amb entitats o empreses i ela-
poració des de la data d’incorporació en la plantilla, borar l’avaluació del programa establert.
amb caràcter indefinit.
En els casos en què entre els mèrits comple- Requisits addicionals
mentaris s’estableixi la redacció d’un informe o me- Personal dels grups B o C.
mòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, ex-
cepte en aquells casos en què les bases específiques Mèrits complementaris
del concurs determinin un nombre superior de pàgi- 1. Titulacions acadèmiques: per posseir titulacions
nes, donades les característiques del lloc de treball a superiors o mitjanes que no siguin d’accés a la ca-
cobrir. L’informe s’haurà de presentar conjuntament tegoria i que resultin rellevants per a l’exercici del lloc
amb la sol·licitud i el curriculum vitae. de treball, fins a 1 punt.
Els llocs de treball objecte de la present convo- 2. Experiència professional fins a 6 punts, segons
catòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 el barem següent:
minuts setmanals. – Programació i gestió d’activitats socioculturals,
Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis- fins a 2 punts.
posar dels sistemes d’acreditació i de comprovació – Relació amb entitats (culturals, tecnològiques, so-
que consideri més escaients en cada cas i per a cada cials, recreatives, etc.), fins a 2 punts.
tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que – Direcció de projectes i/o comandament de perso-
optin a les places per precisar o ampliar aspectes nal, fins a 2 punts.
concrets en relació als mèrits al·legats. 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
Les destinacions adjudicades són irrenunciables un treball, fins a 1 punt.
cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan 4. Informe sobre “Proposta d’actuació per a la ges-
una persona hagi obtingut una plaça en diferents con- tió i direcció d’un centre cívic al Districte de Sant An-
cursos convocats, haurà d’optar per una d’elles, dins dreu” (extensió màxima de tres pàgines, en format
del termini dels tres dies hàbils següents al de l’ex- “Word” amb font Arial i tamany 12), avaluat fins a 3
posició en el tauler d’anuncis del departament de Per- punts, en funció de la naturalesa, coherència i aporta-
sonal de la proposta de la Junta de Valoració de l’úl- cions personals del candidat. La presentació d’aquest
tim concurs en què hagi obtingut la plaça. informe tindrà caràcter obligatori i s’haurà d’efectuar
Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta mitjançant la remissió de l’informe a l’adreça de cor-
convocatòria, s’estarà a allò que disposen les Bases reu electrònic: vaira@bcn.cat abans de la finalització
Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol del termini de presentació d’instàncies.
de 1988 i la normativa legal i reglamentària corres- 5. Exercici o supòsit pràctic: la Junta de valoració
ponent. podrà convocar els/les candidats/tes per a la realit-
zació d’una prova o supòsit pràctic, i el valorarà fins a
un màxim de 3 punts. En cas de realitzar-se, tindrà
ANNEX caràcter obligatori.
6. Característiques personals requerides per a l’òp-
Concurs 1157. Un lloc de treball de director/a de tim desenvolupament de les funcions del lloc de treball.
centre cívic (nivell 20) La Junta de Valoració podrà convocar els/les can-
Concurs 1158. Un lloc de treball de tècnic/a de didats/tes per a l’avaluació de les seves caracte-
gestió i/o planificació de serveis personals (nivell 22) rístiques personals.
Concurs 1159. Un lloc de treball de responsable En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria la
de qualitat de la Direcció d’Atenció al Ciutadà (nivell Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació
22) que consideri més adequats i la valorarà fins a un
màxim de 3 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 11 punts.
7 a28 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun- E. Foment de la participació i Consells Sectorials.
tuació mínima serà en tots els casos la meitat de la Fomentar les relacions de l’Ajuntament amb les enti-
puntuació total (mèrits comuns més mèrits comple- tats i ciutadans del territori en aquells temes que esti-
mentaris) que poden obtenir els/les candidats/es. guin relacionats amb el seu àmbit d’actuació. Garantir
el funcionament dels òrgans de participació ciutadana
Junta de Valoració relacionats amb el seu àmbit d’actuació. Coordinació
President: amb els òrgans i les entitats que puguin tenir relació
Sr. Miquel Àngel Valdueza Romero, gerent de Dis- amb els serveis que es gestionen.
tricte de Sant Andreu, o persona en qui delegui.
Vocals: Requisits addicionals
Sr. Josep M. Queralt i Capdevila, cap de la Divisió Personal dels grups A o B.
de Serveis Personals del Districte de Sant Andreu, o
persona en qui delegui Mèrits complementaris
Sr. Laureano Mur Andreu, cap del Departament 1. Experiència professional fins a 6 punts segons el
d’Administració del Districte de Sant Andreu, o perso- barem següent:
na en qui delegui. – Experiència en tasques d’anàlisi d’informació, pro-
Assessor/a tècnic/a de la Direcció de Recursos gramació
Humans, o persona en qui delegui. i avaluació fins a 2 punts.
– Experiència en tasques de gestió, fins a 2 punts.
Representant de la Junta de Personal o del Comitè – Experiència en tasques relacionals, fins a 2 punts.
d’Empresa. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
3. Exercici: la Junta de Valoració podrà convocar
els/les candidats/tes per a la realització de proves per
tal d’avaluar les seves aptituds professionals, i es va-
lorarà fins a un màxim de 4 punts. En cas de convo-
Un lloc de treball de tècnic/a de gestió i/o pla- car-se aquesta prova, tindrà caràcter obligatori.
nificació de Serveis Personals 4. Característiques personals. La Junta de Valo-
Concurs 1158 ració podrà convocar els/les aspirants per a l’ava-
luació d’aquest apartat, mitjançant els sistemes que
consideri més adequats per poder valorar les ca-
Aquest lloc de treball pot estar adscrit a la Divisió racterístiques requerides per l’òptim desenvolupa-
de Serveis Personals dels Districtes o al Sector ment de les funcions del lloc de treball, especialment
d’Actuació de Serveis Personals. la capacitat d’anàlisis, de planificació del propi treball,
Nivell 22 i específic de responsabilitat de 462,83 l’habilitat de relació personal, l’actitud perseverant en
euros mensuals, segons catàleg vigent (2238X). la consecució de resultats i de responsabilitat pel
El lloc de treball objecte de la present convocatòria treball en el sector públic. En el cas de realitzar-se,
té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. aquesta convocatòria, tindrà caràcter obligatori. La
Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació
Funcions principals que consideri més adequats i valorarà aquest apartat
A. Coneixement de la realitat. Identificar la situació, fins a un màxim de 4 punts.
les necessitats i les demandes socials relatives als
serveis i àmbits d’actuació que tingui assignats, mit- Puntuació mínima
jançant l’anàlisi i explotació dels sistemes d’infor- 10 punts.
mació del Districte i de l’Ajuntament i de la informació Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
que aportin les entitats i els ciutadans. tuació mínima serà la meitat de la puntuació màxima
B. Programació. Proposar les prioritats i objectius a total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que
cobrir en els àmbits i pels serveis que tingui assignats poden obtenir els/les candidats/tes.
d’acord amb el marc competencial, programàtic i
econòmic establert per l’Ajuntament i el Districte i Junta de Valoració
col·laborar en la formulació, disseny, seguiment i President:
avaluació dels plans sectorials i territorials de treball Sr. Miquel Àngel Valdueza Romero, gerent de Dis-
de la divisió de serveis personals del districte. tricte de Sant Andreu, o persona en qui delegui.
C. Gestió de serveis, equipaments i recursos. Ga- Vocals:
rantir el funcionament ordinari dels serveis, equipa- Sr. Josep M. Queralt i Capdevila, cap de la Divisió
ments i projectes tant de producció pròpia com dels de Serveis Personals del Districte de Sant Andreu, o
externalitzats que se li encomanin, responsabilitzant- persona en qui delegui
se’n directament, i quan correspongui, amb la col·la- Sr. Laureano Mur Andreu, cap del Departament
boració de la resta de departaments del districte i dels d’Administració del Districte de Sant Andreu, o perso-
referents centrals de l’Ajuntament, sota el coman- na en qui delegui.
dament del cap de divisió. Assessor/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Hu-
D. Control de gestió. Garantir el manteniment i l’ex- mans, o persona en qui delegui.
plotació dels sistemes d’informació de la seva compe-
tència amb especial atenció als sistemes d’informació Representant de la Junta de Personal o del Comitè
de suport a la producció de serveis i el control de d’Empresa.
gestió i subministrar regularment als òrgans superiors
la informació que s’estableixi.
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 729
Responsable de Qualitat de la Direcció d’Atenció – En processos d’implantació i desenvolupament de
al Ciutadà sistemes de Qualitat, fins a un màxim de 2 punts.
Concurs 1159 – En l’establiment, anàlisi i interpretació d’indica-
dors, fins a un màxim de 2 punts.
Lloc de treball adscrit a la Direcció de Serveis d’Aten- – En desenvolupament i gestió de projectes, fins a
ció al Ciutadà, situat a l’avinguda Diagonal, núm. 240. un màxim de 1 punt.
Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de – Comandament de personal, fins a un màxim de 1
472,09 euros, segons el catàleg vigent (2299X). punt.
El lloc de treball objecte de la present convocatòria 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. treball, fins a 1 punt.
3. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar
Funcions principals els/les candidats/tes per a la realització d’una prova o
Coordinar l’elaboració i desenvolupament del Pla supòsit pràctic, i el valorarà fins a un màxim de 3
de Qualitat dels Serveis d’Atenció al Ciutadà (Plata- punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori.
forma Multicanal d’Atenció al Ciutadà, Oficines d’Aten- 4. Característiques personals requerides per a
ció al Ciutadà, Internet, Nous Canals Electrònics, Ser- l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de
vei de Gestió de la Informació i Administració, Servei treball. La Junta de Valoració podrà convocar els as-
d’Avaluació d’Incidències i Reclamacions), pirants per a l’avaluació d’aquest apartat, mitjançant
– assegurant el compliment dels estàndards de ser- els sistemes que consideri més adequats per poder
vei i els procediments establerts sota el marc de la valorar les característiques requerides per l’òptim
norma UNE-EN-ISO 9001: 2000; desenvolupament de les funcions del lloc de treball,
– coordinant i impulsant la implantació de proce- especialment la capacitat d’organització i la res-
diments, models i metodologies de gestió pel ponsabilitat en el desenvolupament del treball públic,
desenvolupament del sistema de qualitat; fins a 4 punts. En cas de convocar-se aquesta prova,
– coordinant i impulsant el grup d’auditors interns de tindrà caràcter obligatori.
qualitat;
– mantenint la base de dades documental del siste- Puntuació mínima
ma de qualitat; Si s’avaluen tots els apartats: 10 punts.
– donant suport a la resta de departaments de la Si no s’avaluen els apartats opcionals, la puntuació
Direcció en tot allò que té a veure amb el sistema mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits co-
de qualitat; muns més mèrits complementaris) que poden obtenir
– gestionant i supervisant les respostes a les quei- els/les candidats/tes.
xes i incidències relacionades amb els serveis
d’atenció al ciutadà; Junta de Valoració
– integrant la informació dels diferents serveis, tant President:
d’activitat, com d’indicadors econòmics, de perso- Sr. Emili Rubió Lorenzo, director de Serveis d’Aten-
nal i de tots aquells que s’inclouen en el quadre de ció al Ciutadà, o persona en qui delegui.
comandament, assegurant la seva qualitat i cohe- Vocals:
rencia; Sra. Pilar Roca Viola, cap del Departament de Ser-
– planificant i gestionant l’execució de la formació al veis d’Atenció Presencial, o persona en qui delegui.
personal dels Serveis d’Atenció al Ciutadà; Sr. Xavier Socastro Marin, cap del Departament
– elaborant informes de resultats i propostes de d’Avaluació d’Incidències i Reclamacions, o persona
millora dels serveis; en qui delegui.
– elaborant el Quadre de Comandament Integral de Sra. Marga Muñoz Guillén, cap del Departament de
la Direcció i de la Gerència (d’aquesta última en Personal del Sector de Serveis Generals, o persona
els temes relacionats amb l’Atenció al Ciutadà); en qui delegui.
– elaborant informes de resultats i propostes de Assessor/a tècnic/a de la Direcció de Recursos
millora dels indicadors i Humans, o persona en qui delegui.
– assegurant la incorporació de nous canals i ser-
veis. Representant de la Junta de Personal o del Comitè
d’Empresa.
Seguiment de la cartera de projectes de la Direcció:
– treballant amb els departaments per fer la defi-
nició inicial dels projectes, amb els objectius, ter-
minis, costos i mètriques d’avaluació de resultats i
– fent el seguiment de l’estat d’implantació efectiva
de cada un d’ells. CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PRO-
– Participar, bé com a responsable bé com a mem- VISIÓ D’UN LLOC DE TREBALL DE L’INSTITUT
bre de l’equip de treball, en els projectes de la MUNICIPAL D’HISENDA
Direcció d’Atenció al Ciutadà. (Aprovada per resolució del gerent de l’IMH en
data 5 de març de 2007)
Requisits addicionals
Personal del grup B o C.
BASES GENERALS
Mèrits complementaris
1. Experiència professional, fins a 6 punts, segons De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel
el barem següent: Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo-
7 a30 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
quen per a la seva provisió pel personal de plantilla aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut
d’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a consolidar a la carrera administrativa.
l’annex, d’acord amb les condicions específiques que 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo-
s’indiquen en aquest mateix annex per a cadascun raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc-
d’ells i amb els requisits comuns que es fixen a con- ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si
tinuació. s’escau, en funció de les matèries, la durada i l’ava-
luació.
REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS
JUNTA DE VALORACIÓ
A part dels requisits addicionals de cada concurs,
per optar a qualsevol convocatòria és necessari: Estarà formada pels membres següents:
– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un
Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Presidència:
Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció El gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, com a ti-
d’Incendis i Salvament (SPEIS). tular.
– Tractar-se de personal funcionari o contractat la-
boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal Vocalies:
funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Mu- El/la directora/a sectorial, o persona qui delegui,
nicipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament que per a cada concurs s’indiqui expressament a
posteriorment subrogat a un Institut podran partici- l’annex.
par igualment en els concursos. Així mateix, El/la cap de Divisió o Cap de Departament del qual
podran participar els contractats laborals fixos depengui el lloc de treball.
d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corres- El cap de Recursos Humans de l’Institut Municipal
ponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de d’Hisenda, que actuarà com a secretari de la Junta de
Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cin- Valoració
quena de l’esmentat Acord.
– Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a A més, a tots els concursos hi podran assistir, en
funcionari de carrera o amb contracte laboral in- els termes previstos a les Bases Marc, els repre-
definit a l’Ajuntament o Institut Municipal. sentants designats conjuntament pel Comitè d’Em-
– Haver transcorregut un mínim de dos anys des de presa de l’Institut i la Junta de Personal.
l’última destinació obtinguda per concurs.
PROCEDIMENT I NORMES GENERALS
MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS
Les persones que compleixin les condicions exi-
1. Antiguitat. Es valorarà per anys complerts de gides hauran de presentar la sol·licitud a la qual adjun-
serveis, inclosos els serveis previs en altres adminis- taran la relació de mèrits al·legats classificats segons
tracions públiques que hagin estat formalment reco- l’ordre d’aquesta convocatòria i els documents acre-
neguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1 punt. ditatius corresponents, al Registre de l’Institut Munici-
2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un pal d’Hisenda (avinguda del Litoral, núm. 30) o a qual-
màxim d’1 punt segons el barem següent: sevol altre Registre municipal, en el termini de quinze
– Per posseir com a grau un nivell superior al del dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació
lloc de treball convocat: 1 punt. d’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal.
– Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre
treball convocat: 0,75 punts. sempre referits a la data d’acabament de l’esmentat
– Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al termini.
del lloc de treball convocat: 0,50 punts. Per a cada concurs s’ha de presentar una instància
– Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre i la documentació separada, per la qual cosa, es po-
al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. drà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa al
3. Nivell del lloc de treball actualment desenvolupat Departament de Personal de l’Institut o a les Oficines
o, en el seu cas, l’últim desenvolupat, fins a un màxim d’Informació de Personal de l’Ajuntament.
d’1 punt segons el barem següent: En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-ho
– Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del s’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Cor-
lloc de treball convocat: 1 punt. poració des de la data d’incorporació en la plantilla,
– Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior amb caràcter indefinit.
en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 En els casos en què entre els mèrits comple-
punts. mentaris s’estableixi la redacció d’un informe o me-
– Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivell mòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines,
superior al nivell del lloc de treball base de la ca- excepte en aquells casos en què les bases espe-
tegoria del concursant: 0,25 punts. cífiques del concurs determinin un nombre superior
A aquests efectes s’ha d’entendre per nivell del lloc de pàgines, donades les característiques del lloc de
de treball desenvolupat, el nivell de complement de treball a cobrir. L’informe s’haurà de presentar con-
destinació efectivament acreditat en la nòmina cor- juntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae.
responent, quan es tracti d’un nivell superior al del Els llocs de treball objecte de la present convo-
grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell catòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30
del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan minuts setmanals.
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 731
Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis- – Control i seguiment del padró d’IAE una vegada
posar dels sistemes d’acreditació i de comprovació emès.
que consideri més escaients en cada cas i per a cada – Control i seguiment dels no obligats al pagament
tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que de l’IAE (control d’activitats).
optin a les places perquè precisin o ampliïn aspectes – Reunions amb tècnics de l’AEAT per impulsar mi-
concrets en relació als mèrits al·legats. llores en l’intercanvi de dades dels fitxers.
Les destinacions adjudicades són irrenunciables un – Coordinació amb districtes per a l’aplicació de re-
cop s’ha pres possessió del lloc de treball. Malgrat duccions per obres a la via pública.
això, quan una persona hagi obtingut una plaça en – Coordinació IAE-Residus amb Serveis Urbans i
diferents concursos convocats, haurà d’optar per una Medi Ambient.
d’elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents – Suport a departaments d’atenció al contribuent,
al de l’exposició en el tauler d’anuncis del depar- recursos i reclamacions de l’IMH en matèria d’IAE.
tament de Personal de la proposta de la Junta de – Seguiment del padró electrònic.
Valoració de l’últim concurs en què hagi obtingut la – Col·laboració en l’estudi de projectes per a dismi-
plaça. nuir el pendent d’IAE e incrementar la recaptació.
Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta
convocatòria, s’estarà a allò que disposen les Bases Requisits addicionals
Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol Personal dels grups B o C.
de 1988 i la normativa legal i reglamentària corres-
ponent. Mèrits complementaris
1. Experiència professional, fins a 6 punts, segons
el barem següent:
ANNEX – En tasques relacionades amb la gestió de l’IAE,
fins a 3 punts.
Concurs 90. Un lloc de treball de responsable de – En realització de tràmits de gestió tributària i re-
l’IAE, adscrit a la Direcció de Gestió Tributària de captació, fins a 2 punts.
l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona (Nivell 22). – En utilització d’aplicacions corporatives de gestió
econòmica, fins a 1 punt.
2. Altres mèrits relacionats amb el lloc de treball,
fins a 1 punt.
3. Exercici. La Junta de Valoració podrà proposar la
realització de proves per tal d’avaluar les aptituds pro-
fessionals dels/de les candidats/tes, que seran valo-
Responsable de l’IAE rades fins a un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-
Concurs 90 se, tindrà caràcter obligatori.
4. Característiques personals. La Junta de Valo-
Un lloc de treball de responsable de l’IAE, adscrit a ració podrà avaluar les característiques personals
la Direcció de Gestió Tributària de l’Institut Municipal dels/de les candidats/tes en relació al lloc de treball
d’Hisenda de Barcelona (avinguda del Litoral, núm. 30). convocat, mitjançant els sistemes d’apreciació que
Nivell 22 i específic de responsabilitat de 472,09 consideri oportuns, i valorarà aquest apartat fins a un
euros (2211X). màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se, tindrà ca-
Horari de 37.5 hores setmanals. ràcter obligatori.
Funcions principals Puntuació mínima
– Revisió de les bases de dades i comprovació dels Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts.
llistats amb anterioritat a la sortida de padrons, Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
modificant registres incorrectes. Seguiment de la tuació mínima serà la meitat de la puntuació total
matrícula i el padró de l’IAE. (mèrits comuns més mèrits complementaris) que po-
– Depuració de la base de dades de l’IAE mitjançant den obtenir els/les candidats/tes.
explotacions de la base de dades facilitades a Junta de Valoració
l’efecte. President:
– Propostes de resolució de reclamacions. Sr. Antoni Rodríguez Sivera, gerent de l’Institut Mu-
– Anàlisi i preparació de resposta a les incidències i nicipal d’Hisenda, o persona en qui delegui.
suggeriments fets pels ciutadans i remeses pel Vocals:
comitè de coordinació d’incidències. Sra. Paloma González Sanz, directora jurídica o
– Realització de liquidacions i anul·lacions. persona en qui delegui.
– Aplicació de reduccions i seguiment dels expe- Sra. Maria Paret Casadesus, cap del Departament
dients bonificats per obres a la via pública. de Gestió de l’IAE o persona en qui delegui.
– Atenció directa a contribuents amb problemàtica Sr. Santos Martínez Sequí, cap de Recursos Hu-
especial d’IAE. mans, qui actua també com a Secretari, o persona en
– Seguiment de treballs encarregats a informàtica qui delegui.
en matèria d’IAE.
– Revisió de la informació facilitada per l’AEAT en la Representant de la Junta de Personal o del Comitè
matrícula anual i quatre trimestres. d’Empresa.
– Correcció d’errors de base de dades d’IAE.
– Liquidacions/anul·lacions manuals en funció de
les revisions i cintes trimestrals.
7 a32 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
BASES QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA – Preveure i administrar el pressupost del centre:
PER A LA PROVISIÓ D’ONZE LLOCS DE TRE- control de les despeses i pagaments. Introduir i
BALL DE DIRECTOR/A D’ESCOLA BRESSOL DE actualitzar informàticament les dades acadèmi-
L’IMEB ques i administratives del centre, d’acord amb els
(Aprovades per resolució de la Gerència de l’Ins- procediments i disposicions que estableixi l’IMEB:
titut Municipal d’Educació, amb data 5 de març de control de les places, dades de facturació, dades
2007) d’escolarització, incidències, etc.
– Control i vigilància del manteniment de l’equi-
pament. Realització i actualització de l’inventari.
L’objecte d’aquest concurs de mèrits és la provisió – Vetllar per l’adequada relació amb totes les famí-
d’onze llocs de treball de director/a d’Escola Bressol lies del centre.
Municipal: – Impulsar i coordinar la participació dels diferents
– Dos llocs per als centres que entraran en fun- sectors de la comunitat educativa, d’acord amb
cionament el proper curs 2007-2008: els canals establerts; convocar i presidir les reu-
– EBM de nova creació: Manigua, 25-39. 08027 nions.
Barcelona. – Dirigir l’elaboració del projecte educatiu de centre i
– EBM de nova creació: Santa Rosa, 13. 08012 del Reglament de règim intern i garantir-ne la
Barcelona. seva aplicació.
– Nou llocs per als centres on finalitzen els actuals – Elaborar, en el marc del Projecte educatiu, el Pla
nomenaments: anual de centre i Memòria d’avaluació. Lliurar els
– EBM Collserola: Cisell, 17. 08038 Barcelona. documents a l’IMEB.
– EBM El Vent: Miguel Hernandez, 20. 08042 – Coordinar-se amb les empreses i serveis externs,
Barcelona. per tal de garantir el bon funcionament del centre.
– EBM El Tren de Fort Pienc: Ribes, 10-12. – Atenció directa als infants, adequant el seu horari
08013 Barcelona. lectiu d’acord amb l’organització de l’escola.
– EBM El Parc de la Pegaso: Portugal, 60.
08027 Barcelona.
– EBM L’Arboç: Pg. Vall d’Hebron, 171. 08035 REQUISITS
Barcelona.
– EBM Gràcia : Maignon, 2. 08023 Barcelona. Podran prendre-hi part:
– EBM Puigmal: Comerç, 5. 08003 Barcelona. Funcionaris/àries de carrera o contractats/des labo-
– EBM Valldaura: Pg. Valldaura, 18 int. 08031 Bar- rals indefinits de la plantilla de l’IMEB, que pertanyin
celona. al grup B, amb una antiguitat mínima de dos anys de
– EBM Llar d’Infants: Rectoria, 31. 08031 Barcelona. serveis actius a les escoles bressol, i que estiguin en
possessió de la titulació de mestre/a, professor/a d’e-
Llocs de treball adscrits a la Direcció de Centres ducació general bàsica, mestre/a d’ensenyament pri-
Educatius Municipals de l’Institut Municipal d’Educa- mari (especialitat d’Educació Infantil), llicenciat/ada en
ció de Barcelona. psicologia o llicenciat/ada en pedagogia.
Nivell 21 i específic de responsabilitat mensual de En aquesta convocatòria també podran presentar-
229,50 euros. se aquelles persones que disposin de titulació de
Els llocs de treball objecte de la present convo- formació professional II grau especialitat llar d’infants
catòria tenen com a règim horari el de 35 hores set- o cicle formatiu de grau superior d’educació infantil i
manals. que hagin exercit les funcions de direcció, almenys,
Els nomenaments ho seran per un període de durant un any.
quatre anys.
PROCEDIMENT I NORMES GENERALS
FUNCIONS
Els/les que desitgin prendre part en el concurs de
Les funcions que corresponen a aquests llocs de mèrits i compleixin les condicions exigides hauran de
treball són: presentar instància adreçada a la Presidència de
– Representar el centre i representar l’Administració l’IMEB, en el termini comprès entre el 21 de març i el
en el centre. 10 d’abril de 2007, ambdós inclosos. Cal lliurar-la al
– Vetllar pel compliment de les normes vigents i la Registre General de l’IMEB (plaça d’Espanya, núm. 5,
seva aplicació correcta. horari de dilluns a dijous de 8 a 18 h i divendres, de 8
– Organitzar i controlar els recursos humans que a 14.30 h), segons model normalitzat que hauran de
tingui assignat el centre: assignació de profes- recollir en el mateix registre o que es trobarà al
sionals a les aules d’acord amb els criteris esta- Bulevard educatiu.
blerts, difusió de l’oferta formativa institucional, a) Manifestar en l’esmentada instància que es reu-
control del compliment laboral, execució del pla neixen els requisits exigits en la present convo-
d’acollida del personal de nova incorporació al catòria.
centre, etc. b) Adjuntar currículum professional, degudament do-
– Planificar, seguir i avaluar totes les activitats del cumentat, amb la relació de mèrits al·legats, clas-
centre. sificats segons l’ordre del barem.
– Vetllar per la coherència de les activitats educa- c) Manifestar a la instància l’ordre de prioritat en
tives i la seva adequació als diferents grups relació als llocs de treball objecte del concurs en
d’edat. cas d’optar a més d’un.
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 733
d) Per a les persones que optin a la direcció d’es- els treballs dels aspirants i reclamar duplicats de les
coles de nova creació; per a directors/es actuals Actes del Tribunal.
que es presentin en un altre centre o per a
educadors/es que es presentin a la direcció del
mateix centre on treballen o d’un altre centre: Cal PROCEDIMENT DE SELECCIÓ
adjuntar un treball escrit amb el títol “Projecte de
direcció de l’escola bressol: (nom del centre)”, que A. Per a les persones que optin a la direcció d’es-
reculli les propostes de treball del candidat/a en coles de nova creació; per a directors/es actuals que
relació al lloc de treball. Aquest projecte tindrà una es presentin en un altre centre; per a educadors/es
extensió màxima de 10 fulls DIN A4 per una cara que es presentin a la direcció del mateix centre on
(lletra tamany 10) i els seus continguts s’hauran treballen o d’un altre centre, el procediment de se-
de referir als següents aspectes: lecció constarà de dues fases:
– Finalitat de l’escola bressol en el marc del mo- 1a. Projecte i entrevista
del educatiu de les Escoles Bressol Municipals. 2a. Currículum professional
– Anàlisi de l’entorn immediat del centre.
– Concreció dels objectius a assolir. Expressió Primera fase: Projecte i entrevista
dels resultats que es volen assolir sobre l’or- El treball escrit, que es lliurarà juntament amb la
ganització i el funcionament del centre en fi- instància per a participar en el concurs i tindrà una
nalitzar el projecte de direcció. Relació amb extensió màxima de deu fulls DIN A4 per una cara
els objectius de la Direcció de Centres Edu- (lletra tamany 10), presentarà el projecte de direcció
catius Municipals. de l’escola bressol del candidat/a. Aquest projecte
– Línies d’actuació per a aconseguir els objec- serà avaluat de 0 a 5 punts.
tius tenint en compte el treball en equip i l’op- L’entrevista servirà per comentar i aclarir aspectes
timització dels recursos disponibles . relacionats amb aquest treball i/o amb les tasques a
– Pla de treball del primer any. Enumeració dels desenvolupar en el lloc de treball al qual opta, va-
objectius i actuacions de la posada en marxa lorant-se conjuntament l’adequació de la persona al
del projecte de direcció i dels indicadors per a lloc de treball, i especialment la capacitat de relació
la seva avaluació. interpersonal, la capacitat per treballar en equip, i
e) Per a les persones que optin per renovar el càrrec l’organització i planificació del treball. Aquesta entre-
a la mateixa escola on actualment exerceixen la vista serà avaluada de 0 a 5 punts.
direcció: Cal adjuntar un treball escrit amb el títol Puntuació màxima per aquesta fase: 10 punts, que-
“Projecte de direcció de l’escola bressol: (nom del daran eliminades les persones que no arribin a un
centre)” que reculli les propostes de treball del mínim de 5 punts.
candidat/a en relació al lloc de treball. Aquest pro-
jecte tindrà una extensió màxima de 5 fulls DIN A4 Segona fase:
per una cara (lletra tamany 10) i els seus contin- El currículum professional tindrà una valoració mà-
guts s’hauran de referir als següents aspectes: xima de 5 punts. S’aplicarà el barem que consta a
– Finalitat de l’escola bressol en el marc del model l’Annex II.
educatiu de les Escoles Bressol Municipals.
– Valoració del funcionament actual del centre en B. Per a les persones que optin per renovar el
relació amb el seu projecte educatiu, tant des del càrrec a la mateixa escola on actualment exerceixen
punt de vista de gestió com educatiu. la direcció, el procediment de selecció constarà de
– Concreció dels objectius a assolir. Expressió dels dues fases:
resultats que es volen assolir sobre l’organització i 1a. Projecte i valoració de l’exercici de la direcció
el funcionament del centre en finalitzar el projecte 2a. Currículum professional
de direcció. Relació amb els objectius del pla de
treball de la Direcció de Centres Educatius Muni- Primera fase: Projecte i valoració de l’exercici de la
cipals. direcció.
– Línies d’actuació per a aconseguir els objectius El treball escrit, que es lliurarà juntament amb la
tenint en compte el treball en equip i l’optimització instància per a participar en el concurs i tindrà una
dels recursos disponibles . extensió màxima de cinc fulls DIN A4 per una cara
– Pla de treball del primer any. Enumeració dels (lletra tamany 10), presentarà el projecte de direcció
objectius i actuacions de la posada en marxa del de l’escola bressol del candidat/a.
projecte de direcció i dels indicadors per a la seva La Direcció de Centres elaborarà un informe de
avaluació. valoració de l’exercici del càrrec de direcció.
Un cop acabat el termini de presentació d’ins- El Tribunal podrà convocar , si ho creu convenient,
tàncies, el gerent de l’IMEB aprovarà la llista provisio- algun/a candidat/a per a la realització d’una entrevista
nal d’aspirants admesos i exclosos, que serà expo- per complementar la informació en la valoració d’a-
sada al tauler de Concursos i Oposicions de l’IMEB questa fase.
(plaça d’Espanya, núm. 5, planta baixa). Puntuació màxima per aquesta fase: 10 punts, que-
La Junta de Valoració és la que figura a l’annex I daran eliminades les persones que no arribin a un
d’aquestes bases. mínim de 5 punts.
La Mesa sindical de l’IMEB podrà designar d’entre
els seus membres, prèviament a la realització dels Segona fase:
exercicis, dos observadors (titular i suplent) amb veu i El currículum professional tindrà una valoració mà-
sense vot, que podran assistir a tots els exercicis i xima de 5 punts. S’aplicarà el barem que consta a
deliberacions del tribunal i podran, també, examinar l’Annex II.
7 a34 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
La segona fase (valoració del currículum profes- Pels estudis corresponents al primer cicle de les
sional), en tots els supòsits (A i B), només es valorarà llicenciatures de pedagogia, psicologia: 0,75 punts.
en els casos en que es presentin dues o més can- Altres titulacions de primer cicle: per cada diploma-
didatures per a la mateixa escola. tura, enginyeria tècnica, arquitectura tècnica o títols
Finalitzats els exercicis, s’exposarà en el tauler de declarats legalment equivalents, o pels estudis cor-
Concursos i Oposicions de l’IMEB, la llista provisional responents al primer cicle d’una llicenciatura, arqui-
dels resultats aprovada per Gerència que serà definitiva tectura o enginyeria: 0,50 punts.
si en el termini de deu dies no hi ha hagut reclamacions b.3. Altres titulacions que donen accés a la cate-
i/o impugnacions. En aquesta llistà hi constarà el lloc de goria: 0,25 punts.
treball que ha estat adjudicat i la puntuació atorgada. c) Experiència professional. Es valoraran els mèrits
Amb aquesta publicació els interessats i les in- al·legats a partir del curs 1990-1991. Per aquest apar-
teressades es donaran per notificats a tots el efectes. tat es puntuarà fins a un màxim de 4 punts.
c.1. Per cada curs d’exercici del càrrec de director/a
o de secretari/ària en una escola bressol, o de treball
ANNEX I realitzant tasques tècniques de gestió directament re-
lacionades amb l’escola bressol: 0,25 punts per curs,
JUNTA DE VALORACIÓ fins a un màxim de 2 punts (es comprovarà d’ofici).
c.2. Per participar com a ponent o professor/a de
El tribunal qualificador estarà compost pels mem- cursos sobre temes relacionats amb l’escola bressol i
bres següents: la gestió de centres, sumades totes les hores: 0,10
punts per cada fracció de 20 hores, fins a un màxim
President: d’1 punt.
Sr. Antoni Martorell i Solanic, gerent de l’Institut c.3. Per publicacions en llibres, revistes o d’altres su-
Municipal d’Educació o persona en que delegui. ports, o per guions de vídeo, de difusió nacional sobre
Vocals: temes educatius: 0,50 punts per llibre publicat de fins a
Sr. Casimir Macià i Costa, director de Serveis de 3 autors/es; 0,25 punts per guió de vídeo; 0,15 punts per
Centres Educatius Municipals, o persona en qui delegui. article en llibre, revista o d’altres suports i 0,10 punts per
Sra. Antònia Cañellas Majoral, cap del Servei de altres publicacions, fins a un màxim d’1 punt.
Recursos Humans, o persona en qui delegui. d) Formació. Es valoraran els mèrits al·legats a par-
Sra. Dolors Cabrera i Alonso, cap del Servei d’Edu- tir del curs 1990-1991. Puntuació màxima per aquest
cació Infantil, o persona en qui delegui. apartat: 4 punts.
Representants, titular i suplent, de la Junta de Per- d.1. Per l’assistència a cursos o seminaris rela-
sonal i Comitè d’Empresa de l’IMEB. cionats amb les funcions pròpies del lloc de treball de
director/a d’escola bressol, sumades totes les hores:
Secretari: 0,20 punts per cada fracció de 10 hores, fins a un
El secretari delegat de l’IMEB, o persona en qui es màxim de 2 punts.
delegui. d.2. Per l’assistència a cursos o seminaris sobre te-
mes educatius, sumades totes les hores: 0,10 punts
per cada fracció de 10 hores, fins a un màxim d’1
ANNEX II punt.
d.3. Per l’assistència a escoles d’estiu, simposis,
El barem de valoració de la segona fase serà el jornades, congressos, etc.: 0,05 punts per cada un,
següent: fins a un màxim d’1 punt.
a) Antiguitat. Es valorarà per anys complerts de d.4. Per l’assistència a cursos universitaris de ter-
serveis, inclosos els serveis previs en altres Admi- cer cicle convocats per facultats, escoles università-
nistracions Públiques que hagin estat formalment re- ries o ICE, sumades totes les hores: 0,10 per fracció
coneguts a raó de 0,10 punts per any i fins a un mà- de 20 hores si el tema és d’interès especial per a la
xim d’1 punt. tasca de director/a d’escola bressol i 0,05 punts per la
b) Titulacions. Es puntuaran les titulacions excep- resta, fins a un màxim d’1 punt.
tuant les que s’hagin presentat com a requisit. L’assistència a una mateixa activitat serà puntuable
Puntuació màxima per a aquest apartat: 1 punt. només per un únic apartat.
b.1. Titulacions de segon cicle: pedagogia, psi- Perquè siguin valorades les activitats de formació
cologia i psicopedagogia: 1 punt. hauran d’estar acabades i certificades en el moment
Altres titulacions de segon cicle: pels estudis cor- de presentació de les sol·licituds.
responents al segon cicle d’altres llicenciatures, en- Pel que fa als certificats de cursos hi haurà de
ginyeries, arquitectures o títols declarats legalment constar, necessàriament, el nombre d’hores del curs.
equivalents: 0,75 punts. Aquells en què no s’esmenti explícitament no seran
b.2. Titulacions de primer cicle: mestre/a, diplo- tinguts en compte als efectes previstos en el barem.
mat/ada d’ensenyament general bàsic, mestre/a d’en- Els cursos impartits hauran de ser certificats pels
senyament primari: 0,75 punts. responsables de la seva organització.
NÚM. 9 a 20-III-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 735
ANUNCIS
Subhastes Procediment i forma d’adjudicació
Tramitació ordinària, procediment obert, forma d’ad-
judicació per subhasta.
Expedient núm.: 07/072 Els plecs de condicions es poden passar a recollir a
partir del mateix dia de la publicació d’aquest anunci
al Departament de Contractació de Parcs i Jardins
Objecte (carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) de
Contractació del subministrament de terres, subs- dilluns a divendres, de 9 a 14 hores (amb encàrrec
trats, compost i torbes, per a un període de dos anys. previ al telèfon 93 413 24 00). Tanmateix el plec de
El lliurament es farà en els termes regulats en la clàusules administratives particulars es pot consultar
clàusula 3 del plec de clàusules administratives. a la nostra Intranet adreça: www.parcsijardins.net.
Import Model de proposta
243.738,95 euros (IVA inclòs). S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu-
ra en el plec de clàusules.
Finançament
Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exer- Presentació de les proposicions
cici 2007, 2008 i 2009 per a Parcs i Jardins de Barce- Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia
lona, Institut Municipal. 17 d’abril de 2007, ambdós inclosos.
Presentació de les pliques Lloc de presentació
Els licitadors hauran de presentar les proposicions Departament de Contractació de Parcs i Jardins
en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi- (carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) de
gurar la inscripció: dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.
“Proposta per prendre part a la subhasta convoca-
da per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal Les proposicions es poden redactar en
per a l’adjudicació de la contractació del subminis- Català o castellà.
trament de terres, substrats, compost i torbes, per a
un període de dos anys”. Data de celebració de la licitació
El dia 25 d’abril de 2007, a les 9.00 hores en la seu
Garantia provisional de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona
D’acord amb els articles 35.1 i 177.2 del text refós –carrer de Tarragona, núm. 173, 2a planta, de Barce-
de la LCAP, es dispensa de l’obligació de constituir lona.
garantia provisional.
El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adju-
Garantia definitiva dicatari.
Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adju-
dicació, d’acord amb la clàusula 12.1 del plec de Barcelona, 14 de març de 2007. La secretària dele-
clàusules administratives particulars. gada, J. I. Martínez Legaz.
Concursos El lliurament es farà en els termes regulats en l’ar-
ticle 7 del plec de clàusules administratives.
Import
Expedient núm.: 07/078 291.663,08 euros (IVA inclòs).
Objecte Finançament
Contractació de les obres de restauració de la nau Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exer-
de l’Hivernacle costat passeig de Picasso del Parc de cici 2007 per a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut
la Ciutadella al districte de Ciutat Vella. Municipal.
7 a36 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
Classificació necessària Expedient núm.: 07/071
Els licitadors hauran de disposar de les classifi-
cacions següents:
Grup: K Subgrup: 7 Categoria: D Objecte
Grup: I Subgrup: 9 Categoria: C Contractació de la gestió, atenció, dinamització i
realització d’activitats del servei de ludoteca als parcs
Presentació de les pliques de Barcelona, per al període d’un any.
Els licitadors hauran de presentar les proposicions El lliurament es farà en els termes regulats en la
en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi- clàusula 7 del plec de clàusules administratives.
gurar la inscripció:
“Proposta per prendre part al concurs convocat per Import
Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per a 86.996 euros (IVA inclòs).
l’adjudicació de la contractació de les obres de res-
tauració de la nau de l’Hivernacle costat passeig de Finançament
Picasso del Parc de la Ciutadella al districte de Ciutat Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exer-
Vella”. cici 2007 i 2008 per a Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal.
Garantia provisional
5.833,26 euros (IVA inclòs). Presentació de les pliques
Els licitadors hauran de presentar les proposicions
Garantia definitiva en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi-
Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’ad- gurar la inscripció:
judicació, d’acord amb la clàusula 13 del plec de clàu- “Proposta per prendre part al concurs convocat per
sules administratives particulars. Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per a
l’adjudicació de la contractació de la gestió, atenció,
Procediment i forma d’adjudicació dinamització i realització d’activitats del servei de
Tramitació ordinària, procediment obert, forma d’ad- ludoteca als parcs de Barcelona, per al període d’un
judicació per concurs. any”.
El plec de clàusules administratives particulars el Garantia provisional
poden recollir a partir del mateix dia de la publicació D’acord amb els articles 35.1 i 203.2 del text refós
d’aquest anunci al Departament de Contractació de de la LCAP, es dispensa de l’obligació de constituir
Parcs i Jardins (carrer de Tarragona, núm. 173, garantia provisional.
08014 Barcelona) de dilluns a divendres, de 9 a 14
hores. Pel que fa al plec tècnic (memòria, pressupost, Garantia definitiva
plànols, etc.) està a la seva disposició a Copisteria Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adju-
Miracle, SA (carrer del Rector Ubach, núm. 10, 08021 dicació, d’acord amb la clàusula 13.1 del plec de clàu-
Barcelona; amb encàrrec previ al telèfon 93 200 85 sules administratives particulars.
44 i fax 93 209 17 82) Tanmateix el plec de clàusules
administratives particulars es pot consultar a la nostra Procediment i forma d’adjudicació
Intranet adreça: www.parcsijardins.net. Tramitació ordinària, procediment obert, forma d’ad-
judicació per concurs.
Model de proposta
S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu- Els plecs de condicions es poden passar a recollir a
ra en el plec de clàusules. partir del mateix dia de la publicació d’aquest anunci
al Departament de Contractació de Parcs i Jardins
Presentació de les proposicions (carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) de
Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia dilluns a divendres, de 9 a 14 hores (amb encàrrec
17 d’abril de 2007, ambdós inclosos. previ al telèfon 93 413 24 00). Tanmateix el plec de
clàusules administratives particulars es pot consultar
Lloc de presentació a la nostra Intranet adreça: www.parcsijardins.net.
Departament de Contractació de Parcs i Jardins
(carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) de Model de proposta
dilluns a divendres, de 9 a 14 hores. S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu-
ra en el plec de clàusules.
Les proposicions es poden redactar en
Català o castellà. Presentació de les proposicions
Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia
Data de celebració de la licitació 17 d’abril de 2007, ambdós inclosos.
El dia 25 d’abril de 2007, a les 9.00 h, en la seu de
l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona –carrer Lloc de presentació
de Tarragona, núm. 173, 2a planta, de Barcelona. Departament de Contractació de Parcs i Jardins
(carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) de
El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adju- dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.
dicatari.
Barcelona, 7 de març de 2007. La secretària dele- Les proposicions es poden redactar en
gada, M. Àngels Dodero i Vintró. Català o castellà.
7 a37 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 9 a 20-III-2007
Data de celebració de la licitació El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’ad-
El dia 25 d’abril de 2007, a les 9.00 hores, en la seu judicatari.
de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona
–carrer de Tarragona, núm. 173, 2a planta, de Barce- Barcelona, 14 de març de 2007. La secretària dele-
lona. gada, J. I. Martínez Legaz.
Altres anuncis Gaseta Municipal, en compliment del que disposa
l’article 38.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel
qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i ser-
Institut Municipal d’Urbanisme veis dels ens locals; notificar-ho a l’interessat i donar-
Exp. 06-OBO-291 ne compte al Consell Rector de l’Institut Municipal
d’Urbanisme
El president de l’Institut Municipal d’Urbanisme, en Contra aquesta resolució podeu interposar recurs
data 1 de març de 2007, en ús de les facultats con- d’alçada davant l’Alcaldia, en el termini d’un mes
ferides per l’article 5.2 k) dels Estatuts de l’IMU, va comptat des de l’endemà d’haver rebut la present
adoptar la resolució següent : notificació. Transcorregut el termini de tres mesos
“Declarar extemporànies les al·legacions formula- des de la interposició del recurs d’alçada sense haver
des pel Grup municipal del Partit de Convergència i estat notificat de llur resolució, es considerarà aquest
Unió en relació al Projecte de remodelació de l’avin- desestimat als efectes de poder interposar recurs
guda d’Hospital Militar entre el carrer Velázquez i el contenciós administratiu davant el Jutjat del Con-
viaducte de Vallcarca, Fase 2; aprovar definitivament tenciós Administratiu de Barcelona. Tanmateix es pot
l’esmentat projecte, amb un pressupost per a co- utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui con-
neixement de l’Administració de 4.403.311,34 euros, venient.
IVA inclòs; publicar la present resolució en el Butlletí Barcelona, a 6 de març de 2007. La secretària de-
Oficial de la Província de Barcelona, el DOGC i la legada de l’IMU, M. Camino Suárez García.
GASETA MUNICIPAL ISSN en tramitació – Dipòsit legal: B-5.656-2007
Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies