SUMARI
Consell Municipal Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses-
Acta sessió 13-VI-2007 ................................... 1639 sió 20-IX-2007 ............................................. 1707
Comissió d’Hisenda i Pressupostos. Acta ses-
Disposicions generals sió 20-IX-2007 ............................................. 1712
Decrets de l’Alcaldia Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Ha-
Estructura del Servei de Prevenció, Extinció bitatge. Acta sessió 20-IX-2007 .................. 1718
d'Incendis i Salvament ................................ 1656
Denominacions d'espais públics ..................... 1658 Personal
Modificacions de crèdit ................................... 1659 Concursos
Bases generals que han de regir la convocatò-
Comissions del Consell Municipal ria de tres concursos per a la provisió de tres
Comissió de Cultura, Educació i Benestar llocs de treball ............................................. 1734
Social. Acta sessió 18-IX-2007 ................... 1660 Staff d’Imatge i Comunicació .......................... 1735
Comissió d’Acció Social i Ciutadania. Acta Recepcionista de Centre de Serveis Socials .. 1736
sessió 18-IX-2007 ....................................... 1671 Responsable de Comunicació i Qualitat dels
Comissió de Presidència, Territori i Funció Serveis de Districte ..................................... 1736
Pública. Acta sessió 19-IX-2007 ................. 1680
Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació Anuncis
i Coneixement. Acta sessió 19-IX-2007 ...... 1689 Subhastes ....................................................... 1738
Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans Concursos ....................................................... 1739
i Medi Ambient. Acta sessió 19-IX-2007 ..... 1699 Altres anuncis ................................................. 1741
Núm. 29 / Any XCIV 10 de novembre de 2007
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1639
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 13 de juny de S’aproven, per unanimitat dels membres de la co-
2007 missió respectiva, totes les actes relacionades.
Tot seguit el Sr. Alcalde obre un torn d’interven-
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat cions de comiat dels regidors que no seran presents
de Barcelona, el dia tretze de juny de dos mil set, s’hi en el proper Consistori resultant de les Eleccions
reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió municipals del proppassat 27 de maig, i fan ús suc-
ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, cessivament de la paraula el Sr. Forradellas, les Sres.
Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Martínez i Gesa, i Vallugera, el Sr. Basso, les Sres.
Ima. Sra. Tinents d’Alcalde, José Ignacio Cuervo i Ibáñez, Ortega i Oranich, els Srs. Nicolau, Julián i
Argudín, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Bel- Cuervo, la Sra. Carreras-Moysi, el Sr. Alcober, la Sra.
tran, i Carles Martí i Jufresa, i els Ims. Srs. Regidors i Rojo i el Sr. Casas, els quals diuen:
les Imes. Sres. Regidores, Xavier Casas i Masjoan,
Maravillas Rojo i Torrecilla, Assumpta Escarp i Gibert, L’Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó:
Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, “Sr. Alcalde, Sres. i Srs. Regidors,
Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Immaculada Ara fa dotze anys m’incorporava a aquest Con-
Moraleda i Pérez, Montserrat Ballarín i Espuña, Ferran sistori que, d’aleshores ençà, ha tingut més de cent
Julián i González, Sara Jaurrieta i Guarner, Mont- sessions en totes les quals, pràcticament, he inter-
serrat Sánchez i Yuste, Ramon Nicolau i Nos, Xavier vingut en temes molt diversos, però entremig hi ha
Trias i Vidal de Llobatera, Joan Puigdollers i Fargas, hagut una munió de casaments i moltes hores de
Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, trepitjar carrers i de despatx. Per tant, comprendran
Magda Oranich i Solagran, Joaquim Forn i Chiariello, que senti una especial emoció en parlar per darrera
Joana Ortega i Alemany, Teresa M. Fandos i Payà, vegada com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona.
Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Án- En primer lloc vull recordar Ignasi Fina perquè si bé
geles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma en el seu moment se li va retre un homenatge en el
Balseiro Carreiras, Xavier Basso i Roviralta, Alberto Saló de Cent, crec que en aquest moment hem de re-
Villagrasa Gil, María Luisa Ibáñez i Boira, Pilar Va- cordar-lo i trametre a la seva família, als seus amics,
llugera i Balañà, Xavier Florensa i Cantons, Ricard a la seva formació política, a la nostra coalició, el nos-
Martínez i Monteagudo, Dolors Martínez i Gesa, Eu- tre sentiment i l’agraïment per la feina feta i el record
geni Forradellas i Bombardó, Ricard Josep Gomà i de la seva presència en el Consistori durant aquest
Carmona i Elsa Blasco i Riera, assistits pel secretari mandat que dissortadament no va poder acabar.
general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Per mi ser regidor de la meva ciutat era una cosa
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Antonio impensable que, quan de petit passejava amb els
Muñoz i Juncosa. meus pares pels carrers de Barcelona, veia com ab-
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi- solutament allunyada.
dència obre la sessió a les deu hores i deu minuts. Dels meus pares vull dir una cosa: simplement re-
cordar que la meva mare, que va aconseguir veure’m
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce- regidor, m’explicava els descampats que hi havia a
lebrada el 23 de març de 2007, l’esborrany de la qual l’actual passeig de Sant Joan i les situacions i con-
ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i dicions en què vivien i treballaven les dones treba-
s’aprova. lladores de les fàbriques: per tant, en una generació
hem vist canviar i transformar Barcelona d’una mane-
A continuació el Sr. Alcalde sotmet a la conside- ra important.
ració dels presents, en la mesura que siguin mem- Jo voldria fer, a continuació, una reivindicació de la
bres de la respectiva comissió, l’aprovació de les ac- política. Crec que hi ha grandesa i misèria.
tes dels òrgans col·legiats següents, els esborranys És una activitat molt criticada, però una de les més
de les quals se’ls han tramès amb anterioritat: nobles que es poden realitzar i, a més, a diferència
Junta de Portaveus, sessió de 7 de juny de 2007. d’altres, és pública, de manera que allò que es fa és
Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, públic i notori. La vull reivindicar perquè a la política hi
sessions de 13 de març i 24 d’abril de 2007. he trobat persones extraordinàries. Jo vinc del Partit
Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Co- Socialista Unificat de Catalunya i m’honoro d’haver-
neixement, sessió de 13 de març de 2007. ne format part. Però això que dic de la meva formació
Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi política, Iniciativa per Catalunya, ho puc fer extensiu a
Ambient, sessions de 13 de març i 2 de maig de 2007. qualsevol partit. M’ha costat uns anys reconèixer que
Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, no teníem l’exclusivitat d’aquestes coses, però reco-
sessió de 14 de març de 2007. nec que a qualsevol formació política hi ha persones
Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació que hi posen una extraordinària dedicació. Això em
Territorial, sessions de 14 i 20 de març de 2007. permet reivindicar la política lluny de la frivolització
Comissió de Seguretat i Mobilitat, sessió de 15 de excessiva a la qual se la sotmet a vegades, i lluny de
març de 2007. la idea que la redueix a la lluita per un càrrec. És
1 a640 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
veritat que és una feina dura, com moltes activitats defensa que en fa, d’aquí el meu record a aquestes
humanes, però malgrat trobar-hi a vegades cartró-pe- persones, entranyables i inoblidables, dels barris que
dra, verborrea i sectarisme, també hi ha generositat, continuen treballant per Barcelona.
sacrifici, compromís, empenta i persones extraordi- Bé, amics i amigues, jo em desplaço, a vegades,
nàries. Ho vull repetir una vegada més i exemplificar amb un cotxe oficial una mica peculiar. És un cotxe
en un cas concret, el del Carmel. Em sento orgullós vermell, té setze anys, és a dir un mandat més que jo.
d’haver estat al Carmel, d’haver donat la cara en una L’altre dia pensava que aquest cotxe era una mica
situació com la del Carmel. Crec que es dóna un com jo: una mica passat de moda, però funciona, arri-
tracte injust a la feina feta per aquest Ajuntament, ba a tot arreu i és roig i potser una mica despintat. Jo
però en aquests moments complexos, en aquests he procurat treballar una mica d’aquesta manera:
moments difícils és quan un se sent orgullós de per- amb rigor, amb constància, amb austeritat i amb ale-
tànyer a un col·lectiu. gria vivint intensament la Ciutat, amb voluntat d’escol-
Aquesta voluntat de transformar la vull fer extensi- tar i d’aprendre. En dotze anys la Ciutat s’ha fet més
va a tots els membres de la Corporació i no atribuir-la complexa i cal fer l’esforç de saber llegir la Ciutat, de
a ningú en exclusiva. Crec que a la política municipal saber que succeeix a la Ciutat, una ciutat que per a
es donen moltes d’aquestes característiques. Diria mi és, sobretot, mediterrània, un qualificatiu que m’a-
que passar per la política municipal és una assigna- grada perquè implica espai públic, ser humana, sos-
tura gairebé obligatòria per a qualsevol que vulgui de- tenible, etcètera.
dicar-se a la política al nostre país. Espero haver contribuït, des del meu Grup d’Ini-
Alhora que reivindico la política, vull també reivindi- ciativa per Catalunya Verds – EU i A, al compliment
car la gent dels partits, els consellers i les conselleres dels acords, dels compromisos i dels plans d’actuació
de districte. Una vegada més els hem d’agrair la seva municipal.
feina i reivindicar el seu futur i el seu estatus. Em Vull dir que em sento plenament responsable dels
sento, com tots vostès s’hi deuen sentir, de partit fins èxits i dels dèficits de la Ciutat, i que no puc deixar-
al moll de l’os, com deien persones, avui desapare- me de sentir orgullós d’haver estat regidor d’una
gudes, inoblidables per a mi, Teresa Huguets o Joan ciutat com Barcelona, on crec que la petjada ha estat
Carles Fernández, que em varen ajudar molt en el positiva encara que fan falta molts esforços i moltes
seu moment. A mi m’ha costat ser regidor, precisa- complicitats.
ment per ser de l’aparell del meu partit, però em sento Acabo amb els agraïments.
orgullós de ser membre d’una formació política i, per Per començar a la meva dona, Empar, que és allà.
això, vull agrair la feina que fan aquestes formacions Jo i ella hem passat moments difícils, però finalment
polítiques, que és la feina més feixuga i menys lluïda: els hem pogut superar; i crec que han estat uns anys
crec doncs, que hem d’agrair als nostres militants la molt feliços.
feina que fan, i donar-los-en públicament les gràcies. A la meva formació política, que durant dotze anys
Bé, jo avui me’n vaig content. Hi ha emoció, però em m’ha renovat la seva confiança per a ser regidor de la
sento content. Potser tinc enyorança abans d’hora. Ciutat.
Això de ser regidor marca d’una manera decisiva i a la Als alcaldes: n’he conegut tres, Pasqual Maragall,
vegada enganxa. Hi ha moments molt satisfactoris i Joan Clos i Jordi Hereu, i he d’agrair-los la seva
altres molt durs; però en general recordo els satis- confiança i l’autonomia que m’han permès en el meu
factoris i estic content d’haver contribuït a millorar la treball. Amb l’últim he tingut, a més, la sort d’haver
meva ciutat i el meu país, i a treballar per la meva gent. compartit la responsabilitat de ser regidor de Sant
No es tracta d’explicar ara la feina feta. He tingut Andreu i de sentir-nos molt vinculats als seus barris i,
ocasió de fer-ho, a vegades amb limitació de temps, molt especialment, al de la franja.
però no me’n queixaré ara. Les satisfaccions i les A les meves caps, Eulàlia Vintró i Imma Mayol, que
dificultats que he vist, com per exemple en l’accés a són, no cal que ho digui, molt diferents, però extra-
un habitatge digne, han anat acompanyades del re- ordinàries i irrepetibles. Amb la Imma hem viscut
cord de la gent, especialment la gent gran –aquí l’experiència positiva de passar de dos a cinc re-
recordo experiències compartides amb altres membres gidors, i aquesta és una cosa que sempre recordarem
del Consistori– i gent molt senzilla, com la del bon i també he de recordar-li la cerimònia que féu al Saló
Pastor, que m’han donat moments molt emocionants de Cent que serà inoblidable per a l’Empar i per a mi.
de veure com estàvem amb gent amb qui la Ciutat te- Als regidors del meu Grup, el Ricard i l’Elsa. Jo
nia i continua tenint un deute, per tal d’oferir-li un futur pensava que després d’un mandat certament mogut,
per als seus barris i que es faci seva la Ciutat o, com ara en tocava un altre de tranquil; i crec que els
deia el poeta, que la Ciutat els pertanyi. Poder fer, en començaments són enganyosos i que serà un mandat
definitiva, la Barcelona justa i solidària que tots vo- tranquil. Ja des d’aquí us aviso que des de fora de
lem. El coneixement d’aquestes persones sempre l’Ajuntament seré molt crític amb tot allò que féu,
romandrà en mi. perquè com que no hi seré, em semblarà que hi ha
Per a mi ha estat un èxit poder contribuir a millorar coses que no es fan adequadament.
aquestes situacions, i conèixer molta gent dels barris i En qualsevol cas, a tots els membres del Con-
dels districtes. Jo he estat molt vinculat a Sant An- sistori, a totes les regidores i tots els regidors, vull
dreu, on he estat regidor durant vuit anys i president expressar el meu apreci personal. He fet amics i
durant vuit anys més i, per tant, vull tenir un especial amigues, en el govern i en l’oposició, tant entre els
record per les entitats i les persones del seus barris, i actuals integrants de la Corporació, com entre els
defensar el sentiment d’arrelament que té la gent pel regidors i regidores d’altres mandats. Jo sempre he
seu barri, que és un tresor molt preuat que cal saber respectat les persones que saben defensar les seves
valorar a Barcelona. Aquesta capacitat de vinculació i idees amb coherència, buscant l’interès general: per
pertinença que té la gent respecte al seu territori i la tant, us transmeto el meu apreci i la meva amistat.
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1641
També he de recordar els moments difícils que amb la ciutadania. Escoltar la gent i resoldre els
hem viscut, sobretot per causa d’atemptats terroris- problemes en el nivell adequat crec que és una bona
tes, que espero que no es puguin repetir. recepta. Em sento orgullosa, doncs, d’haver-ne for-
També he de recordar el personal de la Casa. Jo mat part. Per això, els vull dir que intentaré trans-
he estat molt vinculat al Patronat Municipal de l’Ha- metre aquesta experiència perquè avui m’acomiado
bitatge i al Districte de Sant Andreu, però estic fent simplement d’un càrrec. No m’acomiado ni de la
referència al conjunt de l’organització de la Casa, Ciutat, ni de la política. Seguiré treballant-hi, des d’al-
perquè en pertànyer a un Grup no massa nombrós, tres llocs, des d’altres fonts.
he format part de nombrosos consells d’administració Des del meu inici, ara fa vint anys, en el món muni-
però, a més, he procurat assistir a les seves reunions cipal, la nostra ciutat ha anat canviant. De fet el món
i, per tant, conec bastant l’interior de la Casa. He sencer ha anat canviant. La globalització ha provocat
après i reconec la vàlua de la gent que hi treballa, una transformació accelerada de la nostra realitat
perquè prendre decisions vol dir convèncer els de quotidiana, una realitat molt marcada per l’evolució, a
fora, però també els de dintre i, en aquest sentit he vegades tensa, a vegades beneficiosa, entre la vi-
d’agrair al secretari general, a l’interventor i al perso- vència local i els corrents globals. Els ciutadans
nal el seu ajut. estem aprenent a moure’ns en aquesta realitat de do-
Als periodistes que ens segueixen i ens aguanten ble direcció, complexa per a tothom.
–encara que això últim és mutu, perquè hi ha una Cal, doncs, i això és un missatge als companys que
mena de simbiosi entre els polítics i els periodistes– dissabte prendran possessió del seu càrrec, fer políti-
també els vull donar les gràcies per la seva col·la- ca més que mai, política en majúscules perquè la
boració. mateixa ciutadania ens ho demana. Els ciutadans i
Igualment vull agrair, i acabo, la col·laboració i les ciutadanes volen fer sentir la seva veu, volen par-
paciència de la gent del meu Grup: aquests sí que ticipar en la millora de la societat i reclamen als seus
m’han aguantat –aquí també valdria el símil del representants una visió, un compromís, una acció
cotxe– i les vull personalitzar en Isabel Vallejo, Romi més clara i decidida pel progrés, pel diàleg i per la
Fumadó, Sílvia Rodríguez, Lluís Fajarí, company i convivència.
amic, que si fos cotxe, seria un tot terreny. Tindreu una responsabilitat que prové del mandat
Res més, ara s’inicia una nova etapa, un nou pro- popular, però heu de tenir ben present la veu de la
jecte de ciutat i farà falta esforç per a fer-ho realitat. ciutadania, la veu plural i diversa de les persones. El
Jo, que com en la cançó d’en Raimon vinc d’un silenci temps que vivim és sempre el nostre temps i aquesta
antic i molt llarg, desitjo haver contribuït a trencar exigència de donar als altres tot el que siguem ca-
aquest silenci; si no, sé que vosaltres ho fareu. paços de donar està sempre vigent. Unes vegades
Sempre tindré un record d’aquests anys; espero l’exigència anirà en un sentit i serà una exigència de
que vosaltres el tingueu alguna vegada de mi. Fins treball, de dedicació i de rigor; altres vegades aquesta
sempre.” exigència us obligarà a sacrificis més importants.
Però estic convençuda que ho fareu amb el rigor,
La Ima. Sra. Dolors Martínez i Gesa: l’ètica i la il·lusió que us caracteritza.
“Alcalde, regidors i regidores, No vull oblidar en aquesta meva última intervenció
El dia del meu nomenament ara fa cinc mesos ja en aquest Plenari l’agraïment a totes les persones
vaig dir que per aquells que tenim aquella estranya amb qui he treballat, perquè sense la participació de
vocació de servei i decidim dedicar-nos a la política totes elles, la meva feina no hauria estat possible.
municipal, poder formar part de l’Ajuntament d’aques- Seguiré treballant i col·laborant, dins les meves
ta ciutat és un orgull i un honor. I així ha estat, curt, possibilitats, per la meva ciutat i pel meu país.
però intens. Espero que no us soni a tòpic. Ha estat un privilegi i un honor.
Des del meu Grup municipal, Esquerra Republica- Moltes gràcies.”
na de Catalunya, he dedicat esforç, treball i voluntat
al màxim al nostre projecte de ciutat i de país. En de- La Ima. Sra. Pilar Vallugera i Balañà:
finitiva, he procurat ajudar a millorar la qualitat de vida “Alcalde, regidores, regidors,
dels meus conciutadans i conciutadanes. A mi no m’ha agradat mai escriure’m les interven-
Totes les etapes de la vida, tots els projectes que cions i, per no perdre el costum, aquesta vegada
ens anem proposant mereixen que hi dediquem tampoc no ho he fet i no he fet perquè heu d’entendre
esforç, treball i, sobretot, il·lusió, i això és el que he que després de quatre anys de parlar després de
abocat en la gestió de la Regidoria de Drets Civils. l’Eugeni Forradellas, i després de la Dolors Martínez,
M’he esmerçat en la defensa de la igualtat i de la moltes vegades m’han aixafat allò que anava a dir.
llibertat de les persones i he vetllat perquè no es Per tant, prefereixo improvisar ja que, a més, això em
produeixin situacions de discriminació en la relació permet aportar coses que no s’han dit, en comptes
entre l’Administració i els ciutadans i ciutadanes ni d’anar repetint arguments ja dits.
dins la ciutadania mateixa. He posat especial atenció Crec que avui toca parlar d’experiències, d’emo-
en aquells col·lectius que estan en situació de risc cions, ja que de política portem fent-ho des de fa
d’exclusió social i he procurat el respecte i la garantia quatre anys i ja he aportat quina és la visió de ciutat
dels drets humans per a tota la ciutadania sense cap meva i del meu Grup. Com a portaveu m’ha tocat fer-
exclusió en la promoció dels valors de la cohesió i la ho en molts àmbits; i com a regidora m’ha tocat des
protecció dels més vulnerables. de fer urbanisme, terreny en el qual he d’agrair la
Des de l’Ajuntament ens toca donar sovint la prime- disponibilitat de Xavier Casas a ensenyar-me moltes
ra resposta a moltes de les necessitats de les perso- coses, a cultura, educació, benestar amb regidors i
nes i els regidors i regidores ens n’emportem una regidores insubstituïbles que en alguns casos s’han
experiència política fonamental de contacte directe convertit en amics. He fet, jo diria, tots els papers de
1 a642 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
l’auca perquè m’ha tocat negociar, transaccionar i he que passa i per què amb una ciutat que es vol cohe-
estat extraordinàriament contenta fent-ho. sionada, que es vol rica, que es vol justa, hi ha encara
Però vull començar pel començament. Ara fa vuit tantes situacions de desigualtat i tantes situacions
anys, el 13 de juny de 1999, el projecte d’Esquerra d’una duresa de la qual no sé si tots plegats som prou
entrà novament a aquest Ajuntament de la mà de Jordi conscients.
Portabella. Jo era en aquella campanya i, per tant, li Sé que el meu Grup sí, perquè m’han hagut
vull agrair en aquest Saló de la Reina Regent –que es- d’aguantar durant quatre anys explicant-los-les cada
pero, també us ho he de dir, que algun dia canviem de dia. Sé que altres Grups també, perquè també hi
nom– que em permetés quatre anys després acom- treballen. Sé que l’oposició també. Però està bé fer la
panyar-lo com a regidora en aquest Ajuntament. immersió als carrers, està bé tocar la pell de la nostra
Hi vaig entrar amb trenta-cinc anys i me’n vaig amb ciutat. És enriquidor; però, sobretot, és indispensable.
trenta-nou. En aquests quatre anys he tingut un fill i Jo volia fer un discurs sobre la dignificació de la
he perdut el pare. Podeu entendre que són situacions política i ja l’ha fet l’Eugeni i no el repetiré. Però no
personals que marquen tant com l’enfonsament del pot ser que la gent no ens toqui i tampoc no pot ser
túnel del Carmel o la negociació de l’Ordenança de que no toquem la gent i que no toquem el carrer. No
convivència, a diferents nivells; però que ens tornen a quan és bonic en les festes majors, sinó quan resulta
allò que realment som: persones que estimem perso- duríssim, que són les nits a les rondes, al carrer de
nes, persones que patim, persones que tenim família Robadors i a molts espais de la nostra ciutat.
i persones que en l’exercici de la política, igual com Penso que ho havia de dir per què no dic un adéu.
en les altres coses de la nostra vida, no podem obli- Com us he dit vaig començar amb trenta cinc anys i
dar unes quantes veritats immutables: que tenim el acabo amb trenta-nou, i crec que ningú a trenta-nou
temps entre que naixem i morim, que tenim la bona fe, anys no es pot permetre el luxe de dir adéu. Us dic a
que tenim l’estimació, que tenim la voluntat de trans- reveure.
formació en positiu com a elements que ens configu- Sé que tots plegats fareu una bona feina, perquè sé
ren, com allò que és realment essencial: persones al que tots estimeu Barcelona com jo, sé que tots heu
servei d’altres persones i, algunes vegades, encara sentit que ser regidor o regidora d’aquesta ciutat és,
que no ens agradi, servides per altres persones. com deia algú, més un estat civil que altra cosa.
He tingut el gran plaer d’acostar-me a aquesta També és veritat que a vegades es necessita descan-
Ciutat amb una mirada de dona i amb les dones; i no sar, perquè, si no, al final això acaba en una passió
voldria marxar sense deixar damunt la taula el terrible obsessiva, un enamorament excessiu gairebé com
peatge que les dones paguem quan actuem en aquell que sents pel primer amor o per la primera
públic. No és just. regidors i regidores que us quedeu, criatura i, això, a vegades, ens porta a cometre errors
no és just i cal transformar-ho perquè, si no, mai perquè en l’enamorament veiem allò que volem veure
homes i dones farem una societat que representi tots i no allò que realment hi ha.
dos sexes i que, per tant, tingui la mirada de tothom. Per tant, regidors i regidores que quedeu, amb
Insisteixo, no és just. Totes les regidores d’aquesta aquesta passió, amb aquest enamorament, amb el ri-
casa, un moment o altra, hem estat d’acord que pagà- gor que abans s’al·ludia, seguiu governant, aquells a
vem un peatge que feia que a vegades no podem qui us toqui, i seguiu fent oposició, aquells a qui us
competir i que moltes vegades no vulguem competir. toqui, perquè la ciutat es fa amb tots.
Crec, doncs, que podem aportar una mirada dife- Només vull dir dues coses més.
rent de fer les coses imprescindible per a aquesta La primera que segurament sóc la regidora que
Ciutat perquè pel que ha pogut veure les dones en durant aquest mandat ha acceptat més proposicions i
general –per tant permeteu-me que en aquest sentit més n’ha transaccionat: m’agradaria que aquest sis-
sigui molt transversal– no deixem la realitat quoti- tema de treball s’imposés, perquè és bo, perquè tots
diana quan exercim la política, sinó que seguim anant tenim la nostra part de raó, perquè tots tenim la
en autobús, seguim rentant plats. Alguns regidors nostra part d’estimació, perquè tots tenim la nostra
també ho fan: jo sé que el meu cap de Grup i alguns part de passió.
companys també; però no de la manera com ho fem La segona, vull expressar el meu agraïment:
nosaltres, intentant compatibilitzar tots els aspectes Òbviament als meus companys de Grup, el Ricard,
per a ser al final persones equilibrades, per a ser per- el Xavier, la Dolors, que s’ha incorporat recentment
sones que a la vida pública aportem la privada, i a la però m’ha fet un bon acompanyament, el Jaume que
vida privada aportem els valors de la pública per a ens deixà, el Jordi; i a la gent que ha treballat amb mi.
fer, al final, de la vida un tot. A tres persones que per a mi han estat importants:
No som uns quants aquí i uns quants allà. No som Una d’elles Assumpta Escarp. Gràcies Assumpta
diferents quan actuem en el públic i quan ho fem en el per aquests anys. L’altra és la Sònia Recasens. Una,
terreny privat. No canviem els valors, i si ho fem, aler- del govern; i l’altra, de l’oposició. M’han acompanyat
ta, perquè aleshores en equivoquem. en molts moments i això dóna la dimensió de perso-
Què vull dir: que en aquesta ciutat he vist duresa. nes de què parlava abans, perquè trobes complicitats
Tot el meu treball amb les treballadores sexuals o i amistats allà on ho busques i allà on esperes.
prostitutes –digueu-ho com vulgueu– ha estat el tre- La tercera és la Carme Vidal, la meva assessora.
ball més enriquidor, però també el més dur de la No és tan sols que m’hagi aguantat, sinó que en
meva vida. Hi he dedicat moltes hores; he intentat algun moment m’ha arribat, fins i tot, a suplir perquè
entendre moltes coses i he intentat fer de l’empatia durant els tres mesos en que vaig estar de baixa per
l’element motriu de la meva relació amb els altres. causa de l’embaràs del meu fill, ella va donar la cara
Perquè hi ha moltes coses que no entenem de moltes per mi i, per tant, li ho he d’agrair.
persones; però allò que ens enriqueix es posar-nos Al meu marit i als meus nanos, com no! Us he de
en el seu lloc i intentar entendre per què passa allò dir un secret: quan els vaig dir: “Nens, la mama ja no
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1643
és regidora perquè les eleccions no han anat gaire A la Sra. Oranich no me importa reconocerle, con
bé”, em van dir “I ara què seràs, mama?”. Vaig pen- todo mi afecto, que en eso de las bodas al final me ha
sar, i ara què els dic, i els vaig contestar: “No ho sé ganado.
nois, administrativa”. I em van preguntar: “I quanta Mi agradecimiento más entrañable a mi Grupo
estona treballaràs?”, i els vaig respondre: “Si tot va municipal del Partido Popular, a nuestro presidente
bé, us vindré a buscar cada dia”. Aleshores la gran Alberto Fernández Díaz por haberme dado la opor-
se’m va tirar al coll i em va dir: “Tindré la mama admi- tunidad de trabajar para mi ciudad.
nistrativa més maca del món i em vindrà a buscar” i Cuando entré en esta casa, apenas nos cono-
va estar tan contenta que va pal·liar el sentiment que cíamos y durante el tiempo compartido debo recono-
jo tinc ara de dir-vos adéu. cer mi admiración por su trabajo, tesón, honestidad y
Ha estat un honor i un orgull compartir amb vo- buen hacer y, sobretodo, por su amistad. Quiero ser
saltres aquest temps, però espero que no sigui l’últim.” testigo muy pronto de cómo consigue sus objetivos.
Mi cariño y agradecimiento a mis niñas, Ángeles
L’Im. Sr. Xavier Basso i Roviralta: Esteller, Carina Mejías y Emma Balseiro. Siempre
“Sr. Alcalde, Sras. y Sres. Regidores, recordaré los buenos tiempos pasados y el trabajo en
Hoy es un día de despedida y, como todas las común realizado dentro y fuera del Ayuntamiento. A
despedidas tiene una parte alegre, de recuerdo de los nuestro pacienzudo portavoz, Jordi Cornet, le deseo
buenos tiempos pasados y también su lado menos lo mejor; i a Alberto Villagrasa, que estoy satisfecho
alegre, de terminar con todo aquello que ha sido du- por haber sobrevivido a su compañía.
rante estos cuatro años de mandato una parte im- A los asesores de mi Grupo, al departamento de
portante de nuestras vidas y de dentro de esta parte prensa, Betina, Ramon y Juan, a las eficientísimas
importante la despedida es, como no podía ser de colaboradoras, Tania, Vanesa, Carolina y Gema, gra-
otra manera, el adiós a todos los compañeros del cias por su trabajo y paciencia.
Consistorio en general y a algunos en particular. ¿Qué puedo decir del Gabinete de Protocolo, de su
Con usted, Sr. Alcalde, desde un principio y com- director el Sr. Galmés, de su magnífico equipo? Su
partiendo la Comissió de Seguretat i Mobilitat, he sido profesionalidad y atenciones me han impresionado.
testigo de su buen talante. Estoy seguro que pase lo Un recuerdo muy especial a la Guardia Urbana, a
que pase continuará con él. su jefe el Sr. Vilaró y, especialmente, al Servicio de
Al Sr. Casas le tengo que agradecer su paciencia, protección y sus jefes los Sres. Tremps y Rico y,
sobretodo al principio, con un profano en una materia cómo no!, a quienes han sido durante estos cuatro
tan complicada como es el urbanismo. Le deseo años mis inseparables compañeros Jesús Fraile, An-
mucho éxito en sus nuevas responsabilidades. tonio Gómez, Manuel García y Sergio Losada. Gra-
El amigo Sr. Portabella debe reconocerme que en cias por su amabilidad, profesionalidad, amabilidad y
las múltiples sesiones de la Comissió de Promoció discreción. Ellos han sido los verdaderos testigos de
Econòmica, Ocupació i Coneixement que hemos com- que este regidor durante este mandato ha llevado una
partido, en más de una ocasión y haciendo dejación vida monacal.
de mis obligaciones como oposición, “li he fet costat” Gracias también al Parc Mòbil por el buen servicio
por solidaridad de género. Creo que este es un buen prestado.
ejemplo de que, a pesar de tener ideales políticos Por último mi agradecimiento porque, si no, no me
diferentes, se pueden tener objetivos comunes. lo perdonaría, a mi mujer, Isabel, por haberme acom-
Para la Sra. Mayol mi agradecimiento y mi sim- pañado durante estos cuatro años.
patía. Me alegra que al final el proyecto que tanto ha En resumen, para mí ha sido un gran honor haber
trabajado de Parcs i Jardins llegase a buen fin. compartido con todos ustedes estos años.
Sra. Rojo, querida Mavi, su labor al frente de No se imaginen, ni por un momento, que les voy a
Barcelona Activa, ahora sí puedo decirlo, me ha pa- olvidar.
recido excepcional. Mis felicitaciones a usted y a su Gracias.”
magnífico equipo, así como por el Distrito de Horta-
Guinardó donde hemos compartido con la trabajadora
i sufridora regidora Elsa Blasco buenos y no tan La Ima. Sra. M. Luisa Ibáñez i Boira:
buenos momentos.  “Alcalde, regidoras i regidores:
En el Distrito de Sarrià-Sant Gervasi me he en- Quiero comenzar diciendo que “Lo bueno, si breve,
contrado como en mi casa, gracias a la regidora Sra. dos veces bueno...
Caty Carreras-Moysi y a su equipo por sus aten- Mis años como consellera han marcado mi vida en
ciones y consideraciones. el ambiente municipal. Ahora ha sido un corto periodo
En el Distrito de Gracia he encontrado la cola- de tiempo, pero a la vez una experiencia intensa y sa-
boración del regidor Ricard Martínez. Por cierto, tisfactoria. Lo que más me llena de orgullo, ha sido
tenemos pendiente lo de las banderas. “Ja en par- poder trabajar para Barcelona y sus ciudadanos. Por
larem”. Gracias también al presidente del Distrito ello, valoro mi paso como concejal de este Ayunta-
Ramon Nicolau. miento como un gran premio que la vida me ha dado.
Compañeros de oposición como el Sr. Trias y su Barcelona es una gran ciudad con muchos temas y
Grupo, creo que seria imposible encontrarlos me- propuestas por debatir y resolver, por lo que me siento
jores. Desde el primer día la química creo que fue orgullosa de haber podido aportar mi granito de arena
inmejorable y han sido un ejemplo de amistad y de a la construcción de esta ciudad que tanto quiero.
compañerismo. Les echaré a todos de menos, pero Primero me gustaría agradecer al presidente del
especialmente al Sr. Trias por la amistad y la con- Grupo Municipal del Partido Popular, Alberto Fer-
fianza que me ha dispensado. Con todos ellos he nández Díaz la confianza depositada en mi, tanto en
tenido una excelente relación más allá del trabajo. el tiempo en que he sido consellera del Distrito de les
1 a644 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
Corts como en este corto espacio de tiempo. Estoy prensió i el suport del president del meu Grup, d’en
segura que sabe que siempre me tendrá a su lado. Xavier Trias.
Por lo que espero seguir siendo merecedora de su Un compromís polític i personal que vaig iniciar
confianza. com a regidora l’any 1996, però que em vinculava a la
Por otro lado quiero dar las gracias a mis compa- Ciutat des de l’any 1992 com a consellera tècnica al
ñeros del Grupo Municipal del Partido Popular, em- Districte de les Corts.
pezando por los concejales y siguiendo por las se- En aquest viatge, en aquesta travessia per la
cretarias, asesores, prensa y resto de compañeros. Ciutat, he tingut la sort i l’oportunitat de poder tre-
Asimismo quiero dar mi especial agradecimiento a los ballar per Barcelona des del govern –com a regidora
escoltas, conductores, Guardia Urbana y funcionarios executiva a l’Eixample– i des de l’oposició. No cal que
que tan buen trato me han ofrecido. els digui que no és el mateix; però sí els he de dir que
Solo queda despedirme del resto de Grupos muni- sempre ho he fet amb compromís i amb la mateixa
cipales que forman este Ayuntamiento, agradeciendo il·lusió i empenta, convençuda que aquesta Barcelona
a cada uno de los regidores que forman parte de esta l’hem construït i l’estem fent entre tots.
sala su trabajo y colaboración hacia mi persona. Es- En aquests onze anys i mig a l’Ajuntament he tingut
toy segura que como yo, han trabajado y trabajarán excel·lents companys de viatge, alguns d’ells desa-
para tener la mejor ciudad del mundo. pareguts, però sempre presents en la meva memòria
Finalmente me gustaría añadir que, a pesar de ce- com en Miquel Llongueras, o en Santiburcio, o darre-
rrar hoy una etapa de mi vida, no cierro mi etapa rament l’Ignasi Fina, per a tots ells sempre guardo un
como regidora de corazón, porque pienso seguir record.
siempre representando a mi ciudad. Desde mi convic- Ahir feia un repàs dels companys de Consistori
ción y trabajo como ciudadana que un día tuvo la amb qui mes havia coincidit en comissions o territori.
oportunidad de formar parte de esta ‘Casa Gran’, que La Carme Sanmiguel amb qui vam treballar frec a
pertenece a todos los ciudadanos de Barcelona. frec a l’Eixample durant dues legislatures, una jo com
Muchas gracias y hasta siempre.” a regidora executiva, i l’altra ella. L’Assumpta Escarp
també a l’Eixample. La Montse Ballarín i darrerament
La Ima. Sra. Joana Ortega i Alemany: la Montse Sánchez a les Corts. La Caty Carreras amb
“Alcalde, regidores i regidors qui hem coincidit en molts actes de ciutat, etc. I
Sens dubte avui es un dia especial, i ho es especialment la Mavi Rojo, a qui vull agrair les
especialment per a aquells deixem el consistori, i per facilitats, la complicitat i les ganes d’arribar a l’acord
tant sóc conscient que aquesta intervenció estarà ple- per damunt de les possibles discrepàncies, fent-me
na de tòpics, però alhora d’un sentiment molt profund, sovint molt difícil la tasca d’oposició. Ha estat un
perquè avui tanquem una etapa molt intensa de veritable honor treballar tants anys conjuntament.
servei als valors que Barcelona representa, de servei Per tant una bona dosis de talent femení, és el que
als ciutadans, però sens dubte l’etapa més enri- més he compartit en el consistori.
quidora i més agraïda per a un polític amb vocació. Però també he compartit comissions amb altres
Jo avui ho faig aquest comiat amb una certa companys, Xavier Casas, Narváez, Alcober, Forra-
càrrega de nostàlgia, nostàlgia i sobretot, agraïment. dellas, etc.
Agraïment per haver tingut l’oportunitat de treballar No voldria deixar d’anomenar el Sr. Portabella. Ell
per la meva ciutat Barcelona, d’incidir directament en ha estat el darrer president de la Comissió de Pro-
el seu futur, en la seva concepció, de patir-la i esti- moció Econòmica i hem viscut comissions sempre
mar-la, sí d’estimar-la com només Barcelona es deixa mogudes, mai no exemptes de polèmica, amb debats
estimar. vius i sovint pujats de to, tant des de la discrepància
Però vull tenir unes paraules d’agraïment espe- com des de l’acord, amb la mirada de retret constant
cialment, per a totes aquelles persones que treballen d’en Xavier Basso, aliat sense condicions; però sem-
anònimament per la Ciutat i que ens fan més fàcil i pre hem intentat discutir des del respecte, ja fos sobre
lluïda la tasca de regidors: als funcionaris d’aquesta el turisme, la societat del coneixement, o la promoció
casa, els dels districtes, els dels diferents sectors o econòmica de la Ciutat. Sr. Portabella, encara amb la
empreses i instituts municipals. Permetin-me una Sra. Mejías recordem, al Parlament, les sessions de
menció especial a l’equip de Barcelona Activa i als les Comissions de Promoció Econòmica.
funcionaris del Districte de les Corts i molt espe- Vull acomiadar-me i agrair també la disponibilitat i
cialment als del Districte de l’Eixample. el treball de tots els regidors del PSC, d’ERC, d’ICV–
Un agraïment especial també al excel·lent cos de la EUiA... i que més enllà de la feina, ens han permès
Guàrdia Urbana, a la gent de protocol curosos i rigo- conèixer la persona.
rosos en la seva feina, i com no també molt since- Amb el Grup Municipal del Partit Popular, com-
rament al servei del Parc Mòbil. A tots el meu agraï- panys dels bancs d’oposició, hem compartit complici-
ment més sincer per haver-nos facilitat tant la feina. tats, neguits i també desacords; però a tots, Alberto,
Agraïment també a totes les persones i les entitats, Jordi, Àngels, Emma, Javier, Alberto i M. Lluïsa, a tots
interlocutors de la Ciutat, que donen sentit a la nostra els vull agrair el tracte personal i professional, el
tasca política, i que són la veritable anima de la diàleg sempre fluid, i l’oportunitat de gaudir plegats de
Ciutat. la Ciutat.
Vostès saben que el passat mes de novembre em També un agraïment als membres del meu Grup,
vaig incorporar com a diputada al Parlament de Ca- especialment de la meva companya Magda Oranich,
talunya, però vaig voler complir amb el meu com- amb qui ha estat un veritable plaer compartir aquests
promís, personal i polític, amb la Ciutat fins el final del anys i compartir també despatx, i amb qui com-
mandat, i ho vaig voler fer per convicció personal. En parteixo altres àmbits de relació que van més enllà de
aquest sentit vull agrair aquí la complicitat, la com- la política.
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1645
Senyor Alcalde, jo vaig entrar el juny de 1996 amb ni, la Imma, en Jordi Portabella, gran amic meu, l’Al-
l’alcalde Maragall, desprès va venir l’alcalde Clos, ara berto, amb qui ens vam conèixer a Santiago de Xile,
l’alcalde Hereu... no se li escaparà que jo desitjava i quan hi vàrem anar pel referèndum aquell que, per
vaig treballar per l’alcalde Trias... però ja arribarà. sort, vàrem guanyar els que estaven contra Pinochet.
No obstant això, alcalde, li desitjo èxit i encert en Ens coneixíem amb alguns de vosaltres des de feia
aquesta nova etapa, molt diferent per cert de les molts anys, com ara tu Dolors. Em sembla que amb
anteriors. qui he tingut el plaer d’estar a Gràcia, l’havia tret de
Tots sabem que Barcelona és una ciutat molt viva, les comissaries unes quantes vegades, i a altres
solidaria, que no es deixa transformar d’esquenes a també; i que a altres els havia divorciat en la meva
la gent. Jo he viscut la Barcelona dels Jocs Olímpics, feina. D’alguns ja era amiga. Per Xavier Trias no puc
la Barcelona del Fòrum, la Barcelona del Carmel, ara tenir més que un gran agraïment, perquè no ha estat
tenim entre mans la Barcelona de l’Ave, i ens caldrà, només el fet d’haver-lo tingut com a cap de Grup, sinó
els caldrà al nou consistori aquella màxima que diu també el fet d’haver-lo conegut com a persona en
que “servir en política significa saber escoltar”. circumstàncies que no tenien res a veure amb la polí-
Per acabar, vull agrair, d’una forma molt especial, tica, i de saber que és una gran persona fora de la
al president del meu Grup, a Xavier Trias, la seva tas- política. Amb tu Caty ja érem també amigues des
ca, la seva actitud positiva, el seu tarannà i sentit de d’abans.
d’humor, la seva humanitat, la il·lusió, l’ empenta i la Però a alguns us he conegut aquí; i crec, a ve-
força que sempre posa en tot allò que es proposa. gades ho dic, que val la pena haver estat regidora per
Xavier, ha estat un veritable honor formar part del teu haver pogut fer amistat amb molts de vosaltres, com
equip, treballar colze a colze amb tu, i aprendre dia a cal dir amb els meus companys de Grup. Però, per
dia dels encerts i també dels errors, perquè, com bé exemple, amb Javier Basso potser no ens hauríem
deia Rosa Luxemburg, “Només podrem triomfar quan conegut i, francament, ha estat un plaer haver-te co-
no ens oblidem d’aprendre”. negut, haver estat al teu costat i haver discutit, ben
Aquesta ha estat la meva escola política, i aquest poc, per cert, pel nombre de casaments que fèiem
es l’aval que m’emporto al Parlament de Catalunya tant tu com jo, cosa de la qual ja parlarem perquè
per a seguir treballant per la meva ciutat i pel meu està per veure qui ha guanyat.
país, perquè quan un agafa un compromís amb Bar- Dels companys del meu Grup, jo no tinc altra cosa
celona com a regidor, regidora, aquest compromís que dir que el meu agraïment perquè pel fet d’haver
mai no s’esvaeix. estat una regidora una mica diferent en ser –crec que
En aquest viatge per la política municipal, recordo en aquest moment l’única– políticament independent,
les paraules d’Amèlia Barr, gran defensora dels drets no quant a les idees, però sí quant al partit, i de no
de les dones, que deia: “La gran diferència entre els haver tingut formalment una dedicació exclusiva els
viatges, no rau en els vaixells, sinó en la gent que hi he d’agrair molt les atencions i la paciència que han
coneixes”. tingut sempre amb mi, i ho he de fer especialment,
Gràcies, Barcelona. Gràcies alcalde, regidores, re- com ja li vaig dir que faria però ella ha fet abans, amb
gidors.” la Joana Ortega. Amb ella he compartit moltes coses i
crec que l’amistat que s’ha creat entre nosaltres és de
La Ima. Sra. Magda Oranich i Solagran: les que no es trenquen mai. Hem compartit despatx, a
“Jo, com deia la Pilar Vallugera, tampoc no tinc el més d’idees, divertiments, disgustos, perquè la vida
costum de preparar-me les intervencions. Tanmateix, és això, moments bons i moments dolents, com diem
avui m’havia escrit algunes coses, però francament en els casaments que fem en el Saló de Cent. He de
crec que no les diré perquè algunes les heu anat ja recordar, com una de les nits pitjors, la que hi vaig
explicant i la cosa quedaria molt encarcarada. passar amb el guàrdia urbà Gervilla, mort pel terro-
És cert que moltes de les coses que heu dit alguns risme, i també les morts d’Antoni Santiburcio. Ell i jo
que heu parlat abans que jo no em queda altre remei teníem el mateix oncòleg i ens trobàvem, a vegades,
que repetir-les: l’honor d’haver estat regidora, l’honor en la visita mèdica i vaig viure de prop la seva lluita
d’haver estat aquí i l’agraïment a tot el personal, a contra la metàstasi del seu càncer, una malaltia que
tots els regidors i a tot el personal d’aquesta casa. jo he patit estant en aquesta Casa i em va colpir molt,
Això no podia ser d’altra manera. També l’emoció per però em deia “on puc estar millor que a l’Ajunta-
haver estat aquí. Jo crec que som uns privilegiats, ment?”. Perquè tu, alcalde, no ets metge però en són:
perquè hi ha molta gent que lluita en favor de la Ciutat l’anterior alcalde i el Dr. Cuervo, que em va ajudar en
i del país i no té el privilegi que hem tingut nosaltres. moments difícils; tu, Xavier Casas, que et feies el dur
Crec, per tant, que ha estat un privilegi, i avui és un però saps perfectament les frases d’ajuda que em
dia en què afloren tots aquests sentiments, que ja heu deies quan trobaves un metge i li consultaves el meu
anat expressant els que heu parlat abans que jo. cas; Xavier Trias, de qui parlaré després; i una altra
Crec que el fet d’estar aquí m’ha permès aprendre persona que trobo a faltar i que m’agradaria que fos
molt. Crec que moltes coses que un creu saber no les també aquí, la mort de la qual és una de les que més
sap prou bé. En aquests vuit anys que he estat re- m’ha colpit aquests darrers anys, el Dr. Fina, segu-
gidora he vist un canvi profund en la Ciutat, en im- rament el regidor de qui era amiga des de fa més
migració, per exemple. A la ciutat ideal que tots anys. El recordo com el doctor de confiança de la Me-
volem, mai no s’hi pot arribar, igual com passa amb dicina social en els moments durs del franquisme, i el
l’horitzó, perquè les circumstàncies humanes van fet que no sigui aquí em provoca emoció i tristesa,
canviant i cal continuar lluitant. perquè l’Ignasi era estimat per tots.
Estar aquí amb vosaltres ha estat per a mi un plaer Un altre metge que no hi era aquí quan jo estava
des del punt de vista humà. A molts de vosaltres ja us malalta, però que m’ha ajudat en els moments més
coneixia, a alguns des de feia anys: tu mateix, Euge- importants de la meva vida és Xavier Trias. Jo espero
1 a646 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
que tots, tots els ciutadans de Barcelona puguin tro- hem fet en les meves responsabilitats amb els Grups
bar en ell l’ajuda que, n’estic segura, ha donat a tot- polítics tant del govern com de l’oposició; i els vull do-
hom, pensin com ell o no. nar les gràcies per la col·laboració que sempre he
Jo vull agrair a tots els altres regidors, no els vull trobat en aquesta tasca.
anomenar un per un perquè amb uns he coincidit més Vull agrair molt especialment la confiança del Sr.
i amb altres menys. Amb tu, alcalde, hem coincidit Alcalde i del meu Grup polític en aquestes respon-
dintre de tot bastant i ens hem entès també bastant. sabilitats.
Diguem-ho ara que es pot dir tot: hem tingut com- La veritat és que malgrat haver estat només regidor
plicitats, quasi sempre hem arribat a acords i, quan per uns mesos, m’he sentit perfectament acollit, em-
no, o tu o jo pensàvem que ho havíem de fer, però les bolcallat i acompanyat i em penso que això m’ha
circumstàncies no ho permetien. Jo he tingut, a més, permès sentir-me més còmode en la meva feina i po-
l’honor d’acomiadar-te de president del districte i der-ne parlar ara amb plaer i satisfacció.
d’acomiadar-te de tots aquests càrrecs que has anat Vull agrair, també, als funcionaris municipals amb
tenint en aquests últims temps. qui he treballat, la seva màxima col·laboració, dis-
Hem coincidit i, la veritat, crec que s’ha creat un ponibilitat i l’esforç que han hagut de fer per formar un
afecte i una amistat que t’agraeixo molt pel teu ta- regidor novell només per uns mesos: per tant, el meu
rannà en la presidència en el consell de districte i de agraïment a tots ells.
les comissions, cosa que confio que seguirà. També he d’expressar el meu agraïment a les
Bé, jo crec que la lluita per una societat millor conti- entitats ciutadanes amb qui per raó de la regidoria
nua. Em preocupa una mica la distància dels polítics que he portat he mantingut una especial relació de
de la ciutadania. Des de fora us aniré controlant. debat i treball.
També em sap greu l’actitud de la ciutadania contra Crec que allò que fa gran aquesta ciutat i que fa
els polítics quan jo us he vist a tots, tant si sou del gran la tasca i les responsabilitats que tenim tots
govern com de l’oposició, treballar, treballar i treballar davant, és que tenim unes entitats vives i unes or-
molt. Però això, a vegades, no és prou percebut i es ganitzacions ciutadanes potents i que pensen en allò
una de les lluites més importants que tenim en aquest que és millor per a la Ciutat: això ens ajuda a tots a
moment. fer millor la nostra feina.
A part de voler la millor ciutat del món, a part de Bé, com han dit també alguns companys que han
voler un país lliure, un país solidari, un país demo- parlat abans, aquest no és un adéu. Ens seguirem
cràtic, jo també voldria que la ciutadania s’adonés trobant en la tasca de fer una Barcelona millor per a
d’alguna manera de la feina que es fa, encara que a tota la ciutadania.
vegades potser no s’hagi fet prou bé, perquè jo he vist A això tots hi estem cridats i ens hi trobarem
en tots, sense excepció, aquesta voluntat de treball i sempre: per tant, moltes gràcies a tots i fins sempre.”
de servei que a vegades no és prou ben percebuda.
Aquesta és una tasca que us queda i en la qual us L’Im. Sr. Ferran Julián i González:
ajudarem des de fora, perquè no es tracta de marxar “Com a funcionari d’aquesta casa des de fa vint-i-
o no marxar de la política, sinó que aquells que vuit anys, en aquest moment recordo quan un 27
portem la cosa pública dins sempre hi estem en un d’agost vaig pujar al segon pis per veure les llistes de
lloc o en un altre. No sé si córrer davant dels grisos a les meves oposicions, vaig veure, amb satisfacció,
la facultat i després defensar els presos polítics era la que les havia aprovades, i vaig començar a treballar
manera que teníem de fer política molts de nosaltres. l’1 de setembre a l’Escola Tramuntana en el barri del
Bé, deixeu-m’ho dir, algú ja n’ha fet menció –tu Ja- Carmel.
vier i tu Eugeni–, els casaments han estat un dels Recordo la meva satisfacció en aquells moments
grans plaers, en veure la gent feliç al costat nostre. per uns passadissos que ja coneixia de la meva
Aquesta felicitat és la que us desitjo a tots vosaltres època en què ja servia la Ciutat des del moviment
i la voldria estendre a tota la ciutadania. veïnal i havia vingut moltes vegades a parlar amb
Moltes gràcies, també, per la confiança que em va l’alcalde Masó, amb l’alcalde Viola, l’alcalde Font
fer Convergència i Unió en fer-me possible tenir Altaba o l’alcalde Socias, encara que no sé si ben bé
aquest càrrec que ha estat per a mi un plaer. era parlar, sinó discutir o reivindicar o protestar.
Moltes gràcies a tots vosaltres. Portaré sempre Per a mi com a funcionari, de veritat, haver estat
Barcelona, Catalunya i tots vosaltres en el cor.” regidor, ja ho han dit tots, ha estat un privilegi, un ho-
nor, un plaer. Procures fer la feina tan bé com saps, i
L’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos: la fas amb dedicació, amb honradesa, acompanyat.
“Alcalde, regidores i regidors, Els conceptes de servei, orgull i privilegi són molt
Jo també vull començar dient que per a mi ha estat íntims; el de plaer a vegades pot sentir-se sol, però
un honor, un plaer i un privilegi, ser regidor d’aquest normalment necessites estar acompanyat i, per tant,
Ajuntament, en el meu cas d’una manera una mica in- has d’agrair a molts altres. En aquest sentit recordo,
esperada, perquè no preveia ser-ne. que com em deia el representant d’una de les moltes
Vaig començar a treballar en aquest Ajuntament entitats amb les quals he tingut contacte en la meva
l’any 1980 com a gerent. Vaig treballar, després, en vida, una associació de víctimes dels accidents de
temes de formació de funcionaris i, més endavant, trànsit, allò que importa no són les estadístiques ni les
vaig tenir l’honor i el privilegi de fer de conseller de paraules, sinó les cares de les víctimes. I, de veritat,
districte durant deu anys: per tant, el paper de regidor que m’ha guiat moltíssim la feina saber que estàs
era el que em faltava i estic molt agraït d’haver tingut tractant amb persones, que no estàs tractant amb nú-
l’oportunitat de fer-lo. meros, ni noms eteris, sinó que tens algú davant.
Penso que en aquest moment puc parlar amb Per tant, permeteu-me que personalitzi molt els
satisfacció del diàleg, del debat polític i del treball que meus agraïments. En la majoria de les intervencions
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1647
aquesta fita l’heu complerta. Heu també expressat treball i l’esforç que fem tots, com deia la Magda, com
agraïments concrets i no abstractes; i en el meu cas, a regidors d’aquest Ajuntament.
a més d’esmentar la meva mare, que ja no m’ha vist Acabo amb més agraïments: a Joan Clos, que
de regidor però la recordo moltíssim, he d’expressar diposità en mi la seva confiança; a Antoni Santiburcio,
el meu agraïment. En primer lloc, a la meva família, la amb qui vaig treballar frec a frec com a gerent a Pro
Rosa, l’Arnau, la Marta, que m’han respectat, han Nou Barris i després, ja com a regidor, a l’Institut Mu-
compartit la feina i, sobretot, han entès –la Pilar ja ho nicipal d’Urbanisme i a Bagursa, i fer-ho fou una
deia– els nostres horaris i les pressions que rebem a experiència inoblidable perquè m’ensenyà moltes co-
vegades. També al conjunt dels treballadors munici- ses i, sobretot, una que avui ha sortit diverses ve-
pals perquè, de veritat, sense ells és impossible fer la gades. Vaig aprendre a dignificar la política, a respec-
nostra feina. Els voldria personalitzar en gent d’aques- tar-la i a estimar la política en majúscules, i aquest és
ta darrera etapa com en Dalmau, en Vilaró, l’Evelio, un valor que sovint tractem a corre cuita i, tanmateix,
Antoni Pallarès, Joan Pedreny, Jesús Martínez Viejo, aquest concepte de “polis”, aquest concepte d’interès
Ángel López, Antoni Roig, Jordi Rocha, Josep M. comú, de l’interès general no s’ha d’oblidar. Jo voldria
Lahosa o Ester Navarro, la Cap del Gabinet del Sec- dir a tothom que a vegades darrera les discussions
tor, per la seva coherència, per la seva crítica, per allò s’està pensant en aquest interès comú, en aquest
que hem après, per la manera com ens aguanten, interès general que ha de prevaler en totes les nos-
ens renyen, ens guien i ens organitzen i ser aquells tres actuacions. De l’actual alcalde de Barcelona vull
que hem d’escoltar. D’altres èpoques, vull recordar recordar molts moments i com l’Assumpta Escarp em
Núria Pey, de la meva etapa de regidor de Sòl i Ha- renyava des d’aquella tribuna quan a la darrera fila
bitatge, a Glòria Figuerola i Sergi Pujalte, del meu pas ens passàvem estones i estones rient, perquè els
pel Districte de Sant Andreu, amb tot allò que significa plens eren un pèl avorrits i ella ens mirava com dient
treballar en aquell districte. Actualment a Gemma calleu, però de veritat eren moments molt entra-
Arau, Toni Trabascall, Palmira Vélez. De veritat, que nyables.
tots m’han ajudat molt i m’han fet entendre per- Per acabar, el meu agraïment al meu partit, el Partit
fectament quina ha de ser la relació de la política amb Socialista de Catalunya, que no té cara, té un puny i
el treball, amb les tècniques, amb els recursos; i de una rosa, però que va fer possible que els ciutadans
tots ells, he après un munt de coses i, per tant, els de Barcelona em fessin regidor: i, per tant, li ho he
tinc un gran agraïment. d’agrair.
Tampoc no puc oblidar persones, aquestes sí que Com a regidor he treballat al servei d’aquesta
m’han aguantat de debò, els conductors, en Ventura i ciutat. He treballat perquè me l’estimo, m’agrada i, a
en Maties, als meus escortes de la meva vida mona- més, em diverteix fer-ho i aquest, a banda del pri-
cal total, com també ha dit Javier Basso, Pepe Ra- vilegi, de l’honor i l’orgull, és també un valor molt
mírez, Rafa Ortiz, Soler que han estat tot el dia al important: per tant, a partir de diumenge continuaré
meu costat. I també els representants dels mitjans de treballant, no sé on, al servei d’aquesta ciutat, amb
comunicació. Ens hem aguantat mútuament. Són pe- les ganes que he tingut fins ara perquè, com deia
sats; però són uns grans professionals i per això l’Eugeni, els que passem dels seixanta encara no
també podria citar algunes de les cares que m’he estem acabats, encara ens queden quaranta anys
anat trobant constantment posant-me la carxofa a la més, com a mínim, per a continuar treballant al servei
cara i penso en l’Albert, la Marta, l’Anna, la Mariona, d’aquesta Ciutat.”
la Xesca, l’Óscar, en Lluís Sierra. Tots plegats m’han
fet veure que és més important allò que s’entén que L’Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín:
no pas allò que es diu, i que quan diem alguna cosa, “Jo, com Pilar Vallugera, tampoc no m’he preparat
hem de pensar què entendrà l’auditori perquè, altra- la intervenció i he confiat en l’espontaneïtat. He anat
ment, es cometen relliscades de les qual també escoltant allò que em suggerien les intervencions
s’aprèn. precedents i fent un esborrany del qual no n’entenc
També amb tots vostès, regidors i regidores de tots res.
els Grups municipals, he fet amics; i vull posar al- Primer us vull transmetre la meva alegria –vull que
gunes cares: Eugeni Forradellas, amb qui he com- ho entengueu bé– en deixar l’Ajuntament, perquè ha
partit la presidència del Districte de Sant Andreu, ens estat una contribució més al meu currículum personal
coneixem de molt abans i hem tingut moltes dis- que ha hagut de refer aquests dies, i al gran privilegi
crepàncies, igual que amb Pilar Vallugera; però quan que he tingut amb la meva vinguda a Catalunya.
t’adones que aquestes discrepàncies, aquestes de- Catalunya i Barcelona han estat extraordinàriament
mandes, aquestes peticions van acompanyades de generoses amb mi. Sense afany de ser cap exemple
sentiment i de quelcom en què l’altre creu, en aquell ni de representar res, puc dir que en la meva biografia
moment resulta més important veure què podem fer i Catalunya és una terra d’oportunitats i acollidora: per
com podem col·laborar que no pas entrar en el fons tant, el meu agraïment a tots aquells que han fet
de la pròpia discrepància; Alberto Villagrasa i Emma possible que aquí, sense renunciar a les meves
Balseiro, dels temps de Sant Andreu i per les es- arrels, als meus sentiments més profunds, als meus
broncades que sempre em feia amb els números i els orígens, hagi pogut desenvolupar un projecte vital i
aspectes administratius, però, en tot cas, unes perso- professional i hagi tingut l’honor, que, per sort, ara es
nes entranyables; Carme Servitje que ara ja no forma repeteix, de representar la societat catalana. El mèrit
part del Consistori; o Magda Oranich. En tot cas, de d’això no és meu, és de la societat catalana i de la
qui he aguantat més esbroncades, però el sentiment societat barcelonina. Però també la societat catalana i
és més fort, és de Joan Puigdollers, ja que malgrat la societat barcelonina que m’han acollit i donat
les discrepàncies, quan veus que en l’altre hi ha aquesta oportunitat està representada en persones i
sentiment i honradesa, és bo poder compartir el en institucions. La primera institució acollidora que jo
1 a648 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
vaig tenir i que em va fer estimar Catalunya fou el Vull expressar també el meu agraïment als ciu-
Partit Socialista Unificat de Catalunya, el PSUC, que tadans de Barcelona que al capdavall són qui ens pa-
fou el meu pont en la comprensió de la realitat catala- guen el sou a tots cada mes quan anem a cobrar.
na. Recordo que una de les primeres reunions que Crec que, com han dit tots, hem treballat i que en ge-
vaig tenir en arribar a Barcelona fou a casa d’Ignasi neral ens l’hem guanyat; i crec, també, que el resultat
Fina, que era el meu cap. Va ser entranyable i encan- electoral és inapel·lable amb tots els matisos que hi
tadora, però no vaig entendre res d’allò que havia de ha, i respon a l’opinió dels ciutadans.
fer perquè hi havia una certa confusió; en tot cas hi va Em sumo a la reivindicació de la política com a tas-
néixer una gran amistat. Per tant, l’Ignasi fou una de ca noble; i vull disculpar-me pels errors comesos en
les primeres persones acollidores que vaig tenir en l’ús del català perquè, encara que m’hi he esforçat, un
aquesta terra; i després el meu partit, el Partit dels no sempre pot estar a l’alçada en totes les assig-
Socialistes de Catalunya, que em va fer comprendre natures que imposa la vida, si bé a vegades no ens
des de la seva línia política del catalanisme de progrés, poseu les coses gaire fàcils perquè quan m’havien
totes les oportunitats, totes les realitats que s’obren, advertit que havia de dir “dipòsit controlat de la vall
independentment de l’origen de cadascú, a Catalunya. d’en Joan” –que per sort s’ha tancat– sempre deia
Vull també fer un esment molt especial, perquè ha “vertedero de la vall d’en Joan” o “dipòsit del Garraf”,
estat una persona cabdal en les oportunitats que he sense aconseguir mai combinar aquests dos con-
tingut, de Xavier Trias: m’ha donat oportunitats pro- ceptes.
fessionals, m’ha donat bons consells i he estat en risc Vull agrair, també, el respecte i la cordialitat de la
d’acabar entenent allò del nacionalisme català, però gent amb qui he treballat més a prop a la Junta de
al final les arrels tiren i m’ha situat més en el ca- Portaveus, Joan Puigdollers, Sònia Recasens, Jordi
talanisme de progrés. Cornet, Emma Balseiro. No sé per què Ferran Julià
Crec que al llarg de la meva vida l’aportació gene- diu que ha tingut esbroncades amb Emma Balseiro;
rosa de Catalunya i de Barcelona em dóna esperit jo, cap ni una, com és ben notori. El problema deu ser
combatiu i m’encén els sentiments quan, des d’altres el caràcter d’en Ferran, perquè l’Emma i jo, pro-
realitats, es deforma el paper de Catalunya i la realitat bablement per les nostres arrels gallegues, sempre
de Catalunya. En aquest sentit m’he radicalitzat per a hem tingut bona relació. Igualment, tampoc mai no
sorpresa i, a vegades, disgust de la meva mare i dels m’ha renyat l’Assumpta Escarp, ni mai en Xavier Ca-
meus germans que són molts i estan escampats per sas m’ha dit què havia de fer, ni com. Això són tòpics
tot Espanya. No és tant sentiment històric de cap que corren per l’Ajuntament, però que no són veritat,
greuge que tingui Catalunya, perquè jo sincerament perquè quan excepcionalment han dit quelcom, te-
no ho visc d’aquesta manera, sinó que em rebel·la la nien raó.
mirada esbiaixada, injusta, distorsionada que es dóna Vull, també, personificar, perquè hi he tingut re-
de la vida quotidiana de Catalunya. Ho dic amb hu- lació, el meu agraïment per l’esperit de servei a la
militat i sense cap exemple, perquè hi ha centenars Corporació municipal i a través d’ella a la ciutadania
de milers de ciutadans de Barcelona que podrien ex- de Barcelona, de l’interventor municipal, Antonio Mu-
plicar això mateix. ñoz, del secretari general, Jordi Cases, i de tots els
Jo el 1975, estant a Madrid, després d’haver anat a gerents. Són uns grans servidors públics que com-
La Paz on havia obtingut una plaça, vaig tenir l’encert pleixen perfectament les seves funcions i compar-
d’agafar un tren –ara no vull parlar gaire dels trens– teixen amb tots nosaltres la voluntat de servei i de
de nit i que trigava una colla d’hores i venir a Barcelo- compromís públic.
na perquè els meus mentors de Santiago m’havien dit Efectivament, ho deia la Magda Oranich, tinc al-
quelcom que era una evidència, que hi havia una guns records amargs. El més amarg que tinc és el del
admiració mèdica i una societat i que si podia pugés a terrorisme. Recordo una frase sentida alguna vegada
Barcelona. D’això fa trenta-un anys. Fou una d’aques- a Joan Puigdollers i que he fet meva: “Quina pena
tes decisions preses per atzar. Fou en un hospital tan que no sigui la darrera vegada que baixem a la
representatiu de l’excel·lència mèdica, però també de plaça!” Fou una frase que sempre he recordat. Quan
la catalanitat i de les arrels de la ciència en aquesta fou assassinat el guàrdia Gervilla, jo estava amb l’al-
terra i dels seus prohomes, com és l’Hospital de Sant calde voltant per la Ciutat i em va dir que l’acom-
Pau on ja vaig tenir el primer tast profund de l’aco- panyés a donar la notícia a la família i encara que
lliment: d’aquí el meu agraïment. com a metges Xavier Trias, Joan Clos i jo hem passat
Tot això no ha fet més que reafermar-se. No cal dir en la nostra vida per la desagradable experiència
que en el meu treball en l’Ajuntament de Barcelona al d’haver de donar males notícies, resultà una expe-
costat de Jordi Portabella i d’Imma Mayol, com a per- riència colpidora presentar-se a les deu del matí a la
sones i com a representants de determinades ideo- casa d’aquella família. També vaig quedar molt im-
logies, m’he reafermat en els valors comuns d’aques- pressionat quan, mentre nosaltres estàvem inaugu-
ta Catalunya que vol ser nació i tenir, des del meu rant una fase de la Planta depuradora del Baix Llo-
punt de vista seria així, el seu concert amb l’Espanya bregat, varen assassinar un regidor de Sant Adrià. En
plural i federal. Alberto Fernández Díaz és una perso- aquell moment, ho de dir, vaig sentir una gran ad-
na, ell ho sap, amb qui comparteixo moltíssimes co- miració pel president Aznar que amb gran enteresa
ses des del punt de vista de la personalitat, dels va fer la representació de tots que estàvem patint i
valors i l’honestedat, el rigor, la claredat, la cordialitat: indignats.
per a mi sempre ha estat una satisfacció trobar dintre Crec que en els moments difícils és bo que tots els
de la seva ideologia un demòcrata de la intensitat i de demòcrates donem suport a aquells que carreguen la
soca-rel com ell encara que jo no soc ningú per a eti- més feixuga responsabilitat quan es produeix una
quetar a ningú en els sentiments i en la defensa de tragèdia d’aquest tipus perquè sempre et queda el
les seves idees. dubte íntim de si has fet tot allò que calia, dubte amb
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1649
el qual els meus companys de professió s’acostumen inclosos els caps de setmana, que sovint eren
a viure amb els anys, tot i que si ets metge quan les jornades més intenses que els dies laborables.
coses no van bé, per més que sigui previsible, Gràcies a la meva família per no haver-me fet cap
sempre ho sents com un fracàs. retret i haver-me recolzat sempre. El meu marit ha
Aquell dia del Prat de Llobregat amb José Luís Te- après a fer la compra, a omplir la nevera, fer-se el
jedor i totes les forces polítiques fou un dia que sopar, a dinar i sopar sol. I mai no m’ha fet un retret,
tampoc m’agradaria no haver viscut. Per tant, desitjo ans tot el contrari: quan he arribat, a vegades
per a aquesta ciutat i per a tota la societat espanyola previsiblement i a vegades imprevisiblement, a qual-
que sapiguem trobar el millor de tots nosaltres per- sevol hora, sempre ha tingut una mostra d’afecte i de
què, com deia Joan Puigdollers, no haguem de tornar comprensió a la meva dedicació, i també alhora
a baixar mai més a la plaça. d’alegria de poder-me ajudar com a regidora. Això
En el terreny personal he de subratllar la paciència mateix puc dir del meu fill i de la meva filla.
i la comprensió dels múltiples defectes que ha tingut Fent un repàs de l’ampli ventall social i humà que
amb mi la meva Cap de Gabinet, Roser Carvajal; i, he recorregut amb la meva tasca, es pot deduir la
alhora, la meva alegria íntima i sincera, com la dels quantitat d’entitats, associacions, cases regionals, con-
altres companys, perquè els ciutadans de Barcelona solats, grups de cultura popular i tradicional, esta-
hagin confiat a Jordi Hereu, com a cap de la llista més ments militars i religiosos, esdeveniments socials i,
votada, l’Alcaldia de la Ciutat. Em produeix una gran fins i tot, comercials que sol·licitaven representació
satisfacció, com a ciutadà i com a membre del seu municipal en moltes de les seves activitats. Sempre
partit, que una persona de la seva vàlua, que anirà he volgut que veiessin que l’Ajuntament els escoltava
demostrant cada vegada més, continuï amb el nostre i recolzava en els seus esforços per a aportar vida i
projecte. activitat a la nostra ciutat a través de les seves
Acabo amb un desig pel qual estic segur que iniciatives.
vostès treballaran, com ho estan fent ja cada dia: que No sempre ha estat fàcil, però aquesta sensació
tothom a Barcelona i a Catalunya tingui l’acolliment, d’estar a prop dels problemes dels ciutadans ha
les oportunitats i la sort que jo he tingut. esdevingut un esperó que m’ha donat sovint la força
Moltes gràcies.” per a atendre a tots aquells que reclamaven la meva
atenció i el meu ajut.
La Ima. Sra. Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà: Em sento orgullosa de poder dir que el millor
“Alcalde, regidors i regidores, d’aquesta experiència són els amics procedents
Per a mi ha estat un gran honor servir aquests deu d’aquesta diversitat social que ja per sempre forma-
anys la Ciutat i la seva ciutadania. Vaig començar ran part del meu patrimoni, perquè Barcelona, com
com a regidora l’any 1997 en substitució, com diu la totes les grans ciutats, està feta d’una barreja am-
meva acta de regidora, de Pasqual Maragall i Mira, plíssima de gent que aporta la seva força, el seu
quan començà a exercir com alcalde Joan Clos i avui temps, la seva creativitat i el seu treball per convertir-
tanco aquesta etapa tan intensa de la meva vida amb la en allò que és en aquests moments: una gran
l’alcalde Jordi Hereu. Tres alcaldes, tres estils, tres ciutat.
personalitats, tres grans referents polítics per a la Vull acabar donant les gràcies a tot un ventall de
meva vida, que sempre he sentit molt a prop de la persones d’aquesta casa, començant pels alcaldes; al
meva feina i del meu treball per aquesta Ciutat. meu Grup polític; als meus companys i companyes de
Vaig començar com a regidora de Relacions Grup, molt especialment a Xavier Casas que en la
Ciutadanes i Culturals l’any 1997 i dos anys més tard, meva etapa com a regidora de Ciutat Vella em va
el 1999, se m’hi va afegir el càrrec de regidora del recolzar dia a dia com a president del Consell del
Districte de Ciutat Vella fins al 2003. El següent Districte i sempre em va oferir el seu savi consell i
mandat, aquest que avui acaba, vaig continuar com a opinió per a anar tirant endavant la meva feina; i
regidora de Relacions Ciutadanes i Institucionals, també als regidors i regidores de l’oposició ja que
càrrec que aquest cop vaig compartir amb el de sense alguns d’ells la meva tasca a Sarrià-Sant
regidora del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Tot i Gervasi hauria resultat impossible, especialment pel
tractar-se de districtes amb diferències evidents, vaig que fa a les bodes ja que he demanat innombrables
adonar-me’n de seguida que el tracte amb la ciu- vegades a Javier Basso, Joana Ortega i Magda Ora-
tadania i els seus problemes quotidians tenien molta nich que m’ajudessin a complir aquesta tasca, tot i
més similitud de la que podia semblar: Tan diferents que a partir del juliol de 2005 baixà, ell en sap el
però tan iguals...! motiu, la intensitat de l’esforç de Javier Basso i, per
Suposo que no us estranyarà si us dic que aquests això, vaig haver de recórrer més a l’ajuda de la Joana
anys han estat els més intensos, plens, creatius, i de la Magda, que sé que sempre han posat molta
alliçonadors i, per què no dir-ho, durs i alhora sa- dedicació i il·lusió en aquesta comesa.
tisfactoris de la meva vida. M’han permès conèixer També vull, evidentment, expressar el meu agraï-
per dintre tot el que suposa la tasca de complir amb ment, encara que no sigui avui present aquí, a tot el
allò que moltes persones de procedències molt di- teixit social de la Ciutat a qui he pogut freqüentment,
verses esperen del govern de la Ciutat, que jo molt com deia, complir les meves obligacions; i igualment
sovint representava i, per tant, no els podia ni volia a tot el personal de tots els nivells d’aquesta casa,
decebre en les seves expectatives. però especialment al meu equip més proper, els
Crec que, encara que no sempre, he aconseguit consellers i conselleres, els consellers tècnics, els
arribar allà on m’havia proposat. Em sento força gerents, els directors, els col·laboradors i col·labo-
satisfeta dels resultats d’una dedicació que comen- radores, les secretàries, els xofers: sense la seva
çava en sortir cada matí de casa meva fins que hi fidelitat i constància jo no hauria pogut solucionar
tornava sovint a avançades hores de la matinada, diferents coses alhora i complir una agenda molt
1 a650 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
atapeïda. Ells han estat sempre al meu costat en per a consensuar què hi posaríem, però entre tots
moments i hores intempestives i mai n’han tingut un vam encertar perquè en aquella fàbrica que ens re-
no quan els he hagut de menester. corda què érem i d’on venim hi ha avui una magnífica
Moltes gràcies a tots i totes.” escola i una magnífica biblioteca a les quals han anat
els meus fills.
L’Im. Sr. Pere Alcober i Solanas: La referència al meu avi no ha estat gratuïta ni
“Segur que anirem repetint alguns temes, però em perquè sí, sinó perquè ara que deixaré de ser regidor,
sembla que aquest Plenari avui està de bon rotllo i encetaré una altra etapa, la de ser, si tot va bé, avi.
dóna una fotografia fixa del treball que tots plegats No pretenc amb això donar un valor a la saviesa dels
hem anat realitzant i continuarem realitzant a favor avis, que és una evidència per a tots, sinó expressar
d’aquesta ciutat. el desig que la meva influència sobre la meva futura
En els tres mandats que he estat regidor, he tingut neta pugui arribar a ser igual a la que tingué el meu
el plaer i l’orgull de tenir tres alcaldes, Pasqual Ma- avi sobre mi per a fer-me estimar la Ciutat. També
ragall, Joan Clos i Jordi Hereu i, per tant, he de co- parlava de responsabilitat perquè el que decidim aquí
mençar agraint-los que m’hagin donat la possibilitat no es neutre. És lògic, evidentment, que a vegades
d’haver exercit com a regidor. També al meu partit, tinguem enfrontaments i que siguem bel·ligerants en
que ho ha fet possible, i, sobretot, als ciutadans i les nostres discussions, perquè el que acordem aquí
ciutadanes de Barcelona que, a més, han fet possible no és neutre per a la Ciutat, sinó que té una re-
que estès en el govern de la Ciutat. percussió directa en la vida quotidiana i en el futur de
Per a un ciutadà, també, no cal dir-ho, ser regidor la nostra ciutat i ha de continuar sent així des del res-
de la seva ciutat és un orgull, és una responsabilitat i pecte, des de les conviccions, però també des del
és un compromís. L’orgull va lligat al sentiment que compromís ja que més enllà de les discrepàncies
tenim, suposo que tots però jo el sento molt a fons, al estem decidint què passarà a la nostra ciutat. Com-
sentiment de pertinença a la pròpia ciutat, a Barcelo- promís perquè el fet de col·laborar en la construcció
na, a l’estimació que tinc a la meva ciutat. Quan l’any d’aquest model de ciutat va lligat, evidentment, a
1995 vaig ser nomenat regidor del Districte de Sants- conviccions, jo diria a fermes conviccions, polítiques i
Montjuïc en les meves primeres paraules vaig fer als valors que aquestes conviccions representen. Tot
referència al meu avi, l’avi Pep, que era una persona això no és una entelèquia, sinó que la política munici-
que des d’una situació humil tenia un coneixement de pal implica decidir com posar en pràctica tots aquests
Barcelona i una estimació per ella fora de mesura. convenciments des de les respectives sensibilitats
Recordo que de petit anant amb ell no calia cap guia, polítiques i personalment des de les meves con-
passava per qualsevol indret i ell deia: “Ves caminant viccions polítiques i des dels sentiments que em por-
per aquí i a dues cantonades trobaràs la farmàcia tal”. ten a pertànyer a un partit com és el Partit dels
No t’explicava grans històries, t’explicava les històries Socialistes de Catalunya, del qual m’honoro a ser
d’aquell personatge, de la gent que vivia allà i que ell membre.
havia conegut. Tot això em sembla que avui em vé a Aquests anys m’han servit per a moltes coses.
la memòria, especialment perquè el fet d’haver estat Fonamentalment m’han servit per aprendre molt, i
regidor de Sants-Montjuïc durant dos anys i president normalment he après més no dels èxits, sinó dels
d’aquest districte en aquest darrer mandat m’ha donat entrebancs i de les discussions. També m’han servit
la possibilitat d’estar a prop del meu barri, de Sants, per a reafermar amistats que en alguns casos s’ha-
un barri en el qual ja varen néixer els meus avis, vien refredat, i per a fer-ne de noves, de tota mena i
lligant així la vinculació que sempre he tingut amb la de tots els colors. He intentat, i espero haver-ho acon-
política des d’abans de l’arribada de la democràcia a seguit, que aquesta amistat s’hagi mogut a través de
través del moviment veïnal, amb l’exercici del càrrec la lleialtat i de la franquesa, però també del di-
de regidor del meu districte. Aquesta culminació pen- vertiment, de la brometa, de riure’ns uns dels altres,
so que pot animar molta gent a seguir en la política. que això de tant en tant també és sa; i espero que si-
Recordo d’aquests temps moltes obres, evident- gui compartit per alguns dels presents.
ment, moltes discussions, moltes, moltes, moltíssi- Vull expressar el meu agraïment a la meva família,
mes reunions. Per això quan a vegades es diu que no ja s’ha dit però, si no, quan arribi a casa em renyaran
som participatius, que no ens reunim, que no atenem, –és broma–, sobretot a la meva dona, que ha dedicat
em sembla que no és just. No és just perquè no és moltes hores, tots els caps de setmana i ho ha fet
veritat. Segurament no ho fem tan bé com hauríem de amb el convenciment de compartir la creença que val
fer-ho, però tenim una dedicació brutal tots els que la pena treballar per la nostra ciutat; a les meves filles
ens dediquem a aquest negoci. que ara ja són grans i no les tinc a casa, però quan
En tot cas, jo em vull quedar amb dues imatges, les hi tenia no vaig poder estar amb elles tantes hores
dos fets importants. Una, la satisfacció immensa per com volia: no hi hagué altre remei i sé que elles ho
la transformació de la Ciutat que va comportar el valoren així; també a la gent dels equips amb qui he
cobriment de la ronda, una obra que va exigir, l’Eu- treballat.
geni ho sap, centenars de reunions i de discussions, A mi m’ha tocat fer moltes coses que no són tangi-
però és realment una petjada que quedarà en aquest bles. Sempre he dit que és molt més fàcil dissenyar
barri per a sempre; l’altra, la desaparició de Can Tu- una plaça i inaugurar-la, que no pas tractar de qües-
nis, aquesta segurament no fou tant lluïda ni va sortir tions metafísiques com és la participació i la manera
tant als diaris, ni tingué tanta festa, però comportà, de regular-la o l’interès a normalitzar la Ciutat o posar
encara, molt més esforç que el cobriment de la ronda. l’embrió del Consell Municipal de Gais i Lesbianes,
Una altra acció important fou la del Vapor Vell, una perquè semblava que parlessis en xino i que la gent
fàbrica amb la qual estava vinculada la meva família i pensés “amb la feina que tenim, ara aquest què ens
que estava caient, en la qual vàrem fer un gran esforç ve a explicar”, o la creació del Consell Barcelona,
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1651
Una Ciutat Pau que després va tenir la seva ra- donar de si tot allò que cadascú de nosaltres és
mificació ja que et semblava que la gent pensés “i ara capaç. Amb això, a més d’un agraïment és també una
per què ens emboliquen amb aquestes qüestions”. crida perquè cadascú de nosaltres sigui també capaç
Tots aquests encàrrecs els he fet amb molt honor i de fer confiança a altres persones perquè puguin
amb molta satisfacció, encara que fossin difícilment desenvolupar la seva tasca.
intel·ligibles per a molta gent. Agraeixo molt especialment el suport del Grup Mu-
El meu agraïment, doncs, a tots aquests equips nicipal Socialista. Ho vull dir en primer lloc. Sempre
que m’han acompanyat i aguantat en aquest temps, i, m’he sentit acompanyada. Mai no m’he sentit pressio-
sobretot, a la gent magnífica de la Casa que ha estat nada. Mai, en aquests dotze anys, se m’ha demanat
en disposició per poder fer la nostra feina. absolutament res que jo no tingués intenció de fer o
Ara s’obre una nova etapa amb nous i també amb no volgués fer.
vells reptes perquè mai no s’acaba de solucionar tot, Vull fer palès, també, el meu agraïment molt es-
amb noves oportunitats i amb un nou compromís pecialment al Partit Socialista de Catalunya, amb qui
envers la Ciutat. Personalment he estat disposat a des de la meva situació d’independència comparteixo
treballar per aquesta ciutat des d’abans de ser regidor el projecte polític, perquè no només ha estat al meu
i sent-ne i, evidentment, estic predisposat a continuar- costat, sinó que, evidentment, m’ha donat confiança.
ho fent on sigui, i a contribuir, ja s’ha dit però no ho Podria citar tots els membres del meu Grup, però
vull passar per alt, a dignificar la política. És des- deixeu-me, si més no, dir que amb Xavier Casas hem
graciadament una realitat, a vegades, que tot i els viscut moltes coses, però sempre he trobat en ell una
errors que podem cometre la gent que ens dediquem persona rigorosa, eficaç i a punt en el moment oportú.
a la política, que no ens ajuden a tirar endavant els Gràcies, Xavier, pel teu rigor. La intel·ligència de
partits, per no saber explicar la feina tres minuts de Pepe Cuervo avui ha quedat ben demostrada. Hi ha
“reality show” envien a fer punyetes el valor que re- una cosa, Pepe, que t’envejo terriblement, aquesta
presenta per a nosaltres la dignitat política. ironia gallega que no he aconseguit mai aprendre,
Espero que els èxits del nou Consistori que es però que espero no morir sense fer-ho. Amb Imma
constituirà dissabte serveixin per anar més lluny cap Moraleda he compartit, durant quatre anys, el dis-
a la ciutat que volem inclusiva, per a tothom i en- tricte, igual com fins ara amb Carles Martí, de la nova
vejada en el món pels valors que encarna. generació amb qui tenim tantes i tantes coses en
Moltes gràcies.” comú.
Ha estat un període intens i, en la meva opinió, que
La Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla: crec que ho podem compartir, apassionant i fructífer,
“Amics i amigues, regidors i regidores, crec que perquè hem construït amb tanta gent, també amb
avui ens podem permetre aquesta llicència. l’oposició.
Confesso una certa emoció, i tot i que sóc molt També he d’expressar el meu agraïment: a Joana
espontània parlant, m’he preparat unes notes per a Ortega, que quan a Barcelona Activa, SA, havia de
intentar poder realment expressar allò que sento en votar en contra dels pressupostos d’aquesta empresa
uns moments en què és com si pogués veure en uns posava cara de dir “Em dol, però no em queda altre
instants allò que ha passat en molt temps. remei”. Gràcies, Joana, per la teva companyia per-
Fa, ni més ni menys, dotze anys que vaig incorpo- manent i la teva feina. I a Javier, amb qui hem
rar-me al govern de la Ciutat. Era una dona rela- compartit tantes coses. Als presidents de Grup i,
tivament jove, era de la generació dels quaranta –te- evidentment, als integrats en el govern, la Imma,
nia aleshores quaranta-quatre anys–, independent i l’Elsa, en Jordi Portabella, amb qui he compartit tan-
acabava de dimitir per tal motiu com a Directora Pro- tes coses i espero continuar-ho fent.
vincial de l’INEM a Barcelona. Bé, deia que ha estat un període intens, apassio-
He tingut l’honor –em sumo a tot allò que ja s’ha nant i fructífer. Hem treballat amb il·lusió, que és im-
dit– de servir aquesta ciutat i representar-la moltíssi- prescindible, perquè la gent ens demana esperança,
mes vegades i molt especialment he tingut l’honor de sentit de futur, ens demana projectes. Aquesta il·lusió
treballar amb la gent de tants sectors, de tants en l’ambició col·lectiva vol dir, moltes vegades, assu-
territoris, de tants orígens i de tantes condicions mir riscos. Assumir riscos no està renyit amb el rigor,
socials, primer com a tinenta d’alcalde i després com amb la transparència més absoluta i amb la con-
a regidora. secució de resultats.
Potser en aquest temps he viscut intensament allò El temps em permetrà recordar moltes coses. No
que deia el gran mestre Pablo Freire que les perso- vull recordar ara les coses negatives. Com que tot-
nes són permanentment uns processos en cons- hom s’ha sortit dels tres minuts establerts, deixeu-me,
trucció: jo m’he sentit en construcció, com la Ciutat. amb el permís de l’alcalde, recordar algunes coses.
Aquesta construcció que es fa quan som oberts al En el primer Ple, jo que venia de l’Administració públi-
canvi, quan som sensibles, quan volem estar oberts a ca i sabia què era, estava asseguda on està ara la
la millora i al progrés. Per això el primer que voldria Imma Mayol i no vaig entendre res perquè quan es
fer és, amb emoció i també amb molta satisfacció, parlava d’expedients, jo em deia, però que no hem
agrair la confiança que m’han fet, en primer lloc vingut aquí a fer política? Jo em pensava que els
l’alcalde Pasqual Maragall, que fou qui em convidà a expedients ja els havíem deixat enrere i, tanmateix,
participar d’aquest govern, després l’alcalde Joan l’expedient era la base del Plenari. Recordo també,
Clos i ara l’alcalde Jordi Hereu; perquè és ben cert molt especialment, l’estiu de 1995 quan, per primera
que sense la confiança d’unes persones com ells, jo vegada, vaig ser alcaldessa accidental de la Ciutat,
no hauria pogut fer res. Aquesta és la constatació com n’he estat després en moltes altres ocasions.
evident que quan alguns tenim la sort que algú ens Aquell agost de 1995 –i aprofito per agrair a la prem-
doni la seva confiança per a poder treballar, podem sa la seva professionalitat– vaig entendre que un
1 a652 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
polític mai no va sol per la vida i vaig decidir, doncs, creació d’ocupació i d’empreses de tots els sectors,
que allò que volia fer com alcaldessa era anar allà on àmbits i condicions. Avui són una referència ciu-
estava la gent i veure què feia la gent de la Ciutat; i tadana imprescindible.
quan vaig arribar als llocs em vaig trobar que hi havia Vaig acabant amb el meu agraïment a l’equip
molta gent acompanyant-me i tots eren companys de magnífic que he tingut. Aquí hi ha dues persones,
la premsa i, per tant, la meva pregunta fou què fa tan- Lluís Montfort i Mateu Hernández, que representen el
ta gent de la premsa el mes d’agost a Barcelona. Bé. personal de Barcelona Activa, SA; però també no puc
Moltíssimes gràcies per haver-me acompanyat sem- deixar de referir-me a les altres persones que m’han
pre. acompanyat en diferents àmbits i vull citar, molt es-
Haver estat alcaldessa de Barcelona, encara que pecialment, el meu conductor, Lorenzo Moreno, per-
ho fos accidental, i encara que mai no ho hagués què crec que si hi ha alguna persona que sap real-
previst, ha estat per a mi un honor. També ho ha ment com sóc, és qui m’ha acompanyat durant dotze
estat formar part d’un govern en què tres dels quatre anys amb tota fidelitat. Gràcies a ell i a tothom.
tinents d’alcalde eren dones. Jo sempre havia sos- Bé, hem treballat amb una convicció: que sense
tingut que en aquesta ciutat la presència de les dones ocupació no hi ha desenvolupament, però sense in-
havia de ser més accentuada i així ha succeït. També novació no hi ha progrés; i hem pogut demostrar que
resultà una gran experiència ser Reina d’Orient per és possible aprendre a emprendre, quelcom que diem
un dia, tot i que el fet que fos una dona provocà des de fa molts anys, però que ara ha entrat ja en
moltes incomprensions. l’imaginari col·lectiu. Aquest aprenentatge es pot fer
He pogut treballar i cooperar amb molts alcaldes, des d’orígens i condicions socials molt diverses. Això
amb molts regidors, en molts llocs del món, però és el més enriquidor i no està reservat a unes elits, a
especialment en la meva molt estimada Amèrica un determinat tipus de persones.
Llatina on espero i desitjo continuar treballant. Crec, amic alcalde, amics regidors i amigues regi-
També he pogut recuperar una potser amagada dores, que continuareu en aquest Consistori, a tots
aspiració juvenil en autoritzar matrimonis perquè els quals desitjo el millor, que resta encara un ampli
potser volia ser capellà i no podia ser-ne per ser dona camí per recórrer.
i, tanmateix, he pogut autoritzar matrimonis. Reconec Jo estic agraint i, alhora, demanant excuses per
que no podia fer-ho en una millor catedral que el Saló aquelles coses que hagi oblidat o amb les quals hagi
de Cent. Tal vegada he arribat al miler. No sé si he pogut molestar a altres persones. De tot cor en de-
aconseguit superar els meus col·legues de Consistori. mano perdó.
Segur que Paco Narváez no; però, en tot cas, mil Crec que en aquest ampli camí que ens queda per
casaments deu n’hi do! recórrer, podem avançar cap un concepte del segle
Podria seguir, però vull acabar aquestes petites XXI que és el d’una nova redistribució social. Hem
anècdotes dient que quan em varen proposar ser pre- posat l’escola, la salut i tantes coses a prop de la
sidenta del Consell del Districte d’Horta-Guinardó, no ciutadania; ara ens queda redistribuir la iniciativa em-
entenia gairebé què significava, però després he de prenedora perquè necessitem moltes persones que
dir públicament que em sembla imprescindible que generin valor, que creïn ocupació de qualitat, i ne-
tots els regidors tinguin vinculació amb el territori. Des cessitem talent, creativitat i innovació. Tot això està,
del territori he pogut viure la quotidianitat real de la en la meva modesta opinió, imprescindiblement lligat
Ciutat, allò que és més bo però també, sovint, allò a un model de ciutat que vol cohesió social i igualtat
que és més difícil: i per això ho he d’agrair. d’oportunitats.
Bé, he viscut moments impossibles d’oblidar que Ara sí que acabo i gràcies per la vostra com-
segur que marcaran la meva vida i que m’han honorat prensió. Estic ben convençuda que el nou govern
i fet una mica més gran en edat, però també en apostarà decididament en aquesta línia i vull ex-
experiència i en emocions. pressar el desig –i posar-me a la vostra disposició en
Però deixeu-me un moment per a dir que allò en allò que hi pugui contribuir– que aquesta sigui una
què realment m’he implicat amb aquest Ajuntament preocupació compartida per tots els Grups i hi hagi
ha estat en posar en marxa una estratègia in- possibilitats efectives de consens a fi que sigui una
novadora i consensuada, crec, al voltant de l’activitat qüestió de ciutat i no tan sols de grup.
econòmica. En aquest context he d’agrair: la col·la- Des del profund agraïment i l’emoció que es pot
boració de totes les institucions públiques i privades sentir quan és l’última vegada que s’intervé en una
que dia a dia fan possible que avancem realment en sessió plenària, resto a la disposició i al servei de la
ocupació i en activitat; la creació d’associacions pú- ciutat de Barcelona; i vull manifestar públicament que
blico-privades per a la promoció sectorial com l’ae- m’estimo entranyablement Barcelona i la seva gent.
ronàutica, la digital, la universitària, i tantes altres; la Moltes gràcies.”
configuració i el disseny dels eixos comercials
urbans; la renovació de la Fira, de Mercabarna; L’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan:
l’activitat en el Consorci de la Zona Franca, el Port, “Alcalde, tinents d’alcalde, regidores i regidors,
el Pla estratègic, la creació del Pacte industrial M’afegeixo als acomiadaments i als sentiments que
metropolità i tantes expressions d’aquesta etapa. s’hi ha expressat. Porto setze anys de regidor ja que
Però, sens dubte, segur que defraudaria si no ho dic, vaig accedir al càrrec el 1991 en substitució de Josep
tothom sap que si hi ha un àmbit d’activitat que Maria Serra Martí, i una mica més de vint-i-cinc anys
agraeixo i pel qual em sento amb deute amb a l’Ajuntament, on vaig entrar de la mà de Felip Solé
l’Ajuntament és el desenvolupament del projecte de Sabarís i de Joan Clos.
Barcelona Activa, SA. Això, ja ho sabeu, ens ha No em pertoca, evidentment, a mi fer el balanç
permès poder estar al costat de molta gent, de més d’allò que s’ha fet en aquest període amb encerts i,
d’un milió de persones, acompanyant i promovent la segur, també amb errors, ja que una llarga etapa
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1653
sempre fa que se’n produeixin; tanmateix, m’excuso treballats, permeten fer avançar la Ciutat més plu-
d’aquests darrers en allò que em correspongui. ralment, més conjuntament.
El meu pas per Sanitat des de 1981, pel Districte Però ser regidor obliga. Ho som per elecció i, per
de Ciutat Vella des de 1987, per Urbanisme, per tant, exercim la representació d’uns ciutadans i ciuta-
Infraestructures, per Habitatge, per Inversions des de danes que amb el seu vot han confiat a uns de-
1996 i per Transports des de 1999 entre d’altres, terminats Grups, a unes determinades persones, la
m’ha permès intentar fer, des de la Ciutat i des de gestió dels seus somnis particulars. A ells, a aquests
l’àmbit metropolità, noves aportacions i intentar re- ciutadans que han volgut, d’un en un, sumar vots per
soldre problemes existents, nous i vells, i intentar ge- fer majories que gestionin, governin i administrin la
nerar noves oportunitats. Són molts els moments, les Ciutat, i ho facin bé, ens devem per a fer realitat les
anècdotes, els fets que m’han acompanyat en aquest condicions en què es podran desenvolupar els seus
temps i que m’han fet créixer personalment i políti- projectes personals. Tenim l’obligació de llegir bé allò
cament. Centenars de plens de ciutat i de districte, que ens han confiat en les seves eleccions personals
centenars també de casaments, com dieu tots, que i, tot i ser difícil, hem de saber copsar bé allò que els
ajuden molt també, milers de reunions amb unes ciutadans podrien voler i volen amb els resultats
quantes hores de treball darrera. electorals. Calen acords per a governar la Ciutat; i la
Ho he fet des de les meves conviccions polítiques i responsabilitat d’assolir-los és de tots, de tots.
des de les meves circumstàncies personals, a les He d’expressar molts agraïments a tots, als regidors
quals em dec, amb més o menys tacte, però sempre i regidores del govern i de l’oposició en aquests setze
amb afecte i respecte. Als disset anys entrava en anys que porto com a regidor i citar-los seria intermina-
l’àmbit polític des d’aquella nova organització que fou ble perquè els hauria d’esmentar a tots, a tots, doncs,
Convergència Socialista de Catalunya i després Partit els que esteu aquí: gràcies de veritat per la vostra
dels Socialistes. amistat; a tot el personal de la Corporació, funcionaris i
La ideologia socialista m’ha marcat des de sempre; treballadors laborals, de les empreses i dels instituts
posem-li el qualificatiu que vulguem, però els socia- municipals i també del conjunt de les Administracions
lisme sempre m’ha marcat. La llibertat, la igualtat, la locals en les quals he estat durant aquest temps, la
solidaritat, la redistribució social de la renda s’afe- Diputació, el Consell Comarcal, l’Àrea Metropolitana,
geixen avui a les noves necessitats de la cura am- les Entitats Metropolitanes del Transport i de Serveis
biental i de l’atenció a les noves realitats socials com Hidràulics i Tractament de Residus; als tècnics, als
la immigració i tantes altres. Aquests conceptes i allò gabinets i a les secretàries pròpies, xofers, escortes
que signifiquen han estat, crec, al darrera o, si es vol, que m’han acompanyat; a tants que han treballat en
al davant d’allò que he intentat fer tots aquests anys, tantes coses i que han ajudat a fer possibles objectius
tot aquest temps i que vull continuar fent. i avenços; als alcaldes Maragall, Clos i Hereu; als
Barcelona és una gran ciutat, una magnífica ciutat i caps de Grup del govern i tinents d’alcalde, Imma
no ho és només per les seves dimensions, ho és per Mayol i Jordi Portabella, amb qui he compartit molts
la vitalitat, pel dinamisme que té, per la solidaritat que dinars, moltes trobades, moltes discussions, molts
practica, per l’acolliment que ofereix als altres. Ho dic acords i molts avenços, José Ignacio Cuervo, que
que, com molts altres d’aquí, venim de fora de la avui ens ha demostrat la seva alta vàlua personal i
Ciutat, però que hi hem trobat acollida i hem arribat a política que s’ha plasmat en les noves funcions que
representar-la políticament. desenvoluparà, ben segur amb gran èxit, Carles Martí
No és per casualitat que això és així, que Barcelo- amb qui he compartit el difícil exercici del relleu; als
na sigui una ciutat gran. No és tampoc quelcom que caps de l’oposició, Xavier Trias, amb qui al llarg dels
se’ns hagi regalat, és una cosa que ens hem treballat, anys he estat junt en diferents projectes i diferents
que hem cercat i aconseguit entre tots. És quelcom llocs, també Alberto Fernández Díaz, tots dos, més
que cal mantenir i que cal millorar en allò que es enllà del necessari i convenient exercici de la dis-
pugui i en allò que calgui. crepància política, m’han demostrat una profunda
El Grup polític del qual formo part n’és ben respon- amistat que agraeixo.
sable d’això, honorosament responsable. Ho ha estat Disculpeu-me la resta: no és que no us vulgui men-
compartint-ho sempre amb altres Grups polítics amb cionar, sinó que em resulta difícil fer una relació en la
els quals hem format govern junts; però també ho ha qual ningú quedés minusvalorat o menystingut; per
compartit sempre, des de la crítica i des del treball tant, quan esmento tots i cadascun dels responsables
conjunt, amb els Grups de l’oposició. dels Grups polítics us vull adreçar a tots la meva
Barcelona és avui millor que fa setze anys i que fa deferència personal.
vint-i-vuit anys enrere; i estic satisfet sabent que També he de trametre muntanyes d’agraïments, si
moltes coses han pogut avançar. és que es pot dir d’aquesta manera, als representants
Ser regidor i ser-ho d’una ciutat com Barcelona d’entitats, associacions i col·lectius que des dels
imprimeix algunes característiques i comporta moltes àmbits veïnals o professionals he conegut i he tractat
obligacions, la primera i principal servir a la Ciutat, no en les diferents comeses que he exercit.
servir-se’n. Discutim, però compartim. Discutim, però acordem.
La funció que he desenvolupat com a tinent d’al- Discutim, però avancem. Aquestes han estat les ma-
calde m’ha permès tenir una visió més directa de neres de treballar durant tant de temps.
l’administració de la Ciutat a uns nivells diferents. He d’agrair igualment el tracte rebut pels pro-
Aquesta funció va més enllà del seu càrrec o en- fessionals i tècnics dels mitjans de comunicació,
càrrec i ho sabem tots aquells que l’exercim. Permet sempre presents en l’acció política complint ells la
conèixer més enllà de les funcions pròpies, moltes seva funció i nosaltres la nostra i, tanmateix, sempre
altres persones, voluntats, projectes que afegeixen a junts a traslladar al conjunt de la població allò que
aquells que el govern de la Ciutat planteja i que, ben realitzem des del Consistori.
1 a654 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
El meu agraïment s’adreça també als ciutadans i m’agradaria que no s’haguessin produït determinats
ciutadanes que al llarg d’aquests anys han fet con- fets luctuosos que s’han comentat, uns conseqüència
fiança al projecte polític que represento, i al projecte de la vida mateixa i altres de la perversió de la vida;
de progrés que ha permès tirar endavant la Ciutat des però sense cap dubte els anys de creixement i de
de 1979. maduresa personal meus han estat fantàstics de la
Faig també palès el meu especial agraïment, com mà de l’Ajuntament i des del càrrec de regidor o des
no!, a tots aquells que al llarg dels anys han format d’abans quan, amb vint-i-cinc anys, entrava a l’Ajun-
part del Grup municipal Socialista. Alguns, malaura- tament per a fer el mapa sanitari de Barcelona, cosa
dament, ens han deixat, i mira que eren gent amb que devia ser com un presagi de les meves res-
empenta i capacitat per a poder continuar portant la ponsabilitats posteriors en urbanisme i infraestruc-
Ciutat! Però així és la vida i, tanmateix, d’aquesta em- tures.
penta n’hem tret moltes lliçons que és bo, em sembla, Des de les meves actuals funcions estic segur que
posar en pràctica d’una manera ben concreta. podré, espero, continuar treballant per Barcelona,
El meu agraïment és també, com no! –ho heu dit també per altres ciutats i, si és possible, amb els
molts i jo tampoc no puc deixar de fer-ho– a aquells resultats obtinguts fins ara.
familiars més directes, l’esposa, els fills, les filles en Confio que l’Associació Consell de Cent accepti la
el meu cas, que en tants moments han hagut de sa- meva incorporació i que des d’ella podré recordar i
crificar una relació familiar perquè no hem sabut també continuar fent coses, més lúdiques, per la
nosaltres conciliar el treball professional polític amb la Ciutat.
vida personal i familiar. No sé si aquesta és una Gràcies a tots i a totes per la vostra amistat, per la
qüestió que en el futur es podrà conciliar millor, però vostra paciència, per la vostra tolerància moltes ve-
si més no, cal intentar-ho. gades amb el meu caràcter, pel respecte i per la
Deixeu-me fer una referència als alcaldes. col·laboració que sempre, crec, m’heu i ens hem
A l’alcalde Pasqual Maragall que tingué l’energia i mostrat.
la força útil per a tot allò que es féu en el seu mandat i Res més. Gràcies a tothom.”
per a permetre’m a mi personalment, primer com a
coordinador i després com a regidor, tirar endavant Finalment el Sr. Alcalde clou la sessió amb aquest
un projecte com el de Ciutat Vella, que feia falta parlament:
perquè hi havia una situació ben complicada. “Eugeni, Dolors, Pilar, Javier, Maria Luisa, Joana,
A l’alcalde, i avui ministre, Joan Clos perquè hem Magda, Ramon, Ferran, Pepe –mai no t’hem dit José
tingut –ja ho sabeu– trajectòries compartides durant Ignacio–, Caty, Maravillas, Pere i Xavier,
molts anys, ja que vàrem compartir coses ben di- En nom de la ciutat de Barcelona i dels regidors
verses, moments durs però alhora entusiasmadors, el que continuarem en aquest Consell Municipal, jo us
de Ciutat Vella; moments difícils però alhora inno- vull agrair tot allò que heu expressat avui i el treball
vadors, els de sanitat i salut, les drogues i aquell fet.
episodi de l’asma que no sabíem d’on venia, però al En els pocs mesos que he estat alcalde, tots i
final ho vam trobar; moments bons implantant milers cadascuna de les persones que vénen a Barcelona,
de projectes d’inversió als barris i als districtes, enca- alcaldes, responsables d’altres ciutats i gent que
ra que, a vegades, no vam poder arribar a tot allò que coneix altres ciutats i ve a la nostra, una de les coses
volíem o que es vol des dels barris i dels districtes; que sempre m’expressen és que noten que el ciutadà
projectes com els Jocs Olímpics o el Fòrum o el de Barcelona està vinculat, està apassionat, sent com
Carmel, alguns especialment dramàtics, altres espe- a pròpia la Ciutat i això fa que la crítica, que la viu,
cialment controvertits, altres especialment lluïts. Hem que l’expressa i la treballa.
compartit una gran transformació urbana, mediam- Vosaltres avui heu estat, doncs, uns perfectes re-
biental i social de la nostra ciutat, una ciutat que s’ha presentants dels ciutadans de Barcelona. Això és
transformat de la seva situació anterior. Ja vaig dir-ho molt important que ho afirmem.
en la sessió del seu comiat, agraeixo a Joan Clos la Acabem un plenari que ha estat extraordinari per-
seva immensa confiança en la meva persona i la què normalment són de confrontació d’idees i de pro-
seva amistat. jectes. Entorn una funció democràtica que és aprovar
A l’alcalde Jordi Hereu. Aquests darrers vuit o nou l’acta acabem i fem l’últim plenari del mandat pel qual
mesos compartits han estat molt intensos, d’una mag- jo us vull felicitar a tots, perquè sembla que s’ha
nífica i excel·lent intensitat personal i política. Sempre treballat, fort i bé, a favor de la ciutat de Barcelona.
m’he sentit ben recolzat i ben orientat per l’alcalde Ha estat un mandat de quatre anys interessant,
Jordi Hereu, les seves qualitats personals, el seu apassionant, on hi ha hagut, hem viscut i compartit
projecte polític, que compartim, i la seva forma de fer els molts canvis que està tenint la Ciutat, la qual ens
l’han consolidat en el càrrec ara i, n’estic convençut, ha emès molts missatges sobre els canvis que
en el futur. Quan mires enrere veus que hem fet haurem de continuar projectant i treballant en el futur.
moltes coses; tanmateix, alcalde Jordi Hereu, en que- Certament aquí hem pres moltes decisions. Aquí
den encara moltes per fer en el futur. Les noves hem votat quasi mil propostes d’acord i hem pres
realitats socials i econòmiques imposen noves ac- aquestes decisions amb més consens d’allò que a
cions i obliguen a més i a nous treballs. Estic segur vegades pot semblar, perquè en aquesta ciutat hi ha
que aquestes noves obligacions seran ben ateses per debat i confrontació democràtica, però també és
l’alcalde Jordi Hereu. veritat que hi ha propostes en les quals ens posem
Acabo. Tornaria a repetir els setze darrers anys, si d’acord: seixanta declaracions institucionals i moltes
ho pogués fer. Certament procuraria evitar aquelles propostes en les quals hem pogut treballar con-
coses que han estat errades, i fer millor determinades juntament, i en altres hem discrepat i, per tant, les
coses. Però tornaria a repetir. En aquesta repetició hem debatut i, finalment, ens hem pronunciat de ma-
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1655
nera diferent. Aquesta és una gran funció política i Mireu, ens obligueu a molt perquè aquí trajectòries,
democràtica que aquest Consell Municipal ha fet algunes de mesos i altres de ben dilatades de molts
aquests anys i ben segur l’haurà de continuar fent: anys, han estat totes un bon exemple: per tant, els
per tant, en aquest sentit, jo expresso que des de la que continuem aquesta tasca estem obligats a pros-
política democràtica es fa un servei a la Ciutat. seguir en aquesta línia.
Espero, l’hem de treballar i és un dels reptes que També us volia dir quelcom important que també
tenim a la Ciutat, que aquest esperit que s’ha ex- vaig dir a l’esmentada associació dels antics regidors,
pressat avui aquí el puguem fer compartir, el puguem que és important la vostra experiència com a antics
fer sentir a la ciutadania. Això és important i una de regidors, però jo i tot l’Ajuntament volem aprofitar la
les responsabilitats que tenim tots plegats. vostra actitud de continuar sent ciutadans comprome-
Però tan real com la política democràtica i, per tant, sos amb aquesta ciutat: alguns potser més allunyats
aquesta dimensió d’un plenari de debat i de con- de l’activitat institucional pública; altres, en canvi,
frontació, és el plenari d’avui i això és el que vull re- clarament implicats en projectes de desenvolupament i
marcar: darrera de representants, de regidors, de de transformació d’aquesta ciutat. Gent que ha de fer
tinents d’alcalde, hi ha –i avui s’ha manifestat amb transformacions físiques molt importants. Avui no estic
molta més llibertat i autenticitat– ciutadans i ciuta- parlant de túnels perquè també hi ha altres infra-
danes de Barcelona que, com la resta, senten l’orgull estructures fonamentals. Gent que ens ha de fer expli-
de la pertinença a un projecte al qual s’hi arriba des car la Ciutat i el país, per exemple, a la capital de
de molts àmbits diferents i s’hi aporta des de diferents l’Estat. Gent que des de l’habitatge, l’esport, des de
sensibilitats polítiques. molt camps diferents seguireu treballant per aquesta
Em sembla que és molt important que puguem ciutat, si més no, com a ciutadans de Barcelona, que
expressar que darrera dels regidors, de tots i ca- també seguireu treballant per aquesta ciutat. Això és
dascun dels electes, hi ha, molt abans, ciutadans i fonamental i, per tant, la vostra experiència és un actiu
ciutadanes que s’estimen aquesta ciutat i que estan per a la Ciutat que s’ha de seguir desenvolupant.
decidits a dedicar-li tot el temps que faci falta. Per Em sembla que en aquest Plenari jo he vist llà-
tant, compartim la reivindicació que la política és grimes, no de cocodril, sinó de cor perquè darrera la
quelcom útil i necessari. I, certament, hi afegeixo el política hi ha sentiments. Aquest és el motor bàsic. Sé
repte que nosaltres, a partir de dissabte que ve, hem que és un moment complicat per a expressar que
de treballar perquè aquest sigui un valor, compartit darrera la política i molt abans de la política insti-
cada cop per més ciutadans. Aquest és un repte que tucional i de partit hi ha sentiments i valors. Vau arri-
tenim pendent. bar aquí amb aquests valors i aquests sentiments i en
Us vull dir que estem orgullosos de vosaltres, que sortir d’aquesta sala continuareu tenint aquests valors
estem profundament orgullosos del que sou, del que i aquests sentiments. Espero que això ho seguireu
heu fet i de l’esperit que ha mostrat i expressat aquest posant al servei d’aquesta ciutat.
Plenari. És l’esperit d’aquesta ciutat. Com vaig dir en A nosaltres ens pertocarà iniciar un nou mandat. Ja
una reunió de l’associació Consell de Cent –de la ho sabeu. Tornarem a la política democràtica amb les
qual, més tard o més d’hora, tots formarem part– seves febleses, les seves grandeses, els seus de-
davant de més d’un centenar d’electes, l’any 1979 bats, les seves confrontacions; però que tothom tingui
vàrem iniciar una aventura apassionant que mai no clar que abans d’aquesta confrontació democràtica
hem fet sols, sinó amb els ciutadans, les entitats, les també hi ha aquests valors i que això és un actiu
associacions d’aquesta ciutat, a les quals ens devem i fonamental d’aquesta ciutat que nosaltres haurem de
juntament amb els quals sempre hem de caminar. seguir honorant.
Malament aquell dia en el qual els que som aquí dins Us agraeixo tot el que heu fet i tot el que seguireu
deixéssim de caminar junt amb la gent que està fora fent per la ciutat de Barcelona. Als que restarem aquí
d’aquesta sala. En tot cas, com vaig dir també aquell ens toca seguir treballant per la ciutat de Barcelona,
dia, no és tan obvi que més enllà del debat demo- des d’aquesta institució, des d’aquest Consell Munici-
cràtic, apassionat i a vegades molt confrontat, que pal que ha fet molt bona feina aquests darrers quatre
després siguem capaços d’això, de compartir un acte anys, i estem tots obligats a continuar-la fent en els
amb sentiments que ens uneixen. El diàleg i el res- quatre propers. Així ho espera de nosaltres la Ciutat
pecte és un actiu fonamental i ben profund de la ciutat que hi ha aquí fora; i estic segur que des de la
de Barcelona que mai no hem de perdre. En aquest confrontació democràtica seguirem treballant per ella.
sentit valoro absolutament com quelcom que no té Moltes gràcies. Estem molt, molt orgullosos de
preu tot allò que aquí s’ha expressat per part de tots i vosaltres.”
cadascun dels regidors.
La ciutat es construeix des del govern i des de No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Pre-
l’oposició i junts hem de seguir construint aquesta sidència aixeca la sessió a les dotze hores i trenta
ciutat. Això és el que hem de continuar fent. minuts.
1 a656 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
DISPOSICIONS GENERALS
Decrets de l’Alcaldia
Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Funcions:
Alcaldia per l’article 21 de la Llei reguladora de les – Planificar les mesures de coordinació operatives
bases del règim local, i l’article 13 de la Carta Munici- per les situacions d’emergència que es generin a
pal, disposo: la ciutat.
Primer. Amortitzar les Unitats de Prevenció Ope- – Potenciar la participació social, el voluntariat, i la
rativa, Règim Interior i Gestió d’Emergències adscri- coordinació entre institucions i empreses, en les
tes als Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Sal- tasques de prevenció i control davant de riscs que
vament. poden succeir a la ciutat.
Segon. Crear les Unitats Territorials 1 i 2, amb un – Impulsar i coordinar el desenvolupament del Pla
nivell 2610X, adscrites a la Divisió d’Operacions, Bàsic d’Emergència Municipal i els Plans Espe-
dependent del Servei de Prevenció, Extinció d’Incen- cífics d’Emergència de major risc que d’ell se’n
dis i Salvament. derivin.
Tercer. Crear la Unitat de Protecció Civil, amb un – Impulsar, coordinar i homologar els Plans d’Auto-
nivell 2610X, adscrita a la Divisió de Prevenció i Pro- protecció que es desenvolupin en l’àmbit munici-
tecció Civil, dependent del Servei de Prevenció, Ex- pal.
tinció d’Incendis i Salvament. – Proposar millores i actualització dels sistemes de
Quart. Crear la Unitat de Procediments i Planifi- comunicació, actuació, coordinació, informació i
cació, i la Unitat de Tecnologies i Coordinació, amb altres per a l’optimització dels recursos disponi-
un nivell 2610X, dependent del Servei de Prevenció, bles.
Extinció d’Incendis i Salvament. – Potenciar l’intercanvi d’informació sobre greus
Barcelona, 18 d’octubre de 2007. L’alcalde, Jordi riscs, calamitats públiques i catàstrofes a tots els
Hereu i Boher. nivells nacionals i/o internacionals.
(Ref. 4510) – Anàlisi, estudi i preparació de normes i reglaments
en matèria de prevenció d’incendis i altres riscos,
ANNEX investigació postsinistral, per tal de mantenir el
necessari nivell d’especialització tècnica en ma-
Descripció de funcions del Servei de Prevenció, Ex- tèria de prevenció i protecció davant el risc.
tinció d’Incendis i Salvament – Funcions de prevenció reglades. Intervenció di-
recta o indirecta, mitjançant normes i inspeccions,
Direcció del Servei de Prevenció, Extinció d’In- en les activitats de disciplina urbanística (con-
cendis i Salvament cessió de llicències), per tal d’assegurar el compli-
ment de les normes relatives a la protecció contra
Òrgan superior immediat: incendis, tant a nivell de projecte, com d’execució
Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. i posada en marxa quan es tracti d’activitats i
llicències de primera ocupació d’edificis.
Funcions: – Realitzar campanyes de formació i informació.
– Direcció del Servei de Prevenció, Extinció d’In- – Participar en la redacció, actualització i implan-
cendis i Salvament, i coordinació dels diversos tació dels Plans d’autoprotecció dels edificis mu-
òrgans que la integren. nicipals.
– Planificació de les activitats del Servei, i la pre- – Funcions de prevenció operativa per tal d’afavorir,
visió de les seves necessitats. a nivell de ciutat, el disseny de plans d’emer-
– Gestió de les partides pressupostàries assignades gència en establiments, i un millor coneixement i
al Servei. aplicació de les mesures d’autoprotecció i pre-
– Elaboració de propostes i plans d’acció per tal venció del risc per part dels ciutadans.
d’assegurar la gestió de mitjans i el manteniment – Assumir la Secretaria del Fòrum de la Prevenció
del grau d’eficàcia necessària. del Foc de Barcelona.
– Participar en la Protecció Civil Municipal i assumir
la Direcció Tècnica dels Plans d’emergència mu-
nicipal que li siguin assignats. Unitat de Protecció Civil
Òrgan superior immediat:
Divisió de Protecció Civil i Prevenció Divisió de Protecció Civil i Prevenció.
Òrgan superior immediat: Funcions:
Direcció del Servei de Prevenció, Extinció d’Incen- – Planificació, coordinació i manteniment de Plans
dis i Salvament. d’Emergència municipals.
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1657
– Col·laboració en la implantació dels Plans al Cen- – Realització de guàrdies de nivell directiu.
tre de Gestió d’Emergències.
– Supervisió i avaluació de resultats en matèria de
prevenció d’incendis. Unitat de Procediments i Planificació
– Realització de guàrdies de nivell directiu.
Òrgan superior immediat:
Direcció del Servei de Prevenció, Extinció d’Incen-
Divisió d’Operacions del Servei de Prevenció, Ex- dis i Salvament.
tinció d’Incendis i Salvament
Funcions:
Òrgan superior immediat: – Coordinació de l’elaboració de procediments ope-
Direcció del Servei de Prevenció, Extinció d’Incen- ratius i plans d’intervenció.
dis i Salvament. – Seguiment de la implantació dels procediments i
plans, i avaluació de la seva aplicació.
Funcions: – Planificació d’activitats i coordinació de recursos.
– Dirigir les actuacions de l’estructura operativa del – Realització de guàrdies de nivell directiu.
Servei; assegurar l’eficàcia i el manteniment del
nivell de preparació i productivitat necessari tant
dels recursos humans com dels materials.
– Propostes de planificació dels serveis. Unitat de Tecnologia i Comunicació
– Direcció del Centre de Coordinació Operativa
(CECOB). Òrgan superior immediat:
– Direcció dels serveis dels parcs de bombers. Direcció del Servei de Prevenció, Extinció d’Incen-
– Coordinació dels efectius en cas d’intervenció. dis i Salvament.
Funcions:
Unitats Territorials 1 i 2 – Coordinació de projectes d’implantació de novestecnologies i aplicacions.
Òrgan immediat superior: – Referent directiu del Centre de Gestió d’Emergèn-
Divisió d’Operacions del Servei de Prevenció, Ex- cies.
tinció d’Incendis i Salvament. – Avaluació de resultats i propostes de millora.– Realització de guàrdies de nivell directiu.
Funcions:
– Coordinació i gestió de recursos i infraestructures
de la seva Unitat Territorial. Departament de Personal i Formació
– Planificació, programació i avaluació d’activitats
internes i externes. Òrgan superior immediat:
– Participació en els programes formatius, i pro- Direcció del Servei de Prevenció, Extinció d’Incen-
postes de millora. dis i Salvament.
– Realització de guàrdies de nivell directiu.
Funcions:
– Administració pressupostària i comptable. Elabo-
Unitat de Recolzament Tècnic ració de les propostes de pressupostos. Control
de les propostes de despesa formulades pels di-
Òrgan superior immediat: versos Departaments.
Direcció del Servei de Prevenció, Extinció d’Incen- – Preparació dels expedients d’autorització de des-
dis i Salvament. peses, de compres i d’adquisició de béns i ser-
veis.
Funcions: – Gestió i administració de personal.
– Plecs de condicions tècniques i homologació del – Preparació de sistemes i proves d’ingrés del per-
material i equip d’intervenció. Criteris d’obsoles- sonal.
cència i criteris de manteniment. – Atenció a les relacions humanes.
– Formulació de les prescripcions tècniques dels – Control d’assistència.
projectes d’adquisicions i dels contractes de con- – Interlocutor per temes de salut laboral amb els
servació de material d’intervenció i equipament de facultatius dels serveis mèdics municipals.
protecció. – Desenvolupament i gestió dels plans de formació
– Informes tècnics dels expedients de contractació i d’acord amb les necessitats i objectius establerts
incidències. conjuntament amb cadascuna de les Divisions.
1 a658 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
Organigrama del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament
30
Direcció del SPEIS
28 28
Divisió de Prevenció i Divisió d’Operacions 
Protecció Civil del SPEIS
26 26 26 26
Unitat de Protecció Unitat de Tecnologia 
Civil Unitat Territorial 2 Unitat Territorial 1 i Comunicació
26
Unitat de Procediments 
i Planificació
26
Unitat de Recolzament 
Tècnic
26
Departament de 
Personal i Formació
* * *
Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la Aprovar el canvi de denominació del carrer Quarter
Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de de Simancas, per carrer de Simancas, vial situat en-
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article tre els carrers de Jaume Pinent i de l’Artesania, en el
13è de la Carta de Barcelona, disposo: districte de Nou Barris.
Aprovar el canvi de denominació del carrer de Barcelona, 22 d’octubre de 2007. L’alcalde, Jordi
Roses, per carrer de Vila de Roses, vial situat entre el Hereu i Boher.
carrer de Siurana i la carretera de les Aigües, en el (Ref. 4508)
districte d’Horta-Guinardó.
Barcelona, 22 d’octubre de 2007. L’alcalde, Jordi * * *
Hereu i Boher.
(Ref. 4506) Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la
Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de
* * * les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article13è de la Carta de Barcelona, disposo:
Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la Aprovar el canvi de denominació del carrer d’Oliva
Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de per carrer de Garcilaso, atesa la reordenació urbanís-
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article tica de la zona, en el districte de Sant Andreu.
13è de la Carta de Barcelona, disposo: Barcelona, 22 d’octubre de 2007. L’alcalde, Jordi
Aprovar el canvi de la denominació i tipologia de la Hereu i Boher.
plaça del Doctor Ferrer i Cajigal, per jardins del Doc- (Ref. 4509)
tor Duran i Reynals, situats davant de l’Hospital Clínic * * *
i Provincial de Barcelona, entre els carrers de Rosselló,
Casanova i Còrsega, en el districte de l’Eixample. Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la
Barcelona, 22 d’octubre de 2007. L’alcalde, Jordi Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de
Hereu i Boher. les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article
(Ref. 4507) 13è de la Carta de Barcelona, disposo:
* * * Aprovar el canvi de tipologia del carrer de Molle-
russa per passeig de Mollerusa, atesa la reordenació
Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la urbanística de la zona, en el districte de Sant Andreu.
Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de Barcelona, 22 d’octubre de 2007. L’alcalde, Jordi
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article Hereu i Boher.
13è de la Carta de Barcelona, disposo: (Ref. 4511)
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1659
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2007
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 9 d’octubre de 2007)
Expedient núm. 3-83/2007
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22706 0201 32530 MC7 Estudis i treballs tècnics 6.000,00
22719 0601 31133 MC7 Altres contractes de serveis 4.000,00
22109 9901 46520 MC7 Altre material de consum no inventariable 22.380,00
22719 0603 12110 MC8 Altres contractes de serveis 59.000,00
22700 0603 17110 MC8 Neteja edificis i locals 10.000,00
22610 0603 12110 MC8 Altres despeses compra de serveis 55.820,00
48001 0603 31121 MC8 Ajuts a famílies 10.000,00
22610 0603 46310 MC8 Altres despeses compra serveis 22.380,00
21200 9901 12110 MC7 Manteniment edificis i altres construccions 124.820,00
22610 9901 46520 MC7 Altres despeses compra serveis 12.800,00
48900 0603 46371 MC8 Altres despeses compra serveis 12.800,00
170.000,00 170.000,00
Expedient núm. 3-84/2007
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22719 0201 12110 MC7 Altres contractes de serveis 2.200,00
22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum no inventariable 2.200,00
22611 0607 12110 MC7 Altres despeses-indemnitzacions sentències 4.155,72
22611 9901 13113 MC8 Altres despeses-indemnitzacions, sentències 4.155,72
43003 0301 43240 MC7 A l’Institut Municipal Parcs i Jardins 740.621,86
22727 0301 44210 MC8 Neteja i recollida residus sòlids 740.621,86
746.977,58 746.977,58
1 a660 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
COMISSIONS DEL CONSELL
MUNICIPAL
Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social
Acta de la sessió celebrada el dia 18 de setembre cívic Casa del Rellotge i la Cadena, per als exercicis
de 2007 i aprovada el dia 16 d’octubre de 2007 2007-2009, i per un import de 282.459,20 euros.
3. Districte de les Corts
A la sala President Lluís Companys de la Casa de Del gerent municipal, de data 20 d’agost de 2007,
la Ciutat, el 18 de setembre de 2007, s’hi reuneix la que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per
Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota adjudicar el contracte de dinamització cultural i co-
la presidència de la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà. Hi munitària del Districte de les Corts, per als exercicis
assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Montse 2008-2009, i per un import de 63.800 euros.
Ballarín i Espuña, Carles Martí i Jufresa, Gemma
Mumbrú i Moliné, Immaculada Moraleda i Pérez, Itziar 4. Districte d’Horta-Guinardó
González i Virós, Carmen Andrés i Añón, Jaume De la gerent municipal, de data 31 de juliol de
Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè 2007, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
Homs i Molist, Ángeles Esteller Ruedas, Gloria Martín curs, per adjudicar el contracte de gestió i animació
Vivas, Javier Mulleras Vinzia, Elsa Blasco i Riera, de la ludoteca el Galliner, per als exercicis 2007-
Xavier Florensa i Cantons, assistits per la tècnica 2009, i per un import de 118.566,84 euros.
d’Administració General, Sra. Tecla Fort i Riera, la
qual actua per delegació expressa del secretari gene- 5. Districte d’Horta-Guinardó
ral i certifica. De la gerent municipal, de data 31 de juliol de
També hi són presents els senyors Pere Alcober i 2007, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
Solanas, delegat d’Esports i Jordi Martí i Grau, dele- curs, per adjudicar el contracte de gestió i animació
gat de Cultura. del casal infantil Taxonera, per als exercicis 2007-
La senyora Elsa Blasco i Riera s’incorpora a la 2009, i per un import de 118.566,84 euros.
sessió en iniciar-se el debat del punt cinquè de l’ordre
del dia. 6. Districte d’Horta-Guinardó
S’obre la sessió a les nou hores i trenta minuts. De la gerent municipal, de data 31 de juliol de
2007, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
curs, per adjudicar el contracte de gestió i animació
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior del centre infantil la Torre, per als exercicis 2007-
S’aprova. 2009, i per un import de 118.566,84 euros.
II) Part Informativa 7. Districte d’Horta-Guinardó
De la gerent municipal, de data 31 de juliol de
a) Despatx d’ofici 2007, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
curs, per adjudicar el contracte de gestió i animació
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or- de la ludoteca Arimel, per als exercicis 2007-2009, i
ganització municipal, es comuniquen les resolucions per un import de 118.566,84 euros.
següents:
8. Districte d’Horta-Guinardó
1. Districte de Sants-Montjuïc De la gerent municipal, de data 31 de juliol de
Del gerent municipal, de data 19 de juliol de 2007, 2007, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, curs, per adjudicar el contracte de gestió i animació
per adjudicar el contracte de serveis per a joves a la del casal infantil Guinardó, per als exercicis 2007-
Casa del Mig i la Vinya del Districte de Sants-Mont- 2009, i per un import de 118.566,84 euros.
juïc, per als exercicis 2007-2009, i per un import de
222.482,53 euros. 9. Districte d’Horta-Guinardó
De la gerent municipal, de data 31 de juliol de
2. Districte de Sants-Montjuïc 2007, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
Del gerent municipal, de data 19 de juliol de 2007, curs, per adjudicar el contracte de gestió i animació
que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, del casal infantil l’Ànec, per als exercicis 2007-2009, i
per adjudicar el contracte de dinamització del centre per un import de 118.566,84 euros.
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1661
10. Districte de Nou Barris 18. Districte d’Horta-Guinardó
De la gerent municipal, de data 31 de juliol de Del gerent municipal, de data 20 d’agost de 2007,
2007, que aprova el plec de clàusules i convoca con- que adjudica el contracte de gestió de serveis es-
curs, per adjudicar el contracte de gestió i realització portius del camp de futbol municipal de Sant Genís a
de les activitats formatives en l’àmbit de la cura i C.D. Penitents, per un període de quatre anys, i amb
atenció a persones al barri de Roquetes, en el marc un cànon fix de 100 euros anuals.
del projecte social de la Llei de barris, per als
exercicis 2007-2008, i per un import de 147.600 b) Mesures de govern
euros. c) Informes
11. Districte de Nou Barris
De la gerent municipal, de data 31 de juliol de III) Propostes a dictaminar
2007, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
curs, per adjudicar el contracte de gestió i realització a) Ratificacions
de cursos d’alfabetització i acolliment lingüístic al b) Propostes d’acord
barri de Roquetes, en el marc del projecte social de la
Llei de barris, per als exercicis 2007-2008, i per un 1. Atorgar la Medalla d’Or al mèrit esportiu al Club
import de 147.600 euros. Esportiu Europa en el centenari de la seva fundació,
com a reconeixement a la seva dilatada tasca i el seu
12. Districte de Nou Barris arrelament a la ciutat, per les seves aportacions
De la gerent municipal, de data 31 de juliol de històriques al món de l’esport, per l’esforç continuat
2007, que aprova el plec de clàusules i convoca con- durant tots aquests anys en la promoció de l’esport,
curs, per adjudicar el contracte de gestió i realització especialment el femení, i per la seva implicació en la
de la xarxa d’activitats esportives i de lleure als barris difusió dels valors de l’esport.
de Torre Baró i Ciutat Meridiana, en el marc del La Sra. Fandos proposa tractar conjuntament els
projecte de la Llei de barris, per als exercicis 2007- punts 1 i 2 de l’ordre del dia.
2008, i per un import de 68.000 euros. El Sr. Alcober remarca que el Club Esportiu Europa
i el Club Natació Barcelona estan profundament
13. Districte de Sant Andreu lligats a la història de la Ciutat i que, amb motiu del
De la gerent municipal, de data 5 de juliol de 2007, seu centenari, es proposa que els sigui atorgada la
que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, Medalla d’Or al mèrit esportiu.
per adjudicar el contracte de servei d’infraestructura La Sra. Fandos avança el posicionament favorable
cultural del Districte de Sant Andreu, per als exercicis del seu grup a l’atorgament de les dues medalles. Fa
2007-2009, i per un import de 240.000 euros. constar la conveniència, pel que fa al Club Esportiu
Europa, de fer referència en presentar la proposta al
14. Districte de Sant Andreu Plenari del Consell Municipal, a la importància que el
Del gerent municipal, de data 20 d’agost de 2007, Club té per al districte de Gràcia. Quant al Club
que aprova el plec de clàusules i convoca concurs Natació Barcelona, destaca l’esforç que ha fet els
obert, per adjudicar el contracte de la gestió dels pro- darrers anys per la renovació i ampliació de les seves
grames socials, comunitaris i de suport i dinamització instal·lacions.
del Pla d’intervenció integral de Trinitat Vella, per als La Sra. Esteller avança el recolzament del seu grup
exercicis 2007-2009, i  per un import de 195.123 a les dues iniciatives perquè ambdós  clubs tenen
euros. mèrits més que suficients per ser creditors de la me-
dalla, i aquest és un reconeixement de l’Ajuntament a
15. Districte de Sant Martí la seva tasca i a l’esforç que fan per situar-se en uns
Del gerent municipal, de data 27 de juliol de 2007, alts nivells competitius.
que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, El Sr. Florensa avança l’acord del seu grup a
per adjudicar el contracte de gestió i explotació del l’atorgament de les medalles. Recorda que el Club
complex esportiu municipal Vila Olímpica situat al Esportiu Europa, molt arrelat a la Vil·la de Gràcia al
carrer Carmen Amaya, 4, amb un cànon fix de 198 llarg de la seva història, ha superat aquestes fron-
euros, més un cànon variable de l’1% dels ingressos teres i ha estat un club de referència a tot Catalunya, i
totals. destaca la tasca que al llarg dels anys ha fet pel futbol
base i pel futbol femení. Creu que el Club Natació
16. Gerència Serveis Personals Barcelona és també una entitat emblemàtica de la
De la gerent municipal, de data 31 de juliol de Ciutat indestriable del barri de la Barceloneta.
2007, que adjudica el contracte a espais per a la El Sr. Alcober recull la proposta de la Sra. Fandos i
igualtat per realitzar tallers de prevenció de relacions explica que els actes d’atorgament de medalles es
abusives en instituts de secundària i altres centres preparen conjuntament amb l’entitat i que, a part de la
per a joves, per als exercicis 2007-2009, i per import intervenció que pugui fer ell mateix o l’alcalde, es
de 85.445,92 euros. convida sempre a qui l’entitat proposi per fer-ne una
glosa que, evidentment, va lligada a la història del
17. Districte de Gràcia club i que quan es parla del Club Esportiu Europa és
Del gerent municipal, de data 27 de juliol de 2007, obvi que es parla també de Gràcia.
que adjudica a la societat Calaix de Cultura, SL el Es dictamina amb el posicionament favorable del
contracte de prestació del servei d’organització de PSC, CIU, PP i ERC.
cursos i tallers al centre cívic la Sedeta, per als cur- 2. Atorgar la Medalla d’Or al mèrit esportiu al Club
sos 2007-2008, i per un import de 218.004,55 euros. Natació Barcelona en el centenari de la seva fun-
1 a662 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
dació, com a reconeixement a la seva dilatada tasca i esportiu municipal del Putget i la posterior explotació
el seu arrelament a la ciutat, per les seves aporta- de dita instal·lació esportiva al carrer de Marmellà,
cions històriques al món de l’esport i per fer l’esforç núms. 23-27. Adjudicar l’esmentat contracte a les
continuat durant tots aquests anys en la promoció i empreses: Federació Catalana de Basquetbol NIF
foment de l’esport. G08665432 i la societat Emcofa, SA Empresa Cons-
Es dictamina amb el posicionament favorable del tructora Familiar, SA, NIF A08552135, que es cons-
PSC, CIU, PP i ERC. tituiran en Agrupació Interès Econòmic (AIE) i que
serà la titular de la concessió amb subjecció al plec
de clàusules administratives particulars, al de pres-
IV) Part decisòria cripcions tècniques, a l’estudi de viabilitat, a la pro-
posició presentada i la compareixença de 7 de juny
a) Propostes d’acord de 2007, d’acord amb la proposta de la mesa de
contractació de 22 de juny de 2007, durant un pe-
3. Prorrogar el contracte que té per objecte la con- ríode de quaranta anys a partir de la data de for-
cessió de la gestió de l’Escola Municipal de Música malització del contracte, i amb la proposta d’inversió
de Can Ponsic, durant un període d’un any a comptar de 7.215.954,24 euros. Requerir a Federació Catala-
des de l’inici del curs 2007-2008, de conformitat amb na de Basquetbol NIF G08665432 i la societat Em-
allò que preveu la clàusula sisena del plec de clàu- cofa, SA Empresa Constructora Familiar, SA NIF
sules administratives particulars pel qual es regeix el A08552135 perquè formalitzin la constitució de l’AIE,
contracte; autoritzar, per a fer front a aquesta pròrro- en un termini màxim de tres mesos, amb tots i
ga, la despesa de 289.989,95 euros, que anirà a càrrec cadascun dels requisits inclosos a les clàusules 6 i 7
dels Pressupostos de l’Institut Municipal d’Educació del plec de clàusules administratives particulars. Re-
de Barcelona dels següents anys; 115.995,98 euros querir  l’adjudicatari perquè en el termini màxim de
del Pressupost de 2007; i 173.993,95 euros del Pres- quinze dies naturals, a comptar des de la data de
supost de 2008, condicionada aquesta darrera a l’exis- recepció de la notificació d’aquesta resolució, cons-
tència de crèdit adequat i suficient per a finançar les titueixi la garantia definitiva de la redacció del projecte
obligacions derivades d’aquest contracte en l’exercici i construcció de l’obra pública de 288.638,17 euros i
corresponent; disposar-la a favor de l’Arc Taller de la garantia definitiva per l’explotació de l’obra pública
Música, Fundació Privada, amb CIF núm. G-600 731 de 100.000 euros, i comparegui per formalitzar el
86, adjudicatària del contracte; i declarar la vigència contracte a les dependències de l’Administració del
de la garantia dipositada per a fer front al contracte, i Districte, en el termini màxim de trenta dies naturals a
que continuarà servint de garantia durant l’execució partir de la mateixa data, sempre i quan estigui
de la pròrroga constituïda l’AIE cancel·lar i retornar a l’adjudicatari la
La Sra. Ballarín explica que la gestió d’aquesta garantia provisional un cop hagi constituït les ga-
escola municipal va ser adjudicada l’any 2001 a una ranties definitives. Facultar el/la regidor/a del Districte
Fundació privada, que el contracte tenia una vigència de Sarrià-Sant Gervasi per a la formalització d’aquest
inicial de cinc anys prorrogable per cinc més, sempre contracte, així com per a l’aprovació inicial i definitiva,
que hi hagués una sol·licitud de l’adjudicatari apro- si s’escau, del projecte bàsic i executiu, i per a la
vada per l’Ajuntament. Afirma que la Fundació fa la resolució de les qüestions incidentals que no mo-
tasca de forma satisfactòria per tothom i, per aquest difiquin substancialment les condicions del contracte i
motiu, s’accepta la pròrroga sol·licitada. que no impliquin una obligació econòmica amb càrrec
El Sr. Ciurana avança el vot favorable del seu grup al pressupost municipal i/o que no tinguin una in-
a la pròrroga i aprofita per demanar a la Regidoria cidència econòmica en el contracte.
que el programa d’escoles de música, que recorda El Sr. Alcober explica que aquest és l’acord d’adju-
que està molt endarrerit perquè només existeixen en dicació del contracte a la Federació Catalana de Bas-
quatre districtes de la ciutat, s’acceleri. quetbol i a la societat Emcofa SA que farà possible
La Sra. Martín avança el vot favorable del seu grup que el barri del Putget gaudeixi d’aquesta nova ins-
perquè entén que amb aquest acord es donarà via- tal·lació.
bilitat a la continuïtat del treball de l’escola; i remarca La Sra. Fandos avança el vot favorable del seu
el reiterat incompliment de la promesa d’ampliar el grup. Creu que la Federació Catalana de Basquetbol
programa d’escoles de música als diferents districtes ha fet un esforç extraordinari; li consta que té ex-
de la Ciutat que, puntualitza, figura també com un periència per gestionar aquest equipament, i recorda
dels objectius del PAM 2004-2007. que en el seu moment el procés de contractació es va
El Sr. Florensa avança el vot favorable del seu aturar perquè la Federació va fer unes al·legacions al
grup. plec de clàusules per aconseguir que el poliesportiu
La Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, fos viable i rendible. Demana que es tingui present la
la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la petició de la Federació de què se li redueixi el 90%
Sra. Martín expressa el vot favorable del PP i el Sr. del cànon variable, i que es tingui en compte l’esforç
Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. que li suposa fer una inversió de més de 7.000.000
euros. Pregunta quina és la inversió de l’Ajuntament
en l’equipament i recorda que CiU sempre ha estat
Districte de Sarrià-Sant Gervasi partidari que l’Ajuntament ajudi invertint des de l’inici
perquè, si no, s’acaben donant subvencions a fons
4. Declarar vàlid el procediment de licitació mitjan- perdut, tot i que espera que en aquest cas no passi.
çant concurs per a l’adjudicació del contracte de con- Torna a demanar quina és l’aportació econòmica de
cessió d’obra pública per a la redacció de projecte l’Ajuntament i que s’estudiï la possibilitat de variar el
bàsic i executiu, direcció d’obra, construcció del poli- cànon que fa referència als ingressos i no als re-
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1663
sultats. Li sembla bé que la promoció esportiva se plir perquè hi ha un marc jurídic de caràcter nacional i
centri en el Consell de l’Esport Escolar de Barcelona internacional que limita, fins i tot també amb els par-
perquè CiU considera que cal donar al Consell un tits amistosos, l’àmbit d’actuació. Repeteix que cal
suport més explícit. respectar aquest calendari, que no hi ha excepcions,
La Sra. Esteller avança el posicionament favorable tot i que l’any 2006 la selecció catalana va poder jugar
del seu grup perquè considera que era necessari un el partit amb Euskadi el dia 8 d’octubre perquè, ales-
equipament d’aquesta naturalesa a la zona i, atès hores, aquell esdeveniment es va poder encaixar en
l’esforç inversor de la Federació Catalana de Bas- el calendari, però ara no es pot jugar ja que està pre-
quetbol, reclama que per part de l’Ajuntament es vist per la FIFA que el 13 d’octubre es jugui un partit
valori la petició de reducció de cànon perquè ajudaria contra Dinamarca, i el 17 d’octubre un amistós davant
a la viabilitat del centre i a la promoció de l’esport. Finlàndia. Pels motius exposats, diu que el seu grup
El Sr. Florensa avança el vot favorable del seu no donarà suport a la proposició perquè creu que fins
grup. i tot els partits amistosos que jugui la selecció catala-
El Sr. Alcober respon que l’Ajuntament no invertirà na s’han d’ajustar a la normativa vigent.
en la instal·lació, però insisteix que les condicions El Sr. Florensa avança el vot favorable del seu
marcades i acceptades es basen en acords previs grup a la proposició i considera lògic que Barcelona,
perquè, tal com ha recordat la Sra. Fandos, la Fe- com a capital, es posicioni davant d’uns fets que han
deració va presentar en el seu moment algunes estat a bastament presents a la premsa i que es
al·legacions al plec de clàusules que van ser ac- resumeixen en la dificultat de la selecció catalana per
ceptades per l’Ajuntament. jugar fins i tot partits amistosos.
La Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, El Sr. Alcober està d’acord amb la proposició,
la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la recorda que en el seu moment ja van donar suport al
Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Sr. Jordi Roche, president de la Federació Catalana
Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. de Futbol. Explica que no hi ha motius per no celebrar
aquest partit, pensa  que si es diu que l’esport ajuda a
b) Proposicions acostar els pobles, aquesta era una bona ocasió per
demostrar-ho. Creu que s’ha arribat a una situació
Del Grup Municipal CIU: absurda, no tant sols per motivacions polítiques, sinó
5. Expressar el seu suport a la Federació Catalana també per qüestions personals i, per tant, es donarà
de Futbol per tal que es celebri el partit entre la suport a la Federació Catalana de Futbol perquè faci
selecció nacional de Catalunya i dels Estats Units, el que cregui convenient per restablir la normalitat.
previst per al proper 14 d’octubre a la ciutat de Barce- La Sra. Blasco avança el vot favorable del seu
lona. grup.
El Sr. Ciurana fa constar que aquesta proposició, El Sr. Ciurana agraeix el vot favorable dels grups i
en un país amb una tradició democràtica més llarga i diu a la Sra. Esteller que no ha estat per a ell cap sor-
amb criteris més objectius en la seva relació amb els presa el posicionament del PP perquè no sols el mo-
territoris, no tindria cap sentit i no caldria que l’Ajun- del polític, sinó també el de relació amb les entitats,
tament de la capital del país es pronunciés i donés és profundament centralista i espanyolista i li hauria
suport a una entitat privada per celebrar un partit de sorprès que li haguessin donat suport. Insisteix en
futbol. Li sembla que en una situació de normalitat què la Federació Catalana de Futbol ha de tenir
nacional, institucional i democràtica la proposició no l’oportunitat que la selecció nacional del país pugui ju-
seria necessària, però com que en aquest camp gar partits internacionals i creu que l’Ajuntament fa bé
s’actua en el terreny de l’absurd, cal que l’Ajuntament de donar-li suport.
es pronunciï per donar suport a la Federació Catalana La Sra. Esteller fa constar que la Federació espa-
de Futbol perquè la selecció nacional de Catalunya nyola quan juga partits amistosos s’ha d’adaptar, tam-
pugui celebrar un partit de futbol amistós amb la bé, a les dates acordades pels clubs, juntament amb
selecció nacional dels Estats Units. Fa constar que la Lliga professional i la FIFA, que també determina el
estava previst celebrar el partit a Barcelona el proper calendari. Insisteix que per un motiu de reivindicació
14 d’octubre i li sembla raonable que l’Ajuntament ex- política es pretén obviar la normativa i, després, tenir
pressi el seu suport a l’Entitat organitzadora de l’es- un discurs victimista. Diu que el PP dóna tot el suport
deveniment. Puntualitza que l’aproximació a aquest a la Federació Catalana de Futbol, però recorda que
debat es pot fer a escala esportiva i política, però ara totes les federacions s’han d’adequar a una normati-
prefereix limitar-se al terreny purament esportiu i va que entre ells han fet. Insisteix que el problema no
aconseguir que la Federació tingui el suport que es és que juguin Catalunya i Estats Units, sinó la data, i
demana. demana al regidor que abandoni el to reivindicatiu i
La Sra. Esteller pensa que el Sr. Ciurana fa trampa polític, alhora que  repeteix que el seu grup votarà en
perquè diu que es mou només en el terreny esportiu, contra de la proposició.
però en realitat utilitza la política per obtenir una co- La Sra. Fandos lamenta que a la proposta no li
bertura que la legalitat no li dóna. Afirma que no hi ha hagin pogut donar suport tots els grups municipals.
cap problema perquè la selecció catalana jugui amb La Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC,
la d’Estats Units, sinó que el problema són les dates la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A,
atès que es vol jugar en unes ja compromeses per la el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la
FIFA; que requereixen una sèrie d’autoritzacions de Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP i el Sr.
la Federació Espanyola i, per tant, també poden ser Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova.
sancionats per la FIFA. Pensa que el regidor no ha de Del Grup Municipal PP:
parlar de normalitat nacional, sinó de normalitat legal, 6. Atès l’inici del curs escolar 2007-2008 es pro-
ja que s’ha creat una expectativa que no es pot com- posa: I) Elaborar un programa d’ajuts a les famílies
1 a664 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
per finançar l’inici del curs escolar. II) Establir una tualitza que, a petició de la Sra. Fandos i, per evitar
línia d’ajuts a l’escolarització infantil. confusions a la Junta de Portaveus, van modificar el
redactat inicial de la proposició i han instat al govern a
La Sra. Fandos, abans d’entrar en el contingut de la què dugui a terme les accions demanades.
proposta, vol, com a presidenta de la Comissió, expli- El Sr. Martí fa constar que la Presidència d’aquesta
car els motius pels quals ha acceptat que aquesta i la Comissió ha decidit incloure dos punts a l’ordre del
següent proposició estiguin incloses a l’ordre del dia, dia sota la forma de proposicions a desgrat d’un infor-
tot i tenir informe no positiu del secretari. Explica que me taxatiu i ampli de la secretaria General, que diu
CiU no està d’acord amb els informes del secretari que no podien ser admesos com a tals.
perquè, d’una banda, consideren que la temàtica de Recorda que l’equip de govern, el juliol passat, en
les dues proposicions correspon a l’àmbit de la Co- les primeres sessions celebrades després de les
missió, però afirmen que  la Comissió no té la funció eleccions, ja va dir que tothom havia de resituar-se
d’impulsar aquesta activitat resolutòria. La Presidèn- per tirar endavant el funcionament dels òrgans de
cia accepta les proposicions perquè en el mandat an- govern, i que aquest mes de setembre l’equip de
terior sempre s’havien acceptat, i el ROM no ha estat govern només entraria a debatre aquelles qüestions
modificat. Demanarà al secretari, que avui ha excusat que s’atenguessin al procediment que, entre tots, s’ha
la seva absència a la Comissió, que informi sobre marcat i que és el que ha de permetre, en una
dues propostes que es van fer en mandats anteriors, situació especial com l’actual, que les coses estiguin
que van ser aprovades i que tenien un caràcter més clares, que no hi hagi confusions i que cadascú faci la
resolutori que les presentades avui pel PP i ERC: es feina que li correspon. Diu que no es tracta d’evitar
refereix a la de crear un grup de treball pel que fa a la perdre votacions, sinó que cadascun dels òrgans faci
prostitució, i a la senyalització commemorativa del allò que correspon i, per aquest motiu, els grups del
circuit de Montjuïc de l’any 2005, diu que d’aquestes, govern no entraran a discutir aquestes proposicions
com podria fer de moltes altres, demanarà un informe perquè creuen que no en tenen la naturalesa. Pensa
jurídic sobre el motiu pel qual amb el mateix ROM, que no està justificat que la presidenta de la Co-
aleshores, es va permetre que es presentessin i, missió, amb un informe contrari explícit i per escrit de
mentre no els tingui, continuarà admetent les propo- la secretaria General, les continuï incloent en l’ordre
sicions utilitzant el mateix criteri del mandat passat. del dia i avança que, en termes de votació, l’equip de
Entén que les proposicions que avui es presenten govern s’abstindrà, i que ho faran a totes les Co-
per part de PP i ERC, no la presentada per CiU que missions, perquè no els preocupa el resultat de la
des de l’inici ha estat considerada formalment una votació, sinó que volen posar de manifest que les co-
proposició per tothom, també compleixen els requisits ses s’han de fer com cal i allà on cal.
de proposició —per tant no es pot qualificar de parti- La Sra. Fandos creu que els informes de la Secre-
dista la seva decisió d’incorporar-les a l’ordre del taria no fan una anàlisi concreta de cada proposta,
dia— no són actes resolutoris perquè insten, sinó po- sinó que mostren la voluntat de no acceptar res que
sicionaments que poden vincular o no a l’executiu. pugui obligar l’equip de govern. Repeteix que aquesta
Explica que la redacció inicial de la proposició pre- Presidència no veu quin canvi motiva la diferència en-
sentada pel PP no era del tot correcta en demanar tre el que es feia abans amb el que es fa ara i li
que aquesta Comissió elaborés un programa d’ajuts, i sembla poc democràtic que l’equip de govern no
ella mateixa va comunicar a la Sra. Esteller la con- vulgui ni tan sols entrar a discutir el que aquí s’està
veniència d’un canvi en el sentit que la Comissió ins- fent. Diu que, atès que no hi ha hagut cap canvi en el
tés a l’executiu el PP va fer arribar el nou redactat a la ROM, ni en cap altra normativa, es demanarà un in-
Junta de Portaveus i, per tant, la proposició es de- forme explicatiu al secretari de per què abans les
batrà amb la nova redacció presentada. Puntualitza proposicions s’havien acceptat sempre i ara no.
que en les proposicions que ha citat de l’anterior Manifesta que aquest és el motiu pel qual aquesta
mandat no s’instava al govern, sinó que la Comissió Presidència ha decidit acceptar-les i que és evident
acceptava crear directament i, per tant, l’equip de que l’equip de govern no les vol acceptar perquè ara
govern era més permissiu que el que ha estat ella, perden les votacions que abans es guanyaven.
que ha demanat al PP el canvi d’un redactat. Agrairia Considera evident que en el moment que les
que el debat es fes sobre el fons de les qüestions i no proposicions formen part de l’ordre del dia, l’equip
sobre la forma i diu que pot fer arribar a l’equip de de govern les ha de debatre independentment que
govern un informe dels seus serveis jurídics, que con- després no les apliqui si considera que l’acord és
sideren que les proposicions presentades per PP i nul, però li sembla que no debatre-les i, per norma
ERC compleixen els requisits del ROM. abstenir-se en la votació, és una manca de respec-
La Sra. Esteller fa constar que des del PP han te, creu que aquesta actitud mostra feblesa i de-
manifestat en reiterades ocasions que el ROM i la bilitat i li sembla una manca absoluta de respecte,
Carta Municipal són les mateixes, que no hi ha cap perquè no reconeixen les competències de les
canvi jurídic que motivi un canvi de criteri quant a les Presidències de les Comissions. Li sap greu que el
competències establertes pel ROM i, per tant, consi- secretari no sigui present a la Comissió perquè
deren que aquesta proposició s’ha d’acceptar. Diu debatent aquest assumpte hi hauria d’haver estat
que en cas contrari s’estaria impedint la tasca de present i li sembla absolutament greu que l’equip
l’oposició d’impuls al govern que es pot vehicular a de govern es negui a sustentar el debat. Insisteix
través d’una proposició o d’un prec a criteri de qui que vol un informe explicatiu del secretari de per
presenta la iniciativa que decideix la força que li vol què abans s’acceptaven les proposicions i ara no,
donar. En aquest cas, el PP considera que la iniciati- sense que s’hagi produït cap modificació de la nor-
va és suficientment important com per impulsar mativa, fet que mostra que aquesta és una inter-
l’acció de govern mitjançant una proposició. Pun- pretació política i no pas jurídica.
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1665
El Sr. Florensa lamenta que ni tan sols s’entri a previst en la legislació perquè, de manera indepen-
debatre la proposició presentada pel seu grup, que no dent, —és funcionari i per tant no està subjecte als
imposa res a l’equip de govern, perquè només insta, i nomenaments del govern— informi sobre si els
encara ho lamenta més quan li consta que el que en procediments que s’estan duent a terme són o no els
ella es demana és compartit per l’equip de govern. correctes. Diu que ser demòcrata és fer cas del que
Puntualitza que els grups de l’oposició tenen en les diu una persona que té aquest càrrec i aquesta funció
proposicions la forma d’incidir en l’impuls de l’acció quan indica als òrgans de govern que les coses no
de govern i, per tant, seran inflexibles en aquest s’estan fent bé, però els grups de l’oposició no ho fan
assumpte perquè creuen que és una qüestió de tirant una gran cortina de fum i culpen l’equip de
democràcia i de legitimitat. govern que acata el que ha dit la secretaria. Fa
El Sr. Ciurana fa constar que en els seus anys com esment que la primera proposició inclosa a l’ordre del
a regidor, i pensa que és el mes antic dels presents, dia ha estat considerada correcta per la secretaria i,
mai no havia vist una mostra de menyspreu ins- per això, l’equip de govern l’ha debatuda, s’ha posi-
titucional com aquesta, havia vist moltes mostres de cionat i l’ha votada. Insisteix que la seva actitud no té
menyspreu polític vers l’oposició, però de menyspreu a veure amb la votació, sinó amb el que digui l’in-
institucional com aquesta, repeteix no l’havia vista forme del secretari i repeteix que s’abstindran corrent
mai. el risc de perdre fins i tot votacions que podrien gua-
Fa constar que l’equip de govern canvia les regles nyar per ser coherents amb aquest principi. Respon al
a mig partit; durant anys ha estat acceptant una nor- Sr. Ciurana que si hi hagués hagut un canvi fonamen-
mativa i una manera de fer perquè tenien una majoria tal el Sr. Trias seria alcalde i aquesta és la realitat,
que donava suport al seu sentit de vot i ara, quan més enllà de retòriques apel·lant a la democràcia.
perden aquesta majoria, discuteixen el marc i les Afirma que el que han de fer els grups de l’oposició
normes, fet que, a part de menyspreu institucional, és procurar el funcionament correcte dels òrgans
mostra un tarannà poc democràtic. Creu que l’equip plantejant les qüestions allà on correspon. Diu que la
de govern no ha entès que les eleccions municipals Sra. Fandos parla del secretari general —que és
passades han canviat el paisatge de l’Ajuntament i l’arbitre d’acord amb la llei— com si fos membre d’un
que són ells, sobretot, els qui s’han d’adaptar a la partit polític i considera que l’informe fet pels seus
nova situació. Afirma que el ROM no es canvia en juristes i encarregat per ella li valdrà més per prendre
funció de les majories que s’articulen, és el mateix, i decisions que l’informe del secretari, que és un
aquest fet cal acceptar-lo perquè si no s’estarà funcionari que ha guanyat el seu càrrec i mereix tot el
fracturant el consens institucional i les institucions es respecte. Puntualitza que si la regidora cregués que
deslegitimen quan els qui les governen les utilitzen a el secretari està fent un delicte de prevaricació ho
la seva conveniència. Creu que l’equip de govern té hauria de denunciar davant dels tribunals. Repeteix
l’oportunitat de dir davant la ciutadania que ha entès que entraran a debatre totes les proposicions que el
el missatge de les darreres eleccions i, si no ho fan, secretari consideri formalment correctes, encara que
vol dir que tenen un tarannà molt poc democràtic, o ells no estiguin d’acord amb el seu contingut i les
que en els darrers vuit anys han estat fent les coses puguin perdre i no entraran a debatre aquelles que tot
malament i que no accepten el resultat legítimament i estar d’acord amb el seu contingut, com és el cas de
expressat pels ciutadans de Barcelona. Demana que la presentada a aquesta Comissió per ERC, no reu-
es doni una resposta d’alçada política ja que va ser neixin els requisits per ser considerades formalment
l’equip de govern el que va optar per governar en proposicions perquè en aquest nou context, que no
minoria, que respectin la institució perquè el des- ha canviat substancialment, però sí en termes de
potisme ha passat d’època i  no es poden buscar sub- minories i majories, cal per part del govern ser més
terfugis per evitar el que la majoria dels regidors escrupulosos i estrictes que mai. Diu al Sr. Ciurana
electes volen per a la Ciutat i demana novament a que tenir majories no és fer el que es vulgui i recorda
l’equip de govern que accepti les regles del joc. que cada òrgan de govern té les seves competències
La Sra. Esteller puntualitza que quan el Sr. Martí que no es poden extralimitar i allò que no és com-
diu que cal respectar la normativa, l’equip de govern petència de la Comissió es pot tractar en una altra
també ha de respectar-la, Torna a dir que la normati- part de l’ordre del dia, però insisteix que en l’epígraf
va és la mateixa de fa uns anys, quan s’acceptaven a proposicions només hi tenen cabuda assumptes que
tràmit aquestes iniciatives, el canvi no és per tant es refereixin estrictament a les competències exe-
jurídic, sinó polític. Manifesta que cal acceptar el cutives de la Comissió i aquest és el sentit amb què
resultat electoral, però l’equip de govern, que està es desenvolupen els informes emesos pel secretari.
governant en minoria, vol donar valor jurídic a una ini- La Sra. Fandos diu que l’embolic el crea l’equip de
ciativa en funció de qui la vota i això no és de- govern en canviar les normes del joc i insisteix que
mocràtic. Diu que cal aplicar el ROM amb la co- aquesta Presidència demanarà al secretari —de qui
herència que fins ara s’aplicava i l’equip de govern ha no dubta de la seva professionalitat— un informe dels
d’acceptar que l’oposició pugui introduir proposicions motius del canvi. Creu que l’equip de govern ara fa
que tinguin el resultat i la vinculació jurídica que han una utilització política amb la demanda d’informes
de tenir, han d’acceptar el debat i no poden utilitzar que abans no sol·licitava i repeteix que ella no sap
informes per silenciar l’oposició i evitar que faci la com es pot justificar amb el ROM el perquè abans
funció d’impuls que li correspon. Demana al Sr. Martí s’incorporaven a l’ordre del dia les proposicions que
que replantegi la seva posició i que debati les ini- ara no s’incorporen. Diu que quan tingui aquest infor-
ciatives presentades perquè aquest és un exercici me, i es vegi on hi ha hagut el canvi decidirà, però, ara,
democràtic que han de fer. tot i respectant l’informe del secretari, considera que
El Sr. Martí puntualitza que el secretari general no les normes són les mateixes d’abans. Agrairia que el
és un òrgan de govern de l’Ajuntament, sinó un òrgan Sr. Martí respectés la Presidència de la Comissió.
1 a666 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
La Sra. Esteller constata que el subconscient ha curs escolar ha posat de manifest la gran despesa
traït el Sr. Martí quan diu que el que ha canviat és el que han d’assumir les famílies per l’escolarització
sistema de majories i aquest és el motiu pel qual el dels fills, una mitjana de 821 euros, de la qual uns
secretari ara actua i abans no ho feia. Torna a dir que 205 euros corresponen als llibres de text i al material
s’han substanciat en els mandats anteriors iniciatives escolar. Diu que les ajudes que s’ofereixen són molt
d’aquesta mateixa naturalesa i si abans el secretari petites, els criteris econòmics d’accés restrictius i no
no aportava informes s’està dient que actuava amb hi ha un ajut real com el que donen altres comunitats
negligència. Repeteix que ara s’utilitzen els informes autònomes. Fa constar que la Generalitat va iniciar
per fer callar l’oposició i evitar que exerciti l’acció un programa pilot de reutilització de llibres, que no ha
d’impuls. tingut massa èxit, perquè l’utilitzen el 42% del total
El Sr. Ciurana diu que si el Sr. Martí creu realment d’alumnes de primària i secundària, però a Barcelona
el que ha dit ha d’obrir un expedient al secretari gene- el percentatge només arriba al 27%; creu que la
ral perquè durant tota la legislatura anterior no s’ha- reutilització de llibres és obsoleta i moltes comunitats
vien fet aquests tipus d’informes, i es pregunta si això autònomes estan reclamant substituir aquest progra-
vol dir que durant vuit anys han passat per les Co- ma per ajuts directes. Pensa que cal donar més ajuda
missions proposicions il·legals. Sap que tenir majories per aquests conceptes i també subvencionar el men-
no vol dir fer el que es vulgui i diu al Sr. Martí que ho jador. Explica que també demanen ajudes per l’es-
sap perquè al districte de Sarrià-Sant Gervasi gover- colarització infantil perquè més de la meitat de les
nava només amb 2 dels 15 consellers municipals. famílies que sol·liciten plaça d’escola bressol pública
El Sr. Florensa diu que les proposicions avui pre- es queden sense; encara no té les dades d’aquest
sentades pel seu grup i pel PP fa uns mesos haurien curs respecte a la demanda no atesa, però recorda
estat acceptades, i no s’entén que el que era vàlid que el curs passat va ser propera al 58%. Fa constar
abans de l’estiu, ara no ho sigui i creu que els canvis que a Barcelona hi ha 42.409 infants menors de tres
en les regles de joc han de ser argumentats. Lamenta anys, però  només 16.125 places d’escola bressol,
l’actitud del govern de no voler, per qüestions de for- només el 10% de la població en edat d’escolarització
ma, discutir el fons de les qüestions. té dret a una plaça d’escola bressol pública i el dèficit
El Sr. Martí diu al Sr. Ciurana que, òbviament, no s’agreuja en determinats districtes com l’Eixample,
s’obrirà cap expedient al secretari General perquè Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia. Afirma que davant
està fent la seva feina que és la que li han demanat d’aquesta situació el balanç del Govern és totalment
que fes dos grups polítics, i repeteix que s’actuarà negatiu i considera que l’Ajuntament hauria de donar
d’acord amb els seus informes. Puntualitza que du- una subvenció a les famílies que, tot i tenir-ne dret, no
rant vuit anys ningú ha demanat al secretari que poden accedir a una plaça d’escola bressol pública.
informés aquest assumpte i, per tant, ell va conside- El Sr. Ardanuy manifesta que CiU sempre estarà
rar que els òrgans de govern tenien capacitat per ava- d’acord amb mesures que donin suport a les famílies i
luar aquestes circumstàncies. Continua defensant diu que l’inici del curs escolar, òbviament, significa
que la validesa de les proposicions en el mandat una despesa important per als pares i mares, que és
passat venia del fet que només s’aprovaven aquelles un esforç que sustenten essencialment les famílies a
que el govern acceptava i, això, els conferia exe- títol particular, i per tant, considera convenient donar
cutivitat de forma automàtica perquè el govern, que té aquestes ajudes amb més intensitat del que s’ha fet
la competència per executar, les assumia. Insisteix, fins ara. Quant a la segona part de la proposició, diu
però, que el que no pot passar és que una proposició que és obvi que existeix un buit legal de respon-
a la que no dóna suport el govern adquireixi caràcter sabilitats respecte a les escoles bressol i creu que
executiu perquè va contra la pròpia normativa, fet que l’Ajuntament està perdent una oportunitat per liderar
en la situació anterior no era possible, motiu pel qual un projecte ambiciós de donar suport a les famílies
el ROM s’aplica d’acord amb el previst per evitar que tenen difícil poder portar els seus fills a una
confusions i fer que cada òrgan adopti els acords que escola bressol pública. Diu que són aquests tipus de
li corresponen. Repeteix que, amb aquesta mesura, mesures les que haurien d’ajudar a fer una política de
no es vol impedir la tasca dels grups de  l’oposició. cohesió social a tots els nivells. Avança el vot favora-
La Sra. Esteller puntualitza que el secretari ha d’ac- ble del seu grup a aquesta iniciativa.
tuar d’ofici quan considera que una iniciativa és il·le- El Sr. Florensa avança el vot favorable del seu
gal, que si no ho ha fet, ha actuat amb negligència i grup perquè la proposició té un caràcter prou genèric
és potestat de l’equip de govern obrir o no obrir un per explorar totes aquelles vies i possibilitats que
expedient. Insisteix que es demana informe al secre- ajudin en l’inici del curs escolar.
tari general amb la finalitat política que l’oposició no La Sra. Ballarín, tal com ja ha assenyalat l’equip de
impulsi unes determinades iniciatives. govern, entrarà en totes aquestes qüestions que in-
El Sr. Ciurana pregunta si el grup d’ICV subscriu al dubtablement tenen molt interès quan es plantegen
cent per cent les posicions poc democràtiques del sota la forma jurídica que la Carta Municipal i el ROM
PSC. permeten.
La Sra. Blasco fa constar que quan ICV no ex- La Sra. Fandos, des de la Presidència, lamenta
pressa la seva opinió és perquè ha vist reflectida la que l’equip de govern no vulgui entrar a debatre un
seva posició amb la del govern. assumpte tan sensible com és aquest.
La Sra. Fandos posa en consideració de la Sra. La Sra. Esteller lamenta que l’equip de govern no
Esteller i del Sr. Florensa que, tenint en compte que entri a valorar aquesta iniciativa i perdi l’oportunitat
l’equip de govern no pensa respondre, decideixin si de, com a mínim, complir una part dels seus compro-
volen o no substanciar-les. misos electorals. Fa constar que el programa electo-
La Sra. Esteller manifesta que substancia la iniciati- ral del PSC també incloïa incrementar les beques de
va perquè entén que és vàlida. Explica que l’inici del menjador, incrementar les places de les escoles bres-
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1667
sol i, mentre no es creessin, atorgar beques a les La Sra. Ballarín avança l’abstenció de l’equip de
famílies que no aconseguissin plaça. Pensa que govern.
l’equip de govern hauria de donar suport a la iniciativa La Sra. Ballarín expressa l’abstenció del PSC, la
i recorda que hi havia el compromís del govern muni- Sra. Blasco expressa l’abstenció d’ICV-EU i A, el Sr.
cipal de crear a quan es van comprometre a fer 1.200 Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra.
places d’escoles bressol i només se n’han creat 697. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr.
Actualment hi ha un dèficit important i els incom- Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova.
pliments són reiterats.
El Sr. Ardanuy fa constar que els mitjans de co- c) Mocions
municació parlen constantment que els polítics no
afronten les problemàtiques reals de les persones i
considera una pena que un assumpte que afecta tots V) Part de control
els ciutadans, independentment de la seva condició i
classe social, rebi el silenci per resposta d’aquest a) Precs
Ajuntament adduint una qüestió purament administra-
tiva per no donar-la. Del Grup Municipal CIU:
La Sra. Fandos subscriu les paraules del Sr. Ar- 8. Que el Govern municipal presenti, en la propera
danuy. sessió ordinària d’aquesta Comissió, un projecte con-
La Sra. Ballarín expressa l’abstenció del PSC, la cret i calendaritzat pel futur de l’Estadi Olímpic.
Sra. Blasco expressa l’abstenció d’ICV-EU i A, el Sr. La Sra. Fandos proposa debatre de forma conjunta
Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra. els punts 8 i 9 de l’ordre del dia.
Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Tot seguit, explica que per part de CiU es presenta
Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova un prec, que el Sr. Alcober recordarà que és reite-
amb el redactat següent: ratiu, i que mostra la preocupació del seu grup pel
Atès l’inici del curs escolar 2007-2008 es proposa futur de l’Estadi Olímpic de Montjuïc. Recorda que a
instar al govern municipal a: I) Elaborar un programa l’agost, en un mitjà de comunicació, es posava de
d’ajuts a les famílies per finançar l’inici del curs esco- manifest que en els últims tres anys l’afluència de
lar. II) Establir una línia d’ajuts a l’escolarització infan- públic a l’Estadi havia disminuït a la meitat. Subratlla
til. que el gener de 2002, sent regidor d’Esports el Sr.
Del Grup Municipal ERC: Batlle, quan es va anunciar que els Dragons i el Reial
7. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar So- Club Esportiu Espanyol deixarien d’utilitzar l’Estadi
cial acorda instar a l’IMEB, en el marc del Consorci Olímpic, ja van preguntar pel pla de futur de l’Estadi i
d’Educació de Barcelona, al desplegament progressiu es va respondre que aquest es debatria en el si de
de plans educatius d’entorn al conjunt de la ciutat de Barcelona Promoció, però al cap de poc l’estadi va
Barcelona. passar a dependre de BSM i el debat no es va fer.
El Sr. Florensa explica que els últims anys, el L’any 2004, sent regidor d’Esports el Sr. Alcober, es
govern de la Generalitat ha impulsat els plans edu- va tornar a demanar que s’elaborés una proposta pel
catius d’entorn com a una eina innovadora per impul- futur de l’Estadi Olímpic ja que estava previst que
sar un projecte educatiu i recorda  que el març de l‘Espanyol deixaria d’utilitzar l’Estadi l’any 2006. Fa
2005 es va signar un acord entre l’Ajuntament i la constar que llavors el Sr. Alcober va respondre que hi
Generalitat pel desplegament d’aquests plans a Bar- havia un grup de treball que estudiava aquest
celona que es van localitzar en els barris del Raval, assumpte, i CiU va demanar que els facilitessin l’es-
Roquetes, el Besòs i Gràcia. Entén que les expe- tudi. L’any passat, quan es va saber que s’invertien
riències dutes a terme fins ara mostren que són 10 milions d’euros en la remodelació de l’Estadi, CiU
positius, pel que fa a la relació dels centres amb els va tornar a demanar un informe i es va dir que
barris, per la tasca d’acollida dels nens d’origen im- aquesta informació, cosa que encara no ha succeït,
migrant i també són un reforçament de l’acció educa- es donaria a l’Institut Barcelona Esports. Insisteix que
tiva dels centres. Formula la proposició perquè el aquest assumpte no el presenten perquè hagi apa-
PAM, el Pla jove i el Pla d’infància i adolescència fan regut en els mitjans de comunicació, sinó que en
referència a aquests plans educatius d’entorn i per- demanen informació des del 2002; saben, però, que
què aquesta ha estat una experiència molt positiva cada cop hi ha menys gent que utilitza l’Estadi i cada
per a la Ciutat. cop són menys els ingressos que genera. Creuen que
El Sr. Ardanuy està d’acord amb l’exposició feta pel cal una reformulació important de l’Estadi i per això
Sr. Florensa i, tenint en compte que tant la comunitat demanen que es presentin l’estudi i el projecte que
educativa com els diferents estudis fets i les expe- des del 2002 reclamen.
riències desenvolupades denoten que els plans tenen El Sr. Mulleras pensa que si dos grups polítics co-
efectes positius pel sistema educatiu, dóna suport a la incideixen en el fons d’un mateix problema, és que
proposta i insisteix que s’estengui a tota la ciutat. realment existeix. Diu que l’Estadi Olímpic cada ve-
La Sra. Esteller creu que els plans educatius d’en- gada s’utilitza menys, en tres anys ha perdut 500.000
torn són un bon instrument per donar resposta a les espectadors passant d’1.000.000 l’any 2003 a
necessitats educatives de la Ciutat, especialment en 500.000 l’any 2006; s’ha passat de 55 dies d’ocupació
aquelles zones on hi ha nens que tenen una major l’any 2004 a 38 dies l’any passat i el Reial Club Es-
vulnerabilitat. Avança el suport del seu grup a la ini- portiu Espanyol que cada 15 dies utilitzava l’Estadi
ciativa, però pensa que per part de l’Ajuntament cal li- deixarà de fer-ho l’any 2009. Constata, doncs, que
derar amb major determinació aquests plans edu- l’Estadi Olímpic gairebé no s’utilitzarà, i davant
catius i implementar-ne unes línies d’avaluació per d’aquesta situació no hi ha respostes de l’equip de
fer-ne el seguiment. govern. Diu que el  PP ja va formular aquesta petició
1 a668 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
l’any 2003; aleshores es parlava d’un cost de man- equivocades i en aquest cas és evident que el PP i
teniment proper a un milió i mig d’euros que, segu- l’equip de govern tenen prioritats diferents. Recorda
rament, ara és més, i la resposta que va donar el que el juliol passat es van commemorar els quinze
govern va ser que s’estava treballant en l’estudi anys de les Olimpíades i que el govern municipal va
d’activitats alternatives, pensa que si des del 2003 no fer un gran acte mediàtic, però el millor homenatge
s’han fixat alternatives s’està treballant poc. Demana que es podia haver fet als Jocs Olímpics hauria estat
que es formuli un pla director i que s’utilitzi la ins- que la seva instal·lació emblemàtica tingués un ús
tal·lació. Afirma que cal eficàcia en la gestió i efi- esportiu i ciutadà.
ciència en la despesa. El Sr. Alcober explica que l’acte per commemorar
El Sr. Alcober respon al Sr. Mulleras que, no sap si els quinze anys de les Olimpíades, al qual dóna una
ho fan bé o no, però que, de treballar, treballen i valoració molt alta, es va organitzar juntament amb
demana respecte perquè tots els qui són aquí estan tot el món esportiu de la Ciutat i de tot Catalunya, ja
treballant. Diu que el proper mes de gener podrà pre- que cal recordar que Barcelona va organitzar uns
sentar un informe d’allò que es preveu en un futur per Jocs Olímpics perquè hi havia un pòsit molt llunyà
a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Afirma que és d’esport, que els Jocs no van desaprofitar. Afirma que
evident que un estadi olímpic representa una despesa la pràctica esportiva a la Ciutat és avui molt més alta
important per a totes les ciutats que en tenen, i el que gràcies als clubs i a les infraestructures que es van
caldria decidir és si Barcelona vol o no tenir un Estadi fer i aquest és el gran homenatge a l’esport que és
Olímpic i, òbviament, la resposta és afirmativa. Diu també una eina d’integració social. Fa constar que
que la previsió de l’any 2007 és arribar a 1.032.000 l’aposta per l’emblema que representa l’Estadi Olím-
espectadors, superant la xifra de l’any 2003 i una pic són les inversions i el treball que s’hi està fent.
utilització de 70 dies. Puntualitza que la comparació Està d’acord que la pràctica principal ha de ser l’es-
de la utilització en diferents anys és complexa ja que portiva, però l’Estadi necessita altres explotacions,
té a veure amb produccions ja no de l’Ajuntament o diu que és una equivocació relacionar ingressos amb
de la Ciutat, sinó vinculades als circuits interna- utilització perquè la utilització de l’estadi en la nova
cionals. Observa que, si a partir de 2006, s’haguessin línia que s’està treballant serà deficitària perquè es
agafat compromisos pensant que el Reial Club Es- vol que s’hi faci molta activitat esportiva. Posa de
portiu Espanyol ja no jugaria a l’Estadi, ara es tindria manifest que l’Institut Barcelona Esports i BSM tre-
un greu problema i recorda que des de l’Ajuntament ballen de forma conjunta i permanent en aquests
sempre s’ha dit a l’Espanyol que mentre necessiti ju- assumptes.
gar a l’Estadi Olímpic ho podrà fer i aquest és un fet Es dóna per tractat.
que pot comportar la pèrdua d’altres accions. De- Del Grup Municipal PP:
mana que li donin termini fins al gener per donar 9. Que l’Ajuntament de Barcelona elabori i presenti
aquesta informació de la que ja avança que  hi ha un Pla Director de l’Estadi Olímpic de Montjuïc pel
algunes de les dades que es demanen que no podrà període 2008-2012 en el termini màxim de tres mesos
donar com ara la previsió de quines seran les des- i que comprengui entre d’altres les qüestions se-
peses fins al 2012, però sí que es podrà veure el güents: a) Usos de l’Estadi: activitats i esdeveniments
conjunt d’accions que es volen fer. Afirma que en cap programats. b) Manteniment de l’Estadi: reformes i
moment s’han amagat les dades, que consten en les inversions que està previst dur a terme així com el
memòries de BSM i són la font utilitzada per la seu finançament. c) Ingressos i despeses previstes.
informació periodística a què la Sra. Fandos ha fet Es dóna per tractat.
referència. Del Grup Municipal ERC:
La Sra. Fandos diu que CiU accepta el termini 10. Que es readmeti de manera immediata al
proposat pel regidor alhora que li recorda que ella Mestre Josep Mut com a director de la Banda Munici-
mateixa, si l’informe no es presenta el gener, com a pal de Barcelona, en ser el seu cessament totalment
presidenta de la Comissió el convocarà perquè in- injustificat.
formi del projecte de l’Estadi. Agrairia, atès que l’Es- El Sr. Florensa formula el prec perquè, fa unes
tadi té una finalitat principalment esportiva tot i que setmanes, es va conèixer el relleu del Mestre Josep
s’hi poden fer altres esdeveniments, que la progra- Mut, fet que ha anat acompanyat de nombroses
mació fos fonamentalment esportiva ja que li fa por mostres de suport públic com a reconeixement de la
que el projecte que es presenti l’hagi fet més el Sr. seva llarga trajectòria al capdavant de la Banda Muni-
Martí i Grau, delegat de Cultura, que no ell mateix. cipal de la que ha format part durant trenta-vuit anys,
Creu que les instal·lacions olímpiques haurien de dels quals dotze van ser com a sotsdirector i catorze
dependre de l’Institut d’Esports, no pas de BSM i diu com a director.
que gestionar aquestes instal·lacions des de l’Institut El Sr. Martí i Grau respon que no podrà donar curs
d’Esports seria una manera de mostrar que l’Ajun- al prec, però vol explicar els motius d’aquesta decisió.
tament creu en l’esport i aprofita l’avinentesa per dir Esmenta en primer lloc l’aportació indiscutible del
que aquesta Comissió no inclou l’esport en el seu Mestre Mut al capdavant de la Banda Municipal, pri-
nom quan gran part dels punts de l’ordre del dia mer com a músic i després com a sotsdirector i direc-
corresponen a l’esport. Demana que en l’informe s’in- tor. Diu que l’extensió de l’activitat de la Banda Muni-
cloguin els motius de per què aquestes instal·lacions, cipal al llarg de tots aquests anys i la qualitat de les
juntament amb el Pavelló de la Mar Bella, no passen propostes del Sr. Mut mereixen tot el seu respecte.
a dependre de l’Institut Barcelona Esports. Explica, però, que qualsevol formació musical ne-
El Sr. Mulleras accepta que l’informe es presenti el cessita moments de renovació per obrir nous ho-
proper mes de gener, demana al Sr. Alcober que no ritzons i plantejar nous reptes; després de consultar
es prengui el debat polític com a referència personal, amb molts interlocutors i sopesar els pros i contres,
fa constar que de vegades es treballa amb prioritats es va considerar que a la Banda Municipal li calia
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1669
aquesta renovació que comportava el relleu en la b) Preguntes
direcció del Mestre Mut, però que també passava per
altres consideracions com encarregar al Consorci de Del Grup Municipal CIU:
l’Auditori i l’Orquestra la gestió artística de la Banda. 11. Quants centres educatius de la ciutat de Barce-
Aquesta tasca queda a mans del Sr. Abili Fort, perso- lona han iniciat el present curs escolar amb ins-
na de llarga trajectòria en la gestió de les agrupacions tal·lacions dotades de mòduls prefabricats, quants
musicals municipals —va ser un dels principals res- mòduls hi ha distribuïts entre tots els centres i a
ponsables de l’antic Institut Municipal de Música quan quants alumnes donen servei els esmentats mòduls?
l’Orquestra Simfònica depenia exclusivament de El Sr. Ardanuy formula la pregunta.
l’Ajuntament— després va desenvolupar el seu treball La Sra. Ballarín respon que són sis centres es-
a l’Auditori, també a diferents agrupacions musicals colars que acullen 25 mòduls, 48 grups i 1.122
d’arreu de l’Estat, a València, a Palma de Mallorca i alumnes.
en diverses formacions orquestrals. S’ha demanat al El Sr. Ardanuy creu que en un procés d’increment
Sr. Abili Fort que s’ocupi de la gestió artística i tècnica de les necessitats escolars la pregunta és necessària
de la Banda, i que durant aquesta temporada convidi perquè mostra l’índex de qualitat escolar. Fa constar
diferents directors per poder, amb la reflexió suficient, que algunes escoles fa més de tres cursos que fun-
nomenar un nou director titular de la Banda. Explica cionen amb mòduls prefabricats i el fet no és, per
que la temporada estable de la banda passarà a fer- tant, una qüestió d’excepcionalitat. Considera que si
se a l’Auditori de Barcelona, circumstància que aju- es pretén buscar l’excel·lència del sistema caldria
darà a augmentar el seu relleu artístic sense menys- canviar aquesta percepció i substituir especialment
tenir l’extens volum d’actuacions que fan tant en els barracons de més de dos anys pels centres
espais públics i en activitats de caràcter protocol·lari. escolars definitius.
Finalitza dient que estan en converses amb el Sr. La Sra. Ballarín comparteix la voluntat de fons
Mut, a qui se li han proposat diverses possibilitats, expressada pel regidor ja que es vol, ara sí, treballar
perquè continuï desenvolupant la seva feina i apor- amb total col·laboració amb la Generalitat perquè
tant els seus valors i coneixements en l’àmbit musical totes les xifres expressades anteriorment es redueixin
dels programes que gestiona l’Ajuntament, i mani- i tendeixin a zero. Diu que el total de nens i nenes que
festa el seu desig que, ben aviat, s’incorpori a un lloc van a classe en mòduls prefabricats és del 0,47%,
de responsabilitat i es pugui continuar comptant amb percentatge que està per sota de la mitjana de Ca-
la seva aportació professional. talunya i de molts llocs d’Espanya. Explica que si-
El Sr. Florensa creu que el fet que el Sr. Mut fos tuacions imprevistes, reformes, trasllats, adaptació a
cessat de forma fulminant el 30 o 31 de juliol no era la realitats territorials amb forta pressió demogràfica fan
forma més adequada d’actuar atesa la seva positiva que l’erradicació total no resulti fàcil, però s’intenta fer
trajectòria a la Banda Municipal. Al seu grup el pre- les coses el millor possible i pensa que la millor
ocupa que aquest fet pugui provocar inestabilitat a la garantia perquè es redueixi el nombre de barracons
Banda ja que s’han detectat xiulades i cartes als és una planificació acurada com la del mapa escolar
diaris provocats pel rebuig a aquesta decisió per part 2006-2010 i diu que cal afanyar-se en el compliment
de moltes persones que seguien l’activitat de la Ban- del desenvolupament del mapa que, ara per ara, por-
da. Vol saber si l’acord amb l’Auditori significarà can- ta un bon ritme. Assenyala que els mòduls prefa-
vis de fons  pel que fa al funcionament i a la dinàmica bricats tenen una qualitat molt digna i molts d’ells
de la Banda. estan potser millor que algunes escoles, però la vo-
El Sr. Martí i Grau repeteix que ja ha explicat els luntat és que tots ells se substitueixen per noves
canvis en l’estructura i entén que és inevitable davant escoles.
d’aquest tipus de decisions es produeixin opinions El Sr. Ardanuy diu que es pot tenir una discussió
diverses. Creu que el funcionament de la Banda en el tècnica sobre els barracons, però els pares i mares
transcurs dels propers anys demostrarà que el canvi d’alumnes de centres com, per exemple, el Ceip
ha estat beneficiós perquè incrementarà la potència Fructuós Gelabert, l’Escola el Tren o l’Escola Fort
que la Banda Municipal té com a instrument cultural. Pienc possiblement no tenen la mateixa opinió de la
Quant a les formes, puntualitza, malgrat que admet regidora sobre els mòduls. Creu que el desig que
que, amb la millor voluntat, es poden haver equivocat, aquesta situació tendeixi a zero s’ha de veure ava-
que tot s’ha fet per assegurar l’estabilitat del treball de lada per fets; entén que s’han de construir molts cen-
la Banda que havia de poder culminar la seva tempo- tres, però no accepta que hi hagi centres que fa mes
rada amb tota normalitat, alhora que per destacar en de dos cursos que estan esperant la construcció i que
tots els àmbits la vàlua artística del treball realitzat pel es pugui dir que el mòdul prefabricat pugui ser millor
Mestre Mut al llarg de tots aquests anys. Continua que el centre construït.
dient que la Banda està fent concerts amb normalitat, La Sra. Ballarín no vol que es tergiversin les seves
tot i que hi ha persones que troben a faltar el Mestre paraules, i insisteix en la voluntat que aquesta si-
Mut i demanen explicacions sobre les decisions pre- tuació tendeixi a zero, finalitat per la qual s’està
ses. Afirma que els agradaria que el Sr. Mut tingués treballant molt activament.
alguna futura presència puntual en la direcció de la Es dóna per tractada.
Banda com molts altres directors de formacions mu- Del Grup Municipal PP:
sicals que, quan arriba el seu relleu, tenen algunes 12.- (M0711/430) Quins són els motius que han
participacions puntuals en la direcció de la formació portat a l’Institut de Cultura de Barcelona a programar
musical que durant anys han dirigit com a titulars. Li l’exposició “Che! Revolucionari i icona”, i quin és el
agradaria que el Mestre Mut accepti les propostes cost total i el seu període de duració?
que se li estan fent. La Sra. Esteller formula la pregunta perquè el 22
Es dóna per tractat. d’agost passat es van publicar al BOP les bases d’un
1 a670 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
concurs públic que té per objecte el servei de pro- interès i que donarien suport a la cultura que es fa a
ducció, muntatge, manteniment i desmuntatge de Catalunya, com la dels joves dissenyadors, o les de
l’exposició temporal “Che! Revolucionari i icona” per l’associació gremial de galeristes. Creu que l’exposi-
un import de 80.000 euros de l’espai 2 del Palau de la ció és tendenciosa, va dirigida a un públic molt de-
Virreina. El PP entén que aquest personatge no me- terminat, no representa el sentit majoritari de la ciuta-
reix una despesa d’aquesta naturalesa, entre d’altres dania, no és una prioritat de l’ICUB ni de l’Ajuntament
coses perquè el Che Guevara era un guerriller que i 200.000 euros li semblen molts diners per una ex-
defensava mètodes violents per instaurar idees revo- posició d’aquests tipus.
lucionàries. Creu que hi ha altres prioritats culturals El Sr. Martí i Grau puntualitza que no ha dit mai que
que serien creditores d’aquests recursos. amb aquesta exposició s’acabin totes les necessitats
El Sr. Martí i Grau explica que el Centre de la culturals de la Ciutat, és obvi que n’hi ha moltes més i
Virreina cada vegada es dedica més a la fotografia, i que aquesta és una mil·lèsima part de l’activitat de
que combina exposicions de caràcter més local; en l’ICUB. Fa constar que en l’àmbit cultural les possi-
aquest sentit, cita l’exposició Centelles, una mirada a bilitats són infinites, exposicions com aquesta i d’al-
la guerra civil espanyola d’una cruesa impressionat i tres se’n poden fer fins a l’infinit perquè tot tendeix a
altres de caràcter més internacional. Explica que ser rellegit a la llum de les necessitats culturals de la
aquesta exposició no és pròpiament sobre el Che, societat contemporània i l’acció cultural significa es-
sinó sobre la fotografia que el fotògraf  Korda va fer al collir constantment.
Che i que, segons Cartier Brensson, ha estat la més Es dóna per tractada.
important del segle XX. Diu que les fotografies tenen Del Grup Municipal ERC:
una característica, que fa especialment interessant 13. Quantes escoles –privades, concertades i
aquest gènere, i és que agafen vida pròpia més enllà públiques– superen el 20% d’alumnes d’origen im-
de la realitat fotografiada. Afirma que si s’hagués migrant matriculats en el curs escolar 2007-2008, tant
previst alguna critica sobre l’exposició, hauria estat a primària com a secundària, i detallades per dis-
dels nostàlgics de la revolució, no pas del PP perquè trictes?
el que fa l’exposició és una desconstrucció sobre la El Sr. Florensa formula la pregunta.
fotografia i mostra com perd tot el seu sentit polític, La Sra. Ballarín respon que encara no té les dades
originari i es converteix en una icona del segle XX referides al curs 2007-2008, però li pot donar les del
utilitzada comercialment per vendre diferents pro- curs 2006-2007. Fa constar que durant el curs passat
ductes. Posa de manifest que la fotografia de Korda hi havia una interpretació no homologable del con-
ha tingut gran influència en el món de l’art con- cepte “origen immigrant” per part dels centres i po-
temporani, que artistes de primer nivell l’han utilitzada blació similar era registrada de forma diferent i diu
com a font de la seva producció artística, ha tingut que per evitar aquests malentesos la nova normativa
una importància cabdal en el món econòmic, ha estat especifica que es considera alumne nouvingut aquell
icona per vendre, icona d’una rebel·lia que no té res a que sigui de nova incorporació al sistema educatiu de
veure amb la revolució cubana ni amb el que significa Catalunya en els 24 mesos darrers i puntualitza que
el Che de finals dels anys 50 perquè s’utilitza per pro- no tota la població nouvinguda necessita atencions
testar sobre qualsevol cosa, i se li han donat innume- educatives específiques. A continuació, enumera els
rables sentits. Fa constar que encetar amb aquesta centres que superen el 20%: al districte de Ciutat
exposició la programació d’un Centre especialitzat en Vella, 7 centres públics i 0 centres concertats; al
el món de la imatge permet explicar el pes i la districte de l’Eixample, 0 centres públics i 2 centres
importància que té la fotografia per si mateixa i els concertats; al districte de Sants-Montjuïc, 3 centres
nous sentits que se li van aplicant. Destaca que el públics i 0 centres concertats; als districtes de les
catàleg, a més d’incorporar totes les obres i els Corts i Sarrià-Sant Gervasi, 0 centres públics i 0 cen-
documents, recollirà també un seguit d’assaigs sobre tres concertats; al districte de Gràcia, 1 centre públic i
l’important paper de la fotografia en el segle XX, no 0 centres concertats; al districte d’Horta, 1 centre
com a reproductora de realitats, sinó com a construc- públic i 0 centres concertats; al districte de Nou
tora de pròpies realitats a través de la imatge. Pun- Barris, 7 centres públics i 1 centre concertat; al dis-
tualitza que l’exposició s’inaugurarà el 24 d’octubre i tricte de Sant Andreu, 1 centre públic i 0 centres
finalitzarà el 20 de gener, una durada que és l’ha- concertats i al districte de Sant Martí, 2 centres pú-
bitual de les exposicions i el cost global serà de blics i 0 centres concertats.
200.000 euros que és el normal d’una exposició El Sr. Florensa agraeix la informació i demana que
d’aquests tipus. quan es disposi de les dades del present curs, se’ls
La Sra. Esteller pensa que el Sr. Martí i Grau ha les facin arribar.
donat, des de la seva perspectiva, l’explicació de l’ob- Es dóna per tractada.
jecte d’aquesta exposició en base a l’interès fotogràfic
que ell destaca. Ella coneix els extrems d’aquesta mos- c) Declaracions de Grup
tra que ha estat exposada en altres àmbits i entén
que  l’Ajuntament hauria de prioritzar altres obres.
Considera que l’exposició té poc interès cultural i que No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-
hi ha molts projectes que l’Institut de Cultura de Bar- sidència aixeca la sessió a les onze hores i quaranta-
celona deixa de finançar al llarg dels anys amb més cinc minuts.
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1671
Comissió d’Acció Social i Ciutadania
Acta de la sessió celebrada el dia 18 de setembre a) Propostes d’acord
de 2007 i aprovada el dia 16 d’octubre de 2007
1. Prorrogar el contracte núm. 06000221 per a la
gestió del servei d’atenció domiciliària en el marc dels
A la sala President Lluís Companys de la casa de serveis socials d’atenció primària de l’Ajuntament de
la ciutat, el 18 de setembre de 2007, s’hi reuneix la Barcelona corresponent a la Zona 1 (que comprèn els
Comissió d’Acció Social i Ciutadania, sota la pre- Districtes de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc), durant un
sidència de l’Im. Sr. Javier Mulleras Vinzia. Hi assis- període de d’un any a comptar des de l’1 de gener de
teixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Gomà i 2008 i per un import de 4.379.200,6 euros, de con-
Carmona, Immaculada Moraleda i Pérez, Montserrat formitat amb el que preveu la clàusula 5 del plec re-
Ballarín i Espuña, Sara Jaurrieta i Guarner, Guillem gulador d’aquest contracte. Modificar l’esmentat con-
Espriu i Avendaño, Carles Martí i Jufresa, Gemma tracte, per raons d’interès públic a causa de noves
Mumbrú i Moliné, Maite Fandos i Payà, Joan Puig- necessitats que consten en l’informe adjunt, i que su-
dollers i Fargas, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs posarà un augment de l’import del contracte de
i Molist, Gloria Martín Vivas, Ángeles Esteller Ruedas 889.673,96 euros, de conformitat amb el que preveu
i Ester Capella i Farré, assistits pel secretari general l’article 101 del Text refós de la Llei de contractes de
de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certi- les Administracions públiques. Autoritzar la despesa de
fica. 5.268.874,56 euros amb càrrec al pressupost de 2008
També hi són presents la Sra. Isabel Ribas i Seix, (preu net hora d’atenció personal domiciliària: 17,9888
delegada de Salut Pública, l’Im. Sr. Joaquim Mestre i euros i preu net hora de neteja de llar: 14,1259 euros),
Garrido, regidor de Drets Civils, i la Sra. Glòria Fi- de la que 2.902.620,05 euros aniran amb càrrec a la
guerola i Anguera, gerent de l’Àrea d’Acció Social i partida 227.26 311.31 0601 (2.412.499,16 euros
Ciutadania. correspondran a la pròrroga i 490.120,89 euros
S’obre la sessió a les dotze hores. correspondran a la modificació) i 2.366.254,51 euros
aniran amb càrrec a la partida 227.26 311.31 0603
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior (1.966.701,44 euros correspondran a la pròrroga i
S’aprova. 399.553,07 euros correspondran a la modificació), con-
dicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient
II) Part Informativa per a finançar les obligacions derivades d’aquest con-
tracte en l’esmentat exercici. Disposar dita quantitat a
a) Despatx d’ofici nom de CTF, Serveis Sociosanitaris, SCCL, amb CIF
núm. F-08753022, adjudicatària del contracte. Reque-
En compliment de l’article 63.1 del Reglament rir l’adjudicatari perquè en el termini de quinze dies
d’organització municipal, es comuniquen les resolu- naturals des del següent al de la notificació del pre-
cions següents: sent acord, ingressi a la Caixa de la Corporació la
quantitat de 207.356,01 euros en concepte de ga-
1. Sector de Serveis Personals rantia, compensada pels motius de la minoració que
De la gerent municipal, de data 31 de juliol de consten en informe adjunt a l’expedient, i perquè en el
2007, que adjudica a Progess, Projectes i Gestió de termini de trenta dies naturals des del següent al de la
Serveis Socials, SL per a la gestió del Servei d’aco- notificació del present acord es personi a les de-
lliment diürn Poble Sec per a persones sense sostre, pendències de la Secretaria Tecnicojurídica del Sec-
per als exercicis 2007-2009, i per un import de tor de Serveis Personals (avinguda Diagonal, núm.
787.335,81 euros. 233, 6a planta) per a la formalització de la pròrroga i
de l’ampliació contracte, fent-li advertiment que de no
2. Sector de Serveis Personals complir aquests requisits, l’Administració podrà decla-
Del gerent municipal, de data 20 d’agost de 2007, rar-lo resolt.
que adjudica a l’Associació Catalana per a la Defensa El Sr. Mulleras proposa debatre de forma conjunta
dels Drets Humans, el contracte d’atenció i asses- els punts 1, 2 ,3 i 4 de l’ordre del dia.
sorament jurídic als professionals de l’Oficina per a la El Sr. Gomà puntualitza que la possibilitat de
no discriminació, per als exercicis 2007-2009, i per un pròrroga estava prevista en el contracte del Servei
import de 75.020,07 euros. Municipal d’Atenció domiciliària. Ara, tot i que es po-
dia optar per un nou contracte, s’ha pres la decisió de
b) Mesures de govern prorrogar l’existent incloent-hi algunes modificacions
c) Informes substancials. Ha semblat més encertat prorrogar el
contracte amb els operadors actuals, que presten el
III) Propostes a dictaminar servei satisfactòriament, a fi de poder, un cop ana-
litzat l’impacte del desplegament de la Llei, preparar
a) Ratificacions el nou contracte per al 2009. Fa constar que aquesta
b) Propostes d’acord no és una pròrroga de tràmit, sinó que implica un in-
crement molt important dels recursos per a l’aplicació,
IV) Part decisòria l’any 2008, del Conveni Col·lectiu del Sector amb un
1 a672 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
increment salarial important per a les treballadores tensifiquen les hores de prestació de servei, sinó que
familiars, fet que obliga situar el preu/hora d’atenció només s’incorpora la compensació econòmica. Fa
domiciliaria a un nivell que faci possible l’increment. esment de l’ informe de la Sindica de Greuges que
Està convençut que la dignificació de les condicions inclou la necessitat d’un replantejament de les con-
laborals de prestació del servei són un factor fona- dicions del contracte i de la intensitat del servei ja que
mental de qualitat del servei. Afirma que és voluntat la cobertura esta per sota de l’objectiu de 13.000 per-
de l’equip de govern preveure en el pressupost del sones establert per l’equip de govern, perquè segons
2008 l’increment que faci possible una major cobertu- les seves dades només s’arriba a 7.234 persones.
ra del servei des de el punt de vista d’intensitat i de Per tots aquests motius avança l’abstenció del seu
persones ateses. grup.
La Sra. Fandos avança el vot favorable del seu La Sra. Capella avança el vot favorable del seu
grup perquè, recorda, ja van donar suport a l’ad- grup perquè entén que la legalitat vigent permet que
judicació inicial del contracte, tot i que llavors van fer els contractes puguin ser prorrogats, i que la Llei de
constar que el suport era provisional a l’espera de la dependència ha condicionat la posada en marxa i el
promulgació de la Llei de la dependència, alhora que funcionament del servei d’atenció domiciliària. Sap
van demanar la revisió dels sous dels treballadors que l’increment de les retribucions es deu a què es va
familiars, i entén que ara s’està regularitzant una signar un conveni abans del maig de 2007, i confia
situació que CiU ja havia demanat. que les futures revisions del Conveni tinguin en
Precisa que consta un informe en l’expedient que, compte, també, les millores salarials dels treballadors
desprès, reprodueix l’informe de l’Interventor, on es i que aquests puguin prestar el servei en bones
reconeix que amb la Llei de dependència s’haurà d’in- condicions.
crementar d’un 345% la intensitat mitjana de l’atenció El Sr. Martí avança el seu suport a la proposta que
domiciliària i, per tant, els hauria agradat que ara, diu que és el primer moviment per incrementant les
mes enllà d’adaptar els sous, s’hagués optat per un dotacions i la capacitat organitzava i de servei de
nou contracte en què aquests increments s’hi ha- l’Ajuntament pel que fa al servei d’assistència do-
guessin apropat, tot i que no d’una forma global atès miciliària. Fa notar que la Llei de la dependència és
que encara no està feta l’avaluació total. Pensa que una iniciativa dels governs socialistes i, tal com ha dit
aquesta és una altra oportunitat perduda per avançar l’alcalde, afirma que l’Ajuntament serà capdavanter
cap a la universalització del servei. Observa que una en el seu compliment. Creu que la Llei és un gran
cosa és el que es diu durant la campanya electoral i, avanç per a la ciutadania que farà sentir a moltes
una altra, els fet; i, en aquest sentit, recorda que ICV famílies que l’estat del benestar avança de forma
en el seu programa electoral parla de la universa- important al nostre país.
lització d’aquests serveis i, avui, un cop més es pro- El Sr. Gomà agraeix els suports a la proposta. Es-
posa l’aprovació d’un expedient que modifica un pera que l’increment del salari de les treballadores
aspecte salarial però no s’aprofita per avançar en la familiars sigui un primer pas cap a una dignificació
universalització dels serveis, de manera que fa cons- generalitzada de les condicions de treball d’aquest
tar que aquest és l’últim cop que CiU votarà a favor col·lectiu, ja que l’atenció a les persones vulnerables
aquest tipus de propostes si no s’avança cap a la requereix cada vegada més especialització pro-
universalització del servei d’atenció domiciliària. fessional i humana i les retribucions han de ser dig-
La Sra. Esteller recorda que el PP ja va mostrar, nes del valor afegit social que el col·lectiu aporta. Ex-
amb les al·legacions formulades, la seva discrepància plica que el conveni es va aprovar el mes d’octubre
amb el plantejament del concurs inicial per la seva del 2006, amb posterioritat a l’inici del contracte
inviabilitat econòmica quant al que havien de cobrar vigent actualment, i diu que amb la pròrroga es fa
els professionals i per l’abast del servei. Ara, con- possible l’increment de recursos per fer front al
tinuen tenint la mateixa opinió pel que fa a la pròr- conveni. Està convençut que es donen les condicions
roga; d’una banda, l’entrada en vigor de la nova Llei per avançar de forma ràpida cap a la universalització
de dependència que es calcula que significarà un del servei, pensa que el desplegament de la llei serà
increment d’un 345% amb una intensitat de servei de fonamental al llarg dels propers anys, i que a mesura
80hores de mitjana mensual i, d’altra banda, l’entrada que es vagi obrint el ventall de dependències abor-
en vigor del nou conveni col·lectiu, que té efectes dades per la Llei, l’impacte sobre l’atenció domiciliària
retroactius a 1 de gener de 2005, i tot i les objeccions serà més gran i requerirà un increment important en
que fa l’Interventor en l’expedient, són una oportunitat la intensitat dels servei –la llei fixa un barem entre les
perduda d’adaptar aquest contracte a les noves ne- 70 i les 90 hores d’atenció domiciliaria al mes– l’Ajun-
cessitats de la Llei de la dependència. En l’expedient tament haurà de negociar amb el Govern de la Ge-
es diu que un dels motius de la modificació és neralitat les condicions de finançament de les noves
l’adaptació a la Llei, però en el desglossament de prestacions vinculades directament al desplegament
l’expedient no queda recollit, i així consta en l’informe de la Llei i caldrà, al llarg dels propers anys, un in-
de la Secretaria tècnico-jurídica de l’Àrea d’Acció So- crement substancial dels recursos econòmics que
cial, que posa de manifest que la modificació eco- permetin fer front a aquesta dinàmica imparable
nòmica del contracte més que una revisió de preus és d’universalització del servei.
una compensació econòmica amb efectes retroactius, La Sra. Fandos pregunta al regidor a quin nombre
i que els efectes de la implantació de la Llei de de persones s’hauria d’arribar per poder parlar de
dependència no repercuteixen en aquesta proposta universalització, i a quantes persones i amb quina
de modificació, sinó que hauran de ser objecte d’un intensitat s’està atenent actualment. Agraeix el to de
tràmit posterior. El PP creu que calia un replan- la intervenció del Sr. Gomà, cosa que no pot dir de la
tejament més a fons, tenint en compte les noves intervenció del Sr. Martí, qui fa una gran defensa del
necessitats de l’atenció domiciliària ja que no s’in- que han fet amb la Llei de la dependència quan
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1673
precisament la crítica de CiU avui és que en l’ex- Districtes de l’Eixample, Les Corts i Sarrià-Sant Ger-
pedient no es diu res de la Llei, i fa constar que en vasi), durant un període d’un any a comptar des de l’1
l’informe de la secretaria tècnico-jurídica es diu que de gener de 2008 i per un import de 4.528.704,31
els efectes de la implantació de la Llei no reper- euros, de conformitat amb el que preveu la clàusula 5
cuteixen en la proposta de modificació que avui es del plec regulador d’aquest contracte. Modificar
tramita, ja que les conseqüències seran objecte d’al- l’esmentat contracte, per raons d’interès públic a cau-
tres tràmits, contractes o modificació del vigent. El Sr. sa de noves necessitats que consten en l’informe
Martí pot dir que la Llei de la dependència està feta adjunt i que suposarà un augment de l’import del
per un govern d’esquerres i que esta molt ben feta, contracte de 920.046,99 euros, de conformitat amb el
però en l’expedient que avui es tramita la modificació que preveu l’article 101 del Text refós de la Llei de
està motivada pel nou conveni com ha dit el Sr. Gomà contractes de les Administracions públiques. Auto-
i no per la Llei. ritzar la despesa de 5.448.751,30 euros amb càrrec al
La Sra. Esteller fa constar que el Sr. Gomà té bo- pressupost de 2008 (preu net hora d’atenció personal
nes paraules a l’hora de valorar els expedients, però domiciliària: 16,8337 euros i preu net hora de neteja
no acaba d’actuar amb la determinació que cal, i de llar: 13,2122 euros), de la que 4.021.796,53 euros
recorda que la Llei va ser aprovada pel govern socia- aniran amb càrrec a la partida 227.26 311.31 0602
lista amb el suport de tots els grups fet que mostra (3.342.697,49 euros correspondran a la pròrroga i
l’interès de tothom per tirar endavant polítiques d’a- 679.099,04 euros correspondran a la modificació),
questa naturalesa. Recorda, com ha dit en moltes 696.832,12 euros aniran amb càrrec a la partida
ocasions, que cal quantificar el cost que representa 227.26 311.31 0604 (579.168,78 euros correspon-
per a la ciutat el desplegament de la Llei, per valorar dran a la pròrroga i 117.663,34 euros correspondran
quins són els ingressos que cal incorporar en el nou a la modificació) i 730.122,64 euros aniran amb càr-
conveni entre la Generalitat i el Ministeri per al fi- rec a la partida 227.26 311.31 0605 (606.838,04 eu-
nançament de la dependència a Catalunya. Pensa ros correspondran a la pròrroga i 123.284,60 euros
que ja s’haurien d’haver reclamat els recursos a la correspondran a la modificació), condicionada a
Generalitat i a l’Estat per finançar la dependència, i l’existència de crèdit adequat i suficient per a finançar
torna a lamentar que l’impacte de la Llei de la de- les obligacions derivades d’aquest contracte en l’es-
pendència no estigui recollit en aquest expedient. mentat exercici. Disposar dita quantitat a nom de
El Sr. Martí reivindica la part positiva de l’expe- Servirecord, SL, amb CIF núm. B-48758890, adju-
dient, mentre que creu que la Sra. Fandos, des de dicatària del contracte. Requerir l’adjudicatari perquè
l’oposició, només en destaca el que hi veu de negatiu. en el termini de quinze dies naturals des del següent
Repeteix que aquest és l’inici d’un canvi important i al de la notificació del present acord, ingressi a la
profund que té a veure amb la Llei de la dependència, Caixa de la Corporació la quantitat de 217.950,05
ja que la millora del conveni també està relacionada euros en concepte de garantia i perquè en el termini
amb la Llei atès que hi ha unes noves prioritats po- de trenta dies naturals des del següent al de la no-
lítiques a les administracions de Catalunya i Espanya. tificació del present acord es personi a les depen-
Ha dit que aquest expedient és un primer pas en el dències de la Secretaria Tecnicojurídica del Sector de
futur del desenvolupament, i afirma que el segon pas Serveis Personals (avinguda Diagonal, núm. 233, 6a
es visualitzarà en els pressupostos de l’any 2008, que planta) per a la formalització de la pròrroga i de l’am-
possibilitaran l’increment del nombre d’hores de pliació contracte, fent-li advertiment que de no complir
prestació efectiva del servei, que s’haurà de desple- aquests requisits, l’Administració podrà declarar-lo
gar encara més d’acord amb les previsions de la Llei i resolt.
d’acord amb la Generalitat de Catalunya com admi- El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el
nistració de referència. Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la
El Sr. Gomà respon a la Sra. Fandos que el grau Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra.
de cobertura actual està al voltant de les 12.000 per- Esteller expressa l’abstenció del PP i la Sra. Capella
sones, no se sap amb precisió quin serà el nombre de expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova.
persones ateses quan la Llei estigui plenament des- 3. Prorrogar el contracte núm. 06000227 per a la
plegada, però de les aproximadament 48.000 perso- gestió del servei d’atenció domiciliària en el marc dels
nes en situació de dependència, probablement entre serveis socials d’atenció primària de l’Ajuntament de
25 i 30.000 requereixen algun tipus de servei d’aten- Barcelona corresponent a la Zona 3 (que comprèn els
ció domiciliària, fet que significa més del doble de la Districtes de Gràcia, Horta-Guinardó i Nou Barris),
cobertura actual, amb una intensitat molt superior a la durant un període d’un any a comptar des de l’1 de
que ara s’està donant, especialment en el tram de la gener de 2008 i per un import de 4.639.685,78 euros,
gran amb dependència, on la intensitat del servei serà de conformitat amb el que preveu la clàusula 5 del
de 55 a 90 hores mensuals i, aquest, és un increment plec regulador d’aquest contracte. Modificar l’esmen-
de més del 300% en relació a l’actual intensitat de tat contracte, per raons d’interès públic a causa de
prestació. noves necessitats que consten en l’informe adjunt i
El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el que suposarà un augment de l’import del contracte de
Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la 942.593,87 euros, de conformitat amb el que preveu
Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. l’article 101 del Text refós de la Llei de contractes de
Esteller expressa l’abstenció del PP i la Sra. Capella les Administracions públiques. Autoritzar la despesa
expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. de 5.582.279,65 euros amb càrrec al pressupost de
2. Prorrogar el contracte núm. 06000224 per a la 2008 (preu net hora d’atenció personal domiciliària:
gestió del servei d’atenció domiciliària en el marc dels 16,7856 euros i preu net hora de neteja de llar:
serveis socials d’atenció primària de l’Ajuntament de 13,1881 euros), de la que 1.712.380,39 euros aniran
Barcelona corresponent a la Zona 2 (que comprèn els amb càrrec a la partida 227.26 311.31 0606 (1.423.237
1 a674 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
euros correspondran a la pròrroga i 289.143,39 euros euros en concepte de garantia i perquè en el termini
correspondran a la modificació), 1.824.890,13 euros de trenta dies naturals des del següent al de la
aniran amb càrrec a la partida 227.26 311.31 0607 notificació del present acord es personi a les de-
(1.516.748,95 euros correspondran a la pròrroga i pendències de la Secretaria Tecnicojurídica del Sec-
308.141,18 euros correspondran a la modificació) i tor de Serveis Personals (avinguda Diagonal, núm.
2.045.009,13 euros aniran amb càrrec a la partida 233, 6a planta) per a la formalització de la pròrroga i
227.26 311.31 0608 (1.699.699,83 euros corres- de l’ampliació contracte, fent-li advertiment que de no
pondran a la pròrroga i 345.309,30 euros corres- complir aquests requisits, l’Administració podrà decla-
pondran a la modificació), condicionada a l’existència rar-lo resolt.
de crèdit adequat i suficient per a finançar les obli- El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el
gacions derivades d’aquest contracte en l’esmentat Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la
exercici. Disposar dita quantitat a nom de Eulen, Ser- Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra.
vicios Sociosanitarios, SA, amb CIF núm. A-79022299, Esteller expressa l’abstenció del PP i la Sra. Capella
adjudicatària del contracte. Requerir l’adjudicatari per- expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova.
què en el termini de quinze dies naturals des del
següent al de la notificació del present acord, ingressi b) Proposicions
a la Caixa de la Corporació la quantitat de 219.436,61
euros en concepte de garantia, compensada pels Del Grup Municipal CIU:
motius de la minoració que consten en informe adjunt 5. Sol·licitar que li sigui presentat a la propera
a l’expedient, i perquè en el termini de trenta dies sessió de la Comissió, un informe sobre l’aplicació a
naturals des del següent al de la notificació del la ciutat de Barcelona de la Llei 39/2006, de 14 de
present acord es personi a les dependències de la desembre, de promoció de l’autonomia personal i
Secretaria Tecnicojurídica del Sector de Serveis Per- atenció a les persones en situació de dependència.
sonals (avinguda Diagonal, núm. 233, 6a planta) per Aquest informe haurà d’indicar, com a mínim, els
a la formalització de la pròrroga i de l’ampliació punts següents:
contracte, fent-li advertiment que de no complir – Mitjans humans, materials i econòmics dels quals
aquests requisits, l’Administració podrà declarar-lo es disposa per l’aplicació de l’esmentada llei.
resolt. – Quantes sol·licituds de valoració de la situació de
El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el dependència s’han presentat a l’empara de la Llei
Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la 39/2006 i quines d’elles han estat valorades po-
Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. sitivament.
Esteller expressa l’abstenció del PP i la Sra. Capella – Quan es preveu que es comencin a aplicar els
expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. ajuts sol·licitats.
4. Prorrogar el contracte núm. 06000230 per a la – Quins seran els criteris per valorar l’atorgament
gestió del servei d’atenció domiciliària en el marc dels de cada ajut de manera personalitzada.
serveis socials d’atenció primària de l’Ajuntament de El Sr. Mulleras abans d’entrar en les proposicions,
Barcelona corresponent a la Zona 4 (que comprèn els fa constar que la Secretaria General va aportar dos
Districtes de Sant Andreu i Sant Martí), durant un informes relatius a les proposicions presentades per
període d’un any a comptar des de l’1 de gener de CiU i pel PP en els que discrepava de la forma en què
2008 i per un import de 3.283.477,27 euros, de con- se sustentaven. La Presidència de la Comissió, en la
formitat amb el que preveu la clàusula 5 del plec re- reunió prèvia celebrada per preparar-la i fixar l’ordre
gulador d’aquest contracte. Modificar l’esmentat con- del dia, va decidir acceptar les propostes ja que els
tracte, per raons d’interès públic a causa de noves seus continguts corresponen a aquesta Comissió.
necessitats que consten en l’ informe adjunt i que El Sr. Martí, tal com ja ha explicat en la sessió de
suposarà un augment de l’import del contracte de l’anterior Comissió, diu que l’equip de govern entén
667.067,92 euros, de conformitat amb el que preveu que aquest procediment no és correcte, que les pro-
l’article 101 del Text refós de la Llei de contractes de posicions s’han de presentar i fer la funció que els
les Administracions públiques. Autoritzar la despesa correspon i, per tant, l’equip de govern no entrarà a
de 3.950.545,19 euros amb càrrec al pressupost de discutir-ne el fons i s’abstindrà en la votació ja que
2008 (preu net hora d’atenció personal domiciliària: l’actitud que no té a veure amb els continguts ni pre-
18,0490 euros i preu net hora de neteja de llar: jutja el resultat de la votació, sinó que intenta ajustar
14,1860 euros), de la que 1.178.195,28 euros aniran amb els procediments perquè els òrgans de govern fun-
càrrec a la partida 227.26 311.31 0609 (979.251,53 cionin de forma correcta i entenedora per a tothom.
euros correspondran a la pròrroga i 198.943,75 euros La Sra. Fandos no vol reproduir el debat de l’an-
correspondran a la modificació) i 2.772.349,91 euros terior Comissió quant a les proposicions i entén que el
aniran amb càrrec a la partida 227.26 311.31 0610 president les hagi incorporades a l’ordre del dia.
(2.304.225,74 euros correspondran a la pròrroga i La Sra. Esteller dóna per reproduït el debat subs-
468.124,17 euros correspondran a la modificació), tanciat en l’anterior Comissió i entén que les iniciatives
condicionada a l’existència de crèdit adequat i su- presentades es poden tractar en la present sessió.
ficient per a finançar les obligacions derivades d’aquest La Sra. Capella fa constar que la delimitació del
contracte en l’esmentat exercici. Disposar dita quan- que s’ha d’entendre per proposició es tracta a la Jun-
titat a nom de l’UTE Sar Domus, SL-Sar Residencial i ta de Portaveus, i que no és en el si de les Co-
Assistencial Catalunya, SA, amb CIF núm. G-64198096, missions on s’ha de produir aquesta discussió ja que
adjudicatària del contracte. Requerir l’adjudicatari s’està mes a prop d’una solució política que no d’una
perquè en el termini de quinze dies naturals des del discussió jurídica que no porta enlloc.
següent al de la notificació del present acord, ingressi El Sr. Mulleras, com a president, explica que les
a la Caixa de la Corporació la quantitat de 158.021,81 proposicions es van acceptar perquè el seu contingut
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1675
correspon a la Comissió. Puntualitza que, com s’ha fet, s’explicava com s’aniria implementant la Llei i, per
dit en l’anterior Comissió, no es poden canviar les tant, que els hauria agradat que avui s’hagués pogut
regles del joc, que són les mateixes de fa quatre informar. Lamenta especialment el silenci d’ICV, per-
anys, i que el que ha canviat són les majories polí- què pensava que el Sr. Gomà, amb el seu tarannà
tiques. Fa constar que en els darrers quatre anys democràtic, marcaria una línia diferent a la del grup
s’han acceptat iniciatives molt similars a les ara majoritari de l’equip de govern.
presentades, motiu pel qual les ha acceptades. La Sra. Capella insisteix que el debat jurídic quant
La Sra. Fandos creu que tots els terminis estan a les proposicions està esgotat i caldria recol·locar-lo
esgotats i no veu realment com l’Ajuntament ha posat a la Junta de portaveus. Repeteix que el cal en les
els mitjans materials, humans i econòmics per a Comissions és aplicar la voluntat política d’arribar a
l’aplicació de la llei. Comenta que el Sr. Martí ha dit acords, i demana la voluntat de tots per arribar a fór-
que la situació quedarà reflectida en el pressupost del mules de redacció acceptades per tothom aconseguir
2008, i ella creu que els contractes s’haurien de fer en aquests comissions punts de trobada.
enguany a fi que es puguin aplicar a principi de l’any El Sr. Martí expressa l’abstenció del PSC, el Sr.
vinent. Pensa que l’equip de govern, en la propera Gomà expressa l’abstenció d’ICV-EU i A, la Sra.
Comissió, estarà en disposició de dir què es realment Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Mar-
el que s’ha fet, més enllà de paraules, per aplicar la tín expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella
Llei de la dependència. expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova.
La Sra. Martín avança el suport del PP a la pro- Del Grup Municipal PP:
posta perquè el seu grup ja va demanar aquest infor- 6. Replantejar el model del servei d’atenció do-
me el febrer passat, un cop va entrar en vigor la Llei miciliària, per tal de millorar les condicions de con-
d’autonomia personal i d’atenció a les persones amb tractació, incrementar la cobertura del servei i les
situació de dependència. Diu que en la negociació en- hores d’atenció, tot augmentant els recursos econò-
tre la Generalitat i l’Estat per donar resposta als mics que s’hi destinen, per tal de poder presentar una
reptes i serveis establerts per la Llei s’han de tenir en atenció domiciliària de qualitat.
compte les demandes de l’Ajuntament d’acord amb La Sra. Esteller, en formular la proposició, repeteix
l’anàlisi que s’hagi fet de la ciutat i, per tant, cal saber el debat plantejat amb la pròrroga dels contractes del
quina és la cobertura real dels serveis i quins són els servei d’atenció domiciliària en què ha manifestat la
mitjans personals, materials i econòmics que garan- necessitat de replantejar el model per incrementar la
teixen el compliment de les obligacions fixades en la cobertura, millorar les condicions de la contractació,
Llei. Fa constar que amb el desenvolupament de la les hores d’atenció i augmentar els recursos econò-
Llei s’han de complir les expectatives que les perso- mics que s’hi destinen perquè l’atenció domiciliària si-
nes amb dependència hi han dipositat. gui de qualitat. Creu que les condicions en què s’està
La Sra. Capella avança el suport del seu grup a la prestant el servei són insuficients i que cal introduir
proposta perquè entenen que tot el que sigui apro- modificacions en el nou plec de clàusules perquè es
fundir en la Llei de dependència és favorable, i per- doni el servei amb la intensitat, qualitat i cobertura
què enllaça directament amb el que ha manifestat el necessàries. Diu que l’actual contracte no cobreix
Sr. Gomà quan ha exposat la necessitat de pròrroga aquestes necessitats, i no ho diu solament el seu
dels contractes d’atenció domiciliària, les al·lusions grup, sinó també l’informe de la Síndica, que fa una
que ha fet a la Llei, i la necessitat de saber com s’ha anàlisi exhaustiva i qüestiona fins i tot el model inte-
d’aplicar. Pensa que l’equip de govern podria donar gral perquè no hi ha ni la qualitat ni la coordinació que
suport a la proposició si s’hagués plantejat amb un es requeriria per tal de prestar el servei de forma
redactat formalment diferent com per ara “estar adequada. El PP considera determinant que aquestes
d’acord en l’elaboració d’un estudi per tal d’aplicar la contractacions es facin per un període de 4 o 5 anys a
Llei de la dependència”. Diu que és bo aprofundir en fi de donar estabilitat als concessionaris perquè pu-
l’aplicació de la Llei i tenir clar quins han de ser els guin fer millores en les remuneracions professionals i
paràmetres pel seu desplegament perquè hi gua- les inversions necessàries que ara no poden fer atesa
nyaran els ciutadans i ciutadanes de Barcelona. la interinitat dels contractes actuals. Pensa que les
El Sr. Gomà entén que, tal com estableix l’article 63 zones haurien de ser més reduïdes i afirma que cal
del ROM, la decisió de presentar informes a les un increment substancial del pressupost, no tan sols
Comissions i al Plenari del Consell Municipal és una per compensar econòmicament les millores retribu-
facultat que correspon en exclusiva al Govern Munici- tives introduïdes pel Conveni, sinó també per incre-
pal i s’abstindran en la votació. Afirma que com a mentar la cobertura i donar estabilitat a les empreses.
equip de govern informaran del desplegament de la Entén que ara és el moment de fer aquests canvis i
dependència en el moment i en els termes que no d’aquí a un any perquè es donaria una resposta
creguin oportuns amb el compromís, com sempre, de tardana a les necessitat d’avui.
màxima transparència. La Sra. Fandos avança el suport del seu grup a la
La Sra. Fandos no vol entrar en el tema formal, proposta perquè considera que cal adaptar tot el servei
però li sap greu que no es produeixi el debat i que, d’atenció domiciliària a la Llei de dependència, cosa
especialment en un tema com aquest, l’equip de que significa universalitzar els servies i, per tant, està
govern no respongui per qüestions de tipus formal. bé que es digui per part dels grups de la oposició.
Creu que alguna part del document ja deu estar feta, La Sra. Capella no donarà suport a la proposició
però recorda que en el document que el regidor va perquè en coherència amb el recolzament del seu
presentar el març passat es deia que en un termini grup de donar suport a la pròrroga dels contractes de
màxim de tres mesos hi haurien els equips neces- servei d’atenció domiciliària i al replantejament que
saris per fer el reconeixement de la dependència pre- això comporta. Entén que el servei d’atenció domi-
vist en la llei i, alhora, en el document, realment ben ciliària te un funcionament òptim.
1 a676 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
El Sr. Martí ratifica l’abstenció, fent constar que consolidar-la com un aspecte positiu. Amb aquesta
l’equip de govern, en aquest cas, podria guanyar la celebració, Barcelona torna a tenir la possibilitat de
votació però vol mantenir la coherència amb els relegar la paraula discriminació i dotar plenament de
plantejaments fets. Precisa que si la proposició de significat la paraula respecte. Alhora, la dimensió hu-
CiU hagués tingut la forma de prec i, aquesta, la de mana que poden aportar els Euro Games a la ciutat
declaració de grup s’haurien debatut perquè no serà un pas decisiu en el camí cap a la llibertat dels
tindrien la vinculació jurídica que es preveu per a les sentiments i de l’expressió que al llarg del temps ha
proposicions en el cas que s’adeqüin a les com- anat configurant el caràcter obert i tolerant del
petències executives de la Comissió. barcelonins i les barcelonines i de tot el poble català.
El Sr. Gomà manifesta que la definició i el re- Creu que l’Ajuntament ha de donar suport a la pro-
plantejament dels models de polítiques i serveis posició perquè representa una promoció internacio-
municipals són facultat exclusiva del govern munici- nal, econòmica i social de la ciutat, perquè de nou
pal, són el nucli de l’acció executiva, per tant, aquesta Barcelona es mostra al món com una ciutat oberta,
és una proposició formalment desubicada i des lliure i capdavantera en la defensa dels drets de les
d’aquest punt de vista i respectant les regles del joc persones.
avança l’ abstenció. Quant als continguts, fa constar Afirma que Barcelona, com a capital de Catalunya,
que en els punts anteriors s’han debatut qüestions vol ser lloc de respecte i de lluita contra la discri-
importants del model i ha quedat clar que l’equip de minació i la intolerància. Cal reivindicar l’esport sense
govern té un compromís sostingut de millora per- homofòbia, definicions masclistes i insults de caràcter
manent de l’atenció domiciliària. sexual. Referma que cal veure l’homosexualitat amb
La Sra. Esteller lamenta que l’equip de govern no la normalitat que la realitat reclama.
doni suport a la iniciativa i no entri en la seva dis- La Sra. Fandos avança el suport de CiU a la pro-
cussió perquè és del tot necessari entrar en un debat posta. Recorda que el seu grup ha assistit a les
a fons del que ha des ser el model d’atenció do- celebracions esportives que organitza el grup de
miciliària. Diu que el Sr. Martí ha fet una interpretació Panteres Grogues –que és el que impulsa els Euro
pròpia del que ell considera que ha de ser una iniciati- Games– i regidors i diputats de CiU han assistit a la
va i la manera com s’ha de reconduir. presentació dels Euro Games per part de les
La Sra. Fandos, en referència al contingut, puntua- Panteres Grogues i a l’ acte de a la presentació oficial
litza que el seu grup recolza la proposició perquè no és dels Euro Games al Museu Olímpic. Han demostrat
incompatible amb el que han votat en els punts 1 a 4 per escrit el seu recolzament i han donat suport a les
de l’ordre del dia corresponents a la pròrroga dels subvencions per la celebració dels Euro Games que
contractes, perquè també han dit que la contractació ha atorgat l’Institut d’Esports. Espera que aquesta cita
ha de anar mes enllà, en la línia exposada per la Sra. mostri un cop més que Barcelona és una ciutat on les
Esteller, que és la marcada per la Llei de dependència. persones fan un lliure exercici dels seus drets.
El Sr. Martí respon a la Sra. Esteller que la inter- La Sra. Martín avança l’abstenció del seu grup a la
pretació que ha donat no és seva, ell ha dit que proposta.
l’equip de govern s’atendrà al que digui l’informe del El Sr. Mestre anuncia el recolzament a la pro-
secretari general com es podrà comprovar en el punt posició des de la plena coincidència amb l’exposició
següent de l’Ordre del dia, que el secretari ha de motius feta per la Sra. Capella. Recorda que per
qualificat de proposició i, per tant, l’equip de govern part de l’Ajuntament aquest suport s’ha manifestat
discutirà i votarà. des de l’inici i que ja fa 2 anys el Sr. Alcober, llavors
El Sr. Mulleras demana que no es torni a obrir el regidor d’esports va oferir a la Federació Europea de
debat formal sobre les proposicions perquè el pre- gais i lesbianes el seu suport per que els jocs s’or-
sident de la Comissió, en la reunió prèvia a la Co- ganitzessin a Barcelona i des de la regidoria de drets
missió, va determinar que aquestes proposicions civils s’ha donat suport logístic i econòmic mitjançant
s’incloguessin a l’Ordre del dia i, en conseqüència, es subvencions als organitzadors dels Euro Games
poden votar. 2008. Destaca que serà la primera vegada en les 12
El Sr. Martí expressa l’abstenció del PSC, el Sr. edicions dels Euro Games que aquests es celebren
Gomà expressa l’abstenció d’ICV-EU i A, la Sra. en una ciutat del sud d’Europa i es felicita de que els
Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. organitzadors hagin triat la nostra ciutat. Explica que
Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. els jocs son una trobada esportiva que te la voluntat
Capella expressa el vot contrari d’ERC. S’aprova. de reivindicar i aconseguir el ple reconeixement i
Del Grup Municipal ERC: normalització social de la diferencia i de a diversitat i
7. La Comissió d’Acció Social i Ciutadania acorda també tenen la voluntat d’aconseguir la visibilitat so-
el suport de l’Ajuntament de Barcelona a l’orga- cial de gais lesbianes i transsexuals. Afirma que
nització de la celebració dels Euro Games al 2008, en l’Ajuntament vetlla perquè no es doni a la ciutat cap
tant que es un esdeveniment de promoció del lliure forma de homofòbia en qualsevol de les seves ma-
exercici de drets fonamentals i de la no discriminació nifestacions ni en cap esfera de la vida quotidiana.
per orientació sexual. Considera molt important donar suport als Euro
La Sra. Capella recorda que els Jocs Olímpics de Games perquè en l’àmbit esportiu, com en altres
1992 van transcendir més enllà de l’esdeveniment àmbits de la vida, persisteixen formes d’homofòbia.
esportiu i, ara, la celebració a Barcelona dels Euro Esta segur que la celebració el dies 24 a 27 de juliol
Games 2008 representa renovar el compromís de la dels Euro Games amb la participació de 5.000 es-
ciutadania amb uns valors que han convertit la ciutat portistes en 27 disciplines esportives serà un im-
en capdavantera pel que fa al respecte i la tolerància; portant esdeveniment ciutadà. Fa constar el seu
uns valors que han aconseguit allunyar les conno- reconeixement i suport a les entitats i persones que
tacions negatives de la diferencia, i que han permès estan preparant aquests jocs, especialment a l’as-
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1677
sociació Panteres Grogues i manifestar coincidir ple- guns problemes no previstos en la normativa del ser-
nament amb el decàleg ètic dels Euro Games 2008. vei. Recorda que a finals de juliol en una reunió a
La Sra. Capella agraeix el suport dels grups que l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat amb
l’han recolzat. representants dels usuaris del servei es va acordar
El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el que el servei porta a porta seria concedit a qui el
Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la demanés i que, de manera provisional, no hi hauria
Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. més derivacions al transport ordinari, i que en el
Martín expressa l’abstenció del PP i la Sra. Capella termini de tres mesos es recolliria tota la informació
expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. possible per veure a quines tipologies de dificultat res-
ponien els problemes detectats. Fa constar que s’està
c) Mocions acabant l’informe d’aquestes tipologies i que en la Jun-
ta Rectora de l’Institut, que es convocarà per al proper
octubre, es tractarà de manera especial i monogràfica
V) Part de control aquest tema amb la voluntat de modificar la normativa
del servei perquè garanteixi que cap persona amb
a) Precs mobilitat reduïda i que tingui dificultats per utilitzar el
transport regular no sigui exclosa en el futur dels servei
Del Grup Municipal CIU: porta a porta. Espera que s’arribi a un acord amb el
8. Que el transport especial per a persones amb màxim de consens possible respectant el model de
mobilitat reduïda porta a porta, reprengui la seva transport per tothom amb què s’ha dotat la ciutat de
normalitat i la restauració immediata del servei per a Barcelona i al qual no s’està disposat a renunciar.
totes aquelles persones que tinguin concedida la tar- La Sra. Homs constata que el regidor parla de
geta blanca. futur, però ella pregunta pel present perquè, tot i estar
El Sr. Mulleras proposa debatre aquest punt con- en un moment de transició, informa que avui assisteix
juntament amb el punt 10. a la Comissió una representació dels usuaris afectats.
La Sra. Homs formula el prec i recorda que el mes Insisteix que aquesta és la realitat des de fa dos
de juliol passat ja van presentar un prec sobre aquest mesos i té noticia que ahir i avui mateix ha tornat a
tema, i que desprès de dos mesos no s’ha complert el passar. Observa que la resposta del regidor és similar
que es va instar, per la qual cosa torna a demanar la a la que va donar el passat juliol, i no ha constatat cap
restauració immediata del servei de transport espe- mena d’evolució ni de millora, fet que ha obligat als
cial porta a porta per a totes les persones que tinguin usuaris a constituir-se en Assemblea per lluitar per
concedida la targeta blanca. aquest servei i recorda que demà estan convocats a
La Sra. Martín formula el prec amb l’objectiu que es la plaça de Sant Jaume per tornar a reivindicar aquest
millori la mobilitat de les persones amb discapacitat, servei, que abans tenien. Entén que hi hagi un
especialment el transport porta a porta, l’adaptació període de transició per adaptar-se a la nova situació,
del transport públic i que s’elabori el Pla de parades. però això no vol dir que les persones titulars de
El Sr. Gomà respon, com ja es va comentar el targeta blanca deixin de tenir el servei i repeteix que
juliol, que Barcelona vol tenir un model de transport la situació no esta resolta.
públic accessible i per a tothom, consensuat amb els La Sra. Martín agraeix la presència a la Comissió de
grups municipals i amb les entitats que representen les persones amb discapacitat que avui assisteixen a
les persones amb discapacitat. Explica que en el aquesta sessió. Està sorpresa per les paraules del Sr.
període 1996-2006 aquesta voluntat va implicar una Gomà perquè una cosa és el que ell ha explicat i una
forta inversió a la ciutat i avui els 1.100 autobusos de altra és la realitat. Afirma que des del PP es com-
la flota urbana i 945 Km de via pública són plenament parteix la preocupació que els darrers mesos tenen les
accessibles. Fa constar que ha existit, existeix i persones amb un grau de discapacitat que els im-
existirà també un servei de transport adaptat espe- pedeix desplaçar-se fent ús dels mitjans de transport
cial, el porta a porta, per resoldre les necessitats de públic ordinari. Està perplexa davant l’actuació de
mobilitat d’aquelles persones amb targeta blanca que l’Ajuntament i de l’Institut Municipal de Persones amb
no tinguin a la seva disposició una línia de transport Discapacitat pel tomb en la gestió del servei porta a
adaptat de caràcter ordinari. Es vol que el transport porta, sense explicacions raonables. Es pregunta com
sigui universal i inclusiu, però alhora es considera es pot negar indiscriminadament aquest servei a per-
necessari un servei complementari que doni resposta sones que tenen dificultats serioses que els impos-
a qualsevol necessitat de mobilitat a la ciutat. Afirma sibiliten l’accés al transport públic; quin es el motiu del
que el compromís amb aquest model s’expressa a canvi en la gestió del servei; com es pot pretendre que
partir dels indicadors d’enfortiment del servei durant persones que ja han passat per les corresponents
aquests últims anys en què s’ha passat de 2.000 a inspeccions mèdiques pel reconeixement d’un deter-
4.000 usuaris amb targeta blanca, de 100.000 a minat grau de discapacitat –condició indispensable per
250.000 viatges a l’any i el seu pressupost, d’un milió a l’obtenció de la targeta blanca– es desplacin ara amb
a 3,3 milions d’euros. Explica que per al 2008 es vol autobús i com es poden deixar sense transport, des-
incrementar la flota fins a 24 autobusos i 63 taxis près de l’esforç que moltes d’elles han fet per integrar-
adaptats estrictament vinculats al servei porta a porta, se en el món laboral, per arribar al seu lloc de treball o
cosa que implica la posada a disposició per a aquest a qualsevol altre de les seves activitats. Vol saber quin
servei de 5 nous autobusos i 20 nous taxis. Sap que significat té la figura de l’observador i demana si l’equip
aquest és un moment de transició amb dificultats de de govern és conscient de les dificultats d’accés a un
gestió i que durant els mesos de maig i juny es va autobús en cadira de rodes; fa constar que hi ha
produir un cert increment de les derivacions cap el moltes dificultats per manca d’una correcta adaptació
transport ordinari adaptat, cosa que va provocar al- dels vehicles. S’ha dit aquí que els autobusos de Bar-
1 a678 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
celona estan adaptats al 100%, però ella creu que la zones amb gran activitat, és necessari disposar de
realitat no es correspon amb aquesta afirmació, les desfibril·ladors per poder assumir una actuació d’ur-
adaptacions no estan ben fetes i no serveixen, les gència.
rampes de molts dels vehicles no encaixen bé i fan La Sra. Ribas respon que l’equip de govern re-
que les cadires retrocedeixin amb perill de caiguda, coneix la importància dels desfibril·ladors automàtics
igualment, calen més parades amb una plataforma per poder salvar vides, i conclou que són útils en el
perquè la rampa d’accés tingui un pendent més suau. tractament de determinades aturades cardiorespira-
Fa constar que, davant d’aquestes dificultats, hi ha tòries sempre que siguin utilitzats per persones amb
conductors que passen de llarg de la parada a fi de no la formació requerida.
trobar-se amb problemes. Entén, doncs, que cal una Explica que a finals del mandat passat es va plan-
formació correcta dels conductors per saber quin ha de tejar la qüestió als tècnics del Departament de Salut,
ser el seu comportament en aquests casos. També fa que van considerar que no sempre són necessaris, ni
constar que els cinturons de seguretat d’aquests vehi- recomanables en tots els centres. Consideraven que
cles no estan correctament col·locats i en la majoria de calia fer una anàlisi de la situació a escala de ciutat i
casos no poden ser utilitzats, que les maquines can- determinar quins són els centres on ubicar-los, en
cel·ladores de targetes estan a una alçada incorrecte i quines situacions s’han d’utilitzar i quines persones
que falten senyals acústics i pantalles visuals. Pensa els poden manipular per tal que el seu rendiment sigui
que tothom pot entendre que hi hagi dificultats en la l’òptim per salvar vides humanes. Manifesta que l’es-
gestió d’un servei públic i que és raonable buscar so- tudi es va encarregar al Consorci Sanitari de Barcelo-
lucions de consens, però no pot entendre com l’equip na, que hi esta treballant per tenir una visió global de
de govern denega el servei, des de fa 5 mesos, sense les necessitats de la ciutat i fixar en quins punts –es
donar cap explicació raonable. Demana que es res- refereix a dependències municipals però també, per
tableixi la normalitat en el transport porta a porta sense exemple, a estacions de trens o grans superfícies
perjudici dels estudis pertinents per millorar aquest comercials– cal ubicar-los per poder desenvolupar les
servei i la seva gestió, que es continuï amb la tra- polítiques adequades perquè tant centres públics com
mitació de noves targetes blanques i que se supri- privats disposin d’aquest aparells. Lamenta no poder
meixi la figura de l’observador. Demana que durant disposar encara d’aquest pla global de la ciutat, que
les festes de la Mercè es disposi d’espais adequats confia que estarà enllestit abans de final d’any.
que permetin la participació en la festa de les perso- Afirma que coincideix amb l’essència del prec, i diu
nes discapacitades. que a l’Ajuntament té desfibril·ladors instal·lats en
El Sr. Gomà insisteix en el compromís que no hi departaments on hi ha personal mèdic preparat per
hagi ni una sola necessitat de mobilitat de persona fer-los servir, com, per exemple, aquí a la Casa Gran.
amb discapacitat no atesa, i que totes siguin ateses Diu que d’acord amb el Consorci Sanitari de Barcelo-
bé amb el servei porta a porta o, quan sigui possible, na es veurà allà on són necessaris, i està totalment
a través del servei adaptat accessible. Repeteix que d’acord que cal posar tots els mitjans perquè siguin
hi ha uns 250.000 viatges l’any el que significa de 700 presents en aquests punts i que siguin utilitzats per
a 800 viatges al dia i no nega que entre els quals hi les persones més capacitades.
pugui haver mitja dotzena de casos que, en aquests La Sra. Esteller agraeixi l’interès de la Sra. Ribas i
moment de dificultat per la transició, hagin tingut pro- demana que s’analitzi on han d’estar els desfibril·la-
blemes. Afirma que des de l’Institut Municipal de per- dors i com s’aconsella que siguin utilitzats tenint en
sones amb Discapacitat s’està treballant per buscar la compte que molts especialistes consideren que cal una
solució; i aprofita per agrair a les persones amb habilitació per utilitzar-los però que no cal que sigui
discapacitat presents a la sala la seva tenacitat en la personal mèdic. Demana que en les instal·lacions amb
defensa del servei, i diu que sempre que hi hagi algun gran afluència de públic s’ubiqui un aparelli s’habiliti
problema poden posar-lo en coneixement de l’Institut, una persona perquè el pugui utilitzar. Està d’acord amb
des d’on es farà tot el possible per trobar-hi solució. la conveniència de l’estudi, pensa que cal començar
Explica que els observadors són persones que aju- per les instal·lacions municipals i instar també les
den a fer el recull de les necessitats addicionals, que entitats privades perquè disposin d’aquests aparells.
és una figura no permanent per ajudar a fer la La Sra. Ribas està d’acord que no cal que sigui
diagnosi que confia sigui compartida i permeti modifi- necessàriament personal mèdic qui manipuli els apa-
car la normativa amb el màxim grau d’acord. Quant el rells, i fa constar que la Generalitat ha establert un
pla de parades diu que és un compromís del govern protocol de formació i habilitació de personal. Pun-
municipal que estigui implementat al llarg del mandat tualitza que a l’Ajuntament, de moment, els aparells
2007-2011 i afirma que s’està treballant perquè a les estan només on hi ha personal mèdic, però això no
festes de la Mercè hi hagi el màxim d’accessibilitat. vol dir que en els centres on finalment es consideri
Es dóna per tractat. que hi ha d’haver aparells desfibril·ladors automàtics
Del Grup Municipal PP: es donarà formació i capacitació periòdica al personal
9. Instal·lar aparells desfibril·ladors en les depen- que se’n faci càrrec.
dències i en les instal·lacions esportives municipals Es dóna per tractat.
que no en disposin per tal de que estiguin preparades 10. Millorar la mobilitat de les persones amb dis-
per una actuació d’urgència. capacitats a la ciutat de Barcelona, especialment el
La Sra. Esteller formula el prec arran que aquests transport porta a porta, l’adaptació de tot el transport
dies ha estat d’actualitat, malauradament, la necessi- públic i l’elaboració del Pla de Parades.
tat de disposar d’aparells desfibril·ladors atès que són Es dóna per tractat.
una ajuda per salvar vides humanes en casos d’emer- Del Grup Municipal ERC:
gència. Concretament en dependències municipals i 11. Impulsar, des de l’àrea de Drets Civils, el conei-
en les instal·lacions esportives municipals, que són xement del testament vital a totes les llars de Barcelona.
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1679
La Sra. Capella formula el prec i explica que la Llei signat amb la Generalitat feia moltes referències a
21/2000 de 29 de desembre sobre el dret d’informació l‘any 2007 voldria saber quin és el seu estat de
concernent a la salut i a l’autonomia del pacient mar- desenvolupament. Fa constar que en la nota de
cava ja un inici perquè les persones que vulguin pu- premsa per explicar el Conveni es deia que l’any
guin autorregular la seva mort en cas de no tenir la 2007 alguns d’aquests equipaments ja estarien en
capacitat suficient per decidir quan estiguin malalts de funcionament i, la resta, en construcció. En la res-
com ha de ser la seva fi. posta a la pregunta que CiU va fer fa sis mesos es va
Recorda que quan ERC estava al govern de la dir que només estava en funcionament l’equipament
ciutat, al davant de la regidoria de Drets Civils, es van de Marquès de Campo Sagrado, vol saber si ja ha
celebrar una sèrie de jornades, l’última el mes de entrat en funcionament algun altre equipament i en
novembre del 2005, conjuntament amb la l’Associació quina fase de construcció està la resta. Agrairia que
pel dret a morir dignament de Catalunya i des de la els proporcionessin tota la informació perquè en la
regidoria es van editar les ponències. Entén que cal Comissió en que per primera vegada es va formular
iniciar una campanya, aprofitant la feina feta en el seu la pregunta va demanar al Sr. Gomà que li passés la
moment i la necessitat que els poders públics re- informació per escrit, però no la va rebre. Sap que la
moguin tots els obstacles que impedeixen el ple resposta afecta més de cinquanta equipaments i, per
desenvolupament de la personalitat, perquè la gent tant, només demana la situació global i quants estan
conegui quins són els seus drets i la possibilitat de re- en construcció, això sí, demana que si els la poder fer
gular la fi de la seva vida. arribar avui, millor que demà.
El Sr. Mestre respon que en aquests moments l’equip El Sr. Gomà diu que segurament tots es van equi-
de govern es troba en l’inici de l’elaboració del PAM vocar en la forma de la resposta donada fa sis mesos
2008-2011 i, en aquesta proposta d’actuació municipal, ja que és feixuc donar una resposta oral sobre la
la regidoria de Drets civils ha plantejat com una de les situació dels 50 equipaments. Es compromet, però,
seves prioritats el coneixement l’extensió i la protecció que en un termini de 24 hores la regidora tingui
efectiva de les noves realitats dels drets fonamentals i informació per escrit que faci referència a l’estat ac-
es compromet, a través d’una mesura específica, a tual de cadascun d’aquests equipaments.
desenvolupar un programa de dret a la mort digna. Creu Avança, però, que els 50 equipaments impliquen
que ara és precipitat aprovar una mesura concreta, amb que prop de quaranta solars en el terme municipal de
la qual a priori estan d’acord, sense haver desenvolupat Barcelona hagin estat o estiguin en procés de cessió
el procés d’informació al que ha d’estar sotmès el PAM. al Govern de la Generalitat; alguns ja eren solars
Afirma que el testament vital, o un document similar, propietat de la Generalitat, però la majoria eren de
formalitzat amb les garanties adequades és una eina propietat municipal. Diu que s’han aprovat 31 actes
vàlida i necessària per a l’extensió i el gaudi de fer de cessió de solars i només són vuit o nou els que
efectiu el dret a morir dignament, i recorda que la estan es procés de treball intern de l’Ajuntament per-
Generalitat ha estat pionera en la regulació d’aquest dret què la cessió es pugui fer en les condicions neces-
amb l’aprovació de la Lle1 21/2000 de 29 de desembre. sàries per desprès construir l’equipament. Fa constar
Fa constar que ja hi ha ajuntaments, com els de que els 31 solars cedits estan en diferents fases, i
Sabadell i Mollet, que han desenvolupat campanyes en puntualitza que, sobre aquestes fases, l’Ajuntament
aquest sentit i que reforcen la posició de l’admi- perd la capacitat de control directe que correspon a la
nistració en aquest camp. Diu que l’Ajuntament de Generalitat tot i que se’n fa el seguiment en la mesura
Barcelona ha estat el principal impulsor de la Carta que la Taula Generalitat. Explica que una part dels
europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat solars estan en procés d’autorització de la cons-
i té molt clar el seu compromís en la pràctica efectiva trucció, altres estan pendents de rebre el projecte i
dels drets fonamentals de la seva ciutadania. Creu que alguns pendents encara d’alguna modificació del
la qüestió plantejada és prou sensible socialment i planejament urbanístic que permeti a la Generalitat
complexa legalment per ser estudiada amb rigor i des- encarregar el projecte. Diu que hi ha 16 equipaments
envolupar un programa concret des de l’Ajuntament acordats amb entitats d’iniciativa social, que en 10 ja
pel dret a la mort digna. Recull molt favorablement el s’ha produït la cessió i que s’està en procés de la sig-
prec presentat per ERC, confia que el seu interès en la natura dels Convenis entre l’Ajuntament, Generalitat i
qüestió permeti treballar conjuntament i que aviat es Entitat per donar viabilitat a l’equipament.
pugui traduir en una acció de govern. La Sra. Fandos entén que el regidor només parla de
La Sra. Capella demana a l’equip de govern que 34 equipaments, no dels que han de construir les en-
aprofiti la feina feta i que no s’endarrereix la ne- titats, que d’aquests encara estan pendents de cessió
cessitat de fer difusió del testament vital. 8 o 9 solars i que cap altre equipament està en fun-
Es dóna per tractat. cionament. Pregunta quants equipaments dels 33 res-
tants s’estan construint. Explica que CiU va formular la
b) Preguntes mateixa pregunta en el Parlament de Catalunya a la
Consellera d’Acció Social, la qual va culpar del retard
Del Grup Municipal CIU: l’Ajuntament perquè deia que la complexitat per a la
12. En quin estat de compliment, equipament per ubicació i construcció d’alguns equipaments en els
equipament, es troba el conveni de col·laboració sig- indrets fixats per l’Ajuntament o els requeriments dels
nat el 13 de juliol de 2005 amb el Departament d’Ac- plans especials municipals per fixar volums o canvis
ció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya d’usos, i va citar també com a motiu del retard l’entrada
i l’Ajuntament de Barcelona, en matèria d’equipa- en vigor del nou codi tècnic de la construcció que obli-
ments socials. ga a fer determinades adaptacions.
La Sra. Fandos formula la pregunta, que recorda ja El Sr. Gomà pensa que cadascú és lliure d’inter-
van fer ara fa sis mesos, però atès que el Conveni pretar el to de les respostes, però ell, en la resposta
1 a680 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
de la Consellera, no hi veu cap acusació. Afirma que altres dependències municipals competents l’anome-
s’està treballant conjuntament amb la Conselleria, nada Carta de drets o deures i de responsabilitats
que en un nombre important dels equipaments s’han ciutadanes de Barcelona estenen els compromisos
produït les cessions i el procés de licitació del pro- de la Carta de Drets Humans a la ciutat”. Aprofita per
jecte de construcció està en marxa, però també és dir a la Sra. Capella que l’Ajuntament ja ha mostrat el
cert que en una ciutat tan complexa urbanísticament seu esforç en dotar-se d’instruments per construir una
com Barcelona hi ha alguns casos que són espe- ciutat on la garantia dels drets fonamentals sigui la
cialment difícils i que confia que es resoldran tot i que base d’una cultura ciutadana comuna i que, en aquest
no al mateix ritme dels altres. Fa una valoració positi- sentit, cita la participació de l’Ajuntament en l’elabo-
va del funcionament del Conveni i fa constar que per ració de la Carta Europea de Drets Humans a la
part de l’Ajuntament s’insisteix davant el Govern de la Ciutat o la creació de la figura de la Síndica de
Generalitat perquè hi hagi el màxim de simplificació Greuges. Afirma que des d’aquesta sensibilitat i
possible en tots els terminis que corresponen al tram compromís es vol que l’elaboració d’aquesta Carta si-
de la Generalitat per aconseguir un calendari al més gui una nova eina de convivència per la ciutat. Fa
ajustat possible. constar el compromís de la regidoria de Drets Civils,
La Sra. Figuerola diu que hi ha dos equipaments tan aviat com estigui aprovat el PAM, per concretar
d’infància en construcció, un entrarà en funcionament en un període molt breu el calendari per elaborar la
el mes d’octubre i l’altre a principis del 2008. Carta amb un procés de participació ciutadana i de
Es dóna per tractada. contrast amb professionals del dret, alhora que confia
Del Grup Municipal ERC: en la participació de tots els grups municipals en la
13. Quan té previst el govern municipal enllestir la seva elaboració.
Carta de Drets i Deures de la ciutadania de Barcelo- La Sra. Capella insisteix en què s’aprofiti la feina
na? feta perquè com abans estigui dissenyada abans en
La Sra. Capella formula la pregunta tenint en podran gaudir els ciutadans i ciutadanes de Barcelo-
compte la mesura addicional setena de l’Ordenança na.
de mesures per fomentar i garantir la convivència El Sr. Mestre fa constar que la feina feta s’està
ciutadana a l’espai públic de Barcelona, aprovada aprofitant.
amb els vots favorables de PSC, CiU i ERC el El Sr. Mulleras agraeix la normalitat amb què s’ha
desembre de 2005, l’ informe elaborat per la Síndica desenvolupat la sessió, i especialment la presència
de Greuges de Barcelona i el primer esborrany del dels convidats a qui agraeix la seva assistència, alho-
que havia de ser la Carta de Ciutadania. ra que confia en què se solucioni el problema del
El Sr. Mestre respon que l’aprovació de la Carta de transport porta a porta.
drets i deures és un dels punts previstos en l’acord de Es dóna per tractada.
govern signat pel seu grup i el PSC al l’inici d’aquest
mandat municipal i és una de les propostes que la c) Declaracions de Grup
Regidoria de drets Civils ha incorporat al PAM 2008-
2011 amb el text inicial següent: “promoure l’extensió
d’un espai ciutadà de drets que és a la vegada un No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-
espai de responsabilitats compartides i de deures sidència aixeca la sessió a les tretze hores i quaranta-
d’uns envers els altres redactant en coordinació amb cinc minuts.
Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública
Acta de la sessió celebrada el dia 19 de setembre González i Virós, Guillem Espriu i Avendaño, Joaquim
de 2007 i aprovada el dia 17 d’octubre de 2007 Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Jaume
Ciurana i Llevadot, Ángeles Esteller Ruedas, Javier
Mulleras Vinzia, Emma Balseiro i Carreiras, Ricard
A la sala President Lluís Companys de la casa de Gomà i Carmona i Ester Capella i Farré, assistits pel
la ciutat, el 19 de setembre de 2007, s’hi reuneix la secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i
Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública, Pallarès, que certifica.
sota la presidència de l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs. També hi són presents els Srs. Ignasi Cardelús i
Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Carles Fontdevila, delegat de Presidència i Relacions Ins-
Martí i Jufresa, Ramon García-Bragado i Acín, Jordi titucionals, i Antoni Sorolla i Edo, delegat d’Habitatge.
W. Carnes i Ayats, Assumpta Escarp i Gibert, Itziar S’obre la sessió a les 9.30 h.
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1681
El Sr. Vives informa que a l’empara de l’acord da no hi vol anar, que construeixen i gestionen aquells
institucional de l’inici d’aquest mandat pel qual estacionaments que els encarrega l’Ajuntament de
aquesta Comissió pot requerir la presència de res- Barcelona, i que les tarifes normalment estan per sota
ponsables de les empreses municipals, per la qual de les privades. Sobre les estacions d’autobús, infor-
cosa compareix el director general de Barcelona Ser- ma que la Generalitat ha fet un projecte de millora en
veis Municipals, anuncia un canvi de l’ordre del dia, i li l’estació de Fabra i Puig/Meridiana, que BSM gestio-
cedeix la paraula. narà, i que està construint l’estació d’autobusos a
d) Compareixença del president de Barcelona de l’Estació de Sants, que cedirà a l’Ajuntament de Bar-
Serveis Municipals, SA, o persona en qui delegui. celona, qui decidirà si encarrega la gestió a BSM; que
El Sr. Morales comença la presentació explicant el zoo sempre ha estat una activitat subvencionada i
que BSM és una societat anònima que presta serveis que s’està treballant per mantenir les instal·lacions en
als ciutadans en l’àmbit de la mobilitat amb la gestió bon estat, però que no es fan grans inversions perquè
del servei de construcció i explotació d’aparcaments, una part del zoo s’ha de traslladar; que el Fòrum ha
de l’estacionament regulat, de la grua municipal, aconseguit un acceptació important del contingut de
d’estacions d’autobusos i del bicing, i, en l’àmbit de la les seves activitats per part dels ciutadans i que, el
natura i lleure, amb la gestió de l’espai públic i part Centre Cultural el Born depèn de l’ICUB.
pública de l’edifici del Fòrum, el Palau Sant Jordi, el El Sr. Ciurana agraeix la presència del Sr. Morales i
Barcelona Teatre Musical, l’Estadi Olímpic, el Pavelló li pregunta pel model de parc d’atraccions Tibidabo
de la Mar Bella, el Velòdrom d’Horta, el Museu Olím- que BSM, amb el 100% de les accions de PATSA,
pic, el Parc Zoològic, i la coordinació del Parc de està gestionant; si ha estat consultat respecte a l’ade-
Montjuïc. Explica l’estructura orgànica de la societat i quació de la nova ordenança de circulació de bici-
dóna dades sobre les principals magnituds econò- cletes; si es prendran mesures pels incompliments de
miques del 2006 i de la previsió de tancament de l’entitat concessionària del bicing; respecte a l’àrea
l’any 2007, com el fons propi del balanç, el nombre de verda i blava, pregunta com es poden fer previsions
treballadors i règim laboral, volum de facturació se- econòmiques si, al començament d’un mandat, no
gons els diferents tipus d’ingressos per activitats estan planificades; què es farà amb Barcelona Teatre
pròpies, facturació de taxes i serveis municipals, im- Musical i, per últim, com veu possible relligar el ritme
mobiliaris per drets d’ús de places d’aparcaments, de decisió de les empreses amb el ritme de parti-
resultat de gestió, cash flow sobre el qual remarca la cipació ciutadana que algunes de les decisions de
seva importància en relació a les inversions i el seu BSM, per iniciativa pròpia o per encàrrec de l’Ajunta-
finançament, així com de l’aportació que rep de ment de Barcelona, ha de tirar endavant.
l’Ajuntament de Barcelona pels costos d’aquelles El Sr. Morales respon que compareix davant la
activitats sense benefici com són la grua municipal i Comissió com a director general de BSM i no com a
l’àrea verda i que recapta a compte de l’Ajuntament. conseller delegat de PATSA, dues empreses jurídica-
Seguidament informa de les dades econòmiques ment diferenciades, i que, per aquest motiu, no ha
més rellevants dels diferents serveis. Sobre els apar- parlat de PATSA; pel que fa a l’Ordenança de bici-
caments de vehicles també dóna dades sobre el cletes diu que, com que BSM forma part de la
nombre d’aparcaments construïts i/o gestionats per la Comissió de Mobilitat, estan perfectament informats;
societat, de les places d’aparcaments, dels clients pel que fa al Bicing explica que no hi ha hagut cap
abonats, i explica que, a diferència dels aparcaments incompliment greu per part del contractista; respecte
privats, es tracta d’un servei dirigit principalment als a la improvisació de l’àrea verda i blava respon que
veïns i comerciants i no tant a la rotació horària, així durant temps es va debatre en la Comissió de Mo-
com d’un instrument de mobilitat. bilitat i que, per tant, per a BSM no hi va ser cap
Sobre el programa Àrea informa del nombre de improvisació; quant a Barcelona Teatre Musical, infor-
places d’àrea blava i d’àrea verda, dels ingressos que ma que s’ha signat un contracte d’un any, a partir
se’n deriven, del personal, del resultat de gestió, del d’aquest octubre, pel musical Mamma Mia i, durant
cash flow, i de les inversions també dóna aquestes aquest any, es decidirà si torna a ser, o no, un palau
dades sobre el servei de la grua municipal, de l’Es- d’esports. Per finalitzar, li explica que BSM, com a
tació d’autobusos de Barcelona Nord, Parc Zoològic, empresa 100% municipal, s’adapta al ritme que mar-
Montjuïc i Fòrum. quen les Comissions de l’Ajuntament de Barcelona.
Acabada l’exposició, el Sr. Vives dóna la paraula La Sra. Balseiro agraeix la presència del director
als grups municipals. general de BSM i el felicita perquè l’equip humà, que
La Sra. Recasens agraeix l’exposició i explica que forma BSM, ha està capaç de multiplicar per tres, en
per al seu grup l’objectiu d’aquestes compareixences sis anys, els beneficis nets. Diu que el seu grup no
és conèixer la filosofia i les directrius que dóna el comparteix el seu objecte social i retreu a l’Ajunta-
president de la societat en relació als serveis que ment de Barcelona que bona part de l’activitat de
gestiona com ara el Parc de Montjuïc, els aparca- BSM es dediqui al sector lúdic i turístic, quan aques-
ments de vehicles, les estacions d’autobusos, el Zoo, tes activitats poden ser desenvolupades per la iniciati-
el programa Àrea, el Fòrum, i el Centre Cultural del va privada. Remarca que les empreses que estan par-
Born, entre d’altres. ticipades per BSM també són responsabilitat de la
El Sr. Morales li respon que BSM és el gestor dels Direcció de BSM i del seu president. Manifesta que
encàrrecs que fa el seu Consell d’Administració a tra- hauria volgut tenir les dades exposades pel Sr. Mora-
vés del pressupost, i l’informa que, sobre l’Estadi les amb temps per poder-les estudiar i que haguessin
Olímpic, el delegat ponent d’Esports els ha encarre- estat comparatives des del 2002 fins a enguany. Ex-
gat un estudi per saber què es pot fer amb l’Estadi el pressa que esperaven una explicació respecte al con-
dia que l’Espanyol marxi; que els aparcaments estan junt d’empreses que formen el grup BSM i no només
ubicats bàsicament als districtes on la iniciativa priva- de BSM.
1 a682 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
Respecte a places de l’àrea verda de Barcelona Aprovació de l’acta de la sessió anterior
destaca que s’han multiplicat per quatre les seves El Sr. Vives, en no haver cap comentari respecte a
previsions d’ingressos, i denuncia que al seu grup se l’acta, pregunta als grups impulsors de les propo-
li hagi negat reiteradament la petició de la comp- sicions aprovades en la sessió anterior, quin és el seu
tabilitat analítica dels serveis que ofereix BSM. estat de seguiment i, concretament, vol saber com
Vol desmentir que el servei de la grua generi està la proposició presentada per CiU.
pèrdues, pregunta com es fixen les tarifes dels apar- El Sr. Forn llegeix la proposició número cinc de la
caments municipals per part del Gremi de garatges, Comissió anterior i explica que no hi ha hagut cap
quina és la representació que tenen BSM i SABA en moviment al respecte per part del govern i que, enca-
el consell d’administració d’aquest gremi; quines són ra que el Sr. Martí s’hi va comprometre, no consta en
les previsions de construcció d’aparcaments a la la primera proposta de PAM.
ciutat i si és té en compte la iniciativa privada; pregun- El Sr. Martí no respon a la pregunta perquè no està
ta també quines són les previsions de futur per re- dins del punt de l’ordre del dia que s’està tractant.
orientar l’evolució de la muntanya de Montjuïc, sobre La Sra. Esteller pregunta pel grau de compliment
el Zoo, quina és la data prevista pel seu trasllat i si de les accions aprovades en la Comissió anterior i,
s’ha plantejat la seva privatització, com la del Parc concretament, de les proposicions presentades pel
d’Atraccions Tibidabo, i pels beneficis de l’hotel de PP.
luxe Miramar, i si BSM té previst privatitzar la seva El Sr. Martí repeteix que, d’acord amb el que
participació en aquestes instal·lacions. estableix l’ordre del dia de la Comissió, el punt que
Recorda que encara no s’han aprovat els comptes s’està discutint és l’aprovació de l’acta de la sessió
anuals de Mercabarna, que més d’un 50% és de anterior i el grup socialista no hi té res a dir.
BSM, així com que encara no es coneixen els comp- El Sr. Vives recorda al Sr. Martí que, atès que no
tes anuals del Fòrum. presideix la Comissió, no pot decidir què es discuteix i
Per finalitzar, pregunta al Sr. Morales quina és la què no.
seva opinió sobre que l’empresa que gestiona el El Sr. Martí no té res a dir en l’aprovació de l’ordre
bicing sigui una empresa de publicitat i no una rela- del dia de la sessió anterior.
cionada amb la mobilitat. El Sr. Forn recorda que tenen dret a exercitar els
El Sr. Morales manifesta el seu acord amb la política mecanismes de control, i repeteix la petició feta
que fa BSM i que, a més de gestionar BSM, també for- anteriorment.
ma part de les decisions que es prenen en la Comissió El Sr. Martí no té res a dir en l’aprovació de l’ordre
de Mobilitat. Explica que Barcelona és model a tota del dia de la sessió anterior.
Europa en política d’aparcaments, política feta per la La Sra. Esteller reclama per escrit la informació
ciutat de Barcelona, BSM, les empreses privades con- respecte a la liquidació i el seguiment de la despesa
cessionàries i el gremi de garatges. Confirma que en la per publicitat durant tot l’any.
Junta Directiva del Gremi de Garatges hi està tant El Sr. Vives informa que, com a president de la
BSM com vocal com SABA a la vicepresidència, i infor- Comissió, va remetre una carta al Sr. Martí, amb
ma que les tarifes són lliures per als aparcaments còpia al PP, que no ha estat contestada.
privats i que, el Gremi de Garatges no pot recomanar- La Sra. Esteller confirma que han rebut la carta del
les, i que són més altes que les públiques. També ex- president i que el seu grup municipal no té, tampoc,
plica que la normativa aprovada recentment, de frac- cap resposta.
cionament per minut, està inspirada per la política de El Sr. Vives informa que en les properes sessions,
l’Ajuntament de Barcelona a través de BSM. Informa en el moment d’aprovar l’acta, es veuran els graus de
que els increments de recaptació de les àrees verda i compliment dels acords que es vagin prenent.
blava són deguts a l’increment de les places; que el S’aprova.
servei de la grua és deficitari i es carreguen costos d’es-
tructura per complir amb la llei de taxes, explica que hi
ha dues sentències judicials per impugnació de taxes II) Part Informativa
que donen la raó a BSM i, per demostrar el perquè es
deficitària, explica les diferències que hi ha entre l’actu- a) Despatx d’ofici
ació de les grues privades i les públiques. Respecte al
Fòrum, afegeix que han fet inversions en aspectes de En compliment de l’article 63.1 del Reglament
seguretat; i quant a les inversions del Zoo marí indica d’organització municipal, es comuniquen les resolu-
que estan a l’espera del que defineixi el PAM. cions següents:
La Sra. Capella agraeix al Sr. Morales la seva
claredat i brevetat, i comenta que el grup municipal 1. Districte de Ciutat Vella
d’ERC continua mantenint la confiança en la seva Del gerent municipal, de data 27 de juliol de 2007,
gestió; i pregunta com i en quin moment BSM incor- que aprova el plec de clàusules, mitjançant proce-
porarà les previsions del PAM, què passarà si BSM ja diment negociat, del contracte d’arrendament de 36
té aprovats els comptes i els pressupostos si el PAM equips multifuncionals, per als exercicis 2008-2011, i
no s’ha aprovat, i què passarà si no hi ha PAM. per un import de 434.960 euros.
El Sr. Morales explica que el PAM és una obligació
per a BSM i, per tant, si s’escau, s’haurà de fer un 2. Districte de les Corts
Consell extraordinari per readaptar-se. Si no hi ha De la gerent municipal, de data 31 de juliol de
PAM es funcionarà amb el pressupost que s’aprovi. 2007, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
El Sr. Vives agraeix les explicacions donades pel curs, per adjudicar el contracte de servei de vigilància
Sr. Morales i valora positivament que en la Comissió i informació als diferents equipaments municipals del
es puguin fer aquests tipus d’intervencions. Districte de les Corts, per als exercicis 2007-2009, i
Es dóna per realitzada. per un import de 364.626 euros.
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1683
3. Sector de Serveis Generals A la Comissió:
Del gerent municipal, de data 19 de juliol de 2007, 1. Informe sobre el procés d’elaboració i debat del
que adjudica a la societat Macobasa, SL el contracte PAM.
de subministrament de caixes arxivadores per a la El Sr. Martí, com a persona encarregada per l’al-
documentació de conservació permanent de les dife- calde d’elaborar el PAM, explica que l’equip de go-
rents dependències municipals i òrgans de l’Arxiu Mu- vern proposa un procés de debat, tant amb els grups
nicipal, per als exercicis 2007-2008, i per un import de polítics municipals com amb la ciutadania. Comenta
27.120,80 euros. que es vol, d’una banda, la seva aprovació inicial i,
d’altra banda, consultar els ciutadans. Per aquests
4. Sector de Serveis Generals motius, el document que presenta és un document
Del gerent municipal, de data 19 de juliol de 2007, base per generar debat i aconseguir l’aprovació inicial
que adjudica a la societat Tibus, SA el contracte de del PAM, el debat en el procés d’informació pública i,
lloguer de vehicles amb conductor per al trasllat de finalment, la seva aprovació definitiva. Recorda que
personal de representació municipal, per als exercicis Barcelona és l’única ciutat de l’Estat on l’aprovació
2007-2008, i per un import de 94.882,48 euros. del PAM és obligatòria, i ressalta que és clau per
vehicular i orientar la gestió, tant del govern municipal
5. Districte de Ciutat Vella com del conjunt del consistori i de les empreses
De la gerent municipal, de data 6 de juliol de 2007, municipals.
que adjudica a la societat Integración Social de Mi- Explica que el document que presenta està ela-
nusválidos, SL el contracte de serveis de suport al borat per l’equip de govern a partir de les seves
funcionament dels equipaments, per als exercicis pròpies propostes i conviccions, tenint en compte les
2007-2008, i per un import de 69.784 euros. dades objectives de l’estat de la ciutat i les possi-
bilitats econòmicofinanceres de l’Ajuntament, i que no
6. Districte de Sants-Montjuïc es vol condicionar el debat, sinó emmarcar-lo. Infor-
De la gerent municipal, de data 5 de juliol de 2007, ma que els deu districtes faran públic, en les sessions
que autoritza i adjudica a la societat NRG Group ordinàries de la primera setmana d’octubre, el do-
Spain, SA el contracte de la fotocopiadora de la cument que ha de servir de debat del PAD, i explica
guàrdia urbana del Districte de Sants-Montjuïc, per el procés d’aprovació. Diu que hi haurà un debat do-
als exercicis 2007-2010, i per un import de 6.634,04 ble, un de grups polítics i ciutadania, i l’altre, de ciutat
euros. i districtes; i a dos nivells: com a consulta pública i
com a procés d’informació pública en que, de manera
7. Sector de Serveis Generals pautada i reglada, s’establiran tots els mecanismes
De la gerent municipal, de data 17 de juliol de que preveu la llei per arribar a l’aprovació definitiva.
2007, que declara desert el negociat convocat per a Defineix ciutadania com a entitats i institucions de
l’adjudicació del contracte de servei de taxi per al Barcelona, ciutadans a títol individual i els treballa-
trasllat de personal municipal en funcions de repre- dors municipals, a qui es vol donar una atenció
sentació de l’Ajuntament de Barcelona, per als exer- preferent alhora de demanar la seva opinió.
cicis 2007-2009, i per un import de 208.000 euros. Explica el procés participatiu del debat que té tres
fases, les dues primeres d’informació i participació, i
8. Sector de Serveis Generals una tercera de resposta de com les propostes, idees
De l’alcalde, de data 28 de juny de 2007, que no- o suggeriments de la ciutadania s’han reflectit en el
mena funcionari eventual el senyor Miquel Pagès PAM. Que les fases d’informació i participació tenen
Torroja assessor tècnic amb destinació al Grup polític una campanya de comunicació sota el títol de: “tu què
Esquerra Republicana de Catalunya (2215X). faries?” en relació a les propostes del document base
que estarà a l’abast de la ciutadania a través del web,
9. Sector de Serveis Generals una versió resumida que es publicarà en un número
De l’alcalde, de data 2 de juliol de 2007, que no- especial de “Barcelona Informació”, i un fulletó amb
mena funcionari eventual el senyor Jordi Solé Aleu eixos molt sintètics del conjunt de propostes del do-
cap de gabinet amb destinació al Grup polític Es- cument. També hi haurà, en el conjunt d’equipaments
querra Republicana de Catalunya (2613X). municipals, els fulletons explicatius del PAM i del
PAD, persones que incentivin la seva lectura i unes
10. Sector de Serveis Generals bústies que recolliran els suggeriments, que també es
Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data podran enviar per correu. En premsa i ràdio s’ex-
26 de juny de 2007, que nomena la senyora Margari- plicarà que es posa en marxa aquest procediment,
ta Muñoz Guillén per ocupar el lloc de treball de cap quines són les seves idees força i quins els ins-
de personal del Sector de Serveis Generals (2499X). truments per participar.Explica que es preveu que el procés de participació
finalitzi el novembre i que, un cop aprovat definiti-
11. Sector de Serveis Generals vament el PAM i el PAD, l’equip de govern es com-
Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data promet a donar una resposta personalitzada i rao-
26 de juny de 2007, que nomena el senyor Antoni nada a tots els que hi hagin participat. El document
Tarrés Rosell per ocupar el lloc de treball d’arxiver de definitiu s’enviarà a tots els ciutadans i ciutadanes de
districte (2039X). Barcelona.
Diu que aquest nou procés vol adaptar-se als
temps actuals tant pel que fa als desitjos i anhels de
b) Mesures de govern la ciutadania com al context polític de l’Ajuntament de
c) Informes Barcelona.
1 a684 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
La Sra. Recasens diu que els termes “informació i d’ERC perquè no pot ser fruit de la precipitació ja que
consulta pública” són una excusa per endegar una dibuixa el nou model de ciutat. Pregunta quan
campanya publicitària, i retreu al Sr. Martí que s’hagi s’iniciarà la campanya, i vol remarcar que ha estat
iniciat abans d’exposar-la en la Comissió i li recorda ERC qui ha propulsat que hi hagi participació ciu-
que en el Plenari del mes de juliol ja ho van presentar tadana a l’inici de l’elaboració del PAM i no al final; i
com a mesura de govern, amb aquest mateix procés agraeix la rectificació que ha fet el govern. Diu que
de participació, i amb un calendari annex on s’es- desconeix si la falta de proporció del cost de la
pecificava que, en la Comissió del 18 setembre, hi campanya i el procés participatiu és per intentar recu-
hauria l’aprovació inicial. Diu que això mostra la in- perar la confiança de la ciutadania i evitar la des-
capacitat del govern de consensuar un primer docu- afecció ciutadana manifestada en les darreres elec-
ment del PAM. Es remet al ROM per explicar que el cions municipals.
PAM, a més de ser preceptiu, és equiparat a pressu- El Sr. Gomà expressa l’acord del grup d’ICV-EUiA
post i a pla financer i té un calendari molt concret que amb el model de ciutat expressat en el document, tant
s’ha de complir i aprovar per llei. des del punt de vista dels continguts, que parteix
Pregunta si la ciutadania es pronunciarà sobre un d’una anàlisi de l’estat de la ciutat de Barcelona, com
document del PSC, i si es tornarà a posar en marxa des del punt de vista de les realitats emergents i del
una altra consulta ciutadana perquè es pronunciï so- procés de participació ciutadana. Explica que volen
bre el document resultant de l’aprovació inicial. Re- que el document de partida sigui enriquit i concretat
corda que s’estan utilitzant recursos públics en aquesta en aquest procés de participació. Subratlla el con-
campanya i que, si no hi ha una participació conside- venciment del seu grup que el procés de participació
rable de la població, s’haurà de reflexionar respecte ciutadana permetrà una participació àmplia, de qua-
al seu cost. Afirma que aquesta campanya es posa litat, amb diversitat d’instruments i que tindrà capa-
en marxa al marge del grup de treball que ha pro- citat d’incidència amb un veritable sensació de retorn
posat CiU per controlar la utilització dels recursos a la ciutadania. Diu que ICV-EUiA estarà en primera
públics en les campanyes de comunicació. línia en la recerca dels acords polítics, en primera
El Sr. Martí contesta a la Sra. Recasens que per instància amb ERC, perquè es configuri la majoria po-
saber si es tracta d’una campanya de màrqueting i el lítica necessària de suport al PAM.
grau de resposta ciutadana caldrà esperar al final de El Sr. Martí contesta a la Sra. Esteller que és obvi
la campanya, i li retreu perquè el seu grup no exposa que, amb majoria, el govern ja hauria aprovat el PAM
una campanya de participació alternativa. Afirma que i diu que es presentarà un document per a l’aprovació
el govern ja té la campanya contractada i preparada inicial quan tinguin la certesa que serà aprovat.
per engegar-la en el moment que correspongui, i que Insisteix que el document que presenta és obert al
el govern vol un debat lleial sense prefigurar el diàleg i explícit. Explica que primer han dialogat amb
resultat, i que el document, a disposició dels grups ERC i que es farà constar quins són els punts pro-
des del dilluns, només pretén posar els tres elements posats per ERC per fer un procés transparent, i que el
imprescindibles per al debat: l’orientació del govern PAM contindrà el model de ciutat de l’equip del
que és l’acord de l’equip de govern, les dades ob- govern, més les aportacions d’algun altre grup. Re-
jectives que contextualitzen la realitat actual de la treu al PPC que no hagi expressat quins serien els
ciutat i un marc econòmic i financer. Afegeix que el seus mecanismes per aconseguir una participació
reglament no estableix termini per iniciar l’execució ciutadana en el PAM, ni en quin moment del procés
del PAM, que amb aquest procés no es pretén substi- hauria introduït la participació ciutadana. Respecte al
tuir l’aprovació inicial, i que el que fan és iniciar el pressupost previst per a la campanya, remarca que
debat a partir del document que proposen. destinaran els recursos necessaris per fer les coses
La Sra. Esteller fa notar al Sr. Martí que el docu- ben fetes i millorar respecte l’anterior mandat.
ment que ha presentat, juntament amb la campanya Agraeix a la Sra. Capella la voluntat d’ERC de tirar
de comunicació, encobreix la incapacitat del govern endavant el PAM. Explica que campanya de comu-
per aprovar, avui, el document inicial del PAM, com- nicació i procés de participació són el mateix i perquè
promís adquirit en la mesura de govern aprovada en hi hagi participació s’ha d’informar la ciutadania. Diu
el Ple del passat juliol. Pregunta al Sr. Martí quin és el que afegeixen a la campanya fórmules molt més àgils
projecte de govern; per què no han dialogat durant en termes de coneixement, d’informació i de capacitat
aquests tres mesos per poder fer avui l’aprovació ini- d’interacció per poder arribar a tota la ciutadania. In-
cial del PAM; i en base a què aprovaran el pres- forma que la campanya es posarà en marxa demà, a
supost. Afirma que aquest document està format per través de la web municipal on es podrà disposar
l’acord i un balanç d’una memòria presentada l’any d’aquest document i, després de la Mercè 07, es des-
2006, i que són molt poques les línies d’actuació i plegaran els mecanismes que durant dos mesos
demana que no s’impliqui la ciutadania sense saber permetran la interacció ciutadana.
quina serà la seva transcendència. Expressa la seva La Sra. Recasens diu que el document ja està
discrepància amb el document que demostra la seva penjat a la web abans d’acabar aquesta comissió.
incapacitat de consensuar i pregunta quin és el cost Afirma que el grup de govern crea confusió en la
total de la campanya, quina empresa la farà, com s’ha utilització dels termes de comunicació, participació,
contractat i quins són els seus extrems. màrqueting i publicitat que paguen amb recursos
La Sra. Capella expressa la seva satisfacció pel públics. Explica que les Normes Reguladores de
canvi de rumb de la posició del govern, perquè han Participació Ciutadana estableixen que es pot iniciar
assumit que ja no estan en majoria i que per tirar el procés d’informació i participació pública després
endavant una proposta tan important necessita del de l’aprovació inicial del PAM i que no hi ha aprovació
suport d’ERC. Diu, però, que no serà suficient que en inicial perquè el grup de govern no ha volgut. Pregun-
el PAM es reflecteixi part del programa electoral ta quin és el document que estan aprovant, quin és el
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1685
procés participatiu que s’està seguint, i pregunta quan d’Afers Exteriors en el Consorci deixi de tenir sentit; i,
s’aprovarà el PAM, remarca la importància d’aquesta en segon lloc, perquè es precisin les condicions de
data perquè d’aquest PAM penja un pressupost i un l’adscripció del personal municipal al Consorci. Diu
pla financer. Diu que aquesta campanya farà posi- que voldria que l’Ajuntament de Barcelona s’erigís en
cionar-se la ciutadania sobre un document que s’hau- defensor i vigilant de les noves competències que el
rà de modificar i demana seriositat. nou Estatut atorga al govern de Catalunya.
La Sra. Esteller esmenta l’article 49 del ROM que La Sra. Esteller expressa la reserva de vot del PP.
estableix que és la Comissió de Govern qui ha La Sra. Capella dóna el suport d’ERC a la pro-
d’exercir la iniciativa del PAM; i afegeix que el procés posta.
de participació s’ha d’obrir amb un acord de govern, El Sr. García-Bragado vol destacar que l’Institut
també pregunta per l’import definitiu del cost de la d’Estudis de la Mediterrània és un òrgan de col·la-
campanya. boració entre institucions, que no exerceix les com-
La Sra. Capella recorda que ERC vol prioritzar la petències administratives de les diferents institucions,
participació ciutadana i per això la campanya publi- i que, per això, cal entendre que la participació en
citària ha d’informar de la possibilitat de participar en aquest Institut és sense perjudici ni limitacions de les
l’elaboració del PAM i no del que ja estigui tancat. competències respectives. D’altra banda, informa que,
El Sr. Martí contesta que aquest punt de l’ordre del serà la normativa de funcionaris qui definirà la forma
dia és informatiu i que no es demana una decisió al d’adscripció del personal municipal i que, en aquestes
respecte; recorda que el document és públic des que modificacions, només s’estableix la capacitat que pu-
s’acorda com a punt de l’ordre del dia i que s’ha gui haver personal funcionari en el Consorci.
penjat en la web a posteriori, en l’apartat de premsa; Es dictamina amb el posicionament favorable del
confirma que serà a partir de demà quan s’arbitraran PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de
els mecanismes que faran possible que sigui un CIU i PP.
document útil. Demana a la Sra. Recasens, ja que ara
manifesta la seva malfiança, que al final de la cam-
panya també es posicioni públicament respecte al seu IV) Part decisòria
resultat. Recorda que la Comissió de Govern va estu-
diar aquesta qüestió, en la sessió del dia dotze, sense a) Propostes d’acord
aprovar cap text. Aclareix que amb el procés de b) Proposicions
participació ciutadana, que no d’informació pública,
es demana la participació per a l’elaboració del PAM, Del Grup Municipal CIU:
que la data de la seva aprovació dependrà de tothom 3. 1. Instar a l’Ajuntament a què s’adhereixi a la
perquè el govern no té majoria i tots seran responsa- denúncia d’aquesta situació feta per la Comissió de la
bles del temps que es trigui en aprovar-se i, recorda, Dignitat, persones, partits, sindicats i entitats afecta-
que el PAM del mandat passat es va aprovar la pri- des per l’espoli. 2. Instar a l’Ajuntament perquè de-
mavera del 2004. Explica que l’equip de govern pre- mani al ministre de Cultura, César Antonio Molina que
senta aquest document com a base per, a partir d’ara, immediatament prossegueixi, en cooperació amb el
poder dialogar i escoltar les propostes que puguin fer Departament de Cultura de la Generalitat de Cata-
els grups de l’oposició. Explica s’ha fet un gran esforç lunya, al procés d’identificació dels documents i ob-
perquè en aquest procés hi hagi participació real i jectes catalans de l’Arxiu de la Guerra Civil requisats
creu en els bons resultats d’aquest esforç. a persones i entitats catalanes. 3. Instar a l’Ajun-
Es dóna per tractat. tament a què exigeixi que un cop corroborada la iden-
tificació la Comissió Mixta Ministeri de Cultura-Gene-
ralitat, en el termini de tres mesos que preveu la Llei,
III) Propostes a dictaminar retorni a la Generalitat de Catalunya els documents i
objectes arrabassats per la força el 1939, amb la
a) Ratificacions finalitat que aquesta en pugui fer efectiva la restitució
b) Propostes d’acord als seus legítims propietaris. 4. Instar a l’Ajuntament
perquè comuniqui aquesta moció al ministre de Cultu-
2. Ratificar per part de l’Ajuntament de Barcelona ra, al conseller de Cultura de la Generalitat de Cata-
com a ens consorciat del Consorci Institut Europeu de lunya i a la Comissió de la Dignitat. 5. Instar a
la Mediterrània, l’acord adoptat per la seva Junta de l’Ajuntament a què doni suport a l’Acte-Concert “La
Govern en reunió celebrada el 7 de març de 2006, pel nació catalana diu PROU. Volem els papers”, que se
qual es va aprovar la modificació dels seus estatuts celebrarà el proper dia 21 d’octubre al Palau Sant
segons consta a l’expedient administratiu annex. Jordi de Barcelona.
El Sr. García-Bragado explica que pren la paraula El Sr. Forn posa de manifest la preocupació de CiU
en nom del Sr. Carnes per defensar aquesta pro- respecte a l’endarreriment en el retorn de determinats
posta, i diu que les modificacions són de caràcter documents de Salamanca des de l’aprovació de la
tècnic i que han estat inspirades pel Govern de la Llei, i recorda que el nou ministre de Cultura tampoc
Generalitat, que ja les ha aprovades, i passa a enu- s’ha compromès en accelerar el procés. Recorda el
merar les més importants. Sr. Carles Fontseré, com una de les persones més
El Sr. Ciurana expressa la reserva de CiU per dos actives en la Comissió de la Dignitat; i demana el
motius, el primer perquè la modificació dels estatuts posicionament a favor de l’Ajuntament de Barcelona
es va produir quan el marc institucional de Catalunya per denunciar aquest situació i llegeix tot seguit la
no tenia l’Estatut aprovat i, per tant, amb les compe- proposició.
tències que el nou estatut atorga al govern de Catalunya La Sra. Esteller expressa que no donarà el suport a
en afers exteriors, fa que la presència del Ministeri aquesta iniciativa perquè hi ha una llei aprovada i
1 a686 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
unes comissions que hi estan treballant, i que ha de Barcelona, pel que sigui, no doni suport a un acte que
ser en aquestes comissions on s’ha de clarificar el és fonamental per preservar la dignitat nacional.
compliment dels acords adoptats. El Sr. Martí expressa el vot contrari del PSC, el Sr.
La Sra. Capella expressa el suport d’ERC a la pro- Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr.
posta perquè la recuperació de la memòria històrica Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Esteller
passa també per la recuperació de la documentació expressa el vot contrari del PP i la Sra. Capella
pública i privada espoliada i que el seu retorn no es pot expressa el vot favorable d’ERC. Es rebutja.
dilatar més ni es pot mantenir en una democràcia Del Grup Municipal PP:
l’aconseguit per un acte d’il·legalitat. Menciona que, 4. Instar a l’alcalde que garanteixi que onegin totes
com el que s’està proposant és similar al que es va les banderes oficials en totes les dependències muni-
aprovar ahir en la Comissió d’Acció Social i Ciutadania, cipals en compliment de la legalitat.
espera que l’equip de govern també li doni suport. La Sra. Esteller explica que presenten aquesta ini-
El Sr. Gomà expressa que donarà suport a la ciativa perquè l’Ajuntament incompleix la Llei de ban-
proposició entès com a suport a la Comissió de la deres i que l’Ajuntament ha de vetllar pel seu com-
Dignitat, al Departament de Cultura de la Generalitat pliment. Posa diversos exemples i informa que el PP
de Catalunya, a l’Institut Memorial Democràtic, per- ha presentat una denúncia en la Delegació del Go-
què es retornin els documents en els terminis legal- vern. Reclamen el compliment de la Llei de banderes
ment establerts. Creu que tot aquest procés ha de per preservar la legalitat i que l’espanyola onegi,
tenir el màxim de votació unitària, que s’han d’ampliar juntament amb la resta de banderes oficials, en totes
les bases de suport social i polític i que les ins- les dependències municipals.
titucions juguen un paper decisiu. El Sr. Ciurana explica que complir la legalitat no vol
El Sr. Martí explica que va contactar amb el Sr. dir que, arreu, hagin d’onejar les banderes, sinó que
Forn per proposar-li que l’últim punt fos retirat, i com es regula la forma en què han d’estar distribuïdes.
CiU no l’ha volgut modificar, no donaran suport al Explica que la manera de sentir-se una bandera com
contingut íntegre d’aquesta proposició. Vol deixar clar a pròpia no forma part del compliment de la legalitat i
que els principals promotors del retorn dels papers de és un altre debat que escapa a aquesta proposició.
Salamanca a Catalunya han estat els socialistes, que La Sra. Capella explica que ERC no pot donar
des del primer moment han format part de la Co- suport a la proposició perquè l’alcalde compleix amb
missió de la Dignitat i que hi continuen participant. Vol la legalitat i perquè no comparteixen la filosofia de la
que consti en acta que el grup socialista està com- proposició. Demana al PP que també reclami la pre-
pletament d’acord amb els punts 1, 2, 3, i 4 als que sència de la Senyera en organismes del govern cen-
haurien donat suport per la seva importància, però tral que estan en territori català.
que fan un vot contrari perquè no considera polí- El Sr. Martí recorda que aquesta proposició té un
ticament justificat el punt 5, ni que s’aprofiti aquesta informe desfavorable de la Secretaria General i, per
proposta per demanar el suport a un acte que no és tant, la posició de l’equip de govern és de no entrar en
unitari, que no se sap en què consisteix i del que el debat i manifestar el seu vot d’abstenció, a totes i
l’Ajuntament de Barcelona no ha rebut cap petició cadascuna d’elles, independentment del seu contin-
concreta. gut i del resultat de la seva votació.
El Sr. Forn lamenta que s’hagi impedit aquesta La Sra. Esteller explica que els símbols són molt
proposició pel vot desfavorable del PP i el PSC. Expli- importants i que hi ha molta gent que se sent catalana
ca que després de parlar amb el Sr. Martí va consul- i espanyola i li agrada veure els seus símbols en les
tar amb a l’entitat promotora que li va dir que calia seves institucions. Demana el compliment de la lega-
“mullar-se” i hauria preferit que també l’Ajuntament de litat i que la bandera espanyola onegi pacíficament al
Barcelona s’hagués mullat ja que simplement s’està costat de la catalana sense cap prejudici. Pregunta el
donant suport a un acte concert. motiu que té l’Ajuntament de Barcelona per no posar
El Sr. Gomà lamenta que la inflexibilitat del grup la bandera espanyola amb la resta de banderes, quan
CiU provoqui la no aprovació de la proposta. Creu el que han d’evitar és la confrontació dels símbols.
que CiU hauria d’haver tingut la flexibilitat necessària Afirma que és l’alcalde, com a màxim representant
per tal d’ampliar els suports polítics de tots els partits d’aquesta ciutat, qui ha de fer complir la llei.
que estan compromesos amb el retorn dels papers de El Sr. Martí expressa l’abstenció del PSC, el Sr.
Salamanca. Gomà expressa l’abstenció d’ICV-EU i A, el Sr. Ciu-
El Sr. Martí diu que el punt 5 de la proposta és rana expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Esteller
totalment accessori i proposa al Sr. Forn que, si retira expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella
el punt 5 en aquests moments, votaran a favor. expressa el vot contrari d’ERC. Es rebutja.
El Sr. Forn explica que ha estat la mateixa entitat Del Grup Municipal ERC:
qui ha fet el redactat i qui no ha volgut retirar el punt 5 5. La Comissió de Presidència, Territori i Funció
i que CiU l’ha assumit. Recorda que aquest acte Pública acorda la creació d’una comissió amb repre-
compta, entre altres, amb el suport de TV3. sentació de tots els grups municipals i de l’Institut
El Sr. Martí diu que TV3 és lliure de prendre les d’Estudis Catalans per tal de confeccionar el Regla-
decisions que cregui oportunes, les quals no condi- ment d’Usos Lingüístics de l’Ajuntament de Barcelo-
cionen l’Ajuntament de Barcelona. Remarca que l’en- na, abans que acabi l’any.
titat organitzadora no s’ha posat en contacte amb La Sra. Capella manifesta que, insistentment, pre-
l’Ajuntament, per demanar ni concretar res, i lamenta sentaran el que els és denegat sistemàticament en
que el gruix de la proposta no prosperi perquè es fa les Comissions i per això presenten novament aques-
més cas a una entitat que al deure institucional. ta proposta. Fa esment de l’empara legal per la Llei
El Sr. Vives, com a president de la Comissió, vol 1/98 de política lingüística, la llei municipal de règim
que consti en acta que lamenta que l’Ajuntament de local i la Carta municipal. Comenta que un govern,
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1687
que s’autonomena catalanista i de progrés, s’ha de V) Part de control
dotar dels mecanismes necessaris per fer palès que
la llengua vehicular de l’Ajuntament de Barcelona és a) Precs
el català. Remarca que es porten nou anys d’en-
darreriment i que no és suficient tenir la voluntat polí- Del Grup Municipal CIU:
tica, sinó que s’ha d’executar. 6. Que l’Ajuntament de Barcelona posi en marxa
El Sr. Ciurana demana una actitud lingüística activa els tràmits necessaris per presentar, en un termini de
per part de l’Ajuntament de Barcelona i desitja que es tres mesos, un projecte de finestreta única per vehi-
fixin els criteris lingüístics que s’han de seguir en les cular els ajuts que les diferents administracions pú-
seves actuacions. La confecció d’aquest reglament, a bliques atorguen per la realització de millores dels
través d’una comissió amb representació de tots els edificis i habitatges de la ciutat.
grups municipals, afavoriria la progressiva norma- El Sr. Vives accepta la petició de la Sra. Recasens
lització de la llengua catalana. de poder acumular aquest prec amb la pregunta que
La Sra. Esteller expressa que el PP no donarà també formula CiU.
suport a aquesta iniciativa perquè creu que l’Ajunta- La Sra. Recasens explica que l’Institut del Paisatge
ment ha de ser bilingüe, com ho és la ciutadania, i Urbà, la Generalitat de Catalunya i l’oficina d’Habitat-
pensen que, amb aquest reglament, l’Ajuntament su- ge –en cas d’estar dins d’una Àrea de Rehabilitació
primirà el poc castellà que utilitza per comunicar-se, i Integral– tenen una campanya d’ajuts pels mateixos
recorda que només és utilitzat per al cobrament de conceptes. Comenta que han rebut demandes ciuta-
sancions o la recaptació d’impostos. danes respecte a la complexitat per acollir-se a
El Sr. Martí no entra en el debat i s’absté en la aquests ajuts. Creu que en una ciutat moderna com
votació perquè no hi ha informe favorable de la Se- Barcelona el que demanen és totalment necessari.
cretaria General. El Sr. García Bragado diu que el ciutadà te raó de
La Sra. Capella lamenta que es tingui en compte la queixar-se i explica que, encara que la informació de
forma i no el fons, sense intentar buscar la voluntat tots els ajuts és donada i personalitzada per totes les
política de tirar acords endavant que beneficien a la institucions, en la tramitació no hi ha finestreta única.
ciutadania i la normalització de la nostra llengua. Explica que fa mesos que s’està treballant en aquesta
La Sra. Esteller explica que la base de la norma- direcció i és possible que en el Consorci de l’Habi-
lització és la llibertat de poder utilitzar un idioma tatge de Barcelona, que està format per Generalitat i
sense cap imposició, i l’Ajuntament de Barcelona ha Ajuntament, es pugui unificar el tràmit, i creu que en
de poder dirigir-se al ciutadà en català o castellà tres mesos podrà presentar una proposta en aquesta
segons com es comuniqui l’interlocutor, al mateix línia.
nivell, sense instrumentalitzar l’ús de la llengua amb La Sra. Recasens observa que encara que presen-
un fi polític. cialment t’informen de tots els ajuts, en els fulletons
El Sr. Martí explica que el grup de govern ha tingut informatius només t’adrecen a les oficines de qui ha
converses amb la Sra. Capella per desbloquejar fet el fulletó. Demana que, com a prec formulat per
aquesta proposta amb dues alternatives, però no s’ha part de CiU i assumit pel govern, estar informats de
pogut arribar a un acord. tots els passos i que no sigui presentat en roda prem-
La Sra. Capella diu que hi ha una manca de vo- sa abans que en tinguin coneixement els grups pro-
luntat política quan s’estanca en la forma i no s’entra motors de la idea.
en el fons. El Sr. García Bragado recorda que acaba d’explicar
El Sr. Vives confirma que les dues darreres pro- que fa mesos que estan treballant en aquesta qüestió
posicions van acompanyades d’un informe negatiu i que, per tant, la iniciativa ja estava en marxa. Afe-
del secretari general i recorda que, com a president geix que en la web municipal també s’informa de les
de la Comissió, és qui ha de decidir si les pro- ajudes de la Generalitat.
posicions entren en l’ordre del dia. Diu que aquesta Es dóna per tractat.
qüestió no és només d’un debat formal, com ha Del Grup Municipal PP:
aparegut a la premsa, perquè en el fons s’estan 7. Que s’informi sobre l’estat de tramitació en què
substraent del debat polític qüestions del dia a dia es troba l’informe sobre la greu apagada que va patir
que afecten les línies fonamentals, i com informa el la ciutat de Barcelona el passat mes de juliol, el qual
secretari, l’aprovació d’aquestes proposicions podrien haurà de permetre depurar les responsabilitats de les
tenir reflex en l’àmbit contenciós-administratiu. Re- administracions amb competències en la matèria.
corda que la judicialització de l’activitat política no és La Sra. Esteller llegeix el prec i explica que el fan
bona i no entén el zel administratiu que hi ha ac- perquè la Sra. Mayol, en la Comissió del 27 de juliol
tualment. Demana seny, dirigint-se també als mitjans d’enguany, va informar que s’havia iniciat un expe-
de comunicació, perquè no menystinguin aquestes dient informatiu per comprovar l’abast, les conse-
qüestions. Afegeix que no és bo emparar-se en l’in- qüències i les responsabilitats de les apagades.
forme del secretari, i que s’han de buscar altres La Sra. Escarp confirma l’obertura d’aquest expe-
camins. dient informatiu i que en aquests moments ja tenen la
El Sr. Martí expressa l’abstenció del PSC, el Sr. quantificació de danys, i el sobrecost que va repre-
Gomà expressa l’abstenció d’ICV-EU i A, el Sr. Ciu- sentar per als serveis municipals l’apagada, que és
rana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Esteller d’aproximadament uns 350.000 euros i aquesta serà
expressa el vot contrari del PP i la Sra. Capella la reclamació que farà l’Ajuntament de Barcelona, al
expressa el vot favorable d’ERC. Es rebutja. marge d’altres que també es puguin fer. Quant a la
part més tècnica, explica que encara s’està treballant
amb la informació recollida de les empreses amb les
c) Mocions aportacions i explicacions que en el marc del Cecopal
1 a688 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
s’han fet i que s’elevarà al propi informe de la Ge- tivitat, producció i difusió; la part de configuració d’in-
neralitat i als òrgans reguladors, que són qui han de ternet, 43.000 euros, la part de SMS i telfèfon 900
determinar causes i responsabilitats. queda subsumit per part de la contracta actual; la part
La Sra. Esteller diu que hi ha moltes més incòg- de papereria és de 175.000 euros, i la part de l’apli-
nites i encara no tenen una visió clara de la causa catiu és de 59.900 euros, que dóna un xifra aproxima-
real del que va passar, ni de quins són els responsa- da de 1.014.000 euros: 0,75 euros per ciutadà.
bles d’aquesta apagada. Explica que els últims me- Es dóna per tractada.
sos s’han produit compareixences amb informacions Del Grup Municipal PP:
contradictòries; que l’Ajuntament de Barcelona sempre 10. Quantes i en quins supòsits es realitzen audi-
s’ha mantingut al marge de les responsabilitats, i que tories internes a empreses i organismes autònoms
troben a faltar assumpció de responsabilitats. Per municipals i informes elaborats per l’Ajuntament de
això, pregunten quina és l’opinió pròpia de l’Ajunta- serveis públics a la ciutat de Barcelona, siguin o no
ment de Barcelona del que va passar i demanen un de competència municipal?
aclariment al respecte. El Sr. Mulleras llegeix la pregunta i demana saber
La Sra. Escarp informa al Sr. Vives que de les dues si el govern municipal està aplicant la Llei d’hisendes
preguntes que li fa la Sra. Esteller contestarà només locals respecte als controls econòmico-financer i a
la primera part referent al prec concret eficàcia i eficiència en els objectius previstos per les
Explica que l’Ajuntament de Barcelona no és qui ha empreses municipals. Explica que el seu grup encara
de determinar causes ni responsabilitats, sinó que en està esperant resposta de les diverses peticions d’au-
l’expedient i en les diligències informatives aportarà ditories que han demanat de les empreses que gestio-
tot el que tècnicament coneix per ajudar a determinar- nen serveis públics municipals, i fa aquesta pregunta
les, en part perquè també a l’Ajuntament se li ha de per si poden obtenir respostes més satisfactòries.
rescabalar tot el que ha estat un perjudici per la ciutat. El Sr. García-Bragado, en nom del Sr. Carnes,
Aclareix que no hi ha hagut una actuació de contem- agraeix l’aclariment del contingut de la pregunta i
plació, sinó de recollida d’informació. respon que, quant al compliment de la Llei d’Hisendes
Es dóna per tractat. locals, es remet a l’informe que en breu presentarà
Del Grup Municipal ERC: l’Interventor. Quant a la situació respecte a les em-
8. Que es readmeti de manera immediata al Mestre preses dels serveis públics de Barcelona, els adreça
Josep Mut com a director de la Banda Municipal de a la Comissió de Sostenibilitat.
Barcelona, en ser el seu cessament totalment injus- El Sr. Mulleras demana més concreció en la res-
tificat. posta. Comenta que també el Sr. Hereu ha demanat
Es retira una auditoria dels serveis públics de la ciutat, tal i
com va expressar en un diari de Barcelona, perquè
no estaven ben configurats i si fallen, perjudiquen la
b) Preguntes ciutadania. Diu que com a serveis bàsics de la ciutat,
encara que gestionats per empreses privades, l’Ajun-
Del Grup Municipal CIU: tament de Barcelona hi té una responsabilitat política i
9. Quin és el pressupost del procés participatiu per social i hauria d’auditar-los per evitar situacions com
l’elaboració del PAM i dels PAD explicitat en la mesu- la del passat mes de juliol. Demana que si es disposa
ra de govern aprovada pel Plenari del passat 20 de de més informació se li faciliti per escrit.
juliol, desglossant el cost de les accions d’informació i El Sr. García-Bragado el remet a la memòria de
comunicació que es posaran en marxa tant a nivell l’Interventor d’una banda, i d’altra banda, al que dirà
intern (internet, consells de ciutat...) com a nivell ex- la tinent d’alcalde competent en matèria de serveis en
tern (campanya de comunicació de ciutat, web del la Comissió corresponent.
procés, especial del Barcelona Informació, informació Es dóna per tractada.
contínua als mitjans de comunicació local, anuncis als
diaris, trameses de documentació, ban de l’alcal- c) Declaracions de Grup
de...)?
La Sra. Recasens llegeix la pregunta. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-
El Sr. Martí contesta que el cost de la campanya de sidència aixeca la sessió a les tretze hores i trenta-
comunicació és de 735.900 euros, que inclouen crea- quatre minuts.
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1689
Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement
Acta de la sessió celebrada el dia 19 de setembre als mercats municipals en termes generals. L’àrea
de 2007 i aprovada el dia 16 d’octubre de 2007 d’influència estimada dels quatre mercats esmentats
és d’uns 65.000 habitants. Pel que fa al potencial de
facturació i vendes –un càlcul que es fa a cada
A la sala President Lluís Companys de la casa de mercat en el moment que es planteja la seva
la ciutat, el 19 de setembre 2007, s’hi reuneix la renovació– la facturació anual potencial seria d’uns
Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i 40 milions d’euros, amb diferències entre els 15
Coneixement, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi milions del Mercat de Les Corts i els 5 milions del
Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i Mercat del Guinardó. Seguidament, fa avinent que les
els Ims. Srs.: Gemma Mumbrú i Moliné, Jordi W. Car- remodelacions suposen millores de competitivitat, és
nes i Ayats, Montse Sánchez i Yuste, Sara Jaurrieta i a dir, que s’adeqüen i milloren els establiments
Guarner, Montserrat Ballarín i Espuña, Imma Mayol i d’acord amb la demanda real dels ciutadans, i es
Beltran, Gerard Ardanuy i Mata, Maite Fandos i Payà, passa de 191 a 112 establiments per un nivell de
Sònia Recasens i Alsina, Francina Vila i Valls, Emma facturació potencial equivalent, és a dir, s’incrementa
Balseiro Carreiras i Ángeles Esteller Ruedas, assistits el potencial de vendes i, per tant, la productivitat dels
per la tècnica d’Administració General, Sra. Rosa establiments. Finalment, indica que es mantenen 310
Martín i Niubó, la qual actua per delegació expressa llocs de treball directes –uns 3 llocs de treball per
del secretari general i certifica. establiment–, i que per poder fer a aquest procés s’ha
També hi són presents els Srs.: Ricard Frigola i posat en marxa una inversió total de 17,7 milions
Pérez, i Jordi Torrades i Aladren. d’euros, que es troba en diferents fases d’execució.
Excusa la seva absència la Ima. Sra. Carmen An- El Sr. Torrades indica que la documentació que ha
drés i Añón. distribuït és més detallada que les explicacions que
S’obre la sessió a les dotze hores i quaranta-cinc donarà en aquesta presentació. Comença informant
minuts. sobre el Mercat de Les Corts, que va tancar del 22 de
juliol al 3 de setembre, termini en el qual es va fer una
El Sr. Portabella aclareix que el retard en l’inici de part important de les obres que eren incompatibles
la sessió es deu a l’intent de compatibilitzar els amb el manteniment de l’activitat de venda en el
interessos de les diferents Comissions i dels regidors mercat (enderrocs interiors, construcció de parades,
i regidores dels diferents Grups municipals. fer el terra i algunes instal·lacions). Tal com estava
La Sra. Fandos demana que, si no ha acabat la previst, va reobrir el 3 de setembre, si bé encara
Comissió de Presidència, que s’està celebrant alhora, estarà en obres fins al proper mes de juny, però
es posposi la proposició del seu Grup, atès que l’ha utilitzen una metodologia de reforma que els permet
de presentar la Sra. Recasens i es troba a l’altra no haver d’habilitar una carpa amb un mercat provi-
sessió. sional. Indica que en aquest tipus de mercats, mitjans
El Sr. Portabella s’hi mostra d’acord. o petits, és important poder fer aquest tipus de re-
modelació, perquè així els comerciants poden assu-
mir els costos. Indica que aquest mercat és de 1961,
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior amb una àrea d’influència de 25.000 habitants, i que
S’aprova. ja feia anys que feia falta una adequació per l’ex-
cessiva sobreoferta comercial; a més, s’han realitzat
actuacions com la coberta, revestiments de façanes,
II) Part Informativa paviment, instal·lacions, climatització, etc. Informa
que en aquest mercat han quedat 33 dels 41 es-
a) Despatx d’ofici tabliments que hi havia, passant d’una facturació
b) Mesures de govern mitjana potencial de 300.000 a més de 400.000 euros
c) Informes i, per tant, es compacta l’oferta, amb establiments
més grans, més viables i amb més personal. L’au-
A la Comissió: toservei passa de 300 a 700 m2, mantenint la mateixa
1. Estat de les remodelacions actuals dels mercats marca que hi havia. Assenyala que també hi ha hagut
de Barcelona. una renovació important de la façana i de la imatge
El Sr. Carnes presenta el gerent de Promoció Eco- exterior del mercat, i que hi ha 95 llocs de treball
nòmica i el gerent de l’Institut Municipal de Mercats, directes. Continua dient que l’any 2007 s’ha fet la
que faran la presentació de l’informe. recuperació de llicències i trasllat dels comerciants, la
El Sr. Frigola esmenta l’impacte econòmic que redacció del projecte i l’inici de les obres, que fi-
suposen, sobre el conjunt de l’activitat dels mercats nalitzaran l’estiu de 2008. El conjunt de l’actuació
municipals de la ciutat de Barcelona, els quatre mer- suposa una inversió de 4.800.000 euros, a parts
cats que es troben en fase de remodelació actual- pràcticament iguals entre els operadors privats i
ment. Precisa que el comerç alimentari representa el l’Ajuntament.
20-25% del total del comerç minorista, que global- Pel que fa al Mercat de Sarrià, recorda que el dia
ment representa uns 10.500 milions d’euros en dades 15 es va procedir a la finalització oficial de les obres,
de 2005, i un 20% del comerç alimentari correspon que s’havien acabat uns dies abans, i indica que el
1 a690 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
procés de la remodelació ha estat molt similar al del 125è aniversari, tot destacant alguns elements d’aques-
Mercat de Les Corts, és a dir, va estar tancat 40 dies, ta rehabilitació. Fa avinent que ja s’ha iniciat el
s’han fet obres durant un any, i s’ha renovat inte- projecte i que ja ha estat aprovat per les assemblees
gralment el mercat per dins i per fora: paviments, dels comerciants. Indica que el Mercat té una àrea
instal·lacions, cobertes, climatització, etc., amb la no- d’influència de 50.000 persones, i que s’ha de rehabi-
vetat que van poder fer un petit aparcament de 18 litar integralment, tot tenint en compte que també es
places per a clients, suficient tant per la tipologia del tracta d’un edifici catalogat patrimonialment. A més,
barri –amb una àrea d’influència de 10.400 habitants, recorda que són tres mercats en un: mercat de fresc,
una de les més petites dels mercats de Barcelona–, i de roba i el mercat dominical, amb un total de 800
per la tipologia de públic. Aquest va ser un reque- comerciants implicats, dels quals n’han de quedar
riment dels comerciants per tal que, en un matí, es més de 500. Diu que aquests acords s’han d’assolir
pogués fer una rotació de 80 a 120 famílies que entre els anys 2007 i 2008, per després procedir a fer
fessin una compra important. En aquest sentit, fent un el projecte executiu i iniciar les obres. Es realitzarà
esforç important que permetés continuar la venda i fer una rehabilitació integral de l’edifici, s’excavaran tres
tota l’obra sense haver de marxar, es va poder fer nivells, i es construirà una carpa provisional.
una excavació subterrània per a l’aparcament es- Finalment, fa alguns apunts sobre els mercats que,
mentat. També s’ha millorat l’accessibilitat des de d’acord amb la xarxa de mercats de Barcelona,
Reina Elisenda, s’ha posat ascensor, i considera que podrien ser operacions prioritàries en el futur: els
el mercat ha canviat molt positivament. Informa que mercats del Ninot, Bon Pastor, Vall d’Hebron, Gui-
l’autoservei ha crescut fins a 230 m2; queden 27 neueta, Sants i Provençals.
establiments, que també milloren el seu potencial de La Sra. Fandos agraeix que hagin portat un informe
facturació fins a un total de 9 milions d’euros al a l’ordre del dia, i recorda que a l’anterior Comissió ja
conjunt del mercat; manté 78 llocs de treball directes, van demanar al Govern que portés algun punt de
i la inversió ha estat al voltant dels 4 milions d’euros, decisió o informatiu a la sessió. No obstant això, en
una quarta part dels quals ha estat aportada pels relació a l’informe presentat, fa avinent que els hauria
operadors del mercat. agradat més que se centrés en la part final de
Pel que fa al Mercat de la Llibertat, informa que el l’informe, és a dir, les previsions del que faran durant
mes de febrer es va instal·lar el mercat provisional a aquest mandat, cosa que no ha explicat. Diu que,
la plaça de Gal·la Placídia i, per tant, ja han començat com que ja està al Consell d’Administració de l’Institut
les obres al mercat definitiu, de 1888, un dels tres de Mercats com a representant del seu Grup munici-
mercats de Barcelona que té la màxima protecció de pal, el seu grup ja està assabentat de les actuacions
catalogació patrimonial. Explica que les obres dura- que es duen a terme i, per tant, ja coneixia molta de la
ran fins a finals de 2008 o principis de 2009, i su- informació que els acaben de facilitar. Entén que
posaran una renovació total del Mercat, inclosa la l’informe ha presentat el que va fer l’equip de Mercats
construcció d’una planta subterrània on hi haurà els durant l’anterior mandat, cosa que agraeixen en el
magatzems i la zona de càrrega i descàrrega. Conti- sentit que hi ha hagut algunes informacions noves,
nua dient que al Mercat definitiu hi haurà els 34 es- però reitera que els hagués agradat saber és què farà
tabliments que ja estan instal·lats a la carpa, i remarca l’actual equip en el futur. En analitzar la informació
que la inversió ha estat de 9,5 milions d’euros, ja que posa en relleu que ja coneixia gairebé tota la infor-
aquest mercat és més gran que els altres que ha mació relativa als mercats de Les Corts i de Sarrià;
mencionat, s’ha fet una renovació integral i, com ha dit, pel que fa al Mercat de la Llibertat, com que està més
està catalogat. El percentatge d’aportació pública  és endarrerit, hi ha hagut més informació nova; i, final-
del 74%, i del 26% el d’aportació privada, a l’espera de ment, diu que els han donat menys informació dels
saber l’aportació que hauran de fer els operadors mercats que més els interessen, Guinardó i Sant An-
privats del mercat que han de sortir a concurs. toni, perquè són els mercats dels que menys infor-
Per altra banda, indica que també està en marxa la mació disposen. Lamenta, per tant, que l’informe no
remodelació del Mercat del Guinardó, que està dins aporti gaire novetats i que, allà on hagués pogut ser
d’una unitat d’actuació urbanística que afecta a tota més interessant, hagin donat menys informació. La-
l’illa i, per tant, remarca que aquesta actuació va més menta, també, no tenir oportunitat de conèixer el
enllà del mercat. Fa avinent que, tot i que fa anys que projecte de futur de l’equip actual.
era necessària, no es podia iniciar aquesta remo- Seguidament, formula algunes preguntes relatives
delació fins que quedés clar on anava el mercat, com als mercats de què parla l’informe. Vol saber, en pri-
seria i quins altres equipaments hi hauria en aquesta mer lloc, quin és el criteri perquè, en alguns casos,
illa. Així doncs, un cop resolt el projecte del conjunt de els operadors aportin el 51% de la inversió i, en
l’illa, en aquests moments estan ja construint el d’altres, el 25%, si bé pensa que, potser, es deu a
mercat provisional, que permetrà traslladar el Mercat l’autoservei. Per altra banda, demana si ja se sap
als voltants de Nadal per tal de procedir, després, al quins operadors aniran al Mercat de la Llibertat i quin
seu enderroc i, a partir d’aquí, fer tot el projecte tipus d’establiment complementari es posarà. Pel que
constructiu de tota l’illa d’equipaments. Pel que fa al fa al Mercat del Guinardó, li consta que no estava
calendari, la previsió és enderrocar el mercat el pri- acabat de lligar amb els concessionaris la qüestió
mer trimestre de 2008. Diu que ja ha acabat la prime- d’instal·lar-hi o no un autoservei, i vol saber com està
ra fase d’aquest projecte, és a dir, negociar amb els la qüestió. Recorda que aquest mercat és el que,
comerciants i construir la carpa provisional, que proporcionalment, ha tingut més parades tancades de
suposa una inversió d’1,5 milions d’euros, i indica que tots els mercats de Barcelona, amb un 50% o més del
es mantenen 39 llocs de treball. mercat tancat i, per tant, considera que la gent
Seguidament, fa alguns comentaris sobre el Mercat d’aquest mercat ha patit molt durant molts anys les
de Sant Antoni, un mercat que celebra enguany el conseqüències negatives d’aquest mercat i el seu
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1691
entorn i, per tant, creu que cal tractar aquests co- Sant Antoni, recorda que porten més d’un any cele-
merciants d’una manera molt especial. També li cons- brant que finalment s’impulsa la seva remodelació,
ta que els concessionaris tenien algunes queixes en que portava molts anys de retard, i remarca que
relació al mercat provisional, i voldria saber si fi- aquest és un dels mercats més emblemàtics de la
nalment s’han atès les seves demandes. També de- ciutat, amb un radi d’incidència de més de 47.000
mana quin és el percentatge que aportaran els habitants, a més dels ciutadans que s’adrecen di-
paradistes i quin l’Ajuntament que, en aquest cas, rectament a aquest mercat, fonamentalment als en-
pensa que deu ser més elevat el de l’Ajuntament, cants o al mercat dels diumenges. Creu que no
atès que és una obra molt més complexa que no haurien de celebrar la seva remodelació, sinó que
s’afecta només el mercat. Pel que fa al Mercat de l’haurien de posar en marxa, tant a Sant Antoni com a
Sant Antoni, demana quin percentatge de l’obra apor- la resta de mercats de Barcelona que encara estan
tarà l’Ajuntament i quin els concessionaris, on s’ubi- pendents de posar-se en marxa.
carà finalment la carpa provisional, quin és el pressu- El Sr. Portabella intervé en nom del seu Grup
post que es preveu per al Mercat de Sant Antoni, agraint la presentació de l’informe, que els permet
quins són els terminis previstos i els metres quadrats veure com van evolucionant algunes de les reformes
previstos per a altres usos, i si s’ha decidit si els tres que ja s’havien iniciat,  o com a mínim plantejat, en el
o quatre operadors que hi aniran seran un super- mandat anterior. Creu que cal valorar aquesta in-
mercat o altres activitats complementàries. formació perquè darrere de cada reforma hi ha un
Dit això, insisteix que haguessin volgut informació treball intens i unes dificultats a superar, que són les
del Pla de Mercats per conèixer la previsió de futur. que realment marquen un timing que, amb esforç
La Sra. Balseiro lamenta que aquest informe només continuat, permet renovar la xarxa de mercats de Bar-
mencioni els projectes futurs de remodelació dels celona. Seguidament, recorda que Barcelona té la
mercats de Barcelona, però que no en parli amb més xarxa de mercats coberts més important d’Europa i,
detall. Seguidament, pregunta quants mercats hi ha probablement del món, i ho considera una singularitat
encara pendents d’abordar la remodelació. que val la pena explotar tant en l’àmbit de ciutat com
Abans d’entrar en el contingut de l’informe, vol re- en l’internacional i, en aquest sentit, creu que val la
marcar uns aspectes que li han cridat l’atenció. S’ha pena dedicar-hi els esforços econòmics i humans
esmentat, per a cadascun dels mercats que està en necessaris per poder-los anar adequant al segle XXI.
remodelació, el nombre de parades que s’han tancat Continua dient que entén que un informe sobre les
durant els últims anys i el percentatge sobre el total. remodelacions dels mercats faci referència tant a la in-
En aquest sentit, constata que al Mercat de Les Corts fraestructura i a l’edifici del mercat com els aspectes
han tancat 18 de 59 parades, corresponent a un 31%; econòmics, ja que es tracta d’una activitat comercial,
al Mercat de Sarrià n’han tancat 10 de 47, un 21%; al però creu que estaria bé incorporar-hi, també, aquells
Mercat de la Llibertat han tancat 52 de 138 parades, elements que no són quantitatius, sinó qualitatius, però
un 38%; al Mercat del Guinardó han tancat 36 de 63 que també són rellevants, com és la importància urba-
parades, un 57%; i, finalment, al Mercat de Sant An- nística que té el mercat i, sobretot, la importància
toni ha tancat el 30% de les parades. Per tant, entén vertebradora del barri i de l’activitat econòmica comer-
que durant els últims anys ha tancat d’entre un terç cial. Entén que al voltant dels mercats sempre hi ha un
fins a més de la meitat de les parades de tots els centre d’activitat econòmica format pel mateix mercat i
mercats, i pensa que això posa en evidència que no el seu entorn, i que això constitueix una peça fona-
només cal remodelar aspectes d’infraestructura dels mental de vertebració sobre el barri i el districte i, en
mercats, sinó que també calen altres actuacions per aquest sentit, és una peça indestriable de cohesió so-
impulsar i dinamitzar aquest sector. Tenint en compte cial de la ciutat. Per tant, reitera la importància de valo-
el percentatge que representen els mercats muni- rar, no només els aspectes de caràcter econòmic dels
cipals sobre el comerç alimentari a la ciutat de Barce- mercats, sinó també els aspectes relatius a l’ur-
lona, i constatant el canvi d’hàbits de la ciutadania a banisme i a la cohesió social. Entén que són difícils de
l’hora de consumir i d’adreçar-se als punts de compra fer sortir en un informe, però alhora pensa que en les
d’aliments de la ciutat, creu que fa temps que es parla consideracions generals, a més de posar en relació els
d’una crisi en aquest sector, i ha trobat a faltar, per mercats amb l’activitat econòmica i el comerç, val
part de la regidoria de promoció econòmica,  polítiques també la pena incorporar-hi aquests elements més
per impulsar un nou model dels mercats municipals qualitatius. Conclou que els mercats representen una
per potenciar-los i promocionar-los. Considera que àgora, un lloc de trobada de la ciutadania del barri, i
cal emprendre polítiques que vagin més enllà de un lloc de relació humana i de cohesió social.
l’àrea específica de Mercats, com ara mesures sobre El Sr. Torrades diu que, efectivament, en el si del
fiscalitat o sobre les ordenances municipals, orien- Consell Rector de l’Institut tindran més temps per dis-
tades a recolzar i a dinamitzar aquest vessant, i creu cutir aquest tema tant amb la Sra. Fandos com amb
que cal deixar de banda l’esperit intervencionista que la Sra. Balseiro i,  seguidament, procedeix a respondre
sovint ha marcat aquestes polítiques. les qüestions plantejades. Pel que fa als operadors
Dit això, pregunta fins quan hauran d’esperar la del Mercat de la Llibertat, recorda que hi ha 700 m2
resta de mercats de Barcelona per tal que es duguin lliures i que, al segon trimestre de 2008, sortirà el
a terme les obres necessàries en les seves infraes- concurs públic que aclarirà el tipus d’oferta comercial
tructures, en quin estat es troba la redacció dels fu- que hi ha d’haver, si bé diu que ja està clar que hi
turs projectes de remodelació, i constata que, en haurà dos establiments i que, un cop se sàpiga quin
aquests moments, sembla que s’aniran seguint els sector hi haurà –no alimentari o alimentari amb con-
terminis indicats sobre les obres de les que s’ha creció diferencial del mercat–, faran el concurs per
informat, i demana que se’ls mantingui informats so- adjudicar-ho uns mesos abans de fer les obres. Pel
bre l’avanç d’aquestes obres. Pel que fa al Mercat de que fa al Mercat del Guinardó, diu que l’Assemblea i
1 a692 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
l’acord signat amb els comerciants inclou un auto- 70–, van canviar els hàbits socials, la dona es va in-
servei en aquest cas perquè, si bé hi havia reti- corporar al mercat de treball, es van iniciar horaris
cències, aquest mercat quedarà molt petit, amb uns d’obertura de tarda, etc., i tot això va fer que es
14 o 15 establiments, i necessita, igual que Fort produís una sobreoferta àmpliament coneguda. A
Pienc, algun complement de productes no alimentaris partir dels anys vuitanta, doncs, els mercats comen-
o alimentaris envasats que pugui actuar també de cen a tancar parades. És per això que neix l’Institut
motor del conjunt de l’equipament i que permeti als Municipal de Mercats de Barcelona l’any 1992, d’acord
habitants del barri tenir en un sol equipament la com- amb els comerciants, perquè hi hagi un organisme a
pra sencera i complerta, amb un gran pàrquing a l’Ajuntament que entomi aquesta situació creada en
sota, cosa que troba necessària. Per tant, diu que un sector en reestructuració marcat per un clar excés
està previst que, un cop tinguin el projecte executiu, d’oferta caracteritzada pel minifundisme, amb para-
quedin entre 1.000 m2 i 1.300 m2 per a un super- des d’un metre quadrat que venien un sol producte
mercat. Seguidament, aclareix que a l’informe només (ous, plàtans, patates...), i que als anys vuitanta van
hi ha el pressupost de la primera fase del Mercat del tenir una certa tendència a desaparèixer mitjançant
Guinardó perquè només han fet aquesta primera un procés de concentració. Per tant, entén que,
fase, corresponent a les amortitzacions provisionals, i després de les reformes, el que cal és salvar el
diu que, quan hi hagi el projecte executiu del conjunt mercat i fer-lo viable comercialment per als comer-
de l’illa d’equipaments dins de la qual hi haurà el ciants privats que estan fent de concessionaris i
mercat se sabrà quant costarà. Tot i així, informa que operadors. En aquest sentit, posa com a exemple el
l’aportació és l’habitual de 1.205 euros per m2 de pa- Mercat de Santa Caterina, que té 65 o 70 esta-
rada, signada i votada en Assemblea pels comer- bliments que funcionen perfectament i que, inicial-
ciants, a banda de fer-se la parada pròpiament dita. ment, va ser concebut per tenir 300 parades, cosa
Pel que fa al fet que l’aportació dels operadors no que avui dia no seria viable. Per tant, es fa el procés
és sempre la mateixa, diu que això es deu a que, de transformació d’acord amb els estudis comercials i
quan es calcula el cost de la remodelació del mercat amb els acords, sempre voluntaris, dels comerciants
es comptava, fins ara, el cost de les amortitzacions i per tal d’acostar-nos al mix teòric a partir del qual
el cost de les obres i, a partir d’aquesta xifra, es aquell mercat pugui tenir anys de vida per endavant,
calculava l’aportació dels operadors privats –in- essent un equipament competitiu i que pugui competir
corporant-hi el supermercat o el restaurant– i l’apor- amb botigues i supermercats que estan al carrer.
tació municipal. Els comerciants sempre deien que la En aquest sentit, recorda que Barcelona té 40
seva aportació no era només els 1.205 euros per m2 mercats de fresc dels quals, un cop acabats els que
de la parada, sinó que també compten la construcció ara estan en remodelació, se n’hauran reformat 22,
de la parada i, com que aquesta aportació la paguen de manera que en queden 18 pendents de passar per
directament al seu constructor, no entrava en el aquest procés. Remarca que molts d’ells funcionen
còmput. En el cas de Les Corts, han comptat el nom- perfectament malgrat no haver fet les reformes, cosa
bre de parades i la inversió feta en cadascuna, de que no significa que no tinguin mancances, però
manera que s’ha afegit l’1,5 milions d’euros que han insisteix que són equipaments que tenen 50 o 60
gastat per fer-les i  ho han considerat com a despesa anys, però que funcionen. Diu que, efectivament, hi
de la remodelació, sumat a les obres i a l’amortització ha d’haver un pla per anar rehabilitant i modernitzant
de parades. Per tant, el conjunt de la remodelació és aquests mercats, però posa de manifest que no hi ha
més costós, però també és més alta l’aportació dels cap altra ciutat d’Europa que dediqui tants recursos
venedors. En el cas de Sarrià, els comerciants han públics i privats a mantenir la seva xarxa de mercats,
aportat més de 1.200 euros m2, en concret fins a i que ostenti un lideratge indiscutible en l’àmbit eu-
1.800 euros per m2, per al finançament del pàrquing. ropeu en aquest tema, i remarca que, per això, presi-
Tot i així, surt que han aportat menys perquè gairebé deixen l’Associació Europea de Mercats i l’esforç de
totes les parades noves estaven afectades per la Barcelona és reconegut. Diu que, gràcies a aquesta
remodelació, és a dir, no es quedaven on eren i, per política de remodelació i modernització de la xarxa de
tant, com que estava afectada pel projecte s’han con- mercats, els mercats de la ciutat tenen molts anys de
siderat trasllats indemnitzats, i han rebut una important vida per endavant, i els que han fet la remodelació
compensació per fer-se la parada, de manera que són un èxit comercial.
aquest cost no s’ha afegit a la seva aportació. Es dóna per tractat.
Pel que fa a les preguntes relatives al Mercat de
Sant Antoni, creu que són aspectes de futur i que cal
parlar-los en un altre moment, perquè ara estan III) Propostes a dictaminar
començant la remodelació i estan signant les amor-
titzacions amb els venedors i, per tant, aclareix que la a) Ratificacions
remodelació està en marxa, però necessiten un b) Propostes d’acord
projecte executiu per poder parlar de calendaris i
pressupostos amb absolut coneixement de causa.
Pel que fa a les preguntes del Grup del PP, con- IV) Part decisòria
cretament al nombre de parades tancades, recorda
que els mercats, tant els centenaris com els dels anys El Sr. Portabella indica que no procedeix modificar
cinquanta, no tenien competència i tenien un nombre l’ordre en què es tractaran les propostes, atès que la
de parades pensat per a la demanda social i l’oferta Sra. Recasens ja ha arribat, i dóna pas al debat
que hi havia en aquell moment. Al llarg dels anys relatiu a la part decisòria.
vuitanta es va incrementar molt la competència –es- La Sra. Balseiro demana que es posposi el punt
pecialment amb l’aparició dels supermercats els anys número 2, atès que la persona del seu Grup que ha
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1693
de defensar aquest punt es troba a la Comissió de que posen en marxa negocis com els que els tenen ja
Presidència, que encara no ha acabat. en funcionament, es queixen sovint de les dificultats
La Sra. Mayol lamenta dir que aquesta Comissió ja d’accés a la informació administrativa, de les traves i
ha començat amb retard i que, per problemes tràmits que han de suportar per posar en marxa els
d’agenda, no es pot esperar més estona a què es seus negocis o per continuar funcionant. En aquest
doni pas a la part decisòria, i demana que es man- sentit, remarca que no parlen només de càrregues
tingui l’ordre del dia proposat. fiscals o tràmits administratius, sinó de la burocràcia.
La Sra. Balseiro puntualitza que l’ordre del dia ja Seguidament, fa avinent que a la revista de la Cam-
s’havia modificat a l’inici d’aquesta sessió i, per tant, bra de Comerç es va publicar un article en què la
no s’està demanant un nou canvi a l’ordre del dia, Cambra feia unes recomanacions com, per exemple,
sinó que es mantingui l’acord pres a l’inici de la fer estudis per simplificar la documentació administra-
sessió. tiva, i que aquests estudis vagin acompanyats del
La Sra. Mayol lamenta que s’hagi pres aquest cost que representen per a les empreses, tot i que ja
acord mentre ella no era present. hi ha xifres que avaluen el cost d’aquesta tramitació.
El Sr. Portabella aclareix que no interpreta l’acord Fa avinent, també, que la Generalitat va anunciar fa
pres a l’inici de la sessió en el sentit que ho fa la Sra. poc la posada en marxa d’unes mesures per simplifi-
Balseiro. Fa avinent que, efectivament, abans d’iniciar car la tramitació administrativa que hauran de supor-
la sessió han fet una petita reunió per tal de decidir la tar les empreses. Considera que els partits polítics
ubicació, i que ha atès la petició de CIU, que ha ma- han de fer alguna cosa més que només parlar de les
nifestat que la Sra. Recasens, que s’acaba d’incor- finestretes úniques pels empresaris o de l’agilitació
porar a la Comissió, defensaria aquest punt, i ha dels tràmits i de la simplificació de les normes, i
demanat que es posposés fins que arribés perquè es pensa que cal tirar endavant aquests projectes. És en
trobava a l’altra Comissió. No li ha semblat entendre aquest sentit que formula la proposició, entenent que
que hi hagués una demanda similar per part del Partit vol dir posar la finestreta única en marxa, així com
Popular i, donada aquesta circumstància, manté també agilitar les normes i la tramitació.
l’ordre del dia i, per tant, indica que pot anar a comen- La Sra. Esteller anuncia el suport del seu Grup a
tar a la Sra. Esteller si pot assistir o no en aquesta aquesta iniciativa ja que considera que a Barcelona
Comissió. sobra burocràcia. Entén que aquesta queixa és gene-
Seguidament, fa avinent que el secretari general de ralitzada i que el temps que triga una empresa en
la Corporació li ha fet arribar un informe aconsellant obtenir una llicència d’inici d’activitat o, en una ac-
la incorporació a l’ordre del dia d’una de les pro- tivitat ja iniciada, els tràmits que han de fer per a po-
posicions, i desaconsellant-ne una altra. Paral·lela- der assolir els seus objectius, és un cost encobert, un
ment, també ha demanat un informe, que diu exac- nou impost. Considera que aquesta és una reivindi-
tament el contrari que l’informe del secretari, de cació del teixit empresarial i que les noves tecnolo-
manera que el criteri de la presidència, d’acord amb gies i els sistemes informàtics permeten més agilitat.
el ROM, és incorporar les dues proposicions a l’ordre Recorda que, en reiterades ocasions, ja han demanat
del dia. aquesta finestreta única per agilitar els tràmits, per-
què creu que repercutirà en l’economia de la ciutat i,
a) Propostes d’acord per això, reitera el suport a aquesta proposta.
b) Proposicions El Sr. Portabella anuncia el vot favorable del seu
grup, ja que estava al seu programa electoral i com-
Del Grup Municipal CIU: parteixen aquesta reivindicació de caràcter empresa-
2. Adherir-nos a la demanda ciutadana formulada rial que pretén poder fer el mateix amb el mínim
pels agents econòmics i socials relatius a la posada temps possible. Precisa que això no significa que les
en marxa de la Finestreta única empresarial de Bar- garanties exigides siguin inferiors a les actuals, i ho
celona, amb l’objectiu de donar suport tant a les vol remarcar perquè, de vegades, es fa un discurs
activitats econòmiques i empresarials ja existents procliu a la no intervenció de l’administració en donar
com als emprenedors i emprenedores durant la certes llicències a fi de facilitar la creació de negocis
creació de noves activitats empresarials, mitjançant la que, posteriorment, implica retornar sobre qüestions
prestació de serveis integrats d’informació, tramitació, inicials perquè hi ha mancances. En aquest sentit té
consultoria i assessorament empresarial, i fer efectiu el convenciment que l’Ajuntament ha de ser garan-
aquest acord mitjançant l’aprovació del pertinent tista amb la ciutadania en el moment de donar una
instrument reglamentari. llicència d’activitats i, per tant, comparteix la idea que
La Sra. Recasens, abans d’entrar en el fons de la la finestreta única ha d’ajudar a disminuir el temps
seva proposta, posa de manifest que l’informe del necessari per aconseguir tirar endavant un negoci o
secretari general conté un error formal, atès que fa una activitat econòmica, però això no ha d’implicar la
referència a la Comissió de Sostenibilitat, Serveis disminució dels requisits que ara es demanen, ja que
Urbans i Medi Ambient en comptes de la Comissió en significaria disminuir les garanties. Per tant, creu ade-
la que es troben, de Promoció Econòmica, Ocupació i quat que hi hagi els serveis integrats d’informació, de
Coneixement. tramitació, de consultoria i d’assessorament empre-
El Sr. Portabella diu que no entraran en aquest sarial i, per això, reitera el suport a aquesta propo-
debat i, com ha dit ja a l’inici de la sessió, si bé té en sició.
alt valor els informes del secretari general, ha decidit El Sr. Carnes recorda que, com s’ha dit abans,
incorporar aquesta proposició a l’ordre del dia. estan en un procés de millora i coneixement d’algu-
La Sra. Recasens diu que aquesta proposició nes regles i procediments per funcionar i, entenent
planteja una vella reivindicació del teixit empresarial que l’informe del secretari general és preceptiu, no
de la ciutat. Els empresaris i els emprenedors, tant els entra a debatre el fons ni expressa la seva opinió, i
1 a694 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
manifesta l’abstenció del seu Grup. Feta aquesta Grup entén que el sector econòmic de Barcelona
consideració de procediment, pensa que poden com- també ha de ser compensat, i és en aquest sentit que
partir les reflexions que s’han fet. Creu que tots estan formula la proposició. Diu que, si bé encara no es
treballant, i fa avinent que la tinent d’alcalde ja coneix l’impacte que ha tingut en el PIB de la ciutat i
disposa de diferents instruments que permeten als hauran d’esperar a conèixer els informes que ho
empresaris agilitar els seus tràmits –taxes i impostos, determinin, pensen que és important que tant les
tràmits urbanístics, etc.–, però reitera que no entrarà administracions, en particular el Govern de l’Estat,
a considerar el fons de la proposta ja que, si bé el pot estableixin la indemnització pels perjudicis causats.
compartir, entén que hi ha una qüestió prèvia que els La Sra. Recasens anuncia el suport del seu Grup a
impedeix entrar a discutir-lo. aquesta proposició, ja que quan es van produir els
La Sra. Mayol comparteix la reflexió feta com a Go- fets ja van demanar que l’Ajuntament avancés les
vern en el sentit d’entendre que els informes de se- compensacions i indemnitzacions, que es podrien
cretaria general són prescriptius, ja que és un or- rescabalar posteriorment.
ganisme molt important en la institució que respon a El Sr. Portabella diu que el seu Grup no donarà
criteris jurídics i, per tant, no entraran a debatre la suport a aquesta iniciativa, ja que entén que qui ha de
proposta i expressa l’abstenció del seu Grup, perquè rescabalar els danys produïts, que han estat molt
consideren que no hauria de ser a l’ordre del dia. importants i que no són només de caràcter econòmic,
El Sr. Portabella recorda que els informes del se- sinó també d’imatge, són les empreses que estaven
cretari general són molt valuosos, però són infor- intervenint de manera directa. És per això que van
matius, i que la decisió d’incloure un punt a l’ordre del proposar que es paguessin uns diners constants per
dia correspon al president, tal com diu el Reglament hores d’apagada, independentment de si es feia o no
Orgànic Municipal. Seguidament, llegeix una part de una reclamació, perquè l’empresa de subministra-
l’informe que diu que es tracta d’un acte administratiu ment elèctric és qui millor sap a qui ha deixat sense
de naturalesa resolutòria sobre el que seria compe- llum, i fa avinent que es va atendre aquesta proposta.
tent la Comissió de Sostenibilitat i, en aquest sentit, Per tant, pensen que ha estat la companyia actuant la
entén que l’informe no qüestiona la proposició sinó la que ha de satisfer el greu perjudici econòmic que es
Comissió competent i, per tant, com a president con- va produir, així com també el perjudici als habitatges
sidera que és competent aquesta Comissió i, per afectats, és a dir, a les famílies afectades, que va fre-
això, ha decidit incorporar-ho a l’ordre del dia. gar el milió de persones. Considera que, quan es
La Sra. Recasens es felicita perquè la proposició produeixin aquestes circumstàncies, s’ha de demanar
ha tirat endavant i l’Ajuntament haurà de posar en una compensació econòmica, però s’ha de demanar
marxa mecanismes per posar en marxa la finestreta a qui n’és el responsable directe. En aquest sentit, ho
única empresarial mitjançant el pertinent instrument diferencia d’una proposta que van fer fa poc més d’un
reglamentari. Es mostra d’acord amb el fet que han any i que, sortosament, també va ser reeixida, relati-
de ser garantistes, i aclareix que el que cal fer és evi- va a demanar una compensació econòmica per la
tar que el mateix tràmit sigui demanat per totes les situació que es va donar a l’aeroport de Barcelona
administracions i que l’empresari hagi de duplicar la l’agost de 2006. Aleshores van demanar respon-
informació que presenta. Per tant, celebra que la pro- sabilitats directes a AENA i a IBERIA perquè eren les
posició hagi tirat endavant i que això es faci mit- responsables directes de la gestió de l’aeroport, atès
jançant diàleg i consens amb els emprenedors i els que cada entitat tenia algunes responsabilitats. Reite-
empresaris. ra que, en aquesta ocasió, cal demanar els comptes a
El Sr. Carnes expressa l’abstenció del PSC, la Sra. Red Eléctrica Española i a Fecsa-Endesa, responsa-
Mayol expressa l’abstenció d’ICV-EU i A, la Sra. bles de transportar l’energia i de distribuir-la.
Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. El Sr. Carnes diu que el seu Grup no donarà suport
Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. a la proposició, i considera que cal tenir present que
Portabella expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. el missatge que s’ha de donar a la ciutadania és que
Del Grup Municipal PP: la responsabilitat l’ha d’assumir aquell a qui corres-
3. Instar al govern de l’Estat a establir una com- pon cada cosa. Creu que han de fer un exercici de
pensació econòmica per l’apagada que va afectar a la pedagogia per fer entendre que les institucions són
ciutat el 23 de juliol i els dies posteriors i que va cau- responsables del que són responsables, com també
sar importants perjudicis tant al sector econòmic com ho són les empreses privades en el seu àmbit i, per
a la imatge de la ciutat de Barcelona. tant, cal educar per saber exigir responsabilitats a qui
La Sra. Balseiro formula la proposició, motivada pertoca. Considera un mal model aquell en què, quan
per la greu apagada que va afectar la ciutat el 23 de hi ha algun problema, ràpidament es mira a les ad-
juliol i els dies següents. Recorda que es van veure ministracions encara que els responsables siguin uns
afectats més de 350.000 usuaris, i que també va operadors privats que, si bé tenen dret a gaudir dels
afectar l’activitat econòmica de la ciutat així com la seus guanys, cosa que li sembla molt bé, han de ser
imatge de Barcelona, que es va veure molt perjudica- també responsables si algun dia tenen algun ensurt.
da. Entén que la responsabilitat directa per aquest fet Creu, per tant, que és un mal mètode plantejar que
és de les empreses elèctriques, tant Fecsa-Endesa els danys i les pèrdues els han d’assumir les admi-
com Red Eléctrica Española, però també de les nistracions públiques, i que només si hi ha guanys
administracions. Seguidament, indica que, a finals de corresponen a la iniciativa privada, i insisteix que cal
juliol, el president del Govern espanyol va denunciar fer pedagogia per tal d’exigir responsabilitats a
que el que estava patint Barcelona era impropi d’una aquells que són responsables.
de les ciutats més importants d’Europa, i va dir que el La Sra. Mayol manifesta un desacord radical a
Govern delimitaria les responsabilitats per tal de ga- aquesta proposició i, per això, expressa el vot negatiu
rantir que els ciutadans fossin compensats. El seu del seu Grup municipal. Creu que només faltaria que
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1695
les persones afectades a la ciutat de Barcelona, que senta aquesta iniciativa que, en comptes de rebre el
paguen els seus impostos, una bona part dels quals suport del Govern municipal, no els recolzen en la de-
van a parar als pressupostos de l’Estat, ara ha- fensa de les indemnitzacions als ciutadans, a l’ac-
guessin de pagar indemnitzacions pel que ha succeït. tivitat econòmica de la ciutat i, també, a la imatge de
Creu que és donar la volta a la situació de forma gro- Barcelona. En aquest sentit, lamenta la postura del
tesca, perquè qui ha de pagar són les empreses, que Govern i pensa que el missatge que s’està donant és
són les responsables d’aquesta situació. Seguida- que, passi el que passi a Barcelona, l’Ajuntament de
ment, informa que, durant aquest mes, la Comissió Barcelona no liderarà un moviment perquè es com-
Nacional de l’Energia de la Generalitat decidirà en els pensin els perjudicis causats.
seus respectius expedients qui és el responsable, i El Sr. Carnes considera que la Sra. Balseiro utilitza
aquest és qui haurà de pagar per la seva respon- la tècnica de fer una pregunta en una direcció i
sabilitat. Diu que no comparteix la política general que després desviar-la cap a altres temes. En aquest
ha fet el PP quan ha governat de donar milions a les sentit, recorda que la proposició planteja, com bé ha
elèctriques per la seva adaptació a la competència respost la Sra. Mayol, una compensació econòmica
del mercat i, en aquests moments, en comptes de del Govern de l’Estat en aquest tema i, en aquest
demanar-los la responsabilitat pel que han fet, la sentit, considera que la regidora intenta introduir una
trasllada a l’Estat perquè pagui amb diners de tots. dinàmica de confusionisme. Reitera que cal fer peda-
Finalment, diu que, com a Ajuntament, demanaran a gogia i començar a acostumar a la ciutadania a exigir
les elèctriques 351.000 euros, que és el que es a cadascú el que li correspon i, per tant, a cada
desprèn de l’expedient informatiu que han obert per Govern –municipal, autonòmic o de l’Estat– la res-
saber quins han estat els costos que han tingut com a ponsabilitat que li correspongui, però també a les
ciutat en la gestió d’aquesta crisi. empreses. Un cop centrat l’objecte de la proposició,
La Sra. Balseiro comparteix amb la Sra. Mayol que diu que queda fora la discussió sobre la política
els responsables han d’assumir les conseqüències energètica del país, la política de preus o altres as-
dels seus actes i, en aquest sentit, creu que és clar pectes. En aquest sentit, recomana a la Sra. Balseiro
que les elèctriques han d’assumir la responsabilitat que llegeixi la intervenció que va fer el Ministre Joan
per l’apagada i per les conseqüències que ha tingut Clos ahir al Fòrum de Nova Economia, en la qual,
per a l’activitat econòmica de la ciutat i també per als precisament, va fer molt esment al tema energètic. En
ciutadans afectats. Pensa, però, que també hi ha una tot cas, posa de manifest que el debat és complex i
corresponsabilitat política directa, no només de l’Es- que Barcelona, Catalunya i Espanya s’han d’ajustar
tat, sinó també l’Ajuntament de Barcelona i de la als criteris que estableix la Unió Europea. Reitera,
Generalitat de Catalunya. Té la sensació que els però, que la política energètica no és objecte de la
diferents governs tenen molta pressa a l’hora d’exigir discussió plantejada per la proposició i, per tant,
responsabilitats, però que després defugen la respon- demana que no faci més confusionisme sobre aquest
sabilitat que tenen. Se sent indignada com a repre- tema.
sentant del PP, i també com a ciutadana, pel fet que El Sr. Carnes expressa el vot contrari del PSC, la
el govern digui que defensa els interessos dels Sra. Mayol expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la
barcelonins i exigeixi responsabilitats a les empreses Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la
–cosa que comparteix i que creu que ha quedat clar Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr.
en la seva primera intervenció–, però en canvi no Portabella expressa el vot contrari d’ERC. Es rebutja.
digui res quan el Sr. Clos, ministre d’Indústria i exal-
calde de la ciutat, demanava amb insistència un c) Mocions
augment considerable de les tarifes del llum a les
elèctriques, fixant-se també en el compte de resultats
de les empreses, en particular d’Endesa, mentre que V) Part de control
el PP demanava que s’estabilitzessin les tarifes.
Pensa que ara no és el moment d’entrar a conside- a) Precs
rar l’estat de les infraestructures elèctriques de la
ciutat, ja que tindran oportunitat de parlar-ne en una Del Grup Municipal PP:
altra Comissió, concretament quan s’abordi la cessió 4. Instar al govern municipal a elaborar un Pla Di-
definitiva de determinats espais de la ciutat per a la rector de Pimes per a la ciutat de Barcelona.
construcció de les subestacions que figuraven en un La Sra. Balseiro formula el prec.
conveni signat l’any 2002 per l’Ajuntament de Barce- El Sr. Carnes diu que el Govern constata la im-
lona presidit pel Sr. Joan Clos i per les empreses portància de les Pimes en l’àmbit comercial i eco-
elèctriques de la ciutat, un conveni que, per tant, por- nòmic de la ciutat de Barcelona, així com del conjunt
ta cinc anys de retard. Pensa que el debat és molt de Catalunya, i, per tant, fa avinent que gran part de
clar i que s’ha de centrar en les conseqüències de l’activitat econòmica es desenvolupa mitjançant l’ins-
l’apagada que, tant de manera directa com indirecta, trument de les Pimes. Aclareix que no entrarà en la
va afectar milers d’activitats econòmiques de la ciutat. qüestió de les estructures empresarials que donen
Diu que la voluntat del PP és depurar responsabilitats aixopluc a les Pimes i, per tant, diu que és una
i, en aquest sentit, reitera la contundència de les qüestió estrictament d’estructura econòmica.
declaracions del president Rodríguez Zapatero com- Seguidament, fa avinent que, darrerament, hi ha un
prometent-se a fer el possible per depurar respon- cert debat sobre si cal anar cap a un únic Pla Director
sabilitats i, sobretot, per indemnitzar els afectats que englobi a totes les Pimes, o bé si la diversitat del
d’aquesta apagada. Li sembla que el temps passa i teixit empresarial fa que l’àmbit sectorial sigui més
que el Govern espanyol no està duent a terme adient i, en aquest sentit, diu que els mateixos ope-
aquestes indemnitzacions i, per això, el seu Grup pre- radors –patronals o organitzacions empresarials–
1 a696 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
demanen i recomanen que s’encamini cap a desen- fent, mentre que és dubtós que un Pla Director de
volupaments sectorials. Creu que aquest debat pot Pimes pugui ser traslladat a la realitat. Per tant,
estar permanentment obert, però reitera que els ope- demana a la Sra. Balseiro que no intenti dir que l’únic
radors posen l’èmfasi en el sector i no en el caràcter que defensa les empreses en general, i la micro-
de Pla Director, ja que, en aquest darrer cas, més empresa en particular, és el seu partit, perquè no és
enllà de consideracions de caràcter global relatives a així.
les Pimes, com qüestions econòmiques, agilitar trà- La Sra. Balseiro diu que no són els únics que de-
mits administratius, etc., caldria remetre’s igualment a fensen els interessos de les empreses, sinó que
les especificitats de cada sector i la seva mateixa sembla que l’Ajuntament està renunciant a fer-ho.
dinàmica empresarial. Es dóna per tractat.
La Sra. Balseiro diu que aquesta possibilitat no es
descartava durant l’anterior mandat i, per tant, lamen- b) Preguntes
ta constatar que avui es dóna un pas enrere perquè
es confirma que el Govern no està per tirar endavant Del Grup Municipal CIU:
un Pla Director. Pensa que això demostra una manca 5. Quin ha estat el nombre d’expedients atesos,
de sensibilitat envers el sector econòmic de les oberts i quines propostes de sanció s’han formulat al
Pimes, envers el conjunt de treballadors autònoms, la llarg del 2007, tant per les OMIC com per la Junta Ar-
microempresa i el teixit comercial de la ciutat de Bar- bitral i de quins recursos tècnics, humans i econòmics
celona. Creu que aquesta manca de sensibilitat es estan dotades ambdues?
constata també amb les polítiques que s’impulsen El Sr. Ardanuy manifesta l’interès del seu Grup mu-
des de l’Ajuntament de Barcelona, en particular l’ele- nicipal pels temes de consum, i diu que aquesta pre-
vada fiscalitat municipal, molt especialment l’orien- gunta vol posar damunt la taula l’interès creixent i les
tada a les Pimes, així com la voluntat intervencionista competències que l’Ajuntament de Barcelona té en la
de moltes de les seves polítiques i, en aquest sentit, defensa dels drets dels ciutadans, que també són
el darrer entrebanc és la negativa a impulsar un pla consumidors. Tot i així, fa un incís per dir que consi-
director per a les Pimes de la ciutat de Barcelona. La- dera important no només actuar, sinó fer que la
menta que el Govern municipal renunciï a donar informació que tenen les administracions arribi de
suport a aquests col·lectius, per exemple impulsant totes les maneres possibles als ciutadans. Reconeix
mesures de formació en matèria de noves tecnolo- que s’han fet accions amb anuncis a la premsa, etc.,
gies, o atorgant ajuts econòmics i financers als però creu que, sempre que hi hagi una mínima
col·lectius més castigats per les taxes, així com im- possibilitat que la informació no arribi, s’ha d’intentar
pulsant ajudes a col·lectius com les dones, els joves o solucionar-ho, ja sigui mitjançant els gremis, els
les persones més grans de 45 anys que prenen la ini- mitjans de comunicació i, en un cas complex com
ciativa, recolzades directament per l’Ajuntament, de aquest, creu que s’hauria d’arribar fins i tot en perso-
crear la seva pròpia empresa. na, superant si és necessari els intermediaris que, si
El Sr. Carnes diu, en primer lloc, que el Grup del bé és important que hi siguin, potser en un cas de
PP sempre parteix de la teoria i no de la pràctica i, en tanta gravetat i tanta urgència com aquest, s’haurien
aquest cas, els fets, que és el més important, no van de superar per arribar a tothom.
en el sentit que diu la Sra. Balseiro. En aquest sentit, Fet aquest incís, formula la pregunta, tot posant de
afirma que Barcelona s’ha construït sempre, partint manifest la importància creixent del consum a la
d’una feina feta de fa molts anys, en base al consens i ciutat de Barcelona i el nivell d’exigència cada cop
a un model fonamentat en la participació entre la més creixent dels ciutadans a l’hora de reclamar els
societat civil –emprenedors, empresaris– i els poders seus drets. Diu que cal tenir en compte l’aplicació de
públics. Diu que aquest model porta ja 28 anys de la llei catalana de consum i les eines de què disposa
treball i d’experiència, i creu que ara cal continuar l’Ajuntament per donar compliment a aquesta llei, tot
desenvolupant aquesta iniciativa. És per això que no recordant que l’Ajuntament de Barcelona té compe-
els acaben d’agradar les afirmacions altisonants so- tències concurrents en aquesta qüestió. Considera
bre si el Govern dóna suport o no a les empreses, ja que cal anar més enllà en temes de consum i, per sa-
que, afirma, a les empreses se’ls dóna suport cada ber cap a on cal anar, el seu Grup municipal conside-
dia des dels diferents instruments que té l’Ajunta- ra que cal saber quin és el punt de partida.
ment, ja siguin els Mercats dels que han parlat abans, El Sr. Carnes informa que el nombre de consultes
com Barcelona Activa, el 22@, formació, etc., i totes ateses per l’OMIC en el que va d’any 2007 ha estat
aquestes línies de treball ja s’estan desenvolupant de 42.268, que es desglossaria en unes 18.000
des de fa anys, no les ha començades ell ni el seu d’atenció presencial, unes 12.800 per telèfon, unes
antecessor, i es continuaran desenvolupant. 1.200 per correu i fax, unes 9.000 per la web i unes
En relació a un Pla Director de Pimes, reitera que, 1.000 que han estat derivades per altres organismes.
en parlar amb el sector, veuen que només es poden Seguidament, pel que fa al contingut d’aquestes con-
plantejar criteris generals, però el desenvolupament i sultes, informa que unes 6.300 tracten sobre teleco-
concreció d’aquest Pla Director s’haurà d’adreçar municacions, unes 4.700 sobre arrendaments, unes
necessàriament als sectors. Diu que això és el que 2.000 sobre compra d’electrodomèstics i uns 2.800
s’està fent des de fa anys, i que l’alternativa és una sobre transports, a més d’altres consultes sobre co-
declaració d’intencions en suport a les Pimes, de les neixement de la normativa sobre telefonia, arrenda-
quals ja existeixen diferents mostres, però sense que ments urbans, garanties, transport aeri i terrestre, etc.
es pugui concretar sense acudir a àmbits i sectors A continuació, fa avinent que algunes d’aquestes con-
concrets. Creu que l’objectiu és que les intencions es sultes generen de vegades reclamacions per manca
tradueixin en fets concrets, i això és el que fa el de servei, incompliments o queixes. Fins al 31 d’agost
Govern municipal des de fa anys i  que continuarà s’han recollit i tramitat unes 8.150 reclamacions, que
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1697
s’han gestionat de la següent manera: 5.390 s’han àmbit, i creu que han de ser especialment curosos en
tramès a l’altra part per a proposta de mediació –acon- aquest àmbit de les funcions d’inspecció per no caure
seguida en un 50% dels casos aproximadament–; en contradiccions. Finalment, també creu que els
1.513 s’han derivat a Junta Arbitral de Consum; hi ha instruments que es posin a disposició han de ser
hagut 72 casos que s’han arxivat per manca d’in- assumibles i que s’han d’inserir dins de la institució
formació i de documentació; i, finalment, 1.023 s’han per tal d’evitar caure en duplicitats.
derivat a altres òrgans competents. Es dóna per tractada.
Pel que fa als recursos tècnics de què disposa 6. Quants establiments es van veure afectats per
l’OMIC, són els següents: té un local amb bones l’apagada del mes de juliol? Quantes sol·licituds d’ajut
comunicacions per al consumidor; un horari continuat s’han tramitat? Quantes en aquest moment han estat
de 9 a 17 hores de dilluns a dijous, i de 9 a 14 hores ja resoltes i pagades? Quin suport tècnic ha posat
els divendres i els mesos d’estiu; pel que fa als l’Ajuntament al servei d’aquests comerciants?
mitjans humans, té un cap del servei, un tècnic La Sra. Fandos planteja la pregunta en aquesta
d’administració general lletrat, 2 caps de gestió i d’in- Comissió atès que és el primer cop que es reuneixen
formació respectivament, 7 informadors-tramitadors i des que es va produir l’apagada del mes de juliol. Diu
3 administratius; compta també amb el corresponent que han recollit algunes dades aparegudes als
suport informàtic i tècnic. Espera que estigui tot mitjans de comunicació, però entén que aquest és el
respost i que no s’hagi produït en aquesta ocasió cap lloc adient per demanar quina és la situació relativa a
malentès en la seva resposta, com s’ha pogut produir les empreses afectades, no a les persones indi-
prèviament. viduals. Fa avinent que saben que s’han fet algunes
El Sr. Ardanuy agraeix la resposta que, entén, gestions i que el regidor i el gerent de Mercats van
compleix l’objectiu. Seguidament, considera que, te- ser-hi i van estar amb els comerciants. Per altra ban-
nint en compte que l’àmbit del consum és de creixent da, li sembla que les reclamacions de Mercats s’han
interès, els recursos tècnics i humans que hi ha són fet finalment a través de l’Institut, i demana que se li
insuficients perquè, cada cop més, el consum afecta confirmi. També saben que el Director de Comerç ha
la vida quotidiana de les persones. Diu que, en el estat en contacte amb els eixos comercials i que tam-
moment oportú, demanaran que l’OMIC sigui més bé han estat coordinant la recollida d’ajuts. Aclareix,
proactiva i no tan reactiva, demanaran que inspec- per tant, que formula la pregunta a fi d’obtenir més
cioni, que obri expedients i que sancioni, si s’escau. informació, i que es refereix a tots els negocis afec-
També demanaran que, des de les competències que tats, a tota l’activitat econòmica, no només del sector
té l’Ajuntament per llei, siguin proactius en situacions del comerç. Finalment, voldria saber si el Govern sap
concretes com ara, per exemple, en situacions de quan es pagaran els ajuts que encara no s’han pagat,
col·lapse com les que es produeixen actualment amb i si hi ha algun tràmit acordat perquè això es faci
freqüència específicament a Rodalies Renfe, dema- efectiu.
narà que l’OMIC i els inspectors de consum inves- El Sr. Carnes diu que els donarà les dades de què
tiguin i facilitin sobre el terreny la màxima informació disposen, que són les facilitades per l’empresa
als ciutadans afectats pels col·lapses ferroviaris per Fecsa-Endesa en data 31 d’agost, i fa avinent que pot
tal que aquestes persones puguin tramitar les denún- sorprendre que el nombre d’empreses que ha re-
cies o reclamacions que considerin pertinents, així clamat és de 1.643. Seguidament, diu que podrien
com també puguin donar consell per tal que, si ho entendre que algunes empreses estiguessin de va-
consideren convenient, presentin reclamacions con- cances i que, per això, estiguessin esperant a tramitar
juntes pels mitjans adients. Finalment, pensa que la seva reclamació al llarg del mes de setembre, però
hauran d’exercir les seves competències i incoar reitera que, de moment, la dada és la de 1.643 em-
expedients que, si s’escau, puguin derivar posterior- preses. Continua dient que, en converses amb els
ment en sancions a les companyies prestadores dels sectors empresarials abans esmentats, això està pro-
serveis, en aquest cas concret Renfe. Reitera que hi vocant una certa reflexió interna sobre els hàbits que
ha una llei que s’ha d’aplicar, i diu que comptaran hi ha en aquest país en situacions com la que s’ha
sempre amb el suport de CIU per desenvolupar les viscut, relatius a la utilització dels instruments legals a
competències que té l’Ajuntament. l’abast per a l’exercici dels drets, en aquest cas
El Sr. Carnes diu, en relació als recursos, que mitjançant una reclamació. Diu que l’administració pot
l’OMIC és un espai que, si no va errat, funciona des establir els mecanismes, informar, donar facilitats,
de l’anterior legislatura, i creu que, com que hi ha etc., però no poden fer la reclamació en nom d’altri.
hagut un procés gradual de creixement de demanda, En tot cas, diu que cal esperar i veure a finals
cal estudiar si han d’utilitzar altres oficines o espais d’aquest mes si aquesta xifra s’ha incrementat, si bé
existents per canalitzar-la, i que ja ho debatran en el sembla que, de les dades que els arriben tant dels
marc del pressupost de 2008 i el PAM. En tot cas, representants dels sectors de comerç com de Fecsa-
considera que no s’han d’excloure oficines que ja Endesa, no s’està notant un gran increment respecte
existeixen als districtes per ampliar aquest tipus de a aquesta xifra. Per tant, es reserva poder confirmar
servei, ja que li sembla positiu fer una certa economia aquesta xifra a primers d’octubre i veure si s’incre-
d’escala. També considera que cal evitar l’encobri- menta substancialment o no. Per altra banda, gràcies
ment de funcions que corresponen a algun altre àmbit a què Fecsa-Endesa ha establert un mecanisme pel
de l’Ajuntament. Dit això, sí que comparteix la ne- qual el peritatge pot ser a part, i al criteri que es va
cessitat de millorar els mecanismes que puguin servir establir a principis d’agost, la informació que tenen de
per a una millor protecció i defensa dels interessos les empreses és que s’està començant a pagar les
dels consumidors, però creu que, en temes d’ins- empreses que van fer la reclamació.
pecció, cal evitar que l’Ajuntament mateix caigui en el La Sra. Fandos lamenta que el Sr. Carnes no li hagi
parany d’estar fent dues inspeccions en un mateix respost el primer ni el darrer enunciat de la pregunta
1 a698 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
relatius al nombre d’establiments afectats per l’apa- ministrament uns 2.000 establiments. Per tant, es pot
gada, i al suport tècnic que l’Ajuntament ha posat al afirmar que la xifra aproximada d’establiments afectats
servei dels comerciants. Fa avinent que, si el Sr. Car- és de 25.000, i reitera que, a 31 d’agost, s’han pre-
nes li respon aquestes preguntes en el segon torn de sentat 1.643 reclamacions d’establiments. En aquest
paraula, ella no li podrà respondre i, atès que no li ha sentit, diu que l’Ajuntament, conjuntament amb l’Agèn-
contestat en el primer torn, entendrà que el Govern cia Catalana de Consum i amb diferents sectors
municipal no ha fet res, i demana al Sr. Portabella afectats, va iniciar des del primer moment una cam-
que, com a president de la Comissió, demani al Sr. panya d’informació, es van fer diferents fullets, anuncis
Carnes que li respongui la pregunta. als diaris, etc., perquè la gent utilitzés els mecanismes
El Sr. Portabella demana a la Sra. Fandos que de reclamació disponibles: les mateixes oficines de
exerceixi el torn de rèplica del que disposa, i després Fecsa-Endesa, l’Oficina Municipal d’Informació al Con-
tindrà la paraula de nou el Sr. Carnes, i aclareix que sumidor i els serveis de l’Agència Catalana de Con-
el president moderarà i ordenarà el debat, i que cada sum. El que no poden fer, però, és entrar a considerar
regidor pot exercir el seu torn de paraula de la mane- si la gent vol fer reclamació o no, perquè l’obligació de
ra que consideri adient. l’Administració és posar-li tots els mitjans al seu abast,
La Sra. Fandos, atès que el Sr. Carnes no li ha dit i si la gent els utilitza o no és un altre debat que no
quants establiments es van veure afectats, entén que correspon a aquesta Comissió. Per altra banda, li
es pot donar per correcta la xifra que han difós els sorprèn que diguin que han de fer més perquè, en
mitjans de comunicació, és a dir, al voltant de 30.000 aquest cas concret, creu que l’actuació de les admi-
establiments, i, en aquest sentit, li sembla preocupant nistracions públiques, tant del Govern de la Generalitat
que hi hagi només 1.643; i entén que segurament ha com de l’Ajuntament de Barcelona, per tal que el sector
estat per què hi ha hagut manca d’informació i de rebés la informació necessària, i per canalitzar i coordi-
suport als afectats perquè reclamin, i li sembla preo- nar les reclamacions, ha estat dels cops que ha estat
cupant que la tendència no sigui més elevada el mes més intensa, però entén que no poden fer la recla-
de setembre, quan les empreses poden fer la re- mació per part de la gent de manera individual, i diu
clamació en tornar de vacances, cosa que li sem- que no ho faran perquè no els correspon. Entén que
blaria raonable. caldria examinar, en una segona fase, els motius pels
Pel que fa a la darrera pregunta, que el Sr. Carnes quals la gent no ha presentat aquestes reclamacions,
tampoc no ha respost, diu que al seu Grup li preocu- però no és l’objecte d’aquesta pregunta.
pa especialment, perquè és cert que la societat civil Es dóna per tractada.
organitzada de la ciutat és molt important i molt Del Grup Municipal PP:
potent, i que els eixos comercials han fet una feina 7. Quin coneixement té el govern municipal sobre
lloable informant els afectats, siguin socis o no dels el futur aeroport corporatiu i l’adjudicació de la con-
seus eixos comercials, però pensa que, d’alguna ma- cessió de l’explotació de la Terminal sud de l’aeroport
nera, s’està deixant tot aquest pes a la societat civil de Barcelona?
organitzada. En aquest sentit, pensen que hi ha molts La Sra. Balseiro formula la pregunta tenint en
comerços afectats que no estan ubicats en eixos compte que el Consell Executiu de la Generalitat de
comercials, tant si existeix i no en són membres com Catalunya ha encarregat un estudi sobre el futur
si no existeix, i diu que, en alguns districtes afectats, aeroport corporatiu de Barcelona que ha de donar
no hi ha en aquests moments un eix comercial i, servei als sectors empresarials nacionals i interna-
segurament, això fa que molts afectats no sàpiguen cionals, i que sembla que no s’ha adjudicat encara la
com o no se sentin acompanyats a l’hora de tramitar concessió d’explotació de la terminal sud de l’aero-
la reclamació. Pensa que, quan ho analitzin, trobaran port de Barcelona.
que molts dels que han fet la sol·licitud estaven en El Sr. Carnes diu que, efectivament, la Generalitat
eixos comercials, cosa que ens dirà que la tasca dels ha decidit construir, per a l’any 2012, un nou aeroport
eixos comercials ha estat important, i els feliciten per corporatiu, és a dir, un aeroport per als jets privats.
això, però pensa que, en el cas de la gent que no està Explica que els avions corporatius serien els aparells
acompanyada pels eixos comercials, l’Ajuntament de fins a 17 places que poden patir turbulències si
hauria d’haver fet el tràmit directament i que el tracte s’enlairen just darrere d’un avió de grans dimensions
hauria d’haver estat més directe des dels districtes, o i, com que s’està en procés l’ampliació de l’aeroport
bé s’hauria d’haver habilitat més d’una oficina de de Barcelona, és previsible que, al mateix temps que
l’Ajuntament a les zones afectades, conjuntament hi comenci a créixer la demanda de vols de jets
amb l’eix comercial, per atendre els afectats per corporatius, es demandi la instal·lació d’un aeroport.
barris. Potser també haurien d’enviar una carta als Creu que es podria dir que aquest aeroport ja existeix
afectats, si saben qui són, i recordar-los que tenen a Catalunya, ja que, en aquests moments, un aero-
dret a reclamar, etc. En conclusió, creu que l’Ajun- port proper a Barcelona, el de Sabadell, està fent
tament té la responsabilitat d’estar al costat dels aquestes funcions, però diu que s’ha de veure si
comerciants fent aquest seguiment i que, si bé sap finalment és aquest l’aeroport corporatiu que ne-
que s’han fet coses, com que no se li ha respost la cessita el conjunt de Catalunya. Seguidament, infor-
pregunta dóna per fet que no han fet res. ma que, en el darrer any, a l’aeroport de Barcelona hi
El Sr. Carnes aclareix que, el 23 de juliol, el 50% va haver un increment del 18% d’aquest tipus de vols,
dels establiments varen patir el tall de subministrament cosa que comença a generar un problema de co-
elèctric, és a dir, uns 25.000 establiments; el 24 de habitació entre aquests vols i els avions grans ja que,
juliol encara no s’havia restablert el subministrament com ha dit, hi hauria dificultats operatives, i per això
de llum en un 30% dels establiments, és a dir, 15.000; ha sorgit aquesta demanda.
el 25 de juliol en quedava un 10%, és a dir, 5.000 es- Pel que fa a l’adjudicació de la concessió de
tabliments; i, finalment, el dia 26 quedaven sense sub- l’explotació de la terminal sud, diu que mantenen con-
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1699
verses amb els responsables dels serveis de mobilitat la millor ubicació per a aquest aeroport, i aquest és
i amb al Director general d’Aeroports i Ports de la l’acord que el Govern de la Generalitat va prendre el
Generalitat per establir el mecanisme de coordinació 10 de setembre d’enguany. En aquest sentit, ell no
per a l’adjudicació esmentada i, a hores d’ara, AENA pot dir on estarà aquest aeroport perquè no li corres-
encara no ha fixat els criteris marc d’aquesta con- pon decidir-ho a l’Ajuntament, sinó a la Generalitat en
cessió, si bé hi ha el compromís per part d’AENA de l’àmbit de les seves competències, si bé assenyala
fer-ho abans de finals d’aquest mes. que, en tot cas, ja hi ha un lloc on aquestes funcions
La Sra. Balseiro confirma el desconeixement que es duen a terme en l’actualitat: l’aeroport de Sabadell.
sembla que la Generalitat i l’Ajuntament tenen sobre Afegeix que l’Ajuntament i la Generalitat treballen
aquesta qüestió, insta el Govern municipal a exigir a amb AENA perquè, quan hi hagi una proposta,
AENA que procedeixi a adjudicar l’explotació de la aquesta sigui la més beneficiosa per als interessos de
Terminal sud de l’aeroport i, en aquest sentit, destaca la ciutat de Barcelona i del conjunt de la ciutadania.
el retard de la posada en funcionament i l’impuls Creu que tots han expressat molt d’interès, i vol des-
definitiu de l’aeroport del Prat com a aeroport central tacar que, més enllà del nom de l’empresa, hi ha un
intercontinental. Per altra banda, constata que la element fonamental en aquest procés, que espera
voluntat de la Generalitat de Catalunya sembla que que comparteixin, com és el fet que el que més els
és construir un aeroport corporatiu, si bé encara interessa és que el projecte sigui viable econòmi-
s’està decidint si seria a l’aeroport del Prat o bé es cament. Entén que algú està fent un debat nomi-
mantindria la infraestructura de l’aeroport de Saba- nalista amb algunes empreses, però considera que
dell, i voldria que el Sr. Carnes li aclarís si és això el l’important per als interessos de la ciutat és la via-
que ha dit. bilitat econòmica dels possibles operadors i el model
El Sr. Carnes aclareix que hi ha coses que, a més d’ús que se’n pugui fer.
de la voluntat, requereixen d’una anàlisi econòmica Es dóna per tractada.
prèvia. Explica que el volum de trànsit de l’aeroport
del Prat permetia que els avions grans i els jets de c) Declaracions de Grup
fins a 17 places poguessin conviure, i en la mesura
que aquest aeroport acompleix els objectius de
creixement, els tècnics comencen a aconsellar que No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-
aquesta convivència podia ser difícil. Fruit d’això, es sidència aixeca la sessió a les catorze hores i qua-
planteja encarregar un estudi que digui quina pot ser ranta-cinc minuts.
Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient
Acta de la sessió celebrada el dia 19 de setembre I) Aprovació de les actes de les sessions de 12 i 27
de 2007 i aprovada el dia 17 d’octubre de 2007 de juliol d’enguany
S’aproven.
A la sala President Lluís Companys de la casa de
la ciutat, el 19 de setembre de 2007, s’hi reuneix la II) Part Informativa
Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi
Ambient, sota la presidència de la Ima. Sra. Imma El Sr. Puigdollers demana que consti en acta la
Mayol i Beltran. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els protesta del Grup Convergència i Unió pel fet que la
Ims. Srs.: Xavier Florensa i Cantons, Francesc Nar- presidenta de la Comissió no ha acceptat la proposta
váez i Pazos, Guillem Espriu i Avendaño, Montse d’acord presentada pel seu Grup Municipal per consi-
Sánchez i Yuste, Itziar González i Virós, Joan Puig- derar que es tracta d’un prec. Manifesta el seu des-
dollers i Fargas, Jaume Ciurana i Llevadot, Raimond acord amb el criteri de la presidenta, així com en
Blasi i Navarro, Mercè Homs i Molist, Emma Balseiro l’informe del secretari general de l’Ajuntament en
Carreiras, Alberto Villagrasa Gil, , assistits pel se- base al qual es fonamenta la seva decisió.
cretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i La Sra. Balseiro també manifesta el seu desacord
Pallarès, que certifica. amb la Presidència de la Comissió per no haver
Excusen la seva absència la Ima. Sra. Carmen An- incorporat en l’ordre del dia de la sessió la proposició
drés i Añón, i els Ims. Srs. Jordi Cornet i Serra, i presentada pel seu Grup Municipal i, tot i rebre la
Ramon García-Bragado i Acín. notificació de la Presidència per la qual els donava la
S’obre la sessió a les setze hores i trenta-cinc possibilitat de transformar la proposició en un prec,
minuts. l’han rebutjada per considerar errònia aquesta con-
1 a700 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
sideració. Continua dient que hi ha hagut un canvi en 2. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient
la pràctica habitual del govern municipal arran que les Del gerent municipal, de data 27 de juliol de 2007,
majories han canviat i, per això, demana que consti que adjudica a la societat la Vola Companyia Serveis
en acta la protesta del seu Grup davant el que consi- Ambientals, SAL el contracte del programa “Com fun-
dera una manca de tarannà democràtic per part de la ciona Barcelona?” per als exercicis 2007-2008, i per
Presidenta de la Comissió i del govern municipal, en un import de 125.396 euros.
el seu conjunt. Finalitza dient que espera que el
govern municipal canviï de criteri de tal forma que, en 3. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient
un futur, es tornin a acceptar les proposicions que els Del gerent municipal, de data 20 d’agost de 2007,
grups de l’oposició, i en particular el Grup de PPC, que adjudica a la societat Business Strengths En-
presentin. ginnering, SRLL el suport i l’assistència tècnica en la
El Sr. Narváez vol deixar molt clar que el Grup PSC tramitació dels processos de gestió d’expedients, per
recolza absolutament el criteri de la presidenta de la als exercicis 2007-2009, i per un import de 491.890
Comissió i no està d’acord amb la interpretació que euros.
estan fent els grups de l’oposició, tot qualificant-la de
“bananera”, doncs considera que l’oposició no pot pre- Acords de la Comissió de Govern de 12 de setembre
tendre governar la ciutat quan això li pertoca al govern. de 2007:
La Sra. Balseiro es dirigeix al Sr. Narváez per
llegir-li la proposta d’acord presentada pel seu Grup, 4. Autoritzar la despesa del contracte número
consistent en impulsar el subministrament de pape- 07003014, que té per objecte les obres del contracte
reres amb cendrers arran de la nova llei sobre el de manteniment de les estructures vials i espais
tabac, i li pregunta si considera “bananera” aquesta urbans singulars, de la ciutat de Barcelona (2008-
proposta quan es tracta de donar resposta a una 2011), per un termini de quatre anys, segons la
necessitat dels ciutadans de Barcelona. clàusula 3 del plec de clàusules administratives par-
El Sr. Narváez li respon que el govern està obert a ticulars, per un import de 10.000.000 euros, amb
discutir les propostes dels grups de l’oposició sempre càrrec als pressupostos i partides que figuren en el
i quan es facin d’acord amb les regles de joc esta- document comptable. Aprovar els documents se-
blertes i respectant els informes del secretari general. güents: el plec de clàusules administratives particu-
La Sra. Mayol conclou dient que no reproduirà en lars, el plec de prescripcions tècniques, el quadre de
aquesta Comissió, en qualitat de Presidenta, el debat preus, la memòria i l’estudi bàsic de seguretat i salut.
procedimental que està tenint lloc en la Junta de Convocar concurs per la seva adjudicació, i donar-ne
Portaveus, tot desitjant que s’arribi a un acord al més compte a la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Ur-
aviat possible. També, diu que no acceptarà cap punt bans i Medi Ambient.
de l’ordre del dia que la Secretaria General d’aquest El Sr. Puigdollers demana poder accedir als ex-
Ajuntament consideri que no s’ajusta al Reglament. I, pedients 3, 4 i 5 del despatx d’ofici i pregunta, en
per últim, considera que és actuar amb lleugeresa el relació al primer expedient, si realment s’ha fet una
fet de titllar d’antidemocràtic debatre una qüestió de adjudicació de l’Ajuntament a l’Agència d’Ecologia Ur-
procediment, atès que és massa important la lluita bana de Barcelona, la qual cosa seria nul·la de ple
feta per aconseguir la democràcia com per ara fer dret en tant que es tracta d’una entitat on hi participa
judicis d’antidemocràcia en relació a un desacord en el mateix Ajuntament. Seguidament, en relació amb el
un procediment. tercer punt del despatx d’ofici, manifesta l’opinió
La Sra. Balseiro demana que se li faci arribar contrària del Grup CIU respecte a la nova adjudicació
l’informe de Secretaria General i, la Sra. Mayol, acla- que es fa a la societat Business Strengths En-
rint que la Sra. Balseiro no té la paraula, li contesta ginnering, SRLL per un import molt important, de
que no té cap inconvenient a fer-li arribar, però que 491.890 euros, per fer treballs de suport i assistència
dóna per conclòs aquest debat per a poder continuar tècnica en la tramitació dels processos de gestió
amb l’ordre del dia. d’expedients, quan en sessions anteriors d’aquesta
El Sr. Ciurana, referint-se a una qüestió d’acta, Comissió s’ha debatut diverses vegades el mal servei
demana a la Presidenta que se li faci arribar al més prestat per l’esmentada empresa a l’Ajuntament de
aviat possible la proposta de la Generalitat de Ca- Barcelona.
talunya respecte la declaració del Parc de Collserola La Sra. Balseiro demana poder accedir als ex-
com a Parc Natural, tal com així es va acordar en la pedients 1, 2, 3 i 5 del despatx d’ofici i deixa cons-
sessió de juliol, i la Sra. Mayol s’ho anota. tància, d’una part, que el Grup PPC tampoc entén
l’adjudicació feta a favor de l’empresa Business
a) Despatx d’ofici Strengths Enginnering, SRLL, tenint en compte que
no ha efectuat correctament el servei, i per altra ban-
En compliment de l’article 63.1 del Reglament da, la falta de consideració del Sector de Serveis
d’organització municipal, es comuniquen les resolu- Urbans i Medi Ambient a altres organismes de re-
cions següents: conegut prestigi. També, demana que se li expliqui
amb més detall l’expedient del cinquè expedient.
1. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient La Sra. Mayol dóna la raó al Sr. Puigdollers en re-
Del gerent municipal, de data 26 de juliol de 2007, lació al primer expedient en tant que no es tracta d’una
que encarrega a l’Agència d’Ecologia de Barcelona la adjudicació sinó d’un encàrrec de gestió i, per tant, es
gestió d’un estudi que permeti avaluar l’eficiència am- procedirà a resoldre l’error. En relació a l’adjudicació a
biental de la recollida pneumàtica de residus sòlids, l’empresa Business Strengths Enginnering, SRLL, diu
per als exercicis 2007-2008, i per un import de 65.675 que està oberta a debatre adjudicacions concretes
euros. però que no entrarà a fer generalitzacions sobre em-
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1701
preses. I pel que fa al punt cinquè del despatx d’ofici, La Sra. Balseiro ressalta els reiterats incompli-
explica que es tracta de desestimar la petició de com- ments de reparació d’avaries o desperfectes perillo-
pensació econòmica per la manca de revisió de preus sos per part de l’empresa Rubatec, i pregunta quin ha
en el contracte que, arran del Programa de Mante- estat el motiu pel qual la sanció, de fa un any per un
niment de l’espai públic, es va adjudicar a l’empresa import de 28.360 euros, ha quedat reduïda en la
FCC per haver presentat, en la seva oferta, una millora meitat. Seguidament, diu que el fet de prorrogar el
important consistent en renunciar a la revisió de preus contracte suposa felicitar a l’empresa i, per tant, no és
i, per tant, ara no és de rebut la seva petició. aquesta la millor manera de demostrar que l’Ajun-
tament no està d’acord amb els serveis prestats. És
b) Mesures de govern per això que demana que se li aclareixin aquestes
c) Informes consideracions per tal de que el Grup del PPC pugui
posicionar-se al respecte.
III) Propostes a dictaminar El Sr. Puigdollers aclareix que, en la seva inter-
venció anterior, en cap moment ha parlat d’invalidar
a) Ratificacions el contracte, i reitera que el que no considera correcte
b) Propostes d’acord és no haver informat a la Comissió, quan se li va por-
tar l’expedient per aprovar la pròrroga del contracte
IV) Part decisòria amb l’empresa, que se li havia iniciat un expedient
sancionador, atès que aquesta era una informació
a) Propostes d’acord molt important a tenir en compte per a poder prendre
la decisió d’aprovar la pròrroga contractual. Seguida-
1. Estimar en part les al·legacions formulades per ment, posa de relleu que s’està davant d’un servei
Rubatec en el tràmit d’audiència i en relació a la públic de competència exclusiva de l’Ajuntament de
proposta de sanció per reiterats incompliments de Barcelona que no funciona correctament, i pregunta a
reparació d’avaries o desperfectes perillosos, d’acord la presidenta si li pot garantir que el contracte no
amb l’informe tècnic de 6 de juny, que figura a tornarà a ser prorrogat i es convocarà un concurs
l’expedient i que s’incorpora a aquest acord, reduint públic.
conseqüentment l’import de la sanció. Imposar a La Sra. Mayol precisa que la pròrroga és per dos
Serveis Integrals de Manteniment Rubatec, SA, la anys i, després, es convocarà el concurs públic, sen-
sanció de 14.250 euros, per reiterats incompliments se fer cap més pròrroga. També, diu que el motiu pel
de les condicions del contracte de conservació i qual s’ha decidit rebaixar la sanció ha estat perquè
manteniment de l’enllumenat públic, lot 1 zona A, s’han estimat en part les al·legacions formulades per
explicitats en el referit informe tècnic. Descomptar de l’empresa Rubatec en relació als casos greus (no les
la primera i en seu cas successives certificacions relatives als casos molt greus). Tot seguit, comenta
l’esmentat import, un cop aquest acte sigui ferm en que no es pot acusar l’Ajuntament de falta de control
via administrativa. Notificar-ho a l’interessat amb a les empreses prestadores de serveis quan, en
inclusió de l’informe tècnic i jurídic. l’estona que es porta de Comissió, s’han tractat dos
El Sr. Puigdollers entén que l’empresa Rubatec expedients, el relacionat amb l’empresa FCC i, ara,
tampoc està prestant els serveis que la ciutat de Bar- amb Rubatec, que són un exemple del seguiment que
celona es mereix però, sobretot, considera deshonest l’Ajuntament fa a les empreses prestadores de ser-
que el govern municipal presenti en aquesta Co- veis tot adoptant les mesures adients per a assegurar
missió un expedient sancionador a aquesta empresa, l’efectiu compliment dels contractes.
iniciat el dia 11 de juliol de 2006, quan en la sessió La Sra. Balseiro manifesta que votarà a favor de la
d’aquesta comissió de 12 de juliol de 2007, un dia pròrroga tot i el desacord del seu Grup en prorrogar
després, es va aprovar, com a únic punt de l’ordre del contractes a empreses que, per desenvolupar de ma-
dia, la pròrroga del contracte per un any sense comu- nera qüestionable els serveis, en paral·lel se’ls hi es-
nicar als grups de l’oposició que s’havia iniciat tiguin tramitant expedients sancionadors i, en aquest
l’expedient sancionador. Ressalta, a més, que l’ober- sentit, exigeix responsabilitat per part del govern mu-
tura de l’expedient no és per un tema menor, sinó nicipal a l’hora de fer complir els plecs administratius i
perquè l’empresa no va complir amb el contracte de tècnics dels contractes.
manteniment de l’enllumenat públic de la ciutat de El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC,
Barcelona, en alguns casos de forma escandalosa, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A,
com seria el cas del carrer Viladomat on es va produir el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU, la
en 89 ocasions. Per últim, diu que el més greu, però, Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr.
és que la conclusió de l’informe del Sector de Serveis Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova.
Urbans i Manteniment considera que es tracta d’una
incidència que podia afectar la seguretat dels via- b) Proposicions
nants ja que, només en aquests casos molt greus, es c) Mocions
poden imposar sancions, com s’ha fet.
La Sra. Mayol li contesta dient que no cal fer dra- V) Part de control
matismes i que l’Ajuntament el que fa és actuar amb
fermesa davant l’incompliment de contracte per part a) Precs
de l’empresa (no ha comunicat l’arranjament d’unes
avaries quan n’estava obligada), imposant-li una mul- Del Grup Municipal ERC:
ta de 14.250 euros però que, la gravetat de l’incom- Que s’iniciïn els tràmits de sanció a FECSA-EN-
pliment, no és susceptible de ser sancionada amb la DESA i REEN per l’incompliment de les ordenances
invalidació del contracte. municipals relatives a contaminació acústica i atmos-
1 a702 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
fèrica arran la instal·lació de generadors per compen- cadascuna, que estan a disposició per si hi hagués
sar la manca de subministre elèctric al mes de juliol. algun problema de manca de subministrament elèc-
El Sr. Florensa comença l’explicació dient que el tric i que, segons informe de l’empresa Fecsa-En-
prec d’ERC fa referència a l’apagada elèctrica que va desa, tots ells compleixen els requeriments ambien-
tenir lloc en el mes de juliol a la ciutat de Barcelona, tals que l’Ajuntament ha imposat. I en cas que s’hagin
durant la qual es van instal·lar 156 generadors d’ubicar en els carrers, només es podran posar en els
elèctrics, que van funcionar aproximadament entre el emplaçaments que l’Ajuntament els ha indicat.
26 de juliol i el 20 d’agost, i que van provocar moltes El Sr. Florensa manifesta que el seu Grup no qües-
molèsties per sorolls, olors i calor, als veïns i veïnes tiona que en aquell moment s’hagués de garantir el
de Barcelona, tot generant un augment de la con- subministrament elèctric continu a la ciutadania, sinó
taminació ambiental i acústica i, fins i tot, la mag- que els generadors instal·lats incomplien la normativa
nètica, en diferents punts de la ciutat, fet que vulne- i que, per tant, sí s’hauria de sancionar l’empresa.
rava les ordenances com la del medi ambient urbà. Continua dient que no comparteixen que es consideri
En aquest sentit, formula el prec. aquella situació un fet de força major ja que en el
La Sra. Mayol procedeix a explicar els arguments Reglament de Verificacions i de Regularitat de Sub-
pels quals no es pot procedir a fer el que se li de- ministraments s’especifica que les empreses distri-
mana. Comença dient que l’incident va tenir lloc el dia buïdores d’energia elèctrica tenen l’obligació de man-
23 de juliol i que per la tarda del dia 25 es va restablir tenir el servei llevat de casos de força major, i que no
el fluïd elèctric en una situació, però, d’extrema fra- es consideren casos de força major els resultants de
gilitat, la qual cosa va fer que el dia 26 es realitzessin la inadequació de les instal·lacions elèctriques, la
unes connexions d’emergència entre l’estació de manca de previsió en l’explotació, o els derivats del
Vilanova i de Maragall. Diu que l’extrema fragilitat se funcionament de les empreses elèctriques. Comenta
sustentava en la presència de 156 generadors en els doncs que, per una banda, l’apagada no es va produir
carrers de Barcelona obtinguts a corre-cuita, contri- per un cas de força major, sinó per la manca d’in-
buint-hi tothom, inclòs l’Ajuntament, ja que les empre- versió reiterada de certes empreses, la qual cosa va
ses soles no se’n sortien, i sense poder discriminar comportar, per altra banda, la instal·lació de gene-
els generadors que tenien problemes ambientals, per- radors que incomplien les ordenances en emetre
què el primer objectiu era que els ciutadans i ciuta- nivells sonors de fins a 56 decibels en alguns casos i,
danes de Barcelona tinguessin llum a casa seva. en d’altres, fins i tot superaven els 95 decibels, quan
Continua dient que en la setmana del 26 de juliol al 6 la normativa europea prohibeix els generadors amb
d’agost s’estava en una situació de força major i el potència acústica major als 90 decibels. Continua
que es podia fer i es va fer va ser requerir a les dient que voldrien saber els mesuraments que va fer
empreses que agilitessin les obres per a sortir la Guàrdia Urbana durant la primera setmana d’agost
d’aquella situació. A partir del dia 6 d’agost, com que i quants van resultar amb valors superiors als límits
es va fer la connexió d’emergència entre l’estació de establerts.
Vilanova i Maragall, la qual cosa va incrementar el La Sra. Mayol comenta que el Reglament esmentat
nivell de robustesa de la xarxa, va ser quan es va re- pel Sr. Florensa fa referència a la causa de l’avaria i li
querir a Fecsa-Endesa que comencés a retirar els dóna la raó quan diu que aquella no va ser un cas de
generadors del carrer, tot indicant-li que havia de se- força major, tot indicant que s’està pendent que la
guir l’ordre de major a menor afectació ambiental dels Comissió Nacional de l’Energia i la Generalitat n’es-
generadors. En aquest sentit, es va fer un reque- brinin la causa per tal de poder exigir, al seu parer,
riment amb calendari, en funció de com s’aniria in- estrictíssimes responsabilitats, tal com així es van
crementant el nivell de robustesa de la xarxa, tot expressar el ministre Clos i el Sr. Rodríguez Zapate-
indicant a l’empresa que en cas d’incompliment seria ro. Continua dient que, el que sí considera un cas de
sancionada. Comenta que el compromís era aturar força major va ser l’haver d’incomplir l’ordenança
cada dia 15 generadors, el qual va ser perfectament davant la necessitat d’instal·lar els generadors per a
complert, així com també va respectar escrupolo- poder subministrar electricitat a la ciutadania. Per
sament l’ordre de retirada dels generadors. últim, la Sra. Mayol diu al Sr. Florensa que li farà arri-
Tot seguit, diu que a partir del dia 12 d’agost, quan bar l’informe d’avaluació que va fer tant la Guàrdia
es va fer la connexió entre l’estació de Maragall i Ba- Urbana com el Departament de Medi Ambient sobre
dalona, hi va haver un nou enfortiment de la xarxa i, cadascun dels generadors que, efectivament, n’hi
per això, es va requerir a Fecsa-Endesa que aturés i havia alguns que incomplien amb escreix l’ordenança
retirés tots els generadors de la ciutat. En concret, in- i d’altres menys.
dica que es van aturar el dia 19 d’agost i es van reti- El Sr. Puigdollers manifesta que el Grup CIU va
rar els dies 10 i 11 de setembre. presentar en temps i en forma una proposició, que no
Conclou la seva explicació dient que no es poden ha estat acceptada, en la qual es demanava que en el
imposar sancions a Fecsa-Endesa perquè, per una termini d’un mes el govern municipal presentés en
banda, durant la situació de força major es va optar per aquesta Comissió els criteris tècnics des del punt de
garantir el subministrament elèctric als ciutadans i vista de la distribució elèctrica i mediambientals per
ciutadanes de Barcelona encara que per aconseguir- tal de negociar un nou conveni amb Fecsa-Endesa
ho s’haguessin d’utilitzar generadors que causaven que garanteixi el mallat de la xarxa de la distribució
molèsties i incomplien les ordenances. I, per altra ban- elèctrica de la ciutat de Barcelona, proposant un
da, perquè a partir del dia 6 d’agost, en tot moment calendari precís i amb els compromisos de finan-
l’empresa va complir perfectament el calendari de reti- çament que garanteixin el seu compliment. Recorda a
rada dels generadors proporcionat per l’Ajuntament. la Sra. Mayol que ella li va enviar una carta en data
Indica també que, en aquests moments, hi ha 80 17 de setembre en la que li comunicava que, d’acord
generadors ubicats en quatre localitzacions, 20 en amb l’informe de Secretaria General, la proposició
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1703
presentada pel Grup CIU no s’acceptava com a tal Comissió atès que no han obtingut resposta després
per considerar que tenia naturalesa de prec i que, per d’haver-la formulat en la sessió extraordinària del
consegüent, no s’incorporaria en l’ordre del dia de la mes de juliol, i llavors per escrit a finals de juliol. Tot
sessió de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Ur- seguit, procedeix a llegir-la tot concretant, en relació a
bans i Medi Ambient de 19 de setembre, a menys que l’última part de la mateixa, que es refereix a l’estació
la reconduïssin com a prec, sense necessitat de re- de Maragall.
nunciar a les dues preguntes que, a més, presen- La Sra. Mayol li contesta que en l’Àrea de Medi
taven. En aquest punt, el Sr. Puigdollers posa de Ambient no va constar cap anomalia en el subminis-
relleu que s’acaba de debatre un prec presentat fora trament elèctric abans de la recepció d’un fax proce-
de termini i, en canvi, no es va acceptar la seva dent de Fecsa-Endesa rebut en la Central d’Opera-
proposició presentada en termini. cions a les 23.13h del dia 23 de juliol, en què es va
La Sra. Mayol li contesta dient que ERC és l’únic comunicar que s’havia produït un incident en la sub-
partit de l’oposició que, un cop rebutjades les pro- estació Collblanc-Maragall-Les Corts-Urgell que afec-
posicions presentades pels grups de l’oposició en tava el subministrament elèctric de diversos districtes i
base a l’informe jurídic de Secretaria General, i a 458.000 clients, i que indicava que seria restablert a
després de comunicar-los-hi tot donant-els-hi la pos- les 00.53 h. Seguidament, explica que, posats en con-
sibilitat de transformar les seves proposicions en tacte amb l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat,
precs o preguntes, segons s’escaigués, va decidir se’ls informa que a les 02.41h del dia 23 de juliol es va
reformular la seva proposició en un prec, motiu pel rebre a la Sala conjunta de comandament la trucada,
qual s’acaba de debatre. des del 092, d’un agent de la guàrdia urbana en servei
El Sr. Puigdollers manifesta que no entén aquest per incendi d’espai públic en el passeig Maragall nú-
criteri poc imparcial de la Presidència en benefici del mero 33 codificada amb el següent text: “Avería: cua-
Grup d’ERC. dro eléctrico está humeando”. Posteriorment, comenta
El Sr. Florensa manifesta, per una qüestió d’al·lu- que una patrulla es va personar en el lloc i, en no ob-
sions, que no hi ha cap tracte preferencial cap al seu servar cap sortida de fums, va contactar amb el vigilant
partit i que no vol tornar entrar en el debat de formes del pàrquing situat en el número 33 del passeig
en el que ERC ha estat igual de contundent que els Maragall, el qual va manifestar haver escoltat dues
altres grups de l’oposició en la discussió, encara explosions i que, d’una tapa de registre situada en la
oberta, sobre la validesa de les proposicions. A més, vorera de davant el pàrquing, havia sortit fum. Tot
recorda que en la Comissió de Cultura, Educació i seguit, diu que la Guàrdia Urbana es va tornar a acos-
Benestar Social, celebrada ahir, va ser rebutjada una tar al lloc dels fets i, tot i no tornar a observar cap
proposició presentada pel seu Grup i van reinvindicar anomalia, ho va comunicar a la Sala conjunta per tal
la seva acceptació. En aquest cas concret, però, diu que es posés en coneixement de la companyia
que sí han estat d’acord amb què la proposició presen- elèctrica. Així, a les 03.10h, l’operador de la Sala con-
tada tenia més naturalesa de prec que de proposició i junta de comandament va trucar per telèfon a Fecsa-
que, voluntàriament, l’han transformada en un prec. Endesa per comunicar la incidència. La companyia
El Sr. Puigdollers expressa que el Grup CIU no elèctrica va prendre nota de l’adreça i van facilitar el
comparteix, de cap de les maneres, la interpretació número d’incidència, que és A1511263. A partir
sobre l’aplicació del ROM que s’està fent des de Se- d’aquest moment, la Sra. Mayol procedeix a explicar la
cretaria General i des del govern. I que, en tot cas, informació de la companyia elèctrica tot indicant que
exigeix que aquesta aplicació tan contundent sigui a Fecsa-Endesa diu que a les 03.10 h va desplegar el
tots els efectes, perquè el seu Grup va presentar fa seu Protocol de Detecció d’Incendis i que, quan van
més d’un mes i mig una vintena de preguntes arribar a la subestació, van verificar que les infra-
relacionades amb l’apagada que encara han de ser estructures afectades eren de Red Eléctrica Española
contestades, quan el ROM estableix l’obligació de i, per consegüent, els ho van comunicar.
contestar-les en el termini d’un mes. Tot seguit, El Sr. Puigdollers observa que, en base a l’ex-
també manifesta que en la sessió extraordinària cele- plicació de la presidenta, es pot concloure que tot i
brada el mes de juliol per tractar el tema de l’apa- detectar-se l’incident a les 02.41h per part d’un agent
gada, el Grup CIU va demanar una sèrie d’infor- de la guàrdia urbana, al qual diu que s’hauria de felici-
macions que encara no ha rebut. En aquest sentit, tar per haver fet molt bé la seva feina, no es va
prega a la presidenta que compleixi els compromisos prendre cap mesura per evitar que a les 11h de matí,
adquirits sobre el tema de l’apagada i els enviï les 8-10 hores més tard, es produís una tallada elèctrica
informacions sol·licitades amb la màxima rapidesa. que es va convertir en un incident de gran impor-
Es dóna per tractat. tància i que, a més, va acabar provocant un incendi a
la central de Maragall, tot suposant un perill molt greu
b) Preguntes per a la seguretat de la ciutadania. En aquest sentit,
demana poder conèixer els resultats de l’expedient
Del Grup Municipal CIU: sancionador o informatiu, que suposa que està obert i
2. L’Ajuntament tenia coneixement d’alguna ano- que el seu Grup està esperant des de fa dos mesos,
malia en el subministrament elèctric abans que cai- per tal de poder saber què va passar i qui és el res-
gués el cable que va provocar el tall de subminis- ponsable. Per últim, denota que el conjunt Ajunta-
trament? L’Ajuntament va rebre alguna trucada avisant ment, Fecsa-Endesa i Red Eléctrica Española van
d’alguna anomalia? Té constància l’Ajuntament de tenir d’entre vuit i deu hores per a actuar abans de
Barcelona que algun guàrdia urbà realitzés alguna produir-se el què va passar i, el fet de no evitar-ho, ho
acció i detectés alguna anomalia? considera especialment greu.
El Sr. Puigdollers indica que el seu Grup presenta La Sra. Mayol considera que el Sr. Puigdollers ha
la pregunta per a ser resposta oralment en aquesta alterat la realitat, i manifesta el seu desacord respecte
1 a704 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
la valoració negativa que fa de l’actuació municipal, llicència des del 23 de febrer de 2007; la de Vall-
tot posant de relleu la celeritat en la que va actuar donzella, està pendent de construcció i té llicència
l’Ajuntament de Barcelona davant la incidència, atès des del 19 de desembre de 2006; les llicències de
que amb 29 minuts va fer estrictament allò que havia Nou Barris i Lesseps no estan demanades. Respecte
de fer. Per altra banda, puntualitza que hi va haver la de Sarrià, es va concretar l’emplaçament, però
dues afectacions simultànies, la caiguda del cable de finalment Fecsa-Endesa no va tancar l’operació amb
Collblanc i l’incendi de Maragall, que, a hores d’ara, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. I la de
encara s’ha de justificar per què van ser simultànies, Sagrera-Sant Andreu està pendent d’ubicació de
la qual cosa s’està esbrinant per part de la Comissió l’emplaçament a què s’acordi en els plans derivats de
Nacional d’Energia i la Generalitat de Catalunya. modificació del PGM en l’àmbit Sant Andreu-Sagrera.
Igualment, a hores d’ara, comenta que no es pot afir- A continuació, comenta que respecte les al·legacions
mar que l’incendi de Maragall en solitari va ser la cau- a la “Planificació dels sectors de l’electricitat i el gas
sa de tot el problema. Finalment, en relació als ex- 2007-2016” s’ha fet una proposta de mallat de la
pedients, comunica que l’Ajuntament ha obert tres xarxa, havent fet una còpia per a cada grup de
expedients: un expedient informatiu que, per una ban- l’oposició, on consten els arguments per a implantar
da, aportarà la informació a la Generalitat, que és qui sis subestacions més. Pel que fa referència a les
té la capacitat d’esbrinar les causes i d’imposar les subestacions anteriors al conveni, tant les que són
sancions corresponents i, per l’altra, té l’objectiu de posteriors a la OMAIA, com les anteriors que han
demanar el rescabalament de les despeses ocasio- estat modificades, diu que totes disposen d’informe
nades a l’Ajuntament valorades en 351.000 euros; un ambiental. I les anteriors a la OMAIA, però, que no
segon expedient referent al soroll dels generadors; i han estat modificades, les llicències són molt an-
també s’han obert unes diligències perquè l’Ajunta- tigues i la informació es troba als arxius dels anys 40-
ment es personi en totes les causes obertes de 50-60. Diu que es tracta d’informació no informa-
reclamació dels afectats en la justícia, aportant així titzada i impossible aconseguir en el termini de temps
tota la informació en l’expedient que la Generalitat ha que se li demana.
obert. Respecte la segona part de pregunta, la Sra. Mayol
El Sr. Puigdollers pregunta a la Sra. Mayol si, com manifesta que des de Medi Ambient impulsaran au-
a Ajuntament de Barcelona, es queda tranquil·la pel ditories dels serveis urbans i energètics per tal d’ob-
fet d’haver detectat el problema, haver-lo comunicat a tenir, en concret, informació sobre la seguretat del
Fecsa i, a partir d’aquí, dir que és un problema de subministrament elèctric i la qualitat del servei. Es vol
Fecsa, i manifesta que el Grup CIU no es queda que el control que l’Ajuntament pugui exercir a partir
tranquil, i que l’obligació de l’Ajuntament és també fer de les auditories que s’impulsaran, garanteixi segu-
el seguiment de l’actuació de Fecsa-Endesa i Red retat, qualitat i sostenibilitat, tot evitant així el
Eléctrica Española en benefici dels ciutadans i ciuta- malbaratament del servei. Continua explicant que, per
danes de Barcelona. a fer aquest control, hi ha l’inconvenient que el
La Sra. Mayol li contesta que el què acaba de dir és “TIEPI”, el temps màxim d’interrupció, que ve regulat
una barbaritat conceptual ja que l’Ajuntament de Bar- en un Decret estatal, i en fan el seguiment les Co-
celona no pot tutelar cada acte que fan les empreses munitats Autònomes a partir de les dades subminis-
contractades per a gestionar els serveis públics, trades per les empreses, no és auditable i no és molt
perquè seria un malbaratament de diner públic i útil per a la ciutat de Barcelona en tant que marca el
deixaria de tenir sentit l’externalització dels serveis temps d’interrupció màxima de tota la ciutat però no
públics. Continua dient, però, que una altra cosa és dels diferents districtes. És per això que, en aquest
que s’esbrinin i s’exigeixin les responsabilitats en què sentit, comenta que es demanarà, per una banda, la
incorren les empreses, la qual cosa és el què s’està modificació dels reglaments estatals per tal que els
fent. Ajuntaments tinguin accés a aquesta informació i, per
Es dóna per tractada. altra banda, es treballarà amb les companyies per tal
3. Les subestacions d’energia elèctrica de la ciutat d’obtenir, de mutu acord, la informació distribuïda per
de Barcelona disposen de la corresponent llicència districtes. Acaba dient que, un cop tingui una diagnosi
municipal i d’estudi d’impacte ambiental i quan van d’aquesta situació, passarà un informe a la Comissió.
ser expedides aquestes llicències? S’han encarregat El Sr. Puigdollers demana obtenir còpia, o bé
les auditories dels serveis bàsics de Barcelona, quan accés, de tots els estudis tècnics que s’han elaborat
i en quin termini hauran d’estar fetes? part de l’Ajuntament previs a l’escrit d’al·legacions
La Sra. Mayol contesta al Sr. Puigdollers que, presentat davant el Ministeri d’Indústria. Seguida-
d’acord amb l’Annex I del Decret de 7 d’abril, d’Ava- ment, posa de relleu que el conveni amb Fecsa-
luació d’Impacte Ambiental, les subestacions elèctri- Endesa, signat en el 2002 i actualitzat el 2005, ha
ques no necessiten estudi d’impacte ambiental, sinó quedat superat pels esdeveniments, tenint en compte
informació ambiental, que s’emet per a atorgar la lli- que del conveni mencionat, de les onze subestacions
cència en el context de la Ponència ambiental. Se- previstes, en queden cinc per posar, apart de les sis
guidament, explica l’estat de compliment del conveni noves que la Sra. Mayol ha comentat. Acaba dient
signat amb Fecsa-Endesa per a la implantació de que dubta si el conveni és l’instrument adient perquè
noves subestacions, i precisa que la subestació de la ciutat de Barcelona tingui la xarxa mallada que es
Poblenou, al carrer Tànger, és nova i està en fun- mereix, i pregunta si el Pla de Millora Energètica de
cionament amb llicència des del 5 d’abril de 2005; la Barcelona de l’any 2002 ha quedat obsolet.
de Zona França (Motors) també és nova i està en La Sra. Mayol contesta que el Pla de Millora Ener-
funcionament, amb llicència des del 10 de maig de gètica té dues parts. Una és la relativa a la millora del
2005;nament i té llicència des del 19 de desembre de subministrament que es va vehiculitzar a través del
2006; la de l’Eixample, és nova i en construcció, amb conveni amb Fecsa-Endesa citat, respecte el qual
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1705
manifesta que no sap segur si es tornarà a optar per perquè no succeeixi, que és el què va fer, però garan-
la fórmula de conveni, però el que sí està clar és que tir que això no tornarà a passar mai més, diu que se-
l’Ajuntament té la voluntat política d’incrementar les ria una temeritat. Tot seguit, comenta que el primer
subestacions i accelerar la seva construcció. I respec- que fa l’Ajuntament és exigir aclariments sobre la
te l’altra part, referent a l’estalvi i eficiència ener- qüestió, essent molt exigents perquè s’identifiquin
gètica, diu que s’acaba el 2010, i que en el nou Pla quines han estat les causes, i així evitar que es torni a
d’Actuació Municipal s’incorpora la revisió del Pla repetir, i també els responsables, per tal de depurar
Energètic. Per últim, diu que no té cap inconvenient a les responsabilitats. Continua dient que el què ha
facilitar els estudis previs. passat a Barcelona no és cap broma sinó quelcom
Es dóna per tractada. gravíssim, amb una afectació molt importat de les
Del Grup Municipal PP: persones, del sector econòmic, de la imatge de la
4. Quantes vegades i per quines raons ha estat ciutat i de la vida de la ciutat. En aquest sentit,
l’Ajuntament de Barcelona condemnat, amb sentèn- manifesta que l’Ajuntament de Barcelona és contun-
cies fermes i no fermes, per motius de soroll o mo- dent a l’hora de voler saber què ha passat, i confia en
lèsties acústiques generades per locals d’oci? què la Comissió Nacional de l’Energia i la Generalitat
La Sra. Mayol contesta dient que hi ha hagut una de Catalunya donin aquesta resposta. A continuació,
sentència contra l’Ajuntament de Barcelona en data diu que l’Ajuntament de Barcelona ha fet les al·le-
22 de maig del 2006 per molèsties de sorolls ge- gacions corresponents, com els hi ha fet arribar,
nerades per l’aire condicionat d’un local d’oci nocturn, consistents en una insistència major en l’increment de
bar “El Gusto” del Districte de Gràcia. La sentència va la distribució així com el seu emplaçament respecte el
actuar contra la inactivitat administrativa municipal què va ser en el conveni anomenat Pla Tramuntana.
suposant una multa de 35.000 euros contra l’Ajun- Per tant, diu que hi ha una exigència a l’empresa i a
tament. tots els organismes responsables de més celeritat i
La Sra. Balseiro demana que els faci arribar més infraestructures per a garantir que no succeeixi.
aquesta resposta per escrit i manifesta que fins i tot el Per últim, diu que l’Ajuntament impulsarà, com ha
Síndic va cridar l’atenció al consistori per la seva comentat, un sistema d’auditoria de la xarxa perquè
passivitat en combatre el soroll de la ciutat. permeti saber, quotidianament, quin és l’estat de la
La Sra. Mayol diu que li farà arribar la resposta, i xarxa de distribució.
posa de relleu que una sentència en 28 anys no signi- La Sra. Balseiro assegura a la presidenta que
fica la generalització d’un comportament. s’estudiaran amb deteniment el contingut de l’informe
Es dóna per tractada. que els ha fet arribar, i li avança que, com a mínim els
5. Pot garantir el govern municipal que, en un futur, titulars o els diferents apartats, el que conclouen o
no es tornaran a produir apagades a la ciutat de Bar- apunten són els principals compromisos que ja fi-
celona? guraven en el conveni, signat en el 2002, i en el seu
La Sra. Balseiro formula la pregunta tot ressaltant complement, aprovat el 2005. Tot seguit, manifesta
que han passat dos mesos i encara no se saben que ha presentat una sèrie de preguntes, les res-
quines van ser les causes que van originar el greu postes de les quals no requereixen una acurada
incident de l’apagada. En relació a l’informe que la investigació, que encara no els han estat contestades
presidenta els ha fet arribar sobre un esborrany de la i, cosa que demostra, per part de la presidenta, una
planificació dels sectors d’electricitat i gas 2007-2016, manca de voluntat de mantenir informat el Grup PPC
manifesta que hi figuren les mateixes conclusions que en relació, no només a les causes de l’apagada que
consten en un conveni signat entre l’Ajuntament de va afectar més de 350.000 ciutadans i ciutadanes de
Barcelona i l’empresa Fecsa-Endesa l’any 2002, sig- manera directa, sinó, també, les conseqüències in-
nat en aquell moment per l’alcalde Sr. Clos, actual directes que van patir molts ciutadans i activitats
ministre d’Indústria, el ministeri del qual és el que ara econòmiques de la ciutat, així com en relació a les
demana aquest informe. Diu, a més, que en l’any competències imputables a l’Ajuntament de Barcelo-
2005 hi va haver un complement de conveni on na sobre l’origen de les causes. Per últim, agraeix la
figuraven una sèrie d’actuacions, una part de les voluntat de voler aclarir les causes i depurar res-
quals es tractaran demà a la Comissió d’Hisenda i ponsabilitats, i demana que es posi una data concreta
Pressupostos, consistents en aprovar una part de les al respecte tot recordant què va passar a partir de
mesures que en el seu moment s’incorporaven en el l’apagada. També, demana que es fixi un termini
conveni de 2005. Tot seguit, manifesta que de l’in- concret per a posar en marxa les infraestructures que
forme que ara reben de la presidenta només es pot necessita la ciutat de Barcelona, ja que diu que no
concloure una profunda indignació dels representants calia que passés l’apagada per a saber que les
del PPC, així com la que diu que sentiran els bar- infraestructures de Barcelona estan a sota mínims.
celonins i barcelonines, en conèixer el seu contingut. La Sra. Mayol replica a la Sra. Balseiro que, com a
Per últim, posa de relleu que les administracions han ella, li agradaria disposar demà mateix de les con-
actuat amb lentitud i que haurien d’haver exigit a les clusions sobre les causes i responsables de l’apa-
empreses quines van ser les causes per tal de depu- gada, i li pregunta, però, com l’Ajuntament de Barce-
rar les corresponents responsabilitats, i prendre les lona pot comprometre’s a exigir un termini a la
mesures oportunes per evitar que en un futur es torni Comissió Nacional de l’Energia i al conseller d’Eco-
a produir aquesta situació. nomia sense així tenir en compte el mínim respecte
La Sra. Mayol demana a la Sra. Balseiro que, pri- interinstitucional i competencial. Per acabar, diu que
mer, es llegeixi detingudament l’informe i, després, en l’Ajuntament de Barcelona s’ocupa de tot el que
faci les crítiques que cregui oportunes. I en relació a passa a la ciutat de Barcelona i, per tant, també del
la seva pregunta, contesta que el govern municipal subministrament elèctric, respecte al qual, i tenint en
pot garantir que farà tot el possible i impossible compte les possibilitats legals existents, el màxim que
1 a706 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
s’ha pogut fer, s’ha fet, que és fer el conveni amb gran cascada, la superfície de la qual es neteja
Fecsa-Endesa on se’ls ha estimulat cedint solars per- diàriament, i la del gran llac, tres cops per setmana.
què facin les subestacions, en lloc d’haver-los de Continua dient que durant la setmana del 3 de
comprar, com hauria de ser. setembre es va buidar una part de l’aigua de la gran
La Sra. Balseiro recomana a la Sra. Mayol que es cascada i es va omplir de nou per a eliminar les
llegeixi el conveni signat entre l’Ajuntament de Barce- algues. També, que en les dues fonts s’analitza el
lona i Fecsa-Endesa, així com el seu complement del clor i el pH cada dos dies i, en tots els casos, el
2005 on figuren clarament les competències i res- resultat ha donat un pH pròxim a 7, que és correcte.
ponsabilitats de l’Ajuntament, entre les quals, a banda Com que una bona part de les fonts i la cascada es-
de les cessions de solars que precisament demà arri- tan en aigües freàtiques, se’n renova una part diària-
baran a la Comissió d’Hisenda i Pressupostos, també ment. I per tant, cada matí, Parcs i Jardins fa una
es preveu formar part d’una comissió bilateral entre inspecció del llac.
l’Ajuntament i Fecsa-Endesa per tal de detectar Posa de relleu que, malgrat tots aquests controls,
inversió, que no s’ha fet. Diu que el problema rau en no s’ha pogut evitar aquest problema, i des de l’Àrea
què l’Ajuntament no ha fet el que havia de fer i, per de Medi Ambient s’obrirà un treball intern a fons,
tant, tampoc exigeix als altres que ho facin. Per últim, conjuntament amb l’Agència de Salut Pública, per tal
li demana que, amb la mateixa celeritat que va a fer- de conèixer les causes de l’aparició del botulisme en
se fotografies a l’altre costat de la plaça St. Jaume, aquesta font, analitzar a fons la situació i revisar els
com a representant de l’Ajuntament de Barcelona, protocols de la freqüència de neteja. Mentrestant, se
assisteixi a les Comissions de Seguretat i Soste- seguiran les recomanacions de l’Agència de Salut Pú-
nibilitat convocades extraordinàriament i exigeixi res- blica i diu que donarà compte en aquesta Comissió
ponsabilitat a tots els que operen a la ciutat, així com les conclusions de per què s’ha produït i què es pot
que adopti les mesures adequades perquè els res- fer per evitar-ho.
ponsables assumeixin les conseqüències de l’apa- El Sr. Florensa agraeix la informació i comenta que
gada que va afectar a milers i milers de ciutadans de el que els va cridar l’atenció és que el gerent de
Barcelona, tot desitjant que no es torni a produir una l’Agència de Salut Pública, si bé des d’un primer
apagada com la viscuda. moment va descartar que es tractés de grip aviària,
La Sra. Mayol, contesta a la Sra. Balseiro que s’ha va manifestar que era poc probable que la malaltia
llegit amb deteniment el conveni a què fa referència. que va matar els animals fos perjudicial per la salut
Es dóna per tractada. de les persones i, per tant, diu que no hi havia una
Del Grup Municipal ERC: certesa absoluta que fos així. En aquest sentit, consi-
6. Quines actuacions ha dut a terme Parcs i Jardins deren que no es van extremar les previsions per im-
en relació a l’aparició d’un centenar d’aus aquàtiques pedir qualsevol contacte de les persones amb els
mortes a l’estany de la Ciutadella i quines són les animals morts, tenint en compte que la gent es
causes de la seva mort? passeja amb barca pel llac i, a prop, hi ha una zona
El Sr. Florensa manifesta que la seva pregunta fa de jocs infantils. Seguidament, pregunta si Parcs i
referència al fet que, des de mitjan agost, han mort Jardins fa algun tipus de control dels animals que hi
més d’un centenar d’ànecs en l’estany del Parc de la ha en el Parc de la Ciutadella i en els altres parcs de
Ciutadella, la qual cosa s’ha prolongat durant el mes la ciutat.
de setembre, tal com ha reconegut l’Ajuntament de La Sra. Mayol respon que hi ha coneixement dels
Barcelona en la premsa. animals que hi ha a la ciutat però no un cens perquè
La Sra. Mayol avança que ja disposen d’una bona són salvatges. Pel que fa al comentari sobre el perill
part de les explicacions. Diu que el 27 d’agost es van per a la salut de les persones, diu que l’Agència de
detectar les primeres aus aquàtiques mortes i es va Salut Pública, en les primeres anàlisis, va avaluar a
avisar els agents rurals de la Generalitat, que van po- fons les característiques de l’aigua per saber que no
sar en marxa el protocol establert per a possibles ca- afectava la salut de les persones, tot ressaltant que
sos de grip aviària tot i que, un cop fetes les anàlisis, altres animals no van resultar afectats per la malaltia,
van donar negatiu. Per altra banda, diu que es va que només va afectar els ànecs. Comenta que la
demanar a l’Agència de Salut Pública de Barcelona seva preocupació és saber com és que amb totes les
que fes una anàlisis a fons de les causes que podien mesures de seguretat explicades, que garanteixen
generar aquestes morts, i així poder descartar que hi que l’aigua està en condicions, ha aparegut aquesta
hagués afectacions als humans, la qual cosa des d’un malaltia en el llac. Per tant, diu que s’ha de trobar la
primer moment va preocupar. Continua dient que les causa i modificar el sistema de neteja o, potser,
conclusions de les investigacions de l’Agència de canviar de productes de neteja.
Salut Pública són que les causes de la mort és Es dóna per tractada.
botulisme de tipus C que no té cap tipus de perill per
a la salut de les persones però que, efectivament, és c) Declaracions de Grup
preocupant pels animals. Comenta que en l’informe
de l’Agència de Salut Pública que els ha lliurat, hi
consten les causes i un conjunt de recomanacions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-
que des de l’Ajuntament s’aplicaran escrupolosament. sidència aixeca la sessió a les divuit hores i quinze
A més, comenta que hi ha un protocol de neteja de la minuts.
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1707
Comissió de Seguretat i Mobilitat
Acta de la sessió celebrada el dia 20 de setembre multa per import de 6.000 euros per la comissió
de 2007 i aprovada el dia 18 d’octubre de 2007 d’infraccions administratives.
4. Districte de Ciutat Vella
A la sala President Lluís Companys de la casa de De la regidora del Districte de Ciutat Vella, de data
la ciutat, el 20 de setembre de 2007, s’hi reuneix la 10 de juliol de 2007, que imposa a la senyora Maria
Comissió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència del Carmen Ruiz Rodríguez, com a titular de l’es-
de la Ima. Sra. Emma Balseiro Carreiras. Hi assis- tabliment ubicat al carrer Sant Pacià, 14 baixos, el
teixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Assumpta tancament provisional del local per un període de sis
Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Mont- mesos i multa per import de 12.000 euros per la
serrat Sánchez i Yuste, Sara Jaurrieta i Guarner, comissió d’infraccions administratives.
Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i
Avendaño, Raimond Blasi i Navarro, Joaquim Forn i 5. Districte de Ciutat Vella
Chiariello, Eduard García i Plans, Francina Vila i De la regidora del Districte de Ciutat Vella, de data
Valls, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, 10 de juliol de 2007, que imposa a la senyora M. Sa-
Joaquim Mestre i Garrido i Ricard Martínez i Mon- lud Martínez Rubio, com a titular de l’establiment
teagudo, assistits pel tècnic d’Administració General, ubicat al carrer Om, 2 baixos, el tancament provisio-
Sr. Alfonso Lozano i Anaya, el qual actua per dele- nal del local per un període de quatre mesos i multa
gació expressa del secretari general i certifica. per import de 6.000 euros per la comissió d’inraccions
S’obre la sessió a les nou hores i trenta-cinc mi- administratives.
nuts.
6. Districte de Ciutat Vella
De la regidora del Districte de Ciutat Vella, de data
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior 16 de juliol de 2007, que imposa al senyor Budh
Singh Kaur, com a titular de l’establiment Preet Indian
S’aproven les actes de la sessió ordinària de 12 de Tandoori ubicat al carrer Sant Pau, 55 baixos, el
juliol i de la sessió extraordinària i conjunta amb la tancament provisional del local per un període de tres
Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi mesos per la comissió d’infraccions administratives.
Ambient de 27 de juliol d’enguany.
b) Mesures de govern
c) Informes
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici III) Propostes a dictaminar
En compliment de l’article 63.1 del Reglament a) Ratificacions
d’organització municipal, es comuniquen les reso-
lucions següents: Al Plenari del Consell Municipal:
1. Ratificar el Decret de l’Alcaldia de 2 d’agost de
1. Sector de Seguretat i Mobilitat 2007 que atorga la Medalla d’Honor al Mèrit als
Del gerent municipal, de data 19 de juliol de 2007, membres de la Guàrdia Urbana que figuren en les
que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, relacions adjuntes; per raó de la seva antiguitat
per adjudicar el contracte de servei de seguretat dels ininterrompuda (35 anys en la categoria d’argent o 25
accessos de la sala conjunta de comandament al anys en la categoria de bronze) en la prestació de
carrer Lleida, 28, concretament la presència d’un vi- serveis sense cap nota desfavorable en els seus
gilant amb una arma reglamentària i les 24 hores, tots expedients personals; produint la categoria d’argent
els dies, laborables o festius, per als exercicis 2007- els beneficis que s’estableixen a l’apartat 1 de l’article
2009, i per un import de 354.240 euros. 5è del Reglament d’Honors i Recompenses dels
membres de la Guàrdia Urbana i Bombers.
2. Sector de Seguretat i Mobilitat Es dictamina amb el posicionament favorable de
Del gerent municipal, de data 26 de juliol de 2007, tots els Grups.
que aprova el plec de clàusules i convoca concurs,
per adjudicar el contracte d’adquisició de 2.750 sa- b) Propostes d’acord
bates d’uniformitat bàsica per a la guàrdia urbana de
Barcelona, per als exercicis 2007-2008, i per un
import de 118.250 euros. IV) Part decisòria
3. Districte de Ciutat Vella a) Propostes d’acord
Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 13
de juny de 2007, que imposa al titular de l’establiment 2. Aprovar inicialment d’acord amb l’article 34.2 del
Chekere, SL ubicat al carrer Ample, 54 baixos, una Reglament orgànic municipal l’Ordenança reguladora
1 a708 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
de les condicions de protecció contra incendis i sot- diverses ocasions la possibilitat d’unir el Trambesòs
metre’l d’acord amb l’article 112 de l’esmentat regla- amb el Trambaix., tot i que opten perquè es faci
ment, a informació pública pel termini de trenta dies, soterrat al seu pas per la Diagonal, ja que entorpir el
per a la presentació de suggeriments i reclamacions, i trànsit per aquesta via, que serveix per a “l’oxi-
considerar-lo com a definitivament aprovat en cas de genació” de la resta de vies, seria anar en contra de
no presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini la mobilitat sostenible. Tanmateix, consideren que cal
d’exposició pública. un estudi per avaluar el traçat i per això estan d’acord
La Sra. Escarp precisa que pel fet de coincidir en amb la proposició.
període electoral, i a demanda del Grup de CiU, es La Sra. Escarp, d’acord amb l’informe negatiu emès
van prorrogar els quinze dies d’exposició d’aquesta per la Secretaria General respecte a aquest punt,
ordenança. Informa que durant aquest període no s’hi avança l’abstenció del govern municipal.
han presentat aportacions o suggeriments per part La Sra. Escarp expressa l’abstenció del PSC, el Sr.
dels grups municipals i, per tant, es presenta a apro- Mestre expressa l’abstenció d’ICV-EU i A, el Sr. Gar-
vació el mateix text que va sortir com a projecte cía expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Villagrasa
normatiu. Puntualitza que el que fa aquesta orde- expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez
nança reguladora de les condicions de protecció con- expressa l’abstenció d’ERC. S’aprova.
tra incendis és adaptar-se a les noves normatives Del Grup Municipal PP:
estatals i autonòmiques en temes de seguretat contra 4. Instar al govern municipal a no cedir en les
incendis en establiments industrials i, sobretot, als festes majors de la ciutat i altres esdeveniments
requeriments del Codi tècnic d’edificació. Igualment, festius, més espais i/o altres concessions per realitzar
informa que el projecte d’ordenança es va tractar en festes alternatives, que es caracteritzen per incomplir
la Ponència mediambiental, que és l’òrgan que dóna de forma reiterada les Ordenances municipals i les
les llicències d’activitats industrials, la qual va emetre normes de convivència.
informe favorable. El Sr. Villagrasa presenta la proposició atesa la
Quant als canvis concrets, indica que, bàsicament, proliferació de festes majors i altres esdeveniments
atenyen a l’adaptació a les noves normatives; adap- festius a la ciutat, que comporten festes alternatives
tació de continguts i lèxic; s’introdueix en les Dis- organitzades per grups alternatius i antisistema, que
posicions addicionals la possibilitat que les possibles reiteradament incompleixen les ordenances munici-
modificacions que es produeixin tant en edificació pals. I es refereix essencialment a les que es produ-
com en seguretat industrial s’hi pugin incorporar eixen aprofitat les festes majors de Gràcia i de Sants,
d’ofici, de manera que sempre es mantingui en vigor. en què aquestes festes alternatives n’aprofiten una
El Sr. Villagrasa, després d’expressar la reserva de de tradicional per actuar amb tota impunitat.
vot del seu grup, avança que hi presentaran al·le- Pregunta, concretament, si les festes que van tenir
gacions quant al redactat jurídic, atès que hi troben a lloc a Torrent de l’Olla, on es va ocupar un solar i part
faltar un preàmbul que recopili succintament la base de la via pública, i també al carrer Còrsega, tenien els
jurídica europea, nacional i autonòmica en què es permisos preceptius, tenint en compte, sobretot, les
basa l’ordenança, així com algunes disposicions que nombroses molèsties als veïns, que van fer públiques
classifiquin les sancions en cas d’incompliment. als mitjans de comunicació i al mateix Ajuntament,
La Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, sense que fes res per impedir-ho. Un altre aspecte la-
el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, mentable, i que el seu grup va denunciar, va ser la
el Sr. Blasi expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Villa- instal·lació, a la festa del carrer Còrsega, que sí tenia
grasa expressa l’abstenció del PP i el Sr. Martínez permís municipal, d’un estand a favor del presos d’un
expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. escamot d’ETA, imputat per crims de sang, i a la pan-
Abans d’iniciar l’apartat de Proposicions, la Sra. carta amb la mateixa reivindicació penjada a la plaça
Balseiro informa que el Secretari General ha emès un d’Osca, a Sants i, puntualitza que, fins i tot, es podria
informe per a cadascuna de les presentades pels denunciar els qui ho van permetre per apologia del
Grups municipals. terrorisme.
Insisteix que aquestes festes “alternatives” incom-
pleixen totes les normatives i ordenances i impe-
b) Proposicions deixen el descans nocturn dels veïns que ha de ser,
sempre, una prioritat per a l’administració. Destaca
Del Grup Municipal CIU: també que en moltes ocasions són els mateixos veïns
3. La Comissió de Seguretat i Mobilitat, acorda: qui s’han de fer càrrec de la neteja dels carrers
Que en els propers sis mesos el govern farà un infor- després d’aquestes festes perquè fins i tot amb les
me per a avaluar quin és el millor traçat per a unir el despeses addicionals que l’ajuntament dedica a la
trambaix amb el trambesòs i el presentarà en aquesta neteja no és suficient. En aquest sentit, pregunta si
comissió, per a permetre abordar definitivament la els promotors d’aquestes festes paguen alguna mena
connexió de les dues xarxes, millorant significati- de taxa i a nom de qui demanen els permisos en cas
vament el transport públic. de fer-ho.
El Sr. García substancia la proposició i recorda, El Sr. García avança el suport a la proposició
que des de diverses entitats cíviques i per part perquè, tot i que no coincideix plenament amb la in-
d’experts en mobilitat i transport públic, es defensa la tervenció del Sr. Villagrasa, considera un contrasentit
necessitat de connectar les dues xarxes de tramvia que des de l’Ajuntament s’impulsin festes alternatives
de què disposa la ciutat, cosa que milloraria de forma sense cap permís. Creu que és legítim usar el
significativa el transport públic. qualificatiu “alternativa”, sempre que es tinguin els
El Sr. Villagrasa manifesta que el seu grup és favo- permisos reglamentaris i que no signifiqui carta blan-
rable a la proposició atès que també ha apuntat en ca per poder fer de tot.
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1709
La Sra. Escarp, atès que aquest punt ha estat in- darrera sessió d’aquesta comissió es va aprovar una
format negativament per part del secretari general, proposició del seu Grup per reunir la Taula Cívica de
expressa l’abstenció del govern municipal en el debat la Bicicleta a fi de valorar fins a quin punt calia la
i en la votació. configuració física i jurídica de la ciutat perquè la bici-
La Sra. Escarp expressa l’abstenció del PSC, el Sr. cleta deixés de ser un problema i sí una solució.
Mestre expressa l’abstenció d’ICV-EU i A, el Sr. Gar- Apunta, en aquest sentit, que ells mateixos han
cía expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Villagrasa constatat punts d’aquesta xarxa absolutament incom-
expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez ex- patibles amb l’ordenança, com ara el carril bici del
pressa el vot contrari d’ERC. S’aprova. cantó muntanya de la Diagonal a l’alçada del carrer
Del Grup Municipal ERC: Balmes, on passa encaixonat entre un quiosc i la
5. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda ins- marquesina d’una parada d’autobús.
tar a l’ATM i CETRAMSA a restaurar la prestació del Conclou, per tant, que aquesta modificació és in-
servei “porta a porta” a totes les persones usuàries congruent amb el que pretén l’ordenança, que és ga-
del mateix i la suspensió de l’aplicació dels nous cri- rantir la seguretat dels ciclistes i els vianants.
teris imposats des de l’IMPD. El Sr. Narváez considera que, entre el prec i l’ex-
El Sr. Martínez informa que traslladen aquesta pro- plicació del Sr. Garcia, hi ha una gran diferència, i
posició a l’apartat de precs per la urgència de l’as- s’ha dedicat a fer una interpretació lliure de l’orde-
sumpte atès que, sobtadament i unilateralment, nança perquè, entre altres coses, fa determinades
aquest estiu s’ha suspès el “porta a porta” d’alguns afirmacions sense haver-la llegit acuradament. Insis-
dels operadors del servei destinat a persones amb teix que, a banda d’interpretacions personals, l’orde-
mobilitat reduïda. Així doncs, el prec demana que es nança estableix les prioritats de cadascú en tot
restitueixi el servei immediatament i que es reconegui moment i, es refereix concretament al cas del carril
que hi ha hagut un error i que algú l’assumeixi. Igual- bici al costat de la marquesina dels autobusos, on,
ment, consideren que es podria aprofitar per revisar sempre, la prioritat és del vianant.
el servei, tal i com demanen els usuaris, i establir els Cenyint-se per tant a l’enunciat del prec, està a fa-
sistemes de millora del servei que, d’altra banda, és vor d’aquesta revisió, però puntualitza que, segons
la justificació que es va donar per suprimir-lo. l’informe que ha encarregat als tècnics de circulació,
El Sr. Narváez accepta l’esperit del prec, i recorda no hi ha cap carril bici que incompleixi la normativa, i
que en la Comissió de Benestar Social el Sr. Gomà una altra cosa és la valoració sobre la comoditat de
va donar una explicació extensa sobre el que havia determinats trams.
passat i va demanar disculpes a les persones afec- El Sr. García demana que els facilitin l’informe so-
tades. Subratlla que un dels objectius que es per- bre els carrils bici i, quant a la interpretació lliure de
segueix és la mobilitat universal, que significa que tot l’ordenança que li atribueix el Sr. Narváez, insisteix
l’espai públic de la ciutat sigui accessible, com de- que l’ordenança diu que, on hi ha carril bici, les
mostra que en el transport de superfície el cent per bicicletes tenen l’obligació de circular-hi; que els
cent dels autobusos són accessibles, i aproximada- vianants poden traspassar pels carrils bici, però no
ment unes seixanta-cinc estacions de metro. estacionar-s’hi, i l’indret al qual s’ha referit no permet
Informa, però, que totes les persones que, abans complir, pràcticament, cap d’aquests supòsits. Consi-
de prendre aquesta decisió, tenien dret a disposar dera que s’hauria d’haver polit més l’ordenança a fi
d’un servei de transport individual de taxi, poden con- d’establir uns criteris clars, que és la demanda ciu-
tinuar fent-lo servir mentre duri la revisió, que tadana, a fi de no augmentar el conflicte real entre
controlarà la Comissió de Transport de l’Institut de bicicletes i vianants. Igualment, fa notar que una de
Persones amb Disminució, i després tothom qui el les especificacions de l’ordenança és la prohibició de
necessiti. lligar els vehicles en determinat mobiliari urbà i,
Es converteix en PREC i es dóna per tractat. contràriament, sancionar els infractors, cosa que re-
sulta absolutament impossible si no és que s’enganxa
c) Mocions l’infractor in fraganti, ja que les bicicletes no duen cap
identificació.
El Sr. Narváez admet que l’ordenança patirà noves
V) Part de control modificacions amb el temps a fi de millorar-la i adap-
tar-la a la pròpia evolució de la ciutat. Tanmateix, ara
a) Precs com ara, el més important és resoldre i reglar as-
pectes greus en l’ús de la bicicleta, una vegada s’hagi
Del Grup Municipal CIU: aconseguit modificar determinades conductes, es
6. Que el govern municipal suprimeixi d’ofici podrà polir.
aquells carrils bici que hi ha a la ciutat i en els quals la Es dóna per tractat.
circulació d’una bicicleta per ells implica contravenir Del Grup Municipal PP:
diversos aspectes de la modificació de l’Ordenança 7. 1. S’informi dels tests psicotècnics, revisions mè-
que en aquests moments ja és de plena aplicació. diques i proves físiques que es realitzen als agents de
El Sr. García presenta el prec arran de l’entrada en la guàrdia urbana, amb quina periodicitat es realitzen,
vigor, des del 15 d’aquest mes, de la modificació de com s’avaluen els resultats i quines conseqüències
l’ordenança de circulació, específicament pel que tenen en l’activitat diària dels agents. 2. S’informi dels
afecta a la circulació de bicicletes i motocicletes. Re- cursos de formació permanent que reben els agents,
corda que el seu grup va votar en contra d’aquesta amb quina periodicitat es realitzen i sobre quines
modificació perquè van considerar que no es podria matèries versen. 3. S’informi de les pràctiques de tir
complir, i van posar sobre la taula necessitat de modi- que realitzen els agents, la periodicitat amb què es
ficar l’actual xarxa de carrils bici. Fruit d’això, en la realitzen aquestes pràctiques, i si es realitza alguna
1 a710 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
avaluació, quines conseqüències tenen aquestes ava- compliment de la normativa, en el cas dels carrils bici,
luacions en l’activitat diària dels agents. sinó d’un tema de seguretat per al vianant i per al ci-
El Sr. Villagrasa presenta aquest prec que fa re- clista.
ferència a les condicions laborals de la Guàrdia Urba- Es refereix, tot seguit, a la publicitat i la difusió que
na, un cos al qual el seu grup sempre ha mostrat es dóna al text modificat de l’ordenança i que consi-
reconeixement per la seva professionalitat, sobretot dera satisfactòria, però entén que cal incidir més en la
tenint en compte l’escassesa d’efectius, fet que han informació a les motocicletes i als turistes. Considera
denunciat en moltes ocasions. Recorda que durant que cal tancar el període de moratòria i establir el
els dos darrers mandats, la guàrdia urbana ha fet compliment estricte de l’ordenança, i no tenir “la
aproximadament dos milions i mig d’hores extra, màniga ampla” amb les bicicletes, tal i com el Sr.
mentre que les baixes i l’absentisme laboral tenen un Narváez declarava en un titular diari, i que qui in-
percentatge elevat i, segons determinades informa- compleixi la norma sigui sancionat. És conscient que,
cions provinents d’un sindicat, en molts casos els en el cas de les bicicletes, no es fàcil sancionar, ni
agents treballen sota pressió. tampoc recuperar-les del dipòsit municipal, per la qual
La Sra. Escarp respon que els tests psicotècnics es cosa és urgent confeccionar un registre oficial obli-
fan cada dos anys als agents en actiu, i als que s’aca- gatori, atès que actualment hi ha una llacuna legal
ben d’incorporar es posposa dos anys atès que els que cal resoldre.
acaben de passar durant l’etapa de formació. Aquestes Igualment, demanen una revisió de sectors de
proves es fan en el marc de la formació permanent, carrils bici perquè molts són perillosos tant per a
que és obligatòria, i aquells casos en què no s’assoleix l’usuari de la bicicleta com per als vianants, i que cal
l’aptitud es deriven cap a una atenció especialitzada; i que s’adaptin, també, al augment espectacular d’usu-
en els casos en què els agents no han pogut assistir a aris arran de la implantació del bicing.
la formació permanent, se’ls cita en grups de quatre o Conclou amb l’enumeració d’un seguit de carrils
cinc persones durant els torns de treball. bici que no són segurs, entre els quals hi ha el de la
Precisa que aquestes proves psicotècniques estan Diagonal; el tram Gran Via-Urgell, que va directe a les
incloses en el marc del Reglament d’armes, que en escales del metro; el del passeig de Colom, al cantó
parla en un sentit molt genèric, per la qual cosa la muntanya, on amb prou feines poden passar els via-
Guàrdia Urbana té un conveni amb l’IMAS a fi nants, o el del carrer Marina, que desapareix en arri-
d’aprofundir en un programa d’atenció psiquiàtrica i bar a la Diagonal.
psicològica individualitzada i especialitzada per al El Sr. Narváez considera que el Sr. Villagrasa ha
personal que, voluntàriament o per derivació, la re- encetat la discussió que convé: que davant de l’en-
quereix. Precisa que el programa de suport psicològic trada en vigor de l’ordenança i de l’èxit de l’ús de la
i psiquiàtric es discuteix a la Taula tècnica de bicicleta propiciat, també, per la posada en marxa del
condicions de treball i a la Taula de Salut laboral, que bicing, cal acarar una nova etapa en la mobilitat urba-
es reuneix cada dos mesos. na. Recapitula que des del boom la mountain-bike,
Les revisions mèdiques es fan un cop l’any, d’acord els anys noranta, i que va tornar a posar la bicicleta a
amb el que està establert en l’Acord de condicions de la ciutat, es va començar a crear infraestructura per a
treball per al personal funcionari; mentre que pel que les bicicletes, fins a les hores inexistent, i que ac-
fa a les proves físiques, els agents poden fer fins a tualment ja compta amb 128 quilòmetres de carril bici
dues hores setmanals de formació física, tal i com que cal repensar i millorar. En aquest sentit, informa
també estableix el conveni, malgrat que aquest és un que ja ha passat pel Comitè Executiu una ampliació
aspecte que es discuteix sovint en les taules tèc- de carrils bici i la millora de molts dels que ja exis-
niques i amb els sindicats. teixen. D’altra banda, també es procedeix a una am-
En referència a la formació permanent, precisa que pliació important del nombre d’aparcaments per a
té caràcter obligatori per a agents i caporals en si- bicicletes i, a més, s’ha iniciat la incorporació de
tuació de primera activitat, i que se’n fan 24 hores 1.500 bicicletes més al servei bicing que, abans de fi-
anuals. Bàsicament es tracten temes relacionats amb nal d’any, donarà servei amb 3.000 bicicletes i
l’àmbit de l’actuació de la Guàrdia urbana, així com aproximadament cent noranta estacions que abasta-
dels canvis normatius o socials, sobretot pel que fa a ran un radi més ampli de la ciutat.
la immigració. També s’han actualitzat els aspectes Considera que no es pot obviar l’existència de la bi-
d’autoprotecció i mesures preventives. De tota mane- cicleta com una realitat creixent a la ciutat, i que tot-
ra, i a fi de no estendre’s excessivament, indica al Sr. hom, ciutadans i administració, ho assumeixi i se’n
Villagrasa que, tot seguit, li proporcionarà el Pla de feliciti perquè és un mitjà que contribueix a la mobilitat
Formació. i a la disminució de la contaminació.
El Sr. Villagrasa agraeix el detall amb què se li ha El Sr. Villagrasa demana que, a mesura que
respost, i confia que amb la incorporació de nous avancin els estudis de revisió dels carrils bici, se’ls
agents es rebaixi la pressió i que, això, es reflecteixi mantingui informats.
en les proves psicotècniques i psicosocials. Es dóna per tractat.
Es dóna per tractat.
8. Que es procedeixi a la revisió dels actuals carrils b) Preguntes
bici coincidint amb la recent entrada en vigor de la
nova Ordenança de Circulació de Barcelona, respec- Del Grup Municipal CIU:
te de la qual s’ha de garantir el seu compliment, do- 9. Quantes trucades ha rebut, desglossat mes per
nant la màxima publicitat i coneixement als ciutadans mes, des de setembre de 2006 fins a agost de 2007,
i, molt especialment, als usuaris de la bicicleta. la Sala Conjunta de Comandament? Quantes d’aques-
El Sr. Villagrasa també demana l’informe esmentat tes trucades, mes per mes, tenen la consideració de
pel Sr. Narváez i afegeix que no es tracta tant d’in- no ateses i quin és el seu concepte?
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1711
El Sr. Forn fa avinent que l’any passat van tenir produït un gran nombre de queixes per part dels ciu-
coneixement que la Sala Conjunta de Comandament tadans per trucades no ateses.
rebia un nombre molt important de trucades i que una La Sra. Escarp observa que fa un any sí que
part important no eren ateses, concretament el juny s’hauria pogut produir la situació que apunta el Sr.
de 2006 s’arribava a la xifra de més dues mil trucades Forn, però arran de la instrucció de la Guàrdia Urbana
no ateses de manera immediata per la Guàrdia Urba- d’ara fa un any, s’estableixen millores i, sobretot, es-
na, i que eren derivades posteriorment als serveis tàndards de resposta. Reitera que actualment aquesta
territorials. En base a això, es va fer una instrucció i situació no es produeix, i afegeix que si el que vol el
una revisió del sistema de trucades i, per aquest Sr. Forn és una valoració estadística dels estàndards,
motiu, formulen la pregunta. creu que cal reformular la pregunta.
La Sra. Escarp informa, a tall d’exemple, que les La presidenta de la Comissió intervé per concloure
trucades rebudes per la Sala Conjunta des del se- aquest debat amb la consideració que ha quedat prou
tembre de 2006 oscil·len entre les vint-i-quatre mil i clara la pregunta i, també, la resposta, que ha entès
les trenta-dues mil mensuals. Precisa que s’han atès que la Sra. Escarp farà arribar per escrit a cadascun
totes les trucades, entre les quals n’hi ha que tenen la dels Grups presents a la sala.
consideració d’emergència i que produeixen la mobi- Es dóna per tractada.
lització immediata de les patrulles territorials; altres Del Grup Municipal ERC:
trucades són de demanda d’informació i, per tant, les 10. Quines actuacions pensa dur a terme l’Ajunta-
respon el mateix operador que les rep; altres reque- ment de Barcelona per tal de solucionar els proble-
reixen serveis no urgents, i es deriven a les unitats mes i errors de software a les estacions de bicing?
territorials, i que es poden avaluar amb una mitjana El Sr. Martínez recorda que fa uns mesos van
de mil dues-centes mensuals. Algunes de les truca- demanar al govern municipal que vetllés per la qua-
des es transfereixen a la Sala Conjunta o al 092, litat del servei, atès que s’està convertint en una de
d’acord amb el protocol de transferència, i se situen les icones de la ciutat i, provablement, continuarà
entre les mil dues-centes i les mil vuit-centes men- sent així. No obstant això, formula la pregunta arran
suals. de les fallades informàtiques que s’han anant produint
El Sr. Forn puntualitza que quan parla de trucada a les estacions de bicing, on algunes informacions
no atesa es refereix, amb el mateix concepte que la són errònies. Entén, tanmateix, que el debat sobre el
Guàrdia Urbana, a aquella que es refereix a algun servei bicing ha de servir per aportar elements po-
tema que incumbeix a el cos, però que és capaç de sitius i no pas al contrari.
prestar el servei en trenta minuts per la nit i seixanta El Sr. Narváez coincideix amb la preocupació que
minuts durant el dia com a màxim, i que són, sobretot, ha expressat el regidor, entre altres coses perquè són
denúncies de molèsties per sorolls o de convivència plenament conscients que aquest servei és una icona
al carrer. de la ciutat, un dels elements que marcaran la història
La Sra. Escarp insisteix que totes les trucades són de la bicicleta a Barcelona, i amb molta freqüència
respostes i són ateses, bé a través dels serveis de altres ciutats s’interessen per aquest servei. Puntua-
reacció, si es tracta d’un accident de trànsit amb litza però que és un sistema molt nou i que el sistema
menys de deu minuts, o bé per les unitats territorials informàtic es va dimensionar per a una determinada
que tenen un altre protocol de temps segons sigui la quantitat de vehicles que s’ha vist desbordada, per la
incidència. qual cosa els responsables del software hi estan
El Sr. Forn interpreta, per les paraules de la regi- implementant millores constants. De tota manera,
dora, que ha canviat el concepte de trucada no atesa, precisa que el sistema funciona amb GPRS, igual que
i li pregunta si és així. Abans, una trucada no atesa els telèfons mòbils, i no totes les fallades informà-
era, molt clarament, aquella que sent competència de tiques són imputables al sistema, sinó que, en moltes
la Guàrdia Urbana no era possible atendre abans de ocasions, es deuen al servidor de telefonia.
trenta minuts durant la nit i seixanta durant el dia. Rei- Es dóna per tractada.
tera, doncs, la pregunta de quantes trucades, de les
aproximadament vint-i-nou mil que reben en un mes, c) Declaracions de Grup
són no ateses. Insisteix que es basa en indicadors de
la Guàrdia Urbana, concretament de la instrucció que No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-
es va posar en marxa ara fa un any, i que no s’in- sidència aixeca la sessió a les deu hores i quaranta-
venta cap concepte, i aprofita per recordar que s’ha cinc minuts.
1 a712 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
Comissió d’Hisenda i Pressupostos
Acta de la sessió celebrada el dia 20 de setembre 1. Sector de Serveis Generals
de 2007 i aprovada el dia 18 d’octubre de 2007 Del tercer tinent d’alcalde, de data 21 de juliol de
2007, que aprova modificacions de crèdit del Pressu-
post 2007 (Generació de crèdits per ingressos), per
A la sala President Lluís Companys de la casa de import de 41.694,51 euros.
la ciutat, el 20 de setembre de 2007, s’hi reuneix la La Sra. Recasens demana l’accés a l’expedient
Comissió d’Hisenda i Pressupostos, sota la presi- que consta en el despatx d’ofici.
dència de l’Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats. Hi assis-
teixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Emma Balseiro i b) Mesures de govern
Carreiras, Carmen Andrés i Añón, Sara Jaurrieta i c) Informes
Guarner, Gemma Mumbrú i Moliné, Montse Ballarín i
Espuña, Francesc Narváez i Pazos, Antoni Vives i To-
màs, Sònia Recasens i Alsina, Eduard García i Plans, III) Propostes a dictaminar
Francina Vila i Valls, Javier Mulleras Vinzia, Jordi
Cornet i Serra, Joaquim Mestre i Garrido, Xavier a) Ratificacions
Florensa i Cantons, assistits pel secretari general de b) Propostes d’acord
la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
També hi són presents l’Im. Sr. Ramon García-Bra- 1. Desestimar, per les raons exposades en l’in-
gado i Acin, tinent d’alcalde d’Habitatge, Urbanisme i forme annex de la Direcció de Patrimoni, les al·le-
Règim Interior, i els Srs. i Sra: Antoni Sorolla i Edo, gacions formulades pel Grup Municipal del Partit Po-
delegat d’Habitatge, Pilar Solans i Huguet, gerent de pular de Catalunya en el tràmit d’informació pública
Finances, Eduard Vicente i Gómez, gerent de Serveis de l’expedient de constitució d’un dret real de su-
Generals i Josep M. Rius i Medina, director de Pa- perfície a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge
trimoni. sobre la finca de propietat municipal situada en el
Excusen la seva absència els Ims. Srs. Eduard carrer de Las Navas de Tolosa, núm. 312, per a la
García i Plans i Jordi Cornet i Serra. construcció i gestió d’habitatges en règim de lloguer
S’obre la sessió a les dotze hores i trenta minuts. destinats a la gent gran (amb serveis) i a la gent jove i
procedir a la constitució del dret de superfície en els
El Sr. Carnes obre la sessió tot indicant que es termes i condicions que resulten de l’acord d’aquest
comptarà amb la presència de l’Im. Sr. García-Braga- Plenari de 23 de febrer de 2007.
do, tinent d’alcalde d’Habitatge, Urbanisme i Règim El Sr. García-Bragado llegeix la proposta i demana
Interior per informar dels temes relatius a patrimoni. al Sr. Antoni Sorolla que expliqui la operació i justifiqui
el posicionament.
El Sr. Sorolla explica que les al·legacions feien re-
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior ferència a l’aprovació del planejament i que s’incorpo-
rés al pla detallat, qüestions que diu que no afecten a
El Sr. Vives demana fer el seguiment de les pro- la constitució del dret real de superfície que es
posicions aprovades en les comissions anteriors. proposa.
El Sr. Carnes li informa que el seguiment es fa en Es dictamina amb el posicionament favorable del
la part de control: en els precs i preguntes. PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de
El Sr. Mulleras, arran de la negativa per part del CIU i PP.
govern d’acceptar que una proposició del PP consti 2. Constituir un dret real de superfície, a favor de la
en l’ordre del dia, vol que consti en acta que el seu Generalitat de Catalunya sobre les finques de pro-
grup demana que l’actitud de l’equip de govern, de pietat municipal, situades al carrer de la Marina,
buidar políticament el contingut de les comissions per núms. 193-195, i a l’interior de l’illa delimitada pels
no voler debatre assumptes, finalitzi d’immediat. I carrers de Sardenya, de la Marina, de la Diputació i
recorda que els informes del Secretari són informatius del Consell de Cent, grafiades en el plànol annex, per
i no vinculants. un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït,
El Sr. Carnes es reserva els comentaris per al final per a la construcció i gestió d’un Institut d’Educació
de l’ordre del dia, i prega al Sr. Vives que faci la seva Secundària (IES), acord que substitueix l’adoptat pel
reflexió també al final. Plenari el 14 de febrer de 2003; practicar les opera-
S’aprova. cions de segregació, agrupació o altres necessàries
per a identificar les finques objecte del dret de super-
fície; declarar, d’acord amb l’article 78 i concordants
II) Part Informativa del Reial Decret 1093/1997, de 4 de juliol, que aprovà
les normes complementàries al Reglament per a
a) Despatx d’ofici l’execució de la Llei hipotecària, la innecessarietat de
llicència de parcel·lació; formalitzar l’esmentat dret
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or- d’acord amb les condicions del document annex, que
ganització municipal, es comunica la resolució se- s’aproven; inscriure’l en el Registre de la Propietat; fa-
güent: cultar l’Alcaldia per a la realització de totes les
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1713
actuacions encaminades a concretar, clarificar i exe- termini i condicions establerts en l’esmentat acord del
cutar el present acord. Consell Plenari; sotmetre l’expedient a informació pú-
Es dictamina amb el posicionament favorable del blica durant un termini de trenta dies i, si no s’hi for-
PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de mulen reclamacions o al·legacions tenir per aprovat
CIU i PP. definitivament el present acord; i autoritzar a l’IMAS la
3. Constituir un dret real de superfície, a favor de la integració de la superfície ampliada en la concessió
Generalitat de Catalunya, sobre la finca situada en el existent a favor de CRC-Mar, SA.
carrer de l’Equador, núms. 74-80, grafiada en el plà- El Sr. García-Bragado llegeix i explica que la pro-
nol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb posta d’ampliació de la concessió a l’IMAS és per
caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’un millorar les instal·lacions de diagnòstic mèdic per la
edifici que albergarà una Llar-residència per a malalts imatge de l’Hospital del Mar, qui a la vegada l’aporta
mentals, depenent del Departament d’Acció Social i com a aportació no dinerària a la societat CRC Mar,
Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i un Centre SA, concessionària d’aquest servei.
d’Assistència Primària (CAP) i un Centre de salut Es dictamina amb el posicionament favorable del
mental depenents del Servei Català de la Salut, acord PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot
que substitueix els drets de superfície a favor de la del PP.
Generalitat de Catalunya i el Servei Català de la Salut
aprovats per aquest Plenari el 18 de novembre de
2005, el 26 de maig de 2006 i el 23 de desembre de IV) Part decisòria
2005; modificar la clàusula sisena del Conveni signat
el 13 de juliol de 2005 entre el Departament de Be- a) Propostes d’acord
nestar i Família de la Generalitat de Catalunya i
l’Ajuntament de Barcelona, en matèria d’equipaments El Sr. Carnes proposa unificar els punts 6 i 7 per la
de serveis socials, en el sentit que el dret de su- seva vinculació.
perfície que s’atorga en aquest acord tindrà una du- 6. Aprovar inicialment l’expedient de modificacions
rada màxima de setanta-cinc anys; sotmetre l’expe- de crèdit en el Pressupost de l’exercici 2007 de l’Ajun-
dient a informació pública durant un termini de trenta tament de Barcelona per un import de 17.725.536 eu-
dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, ros, com a suplement de crèdit, (referència 07082690)
procedir a constituir el dret; formalitzar-lo en docu- d’acord amb el document annex a finançar amb els
ment administratiu d’acord amb les condicions del majors ingressos obtinguts a la partida pressupostària
document annex, que s’aproven; inscriure’l en el Re- 9901-42017-61114 Liquidació definitiva 05 (Fons com-
gistre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la plementari de finançament), i considerar-lo com defi-
realització de totes les actuacions encaminades a nitivament aprovat en cas de no presentar-s’hi recla-
concretar, clarificar i executar el present acord. macions en contra en el termini d’exposició pública.
Es dictamina amb el posicionament favorable del Sobre la taula.
PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot 7. Aprovar inicialment l’expedient de modificacions
del PP. de crèdit en el Pressupost de l’exercici 2007 de l’Ajun-
4. Autoritzar al Patronat Municipal de l’Habitatge, tament de Barcelona per un import de 5.000.000 eu-
com a titular del dret de vol sobre la part destinada a ros, com a suplement de crèdit, (referència 07082590)
habitatges de lloguer per a joves integrada en l’edi- d’acord amb el document annex a finançar amb els
ficació que la societat Proeixample, SA, ha construït majors ingressos obtinguts a la partida pressupostària
en les finques de propietat municipal de l’illa Londres 9901-42017-61114 Liquidació definitiva 05 (Fons com-
– Villarroel, constituït i cedit a favor d’aquest organis- plementari de finançament), i considerar-lo com de-
me per acord del Plenari del Consell Municipal de 23 finitivament aprovat en cas de no presentar-s’hi recla-
de desembre de 2005, per tal que aboni a la dita so- macions en contra en el termini d’exposició pública.
cietat el cost addicional de les obres corresponents, El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el
xifrat en 350.000 euros (l’impost del valor afegit in- Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la
clòs). Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la
El Sr. Sorolla informa que l’import que s’autoritza Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr.
és el cost addicional resultant del tancament del pro- Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova.
jecte de construcció dels habitatges de lloguer per a La Sra. Recasens, sobre el punt 6 on el crèdit es
joves construïts per Proeixample, SA, i que la seva destina a serveis extraordinaris de neteja, pregunta
quantia queda inclosa dins dels límits del préstec per quins són aquests serveis, i a quins barris es destina-
a habitatge protegit. ran, i quins són els espais anomenats de “nova con-
Es dictamina amb el posicionament favorable del figuració urbanística”. Sobre el punt 7 demana la data
PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot del dictamen on s’estableixen les patologies estruc-
del PP. turals del CEIP Mediterrània i la data prevista de
5. Ampliar en la superfície de 105,30 m2, grafiada reallotjament.
en el plànol annex, la concessió de l’ús privatiu res- El Sr. Florensa pregunta, sobre el punt 6, a quins
pecte del local de 275 m2 situat sota el vestíbul de usos es destinarà la modificació de crèdit, i per què hi
l’Hospital del Mar (planta soterrani –1) atorgada a ha hagut, en tant poc temps, tantes modificacions.
l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS) per Expressa la reserva de vot en el punt 6, i el vot favo-
acord del Consell Plenari de 23 de desembre de rable en el punt 7.
1994, per tal d’augmentar l’espai destinat al diag- La Sra. Balseiro, sobre el punt 6, diu que la seva
nòstic mèdic per la imatge mitjançant equips de res- aprovació suposa un increment de més del vuitanta
sonància magnètica i altres tècniques similars o altres per cent de la despesa de la contracta de neteja, i que
serveis sanitaris propis de l’Hospital, amb subjecció al el que caldria seria millorar la gestió de la contracta i
1 a714 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
exigir millores a l’empresa contractada. Sobre el punt La Sra. Recasens diu que la modificació de crèdit
7, constata la seva alarma a partir del dictamen de està motivada en l’expedient, però demana més con-
patologia estructural del CEIP Mediterrània, i es pre- creció. Proposa deixar aquest punt sobre la taula i el
gunta sobre els controls que es fan des de l’IMEB i seu posicionament per a la propera Comissió.
des del mateix Ajuntament respecte a les obres que La Sra. Balseiro pregunta si s’aprova, al mateix
es realitzen en aquests equipaments. temps, el suplement de crèdit i la seva l’aplicació.
En relació al punt 6, manifesta que a l’espera de El Sr. Carnes respon que s’està aprovant el suple-
més informació es reserven fer cap posicionament. ment de crèdit que després es destinarà a una sèrie
La Sra. Ballarín, pel que fa a les intervencions re- d’usos que són els que consten en l’expedient al qual
latives al CEIP Mediterrània, explica que l’escola ha tenen accés.
estat objecte de les corresponents auditories ordinàries El Sr. García-Bragado vol aclarir que l’objecte
i que, donat que es van detectar unes anomalies d’aquests contractes i el control de la seva eficàcia
greus, es va demanar, cap al mes de juliol, un informe formen part de la Comissió de Sostenibilitat i Serveis
a una empresa especialitzada i, seguidament, tant la Urbans, i que, en la d’Hisenda, es discuteix sobre la
Generalitat, com l’Ajuntament i el Districte van decidir consignació necessària per satisfer-les.
traslladar el casal d’estiu que es feia a l’escola, així El Sr. Carnes afegeix que la informació que s’ha
com buscar un espai per a l’inici del calendari escolar. facilitat als grups és la mateixa de què disposa aques-
Informa que l’actuació va ser ràpida i que, el mes de ta Comissió i, que com consta en l’expedient, bàsi-
setembre, els nens van iniciar el curs en uns mòduls cament es tracta d’increment de servei, pas de fre-
prefabricats a l’escola Alexandre Galí, sense cap mena qüència dels serveis de recollida, i la zona del 22 @; i
de problema. Informa que en aquests moments és la que pel que fa a la consolidació dels serveis es la
Generalitat de Catalunya qui ha de decidir si s’ha de Comissió de Sostenibilitat i Serveis Urbans, a qui
rehabilitar integralment o bé enderrocar l’edifici del compet informar.
CEIP Mediterrània i que, per al govern municipal, la El Sr. Vives diu que és difícil posicionar-se respec-
decisió més adient seria enderrocar-lo. te aquesta qüestió financera amb la informació de
La Sra. Recasens demana còpia de l’informe del què disposen.
mes de juliol, les despeses de manteniment i inversió La Sra. Balseiro expressa la seva confusió respec-
dels darrers 8 anys de l’escola, i la data de la darrera te a la funció d’aquesta Comissió i reitera la seva pre-
auditoria ordinària feta en aquesta escola. gunta sobre si només s’aprova el suplement o també
La Sra. Balseiro demana l’informe del mes de juliol, la seva aplicació, i manifesta el seu vot en contra en
així com conèixer quin és el paper dels representants relació a aquest punt.
de l’Ajuntament en si del Consorci d’Educació a l’hora La Sra. Solans explica que juntament amb els in-
d’exigir uns terminis concrets. També pregunta quan gressos hi ha d’haver la despesa corresponent, i afe-
els escolars podran tornar a l’escola rehabilitada o de geix que aquests últims anys ha canviat molt l’ús de
nova construcció. Expressa el seu vot a favor. l’espai públic.
El Sr. Carnes, sobre el punt 6, explica la justificació El Sr. Carnes diu que entén que els grups de-
de les pròrrogues i ampliacions del contracte de ne- manen que el punt 6 s’ajorni, i demana el posicio-
teja iniciat el 22 de desembre del 1999, que són d’una nament sobre el punt 7.
banda l’exigència de la ciutadania i, d’altra banda per El Sr. García-Bragado proposa abordar conjunta-
a l’atenció a noves zones com el 22@. ment els punt 8, 9, 10 i 11 en tractar-se del mateix
La Sra. Recasens creu que no s’ha contestat la assumpte, i, tot seguit, llegeix les propostes.
seva pregunta relativa als serveis extraordinaris que 8. Desestimar, per les raons exposades en l’infor-
s’estan consolidant i la reitera. me annex de la Direcció de Patrimoni, les al·lega-
El Sr. Florensa demana que es faci una previsió cions formulades pel Grup Municipal del Partit Popu-
més àmplia i a més llarg termini i no tantes am- lar de Catalunya en el tràmit d’informació pública del
pliacions de crèdit, també demana informació més plec de clàusules reguladores de la concessió de l’ús
concreta de la destinació dels nous recursos per la privatiu de domini públic municipal que afecta al
contracta. subsòl de la finca del carrer de Lepant, núms. 373-
La Sra. Balseiro fa esment dels límits establerts 387, i Travessera de Gràcia, núm. 375X (antiga Ca-
legalment per a les ampliacions de contractes i asse- serna Príncep de Girona), per a la construcció prèvia
nyala que en aquests moments en aquest contracte llicència municipal i explotació d’una estació recepto-
s’ha superat un increment del vuitanta per cent. Diu ra de 220 KV, en compliment de les previsions del
que diverses auditories confirmen que és un servei conveni d’11 d’abril de 2005 entre l’Ajuntament de
deficient, i demana, a l’Ajuntament de Barcelona, que Barcelona i la societat Endesa Distribución Eléctrica,
exigeixi a les empreses el bon funcionament del SL, societat unipersonal; aprovar definitivament el
servei. Expressa l’abstenció del seu grup. plec de clàusules esmentat; i adjudicar la concessió a
La Sra. Recasens comenta que no es poden po- la societat Endesa Distribución Eléctrica, SL, societat
sicionar per falta d’informació ja que, en l’expedient, unipersonal.
no s’especifiquen ni els serveis extraordinaris a con- El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el
solidar ni els carrers del 22 @ i, demana que, si el Sr. Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la
Carnes no té aquesta informació, els tècnics li am- Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la
pliïn. Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr.
El Sr. Carnes recorda que el contracte es va adjudi- Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova.
car l’any 1999 i que en aquests set anys s’han anat 9. Desestimar, per les raons exposades en l’infor-
incrementant les demandes i que les modificacions me annex de la Direcció de Patrimoni, les al·lega-
de crèdit es proposen per cobrir el conjunt d’aquestes cions formulades pel Grup Municipal del Partit Popu-
demandes. lar de Catalunya en el tràmit d’informació pública del
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1715
plec de clàusules reguladores de la concessió de l’ús per ampliar la xarxa de mitja i baixa tensió del cablejat
privatiu de domini públic municipal, que afecta al sub- de la Ciutat de Barcelona, i on també l’Ajuntament es
sòl de la finca del carrer de Menéndez i Pelayo canto- compromet a cedir una sèrie de solars per construir
nada amb el carrer de Martí i Franquès (Arístides subestacions de 220 Kw i que, no és fins el mateix
Mallol, núms. 20-26), per a la construcció prèvia lli- mes que té lloc l’apagada que, l’Ajuntament de Barce-
cència municipal i explotació d’una estació receptora lona, inicia els tràmits per fer la cessió definitiva
de 220 KV, en compliment de les previsions del con- d’aquests solars a l’empresa Fecsa-Endesa.
veni d’11 d’abril de 2005 entre l’Ajuntament de Barce- Demana que s’incorporin en els expedients les ex-
lona i la societat Endesa Distribución Eléctrica, SL, plicacions oportunes que puguin justificar el retard de
societat unipersonal; aprovar definitivament el plec de gairebé sis anys per cedir els solars i pregunta quan
clàusules esmentat; i adjudicar la concessió a la es constituiran les comissions previstes en els con-
societat Endesa Distribución Eléctrica, SL, societat venis per vetllar pel compliment de les inversions.
unipersonal. Expressa el seu vot a favor.
El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el El Sr. Vives expressa el seu vot a favor però diu
Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la que no té coneixement de com estan les altres sub-
Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la estacions acordades en el conveni del 2005.
Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. El Sr. Florensa expressa el vot a favor d’ERC.
Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. El Sr. García-Bragado agraeix el vot favorable del
10. Desestimar, per les raons exposades en l’in- PP de desestimar les seves pròpies al·legacions.
forme annex de la Direcció de Patrimoni, les al·lega- Situa el marc històric en el qual es va signar el con-
cions formulades pel Grup Municipal del Partit Popu- veni de l’any 2002, amb previsions en l’alta tensió i en
lar de Catalunya en el tràmit d’informació pública del les subestacions; diu que el conveni complementari
plec de clàusules reguladores de la concessió de l’ús va ser molt més precís i que la diferència més im-
privatiu de domini públic municipal, que afecta al portant entre aquests dos convenis és que, l’any
subsòl de la finca del carrer de Valldonzella, núms. 2003, Red Elèctrica compra a Endesa les instal·la-
14-28 (Jardins Torres Clavé), per a la construcció cions d’alta tensió de Barcelona; quan va entrar el
prèvia llicència municipal i explotació d’una estació nou president de Red Elèctrica, substituint al del PP,
receptora de 220 KV, en compliment de les previsions cedeix el manteniment i l’execució de les obres d’alta
del conveni d’11 d’abril de 2005 entre l’Ajuntament de tensió de Barcelona a Endesa i és, a partir d’aquest
Barcelona i la societat Endesa Distribución Eléctrica, pacte, que Endesa signa el segon conveni amb l’Ajun-
SL, societat unipersonal; aprovar definitivament el tament. Explica que, per executar aquestes subes-
plec de clàusules esmentat; i adjudicar la concessió a tacions, es necessita aprovar el planejament, que
la societat Endesa Distribución Eléctrica, SL, societat s’aprova al desembre del 2005, i, en l’any 2006 es
unipersonal. proposen les 4 concessions que Endesa ha pactat
El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el amb Red Elèctrica; diu que l’Ajuntament va decidir
Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la concedir les llicències d’obres a pesar de les al·le-
Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la gacions del Partit Popular. Informa que en la Llei del
Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. 97 del sector elèctric, aprovada sota el mandat del
Gomà expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. PP, hi ha una planificació vinculant de l’alta tensió
11. Desestimar, per les raons exposades en l’in- però, no s’establien mecanismes per obligar a exe-
forme annex de la Direcció de Patrimoni, les al·lega- cutar-lo i, per tant, les inversions anaven vinculades a
cions formulades pel Grup Municipal del Partit Popu- la voluntat de l’empresa.
lar de Catalunya en el tràmit d’informació pública del Tot seguit, explica la situació de les altres sub-
plec de clàusules reguladores de la concessió de l’ús estacions i informa que amb la nova llei 17 de juliol de
privatiu de domini públic municipal, que afecta a les 2007, que modifica la del 97, es fa un nou repartiment
finques situades en el carrer de Tànger cantonada entre alta tensió i distribució entre les dues empreses
Ciutat de Granada, per a la construcció prèvia llicèn- i que, ara, és possible, que les del Pla Tramuntana
cia municipal i explotació d’una estació receptora de les hagi d’executar Red Elèctrica.
220 KV, en compliment de les previsions del conveni Com a conclusions de l’explicació diu que: no hi ha
d’11 d’abril de 2005 entre l’Ajuntament de Barcelona i desídia, no hi ha rebaixa d’intensitat en la supervisió
la societat Endesa Distribución Eléctrica, SL, societat d’aquestes grans empreses i no hi ha incompliments.
unipersonal; aprovar definitivament el plec de clàu- Aclareix que aquest punt que es presenta no té res a
sules esmentat; i adjudicar la concessió a la societat veure amb l’apagada. Afirma que a l’Ajuntament li
Endesa Distribución Eléctrica, SL, societat uniper- interessa que s’executin les subestacions i no qui les
sonal. executarà. Assegura que faran falta més convenis i
El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el que l’apagada de juliol pot tenir conseqüències en la
Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la topologia de la xarxa elèctrica de Barcelona, de l’Àrea
Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Metropolitana i de Catalunya. Explica que, el model
Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. d’infrastructures que surt de la Llei del 97 posa el límit
Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. en 220 Kw, i aclareix que la realitat és que, per sota
La Sra. Balseiro explica que, com a conseqüència de 220, ha desaparegut una capa de tensions (110 i
de l’apagada de l’any 2002, es va signar un conveni 132) perquè al distribuïdor no li ha interessat mantenir
entre l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa Fecsa- aquest nivell de tensions que, tècnicament, és dis-
Endesa, on l’empresa es comprometia a fer, en el tribució, però que no es veia retribuïda específica-
termini de 3 anys, una sèrie d’obres en Barcelona que ment i que, aquest fet, afectarà el conveni i afirma
encara no s’han realitzat. Continua explicant que en que l’Ajuntament participarà en aquest debat, tant en
l’any 2005 es va signar un complement de conveni el nivell de les causes com en el de la tornada a la
1 a716 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
normalitat el mes de febrer. Informa que hi haurà una El Sr. Mulleras llegeix el prec i explica que és una
llei catalana, inexistent fins ara, que regularà les ca- reivindicació històrica del PP. Diu que els parquí-
racterístiques de la distribució. Es compromet a anar metres són una eina recaptadora; explica les dades
informant d’aquestes qüestions i agraeix el vot favo- d’on extreu l’afirmació i informa que només el 16 %
rable dels partits. de les places són exclusives per a residents. Afegeix
La Sra. Balseiro reclama el seu dret de rèplica a que la recaptació de l’àrea verda s’utilitza per cobrir
l’informe del Sr. García-Bragado. dèficits de BSM. Pregunta si no hi ha altres prioritats
El Sr. Carnes li explica que el punt de l’ordre del dia a Barcelona i, per què no és fa gratuïta per als veïns i
ja s’ha posicionat i que l’explicació s’ha donat perquè els comerciants.
s’ha demanat, però que no hi ha debat. La Sra. Ballarín contesta que l’àrea verda no té
La Sra. Balseiro vol fer ús del segon torn de pa- finalitat recaptadora i informa que no la modificaran
raula i expressa que hagués preferit la resposta a les perquè l’equip de govern estima que funciona bé i, a
al·legacions per escrit, i expressa el seu malestar per més, està avalat pel projecte NICHES que, el 16 de
l’acusació que s’ha fet, al PP, d’intentar endarrerir la març d’enguany, va donar un premi a l’àrea verda de
cessió dels solars. Diu que en els convenis s’especi- la ciutat de Barcelona per ser l’estratègia més in-
fiquen els compromisos assumits per Endesa i l’Ajun- novadora, i la recomana a altres ciutats. Quant a la
tament de Barcelona al marge de qui governava, on taxa de l’àrea verda, diu que el debat s’ha de fer en el
l’Ajuntament s’obligava a cedir uns solars en un de les ordenances fiscals.
termini concret i en lloc d’aquesta cessió es signa el El Sr. Mulleras es remet a les xifres per demostrar
conveni complementari. l’afany recaptador dels parquímetres i, explica que,
El Sr. Carnes, davant la durada de la seva in- per millorar la mobilitat, s’ha de millorar el transport
tervenció, demana que l’acabi i, finalment, li treu la públic.
paraula. La Sra. Balseiro vol que consti en acta La Sra. Ballarín recorda que l’àrea verda pretén un
aquest abús de poder. efecte dissuassiu del trànsit incidint en l’aparcament
El Sr. Vives reclama el seu dret a rèplica i critica amb una taxa per a l’aprofitament especial del domini
l’Ajuntament de Barcelona per no haver fet complir públic. Quant al col·lectiu de residents, recorda que
els acords signats. Comenta que li agradaria que tots tenen uns preus simbòlics i que els comerciants no
els membres d’aquesta comissió poguessin treballar residents poden tenir descomptes de fins al 30%. Afir-
conjuntament perquè es compleixi el pla energètic de ma que els preus zero porten associats problemes
la Ciutat al més aviat possible. d’ineficiència en l’assignació de recursos i que són els
12. Aprovar inicialment el plec de clàusules regula- mateixos veïns qui demanen l’extensió de la zona
dores de la concessió de l’ús privatiu de domini públic verda.
de l’immoble situat a la finca del carrer de l’Arqui- Es dóna per tractat.
tectura, núms. 20-24, grafiat en el plànol annex, per a
l’adequació i gestió d’un equipament sanitari, assis-
tencial i terapèutic destinat principalment a Centre de b) Preguntes
Salut Mental d’Adults i al Programa de Servei Indi-
vidualitzat (PSI) del Districte d’Horta-Guinardó; sot- Del Grup Municipal CIU:
metre’l a informació pública durant el termini de trenta 14. Segons el govern municipal, quina és l’assig-
dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, nació que la ciutat de Barcelona hauria de rebre en el
tenir per elevat automàticament aquest acord d’apro- Fons de Cooperació Local de Catalunya atesa la seva
vació inicial a definitiva; adjudicar la concessió, pel condició de capitalitat, quines accions ha portat a
procediment negociat sense publicitat a la l’Asso- terme davant del govern de la Generalitat per recla-
ciació de Salut Mental Horta Guinardó; formalitzar el mar aquesta quantitat, i si aquesta reclamació ja es
contracte corresponent prèvia constitució de la fiança veurà reflectida en el pressupost de l’Ajuntament per
que el plec preveu; i, com a conseqüència, declarar al proper exercici?
extingida la cessió d’ús atorgada a l’Associació de La Sra. Recasens llegeix la pregunta.
Salut Mental per acord del Consell Plenari de 27 El Sr. Carnes informa de la xifra que consta a la llei
d’octubre de 1995. 4/2007 dels pressupostos de la Generalitat, i creu que
El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el s’hauria de reflexionar de si el Fons de Cooperació
Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Local de Catalunya és l’espai on s’ha d’exercir la
Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el capitalitat de Barcelona o hi ha altres vies, i demana a
Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP i el Sr. CiU que realitzi la mateixa reflexió perquè, el proper
Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. dia 29, en l’assemblea de l’Associació Catalana de
Municipis, es puguin modificar els criteris del Fons en
b) Proposicions benefici de Barcelona.
c) Mocions La Sra. Recasens diu que feia la pregunta condicio-
nada pel programa electoral del PSC que explicitava
que demanarien al govern de la Generalitat, que la
V) Part de control ciutat de Barcelona tingués un fons de cooperació lo-
cal coherent amb la seva condició de capitalitat, i pre-
a) Precs gunta si és que s’estan desdint. D’altra banda, infor-
ma que, des de l’any 2000, l’Ajuntament de Barcelona
Del Grup Municipal PP: pressuposta, del fons de cooperació local, 6 milions
13. Instar al govern de la ciutat a implantar la gra- d’euros però que liquida la meitat i, en canvi, en el
tuïtat de l’àrea verda per als veïns residents i comer- 2007, és de 4,7 milions d’euros i pregunta si és que
ciants a la ciutat de Barcelona. s’estan rebaixant les expectatives. Demana que se li
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1717
informi de quins són els imports que s’estan rebent i peració local de Catalunya. Respecte al que pertany a
reitera la seva pregunta del punt 14. la Generalitat diu que, en el moment que s’articula la
El Sr. Carnes diu que en l’acord de govern, que no Carta, els ingressos comencen a ser significatius,
en el programa electoral, no hi ha cap referència ex- però en l’àmbit de l’Estat és de 20 milions d’euros,
plícita en aquest àmbit i informa que hi ha hagut un amb la salvetat que, aquesta xifra, es pot revisar en el
increment, els últims anys, de les transferències de moment de la creació de l’Àrea Metropolitana.
capital d’altres administracions. D’altra banda creu El Sr. Mulleras no creu que s’hagi respost la pre-
que hi ha hagut un canvi substancial, per part de la gunta perquè el que demanen és l’evolució dels in-
Generalitat respecte a l’Ajuntament de Barcelona els gressos del 2003 fins a les previsions del 2008, i que
últims anys i que, encara que és substancial, no és si no té en aquest moment les xifres les hi faci arribar
suficient ja que hi ha àmbits que es poden reforçar i per escrit. D’altra banda, pregunta d’on ha extret les
millorar; i la torna a convidar per treballar conjunta- xifres que ha explicat atès que no coincideixen amb
ment per millorar aquesta participació. les que té, concretament les del 2004, i que s’ha anat
La Sra. Recasens demana que se li aclareixi el disminuït el finançament estatal en un 8 %. Per tant,
canvi substancial perquè creu que no estan mirant afirma que hi ha un desenvolupament incorrecte de la
indicadors homogenis, i accepta la invitació per treba- Carta Municipal en no aconseguir la suficiència
llar conjuntament i negociar amb la Generalitat el financera. Diu que s’ha de tenir en compte que,
finançament dels consorcis. aquestes xifres, també demostren que hi ha una
El Sr. Carnes es compromet a facilitar a la Sra. baixada de l’activitat econòmica de Barcelona, per-
Recasens la informació d’on ha extret els indicadors què, bàsicament, provenen dels impostos sobre el
que ha utilitzat. consum.
Es dóna per tractada. El Sr. Carnes diu que ha explicat les dades a partir
15. Quins són els indicadors de consum que ha de l’impacte de la Carta Municipal perquè ha inter-
utilitzat l’equip de govern municipal per negociar amb pretat que la pregunta les demanava des de la seva
l’Estat la distribució de l’IVA i dels IIEE, i quin per- implantació, l’any 2006, i comenta que es pot obrir el
centatge d’aquests impostos s’obtindran atesos els debat respecte als anteriors anys en un altre moment.
indicadors emprats? Creu que s’ha de tenir sempre el desig d’obtenir més
Sra. Recasens explica que fa la pregunta perquè ingressos i que, com a Ajuntament de Barcelona, s’ha
en el programa electoral municipal del PSC es com- de treballar conjuntament per crear els mecanismes
prometien a negociar aquest tema en base a uns tècnics suficients per justificar els interessos de l’Ajun-
indicadors de consum i volen informació al respecte. tament davant altres administracions.
El Sr. Carnes, respecte a l’IVA i els impostos Es dóna per tractada.
especials, explica el que diu la Llei d’hisendes locals i El Sr. Carnes dóna la paraula al Sr. Vives i al Sr.
recorda que l’índex de consum l’estableix l’INE. Mulleras perquè facin la intervenció pendent de l’inici
D’altra banda, vol fer una reflexió oberta respecte al de Comissió sobre la configuració de les ordres del
que succeeix amb els factors que poden decidir en dia.
les Hisendes locals, com el turisme o la immigració, i El Sr. Vives manifesta que a la vista que en
que no tenen un barem establert i no estan definits aquesta comissió no hi ha proposicions degut a què
els percentatges o els indicadors a tenir en compte; i el govern no n’accepta cap que estigui acompanyada
diu que és un tema a treballar. de l’informe negatiu del Secretari, el debat polític que-
La Sra. Recasens diu es obvi que s’ha de complir da mermat, i per intentar solucionar aquesta merma
la llei, però la pregunta la fan pel que s’explicitava en proposa que, les proposicions amb informe desfavo-
el programa electoral del PSC, de crear uns indi- rable, es puguin replantejar i redactar, amb l’ajuda de
cadors de consum nous per negociar l’IVA i impostos l’equip de la Secretaria general, perquè sigui favora-
especials, i vol saber quins són i si s’ha creat una ble i així es puguin debatre els seus continguts.
taula de treball concreta amb el Ministeri d’Hisenda o El Sr. Mulleras reitera les seves paraules inicials i
amb la Generalitat de Catalunya. corrobora que, en treure les proposicions, s’està des-
El Sr. Carnes explica que s’està en la fase ja expli- naturalitzant el debat polític de la Comissió i explica
cada. Creu que s’han de tramitar amb prudència els que creu que no s’accepten perquè podria haver pro-
àmbits que tenen efectes colaterals en el conjunt de posicions aprovades sense el vot favorable del go-
les hisendes de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya. vern. Recorda que els informes són informatius i no
Diu que no s’ha constituït cap taula de treball que vinculants. Diu que el seu grup s’afegirà a aquella
només s’han mantingut converses informals perquè es proposta que ajudi a solucionar aquest tema.
tinguin en compte aquests factors, i que, per la seva El Sr. Mestre recorda que el debat que s’està
transcendència i repercussió, quan es comenci a ope- proposant ja s’ha fet a la Junta de Portaveus i que,
rar d’una forma positiva respecte als interlocutors, com no hi va haver acord respecte al que i al com han
s’informarà als membres d’aquesta Comissió. de ser les proposicions, el president de la Junta de
Es dóna per tractada. Portaveus va demanar al Secretari que informés, de
Del Grup Municipal PP: cadascuna de les propostes, si tenien o no naturalesa
16. Quina ha estat l’evolució dels ingressos cor- de proposicions i és en funció d’aquest informe que,
rents de l’Ajuntament amb la implantació de la Carta en el seu cas, s’abstenen en la votació. Comenta que
Municipal, detallant els conceptes i exercicis, incloent el seu grup vol afavorir el debat polític però no creu
la comparativa amb els exercicis 2003, 2004, 2005 i que la proposició sigui l’únic instrument per fer-ho.
2006, i previsions dels anys 2007 i 2008? La Sra. Recasens vol aclarir, com a membre de la
El Sr. Mulleras llegeix la pregunta. Junta de Portaveus, que també es va dir que, men-
El Sr. Carnes respon que part de la pregunta ha trestant no hi hagués un acord, les propostes anaven
estat resposta en l’explicació sobre el fons de coo- a debat i a votació en les diverses comissions i,
1 a718 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
afegeix que, les Propostes d’acord són l’únic ins- posició del govern i la dels grups de l’oposició. Infor-
trument amb vinculació jurídica. ma que en la propera sessió de la Comissió, abans
El Sr. Florensa diu que, com la reflexió és global, de començar-la, demanarà al Secretari que recordi
vol manifestar la posició del seu grup. Comenta que els mecanismes de funcionament de la Comissió per
és necessari trobar una solució aviat perquè algunes no entrar en contradiccions que puguin provocar si-
proposicions, que fa uns mesos es discutien i s’ac- tuacions incòmodes.
ceptaven, ara no són considerades proposicions i re-
marca que el reglament no ha canviat. c) Declaracions de Grup
El Sr. Carnes, com a president de la Junta de
Portaveus, recull l’esperit que expressa el Sr. Vives i
comenta que, el proper dimarts, es torna a reunir la No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-
Junta i creu que és un bon moment per avançar en sidència aixeca la sessió a les catorze hores i cin-
aquest tema i poder trobar un terme intermedi entre la quanta minuts.
Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge
Acta de la sessió celebrada el dia 20 de setembre dre del dia i qüestions formals en el moment final de
de 2007 i aprovada el dia 18 d’octubre de 2007 la sessió.
Pregunta si hi ha alguna discrepància en relació al
contingut de l’acta de la sessió anterior i comprova
A la sala President Lluís Companys de la casa de que no n’hi ha cap.
la ciutat, el 20 de setembre de 2007, s’hi reuneix la S’aprova.
Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge,
sota la presidència de l’Im. Sr. Ramon García-Braga-
do i Acín. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. II) Part Informativa
Srs.: Raimond Blasi i Navarro, Itziar González i Virós,
Imma Moraleda i Pérez, Assumpta Escarp i Gibert, a) Despatx d’ofici
Francesc Narváez i Pazos, Eduard García i Plans,
Antoni Vives i Tomàs, Joan Puigdollers i Fargas, Jordi En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-
Cornet i Serra, Javier Mulleras Vinzia, Alberto Villa- ganització municipal, es comuniquen les resolucions
grasa Gil, Elsa Blasco i Riera i Ricard Martínez i següents:
Monteagudo, assistits pel secretari general de la Cor-
poració, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. 1. Districte d’Horta-Guinardó
També hi són presents els Srs.: Ramon Massaguer Del gerent municipal, de data 19 de juliol de 2007,
i Meléndez, gerent d’Urbanisme i Infraestructures i que aprova el plec de clàusules i convoca concurs,
Antoni Sorolla i Edo, delegat d’Habitatge. per adjudicar el contracte de condicionament planta
Excusen la seva absència la Ima. Sra. Montse Sán- baixa i altell, ala nord, edifici Casernes, com a nova
chez i Yuste. OAC, per als exercicis 2007-2008, i per un import
S’obre la sessió a les setze hores i trenta-cinc mi- d’1.239.746,59 euros.
nuts.
2. Districte de Sant Andreu
El Sr. García-Bragado dóna la benvinguda als Del gerent municipal, de data 19 de juliol de 2007,
membres i assistents a la sessió, i explica que l’ordre que aprova el plec de clàusules i convoca concurs,
del dia no ha recollit alguna proposició presentada, per adjudicar el contracte d’obres per a la implantació
motiu pel qual hi haurà opinions contrastades que d’escales mecàniques al carrer Ausona, entre els
demana siguin exposades i debatudes en la part de carrers Foradada i Mare de Déu de Lorda, per als
control. exercicis 2007-2008, i per un import de 484.122,61
euros.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior 3. Districte de Sant Andreu
Del gerent municipal, de data 20 d’agost de 2007,
El Sr. García- Bragado proposa que els comentaris que aprova el plec de clàusules i convoca concurs,
sobre acords adoptats en sessions anteriors es rea- per adjudicar el contracte de reurbanització del carrer
litzin en la part final de la sessió. D’aquesta manera, Mireia i entregues amb els carrers Ausona i Turó de
es podrà fer el debat de les propostes d’acord d’aques- la Trinitat, per als exercicis 2007-2008, i per un import
ta sessió i establir el debat de les discrepàncies d’or- de 875.217,81 euros.
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1719
4. Sector d’Urbanisme que suposa un decrement de preu del 4,2% respecte
De la gerent municipal, de data 30 de juliol de el pressupost del projecte inicial (4.070.618,43 euros,
2007, que adjudica a Proyectos Ingeniería y Cons- l’impost del valor afegit inclòs) i una ampliació del
trucciones (SAPIC) el contracte d’obres de reforç es- termini d’execució de sis mesos i donar-ne compte a
tructural i reparació de les façanes de l’edifici Torre la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.
de la Catalana de Gas, A.SA, per als exercicis 2007-
2008, i per un import d’1.472.549,76 euros. Districte de Sant Andreu
9. Aprovar definitivament el Projecte d’obres d’ur-
5. Districte d’Horta-Guinardó banització d’implantació de serveis als sectors de
De la gerent municipal, de data 17 de juliol de millora urbana de la Modificació del Pla General Me-
2007, que adjudica a la societat Taller Ingeniería Am- tropolità de les Casernes de Sant Andreu i sector III
biental, SL el contracte de redacció del projecte de Sant Andreu-Sagrera, amb un import per a co-
executiu i direcció de les obres de reforma del casal neixement de l’Administració de 5.122.248,96 euros,
de la Font d’en Fargas, per als exercicis 2007-2009, i l’impost del valor afegit inclòs, d’acord a l’informe de
per un import de 217.762,96 euros. 24 de juliol de 2007, de la Direcció de projectes d’ur-
banització i edificació de Bagursa, el qual figura a
l’expedient i es dóna per reproduït; publicar aquest
Acords de la Comissió de Govern de 12 de setembre acord en el Butlletí Oficial de la Província i el Diari Ofi-
de 2007: cial de la Generalitat de Catalunya i a la Gaseta Muni-
cipal; notificar-ho als interessats i donar-ne compte a
Districte de Sants-Montjuïc la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.
6. 1r) Aprovar definitivament, de conformitat amb 10. Aprovar el Projecte segregat modificat d’urba-
l’article 113.3 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de nització de la UAX/A57 del Pla especial de reforma
juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’ur- interior de Can Portabella, Fase 1 i Fase 2 parcial,
banisme de Catalunya, en relació amb l’article 164.2 d’acord a l’informe del director tècnic d’Infraestruc-
del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova tures de Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA,
el Reglament de la Llei d’urbanisme, el Projecte de (BIMSA) de 30 d’abril de 2007 i del director de Gestió
reparcel·lació voluntària del Polígon d’actuació d’àm- d’Obres d’Urbanització i Edificació de Bagur, SA, de
bit discontinu format pels carrers de Numància, núms. 24 de juliol de 2007, els quals figuren a l’expedient i
26-28-28 bis, de Robrenyo, núm. 53, d’Olzinelles, es donen per reproduïts, amb un pressupost total per
núms. 73, 75-79, d’Olzinelles, núm. 31 i de Dalmau, a coneixement de l’Administració d’1.568.777,11 eu-
núm. 21, que ha estat formalitzat mitjançant escrip- ros, l’impost del valor afegit inclòs, que suposa un in-
tura pública de 24 de maig davant el notari de la ciutat crement de preu de 5,61% respecte el pressupost del
de Barcelona, Sr. Jaime Ruiz Cabrero, número de projecte segregat inicial (1.485.393,07 euros, l’impost
protocol 1.017; 2n) notificar aquest acord als inte- del valor afegit inclòs) i un increment de preu del
ressats i 3r) publicar el present acord en el Butlletí 3,99% respecte el projecte global inicial (2.091.600
Oficial de la Província, en un dels diaris de més di- euros, l’impost del valor afegit inclòs); notificar-ho als
fusió de la província i en el Tauler d’Edictes de l’Ajun- interessats i donar-ne compte a la Comissió d’Urba-
tament de Barcelona. nisme, Infraestructures i Habitatge.
Districte d’Horta-Guinardó Districte de Sant Martí
7. Desestimar, la petició formulada pels Srs. Fede- 11. 1r) Desestimar les al·legacions formulades per
rico i Ramón Ros Costa-Jussà, en nom i represen- part del Sr. Antoni Serrano Jovells, en nom i repre-
tació de la mercantil Indústria Tèxtil Ibèrica, SA, en sentació de la Sra. Maria Dolors Compta Planas i de
instància presentada el 27 de març, de reversió de la la Sra. Maria José Pujol Rojo, en nom i representació
finca situada al passeig de la Vall d’Hebrón, núms. de Icària Iniciatives Socials SAL, durant el tràmit d’in-
282-284, de 1.574,88 m2 de superfície, adquirida per formació pública posterior a l’aprovació inicial del
l’Ajuntament de Barcelona en el marc del proce- projecte d’Estatuts i Bases d’Actuació de la Junta de
diment de l’expedient d’expropiació forçosa núm. Compensació del subsector núm. 11 del Pla de mi-
9025/71, seguit per executar el Projecte del II Cinturó llora urbana per a la reforma interior del sector Llull-
de Ronda Via Favència Tram II”, aprovat l’11 d’agost Pujades-Ponent, pels motius que consten en l’informe
de 1969, per les raons que justificadament i motiva- de tractament de les al·legacions i de proposta d’apro-
dament consten en l’informe de la Direcció de Serveis vació definitiva i en la documentació que consta en
de Gestió Urbanística de 24 de juliol de 2007, obrant l’expedient administratiu. 2n) Aprovar definitivament
a l’expedient i que es dóna per íntegrament reproduït; el projecte d’Estatuts i Bases d’Actuació de la Junta
notificar-ho als interessats. de Compensació del subsector núm. 11 del Pla de
millora urbana per a la reforma interior del sector Llull-
Districte de Nou Barris Pujades-Ponent, formulat pels propietaris que repre-
8. Aprovar el Projecte modificat d’urbanització del senten el 64% de la superfície del sòl inclòs en l’àmbit
carrer d’Aiguablava entre els carrers de Tamariu i de de transformació. 3r) Publicar aquest acord en el
Sa Tuna amb la nova implantació de serveis al barri Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de més
de Trinitat Nova, d’acord a l’informe de 24 de juliol circulació de la Província i notificar-lo individualment
2007 de la Direcció de Gestió d’Obres de Projectes als interessats. 4t) Requerir als interessats que proce-
d’Urbanització i Edificació de Bagursa, el qual figura a deixin a constituir la Junta de Compensació per mitjà
l’expedient i es dóna per reproduït, amb un pressu- de l’atorgament de la corresponent escriptura pública.
post total per a coneixement de l’Administració de El Sr. Puigdollers demana tenir accés a l’expedient
3.898.669,79 euros, l’impost del valor afegit inclòs, que figura amb el núm. 7 del despatx d’ofici.
1 a720 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
El Sr. García- Bragado afirma que l’expedient es El Sr. Massaguer comenta, pel que fa a la segu-
posarà a la seva disposició. retat jurídica de les actuacions de les finques que fi-
guren en la proposta, que amb l’aprovació del tram
b) Mesures de govern estatal de la Carta municipal de Barcelona es va intro-
c) Informes duir una modificació de la llei estatal del sòl on s’im-
pedeix alguns casos de reversió de finques expro-
III) Propostes a dictaminar piades. És a dir, algunes d’aquestes finques s’havien
expropiat per a una altra finalitat, però la modificació
a) Ratificacions de PGM, en destinar-les a habitatge social, cobreix
b) Propostes d’acord l’Ajuntament d’aquesta hipotètica reversió i això és el
que s’està al·legant en el procediment contenciós,
Districte de Ciutat Vella arguments que es consideren suficients per entendre
que no s’ha de produir la reversió en les dues finques
1. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els on es podria plantejar el tema. Pel que fa a la finca de
articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelo- l’Arc del Teatre de la que parla una al·legació, explica
na, la Modificació del Pla General Metropolità per a la que no es troba dins el llistat de la proposta i que la
destinació de finques de Ciutat Vella a habitatge so- seva inclusió significaria una modificació d’àmbit i,
cial, d’iniciativa municipal (Foment de Ciutat Vella, per tant, una nova tramitació del procediment rea-
SA), amb les modificacions a què fa referència l’in- litzat.
forme de la Direcció de Serveis de Planejament; re- El Sr. Puigdollers explica que la finca de l’Arc del
soldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in- Teatre 58-58 bis és municipal i sembla ser que es
formació pública de l’aprovació inicial, de conformitat troba destinada a hotel i que un ciutadà al·lega per-
amb l‘informe de l’esmentada direcció, de valoració què no s’ha inclòs aquesta finca municipal per a habi-
de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a tatge social. Manifesta la reserva de vot del seu Grup.
l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a El Sr. García-Bragado contesta que esbrinaran
aquest acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió aquest tema i que es donarà la corresponent resposta
d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva a aquesta preocupació.
aprovació definitiva. El Sr. Villagrasa afirma que una de les seves
El Sr. García-Bragado presenta la Modificació del preocupacions era la reversió dels drets, que ja ha
Pla General Metropolità per a la destinació de finques estat contestada i demana al regidor d’urbanisme que
de Ciutat Vella a habitatge social, d’iniciativa munici- en l’actuació de Sant Bartomeu, 5-7 es tuteli amb
pal. molta cura la relació de propietaris i llogaters perquè
El Sr. Massaguer explica que la present modifi- sembla que hi ha un presumpte cas de mobing im-
cació té com a objecte destinar a habitatge social un mobiliari o, si més no, malentès entre propietaris i
conjunt de finques, unes de propietat municipal, altres llogaters ja que volien els primers declarar l’edifici en
traspassades a cooperatives d’habitatge o Regesa, i ruïna i, finalment, l’administració va haver d’intervenir.
altres que són privades i que no s’havien construït o Manifesta la reserva de vot del seu Grup.
que es trobaven en estat de conservació deficient. La Sra. González afirma que aquest tema està con-
Aquesta modificació permet acreditar i destinar defi- trolat.
nitivament a habitatge social aquestes finques i espe- Es dictamina amb el posicionament favorable del
cifica que entre l’aprovació inicial i la definitiva s’han PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de
exclòs dues finques - carrer de les Caputxes, 1 i car- CIU i PP.
rer de Sant Bartomeu 5 i 7- perquè els propietaris han 2. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els
acreditat que ja havien iniciat el procés de la seva articles 11.1.j i 66.3 i 5 de la Carta Municipal de Bar-
rehabilitació i resten incloses dins la proposta un total celona, la Modificació del Pla especial de reforma in-
de 28 finques. terior del Raval per a l’ajust d’alineacions viàries a les
El Sr. Puigdollers comenta que li sembla que en el finques núms. 79 i 81 del carrer dels Tallers, núms.
document d’aprovació inicial hi havia 36 finques de 17B al 27 del carrer del Peu de la Creu, i núms. 1-5
propietat municipal i 10 finques de titularitat privada. del carrer de Xuclà, d’iniciativa municipal (Foment de
Afirma que coneix que dues finques privades s’ex- Ciutat Vella, SA); i resoldre les al·legacions presenta-
clouen de l’expedient, i és per això que demana que des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
se li aclareixin aquests números. També pregunta inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de
com està el tema de les finques que figuren com a Serveis de Planejament, de valoració de les al·lega-
propietat municipal adquirides per expropiació per a cions, que consta a l’expedient i a efectes de motiva-
destinar-les a un determinat ús que, finalment, no ció s’incorpora a aquest acord i trametre l’expedient a
s’ha dut a terme ja que ara es destinaran a habitatge la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelo-
social. També pregunta què passa amb la finca d’Arc na per a la seva aprovació definitiva.
del Teatre 58-58 bis, que és de propietat municipal. El Sr. García-Bragado presenta la Modificació del
El Sr. Massaguer explica que sens perjudici de po- Pla especial de reforma interior del Raval per a l’ajust
der repassar el llistat, el nombre final de finques és de d’alineacions viàries a unes finques del carrer dels
28; és a dir, les que figuraven en el llistat inicial Tallers, del carrer del Peu de la Creu i del carrer de
menys les dues esmentades que, finalment, no hi fi- Xuclà.
guren. El Sr. Massaguer explica que aquesta proposta té
El Sr. García- Bragado determina que abans del per objecte ajustar les alineacions viàries d’unes fin-
Plenari es pot revisar aquest llistat per tal que el Grup ques privades situades al sector nord del Raval afec-
de Convergència i Unió tingui clares quines són les tades parcialment per sistemes i que se les qualifica
finques que figuren en aquesta proposta. de zona de casc antic, clau 12 b. L’Ajuntament ha
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1721
formalitzat els corresponents convenis amb els pro- bilitat i constata la manca d’equipaments en la zona
pietaris d’aquestes finques fixant el compromís fefa- que generin moviment i oci perquè, malgrat saber que
ent de la seva rehabilitació com a contraprestació de no és objecte d’aquest document, no apareix enlloc
l’ajust de les alineacions viàries en aquestes finques del document.
que ara es consoliden en el seu emplaçament degu- Es dictamina amb el posicionament favorable del
dament rehabilitades. PSC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de CIU, PP i
El Sr. Villagrasa pregunta perquè el conveni amb ERC.
Peu de la Creu, 21 no està tancat. 4. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
El Sr. Massaguer explica que aquest conveni va ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
ser l’últim en formalitzar-se però ja està tancat i millora urbana per a l’ordenació de la dotació d’ha-
incorporat a l’expedient. bitatges per a joves, situada al carrer de l’Encuny,
El Sr. Martínez manifesta la reserva de vot del seu núm. 7, promogut per Societat Proviure CZF, SL; i
Grup i pregunta perquè la illa petita del carrer Peu de resoldre les al·legacions presentades en el tràmit
la Creu amb Riera Alta sembla afectada totalment en d’informació pública de l’aprovació inicial, de confor-
la documentació gràfica mitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de
El Sr. Massaguer explica que efectivament no tota Planejament, de valoració de les al·legacions, que
l’illa estava afectada ja que només hi havia una consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incor-
afectació de vial i la resta, edificada, es qualifica de pora a aquest acord.
clau 12b. El Sr. García-Bragado presenta el Pla de millora ur-
Es dictamina amb el posicionament favorable del bana per a l’ordenació de la dotació d’habitatges per
PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de a joves, situada al carrer de l’Encuny.
CIU i PP. El Sr. Massaguer explica que l’objecte de la pro-
posta és ordenar habitatges dotacionals amb un sos-
Districte de Sants-Montjuïc tre màxim de 8.000 m2 i amb una previsió de 115
habitatges.
3. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- El Sr. Puigdollers manifesta la manca d’informe del
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de consell de districte i la reserva de vot del seu Grup.
millora urbana al sector 8 de la Modificació del Pla Es dictamina amb el posicionament favorable del
General Metropolità per a la transformació urbanística PSC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de CIU, PP i
de la Marina de la Zona Franca, d’iniciativa municipal, ERC.
amb les modificacions a què fa referència l’informe de 5. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
al·legacions presentades en el tràmit d’informació pú- pecial urbanístic per a la concreció del tipus d’equi-
blica de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’infor- pament i de les condicions d’edificació de la finca
me de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·le- situada al carrer del Doctor Font i Quer, núms. 9-11,
gacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient promogut pel Departament d’Acció Social i Ciutadania
i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. de la Generalitat de Catalunya; i resoldre les al·le-
El Sr. García-Bragado presenta el Pla de millora ur- gacions presentades en el tràmit d’informació pública
bana al sector 8 de la Modificació del Pla General de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de
Metropolità per a la transformació urbanística de la la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració
Marina de la Zona Franca. de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a
El Sr. Massaguer explica que es tracta d’un dels efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord.
primers sectors de planejament derivat que tindríem El Sr. García-Bragado presenta el Pla especial
dins la MPGM i que té com a objectiu la seva con- urbanístic per a la concreció del tipus d’equipament i
creció i determinació per donar compliment a les de- de les condicions d’edificació de la finca situada al
terminacions previstes en l’esmentada modificació carrer del Doctor Font i Quer.
per tal d’executar i desenvolupar la part edificable i de El Sr. Massaguer explica que aquest pla té per
sistemes. El desenvolupament d’aquest sector s’ha objecte l’ordenació dels sòls i la definició del tipus
prioritzat atesa la importància de la superfície munici- d’equipament d’aquesta parcel·la municipal, la qual
pal que el conforma així com el nombre d’habitatges forma part d’un conjunt d’equipaments –alguns cedits
previst: 489 habitatges lliures; 210 habitatges a preu a la Generalitat de Catalunya– dins el marc del con-
concretat, 140 habitatges protegits en regim general i veni de col·laboració amb el Departament d’acció so-
93 habitatges protegits en regim especial, a banda del cial i ciutadana, per a la construcció d’una residència
que seria l’habitatge dotacional públic. de discapacitats psíquics. El sostre màxim de l’actua-
El Sr. Puigdollers constata que en aquest expedient ció es de 2.500 m2, amb planta baixa més dues plan-
no figura l’informe del consell del districte, que no hi tes pis, perfectament incorporat a l’orografia del ter-
ha resposta a la petició d’informe, per part de l’Ajun- reny en aquest àmbit de Montjuïc.
tament, del Departament d’Habitatge de la Generalitat El Sr. Villagrasa manifesta la reserva de vot del seu
que hi hauria de figurar. Comenta que no queda clar Grup i comenta la resposta de les al·legacions pre-
com s’integra dins el projecte les conclusions de sentades, on demanaven dues coses: que a Montjuïc
l’informe de mobilitat de l’ATM i, per últim, que no es no s’iniciessin més expedients fins a tenir el pla direc-
garanteix de manera suficient el trasllat a un altre lloc tor aprovat dels usos de la muntanya i, també, que
del camp de futbol que hi ha a la zona. una gran zona qualificada d’equipament es qualifi-
El Sr. Villagrasa manifesta la reserva de vot del seu qués de zona verda per tal de no edificar més la zona
Grup i destaca la manca d’informe del consell del afectada. La resposta a les al·legacions sobre el canvi
districte, la preocupació pel canvi d’ubicació del camp de qualificació d’equipament a zona verda parla de
de futbol, la conveniència de millorar l’estudi de mo- què es disposaran plaques fotovoltaiques, i aquesta
1 a722 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
resposta no els sembla de rebut. També comenta que cions presentades en el tràmit d’informació pública de
per a determinar els usos de la muntanya es remeten l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la
a un llibre, que no és, ni de bon tros, el pla director Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de
d’usos de la muntanya. Pel que fa a la vegetació, ex- les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes
pliquen que s’ha encarregat un estudi, que figura a de motivació, s’incorpora a aquest acord; requerir el
l’expedient, que conclou que el verd s’ha de mantenir promotor per tal que, en el termini màxim de tres me-
i tenir-ne cura. Per tot això, demanen que desprès sos a comptar des del dia següent a la notificació del
d’aquesta obra es mantingui el verd i reitera que fins present acord, constitueixi la garantia per un import
que s’aprovi el pla director d’usos de Montjuïc no es de 216.000 euros, corresponent al 12% del valor de
facin ni es tramitin més planejaments. les obres d’urbanització, als efectes establerts a l’ar-
El Sr. Martínez manifesta el vot favorable tot in- ticle 101.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme, apro-
sistint en la conveniència de tramitar el mínim plane- vat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i com
jament possible d’aquest indret fins a tenir el pla di- a requisit previ a la publicació de l’anunci d’aquest
rector, que pot tenir excepcions com és aquest cas, acord; i publicar el present acord i la normativa del
important des del punt de vista social i recorda la ne- Pla al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona als
cessitat de tenir el pla director el més aviat possible. efectes de la seva executivitat, un cop s’hagi acreditat
El Sr. García-Bragado accepta que el compromís el compliment del requeriment indicat.
de no tramitar planejaments en l’àmbit de Montjuïc El Sr. García-Bragado presenta la Modificació del
fins a disposar d’un pla director és una realitat, llevat Pla especial d’ordenació del Campus Nord de la Uni-
d’actuacions excepcionals com és aquesta, i que versitat Politècnica de Catalunya a Pedralbes i la Mo-
l’esmentat pla director es farà al més aviat possible. dificació puntual del Pla especial de protecció del
En relació a les afirmacions del Sr. Villagrasa, replica patrimoni i catàleg del Districte de les Corts (element
que l’informe de valoració de les al·legacions afirma núm. 42).
que el projecte ubica l’edificació de manera que El Sr. Massaguer explica que l’objecte d’aquesta pro-
s’integra urbanísticament en l’entorn, i evita malmetre posta és adaptar els paràmetres de les unitats d’edi-
les àrees on es troba arbrat important, procurant ficació amb l’àmbit dels jardins de Girona per tal
realitzar el mínim moviment de terres i mantenint la d’atendre les necessitats generades pel supercompu-
vegetació en la major part de la parcel·la no ocupada tador, anomenat Mare Nostrum, actualment el quart
per l’edifici. També informa que, atès aquest objectiu, mes ràpid del món en la seva funció. La proposta per-
es va encarregar un estudi tècnic a un biòleg que met l’adaptació funcional de l’edifici on s’ubica aquest
s’incorpora com a annex al document i que ha servit supercomputador, alhora que preserva els elements
com a pauta per respectar la vegetació en la for- protegits. S’incorporen en el document els compromi-
mulació del projecte. Addicionalment, és a dir, més sos d’urbanització adquirits per la Universitat Politèc-
enllà de l’al·legació presentada, subratlla que es con- nica de Catalunya així com els avals corresponents tot
templen un seguit de mesures per reduir els possibles destacant la conservació de la façana semicircular.
efectes mediambientals en l’execució del projecte Es dictamina amb el posicionament favorable del
(sistema d’escalfament d’aigua mitjançant col·lectors PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de
solars; separació d’aigües brutes; ventilació creuada, CIU i PP.
etc.). En conclusió, l’estudi afirma que les conse-
qüències sobre la vegetació existent en la parcel·la Districte de Sarrià-Sant Gervasi
han estat tingudes en consideració en la formulació
del pla i no és necessari addicionar cap altra mesura 7. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti-
preventiva. Per tant, és evident la idoneïtat del pla així cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
com l’explicació que figura en la valoració de les millora urbana d’ordenació de volums i assenya-
al·legacions. Recorda que aquest planejament no lament d’alineacions i rasants, als carrers de Capella
canvia la qualificació urbanística que el PGM atorgà a de Can Caralleu, núm. 7b i al passatge de les Torre-
la parcel·la, sinó que només concreta les condicions tes, núms. 3-5-7-9, promogut per Werfen, SL; resol-
d’edificació i el tipus d’equipament sense preveure dre les al·legacions presentades en el tràmit d’infor-
cap altre equipament que no hagi estat previst pel mació pública de l’aprovació inicial, de conformitat
planejament general i reitera que, addicionalment amb l’informe de la Direcció de Serveis de Plane-
s’informa que la proposta presentada és coherent jament, de valoració de les al·legacions, que consta a
amb els estudis publicats en el llibre de Montjuïc que l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a
el Sr. Villagrasa ha esmentat. aquest acord; requerir el promotor per tal que, en el
Es dictamina amb el posicionament favorable del termini màxim de tres mesos a comptar des del dia
PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot següent a la notificació del present acord, constitueixi
del PP. la garantia, per un import de 12.000 euros, corres-
ponent al 12% del valor de les obres d’urbanització,
Districte de les Corts als efectes establerts a l’article 101.3 del Text refós
de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu
6. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- 1/2005, de 26 de juliol, i com a requisit previ a la pu-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Mo- blicació de l’anunci d’aquest acord; i publicar el pre-
dificació del Pla especial d’ordenació del Campus sent acord i la normativa del Pla al Butlletí Oficial de
Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a la Província de Barcelona als efectes de la seva exe-
Pedralbes i Modificació puntual del Pla especial de cutivitat, un cop s’hagi acreditat el compliment del
protecció del patrimoni i catàleg del Districte de les requeriment indicat.
Corts (element núm. 42), promoguda per la Univer- El Sr. García-Bragado presenta el Pla de millora ur-
sitat Politècnica de Catalunya; resoldre les al·lega- bana d’ordenació de volums i assenyalament d’ali-
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1723
neacions i rasants als carrers de la Capella de Can aprovació definitiva, i que si no fos així es retiraria per
Caralleu i al passatge de les Torretes. a la seva discussió i debat adient.
El Sr. Massaguer explica que l’objecte de la pro- Es dictamina amb el posicionament favorable del
posta és l’ordenació de l’edificació sobre el conjunt de PSC i ICV-EU i A, amb el posicionament contrari de
finques agrupades que permetrà una edificació es- CIU i PP i amb la reserva de vot d’ERC.
glaonada d’acord amb l’orografia del terreny, així com 8. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els
una correcta integració en tot l’entorn. Es tracta de articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelo-
l’àmbit on s’ubica la instal·lació docent de l’Institut na, la Modificació del Pla General Metropolità Sector
Costa i Llobera, i també resol una qüestió de vialitat discontinu. Àmbit 1: Via Augusta, núms. 282-284, i
concreta amb una actuació definitiva en l’entorn àmbit 2: Avinguda del Tibidabo, núms. 38-40, promo-
directe d’aquesta instal·lació docent. Apunta que el guda per Renta Corporación Real Estate ON, SAU,
sostre total de l’actuació és d’uns 2.500 m2 amb una que incorpora les prescripcions de l’aprovació inicial;
ordenació final de 6 habitatges. En l’informe d’al·le- resoldre les al.legacions presentades en el tràmit d’in-
gacions s’aclareixen els aspectes plantejats i s’ad- formació pública de l’aprovació inicial, de conformitat
junta l’estudi mediambiental. amb l‘informe de la Direcció de Serveis de Planeja-
El Sr. Puigdollers demana la retirada d’aquest punt ment de valoració de les al.legacions, que consta a
de l’ordre del dia, fonamentalment per dues raons: la l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a
primera perquè manca l’informe del consell del dis- aquest acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió
tricte de Sarrià-Sant Gervasi i la segona perquè en d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva
l’expedient figura un informe del serveis tècnics del aprovació definitiva.
districte que és negatiu. El Sr. García-Bragado presenta la Modificació del
El Sr. Cornet manifesta que manca l’informe del Pla General Metropolità Sector discontinu. Àmbit 1:
consell del districte en un tema que és molt important Via Augusta, núms. 282-284, i àmbit 2: Avinguda del
ja que tots els grups entenen la situació, que als Tibidabo núms. 38-40.
vessants de Collserola no s’ha de plantejar més edi- El Sr. Massaguer explica que aquest document
ficabilitat, ans al contrari, disminuir-la si és possible. prové de la modificació del pla de l’adquisició, en el
Afegeix que l’informe per part dels serveis tècnics del seu moment, de la fàbrica Fabra i Coats, i té per
districte és desfavorable. Aquesta proposta va en la objecte establir les bases per al desenvolupament
línia contrària, i per això demanen la seva retirada de d’aquests dos àmbits de Sarrià, materialitzant l’apro-
l’ordre del dia. fitament urbanístic a l’àmbit de la via Augusta, canto-
El Sr. Massaguer explica que en l’expedient figura nada amb el carrer Milanesat. Es determinen les
un informe desfavorable dels serveis tècnics del dis- cessions de sòl públic i les compensacions a favor de
tricte però precisa que aquest informe feia referència l’Ajuntament de Barcelona i s’estableix l’ordenació
a la primera proposta presentada el novembre de volumètrica a l’àmbit de la via Augusta. En el tràmit
2005. Precisament, arran de l’informe del districte entre l’aprovació inicial i la present proposta per a
s’ha treballat de manera intensa en un lloc d’orografia l’aprovació provisional, amb els diferents contactes
complicada per arribar, finalment, a una de les millors amb la propietat que promou aquest pla, s’han revisat
posicions des del punt de vista arquitectònic i d’im- alguns aspectes de tractament de l’entorn perifèric de
plantació, a més d’enllestir tota la vialitat que con- l’actuació que la milloren substancialment. Explica
necta tot l’àmbit superior del parc de l’Oreneta que que aquest expedient ja s’havia portat a l’anterior
respon a una de les peticions de mobilitat més im- Comissió i que es va informar desfavorablement i ara
portants del districte i que es resol amb aquesta es torna a portar amb la incorporació de les millores
actuació en una indret, no ho oblidem, absolutament esmentades, a més de l’assumpció de compromisos
consolidat. per part de la propietat sobre l’aportació econòmica i
El Sr. García-Bragado comenta, atesa la importàn- la intervenció en l’àmbit del districte de Sarrià que en
cia que s’ha donat a l’informe tècnic desfavorable del l’anterior proposta no estaven reflectits.
districte i l’aclariment del gerent al respecte, que si El Sr. Puigdollers manifesta el posicionament des-
per part dels serveis d’urbanisme s’aconsegueix justi- favorable del seu Grup sobre aquest expedient per-
ficar l’adequació i resolució dels problemes detectats què, malgrat els canvis introduïts que consideren me-
en l’informe del districte en el document que ara es nors, el tema de fons continua sent el mateix: una
proposa, es mantindria en l’ordre del dia del plenari operació urbanística que beneficia de manera molt
per a la seva aprovació i, en cas contrari, es retiraria important al districte de Sant Andreu, i que perjudica
de l’esmentat orde del dia. de manera significativa al districte de Sarrià, con-
El Sr. Puigdollers manifesta l’informe desfavorable cretament el barri de les Tres Torres, la qual cosa
del seu Grup. incideix en una manca de solidaritat.
El Sr. Martínez manifesta la reserva de vot del seu El Sr. Cornet manifesta el posicionament desfavo-
Grup. rable del seu Grup pels mateixos criteris adduïts en la
El Sr. Cornet insisteix en la manca d’informe favo- sessió passada de la comissió i perquè consideren
rable del districte malgrat haver-se tornat a informar que els canvis incorporats no són substancials com
novament –tal i com figura en l’expedient– i reitera el per modificar el seu posicionament, ja que l’afectació
seu posicionament contrari a incrementar l’edifica- al districte de sant Andreu persisteix, i per la ubicació
bilitat en aquest indret quan, precisament, l’acord de d’un tipus d’edificació amb què el seu Grup no està
tots és de no fer-ho i, fins i tot, de disminuir-la. d’acord.
El Sr. García-Bragado reitera que si queda clar el El Sr. Martínez comenta que atès que les millores
posicionament dels serveis tècnics del districte amb introduïdes van en la línia que va expressar el seu
la proposta que avui es dictamina, es mantindria Grup en l’anterior sessió de la comissió, el seu posi-
l’expedient en l’ordre del dia del Plenari per a la seva cionament és favorable.
1 a724 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
Es dictamina amb el posicionament favorable del Districte de Sant Andreu
PSC, ICV-EU i A i ERC i amb el posicionament con-
trari de CIU i PP. 10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
Districte d’Horta-Guinardó millora urbana d’ordenació de volums de la finca del
carrer de Biscaia, entre l’avinguda de la Meridiana i
9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- els carrers de Palència i de Bofarull, promogut per
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de Renta Corporación Real Estate ON, SAU, amb les
millora urbana de la plaça Ciutadella al barri d’Horta, modificacions a què fa referència l’informe de la Di-
d’iniciativa municipal (Agència de Promoció del Car- recció de Serveis de Planejament; resoldre les al·le-
mel i Entorns, SA); i resoldre les al·legacions pre- gacions presentades en el tràmit d’informació pública
sentades en el tràmit d’informació pública de l’aprova- de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de
ció inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció l’esmentada Direcció, de valoració de les al·lega-
de Serveis de Planejament, de valoració de les al·le- cions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i,
gacions, que consta a l’expedient i, a efectes de mo- a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord;
tivació, s’incorpora a aquest acord. requerir el promotor per tal que, en el termini màxim
El Sr. García-Bragado presenta el Pla de millora ur- de tres mesos a comptar des del dia següent a la
bana de la plaça Ciutadella, al barri d’Horta. notificació del present acord, constitueixi la garantia,
El Sr. Massaguer explica que l’objecte del pla és per un import de 40.728 euros, corresponent al 12%
desenvolupar les previsions de la modificació del del valor de les obres d’urbanització, als efectes es-
PGM en l’àmbit de la Vall d’Hebron i el seu vessant tablerts a l’article 101.3 del Text refós de la Llei d’ur-
immediat al parc de Collserola, resolent aquesta nova banisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26
ordenació urbana i donant resposta a necessitats de juliol, i com a requisit previ a la publicació de
d’habitatge públic, a més de proposar la formació l’anunci d’aquest acord; i publicar el present acord i la
d’un nou espai lliure en consonància amb aquestes normativa del Pla al Butlletí Oficial de la Província de
necessitats de l’entorn. L’edificació se situa en forma Barcelona als efectes de la seva executivitat, un cop
de semicorona i la urbanització proposada amb s’hagi acreditat el compliment del requeriment indicat.
tractament de verd en la part frontal de l’avinguda de El Sr. García-Bragado presenta el Pla de millora ur-
l’Estatut. bana d’ordenació de volums de la finca del carrer de
El Sr. Puigdollers manifesta la reserva de vot del Biscaia, entre l’avinguda de la Meridiana i els carrers
seu Grup perquè no els queda clar com es recull el de Palència i de Bofarull.
contingut de l’informe amb condicions de transports El Sr. Massaguer explica que aquesta proposta
de la Generalitat, perquè no hi ha informe d’habitatge tracta d’un planejament, derivat del conveni de Fa-
i perquè falta l’informe del consell de districte d’Horta- bra i Coats, que té per objecte la ubicació de l’edi-
Guinardó. Desitja que aquests aspectes s’acabin de ficabilitat de tres finques sobre la finca corresponent
complimentar. al traçat anul·lat del carrer Biscaia, així com l’or-
El Sr. Cornet manifesta la reserva de vot del seu denació volumètrica d’un solar de composició com-
Grup per acabar de definir el tema perquè des del plexa quant a la implantació de l’edificabilitat i l’or-
districte sí que han estat parlant amb la regidora i denació de la vialitat.
volen acabar-ho d’analitzar. El Sr. Blasi fa esment de la importància de tots els
El Sr. Martínez manifesta el posicionament favora- documents que conformen els expedients i destaca
ble del seu Grup i pregunta si el pati interior de la co- que, en aquest expedient, manca l’informe del depar-
rona és d’accés lliure. tament d’Habitatge així com l’informe del consell del
La Sra. Blasco precisa que aquest pati es configura districte, i els preocupa que els veïns no hagin tingut
com un cel obert. el temps suficient per conèixer el document i presen-
El Sr. García-Bragado informa que, en cap cas, tar les al·legacions oportunes i, per tant, a l’espera de
l’informe del Departament d’Habitatge de la Genera- si es retira o no l’expedient, informarien desfavorable-
litat que es demana d’acord amb la llei és un element ment aquesta proposta.
determinant per a la tramitació dels expedients. El Sr. Cornet diu que aquest document no està clar
El Sr. Puigdollers diu que entén que l’Ajuntament i que l’han d’estudiar amb més profunditat, sense
de Barcelona no paralitzi per aquest motiu els ex- perjudici de destacar la manca d’informes que amb
pedients, però destaca que s’ha aprovat una llei en el major o menor transcendència haurien de figurar a
Parlament de Catalunya, molt recentment, per cert, l’expedient. Qüestiona l’estructura que es proposa i
on s’afirma que, quan hi ha una operació d’habitatges planteja la necessitat d’estudiar el tema. Manifesta la
s’ha de demanar informe al Departament de Medi reserva de vot del seu Grup.
Ambient i Habitatge, i el que els sobta és que no hi si- El Sr. García-Bragado aclareix que, en aquest cas,
gui, que no l’hagin fet i enviat i, per tant, la critica en no hi ha transferències de sostre, és a dir, es col·loca
aquest sentit és cap a la Generalitat. el que hi ha i és fa de la manera més intel·ligent
El Sr. García-Bragado conclou dient que, potser, possible, tenint en consideració totes les possibilitats,
des del Departament de Medi Ambient i Habitatge de i que sigui capaç d’encabir una estació de metro de
la Generalitat no han enviat cap informe perquè no ni manera correcta i aconseguir endreçar l’encreuament
han trobat cap problema i, afirma que en qualsevol de servituds existents. Diu al Sr. Cornet que des del
cas s’ha de ponderar la naturalesa dels informes que Sector d’urbanisme estaran a la seva disposició per
han de contenir els expedients administratius. aclarir qualsevol dubte al respecte.
Es dictamina amb el posicionament favorable del Es dictamina amb el posicionament favorable del
PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de PSC, ICV-EU i A i ERC, amb el posicionament con-
CIU i PP. trari de CIU i amb la reserva de vot del PP.
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1725
11. Desestimar el recurs de reposició interposat pel el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC.
Sr. Ignacio Ruiz Mestres, en nom i representació de S’aprova.
Acciona Inmobiliaria, SL, contra la desestimació pre- 13. Acordar la declaració d’interès i utilitat munici-
sumpta de la proposta de Modificació puntual del Pla pal de les obres per a la supressió d’una escala i re-
General Metropolità a la parcel·la delimitada pel pas- forma interior de la zona del pavelló 0, al carrer
seig de la Verneda i els carrers del Pou de l’Alzina, Villarroel, 170; i, de conformitat amb l’Ordenança Fis-
del Cànem i de Santander, promoguda per Acciona cal 2.1 de l’any 2007, concedir a l’Hospital Clínic i
Inmobiliaria, SL, atesos els motius exposats a l’in- Provincial de Barcelona la bonificació del 70% sobre
forme emès per la Direcció Jurídica d’Urbanisme i la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i
Infraestructures, que consta a l’expedient i, a efectes Obres generada per la concessió de la llicència el 9
de motivació, s’incorpora a aquest acord. de març de 2007 per a la realització de les referides
El Sr. García-Bragado presenta la desestimació del obres, ja que s’ajusten a allò establert en l’article 7è
recurs de reposició interposat per Acciona Inmobilia- de l’esmentada ordenança, en tant que el titular de la
ria, SL contra la desestimació presumpta de la pro- llicència és una entitat de caràcter públic, la cons-
posta de Modificació puntual del Pla General Me- trucció es realitza en terrenys qualificats d’equipa-
tropolità a la parcel·la delimitada pel passeig de la ments (clau 7a) i les obres acompleixen una indiscuti-
Verneda i els carrers del Pou de l’Alzina, del Cànem i ble funció d’interès social com és la realitzada per un
de Santander. equipament sanitari-assistencial; i donar trasllat a
El Sr. Massaguer explica que es tracta de la des- l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents.
estimació expressa contra la desestimació presumpta El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del
de la proposta de Modificació puntual de PGM a la PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-
parcel·la delimitada pel passeig de la Verneda i els EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de
carrers del Pou de l’Alzina, del Cànem i de Santan- CIU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable del PP i
der, promoguda per la companyia Acciona. Aquesta el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC.
companyia va proposar a l’Ajuntament la modificació S’aprova.
puntual d’un àmbit concret de la Verneda Industrial, el 14. Acordar la declaració d’interès i utilitat munici-
relatiu a l’àmbit de la seva titularitat, quan l’Ajunta- pal de les obres per l’enderroc i reconstrucció de nou
ment té present un plantejament de tot l’àmbit, d’ forjat a l’interpavelló 5-7 a nivell de la segona planta
unes 70 hectàrees i, és per això, que no ha prosperat. per tal que quedi a nivell de la galeria, al carrer
Es dictamina amb el posicionament favorable de Villarroel, 170; i, de conformitat amb l’Ordenança Fis-
tots els Grups. cal 2.1 de l’any 2007, concedir a l’Hospital Clínic i
Provincial de Barcelona la bonificació del 70% sobre
la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i
IV) Part decisòria Obres generada per la concessió de la llicència el 9
de març de 2007 per a la realització de les referides
a) Propostes d’acord obres, ja que s’ajusten a allò establert en l’article 7è
de l’esmentada ordenança, en tant que el titular de la
Districte de l’Eixample llicència és una entitat de caràcter públic, la cons-
trucció es realitza en terrenys qualificats d’equipa-
12. Acordar la declaració d’interès i utilitat munici- ments (clau 7a) i les obres acompleixen una indiscuti-
pal de les obres per a la reparació puntual de fisures ble funció d’interès social com és la realitzada per un
a l’edifici de consultes externes de l’Hospital Clínic, al equipament sanitari-assistencial; i donar trasllat a
carrer Rosselló, 163, i, de conformitat amb l’Orde- l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents.
nança Fiscal 2.1 de l’any 2007, concedir a l’Hospital El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del
Clínic i Provincial de Barcelona la bonificació del 70% PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-
sobre la quota de l’mpost de Construccions, Ins- EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de
tal·lacions i Obres generada per la concessió de la CIU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable del PP i
llicència el 15 de gener de 2007 per a la realització de el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC.
les referides obres, ja que s’ajusten a allò establert en S’aprova.
l’art. 7è de l’esmentada ordenança, en tant que el titu- 15. Acordar la declaració d’interès i utilitat municipal
lar de la llicència és una entitat de caràcter públic, la de les obres de l’interpavelló 5-7 per l’enderroc de tota la
construcció és realitza en terrenys qualificats d’equi- part interna d’aquest, reforç estructura de la planta 2,
paments (clau 7b) i les obres acompleixen una indis- nova estructura part del nivell 0 i nivell 1 i rehabilitació
cutible funció d’interès social com és la realitzada per de la façana d’aquest, al carrer Villarroel, 170; i, de
un equipament sanitari-assistencial; donar trasllat a conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2006,
l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. concedir a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona la
El Sr. García-Bragado presenta els punts 12 a 16 bonificació del 70% sobre la quota de l’mpost de
–ambdós inclosos– de l’ordre del dia, relatius a di- Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la
verses bonificacions sobre la quota de l’impost de concessió de la llicència el 20 de març de 2007 per a la
Construccions, Instal·lacions i Obres generades per realització de les referides obres, ja que s’ajusten a allò
diferents obres que porta a terme l’Hospital Clínic i establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en
Provincial de Barcelona, tot de conformitat amb l’ar- tant que el titular de la llicència és una entitat de caràcter
ticle 7 de la corresponent ordenança fiscal. públic, la construcció es realitza en terrenys qualificats
El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del d’equipaments (clau 7a) i les obres acompleixen una
PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV- indiscutible funció d’interès social com és la realitzada
EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de per un equipament sanitari-assistencial; i donar trasllat
CIU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable del PP i a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents.
1 a726 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del pedient 03PC1049 i el conseqüent arxiu de les ac-
PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV- tuacions.
EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de El Sr. García-Bragado presenta la Modificació del
CIU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable del PP i Pla General Metropolità en relació a la protecció del
el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC. conjunt de cases baixes del carrer del Clot.
S’aprova. El Sr. Massaguer explica que aquesta proposta té
16. Acordar la declaració d’interès i utilitat munici- per objecte l’ordenació del conjunt de casetes de ti-
pal de les obres per a la remodelació integral de pologia unifamiliar històrica que es troba just al dar-
metges (planta 0, interpavelló 3-5), de l’àrea de re- rere de la Farinera del Clot. Es proposa un ajust del
cuperació al medi i suports diversos del CMA (planta vial per tal d’aconseguir la corresponent rehabilitació
1, interpavelló 0) i de l’àrea administrativa del servei amb la tipologia original i, per tant, produint-se la
de Ginecologia (planta 2, interpavelló 5-7), al carrer desafectació viària que l’actuació suposa. En l’ex-
Villarroel, 170; i, de conformitat amb l’Ordenança pedient figura tot un seguit de convenis amb ca-
Fiscal 2.1 de l’any 2007, concedir a l’Hospital Clínic i dascún dels propietaris de les cases de tal manera
Provincial de Barcelona la bonificació del 70% sobre que es garanteix la rehabilitació amb la mateixa ti-
la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions pologia edificatòria.
i Obres generada per la concessió de la llicència el El Sr. Cornet manifesta l’abstenció del seu Grup i
19 de març de 2007 per a la realització de les demana que es modifiqui el text allà on es diu que
referides obres, ja que s’ajusten a allò establert en l’associació de veïns i el Partit popular en les seves
l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que el al·legacions demanaven que els propietaris pagues-
titular de la llicència és una entitat de caràcter públic, sin unes càrregues urbanístiques, perquè el que el
la construcció es realitza en terrenys qualificats seu Grup preguntava és quins ajuts es preveien per
d’equipaments (clau 7a) i les obres acompleixen una als propietaris. Afegeix que li sorprèn el tractament
indiscutible funció d’interès social com és la realitzada diferent que es dóna als propietaris en aquest punt de
per un equipament sanitari-assistencial; i donar tras- l’ordre del dia, que han de contribuir amb les càrre-
llat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes per- gues urbanístiques si es compara amb el document
tinents. del punt 2 de l’ordre del dia.
El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del
PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV- PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-
EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de
CIU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable del PP i CIU, el Sr. Cornet expressa l’abstenció del PP i el Sr.
el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC. Martínez expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova.
S’aprova.
Districte de Sant Martí b) Proposicions
17. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article El Sr. Puigdollers planteja una qüestió prèvia relati-
66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi- va a les proposicions.
cació del Pla General Metropolità en relació a la pro- El Sr. García-Bragado demana que, immediata-
tecció del conjunt de cases baixes del carrer del Clot, ment, desprès de debatre i votar aquesta proposició i
núms. 2A a 34, d’iniciativa municipal; exposar-la al en el moment que es passa a la part de control es
públic pel termini d’un mes; suspendre, de conformitat pugin debatre aquestes qüestions, per tal de mantenir
amb l’article 71.2 del Text Refós de la Llei d’Urba- un cert ordre a l’hora d’intervenir en les diferents parts
nisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de de l’ordre del dia.
juliol, i d’acord amb les determinacions de l’informe Del Grup Municipal PP:
de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta 18. 1. Reprovar les actuacions tant de la Ministra
a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a de Fomento com del Secretario de Estado de Infra-
aquest acord, la tramitació de plans urbanístics deri- estructuras, pel que fa a la gestió de les incidències,
vats així com l’atorgament de llicències de parcel·la- retards i talls del servei de Rodalies de la ciutat de
ció de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o Barcelona, així com la insuficiència i precarietat de
enderrocament de construccions, d’instal·lació o am- les mesures correctores i pal·liatives adoptades en-
pliació d’activitats o usos i d’altres autoritzacions mu- vers aquesta problemàtica, i la manifesta incapacitat
nicipals connexes establertes per la legislació sectorial, per resoldre-la. 2. Donar suport a les peticions de
en els àmbits amb incidència en aquesta Modificació compareixença del presidente del Gobierno al Con-
de Pla general, delimitats i gràfiats en el plànol que fi- grés dels Diputats presentades per tots els Grups, a fi
gura a l’expedient, elaborat de conformitat amb el i efecte que doni explicacions de les deficiències en
punt 3 de l’esmentat article; precisar, a l’empara de les infraestructures sofertes aquest estiu. 3. Instar al
l’article 72.1 de l’esmentat text legal, que el termini de govern de l’Estat, al Ministeri de Fomento i als seus
suspensió serà, com a màxim, de dos anys, que co- organismes dependents, com són RENFE i ADIF,
mençarà a comptar des de l’endemà de la publicació perquè es faci efectiva immediatament l’anunciada
d’aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de normalització del servei de Rodalies a Barcelona, així
Barcelona; publicar-lo en el Butlletí Oficial de la Pro- com que es doni la més àmplia i puntual informació
víncia de Barcelona; i determinar que aquesta apro- als usuaris de qualsevol altra alteració del servei, pre-
vació comporta el desistiment de la tramitació de la vista en un futur amb motiu de les actuacions ferro-
MPGM en relació a la protecció del conjunt de cases viàries que s’estan duent a terme.
baixes del carrer del Clot, núms. 2A a 34, d’iniciativa El Sr. Cornet formula la proposició presentada amb
municipal, iniciada amb anterioritat amb número d’ex- l’esperit de poder fer arribar des de l’Ajuntament, a les
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1727
diferents institucions, el parer dels ciutadans de Bar- Considera que les reprovacions es fan quan toquen i
celona per tal que no es tornin a repetir les lamenta- on toquen i així ho ha fet el seu Grup en el Congrés
bles situacions que, novament, han succeït en el dels Diputats. Explica que no donaran suport a
servei de rodalies de la ciutat de Barcelona. aquesta proposició perquè li sembla una gesticulació
El Sr. García-Bragado recorda que es vota la gratuïta que el seu Grup no comparteix, i estan con-
proposició en el seu conjunt malgrat aquesta està for- vençuts que el govern d’aquesta ciutat està exigint les
mada per tres apartats. mesures corresponents també allà on toca de la ma-
El Sr. Cornet reprova el tractament que, al seu teixa manera que també ho fa el govern de la Ge-
parer, caracteritza les comissions de plenari de l’ac- neralitat.
tual mandat i indica que el seu Grup no té incon- El Sr. García-Bragado manifesta que pel que fa al
venient en que es voti aquesta proposició en el seu partit socialista tampoc no donaran suport a aquesta
conjunt o separadament en funció dels apartats que proposició i que, malgrat el risc de repetir arguments
conté. del mes de juliol no vol deixar d’afegir algunes qües-
El Sr. Puigdollers manifesta el posicionament favo- tions a allò que ja es va dir sobre aquest tema. Signifi-
rable a aquesta proposició perquè entenen que, en ca que tots participem de la sensació i de la con-
donar-li suport, el que es fa és manifestar en veu alta sideració de problemes molt greus en el serveis de
i des de l’Ajuntament de Barcelona la protesta dels rodalies de Barcelona. Així, l’Ajuntament està present
ciutadans davant unes situacions que són totalment en el comitè de coordinació ferroviària que intenta so-
intolerables. Desgraciadament, la memòria de la ciu- lucionar eficaçment els problemes que surtin i també
tat recorda com a l’aeroport de Barcelona –gestionat està la ponència estatutària que discuteix el traspàs
per un organisme autònom depenent del ministeri de d’aquest servei a la Generalitat de Catalunya. Per tant,
Foment– en un any hi han hagut dues situacions el tema de rodalies és un tema extraordinàriament
paralitzadores de la infraestructra amb la conseqüent important perquè els problemes que s’hi donen,
transcendència. Pel que fa a rodalies, recorda que maltracten directament al seu usuari, que és aquell
ara fa un any, setembre i octubre del 2006, aproxi- que més necessita l’eficàcia del servei. En aquests
madament cada dos dies hi va haver un incident a la moments, tal i com es va explicar en el plenari del mes
ciutat de Barcelona amb les greus conseqüències per de juliol, han passat coses que fan pensar que el que
als usuaris del servei. També comenta que, tot just ara toca fer no és, precisament, reprovar la ministra de
ara, fa dos mesos que aquesta ciutat va patir una Foment, i recorda la decisió del ministeri de Foment de
gran apagada elèctrica i, tot això, al seu entendre, destacar el més alt directiu desprès de la ministra per
posa sobre la taula, en definitiva, el fracàs absolut tal d’adoptar les mesures que siguin necessàries per
dels serveis públics, serveis de capdal importància i aquesta qüestió. Val a dir que, finalment, el cap de
amb el que aquesta ciutat està perdent la clau del setmana passat les vies de rodalies van quedar de-
progrés. Davant d’aquesta situació complicada i difícil finitivament ubicades en el cantó mar, i això significa
que afecta directament els ciutadans de Barcelona que les rodalies funcionaran ja en les vies definitives.
els sorprèn l’actitud d’un govern municipal, i del seu Per tant, ens trobem en un moment on a rodalies el
alcalde, sense capacitat de liderar la corresponent ministeri ha adoptat les mesures adients i l’Ajuntament
reivindicació davant dels estaments responsables està present en la recerca de solucions i, en aquest
d’aquests assumptes. Aquesta proposició pretén fer paper, destaca el lideratge de les solucions per part de
arribar la reprovació a la ministra de Foment com a l’alcalde de Barcelona. Precisa, que vincular aquesta
màxima responsable directe dels serveis de rodalies, proposta de reprovació de la ministra de Foment a
i planteja un problema de fons molt més important, l’apagada elèctrica, com si fos la responsable, no és el
que és la manca de lideratge de l’alcalde de Barcelo- cas. Les causes de l’apagada es debatran, i no està
na per exigir a les administracions responsables d’acord amb què s’ajunti tot darrere d’un epígraf fals,
d’aquests serveis públics de primer nivell que perquè reprovar la ministra per l’apagada és un error;
compleixin amb la ciutat de Barcelona i amb el seus primer s’han d’analitzar i saber les causes de l’apa-
ciutadans. gada i afegeix que, a banda de les actituds empresa-
El Sr. Martínez recorda que el seu Grup va votar a rials, alguna cosa hi té a veure el model de libera-
favor en una anterior reprovació de la ministra de lització del mercat elèctric. Finalment, pel que fa a
Foment, i també ho van fer en el Congrés dels Di- l’aeroport, tampoc li sembla adient vincular-hi la
putats a Madrid i consideren que el que hi ha d’haver, ministra, perquè malgrat dependre del seu ministeri,
ara, és una mica de temps; és a dir, no creuen que si- contràriament al que passa amb rodalies –que perd
gui necessari tornar a reprovar la ministra, sinó inten- usuaris a causa del mal funcionament– el aeroport té
tar solucionar els temes. El poble de Catalunya i la problemes perquè no para d’augmentar el nombre
ciutadania de Barcelona ja ha decidit reprovar a la d’usuaris del servei aeri, creixements del 15% sos-
ministra i al govern de l’Estat quant a les infra- tingut any rere any que no té cap altre aeroport en el
estructures a Catalunya, a banda que considera que mon i malgrat s’ha d’abordar amb eficàcia, no és
el problema no és només l’actuació d’un sol ministeri, estrany que aquesta circumstància generi problemes.
sinó de l’Estat espanyol, sobre com visualitza Ca- Afegeix que es confia que quan es posi en funcio-
talunya i les necessitats dels catalans en relació a les nament la segona terminal, aquest increment quedarà
seves infraestructures. Per tots aquests motius, ma- degudament assumit. Per acabar, destaca que el con-
nifesta l’abstenció del seu Grup. tingut de la proposició en general i l’epígraf segon, en
La Sra. Blasco observa que sembla reproduir-se el particular, li sembla sorprenent i poc coherent, i quan
debat realitzat en l’anterior sessió del juliol i afirma en l’epígraf tercer es demana normalitzar immediata-
que en el temps que porta en l’Ajuntament creu que ment el servei de rodalies, s’hauria de partir d’estudis
mai s’ha reprovat ningú i menys algú d’una altra ins- comparatius de grau i freqüències, valoracions prèvies,
titució, ni tan sols quan governava el Partit Popular. que no apareixen en lloc.
1 a728 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
El Sr. Cornet destaca quatre titulars de quatre gànic municipal. Alguna proposició, com la vista an-
diaris d’aquest mes de setembre, on queda palesa la teriorment, ha estat acceptada en ajustar-se la seva
manca de funcionament assenyat del servei de ro- formulació i contingut a la normativa municipal, mal-
dalies malgrat haver-se anunciat la seva millora. Con- grat el govern no estigui d’acord amb el seu contingut,
sidera evident que avui és un dia important perquè, com s’ha vist amb la votació. D’altres proposicions no
malgrat els intents de l’oposició municipal, el govern s’ajustaven i, per això, la Presidència no les ha
municipal no ha estat a l’alçada a l’hora de fer costat acceptades i no les ha incorporat a l’ordre del dia, la
als seus ciutadans en qüestions fonamentals de la qual cosa ha hagut d’assumir qui l’ha presentada.
vida dels barcelonins per motius mal fonamentats Destaca que sobre aquesta temàtica, sobre els
perquè, a la vista està, que malgrat traslladar-se el mecanismes de control i la relació govern-oposició hi
Secretari d’Estat a Catalunya, els moments de caos ha hagut un debat al voltant de les característiques
en el servei de rodalies s’han repetit contínuament. formals i de fons de les qüestions i la necessitat
Reitera que el govern municipal avui no ha estat al d’observar-les. Precisa que les proposicions dels
costat dels barcelonins i destaca que, malgrat això, a grups que no reuneixin les condicions formals no
la Comissió d’urbanisme, infraestructures i habitatge seran admeses per aquesta Presidència, i explica
d’avui s’ha aprovat una reprovació d’una ministra i que si hi ha temps i possibilitat s’intentarà que les
d’un secretari d’Estat que es el que pensa la majoria qüestions plantejades arribin a la comissió sota
dels ciutadans de Barcelona i de Catalunya. fórmules possibles que garanteixin també el debat
El Sr. Puigdollers destaca que a ningú no se li es- polític alhora que permeten el debat sobre qüestions
capa que la ciutat de Barcelona des de fa tres o d’interès general.
quatre anys té greus problemes en la gestió dels El Sr. Puigdollers planteja la qüestió que té els dos
serveis públics, i que això està disminuint la qualitat vessants: el jurídic i el polític. Pel que fa a la qüestió
de vida del seus habitants. Al seu Grup li semblava jurídica, destaca que la interpretació que fa el se-
que el govern municipal n’era conscient d’això, i ara cretari general del reglament orgànic municipal es tan
resulta que no està clar si realment el govern reco- curiosa que impedeix que figuri a l’ordre del dia una
neix i accepta aquest problema, en primer lloc, per proposició presentada pel seu Grup –que no han
buscar-hi solucions. Remarca que totes les fallades acceptat– i que sí hagin acceptat l’anterior. La pro-
que hi ha en els serveis públics tenen una caracterís- posició que el seu Grup va presentar demanava: que
tica comuna, i és que mai ningú assumeix cap res- la Comissió d’urbanisme, infraestructures i habitatge
ponsabilitat i totes aquestes responsabilitats, cu- acordi que, en el termini de tres mesos, el govern mu-
riosament, es troben en mans de responsables que nicipal aprovi inicialment el PEI de serveis bàsics al
pertanyen al partit socialista i, mentrestant, la ciutat municipi de Barcelona, pla que comprendrà la me-
està en plena crisi pel que fa a la prestació de ser- mòria, normativa, pla d’etapes, proposta de finan-
veis. Qüestiona, així mateix, el lideratge de l’alcalde çament i plànols. L’informe del secretari general da-
per gestionar les solucions en les instàncies respon- vant aquesta proposició conclou que, com que una
sables dels temes, independentment que hi hagi, com proposta d’acord ha de generar un acte administratiu i
s’ha esmentat, un èxit del nombre de viatgers en segons el seu parer, l’acte administratiu d’iniciar els
l’aeroport perquè en tot cas el fracàs del servei públic treballs d’un pla especial d’infraestructures no és
hi és, a banda de la nul·la presència de l’Ajuntament competència d’aquesta comissió, aquesta proposició
en la gestió d’aquests temes. Malgrat no siguin no s’ha d’acceptar. En conseqüència, pregunta quin
assumptes directament competents del govern muni- acte administratiu s’ha aprovat amb la proposició que
cipal, governar una ciutat vol dir afrontar totes les s’ha adoptat anteriorment. I si no s’ha aprovat cap
qüestions que afecten directament els seus ciuta- acte administratiu amb la proposició anterior, per què
dans. la seva proposició es rebutja pel fet de no poder pros-
El Sr. García-Bragado renuncia al seu torn de perar l’acte administratiu que d’ella se’n deriva, que
paraula perquè les explicacions han estat àmplies i en definitiva es tracta d’una acte polític de l’impuls del
confrontades a més, lògicament, del posicionament govern. Qualifica de sorprenent i ridícul que aquesta
polític municipal i de més enllà de la ciutat. comissió pugui, formalment, aprovar la reprovació de
El Sr. García-Bragado expressa el vot contrari del la ministra de Foment i no pugui pronunciar-se sobre
PSC, la Sra. Blasco expressa el vot contrari d’ICV-EU si el govern ha de fer o no ha de fer un pla especial
i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de d’infraestructures per a la ciutat, i afegeix que si el
CIU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable del PP i reglament no permet proposicions com aquesta,
el Sr. Martínez expressa l’abstenció d’ERC. S’aprova. s’haurà de canviar sense perjudici que la interpretació
del seu Grup és que el reglament sí que ho permet i
c) Mocions que, bàsicament, es tracta d’un problema de voluntat
política. De tot això, se’n deriva una conclusió i és
que al govern li fa por aprovar les coses i també
V) Part de control debatre-les, la qual cosa és molt pitjor.
El Sr. García-Bragado contesta que al govern mu-
El Sr. García-Bragado introdueix en aquest mo- nicipal no li fa por debatre, i ni tan sols perdre la
ment de la sessió i tal com s’ha esmentat ante- votació d’algun punt de l’ordre del dia, com s’ha vist
riorment, el debat sobre les proposicions. Concreta- en l’anterior proposició del Partit Popular, debatuda i
ment, pel que fa aquesta sessió, el debat pot tenir a finalment aprovada. Explica que l’Ajuntament de Bar-
veure amb la decisió d’aquesta Presidència de no in- celona és una institució que es regeix per unes
corporar a l’ordre del dia aquelles proposicions que normes i, com és sabut, les normes serveixen molt
havien estat sotmeses a l’informe de la Secretaria per especialment per quan hi ha problemes; quan hi ha
veure si s’ajustaven a allò que diu el reglament or- discrepàncies les normes ajuden a resoldre i encarar
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1729
aquestes discrepàncies. La proposició del Partit Po- El Sr. Villagrasa coincideix amb l’argument del Sr.
pular de requerir a una altra administració pública que Puigdollers i no entén per què no s’ha admès la
faci determinades actuacions o de fer un posicio- proposició del grup de Convergència i Unió, quan, a
nament polític sobre l’actitud d’una ministra forma més, es tracta d’un assumpte molt important per
part de les qüestions que des d’un punt de vista aquesta ciutat. Comenta que fins a aquest mandat els
normatiu es poden fer. En el fons de tot aquest debat grups presentaven proposicions que s’admetien i es
–fruit del resultat electoral i de trobar-se el govern votaven, i no creu adient que en aquest mandat no es
municipal en minoria i haver de pactar les majories faci així. Si el que es vol fer entendre és que abans es
tema a tema– apareix una qüestió de la que tothom feia malament, voldria dir que, abans, el govern muni-
és conscient però que costa de consensuar, i es cipal actuava de manera negligent per admetre pro-
tracta de la idea que els diferents òrgans municipals posicions que –segons ara s’afirma– no són correc-
no estan en situació jeràrquica entre ells. L’alcalde no tes. Creu que les normes estan per complir-les en tot
està sotmès al plenari perquè té les seves compe- moment i no en funció de les majories establertes, i
tències pròpies, el plenari també té les seves com- que el que es posa de relleu, en aquest moment, és la
petències i el govern també té el seu programa por a la força vinculant del vot perquè també recorda
competencial. El mecanisme existent és el de control que hi han hagut proposicions aprovades en el
i d’impuls de l’acció política i destaca que, malgrat mandat anterior que, després, no s’han acomplert.
haver escassa jurisprudència, n’existeix alguna sobre Evidentment, es tracta d’un joc polític però qui surt
les discrepàncies entre els grups municipals que han perdent es el ciutadà, perquè s’està parlant del
arribat als tribunals. En la jurisprudència existent serveis públics i de l’erari públic i això jurídicament i
s’han anat determinat i polint aquests conceptes políticament és molt greu.
jurídics indeterminats. Manifesta la seva voluntat com El Sr. Martínez considera que aquesta comissió no
a president d’aquesta comissió de permetre la dis- és el marc per debatre aquesta qüestió perquè no es
cussió política dels temes que interessen els ciuta- tracta d’un debat tècnic sinó polític perquè resulta que
dans, i afegeix que existeixen els mecanismes per a l’actitud del govern canvia segons la comissió. El
fer-ho. També explica que, en determinats casos, govern es vol protegir de les iniciatives dels grups de
aquests mecanismes no són les proposicions, però l’oposició. El seu Grup està al servei de la ciutadania,
que hi ha d’altres vies per utilitzar i són les que voldria abans des del govern, i ara ho fa des de l’oposició i
que s’utilitzessin per tal de no impedir el debat polític considera que hi ha un principi democràtic que s’ha
que considera sa i necessari. En el cas de la pro- de complir i avisa que el seu Grup no acceptarà que
posició anterior, es tracta d’una via per a discutir de la se’ls retiri una proposició perquè vulnera directament
competència/incompetència de la ministra, que s’ha el sistema democràtic. Pensa que aquest debat s’ha
utilitzat i que conclou opinions contràries al posicio- de produir molt aviat amb el conjunt de les forces
nament del govern municipal. A la pregunta si es pot polítiques perquè sinó, fàcilment, es podrà entrar en
discutir políticament sobre el PEI de revisió dels un sistema de crisi en el que no es podrà aprovar res
serveis públics a la ciutat de Barcelona, contesta que en les comissions perquè cadascú interpretarà la nor-
sí, però des del punt de vista jurídic no es pot fer a ma com vulgui i, llavors, tots els grups es trobaran en
través d’una proposició per tal que el govern actuï en el contenciós i, com és sabut si el govern de la ciutat
compliment d’un òrgan que no té competència en ha de dependre del sistema judicial el govern es torna
aquesta matèria. Recomana utilitzar la via no conflicti- impracticable. Per això, insta al govern que adopti,
va per debatre políticament aquelles qüestions que com a mínim, la mateixa actitud de l’equip de govern
els grups considerin adients portar a debat; algunes, en totes les comissions i que es respecti el sistema
podran ser proposicions i d’altres, no, depèn, però no democràtic de l’Ajuntament. Demana que aquesta
hi ha cap inconvenient en fer el debat polític que sigui qüestió es porti a la Junta de portaveus, i que s’arribi
necessari i escaient. Per tant, la seva actuació com a a una solució perquè aquesta situació de bloqueig no
president passa pel respecte al compliment de la nor- pot continuar.
mativa municipal establerta que no ha d’excloure el El Sr. García-Bragado afirma que el debat polític no
debat polític perquè considera que el control dels està en perill i que el principi democràtic s’acompleix
òrgans de govern és inherent al joc polític existent. amb l’acompliment de la llei tal i com ho reconeix
El Sr. Puigdollers replica que ni la Carta municipal l’Estatut d’autonomia i la Constitució perquè son les
ni el reglament municipal són normatives noves, i re- lleis les que garanteixen l’aplicació del principi demo-
sulta que durant tots els anys que s’han aplicat, en cràtic, de la mateixa manera que no hi ha principi
aquesta comissió s’han discutit proposicions com la democràtic fora de la norma en el nostre sistema
que el seu Grup ha presentat i que, ara, s’ha rebutjat. jurídic constitucional. Altra cosa és la formulació polí-
L’únic que ha canviat és que el govern està en mi- tica que es vulgui donar, però en el fons, quan les co-
noria, i aquesta situació fa canviar la interpretació de ses s’han de mirar és quan hi ha conflicte d’interessos
la normativa. Està totalment d’acord amb què les i cal anar a la norma que és qui marca la manera
discrepàncies polítiques s’han de resoldre, però mai d’exercir els drets i també els drets polítics. Per tant,
s’havia trobat amb aquesta situació d’ençà que hi ha no ens hem d’estranyar que determinades discre-
normativa democràtica i això li sembla molt greu per- pàncies tinguin una formulació jurídica. Està d’acord
què, d’altra banda, la jurisdicció contenciosa no resolt que aquest no és el lloc per discutir aquest tema, sinó
aquesta problemàtica. L’alternativa que es dóna a la Junta de portaveus que ha de trobar la manera
l’oposició per tal de fer impuls de l’acció de govern d’encarar aquestes qüestions. La pregunta de què es
municipal només es pot fer com a prec però no pot fer per impulsar l’acció de govern votant –que ha
votant, no com a proposició i això no li sembla lògic, exposat el Sr. Puigdollers– s’ha de portar a la Junta
ja que l’oposició ha de tenir mecanismes per impulsar de portaveus per a veure la solució òptima per a tots.
l’acció de govern municipal que es puguin votar. El que abans ha dit –sense ànim de contestar la pre-
1 a730 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
gunta– és que els òrgans municipals no estan situats el d’equipament de barri. El prec va en la línia d’acla-
en una relació de jerarquia. La Presidència admet les rir quin és l’ús assignat a aquest solar del bosquet
proposicions que no estan informades negativament dels Encants i si així ho han fet saber als veïns de la
per part de la Secretaria general i allà on hi ha un zona.
president que considera que no està vinculat per La Sra. Escarp intervé com a regidora de l’Eixam-
l’informe de Secretaria, el govern deixa que es debati, ple, i precisa que en matèria de participació el pla-
però s’absté de participar-hi perquè considera que no nejament de les Glòries ha establert un abans i un
és procedent, i no passa res. No es pot qüestionar el desprès, i recorda una audiència publica de més de
sistema democràtic, com s’ha dit, perquè, afortunada- 500 persones i moltes converses amb els veïns i, que
ment, l’Ajuntament té un funcionament per les atri- aquest planejament va arribar per a la seva aprovació
bucions competència dels òrgans unipersonals i per inicial i provisional a l’Ajuntament amb la signatura
als assumptes que van a òrgans de govern col·le- dels responsables d’urbanisme, responsables de dis-
giats, que es discuteixen, es negocien i s’acorden trictes –Eixample i Sant Martí– i de tots els repre-
sense perjudici del control polític que s’exerceix com sentats veïnals presents en la comissió de seguiment.
s’ha comentat. Si aquest control és insuficient se n’ha Reitera que aquest pla reconeix per a aquest indret
de parlar. Comenta que abordar el tema del regla- una reserva d’equipament i que s’especifica que, en-
ment orgànic municipal i la seva interpretació reobriria tre l’aprovació provisional i l’aprovació definitiva, hi
un debat poc fructífer i proposa deixar en aquest punt hauria la seva definició. Recorda que encara no s’ha
el debat sobre aquest tema. produït l’aprovació definitiva i, pel que fa als veïns i
El Sr. Puigdollers demana que aquest debat consti concretament les associacions de veïns que es tro-
en acta i el Sr. García-Bragado afirma que hi constarà ben al voltant d’aquest discussió sempre s’ha afirmat
íntegrament. que una possibilitat és el trasllat dels Encants i, l’altra,
un equipament i s’ha discutit àmpliament, fins i tot, el
tipus d’equipament, però sempre amb el benentès
a) Precs que quan es va signar l’acord es reflectia que entre
l’aprovació provisional i l’aprovació definitiva hi hauria
Del Grup Municipal PP: una definició al respecte. Està d’acord amb què el
19. Que l’equip de govern informi de les conver- funcionament del mercat dels Encants genera molta
sacions mantingudes amb els veïns de la plaça de les activitat, alhora que també problemes davant els
Glòries sobre la necessitat de construcció d’equipa- quals, diàriament, l’Ajuntament ha de fer-hi front, amb
ments de barri al solar del Bosquet dels Encants, així serveis de neteja, de guàrdia urbana, sense perjudici
com de l’estat de la decisió relativa al nou emplaça- d’un planejament la tramitació del qual avança i
ment del mercat dels Encants. remarca que ho ha fet, sempre, amb la informació i la
El Sr. Mulleras presenta el prec amb la voluntat participació dels veïns.
d’aclarir l’estat de situació d’aquesta peça de sòl de El Sr. García-Bragado llegeix allò que figura en el
8.000 m2 reservada com a possible alternativa al tras- document del planejament de les Glòries perquè la
llat dels Encants però que, alhora, té altres possibles lectura és absolutament clarificadora: Es qualifica
objectius com seria la ubicació d’equipament per als com a equipament el solar situat entre els carrers de
veïns. Volen saber què s’hi vol fer i en quin estat està Castillejos i la Meridiana amb la capacitat necessària
aquesta actuació. per reubicar el Encants amb les condicions que l’Ins-
El Sr. García-Bragado pregunta al Sr. Mulleras si titut de Mercats i els encantistes reclamen segons les
coneix el contingut de la modificació de PGM en l’àm- al·legacions presentades a la modificació del pla ge-
bit de la plaça de les Glòries –que està pendent neral. Finalment, el document diu que en el cas que
d’aprovació definitiva– perquè li sobta aquest prec s’opti per reubicar els Encants en un emplaçament
quan tot això es troba escrit en l’esmentat document. diferent, el planejament derivat reservarà un sostre
A banda d’això, afirma que, actualment, no s’han dut mínim de 8.000 m2 per a equipament amb vocació de
a terme noves converses a l’espera de l’aprovació de- barri. Això és el que diu el planejament i no hi ha cap
finitiva del PGM i que en el procés d’elaboració del altra qüestió més enllà.
Pla d’actuació i Pla d’inversions Municipals es con- El Sr. Mulleras replica que el prec és molt clar: si
templaran les actuacions necessàries per donar com- s’havien mantingut converses amb els veïns sobre els
pliment al compromís. equipaments del solar del bosquet del Encants, i quin
El Sr. Mulleras expressa que a la premsa es va dir, era l’emplaçament definitiu del mercat dels Encants.
l’estiu passat que es volia traslladar el mercat dels El Sr. García-Bragado reitera que, tal i com li ha
Encants al Bosquet del Encants, i sobre aquest tras- explicat abans, tot el que hi ha està previst en el pla-
llat les associacions de veïns no saben absolutament nejament i no hi ha modificacions al respecte.
res i no s’ha tingut cap notícia al respecte per part de Es dóna per tractat.
l’Ajuntament de Barcelona, i és per això que posa en
dubte l’efectiu dret de participació que s’ha atribuït
teòricament als ciutadans. Considera que s’ha fet del b) Preguntes
mercat dels Encants un problema al qual no s’ha
posat mai solució; fa molt de temps que s’havia Del Grup Municipal CIU:
d’haver resolt el seu trasllat i l’Ajuntament ha estat 20. Quin ha estat el seguiment municipal de les
incapaç de fer-ho. A més, els veïns han expressat en obres que s’estan realitzant a l’entorn de l’Estació de
diferents ocasions que allò que volen en el solar del Sants perquè el tren d’alta velocitat arribi a Barcelona,
bosquet dels Encants són equipaments de barri: edu- i quines accions ha dut a terme el govern municipal
catius, assitencials o culturals, i seria una injustícia per defensar la qualitat de vida dels veïns i veïnes de
que es destinés aquest solar a un altre ús que no fos l’entorn? Quines han estat les actuacions fetes per
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1731
solucionar les esquerdes aparegudes al voltant de les El Sr. García comenta que, malgrat el que ha afir-
obres? Quines són les previsions municipals sobre mat, al seu Grup li consta que hi ha esquerdes deriva-
l’acabament de les obres esmentades? des d’aquestes obres, com ara al carrer Sant Antoni.
El Sr. García formula la pregunta perquè la ciutat ja Demana –si existeix– tenir accés a l’informe de l’Adif
porta un any suportant les penúries de les obres per on es comenta que les esquerdes aparegudes no
l’arribada de l’alta velocitat a l’estació de Sants, amb corresponen a les obres de la línia d’alta velocitat,
molèsties de tot tipus: treballs nocturns, afectacions perquè els veïns continuen pensant que les esquer-
de trànsit, voreres intransitables, esquerdes, que els des aparegudes deriven de les obres de l’alta velo-
veïns del districte de Sants han patit i que també han citat. Comenta que la resposta no és només fer pro-
hagut de patir alguns veïns de l’Eixample, amb vi- tocols davant possibles situacions, sinó que l’actuació
bracions i sorolls que els han inquietat molt. es noti al carrer i, francament, aquest estiu els en-
El Sr. García-Bragado contesta que s’ha portat a torns de Sants eren un panorama dantesc i gens
terme un protocol per a la reducció de l’impacte de les coordinat. Destaca que l’alcalde no ha liderat les
obres a l’entorn que consisteix, fonamentalment, en solucions, sinó que el govern municipal confia en què
reunions setmanals o quinzenals amb els represen- ho faci el calendari i alhora acabaran les molèsties,
tants de les associacions de veïns i l’Adif per determi- sens cap actuació proactiva per part del govern muni-
nar els problemes i les molèsties que els afecten, així cipal.
com les solucions possibles; reunions tècniques set- El Sr. García-Bragado demana saber l’emplaça-
manals amb els equips de direcció de les obres i els ment concret del que parla per poder-li donar la
contractistes per minimitzar els treballs sorollosos a la informació completa, i el Sr. García diu que es tracta
nit, fent només els treballs estrictament necessaris de la finca situada a carrer Sant Antoni, 11 encara
per l’absència de trens i, en aquest cas d’exigència de que també tenen queixes sobre vibracions molt fortes
treball nocturn i sorollós, s’exigeix el previ avís als per part dels veïns del carrer Sant Antoni, 13. El Sr.
veïns; contractació d’un vigilant nocturn que controli García-Bragado reitera que el govern municipal, en
l’acompliment dels acords adoptats en aquestes tot moment, ha procurat liderar les solucions d’una
reunions que si és el cas, avisa a la Guàrdia urbana obra molt complexa en un indret molt consolidat.
per aturar les obres sorolloses; contractació d’un Es dóna per tractada.
tècnic ambiental per prendre mesures que minimitzin 21. Tenia coneixement el govern municipal en el
l’impacte de les obres en horari nocturn i reunions moment de prendre les decisions sobre la forma
periòdiques amb tècnics de l’Adif per tal de demanar d’arribar el TGV a l’Estació de Sants dels efectes que
un conjunt de mesures correctores. Pel que fa a les tenia sobre la circulació dels trens de rodalies, i
actuacions per solucionar les esquerdes, contesta quines mesures preventives va proposar el govern
que a la ciutat de Barcelona no hi ha cap esquerda en municipal?
les estructures per motiu de l’execució de les obres El Sr. García formula la pregunta.
de la línia d’alta velocitat, i afirma que en cas de El Sr. García-Bragado aclareix que el govern muni-
detecció de qualsevol esquerda que, presumiblement, cipal no va decidir que el tren entrés per Sants, sinó
sigui deguda a aquestes obres s’establiria contacte que ho va decidir el govern de l’Estat en l’època que
amb l’Adif i, prèvia inspecció, es repararà qualsevol era secretari d’Estat un exconseller de la Generalitat i
patologia generada per les obres. Afirma que, fins al militant de Convergència i Unió. Quan es va adoptar
moment, no s’ha rebut cap denuncia sobre esquerdes la decisió, el govern va posar de manifest que això
derivades de les obres i diu que quan es demana, per comportaria problemes, que l’Estat va afirmar que
part dels propietaris, es realitzen actes pericials de assumiria i, posteriorment, amb un govern de majoria
l’estat de les finques abans de les actuacions per fer absoluta es va poder fer adoptar a l’Estat el com-
les reclamacions pertinent en cas d’afectacions. promís de cobrir les vies, un cop fetes les obres. Afir-
Quant a les previsions municipals sobre l’acaba- ma que aquest acord es complirà i que la situació fi-
ment de les esmentades obres, cal analitzar amb cura nal serà molt millor que la que hi havia inicialment
el fet que se sobreposen vàries obres diferents: les –que era el pas franc de les vies– i que també serà
obres corresponents a l’entrada de la línia d’alta molt millor que la situació proposada quan es va deci-
velocitat que està previst que finalitzin el dia 21 de dir que passaria el tren per Sants –que era passar el
desembre d’enguany, i les obres que afecten a les tren d’alta velocitat i deixar les coses com estaven.
rodalies estrictament, de les que una part estan aca- Explica que, en aquest moment, com a resultat de
bades, la qual cosa només fa que permetre el co- l’acord del 2002, es va aconseguir que de sis vies es
mençament de les obres de cobertura de les línies de passés a quatre, i que les quatre vies estiguessin en
rodalies, que significa un procés d’obra molt costós i el cantó mar, per tant, lluny dels veïns, així com la
amb execució molt propera als veïns, si bé aquesta possibilitat del seu cobriment. Afirma que el govern
vegada les obres resoldran definitivament el servei municipal ha convertit una proposta molt agressiva en
dels trens ja que tancarà la cobertura i aïllaran de una proposta molt adaptable a la ciutat i sensible amb
sorolls, de vistes i molèsties els habitatges. Per tant, les necessitats del ciutadans. I explica això amb la
són obres que gradualment s’aniran fent i que avan- tranquil·litat que el resultat és el que compta, però si li
çaran sense necessitar de treballar a la nit i d’actuar demanen pel passat recorda com s’ha hagut de lluitar
de manera tan extrema, llevat del moment puntual, fins arribar a aquesta solució.
potser, de col·locació de les bigues de cobertura, però El Sr. García replica que ell no li ha preguntat sobre
que no ha de ser especialment molest. En qualsevol el cobriment de vies i els èxits de les negociacions
cas, es considerarà el projecte acabat quan la llosa per part del govern municipal, sinó que la pregunta
estigui instal·lada, urbanitzada i incorporada a l’ús era si el govern municipal era coneixedor de la
públic i en aquest moment creu que es podrà afirmar incidència que tindrien les obres respecte al servei de
que, malgrat tot, haurà valgut la pena. rodalies i què havia fet el govern municipal davant
1 a732 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
aquesta situació. Afegeix que el secretari d’Estat re- denació del subsòl dels carrers Menéndez Pelayo per
coneixia que aquest canvi de vies era un dels motius a la construcció d’un aparcament de 225 cotxes, i que
fonamentals de l’actual desgavell en el servei de el 19 de desembre de 2006 es va concedir la llicència
rodalies, i és per tot això que el seu Grup vol saber el a Endesa per a la construcció de l’estació receptora
grau de coneixement del govern municipal sobre la de transformació, i el 27 d’abril de 2007 es va aprovar
incidència d’aquestes obres sobre les rodalies. definitivament el projecte tècnic redactat per Barcelo-
El Sr. García-Bragado contesta, tot llegint la pre- na de Serveis Municipals per a la construcció de
gunta plantejada, que tal com ha afirmat anterior- l’aparcament subterrani. Per decret d’Alcaldia es va
ment, el govern municipal no va decidir el traçat de autoritzar a la societat Innova Servicios Creativos l’ús
l’AVE, i per això li ha explicat anteriorment com privatiu de l’espai situat a l’illa que constitueix el Parc
havien anat les coses. És a dir, qui ho va decidir va de Bederrida, amb la finalitat d’ubicar i gestionar el
assumir la complexitat tècnica de la seva decisió i el projecte cultural, tecnològic i avantguardista a l’espai
govern municipal a la vista de la deficiència tècnica Movistar amb conveni amb la Universitat, concretant
dels projectes per a la ciutat va proposar, finalment, la activitats de continguts relacionats amb la tecnologia,
proposta actual. Indica que la reprogramació de l’obra l’avantguarda, la musica, l’art i el cinema. Es troba en
en la seva execució forma part del procés d’execució tràmit l’aplicació de l’esmentada autorització en un
de l’obra en la que l’Ajuntament només intervé en la espai dins el parc de Bederrida per destinar-lo a
fase de control pels efectes de l’execució de l’obra, ja aparcament de la comunitat universitària. En refe-
que el govern municipal no té cap control directe en rència al pla urbanístic del FCB, comenta que fins a
l’execució de l’obra. Considera que el govern munici- l’actualitat no s’ha produït document de planejament
pal va fer allò que havia de fer –que és procurar que que modifiqui el planejament vigent. Pel que fa a can
el resultat projectual fos bo i requerir les mesures Rigalt, que abasta els termes municipals de Barcelo-
adients per tal que l’execució de les obres fos de la na i de l’Hospitalet de Llobregat, explica que en la
millor manera possible– i insisteix que qui té el control banda que afecta a Barcelona, els terrenys ocupen
de l’execució de l’obra no és el govern municipal. una superfície aproximada de 20.000 m2. L’Ajunta-
El Sr. García declara que la resposta que li ha ment ha tramitat l’expropiació d’aquesta finca i per
donat conté una greu contradicció sobre el grau de acta administrativa de 29 de desembre de 2005 ha
decisió del govern municipal en les obres de l’AVE, i adquirit la seva propietat a la societat Torre Melina. El
quan es parla amb tècnics de Madrid resulta que les preu d’expropiació ha estat fixat pel jurat d’expro-
correccions incorporades al projecte per part del piació de Catalunya en 1.676.709 euros, i la societat
govern municipal han generat els problemes que Torre Melina ha presentat un recurs contenciós
afecten greument el servei de rodalies. administratiu contra la resolució del jutjat que està
El Sr. García-Bragado explica que el que “pateix” la pendent de sentència ja que les pretensions de Torre
secretaria d’Estat és el projecte que va heretar de Melina giraven al voltant d’un full d’apreuament de
l’anterior secretari d’Estat i que no preveia les 42.300.000 euros.
mesures correctores que s’han hagut de posar per fer El Sr. Villagrasa agraeix la informació facilitada, si
una obra sensible amb les necessitats dels ciutadans. bé destaca que atesa la importància d’aquest indret
És d’això que es lamenta l’actual secretari d’Estat, de de la ciutat s’hauria d’haver establert un pla ho-
la manca de previsió anterior, no de la previsió poste- mogeni, del conjunt de la zona perquè hi ha veïns que
rior que han hagut d’assumir. han expressat queixes davant les molèsties que po-
Es dóna per tractada. den generar les diferents activitats que s’han situat a
Del Grup Municipal PP: la zona, com per exemple a la carpa Movistar. Consi-
22. Quines actuacions té previstes dur a terme dera que no s’han pres de manera seriosa aquesta
l’equip de govern municipal, quant als projectes urba- zona com un nucli homogeni, ni des del vessant dels
nístics previstos al Districte de les Corts i encara descans dels veïns, ni pel que fa a la mobilitat de la
pendents d’execució, com són la instal·lació de la car- zona, que pot afectar greument tota la ciutat en
pa de l’espai Movistar a la plaça Bederrida, les ac- trobar-se en una de les seves entrades importants.
tuacions urbanístiques a l’àmbit de Can Rigalt, el pla Es dóna per tractada.
urbanístic del Barça al Districte de les Corts i d’altres? Del Grup Municipal ERC:
El Sr. Villagrasa presenta la pregunta relativa a la 23. Quin és el capteniment del govern municipal en
situació urbanística d’una zona del districte de les relació al tràmit per part de la Generalitat de Ca-
Corts, l’àmbit delimitat per l’avinguda Diagonal, avin- talunya per a la catalogació com a bé cultural d’in-
guda de Xile, la travessera de les Corts i Joan XXIII, terès nacional de la masia de Can Fargas?
atesa la indefinició del seu desenvolupament, que ge- El Sr. Martínez presenta la pregunta relativa a
nera una gran inseguretat als veïns de la zona. l’augment de la protecció de la masia de can Fargas.
El Sr. García-Bragado informa que el 23 de març El Sr. García-Bragado explica que la masia de can
de 2007, el consell municipal va aprovar definitiva- Fargas està catalogada com a bé cultural d’interès lo-
ment el pla de millora urbana d’adequació de l’orde- cal des de l’any 1979. La petició d’incoació es va
nació del Campus Sud, subàmbit Ponent i l’adaptació adoptar a través del districte d’Horta-Guinardó res-
dels programes funcionals universitaris, que és ponent a la petició del consell municipal del districte.
l’àmbit sobre el que es planteja la pregunta. Comenta Des del sector d’urbanisme i infraestructres es recol-
que en l’actualitat s’han començat els treballs de zarà la iniciativa quan la Generalitat sol·liciti l’informe
planejament per tal de completar amb els mateixos corresponent -acció que no ha succeït encara-. De la
objectius urbanístics el subàmbit Llevant i així dis- informació posterior al catàleg de béns de l’any 1979,
posar de l’actualització de tot el sector del Campus consta que a l’interior de la masia existeix una torre
Sud. En aquest subàmbit de Llevant, el 23 de se- romànica, probablement dels segles XII i XIII amb
tembre de 2005, es va aprovar el pla especial d’or- restes de pintures que justificarien la declaració de bé
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1733
d’interès nacional en aplicació d’allò que disposa el expedient de declaració de bé d’interès nacional
decret de 24 d’abril de 1949. S’hauria d’estudiar si la caldrà concretar què és el que tindria aquesta con-
declaració de bé d’interès nacional haurà d’abastar la sideració.
resta de construccions que envolten la torre o la Es dóna per tractada.
masia de can Fargas.
El Sr. Martínez pregunta si per tot això exposat el c) Declaracions de Grup
govern municipal estaria a favor d’una catalogació su-
perior. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-
El Sr. García-Bragado respon afirmativament, tot sidència aixeca la sessió a les dinou hores i quinze
precisant que, si arribés el cas, en el corresponent minuts.
1 a734 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
PERSONAL
Concursos
BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CON- – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de
VOCATÒRIA DE TRES CONCURSOS PER A LA treball convocat: 0,75 punts.
PROVISIÓ DE TRES LLOCS DE TREBALL – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al
(Aprovades per decret de l’Alcaldia) del lloc de treball convocat: 0,50 punts.
– Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre
al del lloc de treball convocat: 0,25 punts.
BASES GENERALS 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si
és el cas, l’últim ocupat, fins a un màxim d’1 punt
De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel segons el barem següent:
Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo- – Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del
quen per a la seva provisió pel personal de plantilla lloc de treball convocat: 1 punt.
d’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a – Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior
l’annex, d’acord amb les condicions específiques que en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50
s’indiquen en aquest mateix annex per a cadascun punts.
d’ells i amb els requisits comuns que es fixen a – Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivell
continuació: superior al nivell del lloc de treball base de la
categoria del concursant: 0,25 punts.
A aquests efectes, s’ha d’entendre per nivell del
REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement
de destinació efectivament acreditat en la nòmina
A part dels requisits addicionals de cada concurs, corresponent, quan es tracti d’un nivell superior al del
per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell
– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan
Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut
Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció consolidar a la carrera administrativa.
d’Incendis i Salvament (SPEIS). 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo-
– Tractar-se de personal funcionari o contractat la- raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc-
boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si
funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Mu- s’escau, en funció de les matèries, la durada i l’ava-
nicipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament luació.
posteriorment subrogat a un Institut podrà partici-
par igualment en els concursos. També hi podran
participar els contractats laborals fixos d’Instituts JUNTA DE VALORACIÓ
Municipals que hagin efectuat la corresponent
adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, Estarà formada pels membres següents:
d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de
l’esmentat Acord. Presidència:
– Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a El director de Recursos Humans, com a titular.
funcionari de carrera o amb contracte laboral
indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. Vocalies:
– Haver transcorregut un mínim de dos anys des de El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada
l’última destinació obtinguda per concurs. concurs s’indiqui expressament a l’annex, que en cas
d’absència del president titular, exercirà la presi-
dència de la Junta.
MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS Un cap de Personal de sector d’actuació o districte.
Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del
1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de concurs.
serveis, inclosos els serveis anteriors en altres ad- Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans,
ministracions públiques que hagin estat formalment qui també tindrà la condició de secretari/ària de la
reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1 Junta de Valoració.
punt.
2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un A més, a tots els concursos hi podran assistir, en
màxim d’1 punt segons el barem següent: els termes previstos a les Bases Marc, els repre-
– Per posseir com a grau un nivell superior al del sentants designats conjuntament per la Junta de Per-
lloc de treball convocat: 1 punt. sonal i el Comitè d’Empresa.
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1735
PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Staff d’Imatge i Comunicació
Concurs 1180
Les persones que compleixin les condicions exi-
gides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual ad- Nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de
juntaran la relació de mèrits al·legats classificats 237,76 euros, segons catàleg vigent (2013J).
segons l’ordre d’aquesta convocatòria, i els docu- El lloc de treball objecte de la present convocatòria
ments acreditatius corresponents, al Registre General té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts, amb
o a qualsevol dels registres municipals, en el termini disponibilitat horària.
de quinze dies hàbils a comptar de l’endemà de la
publicació d’aquesta convocatòria en la Gaseta Mu- Funcions principals
nicipal. – Col·laboració en la producció de materials de
Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre comunicació del sector/districte i supervisió de la
sempre referits a la data d’acabament de l’esmentat seva adequació als objectius i principis dels plans
termini. de comunicació municipal, en coordinació amb la
Per a cada concurs s’ha de presentar una instància Direcció de Comunicació i Qualitat.
i la documentació separada, per a la qual cosa, es – Redacció de comunicats i transmissió d’informa-
podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa cions sobre temes d’interès en coordinació amb el
a l’Oficina d’Informació de Personal i a les seus dels Gabinet de Premsa municipal.
districtes. – Gestió i actualització continuada dels referents
En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-lo dels mitjans (mailings de mitjans).
s’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Cor- – Atenció als mitjans de comunicació territorials i/o
poració des de la data d’incorporació en la plantilla, de ciutat en coordinació amb el Gabinet de Prem-
amb caràcter indefinit. sa municipal.
En els casos en què entre els mèrits comple- – Coordinació de les revistes i publicacions fetes
mentaris s’estableixi la redacció d’un informe o me- des del Departament de Comunicació i Qualitat on
mòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, ex- s’adscrigui.
cepte en aquells casos en què les bases específiques – Recollir les notícies, articles o comentaris d’inte-
del concurs determinin un nombre superior de pà- rès pel sector/districte apareguts en els mitjans de
gines, donades les característiques del lloc de treball comunicació.
a cobrir. L’informe s’haurà de presentar conjuntament – Col·laboració en l’elaboració de les Memòries del
amb la sol·licitud i el curriculum vitae. sector/districte i coordinació i preparació dels
Els llocs de treball objecte de la present convo- materials informatius necessaris per a l’edició de
catòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 les revistes o publicacions del sector/districte.
minuts setmanals. – Gestió de mitjans digitals i canalització de la in-
Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis- formació per a l’edició i actualització de la web del
posar dels sistemes d’acreditació i de comprovació sector/districte.
que consideri més escaients en cada cas i per a cada – Seguiment de les queixes i suggeriments adreçats
tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que al sector/districte.
optin a les places per precisar o ampliar aspectes – Coordinació editorial de tota la producció genera-
concrets en relació als mèrits al·legats. da pel sector/districte.
Les destinacions adjudicades són irrenunciables un – Elaboració dels productes de comunicació interns
cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan del sector/districte, com Butlletins, agendes set-
una persona hagi obtingut una plaça en diferents con- manals, circulars i altres instruments de comu-
cursos convocats, haurà d’optar per una d’elles, dins nicació interna.
del termini dels tres dies hàbils següents al de – Organització d’actuacions de caràcter periodístic
l’exposició en el tauler d’anuncis del departament de (rodes de premsa, entrevistes, reportatges...).
Personal de la proposta de la Junta de Valoració de – Vetllar per l’acompliment de les normes que regu-
l’últim concurs en què hagi obtingut la plaça. len l’aplicació de la imatge corporativa, en coor-
Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta dinació amb la Direcció de Comunicació i Qualitat.
convocatòria, s’estarà a allò que disposen les Bases – Col·laboració en l’organització de diferents actes
Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol institucionals i d’altres activitats, d’acord amb el
de 1988 i la normativa legal i reglamentària correspo- cap de Comunicació del Departament on s’ads-
nent. crigui.
Requisits addicionals
ANNEX Personal dels grups B o C.
Concurs 1180. Un lloc de treball d’staff d’Imatge i Mèrits complementaris
Comunicació (nivell 20) 1. Experiència professional fins a 6 punts.
Concurs 1181. Un lloc de treball de recepcionista Es valorarà l’experiència relacionada amb les fun-
de Centre de Serveis Socials (nivell 16) cions del lloc de treball, especialment en:
Concurs 1182. Un lloc de treball de responsable de – Redacció de documents, informes i/o memòries,
Comunicació i Qualitat dels Serveis de Districte (nivell fins a 1,5 punt.
24) – Funcions relacionals tant a nivell intern amb altres
departaments (coordinació) com en agents externs
a l’organització (entitats, ciutadans, organitzacions
públiques o privades), fins a 1,5 punt.
1 a736 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
– En l’ús de sistemes d’informació i comunicació – Planificar l’agenda dels professionals, assignant
amb el ciutadà, fins a 1 punt. dia i hora de visita, segons els criteris de la di-
– Experiència en relacions amb mitjans de comu- recció.
nicació, fins a 1 punt. – Control, registre i arxiu de documentació.
– Producció de materials de comunicació, fins a 1 – Recollir i verificar la documentació dels usuaris.
punt. Tramitar i complementar la documentació requeri-
2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de da de les administracions públiques.
treball, fins a 1 punt. – Suport administratiu bàsic.
3. Proves per tal d’avaluar les aptituds professio-
nals dels candidats. La Junta de Valoració podrà Requisits addicionals
realitzar aquestes proves que seran valorades fins a Personal dels grups C o D.
un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se dita
prova, tindrà caràcter obligatori. Mèrits complementaris
4. Característiques personals requerides per al lloc 1. Experiència professional fins a 5 punts, segons
de treball i, especialment, la capacitat de comunicació el barem següent:
oral i escrita, assertivitat, flexibilitat, capacitat d’anàlisi – En informació i atenció al públic, fins a 3 punts.
d’informació i facilitat per al treball en equip. – En classificació i arxiu de la documentació i utilit-
La Junta de Valoració podrà convocar els/les can- zació de la informàtica a nivell d’usuari (paquet
didats/tes per a l’avaluació de les seves caracte- Microsoft Office), fins a 2 punts.
rístiques personals. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria la treball, fins a 1 punt.
Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació 3. Exercici: la Junta de Valoració podrà convocar
que consideri més adequats i valorarà aquest apartat els/les candidats/tes per a la realització de proves per
fins a un màxim de 4 punts. tal d’avaluar les seves aptituds professionals. En cas
de realitzar-se aquesta prova tindrà caràcter obligatori
Puntuació mínima i es valorarà fins a un màxim de 3 punts.
Si s’avaluen tots els apartats 10 punts. 4. Característiques personals requerides per a l’òp-
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun- tim desenvolupament de les funcions del lloc de tre-
tuació mínima serà la meitat de la puntuació màxima ball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les
total. candidats/tes per a l’avaluació de les seves carac-
terístiques personals. En cas de realitzar-se, aquesta
Junta de Valoració convocatòria tindrà caràcter obligatori. La Junta de
President: Valoració podrà utilitzar els sistemes d’apreciació que
Sra. Mercè Massa Rincón, gerent del Districte de consideri més adequats i valorarà fins a un màxim de
Ciutat Vella, o persona en qui delegui. 4 punts.
Vocals:
Sra. M. Dolors Font Bardia, cap del Departament Puntuació mínima
d’Administració del Districte de Ciutat Vella, o perso- Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 9 punts.
na en qui delegui. Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
Sra. Maria Gas de Cid, cap de Comunicació i tuació mínima serà en tots els casos la meitat de la
Qualitat de la Gerència d’Educació, Cultura i Benestar puntuació total (mèrits comuns més mèrits comple-
o persona en qui delegui. mentaris) que poden obtenir els candidats.
Sra. Rosa Pueyo Porta, coordinadora de la xarxa
de Caps de Comunicació o persona en qui delegui. Junta de Valoració
assessor/a tècnic/a de la Gerència de Recursos Presidenta:
Humans, o persona en qui delegui. Sra. M. Carmen Fernández González, gerent del
Districte de Gràcia, o persona en qui delegui.
Representant de la Junta de Personal o del Comitè Vocals:
d’Empresa. Sr. Josep M. Raya Cobo, cap de la Divisió de Ser-
veis Personals de Gràcia, o persona en qui delegui.
Sra. M. Carmen Pérez Abellan, cap del Departa-
ment d’Administració del Districte de Gràcia, o perso-
Recepcionista de Centre de Serveis Socials na en qui delegui.
Concurs 1181/07 Assessor/a tècnic/a de la Gerència de Recursos
Humans i Organització, o persona en qui delegui.
Lloc de treball adscrit a la Divisió de Serveis Per-
sonals del Districte de Gràcia. Representant, titular i suplent, de la Junta de Per-
Nivell 16 i específic de responsabilitat mensual de sonal o del Comitè d’Empresa.
87,55 euros, segons catàleg vigent (1680X).
Els llocs de treball objecte de la present convo-
catòria té com a règim horari el de 37 hores i 30
minuts.
Responsable de Comunicació i Qualitat dels Ser-
Funcions principals veis de Districte
– Informar i atendre en primera instància els ciu- Concurs 1182
tadans. Derivar trucades telefòniques. Compli-
mentar les dades d’identificació de l’usuari. Lloc de treball adscrit a la Gerència de Districte.
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1737
Nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de net de Premsa de l’Ajuntament de Barcelona, fins
472,09 euros, segons catàleg vigent (2437X). a 1 punt.
– Planificació i organització d’actuacions relaciona-
Funcions principals des amb la Promoció fins a 1 punt.
– Direcció de la comunicació i informació en el Dis- – Suport i assessorament en l’organització d’actes
tricte i l’aplicació de la identitat corporativa munici- institucionals i protocolaris, fins a 1 punt.
pal. – Comandament de personal, fins a 1 punt.
– Disseny i aplicació del Pla de Comunicació secto- 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
rial, d’acord amb les directrius i principis del Pla treball, fins a 1 punt.
de Comunicació Municipal. 3. Proves: la Junta de Valoració podrà convocar
– Direcció i Supervisió en l’elaboració de productes els/les candidats/tes per a una prova professional i la
comunicatius adreçats als mitjans de comunicació valorarà fins a un màxim de 5 punts. En cas de con-
i relació amb el Gabinet de Premsa Central. vocar aquesta prova tindrà caràcter obligatori.
– Comandament superior dels serveis d’atenció al 4. Característiques personals requerides per al lloc
ciutadà. de treball i, especialment, la capacitat de dirigir, plani-
– Suport tècnic a la Gerència i Regidoria. ficar, analitzar i controlar projectes o programes, es-
– Promoció del coneixement i l’ús dels serveis oferts pecialment en l’àmbit de la comunicació i la infor-
pel Districte. mació, alt nivell de comunicació oral i escrita i
– Promoció de les relacions externes del Districte i experiència en direcció d’equips de treball. Per a va-
organització les activitats de promoció institu- lorar aquest apartat la Junta de Valoració podrà
cional. utilitzar els sistemes d’avaluació que consideri més
– Impulsar la relació amb els agents econòmics i adequats i els valorarà com a màxim fins a 5 punts.
socials del Districte.
– Suport a l’execució de projectes de millora de la Puntuació mínima
qualitat al districte, Cartes de Serveis i altres Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 11 punts.
iniciatives impulsades des del propi districte o la Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat. tuació mínima serà en tots els casos la meitat de la
– Col·laboració amb la Direcció d’Investigació per puntuació total (mèrits comuns més mèrits comple-
l’anàlisi de les demandes i percepcions ciuta- mentaris) que poden obtenir els/les candidats/tes.
danes.
– Participació en el disseny i gestió de les cam- Junta de Valoració
panyes de comunicació del districte i de la difusió President:
dels seus productes. Sr. Josep Sans Díez, gerent del Districte de Sants
Montjuïc, o persona en qui delegui.
Requisits addicionals Vocals:
Personal del grup A o B. Sr. Josep Ribas Garriga, cap del Departament
d’Administració del Districte de Sants Montjuïc, o per-
Mèrits complementaris sona en qui delegui.
1. Experiència professional fins a 6 punts, segons Sra. Rosa Pueyo Porta, coordinadora de la xarxa
el barem següent: de Caps de Comunicació o persona en qui delegui.
– Direcció de projectes de comunicació i informació Assessor/a tècnic/a de la Gerència de Recursos
en l’àmbit municipal fins a 2 punts. Humans, o persona en qui delegui.
– Treball de relació continuada amb els Mitjans de
Comunicació de ciutat i coordinació amb el Gabi- Representant de la Junta de Personal o del Comitè
d’Empresa.
1 a738 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
ANUNCIS
Subhastes
Expedient núm.: 08/010 Els plecs de condicions es poden passar a recollir a
partir del mateix dia de la publicació d’aquest anunci
Objecte al Departament de Contractació de Parcs i Jardins
Contractació del servei d’avaluació de les zones (carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) de
verdes de la ciutat de Barcelona per als exercicis dilluns a divendres, de 9 a 14 hores (amb encàrrec
2008 i 2009 previ al telèfon 93 413 24 00). Tanmateix el plec de
El lliurament es farà en els termes regulats en la clàusules administratives particulars i el plec de clàu-
clàusula 7 del plec de clàusules administratives. sules administratives generals de l’Ajuntament de Bar-
celona es poden consultar a la nostra Intranet adreça:
Import www.parcsijardins.net.
42.600 euros (IVA inclòs).
Finançament Model de proposta
Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exer- S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu-
cici 2008 i 2009 per a Parcs i Jardins de Barcelona, ra en el plec de clàusules.
Institut Municipal.
Presentació de les proposicions
Presentació de les pliques Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia
Els licitadors hauran de presentar les proposicions 27 de novembre de 2007, ambdós inclosos.
en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi-
gurar la inscripció:
“Proposta per prendre part a la subhasta convoca- Lloc de presentació
da per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal Departament de Contractació de Parcs i Jardins
per a l’adjudicació de la contractació del servei (carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona),
d’avaluació de les zones verdes de la ciutat de Barce- de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.
lona per als exercicis 2008 i 2009”.
Les proposicions es poden redactar en
Garantia provisional Català o castellà.
D’acord amb els articles 35.1 i 203.2 del text refós
de la LCAP, es dispensa de l’obligació de constituir Data de celebració de la licitació
garantia provisional. El dia 5 de desembre de 2007, 9.00 hores, en la
seu de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelo-
Garantia definitiva na –carrer de Tarragona, núm. 173, 2a planta, de Bar-
Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’ad- celona.
judicació, d’acord amb la clàusula 12.1 del plec de
clàusules administratives particulars. El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’ad-
judicatari.
Procediment i forma d’adjudicació
Tramitació ordinària, procediment obert, forma d’ad- Barcelona, 7 de novembre de 2007. La secretària
judicació per subhasta. delegada, J. I. Martínez Legaz.
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1739
Concursos
Expedient núm.: 08/011 Procediment i forma d’adjudicació
Tramitació ordinària, procediment obert, forma d’ad-
S’exposa al públic durant el termini de trenta dies judicació per concurs.
hàbils el plec de clàusules administratives particulars
relatiu a la contractació de la prestació del servei de Els plecs de condicions es poden passar a recollir a
conservació de la jardineria del Parc de Cervantes i partir del mateix dia de la publicació d’aquest anunci
zones d’influència, de la ciutat de Barcelona, per a un al Departament de Contractació de Parcs i Jardins
període d’un any. (carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) de
dilluns a divendres, de 9 a 14 hores (amb encàrrec
Objecte previ al telèfon 93 413 24 00). Tanmateix el plec de
Es convoca concurs per a l’esmentada contrac- clàusules administratives particulars i el plec de clàu-
tació. sules administratives generals de l’Ajuntament de
El lliurament es farà en els termes regulats en la Barcelona es poden consultar a la nostra Intranet
clàusula 7 del plec de clàusules administratives. adreça: www.parcsijardins.net.
Import Model de proposta
186.728,50 euros (IVA inclòs). S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu-
ra en el plec de clàusules.
Finançament
Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exer- Presentació de les proposicions
cici 2008 per a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia
Municipal. 11 de desembre de 2007, ambdós inclosos.
Classificació necessària Lloc de presentació
Els licitadors hauran de disposar de les classifica- Departament de Contractació de Parcs i Jardins
cions següents: (carrer de Tarragona, 173, 08014 Barcelona) de di-
Grup: O; Subgrup: 6; Categoria: b. lluns a divendres, de 9 a 14 hores.
A més de la classificació, el licitador haurà d’acre- Les proposicions es poden redactar en
ditar la seva solvència mitjançant la presentació de la Català o castellà.
documentació que detallem tot seguit:
– Document acreditatiu de que l’empresa licitadora fi- Data de celebració de la licitació
gura inscrita al Registre com a Centre Especial de El dia 19 de desembre de 2007, a les 9.00 h, en la
Treball de la Direcció General d’Afers Socials del seu de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelo-
Departament de Benestar Social de la Generalitat na –carrer de Tarragona, núm. 173, 2a planta, de
de Catalunya, o equivalent europeu, estatal o de la Barcelona.
Comunitat Autònoma, i està classificada com es-
tabliment o servei social de suport a la integració El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’ad-
laboral de les persones amb disminució. judicatari.
Els empresaris no espanyols d’Estats membres de Barcelona, 30 d’octubre de 2007. La secretària de-
la Comunitat Europea hauran d’acreditar la precisa legada, J. I. Martínez Legaz.
solvència econòmica, financera i tècnica o profes-
sional, que s’estableix en la clàusula 7.1 del plec de
clàusules administratives particulars. * * *
Presentació de les pliques Expedient núm.: 08/013
Els licitadors hauran de presentar les proposicions
en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi- S’exposa al públic durant el termini de trenta dies
gurar la inscripció: hàbils el plec de clàusules administratives particulars
“Proposta per prendre part al concurs convocat per relatiu a la Contractació de la prestació del servei de
Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per a conservació de la jardineria del Parc de les Aigües i
l’adjudicació de la contractació de la prestació del zona d’influència, de la ciutat de Barcelona, per a un
servei de conservació de la jardineria del Parc de període de dos anys.
Cervantes i zones d’influència , de la ciutat de Barce-
lona, per a un període d’un any”. Objecte
Es convoca concurs per a l’esmentada contrac-
Garantia provisional tació.
3.734,57 euros.
El lliurament es farà en els termes regulats en la
Garantia definitiva clàusula 7 del plec de clàusules administratives.
Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adjudi-
cació, d’acord amb la clàusula 13.1 del plec de clàu- Import
sules administratives particulars. 833.000 euros (IVA inclòs).
1 a740 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
Finançament Lloc de presentació
Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exer- Departament de Contractació de Parcs i Jardins
cici 2008, 2009 i 2010 per a Parcs i Jardins de Barce- (carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) de
lona, Institut Municipal. dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.
Classificació necessària Les proposicions es poden redactar en
Els licitadors hauran de disposar de les classifi- Català o castellà.
cacions següents:
Grup: O; Subgrup: 6; Categoria: c. Data de celebració de la licitació
El dia 16 de gener de 2008, a les 9.00 h, en la seu
A més de la classificació, el licitador haurà d’acre- de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona
ditar la seva solvència mitjançant la presentació de la –carrer de Tarragona, núm. 173, 2a planta, de Barce-
documentació que detallem tot seguit: lona.
– Document acreditatiu de que l’empresa licitadora fi-
gura inscrita al Registre com a Centre Especial de El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adju-
Treball de la Direcció General d’Afers Socials del dicatari.
Departament de Benestar Social de la Generalitat
de Catalunya, o equivalent europeu, estatal o de la Barcelona, 7 de novembre de 2007. La secretària
Comunitat Autònoma, i està classificada com es- delegada, J. I. Martínez Legaz.
tabliment o servei social de suport a la integració
laboral de les persones amb disminució.
Els empresaris no espanyols d’Estats membres de
la Comunitat Europea hauran d’acreditar la precisa * * *
solvència econòmica, financera i tècnica o professio-
nal, que s’estableix en la clàusula 7.1 del plec de
clàusules administratives particulars. Expedient núm.: 08/018
Presentació de les pliques
Els licitadors presentaran les proposicions en so- Objecte
bres tancats i signats. En el dors, hi haurà de figurar Contractació del subministrament del vestuari d’es-
la inscripció: tiu i d’hivern, per a l’any 2008.
“Proposta per prendre part al concurs convocat per
Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per a El lliurament es farà en els termes regulats en la
l’adjudicació de la contractació de la prestació del clàusula 7 del plec de clàusules administratives.
servei de conservació de la jardineria del Parc de les
Aigües i zona d’influència, de la ciutat de Barcelona, Import
per a un període de dos anys”. 148.535,28 euros (IVA inclòs).
Garantia provisional Finançament
16.660 euros. Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exer-
cici 2008 per a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut
Garantia definitiva Municipal.
Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’ad-
judicació, d’acord amb la clàusula 13.1 del plec de Presentació de les pliques
clàusules administratives particulars. Els licitadors hauran de presentar les proposicions
en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi-
Procediment i forma d’adjudicació gurar la inscripció:
Tramitació ordinària, procediment obert, forma “Proposta per prendre part al concurs convocat per
d’adjudicació per concurs. Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per a
l’adjudicació de la contractació del subministrament
Els plecs de condicions es poden passar a recollir a del vestuari d’estiu i d’hivern, per a l’any 2008”.
partir del mateix dia de la publicació d’aquest anunci
al Departament de Contractació de Parcs i Jardins Garantia provisional
(carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona), D’acord amb els articles 35.1 i 177.2 del text refós
de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores (amb encàrrec de la LCAP, es dispensa de l’obligació de constituir
previ al telèfon 93 413 24 00). Tanmateix el plec de garantia provisional.
clàusules administratives particulars i el plec de clàu-
sules administratives generals de l’Ajuntament de Bar- Garantia definitiva
celona es poden consultar a la nostra Intranet adreça: Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adju-
www.parcsijardins.net. dicació, d’acord amb la clàusula 13.1 del plec de
clàusules administratives particulars.
Model de proposta
S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu- Procediment i forma d’adjudicació
ra en el plec de clàusules. Tramitació ordinària, procediment obert, forma
d’adjudicació per concurs.
Presentació de les proposicions
Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia Els plecs de condicions es poden passar a recollir a
8 de gener de 2008, ambdós inclosos. partir del mateix dia de la publicació d’aquest anunci
NÚM. 29 a 10-XI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1741
al Departament de Contractació de Parcs i Jardins Lloc de presentació
(carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona), Departament de Contractació de Parcs i Jardins
de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores (amb encàrrec (carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona),
previ al telèfon 93 413 24 00). Tanmateix el plec de de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.
clàusules administratives particulars i el plec de clàu-
sules administratives generals de l’Ajuntament de Bar- Les proposicions es poden redactar en
celona es poden consultar a la nostra Intranet adreça: Català o castellà.
www.parcsijardins.net.
Data de celebració de la licitació
Model de proposta El dia 5 de desembre de 2007, 9.00 h, en la seu de
S’haurà de redactar d’acord amb el model que figura l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona –car-
en el plec de clàusules. rer de Tarragona, núm. 173, 2a planta, de Barcelona.
El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adju-
Presentació de les proposicions dicatari.
Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia Barcelona, 7 de novembre de 2007. La secretària
27 de novembre de 2007, ambdós inclosos. delegada, J. I. Martínez Legaz.
Altres anuncis
Exp. 07/264 peses relatives a la publicació dels anuncis corres-
ponents en els diaris oficials.”
El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Barcelona, 19 d’octubre de 2007. La secretària de-
Municipal, per delegacions de la presidenta de data 2 legada, J. I. Martínez Legaz.
de gener de 2006, en data 19 d’octubre de 2007, va
adoptar la resolució següent:
“Declarar vàlida la subhasta celebrada per tal de * * *
dur a terme la contractació del subministrament de
material auxiliar de jardineria, ferreteria, pintures
(derivats i complements) i neteja per a finals del 2007 Exp. 07/251
i per a l’exercici 2008, que necessita Parcs i Jardins
de Barcelona, Institut Municipal, en els termes regu- El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut
lats a l’article 2 del plec de clàusules; Municipal, per delegacions de la presidenta de data 2
Adjudicar, mitjançant el procediment obert i per de gener de 2006, en data 25 d’octubre de 2007, va
subhasta, el contracte de subministrament, a l’em- adoptar la resolució següent:
presa Aubert, SA, pel preu de 239.834,80 euros (IVA “Declarar vàlid el concurs celebrat per tal de dur a
inclòs); terme la contractació de la prestació del servei d’es-
Aplicar la despesa de 239.834,80 euros (IVA in- porga de l’arbrat viari dels Districtes II, V, VI i VII de la
clòs) amb càrrec a les consignacions pressupostàries ciutat de Barcelona, que necessita Parcs i Jardins de
que s’indiquen en el present document, condicionant Barcelona, Institut Municipal, en els termes regulats a
aquesta autorització a l’aprovació del pressupost cor- l’article 2 del plec de clàusules;
responent a l’exercici 2008 d’acord amb l’article 69.4 Declarar exclosa de la licitació la plica presentada
del text refós de la LCAP; per l’empresa Esteve Gené Madrid (Arboricultura i
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a Treballs Verticals Gené), per no constituir la garantia
l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de provisional ni disposar de la classificació empresarial
les factures cursades pel tràmit reglamentari; requerida en el plec de clàusules administratives
Desconsignar la quantitat de 165,40 euros (IVA in- particulars;
clòs) de les partides, i amb càrrec als pressupostos, Adjudicar, mitjançant el procediment de concurs
que se indiquen en el present document, donat que obert, el contracte de serveis, a l’empresa Medio Am-
l’adjudicació ha estat realitzada per menys import; biente Dalmau, SA, pel preu de 357.578,53 euros
Requerir l’empresa adjudicatària perquè en el ter- (IVA inclòs);
mini dels quinze dies següents en què rebi la noti- Aplicar la despesa de 357.578,53 euros (IVA in-
ficació d’aquest decret, acrediti haver constituït la ga- clòs), amb càrrec a les consignacions pressupostà-
rantia definitiva de 9.593,39 euros, i perquè en el ries que s’indiquen en el present document, condicio-
termini dels trenta dies següents en què rebi la pre- nant aquesta autorització a l’aprovació del pressupost
sent notificació, comparegui el seu legal representant corresponent a l’exercici 2008, d’acord amb l’article
per tal de formalitzar el contracte i abonar les des- 69.4 del text refós de la LCAP;
1 a742 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29 a 10-XI-2007
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a peses relatives a la publicació dels anuncis corres-
l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de ponents en els diaris oficials.”
les factures cursades pel tràmit reglamentari; Barcelona, 25 d’octubre de 2007. La secretària de-
Desconsignar la quantitat de 60.153,40 euros (IVA legada, M. Àngels Dodero i Vintró.
inclòs) de les partides, i amb càrrec als pressupostos,
que se indiquen en el present document, donat que
l’adjudicació ha estat realitzada per menys import; * * *
Retenir del preu del contracte l’import de 16.709,27
euros, en concepte de garantia definitiva d’acord amb
allò que disposa la clàusula 7.2 del plec de clàusules
administratives particulars; i Exp. 07/257neg
Requerir l’empresa adjudicatària perquè en el ter-
mini dels trenta dies següents en què rebi la present El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut
notificació, comparegui el seu legal representant per Municipal, per delegacions de la presidenta de data 2
tal de formalitzar el contracte i abonar les despeses de gener de 2006, en data 30 d’octubre de 2007, va
relatives a la publicació dels anuncis corresponents adoptar la resolució següent:
en els diaris oficials.” “Adjudicar, mitjançant el procediment de negociat a
Barcelona, 25 d’octubre de 2007. La secretària de- l’empara de l’article 210.a) del TRLCAP, la contrac-
legada, M. Àngels Dodero i Vintró. tació del lloguer d’un camió pop gran amb conductor
pel període comprès entre el 5 de novembre de 2007
i el 4 d’abril de 2008, a l’empresa Hermanos Campoy
* * * Servicios y Transportes, SL, pel preu de 57.482,80
euros (IVA inclòs);
Aplicar la despesa de 57.482,80 euros (IVA inclòs)
Exp. 07/252 amb càrrec a les consignacions pressupostàries que
s’indiquen en el present document, condicionant aques-
El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut ta autorització a l’aprovació del pressupost correspo-
Municipal, per delegacions de la presidenta de data 2 nent a l’exercici 2008 d’acord amb l’article 69.4 del
de gener de 2006, en data 25 d’octubre de 2007, va text refós de la LCAP;
adoptar la resolució següent: Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
“Declarar vàlid el concurs celebrat per tal de dur a l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de
terme la contractació de la prestació del servei d’es- les factures cursades pel tràmit reglamentari;
porga de l’arbrat viari del Districte X de la ciutat de Desconsignar la quantitat de 3,20 euros (IVA in-
Barcelona, que precisa Parcs i Jardins de Barcelona, clòs) de les partides, i amb càrrec als pressupostos,
Institut Municipal, en els termes regulats a l’article 2 que se indiquen en el present document, donat que
del plec de clàusules; l’adjudicació ha estat realitzada per menys import;
Declarar exclosa de la licitació la plica presentada Requerir l’empresa adjudicatària perquè en el ter-
per l’empresa Esteve Gené Madrid (Arboricultura i mini dels quinze dies següents en què rebi la noti-
Treballs Verticals Gené), per no constituir la garantia ficació d’aquest decret, acrediti haver constituït la ga-
provisional ni disposar de la classificació empresarial rantia definitiva de 2.299,31 euros, i perquè en el
requerida en el plec de clàusules administratives par- termini dels trenta dies següents en que rebi la pre-
ticulars; sent notificació, comparegui el seu legal representant
Adjudicar, mitjançant el procediment de concurs per tal de formalitzar el contracte.”
obert, el contracte de serveis, a l’empresa Azahar, Barcelona, 30 d’octubre de 2007. La secretària de-
Jardineria y Riegos, SA, pel preu de 386.104,05 eu- legada, J. I. Martínez Legaz.
ros (IVA inclòs);
Aplicar la despesa de 386.104,05 euros (IVA in-
clòs) amb càrrec a les consignacions pressupostàries * * *
que s’indiquen en el present document, condicionant
aquesta autorització a l’aprovació del pressupost cor- Exp. 08/002
responent a l’exercici 2008 d’acord amb l’article 69.4
del text refós de la LCAP; El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a Municipal, per delegacions de la presidenta de data 2
l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de de gener de 2006, en data 7 de novembre de 2007,
les factures cursades pel tràmit reglamentari; va adoptar la resolució següent:
Desconsignar la quantitat de 63.821,85 euros (IVA “Declarar vàlida la subhasta celebrada per tal de
inclòs) de les partides, i amb càrrec als pressupostos, dur a terme el contracte del lloguer de maquinària es-
que se indiquen en el present document, donat que pecial per a l’arrabassament de l’arbrat viari (1.500
l’adjudicació ha estat realitzada per menys import; unitats) en diferents punts de la ciutat de Barcelona
Requerir l’empresa adjudicatària perquè en el ter- durant l’exercici 2008, que necessita Parcs i Jardins
mini dels quinze dies següents en què rebi la noti- de Barcelona, Institut Municipal, en els termes regu-
ficació d’aquest decret, acrediti haver constituït la ga- lats a l’article 2 del plec de clàusules;
rantia definitiva de 17.997,03 euros, i perquè en el Adjudicar, mitjançant el procediment obert i per
termini dels trenta dies següents en què rebi la pre- subhasta, el contracte de subministrament, a l’em-
sent notificació, comparegui el seu legal representant presa Azahar, Jardineria y Riegos, SA, pel preu de
per tal de formalitzar el contracte i abonar les des- 147.028,26 euros (IVA inclòs);
 1a743 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 29a 10-XI-2007
Aplicar la despesa de 147.028,26 euros (IVA in- sent notificació, comparegui el seu legal representant
clòs), amb càrrec a la consignació pressupostària que per tal de formalitzar el contracte i abonar les des-
s’indica en el present document, condicionant aques- peses relatives a la publicació dels anuncis corres-
ta autorització a l’aprovació del pressupost corres- ponents en els diaris oficials.”
ponent a l’exercici 2008, d’acord amb l’article 69.4 del Barcelona, 7 de novembre de 2007. La secretària
text refós de la LCAP; delegada, J. I. Martínez Legaz.
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de
les factures cursades pel tràmit reglamentari;
Desconsignar la quantitat de 6.241,74 euros (IVA * * *
inclòs) de les partides, i amb càrrec als pressupostos,
que se indiquen en el present document, donat que
l’adjudicació ha estat realitzada per menys import;
Requerir l’empresa adjudicatària perquè en el ter- Institut Municipal d’Urbanisme
mini dels quinze dies següents en què rebi la noti- Exp. 07obo119
ficació d’aquest decret, acrediti haver constituït la ga-
rantia definitiva de 5.881,13 euros, i perquè en el La Comissió de Govern, en sessió de data 10 d’oc-
termini dels trenta dies següents en què rebi la pre- tubre de 2007, aprovà, entre d’altres, l’acord següent:
sent notificació, comparegui el seu legal representant “Resoldre les al·legacions formulades pels Grups
per tal de formalitzar el contracte i abonar les des- Municipals de Convergència i Unió i del Partit Popu-
peses relatives a la publicació dels anuncis corres- lar, en relació al Projecte d’urbanització del sector
ponents en els diaris oficials.” Porta Firal. Districte de Sants-Montjuïc. Fase 1, en el
Barcelona, 7 de novembre de 2007. La secretària sentit exposat en l’informe de la Direcció de Projectes
delegada, J. I. Martínez Legaz. d’Obres d’Urbanització i Edificació de Bagursa, de 17
de setembre de 2007, el qual consta a l’expedient i es
dóna per reproduït i, en conseqüència; aprovar defini-
* * * tivament l’esmentat projecte, amb un pressupost, per
a coneixement de l’Administració d’1.741.440,84 eu-
ros, l’impost del valor afegit inclòs; publicar aquest
Exp. 07/226 acord en el Butlletí Oficial de la Província i el Diari Ofi-
cial de la Generalitat de Catalunya i a la Gaseta Muni-
El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut cipal; notificar-ho als interessats i donar-ne compte a
Municipal, per delegacions de la presidenta de data 2 la Comissió d’Urbanisme, Infrastructures i Habitatge.”
de gener de 2006, en data 7 de novembre de 2007, Contra aquest acord, que exhaureix la via adminis-
va adoptar la resolució següent: trativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposi-
“Declarar vàlid el concurs celebrat per tal de dur a ció davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini d’un
terme la contractació de les obres d’instal·lació d’in- mes comptat a partir del dia següent al de la recepció
fraestructures als quioscs dels Parcs de la Ciutadella de la present notificació, o es pot interposar recurs
(plaça de la Cascada), Espanya Industrial, La Gui- contenciós administratiu davant el Jutjat del Conten-
neueta, Jardins de Can Sentmenat i al carrer Concilio ciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos
de Trento/Fluvià, que necessita Parcs i Jardins de mesos comptats des de l’endemà de la present noti-
Barcelona, Institut Municipal, en els termes regulats a ficació.
l’article 2 del plec de clàusules; Contra la resolució expressa del recurs potestatiu
Adjudicar, mitjançant el procediment de concurs de reposició es podrà interposar recurs contenciós
obert, el contracte d’obra, a l’empresa Serveis Inte- administratiu davant el Jutjat del Contenciós Admi-
grals de Manteniment Rubatec, SA, pel preu de nistratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a
74.068,03 euros (IVA inclòs); comptar des del dia següent a la seva notificació.
Aplicar la despesa amb càrrec a la partida Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu
62210091 del pressupost de l’any 2007; de reposició, que s’entendrà produïda un cop trans-
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a corregut un mes comptat des del dia següent al de la
l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de seva interposició sense que s’hagi notificat resolució
les factures cursades pel tràmit reglamentari; expressa, es pot interposar recurs contenciós admi-
Desconsignar la quantitat de 3.490,12 euros (IVA nistratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu
inclòs), de la partida 62210091, del pressupost de de Barcelona, en el termini de sis mesos a comptar
l’any 2007, donat que l’adjudicació ha estat realitzada des del dia següent al que s’hagi produït la deses-
per menys import; timació tàcita.
Requerir l’empresa adjudicatària perquè en el ter- No obstant això, se’n pot interposar qualsevol altre
mini dels quinze dies següents en què rebi la noti- recurs que es consideri convenient.
ficació d’aquest decret, acrediti haver constituït la Us ho comunico als efectes oportuns.
garantia definitiva de 2.962,72 euros, i perquè en el Barcelona, 19 d’octubre de 2007. El secretari gene-
termini dels trenta dies següents en què rebi la pre- ral, Jordi Cases i Pallarès.
GASETA MUNICIPAL ISSN en tramitació – Dipòsit legal: B-5.656-2007
Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies