SUMARI
Disposicions generals Designació membres del Consell Rector de
Decrets de l’Alcaldia l'Institut Municipal de Mercats ..................... 1398
Modificacions de crèdit ................................... 1393 Designació membres del Consell d'Adminis-
tració de la Societat Barcelona Holding
Cartipàs Olímpico, SA ............................................... 1398
Nomenament president i designació vice- Proposta designació membre del Consell
presidenta del Consell d'Administració d'Administració de Túnels i Accessos de
de la Societat Barcelona Activa, SA ........... 1397 Barcelona, SA ............................................. 1398
Nomenament regidors presidents dels Con- Designació membres del Consell d'Edicions
sells Municipals dels Districtes ................... 1397 i Publicacions .............................................. 1399
Nomenament  vicepresidents dels Con- Designació membres dels òrgans de govern
sells Municipals dels Districtes ................... 1397 d'Organismes Autònoms Municipals i Enti-
Delegació  de la facultat d'autoritzar matri- tats Públiques Empresarials ....................... 1399
moni civil en els regidors presidents dels Designació membre del Consell General del
Consells Municipals dels Districtes ............. 1397 Consorci de Comunicació Local ................. 1399
Designació membres dels òrgans de go- Designació representants a la Junta General
vern d'Organismes Autònoms Munici- de la societat Port Fòrum Sant Adrià, SL ... 1399
pals i Entitats Públiques Empresarials ........ 1397 Designació vocals del Consell d'Administra-
Proposta designació membre del Consell ció de l'Autoritat Portuària de Barcelona .... 1399
d'Administració de Mercabarna, SA............ 1398
Designació membres de la Comissió d'Orde- Consells Municipals de Districte
nances Fiscals ............................................ 1398 Districte 2. L’Eixample. Acords sessió
Delegació representació de l'Ajuntament de 3-X-2007 ..................................................... 1400
Barcelona en la Federació de Municipis Districte 7. Horta-Guinardó. Acords sessions
de Catalunya ............................................... 1398 de 20-IX-2007 i 2-X-2007 ............................ 1401
(continua pàgina següent)
Núm. 26 / Any XCIV 10 d'octubre de 2007
1 a392 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
Districte 10. Sant Martí. Acords sessió Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta
3-X-2007 ..................................................... 1402 sessió 12-VII-2007 ...................................... 1455
Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans
Comissions del Consell Municipal i Medi Ambient. Acta sessió 12-VII-2007 .... 1463
Comissió de Cultura, Educació i Benestar Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i
Social. Acta sessió 10-VII-2007 .................. 1404 Habitatge. Acta sessió 12-VII-2007 ............ 1475
Comissió d’Acció Social i Ciutadania. Acta Comissions de Seguretat i Mobilitat i de
sessió 10-VII-2007 ...................................... 1416 Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi
Comissió de Presidència, Territori i Funció Ambient. Sessió conjunta i extraordi-
Pública. Acta sessió 10-VII-2007 ................ 1425 nària de 27-VII-2007 ................................... 1501
Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació
i Coneixement. Acta sessió11-VII-2007 ...... 1440 Anuncis
Comissió d’Hisenda i Pressupostos.  Acta Notificacions .................................................... 1513
sessió 11-VII-2007 ...................................... 1447 Altres anuncis ................................................. 1513
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1393
DISPOSICIONS GENERALS
Decrets de l'Alcaldia
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2007
(Generació de crèdits per ingressos)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 28 de març de 2007)
Expedient núm. 3-20/2007
INGRESSOS
Partida Descripció Alta
0605-41105 Aportació de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat
de Vida per fer front a les despeses de rehabilitació de l'edifi-
ci del c/ Cornet i Mas, num. 46. 29.000,00
DESPESES
Partida Descripció Alta
0605-60389-43230 Rehabilitació edifici municipal situat al carrer Cornet i Mas núm.
46 en el Districte de Sarrià-Sant Gervasi. 29.000,00
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2007
(Generació de crèdits per ingressos)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 2 d’abril de 2007)
Expedient núm. 3-15/2007
INGRESSOS
Partida Descripció Alta
9901-75572 Subvenció de la Generalitat de Catalunya referent a l’atorgament
dels ajuts que estableix la Llei 2/2004 de 4 de juny de millora dels
barris, àrees urbanes i viles per a la ciutat de Barcelona. Resolu-
ció de 6 de juny de 2006 (Barri Torre Baró – Ciutat Meridiana, en
el Districte de Nou Barris) (anualitat 2006 i 2007). 1.946.946,49
9901-75572 Subvenció de la Generalitat de Catalunya referent a l’atorgament
dels ajuts que estableix la Llei 2/2004 de 4 de juny de millora dels
barris, àrees urbanes i viles per a la ciutat de Barcelona. Resolu-
ció de 6 de juny de 2006 (Barri Torre Baró – Ciutat Meridiana, en
el Districte de Nou Barris) (anualitat 2006 i 2007). 79.500,00
2.026.446,49
DESPESES
Partida Descripció Alta
9901-74918-43230 Transferència de capital a Bagursa per projectes en el Barri Torre
Baró – Ciutat Meridiana, en el Districte de Nou Barris (Llei 2/2004
de 4 de juny de millora dels barris. Resolució 6 de juny de 2006). 1.946.946,49
9901-74903-43230 Transferència de capital a ProNouBarris per projectes en el Barri
Torre Baró – Ciutat Meridiana, en el Districte de Nou Barris (Llei
2/2004 de 4 de juny de millora dels barris. Resolució 6 de juny
de 2006). 79.500,00
2.026.446,49
1 a394 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
Expedient núm. 3-16/2007
INGRESSOS
Partida Descripció Alta
9901–75572 Subvenció de la Generalitat de Catalunya referent a l’atorgament
dels ajuts que estableix la Llei 2/2004 de 4 de juny de millora dels
barris, àrees urbanes i viles per a la ciutat de Barcelona. Resolució
de 6 de juny de 2006 (Barri Trinitat Vella, en el Districte de Sant An-
dreu) (anualitat 2006 i 2007). 674.399,50
9901–75572 Subvenció de la Generalitat de Catalunya referent a l’atorgament dels
ajuts que estableix la Llei 2/2004 de 4 de juny de millora dels barris,
àrees urbanes i viles per a la ciutat de Barcelona. Resolució de 6 de
juny de 2006 (Barri Trinitat Vella, en el Districte de Sant Andreu)
(anualitat 2006 i 2007). 948.234,02
9901–75572 Subvenció de la Generalitat de Catalunya referent a l’atorgament dels
ajuts que estableix la Llei 2/2004 de 4 de juny de millora dels barris,
àrees urbanes i viles per a la ciutat de Barcelona. Resolució de 6 de
juny de 2006 (Barri Trinitat Vella, en el Districte de Sant Andreu)
(anualitat 2006 i 2007). 337.500,00
1.960.133,52
DESPESES
Partida Descripció Alta
0609-62126-43230 Edificacions i equipaments en el Barri Trinitat Vella, en el Districte
de Sant Andreu (Llei 2/2004 de 4 de juny de millora dels barris. Re-
solució 6 de juny de 2006). 674.399,50
0609-60237-43230 Urbanitzacions en el Barri Trinitat Vella, en el Districte de Sant An-
dreu (Llei 2/2004 de 4 de juny de millora dels barris. Resolució 6 de
juny de 2006). 948.234,02
9901-74918-43230 Transferència de capital a Bagursa per projectes en el Barri Trinitat
Vella, en el Districte de Sant Andreu (Llei 2/2004 de 4 de juny de mi-
llora dels barris. Resolució 6 de juny de 2006). 337.500,00
1.960.133,52
Expedient núm. 3-25/2007
INGRESSOS
Partida Descripció Alta
0701-42009 Subvenció del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (Direc-
ción General de Desarrollo Industrial) pel projecte “Programa de
apoyo al emprendimiento y a las nuevas empresas de base tecno-
lógica” (anualitats 2006-2007). 130.248,00
DESPESES
Partida Descripció Alta
0701-44002-32210 Transferència a Barcelona Activa SA, pel projecte “Programa de apo-
yo al emprendimiento y a las nuevas empresas de base tecnológica”. 130.248,00
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2007
(Generació de crèdits per ingressos)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 16 d’abril de 2007)
Expedient núm. 3-27/2007
INGRESSOS
Partida Descripció Alta
0501-41105 Aportació de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de
Vida per fer front a les despeses de rehabilitació de la Font Gòtica
de Santa Maria. 105.081,00
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1395
0501-41105 Aportació de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de
Vida per fer front a les despeses de rehabilitació del paviment Mi-
ró del Pla de l’Os. 31.918,18
136.999,18
DESPESES
Partida Descripció Alta
0501-22723-45320 Manteniment patrimoni artístic. Rehabilitació de la Font Gòtica de
Santa Maria. 105.081,00
0501-22723-45320 Manteniment patrimoni artístic. Rehabilitació paviment Miró del Pla
de l’Os. 31.918,18
136.999,18
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2007
(Generació de crèdits per ingressos)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 11 de maig de 2007)
Expedient núm. 3-38/2007
INGRESSOS
Partida Descripció Alta
9901-75578 Aportació de la Generalitat de Catalunya (Direcció General d’Admi-
nistració local) per fer front a les despeses de rehabilitació de la ma-
sia Can Mariner com a biblioteca pública, segons Resolució de 27 de
febrer de 2007. 500.000,00
DESPESES
Partida Descripció Alta
0607-63293-45140 Rehabilitació de la masia Can Mariner com a Biblioteca pública en el
Districte d’Horta-Guinardó. 500.000,00
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2007
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 14 de setembre de 2007)
Expedient núm. 3-76/2007
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
60279 9901 43240 MC7 Inversions Parcs i Jardins 5.106.482,00
65208 9901 43230 MC7 Inversions Bagursa 5.156.311,00
65218 9901 32210 MC7 Inversions Barcelona Activa 625.010,00
65107 9901 31120 MC7 Altres inversions 1.000.000,00
73902 9901 43240 MC8 Transferència de capital a Institut Municipal
Parcs i Jardins 5.106.482,00
74918 9901 43230 MC8 Transferència de capital a Bagursa 5.156.311,00
74908 9901 32210 MC8 Transferència de capital a Barcelona Activa 1.625.010,00
11.887.803,00 11.887.803,00
1 a396 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2007
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 20 de setembre de 2007)
Expedient núm. 3-78/2007
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22706 0201 31120 MC7 Estudis i treballs tècnics 30.000,00
22706 0201 32330 MC7 Estudis i treballs tècnics 10.000,00
22731 0609 32350 MC8 Contractes de Promoció Social 40.000,00
40.000,00 40.000,00
Expedient núm. 3-79/2007
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
60001 9901 43220 MC7 Gestió de sòl 55.561,80
60514 0607 43220 MC8 Expropiació c/ Coïmbra, 9-13 bis 55.561,80
55.561,80 55.561,80
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1397
CARTIPÀS
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta l’Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar-
Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar- celona, disposo:
celona i d’acord amb el que determina l’article 17 dels Nomenar vicepresidents/tes dels Consells Munici-
Estatuts socials de la Societat Barcelona Activa, SA, pals dels Districtes que s’assenyalen a continuació,
disposo: les persones següents:
Primer. Nomenar l’Im. Sr. Jordi William Carnes i Sra. Susana Sánchez i Pérez del Districte de Nou
Ayats, tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econò- Barris
mica, president del Consell d’Administració de la So- Sr. Jordi Casares i Martínez del Districte de Sant
cietat Barcelona Activa, SA. Andreu
Segon. Designar la Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla Sr. Miguel Ángel Martín i López del Districte de
vicepresidenta del Consell d’Administració de l’es- Sant Martí
mentada Societat. Barcelona, 27 de setembre de 2007. L’alcalde, Jor-
Barcelona, 14 de setembre de 2007. L’alcalde, Jor- di Hereu i Boher.
di Hereu i Boher. (Ref. 4007)
(Ref. 3797)
* * * * * *
Decret. Tal com estableix l’article 12 de les Nor-
mes reguladores del funcionament dels Districtes Decret. D’acord amb l’article 51.1 del Codi Civil
s’atribueix a aquesta Alcaldia el nomenament dels –que, en virtut de la modificació introduïda per la Llei
regidors presidents dels Consells Municipals dels 35/94, faculta l’alcalde o regidor en qui delegui per
Districtes, per això i en ús de les facultats atribuïdes a autoritzar matrimonis civils– i amb l’article 13 de la
l’Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar- Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
celona, disposo: administracions públiques i del procediment admi-
Nomenar regidors/es presidents/es dels Consells nistratiu comú, i fent ús de les atribucions que em
Municipals dels Districtes les persones següents: confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelo-
Im. Sr. Carles Martí i Jufresa del Districte de Ciutat na, disposo:
Vella Delegar als regidors/es presidents/tes dels Con-
Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata del Districte de sells Municipals dels Districtes la facultat d’autoritzar
l’Eixample matrimoni civil atribuïda a aquesta Alcaldia per la Llei
Im. Sr. Eduard García i Plans del Districte de 35/1994, de 23 de desembre, de modificació del Codi
Sants-Montjuïc Civil en aquesta matèria.
Ima. Sra. Glòria Martín Vivas del Districte de les Barcelona, 27 de setembre de 2007. L’alcalde, Jor-
Corts di Hereu i Boher.
Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas del Districte de (Ref. 4016)
Sarrià-Sant Gervasi
Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo del Districte * * *
de Gràcia
Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats del Districte Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta
d’Horta-Guinardó Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar-
Im. Sr. Ramón García-Bragado i Acín del Districte celona i el que determinen els respectius Estatuts
de Nou Barris dels diferents Instituts, disposo:
Im. Sr. Joaquim Mestre i Garrido del Districte de Designar membres dels òrgans de govern dels
Sant Andreu Organismes Autònoms Municipals i Entitats Públiques
Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña del Districte Empresarials, les persones que s’assenyalen a con-
de Sant Martí tinuació:
Barcelona, 27 de setembre de 2007. L’alcalde, Jor-
di Hereu i Boher. Institut Municipal d’Informàtica
(Ref. 3999) Sra. Pilar Conesa i Santamaría, en substitució del
Sr. Josep Ramon Rodríguez i Bermúdez.
* * * Sr. Eduard Vicente i Gómez, en substitució del Sr.
Ricard Frigola i Pérez.
Decret. Tal com estableix l’article 15 de les Nor- Sr. Josep García i Puga, en substitució del Sr.
mes reguladores del funcionament dels Districtes Ignasi Cardelús i Fontdevila.
s’atribueix a aquesta Alcaldia el nomenament dels Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida
vicepresidents dels Consells Municipals dels Dis- Sr. Ramon Massaguer i Meléndez, en substitució
trictes, per això i en ús de les facultats atribuïdes a del Sr. Ricard Frigola i Pérez.
1 a398 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
Patronat Municipal de l’Habitatge Decret. En ús de les atribucions conferides a
Sr. Ramon Massaguer i Meléndez, en substitució aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta de Barce-
del Sr. Pere Alcober i Solanas. lona, i de conformitat amb el que estableix l’article 7
Institut Municipal d’Educació dels Estatuts del Institut Municipal de Mercats de Bar-
Sr. Albert Soler i Sicilia, en substitució de la Sra. celona, disposo:
Glòria Figuerola i Anguera. Designar membres del Consell Rector de l’Institut
Municipal de Mercats de Barcelona, les persones
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat següents:
Sra. Glòria Figuerola i Anguera, en substitució del
Sr. Pere Alcober i Solanas. En representació de les organitzacions comercials:
Sr. Alejandro Goñi i Febrer
Institut Municipal d’Hisenda Sr. Pere Llorens i Lorente
Sra. Pilar Solans i Huguet, en substitució del Sr. Sr. Bernat Morales i Loscos
Pere Alcober i Solanas. Sr. Joan Estapé i Mir
Sr. Manel Ripoll i Estera
Barcelona, 27 de setembre de 2007. L’alcalde,
Jordi Hereu i Boher. En representació de les organitzacions de consu-
(Ref. 4060) midors i usuaris:
Sr. Txetxu Sanz i Martínez
* * * En representació de les organitzacions sindicals de
treballadors:
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Sra. Cristina Bailón i Tome
Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar-
celona i el que determinen els Estatuts socials de la Barcelona, 27 de setembre de 2007. L’alcalde, Jor-
Societat Mercabarna, SA, disposo: di Hereu i Boher.
Proposar a l’òrgan competent de la Societat Barce- (Ref. 4095)
lona de Serveis Municipals, SA, com accionista de
Mercabarna, SA, elevar a la Junta General de Mer- * * *
cabarna, SA la proposta de designació del Sr. Ricard
Frigola i Pérez com a membre del Consell d’Admi- Decret. En ús de les atribucions que confereix a
nistració de Mercabarna, SA, en substitució del Sr. l’Alcaldia l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelo-
Alfred Morales i González. na i d’acord amb els Estatuts de la Societat Barcelona
Barcelona, 27 de setembre de 2007. L’alcalde, Jor- Holding Olímpico, SA, disposo:
di Hereu i Boher. Designar l’Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats i el
(Ref. 4073) Sr. Andreu Puig i Sabanés membres del Consell
d’Administració de la Societat Barcelona Holding
* * * Olímpico, SA, en substitució del Sr. José I. Cuervo i
Argudín i la Sra. Catalina Carreras-Moysi i Carles-
Decret. En ús de les facultats atribuïdes a aquesta Tolrà.
Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar- Barcelona, 1 d'octubre de 2007. L’alcalde, Jordi Her-
celona, disposo: eu i Boher.
Primer. Designar membres de la Comissió d’Or- (Ref. 4096)
denances Fiscals la Sra. Griselda Sánchez i Jiménez
i el Sr. Jordi Campillo i Gámez en substitució, res- * * *
pectivament, dels Srs. Antoni Martos i Carrasco i
Joan Conde del Campo. Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta
Segon. Deixar sense efectes les designacions dels Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar-
Srs. Alfredo J. Juan Andrés i Guillem Sánchez i Ju- celona i el que determinen els Estatuts socials de la
liachs com a membres de l’esmentada Comissió. Societat Túnels i Accessos de Barcelona, SA, dis-
Barcelona, 27 de setembre de 2007. L’alcalde, Jor- poso:
di Hereu i Boher. Proposar a l’òrgan competent de la Societat Barce-
(Ref. 4083) lona de Serveis Municipals, SA, com accionista de
Túnels i Accessos de Barcelona, SA, elevar a la Junta
* * * General de Túnels i Accessos de Barcelona, SA la
proposta de designació del Sr. Àngel López i Rodrí-
Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta guez com a membre del Consell d’Administració de
Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar- Túnels i Accessos de Barcelona, SA, en substitució
celona, disposo: del Sr. Guillem Sánchez i Juliachs.
Delegar en el Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila la Barcelona, 1 d’octubre de 2007. L’alcalde, Jordi
representació de l’Ajuntament de Barcelona en la Hereu i Boher.
Federació de Municipis de Catalunya, en substitució (Ref. 4097)
de la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert.
Barcelona, 27 de setembre de 2007. L’alcalde, * * *
Jordi Hereu i Boher.
(Ref. 4086) Decret. En ús de les atribucions que tinc conferides
per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona,
* * * disposo:
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1399
Designar membres del Consell d’Edicions i Publi- Local en substitució de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Cal-
cacions les persones següents: vete.
Sr. Eduard Vicente i Gómez en substitució del Sr. Barcelona, 2 d’octubre de 2007. L’alcalde, Jordi
Alfredo J. Juan i Andrés. Hereu i Boher.
Sr. Jordi Campillo i Gamez en substitució del Sr. (Ref. 4158)
Joan Conde i del Campo.
Barcelona, 2 d’octubre de 2007. L’alcalde, Jordi * * *
Hereu i Boher.
(Ref. 4156) Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta
Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar-
* * * celona, disposo:
Primer. Designar els senyors Joan Conde del Cam-
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta po i Jesús M. Canga i Castaño representants de
Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar- l’Ajuntament de Barcelona a la Junta General de la
celona i el que determinen els respectius Estatuts societat Port Fòrum Sant Adrià, SL en les reunions de
dels diferents instituts, disposo: caràcter ordinari i extraordinari.
Designar membres dels òrgans de govern dels Segon. Proposar a l’esmentada Junta General, la
Organismes Autònoms Municipals i Entitats Públiques seva designació com a membres del Consell d’Ad-
Empresarials que s’assenyalen a continuació, les per- ministració de l’esmentada Societat.
sones següents: Barcelona, 2 d’octubre de 2007. L’alcalde, Jordi
Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida Hereu i Boher.
Sr. Josep M. de Torres i Sanahuja, en substitució (Ref. 4167)
del Sr. Ramon Massaguer i Meléndez.
Patronat Municipal de l’Habitatge * * *
Sr. Josep M. de Torres i Sanahuja, en substitució
del Sr. Ramon Massaguer i Meléndez. Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta
Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar-
Barcelona, 2 d’octubre de 2007. L’alcalde, Jordi celona, disposo:
Hereu i Boher. Designar com a vocals del Consell d’Administració
(Ref. 4157) de l’Autoritat Portuària de Barcelona, en represen-
tació de l’Ajuntament de Barcelona, de les persones
* * * següents:
Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, en subs-
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta titució del Sr. Xavier Casas i Masjoan.
Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar- Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, en substitució
celona i d’acord amb el que determina l’article 11 dels de la Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla.
Estatuts del Consorci de Comunicació Local, disposo: Barcelona, 2 d’octubre de 2007. L’alcalde, Jordi
Designar la Sra. Eulàlia Ferrando i Serrà membre Hereu i Boher.
del Consell General del Consorci de Comunicació (Ref. 4168)
1 a400 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE
Acords
Districte 2. L’Eixample
Acords de la sessió celebrada el dia 3 d’octubre sules d’aquest concurs, fins a 31 de desembre de
de 2007 2007.
La Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample ha
Aprovar, per unanimitat i sense esmenes, les actes manifestat de manera reiterada al llarg de tot aquest
de les sessions extraordinària i extraordinària i urgent procés la seva voluntat de presentar un projecte d’in-
de 19 de setembre de 2007. tervenció 5.4.3 del Pla Jove 2006-2010 (Pla director
de la política de joventut de l’Ajuntament de Barcelo-
Quedar assabentat na) pel que fa a la cogestió d’equipaments juvenils,
– Del Decret de l’Alcaldia de 27 de setembre de aprovat el 6 d’octubre de 2006 pel Consell Plenari de
2007 de nomenament del president del Consell de l’Ajuntament de Barcelona.
Districte, Il·lm. Sr. Gerard Ardanuy i Mata i presa Per això, i d’acord amb el que estableix el Regla-
de possessió. ment orgànic municipal, el grup municipal de Con-
– Presa de possessió del conseller Sr. Ignasi Oliva i vergència i Unió formula la següent proposta d’acord:
Corrales. El Districte de l’Eixample acorda sotmetre a con-
– Informe del president del Consell. sideració el projecte de cogestió de l’Espai Jove amb la
– Informe de la regidora del Districte. Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample, amb la
– Pla d’Actuació del Districte (document marc i voluntat d’aplicar aquest model de gestió cívica un cop
procés participatiu). finalitzat l’actual període de concessió si la proposta es
– Cartipàs. considera viable. Amb aquest objectiu tant la regidora
Informar favorablement, de conformitat amb l’article com el president del districte es reuniran amb la Coor-
23 f) de la Carta Municipal de Barcelona, Modificació dinadora per tal de poder conèixer de primera mà el
del Pla Especial d’ordenació del recinte de l’Hospital seu projecte i poder valorar així la seva viabilitat.”
Clínic i Provincial de Barcelona. Aprovar la proposició presentada per PPC, que
Informar favorablement, de conformitat amb l’article literalment diu el següent:
23 f) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de Mi- “Atès la preocupació veïnal per l’inici de les obres
llora urbana relatiu a l’edifici plurifamiliar entre mit- del pas de l’AVE pel centre de la ciutat.
geres ubicat al carrer Castillejos, 245 de Barcelona. Atès la proposició aprovada per l’Ajuntament de
Barcelona, reunit en Consell Plenari el passat 20 de
Informar favorablement, de conformitat amb l’article juliol de 2007. Formulem la proposta d’acord següent:
23 f) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de Mi- 1. Expressar el rebuig a l’actual traçat de l’AVE al
llora urbana d’ordenació i definició de la volumetria edi- seu pas pel centre de la Ciutat.
ficada al carrer Consell de Cent, 506 de Barcelona. 2. Demanar a l’Ajuntament de Barcelona l’anàlisi de
Aprovar, per unanimitat, la proposició presentada traçats alternatius.”
per CIU, que literalment diu el següent: Aprovar la proposició presentada per ERC, que
“L’espai jove de l’Eixample és un projecte nascut literalment diu el següent:
l’any 2000 arran la iniciativa de les associacions ju- “Atès que la composició del Consell de Districte
venils dels districte, agrupades en la Coordinadora In- sorgeix dels vots que cada partit polític ha obtingut a
fantil i Juvenil de l’Eixample, que va ser l’entitat en- les eleccions municipals, és a dir, que parteix del
carregada de cogestionar aquest equipament fins suport democràtic de l’electorat de cada districte.
l’any 2005. Atès que les iniciatives aprovades pel Plenari de
El 2005, el districte de l’Eixample va ofertar en con- Districte compten amb el suport de la majoria qua-
curs públic, en modalitat de concessió, la gestió de lificada dels consellers i conselleres de districte.
l’Espai Jove de l’Eixample durant els anys 2005 i Atès que el Plenari del Districte és el màxim òrgan
2006. El concurs va anunciar-se al Butlletí Oficial de competent pel que fa a l’impuls de les accions de
la Província de Barcelona d’u de setembre per un govern sorgides de les iniciatives dels grups muni-
termini de quinze dies, i una única empresa partici- cipals.
pant va resultar guanyadora. La gestió ha estat pos- Atès que el Pla d’Actuació del Districte vol i ha de
teriorment prorrogada d’acord amb el plec de clàu- recollir aquelles mesures impulsades pels òrgans le-
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1401
gítims de govern i de participació del districte, dels Proposició
quals entre ells també n’ha de formar part el Plenari Totes aquelles mesures aprovades pel Plenari del
del Districte. Districte en l’anterior legislatura, i que encara no se
Per tots aquest motius, es proposa al Ple d’aquest n’hagi executat el seu compliment, seran incorpo-
Districte l’adopció del següent acord: rades automàticament en el redactat del Pla d’Actu-
ació del Districte (PAD) per la present legislatura.”
Districte 7. Horta-Guinardó
Acords de la sessió constitutiva celebrada el dia PART INFORMATIVA
20 de setembre de 2007
Quedar assabentat de la comunicació de les reso-
Constitució del Consell de Districte. lucions incloses en el despatx d’ofici que s’adjunta
Proposar el nomenament de l’Im. Sr. Jordi Willian com annex.
Carnes i Ayats com a president del Consell de Quedar assabentat de l’informe de la regidora del
Districte d’Horta-Guinardó, de conformitat amb allò Districte sobre el Projecte de Programa d’Actuació del
disposat a l’article 22.1 de la Llei 22/1998, de 30 de Districte 2008-2011 i procés participatiu per a la seva
desembre, Carta Municipal de Barcelona, i núm. 12.1 tramitació i aprovació.
de les Normes reguladores del funcionament dels Quedar assabentat de l’informe de la regidora del
Districtes. Districte sobre l’informe de la regidora del Districte
sobre el procés de renovació del Consell Ciutadà del
Districte.
Quedar assabentat de la concessió de l’immoble
Acords de la sessió extraordinària i urgent cele- situat al carrer Arquitectura, núms. 20-24, per a l’ade-
brada el dia 20 de setembre de 2007 quació i gestió d’un equipament sanitari, assistencial i
terapèutic destinat principalment a Centre de Salut
Ratificar la urgència de la sessió extraordinària. Mental d’Adults i al Programa de Servei Individualitzat
(PSI) del Districte d’Horta-Guinardó.
PART INFORMATIVA
PART DECISÒRIA
Quedar assabentat de la resolució de la regidora
del Districte, de data 20 de setembre de 2007, de Presidència
nomenament dels membres de la Comissió de
Govern del Districte. Proposar a l’Alcaldia el nomenament de la Sra.
Quedar assabentat de la constitució dels Grups Núria Carmona i Cardoso com a vicepresidenta del
polítics municipals. Consell del Districte d’Horta-Guinardó de conformitat
Quedar assabentat de la composició de la Junta de amb allò disposat a l’article 15 de les Normes regula-
Portaveus. dores del funcionament dels Districtes.
Delegar en la Comissió de Govern l’emissió de l’in-
PART DECISÒRIA forme preceptiu previst a l’article 8.6.b) del Reglament
intern d’organització i funcionament, respecte els ins-
Constituir, de conformitat amb allò previst a l’article truments d’ordenació urbanística que afectin l’àmbit
32 de les Normes reguladores del funcionament dels territorial del Districte, de conformitat amb allò dis-
Districtes, les Comissions Consultives de Govern de posat a l’article 9 del propi text reglamentari; i establir
caràcter preceptiu i designació dels seus membres. com a condició específica per a l’ús de la delegació,
la ratificació pel Consell del Districte dels acords
adoptats en el seu exercici en la primera sessió ordi-
nària que celebri amb posterioritat a la seva adopció.
Aprovar el Cartipàs del Districte i la constitució de
Acords de la sessió celebrada el dia 2 d’octubre les Comissions de Treball i dels Consells Sectorials i
de 2007 d’Equipament previstos a les Normes reguladores del
funcionament dels Districtes i designació dels seus
Quedar assabentat del Decret de l’Alcaldia de 27 membres.
de setembre de 2007, de nomenament de l’Im. Sr.
Jordi William Carnes i Ayats com a president del Comissió de Medi Ambient, Urbanisme i Obres
Consell del Districte.
Aprovar les actes de les sessions constitutiva i Informar favorablement, de conformitat amb allò
extraordinària de caràcter urgent del 20 de setembre disposat a l’article 23.2.f) de la Carta de Barcelona, el
de 2007. Pla de millora urbana de la plaça de la Ciutadella al
1 a402 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
barri d’Horta, d’iniciativa municipal (Agència de Pro- Pla especial urbanístic d’ordenació de l’equipament
moció del Carmel i Entorns, SA). sanitari a la parcel·la del carrer Murtra núm. 130-140,
Informar favorablement, de conformitat amb allò promogut pel Servei Català de la Salut.
disposat a l’article 23.2.f) de la Carta de Barcelona, el
Districte 10. Sant Martí
Acords de la sessió celebrada el dia 3 d’octubre 7. Informar favorablement el Pla especial Urba-
de 2007 nístic d’equipament sanitari assistencial al solar ubi-
cat als carrers de Llull, núm. 161 i de Llacuna, núms.
Part informativa: 36-40 –districte d’activitats 22@bcn– promogut per
Betsan, adscrita a l’Església Evangèlica.
Resta assabentat de la proposta de pressupostos
del Districte per a l’exercici 2008.
Resta assabentat de l’estat de la tramitació dels b) Proposicions:
concursos. 1. Presentada pel GMDCIU:
Resta assabentat de l’estat de l’execució de les En relació a la campanya de Nadal de 2007
obres. sol·licitem al Districte acordi establir els mecanismes i
Resta assabentat de l’inici del procediment per a accions necessàries per permetre que en el comerç
l’aprovació del PAMD i del document proposta aprovat. tradicional del Districte de Sant Martí, en el període
Resta assabentat del cartipàs del districte. de Campanya Nadalenca, pugui oferir els seus
productes al carrer.
Part decisòria: Es rebutja.
2. Presentada pel GMDPPC:
a) Propostes d’acord: En relación al asentamiento ilegal de c/ Pedro IV
con Fluvià proponemos:
1. Proposar a la Comissió de Govern municipal 1) La creación de un espacio de acogida temporal
l’aprovació dels preus públics 2008 de les instal·la- para estas personas con los servicios necesarios,
cions esportives i culturals del districte. duchas, aseos, lavaderos etc.
2. Informar favorablement les propostes de No- 2) Se impida la ocupación de la vía pública o
menclàtor relatives a les següents denominacions: cualquier tipo de asentamiento ilegal
– Plaça de Rosa Perolet per a l’espai situat entre els Es rebutja.
carrers de Llull, Bilbao i Ramon Turró.
– Perllongació del Parc del Maresme des del carrer
de Selva de Mar, fins el carrer de Bilbao. Part de control: precs, preguntes i declaracions de
– Parc Central del Poblenou al parc situat entre grup:
l’avinguda Diagonal i els carrers de Bac de Roda i
de Bilbao. I, rebutjar la proposta de la Ponència Precs:
del Nomenclator d’anomenar-lo Parc de les Na- 1. Presentat pel GMDCIU:
cions Unides. En relació a les finques situades a la Rambla Prim
3. Informar favorablement el Pla de Millora Urbana 154-6 sol·licitem al Districte faci totes les gestions
per a la concreció volumètrica de la parcel·la “A” de la necessàries per a que els veïns i veïnes afectats re-
unitat d’actuació núm. 5 del Pla Especial de reforma bin garanties per escrit que es repararan aquestes
interior del sector de l’Eix Llacuna. rampes d’accés, així com un calendari clar d’actua-
4. Informar favorablement el Pla de millora urbana cions i que aquest es porti a terme.
del Subsector 8 del PMU per a la reforma interior del Es desestima.
sector Lllull-Pujades (ponent) de l’illa delimitada pels 2. Presentat pel GMDCIU:
carrers de Sancho d’Àvila, Àlaba, Almogàvers i Pam- En relació a les finques situades al carrer Doctor
plona –districte d’activitats 22@bcn–, promogut per la Trueta 176, 178, 180, 182, 184 i Roc Boronat 3, 5, 7,
societat Subsector 8 Lllull-Pujades. 9 sol·licitem al Districte faci totes les gestions ne-
5. Informar favorablement el Pla de Millora Urbana cessàries per a que els veïns i veïnes afectats rebin
de l’illa delimitada pels carrers Sancho d’Àvila, Àlaba, garanties per escrit que es reparar tots els des-
Almogàvers i Pamplona –districte d’activitats 22@bcn–, perfectes causats i que la situació actual no tindrà
promogut per Metrovacesa. conseqüències en el futur, tot fixant un calendari clar
6. Informar favorablement el Pla de Millora Urbana d’actuacions.
del subsector 1 del PMU per a la reforma interior del Es desestima.
sector Perú-Pere IV Pamplona –districte d’activitats 3. Presentat pel GMDPPC:
22@bcn–, promogut per la Renta Corporación Real En relación al Pasaje Klein solicitamos el arreglo
Estate ON, SAU. del pavimentando de la calle, arreglando las aceras y
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1403
colocación de pilones en las mismas para evitar el de Granada i Roc Boronat que va comportar l’ex-
aparcamiento. tracció complerta de l’arbrat preexistent.
S’estima. Atesa la reiterada tala d’arbres de la Rambla Vella
4. Presentat pel GMDERC: del Poblenou, que ha deixat buit més d’un espai en el
Que aprofitant les reformes, quedin adequats tots si del carrer i disminuït les fantàstiques ombres de
els seients del public de la sala per a que siguin les que gaudeix la nostra Rambla especialment a
encoixats, o bé substuits en aquesta línea per tal que l’estiu.
resultin suficientment còmodes com els dels Con- Atès que més d’una soca tallada torna a rebrotar
sellers, almenys per a facilitar la llarga estada i la amb força en més d’un cas en diferents llocs, el Grup
participació veïnal en cada sessió. fa les preguntes següents:
S’estima en el sentit de valorar les observacions en 1) Quan es pensen reposar amb nous arbres, en bon
el marc del projecte tècnic a redactar. estat, els esmentats buits ja que ha passat ja un
Preguntes: temps excessiu des de l’última extracció?.
2) Que fa el Districte o l’Ajuntament amb els arbres
1. Presentada pel GMDERC: talats, algun d’ells força grossos, i que molt cops
Atesa la remodelació de la tardor passada del tram rebroten?
del carrer Llull al voltant dels carrers Badajoz, Ciutat El resum de la resposta figurarà a l’acta.
1 a404 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
COMISSIONS DEL CONSELL
MUNICIPAL
Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social
Acta de la sessió celebrada el dia 10 de juliol de Futbol Municipal Vall Hebron, per un termini de 10
2007 i aprovada el dia 18 de setembre de 2007 anys i un cànon fix de 100 euros anuals i un cànon
variable de l’1% dels ingressos nets.
A la sala President Lluís Companys de la casa de 2. Districte d’Horta-Guinardó
la ciutat, el 10 de juliol de 2007, s’hi reuneix la Co- De la gerent municipal, de data 1 de juny de 2007,
missió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la que aprova el plec de clàusules i convoca concurs,
presidència de la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà. Hi per adjudicar el contracte de gestió en règim de
assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Montse concessió dels serveis esportius del camp de futbol
Ballarín i Espuña, Carles Martí i Jufresa, Gemma municipal de Sant Genís, amb un cànon fix de 100
Mumbrú i Moliné, Immaculada Moraleda i Pérez, euros anuals i un cànon variable de l’1% dels
Itziar González i Virós, Carmen Andrés i Añón, Jaume ingressos nets.
Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè
Homs i Molist, Raimon Blasi i Navarro, Ángeles Es- 3. Districte d’Horta-Guinardó
teller Ruedas, Gloria Martín Vivas, Javier Mulleras De la gerent municipal, de data 20 de juny de 2007,
Vinzia, Elsa Blasco i Riera, Xavier Florensa i Can- que aprova el plec de clàusules i convoca concurs,
tons, assistits pel secretari general de la Corporació, per adjudicar el contracte d’organització, disseny i
Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. activitats d’animació de la cavalcada de reis del
També hi és present el Sr. Jordi Martí i Grau, Districte d’Horta-Guinardó, per a l’exercici 2008, i per
delegat de Cultura. un import de 27.000 euros.
S’obre la sessió a les nou hores i trenta minuts.
4. Districte de Sant Martí
La Sra. Fandos obre la sessió i fa constar que, per De la gerent municipal, de data 8 de març de 2007,
als qui fins ara han estat a l’altra banda, la situació és que aprova el plec de clàusules i convoca concurs,
una mica complicada, per la qual cosa demana pa- per adjudicar el contracte de gestió de serveis pú-
ciència als presents i dóna la benvinguda als regidors blics, en la modalitat de concessió, per a l’explotació
i a les regidores que s’incorporen per primera vegada del camp de futbol municipal Menorca, situat al Parc
a la Comissió. de Sant Martí amb el carrer Menorca, per un cànon fix
Explica als nous regidors que s’ha repartit el des- de 193 euros.
patx d’ofici, del qual poden preguntar en aquest
moment o bé demanar per escrit a l’equip de govern 5. Districte de Sant Martí
informació sobre qualsevol dels seus punts. De la gerent municipal, de data 8 de març de 2007,
que aprova el plec de clàusules i convoca concurs,
per adjudicar el contracte de gestió de serveis pú-
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior blics, en la modalitat de concessió, per a l’explotació
No n’hi ha. dels frontons municipals Bac de Roda, situat al carrer
Huelva, 10-30, per un cànon fix de 193 euros.
II) Part Informativa 6. Sector de Serveis Personals
De la gerent municipal, de data 29 de març de
a) Despatx d’ofici 2007, que adjudica a l’entitat Provivienda el contracte
que té per objecte la prestació del Servei d’Habitatge
En compliment de l’article 63.1 del Reglament Jove de Barcelona, per als exercicis 2007-2008, i per
d’organització municipal, es comuniquen les resolu- un import de 374.380,29 euros.
cions següents:
7. Districte de Gràcia
1. Districte d’Horta-Guinardó De la gerent municipal, de data 8 de març de 2007,
De la gerent municipal, de data 18 de maig de que adjudica a l’entitat Tuti Serveis Pedagògics i
2007, que aprova el plec de clàusules i convoca Socials el contracte del punt d’informació juvenil i
concurs, per adjudicar el contracte de gestió en règim associatiu del Districte de Gràcia, per als exercicis
de concessió dels serveis esportius del Camp de 2007-2008, i per un import de 40.943,18 euros.
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1405
8. Districte de Gràcia tercera pestanya anomenada Visita que és un recull
De la gerent municipal, de data 8 de març de 2007, d’informació exhaustiva a la manera d’un centre cultu-
que adjudica a la Fundació Escolta Josep Carol el ral on line perquè, cada vegada més, en l’àmbit cultu-
contracte del punt de dinamització infantil de la zona ral, Internet no és només un mitjà d’informació d’allò
sud, per als exercicis 2007-2008, i per un import de que passa en el món real, sinó que també pot ser un
97.684,19 euros. espai cultural on gaudir de continguts culturals; fa
constar que la presència pública en aquesta perspec-
9. Districte de Sant Martí tiva és escassa i s’hi volen incorporar més continguts,
De la gerent municipal, de data 2 de maig de 2007, tot i que ja hi ha hagut algunes experiències com ara
que adjudica a l’entitat Federació Catalana de Pilota exposicions que han tingut la seva versió real a la
el contracte de concessió de la gestió dels frontons sala d’exposicions d’un museu, i una presència virtual
municipals Bac de Roda, així com la cessió dels béns a la web, cosa que permetrà al ciutadà no només pro-
de domini públic afectes a l’esmentat equipament, per gramar la seva agenda cultural, sinó accedir a
un període de 4 anys, i un cànon fix anual de 193 continguts que ja no es troben en el món real i gaudir
euros. d’altres que només han estat dissenyats per a la
xarxa. Explica que aquesta pestanya VISTA té con-
10. Districte de Sant Martí nexió amb el projecte Anella Cultural, del que ja està
De la gerent municipal, de data 3 de maig de 2007, en marxa la primera part, i que és una xarxa d’In-
que adjudica a l’entitat Penya Barcelonista Barcino la ternet d’alta velocitat que connectarà equipaments
concessió de la gestió del Camp de Futbol municipal culturals de la Ciutat amb equipaments culturals
Menorca, així com la cessió dels béns de domini pú- d’arreu de Catalunya i d’altres territoris per distribuir
blic afectes a l’esmentat equipament, per un període continguts amb imatge d’alta definició.
de 4 anys, i un cànon fix anual de 193 euros. El Sr. Ciurana diu que un projecte no té més
importància per la utilització d’un determinat lèxic i
que el que s’està fent és millorar la web que ja
b) Mesures de govern existeix. Li hauria agradat que el Sr. Martí i Grau
hagués dit que es millora la web del canal Cultura
A la Comissió: perquè no compleix les expectatives. Té la sensació
que l’equip de govern ha descobert que els webs es
1. Projecte del nou portal digital Barcelona Cultura. poden alimentar des de diferents punts, i recorda que
La Sra. Fandos dóna la benvinguda al Sr. Martí i això fa temps que està inventat. Està d’acord que s’ha
Grau, delegat de Cultura. de millorar la informació, però el que cal és millorar la
El Sr. Martí i Grau exposa el projecte sobre la cultura que es fa a la Ciutat, i esperava que la primera
millora i les inversions que l’Institut de Cultura ha anat mesura de govern que es presentés a la Comissió no
fent, quant a la seva presència a Internet, de manera fos una mesura perifèrica, sinó un programa i un ca-
que cada vegada els ciutadans i els agents culturals lendari del Pla estratègic. Pensa que es confon
puguin trobar en aquesta eina un recurs per incre- l’instrument amb l’objectiu i està decebut d’aquesta
mentar la informació i la difusió de la seva pròpia primera mesura de govern. Lamenta que es continuï
activitat. Explica que la situació ha evolucionat els amb el dirigisme que CiU moltes vegades ha de-
darrers anys, i destaca les millores que s’incorporen nunciat i considera que el portal Cultura de Barcelona
amb el nou projecte. Des d’un punt de vista tec- és un exemple del que hauria de fer el Consell de la
nològic, la web tindrà capacitat perquè s’hi pengi Cultura i de les Arts de la Ciutat i no l’ICUB. Es pre-
informació des de diversos punts; fins ara eren els gunta si l’equip de govern creu de debò que el que
serveis municipals els que incorporaven les activitats, fan les entitats culturals forma part de la cultura de la
un cop rebien la informació de l’oferta cultural de tots Ciutat. Pensa que es perd l’oportunitat que sigui el
els equipaments públics i privats de la Ciutat. La nova Consell de la Cultura i de les Arts qui tiri endavant
tecnologia permetrà que tots els equipaments públics una iniciativa d’aquestes característiques i decideixi
de la Ciutat, directament des dels seus centres, pu- quina informació ha de ser penjada a la web. El Sr.
guin incorporar informació sobre la seva activitat i en Martí ha dit que ara ho podran decidir directament els
un futur immediat es donarà també aquest accés a teatres privats amb un filtre i un protocol, que ell es-
iniciatives privades o associatives com, per exemple, pera que no el marcarà l’ICUB. Demana que el portal
sales de teatre, seguint uns protocols de seguretat i s’obri als diferents agents de la cultura, que deixi de
validació de la informació que s’hi pengi de manera ser gestionat per l’ICUB i que passi a ser gestionat
que l’actualització permanent de la informació, que és pel Consell de la Cultura i de les Arts i que es presenti
sempre el gran repte d’aquests tipus de canals, es- el desenvolupament del Pla Estratègic de la Cultura,
tigui garantida. Destaca, també, com a innovació tec- a aquesta Comissió, com més aviat millor.
nològica, el cercador –l’utilitzat fins ara permetia l’en- La Sra. Esteller lamenta que el Sr. Martí i Grau no
trada d’una sèrie restringida de camps–, i que en el hagi exposat les línies mestres de la seva nova res-
nou portal es podrà cercar per data, preu, tipologia de ponsabilitat al capdavant de la Regidoria de Cultura.
públic, horari, etc. i, per tant, la consulta serà més Entén que el projecte que avui presenta té dos
fàcil. Insisteix que les millores són més de caràcter vessants: el tècnic i el de continguts, però que és
tecnològic, més que no pas del que és visible en les continuïsta amb predomini del sector públic sobre el
pantalles, i destaca que el portal té diverses formes privat. Recorda que el seu Grup sempre ha defensat
d’accés i l’usuari podrà, o bé utilitzar el cercador que la necessitat d’incorporar la iniciativa privada sense
es dirà Troba o l’Explora, que permetrà bussejar en intervencionisme de l’administració municipal a l’hora
nivells d’informació diferents fins a trobar tots els links de definir els projectes culturals de la Ciutat. Pregunta
als webs d’origen. També s’hi podrà accedir per una si hi ha convenis signats amb el sector privat perquè
1 a406 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
aquest tingui més presència en el canal Cultura i El Sr. Florensa insisteix que fins ara el seu Grup
demana si hi ha un calendari per incloure al canal tots havia trobat a faltar una eina que des de l’Ajuntament
els continguts de cultura de la Ciutat, indepen- fes difusió, no solament dels grans esdeveniments
dentment que tinguin caràcter públic o privat. culturals, sinó també de les activitats més petites que
El Sr. Florensa considera que aquest projecte és duen a terme entitats, equipaments i grups de joves,
una mesura positiva, però el seu Grup també es- etc. i celebra que aquesta pugui ser una eina per a la
perava que en la primera Comissió del mandat es seva difusió.
presentés una mesura més ambiciosa, que entrés a El Sr. Martí i Grau recorda que s’està iniciant
fons en l’àmbit cultural assenyalant les prioritats que l’elaboració del Pla d’actuació municipal i del Pla
regiran l’Àrea en els propers quatre anys i no només d’inversions i li sembla més coherent esperar que
en l’àmbit dels canals d’informació. Creu que l’aposta aquests documents estiguin una mica més avançats
per les noves tecnologies és interessant i que els per presentar les línies mestres dels propers quatre
mecanismes que facilitin la comunicació de l’oferta anys, que insisteix que es tindrà l’ocasió de discutir a
cultural de la Ciutat són necessaris. Entén que la bastament.
creació d’aquest portal és més una millora tècnica del Respon a la Sra. Esteller que en el nou portal
canal Cultura ja existent, que no pas un projecte nou, digital hi serà tota l’oferta privada, però puntualitza
però valora positivament els elements incorporats que el que ell ha destacat és que en el procés
perquè faciliten la recerca d’informació ja que portals d’implantació del portal el que es vol és que la
com aquest, amb millores tècniques, aglutinen i facili- informació sigui penjada directament a la web pel
ten les recerques concretes. Demana que el nou por- mateix operador privat que la produeix.
tal no sigui només una plataforma dels grans es- Es dóna per tractada.
deveniments que es produeixen a la Ciutat, sinó 2. El compromís municipal per una educació al
també una eina de difusió de la cultura més de base servei de la cohesió social.
que es produeix en les petites entitats o des dels La Sra. Ballarín explica que aquesta mesura té com
barris i els districtes. a objectiu assumir com a propi el compromís ciutadà
El Sr. Martí i Grau considera fora de lloc que una per a una educació al servei de la cohesió social
mesura com aquesta es qualifiqui de perifèrica per- manifestat per les més de tres-centes entitats que in-
què les tecnologies de la informació i la xarxa, cada tegren el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC). Diu que,
vegada més, són un element més configurador de la tant les recomanacions del Consell econòmic i social,
cultura contemporània que afecta els models narra- com les del Pla estratègic metropolità, com el diag-
tius i de pensament que es configuren a l’entorn d’un nòstic efectuat pel PEC coincideixen a assenyalar
mitjà que trenca la narrativa bàsica de qualsevol altre que l’educació constitueix un dels grans reptes i una
dels mitjans d’expressió cultural i, per tant, cal fer un de les grans oportunitats de la Ciutat per als propers
esforç per potenciar la presència pública a internet anys. Manifesta que molts factors ho assenyalen, i en
amb continguts i produccions culturals específica- destaca l’augment demogràfic, el nou marc legislatiu
ment pensades per a aquest espai, i insisteix que institucional, la presència d’una demanda creixent
aquest és un repte cultural tan important com molts d’activitats educatives més enllà de l’escola i les
altres que s’aniran presentant en aquesta Comissió. noves demandes de formació necessàries per assolir
Afirma que, evidentment, el projecte és de continuïtat l’èxit en la nova societat de la informació.
renovada. No vol respondre a la qualificació de Recorda que la Ciutat té una forta tradició d’impuls i
dirigisme perquè l’ICUB produeix i programa cultura, d’innovació educativa i que l’any 1990 va celebrar-se
però sobretot ajuda el conjunt de l’ecosistema cultural a Barcelona el primer Congrés Internacional de Ciu-
de la Ciutat perquè tingui les millors condicions per tats Educadores on es va crear l’Associació Interna-
desenvolupar la seva activitat. Entén que en el món cional de Ciutats Educadores, de la qual avui en for-
d’internet parlar de filtres no és parlar de dirigisme, men part tres-centes trenta-cinc ciutats de tot el món.
sinó que és garantir que els continguts que el ciutadà Per a totes aquestes ciutats, l’educació constitueix un
consulta i veu sota el logo de l’Ajuntament de Barce- dels eixos transversals del seu projecte polític. Expli-
lona donin una informació correcta i dins de la le- ca que l’any 1997 sorgeix el PEC com a eina de
galitat, però que, en cap cas, hi ha voluntat de deixar concreció i de desenvolupament del concepte de
ningú a fora. Pensa que la possibilitat que s’incorpori ciutat educadora, el projecte convida la ciutat i les
informació des de molts punts de la xarxa facilitarà persones a sentir-se corresponsables de l’educació i
que molta activitat cultural, que es desenvolupa en els a vincular-se mútuament amb llaços de reconeixe-
barris, hi quedi reflectida, i diu que el Consell de Cul- ment, confiança i reciprocitat i en el seu marc les
tura cada vegada tindrà un paper més important en el famílies, les escoles les entitats culturals i de lleure,
debat i en el consens per acordar polítiques com- les empreses els mitjans de comunicació i les ad-
partides amb els sectors privats de la Ciutat. ministracions es reconeixen com a agents educatius,
El Sr. Ciurana considera que a la Comissió s’han comparteixen els seus objectius i col·laboren en la
de debatre polítiques culturals i no mesures admi- realització de projectes. Explica que al llarg d’aquest
nistratives; esperava molt més d’aquesta primera in- darrer curs més de tres-centes institucions i entitats
tervenció, però el govern municipal ha optat per pre- ciutadanes vinculades al PEC han estat treballant en
sentar només una mesura de caràcter perifèric. el marc d’un procés participatiu que va culminar el 14
La Sra. Esteller demana al Sr. Martí i Grau que no de març de 2007 amb la presentació de la declaració
insisteixi tant a dir que la política cultural de l’Ajun- –El compromís ciutadà per una educació al servei de
tament no té ingerència ni és dirigista, perquè no ho la cohesió social– en què les entitats es van com-
pot demostrar i li recorda que no li ha contestat quan prometre a articular el seu treball en una xarxa edu-
es podrà comptar amb tota l’oferta privada i amb cativa ciutadana per assolir, des de la participació
quins convenis es treballa. ciutadana, cinc objectius prioritaris de cara a l’horitzó
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1407
de l’any 2011. Els objectius fixats van ser: 1) Asse- La Sra. Esteller considera insuficient el projecte
nyalar que l’escola no està sola educant i desen- presentat. Puntualitza que és cert que s’ha obert un
volupar projectes integrals d’educació en xarxa que procés participatiu, però no s’han mesurat totes les
incloguin les aportacions de les famílies, de les participacions de la mateixa manera. Manifesta que
entitats culturals, de les escoles, de les associacions i el sistema educatiu configura un model de societat
de les empreses educatives; 2) Construir la xarxa en el qual és determinant l’educació en qualitat que
educativa de la Ciutat articulant projectes educatius garanteixi les oportunitats de tots i faciliti l’educació
de proximitat dins d’un gran projecte col·lectiu que permanent al llarg de la vida. Recorda que el seu
comparteixi tota la Ciutat; 3) Considerar l’educació Grup ha destacat sempre la llibertat, l’educació en
dels infants i dels joves com una responsabilitat com- valors i la qualitat com a eixos bàsics del sistema
partida i contribuir a millorar l’èxit escolar i la igualtat educatiu, alhora que un major protagonisme de les
d’oportunitats educatives per a tothom; 4) Augmentar famílies, considera cabdal la llibertat en la elecció de
la capacitat de les institucions educatives per educar centre, en els valors educatius i en la llengua, que
en la diversitat, i 5) Considerar els valors democràtics són elements necessaris per conformar un sistema
com la base de la convivència i continuar educant per educatiu en llibertat, valor i qualitat, que el projecte
una ciutadania inclusiva i solidària. no recull. Valora positivament el procés participatiu,
Explica que, d’acord amb aquests antecedents, la però repeteix que hi troba mancances, com ara
mesura de govern que avui presenta té quatre punts: l’autoritat del professor en els centres, la qualitat i la
1) Assenyalar que l’Ajuntament valora i agraeix a la continuïtat educativa són elements que s’apunten,
comunitat educativa representada en el PEC la seva però no es desenvolupen a l’hora de combatre el
tasca i el seu compromís en l’educació i es com- fracàs escolar ni els dèficits de l’educació primària i
promet a seguir impulsant el projecte; 2) l’Ajuntament secundària.
assumeix com a propis els cinc objectius prioritaris El Sr. Florensa comparteix molts aspectes de la
del projecte educatiu de ciutat i manifesta la seva mesura de govern i agraeix l’esforç de totes les per-
voluntat de convertir-los en el full de ruta per a les sones que amb el seu treball han impulsat el PEC. El
polítiques municipals del mandat 2007-2011; 3) Per seu Grup està d’acord amb molts dels objectius
assolir aquests objectius, l’Ajuntament es compromet definits per als propers quatre anys i consideren
a treballar en els eixos següents: treballar a favor de bàsica la idea que l’escola no és l’únic agent educa-
la millora de l’èxit escolar, la igualat d’oportunitats i dor i que s’impulsin projectes educatius més enllà de
l’atenció educativa a la diversitat amb correspon- les escoles. Pensa que els plans d’entorn són una
sabilitat amb el Departament d’Educació de la Gene- bona eina per lluitar contra el fracàs escolar. Es-
ralitat, en el si del Consorci d’Educació de Barcelona; perava que la primera mesura de govern d’aquest
4) Impulsar projectes integrals d’educació als barris i mandat tingués una major concreció i anés més enllà
als districtes fomentant una cultura de correspon- d’una declaració d’intencions; caldria que expliqués
sabilitat entre les escoles i les entitats, aprofundint en quins mecanismes es preveuen per concretar els
iniciatives ja desenvolupades amb èxit; vetllar perquè objectius fixats.
totes les polítiques municipals tinguin un impacte Demana un esforç a l’equip de govern a l’hora de
educatiu positiu en relació a l’educació fomentant els desenvolupar el PEC ja que hi ha poca concreció i té
valors relatius a la solidaritat, el respecte i la res- la sensació que cada any es debaten els mateixos
ponsabilitat i implementar polítiques especifiques assumptes, que després no s’apliquen com a me-
d’educació integral amb les aportacions de les Re- sures concretes.
gidories de l’Àrea de Benestar i Cohesió Social. La Sra. Ballarín constata un primer grau de crí-
Finalment, s’encarrega a l’Institut Municipal d’Edu- tiques adreçat al PEC i les seves concrecions, i un
cació que, treballant conjuntament amb les àrees altre a la mesura de govern presentada avui. Afirma
municipals i les entitats que formen part del PEC, que els punts de diagnosi del PEC són els detectats
desplegui el Pla Estratègic d’Educació de la Ciutat. per les més de tres-centes entitats que l’integren, per
El Sr. Ardanuy valora positivament l’esforç del pro- experts, per la comunitat educativa, per les diferents
cés participatiu que avui ha culminat amb la presen- administracions educatives i pels Grups municipals
tació d’aquest informe, alhora que lamenta l’oportunitat del govern i de l’oposició i, per tant, la diagnosi
perduda de no haver aprofitat més les aportacions dels realitzada és compartida per tothom de forma cores-
professionals que hi han participat perquè s’està da- ponsable i si s’estima que l’anàlisi no és la correcta,
vant el repte de millorar el sistema educatiu. Esperava on calia ser és treballant colze a colze amb les
veure mesures més concretes i es pregunta quina és entitats que hi han participat. Pel que fa a la mesura
la missió fonamental del sistema educatiu, si educar de govern, totes les crítiques van en la línia de manca
formant o assolir estrictament cohesió social. Felicita concreció. No vol entrar en els diferents models
l’equip de govern per reconèixer la família com a una educatius que s’han defensat per part del PP i de
part essencial del sistema, però hauria agraït que CiU, sinó que vol destacar que la mesura conté un
l’informe, a part de l’anàlisi de la situació, hagués cons- compromís seriós per començar a caminar. L’Ajun-
tat d’una part d’autocrítica i de mesures de millora, ja tament treballa amb les entitats i, a més, porta a una
que tots són responsables del sistema educatiu actual. Comissió del Consell Municipal la mesura i assumeix
Creu que la mesura no aborda aspectes com la millora públicament el compromís materialitzat en la decla-
de la qualitat i la recerca de l’excel·lència del sistema, ració del PEC, li dóna rellevància i formalitat i la con-
la millora dels centres, la motivació dels professors i sidera el full de ruta d’allò que es farà fins al 2011.
diu que hauria de ser més exhaustiva en l’educació, en Diu que la seva concreció es materialitzarà en el PAM
valors i més explícita respecte a la lluita contra el i en el PIM, en el desenvolupament del Consorci
fracàs escolar. Pensa que la inclusió d’aquests punts d’Educació i en el desenvolupament de tots els
ajudaria a millorar el sistema. instruments dels quals l’Ajuntament s’ha dotat.
1 a408 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
El Sr. Ardanuy coneix el procés d’elaboració del c) Informes
PEC a la Ciutat, però hauria agraït que la mesura de
govern s’hagués ubicat, no en un punt de partida
idíl·lic, sinó en el real. Considera que parlar de full de III) Propostes a dictaminar
ruta és agosarat ja que s’haurien de concretar més
aspectes, s’hauria de mostrar una certa ambició de a) Ratificacions
millora i no un plantejament, en molts casos, filosòfic,
del que ha de ser el model educatiu. Demana que es 3. Ratificar, en tots els seus termes, la resolució de
marquin les prioritats d’una manera més concreta i la regidora del Districte d’Horta-Guinardó de 25 de
avaluable. maig de 2007, que accepta les ajudes incloses en el
La Sra. Esteller pensa que a la Sra. Ballarín li Programa general del Pla únic d’obres i serveis de
interessa confondre-ho tot. Insisteix que el seu Grup Catalunya sota el núm. PG-2007/437, per tal de
ha reconegut el treball del procés participatiu, però finançar les obres de rehabilitació de la masia de Can
una cosa és la diagnosi, una altra les mesures que Mariner com a biblioteca pública del Districte d’Horta-
s’endegaran per resoldre els dèficits i una altra quines Guinardó, amb atorgament a la Corporació Municipal
són les bases sobre les quals se sustentarà el model d’una subvenció de 500.000 euros amb càrrec a
educatiu per superar els dèficits i afrontar les neces- l’anualitat 2007.
sitats de millora del sistema. El PP ha participat en el La Sra. Fandos, en nom del seu Grup, fa constar
diagnòstic que han fet els professionals, però això no que aquesta subvenció, que primer s’havia atorgat a
vol dir que subscrigui cadascun dels extrems i, per la Biblioteca del Raval, ara es dóna a la Masia de Can
tant, discrepa de moltes de les coses que l’equip de Mariner i pregunta si la subvenció per la Biblioteca del
govern estableix com a eixos bàsics perquè entén que Raval es demanarà posteriorment. Expressa el posi-
no es reconeixen principis bàsics com la millor qualitat, cionament favorable de CiU.
la llibertat d’elecció, l’educació en valors i el respecte. La Sra. Martín explica que el PP votarà a favor de
Discrepen del model, que no és el que ells defensen, la subvenció perquè permetrà el finançament de les
tot i reconèixer la tasca feta pels professionals. obres de rehabilitació de la Masia de Can Mariner
El Sr. Florensa repeteix que considera molt en- com a biblioteca pública, tot i que demana que s’in-
certada la diagnosi i que reconeixen la legitimitat de formi adequadament als consellers del districte d’Hor-
moltes de les conclusions precisament per la qualitat ta per què fins ara no s’ha fet. Recorda que el seu
del procés participatiu. Demana més concreció i que Grup fa temps que demana que es facin aquestes
es visualitzi la posada en pràctica de molts d’aquests obres i, per això, es congratula per aquesta aportació,
punts. En l’informe s’encarrega a l’IMEB el desple- que permetrà que es tirin endavant els projectes.
gament del Pla estratègic a la Ciutat i el seu Grup El Sr. Florensa expressa el posicionament favora-
considera que aquesta tasca no la pot fer l’IMEB tot ble del seu Grup.
sol, sinó que s’ha de fer amb el suport i la col·la- El Sr. Martí explica que el document subscrit, ara fa
boració del Consorci d’Educació i del Departament un any, amb la Conselleria de Cultura constitueix un
d’Educació de la Generalitat. marc general que estipula la quantitat màxima que el
La Sra. Ballarín insisteix en les idees anteriorment govern de la Generalitat de Catalunya atorga per al
exposades. Considera que la mesura és un full de ruta, conjunt d’inversions i despeses generals que es con-
una declaració d’intencions que s’ha d’anar concretant creten a través del Consorci que, d’acord amb les
amb el lideratge de l’Ajuntament, però, tenint en diferents necessitats, demana els suports concrets.
compte que en el PEC hi treballen moltes entitats. En Fa constar que, per motius de caràcter executiu, no
resposta a la Sra. Esteller, puntualitza que en la diag- es va poder realitzar la inversió a la Biblioteca del
nosi hi han intervingut la comunitat educativa i els Raval i s’ha passat la quantitat a la biblioteca de Can
grups polítics i insisteix que el treball s’ha fet amb les Mariner.
aportacions de moltes entitats i associacions de caire La Sra. Blasco fa constar que les obres de la biblio-
ideològic molt diferent i el resultat és un projecte molt teca de Can Mariner ja s’estan fent i aquesta sub-
esquemàtic, i no entén per què el model no és de- venció es podrà destinar a altres projectes d’inversió
fensat pel PP. Diu que en les reunions del PEC, a les del Districte. Repeteix que les obres continuen a bon
quals ha assistit, no ha vist que el PP manifestés la ritme i que la biblioteca es podrà inaugurar abans de
seva oposició a cap de les mesures fixades. Diu al Sr. final d’any. Diu que no hi ha hagut ocasió de reunir-se
Florensa que el PEC, des de la seva posada en marxa amb els consellers de districte perquè des de l’ator-
fa nou anys, ha millorat el procés per establir els me- gament de la subvenció no s’ha celebrat cap de les
canismes de diagnosi i que aquest procés de millora reunions ordinàries, però afirma que aquestes qües-
continua i encara té recorregut. Pel que fa a la vi- tions sempre es parlen amb tots els Grups.
sualització, està d’acord amb l’apreciació del regidor i Es dictamina amb el posicionament favorable de
de fet presentar la mesura a la Comissió és una prime- tots els Grups.
ra prova d’aquest criteri. Està d’acord que és a través 4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 10 de maig de
del Consorci que s’han de fer la major part de tasques 2007, (S1/D/2007 1864), que accepta la subvenció,
per a la millora del sistema educatiu. per un import total de 5.993.640 euros, atorgada pel
La Sra. Esteller diu a la Sra. Ballarín que el seu Departament d’Educació de la Generalitat de Cata-
Grup discrepa amb el que manca a la mesura de lunya a aquest Ajuntament, com a corporació titular
govern, tot i que comparteix moltes de les coses in- de les escoles d’educació infantil que es detallen a la
corporades; insisteix que ha valorat positivament la resolució publicada al Diari Oficial de la Generalitat
feina feta, però torna a dir que la mesura té man- de Catalunya, de 22 de febrer de 2007.
cances. La Sra. Ballarín fa constar que la subvenció pel
Es dóna per tractada. funcionament de les escoles bressol de titularitat de
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1409
l’Ajuntament, és de 1.800 euros per alumne i que el no fa un plantejament global perquè els equipaments
total de places subvencionades per al curs 2006-2007 puguin ser rendibles, aportant si cal diners des del pri-
ha estat de 3.325. mer moment, sinó que quan hi ha dèficit dóna una
El Sr. Ardanuy avança el posicionament favorable subvenció. Pensa que més entitats es presentarien
del seu Grup, i demana que un cop hagi finalitzat el als concursos per a la gestió d’instal·lacions espor-
procés se’ls faci arribar la certificació del secretari. tives si sabessin que, en cas de tenir dificultats,
Constata que aquesta és la subvenció del curs 2006- rebrien una subvenció. Recorda a la Sra. Moraleda
2007 i demana que en els propers anys s’agiliti el que en l’última Comissió de Cultura, Educació i
tràmit d’atorgament perquè es rebin durant el curs al Benestar Social ja es va donar una subvenció de
qual va destinada. 445.000 euros al Secretariat d’entitats de Sants, sap
La Sra. Esteller avança el posicionament favorable que la necessiten, atesa la situació actual –no és cul-
del seu Grup, tot i que assenyala que l’import és infe- pa de l’entitat–, però tampoc no entén que en un
rior al compromís pel finançament de les escoles període tan curt es donin aquestes subvencions. Creu
bressol assumit per la Generalitat, ja que no arriba a que l’Ajuntament hauria d’haver construït directament
un 33% del cost, i diu que cal incrementar l’aportació la instal·lació i no posar l’entitat en una situació tan di-
per poder rebaixar la part que suporten les famílies. fícil. Torna a qüestionar com es gestiona l’esport a la
El Sr. Florensa avança el posicionament favorable Ciutat.
del seu Grup. La Sra. Martín creu que es tornen a posar de
La Sra. Ballarín agraeix el vot favorable de tots els manifest els dèficits de finançament dels poliesportius
Grups i assenyala que el percentatge que aporta en municipals i les dificultats que tenen les entitats ges-
aquests moments la Generalitat no és encara del tores per dur a terme la seva gestió. Pensa que cal
33%, però destaca l’esforç fet ja que l’any 2003 era fer una anàlisi profunda i un replantejament general
del 14% i ara és del 27%. per evitar al màxim aquestes situacions que, malau-
La Sra. Fandos demana que es faci arribar, en el radament, es repeteixen amb freqüència i, per aquest
seu moment, còpia al Sr. Ardanuy del document que motiu, avança l’abstenció del seu Grup.
ha sol·licitat. El Sr. Florensa avança l’abstenció del seu Grup, i
Es dictamina amb el posicionament favorable de remarca que no s’oposen a què s’atorgui la subvenció
tots els Grups. perquè creuen que és necessària, però pensen que
determinats elements mostren mancances de gestió.
En primer lloc, fa constar que les obres de reforma
b) Propostes d’acord del poliesportiu no estan del tot finalitzades i els
arquitectes no han avalat l’obra per la manca de
col·locació d’uns tensors a la coberta per assegurar-la
IV) Part decisòria en cas d’una sobrecàrrega excepcional. Creu que
s’haurien de fer les actuacions necessàries que fal-
a) Propostes d’acord ten, finalitzar les obres i dotar aquesta instal·lació de
les màximes mesures de seguretat i demana que es
Districte de Sants-Montjuïc tanqui la instal·lació durant l’estiu per dur a terme
aquestes obres.
5. Atorgar una subvenció finalista de 490.383 euros La Sra. Moraleda, sense entrar en quin és el model
al Secretariat d’Entitats de Sants-Hostafrancs-La Bor- esportiu de la Ciutat i el de construcció dels nous
deta (amb NIF G58186180 domiciliat al carrer de equipaments, atès que ja hi haurà ocasió de debatre-
Sants, núm. 79), adjudicatari del contracte de gestió ho durant l’elaboració del PAM, agraeix l’abstenció
de serveis públics, en la modalitat de concessió, per a responsable dels Grups de l’oposició. Explica que
la gestió dels serveis esportius del Poliesportiu muni- l’entitat, en poc temps, ha rebut dues subvencions, la
cipal de la Bordeta i de l’ampliació de la instal·lació primera per resoldre la modificació de la construcció
actual, per un període de trenta anys, perfeccionat del poliesportiu –no és una reforma– és una nova
per acord de la Comissió de Benestar Social de 14 de construcció que es va haver de modificar pels sug-
febrer de 2006, tot això per cobrir el 80% del dèficit geriments fets per l’escola bressol que està justament
d’explotació de 2007 previst de l’Entitat concessio- al costat de la instal·lació i es va acordar que
nària del Poliesportiu Municipal de la Bordeta, per l’Ajuntament, que va demanar la modificació del
permetre a l’Entitat poder fer front als venciments projecte, havia d’assumir la part corresponent, i això
immediats i inajornables i per mantenir l’equilibri es va fer efectiu amb la subvenció atorgada el febrer
econòmic de la concessió, d’acord amb el pla de via- passat. La subvenció, que ara s’atorga, és per dèficit
bilitat de la instal·lació 2006-2033 aportat per l’Entitat i d’explotació atès el retard en la posada en marxa de
l’informe efectuat per Horwath Financial Services que l’equipament, cosa que ha provocat que l’entitat ges-
figuren a l’expedient. tora no hagi assolit encara el nombre d’abonats pre-
La Sra. Moraleda explica que aquesta és una vistos. Diu al Sr. Florensa que l’entitat gestora ja té
subvenció finalista per pal·liar el dèficit d’explotació previst fer les esmenes a què ell s’ha referit i que no
de la instal·lació atès el retard en la seva construcció i són mancances greus, sinó que és la col·locació
la posada en marxa, i avui es dóna curs a una de- d’uns tensors de reforç, en cas de nevades, que es
manda feta per la Comissió de seguiment per reduir col·locaran durant l’agost.
el 80% del dèficit. La Sra. Fandos agraeix a la Sra. Moraleda que
La Sra. Fandos avança l’abstenció del seu Grup digui que es farà el debat sobre la gestió de l’esport i
per diferents motius, però, especialment, li sap greu repeteix que en menys de quatre mesos s’ha donat
fer aquesta intervenció sense la presència del Sr. quasi un milió d’euros de subvenció a aquesta entitat i
Alcober perquè en la gestió dels esports l’Ajuntament que, tot i que les mesures a què s’ha referit el Sr.
1 a410 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
Florensa la regidora les qualifiqui de poc importants, a l’Ateneu Barcelonès, el 21 de maig d’enguany.
han provocat que encara no s’hagi emès el certificat Insisteix que es vol dotar de més competències la
de recepció de l’obra i que no hi hagi llicència Regidoria de Joventut per facilitar la seva acció de
d’activitat. El gestor ha obert la instal·lació per no tenir govern i poder aplicar les polítiques transversals que
més dèficit, però, evidentment, si des del primer dia afecten aquest segment de població perquè puguin
s’hagués actuat diferent, no s’estaria davant d’un desenvolupar correctament el seu itinerari vital.
equipament que s’haurà de tancar per unes obres Pensa que l’equip de govern parlarà de la nul·litat de
que s’haurien d’haver fet abans d’obrir. ple dret d’aquesta proposició en cas de ser aprovada
La Sra. Martín diu que cal replantejar, amb caràcter només amb el vot favorable dels Grups de l’oposició,
general, aquestes situacions perquè el que passa ara però, atès que es tracta d’una qüestió de voluntat po-
en aquest poliesportiu és una pràctica generalitzada, i lítica, si l’equip de govern hi vota a favor, seria una
cal saber com afrontar aquests assumptes. opció interessant a tirar endavant.
El Sr. Florensa recorda que aquesta instal·lació El Sr. Mulleras diu que per al PP la família és
arrossega des de fa temps un seguit de mancances, cabdal i que, en els últims mandats, ha estat la gran
no només els problemes de l’adjudicació, sinó també oblidada enfront d’altres col·lectius, segurament més
el litigi entre diverses entitats i l’atorgament, en poc minoritaris. Afirma que la família ha de ser la base so-
temps, de dues subvencions finalistes; diu que des bre la qual s’han de construir aquests tipus de po-
del seu Grup s’ha donat suport al procés, però lítiques. Entén l’esperit de la proposició, però avança
aquesta és una instal·lació municipal oberta, amb l’abstenció del seu Grup perquè consideren que la
usuaris que l’utilitzen. Fa constar que no ha vist el infància més lligada a la família té problemàtiques
certificat de final d’obra, les obres que encara s’han diferents i solucions diferents a l’adolescència i a la
de fer són de caràcter estructural i, tot i que la coberta joventut i, per tant, creuen que la situació s’hauria d’ar-
no té perquè cedir, cal maximitzar les mesures de ticular mitjançant una regidoria de família, que és una
seguretat i li sembla difícil fer les reformes mentre la proposta incorporada al programa municipal del PP.
instal·lació estigui oberta. Afirma que el seu Grup ha El Sr. Florensa explica que ERC presenta la pro-
fet un vot responsable perquè entén que aquesta posició fruit de l’experiència dels darrers quatre anys
subvenció era necessària per al Secretariat d’entitats al capdavant de l’Àrea de Joventut, però també fruit
de Sants, com a gestor de l’equipament, però de- d’una proposta que el seu Grup va incorporar al pro-
mana que, si cal, es tanqui la instal·lació per fer les grama i que va ser una de les demandes presentades
obres que manquen. pel Consell de la Joventut de Barcelona a les dife-
La Sra. Moraleda repeteix que està previst fer les rents forces polítiques, el passat cicle electoral. Expli-
obres durant l’agost i que si cal, per motius de ca que la proposició planteja reformular l’actual re-
seguretat, tancar la instal·lació durant dos o tres dies gidoria en una que aglutinés infància, adolescència i
per fer l’obra consistent a reforçar els tensors de la joventut, independentment del nom que se li doni,
coberta que ja estan col·locats i, evidentment, es perquè l’important és el contingut que la regidoria ha
tancarà la instal·lació durant aquests dies. de tenir. Creu que cal una àrea que inclogui totes les
La Sra. Moraleda expressa el vot favorable del polítiques que van adreçades a la promoció d’infants,
PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV- adolescents i joves per poder treballar globalment el
EU i A, la Sra. Fandos expressa l’abstenció de CiU, la segment de població que va dels 0 fins als 29 anys i
Sra. Martín expressa l’abstenció del PP i el Sr. no només el dels 15 als 29, que és l’etapa en què es
Florensa expressa l’abstenció d’ERC. S’aprova. considera que una persona és jove. Destaca la
promoció quan es parla de la infància perquè, moltes
vegades, les polítiques d’infància es fan només des
b) Proposicions de l’àmbit assistencial, és a dir, de l’atenció de la
infància en risc que es treballa des de l’Àrea de
Del Grup Municipal CiU: Benestar Social –el seu Grup entén que s’ha de conti-
6. Que s’ampliïn les funcions i competències de nuar treballant des d’aquest àmbit–, però considera
l’actual Regidoria de Joventut perquè esdevingui una que cal treballar més activament i extensament la
nova Regidoria d’infància, adolescència i joventut. promoció de la infància des de l’àmbit de joventut. Diu
La Sra. Fandos fa constar que hi ha dues pro- que molt sovint infància i adolescència queden al
posicions idèntiques i suggereix a CiU i a ERC marge dels programes que es realitzen des de l’àmbit
tractar-les conjuntament fent la primera intervenció de joventut, que l’adolescència moltes vegades que-
d’acord amb l’ordre d’entrada de les proposicions: pri- da en terreny de ningú i que diferents municipis estan
mer CiU i després ERC. creant regidories específiques d’infància que treballen
El Sr. Blasi llegeix la proposició. Sap que l’actual la promoció. Sap que abans de les eleccions mu-
regidora de Joventut, que ha format part del Consell nicipals, la majoria de les formacions polítiques pre-
Nacional de la Joventut, ha rebut les propostes que sents a la Comissió es van mostrar favorables a
amb anterioritat a les eleccions el Consell de la aquesta iniciativa que, malauradament, no ha estat
Joventut de Barcelona va fer arribar a totes les forces reflectida en el cartipàs municipal i, per aquests
polítiques demanant la reconversió de la Regidoria de motius, el seu Grup presenta la proposició.
Joventut en una regidoria d’infància, adolescència i La Sra. Blasco no donarà suport a la proposició.
joventut perquè la infància i l’adolescència sovint que- D’una banda, esmenta raons de forma perquè, com
den al marge dels programes i accions que s’adrecen ha dit el Sr. Blasi, aquesta Comissió no és competent
a la joventut. Diu que la majoria de forces polítiques per decidir el nom d’una regidoria que es constitueix
amb representació municipal han donat suport a per delegació de funcions de l’alcalde i, en realitat, el
aquesta proposta que ha rebut, també, el suport de que avui es formula és un prec al govern, que és qui
totes les joventuts polítiques en el debat jove celebrat té la responsabilitat d’organitzar les àrees. Quant al
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1411
fons de la qüestió, coneix la proposta del Consell de sentades pel seu Grup en el mandat anterior, entre
la Joventut de Barcelona demanant un canvi del nom elles diverses relatives a la creació d’una regidoria de
de la regidoria i fent un seguit de propostes sobre el família. Torna a dir que en aquesta primera Comissió,
seu contingut; sap que els diferents partits polítics, pel que fa a la inclusió de proposicions a l’ordre del
com a mínim els de govern, van expressar la seva dia, s’ha seguit el mateix criteri emprat en els
disposició a estudiar la proposta. Diu que, si finalment mandats anteriors.
l’equip de govern pren aquesta decisió, serà la El Sr. Blasi recorda que CiU, en el seu programa,
conclusió final d’una reflexió necessària i no serà per incloïa també la creació d’una regidoria de família
raons d’oportunisme de l’oposició. Recorda que els perquè consideren la família com una peça bàsica de
Grups de l’oposició saben que hi ha un Pla jove i un la societat. Diu que tot i que l’acord de govern recull la
Pla d’infància i adolescència aprovats i que hi ha un possible creació d’aquesta regidoria de família, no la
vessant assistencial del treball amb infància i ado- concreta en la seva execució i, per tant, no es crea.
lescència en risc que es porta a terme des dels Reafirma la importància que les polítiques d’infància,
Serveis Socials, i que la promoció es gestiona des de adolescència i joventut depenguin d’una sola regi-
Joventut mitjançant un traspàs del capítol 4 que es fa doria i que es faciliti la seva transversalitat amb
des d’Acció Social. D’altra banda, els regidors saben aplicació de polítiques transversals. Fa constar que
que els districtes tenen una xarxa de casals infantils, l’equip de govern no planteja quin tipus d’execució es
ludoteques, casals de joves i espais per a joves que preveu pel Pla Jove i els hauria agradat que l’hagués
és bo que depenguin dels districtes, així com els fet perquè el Pla Jove permet ampliar la franja d’edats
casals de la gent gran. Diu que igual que s’ha ela- d’acció. Demana que s’aprovi aquesta proposició pre-
borat un pla de dinamització dels casals de gent gran sentada pel seu Grup juntament amb ERC.
per donar una línia homogènia als de tota la Ciutat, El Sr. Mulleras fa constar que els tres Grups de
cal fer un treball similar, pel que fa als equipaments l’oposició coincideixen en què les polítiques d’infància
d’infància, adolescència i joventut que és una tasca i de família no funcionen i, malauradament, considera
que va quedar pendent en el mandat anterior. Està que l’equip de govern no ha volgut crear un Consell
segura que es posarien tots d’acord que cal un de família, com des de el PP es va proposar en
tractament integral i transversal de l’actuació de diverses ocasions durant el mandat anterior, perquè
l’administració en el camp de la infància, l’adoles- mitjançant el Consell haurien escoltat les inquietuds
cència i la joventut i expressa el compromís renovat reals de la família que, repeteix, és la gran oblidada
de l’equip de govern per continuar aprofundint en de les polítiques municipals. Finalment, vol deixar
aquest sentit. D’altra banda també creu que hi pot constància que l’Ajuntament i les Comissions han
haver debat en relació a si les polítiques d’infància i canviat, l’oposició té majoria, el govern està en mi-
adolescència han d’anar separades de les de joventut noria i seria bo que l’equip de govern s’anés acos-
i si les polítiques d’emancipació dels joves, per tumant a aquesta situació.
exemple, s’han de barrejar amb les d’infància perquè El Sr. Florensa afirma que al seu Grup també li pre-
són dos col·lectius molt diferents: a efectes legals, ocupa la família, entre altres coses perquè els
infants i adolescents són menors i l’etapa de joventut militants d’ERC també en tenen, tot i que segurament
té un llarg recorregut cap a la majoria d’edat. Està la seva visió dels diferents models de família és força
d’acord que cal endegar el debat i fixar com s’ha de més àmplia que la dels regidors del PP. No entén què
prestar l’atenció a la infància des del conjunt de les hi té a veure la regidoria de família amb el que ara es
administracions, però insisteix que serà el govern qui discuteix perquè el fet d’incloure en una mateixa àrea
decidirà el nom i les competències de la regidoria. les polítiques de promoció d’infància i de joventut,
Recorda al Sr. Mulleras que, des de l’Ajuntament, la probablement, no seria incompatible amb què hi
família, que és base de la nostra societat i un dret que pogués haver una regidoria de família. Diu que la
exerceixen les persones, està ben cuidada des de proposta presentada es una reflexió, no del nom que
molts vessants. tingui la regidoria, sinó de continguts per millorar les
La Sra. Fandos, atès que la regidora ha esmentat polítiques d’aquest àmbit. Repeteix que amb la
el tema formal, recorda que des de la Presidència proposició es vol impulsar l’acció de govern tot i que
s’ha acceptat la inclusió de la proposició a l’ordre del ja sap que és l’equip de govern qui té la capacitat
dia, entre altres motius perquè fins ara sempre executiva. Lamenta que es digui que la proposició és
s’havien inclòs i diu que, com els regidors saben, hi fruit de l’oportunisme i entén que el plantejament del
haurà una propera reunió per fixar aquests criteris de procés de canvi d’una regidoria s’ha de presentar al
caràcter formal. Agraeix que la Sra. Blasco hagi dit principi del mandat, perquè ha de ser fruit d’un procés
que la proposició també es rebutja per motius de fons de reflexió i treball que no queda exclòs en la pro-
i demana que les intervencions dels Grups se centrin posta presentada. Recorda que la Sra. Mayol, en una
en el fons de la proposició. Diu que si per qüestió de publicació del Consell de la Joventut de Barcelona, va
forma la proposició s’hagués considerat incorrecta no dir que estava d’acord en aquest canvi. Repeteix que
s’hauria inclòs en l’ordre del dia i recorda propo- actualment hi ha una realitat fragmentada entre
sicions similars tractades en sessions d’anteriors diferents àrees i torna a demanar que aquesta petició,
mandats com, per exemple, la presentada pel Sr. que té un consens gran en el teixit associatiu juvenil
Ciurana de crear el Consell de les Arts i Cultura de de la Ciutat, pugui ser una realitat.
Barcelona, que es va aprovar, o la presentada també El Sr. Martí diu que si per al Sr. Florensa l’important
a instància de CiU per formar un grup de treball que són els continguts, hi haurà l’oportunitat de discutir-
analitzés el fenomen de la prostitució a la Ciutat, que los perquè es fixaran en el PAM i tothom està con-
l’equip de govern no va acceptar, però va motivar que vidat a discutir-los. Puntualitza que s’ha creat una
els regidors de CiU formessin part del ja creat. Podria àrea de govern per assegurar la coordinació en al-
donar molts altres exemples de proposicions pre- guns assumptes transversals i comparteix amb el re-
1 a412 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
gidor la conveniència de reforçar i millorar algun que la iniciativa per buscar l’acord, entén que s’ha de
d’aquests aspectes. Pensa que també hi ha una certa produir per part del govern en aquells expedients que
sintonia, però això no vol dir que consideri que aquest impulsa el govern, la iniciativa per buscar l’acord s’ha
debat s’hagués de fer ara i en aquestes circums- de produir per part de l’oposició en l’acció impuls que
tàncies i condicions. Puntualitza que el Sr. Ciurana no vulgui donar. Insisteix que fa falta la voluntat d’acord
ha impulsat la constitució de cap Consell de la Cultura de les dues parts en cada un dels passos i que
i de les Arts a l’Ajuntament, entre altres coses, perquè aquesta és la nova situació, ara no n’hi ha prou amb el
no existeix. Explica que hi ha un Consell de Cultura govern sol, però tampoc amb l’oposició sola.
aprovat en el seu dia, d’una naturalesa diferent a la La Sra. Fandos deixa constància que deu ser en
que el Sr. Ciurana proposava, tot i que això no vol dir altres Comissions on el govern ha intentat arribar a un
que el regidor no estigués d’acord i no participés en el acord en els punts presentats pel govern perquè avui
debat quan es va tramitar, però insisteix que el ningú de l’equip de govern ha parlat amb els mem-
Consell existent no és fruit d’una proposició de CiU. bres de l’oposició per arribar a un acord en els
Finalment, fa una última consideració de caràcter assumptes inclosos a l’ordre del dia.
més polític; certament, diu, que la situació ha canviat La Sra. Blasco afirma que ha intentat emfasitzar el
en l’àmbit material de les competències dels òrgans contingut de la proposició i no la forma, i insisteix en
de govern perquè on hi ha votació per part dels Grups el que ja ha dit. Repeteix que la cerca de la trans-
polítics, el govern no té la majoria i, per tant, està versalitat i de la integralitat de les polítiques d’in-
obligat a buscar aquesta majoria en cada un dels fància, adolescència i joventut està assegurada i afir-
acords que la necessiten, de la mateixa manera que ma que s’establiran les prioritats en el PAM. Pel que
l’oposició també està obligada a buscar el consens fa a les polítiques de família, està d’acord, com deia
del govern, que és qui té les claus per executar el Sr. Florensa, que a la Ciutat hi ha diferents tipus de
aquestes proposicions. Per molt que aquesta Co- famílies; afirma que des de l’Ajuntament fa anys que
missió acordés que l’alcalde de Barcelona es tiri per es treballa en polítiques adreçades a les famílies i
la finestra, l’alcalde no ho farà. Com ha dit la presi- recorda que dins el Consell de Benestar Social hi ha
denta de la Comissió, cal delimitar, i així es farà, el grup de treball de família del que en formen part els
l’àmbit material de les competències de la Comissió. Grups municipals, des d’on es treballen de forma
Insisteix que qui té la potestat per l’execució dels participativa les polítiques que es porten a terme de
acords és el govern, i remarca que aquestes són les forma transversal des de les diferents regidories.
noves regles, i no les d’un govern des de l’oposició, Repeteix que no posa l’accent en el nom de la regi-
perquè si hi hagués un govern des de l’oposició, el doria, però diu que la determinació de les compe-
dia 16 passat s’hauria expressat en una votació con- tències de la regidoria serà fruit d’una reflexió conjun-
junta i els llocs que avui ocupen els regidors estarien ta de totes les àrees d’aquest Ajuntament que porten
intercanviats. a terme polítiques que afecten la infància, l’adoles-
La Sra. Fandos puntualitza que ella presideix la cència i la joventut. Insisteix que no es pot traslladar
Comissió i, això, ja significa un canvi. Recorda al Sr. mimèticament la visió que es pot tenir des d’algunes
Martí que ell no era regidor de Cultura el 17 de gener entitats a l’organització municipal perquè hi ha com-
de 2006 i li demana que llegeixi l’acta de la sessió i ponents tècnics i d’efectivitat que cal tenir en compte.
veurà que el Sr. Ciurana va presentar una proposició Repeteix que s’establiran les prioritats del Pla Jove
que deia: "Instar la creació del Consell de les Arts i de per als propers quatre anys i confia que es trobarà el
la Cultura de Barcelona... " i que l’equip de govern va consens perquè aquesta reflexió conjunta arribi a bon
votar favorablement aquesta proposició. Vol que terme, però puntualitza que no és a partir de la
quedi constància que les negociacions són a dues proposta que avui es presenta que l’equip de govern
bandes i recorda que quan a l‘equip de govern li ha decidirà les competències i el nom de la regidoria.
interessat, ha demanat poder arribar a un acord. Diu El Sr. Martí expressa el vot en contra del PSC, la
que avui l’equip de govern ha tingut la sort que un Sra. Blasco expressa el vot en contra d’ICV-EU i A, la
Grup de l’oposició no ha donat suport a la proposició, Sra. Blasi expressa el vot favorable de CiU, el Sr.
circumstància que en altres casos també es donarà Mulleras expressa l’abstenció del PP i el Sr. Florensa
perquè els Grups de l’oposició no són iguals, però expressa el vot favorable d’ERC. Es rebutja.
també és segur que en algun moment es posaran Del Grup Municipal PP:
d’acord i les coses no seran com el Sr. Martí ha dit. 7. 1r) Instar al Govern de l’Estat a retirar el con-
El Sr. Ciurana diu al Sr. Martí que obstinar-se a tingut dels Reials Decrets pels quals s’estableixen els
desmentir la realitat i les actes és una equivocació. ensenyaments mínims de l’educació primària i secun-
La Sra. Esteller diu que, al marge de les com- dària obligatòria, pel que fa a l’Educació per a la Ciu-
petències materials, aquesta Comissió té la funció tadania i els Drets Humans. 2n) Instar al Govern de la
d’impuls a l’acció de govern i com que l’equip de Generalitat a ajornar l’aplicació de la matèria d’Edu-
govern no té majoria els acords que s’adoptin a la cació per a la Ciutadania al curs 2007-2008, per tal
Comissió són bons per legitimar l’acció de govern i, d’arribar al màxim consens pel que fa als continguts
en aquesta línia, l’equip de govern, que té instruments del currículum que ha de contenir l’assignatura, atès
per fer-ho, haurà de buscar l’acord. que no està sustentada en cap disciplina científica.
El Sr. Martí puntualitza que no ha dit que la pro- 3r) Instar al Govern de la Generalitat a garantir els
posició a què ha fet referència la presidenta no drets dels pares a que els fills rebin la formació moral
s’hagués aprovat, sinó que no s’ha constituït el Consell d’acord amb les seves conviccions, tal i com disposa
de les Arts i de la Cultura de Barcelona. Insisteix que, l’article 27.3 del CE. 4t) Reclamar del Govern de la
evidentment, la Comissió té, entre les seves compe- Generalitat que limiti la matèria d’Educació per a la
tències, l’acció d’impuls, però repeteix que el govern té Ciutadania al desenvolupament de l’ordenament
la d’execució de les mesures, de la mateixa manera constitucional.
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1413
La Sra. Esteller diu que la proposició rebutja corresponen a l’àmbit de la família. D’altra banda, fa
l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania perquè el constar que les competències estan perfectament
dret dels pares d’escollir l’educació dels seus fills és definides i per això el PP demana que s’insti a l’Estat i
un principi bàsic que no ha de tenir interferències, ni a la Generalitat i pensa que en aquest cas no hi ha
per part del sistema educatiu, ni per part de l’ad- cap conflicte competèncial, sinó una manca de vo-
ministració. Afirma que cal allunyar-se de l’adoctri- luntat per part de l’Ajuntament. Torna a mostrar el
nament dels alumnes i, repassant els continguts de rebuig a aquesta assignatura perquè, repeteix, és una
l’assignatura, es veu que aquest és un dels seus forma d’ingerència a l’educació dels nens.
objectius. Entén que l’assignatura va en contra de la El Sr. Florensa diu que l’única base ideològica per
llibertat d’ensenyament perquè les famílies són les defensar aquesta assignatura és la democràcia; li
responsables de la formació i de la consciència cívica sembla que negar-ho forma part d’una actitud hipò-
dels seus fills, que és un dret fonamental reconegut a crita, es pregunta quina família pot estar en contra que
l’article 16 de la Constitució. els seus fills coneguin els valors de civisme, llibertat o
El Sr. Ardanuy avança l’abstenció del seu Grup a la igualtat i pensa que si n’hi ha alguna, caldria impartir
proposició perquè, tot i que podrien estar d’acord en l’assignatura encara amb més força perquè els seus
algun dels conceptes explicitats, no ho estan amb la fills no en tenen la culpa. Creu que una cosa es que el
seva integritat. Afirma que els partits que han go- PP negui alguns dels valors que l’assignatura promou
vernat de forma alternativa a l’Estat han utilitzat que fins i tot quan governava legislés contra la igualtat
l’àmbit de l’educació per dirimir batalles ideològiques. de moltes persones, però no entén que es pugui dir
El Sr. Florensa avança el vot en contra del seu Grup. que promoure els valors citats sigui un adoctrinament.
Diu que l’assignatura que es pretén retirar i que es La Sra. Ballarín pensa que educar en valors de
començarà a impartir a les escoles l’any vinent sorgeix ciutadania activa és un principi compartit en el qual hi
de la LOE i de les recomanacions del Consell és present la família, l’escola, els mitjans de co-
d’Europa, que aposta perquè els seus Estats impulsin municació i la societat, però sobretot entén que
una educació en la ciutadania i en la democràcia, i ja hi l’escola no pot defugir aquesta responsabilitat educa-
ha 14 Estats de la Unió Europea que l’estan aplicant. tiva. Recorda que el Consell d’Europa va establir que
Pensa que l’assignatura dóna als joves una base ètica l’educació per la ciutadania comprèn totes les pràc-
i cultural perquè aprofundeixin en el civisme, la cultura tiques i activitats dissenyades per ajudar els joves i
democràtica, el respecte pels drets humans i això es fa adults a participar de forma activa en la vida de-
sense adoctrinar ni imposar res. Fa constar que el PP i mocràtica a través de l’acceptació i l’exercici dels
la Conferència Episcopal han iniciat una campanya seus drets i les seves responsabilitats dins la societat.
contra la seva posada en marxa i no entén com es po- El Parlament Espanyol, en aprovar la LOE i el
den considerar inadequats molts dels seus continguts Govern, en desenvolupar la Llei, així ho van en-
basats en el respecte a la pluralitat. També l’han tendre. Puntualitza que els decrets de desenvo-
sorprès alguns dels arguments del PP dient que lupament de la Llei preveuen aquesta assignatura
aquesta matèria no es fonamenta en cap disciplina amb continguts a l’etapa de primària com, per
científica quan, d’altra banda, estan d’acord amb què exemple, normes i principis de convivència establerts
s’imparteixin classes de religió a les escoles. ERC con- a la Constitució, valors cívics on es fonamenta la
sidera que és un deure de les escoles promoure valors societat democràtica: respecte, tolerància, solidaritat,
com el diàleg enfront de la violència, la tolerància justícia i cultura de la pau, dignitat de les persones;
enfront del racisme i la xenofòbia, el respecte a respecte a l’etapa de secundària, amb continguts,
l’orientació sexual o la diversitat d’opinions perquè, com deures i drets de ciutadania, societats demo-
desgraciadament, no estan prou arrelats a la societat i cràtiques, del segle XXI, ciutadania en un món global
l’assignatura que els promou, entre la gent jove, o educació ètica i cívica. Pensa que l’assignatura és
ofereix una educació de més qualitat democràtica. positiva, que la manca de civisme és un problema
La Sra. Ballarín avança el contundent vot en contra manifestat pels ciutadans i que impartir-la ens iguala
de l’equip de govern. Diu que possiblement es po- a països que fa molts anys que la imparteixen, com
drien adduir també raons competencials perquè ara Àustria, Bulgària, Finlàndia, Portugal, Irlanda,
aquest assumpte correspon al Departament d’Educa- França, Alemanya, etc. Per acabar, expressa que no
ció de la Generalitat i al Ministeri, però en qualsevol comparteix de forma absoluta el principi de llibertat de
cas, vol expressar que la negativa de l’equip de les famílies d’educar moralment els seus fills, cosa
govern és per ideologia i per convicció ja que estan que la Sra. Esteller defensa.
absolutament a favor de l’assignatura. La Sra. Esteller diu que l’equip de govern parla de
La Sra. Fandos manifesta que aquesta proposició no llibertat i que, contràriament, l’exerceix imposant als
té cap problema formal per ser inclosa a l’ordre del dia, altres el que s’ha de fer.
i així es va fer constar des de la Secretaria General. La Sra. Ballarín expressa el vot en contra del PSC,
La Sra. Esteller diu que la Sra. Ballarín, amb la la Sra. Blasco expressa el vot en contra d’ICV-EU i A,
seva resposta, acaba de justificar plenament la pre- el Sr. Ardanuy expressa l’abstenció de CiU, la Sra.
sentació de la proposició ja que ha dit que no Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr.
l’accepta per ideologia i, efectivament, al darrere Florensa expressa el vot en contra d’ERC. És rebutja.
d’aquesta assignatura hi ha una important càrrega Del Grup Municipal ERC:
ideològica perquè l’objectiu, com la regidora sap, és 8. Que s’ampliïn les funcions i competències de
adoctrinar els nens en uns línia determinada. Insisteix l’actual Regidoria de Joventut perquè esdevingui una
en què l’educació ha de ser neutral, ha de marcar uns nova Regidoria d’infància, adolescència i joventut.
paràmetres i uns continguts, les famílies han de deci- Tractada conjuntament amb el punt 6.
dir quin tipus d’educació reben els seus fills, que no
pot ser imposada ja que els continguts ètics i cívics c) Mocions
1 a414 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
V) Part de control citar, com a un dels seus compromisos electorals, in-
crementar les places d’escola bressol perquè hi ha un
a) Precs dèficit important a la Ciutat i no s’atén tota la deman-
da. Insisteix que es concertin places.
Del Grup Municipal CiU: La Sra. Ballarín demana a la regidora que li aporti
9. Que s’informi a aquesta Comissió del desen- la normativa que permet la concertació perquè ella no
volupament i incidències del procés de pre-matri- la té. Quant als incompliments que menciona la Sra.
culació a la ciutat de Barcelona. Esteller, repeteix que durant el darrer mandat s’ha
El Sr. Ardanuy formula el prec perquè els agradaria passat de 39 a 57 escoles bressol. Afirma que s’ha
saber com evoluciona el procés de matriculació, si hi treballat molt en aquest assumpte, que es continuarà
ha incidències i quines són les previsions per a l’inici avançant i que es compliran els compromisos tant pel
del curs. que fa a la construcció de noves places com pel que
La Sra. Ballarín explica que quan finalitzi el procés fa a les subvencions.
de matriculació, el 10 o 15 de setembre, es pre- Es dóna per tractat.
sentarà un informe, com habitualment es fa a aquesta Del Grup Municipal ERC:
Comissió, al Plenari del Consell Municipal. Pel que fa 11. Estendre la programació del Festival Grec al
a l’evolució del procés, diu que a data 5 de juliol hi ha llarg del mes d’agost.
hagut un total de 22.190 sol·licituds i que el 99 % ara El Sr. Florensa formula el prec perquè la Ciutat,
estan tramitant la matrícula. Explica que dels ma- abans, durant l’agost, es buidava, cosa que no passa
triculats a P3, un 88% han obtingut plaça en la prime- ara atès l’increment del turisme i que molts ciutadans
ra opció i un 95% en una de les opcions demanades; es queden a la Ciutat durant aquest mes. Pensa que
quant a secundària, el 91% ha obtingut plaça en la aquesta seria també una mesura perquè les festes
primera opció i el 96% en qualsevol de les opcions majors que se celebren durant l’agost, que es con-
demanades. A data 5 de juliol, 250 famílies estaven verteixen en el principal reclam lúdic i cultural de la
pendents de confirmar la matrícula en el centre de- Ciutat, no estiguessin tan massificades.
manat o en el que el Consorci d’Educació els havia El Sr. Martí i Grau diu que, els darrers anys, s’ha
assignat d’ofici. treballat perquè durant el mes d’agost hi continuï ha-
El Sr. Ardanuy demana a la regidora què farà res- vent una oferta cultural a la Ciutat el més plural i rica
pecte a aquestes 250 famílies que, de moment, no possible, però, d’altra banda, no està d’acord amb el
han acceptat la proposta feta. mètode que suggereix el prec d’estendre la programa-
La Sra. Ballarín assenyala que aquesta és la ció del Festival Grec. Explica que el Grec, com a qual-
darrera opció que es fa per part del Consorci perquè sevol altre festival d’arts escèniques, té com a caracte-
no s’ampliaran les ràtios, però que, evidentment, les rística bàsica l’excepcionalitat, que un festival és el que
famílies tenen tota la llibertat, si troben un altre cen- passa de manera excepcional en un àmbit de la cultura
tre, de portar-hi els seus fills. concret i en un temps breu. Diu que el Festival ha
Es dóna per tractat. aconseguit aquesta intensitat d’espectacle i que seria
Del Grup Municipal PP: un error que s’estengués durant tot el mes d’agost.
10. En el marc del Consorci d’Educació, instar a la Afirma que es continuarà treballant perquè l’extensa
Generalitat i al Govern municipal a concertar les places oferta cultural del mes d’agost pugui continuar creixent.
d’escola bressol a Barcelona per a totes aquelles El Sr. Florensa diu que el prec implica un re-
famílies que no han pogut accedir a una plaça pública. plantejament del Festival. Creu que hauria de tenir
La Sra. Esteller formula el prec atès que hi ha una especialització més gran en algunes de les seves
moltes famílies a la Ciutat que no aconsegueixen matèries i hauria de ser una eina de dinamització de
plaça d’escola bressol. la vida cultural de la Ciutat durant el mes d’agost.
La Sra. Ballarín puntualitza que la legislació catala- Insisteix que les festes majors de Gràcia i de Sants
na no permet concertar places de 0 a 3 anys, al són les que acaben aglutinant aquesta demanda,
contrari del que passa en altres comunitats autò- cosa que provoca concentracions massives.
nomes i l’únic que es permet és subvencionar. Reite- El Sr. Martí i Grau diu que el Grec és un Festival de
ra el compromís municipal per l’educació de 0 a 3 creació que, a més d’una oferta cultural per als
anys i recorda que de l’any 2004 al 2007 s’ha passat ciutadans, és una eina de creació escènica i platafor-
de 39 a 57 escoles bressol municipals, que hi ha ma de projecció a escala internacional. Torna a dir
signat un conveni amb el Departament per crear fins que seria un error en la definició del festival la seva
a 5.400 places i que l’acord de govern preveu doblar extensió i que és equivocat pensar que el Festival
l’any 2011 el nombre de places actuals. Diu que abasta la mateixa banda cultural que les festes
aquestes previsions quedaran plasmades en el PAM i majors. Està d’acord que les festes majors necessiten
també explica que hi ha el compromís, fins que complementar-se amb altres ofertes que distribueixin
s’arribi a aquesta xifra de places, de subvencionar les d’una altra manera el públic massiu, cosa que ja
famílies que tinguin necessitat i no hagin obtingut s’intenta amb la resta d’oferta cultural del mes d’agost
plaça d’escola bressol pública. que, repeteix, ha crescut molt en els darrers temps.
La Sra. Esteller puntualitza que la legislació no és Es dóna per tractat.
que no permeti concertar, sinó que no obliga a fer-ho,
però insisteix que es pot fer. Recorda que el PAM an-
terior preveia 1000 places d’escola bressol i només b) Preguntes
es van crear 559 i que el conveni amb la Generalitat
per al període 2004-2007 preveia la creació de 1.200 i Del Grup Municipal CiU:
només se’n van crear 641. La regidora sap que hi ha 12. Té previst el govern municipal facilitar locals de
hagut incompliments clars i recorda que l’alcalde va forma gratuïta o amb arrendaments assequibles a les
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1415
entitats organitzadores de les festes dels barris de qualitat, en una ciutat que potser també és provincia-
Gràcia o Sants, per tal que aquestes puguin preparar na però que, segurament, continua sent una de les
l’ornamentació dels carrers? capitals culturals del món i amb un dels equipaments
El Sr. Ciurana formula la pregunta. més emblemàtics. Creu que hauria estat criticable
El Sr. Martí respon afirmativament; diu que està en que l’alcalde no hagués assistit a un acte de tanta
els programes electorals del partits de l’equip de transcendència per a la nostra cultura i és en aquest
govern i es concretaran en el PAM, hi haurà mesures marc que, entre moltes altres gestions, va saludar al
d’urgència per a aquest estiu i mesures més es- Sr. Allen que ja havia manifestat que filmaria a Barce-
tructurals per als propers anys. lona.
El Sr. Ciurana agraeix la resposta i demana que les La Sra. Esteller diu que el que ha qualificat de
mesures d’urgència siguin realment urgents i recorda provincià no és el Sr. Woody Allen, sinó l’espectacle
que determinats carrers del barri de Gràcia expres- que ha donat l’equip de govern. Sembla que ara a
saven que, malauradament, no podrien participar a la Barcelona no hi hagi res més important que en
festa per manca d’espais per preparar les ornamen- Woody Allen i tothom es dóna cops de colze per fer-
tacions i demana que es faci el possible per ser-hi a se una fotografia al seu costat. El seu Grup reprova
temps aquest any. Li agradaria que el regidor assu- aquesta actitud i aquestes actuacions. Pel que fa a la
mís un compromís més concret i pregunta quines són inversió d’un milió d’euros per la producció de la
les mesures que es pensen prendre de forma més pel·lícula, recorda que quan es va constituir la
urgent, que espera que ja estiguin preparades, pres- societat de capital risc tenia per objecte la indústria
supostades i localitzades en el territori perquè si no, catalana i fa constar que no estan ben subvencionats
no s’hi serà a temps per enguany. ni el cinema català ni les produccions que en castellà
El Sr. Martí afirma que les mesures urgents no po- es volen fer a Barcelona. Insisteix a saber el cost total
den solucionar problemes que vénen de molt temps de la producció, incloent els costos addicionals i el del
enllà i que l’ornamentació dels carrers de Gràcia no viatge.
s’improvisa en un mes. Diu que les mesures seran El Sr. Martí i Grau repeteix que l’alcalde l’única
per pal·liar les situacions ja previstes a la festa major cosa que va fer va ser saludar un dels millors di-
d’aquest any. Quant a les mesures estructurals, fa rectors vius, en actiu, aprofitant la seva visita a la
constar que en el Pla d’Actuació dels districtes de ciutat de Nova York, això no és donar cops de colze,
Gràcia i de Sants estaran previstes i s’explicaran en sinó ser educat, respectuós i considerat amb algú que
el seu moment. és importantíssim, des d’un punt de vista cultural. Diu
Es dóna per tractada. que la segona vegada que les administracions han
Del Grup Municipal PP: estat al costat del Sr. Allen, va ser en una invitació
13. Quines han estat les aportacions econòmiques que els va fer la productora per presentar la pro-
i/o en espècie de l’Ajuntament, organismes i/o so- ducció a Barcelona, en el moment en què el Sr. Allen
cietats dependents, és a dir, el cost incloent el viatge començava a rodar. Fa constar que la presència
a Nova York per tal de fer possible l’esmentada d’una persona de la importància i transcendència cul-
pel·lícula i el seu rodatge? tural a escala internacional provoqui soroll mediàtic,
La Sra. Esteller comenta que l’arribada de Woody no és responsabilitat de l’Ajuntament i menys dels qui
Allen a Barcelona per rodar una pel·lícula és un governen la Ciutat. Acaba dient que no es pot sumar
espectacle sense precedents, més propi d’una ciutat el cost del viatge al de la pel·lícula perquè no tenen
provinciana, que no d’una ciutat oberta i cosmopolita res a veure i repeteix a la Sra. Esteller que aquesta
com Barcelona. D’altra banda, vol recordar que l’ori- és una producció d’una productora catalana i fa cons-
gen de l’arribada de Woody Allen i de la filmació de la tar la importància cultural que té per a la nostra Ciutat
pel·lícula va tenir a veure amb un viatge de l’alcalde i la mirada d’un personatge tan important en la cultura
el tripartit d’aleshores, a Nova York. Vol saber quant audiovisual del segle XX, com el Sr. Woody Allen,
costarà a la Ciutat aquest rodatge, quines seran les que creu que és mereixedor de tot el reconeixement
aportacions de l’Ajuntament, incloent el cost del viat- per part d’aquesta Comissió.
ge a Nova York. Es dóna per tractada.
El Sr. Martí i Grau troba al·lucinant denominar Del Grup Municipal ERC:
espectacle provincià el fet que un dels cineastes més 14. Quan preveu el Govern Municipal que estaran
importants del segle XX surti de la seva ciutat i, per enllestides i en ple funcionament les noves edifi-
primera vegada, filmi en una ciutat que no parla la cacions del CEIP Fructuós Gelabert?
seva llengua. Respecte a les aportacions de l’Ajun- El Sr. Florensa formula la seva pregunta.
tament a la pel·lícula s’han fet des de la Societat Bar- La Sra. Ballarín respon que, segons la previsió del
celona Emprén, que la inversió és d’un milió d’euros i Servei Territorial del Departament d’Educació, que és
que hi ha establerts els mecanismes de seguiment de el responsable d’aquesta obra, estarà en funciona-
l’evolució de la producció en funció de la seva ex- ment a l’inici del curs 2008-2009.
plotació posterior amb l’opció de recuperar part o la El Sr. Florensa sap que aquesta data va ser la
totalitat d’aquesta inversió que no prové de cap inicialment prevista quan en adjudicar el projecte el
viatge, sinó d’una sol·licitud de la productora catalana juliol de 2006, però que el maig de 2007, en decidir-se
Mediapro que va demanar un especial suport perquè la construcció d’una escola de música es va aug-
es pogués dur a terme. Vol recordar a la Sra. Esteller mentar la volumetria, i les obres encara avui no han
que el motiu del viatge va ser la inauguració de començat. L’escola existeix provisionalment instal·la-
l’exposició Barcelona a la modernitat, al Metropolitan da en barracons i té dubtes que les previsions del
de Nova York i que, segurament, aquesta ha estat la govern es puguin complir.
vegada que l’art català i de Barcelona s’ha pogut La Sra. Ballarín diu que insistiran perquè el De-
veure amb més extensió, en una exposició de més partament compleixi els terminis de construcció d’un
1 a416 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
nou centre escolar, que són d’uns nou mesos. Fa Es dóna per tractada.
constar que està pendent d’aprovar-se definitivament
la planificació urbanística en el proper Plenari del c) Declaracions de Grup
Consell Municipal i que immediatament es concediran
la llicència d’obres i la llicència d’activitat definitives. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-
Puntualitza que des del maig ja tenen una llicència sidència aixeca la sessió a les dotze hores i quinze
provisional, i que avui ja s’hi està treballant. minuts.
Comissió d’Acció Social i Ciutadania
Acta de la sessió celebrada el dia 10 de juliol de 2. Sector de Serveis Personals
2007 i aprovada el dia 18 de setembre de 2007 De la gerent municipal, de data 7 de maig de 2007,
que aprova el plec de clàusules d’explotació i adjudi-
ca a l’entitat Sant Joan de Déu Serveis Socials el
A la sala President Lluís Companys de la casa de contracte que té per objecte el concert de 50 places
la ciutat, el 10 de juliol de 2007, s’hi reuneix la Co- d’acolliment residencial temporal i tractament social,
missió d’Acció Social i Ciutadania, sota la presidència per als exercicis 2007-2010, i per un import de
de l’Im. Sr. Javier Mulleras Vinzia. Hi assisteixen les 2.287.464,92 euros.
Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Gomà i Carmona,
Immaculada Moraleda i Pérez, Montserrat Ballarín i 3. Sector de Serveis Personals
Espuña, Sara Jaurrieta i Guarner, Guillem Espriu i De la gerent municipal, de data 18 de maig de
Avendaño, Carles Martí i Jufresa, Gemma Mumbrú i 2007, que aprova el plec de clàusules i convoca
Moliné, Maite Fandos i Payà, Joan Puigdollers i Far- concurs, per adjudicar el contracte que té per objecte
gas, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, la realització de tallers de prevenció de les relacions
Gloria Martín Vivas, Ángeles Esteller Ruedas i Ester abusives en instituts de secundària i en altres centres
Capella i Farré, assistits pel secretari general de la formatius i d’oci per a joves, per als exercicis 2007-
Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. 2009, i per un import de 90.033,48 euros.
S’obre la sessió a les dotze hores i quinze minuts.
El Sr. Mulleras es presenta als membres de la 4. Sector de Serveis Personals
comissió i expressa la seva immillorable predis- De la gerent municipal, de data 18 de juny de 2007,
posició i dedicació a la tasca de presidir aquesta que aprova el plec de clàusules i adjudica a la
comissió, tot seguit dóna la benvinguda als nous Fundació Catalana Prisba el contracte de concert de
regidors i desitja a tothom que la nova etapa discorri vint-i-cinc places de menjador social per a persones
sense sobresalts. en situació de pobresa extrema, famílies sense
sostre nuclears i/o monoparentals amb menors a
càrrec, per als exercicis 2007-2009, i per un import de
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior 133.915,98 euros.
No n’hi ha.
5. Sector de Serveis Personals
De la gerent municipal, de data 19 de juny de 2007,
II) Part Informativa que aprova el plec de clàusules i convoca concurs,
per adjudicar el contracte d’atenció i assessorament
a) Despatx d’ofici jurídic als professionals de l’Oficina per a la no
discriminació, per als exercicis 2007-2009, i per un
En compliment de l’article 63.1 del Reglament import de 75.150,54 euros.
d’organització municipal, es comuniquen les resolu-
cions següents: 6. Sector de Serveis Personals
De la gerent municipal, de data 29 de juny de 2007,
1. Sector de Serveis Personals que aprova el plec de clàusules i convoca concurs,
De la gerent municipal, de data 7 de maig de 2007, per adjudicar el contracte de gestió de conflictes
que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, d’àmbit social a l’espai urbà, per als exercicis 2007-
per adjudicar el contracte que té per objecte l’ela- 2008, i per un import de 579.174,86 euros.
boració i la gestió dels informes tècnics d’assesso-
rament al Ministeri Fiscal en processos d’incapa- 7. Districte de Gràcia
citació de ciutadans residents a Barcelona, per als De la gerent municipal, de data 25 de maig de
exercicis 2007-2008, i per un import de 52.127,11 2007, que aprova el plec de clàusules i convoca
euros. concurs per adjudicar el contracte de prestació del
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1417
servei d’organització de cursos i tallers al centre cívic 15. Districte de Sants-Montjuïc
la Sedeta, per als exercicis 2007-2008, i per un import De l’alcalde, de data 26 d’abril de 2007, que aprova
de 218.004,56 euros. el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Bar-
celona-Districte de Sants-Montjuïc i la Unió d’Entitats
8. Sector de Serveis Personals de la Marina-Zona Franca, amb la finalitat de poten-
De la gerent municipal, de data 29 de març de ciar la vida associativa al barri de la Marina-Zona
2007, que adjudica a Aliance-Brother, SL el contracte Franca, per als exercicis 2007-2008, i amb una
que té per objecte el servei de recollida, emma- despesa de 44.450 euros.
gatzematge i custòdia provisional de béns i estris
procedents de desnonaments judicials, per als b) Mesures de govern
exercicis 2007-2008, i per un import de 296.720,53 c) Informe
euros.
A la Comissió:
9. Sector de Serveis Personals 1. L’acord ciutadà per una Barcelona inclusiva.
De la gerent municipal, de data 13 de juny de 2007, El Sr. Gomà presenta l’informe, amb la voluntat
que adjudica a la societat Residència d’avis la expressa de fer-ho amb brevetat, que intenta reflectir
Torrassa, SCP el contracte d’elaboració i gestió dels el balanç del primer any transcorregut des que es va
informes tècnics d’assessorament al Ministeri Fiscal signar l’acord ciutadà per una Barcelona inclusiva.
en processos d’incapacitació de ciutadans residents a Recorda que aquest acord neix de l’aprovació del Pla
Barcelona, per als exercicis 2007-2008, i per un municipal per a la inclusió social el 2005 que, en una
import de 52.127,11 euros. de les seves línies estratègiques, estableix que per
ampliar el consens social sobre les polítiques muni-
10. Districte de Sarrià-Sant Gervasi cipals d’inclusió caldria signar un acord ciutadà.
De la gerent municipal, de data 28 de febrer de Aquest acord, el signen 262 entitats, l’abril del
2007, que adjudica a la societat Transit Projectes, SL 2006, amb el doble objectiu de fer-ne un espai
el contracte de concessió de la gestió, dinamització i d’intercanvi d’informació i de pràctiques d’inclusió so-
coordinació del centre cívic Casa Sagnier, situat al cial de la ciutat i, d’altra banda, constituir un nombre
carrer Brusi, 51, per als exercicis 2007-2009, i per un creixent de xarxes d’acció per a la inclusió social.
import d’1.163.195,38 euros. Durant el primer any, aquests dos objectius han
començat a materialitzar-se i, pel que fa a fer de
11. Districte de Sarrià-Sant Gervasi l’acord un espai d’intercanvi, destaca sis instruments
De la gerent municipal, de data 19 de març de que avui ja estan plenament operatius: un portal de
2007, que adjudica a la societat Esports Serveis referència anomenat Barcelona inclusiva; un butlletí
Alternatius, SL el contracte de gestió de serveis de electrònic, a disposició de les entitats signatàries; una
gent gran Can Fàbregas i de Can Castelló i gestió del agenda d’activitats d’inclusió social a la ciutat; un
centre cívic de Can Castelló i dinamització del sector directori, al qual es pot accedir per entitats o per
de la gent gran del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, projectes; un cercador d’entitats i, finalment, la
per als exercicis 2007-2009, i per un import de col·lecció “A fons” d’estudis monogràfics d’interès per
796.550,51 euros. a les activitats de la xarxa.
Quant a xarxes concretes d’acció, en signar l’acord
12. Districte de Sarrià-Sant Gervasi se’n van posar en funcionament tres: l’atenció a per-
De la gerent municipal, de data 19 de març de sones sense sostre, que aglutinava una desena
2007, que adjudica a la societat QSL Serveis Cul- d’entitats amb molta tradició en l’àmbit i que, en
turals, SL el contracte de gestió de dinamització i aquell moment, coincidia amb una dinàmica ex-
coordinació del centre cívic Vil·la Florida, situat al pansiva dels recursos municipals i, per tant, amb
carrer Muntaner, 540-548, per als exercicis 2007- l’objectiu de posar en comú els recursos i plantejar
2009, i per un import de 761.425,33 euros. objectius compartits; la xarxa de centres oberts, que
inclou recursos d’atenció a la infància en situació de
13. Districte de Gràcia risc; i, en tercer lloc, la xarxa d’inserció sociolaboral.
De la gerent municipal, de data 28 de març de A finals d’abril d’enguany, es fa la jornada de
2007, que adjudica a l’entitat LUDIC 3, SCCL el con- balanç del primer any de funcionament de l’acord i es
tracte de gestió de serveis públics en la modalitat de constata l’increment de les entitats signatàries de
concessió per a la gestió i explotació de serveis de l’acord, que ja en són 375, i, en segon lloc, l’increment
promoció, dinamització i organització de les activitats de les xarxes d’acció, atès que a les tres que ja
culturals, artístiques i socio-culturals en el centre cívic estaven en funcionament, se n’hi afegeixen tres de
del Coll al Districte de Gràcia, per als exercicis 2007- noves: la d’acollida i interculturalitat, amb 8 entitats; la
2009, i per un import de 558.203,21 euros. xarxa de suport a famílies cuidadores de persones
amb malalties cròniques, que arrenca amb 6 entitats;
14. Sector de Serveis Personals i la xarxa B3, que inclou trenta empreses que tenen
De l’alcalde, de data 10 de maig de 2007, que programes de responsabilitat social, i que es tradueix
autoritza la formalització d’un acord d’actuació entre en 70 projectes de solidaritat.
l’Ajuntament de Barcelona i el Patronat Municipal de Per acabar, cita uns quants indicadors generals de
l’Habitatge, per a concretar el funcionament del desplegament de l’acord, entre els quals els que fan
servei de Suport a l’Accés de l’Habitatge, que au- referència a l’evolució pressupostària, és a dir, l’es-
toritza la despesa de 580.708 euros per a l’exercici forç de finançament municipal dels convenis signats
2007 i la disposa a favor del Patronat Municipal de amb les entitats que formen part de les xarxes. En
l’Habitatge. aquest àmbit, s’ha passat de destinar-hi 1,2 milions
1 a418 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
d’euros l’any 2004 a destinar-hi pràcticament 2,3 na inclusiva que destina uns recursos, al seu parer
milions d’euros el 2007, cosa que significa un in- insuficients, per atendre les necessitats de les perso-
crement del 80%. Pel que fa al nombre de convenis, nes amb risc d’exclusió, tenint en compte, sobretot,
el 2005 se’n van signar 38, amb un salt molt sig- que el seu nombre va en augment i creix amb més
nificatiu el 2006, quan se’n van signar 67 i, enguany, rapidesa que no pas les ajudes de les adminis-
se’n preveu signar 93. Finalment, pel que fa les tracions. Per aquest motiu, demanen al govern muni-
entitats que, sense formar part de les xarxes, reben cipal que activi amb més determinació les seves
suport a través de subvencions, entre el 2005 i el actuacions i destini el màxim de recursos possibles al
2007 han passat de 70 a 99 i de 270.000 euros a re- projecte i que no descarregui la seva responsabilitat
partir-se’n pràcticament quatre-cents mil. en les entitats socials, a les quals aprofita per felicitar
Conclou, per tant, que l’acord expressa la voluntat pel seu esforç.
de l’equip de govern municipal d’enfortir les polítiques La Sra. Capella també aprofita per agrair l’informe
d’inclusió social a la ciutat, no només des de la que se’ls ha fet a mans perquè és aclaridor i complet.
provisió de serveis públics municipals, sinó amb De tota manera, hi troben a faltar l’avaluació de la
l’enfortiment del treball en xarxa amb el conjunt gestió duta a terme, tant pel que fa al control i la
d’entitats que duen a termes aquesta mena de qualitat de les entitats que treballen en aquest camp, i
tasques. si s’han assolit els objectius inicials.
El Sr. Ardanuy agraeix la documentació lliurada pel El Sr. Gomà es felicita per la coincidència, en les
regidor responsable de Serveis socials, i aprofita per tres intervencions, en la valoració del paper de les
felicitar-lo pel nombre de convenis signats amb entitats, atès que la pretensió de l’equip de govern és
entitats que treballen en l’àmbit de l’acció social, i trobar les màximes sinergies possibles, sense renun-
destaca el prestigi reconegut i l’eficàcia provada de ciar al paper de l’Ajuntament, sinó donant-li una
totes elles i com a molt positiva la precisió en parlar posició de lideratge, però amb el reconeixement de
d’indicadors econòmics, d’inversió en els projectes i les entitats.
en el mateix pla. En referència a una de les apreciacions fetes pel
Tanmateix, precisa alguns aspectes que, al seu Sr. Ardanuy quant als indicadors econòmics, admet
parer, manquen en aquesta documentació com ara el que no tenen prou elaborat el sistema per compta-
nombre de persones beneficiades en cadascuna de bilitzar unificadament el conjunt dels beneficiaris de
les línies de treball, és a dir, el destí final i concret de totes les actuacions, malgrat tot, es pot precisar que
les inversions; els criteris de control i de seguiment estan entorn de les deu mil persones ateses pel
dels projecte finançats; quins d’aquests projectes han conjunt de les entitats de la xarxa.
superat els criteris d’excel·lència; quins repetiran, Quant als criteris de control i seguiment, les entitats
sota quins criteris i quins paràmetres; i, finalment, una que reben subvenció estan sotmeses als criteris de
previsió per a l’any vinent. control continguts en la convocatòria de la subvenció
La Sra. Martín precisa, d’entrada, que el seu grup i, pel que fa a les entitats de la xarxa, es controlen
ha destacat sempre la necessitat d’identificar amb mitjançant reunions periòdiques de balanç de les
exactitud els nous riscos de pobresa, així com la reor- seves actuacions; concretament, la xarxa d’inserció
denació de les polítiques públiques per combatre-la. sociolaboral, va celebrar recentment la primera jorna-
Precisa que l’informe que avui se’ls ha presentat i da de plenari de la xarxa i de la qual va sorgir la
que s’emmarca, com ja ha esmentat el Sr. Gomà, en publicació de serveis i catàleg de bones pràctiques.
el Pla municipal per a la inclusió social 2005-2010 En referència a les paraules de la Sra. Martín, que
que estableix els indicadors principals de les políti- titllava de lenta l’estratègia d’inclusió de Barcelona,
ques vinculades a la lluita contra la pobresa i l’ex- precisa que avui es tracta en aquesta sessió l’informe
clusió i els seus objectius. En aquest sentit, destaca de l’acord ciutadà per una Barcelona inclusiva i no
el paper que representa l’aportació de les diferents pas del Pla municipal d’inclusió social, i que les deu
entitats socials que eviten amb la seva assistència la mil persones a què s’ha referit més amunt només són
marginació de determinats col·lectius que no per- les que han rebut assistència des de la posada en
ceben tot el suport que caldria per part de les marxa d’aquest acord, el 2006, atès que la xifra
administracions. augmenta cent vint mil persones ateses pel conjunt
Considera que cal tenir en compte que l’estratègia dels serveis vinculats al Pla, xifra que va aparèixer en
d’inclusió de Barcelona en el marc de l’agència social el primer informe del Pla presentat a finals de 2006.
de la Unió Europea, que es va posar en marxa l’any Pel que fa a l’esquema temporal, el Pla es va
2000 a Lisboa, ja ha complert 7 anys, durant els quals aprovar el 2005 i l’acord es va signar el 2006, any en
s’ha anat avançant amb lentitud, alhora que no què es va presentar el primer informe de valoració del
coincideix amb les necessitats reals. Afegeix que Pla i, enguany, es presenta el primer informe de
aquesta percepció no és del seu grup només, sinó valoració de l’acord, per tant considera que es
que queda reflectida en diversos informes sobre el mantenen els terminis.
desenvolupament de les activitats diàries de les Referint-se a la precisió de la Sra. Capella quant a
entitats que atenen les persones víctimes de l’ex- l’avaluació de la gestió, indica que existeixen els in-
clusió social, entre els quals destaca el de la Síndica formes d’avaluació de cadascuna de les xarxes, on
de Greuges de Barcelona presentat enguany, on fa es poden trobar els criteris amb què han treballat, i
una crida a l’administració a fi de resoldre amb més que no ha precisat aquí a fi de no allargar exces-
eficàcia les mancances actuals en aquest àmbit. sivament aquesta exposició. De tota manera, avança
Així doncs, el seu grup considera que després de que intentaran anar incorporant les síntesis de les
vint-i-vuit anys d’ostentar el govern municipal, i quan taules de les xarxes en els propers informes.
s’està a mig camí de l’aprovació del Pla d’inclusió El Sr. Ardanuy observa que seria recomanable, en
2005-2010, s’aprova el pla ciutadà per a una Barcelo- propers informes, incidir en la tipologia dels projectes
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1419
que s’han desenvolupat i seleccionar-ne els més Entén que aquest estat de coses porta cap a un
excel·lents com a experiències a tenir en compte, i replantejament i un redimensionament de la xarxa de
quins mereixen repetir atesa la seva efectivitat i, serveis socials i el seu abast, motiu pel qual presenta
també, quins cal descartar. la proposta, i afegeix que els consta que molts as-
La Sra. Martín admet l’increment de les dotacions pectes dels que demanen ja s’estan duent a terme.
pressupostàries, però considera que l’enfocament no La Sra. Martín avança el suport del seu grup a la
és l’adequat i que cal partir de la realitat. Tradi- incitava perquè consideren que en aquest moment
cionalment sempre s’ha vinculat l’exclusió amb la els centres de serveis socials estan col·lapsats i
pobresa, però la dinàmica de la societat és canviant, calen, doncs, més recursos humans i materials per
és a dir, s’afegeixen noves situacions que provoquen atendre la demanda. Els serveis socials afecten
l’exclusió social com ara les derivades de situacions directament la qualitat de vida de les persones i, per
d’atur de llarga durada o l’exclusió de persones amb tant, han de funcionar amb uns mínims de qualitat,
discapacitats. Entén que és d’aquestes realitats que sobretot ara amb l’entrada en vigor de la llei de la
cal partir, i atenir-se a què aquesta dinàmica genera dependència.
cada vegada més àmbits que pateixen exclusió so- Remarca que el seu grup també ha demanat
cial. Creu, per tant, que cal un increment de recursos i repetidament avaluar el funcionament d’aquests cen-
apunta la possibilitat d’establir sistemes de prevenció tres i detectar les mancances a fi de resoldre els
d’aquestes situacions. dèficits i assignar-hi els recursos necessaris que
El Sr. Gomà precisa que l’increment de recursos és garanteixin un bon servei, escurçant, sobretot, el
ben palès, atès que des que es va aprovar el Pla temps d’espera per a rebre atenció.
d’inclusió s’ha passat de 57 a 93 milions d’euros La Sra. Capella manifesta que també votaran fa-
vinculats als serveis del Pla, increment que tradueix vorablement aquesta proposició perquè entenen que
la prioritat política de l’equip de govern en aquest la posada en marxa del consorci de serveis socials, el
aspecte. Igualment entén que la mateixa constitució desplegament del conveni d’equipaments, i la cons-
de les sis xarxes demostra que, per al govern munici- trucció de nous barris a la ciutat, que suposa una
pal, la pobresa és una dimensió de l’exclusió social, incidència en l’augment de població, obligaran a redi-
però no l’única, i que l’existència d’una xarxa d’in- mensionar la prestació dels serveis socials.
serció sociolaboral és una eina preventiva d’aquesta Tot seguit, anticipa que, atès que la proposició del
exclusió. Així doncs, tot i compartir algunes de les grup de CiU inclou l’aspecte de les llistes d’espera, el
apreciacions de la Sra. Martín considera que l’en- seu grup retirarà el prec que presentaven en aquest
focament és correcte i s’adiu a la filosofia de l’acord. ordre del dia respecte al mateix problema. Observa,
Es dóna per tractat. tanmateix, que les llistes d’espera per accedir als
serveis socials tenen uns terminis diferents segons
els districtes i els llocs, per la qual cosa consideren
III) Propostes a dictaminar que cal introduir el factor territorial en dimensionar la
prestació d’aquests serveis. També cal tenir en
a) Ratificacions compte que s’ha incrementat la dotació pressu-
b) Propostes d’acord postària, però sense que s’hagin incrementat propor-
cionalment les dotacions de personal.
El Sr. Gomà recorda que, l’octubre del 2006, l’equip
IV) Part decisòria de govern va aprovar l’estratègia de millora per-
manent dels serveis socials d’atenció primària, l’es-
a) Propostes d’acord tudi de la qual, ell mateix va presentar a la comissió
b) Proposicions de Cultura, Educació i Benestar social del mes se-
güent. L’estudi partia de la diagnosi de l’evolució de
Del Grup Municipal CIU: l’activitat dels centres de serveis socials del 1996 al
2. Encarregar al Govern Municipal un estudi en 2006 i, per tant, del conjunt de problemes i neces-
profunditat sobre el dimensionament actual dels cen- sitats a què s’enfronten aquests serveis que inclouen
tres de Serveis Socials que avaluï el funcionament i tant els dèficits acumulats històricament, com les
detecti les mancances per tal de fer una proposta noves necessitats vinculades al desplegament de la
acurada de la necessitat de nous centres, d’ampliació llei de promoció de l’autonomia personal.
de personal i de millora d eles infrastructures. Fa avinent que l’estratègia de millora s’estructura
La Sra. Fandos puntualitza que presenten aquesta en quatre eixos: un de caire intern, de millora de les
proposta amb la voluntat de mirar d’avançar cap a la condicions laborals i de prestació del servei; un
millora dels centres de serveis socials de la ciutat, d’extern, que inclou l’increment de la capacitat de
atès que aquests centres són la porta d’entrada dels resposta a les necessitats de la ciutadania; un
recursos de serveis socials, i amb la finalitat que no hi d’increment dels elements de transversalitat i de
quedin aturades les peticions. Posa de manifest que, treball en xarxa amb la resta de sistemes de protecció
ara com ara, aquests centres de serveis socials estan social; i un quart eix sobre informació i innovació
saturats o, en el millor dels casos, no funcionen com permanent. Tot plegat es tradueix en quinze accions i
caldria. Els motius són diversos i inclouen des de la deu prioritats per al 2007, molt ben identificades i que
manca de personal –mentre que hi ha un percentatge coincideixen en bona part amb les que la Sra. Fandos
elevat d’interins–, fins a les llistes d’espera de més ha incorporat en la seva intervenció: actualització de
d’un mes de mitjana per a la primera presa de les ràtios, millora dels equipaments i les infraes-
contacte. A tota aquesta situació, s’hi afegeix la llei de tructures, nou model de primera atenció en els cen-
dependència, que augmenta el nombre d’usuaris en tres de serveis socials, protocol·lització de les si-
percentatge significatiu. tuacions a atendre, la relació entre els centres de
1 a420 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
serveis socials i els serveis socials de ciutat. Indica cursos humans i material necessaris per atendre a les
que, tot això, no són només objectius o reptes, sinó persones immigrades a la ciutat en l’àmbit de serveis
que s’està treballant a fons en cadascun d’aquests socials i sanitaris, tot especificant el nombre de
aspectes. targetes sanitàries que s’han atorgat a les referides
Informa que durant el darrer mandat s’ha in- persones.
crementat en 50 el nombre de treballadors socials La Sra. Esteller formula la proposició, que enllaça
presents als centres de serveis socials, amb la qual amb la proposició anterior en la línia de reclamar més
cosa, només en la xarxa bàsica, s’ha passat de 166 a recursos materials i econòmics per als serveis socials
216 treballadors socials. S’han protocol·litzat les i sanitaris. En aquest sentit, no es pot deixar de banda
situacions tipus ateses, i, enguany, s’han destinat 54 el fet que s’ha incrementat substancialment la po-
milions d’euros per finançar aquesta estratègia de blació, sobretot per la immigració, que ha passat a
millora de la primària, i que significa 17 milions més significar del 3,5% al 15% de la ciutadania. Això su-
que el 2005. És a dir, es tracta de processos de posa una gran pressió en el sistema de benestar que
treball que ja estan en marxa, i el compromís de implica disposar de més recursos. Observa que el
l’equip de govern és impulsar-los i enfortir-los. seu grup ha presentat diverses propostes en aquest
Així doncs, en la mesura que consideren que sentit, de la mateixa manera que són partidaris de se-
aquesta proposició se situa en línia amb l’acció de parar les polítiques d’immigració de les socials.
govern, avancen el suport a aquesta proposició. La Sra. Fandos avança que s’abstindran en la
La Sra. Fandos agraeix el suport de tots els grups a votació d’aquest punt perquè entenen que amb la
la proposició i demana al Sr. Gomà que les actua- proposició que el seu grup ha presentat abans, entre
cions que es facin arran de l’estudi donin fruit i que no altres coses, ja es contempla l’ítem de les persones
es quedi només en l’àmbit teòric. Remarca que les immigrades. De tota manera, no són partidaris
llistes d’espera són una realitat i no s’han reduït. d’etiquetar, sinó que en fer aquest estudi en la totalitat
També és cert que els sindicats, no fa ni tres mesos, dels serveis socials ja es té present que hi ha aquesta
repartien informació sobre els dèficits de funcio- ampliació de persones immigrades.
nament dels centres de serveis socials i que, per tant, Tampoc no veuen prou clar que l’aspecte de les
repercuteixen directament en l’atenció als usuaris. Es targetes sanitàries vagi en la mateixa proposta, bà-
referien, també, a què estaven funcionant amb un pla sicament perquè en l’estudi que ha demanat el seu
redactat el 1993, i que la realitat actual és molt grup ja es parlarà de quins recursos materials i hu-
diferent pel que fa a les situacions que requereixen mans calen.
atenció social, i conclouen que hi ha una evident La Sra. Capella manifesta que tampoc no hi vota-
manca de personal per atendre amb qualitat les de- ran favorablement perquè, d’entrada, consideren que
mandes. en la prestació dels serveis socials no s’ha de fer
El Sr. Gomà precisa que, sobre les llistes distinció per raó d’origen. Així doncs, les polítiques
d’espera, es poden valorar moltes xifres que no són dels fluxos migratoris no corresponen a la compe-
sempre coincidents. En aquest sentit, l’Ajuntament tència de l’Ajuntament i, per tant, l’exercici del control
disposa d’un mecanisme de control de les llistes de l’origen de les persones no és competència seva.
d’espera de tots els centres de serveis socials que El Sr. Gomà expressa, en nom del govern munici-
incorpora totes les variables com ara l’atenció im- pal, el rebuig de fons a aquesta proposició. Remarca
mediata a les urgències, garantia que es dóna a tots que la política d’atenció social d’aquest Ajuntament es
els centres de la ciutat, bé a través dels mateixos basa, essencialment, en la no segmentació en
centres o del Centre Municipal d’Atenció a les Ur- l’atenció a les persones en funció del seu origen, sinó
gències Socials –CEMAUS–, és a dir, no hi ha cap al seu perfil de necessitat. Això implica, per tant, la no
urgència que quedi desatesa. Admet, però, que creació de xarxes paral·leles d’atenció o la no ads-
existeixen algunes fluctuacions i, incorporant totes les cripció de professionals per atendre, exclusivament,
variables, la mitjana d’espera se situa al voltant dels les persones nouvingudes. Es pretén, per tant, una
quinze dies, amb certes desigualtats territorials. atenció normalitzada i integradora i inclusiva. Certa-
Avança que continuaran treballant per a la reducció ment, l’arribada de persones nouvingudes, juntament
de les llistes d’espera, i en la mesura que es va im- amb molts altres factors, fa que les necessitat
plantant el nou model de primera atenció, es treballa s’incrementin en volum i en complexitat. Aquesta és
en el concepte d’atenció immediata, si més no pel la base de l’aposta per l’enfortiment dels serveis
que fa a la primera valoració que, després, derivarà socials en general i dels serveis socials d’atenció
cap a un tractament més o més intensiu en funció del primària en concret. Les opcions d’incrementar recur-
perfil de les necessitats concretes de cada usuari. sos i professionals s’han fet sobre la base de molts
Destaca, igualment, que els sindicats són interlocutors indicadors, de risc, de vulnerabilitat, entre els quals
permanents en aquest procés complex de reforma de els de les persones immigrants. Recorda, en aquest
la primària que no té, ni de lluny, una única perspectiva sentit, que hi ha serveis específics de suport a
d’enfocament, una de les quals és la dels sindicats, l’acollida i a la interculturalitat –el SAIER i el Servei de
però també cal tenir en compte totes les altres. Mediació Intercultural– i que acaben d’arrodonir el
El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el model d’integració normalitzada i de diàleg i con-
Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la vivència intercultural.
Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Consideren, doncs, que aprovar aquesta proposició
Martín expressa el vot favorable del PP i la Sra. significaria un canvi de fons en sentit regressiu.
Capella expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. La Sra. Esteller precisa que només demana un in-
Del Grup Municipal PP: forme i no en un canvi de política, com tampoc no
3. El Govern Municipal presentarà en la propera recomana la creació d’una xarxa paral·lela. Insisteix
sessió un informe de serveis socials que valori els re- que només demana que s’avaluïn els costos que im-
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1421
plica el creixement de la població a fi d’adoptar mals a la ciutat –més de noranta mil gossos i seixanta
mesures, entre altres coses perquè l’increment de la mil gats, segons una enquesta del 2004–, l’abando-
immigració ha generat pressió en el conjunt del siste- nament –més de mil dos-cents animals de compa-
ma de benestar i s’ha produït un desplaçament de nyia–; els més de tres-cents animals peridoméstics
necessitats. Aquesta és una realitat que no es pot ob- censats –aus, rèptils, animals exòtics i rosegadors,
viar, per tant cal saber i quantificar les persones i el etc.– que també són abandonats i per als quals cal
tipus d’atenció que reben a fi de calcular els costos, buscar un lloc. Considera que també avala aquesta
tenint en compte que aquesta despesa té molt a petició el fet que s’hagi d’unificar els sistema de
veure amb el finançament d’altres administracions llicències, sancions, campanyes informatives i de
com la Generalitat i l’Estat, i aquesta avaluació de sensibilització a la ciutadania, per la qual cosa es
costos implicaria, alhora, un augment de recursos per plantegen l’oportunitat de crear aquesta oficina.
al finançament de la immigració. Igualment, hi ha organismes que estan duent a terme
Pel que fa a les targetes sanitàries, puntualitza que funcions que no els corresponen com ara el Consell
volen saber si la seva comptabilitat coincideix amb la municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels
de la Generalitat, que els ha proporcionat la dada de animals, que és de caràcter consultiu, sense funcions
cent mil persones immigrades a Barcelona que tenen executives, o la mateixa Agència de Salut Pública.
targeta sanitària. Entre altres coses, això suposa do- Així doncs, entenen que seria una manera de coordi-
tar amb més recursos els CAP per atendre l’in- nar tots els aspectes relacionats amb els animals
crement de població. domèstics, de manera que aquesta oficina podria
Addueix que l’objecte d’aquesta proposició és a fi gestionar l’acollida d’animals de companya, el registre
de resoldre els dèficits en les prestacions socials i in- censal municipal, la tramitació i gestió de llicències
crementar els recursos perquè tothom tingui les per a la tinença i conducció de gossos potencialment
necessitats cobertes. perillosos, la tramitació i gestió de les denúncies de
El Sr. Gomà rebat aquesta argumentació i mani- particulars, el sistema d’higiene i zoonosi, l’elaboració
festa que hauria de reiterar el que ha dit en la seva d’informes tècnics i jurídics en els plecs sancionadors
intervenció anterior, cosa que no està disposat a fer. o en les llicències d’obertura de llocs de venda
De tota manera no entén per què la Sr. Esteller d’animals o la interolocució amb altres administra-
insisteix que no pretén de cap de les maneres una cions, entre altres coses.
segmentació de l’atenció a les persones perquè a Ma- Entenen que la unificació de totes aquestes compe-
drid s’està fent a través dels centres d’atenció a la tències i la gestió unificada optimitzarien els recursos
població immigrada. Evidentment és una opció legíti- existents, milloraria el servei al ciutadà, alhora que
ma que està a les antípodes de la filosofia d’aquest és un projecte avalat pel Consell Municipal de Con-
Ajuntament; com tampoc mai no presentaran un infor- vivència, Defensa i Protecció dels animals i, a més,
me que segmenti les persones en funció del seu lloc per un informe de l’Agència de Salut Pública. Fins i
de naixement. Igualment, el nombre i la complexitat tot, el mateix PAM 2004-2007 avala la creació d’a-
de les necessitats socials a la ciutat són la base de la questa oficina integrada a fi coordinar activament les
política d’enfortiment dels serveis socials d’aquest propostes del Consell Municipal de Convivència, tra-
govern. mitar les queixes i suggeriment i vetllar per l’aplicació
La Sra. Esteller considera que l’equip de govern ha de la normativa vigent en la matèria.
de deixar de banda els complexos i avaluar les dades La Sra. Fandos avança el suport a la proposició,
de la realitat, sense tants prejudicis, a fi de conèixer entre altres coses perquè és evident que existint una
les xifres reals, cosa que no ha de perjudicar ningú. llei de defensa dels animals i una ordenança en la
Addueix, també, que els haurien de proporcionar la mateixa línia, manca la plasmació d’aquesta base ju-
informació que demanen, d’entrada, per garantir la rídica amb una acció transversal de defensa dels
transparència i, com ja ha dit, per beneficiar-se de la animals. Altres motius que fan necessària la creació
col·laboració de les altres administracions que tenen d’aquesta oficina és perquè, actualment, el seu paper
competència en immigració. l’està fent del Centre d’Acollida d’Animals, que està
El Sr. Gomà afirma que, de prejudicis per segmen- assumint més feina de la que li pertoca.
tar la població en funció de l’origen, els té tots i que la Fa extensiva la necessitat d’aquesta oficina, a més
política social d’aquest Ajuntament en matèria d’im- de les persones que tenen animals, per a aquelles
migració és transversal i normalitzadora, de manera que no en tenen, atès que si l’objectiu principal és la
que la integració de les persones nouvingudes a les protecció dels animals, també ho és garantir els drets
escoles, la salut o l’habitatge es fa des dels àmbits d’aquells que no en tenen. Consideren que aquesta
corresponents. oficina també es podria ocupar de coordinar i cen-
El Sr. Martí expressa el vot en contra del PSC, el tralitzar el debat que actualment es manté sobre les
Sr. Gomà expressa el vot en contra d’ICV-EU i A, la condicions de venda d’animals i, concretament, l’as-
Sra. Fandos expressa l’abstenció de CiU, la Sra. sumpte de les parades de les Rambles.
Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. La Sra. Martin consideren que la creació de l’oficina
Capella expressa el vot en contra d’ERC. Es rebutja. és necessària, però que també seria suficient amb
Del Grup Municipal ERC: una persona que disposés d’una infraestructura míni-
4. Crear l’Oficina de protecció dels animals. ma per canalitzar les peticions de les persones que
La Sra. Capella justifica la proposició amb un treballen per a la defensa dels animals domèstics a la
substrat legal, la Llei 22/2003, de 4 de juliol i l’or- ciutat. Creu que fóra positiu fer un seguiment, entre
denança municipal sobre protecció, tinença i venda altres coses, d’inscripció d’animals en el cens i la
d’animals. Hi ha, també, altres arguments que avalen implantació del xip identificatiu als gossos, atès que,
la necessitat de crear aquesta oficina de defensa dels segons les dades de què disposen, només un 16%
animals, entre les quals la creixent presència d’ani- dels animals estan inscrits en el registre municipal.
1 a422 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
Un altre aspecte interessant seria fer un seguiment grau de mobilitat de l’usuari pot arribar a transcórrer
dels animals adoptats i dels que no en són, a fi de fins a un període de dos mesos.
proposar actuacions per potenciar l’adopció. El seu Entenen que aquests exemples no recullen la
grup demana que aquesta oficina es creï amb la voluntat del govern municipal de prescindir d’aquest
col·laboració de les entitats que s’encarreguen de la servei, eliminant-lo de mica en mica i impulsant a fer
defensa dels animals, atès que poden aporta una servir el transport urbà adaptat, que no seria cap
experiència molt enriquidora. disbarat i el servei fos realment adaptat i tingués en
El Sr. Gomà subratlla que aquesta proposició es fa compte les necessitats reals del col·lectiu.
paral·lelament al procés de creació de l’Oficina Inte- El Sr. Gomà precisa que aquest servei, els últims
gral de Protecció dels Animals, que ha de tenir un anys ha tingut un procés d’expansió substancial en
caràcter integral i executiu i que incorporarà elements què s’ha passat, entre el 2005 i el 2007, de 10 a 19
com ara ser un punt d’atenció i d’informació, de re- autobusos, amb previsió d’incrementar-los fins a 24 el
cepció i tramitació de queixes i suggeriments, d’in- 2008, i de 21 a 47 taxis adaptats, vinculats estric-
tervenció en casos de maltractament d’animals, tament al servei porta a porta. Tot plegat significa que
interlocució amb l’Agència de Salut Pública i amb s’ha passat de 31 a 66 vehicles estrictament vinculats
altes instàncies competents, amb les entitats protec- a aquest servei.
tores d’animals, impulsar campanyes cíviques infor- Tot això es pot traduir en quatre indicadors que
matives, la gestió de recollida d’animals i de Centre considera molt significatius; el primer és que el nom-
Municipal d’Acollida o el tractament de la proble- bre de persones que tenen dret a accedir al porta a
màtica de les colònies de gats, per exemple. porta ha passat de 1.700 a 3.900 els darrers tres
En definitiva, les línies mestres d’aquesta oficina anys; pel que fa a usuaris efectius, els darrers tres
seran la millora en ‘atenció al ciutadà, la unificació anys s’ha passat de 1.179 a 2.544 i, pel que a nombre
organitzativa, l’eficàcia en la gestió i l’acció sanciona- de viatges, en el mateix període, s’ha passat de
dora, amb les quals Barcelona se situarà com una 130.000 a 237.000.
ciutat pionera novament. Quant al pressupost, el 2004 es destinaven 1,4
Vol destacar, per tant, el fet que l’equip de govern milions al servei, mentre que el 2006 se’n van desti-
ja ha iniciat el procés que ha de portar a la creació de nar 3,3, milions.
l’oficina integral, de la qual ja existeix un disseny, de Puntualitza, per tant, que no hi ha cap voluntat de
manera que en uns terminis raonables i amb les reduir el servei, sinó de redimensionar-lo en funció de
assignacions de recursos econòmics i personals les necessitats reals de les persones amb disca-
necessaris, es tirarà endavant. pacitat que el requereixen. Quant als criteris d’accés,
La Sra. Capella agraeix el suport que els grups i indica que es fan als Centres d’Acreditació de la
l’equip de govern han donat a la seva proposició i rei- Generalitat que emeten els certificats de discapacitat,
tera la voluntat que aquesta oficina tingui caràcter i tothom qui entra en el barem de mobilitat reduïda i
executiu i no únicament informatiu. estan empadronades a Barcelona obtenen la targeta
El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el de transport especial.
Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Addueix, però, que aquest és un transport com-
Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. plementari al transport públic ordinari adaptat, que
Martín expressa el vot favorable del PP i la Sra. actualment abasta el cent per cent de la flota de
Capella expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. superfície, de manera que el servei porta a porta ha
de quedar definit amb precisió. Certament, durant el
procés de transició, hi ha alguns elements de gestió
c) Mocions que cal millorar des del punt de vista de l’eficiència,
com és el cas del nombre de trucades o el temps
d’espera.
V) Part de control En definitiva, vol deixar clar que es tracta d’un
servei que continuarà existint i que, en el futur, serà
a) Precs complementari al transport públic ordinari adaptat.
La Sra. Homs es felicita per la continuïtat del
Del Grup Municipal CIU: servei, atès que havia rebut informacions contra-
5. Que s’ampliï la flota per cobrir el servei a tots els dictòries en la línia de substituir aquest servei pel de
usuaris, disminuïts i gent gran, i que se’ns informi transport ordinari adaptat. Afegeix que, malgrat les
sota quins criteris es fa la valoració per determinar si dades en referència a l’ampliació substancial del
una persona pot o no fer ús del servei de transport servei, s’ha revelat que no és suficient atès que hi ha
especial de mobilitat reduïda porta-porta. més usuaris que servei.
La Sra. Homs celebra iniciar-se com a membre El Sr. Gomà puntualitza que no es tracta de substi-
d’aquesta comissió amb la presentació d’un prec que tuir el servei, sinó de normalitzar alguns serveis que
fa referència a un col·lectiu que lluita constantment inclouen l’ús prioritari dels transports ordinaris adap-
per tenir una mobilitat justa, la mateixa que altres per- tats. Entén que aquest matís fa compatible la defensa
sones sense problemes de mobilitat. del servei com a tal en els casos en què no és
Assenyala que la voluntat d’aquest prec parteix possible amb transport públic amb la voluntat de
arran d’un seguit de queixes dels mateixos usuaris, normalitzar el transport ordinari.
entre les quals hi ha la qüestió de per què no s’amplia Es dóna per tractat.
el servei i sí el nombre d’usuaris; per què cal demanar Del Grup Municipal PP:
cada servei explícitament, quan abans amb una sola 6. Que el Govern Municipal informi del grau
trucada es podien demanar els quatre serveis d’un d’execució de totes les actuacions incorporades en
cop; per quin motiu per fer una valoració-revisió del els convenis d’equipaments per millorar la sanitat a
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1423
Barcelona, signats els mesos de juny i juliol de 2004, 2004 i 2007. Ara constaten, però, que en tot aquest
cessió de solars, projectes i calendari d’actuació i en- temps només s’han cedit els solars.
trada en serveis de totes les inversions en resi- Consideren, per tant, que s’ha incorregut en un
dències, centres de dia i caps. incompliment flagrant del conveni, perquè fins i tot
La Sra. Esteller formula el prec i es remet als s’ha incomplert el calendari previst per a les cessions
convenis d’equipaments signats per l’Ajuntament i la i no cal dir que Barcelona no es pot permetre conti-
Generalitat signats el juny el juliol de 2004 referents a nuar amb un dèficit de centres per a gent gran com el
la construcció d’equipaments socials i per solucionar que té, només per esmentar un dels aspectes. De-
el dèficit en l’àmbit dels CAP i les places socio- mana, doncs, més concreció pel que fa al calendari
sanitàries. de construcció dels CAP de nova planta així com les
El Sr. Gomà vol aclarir, d’entrada, que atès que hi obres dels que s’havien de desdoblar a fi d’ampliar
ha responsabilitats compartides entre l’Ajuntament i la els serveis.
Generalitat, respondrà estrictament sobre les respon- El Sr. Gomà rebat que marqui distàncies ni que
sabilitats municipals, malgrat que hi ha una taula de s’hagi comès cap incompliment. L’Ajuntament està
seguiment d’ambdues administracions. tenint una actitud absolutament proactiva i de se-
Molt breument, precisa que el conveni distingeix guiment a través de la taula conjunta Ajuntament-
diverses tipologies de serveis i de persones. Ja s’ha Generalitat. Manifesta que el conveni estarà executat,
efectuat la cessió dels dotze solars previstos, i s’ha per part de l’Ajuntament, a finals del 2007, mentre
constituït el dret de superfície a favor de la Generalitat que un conveni que preveu la posada en marxa de 51
i, en tots els casos, s’està en fase de projecte i nous equipaments socials d’atenció especialitzada,
licitació d’obres, de manera que es pot fer la previsió així com el conveni de CAP, des del moment de la
que en el període 2007-2008, aquestes obres es signatura, el 2005, s’estableix un termini raonable de
podrà executar i posar en marxa els serveis, tot i que quatre anys perquè estiguin en funcionament.
lamenta no poder precisar la data unilateralment. Remarca que això significa un salt endavant espec-
Informa igualment que ja s’han cedit els 5 solars de tacular, sobretot si es compara amb l’acord d’equi-
titularitat pública per a equipaments per a persones paments amb la Generalitat de l’any 1999 preveia la
amb discapacitat psíquica i malaltia mental, i el solar posada en marxa de 10 equipaments i es va trigar set
per a fer-hi un equipament per a persones amb anys a posar-los en marxa. És a dir, amb el conveni
discapacitat física, de manera que s’estaria amb la actual, s’aconseguirà multiplicar per cinc el nombre
mateixa situació que els solars per a equipaments per d’equipament i fer-los en la meitat de temps.
a persones grans: tots els solars cedits, i, del sis ca- La Sra. Esteller insisteix que Ajuntament i Gene-
sos, n’hi ha quatre que ja tenen els projectes ad- ralitat tenien l’obligació de complir els convenis en els
judicats, per la qual cosa les obres a punt de terminis que hi consten.
començar. El Sr. Gomà assegura que els cinquanta-un equi-
Pel que fa a l’àmbit de l’atenció a la infància en risc, paments estaran fets en els terminis que marca el
el conveni preveu un CRAE de caràcter intensiu, el conveni.
solar del qual ja està cedit; dos centres de primera Es dóna per tractat.
acollida, un solar dels quals també està cedit i el Del Grup Municipal ERC:
projecte adjudicat; mentre que un altre centre de pri- 7.- (M0711/179) Que el Govern Municipal elabori
mera acollida i quatre CRAE de caràcter ordinari un pla de xoc per tal de reduir el temps d’espera als
estan pendents que es concreti la seva localització. Centres de Serveis Socials més saturats de la ciutat i
En l’apartat del conveni que fa referència al concert així garantir una atenció correcta i en terminis rao-
amb la iniciativa social i, per tant, a aquells centres de nables al conjunt de les persones usuàries.
titularitat de les entitats d’acció social, hi estan im- Retirat.
plicats 14 equipaments que, en tots els casos, ja s’ha
arribat a l’acord sobre quina serà l’entitat gestora i, en
sis casos, ja s’ha formalitzat la cessió i, o bé s’ha b) Preguntes
signat i s’està en procés de signar el conveni regula-
dor de les condicions de finançament i gestió dels Del Grup Municipal CIU:
equipament. 8. Quin és el capteniment del govern municipal res-
Per consegüent, des de l’òptica municipal valoren pecte als possibles riscos psico-socials dels treba-
molt positivament el ritme de desplegament de lladors municipals dels Serveis Socials? (detecció de
l’acord, amb la cessió de solars i l’aprovació dels problemes i propostes de millora).
instruments urbanístics per a l’execució de les obres; El Sr. Ardenuy indica que la pregunta es basa en
alhora que remarca que seguiran atents perquè el dues constatacions: que l’Ajuntament de Barcelona té
procés de licitació es faci amb la màxima rapidesa una plantilla de serveis socials d’alt nivell de com-
per part del govern de la Generalitat. petència professional, i que el personal de serveis
La Sra. Esteller pregunta per la part que pertoca a socials que treballa a primera línia està exposat a un
l’àmbit de la sanitat. seguit de riscos psicosocials. Per tant pregunta de
El Sr. Gomà respon que l’Ajuntament ja ha cedit la quina manera es fa la detecció dels riscos i la
totalitat dels solars i, per tant, en procés de projecte i correcció dels factors que els provoquen.
de licitació. El Sr. Gomà informa que l’Ajuntament aplica la Llei
La Sra. Esteller observa l’actitud el Sr. Gomà de de Prevenció de Riscos Laborals, alhora que amb els
marcar distància amb la resta d’administracions sig- serveis de prevenció de riscos es va iniciar un procés
nants en parlar de compliments, quan en signar el de mesura dels riscos psicosocials en el conjunt de
conveni es remarcava la competència compartida i centres de serveis socials. A través d’una meto-
amb un termini de desenvolupament i execució entre dologia molt avançada i participativa, on hi ha fins a
1 a424 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
setanta-cinc variables aconseguides per la partici- milions d’euros de creixement, n’hi ha pràcticament
pació dels treballadors en la seva definició han servit un que correspon a una transferència finalista per al
per fer un diagnòstic, on hi ha factors resolts i altres desplegament de la primera etapa de la dependència,
en què cal esmerçar-hi esforços. D’aquesta avaluació és a dir es destina a les persones en situació de gran
de riscos, van sorgir vint-i-tres mesures preventives o dependència. Això ha permès en un primer moment
de millora, i que són les que s’estan treballant de ma- establir un servei d’informació territorialitzat amb qua-
nera territorialitzada, i que inclouen des de condicions tre punts d’informació i, a partir del 18 de juny, la
de seguretat, protocols d’atenció a les situacions incorporació de vint-i-cinc treballadores socials a la
socials; la necessitat d’agilitar el mecanisme de co- xarxa de primària que es formaran fins a haver d’ela-
bertura de baixes laborals, de manera que s’ha pactat borar els programes d’atenció individual. En aquesta
amb els sindicats la creació d’un equip “volant” que fase, es farà un procés de seguiment a fi d’ajustar
permet la cobertura immediata de les baixes en llocs estrictament l’increment de recursos i les necessitats
de primera atenció. que vagin sorgint, de manera que es pugui fer, si cal,
En definitiva, són mesures molt vinculades al diag- un ajustament a l’alça.
nòstic dels setanta-cinc factors de risc psicosocial, i la La Sra. Esteller pregunta, en referència al conveni
posició de l’equip de govern és continuar avançant en marc de finançament, si l’Ajuntament ha presentat al-
aquesta línia. guna proposta respecte a la negociació que ha de
Es dóna per tractada. tenir la Generalitat amb l’Estat a fi de finançar la
Del Grup Municipal PP: dependència, a fi de saber com es quantificaran els
9. En quina situació estan les negociacions de recursos procedents de l’Estat en funció de les ne-
l’Ajuntament de Barcelona amb l’Estat i la Generalitat cessitats i de la cartera de serveis definida. Vol saber,
per tal de finançar i atendre a les persones amb també, de quina manera està pactat l’increment pro-
dependència, tot indicant els recursos econòmics que porcional d’aquests recursos en funció de la re-
seran transferits a l’Ajuntament i els que requerirà per definició de la cartera de serveis.
fer efectiva l’esmentada atenció? El Sr. Gomà precisa que el conveni marc és de
La Sra. Esteller recorda que fa tres mesos ja van caràcter anual, tot i que enguany, per primera ve-
preguntar pel desenvolupament de la Llei de de- gada, té un annex on hi ha una transferència finalista
pendència i què feia l’Ajuntament per obtenir el de la Generalitat a l’Ajuntament per finançar la posa-
finançament, motiu pel qual ara formulen aquesta da en marxa del procés de desplegament de de-
pregunta a fi d’avaluar la situació, sobretot després pendència. A través del govern de la Generalitat,
de l’informe que els van lliurar on hi deia que a la l’Ajuntament fa arribar a la taula territorial de l’Estat
ciutat hi ha 47.901 persones amb grau de depen- els criteris que calen. En aquesta taula, no hi són
dència, de les quals 8.666 amb grau de dependència representats els ajuntaments com a tals, però sí a tra-
3, i sobre les quals s’aplica, d’entrada, la llei. vés de les comunitats autònomes i els representats
El Sr. Gomà recorda que l’esmentat informe, que de la Federació Espanyola de Municipis, l’Ajuntament
es va repartir en l’última sessió de comissió de plenari de Barcelona hi ha participat activament.
de l’anterior mandat, explicava la fase de des- Quant al que pertoca a la ciutat del conjunt de re-
plegament de la llei de dependència a la ciutat, i es cursos que rep la Generalitat, cal tenir present que les
manifestava la disposició de l’Ajuntament per gestio- necessitats de Barcelona estan per sobre del pes
nar el conjunt dels serveis que desplegava aquesta demogràfic de la ciutat en el conjunt de Catalunya,
llei i, per tant, que estava en disposició de fer una de- que se situa poc per sobre del 20%, mentre que tots
manda rigorosa al govern de la Generalitat per fer els indicadors de necessitat se situen entorn del 30%
possibles les condicions que permetin gestionar ade- del conjunt de Catalunya. Informa que amb la ne-
quadament els serveis. Des de l’abril fins ara, s’ha gociació han aconseguit obtenir una aportació de la
produït un doble acord que ha permès que ja es pugui Generalitat molt més a prop del 30% que del 20%,
parlar d’un desplegament a velocitat de creuer de la però continuaran insistint a fi que cobreixi el conjunt
Llei de promoció de l’autonomia personal. En un pri- de les necessitats.
mer acord es dóna un paper molt actiu al Consorci de Es dóna per tractada.
Serveis Socials pel que fa als equips de valoració de
dependència i que ja funcionen amb 5 perfils pro-
fessionals diferents i que garanteixen que el conjunt c) Declaracions de Grup
de les sol·licituds registrades ja es puguin atendre. El
segon acord fa referència al finançament, via conveni
marc, entre l’Ajuntament i la Generalitat, i a partir del No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-
qual la Generalitat fa l’aportació a la primària ha sidència aixeca la sessió a les tretze hores i cin-
crescut de 18 a 23 milions d’euros, i d’aquests cinc quanta minuts.
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1425
Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública
Acta de la sessió celebrada el dia 10 de juliol de va dir era que els temes de BTV estaven inclosos en
2007 i aprovada el dia 19 de setembre de 2007 aquesta Comissió de manera ordinària. Informa que
per modificar-ho caldrà seguir el mateix procediment
que per a la resta del cartipàs, amb independència de
A la sala President Lluís Companys de la casa de la Junta de Portaveus que creu que no és l’òrgan on
la ciutat, el 10 de juliol de 2007, s’hi reuneix la Co- s’ha d’abordar aquesta qüestió.
missió de Presidència, Territori i Funció Pública, sota El Sr. Ciurana finalitza dient que la Comissió de con-
la presidència de l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs. Hi trol i seguiment només accepta preguntes o precs, que
assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Carles no és una Comissió que pugui aprovar resolucions, per
Martí i Jufresa, Ramon García-Bragado i Acín, Jordi això creu que l’equívoc parteix de quan es diu que els
W. Carnes i Ayats, Assumpta Escarp i Gibert, Itziar temes de BTV van en aquesta Comissió.
González i Virós, Guillem Espriu i Avendaño, Joaquim El Sr. Forn s’afegeix al que van creure tots plegats,
Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Jaume i la prova és que han presentat una sèrie d’iniciatives
Ciurana i Llevadot, Ángeles Esteller Ruedas, Javier de control de BTV.
Mulleras Vinzia, Emma Balseiro i Carreiras, Ricard El Sr. Vives comenta que aquesta qüestió va ser
Gomà i Carmona i Ester Capella i Farré, assistits pel tractada en la reunió prèvia que es va mantenir amb
secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i el vicepresident, i el secretari, i que és l’art. 101 del
Pallarès, que certifica. ROM el que determina el nombre de preguntes i de
També hi són presents l’Im. Sr. Jordi Portabella i precs que poden fer cadascun dels grups per co-
Calvete i el Sr. Ignasi Cardelús, delegat de Presi- missions, i que en aquell moment es van adonar que,
dència i Relacions Institucionals. donada l’especificitat de la qüestió de BTV, era ne-
S’obre la sessió a les setze hores i trenta minuts. cessari transubstanciar la naturalesa d’aquesta co-
missió en una nova comissió que pogués fer el con-
El Sr. Vives, atès que és el primer dia que presideix trol de BTV, i emplaça tothom a buscar una solució
aquesta Comissió, vol expressar la seva satisfacció i per bé de la transparència de la gestió d’un mitjà
honor de presidir una Comissió de l’Ajuntament de la públic tan important com és BTV.
seva Ciutat, i demana indulgència plenària per ser la El president passa al punt següent de l’ordre del
seva primera vegada que fa de president, i de regi- dia.
dor, tot esperant que la sessió es desenvolupi amb
fluïdesa tenint en compte la nova situació de l’Ajun-
tament. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior.
El Sr. Ciurana demana la paraula per tractar una No n’hi ha.
qüestió prèvia en relació a la Comissió de control i
seguiment de BTV, la qual, segons converses man-
tingudes, entenien que mantenia les mateixes fun- II) Part Informativa
cions, estructura i membres que en el mandat ante-
rior, i havent-se d’haver convocat conjuntament amb a) Despatx d’ofici
aquesta comissió. Demanen traslladar aquesta qües-
tió a la Junta de Portaveus perquè s’aclareixi. En compliment de l’article 63.1 del Reglament
La Sra. Esteller confirma el que ha dit el Sr. d’organització municipal, es comuniquen les reso-
Ciurana i també demana que és debati la qüestió en lucions següents:
la Junta de Portaveus.
El Sr. Martí aclareix que el que va es va acordar va 1. Sector de Serveis Generals
ser que les qüestions relatives a la televisió i mitjans De la gerent municipal, de data 8 de març de 2007,
de comunicació se substanciarien en aquesta Co- que aprova el plec de clàusules i convoca concurs,
missió, tal i com es descriu en el seu àmbit material, per adjudicar el contracte de servei de taxi per al
que no es va acordar que hi hagués una comissió trasllat de personal municipal en funcions de repre-
“bessona” per al seguiment específic de BTV, però sentació de l’Ajuntament de Barcelona, per als exer-
que no descarta tornar-se a reunir amb els diferents cicis 2007-2009, i per un import de 208.000 euros.
grups en el marc de les reunions dels grups mu-
nicipals que formen el consistori per tractar el tema. 2. Sector de Serveis Generals
El Sr. Ciurana contesta que l’equip de govern opta De la gerent municipal, de data 25 de maig de
pel formalisme en una qüestió en la que haurien de 2007, que declara desert el concurs convocat per ad-
ser els primers interessats com és garantir que des judicar el contracte de servei de taxi per al trasllat de
del primer moment BTV estigui presidida per la personal municipal en funcions de representació de
transparència i la col·laboració. l’Ajuntament de Barcelona, per als exercicis 2007-
La Sra. Esteller demana que, si el que es va acor- 2009, i per un import de 208.000 euros.
dar és que continuaria en la Comissió de Presidència,
es resolgui la qüestió per a la propera Comissió. 3. Sector de Serveis Generals
El Sr. Martí respon que la prova que la Comissió no De la gerent municipal, de data 25 de maig de
és la d’abans, és que ara n’hi ha dues. I que el que es 2007, que aprova el plec de clàusules, mitjançant
1 a426 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
procediment negociat, del contracte de servei de taxi curs per adjudicar el contracte de serveis de suport al
per al trasllat de personal municipal en funcions de funcionament dels equipaments, per als exercicis
representació de l’Ajuntament de Barcelona, per als 2007-2008, i per un import de 75.408 euros.
exercicis 2007-2009, i per un import de 208.000
euros. 12. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 18 d’abril de 2007,
4. Sector de Serveis Generals que adjudica a MARSH, SA el contracte que te per
De la gerent municipal, de data 30 de març de objecte la contractació de diferents pòlisses d’asse-
2007, que aprova el plec de clàusules i convoca gurances entre les que es troben les cobertures de
concurs, per adjudicar el contracte de servei de re- responsabilitat civil patrimonial, tot risc danys mate-
collida, transport i lliurament de correspondència i/o rials, col·lectius d’accidents i flota de vehicles, per als
paquets de missatgeria del Sector de Serveis Ge- exercicis 2007-2008, i per un import de 4.086.414,24
nerals, per als exercicis 2007-2009, i per un import de euros.
744.980,69 euros.
13. Sector de Serveis Generals
5. Sector de Serveis Generals De la gerent municipal, de data 20 de juny de 2007,
De la gerent municipal, de data 5 d’abril de 2007, que adjudica a la societat Missatgeria Dit i Fet, SL el
aprova el plec de clàusules i adjudica el contracte de contracte de servei de recollida, transport i lliurament
manteniment del software dels terminals electrònics de correspondència i/o paquets del Sector de Serveis
de control de presència de l’Ajuntament de Barcelona, Generals, per als exercicis 2007-2009, i per un import
per als exercicis 2007-2008, i per un import de de 744.980,69 euros.
4.556,80 euros.
14. Districte de Gràcia
6. Sector de Serveis Generals De la gerent municipal, de data 5 d’abril de 2007,
De la gerent municipal, de data 24 d’abril de 2007, que adjudica a Ludic 3, SCCL el contracte que té per
que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per objecte la prestació del servei de programació radio-
adjudicar el contracte de lloguer de vehicles amb con- fònica del Districte de Gràcia, per als exercicis 2007-
ductor per al trasllat de personal de representació 2008, i per un import de 119.999,67 euros.
municipal, per als exercicis 2007-2008, i per un import
de 94.882,48 euros. 15. Districte de Sant Martí
De la gerent municipal, de data 16 d’abril de 2007,
7. Sector de Serveis Generals que adjudica a Casacuberta Matias Arquitectos, SL el
De la gerent municipal, de data 17 de maig de contracte que té per objecte la direcció de les obres
2007, que aprova el plec de clàusules i convoca del Casal Infantil del Drac a la Via Trajana, per als
concurs, per adjudicar el contracte d’impressió en ro- exercicis 2007-2008, i per un import de 55.100 euros.
tativa de vint-i-dos números del suplement barris,
equivalents a vint-i-quatre mesos, per als exercicis 16. Districte de Sants-Montjuïc
2007-2009, i per import d’1.602.837,50 euros. De la gerent municipal, de data 14 de març de
2007, que autoritza i adjudica a la societat NRG
8. Sector de Serveis Generals Group Spain, SA el contracte de lloguer de la foto-
De la gerent municipal, de data 17 de maig de copiadora del centre de serveis socials de Sants del
2007, que aprova el plec de clàusules, mitjançant Districte de Sants-Montjuïc, per als exercicis 2007-
procediment negociat, del contracte de subminis- 2010, i per un import de 5.940,78 euros.
trament de caixes arxivadores per a la documentació
de conservació permanent de les diferents depen- 17. Districte de Sants-Montjuïc
dències municipals i òrgans de l’Arxiu Municipal, per De la gerent municipal, de data 14 de març de
als exercicis 2007-2008, i per un import de 30.000 2007, que autoritza i adjudica a la societat NRG
euros. Group Spain, SA el contracte de lloguer de la
fotocopiadora de la Gerència del Districte de Sants-
9. Sector de Serveis Generals Montjuïc, per als exercicis 2007-2010, i per un import
De la gerent municipal, de data 17 de maig de de 9.614,82 euros.
2007, que aprova el plec de clàusules i adjudica a la
societat Enciclopèdia Catalana, SA, la coedició del 18. Districte de Sants-Montjuïc
llibre: Els alcaldes de Barcelona, per als exercicis De la gerent municipal, de data 14 de març de
2007-2008, i per un import de 180.960 euros. 2007, que autoritza i adjudica a la societat NRG
Group Spain, SA el contracte de lloguer de la foto-
10. Sector de Serveis Generals copiadora del centre de serveis socials Zona Franca
De la gerent municipal, de data 25 de maig de del Districte de Sants-Montjuïc, per als exercicis
2007, que aprova el plec de clàusules i convoca con- 2007-2010, i per un import de 5.940,78 euros.
curs, per adjudicar el contracte de neteja tècnica es-
pecialitzada i treballs verticals dels edificis municipals 19. Districte de les Corts
del Sector de Serveis Generals, per als exercicis De la gerent municipal, de data 20 de juny de 2007,
2007-2009, i per un import de 289.522,08 euros. que autoritza i adjudica, mitjançant procediment ne-
gociat, el contracte d’arrendament de deu fotocopia-
11. Districte de Ciutat Vella dores homologades a la societat NRG Group Spain,
De la gerent municipal, de data 25 de maig de SA per als equipaments municipals dependents del
2007, que aprova el plec de clàusules i convoca con- Districte de les Corts, per un període de trenta-sis
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1427
mesos, per als exercicis 2007-2010, i per un import 29. Sector de Serveis Generals
de 34.344 euros. De la gerent municipal, de data 23 de març de
2007, que aprova les bases i la convocatòria d’un
20. Districte de Sant Martí concurs per a la provisió de tres llocs de treball
De la gerent municipal, de data 17 de maig de d’informador-tramitador (nivell 16).
2007, que autoritza i adjudica a la societat NRG
Group Spain, SA, el contracte de lloguer de la foto- 30. Sector de Serveis Generals
copiadora per a les dependències de la Guàrdia Ur- De la gerent municipal, de data 23 de març de 2007,
bana, per als exercicis 2007-2010, i per un import de que aprova les bases i la convocatòria de l’oposició
9.009 euros. lliure per a la provisió de 45 places de Bomber del
Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Sal-
21. Districte de Sant Martí vament.
De la gerent municipal, de data 20 de juny de 2007,
que autoritza i adjudica a la societat NRG Group 31. Sector de Serveis Generals
Spain, SA el contracte de lloguer de juny de 2007 fins De la gerent municipal, de data 23 de març de
al maig de 2010 d’una fotocopiadora-fax en blanc i 2007, que aprova les bases i la convocatòria de
negre per al centre cívic parc Sandaru, per als exer- l’oposició lliure per a la provisió de 117 places d’agent
cicis 2007-2010, i per un import de 5.074 euros. de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
22. Sector de Serveis Generals 32. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 8 de març de 2007, De la gerent municipal, de data 23 de març de
que adopta els tipus de béns d’ús general de l’es- 2007, que aprova les bases i la convocatòria d’un
pecialitat de mobiliari d’oficina, per a la utilització co- concurs per a la provisió del lloc de treball de tècnic/a
muna pels òrgans de l’Ajuntament de Barcelona de llicències i inspecció (nivell 20).
durant dos anys, designar diverses empreses de
l’annex 1, i excloure l’empresa Grupo Germarc, SL 33. Sector de Serveis Generals
per no haver subsanat les anomalies detectades en la De la gerent municipal, de data 12 d’abril de 2007,
documentació aportada. que aprova les bases i la convocatòria d’un concurs
per a la provisió del lloc de treball de Cap de Personal
23. Districte de Sant Martí del Sector de Serveis Generals (nivell 24).
De la gerent municipal, de data 14 de març de
2007, que declara desert el concurs per a l’adju- 34. Sector de Serveis Generals
dicació del contracte de la direcció de les obres del De la gerent municipal, de data 25 d’abril de 2007,
casal infantil del Drac a la Via Trajana, en no presen- que aprova les bases i la convocatòria d’un concurs
tar-se cap oferta, per als exercicis 2007-2008, i per un per a la provisió del lloc de treball d’Arxiver/a de
import de 58.000 euros. Districte (nivell 20).
24. Sector de Serveis Generals 35. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 7 de març de 2007, De la gerent municipal, de data 21 de maig de
que aprova les bases i la convocatòria d’un concurs 2007, que aprova les bases i la convocatòria d’un
per a la provisió d’un lloc de treball d’assessor/a concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic
jurídic del Districte (nivell 22). adjunt a Prefectura (nivell 20).
25. Sector de Serveis Generals 36. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 7 de març de 2007, De la gerent municipal, de data 21 de maig de
que aprova les bases i la convocatòria d’un concurs 2007, que aprova les bases i la convocatòria d’un
per a la provisió d’un lloc de treball de director/a de concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic
centre de Serveis Socials (nivell 20). adjunt a Prefectura (nivell 20).
26. Sector de Serveis Generals 37. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 14 de març de De la gerent municipal, de data 21 de maig de 2007,
2007, que aprova les bases i la convocatòria d’un que aprova les bases i la convocatòria d’un concurs
concurs per a la provisió d’un lloc de treball de direc- per a la provisió d’un lloc de treball de responsable de
tor/a de centre cívic (nivell 20). projectes del Sector d’Urbanisme (nivell 20).
27. Sector de Serveis Generals 38. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 14 de març de 2007, De la gerent municipal, de data 23 de maig de
que aprova les bases i la convocatòria d’un concurs 2007, que aprova les bases i la convocatòria d’un
per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a de concurs per a la provisió d’un lloc de treball de
gestió i/o planificació de Serveis Personals (nivell 22). tècnic/a de gestió i/o planificació de Serveis Per-
sonals (nivell 22).
28. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 14 de març de 39. Sector de Serveis Generals
2007, que aprova les bases i la convocatòria d’un De la gerent municipal, de data 28 de maig de
concurs per a la provisió d’un lloc de treball de res- 2007, que aprova les bases i la convocatòria d’un
ponsable de qualitat de la Direcció d’Atenció al Ciu- concurs per a la provisió d’un lloc de treball de cap de
tadà (nivell 22). l’Oficina d’atenció als ciutadans (nivell 20).
1 a428 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
40. Sector de Serveis Generals 50. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 28 de maig de Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data
2007, que aprova les bases i la convocatòria d’un 17 de maig de 2007, que nomena la senyora Ascen-
concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic sión Arquillo i Arquillo per a ocupar el lloc de treball
de llicències i inspecció de Districte (nivell 20). de Tècnica de Gestió i/o Planificació de Serveis
Personals (nivell 22).
41. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 28 de maig de 51. Sector de Serveis Generals
2007, que aprova les bases i la convocatòria d’un Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data
concurs per a la provisió per lliure designació del lloc 17 de maig de 2007, que nomena la senyora Mont-
de treball d’interventor/a delegat/da (control financer) serrat Vallés i Bisbal per a ocupar el lloc de treball de
de l’Ajuntament de Barcelona. Responsable de Qualitat de la Direcció d’Atenció al
Ciutadà (nivell 22).
42. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 13 de juny de 2007, 52. Sector de Serveis Generals
que aprova les bases de la convocatòria d’un concurs Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data
per a la provisió d’un lloc de treball de director/a de 22 de maig de 2007, que nomena la senyora Marta
centre de Serveis Socials (nivell 20). Serra Yerro per ocupar el lloc de treball de directora
de centre de Serveis Socials (2071X).
43. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 13 de juny de 2007, 53. Sector de Serveis Generals
que aprova les bases i la convocatòria d’un concurs Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data
per a la provisió d’un lloc de treball d’informador- 22 de maig de 2007, que nomena la senyora Alicia
tramitador (nivell 16). Aguilera Martínez per ocupar el lloc de treball de di-
rectora de centre cívic (2060H).
44. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 25 d’abril de 2007, 54. Sector de Serveis Generals
que convoca, mitjançant concurs oposició per a torn De l’alcalde, de data 8 de maig de 2007, que
lliure i torn de promoció interna, el procés de selecció nomena funcionaris en pràctiques, de conformitat
per a la provisió de 38 places de Tècnic Mitjà d’Ar- amb la proposta del Tribunal del procés per a cobrir 2
quitectura i Enginyeria, incloses a l’Oferta Pública places d’Intendent Major de la Guàrdia Urbana, els
d’Ocupació dels anys 2005 i 2006 i a l’Acord de aspirants senyors José Reina i Rincón i Jesús
Condicions de Treball 2004-2007. Hernando i Maldonado.
45. Sector de Serveis Generals 55. Sector de Serveis Generals
Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data De l’alcalde, de data 12 de juny de 2007, que dóna
18 d’abril de 2007, que nomena el senyor Manel Mota la conformitat perquè es ratifiqui el nomenament pro-
i Fernández per a ocupar el lloc de treball d’Adjunt a visional a favor de la senyora Carme Torres Morales,
Prefectura (nivell 18). funcionària d’administració local amb habilitació de
caràcter nacional, per ocupar el lloc de treball d’in-
46. Sector de Serveis Generals terventora adjunta de l’Ajuntament de Barcelona.
Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data
17 de maig de 2007, que nomena el Sr. Francesc 56. Sector de Serveis Generals
Xavier Nieves i Garcerán i la Sra. Eulàlia Rubio i Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data
Galofré per a ocupar el lloc de treball d’Inspector/a de 21 de juny de 2007, que deixa sense efectes l’ads-
Districte (nivell 18). cripció a l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona
de la senyora Núria Girona Folch i reintegrar-la a la
47. Sector de Serveis Generals plantilla i llocs de treball de l’Ajuntament amb la
Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data categoria d’administrativa d’Administració General,
17 de maig de 2007, que nomena el senyor Salvador amb destí consolidat nivell 18; nomenar-la per ocupar
Monpeat La Torre per a ocupar el lloc de treball de el lloc de treball d’informadora-tramitadora (1626F).
Responsable de Llicències d’Ocupació de la via Pú-
blica (nivell 20). Acords de la Comissió de Govern de 18 d’abril de
2007:
48. Sector de Serveis Generals 57. Autoritzar a la Sra. Margarida Obiols Llandrich
Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data (Mat. 12956) la compatibilitat sol·licitada entre la seva
17 de maig de 2007, que nomena el senyor Josep activitat municipal com a funcionària amb la categoria
Maria Cros i Tubert per a ocupar el lloc de treball Tècnica d’Administració general en el lloc de treball
d’Assessor Jurídic de Districte (nivell 22). de directora de projecte en la Direcció de Relacions
Internacionals del Sector de Serveis Generals, i l’ac-
49. Sector de Serveis Generals tivitat privada de consultoria internacional en organit-
Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data zacions no governamentals i entitats del sector privat
17 de maig de 2007, que nomena les senyores per compte propi, atès que aquesta activitat privada
Gemma Porret i Brossa i Ana Mas Trullenque per a no figura compresa en les causes d’incompatibilitat
ocupar el lloc de treball de Tècnica de Gestió i/o previstes pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26
Planificació de Serveis Personals (nivell 22). de desembre, d’incompatibilitats del personal al ser-
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1429
vei de les Administracions públiques, de la Llei 21/1987, torització de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici
de 26 de novembre, sobre incompatibilitats del perso- fins al finiment del termini de la reducció o de l’ex-
nal al servei de l’Administració de la Generalitat, i pels cedència. Donar-ne compte a la Comissió de Pre-
articles 329 i 330 del Reglament del personal al servei sidència, Hisenda i Coordinació Territorial.
de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 59. Autoritzar al Sr. Antoni M. Ribes Pagès (Mat.
30 de juliol, i no resulta afectat l’interès públic. La 50975) la compatibilitat sol·licitada entre la seva
present autorització està condicionada a l’estricte activitat municipal com a contractat laboral amb la
compliment dels deures públics i restarà sense efecte categoria Tècnic mitjà en Ciències Socials en el lloc
en els supòsits següents: si l’activitat privada impedís de treball de tècnic mitjà d’assistència social en el
o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en Centre de Serveis Socials Casc Antic del Districte de
comprometés la seva imparcialitat o independència; Ciutat Vella, i l’activitat privada de formador en cursos
si l’activitat privada tingués alguna relació amb els d’educació en el lleure per compte propi, atès que
assumptes que la persona conegui per raó del càrrec; aquesta activitat privada no figura compresa en les
si l’activitat privada està sotmesa a l’autorització, lli- causes d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12
cència, permís, ajuda financera o control de l’Ajun- de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incom-
tament de Barcelona o dels seus organismes; si patibilitats del personal al servei de les Adminis-
l’activitat privada suposa realitzar activitats de ges- tracions públiques, de la Llei 21/1987, de 26 de
toria, mediació, representació i defensa d’interessos novembre, sobre incompatibilitats del personal al
d’entitats i/o particulars davant de l’Ajuntament de servei de l’Administració de la Generalitat, i pels
Barcelona o dels seus organismes; si la dedicació articles 329 i 330 del Reglament del personal al servei
horària de l’activitat privada coincidís amb la jornada de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de
laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per 30 de juliol, i no resulta afectat l’interès públic. La
variació de les seves circumstàncies; o per raons present autorització està condicionada a l’estricte
sobrevingudes d’interès públic. Les excedències per compliment dels deures públics i restarà sense efecte
tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de en els supòsits següents: si l’activitat privada impedís
jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en
de mesures de conciliació de la vida personal, familiar comprometés la seva imparcialitat o independència;
i laboral del personal al servei de les Administracions si l’activitat privada tingués alguna relació amb els
públiques de Catalunya, són incompatibles amb l’au- assumptes que la persona conegui per raó del càrrec;
torització de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici si la dedicació horària de l’activitat privada coincidís
fins al finiment del termini de la reducció o de l’exce- amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball
dència. Donar-ne compte a la Comissió de Presi- municipal; per variació de les seves circumstàncies; o
dència, Hisenda i Coordinació Territorial. per raons sobrevingudes d’interès públic. Les exce-
58. Autoritzar a la Sra. Teresa Udina Abelló (Mat. dències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les
21423) la compatibilitat sol·licitada entre la seva ac- reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006,
tivitat municipal com a funcionària amb la categoria de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida
Tècnica superior d’Economia i Sociologia en la Di- personal, familiar i laboral del personal al servei de
recció de Serveis d’Estudis d’Activitats Econòmiques les Administracions públiques de Catalunya, són in-
del Sector de Promoció Econòmica, i l’activitat priva- compatibles amb l’autorització de compatibilitat, que
da de membre del Consell Rector de l’empresa resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la
Abacus, sense remuneració, atès que aquesta acti- reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la
vitat privada no figura compresa en les causes Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-
d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la ritorial.
Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats 60. Autoritzar a la Sra. M. Victoria Gaza Fernández
del personal al servei de les Administracions pú- (Mat. 25704) la compatibilitat sol·licitada entre la seva
bliques, de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre activitat municipal com a funcionària interina amb la
incompatibilitats del personal al servei de l’Admi- categoria de Tècnica superior en Dret en la Direcció
nistració de la Generalitat, i pels articles 329 i 330 del de Serveis de Gestió Urbanística del Sector d’Ur-
Reglament del personal al servei de les Entitats banisme, i l’activitat privada d’advocada per compte
locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, i propi, si bé no podrà ostentar, per sí mateixa o
no resulta afectat l’interès públic. La present auto- mitjançant substitut, la representació i defensa d’in-
rització està condicionada a l’estricte compliment dels teressos contraris als de la Corporació Municipal i
deures públics i restarà sense efecte en els supòsits tampoc no podrà assessorar, informar o desenvo-
següents: si l’activitat privada impedís o menyscabés lupar les activitats pròpies de la professió en aquells
l’estricte compliment dels deures o en comprometés assumptes o procediments amb els quals l’Ajun-
la seva imparcialitat o independència; si l’activitat pri- tament o els seus Organismes tinguin relació, d’acord
vada tingués alguna relació amb els assumptes que amb els articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de
la persona conegui per raó del càrrec; si la dedicació desembre, d’incompatibilitats del personal de les
horària de l’activitat privada coincidís amb la jornada Administracions públiques, de la Llei 21/1987, de 26
laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per de novembre, d’incompatibilitats del personal al ser-
variació de les seves circumstàncies; o per raons vei de l’Administració de la Generalitat, l’article 329 i
sobrevingudes d’interès públic. Les excedències per concordants (especialment l’article 330.h) del Regla-
tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de ment del personal al servei de les Entitats locals,
jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, i fi-
de mesures de conciliació de la vida personal, familiar nalment, l’article 11.4 del Reial Decret 598/1985, de
i laboral del personal al servei de les Administracions 30 d’abril; tanmateix la seva dedicació professional
públiques de Catalunya, són incompatibles amb l’au- privada no podrà superar la meitat de la jornada labo-
1 a430 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
ral vigent a l’Administració pública i en tot cas, la les Administracions públiques de Catalunya, són in-
present autorització perdrà vigència per canvi de lloc compatibles amb l’autorització de compatibilitat, que
de treball municipal o per variació de les seves resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la
circumstàncies així com per modificació de la norma- reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la
tiva sobre el règim d’incompatibilitats o per raons Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-
sobrevingudes d’interès públic. La present autorit- ritorial.
zació està condicionada a l’estricte compliment dels 62. Autoritzar a la Sra. Amor González Fernández
deures públics i restarà sense efecte en els supòsits (Mat. 39690) la compatibilitat sol·licitada entre la seva
següents: si l’activitat privada impedís o menyscabés activitat municipal com a funcionària amb la categoria
l’estricte compliment dels deures o en comprometés de Tècnica mitjana en Ciències Socials en el lloc de
la seva imparcialitat o independència; si l’activitat pri- treball de directora de projecte en la Divisió de
vada tingués alguna relació amb els assumptes que Serveis Personals del Districte de Sant Martí, i l’ac-
la persona conegui per raó del càrrec; si la dedicació tivitat privada de professora de treball social comu-
horària de l’activitat privada coincidís amb la jornada nitari i animació sociocultural en l’Escola Universitària
laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per de Treball Social i Educació Social de la Fundació
variació de les seves circumstàncies; o per raons Pere Tarrés, de la Universitat Ramon Llull, per al curs
sobrevingudes d’interès públic. Les excedències per acadèmic 2006-2007 i pròrrogues que es puguin
tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de produir, atès que aquesta activitat privada no figura
jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, compresa en les causes d’incompatibilitat previstes
de mesures de conciliació de la vida personal, familiar pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de de-
i laboral del personal al servei de les Administracions sembre, d’incompatibilitats del personal al servei de
públiques de Catalunya, són incompatibles amb les Administracions públiques, de la Llei 21/1987, de
l’autorització de compatibilitat, que resta suspesa 26 de novembre, sobre incompatibilitats del personal
d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de al servei de l’Administració de la Generalitat, i pels
l’excedència. Donar-ne compte la Comissió de Pre- articles 329 i 330 del Reglament del personal al servei
sidència, Hisenda i Coordinació Territorial. de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de
61. Autoritzar al Sr. Hèctor Carmona Bailo (Mat. 30 de juliol, i no resulta afectat l’interès públic. La pre-
24965) la compatibilitat sol·licitada entre la seva sent autorització està condicionada a l’estricte com-
activitat municipal com a funcionari, amb la categoria pliment dels deures públics i restarà sense efecte en
de Tècnic mitjà d’Arquitectura i Enginyeria en el lloc els supòsits següents: si l’activitat privada impedís o
de treball de tècnic de llicències i inspecció del menyscabés l’estricte compliment dels deures o en
Districte de Ciutat Vella, i l’exercici lliure de la pro- comprometés la seva imparcialitat o independència;
fessió d’enginyer industrial per compte propi, excloent si l’activitat privada tingués alguna relació amb els
qualsevol manifestació del seu exercici en el terme assumptes que la persona conegui per raó del càrrec;
municipal de Barcelona, per tal d’evitar possibles si la dedicació horària de l’activitat privada coincidís
coincidències entre l’activitat pública i la privada, amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball
garantint d’aquesta manera l’objectivitat, la impar- municipal; per variació de les seves circumstàncies; o
cialitat i la independència que ha de presidir la seva per raons sobrevingudes d’interès públic. Les exce-
actuació com a funcionari i per salvaguardar l’interès dències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les
públic que podria sortir perjudicat en cas de produir- reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006,
se aquella coincidència; tanmateix la dedicació pro- de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida
fessional a l’activitat privada no podrà superar la personal, familiar i laboral del personal al servei de
meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Ad- les Administracions públiques de Catalunya, són in-
ministració pública, tot de conformitat amb els articles compatibles amb l’autorització de compatibilitat, que
11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la
d’incompatibilitats del personal de les Administracions reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la
públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’in- Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-
compatibilitats del personal al servei de l’Adminis- ritorial.
tració de la Generalitat, i d’acord amb allò que 63. Autoritzar al Sr. Ricardo Marsicano Raggio
disposa el Reglament del personal al servei de les (Mat. 801914) la compatibilitat sol·licitada entre la
Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de seva activitat municipal com a funcionari amb la
juliol, en els seus articles 329 i 33. La present categoria de Professor d’Ensenyament secundari en
autorització està condicionada a l’estricte compliment el lloc de treball de professor a l’Escola Massana de
dels deures públics i restarà sense efecte en els l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, i l’ac-
supòsits següents: si l’activitat privada impedís o tivitat privada d’enginyer industrial per compte propi,
menyscabés l’estricte compliment dels deures o en excloent qualsevol manifestació del seu exercici en el
comprometés la seva imparcialitat o independència; terme municipal de Barcelona, per tal d’evitar pos-
si l’activitat privada tingués alguna relació amb els sibles coincidències entre l’activitat pública i la priva-
assumptes que la persona conegui per raó del càrrec; da, garantint d’aquesta manera l’objectivitat, la im-
si la dedicació horària de l’activitat privada coincidís parcialitat i la independència que ha de presidir la
amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball seva actuació com a funcionari i per salvaguardar
municipal; per variació de les seves circumstàncies; o l’interès públic que podria sortir perjudicat en cas de
per raons sobrevingudes d’interès públic. Les ex- produir-se aquella coincidència; la seva dedicació
cedències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les professional privada no podrà superar la meitat de la
reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, jornada laboral setmanal vigent a l’Administració pú-
de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida blica, tot de conformitat amb els articles 11 i 12 de la
personal, familiar i laboral del personal al servei de Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1431
del personal de les Administracions públiques, la Llei 65. Autoritzar a la Sra. Laura Morancho López
21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del (Mat. 804012) la compatibilitat sol·licitada entre la
personal al servei de l’Administració de la Generalitat, seva activitat municipal com a funcionària interina
i d’acord amb allò que disposa el Reglament del per- amb la categoria de Mestra en el lloc de treball de
sonal al servei de les Entitats locals aprovat pel professora de música en el CEIPM Els Pins de
Decret 214/1990, de 30 de juliol, en els seus articles l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, i l’ac-
329 i 330; La present autorització està condicionada a tivitat privada de professora de música en la Union
l’estricte compliment dels deures públics i restarà Filharmonica del Prat de Llobregat, atès que aquesta
sense efecte en els supòsits següents: si l’activitat activitat privada no figura compresa en les causes
privada impedís o menyscabés l’estricte compliment d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la
dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats
independència; si l’activitat privada tingués alguna del personal al servei de les Administracions pú-
relació amb els assumptes que la persona conegui bliques, de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre
per raó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat incompatibilitats del personal al servei de l’Admi-
privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de nistració de la Generalitat, i pels articles 329 i 330 del
lloc de treball municipal; per variació de les seves Reglament del personal al servei de les Entitats lo-
circumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès cals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, i no
públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de resulta afectat l’interès públic. La present autorització
familiars i les reduccions de jornada establertes per la està condicionada a l’estricte compliment dels deures
Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació públics i restarà sense efecte en els supòsits se-
de la vida personal, familiar i laboral del personal al güents: si l’activitat privada impedís o menyscabés
servei de les Administracions públiques de Catalunya, l’estricte compliment dels deures o en comprometés
són incompatibles amb l’autorització de compatibilitat, la seva imparcialitat o independència; si l’activitat pri-
que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de vada tingués alguna relació amb els assumptes que
la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la la persona conegui per raó del càrrec; si la dedicació
Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter- horària de l’activitat privada coincidís amb la jornada
ritorial. laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per
64. Autoritzar a la Sra. Celina Llaràs Usón (Mat. variació de les seves circumstàncies; o per raons
802565) la compatibilitat sol·licitada entre la seva sobrevingudes d’interès públic. Les excedències per
activitat municipal com a funcionària interina amb la tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de
categoria de Professora d’Ensenyament secundari en jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol,
el lloc de treball de professora en l’Escola Massana de mesures de conciliació de la vida personal, familiar
de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, i la de i laboral del personal al servei de les Administracions
professora de l’Escola Universitària d’Estudis Em- públiques de Catalunya, són incompatibles amb l’au-
presarials del Maresme, per al curs acadèmic 2006- torització de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici
2007 i possibles pròrrogues que es puguin produir, fins al finiment del termini de la reducció o de l’ex-
atès que aquesta activitat privada no figura compresa cedència. Donar-ne compte a la Comissió de Pre-
en les causes d’incompatibilitat previstes pels articles sidència, Hisenda i Coordinació Territorial.
11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’in- 66. Autoritzar a la Sra. Verònica Freniche Rodrí-
compatibilitats del personal al servei de les Admi- guez (Mat. 803891) la compatibilitat sol·licitada entre
nistracions públiques, de la Llei 21/1987, de 26 de la seva activitat municipal com a funcionària interina
novembre, sobre incompatibilitats del personal al amb la categoria Educadora d’Escola bressol en el
servei de l’administració de la Generalitat, i pels lloc de treball d’educadora a l’EBM Parc de la Pegaso
articles 329 i 330 del Reglament del personal al servei de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, i
de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de l’activitat privada d’ajudant de dependenta en la
30 de juliol, i no resulta afectat l’interès públic. La Botiga del Barça d’Areas, SA, atès que aquesta
present autorització està condicionada a l’estricte activitat privada no figura compresa en les causes
compliment dels deures públics i restarà sense efecte d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la
en els supòsits següents: si l’activitat privada impedís Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats
o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en del personal al servei de les Administracions pú-
comprometés la seva imparcialitat o independència; bliques, de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre
si l’activitat privada tingués alguna relació amb els incompatibilitats del personal al servei de l’Admi-
assumptes que la persona conegui per raó del càrrec; nistració de la Generalitat, i pels articles 329 i 330 del
si la dedicació horària de l’activitat privada coincidís Reglament del personal al servei de les Entitats
amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, i
municipal; per variació de les seves circumstàncies; o no resulta afectat l’interès públic. La present auto-
per raons sobrevingudes d’interès públic. Les ex- rització està condicionada a l’estricte compliment dels
cedències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les deures públics i restarà sense efecte en els supòsits
reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, següents: si l’activitat privada impedís o menyscabés
de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida l’estricte compliment dels deures o en comprometés
personal, familiar i laboral del personal al servei de la seva imparcialitat o independència; si l’activitat pri-
les Administracions públiques de Catalunya, són in- vada tingués alguna relació amb els assumptes que
compatibles amb l’autorització de compatibilitat, que la persona conegui per raó del càrrec; si la dedicació
resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la horària de l’activitat privada coincidís amb la jornada
reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per
Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter- variació de les seves circumstàncies; o per raons
ritorial. sobrevingudes d’interès públic. Les excedències per
1 a432 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de juliol, amb les limitacions previstes als articles 7 i 16.4
jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de la Llei 53/1984, i 5 i 6 de la Llei 21/1987 i als
de mesures de conciliació de la vida personal, familiar articles concordants del Decret 214/1990. La present
i laboral del personal al servei de les Administracions autorització està condicionada a l’estricte compliment
públiques de Catalunya, són incompatibles amb dels deures públics i restarà sense efecte en els
l’autorització de compatibilitat, que resta suspesa supòsits següents: si l’activitat privada impedís o
d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de menyscabés l’estricte compliment dels deures o en
l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de comprometés la seva imparcialitat o independència;
Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial. si l’activitat privada tingués alguna relació amb els
67. Autoritzar al Sr. Miquel Angel Saigi Grau (Mat. assumptes que la persona conegui per raó del càrrec;
20025) la compatibilitat sol·licitada entre la seva ac- si la dedicació horària de l’activitat privada coincidís
tivitat municipal com a funcionari amb la categoria de amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball
Professor d’Ensenyament secundari en el lloc de tre- municipal; per variació de les seves circumstàncies; o
ball de professor en el IESM Serrat i Bonastre de per raons sobrevingudes d’interès públic. Les ex-
l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, i la de cedències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les
professor associat a temps parcial en la Universitat reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006,
Politècnica de Catalunya, per al curs acadèmic 2006- de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida
2007 des de l’1 de setembre de 2006 al 31 d’agost personal, familiar i laboral del personal al servei de
de 2007 i possibles pròrrogues que es puguin pro- les Administracions públiques de Catalunya, són in-
duir, d’acord amb els articles 3 i següents de la Llei compatibles amb l’autorització de compatibilitat, que
53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la
personal de les Administracions públiques, 4 de la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la
Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-
del personal al servei de l’Administració de la Ge- ritorial.
neralitat, i 324 i següents del Reglament del personal 69. Autoritzar a la Sra. Laura González Capilla
al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret (Mat. 803996) la compatibilitat sol·licitada entre la
214/1990, de 30 de juliol, amb les limitacions pre- seva activitat municipal com a funcionària interina
vistes als articles 7 i 16.4 de la Llei 53/1984, i 5 i 6 de amb la categoria Professora d’ensenyament secun-
la Llei 21/1987 i als articles concordants del Decret dari en el lloc de treball de professora a l’IESM Bosc
214/1990. La present autorització està condicionada a de Montjuïc de l’Institut Municipal d’Educació de Bar-
l’estricte compliment dels deures públics i restarà celona, i l’activitat privada d’administrativa en l’em-
sense efecte en els supòsits següents: si l’activitat presa Interpartner Assistance España, SA, atès que
privada impedís o menyscabés l’estricte compliment aquesta activitat privada no figura compresa en les
dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o causes d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12
independència; si l’activitat privada tingués alguna de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incom-
relació amb els assumptes que la persona conegui patibilitats del personal al servei de les Admi-
per raó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat nistracions públiques, de la Llei 21/1987, de 26 de
privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de novembre, sobre incompatibilitats del personal al
lloc de treball municipal; per variació de les seves servei de l’Administració de la Generalitat, i pels
circumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès articles 329 i 330 del Reglament del personal al servei
públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de
familiars i les reduccions de jornada establertes per la 30 de juliol, i no resulta afectat l’interès públic. La
Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació present autorització està condicionada a l’estricte
de la vida personal, familiar i laboral del personal al compliment dels deures públics i restarà sense efecte
servei de les Administracions públiques de Catalunya, en els supòsits següents: si l’activitat privada impedís
són incompatibles amb l’autorització de compatibilitat, o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en
que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de comprometés la seva imparcialitat o independència;
la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la si l’activitat privada tingués alguna relació amb els
Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter- assumptes que la persona conegui per raó del càrrec;
ritorial. si la dedicació horària de l’activitat privada coincidís
68. Autoritzar al Sr. Jaume Barrera Fusté (Mat. amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball
802761) la compatibilitat sol·licitada entre la seva ac- municipal; per variació de les seves circumstàncies; o
tivitat municipal com a funcionari amb la categoria de per raons sobrevingudes d’interès públic. Les exce-
Professor d’arts plàstiques i disseny en el lloc de dències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les
treball de professor en l’Escola Massana de l’Institut reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006,
Municipal d’Educació de Barcelona, i la de professor de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida
associat a temps parcial en la Universitat Autònoma de personal, familiar i laboral del personal al servei de
Barcelona, per al curs acadèmic 2006-2007 des del 15 les Administracions públiques de Catalunya, són in-
de setembre de 2006 al 14 de setembre de 2007 i compatibles amb l’autorització de compatibilitat, que
possibles pròrrogues que es puguin produir, d’acord resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la
amb els articles 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la
de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-
Administracions públiques, 4 de la Llei 21/1987, de 26 ritorial.
de novembre, d’incompatibilitats del personal al ser- 70. Autoritzar a la Sra. Núria Gallifa Vilella (Mat.
vei de l’Administració de la Generalitat i 324 i se- 803894) la compatibilitat sol·licitada entre la seva
güents del Reglament del personal al servei de les activitat municipal com a funcionària interina amb la
Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de categoria de Gestora d’Administració general en el
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1433
lloc de treball de tècnica en el Departament d’Or- deures o en comprometés la seva imparcialitat o
ganització i Sistemes d’Informàtica de l’Institut Munici- independència; si l’activitat privada tingués alguna
pal d’Educació de Barcelona, i l’activitat privada de relació amb els assumptes que la persona autoritzada
disseny gràfic per compte propi, atès que aquesta conegui per raó del càrrec; si la dedicació horària de
activitat privada no figura compresa en les causes l’activitat privada coincidís amb la jornada laboral; per
d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la canvi de lloc de treball municipal; per variació de les
Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats seves circumstàncies; o per raons sobrevingudes d’in-
del personal al servei de les Administracions pú- terès públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o
bliques, de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre de familiars i les reduccions de jornada establertes per
incompatibilitats del personal al servei de l’Admi- la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació
nistració de la Generalitat, i pels articles 329 i 330 del de la vida personal, familiar i laboral del personal al
Reglament del personal al servei de les Entitats locals servei de les Administracions públiques de Catalunya,
aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, i no re- són incompatibles amb l’autorització de compatibilitat
sulta afectat l’interès públic. La present autorització que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de
està condicionada a l’estricte compliment dels deures la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la
públics i restarà sense efecte en els supòsits se- Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Terri-
güents: si l’activitat privada impedís o menyscabés torial.
l’estricte compliment dels deures o en comprometés 72. Autoritzar a la Sra. Irene Díez Gea (Mat. 25241)
la seva imparcialitat o independència; si l’activitat pri- la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat mu-
vada tingués alguna relació amb els assumptes que nicipal en aquesta Corporació com a funcionària inte-
la persona conegui per raó del càrrec; si la dedicació rina, amb la categoria de Tècnica Mitjana d’Ar-
horària de l’activitat privada coincidís amb la jornada quitectura i Enginyeria en el lloc de treball de tècnica
laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per de Llicències en el Departament de Llicències i
variació de les seves circumstàncies; o per raons Inspecció del Districte de Gràcia, i l’exercici lliure de
sobrevingudes d’interès públic. Les excedències per la professió d’arquitecta tècnica per compte propi,
tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de excloent qualsevol manifestació del seu exercici en el
jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, terme municipal de Barcelona, per tal d’evitar pos-
de mesures de conciliació de la vida personal, familiar sibles coincidències entre l’activitat pública i la priva-
i laboral del personal al servei de les Administracions da, garantint d’aquesta manera l’objectivitat, la im-
públiques de Catalunya, són incompatibles amb parcialitat i la independència que ha de presidir la
l’autorització de compatibilitat, que resta suspesa seva actuació com a funcionària interina i per salva-
d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de guardar l’interès públic que podria sortir perjudicat en
l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de cas de produir-se aquella; tanmateix la seva de-
Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial. dicació professional privada no podrà superar la
meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Ad-
Acords de la Comissió de Govern de 4 de maig de ministració Pública, tot de conformitat amb els articles
2007: 11 i 12 de la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’in-
71. Autoritzar a la Sra. Marta Taure Sanroma (Mat. compatibilitats del personal de les Administracions
25230) la compatibilitat sol·licitada entre la seva ac- públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre d’in-
tivitat municipal en aquesta Corporació com a fun- compatibilitats del personal al servei de l’Adminis-
cionària interina, amb la categoria de Tècnica Mitjana tració de la Generalitat, i d’acord amb el que disposa
d’Arquitectura i Enginyeria en el lloc de treball de el Reglament del personal al servei de les Entitats
tècnica de Llicències en el Departament de Llicències i locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol,
Inspecció del Districte de Sants-Montjuïc, i l’exercici en els seus articles 329 i 330. La present autorització
lliure de la professió d’arquitecta tècnica per compte està condicionada a l’estricte compliment dels deures
propi, excloent qualsevol manifestació del seu exercici públics i restarà sense efecte en els supòsits se-
en el terme municipal de Barcelona, per tal d’evitar güents: si l’activitat privada impedís o menyscabés
possibles coincidències entre l’activitat pública i la pri- l’estricte compliment dels deures o en comprometés
vada, garantint d’aquesta manera l’objectivitat, la im- la seva imparcialitat o independència; si l’activitat pri-
parcialitat i la independència que ha de presidir la seva vada tingués alguna relació amb els assumptes que
actuació com a funcionària i per salvaguardar l’interès la persona autoritzada conegui per raó del càrrec; si
públic que podria sortir perjudicat en cas de produir-se la dedicació horària de l’activitat privada coincidís
aquella coincidència; tanmanteix la seva dedicació amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball
professional privada no podrà superar la meitat de la municipal; per variació de les seves circumstàncies; o
jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Públi- per raons sobrevingudes d’interès públic. Les ex-
ca, tot de conformitat amb els articles 11 i 12 de la Llei cedències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les
53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del per- reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006,
sonal de les Administracions públiques, la Llei 21/1987, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida
de 26 de novembre d’incompatibilitats del personal personal, familiar i laboral del personal al servei de
al servei de l’Administració de la Generalitat, i d’a- les Administracions públiques de Catalunya, són in-
cord amb allò que disposa el Reglament del perso- compatibles amb l’autorització de compatibilitat que
nal al servei de les Entitats Locals, aprovat pel De- resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la
cret 214/1990, de 30 de juliol, en els seus articles 329 i reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la
330. La present autorització està condicionada a l’es- Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-
tricte compliment dels deures públics i restarà sense ritorial.
efecte en els supòsits següents: si l’activitat privada 73. Autoritzar a la Sra. Elisabet Boleda Martí (Mat.
impedís o menyscabés l’estricte compliment dels 26187) la compatibilitat sol·licitada entre la seva ac-
1 a434 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
tivitat municipal en aquesta Corporació com a fun- menyscabés l’estricte compliment dels deures o en
cionària interina, amb la categoria de Tècnica supe- comprometés la seva imparcialitat o independència;
rior d’Arquitectura i Enginyeria en la Direcció de Ser- si l’activitat privada tingués alguna relació amb els
veis Tècnics del Districte de Ciutat Vella, i l’exercici assumptes que la persona autoritzada conegui per
lliure de la professió d’arquitecta per compte propi, raó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat pri-
excloent qualsevol manifestació del seu exercici en el vada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de
terme municipal de Barcelona, per tal d’evitar pos- lloc de treball municipal; per variació de les seves
sibles coincidències entre l’activitat pública i la priva- circumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès
da, garantint d’aquesta manera l’objectivitat, la im- públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de
parcialitat i la independència que ha de presidir la familiars i les reduccions de jornada establertes per la
seva actuació com a funcionària i per salvaguardar Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació
l’interès públic que podria sortir perjudicat en cas de de la vida personal, familiar i laboral del personal al
produir-se aquella coincidència; tanmateix la seva servei de les Administracions públiques de Catalunya,
dedicació professional privada no podrà superar la són incompatibles amb l’autorització de compatibilitat,
meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Ad- que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de
ministració Pública, tot de conformitat amb els articles la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la
11 i 12 de la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’in- Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-
compatibilitats del personal de les Administracions ritorial.
públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre d’in-
compatibilitats del personal al servei de l’Adminis- Acords de la Comissió de Govern de 4 de juliol de
tració de la Generalitat, i d’acord amb el què disposa 2007:
el Reglament del personal al servei de les Entitats 75. Autoritzar a la Sra. Maria Teresa Blanch i Bofill
locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, (Mat. 772) la compatibilitat sol·licitada entre la seva
en els seus articles 329 i 330. La present autorització activitat municipal com a Tècnica Superior d’Art i
està condicionada a l’estricte compliment dels deures Història de l’Institut de Cultura de Barcelona i la de
públics i restarà sense efecte en els supòsits se- professora associada laboral L03 a temps parcial de
güents: si l’activitat privada impedís o menyscabés la Universitat Autònoma de Barcelona per als cursos
l’estricte compliment dels deures o en comprometés acadèmics 2006-2007, des del 14 de febrer de 2007
la seva imparcialitat o independència; si l’activitat pri- fins el 14 de setembre de 2007 i pròrrogues que es
vada tingués alguna relació amb els assumptes que puguin produir, d’acord amb l’article 4.2 de la Llei
la persona autoritzada conegui per raó del càrrec; si 21/87, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del per-
la dedicació horària de l’activitat privada coincidís sonal al servei de l’Administració de la Generalitat i
amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball amb les limitacions previstes als articles 5 i 6 de la
municipal; per variació de les seves circumstàncies; o mateixa Llei i els articles 327 i 328 del Reglament del
per raons sobrevingudes d’interès públic. Les exce- personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel
dències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les Decret 214/90, de 30 de juliol. En tot cas, la present
reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, autorització perdrà vigència per canvi de lloc de
de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida treball municipal o per variació de les seves cir-
personal, familiar i laboral del personal al servei de cumstàncies, així com per modificació de la normati-
les Administracions públiques de Catalunya, són in- va sobre el règim d’incompatibilitats o per raons
compatibles amb l’autorització de compatibilitat que sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne compte a la
resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública.
reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la
Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter- El Sr. Forn demana tenir accés als expedients dels
ritorial. punts 30 i 31.
74. Autoritzar al Sr. Javier Pascual Gurpegui (Mat. La Sra. Esteller diu que els demanaran per escrit.
25652) la compatibilitat sol·licitada entre la seva ac-
tivitat municipal com a funcionari eventual, amb la
categoria director d’Organització en el Sector de Ser- b) Mesures de govern
veis Generals, i l’activitat pública com a professor c) Informes
associat a temps parcial de la Universitat Politècnica
de Catalunya, per al curs acadèmic 2006-2007 i pròr-
rogues que es puguin produir, d’acord amb l’acord del III) Propostes a dictaminar
Consell Municipal de 16 de juny de 1996, l’article 3 i
següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, a) Ratificacions
d’incompatibilitats del personal de les administracions b) Propostes d’acord
públiques, article 4 de la Llei 21/1987, de 26 de no-
vembre, d’incompatibilitats del personal al servei de 1. Nomenar, en l’exercici de les competències re-
l’Administració de la Generalitat i l’article 324 i se- servades al Plenari del Consell Municipal de l’Ajun-
güents del Reglament del personal al servei de les tament de Barcelona en relació a les societats
Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de privades municipals Barcelona de Serveis Municipals,
juliol, amb les limitacions previstes als articles 7 i 16. SA, Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Bar-
4 de la Llei 53/1984, 5 i 6 de la mateixa Llei 21/1987, i celona Activa, SA, Barcelona d’Infraestructures Muni-
als articles concordants del Decret 214/1990. La pre- cipals, SA, Barcelona Gestió Urbanística, SA, Pro
sent autorització està condicionada a l’estricte com- Nou Barris, SA i 22 Arroba Bcn, SA auditors de
pliment dels deures públics i restarà sense efecte en cadascuna d’elles per a l’exercici 2007 conjuntament
els supòsits següents: si l’activitat privada impedís o a les companyies PricewaterhouseCoopers Audito-
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1435
res, SL, i Gabinet Tècnic d’Auditoria i Consultoria, SA. del 2006, la incorporació de l’Excm. Ajuntament de
Nomenar, com a soci únic de Barcelona de Serveis Madrid com a membre del Consorci, i per això es
Municipals, SA i de Barcelona d’Infraestructures Mu- proposa la modificació de l’article 10 dels Estatuts.
nicipals, SA, auditors per als seus respectius comptes El Sr. Ciurana diu que no veu clara la justificació
anuals consolidats per a l’exercici 2007 conjuntament que consta a l’expedient sobre la incorporació de
a les companyies PricewaterhouseCoopers Audito- l’Ajuntament de Madrid, i assenyala que amb aquesta
res, SL i Gabinet Tècnic d’Auditoria i Consultoria, SA. incorporació les institucions de Catalunya ja no tenen
El Sr. Vives explica que la primera proposta la majoria en el Consell Rector, i que a l’espera
d’acord fa referència al nomenament dels auditors per d’explicacions més convincents, el seu grup fa reser-
a diverses empreses municipals va de vot.
El Sr. Carnes explica que la Carta Municipal fixa la La Sra. Esteller expressa el seu vot favorable.
necessitat de realitzar auditories financeres anuals a La Sra. Capella expressa el seu vot favorable.
les empreses municipals i que correspon al Consell El Sr. Carnes comenta que espera fer aquestes
Plenari ratificar l’encàrrec de l’empresa Pricewater- mateixes reflexions els mesos de març o d’abril de
houseCoopers Auditores, SL, i Gabinet Tècnic d’Au- l’any vinent.
ditoria i Consultoria, SA. El Sr. Ciurana contesta al Sr. Carnes que ell li està
La Sra. Recasens diu que el seu grup fa reserva de parlant de les institucions de Catalunya, i que el seu
vot a l’espera que se li aclareixi si es dóna la mateixa grup considera que no es tracta d’un bon negoci per a
situació que es va donar el novembre de 2006. Barcelona, més enllà del que passi d’aquí a un any a
La Sra. Balseiro diu que el seu grup fa reserva de Madrid.
vot i pregunta que si el contracte d’auditoria es va ad- El Sr. Carnes contesta que ell no es fixa amb els
judicar pel període 2006-2007, amb possibilitat de negocis.
pròrroga de dos anys més, per què consta una dis- Es dictamina amb el posicionament favorable del
posició de despesa en la qual ja està prevista la parti- PSC, ICV-EU i A, PP i ERC, i la reserva de CiU.
da pressupostària pels quatre exercicis. 3. 1r) Aprovar la participació de l’Ajuntament de
La Sra. Capella expressa el seu vot favorable. Barcelona en el Fons de Capital Risc de règim
El Sr. Carnes comenta que aquesta auditoria es simplificat Biofocus, FCR, en la quantia de 2 milions
contracta l’any 2006 amb possibilitat de pròrroga, i d’euros, condicionada a que el Fons hagi obtingut
que és el Consell Plenari qui ha de fer aquesta compromisos en ferm d’aportacions d’altres entitats
renovació, i que la referència al pressupost és una integrants per import de 10 milions d’euros. 2n) Facul-
qüestió cautelar. tar a l’Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, tinent
La Sra. Balseiro diu que no existeix la formalització d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica, per a que
d’aquesta pròrroga, i que el govern municipal preveu, pugui efectuar tots els tràmits adients per a la plena
al marge del que surti del Consell Plenari, prorrogar efectivitat d’aquest acord i concretament la signatura
aquest contracte, i manifesta la seva sorpresa davant del Compromís d’inversions.
d’aquesta actitud. El Sr. Vives llegeix la proposta i diu, com a
La Sra. Recasens insisteix en la qüestió de si cal comentari previ, que li ha sobtat que tant la memòria
fer el mateix procediment que en es va fer el no- com els reglaments de gestió i el d’inversió que cons-
vembre de 2006 que es va haver d’incloure una ten a l’expedient estiguin redactats en espanyol i
addenda on es deia que els informes d’auditoria no demana que en altres ocasions sigui, com a mínim,
esdevenien definitius fins que no hi hagués el no- també en català.
menament definitiu de les empreses auditores pel El Sr. Carnes agraeix el comentari i diu que es
consell plenari, i considera que cal fer el mateix pro- vetllarà perquè no es repeteixi, i informa que la
cediment. proposta de la participació de l’Ajuntament de Barcelo-
El Sr. Carnes contesta a la Sra. Recasens que les na, en una quantia de fins a 2 milions, està vinculada a
informacions de què disposa no validen la seva participar o col·laborar amb un altre grup per crear fons
percepció. dedicat a les ciències i a la biotecnologia. Hi ha una re-
La Sra. Recasens diu que com aquesta és una serva en l’acord que aquests 2 milions no es faran
comissió informativa, el seu grup fa reserva de vot a fi efectius si els altres partenaires que s’han plantejat, no
que amb un informe dels serveis jurídics es concreti formalitzen un fons mínim de capital de 10 milions.
aquest extrem. El Sr. Forn comenta que els sobta el fet del
Es dictamina amb el posicionament favorable del condicionament, ja que creu que es podria fer
PSC, ICV-EU i A i ERC, i la reserva de CiU i PP. l’exercici invers, i demana que es clarifiquin les altres
2. Ratificar, per part de l’Ajuntament de Barcelona aportacions. També fa esment l’informe de l’inter-
com a ens consorciat, l’acord adoptat pel Consell ventor general que diu si s’aprecia interès públic per
Rector del Consorci Casa Àsia en sessió del 15 de part de la Corporació municipal, intervenció no té cap
desembre de 2006, pel qual es va aprovar la mo- motiu d’oposició a la tramitació de l’expedient i que
dificació dels seus estatuts segons consta a l’ex- els serveis jurídics diuen que s’ha d’acreditar la
pedient administratiu annex conveniència i l’oportunitat de la iniciativa pública i
El Sr. Vives llegeix la proposta sobre la ratificació remet a la memòria explicativa, en la qual els seu
de l’Ajuntament de Barcelona de l’acord del Consell grup no hi troba la justificació de la conveniència i
Rector del Consorci que aprova una modificació dels oportunitat. Expressa la reserva de vot a l’espera
seus Estatuts. d’aclariments al respecte.
El Sr. Carnes informa que el Consorci Casa Àsia La Sra. Esteller fa una reserva de vot perquè, en
està integrat pel Ministeri d’Afers Exteriors, la quant a la justificació, l’informe de l’interventor i
Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, l’informe jurídic no van en la mateixa direcció, així
i que el Consell Rector va acordar, el 15 de desembre com per altres incògnites que hi ha en l’expedient.
1 a436 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
La Sra. Capella expressa el seu vot favorable per- bàsics: crear una comissió que controli la publicitat
què creu que és un sector estratègic, que apostar per institucional i els baròmetres municipals, i la definició
la biotecnologia i les ciències de la vida és continuar de criteris. Esmenta en aquest sentit l’article 109 de la
en la línia que ja s’havia iniciat durant l’època que Llei de publicitat institucional. I diu que les despeses
ERC va estar al govern de la ciutat. de publicitat s’han de controlar davant d’una comissió
El Sr. Carnes, com a responsable del tema, es integrada per tots els partits polítics, per controlar el
compromet a què d’aquí a la celebració del Plenari nombre de les campanyes institucionals, els seus
els pugui donar explicacions de tota la informació continguts i també limitar el seu nombre, criteris, i els
demanada. baròmetres municipals.
Es dictamina amb el posicionament favorable del El Sr. Vives aclareix que són dos proposicions i que
PSC, ICV-EU i A i ERC, i la reserva de CiU i PP. s’han de votar per separat.
La Sra. Capella expressa que votarà favorablement
a la proposició de CiU, ja que beneficia la trans-
IV) Part decisòria parència i el control dels fons públics, i anuncia que
ERC retirarà el prec que havia presentat a aquesta
a) Propostes d’acord Comissió, ja que CiU també el recull en la seva
b) Proposicions proposició. Explica que el seu grup defensa la in-
corporació de la publicitat institucional en els mitjans
Atesa la similitud de les proposicions de CIU i PP el de comunicació local perquè possibilita, encara més,
president demana que l’explicació es faci de manera la participació ciutadana, defensa la llengua catalana,
subsegüent. genera cohesió social i visibilitza la problemàtica de
cadascun dels barris.
Del Grup Municipal CIU: Respecte la proposició del PP, expressa la seva
4. Constituir un grup de treball format per un abstenció perquè es massa intervencionista.
membre de cada grup municipal, perquè en el termini El Sr. Martí expressa que el govern no se suma a
màxim de tres mesos presenti una proposta que cap de les dues proposicions pels diferents motius
tindrà com a finalitat l’aprovació i el control de les que diu ja han repetit diverses vegades sobre l’ús de
campanyes institucionals que promogui l’Ajuntament la publicitat institucional, i diu que està totalment
de Barcelona, els seus Organismes i Instituts, i les convençut de la legalitat de les actuacions d’aquest
Empreses que en depenen, així com la distribució de Ajuntament en tots i cadascun dels seus àmbits,
publicitat en mitjans generals i d’interès local. perquè els ciutadans saben distingir qui intenta mani-
El Sr. Martí expressa el vot en contra del PSC, el pular-los. Explica que no donen suport a aquestes
Sr. Gomà expressa el vot en contra d’ICV-EU i A, el proposicions perquè és la Llei de publicitat ins-
Sr. Forn expressa el vot favorable de CiU, la Sra. titucional qui estableix que han de fer els ajuntaments
Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. en aquesta matèria i perquè no estan d’acord en què
Capella expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. a través de les proposicions es digui que s’han de
Del Grup Municipal PP: constituir grups de treball o comissions, ja que
5. 1r) Constituir una comissió, amb representació aquesta és una facultat del poder executiu.
de tots els grups municipals, amb la finalitat d’ana- El Sr. Forn, aclareix al Sr. Martí que fa sis anys que
litzar, de forma prèvia, l’adequació de la publicitat estant buscant aquest acord amb el govern i que les
institucional a la normativa vigent i l’oportunitat seves propostes sempre han estat rebutjades i torna
d’aquestes. 2n) Crear una Comitè de supervisió i a insistir en les desviacions que s’han produït, any
seguiment, format per persones de reconegut prestigi rere any, en aquest tipus de despesa i dóna xifres i en
i un representant de cada grup municipal, que faci el si és normal que l’oposició no tingui cap tipus de con-
control i supervisió del procediment d’elaboració i la trol sobre aquest augment indiscriminat de la pu-
publicitat de les i estudis d’opinió de l’Ajuntament de blicitat institucional. I que és per aquest motiu que
Barcelona i organismes i societats dependents. proposa fer un grup de treball que elabori unes nor-
El Sr. Forn recorda que no és la primera vegada mes, uns sistemes de control, uns límits sobre l’ac-
que presenten aquesta proposició. Que fa 6 mesos i tuació que pugui fer el govern en benefici de prioritzar
en aquesta Comissió se’ls confirmava que la partida la despesa pública.
destinada a publicitat per l’any 2006 havia passat dels Així mateix expressa el seu vot favorable a la
4,9 milions als 11,8 milions, cosa que representava proposició del PP.
un augment del 140% sobre el que estava previst La Sra. Esteller explica que el seu grup també ha
inicialment. Que al llarg dels anys, les desviacions de demanat reiteradament en aquesta Comissió el con-
les partides de publicitat han estat constants, dóna trol dels baròmetres municipals i les campanyes de
xifres i diu que aquesta situació és insostenible. Que publicitat institucional, i sempre els ha estat rebutjat.
si bé s’ha d’informar als ciutadans sobre totes les Afirma que es necessita molta més transparència
qüestions que els puguin afectar, moltes campanyes perquè hi ha hagut un abús de la utilització impròpia
que es fan des de l’Ajuntament són més d’auto- d’aquestes campanyes per part d’aquest Ajuntament i
campanya que informatives. Que els preocupa la també una despesa excessiva, quantificada en les
manca de control sobre els recursos públics en un últimes dates en aproximadament 12 milions d’euros.
moment en què els recursos són escassos i que cal També pregunta quantes vegades ha estat sanciona-
prioritzar. La seva proposta busca més rendibilitat pel da BTV per emetre campanyes institucionals sense
que fa als recursos que es destinen a publicitat, i ga- aquests controls. Diu que amb aquestes comissions
rantir un major control i transparència es garantirà la transparència.
La Sra. Esteller subratlla que el seu grup ha La Sra. Capella recorda al Sr. Martí que les
presentat una iniciativa similar amb dos objectius Comissions de Plenari, i per tant la Comissió de
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1437
Presidència, no són òrgans de govern executiu, però El Sr. Martí expressa el vot en contra del PSC, el
sí que són òrgans de govern, i per tant és possible Sr. Gomà expressa el vot en contra d’ICV-EU i A, el
crear grups de treball, i que per aquest motiu conside- Sr. Forn expressa el vot favorable de CiU, la Sra.
ra que la proposta efectuada és correcta. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra.
El Sr. Martí respon que posaran en marxa els Capella expressa l’abstenció d’ERC. S’aprova.
òrgans previstos en la Llei i és el que proposaran en Del Grup Municipal ERC:
el Pla d’Actuació Municipal. Pel que fa a la legitimitat 6. La Comissió de Presidència, Territori i Funció
d’aquest òrgan de govern de crear aquestes co- Pública acorda la creació d’una comissió amb re-
missions, indica que és matèria d’anàlisi i estudi. I presentació de tots els grups municipals i de l’Institut
recorda que la part d’impuls dels partits de l’oposició d’Estudis Catalans per tal de confeccionar el Re-
necessita del recolzament del govern per fer-se glament d’Usos Lingüístics de l’Ajuntament de Barce-
efectiu perquè és al govern a qui li correspon tirar lona, abans que acabi l’any.
endavant els acords dels òrgans de govern. El Sr. President dóna la paraula al Sr. Portabella,
El Sr. Forn creu que ha quedat clar el que s’ha tot i que fa notar que s’hauria d’haver comunicat la
aprovat i espera que el govern compleixi. substitució.
La Sra. Esteller no entén la falta de voluntat política El Sr. Portabella demana disculpes i explica que la
de complir els acords d’aquesta Comissió, pensa que proposició tracta del compliment de l’art. 9.3 de la Llei
l’acció i l’impuls del govern també són competència de política lingüística on s’estableix el mandat legal
d’aquesta Comissió. per les Administracions Locals catalanes, d’elabo-
El Sr. Martí explica que les competències de les ració del reglament d’usos lingüístics, i llegeix l’article.
Comissions no són il·limitades, i que no estan al Creu que Barcelona, com a capital de Catalunya, ha
marge del que l’ordenament estableix, i que no d’impulsar aquest reglament i evitar quedar en els
qualsevol cosa que s’aprovi en aquesta Comissió últims llocs dels municipis que els estableixen. Per
obliga el govern. Afirma que s’atendran a les majories aquest motiu considera que cal aprovar aquesta
i a les lleis, allò que està contemplat en les facultats proposició i elaborar una comissió, en un termini de
de cadascun dels òrgans que aquest Ajuntament té sis mesos, que la porti endavant.
establert a partir de la Carta Municipal i de les bases El Sr. Ciurana expressa el suport de CiU a la
de les lleis generals que el regulen. No té cap proposició i assenyala la regressió de l’ús social del
inconvenient a reconèixer que la situació ha canviat i català que s’observa en el barri vell de la ciutat,
que, a diferència d’abans, ara la iniciativa del govern realitat davant la qual l’Administració no pot restar
per prosperar necessita del suport d’algun o de tots impassible i la capital de Catalunya no s’ha de quedar
els grups de l’oposició, però això no vol dir que es al marge d’un procés de recuperació i de nor-
produeixi la contrària, és a dir, que ara el govern malització lingüística.
estigui obligat a fer tot allò que els grups de l’oposició La Sra. Esteller expressa els seu vot en contra
creu que s’ha de fer si obtenen majoria, sinó que perquè, aquest reglament d’usos lingüístics, només
també, com que no estan al govern els grups de busca l’ús del català en l’Ajuntament de Barcelona i
l’oposició han de buscar l’acord del govern per ells demanen bilingüisme, perquè el 60 % de la
aconseguir que les seves propostes. societat de Barcelona te com a llengua materna el
El Sr. Forn indica que la seva proposta parla d’un castellà, i segons els baròmetres municipals el 51 %
grup de 5 persones, i que lògicament el govern hi l’utilitza com a llengua habitual.
està representat, i que el que volen es poder parlar de El Sr. Martí informa que no dóna suport a aquesta
la preocupació que suscita la gran despesa de proposta però que el govern la incorporarà al Pla
l’Ajuntament de Barcelona en matèria de publicitat. d’Actuació Municipal. Vol tornar a aclarir que les
Creu que és raonable, i el que vol saber es si d’aquí a Comissions de Plenari no són per imposar al govern
tres mesos s’estarà en disposició d’haver reunit a la constitució de diferents grups de treball, sinó que
aquest grup i d’haver presentat alguna proposta que aquests es crearan sempre i quan prèviament s’hagi
garanteixi el control parlat i consensuat amb el govern.
La Sra. Esteller diu que l’acció d’impuls de govern, El Sr. Portabella diu que el Sr. Martí està votant en
la té aquesta Comissió i, per tant, demana que es contra de l’aplicació d’una llei aprovada per la
compleixi el mandat d’aquesta Comissió. Generalitat de Catalunya on s’estableix un termini de
La Sra. Capella, explica que l’art. 12.2 de la Carta temps per desenvolupar aquest reglament d’usos
Municipal reconeix l’impuls a les Comissions de lingüístics. Remarca que el PSC, Iniciativa i el PP
Plenari i impulsar vol dir proposar accions concretes coincideixen en temes lingüístics. Contesta a l’in-
al govern. Que voten a favor de la proposició de CiU compliment assenyalat per la Sra. Esteller llegint l’art.
perquè creu està dins del marc de les competències 9.1, de la Llei de Normalització Lingüística i es pre-
de la comissió i entenen que és una proposició que es gunta que vol dir ser soci preferent.
pot dur a terme i que no entorpeix l’acció de govern. La Sra. Esteller remarca que el PP pretén que
El Sr. Martí diu que la nova situació implica el pacte l’Ajuntament de Barcelona es comuniqui amb nor-
en qualsevol dels casos i que el govern està disposat malitat amb la societat, i que la societat és catalana i
a assumir el lloc que li correspon, i que l’oposició, castellana en un 50 %, per tant ha de ser bilingüe per
quan vulgui que prosperin les seves proposicions, comunicar-se sense cap dificultat i sense cap im-
també haurà de pactar, perquè per molt que tingui la posició i no utilitzar el bilingüisme només per cobrar
majoria dels vots no té la potestat d’executar-les, que impostos i multes i només el català quan ofereix
correspon al govern municipal d’acord amb la Carta serveis.
Municipal i les Lleis. El Sr. Martí afirma que s’ha evidenciat que la
El Sr. Vives expressa que la presidència vetllarà posició del Partit Socialista i del Partit Popular no
perquè els acords s’acompleixin. coincideixen en res. Explica que no volen incomplir la
1 a438 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
llei, sinó que discrepen sobre quins són els me- relació de llocs de treball i el catàleg van ser aprovats
canismes pels quals s’ha de posar en marxa el seu l’any 92, i que des de llavors la casa s’ha anat fent
compliment a l’Ajuntament de Barcelona i repeteix gran i precària en temes de personal, i que s’ha de
que per obtenir el vot favorable d’aquest govern, donar transparència a la política de recursos humans
caldrà haver-ho pactat prèviament. i que s’han d’acabar amb els greuges comparatius i
El Sr. Martí expressa el vot en contra del PSC, El amb la política que s’està duent a terme.
Sr. Gomà expressa el vot en contra d’ICV-EU i A, la El Sr. García-Bragado comenta que no pot fixar
Sra. Esteller expressa el vot en contra del PP, el Sr. una data explícita per qüestions pràctiques però que
Ciurana expressa el vot favorable de CiU, i el Sr. demanaran el suport de l’oposició perquè els acords a
Portabella expressa el vot favorable d’ERC. Es què arribin amb els treballadors siguin positius i
rebutja. refrendats per la corporació i que, en el moment que
estigui en condicions de fer-ho, fixarà una data.
Es dóna per tractat.
c) Mocions 8. Que es creï una Comissió de treball, integrada
per tots els grups municipals, d’impuls i seguiment del
desplegament del tram estatal de la Llei especial de
V) Part de control Barcelona amb l’objectiu d’aconseguir la plena entra-
da en vigor de la Carta municipal.
a) Precs La Sra. Recasens explica que el prec que planteja
és en relació al desplegament del tram estatal de la
Del Grup Municipal CIU: Carta, aprovat en el Congrés en desembre del 2005, i
7. Instem al Govern municipal a que es comprometi en concret, la participació en les infrastructures, el
a aprovar el catàleg i relació de llocs de treball de finançament, la justícia de proximitat. Diu que no
l’Ajuntament de Barcelona abans que finalitzi l’any. s’avança a un ritme adequat, motiu pel qual demanen
La Sra. Recasens explica que la Carta Municipal crear aquesta comissió de treball. Explica que el
demana que sigui aprovada la plantilla municipal, la president del Grup Municipal de CiU, el març del
relació de llocs de treball, les retribucions i el nombre i 2007, ja va portar aquesta qüestió en el Ple de
règim del personal eventual; que els compromisos en l’Ajuntament i insisteixen que és bo que des de
aquesta matèria adquirits pel govern municipal han l’Ajuntament es faci un front comú per negociar amb
estat incomplerts de manera sistemàtica i que els Madrid. Recorda que es parlava d’espectaculars
sindicats s’han pronunciat de manera clara en els percentatges de finançament: però que ara no saben
programes de les recents eleccions electorals. Obser- percentatges ni si s’estan negociant.
va que hi ha molts col·lectius en conflicte en El Sr. Martí diu que hi ha una certa confusió entre
l’Ajuntament de Barcelona reclamant solucions a la precs i proposicions, perquè el que es presenta té el
seva precarietat laboral, i que tant el seu grup com mateix format que les proposicions que s’han vist
l’Interventor han denunciat moltes vegades la política abans. Explica que en els acords a què van arribar
de recursos humans que s’està duent a terme i diu recentment, aquest tema no va acordar-se i que no
que s’ha de disposar d’eines bàsiques per posar considera adient la forma i el procediment com es
ordre a la plantilla amb criteris objectius i donar presenta el seu desplegament.
seguretat jurídica als treballadors. La Sra. Recasens menciona les paraules que
El Sr. García-Bragado informa que aquelles si- l’anterior primer tinent d’alcalde va dir en el Plenari,
tuacions que puguin enterbolir unes relacions fluïdes en nom de l’alcalde: “donat que hi ha moltes coses en
amb els treballadors municipals hauran de ser es- comú, confia poder anar plegats alhora de reivindicar-
tudiades i analitzades amb el màxim de detall. Explica les”, i demana al Sr. Martí crear aquesta comissió de
que hi ha un catàleg vigent que tipifica els diferents treball en el que els diferents grups en formin part de
llocs de treball i les retribucions que a cada lloc de manera activa, per fer el front comú, i anar plegats en
treball li correspon, que s’ha anat modificant amb el posicions comunes. També li fa avinent que, d’acord
temps, amb l’acord dels treballadors en moltes amb el ROM, el seu grup podia haver presentat
ocasions, però que en aquests moments hi ha un esmenes d’addició, de modificació, de supressió que
marc de relacions que marca l”Estatuto básico del són instruments que no ha utilitzat.
empleado público”, Llei 7/2007, que marca un punt El Sr. Martí reitera que no constituiran comissions
d’inflexió en el conjunt de les relacions de les de manera improvisada.
administracions amb els seus treballadors, aquest Es dóna per tractat.
estatut bàsic ha de ser desenvolupat en part per la Del Grup Municipal ERC:
Generalitat i part per l’Ajuntament. Explica que el sis- 9. Que el Govern Municipal destini el 5% de la
tema vigent no s’oposa a l’estatut, i que en el seu publicitat institucional als mitjans de comunicació lo-
desplegament, l’Ajuntament haurà d’entrar en un cal.
procés de negociació col·lectiva, segurament dins Es retira.
d’aquest any, en el qual es podran plantejar aquestes
i altres qüestions que a la plantilla de la Casa i als
treballadors els preocupen. b) Preguntes
La Sra. Recasens diu que, ja el gener del 2006, van
portar aquesta qüestió a aquesta comissió i que, el Del Grup Municipal PP:
llavors regidor Sr. Cuervo, va dir que com s’estava 10. Quins criteris per a la utilització de les llengües
negociant el Conveni Col·lectiu era millor no interferir- oficials emprarà l’Ajuntament, els seus organismes i
hi i que s’aniria informant puntualment al respecte, societats dependents en les seves comunicacions
compromís que no s’ha anat complint. Explica que la externes?
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1439
La Sra. Esteller explica la seva pregunta en base a de Barcelona? Quines actuacions de coordinació
la defensa que fa el seu partit d’adreçar-se a l’Ajun- s’han realitzat amb el govern central per la reforma de
tament de Barcelona en català o castellà, i entenen la Llei Orgànica del Poder Judicial?
que l’Ajuntament de Barcelona ha de respondre de la La Sra. Capella pregunta, que atès que la Llei
mateixa manera. Orgànica del poder Judicial no podrà complir els
El Sr. Martí contesta que quan es faci el reglament tràmits parlamentaris per ser aprovada, si per part del
dels usos lingüístics, els criteris seran els que es de- govern s’ha previst efectuar algun tipus de programa
fineixen col·lectivament. Mentrestant, seguiran em- pilot com es va fer l’any 92 amb els judicis ràpids i
prant els que ja estan utilitzant ara, el de respecte al que va suposar la seva implantació definitiva, i si
ciutadà i a la seva llibertat dels usos lingüístics i el de atenent al programa del PSC en la campanya munici-
contribuir a la normalització, l’extensió i el coneixe- pal, que va desvetllar la necessitat de crear òrgans de
ment del català. mediació, es podria tornar a recollir en el cas que no
La Sra. Esteller creu que la resposta del Sr. Martí s’aprovés definitivament el projecte de llei de justícia
és indefinida i li demana que com a criteri, l’Ajun- de proximitat, reprenent la idea inicial de la justícia de
tament sigui bilingüe, i s’adreci al ciutadà en funció de proximitat com a fórmula alternativa a la resolució
la llengua que ell elegeixi. dels conflictes que es produeixin en els àmbits
El Sr. Martí li respon que quan treballin en el veïnals i en les seus dels diferents barris.
reglament, tindran l’oportunitat de discutir-ho àmplia- La Sra. Escarp contesta que durant l’any 2006 i, a
ment i li recorda que el govern parteix de dos criteris: través d’una comissió que es va crear amb la
els drets dels ciutadans, però també la voluntat de Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya
contribuir a la plena normalització del català com a i l’Ajuntament de Barcelona, es va treballar amb els
llengua pròpia del nostre país i també de la nostra diferents portaveus dels grups parlamentaris i amb el
ciutat, que a més és la capital del país mateix Ministeri de Justícia per incorporar en l’avant-
Es dóna per tractada. projecte de modificació de la Llei orgànica els temes
11. Quina ha estat la despesa en publicitat, de 1 de de la justícia de proximitat, ja que la Carta és molt cla-
gener a 30 de juny de 2007, de l’Ajuntament, orga- ra quan diu “la justícia de proximitat es podrà posar
nismes i societats dependents, i institucions partici- en marxa en Barcelona quan la llei orgànica del poder
pades per l’Ajuntament, especificant campanya, cost i judicial així l’estableixi, les lleis sectorials estableixin
mitjà de comunicació o altres suports publicitaris tots els mecanismes. Explica que, a través d’aquesta
utilitzats? comissió mixta, es va estar parlant, no només en la
La Sra. Balseiro explica la seva pregunta i demana definició de la justícia de proximitat, sinó també del
que a més de ser contestada verbalment també se’ls seu desplegament, amb Barcelona com a ciutat pilot
faciliti la documentació per escrit. per portar-la a terme. Diu que tenen aquests treballs
El Sr. Carnes diu que comparteix l’esperit i la avançats, que han fet tots els contactes possibles i
voluntat de la màxima transparència però que la Llei que ara s’està pendent de la modificació de la Llei
marca dos moments per fer aquest seguiment, un orgànica.
amb caràcter previ, que és amb la formulació dels La Sra. Capella diu que amb la voluntat que Barce-
diferents pressupostos i, l’altre, és en la revisió de la lona continuï liderant aquestes opcions recomana la
liquidació de comptes generals, moments procedi- possibilitat de fer un programa pilot incorporant o
mentals, en els que tindrà a seu abast les dades que intentant recuperar el que havia sigut l’essència de la
li sol·licita. justícia de proximitat, no anar a descongestionar la
La Sra. Balseiro creu que la resposta del Sr. Car- justícia o ressuscitar el que havia estat la justícia de
nes no s’adiu amb les paraules de diferents portaveus districte, sinó que realment sigui una fórmula alterna-
municipals de garantir en tot moment la trans- tiva de resolucions de conflictes, més enllà d’una
parència, garantint la documentació i la informació als nova judicialització dels Districtes.
grups municipals. Observa que se li oblida un dret La Sra. Escarp es reafirma en el lideratge de la
legalment reconegut, que és el dret d’informació que ciutat de Barcelona pel que fa a la justícia de pro-
tenen no només el conjunt de ciutadans, sinó molt ximitat, i explica que al marge dels treballs que
especialment els representants de l’Ajuntament i, en s’estan portant a terme per la justícia de proximitat,
aquest sentit, vol deixar constància de la seva rotun- atenent a la proximitat com a valor i a la resolució del
da queixa, tot indicant que encara estan a l’espera de conflicte i la defensa de la convivència com l’element
la despesa en publicitat, de l’any 2006, del conjunt essencial de vida en les ciutats, s’han posat en marxa
d’empreses i instituts. diversos mecanismes com són el programa de me-
El Sr. Carnes torna a insistir que els mecanismes diació, l’Ordenança de mesures i de foment i garantia
de control i fiscalització de qualsevol despesa estan de la convivència, el Consell d’Arbitratge del Consum,
establerts per la Llei i que s’han de complir. i també informa que tal com es recollia en el progra-
La Sra. Balseiro demana l’empar de la Presidència ma del Partit Socialista, es vol instituir a figura de
perquè, com a pregunta incorporada en l’ordre del l’instructor municipal per ajudar a resoldre des de la
dia, se li respongui a tot el seu enunciat. proximitat tots aquells conflictes de convivència.
El Sr. Vives dóna per acabades les intervencions Es dóna per tractada.
perquè diu que ja han quedat clares les peticions, i
garanteix que es vetllarà perquè les preguntes siguin c) Declaracions de Grup
contestades pels procediments adients.
Es dóna per tractada.
Del Grup Municipal ERC: No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-
12. Quines previsions té el Govern Municipal pel sidència aixeca la sessió a les divuit hores i quaranta
desplegament de la justícia de proximitat a la ciutat minuts.
1 a440 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement
Acta de la sessió celebrada el dia 11 de juliol de b) Proposicions
2007 i aprovada el dia 19 de setembre de 2007
Del Grup Municipal de Convergència i Unió:
1. 1. Redactar un Pla de desplegament i implan-
A la sala President Lluís Companys de la casa de tació d’internet sense fils a la ciutat. 2. Ampliar les
la ciutat, l’11 de juliol de 2007, s’hi reuneix la Co- proves en llocs estratègics de la ciutat per tal d’ava-
missió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixe- luar les necessitats reals d’aquest servei. 3. Des-
ment, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i envolupar el desplegament d’un servei continu d’in-
Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: ternet inalàmbrica amb prestacions limitades (d’abast,
Gemma Mumbrú i Moliné, Jordi W. Carnes i Ayats, cobertura, velocitat de connexió i de volum d’usuaris)
Carmen Andrés i Añón, Montse Sánchez i Yuste, en llocs públics de la ciutat.
Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Ballarín i Es- El Sr. Ardanuy recorda que tots els Grups mu-
puña, Imma Mayol i Beltran, Gerard Ardanuy i Mata, nicipals van incorporar aquesta qüestió en els seus
Maite Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, Fran- programes electorals, i aclareix que aquest no pretén
cina Vila i Valls, Emma Balseiro i Carreiras, M. Àngels ser un debat tecnològic, sinó un debat sobre un servei
Esteller i Ruedas, i Javier Mulleras i Vinzia, assistits en creixement constant dins de l’àmbit de les tec-
pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Ca- nologies de la informació i la comunicació (TIC) i de
ses i Pallarès, que certifica. l’accés a internet. Seguidament, fa avinent que l’ac-
S’obre la sessió a les dotze hores i trenta-cinc cés a internet i a les TIC és un aspecte del tot in-
minuts. corporat a la vida professional i social dels ciutadans,
i és competència de l’Ajuntament donar serveis
El Sr. Portabella excusa el Sr. Carnes, que arribarà d’internet a la via pública i als espais públics de la
més tard, i informa que la Sra. Mumbrú, vicepre- ciutat. Continua dient que, si bé no es tracta d’una
sidenta de la Comissió, donarà resposta als precs i proposta innovadora, atès que altres ciutats europees
preguntes que es formulin. En segon lloc, comenta ja disposen d’aquest servei, considera que és una
que a les 13.30 hores l’Ajuntament rep el president de manera de no perdre el tren. Per això, el seu Grup
la República d’Estònia i proposa que s’arribi a un proposa aconseguir que en uns anys l’accés a in-
acord per tal que els dos presidents de Grup Munici- ternet en els espais públics de Barcelona sigui un
pal presents a la Comissió, que habitualment as- servei públic imprescindible. Seguidament, exposa
sisteixen a aquest tipus d’actes, hi puguin anar. els punts de la proposició, tot indicant que alguns van
La Sra. Fandos fa avinent que en l’ordre del dia en la línia del que ja va fer aquest govern el passat
d’aquesta Comissió no hi ha cap tema a iniciativa del mandat, i aclareix que no es tracta d’oferir un servei
govern i que, si bé ho comprèn perquè en aquesta que competeixi directament amb els serveis oferts
àrea hi ha hagut un canvi molt important, creu que el pels operadors privats i, per tant, ha de tenir un abast
govern continua i, en aquest sentit, adverteix que la limitat. Es tracta, doncs, de donar una continuïtat als
seva intervenció serà en una altra línia si la propera ciutadans en els serveis d’accés al correu electrònic
Comissió es torna convocar a iniciativa només de amb una capacitat limitada, i una certa connectivitat a
l’oposició. internet.
La Sra. Mumbrú agraeix que entenguin la situació. La Sra. Esteller anuncia el suport del seu Grup a
aquesta iniciativa, perquè també era un compromís
del Partit Popular facilitar el desplegament d’internet
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior sense fils a la ciutat. Pensen que és cabdal per evitar
No n’hi ha. la fractura digital i facilitar a la gent l’ús d’aquestes
tecnologies per fer tràmits i per utilitzar-les en la seva
vida quotidiana. Pensen que és un servei bàsic que
II) Part Informativa l’Ajuntament ha de potenciar i, en aquest sentit, consi-
deren necessari el pla de desplegament previst a la
a) Despatx d’ofici proposició. El seu Grup entén, però, que en el primer
b) Mesures de govern punt de la proposició es podria fixar un termini de
c) Informes temps, de tres a sis mesos, per evitar que aquest pla
s’allargués, i ho sotmet a la consideració de la
Comissió.
III) Propostes a dictaminar El Sr. Portabella anuncia el posicionament favora-
ble del seu Grup. Considera que, en el segle XXI, és
a) Ratificacions imprescindible que la presència i l’ús de les TIC a la
b) Propostes d’acord ciutat vagi augmentant, i alhora cal que s’estengui al
màxim de població, tot tenint en compte que el Pla de
desplegament i implementació d’internet es va iniciar
IV) Part decisòria el mes de gener i, per tant, la base ja s’ha establert i
s’estan fent les proves corresponents a la segona
a) Propostes d’acord part d’aquest pla. Seguidament, recorda que el primer
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1441
espai wi-fi important que va tenir la ciutat va ser al plícitament clar que les propostes aprovades tenen
Zoo de Barcelona, que va intentar incorporar un nou valor polític però no valor jurídic. Reitera que aquest
target entre el públic del parc, el dels professionals és el debat, que no s’ha de confondre a la gent, i
que volguessin treballar a l’aire lliure mentre veien remet la decisió a la Junta de Portaveus on, en base
animals. El seu Grup considera, però, que aquest a un informe jurídic, tots els Grups han d’acordar un
aspecte serà decisori i que cal prestar-li molta aten- mètode de treball que, ni qüestiona la democràcia, ni
ció, i per això qualsevol proposició que tiri endavant la qüestiona la funció d’impuls de l’oposició, sinó que
implementació del wi-fi a la ciutat serà benvinguda. únicament qüestiona la validesa jurídica de l’acte
Per altra banda, recorda que aquesta implemen- aprovat amb una proposició.
tació té alguns problemes de caràcter legal, però La Sra. Esteller es mostra sorpresa per la inter-
també és cert que en moltes ciutats de diferents venció reiterada del Govern sobre aquest tema en
països la implementació feta és molt generosa, hi ha cada Comissió. Creu que el marc jurídic encapçalat
ciutats senceres que tenen wi-fi i, en aquest sentit, per la Carta Municipal i el ROM és el mateix que el
creu que és molt important que aquests problemes mandat passat, de manera que la vinculació i la força
legals es vagin resolent. de qualsevol resolució que s’aprovi en aquesta Co-
La Sra. Mumbrú planteja una qüestió prèvia de missió és la mateixa que fa uns anys, independent-
tipus formal, que ja s’ha manifestat en altres Co- ment de si el Govern té majoria o no. Creu que la
missions, relativa al fet que la iniciativa d’executar les naturalesa jurídica dels actes que aprova l’Ajunta-
accions de Govern corresponen al Govern. En aquest ment de Barcelona és diferent dels actes del Parla-
sentit, fa avinent que la proposició presentada es ment de Catalunya, i és diferent perquè l’Ajuntament
recolza en l’article 60 del Reglament orgànic munici- té molta més capacitat executiva a les Comissions,
pal, que parla dels articles 55 i 54 del mateix re- cosa que el Parlament de Catalunya no té i, per tant,
glament, i aquest mateix article 54 marca la secció on insisteix que només ha canviat la majoria de govern i,
es poden presentar aquestes proposicions en ma- seguint en la línia del que s’ha comentat, l’impuls de
tèries que són de competència resolutòria de la l’acció del govern està reflectida a l’article 34 i, en
Comissió, d’acord amb l’article 34 del ROM. Diu que aquest sentit, pensa que hi poden incidir mitjançant
ja sap que el tema ha sortit en altres Comissions, les seves propostes, i creu que el Govern no té per
coneix la posició majoritària de l’oposició, però creu què qüestionar les propostes cada cop que en pre-
que aquest argument legal de l’article 54 encara no senten, sinó que s’ha de substanciar la iniciativa i, si
havia sortit, i considera que és la seva obligació po- s’aprova, el Govern municipal l’haurà de complir.
sar-ho de manifest. La Sra. Recasens subscriu els comentaris fets per
El Sr. Portabella entén que, abans de donar res- la Sra. Esteller i el Sr. Portabella, i afegeix que, tal
posta a la proposició, cal fer una sèrie de con- com s’ha acordat, mentre no hi hagi un nou acord en-
sideracions sobre aquesta qüestió prèvia. En aquest tre els grups polítics les regles de joc estan clares, i
sentit, considera insòlit que, en un Ajuntament de- són les que funcionaven a l’anterior mandat. Creu
mocràtic, l’oposició no pogués presentar i votar que hi ha un discurs estereotipat i que per defecte es
proposicions, perquè això passa a tot arreu, als rebutgen totes les propostes que s’estan aprovant
parlaments democràtics i als ajuntaments. Continua aquests dies d’acord amb el nou joc de majories i
dient que una de les capacitats de l’oposició a les minories, i diu que el Govern s’ha d’acostumar a què
Comissions és la d’impulsar l’acció de govern mit- la situació ha canviat. Creu que no s’ha de perdre el
jançant aquestes proposicions i, per això, igual que fa nord i reitera que, mentre no hi hagi cap acord de la
sis mesos es podien presentar i votar, ara es pot se- Junta de Portaveus, la situació és la que imperava
guir fent. Considera que això obliga els grups amb fins a aquest moment.
representació a arribar a acords, i que no s’ha de fer El Sr. Portabella considera que el que genera
una lectura diferent a la dels darrers mesos. Per tant, confusió a la gent és que, sense que hi hagi cap canvi
entén que la normativa és la mateixa i que l’únic que de text, es faci una lectura diferent en funció les
ha canviat és la majoria del Govern i, per tant, com majories o minories al govern, i creu que no s’ha de
que no ha canviat cap text, el mateix que era vàlid fa canviar la lectura del ROM, que s’ha estat aplicant
mig any ho continua essent ara. des de la seva aprovació.
La Sra. Mayol considera que, tal com s’ha acordat La Sra. Mumbrú diu, quant a la part substantiva de
col·lectivament, aquest debat s’ha de fer la propera la proposició presentada, que ja existeix un Pla de
setmana a la Junta de Portaveus i, per tant, creu que desplegament de la xarxa wi-fi a Barcelona, cosa que
es podrien estalviar els arguments. Seguidament, contestaria al primer punt de la proposició. Pel que fa
sosté que aquí no està en qüestió ni la democràcia ni al segon punt, informa que hi ha una prova pilot que
la funció d’impuls de l’oposició reconeguda a qual- s’està portant a terme a dues zones de la ciutat, una
sevol règim democràtic, sinó que el debat està a sa- al Districte 22@ i l’altra a l’avinguda Diagonal, a
ber exactament a què obliga una proposició, quin és l’alçada de Maria Cristina. Pel que fa al tercer punt, fa
l’efecte jurídicament vinculant, i creu que aquesta avinent que aquesta prova pilot els està ajudant a
qüestió s’haurà de clarificar amb criteris jurídics. avaluar la viabilitat tècnica i l’impacte econòmic
Seguidament, assenyala que les proposicions no de d’aquesta xarxa. Per últim, diu que, efectivament, és
llei del Parlament de Catalunya no tenen vinculació cert que hi ha certes limitacions legals que s’han de
jurídica, sinó que obliguen el Govern a donar compte salvar i que s’estan estudiant, i creu que aquesta in-
del que ha succeït a l’entorn d’una proposició no de quietud de l’oposició queda contestada.
llei aprovada. Creu que és en aquest sentit que aquí La Sra. Mayol diu que votaran contràriament a
cal resoldre, si el marc jurídic existent, en especial el aquesta proposta, atès que comparteixen l’objectiu
ROM, es pot equiparar a la proposició no de llei, o bé però està en fase de desenvolupament i, com s’ha dit,
si es tracta d’un altre règim jurídic que deixa ex- s’hi està treballant en llocs estratègics de la ciutat i, a
1 a442 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
més, cal estudiar les limitacions jurídiques expressa- de l’ús de les vies públiques, la dels usos de paisatge
des. Aclareix que el que està dient és que l’objectiu és urbà, la que regula els establiments de pública con-
lloable, però no és una novetat, i creu que el govern currència i els plans d’usos, i creu que aquestes
ho hagués pogut aprovar si s’hagués formulat de la normes confonen els gremis i els afectats i genera un
manera pertinent, és a dir, expressant que es continuï cert desconcert. Aquesta diversitat normativa fa que,
treballant en aquesta direcció, però no poden aprovar segons el districte, l’amplada mínima per posar una
que es faci una cosa en la que ja s’hi està treballant. terrassa sigui de 5 metres en uns casos i inferior en
El Sr. Ardanuy posa de manifest que aquesta d’altres, o que en alguns districtes les condicions de
proposta es va presentar en temps i forma, i es les característiques del para-sol siguin molt genèri-
mostra sorprès que els grups del Govern municipal ques, mentre que en d’altres és molt detallat. En
no hagin manifestat en cap cas la voluntat de aquest sentit, si bé entenen que, pel principi de
transacció en el sentit que ara estan manifestant, i subsidiarietat que sempre han defensat, hi poden
puntualitza que aquesta proposta es presenta per haver especificitats a l’hora de regular aquesta qües-
demanar que s’agiliti més aquest desplegament. En tió en funció de la naturalesa de la trama urbana,
referència als estudis de què parla el Govern, creuen que hi ha d’haver un fil conductor que faci més
demana que li facin arribar la documentació relativa al uniformes aquests criteris. Finalment, recorda que
tema, i aclareix que la proposta inclou un pla de l’any 2004 la regidora Assumpta Escarp es va com-
desplegament i una implantació a tota la ciutat, amb prometre a revisar les ordenances i unificar criteris i,
les limitacions tècniques i legals que hi puguin haver i, si bé des d’aleshores ho han anat preguntant periò-
per tant, no demanen només una prova pilot, sinó dicament, no s’ha avançat en aquesta qüestió. Per
també els resultats obtinguts per poder desplegar el això, avui donaran suport a aquesta reivindicació.
pla de manera més efectiva. Reitera que el Govern es El Sr. Portabella anuncia que no donaran suport a
podria haver posat en contacte amb el grup proposant aquesta proposició perquè consideren que és difícil
i que es podria haver arribat a algun tipus de diàleg, i trobar un denominador comú per a les diferents
insisteix que la proposta no té per objecte fer una tipologies que tenen els carrers de Barcelona i els
foto, sinó demanar al Govern que es posi les piles en diferents districtes, ja que no és el mateix les zones
aquest assumpte. on predominen carrers de 5 metres d’amplada, com
La Sra. Mumbrú agraeix la posició del Sr. Ardanuy i el nucli antic de Ciutat Vella, que els districtes on pre-
diu que no hi ha cap inconvenient a facilitar-li la dominen els carrers de 20 metres d’amplada com el
documentació de la feina que s’està fent en les dues Poblenou, i creuen que s’ha d’estudiar districte per
zones on s’està desenvolupant la prova pilot, si bé districte. Per tant, en coherència amb el que havien
remarca que encara no hi ha un final per poder votat en altres ocasions, no donaran suport a aquesta
establir un resultat. proposició. Continua dient que, si bé entén que es
La Sra. Mumbrú expressa el vot en contra del PSC, presenti amb la voluntat d’ordenar i facilitar tot allò
la Sra. Mayol expressa el vot en contra d’ICV-EU i A, relacionat amb les terrasses i vetlladors, creu que és
el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CiU, la difícil uniformar com i on es poden posar aquests
Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. vetlladors, perquè no només es té en compte
Portabella expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. l’amplada del carrer, sinó també l’afluència de gent i,
Del Grup Municipal Popular: per això, pensen que és molt difícil arribar a determi-
2. Constituir una comissió mixta, sobre els criteris nar una tipologia que pugui ser un denominador comú
per a la implantació de terrasses i vetlladors a la a tota la ciutat. A més, creu que, si bé té una
ciutat de Barcelona, participada per l’Ajuntament de incidència en promoció econòmica, la decisió no
Barcelona, representants dels sectors empresarials depèn d’aquesta àrea de via pública i dels districtes.
implicats i un representant de cada formació política La Sra. Mumbrú diu que no troben necessari cons-
amb representació al Consistori. tituir una comissió mixta per tractar aquest tema,
La Sra. Esteller formula la proposició i sosté la perquè considera que aquestes instal·lacions no
necessitat de constituir aquesta comissió mixta per tal obeeixen a criteris discrecionals. El seu Grup consi-
d’unificar els diferents criteris existents sobre vetlla- dera que tot està clarament regulat a les ordenances i
dors i terrasses. Creu que hi ha molta dispersió nor- els plans d’usos, i creu que quan els operadors volen
mativa, ja que hi ha normativa general de l’Ajunta- instal·lar unes terrasses o uns vetlladors saben quina
ment i altres normes pròpies dels districtes, i que els és la reglamentació existent al seu districte i, si no la
criteris d’aplicació són diferents, cosa que genera saben, al Districte se’ls informa convenientment per
desconcert en el sector. Considera que aquesta tal que puguin aplicar les normes correctament.
situació afecta negativament l’activitat econòmica La Sra. Mayol diu que el seu Grup no està d’acord
dels bars i dels restaurants, i que cal escoltar els amb aquesta proposta perquè pensen que cada
gremis i els sectors per tal de poder conjugar els Districte ha de tenir capacitat per regular aquesta
interessos generals amb els de l’activitat econòmica, i qüestió de la manera que cregui oportuna. Com ja
facilitar així la implantació de terrasses a la ciutat. s’ha explicat, les diferents situacions requereixen
La Sra. Recasens anuncia el suport del seu Grup a regulacions diferents, i creu que l’homogeneïtat en
aquesta proposta, que és una antiga reivindicació aquest cas seria nociva perquè la realitat física i so-
seva. Recorda que el mes de juliol de 2004 van pre- cial de cada districte aconsella adoptar unes opcions
sentar un estudi de la normativa que afectava els o unes altres en cada cas. En aquest sentit, creu que
diferents districtes, en el qual adjuntaven fotografies els plans d’usos han demostrat ser molt útils,
que evidenciaven com, per exemple, a la ronda de especialment els dos últims mandats, i que aquests
Sant Pau la regulació era diferent per a cada vorera, plans d’usos expressen la voluntat política de la ciutat
en funció de si era de Ciutat Vella o de l’Eixample. per incidir en el model de ciutat. Així, per exemple,
Recorda que la normativa d’aplicació és l’ordenança quan a Gràcia es limita una activitat econòmica –els
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1443
bars– perquè hi ha un bé major a preservar –la aquesta comissió a fer de portaveus d’una preo-
convivència ciutadana– s’influeix en el model de cupació que té un gremi o un col·lectiu, i que poden
ciutat. Creu que la regulació dels tipus de vetlladors canalitzar la seva demanda i fer una proposta com la
ha anat millorant els darrers anys, tot establint ca- que estan debatent.
racterístiques perquè disminueixin el soroll, per fer la El Sr. Portabella reitera el posicionament contrari del
recollida selectiva, etc., i ha anat millorant molt per- seu Grup perquè considera que és molt difícil trobar un
què els diferents departaments han contribuït a in- denominador comú sobre la qüestió. No obstant, diu
troduir uns elements que inicialment no es tenien en que no poden compartir l’opinió que l’oposició no pot
compte, i perquè s’ha exigit un compliment estricte proposar una comissió mixta per tal que s’aprovi,
per a procedir a la renovació de la llicència. perquè això no vol dir manar, sinó que en tot cas és
Per altra banda, creu que hi ha funcions que són l’acord de la Comissió el que és executiu. Creu que és
del govern, i no de l’oposició, i posa en qüestió el fet d’aquí d’on surten les posicions, i que no es pot jugar
que calgui crear una comissió per autoritzar els amb l’ambigüitat intentant desqualificar qualsevol pro-
vetlladors, tot aclarint que no discuteix si la proposició posta de l’oposició dient que això és voler manar. Diu
es vota o no, sinó que en qüestiona el fons. Creu que que el seu grup ha passat a l’oposició perquè no vol
en el marc de l’exercici de les funcions municipals no continuar manant, i que ja vetllaran perquè no hagin de
cal crear comissions també per discutir si s’autoritzen manar estant a l’oposició.
o no els vetlladors i sota quins criteris, sinó que és La Sra. Mumbrú aclareix que als districtes s’escolta
funció de qui governa tot consultant a qui li sembli. els sectors, i que els ciutadans, els gremis i totes les
Creu que és clar, per exemple, que hi ha de ser per persones interessades s’hi poden adreçar. Considera
elaborar un pla de drogodependències, però no en el que el fet que les amplades dels carrers o les
cas que aquí es planteja. característiques dels vetlladors puguin ser diferents
La Sra. Esteller creu que s’està confonent el debat, es deu a que cada Districte té un pla d’usos diferent,
perquè la proposta és que es defineixin uns criteris en com ja s’ha explicat, però vol posar de manifest que
una comissió on participi el sector, ja que sovint es els ciutadans viuen i treballen en un lloc concret de la
parla però no se l’escolta. Creu que moltes mesures ciutat i, en conseqüència, creu que no és acurat dir
aprovades per l’Ajuntament i les restriccions impo- que aquesta situació generi tanta confusió com s’ha
sades pels districtes tenen efectes negatius en dit aquí. Per últim, puntualitza que creu que la ciutat
l’activitat econòmica del sector, que actualment està de València no és precisament el model d’aquest
desconcertat per la inseguretat jurídica sobre aquest Govern.
tema, cosa que els està perjudicant. Per tant, creu La Sra. Mayol diu que, si hi ha disfuncions, tal com
que és molt fàcil parlar sense escoltar el sector, indica la Sra. Recasens, s’han de plantejar al districte,
sense veure quins són els seus problemes i el que re- parlar-ho i corregir-ho. Per altra banda, recorda que hi
presenta cada cop que canvia la normativa. Diu que ha algunes normes que són d’aplicació general a tota
s’està fent a València i està donant molt bons re- la ciutat, com els criteris sobre la reducció de la
sultats, i creu que s’han d’utilitzar aquests criteris per contaminació acústica dels vetlladors i, per tant, no
definir les tipologies amb el sector. Seguidament, estan parlant dels plans d’usos sinó de criteris
aclareix que no cal que la regulació sigui lineal, generals. Per últim, creu que no es deu haver ex-
perquè entén que cada districte té la seva pròpia pressat bé, perquè no està discutint la legitimitat que
idiosincràsia i, per tant, no pensen que s’hagi tenen de presentar una proposició, sinó que discuteix,
d’homogeneïtzar del tot, però sí que pensa que cal políticament, que tot requereixi una comissió o el
resoldre conjuntament aquest problema amb la treball entre tots els grups del consistori. Creu que hi
participació dels Districtes, i que la fórmula que han ha qüestions globals i fonamentals que ho requeriran,
presentat seria bona per resoldre’l. Creu que els i assegura que serà la primera persona que de-
partits aquí representats, tant els del govern com els fensarà, no només les comissions, sinó també els
de l’oposició, tenen tot el dret per poder veure com acords. No obstant, creu que, precisament per no
s’aborden i es resolen els problemes de la ciutat, per banalitzar la capacitat d’entesa que hauran de tenir
això creu que fóra bo arribar a aquest acord. en aquest mandat i la importància política dels
La Sra. Recasens pensa que no s’ha entès el fons acords, no s’han de portar decisions com aquesta a
de la qüestió, perquè el que es demana és crear una una comissió mixta, perquè seria banalitzar-ho.
Comissió per decidir si cal o no unificar criteris. A Pensa que el diàleg es pot fer a molts nivells, i afirma
més, insisteix que no cal homogeneïtzar del tot, però que es dialoga amb els sectors.
sí que cal debatre, per què Ciutat Vella i Sants no ho Finalment, en relació al que ha expressat la Sra.
tenen regulat, per què a la ronda de Sant Pau en una Recasens sobre que el Grup de CIU fa de portaveu
vorera està regulat i en l’altra no, per què a Sant Martí de sectors diu que, efectivament, una de les funcions
els requisits són tan exhaustius mentre que a que ha estat fent aquest Grup és de portaveu de
l’Eixample són més genèrics, o per què en uns lobbies, i pensa que hi tenen tot el dret i que no està
districtes cal mesures contra l’impacte acústic i en fent cap qüestionament jurídic, sinó polític. Creu que
d’altres no. Creu que aquest és un cas de tossuderia, s’han de reservar les qüestions de treball col·lectiu en
de no voler entrar a tractar aquest tema. Reitera que aquest sentit d’entesa política per qüestions que s’ho
estan a favor de l’autonomia dels districtes pel principi mereixin.
de subsidiarietat, però entenen que aquesta auto- La Sra. Mumbrú expressa el vot en contra del PSC,
nomia dels districtes es trenca quan això perjudica els la Sra. Mayol expressa el vot en contra d’ICV-EU i A,
ciutadans, i creu que aquesta disparitat de normes fa la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CiU, la
que els gremis i els ciutadans afectats no sàpiguen a Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr.
quines normes s’han d’acollir. Per últim, diu a la Sra. Portabella expressa el vot en contra d’ERC. Es
Mayol que li sembla evident que poden venir a rebutja.
1 a444 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
El Sr. Portabella interromp la sessió a les tretze caran per aquests supòsits. Pel que fa a la comu-
hores i quinze minuts per assistir a la recepció amb el nicació de les obres diu que, si bé de vegades hi po-
president d’Estònia, i es reprèn la sessió a les tretze den haver disfuncions, tant els Districtes com els
hores i quaranta-cinc minuts, tot agraint la com- operadors que fan les obres les anuncien i avisen els
prensió a tots els regidors i regidores per haver donat veïns de les obres que s’han de realitzar.
el vistiplau en aquesta interrupció de la Comissió, La Sra. Recasens demana que tornin a reflexionar
atès que era un acte excepcional i poc freqüent, i sobre aquesta qüestió. Per una banda, posa de ma-
recordant que aquest acte requeria l’assistència dels nifest que la majoria d’aquestes botigues ja no pa-
presidents dels Grups Municipals. guen IAE perquè es tracta de petit comerç que no
arriba al límit de facturació a partir del qual es co-
mença a pagar. Per tant, creu que encara és pitjor
c) Mocions perquè s’està compensant econòmicament el gran
comerciant, que sí que paga IAE i, en canvi, no es
compensa el petit comerç, que és qui pateix més el
V) Part de control perjudici d’una obra a la via pública, cosa que consi-
dera injusta. Per altra banda, pel que fa als avisos de
a) Precs realització de les obres, diu que de vegades poden
avisar, però altres vegades només posen un rètol on
Del Grup Municipal de Convergència i Unió: s’informa, per exemple, que s’anul·la una estació,
3. Que l’Ajuntament elabori un Pla d’actuació que sense informar de les alternatives, i ho consideren
prevegi entre d’altres, mecanismes i protocols d’infor- insuficient, com per exemple a l’Illa Bayer, on només
mació, d’assessorament, de compensació i de pro- hi ha ara és un rètol que informa del tall del carrer.
moció, als comerços que veuen afectada negativa- Seguidament, insisteix que les botigues i els comer-
ment la seva activitat comercial derivat d’obres de ços estan patint i, concretament en el cas de Sants,
llarga durada a la via pública. han acudit a tot arreu on poden acudir –Adif, el Síndic
La Sra. Recasens diu que de vegades s’emparen de Greuges, el Districte...–, i no troben resposta. Pel
en el debat formal i no s’entra en el fons de la qüestió que fa als botiguers de l’Illa Bayer, informa que es
per no acceptar les peticions que fan, i espera que en volen unir per presentar una reclamació conjunta, i
aquesta ocasió el Govern municipal atengui aquest menciona altres perjudicis que han patit, com pagar la
prec. Seguidament, formula el prec i recorda que taxa d’escombraries i no rebre el servei per part de
actualment hi ha obres molt importants en marxa que l’Ajuntament perquè els camions no podien passar.
estan trasbalsant el dia a dia dels comerços i els Per tant, el que demanen amb aquest prec és que
carrers, i en cita diversos exemples: els entorns del l’administració s’avanci i ofereixi ajut en allò que
Mercat de Sants i de l’Estació de Sants, que tenen puguin fer. Creu que s’ha de donar una resposta als
una durada de 32 mesos; les obres de l’Illa Bayer, on afectats, reunir-los per conèixer les seves necessitats
hi va haver un accident que va deixar el carrer de Pa- i veure què els pot oferir l’Ajuntament.
rís tallat durant un mes i que ha afectat les vendes La Sra. Mumbrú diu aquesta tasca que la Sra.
dels comerços de la zona, especialment aquells que Recasens reclama cap als comerciants s’està donant
tenen articles pesats; o l’ampliació de l’estació de des dels Districtes en col·laboració amb els eixos
Provença al carrer Rosselló, amb talls de trànsit comercials.
importants. Seguidament, posa algun exemple de co- Es dóna per tractat.
ses simples a les que es refereix en el prec, i ho 4. Que l’Ajuntament de Barcelona contempli un ajut
exposa amb una anècdota personal relativa a un específic per tal de col·laborar amb les associacions
botiguer de la zona de prop de l’Illa Bayer que pateix de comerciants de la ciutat per fer front a les des-
d’asma i que ha vist afectada la seva salut a causa de peses derivades de la instal·lació de l’enllumenat
l’abocament de sorra per tapar el forat, i que deia que nadalenc.
si l’Ajuntament hagués regat dues o tres vegades al La Sra. Fandos diu que aquest pretén donar suport
dia aquest tram de carrer hagués alleugerit molt la al petit comerç i a les associacions i eixos comercials, i
seva situació. Per tant, demana que aprovin aquest que, a l’estiu, potser costa pensar en el Nadal, però
prec, que es refereix únicament a mecanismes i creu que les coses s’han de preveure amb temps.
protocols d’informació. Finalment, recorda que quan Continua dient que el seu grup valora molt que Barce-
existia l’IAE s’havia previst una compensació d’aquest lona continuï mantenint les tradicions nadalenques
impost per quan hi havia obres a la via pública i, per com ara l’enllumenat dels carrers. En relació a l’en-
tant, creu que és evident i reconegut que aquestes llumenat, considera que la gent, habitualment, pensa
obres afecten directament els comerços, i pensa que que el paga l’Ajuntament, mentre que són els comer-
s’han de poder articular aquests mecanismes d’as- ciants els que es fan càrrec de la part més important
sessorament i compensació. del cost, relatiu al lloguer i la instal·lació i, si bé és cert
La Sra. Mumbrú entén que d’aquesta proposta se’n que l’Ajuntament en paga el consum, fa avinent que el
desprenen dos vessants: un vessant econòmic i un cost és cada cop menor perquè els llums són cada
altre relatiu a la comunicació de les obres. Pel que fa vegada de més baix consum. En aquest sentit, aquest
al vessant econòmic, entén que la millor manera i la prec es fa ressò d’una petició que ha arribat al seu
més igualitària de donar resposta al tema de la Grup i, segons els consta, també ha arribat a l’Ajun-
compensació dels perjudicis als comerços és mit- tament, en què els comerciants demanen algun ajut
jançant les ordenances fiscals, concretament l’orde- més específic relatiu a les despeses derivades de
nança fiscal 1.4, reguladora de l’impost d’activitats l’enllumenat. Reconeix que aquestes entitats reben
econòmiques. Quan s’aproven les ordenances fiscals una subvenció general on es diu que s’hi inclou l’en-
s’aproven també cada any deduccions que s’apli- llumenat, però hi ha uns districtes que donen un suport
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1445
addicional, mentre que altres no ho fan i, en aquest quin ha de ser l’ajut, però demanen una reflexió en
sentit, considera que cal fer un plantejament general diàleg amb els comerciants per mirar d’equilibrar la
de ciutat amb més suport per part de l’Ajuntament, ja situació. Demana, per tant, que no recaigui només en
que l’enllumenat de Nadal, si bé beneficia en part els els comerciants una cosa que beneficia tothom i que,
comerciants, tothom en gaudeix, fins i tot els comer- a més, és percebuda per molta gent com una actua-
ciants que no paguen. Per exemple, li consta que ció de l’Ajuntament. Encara que els comerciants tam-
Turisme de Barcelona està intentant que la ciutat bé se’n beneficien, demana que no hi hagin de contri-
estigui més il·luminada, perquè cada cop vénen més buir en una part tan important com ho estan fent ara.
turistes per Nadal, i pretenen que es vegi una ciutat En tot cas, vist que no hi ha acord en recollir el prec,
que manté les tradicions i que atrau més. Creu que no demana al Sr. Carnes que posi aquest tema a la seva
seria just demanar aquest suport extra només per als agenda i, si bé reconeix que s’ha fet un pas pel que fa
comerciants del centre de la ciutat, sinó que s’ha d’es- al pagament del consum, creu que calen també altres
tendre als barris. En el prec no concreten com ha de fórmules.
ser l’ajut, però sí que demanen a l’Ajuntament que es El Sr. Carnes assenyala que en la darrera in-
plantegi un recolzament més global perquè no es vagin tervenció s’ha posat de manifest un dels temes que
reduint les il·luminacions. anirà apareixent en aquesta i en d’altres comissions:
El Sr. Carnes, en primer lloc, excusa la seva la pulsió entre l’autonomia dels districtes i l’establi-
absència a l’inici de la sessió. Seguidament, creu que ment de criteris globals de ciutat. Creu que és un de-
la concessió d’ajuts a diferents col·lectius és un tema bat que s’anirà plantejant en el futur, i que serà un
de voluntat i que és un debat obert a qualsevol bon moment per parlar-ne, sense la pressió dels mit-
consideració, però considera que cal veure com po- jans de comunicació i amb el rigor del debat tècnic,
den ser més efectius i evitar els greuges comparatius quan es debatin els plans d’acció municipal i els plans
que es poguessin produir. Creu que, en un sector d’actuació de districte en el darrer trimestre de l’any.
com aquest, la possibilitat que això succeeixi és àm- Pensa que es parlarà d’aquest tema, i que cadascú
plia, ja que hi ha associacions de comerciants que ha de saber motivar i explicar per què en un districte
aglutinen una part important del comerç de la ciutat, s’exerceix l’autonomia en un sentit i en un altre no. És
però no tothom està en aquestes associacions i, per cert que això pot generar contradiccions, com s’ha
tant, l’Ajuntament podria generar sense voler greuges vist en un punt anterior sobre terrasses i vetlladors –en
comparatius. A més, creu que també cal tenir present aquest sentit, agraeix que l’oposició hagi posat en
que a la ciutat hi ha un cert debat en alguns àmbits evidència les mancances existents, perquè s’han
sobre la contaminació lumínica. Per tant, com a ciutat, d’anar eliminant en el conjunt de la ciutat–, però con-
si bé és cert que s’han de fomentar les tradicions i sidera, també, que el debat s’ha de fer en el moment
que s’han de reforçar els eixos comercials, perquè el adient, i creu que aquest moment és el debat del
comerç és un element de cohesió social i és molt PAM, el PAD i el Pla d’Inversions, que s’iniciarà el
important per a la ciutat, no té tan clar que la línia mes de setembre.
plantejada sigui la millor, i pensa que s’han de trobar Per tant, diu que ho tindran en compte i es reuniran
ajudes més estructurals, si bé ho manifesta amb amb el sector, però fa una reflexió en el sentit que, de
prudència perquè es tracta d’un debat obert. Creu vegades, quan el Govern parla amb el sector i plante-
que l’enllumenat és certament un aspecte important, ja la priorització de les diferents necessitats, pot ser
però la potenciació dels eixos comercials en el pe- que es considerin més importants altres temes que
ríode nadalenc té molt abast i va més enllà. En els que es plantegen en aquests debats. Aclareix que
aquest sentit, creu que vénen d’una feina feta de fa això no vol dir que el Govern i la ciutat hagin d’oblidar
molts anys en relació al comerç, recull aquesta he- aquestes necessitats i, en aquest sentit, l’oposició se-
rència i la vol potenciar i millorar en la mesura que si- guirà tenint el dret d’anar-ho recordant, però no sap
gui possible, però no se circumscriuria a l’enllumenat, quin serà l’ordre de prioritats que voldran establir els
sinó que se centraria en aspectes de caràcter estruc- comerciants quan s’articuli aquest debat amb el
tural i, en aquest sentit, seria una mica reaci a formu- Govern.
lar-ho en aquests termes. Es dóna per tractat.
La Sra. Fandos agraeix la resposta. Seguidament, Del Grup Municipal Popular:
posa de relleu que els greuges comparatius s’estan 5. Que l’Ajuntament de Barcelona, organismes, de-
produint ara perquè hi ha Districtes que ajuden i altres pendències i serveis, doni ple suport al respecte de la
que no, i pensen que caldria dur a terme una política llibertat d’empresa i del dret d’admissió dels esta-
unificada. Per altra banda, el fet que es proposi ajudar bliments de la ciutat i promogui entre els propietaris el
mitjançant les associacions de comerciants és, pre- coneixement de la normativa existent.
cisament, per donar-los un impuls, ja que les asso- La Sra. Balseiro diu que plantegen aquest prec
ciacions i els eixos comercials demanen que l’Ajun- arran de les darreres notícies aparegudes en alguns
tament els doni un plus i així la gent s’associï. Això no mitjans de comunicació relatives a l’actuació del go-
vol dir, però, que no es puguin trobar fórmules en vern municipal en relació a la reserva del dret d’ad-
aquells carrers on no és possible fer una associació missió d’un establiment emblemàtic de la ciutat de Bar-
de comerciants. Seguidament, aclareix que no estan celona. És en aquest sentit que presenta el prec.
dient que volen més ajuts només pels eixos co- El Sr. Carnes diu que, efectivament, queda clar que
mercials, però saben que el tema de l’enllumenat es refereixen a un cas específic aparegut els darrers
nadalenc els preocupa i que és un tema recurrent, ja dies als mitjans de comunicació. En tot cas, diu que
que han de pagar també pels comerciants que no pa- farà una reflexió de caràcter general i, si s’escaigués,
guen però que també en gaudeixen i, per tal que no faria alguna precisió particular sobre el cas concret. En
sigui tan descompensat, pensen que l’Ajuntament hi tot cas, afirma que l’Ajuntament sempre ha donat i
hauria d’intervenir. No concreten com s’ha de fer o donarà suport i respectarà la llibertat d’empresa, com
1 a446 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
no pot ser d’una altra manera, així com també recol- La Sra. Balseiro diu que la pregunta ve motivada
zarà el coneixement i aplicació de les lleis i ordenan- per la Sentència del Tribunal Català de Defensa de la
ces. Seguidament, recorda que el dret d’admissió està Competència (TCDC), que ha dit en un informe que
regulat per un decret de la Generalitat de 1999, una l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) no ha
norma d’obligat compliment per tothom, i creu que el d’explotar en règim de monopoli el bus turístic de la
cas que ha aparegut en alguns mitjans de comunicació ciutat de Barcelona, i formula la pregunta en aquest
és d’un establiment que està en procés d’adaptació per sentit. Es mostra convençuda que el Govern Munici-
la Direcció General de Jocs i Espectacles perquè li si- pal respectarà l’informe emès pel TCDC, farà seves
gui autoritzada aquesta especificitat. Per tant, com que les conclusions d’aquest informe i instarà a l’EMT per
encara no té resposta per part de l’organisme com- tal que doni les passes oportunes per evitar que
petent, s’ha de cenyir al que fixa aquest decret, cosa aquest servei es presti en règim de monopoli.
que no significa que es vulneri la llibertat d’empresa. El Sr. Carnes diu que, si bé el bus turístic es troba
Entén, doncs, que s’ha de complir la normativa, i que la dins de l’àmbit de l’EMT, ho respondrà en aquesta
llibertat d’empresa que té qualsevol establiment s’ha Comissió perquè considera que, efectivament, té un
de garantir pels circuits establerts, és a dir, els fixats impacte en l’àmbit de la promoció econòmica. En
per la Direcció General de Jocs i Espectacles. relació a l’informe de referència, creu que planteja
La Sra. Balseiro agraeix la resposta, i aclareix que, diverses qüestions. D’una banda, l’informe no critica
si bé el prec estava motivat per un cas concret, també l’eventual atribució de drets exclusius de prestació
espera que serveixi perquè es puguin evitar altres fets d’aquest servei, si bé planteja si podia ser un opera-
com aquest. Agraeix el respecte expressat per la dor intern, amb un matís que es podria discutir. En tot
llibertat d’empresa, però creu que es constata un cas, el Govern de la Generalitat va establir l’any pas-
entrebanc burocràtic imposat per l’Ajuntament. Re- sat un període de divuit mesos per veure com es
corda que estan parlant d’un cartell polèmic que es va desenvolupava aquest procés, i creu que cal fer una
penjar l’any 2005; l’any següent, l’Institut Municipal de reflexió i, d’aquí al mes de maig de l’any vinent,
Paisatge Urbà i Qualitat de Vida va penjar una placa s’haurà de resoldre aquesta situació i buscar una
commemorativa del reconeixent a aquest local com a proposta. Seguidament, informa que en aquests mo-
arrelat a la ciutat, justament al costat del cartell abans ments estan operant a la ciutat un operador de l’EMT
mencionat. Posa de manifest que no estan parlant i un altre operador que està operant de facto; i creu
d’actes com la venda il·legal o l’incivisme, sinó que que, quan es faci el concurs en el seu moment,
només va penjar un cartell sense comunicar-ho prè- s’haurà de tenir en compte la realitat de Barcelona,
viament al departament corresponent de la Generalitat una ciutat que té 1.600.000 habitants i té uns re-
de Catalunya i, en aquest sentit, creu que l’Ajuntament correguts limitats i, tot i que es pot intentar ampliar la
de Barcelona ha estat mirant cap a una altra banda, zona, no es pot fer passar per segons quins llocs
almenys durant dos anys, i que potser hauria estat més perquè no tindrà impacte. Fa aquesta reflexió perquè
convenient informar-los dels tràmits necessaris per a creu que, tal com ja ha contrastat amb els diferents
poder gaudir de la reserva del dret d’admissió en operadors interessats, no es podria anar molt més
comptes de fer-los retirar el cartell. Per això, pregaria enllà de dos operadors, i considera que Barcelona no
que a partir d’ara s’optés més per aquesta solució i no està en condicions d’entrar en una situació com a Pa-
per posar entrebancs burocràtics. rís o Londres que, per les característiques de la
Pensa que l’Ajuntament no ha valorat que, amb ciutat, poden admetre quatre, cinc o sis operadors, i
l’arribada del bon temps, les Rambles són gairebé no es pot imaginar aquesta situació a Barcelona
una prolongació de la platja, cosa que té un impacte perquè, partint del principi de la lliure competència,
negatiu en l’activitat econòmica del local, i confia que podrien estar provocant involuntàriament l’enfonsa-
a partir d’ara ho valorin i prenguin mesures amb vo- ment dels quatre o cinc operadors.
cació d’informar els locals i garantir l’activitat econò- Per tant, creu que aquest tema s’haurà de discutir
mica de la ciutat. en el seu moment –ja hi ha una data a l’entorn de
El Sr. Carnes afirma que sempre estarà a favor de l’estiu de l’any que ve–, i que hauran de tenir en
la llibertat d’empresa, però creu que el desconei- compte diversos factors. D’una banda, el factor eco-
xement de la normativa no és eximent i, per tant, creu nòmic, que garanteixi un nombre d’operadors i unes
que han de ser clars i aplicar-la, cosa que no té res a rutes que garanteixin un servei rentable econòmi-
veure amb la llibertat d’empresa. Seguidament, vol cament seguint el criteri de la lliure competència.
deixar clara la voluntat del Govern d’impulsar el D’altra banda, creu que també s’ha de fer una reflexió
comerç i donar-li totes les facilitats, però creu que el de caràcter ciutadà perquè, per exemple, amb cinc
fet que el cas d’aquest establiment, que té una llarga operadors es bloquejaria el passeig de Gràcia, i creu
trajectòria, hagi sortit als mitjans de comunicació s’ha que s’haurà de tenir en compte els possibles efectes
pogut magnificar. En aquest sentit, espera que pugui colaterals a la ciutat.
continuar molts anys a la ciutat desenvolupant la seva La Sra. Balseiro diu que l’informe del TCDC és
activitat, i que es tracta d’un cas d’aplicació de norma- bastant taxatiu quan diu que el bus turístic no ha de
tiva al qual no s’ha de donar més transcendència. ser explotat en règim de monopoli per part de l’EMT.
Es dóna per tractat. Dit això, agraeix al Sr. Carnes les seves reflexions,
però esperava saber quins són els criteris que s’estan
b) Preguntes posant sobre la taula per definir com ha de ser el futur
servtament de Barcelona es posi com més aviat millor
Del Grup Municipal Popular: en contacte amb l’EMT, on el seu Grup també hi té
6. Quin són els criteris previstos del Govern Munici- representació, per tal d’impulsar aquest tema i definir
pal per tal que el servei de bus turístic de la ciutat no el servei tot garantint la lliure concurrència. Al marge
es presti en règim de monopoli? dels itineraris i del nombre d’operadors que puguin
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1447
actuar en un futur a la ciutat, agrairia que es pugui que l’administració, en aquest cas un operador de
garantir que a partir de l’any vinent, i com més aviat caràcter públic, pugui guanyar diners.
millor, el servei ja estigui enllestit sota aquestes pre- En tot cas, el que l’informe del TCDC posa damunt
misses: garantir la lliure concurrència, amb una inter- la taula és el mecanisme que s’ha utilitzat fins ara, i si
venció mínima per part de les administracions adre- bé diu que cal fer una licitació, no exclou que la
çada únicament a garantir la qualitat del servei, ja que titularitat pugui ser pública. Per tant, creu que no han
recorda les queixes de les agències de viatges i del de fer filosofia sinó pragmatisme, que primer s’han de
sector hoteler per casos d’interferència en el sector mirar els números sobre la rentabilitat del servei i
turístic. És per això que demana més criteris con- veure el volum d’operadors que el sector pot entomar,
crets. perquè ell ha escoltat el sector i sap que demanarien
El Sr. Carnes diu que els informes s’han de llegir menys de cinc o sis operadors. Creu que és un tema
sencers per no donar una interpretació esbiaixada, i molt sensible i, en tot cas, reitera que, previsiblement
que cal complementar-los amb el reglament europeu abans del mes de maig de l’any vinent, debatre de
sobre aquesta matèria, perquè el fenomen del bus nou aquesta qüestió i, espera, puguin assolir un
turístic no és exclusiu de Barcelona, sinó que està consens global.
estès per la Unió Europea, i aquesta norma deixa clar Es dóna per tractada.
que les administracions són competents per poder
triar lliurement les fórmules que els semblin opor- c) Declaracions de Grup
tunes. En aquest sentit, creu que cal veure què li
convé a Barcelona, i això ha d’anar més enllà de pro- No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-
clames filosòfiques, significa fer una anàlisi de cost– sidència aixeca la sessió a les catorze hores i vint-i-
benefici, i creu que la Sra. Balseiro hauria d’admetre cinc minuts.
Comissió d’Hisenda i Pressupostos
Acta de la sessió celebrada el dia 11 de juliol de I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
2007 i aprovada el dia 20 de setembre de 2007 No n’hi ha.
A la sala President Lluís Companys de la casa de II) Part Informativa
la ciutat, l’11 de juliol de 2007, s’hi reuneix la Co-
missió d’Hisenda i Pressupostos, sota la presidència a) Despatx d’ofici
de l’Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats. Hi assisteixen les
Imes. Sres. i els Ims. Srs. Emma Balseiro i Carreiras, En compliment de l’article 63.1 del Reglament
Carmen Andrés i Añón, Sara Jaurrieta i Guarner, d’organització municipal, es comuniquen les resolu-
Gemma Mumbrú i Moliné, Montse Ballarín i Espuña, cions següents:
Francesc Narváez i Pazos, Antoni Vives i Tomàs,
Sònia Recasens i Alsina, Eduard García i Plans, 1. Sector de Serveis Generals
Francina Vila i Valls, Javier Mulleras Vinzia, Jordi Del president de la Comissió de Presidència, Hi-
Cornet i Serra, Joaquim Mestre i Garrido, Xavier Flo- senda i Coordinació Territorial, de data 24 de maig de
rensa i Cantons, assistits pel secretari general de la 2007, que autoritza, disposa i abona la quantitat de
Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. 360.000 euros, per a l’exercici 2007, a favor del se-
També hi són presents el Sr. Ignasi Cardelús, nyor Carlos Suarez Quirós per la indemnització per la
delegat de Presidència i Relacions Institucionals; Sra. seva renúncia als drets arrendaticis derivats del con-
Pilar Solans, gerent de Finances; Sr. Josep Maria tracte d’arrendament de 26 de febrer de 1983 del lo-
Rius, director de Patrimoni, i el Sr. Antonio Muñoz, in- cal baixos del carrer Masferrer, 2-4 de Barcelona.
terventor general.
S’obre la sessió a les setze hores. 2. Sector de Serveis Generals
Del president de la Comissió de Presidència, Hi-
Abans de començar la sessió, el president agraeix senda i Coordinació Territorial, de data 16 de març de
la presència als presents i s’excusa amb els membres 2007, que aprova la incorporació al Pressupost 2007
de la comissió i als mitjans de comunicació per la dels romanents de crèdit de la liquidació del Pres-
modificació en l’hora d’inici de la sessió inicialment supost 2006, corresponents a despeses amb finan-
prevista en la convocatòria. çament afectat per un import de 10.118.618,63 euros.
1 a448 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
3. Sector de Serveis Generals 2007, que dóna compte d’un crèdit a curt termini amb
Del president de la Comissió de Presidència, Hi- el Banco Español de Crédito –Banesto–, fins a un
senda i Coordinació Territorial, de data 16 de març de límit de 20.000.000 euros.
2007, que aprova la incorporació al Pressupost 2007
dels romanents de crèdit de la liquidació del Pres- 13. Sector de Serveis Generals
supost 2006, corresponents a despeses amb finan- Del president de la Comissió de Presidència, Hi-
çament afectat per un import de 31.140.400,36 euros. senda i Coordinació Territorial, de data 22 de maig de
2007, que dóna compte d’un crèdit a curt termini amb
4. Sector de Serveis Generals el Banco de Crédito Local de España, fins a un límit
Del president de la Comissió de Presidència, Hi- de 20.000.000 euros.
senda i Coordinació Territorial, de data 16 de març de
2007, que aprova la incorporació al Pressupost 2007 14. Sector de Serveis Generals
dels romanents de crèdit de la liquidació del Pres- Del president de la Comissió de Presidència, Hi-
supost 2006, corresponents a despeses amb finan- senda i Coordinació Territorial, de data 28 de maig de
çament afectat per un import de 51.161.448,14 euros. 2007, que dóna compte d’un crèdit a curt termini amb
el Banc Popular fins a un límit màxim de 20.000.000
5. Sector de Serveis Generals euros.
Del president de la Comissió de Presidència, Hi-
senda i Coordinació Territorial, de data 28 de març de El Sr. Mulleras demana que el despatx d’ofici es
2007, que aprova les modificacions de crèdit del Pres- lliuri amb l’ordre del dia per poder-lo analitzar amb
supost 2007 (generació de crèdits per ingressos) per temps.
import de 29.000 euros. La Sra. Recasens s’afegeix a la petició i demana
que se’ls posin a disposició els expedients de l’1 al
6. Sector de Serveis Generals 10.
Del president de la Comissió de Presidència, Hi- La Sra. Ballarín assenyala que la tradició ha estat
senda i Coordinació Territorial, de data 2 d’abril de sempre de lliurar el despatx d’ofici en la mateixa
2007, que aprova modificacions de crèdit del Pres- comissió, però que, en tot cas, podria ser un tema a
supost 2007 (generació de crèdits per ingressos) per tractar en la Junta de Portaveus.
un import total de 2.026.446,49 euros. El Sr. Mulleras diu que coneix aquesta tradició,
però admet que potser seria convenient canviar-la.
7. Sector de Serveis Generals El Sr. Carnes recull el suggeriment i diu que es farà
Del president de la Comissió de Presidència, Hi- una reflexió global al respecte.
senda i Coordinació Territorial, de data 2 d’abril de
2007, que aprova les modificacions de crèdit del Pres- b) Mesures de govern
supost 2007 (generació de crèdits per ingressos) per c) Informes
un import total de 1.960.133,52 euros.
8. Sector de Serveis Generals III) Propostes a dictaminar
Del president de la Comissió de Presidència, Hi-
senda i Coordinació Territorial, de data 2 d’abril de a) Ratificacions
2007, que aprova les modificacions de crèdit del Pres-
supost 2007 (generació de crèdits per ingressos) per 1. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 25 de maig de
un import total de 130.248 euros. 2007 (S1/D/2007 2231), que inclou la finca del carrer
de Valldonzella, núms. 10-16, dins l’àmbit de l’en-
9. Sector de Serveis Generals càrrec fet a la societat Foment de Ciutat Vella, SA,
Del president de la Comissió de Presidència, pels acords del Plenari del Consell Municipal de 22 de
Hisenda i Coordinació Territorial, de data 16 d’abril de desembre de 2000 i de 22 de novembre de 2002.
2007, que aprova les modificacions de crèdit del Pres- El Sr. Carnes llegeix la proposta i explica que es
supost 2007 (generació de crèdits per ingressos) per tracta d’un tema de regularització d’un procés, i que si
un import total de 136.999,18 euros. hi ha algun aspecte tècnic per aclarir es compta amb
la presència del Sr. Josep Maria Rius, Director de Pa-
10. Sector de Serveis Generals trimoni.
Del president de la Comissió de Presidència, Hi- El Sr. Mulleras fa reserva de vot esperant analitzar
senda i Coordinació Territorial, de data 11 de maig de amb més detall tots els aspectes que fan referència a
2007, que aprova les modificacions de crèdit del Pres- la proposta.
supost 2007 (generació de crèdits per ingressos) per La Sra. Recasens avança la reserva de vot del seu
un import total de 500.000 euros. grup.
El Sr. Florensa manifesta el seu vot favorable.
11. Sector de Serveis Generals Es dictamina amb el posicionament favorable del
Del president de la Comissió de Presidència, Hi- PSC, ICV-EU i A i ERC, i la reserva de CiU i PP.
senda i Coordinació Territorial, de data 29 de març de
2007, que dóna compte de la formalització d’un crèdit
a curt termini amb el Banco de Sabadell, SA, fins a un b) Propostes d’acord
límit de 12.000.000 euros.
2. Adquirir, lliure de càrregues, gravàmens i ocu-
12. Sector de Serveis Generals pants, a títol de compravenda, a la societat Renta
Del president de la Comissió de Presidència, Hi- Corporación Real Estate On, SAU, (NIF. núm. A-
senda i Coordinació Territorial, de data 22 de maig de 62206313), la finca del carrer de l’Energia, núms. 25-
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1449
35 (finca registral 10217 del Registre de la Propietat que, després d’un any de l’adquisició per part de
núm. 26 dels de Barcelona); autoritzar i disposar la l’actual propietària, l’Ajuntament l’adquireixi no per 15
despesa de 29.116.000 euros, dels quals 25.100.000 milions, preu que va pagar l’actual propietària, sinó
euros corresponen al preu del solar i 4.016.000 euros per 25 milions més IVA, per tant, amb una diferència
a l’import corresponent al 16% de l’impost del valor de 10 milions. A l’espera que siguin contestades totes
afegit, amb càrrec a la partida pressupostària que aquestes preguntes el seu grup fa una reserva de vot.
s’assenyala en el document comptable; aprovar les El Sr. Carnes manifesta la seva voluntat de portar
condicions de pagament en els terminis següents: a) l’expedient al Plenari, i clarifica que l’Ajuntament de
6.275.000 euros més la totalitat de l’impost del valor Barcelona sempre ha actuat i actua en benefici de
afegit per import de 4.016.000 euros, no més tard del l’interès públic, i que una altra cosa són les reflexions
5 d’octubre de 2007; b) 10.136.538 euros, no més que puguin fer els grups municipals sobre la tra-
tard del 5 d’octubre de 2008; c) i la resta de 8.688.462 mitació de l’expedient, que s’intentaran clarificar
euros, no més tard del 5 d’octubre de 2009; forma- abans del Plenari, i manifesta que, pel que fa al factor
litzar la compravenda en escriptura pública, i ins- del preu, l’Ajuntament és molt curós amb el diner
criure-la a nom de l’Ajuntament de Barcelona en el públic.
Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a El Sr. Vives insisteix en el tema del preu d’ad-
realitzar totes les actuacions encaminades a concre- quisició de la finca, tot assenyalant les similituds
tar, clarificar i executar el present acord. d’aquests cas amb el de Fabra Coats, i en la ne-
El Sr. Carnes llegeix la proposta i explica que la cessitat d’exercir, per part del seu grup, el control so-
voluntat és destinar la finca a equipaments comu- bre aquests tipus de transaccions, més tenint en
nitaris atès que es tracta d’una reivindicació històrica compte que la Llei preveu altres procediments perquè
dels veïns de la zona, i que la ciutat entén que és l’Ajuntament es faci amb el control d’aquestes ins-
convenient fer aquesta adquisició. tal·lacions sense haver de pagar el que president diu
El Sr. Vives comenta que és possible que el seu que és el preu de mercat, i que ells creuen que està
grup hagi de demanar la retirada de la proposta atès molt per sobre, com es desprèn de les transaccions
que no consta a l’expedient valoració pericial i infor- que s’han fet.
me del departament d’Economia i Finances de la La Sra. Balseiro manifesta la seva decepció per no
Generalitat, i demana que, abans del Plenari, es com- haver rebut una resposta per part de la presidència i
pleti l’expedient. Diu que els sorprèn que el preu torna a fer les preguntes realitzades en l’anterior
d’adquisició de la finca sigui de 29 milions d’euros, intervenció, també assenyala la similitud amb el cas
quan la finca té assignat un valor cadastral d’1 milió Fabra i Coats, i apunta que la lentitud en les gestions
d’euros, i que fa un any va ser venuda per 15 milions municipals acaba costant diners a tots els ciutadans i
d’euros, revalorintzant-se el 100% en més d’un any i ciutadanes, i insisteix en la pregunta de per què Ren-
amb diner públic, quan la finca serà utilitzada per a ta Corporación compra fa un any la finca per 15
finalitats públiques i es podia haver procedit a la seva milions i, ara, l’Ajuntament de Barcelona l’ha de com-
adquisició a través d’un procediment d’expropiació prar per 25 milions, així com per què l’Ajuntament va
d’acord amb el previst per la Llei d’Urbanisme. Es permetre el tancament d’unes instal·lacions que eren
pregunta, atès que és funció del Consistori vetllar pel una necessitat per als veïns del barri com ara
bé públic i per la transparència pel que fa als cabals s’evidencia, i que a l’espera d’una resposta acurada
públics, com és possible que en aquesta ciutat es reitera la seva reserva de vot.
produeixin aquestes plusvàlues, i diu que no poden El Sr. Carnes agraeix les intervencions i puntualitza
ser utilitzats els ciutadans com a argument per portar que està disposat a clarificar sempre, però mai sos-
a terme transaccions amb aquestes quantitats inac- pites i frivolitats, atès que qüestionen la bona feina del
ceptables, qüestions sobre les que cal reflexionar. tècnics municipals. També diu que abans del Plenari
Per aquesta raó, el seu grup farà reserva de vot a fi s’aclariran les qüestions que els diferents grups han
que hi hagi una discussió més aprofundida sobre el efectuat.
tema en la sessió del Plenari.. El Sr. Florensa diu que el seu grup fa una reserva
La Sra. Balseiro diu que, tot i que es tracti d’una de vot.
reivindicació històrica dels veïns de la zona, a la finca Es dictamina amb el posicionament favorable del
ja hi havia una instal·lació esportiva de la qual l’Ajun- PSC, ICV-EU i A i C, i la reserva de CiU, PP i ERC
tament de Barcelona en va permetre el tancament 3. Autoritzar el Patronat Municipal de l’Habitatge a
just abans de la signatura de compravenda de la finca concertar préstecs hipotecaris, per un import màxim
entres dues persones jurídiques el 7 de juliol del global de 32.000.000 euros, destinats a finançar les
2006, després que hi hagués un acord d’oferta públi- obres d’un total de 399 habitatges de diverses pro-
ca d’adquisició per part de “Renta Corporación Real mocions, en les condicions que s’adjunten a l’annex.
Estate On” a l’antic propietari que va durar més de El Sr. Carnes llegeix la proposta, concreta quines
dos anys, ja que es va signar un acord de com- són les promocions i informa que els préstecs s’es-
pravenda l’any 2003 que no es va arribar a formalitzar tableixen segons el Decret del Pla de l’Habitatge
fins al 2006. Pregunta si l’Ajuntament, durant aquest 2004-2007 que està desenvolupant el Departament
període, va rebre alguna informació sobre aquesta de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de
transacció, si va fer alguna oferta d’adquirir-la a l’antic Catalunya.
propietari, si es va valorar un destí diferent per al so- El Sr. Mulleras manifesta que el seu grup fa reser-
lar a fi de destinar-lo a altres usos, si Renta Corpora- va de vot per sol·licitar més informació i aclariments
ción va notificar verbalment o per escrit a l’Ajun- sobre a quin tipus d’habitatge públic es destinarà, so-
tament, que tenia la voluntat d’adquirir aquesta finca, i bre la forma de calcular el tipus d’interès variable, i
si aquesta va sol·licitar algun permís de construcció. més informació que demanaran per tenir-la abans del
Demana informació sobre tot això perquè els sobta Plenari.
1 a450 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
El Sr. Carnes dóna la paraula a la Sra. Pilar Solans, dia d’informes; no obstant això, i probablement a cau-
gerent municipal, per tal que faci aclariments al res- sa d’un malentès en l’explicació, el president s’ha
pecte, i informa que en l’expedient consten totes les confós l’hora de seguir l’estructura de l’ordre del dia, i
dades i que correspon al Pla d’Habitatge 2004-2007 aclareix que no s’ha d’entendre que està presentant
aprovat pel decret 244/2005 del Departament de Medi un informe a la comissió, ni que s’està alterant l’ordre
Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, i del dia, sinó que simplement està donant una in-
que s’acullen pel que fa al règim d’habitatge, al HPO formació de caràcter logístic a la comissió que no
de lloguer per 311 habitatges i al d’HPO de venda per s’ha de sotmetre a discussió, ni s’ha de votar.
88 habitatges, també quines subvencions es reben, i La Sra. Balseiro intervé per puntualitzar que, si bé
que es tracta d’un tipus d’interès variable perquè és tots els grups municipals porten dies parlant sobre el
com està regulat aquest tema, el qual es fixarà de for- possible calendari del Compte general, se li va dir que
ma any a any el dia que se signi. es faria arribar a tots els grups una proposta per escrit
La Sra. Recasens intervé per observar al president de calendari, que no seria definitiu, per avaluar el
que també hauria pogut requerir als tècnics en Compte general i que espera que no es trenqui la
l’anterior expedient per fer els aclariments que se tònica que ha marcat els darrers anys, de consensuar
sol·licitaven. ja no només el procediment, sinó molt especialment
Es dictamina amb el posicionament favorable del el calendari d’estudi del Compte general, tot esperant
PSC, ICV-EU i A, CiU, i ERC, i la reserva del PP. que no es creïn per part de l’equip de govern nous
precedents de cara al futur.
El Sr. Carnes contesta que, més enllà de la con-
IV) Part decisòria sideració del secretari que agraeix, que el que es va
acordar amb tots els grups era que avui ell informaria,
a) Propostes d’acord i que el que es desenvolupa és un decret de l’alcalde,
b) Proposicions en el que es proposava l’inici del procés pel juliol, i
que es va ajornar al setembre a petició dels diferents
El Sr. Carnes informa que, d’acord amb les conver- grups per millorar el treball. Així mateix, diu que el
ses que ha anat mantenint amb tots els grups, es va calendari no es negocia perquè és un decret de l’Al-
acordar que els lliurarien la proposta de calendari de caldia, i puntualitza que el que s’ha fet es recollir un
procediment del Compte general, i que no obstant prec dels diferents grups, de no desenvolupar-se el
haver-se signat ja el decret, es va acordar que decret ja signat per temes organitzatius, però reitera
l’anàlisi concreta del compte es desenvoluparia a par- que un decret d’Alcaldia no es consensua.
tir del mes de setembre. Es facilita a tots els grups el La Sra. Recasens manifesta, arran de l’explicació,
document esmentat, juntament amb la previsió de el seu dubte de si en aquest cas hauria d’haver
treball que la mateixa corporació preveu en relació a constat en el despatx d’ofici.
l’aprovació del pressupost i les ordenances fiscals, i El Sr. Carnes precisa que la seva voluntat és do-
assenyala la diferència entre el dos documents que nar-los la informació i no entrar en polèmica, i que si
es faciliten en el sentit que el calendari del Compte s’ha de fer objecte de discussió, ja ho discutiran el
general ja està fixat i, per tant se li pot donar validesa mes de setembre.
formal, mentre que l’altre document és un document La Sra. Balseiro demana la paraula tot manifestant
de treball on hi ha algunes dades pendents de confir- que tampoc és la seva voluntat fer polèmica i ma-
mar. nifesta que el que faran serà estudiar la proposta, i en
La Sra. Recasens demana la paraula al president el cas que hi hagi algun error material o de con-
per parlar sobre una qüestió d’ordre i de forma sobre tradicció amb la normativa aplicable, el que faran serà
la convocatòria de la comissió, i recorda l’obligació de fer arribar a la Presidència les correccions materials.
posar els expedients a disposició dels grups amb 48 El Sr. Carnes dóna les gràcies i passa al punt
hores d’antelació, precisant que els expedients es següent:
van posar a disposició el dilluns a les 17,30 hores, Del Grup Municipal de Convergència i Unió:
mentre que la comissió es va convocar a les 16 4. Instar al govern municipal a iniciar de forma
hores. Insistint en l’aspecte formal, li pregunta en quin immediata les converses i negociacions pertinents
punt de l’ordre del dia hi ha la informació del calendari amb el Banc d’Espanya i el Ministeri d’Economia i
del Compte general que els està donant. Hisenda per tal que –després de facilitar a aquesta
El Sr. Carnes contesta que a l’aportació d’informes, institució un espai adient per continuar realitzant la
i la Sra. Recasens li replica que s’ha de seguir l’ordre seva activitat- sigui cedit a la ciutat l’edifici que
del dia de la comissió, tot assenyalant que en el cas actualment ocupa El Banc d’Espanya a la plaça de
de no constar-hi, el president no pot en aquest Catalunya, per tal de destinar-lo als usos culturals,
moment notificar-los el calendari. Sobre aquesta cívics, econòmics o socials que es determinin.
incidència demana al secretari de la comissió si és El Sr. Vives explica que, donat que l’emplaçament
correcte aquest procedir, i també demana al president de la plaça de Catalunya a la ciutat és poc reeixit ja
que aclareixi què és el que s’està notificant als des de la mateixa elaboració del Pla Cerdà, i que
membres de la comissió. atenent al canvi d’ús de la ciutat i al fet que el turisme
El Sr. Carnes dóna la paraula al secretari qui expli- s’ha convertit en un element intensiu en aquella zona,
ca que el president, abans de l’inici de la sessió, li ha el seu grup creu necessari fer algun replantejament
consultat si podia donar una informació oral a la de la plaça per fer-hi possible la diversificació d’usos,
comissió en relació a un calendari, a la qual cosa li ha també, que l’edifici del Banc d’Espanya està in-
informat que, atès que no es tractava d’un tema a frautilitzat, i que es podria posar al servei de la ciutat
debatre, ni a aprovar, només de donar una informació per a altres usos, prèvia compensació al Banc d’Es-
de tipus logístic, ho podia fer en el punt de l’ordre del panya, facilitant-li algun espai perquè pogués seguir
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1451
desenvolupant les seves activitats. Per això, el seu converses” i això no té res a veure amb el PAM. Co-
grup insta al govern a iniciar de forma immediata les menta que si no es dóna de forma immediata, el seu
converses i negociacions amb el Banc d’Espanya i el grup haurà de fer el seguiment pertinent.
Ministeri d’Economia en aquest sentit. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el
El Sr. Mulleras expressa el seu vot favorable a Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el
aquesta iniciativa, coneixedors de la infrautilització de Sr. Vives expressa el vot favorable de CiU, el Sr.
l’edifici, i agraeixen que s’incorporés l’esmena que Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr.
van fer verbalment en el sentit que se cediria a Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova.
aquesta institució un espai adient per continuar rea- Del Grup Municipal Popular:
litzant la seva activitat. 5. Instar al Parlament de Catalunya a aprovar una
El Sr. Florensa expressa el seu vot favorable ja que Llei de finançament local que garanteixi la suficiència
ERC ja va incloure en el seu darrer programa electo- de recursos als governs locals, i que garanteixi els re-
ral la proposta d’ubicar a l’edifici del Banc d’Espanya cursos suficients de finançament a l’Ajuntament de
un equipament d’ús ciutadà, concretament la Casa Barcelona.
del Comerç, fet que comportava la cessió prèvia El Sr. Mulleras llegeix la proposició i explica que la
d’aquest immoble a la ciutat per part de l’Estat. Per fan a partir d’una reivindicació que ha fet el PPC des
tant, s’afegeixen a la proposta atès que és un edifici de la mateixa aprovació de la Carta Municipal, perquè
emblemàtic per la seva ubicació, i demanen l’inici de Barcelona, com a capital de Catalunya i gran ciutat
les negociacions a fi de trobar una solució satis- d’Espanya, ha de tenir la suficiència financera per
factòria. També creuen necessari realitzar conjun- exercir les competències reconegudes per la Llei i do-
tament amb l’Estat la revisió de tots aquells edificis de nar més i millors serveis als ciutadans. Esmenta
titularitat estatal que o bé es troben en desús a la l’informe que va quantificar les depeses de capitalitat
ciutat, o bé infrautilitzats, per tal de facilitar el procés de Barcelona el 2003, que el seu grup ha actualitzat
de cessió per poder donar uns usos més òptims. en uns 142 milions d’euros anuals per cobrir aquestes
El Sr. Carnes entén que és conegut per tothom el competències, i demana que es compleixi aquesta llei
simbolisme de la plaça de Catalunya, però observa, i recorda que també està contemplat en el nou Estatut
respecte a l’oportunitat que una administració asse- de Catalunya, en els articles 219.1 i 220, que llegeix.
nyali un interès específic respecte d’un edifici, ja que La Sra. Recasens avança que el seu grup munici-
aquest fet pot ser un factor que incrementi el seu cost pal dóna suport a aquesta proposta ja que Barcelona,
i per aquest motiu demana prudència. També diu que com a capital de Catalunya, té aquesta necessitat de
és lògic i lícit que les Administracions vulguin posar el finançament extraordinari per les despeses de capi-
màxim de valor a les seves propietats. L’Admi- talitat. Suposa que el document del qual parla el Sr.
nistració municipal té interès en diferents edificis a Mulleras, és el que xifrava, en el seu moment, en 109
Barcelona, i el fet d’assenyalar molt un en concret el milions d’euros la despesa de capitalitat que Barcelona
resultat final no és el que es vol obtenir, per tant, no necessitava, a partir del qual es deia que es demanaria
creu que plantejant aquesta proposició, tal i com està aquest finançament extraordinari. Informa que el dia
formulada, serveixi a l’interès general de la ciutat. anterior, en un prec del grup CiU a la Comissió de
Com a grup, no els sembla malament tenir converses Presidència, demanaven crear una comissió per poder
amb el Banc d’Espanya per veure si hi ha una treballar aquests percentatges de finançament i que
disponibilitat perquè aquest edifici pugui tenir un ús s’ha de consensuar un determinat finançament. Ex-
públic, però en tot cas s’ha de veure si aquest ús ha pressa que els seu grup donarà suport a tot el que
de ser preeminentment de l’Ajuntament o poden inter- comporti desplegar l’Estatut per millorar la suficiència
venir altres operadors públics: món acadèmic, au- financera dels municipis, especialment de la ciutat Bar-
tonòmic i altres, i per això fa aquest punt de reserva celona com a capital de Catalunya.
amb la reflexió. Creu que es pot incorporar aquesta El Sr. Florensa expressa el vot contrari perquè
reflexió, no així la paraula “immediat”. entenen que la ciutat de Barcelona ja té un règim
El Sr. Vives comenta que el Banc d’Espanya té un financer especial, reconegut per la Llei d’hisendes
programa per canviar aquests tipus d’edificis i obrir locals i pel tram estatal de la Carta municipal amb les
oficines més petites i els cedeix a la ciutats. Sobre la cessions d’uns percentatges d’impostos estatals i que
qüestió final de la immediatesa, diu que la proposició això ja dota la ciutat d’unes eines que han de ser
s’ha aprovat per unanimitat i, per tant, espera que la aplicades per part del govern central ja sigui avançant
paraula “immediat”, com tota la resta de termes del més enllà de les cessions d’impostos o normativitzant
text, s’acompleixi, i que vetllaran perquè així sigui, ja moltes de les transferències i el finançament per ca-
que si no el sentit del vot hauria de ser diferent. pitalitat. Malgrat que reconeixen la necessitat d’arti-
El Sr. Carnes aclareix que la pluralitat d’aquest cular instruments legals que permetin satisfer les
govern treballarà pel conjunt de la ciutat i fa un matís necessitats que tenen molts municipis alhora de tenir
a la formulació d’exigència, ja què aquest tema s’ha recursos suficients per desenvolupar les seves com-
d’emmarcar primer dins del Pla d’Actuació Municipal petències i les seves polítiques públiques, entenen
i, després, en el Pla d’Inversions, instruments d’ac- que a Barcelona aquest regim financer ja està reco-
tuació ens els que entre els mesos de setembre i negut, i que ha de ser voluntat política del govern
desembre s’han d’introduir actuacions com aquesta central aplicar-lo.
de validar, i que el govern haurà d’impulsar. També El Sr. Carnes dóna les gràcies i expressa que el
informa que el Pla d’actuació municipal serà discutit govern, encara que en comparteix l’esperit, està en
en el seu moment. contra de la formulació, però si que estan d’acord
El Sr. Vives insisteix que la proposició que acaben amb els arguments d’ERC.
d’aprovar és la del text i no una altra, on és diu “instar El Sr. Mulleras respon que el Parlament de la Ge-
al govern municipal i iniciar de forma immediata les neralitat ara sí que pot legislar sobre aquest tema, ja
1 a452 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
que el nou Estatut li atorga aquesta potestat. Desitja nombrós a la ciutat que mereix ajuts d’aquest tipus.
que el posicionament d’aquests tres grups, que coin- Informa que ha fet consultes amb els altres grups
cideix amb el tripartit que governa en la Generalitat de municipals i l’han informat que aquest tema ja es con-
Catalunya amb majoria al Parlament, no tingui a veure templa en el decret aprovat al març d’aquest any i,
amb aquesta coincidència i que el fet que aquesta per tant, vol saber si l’aplicació d’aquests ajuts a la
proposta la faci el PPC tampoc hi tingui res a veure. quota de l’IBI s’aplicarien el 2007.
El Sr. Carnes agraeix la sobtada posició munici- La Sra. Balseiro recorda que el seu grup ha pre-
palista del PPC, i li recorda que el seu partit va tenir sentat un parell d’esmenes a la proposició d’ERC,
l’oportunitat de desenvolupar la Carta Municipal i no una de modificació i una altra d’addició, i expressa
ho va fer. Comenta que serà el govern d’aquest que comparteix l’esperit de la proposició que presenta
consistori i el govern de la Generalitat els qui des- ERC, però que d’acord amb la llei d’Hisendes Locals,
envoluparan els models de finançament i que vet- la paraula “bonificació” cal substituir-la per “subven-
llaran per les finances locals de l’Ajuntament de Bar- ció”, i demana la incorporació de garantir la gratuïtat
celona, com també per la suficiència financera del de la quota íntegra de l’impost de béns immobles a
conjunt d’ajuntaments de Catalunya. les famílies nombroses i, així, equiparar el mateix ajut
La Sra. Recasens parla també del reconeixement reconegut per a les famílies monoparentals a les
de la capitalitat de Barcelona i d’un finançament espe- famílies nombroses.
cial per la Carta Municipal i diu que el problema de Recorda que l’Ajuntament de Barcelona, via bonifi-
finançament que pateixen tots els municipis, Barcelo- cació, ofereix una quantitat fixa de 80 euros per a les
na el té agreujat. Que aquest dret de finançament es- famílies nombroses de la ciutat, ajuda que sí permet
pecial es va deixar pendent de concretar amb la llei d’Hisendes Locals, i que creu insuficient havent-
l’aprovació de l’Estatut i que no s’està avançant se d’assolir el límit màxim permès per la llei, que és
adequadament en el desplegament de la Carta Muni- del 90% de la quota íntegra.
cipal i queden molts aspectes pendents de desen- La Sra. Vila fa un incís respecte a les esmenes, i
volupar perquè el govern municipal no està exercint el pregunta si es fan arribar al grup que presenta la
lideratge necessari. Recorda que la Comissió de proposta, i per tant, si qui ha de decidir si s’accepta o
col·laboració, prevista a la Carta Municipal amb els no l’esmena és el Grup que pren la iniciativa.
presidents dels Grups Municipals, s’ha reunit úni- La Sra. Balseiro li respon que, segons el Regla-
cament dues vegades i que no s’ha avançat gens en ment orgànic municipal, a l’art. 61 punt 4, l’esmena es
el tema del finançament, malgrat que ara el govern pot fer arribar a tots els grups municipals i el que s’ha
municipal té mecanismes per fer-ho ja que estan de votar és primer l’esmena i després la proposta en
governant a Espanya i a Catalunya. Pregunta al el seu conjunt.
president quins són els percentatges que s’estan El Sr. Carnes aclareix que les esmenes es votaran
negociant a Madrid, i en quin nivell estan ara els 109 abans de la proposta d’acord que es proposa alterar.
milions d’euros de les despeses de capitalitat que El secretari confirma les paraules del president i
s’havien demanat. Els recorda les declaracions que afegeix que hi ha un acord tàcit de la Junta de Por-
va fer el secretari del Partit Socialista, quan el PSC va taveus que, per la via de l’esmena, no s’alteressin les
assolir el Govern de la Generalitat de que mentre no proposicions dels diferents grups.
arribessin els diners de la Carta, el govern donaria El Sr. Carnes aclareix que primer ERC ha d’ac-
cent milions anuals per la ciutat de Barcelona. ceptar o no el plantejament que fa el PPC i, segon, el
El Sr. Mulleras recorda al Sr. Carnes l’esforç i el plantejament que faci CiU.
treball que va fer el seu grup perquè s’aprovés la Car- El Sr. Florensa informa que accepten la primera
ta Municipal, i que el problema rau en tenir les eines i esmena de modificació perquè és un defecte de for-
no en fer les coses, que si tenim un problema de ma, però que no accepten la segona esmena perquè
finançament, s’han de concretar els recursos per entenen que és un altre debat, i mantenen la pro-
exercir les competències i si tenim la facultat del posició només en l’àmbit de les famílies mono-
Parlament per poder legislar sobre aquest aspecte el parentals.
problema és no fer-ho i el que s’acaba de votar és La Sra. Vila expressa que no estan d’acord amb la
precisament no fer-ho, així és que agrairia que filosofia de la proposta perquè ja està recollida en un
acceptessin aquestes solucions del PPC. Decret d’Alcaldia del primer de març d’enguany, i
El Sr. Carnes, a tall informatiu, recorda al Sr. Mu- recorda que hi ha un acord de l’anterior mandat, per
lleras que aquest matí el Parlament de Catalunya ha iniciativa del grup municipal de CiU, d’annexar en les
aprovat, per llei, la creació de l’Agència Tributaria a ordenances fiscals el llistat d’ajudes i subvencions per
Catalunya, i que el PPC s’hi ha oposat. facilitar-ne els coneixements a la ciutadania i a les
El Sr. Carnes expressa el vot en contra del PSC, el famílies que necessitin aquest tipus d’ajuda o sub-
Sr. Mestre expressa el vot en contra d’ICV-EU i A, la venció.
Sra. Recasens expressa el vot favorable de CiU, el La Sra. Ballarín es pronuncia a favor de la proposta
Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. el grup municipal d’ERC. Argumenta que la situació
Florensa expressa el vot en contra d’ERC. Es rebutja. de les famílies monoparentals no és la mateixa que la
Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Ca- de les nombroses ja que aquestes, per llei, poden
talunya: obtenir una bonificació d’una part de l’IBI. Recorda
6. La Comissió d’Hisenda i Pressupostos acorda la que el govern de l’anterior mandat va assolir, en el
creació d’una bonificació sobre la quota íntegra de PAM 2003-2007, el compromís que, per via sub-
l’Impost sobre Béns Immobles per les persones venció, les famílies monoparentals s’assimilessin al
titulars de famílies monoparentals. règim que en l’IBI tenien les famílies nombroses per
El Sr. Florensa explica la proposta i diu que les un tema de sensibilitat política. Explica que els re-
famílies monoparentals són un model cada cop més quisits necessaris són ser subjecte passiu de l’impost,
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1453
que es tracti de l’habitatge habitual i que se sigui titu- la Sra. Vila expressa el vot favorable de CiU, el Sr.
lar de família monoparental. Informa que atès que no Mulleras expressa l’abstenció del PP i el Sr. Florensa
existeix una definició objectiva de “família monopa- expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova amb el
rental”, es van dirigir a la Generalitat de Catalunya, on redactat següent:
hi ha una prestació econòmica per infant a càrrec, La Comissió d’Hisenda i Pressupostos acorda con-
menor de 6 anys, per a les famílies monoparentals i, tinuar establint una subvenció sobre la quota íntegra
en aquest supòsit, és on s’aplica la subvenció. Des de de l’Impost sobre Béns Immobles per les persones
la Secretaria de Família i Infància de la Generalitat, titulars de famílies monoparentals.
es rep la relació de beneficiaris d’aquest ajut i, en Del Grup Municipal Popular:
base a aquesta relació, l’Ajuntament aprova un De- 7. Que es presenti a la propera sessió d’aquesta
cret i se’ls envia un imprès de pre-sol·licitud per si Comissió un Pla de mesures fiscals i altres ajuts de
volen acceptar aquest ajut i es fa extensiu també als caràcter econòmic a les famílies que s’incorporaran a
que siguin llogaters. Per acabar, expressa el seu vot les Ordenances Fiscals de l’any 2008, detallant-ne el
a favor de la proposta si en lloc de la paraula “crear” seu abast i cost fiscal.
s’empra el terme “continuar establint”, atès que ja El Sr. Mulleras, expressa la necessitat d’establir
s’està establint aquesta subvenció. ajudes a les famílies mitjançant la utilització de de-
La Sra. Balseiro diu que la proposta deixa de ban- terminades mesures, entre altres de caire fiscal, i for-
da un grup de famílies que en aquests moments mula el prec, que llegeix. Explica que des del PPC
tenen moltes dificultats econòmiques i se les discrimi- entenen que les famílies, sobretot les famílies mitja-
na, i expressa l’abstenció del grup del PPC, aclarint nes, són les gran oblidades en les polítiques fiscals, i
que no hi voten en contra perquè el seu grup munici- que a Barcelona els impostos estan al màxim permès
pal sempre està a favor de defensar la família i insta a per la Llei, que ni ha d’injustos i regressius i que, ma-
la resta de grups municipals, especialment a ERC, lauradament, els serveis estan als mínims. Posa di-
perquè donin suport al PPC quan vulgui desplegar els ferents exemples de les despeses que envers els fills
ajuts que hi ha per les famílies nombroses. té un família mitjana i demana que s’elabori aquest
El Sr. Florensa aclareix que ERC no té res en con- pla, i que en les ordenances de l’any 2008 es pugui
tra de la famílies nombroses, sinó que ha fet una reflectir aquesta situació preferencial per millorar la
proposició orientada a determinar les subvencions situació econòmica de les famílies.
que es fan a les famílies monoparentals, i que una no La Sra. Ballarín diu que l’àmbit adient per debatre
exclou l’altra però és un altre debat. Afegeix que se aquests temes és en el debat de les ordenances fis-
suma a la petició que s’ha fet respecte a què aquests cals, i considera que un pla de mesures fiscals en els
ajuts es puguin fer constar en el llistat de les or- termes que han plantejat presenta dificultats com defi-
denances fiscals, per facilitar-ne el coneixement als nir els diferents conceptes de família, quantificar els
ciutadans. impostos, taxes i preus públics on hi ha diferents
La Sra. Ballarín aclareix que no hi ha discriminació quanties depenent de les famílies o del nombre de fills
perquè el que es va fer, via subvenció de l’IBI a les i que s’haurien d’avaluar els esforços que comportaria
famílies monoparentals, va ser establir el mateix règim en relació al resultat. Diu que un pla de mesures fiscals
del que ja gaudien les famílies nombroses via boni- en impostos locals no serveix per fer política general, i
ficació. Pel que fa al llistat, informa que les subven- que entenen que en l’àmbit local, les polítiques d’ajut a
cions no poden constar dins de les ordenances fiscals, la família, han de ser polítiques transversals, juntament
però van en un annex i, si aquest any no ha aparegut amb les polítiques d’educació i culturals, que sí que
aquesta subvenció, de cara al futur s’inclourà. ajuden les famílies i, només com a un reforçament
La Sra. Balseiro aclareix que ella es referia a més, hi caben els ajuts de tipus fiscals, motiu pel qual
l’esperit de la proposta d’ERC i no pas a la intervenció es va aprovar en el mandat passat un programa muni-
de la Sra. Ballarín. Es refereix al fet que la proposta cipal per a les famílies 2006-2010, on estan per-
es quedi exclusivament en la família monoparental, i fectament recollides, a més de totes les polítiques, la
que no s’incorpori l’esmena d’addició del Grup Muni- major part dels ajuts fiscals que existeixen.
cipal del PPC de preveure, també, la gratuïtat de la El Sr. Mulleras agraeix les paraules de la Sra.
quota íntegra per a les famílies nombroses. S’afegeix Ballarín encara que creu que no afronten el problema,
a la petició que s’incorpori a les ordenances fiscals el i que si cal posar-se d’acord per ajudar a les famílies
llistat de totes els subvencions que atorga aquest s’ofereixen a fer-ho, ja que malgrat que els impostos
Ajuntament i que sempre ho reclamem en el debat de locals proporcionalment són més petits que d’altres,
les ordenances fiscals i reitera l’abstenció. són de responsabilitat local. Posa un exemple referit
El Sr. Carnes prega als membres que se cenyeixin a la taxa de l’aigua, on es va aprovar que s’apliqués
al debat de les consideracions i no en altres temes, i un descompte per a les famílies nombroses, sobre el
es procedeix a la votació amb la substitució de la qual l’any 2004 el grup del PP va demanar a l’entitat
paraula “bonificació” per “subvenció” i, arran d’un del Medi Ambient la seva aplicació d’ofici, i pregunta
incís de la Sra. Ballarín, demana a ERC quin és el si ho està fent l’entitat metropolitana allà on governen,
text concret que planteja. malgrat que ell diria que no, per falta d’informació a
El Sr. Florensa llegeix el redactat de la proposició les famílies. Diu que amb aquest prec sí que s’ajuda a
que queda de la manera següent: “La Comissió les famílies i que, d’això, se’n parla en aquesta Co-
d’Hisenda i Pressupostos acorda continuar establint missió perquè són temes econòmics i fiscals, i que
una subvenció sobre la quota íntegra de l’impost so- s’està parlant de famílies mitjanes en l’aspecte eco-
bre béns immobles per a les persones titulars de nòmic, que són les que veritablement al final són les
famílies monoparentals.” més desafavorides.
La Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, La Sra. Ballarín respon que es veu que els plan-
el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, tejaments són molt diferents i que creu que serà du-
1 a454 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
rant la tardor quan tindran l’ocasió de debatre més però en principi qui té la competència per regular-ho
tranquil·lament tots aquests temes. és l’Estat. Explica que el que volien expressar en el
Es dóna per tractat. programa electoral és que, quan es faci la reforma de
Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Ca- la Llei d’Hisendes Locals, es parlaria, en els fòrums
talunya: on calgués, de l’IBI i dels altres impostos de cessions
8. Que, en el marc de l’Ordenança Fiscal regu- i de transferències per fer el més just possible aquest
ladora de l’Impost sobre Béns Immobles del proper impost. No tenen identificat un col·lectiu, però sí que
any, s’introdueixi una bonificació per les persones saben que el valor de la propietat creix de manera li-
propietàries dels immobles que passin a formar part neal i que la capacitat econòmica de les persones i
de la Borsa d’Habitatge Jove. les famílies no és lineal, i el que volen fer és entrar en
El Sr. Carnes dóna la paraula a ERC per formular aquest debat, i els convida a fer-ho conjuntament
el seu prec. alhora que reitera que simplement parteixen d’aques-
El Sr. Florensa presenta aquest prec per la ta constatació.
transferència de la Generalitat, fa uns mesos, a La Sra. Recasens manifesta la seva decepció ja
l’Ajuntament de la gestió de la borsa d’habitatge jove que entén que és la primera vegada, després de les
de lloguer que té per objecte establir mesures per eleccions municipals, que el PSC s’ha de desdir d’un
introduir en el mercat habitatges de lloguer a preus compromís que havia assolit mitjançant la seva
més assequibles a través de la mediació entre pro- campanya electoral. També diu que caldria acabar
pietaris i persones joves que necessiten accedir a un amb la constant que l’Ajuntament de Barcelona, cada
lloguer. Davant de l’esforç que s’està demanant als vegada que vol fer alguna cosa important a la ciutat,
propietaris, el seu grup presenta un incentiu més amb hagi d’acudir a les altres administracions, ja que la
al incorporació a les ordenances fiscals d’una bo- Llei reguladora d’Hisendes locals és molt clara i deixa
nificació en l’IBI. en mans dels ajuntaments com regular aquests im-
La Sra. Ballarín comenta que, per procediment, és postos, i que cal esgotar les possibilitats que els dóna
una qüestió a debatre amb les ordenances fiscals, tot la Llei. Pregunta si quan van presentar a les eleccions
i que creu que la Llei d’hisendes locals no permet una aquell compromís era un foc d’encenalls simplement
bonificació en aquest cas; per tant, en el supòsit que o realment volien abordar d’alguna manera determi-
això s’arribés a establir, caldria fer-ho via subvenció. nada la reforma de l’impost.
Afegeix que el seu grup dubta de l’eficàcia de la La Sra. Ballarín li contesta que creu que la literalitat
proposta a través dels impostos locals, ja que són del programa era evident i que entenen que, en casos
més importants les desgravacions que poden con- que s’estudiaran en profunditat, existeix aquesta re-
cedir les comunitats autònomes sobre l’IRPF. gressivitat, i que obrir aquest debat en el si de les
El Sr. Florensa diu que si bé amb aquesta proposta hisendes locals espanyoles és, en si mateixa, una ini-
no es resoldrien bona part dels problemes que tenen ciativa important, perquè la ciutat de Barcelona ha
molts propietaris a l’hora de posar en circulació un pis tingut moltes iniciatives que després s’han exportat a
de lloguer, entenen que és un incentiu que de- la resta dels ajuntaments de l’Estat. Li demana que
mostraria la voluntat i l’aposta de l’Ajuntament en un se’ls permeti tenir la iniciativa de denunciar que en
mecanisme com aquest. l’IBI hi ha determinats casos en què pot haver re-
La Sra. Ballarín li contesta que debatre sobre la gressivitat, i plantejar el debat allà on toca a fi de po-
promoció del lloguer compet a la comissió que s’en- der actuar tots en conseqüència.
carrega dels temes d’habitatge, i afegeix que, abans La Sra. Recasens diu que considera pobres els
d’establir una subvenció d’aquest tipus, caldria fer arguments donats, i que fa anys que els estan de-
una anàlisi de les seves repercussions en termes manant que la bonificació a les famílies nombroses
d’eficàcia i d’eficiència i que, en tot cas, es tractaria sigui en funció dels valors cadastrals, de la renda, del
d’una mesura més a tenir en compte dins del conjunt nombre de fills, ja que això sí que dóna progressivitat
de la política d’habitatge d’aquesta ciutat. en els impostos, i els recorda que tenen instruments i
Es dóna per tractat. mecanismes per fer-ho, i que això constata que van
presentar un anunci que no tenien ni estudiat ni
b) Preguntes pensat.
El Sr. Carnes recorda a la Sra. Recasens que els
Del Grup Municipal de Convergència i Unió: torns són dos i no tres.
9. Quin són els col·lectius de població que segons Es dóna per tractada.
el govern municipal pateixen situacions de regressió 10. Com pensa modificar el govern municipal la
amb l’actual estructura de l’IBI, i com pensa reforma plusvàlua per tal adequar-la a la realitat del mercat
l’impost per tal d’arranjar aquesta situació? immobiliari?
La Sra. Recasens explica que tenen coneixement La Sra. Recasens diu que, en el programa electoral
que l’alcalde vol proposar una reforma de l’IBI per cor- del PSC recollia el compromís de proposar una refor-
regir situacions de regressió en determinats col·lec- ma de la plusvàlua per millorar la seva connexió amb
tius de la població, i pregunten quins són aquests la realitat del mercat immobiliari, i li pregunta com
col·lectius i com pensen procedir a la reforma de pensa modificar el govern la plusvàlua per tal d’ade-
l’impost. quar-la a la realitat del mercat immobiliari.
La Sra. Ballarín confirma que en el programa elec- La Sra. Ballarín li informa que ja ho concretaran en
toral del PSC es recollia aquesta proposta, proposta el seu moment i li explica que entenen que la con-
perquè és el govern central, qui té competència per figuració actual de l’impost sobre plusvàlues no els
fer-ho, i que segons alguna interpretació també la permet fer l’adequació justa que volen perquè la
Generalitat de Catalunya, a partir del nou Estatut, quota es calcula a través del valor cadastral, que és
podria tenir alguna competència en aquest sentit, un valor que es revisa cada deu anys, que no s’ac-
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1455
tualitza i que té un coeficient en funció dels anys consorci, i es va nomenar un liquidador únic, però que
transcorreguts des de la seva anterior transmissió, i no es pot dissoldre efectivament la societat perquè en
que això no té res a veure amb el valor real ni amb la aquest moment n’hi ha tres procediments judicials en
plusvàlua. Diu que no avançarà quina és la proposta, curs, i que per això no s’ha procedit a la liquidació de-
però que el seu objectiu no era obtenir una major finitiva. Informa que ja l’any passat, l’11 de juliol, el
recaptació per aquest impost, sinó adequar-lo més a liquidador únic va fer una sessió informativa per expli-
la plusvàlua. car de l’estat de la qüestió, i que si és aquesta la
La Sra. Recasens diu que intueix que tampoc tenen voluntat, es pot tornar a citar el liquidador únic perquè
idea de com procedir en aquesta reforma ja que no abans de finals d’any, si els tres processos no estan
ha explicat cap nova mesura, i que es tracta d’un finalitzats, assisteixi a la comissió per explicar en quin
anunci electoralista. estat es troba aquest procés.
La Sra. Ballarín comenta que les mesures que El Sr. Mulleras accepta aquesta oportunitat que els
actualment possibilita la Llei li semblen insuficients dóna i, simplement, vol aclarir quins són els tres
per fer un impost just i adequat, perquè es continuen processos judicials que estan pendents i reiterar la
basant en sistemes indiciaris i encara que apliquessin seva sol·licitud de tenir accés als comptes i als
totes aquestes mesures, considera que l’impost documents tan aviat com sigui possible.
continuaria sent injust. El Sr. Carnes contesta que no disposa de l’es-
Es dóna per tractada. pecificitat dels tres processos judicials, però que li’n
Del Grup Municipal Popular: consta un als Estats Units, un a València i, pel que fa
11. Quan esta previst que el regidors tinguin accés al tercer, es disculpa perquè no té dades precises,
als comptes i documents justificatius del Consorci i de però que en tot cas li poden facilitar. També reitera la
la Societat organitzadores del Fòrum de les Cultures. voluntat del govern de citar el liquidador únic perquè,
Barcelona 2004? com ja es va fer l’any passat, pugui tornar a personar-
El Sr. Mulleras comenta que, un cop finalitzat l’es- se en aquesta comissió o en una d’especial, sim-
deveniment del Fòrum de les Cultures, Barcelona plement per donar informació sobre aquest assumpte.
2004, cal procedir a la dissolució i liquidació del La Sra. Recasens demana que també sigui entre-
Consorci de la societat organitzadora del Fòrum i, per gada la mateixa informació al seu grup.
això, formulen la pregunta que llegeix. Assenyala que El Sr. Carnes aclareix que s’entén que és una
s’han passat els terminis legals per liquidar els informació pública, per tant d’aquesta comissió o una
comptes que es van tancar el 2005 i pregunta si això ad hoc, i serà una informació que farà el liquidador
és transparència i eficàcia. Diu que el Fòrum va ser únic a tots els membres d’aquesta comissió, i no
un fracàs en els seus objectius i en l’aspecte eco- solament al PP.
nòmic i, amb aquesta manca de transparència dels Es dóna per tractada.
seus comptes, consideren que es pretenen ocultar
aquests fracassos i dilatar el temps Assenyala que in- c) Declaracions de Grup
formes de l’Interventor de l’Ajuntament han palesat
irregularitats en contractacions, i en costos, i espera El Sr. Carnes agraeix als membres la seva assis-
que aquesta dilatació en el temps no respongui a tència i al secretari i als tècnics els seus aclariments.
incidències que hagin pogut sorgir en aquesta li-
quidació de comptes, i espera tenir accés als comptes
i documents justificatius d’aquest consorci. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-
El Sr. Carnes explica que el 29 de març de l’any sidència aixeca la sessió a les divuit hores i deu
2005 es va decidir dissoldre tant la societat com el minuts.
Comissió de Seguretat i Mobilitat
Acta de la sessió celebrada el dia 12 de juliol de chez i Yuste, Sara Jaurrieta i Guarner, Immaculada
2007 i aprovada el dia 20 de setembre de 2007 Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño,
Raimond Blasi i Navarro, Joaquim Forn i Chiariello,
Eduard García i Plans, Francina Vila i Valls, Alberto
A la sala President Lluís Companys de la casa de Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Joaquim Mestre i
la ciutat, el 12 de juliol de 2007, s’hi reuneix la Co- Garrido i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel
missió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència de secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i
la Ima. Sra. Emma Balseiro Carreiras. Hi assisteixen Pallarès, que certifica.
les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Assumpta Escarp i També hi es present el Sr. Joan A. Dalmau, gerent
Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Montserrat Sán- de Seguretat i Mobilitat.
1 a456 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
S’obre la sessió a les nou hores i trenta-set minuts. 7. Districte de Ciutat Vella
Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 2
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior de març de 2007, que imposa al senyor Marcos An-
No n’hi ha. tonio Cajas Almeida sanció per l’obertura d’un local
sense disposar de la llicència pertinent, ubicat al
carrer Joaquim Costa, 58, 1r, amb multa per import
II) Part Informativa de 6.100 euros.
a) Despatx d’ofici 8. Districte de Ciutat Vella
Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 12
En compliment de l’article 63.1 del Reglament de març de 2007, que imposa al senyor Oswaldo Sci-
d’organització municipal, es comuniquen les resolu- gliano sanció per l’obertura d’un local sense disposar
cions següents: de la llicència pertinent, ubicat al carrer Sant Gil, 8, 1r.
3a, amb una multa per import de 6.100 euros.
1. Sector de Seguretat i Mobilitat
De la gerent municipal, de data 8 de març de 2007, 9. Districte de Ciutat Vella
que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, per Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 15
adjudicar el contracte de subministrament, mitjançant de març de 2007, que imposa a l’Ateneu del Xino
arrendament amb opció a compra, de 60 vehicles tipus dues sancions, la primera per l’obertura d’un local i la
turisme per al Servei de la guàrdia urbana de Barcelo- realització d’espectacles i activitats de pública con-
na, per un període de quaranta-vuit mesos i un màxim currència sense tenir les llicències i les autoritzacions
de 120.000 quilòmetres, per als exercicis 2007-2011, i pertinents, amb una multa de 12.000 euros i tanca-
per un import de 3.620.392,32 euros. ment provisional de l’establiment ubicat al carrer Ro-
bador, 25 baixos per un període de dotze mesos; i la
2. Sector de Seguretat i Mobilitat segona per impedir l’accés i la inspecció a agents de
De la gerent municipal, de data 17 de maig de l’autoritat, amb una multa de 12.000 euros i tanca-
2007, que aprova el plec de clàusules i convoca con- ment provisional de l’esmentat establiment per un
curs, per adjudicar el contracte d’arrendament amb període de sis mesos.
opció de compra de cinc furgonetes pel servei de la
Guàrdia Urbana de Barcelona, per als exercicis 2007- 10. Districte de Ciutat Vella
2011, i per un import de 444.960 euros. Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 29
de març de 2007, que imposa al senyor Abdelhamid
3. Sector de Seguretat i Mobilitat Lahouasnia sanció per la permissió o tolerància d’ac-
De la gerent municipal, de data 16 d’abril de 2007, tivitats il·lícites o il·legals, especialment de consum o
que adjudica a la Unió Temporal d’Empreses Tec- tràfic d’estupefaents o drogues tòxiques en l’establi-
nologia Viales Aplicadas Teva, SL - Tevaseñal, SA el ment ubicat al carrer Neu de Sant Cugat, 7, amb una
contracte de subministrament per l’adquisició i la multa de 12.000 euros i tancament provisional de
instal·lació de vídeo denúncia, consistents en equips l’establiment per un període de sis mesos.
de visió artificial per denunciar les infraccions del
trànsit a la ciutat de Barcelona, per a l’exercici 2007, i 11. Districte de Ciutat Vella
per un import de 303.085,78 euros. Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 29
de març de 2007, que imposa sanció al senyor Zhang
4. Sector de Seguretat i Mobilitat Zhong Xiang sanció per l’obertura o exercici d’activitat
De la gerent municipal, de data 16 d’abril de 2007, sense comptar amb la preceptiva llicència municipal,
que adjudica a l’empresa Distribuciones del Calzado ubicat al carrer Codols, 9 bx, amb una multa de
Príncipe, SL el contracte de subministrament per a 12.000 euros i el tancament provisional de l’establi-
l’adquisició de calçat específic, per a l’exercici 2007, i ment per un període de 12 mesos.
per un import de 134.225,43 euros.
12. Districte de Ciutat Vella
5. Sector de Seguretat i Mobilitat Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 30
De la gerent municipal, de data 20 de juny de 2007, de març de 2007, que imposa al senyor Khalid El Ala-
que adjudica a la societat Caixarenting, SA el con- mi Essaki, com a titular de l’establiment ubicat al
tracte de subministrament mitjançant arrendament carrer Lleó, 28 1r 1a, sanció de multa de 6.000 euros
amb opció de compra de seixanta vehicles tipus tu- per l’obertura d’un establiment de pública concurrèn-
risme per al servei de la guàrdia urbana de Barcelo- cia sense disposar d’autorització municipal.
na, durant un període de quaranta-vuit mesos i un
màxim de 120.000 quilòmetres, per als exercicis 13. Districte de Ciutat Vella
2007-2011, i per un import de 2.062.013,76 euros. Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 16
d’abril de 2007, que imposa a la Sra. Rosa Lilia Du-
6. Districte de Ciutat Vella razno Ortiz sanció per l’exercici d’activitat sense
Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 26 llicència al local ubicat al c/ Valldonzella, 41 baixos,
de febrer de 2007, que imposa a la senyora Manuela amb una multa de 1.200 euros.
García Martos sanció per l’obertura d’un local sense
disposar de les llicències i autoritzacions pertinents, 14. Districte de Ciutat Vella
ubicat al carrer Sant Ramon, 23, baixos interior, amb Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 17
una multa de 6.100 euros i el tancament provisional d’abril de 2007, que imposa a Sindur, SL, com a res-
de l’establiment per un període de 9 mesos. ponsable de l’establiment ubicat al c/ Ferran, 18 bx.,
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1457
la sanció de multa de 6.000 euros i tancament provi- El Sr. Villagrasa sol·licita els expedients dels punts
sional de l’establiment per un període de dos mesos, 1, 2, 3 i 5 del despatx d’ofici.
per la comissió d’una falta molt greu, amb agreujant
de reiteració, consistent en exercir l’activitat de bar- Es comunica.
musical sense disposar de llicència municipal.
b) Mesures de govern
15. Districte de Ciutat Vella c) Informes
Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 17
d’abril de 2007, que imposa al senyor Carlos Peregri-
na García sanció per l’obertura d’un establiment i III) Propostes a dictaminar
dedicació a una activitat sense obtenir les llicències i
autoritzacions pertinents, ubicat al c/ Junta de Co- a) Ratificacions
merç, 13 2n, amb una multa de 12.000 euros.
1. Ratificar el decret de l’Alcaldia de 15 de març de
16. Districte de Ciutat Vella 2007 (S1/D/2007 984), pel qual s’atorga la Medalla
Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 17 d’Honor al Mèrit, en la seva categoria de bronze, als
d’abril de 2007, que imposa al Sr. Oscar Iglesias Cid, Srs. Francisco José Millan Rovira i Miguel Laguna
com a responsable de l’establiment ubicat al carrer La Capilla, membres del Servei de Prevenció, Extinció
Rambla, 14 1r 1a, sanció de multa de 12.000 euros i d’Incendis i Salvament, per raó de la prestació de
tancament provisional de l’establiment per un període serveis durant vint-i-cinc anys de forma ininterrom-
de 12 mesos per l’exercici de l’activitat de pensió- puda i sense cap nota desfavorable en els seus
alberg sense disposar de llicència municipal. expedients personals.
La Sra. Escarp especifica que es tracta de la
17. Districte de Ciutat Vella ratificació de l’atorgament de les Medalles d’Honor,
Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 17 en categoria de bronze, a dos membres del cos de
d’abril de 2007, que imposa al Sr. Oscar Iglesias Cid, bombers, fet que es produeix automàticament en
com a responsable de l’establiment ubicat al carrer de complir els vint-i-cinc anys de servei, sempre que no
La Rambla, 40-42 2n, sanció de multa de 12.000 hi hagi cap expedient en contra.
euros i tancament provisional de l’establiment per un Es dictamina amb el posicionament favorable de
període de 12 mesos per l’exercici de l’activitat de tots els Grups.
pensió-alberg sense disposar de llicència municipal.
18. Districte de Ciutat Vella b) Propostes d’acord
Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 23
d’abril de 2007, que imposa a la Sra. Chunping Chou
sanció per obertura d’un local sense disposar de la IV) Part decisòria
llicència pertinent, amb una multa de 6.100 euros.
a) Propostes d’acord
19. Districte de Ciutat Vella
Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 27 2. Determinar que a partir de l’1 de setembre de
d’abril de 2007, que imposa a la senyora Carmen 2007 el cobrament de les tarifes vigents dels apar-
Mercedes Suárez Pérez, com a persona que explota caments de concessió municipal i de gestió directa es
l’activitat de l’establiment ubicat al carrer Sant Pau farà pel temps real de prestació del servei, computant-
núm. 40, baixos, sanció de multa de 6.100 euros i se per minuts, en aplicació de la Llei 44/2006, de 29 de
tancament provisional de l’establiment per un període desembre, de millora de la protecció dels consumidors
de 9 mesos per l’obertura d’un local sense obtenir les i usuaris, que modifica la Llei 40/2002, de 14 de no-
llicències i autoritzacions pertinents. vembre, reguladora del contracte d’aparcament de
vehicles; disposar que els concessionaris dels apar-
20. Districte de Ciutat Vella caments municipals hauran de justificar en el termini
Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 4 d’un mes el desequilibri que, en tot cas, es produeixi
de maig de 2007, que imposa al senyor Oswaldo en el règim econòmic-financer de cadascuna de les
Scigliano, com a persona que explota l’activitat de concessions de les quals són titulars per aplicació del
l’establiment ubicat al carrer Sant Erasme núm. 8, nou sistema de facturació; delegar en el regidor pre-
àtic, dues sancions de multa de 6.000 euros cadas- sident de la Comissió d’Aparcaments l’aprovació de les
cuna, per l’obertura d’un local sense obtenir les tarifes aplicables en els aparcaments de concessió
llicències i autoritzacions pertinents i per la negativa a municipal a fi de mantenir el seu equilibri econòmic-
permetre l’accés als agents per a la inspecció de financer, donant compte d’aquestes a la Comissió de
l’establiment. Seguretat i Mobilitat; revisar les tarifes aplicables als
aparcaments de concessió municipal i als de gestió di-
21. Districte de Ciutat Vella recta els dies 1 de març i 1 de setembre de cada any,
Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 15 adaptant-les a la variació que experimenti l’Índex de
de maig de 2007, que imposa al senyor Sid Ahmed Preus de Consum de Catalunya en els semestres
Mansour Bensalem, com a persona que explota l’ac- naturals immediatament anteriors; a tal efecte l’índex
tivitat de l’establiment ubicat al carrer Maquinista, inicial referencial per qualsevol variació serà el del mes
núm. 52, quatre sancions de 600 euros cadascuna, de juny d’enguany, i la primera revisió tarifària a efec-
per la comissió d’infraccions administratives. tuar des del present acord correspondrà al mes de
1 a458 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
març de 2008; mantenir els actuals cànons per a les El Sr. Villagrasa també avança l’abstenció del seu
places en explotació dels aparcaments de concessió grup atès que les explicacions del Sr. Narváez no els
municipal i la seva corresponent proporció amb les han resultat aclaridores. Entén que, sabent que cal-
tarifes vigents, els quals seguiran el mateix règim de dria modificar el sistema de cobrament, haurien d’ha-
revisió que aquestes; fixar que en els aparcaments on ver avançat la previsió de costos de la implantació del
el pagament no es faci directament a la sortida, els nou sistema.
usuaris disposaran des de l’expedició del tiquet de Finalment, el Sr. Dalmau, gerent de Seguretat i
sortida de 10 minuts, com a màxim, per a efectuar-la, Mobilitat, respon, a la pregunta del Sr. García sobre la
malgrat causa imputable al gestor de l’aparcament; composició de la Comissió d’Aparcaments, que està
temps que podrà ser augmentat pel gestor de l’apar- constituïda per la Gerència d’Urbanisme, la de Pa-
cament, atenent llurs característiques; deixar sense trimoni, la de Seguretat i Mobilitat i pel director de
efecte, en quant a les modificacions ara introduïdes, Mobilitat i el Sr. Rocha que actua com a secretari, i,
els acords del Consell Plenari referents a tarifes depenent del districte on està situat l’aparcament,
d’aparcament de 28 de desembre de 1984, 22 de juliol també hi pot ser el gerent del districte.
de 1988, 30 de setembre de 1994 i el de la Comissió El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC,
de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial de 21 el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EU i A,
d’abril de 2004. el Sr. García expressa l’abstenció de CiU, el Sr. Vi-
El Sr. Narváez indica que aquest punt fa referència llagrasa expressa l’abstenció del PP i el Sr. Martínez
al compliment de la sentència que obliga tots els expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova.
aparcaments de l’estat espanyol a aplicar la tarifa de
cobrament pel temps real de prestació del servei.
Precisa que l’aplicació d’aquesta llei modifica subs- b) Proposicions
tancialment les concessions fetes per l’Ajuntament
atès que, en totes, hi ha un equilibri economico- Del Grup Municipal de Convergència i Unió:
financer que pot quedar en entredit i, per aquest 3. Convocar la comissió cívica de la bicicleta per
motiu, es demana la delegació per poder dur a terme, valorar l’impacte del bicing a Barcelona i elaborar una
en tots els casos, la verificació d’aquest equilibri. proposta d’actuació urgent del govern de la ciutat per
El Sr. García avança que faran reserva de vot, adequar físicament i normativament la ciutat al fort
malgrat que estan plenament d’acord amb el com- creixement de l’ús de la bicicleta a Barcelona.
pliment de la sentència, que beneficia clarament els El Sr. García remarca a l’èxit del bicing des de la
consumidors, perquè els preocupa, precisament, l’e- seva implantació a la ciutat, que ha implicat que un
quilibri economicofinancer que no queda clar que increment notable dels usuaris de la bicicleta cosa
quedi garantit amb aquest nou sistema i, en aquest que genera problemes de convivència que cal acarar
sentit, es pregunta si no acabarà passant el mateix i mirar de solucionar. Precisa que la majoria d’a-
que amb la telefonia mòbil, que amb l’aplicació d’un quests problemes es produeixen per la dificultat de
sistema semblant, ha suposat l’increment del cost per circulació de bicicletes per carrers estrets i per les
a l’usuari. voreres. Creuen, per tant, que és urgent prendre me-
La Sra. Balseiro indica que cal un posicionament sures perquè la competència entre vianants i ciclistes
de vot en aquest punt atès que es tracta de la part a les voreres desaparegui, sobretot a fi d’evitar que
decisòria, a la qual cosa el Sr. García indica que ho un fet positiu per a la mobilitat com l’ús de la bicicleta
farà després que el Sr. Narváez precisi més les in- acabi generant rebuig entre una part àmplia de la
tencions. ciutadania.
El Sr. Villagrasa manifesta que, igual que el Sr. Així doncs, la proposició que presenta el seu grup
García, entén que es tracta d’un sistema de cobra- respon a la voluntat de prendre mesures consen-
ment més just, però que també els preocupa que el suades amb el sector per valorar l’impacte del bicing i
resultat sigui un increment progressiu de les tarifes i elaborar propostes per regular aquest fort increment
s’acabi pagant més pel servei. Així doncs, esperen de l’ús de la bicicleta.
que els Sr. Narváez faci els aclariments oportuns per El Sr. Villagrasa avança el vot favorable del seu grup
posicionar-se. i, en primer lloc, demana a l’equip de govern que els
El Sr. Narváez diu que no hi ha cap mala intenció grups de l’oposició tinguin representació en la comissió
per part de ningú, sinó que simplement és l’aplicació cívica de la bicicleta i, en aquest sentit, informa que
d’una sentència d’obligat compliment en tot l’àmbit han presentat un prec sobre les previsions immediates
estatal. En aquest sentit, puntualitza que les conces- en relació a l’èxit del bicing, al qual cal sumar els
sions de l’Ajuntament de Barcelona estan fetes a par- usuaris habituals de bicicleta pròpia o de lloguer. Con-
tir d’un règim tarifari concret i, aquesta sentència, pot sideren que aquesta forma de transport ha de significar
desviar aquest règim, alhora que, com a Ajuntament, el replantejament d’algunes mesures per millorar i ga-
estan obligats a garantir l’equilibri economicofinancer, rantir la seguretat dels ciclistes i dels vianants, entre
i afegeix que no sabran si hi ha algun problema fins les quals defensen redefinir els carrils-bici atès que no
que els tècnics de l’Ajuntament ho valorin en totes i estan adaptats a la realitat de la ciutat.
cadascuna de les concessions. El Sr. Martínez precisa que ERC no pot donar
El Sr. García indica que el seu grup s’abstindrà suport a la proposició perquè, entre altres coses, ja es
perquè els sorprèn que, a hores d’ara, encara no se va discutir abans d’efectuar el concurs per a l’adju-
sàpiga quina és l’estructura de costos dels concessi- dicació del servei i, també, amb posterioritat. Recorda
onaris dels aparcaments. Tot seguit, pregunta qui in- que es va originar un debat amb les empreses que
tegra la Comissió d’Aparcaments, en el regidor pre- ofereixen el servei de lloguer de bicicletes al sector
sident de la qual es delega l’aprovació de les tarifes turístic i, això, és la prova que s’ha discutit el tema.
aplicables als aparcaments de concessió municipal. D’altra banda, la normativa en relació a la circulació
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1459
de bicicletes és molt restrictiva quant al pas per les establir les mesures adients a fi de conciliar-lo amb la
voreres i recorda que serà d’aplicació eficient a partir resta de mitjans de transport de la ciutat, inclosos els
del 15 de setembre, per la qual cosa entén que no té vianants amb un paper preeminent, a fi que la bicicle-
sentit replantejar-se una normativa que ha estat molt ta no es percebi com la solució que és, sinó com un
pensada preveient el creixement important de l’ús de problema; i, tot això, cal parlar-ho en el si de la
la bicicleta. Afegeix, pel que fa a la revisió dels carrils- comissió cívica, a fi de detectar tot allò que no funcio-
bici, que la cultura urbana de la bicicleta condueix a la na i establir les solucions.
pacificació del trànsit i a implantar zones 30 i de El Sr. Villagrasa considera que aquesta proposició
vianants, és a dir, a uns sistemes que fan que la recull l’esperit del prec que ha presentat el seu Grup
velocitat dels vehicles privats es redueixi. Per aquest com a punt setè de l’ordre del dia, on demanen,
motiu, la línia d’actuació no passa per la implantació també, mesures per garantir l’ús cívic de la bicicleta.
de carrils segregats per al bus, les motos o les bicis, Remarca el canvi important que hi ha hagut amb la
sinó perquè es redueix a la creació de carrils de posada en marxa del bicing, i destaca el fet que, des
prioritat per als transports públics. d’un mes abans de les eleccions fins al dia d’avui, el
El Sr. Mestre considera que, a partir d’un fet positiu nombre d’usuaris abonats a aquest sistema de
com és el creixement dels usuaris de la bicicleta, cal transport públic ha assolit el nombre de 80.000, als
abordar la relació i la bona convivència entre vianants quals cal sumar els altres usuaris de bicicleta.
i bicicletes i recorda que ja van treballar en aquesta Així doncs, recolzen aquesta proposició perquè és
direcció, amb l’ordenança de vianants i vehicles, du- important que es reuneixi la comissió cívica de la bi-
rant el mandat anterior i que la participació de la cicleta –i aprofita per demanar que s’hi integrin mem-
comissió cívica del vianant i la bicicleta en tot el bres dels grups d’oposició– i que s’adoptin mesures
procés d’elaboració de l’ordenança va estar molt posi- com les que proposen en el punt setè de l’ordre del dia.
tiva, per la qual cosa creuen que és important que es El Sr. Martínez observa que amb aquesta pro-
torni a reunir tal i com es proposa. posició s’estrena una de les conjuntures de posi-
El Sr. Narváez agraeix la intenció i l’esperit de la cionament possibles durant aquest mandat: que IC
proposició, però insisteix que és innecessària perquè, voti conjuntament amb CiU i amb el PP. Òbviament,
entre altres aspectes, obvia la feina feta i els esforços no es tracta d’una coincidència ideològica, però sí
esmerçats. Observa, alhora, que la bicicleta no és un amb els grups que, fins ara, han quedat fora de la
element aliè i nou a la ciutat, sinó que forma part comissió cívica de la bicicleta i, per tant, certament
plenament del parc de vehicles que hi circulen. Així desinformats. Considera, doncs, que fóra positiva la
doncs, considera que el servei públic de bicicletes ha representació dels grups de l’oposició en la comissió
estat un èxit, que corrobora el fet que moltes ciutats cívica a fi de avançar en la línia de treball i no anar
d’àmbit estatal i europeu s’interessen pel sistema de discutint aspectes que ja s’han tingut en compte.
Barcelona. El Sr. Mestre, arran de l’argumentació del Sr. Mar-
Destaca que, també, l’Ajuntament ha endegat una tínez, precisa que el posicionament d’IC no respon a
campanya d’informació de l’article 14 de l’ordenança una altra coincidència que la necessitat de reunir
de circulació, aprovat amb el vistiplau de tots els aquesta comissió cívica a fi de poder discutir, amb les
òrgans de participació –comissió cívica de la bicicleta entitats que en formen part, les mesures que cal
i Pacte per la Mobilitat, entre altres– i que s’aplicarà implementar en relació a la convivència de vianants i
des del setembre, de manera que conferirà a la bici- bicicletes en l’espai públic.
cleta tots els drets i tots els deures d’un vehicle de pri- El Sr. Narváez no amaga la seva sorpresa per
mera fila. aquesta conjuntura de vot, sobretot perquè conside-
Així doncs, entén que no té sentit donar suport a raven que amb l’argumentació que havien donat res-
una proposició que planteja el que ja s’està fent. pecte a la feina feta per l’equip de govern ja era
El Sr. García pregunta si el grup d’ICV- EU i A suficient. Addueix la bondat de la tasca duta a terme,
recolza la proposició, perquè no li ha quedat clar amb fonamentalment dirigida a fer un pas qualitatiu mit-
la intervenció del Sr. Mestre, i davant la resposta afir- jançant l’adaptació de l’ordenança de circulació; des-
mativa, dedueix que s’haurà de convocar la comissió taca el procés de participació amb totes les entitats
cívica. ciutadanes i amb les entitats que treballen, espe-
Precisa que la proposició té l’objectiu de convocar cíficament, en l’àmbit de la bicicleta, per la qual cosa
tothom qui va participar en el procés d’elaboració de lamenta que s’obviï aquest bagatge i es parli de la bi-
l’article 14, perquè entenen que, en començar-lo a cicleta com si l’haguessin descoberta ahir. Creu que
aplicar, ha d’anar acompanyat de mesures físiques ja la bicicleta és una realitat consolidada a la ciutat i que
que, altrament, només s’aconseguirà incrementar els cal tenir més confiança quan una cosa té èxit i va bé;
problemes i conflictes entre els ciclistes i la resta de informa que el pla de desplegament de la infraestruc-
ciutadans. Considera que no es poden mantenir tura del bicing que ha assolit la meitat dels seus
carrils-bici, com per exemple el de la Diagonal, que objectius i, el proper 31 de desembre, s’haurà duplicat
plantegen un seguit de problemes, sinó que cal detec- el nombre d’estacions i de bicicletes; i hi ha un re-
tar els problemes existents i condicionar-los perquè, glament aprovat pel plenari que es posarà en marxa
pel setembre, es pugui exigir el compliment de el proper 15 de setembre; per tant no pensa que hi
l’article perquè realment hi ha l’opció de circular de hagi motius per l’alarmisme i entén que, amb aquesta
manera correcta i amb seguretat. Addueix que, si no proposta, el que s’ha aprovat és una desconfiança
és així, l’aplicació de l’ordenança no es podrà fer patent amb les entitats de la ciutat que han treballat
efectiva perquè, en conseqüència, la circulació de les en aquest àmbit.
bicicletes s’haurà de prohibir en molts indrets. En acabar aquesta intervenció, la Sra. Balseiro
Entén, per tant, que és ara, en produir-se aquest proposa obrir un altre torn de paraules, aspecte amb
augment tan significatiu de l’ús de la bicicleta, que cal què el Sr. Narváez dissenteix i apel·la al respecte al
1 a460 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
reglament i observa que el funcionament dels torns tot el que proposen és raonat i té en compte les
de paraula no pot ser arbitrari. limitacions i els requeriments tècnics de la xarxa me-
Tot seguit, la presidenta de la comissió pregunta tropolitana, que fan impossible que Barcelona pugui
als grups si volen fer una nova intervenció a la qual suportar una càrrega de metro continu les vint-i-
cosa accedeixen. quatre hores cada dia de la setmana.
El Sr. García recorda que en el anterior mandat Així doncs, avança que donaran suport a la
disposaven de diverses intervencions i torns de rè- proposició amb el benentès que, en l’apartat que fa
plica i, seguidament, insisteix que la seva proposició referència a l’ampliació d’horaris de dilluns a dijous,
no respon a manca de confiança en les entitats, sinó només fins a la 1 de la matinada com a màxim. Afe-
tot al contrari i per això demanen que es reuneixi geix que el metro està al servei del funcionament del
l’òrgan on estan representades. Rebat l’acusació que dia a dia de la ciutat, que combina un sistema d’oci i
el seu discurs s’aparta de la realitat, i insisteix que en de treball i, també, observa que l’ampliació de l’horari
molts espais de la ciutat, bicicletes i vianants tenen pot donar l’oportunitat de generar noves activitats i
una convivència difícil. canvis de dinàmiques de transport. Ressalta, en
El Sr. Villagrasa recalca que el vot a favor de la aquesta línia, la contradicció entre la normativa apro-
proposició no és un vot en contra de ningú, sinó que vada pel Departament d’Interior d’ampliació dels
respon a la idoneïtat del seu contingut i que ha de horaris de les discoteques –amb el consegüent incre-
servir per millorar el sistema que no s’adapta a la ment de sorolls– a fi d’equiparar-los amb els del
realitat de la ciutat. Insisteix que és una qüestió de transport públic, quan la ciutat ha adaptat l’horari del
divergència d’opinions, i que ningú no vota en contra transport públic al servei de l’oci nocturn.
de les entitats ni de l’ús de la bicicleta. La Sra. Escarp considera, d’entrada, que l’aposta
El Sr. Narváez expressa el vot en contra del PSC, pel transport públic és compartida per tothom. Re-
el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, corda quan es va posar en marxa la mesura d’ampliar
el Sr. García expressa el vot favorable de CiU, el Sr. els horaris del metro els dissabtes i les vigílies de
Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. festiu, es va dir que seria una mesura amb un període
Martínez expressa el vot en contra d’ERC. S’aprova. de prova, del 14 d’abril al 13 d’octubre, i que l’ATM
Del Grup Municipal Popular: faria un procés d’anàlisi per la valorar la continuïtat i
4. Instar a l’Entitat Metropolitana de Transport, l’Au- l’ampliació de la mesura. Precisa, però, que aquest
toritat Metropolitana del Transport i a Transports procés requereix una feina prèvia d’organització inter-
Metropolitans de Barcelona a: a) Consolidar l’amplia- na de les empreses operadores del sector i el càlcul
ció de l’horari del servei de metro amb el servei economicofinancer, que ha de quedar reflectit en els
continu els dissabtes i vigílies de festiu. b) Ampliar els plans dels operadors i en els contractes-programa
actuals horaris nocturns del servei de metro els que s’han de negociar en el si de l’ATM.
divendres establint també el servei continu. c) Ampliar Observa que el govern municipal no és tan partidari
els actuals horaris nocturns del servei de metro els d’instar com d’establir un debat i una anàlisi acurada
dies feiners (dilluns a dijous) de forma progressiva. per part de l’ATM en si de l’Entitat Metropolitana del
El Sr. Villagrasa considera una bona mesura l’am- Transport, que és qui té la responsabilitat, en la re-
pliació de l’horari del metro amb el servei continu els unió del proper setembre. Tot això, amb el benentès
dissabtes i vigílies de festiu, atès que el gran pes del que el debat sobre el transport públic amb la finalitat
transport públic nocturn recau en el servei del taxi de donar cada vegada un millor servei és un debat
que, d’altra banda, se sobrecarrega de seguida; compartit i que s’ha de traduir en un acord.
mentre que el Nit-bus no proporciona una oferta El Sr. Villagrasa conclou, després d’escoltar les ar-
adequada a la demanda nocturna. En aquest sentit, gumentacions dels grups i del govern municipal, que
creu que convé apostar pel metro consolidant i es traslladarà a l’EMT aquesta carta d’intencions res-
ampliant els horaris actuals. pecte a l’ampliació de l’horari transport públic. Està
La Sra. Vila manifesta que el seu grup també és del d’acord que això comporta una planificació i l’esta-
parer que Barcelona té un problema amb el transport bliment de mesures referents a la seguretat i adap-
públic, i addueix que si el govern municipal vol poten- tació de la xarxa, i també que cal conciliar les ne-
ciar-ne l’ús cal que sigui un servei eficient i de cessitats que planteja en l’àmbit de l’oci i l’àmbit
qualitat, cosa que comporta l’ampliació d’efectius de laboral. Afegeix, que cal tenir en compte en aquest
bus i de metro amb una major freqüència de pas, molt plantejament tots els sistemes de transport públic de
deficient actualment, i, igualment, calen millores en la ciutat, entre els quals el taxi hi té un paper molt
aspectes com la seguretat, i l’adaptació a les perso- important, alhora que recorda que durant el darrer
nes amb mobilitat reduïda. Així doncs, qualsevol pro- mandat no es va ampliar ni dotar amb nous efectius i
posta que vagi en aquesta línia de millorar el servei i, parades el Nit-bus, per exemple. Considera, per tant,
especialment, durant la nit, compta amb el vot favora- que cal fer una aposta decidida pel metro, sobretot en
ble del seu grup. horari nocturn, i confia a poder endegar el debat amb
El Sr. Mestre indica que el seu grup ja fa temps que l’EMT.
es va afegir a la proposta d’ampliació del metro La Sra. Vila observa que els problemes tècnics i
nocturn i recorda que és una mesura continguda en el logístics que suposa mantenir obert el metro les vint-i-
Pla Jove; de la mateixa manera que en el programa quatre hores del dia es podrien reduir si es dóna com
electoral d’IC es proposa l’ampliació del metro noc- a alternativa una flota d’autobusos amb el mateix
turn al conjunt de tot el cap de setmana, començant recorregut que el metro, cosa que el seu grup pro-
pel divendres a la nit i amb horari continu. De- posava en el programa electoral. De tota manera,
fensaven, també, ampliar el servei de metro fins a la manifesta la seva satisfacció perquè un pla pilot, fruit
1 de la matinada els dies feiners, sense cap altra d’una decisió política presa un mes abans de les
proposta que vagi més enllà d’aquest horari, atès que eleccions, tiri endavant.
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1461
El Sr. Martínez demana més rigor a l’hora de fer car alguns desperfectes en la terrassa d’un restaurant
determinades afirmacions, i insisteix que la proposta veí que li ha causat pèrdues en no poder-la utilitzar.
de mantenir el metro obert les vint-i-quatre hores del Volen saber, també, per què van trigar tant a apa-
dia es va fer políticament i concretament en aquest rèixer els funcionaris municipals, la responsabilitat
ajuntament quan el Pla Jove l’assumeix com a pròpia dels quals era controlar la seguretat a la via pública i
i vinculada a tots el moviments juvenils i, d’això, no en per quin motiu es va operar de la manera com es va
fa quatre mesos sinó molt més temps. fer i si hi havia llicència per a l’enderroc i, en cas
La Sra. Escarp observa que el transport públic no afirmatiu, quines mesures de seguretat s’havien pre-
és un assumpte d’oportunitat política, sinó de decisió vist.
política que ja va fer en el seu moment el govern de la La Sra. Escarp precisa que, prèviament al desa-
ciutat, el de les entitats metropolitanes i el de la llotjament, es va fer l’anàlisi de l’enderroc i de qui era
Generalitat, a través de l’ATM; i significa, també, responsabilitat, però, ni l’empresa d’enderrocs ni l’Au-
inversió en la millora de les infraestructures. Conside- toritat Portuària, no van complir els requisits espe-
ra que l’ampliació de l’horari del metro els dissabtes a cificats. En conseqüència, quan es va procedir a
la nit no és un binomi oci nocturn-transport públic, l’enderrocament, vist que les condicions no eren les
sinó d’adaptació dels serveis públics a les noves previstes en la llicència, els serveis tècnics del dis-
realitats socials que es van produint. tricte van paralitzar l’ordre d’enderroc i es va procedir
Entén que la posició de no votar a favor de la a redactar novament les prescripcions per garantir la
proposició, no significa una negació de l’èxit de tot el seguretat en l’entorn. Una vegada efectuat el tall del
que s’ha fet, i afegeix que hi ha la voluntat, acabat el trànsit i la resta de requeriments, es van reemprendre
període de prova, de considerar la continuïtat del les obres.
servei una vegada l’ATM n’hagi fet la valoració i, serà, El Sr. Forn demana poder tenir accés a la llicència i
llavors que el debat tindrà sentit. entén, pel que acaba de dir la Sra. Escarp, que es va
La Sra. Escarp expressa el vot en contra del PSC, produir un incompliment per part de l’Autoritat Por-
el Sr. Mestre expressa el vot en contra d’ICV-EU i A, tuària, i que això significa una sanció, tenint en
la Sra. Vila expressa el vot favorable de CiU, el Sr. compte que ha causat danys en el restaurant i ha
Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. suposat un perill real per als vianants i els vehicles.
Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. La Sra. Escarp puntualitza que la mateixa para-
Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de lització de l’enderroc en el moment en què es va de-
Catalunya: tectar l’incompliment dels requeriments de la llicència,
5. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda defi- fa palesa la intervenció municipal i ha suposat que el
nir un organisme que faciliti la tasca de cooperació i reemprengui l’obra amb molta cura, procedint a un
coordinació entre els diferents cossos de seguretat enderrocament manual.
que operen a la ciutat, de manera que tinguin ca- Es dóna per tractat.
pacitat per arribar a més llocs dels que els actuals Del Grup Municipal Popular:
efectius són capaços d’arribar, millorant així la se- 7. Instar al Govern Municipal per adoptar les me-
guretat en el dia a dia del conjunt territorial. sures necessàries per tal de garantir un ús cívic de la
El Sr. Martínez precisa que, per un problema de bicicleta, garantint el respecte als vianants; el com-
redactat, la proposició no inclou la demanda de més pliment de les normes de circulació per tal de vetllar
coordinació en els districtes, un dels elements cen- per la seguretat dels ciclistes; una informació als
trals en què la volien centrar. Així doncs, atès que es ciclistes novells per tal que prenguin consciència de
tracta d’una proposició de caire immaterial, i amb el la necessitat de respectar la vigent normativa per a la
benentès que l’equip de govern entén la filosofia de la seva pròpia seguretat i de la resta d’usuaris.
proposta, demanen retirar-la. El Sr. Villagrasa reprèn el fil de la seva intervenció
Es retira. en el punt tercer de l’ordre del dia, i recorda que el
nombre d’usuaris de la bicicleta s’ha incrementat amb
c) Mocions un potencial de vuitanta-mil usuaris nous abonats al
sistema bicing. Així doncs, considera que cal un re-
plantejament urgent de la xarxa de carrils-bici, ja que
V) Part de control els existents es van concebre per a un ús esporàdic
de la bicicleta i, actualment, no responen a la deman-
a) Precs da real, alhora que molts tenen autèntics perills i
obstacles per als usuaris.
Del Grup Municipal de Convergència i Unió: El Sr. Narváez considera una incongruència aquest
6. Que aquesta comissió sigui informada de quin prec, atès que demana a l’Ajuntament que compleixi
ha estat el procés i actuacions relacionades amb la norma que ell mateix ha dictat. Així doncs, òb-
l’antiga caserna de la Guardia Civil situada a l’avin- viament, accepten el prec.
guda Joan de Borbó, i que ha finalitzat amb l’enderroc El Sr. Villagrasa precisa que no li està demanant a
de la mateixa. ell que compleixi la norma, cosa que dóna per feta,
El Sr. Forn indica que la pretensió del prec és sinó que es faci complir als usuaris de la bicicleta i,
recaptar informació sobre el procés i les actuacions a per tant, el que cal primer és que les coneguin.
la caserna de Joan de Borbó, atès que pels mitjans Demanen, doncs, que s’estableixin uns canals infor-
de comunicació han sabut que el 29 de maig es va matius per a seguretat de tothom i, alhora, redefinir
desallotjar, per segona vegada, sense avisar els els carrils-bici com a mesura imprescindible per ga-
afectats, especialment els de les finques veïnes, que rantir-la.
van patir, sense un mínim cordó de seguretat, un El Sr. Narváez reitera la incongruència de demanar
enderroc precipitat de la caserna cosa que va provo- a l’Ajuntament que compleixi les normes que dicta, i
1 a462 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
considera innecessari repetir-ho. Indica que tothom tenció de l’Ajuntament és que totes les estacions
qui s’abona al bicing rep un fulletó informatiu de inicialment previstes entrin en funcionament, i avança
l’article 14 de l’ordenança de circulació en formalitzar els quatre darrers casos a què s’ha referit el Sr.
el tràmit, i que, el proper setembre, es tornarà a fer Martínez, s’han posposat per després de l’estiu per-
una campanya informativa. què a mesura que s’anava implantant el servei es va
Es dóna per tractat. comprovar que en algunes estacions s’havia fet curt
Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de de bicicletes i, per tant, els esforços s’han destinat a
Catalunya: millorar aquestes estacions que ja estaven en marxa.
8. Que s’adoptin diferents actuacions de millora del Avança que recolzen aquest prec i precisa que
servei de Bicing: estan molt ben disposats a atendre totes les inci-
Que el telèfon d’atenció a la persona usuària dències del sistema que, d’altra banda, no es deixa-
(902.31.55.31) del Bicing passi a ser gratuït. ran mai de produir perquè és un sistema viu.
Que es completi el desplegament de les estacions Es dóna per tractat.
pendents d’entrar en funcionament des del dia 1 de
juliol.
Que s’adoptin mesures per evitar l’actual col·lapse b) Preguntes
de moltes estacions per manca de bicicletes, o bé per
ocupació total de les mateixes. Del Grup Municipal de Convergència i Unió:
El Sr. Martínez fa avinent que parteixen de la base 9. Quants autocars aparquen diàriament als vol-
que el sistema de transport públic en bicicleta és un tants de la Sagrada Família i quines mesures té
sistema d’excel·lència i que pot acabar sent una icona previstes l’Ajuntament per tal d’ordenar el trànsit i pa-
de referència de la ciutat. Partint d’aquesta premissa, rada dels autocars turístics?
fan un conjunt de propostes a fi de mantenir aquest El Sr. Forn manifesta que en ocasions reiterades
nivell i, encara més, superar-lo. És a dir, demanen han incidint en aquest assumpte i avui tornen a ex-
que es vetlli pel bicing com a element estratègic de la pressar la preocupació. Recorda que durant els dos
ciutat. Recorda, en aquest sentit, que quan se’ls va mandats anteriors van presentar diverses iniciatives i,
encarregar projectar aquest sistema, i va ser con- concretament el 10 de juliol del 2003, van demanar
cretat per BSM, ell mateix es va desplaçar a Lió per l’habilitació d’un aparcament per a autobusos turístics
conèixer el seu sistema, es van informar de com als voltants de la Sagrada Família a fi d’alliberar els
funcionava a Oslo i sobre els sistemes alternatius de carrers entre plaça de les Glòries i el temple; el se-
Gasteiz i de Donosti. tembre de 2004 van demanar un avantprojecte
Amb tot això, van arribar a un seguit de conclu- d’aparcament d’autobusos que havia fet BSM i en-
sions, entre les quals la constatació que les mesures carregat també a l’empresa Barcelona Regional –es-
tímides d’incorporació dels sistemes públics de bici- tudi que mai no se’ls va proporcionar–; i, també, el
cletes no funcionen; i que la mitjana d’ús està entorn juliol del 2006, van expressar la seva preocupació en
als 13.000 usuaris, dades, totes aquestes, que for- el plenari del districte de l’Eixample pel projecte d’un
men part d’un informe elaborat en la fase prèvia a la aparcament a la plaça Gaudí, que es va presentar als
redacció del plec de condicions per al bicing. S’ad- veïns i que finalment es va tirar enrere, i que com a
vertia en aquest informe que es dispara l’ús de la bici- partit polític mai no van rebre.
cleta en les ciutats que incorporen el sistema públic, Reconeix que aquest assumpte no té una solució
molt més enllà del que preveu el sistema, perquè fa fàcil, però considera que ja ha passat prou temps com
que molt usuaris del servei públic agafin més, també, perquè s’hagi arribat a alguna decisió al respecte i, en
la bicicleta pròpia. Igualment, fa esment de la difi- canvi, no s’ha avançat en cap direcció, alhora que
cultat que suposa la reposició de les bicicletes a les puntualitza que el nombre de visites al temple està al
estacions, sobretot al centre de la ciutat. De la ma- voltant dels dos milions i mig a l’any, de les quals la
teixa manera que també sabien, per les experiències gran majoria es fan en autocar turístic.
de les ciutats que ja disposaven del sistema, que no La Sra. Escarp manifesta que aquest és un as-
es produeix un relaxament i una estabilització des- sumpte que també els preocupa i que els ocupa com
prés de la punta d’ús provocada per la novetat de la a govern municipal. Es remet a la proposta de fer un
posada en marxa, i que la clau del seu bon fun- aparcament soterrat a la plaça Gaudí, que suposava
cionament està en la revisió i el manteniment del parc una afectació important en el jardí i els habitatges
de bicicletes. veïns, per la qual cosa es va continuar treballant a fi de
Referint-se concretament a les actuacions que fer un estudi de mobilitat complet sobre el que genera
inclouen en la proposició, i que considera que van en la mobilitat directa o induïda a la zona, que abasti no
la direcció d’aconseguir un servei d’excel·lència, hi ha només la mobilitat dels autocars al voltant de la Sagra-
la gratuïtat del servei d’atenció a l’usuari, atès que da Família, sinó també la mobilitat privada en l’entorn.
aquest ja paga una quota en abonar-se; que es D’aquest estudi ja s’ha fet una primera presentació a
completi el desplegament de les 4 o 5 estacions que l’Associació de Veïns, i tenen la intenció de continuar-
manquen de les previstes; i que s’estableixin mesures hi treballant juntament amb els organitzadors de les vi-
per evitar el col·lapse en moltes estacions per excés sites al temple i els operadors turístics, atès que qual-
o per defecte de bicicletes, tot i que en aquest cas sevol solució a la mobilitat dels entorns ha de comptar
adverteix que cal estudiar molt acuradament les cau- amb tots els operadors implicats.
ses per les quals es produeixen aquestes incidències. Així doncs, l’estudi de mobilitat ha de resoldre els
El Sr. Narváez coincideix plenament amb l’establi- problemes dels desplaçaments i estacionaments a la
ment de la gratuïtat de les trucades per informar de zona, així com una dotació d’agents de la guàrdia ur-
les incidències en el servei, i s’està buscant la fórmu- bana fixa a fi de vetllar que no es produeixin fets com
la més adient perquè sigui així. Precisa que la in- ara que els autocars estacionats mantinguin el motor
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1463
engegat perquè funcioni l’aire condicionat. Mentre El Sr. Narváez indica que l’equip de govern no té
s’avança en aquest estudi de mobilitat, s’està tre- cap previsió de fer ampliacions o disminucions en les
ballant en un conveni per aconseguir un solar, a àrees d’aparcament reglat, entre altres motius perquè
Consell de Cent amb Cartagena, del qual es titular la treballaran a demanda i, per tant, estudiaran totes i
Seguretat Social, a fi de fer un aparcament provisio- cadascuna de les demandes que els arribin dels
nal en superfície fins que finalitzi l’estudi. Ara com barris.
ara, però, només hi ha el compliment d’encotxar i El Sr. Villagrasa considera aquesta resposta insu-
desencotxar per part de la guàrdia urbana i apar- ficient i gens aclaridora. Demana, com a mínim, que
cament en les zones senyalitzades. el PAM d’aquest mandat no contingui sorpreses de
El Sr. Forn pregunta quin nombre d’autocars apar- l’estil de les de l’anterior mandat, ja que només par-
ca diàriament a la zona a fi de contrastar si és una laven de crear mil places noves de zona blava, quan
mitjana de 150 tal i com va aparèixer en un mitjà de al final en van ser 3.170; no parlaven en cap moment
comunicació, malgrat que suposa que caldrà esperar de la zona verda, i finalment en van crear 33.500
a les conclusions de l’estudi. places, de les quals només 5.500 eren exclusivament
Reitera, però, que des de fa vuit anys van darrere per a residents i gairebé vint-i-vuit mil eren mixtes. És
d’aquest tema i insisteix que, en tot aquest temps, a dir, van passar de dir al PAM que es crearien mil
l’avanç ha estat escàs, bàsicament polítiques de places de pagament, a crear-ne 36.655.
pedaços i de mínims, alhora que considera abso- En conseqüència, demana que els mantinguin in-
lutament insuficient que només hi hagi una patrulla de formats puntualment de la demanda a què s’ha referit
la guàrdia urbana a la zona. Insisteix que s’hi estan el Sr. Narváez; mentre que de la resposta que li ha
dedicant recursos insuficients i que qui en paga les donat, conclou que no està prevista la creació de més
conseqüències més directament és el veïnat. zones verdes o blaves.
Demana, per tant, que els concretin una data per a El Sr. Narváez precisa que la seva resposta ha
la finalització de l’estudi de mobilitat i quan podrà en- estat clara i contundent. Reitera que l’equip de go-
trar en funcionament l’aparcament de superfície. vern, ja abans d’acabar el mandat anterior i al co-
La Sra. Escarp indica que, quan es va fer l’estudi mençament d’aquest, aplicaran criteris de demanda
de l’aparcament soterrat, es va calcular que hi ha- per part dels barris. Insisteix que aquesta serà la
gués una rotació de 18 autocars a l’hora; de manera filosofia del mandat i que, ara com ara, no està en
que, pel que fa a la pregunta del Sr. Forn, fent un condicions de fer cap mena de previsió.
càlcul aproximat és molt provable la xifra de 150 Es dóna per tractada.
autocars diaris, tot i que la dada més significativa era Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de
la rotació en què es basava l’estudi de l’aparcament Catalunya:
soterrat. 11. Quina campanya de difusió ha fet el govern
Per acabar, no vol deixar de remarcar la im- municipal per donar a conèixer les modificacions de
portància de les reunions amb els operadors a fi que l’esmentada ordenança en relació a la circulació de
assumeixin respectivament les seves quotes de bicicletes, i quins són els recursos i les mesures pre-
responsabilitat. vistes pel govern municipal per tal de fer complir
Es dóna per tractada. l’esmentada ordenança a partir del mes de setembre?
Del Grup Municipal Popular: Es retira.
10. Quines són les previsions del Govern Municipal
sobre l’ampliació o disminució de les anomenades
àrees blaves i verdes de la ciutat, tot detallat per c) Declaracions de Grup
districtes, nombre i tipologia?
El Sr. Villagrasa, a fi d’evitar sorpreses en el proper
mandat, demana que se’ls concretin les previsions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-
respecte a les àrees verdes i blaves que consten en sidència aixeca la sessió a les onze hores i deu
l’enunciat de la pregunta. minuts.
Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient
Acta de la sessió celebrada el dia 12 de juliol de Ims. Srs.: Xavier Florensa i Cantons, Francesc Nar-
2007 i aprovada el dia 19 de setembre de 2007 váez i Pazos, Carmen Andrés i Añón, Guillem Espriu i
Avendaño, Itziar González i Virós, Joan Puigdollers i
A la sala President Lluís Companys de la casa de Fargas, Jaume Ciurana i Llevadot, Raimond Blasi i
la ciutat, el 12 de juliol de 2007, s’hi reuneix la Navarro, Mercè Homs i Molist, Emma Balseiro i
Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Carreiras, i Alberto Villagrasa i Gil, assistits pel se-
Ambient, sota la presidència de la Ima. Sra. Imma cretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i
Mayol i Beltran. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Pallarès, que certifica.
1 a464 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
Excusen la seva absència l’Im. Sr. Ramon García- b) Mesures de govern
Bragado i Acín i la Ima. Sra. Montse Sánchez i Yuste. c) Informes
S’obre la sessió a les dotze hores i deu minuts.
El Sra. Mayol demana que no es torni a reproduir el III) Propostes a dictaminar
debat que ja hi ha hagut a totes les comissions sobre
les proposicions perquè, recorda, es va quedar que a) Ratificacions
es faria un debat a la Junta de Portaveus i, per tant, b) Propostes d’acord
es votaran tal com s’ha fet a altres comissions, i
demana deixar el debat per al lloc adient.
Seguidament, proposa modificar l’ordre d’interven- IV) Part decisòria
ció dels Grups en el sentit que intervingui en primer
lloc el ponent de la proposició, que respongui el a) Propostes d’acord
ponent del Govern i que, després, es posicionin els
altres Grups. Té la impressió que els arguments po- 1. Prorrogar, per raons d’interès públic, el termini
den servir de vegades perquè els altres Grups de vigència del contracte de conservació de les ins-
modifiquin la seva posició o la tinguin més clara, i tal·lacions d’enllumenat públic de la ciutat de Barce-
recorda que a altres llocs es fa així, com per exemple lona (octubre de 2005-setembre de 2007), aprovat
al Parlament de Catalunya. Anuncia que portaran per acord de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis
aquesta proposta a la Junta de Portaveus per fer-la Urbans i Medi Ambient, de 5 de juliol de 2005 i que
extensiva a altres comissions i diu que, si ho conside- es va iniciar l’1 d’octubre de 2005, fins a l’entrada en
ren oportú, ho poden aplicar en aquesta sessió i, si vigor del nou contracte de conservació de les ins-
no, es farà com sempre. tal·lacions d’enllumenat públic de la ciutat de Barce-
El Sr. Puigdollers s’hi mostra d’acord, però demana lona i, com a màxim, per vint-i-quatre mesos, confor-
que les intervencions dels Grups es facin de menor a me a allò que estableix la clàusula 3 del plec de
major. clàusules administratives particulars, i atesa la con-
La Sra. Mayol hi accedeix i constata l’acord de la formitat dels contractistes, d’acord amb els informes
resta de Grups per aplicar aquest nou ordre d’in- justificatius que s’acompanyen en el present expe-
tervencions. dient i amb el Reial Decret legislatiu 2/2000, de 16 de
juny, Text refós de la Llei de contractes de les Ad-
ministracions públiques. Autoritzar la despesa del
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior contracte número 05000903, en concepte de pròrroga
No n’hi ha. i corresponent al lot número 1 –zona A– de l’esmentat
contracte, adjudicat a l’empresa Serveis Integrals de
Manteniment Rubatec, SA, per un import total de
II) Part Informativa 10.125.315 euros, corresponent a l’exercici 2007 la
quantitat d’1.265.665 euros, a l’exercici 2008 la
a) Despatx d’ofici quantitat de 5.062.657 euros, i a l’exercici de 2009 la
quantitat de 3.796.993 euros. Requerir l’adjudicatari,
El Sr. Puigdollers demana que el despatx d’ofici no perquè en el termini màxim de quinze dies naturals, a
es distribueixi just abans de l’inici de la sessió, atès partir de la data de recepció de la notificació d’aquest
que només permet fer una lectura ràpida per dir quins acord, constitueixi la garantia definitiva per un import
expedients volen tenir a disposició a Secretaria Gene- de 405.012,60 euros i comparegui a formalitzar el
ral per tal de poder-los analitzar. Ho demana en el contracte en el termini màxim de trenta dies naturals
cas d’aquesta Comissió, si bé pensa que es podria fer a partir de la mateixa data. Autoritzar la despesa del
en totes, i considera que no hi hauria d’haver difi- contracte número 05000904, en concepte de pròrroga
cultats de tipus pràctic per tal d’adjuntar el despatx i corresponent al lot número 2 –zona B– de l’esmentat
d’ofici amb la convocatòria i que aquests expedients contracte, adjudicat a l’empresa IMESAPI, SA, per un
estiguessin a Secretaria en les 48 hores que hi ha per import total d’11.635.107,75 euros, corresponent a
analitzar els temes. l’exercici 2007 la quantitat d’1.454.388,46 euros, a
La Sra. Mayol diu que, com a presidenta, no hi té l’exercici 2008 la quantitat de 5.817.553,88 euros, i a
cap inconvenient, si bé consultarà abans als serveis l’exercici de 2009 la quantitat de 4.363.165,41 euros.
tècnics si això és possible, i els donarà una resposta. Requerir l’adjudicatari, perquè en el termini màxim
La Sra. Balseiro s’adhereix a la petició formulada de quinze dies naturals, a partir de la data de re-
pel Sr. Puigdollers, tot demanant que es comuniqui en cepció de la notificació d’aquest acord, constitueixi
les 48 hores anteriors a la Comissió com la resta la garantia definitiva per un import de 465.404,31
d’expedients de l’ordre del dia o, si més no, amb euros i comparegui a formalitzar el contracte en el
l’antelació suficient per poder-los estudiar amb de- termini màxim de trenta dies naturals a partir de la
teniment. mateixa data. Aplicar els imports amb càrrec a les
La Sra. Mayol reitera que políticament no hi té cap consignacions que s’indiquen en el document comp-
inconvenient, però insisteix que no voldria donar una table.
resposta que no fos ajustada als criteris tècnics i La Sra. Mayol recorda que el mes d’octubre de
jurídics, i reitera que ho consultarà i els donarà una 2005 es va aprovar el contracte de manteniment de
resposta. l’enllumenat públic de la ciutat, que va ser a bas-
La Sra. Balseiro demana els expedients 1 i 2 del tament debatuda en aquesta Comissió, i exposa la
despatx d’ofici. proposta d’acord, que consisteix a fer el que jurídi-
Es comunica. cament pertoca: fer una pròrroga de fins a dos anys
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1465
en les mateixes condicions en què es va aprovar la vergadura i, segurament, els criteris i reflexions que hi
contracta en el seu moment. ha tampoc caduquen en dos anys i, per tant, no creu
El Sr. Florensa expressa el vot favorable del seu que la durada sigui excessiva. A més, a diferència de
grup. la Sra. Balseiro, pensa que aquesta contracta funcio-
La Sra. Balseiro expressa l’abstenció del seu Grup na i que es va fer amb criteris correctes, i no creu que
perquè, si bé entenen que cal prorrogar el contracte la situació actual aconselli una revisió ràpida i urgent
perquè finalitza el proper mes de setembre; i tenint en de la contracta per fer la modificació abans de dos
compte que aquest contracte és prorrogable per dos anys. Per tant, en la mesura que la contracta funciona
anys, pensen que la pròrroga no ha de ser for- i que el contracte és prorrogable, pensa que aquesta
çosament per dos anys i que es podria prorrogar per pròrroga és correcta, tot tenint present que durant
mesos amb un màxim de 24. Tenint en compte com aquest temps s’haurà d’estudiar la nova contracta. Dit
han funcionat els dos anys de contracte, i que la això, diu que valorarà amb els tècnics si estan parlant
situació de l’enllumenat de la ciutat de Barcelona no d’esgotar els dos anys o de fer abans el nou con-
és el més òptim possible, pensa que caldria fer canvis tracte, però que avui no pot comprometre’s a presen-
per millorar-ne el funcionament i, per això, demana tar una nova contracta abans de finals d’any perquè
que, en comptes de prorrogar-lo per dos anys, s’ajusti encara no s’ha debatut a fons i pensa que s’ha de fer.
a un termini més limitat per poder redactar i definir En tot cas, afirma que quan s’hagi de fer aquesta
entre tots una nova contracta i millorar l’enllumenat revisió, evidentment comptaran amb l’opinió dels
públic. grups de l’oposició.
El Sr. Puigdollers constata que estan fent una La Sra. Balseiro agraeix la intervenció, però pensa
pròrroga permesa legalment i contemplada en el que cal demostrar la voluntat del Govern d’escurçar
contracte de 2005, però pensa que l’estan fent ara aquesta pròrroga. A l’expedient consta clarament que
perquè en el mandat anterior no es va aprovar un això és prorrogable per mesos, fins a un màxim de 24
plec de condicions nou per fer el concurs i, si i, per tant, seria possible el que demanen. Creu que
s’hagués fet, ara no caldria prorrogar el contracte. es demostraria millor la voluntat política de la presi-
Com que no hi ha cap inconvenient des del punt de denta d’escurçar aquesta pròrroga si la fessin per un
vista jurídic, avança el suport a aquesta pròrroga, ja màxim d’un any i, en tot cas, fer una segona pròrroga
que es tracta que la ciutat de Barcelona pugui seguir si fos necessari, ja que si no es canvia pot quedar en
fent el manteniment de l’enllumenat públic el dia 1 només bones paraules. Així doncs, constata que ha
d’octubre. No obstant el seu suport, demana dues co- estat rebutjada la proposta del Partit Popular, i reitera
ses. En primer lloc, creu que no cal esgotar els 24 l’opinió que Barcelona té un problema d’enllumenat,
mesos i, en aquest sentit, demanen a la segona tinent que molts ciutadans i ciutadanes es queixen de molts
d’alcalde que es comprometi a portar el plec de punts foscos a la ciutat, cosa que perjudica la mo-
condicions d’aquí a Nadal, perquè entenen que es pot bilitat i la seguretat a la zona. A més, no entén la pos-
fer en tres mesos. En segon lloc, tenint en compte tura de la presidenta perquè no es garanteix la
que a la documentació es diu que queda pendent la sostenibilitat en alguns fanals i altres sistemes d’en-
revisió de preus prevista al contracte, demana que, llumenat públic de la ciutat.
quan es produeixi la revisió de preus, se’n doni Per altra banda, diu al Sr. Narváez que una cosa és
compte a aquesta Comissió. precipitar-se i una altra quedar-se en la immobilitat, i
El Sr. Narváez anuncia el vot favorable del seu insisteix que durant dos anys el Govern no ha fet la
Grup perquè se sent responsable d’aquest contracte i feina i ara es troben amb la necessitat de prorrogar
de la seva renovació. Considera que és un contracte un contracte que, segons el seu Grup, no cobreix les
molt important en el qual el Govern haurà d’incorporar necessitats de la ciutat. Pel que fa a la revisió de
totes les millores que consideri oportunes relatives, preus, a l’expedient es diu que la disposició de
sobretot, a la infraestructura d’enllumenat, però tam- despesa serà la mateixa dels darrers dos anys, però
bé relatives a com gestionar-ho. En aquest sentit, s’afegeix que es revisaran els preus i, en aquest
creu que s’ha de fer una reflexió a fons sobre aquests sentit, vol aclarir si l’actualització es farà d’acord amb
aspectes, recorda que el ritme també ve marcat per la inflació prevista, l’IPC, o bé si hi haurà una
motius legals i, en aquest sentit, pensa que una modificació més a l’alça. Finalment, reitera la petició
pròrroga de dos anys els donarà temps suficient per que es faci un esforç per escurçar al màxim possible
examinar la contracta, reflexionar-hi i, també, per po- la redacció del nou contracte.
der debatre-la amb els partits de l’oposició. Creu que, El Sr. Puigdollers afirma que el seu Grup no té cap
de vegades, l’oposició els acusa de precipitació da- inconvenient en estudiar el termini que ha de tenir el
vant de determinades situacions, mentre que el que nou contracte i, en aquest sentit, recorda que, en cas
ara demanen els portaria a precipitar-se. Per això, de contractes de serveis públics, el seu criteri ha estat
demana que no hi hagi precipitació a l’hora d’aprovar sempre que han de permetre l’amortització del mate-
la nova contracta, i creu que dos anys no és un temps rial necessari com a inversió per part de les empreses
llarg per dibuixar i determinar definitivament com ha concessionàries i, per tant, si arribessin a la conclusió
de ser el nou contracte de l’enllumenat de la ciutat. que en dos anys no és possible amortitzar la inversió,
La Sra. Mayol diu que no hi ha cap problema a do- no tindria cap inconvenient en allargar el termini. En
nar compte a la Comissió de la revisió de preus quan tot cas, no els sembla que tingui massa sentit fer una
es produeixi. Pel que fa a les pròrrogues, precisa que, concessió de dos anys amb una pròrroga de dos anys
si no s’equivoca, el requisit legal és que es aquests i, per això, plantejaven el tema com ho han fet, i reite-
contractes es facin per dos anys prorrogables dos ra que estan disposats a estudiar-ho, però insisteix
anys més, i creu que seria bo que aquests contractes que no cal esgotar els 24 mesos.
poguessin tenir, fins i tot, una durada més llarga des Per últim, posa de manifest que els contractes més
de l’inici, perquè es tracta de contractes de molta en- llargs tenen un efecte laboral i sindical important
1 a466 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
relatiu a la clàusula de la successió d’empreses i, en Parc. Saben que això suposa limitacions d’ús, d’ac-
aquest sentit, creu que si fessin contractes una mica tivitat, etc., però creuen que els valors que fa potser
més llargs, a més de garantir als empresaris un vint o trenta anys no eren assumits com a importants
contracte de més duració, també garantirien als per la societat, ara sí que ho són i, en aquest sentit,
treballadors l’estabilitat del seu lloc de treball, i pensa és molt important que l’administració s’adapti, i formu-
que cal estudiar seriosament aquest tema. la la proposició en aquest sentit.
La Sra. Mayol afirma que estudiaran el tema de la La Sra. Mayol explica que ha ofert una proposta de
durada de la pròrroga i que valoraran l’oportunitat o transacció als proposants en nom del Govern, perquè
no que la nova contracta pugui tenir una durada més parteixen d’un acord previ assolit arran d’una pro-
llarga per tots els beneficis que ha expressat el Sr. posta del Sr. Villagrasa el març de 2005. Recorda que
Puigdollers. En relació a la intervenció de la Sra. van acordar un text en que aquesta Comissió, ales-
Balseiro, diu que tenen una diagnosi diferent del que hores per consens de totes les forces polítiques, que
succeeix a la ciutat, consideren que aquesta con- deia el següent: “Manifestar l’acord de la Comissió de
tracta sí que està funcionant i que, per tant, no pensa Sostenibilitat en la declaració de Collserola com a Parc
que la ciutat no estigui donant servei a l’enllumenat i, Natural que s’està impulsant des del Consorci i des de
en la mesura que funciona, no tenen una urgència ex- la Generalitat de Catalunya, i reiterar l’interès de
trema de revisar-ho abans. En tot cas, com ja ha dit, l’Ajuntament de Barcelona en assolir les millors formes
parlarà amb els tècnics per valorar la idoneïtat de protecció de la Serra, tant des d’un punt de vista
d’esgotar els 24 mesos o de fer el nou contracte qualitatiu com quantitatiu. Manifestar el compromís de
abans. Per últim, pel que fa a la incorporació de l’Ajuntament de Barcelona en les tasques que li per-
criteris ambientals, pensa que és millorable, i així es toquin en relació a la seva participació en l’assoliment
reflectirà a la propera contracta, però recorda que dels objectius del Consorci de la Serra de Collserola.”
aquesta contracta va significar un salt qualitatiu de Com a conseqüència d’aquesta proposta, l’Ajuntament
primer ordre en matèria d’incorporar criteris am- ha fet la seva feina i el Govern de la Generalitat ha
bientals i de sostenibilitat a l’enllumenat. dialogat amb els Ajuntaments que tenen límit amb la
El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, Serra de Collserola, el més important dels quals és el
la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, de Barcelona, i ha fet una proposta sobre la de-
el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CiU, la limitació de la zona de Parc Natural. En aquest sentit,
Sra. Balseiro expressa l’abstenció del PP i el Sr. l’Ajuntament ha fet un estudi per sobre aquesta
Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. proposta que, en aquests moments, s’està debatent
amb el Govern de la Generalitat.
b) Proposicions La proposta de transacció que ha fet deia el
següent: “Intensificar les converses de l’Ajuntament
Del Grup Municipal Convergència i Unió: amb la Generalitat de Catalunya per definir la deli-
2. Demanar al govern de la Generalitat que amb la mitació de la zona protegida en la vessant bar-
màxima urgència tramiti l’avantprojecte de Llei per tal celonina del futur Parc Natural a fi i efecte que en el
que el Parlament de Catalunya atorgui la figura de termini més breu possible la Generalitat tramiti la figu-
protecció de Parc Natural a la Serra de Collserola. ra de protecció de Parc Natural a la Serra de
El Sr. Ciurana diu que Barcelona i el seu entorn Collserola.” Aquesta proposta de transacció respon a
metropolità gaudeixen d’un tret excepcional: el fet que què, com que en aquests moments hi estan havent
un pulmó verd tan important com és la Serra de converses on es discuteix la proposta de la Ge-
Collserola hagi arribat fins als nostres dies. Constata neralitat amb les aportacions fetes per l’estudi que ha
que aquest espai natural té cada cop més pressió ur- presentat l’Ajuntament, li sembla que, tot i que res-
banística, més intensitat d’usos i més riscos que ame- pecta la posició del Grup proposant, com a Govern no
nacen la seva integritat degut a circumstàncies s’adequa al moment processal en el que estan, i es
externes com, per exemple, els incendis forestals. contradiu amb la situació de diàleg actual i, per tant,
Entenen que cal que les administracions públiques de no pot demanar al Govern de la Generalitat que
Catalunya atorguin el màxim grau de protecció o, si tramiti amb urgència una cosa que està en debat amb
més no, un grau de protecció més elevat que l’actual, l’Ajuntament. Creu que segurament es poden agilitar
al conjunt de Collserola per tal de preservar-ne els les circumstàncies de treball en les que estan i, per
valors naturals i el paisatge, per la capacitat d’ab- això, proposa la fórmula “intensificar les converses”,
sorbir part del CO2 que s’emet a l’àrea metropolitana, però no pot demanar als altres que facin una cosa
etc. Consideren que la protecció adient seria la que, en part, depèn de l’Ajuntament.
declaració de Parc Natural, creu que hi ha consens Per tant, reitera que creu que comparteixen l’ob-
polític al Parlament de Catalunya, i els agradaria que jectiu de la proposta, és a dir, que és positiu que la
això es posés en marxa de manera definitiva. Serra de Collserola sigui un Parc Natural i que la
Són conscients que aquest és un espai que té declaració es faci al més aviat possible. Creu que la
molts llindars que són conflictius amb els ajuntaments complexitat de les zones de delimitació és evident, ja
implicats i els seus interessos, però creuen que que algunes zones són indiscutibles, però altres són
comença a ser urgent atorgar un nivell de protecció de transició i s’ha de veure com es gestiona el fet que
superior al que ara té el Parc de Collserola, que hi ha gent que viu en aquestes zones i, per tant, cal
actualment està gestionat per un Consorci on la assolir un acord que garanteixi el dret de les persones
Diputació de Barcelona hi té un paper predominant. que hi viuen sense perjudicar la protecció del parc, i
Seguidament, recorda que dins de l’àmbit del Parc hi això és justament el que estan fent en diàleg amb la
ha un espai més concret que gaudeix d’una protecció Generalitat. Per aquestes raons, lamenta no poder
superior, la Reserva Natural de la Font Groga, però donar suport a la proposta de CIU en els termes que
creuen que és oportú que això s’estengui a tot el està formulada.
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1467
El Sr. Florensa anuncia el vot favorable del seu en contra de l’autonomia local, i insisteix que les
Grup perquè comparteixen la proposta, que també aportacions que fan no tenen cap voluntat de retardar
estava prevista en el seu programa electoral la la declaració de Parc Natural a tot el sector de
declaració de Collserola com a Parc Natural. Són Collserola, sinó de garantir que el projecte no vagi en
conscients de la complexitat que comporta aquesta contra dels criteris que alguns ajuntaments, com el de
mesura, donat que la Serra de Collserola és un espai Barcelona, creu que ha de defensar en el projecte de
singular que té zones urbanes, vies de comunicació, i declaració de Parc Natural. Per tant, pensa que
que està envoltada d’un entorn totalment urbà i, per aquesta proposició va en contra de l’autonomia local
tant, cal tenir presents els diferents usos i estudiar de davant de la Generalitat perquè està dient a la
forma precisa els límits que ha de tenir el futur Parc. Generalitat que, independentment del que opinen els
Tot i així, creuen que la declaració de Collserola com ajuntaments, precipiti l’aprovació, i creu que no ho po-
a Parc Natural és la via més útil per garantir la den acceptar.
protecció d’aquest espai davant les amenaces de La Sra. Mayol ofereix novament una transacció
tipus urbanístic o de xarxa viària. Entenen que aquest perquè creu que és una llàstima que no trobin la for-
tema no és competència de l’Ajuntament, però creuen ma d’expressar un tema en el que estan d’acord. La
que és positiu que l’Ajuntament pressioni per recla- proposta diu el següent: “Intensificar les converses de
mar al Govern avançar amb la màxima celeritat cap a l’Ajuntament de Barcelona amb la Generalitat de
aquest objectiu. Continua dient que, tal com ha Catalunya perquè, amb la màxima urgència, la Ge-
recordat la presidenta de la Comissió, ja van aprovar neralitat tramiti l’avantprojecte de llei per tal que el
una declaració l’any 2005 on refermaven la voluntat Parlament de Catalunya atorgui la figura de protecció
de declarar Collserola com a Parc Natural, un tema de Parc Natural a la Serra de Collserola.” Remarca
en el qual s’està treballant des de fa temps, ja que el que l’única diferència es troba a l’inici de l’enunciat,
Govern de la Generalitat va iniciar els treballs el 2003 motivat pel fet que la Generalitat no ha aturat aquest
i va encarregar un estudi presentat el 2005. Reconeix tema, sinó que ha fet una proposta a l’Ajuntament
que hi ha hagut diàleg amb els alcaldes afectats, però que, actualment, l’està contestant. En aquest sentit,
creu que també és cert que actualment hi ha la diu que no pot demanar una cosa que, en aquests
sensació que aquest tema no avançant i, per tant, moments, està en mans de l’Ajuntament, i creu que la
entenen que avui estan exercint una pressió sobre el proposta que fa recull el fons de la proposició.
Govern de la Generalitat demanant que es treballi El Sr. Ciurana agraeix el to de la intervenció de la
amb la màxima celeritat perquè aquest objectiu es Sra. Mayol i lamenta el del Sr. Narváez. Seguida-
pugui acomplir en el termini més breu possible. ment, diu que entén la necessitat que un tema com
El Sr. Villagrasa anuncia el vot favorable del seu aquest pugui ser aprovat per unanimitat, però creu
Grup perquè, com s’ha comentat, la protecció de la que hi ha hagut manca de transparència i d’in-
Serra de Collserola els ha preocupat durant diversos formació cap als Grups municipals. En aquest sentit,
mandats. Recorda que han presentat el tema al voldria saber si l’Ajuntament de Barcelona ha de-
Districte i en aquesta Comissió, i creu que ha manat, com ha dit el Sr. Narváez, una pròrroga de
d’avançar de forma més decidida. Recorda que l’any temps per estudiar aquest tema. Per altra banda,
2002 es va encarregar un estudi a la Universitat demana que li facin arribar tots els estudis de què
Autònoma de Barcelona que no es va presentar fins disposen sobre aquest assumpte, ja que n’hi ha des
tres anys més tard, i creu que no s’ha de dilatar més de l’any 1998, i recorda que la proposició que el Sr.
aquesta qüestió i que cal presentar una proposta con- Villagrasa va presentar l’any 2005 anava en la
creta per tal que Collserola es declari Parc Natural. mateixa línia que aquesta proposta, però no sembla
Creu que han d’apostar perquè Montjuïc sigui el gran que en aquests dos anys s’hagi accelerat el procés. A
parc de Barcelona i perquè Collserola sigui el gran continuació, posa de manifest la importància de la for-
pulmó de la ciutat i de l’àrea metropolitana. Continua ma que el Govern de la Generalitat decideixi per a la
dient que cal pressionar el Parlament de Catalunya tramitació de la declaració de Parc Natural de la Serra
per intentar que aquesta proposta es pugui debatre, de Collserola, ja que demanen que es faci un projecte
perquè cal plantejar-se, per exemple, si cal que hi de llei a presentar davant del Parlament de Cata-
hagi una dotació de bombers tot l’any a Collserola. lunya, tot entenent que s’obrirà un procés habitual de
Per tant, reitera el recolzament a aquesta proposició, presentació d’esmenes, negociació, etc., i creu
atès que creuen que és urgent que el Parlament de que, si s’opta per fer-ho mitjançant un decret del
Catalunya presenti ja una proposta en ferm per tirar Govern, que també és permès legalment, no hi haurà
endavant aquest projecte. marge per part dels municipis i dels diferents grups
El Sr. Narváez diu que té la sensació que de les polítics d’introduir les seves esmenes i els seus
intervencions es desprèn l’acord unànime de que plantejaments. En aquest sentit, accepta per part del
Collserola és molt important per la ciutat i que Grup de CIU l’esmena transaccional proposada, per-
l’objectiu de tots és que finalment el Parc de Coll- què consideren que queda salvaguardat el fet que si-
serola sigui declarat Parc Natural. En aquest sentit, gui el Parlament de Catalunya qui atorgui la màxima
afirma que comparteix totalment la visió expressada protecció a Collserola mitjançant una llei que, in-
per la presidenta relativa al fet que la proposició sisteix, permet que els grups parlamentaris i les
demana la màxima urgència a la Generalitat, mentre administracions implicades puguin participar en el
que la Generalitat ja està preparada i han estat els procés d’aprovació, i queda també reflectit el fet que
ajuntaments els que han demanat una pròrroga per les converses entre l’Ajuntament i la Generalitat estan
aclarir alguns aspectes molt importants per la ciutat. en marxa. Reitera la demanda que se l’informi de
Per tant, si obvien l’opinió dels ajuntaments, també la l’estat actual d’aquestes converses i de la posició de
de l’Ajuntament de Barcelona, respecte a l’aprovació l’Ajuntament de Barcelona respecte a les zones
definitiva del projecte de Parc Natural, creu que aniria perifèriques. Per tant, amb el benentès que la Sra.
1 a468 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
Mayol els faria arribar la informació que demanen, és complexitat tècnica, perquè s’ha de trobar la manera
a dir, quina ha estat l’aportació de l’Ajuntament de que es puguin diferenciar les entrades de residus de
Barcelona a la Generalitat de Catalunya des de 2005 manera que, la de les persones amb discapacitat
fins ara, acceptarien la transacció proposada. quedi més baixa, però sense que es col·lapsi rà-
La Sra. Mayol diu que no té constància pel que fa a pidament, i diu que, en el cas del vidre, sembla que
la pròrroga, i el Sr. Narváez aclareix que no es tracta aquesta qüestió està força aconseguida. S’han testat
d’una demanda formal de pròrroga, sinó una deman- 150 contenidors d’aquest tipus a zones com Sant
da de temps per poder discutir amb la Generalitat de Martí, on hi ha una major presència de la persones
Catalunya les discrepàncies sobre la proposta formu- amb discapacitat. Es continua treballant en l’adap-
lada. tació de models de les altres fraccions, no sense
La Sra. Mayol es compromet, en tot cas, a treballar dificultats, atès que Barcelona disposa de diferents
amb l’oposició i facilitar-li la informació que demana sistemes de recollida, amb diferents models de con-
per tal que conegui quina ha estat la proposta de la tenidors, i és molt difícil en aquests moments introduir
Generalitat. canvis de funcionament a gran escala. Recorda que
El Sr. Florensa accepta la proposta de transacció estan al final de l’actual contracte, i els sembla
feta, amb el benentès que també els facilitaran la coherent que el resultat de tot aquest projecte el
informació i la possibilitat de participar en els plan- poguessin incorporar com a millora a la nova con-
tejaments que l’Ajuntament defensa davant d’aquest tracta de recollida de residus, atès que la nova con-
projecte. tracta significa un canvi de material molt important, i
La Sra. Mayol, després de constatar el recolzament ara seria difícil de canviar perquè falten només dos
de la resta de grups, celebra l’oportunitat d’haver anys. En aquest sentit, proposa treballar col·lec-
pogut aprovar aquesta proposició per unanimitat, creu tivament amb totes les forces polítiques, totes les
que és un guany per a aquesta Comissió, per a entitats i l’Institut de Persones amb Disminució per tal
aquest Ajuntament i per a la ciutat. de trobar les millors solucions possibles.
El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, Seguidament, apunta dues solucions que podrien
la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, estudiar tots els Grups, a banda de la solució tècnica
el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CiU, el Sr. en la que s’està treballant i que no acaba de ser fàcil
Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. en totes les fraccions. Es tractaria de crear un padró
Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova de persones amb discapacitat que requereixen ins-
amb el redactat següent: tal·lacions especials a la seva disposició en els seus
Intensificar les converses de l’Ajuntament de Bar- domicilis i llocs de treball per facilitar un sistema de
celona amb la Generalitat de Catalunya perquè, amb recollida ad hoc; també es podria estudiar, en funció
la màxima urgència, la Generalitat tramiti l’avant- dels costos, establir un sistema porta a porta en base
projecte de Llei per tal que el Parlament de Catalunya al grau de dificultat d’accessibilitat dels usuaris, per-
atorgui la figura de protecció de Parc Natural a la què no totes les persones amb discapacitat ho
Serra de Collserola. necessitarien.
Del Grup Municipal Popular: Per tot el que ha expressat, diu que no pot donar
3. El Govern Municipal, en el termini de tres mesos, suport, com a Govern, a la proposició en els termes
presentarà un pla d’accessibilitat dels contenidors que està formulada, i és en aquest sentit que fa
d’escombraries i de recollida selectiva per tal de ga- aquestes propostes perquè potser podrien donar
rantir el seu ús per part de les persones amb dis- satisfacció a la seva proposició.
capacitats, establint el cost, finançament i terminis. El Sr. Florensa anuncia el vot favorable del seu
La Sra. Balseiro planteja la proposició, que fa Grup, i creu que seria desitjable arribar a algun acord
referència a la substitució dels contenidors de la ciutat que pogués ser assumit per totes les forces
de Barcelona per uns altres accessibles per a les per- polítiques. Entén que el tema que planteja aquesta
sones amb discapacitat per a la gent gran. Diu que, proposició genera sensibilitat per part de tots els
els últims anys, el mateix Govern municipal havia Grups i que, tot i que no és fàcil, creu que s’hi ha
anunciat que se substituirien els contenidors, però diu d’anar actuant. També entén la complexitat de què
que va passant el temps i que encara no s’ha produït. parla la presidenta per manca de models ja dis-
Per això, donen un marge de tres mesos perquè es senyats i, per això, no recolzarien la proposta si es
presenti un pla que garanteixi l’accessibilitat als plantegés, per exemple, la substitució dels con-
contenidors. tenidors per altres d’adaptats. La proposició només
La Sra. Mayol recorda que Barcelona ha estat una demana, però, que es presenti un pla de les ac-
ciutat pionera en la recerca de solucions per garantir tuacions i, en aquest sentit, pensa que és factible que
l’accessibilitat dels contenidors de recollida d’escom- es pugui presentar en aquesta Comissió i, a partir
braries, unes solucions que no són senzilles. Diu que d’aquí, que es poguessin discutir les actuacions que
el Govern no té un pla, però sí un programa de treball s’haurien de treballar en aquests propers anys.
en la línia que planteja la proposició. Davant la El Sr. Puigdollers anuncia el suport del seu Grup a
inexistència en el mercat de contenidors adaptats, la aquesta proposició. Vol aclarir que s’està parlant tant
primera part del programa de treball, a part de la de persones discapacitades com de persones grans i,
diagnosi, va consistir a fer un conveni amb la Uni- en aquest sentit, el volum de persones afectades per
versitat Politècnica de Catalunya i amb l’empresa Ros la dificultat d’accés als contenidors actuals és més
Roca per desenvolupar models adaptats. En aquests ampli. Per altra banda, en la línia de treballar en un
moments s’han testat 150 contenidors adaptats de pla d’accessibilitat, s’haurien de plantejar la subs-
vidre ubicats en diferents punts de Barcelona, que titució de contenidors en l’àmbit de la nova contracta.
sembla que, amb algunes millores tècniques, podrien Creu que s’han de trobar sistemes de recollida
ser una solució. Fa avinent que això té una gran d’escombraries que passin per la desaparició del
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1469
contenidor al carrer tal com s’entén en aquests mirat amb altres ulls el contingut de la proposta,
moments. Creu que no és fàcil, que tecnològicament perquè no estan parlant necessàriament dels aparells
no està prou ben resolt en aquests moments, però i, en aquest sentit, si és tan complicat dissenyar un
creu que han de ser ambiciosos i pioners en fer aparell adaptat per a persones amb discapacitat,
recerca de sistemes de recollida d’escombraries per potser caldria anar més enllà i parlar de sistemes
treure els contenidors dels carrers. alternatius de recollida. La Sra. Mayol apuntava tam-
El Sr. Narváez creu que s’està discutint un as- bé dues possibilitats com a alternatives, diu que estan
sumpte molt complex i demana sensatesa en tractar disposats a parlar-ne, i per això lamenta el sentit del
aquest tema, perquè estan parlant de persones que vot expressat.
encara no tenen resolt el 100% de la seva vida En tot cas, constata que aquesta iniciativa s’aprova
quotidiana, cosa que l’equip de govern té la voluntat i confia que, malgrat la postura que mostren, puguin
que sigui possible amb el temps necessari. Creu que reflexionar en aquests tres mesos i completin el pro-
aprovar aquesta proposició en aquests moments és grama de treball, que és el punt de partida. Espera
un brindis al sol, no perquè no hi estiguin tots d’acord, que activin aquest tema per poder donar-li una so-
sinó perquè no tenen el contenidor adaptat. Així doncs, lució sense esperar a la nova contracta, ja que encara
cal parlar amb la càtedra d’accessibilitat de la UPC i queden dos anys i, si no es poden posar contenidors,
els proveïdors més importants i demanar-los que almenys es poden activar sistemes de recollida al-
estudiïn quin hauria de ser el model d’accessibilitat ternatius per a aquestes persones. Finalment, de-
dels contenidors. Diu que, en aquests moments, la mana que la utilització de la nova contracta no es
Universitat hi està treballant i, per tant, dir que en tres converteixi en una frase feta, perquè encara queden
mesos hi hagi un pla està molt bé sobre el paper, però dos anys i cal que entre tots, govern i oposició, es
considera que és totalment irrealitzable. Entendria puguin prendre solucions.
raonable aquesta proposta si ja existís un contenidor La Sra. Mayol diu que tampoc voldria pensar que a
adaptat, però la situació actual no és aquesta i, per la Sra. Balseiro li interessa més guanyar una votació
això, troba que és una insensatesa. Reitera que el que no pas l’atenció als disminuïts, perquè és el que
Govern va fer un estudi, que els contenidors de vidre transmet amb els arguments que ha donat, i no li
es van implementar al carrer, l’han provat les persones agradaria pensar que la seva rigidesa respon més a
amb discapacitat i sembla que la valoració és positiva, i la voluntat de demostrar avui, aquí, que guanyen una
ara estan estudiant quin podria ser el contenidor facti- votació, sabedors que queda molt per definir sobre
ble per les altres fraccions. En tot cas, recorda que una els seus efectes. Diu que té una certa experiència al
part de la ciutat que ja està adaptada mitjançant la Parlament de Catalunya i sap quin és l’abast de les
recollida pneumàtica, un model que no presenta conseqüències d’aquestes votacions, i assegura que
inconvenients per a les persones amb disminució i que de vegades és millor trobar l’acord que confiar en
es va ampliant a altres zones. Creu que, si aquest ha l’abast de l’efecte d’aquesta votació. En segon lloc,
de ser el model de futur, s’haurà de plantejar a la diu que en aquests moments es veu la diferència en-
propera contracta. Per això, afirma que el Govern no tre el govern i l’oposició, i afirma que, pels arguments
podrà complir un termini taxatiu de tres mesos, perquè que ja ha explicat abans, no pot votar a favor aquesta
no tenen, ni tindran en aquest temps, el retorn dels proposta per responsabilitat. Reitera que tenen un
encàrrecs que s’han fet fa poques setmanes a la programa de treball amb l’objectiu que, teòricament,
càtedra d’accessibilitat de la UPF i als proveïdors de també persegueix la Sra. Balseiro quan formula la
contenidors. Diu que no tindrien inconvenient a pactar proposició, és a dir, que les persones amb dis-
un altre redactat de la proposició, però demana que si- capacitat tinguin facilitat d’accés als contenidors de
gui realitzable perquè, si no, s’estaran enganyant ells recollida d’escombraries, però els arguments donats i
mateixos i els ciutadans, i entén que d’aquesta mane- el treball que s’està fent evidencien que no estan en
ra que no es resoldran els problemes. condicions de presentar el pla d’accessibilitat que
La Sra. Balseiro lamenta el sentit del vot de l’equip demanen en tres mesos i, per això, seria una
de govern. Reitera que demanen només que es irresponsabilitat política comprometre’s aquí a fer una
presenti un pla d’accessibilitat dels contenidors, no cosa que sap que no estan en condicions de fer. Diu
que els substitueixin immediatament. Atès que la pre- que hi ha altres formulacions possibles que ha-
sidenta parlava d’un programa de treball, no entén guessin pogut recolzar com, per exemple, que el
per què no es podria completar amb el que proposen Govern municipal, en el debat del marc de la nova
en aquesta iniciativa. Per altra banda, voldria pensar contracta, en base als estudis tècnics i a altres so-
que el seu sentit del vot és per qüestions partidistes i lucions, garantirà l’accessibilitat. De fet, s’hi com-
no per manca de sensibilitat envers les necessitats de promet sigui quin sigui el resultat de la votació
les persones amb discapacitat i les persones grans. perquè, si bé no pot dir si la solució per garantir
Seguidament, recorda que l’any 2005 van anunciar l’accessibilitat serà que els contenidors estaran tots
als mitjans de comunicació que es desplegarien nous adaptats o bé si es trobaran altres fórmules, sí que es
contenidors accessibles, no només contenidors de garantirà l’accessibilitat. En aquests dos anys, a més,
vidre, sinó també la resta de contenidors de recollida s’aniran implementant ja totes les millores que es
selectiva, i després de gairebé dos anys només puguin anar avançant sense esperar la nova con-
disposen de 157 iglús de vidre repartits per la ciutat, i tracta. Per totes aquestes raons, amb gran tran-
encara estan molt lluny els de recollida orgànica i la quil·litat, vota que no a aquesta proposició.
resta de contenidors de recollida selectiva. El Sr. Narváez expressa el vot en contra del PSC,
Comprèn les dificultats tècniques existents i diu la Sra. Mayol expressa el vot en contra d’ICV-EU i A,
que és important considerar el fet que no hi ha em- el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CiU, la
preses que en aquests moments ofereixin aquestes Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr.
alternatives, però li hauria agradat que haguessin Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova.
1 a470 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
c) Mocions gents amb aplicacions on line, aplicaran i seguiran
l’ordenança solar tèrmica per assolir el pla de millora
energètica, que són 96.000 m2 de captadors solars
V) Part de control tramitats, i desenvoluparan mesures d’acompanya-
ment de les ordenances que facilitin un bon ús de les
a) Precs instal·lacions energètiques.
També crearan noves infraestructures urbanes per
Del Grup Municipal Convergència i Unió: l’eficiència energètica, construiran una nova infraes-
4. Demanem al Govern municipal que concreti qui- tructura per la distribució de calor i de fred, per a la
na acció de govern pensa portar a terme per tal de promoció de Zona Franca i del nou barri de La Marina
lluitar contra el canvi climàtic. aprofitant el fred de la regasificadora del Port. Crea-
El Sr. Puigdollers formula el seu prec. ran una xarxa de punts de càrrega d’aparcaments i
La Sra. Mayol pensa que es podria fer un debat espais públics per facilitar la implantació dels vehicles
monogràfic sobre el tema, ja sigui en el debat del Pla elèctrics a la ciutat, i promouran cinc sistemes cen-
d’Actuació Municipal o bé en aquesta Comissió, tralitzats de calor i fred a petita escala com el que ara
perquè el Govern ha fet i pensa fer moltes coses per està en projecte i s’està fent a l’Escola Industrial.
fer front al canvi climàtic, i és difícil de resumir-ho en Implementaran un pla d’estalvi energètic municipal
pocs minuts. Seguidament, informa que Barcelona va en els edificis i instal·lacions municipals a partir de la
ser la primera ciutat de l’Estat en disposar, l’any 2002, revisió de l’actualització de les actuals auditories
d’un Pla energètic, que durarà fins a l’any 2010, on es energètiques per tal de modernitzar els sistemes
marquen uns objectius. Barcelona ha aconseguit d’informació. Continuaran amb la substitució de l’en-
reduir les emissions de CO2 en el període 1999-2003, llumenat públic, renovaran progressivament els vehi-
si bé l’any 2004 van incrementar lleugerament degut, cles del parc mòbil i dels serveis públics per tal que
sobretot, a l’augment del consum energètic que es re- s’ampliï la utilització de vehicles elèctrics, híbrids i
gistra a nivell general. La tendència de 1999 fins al d’altres.
2004, pel que fa a la disminució de les emissions, es Aprofitaran els recursos renovables de la ciutat,
deu en bona part a l’aprofitament del biogàs a seguint les línies de treball que tenen en marxa,
l’Ecoparc i a l’abocador del Garraf a partir de la construiran una central de biomassa basada en la
fracció de residus de Barcelona, que representa una valorització energètica dels residus vegetals de la
porció molt significativa, el 9,7% dels gasos d’efecte gestió del verd urbà de la ciutat. Introduiran l’apro-
hivernacle i, per tant, el fet de deixar-los d’emetre ha fitament d’energia geotèrmica per a la climatització
situat la ciutat millor del que estaven abans. De tota d’un edifici municipal. Instal·laran, si l’últim informe
manera, l’increment del consum energètic situa la pendent –el d’AENA, que sembla que serà favorable–
ciutat amb dificultats per assolir els objectius del Pla els ho permet, una central eòlica al port de Barcelona
energètic. Les emissions de CO2 l’any 2004 es van si- de tres aerogeneradors de 6 MW 222, aprofitaran
tuar lleugerament per sota dels 5.000.000 de tones de l’energia solar tèrmica per a la climatització en dues
CO2 equivalent i, si no s’haguessin portat a terme les instal·lacions en edificis d’equipaments municipals i
actuacions fetes durant aquests anys, estarien si- continuaran la política d’instal·lar energia solar foto-
tuades al voltant de 5.500.000 tones, és a dir, s’ha voltaica. Milloraran el coneixement, les actituds i els
estalviat 500.000 tones de CO2, que correspon a un hàbits de la ciutadania respecte a l’energia i el canvi
10% del total. climàtic mitjançant un seguit de campanyes. Elabora-
La producció d’electricitat a Barcelona a partir de ran el Pla Estratègic del Verd per potenciar l’espai
fonts d’energia renovables va ser de 61.000 MW/h verd com a captador i com a generador d’edificis
l’any el 2004, amb un increment del 75% respecte ambientals. Estendran la pacificació del trànsit de les
l’any anterior, i d’un 177% anual respecte de 1999. És zones 30. Treballaran en la modernització del trans-
conscient que estan parlant encara de molt poca port públic per tal que aquest sigui cada vegada
quantitat, però vol posar de manifest que la tendència menys contaminant. Milloraran la recollida selectiva
és creixent. De l’electricitat produïda, un 1,07% va de residus i la reducció del consum energètic a
tenir origen renovable, l’electricitat generada a Barce- l’enllumenat viari. Pel que fa a les expectatives de
lona ha estat el 81% de l’electricitat consumida en el futur, en aquest mandat incrementaran 1,7 vegades
mateix àmbit, i tot això està relacionat amb l’aplicació la producció d’energies renovables a la ciutat en
del Pla energètic. relació a l’any 2006, és a dir, s’incrementaran en un
Pel que fa als projectes de futur, tal com el Govern 70% durant aquest mandat. A través d’actuacions di-
inclourà al Pla d’Actuació Municipal 2008-2011, espe- rectes municipals estalviaran 2,5 vegades més de CO2
ra que amb el seu debat i suport, volen redactar un en relació a l’any 2006, és a dir, un 145%. Aquestes
nou Pla energètic i de reducció d’emissions, que ha són, doncs, les actuacions que farà el govern per con-
de culminar amb un pacte ciutadà per la protecció del tribuir a la lluita contra el canvi climàtic.
clima, i que es farà a partir de la Taula Solar, un El Sr. Puigdollers demana a la Sra. Mayol que el
instrument que ja existeix i que inclou tothom implicat Govern municipal porti a la Comissió informativa del
en el sector. Establiran noves normatives locals mes de setembre un informe de la situació de les
d’eficiència energètica i d’energies renovables, apro- emissions de gasos contaminants i d’efecte hiver-
varan una ordenança per regular el desenvolupament nacle a la ciutat que els permeti analitzar el que ha
de l’energia solar fotovoltaica a grans establiments, estat fins ara la gestió municipal dels darrers quatre
disposaran criteris per al desenvolupament d’actua- anys. Seguidament, recorda que fa quatre anys la
cions d’estalvi d’energia i d’eficiència energètica que Sra. Mayol ja va explicar que al port de Barcelona hi
afavoreixi l’eficiència productiva dels serveis ener- posarien uns generadors d’energia eòlica, i els infor-
gètics, simplificaran les ordenances actualment vi- mes demostren que és discutible la seva rendibilitat
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1471
des del punt de vista ambiental. Vol recordar, també, boració amb l’Ajuntament, i es fa de forma conjunta,
que ara fa quatre anys la Sra. Mayol va posar sobre la entre altres coses, per minimitzar l’impacte que
taula la manera com es podia generar climatització suposen aquestes festes per la gent que hi viu i que
d’aire condicionat mitjançant la diferència de tempera- més aviat gaudeixen de les festes i no les pateixen.
tura que hi havia amb l’aigua subterrània, desconeix Seguidament, informa que s’està treballant en di-
com està aquest tema i demana informació al respec- verses direccions. Per una banda, reduir la conta-
te. A continuació, lamenta les promeses i anuncis minació acústica, ja que des de l’any 2000 hi ha hagut
mediàtics d’IC-V sobre temes ambientals que després una tendència a reduir els decibels mitjançant me-
es queden només en això. Per exemple, no s’ha sures de control. A part d’aquestes mesures i de la
parlat de la central de biomassa que figura a l’acord normativa que limitava la capacitat de decibels, es va
de govern signat entre el PSC i Iniciativa, i de quin posar en marxa un projecte per fer una prova per
plantejament pensen fer, perquè aquesta central instal·lar limitadors acústics i el resultat ha estat molt
emet CO2 i, en comptes de reduir-lo, s’incrementa. En positiu als xiringuitos de les platges. Pel que fa a
aquest sentit, demana que abans d’elaborar el PAM Gràcia, l’any 2005 es va utilitzar a la Plaça del
es revisin els resultats de les polítiques que ha fet el Diamant, el 2006 al carrer de Mozart i, enguany, es
Govern municipal en temes de canvi climàtic, perquè posarà en marxa al carrer del Progrés per veure
sovint és més un discurs mediàtic que una voluntat de diferents tipologies d’espais per analitzar com funcio-
govern sincera d’actuar per reduir les emissions de na poder-ho generalitzar en un futur. S’està analitzant
CO2. la implementació d’aquest sistema a Sants i a Sant
La Sra. Mayol recorda que la central eòlica és un Andreu, i creu que són passes endavant en resposta
tema molt complex i retreu al Sr. Puigdollers que no a la normativa que diu que cal abaixar els decibels i,
hagi dit que Barcelona és la primera ciutat d’Espanya per tant, cal incrementar el control. Per altra banda,
que ha tingut un Pla energètic; la primera que, des de s’està treballant en revisar els horaris de finalització
fa vuit anys, té una ordenança solar tèrmica que ha dels actes, en el cas dels concerts i balls populars
estat copiada per seixanta ciutats d’arreu d’Espanya i d’horari nocturn. També aquí vénen de la feina feta
que ha merescut el reconeixement internacional; que en els dos anteriors mandats, en què s’havien acordat
és la primera ciutat d’Espanya que té 35 instal·lacions els horaris següents: 2.30 h en dies laborables i
fotovoltaiques en edificis municipals, disset de les festius, i 3.30 h en vigílies de festius. Aquests horaris
quals es van fer durant l’últim mandat, entre altres co- són obligats tant per als carrers com per als bars i
ses. Per això, pensa que la lectura que en fa el Sr. vetlladors. Això redueix sensiblement els horaris de fa
Puigdollers és esbiaixada. La Sra. Mayol reconeix uns anys, que acabaven, de vegades, a les 5 o 6
que hi ha hagut alguna proposta, com l’escalfament i hores del matí. Per tant, constata la voluntat des de fa
refrigeració a partir d’aigües subterrànies, que no ha temps de reducció horària per permetre el descans
reeixit, però en aquests moments estan experimen- dels veïns. També s’està treballant en l’augment del
tant amb energia solar tèrmica per a la refrigeració en control de la Guàrdia Urbana i de la inspecció dels
una instal·lació a les Drassanes, concretament a serveis tècnics dels districtes, tant pel que fa a
l’edifici del Laboratori Municipal i de l’Agència de l’autorització d’activitats –què i com s’autoritza– com
Salut Pública, per després poder-ho generalitzar, i el seu control. En aquest sentit, recorda que els
remarca que és la segona instal·lació que hi ha a Mossos d’Esquadra van visitar l’any passat totes les
Catalunya per tal de veure si és rendible. Comissions de Festes dues setmanes abans de
Continua dient, com a Govern, que Barcelona se començar per conèixer els organitzadors i mantenir
sent orgullosa d’haver estat capdavantera i pionera, i reunions per veure com col·laborar amb les entitats
que hagi rebut el premi de la Unió Europea per la organitzadores. Per últim, s’està treballant per procu-
gestió sostenible de l’energia 2007 entre totes les rar que cada activitat es faci a l’espai més idoni, tant
ciutats d’Europa. Recorda que aquest premi és de la per la seva realització com pel possible impacte, ja
Comissió Europea i que, en la intervenció a Brus- que l’impacte acústic d’una mateixa activitat en una
sel·les quan va anar a recollir el premi, va dir que per plaça o en un altre context és diferent. Informa que
a ells és un estímul, conscients de que el que han fet s’està treballant des de fa temps amb la Comissió de
és molt petit en relació al que queda per fer. Per tant, Festes de Gràcia per tal que cada carrer elabori un
creu que no es tracta de cofoisme, però tampoc es pla de sostenibilitat de les festes i, en el futur, des del
tracta de no valorar mínimament l’avanç que han fet i Sector i comptant amb el Districte es farà una con-
es parli sempre en clau de propaganda electoral. Pel vocatòria d’ajuts per als projectes d’ambientalització
que fa al projecte de la central de biomassa que ha d’aquestes festes, és a dir, per fer un pas més, igual
explicat abans, reconeix que genera emissions, però que s’ha fet a les Festes de la Mercè o a la Feria de
afirma que el balanç ambiental és indiscutiblement Abril. Per tots aquests motius, creu que poden estar
positiu i, tal com ja ha exposat, ha dit que la farien i ja tranquils amb aquest tema.
saben on s’ubicarà. El Sr. Villagrasa no dubta de l’eficàcia i la res-
Es dóna per tractat. ponsabilitat de les Comissions de Festes de Gràcia ni
Del Grup Municipal Popular: de Sants, però recorda que el mes d’agost, a més
5. Instar al govern a portar a terme un sistema de d’aquestes dues festes, hi ha altres festes majors, i
control i seguiment que permeti la celebració de les considera que l’ordenança de convivència no s’ha
festes dels barris de la ciutat de Barcelona tot con- complert en el conjunt d’aquestes festes. Hi va haver
ciliant el descans dels propis veïns. incompliments horaris a la plaça de Rius i Taulet, a la
El Sr. Villagrasa formula el seu prec. plaça del Sol i al carrer de Ros de Olano; es va ocu-
La Sra. Mayol diu que atendran aquest prec. Re- par un solar del Torrent de l’Olla que va provocar
corda que les festes majors de Gràcia i de Sants disfuncions en el descans dels veïns de la zona ja
estan organitzades pels veïns i veïnes, en col·la- que la festa i el botellón es van allargar fins ben entra-
1 a472 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
da la nit; a Sants, els propietaris dels bars de la ronda La Sra. Mayol respon que es van avançar al Go-
de Sant Antoni van expressar les seves protestes per vern de la Generalitat dos anys, ja que l’Ajuntament té
la venda il·legal de llaunes i per les festes alternatives una instrucció d’Alcaldia de l’any 2005, a proposta de
d’okupes que els feien la competència, també fins l’Agència d’Energia de Barcelona, que planteja que la
molt tard. També hi va haver denúncies per pro- temperatura als edificis municipals sigui de 24ºC. Es
blemes d’incivisme, es van netejar 240 m2 de façana va anunciar amb cartells i banners a la intranet. En
per grafits durant les festes de Sants i, en aquest aquell moment, com a temperatura de confort a la
sentit, creu que el problema no ve tant per les ciutat es va recomanar en 25ºC, mentre que als llocs
Comissions de Festes, sinó pel descontrol que es de treball es va establir en 24ºC amb els arguments
produeix un cop acabada oficialment la festa. Per que en aquell moment es van considerar adients
això, demana més control i vigilància en aquelles relatius a les característiques del lloc de treball i a la
activitats que estan fora de la programació oficial i tipologia de roba que s’ha de portar. No obstant això,
que són les que generen més problemes al descans diu que no tenen cap problema a revisar aquest criteri
dels veïns i, en general, més problemes d’incivisme i suggerir que siguin 25ºC sempre que, com va fer
pel botellón, els residus al carrer, etc. Finalment, molt bé el primer ministre japonès, s’aconselli als
aprofitant la presència del regidor de Gràcia a la homes que no utilitzin la corbata o la jaqueta, ja que
Comissió, espera que aquest any no hagin de veure la temperatura ambient se sol mesurar en base a
pregons alternatius a les Festes de Gràcia i que l’americana i la jaqueta i les dones, que no utilitzen
s’iniciïn les festes amb normalitat, amb el pregó aquests complements, acostumen a passar fred. Així
institucional i les Comissions de Festes. doncs, creu que cal tenir la capacitat de control sobre
La Sra. Mayol recorda una anècdota del dia del aquesta qüestió, recull la proposta del Grup d’ERC i
pregó de les Festes de Gràcia de l’any passat en què es compromet, no només a valorar la conveniència
hi eren presents ella mateixa i el Sr. Puigdollers que, de revisar la temperatura a 25ºC –que no és un tema
quan van arribar i van veure l’ambient es van mirar i menor, ja que un grau de diferència és un estalvi en-
van dir que aquest any això anirà bé, una percepció tre un 5% i un 7%–, sinó també a fer el treball de
que van tenir i que posteriorment es va confirmar gestió per controlar que això sigui realment així, tot
perquè, efectivament, aquell any va anar molt bé suggerint, com també ho feien al Consell de Mi-
gràcies a l’esforç de tothom, de totes les forces nistres, que la indumentària a la feina pugui ser una
polítiques al Districte, les Comissions de Festes, les mica més laxa, sense corbata i americana.
forces i cossos de seguretat, els serveis urbans, etc. El Sr. Florensa fa avinent que, en algunes de-
Hi va haver tensió perquè tothom volia que sortís molt pendències, la sensació no és que la temperatura si-
bé i, finalment, va ser així tant a Gràcia com a Sants, i gui de 24ºC. Creu que, com a institució, han de ser
això era important per la ciutat, perquè creu que no exemplars a l’hora de seguir les recomanacions, tant
poden fer que una festa popular d’estiu hagi d’acabar per la salut de les persones que treballen i que de
sent un espai de desconfort per la ciutat en comptes vegades es troben al límit de la congelació, com per
de ser un espai de gaudi, i creu que entre tots ho van criteris de sostenibilitat i, per tant, pensa que s’hauria
aconseguir. Per tant, creu que ja tenen l’experiència de poder dur un control real de les temperatures a les
de com s’ha de fer per tal que vagi bé i que ara han diferents dependències municipals.
de millorar-ho. Això no vol dir que no hi hagi hagut La Sra. Mayol reitera que comparteix políticament i
disfuncions, ja que segurament el Sr. Villagrasa tro- personalment aquest prec perquè reconeix que afecta
baria alguna cosa que no va funcionar, però pensa la salut i genera desconfort. Reitera el compromís de
que l’important per seguir avançant és atresorar millorar els sistemes de control, i posa de manifest
col·lectivament el que s’ha fet bé. Pel que fa al que de vegades hi poden haver problemes rela-
conjunt de festes majors de la ciutat, diu que la major cionats amb les infraestructures, ja que segons en
part funcionen molt bé i sense problemes i que cal quins edificis hi ha diferències de temperatura im-
millorar aquelles en les que hi ha disfuncions. A con- portant entre un despatx i un altre. Creu que cal afinar
tinuació, recorda que justament avui es posa en mar- tot això i que l’objectiu és clar: reduir el consum
xa un operatiu especial de Guàrdia Urbana per energètic i millorar el confort en els diferents espais.
millorar la resposta en el decomís de llaunes, que és Es dóna per tractat.
un dels problemes que es dóna en aquest tipus de
festa i, per tant, continuen millorant la capacitat de b) Preguntes
resposta. Per últim, diu que celebraria moltíssim que al
final de l’estiu tots plegats poguessin gaudir de les Del Grup Municipal Convergència i Unió:
festes sabent que tot ha anat bé, i que tant de bo aquell 7. Per quin motiu s’ha prescindit de 42 persones
presagi que varen tenir el Sr. Puigdollers i ella mateixa que treballaven com a promotors cívics?
es pugui estendre enguany al conjunt de la ciutat. El Sr. Puigdollers formula la pregunta.
Es dóna per tractat. La Sra. Mayol respon que el promotor cívic, tal com
Del Grup Municipal ERC: el defineixen, no és un lloc de treball, sinó una funció
6. Que el Govern municipal apliqui al conjunt de vinculada a diferents programes d’actuació. Per tant,
dependències municipals la recomanació de mantenir la procedència dels promotors cívics és diferent en
en un mínim de 25ºC la temperatura ambiental. funció del programa a desenvolupar i, en el cas a què
El Sr. Florensa que formula el seu prec motivat per es refereix la pregunta, provenen de tallers ocupa-
la recomanació del Govern de la Generalitat que cionals. Quan ha de fer programes especials, l’Ajun-
estableix que la temperatura mínima en els sistemes tament promou aquesta figura tant mitjançant tallers
de refrigeració d’edificis públics i particulars com a ocupacionals com amb contractacions externes, però
mesura activa a l’hora d’avançar cap a l’estalvi també ha estat promoguda, de vegades, pels con-
energètic hauria de ser de 25ºC. tractistes, per exemple per donar suport en l’inici de
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1473
campanyes puntuals en el canvi de sistema de la que és la més important, ha preparat informació so-
recollida. És també el cas de l’ampliació de la re- bre el conjunt de contractes de manteniment.
collida de matèria orgànica, o la recollida pneumàtica Seguidament, creu que la renovació de la nova
allà on s’ha implantat. És a dir, la funció dels ano- contracta de neteja és un gran repte d’aquest mandat
menats promotors cívics està contractada amb di- per a tot l’Ajuntament, no només per al Govern, cosa
ferents fórmules i per diferents operadors. que ja va expressar personalment a la Sra. Balseiro
La finalització d’aquests programes pot tenir di- en la reunió prèvia a la Comissió celebrada amb els
ferents motius: pot tractar-se de programes estacio- portaveus. Pensa que és un moment difícil, però
nals o es dóna una solució diferent a la funció que alhora paradigmàtic, per avançar en polítiques de
abans feien els promotors per raons tècniques. recollida de residus i neteja de la ciutat. Per això, afir-
Només a tall d’exemple, una de les funcions que feien ma que, com a Govern, buscaran el consens sobre
era el control de les enganxines als fanals, i ara s’ha aquesta qüestió, no només per raons numèriques,
trobat una pintura anti-enganxina i, tot i que n’hi sinó perquè, donada la importància de la contracta,
continuen havent, ara és més complicat d’enganxar i, pensa que és positiu comptar amb el capital acumulat
per tant, ha millorat l’estat de la ciutat tot i que encara de totes les forces polítiques. En aquest sentit,
queden problemes. Actualment, els promotors cívics recorda que ja hi va haver un gran consens sobre
realitzen les seves funcions a les platges, al control aquest tema en l’anterior mandat, on les qüestions
de la separació de residus de caràcter comercial, i numèriques no eren tan rellevants.
estan començant a funcionar uns de nous al Parc Pel que fa als terminis, informa que a finals
Güell. Per tant, la figura de promotor cívic, com a tal, d’aquest any s’ha d’aprovar un plec de condicions
continua existint i, en aquests moments, està actuant que establirà les bases de la nova contracta i que, per
en aquests tres punts que ha esmentat. això, haurà de requerir molt diàleg previ. A finals
Els promotors cívics a què fa referència la pregunta d’octubre de 2009 acaba la vigència de la contracta
han acabat la seva tasca perquè ha finalitzat el actual amb les pròrrogues que hi ha hagut i, per tant,
contracte amb l’empresa adjudicatària, que no s’ha s’haurà de posar en marxa la nova contracta. En
renovat perquè estan estudiant incorporar altres aquest sentit, pensa que hi ha temps, però no molt,
mecanismes de control en el context del programa perquè s’hauran de prendre moltes decisions en fer el
del civisme. Fa avinent que una bona part de les plec de condicions. No obstant això, diu que ja hi ha
funcions que feien aquestes persones era el control molta feina feta al Sector de Serveis Urbans i Medi
dels sacs de runa, i han volgut millorar la capacitat de Ambient per poder prendre decisions, i que fa un any i
detectar incidències contractant des del districte una mig que hi estan treballant per valorar el funcio-
empresa de control d’aquestes incidències que uti- nament d’aquests anys de contracta i per tenir estudis
litzen un sistema de motorització i que comproven sociològics que permetin conèixer la dimensió del
l’autorització i altres circumstàncies. Per tant, la fun- canvi que hi haurà a la ciutat. En aquest sentit, diu
ció que feien aquests promotors s’ha substituït per un que l’any 1999 no podien preveure els canvis que hi
altre mecanisme de control. Una altra part de la feina ha hagut a la ciutat, i que això els ha permès tenir una
que feien aquests promotors era identificar els trastos bona diagnosi sobre l’estat de la ciutat que els
que queden al carrer fora del dia de recollida, i el permeti abordar els reptes de futur, sabent que són
Govern està valorant si s’ha de continuar fent o no, molt costosos econòmicament i que tenen com-
perquè la recollida d’aquests trastos es fa igualment, plexitat tècnica.
ja que la identificació amb una enganxina que diu que Finalment, reitera i emfatitza la voluntat de diàleg i
el trasto està fora de lloc no ha fet disminuir la de treball conjunt en relació a aquesta contracta.
presència de trastos per aquesta actuació. Saben que La Sra. Balseiro agraeix la resposta, recorda que a
han de millorar l’exercici d’autoritat i, en aquest cas, la reunió amb els portaveus dels diferents Grups
pensen que no els ajudava aquesta tasca. municipals ja va avançar que tenien preparada
Per tots aquests motius, aquestes persones han aquesta iniciativa i, per això, la porten a l’ordre del
deixat de fer aquesta funció, i estudiaran la millor ma- dia. Agraeix la voluntat de diàleg la presidenta i del
nera de tenir control sobre els trastos, però no pensen Govern, i reitera que tindran el recolzament del Partit
que la fórmula sigui la dels promotors, que serveixen Popular per resoldre els problemes dels darrers anys
per a d’altres coses, però no per a aquesta. en qüestions de neteja a la ciutat.
Es dóna per tractada. La Sra. Mayol diu que el quadre de vigència dels
Del Grup Municipal Popular: contractes de manteniment de la ciutat el facilitarà a
8. Quines són les previsions del Govern Municipal la resta de grups.
en relació a la contracta de neteja viària i de recollida Es dóna per tractada.
de residus sòlids urbans de la ciutat de Barcelona i la Del Grup Municipal ERC:
resta de contractes que tenen per objecte el man- 9. Quines mesures ha pres el Govern municipal en
teniment dels espais i vies públiques tot indicant de relació al Parc Güell al llarg d’aquest any?
cada contracta data de formalització, data de fina- El Sr. Florensa formula la pregunta.
lització i possibilitat en el seu cas de pròrrogues La Sra. Mayol recorda que s’han fet onze remo-
especificant la seva durada? delacions integrals de grans parcs de la ciutat, entre
La Sra. Balseiro formula la pregunta. ells el Parc Güell, al qual han dedicat molts esforços
La Sra. Mayol diu que li faran arribar un quadre que donada la seva importància, i que es va inaugurar el
han preparat en relació als deu contractes de Serveis 22 d’octubre de 2006 i on es van invertir 1.241.000
Urbans relatius a fonts, enllumenat, paviment, etc., euros, si bé no detalla tot el que es va fer, perquè ja
amb la data d’adjudicació, data d’inici, possibles ho coneixen de l’anterior mandat. Seguidament, des-
pròrrogues i final, i puntualitza que, si bé la pregunta taca les trobades que hi ha hagut entre els veïns i els
es refereix específicament a la contracta de neteja, responsables municipals de Parcs i Jardins, i aclareix
1 a474 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
que Parcs i Jardins manté una relació regular amb el gunes propostes de futur que no exposa, però ofereix
veïnat a l’entorn del Parc Güell mitjançant la conser- el document als diferents Grups per tal que les co-
vadora del parc, i fruit d’aquesta relació s’han assolit neguin, i que estan en estudi, com ara realitzar acti-
uns quants acords. vitats esportives al Parc Güell o valorar la viabilitat de
En primer lloc, l’obertura i tancament del Parc: recuperar l’espai on anteriorment se situava el Cas-
l’obertura de totes les portes, excepte la del carrer tell. Aquestes propostes tenen diferents graus d’acord
Olot, és de 6.00 a 23.00 hores des del mes de març. i, per això, pensen que val la pena estudiar-les.
Aquest horari és més ampli que el d’altres parcs per El Sr. Florensa agraeix la informació facilitada per
facilitar el pas dels veïns d’un barri a l’altre. D’altra la presidenta, i considera que la situació al Parc Güell
banda, des de setembre de 2006, els diferents es troba en un moment d’impasse per algunes de les
serveis municipals, el districte, urbanisme, cultura, i qüestions que ja s’han anat mencionant. Recorda que
parcs i jardins han iniciat una reflexió a fons sobre la el Parc Güell ha estat notícia els últims mesos, ja fos
situació i el futur del parc per permetre compatibilitzar per les reformes que es van fer, per les queixes
l’ús ciutadà i veïnal del parc –un parc de barri– i la relatives a la il·luminació, per l’acte vandàlic que hi va
preservació de la indiscutible riquesa monumental del haver a principis d’any, per la proposta que es va fer
Parc Güell. Diu que està força avançat i que estaran de nou vial o per la brutícia en certes zones boscoses
en condicions de debatre-ho, ampliar-ho i modificar- del perímetre del parc. Aquestes qüestions han sus-
ho com convingui durant el proper trimestre. citat un debat veïnal i polític els darrers mesos sobre
Per altra banda, amb la previsió d’increment es- quin havia de ser el futur del parc i quin paper
tacional d’usuaris que es dóna al Parc Güell, s’han estratègic ha de desenvolupar, atès el doble paper
reforçat diversos serveis. Pel que fa a neteja i jar- com a espai turístic de la ciutat i com a espai de
dineria, a més del personal habitual del Parc, des del dinamització de la vida social i cultural dels barris que
mes de maig s’ha incrementat amb 4 persones al l’envolten. En aquest sentit, i com ja ha comentat la
matí i 4 a la tarda, i hi ha hagut un reforç de la neteja presidenta, recorda que el Districte de Gràcia ja va
de grafits i de mobiliari urbà, amb una brigada per- iniciar unes reunions a principis d’any amb els veïns
manent des del mes de juny. Per altra banda, s’han per fixar els usos i debatre les qüestions que els
incorporat 20 persones com a promotors ambientals preocupaven i, en aquest sentit, voldria saber en quin
amb torns diaris de 8:00 a 20:00 hores, provinents estat es troba el Pla Director del Parc Güell i fins a
dels plans d’ocupació de Barcelona Activa, per fer quin punt hi ha voluntat d’incorporar moltes d’aques-
funcions d’informació cívica i turística durant els tes demandes dels veïns en aquest futur pla. Pensa
mesos de major afluència, és a dir, de juny a octubre. que és positiu continuar el treball de coordinació amb
Pel que fa a la seguretat, tal com van debatre i acor- els veïns i institucions i amb tots els agents implicats
dar en el marc d’aquesta Comissió, s’ha reforçat i hi perquè estan en un moment d’oportunitats, amb el
ha una patrulla permanent dels Mossos d’Esquadra al Pla Comunitari de La Salut, la llei de barris o la refor-
parc des del mes d’abril, i un reforç diari de la Guàrdia ma dels Tres Turons, elements que també s’han de
Urbana amb incidència especial sobre la venda tenir en compte en aquest debat i que han d’ajudar a
il·legal. Pel que fa a la il·luminació, diu que aquí hi definir el paper d’un parc i un espai complex com
havia interessos contraposats entre els ciutadans, aquest. Remarca la importància de trobar espais de
que demanen més il·luminació, i la preservació del consens i de diàleg per definir i establir els canvis o el
patrimoni, que es basa en criteris de baixa il·lumi- rol que ha de jugar el parc en el futur.
nació, i creu que, finalment, han trobat una bona fór- La Sra. Mayol comenta que, justament, abans ha
mula per solucionar-ho: Urbanisme i Parcs i Jardins intentat dir que, per fer possible que el Parc tingui
han redactat un projecte d’il·luminació per al passeig aquesta doble dimensió de parc de barri i parc monu-
de les Palmeres que es presentarà a la Comissió de mental, el Pla Director, que la presidenta anomena
Patrimoni de la Generalitat el dia 18 de juliol i que, si Pla d’actuació, està en fase de treball intens, i confia
s’aprova, està previst que les obres s’iniciïn imme- que cap al mes de novembre, si bé no és una data
diatament per tal d’acabar-les a la tardor. tancada, tindran oportunitat de poder-ne parlar i re-
També s’han convocat, a instàncies de l’anterior re- flexionar col·lectivament i aprovar-lo, tot tenint pre-
gidor del Districte, unes reunions amb veïns els me- sent que una bona part d’aquestes propostes par-
sos d’abril i juny a les que hi ha assistit, entre d’altres, teixen del diàleg amb els veïns que ha esmentat.
Parcs i Jardins, i on s’han recollit diferents propostes: Es dóna per tractada.
la necessitat de mantenir els accessos oberts més
hores i de millorar la neteja, uns acords que ja s’han c) Declaracions de Grup
assolit; millorar l’enllumenat, que està en curs i ja molt
proper; la manca de lavabos, que està en estudi de
noves ubicacions; i la necessitat de millorar la se- No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-
nyalització, que està en projecte. També hi ha al- sidència aixeca la sessió a les catorze hores.
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1475
Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge
Acta de la sessió celebrada el dia 12 de juliol de ment negociat, del contracte de tasques de contingut
2007 i aprovada el dia 20 de setembre de 2007 urbanístic relatives al càlcul dels potencials edifica-
toris sectorials dels diferents polígons de valoració,
als efectes de les operacions urbanístiques de des-
A la sala President Lluís Companys de la casa de envolupament del planejament general i sectorial i
la ciutat, el 12 de juliol de 2007, s’hi reuneix la Co- actualització dels polígons d’actuació, per als exer-
missió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, sota cicis 2007-2008, i per un import de 29.870,94 euros.
la presidència de l’Im. Sr. Ramon García-Bragado i
Acín. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: 2. Sector d’Urbanisme
Raimond Blasi i Navarro, Itziar González i Virós, De la gerent municipal, de data 24 de maig de
Imma Moraleda i Pérez, Montse Sánchez i Yuste, 2007, que aprova el plec de clàusules i convoca
Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, concurs, per adjudicar el contracte d’obres de reforç
Eduard García i Plans, Antoni Vives i Tomàs, Joan estructural i reparació de les façanes de l’edifici Torre
Puigdollers i Fargas, Jordi Cornet i Serra, Alberto de la Catalana de Gas, situada al parc de la Bar-
Villagrasa Gil, Elsa Blasco i Riera i Ricard Martínez i celoneta, per als exercicis 2007-2008, i per un import
Monteagudo, assistits pel secretari general de la d’1.796.230,50 euros.
Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
També hi són presents els Srs.: Ramon Massaguer 3. Sector d’Urbanisme
Melendez, gerent d’Urbanisme i Infraestructures i el De la gerent municipal, de data 1 de juny de 2007,
Sr. Antoni Sorolla Edo, delegat d’Habitatge. que aprova el plec de clàusules, mitjançant procedi-
Excusen la seva absència el Sr. Javier Mulleras ment negociat, del contracte de la direcció d’obres
Vinzia. d’arquitecte tècnic, coordinació de seguretat i salut i
S’obre la sessió a les setze hores i quaranta control de qualitat de les obres de reforç estructural i
minuts. reparació de les façanes de l’edifici Torre de la Cata-
lana de Gas, situada al Parc de la Barceloneta, per
El Sr. García-Bragado inicia la primera sessió als exercicis 2007-2008, i per un import de 23.000
d’aquest mandat, expressant la seva satisfacció per euros.
dirigir aquesta comissió de Plenari que intervé en
aspectes essencials de la gestió de la ciutat i on les 4. Sector d’Urbanisme
lectures tècniques i polítiques tenen marge suficient De la gerent municipal, de data 1 de juny de 2007,
per la coincidència en molts dels temes i amb tota que aprova el plec de clàusules, mitjançant procedi-
seguretat marge per al debat polític, que serà del tot ment negociat, del contracte de la direcció d’obres
profitós. Afegeix que la matèria objecte d’aquesta co- d’arquitecte del projecte bàsic i executiu de reforç es-
missió es caracteritza per tenir competències com- tructural i reparació de les façanes de l’edifici Torre
partides entre l’alcalde i el Consell Municipal i entén de la Catalana de Gas, situada al Parc de la Barce-
que s’està en un moment iniciàtic d’aquesta nova loneta, per als exercicis 2007-2008, i per un import de
situació, de govern en minoria que ha de guanyar-se 16.000 euros.
els vots per tal de fer prosperar els acords. Manifesta
la seva voluntat de no estalviar el mínim esforç per 5. Districte de Sarrià-Sant Gervasi
aconseguir aquestes majories, evitant discussions De la gerent municipal, de data 25 de maig de
que no siguin estrictament necessàries i amb el 2007, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
màxim desig d’arribar a acords i de garantir el bon curs, per adjudicar el contracte d’obres d’urbanització
funcionament de l’aparell municipal en un aspecte, del passatge Bonavista i millora d’un tram del camí de
tan específic, com és l’urbanístic. Vallvidrera, per als exercicis 2007-2008, i per un
import de 255.432,32 euros.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
No n’hi ha 6. Districte de Sant Andreu
De la gerent municipal, de data 16 d’abril de 2007,
que aprova el plec de clàusules i convoca concurs
II) Part Informativa obert pel contracte que té per objecte la construcció
de la Biblioteca Pública de La Sagrera, per als exer-
a) Despatx d’ofici cicis 2007-2008, i per un import de 2.274.321 euros.
En compliment de l’article 63.1 del Reglament 7. Districte de Sant Martí
d’organització municipal, es comuniquen les resolu- De la gerent municipal, de data 3 de maig de 2007,
cions següents: que adjudica a la societat Excavaciones y Construc-
ciones Benjumea el contracte d’obres del casal infan-
1. Sector d’Urbanisme til del Districte de Sant Martí-Via Trajana, per als
De la gerent municipal, de data 8 de març de 2007, exercicis 2007-2008, i per un import d’1.035.000
que aprova el plec de clàusules, mitjançant procedi- euros.
1 a476 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
8. Sector d’Urbanisme l’àmbit discontinu Batllò-Magòria i les parcel·les si-
De la gerent municipal, de 20 d’abril de 2007, que tuades a la Via Laietana, núms. 2 i 8-10, Pau Claris,
adjudica a la Sra. Aina Pasqual i Jordi el contracte de núms. 158-160, Girona, núm. 20 i Carrera, núm. 12,
tasques de contingut urbanístic relatives al càlcul dels en el sentit que, justificadament i raonada, figura en
potencials edificatoris sectorials dels diferents polí- l’informe d’11 d’abril de 2007, que consta en l’expe-
gons de valoració, als efectes de les operacions dient i que es dóna per reproduït; 2n) aprovar de-
urbanístiques de desenvolupament del planejament finitivament, a l’empara de l’article 113.2 del Decret
general i sectorial, i actualització dels polígons d’ac- legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el
tuació, per als exercicis 2007-2008, i per un import de text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte d’Es-
29.858,40 euros. tatuts i de Bases d’actuació per a la constitució de la
Junta de Compensació del polígon d’actuació abans
Acords de la Comissió de Govern de 18 d’abril de esmentat; 3r) designar representant d’aquesta Admi-
2007: nistració en l’òrgan rector de la Junta de Com-
9. Desestimar la sol·licitud formulada pel Sr. Lluïs pensació, la directora de Serveis de Gestió Urbanísti-
Comas Arajol, per instància de 9 de novembre de ca de l’Ajuntament de Barcelona, Sra. Marta Perelló i
2006, de reversió de la finca del carrer de Sant Mi- Riera; 4t) requerir, de conformitat amb l’article 124.4
quel, núm. 4 (Rector Bruguera, núm. 3), que va ésser del Text refós esmentat, els propietaris que no hagin
expropiada per la societat municipal Procivesa sol·licitat la seva incorporació a la Junta, perquè la
mitjançant acta d’ocupació i consignació d’apreua- sol·licitin, si ho volen, en el termini d’un mes des de la
ment de 23 d’octubre de 1996, en execució del Pla notificació d’aquest acord, amb l’advertiment que si
especial de reforma interior de la Barceloneta, apro- no s’hi incorporen, la Junta de Compensació podria
vat definitivament el 27 de juny de 1985, pels motius sol·licitar a l’Administració l’expropiació de llurs fin-
que justificadament consten en l’informe de la Di- ques, en el qual cas gaudirà de la condició de
recció de Serveis de Gestió Urbanística, de 19 de beneficiària de l’expropiació; 5è) aprovar la cons-
març de 2007, i l’informe del director de Gestió del titució de la Junta de Compensació del Polígon
Sòl de la societat Foment de Ciutat Vella, SA, de 27 esmentat, formalitzada mitjançant escriptura pública
de desembre de 2006, informes que figuren a l’ex- atorgada el 16 de març de 2007, davant el Notari de
pedient administratiu i que es donen per reproduïts. l’Il·lustre Col·legi de Catalunya, Sr. Ángel Serrano de
Notificar-ho als interessats; i donar-ne compte a la Nicolás, amb núm. 525 del seu protocol; 6è) donar
Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. trasllat a la Direcció General d’Urbanisme de la
10. 1r) Aprovar, a sol·licitud de la Junta de Com- Generalitat de Catalunya, de la documentació relacio-
pensació de la unitat d’actuació de l’illa del carrer de nada a l’article 192 del Decret 305/2006, de 18 de
Sadurní i el seu entorn del barri del Raval, la juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei
substitució de l’afecció real al pagament del saldo del d’urbanisme, als efectes de la inscripció, en el Regis-
compte de liquidació provisional que grava les finques tre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores, de la
resultants FR-1, FR-2 i FR-3 del Projecte de com- Junta de Compensació; 7è) publicar aquest acord en
pensació de la unitat d’actuació de l’illa del carrer de el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de
Sadurní i el seu entorn del Pla especial de reforma in- més circulació de la província, i notificar-lo indivi-
terior del Raval, aprovat definitivament per acord de dualment a cadascun dels interessats en l’expedient;
la Comissió de Govern en sessió de 30 de gener de 8è) donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme,
2002, per un aval bancari de 480.758 euros en Infraestructures i Habitatge.
garantia de l’obra d’urbanització que resta pendent 12. Aprovar definitivament el Projecte executiu del
d’executar, a l’empara de l’article 20.2 en relació al passeig dels Cims de Montjuïc, fase A 1, amb un
19.3, ambdós del Reial Decret 1093/1997, de 4 de pressupost per execució de contracte de 244.439,47
juliol, atès que les altres partides del compte de euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs,
liquidació provisional ja han estat satisfetes, segons formulat per Barcelona de Serveis Municipals, SA;
consta en el certificat de la Junta de Compensació de resoldre les al·legacions presentades en el tràmit
14 de març de 2007 que figura a l’expedient. 2n) d’informació pública de l’aprovació inicial, de confor-
Sol·licitar al Registre de la Propietat núm. 3 d’aquesta mitat amb els informes dels serveis municipals, de
ciutat la cancel·lació de l’afecció real al pagament del valoració de les al·legacions, que consten a l’expe-
saldo del compte de liquidació provisional del Pro- dient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest
jecte de compensació que grava les tres finques acord; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la
esmentades, segons inscripció 1a de les finques Província i en un diari dels de més circulació de
registrals números 8441, 8443 i 8445, als folis 151, Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest pro-
156 i 160, respectivament, del volum 3386, llibre 263, cediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urba-
secció 3a, una vegada la Junta de Compensació de la nisme, Infraestructures i Habitatge.
unitat d’actuació de l’illa del carrer de Sadurní i el seu 13. 1r) Aprovar definitivament, de conformitat amb
entorn del barri del Raval hagi dipositat a la Tre- el procediment establert a l’article 150 del Decret
soreria municipal un aval bancari per la quantitat i pel legislatiu 1/2005, de 25 de juliol, pel qual s’aprova el
conceptes esmentats. 3r) Donar-ne compte a la Co- Text refós de la Llei d’urbanisme, i a l’article 215 del
missió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. Decret 305/2005, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el
11. 1r) Resoldre les al·legacions interposades con- Reglament de la Llei d’urbanisme, la necessitat de
tra la resolució de la regidora ponent d’Urbanisme, l’ocupació directa i la relació de béns i drets afectats
d’1 de febrer de 2007, d’aprovació inicial del Projecte de les finques situades al carrer de Margenat, núms.
d’Estatuts i Bases d’actuació per a la constitució de la 12-20, qualificades de sistema d’equipaments comu-
Junta de compensació del PAU 1 del sector 1 de la nitari de caràcter local (clau 7-b) per la Modificació del
Modificació puntual del Pla General Metropolità en Pla General Metropolità per a l’ordenació de les vores
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1477
de la Via Augusta (Tram I, des del passeig de la sentit: estimar el recurs presentat el 15 de gener de
Bonanova a la ronda de Dalt) i incloses dins de la 2007 per la Sra. Damiana Calvo Lajarín, i el recurs
unitat d’actuació núm. 1 a executar mitjançant re- presentat el 9 de març de 2007 per la Sra. Maria Feliu
parcel·lació en la modalitat de cooperació, d’acord Cereza; estimar en part els recursos presentats el 14 i
amb els motius que justificadament figuren en l’in- 19 de febrer de 2007 per la Sra. Glòria Montpeó
forme de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística Amorós i el Sr. Vicente Andrés Perales, i el 14 i 19 de
de 20 de març de 2007 que consta a l’expedient i que febrer de 2007 per la Sra. Silvia Pérez Fernández,
es dóna per reproduït. 2n) Resoldre les al·legacions actuant en nom propi i en representació dels Srs. i les
formulades pels ocupants legals titulars de drets Sres. Jordi Pérez Fernández, Elena Pérez Fernán-
d’arrendament durant el tràmit d’informació pública de dez, Ana Maria Fernández Bori, Elena Tojeiro Fer-
l’expedient d’ocupació directa, concretament el Sr. nández, Amadora Tojeiro Fernández i Jaime Tojeiro
Xavier Casas Gilberga i el Sr. Marcel Tatjé Canudas, Tojeiro; i, desestimar el recurs presentat el 16 i 19 de
en els termes dels convenis de mutu acord indem- febrer de 2007 per la Sra. Alícia Gassó Pérez. 2n)
nitzatoris per l’extinció dels seus drets d’ocupació, Concretar que, en relació a l’apartat 7è) de la me-
formalitzats pels interessats i l’Ajuntament i que mòria del Projecte de reparcel·lació, relatiu al rea-
s’incorporen a l’expedient. 3r) Assenyalar que aquest llotjament dels ocupants d’habitatges, els costos
acord comporta, de conformitat amb l’article 215, derivats de l’allotjament transitori fins que es faci
apartats 6 i 7 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel efectiu el dret de reallotjament definitiu, sense li-
qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, la mitació temporal, aniran a càrrec de la comunitat
declaració d’urgència de l’ocupació i habilita a l’Ad- reparcel·latòria, essent la partida assenyalada en el
ministració per a l’ocupació immediata de les finques Projecte merament orientativa. 3r) Notificar aquest
afectades, previ el pagament o la consignació de les acord a tots els propietaris i d’altres interessats en
indemnitzacions per l’extinció dels drets d’ocupació l’expedient. 4t) Donar-ne compte a la Comissió d’Ur-
existents, en els termes dels convenis de mutu acord banisme, Infraestructures i Habitatge.
abans esmentats, en relació a l’article 218.1 de l’an- 17. 1r) Resoldre les al·legacions presentades du-
teriorment referit Reglament de la Llei d’urbanisme. rant el termini d’informació pública al Projecte de
4t) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la reparcel·lació de part de l’illa Q del Pla especial de re-
Província de Barcelona i en un dels diaris de més forma interior per a la remodelació de cinc illes del
circulació de la província, amb la relació de béns i Turó de la Peira, aprovat inicialment el 16 de no-
drets afectats, amb notificació personal a tots els vembre de 2006, en el sentit que figura en l’informe
interessats. 5è) Donar-ne compte a la Comissió d’Ur- de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de 20
banisme, Infraestructures i Habitatge. de març de 2007, que consta a l’expedient, i que es
14. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitza- dóna per reproduït en els seus propis termes. 2n)
ció del sector La Budellera modificat, al terme Munici- Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 113.2.a)
pal de Barcelona, per import de 2.494.519,98 euros, del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual
el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, d’iniciativa s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el
municipal; resoldre les al·legacions presentades en el Projecte de reparcel·lació de part de l’illa Q del Pla
tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de especial de reforma interior per a la remodelació de
conformitat amb els informes dels serveis municipals, cinc illes del Turó de la Peira, amb introducció de les
de valoració de les al·legacions, que consten a l’ex- modificacions no substancials derivades de la re-
pedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a solució de les al·legacions presentades que consten
aquest acord; publicar aquest acord en el Butlletí Ofi- en el referit informe de 20 de març de 2007. 3r) Deter-
cial de la Província i en un diari dels de més circulació minar, de conformitat amb l’article 153 del Decret
de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Re-
procediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Ur- glament de la Llei d’urbanisme, que la fermesa en via
banisme, Infraestructures i Habitatge. administrativa de l’acord d’aprovació definitiva del
15. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article Projecte de reparcel·lació, produirà essencialment els
113.2.d) del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, efectes econòmics i jurídics continguts a l’article 121
pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, del Text refós de la Llei d’urbanisme. 4t) Publicar
i article 164 del seu Reglament de desplegament, el aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en
Projecte de reparcel·lació voluntària, en la modalitat un dels diaris de més circulació de la província, i noti-
de compensació bàsica, del polígon d’actuació urba- ficar aquest acord individualment a tots els propietaris
nística 1 del Pla de millora urbana T1 Taxonera, i d’altres interessats afectats. 5è) Donar-ne compte a
formalitzat en escriptura pública el 8 de març de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.
2007; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la 18. Aprovar el Projecte modificat d’urbanització de la
Província i en un diari dels de més circulació de la unitat d’actuació núm. 4 del Pla especial de reforma in-
província, i notificar-lo individualment a cadascun dels terior de Porta, fases I i II, formulat per Bagursa,
interessats; donar-ne compte a la Comissió d’Ur- d’acord amb l’informe de 19 de març 2007 de la Di-
banisme, Infraestructures i Habitatge. recció de Gestió d’Obres de projectes d’urbanització i
16. 1r) Resoldre els recursos de reposició pre- edificació de Bagursa, el qual figura a l’expedient i es
sentats contra l’acord d’aprovació definitiva del Pro- dóna per reproduït, amb un pressupost total, per a
jecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació núm. 7 coneixement de l’Administració, de 757.100,90 Euros,
del Pla especial de reforma interior del barri de Porta, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, que suposa
en el sentit i pels motius que s’exposen en l’informe un increment de l’11,59% respecte el projecte inicial i
de la Direcció de Gestió Urbanística de 20 de març de una ampliació del termini d’execució de dos mesos; i
2007, que consta a l’expedient, i, que en els seus donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, In-
propis termes, es dóna per reproduït; i, en aquest fraestructures i Habitatge.
1 a478 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
19. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitza- aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en
ció del carrer de Garcilaso (entre l’avinguda de la Me- un dels diaris de més circulació de la província i notifi-
ridiana i el carrer de la Sagrera), la plaça dels Jardins car-lo individualment als interessats. 3r) Sol·licitar al
d’Elx i plaça Hispano Suïssa. Separata 1 C. Gar- Registrador de la Propietat la inscripció del Projecte
cilaso, per un import de 3.404.666,33 euros, el 16% de reparcel·lació de la unitat d’actuació núm. 11 del
de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per Barce- Pla especial de reforma interior Diagonal-Poblenou
lona d’Infraestructures Municipals, SA (BIM/SA); re- de Barcelona per la Modificació del Pla General
soldre l’al·legació presentada pel Grup Municipal de Metropolità per a la renovació de les àrees industrials
Convergència i Unió; publicar aquest acord en el del Poblenou –Districte d’activitats 22@bcn. 4t) Do-
Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de nar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infra-
més circulació de Catalunya; notificar-lo als inte- estructures i Habitatge.
ressats en aquest procediment; i donar-ne compte a 23. 1r) Aprovar definitivament l’operació jurídica
la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. complementària del Projecte de reparcel·lació de la
20. 1r) Aprovar el Text refós del Projecte de re- unitat d’actuació núm. 5 del Pla especial de reforma
parcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, interior del sector Eix Llacuna de la Modificació del
del polígon d’actuació urbanística del Pla de millora Pla General Metropolità per a la renovació de les
urbana de concreció de les alineacions del carrer del àrees industrials del Poblenou –Districte d’activitats
Joncar, núms. 15 al 23, i d’ordenació volumètrica de 22@bcn–, que té per objecte la rectificació de les
les parcel·les del carrer del Joncar, núms. 21 i 23, i circumstàncies descriptives de les finques resultants;
del carrer de Marià Aguiló, núms. 104 i 106, formulat i el Text refós del Projecte de reparcel·lació de la
per la Junta de Compensació de l’esmentat polígon, unitat d’actuació núm. 5 del Pla especial de reforma
que incorpora les modificacions resultants de l’es- interior del sector Eix Llacuna, que incorpora les
timació parcial de les al·legacions que es varen for- corresponents modificacions. 2n) Publicar aquest
mular dins del termini d’informació pública del Pro- acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels
jecte de reparcel·lació, de conformitat amb l’acord diaris de més circulació de la província i notificar-lo
adoptat en la sessió celebrada el 7 de febrer de 2007, individualment als interessats. 3r) Sol·licitar al Regis-
així com les modificacions resultants dels canvis trador de la Propietat la inscripció del Text refós del
produïts respecte de la titularitat i de l’estat d’ocu- Projecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació núm.
pació de les finques aportades que s’especifiquen en 5 del Pla especial de reforma interior del sector Eix
l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanís- Llacuna. 4t) Donar-ne compte a la Comissió d’Urba-
tica, de 22 de març de 2007, que consta a l’expedient. nisme, Infraestructures i Habitatge.
2n) Notificar-ho individualment a tots els propietaris i 24. 1r) Aprovar definitivament el Projecte de re-
d’altres interessats afectats. 3r) Donar-ne compte a la parcel·lació del subsector 3 del Pla de millora urbana
Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. per a la reforma interior del sector Llull-Pujades (Po-
21. 1r) Aprovar la constitució de l’Entitat urbanística nent) per la Modificació del Pla General Metropolità
col·laboradora de caràcter provisional de l’illa denomi- per a la renovació de les àrees industrials del
nada ICT, delimitada pels carrers de Tànger, de la Poblenou –Districte d’activitats 22@bcn. 2n) Publicar
Ciutat de Granada, de Bolívia i de Badajoz, excloent- aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en
ne de forma expressa la finca de propietat de la un dels diaris de més circulació de la província i notifi-
Universitat de Barcelona que té una superfície de car-lo individualment als interessats. 3r) Sol·licitar al
1.691 m2, formalitzada per escriptura pública ator- Registrador de la Propietat la inscripció del Projecte
gada l’1 de desembre de 2007, davant de Notari de de reparcel·lació del subsector 3 del Pla de millora ur-
Barcelona Sr. Javier Garcia Ruiz, sota el número de bana per a la reforma interior del sector Llull-Pujades
protocol 4549. 2n) Possibilitar l’adhesió a l’Entitat ur- (Ponent) per la Modificació del Pla General Me-
banística col·laboradora de caràcter provisional a la tropolità per a la renovació de les àrees industrials del
resta de propietaris de les finques incloses en la Poblenou –Districte d’activitats 22@bcn. 4t) Donar-ne
unitat d’actuació delimitada pels carrers de Tànger, compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i
de la Ciutat de Granada, de Bolívia i de Badajoz, i Habitatge.
també a la Universitat de Barcelona com a propietari
de la finca exclosa de l’Entitat, d’acord amb el pacte Acords de la Comissió de Govern de 4 de maig de
sisè de l’escriptura de constitució de l’Entitat, i l’article 2007:
196.6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual 25. Aprovar definitivament el Projecte executiu d’a-
s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. 3r) parcament subterrani situat als carrers de València-
Traslladar a la Direcció General d’Urbanisme de la Calàbria i a l’avinguda de Roma i d’urbanització de la
Generalitat de Catalunya, la documentació que pres- superfície, per import de 9.541.127,41 euros, el 16%
criu l’article 192 de l’esmentat Decret 305/2006 de 18 de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per Barce-
de juliol. 4t) Publicar aquests acords en el Butlletí Ofi- lona de Serveis Municipals, SA, amb les modifi-
cial de la Província i en un diari dels de més circulació cacions a què fa referència l’informe de la Direcció
de la província i notificar individualment a tots els d’Urbanisme, que consta a l’expedient i a efectes de
interessats en l’expedient. 5è) Donar-ne compte a la motivació s’incorpora a aquest acord; precisar que
Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. caldrà donar compliment a les condicions establertes
22. 1r) Aprovar definitivament el Projecte de re- en els informes emesos per la Direcció de Serveis
parcel·lació de la unitat d’actuació núm. 11 del Pla es- d’Actuació Urbanística el 4 de desembre de 2006, i
pecial de reforma interior Diagonal-Poblenou de Bar- per la Direcció d’Urbanisme el 6 de febrer de 2007,
celona per la Modificació del Pla General Metropolità que figuren a l’expedient i es donen per reproduïts;
per a la renovació de les àrees industrials del publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la
Poblenou –Districte d’activitats 22@bcn. 2n) Publicar Província i en un diari dels de més circulació de
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1479
Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest pro- 8.330.576,91 euros, el 16% de l’impost del valor
cediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urba- afegit inclòs, formulat per Barcelona de Serveis Mu-
nisme, Infraestructures i Habitatge. nicipals, SA; precisar que caldrà donar compliment a
26. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitza- les condicions establertes en els informes emesos
ció de la plaça del Districte de Sants-Montjuïc, delimi- per la Direcció d’Urbanisme el 17 de gener de 2007 i
tada pels carrers d’Ermengarda, de Llobet, de Miquel per la Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística el
Bleach i un nou edifici al carrer del Callao, per import 16 de febrer de 2007, que figuren a l’expedient i es
d’1.458.425 euros, el 16% de l’impost del valor afegit donen per reproduïts; publicar aquest acord en el
inclòs, corresponent al Pla especial de millora urbana Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de
de la finca situada als carrers de Miquel Bleach, més circulació de Catalunya; notificar-lo als inte-
núms. 23-25 i del Callao, núms. 17-19, aprovat de- ressats en aquest procediment; i donar-ne compte a
finitivament el 22 de desembre de 2004, formulat per la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.
Gestora Inmobiliaria Besòs, SA; resoldre les al·le- 31. 1r) Aprovar definitivament el Projecte d’Estatuts
gacions presentades en el tràmit d’informació pública i Bases d’Actuació de la Junta de Compensació del
de l’aprovació inicial, de conformitat amb els informes Pla de millora urbana de l’illa delimitada pels carrers
dels serveis municipals, de valoració de les al·le- de Pere IV, de la Selva de Mar, del Marroc i del
gacions, que consten a l’expedient i, a efectes de Treball, formulat pels propietaris que representen el
motivació, s’incorporen a aquest acord; publicar 100% de la superfície total de l’àmbit. 2n) Aprovar la
aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en constitució de la Junta de Compensació del Pla de
un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar- millora urbana de l’illa delimitada pels carrers de Pere
lo als interessats en aquest procediment; i donar-ne IV, de la Selva de Mar, del Marroc i del Treball,
compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i formalitzada mitjançant escriptura pública atorgada el
Habitatge. 22 de novembre de 2006 davant del Notari de Barce-
27. Aprovar definitivament el Projecte executiu del lona Sr. Tomás Giménez Duart, sota el número 4319
passeig dels Cims de Montjuïc, Fase E, amb un pres- del seu Protocol. 3r) Traslladar a la Direcció General
supost, per execució de contracte, de 2.833.097,48 d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, la do-
euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, for- cumentació que prescriu 192 del Decret 305/2006, de
mulat per Barcelona de Serveis Municipals, SA, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei
conformitat amb l’informe emès per Barcelona de d’urbanisme. 4t) Designar el Sr. Andreu Romaní Blan-
Serveis Municipals, SA, el 30 d’abril de 2007; resoldre cafort, director de Gestió Urbanística de 22 Arroba
les al·legacions presentades en el tràmit d’informació BCN, SA, representant d’aquesta Administració en
pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb els l’òrgan rector de la Junta de Compensació. 5è) Publi-
informes dels serveis municipals, de valoració de les car aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i
al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’ex- en un dels diaris de més difusió de la província i notifi-
pedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a car-lo individualment a tots els interessats en l’ex-
aquest acord; publicar aquest acord en el Butlletí Ofi- pedient. 6è) Donar-ne compte a la Comissió d’Ur-
cial de la Província i en un diari dels de més circulació banisme, Infraestructures i Habitatge.
de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest
procediment; i donar-ne compte a la Comissió Acords de la Comissió de Govern de 4 de juliol de
d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 2007:
28. Aprovar definitivament el Projecte executiu del
tram comprès entre els carrers d’Homer i del Puig- Districte de les Corts
reig, corresponent a la remodelació de la ronda del 32. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitza-
Mig, ronda del General Mitre – Travessera de Dalt: ció dels espais públics del Pla de millora urbana
Balmes – Lesseps, per un import de 4.528.876,72 d’ordenació de volums en l’àmbit de l’illa delimitada
euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, pels carrers del Marquès de Sentmenat, de Guitard,
formulat per Barcelona d’Infraestructures Municipals, de Numància i de Caballero, per import de 293.699,63
SA, (BIMSA); resoldre les al·legacions presentades; euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, cor-
publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província responent al Pla de millora urbana per a l’ordenació
i en un diari dels de més circulació de Catalunya; noti- de volums i creació d’un equipament públic a la finca
ficar-lo als interessats en aquest procediment; i do- situada als carrers de Marquès de Sentmenat, núms.
nar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infra- 28-36, i de Guitard, núms. 80-92, (aprovat defi-
estructures i Habitatge. nitivament per acord del Plenari del Consell Municipal
29. Aprovar, el Projecte modificat d’urbanització del adoptat el 14 d’octubre de 2005), projecte formulat
Pla especial de reforma interior del barri de Porta, per Fbex Promo Inmobiliaria, SL; amb les condicions
corresponent a la unitat d’actuació V, formulat per a què fa referència l’informe emès per la Direcció
Bagur, SA, el qual no afecta al pressupost, per a d’Urbanisme el 21 de juny de 2007, que consta a
coneixement de l’Administració, aprovat en el seu dia, l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a
d’acord amb l’informe de 20 d’abril de 2007 de la aquest acord; publicar aquest acord en el Butlletí Ofi-
Direcció de Gestió d’Obres de Projectes d’Urbanització cial de la Província i en un diari dels de més circulació
i Edificació de Barcelona de Gestió Urbanística, SA, el de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest
qual consta a l’expedient i es dóna per reproduït; notifi- procediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Ur-
car-ho als interessats i donar-ne compte a la Comissió banisme, Infraestructures i Habitatge.
d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.
30. Aprovar definitivament el Projecte executiu per Districte de Sarrià-Sant Gervasi
a un aparcament subterrani i ordenació de superfície 33. 1r) Aprovar definitivament, de conformitat amb
als carrers de Bilbao i de Ramon Turró, per import de l’article 113.2 del Text refós de la Llei d’urbanisme
1 a480 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
(Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol), els Pro- gació presentada pel Grup Municipal de Conver-
jectes d’estatuts i de bases d’actuació per a la cons- gència i Unió; publicar aquest acord en el Butlletí Ofi-
titució de la Junta de Compensació del Polígon d’ac- cial de la Província i en un diari dels de més circulació
tuació urbanística de les finques núms. 53, 53B i 53C de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest
del carrer de Mont d’Orsà de Barcelona. 2n) Requerir, procediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Ur-
de conformitat amb l’article 190.1 del Reglament de la banisme, Infraestructures i Habitatge.
Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol), 37. 1r) Aprovar definitivament, a l’empara de l’ar-
els propietaris afectats que no hagin sol·licitat la seva ticle 113.2.a) del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de
incorporació a la Junta, perquè la sol·licitin, si ho vo- juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urba-
len fer, en el termini de quinze dies des de la noti- nisme, la substitució de la modalitat de compensació
ficació d’aquest acord, amb l’advertiment que si no bàsica per la de cooperació dins del sistema de
s’hi incorporen, de conformitat amb allò que esta- reparcel·lació per a l’execució de la unitat d’actuació 3
bleixen les bases d’actuació, la Junta de Compen- del Pla especial de reforma interior per a les zones de
sació podrà sol·licitar l’expropiació de llurs finques, en remodelació a l’entorn del passeig d’Enric Sanchís.
el qual cas gaudirà de la condició de beneficiària de 2n) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la
l’expropiació. 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí Província i en un diari dels de més circulació de la
Oficial de la Província, amb inserció dels Projectes província i notificar-lo individualment a tots els inte-
d’estatuts i de bases d’actuació, i en un diari dels de ressats afectats. 3r) Donar-ne compte a la Comissió
més circulació de la província, i notificar-lo indivi- d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.
dualment a les persones propietàries. 4t) Requerir els
interessats perquè, transcorregut el termini referit en Districte de Sant Martí
el punt 2n, constitueixin la Junta de Compensació 38. Aprovar definitivament el projecte d’urbanitza-
mitjançant escriptura pública, en la qual ha de constar ció del carrer de Gelida, al Districte de Sant Martí,
allò que disposa l’article 190.3 del Reglament de la promogut per Bagursa, amb un import, per a co-
Llei d’urbanisme. 5è) Donar-ne compte a la Comissió neixement de l’Administració, de 138.489,47 euros,
d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. l’impost del valor afegit inclòs, d’acord a l’informe, de
21 de juny de 2007, de la Direcció de Projectes d’Ur-
Districte d’Horta-Guinardó banització i Edificació de Bagursa, el qual figura a
34. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitza- l’expedient i es dóna per reproduït; publicar aquest
ció de la plaça pública al carrer de Dante Alighieri, acord en el Butlletí Oficial de la Província i el Diari Ofi-
núms. 162-176, per import d’1.062.908 euros, el 16% cial de la Generalitat de Catalunya i a la Gaseta Muni-
de l’impost del valor afegit inclòs, corresponent a la cipal; notificar-lo als interessats; i donar-ne compte a
Modificació del Pla General Metropolità d’ordenació la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.
de la finca situada al carrer de Dante Alighieri, núms. 39. 1r) Desestimar les al·legacions formulades per
160-176, (aprovat definitivament per acord del Plenari la Sra. Paula Romero Suárez en el tràmit d’informació
del Consell Municipal adoptat el 5 de maig de 2003), pública de la substitució de la modalitat de compen-
projecte formulat per Fbex Promo Inmobiliaria, SL; sació bàsica per la de cooperació dins del sistema de
que incorpora les condicions de l’aprovació inicial; reparcel·lació per a l’execució de la unitat d’actuació
publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Pro- de l’àmbit 2 de la Modificació del Pla General Me-
víncia i en un diari dels de més circulació de Cata- tropolità al front marítim del Poblenou des del Ce-
lunya; notificar-lo als interessats en aquest procedi- mentiri fins a la rambla d’en Prim, pels motius que fi-
ment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, guren en l’informe de 21 de juny de 2007, que consta
Infraestructures i Habitatge. a l’expedient, en els seus propis termes que es donen
per reproduïts. 2n) Aprovar definitivament, a l’empara
Districte de Nou Barris de l’article 113.2.a) del Decret legislatiu 1/2005, de 26
35. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitza- de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
ció del passatge d’Aristòtil comprès entre els carrers d’urbanisme, la substitució de la modalitat de com-
de Cartellà i de la Mare de Déu de les Neus, al pensació bàsica per la de cooperació dins del sistema
Districte de Nou Barris, amb un import, per a co- de reparcel·lació per a l’execució de la unitat d’ac-
neixement de l’Administració, de 97.681,17 euros, tuació de l’àmbit 2 de la Modificació del Pla General
l’impost del valor afegit inclòs, d’acord amb l’informe, Metropolità al front marítim del Poblenou des del
de 21 de juny de 2007, de la Direcció de Projectes Cementiri fins a la rambla d’en Prim. 3r) Publicar
d’Urbanització i Edificació de Bagursa, el qual figura a aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província, en
l’expedient i es dóna per reproduït; publicar aquest un diari dels de més circulació de la província i notifi-
acord en el Butlletí Oficial de la Província i el Diari ofi- car-lo individualment a tots el interessats afectats. 4t)
cial de la Generalitat de Catalunya i a la Gaseta Muni- Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infra-
cipal; notificar-lo als interessats; i donar-ne compte a estructures i Habitatge.
la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 40. 1r) Aprovar definitivament el Projecte de la
urbanització i infraestructura del carrer de Ramon
Districte de Sant Andreu Turró, en el tram comprès entre els carrers de Ba-
36. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitza- dajoz i de Llacuna i del carrer de la Ciutat de Grana-
ció del carrer de Garcilaso (entre l’avinguda Meridia- da, en el tram comprés entre els de Llull i del Taulat,
na i el carrer de la Sagrera), la plaça d’Elx i la plaça d’iniciativa pública, per un import de 5.225.108,39
de la Hispano Suïssa. separata 2 Pl. d’Elx, per un euros (16% impost del valor afegit inclòs), formulat
import d’1.390.371,46 euros, el 16% de l’impost del per 22 Arroba BCN, SA. 2n) Publicar aquesta reso-
valor afegit inclòs, formulat per Barcelona d’Infraes- lució en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari
tructures Municipals, SA (BIM/SA); resoldre l’al·le- dels de més circulació de Catalunya. 3r) Donar-ne
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1481
compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Rentamovil, SL, i Domasa, SA, propietaris del 81,99%
Habitatge. de la superfície del sòl inclòs en la unitat d’actuació.
41. 1r) Aprovar la constitució de la Junta de Compen- 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la
sació Provisional per al desenvolupament urbanístic Província i en un dels diaris de més circulació de la
de l’illa delimitada pels carrers d’Ávila, del Doctor província i notificar-lo individualment als interessats.
Trueta i de Badajoz i l’avinguda d’Icària, formalitzada 4t) Requerir als interessats que procedeixin a consti-
pels propietaris que representen el 90% de la su- tuir la Junta de Compensació mitjançant de l’atorga-
perfície de l’illa mitjançant escriptura pública ator- ment d’escriptura pública.
gada davant de la Notària de Barcelona Sra. Rocío 44. 1r) Estimar parcialment les al·legacions formu-
Maestre Cavanna, el 6 de juny de 2007, sota el núme- lades per part del Sr. Javier Huarte en nom de M. Te-
ro 1934 del seu Protocol. 2n) Possibilitar l’adhesió a resa Pavillard i de Goldinver Inmobiliaria, SL, i pel Sr.
la Junta de Compensació Provisional a la resta de Enric Gregorio en nom de Esecetanger, SL, durant el
propietaris de les finques incloses en l’illa delimitada termini d’informació pública posterior a l’aprovació ini-
pels carrers d’Ávila, del Doctor Trueta i de Badajoz i cial del Projecte de Reparcel·lació de l’illa delimitada
l’avinguda d’Icària, d’acord amb allò que es disposa pels carrers d’Àlaba, de Tánger, de Sancho d’Àvila i
en l’apartat 5.5 de les determinacions relatives al de Pamplona, per a la Modificació del Pla General
règim de funcionament, incloses com a annex 1 a Metropolità per a la renovació de les àrees industrials
l’escriptura de constitució; i amb allò que prescriu del Poblenou –Districte d’activitats 22@– i desestimar
l’article 196.6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel tota la resta d’escrits d’al·legacions, segons l’informe
qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. 3r) de tractament de les al·legacions que figura en l’ex-
Traslladar a la Direcció General d’Urbanisme de la pedient i es dóna per reproduït. 2n) Aprovar de-
Generalitat de Catalunya, la documentació que deter- finitivament el Projecte de Reparcel·lació de l’illa deli-
mina l’article 192 de l’esmentat Decret 305/2006, de mitada pels carrers d’Àlaba, de Tánger, de Sancho
18 de juliol. 4t) Publicar aquests acords en el Butlletí d’Àvila i de Pamplona, per a la Modificació del Pla
Oficial de la Província i en un diari dels de més General Metropolità per a la renovació de les àrees
circulació de la província i notificar-los individualment industrials del Poblenou –Districte d’activitats 22@.
a tots els interessats en l’expedient. 5è) Donar-ne 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la
compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Província i en un dels diaris de major circulació de la
Habitatge. Província i notificar-lo individualment als interessats.
42. 1r) Estimar parcialment el recurs extraordinari 4t) Sol·licitar al Registrador de la Propietat la ins-
de reposició interposat per la societat Vitrificats, SA, cripció del Projecte de Reparcel·lació de l’illa delimita-
respecte l’error material existent en el Projecte de da pels carrers d’Àlaba, de Tánger, de Sancho d’Àvila
reparcel·lació, reconeixent la societat Vitrificats, SA, i de Pamplona, per a la Modificació del Pla General
titular de l’activitat situada al carrer del Pallars, núm. Metropolità per a la renovació de les àrees industrials
95 bis i, per tant, titular del dret a percebre la in- del Poblenou –Districte d’activitats 22@. 5è) Donar-
demnització detallada en el Projecte de reparcel·lació ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestruc-
econòmica de la parcel·la del carrer de Pallars, núms. tures i Habitatge.
95 bis, 97-99, del Pla especial urbanístic del centre 45. 1r) Aprovar definitivament el Projecte d’estatuts
d’activitats professionals, en concepte de cessament i i bases d’actuació de la Junta de Compensació del
trasllat de l’activitat, per valor de 41.696,33 euros; i Subsector 8 del Pla de millora urbana per a la reforma
desestimar la pretensió de reconèixer la societat interior del sector Llull-Pujades Ponent, formulat per
Vitrificats, SA, com a titular del dret d’arrendament de la societat mercantil Subsector 8 Llull Pujades, SL,
la nau del carrer de Pallars, núm. 95 bis, de manera representant dels propietaris del 69% de la superfície
que es manté el Sr. Joan Codina com a titular del dret del sòl inclòs en l’àmbit de transformació. 2n) Publicar
d’arrendament i de la indemnització per extinció de aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en
contracte per valor de 78.531,60 euros d’acord amb el un dels diaris de més circulació de la província i notifi-
Projecte de reparcel·lació, pels motius que consten en car-lo individualment als interessats. 3r) Requerir als
l’informe i la documentació que formen part de l’ex- interessats que procedeixin a constituir la Junta de
pedient. 2n) Notificar aquest acord als interessats en Compensació mitjançant l’atorgament d’escriptura pú-
l’expedient. 3r) Donar-ne compte a la Comissió d’Ur- blica.
banisme, Infraestructures i Habitatge. 46. 1r) Aprovar definitivament el Projecte de repar-
43. 1r) Desestimar les al·legacions formulades per cel·lació del polígon d’actuació del Pla de millora de
part del Sr. Jaume Rovira Rojas durant el tràmit d’in- l’illa delimitada pels carrers del camí Antic de Va-
formació pública posterior a l’aprovació inicial del lència, de Lope de Vega, del Pallars i de Bilbao,
Projecte d’estatuts i bases d’actuació de la Junta de condicionant l’executivitat del Projecte de repar-
Compensació del Pla de millora urbana de les illes cel·lació a l’aprovació definitiva del Pla de millora de
delimitades pels carrers de Cristóbal de Moura, del l’illa delimitada pels carrers del camí Antic de Va-
Pallars, de l’Agricultura i del Treball, pels motius que lència, de Lope de Vega, del Pallars i de Bilbao per la
consten en l’informe de tractament de les al·legacions Modificació del Pla General Metropolità per a la reno-
i de proposta d’aprovació definitiva i en la docu- vació de les àrees industrials del Poblenou –Districte
mentació que consta en l’expedient administratiu. 2n) d’activitats 22@–, d’acord amb l’article 125.6 del Re-
Aprovar definitivament el projecte d’estatuts i bases glament de la Llei d’urbanisme. 2n) Publicar aquest
d’actuació de la Junta de Compensació del Pla de acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels
millora urbana de les illes delimitades pels carrers de diaris de més circulació de la Província i notificar-lo
Cristóbal de Moura, del Pallars, de l’Agricultura i del individualment als interessats. 3r) Sol·licitar al Regis-
Treball formulat per Estudios y Servicios de Empresa, trador de la Propietat la inscripció del Projecte de
SA, SL, Udin, SL, Delmet Promocions Industrials, SL, reparcel·lació del polígon d’actuació del Pla de millora
1 a482 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
urbana de l’illa delimitada pels carrers del camí Antic nom del Sr. Abel Peiró López; estimar parcialment les
de València, de Lope de Vega, de Pallars i de Bilbao. al·legacions presentades pel Sr. Leandro Martínez
4t) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Zurita Santos de Lamadrid, en nom de Inmobiliaria
Infraestructures i Habitatge. Colonial, SA; i desestimar íntegrament les al·le-
47. 1r) Estimar l’al·legació presentada per la so- gacions presentades pel Sr. Antoni Garrigosa Ayuso
cietat Tobella Boltà, SA, i reconèixer a la societat en nom de INFINE SL; pel Sr. Josep Cruanyes i Tor
esmentada com la titular del dret d’arrendament i de en nom de l’Associació de Veïns del Poblenou i de
l’activitat existent en el local situat al carrer de Pallars, l’Arxiu Històric del Poblenou; pel Sr. Florencio Díaz
núm. 76, i rectificar els errors materials existents en el Vilches, en nom de Promociones IBD Montigalà, SL;
Projecte de reparcel·lació del subsector 2 del Pla de pel Sr. Francisco Ibáñez Montoya, en nom de Ibérica
millora urbana per a la reforma interior del subsector de Industrias Químicas, SA, de Cercados Metálicos
Llull-Pujades Ponent, fent constar que l’arrendatària ADO, SA, de Iracheta SL, de Ofidisor SL, de Umesa
de la finca aportada número 3 és la societat La Evolu- SL i de Cedo SL; i pel Sr. Andreas Hajek, en nom de
ción Barcelona, SL, i que la societat propietària de la Indulok, SA i Protecta, SA; tot això d’acord amb
finca aportada número 9 és la societat Inponosa, SA. l’informe de tractament de les al·legacions que
2n) Aprovar el Projecte de reparcel·lació voluntària s’incorpora a l’expedient i que es dóna per reproduït.
del subsector 2 del Pla de millora urbana del sector 2n) Aprovar definitivament, amb els efectes legalment
Llull-Pujades Ponent formulat pels propietaris que re- previstos, l’Operació jurídica complementària de la
presenten el 100% a través d’escriptura publica auto- Reparcel·lació del Pla de millora urbana de la unitat
ritzada pel Notari de Barcelona el Sr. Amador López d’actuació número 1 del PERI del sector Parc Central
Baliña el 16 de març de 2007 sota el número de –Districte d’activitats 22@Barcelona– que té per ob-
protocol 1938, en compliment de l’article 164.2 del jecte l’adequació de la reparcel·lació a les deter-
Decret 305/2006 i els 113.3 i 124.2.b del Text refós minacions de la Modificació del Pla de millora urbana
de la Llei d’urbanisme de Catalunya. 3r) Publicar de la unitat d’actuació número 1 del Parc Central per
aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en a la preservació del recinte de Can Ricart. 3) Publicar
un dels diaris de més circulació de la província i notifi- aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en
car-lo individualment a cadascun dels interessats en un dels diaris de major circulació de la Província i no-
l’expedient. 4t) Sol·licitar al Registrador de la Pro- tificar-lo individualment als interessats. 4t) Sol·licitar
pietat la inscripció del Projecte de reparcel·lació al Sr. Registrador de la Propietat la inscripció de
voluntària del subsector 2 del Pla de millora urbana l’Operació jurídica complementària de la Reparcel·la-
del sector Llull-Pujades Ponent. 5è) Donar-ne compte ció del Pla de millora urbana de la unitat d’actuació
a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi- número 1 del PERI del sector Parc Central –Districte
tatge. d’activitats 22@Barcelona– que té per objecte l’ade-
48. 1r) Desestimar íntegrament les al·legacions quació de la reparcel·lació a les determinacions de la
presentades per la Sra. Elvira Fernández Lozano, en Modificació del Pla de millora urbana de la unitat
nom i representació de la societat Ecotècnia, SCCL, d’actuació número 1 del Parc Central per a la pre-
contra la resolució d’aprovació inicial del Projecte de servació del recinte de Can Ricart. 5è) Donar-ne
reparcel·lació de la unitat d’actuació núm. 4 del Pla compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i
especial de reforma interior de l’Eix Llacuna –Districte Habitatge.
d’activitats 22@Barcelona–, promogut per la Junta de El Sr. García demana tenir accés als expedients
Compensació de l’àmbit; tot això d’acord amb l’in- que figuren en els punts 6, 7, 10, 12, 16, 19, 23 i 27
forme de tractament de les al·legacions que s’incor- del despatx d’ofici de l’ordre del dia.
pora a l’expedient i que es dóna per reproduït. 2n) El Sr. Puigdollers proposa que la distribució del
Aprovar definitivament, amb els efectes legalment despatx es faci amb la convocatòria de l’ordre del dia
previstos, el Projecte de reparcel·lació de la unitat i no a l’inici de la mateixa sessió ja que no els permet
d’actuació núm. 4 del Pla especial de reforma interior llegir-lo amb la suficient antelació. Alhora, proposa
de l’Eix Llacuna –Districte d’activitats 22@Barcelona–, que els corresponents expedients que figuren en el
promogut per la Junta de Compensació de l’àmbit. 3r) despatx d’ofici estiguin a la seva disposició amb la
Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Pro- mateixa antelació que la resta dels expedients que es
víncia i en un dels diaris de més circulació de la dictaminen o es resolen en aquesta Comissió.
Província i notificar-lo individualment als interessats. El Sr. García-Bragado avança que, particularment,
4t) Sol·licitar al Registrador de la Propietat la ins- no hi veu inconvenient però en tractar-se de normes
cripció del Projecte de reparcel·lació de la unitat d’ac- de funcionament, el canvi de les mateixes hauria
tuació núm. 4 del Pla especial de reforma interior de d’establir-se com una qüestió d’ordre general. Afegeix
l’Eix Llacuna. 5è) Donar-ne compte a la Comissió que els expedients sol·licitats es posaran a la seva
d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. disposició.
49. 1r) En relació amb les al·legacions presentades
contra la resolució d’aprovació inicial de l’Operació ju- b) Mesures de govern
rídica complementària de la Reparcel·lació del Pla de c) Informes
millora urbana de la unitat d’actuació número 1 del
PERI del sector Parc Central –Districte d’activitats
22@Barcelona– que té per objecte l’adequació de la III) Propostes a dictaminar
reparcel·lació a les determinacions de la Modificació
del Pla de millora urbana de la unitat d’actuació nú- a) Ratificacions
mero 1 del Parc Central per a la preservació del
recinte de Can Ricart: estimar íntegrament l’al·legació 1. Ratificar el Conveni, de 15 de maig de 2007, sig-
presentada pel Sr. Francisco Ibáñez Montoya, en nat amb el Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1483
de Catalunya per a la gestió integrada del litoral de en la zona marítimo-terrestre –centre de talassote-
Barcelona, en desenvolupament de l’article 6.3 de la ràpia i al Fòrum– ja hi ha previstes les possibles
Llei 1/2006, de 13 de març, que regula el Règim es- ampliacions derivades d’aquest desplaçament de la
pecial del municipi de Barcelona. línia marítimo-terrestre. Per tot això, manifesta la re-
El Sr. García-Bragado presenta el Conveni signat serva de vot del seu Grup.
amb el Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat de El Sr. Martínez manifesta la reserva de vot del seu
Catalunya per a la gestió integrada del litoral de Bar- Grup tot i que volen saber què passa amb el conjunt
celona. del planejament urbanístic; si hi ha càrregues o no, i
El Sr. Massaguer explica que es tracta d’un con- quines són les competències de l’Estat i de l’Ajun-
veni llargament esperat, gestionat durant l’any 2006 tament en aquest àmbit, tant econòmiques com de
per part de diferents departaments municipals i amb gestió.
el recolzament tècnic de Barcelona Regional i la El Sr. García-Bragado aclareix que amb aquest
interlocució directa del Ministeri de Medi Ambient. document no s’està analitzant cap mena d’ordena-
L’objecte del conveni, d’acord amb el desenvolu- ment urbanístic ni qüestions d’edificabilitat, ni de
pament de la Carta Municipal, és la formulació del pla sostre, ni per suposat s’està alterant la regulació de la
de gestió integrada del litoral de Barcelona, és a dir Llei de costes que preveu les competències d’uns i
tot l’àmbit que toca amb la zona marítimo-terrestre i la altres. Insisteix en què no hi ha cap alteració del
costa. La naturalesa del conveni és molt instrumental regim jurídic més enllà de tenir present on queda la
i s’apunta clarament el pla de gestió integral del litoral línia de delimitació de la zona marítimo-terrestre quan
de la ciutat, alhora que possibilita, prèvia anàlisi ex- sigui modificada com a conseqüència d’allò previst en
haustiva dels usos actuals i de les seves possibilitats, el conveni, la qual cosa significarà que el municipi
un procediment d’atermenament que implica un mo- podrà gestionar amb més eficiència aquest àmbit.
viment de la zona marítimo-terrestre per tal d’adaptar- El Sr. Massaguer contesta, pel que fa als terminis,
la a la realitat actual, amb el creixement que ha tingut que el corresponent expedient ja està incoat per part
la ciutat, d’acord amb la Llei de costes. El resultat del ministeri i explica que la llei preveu un termini
d’aquesta adaptació és la disponibilitat de 72 hec- màxim de dos anys si bé es podria esperar que abans
tàrees que passen a ser titularitat municipal. Aquest de l’estiu de l’any vinent aquest expedient estigués
expedient d’atermenament haurà d’anar al Consell de finalitzat tenint present tot l’acord polític existent. Afir-
Ministres a iniciativa del ministeri tal i com figura en el ma que el conveni, com a tal, no preveu tot un estudi
conveni, i explica que un cop efectuat aquest expe- econòmico-financer que es va obviar dins la nego-
dient es produirà la desafectació d’aquest terrenys ciació en un sentit molt clar: en el moment en què es
fins ara inclosos en la zona marítimo-terrestre que resolgui la modificació de la línia de la zona marítimo-
passaran a ser de titularitat municipal a tots els terrestre això ja comportarà uns efectes econòmics
efectes. En els annexos a aquest conveni es grafia derivats del canvi de titularitat. L’actiu patrimonial que
l’actual delimitació de la zona marítimo-terrestre, així representa per a l’Ajuntament aquest desplaçament
com la proposta que incorpora el conveni i que serà de la zona marítimo-terrestre en favor de la ciutat és
objecte d’atermenament en el Consell de Ministres. indiscutible i molt superior a l’anàlisi de les quantitats
El Sr. Puigdollers manifesta la reserva de vot del derivades dels cànons, i tot això es podrà documentar
seu Grup per acabar-ho d’estudiar i demana saber un cop realitzada la decisió ministerial i insisteix en
quin és el calendari per a aquesta modificació de la que es tracta d’una gran notícia des del punt de vista
zona marítimo-terrestre. Recorda que, quan fa temps financer. La referència a unes possibles modifica-
es parlava del desenvolupament de la Carta, en cions de planejament, òbviament no anaven referides
concret de la gestió de les platges, es pretenia que a qüestions d’edificabilitat en la primera línia de mar,
això no costés diners a la ciutat, malgrat la seva sinó al fet de resoldre alguns problemes que avui es
participació. De la lectura d’aquest document no que- donen, bàsicament en el districte de Ciutat Vella, en
da gens clara cap tipus d’aportació econòmica de els quarts de casa i en altres edificis que estan in-
l’Estat a l’Ajuntament de Barcelona com a conse- closos en la zona esmentada, contradicció que,
qüència de l’assumpció de funcions que fins al finalment, podrà ser ajustada.
moment no es tenien i, ni tan sols els cànons que co- Es dictamina amb el posicionament favorable de
bra la Direcció General de Costes per l’ocupació de la PSC i ICV-EU i A i la reserva de vot de CiU, PP i
zona marítimo-terrestre són transferits a l’Ajuntament ERC.
amb aquest conveni. Demana saber, per tant, quin és 2. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 18 d’abril de
el benefici econòmic per a la ciutat de Barcelona. En 2007 (S1/D/2007 1460) que presenta a la Generalitat
relació amb aquest punt, el seu Grup pensava que, de Catalunya, a l’empara de la Llei 2/2004, de 4 de
amb un conveni d’aquest tipus, l’Ajuntament assumi- juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que
ria més funcions en aquest àmbit, però, del docu- requereixin una atenció especial, els barris de la
ment, no se’n desprenen, i això els fa dubtar sobre el Bordeta, al Districte de Sants-Montjuïc, i del Coll, al
guany per a la ciutat amb aquest conveni que des- Districte de Gràcia, perquè s’acullin al finançament
envolupa l’article 6.3 de la Carta amb el tram estatal. previst en el fons de barris de l’esmentada llei, per un
El Sr. Cornet significa que, a banda del punts es- import de 20 milions d’euros per al barri de la
mentats pel Sr. Puigdollers, que efectivament han de Bordeta, i de 20 milions d’euros per al barri del Coll,
ser aclarits, hi ha un altre aspecte que els preocupa, i tot concretant que les aportacions econòmiques mu-
és saber si aquest canvi de la zona marítimo-terrestre nicipals aniran a càrrec del Programa d’actuació mu-
comportarà la previsió per part de l’Ajuntament d’al- nicipal.
teracions urbanístiques de la primera línia de mar. El Sr. García-Bragado presenta a ratificació el
Pregunta si en aquells indrets on hi havia prevista una decret d’Alcaldia, de 18 d’abril de 2007 pel qual es
ordenació urbanística municipal en terrenys inclosos presenta a la Generalitat de Catalunya, a l’empara de
1 a484 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees construcció d’un edifici destinat a nova instal·lació de
urbanes i viles que requereixin una atenció especial, residència sociosanitària assistida “Llar de Sant Jordi”
els barris de la Bordeta, al Districte de Sants-Mont- al passeig de la Vall d’Hebron, núms. 131-141.
juïc, i del Coll, al Districte de Gràcia. Es dictamina amb el posicionament favorable de
El Sr. Massaguer aclareix que els terminis de tots els Grups.
tramitació s’han endarrerit atesa la interrupció de les 6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 24 d’abril de
sessions dels òrgans col·legiats al final de l’anterior 2007 (S1/D/2007 1531), que concedeix a Parc Sa-
mandat. Així mateix, informa que ja s’ha produït la nitari Pere Virgili una bonificació del 70% sobre la
decisió, per part de la Generalitat, sobre la concessió quota de l’impost de construccions, instal·lacions i
d’ajuts a les dues candidatures que presentava obres per la reforma de l’edifici anomenat Xaloc i la
l’Ajuntament de Barcelona dins del finançament de la seva ampliació per a ubicar-hi un centre socio-sanitari
llei de barris. amb capacitat de cent quaranta-set llits, a l’avinguda
El Sr. García manifesta la reserva de vot del seu Hospital Militar, núms. 169-205.
Grup perquè, més enllà d’aquest decalatge cronològic Es dictamina amb el posicionament favorable de
entre la ratificació del plenari de la sol·licitud munici- tots els Grups.
pal i la mateixa decisió resolutòria per part de la 7. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 24 d’abril de
Generalitat per qüestions de calendari, voldrien saber 2007 (S1/D/2007 1532), que concedeix a la Fundació
l’estat de compliment dels altres plans de millora de Escola Suïssa una bonificació del 95% sobre la quota
barris, perquè tenen la sensació que, malgrat aprovar de l’impost de construccions, instal·lacions i obres per
uns objectius i uns pressupostos, posteriorment no la construcció d’un edifici entre mitgeres, per a desti-
s’acaben de portar a terme aquests objectius. nar-ho a aules, espais culturals, de relació social i de
El Sr. Cornet manifesta la reserva de vot del seu serveis, com ampliació de l’Escola Suïssa, i per pe-
Grup. tites reformes interiors de les edificacions existents al
El Sr. Martínez manifesta la satisfacció per aquesta carrer d’Alfons XII, núms. 95-105.
actuació atès que es tracta d’unes inversions im- Es dictamina amb el posicionament favorable de
portants en dos barris de composició ben diferent, tots els Grups.
però amb necessitats d’infraestructures i de recursos 8. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 10 de maig de
socials de tota classe, i és per això que manifesten el 2007 (S1/D/2007 1856), que concedeix a Serveis Fu-
seu posicionament favorable. neraris HBCN, SA, una bonificació del 50% sobre la
El Sr. García-Bragado aclareix que, malgrat l’en- quota de l’impost de construccions, instal·lacions i
darreriment dels tràmits per qüestions de calendari, el obres per la construcció d’un edifici aïllat, destinat a
que avui es dictamina és un requisit legal, i que s’ha tanatori, d’iniciativa privada, a la carretera d’Horta a
de ratificar en el proper plenari, com no es podria fer Cerdanyola, núms. 32-46.
d’altra manera. Pel que fa a la informació sobre el Es dictamina amb el posicionament favorable de
desenvolupament de les actuacions en els altres tots els Grups.
barris que han rebut els ajuts, ja l’ha demanat als 9. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 21 de maig de
diferents districtes i quan la tingui la farà arribar a tots 2007 (S1/D/2007 2127), que concedeix al Servei Ca-
els Grups. talà de la Salut de la Generalitat de Catalunya una
Es dictamina amb el posicionament favorable de bonificació del 70% sobre la quota de l’impost de
PSC, ICV-EU i A i ERC i reserva de vot de CiU i PP. construccions, instal·lacions i obres per a la reforma i
3. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 20 de març de ampliació d’un equipament sanitari-assistencial, situat
2007 (S1/D/2007 1077), que concedeix al Departa- al passeig de la Vall d’Hebron, núm. 119.
ment de Justícia de la Generalitat de Catalunya una Es dictamina amb el posicionament favorable de
bonificació del 70% sobre la quota de l’impost de tots els Grups.
construccions, instal·lacions i obres per la reforma in- 10. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 21 de maig
tegral d’un edifici existent per reconvertir-lo en un de 2007 (S1/D/2007 2139), que concedeix al Servei
centre de justícia juvenil, i construcció d’un nou tan- Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya una
cat, al carrer dels Germans Desvalls, núm. 52. bonificació del 95% sobre la quota de l’impost de
El Sr. García-Bragado presenta els punts 3 al 16 de construccions, instal·lacions i obres per la construcció
l’ordre del dia que tracten diferents ratificacions de d’un edifici de nova planta per al Centre d’Atenció
decrets d’Alcaldia sobre bonificacions de la quota de Primària (CAP) al carrer de Roger de Flor, núms.
l’impost de construccions, instal·lacions i obres. 194-198.
Es dictamina amb el posicionament favorable de Es dictamina amb el posicionament favorable de
tots els Grups. tots els Grups.
4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 24 d’abril de 11. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 21 de maig
2007 (S1/D/2007 1533), que concedeix a la Fundació de 2007 (S1/D/2007 2140), que concedeix al Servei
Família i Benestar Social una bonificació del 95% so- Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya una
bre la quota de l’impost de construccions, instal·la- bonificació del 70% sobre la quota de l’impost de
cions i obres per la construcció de dos edificis aïllats construccions, instal·lacions i obres per la reforma i
destinats a habitatges per a joves (10hj) al carrer de ampliació d’un equipament sanitari-assistencial, situat
Can Caralleu, núm. 21. al carrer de Lisboa, núms. 27-29.
Es dictamina amb el posicionament favorable de Es dictamina amb el posicionament favorable de
tots els Grups. tots els Grups.
5. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 24 d’abril de 12. Ratificar el decret de l’Alcaldia, d’11 de juny de
2007 (S1/D/2007 1535), que concedeix a Caixa de 2007 (S1/D/2007 2457), que concedeix a la Fundació
Catalunya una bonificació del 65% sobre la quota de de Salut Mental CPB una bonificació del 65% sobre la
l’impost de construccions, instal·lacions i obres per la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1485
obres per a la construcció d’un immoble destinat a ha a la planta baixa. S’hi han presentat al·legacions
equipament per residència de malalts mentals, situat per part de Convergència i Unió i del Partit Popular,
al carrer de Begur, 22. que ja han estat respostes.
Es dictamina amb el posicionament favorable de Es dictamina amb el posicionament favorable de
tots els Grups. tots els Grups.
13. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 19 de juny de 18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
2007 (S1/D/2007 2604), que concedeix a Hospital ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Mo-
Clínic i Provincial de Barcelona una bonificació del dificació del Pla especial d’ordenació urbanística de
70% sobre la quota de l’impost de construccions, l’equipament de l’Hospital del Mar i Parc de Recerca
instal·lacions i obres per a les obres de reforma inte- Biomèdica, d’iniciativa municipal (Institut Municipal
rior de l’interpavelló 9-11, de la planta segona de d’Assistència Sanitària); i resoldre les al·legacions
l’Hospital Clínic, situat al carrer de Villarroel, 170. presentades en el tràmit d’informació pública de
Es dictamina amb el posicionament favorable de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la
tots els Grups. Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de
14. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 19 de juny de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes
2007 (S1/D/2007 2605), que concedeix a Hospital de motivació, s’incorpora a aquest acord.
Clínic i Provincial de Barcelona una bonificació del El Sr. García-Bragado presenta la Modificació del
70% sobre la quota de l’impost de construccions, Pla especial d’ordenació urbanística de l’equipament
instal·lacions i obres per a la reforma total de les de l’Hospital del Mar i el Parc de Recerca Biomèdica.
distribucions a l’interpavelló 5 i 7 de la planta 0 (CD El Sr. Massaguer explica que l’objecte del pla és
Radiodiagnòstic), situat al carrer de Villarroel, 170. establir l’ordenació urbanística per tal d’adequar el nou
Es dictamina amb el posicionament favorable de pla assistencial de l’Hospital el Mar 2006, document de
tots els Grups. caràcter assistencial que forma part de la planificació
15. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 19 de juny de del departament de Salut, per tal de configurar el nou
2007 (S1/D/2007 2606), que concedeix a Hospital centre i l’ampliació de l’Hospital del Mar, que passaria
Clínic i Provincial de Barcelona una bonificació del d’un sostre de 76.000 m2 a 102.000 m2. Es tracta d’una
70% sobre la quota de l’impost de construccions, inversió de gran importància a escala assistencial.
instal·lacions i obres per a les obres de reforma i Tota l’ampliació s’ubica en la part dels pavellons pre-
millora de la tanca exterior (carrer de Còrsega) del existents, però sense malmetre la seva configuració
recinte de l’Hospital Clínic, en el tram comprès entre actual, i especifica que el projecte que validaria
el pavelló 9 i el pavelló 11 al carrer de Villarroel, 170. aquesta intervenció projectual té l’aval de la comissió
Es dictamina amb el posicionament favorable de de qualitat de l’Ajuntament de Barcelona. Afegeix que
tots els Grups. hi ha al·legacions del Partit Popular quant als costos de
16. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 19 de juny de les fases que son contestades àmpliament.
2007 (S1/D/2007 2607), que concedeix a Hospital Es dictamina amb el posicionament favorable de
Clínic i Provincial de Barcelona una bonificació del tots els Grups.
70% sobre la quota de l’impost de construccions, 19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
instal·lacions i obres per a les obres de rehabilitació ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
integral de la façana oest del pavelló 11, de l’Hospital millora urbana per a l’ordenació dels sòls qualificats
Clínic al carrer de Villarroel, 170. d’equipament situats al carrer de l’Arc del Teatre,
Es dictamina amb el posicionament favorable de núms. 63-65, i per a l’ajust de l’espai lliure de l’entorn,
tots els Grups. d’iniciativa municipal (Foment de Ciutat Vella, SA),
amb la modificació a què fa referència l’informe de la
b) Propostes d’acord Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les
al·legacions presentades en el tràmit d’informació pú-
Districte de Ciutat Vella blica de l’aprovació inicial de conformitat amb l’in-
forme de l’esmentada direcció de valoració de les
17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- al·legacions presentades; informes, tots dos, que
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’in-
pecial d’adequació, a nou equipament administratiu, corporen a aquest acord.
de la finca ubicada al passeig de Lluís Companys, El Sr. García-Bragado presenta el Pla de millora ur-
núm. 7, promogut pel Síndic de Greuges de Cata- bana per a l’ordenació dels sòls qualificats d’equipa-
lunya; i resoldre les al·legacions presentades en el ment situats al carrer de l’Arc del Teatre 63-65, i per a
tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de l’ajustament de l’espai lliure de l’entorn.
conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de El Sr. Massaguer explica que aquest pla ordena la
Planejament, de valoració de les al·legacions, que parcel·la alhora que determina el tipus i condicions
consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’in- d’edificació en un sòl qualificat d’equipament, pro-
corpora a aquest acord. pietat de la Tresoreria de la Seguretat Social per tal
El Sr. García-Bragado presenta el Pla especial de possibilitar la construcció d’un edifici administratiu
d’adequació, a nou equipament administratiu, de la on ubicar dependències de la Tresoreria de la Se-
finca ubicada al passeig de Lluís Companys, núm. 7, guretat Social, amb un sostre màxim de 5.000 m2.
promogut pel Síndic de Greuges de Catalunya. Es dictamina amb el posicionament favorable de
El Sr. Massaguer explica que l’objecte de la pro- tots els Grups.
posta és l’assignació del tipus d’equipament admi- 20. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
nistratiu i possibilitar l’adaptació de l’edifici existent a l’article 66.5 de la Carta Municipal de Barcelona, el
la nova activitat de seu del Síndic de Greuges de Pla especial urbanístic d’adequació, per a equipa-
Catalunya, tot mantenint el centre assistencial que hi ment docent, de l’edifici situat al carrer de Joaquim
1 a486 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
Costa, núm. 22 interior (plaça de les Caramelles), i Es dictamina amb el posicionament favorable de
d’assignació del tipus d’equipament esportiu a la finca PSC, ICV-EU i A, ERC, CiU i reserva de vot de PP.
del carrer del Peu de la Creu, núm. 1, promogut per
Hestiayar, SL; resoldre les al·legacions presentades Districte de Sants-Montjuïc
en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, 23. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
de Planejament, de valoració de les al·legacions, que millora urbana per a la reordenació volumètrica de la
consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’in- parcel·la núm. 2 del Projecte de reparcel·lació del Pla
corpora a aquest acord; i trametre l’expedient a la de millora urbana Porta Firal, promogut per Bricom,
Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona SA.
per a la seva aprovació definitiva. El Sr. García-Bragado presenta el Pla de millora ur-
Es retira. bana per a la reordenació volumètrica de la parcel·la
21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- núm. 2 del Projecte de reparcel·lació del Pla de mi-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- llora urbana Porta Firal.
pecial urbanístic de concreció de la titularitat pública El Sr. Massaguer informa que la proposta té per
del Teatre Arnau, d’iniciativa municipal (Foment de objecte millorar l’ordenació vigent i explica que s’ha
Ciutat Vella, SA), amb les modificacions a què fa re- arribat a un acord amb la propietat, la companyia
ferència l’informe de la Direcció de Serveis de Pla- alemanya Bauhaus, per traslladar les seves ins-
nejament; i resoldre les al·legacions presentades en tal·lacions a un futur nou edifici en un termini de dos
el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de anys i mig.
conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de Es dictamina amb el posicionament favorable de
valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que PSC, ICV-EU i A, ERC, CiU i reserva de vot de PP.
consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’in- 24. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
corporen a aquest acord. ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
El Sr. García-Bragado presenta el Pla especial pecial urbanístic per a la concreció de l’ús i de les
urbanístic de concreció de la titularitat pública del condicions d’edificació de l’equipament destinat a
Teatre Arnau. centre de dia i residència per a persones amb dis-
El Sr. Massaguer explica que l’objecte del pla és la capacitat física a l’àmbit de la Marina, dins l’illa
concreció de la titularitat pública de l’equipament. d’equipaments situada a la cruïlla dels carrers d’Ull-
El Sr. Villagrasa manifesta la reserva de vot del seu decona i de Pontils, promogut per l’Associació Esclat.
Grup perquè considera que s’hauria d’abordar un pla El Sr. García-Bragado presenta el Pla especial
global sobre el Paral·lel i no efectuar actuacions pun- urbanístic per a la concreció de l’ús i de les con-
tuals, fruit de la casualitat i que no signifiquen una dicions d’edificació de l’equipament destinat a centre
visió de conjunt de la zona. Recorda que encara resta de dia i residència per a persones amb discapacitat fí-
pendent d’actuació el local de Martínez Soria, la qual sica a l’àmbit de la Marina, dins l’illa d’equipaments
cosa indica la manca de visió global sobre aquest situada a la cruïlla dels carrers d’Ulldecona i de
indret de la ciutat. Pontils.
Es dictamina amb el posicionament favorable de El Sr. Massaguer explica que aquest pla concreta
PSC, ICV-EU i A i ERC, i reserva de vot de CiU i PP. l’ús i les condicions d’edificació d’aquest equipament,
gestionat per l’Associació Esclat, que forma part del
Districte de l’Eixample conveni de l’Ajuntament de Barcelona d’equipaments
22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- assistencials i socials amb la Generalitat de Cata-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- lunya.
pecial urbanístic d’ordenació de l’equipament docent Es dictamina amb el posicionament favorable de
als carrers de la Indústria, núms. 82-88, i de Sar- tots els Grups.
denya, núms. 368-378 (CEIP Fructuós Gelabert), pro- 25. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
mogut pel Departament d’Educació de la Generalitat ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
de Catalunya, l’ICS Equipaments SAU, i la societat pecial urbanístic de determinació de la titularitat públi-
Gestió d’Infraestructures SA (GISA). ca i assignació d’usos a la finca situada al carrer del
El Sr. García-Bragado presenta el Pla especial Roser, núm. 15, d’iniciativa municipal, amb les modi-
urbanístic d’ordenació de l’equipament docent als ficacions a què fa referència l’informe de la Direcció
carrers de la Indústria i de Sardenya, el CEIP Fruc- de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions
tuós Gelabert. presentades en el tràmit d’informació pública de
El Sr. Massaguer explica que l’objecte de la pro- l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de
posta és la concreció de les condicions d’edificació l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions;
d’un nou centre d’educació infantil dins del programa informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a
de centres escolars de la ciutat ubicat en aquest solar efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord.
obtingut per l’Ajuntament de Barcelona. El pla pos- El Sr. García-Bragado presenta el Pla especial
sibilita la ubicació d’aquest centre d’educació així com urbanístic de determinació de la titularitat pública i
la construcció d’una futura escola de música munici- assignació d’usos a la finca situada al carrer del
pal en el mateix equipament. Roser.
El Sr. Martínez fa avinent, malgrat el seu posiciona- El Sr. Massaguer explica que es tracta d’una finca
ment favorable, la seva queixa pel fet que aquest privada en el barri del Poble Sec i aquest planejament
planejament es porti a aprovació aquest mes, des- concreta la seva titularitat i l’ús del sòl, definint-la de
près de tres anys d’arribar a un acord per aconseguir titularitat pública i d’ús socioassistencial.
aquest solar, la qual cosa va en detriment de la cre- Es dictamina amb el posicionament favorable de
dibilitat, en definitiva, de l’escola pública. PSC, ICV-EU i A, PP i ERC i reserva de vot de CiU.
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1487
26. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- Esplugues. Hi ha al·legacions del Partit Popular quant
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- a la mobilitat, que resten aclarides en l’informe cor-
pecial urbanístic per a la definició de l’ús i de les responent, ja que l’ampliació és del centre docent,
condicions d’edificació de l’equipament situat al carrer però no implica més nombre d’alumnes i no es gene-
dels Tres Pins, núms. 31-35, i per a la concreció de ra augment de la mobilitat.
les alineacions de vial en el front del carrer dels Tres Es dictamina amb el posicionament favorable de
Pins, promogut per Institut Aspace Fundació Privada; tots els Grups.
i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit
d’informació pública de l’aprovació inicial de confor- Districte de Sarrià-Sant Gervasi
mitat amb l’informe de valoració de les al·legacions 29. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a celona, la Modificació del Pla General Metropolità
aquest acord. sector discontinu. Àmbit 1: Via Augusta, núms. 282-
El Sr. García-Bragado presenta el Pla especial 284, i àmbit 2: Avinguda del Tibidabo, núms. 38-40,
urbanístic per a la definició de l’ús i de les condicions promoguda per Renta Corporación Real Estate ON,
d’edificació de l’equipament situat al carrer dels Tres SAU, que incorpora les prescripcions de l’aprovació
Pins, i per a la concreció de les alineacions de vial en inicial; resoldre les al·legacions presentades en el
el front del carrer dels Tres Pins. tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de
El Sr. Massaguer explica que es tracta d’una inicia- conformitat amb l’informe de l’esmentada direcció, de
tiva privada dins el conveni de l’Ajuntament de Barce- valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que
lona amb el departament de Benestar Social de la consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’in-
Generalitat de Catalunya per possibilitar la implan- corporen a aquest acord i trametre l’expedient a la
tació d’una residència de disminuïts físics i un centre Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona
de dia, la qual cosa permet ampliar l’actual instal·lació per a la seva aprovació definitiva.
privada de la Fundació Aspace per a persones amb El Sr. García-Bragado presenta la Modificació del
paràlisi cerebral. Hi ha al·legacions per part del Grup Pla General Metropolità sector discontinu. Àmbit 1:
de Convergència i Unió relatives a l’agilització dels via Augusta, núms. 282-284, i àmbit 2: avinguda del
tràmits, que han estat aclarides àmpliament. Tibidabo, núms. 38-40, promoguda per Renta Corpo-
El Sr. Martínez manifesta l’abstenció del seu Grup ración Real Estate ON, SAU.
perquè destaca que s’estan fent diverses actuacions El Sr. Massaguer explica que aquest pla té per
en el parc de Montjuïc sense haver aprovat el pla di- objecte portar a terme el conveni signat de l’illa
rector i sense haver delimitat les zones de protecció, i d’equipaments Fabra i Coats, i que la proposta és
perquè hi ha altres elements, com ara la previsió traslladar parcialment l’edificabilitat d’una finca muni-
d’una cafeteria i una piscina d’àmbit obert, sense que cipal situada a l’avinguda Dr. Andreu, lateral de la
en el document s’expliqui la seva utilitat i condicions. ronda a la cantonada entre la via Augusta i els carrers
Es dictamina amb el posicionament favorable de del Milanesat i de Dr. Roux, establint les bases per al
PSC, ICV-EU i A, CiU i PP i l’abstenció d’ERC. desenvolupament dels dos àmbits. Es tracta d’un
27. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- àmbit discontinu on es dóna una transferència d’a-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- profitament urbanístic i es determinen les cessions de
pecial d’infraestructures del barri de la Marina de la sòl públic i les compensacions a favor de l’Ajuntament
Zona Franca, d’iniciativa municipal; i resoldre les de Barcelona pel que fa l’ampliació de la zona verda,
al·legacions presentades en el tràmit d’informació pú- així com l’establiment de l’ordenació volumètrica.
blica de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in- El Sr. Puigdollers demana la retirada d’aquest punt
forme de la Direcció de Serveis de Planejament, de de l’ordre del dia per moltes raons; entre les quals,
valoracions de les al·legacions, que consta a l’ex- una, molt important, seria perquè el Consell del
pedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest districte de Sarrià-Sant Gervasi va informar des-
acord. favorablement aquest document urbanístic en el seu
Es retira. moment i, això, s’ha de respectar. S’està traslladant
edificabilitat en aquest terreny, però com a segona
Districte de les Corts opció, perquè recorda que l’edificabilitat de l’avinguda
28. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- Tibidabo 38-40 hi està ubicada com a conseqüència
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Mo- del trasllat d’edificabilitat de Torre Vilana i, per tant, el
dificació del Pla especial d’ordenació dels terrenys de que s’està fent amb aquest document és un joc que,
l’Escola Thau, ubicada en l’avinguda d’Esplugues, en la seva opinió, no és massa net, o justificat, de
núms. 49-53, promoguda per Finestrelles, SA; i re- traspassos d’edificabilitat. El terreny està qualificat de
soldre les al·legacions presentades en el tràmit “xalet”, per dir-ho vulgarment, és a dir, habitatge uni-
d’informació pública de l’aprovació inicial, de confor- familiar i, amb aquesta proposta, aquest solar, ad-
mitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de quirit per Renta Corporación com un solar per fer una
Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de casa unifamiliar, se’ls permet fer planta baixa més sis
motivació s’incorpora a aquest acord. plantes pis, la qual cosa no els sembla adient.
El Sr. García-Bragado presenta la Modificació del Finalment, considera que es pot discutir sobre el
Pla especial d’ordenació dels terrenys de l’Escola benefici que l’operació de Can Fabra suposà al
Thau, ubicada en l’avinguda d’Esplugues. districte de Sant Andreu –el seu Grup considera que,
El Sr. Massaguer explica que l’objecte de la pro- en aquest cas, el govern municipal va intervenir tard i
posta és ajustar les determinacions del planejament malament– però el que ja consideren intolerable és
en vigor en els límits zonals establerts en el PGM, i que en un districte com el de Sarrià-Sant Gervasi, on
regularitzar les alineacions en el front de l’avinguda serà ben difícil construir habitatge protegit, ara s’es-
1 a488 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
tigui esgotant edificabilitat municipal per fer opera- es pot plantejar buscar la compensació en una am-
cions amb privats. Per tots aquests motius demanen pliació de la vorera. Es tracta d’un contravalor que fi-
la retirada d’aquest document i, cas contrari, dictami- gura en l’adquisició de Fabra i Coats al barri de Sant
nen en contra i així votaran en el Plenari. Andreu, del qual vindran planejaments diversos, motiu
El Sr. Cornet comenta que, sense entrar en els pel qual hi haurà suficients ocasions de veure si es
mateixos arguments, és evident que hi ha un informe tracta d’una operació amb rendibilitat social o sense.
desfavorable del Consell del Districte i això –si ens El Sr. Massaguer aclareix que la parcel·la emissora
creiem l’organització territorial d’aquest Ajuntament– de la transferència d’edificabilitat té la característica
s’ha de tenir present. Demanen la retirada d’aquest de ser la dipositaria d’aquesta edificabilitat a partir de
punt de l’ordre del dia i, a banda dels arguments la operació de Torre Vilana, i precisa que en aquesta
anteriors, que comparteixen, demanen a la Secretaria operació han estat molt diàfanes les valoracions i que
General per confirmar l’existència d’una valoració estaven parlant sempre de metres d’edificabilitat
fefaent sobre les permutes que es proposen i lliures dins el mateix districte. L’Ajuntament, des del
l’equivalència del sostre edificable, entre el de Fabra i punt de vista urbanístic i patrimonial, el que està fent
Coats i les finques que ara es plantegen de la via és optimitzar recursos, d’uns metres quadrats lliures
Augusta i de l’avinguda Tibidabo i l’avinguda Meridia- que té en una finca i que no podrà materialitzar. En
na. Des del seu punt de vista, és imprescindible un in- relació a la densitat pel que fa al canvi de la tipologia
forme de Patrimoni i de la Intervenció de Fons on edificatòria –de zona clau 20 a/8 a zona clau 18– val
s’acrediti que les valoracions són correctes, sense a dir que es manté, en tot moment, l’índex de densitat
perjudici de demanar, àdhuc, un informe extern provinent de l’avinguda Tibidabo.
perquè aquest tema s’està convertint, en tota una El Sr. García-Bragado puntualitza que la qualifi-
història de transferències d’edificabilitat molt com- cació de xalet no existeix i que la qualificació de zona
plexa. Insisteix en la discrepància quant a aquest clau 20 a/8 és de caràcter plurifamiliar, no unifamiliar
tipus d’actuacions urbanístiques, així com l’actuació i, per tant, no planteja en aquest sentit cap canvi
patrimonial que s’ha aprovat aquest matí, on tot el substancial.
tema de valoracions i de compensacions és si més no En relació al que ha dit el Grup d’ERC, si realment
qüestionable i, en tot cas, poc justificada. Reitera la la raó és la singularitat de la casa, potser valdria la
petició de retirar aquest document i, cas contrari, dic- pena considerar la possibilitat de catalogar-la. Entén
taminen desfavorablement. que es podrien valorar aquestes qüestions des d’ara
El Sr. Martínez indica que, sense entrar en les fins al Plenari.
confusions entre sòl i sostre i sense entrar en les El Sr. Puigdollers significa que, pel recompte de
qüestions de transferències d’aprofitament, els pre- vots, aquest punt de l’ordre del dia resta dictaminat
ocupa el fet que a la cruïlla de la via Augusta existeixi desfavorablement.
un edifici unifamiliar que seria interessant conservar Es dictamina amb el posicionament favorable de
des del punt de vista urbanístic, i que ajudaria a PSC i ICV-EU i A, el vot en contra de CiU i PP i reser-
mantenir el caràcter del barri. És per això que ma- va de vot d’ERC.
nifesta la reserva de vot del seu Grup, amb el 30. Aprovar definitivament, de conformitat amb
benentès que el guany de la ciutat en relació a la l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla
pèrdua d’aquesta edificació aïllada no és suficient de millora urbana en l’àmbit de la finca del carrer de
amb aquest guany de vorera i els agradaria que es Lleó XIII, núm. 31, promogut pel Sr. Vicente Coll Ros,
pogués millorar la proposta. en representació de Mallet, SL, amb les modificacions
El Sr. García-Bragado considera, malgrat no haver a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis
portat aquest tema des del seu inici, que es tracta de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes
d’una operació urbanística clàssica i no “un joc no de motivació s’incorpora a aquest acord.
massa net” com se l’ha volgut qualificar; que se n’han El Sr. García-Bragado presenta el Pla de millora ur-
fet vàries, algunes han trobat acord i altres no, per bana en l’àmbit de la finca del carrer de Lleó XIII.
diferents raons. Els canvis de qualificacions, les El Sr. Massaguer explica que l’objecte de la pro-
transferències d’edificabilitat puntuals s’han fet i, en si posta és admetre expressament l’existència de dos
mateixes, mai s’han considerat joc no massa net. I habitatges en l’edifici existent, amb l’ordenació volu-
demana que si alguna qüestió no és neta com es diria mètrica corresponent i permetre ubicar en aquesta
vulgarment, es digui i el govern ho explicarà. D’altra finca de planta baixa més dues plantes pis, dos ha-
banda, l’operació es coneguda i afirma que l’equilibri bitatges tenint present que la qualificació urbanística
d’interessos districte/ciutat no és competència d’aquesta és d’edificació aïllada unifamiliar, clau 20 a/11, sense
comissió de plenari valorar-ho. Considera lògic que cap increment de sostre. També es possibilita la con-
en una operació on intervenen diferents districtes, un servació i la unitat de l’àmbit del jardí.
d’aquests voti en contra perquè no li acaba de Es dictamina amb el posicionament favorable de
convèncer l’actuació en relació a l’altre àmbit territo- tots els Grups.
rial; és el seu dret, però també és lògic reconèixer la 31. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
capacitat del plenari municipal per valorar la situació. ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
La visió local és molt positiva, però no ha d’anar en pecial urbanístic d’ampliació de l’equipament docent
perjudici de la visió global de ciutat, que és fo- situat en els carrers del Císter, núms. 17-19, 21 i 23, i
namental. Afirma que no retiraran aquest punt i que dels Dominics, núm. 16 (Col·legi Canigó), promogut
treballaran per tal d’aconseguir el vot favorable. En per Federación Entidades Inmobiliarias, SA, amb les
relació al que comenta el Sr. Martínez contesta que modificacions a què fa referència l’informe de la
allò que ha dit no té a veure amb el document que es Direcció de Serveis de Planejament, que consta a
porta a aprovació, i fóra bo arribar a una solució sobre l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a
aquesta actuació. Indica que, en aquesta ocasió, no aquest acord.
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1489
El Sr. García-Bragado presenta el Pla especial ur- cions de les parcel·les del carrer de Verntallat, i de la
banístic d’ampliació de l’equipament docent situat en plaça del Nord.
els carrers del Císter i dels Dominics, Col·legi Canigó. El Sr. Massaguer explica que l’objecte de la pro-
El Sr. Massaguer explica que amb la proposta posta és l’ajust d’alineacions en el carrer Verntallat i
s’augmenten les instal·lacions docents del col·legi. on hi havia l’entrada de l’aparcament que, finalment,
Es dictamina amb el posicionament favorable de no s’efectuarà per la plaça del Nord, sinó pel lateral.
tots els Grups. Es dictamina amb el posicionament favorable de
tots els Grups.
Districte de Gràcia
32. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- Districte d’Horta-Guinardó
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modi- 34. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ficació del Pla especial d’edificabilitat de la Resi- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
dència Geriàtrica Seguí, emplaçada en els carrers de pecial urbanístic de concreció d’ús i ordenació volu-
la Mare de Déu de la Salut, núms. 45-51, i de Sant mètrica de l’equipament situat al carrer de Natzaret,
Cugat del Vallés, núms. 60-62, promoguda per núms. 67-81, “Can Piteu”, promogut per Aditnalta, SL;
Mutuam-Mútua de Previsió Social; resoldre les al·le- requerir el promotor per tal que, en el termini màxim
gacions presentades en el tràmit d’informació pública de tres mesos a comptar des del dia següent a la
de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de notificació del present acord, constitueixi la garantia,
la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració per un import de 9.037,20 euros, corresponent al 12%
de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a del valor de les obres d’urbanització, als efectes
efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord: re- establerts a l’article 101.3 del Text refós de la Llei
querir el promotor per tal que, en el termini màxim de d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de
tres mesos a comptar des del dia següent a la 26 de juliol, i com a requisit previ a la publicació de
notificació del present acord, constitueixi la garantia, l’anunci d’aquest acord; i publicar el present acord i la
per un import de 1.542,06 euros, corresponent al 12% normativa del Pla al Butlletí Oficial de la Província de
del valor de les obres d’urbanització, als efectes Barcelona als efectes de la seva executivitat, un cop
establerts a l’article 101.3 del Text refós de la Llei s’hagi acreditat el compliment del requeriment indicat.
d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de El Sr. García-Bragado presenta el Pla especial
26 de juliol, i com a requisit previ a la publicació de urbanístic de concreció d’ús i ordenació volumètrica
l’anunci d’aquest acord; i publicar el present acord i la de l’equipament situat al carrer de Natzaret, “Can
normativa del Pla al Butlletí Oficial de la Província de Piteu”.
Barcelona als efectes de la seva executivitat, un cop El Sr. Massaguer explica que l’objecte de la pro-
s’hagi acreditat el compliment del requeriment indicat. posta és la concreció dels tipus d’equipament, sanitari
El Sr. García-Bragado presenta la Modificació del assistencial, centre residencial per a gent gran de
Pla especial d’edificabilitat de la Residència Geriàtrica titularitat privada amb unes condicions d’edificació
Seguí, emplaçada en els carrers de la Mare de Déu dins l’edificabilitat establerta pel planejament i amb la
de la Salut i de Sant Cugat del Vallés. preservació d’uns elements catalogats, uns arcs en
El Sr. Massaguer explica que l’objecte de la pro- forma de mur de contenció, però que tenen un interès
posta és la modificació de l’ordenació volumètrica del arquitectònic que el projecte, finalment, incorpora.
planejament anterior per tal d’actualitzar les ins- Es dictamina amb el posicionament favorable de
tal·lacions del centre i ampliar l’oferta sanitària actual. tots els Grups.
El sostre actual existent és de 3.740 m2, que passaria
amb la modificació proposada a 4.400 m2 de sostre, Districte de Nou Barris
la qual cosa significa un augment de l’índex d’edifi- 35. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
cabilitat molt escàs –d’un m2 de sostre per m2 de sòl, ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
a 1,2 m2 de sostre per m2 de sòl– i s’admet el trasllat pecial urbanístic per al nou emplaçament del CEPA
d’unes instal·lacions d’aquest equipament que avui Oriol Martorell, ubicat en el carrer de Miguel Her-
estan situades al carrer Ausiàs March i passarien a nández, núm. 45-45B, promogut pel Departament
situar-se al districte de Gràcia en aquest empla- d’Educació i Universitats de la Generalitat de Ca-
çament. talunya.
Es dictamina amb el posicionament favorable de El Sr. García-Bragado presenta el Pla especial
tots els Grups. urbanístic per al nou emplaçament del CEPA Oriol
33. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- Martorell, ubicat en el carrer de Miguel Hernández,
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de promogut pel Departament d’Educació i Universitats
millora urbana per a l’ordenació volumètrica i l’ajust de la Generalitat de Catalunya.
d’alineacions de les parcel·les del carrer de Verntallat, El Sr. Massaguer explica que l’objecte de la pro-
núms. 38 al 46, i de la plaça del Nord, núm. 12, al barri posta és la definició de l’ordenació que permet la
de Gràcia, d’iniciativa municipal, amb les modificacions construcció d’un equipament destinat a centre d’en-
a què fa referència l’informe de la Direcció Tècnica senyament primari artístic, centre complementari a
d’Urbanisme i Infraestructures; i resoldre les al·le- l’Institut Eugeni d’Ors.
gacions presentades en el tràmit d’informació pública Es dictamina amb el posicionament favorable de
de l’aprovació inicial de conformitat amb l’informe de tots els Grups.
valoració de les al·legacions emès per l’esmentada
Direcció; informes, tots dos, que consten a l’expedient Districte de Sant Andreu
i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. 36. Aprovar definitivament, de conformitat amb
El Sr. García-Bragado presenta el Pla de millora ur- l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla
bana per a l’ordenació volumètrica i l’ajust d’alinea- especial urbanístic per a la concreció de l’ús i la
1 a490 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
volumetria de l’equipament destinat a biblioteca del instal·lacions. Així mateix, es preveu un aparcament
Camp del Ferro, d’iniciativa municipal; i resoldre les de més de 600 places.
al·legacions presentades en el tràmit d’informació pú- Es dictamina amb el posicionament favorable de
blica de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in- tots els Grups.
forme de la Direcció de Serveis de Planejament, que 39. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’in- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
corpora a aquest acord. millora urbana dels sòls qualificats de 7B i HD/7-j-g en
El Sr. García-Bragado presenta el Pla especial l’àmbit delimitat per la ronda de Dalt, l’avinguda de la
urbanístic per a la concreció de l’ús i la volumetria de Meridiana i la carretera de Ribes, d’iniciativa munici-
l’equipament destinat a biblioteca del Camp del Ferro. pal (Bagursa); i resoldre les al·legacions presentades
El Sr. Massaguer explica que l’objecte del present en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial,
pla és la concreció de l’ús dels locals de la planta de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis
baixa i altell com a biblioteca pública de l’edifici del de Planejament, de valoració de les al·legacions, que
Camp del Ferro, al barri de Sant Andreu-Sagrera, així consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’in-
com la modificació de l’ordenació volumètrica de corpora a aquest acord.
l’edifici d’habitatges per a joves. Afegeix que hi han El Sr. García-Bragado presenta el Pla de millora ur-
presentat al·legacions per part del Partit Popular, que bana dels sòls qualificats de 7B i HD/7-j-g en l’àmbit
resten aclarides. delimitat per la ronda de Dalt, l’avinguda de la Meri-
Es dictamina amb el posicionament favorable de diana i la carretera de Ribes.
PSC, ICV-EU i A, CiU i ERC i reserva de vot de PP. El Sr. Massaguer explica que l’objecte de la pro-
37. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- posta és la modificació de les previsions de la
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de modificació del PGM, de concreció dels límits de la
millora urbana per a l’ordenació de la dotació d’ha- zona entre l’equipament i els habitatges dotacionals,
bitatges per a joves (HD/7-j), a la parcel·la situada en la distribució del sostre assignat, l’ordenació volu-
la confluència dels carrers de Ferran Junoy i de la mètrica i condicions de l’edificació i la determinació
Ciutat d’Asunción, d’iniciativa municipal (Regesa), dels usos de l’equipament, com a tal.
amb els ajustos a què fa referència l’informe de la El Sr. Puigdollers manifesta la reserva de vot del
Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les seu Grup en coherència amb les al·legacions pre-
al·legacions presentades en el tràmit d’informació pú- sentades en el període d’informació publica, atès que
blica de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in- aquest terreny continua sense ser propietat de
forme de la Direcció de Serveis de Planejament, de l’Ajuntament de Barcelona encara que ho sigui de
valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que l’empresa mixta de la qual en forma part l’Ajuntament
consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’in- i també perquè consideren que la ubicació que es
corporen a aquest acord. dona a aquesta edificació pot generar problemes de
Es retira. qualitat acústica i que s’hauria de tornar a estudiar
38. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- més profundament.
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- Es dictamina amb el posicionament favorable de
pecial urbanístic per a l’ordenació i concreció de les PSC, ICV-EU i A i ERC i reserva de vot de CiU i PP.
condicions d’ús i d’edificació de l’equipament de l’Ins- 40. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
titut Guttmann, que inclou les finques núms. 298-300 ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
de l’avinguda de la Meridiana, 49 al 75 del carrer de pecial urbanístic d’ordenació i definició d’usos del
Garcilaso i 14, 16, 18, 19 i 20 del passatge del Doctor subsòl a la plaça de la Mainada, situada en la cruïlla
Torres, promogut per Fundació Institut Guttmann; i dels carrer de Juan de Garay, de Biscaia i de Con-
resoldre les al·legacions presentades en el tràmit cepción Arenal, promogut per Gecopatrimoni, SL; i
d’informació pública de l’aprovació inicial de con- resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in-
formitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de formació pública de l’aprovació inicial, de conformitat
Planejament de valoració de les al·legacions, que amb l’informe de la Direcció de Serveis de Plane-
consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’in- jament, que consta a l’expedient i a efectes de mo-
corpora a aquest acord. tivació s’incorpora a aquest acord; requerir al promo-
El Sr. García-Bragado presenta el Pla especial tor per tal que, en el termini màxim de tres mesos a
urbanístic per a l’ordenació i concreció de les con- comptar des del dia següent a la notificació del
dicions d’ús i d’edificació de l’equipament de l’Institut present acord, constitueixi la garantia corresponent al
Guttmann, que inclou finques de l’avinguda de la Me- 12% del valor de les obres d’urbanització, per un
ridiana, del carrer de Garcilaso i del passatge del import de 67.500 euros, als efectes establerts a
Doctor Torres, promogut per Fundació Institut Gutt- l’article 101.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme,
mann a la l’avinguda de la Meridiana confluència amb aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i
el carrer de Garcilaso. com a requisit previ a la publicació de l’anunci
El Sr. Massaguer explica que l’objecte de la pro- d’aquest acord; i publicar el present acord i la norma-
posta és la determinació del tipus i l’ordenació de tiva del Pla al Butlletí Oficial de la Província de Barce-
l’equipament del nou Institut Guttmann. Es tracta lona als efectes de la seva executivitat, un cop s’hagi
d’una actuació important des del punt de vista so- acreditat el compliment del requeriment indicat.
cioassistencial amb un sostre aproximat de 17.000 El Sr. García-Bragado presenta el Pla especial
m2, d’un equipament multidisciplinar, amb un eix urbanístic d’ordenació i definició d’usos del subsòl a la
vertebrador que és el de l’assistència a persones amb plaça de la Mainada, situada en la cruïlla dels carrer de
discapacitat per lesions medul·lars, de mobilitat de Juan de Garay, de Biscaia i de Concepció Arenal.
tipus greu, tant pel que fa a la banda més residencial, El Sr. Massaguer explica que la proposta possibilita
com la banda més de rehabilitació i fisioteràpia en les la implantació d’un aparcament soterrat d’uns 1.600
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1491
m2 sota rasant amb unes 167 places per cotxes i 12 l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe, emès
per a motos en un àmbit amb força dèficit en aquest per la direcció esmentada, de valoració de les al·le-
sentit i previst en el pla d’aparcaments de Barcelona. gacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient
Afegeix que per part del Partit Popular es qüestionava i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord.
la gestió de l’aparcament, qüestió que queda aclarida El Sr. García-Bragado presenta el Pla de millora ur-
a més d’incorporar un informe d’adequació de les bana de l’illa delimitada pels carrers de Lope de
instal·lacions a l’ordenança. Vega, de Bilbao, els passeigs del Taulat i de Garcia
Es dictamina amb el posicionament favorable de Faria.
tots els Grups. El Sr. Massaguer explica que l’objecte de la pro-
posa és l’emplaçament d’aquest tipus d’equipament,
Districte de Sant Martí el banc de sang, que forma part del programa d’un
41. Aprovar provisionalment, de conformitat amb dels vessants del 22 arroba, el de la recerca bio-
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar- mèdica. Es preveu també la regulació del subsòl i la
celona, la Modificació del Pla General Metropolità a implementació d’un equipament de tipus assistencial
l’àmbit comprès entre els carrers de Guipúscoa, de en la planta baixa i primera del banc de sang per a
Ca N’Oliva i de Binèfar i el límit del terme municipal discapacitats físics en l’àmbit residencial del districte
amb Sant Adrià del Besòs (Verneda Industrial), Sant Martí.
promoguda per Cobega, SA, i Solinbar, SLU, amb les Es dictamina amb el posicionament favorable de
modificacions a què fa referència l’informe de la tots els Grups.
Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les 43. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
al·legacions presentades en el tràmit d’informació pú- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
blica de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in- millora urbana per a l’ordenació dels terrenys situats
forme de l’esmentada direcció, de valoració de les a la plaça d’Ernest Lluch, núm. 5, promogut pel
al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’ex- Consorci de la Zona Franca de Barcelona; i resoldre
pedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a les al·legacions presentades en el tràmit d’informació
aquest acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió pública de l’aprovació inicial de conformitat amb
d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva l’informe de valoració de les al·legacions emès per la
aprovació definitiva. Direcció de Serveis de Planejament, informe que
El Sr. García-Bragado presenta la Modificació del consta a l’expedient i a efectes de motivació s’in-
Pla General Metropolità a l’àmbit comprès entre els corpora a aquest acord.
carrers de Guipúscoa, de Ca N’Oliva i de Binèfar i el El Sr. García-Bragado presenta el Pla de millora ur-
límit del terme municipal amb Sant Adrià del Besòs bana per a l’ordenació dels terrenys situats a la plaça
(Verneda Industrial), promoguda per Cobega, SA. d’Ernest Lluch, promogut pel Consorci de la Zona
Recorda que aquest expedient va anar ahir al Consell Franca de Barcelona.
Municipal del districte on es va dictaminar amb un El Sr. Massaguer explica que la proposta es redac-
posicionament unànime de tots els Grups. ta per ordenar els sòls propietat del consorci per ubi-
El Sr. Massaguer explica que es tracta de la prime- car, en compliment del conveni amb la companyia Te-
ra de les peces de tot l’àmbit de Verneda Industrial lefónica, la seva seu corporativa, just davant de
que ja es troba en tràmit d’aprovació provisional i que l’edifici del Fòrum i a l’inici de la Diagonal, l’anomenat
té per objectiu la transformació de l’espai ocupat per Diagonal zero. S’ha mantingut la volumetria i les
les instal·lacions industrials existents en una nova característiques morfològiques de l’edifici que, en el
àrea residencial i terciària. Recorda que aquest àmbit seu moment, s’havia concursat per a ús hoteler i que
forma part del programa de transformació de barris es va modificar per a ús terciari.
industrials Marina, Zona Franca, la Verneda Indus- El Sr. Martínez discrepa d’aquesta voluntat d’ano-
trial, Torrent Estadella, i aquesta actuació es pot menar l’edifici, seu de la Telefònica, com a Diagonal
avançar, i en haver un conveni signat amb el pro- zero, perquè no té sentit i no s’adiu amb la numeració
pietari majoritari d’aquestes instal·lacions, Cobega, de la ciutat.
que es trasllada a Montornès del Vallès es pot El Sr. García-Bragado indica que la numeració dels
avançar en aquesta transformació concreta. Des del carrers de la ciutat no la decideixen els propietaris o
punt de vista de programa d’habitatge és molt els ocupants dels edificis, i que una altra qüestió és la
important l’actuació perquè es preveuen 700 habi- denominació dels edificis, que és molt més lliure i
tatges lliures, 213 habitatges concertats, 183 habi- oberta.
tatges protegits en règim general i 122 en règim espe- Es dictamina amb el posicionament favorable de
cial, a més de 124 habitatges dotacionals. Es manté PSC, ICV-EU i A, CiU i ERC i reserva de vot de PP.
l’equipament esportiu existent amb una càrrega urba- 44. Aprovar definitivament, de conformitat amb
nística afegida per a la seva rehabilitació i/o trasllat l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla
segons estableixi el districte. especial de definició i concreció dels paràmetres
Es dictamina amb el posicionament favorable de edificatoris de l’equipament 7@ situat a la cantonada
tots els Grups. del carrer de la Ciutat de Granada amb el d’Almo-
42. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- gàvers –Districte d’activitats 22@bcn–, promogut pel
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA),
millora urbana de l’illa delimitada pels carrers de Lope amb les modificacions a què fa referència l’informe de
de Vega, de Bilbao, els passeigs del Taulat i de la societat municipal 22ArrobaBCN, SA; i resoldre les
Garcia Faria, d’iniciativa municipal, amb les modi- al·legacions presentades en el tràmit d’informació pú-
ficacions a què fa referència l’informe de la Direcció blica de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’es-
de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions mentat informe, que consta a l’expedient i, a efectes
presentades en el tràmit d’informació pública de de motivació, s’incorpora a aquest acord.
1 a492 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
El Sr. García-Bragado presenta el Pla especial de Puigcerdà, de Veneçuela, del Pallars i del Maresme
definició i concreció dels paràmetres edificatoris de –Districte d’activitats 22@bcn–, promogut per les em-
l’equipament 7@ situat a la cantonada del carrer de la preses AGBAR i Casmar Electrónica, SA, amb els
Ciutat de Granada amb el d’Almogàvers al Districte ajustos a què fa referència l’informe de la societat
d’activitats 22 arroba. municipal 22 Arroba BCN, SA; resoldre les al·le-
El Sr. Massaguer explica que aquest pla té per gacions presentades en el tràmit d’informació pública
objecte la futura ubicació del Centre de Super- de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’esmentat
computació de Catalunya (CESCA) dins el vessant informe, que consta a l’expedient i, a efectes de
tecnològic del programa 22 arroba. Es tracta d’un motivació, s’incorpora a aquest acord; requerir el pro-
equipament d’uns 1.800 m2 pluriuniversitari. Especifi- motor per tal que, en el termini màxim de tres mesos
ca que en l’informe d’al·legacions s’aclareixen qües- a comptar des del dia següent a la notificació del
tions plantejades pel Partit Popular relatives a la nor- present acord, constitueixi la garantia per un import
mativa d’activitats i de intervenció integral. de 15.336 euros, corresponent al 12% del valor de les
Es dictamina amb el posicionament favorable de obres d’urbanització, als efectes establerts a l’article
tots els Grups. 101.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat
45. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i com a
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de requisit previ a la publicació de l’anunci d’aquest
millora urbana en el sector C4 (Taulat-Ronda) de la acord; i publicar el present acord i la normativa del
Modificació del Pla General Metropolità en el sector Pla al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona als
del Front Litoral i marge dret del riu Besòs “Campus efectes de la seva executivitat, un cop s’hagi acreditat
Interuniversitari del Besòs” –Districte d’activitats el compliment del requeriment indicat.
22@bcn–, promoguda per l’Ajuntament de Barcelo- El Sr. García-Bragado presenta el Pla de millora ur-
na, l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs i el Consorci bana de l’illa delimitada pels carrers de Puigcerdà, de
del Besòs, amb les modificacions a què fa referència Veneçuela, del Pallars i del Maresme al Districte
l’informe emès per la societat municipal 22ArrobaBCN, d’activitats 22 arroba.
SA; i resoldre les al·legacions presentades en el El Sr. Massaguer explica que es tracta d’un pla que
tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de té per objecte l’ordenació volumètrica de l’illa i la
conformitat amb l’esmentat informe, que consta a definició de la forma i disposició de l’edificació, així
l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a com de les directrius de les infraestructures, en
aquest acord. seguiment dels paràmetres previstos en la normativa
El Sr. García-Bragado presenta el Pla de millora ur- del pla especial d’infraestructures, en relació a la do-
bana en el sector C4 (Taulat-Ronda) de la Modificació ble connexió entre Veneçuela i Pallars i tota la
del Pla General Metropolità en el sector del Front Lito- proposta d’ordenació d’interior d’illa, amb l’àmbit de
ral i marge dret del riu Besòs “Campus Interuni- pas i de zona verda i la regulació de l’edificació.
versitari del Besòs” al Districte d’activitats 22 arroba. Es dictamina amb el posicionament favorable de
El Sr. Massaguer explica que es tracta d’una pro- tots els Grups.
posta promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, 47. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs i el Consorci del ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
Besòs i que fa referència exclusivament al sector C4, pecial urbanístic per a la concreció de l’equipament
la part de l’actuació que correspon a l’Ajuntament de de la Universitat Pompeu Fabra, situat a Can Framis,
Barcelona ajustant, a partir del concurs arquitectònic, carrer de Tànger, núms. 122-140 –Districte d’acti-
les propostes de planejament a l’opció adjudicada vitats 22@bcn–, promogut per la Universitat Pompeu
finalment. Amb aquest planejament es modifica el sis- Fabra, amb les modificacions a què fa referència
tema de gestió tot arribant a un acord amb l’únic l’informe emès per la societat municipal 22ArrobaBCN,
propietari privat que restava en aquest àmbit. SA; i resoldre les al·legacions presentades en el
El Sr. Martínez manifesta el seu posicionament fa- tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de
vorable, però els preocupa que malgrat tirar endavant conformitat amb l’esmentat informe, que consta a
tota aquesta operació no estigui clar que el conjunt de l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a
la Universitat Politècnica de Barcelona, com els aquest acord.
enginyers industrials, es vulguin traslladar. És per El Sr. García-Bragado presenta el Pla especial
això que el seu Grup considera una oportunitat positi- urbanístic per a la concreció de l’equipament de la
va que s’hi instal·lin però sense que aquesta voluntat Universitat Pompeu Fabra, situat a Can Framis, al
generi un enrenou a la universitat perquè hi vagin. carrer de Tànger, al districte d’activitats 22 arroba.
El Sr. García-Bragado agraeix en primer lloc el El Sr. Massaguer explica que l’objecte del pla és
posicionament favorable. Considera que, en aquest concretar el destí de l’equipament que recolliria
moment, si es segueix la seqüència de les decisions activitats de la UPF, de formació, recerca i divulgació
universitàries ha estat un procés complicat i que és en l’àmbit de la comunicació, així com la concreció de
millor que se solucioni des de la llibertat de la seva l’aparcament. Destaca l’interès d’aquesta illa com a
decisió i, l’actuació municipal, és la d’anar avançant i conjunt docent i cultural per al districte.
il·lusionant en el procés tot permetent que tot es vagi Es dictamina amb el posicionament favorable de
posant en el seu lloc, com de fet ha estat his- tots els Grups.
tòricament. 48. Aprovar definitivament, de conformitat amb
Es dictamina amb el posicionament favorable de l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla
PSC, ICV-EU i A i ERC i reserva de vot de CiU i PP. de millora urbana de l’illa delimitada pel carrer camí
46. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- antic de València i els carrers de Lope de Vega, del
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de Pallars i de Bilbao –Districte d’activitats 22@bcn–,
millora urbana de l’illa delimitada pels carrers de promogut per Cumberland Spain, SL, amb els ajustos
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1493
a què fa referència l’informe emès per la societat mu- societat municipal 22ArrobaBCN, SA; i resoldre les
nicipal 22Arroba BCN, SA; resoldre les al·legacions al·legacions presentades en el tràmit d’informació pú-
presentades en el tràmit d’informació pública de blica de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’es-
l’aprovació inicial, de conformitat amb l’esmentat in- mentat informe, que consta a l’expedient i, a efectes
forme, que consta a l’expedient i, a efectes de de motivació, s’incorpora a aquest acord.
motivació, s’incorpora a aquest acord; requerir el pro- El Sr. García-Bragado presenta el Pla especial
motor per tal que, en el termini màxim de tres mesos urbanístic d’ordenació i definició d’usos del subsòl de
a comptar des del dia següent a la notificació del l’espai lliure de l’illa delimitada pels carrers de Roc
present acord, constitueixi la garantia per un import Boronat, dels Almogàvers, de la Ciutat de Granada i
de 10.805 euros, corresponent al 12% del valor de les de Sancho de Ávila al Districte d’activitats 22 arroba.
obres d’urbanització, als efectes establerts a l’article El Sr. Massaguer explica que l’objecte de la pro-
101.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat posta és permetre i regular l’ús de l’aparcament,
per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i com a unificant tot el subsòl i, per tant, fent una gestió con-
requisit previ a la publicació de l’anunci d’aquest junta de l’aparcament soterrani malgrat que en
acord; i publicar el present acord i la normativa del superfície les titularitats i edificacions són diferents. Hi
Pla al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona als ha hagut una al·legació de Convergència i Unió sobre
efectes de la seva executivitat, un cop s’hagi acreditat el grau de protecció de les naus que queda aclarida
el compliment del requeriment indicat. en l’expedient, en el sentit que el present planejament
El Sr. García-Bragado presenta el Pla de millora ur- es refereix, únicament, a la utilització del subsòl com
bana de l’illa delimitada pel carrer camí antic de aparcament.
València i els carrers de Lope de Vega, del Pallars i Es dictamina amb el posicionament favorable de
de Bilbao al Districte d’activitats 22 arroba. tots els Grups.
El Sr. Massaguer explica que aquest pla d’iniciativa
privada té per objecte la transformació de sòls qua-
lificats de 22 arroba, concretant les edificabilitats, IV) Part decisòria
atribuint les qualificacions, així com la configuració
volumètrica de l’edificació. Afegeix que el Grup de a) Propostes d’acord
Convergència i Unió va presentar una al·legació so-
bre el 10% d’aprofitament, que resta aclarida en Districte de Ciutat Vella
l’expedient. 51. 1r) Acordar la declaració de l’interès i utilitat
Es dictamina amb el posicionament favorable de municipal de la reforma i ampliació de les oficines de
tots els Grups. l’Institut Nacional d’Estadística ubicat a la Via Laie-
49. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- tana, núm. 8; 2n) De conformitat amb l’Ordenança fis-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- cal 2.1 de l’any 2007 concedir a l’Institut Nacional
pecial urbanístic de definició i concreció dels parà- d’Estadística la bonificació del 35% sobre la quota de
metres edificatoris de l’equipament situat al carrer de l’impost de construccions, instal·lacions i obres gene-
Llull, núm. 163: “Llar-residència amb serveis opcio- rada per la concessió de la llicència, l’1 de març de
nals per a persones afectades de paràlisi cerebral i 2007, donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è
discapacitats afins” –Districte d’activitats 22@bcn–, de l’esmentada ordenança, en tant que les obres es
promogut per la Fundació Privada Catalana per a la realitzen sobre un edifici urbanísticament protegit
Paràlisi Cerebral, amb els ajustos a què fa referència (nivell de protecció C); 3r) anul·lar la carta de pa-
l’informe de la societat municipal 22ArrobaBCN, SA, gament amb número LV-2007-3-05-00381018 i eme-
que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, tre’n una de nova, comprensiva de la bonificació del
s’incorpora a aquest acord. 35% acordada. 4t) Donar-ne trasllat a l’Institut Munici-
El Sr. García-Bragado presenta el Pla especial pal d’Hisenda als efectes pertinents.
urbanístic de definició i concreció dels paràmetres El Sr. García-Bragado presenta del punts 51 al 59
edificatoris de l’equipament situat al carrer de Llull, ambdós inclosos, referents a diferents bonificacions
núm. 163: “Llar-residència amb serveis opcionals per sobre la quota de l’impost de construccions, ins-
a persones afectades de paràlisi cerebral i dis- tal·lacions i obres.
capacitats afins”, al Districte d’activitats 22 arroba. El Sr. Villagrasa manifesta el vot favorable del seu
El Sr. Massaguer explica que aquest pla té per Grup a tots els punts d’aquesta part decisòria llevat
objecte la instal·lació d’aquest equipament, con- del 52, on manifesta l’abstenció, atès que en aquest
cretant el seu destí així com les condicions d’or- àmbit de Ciutat Vella hi ha entitats a les que s’ajuda
denació i intensitat edificatòria per a una llar resi- en la seva activitat, però sense que això reverteixi en
dència per a persones afectades de paràlisi cerebral i benefici de la via pública, com per exemple, i pre-
discapacitats afins, gestionat per la Fundació Privada cisament, la plaça dels Àngels, on la situació d’ocu-
Catalana per a la Paràlisi Cerebral. pació de la via pública és poc desitjable.
Es dictamina amb el posicionament favorable de El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable de
tots els Grups. PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-
50. Aprovar definitivament, de conformitat amb EU i A, el Sr. Garcia expressa el vot favorable de CiU,
l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla el Sr. Cornet expressa el vot favorable de PP i el Sr.
especial urbanístic d’ordenació i definició d’usos del Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova.
subsòl de l’espai lliure de l’illa delimitada pels carrers 52. 1r) Declarar d’interès i utilitat municipal les
de Roc Boronat, dels Almogàvers, de la Ciutat de obres d’adaptació de l’anomenat edifici pantalla per a
Granada i de Sancho de Ávila –Districte d’activitats allotjar les dependències de la Biblioteca del MACBA,
22@bcn–, d’iniciativa municipal, amb les modifica- a la plaça dels Àngels, núms. 5-6. 2n) Concedir al
cions a què fa referència l’informe emès per la Consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona
1 a494 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
la bonificació del 70% sobre la quota de l’Impost de EU i A, el Sr. Garcia expressa el vot favorable de CiU,
construccions, instal·lacions i obres generada per la el Sr. Cornet expressa el vot favorable de PP i el Sr.
concessió de la llicència, el 23 de març de 2007, Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova.
donat que s’ajusta a allò establert a l’article 7è de
l’esmentada ordenança, en tant que el titular de la Districte de l’Eixample
llicència és una entitat de caràcter públic, la cons- 55. Acordar la declaració d’interès i utilitat munici-
trucció es realitza en terrenys qualificats d’equipa- pal de la construcció d’una nau amb estructura me-
ments (clau7-a) i les obres compleixen una indiscuti- tàl·lica per a sala de màquines en l’interpavelló 9-11,
ble funció d’interès social com és la realitzada per un planta 1a, de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelo-
equipament cultural. 3r) Anul·lar la carta de pagament na, al carrer de Villarroel, núm. 170; i de conformitat
amb número LV-2007-3-06-00389089 i emetre’n una amb l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2007 concedir a
de nova, comprensiva de la bonificació del 70% acor- l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona la boni-
dada. 4t) Donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hi- ficació del 70% sobre la quota de l’impost de cons-
senda als efectes pertinents. truccions, instal·lacions i obres generada per la con-
El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable de cessió de la llicència, el 5 de febrer de 2007, donat
PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV- que s’ajusta a allò establert a l’art. 7è de l’esmentada
EU i A, el Sr. Garcia expressa el vot favorable de CiU, ordenança, en tant que el titular de la llicència és una
el Sr. Cornet expressa l’abstenció de PP i el Sr. entitat de caràcter públic, la construcció es realitza en
Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. terrenys qualificats d’equipament (clau 7-a) i les obres
53. Acordar la declaració d’especial interès o utilitat compleixen una indiscutible funció d’interès social,
municipal de la rehabilitació d’un edifici plurifamiliar, com és la realitzada per un equipament sanitari-
format per locals comercials en planta baixa i vuit assistencial; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal
habitatges, incloent la instal·lació d’ascensor al carrer d’Hisenda als efectes pertinents.
de Sant Pere Més Baix, núm. 56. 2n) De conformitat El Sr. Garcia-Bragado expressa el vot favorable de
amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2007 concedir a PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-
Por Font, SCCL, la bonificació del 85% sobre la quota EU i A, el Sr. Garcia expressa el vot favorable de CiU,
de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, ge- el Sr. Cornet expressa el vot favorable de PP i el Sr.
nerada per la concessió de la llicència, el 18 de de- Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova.
sembre de 2006 i modificada el 9 de març de 2007, 56. Acordar la declaració d’interès i utilitat munici-
donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de pal de la reforma i ampliació construcció d’un forjat
l’esmentada ordenança, en tant que les obres s’execu- com a suport d’instal·lacions, dels pavellons 3 i 5 a
ten per iniciativa privada destinada a habitatge con- nivell de la planta 7a. Unitat toràcica i UVIR, al carrer
certat. 3r) Anul·lar la carta de pagament amb número de Villarroel, núm. 170; i de conformitat amb l’Orde-
LV-2007-3-05-00381018, procedir a la devolució de l’im- nança fiscal 2.1 de l’any 2007 concedir a l’Hospital
port efectuat i emetre’n una de nova, comprensiva de Clínic i Provincial de Barcelona la bonificació del 70%
la bonificació del 85% acordada. 4t) Donar-ne trasllat a sobre la quota de l’impost de construccions, ins-
l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. tal·lacions i obres generada per la concessió de la
El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable de llicència, el 5 de febrer de 2007, donat que s’ajusta a
PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV- allò establert a l’art. 7è de l’esmentada ordenança, en
EU i A, el Sr. Garcia expressa el vot favorable de CiU, tant que el titular de la llicència és una entitat de
el Sr. Cornet expressa el vot favorable de PP i el Sr. caràcter públic, la construcció és realitza en terrenys
Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. qualificats d’equipaments (clau 7-a) i les obres com-
54. Acordar la declaració d’interès públic i utilitat pleixen una indiscutible funció d’interès social com és
municipal de les obres consistents en obres interiors la realitzada per un equipament sanitari-assistencial; i
en habitatge amb afectació de la distribució per donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als
ampliació de cambra de bany, reforma de cuina i efectes pertinents.
instal·lacions a la finca del carrer de l’Arc de Sant El Sr. Garcia-Bragado expressa el vot favorable de
Ramon del Call, núm. 1; i, de conformitat amb l’Or- PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-
denança fiscal 2.1 de l’any 2007, concedir a Antonia EU i A, el Sr. Garcia expressa el vot favorable de CiU,
Sixto Amechazurra, una bonificació del 50% sobre la el Sr. Cornet expressa el vot favorable de PP i el Sr.
quota de l’impost de construccions, instal·lacions i Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova.
obres, que acredita amb l’atorgament de la llicència
d’obres menors, per resolució del director de Serveis Districte de Sarrià-Sant Gervasi
Tècnics del Districte de Ciutat Vella de 19 de gener 57. Acordar la declaració d’interès i utilitat munici-
de 2007, per a la seva realització, donat que s’ajusta pal de la ampliació-addició d’un centre docent al
a allò establert en l’article 7è de l’esmentada orde- carrer de Setantí, núms.14-16; i de conformitat amb
nança, en tant que les obres projectades afecten a l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2007 concedir a Casa
una finca amb nivell B de protecció, segons el Pla de degli Italiani la bonificació del 65% sobre la quota de
protecció del patrimoni arquitectònic i catàleg de l’impost de construccions, instal·lacions i obres gene-
Ciutat Vella, en relació a l’aplicació de la bonificació i rada per la concessió de la llicència, el 13 de se-
a la seva quantia. Anul·lar la carta de pagament amb tembre de 2006, per a la seva ampliació-addició per a
número LV-2007-3-03-00374570 i emetre’n una de centre docent de plantes segona i tercera destinades
nova, comprensiva de la bonificació del 50% acorda- a aules escolars, habilitant el seu terrat per a pista
da. Donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda esportiva, en edifici entre mitgeres, prolongant l’es-
als efectes pertinents. cala pel costat del carrer de Setantí i l’ascensor fins
El Sr. Garcia-Bragado expressa el vot favorable de planta terrat i reformant la planta inferior de sortida al
PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV- pati interior, donat que s’ajusta a allò establert en
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1495
l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que el b) Proposicions
titular de la llicència és una entitat sense ànim de lu-
cre, la construcció es realitza en terrenys qualificats Del Grup Municipal de Convergència i Unió:
d’equipaments (clau 7-a) i les obres compleixen una 60. Demanar al Govern municipal que realitzi les
indiscutible funció d’interès social com és la realitzada gestions que siguin necessàries, pel tal que en un
per un equipament docent; i donar-ne trasllat de termini màxim de 2 mesos s’hagi produït l’aprovació
l’acord a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes inicial dels 2 plans de millora urbana que han de
pertinents. permetre la construcció de l’Estació de la Sagrera.
El Sr. Garcia-Bragado expressa el vot favorable de El Sr. García presenta la proposició relativa a un
PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV- planejament molt important per a aquesta ciutat, que
EU i A, el Sr. Garcia expressa el vot favorable de CiU, encara resta pendent, i que és la reforma de l’estació
el Sr. Cornet expressa el vot favorable de PP i el Sr. de la Sagrera i de tot el barri, en general.
Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. El Sr. García-Bragado explica que la informació
que el govern municipal té és que, previsiblement, el
Districte d’Horta-Guinardó mes de setembre estarà aprovat definitivament el
58. Acordar la declaració d’interès i utilitat munici- projecte de l’estació de la Sagrera, i sí que hi podria
pal de les obres de reforma i ampliació de l’àrea de haver compromís per tal que en el termini de dos
traumatologia i rehabilitació de la ciutat sanitària de la mesos des de l’aprovació definitiva del projecte de
Vall d’Hebron, al passeig de la Vall d’Hebron, núm. l’estació es pugui tenir iniciat el tràmit d’aquest pla-
119; i de conformitat amb l’Ordenança fiscal 2.1 de nejament derivat. El govern municipal assumeix ple-
l’any 2007, concedir al Servei Català de la Salut de la nament el compromís d’agilitar-ho al màxim, a partir
Generalitat de Catalunya, una bonificació del 70% so- de l’aprovació definitiva del projecte de l’estació, i és
bre la quota de l’impost de construccions, instal·la- per això que proposa un redactat que reculli aquesta
cions i obres, generada per la concessió de la lli- precisió.
cència d’obres, el 8 de gener de 2007, donat que El Sr. García manifesta que el seu Grup no tindria
s’ajusta a allò establert a l’art. 7è de l’esmentada cap inconvenient a incorporar en la proposta la pre-
ordenança, en tant que el titular de la llicència és una cisió que els dos mesos serien a partir de l’aprovació
entitat de caràcter públic, les obres s’han efectuat en definitiva del projecte de l’estació, sempre que aquest
terrenys qualificats d’equipament (clau 7-a) i com- acte estigui previst per al setembre, la qual cosa
pleixen una indiscutible funció d’interès social, com és suposaria que el planejament derivat del que s’està
la realitzada per un equipament sanitari-assistencial parlant podria estar aprovat definitivament a finals
(art. 212 de les NNUU); i donar-ne trasllat a l’Institut d’aquest any.
Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. El Sr. García-Bragado afirma que el govern munici-
El Sr. Garcia-Bragado expressa el vot favorable de pal pot respondre d’assumir l’aprovació inicial del
PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV- planejament derivat en el termini de dos mesos des
EU i A, el Sr. Garcia expressa el vot favorable de CiU, de l’aprovació definitiva del projecte de l’estació, amb
el Sr. Cornet expressa el vot favorable de PP i el Sr. el benentès que l’aprovació definitiva d’aquest pro-
Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. jecte dependrà de tots els membres del Ple del
Consell Municipal que, previsiblement, hauria de ser
Districte de Sant Martí el mes de setembre.
59. Acordar la declaració d’interès i utilitat munici- El Sr. Garcia-Bragado expressa el vot favorable de
pal la construcció d’un edifici d’equipament relacionat PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-
amb la formació i divulgació de les activitats @, als EU i A, el Sr. Garcia expressa el vot favorable de CiU,
carrers de Roc Boronat, núms. 117-125, de Sancho el Sr. Cornet expressa el vot favorable de PP i el Sr.
de Àvila, núms. 125-139; i de conformitat amb l’Or- Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova
denança Fiscal 2.1 de l’any 2007, concedir al Con- amb el redactat següent:
sorci de la Zona Franca de Barcelona, una bonificació Realitzar per part del Govern municipal les gestions
del 70% sobre la quota de l’impost de construccions, necessàries per tal que en un termini de dos mesos, a
instal·lacions i obres generada per la concessió de la comptar des de l’aprovació definitiva del projecte de
llicència d’obres, el 2 de maig de 2007, donat que construcció de la nova estació de la Sagrera, es
s’ajusta a allò establert a l’art. 7è de l’esmentada produeixi l’aprovació inicial dels dos plans de millora
ordenança, en tant que el titular de la llicència és una urbana que han de permetre la construcció de
entitat de caràcter públic, les obres s’han efectuat en l’estació de la Sagrera.
terrenys qualificats d’equipament (clau 7@) i com- Del Grup Municipal del Partit Popular:
pleixen un indiscutible funció d’interès social, ja que 61. 1r) Reprovar les actuacions del Ministerio de
són objecte d’un conveni de col·laboració signat, el 26 Fomento i dels seus organismes RENFE i ADIF, en
de gener de 2007 entre l’Ajuntament, el Consorci de relació a la gestió de les incidències, retards i talls del
la Zona Franca i la Societat Privada Municipal 22 servei de rodalies de la ciutat de Barcelona, així com
Arroba BNC, per la promoció de l’edifici 22@mediàtic, la insuficiència i precarietat de les mesures correcto-
situat al districte d’activitats 22@ barcelona; i donar- res i pal·liatives adoptades envers aquesta proble-
ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes màtica, i la manifesta incapacitat per a resoldre-la.
pertinents. 2n) Exigir al Govern de l’Estat que transfereixi el ser-
El Sr. Garcia-Bragado expressa el vot favorable de vei de rodalies a la Generalitat de Catalunya en gener
PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV- de 2008, amb els corresponents recursos d’inversió i
EU i A, el Sr. Garcia expressa el vot favorable de CiU, de manteniment necessaris.
el Sr. Cornet expressa el vot favorable de PP i el Sr. El Sr. Cornet explica que el Partit Popular presenta
Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. aquesta proposta d’acord atesa la problemàtica que
1 a496 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
han generat i generen les nombroses incidències que facilitar als usuaris l’exercici de tots els seus drets tot
es venen produint en el servei de Renfe-Rodalies a la posant al seu abast fulls de reclamació que els
ciutat de Barcelona des de l’inici de les obres d’accés; permeti accelerar aquest tràmits.”
i llegeix els dos punts que conformen la proposició. Explica que el Parlament de Catalunya va prendre
El Sr. García-Bragado diu que, a parer seu, tots els una decisió intel·ligent, pronunciar-se per exigir i su-
Grups municipals comparteixen el neguit i els dubtes pervisar el compliment i satisfacció dels drets dels
sobre la manera com s’ha gestionat el servei de usuaris com a víctimes d’un mal servei de rodalies
rodalies i els incidents que els ciutadans han hagut de inqüestionable. La proposició del Partit Popular va en
suportar durant tants mesos i que aquest debat ha altra línia: en la de reprovar les actuacions del govern,
estat un debat als mitjans, un debat social i pro- just una setmana abans de la transferència de les
fessional en el qual ha participat la societat civil des rodalies en les condicions que s’acordin. No conside-
de tots els punts de vista. Una altra qüestió és ra que sigui un proposició intel·ligent perquè no afe-
l’oportunitat, i afegeix que en política té certa re- geix res i podria enterbolir les relacions entre amb-
llevància valorar el moment en què es fan les coses i, dues institucions en un moment tan important.
al seu parer, des del punt de vista del moment en què Tanmateix aquest fòrum no és el parlament i, per
es planteja aquesta proposició valdria la pena revisar- tant, ell no està en desacord que l’Ajuntament pugui
la, perquè exigir al Govern que transfereixi el servei tenir la seva pròpia posició en relació amb aquesta
de rodalies, quan la propera setmana hi haurà una re- qüestió i ofereix als Grups municipals la possibilitat
unió per transferir-lo, no deixa de ser un contrasentit. d’acordar una declaració política unitària en el Plenari
Pel que fa referència al primer punt de la proposició, del dia 20 de juliol a la vista dels acords que s’adoptin
comenta que no té gaire solta reprovar l’actuació del en la Comissió bilateral, Estat-Generalitat del proper
govern central en un moment de negociació com és el dia 17. Per tot això demana que es retiri aquesta
present. No és intel·ligent aquesta actitud en un proposta i s’opti per una declaració que seria més
moment en què s’està parlant de transferir el servei i eficaç pel conjunt dels ciutadans de Barcelona i per
d’arribar a acords importants amb Adif per tal de ges- donar suport al nostre govern i apunta que en el cas
tionar els sòls necessaris per mantenir, gestionar i que això no s’accepti, òbviament, hauran de votar en
fins i tot ampliar el servei de rodalies. Agrega que es contra de la proposició en debat.
pot criticar la situació en la qual s’ha plantejat, però El Sr. Cornet considera que el concepte d’intel·li-
reprovar, que és un concepte que indica rebuig ab- gència o oportunitat política és discutible i ell entrarà
solut, en el moment en què estem, obrint una ne- a demostrar que no només és intel·ligent sinó que és
gociació importantíssima, no és massa adequat. adient. És adient i intel·ligent perquè la tasca de
Indica que el Parlament no fa massa que va de- l’oposició és reforçar el govern en aquelles nego-
batre aquesta qüestió en termes similars, analitzant ciacions on està feble i és evident que aquí l’Ajun-
diverses propostes de mocions presentades pel Grup tament de Barcelona i Catalunya ha estat i segueix
de CIU i del PP, totes elles amb una part comuna que estant molt feble davant d’una situació d’una gran
exigia la dimissió de la ministra i plantejava una sèrie incompetència en la qual ningú discuteix que la gestió
de qüestions, buscant el cos a cos i no l’eficàcia de de rodalies ara s’ha portat desastrosament. Afegeix
l’acció política. Fruit d’aquesta reflexió, el Parlament que, precisament, en aquesta línia el seu Grup
va rebutjar majoritàriament aquelles propostes, pro- entenia que és fonamental per part de l’oposició fer
posant una alternativa que va ser subscrita per la que Barcelona plantegi i exigeixi al Govern central
majoria parlamentària: “instar al Govern de Catalunya que s’acompleixin els dos punts de la proposició.
a acordar amb el Govern de l’Estat un nou pla de Indica que no demanen la dimissió de la ministra
rodalies per Catalunya; reclamava a l’Estat l’acce- perquè si això s’acceptés retardaria els acords que
leració de les actuacions previstes en el pla de pogués prendre el ministeri, sinó que plantegen re-
mesures urgents per a la millora del pla de rodalies provar aquesta gestió perquè quedi clar que aquest
de Barcelona, molt especialment, les referides a mi- tema no s’ha portat bé; i que quan el seu Grup diu
llorar les vies catenàries i arribades de nous trens, d’exigir al Govern de l’Estat que transfereixi el seu
demanant un balanç mensual per a la seva execució; servei de rodalies a la Generalitat de Catalunya el
instar al govern a demanar al Govern de l’Estat un in- gener de 2008, si només es demanés això podrien
forme sobre les causes de les contínues incidències coincidir en que s’hi està fent, però, a més, la pro-
que afecten el funcionament de la xarxa de rodalies posició hi afegeix amb els corresponents recursos
de la regió metropolitana de Barcelona, i de les d’inversió i de manteniment necessaris.
mesures previstes per pal·liar-les, així com demanar Per això el seu Grup entén que és molt adient i molt
al Govern de l’Estat la reforma del personal tècnic i intel·ligent fer constar per part de l’Ajuntament que no
directiu encarregat de la gestió i manteniment de consisteix únicament en un traspàs de competències,
rodalies a la regió metropolitana de Barcelona; de- sinó també en sumar-hi els recursos perquè això sigui
manar al Govern de l’Estat la programació d’una efectiu.
campanya de millora de la informació i atenció als Significa que està d’acord amb el Sr. García-Braga-
usuaris de RENFE i, molt especialment, la megafonia, do que el Plenari, una vegada presos i publicats en la
cartells informatius i persones destinades a la infor- seva totalitat els acords després d’aquesta reunió,
mació i atenció als clients; incloure en la comissió bi- faci una declaració institucional que serà positiva o
lateral de l’Estatut, l’inici de les negociacions per les negativa en funció dels acords a que s’arribi; però, en
transferències dels serveis regionals i de rodalies a la tot cas, no té sentit retirar aquest punt per una hipo-
Generalitat; promoure mitjançant l’Agencia Catalana tètica situació que encara no se sap si serà positiva.
de Consum una campanya informativa sobre els drets Significa que no vol entrar a parlar del Parlament,
dels usuaris en els mitjans de transport i acordar però vol recordar la declaració institucional aprovada
realitzar les actuacions necessàries per aconseguir per unanimitat el 20 de novembre de 2006 per aquest
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1497
Plenari sobre aquest mateix tema i que apuntava que és el resultat i quines son les condicions. Si el resultat
Renfe i Adif havien de garantir la informació als pot ser semblant a la cessió de Montjuïc dubta que es
usuaris de la xarxa de rodalies sobre els retards i vagi pel bon camí. Per tant, pel que fa a l’oportunitat,
incidències; i que aquest positivisme ha portat a un considera que la ciutadania el que necessita son les
caos: per tant, l’oposició ha d’exigir ara que aquest coses clares, i és per això que el seu Grup votarà a fa-
caos es converteixi en eficiència. vor d’aquesta proposició del Partit Popular perquè
Finalment, destaca que el que s’ha de fer és re- creuen necessari fer una reprovació de la ministra per
colzar les negociacions però des de la crítica; que la seva actuació i això no és incompatible amb una
l’oposició vol el mateix que el govern: que es cedeixi declaració en el plenari en funció dels acords que
però amb recursos; i que qui guanya o perd són els s’adoptin en la reunió bilateral. La intel·ligència passa
ciutadans que porten ja una ineficàcia aguantada per per saber interpretar correctament allò que diuen els
part dels poders públics que ha portat a una situació ciutadans en les urnes i defensar els interessos de la
lamentable i insostenible. Afegeix que per tots aquests ciutadania de Barcelona i de tota Catalunya.
motius la proposició no només és intel·ligent, sinó, a El Sr. García-Bragado manifesta el vot contrari a la
més, eficient amb el moment i adequada políticament proposta per les raons esmentades amb anterioritat.
parlant. Pensa que en aquests temps parlarà molt de cohe-
El Sr. García puntualitza que el Grup de Conver- rència, tant per la seva actuació com per la ne-
gència i Unió s’abstindrà en aquest punt; i demana al cessària invocació en la resta de situacions. Pensa
Sr. President que malgrat que el Grup del Partit Popu- que el Sr. Martínez aquí està actuant en clau espa-
lar no hagi retirat la proposta en debat ell mantingui la nyola perquè el seu Grup, al parlament de Catalunya
seva en el sentit que en el futur Plenari es pugui re- va prendre una decisió però a l’Ajuntament segueix la
dactar una proposta d’acord amb tots els Grups que pauta que se li marca des de Madrid. I aquesta si-
fixi la posició de la Ciutat en un tema en el qual no es tuació fa que curiosament aquesta proposició tot i ser
pot passar de manera superficial. rebutjada hagi anat subscrita pels extrems de l’arc
Explica que l’abstenció del seu Grup es deu a que nacionalista PP i ERC. Considera que en qualsevol
comparteixen plenament les paraules del Sr. Cornet cas, davant l’actual situació aquests posicionaments
però no el seu pessimisme; que entenen que el no ens han d’estranyar. D’altra banda, creu que tots
traspàs promès de rodalies sense els recursos ne- tenim una mica de raó i tots estem equivocats perquè
cessaris és un caramel enverinat i és fer un flac favor sabem perfectament com funciona la qüestió de les
als ciutadans de Barcelona i al propi Govern de la negociacions i la cessió de competències importants
Generalitat que haurà d’assumir unes competències amb l’Estat i sabem que quan finalment s’aconse-
molt mal finançades. gueixen determinats resultats és molt difícil determi-
Diu que li agradaria poder ser optimista i confiar en nar el grau de raó i aportació de cada grup; però tot
la capacitat de l’Ajuntament de defensar els inte- això ja és sabut i el que ha de fer l’Ajuntament és
ressos dels ciutadans, tanmateix si el dia 17 es confir- mantenir clara la seva posició que és, per suposat, dir
men les previsions més pessimistes i aquest traspàs moltes coses quant al servei de rodalies i la seva
es fa d’una manera inacceptable espera que al gestió i està convençut que s’hi entrarà per tal de fer
Plenari del dia 20 es faci un clam de la Ciutat perquè una proposta unitària sobre aquesta qüestió, amb
es resolgui el tema de rodalies des d’una òptica cata- respecte institucional i reclamació enèrgica dels drets
lana i assumible. legítims. Reclama la coherència amb el parlament de
El Sr. Martínez fa notar que el seu Grup al Par- Catalunya, que es el nostre més directe i amb el
lament espanyol va demanar la dimissió de la minis- govern de Catalunya que es qui ha de rebre i gestio-
tra i, per tant, si fossin coherents en aquests moments nar aquest servei.
el que haurien de fer és també demanar-la ara; i que, El Sr. Cornet insisteix, malgrat el que ha dit el
en tot cas, haurien de lamentar que en la crisi de president, sobre la intel·ligència de la seva proposició
govern dirigida pel Sr. Zapatero la setmana passada a més de la seva efectivitat i oportunitat. Ara es parla
no es produís un canvi en aquest ministeri. de coherència i destaca que en aquest tema, preci-
Indica que el Grup d’Esquerra Republicana de Ca- sament, coherència molt poca. Indica el cansament
talunya estendria la proposta en debat no només a que produeix al seu Grup les lliçons de catalanitat i de
aquest ministeri, sinó a tots els ministeris que hi han moderació que sempre els intenten donar i afirma que
hagut en aquest departament responsables de Renfe, si ser moderat és ser un incompetent en la gestió dels
fins i tot quan governava el Partit Popular perquè la interessos dels ciutadans, prefereix ser un extrem.
situació actual no és fruit estrictament d’una mala Afirma que els extremismes es demostren dia a dia i
gestió d’ara, sinó d’una manca d’inversions i una ma- que el seu Grup, en aquest tema, el que fa es actuar
la gestió en el passat. en el moment adequat i en el lloc adequat políti-
Remarca que les virtuts que figuren en el sostre del cament per tal de recolzar intel·ligentment el govern
saló de plens d’aquesta ciutat no s’acaben de complir de Catalunya perquè el govern de Espanya realment
en relació a Renfe-Rodalies: la puntualitat segur que cedeixi allò que ha de cedir, no com ha fet fins ara. I
no, i la lleialtat tampoc. destaca que això també es diu per part de Con-
Diu que aquest debat li recorda una mica a un altre, vergència i Unió i recorda les declaracions del Sr.
que encara no s’ha acabat, sobre el castell de Mont- Puig i del Sr. Duran i Lleida. Explica que l’única pre-
juïc, el qual, en favor d’un possible consens i de la tensió d’aquesta proposta és que l’Ajuntament de
prudència en relació a una possible cessió, acaba Barcelona es posicioni per tal de demanar aquest
passant més o menys el que esta passant ara amb la traspàs concret, però amb recursos d’inversió i de
cessió de les rodalies de Renfe, és a dir, un com- manteniment i avui els responsables de que això no
promís no complert, un anunci fora de lloc i ja veurem hagi passat han estat Convergència i Unió i el Govern
a partir de la reunió bilateral de la setmana vinent quin municipal. Afirma que no vol entrar a parlar de cohe-
1 a498 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
rència i fa al·lusió a declaracions de Iniciativa de d’allò que disposa l’informe d’impacte ambiental, pu-
Catalunya a l’efecte. blicat al BOE núm. 146 on figura un dels condicio-
El Sr. García explica que el seu posicionament nants del projecte: la descatalogació, enderrocament i
sempre ha estat coherent, treballant en positiu i de reconstrucció de la Torre del Fang.
manera coherent per tal que el problema de rodalies Segons allò que disposa el pla de millora urbana
s’arregli i perquè s’arregli des de Catalunya i quan es del sector entorn de la Sagrera, en l’apartat de
prenen acords si aquests no es gestionen de manera conservació d’edificis s’afirma que el pla no introdueix
efectiva s’ha de dir de manera enèrgica, però també cap modificació en la protecció de l’edifici catalogat
efectiva. Entenen que la manera de dir les coses és en el pla especial de protecció del patrimoni ar-
des del consens, des d’una declaració unànime que quitectònic i catàleg del districte 9 i 10, situat dins
surti del Plenari del Consell Municipal. Destaca també l’àmbit del pla, que és la Torre del Fang i que el nou
la coherència del seu partit en totes les instàncies traçat ferroviari, que passa per sota l’edifici, ha de ge-
perquè el que volen per la ciutat es un servei de nerar un projecte específic de conservació i reforma
rodalies modern i competitiu, no un drama, com el que segueix una tramitació independent. El Sr. Gar-
que és en l’actualitat, i per això sempre treballen en cía no sap si aquesta darrera afirmació fa referència a
positiu, per trobar solucions als problemes. l’informe d’impacte ambiental i pregunta si s’han
El Sr. Martínez insisteix sobre la reacció que li pro- iniciat els tràmits per a la descatalogació, enderro-
voca quan se’ls demana coherència. El seu Grup cament i reconstrucció de la Torre del Fang. Així
sempre ha demanat, a les tres institucions implica- mateix, recorda que el nivell de protecció de béns
des, el trasllat de Rodalies amb els diners necessaris culturals d’interès local, entre d’altres coses, el que no
per a executar la gestió i aquesta posició sempre s’ha permet és l’enderroc d’aquests béns, encara que
mantingut. Les diferents estratègies de pressió no po- desprès hi hagi un compromís de reconstrucció. Per
den arribar a fer pensar que el seu Grup, com s’ha dit, tant, amb l’actual nivell de protecció queda clar que la
actuï en clau espanyola, és inversemblant. El proble- demolició de la Torre del Fang no és possible, i si
ma és on té la seu cadascú per tant, que ningú anem al projecte del túnel –que en aquests moments
s’apropi del concepte de lleialtat i coherència. Insis- està en discussió en amplis àmbits d’aquesta ciutat–
teix que si la setmana vinent, sabudes les condicions sembla que un dels requisits per iniciar les obres
de la reunió bilateral, Generalitat - Estat es vol fer una d’aquest túnel passa per enderrocar aquesta torre. És
declaració conjunta, de ben segur els trobaran. per això que pregunten quins passos s’han fet per tal
La Sra. Blasco significa que el seu Grup és cohe- que això sigui així, tenint present que la descata-
rent i no gesticula gratuïtament, i prefereix que les logació d’un edifici és competència del Plenari del
coherències internes dels partits cadascú se les ana- Consell Municipal, actuació davant la qual el seu
litzi; respecta tots els posicionaments però demana Grup no donarà el seu vot a favor.
als Sr. Cornet que no hi doni lliçons perquè en definiti- El Sr. García-Bragado contesta a les dues pregun-
va si avui s’està discutint aquesta proposició, en gran tes formulades. Pel que fa als mecanismes d’infor-
mesura és perquè el govern del Partit Popular no hi mació, subratlla que són els previstos inicialment sens
va estar a l’alçada de les circumstàncies. perjudici que com està previst que siguin reforçats i
El Sr. Garcia-Bragado expressa el vot contrari de oportunament ampliats. Relaciona el seguit de meca-
PSC, la Sra. Blasco expressa el vot contrari d’ICV-EU nismes informatius en marxa: la comissió de segui-
i A, el Sr. Garcia expressa l’abstenció de CiU, el Sr. ment del Consorci Alta Velocitat de Barcelona i la
Cornet expressa el vot favorable de PP i el Sr. Mar- Federació d’Associació de Veïns de Barcelona, que es
tínez expressa el vot favorable d’ERC. Es rebutja. reuneixen periòdicament; la comissió de seguiment
del districte de l’Eixample que està prevista per a una
c) Mocions data concreta i la comissió de Sant Martí, amb la
participació de totes les associacions i entitats repre-
sentatives que hi vulguin participar; un punt d’infor-
V) Part de control mació per al ciutadà situat en un lloc adient; un telè-
fon propi d’atenció al ciutadà i una web específica;
a) Precs carta als presidents de les comunitats de propietaris
b) Preguntes d’immobles comunicant-los la inspecció prèvia dels
edificis que, en qualsevol cas, està previst fer cap al
Del Grup Municipal de Convergència i Unió: mes de setembre. Indica que, des de l’àrea d’urba-
62. 1. Quins són els mecanismes que el Govern de nisme i del seguiment de les infrastructures, es creu
la ciutat té previst utilitzar per a informar els veïns i que aquestes opcions bàsiques es poden millorar i
veïnes afectats per les obres de l’AVE pel centre de la reforçar i aquesta és la intenció, ja que és un procés
ciutat, de les previsions d’inici de les obres i la seva que anirà integrant i concretant altres mesures. Pel
afectació?. 2. S’han iniciat ja els tràmits previstos en que fa als processos administratius, afirma que ca-
la declaració d’impacte ambiental per a tirar endavant dascú haurà de fer la feina en aquesta operació: l’Adif
l’inici de l’obra? i el Ministeri de Foment, tenint present que demà
El Sr. García formula la pregunta perquè a principis divendres, el Consell de Ministres aprovarà l’autorit-
d’aquest mes va aparèixer informació a la premsa re- zació per a la licitació de les obres i, si això fos així,
lativa a què el túnel del TGV es començaria pel barri Adif començaria el procés de licitació i adjudicació de
del Clot, la qual cosa va causar gran preocupació als les obres segons ha informat.
veïns afectats perquè ningú els ha aclarit quan co- Quant a la referència feta a la Torre del Fang, no fi-
mençaran aquestes obres i quina serà l’afectació de gura en la pregunta i per això no hi entrarà.
les seves cases. A més, aquesta informació sobre El Sr. García replica que la Torre del Fang sí que
l’inici de les obres pel barri del Clot els sobta a la vista està contemplada en la pregunta perquè es fa refe-
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1499
rència a si s’han iniciat ja els tràmits previstos en la tal de traduir el sorteig en adjudicacions reals, cosa
declaració per tirar endavant l’inici de l’obra i dins que suposa un procés llarg i lent per definició.
aquest tràmits previstos, es troba la qüestió de la Es dóna per tractada.
catalogació. En qualsevol cas, planteja una reflexió Del Grup Municipal del Partit Popular:
que considera molt important, que és que demà, el 64. Quina valoració fa l’equip de govern de l’in-
Consell de Ministres autoritzarà la licitació d’unes forme pericial sobre les causes tècniques de l’es-
obres davant les quals cada cop més gent hi està en fondrament de les obres de la línia 5 del metro, en el
contra, precisament pel projecte del túnel, i explica barri del Carmel, i quines mesures o accions té pre-
que ningú discuteix el fet de connectar Sants amb vist prendre al respecte?
Sagrera i l’interès de donar impuls a La Sagrera, però El Sr. Villagrasa formula la pregunta sobre l’informe
sí es discuteix el túnel, i en aquest moment seria bo pericial recentment publicat sobre les obres de la línia
dir al Ministeri que no es precipiti a licitar obres que 5 del barri del Carmel i que certifica que allò era evita-
desprès no es podrien tirar endavant. ble: que hi va haver negligències en el control de les
Es dóna per tractada. obres i en la construcció del túnel. Per tant, una
63. 1. Quants dels 1.509 habitatges de protecció negligència amb evidents negligències tècniques i
sortejats al febrer ja s’han entregat als seus adjudi- polítiques, per la qual cosa voldria saber el parer del
cataris i quan està previst entregar el darrer habi- govern d’aquesta ciutat sobre aquest succés, on
tatge?. 2. En el procés que s’està fent de verificació i 1.276 persones es van veure afectades.
entrega dels habitatges quants afortunats en el sor- El Sr. García-Bragado contesta que les informa-
teig no acabaran accedint a l’habitatge i per quines cions aparegudes en alguns mitjans de comunicació
raons? fan referència a l’informe realitzat pels perits judicials
El Sr. García formula la pregunta relativa al sorteig designats per la magistrada instructora de la causa
dels habitatges de protecció efectuat el mes de febrer penal oberta arran de l’esfondrament de la cua de
passat al qual es van presentar més de 53.000 perso- maniobres en el barri del Carmel. Explica que la
nes. investigació judicial es troba en fase d’instrucció, la
El Sr. Sorolla explica que els processos d’adju- qual cosa significa per mandat legal que és secret per
dicació d’habitatge protegit són processos reglats per a qualsevol que no sigui part en el procés, raó que
les bases aprovades i pel decret que donava inici al justifica la impossibilitat de fer comentaris detallats i
procediment i, precisament per salvaguardar la de valoració sobre el contingut de l’esmentat informe.
transparència, la publicitat i l’equitat és per què són Per les informacions publicades i per les conegudes a
llargs i complexos. Es comença amb la notificació través dels lletrats, en aquest moment del procedi-
individualitzada als possibles adjudicataris i es com- ment val a dir que l’informe encara no ha estat
prova l’acompliment dels requisits establerts i, amb objecte de ratificació en seu judicial, ni s’ha sotmès a
posterioritat, es cita individualment les persones per les observacions i consideracions que les diferents
explicar-los les condicions i comprovar i certificar el parts hi puguin formular en el corresponent acte
compliment de tots els requisits. A més, en aquest pericial. Per tant, les conclusions de l’informe que
cas hi havia habitatges en règim general, en règim s’han filtrat s’han de considerar necessàriament pro-
concertat, habitatges de lloguer; de lloguer per a visionals i sotmeses a possibles matisacions i fins i tot
joves, i això és molt complex. modificacions. En qualsevol cas, la filtració de l’in-
En aquests moments s’està immers en aquest forme pericial no modifica les conclusions del Parla-
procés de manera que, a finals de juliol –llevat dels ment de Catalunya, a través de la comissió d’inves-
de regim concertat– s’haurà fet la primera ronda, que tigació que es va crear per aquests fets, ni qüestiona
generalment consta de dues visites: la primera d’in- les actuacions urgents dutes a terme en aquell mo-
formació i verificació i la segona de selecció. I si és ment de col·lapse de la cua de maniobra ni les
així, els processos d’adjudicació cap al mes de se- ulteriors decisions en matèria de protecció de les per-
tembre ja es podran iniciar. Recorda que els pro- sones, béns i tractament dels afectats. Finalment,
cessos d’adjudicació no són immediats, perquè re- considera que qualsevol altra manifestació o conside-
quereixen la corresponent formalització, és a dir, que ració de caràcter tecnicojurídic sobre l’informe pericial
la Generalitat li doni el vistiplau, que a Madrid es doni podria suposar una ingerència clara sobre l’actuació
el vistiplau al corresponent finançament. La finalitza- judicial en curs, incompatible amb la necessària inde-
ció de les adjudicacions anirà en funció del calendari pendència de les actuacions dels òrgans judicials.
d’obres: acabament d’obres, qualificació definitiva de Sense perjudici de tot el que s’ha dit, pot analitzar les
l’habitatge protegit, i la previsió genèrica és que es consideracions que el Sr. Villagrasa ha fet sobre
lliurarien durant l’any vinent. Pel que fa a la segona l’esmentat informe. Sobre les causes, els pèrits diuen
part de la pregunta, encara no es pot dir quin és el que el fet més notori a ressaltar perquè té relació
percentatge de renúncies. Afirma que, per ara, ronda estreta amb el trencament i entorn de la zona de
el 20%, però tan bon punt tingui la informació tan- col·lapse és una zona de roca fallada que fou inter-
cada, la farà arribar. Aclareix que hi ha renúncies ceptada per les excavacions. L’informe assenyala
quan estrictament no s’acompleixen els requisits es- que la causa fonamental que va portar al col·lapse lo-
tablerts o bé per una renúncia voluntària sense que hi cal d’un tram de la cua de maniobres fou l’existència
hagi cap altre motiu. d’una zona fallada que afectava aquest tram i que no
El Sr. García pregunta si, per tant, 5 mesos des- fou considerada en el projecte ni advertida en la fase
près del sorteig no s’ha lliurat cap pis i la idea és que de construcció, la resistència de la qual era clarament
els primers usuaris d’aquests els ocupin cap al mes menor a la resta del massís rocós i d’una amplitud
d’octubre d’aquest any. suficient com per a provocar la inestabilitat en no
El Sr. Sorolla afirma que efectivament és així, tot i existir una manera apropiada de sostenir-ho. Insisteix
remarcar que en tot aquest procés s’ha treballat per que aquesta és l’única part de l’informe que parla de
1 a500 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
les causes. En relació a les possibles responsa- 65. El Govern municipal ha previst que en el pro-
bilitats, tot i que no és un tema objecte del dictamen, jecte de zoo marí el dofinari pugui acollir orques?
s’assenyala que els càlculs i les previsions del El Sr. Villagrasa formula la pregunta a l’entorn del
projecte de la cua de maniobra per al tram de zoo marí que el seu Grup entén com un focus im-
l’incident no van contemplar resistències baixes del portant d’atracció del lleure familiar.
terreny i, per tant, es tractaria de possibles insu- El Sr. García-Bragado contesta que el projecte
ficiències en la fase de projecte. La inspecció de la bàsic del zoo marí de Barcelona, redactat el març de
roca durant l’execució de la cua no fou suficientment 2005, contemplava en l’àrea d’aigües oceàniques les
detallada; s’ha pogut verificar algun aparell d’auscul- instal·lacions del dofinari dimensionat per a uns dotze
tació que no fou llegit convenientment, la transmissió o quinze dofins molars, amb quatre piscines de dife-
de les dades sobre els detalls i comportament de rents grandàries, una per a exhibició, una per a
l’excavació en la zona entre els tècnics implicats no entrenament, una per a maternitat i una més petita
fou suficientment fluida i, pel que fa a la comprovació per a ús veterinari. A més, el projecte bàsic incloïa un
del mètode constructiu que requereix la caracterit- sistema de suport vital amb filtrat i desinfecció per tal
zació geològica del front d’avanç per a escollir el de garantir la qualitat de l’aigua del mar de totes les
sosteniment i comprovar el sosteniment de l’excava- instal·lacions marines.
ció, no va ser suficient. Les causes esmentades són Actualment, el Zoo de Barcelona encara té la
estrictament les mateixes que les establertes en la possibilitat de recuperar l’orca Ulisses, malgrat les
resolució del Parlament 257-7, per la qual s’aprovà el recomanacions internacionals fan necessari disposar
dictamen de la comissió d’investigació sobre l’acci- de diferents exemplars per conformar un nucli fami-
dent del Carmel. Per tant, coneixement insuficient de liar. Per tant, no sembla massa idònia aquesta idea
les circumstàncies geològiques; deficiències en al- d’acollir orques dins el dofinari del zoo marí de Barce-
guns càlculs del projecte que van provocar un infra- lona. Per poder disposar d’orques en el futur zoo marí
dimensionament del sosteniment del túnel; manca de caldria fer les següents observacions: des del punt de
seguiment durant 70 dies de les mesures de conver- vista de la qualitat de les aigües, el projecte bàsic ja
gència en el punt on es va produir, o com a causa contempla el tractament però caldria adaptar la
determinant del procés, el fet que davant dels pro- grandària de les piscines actuals a les dimensions
blemes d’estabilitat detectats per la direcció facultati- recomanables per a la incorporació de les orques i
va i per la UTE constructora i vista la indefinició de la l’adaptació corresponent de la qualitat de l’aigua, així
direcció facultativa, la UTE prengué la iniciativa, just com disposar d’una família o nucli biològicament apte
abans d’iniciar-se els despreniments, de construir una d’acord amb les recomanacions internacionals de
solera. Amb aquesta excavació es desencadena l’es- conservació de zoològics. Actualment el projecte no
fondrament, circumstància que els pèrits han asse- contempla les mides necessàries per encabir les
nyalat com a desencadenant del col·lapse. Totes les orques dins d’aquestes instal·lacions, qüestió que es
circumstàncies i raons estan recollides en l’informe podria assolir si així es considerés i acordés de ma-
del Parlament i, per tant, l’equip de govern valora que nera específica.
aquest informe pericial que s’ha donat a conèixer El Sr. Villagrasa agraeix la informació facilitada i in-
malgrat no ser definitiu recull pràcticament de manera dica que en una pregunta escrita que van formular,
conceptual les anàlisis fetes per la comissió d’experts se’ls va contestar que la orca Ulisses no tornaria a
designada pel Parlament de Catalunya, objecte d’un Barcelona. El fet de formular la pregunta en aquesta
procés televisat. No hi ha cap novetat i per tant no hi comissió és perquè el zoo marí serà una obra urba-
ha circumstàncies que facin palesa la necessitat nística de gran envergadura i que pot suposar un
d’obrir un nou debat sobre l’esfondrament del Carmel. impacte ambiental del litoral barceloní. Considera que
Indica que aquest esfondrament ha estat un episodi una aposta ambiciosa seria fer un zoo marí important
molt desgraciat per als afectats, principalment, i i dimensionat, de preservació d’espècies marines i
també per al conjunt de la ciutadania i el que s’ha de d’educació mediambiental, tot aspirant al màxim, com
fer ara és mirar cap al futur i encarar tots els projectes seria el zoo d’Orlando, o més a prop el zoo de
d’infraestructura que s’han de fer a la ciutat amb la València, la qual cosa suposaria un altre atractiu per
voluntat de fer-ho més bé, la qual cosa implica també al turisme de qualitat de Barcelona.
aplicar la resolució del Parlament. Es dóna per tractada.
El Sr. Villagrasa entén que fins que no finalitzi Del Grup Municipal d’ERC:
l’expedient judicial l’equip de govern no es posicioni 66. En quin estat es troben els treballs relacionats
sobre les responsabilitats que s’han de prendre, però amb el Pla Director de la muntanya de Montjuïc?
també és cert que, segons els pèrits, algunes de les El Sr. Martínez formula la pregunta.
causes indicades en l’informe també es recollien en la El Sr. García-Bragado contesta que informarà
resolució del Parlament de Catalunya. Però precisa- d’aquest tema amb allò que li han preparat el seus
ment moltes de les causes detectades fan evident les col·laboradors, els quals respondran qualsevol dubte
responsabilitats existents i que s’han de depurar. o aclariment. Explica que el juliol de 2006, la regidora
Aquest esdeveniment ha suposat una gran despesa ponent d’urbanisme va resoldre iniciar el procediment
de diners així com un trauma en la nostra societat, i per a la modificació del PGM a la muntanya de
és per això que existeix l’obligació política de dema- Montjuïc, resolució que va ser publicada al BOP de
nar que els responsables assumeixen les conseqüèn- juliol i de la qual destaquen els següents objectius:
cies de la seva responsabilitat. Tot això, sense deixar activar els valors de la muntanya referits a la bio-
de mirar cap el futur. Demana que quan hi hagi re- diversitat i a patrimoni arquitectònic; ratificar la con-
solució judicial l’equip de govern sigui capaç de de- dició principal com a parc verd; cercar equilibri en la
manar responsabilitats polítiques. utilització de la muntanya tot evitant la pervivència de
Es dóna per tractada. situacions obsoletes, resoldre les contradiccions noci-
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1501
ves entre el gaudi del parc i la seva conservació; im- general l’octubre del 2006 i es publica a finals
pulsar les noves potencialitats de la muntanya. Tenint d’octubre. Destaca, en primer lloc, l’acord formal al
en compte aquests objectius, des del sector d’urba- que s’ha arribat amb l’associació d’industrials per al
nisme es van encarregar tres estudis que perme- seu trasllat, qüestió capdal des del punt de vista de
tessin formular l’aposta sobre la muntanya i ser gestió d’aquest planejament. Això ha estat factible
debatudes en el procés participatiu contemplat en la amb el consorci de la zona franca, l’associació
resolució esmentada. El primer dels estudis ha estat d’industrial, la propietat de can Batlló i l’Ajuntament de
un encàrrec a la Universitat Politècnica de Catalunya Barcelona. Aquest acord possibilita les dues pro-
per l’elaboració d’una proposta sobre els usos de la postes que s’estan treballant en aquest moment del
muntanya i els altres dos, encarregats a Barcelona que serien dos planejaments derivats, pel que fa a
Regional, són un informe sobre sostenibilitat i un altre habitatges de règim lliure i els habitatges de protecció
sobre mobilitat. A partir d’aquests tres estudis s’han situats a la part nord de l’àmbit. La idea, pel que fa als
formulat les primeres versions que actualment es usos d’habitatge, és poder-los fer simultàniament el
troben en revisió per part dels serveis tècnics com a mes de setembre. Pel que fa a la urbanització de
informació bàsica per començar a fer hipòtesis de l’interior del gran parc, el que s’han fet són unes
treball, i ben aviat es podrà disposar del document sessions tècniques per veure, realment, el tipus qua-
per poder prendre decisions. litatiu que incorporarà aquest projecte d’urbanització.
El Sr. Massaguer reitera que, efectivament, aviat No s’ha d’oblidar que s’està parlant d’un àmbit territo-
es disposarà de la primera documentació per afrontar rial molt ampli, avui encara ocupat per alguna de les
la primera part del procés participatiu, i destaca que ja activitats industrials referides anteriorment. En tercer
hi han hagut dues sessions amb la Federació lloc, vindrien els equipaments –al marge de la futura
d’entitats veïnals de Barcelona. seu d’una conselleria de la Generalitat– un d’ells, el
Es dóna per tractada. centre d’atenció primària, incorpora un terreny avui
67. Quin és el calendari previst pel desplegament ocupat per un camp de futbol que ha de ser traslladat.
del planejament derivat de la Modificació del Pla Ge- Aquest trasllat estava previst dins l’àmbit de Sants
neral Metropolità de Can Batlló? però aquest tema encara està pendent de resoldre.
El Sr. Martínez formula la pregunta relativa al Pel que fa a la resta d’equipaments, molts d’ells a
desplegament del planejament derivat de l’àmbit de l’àmbit de Magòria, estan vinculats amb el projecte
Can Batlló, tenint present l’interès econòmic, d’una d’urbanització del parc perquè es farien de manera
banda, i la necessitat de desenvolupar els equipa- simultània.
ments més petits i l’harmonia en tot el conjunt. Es dóna per tractada.
El Sr. Massaguer indica que respondrà de manera
abreujada i, si és necessari, els farà arribar resposta
més detallada. Els punts més importants del desple- c) Declaracions de Grup
gament del planejament derivat de la MPGM de Can
Batlló es troben en la següent situació, tenint present No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-
com a data important que la Subcomissió d’Urbanis- sidència aixeca la sessió a les dinou hores i quaranta-
me de Barcelona aprova aquesta modificació de pla cinc minuts.
Comissions de Seguretat i Mobilitat i
de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient
Acta de la sessió conjunta i extraordinària cele- Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos,
brada el dia 27 de juliol de 2007 i aprovada els Montserrat Sánchez i Yuste, Sara Jaurrieta i Guarner,
dies 19 i 20 de setembre de 2007 Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Aven-
daño, Raimond Blasi i Navarro, Joaquim Forn i Chia-
A la sala President Lluís Companys de la casa de riello, Eduard García i Plans, Francina Vila i Valls, Al-
la ciutat, el 27 de juliol de 2007, s’hi reuneixen con- berto Villagrasa Gil, Alberto Fernández Díaz, Joaquim
juntament la Comissió de Seguretat i Mobilitat i la Mestre i Garrido i Ricard Martínez i Monteagudo,
Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Xavier Florensa i Cantons, Carmen Andrés i Añón,
Ambient, sota la presidència conjunta de les Imes. Itziar González i Virós, Joan Puigdollers i Fargas,
Sres. Emma Balseiro Carreiras i Imma Mayol i Jaume Ciurana i Llevadot, Mercè Homs i Molist, Án-
Beltran. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: geles Esteller Ruedas i Jordi Portabella i Calvete,
1 a502 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. nalitzada, s’atorgaran les compensacions de manera
Jordi Cases i Pallarès, que certifica. immediata, i afegeix que s’ha acordat que actuï la
S’obre la sessió a les dotze hores i trenta-vuit Junta Arbitral de Consum com a instrument per facili-
minuts. tar aquestes indemnitzacions. Així doncs, aquests
compromisos es tradueixen en rapidesa, quanties
La Sra. Mayol es disculpa pel canvi d’hora d’aques- suficients, superiors a les previstes per la llei en
ta sessió, tot i que ha estat per un motiu plenament situacions normals, i mediació de la Junta Arbitral.
justificat com la convocatòria, per part del president En segon lloc, l’Ajuntament també demanarà a les
de la Generalitat, d’una reunió del govern de la Ge- empreses i a les altres administracions anar a fons en
neralitat, l’Ajuntament de Barcelona i les empreses les causes que han generat l’accident i exigir res-
elèctriques a fi d’obtenir explicacions i un pla de ponsabilitats. En aquest sentit, les actuacions muni-
treball de cara al futur. cipals es tradueixen en la incoació d’un expedient
Tot seguit, la Sra. Balseiro informa que, per la informatiu per aclarir les causes de l’incident, i la
gravetat de l’avaria que va afectar més de tres-centes informació que es rebi es trametrà a la Generalitat
cinquanta mil persones dilluns passat i que s’ha que és qui té la competència per decidir qui té
allargat bona part de la setmana, i a partir de la responsabilitats i imposar les sancions correspo-
petició del president del Grup municipal del Partit Po- nents. També és responsabilitat municipal posar en
pular de convocar un seguit de comissions, va deci- marxa i garantir els mitjans perquè no es repeteixi
dir, com a presidenta de la Comissió de Seguretat i una situació semblant i, amb aquesta voluntat, cal
Mobilitat procedir a aquesta convocatòria, i agraeix a desplegar els convenis signats amb Fecsa-Endesa el
la Sra. Mayol, presidenta de la comissió de Soste- 1999, en referència a la generació energètica de cicle
nibilitat, Serveis urbans i Medi ambient la disponibilitat combinat i al soterrament de les línies; el 2002, per a
de fer una sessió conjunta. la millora de la xarxa de distribució i noves subes-
Confia, per tant, que aquesta sessió sigui aclari- tacions; i el 2005 que era una ampliació de l’anterior
dora dels motius que van originar aquesta avaria i de amb concreció entorn dels desplaçaments i les sub-
les accions que va impulsar el govern municipal. estacions. Amb aquest conveni, l’Ajuntament feia
Aprofitar per destacar la improvisació de la reunió palesa la seva preocupació que, en base a l’evolució
d’aquest matí, després d’un silenci administratiu del consum a la ciutat, les xarxes fossin clarament
d’una setmana, per les administracions, una vegada insuficients, tal i com s’ha demostrat. Recorda que
ja s’havia convocat formalment aquesta sessió con- l’Ajuntament no té competències en la planificació
junta. Així doncs, demana que consti en acta que energètica, però va decidir arbitrar el sistema de con-
aquesta presidència considera que hi ha hagut, si venis a fi d’intentar garantir les inversions necessà-
més no, manca de cortesia per part de la Generalitat ries per garantir el subministrament i distribució cor-
de Catalunya i manca de consideració per part de rectes de l’energia, acords, d’altra banda, perseguits
l’alcalde i de la Segona Tinència d’Alcaldia. llargament. Aquests acords van tenir un primer temps
Finalment, indica que s’ha rebut la comunicació del d’implementació correcte i, el darrer any i mig han
representants del PP, Sr. Fernández Díaz i la Sra. patit un alentiment i una certa paralització. A hores
Esteller a fi de poder participar en aquesta sessió, i d’ara, de les 9 subestacions previstes, n’hi ha dues
informa, alhora, que s’han presentat dues proposi- construïdes i en funcionament –Poblenou, Tànger,
cions, una del PP i una altra de CiU, que han quedat Zona Franca i Motors–; en construcció les de l’Eixam-
subsumides al debat d’aquesta sessió. ple i Horta; dues llicències atorgades a Zona Univer-
La Sra. Mayol rebat que s’hagi produït silenci ad- sitària-les Corts, Ciutat Vella-Valldonzella; sense lli-
ministratiu i improvisació en la convocatòria de la re- cència per raons de planejament urbanístic, Lesseps i
unió d’aquest matí, atès que en el mateix moment Sant Andreu-Sagrera; i una darrera, encara sense
que l’Ajuntament va decidir desactivar el Pla d’emer- llicència, a Nou Barris. Igualment, Fecsa va desesti-
gències, el president de la Generalitat va convocar la mar una subestació a Sarrià (Vergòs-Via Augusta),
reunió a fi de valorar la situació des del punt de vista que aquest ajuntament havia gestionat amb Ferro-
polític i empresarial. carrils de la Generalitat de Catalunya.
Destaca la situació d’excepcionalitat que s’ha vis- Observa que, aquests convenis, suposen cessió de
cut i qualifica d’intolerable l’accident, la tardança en solars per part de l’Ajuntament, sense que hi tingui
resoldre’l i la manca d’informació que encara hi ha a cap obligació, però que demostren la seva voluntat de
hores d’ara sobre les causes que el van provocar. En col·laborar en el desenvolupament de la xarxa ener-
segon lloc, expressa en nom de l’Ajuntament solida- gètica. Certament, aquesta cessió demana com a
ritat i suport amb totes les persones afectades. contrapartida a Fecsa que els solars que l’empresa
Pel que fa als compromisos municipals, d’entrada alliberés, l’Ajuntament en pogués disposar per cons-
hi ha el de fer costat a la ciutadania en les recla- truir-hi equipaments.
macions pels danys que els ha constat l’accident, que Manifesta que la signatura dels convenis esmen-
ha consistit en donar-los informació i l’habilitació d’un tats respon a l’interès de l’Ajuntament per reforçar la
conveni amb el Col·legi d’Advocats per garantir xarxa elèctrica a fi de garantir més quantitat d’esta-
assistència jurídica gratuïta als afectats, de la mateixa cions per a un territori i més connexions entre les
manera que l’Ajuntament reclamarà danys i perjudicis estacions. Augmentar el nombre d’estacions –SE, a
com a institució. A més d’aquestes actuacions, les partir d’ara endavant– i la seva interconnexió, permet
administracions han demanat una compensació rà- millorar la robustesa del conjunt de la xarxa, redueix
pida, contundent i suficient per als usuaris, i que es la possibilitat de fallida i fan més fàcil la recuperació
començaran a donar a partir d’avui mateix. En el cas del servei en cas que es produeixi. Així doncs, consi-
concret dels comerços i dels negocis, a partir de les deren que si s’haguessin construït totes les subes-
factures que es puguin justificar, i amb atenció perso- tacions previstes en el conveni 2002-2005, la SE de
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1503
Maragall, en comptes d’estar connectada només amb d’aquest plans s’estableix una situació protocol·litzada
Besòs i Urgell, hauria estat connectada amb Nou a través dels dispositius de protecció civil.
Barris, l’Eixample i Horta, de manera que es passaria Destaca el fet que, aquest, ha estat el primer pla
de dues connexions a quatre. Conseqüentment, d’emergències que es gestiona des de la Sala conjun-
l’Ajuntament ha demanat formalment en la reunió ta de Comandament de Guàrdia urbana, Mossos
d’avui diligència en l’acabament del Pla Tramuntana d’esquadra i Bombers al carrer Lleida, i que ha
que inclou les subestacions previstes en els convenis; permès, atesa l’estratègia de treball, acarar la situació
així mateix, s’ha demanat a Red Elèctrica Española el amb molta més eficiència i coordinació.
compromís de realització d’una xarxa de transport Reitera, també, la gratitud als ciutadans i ciuta-
més interconnectada, una actuació planificada però danes per la seva resposta a les contingències,
encara no decidida ni compromesa. alhora que expressa el seu agraïment als treballadors
Destaca que, durant la crisi, l’Ajuntament ha tingut i treballadores dels serveis municipals, els afectats
tres grans objectius: la minimització dels efectes de directament per l’activació del Pla d’emergència, i els
l’accident per a la ciutat, per la qual cosa s’ha activat serveis cooperadors necessaris i que s’inscriuen en
el Pla d’emergència; el segon objectiu era exigir a les l’àmbit del CECOPAL –Centre de Coordinació Munici-
empreses informació del que havia succeït, una pal. Agraeix la presència en aquesta sessió extraor-
solució ràpida de l’avaria i que facilitessin informació dinària dels responsables de bombers, mossos d’es-
a fi que els usuaris coneguessin l’abast de l’afectació, quadra, guàrdia urbana, àrea de serveis personals,
les possibles solucions i de quina manera podien enginyeria municipal, el gerent municipal, els com-
endegar la fase de reclamacions; el tercer objectiu panys de la premsa, el secretari de Seguretat i els
era treballar, més enllà de les funcions que pertoquen representats de les empreses elèctriques.
com a ajuntament, per mirar de trobar una solució Pel que fa concretament al contingut de l’informe,
ràpida com ara l’esforç en buscar generadors a indica que inclou un relat extens i cronològic dels fets,
Catalunya i a la resta de l’Estat. això com de les actuacions que cada servei ha dut a
Manifesta que no farà un relat exhaustiu dels fets i termes des de l’establiment del Pla d’emergència fins
els recorda que se’ls ha repartit un informe amb la a la situació d’alerta.
cronologia dels esdeveniments i les actuacions dutes Abans d’iniciar un repàs breu de les actuacions
a terme ateses les conseqüències en les infraes- més significatives, recordà que el Pla d’emergència
tructrues pròpies de l’àrea medi ambient i serveis es va activar a les 11,56 del dia 23 de juliol, a partir
urbans. Aquest document també conté una previsió de la comunicació de Fecsa de la manca de
de futur segons informació facilitada per les empreses subministrament elèctric. Prèviament a l’activació del
que inclou les solucions de transició i urgència, un Pla d’Emergència Municipal per manca de submi-
període intermedi que abasta fins a finals d’agost, i la nistrament elèctric, des de la Sala conjunta de co-
solució definitiva per a la reparació de la SE de mandament, i feta una avaluació inicial de la gravetat
Maragall que arribaria cap al gener o el febrer de l’any de la situació, s’estableix un primer operatiu conjunt
vinent; i és evident que, malgrat que cada dia que de protecció, seguretat i control de trànsit que té com
passa es va resolent una mica més la situació, a a objectius prioritaris reduir els problemes de mobi-
ningú no se li escapa que és una tessitura difícil. litat, mantenir el nivell de seguretat viària, prevenir la
Mentrestant, com a àrea de medi ambient, es man- seguretat ciutadana, i desplegament dels serveis de
tindran activats els equips destinats a donar suport policia assistencial.
allà on convingui, com ara els generadors elèctrics, el Posteriorment, s’activa el Pla d’emergència amb la
proveïment de tanques de protecció als operatius finalitat de minimitzar els danys a les persones, béns i
associats i el suport i intermediació tècnica amb activitats ciutadans; de preveure i impedir danys
Fecsa-Endesa a l’operatiu establert durant la crisi per addicionals; procurar la rehabilitació dels béns i
garantir l’estabilitat dels generadors. serveis afectats; fixar criteris d’avaluació dels danys;
Conclou aquesta intervenció agraint a la ciutadania facilitar informació als afectats i a les autoritats com-
el seu comportament i als treballadors i treballadores petents i garantir la seguretat dels actuants.
que han hagut d’intervenir arran de l’incident per la Pel que fa a les actuacions bàsiques de caràcter
feina que han dut a terme. Agraeix també, l’actitud immediat s’estableix el control de trànsit i seguretat a
d’alguns grups de l’oposició, especialment ERC i CiU, totes les zones afectades de la ciutat, amb el des-
amb la seva col·laboració. plegament de 800 agents –500 de la guàrdia urbana i
La Sra. Escarp observa, abans d’exposar les ac- 300 de mossos d’esquadra– en torns de matí i tarda,
tuacions dutes a terme d’ençà de l’activació del Pla més dues-centes patrulles en el torn de nit, amb caire
d’emergències, que, pel que fa dret a la informació, preventiu i de seguretat, mentre que tots ells actua-
ha anat mantenint contacte amb els portaveus dels ven com a policia assistencial davant de requeriments
grups a fi d’explicar-los les incidències. puntuals.
Quant al contingut de l’informe que s’ha lliurat als Quant a les incidències, destaca que el nombre de
assistents a aquesta sessió, insisteix en el seu ca- trucades al 092 va ser de sis mil set-centes en tres
ràcter d’inicial i provisional, que es va tancar justa- dies, moltes de les quals eren de demanda d’infor-
ment ahir en desactivar el Pla d’emergència i s’activa mació.
el d’alerta. En nombres absoluts, el nombre d’accidents de
Fa un breu incís per destacar el sistema de pro- trànsit s’ha mogut aquests dies entre els trenta i els
tecció civil de la ciutat. La ciutat ha desenvolupat un trenta-set accidents diaris, xifres que estan dins del
Pla de protecció civil juntament amb molts plans d’e- marc dels indicadors habituals o fins i tot per sota. Cal
mergència, alguns dels quals estan contemplats per la remarcar, la nul·la incidència que els fets van tenir en
llei i d’altres específics desenvolupats per la voluntat la seguretat ciutadana, amb indicadors, fins i tot, per
de la ciutat. Així doncs, en el moment que s’activa un sota dels índex en situacions normals.
1 a504 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
Altres mesures de caràcter immediat i incidències En segona instància, exigeixen del govern munici-
han estat el rescat de persones atrapades, bàsi- pal respostes immediates a les persones afectades, i
cament en ascensors, i ajuda a la mobilitat de perso- que assumeixi la manca de resposta per part de les
nes amb discapacitat per part del SPEIS. Des d’un empreses implicades, a les quals haurà de demanar
primer moment, Protecció Civil va posar sobre la un rescabalament a posteriori. El pagament de les
taula el que s’anomena “mapa de vulnerables”, que indemnitzacions als afectats s’han de fer efectives
abasta essencialment l’àmbit d’afectació de SE de amb absoluta immediatesa aquesta setmana. En
Maragall, i que inclou hospitals, residències geriàtri- aquest sentit el seu grup ha presentat una proposició
ques públiques i privades, centres d’assistència pri- que demana que la reunió conjunta d’aquestes dues
mària, mercats; mentre que per a la resta de la ciutat, comissions aprovi modificacions de crèdit al Pressu-
també es preveia l’afectació d’hospitals, bàsicament; post municipal, si és necessari, a fi de fer front a
o algun servei judicial; i precisa que aquest mapa és aquesta despesa extraordinària.
el que ha servit per a la priorització per a la ins- Consideren que l’administració pública és respon-
tal·lació de generadors. sable d’assegurar la qualitat dels serveis públics, en-
En l’àmbit de serveis socials es va ajustar el servei cara que els prestin empreses privades o mixtes com
d’atenció domiciliària, essencialment els menjars a és el cas de Red Eléctrica Espanyola. Per tant, no és
domicili que requereixen refrigeració, de manera que cert que l’Ajuntament de Barcelona no tingui com-
es va establir un repartiment diari a fi de no trencar la petències en assegurar la qualitat de vida dels ciu-
cadena de fred. Es va establir contacte personalitzat tadans i, en aquest cas, vetllar per un subministra-
o telefònic des d’emergències socials a tots els ment d’energia elèctrica de qualitat. I, tot plegat, fa
serveis de Teleassistència, de manera que servia, palès que Barcelona, en comptes d’anar endavant,
també, com a mètode de detecció de possibles recula perquè no progressa al ritme que ho hauria de
incidències. Es va activar un equip de 19 treballadors fer.
socials que col·laboraven amb els serveis de se- Observa, tot seguit, que estem davant d’una crisi
guretat. Es van reforçar tots els telèfons d’atenció anunciada atès que hi ha uns antecedents molt con-
ciutadana, la comunicació amb la premsa i les dades crets. S’havia advertit que el sistema de subministra-
a través del web municipal. ment elèctric de la ciutat no tenia la qualitat ni la
Un altre dels aspectes que ha rebut suport conjunt seguretat necessàries. En aquest sentit, es remet a
de la guàrdia urbana, mossos d’esquadra i bombers l’informe del Pla Estratègic Metropolità, de l’octubre
ha estat la instal·lació dels grups electrògens, com del 2003, on es fa una referència clara al fet que la
també hi ha participat enginyeria municipal i Fecsa a venda de la xarxa de 220 KW de Fecsa-Endesa a
fi de determinar els emplaçaments, així com també Red Eléctrica Española, és a dir, que es passava del
s’ha participat en l’operatiu per dur a terme les obres sector privat al públic, i suposava un evident allu-
necessàries a la via pública per a restablir el nyament territorial de control de les operacions, que
subministrament. passaven a dependre de Madrid, això com pèrdua
Puntualitza que no pretenen que aquest informe si- d’eficàcia per desconeixement de les característiques
gui un resum quantitatiu d’actuacions, sinó el com- de la xarxa de Red Eléctrica. Aquest mateix Pla
pliment d’uns objectius definits en el Pla d’emer- Estratègic remarcava que l’absoluta imprescindibiltat
gència a fi de minimitzar els possibles danys a les del nou enllaç de 220 KW Sant Adrià-Mata-Vilanova
persones i els béns, informar i atendre. Destaca com amb cable soterrat, així com les noves subestacions
un fet remarcable que foscor i inseguretat no hagin del Poblenou i Eixample; la creació de la nova ali-
conformat, en aquesta ocasió, un binomi indestriable, mentació per cable soterrat Trinitat-Collblanc, que
i és un punt a favor de l’actitud cívica de la ciutadania. alimentaria al seu torn les SE de Lesseps i la de
Conclou la seva intervenció agraïnt, una vegada Sarrià, ambdues encara per construir. Bona part
més la paciència, el civisme i la responsabilitat d’aquestes qüestions que esmentava el Pla, avui en
ciutadana, de la mateixa manera que entén les dia encara no són una realitat, i en opinió del seu
concentracions que s’han produït com a reflex de la grup, provablement tenen a veure amb els fets
impotència i la ràbia provocades per la manca de ocorreguts.
subministrament i d’informació, en molts casos, per Seguidament, esmenta el document Nova cultura
part de les companyies subministradores. de l’energia elaborat per l’Agència de l’Energia de
La Sra. Mayol, abans d’obrir el torn d’intervencions Barcelona, creada l’any 2000 i presidida per la Sra.
dels grups municipals, afegeix una informació signifi- Mayol, i on mai no apareix el concepte de qualitat del
cativa a la seva intervenció anterior i que és que, servei i garanties per als ciutadans. Es refereix,
arran de la reunió d’aquest matí, han obtingut el com- també, al Pla de Millora Energètica de Barcelona, que
promís d’anàlisi conjunta per part de Red Eléctrica, té com a objectiu principal definir una estratègia
Generalitat i Ajuntament per elaborar una proposta energètica en l’àmbit de la ciutat per fomentar l’ús de
que reformuli la planificació urbana de la distribució fonts d’energia renovables i reduir l’emissió de gasos
de les xarxes amb l’objectiu de passar d’un model li- causants de l’efecte hivernacle. Entén que el con-
neal a un model més emmallat. Aquest replanteja- tingut és molt positiu, però hi falta l’objectiu de garan-
ment del model ha estat acceptat per tots, i l’Ajun- tir el subministrament elèctric als ciutadans. Esmenta,
tament hi treballarà com a administració implicada. finalment, el Pla de millora energètica de Barcelona,
El Sr. Puigdollers demana primerament, en nom que conté els mateixos conceptes que Pla estratègic
dels quaranta-un regidors i regidores que formen el metropolità pel que fa a les connexions i subestacions
Consell Municipal, disculpes als afectats per un fet que calien, i que no s’han arribat a fer.
d’aquest abast ciutadà i per la imatge que han donat. Addueix que, de les intervencions de la Sra. Escarp
Considera que, fer això, és imprescindible abans i de la Sra. Mayol, no s’obtenen respostes a les pre-
d’iniciar qualsevol altra disquisició. guntes que s’han fet aquests dies els ciutadans,
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1505
sobretot: què ha passat?. Gairebé cinc dies després públic municipal on actualment hi ha una dotació de
de l’apagada, encara no se sap amb claredat com pisos de lloguer per a joves. Com a conseqüència
s’ha produït i per què. Altres qüestions que planen en- d’aquesta decisió del govern municipal, avui encara
tre la ciutadania és si era evitable que es produís no s’ha construït la subestació de l’Eixample i que ha
aquesta situació, i qui en té la responsabilitat, amb el ocasionat la sobrecàrrega la SE de Maragall.
benentès que tots els subjectes de les preguntes són En definitiva, a dia d’avui el mallat no està fet; no hi
plurals. Un altre aspecte que preocupa la població és ha les subestacions connectades a dues entrades,
si hi havia hagut senyals d’alerta previs a l’apagada com a mínim; i no estan fetes les SE de Carles III,
de dilluns al matí, i es remet a les informacions Lesseps, l’Eixample i Sarrià. Tampoc no s’han acom-
aparegudes als mitjans d’informació en aquest sentit, plert les previsions d’instal·lació de tres cablejats
i és pregunta com és possible que el govern munici- d’alta tensió inclosos en el Pla d’energia del govern
pal no en sabés res, sobretot considerant que la nit de la Generalitat, aprovat pel govern tripartit, per al
abans una agent de la guàrdia urbana ja havia període 2005-200, i que és el de Vilanova-Eixample-
informat que sortia fum de la SE de Maragall. Maragall –que actualment s’està fent a cuita-corrents
En l’apartat d’acords, es refereix tot seguit als al carrer Lepant–, com també hauria d’estar instal·lat
convenis d’aquest ajuntament amb Fecsa-Endesa, el cable Trinitat-Maragall.
concretament al de 5 d’abril de 2002, on s’estableix En conclusió, si s’hagués desenvolupat el conveni
que el servei elèctric és d’especial transcendència per amb Fecsa-Endesa i el Pla d’energia de la Generalitat
a la ciutat, que l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa en els períodes establerts, la SE de Maragall tindria
Fecsa-Endesa tenen la voluntat de col·laborar per tres entrades: la de l’Eixample, la Trinitat i Vilanova.
millorar en tot el que sigui possible la consecució dels Pregunta, per tant, i els demana resposta amb
objectius específics de servei al ciutadà i de qualitat i suport documental, quantes vegades ha reclamant
millora del medi urbà. Una tercera referència d’aquest l’Ajuntament de Barcelona a Fecsa-Endesa el com-
conveni és que, ambdues parts, tenen interès a ana- pliment del conveni i al govern de la Generalitat el
litzar i dur a la pràctica totes les actuacions que compliment del Pla energètic.
agilitin el temps per dur a terme les sol·licituds Reconeix, i expressa el seu agraïment, perquè,
d’ampliació de la capacitat de la xarxa per atendre els davant d’aquesta situació d’emergència, els treba-
nous requeriments de subministrament i millorar, lladors de les administracions públiques han donat la
alhora, la xarxa. cara, malgrat que, contràriament a les emergències
Es refereix seguidament a l’informe sobre la si- ocasionades per causes naturals, aquesta era evita-
tuació actual de la xarxa i previsió fins al 2010, ela- ble atès que es deu al dèficit en la gestió dels serveis
borat pels serveis tècnics d’aquest Ajuntament –i que públics.
aprofita per demanar–, l’empresa Fecsa-Endesa i Remarca, també, el fracàs estrepitós de la infor-
l’Ajuntament consensuen les línies d’actuació en el mació durant la crisi, essencialment el caos generat
reforç i millora de les línies elèctriques a fi d’abastar per la manca d’informació. S’han produït contradic-
adequadament les noves demandes. Entre els criteris cions entre la informació del govern de la Generalitat,
bàsics d’actuació es contempla el reforç de la xarxa de l’Ajuntament de Barcelona i de les empreses. I,
d’alta tensió complementària al mallat entre subes- això, és el pitjor que pot passar en un moment de crisi
tacions, de manera que el subministrament provingui atès que genera desconfiança en la ciutadania per-
sempre de dos orígens diferents. Això mateix, a què què a la qüestió clau de quan es restabliria el
el mateix alcalde Clos ja s’havia referit el 2001, ho subministrament, no hi havia resposta.
acaba d’anunciar avui la Sra. Mayol com una gran L’anàlisi que fa el seu grup dels fets és que, una
novetat. Evidentment, si s’hagués executat aquest vegada més, ha mancat lideratge per part de l’Ajun-
conveni, avui no s’hauria d’estar treballant a corre- tament i l’alcalde, que s’ha traduït en manca d’in-
cuita fent una rasa al carrer de Lepant. formació fiable sobre la marxa dels esdeveniments i
En aquest mateix conveni, les parts acorden crear de coordinació de les actuacions amb els màxims
una comissió de planificació d’inversions encarregada responsables de Fecsa-Endesa i de Red Eléctrica.
d’analitzar les propostes de Fecsa-Endesa per al des- Les conseqüències de tot plegat són les responsa-
envolupament de la xarxa, determinant si s’ajusten bilitats tècniques, empresarials i polítiques, i conside-
als criteris de qualitat desitjats i si són suficients per ra que no es pot tancar la crisi sense que algú
satisfer la demanda prevista. Demana formalment, assumeixi responsabilitats, tal i com ha succeït en
doncs, que els informin de la composició d’aquesta altres casos com la crisi del Carmel, del Turó de la
comissió i qui són els representants d’aquest ajun- Peira, rodalies o la de l’aeroport del Prat ara fa un any
tament des del 2002. Igualment, observa que Fecsa- just. I, en totes les crisis que ha esmentat, i concre-
Endesa es compromet a desenvolupar el conjunt tament en aquesta crisi provocada per l’apagada, hi
d’actuacions per atendre les necessitats de submi- ha responsables hi ha, al seu parer, tres responsa-
nistrament previstes de l’àrea de Barcelona, que es bles evidents: el ministre Clos, el president de la
detallen a bastament en el conveni, entre les quals hi Generalitat i l’alcalde de Barcelona, en l’àmbit, tots,
ha la construcció de 9 noves subestacions, de les del partit socialista. És a dir, hi ha l’absoluta res-
quals, només n’hi ha dues d’acabades. En aquesta ponsabilitat d’un partit polític concret i cal que
conjuntura, es refereix al complement al conveni, l’assumeixi.
signat el 5 d’abril de 2002, que modifica el seu Finalment, pregunta quants generadors s’han ins-
contingut fonamentalment perquè Fecsa-Endesa és tal·lat a la via pública i fins quan s’hi estaran. I,
propietària del solar del carrer Sardenya cantonada sobretot, qüestiona si es pot garantir el subminis-
amb Indústria, on s’hi havia previst la ubicació de trament elèctric les properes setmanes.
l’estació receptora de l’Eixample, i que es va decidir Reitera, per acabar, que confien que avui s’aprovi
substituir per una altra ubicació en terrenys de domini en aquesta comissió que, en totes aquelles despeses
1 a506 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
que no assumeixin les companyies d’assegurances o en la precarietat de les infraestructrues elèctriques.
les empreses responsables, les assumeixi com a Lamenten, per tant, que durant aquests dies tan sols
resposta immediata l’Ajuntament de Barcelona qui, no s’hagi assumit la part de responsabilitat d’aquest
posteriorment, ja les reclamarà a qui pertoqui. ajuntament, sinó que s’hagi tapat amb un maquillatge
Conclou la seva intervenció amb la demanda de d’indignació i descàrrega de tota la culpa en les
continuïtat d’aquestes comissions especials a fi que empreses, en comptes de començar a buscar so-
es pugui fer el seguiment de la crisi fins a la seva lucions i donar, d’entrada, informació clara de les cau-
resolució definitiva, i que assumeixin el paper de ses i sobre la previsió de restabliment del servei.
comissió investigadora amb l’objectiu de preparar Considera, per tant, que per responsabilitat política
resolucions de cara al Consell Municipal i exigir les estan obligats a reclamar responsabilitats al govern
responsabilitats administratives i polítiques que cal municipal. Contràriament, davant de tot això, cal des-
assumir. Igualment, proposen que aquesta comissió tacar l’actitud exemplar dels afectats i la ciutadania en
demani la compareixença d’aquelles persones que general atès que l’apagada a afectat tothom en el
puguin respondre a la bateria de preguntes que ha fet funcionament diari de la ciutat, des de la telefonia
en iniciar la seva intervenció. mòbil al transport públic.
La Sra. Balseiro avança que el seu grup farà una Destaca el silenci per part del ministre d’Indústria,
intervenció compartida i que inicia ella mateixa. el Sr. Clos, que, a diferència del seu entestament per
En primer lloc, remarca que avui se celebra apujar les tarifes del llum fa escassament un mes.
aquesta sessió conjunta a instàncies del Partit Popu- Tampoc no s’ha expressat el president de la Ge-
lar, amb l’objectiu d’acabar amb la foscor informativa neralitat, ministre d’Indústria en el moment de signar
d’aquests dies, i s’indaguessin les causes de l’avaria, els convenis esmentats i, per tant, del seu in-
això com l’obtenció de garanties de compensació per compliment.
als afectats. Quant a les subestacions elèctriques, voldrien sa-
Qualifica de desastre elèctric els fets, alhora que ber quantes de les previstes en el conveni s’han dut a
considera que no es pot analitzar com un fet aïllat, terme, ja que, pràcticament, l’única informació que en
atès que molt sovint la ciutat ha patit apagades, tenen és la que avui filtra l’alcalde.
conseqüència de l’evident precarietat de la infraes- El seu grup demana, doncs, a banda de l’acla-
tructura elèctrica de la ciutat. riment dels fets, responsabilitats polítiques i empresa-
En referència als convenis signats amb les em- rials i avança que vetllarà perquè, en el futur, en el
preses involucrades, especialment amb Fecsa-Ende- marc de la comissió de Seguretat i Mobilitat, que ella
sa, observa que sempre s’havien signat com a clo- presideix, es donin explicacions puntuals i continua-
enda d’una crisi, amb la qual cosa esdevenien paper des per esbrinar les causes d’aquesta situació. I
mullat. En aquest sentit, agraeix el repàs que n’ha fet remarca que exigiran la creació d’una oficina d’aten-
la Sra. Mayol i que ha posat en evidència el grau de ció als ciutadans a fi d’assessorar-los i canalitzar les
compliment del conveni del 1999, d’un 80% el 2004. reclamacions de tots els afectats, abonats o no de les
Tanmateix, hauria volgut que s’hagués referit al grau companyies elèctriques, i confia que hi el govern mu-
de compliment del convenis signat el 2002 i, el seu nicipal estigui predisposat per aclarir el nombre
complement de l’any 2005. En aquests convenis, d’afectats en tota la ciutat, directament i indirecta-
l’Ajuntament assumia responsabilitat expressa en la ment. De la mateixa manera que exigiran, també, que
millora de les infraestructures elèctriques de la ciutat les indemnitzacions cobreixin el total de pèrdues i
i, d’una banda, havia de consensuar amb Fecsa- perjudicis que ha suposat aquesta avaria. En aquesta
Endesa els plans bàsics d’inversió per a l’ampliació i línia, el seu grup està disposat a presentar iniciatives
millora de la xarxa; la creació d’una comissió de en properes comissions i exigiran que es penalitzi els
planificació d’inversions bilaterals; i fixava un termini responsables significativament.
de tres anys perquè l’Ajuntament posés a disposició Reclama, per tant, al govern municipal que es posi
de les empreses un seguit de solars per construir-hi en marxa i que compleixi amb el desenvolupament
les subestacions que s’han esmentat. L’Ajuntament dels convenis signats. Volen saber del cert si està
també era responsable de fer el seguiment estricte de constituïda la Comissió de planificació de les in-
totes les actuacions i a desenvolupar un pla per versions que apareix esmentada diverses vegades en
actualitzar els punts de subministrament, en aquest el conveni de l’any 2002 i els insta perquè, en la
sentit, es pregunta si ha exercit aquesta responsa- propera comissió, els facilitin amb urgència el se-
bilitat. Igualment, expressen un total desconeixement guiment de la tasca d’aquesta comissió des de la
sobre el compromís de l’empresa municipal Bagursa seva constitució, i aprofita per recordar que ja ho
de coordinar, juntament amb les empreses, les obres havien demanat el desembre del 2006.
de les instal·lacions. Demana, finalment, que es garanteixi compensació
Així doncs, es pregunta en què es basa la Sra. a la ciutadania pels perjudicis causats.
Mayol en afirmar que l’Ajuntament no hi té cap obli- Tot seguit, el Sr. Villagrasa precisa que la qualitat
gació en la millorar la xarxa elèctrica de la ciutat, de la gestió d’una ciutat es reflecteix en la capacitat
quan en el conveni del 2002 s’havien compromès a de reacció del seu govern davant d’un esdeveniment,
cedir un seguit de finques per construir-hi les sub- però, també, en la seva capacitat de prevenció. Re-
estacions, i el mateix grup Popular els va exigir ferint-se concretament a l’afectació que l’avaria va
explicacions a la comissió de Presidència i Hisenda causar a tretze mil usuaris de transport públic, pre-
pel retard en la cessió, aprovada el desembre del gunta a la Sra. Escarp quina informació van rebre, o
2006, i respecte al grau de compliment del conveni, quines alternatives se’ls van donar.
sense obtenir, òbviament, cap resposta. Per això que Igualment, la xarxa semafòrica també patir les con-
acaba d’exposar, considera que queda prou mani- seqüències de l’apagada i el 90% dels semàfors de la
festa la responsabilitat directa del govern municipal ciutat van deixar de funcionar en un primer moment
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1507
que, posteriorment, va queda en un 70% d’afectació. Tot seguit, contextualitza el que per a ells és
Pregunta quants semàfors, a dia d’avui, encara no l’origen del que està passant; quan fa uns mesos el
funcionen, atès que tenen una afectació directa a la grup municipal d’ERC va anunciar que se n’anava a
seguretat vial, la mobilitat sostenible i la seguretat l’oposició, un dels principals arguments que va esgri-
dels ciutadans. En aquest sentit, planteja la proposta mir va ser que, allò que Barcelona havia desen-
d’estudiar l’aplicació als semàfors el mateix sistema volupat amb brillantor les dues últimes dècades, no
de plaques folovoltàiques igual com els parquímetres presentava la mateixa situació les primeres dècades
de els zones blaves i verdes. del segle XXI i, per això, consideren que s’ha de fer
Un altre aspecte són les càmeres de control de un canvi de model de ciutat, singularment en l’àmbit
trànsit, que durant l’apagada van deixar de funcionar, de les infraestructures.
segons es va poder comprovar a través del web mu- En segon lloc, comenta que repassant el que ha
nicipal i pregunta si va passar el mateix al Centre de passat l’últim any es veu com funcionen les infra-
control del trànsit i, en cas afirmatiu, si va quedar estructures bàsiques a la ciutat: una gran crisi a
desprotegit el trànsit. Reconeix que no hi va haver l’aeroport de Barcelona, prop de mil dues-centes atu-
massa problemes de mobilitat, motiu pel qual felicita rades a rodalies, i una apagada de llum de fins a 5
el SEIN i els conductors que ho van fer possible. dies. De tot plegat, es dedueix que les infrastructures
En referència al Pla d’emergència municipal, mani- de Barcelona són quantitativament insuficients, quali-
festa que encara no ha tingut temps material per valo- tativament antigues i no donen garanties de seguretat
rar l’informe, però ha pogut comprovar que només de- per garantir el servei de qualitat que, qualsevol ciutat,
dica tres línies a la xarxa semafòrica. En aquest ha d’exigir per a la seva ciutadania. Igualment es pot
sentit, els demana que valorin quines àrees es poden deduir que Aena a l’aeroport, RENFE a rodalies i Red
millorar, quines han tingut errors de funcionament, Eléctrica Española i Endesa a la xarxa elèctrica –to-
així com si l’àrea de semàfors o la brigada d’enllu- tes amb el denominador comú de l’“E” d’España– i,
menat han tingut una actuació correcta. Pregunta, so- d’altra banda el govern de la capital de Catalunya,
bre el control del trànsit, si totes les cruïlles es van que s’anomena catalanista i d’esquerres, i que ha de
quedar cobertes amb els efectius de reforç que s’hi vetllar pel servei i informar del que està passant. Afir-
van destinar; i destaca el fet que hi havia molts més ma que totes aquestes empreses estan donant un
efectius de la guàrdia urbana que dels mossos d’es- mal servei i, per tant, el govern, amb la fermesa i amb
quadra; alhora que observa que si no es va detectar l’autoritat que li dóna ser el govern de la capital del
més inseguretat va ser perquè es va reforçar subs- país, ha d’exigir un millor servei.
tancialment la presència policial. Apunta que, davant de l’incident i de l’emergència,
Pel que fa a l’atenció a les persones, pregunta si l’equip de govern ha actuat correctament, i destaca
van fer un seguiment de les persones ateses per l’actuació dels cossos de seguretat. Continua dient
intoxicacions lleus per fum, o perquè van quedar que quan es produeix una situació d’aquest tipus, a
atrapades en ascensors, i especialment si s’ha part de les actuacions que corresponen al govern,
plantejat fer un seguiment a més llarg termini de la que estan programades i que s’han d’activar, cal que
situació de les persones que requereixen més aten- també generin confiança. Afirma que durant aquests
ció, com ara les persones grans amb problemes de dies, els afectats s’han sentit desvalguts i desorien-
salut o les persones amb mobilitat reduïda. tats a l’hora de presentar les seves queixes, i creu
En un altre ordre de coses, apunta que s’ha que, en aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona ha
comentat que la xarxa elèctrica s’havia malmès en di- de participar en totes les accions legals que s’ende-
versos punts a causa de les obres públiques i, , fins i guin, i així fer-ho saber a les persones afectades a fi
tot, s’ha relacionat aquesta apagada amb els danys que se sentin més recolzades tant a nivell civil com, si
que va produir el juny una obra pública al carrer Pa- s’escau, a nivell penal; o, per exemple, participar en
rís. Entén, per tant, que convindria revisar el control i la incoació d’expedients sancionadors en tots els
el seguiment a què se sotmeten les obres públiques i àmbits competència de l’Ajuntament de Barcelona i,
les possibles afectacions que puguin causar en la també, comparèixer en tots aquells procediments que
xarxa de serveis del subsòl. hagi obert la Generalitat i l’Estat per donar suport als
Per acabar, es refereix a l’avís d’un veí a Fecsa, veïns i les veïnes perjudicats. Creu que aquestes
vuit hores abans de l’apagada, del fum que sortia de intervencions són les que fan que la gent pensi que al
la subestació de Maragall i que, suposadament, seu costat hi ha la institució que la representa, i que
Fecsa va posar en coneixement de Red Eléctrica Es- aquestes actuacions municipals s’haurien d’haver
pañola. Pregunta, doncs, si l’Ajuntament tenia cons- anunciat el més aviat possible.
tància d’aquesta trucada; si es va avisar els bombers Explica que ERC, durant tots aquests anys, ha
i de quina manera es va gestionar la trucada de ser demanat a les associacions de veïns o als orga-
certa; atès que en cas afirmatiu, una bona gestió nitzadors de les festes majors que regularitzessin les
d’aquesta informació hauria pogut evitar mals més seves escomeses d’electricitat i, això, és utilitzar
importants; i considera que l’inici de la investigació ha l’autoritat municipal, però aquesta autoritat també ha
de ser en aquest punt: per quins motius Fecsa no va d’anar en l’altra direcció és a dir cap a les empreses i
avisar l’Ajuntament d’aquest principi d’incendi. cap a aquelles altres institucions que tenen compe-
El Sr. Portabella fa palesa, d’entrada, la solidaritat i tències en la infraestructura urbana.
el respecte del seu grup amb els afectats i, segui- Posa com a exemple que, si l’Ajuntament de Barce-
dament, explica que ERC considera que encara lona cedeix espais per poder instal·lar escomeses
s’està en una situació de crisi i que, per tant, no entra- d’electricitat, i ha de donar els permisos d’obra
ran en picabaralles perquè com a Ajuntament de Bar- corresponents, significa que té competència en tot el
celona i com a grup municipal s’han de centrar en que es desenvolupa i realitza a partir de les sub-
resoldre les situacions creades. estacions. Afirma que això és fer d’autoritat legal i,
1 a508 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
per tant, l’Ajuntament de Barcelona ha de ser capaç i que la Sra. Escarp i la Sra. Mayol ja han expressat
de collar a les empreses que es creuen que estan per aquí. També considera necessari que l’Ajuntament de
sobre del bé i del mal, perquè en aquí és on realment Barcelona expressi el reconeixement i la solidaritat a
es demostra l’autoritat municipal, no només sobre els tots els ciutadans i ciutadanes afectats per l’apagada,
veïns i les veïnes, sinó exigint el compliment dels els expressi el seu suport i el practiqui amb les perso-
acords signats, el compliment i seguiment dels nes, comerciants i empreses afectades en tots els
convenis signats, i exigint un pla de manteniment i aspectes i, més concretament pel que fa a les
millora de la xarxa en els centres de decisió ener- reclamacions de compensacions pels danys que han
gètica o que afecten a nivell energètic. Reafirma que patit, alhora que també s’ha de reconèixer i agrair
l’autoritat consisteix en fer-ho abans, sense haver l’enorme responsabilitat que ha mostrat la ciutadania
d’esperar que situacions d’emergència. amb un comportament cívic exemplar. Com a grup
Considera que, com a institució, cal fer propostes municipal, entenen i comparteixen la indignació de la
constructives perquè es millori la xarxa, i es pugui ciutadania per una situació inacceptable per part de
participar en la definició d’aquesta xarxa a fi d’afavorir les companyies que han de subministrar un servei
els veïns. Explica que ERC, fa 48 hores, ha consultat públic de qualitat.
grans apagades que s’han produït els darrers anys Insisteix que cal demanar al govern de la Generalitat
com la de Nova York o Los Ángeles i, també, a Ma- una investigació sobre les causes i les responsabilitats
drid el 17 de juliol del 2006, amb cent mil usuaris de l’avaria i, de la qual, se’n derivi la imposició de
afectats. En aquest darrer cas, la companyia Iber- sancions, i es felicita, en aquest sentit, per l’expedient
drola no els va demanar ni fotografies, ni papers, ni informatiu obert per l’Ajuntament per promoure aques-
factures per tal de donar la compensació econòmica, ta investigació. En segon lloc, entenen que cal exigir a
sinó que va dir que per cada 6 hores pagarien un tant les companyies una resposta ràpida i suficient a les
que es descomptaria del rebut perquè, ningú millor reclamacions dels usuaris, atès que han pogut com-
que la mateixa companyia, sabia qui s’havia quedat provar aquests darrers dies que intenten negligir les
sense subministrament. I ells són del mateix parer: seves responsabilitats directes en l’avaria. Creuen, per
entenen que no s’ha de fer recaure la responsabilitat tant, que l’Ajuntament de Barcelona ha de vetllar per-
en els afectats, i que són les administracions qui han què aquestes empreses respectin el dret dels seus
de reclamar una empresa que té una implicació públi- abonats a rebre informació i a rebre un servei impres-
ca i que ha estat privatitzada, a partir d’una mala cindible per al desenvolupament diari.
decisió presa per el govern, en el seu moment del PP En tercer lloc, creu que cal exigir a les admi-
amb suport de CiU, en els noranta. nistracions amb competències en la matèria que facin
Observa que a una empresa de servei general cal una planificació adequada de les infraestructures
exigir-li que garanteixi un servei adequat abans de re- elèctriques, i que garanteixin la inspecció de la xarxa
partir dividends, i que no pot ser que, mentre que a que, tal i com s’ha comprovat, ha estat deficient en
Barcelona, capital d’un país i ciutat de referència in- alguns aspectes. Finalment, insisteix que cal exigir a
ternacional, hi ha una aturada de més de 5 dies, les empreses l’acceleració de les inversions per
s’anunciïn per televisió els guanys que ha tingut modernitzar i millorar les infraestructures elèctriques.
aquesta empresa i el repartiment de dividends, Puntualitza que en aquesta situació hi ha implica-
perquè això és immoral. des dues empreses privades –Red Eléctrica Españo-
Així doncs, vistes les conseqüències, consideren la i Fecsa-Endesa– que presten un servei públic, i
que s’ha d’implementar un pla per mantenir els cen- que operen en una situació de monopoli pràcticament
tres de decisió a Catalunya i per mantenir els quarters en aquest sector, per la qual cosa resulta intolerable
generals de les empreses a Barcelona, i aprofita per que es produeixi una avaria de la magnitud de la que
anunciar que ERC farà una proposició per demanar els ocupa, en el moment en què els seus comptes de
una estratègia perquè aquests centres es quedin a benefici tenen unes xifres espectaculars, alhora que
Barcelona. En aquest sentit, recorda que la història remarca que coincideixen totalment amb l’opinió ex-
elèctrica de Catalunya és pionera a l’Estat i que les pressada pel Sr. Portabella en aquest sentit, de la
diverses companyies elèctriques com Enher o Hidro- mateixa manera que entenen que l’Ajuntament ha de
elèctrica del Segrià acaben sent absorbides per tenir una actitud d’exigència extraordinària amb aques-
Endesa, i els centres de decisió se’n van i això provo- tes companyies.
ca que baixi l’interès, el qual no és un interès es- Destaca la posició de lideratge que ha assumit
tratègic de caràcter polític, sinó de servei a la aquest ajuntament amb el Pla d’emergències posat
ciutadania. en marxa i la compareixença pública puntual i conti-
Entén que per tenir una ciutat competitiva el segle nuada de l’alcalde, la tinenta d’alcalde i la regidora de
XXI cal establir un Pla, mitjançant el qual, Barcelona Seguretat i Mobilitat per donar explicacions a la
pugui garantir i donar els serveis adequats, i això vol ciutadania i demanar responsabilitats. Igualment,
dir més inversió, i reivindicar la tercera esmena de creuen que la resposta municipal a l’hora de demanar
l’Estatut d’Autonomia, que el Sr. Solbes es nega a responsabilitats per l’avaria ha estat clara i nítida i
concretar. que ha posat eines a l’abast dels ciutadans per poder
Demana al govern, per tant, que pensi l’esquelet de fer les reclamacions convenients.
la ciutat a partir de les infraestructures i que iniciï un Conclou amb la consideració que aquesta comissió
canvi de model de ciutat basat en un esquelet té el dret, i sobretot el deure, d’examinar l’actuació
infraestructural que doni garanties i seguretat a la municipal en aquesta avaria que ha patit la ciutat, i,
ciutadania en el segle XXI. des del seu grup municipal, voldrien que aquest exa-
El Sr. Mestre confirma que el seu grup comparteix men no fos un recurs de desgast del govern munici-
les informacions, les opinions, les propostes i les pal, sinó una exigència responsable i raonada d’allò
accions que ha posat en marxa el govern de la Ciutat que li pertoca al govern municipal.
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1509
El Sr. Narváez agraeix, d’entrada, a la senyores Rebat taxativament l’exigència, expressada pel Sr.
Mayol i Escarp els informes que han presentat així Puigdollers, que si les empreses no són capaces de
com la seva presència constant per donar informació donar respostes a les persones afectades que ho faci
a la ciutadania durant l’aturada del subministrament l’Ajuntament. Considera absolutament desenraonat
elèctric que va patir la ciutat. Destaca, igualment, que proposar que l’Ajuntament es faci càrrec d’unes
s’ha palesat l’agraïment a tothom qui ha col·laborat indemnitzacions que corresponen a unes empreses
per pal·liar, en la mesura que ha estat possible ateses amb uns beneficis més que considerables. Insisteix
les competències d’aquest ajuntament, les conse- que l’obligació de l’Ajuntament, que fa poques hores
qüències d’un accident gravíssim. Precisa, però, que s’ha concretat en la reunió al Palau de la Generalitat,
la felicitació només s’ha fet extensiva al com- és que ambdós governs exigeixin a les empreses
portament de la ciutadania, atès que l’administració que, ràpidament i contundentment, abonin als afec-
ha complert amb professionalitat amb les seves tats els costos que els ha generat l’avaria, malgrat
funcions. Lamenta, tanmateix, l’actitud incongruent que alguns costos no es poden resoldre amb diners.
per part de les forces conservadores d’intentar culpar El compromís a què s’ha arribat en aquesta reunió és
aquells que no tenen la responsabilitat de les man- que s’aboni entre 60 i 300 euros als afectats en funció
cances en el funcionament dels serveis, de submi- de les hores que han estat sense llum i del nombre de
nistrament elèctric en aquest cas, que és ben evident persones per habitatge i que s’abonaran a partir del
que pertoca a les empreses privades; i observa, en dilluns vinent.
aquest sentit, que quan es fan actuacions institu- Remarca la manca de cultura energètica d’alguns
cionals de control i exigència, aquestes mateixes mitjans de comunicació, i que també han demostrat
forces els acusen d’immiscir-se en assumptes que no algunes intervencions polítiques, en relacionar el que
són de la seva competència. ha succeït a Barcelona amb la línia de Molt Alta
Puntualitza que aquesta situació s’ha produït bà- Tensió i, insisteix, que no hi té res a veure però, en tot
sicament per manca d’inversió o per deficiències a cas, està oberta a fer un debat sobre la generació
l’ha de gestionar-la per part de les empreses opera- energètica quan vulguin.
dores, mentre que les administracions han donat la Quant a les causes de l’apagada, les dues em-
cara i han posat tots els mitjans necessaris per pal·liar preses responsables de la distribució i el transport
les conseqüències, malgrat que a alguns els inte- energètic estan més preocupades per atribuir-se mú-
ressava més sortir als mitjans de comunicació amb tuament les responsabilitats que per aclarir pública-
notícies tendencioses. Així doncs, entén que carregar ment el que ha succeït, però aquest Ajuntament,
sobre qui no pertoca la responsabilitat total de l’apa- juntament amb els governs de la Generalitat i de
gada, en aquest cas, no és altra cosa que tapar amb l’Estat, impediran que s’escapoleixin de les respon-
una cortina de fum el fet que durant els mandats dels sabilitats.
governs nacionalista i conservador no es van es- Pel que fa a l’existència de senyals alarmants ho-
merçar les inversions que calien, i coincideix amb el res abans de l’apagada, i que Fecsa ja havia detectat,
Sr. Mestre sobre la inoportunitat que les empreses fa avinent que ho va explicar abans als mitjans de
proveïdores fessin públics els seus beneficis espec- comunicació que al mateix Ajuntament, cosa que és
taculars als mitjans de comunicació. absolutament inacceptable.
La Sra. Mayol agraeix el comportament responsa- Quant al conveni 2002-2005, puntualitza que si
ble de continència durant la crisi per part del grup de s’hagués acomplert el nombre d’estacions que s’hi
CiU, malgrat la demagògia esmerçada a posteriori, especifiquen, la subestació de Maragall hauria estat
actitud que lamenta sobretot per part del seu porta- connectada amb dues estacions més que les dues
veu, el Sr. Puigdollers, qui no acostuma a adoptar-la. d’ara, cosa que significa més malla, cosa que és el
Confirma que el mateix dimecres per la nit va de- que reclamen. I justament avui, s’ha assolit l’acord
manar disculpes, i afegeix que lamenta haver emprat d’instal·lar més malla a fi de garantir major seguretat.
aquest terme, que no era l’adequada, atès que el que Pel que fa als integrants de la comissió en repre-
hauria d’haver dit era que els sabia greu el que havia sentació de l’Ajuntament, especifica que són els Srs.
succeït, perquè demanar disculpes significa assumir Massaguer, Lambies i, durant algun temps, el Sr.
responsabilitat i, com a Ajuntament de Barcelona, no Vilalta. Igualment, recorda que han reclamat i exigit
en tenen. Insisteix que les competències sobre la pla- permanentment el compliment de les inversions per
nificació i el control de la xarxa elèctriques no atenyen part de Fecsa, i precisa que aquest darrer any la
l’Ajuntament, malgrat que té la voluntat i l’obligació de companyia ha estat menys receptiva en la resposta a
garantir la qualitat de vida en el sentit més ampli, les necessitat de subministrament.
sense que això vulgui dir que tots els sectors que parti- Desmenteix que hagin donat informació enganyosa
cipen en la qualitat de vida depenguin exclusivament a la ciutadania, i recorda que l’alcalde, el dimarts a
de l’administració local. Puntualitza, en aquest sentit, primera hora del matí va dir que l’Ajuntament no
que l’Ajuntament ja havia detectat els problemes en la estava en condicions d’assumir la previsió de l’em-
xarxa de subministrament elèctric i, des del 1999, han presa que, aquella nit, encara hi hauria trenta mil
anat insistint a les empreses a fi d’establir convenis de usuaris sense subministrament; i, en una compa-
col·laboració amb l’objecte bàsica de facilitant i esti- reixença posterior, la Sra. Escarp i ella mateixa van
mulant les actuacions que pertoca fer a les empreses. reiterar que exigirien a les empreses i contribuir, en la
En aquesta línia, el gener del 2002 la Comissió de mesura que els era possible, per intentar que es
Govern va aprovar el Pla de millora energètica, que retornés abans el subministrament a aquests afec-
inclou el Pla d’acció per a l’Estalvi d’Energia i reducció tats. És a dir, que, en cap moment, van deixar d’exigir
de les emissions, que està sota la seva responsabilitat capacitat de resposta per part de les empreses, i
actualment; i el Pla d’acció per a la Millora d’infra- puntualitza que mai no va desmentir el Sr. Castells,
estructures i qualitat del servei elèctric. sinó que va dir que no es confirmava la informació
1 a510 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
que li havien donat les empreses. Així doncs, recorda indignació i el malestar que l’Ajuntament també ha fet
al Sr. Puigdollers que van haver de donar la cara paleses a través del Centre de Coordinació Municipal
quan les empreses eren incapaces de donar les –CECOPAL. Precisa que van optar per fer compa-
explicacions pertinents, i van haver d’explicar a la reixences diàries, i reforçar els serveis d’informació,
ciutadania que nos disposaven de la informació amb la premissa indiscutible que tota la informació
necessària. havia de ser fiable, evitant generar falses expec-
Respecte a les garanties d’estabilitat, informa que tatives. Per aquest motiu, en cadascuna de les
s’han definit tres terminis; d’una banda hi ha les obres sessions del CECOPAL s’establien les actuacions
d’emergència que s’han fet en un primer moment; un concretes i puntuals així com el temps que requerien,
termini fins a finals d’agost, d’estabilització de la atès que només d’aquesta manera és possible coor-
xarxa; i la reparació definitiva de la subestació de dinar tots els serveis que s’integren en un Pla
Maragall que es preveu que hagi conclòs cap al gener d’emergència. Lamenta, tanmateix, que el grup Popu-
o febrer. Pel que fa als grups electrògens, precisa que lar, per exemple, no donés el suport que calia, tot i
actualment n’hi ha 156 d’instal·lats i, després de que aprofita per demanar disculpes públicament a la
l’agost, es preveu que n’hi hagi encara 70, que no Sra. Balseiro per la resposta que li va donar quan la
sempre hauran d’estar en funcionament, i destaca va emplaçar a donar informació a la comissió de
que, per part de l’Ajuntament, s’han fet dos reque- Seguretat que ella presideix, quan encara no s’havia
riments obvis que responen a criteris ambientals i de desactivat el Pla d’emergència.
seguretat. Respecte a les preguntes concretes formulades pel
Seguidament, destacant un aspecte que li ha sem- Sr. Villagrasa sobre transport públic i privat, respon
blat prou greu de la intervenció del Sr. Puigdollers, i que el servei de metro va estar interromput ex-
és l’observació que, actualment, seria impossible que clusivament durant quinze minuts, que és el temps
Barcelona assumís la celebració dels Jocs Olímpics, i que cal per connectar els generadors alternatius de la
entén que això és una mostra de terrorisme polític doble xarxa de què disposa el transport públic de la
perquè volen treure rèdit d’una situació difícil i, d’altra ciutat, i que s’han demostrat realment eficaços.
banda, assegura que la situació de la xarxa el 1992 Igualment, remarca que tots els sistemes de control
era molt pitjor que la d’ara. Així doncs, entén que de trànsit per imatge no la van perdre ja que disposen
aprofiten aquesta situació per degradar el govern, del sistema anomenat Said de manteniment amb
sense adonar-se que també es degraden ells ma- bateries d’algunes de les càmeres i part del sistema
teixos i, en definitiva, degraden la política. semafòric, alhora que la informació també arribava
De la demanda que feia la Sra. Balseiro en la seva pels agents de seguretat desplegats per regular el
intervenció, li sorprèn que una experta en dret com trànsit in situ.
ella no diferenciï entre la capacitat d’un govern de ge- Aclareix que, de cap manera, ha relacionat foscor i
nerar proactivitat i impuls i l’obligació competencial; i seguretat, sinó que ha remarcat el fet que durant
reitera que les actuacions d’aquest Ajuntament amb dues nits sense subministrament elèctric en una àrea
les empreses elèctriques han estat de proactivitat i àmplia de la ciutat, no s’hagin produït incidents de
d’impuls. Entén que el fet que Red Elèctrica Española seguretat ni actes de vandalisme.
només tingui un 20% del sector públic és contra- Considera, per tant, que ha quedat prou clara
produent, i considera que n’hauria de tenir un 51% a fi l’actuació d’aquest Ajuntament, i que exercirà totes
de garantir un sector estratègic. les accions legals que pugi.
Admet que ha estat indignada, i que ha aparegut El Sr. Forn addueix que es veu obligat a repetir
indignada en les seves compareixences, perquè alguns dels arguments expressats pel Sr. Puigdollers,
l’actitud de les empreses, més ocupades a acusar-se com ara que no han estat a l’alçada de les cir-
els unes a les altres i per l’incompliment de les cumstàncies; de la mateixa manera que li resulta
inversions incloses en els convenis. De la mateixa sorprenent que la Sr. Mayol, a banda d’assegurar que
manera que considera que el Partit Popular ha fet el han tingut una actitud proactiva, digui que l’Ajun-
ridícul a través de les declaracions del Sr. Sirera que tament no té cap responsabilitat en el que ha succeït,
les administracions no estaven fent res i, per aquest i manifesta que si han demanat expressament la
motiu, el seu partit posava a disposició dels afectats convocatòria d’aquesta sessió extraordinària ha es
una oficina a la seva seu. estat perquè, com a regidors d’aquest ajuntament, sí
Vol acabar responent els plantejaments del Sr. que se’n senten responsables i voldria, per tant, que
Portabella entre els quals recomanava emprendre el govern de la ciutat també se’n sentís responsable.
accions legals, i li recorda que l’alcalde va anunciar el Tal i com va expressar un mitjà de comunicació, el
dia 24 que l’Ajuntament es personaria en totes les govern municipal s’ha comportat més com una
qüestions legals dels afectats, entre els quals també es associació de veïns que no pas com li pertoca, amb
compta el mateix Ajuntament. El Sr. Portabella també determinació i lideratge. No es tracta d’exigir plans de
aconsellava collar les empreses a través de les obres xoc, sinó de garantir un bon funcionament dia a dia, i
que se’ls exigeixen i, en aquest sentit, l’Ajuntament de- és aquí on ha fallat el govern i la mostra més evident
fensa i exigeix que s’instal·lin subestacions a la ciutat és que no s’han complert els convenis. Insisteix en la
que compleixin totes les garanties per als ciutadans. manca de lideratge, del govern municipal i, també, del
Assegura que comparteixen de ple, com a govern, que de la Generalitat que atribueix tota la responsabilitat a
seria desitjable que hi hagués moltes seus d’empreses les empreses.
instal·lades a la ciutat, però aquesta no és una tasca D’altra banda, valoren molt positivament el Pla
fàcil, i cal continuar creant a la ciutat les condicions d’emergències, que ha funcionat molt bé en tots els
idònies per atraure-les. àmbits i, entre altres coses, ha demostrat clarament
La Sra. Escarp se suma plenament a les reflexions que quan hi ha més policia al carrer les coses funcio-
que acaba de fer la Sra. Mayol que reflecteixen la nen millor, en situació de normalitat també.
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1511
Finalment, demana que les compensacions econò- Afegeix que la Sra. Mayol també ha comès una
miques no quedin en paper mullat una vegada més, frivolitat i una irresponsabilitat, en referir-se al àmbit
motiu pel qual es referma en la proposta que de competència de govern, tractant-ho com un
l’Ajuntament avanci les indemnitzacions. També de- compartiment estanc excusant-se del que correspon
manen formalment que la feina no s’acabi després a altres àmbits.
d’aquesta comissió extraordinària, i que puguin conti- Dirigint-se al Sr. Portabella, li aclareix que s’escriu
nuar rebent informació atès que el tema no està amb “i” i no amb “e” perquè explica que l’“e” a més de
solucionat i moltes preguntes encara sense resposta. ser d’Espanya també ha de ser sinònim d’exigència i
El Sr. Fernández es mostra decebut per la com- d’eficàcia; d’exigència per part de l’Ajuntament de
pareixença del govern en aquestes comissions so- Barcelona a les companyies elèctriques d’invertir i de
bretot per les crítiques que ha rebut el seu grup per mantenir per garantir el subministrament en con-
forçar la seva celebració, i reafirma que és cert que dicions als veïns de Barcelona i a les activitats eco-
han demanat explicacions mentre encara estava ac- nòmiques com el comerç i d’eficàcia per part del
tivat el Pla d’emergència, que és el mateix que govern municipal en l’exercici de les seves obli-
demanava la ciutadania. Les mateixes peticions d’in- gacions.
formació les han fet els membres del govern de la Demana, per tant, a les Sres. Mayol i Escarp que
Generalitat i de l’Estat havien promogut en els seus informin del desenvolupament d’aquests convenis, de
àmbits parlamentaris. És a dir, les peticions d’infor- les mesures que es prendran perquè no torni a
mació han estat per part del govern i de l’oposició en succeir un fet com el que els ocupa, i què es farà per
el Congrés i al Parlament de Catalunya, mentre que a rescabalar els perjudicis causats als veïns, o a les
l’Ajuntament de Barcelona, les explicacions només altres activitats econòmiques. Afirma que, aquest, és
les ha demanades l’oposició. Considera que, com el plantejament que el seu grup volia explicar en
sempre, es recorre a la simplificació d’arguments a aquesta compareixença.
l’hora de trobar culpables, i que el Partit Popular El Sr. Portabella considera decebedors els con-
sempre figura al capdamunt de la llista, malgrat que ja ceptes expressats d’autoritat municipal; per al seu
fa anys que no governa. grup, conceptes com informar o exigir el compliment
Manifesta que, avui, ha trobat a faltar la presència no són autoritat municipal, sinó que, cal deixar de dis-
de l’alcalde, de gran importància en una sessió ex- cutir de qui és la principal responsabilitat i exigir ser
traordinària com la d’avui i considera que ha perdut atesos com a institució representant de la ciutadania i
una magnífica oportunitat per contrastar opinions i in- dels afectats, perquè, altrament, no es dóna garantia
formar els ciutadans, mentre que durant les primeres a la ciutadania.
hores de l’apagada es va apressar a fer una de- Afegeix que el Pla per mantenir els centres de
claració institucional. decisió de Barcelona es podria fer el mes que vinent
Conclou que Barcelona és una ciutat a precari i que perquè malgrat que encara no té forma de pla,
no s’ho pot permetre. Creu que és evident i com- existeix el procediment, i el que s’ha d’exigir als
provable que no hi hagut una causa única en aquesta membres de govern és que tinguin coneixement del
apagada general, sinó que hi ha hagut un seguit que es feia en el mandat anterior perquè continua
d’errors i, per tant, de responsabilitats compartides de vigent, alhora que demana que no el desestimin.
les empreses i, també, dels governs. Precisament per El Sr. Narváez considera, tal i com corroboren les
això, lamenta arguments de la Sra. Mayol en el sentit anteriors intervencions, que hi ha una actitud de
d’eximir de qualsevol responsabilitat l’Ajuntament, de menysprear l’actuació del govern de l’Ajuntament de
manera que es pregunta si aquest govern és ab- Barcelona per amagar la responsabilitat de les em-
solutament desconeixedor de tot el que passa en preses elèctriques.
aquesta ciutat. Fa avinent que la Sra. Mayol ha La Sra. Escarp vol aclarir que hi ha hagut in-
reconegut que, durant el darrer any i mig, s’ha produït formació, i que el mateix l’alcalde i la Sra. Mayol van
una paràlisi en els compromisos assumits per les parlar amb els portaveus dels grups i, ella mateixa, va
empreses i reflectits en el conveni. parlar amb molts regidors de l’oposició a fi de poder
Pregunta per què no s’informa, punt per punt, de reunir-los i donar-los tota la informació de què
l’estat d’execució de tots i cadascun dels convenis disposaven, que és un dret i una exigència.
que l’Ajuntament ha signat; i entén que hi ha actes de Cal tenir consciència de l’àmbit competencial i del
la comissió de seguiment on es posen de manifest les que fa l’Ajuntament de Barcelona, que en aquesta
mancances i insuficiències que hi havia a la xarxa emergència ha fet un seguiment acurat de les
elèctrica i suposa que en aquestes sessions l’Ajun- incidències i, a través de la sala conjunta de coman-
tament prenia decisions i establia exigències a les dament, amb la incorporació d’una persona de Fecsa-
companyies elèctriques pel que fa a les subestacions, Endesa, es va fer el seguiment i es van gestionar les
o el manteniment de la xarxa. incidències.
Creu que l’Ajuntament té alguna cosa a dir sobre La Sra. Mayol assegura al Sr. Portabella que el Pla
les responsabilitats de les companyies elèctriques i tindrà una sortida fantàstica, sobretot si el van deixar
sobre la incapacitat de les Administracions d’exigir el tan ben preparat, i que ho faran tan bé com ell ho va
compliment de la seva obligació que és prestar un fer des del govern. Igualment, rebat que l’Ajuntament
servei públic. Apunta, tanmateix que, en cap cas s’ha tingui manca d’autoritat, atès que si no hagués man-
donat cap explicació, i considera que, segurament, és tingut el grau d’exigència que ha tingut amb les
perquè en l’àmbit polític hi ha un comú denominador: empreses durant aquests darrers dies, molt prova-
Clos– Montilla–Hereu, que formen part del mateix co- blement s’hauria trigat més a restablir totalment el
lor polític de govern de la ciutat, i una vegada més diu subministrament, o si s’haurien començat a gestionar
que posen per davant els interessos del PSC a la de- amb tanta rapidesa les subvencions. No pretén, per
fensa dels interessos de la ciutat. tant, fer gala d’autoritat però sí manifestar tota la feina
1 a512 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
que s’ha fet, i destacar el grau d’exigència que s’ha sector elèctric i que, d’aquí, se’n va derivar els con-
tingut amb les empreses. venis.
En referència a la intervenció del Sr. Fernández, Observa al Sr. Forn que, més enllà de les com-
considera que s’ha superat en el seu estil, ha emprat petències que els corresponen com a Ajuntament,
els mateixos arguments de simplificació i frivolització van detectar el problema i collar a qui calia perquè es
de sempre i el recurs de “repetir equival a demostrar”, fessin les inversions que calia, encara que no tinguin
i que ha atribuït al govern en la gestió d’aquesta crisi. la competència de fer-ho. És a dir, el govern munici-
Puntualitza que quan s’ha referit a l’alentiment en el pal ha exercit responsablement el seu paper. De la
compliment del conveni el darrer any i mig l’ha mateixa manera que precisa, quant a l’argument que
atribuït, exclusivament, a les empreses, i creu que el actuen com una associació de veïns més que no pas
Sr. Fernández ho tergiversa en favor de les empre- com un govern, que el que han volgut ha estat fer
ses. En aquest sentit, insisteix que en la seva primera costat a la gent i fer de portaveus de les seves
intervenció ha explicat com estava el grau de com- reclamacions.
pliment del conveni 2002-2005, i s’ha referit a ca- La Sra. Balseiro vol expressar, abans de tancar la
dascuna de les nou subestacions que hi consten i que sessió, la unanimitat de tots pel que fa a la indignació
no té inconvenient en repetir: Poblenou-Tànger i Zona per l’actuació de les empreses i a l’expressió de
Franca-Motors estan construïdes; en construcció, solidaritat amb els afectats. Però vol palesar, també,
Eixample-Horta; les llicències de Zona Universitària- la indignació amb l’actuació per part de l’adminis-
Les Corts i Ciutat Vella-Valldonzella estan atorga- tració.
des. Finalment, com a presidenta de la comissió de
Precisa, també, que, com a resposta al Sr. Puig- Seguretat i Mobilitat, manifesta que faran un segui-
dollers, ha desmentit que aquest Ajuntament tingués ment de les actuacions a fi d’aclarir responsabilitats.
només una política que fes referència a l’estalvi i
l’eficiència, sinó que, a més, el mateix dia que es va No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-
aprovar el Pla d’eficiència i d’estalvi es va aprovar el sidència aixeca la sessió a les setze hores i quinze
Pla d’acció per a la millora de les infraestructures del minuts.
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1513
ANUNCIS
Notificacions
En compliment del que disposa l’article 59.4 de la incompliment està previst a l’article 42.l) de l’Orde-
Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de nança esmentada com a causa d’extinció.
les administracions públiques i del procediment ad- Per a realitzar el pagament pot adreçar-se a l’Institut
ministratiu comú, i en relació amb l’expedient núm. Municipal d’Hisenda (avinguda del Litoral, núm. 24-34,
EX07000967 instruït pel Departament Juridicoadmi- edifici Vela - annex Torre Mapfre); posteriorment haurà
nistratiu de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona d’aportar els comprovants a les oficines centrals de
sobre extinció de l’autorització administrativa que l’IMMB, o bé pot fer-los arribar a la Direcció del mercat.
empara l’ús del lloc a baix indicat, es notifica a la per- Per tot l’esmentat, la requerim perquè en el termini
sona titular, Isaac Gómez Giner, que en data 5 de juny de deu dies comptats des de l’endemà de rebre la pre-
de 2007 el cap del servei de Mercats de l’Institut Muni- sent notificació, liquidi el deute que manté amb l’IMMB.
cipal de Mercats ha procedit a la signatura del re- Així mateix, en el termini indicat, podrà presentar al·le-
queriment següent: gacions per a la defensa dels seus drets i interessos.
“Segons les dades que consten a l’IMMB, vostè no En el supòsit que el deute no fos liquidat, s’iniciarà la
es troba al corrent de pagament dels cànons d’ús tramitació del corresponent expedient administratiu per
corresponents als llocs de venda dels quals n’ostenta declarar extingides les autoritzacions d’ús.“
la llicència. Barcelona, 14 de setembre de 2007. El secretari
Li recordem que d’acord amb l’article 49.i) de general, Jordi Cases i Pallarès.
l’Ordenança municipal de mercats, els titulars dels
llocs de venda tenen l’obligació de satisfer el cànon i Mercat: Carmel.
les altres exaccions que corresponguin, i que aquest Lloc: Lloc Fix/059-1.
Altres anuncis
Institut Municipal d’Urbanisme rectificacions i publicar aquesta resolució en el Butlletí
Exp. 07-OBO-132 Oficial de la Província”.
Aquesta resolució fou sotmesa a informació pública
durant el termini de 30 dies naturals, en el Butlletí Ofi-
El president de l’Institut Municipal d’Urbanisme, en cial de la Província (BOP) núm. 146 del dia 19 de juny
data 11 de juny de 2007 va adoptar la resolució se- de 2007, no havent-se presentat al·legacions al pro-
güent: jecte, segons consta en la certificació de la secretària
“Aprovar inicialment el Projecte de desconstrucció delegada de l’Institut d’Urbanisme de data vint-i-cinc
de la Unitat d’Actuació núm. 1 de la Modificació Pun- de juliol de dos mil set.
tual del PGM en el sector de l’entorn del carrer An- En virtut de la previsió continguda en la resolució
glesola, promogut per Bagursa, d’acord amb allò esmentada, i en els seus propis termes, queda
establert als articles 235.1 del Decret legislatiu 2/2003 aprovat definitivament el Projecte de desconstrucció
de 28 d’abril pel que s’aprovà el Text refós de la llei de la Unitat d’Actuació núm. 1 de la Modificació Pun-
municipal i de règim local de Catalunya i 37 del tual del PGM en el sector de l’entorn del carrer
Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprovà el Anglesola.
reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, La qual cosa es publica per a públic coneixement
amb un pressupost per a coneixement de l’Adminis- de conformitat a l’article 38.2 del Decret 179/1995, de
tració de 233.384,77 euros, IVA inclòs; exposar-lo al 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres,
públic durant un termini de 30 dies naturals a comptar activitats i serveis dels ens locals.
des de la seva publicació i tenir-lo per aprovat de- Contra aquesta resolució podeu interposar recurs
finitivament sempre que no s’emetin al·legacions o in- d’alçada davant l’Alcaldia, en el termini d’un mes
formes que facin palesa la necessitat d’introduir-hi comptat des de l’endemà d’haver rebut la present
1 a514 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
notificació. Transcorregut el termini de tres mesos de persones d’aproximadament 18 metres d’alçada
des de la interposició del recurs d’alçada sense haver màxima de treball, que necessita Parcs i Jardins de
estat notificat de llur resolució, es considerarà aquest Barcelona, Institut Municipal, en els termes regulats a
desestimat als efectes de poder interposar recurs l’article 2 del plec de clàusules;
contenciós administratiu davant el Jutjat del Con- Declarar exclosa de la licitació la plica presentada
tenciós Administratiu de Barcelona. Tanmateix es pot per l’empresa Plataformas & Maquinaria 2000, SL,
utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui conve- per no acomplir les condicions estipulades en el plec
nient. tècnic;
Barcelona, a 25 de setembre de 2007. La secretà- Adjudicar, mitjançant el procediment obert i per
ria delegada de l’IMU, M. Camino Suárez García. subhasta, el contracte subministrament, a l’empresa
Unidades Móviles Elevadoras, SL, pel preu de 67.976
euros (IVA inclòs);
* * * Aplicar la despesa amb càrrec a la partida
22800000 del pressupost de l’any 2007;
Exp. 07/291 Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de
El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut les factures cursades pel tràmit reglamentari;
Municipal, per delegacions de la presidenta de data 2 Desconsignar la quantitat de 24 euros (IVA inclòs),
de gener de 2006, en data 25 de setembre de 2007, de la partida 22800000, del pressupost de l’any 2007,
va adoptar la resolució següent: donat que l’adjudicació ha estat realitzada per menys
“Declarar vàlida la subhasta celebrada per tal de import;
dur a terme la contractació del subministrament de Requerir l’empresa adjudicatària perquè en el ter-
material de lampisteria i reg per a finals del 2007 i mini dels quinze dies següents en què rebi la noti-
l’exercici 2008, que necessita Parcs i Jardins de Bar- ficació d’aquest decret, acrediti haver constituït la
celona, Institut Municipal, en els termes regulats a garantia definitiva de 2.719,04 euros, i perquè en el
l’article 2 del plec de clàusules; termini dels trenta dies següents en què rebi la pre-
Adjudicar, mitjançant el procediment obert i per sent notificació, comparegui el seu legal representant
subhasta, el contracte de subministrament, a l’empre- per tal de formalitzar el contracte i abonar les des-
sa Saltoki Granollers, SL, pel preu de 236.522,55 peses relatives a la publicació dels anuncis corres-
euros (IVA inclòs); ponents en els diaris oficials.”
Aplicar la despesa de 236.522,55 euros (IVA in- Barcelona, 3 d’octubre de 2007. La secretària dele-
clòs) amb càrrec a les consignacions pressupostàries gada, J. I. Martínez Legaz.
que s’indiquen en el present document, condicionant
aquesta autorització a l’aprovació del pressupost
corresponent a l’exercici 2008 d’acord amb l’article * * *
69.4 del text refós de la LCAP;
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de Exp. 07/087
les factures cursades pel tràmit reglamentari;
Desconsignar la quantitat de 7.477,65 euros (IVA El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut
inclòs) de les partides, i amb càrrec als pressupostos, Municipal, per delegacions de la presidenta de data 2
que se indiquen en el present document, donat que de gener de 2006, en data 5 d’octubre de 2007, va
l’adjudicació ha estat realitzada per menys import; adoptar la resolució següent:
Requerir l’empresa adjudicatària perquè en el ter- “Declarar vàlid el concurs celebrat per tal de dur a
mini dels quinze dies següents en què rebi la noti- terme la contractació de les obres de connexió a la
ficació d’aquest decret, acrediti haver constituït la xarxa freàtica de la meridiana del reg del Parc de
garantia definitiva de 9.460,90 euros, i perquè en el l’Estació del Nord, que necessita Parcs i Jardins de
termini dels trenta dies següents en què rebi la pre- Barcelona, Institut Municipal, en els termes regulats a
sent notificació, comparegui el seu legal representant l’article 2 del plec de clàusules;
per tal de formalitzar el contracte i abonar les des- Adjudicar, mitjançant el procediment de concurs
peses relatives a la publicació dels anuncis corres- obert, el contracte d’obra, a l’empresa Auxiliar de
ponents en els diaris oficials.” Obra Civil, SA, pel preu de 71.651,23 euros (IVA
Barcelona, 25 de setembre de 2007. La secretària inclòs);
delegada, J. I. Martínez Legaz. Aplicar la despesa amb càrrec a la partida
22240000 del pressupost de l’any 2007;
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
* * * l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de
les factures cursades pel tràmit reglamentari;
Exp. 07/084 Requerir l’empresa adjudicatària perquè en el ter-
mini dels quinze dies següents en què rebi la noti-
El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut ficació d’aquest decret, acrediti haver constituït la
Municipal, per delegacions de la presidenta de data 2 garantia definitiva de 2.866,05 euros, i perquè en el
de gener de 2006, en data 3 d’octubre de 2007, va termini dels trenta dies següents en què rebi la pre-
adoptar la resolució següent: sent notificació, comparegui el seu legal representant
“Declarar vàlida la subhasta celebrada per tal de per tal de formalitzar el contracte i abonar les des-
dur a terme la contractació del subministrament d’una peses relatives a la publicació dels anuncis corres-
camioneta equipada amb una plataforma elevadora ponents en els diaris oficials.”
NÚM. 26a 10-X-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1515
Barcelona, 5 d’octubre de 2007. La secretària dele- corresponent a l’exercici 2008, d’acord amb l’article
gada, J. I. Martínez Legaz. 69.4 del text refós de la LCAP;
Desconsignar la quantitat de 2,29 euros (IVA in-
clòs) de les partides, i amb càrrec als pressupostos,
* * * que se indiquen en el present document, donat que
l’adjudicació ha estat realitzada per menys import;
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
Exp. 07/205 l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de
les factures cursades pel tràmit reglamentari;
El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Requerir l’empresa adjudicatària perquè en el
Municipal, per delegacions de la presidenta de data 2 termini dels quinze dies següents en què rebi la no-
de gener de 2006, en data 5 d'octubre de 2007, va tificació d’aquest decret, acrediti haver constituït la
adoptar la resolució següent : garantia definitiva de 4.328,35 euros, i perquè en el
“Declarar vàlida la subhasta celebrada per tal de termini dels trenta dies següents en què rebi la pre-
dur a terme la contractació del subministrament de 25 sent notificació, comparegui el seu legal representant
segadores petites, que necessita Parcs i Jardins de per tal de formalitzar el contracte i abonar les des-
Barcelona, Institut Municipal, en els termes regulats a peses relatives a la publicació dels anuncis corres-
l’article 2 del plec de clàusules; ponents en els diaris oficials.”
Adjudicar, mitjançant el procediment obert i per Barcelona, 5 d’octubre de 2007. La secretària dele-
subhasta, el contracte de subministrament, a l’em- gada, J. I. Martínez Legaz.
presa Codina Torruella, SL, pel preu de 39.208 euros
(IVA inclòs);
Aplicar la despesa amb càrrec a la partida * * *
22300000 del pressupost de l’any 2007;
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de Exp. 07/258
les factures cursades pel tràmit reglamentari;
Desconsignar la quantitat de 7.042 euros (IVA in- El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut
clòs), de la partida 22300000, del pressupost de l’any Municipal, per delegacions de la presidenta de data 2
2007, donat que l’adjudicació ha estat realitzada per de gener de 2006, en data 5 d’octubre de 2007, va
menys import; adoptar la resolució següent:
Requerir l’empresa adjudicatària perquè en el “Declarar vàlida la subhasta celebrada per tal de
termini dels quinze dies següents en què rebi la dur a terme la contractació del lloguer d’un camió pop
notificació d’aquest decret, acrediti haver constituït la amb tracció a les quatre rodes i conductor per al
garantia definitiva de 1.568,32 euros, i perquè en el període comprès entre el 5 de novembre del 2007 i el
termini dels trenta dies següents en què rebi la pre- 4 d’abril del 2008, que necessita Parcs i Jardins de
sent notificació, comparegui el seu legal representant Barcelona, Institut Municipal, en els termes regulats a
per tal de formalitzar el contracte i abonar les des- l’article 2 del plec de clàusules;
peses relatives a la publicació dels anuncis corres- Adjudicar, mitjançant el procediment obert i per
ponents en els diaris oficials.” subhasta, el contracte de serveis, a l’empresa Espe-
Barcelona, 5 d’octubre de 2007. La secretària dele- ranza Anguiano Alsina, pel preu de 52.635,44 euros
gada, J. I. Martínez Legaz. (IVA inclòs);
Aplicar la despesa de 52.635,44 euros (IVA inclòs,
amb càrrec a les consignacions pressupostàries que
* * * s’indiquen en el present document, condicionant
aquesta autorització a l’aprovació del pressupost
Exp. 07/256 corresponent a l’exercici 2008, d’acord amb l’article
69.4 del text refós de la LCAP;
El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
Municipal, per delegacions de la presidenta de data 2 l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de
de gener de 2006, en data 5 d’octubre de 2007, va les factures cursades pel tràmit reglamentari;
adoptar la resolució següent: Desconsignar la quantitat de 1.590,16 euros (IVA
“Declarar vàlida la subhasta celebrada per tal de inclòs) de les partides, i amb càrrec als pressupostos,
dur a terme la contractació de la prestació del servei que se indiquen en el present document, donat que
de lloguer d’un camió pop (gran) amb conductor i l’adjudicació ha estat realitzada per menys import;
ajudant, pel període comprés entre el 5 de novembre Requerir l’empresa adjudicatària perquè en el ter-
de 2007 i el 4 d’abril de 2008, que necessita Parcs i mini dels quinze dies següents en què rebi la no-
Jardins de Barcelona, Institut Municipal, en els termes tificació d’aquest decret, acrediti haver constituït la
regulats a l’article 2 del plec de clàusules; garantia definitiva de 2.105,42 euros, i perquè en el
Adjudicar, mitjançant el procediment obert i per termini dels trenta dies següents en què rebi la pre-
subhasta, el contracte de serveis, a l’empresa Trans sent notificació, comparegui el seu legal representant
Aureste, SL, pel preu de 108.208,67 euros (IVA in- per tal de formalitzar el contracte i abonar les des-
clòs); peses relatives a la publicació dels anuncis corres-
Aplicar la despesa de 108.208,67 euros (IVA in- ponents en els diaris oficials.”
clòs) amb càrrec a les consignacions pressupostàries Barcelona, 5 d’octubre de 2007. La secretària dele-
que s’indiquen en el present document, condicionant gada, J. I. Martínez Legaz.
aquesta autorització a l’aprovació del pressupost
* * *
 1a516 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 26 a 10-X-2007
Exp. 07/259 s’indiquen en el present document, condicionant
aquesta autorització a l’aprovació del pressupost
corresponent a l’exercici 2008, d’acord amb l’article
El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut 69.4 del text refós de la LCAP;
Municipal, per delegacions de la presidenta de data 2 Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
de gener de 2006, en data 5 d’octubre de 2007, va l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de
adoptar la resolució següent: les factures cursades pel tràmit reglamentari;
“Declarar vàlida la subhasta celebrada per tal de Desconsignar la quantitat de 435,08 euros (IVA
dur a terme la contractació del lloguer de plataformes inclòs) de les partides, i amb càrrec als pressupostos,
elevadores per a la poda entre el 5 de novembre del que se indiquen en el present document, donat que
2007 a 31 de desembre 2008, que necessita Parcs i l’adjudicació ha estat realitzada per menys import;
Jardins de Barcelona, Institut Municipal, en els termes Requerir l’empresa adjudicatària perquè en el ter-
regulats a l’article 2 del plec de clàusules; mini dels trenta dies següents en què rebi la present
Adjudicar, mitjançant el procediment obert i per notificació, comparegui el seu legal representant per
subhasta, el contracte de subministrament, a l’empre- tal de formalitzar el contracte i abonar les despeses
sa Unidades Móviles Elevadoras, SL, pel preu de relatives a la publicació dels anuncis corresponents
197.538 euros (IVA inclòs); en els diaris oficials.”
Aplicar la despesa de 197.538 euros (IVA inclòs), Barcelona, 5 d’octubre de 2007. La secretària dele-
amb càrrec a les consignacions pressupostàries que gada, J. I. Martínez Legaz.
GASETA MUNICIPAL ISSN en tramitació – Dipòsit legal: B-5.656-2007
Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies