GASETA MUNICIPAL SUMARI Comissions del Consell Municipal Personal Comissió de Cultura, Educació i Benestar Concursos Social. Acta sessió 17-VI-2008 ...................... 2379 Bases generals que han de regir la convocatòria de Comissió d’Acció Social i Ciutadania. Acta 6 concursos per a la provisió de 8 llocs de treball 2491 sessió 17-VI-2008 .......................................... 2391 Dos llocs de resposable administratiu de centre Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació cívic ............................................................... 2492 i Coneixement. Acta sessió 17-VI-2008 ......... 2404 Responsable de producció web ......................... 2493 Comissió de Presidència, Territori i Funció Dos llocs d'informador-tramitador ...................... 2493 Pública. Acta sessió 18-VI-2008 .................... 2420 Responsable de comunicació i qualitat dels serveis Comissió de Presidència, Territori i Funció de districte ..................................................... 2494 Pública. Acta sessió extraordinària 25-VI-2008 2435 Administrador/a de sistemes .............................. 2495 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Ha- Tècnic/a de gestió i/o planificació de serveis per- bitatge. Acta sessió 19-VI-2008 ..................... 2436 sonal .............................................................. 2496 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Bases que han de regir la convocatòria del concurs Medi Ambient. Acta sessió 18-VI-2008 ......... 2456 específic per a la provisió de dos llocs de director/a Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses- de biblioteca de barri tipus A .......................... 2496 sió 19-VI-2008 ................................................ 2467 Bases generals que han de regir la convocatòria Comissió d’Hisenda i Pressupostos. Acta dels concursos per a la provisió de llocs de tre- sessió 19-VI-2008 .......................................... 2477 ball de l'ICUB ................................................. 2499 Direcció Executiva del Centre Cultural La Virreina 2500 Acords Anuncis Acords de les sessions del mes de juliol de 2008 2486 Notificacions ...................................................... 2502 Altres anuncis .................................................... 2506 Núm. 24 / Any XCV Agost i 10 de setembre de 2008 NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2379 COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social Acta de la sessió celebrada el dia 17 de juny de La Sra. Blasco presenta la mesura que té el seu 2008 i aprovada el dia 15 de juliol de 2008 origen en el Pla Jove de Barcelona aprovat el man- dat passat. Recorda que un dels objectius del Pla era el foment de l‟educació per a la participació que in- A la sala President Lluís Companys de la casa de cloïa diverses mesures entre elles la de crear i des- la ciutat, el 17 de juny de 2008, s'hi reuneix la Co- envolupar el Servei d‟Informació i Dinamització als missió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la Centres d‟Educació Secundària, que també queda presidència de la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà. Hi reflectida en el PAM amb l‟objecte de fomentar la assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Montse participació i l‟associacionisme juvenil. Fa constar Ballarín i Espuña, Carles Martí i Jufresa, Gemma que les accions es desenvolupen en el marc del Pro- Mumbrú i Moliné, Immaculada Moraleda i Pérez, grama "Informaciójovebcn” mitjançant la implemen- Itziar González i Virós, Carmen Andrés i Añón, Jau- tació d‟espais, canals i estratègies per afavorir la me Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Rai- ciutadania activa. Explica que els instruments per mond Blasi i Navarro, Ángeles Esteller Ruedas, Glo- aconseguir aquest objectiu són la xarxa de punts ria Martín Vivas, Javier Mulleras Vinzia, Elsa Blasco i d‟informació juvenil, la xarxa d‟assessoraments, les Riera, Xavier Florensa i Cantons, assistits per la campanyes unitàries, els instruments comunicatius i tècnica d‟administració general, Sra. Tecla Fort i el Servei, que avui presenta, d‟Informació i Dinamit- Riera, que actua per delegació del secretari general zació als Centres d‟Educació Secundària. Explica de la Corporació. que el Servei té un espai d‟atenció presencial esta- També hi són presents els senyors Jordi Martí i ble, situat en el centre docent, que posa a l‟abast de Grau, delegat de Cultura, Pere Alcober i Solanas, la gent jove tot un seguit de recursos informatius i delegat d‟Esports, Lluís Coromines i García, director compta amb un conjunt d‟accions i estratègies que del Programa de Joventut, i Manel Blasco i Legaz, promouen experiències de participació; els eixos de gerent del Consorci d‟Educació de Barcelona. treball són la informació i la dinamització, la població S'obre la sessió a les nou hores i trenta minuts. destinatària són els joves i adolescents entre els 12 i els 16 anys escolaritzats en els Centres d‟Educació I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior Secundària de la ciutat. Diu que en una primera fase S'aprova. el Servei s‟estendrà als 66 Centres Públics i arribarà a 18.648 alumnes, els seus objectius són apropar la II) Part Informativa informació a la gent jove, potenciar els òrgans de representació, fomentar els mecanismes de partici- a) Despatx d'ofici pació, promoure l‟associacionisme i la realització d‟activitats, facilitar la relació entre els centres educa- En compliment de l'article 63.1 del Reglament or- tius amb els equipaments del seu voltant i donar a gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- conèixer i promoure la participació de la gent jove en güents: el teixit associatiu juvenil de cada territori. Fa constar que per desenvolupar aquesta tasca el servei s‟es- 1. Àrea d'Acció Social i Ciutadania tructura amb una professional amb perfil d‟animador, Del gerent municipal, de data 8 de juny de 2008, animadora sociocultural amb una dedicació de cinc que adjudica a la Fundació Salut i Comunitat el con- hores per setmana i centre, amb la funció de donar tracte de gestió de l'equip d'atenció a les dones, per atenció informativa presencial, el disseny i la dina- als exercicis 2008-2010, i per un import de mització d‟activitats amb els representants dels 868.839,65 euros. alumnes i la coordinació amb companys i companyes d‟altres centres i amb la xarxa juvenil del territori. 2. Districte de Sant Martí Afirma que la implementació del Servei es farà el Del gerent municipal, de data 27 de maig de 2008, primer trimestre del curs acadèmic 2008-2009 amb que adjudica a l'entitat C.B. Grup Barna la gestió del un pressupost de 245.000 euros per curs. Diu que en poliesportiu municipal la Nau del Clot situat al carrer una primera fase arribarà als 66 centres públics de la Llacuna, 172, per un període de quatre anys. ciutat, i en una propera fase es pensa estendre el servei als centres concertats que ho demanin. b) Mesures de govern El Sr. Blasi agraeix la presentació de la mesura, i tenint en compte que el Servei està englobat dins el A la Comissió: programa "Informaciójovebcn”, creu que s‟actua amb 1. Implementació del Servei d'Informació i Dina- coherència ja que suposa una aproximació del tècnic mització als Centres d'Educació Secundària. El pro- a l‟adolescent en un moment en què hi ha una man- grama "Informaciójovebcn". ca important de punts d‟informació per als adoles- 2380 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 cents i joves perquè encara no s‟ha desenvolupat el que va passar amb el programa "Punts d‟informació i pla d‟equipaments, presentat en el darrer Plenari del dinamització als centres educatius” quan l‟Àrea Consell Municipal. Recorda que dins el programa d‟Educació va decidir suprimir un programa que ja "Informaciójovebcn” es fa referència constant a què tenia recursos econòmics consolidats i era utilitzat s‟endegaran futurs punts d‟informació i espera que pels adolescents i molt ben valorat pel personal do- això es concreti, fa constar que el servei ja té algun cent de la ciutat. Considera positiu que ara la Regi- antecedent amb recursos similars que no consta en doria de Joventut doni compliment al que estableix el el projecte presentat. Dubta que hi hagi personal Pla Jove i posi en pràctica un programa que ha estat suficient per cobrir els 66 centres amb un animador una demanda clara dels adolescents de la ciutat, del per centre durant 5 hores. Pregunta si es treballa personal docent i de les entitat juvenils. Afirma que amb centres concertats i si es planteja també treba- aquest programa és la restitució del que fa uns anys llar a la llarga amb centres privats. Creu que la pro- ja estava en marxa. Pregunta quina serà la participa- ximitat a escala personal no queda prou visible, es ció de l‟àrea d‟Educació i amb quin model de gestió continua donant massa rellevància als diferents me- es pensa desenvolupar el servei. canismes d‟informació via internet, i no sap si La Sra. Blasco puntualitza que el Servei s‟insereix s‟aconseguirà cridar suficientment l‟atenció dels jo- dins la reformulació de la xarxa d‟informació adreça- ves i adolescents amb la presència de tècnics en els da a la gent jove i fa constar que el Servei ja havia centres perquè informar en els moments d‟esbarjo existit amb un caire molt acadèmic però en aquests pot no ser el moment adequat. Pensa que seria inte- moments es vol que tingui un vessant més formatiu i ressant potenciar el vessant no reglat i poder donar que s‟arreli en la xarxa territorial dels diferents barris orientació d‟altres àmbits i també de sortides profes- i districtes. Repeteix les dades que ja ha donat sionals. Considera important potenciar la relació abans: 5 hores setmanals per centre, s‟iniciarà en el entre centres i pregunta si les instal·lacions podran primer trimestre del curs 2008-2009, el pressupost és estar a disposició dels joves fora dels horaris esco- de 245.000 euros per curs. Explica que s‟actua amb lars suplint d‟aquesta manera les mancances d‟equi- col·laboració amb el Consorci d‟Educació, en la pri- paments. Pregunta, atès que s‟ha estat parlant de mera fase s‟inicia el programa en els 66 centres pú- Pla Jove, què engloba infància, adolescència i joven- blics i la informació és presencial. Comenta que tut, i que el Servei s‟està adequant al nou projecte de l‟experiència mostra que el programa funciona ja que Llei del Parlament de Catalunya, si no seria interes- aquesta és una aposta que ara es torna a reformular. sant que la Regidoria de Dona i Joventut pogués ser Fa constar que els centres comparteixen el projecte i la Regidoria d‟Infància, Adolescència i Joventut per que posaran les seves instal·lacions a disposició de poder donar cobertura a aquestes diferents etapes les demandes que vagin sorgint. Pel que fa a incor- de la vida de la persona. porar la infància a la seva Àrea, manifesta que con- El Sr. Mulleras agraeix la presentació de la mesu- sidera que són etapes absolutament diferents. Ado- ra. Constata que es parteix del Pla Jove 2006-2010 lescència i joventut es tracten conjuntament perquè que ja reconeixia l‟objectiu de fomentar l‟educació tenen trets compartits però la infància, insisteix, ha per la participació. Recorda que aquesta iniciativa de tenir un tractament diferent al que es vol donar parteix de la Diputació de Barcelona, de l‟Oficina del en els equipaments juvenils, l‟únic punt de contacte Pla Jove, i està oberta a tots els municipis de la pro- important és el que correspon a les entitats educati- víncia. De la lectura de la mesura li sorgeixen alguns ves de lleure on gent jove en general participen i dubtes, no ha vist quin serà el calendari de la implan- treballen com a monitors amb nens i nenes i es tació i no sap si es preveuen punts d‟informació en dóna suport a les entitats perquè puguin continuar els centres concertats, tampoc no sap quin és el cost fent aquest treball amb infància. Pel que fa a la i qui l‟assumirà, manca la memòria econòmica. Pre- transversalitat, la considera positiva; posa de mani- gunta si el Servei tindrà un punt d‟informació a cada fest que la Regidoria d‟Educació col·labora per fer centre, quina serà la titulació de la persona encarre- possible la reinserció del servei d‟Informació però el gada d‟aquest espai i quins seran els continguts de pressupost del Servei correspon a la Regidoria de les matèries a informar. Pregunta quins seran els Joventut. mecanismes perquè es crei una vertadera xarxa El Sr. Corominas explica que es treballa amb la entre instituts i centres, entén que el servei no es Diputació de Barcelona i amb el Consorci d‟Educació planteja pels joves entre 16 i 18 anys i li agradaria per donar a conèixer el servei als directors dels cen- saber si es podria aplicar també a aquesta franja tres públics de la ciutat i també amb el Consell Esco- d‟edat. Vol saber quina serà la intervenció dels pares lar Municipal. Manifesta que perquè el servei es des- i com es podran coordinar perquè la informació que envolupi en un centre d‟Educació Secundària s‟ha de es doni als alumnes es coordini amb les AMPA. Per tenir en compte el Consell Escolar del centre on hi últim, demana si s‟aprofitarà l‟experiència d‟altres són presents els pares i es qui fa la demanda del municipis on aquest servei ja està implantat Servei. Fa constar que el perfil professional del tèc- El Sr. Florensa agraeix la presentació de l‟informe. nic és el d‟animador sociocultural i la seva dedicació Considera positiva la transversalitat en polítiques és de cinc hores que es reparteixen en atenció in- de joventut, però creu que el punt que avui es pre- formativa presencial en el mateix institut en hores senta respon una mica al fracàs produït perquè de d‟esbarjo de l‟alumnat i també en altres espais deci- vegades l‟Ajuntament no ha sabut aplicar aquesta dits conjuntament amb el centre. política, la Regidoria de Joventut ha traspassat pro- Quant als continguts, es dóna importància a la in- grames a altres àrees de govern sense conservar formació sobre formació acadèmica, salut, associa- part del pressupost i sense mantenir suficient pes en cionisme, i en tot allò que doni a conèixer els serveis, les decisions. Fa aquesta reflexió perquè això és el els equipaments i les entitats juvenils del territori. NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2381 El Sr. Blasi pregunta quina és la demanda i quin tint d‟aquesta realitat i amb voluntat de canvi, Barce- és el calendari d‟aplicació de la mesura, s‟ha de par- lona ha prioritzat la lluita en favor de l‟èxit escolar lar amb els centres, s‟ha de convocar el concurs, entenent que cal augmentar el percentatge de joves circumstàncies que el fan dubtar que el programa es que conclouen l‟ensenyament obligatori i el percen- pugui iniciar en el primer trimestre del curs 2008- tatge dels qui segueixen ensenyaments postobligato- 2009. Pel que fa als equipaments, entén que estaran ris –batxillerat i formació professional. Puntualitza a disposició en horaris extraescolars per tasques de que en aquests percentatges s‟està per sota de lleure o per donar servei a les diferents entitats. molts països de l‟entorn amb els que avui, per sort, ja El Sr. Mulleras puntualitza que els seus dubtes es poden fer comparacions a diferència del que suc- vénen de la manca de concreció, demana un pres- ceïa fa poques dècades. Diu que aquesta lluita ha supost més acurat i major concreció en el calendari esdevingut prioritat política per dues raons, perquè d‟implementació del servei. Pregunta quin serà el les potencialitats de creixement de l‟economia pas- calendari definitiu per als centres concertats i privats, sen per l‟increment de personal qualificat i perquè la fa constar que li agradaria que el servei s‟adrecés cohesió social i el benestar de la ciutat precisa de també a joves de 16 a 18 anys. Dubta que es pugui població amb bon nivell d‟educació i de formació. iniciar el proper mes de setembre. Explica que l‟informe inclou les accions que per El Sr. Florensa afirma que no li ha sobtat la res- millorar l‟èxit escolar es desenvolupen des del Con- posta de la Sra. Blasco dient que no veia necessari sorci d‟Educació de Barcelona mitjançant programes que infància, adolescència i joventut estiguessin avaluables i que se sistematitzen en els àmbits se- articulades en una sola regidoria perquè aquesta güents: posició ja va quedar clara en la resposta a la propo- 1. Mesures relatives als dispositius d‟escolarit- sició que ERC, conjuntament amb CiU va presentar zació. Destaca dins les mesures d‟escolarització les en iniciar-se el mandat. Demana, però, coherència 94 aules d‟acollida per cobrir les primeres necessi- perquè davant la mesura, que va ser proposada en tats dels nouvinguts i les aules d‟acollida temporal campanya electoral pel Consell de la Joventut de que s‟han establert per als nois i noies que arriben a Barcelona, tots els grups s‟hi van posicionar, pensa finals de curs. Una altra mesura important és l‟aten- que no es pot dir que sí al que proposen les entitats ció a l‟alumnat estranger nouvingut entre 16 i 18 juvenils, en període de campanya electoral, i després anys que es realitza a través de plans d‟orientació oblidar-ho. individual per a tots aquells que no acrediten forma- La Sra. Blasco fa constar que el Consell Escolar ció suficient per seguir determinats estudis, s‟han de cada centre és sobirà per decidir el seu grau atès 344 nois i noies. Fa constar la importància del d‟obertura a altres activitats que no siguin les estric- Pla integral de millora de l‟escolaritat i de tractament tament lectives. Diu que la feina tècnica de contacte de l‟absentisme que ha de substituir totes les accions amb els centres ja s‟ha iniciat i ara només cal resol- que fins ara es desenvolupaven pels diferents sector dre el concurs. Insisteix que el primer trimestre del amb l‟objectiu d‟aconseguir la plena escolarització de proper curs s‟iniciarà el servei en els instituts. Puntu- tots els infants entre 3 i 16 anys; recorda que aquest, alitza que el seu grup en campanya electoral va es- es va iniciar el setembre de 2007 amb l‟elaboració coltar el Consell de la Joventut de Barcelona i va dir d‟una diagnosi i la coordinació de les diferents admi- que el tema s‟estudiaria, sense donar una resposta nistracions implicades –Fiscalia de menors, Depar- afirmativa. Repeteix que la seva regidoria entoma els taments d‟Educació, d‟Acció Social i d‟Interior de la assumptes d‟adolescència i joventut, pel que fa als Generalitat, les Àrees de Serveis Personals, Acció aspectes de participació i promoció, amb absoluta Social de l‟Ajuntament, la Diputació i el Consorci coherència, però per exemple s‟ha decidit que el que d‟Educació. fa referència a adolescència en risc continuï a l‟Àrea 2. Orientació acadèmica i diversificació curricular. d‟Acció Social i també els temes d‟infància, precisa Mitjançant l‟orientació acadèmica i la diversificació que aquesta és una decisió de l‟equip de govern. curricular, es vol garantir l‟acabament de l‟ESO i que El Sr. Florensa no qüestiona la legitimitat que molts dels nois i noies continuïn amb estudis posto- l‟equip de govern consideri que no s‟han d‟englobar bligatoris. Explica que s‟està treballant per crear el infància, adolescència i joventut en una sola regido- model Barcelona d‟orientació acadèmica i professio- ria, però repeteix que no és el que es va dir en cam- nal, fins ara aquesta orientació es feia d‟acord amb panya. els mitjans de cada centre i la orientació institucional Es dóna per tractada. anava dirigida bàsicament a informar els joves sobre la formació professional. Ara la idea és ordenar i c) Informes sistematitzar una orientació acadèmica i professional que sigui universal i permanent al llarg de la vida A la Comissió: avançant cap a un model mixt on la tutoria de cada 2. Programes de foment de l'èxit escolar. institut es vegi reforçada pels EAP –Equips d‟Atenció La Sra. Ballarín recorda que fins fa poques dèca- Pedagògica– i pels serveis d‟orientació de la ciutat. des l‟educació era un dret elitista només a l‟abast de Destaca la importància de poder oferir a tots els cen- grups minoritaris i eren escasses les persones que tres la totalitat de recursos existents. Dins d‟aquests no arribaven a assolir resultats escolars satisfactoris. recursos de ciutat fa esment al projecte Porta 22 que Explica que la situació actual és diferent perquè, té com a objectiu donar a conèixer les noves ocupa- d‟una banda, s‟ha universalitzat l‟ensenyament obli- cions i donar formació a l‟alumnat per orientar a gatori i s‟han incrementat els anys d‟escolaritat però, l‟acabament de l‟ESO, també s‟orienta els professors de l‟altra, ha augmentat el nombre de persones que i les famílies; en el curs 2007-2008 aquest projecte no assoleixen resultats satisfactoris. Afirma que par- s‟ha desenvolupat en 63 centres, s‟han celebrat 335 2382 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 reunions i s‟ha arribat a 3.049 alumnes. Cita el Pla punts en què es podria incidir. Considera important Jove de Formació i Ocupació per afavorir la transició saber quants dels alumnes nouvinguts arriben a les entre l‟escola i al treball a aquells joves que no aca- proves de selectivitat, pensa que caldria incloure ben l‟ESO i que poden estar en risc d‟exclusió social, aquesta dada en els propers informes. Posa en dub- fa constar que en els vuit anys de funcionament del te que existeixi un model Barcelona d‟orientació aca- Pla s‟hi han acollit 10.500 joves, a 1 de juny de 2008 dèmica i considera agosarat posar-lo de manifest, si hi ha 1.500 nou inscrits i 449 joves han estat derivats és que existeix, voldria conèixer amb quins recursos cap a la preparació d‟accés a les proves de grau humans i tècnics compta aquest model d‟orientació. mitjà de formació professional que normalment es Creu que un dels factors d‟increment del fracàs esco- fan a través de les escoles d‟adults. Destaca també lar és la mala aplicació del model d‟inclusió perquè la tasca dels tallers en contextos no escolars per a la falten recursos. Fa constar que els EAP tenen pocs diversificació curricular que són itineraris alternatius recursos i, per tant, els manca eficàcia. Li sorprèn a l‟aula ordinària per a alumnat d‟ESO amb proble- que es parli de projectes com el del Zoo de Barcelo- mes d‟aprenentatge; els tallers es desenvolupen na, que pot ser interessant i innovador, però que no mitjançant convenis de col·laboració i els alumnes, es parli de les unitats d‟escolarització compartides per exemple, poden realitzar tallers de fusteria, joie- que donen servei a infants que estan fora del siste- ria, confecció o amb col·laboració del Consorci el Far ma i mereixen ser tinguts en compte en els informes el programa grumet de navegació a vela o amb de la Regidoria i del Consorci. Afirma que hi ha pro- col·laboració del Zoo el taller "Tan monos com jo" jectes modestos, que en el passat van se efectius, que tracta d‟acostar els joves a la teoria de l‟evolució com els plans de garantia social, ara reconvertits en i als primats per facilitar l‟aprenentatge de les ciènci- altres programes dels que en l‟informe no se‟n fa una es naturals; en el curs 2007-2008 han participat en explicació gaire extensa; quant al Porta 22, conside- aquests tallers 5 districtes, 622 alumnes i 68 grups. ra que cal una reforma a fons dels seus programes 3. Accions integrades en els centres- plans de mi- perquè, tot i ser un espai molt innovador, alguns dels llora i autonomia. Pel que fa a les accions integrals continguts i de les professions a les que s‟orienta que es realitzen als centres educatius, destaca els plantegen problemes. Pensa que el fracàs escolar, plans de millora que s‟ofereixen des del Departament vinculat a la FP és un dels punts interessants, la FP d‟Educació amb el format de Pla Estratègic i a través no ha de ser només una eina de recuperació d‟ells el departament i el centre concreten un com- d‟estudiants, creu que hi ha programes com els de promís a tres anys i els plans d‟autonomia que sor- garantia social, les escoles, els tallers i els de forma- geixen del mateix centre i són també actuacions ció ocupacional que s‟haurien de potenciar més. concretes de millora als quals el departament dóna Pensa que la immigració no és la causant del fracàs suport i ajut; 44 centres desenvolupen aquests plans. escolar perquè els percentatges de fracàs distribu- 4. Reforç a aprenentatges extraescolars. Quant al ïts pels districtes de la ciutat és més o menys el reforçament d‟aprenentatges en horari escolar, cita mateix. "l‟EXIT 1" que és un reforç escolar per a la vinculació El Sr. Mulleras fa constar que les dades del curs entre primària i secundària, és un projecte sorgit 2005-2006 en què es basa l‟estudi s‟haurien d‟haver l‟any 2001-2002 des de l‟Institut d‟Educació i la seva actualitzat i que caldria haver tingut més en compte peculiaritat principal és que el reforç el fan amics i el fracàs escolar. Malgrat això, valora positivament amigues grans, que són exalumnes del centre que l‟informe perquè mostra de forma conjunta una sèrie ajuden als alumnes a fer els deures; en el curs 2007- d‟accions que el PP en el mandat passat ja va de- 2008 s‟han acollit a aquest Programa 1.114 alumnes manar que es coordinessin. Pensa que l‟informe és i 138 amics i amigues grans. Conclou explicant que un repàs dels dispositius per desenvolupar el pro- hi ha un seguit de recursos per a la igualtat grama de tractament de l‟absentisme escolar, que d‟oportunitats impulsats pels Plans educatius d‟en- valora positivament, però hi troba a faltar el calendari torn, adreçats a tot l‟alumnat i a la comunitat educati- dels treballs de la Comissió i la Memòria econòmica, va amb una especial sensibilitat per aquells sectors considera que les línies d‟actuació haurien d‟establir socials més desfavorits; hi ha 4 Plans, al Raval, a reptes de futur més clars i que s‟hauria de dissenyar Gràcia, a Nou Barris i al barri del Besòs. Es basen en un circuit de valoració i seguiment dels programes. una educació integral contínua arrelada en el territori, Ha trobat a faltar en l‟informe una menció a la feina cohesionada, inclusiva, i en xarxa, compten amb que fan els educadors de carrer, pensa que el seu recursos, tallers i altres suports pagats des dels fons nombre (36) és totalment insuficient, també troba a del Ministeri a través del programa PROA. faltar una menció a les mesures que es posen en El Sr. Ardanuy agraeix la presentació de l‟informe. marxa des de fora de l‟àmbit municipal, per exemple, Considera el fracàs escolar un assumpte important, des de la Fundació la Caixa les aules per després de pensa que totes les accions són poques per comba- la classe que busquen el reforç escolar, fa constar tre aquest problema, que és molt greu. Fa constar que l‟Ajuntament de Madrid té una aula d‟aquest que l‟informe es fonamenta amb dades del curs tipus per districte i l‟Ajuntament de Barcelona només 2005-2006 i, per tant, no sap si les dades de no as- en té una per a tota la ciutat. soliment del graduat escolar són més altes ara que El Sr. Florensa agraeix l„informe presentat per la aleshores, tampoc no sap si l‟abandonament prema- Regidoria d‟Educació, pensa que aquest és un dels tur dels estudis i la discontinuïtat de l‟educació pos- reptes de l‟educació ja que les dades –un 20% de tobligatòria en el curs 2005-2006 –34%– és igual, fracàs escolar i un 34% d‟abandonament d‟estudis– menor o superior al d‟ara. Pregunta el percentatge són preocupants. Li sorprèn que les dades no esti- actual d‟abandonament de l‟educació postobligatòria guin actualitzades i voldria saber si es disposa durant el primer any, creu que aquest és un dels d‟informació més recent. Recorda que ERC, des del NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2383 Govern de la Generalitat, en el mandat passat, va d) Compareixences Govern municipal impulsar les aules d‟acollida, que són una eina vàlida i necessària atès l‟elevat nombre d‟alumnes d‟origen A la Comissió: immigrant i que arriben de forma esglaonada al llarg 3. Que comparegui el responsable municipal d'e- del curs amb les complicacions que això suposa per ducació per explicar quines accions ha fet el govern al personal docent i per als centres; insisteix en municipal i quines pensa realitzar en favor dels nens l‟actual context, cal fer una aposta més decidida i i nenes que pateixen el TDAH i les seves famílies. pregunta quines previsions hi ha per incrementar el El Sr. Ardanuy manifesta que la sol·licitud de seu nombre a la ciutat. Pel que fa al Projecte Porta compareixença és conseqüència de la iniciativa pre- 22, pensa que és un espai innovador de divulgació sentada per CiU el desembre de 2007 sobre el de les noves professions però que dóna poca res- TDAH –trastorn per dèficit d‟atenció i hiperactivitat– i posta als alumnes amb risc de fracàs escolar o de l‟informe presentat per l‟equip de govern el gener d‟exclusió social. Pel que fa als plans educatius de 2008 en el qual es va dir que en el Consorci d‟entorn, recorda que el seu grup va demanar que d‟Educació es constituïen uns grups de treball per fer s‟estenguessin a tots els districtes. Ha trobat a faltar propostes sobre com afrontar aquest trastorn. a l‟informe una referència als educadors de carrer; El Sr. Blasco recorda que el 22 de gener de 2008 cita el programa "a partir del carrer” que pot col·la- es va presentar a la Comissió l‟informe sobre l‟alum- borar amb tasques de disminució de l‟absentisme nat amb situació de TDAH i que la regidora d‟Edu- escolar, vol deixar constància que fa vint anys a la cació va transmetre al Consorci la necessitat de prio- ciutat hi havia més educadors de carrer que actual- ritzar en la mesura dels seus recursos un conjunt de ment. propostes per millorar l‟atenció d‟aquest col·lectiu. A La Sra. Blasco destaca que la coordinació de pro- continuació, explica els eixos sobre els que es treba- grames que depenen de diferents regidories són lla i que en la seva globalitat permetran aportar solu- exemple de les bones pràctiques que el seu grup cions. El primer s‟emmarca en la proposta que el comparteix i impulsa. Sap que no hi ha receptes Departament d‟Educació està impulsant pel conjunt màgiques, però valora la suma d‟esforços en una del país d‟elaborar el Pla d‟Acció "Aprendre junts per mateixa direcció, entén l‟èxit acadèmic com el desig viure junts” que ha de permetre disposar d‟un conjunt de continuar aprenent. de propostes que enforteixin l‟escola inclusiva, que La Sra. Ballarín es congratula que tothom estigui tinguin en compte la complexa situació dels centres d‟acord en què aquest assumpte és clau per a la d‟educació especial i que aportin respostes a l‟alum- ciutat i agraeix el to constructiu de les intervencions. nat amb TDAH. Diu que a primers de juliol es podrà Manifesta que per assolir l‟èxit no n‟hi ha prou amb presentar un informe sobre aquest aspecte. En se- les actuacions que es facin des de el Consorci gon lloc, explica que tècnics del Consorci participen d‟Educació, per educar un nen és necessària tota la en l‟estudi que amb el títol "Complexitat de proble- tribu i, per tant, cal la intervenció de les famílies i mes de conductes que presenten els infants i ado- utilitzar tots els recursos que la ciutat ofereix. Quant lescents, entre d‟altres els afectats per TDAH i les a les dades, fa constar que aquestes són les darre- estratègies d‟intervenció” el Departament d‟Educació res de què es disposa, la seva disparitat obliga a un ha encarregat a l‟Observatori de Salut Mental de procés d‟integració i insisteix que les darreres de què Catalunya, organisme que depèn de la Fundació es disposa són les que consten a l‟informe. Quant al Privada Parc Taulí; els tècnics participen en els 72 model d‟orientació, afirma que existeix i es desenvo- grups que s‟han constituït amb el compromís que lupa des de la proximitat. Pel que fa als educadors aquest treball estigui finalitzat la primavera del 2009. de carrer, puntualitza que s‟han tingut en compte i es Manifesta que, en tercer lloc, en la mesura dels re- treballa conjuntament amb ells perquè el seu paper cursos disponibles, s‟ha reforçat el sistema de què és molt important; quant als plans de garantia social, disposen l‟escola pública, la concertada, els mes- explica que s‟està en una fase de transició amb la tres d‟educació especial, els psicopedagogs i els creació del nou model establert a la LOE que vol EAP –equip d‟assessorament i orientació psicopeda- fixar quins són els mecanismes perquè tothom pugui gògica– amb la figura de 106 vetlladors, que donen assolir l‟èxit i acabar l‟ESO. Li han sabut greu les suport al treball a les aules dels 73 nois i noies diag- critiques al programa Porta 22 que qualifica de re- nosticats de TDAH, fa constar que a partir de les curs magnífic i innovador observat amb enveja des propostes fetes en aquesta Comissió, hi ha hagut un de moltes ciutats del món que el copien. increment del 10% del conjunt d‟hores que es dedi- El Sr. Ardanuy està d‟acord en què Porta 22 és quen a aquest recurs. La quarta línia endegada és la una eina molt innovadora, però insisteix que el seu coordinació entre el Consorci Sanitari i el Consorci contingut és molt millorable. Quant a les dades, torna d‟Educació creant un grup amb participació dels cen- a dir que cal fer un esforç per tenir-les actualitzades, tres de salut mental de districte, però amb visió de en tres anys, factors com el de la immigració, s‟han ciutat. Un darrer eix és que es possibilitarà més aju- incrementat i possiblement s‟ha incrementat també da a les famílies i als professionals millorant la for- l‟abandonament d‟estudis. mació del col·lectiu de tutors i mestres i oferirà més La Sra. Ballarín fa constar que, segons les neces- recursos; reconeixent la capacitat dels pares i les sitats, les aules d‟acollida s‟aniran incrementant i mares; el Departament d‟Educació va difondre una posa de manifest que l‟Ajuntament considera els guia que des de la Fundació Adana es va oferir a tots plans educatius d‟entorn com una gran eina i conti- els centres. nuarà treballant perquè, allà on siguin necessaris, el El Sr. Ardanuy agraeix la presència del Sr. Blasco Departament d‟Educació els doti. i es congratula que un debat en aquesta Comissió Es dóna per tractat. sobre una problemàtica important provoqui un seguit 2384 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 d‟accions per donar-hi solució. Demana més detall El Sr. Blasco puntualitza que quan ha parlat del pel que fa a com s‟incrementarà la formació dels reforç de vetlladors no ha volgut dir que hi ha 73 professionals de l‟educació. Considera convenient nens diagnosticats, aquest és el nombre de casos que les EAP puguin disposar de recursos i protocols especialment complexos als que, a banda de la resta d‟actuació més concrets i manifesta que estarà a d‟alumnat que s‟atén, se‟ls dóna un reforç extraordi- l‟expectativa, pel que fa a la millora de la coordinació. nari. Recull la demanda que en la proposta que es Quant a l‟especialització, recorda que fins fa poc el treballa amb el Consorci Sanitari hi hagi la concreció Servei de l‟Hospital Clínic era la referència més im- d‟un protocol. Pel que fa a l‟especialització, valora el portant i pensa que la coordinació hauria de fer pos- suport que els centres de salut mental donen a cada sible que hi haguessin especialistes en tots els cen- un dels districtes tot i que el centre de referència tres de salut mental o que es pogués donar un servei sigui l‟Hospital Clínic tant pel districte de l‟Eixample descentralitzat. Afirma que la guia, la de la Fundació com per a la resta de la ciutat, circumstància que Adana, és una bona eina que ha estat finançada amb el gerent del Consorci Sanitari analitzaran per únicament per la Fundació i el complau que des del determinar si és suficient. Considera que l‟alumnat Consorci s‟intenti actualitzar els materials i elaborar amb TDAH no es pot analitzar sense tenir en compte una guia que pugui arribar a tothom. el gran esforç que s‟està realitzant per aconseguir La Sra. Martín agraeix la compareixença del Sr. una escola inclusiva, pensa que l‟informe que es Blasco. Manifesta que el TDAH afecta entre el 5% i presentarà el proper mes de juliol permetrà una anà- el 7% de la població escolar i és difícil el seu diag- lisi conjunta de tots els factors. nòstic, en la majoria de casos es triga més d‟un any, Es dóna per tractada. tot i que per pal·liar els seus efectes especialment greus és fonamental el diagnòstic precoç. Recorda III) Propostes a dictaminar que en la Comissió del gener passat, la regidora d‟Educació va presentar un pla d‟actuació que, par- a) Ratificacions tint de la constitució d‟una comissió de treball, havia de presentar durant el mes de març un diagnòstic de Al Plenari del Consell Municipal: necessitats i la formulació de propostes de millora 4. Ratificar, per part de l‟Ajuntament de Barcelona per aconseguit una atenció adequada. També es com a patró de la Fundació Joan Miró – Centre plantejava la realització d‟un pla de formació adreçat d‟Estudis d‟Art Contemporani, l‟acord adoptat per la a equips directius, la creació de serveis de suport Junta del Patronat de l‟esmentada Fundació en ses- especialitzat, l‟establiment de protocols de coordina- sió del passat 27 de novembre de 2007 i ratificat en ció entre els Departaments de Salut, de Treball, sessió del 27 de març de 2008, pel qual es va acor- d‟Acció Social i Ciutadania amb xarxes de coordina- dar la modificació dels seus Estatuts segons consta ció i la col·laboració d‟associacions i entitats especí- a l'expedient administratiu annex. fiques per a l‟elaboració de materials i guies orienta- Es dictamina amb el posicionament favorable del tives per a les famílies. Fa constar que cinc mesos PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot després de l‟informe espera la presentació d‟un pla del PP. de treball que quantifiqui els recursos i que estigui acompanyat per una memòria econòmica i un calen- b) Propostes d'acord dari. Entén que el TDAH és una qüestió prioritària, insisteix que cal establir circuits idonis per al diag- 5. Desestimar les al·legacions presentades per la nòstic precoç i adoptar mesures per pal·liar els efec- Ima. Sra. Ángeles Esteller i Ruedas en qualitat de tes de la malaltia. Fa constar que els pares demanen Portaveu del Grup Municipal del Partit Popular de més facilitats per accedir als psicòlegs infantils per- Catalunya, formulades a la modificació del Regla- què, juntament amb les escoles, puguin establir el ment de funcionament intern del Consell de la Cultu- tractament adequat. Afirma que cal una bona coordi- ra de Barcelona, de conformitat amb l‟informe que nació i recorda que el PP ja va demanar un progra- consta a l‟expedient. Aprovar definitivament la modi- ma d‟actuació que resolgués els dèficits actuals amb ficació del Reglament de funcionament intern del persones, recursos i protocols d‟actuació, pensa que Consell de la Cultura de Barcelona, aprovada inici- calen més recursos per atendre aquests nens i ne- alment per la Comissió de Cultura, Educació i Benes- nes i realitzar el seu seguiment, a Barcelona només tar Social el 8 d‟abril de 2008, segons el text que es compta amb una unitat especialitzada. Pregunta consta com a document adjunt. Publicar-lo en el quan es disposarà d‟un nou centre per evitar el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. col·lapse actual. El Sr. Mulleras fa constar que el seu grup va pre- El Sr. Florensa agraeix la informació facilitada i va- sentar les al·legacions per aconseguir una major lora positivament la utilitat del debat en Comissió per transparència, objectivitat i independència a l‟hora conèixer aquest fenomen que sovint té un diagnòstic d‟atorgar les subvencions. difícil. Creu que s‟han apuntat aspectes positius com El Sr. Martí i Grau explica que s‟han desestimat una major coordinació entre el Consorci Sanitari i el les al·legacions perquè creu que hi ha un problema Consorci d‟Educació i també el reforç dels materials d‟interpretació de la norma. que poden orientar les famílies. Pregunta si l‟informe El Sr. Mulleras diu que les al·legacions es van que el Sr. Blasco ha esmentat que es presentarà al presentar en el temps i la forma adequats. juliol, es presentarà en la Comissió o es farà arribar Es dictamina amb el posicionament favorable del directament als grups municipals, i quines mesures PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot concretes es prendran en l‟àmbit de la formació. del PP. NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2385 IV) Part decisòria / Executiva V) Part d'impuls i control a) Ratificacions a) Proposicions / Declaracions de Grup b) Propostes d'acord Del Grup Municipal CIU: 6. Prorrogar el contracte que té per objecte la con- 8. "La Comissió de Cultura, Educació i Benestar cessió de la gestió de l‟Escola Municipal de Música Social manifesta l'interès que té que la societat posi de Can Ponsic, durant un període d‟un any a comp- en valor i respecti el nostre patrimoni arqueològic i tar des de l‟inici del curs 2008-2009, de conformitat acorda instar al govern municipal a: 1. Promoure la amb allò que preveu la clàusula sisena del plec de divulgació dels resultats de les excavacions arqueo- clàusules administratives particulars pel qual es re- lògiques que no són objecte d'un Centre d'Interpreta- geix el contracte; autoritzar, per a fer front a aquesta ció específic, més enllà de les publicacions de caire pròrroga, la despesa de 302.169,53 euros, que anirà científic o acadèmic o exposicions puntuals que es a càrrec dels Pressupostos de l‟Institut Municipal puguin fer. 2. Difondre el coneixement del patrimoni d‟Educació de Barcelona amb aquesta distribució: arqueològic de la ciutat amb un punt d'informació 120.867,81 euros contra el Pressupost de 2008; i específic a cadascuna de les biblioteques de la xarxa 181.301,72 euros contra el Pressupost de 2009, pública de la ciutat de Barcelona." condicionant-ho en aquest darrer cas a l‟existència El Sr. Ciurana formula la proposició que té el seu de crèdit adequat i suficient per a finançar les obliga- fonament en un article publicat pel Sr. Grimau a la cions derivades d‟aquest contracte en l‟exercici cor- revista Raval en el que exposava la seva preocupa- responent; disposar-la a favor de l‟Arc Taller de Mú- ció perquè, per exemple, els resultats de les excava- sica, Fundació Privada (amb CIF núm. G-60073186), cions de Sant Pau del Camp no es publiquessin fins adjudicatària del contracte; i declarar la vigència de disset anys després de realitzades i exposava, amb la garantia dipositada per a fer front al contracte, que bon criteri, la necessitat de fer una feina de divulga- continuarà servint de garantia durant l‟execució de la ció del patrimoni arqueològic més enllà de les estric- pròrroga. tes publicacions acadèmiques. Pensa que cal una La Sra. Martín avança el vot favorable del seu tasca pedagògica i de divulgació perquè tothom sigui grup, però vol recordar l‟incompliment reiterat de més comprensiu, l‟objectiu de la proposta és també l‟equip de govern d‟ampliar el programa d‟escoles de que la gent conegui i estimi el patrimoni arqueològic música a tots els districtes de la ciutat. Fa constar de la ciutat. En el segon punt de la proposició, es que el Pla d‟Equipaments Educatius 2008-2011 pre- demana que el coneixement del patrimoni arqueolò- veu la construcció de quatre noves escoles de músi- gic es pugui difondre a través de la xarxa pública de ca però, malgrat això, encara restaran quatre distric- biblioteques amb un punt d‟informació específic. tes sense escola. Pensa que també seria bo estudiar que alguna de les La Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, biblioteques de la ciutat tingués un fons especialitzat la Sra. Blasco expressa el vot favorable d‟ ICV-EU i en arqueologia. A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, El Sr. Mulleras considera que la proposta té sentit la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP i el comú i li dóna suport. Sr. Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'a- El Sr. Martí i Grau assenyala que si s‟accepta una prova. petita modificació en el redactat del segon punt de la 7. Aprovar inicialment el Reglament de funciona- proposta, l‟equip de govern li donarà suport. Fa cons- ment intern del Consell Municipal de Cooperació tar que la feina que s‟està fent a la ciutat, quant a la Internacional per al Desenvolupament, que substitu- divulgació de l‟arqueologia i en la protecció del pa- eix les Normes reguladores d‟aquest Consell, en trimoni arqueològic, és reconeguda a tots els nivells. modificar-les i adequar-les a les Normes reguladores Recorda que en aquests moments la principal expo- de Participació Ciutadana, aprovades per acord del sició del Museu d‟Història de la Ciutat està dedicada Consell Plenari de 22 de novembre de 2002, d‟acord a l‟arqueologia feta a la ciutat, no només explicant amb allò establert als articles 12.2.b) de la Llei les troballes, sinó també el mètode arqueòlogic. Fa 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal constar que hi ha un esforç renovat per part del di- de Barcelona i 34.2. del Reglament orgànic munici- rector del Museu d‟Història perquè hi hagi la publica- pal; sotmetre’l a informació pública durant un període ció científica de totes les memòries i recerques fetes de trenta dies, per a la presentació d‟al·legacions i associades a l‟arqueologia de la ciutat amb la creació tenir-lo per aprovat definitivament si no s'hi formula- d‟un centre d‟informació arqueològica en l‟edifici an- ven al·legacions i/o suggeriments, donant-ne compte nex del Born, diu també que l‟arqueologia no ha de al Plenari del Consell Municipal; i publicar-lo en el servir només per explicar la ciutat romana o medie- Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. val, sinó també per explicar la ciutat moderna i indus- La Sra. Martín avança que el PP possiblement trial. Proposa que en el segon punt del redactat es presentarà al·legacions per millorar el contingut del digui: "difondre el coneixement del patrimoni arqueo- Reglament. lògic de la ciutat a través de la xarxa de biblioteques El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, la públiques de la ciutat " sense fixar l‟exigència d‟un Sra. Blasco expressa el vot favorable d‟ ICV-EU i A, punt específic que no li sembla la millor manera per a la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la la difusió d‟aquest patrimoni. Sra. Martín expressa el vot favorable del PP i el Sr. El Sr. Ciurana agraeix el suport de tots els grups i Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. accepta l‟esmena plantejada. El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, la c) Proposicions Sra. Blasco expressa el vot favorable d‟ICV-EU i A, 2386 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, el que no han aconseguit plaça en l‟escola pública per Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. minvar el trasbals econòmic que els suposa haver de Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova portar els seus fills a escoles bressol privades. Insis- amb el redactat següent: teix que, d‟acord amb l‟aplicació del mapa de llars "La Comissió de Cultura, Educació i Benestar So- d‟infants de Catalunya, cal tenir en compte que hi cial manifesta l'interès que té que la societat posi en hauria d‟haver 5.000 noves places finançades amb valor i respecti el nostre patrimoni arqueològic i acor- fons públics. Manifesta que únicament se subvencio- da instar al govern municipal a: 1. Promoure la divul- nen el 17% de les places privades –1.913 places–, gació dels resultats de les excavacions arqueològi- només amb 80 euros al mes quant el seu cost real ques que no són objecte d'un Centre d'Interpretació és proper als 400 euros mensuals, per la qual cosa específic, més enllà de les publicacions de caire es demana també un increment d‟aquestes ajudes. científic o acadèmic o exposicions puntuals que es El Sr. Ardanuy avança el vot favorable de CiU a la puguin fer. 2. Difondre el coneixement del patrimoni proposició per diversos motius, primer perquè l‟es- arqueològic de la ciutat, a través de la xarxa de bibli- cola bressol és un dels àmbits que genera neguit a oteques públiques de la ciutat de Barcelona. les famílies, que suposa una despesa important i que Del Grup Municipal PP: si es volen desplegar polítiques de cohesió social 9. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar entesa no només com atenció a la marginació, sinó Social acorda instar al Govern Municipal a: 1. Instar com donar cobertura social a tots els nivells, aquesta a la Generalitat de Catalunya a establir un xec esco- és una bona oportunitat. Pensa que d‟aquí a uns lar infantil, per garantir la llibertat dels pares a escollir anys, es parlarà de què el període 0 o 1 a 3 anys el centre en el que volen educar els seus fills. 2. Ins- serà una etapa incorporada ja en l‟ensenyament tar al Govern Municipal a posar en marxa una línia obligatori i aquestes accions signifiquen avançar-se d'ajuts per subvencionar, en el curs 2008-2009, les al futur i l‟Ajuntament, a part d‟apostar per les places places d'escola bressol a les famílies que s'han que- d‟escola bressol municipals, podria desenvolupar dat sense plaça de titularitat o finançament públic. 3. projectes de suport perquè les famílies poguessin Crear, en el període 2008-2011, 5.000 noves places escolaritzar aquests nens. Diu, també, que és un d'escola bressol finançades amb fons públics, en el intent de concert per donar resposta a la demanda marc del Consorci d'Educació de Barcelona. 4. Instar perquè no es pot deixar tants nens i nenes sense a la Generalitat de Catalunya a augmentar la quanti- suport públic en aquest àmbit. tat econòmica amb la que se subvenciona cada pla- El Sr. Florensa avança el vot contrari del seu grup ça d'escola bressol en centres de titularitat privada a la proposició perquè el model del xec té un caràc- sense finalitat de lucre, ja que actualment se situa en ter neolliberal, respectable, però que el seu grup no 80 euros mensuals per plaça, i atès el cost d'escola- comparteix perquè creu en la universalització i en rització en aquesta franja d'edat, és del tot insufici- l‟escola pública. Coincideix amb els dèficits exposats ent. i les mancances pel que fa a les places d‟escola El Sr. Mulleras llegeix la proposició. Pensa que en bressol però repeteix que el seu grup no aposta pel el tema de les escoles bressol hi ha un veritable pro- model de xec escolar. blema social que cal solucionar. Fa constar que les No entén que el PP, ateses les demandes que dades de prematriculació per al proper curs, mostren formula, no estigui al costat d‟ERC reclamant un que 8.000 nens hauran d‟anar a escoles bressol finançament autonòmic millor. privades per manca de places a les públiques, i que La Sra. Blasco expressa el vot contrari del seu dels 12.500 que es van prematricular, només 4.522 grup a la proposició perquè la llibertat dels pares i les van obtenir plaça. Diu que a Barcelona el dèficit de mares per escollir l‟escola bressol per als seus fills places és evident: per 42.409 infants menors de tres no passa pel xec escolar, sinó per la creació d‟una anys només hi ha 4.169 places públiques i 11.432 escola bressol pública i de qualitat. places privades. Afirma que hi ha tres districtes: Ei- La Sra. Ballarín insisteix que el model neolliberal xample, Sarrià- Sant Gervasi i Gràcia i deu barris del xec no és el seu. Explica que el concepte de les que tenen una taxa d‟escolarització pública per sota escoles bressol no és el d‟aparcament de nens i del 5% i només se subvencionen el 17% de les pla- nenes, sinó que el model sempre ha estat bàsica- ces d‟escola bressol privada. Recorda que el mapa ment educatiu i d‟atenció als infants. Afirma que de llars d‟infants de Catalunya, Llei 5/ 2004 de 9 de l‟etapa 0 a 3 anys és molt important per a l‟adquisició juliol, establia que la taxa d‟escolarització entre oferta de les primeres habilitats i per la socialització. Consi- pública i privada en municipis de més de 50.000 dera important la generalització de les escoles bres- habitants havia de ser del 60%, a la ciutat de Barce- sol públiques per conciliar la vida personal i laboral, lona, l‟any 2008, caldrien 9.320 noves places d‟es- especialment de les dones, i entén també que les cola bressol. Fa constar els incompliments reiterats escoles bressol tenen alhora una funció compensatò- dels convenis entre Generalitat i Ajuntament, el del ria perquè, en general, els nens de classes més des- 2004-2007 preveia la creació de 1.200 places, i en el afavorides reben dins de les seves llars una estimu- del 2006 es parla de 2.190 places més però, a dia lació menor que l‟escola bressol pot compensar. Fa d‟avui, només hi ha 697 places públiques. Repeteix constar que el compromís de l‟equip de govern és que el problema és greu, té caràcter social i dificulta doblar el nombre de places durant aquest mandat. la conciliació de la vida familiar amb la laboral. Expli- Quant a la petició del PP de crear 5.000 noves pla- ca que en el paquet de mesures presentades es ces, vol recordar les manifestacions que es van pro- proposa el xec escolar per aconseguir una millor duir durant molts anys mentre CiU governava a la assignació de recursos i una llibertat d‟elecció del Generalitat amb el suport del PP, en què es dema- model educatiu, també es proposa ajuts a famílies naven reiteradament les 30.000 places d‟escola NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2387 bressol, que no van arribar fins que es va produir un més hi ha el compromís, que s‟explicitarà en breu, de canvi de govern a la Generalitat. Explicita que el doblar el nombre de places que hi havia al principi compromís assolit per l‟equip de govern és doblar el del mandat. Entén que aquest és un compromís se- nombre de places, però també mantenir el model riós per avançar cap a la universalització de places qualitatiu i diu que es tindrà ocasió de debatre aquest que també l‟equip de govern entén que són necessà- assumpte perquè properament es presentarà una ries. Avança que se seguirà aquest camí i es desti- mesura de govern on es concretarà el mapa i el ca- naran els recursos a aquest model, insisteix que des lendari i s‟explicarà com s‟avança cap al model del govern municipal, es preocupen per cobrir el que d‟escola bressol pública en què l‟equip de govern figura en el programa del PSC, que puntualitza que creu fermament. Destaca el suport que s‟ha tingut no és un xec escolar. per part de la Generalitat, hi ha finançament tant per La Sra. Ballarín expressa el vot contrari del PSC, a la inversió com per a la despesa ordinària i aquest la Sra. Blasco expressa el vot contrari d‟ICV-EU i A, és un ajut que mai, abans, s‟havia tingut. el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, el El Sr. Mulleras agraeix el suport de CiU. Repeteix Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. que les escoles bressol són un assumpte social i de Florensa expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. conciliació familiar i laboral molt important, no es pot Del Grup Municipal ERC: demanar a la gent que tingui fills i que treballi, això 10. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar és impossible. Moltes famílies no poden portar els Social acorda instar al Govern Municipal a: Instar al seus nens i nenes a una escola bressol perquè no Consorci d'Educació de Barcelona a crear escoles n‟hi ha i no tenen capacitat econòmica per poder de formació d'adults als Districtes on no es disposi accedir a una escola privada. Torna a dir que a la d'aquests centres. ciutat hi ha 42.000 infants menors de tres anys i no- El Sr. Florensa formula la proposició i destaca la més 4.169 places públiques, 8.000 prematriculacions importància que tenen els centres de formació no s‟han pogut assumir i, aquests infants, com a d‟adults. Pensa que en el mapa d‟escoles d‟adults de mínim, haurien de tenir les ajudes que el seu grup la ciutat hi ha un cert desequilibri, hi ha districtes ben reclama. Recorda que el programa electoral del proveïts d‟aquests equipaments, per exemple, Ciutat PSC, a la pàgina 10, hi deia: "treballarem per asse- Vella amb 5 centres públics i un de privat, Nou Barris gurar que en un període de 5 anys es pugui doblar amb 6 centres públics i un de privat, o Sant Martí l‟oferta actual d‟escoles bressol, durant aquesta amb 4 centres públics i 2 de privats; en altres distric- transició ajudarem les famílies que no obtinguin pla- tes hi ha una oferta publica i privada més igualada ces en escoles públiques amb beques equivalents a com, per exemple, a Sants on no hi ha cap centre les que rebrien en els serveis municipals segons el públic, però sí 2 de privats, fa constar que a Sarrià i a seu nivell de renda." Sant Andreu on no hi ha cap centre de formació Afirma que això és el que el PP planteja i que d‟adults. Afirma que l‟objectiu de la proposició és l‟equip de govern no fa. Pel que fa a les 5.000 noves l‟extensió de les escoles de formació i que tots els places finançades amb fons públics, puntualitza que districtes de la ciutat puguin tenir aquesta oferta. no ho diu el PP, sinó el mapa de llars d‟infants de El Sr. Ardanuy considera importants les escoles Catalunya. Repeteix que en el període 2004/2007 d‟adults, pensa que alguns dels centres necessiten s‟han posat en marxa 697 places, quan en el conveni una aportació econòmica per a la seva millora. Mani- 2004/2007 hi havia el compromís de 1.200 i en el festa que, en els últims anys, l‟educació d‟adults ha 2006 2.190. Insisteix que ha de ser prioritat per a canviat els seus objectius i les persones a qui va l‟Ajuntament aplicar mesures per solucionar de forma dirigida –avui hi ha més nouvinguts i els centres po- global aquest problema, no es poden llençar diners den fer una tasca d‟inclusió social. Insisteix amb què amb campanyes com la de "Visca Barcelona” que val cal potenciar, millorar i donar a conèixer aquests 1.200.000 euros i després dir que no hi ha finança- centres. ment per a les escoles bressol. La Sra. Martín, tot i reconèixer que ja existeix com El Sr. Ardanuy no sap si aquest és o no un model a mínim una escola d‟adults a gairebé tots els distric- neolliberal, però té la sensació que amb un model tes de la ciutat, tot i que la distribució no és igualità- com el que proposa l‟equip de govern, amb que l‟únic ria, està d‟acord amb el grup proposant, quant al risc vector és el de l‟escola municipal sobre sòl municipal de fractura social que pot comportar la manca de es pugui arribar a cobrir el nombre de places sufici- formació per part de la ciutadania. Entén, també, que ents i, per tant, es produeix un problema de discrimi- els centres de formació d‟adults s‟han de convertir en nació perquè els qui no han obtingut plaça a les es- un recurs important de formació per a totes les per- coles bressol municipals, i que han d‟anar a l‟àmbit sones de la ciutat i també per a la població immi- privat, han d‟assumir una despesa de 450 euros grant. mensuals. Pensa que aquesta és una qüestió de La Sra. Ballarín avança el vot favorable a la pro- justícia social i, que si no s‟arriba a les places neces- posta perquè comparteix amb tots els grups sàries, cal buscar algun tipus de solució. l‟important paper de les escoles d‟adults. Creu que La Sra. Ballarín manifesta que s‟han fet molts cal un procés de redefinició d‟aquestes escoles i avenços quant a escolarització, recorda que en entén que hi ha un llarg camí a recórrer, pel que fa a l‟etapa de 3 a 6 anys es va fer un salt qualitatiu la formació dels nouvinguts. Destaca que hi ha cen- d‟universalització i de gratuïtat. Explica que l‟etapa tres o aules de formació d‟adults en els diferents educativa de 0 a 3 anys es considerada pels ajunta- districtes, A Sarrià Sant Gervasi, per exemple, hi ha ments com una necessitat de la seva ciutadania i s‟hi una aula que dóna aquest servei des de l‟IES Gal·la han posat a treballar, creu que 24 escoles bressol Placídia. Explica que hi ha dues tipologies: d‟una noves des de l‟any 2003 és una xifra important i a banda, les aules de formació d‟adults que s‟in- 2388 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 sereixen en IES o en altres equipaments i els centres l‟àmbit de l‟activitat subvencionada i la manca de de formació d‟adults que són escoles més compler- justificació o la justificació incompleta poden compor- tes i amb més recursos. Fa constar que des del Con- tar l‟anul·lació parcial o total de la subvenció i el seu sorci d‟Educació es treballa per planificar i adequar reintegrament. Pregunta per què una subvenció do- els centres i les aules d‟acord amb uns criteris esta- nada per a un projecte concret, és utilitzada per unes blerts en un acord de govern de l‟any 2006. Es plan- altres finalitats com és el pagament d‟autocars per teja que en l‟horitzó del 2015 hi hagi un increment anar a manifestacions a València contra el govern de que permeti arribar al llindar del 3% de la població la Generalitat Valenciana i contra l‟Ajuntament de adulta que no ha acabat els estudis obligatoris. La València poc abans de les eleccions municipals i voluntat és arribar a tots els districtes, potenciar els autonòmiques. Vol saber per què se subvencionen centres i transformar les aules de formació en cen- activitats que es fan fora de l‟àmbit municipal de Bar- tres. celona. El Sr. Florensa pregunta si s‟està treballant amb la El Sr. Martí i Grau explica que des de l‟ICUB s‟ha voluntat que al final del mandat hi hagi un centre atorgat l‟any 2007 i també en anys anteriors ajuts públic a tots els districtes. econòmics a l‟entitat Acció Cultural del País València La Sra. Ballarín respon que es vol que els Centres tant per les activitats del centre cultural Ovidi Montllor donin servei a tots els districtes. d‟Alcoi com pel centre Octubre a la ciutat de València La Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, perquè la tasca cultural que fa l‟entitat en la divulga- la Sra. Blasco expressa el vot favorable d‟ICV-EU i ció de la cultura catalana a València és molt impor- A, el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la tant i perquè té un paper molt significatiu a l‟hora de Sra. Martín expressa el vot favorable del PP i el Sr. facilitar els intercanvis entre produccions culturals Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. barcelonines i la seva possible distribució en el terri- tori de la Comunitat Valenciana. Quant a la justifica- b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- ció de la subvenció de l‟any 2007, diu que hi ha una tucional no coincidència entre el que van demanar i una de c) Precs les factures que s‟han lliurat per justificar-la. Fa cons- tar que des de l‟ICUB s‟ha demanat a l‟entitat que ho Del Grup Municipal CIU: justifiqui d‟una manera millor, sap que el centre Ovidi 11. Atès que la Fundació Catalana per a la Paràlisi Montllor ha fet prou activitat cultural al llarg de l‟any Cerebral està duent a terme un seguit de xerrades 2007 per justificar la subvenció amb altres activitats per tal de sensibilitzar alumnes d'educació primària i que estiguin subjectes a la subvenció atorgada. Ma- secundària sobre el voluntariat amb persones que nifesta que si els aclariments no són suficients es pateixen discapacitats: Que l'Institut Municipal d'E- demanarà la devolució d‟aquesta quantitat perquè, ducació de Barcelona, mitjançant el Consorci d'Edu- amb independència de les qüestions ideològiques, cació de Barcelona, prengui les mesures adients –de és obvi que els objectius del suport públic a l‟àmbit caire organitzatiu, econòmic, informatiu, etc. que cultural es remeten a l‟activitat cultural i no a les acti- permetin estendre la realització de les esmentades vitats polítiques. xerrades als deu districtes de la ciutat, tot oferint-les El Sr. Mulleras qualifica de curiós que, un any a tots els centres educatius sostinguts amb fons pú- després de l‟atorgament de la subvenció, i arran de blics. la seva feina dins la revisió del Compte General El Sr. Ardanuy formula el prec. 2007, ara es plantegi demanar la justificació de la La Sra. Ballarín accepta el prec perquè tot el que subvenció que s‟havia d‟haver demanat molt abans. suposi informar i treballar per una escola més inclu- Es pregunta per què es continuen subvencionant siva és positiu. Manifesta que a través del Consorci activitats que es fan fora del terme municipal de Bar- d‟Educació es posaran en contacte amb la Fundació celona i per què no es verifica el destí de la subven- per determinar el que es pot fer, conjuntament. ció. Afirma que aquesta situació denota una manca Es dóna per tractat. de rigor alarmant que podria arribar a ser legalment Del Grup Municipal PP: denunciable. Fa constar que ha passat més d‟un any 12. Es justifiquin les raons que té l'Institut de Cul- des que l‟entitat va utilitzar 3.000 euros d‟una sub- tura de Barcelona per subvencionar activitats d'Acció venció, demanada pel Centre Ovidi Montllor, per Cultural del País València que inclouen l'enviament pagar autocars que el dia 5 de maig de 2007 van d'autocars per participar en manifestacions contra el portar gent a una manifestació a València en contra Govern de la Generalitat Valenciana. del govern del PP de la Generalitat Valenciana i de El Sr. Mulleras manifesta que el 17 de març del l‟Ajuntament de València. No entén que sigui ara 2007, l‟ICUB va atorgar a l‟entitat Acció Cultural del quan es planteja una revisió que s‟hauria d‟haver fet País València una subvenció per al projecte "Pro- d‟ofici. Repeteix que es confon tasca cultural a Va- gramació del Centre Ovidi Montllor”. Explica que en lència amb pagar autocars i activitats que no tenen l‟expedient figuren com a justificants acceptats per res a veure. Demana que de manera immediata es un import de 4.690 euros diverses factures que cor- facin retornar a l‟ICUB aquests diners que no han responen a activitats que no tenen res a veure amb estat gastats per les finalitats per les quals van ser el Projecte subvencionat, com serveis d‟autocars per atorgats. També demana que es faci el mateix amb anar a una manifestació a València o activitats rela- altres entitats ja que sap que hi ha casos similars cionades amb el Correllengua 2007. que l‟equip de govern també coneix i, si no actua, la Recorda que, d‟acord amb la normativa general qüestió s‟hauria de discutir en un altre àmbit. reguladora de subvencions, es consideren despeses El Sr. Martí i Grau repeteix que en el moment que subvencionables les que responen a la naturalesa de s‟ha comprovat el desajustament, s‟ha demanat una NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2389 explicació complementària a l‟entitat i, si no arriba, es ons públiques han d‟assolir responsabilitat en la demanarà el retorn dels diners a l‟Ajuntament. Insis- promoció d‟aquests principis. Explica que segons teix que el motiu per subvencionar a una entitat com diversos altres estudis de la Fundació Jaume Bofill, aquesta és la importància que per al sector cultural el 66,7% de famílies que no duen els fills a activitats de Barcelona té la possibilitat d‟intercanvis dins l‟àrea educatives de vacances ho farien si tinguessin ajuts geogràfica més immediata i amb llaços culturals in- econòmics i, per tant, és necessari un reforç per discutibles. Fa constar, també, que els fa una espe- beneficiar, a més, famílies i fer compatible la seva cial il·lusió col·laborar amb aquesta entitat que viu vida laboral i familiar. aïllada de qualsevol mena de cooperació del sector La Sra. Ballarín respon en nom de la Sra. Morale- públic de la Comunitat Valenciana perquè hi ha polí- da, regidora responsable del programa de nous usos tiques culturals que prefiguren les qüestions ideolò- del temps, que ha hagut d‟absentar-se de la sessió. giques per damunt de la qualitat de les propostes. Fa constar que el programa Temps de Barri Temps Afirma que és una vergonya que el Centre Octubre, Educatiu Compartit és pioner en tot l‟Estat i es con- que té una programació esplèndida i que més del gratula que el PP entengui que contribueix a solucio- 50% de les exposicions que s‟hi presenten són pro- nar necessitats de la ciutadania. Explica que el pro- duïdes per la ciutat de Barcelona per motius de ca- grama té diferents línies d‟actuació i una d‟elles és ràcter estrictament ideològic, no rebin cap suport. convertir les escoles en un equipament més del barri Es dóna per tractat. per contribuir a fer més harmoniós l‟ús del temps de 13. 1. Instar al Govern Municipal a disposar d'una pares i mares i afavorir la cohesió territorial. Recorda escola per barri que tingui obertes les seves ins- que s‟ha posat en marxa com a prova pilot en tres tal·lacions al llarg de totes les vacances escolars, districtes i en aquests moments s‟està avançant cap organitzant activitats de lleure gratuïtes per a les a la seva implementació a tots els districtes de la famílies que vulguin disposar d'aquest servei, en el ciutat. Fa constar que es va presentar un informe del marc del programa Temps de Barri, Temps Educatiu programa a la Comissió i, per tant, els presents ja Compartit. 2. Oferir a la gent gran del barri participar coneixen els seus aspectes essencials. Puntualitza en l'organització d'aquestes activitats de lleure, po- que per garantir l‟èxit del programa calen diverses tenciant així activitats intergeneracionals i aprofitant fases per adaptar-lo a les necessitats de les famílies tot el potencial que la gent gran de la nostra ciutat de cada barri i fa constar que en la seva implemen- ens ofereix. 3. Instar al Govern Municipal a acordar tació hi col·laboren la Fundació Jaume Bofill i l‟IMEB. amb la Generalitat de Catalunya i amb les associaci- Afirma que tot i que considera interessant el prec no ons d'educació en el lleure, un programa de suport a es pot contemplar la seva posada en marxa per a les famílies per finançar les activitats de lleure dels aquest estiu. Fa constar que durant el mes de juliol, infants de 3 a 16 anys, en els períodes de vacances dins del desenvolupament del Programa, hi haurà escolars, en el que les administracions financin el patis oberts en caps de setmana i que, a més, hi 20% del cost, les empreses on treballin els pares o haurà 121 casals d‟estiu a les escoles organitzats un patrocini empresarial i de bancs i caixes conjunt per Ampa i entitats de lleure dels barris, més tota financin un altre 20% del cost i les entitats organitza- l‟activitat de la campanya d‟estiu. El prec demana dores assumeixin un 10% del cost. una major implicació de la gent gran, punt en el que La Sra. Martín fa constar que l‟arribada de les va- l‟equip de govern està d‟acord, amb algunes puntua- cances escolars comporta una situació difícil per a la litzacions, recorda que les activitats de lleure estan conciliació familiar i laboral de les famílies que, regulades per un decret de l‟any 2003 en el qual agreujada en els darrers anys per canvis importants s‟estableix quina titulació o diploma han de disposar en l‟escenari social com la incorporació de la dona al els responsables de l‟activitat. Comparteix, però, que mercat laboral, la reducció de les unitats familiars o es facin activitats de tipus intergeneracional com, per l‟endarreriment de la maternitat. Diu que cal tenir en exemple, la xarxa d‟horts urbans de Barcelona o en compte que a Barcelona la majoria de situacions rela- els programes de recuperació de la memòria històri- cionades amb la gestió del temps i la cura de perso- ca i en altres espais. Pel que fa al finançament, està nes acaben recaient en les dones, especialment per a d‟acord amb què l‟Administració ha de garantir la aquelles que no disposen de poder econòmic suficient igualtat d‟oportunitats i l‟equitat entre totes les perso- per resoldre aquestes necessitats en el mercat de nes, hi ha una oferta àmplia amb una adequada rela- serveis. Posa de manifest que segons les estadísti- ció entre qualitat i preu i es garanteix l‟accés de les ques, el 64% de les famílies valoren positivament les criatures de famílies amb dificultats econòmiques activitats extraescolars com a recurs per a la concilia- amb un sistema d‟ajuts que poden arribar al 90% del ció del temps; cita un estudi de la Fundació Jaume cost total de l‟activitat; l‟any 2007 els ajuts van arribar Bofill que mostra l‟efecte de variables relacionades a una despesa propera als 400.000 euros. Comenta amb el grau socioeconòmic cultural i familiar amb les que en el debat familiar realitzat l‟any 2006, en el pautes educatives diferents en el temps lliure dels marc del Programa Temps de Barri Temps Educatiu infants i adolescents i remarca el valor educatiu que Compartit, el 75% de les famílies va considerar que té l‟accés o no a activitats extraescolars de lleure que les activitats han de tenir algun tipus de cost econò- es poden convertir en un element de reforç de les mic perquè pares i mares consideren que és una desigualtats educatives entre l‟alumnat. manera de garantir la qualitat i la continuïtat. Final- Manifesta que atenent al valor que la gestió del ment, recorda que a més dels ajuts econòmics indi- temps està assolint en la societat actual com a ele- vidualitzats des de la Generalitat i a través del Con- ment d‟influència en la cohesió social, la paritat i la sorci d‟Educació, s‟ofereixen ajuts a les AMPA. igualtat d‟oportunitats, cal entendre-ho com un dret La Sra. Martín creu que quan es posa en marxa de ciutadania i, en aquest context, les administraci- un programa com aquest, cal preveure el seu abast. 2390 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 Recorda que s‟està en una prova pilot amb només gestió dels centres esportius municipals dependrà dos o tres centres oberts els caps de setmana i es integrament de l‟Institut Barcelona Esports, que po- pregunta què fan les persones que han de continuar drà cedir la seva gestió. Pensa que el Pavelló treballant i han de deixar els nens i nenes a algun d‟Esports de la Mar Bella hauria de donar sortida lloc si no tenen recursos econòmics per afrontar la principalment a activitats de federacions minoritàries, despesa. No està d‟acord amb la lentitud en el des- entén la Mar Bella com un gran centre esportiu mu- envolupament d‟aquests programes; demana que nicipal amb piscines, sales de fitness, etc. per donar s‟impulsin decididament els seus continguts. Pel que servei als veïns més propers. Es vol aprofitar el fa a les ajudes als esplais, fa constar que el preu campionat europeu d‟atletisme del 2010 per reformar més econòmic per una setmana en activitat de matí la instal·lació atlètica i el camp de rugbi i tenir, al nord és de 60 euros. Quant a les subvencions de fins al de la ciutat, un equipament esportiu ampli. 90% del cost, fa constar que es donen a famílies La Sra. Fandos agrairia que es faci saber la deci- amb ingressos anuals inferiors a 3.500 euros, però sió de no fer el centre de talassoteràpia al regidor de una família amb aquests ingressos, per descomptat Sant Martí, que encara explica que aquest és un no pot pagar ni un euro pel lleure dels seus fills. Re- projecte vigent. Fa constar que CiU està d‟acord en peteix que cal posar en marxa, de forma immediata, què es busquin espais per a esports minoritaris, però els mecanismes per intentar ajudar de debò aques- li sembla que es desaprofita una oportunitat d‟una tes famílies. obertura al mar en no preveure que la instal·lació La Sra. Ballarín pensa que en el prec es barregen sigui el gran centre del patí de vela. Pregunta si es diferents conceptes: el prec parla del Programa va arribar a pagar l‟avantprojecte del Pavelló de les Temps de Barri Temps Educatiu Compartit, però Aigües. recorda que a la ciutat es fan més coses, que aquest El Sr. Alcober respon que a través de BSM es po- programa la Campanya d‟Estiu ofereix més de drà donar resposta a la darrera pregunta. Pel que fa 90.000 places, que inclou 1.200 places per a nens de a la base nàutica, manifesta que està en estudi i diu 0 a 3 anys pagant, però atorgant ajuts quan es ne- que per a l‟equip de govern aquest ha de ser un punt cessiten. de referència de molta activitat esportiva, insisteix Es dóna per tractat. que la pàgina 10 de la mesura de govern dóna res- posta a aquests punts. Afirma que aquest serà un d) Preguntes gran centre d‟activitats esportives on es podran cele- brar competicions federatives i dels clubs i que, en Del Grup Municipal CIU: un futur, que ara encara no es preveu, es podria 14. En relació al Pavelló d'Esports de la Mar Bella: plantejar aprofitar la circumstància evident de què Quin és el capteniminet del Govern Municipal res- està tocant al litoral. pecte al futur d'aquesta Instal·lació esportiva? S'ha Es dóna per tractada. desestimat definitivament la construcció del Pavelló Del Grup Municipal ERC: de les Aigües? Per quins motius no s'ha traspassat 15. En quina situació de desenvolupament es tro- la gestió del Pavelló d'Esports de la Mar Bella a l'Ins- ba el preacord signat el 4 d'abril de 2006, entre l'A- titut Barcelona Esports? juntament de Barcelona i l'Associació Ca la Dona. La Sra. Fandos recorda que el Pavelló d‟Esports El Sr. Florensa formula la pregunta. de la Mar Bella no té ni 100 abonats i pregunta en La Sra. Blasco respon que el 4 d‟abril del 2006 es quina situació es troba el projecte que fa més de dos va signar un preacord entre Foment de Ciutat Vella i anys es va presentar a aquesta Comissió. Explica l‟Associació Ca la Dona on s‟establia el marc de que a través de la revisió de comptes de BSM el seu col·laboració per a la rehabilitació i posterior ocupa- grup ha pogut constatar que de moment ja s‟han ció per part de l‟entitat de la finca municipal situada pagat com a mínim 552.000 euros en avantprojectes al carrer Ripoll, 25. per a aquest Pavelló. Pregunta si s‟ha desestimat El preacord, entre altres coses, establia que Fo- una part del projecte, la del Pavelló de les Aigües, ha ment de Ciutat Vella facilitaria l‟aixecament de plà- rebut informació en aquest sentit, però els comptes nols de la finca i procediria a modificar el planeja- de BSM assenyalen que aquest avantprojecte ha ment urbanístic i l‟entitat havia d‟iniciar l‟estudi tingut un cost de 145.000 euros, vol saber com es arqueològic de l‟edifici i, posteriorment, elaborar un valora aquesta despesa i si es pot destinar a un altre projecte arquitectònic, ambdues tasques s‟han dut a concepte. Recorda que CiU ha demanat, en reitera- terme a través de convenis signats amb la Fundació des ocasions, que la instal·lació sigui traspassada a Bosch i Gimpera i amb la Universitat Politècnica de l‟Institut Barcelona Esports, sap que s‟està estudiant i Catalunya. Fa constar que aquest seguit d‟accions demana quan es farà efectiu el traspàs. Atesa la han permès establir el cost total de la rehabilitació de seva situació davant del mar, considera que el Pave- l‟edifici en 6.000.000 d‟euros. Manifesta que en el lló d‟Esports de la Mar Bella seria un bon lloc per fer preacord es va fixar que la cessió d‟ús de l‟edifici es un centre de patí a vela lligat a la base nàutica. podria fer a través d‟una concessió demanial amb el El Sr. Alcober diu que part de les preguntes que benentès que fos l‟entitat qui assumís el cost total de es formulen estan contestades en l‟informe sobre el la rehabilitació. Explica que a partir de les dades Programa d‟ampliació i millora de la xarxa d‟equi- obtingudes es constata que l‟entitat no pot fer front paments esportius municipals presentat recentment amb recursos propis al cost de la rehabilitació i és en com a mesura de govern al Plenari del Consell Muni- aquest punt quan l‟entitat sol·licita a les tres adminis- cipal. Manifesta que s‟ha desestimat la construcció tracions catalanes amb competències sobre políti- del Pavelló de les Aigües i el Centre de talassoterà- ques d‟igualtat de gènere la seva implicació econò- pia; quant al traspàs de la instal·lació, afirma que la mica en la rehabilitació. Fa constar que les tres NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2391 administracions: la Generalitat a través de l‟Institut actuacions té previstes l'Ajuntament per a l'any 2009 Català de la Dona, la Diputació, des de l‟Àrea per tal de substituir el buit que deixa La Marató entre d‟Igualtat i Ciutadania i l‟Ajuntament a través de la els creadors de les arts escèniques de la ciutat? Regidoria de Dona i Joventut i el districte de Ciutat El Sr. Florensa formula la pregunta. Vella reprenen les converses amb l‟entitat i per la El Sr. Martí i Grau respon que l‟Ajuntament ha Regidoria es va convocar una reunió per abordar una acompanyat la Marató de l‟espectacle des dels seus nova proposta de finançament de la rehabilitació. inicis, que sempre s‟ha celebrat en equipaments Explica que fruit d‟aquesta reunió s‟ha redactat un municipals, al Mercat de les Flors els darrers anys. document de bases per a l‟acord sobre l‟edifici del Fa constar que és un esdeveniment que ha estat carrer Ripoll, 25 que ahir es va explicar i es va poder important perquè ha significat un aparador de la cre- debatre amb una representació de l‟entitat i, a data ació escènica emergent sobretot durant la primera d‟avui, s‟està a l‟espera que Ca la Dona digui si ac- dècada en què no hi havia tot l‟entramat d‟oferta i cepta l‟acord que es debatrà en l‟assemblea de espais. Els mateixos organitzadors van fer aquesta l‟entitat que se celebra demà. reflexió i un dels seus directors va dir, en roda de La Sra. Fandos, com a presidenta de la Comissió, premsa, que el model havia anat quedant una mica vol deixar constància que ERC està representada en antic i van plantejar que arribats a la data del vint-i- aquesta Comissió per un regidor i que si hagués de cinquè aniversari era el moment de donar per finalit- parlar la Sra. Capella, que és qui ha formulat la pre- zada la Marató. Manifesta que en aquests moments gunta per escrit, el Sr. Florensa hauria de retirar-se. hi ha molts llocs que omplen el mateix espai de la Demana a l‟equip de govern que s‟intenti no planifi- Marató, cita com a exemples El Festival de la Porta, car rodes de premsa que afecten els regidors mem- els Radicals Lliures, L‟escena al Poble Nou, les pro- bres de la Comissió que han de respondre a iniciati- gramacions de circ i les fàbriques de creació i, fins i ves. Demana respecte per les Comissions. tot, la possibilitat en estudi que el Festival Grec es- La Sra. Blasco pensa que l‟important és que la tengui una pota per tot l‟àmbit de les noves arts es- resposta es doni. cèniques. Creu que ha estat una decisió intel·ligent El Sr. Florensa pregunta si l‟acord actual cobreix dels responsables de la Marató, que calia buscar el total de la rehabilitació o quina és la proporció de nous formats per continuar donant resposta als ob- les diferents administracions. jectius culturals. La Sra. Blasco respon que entre les tres adminis- Es dóna per tractada. tracions s‟assumirà el cent per cent de la rehabilita- ció, l‟Ajuntament tindrà el pes fonamental amb la e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup participació que s‟ha d‟acabar de concretar de les altres administracions. Hi haurà un seguiment impor- tant i acompanyament de Foment de Ciutat Vella en VI) Mocions tot el procés de l‟obra a nivell tècnic. Es dóna per tractada. 16. Quin és el capteniment del govern al respecte No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- del tancament de la Marató de l'espectacle? I quines sidència aixeca la sessió a les tretze hores. Comissió d'Acció Social i Ciutadania Acta de la sessió celebrada el dia 17 de juny de Tecla Fort i Riera, que actua per delegació del secre- 2008 i aprovada el dia 15 de juliol de 2008 tari general de la Corporació. També hi és present la Sra. Isabel Ribas i Seix, delegada de Salut Pública. A la sala President Lluís Companys de la casa de Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Immacula- la ciutat, el 17 de juny de 2008, s'hi reuneix la Co- da Moraleda i Pérez. missió d‟Acció Social i Ciutadania, sota la presidèn- S'obre la sessió a les tretze hores. cia de l‟Im. Sr. Javier Mulleras Vinzia. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Gomà i Carmo- na, Montserrat Ballarín i Espuña, Sara Jaurrieta i I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior Guarner, Guillem Espriu i Avendaño, Carles Martí i S'aprova. Jufresa, Gemma Mumbrú i Moliné, Maite Fandos i Payà, Joan Puigdollers i Fargas, Gerard Ardanuy i Ma- II) Part Informativa ta, Raimond Blasi i Navarro, Gloria Martín Vivas, Ángeles Esteller Ruedas i Ester Capella i Farré, as- a) Despatx d'ofici sistits per la tècnica d‟administració general, Sra. b) Mesures de govern 2392 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 c) Informes l‟habitatge i en el terreny de la cultura. Vincula això amb l‟informe que va presentar a la Comissió passa- A la Comissió: da on deia que, després d‟haver superat una fase 1. Observatori europeu de ciutats i pobles per a molt important de treball en l‟accessibilitat física, ara tothom. totes les prioritats estan en el fet que també les per- El Sr. Gomà explica que a l‟Observatori hi partici- sones amb discapacitats sensorials puguin accedir pen més de seixanta ciutats europees que s‟inter- en igualtat d‟oportunitats a la societat de la informa- canvien indicadors i bones pràctiques en matèria de ció. polítiques d‟accessibilitat per a persones amb disca- La Sra. Fandos té la sensació que tot són simple- pacitat. Diu que l‟any 1995 s‟organitzà a Barcelona el ment paraules de bones intencions, i es pregunta primer Congrés europeu sobre ciutats i persones com se‟n beneficia realment la ciutadania, de tot amb discapacitat, del qual va sorgir la Declaració de això. Tractant-se d‟un observatori europeu, se sor- Barcelona sobre les polítiques d‟accessibilitat de les prèn de la poca presència de ciutats de fora de ciutats a la qual avui s‟han adherit 360 municipis del l‟Estat espanyol i creu que segurament les experièn- conjunt de la Unió Europea. L‟any 1996, recorda, el cies de més països de fora de l‟Estat serien més comitè de benestar social d‟Eurocities va establir un útils. Expressa la seva preocupació pel que es fa a grup de treball per consolidar els compromisos ad- Barcelona. Li sembla bé parlar d‟observatoris, però quirits amb la Declaració de Barcelona; l‟any 1997 la preferiria que abans se solucionessin qüestions que Comissió Europea aprovà un projecte europeu amb de debò afecten les persones discapacitades, com recursos econòmics perquè es pogués posar en ara el servei Porta a Porta, la Llei de la dependència marxa el procés d‟elaboració de l‟Observatori; l‟any o l‟accessibilitat a tots els carrers. Finalment, asse- 1999 començà una prova pilot amb 15 ajuntaments nyala que veient l‟informe que els ha facilitat el Sr. europeus; l‟any 2001 s‟incorporaren 17 entitats i, a Gomà, tret de les bones pràctiques permet saber partir de l‟any 2003 –l‟Any Europeu de la Discapaci- poca cosa més sobre què fa aquest Observatori. tat–, l‟Observatori es consolidà definitivament. Afirma La Sra. Martín agraeix la presentació de l‟informe, que els anys 2004-2008 l‟Observatori ha fet molta atès que és una de les poques ocasions en què el activitat. govern municipal informa la Comissió de les activi- Explica el seu triple objectiu: primer, tenir un sis- tats que desenvolupa en el marc de les diverses tema d‟informació integrada sobre accessibilitat a organitzacions internacionals en les quals participa. totes les ciutats europees que vulguin incorporar-se Agraeix que els hagi presentat la previsió d‟activitats a aquest mecanisme; segon, ser un espai d‟inter- de l‟Observatori per a l‟any 2008, malgrat que co- canvi i de transferència de bones pràctiques entre les breixi només la meitat de l‟any. ciutats; i, tercer, també de participació de totes aque- Manifesta que el seu grup valora positivament la lles entitats que ho desitgin. participació activa de l‟Ajuntament a totes aquestes Informa que avui a l‟Observatori hi ha 64 ciutats xarxes i organismes internacionals que serveixen per adherides: la meitat són catalanes, un 20% de la a l‟intercanvi d‟experiències per dinamitzar projectes resta de l‟Estat espanyol, un 22% de la resta de la de millora de l‟accessibilitat dels entorns urbans i Unió Europea i dues ciutats d‟Israel. Afegeix que hi crear nous models de gestió que tinguin en compte ha 17 entitats col·laboradores, 8 amb seu a Catalu- les característiques i els interessos de totes les per- nya i 9 a d‟altres indrets de l‟Estat espanyol i la Unió sones que viuen als municipis. Per aquesta raó, en- Europea. tenen que són molt positives totes aquelles accions Destaca dos grans continguts en aquest observa- que pretenguin millorar i perfeccionar la percepció tori. D‟una banda, una trentena d‟indicadors, agru- dels models definits per construir una ciutat accessi- pats en sis àmbits: l‟accessibilitat física i comunicati- ble a tots els nivells, perquè això és el que necessita va, la participació i la informació ciutadana, el treball i Barcelona i el que necessiten totes les persones que la contractació pública, els serveis socials i de salut, hi viuen, i, en particular, aquelles amb problemes de l‟educació i el lleure i l‟esport. De l‟altra, el recull de discapacitat. Però, afegeix, entenen que l‟important bones pràctiques: avui n‟hi ha vuitanta distribuïdes d‟aquesta experiència és treure‟n el màxim profit i en dotze àmbits d‟activitat, les quals han de superar que el resultat serveixi per donar un impuls a les un protocol per tal d‟incorporar-se i ser accessibles al polítiques que es duen a terme des del govern muni- conjunt de ciutats. cipal. Malauradament, creu que després de tretze El Consell General de l‟Observatori, diu, es reu- anys de la creació de l‟Observatori els resultats no neix en una assemblea cada dos anys: l‟any 2006 va són els desitjats, perquè si no fos així, no caldria tenir lloc a Barcelona i el novembre de l‟any 2008 debatre constantment sobre els dèficits en quantitat i serà a Dublín. I que un consell consultiu opera com a en qualitat quant a la supressió de les barreres arqui- motor de l‟Observatori, amb una secretaria tècnica tectòniques de tota mena que existeixen a la ciutat i que, des dels seus inicis i amb el compromís mínim la manca d‟una planificació adequada orientada a fins al 2010, rau a l‟Institut Municipal de Persones posar fi a la seva existència. amb Discapacitat i en la qual participen Lleida, Reus Afegeix que haurien agraït també la inclusió de la i Sabadell i quatre entitats, una catalana, una euro- memòria econòmica de l‟any i aprofita l‟ocasió per pea, una irlandesa i una luxemburguesa. Assenyala demanar-li que, un cop acabat aquest 2008, torni a que el tema monogràfic de l‟assemblea de Dublín presentar un informe similar, i ampliat, valorant ca- serà l‟accessibilitat comunicativa, i s‟intentarà que hi dascuna de les actuacions realitzades. hagi una incorporació a l‟Observatori de tot un con- La Sra. Capella destaca que en moments històrics junt de bones pràctiques vinculades a aquesta: en el Barcelona ha estat pionera en determinats aspectes: transport, l‟entorn urbà, l‟atenció a la ciutadania, aquí es va organitzar la Conferència i d‟ella va sorgir NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2393 l‟Observatori. Dit això, creu que des de l‟any 1995 Afirma que la gestió del web també ha estat una fins ara ha plogut força i que si bé a l‟informe hi ha altra acció important de la secretaria tècnica, i que coses interessants, pensa que és massa escarit i no està plenament operatiu i que se‟n pot obtenir infor- s‟acaba d‟explicar com s‟arriba als indicadors. mació actualitzada, en temps real, sobre les pràcti- Per tant, agrairia al Sr. Gomà que n‟aclarís: en ques penjades a l‟Observatori. quin moment Barcelona assumeix la secretaria tècni- La Sra. Fandos manifesta que quan el Sr. Gomà ca i quines han estat les seves funcions des d‟ales- diu que "Barcelona és el motor d‟aquest Observatori" hores; quines són les accions que, des de la secreta- està insinuant que ho és perquè "és on realment ria tècnica, s‟estan fent per tal d‟introduir nous s‟han fet més coses". Afegeix que del nombre de indicadors i quina és la seva dotació econòmica per bones pràctiques que es presenten a l‟informe, pràc- dur a terme les seves funcions. Pel que fa a les ciu- ticament el 40% estan fetes a Barcelona, Lleida i tats que formen part de l‟Observatori, vol saber qui- Saragossa. Creu que hi ha un problema de lideratge nes són, atès que això permet conèixer el grau i una incapacitat d‟incorporar altres ciutats. Constata d‟influència que pot tenir Barcelona i, per tant, també que, per exemple, no hi ha ni una ciutat alemanya, si s‟està emmirallant on toca o no. Comenta que els país molt actiu en aquests temes. Proposa que es hagués agradat que a l‟informe s‟expliqués per què parli de com establir relacions internacionals i de s‟arriba a determinats indicadors i per què ja s‟han com procurar liderar de debò. Creu que perquè això superat determinats nivells d‟accessibilitat. Afirma pugui ser un fòrum europeu s‟ha d‟anar molt més que sense aquestes respostes no poden fer una enllà. valoració ni positiva ni negativa. La Sra. Capella és conscient que l‟Observatori és El Sr. Gomà admet que l‟informe reflecteix sobre- quelcom que s‟ha d‟anar fent i que malgrat no haver tot la història del que ha passat fins ara, que és que donat encara uns grans resultats, s‟ha fet força cosa. Barcelona ha actuat realment com a motor del con- Vol saber com s‟incorporaran, sense menystenir junt de les ciutats europees, avançant vers l‟acces- Saragossa ni Lleida, noves ciutats i ciutats emblemà- sibilitat física i ara també comunicativa, i, en conse- tiques, especialment d‟Europa i més enllà. qüència, l‟àmbit d‟influència de l‟Observatori ha estat El Sr. Gomà respon que hi ha observatoris euro- molt més intens a ciutats de Catalunya i de l‟Estat peus amb més aparador que contingut i d‟altres on espanyol. Enguany, diu, el repte és expandir l‟Ob- passa a l‟inrevés. Creu que Barcelona pertany, cla- servatori cap a altres grans ciutats europees. Preci- rament, al segon grup, ja que, des de la pràctica de sament, insisteix, el fet que el novembre tingui lloc l‟accessibilitat, des de les polítiques d‟accessibilitat l‟assemblea a Dublín, i que s‟estigui fent un treball de és un referent a Europa i al món; la Comissió Euro- convocatòria molt extens, té com a objectiu incorpo- pea s‟ha referit a Barcelona en els últims anys com a rar una colla de grans ciutats europees que estan la ciutat capdavantera a Europa en matèria d‟acces- treballant en matèria d‟accessibilitat i que formalment sibilitat. Aclareix que això no vol dir que estigui tot encara no estan incorporades a l‟Observatori. Re- fet, que s‟hagi de ser autocomplaent. Insisteix que corda que l‟única assemblea del conjunt de l‟Ob- cal seguir treballant i que cal intensificar línies servatori va ser la constitutiva dels anys 2003-2004 i d‟actuació. Admet que tenen molts reptes, però, en la de l‟any 2006, totes dues celebrades a Barcelona. tot cas, des d‟aquesta voluntat política, ciutadana, Creu que aleshores no hi havia cap altra ciutat euro- associativa, que sempre ha expressat Barcelona en pea amb capacitat o amb possibilitats de prendre el matèria d‟accessibilitat, han estat, a més, capaços de relleu. Pensa que passat Dublín i a partir de l‟any liderar i de tirar endavant un espai europeu. Afirma 2010 seria molt bo que hi hagués una altra ciutat que que el que dóna energies per seguir treballant és, prengués el relleu de Barcelona, la secretaria tècnica precisament, valorar i reconèixer el treball fet, no i l‟impuls de l‟Observatori. menystenir-lo. Reconeix que l‟informe és molt esquemàtic, però Es dóna per tractat. han pensat que valia la pena que poguessin tenir també el conjunt de les bones pràctiques, que figu- d) Compareixences Govern municipal ren com a document adjunt, en el qual hi ha no no- més la fitxa amb la descripció sinó també la ciutat que les impulsa, des de quan ho fa, etc., i que, per III) Propostes a dictaminar tant, es pot veure el conjunt de ciutats que, mitjan- çant les bones pràctiques, estan incorporades a a) Ratificacions l‟Observatori. b) Propostes d'acord Pel que fa a les principals funcions i accions de la secretaria tècnica, destaca que aquesta ha fet un gran treball de depuració i millora de la bateria IV) Part decisòria / Executiva d‟indicadors. Explica que es va començar amb una vuitantena d‟indicadors en dotze àmbits. Enguany, a) Ratificacions diu, s‟ha simplificat en sis àmbits i li sembla que no b) Propostes d'acord arriba als trenta indicadors, la qual cosa ha provocat que en els dos últims anys s‟hagi començat a incre- 2. Prorrogar el contracte núm. 02C00008 que té mentar el nombre de bones pràctiques, i pensa que a per objecte la gestió del Centre municipal de serveis partir de l‟assemblea de Dublín, i tenint en compte d‟atenció social d‟urgència, carrer del Comerç, núm. que s‟estan treballant específicament els temes d‟ac- 41, durant un període de quatre mesos (des de l‟1 de cessibilitat comunicativa, es podrà fer un altre salt juliol fins el 31 d‟octubre de 2008), per un import de significatiu endavant. 299.410,68 €, de conformitat amb allò que preveu la 2394 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 clàusula 6 del plec regulador d‟aquest contracte. que és el període d‟allargament de les pròrrogues. Autoritzar, per a fer front a l‟esmentada pròrroga, la Recorda que en el PAM 2004-2007 ja es van com- despesa de 299.410,68 € amb càrrec a la partida prometre a fer-ho durant aquell període; que el 24 227.31 311.31 0201 del Pressupost de 2008. Dispo- d‟abril de 2007, el Sr. Gomà els va comunicar que el sar l‟esmentada quantitat a favor de l‟entitat CHC, nou plec de condicions es podria aplicar a partir de Personalia Fundació Privada (amb CIF núm. G- l‟1 de gener de 2008; que el 20 de novembre de 63122626), adjudicatària del contracte. Requerir 2007 de nou va confirmar que el nou plec de condi- l'adjudicatari perquè, en el termini de quinze dies cions es podria aplicar a partir de l‟1 de juliol de naturals des del següent al de la notificació del pre- 2008, i que ara els demana una nova pròrroga fins a sent acord, ingressi a la Tresoreria Municipal la final d‟any. quantitat d‟11.976,43 € en concepte de garantia i La Sra. Capella avança que el seu grup votarà a perquè, en el termini de trenta dies naturals des del favor, tot i que a la Comissió de novembre de 2007 ja següent al de la notificació d'aquest acord es personi van dir que no els agrada que es prorroguin sistemà- a les dependències de la Secretaria Tecnicojurídica ticament els contractes. Diu que en aquest moment, i de l‟Àrea d‟Acció Social i Ciutadania (avinguda Dia- atès que és només fins el novembre –que suposa gonal, 233, 6a planta) per a la formalització de la que ja sortirà a concurs i, per consegüent, ja se pròrroga, fent-li advertiment que de no complir n‟hauran redactat les bases–, li donen aquest marge aquest requisit, l'Administració podrà declarar resolt de confiança per tal d‟evitar quedar-se sense els el contracte. serveis. El Sr. Gomà exposa que és un servei que, a hores El Sr. Gomà agraeix el suport d‟ERC i que no ha- d‟ara, aglutina els tres grans serveis d‟urgències gin votat en contra ni el PP ni CiU. Explica que la socials de la ciutat –l‟atenció telefònica, l‟atenció pròrroga és un mecanisme legal, establert en tots els presencial i la unitat mòbil–, i, per tant, dóna atenció plecs de clàusules, que garanteix la continuïtat en la les vint-i-quatre hores del dia tots els dies de l‟any. prestació del servei d‟acord amb les condicions es- Diu que té sentit sobretot quan les oficines d‟atenció pecificades en el plec que regeix aquesta prestació. primària de la ciutat estan tancades i, en conseqüèn- Destaca que es viu una situació de perfecta normali- cia, tot es canalitza a través del centre del carrer tat en la prestació del servei i afirma que aquest és Comerç. Afegeix que també hi ha un romanent del un servei que a partir del novembre –i aquesta és servei de teleassistència pública municipal que enca- l‟última pròrroga– experimentarà una millora qualita- ra se segueix gestionant des d‟aquí. tiva en el disseny i el concepte del model. Es com- Assenyala que s‟està treballant en el nou model promet a parlar-ne amb els grups de l‟oposició, i que entrarà en funcionament el novembre i que té desitja que el proper model assoleixi el màxim acord com a quatre grans objectius millorar l‟accessibilitat possible. ciutadana als serveis d‟urgència, ampliar les situaci- El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el ons objecte d‟atenció, millorar la qualitat i incremen- Sr. Gomà expressa el vot favorable d‟ICV-EU i A, la tar també els recursos aproximadament un 40%. Per Sra. Fandos expressa l'abstenció de CIU, el Sr. Mar- tant, diu, es milloraran els serveis d‟urgències, tín expressa l'abstenció del PP i la Sra. Capella ex- s‟incorporaran també tots els serveis d‟emergències pressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. socials de la ciutat –aquells que tenen a veure amb l‟actuació municipal en cas de sinistre o d‟activació c) Proposicions de qualsevol pla d‟emergències municipal– i, en can- vi, el que queda de teleassistència en el servei d‟urgències quedarà incorporat a l‟actual servei mu- V) Part d'impuls i control nicipal de teleassistència. Per tant, assevera, reor- denaran, endreçaran i milloraran, però ara, en tot a) Proposicions / Declaracions de Grup cas, presenten una pròrroga per un valor de gairebé 300.000 € per tal de garantir la continuïtat del servei Del Grup Municipal CIU: fins que l‟1 de novembre entri en funcionament el 3. Manifestar el reconeixement a la labor impor- nou model. tantíssima que realitzen les entitats privades sense La Sra. Fandos manifesta que és el segon cop afany de lucre en l'àmbit sociosanitari de la ciutat. que es prorroga aquest contracte i que el seu grup Instar al Govern municipal a: 1. Crear un mapa d'en- s‟abstindrà de votar. Diu que no voldrien perjudicar la titats privades sense afany de lucre, en permanent gent deixant-la sense aquests serveis d‟atenció revisió i actualització, que realitzin tasques de servei d‟urgència. Torna a insistir que cal intentar fer les públic en l'àmbit sociosanitari a la ciutat. 2. Establir coses amb una mica més de temps i no estar sem- un protocol de relacions entre la Xarxa de Serveis pre prorrogant i allargant els processos. Aclareix que Socials de la ciutat i les entitats privades sense afany un cop vegin el nou programa, si està bé, votaran a de lucre que exerceixen un servei públic en aquest favor. àmbit, per tal d'optimitzar els recursos públics, donar La Sra. Martín diu que els agradaria també votar a una millor resposta als usuaris d'ambdós serveis i favor, però que ja els van donar un vot de confiança i augmentar l'eficàcia global del sistema per que la això es repeteix contínuament. Avança l‟abstenció ciutat de Barcelona sigui un referent en l'atenció del PP perquè aquesta pròrroga suposa un nou en- sociosanitària. darreriment en l‟adaptació del model de centre muni- El Sr. Ardanuy explica que a Barcelona hi ha cipal d‟atenció d‟urgències a les noves demandes nombroses entitats privades sense afany de lucre dels serveis socials municipals. Constata que amb que realitzen tasques sociosanitàries, una activitat aquesta pròrroga ja porten un retard d‟un any i mig, que és cabdal per mantenir uns nivells mínims de NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2395 benestar social a la ciutat i que en molts casos com- els especialitzats, tenen moltíssimes relacions amb plementa i sovint és fonamental per dur a terme les entitats d‟iniciativa social que estan prestant ser- l‟acció social urbana. Creu que, entenent la filosofia veis. Diu que per part de l‟Ajuntament s‟està treba- d‟aquest govern, amb la creació del Consorci de llant perquè aquestes relacions siguin més estables serveis socials i del Pla de millora de l‟atenció social, amb el temps, més sòlides quant a recursos munici- on també es parla de la col·laboració entre iniciativa pals, etc., i més estretes des del punt de vista de pública i privada, seria interessant desenvolupar el compartir metodologies i objectius. És cert, afegeix, suggeriment que fan en forma de proposició/decla- que en cada àmbit –xarxa bàsica, atenció a la infàn- ració de grup. cia en risc, persones amb discapacitat, gent gran, La Sra. Martín manifesta que, considerant l‟efi- etc.– hi ha convenis, concerts, contractes, en els càcia de la tasca que estan realitzant les entitats quals es van concretant quins són els circuits i els privades sense afany de lucre com a proveïdores de protocols més adequats a cadascuna de les situaci- serveis, estan totalment d‟acord amb aquesta pro- ons. Posa com a exemple que en el Conveni d‟equi- posta. A més, afegeix, defensen que l‟Ajuntament ha paments socials, en l‟àmbit de les persones amb de garantir la prestació de serveis de qualitat amb discapacitat, més enllà de les 6 noves residències finançament públic, la qual cosa no sempre vol dir públiques se‟n preveuen 15, impulsades per la inicia- que els hagi de prestar directament l‟Administració, tiva social amb conveni amb l‟Ajuntament i la Gene- que ha d‟actuar amb caràcter subsidiari per passar ralitat i amb concertació de places. Informa que a d‟una administració sobredimensionada i intervenci- tota la xarxa d‟atenció a persones sense sostre, per onista a una administració suficient i necessària que exemple, tots els equipaments són gestionats per no dificulti l‟activitat que desenvolupa la societat, ans entitats d‟iniciativa social i, a més, hi ha tres equipa- al contrari, que la impulsi i la incentivi. D‟altra banda, ments concertats de referència: la llar de Sant Joan insisteix, l‟Ajuntament, atès que fins ara s‟ha demos- de Déu, la de Santa Lluïsa de Marillac i ara, recent- trat incapaç d‟arribar amb infraestructures públiques ment, la Pere Barnés, d‟Arrels. O en atenció a la a tota la població que necessita atenció a Barcelona, infància en risc, afegeix, els centres oberts de suport necessita l‟actuació d‟aquestes entitats. A més, con- municipal formen part de la plataforma d‟entitats de tinua, l‟Ajuntament ha de fixar també els paràmetres la Fedaia. Opina que des del punt de vista de treball i, per tant, la regulació necessària per garantir que en xarxa amb les iniciatives socials de la ciutat, la aquests serveis públics es prestin amb qualitat i ri- realitat actual a Barcelona és riquíssima, i des del gor. Per aquesta raó, manifesta, el seu grup donarà punt de vista municipal estan intentant estabilitzar-la i suport a la proposta presentada per CiU. enfortir-la. La Sra. Capella diu que recolzaran la proposició Exposa que per a l‟equip de govern, el model presentada per CiU, tot i que no estan massa d‟acord d‟estat del benestar a Barcelona té com a columna amb la interpretació que la Sra. Martín ha fet dels vertebral el servei públic, que el servei de titularitat i continguts. Creuen que malgrat la seva importància, de gestió pública és l‟eix del model i que el conjunt la xarxa d‟entitats privades no ha de suplir la xarxa de relacions amb altres operadors d‟acció social, pública, i com pensen que són coadjuvants d‟aquesta l‟enriqueix, el pluralitza i, fins i tot, el fa més demo- última, des d‟ERC prioritzen la xarxa pública, tot i cràtic, ja que incorpora agents socials. Però el que que s‟ha de reconèixer que desenvolupen una tasca tenen molt clar, insisteix, és que mai no faran dels molt important. protocols i de la concertació els elements definitoris Dit això, explica que estan d‟acord amb una part del model. Diu que són elements que complementen, de la proposició, en concret la creació del mapa/guia però el seu model es basa en l‟existència d‟una in- per conèixer exactament la xarxa existent i quines fraestructura social de titularitat pública important són les seves funcions. Tanmateix, tenen dubtes, que estan fent créixer a la ciutat. malgrat que hi votaran a favor, amb la creació o es- El Sr. Ardanuy creu que és una oportunitat perdu- tabliment d‟un protocol de relacions entre la xarxa de da i que no s‟ha entès bé el sentit del segon punt, serveis socials de la ciutat i les entitats privades. perquè quan parla de protocol no es refereix a con- Ignora si és un protocol el que ha d‟existir o bé un veni ni a subvencions, ni a contractes programa ni a òrgan que ho coordini, si no existeix ja. Assenyala finançament, sinó a una qüestió de funcionalitat in- que s‟han signat molts protocols amb diverses enti- discutible. Creu que en aquesta ciutat hi ha situaci- tats i des d‟ERC creuen que el que segurament falta ons que amb un afany de superació per part de és un òrgan o una oficina comú que coordini tota la l‟Administració municipal es podrien resoldre. Propo- xarxa. sa imaginar una entitat especialitzada en una patolo- El Sr. Gomà diu que segurament comparteixen gia concreta que té a cent metres un CAP dotat d‟un tots els dubtes que expressava la Sra. Capella, i grup de treball que tracta amb els seus pacients to- precisament això els impedeix donar suport a aques- tes les patologies mentals alhora. Tanmateix, diu, no ta proposició. Afirma que amb el mapa de les entitats existeix cap tipus de relació formal entre el CAP i hi estan d‟acord i, de fet, estan treballant amb la tau- l‟entitat, que fa una bona feina i que té un centre la del tercer sector social per mirar de tancar un d‟atenció, un centre de dia, gairebé. Això, assevera, acord amb ells i que la guia que tenen d‟entitats per és d‟una ineficàcia absoluta. Amb un protocol de al conjunt de Catalunya pugui tenir una explotació relació amb l‟entorn de l‟entitat social, afirma, això se específica per a la ciutat de Barcelona. solucionaria. L‟objectiu de la iniciativa, explica, és Quant al protocol de relació en un món tan com- optimitzar els recursos existents, no posar en dubte plex com aquest, assevera, si fos únic realment seria la prioritat d‟una xarxa pública de serveis. un model molt estret. Puntualitza que avui els serveis Cal reconèixer, exposa, que si avui les entitats pri- socials de la ciutat, tant els d‟atenció bàsica com tots vades deixessin d‟operar es presentaria un problema 2396 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 gros. Diu que hi ha d‟haver una capacitat de deriva- beneficiària o els seus representants legals i per tant, ció mínimament acceptable i, sobretot, de reconei- garantir el dret a escollir d'entre els suports socials xement. Òbviament, insisteix, al segle XXI, no només que els ofereixin, tal i com recull la Llei. 2. Disposar a Barcelona, sinó a tot Catalunya, les unitats públi- de tots els mitjans necessaris per a garantir l'atenció ques que tracten una patologia determinada amb les urgent de totes les persones que fins a la data d'avui unitats privades que tracten la mateixa patologia han han acumulat retards en l'efectivitat dels drets que li de tenir una relació. Diu que mentre aquestes enti- reconeix la Llei. 3. Establir un sistema que garanteixi tats de referència, que són un actiu important per que es respectin els terminis establerts a la Llei per a mantenir l‟estat del benestar de Barcelona, van fent la valoració de la dependència i la resolució del PIA. la seva feina amb unes subvencions o amb uns con- 4. Sol·licitar a la Síndica de Greuges de Barcelona tractes programa que poden ser acceptables, s‟està l'elaboració d'un informe extraordinari sobre el com- perdent una oportunitat impressionant de poder fer pliment de les disposicions de la Llei 39/2006, de que aquest model funcioni sense entrar en conflicte promoció de l'autonomia personal i atenció a les en si cal construir més residències públiques o si cal persones en situació de dependència, d'acord amb el fer més hospitals, etc. regulat a la Base VIII, punt 3, del seu Reglament. Creu que era una iniciativa per aprofitar i endegar La Sra. Martín apunta les múltiples queixes rebu- projectes que no costen diners, només esforç i dià- des des de fa mesos quant a l‟aplicació de la Llei leg. 39/2006, com per exemple ara la del col·lectiu Papás La Sra. Martín manifesta que cal reconèixer la de Álex, i no tan sols quant a l‟aplicació de la Llei, tasca que aquestes entitats privades sense afany de sinó també quant als programes individuals d‟atenció lucre desenvolupen en l‟àmbit sociosanitari: no (PIA), que s‟estan elaborant des dels serveis socials. comptar amb el seu treball seria un greu error. Troba Diu que l‟actual procediment administratiu limita el totalment encertat que s‟hagi d‟establir aquest proto- dret de les famílies barcelonines a escollir dins els col; si no, les relacions no van com han d‟anar. diferents serveis que ofereix la Llei en funció del grau El Sr. Gomà pensa que quan es parla d‟un proto- i nivell de dependència de la persona afectada, resul- col en el sentit que el Sr. Ardanuy explica, ja no es tat que es tradueix en el fet que o bé accepten la parla de convenis ni de recursos, sinó d‟una manera prestació del cuidador no professional, que significa de formalitzar les relacions entre recursos que estan una quantitat de diners assignada a un dels dos pa- en el territori. Si es mira a escala de ciutat, creu que res, o bé no l‟accepten, perquè insisteixen en la pres- això segurament avui està relativament ben estructu- tació vinculada a l‟assistent personal. rat. Admet que segur que es pot millorar i que hi ha Recorda que la Llei 39/2006, a l‟article 29, així coses a fer, però en l‟àmbit dels equipaments de com la Llei 12/2007 de serveis socials, disposició persones amb discapacitat, de la infància en risc i de addicional primera, 2, diu que l‟assistent social de les persones sense sostre, pel que fa a la ciutat exis- referència que elabora el PIA té l‟obligació d‟oferir teixen relacions ben estructurades entre els equipa- tots els serveis que estableix la Llei d‟acord amb el ments de titularitat pública i els operadors socials. grau i el nivell de dependència, ha de consensuar Explica que hi ha moltes escales territorials –d‟àmbit l‟acord, l‟han de signar ambdues parts i remetre‟l de districte, de barri, serveis públics de proximitat– acord a la instància corresponent per tal que emeti la que estan treballant o no en col·laboració amb enti- seva resolució. Si la prestació del servei no fos pos- tats també de caràcter privat sense afany de lucre sible, l‟Administració ho comunicarà en el termini que presten serveis en el territori. previst per la Llei, perquè, en el seu cas, l‟interessat En aquest sentit, segueix posant en dubte que ai- pugui recórrer i exigir el seu dret. Diu que això sem- xò es pugui regular des d‟un protocol genèric; cal bla ser que no es fa correctament, fet que denuncia seguir avançant des de la proximitat. Diu que en els aquest col·lectiu per entendre que s‟està vulnerant plans comunitaris, per exemple, des del Poble-sec, el sistemàticament els drets de les persones que ho Besòs o Roquetes, els CAP i els serveis de salut que sol·liciten, provocant la seva indefensió davant hi ha al territori formen part de la Taula del Pla comu- d‟aquesta situació. nitari, de les comissions de treball, i, en aquest àmbit Entén que la manca d‟instruccions concretes i es- comunitari, estableixen relacions i les formalitzen crites per part de l‟Administració als assistents soci- amb les entitats que estan treballant en diferents als provoca un greu perjudici no tan sols a les perso- col·lectius afectats per qualsevol tipus de vulnerabili- nes que tenen dret a rebre l‟ajuda, sinó també als tat sociosanitària. Creu que és important que tot això mateixos treballadors socials. Pensa que s‟ha es vagi fent i es vagi estenent: els mateixos equipa- d‟establir un mecanisme de garantia i control en el ments municipals, un cop estan implantats en el terri- procediment administratiu a l‟hora d‟elaborar els PIA tori, és important que generin relacions amb altres per tal de corregir aquesta situació, i que també recursos del territori, de promoció social, de partici- s‟han de respectar els terminis establerts legalment pació cívica en el barri, etc. per a la valoració de la dependència i en l‟elaboració El Sr. Martí expressa el vot contrari del PSC, el Sr. i resolució dels PIA. Gomà expressa el vot contrari d‟ICV-EU i A, el Sr. La Sra. Fandos proposa tractar conjuntament amb Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra. aquesta proposició el prec presentat pel seu grup Martín expressa el vot favorable del PP i la Sra. Ca- que figura com a punt número 6 de l‟ordre del dia. pella expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. El Sr. Mulleras accepta la proposta. Del Grup Municipal PP: La Sra. Fandos explica que el seu prec també ve- 4. La Comissió d'Acció Social i Ciutadania acorda nia motivat a partir d‟una reunió amb l‟associació instar al Govern municipal a: 1. Garantir en l'elabora- dels Papás de Álex, i la voluntat final és la mateixa: ció dels PIA que el Pla sigui acordat amb la persona mirar que la Llei de la dependència sigui més eficaç NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2397 del que ho és enguany. Reconeixen la professionali- serveis que va aprovar el Govern de la Generalitat el tat de tots els treballadors socials que avui estan fent mes de novembre del 2007, marc en què es produeix els PIA; el problema rau en el fet que sovint no es l‟acord entre la treballadora social i la persona o la disposa d‟aquells recursos o de la cartera de serveis família i quan s‟assignen els serveis. Especifica que que la Llei preveia. El que critiquen, insisteix, és que en el cas que siguin prestacions de cuidador en s‟ha desenvolupat una llei a corre-cuita. Donen su- l‟àmbit familiar o hores d‟atenció domiciliària, no hi ha port a la proposta que presenta el PP per garantir cap altre problema que l‟operativitat de rebre la pres- que en aquests PIA les persones puguin escollir, i tació econòmica. Admet que enguany encara no hi per això reclamen que els equipaments estiguin aca- ha, a tot el país, el conjunt de places residencials per bats, que funcionin tots els serveis i que es defineixi fer front, avui, a tota la demanda d‟atenció a la de- la figura del cuidador. pendència, i que per això la Llei preveu aquesta Quant al segon tema, aclareix que és el retard: prestació econòmica. Per tant, creu que en el marc l‟últim cop que el Sr. Gomà va informar, només un del que diu la Llei, tots aquests mecanismes s‟estan 5% de les persones l‟estaven cobrant i ni tan sols aplicant de manera perfectament legal i sense cap havien fet tots els PIA. Sol·licita que es demani a la mena d‟excepcionalitat. Quant a la garantia de l‟aten- síndica de greuges aquest informe extraordinari, que ció urgent, creu que Barcelona ha fet un gran esforç: també demana l‟associació i que permetrà reflexio- hi ha 45 nous professionals en atenció primària i 62 nar que la Llei de la dependència havia creat moltes professionals específicament vinculats al desplega- expectatives i ara està generant moltes decepcions. ment de la dependència, fonamentalment en els Demana que s‟hi posin molts més recursos i destaca territoris, però també en l‟àmbit de ciutat. que no ho està plantejant com un enfrontament polí- Reconeix que ambdues lleis han tingut uns mesos tic, sinó que creu que l‟equip de govern també li hau- molt complicats de posada en marxa, i que, certa- ria de donar suport, perquè això és el que diu la Llei, ment, necessiten molts recursos econòmics, els i si per això cal treure l‟informe del Síndic de Greu- quals s‟hauran d‟enfortir en el futur, quelcom que ges, ho proposaria al PP. imposa una pressió sobre el sistema també molt La Sra. Capella diu que ERC hi votarà en contra important per la complexitat tècnica, organitzativa, pel fet que la Llei ja diu el que diu i, per tant, el con- etc., per poder fer front al que la Llei deia. Però, con- tingut de la proposició n‟és un recordatori. Pensa que clou, a la ciutat de Barcelona s‟hi han posat tots els el problema és que la Llei no portava un acompa- esforços, tant econòmics com humans. nyament econòmic per poder-se desenvolupar. Diu que enguany s‟està ja en procés d‟anar ab- Quant al punt segon i tercer, creu que s‟estan du- sorbint el retard acumulat, els dos últims mesos s‟ha ent a terme i posant els mitjans necessaris perquè fet un salt endavant en l‟elaboració de PIA, i afirma les avaluacions es facin. Recorda que a la ciutat de que si es manté aquest ritme, en els propers mesos Barcelona, enguany hi ha quatre equips de treballa- s‟hauran tancat els PIA de la gran dependència. dors que han valorat més del 80% de les persones Explica que, simultàniament, s‟està procedint al re- que han presentat sol·licituds, i la valoració és que gistre de sol·licituds i valoracions del segon grau i més del 90% dels supòsits es realitza en els terminis que les valoracions del tercer grau estan pràctica- legals. Per tant, la Llei s‟acompleix. S‟han fet més de ment acabades. Assenyala que tots els esforços que quinze mil valoracions i, en aquest moment, creu que s‟estan realitzant permetran que en el futur aquesta es va per bon camí. Un cop efectuat el reconeixe- base generada de l‟atenció a la dependència pugui ment de la gran dependència, afirma, el problema desplegar tot el seu potencial. sorgeix en el moment de l‟elaboració dels PIA. Li Pel que fa a la garantia de terminis, destaca que la consta, també, que s‟ha incrementat la plantilla en mateixa Llei preveu un sistema de reclamació en cas quaranta-cinc persones, però, evidentment, es tracta que hi hagi vulneració dels drets. Reconeix que hi ha d‟una tasca dificultosa. Manifesta que és evident que hagut algunes reclamacions, i aquí l‟Ajuntament de Catalunya gaudeix d‟un finançament insuficient i, per Barcelona, conjuntament amb la Sindicatura de tant, la Llei, elaborada en l‟àmbit estatal i que no va Greuges de Catalunya i de Barcelona, ha tingut un venir acompanyada d‟una dotació o memòria eco- paper actiu i proactiu, perquè és el primer interessat nòmica per tal de poder-se desenvolupar afecta, en que no hi hagi ni una sola vulneració de drets en la seva execució, la Generalitat de Catalunya. aquest procés d‟aplicació de la Llei. Assenyala que el El Sr. Gomà diu que el seu grup tampoc donarà que queda molt clar és que la prestació serà efectiva suport a aquesta proposició, atès que es basa en des del moment de reconeixement del grau i del percepcions específiques d‟un col·lectiu concret, que nivell de dependència, com garanteix la Llei. També les exposa de manera legítima i que creu que s‟han creu que no cal l‟Ajuntament insti el Síndic de Greu- de considerar, escoltar i valorar, però que no són les ges a fer cap tipus d‟informe. La síndica de greuges percepcions compartides per la majoria ni, en tot cas, de la ciutat i el síndic de greuges, explica, estan tre- per l‟equip de govern. Comenta que pel que fa a ballant en aquest tema i tenen capacitat per tirar l‟aplicació de la cartera de serveis, es fa el que mar- endavant les seves recerques i el seu paper. ca la Llei i recorda que el conjunt de grups del Par- La Sra. Martín agraeix al Sr. Gomà els esforços lament de Catalunya està acabant d‟elaborar la car- que està fent per justificar una situació injustificable. tera de serveis de la Llei de serveis socials, que es Pensa que aquesta Llei ja va néixer torta, amb una va aprovar per unanimitat de tots els grups parla- manca de previsió total de l‟abast del problema, de la mentaris, i que aquest és el context en què definiti- situació i del que es necessitava. Destaca que les vament es podran fer les assignacions de serveis entitats denuncien a través dels mitjans de comuni- dels PIA. Explica que enguany s‟estan aplicant a tot cació aquesta situació. Suposa que li ha arribat a les el país els decrets de serveis i d‟incompatibilitat entre oïdes les queixes, el malestar de les assistents soci- 2398 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 als, a les quals el seu grup recolza, perquè són les tra, explica, perquè no respectava les competències que s‟enfronten directament amb l‟administrat i han de la Generalitat que el grup del Sr. Gomà està go- de donar la cara i conduir el tema, i que saben que vernant; CiU es va enfrontar amb molta gent per no estan fent el que haurien de fer. Explica que respectar la Generalitat i l‟Estatut d‟autonomia, cosa aquesta proposta intenta corregir la situació, i que que el tripartit no va fer. I també, afegeix, perquè els l‟equip de govern assumeixi que les coses no funcio- criteris que aquesta Llei marcava no es basaven en nen. Insisteix que creu necessari presentar l‟informe Catalunya, sinó que marcaven alguns criteris, com de la síndica de greuges, atès que així ho recull la ara la insolaritat, l‟extensió i no el cost de vida. És disposició addicional vuitena. per aquest motiu, afirma, que hi ha aquests proble- La Sra. Fandos diu al Sr. Gomà que la gent no en- mes amb els PIA. I per aquest motiu demana al Sr. tén que triguin sis mesos per dir el que ja sabien en Gomà que retiri el que ha dit. un cas que és absolutament clar. Diu que hi ha co- El Sr. Gomà diu que no ho retira, atès que creu ses que també són degudes a la mala gestió. Admet que CiU tenia dos motius: un, la invasió de compe- que en aquest cas no és l‟equip de govern el primer tències autonòmiques i, l‟altre, que apostaven per un responsable de la situació, però, en tot cas, té altre model, del tot legítim. Hi ha dos models possi- l‟obligació d‟instar els que fan aquestes valoracions a bles, insisteix: un de cobertura universal i un altre complir-les. d‟assegurament obligatori amb entitats, el qual esta- És cert, reconeix, que els diners no van arribar, i va en les esmenes de CiU. Finalment, es va optar per això es van queixar i no van votar a favor pel model que figura a la Llei, que és amb el que d‟aquesta Llei de la dependència, perquè no estaven l‟equip de govern estava d‟acord. d‟acord en com es plantejava i com aniria tot el tema El Sr. Martí expressa el vot contrari del PSC, el Sr. de finançament. Malauradament, manifesta, la reali- Gomà expressa el vot contrari d‟ICV-EU i A, la Sra. tat els ha donat la raó. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Vol saber que cobraran ara les 8.666 persones Martín expressa el vot favorable del PP i la Sra. Ca- que ja abans tenien reconeguda una prestació, si pella expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. serà el mateix o si potser els donaran 50 € més. Per Del Grup Municipal ERC: tant, assevera, si el Sr. Gomà creu que assistència 5. La Comissió d'Acció Social i Ciutadania acorda universal vol dir 50 € més és que té una idea de instar al Govern municipal a: Crear serveis d'atenció i l‟universal una xic curiosa. Assenyala que s‟han de orientació en els casos de violència juvenil, per als fer molts esforços encara, perquè la situació, malgrat pares, mares i joves, on es puguin abordar les rela- està millor que fa un mes, està molt endarrerida. cions pares/mares-fills/es adolescents i on es rebi La Sra. Capella matisa que no és que no donin assessorament pels casos d'assetjament escolar. suport a la proposició pensant que tot funciona bé, La Sra. Capella explica que aquesta proposició sinó que la proposició, amb els seus continguts, ve a està relacionada amb l‟assetjament escolar, que reflectir el que diu la Llei i que, per tant, per ERC era enguany és una realitat que afecta el nucli familiar i una obvietat fer afirmacions en una proposició que ja el mateix entorn escolar, però també amb la violència contempla el que ja diu la Llei. juvenil. Afirma que, segons la memòria judicial anual Explica que la seva reflexió entorn de la proposició que presenta anualment el Consell General del Po- anava en el sentit de dir que s‟han pres mesures per der Judicial, a Barcelona hi ha sis jutjats de menors tal d‟intentar millorar la situació però que, evident- d‟un total de 385 òrgans judicials i el percentatge ment, és en els plans individuals on s‟encalla el tema d‟assumptes que entren en aquests sis jutjats repre- i que el que s‟està fent és posar-hi mitjans. Diu que senta un 10% del total d‟assumptes que ingressen a això no té res a veure amb haver de reconèixer que tots els òrgans judicials. Opina que és una xifra que la Llei va néixer amb moltes expectatives, però tam- dóna a pensar, malgrat que a la memòria judicial no bé ha reconegut des del principi que la Llei no anava es descriu quins d‟aquests procediments que s‟inicien acompanyada d‟una bona dotació econòmica. van referits a la violència familiar, en el sentit de la El Sr. Gomà recorda que aquesta llei la va votar el violència exercida pels fills envers els pares, i la vio- PP –no CiU, que optava per un model d‟assegu- lència exercida envers altres menors. Assenyala, no radores privades– i està perfectament incorporat en obstant, que a les diferents conferències que els les esmenes que van presentar. Fa constar que les jutges donen en relació amb la justícia de menors, queixes i les reclamacions, no s‟haurien produït ara aquests posen l‟èmfasi en un increment important de fa uns anys, quan no existia aquest marc legal. Les la violència dels fills envers els pares, molt notable, respostes a aquestes queixes, diu, són treball, es- per cert, des de la creació dels jutjats de menors. forç, eficàcia, convenciment polític i millora, res de Afirma que això afecta transversalment diferents cofoisme, i serenor i perspectiva temporal. Explica regidories de l‟Ajuntament de Barcelona, com pot ser que la universalització de la salut va durar catorze la d‟Educació, però també la de Benestar Social, i anys en aquest país: des de la Llei, l‟any 1986, fins a seria interessant abordar-ho ja d‟una forma clara i l‟últim CAP reformat l‟any 2000. Admet que va ser un crear un servei d‟atenció i orientació. Afegeix que procés molt llarg, però el procés d‟universalització de aquest fet el va posar de manifest el mateix Síndic l‟atenció a la dependència ha de ser més curt, i, a de Greuges, qui va destacar l‟increment de l‟asset- partir d‟aquí, fer l‟avaluació, confiant que aleshores jament en l‟àmbit escolar. Diu que també als dife- tothom coincideixi que haurà valgut la pena tot rents plans municipals dirigits a les famílies s‟evi- aquest esforç. dencia la necessitat d‟identificar les necessitats La Sra. Fandos replica que el Sr. Gomà no pot dir relacionades amb famílies en situació de risc, però el que ha dit sobre el motiu pel qual CiU va votar en posant un suport socioeducatiu temporal a domicili contra de la Llei de la dependència. Va votar en con- per tal de superar situacions puntuals i difícils. Mani- NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2399 festa que des de l‟any 2001 es reitera la necessitat El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el d‟introduir aquest tipus de servei; ja ho contempla el Sr. Gomà expressa el vot favorable d‟ICV-EU i A, el Programa municipal per a les famílies de forma més Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra. genèrica, sense especificar tant aquesta acció con- Martín expressa el vot favorable del PP i el Sr. Cape- creta. Explica que als anys 2001-2004 es posa de lla expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. manifest al Programa municipal per a les famílies, i al PAM 2004-2007 es parla d‟impulsar el dret a unes b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- relacions familiars i quotidianes de qualitat per mitjà tucional d‟una xarxa de serveis de suport i d‟identificació de c) Precs necessitats relacionades amb famílies en situació de risc i proposant un suport socioeducatiu. Del Grup Municipal CIU: Pensa que la proposició té un sentit molt genèric 6. Que el Govern municipal creï uns mecanismes de petició d‟adopció d‟una mesura, però, òbviament, de control per assegurar que els Plans Individual des d‟ERC deixen que l‟equip de govern decideixi d'Atenció (PIA) es duguin a terme amb la màxima quin contingut i de quina manera s‟ha de fer, malgrat eficàcia i transparència possible per tal de garantir que creuen que ha de tenir una visió transversal i els drets individuals de les persones dependents. incorporar-hi la Regidoria de Drets Civils, la d‟Edu- Es dóna per tractat. cació i la de Benestar Social, per dotar-la de contin- Del Grup Municipal PP: gut. 7. 1. S'elabori un nou Pla Municipal d'Accessibilitat El Sr. Ardanuy diu que votaran a favor insistint 2008-2012, que inclogui el calendari d'execució i la també en el sentit de transversalitat, per la importàn- memòria econòmica corresponent. 2. Es presenti un cia que la prevenció i la detecció té a l‟entorn de informe de l'execució del Pla Municipal d'Accessibili- l‟escola, i incidint molt en la col·laboració interinstitu- tat 1996-2006, desglossat en cadascun dels àmbits cional, tant amb les diverses administracions com d'actuació que contemplava, així com una auditoria també amb el poder judicial, la Fiscalia, etc. de l'estat d'accessibilitat actual de cadascun d'a- La Sra. Martín diu que, atès que reconeixen i quests àmbits. comparteixen la preocupació pels casos de violència La Sra. Martín creu que tothom està d‟acord que juvenil i familiar, i convençuts que és responsabilitat per avançar cap a la integració plena a la societat de de les administracions donar resposta a aquestes les persones amb discapacitat és essencial promou- realitats, el seu grup donarà suport a aquesta pro- re la millora de l‟accessibilitat per tal que aquestes posta que avui presenta ERC. persones puguin desenvolupar de manera autònoma El Sr. Gomà manifesta que des de l‟equip de go- les activitats quotidianes i tothom pugui disposar de vern també donaran suport a aquesta proposició. És les mateixes oportunitats. Informa que el PP presen- cert, diu, que és una proposició de caràcter transver- ta aquest prec per demanar que es materialitzin tots sal, que tant Educació com Drets Civils, Acció Social, aquells objectius que l‟Ajuntament es va plantejar Salut i els serveis municipals de prevenció hi tenen l‟any 1995 per suprimir totes les barreres existents a perspectives a incorporar. Insisteix que la transversa- la via pública, als edificis municipals i als transports litat aquí ve definida sobretot pel Pla jove 2006-2010, públics de Barcelona per convertir-la en una ciutat que és el que hauria d‟articular tot el conjunt adaptada a tots els ciutadans. Constata que des que d‟actuacions. Explica que en aquest àmbit i des de la el Ple de l‟Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla perspectiva estrictament municipal, ja s‟està actuant d‟accessibilitat 1996-2006 han passat més de dotze des de diferents dimensions: el Programa d‟acció anys, però ni de lluny s‟han cobert les expectatives socioeducativa a partir del carrer, des d‟Acció Social; del Pla. des de la Regidoria de Dones i Joventut s‟estan tirant Manifesta que davant la necessitat d‟afrontar nous endavant els tallers de prevenció de relacions abusi- reptes que facin de Barcelona una ciutat amb un ves (violència en l‟àmbit familiar, de gènere i a nivell d‟adaptació real, necessiten conèixer quin és el l‟escola); l‟acord entre el Consell de Joventut de Bar- balanç d‟aquest Pla, exhaurit ja fa gairebé dos anys i celona i l‟Agència de Salut Pública per a l‟elaboració que ha estat incomplert per part del govern de de la guia de recursos; les comissions de convivèn- l‟Ajuntament quant als objectius fixats. cia que hi ha als instituts, entre claustre de profes- El Sr. Gomà admet que va existir, entre els anys sors, pares, mares i alumnes; i també la unitat espe- 1996 i 2006, el Pla municipal d‟accessibilitat i que cialitzada per tractar problemes de bullying que té la se‟n va presentar un informe de balanç al Consell Direcció General d‟Atenció a la Comunitat Educativa, Rector de l‟Institut Municipal de Persones amb Dis- en aquest cas del Govern de la Generalitat i segura- capacitat el 22 de febrer de 2007, que després no ment aviat en l‟àmbit del Consorci. l‟han dut a la Comissió de Plenari, i assumeix el Tot i que s‟ha de concretar, diu que coincideixen compromís de dur-hi aquest informe a la propera. En amb el fet que aquestes actuacions s‟han de fer de tot cas, afegeix, seria el mateix informe que es va manera més coordinada, segurament a través de la presentar al Consell Rector amb les dades actualit- xarxa bàsica de serveis socials, mitjançant serveis zades possibles a data d‟avui. Comenta que podria visibles d‟orientació en primera instància i de deriva- ser en aquesta Comissió o a la de Mobilitat. ció cap al conjunt de recursos més especialitzats que Quant al 2008-2012, han optat per fer programes poden tractar situacions de violència. Acaba dient més concrets d‟accessibilitat. És a dir, aclareix, que des del govern municipal es comprometen a s‟està treballant en el pla de parades d‟autobusos; en treballar de tal manera que això es pugui coordinar i el pla i en la difusió de reserves d‟aparcament per a concretar en el marc del desplegament tant del Pla persones titulars de la targeta d‟aparcament; en les jove com del Pla d‟infància i adolescència. obres d‟accessibilitat a les parades del metro, tant 2400 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 des del punt de vista de la instal·lació d‟ascensors tius de Barcelona, que han avaluat l‟accessibilitat als com, sobretot, del problemàtic gap, la distància entre diferents centres educatius i l‟accessibilitat al barri, i l‟andana i els combois del metro. deixa clar quines són les dificultats existents. Continua dient que s‟està treballant en el servei de Reclama el balanç que li han demanat i que es fi- suport al bany i en l‟accessibilitat de totes les platges xin objectius més ambiciosos. Pensa que no es pot de la ciutat, i en el programa d‟accessibilitat del petit vendre la imatge d‟una Barcelona totalment accessi- comerç, juntament amb l‟Institut Municipal del Pai- ble quan existeixen encara tantes mancances. satge Urbà. Diu que l‟Institut està participant en els El Sr. Gomà aclareix que els objectius del Pla de grups de treball del nou Codi d‟accessibilitat de Cata- l‟any 1996 pretenien en essència eliminar barreres lunya, que serà molt més estricte en l‟accessibilitat, arquitectòniques. Reconeix que són objectius que sobretot dels entorns quotidians, i també en una s‟han anat incorporant posteriorment i en aquest nova campanya de sensibilització –"Un carrer sense sentit hi ha molta feina a fer. obstacles"–, que es posarà en marxa després de Respecte del sistema d‟informació acústica i visual l‟estiu, en particular per intentar eliminar tots aquells a l‟interior dels autobusos, diu que avui el percentatge obstacles de la línia de façana, que són un perill és més de la meitat, i també s‟estan incorporant els sobretot per a les persones amb discapacitat visual. sistemes d‟identificació del bus a l‟exterior amb veu Opina que des del punt de vista metodològic és per a les persones amb discapacitat visual a través millor treballar de manera més afinada en tots també del comandament, igual que a la xarxa semafò- aquests programes que no pas fer un nou pla rica. Admet que en els elements vinculats a la disca- d‟accessibilitat, que els sembla que es correspon pacitat sensorial no s‟ha avançat com en el cas de la més a fer accessible bàsicament l‟espai públic de la discapacitat física i que resta avançar molt en la xarxa ciutat i el sistema d‟autobusos, que ja es va aconse- semafòrica i en els sistemes visuals i acústics dels guir en el Pla 1996-2006. Reconeix, però, que en cap autobusos. Pel que fa a la resta de programes cas es pot pensar que amb el balanç d‟aquest Pla ja d‟accessibilitat física, reconeix que calen calendaris i està tota la feina feta. que tots aquests elements s‟han d‟abordar simultàni- La Sra. Martín respon al Sr Gomà que si tenint un ament, no un rere l‟altre. Es tracta, explica, que al final pla d‟accessibilitat que no s‟ha pogut complir prete- del mandat estiguin totes les obres de les estacions nen ara anar avançant poc a poc, això no s‟acabarà de metro acabades o en execució, que el pla de para- mai. Creu que cal tenir un punt de partida i fixar uns des estigui fet, i que tots els sistemes d‟avís acústic i objectius. Sap que no és fàcil i admet que s‟han fet visual als autobusos estiguin instal·lats. coses, però també creu que moltes de les coses que Es dóna per tractat. el govern municipal diu que ja estan fetes no ho estan. 8. Es presenti en el marc de la propera Comissió Per exemple, concreta, els semàfors de la via pú- l'Informe de Seguiment del Pla d'Inclusió Social blica; alguns documents diuen que hi havia 1.151 2005-2010, corresponent a l'any 2007, i un avanç de semàfors adaptats l‟any 2006 i també ho deien a pri- les dades de l'any 2008. mers del 2007, per tant, no està actualitzat. Afegeix La Sra. Martín formula aquest prec atès que el Pla que un document de l‟Ajuntament de Barcelona sobre d‟inclusió municipal 2005-2010 preveu com a meca- la millora de l‟accessibilitat de Barcelona diu que nisme d‟avaluació presentar un informe de segui- "malgrat que el Pla d‟accessibilitat no contempla ex- ment anual en el marc d‟aquesta Comissió, i atès plícitament l‟adaptació dels semàfors a la ciutat, s‟han que el darrer informe de seguiment es va presentar instal·lat 1.151 semàfors sonors", i això no és cert, ja l‟octubre del 2006. Afegeix que s‟ha perdut un any. que el Pla d‟accessibilitat 1996-2006 deia explícita- El Sr. Gomà argumenta que es va aprovar l‟abril ment: "La implementació de semàfors vindrà marca- de l‟any 2005, i, de fet, aquell any no va haver-hi da per les previsions d‟obres, manteniment, ins- informe de seguiment; es va fer un a finals del 2006. tal·lacions de via pública de l‟Ajuntament de Bar- Pensaven, i suggereix, fer-ne un a finals de l‟any celona. A curt o mig termini s‟hauria d‟implantar a 2008 i un a finals de l‟any 2010. Admet que en el Pla totes les peticions demandades". Afirma que aquesta es diu que anualment s‟informarà la Comissió de és l‟excusa que posa el govern municipal quan diu Plenari i, per tant, es compromet a presentar per que no n‟instal·la més perquè només es fa sobre de- escrit a la propera Comissió les dades més impor- manda, quan resulta que a curt o mig termini s‟haurien tants de finals de l‟any 2007 i algunes de l‟any 2008. d‟implantar totes les peticions demandades, i a llarg La Sra. Martín explica que han presentat el prec per termini –entre quatre i sis anys– a tota la ciutat. Vol la necessitat de conèixer i avaluar anualment el grau saber per què no s‟ha incorporat el sistema d‟adap- de compliment de les accions i els objectius que pre- tació als semàfors nous instal·lats. I llegeix una nota veia aquest Pla d‟inclusió, amb aportació de dades i de premsa de l‟Agència d‟Energia de Barcelona que indicadors suficients que permetin fer una anàlisi acu- diu: "Desde el año 2003 se han instalado en la ciu- rada del treball dut a terme per part del seu departa- dad cerca de nueve mil semáforos con sistema de ment; i per l‟increment del nombre de persones que iluminación LED", que és per estalviar energia. viuen a Barcelona en el llindar de la pobresa segons Pel que fa al transport, es remet al Pla de para- dades aportades per l‟Idescat (Institut d‟Estadística des, en què es deia que estava prevista la instal·lació Català). Informa que és un sector de la població que de sis-centes plataformes, i pregunta quantes d‟aques- representa el 19% del total de persones que viuen a la tes s‟han instal·lat. També vol saber quants panells ciutat, el que vol dir que dos de cada deu barcelonins d‟informació a l‟usuari s‟han instal·lat. viuen amb menys de 8.200 € l‟any; i el més preocu- Quant als edificis públics, diu que els acaba pant és que aquesta xifra va en augment. d‟arribar de l‟Associació d‟Amputats Sant Jordi un Recorda que a Europa hi ha gairebé setanta-vuit estudi elaborat pels alumnes de setze centres educa- milions de persones pobres, poc més del 10%; NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2401 d‟aquestes, vuit milions i escaig a Espanya; quelcom tari, per construir el conjunt d'equipaments sociosani- més d‟un milió a Catalunya i més de tres-centes mil a taris a Sarrià, en el solar comprés entre la Via Au- Barcelona, que s‟enduu la pitjor part (només alguna gusta, 372 entre els carrers de Margenat i de dolors ciutat de Polònia i Portugal presenta pitjors dades Monserdà, que inclou un CAP, un Centre de Salut que Barcelona). Comenta també que prestigioses Mental, i el Servei d'Acolliment Residencial que ha ONG alerten de l‟increment de la pobresa a Barcelo- de gestionar la Fundació Auxilia? na: Cáritas denuncia aquesta situació i manifesta El Sr. Puigdollers abans d‟iniciar l‟exposició que l‟any 2007 ha atès un 29% més de persones que d‟aquest punt vol que consti en acta la protesta per l‟ l‟any 2004, i que aquest increment a la capital cata- intervenció del Sr. Mulleras atès que en una anterior lana ha coincidit justament amb un període de des- Comissió, a una pregunta feta per ell mateix, quan va envolupament econòmic sense precedents. demanar la paraula per intervenir en un tercer torn Creu que s‟ha perdut una oportunitat històrica per de rèplica que no tocava -ho reconeix- el president corregir i millorar la situació de les persones pobres amb molt bon criteri no li va donar. Avui ha trencat el en aquest temps de creixement sostingut; al contrari, criteri i vol deixar constància de que actua de forma any rere any s‟agreuja la situació. I diu que mentre diferent quant es tracta de CiU o del PP. no arribi una forta aposta per combatre l‟exclusió, Exposa que les famílies que tenen un gran de- aquestes ONG supliran, fins on arribin, la manca de pendent a casa ho passen molt malament, i no per responsabilitat que li correspon a l‟Administració. culpa de la persona dependent, i quan senten discur- Afirma que malgrat que el Sr. Gomà digui als seus sos com el del Sr. Gomà avui aquí, se‟ls regira el cor. discursos que s‟avança suficientment, els fets i les Conseqüentment, insta el Sr. Gomà a informar-se bé xifres demostren que no és pas així. del sistema sanitari, perquè tot el tracte increïble que Acaba dient que resta a l‟espera de la presentació reben les famílies del sistema sanitari, no el reben del de l‟informe anual corresponent a l‟any 2007, que sistema dels serveis socials. Evocant l‟any 1986, la aporti més dades i permeti aprofundir en l‟anàlisi i Llei general de sanitat, quan l‟endemà es va aplicar la l‟avaluació del treball realitzat, i compartir els motius universalització a Catalunya a totes les persones del que generen aquesta situació. sistema sanitari, afirma que el Sr. Gomà confon la El Sr. Gomà està d‟acord amb la diagnosi de la si- universalització amb la reforma de l‟atenció primària, tuació: a Barcelona hi ha situacions de pobresa i per la qual els metges en lloc de visitar dues hores d‟exclusió social, com passa a moltes altres ciutats del han passat a visitar-ne sis. Recorda que l‟endemà de país. Vol afegir, però, un matís: s‟està treballant colze la Llei de bases de sanitat, feta per l‟Ernest Lluch, a a colze amb les entitats; el govern municipal lidera, Catalunya es va aplicar la universalització del servei impulsa i coordina una xarxa d‟entitats que treballen sanitari i el Departament de Sanitat es va haver per la inclusió social i lluiten contra la pobresa. d‟espavilar en trobar recursos econòmics perquè al- I exposa un desacord: és del parer que un dels guns ajuntaments –no va ser el cas de Barcelona– factors fonamentals que han dut a aquesta situació van deixar de pagar la sanitat de beneficència. han estat les polítiques econòmiques neoliberals, Vol saber, tenint en compte que el conveni de sa- que condueixen a la precarietat, les polítiques de lut entre Generalitat i Ajuntament s‟acabava el 2007 i desmantellament social que va fer el PP els vuit anys a hores d‟ara resta encara construir el 70% dels que va governar a l‟Estat espanyol. Recorda que el equipaments, en el cas concret del solar de la Via PP va aprovar una pensió no contributiva de 289 €, i Augusta, de Sarrià, si l‟Ajuntament ja és propietari o amb això no es pot viure a Barcelona. no d‟aquest solar i, si ho és, des de quan; si no ho El Sr. Mulleras prega que en els torns de resposta és, quan ho serà, i quan pensa el govern municipal no s‟obrin nous debats, que es limitin a fer preguntes. que es produirà la cessió d‟aquest solar a la Genera- La Sra. Martín puntualitza que no iniciarà un nou litat per a la construcció dels equipaments sanitaris debat. que hi han d‟anar. El Sr. Puigdollers fa constar que els torns s‟han La Sra. Jaurrieta li comenta al Sr. Puigdollers que esgotat. el Consorci Sanitari de Barcelona va ser un instru- El Sr. Mulleras demana brevetat a la Sra. Martín ment pioner a Catalunya que participa plenament en en el torn de replica. l‟aplicació de la sanitat des de la seva creació. Res- La Sra. Martín recorda que el PP va agafar la po- pon que la propietat del solar de la Via Augusta és blació espanyola amb dotze milions de cotitzants a la de l‟Ajuntament, i que actualment està en tràmit Seguretat Social i la va deixar amb disset milions i d‟inscripció en el Registre; un cop acomplerta aques- mig. Pensa que la millor política social és crear llocs ta inscripció es podrà procedir a la cessió d‟aquest de treball i que el govern n‟ha de posar els mitjans. solar a la Generalitat. Espera que això succeeixi El Sr. Gomà diu que està d‟acord amb l‟increment abans de l‟estiu. de l‟ocupació. Reconeix que el que la Sra. Martín El Sr. Puigdollers pregunta des de quan és propie- planteja va ser molt positiu, però també recorda els tat de l‟Ajuntament. elements enormement negatius de les polítiques La Sra. Jaurrieta li respon que quan estigui inscrit socials del PP. al Registre de la Propietat li ho podrà dir. Comenta Es dóna per tractat. que li crida l‟atenció que el grup del Sr. Puigdollers faci un plantejament en aquest sentit quan fa un d) Preguntes parell de mesos va retirar una proposta d‟acord que precisament el que feia era endarrerir encara més Del Grup Municipal CIU: aquest procediment. 9. Quin és l'estat de la cessió de terrenys a la Ge- El Sr. Mulleras demana novament que no provo- neralitat de Catalunya, qui és a hores d'ara el propie- quin un nou debat i li diu al Sr. Puigdollers que no té 2402 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 res a veure amb la seva intervenció de l‟altre dia; El Sr. Espriu aclareix que no menysprea la fórmu- abans hi ha hagut una primera intervenció en la qual la, però creu que l‟element vertebrador d‟aquella el senyor tinent d‟alcalde ha obert un nou debat i la fórmula era el propi conflicte. Enguany el conflicte Sra. Fandos ha respost, i per això ha parlat. Aclareix està molt més acotat i els treballs són molt més es- que després ha passat amb la Sra. Martín, i ara torna pecialitzats. Aleshores, diu, eren grans línies estratè- a passar perquè la Sra. Jaurrieta ha provocat un nou giques sobre les quals començar a construir, i avui debat i li dóna un nou torn de paraula. en dia hi ha uns treballs distribuïts més aviat per El Sr. Puigdollers diu que per ell s‟ha donat la ma- sectors, que arriben a molta més gent i tenen molta teixa circumstància, i per això demana una resposta més capacitat de resposta que la que tingueren en el la pregunta que ha formulat. seu inici. Per tant, manifesta, si es donen condicions La Sra. Jaurrieta respon exactament el mateix que per tornar a convocar l‟estructura perquè es necessi- abans. ta una altra plataforma unitària de treball en aquest Es dóna per tractada. sentit, ho tornaria a fer. En qualsevol dels casos, Del Grup Municipal ERC: explica, s‟està treballant des de les perspectives de 10. Per quins motius no s'ha convocat encara el seguretat, cultura i comerç, i creu que els resultats fòrum del silenci del Districte de Gràcia? obtinguts en tots tres àmbits són força positius. La Sra. Capella explica que la pregunta que for- Es dóna per tractada. mulen té a veure amb la necessitat d‟arbitrar siste- 11. Quines actuacions i mesures ha desenvolupat mes de participació diferents als legalment esta- el Govern de la ciutat en relació al civisme i la millora blerts. de la convivència per tal de garantir els drets de tots El Sr. Espriu respon que atès que no és una es- els ciutadans i ciutadanes? tructura estable de participació, sinó creada amb un La Sra. Capella entén que en parlar de civisme, de objectiu definit, ha de tenir una data de caducitat. Dit tot allò que afecta la convivència en l‟espai públic de això, creu que el que va esdevenir la pròpia estructu- la ciutat, hom es remet a la triple vessant de segure- ra va generar molts elements positius, i enguany una tat, urbanisme i mobilitat, però també caldria consi- part de totes les tasques que s‟estan realitzant com a derar els drets dels ciutadans i de les ciutadanes, territori són fruït de la reflexió d‟aquella estructura. perquè no es pot entendre la utilització de l‟espai Explica que aleshores hi havia un conflicte que es públic sense aquest component del dret al gaudi de volia afrontar des d‟una perspectiva global; un cop fet la ciutat. Observa que un cop assolit un resultat això, el conflicte s‟ha anat sectorialitzant i transversa- d‟aquell debat de l‟Ordenança del civisme, hi ha una litzant en tota l‟estructura del propi districte. Diu que certa relaxació en relació amb les mesures que s‟han aquest és l‟element fonamental sobre el qual s‟està d‟adoptar. treballant avui. El Sr. Gomà creu que aquí hi ha punts de vista di- Puntualitza que d‟ algunes de les reflexions, van ferents sobre la naturalesa de l‟Ordenança i sobre sorgir campanyes de soroll, mesures específiques quin era l‟àmbit de qüestions que havia de regular. vers les festes majors, però també, a posteriori, En tot cas, el que sí que confirma és que és un tema campanyes de sensibilització i es va endegar una transversal i que s‟ha d‟actuar des de diferents àm- campanya d‟inspecció a través de lectures sonomè- bits. Des de l‟àmbit estrictament de l‟acció social, triques, que avui en dia ja s‟apliquen de forma nor- destacaria dos àmbits d‟actuació. malitzada, fins i tot buscant agents en el territori que Un, explica, és el servei de gestió de conflictes hi col·laborin. Això, diu, significa que, a banda de d‟àmbit social a l‟espai urbà, un servei que es va transversalitzar en cadascuna de les comissions que crear l‟any 2006, que al llarg d‟aquell any va interve- formen part del Districte de Gràcia, també han anat a nir en 32 espais de la ciutat i l‟any 2007, en 51, a personalitzar des de microperspectives en comissi- través de dos equips de quatre professionals i un ons de veïns, associacions de comerciants, etc. coordinador d‟aquests equips, que actuen en l‟espai Afirma que aquesta és la raó del seguiment i, de fet, públic quan es presenta alguna mena de problemàti- fins i tot hi ha algun element que és un bon indicador ca, bé perquè es fa un ús intensiu generador de pro- que el sistema està funcionant. blemes a la comunitat, bé perquè s‟hi fan activitats La Sra. Capella manifesta que només comparteix inadequades en l‟espai públic, o bé perquè hi ha part de l‟explicació del Sr. Espriu. Està d‟acord que problemes de convivència veïnal. no era una estructura estable de participació, però I després, continua, està l‟àmbit de l‟acció comuni- que fou un element important d‟introducció a una tària: enguany hi ha 16 plans comunitaris en marxa a altra forma de participació, que segurament persones la ciutat; 37 projectes comunitaris en els centres de i entitats que en una estructura estable potser no hi serveis socials; 14 accions comunitàries d‟intercanvi, haguessin participat van acabar fent-ho. Va perme- fonamentalment bancs del temps a la ciutat, i 25 tre, d‟altra banda, adoptar un pla d‟usos del Districte i projectes de voluntariat social i bon veïnatge. Per la participació en la seva elaboració. Per això, diu, tant, assenyala, serien tots aquells elements de les creien que era una bona solució. Admet que el regi- polítiques de benestar social que estan més vinculats dor ara pot establir altres sistemes de participació i a les relacions de convivència quotidiana a la ciutat. creure que ha de tenir una visió més transversal de La Sra. Capella diu que és inevitable parlar de la participació i de l‟adopció de mesures en relació l‟Ordenança del civisme perquè va ser una conse- amb el Districte, però sol·licita tancar la fórmula qüència claríssima del que va ser el balanç del Pla d‟una altra manera, és a dir, no deixar-la morir o del civisme. Reconeix que tampoc li agrada aquesta intentar convocar-la de nou, perquè les solucions Ordenança, ja que pensa que, com tota norma san- que es van adoptar en el si d‟aquest fòrum no foren cionadora, és allò que els juristes anomenen la pas dolentes. Constitució en negatiu, però que, agradi o no, són NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2403 unes regles del joc de les quals la societat s‟ha de les entitats, que no vol dir ni molt menys no aplicar- dotar i ha d‟aplicar perquè no tothom està disposat a la. respectar els drets dels altres. Es dóna per tractada. D‟una banda, explica, el Sr. Gomà declara en un diari que s‟ha aplicat amb molta flexibilitat; de l‟altra, e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup l‟informe de la síndica de greuges apunta les queixes de molts ciutadans quant al rigor amb què s‟aplica Del Grup Municipal CIU: sovint aquesta ordenança. Però a més, assevera, no 12. Quines accions ha fet el Govern municipal per s‟han acabat de desenvolupar accions molt concre- donar compliment a la declaració de grup aprovada tes, com podia ser la mediació, que la pròpia Orde- per aquesta comissió en sessió de 20 de maig de nança, en l‟exposició de motius, definia. Diu que 2008 referent a elaborar un estudi sobre els aspectes ERC veu que en aquest aspecte estan guanyant la més rellevants que incideixen en la prestació del partida ciutats de l‟entorn de Barcelona amb menys Servei Porta a Porta i l'aprovació d'un pressupost pes específic, que han fet una aposta forta, per extraordinari per cobrir les demandes que realitzin exemple, en el tema de la mediació, que permetria les persones amb targeta blanca. flexibilitzar allò que no agrada de l‟Ordenança del La Sra. Fandos explica que ha demanat el segui- civisme i, en canvi, aporta tot allò de positiu de rela- ment de la proposició quan ha transcorregut només ció i de pacificació de la utilització de l‟espai públic. un mes des de la seva aprovació perquè membres Per tant, admet que la pregunta no és pas innòcua de la plataforma, pocs dies després van tenir una i, evidentment, és transversal i afecta molts aspec- reunió amb el grup de govern on semblava que les tes, com la seguretat, i d‟altres que segurament no directrius anaven cap a una altra banda, no tant a se cenyeixen a aquesta Comissió, però sí que té, l‟hora de fer l‟estudi, que els consta que els van dir respecte d‟aquells que sí respecten els drets dels que pensaven fer-lo, sinó que, d‟alguna manera, el altres, la garantia que s‟estan fent coses més enllà que els deien és que a partir de l‟1 de setembre d‟una aplicació flexible de l‟Ordenança del civisme, i, s‟instauraria que havien d‟agafar el transport públic i per tant, una intervenció directa per tal que hi hagi que, en tot cas, el pressupost extraordinari que el grup una percepció real que s‟està actuant en el sentit de govern aprovava, que no era ni de lluny el que els adequat. La mediació, enguany, representa una mi- tres grups de l‟oposició havien demanat, era simple- llora de la convivència i interrelaciona persones que ment per cobrir aquells desajustos que poguessin veuen de forma diferent la utilització de l‟espai públic. sorgir quan algú anés a agafar el transport públic i no Aposta per buscar una solució més enllà de pogués fer-ho; o sigui, en absolut diners per eliminar l‟aplicació sistemàtica d‟una norma que reprimeix o les llistes d‟espera, com l‟oposició havia demanat. sanciona, i buscar d‟altres solucions que la pròpia El Sr. Gomà reconeix que en l‟última reunió de la norma ja posava de manifest en dir que no era Comissió Executiva es va aprovar aquest primer l‟única manera d‟intervenció. pressupost extraordinari de 600.000 € i un compro- El Sr. Gomà està absolutament d‟acord que mís d‟increment de gairebé un 15% anual, i arribar aquesta Ordenança, com qualsevol altra ordenança, així al 60% d‟increment durant tot el mandat. Diu que s‟ha d‟aplicar. A més, creu que és molt important es tractava d‟una xifra aproximada, perquè la xifra acomplir les normes de les quals es dota la societat. final, lògicament, haurà de derivar també del que Sovint ha dit que és partidari d‟establir només les digui l‟estudi. Però, insisteix, el que sí que van voler normes estrictament necessàries i que es puguin aprovar en el Consell Rector de l‟Institut era aquest complir. Diu que ha parlat del servei de gestió de compromís inicial. Diu que els semblava que 600.000 conflictes en l‟àmbit social o en l‟acció comunitària o, € més un 60% d‟increment d‟aquí al final del mandat per exemple, en el servei de mediació intercultural o podia absorbir en bona part les llistes d‟espera. Afe- en la mediació comunitària, veïnal, interpersonal, en geix també que això no ho poden acabar de valorar el sistema educatiu, etc. Tots aquests elements, sense l‟estudi i fins que no tinguin unes primeres especifica, tenen components de mediació, perquè evidències de com funciona el sistema un cop sempre s‟està parlant de mecanismes alternatius al s‟hagin injectat els nous recursos i s‟estigui aplicant punitiu en la gestió de conflictes quotidians a la ciu- la normativa revisada. tat. També opina que cal continuar fent esforços per Suposa que la reunió a la qual es deu referir la avançar en la idea de ciutat mediadora. Creu que Sra. Fandos és la de la Comissió de Transport, en la aquesta és una idea que està incorporada en el Pro- qual van participar-hi 22 entitats. Explica que ara grama d‟actuació municipal i que ja es va treballar en s‟estan fent reunions bilaterals amb les 36 entitats de el mandat passat, quan compartien govern, i ara. la Comissió de Transport i també amb les grans fe- Pensa que cal seguir avançant en la idea que la deracions (ECOM per a discapacitat física i APPS mediació té moltes dimensions. De la mateixa mane- per a discapacitat psíquica). Per tant, conclou, el que ra que es parla de ciutat educadora o de ciutat salu- cal fer és: un procés participatiu, una injecció de dable, creu que és molt important parlar de ciutat recursos, una aplicació de la normativa revisada i, en mediadora perquè incorpori aquesta gestió alternati- paral·lel, un estudi. va de conflictes en la vida quotidiana. La Sra. Fandos vol aclarir si això funciona perquè Finalment, diu que quan parlava de flexibilitat es es creu en el model, com ha de funcionar i s‟hi posen referia al fet que creu que aquesta Ordenança tenia més diners i més recursos o si senzillament es tracta un problema, i és que volia abordar problemàtiques d‟una partida destinada a atendre emergències. Ma- d‟arrel social en clau punitiva, d‟infracció o sanció. I nifesta que aquesta darrera no era la motivació per la per tant, explica, quan s‟ha hagut d‟implementar, s‟ha qual els grups de l‟oposició instaven a augmentar els hagut de fer amb molta cura, amb molt treball amb recursos. 2404 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 El Sr. Gomà diu que són dues coses diferents, immediatament; o bé, per condicions directament que existeixen, però que no s‟han de vincular. Acla- vinculades a la discapacitat de la persona: una per- reix que els 600.000 € serviran per enfortir el sistema sona que utilitzi una cadira de rodes que no li permeti i, paral·lelament, el que es va aprovar a la normativa entrar a l‟autobús o que hagi d‟anar sempre amb revisada és que a partir del mes de setembre s‟ha de acompanyant i que, per tant, malgrat que hi hagi restaurar el model del Porta a Porta, que no és un accessibilitat física, difícilment podrà anar en un au- model substitutori del transport ordinari adaptat, sinó tobús ordinari. Per tant, diu, el que es va aprovar és complementari d‟aquest, però que cal establir meca- que en aquests casos aquestes persones sempre nismes que garanteixin el seu bon funcionament. rebin servei a través del Porta a Porta, i que això Exposa que una persona teòricament podria ser globalment sigui reforçat amb aquests diners. derivada quan té una línia adaptada però hi ha pro- Es dóna per tractada. blemes vinculats amb el fet que les condicions d‟accessibilitat física no són en principi les que teòri- cament haurien de ser, perquè no funciona una ram- VI) Mocions pa o perquè el Pla de parades encara no s‟ha aplicat i, per tant, hi ha un element que trenca la cadena d‟accessibilitat, però, afegeix, aquella persona ha de No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- veure satisfeta la seva demanda en el Porta a Porta sidència aixeca la sessió a quinze hores i vint minuts. Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement Acta de la sessió celebrada el dia 17 de juny de compromís assumit per la responsable de la Funda- 2008 i aprovada el dia 21 de juliol de 2008 ció Barcelona Formació Professional. A tal efecte, sol·licita al president que se‟ls garanteixi l‟accés a aquesta informació. A la sala President Lluís Companys de la casa de El Sr. Portabella, si bé precisa que aquesta petició la ciutat, el dia 17 de juny de 2008, s'hi reuneix la no és una esmena a l‟acta, afirma que els acords Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Co- contrets en la Comissió s‟han de complir i, per això, neixement, sota la presidència de l‟Im. Sr. Jordi Por- demana al secretari general que recordi als membres tabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els del govern municipal els compromisos que en el seu Ims. Srs.: Gemma Mumbrú i Moliné, Jordi W. Carnes moment assumeixen. i Ayats, Carmen Andrés i Añón, Monste Sánchez i S'aprova. Yuste, Itziar González i Virós, Montserrat Ballarín i Espuña, Gerard Ardanuy i Mata, Maite Fandos i Pa- yà, Sònia Recasens i Alsina, Emma Balseiro i Carrei- II) Part Informativa ras, Javier Mulleras i Vinzia, Imma Mayol i Beltran, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. a) Despatx d'ofici Jordi Cases i Pallarès, que certifica. b) Mesures de govern També hi és present la Ima. Sra. Assumpta Es- c) Informes carp i Gibert, regidora de l‟Àrea de Prevenció, Segu- retat i Mobilitat, i el Sr. Jordi Torrades i Aladren, ge- A la Comissió: rent de l‟Institut Municipal de Mercats de Barcelona. 1. Impacte de la vaga del transport en el sector Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Franci- econòmic de la ciutat de Barcelona. na Vila i Valls, i Ángeles Esteller i Ruedas. La Sra. Fandos manifesta que amb la presentació S'obre la sessió a les setze hores i trenta cinc mi- d‟aquest informe dóna per tractada la compareixença nuts. que el seu Grup va demanar i que forma part del punt 2 de l‟ordre del dia. La Sra. Balseiro expressa que amb aquest punt de I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior l‟ordre del dia també dóna per tractat el prec que el seu Grup va presentar i que forma part del punt 9 de La Sra. Balseiro demana que es compleixin els l‟ordre del dia. acords reflectits en l‟acta i, en concret, que se li facili- El Sr. Portabella agraeix ambdues intervencions i ti la resposta per escrit del prec que el seu Grup va dóna per subsumits els dos punts de l‟ordre del dia presentar en l‟anterior sessió d‟aquesta Comissió esmentats en aquest informe. relatiu a l‟oferta i la demanda de la Formació Profes- Tot seguit, la Sra. Escarp explica que l‟informe fa sional municipal, així com que es dugui a terme el referència a les actuacions que es van dur a terme NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2405 des de l‟Àrea de Seguretat i Mobilitat per fer front als els acompanyaments que tenien origen i destí a la efectes que podia causar la vaga de transportistes mateixa ciutat els feia la Guàrdia Urbana, i quan als serveis municipals i en altres serveis. Diu que s‟hi s‟havien de fer fora de la ciutat els realitzava junta- ha fet una anàlisi sobre els efectes que es van pro- ment amb els Mossos d‟Esquadra. D‟aquesta mane- duir en el trànsit de la ciutat, tot indicant que la no ra, manifesta que també es van poder garantir tots circulació de camions va disminuir les intensitats de els serveis de Transports Metropolitans de Barcelona trànsit en algunes zones, però l‟impacte informatiu de i els serveis essencials i bàsics. I que la prealerta es la vaga va provocar que més vehicles utilitzessin la va donar de baixa quan també ho va fer la Generali- Ronda de Dalt, havent de suportar més intensitats de tat de Catalunya tot i mantenir uns serveis de vigilàn- trànsit que en altres dies laborables. cia per ordre públic i per als acompanyaments a Pel que fa a les manifestacions i actuacions de Mercabarna i els serveis bàsics d‟emergència. marxa lenta que es van produir alguns dies a la Ron- Finalment, explica que l‟Ajuntament de Barcelona, da Litoral, indica que en tot moment es va impedir de manera excepcional, va eliminar les restriccions que entressin al centre de la ciutat a través d‟un dis- de circulació de vehicles pesats per la B-10, la Ron- positiu conjunt entre la Guàrdia Urbana i els Mossos da Litoral, de les 22 h a les 6 h, des del dijous 12 fins d‟Esquadra. al proper divendres 20, per facilitar el trànsit de ca- A continuació, manifesta que el dimarts 10 pel mions aturats en altres indrets fora de Barcelona, matí es va declarar una prealerta del Pla Bàsic com ara la Jonquera. d‟Emergència Municipal i es va convocar una taula El Sr. Carnes complementa la informació de la de coordinació on hi eren presents tots els serveis Sra. Escarp tot dient que, des del punt de vista de municipals i els que poguessin resultar afectats. l‟oferta, tot i patir la mancança d‟alguns productes, Aquesta taula, igual que la constituïda per la Genera- sobretot de fruites, a Mercabarna s‟ha detectat una litat de Catalunya, va permetre mantenir un marge de bona oferta, especialment deguda a les descàrre- coordinació important, constant i de fluïdesa de la gues de gènere que van realitzar-se el cap de set- informació per poder prendre les decisions oportunes mana anterior. Com és obvi, aquesta oferta va dis- en cada moment. Al començament, es van detectar minuir al llarg dels dies, fins a situar-se en un 15% el les disponibilitats de cadascun dels serveis per tal de dimecres, amb un percentatge baix de productes a poder articular els acompanyaments necessaris i la les cambres frigorífiques. El dijous, però, es va co- coordinació entre els Mossos d‟Esquadra i la Guàrdia mençar a remuntar arribant a un 70% de l‟oferta ha- Urbana. En aquest punt, indica que en les reunions bitual, essent el producte ofert més abundant al llarg hi estaven representats l‟Àrea de Prevenció, Segure- de la setmana el procedent de Catalunya, especial- tat i Mobilitat, Protecció Civil, la Guàrdia Urbana, els ment les fruites, mentre que els procedents d‟Almeria Mossos d‟Esquadra, els Serveis d‟Emergències Mè- i Múrcia, com els tomàquets i les albergínies, van diques, l‟Àrea de Medi Ambient, l‟Àrea d‟Acció Social tenir més dificultat d‟oferta. En aquest punt, destaca i Ciutadania, els Serveis Funeraris, l‟Institut Municipal l‟esforç dels operadors i de Mercabarna perquè van de Mercats de Barcelona, Mercabarna, premsa i aconseguir abastir, els mínims, els mercats munici- Transports Metropolitans de Barcelona. pals mitjançant vehicles petits, així com també Tot seguit, comenta que es van establir tres nivells l‟actuació i presència policial per garantir el subminis- d‟accions preventives respecte als serveis bàsics. trament d‟aliments. Per una banda, per als serveis d‟emergència com els Pel que fa al mercat del peix, indica que a comen- bombers, la Guàrdia Urbana, els Mossos d‟Esquadra çaments de la setmana hi havia una oferta d‟entre el i el SEM (les ambulàncies del 061), es va establir un 30% i 40%; el dijous l‟oferta va disminuir a un 15% i nombre de benzineres que obligatòriament havien de 20%; però el divendres va situar-se a un 70% - 80%. subministrar combustible i tenir sortidors exclusius Indica que l‟oferta més difícil ha estat la de marisc per a ells; per altra banda, es va garantir el subminis- procedent de Galícia. trament de combustible als serveis essencials, com Quant al mercat de carns, diu que l‟oferta inicial els serveis funeraris, la recollida d‟escombraries, els del 60%, atesa la descàrrega d‟animals el cap de medicaments, les farmàcies, els hospitals, i les ava- setmana anterior, va anar disminuint fins arribar a ries crítiques de les companyies de serveis; i, per nivells del 10% en xais i del 0% en boví. últim, si la vaga hagués estat més llarga, es va ga- A continuació, fa avinent que el dia més delicat de rantir el subministrament d‟aliments als hospitals, la setmana va ser el dimecres, tot i que a partir del clíniques, residències per a gent gran, presons, dijous ja es va entrar en un procés de recuperació, i col·legis i altres centres que requereixen aquest tipus ressalta que el divendres es va constatar un incre- de subministrament. ment espectacular, situant l‟oferta de fruites en un Per fer els acompanyaments que garantissin el 70% i la de peix en un 110%. En aquest punt, diu subministrament de combustible o fer els acompa- que per garantir l‟abastiment al cent per cent es va nyaments des dels centres de distribució a la ciutat permetre, de forma excepcional, que el dissabte es de Barcelona, es va articular un mecanisme amb els pogués continuar garantint l‟oferta de productes. Mossos d‟Esquadra i amb les dues sales de crisi que En relació als mercats municipals, manifesta que va establir la Generalitat de Catalunya: un centre de no s‟ha registrat cap incident durant els cinc dies de coordinació per crisi d‟ordre públic i manifestacions, i la vaga, havent-hi estat més fàcil el subministrament un centre d‟acompanyaments des d‟on es rebien els dels productes que no pas a les grans superfícies, acompanyaments i es fixaven les prioritats. Per tal de atès que els venedors disposen de vehicles més facilitar aquests acompanyaments, i donat que al- petits per transportar els productes. D‟entre aquests, guns centres estaven fora de Barcelona, es va esta- el peix és el que ha presentat més dificultats, atès blir un sistema de coordinació mitjançant el qual tots que no és fàcil acumular-ne estoc, i, si bé alguna 2406 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 parada ha tancat, s‟ha aconseguit el proveïment des un dels principals afectats de la vaga de transportis- del sud de França que ha permès mantenir un cert tes que s‟ha produït a tot l‟Estat espanyol. Desitja nivell d‟oferta en el mercat. que la vaga s‟hagi aturat, però recorda que els mit- Tot seguit, explica que la situació més crítica es va jans de comunicació d‟avui han informat que els produir el dimecres 11 a conseqüència de l‟increment transportistes donaven una treva al govern espanyol de compres en previsió que la situació es compli- sense aixecar, en qualsevol cas, la vaga indefinida. qués, la qual cosa va provocar una disminució de les En aquest sentit, considera que l‟informe d‟avui hau- reserves. No obstant, des de la perspectiva de l‟Ins- ria d‟haver contingut un apartat sobre les previsions titut Municipal de Mercats, el divendres ja s‟estava en per acarar el futur. No obstant, agraeix la seva pre- una situació de gairebé normalitat absoluta. sentació per part del govern municipal, que ha coin- En relació al comerç i la distribució a les cadenes cidit amb les iniciatives presentades pel seu Grup i de supermercats, indica que fins al dimecres 11 els pel de Convergència i Unió sobre aquesta qüestió. camions no podien sortir dels magatzems perquè Com a presidenta de la Comissió de Seguretat i tenien piquets informatius a les seves portes. Tan- Mobilitat, considera que l‟informe d‟avui pot ser am- mateix, com que alguns havien fet una acumulació pliat en la propera sessió de l‟esmentada comissió prèvia de materials, van poder disposar de productes pel que fa als temes de mobilitat i seguretat de la en sec, tot i que, en alguns casos provocats per la ciutat. Li sorprèn que les valoracions de l‟impacte de situació d‟alarma, va haver-hi dificultats en el cas de la vaga sobre la mobilitat es concentrin fins a les 9 h l‟aigua, la llet, l‟oli i els iogurts. El dijous 12, però, es del matí quan, curiosament, les tallades de les Ron- va tornar a la normalitat i el divendres 13 ja hi havia des de la ciutat es van produir a les 10 h matí, i, a tal gairebé normalitat en el subministrament dels pro- efecte, pregunta a la Sra. Escarp per què s‟ha limitat ductes frescos. en l‟informe l‟impacte de la vaga fins a les 9h matí i Per últim, diu que el comerç no alimentari no es va no més enllà de les 10 h. A més, tenint en compte veure gairebé afectat i el sector de la restauració no que l‟informe fou elaborat el divendres passat, també va patir incidències, atès que s‟havien proveït de pregunta per què no es fa referència a la vaga del productes la setmana anterior. taxi, que va coincidir amb l‟avaria d‟unes línies del Per acabar, en relació a l‟impacte de la vaga sobre ferrocarril a la ciutat, provocant la concentració de els preus, manifesta que, segons dades dels dies 6, centenars de turistes a la plaça Catalunya per espe- 13 i 16, en alguns productes no hi ha hagut cap inci- rar un mitjà de transport, la qual cosa va afectar ne- dència, o bé només n‟hi ha hagut un dia, el divendres gativament la imatge de Barcelona. o dissabte, però destaca que, segons dades d‟ahir i Tot seguit, explica com s‟ha viscut la vaga dels úl- d‟avui, es preveu que els preus tornaran als índex de tims dies des d‟un punt de vista de promoció econò- preus anteriors a la vaga. En aquest sentit, diu que mica. Dir que Mercabarna tenia els accessos garan- els preus dels productes frescos estan estabilitzats. tits és més aviat l‟expectativa que hi podia haver per La Sra. Fandos agraeix les explicacions dels part dels subministradors de Mercabarna i dels qui membres del govern municipal i, dirigint-se a la Sra. s‟havien d‟abastir perquè, en realitat, el dimarts els Escarp, li pregunta si, tenint en compte la situació representants de Mercabarna van demanar un cor- actual, creu necessari mantenir l‟eliminació de les redor de seguretat, atès que hi havia piquets, infor- restriccions de circulació de vehicles pesats per la B- matius o no, que obstaculitzaven l‟accés al subminis- 10 fins al proper divendres 20. trament de productes. Pel que fa a la disminució de Quant a la informació facilitada pel Sr. Carnes, li l‟abastiment de productes a Mercabarna, on el peix pregunta si està previst calcular les pèrdues econò- va ser el que va tenir més dificultats, destaca que el miques que la vaga ha suposat per a Mercabarna, dimecres hi va haver serioses dificultats per a atès que n‟ha estat la més afectada, i, si s‟escau, si l‟abastiment de carn, tal com indica l‟informe, arribant es té previst donar alguna ajuda o compensació als a nivells del 10% del xai i del 0% del boví, i pregunta concessionaris per mitigar-les. en quin nivell estava la vedella. En aquest punt, de- Respecte als mercats, manifesta que durant la va- mana saber quines mesures es van adoptar per ga- ga el seu Grup ha trobat a faltar més presència de rantir la seguretat i l‟accessibilitat, tant l‟entrada com l‟alcalde o del regidor per donar missatges de tran- la sortida, al recinte de Mercabarna. quil·litat als consumidors i per fomentar el consum Respecte als mercats de Barcelona, diu que es responsable, atès que alguns titulars van dir que els possible que hi hagués un cert component d‟alarma mercats estaven buits, per la qual cosa molts con- social, tot recordant les imatges emeses pels mitjans sumidors no hi anaven a comprar, i no era veritat. de comunicació d‟aparadors buits i parades sense En relació als preus, si bé s‟alegra que no estigui productes. A tal efecte, li hauria agradat que el go- prevista una pujada posterior a la vaga, com ha vern municipal hagués donat algun missatge tran- comentat el Sr. Carnes, li demana que expliqui en quil·litzador a la ciutadania abans que s‟emetessin què es basa per fer aquesta afirmació. les imatges, tot recordant, també, aquelles en què A continuació, li sorprèn que en l‟informe no es faci les famílies es proveïen de productes per garantir-se referència al comerç detallista de carrer i, a tal efecte, els aliments necessaris. Considera que el govern pregunta quina hi ha estat la repercussió de la vaga. municipal hauria d‟haver demostrat que la situació Per acabar, es felicita per poder parlar d‟aquest estava controlada perquè, si bé la vaga no és res- tema en passat i fer una valoració de la situació, atès ponsabilitat directa de l‟Ajuntament, sí que hi té una que la vaga ja s‟ha aturat. certa corresponsabilitat. En aquest punt, diu que la La Sra. Balseiro dóna la benvinguda als represen- imatge que s‟ha donat és de no estar a l‟alçada de tants dels mercats, al gerent de l‟Institut Municipal de les circumstàncies, i considera que hi ha hagut un Mercats de Barcelona i a la directora de Mercabarna, cert corporativisme de partit. NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2407 Tot seguit, manifesta que li hauria agradat que en que es preveu que perdurin en el temps. És per això, l‟informe s‟haguessin anunciat mesures per encarar que demana fer una reflexió sobre el motiu de fons el futur, tot precisant que, en el prec que han presen- de la vaga i no entendre-la com un element conjuntu- tat, demanaven saber quina és la situació dels mer- ral, tenint en compte els motius són coneguts i sem- cats i Mercabarna, però també com s‟havia garantit bla que s‟aniran agreujant. el subministrament al comerç de la ciutat. En aquest La Sra. Escarp afirma que l‟eliminació de les res- sentit, destaca que en l‟informe no es parla de les triccions de circulació de vehicles pesats per la B-10 benzineres, on moltes tenien un rètol avisant que no serà fins a les 6 hores del proper divendres 20, sen- hi havia gasolina, com tampoc de les botigues que se que estigui previst un increment molt substancial van tancar per no tenir producte. En contra, fa avi- de trànsit. nent que en l‟informe es parla de El Corte Inglés, Tot seguit, indica que una hora més tard de decre- dient que no va tenir cap problema d‟abastiment tret tar-se la prealerta del Pla d‟Emergència Bàsic Muni- dels productes d‟alimentació, que són els de primera cipal a les 10 hores del dimarts, es va comparèixer necessitat i, al mateix temps, li sorprèn que el govern davant els mitjans de comunicació per explicar municipal hagi considerat les característiques de aquesta decisió, els seus motius, els mecanismes de producte de primera necessitat segons el catàleg de prevenció, i es va donar un cert missatge de tran- productes de El Corte Inglés, al marge dels produc- quil·litat a la ciutadania, tot dient que si la situació tes d‟alimentació. s‟agreujava es canviaria la fase del Pla d‟Emergència Per acabar, demana que s‟informi com es preveu per passar a una situació d‟alerta. A més, precisa encarar el futur si la vaga es torna a iniciar, tenint en que, diàriament, la Generalitat de Catalunya, a través compte les amenaces des transportistes, i vol saber del centre de coordinació, on hi era present l‟Ajun- quina és la valoració de les pèrdues econòmiques tament de Barcelona, informava als mitjans de co- que s‟han produït, els costos que ha hagut d‟assumir municació sobre els acompanyaments que es realit- l‟administració i el conjunt de l‟activitat econòmica de zaven i, quan la situació es va anar normalitzant, es la ciutat de Barcelona i si, en concret, es preveu al- va fer una compareixença. guna compensació a favor de Mercabarna, una acti- En relació a Mercabarna, indica que els cossos de vitat semiprivada, per la reducció de les vendes que seguretat sempre van intervenir perquè els piquets s‟han pogut experimentar en els últims dies. no impedissin l‟entrada ni la sortida del recinte. El Sr. Portabella agraeix la presentació d‟aquest Pel que fa a les benzineres, explica que hi ha un informe, tot considerant que respon a les demandes i sistema de serveis mínims d‟unes benzineres que inquietuds de la ciutadania de saber quines són les han d‟establir els mínims, on es feia acompanya- mesures que pot prendre l‟Ajuntament de Barcelona ments perquè obtinguessin combustible. Aquestes, davant la recent situació de vaga. Diu que s‟hi expli- tenen l‟obligació de no subministrar més combustible ca bé com s‟ha reaccionat i creu que la reacció ha quan estan al 10% de la reserva perquè passen a estat ràpida i encertada en relació a la situació que disposició dels serveis d‟emergència, però, en cap es va generar, però considera que els efectes pre- moment, es va arribar aquesta situació. ventius no s‟han produït, la qual cosa se sustenta en A continuació, fa avinent que s‟especifiquen els el mateix informe quan es diu que fins dimecres es temes de mobilitat a les hores punta, essent també van anar agreujant els problemes i que, a partir de una mitjana de la ciutat, i precisa que no hi va haver l‟actuació ferma i decidida dels cossos implicats, es talls a les rondes sinó marxes lentes a la ronda Lito- va remuntar la situació creada. En aquest sentit, diu ral que, en no permetre‟s l‟entrada a la ciutat, no van que en l‟informe es pot llegir que el dimecres Merca- ocasionar problemes de mobilitat greus. barna va arribar al seu punt crític màxim amb unes Per últim, manifesta que la vaga de taxis estava existències que van arribar, globalment, al 15%, i, convocada de 9 h a 14 h i que, si bé va coincidir amb per tant, es van exhaurir alguns productes, com al- una avaria de rodalies a l‟estació del passeig de guns càrnics, les verdures i el peix. També, la llet i Gràcia, es van articular llançadores per part de roda- l‟oli van tenir problemes de distribució que va generar lies i es van reforçar els serveis de metro per suplir preocupació als consumidors, els quals van optar per les necessitats que es poguessin generar. acumular el màxim producte amb el mínim temps El Sr. Carnes diu que encara no es disposa possible, donant lloc a situacions que no reflectien la d‟informació sobre les possibles pèrdues que ha situació real viscuda. Per tant, si bé considera que es ocasionat la vaga. Creu que a finals de mes es podrà va reaccionar ràpidament, creu que no es va fer una fer una certa estimació del resultat final que ha pro- prevenció davant de la situació de vaga, la qual vocat en el compte de resultats de les empreses s‟hauria de plantejar en termes generals, atès que el podent, així, fer una anàlisis més precisa. més preocupant és el fons de la qüestió, com és A pesar dels missatges de tranquil·litat i respon- l‟increment del preu del petroli. Aquest, ha batut un sabilitat de diferents operadors públics, manifesta nou rècord històric, en augmentar a 140 dòlars/barril que alguns mitjans de comunicació han fomentat un i, llevat d‟una baixada puntual que pugui experimen- consum poc responsable i, per això, s‟han donat tar, es preveu que en les pròximes dècades anirà situacions que no responien a la realitat, com la incrementant, la qual cosa té una repercussió molt d‟una benzinera que ha venut combustible equivalent important en el transport, la mobilitat, les grans dis- a un mes. tribucions i les de detall, i en molts tipus de productes Pel que fa al comerç detallista, indica que, tot i ha- derivats del petroli. A tal efecte, considera que la ver mancat algun producte específic, l‟efecte de la ciutat de Barcelona hauria de preveure com es po- vaga ha estat menor perquè ha tingut capacitat den atendre situacions d‟aquest tipus i com garantir d‟abastiment en circuit propi, a diferència del que ha el subministrament de productes a la ciutadania, atès succeït en els establiments que són franquícies ali- 2408 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 mentàries, sobretot els de fruita. Per tant, hi ha hagut Tot seguit, indica que es proposa aprovar inicial- un desabastiment de certs productes però no un ment, si s‟escau, la modificació de l‟Ordenança de desabastiment general. Mercats, atès que és una normativa preconstitucional Quant als corredors de seguretat, explica que el i, tenint en compte que ja fa aproximadament cinc dimarts es va plantejar establir un circuit per a abastir anys que es van introduint modificacions per adap- Mercabarna, però el problema estava en els punts tar-la a la nova legislació, es pretén actualitzar la d‟origen dels productes, com ara Andalusia. normativa que regula els mercats, per la qual cosa Per acabar, comparteix la reflexió del president de busquen el màxim consens possible. la comissió, tot considerant que aquesta crisi posa El Sr. Torrades fa avinent que el procés de modifi- de manifest la feblesa estructural de la capacitat cació de l‟Ordenança municipal de Mercats de Bar- d‟autoabastiment de la Unió Europea, on només un celona ha estat un procés participatiu i transparent, 25% dels aliments són propis i la resta són d‟im- essent els objectius de la seva modificació, els se- portació. En concret, indica que la major part del peix güents: 1. Adequar el text a la legislació vigent; 2. ve amb avió del sud d‟Àfrica i d‟Amèrica. En aquest Introduir nous supòsits i processos; 3. Suprimir els punt, manifesta que tota la política alimentària de la articles que han quedat obsolets; 4. Adaptar el text a Unió Europea s‟està revisant arran de les pujades de l‟evolució del sector del comerç dels darrers anys; i preus, i que el factor Xina i Índia distorsiona la reali- 5. Renovar la part més tècnica de la normativa, so- tat. En aquest sentit, diu que l‟escenari previst d‟aquí bretot la relacionada amb les obres, les instal·la- a 10-15 anys no és de millora fins que no es rees- cions, les parades, etc. tructurin tots els mecanismes de producció i, des Tot seguit, comenta que l‟Ordenança va ser apro- d‟una perspectiva més global que la municipal, con- vada en un Consell Plenari de l‟any 1969 en una sidera que s‟han de revisar els paràmetres de l‟última Barcelona molt diferent a l‟actual, atès que només hi agenda que l‟any 2000 va establir la Unió Europea havia 31 mercats dels 40 actuals, no s‟havia inaugu- en el tema alimentari. rat cap hipermercat i amb uns hàbits de la població i Es dóna per tractat. una dinàmica comercial ben diferents de l‟actual. A partir del període dels ajuntaments democràtics d) Compareixences Govern municipal s‟inicien un seguit de canvis, essent els més relle- vants, en relació a aquest tema, l‟aprovació del Pla A la Comissió: Especial d‟Equipament Comercial Alimentari de Bar- 2. Que comparegui el responsable de Comerç i celona (en endavant, PECAB) i la creació de l‟Institut Mercats per tal que informi a aquesta Comissió dels Municipal de Mercats, l‟any 1993, on també van fer- efectes que ha tingut la vaga de transportistes sobre se algunes modificacions puntuals a articles de el comerç, sobre els mercats municipals i sobre Mer- l‟Ordenança per adaptar-la a la situació d‟aquell mo- cabarna. ment, com per exemple, la introducció dels forns de Es dóna per tractada en el punt 1. pa i autoserveis, la venda de congelats, i la introduc- ció dels horaris de tarda. Diu que la situació comer- cial d‟aleshores no té res a veure amb l‟actual, on III) Propostes a dictaminar Barcelona té 40 mercats amb més de 3.500 opera- dors, comerciants, negocis; amb 200.000 metres a) Ratificacions quadrats construïts; 57.000 metres quadrats de su- b) Propostes d'acord perfície comercial de les botigues; i més de 100.000 metres quadrats de les plantes de venda. A més, IV) Part decisòria / Executiva s‟ha anat reforçant l‟estructura dels 19 eixos comer- cials, tenint tots ells un mercat al mig o al seu llindar. a) Ratificacions També, des d‟un punt de vista demogràfic, Barcelona b) Propostes d'acord ha canviat amb l‟arribada de nova població que l‟ha rejovenida i, per això, s‟han generat nous reptes. 3. Aprovar inicialment la modificació de l‟Orde- A continuació, destaca una de les jornades de tre- nança municipal de mercats de Barcelona; donar-li el ball anual que es fa amb Mercats de Barcelona, la de tràmit d‟informació pública que estableix l‟article 178 23 de gener de 2006, on una de les ponències tenia b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d‟abril, pel qual per objecte estudiar la manera de modificar el text de s‟aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim l‟Ordenança, la qual cosa ja s‟havia intentat en altres local de Catalunya; en conseqüència, atorgar un ocasions els anys anteriors. Precisa que en l‟es- termini de trenta dies, a comptar des del següent al mentada jornada es va aconseguir un cert consens de la publicació d‟aquest anunci al Butlletí Oficial de amb els operadors dels mercats perquè, en lloc la Província, perquè les persones interessades pu- d‟acordar redactar una Ordenança ex novo, atès que guin consultar l‟expedient i, si fos el cas, formular-hi aquest intent havia fracassat sis vegades anterior- les al·legacions i/o els suggeriments que considerin ment, es va acordar que la metodologia consistís en adients. Tenir-la per aprovada definitivament si no revisar article per article per veure quins s‟havien de formulaven al·legacions i/o suggeriments, donant-ne mantenir, modificar, o suprimir, partint, en tot cas, de compte al Plenari del Consell Municipal; i publicar-la la mateixa Ordenança. A partir d‟aquí, diu que es van en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. adoptar els següents criteris relatius a les modificaci- El Sr. Carnes agraeix la presència del Sr. Ripoll, ons: 1. Modificacions d‟obligat compliment per nor- vicepresident de Fegram i membre del Consell Rec- mativa de rang superior posterior a l‟any 1969; 2. tor de l‟Institut Municipal de Mercats, i la del Sr. Goñi, Modificacions necessàries per la gestió quotidiana membre i representant de Pimec mercats. dels mercats que ja s‟anaven fent sense que esti- NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2409 guessin recollides en l‟Ordenança; 3. Modificacions sentit que permet anar assolint, gradualment, que necessitaven una negociació i un consens de l‟objectiu d‟anar augmentant els horaris d‟obertura, tots els agents implicats; i 4. Modificacions relatives a incloses les tardes. Es preveu començar pels mer- les qüestions tècniques. Fruit d‟això, es va constituir cats remodelats esdevenint, però, una condició per una comissió de persones representatives de mer- als negocis que s‟obrin de nou. cats per la seva experiència que es va reunir sis Per acabar, manifesta que la proposta d‟acord que vegades per acabar de consensuar un text que, en el avui se sotmet a votació és una refosa de l‟Orde- seu mínim comú denominador, tots poguessin com- nança municipal de mercats amb una nova numera- partir. En concret, indica que se sustentava en acon- ció, respecte a la qual està convençut que, en la pos- seguir l‟equilibri de tres grans pilars: 1. Garantir la terior fase d‟al·legacions, es podran acabar de pactar viabilitat econòmica dels operadors dels mercats; 2. alguns dels aspectes que encara estan pendents. Mantenir la naturalesa de servei públic gestionat per La Sra. Fandos agraeix les presentacions dels l‟Ajuntament; i 3. Garantir els drets i necessitats dels Srs. Carnes i Torrades i dóna la benvinguda i agraeix consumidors i ciutadans de Barcelona. la presència dels Srs. Ripoll i Goñi, els quals han Quant al text de l‟actual Ordenança, comenta que treballat molt en la redacció dels canvis efectuats en té 206 articles dels que, després del treball, se‟n l‟Ordenança. proposa suprimir 32 i modificar-ne 48. Per tant, A continuació, també dóna la benvinguda a aques- s‟afecta un 40% de l‟articulat, quedant igual els 120 ta proposta d‟acord, atès que és una Ordenança de articles restants. fa molts anys i és evident que s‟ha d‟actualitzar. En Tot seguit, explica els canvis més significatius, tot aquest sentit, indica que no hi ha reunió amb els dient que, com a qüestions de regulació genèrica operadors o concessionaris de mercats en la que no s‟introdueix l‟establiment des del punt de vista admi- es tracti la necessitat de canviar-la. I, si bé s‟ha in- nistratiu; per adaptació a normativa de rang superior, tentat sis vegades sense èxit, ara aquest tema s‟ha es permet que un estranger pugui tenir una parada; i, desencallat amb un text que té un consens prou im- per l‟adaptació al Codi Civil català s‟estableix que, en portant. Al respecte, reconeix la feina feta pel Sr. cas de defunció del titular, la línia successòria sigui Torrades, i està segura que el seu talant dialogant ha cap als fills i no cap al cònjuge. ajudat a aconseguir-ho. En relació a aspectes més concrets, indica que, En relació al procés, manifesta el seu desacord pel que fa al nombre màxim d‟autoritzacions que pot amb l‟actuació del Sr. Carnes atès que, mentre tots tenir un mateix titular, que ara són 10, la qual cosa els Grups estaven intentant dialogar, va fer unes impedeix molts processos de fusió, s‟ha pactat una declaracions sobre l‟horari dels diumenges, el qual forma negociable per poder créixer i fusionar els no s‟havia discutit perquè no estava inclòs en el de- negocis. Quant als articles relacionats amb la ins- bat, quedant sorpresos quan després ho van llegir pecció sanitària, diu que s‟han actualitzat a la nova als diaris. Precisa que actuacions com aquesta no normativa i adaptat en funció de les competències de afavoreixen el procés i, per això, li demana que, de l‟Agència de Salut Pública de Barcelona. També, cara a futures ocasions, hi ajudi més, igual com ells s‟ha adaptat tot el règim sancionador a la Llei de fan l‟esforç de dialogar perquè el sector ho necessita Bases de Règim Local perquè havia esdevingut ob- i ho vol. A més, li recorda que aquesta proposta no solet, tant pel que fa al llistat de faltes lleus com s‟aprova fins avui, respecte a la qual el Grup de greus i les seves respectives sancions. A més, expli- Convergència i Unió ha d‟emetre el sentit del seu vot ca que en relació als articles comercials, sobretot en i, si bé es pot tenir la seguretat que no hi votaran en el 106, que enumera tot allò que es pot vendre en les contra de cara a les persones dels mercats, li dema- diferents denominacions de mercats, s‟ha inclòs la na que ho tingui en consideració. possibilitat de fer fusions i de vendre plats cuinats i Tot seguit, expressa l‟abstenció del seu Grup a precuinats en la majoria de les activitats, per la qual aquesta proposta, atès que després de tants anys cosa molts negocis poden veure incrementats els per actualitzar l‟Ordenança, la volen estudiar amb seus fons de comerç. Així, és el cas de la fusió de més deteniment perquè no voldrien pensar, un cop les xarcuteries i cansaladeries, de les botigues de aprovada, que es podia haver anat més enllà. En peix i marisc, de les d‟adrogueria i queviures, entre concret, considera que hi hauria d‟haver un marge d‟altres. En aquest punt, indica que l‟article 107 tam- d‟autogestió més important en els mercats, junta- bé es modifica perquè suposa una limitació de per- ment amb tota una sèrie d‟aspectes que, si bé poden centatge d‟aquestes denominacions que encotilla ser difícils d‟incloure, en tot cas volen donar-se el molt la presa de decisions i la fluïdesa dels mercats. marge del període d‟al·legacions per mirar si hi ha Arran d‟aquestes modificacions, uns 758 negocis alguna possibilitat de presentar-los. No els agradaria podran veure augmentats els seus fons de comerç pensar que van tenir l‟oportunitat de dir-ho i no ho perquè podran vendre productes que, ara, no poden. van fer. I puntualitza que potser ho diran, se‟ls con- A part, també s‟ha de tenir en compte la nova possi- testarà que no i, igualment, hi votaran a favor. bilitat que tots els negocis, a excepció dels que no Per acabar, avança que el seu Grup presentarà venen producte fresc, si compleixen els requeriments al·legacions en la línia del que creuen que es pot tècnico-sanitaris, podran vendre plats precuinats i anar avançant i reitera la seva abstenció amb la vo- cuinats de les seves especialitats. En concret, repre- luntat, però, d‟intentar arribar a un acord entre tots i senten un 89% del total. votar a favor. Per últim, comenta que també s‟ha modificat el La Sra. Balseiro felicita els qui han contribuït de tema dels horaris, tot precisant que aquesta qüestió manera decisiva a l‟elaboració de la proposta de s‟ha debatut en profunditat, i n‟ha resultat un redactat modificació de l‟Ordenança municipal de mercats, que fa possible complir la normativa actual en el atès que fa molts anys que es va aprovar i, des de 2410 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 llavors, en el mercat s‟han produït molts canvis eco- En relació a les modificacions efectuades, destaca nòmics i socials, i han variat els hàbits i les necessi- sis aspectes. En primer lloc, considera molt important tats dels consumidors. Considera òbvia la necessitat el nou article 34, que parla de la flexibilització en la de modificar la regulació dels Mercats de Barcelona limitació del nombre d‟autoritzacions màximes per i, en aquest sentit, celebra que, després d‟un llarg titular, atès que permet que els propietaris actuals termini de reivindicació per part dels interessats, se puguin contemplar una dimensió diferent de la que sotmeti a aprovació d‟aquesta Comissió. Si per una tenen ara. Així, tots aquells que pensen en ampliar el banda reconeix el gran avenç que suposa per adap- seu negoci, augmentant les seves prestacions i la tar-se a les noves necessitats, diu que hi ha certs seva atenció al públic, o bé tenir presència en dife- aspectes en què es pot seguir avançant. Així, consi- rents mercats, el fet que hi hagi una major flexibilitat dera que es pot aprofundir en la flexibilitat i en les en aquest tema, sens dubte, pot ajudar a donar una garanties dels titulars en les seves relacions amb nova visió als comerciants. En segon lloc, creu que l‟Administració. A tal efecte, expressa l‟abstenció del també és important la modificació de l‟article 49, seu Grup a la proposta perquè es reserva el dret a segons el qual els venedors hauran de donar com- presentar al·legacions per poder seguir avançant en pliment a la normativa de gestió de residus, tot preci- els propers mesos. En aquest punt, comunica que el sant que alguns mercats de Barcelona han obtingut seu Grup va presentar unes esmenes, més aviat el reconeixement màxim que atorga la Generalitat de simbòliques, per tal d‟arribar a l‟expedient d‟avui Catalunya quant a la recollida de residus, especial- però, en tot cas, tindrà l‟oportunitat de seguir apro- ment de matèria orgànica. No obstant, com que la fundint en els propers dies. modificació de l‟article 49 posa l‟accent a la recollida Per últim, reitera la felicitació als diferents repre- de la gestió de residus, dóna i obre una perspectiva sentants que han participat en la redacció del text de que va més enllà de la matèria orgànica, podent fer- l‟Ordenança i, respecte a les declaracions que el Sr. se una aportació en la recollida selectiva d‟altres Carnes va fer la setmana passada en els mitjans de tipus de productes segons com arribin en els mer- comunicació, considera que es va atribuir una feina cats, ja sigui en safates de porexpan o en caixes de que, en realitat, correspon a uns altres. Precisa que li plàstic o de fusta, les quals poden ser fàcilment reuti- hauria agradat que, en comptes d‟anunciar, unilate- litzades o retornades al circuit. En tercer lloc, destaca ralment, la proposta de modificació de l‟Ordenança, que en l‟article 90 es tipifiquen tres faltes greus no la qual cosa considera que també els pertoca, ha- previstes fins ara, essent la primera la manca de gués garantit l‟abastiment en els mercats de Barce- pagament de quotes de l‟associació, la qual conside- lona. ra fonamental perquè representa el foment de El Sr. Portabella agraeix al Sr. Torrades la presen- l‟associacionisme, és a dir, la capacitat de que els tació de l‟informe i agraeix la presència dels Srs. comerciants o paradistes no puguin aprofitar-se de Ripoll i Goñi, considerant-los dos estàndards clarís- l‟esforç continuat i sostingut en el temps dels seus sims dels mercats de la ciutat de Barcelona. També, companys, sinó que se‟ls obliga a participar econò- felicita el fet que es presenti aquesta proposta micament sense poder obviar la seva obligació d‟acord, atès que el procés per dur a terme la modifi- d‟enfortir l‟associacionisme dintre del mateix mercat, cació de l‟Ordenança municipal de mercats no ha el qual permet guanyar tamany competitiu en relació estat fàcil després de sis intents fallits, el primer dels als grans operadors. És en aquest sentit que li sem- quals va iniciar-se a l‟abril de l‟any 2006. bla una molt bona proposta. El quart aspecte que Tot seguit, expressa el vot favorable del seu Grup destaca és el fet que se sancioni la manca de com- a la proposta d‟acord d‟aprovació inicial de la modifi- pliment dels horaris comercials. En aquest punt, pro- cació de l‟esmentada Ordenança perquè, entre d‟al- posa al Sr. Carnes subsumir el debat sobre el punt tres raons, no fer-ho seria incoherent amb la partici- 11 de l‟ordre del dia que és una pregunta del seu pació que el seu Grup va tenir en els inicis del Grup sobre l‟obertura dels establiments comercials procés. en diumenge, que hi discrepa. Senyala que es tracta A continuació, considera imprescindible l‟adapta- d‟una modificació que no només fa referència a la ció del text a l‟evolució del sector del comerç per tal tipificació del règim sancionador, sinó que també de mantenir-lo viu i perquè continuï tenint una vigèn- s‟ha redactat el fet que els comerciants obrin a les cia i una presència en la nostra societat que continuï tardes, la qual cosa li sembla correcta, tot i que con- essent de la importància que ha tingut tradicional- sidera que la peça clau és com es fa complir. En ment. Diu que els mercats han deixat enrere el perí- concret, diu que tot i haver-hi un text ben intencionat ode en que la ciutadania va perdre-hi l‟interès i, en que digui que "a partir d‟ara a les tardes s‟ha d‟obrir”, contra, des de fa pocs anys, generen un nou interès, després no s‟obre. Per tant, destaca que el repte que esdevenint un lloc de confiança on es compra quali- tots haurien d‟afrontar són les tardes dels dimarts, tat, on et pots fiar dels venedors i venedores, i on dels dimecres i dels dissabtes per tal que hi hagi uns pots aprendre quelcom nou alhora de cuinar un pro- horaris que permetin els ciutadans i les ciutadanes ducte determinat. anar al mercat un dia per la tarda sense tenir el dub- Quant al text de l‟Ordenança, considera que el fet te de si estarà obert o no. En contra, creu que obrir que la modificació afecti un 40% dels articles demos- els diumenges comporta un tipus de despesa als tra la seva importància i, en aquest sentit, reconeix comerciants, suposant-los una sobrecàrrega de cos- l‟esforç que, al respecte, s‟ha fet des de l‟Institut Mu- tos que disminueix la viabilitat econòmica de cadas- nicipal de Mercats, el de les persones que formen cuna de les parades i que, en canvi, dóna avantatge part del seu Consell Rector, el de les persones dels a aquell tipus de comerços que poden suportar pèr- mercats i el de la mateixa direcció política de l‟Ins- dues durant un temps determinat perquè poden in- titut. corporar-les en el seu compte de resultats fins que NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2411 ha minvat molt la resistència de la competència en el exemple. A tal efecte, posa en relleu la necessitat de seu entorn. En aquest sentit, considera que no és dur a terme aquesta reforma, tot considerant correcte encertat permetre que els establiments comercials el procés previ a la seva aprovació, atès que té la puguin obrir en diumenge, a part que significaria un sensació que en molts processos de futur de la ciutat incompliment de la legislació actual. A tal efecte, aquesta ordenança hi jugarà un paper. Així, com ha proposa deixar de banda aquesta possibilitat i, en comentat el Sr. Portabella, en matèria de gestió de contra, fer un esforç per fer complir els horaris de les residus, hi ajuda el fet que una ordenança ampliï el tardes dels mercats perquè la ciutadania tingui la paper dels mercats al respecte, ja sigui millorant el certesa que estan oberts. Un cinquè aspecte que procés de l‟orgànica, o ampliant els seus mecanis- destaca és la modificació de l‟article 106, per la qual mes de selecció dels residus, sobretot tenint en es permet reagrupar les diferents denominacions compte que d‟aquí un any i quatre o cinc mesos en- actuals, simplificar-les i, així, augmentar els fons trarà en vigor la nova contracta que estendrà la reco- comercials que, al seu entendre, beneficiarà tant els llida selectiva de l‟orgànica a tota la ciutat. També, comerciants com els compradors i compradores. ressalta la capacitat dels mercats d‟adaptar-se a la Sobre aquest tema, coincideix amb el que ha dit el realitat comercial de concentració i d‟horaris, tot co- gerent, tot recordant la batalla entre el peix i el ma- mentant que ella n‟és una usuària i li desagrada no risc, i entre les verdures i fruites, i, per això, creu poder-hi anar quan estan tancats. Per tant, més enllà que, finalment, s‟ha arribat a un acord de sentit co- del seu interès personal, considera que mereix la mú. Considera que amb aquesta modificació es per- pena respondre els reptes de futur, tot considerant met aprendre una nova especialitat, la qual cosa que s‟està en un bon context per aprovar la refosa de millora la professionalitat de les persones i suposa l‟Ordenança de mercats. una nova oportunitat de negoci. Per últim, troba molt El Sr. Carnes agraeix els comentaris dels Grups interessant que es puguin vendre plats cuinats i pre- de l‟oposició, tot afirmant que l‟objectiu d‟aquest pro- cuinats en la majoria dels establiments sempre i cés és assolir el màxim consens per aconseguir un quan estiguin relacionats amb els seus productes. text que sigui de tots i, a l‟efecte, diu que en les pro- Per acabar, reitera el sentit favorable del seu vot a peres setmanes s‟ha de continuar treballant-hi. aquesta proposta per tots els motius exposats, però Pel que fa al tema dels horaris, en resposta també fa una salvedat dient que aquesta Ordenança també de la pregunta formulada pel Grup d‟Esquerra Repu- afecta els mercats que no són pròpiament d‟ali- blicana de Catalunya, manifesta que és un debat mentació, com el de la venda de flors, de segells, els emmarcat en la Llei 8/2004, de 23 de desembre, Encants, o el d‟animals. En concret, respecte a d‟horaris comercials, la qual preveu la possibilitat aquests, considera que les vendes d‟animals a la d‟obrir diumenges i/o festius, tot indicant que Rambla dels Estudis de Barcelona ha d‟adequar-se a l‟experiència dels dos darrers anys en algun indret ha la l‟Ordenança de protecció, tinença i venda d‟ani- demostrat que és un element a considerar. Si bé mals, que va ser aprovada per unanimitat el 22 de comparteix les reflexions que han fet els membres desembre de 2003. En aquest sentit, comunica que sobre les limitacions, no considera convenient ex- el seu Grup introduirà una esmena durant el període cloure d‟entrada aquesta possibilitat, la qual també d‟informació pública de l‟Ordenança municipal de s‟ha de consultar als mateixos mercats, on poden Mercats, la qual condicionarà el sentit del seu vot per haver-hi opinions divergents en funció de les respec- a l‟aprovació definitiva. Precisa que donen un temps, tives característiques. En aquest sentit, creu que és més que raonable, per al compliment de qualsevol un tema que ha de quedar obert per tal que opinin ordenança, que és de sis anys i, per tant, finirà al 22 les diferents realitats comercials, sempre però dins el de desembre de 2009. Finalment, diu que, o bé les marc legal establert per la Generalitat de Catalunya, parades d‟animals s‟adapten a la llei, o la deixen perquè parlant amb els operadors, és qüestionable la d‟incomplir, però, en tot cas, no pot ser que cinc anys venda real de determinades parades de producte després encara s‟estigui en la situació actual. Per fresc els dilluns pel matí. Per tant, considera neces- tant, són comprensius i, per això, donen un any més, sari reflexionar sobre aquest tema i evolucionar se- fins el 22 de desembre de 2009, tot i que els sembla gons les demandes i característiques del mercat, tot que això ja hauria d‟estar resolt. indicant que quan es va plantejar el tema de les su- La Sra. Mayol se suma als agraïments i felicitaci- perfícies comercials en el mercat de la Concepció va ons que s‟han fet als representants del sector dels semblar una revolució i ara, en canvi, tothom ho con- mercats, indicant que a la sala n‟hi ha dos d‟històrics, sidera un element que el consolida. A tal efecte, pre- als quals agraeix la seva feina. També, agraeix al Sr. cisa que s‟ha de fer una reflexió econòmico-co- Torrades la seva feina de consens que ha permès mercial que respongui a una realitat de mercat i es participar, tot ressaltant que el procés participatiu ha faci en un marc legal que ho permeti. Al respecte, acollit els diferents punts de vista, que l‟aportació intueix que, segons les característiques del mercat, dels Grups de l‟oposició ha estat constructiva, i que les dinàmiques de la pròpia societat barcelonina ho els Srs. Portabella i Carnes ho han impulsat políti- poden fer necessari d‟aquí a quatre o cinc anys vista, cament des de les seves responsabilitats. Així, tenint com ja ha passat en alguns mercats internacionals en compte aquesta conjunció d‟elements: diàleg, en l‟àmbit del producte fresc. implicació i gestió del procés correcte, i impuls polí- En relació als animals, comparteix l‟obligació de tic, considera que estem davant d‟un bon text que el complir les normatives aprovades i reitera, com ja va seu Grup felicita i li dóna suport. expressar en el Consell Plenari, la necessitat d‟un A continuació, comparteix amb la Sra. Fandos àmbit de treball que s‟ha de renovar perquè hi hagi la l‟opinió que aplicant el sentit comú s‟eviten molts possibilitat tècnica entre els paradistes, l‟Institut Mu- debats, essent-ne la proposta d‟acord d‟avui un nicipal de Mercats i el Districte de Ciutat Vella per tal 2412 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 de donar una resposta a l‟actual necessitat i realitat que no és fàcil resoldre-ho, hi ha d‟haver un límit, i de protecció, venda i tinença d‟animals a la Rambla, reitera que el seu Grup presentarà una esmena en en el marc de la normativa actual. Si bé és conscient aquest sentit en el període d‟informació pública. de les característiques del procés que es va desen- Quant als horaris, que diu que és un tema volupar en aquest tema, confia que amb capacitat i d‟economia d‟escala, explica que els qui defensen voluntat de diàleg es pot donar aquella resposta, la poder obrir 24 hores al dia els 365 dies de l‟any són qual no és un repte fàcil, atès que hi ha límits de les grans corporacions i cadenes perquè són les metre quadrat que acoten el volum i mida de les úniques que poden interioritzar els costos negatius i parades respecte a les actuals, però manifesta que recuperar-los a mesura que eliminen la competència. han de ser capaços d‟articular el disseny i caracterís- Precisa que els consumidors i consumidores no tiques de les mateixes. compren més pel fet de poder anar-hi el diumenge i, La Sra. Fandos lamenta que el Sr. Carnes obri en canvi, els costos sí que varien, els quals només debats sobre temes que no consten en la proposta es poden recuperar quan es ven més perquè s‟ha d‟acord que s‟està debatent, tot ressaltant que eliminat part de la competència. En aquest sentit, l‟Ordenança no parla dels diumenges. A tal efecte, atès que la finalitat última de la liberalització dels demana al Sr. Carnes que se centri en el debat i horaris és l‟eliminació de la competència, manifesta expressa el seu desacord amb la possibilitat d‟obrir que el seu Grup hi està en contra perquè defensa la els diumenges, amb la qual la majoria d‟operadors competència i que es pugui mantenir una estructura tampoc no hi estan d‟acord. En aquest punt, si es de petit i mitjà comerç al carrer i en els mercats que considera que no parlar-ne és una possibilitat perdu- permeti que hi hagi famílies que vagin creixent de da, proposa que també es debati sobre l‟autogestió dimensió en funció de les seves possibilitats econò- dels mercats o l‟elecció directa dels directors, entre miques. Per tant, considera crucial el tema dels hora- d‟altres. Però, com que aquests temes no són objec- ris i expressa que primer cal aconseguir que s‟obrin te del debat d‟ara, considera que s‟han de cenyir a les tardes dels dimarts, dimecres, dijous i dissabtes debatre el contingut de l‟Ordenança i no obrir debats abans de plantejar la possibilitat d‟obrir tots els dies nous. de la setmana, atès que això suposa disparar els La Sra. Balseiro considera que el debat d‟avui so- costos quan no es disparen les vendes. bre la modificació de l‟Ordenança Municipal de Mer- Per últim, manifesta que els progressos de deser- cats brinda una oportunitat a tots els Grups Munici- tització del comerç en les ciutats i en els establi- pals i als mateixos mercats de la ciutat. Evidencia ments comercials de mercats no són bons indicadors que tots comparteixen que trenta-nou anys són molts ni uns indicadors desitjats en una ciutat amb una en un marc d‟economia de mercat i, per tant, tots activitat comercial com la que té Barcelona. estan d‟acord a adaptar-se als grans canvis produïts El Sr. Carnes comenta que ja hi haurà temps per en el teixit social i econòmic, tant de la ciutat, com debatre tots plegats el tema dels horaris, tot dient del món. En aquest sentit, creu que s‟ha d‟aprendre que no és del tot cert que es compri el mateix perquè del passat, deixant enrere la rigidesa en el funciona- s‟ha de tenir en compte el valor afegit de la diferenci- ment dels mercats per part de l‟Ajuntament de Barce- ació del producte respecte als de les altres superfíci- lona, i cal que s‟avanci guanyant flexibilitat, com vo- es. No obstant, creu que és un tema que s‟ha len els titulars de les parades dels mercats. Al d‟analitzar a fons i, a partir d‟estudis de mercat, de- respecte, indica que hi haurà un període per enda- terminar quin és el millor dia, si és oportú obrir per vant on es podran aprofundir i ampliar els acords les tardes, quan i com. En aquest punt, indica que hi sobre el contingut de l‟Ordenança perquè, en tot cas, ha mercats on el procés de rehabilitació i millora els no rebutja la possibilitat de guanyar certa flexibilitat està convertint en unes oportunitats i no sap fins a pels mercats per fer-los més competitius. quin punt se‟ls hi està donant tot el rendiment possi- El Sr. Portabella comparteix amb el Sr. Carnes ble. que el procés relatiu a les parades de venda Pel que fa als animals, fa avinent que les perso- d‟animals no és un procés gens fàcil, però, com tot nes que han d‟arribar a un acord sobre aquest tema procés, ha d‟arribar un moment que s‟ha d‟acabar. estan presents en la sala, tot desitjant que, a pesar Indica que es va encarregar un informe al Col·legi de de les dificultats que hi pugui haver, amb voluntat Veterinaris, el contingut del qual el va conèixer a d‟entesa i diàleg s‟aconsegueixi. través de la premsa, i en el que es diu que es produ- El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, eix un incompliment de l‟Ordenança sobre protecció, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d‟ ICV-EU i A, tinença i venda d‟animals i de la Llei de protecció la Sra. Fandos expressa l'abstenció de CIU, la Sra. dels animals de la Generalitat de Catalunya. Així, diu Balseiro expressa l'abstenció del PP i el Sr. Portabe- que cinc anys després ja no hi ha un període de lla expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. temps ampli i dilatat per veure què es fa, sinó que ha arribat el moment de complir l‟Ordenança i la Llei c) Proposicions que, a més, està avalat per un organisme indepen- dent, com és el Col·legi de Veterinaris. En aquest punt, indica que cinc anys sense complir l‟Ordenança V) Part d'impuls i control és una anomalia i, per tant, aquest procés s‟ha de tancar en algun moment atès que, en cap cas, no es a) Proposicions / Declaracions de Grup pot fer servir, com a tècnica dilatòria, la utilització de reunions que no acaben mai en acords perquè, jus- Del Grup Municipal CIU: tament, no tenir un acord permet continuar com fins 4. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació ara, incomplint la normativa. Per això, si bé entén i Coneixement acorda: Instar a l'aplicació d'actuaci- NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2413 ons de suport als comerciants i concessionaris del els paradistes li han donat el seu vistiplau, quedant Mercat de la zona de Felip II afectats per les obres ara pendent la seva execució. També, diu que la de construcció de la línia 9 del metro, amb l'objectiu implantació de la zona verda al barri de Navas supo- d'ajudar-los a superar les dificultats generades per saria l‟alliberament de places perquè en la vorera del les esmentades obres. Llobregat del carrer Felip II en direcció l‟Eixample hi La Sra. Fandos explica que aquesta és una pro- hauria tota aquesta zona verda regulada. Seguida- posta que ja han presentat en d‟altres ocasions refe- ment, comenta que han modificat un seguit de se- rida a altres zones, atès que consideren que els co- nyals de trànsit que confonien els paradistes i, per merços i els concessionaris de mercats afectats per això, s‟han col·locat correctament. A més, diu que obres de llarga durada haurien de tenir algun tipus estan preparant una unificació dels senyals de càrre- de compensació per part del govern municipal. En ga i descàrrega en diferent d‟horaris i conceptes. concret, és el primer cop que es refereixen a la zona Una altra petició dels paradistes és la instal·lació de Felip II, a diferència de la zona de Provença- d‟un aparcament de bicicletes particulars a la canto- Balmes, Sant Martí, el Carmel, i Sants Montjuïc. Diu nada de Felip II amb Olesa. I, per reforçar l‟àrea co- que els comerciants i concessionaris del mercat de la mercial, han sol·licitat l‟autorització per fer un mercat zona de Felip II estan patint unes conseqüències al carrer Olesa, estant ara pendents de què aportin molt negatives per les obres de la línia 9 de metro, un plànol amb la ubicació, amb el tipus de comerç tot destacant que arribar-hi és molt difícil, atès que per a cadascuna de les parades, els compromisos de les obres estan a tocar del mercat. És per aquest neteja i seguretat, i per unificar la imatge de totes les motiu, que avui presenten aquesta iniciativa, de for- parades. ma oberta, perquè volen que es tingui en compte Per acabar, expressa que tots són conscients de aquesta situació i es duguin a terme actuacions de la situació i agraeix la paciència dels paradistes que suport al respecte. estan vivint en primera línia una transformació que, si La Sra. Balseiro expressa el vot favorable del seu bé és positiva, de moment els porta enrenou. Grup a aquesta proposta, tot precisant que s‟ha de- La Sra. Mayol expressa el suport del seu Grup a tectat una reducció important de l‟activitat econòmica aquesta iniciativa. de la zona de Felip II, la qual cosa és coneguda per La Sra. Fandos agraeix el suport del govern a la regidora i els responsables polítics del districte de aquesta proposta, però demana que, a part de fer el Sant Andreu. En aquest punt, recorda que hi havia el que la Sra. Mumbrú ha explicat, de la qual cosa ja en compromís per part del govern del districte de Sant tenien coneixement per la reunió que van tenir amb Andreu de detectar les causes que han provocat la presidenta de l‟associació de comerciants i amb el aquesta reducció de l‟activitat econòmica atès que, a president del mercat, es duguin a terme altres mesu- part de les obres de la línia 9 del metro, hi ha d‟altres res que vagin més enllà, atès que aquest és l‟ob- dificultats que s‟haurien d‟identificar. jectiu d‟aquesta iniciativa. Així, tenint en compte que Per acabar, reitera el sentit del seu vot a aquesta aquesta proposta, presentada de forma oberta, que- iniciativa perquè, tot i considerar que no és suficient, da aprovada, entén que s‟actuarà més en la línia sí podria ser el primer pas per resoldre aquesta situ- apuntada pel Sr. Portabella, és a dir, de trobar pro- ació indesitjable que està patint la zona de Felip II. postes consistents en deixar de pagar una sèrie El Sr. Portabella indica que, si bé el seu Grup, en d‟impostos o d‟elaborar plans de dinamització co- general, no és procliu a recolzar iniciatives d‟aquest mercial, tant del mercat com del seu entorn, o aplicar tipus, en aquest cas concret sí hi voten favorable- les que ja s‟han fet en el mercat de Sants-Montjuïc i ment atès que la situació és clamorosa. Precisa que en d‟altres mercats. fa dos anys que el mercat de Felip II té incidències i, Quant a la petició dels paradistes relativa a les per això, després de tant de temps sense tenir el seu zones verdes i blaves, entén que, a partir d‟ara, accés regularitzat, la qual cosa afecta l‟economia s‟agilitzarà, atès que tenen la sensació que no dels comerciants i concessionaris del mercat, consi- s‟acaba de plasmar. En aquest sentit, si bé està dera que l‟administració ha d‟intervenir-hi. A tal efec- d‟acord amb les mesures explicades, demana que es te, li semblaria correcte adoptar una mesura com la facin amb rapidesa i que, a més, se‟n pensin d‟altres que es va prendre a Sants-Montjuïc, consistent en que vagin més enllà. descomptar la taxa de residus, així com qualsevol Per acabar, agraeix a tots els Grups el seu suport, acord que representi una millora pel mercat. tot esperant que serveixi per trobar, ben aviat, una La Sra. Mumbrú manifesta que el seu Grup dóna solució per millorar els dèficits que estan patint els suport a aquesta iniciativa i que comparteix el seu comerciants i concessionaris del mercat de la zona redactat. Indica que és un tema que s‟ha tractat en el de Felip II i del seu voltant. marc del Consell de Comerç del districte de Sant La Sra. Mumbrú considera que ha quedat clar que Andreu i en les reiterades reunions que s‟han tingut hi ha hagut una reflexió conjunta prèvia i afirma que amb els paradistes, els quals han fet un llistat de les es va tractar aquest tema amb els paradistes. seves necessitats. No obstant, apunta que també La Sra. Mumbrú expressa el vot favorable del s‟estudiarà l‟aportació del president respecte a la PSC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d‟ICV- taxa de residus. En concret, diu que els paradistes EU i A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de van demanar una ampliació de la zona blava i verda CIU, la Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP al voltant del mercat perquè la clientela pogués anar i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d'ERC. a comprar en cotxe i, a tal efecte, a Garcilaso, entre S'aprova. Olesa i Meridiana, es preveu la creació de 27 noves Del Grup Municipal PP: places blaves, reservant-se una cantonada per a les 5. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació motos. Precisa que aquest projecte ja està fet i que i Coneixement acorda que l'Ajuntament de Barcelo- 2414 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 na: 1. Expressi el rebuig a la proposta del Ministeri cions definitives per a les polítiques energètiques i d'Indústria, Turisme i Comerç de l'increment de les preguntaven quin era el pla del govern. A tal efecte, i tarifes elèctriques entorn al 5% i 6% a partir del mes tenint en compte la situació de crisi actual, considera de juliol. 2. Insti al Govern de l'Estat a congelar les inadmissible veure aquests increments per sobre de tarifes elèctriques. 3. Exigeixi a les Administracions i la inflació i, per consegüent, reitera el sentit favorable empreses responsables del subministrament elèctric del seu vot. a prendre les mesures necessàries per evitar noves El Sr. Portabella expressa el vot contrari del seu apagades a la nostra ciutat i que perjudiquen als Grup a aquesta Proposició/Declaració de Grup per- consumidors i activitats econòmiques. què, bàsicament, està pensada per decisions que La Sra. Balseiro senyala que aquesta iniciativa fa pren l‟Estat. Entén que l‟Ajuntament de Barcelona referència a l‟esborrany de l‟Ordre Ministerial del pot discutir decisions que pren l‟Estat que afecten Ministeri d‟Indústria, Turisme i Comerç que preveu únicament i exclusivament la ciutat de Barcelona o incrementar les tarifes elèctriques entre el 5% i 6%, que tenen una incidència sobre les competències del havent-hi una proposta concreta del 5,6%. Diu que Consistori, però creu que seria inacabable que, de aquest esborrany suposaria un increment acumulat forma permanent, es debatessin iniciatives que fan d‟un 8,9% durant l‟any 2008, que representaria el referència a decisions que, legalment, està acordat i doble de l‟Índex de Preus al Consum. Manifesta que consentit per part de tots els partits polítics que es l‟actual situació de crisi econòmica, malgrat els qui prenguin en altres administracions. En aquest sentit, no vulguin veure-la, està afectant el conjunt de la considera que on s‟ha d‟expressar el rebuig a la pro- ciutadania i, molt especialment, bona part de les posta del Ministeri d‟Indústria, Turisme i Comerç famílies barcelonines. En concret, indica que està sobre l‟increment de les tarifes elèctriques és en les incrementant el nombre d‟aturats i el de tancament Corts Generals a través dels representants directes d‟empreses i, en general, posa en relleu l‟encariment de cadascun del Grups. En aquest punt, manifesta del cost de la vida amb productes de primera neces- que és necessari saber com es poden solucionar i sitat, com la llet i els cereals. També, destaca complir les multes que la Generalitat de Catalunya va l‟encariment de l‟endeutament de les famílies, a tra- dir que imposaria a les empreses responsables de vés de les hipoteques, i l‟encariment en altres aspec- l‟apagada elèctrica de l‟any passat, tot destacant que tes. A tal efecte, considera que la proposta del Minis- és la Generalitat de Catalunya qui imposa les multes, teri d‟Indústria, Turisme i Comerç agreuja l‟esforç l‟Estat el que posa o augmenta o no les tarifes, i fa que, en aquests moments, recau sobre el conjunt de referència a la existència del Parlament de Catalunya les famílies de Barcelona, tot destacant que tothom i de les Corts Generals. En aquest sentit, si bé con- encara recorda l‟apagada elèctrica de l‟any passat sidera inacceptable l‟apagada elèctrica produïda, de que va afectar centenars de milers de barcelonins i la que ressalta que fa menys d‟una setmana que el barcelonines per una mala adequació de les infraes- Col·legi d‟Enginyers ha emès un informe sobre quina tructures a les exigències de la ciutat. Al respecte, és la seva opinió de qui és la principal responsabili- precisa que moltes de les reclamacions encara tat, el qual s‟hagués hagut d‟emetre més ràpidament, s‟estan estudiant i considera que les indemnitzacions i exigeix el compliment de les multes anunciades, aprovades en el seu moment no rescabalaven de considera que s‟ha d‟exigir en el lloc adequat. manera acurada els perjudicis que realment s‟havien La Sra. Mayol expressa el vot contrari del seu ocasionat. Per tot això, formula la present iniciativa, Grup a aquesta iniciativa per estar-hi en profund que llegeix, tot precisant que, a banda de la reper- desacord. En contra, manifesta el seu suport a cussió directa que l‟encariment de la factura de la l‟increment de les tarifes elèctriques que planteja el llum suposa per les famílies, el fet que també reper- Ministeri d‟Indústria, Turisme i Comerç tot i que li cuteixi en les activitats econòmiques, en aquest mo- sembla insuficient. Considera que el plantejament ment difícil en què es trobem pot succeir que, o bé que fa el Grup del Partit Popular, que també fa en el no puguin assumir els costos derivats, o l‟acabin Congrés dels Diputats, està ple d‟hipocresia i popu- repercutint en el preu final dels productes i, per tant, lisme, atès que el model elèctric d‟avui té a veure en el consum de la ciutadania. En aquest sentit, com amb la "llei Piqué”, que és la llei del sector elèctric de que ens trobaríem en una afectació directa i indirecta l‟any 1997 aprovada pel ministre Piqué. Parla sobre el conjunt de la ciutadania, apel·la a la sensibi- d‟hipocresia perquè aquella llei es basava, en un litat i solidaritat de tots els membres envers els ciuta- context on el preu del carburant estava a la baixa, en dans i ciutadanes de Barcelona. tenir un instrument anomenat el dèficit tarifari que La Sra. Recasens expressa el suport del seu Grup permetia, per una banda, primar el consum i, per a aquesta iniciativa tot recordant que, en anteriors altra banda, beneficiar les empreses de generació debats, el novembre de l‟any 2006, en el Congrés elèctrica. Per tant, donava lloc a una situació perver- dels Diputats, ja s‟havien oposat a l‟anterior incre- sa: protegia el dèficit tarifari i no permetia al mercat ment de les tarifes elèctriques, atès que afectaria operar en el sector elèctric. En aquest sentit, diu que molt greument les famílies i les empreses. En aquell no està d‟acord amb el plantejament que fa el Grup moment, indica que ja van demanar al govern que del Partit Popular perquè és absolutament ultraliberal presentés un Pla Energètic perquè se‟ls expliqués però, alhora, protegeix el dèficit tarifari. En aquest quin era el pla i permetés aportar, després, una polí- punt, diu que a conseqüència de la seva política ens tica de tarifes adient. En aquest punt, recorda que fa hem convertit en un dels mercats més devaluats només dues setmanes que en el Congrés dels Dipu- d‟Europa amb un màxim benefici del sector elèctric, tats es va tornar a debatre aquest increment del re- tot destacant que tenir un dèficit tarifari acumulat but de la llum, que el van titllar d‟inverosímil i significa no estar d‟acord amb un dels principis bà- d‟inadmissible i, per això, tornaven a demanar solu- sics de la sostenibilitat, que és la internalització dels NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2415 costos. Per això, es dirigeix a la Sra. Balseiro per dir- dels consumidors, un augment d‟entre un 14,5% i un li que el seu Grup no pot fer un discurs en funció de 16% els pròxims tres mesos. Al respecte, destaca cada circumstància. que són pujades absolutament alarmants i incompa- A continuació, reitera que no comparteix aquesta tibles per afrontar la situació de crisi econòmica que proposta i, ans al contrari, considera que s‟ha d‟anar afecta els ciutadans de Barcelona i del conjunt més enllà en dues direccions. En primer lloc, creu d‟Espanya i, per això, esperava que el govern muni- que s‟han de tramificar els preus de l‟electricitat com cipal recolzés les famílies i l‟activitat econòmica de la s‟ha fet amb l‟aigua per tal que els consums bàsics ciutat en comptes de posar obstacles. raonables tinguin un preu baix i es penalitzin els Quant a la iniciativa presentada, manifesta que és trams de consum malbaratador. I, en segon lloc, absolutament coherent amb el que ella i el seu partit, manifesta que una part important de les tarifes hauri- en general, sempre han defensat. En contra, consi- en de servir per finançar plans d‟estalvi i eficiència. dera incoherent i irresponsable la promesa que va fer També, senyala que hi ha més propostes però que el president del govern, atès que va comprometre‟s a se‟n parlarà quan correspongui. què la pujada de la llum seria l‟equivalent a la de Per acabar, recorda que aquest és un debat que l‟IPC i no que es doblaria. s‟està fent al Congrés dels Diputats, i puntualitza que Per tot això, lamenta la manca de suport del go- per al seu Grup hi ha una qüestió de fons important vern municipal i del Grup d‟Esquerra Republicana de que és que, si es defensen polítiques sostenibilistes, Catalunya, tot dient que les mesures que més enda- s‟ha de fer a tot arreu. vant puguin proposar per recolzar l‟economia de les El Sr. Carnes comparteix les reflexions de la Sra. famílies seran "d‟aparador”, atès que ara que es Mayol, tot ressaltant que no és coherent que el Grup podrien prendre mesures efectives per tal de mitigar del Partit Popular presenti una iniciativa d‟aquest aquest impacte de la seriosa crisi econòmica que tipus. ens afecta a tots, ells es neguen a entrar a debatre el La Sra. Balseiro agraeix el suport del Grup de seu contingut, o apel·len a discursos que els "rebo- Convergència i Unió i lamenta, no només la manca ten” de manera alarmant. de recolzament del govern municipal i del Grup En relació a les xifres, es dirigeix a la Sra. Mayol d‟Esquerra Republicana de Catalunya, sinó el to i el per dir-li que mentre governava el Partit Popular les contingut de les respectives intervencions. tarifes elèctriques s‟augmentaven al voltant d‟un 4%, Tot seguit, li sorprèn que el Sr. Portabella, que re- aproximadament, anual. I, ara, en el moment més presenta un partit polític independentista que recla- crític, econòmicament parlant, dels últims anys, ens ma la sobirania de Catalunya, no vulgui participar en trobem amb una pujada acumulada de les tarifes la presa de decisions que afecten l‟economia de la elèctriques de l‟any 2008 de, com a mínim, un 8,9%, ciutadania de Barcelona i, per això, li resulta absolu- suposant una afectació al conjunt de l‟economia, en tament incoherent. En aquest punt, recorda que en general, i també a les butxaques de la ciutadania. A aquest consistori està acostumat a posicionar-se més, segons els qui han estudiat l‟esborrany de sobre decisions que es prenen en altres administra- l‟Ordre Ministerial, diuen que aquesta pujada serà del cions, ja sigui de la Generalitat de Catalunya o de voltant del 15%-16% en els propers mesos, com ha l‟Estat, a més de l‟Ajuntament de Barcelona. Així, li comentat abans. En tot cas, diu que s‟haurà d‟es- sorprèn que quan es parla d‟una mesura que afecta perar, malauradament, a rebre les factures de les directament la butxaca dels ciutadans no vulgui re- empreses que, per descomptat, no s‟han portat gens colzar-la, tot reiterant que lamenta el to de la seva bé amb la ciutat de Barcelona, igual que el seu Ajun- intervenció. tament en no garantir un servei de qualitat. A continuació, es dirigeix a la Sra. Mayol per dir-li Per últim, reitera que lamenta el to de les inter- que, en comptes de parlar de models, ella parla di- vencions anteriors. rectament de les factures, i considera que, si bé és La Sra. Recasens considera que l‟argument utilit- una gran irresponsabilitat per part del govern que ho zat pels tres Grups municipals que s‟han oposat a proposa i ho impulsarà, hi ha una manca de respon- aquesta iniciativa, dient que no és competència sabilitat i d‟apatia per part del govern municipal per d‟aquesta Comissió, no s‟adiu amb les nombroses no voler exigir la garantia d‟un servei de qualitat amb ocasions que el Consell Plenari i les Comissions han unes tarifes que, almenys a Barcelona, estan més instat altres administracions, com en el cas de que pagades per un servei que no és del tot eficient, l‟aeroport, RENFE a compensar els comerços, o la com es va demostrar amb l‟apagada elèctrica. de demà mateix, que es parlarà del conflicte israelià. Seguidament, lamenta que el Sr. Carnes no esti- El Sr. Portabella no està d‟acord amb la Sra. Re- gui present a la sala per poder escoltar la seva rèpli- casens, atès que depèn de com es formula la Propo- ca. Dubta que sàpiga que va ser el Grup del Partit sició/Declaració de Grup. Precisa que és diferent Popular qui la setmana passada va presentar en el expressar el rebuig sobre una actuació d‟una altra Senat una iniciativa en aquest mateix sentit, que va administració i instar-la a fer quelcom. En concret, ser aprovada, per tal de rebutjar la proposta que indica que aquesta iniciativa demana que el govern estava estudiant el Ministeri d‟Indústria, Turisme i de l‟Estat congeli les tarifes elèctriques i, per tant, Comerç. A l‟efecte, lamenta profundament la inter- s‟estaria instant quelcom que no és competència de venció del tinent d‟alcalde, tot referint-se a les puja- l‟Ajuntament de Barcelona a una altra institució que, des efectives a les famílies, respecte a les quals uns a més, afecta el conjunt de l‟Estat i no el de la ciutat mitjans de comunicació fixen l‟augment en un 5,6%, de Barcelona. En aquest punt, diu que si, per exem- però altres estudis detallats d‟altres mitjans de co- ple, es parlés del Castell de Montjuïc o si la mesura municació estableixen que, en realitat, es tracta de afectés Catalunya, és evident que s‟hi posicionaria, pujades efectives que representen, per la majoria però en fer referència a un tema genèric que afecta 2416 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 el conjunt de l‟Estat, com és la pujada de les tarifes Múrcia, també ho han fet ajuntaments, com el de elèctriques, posa en relleu que hi ha una representa- Màlaga. Tenint en compte que beneficia molt clara- ció institucional de tots els Grups aquí presents que ment l‟eix mediterrani, des d‟Algecires fins a Escan- poden posicionar-s‟hi. A l‟efecte, afirma que el seu dinàvia, i que el govern central no s‟hi ha posicionat Grup té interès en posicionar-se i que, en comptes a favor, perquè sembla tenir més la voluntat de des- de ser tres, li agradaria tenir-ne vuit. No obstant, envolupar un eix Sevilla-Madrid-Barcelona, considera considera que el marc d‟actuació s‟ha d‟agafar en un adient fixar una posició favorable per part de vincle estret amb la ciutat atès que, si no, no té sentit l‟Ajuntament de Barcelona. perquè això correspon a un àmbit de tot l‟Estat. Per altra banda, manifesta que fa un discurs bas- En relació al contingut de la iniciativa, si bé està tant actualitzat, atès que defensa I+R+D+4i com a d‟acord amb el tercer punt, considera que el segon factors de competitivitat en un entorn global, és a dir, és una mica temerari perquè congelar les tarifes tot allò relacionat amb la innovació, la identitat, i la elèctriques és quelcom insòlit en el món occidental. incidència en infraestructures. En definitiva, potencia Per això, li sobta molt que el Grup de Convergència i la capacitat de Barcelona perquè s‟acabi convertint Unió li doni suport, tot augurant que, més endavant, en el port de referència de la conca mediterrània en diran que no pot ser que les companyies elèctriques l‟entorn asiàtic. En aquest sentit, considera positiu i no facin inversions suficients per poder actualitzar les bo per a la ciutat que, a més de tenir l‟avantatge seves xarxes o que no estan actuant per evitar els competitiu del canal de Suez, alhora hi hagi una xar- microtalls en el subministrament elèctric, molt impor- xa ferroviària connectada amb tota Europa. tants en les empreses, o bé, que el subministrament Per acabar, destaca que FERRMED, encara que elèctric no està garantit, quan tot això implica diners. hi hagi empreses, no és un lobby empresarial, sinó En aquest punt, diu que s‟ha de prendre una decisió, un lloc d‟intercanvi d‟idees que està ben vist per la si més no qüestionable pels efectes que s‟han produ- Unió Europea, de manera que té possibilitats de tirar ït, referint-se al procés de privatització tutelada en endavant i, per tant, suposaria un avenç per al nostre què, al final, s‟ha acabat afavorint el monopoli, com país i per a la nostra ciutat. ha succeït amb el subministrament elèctric, essent la El Sr. Ardanuy expressa el vot favorable del seu conseqüència de tot plegat un sistema no competitiu Grup a aquesta iniciativa, tot indicant que la prioritat que ha estat a punt de ser comprat. A més, indica en el tema logístic i de transports ferroviaris és una que la tradicional fortalesa de subministrament elèc- aposta estratègica i que el país ha de millorar molt tric i de producció d‟electricitat de Catalunya ha pràc- des d‟un punt de vista ferroviari. ticament desaparegut i ha quedat absorbida per una La Sra. Balseiro manifesta el vot favorable del seu decisió política que, al seu entendre, va ser errònia. Grup. Per acabar, es dirigeix a la Sra. Balseiro per dir-li La Sra. Mayol expressa el vot favorable del seu que, com deu saber pel temps que fa que està en Grup, el qual pretén impulsar el transport ferroviari política, no es poden tenir postures contradictòries, i de mercaderies. està segur que no tardaran ni un any en presentar El Sr. Carnes expressa el vot favorable del seu una proposició que serà inviable si s‟aprovés la Grup a aquesta iniciativa, tot constatant que Barce- d‟avui, i deixarà que el temps li doni la raó. lona Centre Logístic, Mercabarna, el Consorci de la El Sr. Carnes expressa el vot contrari del PSC, la Zona Franca, l‟Autoritat Portuària i la Cambra de Sra. Mayol expressa el vot contrari d‟ICV-EU i A, la Comerç de Barcelona ja hi són presents. En aquest Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la sentit, si bé l‟Ajuntament de Barcelona ja hi té pre- Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. sència de forma indirecta, considera que es pot re- Portabella expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. forçar de forma directa, atès que comparteixen els Del Grup Municipal ERC: seus plantejaments, encara que a ell no li constava 6. L'Ajuntament de Barcelona acorda iniciar els que hi participessin els ajuntaments. tràmits necessaris per tal d'adherir-se a l'associació El Sr. Portabella afirma que hi poden participar els FERRMED. ajuntaments, com ja es dóna en algun cas. El Sr. Portabella presenta aquesta iniciativa dient El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, que FERRMED és la promoció d‟un gran eix ferrovia- la Sra. Mayol expressa el vot favorable d‟ICV-EU i A, ri entre Escandinàvia, el Rin, el Roine i el Mediterra- el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la ni. Indica que aquesta proposta es va presentar el 20 Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. de maig de 2005 en el Saló Internacional de Logísti- Portabella expressa el vot favorable d'ERC. S'apro- ca, tot considerant bo afavorir el transport de merca- va. deries amb un eix ferroviari pel que fa als avantatges ambientals, competitius per l‟estalvi de temps que significa, i la disminució dels costos en relació a les b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- mercaderies transportades per carretera. Creu que tucional en aquest període és necessari prioritzar l‟eix medi- c) Precs ambiental enfront l‟eix dels costos de les infraestruc- tures i, per tant, encara que sigui més car fer trens Del Grup Municipal CIU: que carreteres, el benefici global que s‟obté acaba 7. Que l'Ajuntament de Barcelona revisi la campa- beneficiant més aquest tipus de transport. Per tant, nya "futur prometedor" adreçada a l'ensenyament de proposa que l‟Ajuntament de Barcelona li doni suport la Formació Professional, atès que algunes de les atès que, a banda d‟haver-li donat suport governs de titulacions que s'ofereix poden entrar en col·lisió amb caràcter territorial, com la Generalitat de Catalunya, determinats estudis superiors com és el cas d'odon- la Generalitat Valenciana, el govern de la regió de tologia i enginyeria. NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2417 El Sr. Ardanuy presenta aquest prec per demanar que els estudis de Formació Professional de grau a l‟Ajuntament de Barcelona que revisi la campanya superior són estudis superiors i, per tant, gaudeixen que, sota el títol "futur prometedor”, publica en dife- de determinades convalidacions en l‟àmbit universi- rents mitjans de comunicació i , sobretot, que rectifi- tari. Destaca que aquests estudis no entren en qui el contingut de dues de les professions que pro- col·lisió amb les titulacions universitàries, sinó que mociona i, de manera formal i pública, demani part dels seus continguts curriculars són homologa- disculpes. En concret, diu que el 22 de maig passat bles en determinats casos i, a tal efecte, a partir de es va anunciar a La Vanguardia l‟especialitat de determinats graus superiors es pot accedir a deter- Formació Professional d‟higienista dental, on es minades enginyeries. Perquè això quedi clar, consi- plantejava que amb la titulació de tècnica protèsica dera bo que s‟expliciti bé en aquesta campanya, es podia arribar a ser directora de clínica dental i tenint en compte que hi ha una demanda d‟enginyers responsable de definir la resposta mèdica a uns ca- superior a la seva oferta. A més, indica que el segon sos determinats. Al respecte, comenta que el Col·legi Pla Estratègic de Formació Professional de Catalu- Oficial d‟Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya ha nya incrementa les mesures flexibilitzadores per demanat per carta a l‟alcalde que l‟Ajuntament recti- introduir camins per tal que els alumnes graduats en fiqui públicament aquesta part de la campanya, atès Formació Professional puguin accedir a la Universi- que plantejar que una tècnica protèsica sigui directo- tat, essent doncs aquesta possibilitat de continuar els ra d‟una clínica dental, a més de fomentar la possibi- estudis el que es vol posar en relleu en aquesta litat d‟intrusisme professional, dificulta i, en gran part, campanya. perjudica que tot el treball de defensa dels respon- Pel que fa al cas de l‟odontologia, manifesta que sables sanitaris de les clíniques dentals es faci per un titulat superior en Formació Professional pot exer- un col·legiat. cir les tasques de direcció clínica que requereixen El segon cas, parla d‟un noi d‟uns 32 anys que competències i capacitats gerencials. Diu que qual- explica que es va apuntar a Formació Professional sevol persona pot crear, gestionar, o comprar un alternant la seva antiga feina i els estudis d‟en- centre mèdic, un hospital o una clínica dental, sense ginyeria de Formació Professional. Posteriorment, en que això signifiqui que aquesta persona pugui realit- el destacat de l‟anunci, es ressalta que es va matri- zar les tasques de direcció clínica o mèdica que, per cular a Formació Professional i va estudiar producció llei, estan reservades als dentistes, essent els únics per mecanització que és una enginyeria especialit- capacitats per diagnosticar i tractar les malalties bu- zada en la programació, i acaba dient que ara és codentals. Atès que això no entra en col·lisió amb enginyer del departament de recerca i desenvolupa- l‟exercici professional dels titulats superiors esmen- ment d‟una empresa aeronàutica. En aquest punt, tats pel Sr. Ardanuy, no entén per què l‟Ajuntament destaca que el decret de la Generalitat de Catalunya de Barcelona ha de rectificar la campanya. sobre si aquesta especialitat és una enginyeria o no El Sr. Ardanuy ha presentat aquest prec per inicia- estableix que no i, per tant, la titulació de Formació tiva pròpia i per la dels col·legis oficials d‟Odontologia Professional de grau superior amb producció per i d‟Enginyeria, atès que li han expressat el seu dis- mecanització no és una enginyeria. Per consegüent, gust i queixa respecte a la campanya. Li sorprèn que no és correcte que en l‟esmentat anunci es digui que s‟hi digui quelcom que no és veritat i, per això, dema- aquest senyor és enginyer i, a tal efecte, demana na que l‟Ajuntament de Barcelona enviï una nota de que l‟Ajuntament ho rectifiqui de cares al conjunt de disculpa als respectius col·legis professionals i que col·legiats que treballen en aquesta professió. retiri aquesta campanya dels mitjans de comunicació, Per acabar, conclou dient que no és necessari fer atès que genera inquietud entre els professionals. I, publicitat enganyosa, fomentar l‟intrusisme i mentir en tot cas, si bé està d‟acord en potenciar la Formació per defensar la Formació Professional. Professional, no creu que s‟hagin de buscar històries La Sra. Ballarín manifesta que en aquesta campa- de vida que no es corresponen amb la realitat. nya no hi ha cap pretès engany. Recorda que en la La Sra. Ballarín manifesta que amb aquesta cam- sessió d‟avui de la Comissió de Cultura, Educació i panya només s‟ha pretès fer atractiva la Formació Benestar Social s‟ha presentat un informe sobre les Professional i considera que tots haurien d‟explicar actuacions per promoure l‟èxit escolar a la ciutat i el que les relacions entre les titulacions universitàries i Sr. Ardanuy ha demanat no lligar la Formació Profes- els cicles superiors de Formació Professional no són sional amb el fracàs escolar, opinió que comparteix vasos comunicants, sinó que cadascun té el seu perquè la Formació Professional és una sortida pro- àmbit propi. En qualsevol cas, diu que parlaran amb fessional que ofereix un futur prometedor que, a més, els col·legis professionals i així, els hi explicaran per lliga amb el model d‟economia post-industrial del valor què no voldria que ningú vegi més enllà de les pre- afegit en el qual ens volem posicionar com a ciutat i, tensions de la campanya. també, amb l‟equació social que, justament, és la clau Per acabar, demana que es rectifiqui l‟hora de fi- de volta del nostre model de ciutat. Per tot això, indica nalització de la sessió anterior d‟aquesta Comissió, que estan treballant intensament per dignificar la For- atès que en l‟acta que s‟ha aprovat consta que va mació Professional i han fet una campanya, entre acabar a les quinze hores i no va ser així. altres coses que fan, on, d‟exemple, es posen perso- Es dóna per tractat. nes que han estudiat Formació Professional i han assolit un èxit important en la seva vida professional. d) Preguntes Tot seguit, agraeix que amb aquest prec se‟ls doni l‟oportunitat d‟explicar quin és el sentit de les afirma- Del Grup Municipal CIU: cions que realitzen els odontòlegs i els enginyers a 8. Quines actuacions porta a terme l'Ajuntament què s‟ha referit el Sr. Ardanuy. Primer de tot, recorda de Barcelona per tal de facilitar la regulació adminis- 2418 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 trativa simplificant tant els tràmits administratius com dictoris amb les propostes que s‟havien presentat la normativa que afecten a les empreses, en quin quaranta-vuit hores abans de signar-se el Pacte. estat es troba la posada en marxa de la Finestreta El Sr. Carnes entén que la Sra. Balseiro és conei- Única Empresarial i quin calendari té previst per la xedora de les mesures concretes plantejades en el seva posada en marxa? Pacte per a la Qualitat de l‟Ocupació a Barcelona i La Sra. Recasens diu que aquesta pregunta fa re- explica que, des de Barcelona Activa, SA, s‟està ferència a una demanda històrica que ara es fa ne- gestionant la previsió de 12 milions d‟euros per a cessària i urgent davant l‟actual situació econòmica, desenvolupar el Pacte i s‟està treballant per ampliar essent moltes les entitats empresarials, com la Cam- aquest fons. També, diu que en el marc de la bra de Comerç i la Pimec, que contínuament dema- col·laboració entre Barcelona Activa, SA i el Servei nen reducció de la càrrega administrativa. Afirma d‟Ocupació de Catalunya del Departament de Tre- que, en moltes ocasions, l‟Ajuntament anuncia sim- ball, hi ha la previsió d‟atendre, enguany, unes plificació administrativa, serveis integrats d‟informa- 17.000 persones aturades en accions de formació, ció, tramitació, consultoria, assessoria d‟empreses, orientació, contractació i acompanyament a la crea- etc., però això no es concreta en res. A tal efecte, ció d‟empreses. En concret, està previst que el 20% pregunta què ha fet el govern municipal per posar en de persones siguin joves de menys de 25 anys; el pràctica la iniciativa del seu Grup aprovada el 19 de 37% siguin dones; el 25% de més de 45 anys; i el setembre de 2007, en la que es demanava la posada 18% siguin nouvinguts. en marxa de la Finestreta Única Empresarial. La Sra. Balseiro recorda els plans i objectius que, El Sr. Carnes explica que s‟està desenvolupant el teòricament, s‟han assolit a través de Barcelona Ac- Pla d‟Acció per a l‟impuls i el creixement d‟empreses tiva, SA i altres institucions vinculades amb la For- a Barcelona presentat el 18 d‟abril passat, tot esmen- mació Professional i manifesta que, tenint en compte tant la iniciativa aprovada que està impulsant Barce- les dades relatives a l‟evolució de la taxa d‟aturats, lona Activa i la Cambra de Comerç a través dels els col·lectius més afectats per l‟increment d‟atur, punts PAIT, consistent a reduir el temps necessari almenys el primer trimestre, han estat les dones i els per a la creació d‟empreses, la qual s‟està intentant joves d‟entre els 20 i 24 anys, la taxa a la ciutat dels estendre al màxim d‟operadors possibles perquè la quals –aquests últims- s‟ha doblat respecte a la de coneguin i la utilitzin. En aquest punt, concreta que l‟any passat, passant d‟un 11,5% a un 20,2% en- només els supera, per la rapidesa, la comunitat au- guany. En aquest sentit, expressa que, al marge de tònoma de Galícia. les tasques que duguin a terme Barcelona Activa, SA Tot seguit, indica que, paral·lelament, s‟està treba- i altres espais, no s‟estan donant els resultats que llant en la Finestreta Única Empresarial, una iniciati- serien desitjables. va que els Departaments d‟Indústria i d‟Economia de Tot seguit, en referència al document que el go- la Generalitat l‟han desenvolupada en els respectius vern municipal va anunciar als mitjans de comunica- àmbits per tal de facilitar aquelles tramitacions que ció, que bàsicament recull moltes iniciatives que, ara exigeixen un requeriment del govern autonòmic. per ara, està desenvolupant la iniciativa privada, li La Sra. Recasens demana que es concretin els hauria agradat que, en resposta a aquesta pregunta, extrems amb els que s‟està treballant amb el govern s‟haguessin aclarit cadascuna de les tasques que de la Generalitat i si s‟està fent una refosa de la le- l‟Ajuntament de Barcelona té pensat engegar. A més, gislació administrativa, atès que ara fa un any se‟ls considera insuficient dir que Barcelona Activa, SA explicava el mateix. atendrà 17.000 persones aturades atès que, fruit de El Sr. Carnes recorda que la proposta del govern la tasca realitzada en l‟últim any, la taxa d‟atur no de la Generalitat ha estat recentment aprovada, ara s‟ha reduït, sinó doblat. En aquest sentit, insta al fa dos mesos i, atès que aproximadament fa el ma- govern municipal a donar un pas endavant en aquest teix temps que s‟ha desenvolupat la iniciativa dels tema i rubricar el seu acord amb fets i no només amb punts PAIT que ha comentat, invita a la Sra. Reca- fotos que generen expectatives que, al final, acaben sens a conèixer les experiències de Barcelona Activa decebent als consignants. i de la Cambra de Comerç sobre la mateixa. El Sr. Carnes insta a la Sra. Balseiro a llegir el Es dóna per tractada. Pacte en profunditat per poder apreciar les diverses Del Grup Municipal PP: iniciatives que s‟estan desenvolupant amb els dife- 9. Quines gestions ha realitzat el Govern Munici- rents agents que el van signar, i amb el suport i pre- pal per tal de garantir l'abastiment dels productes sència de la Generalitat de Catalunya. necessaris a Mercabarna i als establiments de la Es dóna per tractada. ciutat, especialment als Mercats Municipals? Del Grup Municipal ERC: Es dóna per tractada en el punt 1. 11. Quin és el capteniment del govern municipal 10. Quines són les accions concretes que preveu sobre la proposta d'obertura dels mercats i els co- engegar el govern municipal per tal de donar com- merços en diumenge? pliment al Pacte d'Ocupació, tot especificant pressu- Es dóna per tractada en el punt 3. post, dates d'entrada en funcionament, terminis, ob- 12. Atès l'informe de la Cambra de Comerç de jectius quantitatius i qualitatius? Barcelona on es fa palesa la menor taxa de creixe- La Sra. Balseiro formula aquesta pregunta perquè ment d'afiliats a la Seguretat Social: Quin és el cap- s‟aclareixin les mesures i compromisos assumits per teniment del Govern Municipal davant l'informe de la l‟Ajuntament de Barcelona en relació al Pacte Cambra de Comerç de Barcelona. d‟Ocupació atès que, a proposta dels signants, es El Sr. Portabella formula la pregunta tot posant van enumerar diversos objectius a assolir en els èmfasi en la menor taxa de creixement d‟afiliats a la propers mesos i anys, els quals van resultar contra- Seguretat Social. Diu que els informes de la Cambra NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2419 de Comerç de Barcelona, que tenen una certa tradi- nòmica de la ciutat sobre el turisme i el comerç, i ció a la ciutat, són extremadament útils, atès que posa en relleu que diferents operadors plantegen donen una orientació de com està la ciutat a escala que, davant aquesta situació que estem patint, econòmica. Indica que el panorama que mostra s‟haurien de poder assentar les bases per un nou l‟informe no és preocupant però sí que es veu una model de producció de la ciutat de Barcelona i, fins i desacceleració que mereix una reflexió. En concret, tot, de la seva Àrea Metropolitana. Es tracta de fer reflecteix que el nombre d‟actius i d‟ocupats ha cres- una aposta de qualitat perquè l‟Àrea Metropolitana cut un 2,4% en el conjunt de la circumscripció de sigui coneguda i reconeguda i, perquè, en temes Barcelona, que aproximadament és un punt respecte operatius i d‟inversió, Barcelona sigui una ciutat refe- a l„anterior. També, denota que el nombre d‟aturats rent en els àmbits de la innovació i la tecnologia. No ha crescut un 1,3% quan el 2006 s‟havia tancat amb obstant, com que aquest tipus d‟aposta no és gene- un descens d‟un 1,2%. En aquest sentit, posa en radora de molts llocs de treball, s‟hauria de comple- relleu que hi ha una disminució de l‟activitat i que el mentar amb el turisme i el comerç de qualitat. En nombre de contractes laborals ha disminuït un 0,3% aquest punt, diu que un dels problemes és que molts respecte al 2006, quan en ell s‟havia produït un operadors privats no són prou grans per competir en augment molt significatiu. Per tant, fa avinent que el mercat internacional, com succeeix en el cas de comença a aparèixer una desacceleració econòmica les farmacèutiques, el sector dels Media, i amb el que els ha de fer estar molt atents i que l‟Ajuntament sector alimentari, no havent-hi suficient capital per de Barcelona prengui algunes mesures al respecte, consolidar-se en el nostre país. A més, destaca la en el marc de les seves responsabilitats. existència de dos mancances que, alhora, són els El Sr. Carnes comparteix la preocupació del Sr. reptes de l‟economia catalana per als propers deu Portabella, tot indicant que les xifres s‟han de plante- anys. Una, és la manca de coneixement, atès que hi jar en la seva globalitat. Diu que és veritat que en els ha un dèficit en el volum d‟estudiants de carreres últims anys la ciutat va guanyar 294.000 assalariats tecnològiques. I, l‟altra, que no es té fons d‟inversió, en el règim de la Seguretat Social, dades que si es atès que l‟estructura financera del nostre país està comparen amb l‟últim any o amb l‟últim quart trimes- basada en un model basat en caixes d‟estalvi que tre, donen una situació d‟estancament. Per tant, sempre han invertit sobre productes segurs. constata que el ritme i el creixement és feble. A tal Es dóna per tractada. efecte, manifesta que són necessàries un conjunt de mesures, tot indicant que l‟Ajuntament, en l‟àmbit e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup dels seus instruments, pot fer tasques d‟acompanya- ment i d‟acceleració de processos, però sempre en el Del Grup Municipal CIU: marc de la seva capacitat econòmica. Això no obs- 13. Es requereix al govern municipal que informi tant, està d‟acord amb què l‟Ajuntament hi ha de ser sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució de present i, en aquest sentit, diu que juntament amb la proposició següent: "Instar l'elaboració d'unes altres operadors s‟ha de continuar treballant per tor- mesures per part del Govern municipal per fer front nar a capgirar la situació de paràlisi que hi ha en al moment de desacceleració econòmica, així com aquests moments. En concret, considera que les l'adopció de mesures adients a prendre a mig i llarg dificultats en l‟àmbit financer i la preocupació sobre termini per la ciutat de Barcelona". els temes energètics i alimentaris estan generant un La Sra. Recasens considera que no s‟ha de conti- cert cicle de frenada greu en bastants sectors eco- nuar lamentant la situació que tenim, que és un model nòmics i, per això, costa. econòmic i social que el govern municipal ha ajudat a Per acabar, posa en relleu que no està previst que consolidar a la ciutat durant els seus 30 anys de go- aquesta situació tingui un cicle de recuperació a curt vern. En aquest sentit, subscriu les paraules del presi- termini, sinó que es preveu un temps amb certes dent del Cercle d‟Economia quan diu que "és absurd dificultats objectives. posar-nos a discutir i el que cal és construir escenaris El Sr. Portabella està d‟acord amb la resposta del molt clars". També, fa referència a la demanda de Sr. Carnes però considera que mereix la pena fer propostes i mesures concretes que el president de una prospectiva perquè hi ha alguns indicadors, que l‟Institut de l‟Empresa Familiar va expressar a la clo- bàsicament procedeixen d‟un increment d‟un 25% de enda de l‟assemblea de les empreses familiars. la població del món que ha assolit un nivell de con- Tot seguit, recorda que el regidor Carles Martí, en sum similar al nostre, cosa que ha trasbalsat el mapa el debat d‟ahir a Localia, va manifestar que l‟Ajunta- estratègic del món, a escala de productes, d‟accés ment tenia 3.000 milions d‟euros per fer front a la als mateixos, i de preus. En aquest punt, precisa que situació de crisi que pateix la ciutat de Barcelona i, a la responsabilitat no és de la suma de Xina i Índia, la tal efecte, li demana al Sr. Carnes que ho concreti. qual representa l‟esmentat 25%, però sí suposa una En relació a la proposta presentada per al seu se- alteració del mapa de distribució dels productes i guiment, indica que es va aprovar fa un mes en manufactures. Per tant, creu adient fer una prospec- aquesta comissió per saber quines són les mesures tiva de com poden veure‟s afectades les ciutats del que el govern municipal està duent a terme per fer primer món i, en concret, Barcelona. front als moments de desacceleració econòmica i les El Sr. Carnes afirma que Barcelona disposa de mesures que es prendran a mig i llarg termini. Entén dos elements, el turisme i el comerç, que permeten, que, al cap d‟un mes, el govern municipal ja hauria a diferència d‟altres ciutats, i com a mínim durant uns d‟haver presentat un pla de mesures i, per això, de- mesos, recol·locar un percentatge no menor de per- mana que es concreti què s‟està fent. sones del sector de la construcció. No obstant, con- El Sr. Carnes recorda que en el Consell Plenari sideraria un greu error recolzar tota l‟estratègia eco- s‟han fet públiques dues accions concretes, i mani- 2420 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 festa que s‟està treballant amb els comerciants per comerç i de la universitat. També, li pregunta si pen- desenvolupar-ne més, dins el marc legal existent. sen agilitzar la licitació de l‟obra pública per tal Quant al pressupost de l‟Ajuntament, expressa d‟ajudar el sector de la construcció i si pretenen tirar que és públic i que s‟està ajudant el sector de la endavant amb el tema de la simplificació administra- construcció perquè es consolidi. tiva. Per últim, li demana que concreti les dades de En relació a les mesures, diu que són públiques i recol·locació del sector de la construcció a d‟altres que s‟aniran comunicant a mesura que se‟n vagin sectors. desenvolupant de noves. També, fa avinent que El Sr. Carnes manifesta que van treballant i que, a s‟està treballant en l‟àmbit universitari perquè, prope- mesura de tenir les dades, les van comunicant. rament, es puguin iniciar accions amb les universitats tot i que l‟Ajuntament no té competències en aquest àmbit. VI) Mocions Per acabar, comparteix amb la Sra. Recasens que no cal fer lamentacions, sinó que s‟ha d‟afrontar la situació de futur amb una actitud positiva. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- La Sra. Recasens demana al Sr. Carnes que con- sidència aixeca la sessió a les dinou hores i quaranta creti les mesures que estan treballant en el món del minuts. Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública Acta de la sessió celebrada el dia 18 de juny de I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior amb 2008 i aprovada el dia 16 de juliol de 2008 l‟observació feta per la Sra. Capella, en el sentit de canviar de la seva intervenció en el punt 18 les pa- raules "pot obrir" per les d'"ha iniciat" del foli 34. A la sala President Lluís Companys de la casa de S'aprova. la ciutat, el 18 de juny de 2008, s'hi reuneix la Co- missió de Presidència, Territori i Funció Pública, sota la presidència de l‟Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs. Hi II) Part Informativa assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Carles Martí i Jufresa, Ramon García-Bragado i Acín, Jordi a) Despatx d'ofici W. Carnes i Ayats, Assumpta Escarp i Gibert, Itziar González i Virós, Guillem Espriu i Avendaño, Joa- En compliment de l'article 63.1 del Reglament or- quim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- Jaume Ciurana i Llevadot, Emma Balseiro i Carrei- güents: ras, Ricard Gomà i Carmona i Ester Capella i Farré, assistits per la Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, per 1. Sector de Serveis Generals delegació del secretari general de la Corporació, que Del gerent municipal, de data 8 de maig de 2008, certifica. que aprova les bases i convoca concurs per a la També hi són presents l‟Im. Sr. Alberto Villagrasa provisió de dos llocs de treball de responsable de Gil, en substitució de la Ima. Sra. Angeles Esteller comunicació i qualitat dels serveis de districte. Ruedas, i l‟Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo que substitueix a partir de les deu hores i vint minuts a la 2. Sector de Serveis Generals Ima. Sra. Ester Capella i Farré. I els Srs.: Ignasi Car- Del gerent municipal, de data 15 de maig de 2008, delús I Fontdevila, Delegat de Presidència i Relaci- que aprova les bases i convoca concurs per a la ons Institucionals; Andreu Puig i Sabanés, gerent provisió d'un lloc de treball de secretari/a tècnic/a de municipal; Carles Arias i Casal, gerent de Recursos Prevenció. Humans i Organització; Alfred Morales I González, director general de Barcelona Serveis Municipals, 3. Sector de Serveis Generals Francisco Rodríguez i Jiménez, de l‟Institut Municipal Del gerent municipal, de data 15 de maig de 2008, d‟Informàtica i Antoni Galiano i Barajas, secretari que aprova les bases i convoca concurs per a la delegat del sector de serveis generals. provisió d'un lloc de treball d'informador/a-tramita- Excusen la seva absència la Ima. Sra. Angeles dor/a d'atenció directa. Esteller Ruedas, i l‟Im. Sr. Javier Mulleras Vinzia. 4. Sector de Serveis Generals S'obre la sessió a les nou hores i trenta cinc mi- Del gerent municipal, de data 15 de maig de 2008, nuts. que aprova les bases i convoca concurs per a la NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2421 provisió d'un lloc de treball de director/a de centre de tècnic auxiliar d'Activitats Socials, de l'Institut munici- serveis socials. pal de persones amb discapacitat. 5. Sector de Serveis Generals 15. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 21 de maig de 2008, De l'alcalde, de data 13 de maig de 2008, que que aprova les bases i convoca concurs per a la nomena el senyor Roger Clot Duñach funcionari provisió d'un lloc de treball de responsable de gestió eventual per desenvolupar les funcions d'assessor econòmica-pressupostària. tècnic, adscrit al Grup polític municipal d'Iniciativa per Catalunya. 6. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 21 de maig de 2008, 16. Sector de Serveis Generals que aprova les bases i convoca concurs per a la De l'alcalde, de data 26 de maig de 2008, que provisió d'un lloc de treball de nova creació de tècnic nomena la senyora M. Elena Alarcón Méndez funci- de gestió de Serveis Personals, adscrit a la Direcció onària eventual per desenvolupar les funcions d'as- del Programa d'Immigració de la Gerència d'Educa- sessora tècnica, adscrita al Consell Econòmic i Soci- ció, Cultura i Benestar. al de Barcelona (Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial). 7. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 21 de maig de 2008, 17. Sector de Serveis Generals que aprova les bases i convoca concurs per a la De l'alcalde, de data 26 de maig de 2008, que provisió d'un lloc de treball de nova creació de tècnic nomena la senyora Cristina Calvó Boatella funcionà- de gestió de Serveis Personals, adscrit a la Gerència ria eventual per desenvolupar les funcions d'asses- d'Acció Social i Ciutadania. sora tècnica, adscrita al Grup municipal de Conver- gència i Unió. 8. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 21 de maig de 2008, 18. Sector de Serveis Generals que aprova les bases i convoca concurs per a l'am- Del gerent de Recursos Humans i Organització, pliació de la borsa de treball en la categoria de tècnic de data 14 de maig de 2008, que nomena el senyor auxiliar d'activitats socials, especial de l'Institut muni- Josep Planas Cos per ocupar el lloc de treball de cap cipal de persones amb discapacitat, per a contractats de projectes de serveis tècnics de districte. laborals temporals. 19. Sector de Serveis Generals 9. Sector de Serveis Generals Del gerent de Recursos Humans i Organització, Del gerent municipal, de data 28 de maig de 2008, de data 14 de maig de 2008, que nomena la senyora que aprova les bases i convoca concurs, per a la Montserrat Fernández Juncosa per ocupar el lloc de provisió d'un lloc de treball de tècnic de gestió de treball de suport a la gestió de districte. Serveis Personals de districte. 20. Sector de Serveis Generals 10. Sector de Serveis Generals Del gerent de Recursos Humans i Organització, de Del gerent municipal, de data 2 de juny de 2008, data 14 de maig de 2008, que nomena la senyora M. que aprova les bases i convoca concurs per a la Pilar Moros Lozano per ocupar el lloc de treball de provisió d'un lloc de treball de staff d'Imatge i Comu- tècnic/a de gestió i/o planificació de serveis personals. nicació. 21. Sector de Serveis Generals 11. Sector de Serveis Generals Del gerent de Recursos Humans i Organització, Del gerent municipal, de data 6 de juny de 2008, de data 19 de maig de 2008, que nomena la senyora que aprova les bases i convoca concurs per a la Maria Jesús Sanz Aragón per ocupar un lloc de tre- provisió d'un lloc de treball de tècnic de gestió de ball de tècnic/a de gestió i/o planificació de Serveis Serveis Personals de districte. Personals. 12. Sector de Serveis Generals 22. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 6 de juny de 2008, Del gerent de Recursos Humans i Organització, que aprova les bases i convoca concurs, per a la de data 30 de maig de 2008, que nomena la senyora provisió d'un lloc de treball de tècnic de gestió de Isabel Moreno Gómez per ocupar el lloc de treball de Serveis Personals de sector. tècnica de gestió i o planificació de Serveis Perso- nals. 13. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 6 de juny de 2008, 23. Sector de Serveis Generals que aprova les bases i convoca concurs, per a la Del gerent de Recursos Humans i Organització, provisió d'un lloc de treball de gestió econòmica –con- de data 30 de maig de 2008, que nomena la senyora tractació. Montserrat Aymerich Capdevila per ocupar el lloc de treball de responsable tècnic de Manteniment. 14. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 6 de juny de 2008, 24. Sector de Serveis Generals que esmena el requisit d'edat en la convocatòria per Del gerent de Recursos Humans i Organització, a l'ampliació de la borsa de treball en la categoria de de data 30 de maig de 2008, que nomena el senyor 2422 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 Francesc Valls Rovira per ocupar el lloc de treball d‟acord amb els articles 3 i següents de la Llei d'arxiver de districte. 53/1984, de 26 de desembre, d‟incompatibilitats del personal de les Administracions públiques, 4 de la Llei 25. Sector de Serveis Generals 21/1987, de 26 de novembre, d‟incompatibilitats del Del gerent de Recursos Humans i Organització, personal al servei de l‟Administració de la Generalitat, de data 14 de maig de 2008, que deixa sense efec- i 324 i següents del Reglament del personal al servei tes el nomenament de la senyora M. Teresa Gámez de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de García per ocupar el lloc de treball de tècnica de 30 de juliol, amb les limitacions previstes als articles 7 gestió amb els mitjans de comunicació i que nomena i 16.4 de la Llei 53/1984, 5 i 6 de la mateixa Llei la senyora M. Lluïsa Parés Soliva per ocupar aquest 21/1987 i als articles concordants del Decret 214/1990. lloc de treball. La present autorització està condicionada a l‟estricte compliment dels deures públics i restarà sense efecte 26. Sector de Serveis Generals en els supòsits següents: si l‟activitat secundària im- Del gerent de Recursos Humans i Organització, pedís o menyscabés l‟estricte compliment dels deures de data 14 de maig de 2008, que declara desert el o en comprometés la seva imparcialitat o independèn- concurs per cobrir dos llocs de treball d'informador/a- cia; si l‟activitat secundària tingués alguna relació amb tramitador/a, atès que cap dels aspirants presentats els assumptes que la persona autoritzada conegui per no ha assolit la puntuació mínima exigida. raó del càrrec; per finalització del contracte de treball o les pròrrogues pactades amb la Universitat, per Acords de la Comissió de Govern d‟11 de juny de canvi de lloc de treball municipal; per variació de les 2008: circumstàncies relatives al mateix; o per raons sobre- vingudes d‟interès públic; donar-ne compte a la Co- 27. Autoritzar a la Sra. Maria Jesús Santos Cam- missió de Presidència, Territori i Funció Pública. pos (Matrícula 25279), funcionària interina de 29. Autoritzar al Sr. Ezequiel Rodríguez Pons (Ma- l‟Ajuntament de Barcelona amb la categoria d'Auxiliar trícula 26553), funcionari interí, amb la categoria de d'Administració, adscrita al lloc de treball informado- Tècnic mitjà d'Arquitectura i Enginyeria, adscrit en el ra-tramitadora a l‟Oficina d‟Atenció al Ciutadà del lloc de treball de tècnic de llicències en el Departa- Districte d‟Horta-Guinardó, la compatibilitat sol·licita- ment de Llicències i Inspecció del Districte de les da entre la seva activitat municipal i l‟activitat priva- Corts, la compatibilitat sol·licitada entre la seva activi- da, per compte d'altri, com a telefonista a l'empresa tat municipal i l‟activitat privada per compte propi Grues Camps, SL, atès que aquesta activitat privada com a administrador de la societat EMTEC Barcelo- no figura compresa en les causes d‟incompatibilitat na 2007, S.L, amb l‟objecte social consistent en ser- previstes pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de veis de restaurant, cafeteria, cafè-bar, hosteleria i 26 de desembre, d‟incompatibilitats del personal al catering, així com de distribució i venda de productes servei de les Administracions públiques, de la Llei alimenticis; atès que aquesta activitat privada no 21/1987, de 26 de novembre, sobre incompatibilitats figura compresa en les causes d‟incompatibilitat pre- del personal al servei de l‟Administració de la Gene- vistes pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 ralitat, i pels articles 329 i 330 del Reglament del de desembre, d‟incompatibilitats del personal al ser- personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel vei de les administracions públiques, i de la Llei Decret 214/1990, de 30 de juliol, i no resulta afectat 21/1987, de 26 de novembre, sobre incompatibilitats l‟interès públic. En tot cas, la seva dedicació profes- del personal al servei de l‟Administració de la Gene- sional privada no podrà superar la meitat de la jorna- ralitat, i pels articles 329 i 330 del Reglament del da laboral setmanal vigent a l‟Administració Pública i personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel en horari no coincident amb el municipal. La present Decret 214/1990, de 30 de juliol, i no resulta afectat autorització està condicionada a l‟estricte compliment l‟interès públic. La resta d‟activitats establertes a dels deures públics i restarà sense efecte en els l‟objecte social de l‟empresa EMTEC Barcelona 2007 supòsits següents: si l‟activitat privada impedís o no queden compreses en l‟àmbit d‟autorització de la menyscabés l‟estricte compliment dels deures o en present resolució. La seva dedicació professional comprometés la seva imparcialitat o independència; privada no podrà superar la meitat de la jornada la- si l‟activitat privada tingués alguna relació amb els boral setmanal vigent a l‟Administració Pública i en assumptes que la persona autoritzada conegui per horari no coincident amb el municipal. La present raó del càrrec; si la dedicació horària de l‟activitat autorització està condicionada a l‟estricte compliment privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de dels deures públics i restarà sense efecte en els lloc de treball municipal; per variació de les seves supòsits següents: si l‟activitat privada impedís o circumstàncies. o per raons sobrevingudes d‟interès menyscabés l‟estricte compliment dels deures o en públic. Donar-ne compte a la Comissió de Presidèn- comprometés la seva imparcialitat o independència; cia, Territori i Funció Pública. si l‟activitat privada tingués alguna relació amb els 28. Autoritzar al Sr. Joan Anton Sánchez de Juan assumptes que la persona conegui per raó del càr- (Matrícula 26580), personal eventual d‟assessor tèc- rec; si la dedicació horària de l‟activitat privada coin- nic del Grup Municipal Convergència i Unió, la compa- cidís amb la jornada laboral, per canvi de lloc de tibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal i treball municipal, per variació de les seves circums- l‟activitat pública com a professor associat a temps tàncies; o per raons sobrevingudes d‟interès públic. parcial de la Universitat Pompeu Fabra, per al curs Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Ter- acadèmic 2007-2008, des del 25 de desembre de ritori i Funció Pública. 2007 fins al 24 de setembre de 2008 i pròrrogues que 30. Autoritzar al Sr. Manuel Parejo Perogil (Matrí- es puguin produir, en aquest contracte de treball, cula 37286), funcionari de carrera, amb la categoria NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2423 de tècnic superior en Dret, adscrit en el lloc de treball independència; si l‟activitat privada tingués alguna d‟assessor tècnic a la Direcció de Serveis d'Inventari relació amb els assumptes que la persona autoritza- i Informació de Patrimoni del Sector de Serveis Ge- da conegui per raó del càrrec; per finalització del nerals, la compatibilitat sol·licitada entre la seva acti- contracte de treball o les pròrrogues pactades amb la vitat municipal i l‟activitat privada d'advocat i asses- Universitat; si la dedicació horària de l‟activitat priva- sor fiscal per compte propi, si bé no podrà ostentar, da coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc per sí mateix o mitjançant substitut, la representació i de treball municipal; per variació de les seves cir- defensa d'interessos contraris als de la Corporació cumstàncies; o per raons sobrevingudes d‟interès Municipal ni tampoc no podrà assessorar, informar o públic. Donar-ne compte a la Comissió de Presidèn- desenvolupar les activitats pròpies de la professió en cia, Territori i Funció Pública. aquells assumptes o procediments en els quals l'A- juntament o els seus Organismes hi tinguin relació, b) Mesures de govern d'acord amb els articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de c) Informes 26 de desembre, d‟incompatibilitats del personal de d) Compareixences Govern municipal les Administracions públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'incompatibilitats del personal al ser- A la Comissió: vei de l'Administració de la Generalitat, els articles La Sra. Balseiro vol que consti en acta que el grup 329 i concordants (especialment el 330.h) del Re- del PP ha sol·licitat la compareixença d‟un represen- glament del personal al servei de les Entitats locals, tant del govern perquè doni compte de les accions aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, i, final- que s‟han realitzat per garantir el subministrament ment, l‟article 11.4 del Reial Decret 598/1985, de 30 elèctric d‟enguany, recorda que l‟apagada de l‟any d‟abril. En tot cas, la seva dedicació professional passat va afectar centenars de milers de persones i privada no podrà superar la meitat de la jornada la- lamenta que la Presidència no hagi considerat boral setmanal vigent a l‟administració pública i en aquesta sol·licitud per ser incorporada en l‟ordre del horari no coincident amb el municipal. La present dia d‟aquesta sessió. autorització està condicionada a l‟estricte compliment 1. Que comparegui un representant del Zoo de dels deures públics i restarà sense efecte en els Barcelona per informar sobre l'estat actuals i els supòsits següents: si l‟activitat privada impedís o projectes de futur. menyscabés l‟estricte compliment dels deures o en El Sr. Morales fa una explicació de la funció del comprometés la seva imparcialitat o independència, zoo de Barcelona, el qual pretén apropar, els més si l‟activitat privada tingués alguna relació amb els d‟un milió de visitants, als diferents ecosistemes; diu assumptes que la persona autoritzada conegui per que la seva concepció actual està vertebrada en raó del càrrec, si la dedicació horària de l‟activitat dues instal·lacions diferenciades, una a la Ciutadella, privada coincidís amb la jornada laboral. per canvi de i l‟altra a l‟emplaçament del nou zoo marí; que la lloc de treball municipal, per variació de les seves seva voluntat és poder inculcar un profund respecte circumstàncies; o per raons sobrevingudes d‟interès pel planeta i fer més entenedor el complicat equilibri públic; donar-ne compte a la Comissió de Presidèn- dels ecosistemes; que la seva proposta zoològica cia, Territori i Funció Pública. s‟ha d‟entendre de manera global; i que Barcelona 31. Autoritzar al Sr. Angel López Rodríguez (Ma- aposta per la preservació dels hàbitats més fràgils i trícula 25022), funcionari eventual de l‟Ajuntament de sotmesos a constants amenaces, sent una d‟elles de Barcelona, amb la categoria de tècnic superior d'Ar- caràcter global: el canvi climàtic. Dóna les principals quitectura i Enginyeria, adscrit en el lloc de treball de xifres del zoo de la Ciutadella de l‟any passat, com el director de Serveis de Mobilitat, la compatibilitat nombre de visitants: un milió cent; el nombre de so- sol·licitada entre la seva activitat municipal i l‟activitat cis de zooclub: 99.800 persones; el nombre de nens pública com a professor associat a temps parcial a la que van passar per les aules i el casal d‟estiu: més Universitat Politècnica de Catalunya, durant el curs de 55.000; que al 2007 es van invertir 1,5 milions acadèmic 2007/2008 des de l'1 de febrer fins 31 de d‟euros i es van destinar a reparacions i manteni- juliol de 2008 i pròrrogues que es puguin produir en ment 1,6 milions d‟euros. Informa que en el pressu- aquest contracte de treball, d‟acord amb els articles 3 post del 2008 hi ha prevista una inversió de 2 milions i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d‟euros i hi ha destinats a reparació i manteniment d‟incompatibilitats del personal de les Administraci- 1,7 milions. Explica que en el zoo hi ha un total de ons públiques, 4 de la Llei 21/1987, de 26 de no- 2.700 individus entre mamífers, aus, rèptils amfibis i vembre, d‟incompatibilitats del personal al servei de peixos. Compara les dades de 2007 i de 2008, de l‟Administració de la Generalitat, i 324 i següents del gener a maig, informant que enguany s‟ha incremen- Reglament del personal al servei de les Entitats lo- tat el nombre de visitants un 9,9%; els ingressos cals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, d‟explotació un 13,3%; i els costos d‟explotació un amb les limitacions previstes als articles 7 i 16. 4 de 1,2% i que, per tant, el marge d‟explotació té una la Llei 53/1984, 5 i 6 de l'esmentada Llei 21/1987, i variació positiva de 524 mil euros; que, respecte al als articles concordants del Decret 214/1990. En tot previst en el pressupost, els visitants s‟han incremen- cas la seva dedicació a la docència universitària serà tat un 6,9%; els ingressos un 10,3% i les despeses a temps parcial i amb horari no coincident amb el un 2,5%. municipal. La present autorització està condicionada La Sra. Recasens agraeix la intervenció del Sr. a l‟estricte compliment dels deures públics i restarà Morales, encara que creu que era el Sr. Cardelús, sense efecte en els supòsits següents: si l‟activitat com a nou responsable polític de zoològic, qui hauria privada impedís o menyscabés l‟estricte compliment d‟haver comparegut per manifestar la voluntat políti- dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o ca de futur i explicar el model de zoològic que hi ha. I 2424 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 formula una sèrie de preguntes: si l‟Ajuntament fa haurà zoo marí, en quines condicions i quan, i si enquestes de qualitat; si el govern està a favor o no s‟aposta pel finançament privat; quant al zoo terres- de reduir el nombre d‟hectàrees del zoo, passant de tre, si es mantindrà l‟espai actual i en quines condici- 13 a 5, en funció de com quedi el projecte d‟am- ons, i si s‟utilitzarà aquest espai per construir altres pliació del Parlament; per què es va destituir a equipaments que no tenen res a veure amb el Parc l‟antiga directora del zoològic; si la nova direcció Zoològic; i respecte als animals, pregunta quants manté els contactes amb la Fundació Cram per re- animals de titularitat del Zoo de Barcelona estan cuperar els animals salvatges; si es mantenen les repartits per la resta del món per falta d‟espais ade- línies d‟investigació que es van engegar amb l‟antiga quats; si es manté la resposta per escrit feta pel go- direcció amb la Universitat Pompeu Fabra i el CE- vern a una pregunta del PP, en el sentit que mai SIC; quin és el model de zoo de Barcelona, si un tornarà a Barcelona l‟orca Ulisses; i quin és el projec- model encarat a la ciència i a la educació o encarat a te d‟inversions de cara al futur. l‟espectacle o el col·leccionisme; si tornarà l‟orca La Sra. Capella agraeix la intervenció del Sr. Mo- Ulisses al zoo marí; si l‟Ajuntament desisteix de tirar rales encara que esperaven que comparegués el endavant el zoo marí, quin pressupost té aquest responsable polític del Zoo de Barcelona. Recorda projecte, si s‟ha contactat ja amb operadors privats que el passat mes de maig el grup d‟ERC, a la Co- per tirar–ho endavant, quin interès han mostrat i quin missió de sostenibilitat i medi ambient, va preguntar és el grau de resposta; quin és el calendari del nou pel capteniment del govern municipal respecte a la zoo marí i quan se sabrà quin serà el futur del zoo de construcció del futur zoo marí i el calendari previst la ciutadella; i si consideren que les condicions actu- pel trasllat dels habitats aquàtics del zoo de la ciuta- als de condicionament dels animals són les idònies della al futur zoo marí. Respecte les dades positives en contra del que denuncien responsables i experts donades pel Sr. Morales diu que són resultat del en la matèria. lideratge polític que hi havia en aquell moment, re- La Sra. Balseiro agraeix la intervenció del Sr. Mo- corda que del 1999 al 2007, el zoo va ser liderat pel rales i el felicita com a responsable de BSM, SA, Sr. Portabella, i explica que el lideratge es basava en però considera que qui hauria d‟haver intervingut tres elements fonamentals: l‟oci i l‟aprenentatge, avui era un representant del govern municipal. Expli- l‟educació i la recerca, i la conservació d‟espècies ca que el seu grup ha presentat, a la Comissió de protegides o en vies d‟extinció, afirma que això s‟està Sostenibilitat, Serveis Urbans i Manteniment, una desmantellant sense proposar cap model alternatiu, sol·licitud de compareixença del responsable polític que no hi ha un finançament clar per al zoo marí ni del Parc Zoològic de Barcelona, ja que, fins fa dos un calendari per a la seva construcció, cosa que dies, aquesta Comissió era la responsable de les allarga la provisionalitat i la incertesa per al zoo de la polítiques vinculades al Parc, però que el govern Ciutadella i que el seu grup creu que a curt termini hi municipal, unilateralment i sense informar a cap grup ha d‟haver un projecte clar de futur del zoo, amb un municipal, al menys no al PP, ha decidit que és a la calendari per a la construcció del zoo marí, amb la de Presidència a qui li pertoca donar explicació res- reestructuració del zoo de la Ciutadella, que contem- pecte al Parc Zoològic i, per aquest motiu, no hi hau- pli com a base l‟educació la recerca i l‟aprenentatge rà la compareixença demanada pel PP a la Comissió per tal que el zoo sigui també font d‟arribada de ta- de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Manteniment, però lent a Barcelona. aprofitarà aquesta petició de CiU. Comenta que ja fa El Sr. Martí contesta a la Sra. Balseiro que uns 20 anys que s‟està parlant del futur del zoo; que l‟alcalde ha cregut que aquest projecte s‟havia de l‟actual govern, el 2007 va cedir a la Sra. Mayol la convertir en un dels centrals per als propers anys a direcció política del Parc, qui va emprendre un viatge Barcelona i, per això, l‟Alcaldia reprèn el seu liderat- als Estats Units per visitar parcs zoològics, i que en ge a través del Delegat de Presidència, el Sr. Carde- tornar va anunciar com havia d‟abordar-se el parc lús; també li recorda que és la Secretaria General, zoològic de futur, però ara, el govern ha tornat a conjuntament amb els presidents de les Comissions, canviar el responsable polític, sense informar ningú, i qui decideixen on es fan les compareixences. Avan- d‟un altre partit polític. Recorda que el parc zoològic ça que en pocs dies l‟alcalde, personalment, presen- segueix sent deficitari; que el PP ja advertia que no tarà el projecte amb els calendaris, les actuacions, el es generaria cap sinergia entre el Parc zoològic i els pressupost i amb el model de finançament perquè serveis de mobilitat municipals, i que, per tant, serà un projecte impulsat i liderat per l‟Ajuntament de l‟absorció del zoo per part de BSM només serviria Barcelona i espera que també tingui el suport d‟altres per cobrir les seves pèrdues; que no s‟ha fet gairebé col·lectius i que prestaran recursos en forma de pa- cap inversió i que, des de l‟any 2000, aquesta inver- trocini, però aclareix que no serà un projecte compar- sió està condicionada al seu trasllat imminent, com a tit amb operadors privats perquè, entre altres coses, dada rellevant assenyala que la inversió realitzada els sondejos realitzats mostren que no els interessa l‟any 2006 per BSM en el restaurant de l‟edifici Fò- un projecte com aquest. Afirma que el projecte man- rum va ser d‟aproximadament 3 milions d‟euros el tindrà l‟esperit que té l‟actual zoològic de Barcelona doble de la destinada al Parc Zoològic que va ser que està arrelat a la ciutat de Barcelona i que té a d‟1,54 milions d‟euros, diu, per tant, que hi ha un veure amb la divulgació i la conservació del medi desencert absolut i permanent del govern municipal ambient; a més plantejarà un salt qualitatiu endavant en la seva gestió i no sap transmetre quin és el seu i una nova etapa, que serà un projecte únic entre la projecte de futur. Demana al responsable polític ac- Ciutadella i el zoo marí, un sol zoo amb dues seus i tual del Parc Zoològic que doni explicacions de quina així millorar les condicions, els recursos i les capaci- és la perspectiva del govern, quin el seu model de tats del zoo de Barcelona en una plataforma que ja zoo i quin és el seu projecte de futur. Pregunta si hi està feta -per tant no es pot afirmar que no s‟ha fet NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2425 res en 20 anys-, i ressalta com a canvi més important recolzar aquest projecte; si hi ha hagut converses que tindrà una interrelació molt estreta amb el nou amb els operadors privats, amb qui, i quin ha estat el Museu de Ciències Naturals, que es reagruparà en resultat, també demana quin és el calendari d‟exe- una nova seu, amb un nou reforç en termes de ca- cució. Afirma que el zoo de Barcelona no pot esperar pacitats i de recursos i, per tant, establint un triangle ni ser deficitària més temps. Quant a la iniciativa entre les tres instal·lacions. Resumeix que la propos- d‟obrir el zoo per la nit, pregunta com afecta això a ta vol recollir la millor tradició del zoològic però mo- l‟estabilitat i el descans dels animals. Recorda que dernitzar-la, amb un nou impuls, vinculant-la al mu- no se li ha contestat la pregunta sobre quants ani- seu de ciències naturals, amb més recursos, sent un mals propietat del zoo estan en altres ciutats perquè projecte naturalista, científic, museístic, conservacio- no hi havia instal·lacions adequades en el parc zoo- nista adaptat a les noves circumstàncies i demandes lògic, i comenta que no li agradaria que tinguessin el i amb vocació de ser viable. Sobre la privatització del mateix destí que l‟orca Ulisses. zoo, diu que aquest objectiu no és el d‟aquest govern El Sr. Martínez retreu al Sr. Martí de la seva inter- ja que entenen que la funció del zoo va més enllà del venció que vulgui passar per sobre d‟una situació lleure i té ple sentit que sigui una instal·lació impul- real, que és el desmantellament de tota la política sada pel sector públic amb el suport de patrocina- d‟investigació del zoo, diu que les universitats s‟estan dors privats. queixant perquè s‟han retirat tots els contractes de El Sr. Morales respon, quant a la destitució de gestió i de recerca en col·laboració amb el zoo, i que l‟anterior directora, que la decisió es va prendre per és per això que es va destituir a l‟anterior directora. raons de gestió i que el zoo continua tenint experts i Diu que la política d‟investigació és un dels tres pilars uns grans investigadors, biòlegs i veterinaris recone- fonamentals de la gestió del zoo, que se suma a un guts a tota Europa, i des d‟aquesta Comissió els despropòsit de gestió política on durant mesos el zoo agraeix la seva tasca; que no s‟ha desmantellat res, no ha tingut un representant polític clar. Afegeix que sinó tot el contrari, que s‟està potenciant, que se la situació de gestió central és la que hi havia en el segueix amb els mateixos convenis i projectes mandat anterior, quan un tinent d‟alcalde se‟n feia d‟investigació encapçalats pels biòlegs del zoo; que càrrec. La segona proposta del nou equip de govern l‟orca Ulisses, per volum i pes, no pot tornar perquè també podia ser una situació central quan una tinent no hi ha cap mitjà de transport que la pugui portar. d‟alcalde se‟n feia càrrec, però que no és una situa- Quant a les inversions, informa que des de l‟absorció ció central que un regidor adscrit se n‟encarregui, i del zoo per part de BSM, s‟ha reformat l‟hàbitat dels remarca que els problemes actuals del zoo són per ximpances, dels llops marins, els dormitori dels mo- la manca de lideratge polític. Avança que per a ERC nos aranya, s‟ha posat al dia tota la instal·lació elèc- el model de zoo coherent són els tres pilars: investi- trica, d‟aigües, les de restauració, que s‟ha fet a tra- gació, educació amb oci familiar, i la preservació de vés de PADSA, i que això demostra que no hi ha determinades espècies en extinció. Insisteix en que voluntat de marxar. s‟estan convertint les icones de la ciutat en proble- La Sra. Recasens comenta al Sr. Martí que aques- mes. ta compareixença no és la prèvia de la roda de El Sr. Martí recorda als grups de l‟oposició que les premsa de l‟alcalde i que avui havien de comparèixer compareixences van ser pactades i està per escrit, persones amb responsabilitat política en els temes que no han de comparèixer els regidors que ja són del zoològic; li recorda que està en un govern en membres de les comissions, sinó aquelles persones minoria, que el nou model de zoo necessitarà, a responsables d‟activitats que no estan sotmeses banda de la complicitat de les entitats i dels opera- directament a control polític, perquè presentin els dors privats, la complicitat d‟algun grup de l‟oposició seus balanços i informes a petició de l‟oposició da- perquè s‟aprovi; i que es va dir que es faria una co- vant de les comissions, i afirma que el Sr. Morales és missió per poder treballar-hi i, en canvi, avui el màxim responsable del zoològic per a la compa- s‟informa que l‟alcalde explicarà el nou model en reixença. Explica que ell, com a portaveu del grup roda de premsa, sense comptar per res amb els socialista, ha explicat quines són les línies de futur i grups de l‟oposició; i afirma que "govern incapaç, les línies mestres i cap a on està avançant la posició oportunitats perdudes, frustració democràtica" que del govern en aquesta matèria i encara que creu que és per on s‟està movent el govern. Pregunta si el ha estat clar, repeteix el que ja ha explicat; li diu al grup d‟Iniciativa no garantia el lideratge polític i per Sr. Martínez que comparteixen el seu model de zoo, i això s‟ha canviat i s‟ha nomenat al Sr. Cardelús. que el que volen fer justament és potenciar-lo; a la Demana que en el segon torn de rèplica es respon- Sra. Balseiro li diu que aquest model no interessa els gui a les seves preguntes i les repeteix. operadors privats perquè és un model de servei pú- La Sra. Balseiro reclama al Sr. Martí que doni ex- blic que no dóna grans beneficis i, per tant, ni hi ha ni plicacions de les seves competències quant al canvi hi haurà cap operador privat que participi de la gestió unilateral en les competències de les comissions. del zoològic, que s‟ha preguntat als pocs operadors Creu que hi ha hagut un canvi polític en la represen- privats relacionats amb el tema i la resposta no ha tació del zoo per baralles internes dels grups de go- estat positiva. Diu que a partir d‟aquest model, es vern. Remarca la manca de consideració del Sr. farà és una crida al patrocini del projecte. Que el Martí en respondre a la pregunta sobre el projecte de model continuarà fent de Barcelona la ciutat referent futur del zoo dient que l‟alcalde l‟explicarà en els en temes de coneixement i d‟innovació. A la Sra. proper dies, ja que els grups de l‟oposició tenen el Recasens li aclareix que hi haurà un únic zoològic, dret i deure d‟aclarir la tasca de govern. Pregunta amb dues seus, complementari l‟un de l‟altre. Ex- quina mena de finançament privat hi haurà i quines pressa que el govern és conscient que necessita la són les institucions i entitats que s‟han compromès a complicitat d‟algun grup de l‟oposició, com a mínim, i 2426 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 que es buscarà aquest acord. Afirma que aquesta amb els seu esforç, cadascun des del seu àmbit serà una gran aposta de la ciutat per als propers d'actuació, al desenvolupament de la consciència anys i que l‟Ajuntament creu que pot ser un dels ciutadana. A iniciativa del Consell Plenari: a ANUE projectes que encarnin el conjunt de les línies mes- (Associació de les Nacions Unides a Espanya), a Ca tres i d‟actuació que creuen que la ciutat necessita la Dona, a la Sra. Núria Feliu i Mestres, al Sr. Ar- els propers anys. mand de Fluvia i Escorsa i al Sr. Luís del Olmo Maro- El Sr. Vives recorda que en els acords produïts al te. A iniciativa dels Consells de Districte: de Ciutat començament d‟aquest mandat hi figura el control de Vella, a l‟Esbart Català de Dansaires i al Sr. Xavier les empreses municipals i és dins d‟aquest marc que Cordomí i Fernández; l'Eixample, a la Sra. M. Lluïsa es produeix aquesta compareixença i demana que Longan i Anies i a les Escolàpies Llúria; Sants- es continuï situant el debat en aquest marc. Creu Montjuïc, al Sr. Enric Ricart i Garcia i al Sr. Josep que és imprescindible que el Sr. Morales respongui a Xarles Santalo; les Corts, a l‟Escola Superior d‟Ad- les preguntes que es fan independentment del debat ministració i Direcció d‟Empreses (ESADE) i a polític que generi, i repeteix les preguntes fetes que l‟Institut d‟Estudis Superior d‟Empreses (IESE); Sar- creu que són rellevants en el marc del control de les rià-Sant Gervasi, al Centre Parroquial Sant Vicenç de empreses municipals. Sarrià i a la Taula de Cors; Gràcia, a la Sra. Isabel El Sr. Morales informa que contesta les preguntes Sanagustin i Aijón i al Sr. Albert Musons i Agell, a que coneix. títol pòstum; Horta-Guinardó, al Consell de la Joven- El Sr. Vives li demana que les que no pugui res- tut d‟Horta-Guinardó i als Lluïsos d‟Horta; Nou Barris, pondre avui les contesti per escrit abans de la prope- al Centre Eulalienc i al Sr. Constantí Sotelo Parade- ra sessió. la; Sant Andreu, a la Comissió de Festes del Barri El Sr. Morales respon, respecte a les visites noc- dels Indians i al Sr. Manuel Penin i Fernández; Sant turnes, que són molt limitades i que forma part de Martí, a la Sra. María del Carmen Corbalán Ortiz i al l‟acord que s‟ha fet amb l‟Institut Jane Goodall i és Sr. Luciano Pérez Valdeolivas. una cada mes o cada trimestre, i unes 25-30 perso- El Sr. Cardelús recorda que aquestes medalles nes; respecte el desmantellament de la recerca, in- s‟atorguen a aquelles persones i entitats que s‟han forma que ha estat ell qui ha signat tots els contrac- destacat en la seva vida professional i personal en tes de recerca i que no n‟ha revocat cap; quant als relació a la ciutat; ressalta i agraeix que un any més animals del zoo de Barcelona en altres ciutats, co- hi hagi hagut unanimitat. Explica que el Consell Mu- menta que no es cedeixen els animals, sinó que nicipal proposa cinc persones i dues els Districtes, i s‟intercanvien, cosa habitual entre els zoològics i llegeix el nom dels guardonats, lamentant que al Sr. dóna exemples; i respecte a les altres preguntes Musons se li atorgarà a títol pòstum; que la cerimò- manifesta que les desconeix. nia d‟atorgament és al voltant o coincidint amb el dia La Sra. Balseiro pregunta al Sr. Vives on s‟ha de de Sant Andreu, per ser el patró dels Consellers de fer la petició de compareixences respecte al futur del la Ciutat. Parc Zoològic, i si pot demanar que intervingui el El Sr. Ciurana expressa el suport del seu grup a conseller del zoo, el Sr. Cardelús tot el conjunt de persones i entitats que mereixen El Sr. Vives li respon que és el govern qui decideix aquesta Medalla d‟Honor de Barcelona; que són qui ha de venir a les compareixences. moltes les que ho mereixen però que s‟ha d‟anar Es dóna per tractada. seleccionant, i felicita les persones i entitats guanya- dores. Es dictamina amb el posicionament favorable de III) Propostes a dictaminar tots els Grups. a) Ratificacions b) Propostes d'acord IV) Part decisòria / Executiva 2. Designació, a proposta de la Junta de Porta- a) Ratificacions veus, dels membres del Consell d'Administració d'In- b) Propostes d'acord formació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM, entitat gestora del servei públic de televisió local de 4. Aprovar el plec de clàusules administratives par- Barcelona. ticulars i el plec de prescripcions tècniques referits a la El Sr. Carnes informa que en la darrera Junta de contractació dels serveis de telecomunicacions de Portaveus es va configurar la proposta del Consell l‟Ajuntament de Barcelona i dels seus organismes d‟Administració de la societat i del Consell Assessor autònoms (lots 1, 2 3 i 4). Convocar procediment que ha de fer l‟avaluació; i, tenint en compte que obert amb tramitació ordinària per a l‟adjudicació de aquest Consell es reunirà durant aquesta setmana, l‟esmentat contracte, per un import total per l‟Ajunta- proposa tractar aquest punt en la propera Junta de ment de Barcelona i organismes autònoms de Portaveus, quan es preveu que ja estarà l‟informe 32.365.000 euros, distribuïts de la següent manera: d‟avaluació. Lot 1, serveis de telefonia fixa integrats a la xarxa Sobre la taula. privada, per 11.280.000 euros; Lot 2, serveis de tele- 3. Atorgar la Medalla d'Honor de Barcelona als fonia fixa no integrats a la xarxa privada, per següents ciutadans, ciutadanes i entitats que propo- 11.130.000 euros; Lot 3, serveis de comunicacions sen aquest Consell Plenari i els respectius Consells mòbils de veu i dades i de tràfic de fix a mòbil a la de Districte, com a mereixedors d'aquest guardó per xarxa privada, per 9.070.000 euros; Lot 4: serveis de les seves virtuts i valors cívics i perquè han contribuït comunicacions de dades, per 885.000 euros. Autorit- NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2427 zar la despesa corresponent a l‟Ajuntament de Barce- es valorarà, se solucionarà i es donarà compliment a lona, per un import de 26.596.240,94 euros, amb totes les mancances de l‟expedient. Per tot això, no càrrec als pressupostos 2009 a 2012 i les partides manifestarà el vot del seu grup fins que no tingui indicades en aquest mateix document i la relació resposta de com es solucionaran tots els defectes. comptable que l‟acompanya, d‟acord amb la se- El Sr. Villagrasa reitera el que ha exposat el Sr. güent distribució: Lot 1, 8.767.456,07 euros; lot 2, Forn, ressalta les presses a l‟hora de fer l‟expedient, 9.800.126,46 euros; lot 3, 7.144.973,78 euros; i lot que es constaten amb la falta de l‟informe de la In- 4, 883.684,63 euros. tervenció, i la limitació temporal que ha tingut Serveis El Sr. García-Bragado explica que és tracta d‟un Jurídics per realitzar l‟informe, la falta de la memòria concurs molt important, perquè és un servei essenci- tècnica que justifiqui el pressupost base de licitació. al per a l‟Ajuntament en la seva relació i en el desen- Considera que en aquest contracte no hi és el criteri volupament dels serveis públics; també pel que re- d‟estalvi econòmic perquè l‟expedient està repartit en presenta sobre el procés tecnològic i d‟implantació 4 lots; i que ell exigiria a qualsevol operador que el de les noves tecnologies en la prestació del servei; i programari fos obligatori en les dues llengües oficials perquè l‟Ajuntament és un client important en el con- i, per tant, és requisit indispensable, encara que sigui junt del sector de les telecomunicacions. Informa que obvi, que figuri en l‟expedient. Finalment, manifesta les característiques bàsiques d‟aquest concurs són el desacord del seu grup quant a la gestió dels nú- cobrir les necessitats de telecomunicacions de meros 080, 010 i el 092, i recorda que el PP exigeix l‟Ajuntament de Barcelona i els seus organismes que el 010 sigui gratuït per al ciutadà, i que el 092 i el autònoms, alinear les necessitats corporatives i sec- 080 estiguin gestionats directament per la Guàrdia torials de l‟Ajuntament amb l‟arquitectura tecnològica Urbana i pels Bombers; que, pel que diu l‟expedient, que serveix de base, tenint en compte l‟evolució; que el lot 4 s‟adjudicarà a ATENTO i no entén per què la durada del contracte és de 4 anys (2009-2012), surt si ja se sap a qui s‟adjudicarà. Informa que, quan amb possibilitat d‟una pròrroga de 2 anys addicio- siguin aclarits els dubtes expressats, emetrà el vot nals, i l‟àmbit és la provisió de serveis de veu i da- del PP. des, fixes i mòbils, excloent l‟accés d‟internet corpo- El Sr. Martínez pregunta quins són els terminis le- ratiu i distribuït, que sortirà en un concurs diferenciat. gals que esdevenen a partir d‟aquest moment, i com Ressalta que el concurs parteix de la base de s‟incorpora de forma legal en el plec de condicions el l‟arquitectura tecnològica pròpia de què l‟Ajuntament que s‟acordi en aquesta Comissió. disposa; dóna les xifres del pressupost i dels lots, El Sr. García-Bragado informa que el que la Co- Explica que el lot 1 és per els 75 edificis integrats en missió és qui aprova el plec de condicions i, per tant, la xarxa corporativa, amb 6.971 usuaris (edificis cen- s‟incorpora al plec el que es manifesti aquí; i abans trals, seus de districtes, centres cívics i socials); que de publicar els plecs, els grups han de tenir ocasió el lot 2 és per els 671 edificis no integrats en la xarxa de revisar el seu contingut literal per comprovar que corporativa, amb 5.167 usuaris, són línies contracta- s‟han incorporat els seus acords. des a banda (biblioteques, escoles bressol, escoles, El Sr. Martínez diu que l‟obligació de disposar el centres de serveis socials i altres edificis); que el lot programari en català s‟ha de complir de forma estric- 3 es refereix als 2.500 mòbils, 160 blackberry, 367 ta segons la llei de política lingüística, que estableix PDA i 469 GPS integrats a la xarxa corporativa; que que el software, la maquinària i els terminals han el lot 4 es refereix als números de telèfon 010, 080, d‟estar en la llengua pròpia allà on el mercat ho apor- 092, 90X; que cadascun d‟aquests lots incorpora una ti. Pregunta si hi ha previst en algun lot alguna valo- sèrie d‟ítems que acaba configurant l‟oferta. Informa ració en relació a l‟existència de tarifes planes per a que en la reunió amb els diferents grups municipals, determinats serveis. la directora general de l‟IMI i el gerent de Serveis El Sr. Rodríguez, de l‟IMI, respon, respecte al cri- Generals s‟ha posat de manifest que un dels criteris teri d‟estalvi econòmic i els 4 lots, que es va decidir de valoració és poder disposar del programari en així perquè la plataforma propietat de l‟Ajuntament català, quan en un acord previ de la Comissió es va permet fer les interaccions que faciliten estalvi eco- establir com un requisit obligatori i, per tant, s‟han de nòmic, sobretot quan des de la telefonia fixa es fan corregir els plecs en aquest sentit a instàncies dels trucades a la mòbil, que es cursa directament a tra- diferents grups que ho van manifestar, i la fórmula vés de la xarxa de telefonia mòbil que ja produeix un que s‟ha establert, atès que el mercat no ofereix el estalvi, i que el problema, si entra un únic operador, 100% aquest software, és que a finals del 2010 s‟ha és que encara que es poden reduir costos per la d‟haver complert aquest requisit. integració de serveis dintre del mateix operador, El Sr. Forn comparteix amb el Sr. García-Bragado reduïa de tal manera el mercat que les ofertes deixa- la importància d‟aquest contracte i per aquest motiu rien de ser tan competitives com en un mercat més no entén per què s‟ha fet tan malament l‟expedient, i obert; respecte al lot 4, aclareix que només es con- les grans mancances que té; com el que diu l‟informe tracten les línies que donen suport a aquest servei i de la direcció de Serveis Jurídics que llegeix; que no no l‟atenció telefònica derivada de la provisió del hi ha informe d‟Intervenció; que les modificacions servei, i que s‟ha adjudicat a Atento perquè en sol·licitades per Serveis Jurídics en les clàusules del aquest moment és qui està prestant aquest servei; contracte no s‟han produït; que no hi és la memòria quant a les tarifes planes, informa que s‟han con- tècnica que justifiqui el pressupost del contracte; que templat com una opció dintre del lot 3 que és el de en el contracte es diu que es valorarà positivament telefonia mòbil, que s‟ha posat en aquest lot perquè que els programaris adreçats a l‟usuari final estiguin és el que té més creixement quant a consum i ús disponibles en català, quan s‟acaba d‟explicar que es dintre de l‟organització i que segons les anàlisis eco- tracta d‟una exigència a les empreses. Pregunta com nòmiques fetes pot resultar més beneficiós. 2428 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 El Sr. Galiano explica, respecte a l‟informe jurídic, c) Proposicions que aquest expedient s‟està treballant des de fa molts mesos amb la participació de la Direcció de Serveis Jurídics encara que ha estat la setmana V) Part d'impuls i control passada, quan es va tancar la versió definitiva dels plecs, que es va formalitzar l‟encàrrec de l‟informe La Sra. Recasens demana poder acumular el de- jurídic. Aclareix que l‟informe d‟intervenció s‟ha in- bat tant de la proposició / declaració de grup com de corporat a l‟expedient i, per això, es pot considerar la pregunta de CiU respecte a "Visc a Barcelona". que a dia d‟avui l‟expedient està complet. El Sr. García-Bragado afegeix que, des de l‟IMI, a) Proposicions / Declaracions de Grup l‟expedient està informat i supervisat també des del punt de vista jurídic i, per tant, no és un document Del Grup Municipal CIU: ex-novo; confirma que l‟expedient es modificarà en la 5. Manifestar que la campanya "Visc a Barcelona" publicació i es compromet a passar el redactat final no compleix l'objecte de l'article 3.2 de la Llei d‟aquestes clàusules amb la resolució de les qüesti- 18/2000 de Publicitat Institucional de Catalunya i per ons assenyalades en l‟informe dels serveis jurídics; i tant demanar al govern municipal que la suspengui. que l‟informe d‟intervenció es va lliurar ahir a la tarda. La Sra. Recasens torna a denunciar l‟allau propa- El Sr. Forn comenta que ahir, a les 7 de la tarda, gandista del govern, i recorda la campanya "Barce- un representant de cada grup polític i el gerent de lona Batega" amb un cost superior al milió i mig Serveis Generals es van reunir; que el gerent va d‟euros, i que, any rere any, aquesta política propa- avançar que l‟informe d‟Intervenció ja hi era, però gandística no té aturador ni límits; i que es posen en que ningú no el va veure, i diu que no és normal que marxa quan el govern creu que la seva valoració es després d‟haver-lo demanat aparegui en l‟expedient baixa. Fa referència a un article de premsa que fina- sense que hagin tingut la possibilitat de llegir-lo; in- litza explicant que els barcelonins ja malviuen a Bar- sisteix que l‟expedient està molt mal fet; reitera el celona i que no cal que es publiciti i a sobre fer-li que diu l‟informe de Serveis Jurídics i demana una pagar de la seva butxaca. Retreu que el govern no mica de previsió perquè no es nota que faci mesos hagi estat capaç que AENA pagui una restauració de que s‟hi estigui treballant; que un expedient d‟aques- la imatge internacional del caos que va patir ta manera no es pot aprovar i que, a més, falta l‟aeroport de Barcelona, i el mateix ha passat amb el l‟informe tècnic que justifiqui els paràmetres econò- caos de l‟aigua, del transport i la crisi que actualment mics. Demana que aquest expedient es torni a portar està patint la ciutat. Afirma que on no hi ha lideratge en la propera Comissió incorporant les modificacions polític hi ha lideratge de màrqueting. Retreu al go- que es demanen i la documentació que falta. Ex- vern que la despesa d‟aquestes campanyes podria pressa el vot negatiu del seu grup. anar destinada a altres usos socials com per exem- El Sr. Villagrasa s‟expressa en el mateix sentit que ple a beques de menjador, i, per tant, queda clar l‟ús el Sr. Forn, demana que els grups de l‟oposició pu- alternatiu dels recursos públics. Diu que el govern guin estudiar l‟informe d‟Intervenció; i que es faci està incomplint el mandat democràtic aprovat el 10 menció concreta a la llengua catalana i a la castella- de juliol del 2007, on es manava la creació d‟una na. Manifesta que, davant d‟un informe jurídic com comissió de treball assessora per a la publicitat insti- aquest i a falta de l‟informe d‟Intervenció, ha de ex- tucional i pregunta per què no es posa en marxa pressar el vot en contra. Sol·licita que es deixi aquesta comissió. Manifesta que aquesta campanya l‟expedient sobre la taula per acabar de comentar-lo i incompleix la Llei 18/2000, per la qual es regula la que és completin els informes. publicitat institucional, perquè no és veraç, porta a El Sr. Martínez pregunta si es pot deixar en stand- confusió i inclou persones que fan recomanacions o by aquest tema i aprovar-lo en el Consell Plenari. donen testimonis i aquestes han de correspondre a El Sr. Vives creu que, per la importància i la inci- la veritat i, per tant, o es plantegen casos reals o s‟ha dència que té aquest contracte, és raonable retirar d‟informar que es tracta d‟una dramatització. Dema- aquest punt de l‟ordre del dia i que es tracti en la nen la suspensió de la campanya per l‟incompliment Junta de Portaveus si hi ha possibilitat que es consti- d‟aquesta llei i que es respongui a la pregunta que tueixi en comissió. plantegen en el punt 9. El Sr. García-Bragado manifesta el seu acord i in- La Sra. Balseiro recorda que ja fa un any es va forma que el govern traslladarà a la Junta de Porta- aprovar una proposta, presentada pel grup del PP, veus l‟aprovació d‟aquest expedient; que, a data per a la creació d‟una comissió de treball per estudiar d‟avui, els membres de l‟oposició rebran l‟informe la publicitat institucional i les enquestes i amb la que d‟Intervenció; que l‟expedient s‟enviarà a la Junta de esperava no tornar a tenir aquest tipus de debat. Portaveus amb un redactat acurat de la clàusula per Afirma que aquesta campanya no informa de cap la qual el català deixa de ser una valoració i passa a servei, ni de cap actuació municipal per millorar les ser una exigència, i amb l‟aclariment dels serveis jurí- condicions de vida dels barcelonins, ni fa una pro- dics respecte a la part de l‟expedient que no han po- moció de la ciutat, ni atrau turistes, i es pregunta què gut mirar; així, la Junta podrà verificar aquestes tres fa i quin és l‟objectiu de la campanya "Visc a Barce- qüestions i el podrà aprovar si ho considera adient. lona". Recorda que fa poc, els titulars dels mitjans de El Sr. Vives concedeix un torn més als grups. comunicació informava que el 60% dels ciutadans El Sr. Forn vol afegir, al que ha manifestat el Sr. considerava que els serveis que rebien no estaven a García-Bragado, que es tinguin en compte les mani- l‟alçada dels impostos i taxes que pagaven, i retreu festacions que faci Serveis Jurídics. al govern que en lloc de reaccionar davant aquesta Es retira. dada i millorar els serveis o informar sobre els que NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2429 ofereix, fa la campanya "Visc a Barcelona", que a campanya paraigua està previst que tingui una dura- més dels incompliments legals posa de manifest la da de cinc setmanes, amb un cost d‟1,024 euros per manca de consideració que té el govern municipal a cada ciutadà de Barcelona; que s‟han tingut en respecte als recursos públics, que s‟haurien de des- compte els mitjans televisius: TV3, TV1, la descon- tinar als serveis que no estan cobrint. Recorda que nexió a Catalunya de TV2, Antena 3 BTV, i altres en els últims anys, el govern ha gastat més del doble televisions locals; de premsa: La Vanguardia, el Pa- del que tenia en un principi pressupostat en publici- ís, el Periòdico, Avui, el Mundo, Esport, Mundo de- tat, que l‟any passat van ser 11 milions d‟euros i que portivo, 20 minutos, Metro, ADN, Qué, etc; de ràdio: amb aquests recursos es podrien haver fet unes Catalunya Ràdio, SER Barcelona, COPE, i d‟altres; dotze escoles bressol a la ciutat de Barcelona. Co- d‟exteriors: opis, banderoles, tramvia; a internet: La menta que aquesta campanya tampoc contribueix a Vanguardia, el Periòdico, veinte minutos on line i el millorar la imatge de la ciutat. Manifesta el seu recol- portal Terra. Anuncia que el CAC no contempla zament a la suspensió de la campanya, i pregunta l‟autorització prèvia a la visió i que només es mani- quin és el seu cost i quina és la seva durada. Reco- festa si considera que una campanya institucional mana al govern que formi la comissió de treball vulnera les diferents lleis que la regula, i en cas que acordada en aquesta Comissió i que si hi ha campa- es manifesti s‟adreça als operador i, a dia d‟avui, cap nyes per impulsar siguin les adreçades a informar operador ha rebut cap notificació al respecte. dels serveis i les actuacions municipals per millorar La Sra. Recasens aclareix que la campanya ha les condicions de vida dels barcelonins. costat 1,7 milions d‟euros i és més cara que "Barce- El Sr. Martínez manifesta, d‟entrada, que el seu lona Batega". Pregunta si aquest cost inclou el portal grup està a favor de fer campanyes publicitàries, i no "Visc a Barcelona", la inserció als diferents mitjans sempre estrictament per informar de serveis o actua- en prime time i demana que el detall del cost se‟ls cions municipals perquè entenen que hi ha campa- faci arribar per escrit. Li sembla aberrant gastar-se nyes que serveixen per elevar l‟autoestima, per a això en cinc setmanes, sobretot un govern a qui fomentar la convivència, per a afavorir l‟ús del trans- agrada anomenar-se progressista. Pregunta si es port públic. Creu que la gent rep bé la campanya variarà aquesta campanya publicitària, on només hi perquè el que pretén es generar bon rotllo a partir de ha el missatge de truqui al 010; quina serà l‟aportació la ciutat; explica que les campanyes s‟han de fer en d‟ERC; i si hi haurà un increment del cost. Li sap funció de l‟interés social o d‟un objectiu molt concret i greu el vot contrari d‟ERC, ja que ha reconegut que que s‟ha de trencar la dicotomia entre la valoració hi ha un error i que s‟incompleix la llei i hauria d‟estar govern de l‟Ajuntament i el sentit de pertinença a la d‟acord en aturar la campanya; i que es perdi una ciutat, l‟arrelament i la valoració positiva de l‟institució oportunitat perquè el govern redreci la situació i de- municipal; que també és un error elaborar un discurs fensi els problemes reals dels barcelonins. Afirma permanent de caos de la ciutat, i que quan les en- que el seu grup mai no recolzarà un malbaratament questes mostren determinats valors s‟ha de dir a la dels recursos públics com està fent el govern. gent que ha d‟estar orgullosa de viure en aquesta La Sra. Balseiro diu que no malbaratar els recur- ciutat, què té moltes més coses que van bé que ma- sos públics és un deure de tots, i és imprescindible lament, fruit de tothom, però de la ciutadania sobre- ser autoexigents quant a què es destinen. Afirma que tot. Quant aquesta campanya, està en desacord amb aquesta despesa, que durarà cinc setmanes, es tra- què estigui buida de contingut, que creu que no s‟ha dueix en no res i és efímera, i que posa sobre la orientat bé perquè no persegueix l‟objectiu de fomen- taula l‟absoluta irresponsabilitat del govern municipal tar una adhesió a la ciutat i a la seva capacitat per davant la utilització dels diners públics; que aquesta ser alguna cosa més que una ciutat qualsevol, que campanya només recomana que s‟adrecin al 010, és solidaria amb ella mateixa, que aporta un valor telèfon que genera ingressos per a l‟Ajuntament; que cultural, un bé per a la pau, una defensa de la demo- no es tracta que generi "bon rotllo", sinó d‟informar cràcia i una lluita històrica del país, de la societat i de dels serveis que s‟ofereixen o promoure la nostra bona part de la Mediterrània; i en aquest sentit el ciutat en l‟exterior, no dins de casa, per atreure més grup d‟ERC han presentat la seva proposició, que visitants. Respecte a la intervenció del Sr. Carnes, creu que no s‟estan malbaratant els diners i que ja diu que no es pot acceptar donar a entendre que que esta llançada, s‟ha de modificar. Per tot això el s‟incompleix la llei, i que l‟obligació és complir-la seu grup no donarà suport a aquesta proposició / encara que el CAC l‟hagi sancionada o no, Diu que si declaració de grup. es tira endavant la proposta d‟ERC és perquè o ja El Sr. Carnes avança que el govern donarà suport estava pactada d‟abans i ja ho tenen previst o supo- al text que presenta ERC i que rebutja la que presen- sarà un canvi en la campanya actual cosa que supo- ta CiU. Explica que l‟Ajuntament de Barcelona, des sarà més despeses. Demana saber en què es tradu- de fa 25 anys ha anat desenvolupant tota una línia eix l‟acord entre govern i ERC. Prega recapacitació i de comunicació, reconeguda a escala mundial, que li reconsideració i que s‟escolti els ciutadans i el seu ha permès concentrar una imatge de ciutat coneguda malestar pels serveis que reben. i reconeguda; que amb l‟actual campanya es pretén El Sr. Martínez afirma que ni la ciutat és un desas- transmetre l‟orgull de pertinença, descriu Barcelona tre ni tot el contrari, i que ni una cosa ni l‟altre és com una ciutat amable, oberta, integradora, cultural i estrictament culpa de l‟equip govern. Creu que no és de serveis; que s‟estan desenvolupant una sèrie de correcte retirar una campanya ja iniciada i malbaratar missatges més concrets, com ara les activitats els recursos públics, encara que no compleixi els d‟estiu per nens i joves, i el tema de Barcelona Activa requisits mínims del CAC i que ERC només està i, per això, comparteixen la reflexió amb el grup posant una mica de seny a tot plegat. Comenta, a la d‟ERC. Quant a les preguntes, respon que aquesta Sra. Balseiro que els objectius de la campanya que 2430 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 proposa ERC els té per escrit en la proposició / de- no es pot vincular en la mateixa campanya serveis claració de grup que presenta; que CiU, amb la seva municipals amb elements, valors i aportacions a la condició si ne qua non de retirar la campanya, no ha ciutadania que és el que fa la vinculació amb la prò- volgut transaccionar la proposició amb ERC. Assegu- pia ciutat, i si el govern ho acaba fent es tornarà a ra que la campanya no agrada al seu partit i, per equivocar. això, presenten la proposició / declaració de grup i no La Sra. Recasens recorda a ERC que ahir van ar- sap quin pot ser el cost de modificar els continguts ribar a un acord amb el seu grup, per aturar la cam- de la campanya. Retreu al Sr. Carnes que no hagi panya i avui han canviat d‟opinió; per a CiU, el seny nomenat cap mitjà local de la ciutat i demana que es està en aturar el malbaratament de diners i contemplin tots els mitjans vius que hi ha als barris i l‟incompliment legal, i que una negociació no pot ser als districtes i que siguin considerats per difondre la únicament la proposició d‟ERC sinó una mica de campanya. cada banda. Per tot això, no poden donar suport a El Sr. Carnes informa quant a les xifres, que el aquesta proposició / declaració de grup. Lamenta cost en euros ha estat: creativitat 300.000, 00; ràdio que el grup d‟Iniciativa no es posicioni ja que és res- 54.534,73; televisió 715.720, premsa 283.240,08; ponsabilitat de tots decidir el que es fa amb 1,7 mili- exteriors 101.903,88; Internet 162.272,92; total ons d‟euros i, així, el grup d‟Iniciativa és còmplice 1.317.671,61; que sumats als de la creativitat fan d‟aquests recursos públics. 1.617.671,61. Afirma que el govern sempre explica La Sra. Balseiro reitera i demana resposta a la els seus projectes; i quant al que ha plantejat ERC pregunta respecte a quins són els costos que supo- respon que al llarg del temps es desenvoluparà no- saria aquesta modificació i la seva durada, que segur ves iniciatives i que els suggeriments que es plante- que s‟incrementarà. Pregunta al Sr. Martínez que si gen, tot i que algunes ja queden recollides a l‟actual el motiu de no aturar la campanya, sinó modificar-la, campanya sí que hi haurà alguns temes a reforçar i és per no malbaratar més, si no ha tingut en compte ampliar i, per tant, recull aquesta proposta per des- que aquesta modificació comportarà un increment en envolpar-la en el futur. el cost. Prega rigorositat i respecte per als membres El Sr. Carnes expressa el vot contrari del PSC, el de la Comissió i expressa el vot en contra del seu Sr. Gomà expressa el vot contrari d‟ICV-EU i A, la grup. Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la El Sr. Gomà expressa el suport del seu grup a la Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. iniciativa d‟ERC perquè hi ha un acord bàsic i és que Martínez expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. les campanyes institucionals han de tenir continguts que poden referir-se als serveis, als valors, i a dife- Prec: rents dimensions de la realitat i que no són exclo- 9. Atès la nova campanya institucional "Visc a ents; i que està convençut que en aquesta campanya Barcelona": Que se'ns informi en el transcurs d'a- hi ha un espai perquè s‟expressin continguts a través questa Comissió del cost d'aquesta campanya (des- dels valors. glossant els conceptes), la durada, l'objecte, mitjans El Sr. Carnes reitera que aquesta campanya vol a on s'insereix, així com si té el vist-i-plau del CAC i estimular i reforçar l‟autoestima dels barcelonins i quines accions ha pres aquest sobre la campanya, i que tots els recursos en aquest sentit estan ben em- si aquesta campanya ha passat pel vist-i-plau de la prats i són de domini públic. comissió d'aprovació i control de les campanyes El Sr. Martínez agraeix el suport de l‟equip de go- institucionals que promou l'Ajuntament de Barcelona. vern. Comenta que modificar els continguts de la Demanem accés a l'expedient de contractació de campanya per incorporaran uns valors que per ERC l'esmentada campanya. s‟han de defensar només té un cost de producció Es dóna per tractat. extra, però aturant-la es perden els compromisos El Sr. Vives, previ acord amb el grup del PP, can- publicitaris adquirits, que són, aproximadament, el via l‟ordre de les proposicions per tractar-se del ma- 80% de la publicitat contractada i que s‟haurien de teix objecte. tornar a pagar per fer la nova campanya. És per això Del Grup Municipal ERC: que ERC no està d‟acord en aturar-la i sí en modifi- 7. La Comissió de Presidència, Territori i Funció car-la. Pública acorda instar al Govern Municipal a: Dotar de La Sra. Recasens rectifica al Sr. Martínez quant a continguts socials la campanya de publicitat instituci- que els diners no es perdrien, sinó que s‟aturaria la onal, iniciada per l'Ajuntament de Barcelona: "Visc a campanya i aquests mateixos diners servirien per Barcelona", per tal de promoure i defensar la demo- redireccionar-la o reformar-la, i que si no s‟atura cràcia i els valors de la societat, com ara el benestar també s‟està donant el vistiplau a l‟incompliment de social, la cultura de la pau, la solidaritat o la salut. la llei. El Sr. Martínez diu que la campanya no acompleix La Sra. Balseiro comenta al Sr. Martínez que amb els requisits mínims previstos pel CAC en relació a la el seu suport s‟entrarà en una espiral de malbarata- publicitat institucional, que ERC sap que no hi ha un ment que no porta enlloc; diners amb un cost informe desfavorable del CAC perquè tampoc no és d‟oportunitat enorme per la ciutat de Barcelona. Ex- preceptiu elaborar-lo, i que perquè s‟acompleixin pressa el vot en contra del seu grup. aquests requisits creu que s‟han d‟incorporar a El Sr. Vives, respecte a la petició de la Sra. Reca- l‟actual campanya els elements que ERC proposa, sens de poder disposar l‟expedient corresponent a la aclarint que no és difondran serveis concrets de campanya "Visc a Barcelona" es compromet a pugui l‟Ajuntament en el marc de la campanya, sinó que es estar a la seva disposició. rellançaran els valors i elements per afavorir El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, l‟arrelament i la vinculació amb la ciutat. Afirma que el Sr. Gomà expressa el vot favorable d‟ICV-EU i A, NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2431 la Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, la b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- Sra. Balseiro expressa el vot contrari del PP i el Sr. tucional Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. Del Grup Municipal PP: Dels Grups Municipals PSC, ICV-EU i A: 6. La Comissió de Presidència, Territori i Funció 8. La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública, acorda: Instar al Govern Municipal a propo- Pública declara: 1. Mostrem la nostra preocupació sar a la ponència del Nomenclàtor a dedicar un car- per les actuals condicions de vida de la població civil rer de Barcelona a les víctimes del terrorisme de la de la Franja de Gaza, especialment en l'àmbit sanita- ciutat. ri. 2. Condemnem el bloqueig il·legal a la Franja de El Sr. Villagrasa explica que Barcelona ha estat Gaza per part d'Israel que, com a potència ocupant, molt castigada pel terrorisme; recorda a Ernest ha de complir les obligacions que el Dret Internacio- Lluch, a Paco Cano, Ruiz Casado, a l‟agent de la nal estableix, i demana la seva fi de manera immedi- Guàrdia Urbana Gervilla i l‟atemptat de l‟Hipercor; ata. 3. Condemnem qualsevol acte violent dirigit con- que a més d‟ETA també ha patit al Grapo, Terra tra població civil, i demanem el compliment de les Lliure i altres; que víctimes són també, a més dels disposicions del Dret Internacional Humanitari a tots assassinats, els que hi han sobreviscut i les seves els actors en conflicte. 4. Reiterem el nostre suport a famílies, ja que es deixen seqüeles físiques i psíqui- una solució justa i duradora, basada en el diàleg i en ques importants i per a la resta de les seves vides. les resolucions de les Nacions Unides. Creu que a Barcelona fa falta fer un esforç institucio- El Sr. Martí comenta que la situació gravíssima a nal per recolzar les víctimes del terrorisme. Gaza i el fet que Barcelona, des del 1998, té un El Sr. Forn recorda que el seu grup, i la resta de acord d‟amistat i col·laboració amb la capital de Ga- grups municipals, sempre han manifestat de forma za, Gaza city, ha fet que el Consell Municipal de clara i contundent el rebuig al terrorisme i entén Cooperació vulgui elevar als òrgans de govern de la que aquesta proposta va en aquesta línia. Fa refe- ciutat una declaració en contra del bloqueig de la rència al monòlit que hi ha a Barcelona que recor- franja de Gaza; declaració necessària per intentar da les víctimes del terrorisme. Comenta que s ‟hau- alleujar aquesta situació. ria d‟explicitar una mica més aquesta proposta; i, El Sr. Forn expressa el vot contrari del seu grup. encara que aquest debat el traslladaria a la po- Explica que el seu grup ha demanat que el Consell nència del Nomenclàtor, demana que avui es con- Municipal de Cooperació admeti algunes esmenes creti una mica més. Expressa el vot a favor del seu que no han estat acceptades; que en la part introduc- grup. tòria hi ha qüestions que no comparteixen i atès que El Sr. Martínez, tenint en compte de qui prové és una declaració esbiaixada no poden votar-hi a aquesta proposta i la utilització que ha fet aquest favor. Recorda que a Gaza mana gent radical, que partit dels temes vinculats al terrorisme, avança que tenen la violència i l‟odi com a manera d‟actuar, cosa el seu grup hi votarà en contra. que el text no recull, i que tampoc recull que la po- El Sr. Martí fa palès que tots els ciutadans de Bar- blació civil d‟Israel també rep míssils de Gaza. Mani- celona sempre han mostrat el seu rebuig al terroris- festa que el seu grup condemna i es solidaritza amb me i la seva solidaritat amb les víctimes. Recorda, el patiment de tota la gent refugiada i que pateix a com el Sr. Forn, que, a petició de l‟Associació cata- Gaza, que saben que són majoria, però que la treva lana de les víctimes del terrorisme, la ciutat ha dedi- anunciada avui no hagués estat possible amb decla- cat un monòlit en record de les víctimes del terroris- racions com aquesta. me, que està en un lloc emblemàtic i estratègic com El Sr. Villagrasa explica que està d‟acord amb tres és l‟Hipercor. Manifesta que el govern no té cap in- punts però que no pot acceptar el punt número 2 convenient a promoure un gest més a favor i en me- perquè no s‟ajusta a la realitat jurídica internacional, mòria de les víctimes i com a rebuig de qualsevol ni tampoc alguna part de la introducció perquè no activitat terrorista. Informa que es traslladarà la peti- s‟ajusta a la rigorositat que hauria de tenir una decla- ció a la Ponència del Nomenclàtor perquè es concreti ració institucional d‟aquest ajuntament. Afirma que aquest gest. l‟ajuntament no pot ser un fiscalitzador internacional; El Sr. Villagrasa agraeix els vots dels grups i ex- que no és qui per dir si Israel incompleix la normativa plica que és una proposta oberta per intentar arribar internacional quan ni tant sols hi està sotmès; que la a un consens on puguin participar tots els grups. Al pròpia ONU no parla de bloqueig ni pot parlar Sr. Martínez li diu que discrepa totalment amb el que d‟ocupació perquè no han ocupat Gaza, sinó que ha dit i que en tot cas el PP ha estat víctima. Aprofita estant en la frontera, i per tant, l‟Ajuntament no pot per sol·licitar que es tregui la placa on es commemo- parlar de bloqueig legal quan internacionalment no ra una persona de Terra Lliure. s‟està declarant d‟aquesta manera. Per tot això, ex- El Sr. Martínez recorda al Sr. Villagrasa que la pressa el vot contrari del seu grup. persona a què fa referència va ser absolta i que es El Sr. Martínez no entén per què una resolució del mereix totes les plaques del món en aquesta ciutat. Consell de Cooperació la presenten dos partits en Assegura que si aquesta proposta l‟hagués presen- aquesta Comissió, que és un tema sensible que re- tada qualsevol altre grup municipal, ERC l‟hauria quereix un màxim de consens, i on el seu vot es recolzat. decisiu. Demana, abans de pronunciar el vot d‟ERC, El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el que s‟expliqui com es pensa desbloquejar aquesta Sr. Gomà expressa el vot favorable d‟ICV-EU i A, el situació. Afirma que quan la població d‟una ciutat Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Vi- pateix bombardejos, no pot anar a l‟escola, es pro- llagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Mar- dueix el tancament de subministrament d‟aigua, i tínez expressa el vot contrari d'ERC. S'aprova. pobresa extrema, això és un bloqueig ho digui o no 2432 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 Nacions Unides i recorda l‟actuació de l‟alcalde de sones expertes en el tema, que coneixen el terreny i, Barcelona, Pasqual Maragall, en Sarajevo. per tant, la proposta és rigorosa. Explica que el punt El Sr. Gomà comenta que Barcelona ha de ser un tres parla de població civil i implica tots els actors en referent de pau i de drets humans, i ha d‟estar com- conflicte; que s‟està recolzant a la població civil que promesa amb la pau i els drets humans en qualsevol està en una situació extrema sense posicionar-se; ciutat del món on estiguin vulnerats, com a Gaza, i que es vol cridar l‟atenció per intentar desbloquejar des d‟aquest punt de vista és important que Barcelo- una situació realment preocupant. Recorda al Sr. na continuï donant suport a solucions alternatives a Villagrasa que la situació objectiva dels ciutadans i la violència i a la guerra. Expressa l‟acord del seu ciutadanes que viuen a Gaza i dels que viuen a Isra- grup i, a més del que ja ha expressat, és necessària el no és la mateixa, i fa una última crida perquè CiU i la doble condemna i el doble suport tant dels princi- PP canviïn la seva posició de vot. pis del dret internacional com de totes les resoluci- El Sr. Vives expressa la seva preocupació perquè ons de les Nacions Unides. es faci una condemna de l‟únic Estat democràtic que El Sr. Martí aclareix al Sr. Martínez que, tècnica- hi ha a la zona. ment, no es poden presentar dos proposicions en El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el aquest apartat de l‟ordre del dia i per això no consta Sr. Gomà expressa el vot favorable d‟ICV-EU i A, el el nom d‟ERC en aquesta declaració, que si ERC Sr. Forn expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Villa- hagués sortit hauria d‟haver renunciat a la que ja han grasa expressa el vot contrari del PP i el Sr. Martínez fet. Explica que aquesta resolució pretén fer dues expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. coses, primera, cenyir-se al que contempla la legis- lació internacional, mantenint-se dintre del dret inter- c) Precs nacional, que com tot dret és interpretable, i segona, no posicionar-se en cap banda, només a favor de la Del Grup Municipal PP: població civil; i afegeix que, davant una situació ex- 10. Que el Govern Municipal informi sobre les tremadament delicada i manifestant la solidaritat campanyes publicitàries realitzades o previstes per especial de Barcelona cap a una ciutat agermanada, l'Ajuntament de Barcelona, els seus organismes i es fa una crida a què això acabi. societats depenents durant el present any 2008. El Sr. Forn pregunta al Sr. Gomà si Hamàs és un Detallis la justificació, missatge, àmbit de difusió, exponent de la defensa dels drets humans i demana cost, objectiu previst, públic al qual s'adreça i mitjans fer un esforç per no veure les coses en blanc o ne- de comunicació i/o suports on s'insereix. gre. Que hi ha dues poblacions civils que hi estan La Sra. Balseiro llegeix el prec. patint, i pregunta per què no es parla també dels El Sr. Carnes informa que estan previstes fer les drets humans israelians vulnerats diàriament. campanyes per la Festa de la Mercè, per la de Na- El Sr. Villagrasa explica al Sr. Gomà que anar dal, i per la segona fase de la campanya de formació contra Israel o posicionar-se a favor de Palestina és professional, però que encara no tenen el desglos- políticament correcte però que el problema no se sament del pressupost; que s‟ha fet la campanya de soluciona així. Recorda que el full de ruta va fracas- Carnestoltes, la de matriculació a les escoles, la de sar per Palestina, i encara que és veritat que la situ- primera fase de la campanya de formació professio- ació de Gaza és insostenible, també és veritat que nal i el festival Grec; quant a les estructures econò- Israel pateix atemptats de forma sistemàtica; que miques, explica que han estat la de Carnestoltes al Hamàs està collant a la seva pròpia població i que voltant del milió d‟euros, i està a punt de precissar- Gaza està malament per Israel i per Hamàs. Diu que se; la de matriculació a les escoles, de 450; la de la secció tres de territoris ocupats no pot aplicar-se formació professional, 560; i la del festival Grec uns en aquest cas. Afirma que el seu grup és solidari 580 o 590. amb les víctimes de les dues parts i no justifiquen el La Sra. Balseiro aclareix que el seu prec demana que passa a Gaza, però que la declaració no fa cap una informació més concreta i encara que agraeix el apunt de la responsabilitat de Hamas en el conflicte. breu resum del Sr. Carnes, reclama que es detalli la El Sr. Martínez expressa el vot a favor del seu seva petició. Diu que en el pressupost inicial es pre- grup i remarca que la realitat és una: el bloqueig a la veuen unes despeses en publicitat de l‟Ajuntament ciutat de Gaza. de Barcelona però que no hi ha constància de les El Sr. Gomà creu que s‟ha anat més enllà del que previsions publicitàries de les empreses, instituts ell ha exposat abans i manifesta que el seu grup ha municipals i entitats públiques empresarials i confia- estat sempre en contra de la violència i del terroris- va que, després d‟acabar el primer semestre de ges- me, amb independència de qui l‟exerceix, i a favor de tió, es podrien detallar més les iniciatives futures. la pau i els drets humans. Diu que l‟aprovació Demana que si no es pot respondre ara al seu prec d‟aquesta proposició pot ser un factor positiu i és, des se li faci arribar el més aviat possible, i apel·la al d‟aquesta voluntat, que s‟expressa per superar la president de la Comissió a fi que vetlli perquè se li lògica de la violència en el territori de Gaza. Afirma faci arribar la resposta. que en un conflicte, les violències s‟exerceixen en El Sr. Carnes diu que s‟ha respost al prec i que el moltes direccions i creu que la millor manera d‟aportar prec parla de campanyes i no d‟altres materials in- un element positiu a la resolució del conflicte és fent el formatius que es donen per exemple en temes de que expressa aquesta proposició, que és donar su- casal d‟estiu, i demana que en tot cas formuli el prec port als principis del Dret Internacional i a totes i ca- d‟una altra forma. dascuna de les resolucions de Nacions Unides. El Sr. Vives es compromet a vetllar perquè la res- El Sr. Martí recorda que el Consell de Cooperació posta arribi a la Sra. Balseiro. Municipal no és qualsevol òrgan sinó que hi ha per- Es dóna per tractat. NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2433 11. Atès que el contingut del videojoc anomenat l‟activitat no funcionen, o es plantegés un sistema "The Wheelman" perjudica greument la imatge de metropolità, llavors caldrà, en termes polítics, resca- Barcelona: Instar al Govern municipal a: 1. Prestigiar tar aquest servei i buscar un altre operador. Remarca la imatge de Barcelona i a desenvolupar una acció que la prioritat és garantir la qualitat de la prestació de govern que contribueixi primordialment a aquesta del servei. finalitat. 2. Traslladar a aquesta Comissió els dictà- El Sr. Martínez contesta que el bicing no té el ni- mens jurídics elaborats per l'Ajuntament respecte el vell de qualitat que hauria de tenir i, per això, ja i avui contingut del videojoc "The Wheelman", per i hi ha- s‟ha de rescatar la concessió, i sobretot veient que gués fonaments per a reclamar la seva retirada en les mesures previstes són les que ja s‟estan aplicant, contenir imatges que associen la ciutat de Barcelona que fomenten el caos en el sistema del bicing. Insis- a la inseguretat i la violència. 3. Reaccionar amb teix que es necessita un software complex d‟apli- rapidesa amb una campanya de promoció exterior cació que no està contemplat en les mesures previs- amb missatges que potenciïn la imatge de Barcelo- tes, afirma que l‟augment de les estacions del bicing na, per tal de contrarestar i neutralitzar els missatges s‟ha de produir en la desconcentració i en la reducció negatius i els perjudicis que aquest videojoc pugui de les pròpies estacions; que es va fer una prospec- haver-li produït. ció dels sistemes de bicicleta públic d‟arreu d‟Europa La Sra. Balseiro explica que en les últimes setma- que no s‟està acomplint perquè estan seguint les nes s‟ha pogut veure que aquest videojoc va més mesures previstes en l‟inici de la contracta. Explica enllà d‟una agressió virtual; que la setmana passada, que hi ha dues possibilitats, una que el sistema de la regidora Ballarín va anunciar que es demanaria un bicing no és el que hauria de ser perquè no es com- informe jurídic per valorar si es poden prendre mesu- pleix el contracte o, dues, que el contracte està mal res legals per protegir la imatge de Barcelona; que formulat, i això és el que creu ERC, llavors és un és obvi que l‟Ajuntament ha d‟impulsar les mesures problema de caràcter polític i la solució no és la que oportunes per garantir i preservar la seva imatge i proposa ERC. frenar que pugui ser associada a una ciutat insegura El Sr. Martí comenta que ara no l‟ha entès però on impera la violència, i que per això fan aquest prec. que, en tot cas, el govern creu que el nivell de quali- El Sr. Carnes confirma que s‟està estudiant si és tat que s‟ofereix és més que raonable, cosa que no possible iniciar alguna acció jurídica contra els ope- vol dir que no sigui millorable, com passa en tots els radors d‟aquest videojoc pels valors a què incita; serveis, i reitera el que ha explicat. recorda que el nom Barcelona el pot utilitzar qualse- Es dóna per tractat. vol operador, que en el registre de patents hi ha més de set mil marques amb el terme Barcelona, i encara d) Preguntes que es pot vetllar i intentar desenvolupar un codi de bones pràctiques de l‟ús de la marca Barcelona, Del Grup Municipal CIU: legalment hi ha dificultats per blindar jurídicament el 13. En quin estat es troben les negociacions del mot Barcelona. Informa que quan es tingui la respos- nou conveni, així com l'aprovació del catàleg i la ta, serà remesa a tots els grups ja què, més enllà relació de llocs de treball de l'Ajuntament de Barce- d‟aquest fet concret, tindrà valor per a altres possi- lona? En quin punt de resolució i quines solucions bles situacions. Agraeix a la Sra. Balseiro que enten- s'han donat des del govern municipal als conflictes gui que per defensar i protegir la marca "Barcelona" i esmentats? el concepte "Ciutat de Barcelona" s‟hagin d‟esmerçar La Sra. Recasens manifesta que després de sis diners en la seva promoció. mesos de negociació del conveni encara no hi ha La Sra. Balseiro entén que s‟accepta aquest prec cap millora, ni aportació, ni indici que faci pensar que del PP. Manifesta que el seu grup sempre defensarà hi ha voluntat negociadora, frase que és com co- les campanyes que es facin, a l‟estranger, per pro- mença la crida de la convocatòria de tots els sindi- moure la ciutat perquè així s‟atrau inversions priva- cats el dijous 19 de juny. Comenta que CiU té una des, turisme, i empreses en general que poden fer especial sensibilitat en aquest tema i que la resposta de Barcelona una ciutat cada dia millor. dels Sr. García-Bragado a les seves peticions, del Es dóna per tractat. juliol i del desembre del 2007 va ser, en la primera, Del Grup Municipal ERC: que s‟entrava en un procés de negociació i en la 12. Que l'Ajuntament valori l'oportunitat de resca- segona que s‟estava a punt d‟enllestir el conveni tar la concessió del Bicing. però en aquests moments l‟únic que hi ha és una El Sr. Martínez explica que s‟ha demostrat que la convocatòria de vaga per a demà i moltes queixes gestió del Bicing és deficient i no compleix les expec- enviades per mail, una sèrie de concursos deserts tatives generades; que tot i que es tracta d‟un servei que s‟acaben provisionant amb una lliure designació públic el contracte és de prestació de servei i, per d‟una persona externa a l‟estructura de l‟Ajuntament tant, la vinculació jurídica per poder rescatar la con- i, exposa, com a cas paradigmàtic i irregular, que es cessió es fa difícil i, per això, demana aquesta valo- convoqui a la presentació del Cap de serveis de ració per poder o bé atorgar-la a un altre operador o prevenció de riscos laborals quan encara no ha bé gestionar-la directament. finalitzat el termini per presentar les candidatures, El Sr. Martí recorda que en el proper Consell Ple- diu que hi ha molts més exemples però que no es vol nari el Sr. Narváez informarà sobre el bicing i expli- estendre. carà, entre altres, que les perspectives de futur, a dia El Sr. Martínez pregunta si el prec d‟ERC pot ser d‟avui, són acabar el que està previst i planificat sen- contestat també en aquest punt. S‟accepta i explica se canviar el sistema de prestació d‟aquest servei, i que ERC creu que hi ha una descompensació territo- que si més endavant es constata que les propostes i rial en els llocs de treball a l‟Ajuntament, que per a 2434 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 iguals nivells hi ha diferents prestacions per als tre- El Sr. García-Bragado informa que demanarà ex- balladors segons si treballen al territori o als serveis plicacions respecte al cas concret del Cap de serveis centrals; que s‟està reforçant una estructura política de prevenció de riscos laborals i que li contestarà però no es reforça la tècnica; i que hi ha elements de específicament, perquè no té sentit. Aclareix que no mobilitat (concursos, trasllats) que són poc justifica- ha explicat un procés sinó el posicionament de bles i poc raonables i d‟aquí la seva pregunta l‟Ajuntament sobre algunes de les qüestions que El Sr. García-Bragado remarca, com a novetat, aquest procés segueix, i repeteix el que pensa de la que el conveni s‟ha denunciat a finals de l‟any passat manifestació, que no vaga; que no s‟està prenent el i que, per tant, s‟ha posat en marxa el procés nego- pèl als sindicats sinó que s‟està començant un pro- ciador i anuncia que en la propera sessió de la Co- cés negociador. Pensa que, potser, es podria haver missió hi haurà un informe del gerent de recursos explicat alguna cosa en aquesta sessió però que una humans i del municipal, sobre la política de recursos declaració política sobre objectius de la casa podria humans de la Casa, amb el posicionament relatiu a avançar determinades posicions que s‟han de nego- les posicions del conveni, de les meses de negocia- ciar en la taula de negociació. Afirma que el govern ció i de les polítiques davant d‟aquesta qüestió, que està en deute amb aquesta Comissió pel que fa a la es lliurarà abans i que es podrà debatre aquesta presentació dels estudis i que es presentaran el mes qüestió. Creu que és el moment adequat de fer-ho de juliol. per la feina que prèviament s‟haurà fet, perquè es Es dóna per tractada. coneixerà la plataforma mínima plantejada pels sin- Del Grup Municipal ERC: dicats i el context de la negociació. Informa que el 19 14. Quina previsió té el Govern Municipal per a l'e- de març es va presentar una plataforma conjunta per laboració i aprovació del Catàleg i Relació de Llocs part dels sindicats, que posteriorment s‟ha format la de Treball de l'Ajuntament de Barcelona? mesa general de negociació de l‟ajuntament d‟acord Es dóna per tractada. a les previsions legals i, després, la de personal fun- cionari i la de personal laboral, on s‟ha acordat una e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup metodologia de treball (reunions setmanals amb presentació de propostes) i un ordre de temes per Del Grup Municipal PP: tractar; que paral·lelament hi ha la taula de la Guàr- 15. Es requereix al govern municipal que informi dia Urbana i dels Bombers que s‟acabaran integrant sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució de en el conjunt de la mesa negociadora. Comenta que la proposició següent, aprovada en la sessió de 10 la previsió és que entre juny i setembre s‟abordin el de juliol de 2007 en referència a Constituir una co- conjunt de temes plantejats en la plataforma sindical; missió, amb representació de tots els grups munici- que d‟octubre a novembre s‟haurien d‟apropar les pals, amb la finalitat d'analitzar, de forma prèvia, pretensions per intentar que, a final d‟any, se signi el l'adequació de la publicitat institucional a la normati- conveni. Explica que hi ha previst un bloc específic va vigent i l'oportunitat d'aquestes i a crear un Comi- sobre el catàleg i la relació de llocs de treball per tè de supervisió i seguiment, format per persones de actualitzar-los. Diu que és un procés obert, amb per- reconegut prestigi i un representant de cada grup sones que són noves per part de l‟Ajuntament; i res- municipal, que faci el control i supervisió del proce- pecte a la vaga, que la fan en el moment inicial de la diment d'elaboració i la publicitat de les enquestes i negociació i el govern lamenta aquesta decisió per estudis d'opinió de l'Ajuntament de Barcelona i orga- desproporcionada, perquè no respon a una ruptura nismes i societats dependents. del procés negociador, ni a una negativa a abordar La Sra. Balseiro llegeix l‟enunciat. temes específics ni a cap element que podria portar El Sr. Martí explica que són peticions anteriors al a confrontament lògic d‟interessos. pacte sobre on havien d‟anar els punts de l‟ordre del La Sra. Recasens agraeix al Sr. García-Bragado dia i que no s‟ha fet res perquè el govern, entre l‟inici la resposta, però diu que hi ha un problema de credi- de mandat i l‟acord del mes de gener, considerava bilitat perquè el govern porta molt de temps anunci- que en no estar ben ubicades aquestes peticions en ant noves mesures que no compleix; perquè encara l‟ordre del dia, no eren proposicions i, per tant, no no se‟ls ha presentat el Pla de modernització de la obliguen el govern. Fa palès que la Sra. Balseiro fa funció pública, que el govern es va comprometre a aquesta petició sabent quina és la resposta i només fer quan es va nomenar al nou gerent de recursos per explicar de nou el posicionament del PP. humans; que igual passa amb el Pla estratègic de La Sra. Balseiro aclareix que parla del dret que te- recursos humans per al període 2008-2011, i amb nen els grups municipals a presentar iniciatives. Creu l‟oficina d‟atenció a l‟empleat; i que, en cap moment, que s‟està perdent un temps vital per garantir trans- s‟ha demanat suport a CiU i els recorda que estan en parència en la despesa pública i en els recursos minoria. Fa palès que el Sr. García-Bragado ha ex- destinats a publicitat. Explica que la resposta a la plicat la seqüència normal i lògica d‟una mesa nego- seva petició ha estat una escenificació que demostra ciadora però ressalta que demà hi ha una manifesta- la immaduresa política del Sr. Martí que insisteix a ció convocada per tots els sindicats, amb un manifest negar-se a complir un acord d‟una iniciativa presen- bastant dur, que diu que cal demostrar el rebuig a la tada pel PP, però que tornarà a presentar la seva presa de pèl que els fa l‟ajuntament. També reclama proposta. que se li contesti la pregunta referent als concursos El Sr. Martí manifesta que durant tota la sessió deserts, i afirma que el govern té un conflicte i que s‟ha pogut comprovar com el govern dóna explicaci- no pot justificar-se amb què són nous, que porta ons respecte a la publicitat institucional i a les cam- molts anys en aquest ajuntament portant la política panyes, i que aquest ordre del dia ha permès fer-ho. de recursos humans. Demana que s‟adapti a aquesta nova etapa, que NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2435 torni a plantejar la qüestió d‟acord amb els pactes als El Sr. Cardelús explica que el 12 de desembre el que s‟ha arribat i que, llavors, es discutirà, i es veurà secretari de l‟Ajuntament va enviar aquesta petició al quines són les majories i quins els acords que es Ministeri de Defensa, que es té l‟acusament de re- formen. Deixa palès que amb aquesta petició s‟ha cepció de 28 de desembre i li consta a través del volgut fer valdre una qüestió que ha quedat superada General Gustavo Mainar, Cap de la tercera subin- per uns acords presos el mes de gener per tots els specció general pirinenca, que s‟està fent els estudis grups i que, per això, la Sra. Balseiro ja sabia quina tècnics d‟aquests dos emplaçaments i d‟altres. Avan- era la resposta del govern i que només volia tornar a ça que en aquest estudi es diu que el cas del Quarter treure aquesta discussió. del Bruc té un mètode d‟extracció molt fàcil, però no així el de Capitania perquè forma part del frontispici i Es dóna per tractada. requerirà una intervenció important i complicada, que és un edifici catalogat i està en un lloc on passa mol- Del Grup Municipal ERC: ta gent. Es compromet a que quan arribi l‟informe de costos i terminis li farà arribar una còpia. 16. Que s'informi de l'estat d'execució de la propo- La Sra. Capella demana còpia dels escrits i que es sició (M0711/832) aprovada en aquesta Comissió el vagi requerint al Ministeri de Defensa perquè actui. 21 de novembre de 2007 referent a iniciar els tràmits Es dóna per tractada. necessaris amb el Ministerio de Defensa per tal que siguin retirats, o en el seu defecte que se n'impedeixi f) Seguiment i control mitjans de comunicació la visió des de la via pública, dels escuts franquistes que figuren a la façana principal dels edificis del f.1) Precs Quarter del Bruc i del Palau de la Capitania General. f.2) Preguntes La Sra. Capella explica que, a banda de l‟apro- vació d‟aquesta proposició, es va presentar un infor- me municipal on s‟informava que ja s‟havien iniciat VI) Mocions una sèrie d‟accions per retirar tota la simbologia franquista que restava a la ciutat, i atès al temps No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- transcorregut volen que es concretin quines són les sidència aixeca la sessió a les tretze hores vint i set accions realitzades per treure aquests dos símbols. minuts. Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública Acta de la sessió extraordinària celebrada el dia S'obre la sessió a les nou hores quaranta-cinc mi- 25 de juny de 2008 i aprovada el dia 16 de juliol nuts. de 2008 Proposta d'acord A la sala President Lluís Companys de la casa de Únic. Aprovar el plec de clàusules administratives la ciutat, el 25 de juny de 2008, s'hi reuneix, en ses- particulars i el plec de prescripcions tècniques sió extraordinària, la Comissió de Presidència, Terri- referits a la contractació dels serveis de telecomu- tori i Funció Pública, sota la presidència de l‟Im. Sr. nicacions de l‟Ajuntament de Barcelona i dels seus Antoni Vives i Tomàs. Hi assisteixen les Imes. Sres. i organismes autònoms (lots 1, 2 3 i 4). Convocar pro- els Ims. Srs.: Carles Martí i Jufresa, Ramon García- cediment obert amb tramitació ordinària per a l‟ad- Bragado i Acín, Jordi W. Carnes i Ayats, Guillem judicació de l‟esmentat contracte, per un import total Espriu i Avendaño, Joaquim Forn i Chiariello, Jaume per l‟Ajuntament de Barcelona i organismes autò- Ciurana i Llevadot, Ángeles Esteller Ruedas, Javier noms de 32.365.000 euros, distribuïts de la següent Mulleras Vinzia, Ricard Gomà i Carmona i Ester Ca- manera: Lot 1, serveis de telefonia fixa integrats a la pella i Farré, assistits pel secretari general de la Cor- xarxa privada, per 11.280.000 euros; Lot 2, serveis poració, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. de telefonia fixa no integrats a la xarxa privada, per També hi són presents l‟Im. Sr. Alberto Villagrasa 11.130.000 euros; Lot 3, serveis de comunicacions Gil i el Sr. Eduard Vicente i Gómez, gerent de Ser- mòbils de veu i dades i de tràfic de fix a mòbil a la veis Generals. xarxa privada, per 9.070.000 euros; Lot 4: serveis de Excusen la seva absència les Imes. Sres: As- comunicacions de dades, per 885.000 euros. Autorit- sumpta Escarp i Gibert, Itziar González i Virós, Sònia zar la despesa corresponent a l‟Ajuntament de Bar- Recasens i Alsina i Emma Balseiro i Carreiras. celona, per un import de 26.596.240,94 euros, amb 2436 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 càrrec als pressupostos 2009 a 2012 i les partides El Sr. Villagrasa manifesta l‟abstenció per part del indicades en aquest mateix document i la relació seu grup, per la manera com s‟ha portat a terme la comptable que l‟acompanya, d‟acord amb la següent tramitació de l‟expedient, perquè troben insuficient distribució: Lot 1, 8.767.456,07 euros; lot 2, l‟informe dels serveis jurídics i perquè entenen que 9.800.126,46 euros; lot 3, 7.144.973,78 euros; i lot 4, alguna de les observacions que consten en l‟informe 883.684,63 euros. de la Intervenció no s‟han resolt. El Sr. Garcia-Bragado, explica que s‟ha completat La Sra. Capella diu que al seu grup el que li preo- la documentació de l‟expedient amb els extrems que cupa és el termini fixat a 31 de desembre de 2010 es van acordar en la sessió anterior d‟aquesta co- per a la posada en marxa del maquinari i del pro- missió: l‟informe relatiu a les consideracions fetes per gramari en llengua catalana, demana el perquè la Intervenció, l‟informe relatiu a les consideracions d‟aquest termini i si és possible d‟escurçar-lo. fetes pels serveis jurídics al plec de clàusules admi- El Sr. Garcia-Bragado contesta que donat que el nistratives particulars, l‟informe complementari dels que es pretén és que en aquest contracte es presen- serveis jurídics en relació al plec de prescripcions tin el màxim d‟ofertes, i que la situació de cada ofer- tècniques, la memòria econòmica sobre el pressu- tant per donar compliment a aquesta obligació pot post del contracte, la diligència en què es fa constar ser diferent en cada cas, segons la seva estructura i la inclusió d‟un apartat s) de la clàusula 19 del plec radicació, es considera que el requisit de 31 de de- de clàusules administratives en relació a l‟ús de la sembre de 2010 permet equiparar els diferents ofer- llengua catalana. Considera que completat l‟expe- tants. Assenyala que el calendari no s‟ha de prendre dient amb aquesta documentació, ja es pot debatre com una referència, sinó que els licitadors en la pro- l‟aprovació d‟aquests plecs. posta econòmica podran presentar una proposta de El Sr. Forn pregunta sobre la data del 2010, data desplegament per tal que en uns terminis prudenci- que es fixa en el plec per tenir disponible tot el ma- als es pugui incorporar abans del 31 de desembre de quinari i programari en llengua catalana, si s‟ha pre- 2010, però que sense saber qui es presentarà és vist demanar als licitadors un compromís de presen- difícil establir dates que per a alguns podrien ser tació de calendari respecte a la seva disponibilitat i afavoridores i per a altres no. posada en marxa. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del El Sr. Garcia–Bragado li respon que en el moment PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d‟ICV-EU de fer l‟oferta econòmica els licitadors no solament i A, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la hauran de manifestar el compromís de complir amb Sra. Esteller expressa l‟abstenció del PP i la Sra. Ca- la condició establerta en el plec sobre aquesta dis- pella expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. ponibilitat sinó que també hauran de presentar un calendari de la seva posada en marxa. I que aquests No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- extrems s‟incorporaran a l‟expedient. sidència aixeca la sessió a les deu hores. Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Acta de la sessió celebrada el dia 19 de juny de Meléndez, gerent d‟Urbanisme i Infraestructures; i 2008 i aprovada el dia 17 de juliol de 2008 Ricard Fayos i Molet, director tècnic d‟Urbanisme i Infraestructures. Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Imma A la sala President Lluís Companys de la casa de Moraleda i Pérez, Assumpta Escarp i Gibert i l‟Im. Sr. la ciutat, el 19 de juny de 2008, s'hi reuneix la Co- Javier Mulleras Vinzia. missió d‟Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, S'obre la sessió a les 16.36 h. sota la presidència de l‟Im. Sr. Ramon García- Bragado i Acín. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Raimond Blasi i Navarro, Itziar González i I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior Virós, Montse Sánchez i Yuste, Francesc Narváez i S'aprova. Pazos, Eduard Freixedes i Plans, Antoni Vives i To- màs, Joan Puigdollers i Fargas, Jordi Cornet i Serra, II) Part Informativa Alberto Villagrasa Gil, Elsa Blasco i Riera i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel secretari general a) Despatx d'ofici de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. En compliment de l'article 63.1 del Reglament or- També hi són presents els Srs.: Antoni Sorolla i gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- Edo, delegat d‟Habitatge; Sr. Ramon Massaguer i güents: NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2437 1. Àrea d'Habitatge, Urbanisme i Règim Interior compte a la Comissió d‟Urbanisme, Infraestructures i Del gerent municipal, de data 23 de maig de 2008, Habitatge. que adjudica a la senyora Aina Pascual Jordi el con- 4. Aprovar el Projecte modificat d‟urbanització de tracte de les tasques de contingut urbanístic relatives l‟àmbit de la 1a fase, de remodelació del barri del a l'inventari dels passatges de Barcelona al mante- Poble-sec, segregat 1: Plaça i carrers del passeig de niment de les actuacions aïllades, al càlcul dels apro- l‟Exposició a Paral·lel; d‟acord a l‟informe de 26 de fitaments dels polígons fiscals i al manteniment de maig de 2008 de la Direcció de Gestió d‟Obres de les fitxes urbanístiques del masiu, per als exercicis Projectes d‟Urbanització i Edificació de BAGURSA, 2008-2009, i per un import de 29.858,40 euros. informe que figura a l‟expedient i es dóna per repro- duït, amb un pressupost total que no comporta varia- 2. Districte de Sant Andreu ció econòmica respecte el projecte inicial, i un incre- Del gerent municipal, de data 6 de juny de 2008, ment de termini d‟execució de sis mesos i donar-ne que adjudica a la societat Construcciones y Servicios compte a la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Faus, SA el contracte d'urbanització del carrer César Habitatge. Augusto Sandino, per als exercicis 2008-2009, i per 5. Aprovar definitivament el Projecte d‟urbanització un import de 507.937,50 euros. del Polígon d‟actuació urbanística 1 de la Modificació del Pla General Metropolità en l‟àmbit discontinu Acords de la Comissió de Govern de 11 de juny de Batlló-Magòria i les parcel·les situades a la Via Laie- 2008: tana, núm. 2, Via Laietana, núm. 8-10, Pau Claris, 3. 1r) Resoldre les al·legacions interposades con- núm. 158-170, Girona, núm. 20, i Carrera, núm. 12, tra la resolució del quart tinent d‟alcalde, de 10 de per import de 14.068.151,04 euros (16% de l‟impost gener de 2008, d‟aprovació inicial del Projecte de del valor afegit inclòs), formulat per la Junta de Com- reparcel·lació del PAU 1 del sector 1 de la Modifica- pensació del Polígon d‟actuació urbanística 1, amb ció del Pla General Metropolità en l‟àmbit discontinu les condicions, que s‟hauran de tenir en compte en el Batllò-Magòria i les parcel·les situades a la Via Laie- moment de l‟execució de les obres, a què fa referèn- tana, núm. 2 i 8-10, als carrers de Pau Claris, núm. cia l‟informe emès per la Direcció d‟Urbanisme; re- 158-160, de Girona, núm. 20 i de Carrera, núm. 12, soldre les al·legacions presentades en el tràmit en el sentit que, justificadament i raonadament, figu- d‟informació pública de l‟aprovació inicial, de confor- ra en l‟informe de la Direcció de Serveis de Gestió mitat amb l‟informe emès per la Direcció d‟Urba- Urbanística, de 27 de maig de 2008, que consta en nisme, de valoració de les al·legacions; informes, tots l‟expedient i que es dóna per reproduït; 2n) aprovar dos, que consten a l‟expedient i a efectes de motiva- definitivament, a l‟empara de l‟article 113.2 del De- ció s‟incorporen a aquest acord; publicar aquest cret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari s‟aprova el Text refós de la Llei d‟urbanisme, el Pro- dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als jecte de reparcel·lació abans esmentat i presentat pel interessats en aquest procediment; i donar-ne comp- secretari de la Junta de Compensació, però amb te a la Comissió d‟Urbanisme, Infraestructures i Habi- introducció, d‟ofici, de les prescripcions no recollides tatge. i que ja es van assenyalar en l‟informe de la Direcció 6. Aprovar definitivament el Projecte d‟urbanització de Serveis de Gestió Urbanística, de 21 de desem- de la modificació puntual del Pla especial de millora i bre de 2007, així com de les modificacions derivades reforma interior de Can Caralleu a l‟àmbit de la unitat de la resolució de les al·legacions formulades durant d‟actuació núm. 2, per import de 909.285,07 euros el tràmit d‟informació pública i audiència als interes- (el 16% de l‟impost del valor afegit inclòs), formulat sats, que consten estimades total o parcialment en per PIMMSA, amb les condicions a què fa referència l‟informe de 27 de maig de 2008; 3r) condicionar l‟informe emès per la Direcció d‟Urbanisme el 27 de l‟executivitat d‟aquest acord i, en conseqüència, la maig de 2008, que consta a l‟expedient i, a efectes seva publicació i notificació a tots els interessats, al de motivació, s‟incorpora a aquest acord; publicar fet que per part de la Junta de Compensació siguin aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en introduïdes les prescripcions i modificacions asse- un diari dels de més circulació de Catalunya; notifi- nyalades en forma de Text refós; 4t) autoritzar el car-lo als interessats en aquest procediment; i donar- quart tinent d‟alcalde per aprovar l‟esmentat Text ne compte a la Comissió d‟Urbanisme, Infraestructu- refós del Projecte de reparcel·lació; 5è) determinar, res i Habitatge. de conformitat amb l‟article 153 del Decret 305/2006, 7. Aprovar definitivament el Projecte d‟urbanització de 18 de juliol, pel qual s‟aprova el Reglament de la del passatge de les Torretes, núm. 3, 5, 7, 9, per im- Llei d‟urbanisme, que la fermesa en via administrati- port de 100.000 euros (el 16% de l‟impost del valor va de l‟acord d‟aprovació definitiva del Text refós del afegit inclòs), formulat per Desarrollos Inmobiliarios y Projecte de reparcel·lació, produirà essencialment Rentas, SL, amb les condicions a què fa referència els efectes econòmics i jurídics establerts a l‟article l‟informe emès per la Direcció d‟Urbanisme el 26 de 121 del Text refós de la Llei d‟urbanisme, i per tant, maig de 2008, que consta a l‟expedient i, a efectes entre d‟altres, l‟extinció dels drets i càrregues que es de motivació, s‟incorpora a aquest acord; publicar relacionen en document annex 1, per incompatibles aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en amb el planejament; 6è) notificar-ho a la Junta de un diari dels de més circulació de Catalunya; notifi- Compensació; 7è) publicar aquest acord al Butlletí car-lo als interessats en aquest procediment; i donar- Oficial de la Província i en un diari dels de més circu- ne compte a la Comissió d‟Urbanisme, Infraestructu- lació de la província i notificar-lo individualment a res i Habitatge. cadascun dels interessats en l‟expedient, quan s‟hagi 8. Aprovar definitivament el Projecte d‟urbanització donat conformitat al Text refós requerit; 8è) donar-ne de les places de Wàgner i de Llongueras, per import 2438 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 de 2.417.486,11 euros (el 16% de l‟impost del valor ït. Aprovar definitivament, a l‟empara dels articles afegit inclòs), formulat per Regesa Aparcaments, SA; 112.4 en relació al 113.1.a) del Decret legislatiu resoldre les al·legacions presentades en el tràmit 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s‟aprova el Text refós d‟informació pública de l‟aprovació inicial, de confor- de la Llei d‟urbanisme, i subjectant-se a les regles de mitat amb l‟informe emès per la Direcció Tècnica tramitació establertes per l‟article 113.2 de l‟esmen- d‟Urbanisme i Infraestructures, de valoració de les tada Llei, la dita modificació poligonal. Esmenar les al·legacions, que consta a l‟expedient i, a efectes de errades detectades i al·legades pels interessats en la motivació, s‟incorpora a aquest acord; publicar relació de propietaris que consta en el referit projec- aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en te. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la un diari dels de més circulació de Catalunya; notifi- Província i en un dels diaris de més circulació de la car-lo als interessats en aquest procediment; i donar- província, i notificar-lo individualment a tots els pro- ne compte a la Comissió d‟Urbanisme, Infraestructu- pietaris. Donar-ne compte a la Comissió d‟Urba- res i Habitatge. nisme, Infraestructures i Habitatge. 9. Resoldre les al·legacions formulades durant el 12. 1r) Aprovar, a l'empara de l'article 192.5 del període d‟informació pública del Projecte d‟urbanit- Reglament de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret zació del sector delimitat per la Via Augusta, el pas- 305/2006, de 18 de juliol, la modificació de l'article seig de la Bonanova, i els carrers de Carrasco i For- 4.1 dels Estatuts de la Junta de Compensació del miguera i de Dolors Montserdà (Unitat d‟actuació polígon d'actuació urbanística únic del Pla de millora núm. 2 de les vores de la via Augusta ), en el sentit urbana d'ordenació de volums de la finca del carrer dels motius exposats en l‟informe de la Direcció de de Biscaia, entre l'avinguda Meridiana i els carrers Projectes d‟Obres d‟Urbanització i Edificació de BA- de Palència i de Bofarull de Barcelona, que queda GURSA de 23 de maig de 2008, el qual consta a redactat en els termes següents: El domicili social l‟expedient i es dóna per reproduït, i alhora declarar s'estableix a l'avinguda Diagonal, 453 bis, entresòl, extemporànies les al·legacions formulades per la de Barcelona (08036), de conformitat amb l'acord societat Aigües de Barcelona, SA; aprovar definiti- adoptat en l'Assemblea General de l‟Entitat celebra- vament l‟esmentat projecte, amb les modificacions da l'11 de febrer de 2008. 2n) Sol·licitar a la Direcció no substancials introduïdes d‟acord al citat l‟informe General d‟Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, de resolució d‟al·legacions i les introduïdes d‟ofici a l'empara de l'article 205.1e) del Decret 305/2006, d‟acord als motius continguts en l‟informe de la Di- de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la recció de Projectes d‟Obres d‟Urbanització i Edifica- Llei d'urbanisme, la inscripció d'aquesta modificació ció de BAGURSA, de 21 de maig de 2008, el qual estatutària en el Registre d‟Entitats Urbanístiques consta a l‟expedient i es dóna per reproduït; amb un Col·laboradores. 3r) Donar-ne compte a la Comissió import, per a coneixement de l‟Administració, de d‟Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 618.598,62 euros (l'impost del valor afegit inclòs); 13. 1r) Aprovar definitivament el Projecte comple- publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Pro- mentari núm. 1 del Projecte de la urbanització i infra- víncia i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalu- estructura del carrer de Badajoz, entre els del Pallars nya i a la Gaseta Municipal; notificar-lo als interes- i de Ramón Turró, d‟iniciativa pública, per un import sats i donar-ne compte a la Comissió d'Urbanisme, de 698.933,21 euros (16% impost del valor afegit Infraestructures i Habitatge. inclòs), formulat per 22 Arroba BCN, SA. 2n) Publicar 10. Aprovar el Projecte modificat d‟urbanització de aquesta resolució en el Butlletí Oficial de la Província l‟àmbit del sector 1 de la Modificació del Pla General i en un diari dels de més circulació de Catalunya. 3r) Metropolità de Torre Baró, d‟acord amb l‟informe, de Donar-ne compte a la Comissió d‟Urbanisme, Infra- 26 de maig de 2008, de la Direcció de Gestió d‟Obres estructures i Habitatge. de Projectes d‟Urbanització i Edificació de BAGUR- 14. 1r) Aprovar definitivament el Projecte executiu SA, el qual figura a l‟expedient i es dóna per reprodu- d‟urbanització de l‟espai lliure definit en el Pla de ït, amb un pressupost total, per a coneixement de millora urbana de l‟illa delimitada pels carrers de Pere l‟Administració, de 7.771.348,56 euros (el 16% de IV, de la Selva de Mar, del Marroc i del Treball, l'impost del valor afegit inclòs), import que comporta d‟iniciativa privada, per un import de 108.929,61 euros un decrement del 10,22% respecte el projecte inicial; (el 16% impost del valor afegit inclòs), formulat per la notificar-ho als interessats i donar-ne compte a la Junta de Compensació de l‟illa Pere IV, Selva de Mar, Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. Marroc i Treball. 2n) Publicar aquest acord en el But- 11. Resoldre les al·legacions interposades contra lletí Oficial de la Província i en un diari dels de més la resolució del quart tinent d‟alcalde, de 13 de març circulació de Catalunya. 3r) Donar-ne compte a la de 2008, d‟aprovació inicial de la modificació del Comissió d‟Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. Polígon d‟actuació urbanística únic discontinu delimi- 15. 1r) Aprovar definitivament el Projecte executiu tat per la Modificació del Pla General Metropolità a d‟urbanització de la plaça situada al carrer de Zamo- les Casernes de Sant Andreu i sector III de la Modifi- ra, núm. 73-79, del subsector 2 del sector Llull- cació del Pla General Metropolità de Sant Andreu- Pujades-Ponent, d‟iniciativa privada, per un import de Sagrera, que té per finalitat dividir el referit PAU dis- 191.143,80 euros (el 16% impost del valor afegit continu en dos, PAU 1 i PAU 2, amb determinació inclòs), formulat per Front Gracia, SL 2n) Publicar del sistema d‟actuació, de reparcel·lació en la moda- aquesta acord en el Butlletí Oficial de la Província i litat de cooperació en el PAU1, i de reparcel·lació en en un diari dels de més circulació de Catalunya. 3r) la modalitat compensació bàsica en el PAU2; pels Donar-ne compte a la Comissió d‟Urbanisme, Infra- motius que figuren en l‟informe de la Direcció de estructures i Habitatge. Serveis de Gestió Urbanística de 10 de juny de 2008, 16. Aprovar el Projecte modificat d‟urbanització de que consta en l‟expedient i que es dóna per reprodu- l‟àmbit C-2 dins de la Modificació del Pla General NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2439 Metropolità en el sector del Front Litoral i marge dret kV a Mata i un nou parc de 220 kV a Vilanova) i vuit del riu Besòs. Fases I i II, d‟acord amb l‟informe, de línies d‟alta tensió; el del 2004, per a la planificació 26 de maig de 2008, de la Direcció de Gestió de la xarxa de subministrament elèctric necessari per d‟Obres de Projectes d‟Urbanització i Edificació de a la prestació en l‟àmbit del 22@, que impulsa la BAGURSA, informe que figura a l‟expedient i es dó- distribució amb un règim especial per al 22@, basat na per reproduït, amb un pressupost total, per a co- en uns drets d‟escomesa pactats a un preu fix per neixement de l‟Administració de 6.737.187,97 euros quilowatt contractat, de manera que les empreses (el 16% de l'impost del valor afegit inclòs), que supo- poden calcular quant els costa la connexió elèctrica sa un decrement del 10,01% respecte el projecte amb independència de la seva distància respecte a inicial, i una ampliació de termini d‟un mes; notificar- la subestació de Tànger; el del 2005, que preveu la ho als interessats; i donar-ne compte a la Comissió implantació de les subestacions elèctriques del Pla d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. Tramuntana a la ciutat de Barcelona, amb un total de El Sr. Puigdollers manifesta que examinaran el nou subestacions (dos de ja construïdes i una altra despatx d‟ofici amb calma i si tenen cap dubte ja ho en construcció), entre elles les de Ciutat Vella, Zona comunicaran. Universitària i Nou Barris, i altres pendents de localit- El Sr. Martínez demana els punts 4, 6 i 9. zació com les de Lesseps, Sant Andreu, Sagrera o Sarrià. b) Mesures de govern Destaca que entre els convenis del 2002 i del c) Informes 2004 es produeix un fet molt important des del punt de vista de la xarxa elèctrica de la ciutat, que és que A la Comissió: l‟any 2003, per decisió del Ministeri d‟Indústria, es 1. Situació i previsions de la xarxa elèctrica de produeix una venda d‟actius de la distribuïdora Fec- Barcelona després de l'incident del 23 de juliol de sa-Endesa a Red Eléctrica de tota la xarxa de 220 2007. kV, incloses les subestacions. Assenyala que es El Sr. García-Bragado explica que l‟informe consta tracta d‟una decisió política perquè Fecsa-Endesa es bàsicament de cinc punts: la situació anterior al 23 quedi exclusivament amb les potències inferiors a de juliol, l‟incident mateix del 23 de juliol, la resolució 220 kV i Red Eléctrica aparegui com un operador de de l‟incident en aquell moment, la situació prevista referència a la xarxa elèctrica de Barcelona. com a conseqüència del conjunt d‟actuacions, i unes Pel que fa a l‟incident del 23 de juliol, afirma que conclusions. l‟informe en fa una descripció que pretén ser objecti- Pel que fa a la situació anterior a l‟incident del 23 va. Indica que es produeix la caiguda d‟un cable de de juliol, manifesta que en la baixa tensió coexistien 110 kV a Can Jardí, a la subestació de Collblanc, la tensió de 380 V, més moderna, amb la de 220 V, amb tres curtcircuits successius, i, d‟altra banda, un amb un traspàs progressiu de l‟una a l‟altra; i en la incendi a la subestació de Maragall. Explica que el mitja tensió, hi havia també la dualitat de les d‟11 i 25 cable que va caure es trobava al bell mig d‟una de- kV. Destaca que en la mitja tensió no hi havia fins terminada operació de transformació urbanística al ara un pla de guia que permetés fer-ne un seguiment municipi d‟Esplugues, mentre que l‟incendi de la estricte. D‟altra banda, diu que el sistema retributiu subestació de Maragall es va produir d‟una manera de les empreses penalitza la inversió en baixa tensió, totalment imprevisible. Assenyala que es va trigar 56 cosa que representa un problema del model. Pel que hores i 42 minuts a reposar el subministrament, que, fa a l‟alta tensió, afirma que a Barcelona està consti- tot i així, va ser precari durant molt de temps, fins tuïda bàsicament per línies de 220 kV i, en menor que es va treure l‟últim grup electrogen. mesura, de 110 kV, amb la majoria de les línies so- Explica que, a banda de les actuacions d‟emer- terrades i que es nodreixen bàsicament dels nodes gència de la ciutat per recuperar el pols ordinari, va d‟entrada a Barcelona de Santa Coloma, Collblanc i haver-hi una sèrie d‟actuacions d‟emergència de Red Besòs. Diu que excepte algunes línies del Besòs que Eléctrica sobre la xarxa d‟alta tensió i la distribuïdora serveixen per evacuar l‟electricitat que es genera en Endesa sobre la xarxa de distribució. Manifesta que, els cicles combinats, la resta de la xarxa fa una fun- de manera resumida, Endesa va estendre una quan- ció principalment de distribució. titat important de cables des d‟altres subestacions Assenyala que tot això es plasma en un seguit de per alimentar els transformadors de Maragall i poder convenis: el del 1999, pel qual s‟establia la participa- aixecar la xarxa de Maragall, i Red Eléctrica va con- ció per al desenvolupament i l‟execució de les pro- nectar directament els cables de 220 kV que venien postes d‟ordenació territorial en el front litoral del de Badalona i d‟Urgell a dos trafos diferents de Ma- Besòs, el soterrament de línies elèctriques del Besòs ragall per donar servei a la zona. Destaca que i la substitució progressiva dels parcs de generació aquestes actuacions van requerir un gran esforç de elèctrica de gasoil pels cicles combinats; el del 1992, coordinació per part de l‟Ajuntament i aquestes em- signat en el moment en què es va construir la ronda preses. Explica que, a banda de les instal·lacions Litoral, que ja en preveia el trasllat de les torres, que esmentades i de nova transformació, es van reforçar no es va poder fer fins a l‟any 1999; el del 2001, que les subestacions de Sant Martí i de Tànger i es van afecta la xarxa de distribució i amb l‟objectiu de co- col·locar trafos de 220/11 kV, que no existien, per tal ordinar la construcció d‟urbanització per part de de poder atendre la part del mercat que tenia aques- l‟Ajuntament amb el soterrament i estesa de línies ta tensió. per part de la companyia; el del 2002, el primer que Manifesta que, dins del context de la intervenció, preveu el desenvolupament i la millora de les infraes- es va arribar a la conclusió que era necessari poder tructures elèctriques a través de quatre subestacions coordinar el conjunt de plans d‟emergència de les (les de Poblenou, Zona Franca, un nou parc de 220 diferents empreses subministradores de Barcelona 2440 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 amb el de l‟Ajuntament i es va iniciar un treball amb de les línies aèries de Collserola, així com garantir tots ells. Comunica que es té intenció d‟informar a l‟evacuació de l‟energia generada mitjançant el parc aquesta Comissió sobre aquest treball el proper mes de producció, tant del Besòs com del port. de juliol. Pel que fa a les previsions d‟inversions en el Bar- Explica que, amb motiu del sinistre, Endesa pren celonès en aquest període, Fecsa-Endesa ha pre- una decisió innovadora important, que valoren positi- sentat una planificació molt genèrica a la Generalitat, vament, que és que la retribució de la distribució que ha estat aprovada i que es concreta bàsicament sigui exclusivament sobre la base de l‟energia sub- en una inversió d‟entre 35 i 39 milions d‟euros en les ministrada i no en funció de la infraestructura cons- línies de mitja tensió; d‟entre 24 i 25 milions d‟euros truïda, que té un efecte desincentivador en les inver- en el soterrament i l‟estesa de noves línies de baixa sions. Assenyala que un altre fet positiu és la tensió; en centres de transformació; en aparells de construcció dels mallats de les anelles de distribució mesura i previsió; i en la telegestió, és a dir, la mo- per part de l‟empresa distribuïdora; per tant, la cons- dernització de la gestió de la xarxa. trucció d‟infraestructura de distribució no destinada al Assenyala que, d‟altra banda, el Govern de la Ge- consum, sinó a garantir-lo. neralitat ha presentat un projecte de llei de seguretat Manifesta que, a més a més, s‟agilitzen aquelles i qualitat del subministrament elèctric. Explica que actuacions que ja estaven previstes, com ara la aquest projecte pretén regular les condicions del construcció de les subestacions de l‟Eixample, Vall- servei, en ús de les competències que té la Generali- donzella i Facultats, que avui ja estan en marxa. tat de Catalunya, en alguns aspectes essencials, Quant a les noves línies d‟alta tensió, afirma que com ara: fixar el temps de reposició; l‟obligació de es plantegen les noves línies de connexió Vilanova- disposar d‟equips d‟emergència a les subestacions Maragall, Aena Est-Motors, Maragall-Sagrera i Sa- fins a una capacitat de 30 MW; la regulació i el con- grera-Badalona. Afegeix que altres actuacions inclo- trol dels plans d‟inversió per part de la Generalitat; la ses en la planificació de l‟Estat són les línies de 220 definició de criteris de disseny encaminats a donar kV de Santa Coloma-Trinitat, amb entrada a la de major seguretat al subministrament; la uniformització Baró de Viver, ZAL-Zona Franca, el soterrament del de la xarxa de mitja tensió; el fet que les xarxes elèc- tram final de les línies de 110 kV de Penitents i Can triques de 220 kV i les instal·lacions subsidiàries en Jardí, i la línia de 220 kV a la Zona Franca. zones urbanes siguin considerades dintre de la xarxa Assenyala que, a banda de les actuacions en tra- de distribució i estiguin sota el control del distribuï- mitació esmentades, Fecsa-Endesa i Red Eléctrica dor; la regulació del règim d‟infraccions i de sanci- han presentat diverses propostes encara no projec- ons, que ha quedat obsolet. tades a l‟Ajuntament de Barcelona per al desenvolu- Manifesta que l‟Ajuntament de Barcelona prepara pament de línies, sobre les quals s‟està discutint el un informe sobre el contingut d‟aquesta llei per tal de traçat, entre elles Trinitat-Maragall, les Corts-Collblanc, determinar com s‟hauria d‟aplicar a Barcelona pel Urgell-les Corts i Can Rigalt-Facultats-Lesseps-Tri- que fa a accelerar les inversions en la implantació de nitat. les subestacions; garantir la capacitat i el mallat; A continuació, parla de l‟horitzó que es presenta uniformitzar progressivament la mitja tensió a 25 kV; actualment amb les decisions ja adoptades. Explica adequar el desenvolupament de la xarxa elèctrica al que, a banda de les subestacions en construcció o desenvolupament urbanístic; i crear una comissió que han iniciat la seva tramitació el 2005, d‟acord mixta Generalitat-Ajuntament de Barcelona que per- amb el conveni d‟aquest any, hi ha previstes altres meti desplegar totes aquestes funcions en l‟àmbit de subestacions, per a les quals l‟Ajuntament de Barce- la ciutat de Barcelona de manera compartida. lona ha facilitat o està en vies de concretar un em- Presenta un seguit de gràfics que mostren la situ- plaçament: Lesseps; Sant Andreu-la Sagrera, l‟em- ació que hi havia abans del 23 de juliol, la xarxa ac- plaçament de la qual és dins de la modificació del pla tual i la previsió de la xarxa amb vista al 2016. Re- de l‟àmbit de Sant Andreu; Nou Barris, prop del ce- sumeix les dades: actualment Barcelona disposa de mentiri de Sant Andreu; i Sarrià, pendent encara de 5 subestacions de 110 kV, 4 subestacions de 220 kV definició d‟un emplaçament concret. i 110 kV, i 6 subestacions de 220 kV; hi ha 4 subes- Explica que el mes d‟agost de l‟any passat es va tacions de 220 kV en construcció: l‟Eixample, Vall- formular la planificació de l‟Estat de l‟alta tensió, que donzella, Facultats i Sagrera; n‟hi ha 2 en tramitació: va motivar la presentació d‟un escrit amb observaci- Zona Franca i Baró de Viver; i n‟hi ha 5 més de pre- ons i propostes per part de l‟Ajuntament. Assenyala vistes: Verneda, Lesseps, Nou Barris, Sarrià i Cerdà. que les propostes municipals que es van formular es Conclou que en l‟escenari del 2016 es preveu passar concretaven en els punts següents: l‟acceleració de de les 15 subestacions actuals a un total de 26 sub- les inversions per a la implantació de les subestaci- estacions. ons, atès que la majoria de les subestacions plante- Mostra uns gràfics sobre la situació de la subesta- jades ja eren les recollides en el conveni del 2005; ció de Maragall abans del 23 de juliol, amb dues garantir el mallat de les subestacions actuals i previs- alimentacions de 220 kV, una procedent d‟Urgell i tes amb la xarxa d‟alta tensió i, per tant, la demanda l‟altra de Badalona, i una doble barra que alimentava que com a mínim tinguessin tres connexions, de quatre transformadors de mitja tensió de 25 a 11 kV; manera que la caiguda d‟una d‟elles mantingués la durant la situació d‟emergència, amb els cables xarxa; el soterrament de la connexió de les subesta- d‟Urgell i de Badalona connectats a dos transforma- cions de Desvern, que encara s‟ha de construir, i dors diferents, i la col·locació entre tots dos d‟un Gramanet, que ja és una subestació existent, amb seccionador que pogués tancar-se i deixar passar el 400 kV; i la implantació d‟una malla de 400 kV a corrent fins a l‟altra banda en cas de sinistre a la l‟entorn de Barcelona que permeti la racionalització xarxa; la situació actual, amb cinc alimentacions NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2441 (Vilanova-Eixample, Urgell, Trinitat-Nou Barris, Trini- cions pels danys que els ha costat l‟accident". De- tat i Badalona) de 220 kV en configuració de binode i mana si tothom ha cobrat, ja que a ells els consta el manteniment de quatre transformadors de 25 a 11 que no. D‟altra banda, pregunta què ha fet el govern kV. municipal per reclamar danys i perjudicis com a insti- Procedeix a parlar de les conclusions de l‟estudi. tució. Pel que fa a la situació d‟abans del 23 de juliol, es Llegeix un altre dels compromisos: "L‟Ajuntament considera que l‟Ajuntament de Barcelona havia firmat també demanarà a les empreses i a les altres admi- una sèrie de convenis i havia subministrat els ter- nistracions anar a fons a les causes que han generat renys corresponents i, per tant, havia fet una part l‟accident i exigir responsabilitats". Pregunta quines important de la feina que s‟esperava des del punt de responsabilitats s‟han assumit, ja que ells no tenen vista de la seva contribució al desplegament de la coneixement que se n‟hagi assumit cap ni que s‟hagi xarxa. Recorda que les competències estan regula- aplicat cap sanció. des d‟acord amb la llei de l‟any 1997. Afirma que una altra constatació és que el conveni Pel que fa a l‟incident, es conclou que es va evi- de l‟any 2002, concretat l‟any 2005, preveia la cons- denciar que la xarxa de transport i distribució no es- trucció de nou subestacions i en aquell moment no- tava preparada per afrontar una incidència d‟aques- més n‟hi havia quatre de construïdes: Poblenou, tes dimensions i que, un cop totalment restablert el Tànger, Zona Franca i Motors. Manifesta que un any subministrament, es van dur a terme actuacions, després no n‟hi ha cap més de construïda i, per tant, principalment sobre la xarxa de distribució, per tal de s‟està en la mateixa situació que quan es va produir superar-ne l‟estat de provisionalitat. Assenyala que, l‟apagada. un cop superat l‟incident, s‟ha engegat un important Assenyala que, segons sembla, el problema fo- desplegament de la xarxa de mitja tensió, amb 89 km namental de la xarxa elèctrica de Barcelona era que de nous cables per millorar el mallat; s‟han continuat les subestacions no estaven mallades, en el sentit desenvolupant els convenis signats per Fecsa- que com a mínim tinguessin tres entrades d‟energia Endesa per a la implantació de les noves subestaci- elèctrica. Afirma que el Sr. García-Bragado acaba ons; s‟ha iniciat la construcció de nous circuits d‟explicar que la subestació de Maragall ha passat d‟alimentació i el mallat de l‟alta tensió, que fins a de dos a cinc alimentacions, però demana que els aquest sinistre no estava previst; i s‟ha realitzat un confirmi si aquesta subestació ha entrat ja en funcio- estudi del cost estimat del soterrament de les línies nament, cosa que a ell no li consta. Diu que ho pre- de baixa tensió, que era un acord d‟aquesta Comis- gunta perquè un altre dels compromisos expressats sió. per la Sra. Mayol deia: "Aquest document també Pel que fa a les implicacions i propostes associa- conté una previsió de futur segons informació facili- des al projecte de llei de seguretat i qualitat del sub- tada per les empreses que inclou les solucions de ministrament elèctric, informa que la Generalitat està transició i urgència, un període intermedi que abasta tramitant aquest projecte i això ofereix la possibilitat, fins a finals d‟agost, i la solució definitiva per a la als respectius grups parlamentaris o al mateix govern reparació de la subestació de Maragall, que arribaria municipal, d‟incidir en aquest procés. cap al gener o el febrer de l‟any vinent". Acaba dient que les prioritats municipals en infra- Pel que fa a l‟escenari de futur que ha explicat el estructures elèctriques són les següents: mantenir Sr. García-Bragado, manifesta que Barcelona no pot les exigències relatives a les inversions en alta ten- esperar fins al 2016 per tenir totalment garantit el sió, garantint el mallat més enllà del que la mateixa subministrament d‟energia elèctrica. Afegeix que els planificació elèctrica preveu; participar activament en sembla intolerable que el govern municipal accepti el procés de planificació de la distribució a la ciutat; i que fins d‟aquí a vuit anys no es tindran totes les promoure la creació d‟una comissió mixta específica subestacions necessàries per garantir el subminis- per al municipi de Barcelona. trament en quantitat i qualitat a la ciutat de Barcelo- El Sr. Puigdollers manifesta que aquest informe ha na. arribat després que el Grup Municipal de Conver- D‟altra banda, explica que aquests dies s‟ha gència i Unió hagi demanat reiteradament a la Co- anunciat un increment de les tarifes elèctriques, el missió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambi- qual significarà un augment total de l‟11% el 2008. ent que informés de l‟estat de compliment dels Afirma que no té gaire sentit que a la ciutat de Barce- compromisos que va adquirir el govern municipal a la lona s‟apliquin els mateixos increments de percen- sessió extraordinària celebrada el 27 de juliol de tatges d‟energia elèctrica quan no es té la xarxa que 2007 per analitzar l‟apagada elèctrica. Explica que la ciutat es mereix. Pregunta si el govern municipal en l‟última sessió de la Comissió de Sostenibilitat, pot garantir que Barcelona no tornarà a quedar-se Serveis Urbans i Medi Ambient en què va sortir el sense llum. Diu que tots els ciutadans de Barcelona tema es va dir que no es disposava de la informació i tenen dret a saber si tenen o no tenen garantit el el Sr. García-Bragado es va comprometre a portar subministrament elèctric en quantitat i qualitat. aquest informe a aquesta Comissió. Remarca que es Finalment, demana si és veritat que encara s‟està fa aquesta anàlisi gairebé un any després que es en estat d‟alerta pel que fa al subministrament produís el greu incident de l‟apagada elèctrica, que d‟energia elèctrica a la ciutat de Barcelona. recorda que va afectar 350.000 persones. El Sr. Villagrasa comença agraint la presentació Explica que, a la comissió informativa del 27 de ju- de l‟informe, denegat diverses vegades en altres liol de 2007, la tinent d‟alcalde Imma Mayol va adqui- comissions. Diu que la pregunta principal que vol rir uns compromisos en nom del govern municipal. plantejar el seu grup és si Barcelona està avui prepa- Llegeix la part de l‟acta en què s‟esmenta el com- rada per afrontar una altra situació igual. Manifesta promís de "fer costat a la ciutadania en les reclama- que no dubta que s‟hagin fet actuacions i que s‟hagin 2442 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 planificat projectes de futur per millorar la xarxa, però comportarà importants canvis a la xarxa, en especial que aquesta és la màxima preocupació dels barcelo- pel que fa a l‟enfortiment de l‟alta i mitja tensió. nins a curt termini. D‟altra banda, manifesta que resulta intolerable que D‟altra banda, demana que l‟Ajuntament, com a les dues empreses privades implicades en l‟apagada principal institució de la ciutat, reclami danys i perju- i en la distribució de l‟energia elèctrica tinguin uns dicis als principals culpables de l‟apagada un cop es beneficis espectaculars, i conclou que l‟Ajuntament concloguin els expedients sancionadors, tant per a ha tingut i continua tenint una actitud d‟exigència les persones afectades individualment com per a la extraordinària amb aquestes companyies. ciutat, ja que considera que l‟incident ha afectat la El Sr. García-Bragado assenyala que contestarà seva imatge. Sol·licita que els facin arribar còpies les intervencions per blocs temàtics. Explica que un dels informes i expedients que es vagin fent en primer bloc es refereix a la situació de què es partia i aquest sentit. la situació actual en relació amb el subministrament Manifesta que entén que les obres d‟infraes- elèctric. Pel que fa a això, comença deixant clar que tructura d‟aquesta envergadura són lentes i costo- l‟Ajuntament no té ni ha tingut mai la competència de ses, però que caldria escurçar el termini de construc- dissenyar la xarxa de subministrament elèctric de la ció de tota la xarxa. ciutat, encara que pugui incidir-hi. Opina que, tenint Pel que fa a la participació activa de l‟Ajuntament en compte aquesta manca de competència i de con- en el procés de planificació i execució de les inversi- trol de les xarxes, és molt més encertada la pregunta ons previstes, demana quina és la predisposició de que ha fet el representant del Partit Popular que el l‟operador a fer que això sigui possible. També diu de Convergència i Unió: si l‟equip de govern creu que creu que és important que el sector elèctric par- que pot passar ara una cosa semblant, a la qual ticipi en la comissió mixta de l‟Ajuntament i la Gene- contesta que no amb rotunditat. Diu que això no po- ralitat per fer el seguiment de les inversions. dria passar, però que si passés, les conseqüències El Sr. Martínez manifesta que a l‟informe no veu mai no serien les mateixes, cosa que al seu parer és reflectit el debat de si la connexió a la xarxa ha de cabdal. ser a l‟alçada de Collserola o ha de penetrar a la Contesta al Sr. Puigdollers que el fet que hi hagi ciutat. Afirma que el seu grup no ha observat un can- una planificació fins al 2016 no vol dir que avui vi d‟actitud dels operadors elèctrics aquest any. Opi- s‟estigui en una situació precària, ja que es té una na que s‟ha de començar a parlar de quines potènci- garantia absoluta de servei. Informa que, des del es es posen als domicilis, que són al seu parer mes de gener, Barcelona és la ciutat amb el millor absolutament desproporcionades, i afirma que cal- ràtio d‟interrupcions de tot Europa. Diu que, tot i això, dria introduir una nova cultura del consum elèctric, és molt important tenir unes expectatives d‟adaptació no pel que fa als consumidors sinó pel que fa a les a la demanda creixent i que la creació de totes les companyies. infraestructures previstes d‟aquí al 2016 permetrà Critica que encara avui dia Fecsa tingui pals de satisfer-la. fusta amb cables penjant al mig de la ciutat, i diu que Pel que fa a la subestació de Maragall, afirma que el canvi d‟actitud s‟ha de notar també en aquestes té un funcionament parcial des del passat mes de petites coses. Conclou que l‟Ajuntament ha de febrer perquè s‟hi continuen fent actuacions. Comu- col·laborar amb les companyies, però que aquestes nica que, segons la informació que tenen, entre finals també han de cooperar. de juny i la primera setmana de juliol ja estarà total- La Sra. Blasco manifesta que és evident que dar- ment acabada. rere de l‟informe que s‟ha presentat hi ha molta feina. Seguint en el mateix bloc de qüestions, assenyala Afegeix que hauran d‟acabar de treballar i de posar- que efectivament la planificació elèctrica establia una se d‟acord sobre totes les exigències en el si de la subestació de 400 kV a la zona de Sant Just Des- Comissió Especial d‟Infraestructures. vern-Esplugues de Llobregat i una connexió des de Es mostra d‟acord amb el Sr. Martínez que cal Barcelona fins a Santa Coloma, una qüestió que no conscienciar la ciutadania per canviar els hàbits de es troba en els projectes i, per tant, encara no està consum energètic. prou definida. Afirma que el govern municipal va Remarca que està clar que l‟Ajuntament de Barce- demanar que aquesta connexió fos subterrània i lona té unes competències molt limitades en aquest treballa perquè així sigui, com també per trobar, junt tema i que la planificació de la xarxa elèctrica a Bar- amb els municipis de Sant Just Desvern i d‟Es- celona correspon a l‟Estat i a la Generalitat de Cata- plugues, un lloc adequat per construir aquesta sub- lunya. Diu que els diversos convenis demostren que estació. Expressa la necessitat d‟aquesta subestació l‟Ajuntament de Barcelona, fins i tot abans de per al conjunt de l‟àrea metropolitana, perquè dóna l‟apagada de l‟any passat, ja havia expressat la seva una garantia de subministrament més gran i permet preocupació per la insuficiència de la xarxa, tenint en desmuntar una bona part de les xarxes aèries que compte l‟evolució del consum a la ciutat. Destaca travessen el parc de Collserola. Conclou que encara que, tot i no tenir competències en la planificació no hi ha una definició del traçat ni de les característi- energètica, l‟Ajuntament va decidir al seu dia arbitrar ques, però que el posicionament municipal en aquest el sistema de convenis per garantir el subministra- tema és ferm. ment i la distribució correctes de l‟energia. Afirma Pel que fa a un segon bloc de qüestions, manifes- que quan es va produir l‟apagada, l‟Ajuntament va ta que, malgrat els avenços que s‟han realitzat en les tornar a exigir formalment i amb diligència que infraestructures, està d‟acord amb el Sr. Martínez s‟acabés amb més celeritat el Pla Tramuntana. que hi ha un problema d‟actitud de les companyies Destaca la importància del projecte de llei de se- elèctriques en relació amb la prestació del servei. guretat i qualitat del subministrament elèctric, ja que Afirma que no han fet el salt de passar a considerar NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2443 els abonats com a clients i usuaris, un canvi que s‟ha Maragall per part de Red Eléctrica i, també, una mo- produït en altres serveis a partir del moment que la dificació de la normativa de la Generalitat de Catalu- ciutadania ha pogut triar els operadors. D‟altra ban- nya, un mes abans del sinistre. da, opina que les distribuïdores haurien d‟obtenir El Sr. Puigdollers torna a preguntar si estan en es- més del 16% de la tarifa d‟electricitat per poder inver- tat d‟alerta. tir els beneficis en la xarxa en lloc de repartir-los El Sr. García-Bragado contesta afirmativament. entre els accionistes. Diu que s‟ha decidit mantenir-la fins que no funcioni En relació amb l‟augment de les tarifes elèctri- de manera completa i definitiva la subestació de ques, explica que és un tema que s‟ha plantejat a la Maragall. Comissió de Promoció Econòmica per iniciativa del El Sr. Villagrasa manifesta, en resposta a les ob- Partit Popular, encara que considera que no està servacions de la Sra. Blasco, que quan es donen vinculat a la situació de Barcelona ni menys encara a situacions d‟emergència, sempre s‟acaba apel·lant a les competències municipals. la responsabilitat dels usuaris. Opina que els ciuta- Quant al tema de les indemnitzacions, diu que ha- dans ja estan força conscienciats, i en aquest cas via demanat que s‟incorporés un document i demana encara més a causa de les tarifes. que se‟n faci còpia per a tots els grups. Explica que D‟altra banda, afirma que a ell no li importa que sobre aquest tema va haver-hi un cert debat perquè les empreses guanyin diners, però sí el tracte que la llei no fixa cap indemnització, cosa que abocava a donen a la ciutat de Barcelona, que es reflecteix en un plet de cada un dels ciutadans que volgués quan- aspectes com els pals de fusta a què feia referència tificar els danys i reclamar una indemnització. Mani- el Sr. Martínez. festa que, davant d‟aquesta situació, el conjunt Es dóna per tractat. d‟institucions amb competències en matèria de con- 2. Programa de regeneració urbana de Trinitat sum (Àrea de la Direcció General de l‟Energia, Co- Nova 2007-2013. merç de l‟Ajuntament, Comerç de la Generalitat, El Sr. Sorolla explica que el motiu d‟aquest infor- Agència Catalana de Consum i la pròpia empresa) me és que el passat dia 11 de juny es va confirmar la van acabar pactant unes indemnitzacions en funció concessió de l‟ajut europeu al programa municipal del temps que el subministrament havia estat fora de d‟Iniciativa Urbana per rehabilitar el barri de Trinitat servei, una mesura que s‟aplicava per primer cop. Nova. Informa que es tracta d‟uns ajuts europeus del Diu que va ser un import que l‟Agència Catalana de Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Fe- Consum va considerar adequat i que els ciutadans der) que s‟emmarquen en la iniciativa URBAN, que que el van acceptar, el van cobrar, i els qui no el van subvenciona el 50% de projectes que tenen com a acceptar, perquè van considerar-lo insuficient, tenen objectiu la regeneració econòmica, mediambiental i obertes les vies de reclamació i disposen de social de determinades àrees urbanes per fomentar l‟assessorament del Col·legi d‟Advocats, d‟acord amb el desenvolupament local sostenible. Diu que de les el conveni que aquest organisme té firmat amb 102 propostes de sol·licitud que es van presentar l‟Ajuntament. d‟Espanya, que es tramiten a través del Ministeri Informa que, segons les seves dades, hi ha 710 d‟Hisenda, se‟n van seleccionar quatre de Catalunya: reclamacions; d‟aquestes, se n‟han peritat 500 i la l‟Hospitalet de Llobregat, Cerdanyola, Santa Coloma resta no s‟han arribat a tramitar, bé per manca de de Gramenet i Barcelona. documentació o perquè els reclamants van arribar a Explica que el barri de Trinitat Nova té 35 hectàre- un acord directe amb Fecsa o van desistir. Diu que es, 3.700 habitants i 1.600 habitatges. Mostra plànols de les 500 reclamacions peritades, 150 estan en de la zona que es rehabilita parcialment i la zona que conflicte; pel que fa a les 350 restants, en 150 enca- es substitueix i ara està en fase d‟execució, que és la ra no s‟ha cobrat però ja s‟ha acordat la indemnitza- que es troba per sobre del carrer S‟Agaró. ció i en 200 ja s‟ha cobrat. Opina que, atès l‟elevat Manifesta que el projecte fa èmfasi en un enfoca- nombre d‟afectats, s‟ha fet una bona gestió d‟aquest ment integral a partir bàsicament de quatre estratè- procés, en el qual l‟Ajuntament ha participat en tot gies: reconduir el procés de pèrdua de significació moment i, per tant, considera que s‟han complert a urbana, sobretot basant-se en la idea que és un barri bastament els compromisos de la tinent d‟alcalde excessivament dormitori; fomentar les relacions entre Imma Mayol. els barris; millorar l‟accessibilitat al parc de Collserola Quant a la reclamació de danys i perjudicis cau- i la connectivitat interna per a vianants; i fomentar la sats a l‟Ajuntament, afirma que, si no recorda mala- participació ciutadana en tot el procés. Manifesta que ment, es va valorar en 350.000 €, i desconeix si ja aquestes estratègies s‟estudien amb uns objectius, s‟han cobrat. D‟altra banda, diu que van demanar que són: les infraestructures i els aparcaments; la informes jurídics sobre la viabilitat d‟una reclamació superfície de vianants a l‟espai públic; l‟accessibilitat per danys a la marca Barcelona i es va considerar i la igualtat social; la connexió amb els altres barris, i que era molt dubtosa i, a més, tenia un efecte con- el suport al comerç com a element de dinamització. traproduent per a la mateixa marca. Explica que tot això es tradueix en tres grans àre- En relació amb el tema de la responsabilitat de les es de treball agrupades sota els epígrafs "Qualitat de empreses, afirma que quan hi hagi resolucions a la vida", "Identitat i veïnatge" i "Entorn físic: remodela- vista dels dictàmens en tindran un coneixement di- ció de barri". L‟àrea "Qualitat de vida" es refereix als recte. Afegeix que els facilitaran els informes que es temes de convivència i de dinamització de l‟activitat vagin lliurant als diferents organismes en aquesta econòmica; per exemple, la definició dels continguts qüestió, tot i que són tots a Internet. Manifesta que del nou equipament mediambiental de la Casa de les causes que es perfilen apunten les competències l‟Aigua, l‟itinerari educatiu que es planteja a través d‟inspecció de les instal·lacions de la subestació de del barri, la formació i capacitació per a dones, la 2444 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 inserció sociolaboral i l‟acompanyament de les per- caràcter econòmic, sociocultural i educatiu. Afegeix sones reallotjades. que aquest barri pot convertir-se en una de les por- L‟àrea d‟"Identitat i veïnatge" treballa la revitalitza- tes d‟entrada a Collserola d‟aquesta zona de la ciutat ció social i la participació; per exemple, la construc- i, per tant, en un lloc de pas. ció del local del casal de barri, la creació d‟una ofici- Afirma que al repte de la barreja d‟usos, l‟ur- na tècnica, el pla de participació integral, la in- banisme compacte i la connexió dels barris, s‟hi afe- demnització comunitària i els aspectes més de geix el tempo de la inversió. Opina que els projectes suport a la població. s‟han de fer ràpid, s‟han d‟avaluar, s‟han de contras- L‟àrea "Entorn físic: remodelació de barri", que és tar, s‟han de consensuar amb les forces polítiques i el més important des del punt de vista econòmic i ja amb el teixit veïnal, i cal esforçar-se perquè siguin està en marxa, és la remodelació de bona part del creïbles en la mesura que la gent nota que hi ha un barri. En concret, es creen 1.000 habitatges, dels període de transformació amb un inici i un final. quals 860 són per a reallotjats urbanístics; es creen La Sra. Blasco afirma que el seu grup sempre ha 1.000 places d‟aparcament; es renova tot l‟espai destacat la importància de les polítiques de transfor- públic, amb la urbanització dels carrers Aiguablava, mació i millora de barris amb problemàtiques socials, Platja d‟Aro i Palamós i de tots els interblocs de les econòmiques i urbanístiques, com és aquest parc illes, així com de l‟anella central de distribució de d‟edificis, a més a més afectat d‟aluminosi i de di- serveis. mensions reduïdes. Informa que el projecte per al qual s‟havien dema- Manifesta que el projecte continua fomentant les nat ajuts europeus era de 19,9 milions d‟euros, dels pràctiques de ciutadania responsable que al seu dia quals se‟n sol·licitaven la meitat, 9,9, i se n‟han con- van impulsar tot un seguit de persones del barri amb cedit 8,1; per tant, o bé l‟Ajuntament haurà d‟aportar un projecte absolutament innovador que combina més diners en el futur o bé caldrà fer un ajustament. noves formes de participació amb una proposta de El Sr. Vives afirma que cal que tots es felicitin per barri sostenible, no només des del punt de vista me- haver aconseguit un ajut d‟aquesta envergadura per diambiental, sinó també social. a un sector tan complex i tan depauperat com és El Sr. Sorolla manifesta que s‟ha oblidat d‟explicar Trinitat Nova. Opina que tot el que sigui refer els que es tracta d‟un projecte que es lidera des del Dis- habitatges que estan en males condicions és absolu- tricte amb el suport tècnic de Bagursa, que té un pes tament necessari, però que dinamitzar comercial- important atès que el 70% de la inversió es destina a ment els barris i fer edificis amb baixos perquè siguin obra. ocupats per comerços és un desideràtum que costa Respecte al calendari, afirma que els terminis del molt de complir. Afirma que també és una mica es- projecte URBAN, que comprèn el període 2007- cèptic pel que fa a tot allò relatiu a veïnatge i identi- 2013, no tenen una incidència directa. Manifesta que tat. Creu, però, que elements com la Casa de l‟Aigua en aquest moment no disposa dels terminis detallats o la Torre del Rellotge generen sovint més identitat de tota l‟execució, però que les obres de substitució i que totes les festes que puguin fer-se. enderroc porten un temps i que, a més, la participa- Opina que el repte fonamental que es té a la zona ció veïnal, tot i millorar els projectes a la llarga, fa nord de Nou Barris són els nois i noies d‟entre deu i que a curt termini requereixin més temps. Diu que de setze anys. Explica que en quatre o cinc anys ha moment només els pot dir que s‟ha fet una primera variat molt el tipus de població de la zona i que segu- fase i se n‟està fent una segona, però que es poden rament l‟àmbit de l‟educació en el lleure és el que afinar els calendaris. més pot fer per aquest segment de la població. Mani- El Sr. Vives recorda que a la part superior festa que val la pena gastar els diners obtinguts per- d‟aquest sector hi ha unes vivendes antigues que què quan les criatures surtin de l‟escola puguin fer s‟anomenaven "dels carters". Explica que són les alguna cosa més que no estar sols a casa. Manifesta últimes vivendes que queden dels primers projectes que podria ser també un bon pla pilot per aplicar en d‟urbanització digna d‟aquella zona que es van fer un projecte URBAN. abans de la guerra i que estan en molt mal estat. Diu Conclou que es facin servir aquests diners per que ja se n‟ha parlat alguna vegada, però que cal tractar d‟incidir en coses útils i no en coses que des- saber que se‟n pot fer alguna mena de catalogació o prés donen uns resultats mínims. de reutilització. El Sr. Cornet manifesta que el que preocupa al Es dóna per tractat. seu grup són els terminis. Explica que aquesta inicia- tiva URBAN es circumscriu al període 2007-2013, mentre que aquest projecte ja apareixia en el Pla a) Ratificacions d‟actuació 2000-2003. Per tant, demana que se n‟agilitzi al màxim la gestió i l‟acció, intentant reduir Al Plenari del Consell Municipal: els terminis i evitant allargar-los fins al 2013. 3. Concedir a Fundació Arrels la bonificació del El Sr. Martínez diu que és una bona notícia que a 65% sobre la quota de l‟impost de construccions, partir del projecte URBAN es pugui fer una inversió instal·lacions i obres generada per la llicència d'o- tan important en aquest barri perquè deixi de ser bres, atorgada el 17 d'abril de 2003, per a la rehabili- només un barri dormitori i tingui una diversitat d‟usos. tació integral d'un edifici existent de planta baixa i Assenyala que els baixos dels edificis són una peça tres plantes pis, per destinar-lo a residència d'estada important per fomentar una barreja d‟usos, però que limitada per a marginats al carrer Puigxuriguer, núm. també ha d‟haver-hi un pla de dinamització d‟aquests 14-16; donat que aquesta llicència s'ajusta a allò baixos. Diu que no han de pensar estrictament en establert a l'article 7è de l'Ordenança fiscal 2.1 de comerços, sinó també en altres tipus d‟activitats de l'any 2006, en tant que el titular de la llicència és una NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2445 entitat sense ànim de lucre, la construcció es realitza valoració de la incorporació d‟articles de record pro- en terrenys qualificats d'equipaments (7-b) i les vinents de denominacions d‟origen de Catalunya. obres compleixen una indiscutible funció d'interès Es dictamina amb el posicionament favorable del social com és la realitzada per una residència d'es- PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de tada limitada per a marginats; i donar-ne trasllat a CiU i PP. l‟Institut Municipal d‟Hisenda als efectes pertinents. Es dictamina amb el posicionament favorable de Districte de les Corts - Districte de Sarrià-Sant Ger- tots els Grups. vasi b) Propostes d'acord 5. Aprovar definitivament, de conformitat amb l‟article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla 4. Aprovar definitivament, de conformitat amb de millora urbana en l‟àmbit discontinu de les par- l‟article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla cel·les situades als carrers de Dolors Masferrer, núm. especial d‟ordenació dels establiments comercials 2-4, i de Saragossa, núm.77, d‟iniciativa municipal; i destinats a la venda d‟articles de record o souvenirs resoldre les al·legacions presentades en el tràmit a la ciutat de Barcelona, d‟iniciativa municipal, amb d‟informació pública de l‟aprovació inicial, de confor- les modificacions a què fa referència l‟informe de la mitat amb l‟informe de la Direcció de Serveis de Pla- Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les nejament, de valoració de les al·legacions, que cons- al·legacions presentades en el tràmit d‟informació ta a l‟expedient i, a efectes de motivació, es dóna per pública de l‟aprovació inicial, de conformitat amb reproduït. l‟informe de l‟esmentada Direcció de valoració de les El Sr. Massaguer explica que aquest planejament al·legacions; informes, tots dos, que consten a fa possible una adquisició mitjançant permuta d‟un l‟expedient i, a efectes de motivació, s‟incorporen a edifici del carrer Dolors Masferrer i Bosch, a les aquest acord. Corts, a canvi d‟un solar ubicat al carrer Saragossa El Sr. Massaguer explica que l‟objecte de la pro- de l‟àmbit de Sarrià-Sant Gervasi. posta és l‟ordenació urbanística per a la implantació i Explica que les al·legacions tant del Partit Popular l‟obertura dels establiments comercials destinats a la com de Convergència i Unió es refereixen bàsica- venda d‟articles de records en l‟àmbit del terme mu- ment a la pèrdua d‟un sòl d‟equipament al Districte nicipal per tal d‟evitar-ne l‟impacte negatiu en el pai- de Sarrià-Sant Gervasi. Informa que el Partit Popular satge urbà, els entorns urbans d‟especial interès, el vinculava el Pla amb la tramitació d‟inversions al patrimoni arquitectònic i monumental, els entorns Districte de Sarrià-Sant Gervasi, la determinació de culturals i la qualitat de vida dels residents. les finques municipals susceptibles de ser objecte de Informa que hi ha hagut al·legacions en tota la se- permuta i la memòria de les actuacions. Afirma que va tramitació. Diu que les del Grup Municipal del Convergència i Unió demanava la inclusió de Partit Popular es refereixen a l‟increment fins a 50 m l‟escriptura pública de permuta en l‟expedient, que del radi de prohibició dels edificis protegits de nivell A s‟ha incorporat. Diu que a l‟expedient també s‟inclou, sense entorn delimitat, la determinació d‟una distàn- a petició del Partit Popular, el programa funcional del cia mínima entre els nous establiments i la instaura- futur nou equipament al Districte de Sarrià-Sant Ger- ció de mecanismes per verificar la superfície màxima vasi, per tal de facilitar la seva connexió i implantació del 20% a què fa referència l‟article 6. Explica que el en cas que s‟aprovi un programa específic d‟equi- Grup Municipal de Convergència i Unió ha demanat paments. l‟eliminació del segon paràgraf de l‟article 13 per El Sr. Puigdollers manifesta que el seu grup infor- reiteratiu, l‟aclariment del perquè de l‟obligatorietat marà desfavorablement la proposta, d‟acord amb la en l‟obtenció de la llicència ambiental per a l‟obertura decisió adoptada tant pel Consell de Districte de d‟un nou establiment, la insuficiència de la prohibició Sarrià-Sant Gervasi com pel de les Corts. de 30 m en l‟entorn d‟edificis catalogats de nivell A i Manifesta que lamenten que a través d‟aquesta la necessitat també d‟un pla de control i d‟inspecció. operació urbanística el Districte de Sarrià-Sant Ger- Diu que s‟han fet estimacions parcials de les vasi, en concret el barri del Farró, perdi un terreny al·legacions en tots dos casos, sobretot en el vessant propietat municipal que permetria fer els equipa- normatiu, en exigir en els articles 11, 14 i 15 els radis ments que es necessiten. Afirma que segurament el de 50 m a partir de les entrades principals dels edifi- Farró és el barri de la ciutat de Barcelona amb cis catalogats de nivell A sense entorn delimitat. menys equipaments públics, ja que només disposa També informa que s‟ha redactat un article nou de dos solars de propietat pública, un dels quals, a (núm. 16) per matisar la possibilitat de revocació de través d‟aquesta permuta, passa a titularitat privada la llicència per cessament d‟activitat per un període per acollir habitatges lliures. També lamenta que el de sis mesos, tret dels casos de força major o no Partit Popular doni suport a aquesta decisió. imputables al titular. Explica que el seu grup demana que aquest Pla Manifesta que tant el Partit Popular com Conver- incorpori el compromís que en aquest mandat es farà gència i Unió han fet també referència a la potestat i l‟equipament que el barri es mereix en els terrenys l‟activitat de la policia administrativa de l‟Ajuntament dels números 29-31 del carrer Saragossa; diu que no de Barcelona. Explica que el Pla reforça aquest as- n‟hi ha prou amb un escrit del Districte de Sarrià- pecte, ja que permet actuar a aquesta policia admi- Sant Gervasi. Afirma que si d‟aquí al Plenari el go- nistrativa en els entorns perfectament delimitats pel vern municipal modifica això, el seu grup està dispo- planejament. sat a canviar el seu vot. El Sr. Martínez, en expressar el posicionament fa- El Sr. Cornet explica que el seu grup va votar en vorable del seu grup, recorda que s‟ha introduït la contra d‟aquesta proposta en l‟aprovació inicial al 2446 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 Districte de Sarrià perquè considerava que es perju- El Sr. García-Bragado opina que és improcedent dicava un barri que té una manca important fer esment a una conversa particular. d‟equipaments. Diu que per això han insistit que no- La Sra. Sánchez nega que hagi fet servir aquestes més donarien suport a la proposta si hi havia el com- paraules i diu al Sr. Puigdollers que ella mai no faria promís escrit per part del govern de compensar públic el que ell li comentés en una conversa particu- aquesta pèrdua amb un nou emplaçament per a lar. equipaments públics. El Sr. Martínez diu a la Sr. Sánchez que és normal Afirma que és cert que han perdut un terreny, però que defensi l‟equipament de les Corts, però que hau- que no és menys cert que fins ara no s‟hi havia fet ria de prendre mides i, a partir d‟aquí, decidir si el res. Diu que almenys ara hi ha el compromís per part barri del Farró surt guanyant o perdent. Afegeix que del govern, que demana que consti en acta, de com- la solució podria haver passat per adquirir un solar pra del solar número 31 del carrer Saragossa, que situat a una zona amb més espai lliure, com ara el permetrà construir equipaments. Afegeix que aquest 22@. compromís es reflecteix en un document escrit del El Sr. Cornet manifesta que el seu grup, a diferèn- Districte de Sarrià-Sant Gervasi i del Pla d‟actuació cia de Convergència i Unió i Esquerra Republicana del Districte. Informa que tot apunta que els equipa- de Catalunya, està d‟acord a ampliar la seu del Dis- ments consistiran en una escola bressol, un casal de tricte de les Corts, i que la condició que van posar barri i un espai públic verd, sempre que els òrgans per donar suport a la proposta era que no hi hagués participatius del Districte no plantegin altres criteris. pèrdua de sostre d‟equipament al barri de Sarrià- Expressa que per tot això donen suport a la propos- Sant Gervasi. Reitera que no hi ha pèrdua perquè hi ta. ha un acord entre una empresa privada i l‟Ajun- El Sr. Martínez manifesta que en aquesta operació tament de Barcelona de transmissió de la finca nú- no hi ha cap guany, ja que el barri del Farró perd un mero 31 del carrer Saragossa per un import solar que històricament s‟havia promès a la gent del d‟1.950.000 €, que es plasma en un document inclòs barri per fer equipaments i l‟edifici de Saragossa amb a l‟expedient. Afegeix que també queda molt clar que el que suposadament es compensa aquesta pèrdua s‟està elaborant un projecte per a la construcció ja és avui un equipament; a més, a l‟edifici annex s‟hi d‟una escola bressol, un casal de barri, habitatge vol fer habitatge protegit. Expressa el posicionament públic i un espai verd, que compensen en metres contrari del seu grup. quadrats el que s‟ha perdut. La Sra. Blasco expressa el posicionament favora- La Sra. Sánchez pregunta al Sr. Martínez si una ble del seu grup. nova escola bressol, l‟habitatge públic i un casal de La Sra. Sánchez dóna les gràcies als diferents barri no són equipaments. grups pel to de les seves aportacions i, sobretot, al El Sr. Martínez replica que construir una escola Partit Popular per la seva coherència, ja que quan es bressol allà on hi ha una escola de primària no és va abstenir en el Plenari del Districte de les Corts va guanyar un equipament, perquè l‟equipament ja hi dir que si es responien les seves al·legacions i veien és. Recorda que l‟edifici Comas i Solà és històric i que realment els dos districtes sortien guanyant, s‟ha de protegir, per la qual cosa l‟espai és just i poc canviarien el sentit del seu vot. adequat des del punt de vista de l‟accessibilitat. Nega que el barri del Farró perdi un equipament, El Sr. Puigdollers manifesta que li sembla curiós ja que amb la compra de la finca del número 31 del que per justificar aquesta operació es digui que amb 2 carrer Saragossa guanya fins i tot 262 m més. Afir- la compra de l‟edifici que hi ha al solar del número 31 ma que, a més, com ja s‟ha dit, es tenia un solar al del carrer Saragossa es compensa la pèrdua del qual ni se sabia quin ús donar-li. solar del número 77 d‟aquest mateix carrer, perquè Qualifica de partidista el posicionament de Con- el primer ja és propietat de l‟Ajuntament i és un equi- vergència i Unió i conclou que l‟ampliació de la seu pament que el barri té des de fa molts anys. del Districte de les Corts era una oportunitat única Demana que es mesurin els metres quadrats de que no es podia perdre. sòl i sostre de les dues finques. Diu a la Sra. Sán- El Sr. Puigdollers assegura que Esquerra Republi- chez que si li demostra que amb la compra del solar cana i Convergència i Unió sí que tenien clar el que del número 31 s‟igualen les xifres de sòl i de sostre s‟havia de fer al solar del número 77 del carrer Sara- de la venda del número 77, votaran a favor de la gossa: equipaments per al barri del Farró. Diu que proposta. cal tenir clar que aquest solar, qualificat d‟habitatge, El Sr. García-Bragado indica al Sr. Puigdollers que es pot requalificar per fer equipaments, de la mateixa pren nota de les seves manifestacions per tal que manera que es fa al solar de les Corts. abans del Plenari s‟intenti explicar el programa funci- Afirma que amb aquesta operació no es guanya onal que hi haurà darrere d‟aquesta decisió munici- un nou solar, ja que, com ha dit el Sr. Martínez, el pal. solar del número 29 de Saragossa ja era propietat de Es dictamina amb el posicionament favorable del l‟Ajuntament i allotja una escola infantil del Districte PSC, ICV-EU i A i PP i amb el posicionament contrari de Gràcia. Admet que s‟ha comprat la finca del cos- de CiU i ERC. tat, però subratlla que aquest barri necessita més equipaments i ja no queden més solars disponibles. Districte de Ciutat Vella Diu a la Sra. Sánchez que no està qualificada per parlar de partidisme, quan ella, en una conversa 6. Aprovar definitivament, de conformitat amb telefònica, li va dir que havia arribat a un acord amb l‟article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla el Partit Popular perquè li sortia més barat l‟acord especial urbanístic de concreció del tipus i adequació amb aquest partit que amb Convergència i Unió. de l‟equipament docent IES Milà i Fontanals, situat a NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2447 la plaça de Josep M. Folch i Torres, núm. 1, promo- El Sr. Freixedes manifesta que a la pastilla on hi gut pel Departament d‟Educació de la Generalitat de ha la futura caserna de bombers hi ha un pas entre Catalunya. els dos edificis que actualment està ocupat per Cor- El Sr. Massaguer explica que l‟objecte de la pro- reus i que dóna accés directe al port. Diu que es posta és preveure una ampliació del centre docent a tracta d‟un pas públic on fa temps s‟hi va posar una causa de l‟augment del programa educatiu. Afirma tanca. Demana que s‟aprofundeixi en l‟estudi de que amb l‟eventual aprovació del Pla especial es mobilitat a fi de garantir que els bombers podran 2 passaria d‟un sostre actual de 4.685,39 m a passar per aquest espai en casos d‟emergència com 2 6.733,69 m , amb una substitució del volum existent a nexe directe entre la caserna i el port. al front del carrer de Reina Amàlia per un nou volum i El Sr. Cornet recorda que quan es va acordar fer l‟eliminació d‟un volum de doble alçada per tal el debat del Pla director de Montjuïc es va decidir d‟ampliar especialment la zona d‟esbarjo dels alum- aturar els planejaments tant públics com privats de nes. l‟àmbit de Montjuïc. Manifesta que, tanmateix, aquest Especifica que l‟ordenació física final que perme- planejament requereix una certa urgència per cobrir tria aquest planejament és la construcció d‟un nou tota l‟àrea portuària i consolida en verd real un espai front al carrer Reina Amàlia, consistent en un cos de que avui és de bosc. planta baixa més quatre amb uns 18,55 m de fons, Es dictamina amb el posicionament favorable de coincident amb l‟edificació veïna. Informa que en el tots els Grups. desenvolupament no s‟inclou cap determinació es- pecial atès que es tracta d‟una parcel·la sense afec- Districte de Sarrià-Sant Gervasi tacions viàries ni de zona verda. Assenyala que és un planejament d‟iniciativa pú- 8. Aprovar definitivament, de conformitat amb blica, del Departament d‟Educació, i que no hi ha l‟article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla hagut al·legacions en tot el tràmit. especial urbanístic i de millora urbana de reforma i Es dictamina amb el posicionament favorable de ampliació de l‟Escola Sant Gregori al carrer de Car- tots els Grups. les Riba, núm. 11-15, promogut per la Fundació Sant Gregori; requerir el promotor per tal que, en el termini Districte de Sants-Montjuïc màxim de tres mesos a comptar des del dia següent a la notificació del present acord, constitueixi una 7. Aprovar definitivament, de conformitat amb garantia, per un import de 25.621 €, corresponent al l‟article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla 12% del valor de les obres d‟urbanització inherents al especial urbanístic i de millora urbana per a la ubica- Pla, als efectes establerts a l‟article 101.3 del Text ció d‟un Parc de bombers al passeig de Montjuïc, refós de la Llei d‟urbanisme, aprovat pel Decret legis- d‟iniciativa municipal; i resoldre les al·legacions pre- latiu 1/2005, de 26 de juliol, i com a requisit previ a la sentades en el tràmit d‟informació pública de l‟apro- publicació de l‟anunci d‟aquest acord; i publicar el vació inicial, de conformitat amb l‟informe de la Di- present acord i la normativa del Pla al Butlletí Oficial recció de Serveis de Planejament, de valoració de de la Província de Barcelona als efectes de la seva les al·legacions, que consta a l‟expedient i, a efectes executivitat, un cop s‟hagi acreditat la constitució de de motivació, es dóna per reproduït. la garantia requerida. El Sr. Massaguer explica que l‟objecte d‟aquest El Sr. Massaguer explica que l‟objecte de la pro- Pla és la reubicació de la reserva d‟equipament exis- posta és la definició de l‟ordenació volumètrica i les tent al passeig de Montjuïc i al camí de la Font Tro- condicions d‟edificació per a la reforma i ampliació de bada, tots dos llocs gairebé contigus i en sòls urba- les instal·lacions de l‟actual escola Sant Gregori, i la nitzats com a parc, en una nova localització més concreció i modificació de les alineacions del carrer accessible per emplaçar el futur parc de bombers. Mercè Rodoreda, d‟acord amb la situació actual i la Manifesta que la cobertura urbanística d‟aquest topografia del terreny. 2 Pla especial per a la instal·lació d‟aquest parc de Manifesta que el sostre final passa de 3.836,21 m 2 bombers s‟emmarca en els acords de planificació de a 8.622,23 m i que l‟avantprojecte presentat en el si l‟establiment del servei de prevenció d‟incendis vin- d‟aquest planejament recull molt bé l‟adequació del culat amb el Port Autònom de Barcelona, de tal ma- centre a la topografia de l‟àmbit. nera que la seva construcció està supeditada i finan- Informa que no hi ha hagut al·legacions en el trà- çada a partir del conveni entre l‟Ajuntament de mit d‟informació pública. Barcelona i l‟autoritat portuària. Afegeix que aquesta Es dictamina amb el posicionament favorable de ubicació permetrà donar servei a tot el costat Eixam- tots els Grups. ple del parc de Montjuïc i a l‟àmbit del Port. Informa que hi ha hagut al·legacions del Partit Po- Districte de Gràcia pular perquè es justifiqui la idoneïtat de l‟empla- çament, es detalli el servei futur de la caserna de 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb Drassanes i es justifiqui l‟aprovació de la caserna en l‟article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla el marc del nou pla director de bombers, en procés especial urbanístic de concreció del tipus, titularitat i de revisió, i on es col·locarà l‟aparcament d‟autocars ordenació de l‟equipament situat a la Via Augusta, i de neteja que actualment ocupa el solar. Informa núm. 56 (Col·legi d‟Economistes), promogut pel que s‟incorpora a l‟expedient la còpia de l‟informe del Col·legi d‟Economistes de Catalunya; i resoldre les Departament de Prevenció d‟Incendis en el qual al·legacions presentades en el tràmit d‟informació s‟identifica l‟adequació d‟aquest emplaçament a la pública de l‟aprovació inicial, de conformitat amb planificació d‟aquests serveis en l‟àmbit de la ciutat. l‟informe de la Direcció de Serveis de Planejament, 2448 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 de valoració de les al·legacions, que consta a qüència, esmenar el plànol f6 en el sentit que figura l‟expedient i, a efectes de motivació, es dóna per a l‟informe de la Direcció de Serveis de Planejament, reproduït. que consta a l‟expedient i, a efectes de motivació, El Sr. Massaguer explica que l‟objecte de la pro- s‟incorpora a aquest acord; i publicar el present posta és concretar la titularitat i el tipus d‟equipament acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barce- i ordenar-ne l‟edificació, amb un sostre final de lona. 2 l‟edifici de 2.416 m , destinat a la seu institucional del El Sr. Massaguer explica que l‟objecte de la pro- Col·legi d‟Economistes de Catalunya. posta és la rectificació d‟una alineació de l‟edifici que Informa que hi ha hagut només una al·legació par- figura en la fitxa 6 de la modificació del Pla de millora ticular. Afegeix que el projecte va ser objecte d‟ad- del sector 1 de Torre Baró, aprovat definitivament en judicació mitjançant un concurs que va promoure el el Plenari del 24 de novembre de 2006. Precisa que mateix Col·legi d‟Economistes i ha obtingut l‟informe es tracta d‟una variació d‟uns 50 cm. favorable de la Comissió d‟Arquitectura de l‟Ajunta- Es dictamina amb el posicionament favorable de ment de Barcelona. tots els Grups. El Sr. Puigdollers demana que es tingui en compte l‟al·legació dels veïns en el sentit que la fondària de Districte de Sant Martí l‟edifici el situa molt a prop del celobert de l‟edifici del darrere i que garanteixi l‟entrada de llum a aquest 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb edifici. Manifesta que, segons els ha explicat el Sr. l‟article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Fayos, el mateix promotor ja ha acceptat retirar una de millora urbana de la parcel·la dels carrers d‟Àvila, mica més l‟edifici. núm. 146, i de Badajoz, núm. 151-153, per a la ubi- El Sr. García-Bragado afirma que hi ha algun acla- cació de la Comissaria dels Mossos d‟Esquadra del riment sobre les distàncies. Districte de Sant Martí –Districte d‟activitats 22@bcn–, El Sr. FAYOS explica que, més que les distàncies, promogut pel Departament d‟Interior i Relacions Insti- el problema era que abans la planta baixa era més tucionals de la Generalitat de Catalunya. alta i tapava els habitatges més baixos. Afirma que El Sr. Massaguer explica que la proposta té com a s‟ha reduït fins a l‟alçada de 5,50, que és l‟habitual. objecte l‟ordenació d‟una parcel·la amb una superfí- 2 Es dictamina amb el posicionament favorable de cie superior als 2.000 m i la reforma de l‟edifici exis- tots els Grups. tent, actualment destinat a aparcament, per a la ubi- cació definitiva de la comissaria dels Mossos d‟Es- Districte d'Horta-Guinardó quadra del Districte de Sant Martí. Manifesta que el sostre final d‟actuació sobre una superfície d‟àmbit 2 10. Aprovar definitivament, de conformitat amb de transformació de 2.452,93 m seria de 5.396,45 2 l‟article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla m , i mostra uns alçats de l‟avantprojecte que dóna especial integral i de millora urbana del Mas Guinar- cobertura al planejament. dó i entorns, d‟iniciativa municipal, amb les modifica- Informa que no hi ha hagut al·legacions en el trà- cions a què fa referència l‟informe de la Direcció de mit d‟informació pública. Serveis de Planejament, que consta a l‟expedient i, a Es dictamina amb el posicionament favorable de efectes de motivació, s‟incorpora a aquest acord. tots els Grups. El Sr. Massaguer explica que aquest planejament 13. Aprovar definitivament, de conformitat amb té com a finalitat la determinació i la concreció del l‟article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla sistema d‟equipaments del Mas Guinardó, la definició de millora urbana de l‟edifici industrial consolidat del de les condicions urbanístiques i de l‟edificació, així carrer dels Almogàvers, núm. 180 –Districte d‟activi- com la determinació dels usos assignats a l‟equi- tats 22@bcn–, promogut per Guardemena, SL; i pament, possibilitant la rehabilitació, la reforma i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit l‟ampliació de l‟edifici com a equipament municipal. d‟informació pública de l‟aprovació inicial, de confor- Manifesta que té un tractament important des del mitat amb l‟informe de la societat municipal 22 Arro- punt de vista de creixement, amb un total de planta ba, BCN, SA, que consta a l‟expedient i, a efectes de final de 2.344,41 m. motivació, s‟incorpora a aquest acord. Informa que en el tràmit d‟informació pública no hi El Sr. Massaguer explica que aquest Pla té com a ha hagut al·legacions. objecte la rehabilitació i el canvi d‟ús d‟un edifici in- Es dictamina amb el posicionament favorable del dustrial consolidat, d‟acord amb l‟article 10 de la mo- PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de dificació del Pla general del 22@. Indica que no hi ha CiU i PP. modificació del sostre existent i que l‟edifici té una alçada de planta baixa i altell i tres plantes i l‟alçada Districte de Nou Barris fins a l‟últim forjat és de 15,59 m. Afirma que l‟objectiu és l‟adequació física i funcio- 11. Rectificar, a l‟empara de l‟article 105.2 de la nal de l‟edifici per albergar-hi nous usos i que la pro- Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei posta en concreta els paràmetres urbanístics i els de règim jurídic de les administracions públiques i del usos. Assenyala que les intervencions consistirien en procediment administratiu comú, l‟errada material la dotació de noves instal·lacions, l‟adaptació dels existent en la documentació gràfica (plànol f6) del nuclis de comunicació i dels accessos, l‟adaptació Pla de millora urbana del sector 1 del barri de Torre d‟escales i ascensors, la construcció dels connectors Baró, d‟iniciativa municipal, aprovat definitivament de xarxa de recollida pneumàtica i d‟escombraries en per acord del Plenari del Consell Municipal, adoptat la urbanització del carrer, i la ubicació de l‟apar- en sessió de 24 de novembre de 2006; i en conse- cament i els serveis tècnics a la planta soterrània. NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2449 Informa que hi ha hagut una al·legació del Grup Es dictamina amb el posicionament favorable del Municipal de Convergència i Unió en el sentit que un PSC i ICV-EU i A, amb la reserva de vot de CiU i PP pla de millora no és l‟instrument idoni per realitzar el i amb el posicionament contrari d'ERC. canvi de qualificació de 22@ a 22@T i que caldria aportar el conveni que subscriuran el promotor i IV) Part decisòria / Executiva l‟Ajuntament de Barcelona. Manifesta que s‟estima en part l‟al·legació incorporant aquest conveni en a) Ratificacions l‟expedient i aclarint que el planejament possibilita b) Propostes d'acord ajustar la qualificació per permetre la consolidació de l‟edifici. 15. 1r) Acordar la declaració d‟especial interès o Es dictamina amb el posicionament favorable de utilitat municipal les obres consistents en la rehabili- tots els Grups. tació d‟un edifici plurifamiliar, format per un local 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb comercial i vuit habitatges, a la finca del carrer del l‟article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Marquès de Barberà, núm. 24. 2n) De conformitat de millora urbana de les parcel·les dels carrers de amb l‟Ordenança Fiscal núm. 2.1 de l‟any 2008, con- Perú i de Bolívia amb front al carrer de Selva de Mar cedir a La Cooperativa del Teu Barri, SCCL, la boni- –Districte d‟activitats 22@bcn–, promogut per Accio- ficació del 90% sobre la quota de l‟impost de cons- na Inmobiliaria, SLU, amb les modificacions a què fa truccions, instal·lacions i obres, generada per l‟ator- referència l‟informe de la societat municipal 22 Arro- gament de la llicència el 8 de febrer de 2008, per a la ba, BCN, SA; resoldre les al·legacions presentades realització de tals obres, donat que s‟ajusta a allò en el tràmit d‟informació pública de l‟aprovació inicial, establert en l‟article 7è de l‟esmentada ordenança, de conformitat amb l‟esmentat informe, que conté, en tant que les obres s‟executen per iniciativa priva- també, la valoració de les al·legacions presentades; da destinada a habitatge concertat, formant part del informe que consta a l‟expedient i, a efectes de moti- Pla d‟habitatge de Barcelona 2004-2010, d‟acord vació, s‟incorpora a aquest acord; requerir el promo- amb el Conveni subscrit entre l'esmentada Coopera- tor per tal que, en el termini màxim de tres mesos a tiva i l‟Ajuntament de Barcelona. 3r) Donar-ne trasllat comptar des del dia següent a la notificació del pre- a l‟Institut Municipal d‟Hisenda als efectes pertinents. sent acord, constitueixi la garantia, per un import de El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable 31.411 €, corresponent al 12% del valor de les obres del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d‟urbanització inherents al Pla, als efectes establerts d‟ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- a l‟article 101.3 del Text refós de la Llei d‟urbanisme, rable de CiU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable com a requisit previ a la publicació de l‟anunci d'ERC. S'aprova. d‟aquest acord; i publicar el present acord i la norma- tiva del Pla al Butlletí Oficial de la Província de Bar- Districte de Sarrià-Sant Gervasi celona als efectes de la seva executivitat, un cop s‟hagi acreditat el compliment del requeriment indi- 16. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'arti- cat. cle 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modi- El Sr. Massaguer explica que la proposta, que té ficació puntual del Pla General Metropolità del sector com a objecte la transformació de les parcel·les dels discontinu format per les parcel·les del carrers de carrers Perú i Bolívia amb front a Selva de Mar, pro- Bertran, núm. 10-12-14, d‟Elisa, núm. 23-25, i del posa la delimitació de sòls privats i de cessió destri- Bisbe Català, núm. 21-27, promoguda per Francis- ant-ne les qualificacions i usos, concreta les edifica- canos Menores Conventuales; i exposar-la al públic bilitats i estableix la configuració volumètrica de pel termini d‟un mes. l‟edificació i les directrius per a la disposició de les El Sr. Massaguer explica que l‟objecte de la pro- infraestructures. Assenyala que afecta un total de posta és la permuta de les qualificacions de sòl i 2 12.757,40 m de superfície, amb un sostre previst de aprofitaments entre els dos àmbits, concretant-ne la 2 36.890,04 m repartit bàsicament entre el sostre titularitat i el tipus d‟equipament en el segon àmbit, d‟activitats i el sostre d‟habitatges de titularitat muni- així com l‟ordenació volumètrica dels dos àmbits, i 2 cipal, als quals correspondrien 3.689 m . Afegeix que l‟establiment de les condicions econòmiques i tempo- la càrrega prevista per al Pla especial d‟infraes- rals del desenvolupament de la proposta. Assenyala tructures és de prop d‟un milió d‟euros. que el resultat de la permuta de les qualificacions és 2 Manifesta que hi ha hagut una al·legació d‟un par- l‟obtenció d‟un sostre de 932,50 m d‟equipament, ticular i una altra del Partit Popular, que demana que dels quals 850 serien públics, una possibilitat no s‟estudiï la possibilitat de reduir l‟alçada de l‟edifici prevista fins ara pel Pla general metropolità en rela- projectat, amb voluntat d‟integrar i homogeneïtzar ció amb aquest equipament. aquest espai dintre dels edificis de l‟entorn, i que es Manifesta que de la proposta se‟n deriva un aug- concreti el nombre d‟habitatges i de places d‟apar- ment d‟edificabilitat privada d‟equipament de 85 m i cament previstos en tot l‟àmbit del Pla. S‟aclareix que els 850 m d‟equipament públic, que no computen aquest planejament ha passat per la Comissió de com a edificabilitat d‟acord amb l‟article 72 de les Patrimoni del Districte de Sant Martí, i en concret del normes urbanístiques, i que són de cessió convenia- Poblenou, i que el nombre d‟habitatges quedarà da amb la propietat promotora d‟aquesta intervenció. definit en el projecte arquitectònic; per tant, el nom- El Sr. Martínez manifesta que es podria haver in- bre de places d‟aparcament, d‟acord amb l‟article 21, tervingut en aquesta peça per evitar la pèrdua del serà el que determini el Pla d‟infraestructures, que solar de titularitat pública del carrer Saragossa i que concretarà l‟activitat final dintre dels edificis. cal estar atents a aquests tipus de coses. 2450 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable ment ha bloquejat el desenvolupament del barri. Diu del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable que aquest Pla es presenta després d‟un any i mig d‟ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- de reunions amb els veïns i que conté tots els objec- rable de CiU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable tius traçats i acordats amb les associacions veïnals, del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable els grups polítics del Districte i l‟equip de govern. d'ERC. S'aprova. Explica que s‟elimina el pas pel parc Güell, es guanya el verd que hi havia a la zona del parc Güell i Districte de Gràcia es facilita la mobilitat del barri de manera que tots els carrers tinguin sortida i no hi hagi cap cul de sac. 17. Aprovar inicialment, de conformitat amb l‟arti- Manifesta que creu que és un projecte que consolida cle 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modi- gairebé el 92% dels afectats de la zona i que, en la ficació del Pla General Metropolità per a la remode- mesura que el barri ho permet, equilibra l‟equipa- lació i millora de l‟àmbit del Portell al barri del Coll, ment, el verd, el viari i la desafectació. d‟iniciativa municipal; exposar-la al públic pel termini Assenyala que aquest planejament garanteix que de dos mesos; precisar, de conformitat amb la dispo- els veïns puguin rehabilitar els seus habitatges i tenir sició addicional setena del Text refós de la Llei les condicions d‟habitabilitat estandarditzades al d‟Urbanisme, que el termini indicat s‟ampliarà en un conjunt de la ciutat. Destaca també la incorporació mes en cas que coincideixi, total o parcialment, amb d‟una peça històrica com la Fontrúbia, que dóna el mes d‟agost. origen al barri i és una demanda dels veïns. Per aca- El Sr. Massaguer explica que l‟objectiu d‟aquest bar, expressa el vot favorable del seu grup. planejament, que és d‟iniciativa pública de l‟Ajun- La Sra. Blasco també posa de manifest la impor- tament, és: l‟assoliment d‟una millora dels teixits tància d‟aquest planejament, que creu que ha tingut urbans i de les dotacions en aquest sector a partir un bon procés participatiu i disposa d‟un ampli su- d‟una ordenació del sòl que identifica les caracterís- port. Manifesta que el seu grup valora positivament tiques del teixit edificatori; l‟ordenació del sostre resi- totes les millores que introdueix el Pla, com el nou dencial per tal de resoldre els teixits edificatoris i traçat, que és molt més respectuós amb l‟entorn i inacabats o els teixits que s‟han de substituir; la pre- està més pensat per al barri que per a la circulació a visió de noves dotacions d‟espais lliures i d‟equi- través del barri, o la creació de més espais lliures i paments; la millora de l‟estructura viària del barri per de més qualitat. tal d‟evitar afectacions a les edificacions i que no es Afirma que són temes fonamentals: els reallotja- malmetin les àrees del parc adjacents, i la millora de ments al mateix barri; la regulació de l‟edificació exis- la urbanització dels carrers i dels itineraris cívics. tent, que significa desafectar la zona amb la qualifi- Informa que el sostre total és d‟uns 35.780 m, amb cació 14 i, per tant, l‟ordenació del teixit; i la millora un increment final d‟uns 4.561 m respecte al Pla del dèficit d‟equipaments que hi havia fins ara. general actual. Finalment, expressa el suport entusiasta del seu El Sr. Puigdollers manifesta que, tenint en compte grup a la proposta. que es tracta d‟una aprovació inicial, opten per El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable l‟abstenció perquè pugui iniciar-se l‟expedient. Expli- del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable ca que no emeten un vot favorable perquè creuen d‟ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa l'abstenció que encara es pot disminuir més el nombre de propi- de CiU, el Sr. Cornet expressa l'abstenció del PP i el etats afectades en el tràmit d‟informació pública i de Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'a- negociació. prova. El Sr. Cornet expressa l‟abstenció del seu grup atès que es tracta d‟una aprovació inicial. Manifesta Districte de Nou Barris que volen que aquest expedient tiri endavant, però avança que faran al·legacions sobre els aspectes 18. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'arti- següents: la celebració de reunions amb els veïns i cle 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modi- els afectats per explicar-los bé el projecte i donar-los ficació del Pla General Metropolità en l‟àmbit del les garanties suficients; la cerca d‟una millor solució passeig de Valldaura, núm. 158-160A, i entorn im- per unir el carrer Santuari amb el carrer del Torrent mediat, d‟iniciativa municipal; i exposar-la al públic del Remei; l‟explicació dels equipaments, sobretot el pel termini d‟un mes. del número 19 del carrer Portell; la necessitat d‟un El Sr. Massaguer explica que l‟objecte d‟aquesta estudi més detallat de les zones verdes, sobretot de modificació puntual del Pla general és ajustar les les zones verdes privades afectades pel Pla; i la qualificacions urbanístiques a la realitat actual de major concreció de l‟aparcament en calçada i de les l‟àmbit comprès entre les illes que limiten amb el dotacions d‟aparcaments fora de la via pública, que passeig Fabra i Puig per l‟oest, el passeig Valldaura segons les seves dades haurien de ser 80 places de pel nord, el carrer Marne per l‟est, i els carrers Marie turismes i 40 places de motos. Curi i Vilalba dels Arcs pel sud, amb una superfície 2 Manifesta que pot ser que facin altres al·legacions, total de 34.242 m . Precisa que s‟ajusta el que fa però que aquests cinc punts són bàsics perquè el referència als àmbits de la zona verda, el viari i la seu grup doni suport a l‟expedient en l‟aprovació zona d‟ordenació volumètrica 18 per tal de compen- definitiva. sar la zona verda que afecta el bloc d‟habitatges El Sr. Martínez manifesta que és un dia històric situat al passeig Valldaura 158-160A. per al barri del Coll, amb una afectació del Pla gene- Manifesta que en l‟ajustament de les qualificacions ral metropolità de l‟any 1976 que qualificava aquesta urbanístiques hi ha una compensació aritmètica ab- zona com a zona indeterminada, fet que històrica- soluta des del punt de vista de créixer en viari, quali- NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2451 ficació 5-5B, i decréixer en zona d‟ordenació volumè- Afirma que, com es fa sempre, i en aquest cas trica 18, amb 4.695 m menys, que permet el mateix amb més motiu, es poden plantejar les necessitats 2 àmbit de zona verda de 6.275 m que hi ha actual- del barri quan es presenti el planejament adequat. ment. El Sr. Martínez afirma que una instal·lació sanità- El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable ria l‟únic que fa és densificar la zona i que no com- del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable prèn com l‟equip de govern, sabent que hi ha una d‟ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- possible transformació d‟aquella zona, no abordi rable de CiU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable aquesta situació amb una visió global. Es lamenta del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable que s‟hagi deixat passar una oportunitat d‟or per d'ERC. S'aprova. dotar el barri d‟equipaments públics i ho atribueix a una manca d‟atenció del regidor del Districte i a la V) Part d'impuls i control falta de visió objectiva d‟ensumar oportunitats de solars per part de l‟Àrea d‟Urbanisme. a) Proposicions / Declaracions de Grup El Sr. Puigdollers lamenta que no es pugui apro- var aquesta proposta i afirma que no el sorprèn, per- Del Grup Municipal CiU: què sap que aquesta setmana hi ha hagut movi- 19. "La Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i ments per intentar impedir-ho. Afirma que l‟última Habitatge, acorda: Demanar al govern municipal que cosa que vol deixar clara sobre aquest tema és que iniciï els tràmits necessaris, d'acord amb els articles el Grup Municipal de Convergència i Unió seguirà 171 i 172 NNUU del PGM, per tal que es pugui lluitant incansablement fins aconseguir la dotació aconseguir la titularitat pública de la part de solar d‟equipaments que es mereix el barri del Farró. dedicada a aparcament per a construir els equipa- Manifesta que el gran problema que té aquest bar- ments que necessita el barri del Farró, tot conservant ri, de manera semblant a l‟Eixample, és que no hi ha l'estació de servei i preveient aparcament subterrani disponibilitat de terrenys, i, per tant, exhorta l‟equip que substitueixi l'actual aparcament en superfície." municipal a no perdre una altra oportunitat de solar El Sr. Puigdollers explica que aquesta proposta per a equipament públic, ja que arribarà un dia que d‟acord complementa el debat que han mantingut no quedaran més terrenys en el Pla general metro- abans en parlar del barri del Farró. Insisteix que està polità que els permetin dotar aquest barri dels equi- convençut que és el barri de Barcelona amb menys paments que es mereix. equipaments públics, tot i que hi ha un parell de so- El Sr. Cornet demana que s‟expliqui públicament lars que tenen la qualificació de transformació a quines gestions s‟han fet en els últims dies perquè equipaments, un dels quals és aquest solar de la aquesta proposta no s‟aprovi. Es pregunta si no és al cantonada de la plaça Molina amb el carrer Balmes, revés, que s‟ha plantejat una proposta per contrares- on actualment hi ha una benzinera i un pàrquing en tar un acord que el seu grup creu que és just i ne- planta baixa. cessari per al barri del Farró. Destaca que només que es fessin dues plantes D‟altra banda, anuncia que el Partit Popular no tan d‟aparcament subterrani ja es doblaria el nombre sols seguirà lluitant perquè el barri del Farró tingui actual de places d‟aparcament. més equipaments, sinó que avui n‟ha aconseguit una El Sr. Cornet manifesta que el seu grup valora po- ampliació perquè l‟Ajuntament ha invertit en la com- sitivament tot el que representi més equipaments per pra d‟un terreny. al barri, però que l‟aprovació d‟aquesta proposta El Sr. García-Bragado manifesta que se suma a la significa reconèixer que l‟acord que el seu grup ha idea que tots treballen i continuaran treballant per pactat amb l‟equip de govern respecte a l‟equi- incrementar la dotació d‟equipaments al barri del pament del número 31 del carrer Saragossa és insu- Farró, igual que a la resta de barris de Barcelona. ficient. Manifesta que, per tant, fan una abstenció. Aclareix que l‟única cosa que ara es decideix és El Sr. Martínez diu al Sr. Cornet que no entén que no s‟adopta un acord per aconseguir la titularitat l‟actitud del seu grup. Expressa el vot favorable del pública de la part del solar destinada a aparcament, seu grup, tot i que manifesta que desconeix la possi- però que no s‟està renunciant a res. Opina que, a ble compatibilitat de la benzinera amb un equipament partir d‟aquí, s‟obre una possibilitat que caldrà que d‟aquestes característiques. entre tots gestionin de la manera més adient. Manifesta que és el segon exemple d‟avui de pos- El Sr. García-Bragado expressa el vot contrari del sible solució al cas de la permuta de solars del punt PSC, la Sra. Blasco expressa el vot contrari d‟ICV- 5 de l‟ordre del dia i lamenta que s‟hagi optat per la EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable pitjor solució, que és la que comporta una pèrdua de CiU, el Sr. Cornet expressa l'abstenció del PP i el d‟equipaments. Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. Es El Sr. García-Bragado expressa el posicionament rebutja. contrari del govern. Explica que, amb independència Del Grup Municipal PP: del debat polític que pugui haver-hi, es dóna la cir- 20. Atesa la necessitat d'ampliar el parc municipal cumstància que existeix una iniciativa per tal de des- d'habitatges protegits i d'incidir en la reducció de la plegar i executar aquest equipament per part del crisi immobiliària que està repercutint a l'economia propietari, amb la consegüent desaparició de la ga- dels barcelonins, la Comissió d'Urbanisme, Infraes- solinera i l‟ordenació del conjunt de l‟operació per a tructures i Habitatge acorda: "El president de la Co- un equipament privat de caràcter sanitari. Entén que, missió portarà a la següent Comissió, una proposta, per tant, seria distorsionador que l‟Ajuntament deci- amb el màxim consens dels grups polítics, per la dís iniciar uns tràmits per obtenir aquesta peça preci- compra d'habitatges privats en oferta amb acords sament ara. ajustats per les dues parts. A títol informatiu una de 2452 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 les possibles condicions financeres com a exemple amb un descompte del 30%, més val que els promo- seria: 1) Pagament del 50% del preu de mercat en el tors apliquin directament aquest descompte als com- moment de la compravenda. 2) Pagament amb men- pradors. sualitats al promotor privat durant els propers 10 D‟altra banda, manifesta que teòricament la Gene- anys, fins al màxim del 20% del cost de l'habitatge, a ralitat està a punt d‟aprovar el decret en què defineix través del lloguer que s'extrau dels habitatges. 3) l‟habitatge concertat de Catalunya, que no només L'Ajuntament lloga els immobles mitjançant la borsa obligarà el promotors a una rebaixa d‟aproxima- de lloguer social, abonant les mensualitats amb pa- dament el 30%, sinó que ajudarà els compradors gament diferit al promotor. 4) El manteniment dels amb un finançament del 100% i una petita subven- pisos durant els propers 10 anys correrà a càrrec ció. dels promotors. El Sr. Cornet manifesta que no entén el vot contra- El Sr. Cornet explica que aquesta proposta mira ri del govern, ja que l‟únic que es proposa és que el d‟intentar resoldre la forta crisi immobiliària a Barce- president es comprometi a fer un estudi sobre aquest lona, que repercuteix en l‟economia dels barcelonins. tema. Afirma que s‟han basat en unes dades de la Aclareix que el text de la proposta apunta una proposta que només s‟han donat com a exemple. possibilitat a títol informatiu, però que la seva inten- En segon lloc, manifesta que està d‟acord que el ció no és plantejar una definició concreta, sinó una mercat immobiliari és i ha de ser un mercat lliure. Diu proposta d‟un gruix polític molt més important, que que si l‟Ajuntament de Barcelona presenta una pro- és que l‟Ajuntament de Barcelona lideri la compra de posta concreta als promotors, és evident que l‟únic béns immobles per destinar-los a habitatge públic, en que farà serà plantejar les condicions i, a partir aquest cas de lloguer social, i alhora això comporti la d‟aquí, el mercat de l‟habitatge tindrà la llibertat possibilitat d‟esmorteir la crisi del sector immobiliari. d‟acceptar-ho o no acceptar-ho. D‟altra banda, afirma El Sr. Sorolla explica el posicionament contrari del que són conscients que parlen de triplicar la inversió govern. municipal de l‟Ajuntament de Barcelona, que al seu Manifesta que la crisi immobiliària, de fet, afecta parer és minsa i es pot incrementar molt més. els ciutadans molt menys que el boom immobiliari Pel que fa a l‟argument que l‟habitatge ja no és el que es patia fins ara. Diu que n‟és una prova que en principal problema de la ciutadania, diu que és evi- les enquestes d‟opinió l‟habitatge ha passat de ser la dent que ara ho és el tema de l‟economia. primera preocupació de la ciutadania a ser-ne la Destaca que l‟essencial de la proposta és que quarta. l‟Ajuntament pot liderar un projecte d‟habitatge apro- Admet que la proposta permetria disposar d‟un fitant la situació actual del mercat immobiliari, que parc d‟habitatges i resoldre els problemes d‟alguns afavoreix que es pugui absorbir aquest mercat a promotors de la ciutat, però que planteja inconveni- preus avantatjosos, cosa que beneficiaria la ciutat, ents tant de tipus conceptual com econòmics. l‟Ajuntament i els barcelonins i, alhora, serviria per Pel que fa als inconvenients econòmics, manifesta disposar d‟un parc immobiliari de veritat i de manera que, d‟acord amb els estudis del Patronat Municipal immediata. Afegeix que és evident que parlen d‟un d‟Habitatge de Barcelona, a finals del 2007 hi havia parc immobiliari amb uns estàndards molt superiors 5.843 pisos en oferta, amb un preu mitjà de 5.900 € als habitatges socials que es fan normalment, ja que per metre quadrat i una superfície mitjana de 98,8 creuen que també cal plantejar-se un altre tipus 2 m , cosa que vol dir que el preu mitjà era de 584.700 d‟habitatge concertat destinat a la classe mitjana de € per habitatge. Diu que, per tant, d‟acord amb la rendes baixes, que tampoc no té accés a la compra hipòtesi que fa la proposta de pagament del 50% en d‟habitatges. Acaba dient que no li serveix l‟argument el moment de compra o del 20% després, això re- que això és impossible i que una cosa ben diferent presenta, suposant que es compressin tots, una in- és que no ho vulguin fer. versió inicial immediata tres vegades superior al total El Sr. Sorolla contesta que ni es pot ni es vol fer. de la inversió municipal. Afegeix que encara que això Diu que els demanen que negociïn amb els promo- es simplifiqués amb la compra de, per exemple, cent tors una rebaixa dels preus. habitatges, costarien 40 milions d‟euros, que és El Sr. Cornet replica que el que demanen és que aproximadament tres vegades més del que costen es faci una oferta. les construccions que fa el Patronat-Regesa sense El Sr. Sorolla contesta que aquesta oferta ja hi és comptar el sòl. en el mercat i no cal que ells facin d‟intermediaris, Pel que fa als arguments més conceptuals, mani- que es descapitalitzin ni que facin aquestes políti- festa que no és lícit que la posició immobiliària sigui ques que no aporten res de nou. Afegeix que si els que l‟Administració no ha d‟interferir en el mercat promotors volen rebaixar més els preus, poden re- quan les coses van bé perquè és un mercat lliure i, córrer a les ofertes d‟habitatges concertats i no con- en canvi, es demani a l‟Administració que resolgui certats. els problemes quan les coses van malament. En Pel que fa a les classes mitjanes, afirma que segon lloc, diu que el mercat està sobrevalorat entre l‟habitatge concertat es destina a unitats familiars un 20% i un 40%, segons els experts. Finalment, amb ingressos de fins a 6,5 vegades l‟IPREM i, per afirma que, segons les dades que publica la Comuni- tant, hi pot accedir un segment molt ampli de la po- tat Europea, el PIB del mercat immobiliari d‟Espanya blació. és el doble del PIB que representa el mercat immobi- El Sr. García-Bragado assenyala que previsible- liari a Europa: 18% i 9%, respectivament. ment la Generalitat aprovarà el que se‟n diu el "con- Conclou que és evident que hi ha un mercat desa- certat català", que és un nou tipus d‟habitatge de justat que s‟ha de posar a to i que si el que el la pro- protecció que, hipotèticament, podria donar sortida a posta planteja és que l‟Administració compri pisos una part de l‟estoc actual d‟habitatge i que dóna la NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2453 justificació perfecta als promotors per rebaixar els tota aquesta zona en el context de la transformació preus i entrar dintre de les polítiques de subvenció a del Besòs. Explica que estan d‟acord a declarar tota l‟habitatge. aquesta àrea com una àrea d‟especial interès per tal Diu que podria ser interessant que, en el moment d‟establir uns criteris urbanístics comuns, en el marc en què es dicti aquesta mesura, el Patronat de de l‟Oficina Tècnica del Besòs o el procés d‟estudi l‟Habitatge i la Regidoria Delegada d‟Habitatge pre- del Besòs, que facilitin la connexió entre els barris i sentin quin impacte té i en quina situació queda el les ciutats i desenvolupin una gran àrea verda i unes mercat, no tant perquè hi entri l‟Ajuntament, sinó per infraestructures de qualitat. veure com afecta els ciutadans i, a partir d‟aquí, qui- El Sr. Martínez accepta el canvi. nes són les polítiques que cal tirar endavant. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable Afirma que no tenen cap inconvenient a fer un es- del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable tudi sobre l‟habitatge privat i el seu preu quan es dicti d‟ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- aquesta reglamentació per part del Govern de la rable de CiU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable Generalitat i a presentar-lo en aquesta Comissió. del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable El Sr. Cornet diu que li pren la paraula i que estan d'ERC. S'aprova amb el redactat següent: disposats a modificar la proposta per poder arribar a Tenint en compte que en els propers anys hi hau- un acord. Insisteix que el seu grup entén que rà una gran activitat de transformació urbanística l‟Ajuntament ha de liderar aquesta situació i que, a dels barris del Districte de Sant Andreu, del Districte part de fer els estudis de mercat necessaris, ha de de Sant Martí i de la seva continuïtat cap a la plana plantejar mesures per resoldre la situació o aprofitar- de Vallbona, i atès que totes aquestes àrees repre- se‟n, segons com es miri. Manifesta que l‟Ajuntament senten una continuïtat urbana, la Comissió d'Urba- de Barcelona és un operador molt important en nisme, Infraestructures i Habitatge insta al Govern aquest tema i pot aconseguir equilibrar els preus i Municipal a: Treballar la definició de l‟àrea al llarg del aconseguir que els habitatges en estoc tinguin una Rec Comtal, com a àrea d‟especial interès estructu- sortida, o fins i tot que hi hagi habitatge social de rant, per tal d‟establir una visió unitària que faciliti la lloguer. connexió entre els barris i permeti desenvolupar un Conclou que si el problema és esperar a tenir el gran corredor verd de qualitat. concertat català per disposar de les mesures jurídi- ques i legals per poder-ho fer, accepta la modificació c) Precs de la proposta, però en la línia esmentada de liderar el procés. Del Grup Municipal PP: El Sr. García-Bragado manifesta que, des del punt 22. Que tant el Ministerio de Fomento com el Go- de vista del govern, l‟important i que està fora de vern municipal posin en marxa paral·lelament la l‟abast de l‟Ajuntament és aconseguir que els preus construcció de la futura estació de Sagrera i el des- de l‟habitatge que hi ha ara en el mercat s‟adeqüin a envolupament urbanístic dels entorns, sense més la demanda potencial. endarreriments. Sobre el concepte de liderar, diu que podrien fer- El Sr. Villagrasa explica que el 22 de novembre de ne una discussió llarga, però que, en qualsevol cas, 2007 es va adquirir el compromís que el gener del liderar no vol dir comprar. 2008 es presentaria el projecte de l‟estació a la Co- Conclou que la proposició queda rebutjada i missió, cosa que encara no s‟ha fet, i per això els ha s‟entén que l‟aparició de la normativa del concertat sorprès que el passat 29 de maig sortís a la premsa. català motivarà una reflexió sobre l‟estoc d‟habitatge Demana que se‟ls presenti el projecte de l‟estació a Barcelona, que es portarà a aquesta Comissió. de la Sagrera i que es posi ja en marxa aquest pro- El Sr. García-Bragado expressa el vot contrari del jecte tan esperat, en compliment del compromís ad- PSC, la Sra. Blasco expressa el vot contrari d‟ICV- quirit davant la Comissió, sense que hagin d‟assa- EU i A, el Sr. Freixedes expressa el vot favorable de bentar-se‟n per la premsa. CiU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable del PP i El Sr. García-Bragado explica que l‟aprovació de- el Sr. Martínez expressa el vot contrari d'ERC. Es finitiva de l‟estació de la Sagrera competeix a l‟Adif, rebutja. que encara no l‟ha fet. Diu que sembla que només Del Grup Municipal ERC: falta un informe de l‟Agència Catalana de l‟Aigua, 21. Tenint en compte que en els propers anys hi que s‟està ultimant, per la qual cosa imagina que haurà una gran activitat de transformació urbanística s‟aprovarà en breu. Afirma que tenen constància que dels barris del Districte de Sant Andreu, del Districte per part de l‟Adif s‟està redactant el projecte cons- de Sant Martí i de la seva continuïtat cap a la plana tructiu i que tan bon punt el tinguin, el portaran a la de Vallbona, i atès que totes aquestes àrees repre- Comissió, cosa que fins ara no han pogut fer perquè senten una continuïtat urbana, la Comissió d'Urba- no és un projecte municipal. nisme, Infraestructures i Habitatge insta al Govern Manifesta que el que sí que tenen és una proposi- Municipal a: Declarar tota aquesta àrea com a àrea ció aprovada en aquesta Comissió segons la qual d'especial interès, per tal d'establir uns criteris urba- tan bon punt s‟aprovi l‟estació, es presentarà el pla- nístics comuns, que facilitin la connexió entre els nejament de l‟entorn en el termini de dos mesos. barris i desenvolupin una gran àrea de zona verda de D‟altra banda, assenyala que no es pot començar qualitat. l‟estació fins que no s‟hagin retirat les vies. Explica El Sr. Martínez formula la proposta. que per això estan fent tota la pressió possible per- El Sr. García-Bragado manifesta el suport a què es construeixi el bypass de les vies i es pugui aquesta proposta i proposa alguns retocs del text, adjudicar ja les obres de l‟estació. Diu que una altra bàsicament en la part argumentativa, per tal de situar qüestió són les obres de l‟estació, que és enorme i té 2454 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 uns altres terminis. Afirma que mentre no estigui perar el Paral·lel com a centre cultural i teatral de la acabada, igual que hi passen els trens de rodalies, ciutat. Afegeix que el govern va recollir aquest inte- podrà passar-hi el tren d‟alta velocitat. rès i va potenciar algunes iniciatives en aquest sentit. Informa que, d‟acord amb els convenis firmats el Explica quina és la situació d‟aquests teatres des 2002 per part de les institucions i el Pla posterior, del seu punt de vista: el Molino s‟ha desencallat i està previst que a l‟estació hi hagi una edificabilitat tirarà endavant; pel que fa a l‟Arnau, l‟Ajuntament va mitjançant una concessió. Diu que l‟Adif, que és el presentar-ne l‟expropiació abans d‟acabar el mandat titular dels terrenys, ha de definir amb exactitud sense ni tan sols haver avisat el nou propietari; i aquest concepte de concessió. Afirma que, en l‟Scenic està adjudicat, però està completament atu- aquest sentit, el govern intenta que aquests pronun- rat. ciaments es produeixin al més aviat possible. Con- Fa esment de la possibilitat de recuperar el solar clou que se n‟informarà a la Comissió en el moment de l‟antic teatre Martínez Soria, aclarint que no parla en què les posicions siguin fermes. de comprar o expropiar, sinó de diferents tipus El Sr. Villagrasa agraeix la informació i comenta d‟actuació. que el prec estava relacionat amb la sorpresa de El Sr. García-Bragado informa que l‟Scenic ja ha veure el projecte a la premsa. Opina que l‟Adif hauria iniciat les obres d‟adequació, que està previst que d‟haver estat més respectuós amb l‟Ajuntament i la estiguin acabades el 2009. Afirma que, com ja se ciutat i no presentar un projecte que no està aprovat sap, serà gestionat per la SGAE, que és qui fa les de manera definitiva. obres. Es dóna per tractat. Explica que al Molino s‟han iniciat les obres de remodelació de l‟edifici a finals de juny, que duraran d) Preguntes divuit mesos, i que es reobrirà a finals del 2009. Diu que s‟enderrocarà l‟antic edifici sense danyar el molí Del Grup Municipal CiU: de la façana, un element que data del 1913 i forma 23. Quants expedients té en aquests moments part del catàleg artístic i arquitectònic. Diu que oberts l'Ajuntament de Barcelona per a cobriments l‟empresa Ocio Puro, SL, és la que gestiona aquest d'àtics, terrasses i espais interiors per districtes? espai. Quantes cobertures van ser retirades a la ciutat de Informa que el teatre Arnau està en procés Barcelona l'any 2007 fruit de l'actuació municipal? d‟adquisició i que se‟n debat el preu. Pel que fa al El Sr. Freixedes formula la pregunta. solar del Talia, diu que fa molt de temps que es parla El Sr. García-Bragado contesta que l‟aplicació in- amb el propietari per comprar-lo, ja que no hi ha cap formàtica que tramita els expedients de protecció de altra manera d‟adquirir-lo, i reconeix que les posici- la legalitat no permet distingir específicament aquest ons econòmiques estan bastant allunyades. tipus d‟infracció, sinó que la considera una infracció El Sr. Villagrasa manifesta que el solar del Talia més de les de caràcter urbanístic. està en un gran estat de deixadesa i que caldria Afirma que, com que aquesta resposta no és gaire mantenir-ne la seguretat i la higiene. satisfactòria, es compromet a buscar aquestes dades Es dóna per tractada. fora de l‟aplicació informàtica. Diu que es pot fer un Del Grup Municipal ERC: estudi a través d‟una mostra que aporti dades apro- 26. Quin és el capteniment del Govern davant dels ximades sobre aquesta situació. Assenyala, també, errors tècnics produïts en els informes de rehabilita- que hi ha una comissió d‟afectats de terrasses i àtics ció realitzats per REGESA al Turó de la Peira? que es reuneix amb la regidora Itziar González per El Sr. Martínez formula la pregunta. mirar de trobar solucions. El Sr. García-Bragado contesta que li han propor- El Sr. Freixedes accepta el compromís, però de- cionat una resposta força extensa i detallada i que li mana que tingui un límit temporal. en farà una còpia. Diu que, en síntesi, la situació és El Sr. García-Bragado contesta que ho pot portar que s‟ha establert una relació bilateral amb cadascun a la Comissió el proper mes de setembre. dels afectats i hi ha el compromís que, en cas que es Es dóna per tractada. vulgui fer una diagnosi alternativa, Regesa es fa 24. En quin estat de tramitació es troben tots i ca- càrrec dels costos del tècnic independent. dascun dels compromisos adquirits pel govern muni- Es dóna per tractada. cipal, amb motiu de la fallada i tall en el subministra- 27. Ateses les declaracions públiques de l'alcalde ment elèctric esdevingut a la ciutat de Barcelona el de la ciutat dient que no es faran més projectes ur- 23 de juliol de 2007? banístics basats en el model de Diagonal Mar: A El Sr. García-Bragado considera que ja s‟ha con- quins criteris urbanístics es refereix el govern quan testat en el debat de l‟informe. s'afirma que "no és el model que cal desenvolupar a El Sr. Puigdollers hi està d‟acord. la resta de la ciutat"? Es dóna per tractada. El Sr. Martínez formula la pregunta. Del Grup Municipal PP: El Sr. García-Bragado manifesta que entenen que 25. Quin és l'estat actual de les obres dels equi- quan l‟alcalde fa aquesta afirmació es refereix bàsi- paments culturals teatrals Scenic, Molino, Arnau i la cament a tres elements: una densitat massa baixa possible recuperació del solar de l'antic teatre Talia d‟una edificabilitat d‟un metre de sostre per metre de (Martínez Soria), amb l'objectiu de recuperar el Pa- sòl del conjunt de la façana marítima; una excessiva ral·lel com a centre cultural i teatral de la ciutat? segregació d‟usos: habitatge, parc, centre comercial i El Sr. Villagrasa manifesta que la pregunta fa refe- terciari, que implica una especialització de l‟ús de rència a un tema que van treure de manera reiterada l‟espai urbà i un cert risc d‟exclusió; i una falta de en el mandat anterior, que és la importància de recu- continuïtat urbana que fa difícil la integració del con- NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2455 junt dintre del sistema de la ciutat. Precisa que reajustar el planejament urbanístic per tal de millorar- l‟alçada com a tal no forma part del problema, perquè ne les deficiències, incloent-hi mesures complemen- en altres contextos s‟ha utilitzat com un element de tàries de reallotjament, comerç de proximitat, equi- qualitat urbana que permet alliberar sòl i defineix una paments i espai públic. Manifesta que van adquirir el certa escala que minimitza els efectes de la poca compromís, el regidor i ell mateix, d‟intentar posar-se densitat i segregació. tots d‟acord per veure com accelerar i desencallar el Diu que, a banda d‟aquests criteris, creu que hi ha tema. un element de context, que és que els processos El Sr. García-Bragado diu que, per dur a terme d‟urbanització, edificació i promoció de Diagonal Mar, l‟ajustament del traçat del vial previst en la modifica- en el context dels anys 1994-1995, va ser dramàtic. ció del Pla general metropolità que ha d‟unir l‟avin- Recorda que en aquells moments la Diagonal no guda Vallcarca i la plaça de Mons, s‟està redactant estava oberta i, per tant, si ara es pogués imaginar un pla de millora urbana que s‟ajusta sensiblement a aquesta peça en el context actual, segur que es faria les alineacions de les zones edificables previstes en d‟una altra manera. aquest àmbit. Afirma que millora l‟accessibilitat i El Sr. Martínez diu que interpreta que aquests cri- permet fer compatible les obres d‟urbanització amb teris que s‟han esmentat no es reproduiran en altres el funcionament i la remodelació del metro. Comuni- àmbits de la ciutat que es puguin desenvolupar en el ca que la proposta se sotmetrà previsiblement a de- futur. bat el mes de juliol. El Sr. García-Bragado contesta que s‟intenta no Manifesta que la proposta preveu que s‟admetin reproduir-los. tot tipus d‟usos complementaris amb l‟habitatge a les Es dóna per tractada. plantes baixes dels nous blocs, com ara petit co- merç, equipaments i serveis dels habitatges. Diu que e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup la nova ordenació millora la configuració de l‟espai i la seva accessibilitat; garanteix uns recorreguts Del Grup Municipal CiU: adaptats i els fa compatibles amb l‟accés rodat a 28. En relació a l'acord pres per la Comissió en cada un dels blocs, i, per tant, permet que s‟agilitin i data 12 de juliol de 2007, sobre l'aprovació inicial s‟iniciïn aquests processos per part del Patronat. dels dos plans de millora urbana que han de perme- Respecte dels reallotjaments, afirma que s‟estudia tre la construcció de l'Estació de La Sagrera: Que el la viabilitat de possibles alternatives que facilitin govern municipal informi de l'estat de compliment de aquests processos, però que no és una qüestió que l'acord pres a la Comissió d'Urbanisme, Infraestruc- afecti tant el planejament com la mateixa gestió i les tures i Habitatge celebrada el 12 de juliol de 2007. converses amb el conjunt de promotors de la zona. Es retira Acaba dient que comparteix l‟opinió que cal pren- Del Grup Municipal ERC: dre el planejament de l‟Hospital Militar com un para- 29. Que s'informi de l'estat d'execució del Prec digma que cal evitar. (M0711/645) acceptat pel Govern a la Comissió El Sr. Martínez destaca que aquesta setmana i la d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge en data 18 setmana passada alguns comerciants van rebre d'octubre de 2007 amb el següent contingut: "Rea- l‟avís definitiu per desallotjar els comerços amb una justar el planejament urbanístic previst a la zona de certa urgència. Demana que, tenint en compte que el Vallcarca-Farigola per tal de millorar les deficiències projecte encara trigarà una mica a executar-se, es de l'actual planejament, tot incloent mesures com- miri de cuidar aquests comerciants, perquè si el poc plementàries de reallotjament, comerç de proximitat, comerç que queda desapareix, s‟accelerarà el pro- equipaments i espai públic." cés de degradació de la zona. El Sr. Martínez explica que abans-d‟ahir es va re- Es dóna per tractada. unir el Consell de Barri de Vallcarca-Penitents i va tornar a sortir el planejament de la zona com a VI) Mocions exemple paradigmàtic del que s‟hauria d‟evitar repe- tir a la ciutat, que és un projecte endarrerit que està comportant moltes problemàtiques de caràcter social No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- i urbanístic. Informa que va haver-hi un acord per sidència aixeca la sessió a les vint hores i set minuts. 2456 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient Acta de la sessió celebrada el dia 18 de juny de La Sra. Mayol respon que la del punt vuitè de 2008 i aprovada el dia 16 de juliol de 2008 l‟ordre del dia, referida a la plaga de rates, no s‟hauria de tractar en aquesta Comissió, però que l‟ha acceptada. A la sala President Lluís Companys de la casa de La Sra. Balseiro agraeix l‟aclariment i explica que la ciutat, el 18 de juny de 2008, s'hi reuneix la Co- el seu Grup ha presentat aquesta iniciativa perquè missió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambi- altres vegades s‟ha abordat el tema del control ent, sota la presidència de la Ima. Sra. Imma Mayol i d‟animals que hi poguessin haver a la via pública, Beltran. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: com en el cas de les cotorres a la sessió anterior. Xavier Florensa i Cantons, Francesc Narváez i Pa- Entén que cal controlar la presència d'aquests tipus zos, Carmen Andrés i Añón, Guillem Espriu i Aven- d'animals a la via pública per l‟impacte que pot tenir, daño, Montse Sánchez i Yuste, Sara Jaurrieta i no només des del punt de vista de salut pública, sinó Guarner, Joan Puigdollers i Fargas, Raimond Blasi i també de la neteja de la ciutat. Diu que, un cop fet Navarro, Emma Balseiro i Carreiras, assistits per la l‟aclariment, el seu Grup no tindrà cap inconvenient a tècnica jurídica, Sra. Anna Martori i Salichs, qui actua portar aquest tipus d'iniciatives a la comissió en què per delegació del secretari general i certifica. es debaten els temes de salut pública. També hi és present el Sr. Jordi Campillo i Gá- Respecte al parc zoològic, explica que ells havien mez, gerent de Medi Ambient. presentat una petició de compareixença del respon- Excusen la seva absència la Ima. Sra. i els Ims. sable polític d‟aquest equipament per tal que Srs.: Ramon García-Bragado i Acín, Jaume Ciurana i n‟informés de l‟estat actual i els projectes de futur i la Llevadot, Mercè Homs i Molist, Alberto Villagrasa i Sra. Mayol no la va acceptar a l‟ordre del dia per Gil, Jordi Cornet i Serra. considerar que s‟havia de fer a la Comissió de Presi- S'obre la sessió a les divuit hores i cinc minuts. dència, Territori i Funció Pública. Indica que aquest La Sra. Mayol manifesta que vol fer un aclariment matí s‟ha reunit l‟esmentada comissió i que el seu abans d'entrar en l'ordre del dia. Explica que durant president ha considerat que només havia d‟informar les dues últimes sessions ha permès que s‟abor- sobre els aspectes empresarials del zoo. Afegeix que dessin temes que no són competència de la Comis- li han dit que el responsable polític del zoo no ha de sió, ja que darrerament hi havia una certa confusió comparèixer a la Comissió de Presidència, Territori i sobre on s‟havien de debatre les qüestions relacio- Funció Pública, sinó en aquella comissió on pertoqui nades amb el zoològic o els animals. Indica que amb fer-ho. Demana, en conseqüència, que els respon- els aclariments que va fer a la sessió anterior i els sables del govern municipal es posin d‟acord sobre que farà a continuació es desfà aquesta confusió i, aquest tema i, al mateix temps, sol·licita que Secreta- per tant, ja no es tractaran més les iniciatives que no ria General faci un informe on expliciti en quina co- pertoquin a aquesta Comissió. missió s'han de debatre els temes que no siguin Assenyala que la responsabilitat política sobre el estrictament empresarials del parc zoològic, a fi zoològic recau en el Sr. Ignasi Cardelús, assignat a d‟evitar la possibilitat de discrecionalitat en aquest la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública assumpte. Afegeix que a la sessió de la Comissió de que és on cal tractar les qüestions relatives al zoolò- Presidència, Territori i Funció Pública del matí s‟ha gic. Pel que fa a la política d‟animals, que inclou la perdut l'oportunitat de parlar del model de futur del política d'animals de companyia i la zoonosi, vincula- parc zoològic perquè només s'ha tractat de qüestions da especialment a les plagues, afirma que fins ara purament empresarials. s'ha gestionat sempre des de l‟Agència de Salut La Sra. Mayol contesta que pren nota de la seva Pública. Manifesta que, d'acord amb els nous temps, demanda, que troba perfectament raonable. Assegu- la política d'animals de companyia es portarà des de ra que s‟ocuparà de fer que s‟especifiqui a quina l‟Àrea de Medi Ambient, però tot allò relacionat amb comissió ha de comparèixer el responsable del zoo i la zoonosi continuarà sota la responsabilitat de els ho farà saber. l‟Agència de Salut Pública, representada a la Comis- La Sra. Balseiro dóna les gràcies a la Sra. Mayol i sió d‟Acció Social i Ciutadania. reitera que hi havia un desacord al respecte. Per últim, s‟ofereix que li consultin a quina comis- sió han de plantejar-se diferents iniciatives. El Sr. Puigdollers pregunta si els centres d‟acollida I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior de gats i gossos, així com les zoonosis, són compe- S'aprova. tència de l‟Agència de Salut Pública. La Sra. Mayol aclareix que la zoonosi, entesa com les polítiques de desratització i de prevenció de pla- II) Part Informativa gues, sí és competència de l‟Agència de Salut Públi- ca. a) Despatx d'ofici El Sr. Puigdollers entén que les iniciatives que han presentat els Grups Municipals del Partit Popular i En compliment de l'article 63.1 del Reglament or- d‟Esquerra Republicana de Catalunya pertoquen a gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- aquesta Comissió. güents: NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2457 1. Àrea de Medi Ambient A continuació, dóna les dades més significatives Del gerent municipal, de data 25 d'abril de 2008, sobre les obres que s'han realitzat al Park Güell en que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, els darrers anys: restauració de tanques del parc a la per adjudicar el contracte d'obres per l'estalvi d'aigua part del carrer Olot, consolidació i restauració de la a onze fonts ornamentals de Barcelona, per als dis- sala hipòstila, restauració dels viaductes, creació trictes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, les d‟una nova xarxa de reg i de bombes per a l‟aigua Corts, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant freàtica, instal·lació d‟hidrants per tenir reserves per Martí, per als exercicis 2008-2009, i per un import de a la zona forestal, rehabilitació de l'escola Baldiri 2.454.368,79 euros. Reixac, restauració dels pavellons de l‟entrada, pa- vimentació interior del parc i millora dels accessos de 2. Àrea de Medi Ambient la Baixada de la Glòria i del Calvari. Del gerent municipal, de data 25 d'abril de 2008, Informa que en el darrer mandat es va finalitzar que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, una rehabilitació integral del conjunt, tant de la part per adjudicar el contracte d'obres per l'estalvi d'aigua forestal com de la monumental, quant a jardineria, a onze fonts ornamentals de Barcelona, per als dis- camins, mobiliari, seguretat, etc. Explica que es va trictes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, les Corts, Nou col·locar una tanca perimetral, es van fer treballs de Barris i Sant Martí, per als exercicis 2008-2009, i per manteniment de jardineria destacables a la zona un import de 2.204.957,52 euros. forestal, es van rehabilitar serveis, es van dur a ter- me tasques de manteniment de canalitzacions anti- 3. Districte de Nou Barris gues, es va renovar i remodelar l'enllumenat, es va Del gerent municipal, de data 13 de maig de 2008, il·luminar el turó de les Tres Creus i es van fer millo- que adjudica a la societat Constraula Enginyeria i res en la senyalització. Obres, SA el contracte de manteniment dels ele- Manifesta que durant tot aquest temps també s‟ha ments constructius i d'altres elements de la via públi- fet un nombre significatiu d‟estudis sobre diversos ca i els espais públics adscrits al districte de Nou aspectes del parc: accessibilitat, mobilitat, els serveis Barris, per als exercicis 2008-2011, i per un import i la resposta a les demandes d‟aquests serveis, el de 2.123.430,18 euros. conjunt patrimonial i la gestió actual. Destaca que també s‟ha calculat, a partir d‟un El Sr. Puigdollers demana que es deixin a Secre- comptatge que s'ha fet periòdicament durant un any taria els tres expedients del despatx d‟ofici. llarg, que hi ha aproximadament uns 4 milions de visites al Park Güell, tant a la zona forestal com a la monumental. Manifesta que aquesta dada està rela- b) Mesures de govern cionada amb l'increment de visitants a la ciutat. Sub- c) Informes ratlla que aproximadament el 70% dels visitants del Park Güell són estrangers i el 14% de la ciutat, i que A la Comissió: d‟aquest 14%, el 50% són dels barris de Gràcia i 1. Park Güell, un projecte en marxa. Estat de la Horta-Guinardó. qüestió. Tot seguit, explica que un dels aspectes que s‟ha La Sra. Mayol explica que actualment s‟elabora un estudiat i que ha donat lloc a algunes intervencions, Pla general d'actuacions sobre el Park Güell i que com la millora dels accessos, és la qüestió de mobili- algunes línies d'actuació ja es duen a terme. tat dels residents. Presenta un gràfic que mostra que El Sr. Campillo assenyala que la presentació el Park Güell té un nombre significatiu de visites de d‟aquest informe es basarà principalment en la situa- residents, que es concentren a la zona forestal, i ció actual, en les actuacions que hi ha en marxa i en també un nombre considerable de visites que utilit- l‟orientació del treball que es porta a terme. zen el Park Güell com un espai per accedir a altres Comença fent una breu introducció sobre el parc. zones de la ciutat o als barris dels voltants. En Explica que el Park Güell és un projecte fallit de ciu- aquest sentit, destaca l‟entrada per la carretera del tat jardí iniciat a principis del segle passat i que amb Carmel. el temps s‟ha convertit en un espai convivencial. Sobre els sistemes d‟accés al parc, informa que Afirma que és un monument viu que dóna servei al aproximadament el 74% es fa en transport públic, barri, que té una projecció de la ciutat i que atorga l‟11% a peu i, aproximadament, el 12% en cotxe caràcter a la ciutat. Com a patrimoni, manifesta que privat o taxi. Les conclusions de l‟anàlisi sobre el 1984 va ser declarat patrimoni mundial per la l‟accés és que els recorreguts són massa llargs i UNESCO i el 1989 va ser considerat bé cultural amb molt de desnivell; hi ha una certa concentració d‟interès nacional. Assenyala que és una obra em- de circulació de cotxes i taxis en parts molt concretes blemàtica de Gaudí i que cal tenir en compte que és de la zona perimetral del parc, bàsicament al carrer un dels recursos turístics de la ciutat i un dels ele- Olot i a la carretera del Carmel; hi ha una excessiva ments que dóna imatge cultural a Barcelona. ocupació de la via pública al voltant del parc a causa Quant al parc dins la ciutat, explica que és un de l‟aparcament de cotxes i motos; i hi ha una manca pulmó verd dins del barri, un espai obert als veïns, de connexió entre la zona forestal i els barris del un monument i un parc urbà on es pot visualitzar la voltant. biodiversitat mediterrània. Informa que des de 1986 Indica que aquestes conclusions han marcat algu- fins avui s‟han fet diverses obres de conservació i nes de les accions que s‟han fet en els darrers me- millora, i que en els darrers set anys aquests tipus sos. Diu que, per exemple, s‟han condicionat tots els d‟actuacions han comportat una inversió de 4 milions accessos de la part forestal i s'han fet accions de i mig d'euros. millora de la senyalització. 2458 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 Manifesta que una altra de les qüestions clau és la Afegeix que, a part de totes aquestes actuacions, distribució dels serveis dins el Park Güell, que es s‟està en procés de redacció d‟un Pla general concentren a la zona monumental, que és la més d‟actuacions que reculli els tres eixos bàsics que es concorreguda. Mostra un gràfic on es veu la distribu- considera que cal desenvolupar dins del Park Güell: ció de les portes, les zones de pícnic, les àrees per a la protecció del patrimoni, el servei al barri i a la ciu- gossos i els jocs infantils. tat, i la millora de la gestió. Explica que algunes de les intervencions que Informa que actualment es treballa en la definició s‟han realitzat darrerament han estat acordades amb dels usos de les diferents zones del parc i en la de- els veïns, com ara la desconcentració de les àrees terminació dels serveis i les seves ubicacions; diu de jocs infantils que es feien al costat del carrer Olot que, per exemple, recentment s'ha instal·lat un nou per fer-ne una de nova a la zona del Portell, al barri servei de lavabos. Manifesta que també s‟estudia de la Salut. com definir els sistemes de gestió d'accés al parc Assenyala que una altra qüestió significativa que segons els diferents usos, la funcionalitat i les ca- també s‟ha analitzat són els serveis d'informació i racterístiques de cadascun dels serveis, i el disseny d'atenció a la ciutadania que visita el parc. Manifesta de recorreguts i serveis d‟informació a l‟interior del que el Centre d'Interpretació del Park Güell presenta parc. una sèrie de limitacions, ja que és un edifici recupe- Assenyala que aquestes qüestions es tracten en rat, poc adequat per a l‟ús museístic i, a més, no està processos que es fan juntament amb el territori i que adaptat. També, esmenta la Casa-Museu Gaudí, tot tenen en compte les opinions dels diferents agents dient que és el centre més concorregut del parc, amb implicats. Explica que fa més d'un any es va comen- una mitjana tant l‟any 2006 com el 2007 d‟entorn del çar el Pla comunitari de la Salut, que continua treba- mig milió de visites. llant-se amb el Districte de Gràcia. Manifesta que un altre aspecte que presenta man- Manifesta que alguns aspectes que es treballen cances és la senyalització interna del parc. Precisa són els valors del Park Güell en el projecte cívic de que es tracta d‟un servei necessari per a les perso- ciutat, com ara la definició d‟un discurs i un contingut nes que fan una primera visita al parc i que, d‟altra per millorar-ne el coneixement, la creació de nous banda, es considera que cal un centre de visitants. espais d‟interpretació, la millora de la senyalització Recorda que en la gestió actual del parc participen externa i interna, i l'establiment de línies d'estratègies l‟Àrea de Medi Ambient, Parcs i Jardins, 'Urbanisme i de comunicació. l‟Institut de Cultura de Barcelona. Pel que fa al Pla de gestió del Park Güell, indica Assenyala que una de les conclusions de l‟estudi que es considera la possibilitat de crear un òrgan de que cal destacar és que el Park Güell pateix un dèfi- gestió únic amb la participació dels agents implicats cit de serveis, provocat per la massificació, cosa que del territori, la definició de la missió general i les fites fa necessari establir un projecte estratègic únic. principals de gestió, la possible definició d‟una figura Quant a les actuacions en marxa, explica que es jurídica, un pla de viabilitat i una proposta d'inversi- treballa en el manteniment arquitectònic i d‟espais ons extraordinàries. Subratlla que tot això es farà verds, la gestió dels serveis i la finalització de la fase mitjançant un procés actiu de participació amb tots actual de diagnosi per tal d‟iniciar un Pla general els agents implicats i amb la col·laboració d‟un equip d‟actuacions. Diu que abans ha parlat de les actuaci- d‟especialistes de la Fundació Barcelona Media, de ons realitzades entre el 2001 i el 2008, però que la Universitat Pompeu Fabra. també vol destacar les darreres intervencions que La Sra. Mayol afirma que és un projecte complex i s‟han fet, fruit d‟una important combinació d‟estudi i transversal en el qual estan implicats directament acció. Afirma que no han parat d'introduir novetats i dins de l‟àmbit municipal el Districte i les àrees millores en els darrers mesos, mentre es feia l'estudi; d‟Urbanisme, Cultura i Medi Ambient. Manifesta que per exemple: s‟ha eliminat la concentració de case- el gran repte que presenta el Park Güell és compati- tes d‟obres que hi havia en algunes zones forestals, bilitzar les seves facetes de parc de barri, parc amb s‟han continuat facilitant els accessos amb la reno- un ús turístic molt intensiu i parc amb valor patrimo- vació de camins de sauló, s‟ha construït una tanca al nial, cultural i urbanístic. Observa que a Barcelona costat de l‟escola per evitar caigudes, s‟ha condicio- no sobren parcs i, per tant, és normal que la gent de nat el mirador del Virolai, s‟han creat serveis suple- la zona vulgui fer servir el Park Güell per a ús propi; mentaris a la zona de Sant Salvador, s‟ha condicio- al mateix temps, té un valor patrimonial tan extraor- nat l'entrada de l'avinguda del Coll del Portell amb dinari que cal vigilar molt quin ús se‟n fa. una nova àrea de gossos, s‟han fet millores en els El Sr. Espriu destaca que el Districte de Gràcia regs i en la diferenciació de les diferents subzones considera que la protecció del parc és molt impor- dins del parc per al manteniment, i s‟han realitzat tant, però que a ells els preocupa encara més la intervencions a la font i a la cascada central, de la realitat veïnal. Explica que, per exemple, quan plan- salamandra, on s'ha creat un servei tancat d'aigua tejaven la reforma del barri del Coll, defensaven que per evitar les afectacions de l‟escassetat d‟aigua. la part forestal del Park Güell fos l‟extensió per ex- Informa que també s'han incrementat les intervenci- cel·lència d‟aquest barri i que calia crear una relació ons de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra fluïda entre els teixits urbà i forestal. Conclou que, per garantir la seguretat i la convivència a la zona. per tant, l‟accessibilitat ha de ser un dels elements A tall d‟exemple, assenyala que des de l‟1 de ge- de relació entre tots dos espais, sense deixar de tenir ner de 2008 fins avui s‟han fet 702 actuacions de en compte la protecció del patrimoni. millora i manteniment de les àrees de jocs infantils A continuació, manifesta que algunes de les refle- perquè tots els dies de l‟any estiguin en perfectes xions que s‟han d‟impulsar són la modificació i la condicions. creació de corrents interns que delimitin molt bé per NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2459 on passa la gent i la creació d‟espais d'accés. Asse- La Sra. Mayol pregunta al Sr. Puigdollers a què es nyala que un dels espais complexos però importants refereix quan demana que es determini la freqüenta- d'accés és el carrer Sant Josep de la Muntanya, ció a la zona forestal. actualment infrautilitzat i que acollirà la parada de El Sr. Puigdollers contesta que al Park Güell hi ha metro de la línia 9. Explica que es farà una reforma espais valuosos des del punt de vista forestal i que d‟aquest carrer i que es plantejarà convertir-lo en un convindria tenir un criteri de freqüentació, ja no de dels accessos principals al parc, ja que no té una turistes, sinó del conjunt de persones que poden pressió veïnal tan forta com altres zones. entrar-hi en un dia, per preservar-ne la fauna i flora. Conclou dient que presentaran aquest document La Sra. Balseiro reconeix la complexitat que supo- tant al barri de la Salut com al barri del Coll. sa conjuminar tots els objectius. Tot i això, demana El Sr. Puigdollers manifesta, en primer lloc, que no saber quin és el calendari previst per començar a entén per quin motiu s‟escriu el Park Güell amb "k" i posar en marxa les conclusions que s‟obtinguin al demana que es normalitzi aquest terme si no és que final del procés. hi ha una raó històrica. Manifesta que, malgrat que el seu Grup sempre A continuació, fa referència a l‟aspecte deplorable ha defensat la participació de la ciutadania, no vol que tenia el Park Güell quinze o setze anys enrere. que es demori la implantació dels plans que final- Diu que després de la insistència del Grup Municipal ment es puguin determinar. de Convergència i Unió, el govern municipal va fer-hi Assenyala que és obvi que cal fer un esforç en la una sèrie d'actuacions, una d‟elles absolutament definició dels usos i les tasques de conservació del desafortunada al seu parer: millorar el trencadís del parc, com també intensificar-ne la vigilància. Afegeix banc arrencant el trencadís original i fent-ne un altre que, tot i que es podria pensar que el turisme se- de nou. Explica que això ho va poder comprovar gueix unes rutes que no afecten els espais utilitzats personalment gràcies a la denúncia d‟un escultor fonamentalment pels veïns, en realitat els turistes argentí que va recollir peces dels contenidors que estan a tot arreu i, per això, és necessari conciliar l'Ajuntament havia posat per endur-se el trencadís tots els interessos. original. Afirma que això no pot tornar a passar i que Afirma que coincideix amb molts dels aspectes qualsevol tipus de remodelació que es faci del parc que s‟han comentat, especialment pel que fa als ha de conservar els materials originals. problemes d‟accessibilitat i de viabilitat al voltant del A banda d‟això, manifesta que el seu Grup com- parc. Proposa que es parli de Park Güell i entorn a fi parteix moltes de les coses que s'han dit, com ara d‟emmarcar en l‟estudi del projecte la viabilitat o els que el parc ha de ser un espai obert als veïns. En possibles problemes que es puguin detectar no no- aquest sentit, afirma que la seva formació treballa al més dins del parc, sinó també a les zones que Districte de Gràcia per tal d‟aconseguir la permeabili- l‟envolten, als districtes d'Horta-Guinardó i Gràcia. tat del parc als barris veïns. Diu que li consta que hi El Sr. Florensa recorda que el seu Grup ha fet un ha un acord per enderrocar la tanca d‟una part del seguiment d‟aquest tema al llarg del mandat, tant a jardí, fet que valora positivament. través d'una pregunta el juliol de 2007 en què dema- D‟altra banda, explica que han denunciat reitera- naven quines mesures s'estaven aplicant en relació dament l‟estat de neteja del parc, que considera que amb el Park Güell i en la qual se'ls va confirmar que és una de les assignatures pendents. Manifesta que, hi hauria un Pla director el mes de novembre, com a en ser un parc molt freqüentat, s‟embruta més que través d'una altra pregunta el febrer de 2008, en què els altres i, per tant, requereix una acció especial de se‟ls va respondre que el document estaria enllestit neteja. el mes d‟abril. Assenyala que el Pla general d‟actuacions que es Afirma que entenen que el que se‟ls ha presentat posa en marxa ha de tenir en compte les tres facetes és un document base, una radiografia del parc a del Park Güell: com a obra monumental que és pa- partir de la qual hi haurà un treball de participació trimoni de la humanitat, com a parc de barri i com a amb els veïns de la zona per tal d'acabar d'elaborar zona forestal. el Pla general d'actuacions. Conclou que, per tant, Demana que es faci un estudi sobre la freqüenta- malgrat que el tema s'arrossega des de fa temps, ció de la zona forestal, amb el benentès que la pri- avui encara no es disposa d‟un document que plan- mera prioritat és el parc de barri. Expressa també la tegi actuacions o estratègies de cara al futur. Dema- necessitat de regular el funcionament dels autocars na saber en quin moment es troba ara el procés i el turístics, no només al Park Güell, sinó a tots els calendari de finalització del Pla general d‟actuacions. punts turístics de la ciutat; apunta que Roma podria Tot seguit, manifesta que el seu Grup comparteix servir com a model. també moltes de les observacions que s‟han fet en Manifesta que l‟aparcament de vehicles i autocars les diferents intervencions. Diu que creuen que el situat a la zona que dóna a la carretera del Carmel Park Güell, pel seu caràcter polièdric, requereix una presenta un problema de seguretat viària, ja que hi reflexió profunda i mesures que defineixin el seu ha un pas de vianants enmig d‟una corba. futur. D‟altra banda, afirma que entenen que cal fixar D‟altra banda, diu que cal protegir el patrimoni cul- aquesta estratègia conjuntament amb els veïns tan tural i recorda que no fa gaire el drac va patir una ràpidament com sigui possible i no demorar més el agressió. procés. Finalment, demana que s‟incorporin els criteris de Pregunta si la direcció del procés de participació qualitat sobre els parcs i jardins de la ciutat que es s‟ha externalitzat i demana que el lideri l'equip de van establir en un valuós document que va fer Parcs govern. Opina que caldria prendre com a model els i Jardins al seu moment i que seria un error comen- treballs que es duen a terme en el Pla director de la çar de zero. muntanya de Montjuïc, en què l‟Ajuntament fa un 2460 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 procés de diàleg amb els veïns, el Districte, les as- cara han de decidir quin mètode utilitzaran per fer- sociacions i la resta d‟agents implicats, i a un ritme ho, cosa que dictaminaran els experts. que permetrà que d'aquí a poc temps ja se‟n puguin Respecte al nom del parc, diu que efectivament es tenir unes conclusions. tracta d‟una qüestió històrica. Explica que obeeix a la La Sra. Mayol manifesta que, per les intervencions tradició anglesa de la ciutat jardí en què es va inspi- i aportacions que hi ha hagut, creu que serà possible rar Gaudí a l'hora de fer-lo i Eusebi Güell a l'hora un treball conjunt sobre aquesta qüestió, cosa que d'encarregar-lo. Afegeix que Gaudí va posar Park al celebra. D‟altra banda, aclareix que no han externa- trencadís de la tanca perimetral i que s‟ha volgut litzat el procés de participació, però sí que hi han preservar aquest element històric. implicat la Universitat Pompeu Fabra i Daniel Giralt- En relació amb els comentaris de la Sra. Balseiro, Miracle, un dels principals especialistes en Gaudí. manifesta que no és veritat que els turistes circulin Seguidament, destaca un aspecte que no ha sortit pertot arreu, sinó que visiten la zona patrimonial i fins ara i que creu que és útil conèixer: dels molts històrica del Park Güell, mentre que la zona forestal estudis que hi ha sobre el Park Güell, una de les és utilitzada principalment pels veïns. Pel que fa als conclusions que els ha satisfet força és que les ex- accessos, afirma que tenen clar que no faran un gran pectatives dels visitants, que són molt altes abans aparcament, sinó que milloraran molt l‟accés en d'entrar en el parc, es veuen superades un cop s‟ha transport públic o a peu. visitat. Afirma que cal preservar aquest alt grau de Acaba dient que, en el marc del procés de treball satisfacció. sobre el Park Güell, es compromet a tenir un espai Explica que el procés que se segueix en aquest de reflexió amb els Grups Municipals perquè les tema no és lineal, sinó interactiu: fa molt de temps seves aportacions puguin tenir un canal més estable. que estudien la realitat del parc alhora que la modifi- Es dóna per tractat. quen i hi intervenen; es tracta, per tant, d‟una dinà- mica d‟estudi-acció. Manifesta que les actuacions d) Compareixences Govern municipal que ha explicat el gerent no són només de manteni- ment, sinó que s'inscriuen en la lògica de les conclu- sions que s‟han detectat i que es poden aplicar. Indi- III) Propostes a dictaminar ca que no tenen decisions preses sobre algunes qüestions, però que ja han conclòs que fan falta més a) Ratificacions serveis al parc i que han d‟estar més distribuïts, i que b) Propostes d'acord ja es prenen mesures en aquest sentit. Insisteix que no és que faci dos anys que estan paralitzats estudi- ant el que passa, sinó que les conclusions sobre IV) Part decisòria / Executiva accés, manteniment i informació ja s‟han traduït en una forta inversió de diners. a) Ratificacions Afirma que preservar el Park Güell com a parc de b) Propostes d'acord barri vol dir cuidar els espais de joc i fer-ne de nous, c) Proposicions si cal, o fer un nou espai per a gossos. Sobre el calendari, remet al Powerpoint, on es preveuen 4 mesos per al Pla d'usos, 6 mesos per V) Part d'impuls i control millorar el coneixement del parc i 6 mesos per millo- rar-ne la gestió. Precisa que aquests terminis coinci- a) Proposicions / Declaracions de Grup deixen en el temps i, per tant, el Pla general d‟actuacions estarà enllestit d‟aquí a sis mesos. Del Grup Municipal CIU: A continuació diu al Sr. Puigdollers que no conei- 2. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i xia l‟incident que ha relatat respecte al trencadís, Medi Ambient, acorda: Que el Govern Municipal es- però li garanteix que en temes de patrimoni són molt tudiï la possibilitat i les condicions d'ús per activitats estrictes. Posa l‟exemple del Pla de manteniment de reg i de neteja viària de les aigües del Pantà de integral del mandat anterior, en què els criteris de Vallvidrera preservant-ne, en tot cas, el seus valors patrimoni sobre l‟enllumenat van ser tan estrictes que paisatgístics, ambientals i de lleure, tanmateix que els van fer instal·lar un tipus d'il·luminació que dificul- previ el procés de depuració que sigui necessari, el tava l'ús de barri del Park Güell. Explica que les Govern Municipal estudiï la possibilitat i les condici- queixes dels veïns van comportar l‟elaboració poste- ons d'ús per activitats de reg i de neteja viària de les rior de fins a tres projectes a fi de preservar el patri- aigües pluvials que són retingudes en els dipòsits moni i, alhora, fer que el parc estigués ben il·luminat d'emmagatzematge i de laminació de les aigües per als veïns. pluvials que circulen pel clavegueram quan es pro- D‟altra banda, afirma que aplicaran els criteris de dueixen grans precipitacions. qualitat de Parcs i Jardins a què s‟ha referit el Sr. El Sr. Puigdollers explica que aquesta proposició Puigdollers. També indica que estudiaran la seva està en la línea de la que es va aprovar per unanimi- proposta de protegir l'accés a la zona natural més tat a l'última sessió d‟aquesta Comissió sobre com valuosa dins la zona forestal. Explica que no s‟ho ser més eficients en la gestió de tots els recursos havien plantejat, però que, en canvi, sí que hi ha d‟aigua que hi ha al terme municipal de Barcelona. força consens sobre el fet que caldrà imposar algun Pel que fa al pantà de Vallvidrera, diu que darre- tipus de limitació en el nombre de persones que pu- rament s‟ha recuperat d'una manera que valoren guin visitar el parc al mateix temps i en els usos que positivament i que creuen que valdria la pena estudi- es puguin fer a la zona patrimonial. Afegeix que en- ar la possibilitat de poder-ne utilitzar les aigües. NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2461 En relació amb la segona part de la proposició, col·lapse que pateix l‟actual Centre d‟Acollida d‟Ani- explica que la ciutat de Barcelona s‟ha dotat d'una mals de Barcelona i, d‟altra banda, iniciar el proce- xarxa de dipòsits de retenció d'aigües pluvials per diment per adjudicar-ne la gestió. evitar inundacions i que aquestes aigües, en lloc de La Sra. Mayol dóna la paraula al Sr. Florensa per- llançar-se a la claveguera, potser es podrien tractar i què expliqui la proposta de transacció que fa el seu utilitzar per a la neteja viària, el reg de parcs i jardins Grup i, d‟aquesta manera, els altres Grups es puguin o la neteja del clavegueram. posicionar tenint en compte aquesta informació. La Sra. Balseiro i el Sr. Florensa manifesten el su- El Sr. Florensa afirma que comparteixen en bona port dels seus Grups respectius a la proposició, atès part la proposició del Grup del Partit Popular pel que que consideren que cal optimitzar al màxim els re- fa a impulsar el compliment del conveni signat entre cursos hídrics. la Generalitat i els ajuntaments de Barcelona i Santa La Sra. Mayol diu que el seu Grup també dóna Perpètua de Mogoda per a la construcció del Parc suport a la proposició, sempre que es tingui en d‟Acollida d‟Animals. Diu que, de fet, ja van treure compte que el pantà de Vallvidrera és fonamental aquest tema en una sessió recent de la Comissió a com a reserva biològica i com a font de subministra- través d'una pregunta. ment d'aigua en cas d'incendis. Explica que es tracta Manifesta que la transacció es refereix al segon d‟una iniciativa que ja havien considerat, però que punt de la proposició, ja que creuen que el col·lapse tenen dubtes sobre el balanç ambiental global que que pateix l'actual Centre d‟Acollida d‟Animals no es pot representar treure aquesta aigua i traslladar-la a deu tant a un model de gestió determinat com a les un altre lloc de Barcelona. Diu que es podria trans- limitacions estructurals que té aquest espai. Per tant, portar en camions cisterna o potser fer alguna cana- expressa que són partidaris de deixar obert l‟aspecte lització. Conclou que caldrà valorar-ho. de la gestió i que en el moment que hi hagi el nou El Sr. Puigdollers afirma que existeix una canalit- centre es pugui decidir per quin model s'opta. Espe- zació, que és la mina que portava l‟aigua del pantà cifica que l‟esmena del punt 2 consistiria a substituir de Vallvidrera a Sarrià, encara que desconeix quin "iniciar el procediment per adjudicar la gestió" per n‟és l‟estat actual. "estudiar l‟opció d‟adjudicar la gestió". La Sra. Mayol diu que sospita que la mina no està El Sr. Puigdollers afirma que, malgrat la transac- en bon estat i que es pot mirar de recuperar-la, però ció, votaran en contra d‟aquesta proposició perquè el que caldrà estudiar-ne els costos. seu Grup va portar una iniciativa a la Comissió d'Ac- En referència als dipòsits, explica que estan dis- ció Social i Ciutadania, que es va aprovar, en la qual senyats per no estar plens, justament per complir la manifestaven que el Centre d‟Acollida d‟Animals ha seva funció. Tanmateix, reconeix que la proposta té d‟estar ubicat a Barcelona. Diu que els sembla intole- molt de sentit comú i que és una opinió compartida rable que un Ajuntament que s'ha dotat d'una norma per molts que caldria trobar la manera d‟evitar que es tan valenta i progressista com l'Ordenança de pro- deixi anar tota l‟aigua de pressa i pugui fer-se servir tecció d'animals decideixi després portar el Centre per a altres usos. Afirma que no està segura que d‟Acollida d‟Animals fora del municipi. Expressa el això sigui possible, però que, atès que la proposta és seu convenciment que el govern municipal pot pre- estudiar-ho, hi donen suport. sentar alternatives i demana coherència. El Sr. Narváez manifesta també el suport del seu D‟altra banda, afirma que consideren que l‟actual Grup a la proposició. Centre d‟Acollida d‟Animals es troba a un dels llocs El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, de Barcelona on toca menys el sol al llarg de l‟any. la Sra. Mayol expressa el vot favorable d‟ICV-EU i A, Manifesta que el que cal fer és buscar alternatives al el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU, la municipi de Barcelona i tancar aquest centre. Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. La Sra. Mayol proposa retirar el primer punt de la Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. proposició. Afirma que abans de l‟estiu creu que Del Grup Municipal PP: estarà en condicions de poder-los parlar i demanar- 3. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i los l'opinió sobre com s‟hauria de fer aquest centre i Medi Ambient acorda: 1. Exigir el compliment del en quines condicions. Conveni signat entre la Generalitat de Catalunya i els Expressa el seu acord amb el Sr. Puigdollers quan Ajuntaments de Barcelona i Santa Perpetua de la diu que el centre no és un bon emplaçament per la Moguda per a la construcció del Parc d'Acollida d'A- mida i les característiques del lloc, tot i que afirma nimals de Barcelona en aquest municipi. 2. Iniciar el que els animals estan ben cuidats. procediment per adjudicar la gestió de l'actual Centre Manifesta que el plantejament actual de l‟equip d'Acollida d'Animals Municipal de Barcelona i la seva municipal és fer un equipament que tingui dues po- ampliació a una entitat i/o empresa privada que acabi tes: un centre que seria el punt de contacte de la amb els perjudicis que actualment pateixen els ani- ciutat amb l'acollida dels animals i la seva adopció, mals que hi viuen, per tal d'afrontar la situació de que podria trobar-se a l'emplaçament actual, i un col·lapse que es viu al Centre d'Acollida d'Animals parc d‟animals, un concepte molt diferent al de la Municipal de Barcelona. gossera tradicional, que han quantificat en 1,9 hectà- La Sra. Balseiro explica que, segons han sabut rees aproximadament, amb molt poca construcció i pels mitjans de comunicació, sembla que l'Ajunta- molt espai d'esbarjo, on les famílies puguin anar-hi i ment de Santa Perpètua de Mogoda es nega a donar estar-s'hi. compliment al conveni que va signar amb la Genera- Afirma que hi ha dificultats per trobar un espai a la litat de Catalunya i l‟Ajuntament de Barcelona per ciutat d‟aquestes característiques, tot i que ella tam- allotjar el Parc d'Acollida d'Animals de Barcelona. bé creu que el millor seria tenir-lo a la ciutat, ja que Manifesta que cal donar una sortida a la situació de sempre ha defensat que han de ser capaços 2462 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 d‟assumir els problemes que la ciutat genera. Explica Finalment, manifesta que és lògic que qui té la que quan, després de molt buscar, no van ser capa- responsabilitat de negociar amb l‟Ajuntament de ços de trobar un espai, van fer cas del suggeriment Santa Perpètua de Mogoda demani que no hi hagi del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la pressions per tal de signar el millor conveni possible Generalitat de fer un conveni que permetés anar a per a Barcelona. una finca d‟aquest organisme on ja hi ha ubicat el La Sra. Balseiro diu al Sr. Narváez que estan par- Centre de Recuperació de la Fauna Salvatge de lant de donar compliment a un conveni que es va Catalunya. Indica que els va semblar una bona idea, signar l‟octubre de 2006, una realitat que ja existeix, i ja que això permetia, per exemple, ajuntar els serveis no de la possibilitat de signar un acord en el futur. veterinaris i crear altres sinergies. D‟altra banda, li diu que fins i tot la mateixa Sra. Pel que fa a la situació actual del conveni, informa Mayol va reconèixer fa dos mesos, en resposta a que s‟ha entrevistat amb l'alcalde de Santa Perpètua una pregunta d‟Esquerra Republicana de Catalunya i de Mogoda i tenen previst decidir abans de l‟estiu si a un prec formulat pel Partit Popular, que la gossera aquest projecte és viable, segons com sigui de bene- estava sobreocupada; per tant, no es tracta només ficiós per a tots dos municipis. Manifesta que d‟una opinió del seu Grup. l‟Ajuntament de Barcelona té la voluntat d‟arribar a Diu al Sr. Puigdollers que comparteix l‟opinió que un acord, però no a qualsevol preu. Explica que, el millor seria que el Centre d‟Acollida d‟Animals es paral·lelament, s‟ha reiniciat la recerca de nous es- pogués ubicar al terme municipal de Barcelona, però pais a la ciutat de Barcelona per si no hi hagués un que, si això no és possible, cal donar compliment a acord amb l‟Ajuntament de Santa Perpètua de Mo- un conveni signat fa pràcticament dos anys. Li diu goda i la Generalitat de Catalunya. Precisa que en que ell mateix va presentar fa un parell de mesos aquest mandat s‟ha de definir la solució a aquest una iniciativa semblant en una altra comissió, que problema. plantejava promoure la instal·lació d‟un Centre Conclou que no donaran suport a la primera part d‟Acollida d‟Animals a Barcelona. Li recorda que la de la proposició perquè no tancaran un acord si les Sra. Glòria Martín, regidora del Partit Popular, va condicions que posa l‟Ajuntament de Santa Perpètua proposar aleshores una esmena transaccional per- no són les adequades, i demana ajornar la votació què es digués que calia fer el centre "preferentment" sobre aquest punt, sobre el qual es podran pronunci- a la ciutat de Barcelona, ja que el fonamental era ar d‟aquí a dos mesos. garantir el benestar dels animals. Manifesta que, per En relació amb el segon punt de la proposició, tant, el seu Grup no considera que això entri en con- manifesta que s‟hi oposen perquè estan totalment en tradicció amb el compliment del conveni. contra de la idea que l‟Agència de Salut Pública faci Tot seguit, es dirigeix a la Sra. Mayol per dir-li que una mala gestió. Diu que les persones que treballen entén per les seves paraules que s‟ha reunit diverses al centre donen benestar als animals, malgrat les vegades amb l‟alcalde de Santa Perpètua de Mogo- difícils condicions estructurals de l‟equipament. da i que assumeix el compromís d‟informar sobre la Sosté que el centre no pateix una situació de viabilitat de la construcció del Parc d‟Acollida col·lapse, sinó d‟ús intensiu. Diu que té una capacitat d‟Animals en aquest municipi, cosa que indica que hi confortable per a 112 animals i en aquests moments ha uns criteris que podrien condicionar el fet que n‟hi ha 141; per tant, n‟hi ha 29 més dels que hauria finalment es compleixi el conveni. Manifesta que creu d‟haver-hi. Explica que això significa que en alguns que hi ha hagut temps més que suficient per valorar dels espais ha d‟haver-hi dos gossos, però que es si aquest conveni era viable i que abans de signar tracta d‟espais amplis on caben bé dos animals. Rei- convenis cal estudiar-ne la viabilitat, o bé el mateix tera que la gestió que fa l‟Agència de Salut Pública conveni hauria de fer-hi referència. és correcta en tots els sentits i, per tant, no creu que Afirma que el seu Grup té plena voluntat de diàleg, se n‟hagi d‟ocupar necessàriament una entitat, tot i però creu que és fonamental mantenir aquesta pro- que manifesta que està disposada a valorar qui pot posició, tot i estar disposat a acceptar les esmenes gestionar millor el centre de manera global. transaccionals que considerin oportunes els diferents Acaba dient a tots els Grups que la truquin quan Grups. Manifesta que accepten l‟esmena que fa el tinguin dubtes sobre informacions que apareguin als Grup Municipal d‟Esquerra Republicana de Catalu- mitjans de comunicació, ja que a vegades, com en nya, perquè, al capdavall, l‟objectiu principal és do- aquest cas, no són certes. nar solució a la situació actual del Centre d‟Acollida El Sr. Narváez afirma que l‟explicació de la Sra. d‟Animals. Mayol hauria de ser suficient per fer-los replantejar- Pel que fa al segon punt de la proposició, afirma se la proposició. Manifesta que si l‟Ajuntament de que no implica valorar la tasca de l‟Agència de Salut Barcelona ha rescatat un servei per fer-ne la gestió Pública de Barcelona. No obstant això, recorda que directament és per gestionar-lo millor i, per tant, la quan es va retirar la gestió de la gossera municipal a crítica que es desprèn de la proposició no es basa en la Fundació Altarriba, es va argumentar que havia la realitat. una certa sobreocupació. En segon lloc, indica que comparteix la màxima Afegeix que el que pretenen és desencallar la si- d‟instal·lar el que Barcelona necessiti dins el seu ter- tuació que es preveu al mateix conveni i que pot me municipal, però que això no sempre es pot com- quedar pendent d‟estudi la possible adjudicació de la plir. Diu que si el terme municipal de Barcelona dispo- gestió a una entitat privada. sés de molt espai lliure, no hi hauria cap excusa que Per últim, demana que s‟aclareixin els criteris que justifiqués la ubicació d‟alguns elements fora del seu condicionen la viabilitat del projecte, ja que sembla terme municipal, però que la realitat és molt diferent. que es tracta d‟una decisió bilateral entre tots dos NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2463 ajuntaments, al marge de l‟opinió de la Direcció Ge- de decisions no preses per part del seu partit polític neral de Medi Natural. quan han tingut responsabilitat de govern és inaca- El Sr. Puigdollers afirma que la Sra. Balseiro ha bable. explicat quelcom que no és cert. Precisa que en la Manifesta que la Sra. Mayol els ha explicat que té iniciativa del Grup Municipal de Convergència i Unió el tema perfectament encarrilat i que val la pena a la qual s‟ha referit es diu que, atès que la gossera donar-li un vot de confiança per tal que acabi de fer municipal actual no està en condicions, es demana les gestions que ha comentat sense pressions. Rei- que s‟estudiï que "preferentment" s‟instal·li a la ciutat tera que a la proposició hi ha una crítica explícita a la de Barcelona i no a Santa Perpètua de Mogoda. Li gestió actual, i afirma que, per la redacció del text de demana, per tant, que sigui rigorosa. la iniciativa, sembla que no es tingui voluntat d‟arri- En segon lloc, diu que si tant Badalona com Mata- bar a cap acord. ró, amb termes municipals més petits que el de Bar- La Sra. Mayol afirma que no li costa reconèixer els celona i igual de densament poblats, han pogut fer problemes, i que així ho va fer quan va dir que no gosseres comarcals, no entén que la ciutat de Barce- havien estat tan diligents com hagués calgut en la lona no pugui ser capaç de trobar un lloc per fer-ho. relació amb la Direcció General de Medi Natural de D‟altra banda, creu que la Sra. Mayol planteja du- la Generalitat a l‟hora d‟agilitzar aquest projecte. es coses diferents. Diu que encara que es pugui Explica que el conveni es va signar amb un de- estudiar el projecte d‟un parc d‟1,9 hectàrees, ells no terminat equip de govern de Santa Perpètua de Mo- parlen d‟això, sinó del fet que la ciutat de Barcelona goda i que ara n‟hi ha un de nou i un nou alcalde, disposi d‟un centre d‟acollida per a gossos i gats. que té dret a revisar alguns dels plantejaments del També, afirma que no posa en dubte la gestió del conveni anterior. Manifesta que els projectes del nou personal de Salut Pública, però que quan es parla consistori preveuen unes actuacions a la zona que amb veterinaris i voluntaris, tots es queixen de les fan replantejar la mida, la ubicació i la despesa eco- condicions del centre. Diu que el lloc on està ubicat, nòmica de l‟espai que podrien ocupar. Diu que han per molts esforços que es facin, no pot funcionar. intensificat les reunions i el treball, i que creu que és Afegeix que haver de posar calefacció a una gossera possible trobar una solució, abans del mes d‟agost, municipal no és la millor solució, sinó que cal buscar que satisfaci a tots dos municipis i al Govern de la una alternativa, ser valents i prendre decisions, enca- Generalitat, ja que la negociació és a tres bandes. ra que siguin impopulars, ja que en això consisteix Afegeix que la Direcció General de Medi Natural té governar. Acaba dient que per a ells no es tracta de un avantprojecte. canviar la gestió del centre, sinó de canviar-lo de Aclareix que el que ha plantejat és que, en el su- lloc, i reitera el sentit contrari del seu vot. pòsit que aquest conveni es materialitzi, el Centre El Sr. Florensa afirma que el seu Grup tampoc no d‟Acollida d‟Animals tindria un equipament de prime- posa en qüestió la feina dels professionals i els vo- ra acollida i de contacte amb la ciutadania que es luntaris que treballen al centre, tant els de la Funda- trobaria al centre actual i un parc més d‟estada per ció Altarriba com els de l‟Agència de Salut Pública. als animals a Santa Perpètua de Mogoda. Explica Assenyala que, malgrat això, l‟espai no reuneix les que, paral·lelament, no han deixat de buscar un es- condicions necessàries i té una ocupació d‟animals pai a la ciutat de Barcelona, encara que dubta que molt superior a la que hauria de tenir, cosa que fa puguin trobar-lo ara si no ho han fet en quatre o cinc que estigui col·lapsat. Reitera que per al seu Grup el anys. problema no és la gestió, motiu pel qual han introduït Celebra que tothom estigui d‟acord que el perso- l‟esmena, sinó l‟equipament. Assenyala que, un cop nal de l‟Agència de Salut Pública s‟esforça a fer una hi hagi un nou centre, estan oberts al fet que es pu- bona gestió del centre. Manifesta que ella és consci- gui estudiar si la gestió la manté l‟Ajuntament o si ent que les condicions estructurals de l‟equipament s‟opta per externalitzar-la. són dolentes, tal com ha reconegut nombroses ve- Afirma que ells també han defensat molts cops gades, i assegura que és un tema que la preocupa. que la solució no és treure els problemes de la ciutat, D‟altra banda, reconeix que darrerament hi ha ha- però que es circumscriuen a aquest conveni perquè gut una ocupació més gran que a principis de 2007. és el que es negocia des de fa dos anys. Equipara la Explica que amb l‟aprovació de la norma que impe- lentitud de tot aquest procés amb el del Park Güell i deix sacrificar animals es van disparar els abandona- demana més rapidesa a l‟hora d‟aportar solucions. ments, però que després la situació es va normalitzar, Diu a la Sra. Mayol que no han acabat d‟entendre en bona part gràcies a l‟alt nombre d‟adopcions, i a si un dels dos equipaments dels quals parlava també mitjan 2007 la situació ja estava estabilitzada. Mani- s‟intentaria instal·lar a Barcelona encara que hi ha- festa que darrerament hi ha hagut un nou increment gués l‟opció de Santa Perpètua de Mogoda. de l‟ocupació a causa del descens del nombre Conclou que el que seu Grup vol és que es digni- d‟adopcions per una certa "saturació del mercat"; fiqui aquest equipament, tant si es fa a Barcelona l‟aparició d‟altres competidors per a l‟adopció, perquè com a Santa Perpètua de Mogoda, en consonància ara ja no se sacrifiquen animals a la resta de Catalu- amb les ordenances i amb la política d‟animals que nya; l‟augment del nombre d‟animals procedents de s‟han instaurat a la ciutat els últims anys. serveis judicials, policials o de districtes, i la perma- El Sr. Narváez replica al Sr. Puigdollers que la nència d‟animals de llarga durada que costa molt que densitat del terme municipal de Barcelona no té res a siguin adoptats. Admet que tot això ha fet que hi hagi veure amb la de Badalona, ja que la de Barcelona és una ocupació superior a la desitjable, però que cal més gran. D‟altra banda, manifesta que no vol entrar relativitzar-la. a dir quin dels seus respectius partits polítics és més Per acabar, recorda al Sr. Florensa que quan el valent a l‟hora de prendre decisions, però que la llista seu Grup formava part del govern municipal i ell ha- 2464 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 via de polemitzar amb els grups de l'oposició que li de pronunciar-se sobre: 1. La catalogació, preservació retreien el retard del Projecte Jove, ella sempre deia i protecció de l'alzinar del vessat barceloní, ubicat al que les coses ben fetes triguen a materialitzar-se i Parc d'Atraccions del Tibidabo. 2. Aturar la llicència que els processos a vegades són més lents del que d'obra que suposa la destrucció de l'alzinar per execu- un voldria. Conclou que és veritat que els processos tar l'obra civil i tècnica de la Muntanya Russa. 3. L'a- no són ràpids, però creu que tenen una bona experi- plicació de moratòria urbanística i/o la paralització de ència en la combinació simultània de disseny i acció. la instal·lació de la Muntanya Russa al Parc del Tibi- El Sr. Narváez expressa el vot contrari del PSC, la dabo, de totes aquelles obres en execució i en previ- Sra. Mayol expressa el vot contrari d‟ICV-EU i A, el sió d'execució en el Cim del Tibidabo, en el Parc d'A- Sr. Puigdollers expressa el vot contrari de CIU, la traccions del Tibidabo i a les zones del Parc de Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. Collserola urbanitzables, en tant no es declari Collse- Florensa expressa el vot favorable d'ERC. Es rebut- rola Parc Natural, s'hagi confeccionat els límits del ja. Parc, i legislat la seva protecció i preservació. Del Grup Municipal ERC: El Sr. Puigdollers explica que el 31 de març de 4. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i 2008 l‟entitat SOS Tibidabo es va dirigir a tots els Medi Ambient acorda instar al Govern Municipal a: membres del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat Impulsar una campanya per tal d'afavorir el compli- per demanar la celebració d‟una sessió extraordinà- ment de la normativa vigent referent a la identificació ria per debatre la instal·lació de la muntanya russa al i registre dels animals de companyia de la ciutat. Tibidabo i les seves conseqüències. El Sr. Florensa explica que el seu Grup creu que Assenyala que sol·liciten la convocatòria del Con- és important que les persones que tenen un animal sell de Medi Ambient i Sostenibilitat perquè ho de- de companyia li posin el xip i el registrin, com també mana una entitat de la ciutat i, a més, es tracta d‟un que l‟Ajuntament realitzi periòdicament campanyes consell de participació ciutadana. Manifesta que pro- que recordin aquest deure i promoguin aquesta ac- posen que el convoqui l‟alcalde, ja que creuen que tuació. és molt difícil aconseguir que el Consell es reuneixi a La Sra. Mayol manifesta que la Guàrdia Urbana fa petició d‟una quarta part del seus membres, atès que actualment inspeccions i el que en diuen "campa- la meitat són nomenats pel govern municipal. nyes" destinades a comprovar i identificar animals de La Sra. Mayol precisa que les explicacions del Sr. companyia. Explica que es dóna un termini de quinze Puigdollers són una mica inexactes. Informa que dies a comptar a partir de la data d'inspecció perquè l‟entitat SOS Tibidabo es va dirigir a ells per dema- s‟efectuïn les identificacions i els registres pertinents nar-los que, o bé l‟alcalde, o bé el Consell Municipal, dels animals, si hi ha incompliment de la normativa. convoquessin el Consell de Medi Ambient i Sosteni- També informa que tenen previst fer quatre cam- bilitat, i que la Secretaria d‟aquest Consell va assa- panyes en relació amb els animals de companyia bentar-ne totes les entitats que en formen part. As- d'aquí a final d'any. Les dues primeres es faran a senyala que, per fer aquesta sessió, n‟hi hauria prou l‟inici de l‟estiu: una per evitar els abandonaments i que una quarta part de les entitats del Consell ho l‟altra per promoure la recollida d‟excrements, ja que demanessin, però que cap entitat ni cap persona no sembla que a l‟estiu hi ha un major relaxament dels ho ha sol·licitat. Afegeix que, a banda d‟això, SOS amos dels animals en aquest aspecte. Les altres Tibidabo ha tingut l‟oportunitat de debatre aquest dues es faran a la tardor: una en relació amb tema amb la presidenta del parc d‟atraccions, la re- l‟adopció i l‟altra referent al compliment de la norma- gidora Sara Jaurrieta. tiva d'identificació i registre dels animals. Diu que El Sr. Puigdollers no entén que el govern munici- aquestes campanyes es faran conjuntament amb les pal i el seu alcalde deneguin la demanda d‟una enti- entitats proteccionistes i donant suport a algunes tat per debatre un tema en un consell de participació, activitats, com per exemple al Saló pel Benestar i la tenint en compte que les decisions del Consell de Defensa dels Animals que organitza l‟ADDA. Afirma Medi Ambient i Sostenibilitat no són vinculants i que que tot això ho explicaran amb més detall a la reunió el govern municipal parla sempre de promoure la del Consell de Convivència, Defensa i Protecció dels participació. Insisteix en el fet que el 50% de repre- Animals de principis de juliol. sentants d‟aquest Consell són nomenats pel govern El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, municipal i, per tant, és molt complicat aconseguir el la Sra. Mayol expressa el vot favorable d‟ICV-EU i A, suport d‟una quarta part dels seus membres per con- el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU, la vocar-lo. Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. La Sra. Mayol indica que no és exacte que el 50% Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. del Consell siguin persones nomenades pel govern municipal i que, en qualsevol cas, l‟entitat SOS Tibi- b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- dabo no ha obtingut el suport de cap altra entitat. tucional Afegeix que els membres d‟aquesta entitat han dis- c) Precs posat d‟espais per debatre-ho i el govern municipal els ha escoltat. Del Grup Municipal CIU: Es dóna per tractat. 5. Que l'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, com Del Grup Municipal ERC: a president del Consell Municipal de Medi Ambient i 6. Que es publiquin les dades del Comptador 2007 Sostenibilitat, atengui la petició de SOS Tibidabo i de l'Agència d'Energia de Barcelona. convoqui una sessió extraordinària del Ple del Consell El Sr. Florensa llegeix el prec. Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat per tal de La Sra. Mayol informa que aquestes dades es pu- debatre els temes proposats per SOS Tibidabo per tal blicaran en breu. Manifesta que fa falta un any de NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2465 decalatge entre que s‟obtenen les dades i es publi- Explica que les zones més afectades són aquelles quen, i admet que aquest any hi ha hagut un retard on hi ha les condicions adients perquè les rates hi superior a l‟habitual a causa dels canvis organitzatius visquin: aliments i refugis per als caus. Diu que per que s‟han produït a la Direcció d'Energia i Qualitat això es troben més fàcilment en solars i immobles Ambiental. abandonats, parcs amb molta afluència i llocs on es Es dóna per tractat. concentren comportaments incívics. Afirma que és impossible eliminar les rates de la d) Preguntes ciutat perquè formen part de la cadena tròfica de la ciutat; tenen predadors, però també elles fan una Del Grup Municipal CIU: funció de predació, i a més es reprodueixen d'una 7. Atès que el projecte d'estabilització de les plat- manera extraordinària. Afegeix que l‟únic que es pot ges de Barcelona preveia entre altres el tancament fer és minimitzar-ne l‟impacte amb la millora i de la rampa d'arsena ubicada enfront de la Base l‟increment dels mecanismes de control i prevenció. Nàutica, que vam sol·licitar que es mantingués: En Explica que hi ha zones que tenen especialment quin estat es troba actualment aquest projecte pel vigilades, perquè saben que són més susceptibles que fa referència a la rampa? de presentar aquest problema. El Sr. Blasi formula la pregunta. La Sra. Balseiro suposa que això del cens és una La Sra. Mayol recorda que aquest tema es va de- broma. Manifesta que el seu Grup creu que en batre i que es va acordar que hi hauria una rampa aquests espais que són més susceptibles de tenir pública. Diu que cal eliminar la que hi ha actualment una major presència de rates és fonamental garantir- perquè s‟ha convertit en un port encobert de pesca- hi un estat òptim de neteja. dors. Informa que en aquests moments l‟Ajuntament Explica que en determinats districtes, com el de estudia si és millor col·locar-la a ponent o a llevant, i Sant Andreu, és un dels aspectes que apareixen tan bon punt s‟acabi el projecte, es trametrà al Minis- reiteradament a les audiències públiques que s‟hi teri perquè la construeixi. Afirma que la decisió de celebren. Manifesta que en alguns casos els veïns fer-la és ferma i que l‟Ajuntament ultima el projecte, han arribat a dir que quan han detectat rates i ho han que donarà a conèixer un cop estigui acabat. indicat a personal de l'Ajuntament de Barcelona, El Sr. Blasi demana que, a part de donar-lo a co- s'han trobat amb una resposta negativa per actuar nèixer als Grups Municipals, tinguin també en comp- davant d'aquest fet. Afirma que no vol responsabilit- te la Base Nàutica i la resta d‟usuaris públics que fan zar determinats responsables de la neteja o del man- servir la rampa sense finalitats furtives, ja que és teniment dels parcs i jardins de l‟eradicació de les l‟única rampa d‟accés públic que hi ha a les platges. rates en determinats indrets, però que sí que caldria D‟altra banda, admet que és un port encobert per a almenys garantir als veïns que tothom farà de corret- tres o quatre embarcacions furtives, però que amb ja de transmissió a l'hora d'indicar en quins espais una mica de vigilància i control es podria resoldre proliferen. aquest problema. Diu a la Sra. Mayol que li precisarà els espais que La Sra. Mayol respon que tenen en compte la Ba- en aquests moments no tenen un manteniment prou se Nàutica, que és, de fet, a qui més escolten. adequat per part de Parcs i Jardins, ja que sembla Manifesta que comparteix l‟opinió del Sr. Puigdo- que els mateixos treballadors s‟han negat a actuar llers que és millor situar la rampa a ponent i que se- mentre hi hagi rates, cosa que porta a una espiral gurament serà així, encara que els tècnics han que impedeix resoldre el problema. d‟acabar de valorar-ho. Afirma que ja sabien que és pràcticament impos- Afegeix que el canvi de lloc de la rampa no només sible identificar exactament el nombre de rates que hi es deu a la presència d‟embarcacions furtives, sinó ha a la ciutat de Barcelona, però que esperaven que també a raons de seguretat. com a mínim s‟haguessin detectat els llocs on se Es dóna per tractada. n‟ha intensificat la presència. Afegeix que també li Del Grup Municipal PP: agradaria tenir, si fos possible, perquè entén que no 8. 1. Quin és el nombre de rates i ratolins que hi és objecte d'aquesta Comissió, una ampliació de la ha a la ciutat actualment i quines són les zones més resposta de la Sra. Mayol, encara que sigui per es- afectades per la presència d'aquests animals? 2. crit, per part de la persona responsable d‟aquesta Quines han estat les mesures dutes a terme des del matèria, amb una especificació de les mesures adop- Govern Municipal i les actuacions futures previstes tades per evitar la proliferació de rates en determi- per eradicar definitivament la presència de rates i nats indrets de la ciutat. ratolins a la ciutat? La Sra. Mayol afirma que no feia broma quan La Sra. Balseiro assenyala que la pregunta té re- parlava del cens, ja que és el procediment que se lació amb el fet que alguns veïns han detectat rates segueix per conèixer la població d'animals en una en determinats indrets de la ciutat. zona. Afegeix que és evident que no en faran cap, La Sra. Mayol afirma que els tècnics diuen que és perquè no es gastaran diners en això i el que cal és totalment impossible saber el nombre de rates que hi eliminar les rates en la mesura que es pugui. ha a la ciutat. Indica que l‟única manera de saber-ho Diu a la Sra. Balseiro que quan estigui assabenta- seria fer-ne un cens, cosa que significaria capturar da d‟un problema d‟aquest tipus en algun lloc con- les rates, marcar-les i al cap d‟un temps tornar-les a cret, a banda de fer la pregunta, es posi en contacte comptar, i no pas eliminar-les. Afegeix que costaria amb ella o el gerent, ja que a la Comissió hi ha regi- més fer un cens que tot el dispositiu de vigilància i de dors de districte. Explica que el procediment que se zoonosi de què es disposa per fer front a aquest segueix en aquests casos és que el personal de problema. l‟Agència de Salut Pública fa visites periòdiques a les 2466 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 zones identificades com de més risc, avalua la situa- passejar per les platges de la ciutat i va trobar que ció en cada cas i els elements que afavoreixen la algunes, com les de Bogatell i la Nova Mar Bella, presència de plagues, i amb motiu de cada incidèn- tenen una amplada insuficient per absorbir l‟ús que cia es fa una inspecció a la zona. A continuació és possible que es doni en els propers mesos. Asse- s‟estudia quin és el focus del problema, i l‟Agència nyala que confia que no arribi una tempesta a l‟últim de Salut Pública demana a altres departaments i moment i s‟emporti la poca sorra que hi ha en deter- serveis que prenguin mesures; si el problema té a minats punts. veure amb la neteja, es diu a Parcs i Jardins que cal La Sra. Mayol aclareix que quan parla de condici- fer una neteja especial de la zona. Afegeix que en ons òptimes ho fa en relació amb l‟estat actual de les aquests casos de detecció d‟evidències o indicis de platges. Afirma que les platges de Barcelona estan rates a la via pública, es fan revisions periòdiques als en obres, tot i que no de manera permanent perquè punts afectats fins que se soluciona el problema, i la aleshores no es podrien utilitzar. Indica que només hi periodicitat de les actuacions depèn de cada cas ha una platja que està acabada del tot, que és la de concret. la Barceloneta, on s‟han fet les obres d‟estabilització Afirma que se segueix el mateix procediment quan i l‟aportació de sorres que es va pactar amb el Minis- la queixa procedeix dels veïns, que han d‟adreçar-se teri de Medi Ambient. Informa que en total s‟aportarà a l‟Agència de Salut Pública. Diu a la Sra. Balseiro un milió de metres cúbics, que és el doble de la sorra que si els indica el lloc on hi ha el problema, ho co- que hi ha ara. Manifesta que ni Bogatell, ni Nova Mar municaran a l‟Agència de Salut Pública perquè actuï. Bella, ni Mar Bella presenten ara l‟estat que tindran Conclou que aquest problema es dóna a diferents després de les obres, però que aquest any no s‟ha llocs, com al passeig de Sant Joan, que és un focus patit especialment en comparació amb els darrers permanent que s‟ha de vigilar molt, però que no s‟ha anys. Reitera que la situació no és òptima en relació detectat que a la ciutat hi hagi més rates ara que fa amb el que es tindrà en el futur. un any. D‟altra banda, recorda que l‟única vegada que La Sra. Balseiro manifesta que, en qualsevol cas, l‟Ajuntament de Barcelona ha pagat amb diners pro- espera l'ampliació de la documentació per escrit, pis sorra per a les platges de Barcelona va ser l‟any amb una explicació detallada sobre el nombre d'ac- 2002, quan van patir uns onze temporals, l‟últim a tuacions que hi ha hagut en els últims mesos i si s‟ha finals de maig, quan governava el Partit Popular i era detectat una intensificació del problema a determi- ministre de Medi Ambient el Sr. Matas. nats indrets de la ciutat. La Sra. Balseiro replica que justament va ser a La Sra. Mayol respon que ja ho demanarà a partir d‟aquella tempesta que es va acordar que a l‟Agència de Salut Pública. partir d‟aleshores el Ministeri de Medi Ambient as- Es dóna per tractada. sumiria el cost de les aportacions de sorra de les 9. Quin és l'estat que presenten les platges de diferents platges, no només les de Barcelona. Barcelona pel que fa al seu nivell de sorra; quantes La Sra. Mayol contesta que el fet objectiu és que han requerit o requereixen una aportació de sorra l‟única vegada que l‟Ajuntament ha finançat la repo- extra per afrontar aquest estiu; quina és l'Administra- sició de sorres –amb 40 milions de pessetes– a la ció responsable de fer-ho i el seu cost? ciutat de Barcelona ha estat quan a l‟Estat governava La Sra. Balseiro explica que la pregunta està rela- el Partit Popular. cionada amb els efectes de les darreres tempestes. La Sra. Balseiro li respon que té una memòria se- Afirma que saben que la responsabilitat directa lectiva. d‟aquest tema recau en el Ministeri de Medi Ambient, Es dóna per tractada. però que volen saber si hi ha un compromís per tal Del Grup Municipal ERC: de garantir entre tots plegats que les platges de Bar- 10. Per què no es produeix la recollida selectiva celona estiguin a un nivell òptim. efectiva a les dependències municipals de plaça La Sra. Mayol contesta que les platges de Barce- Sant Jaume i quines accions preveu emprendre el lona tenen un bon nivell de sorra, tot i que estaran govern municipal per a garantir el correcte funciona- molt millor un cop s‟hagi enllestit l‟estabilització i la ment de la recollida selectiva? reposició de sorra a la major part de les platges. Diu El Sr. Florensa explica que, tot i que a les dife- que a la Barceloneta ja es van acabar les obres l‟any rents plantes de l‟Ajuntament hi ha instal·lats diver- passat i s‟hi va aportar la sorra corresponent, i que a sos bujols per a la recollida selectiva, tal com marca les altres platges s‟hi farà una aportació addicional el programa "Ajuntament sostenible", han detectat que les ampliarà considerablement un cop acabada que quan l‟empresa de neteja fa la recollida ho abo- l‟estabilització. Afirma que, tot i això, aquest estiu no ca tot a la mateixa bossa d‟escombraries. hi ha cap problema de sorra a les platges en compa- La Sra. Mayol admet que, malgrat l‟impuls que es ració amb els anys anteriors. Afegeix que hi havia un va donar l‟any 2002 i el 2004 al programa "Ajunta- petit dèficit a Bogatell, però que s‟ha fet una aportació ment sostenible" i, sobretot, a la recollida selectiva, de sorra que havia quedat acumulada a una part de la ara hi ha un nivell de relaxament que cal millorar. Diu mateixa platja de Bogatell i a Nova Icària, per la qual al Sr. Florensa que, per no allargar-se, li pot donar cosa no fa falta que el Ministeri de Medi Ambient hi per escrit les dades de quants bujols hi ha per nom- faci una aportació addicional. Conclou que aquest bre de treballadors, la feina que es du a terme pel estiu les condicions de les platges són òptimes. que fa al foment de la recollida i la separació de les La Sra. Balseiro manifesta que hauria agraït que funcions entre el personal de neteja i els treballadors es parlés de les actuacions de cara al futur i que municipals, i el nombre de papereres que hi ha a les lamenta que la situació actual de les platges mereixi dependències municipals per fer la recollida selecti- la consideració d‟òptima. Explica que ahir va anar a va. NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2467 Afirma que no li consta que es barregin els con- e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup tinguts dels diferents tipus de contenidors, però que sí que han detectat una sèrie de disfuncions: s‟ha Del Grup Municipal CIU: tendit a una certa relaxació en la separació dels 11. (M0711/2808) En relació a la Declaració de residus ―en aquest sentit, es farà una nova cam- Grup que es va aprovar el 23 de gener de 2008, panya que recordi l‟obligació de gestionar correc- relativa a l'elaboració d'un estudi sobre els costos de tament aquest procés, tant dirigida als treballadors portar aigua des del Port d'Almeria fins al Port de municipals com als qui s‟ocupen de la recollida―; hi Barcelona: Que el govern municipal informi de l'estat ha una certa resistència a ubicar bujols en determi- de compliment de l'acord pres la Comissió de Soste- nades dependències municipals amb valor patrimo- nibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient celebrada el nial; la ruta externa de recollida de plàstics i vidre 23 de gener de 2008. fora de les cases consistorials dificulta una mica El Sr. Puigdollers demana saber l‟estat de com- aquesta tasca. Afirma que si l‟Ajuntament no fa les pliment d‟aquest acord. coses ben fetes, no pot exigir als altres que ho fa- La Sra. Mayol contesta que no s‟ha complert per- cin. què, com ja els va explicar el dia que es va aprovar, Manifesta que, a banda de les correccions que cal això no és competència d‟ells. Afirma que si hagués fer, ja s‟ha encarregat una nova auditoria –l‟última va estat competència seva, probablement ho haurien fet, ser el 2004 i es va acordar fer-ne una cada quatre encara que no hi haguessin donat suport. Diu que al anys– per conèixer l‟estat de la separació dels resi- seu dia els va suggerir que portessin aquest acord al dus el 2008. Parlament de Catalunya, que és el lloc on s‟ha de Conclou que accepta que la situació no és òptima debatre. Recorda al Sr. Puigdollers que l‟acord signat i que cal prendre mesures, però que no li consta que en Junta de Portaveus estableix que de les declaraci- es barregin els diferents tipus de residus. Afirma que ons de grup se‟n deriva un mandat de naturalesa i si és així, hi ha un error de procediment que cal cor- exigència política, no jurídica. Afegeix que política- regir. ment van considerar que no havien de fer-ho. El Sr. Florensa aclareix que es tracta d‟una per- Es dóna per tractada. cepció visual i no d‟una crítica global, perquè els consta que els bujols hi són. No obstant, demana VI) Mocions que es verifiqui que l‟empresa que s‟ocupa d‟aquesta tasca la faci com cal. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- Es dóna per tractada. sidència aixeca la sessió a les vint hores i trenta-cinc minuts. Comissió de Seguretat i Mobilitat Acta de la sessió celebrada el dia 19 de juny de I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior 2008 i aprovada el dia 17 de juliol de 2008 S'aprova. A la sala President Lluís Companys de la casa de II) Part Informativa la ciutat, el 19 de juny de 2008, s'hi reuneix la Co- missió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència de a) Despatx d'ofici la Ima. Sra. Emma Balseiro Carreiras. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Assumpta Escarp i En compliment de l'article 63.1 del Reglament or- Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Montserrat Sán- gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- chez i Yuste, Sara Jaurrieta i Guarner, Immaculada güents: Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, Rai- 1. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat mond Blasi i Navarro, Eduard Freixedes i Plans, Del gerent municipal, de data 28 de maig de 2008, Francina Vila i Valls, Alberto Villagrasa Gil, Joaquim que adjudica a la societat Ombuds Compañía de Mestre i Garrido i Ricard Martínez i Monteagudo, Seguridad, SA el contracte de serveis per a la vigi- assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. lància i control de l'accés a l'edifici de l'Àrea de Pre- Jordi Cases i Pallarès, que certifica. venció, Seguretat i Mobilitat situat a la plaça de Car- S'obre la sessió a les nou hores i trenta-vuit mi- les Pi i Sunyer, 8-10, per als exercicis 2008-2009, i nuts. per un import de 47.000 euros. 2468 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 2. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat la ciutat, i creu que val la pena aprofitar aquest esde- Del gerent municipal, de data 27 de maig de 2008, veniment per fer-lo més visible amb actes festius i que declara desert el contracte de la realització de multitudinaris. En aquest sentit, considera que es tasques al magatzem central del Servei de Preven- podria aprofitar la Mercè per fer-ho i no només els ció, Extinció d'Incendis i Salvament i els serveis me- tres dies d'octubre proposats. cànics de la Unitat muntada de la guàrdia urbana de El Sr. Martínez també expressa la seva felicitació Barcelona, en no haver-se presentat cap licitador. al cos de bombers i remarca la seva trajectòria com a una de les institucions més ben valorades pel con- junt de la ciutat. Arran d'això, recorda que, ahir ma- b) Mesures de govern teix, es va establir un debat sobre la necessitat i l'o- portunitat que la ciutadania recuperi els valors en A la Comissió: relació a la seva ciutat, el sentiment de pertinença, 1. Commemoració del 175è aniversari de Bom- en resum, i molt probablement bombers és una de bers de Barcelona. les institucions que hi contribueixen; i entén que fóra La Sra. Escarp presenta la mesura de govern fent un error que l'equip de govern intentés apropiar-se'n un breu repàs al que han estat aquests cent setanta- com a mèrit propi aprofitant aquesta celebració. cinc anys de Bombers de Barcelona. Informa que Demana, per tant, que l'organització d'aquest aquesta celebració per retre homenatge a la història i 175è aniversari s'emmarqui sota el paraigua de la la feina diària d'aquest cos s'ha plantejat amb un imatge de bombers, tal i com passa amb la Cursa, i seguit d'actes commemoratius. Els actes, previstos intentar defugir altres protagonismes. Igualment, per als dies 23, 24 i 25 d'octubre, s'emmarquen en destaca que presenten els actes previstos per a l'oc- les categories d'institucionals, de formació tècnica i tubre com un programa tancat i, contràriament, con- per a la ciutadania que pretenen reforçar el lligam sidera que hauria de ser un programa obert, que entre la ciutat i aquest cos i explicar els canvis que permetés que tots els grups d'aquest consistori po- ha anat experimentant durant aquests anys, i per guessin aportar-hi alguna cosa i també les entitats. això es busca la màxima participació de la ciutada- El Sr. Mestre celebra l'aniversari de la fundació del nia. cos de bombers, i en destaca també l'alta valoració El vessant institucional inclou un acte protocol·lari que rep per part de la ciutadania i, sens dubte, per al Saló de Cent que marcarà l'inici de les celebraci- part d'aquesta corporació municipal. Fa notar la vo- ons, i es lliuraran mencions honorífiques i medalles a luntat de servei del cos, i el seu lligam estret a l'evo- persones i entitats relacionades amb el cos. Els ac- lució de la història de la ciutat, molt vinculat a la cre- tes de formació tècnica es concreten en la jornada ació dels serveis municipals moderns i que ha "La gestió dels serveis de bombers. Present i futur" evolucionat, també, en paral·lel. Remarca que en el que planteja una reflexió entorn les diverses mane- PAM 2003-2007 es va prendre l'acord de fer una res d'entendre la gestió dels serveis de bombers oferta pública de 30 places anuals per a bombers, i segons diversos models arreu del món. Finalment, el mai no han deixat de posar de manifest la necessitat dia 25 d'octubre se celebraran els actes oberts a la i l'acord que aquesta oferta s'ampliï, i actualment hi ciutadania amb un seguit d'activitats a l'avinguda ha la previsió d'incorporació de 45 nous bombers a Maria Cristina que abasten tallers de rescat de vícti- l'any, amb la qual cosa, d'aquí a un parell d'anys, mes d'accident de trànsit, rescat en alçada, utilització pràcticament el 50% de la plantilla s'haurà renovat i, d'extintors d'aigua i pautes a seguir en cas d'incendi. per tant, serà una millora considerable per a la seva El Sr. Blasi comparteix la satisfacció perquè el cos eficàcia. de bombers de l'Ajuntament arribi a aquesta celebra- Vol destacar, finalment, que recentment s'ha reco- ció. Observa que durant aquest període tan llarg s'ha negut una reivindicació històrica del col·lectiu de anat canviat el model i la metodologia i s'ha produït bombers, que és la reducció de l'edat de jubilació, la professionalització dels membres del cos, cosa amb tots els drets, als seixanta anys, i als cinquanta- que significa l'augment d'inversió en formació; la- nou en el cas dels membres que acreditin 35 anys de menta, però, que no es presentin més dones a les servei en actiu. convocatòries. Quant als objectius de la celebració, Pel que fa al contingut concret de la mesura de s'hi mostra plenament d'acord, tot i que voldria que govern, el seu grup considera que la celebració d'a- no fossin només puntuals per a aquest esdeveni- quest aniversari ha de ser un moment per reconèixer ment, sinó que es mantinguessin a fi d'incrementar la la tasca d'aquest cos i per agrair-la i, a més, que conscienciació i fomentar la pedagogia entre la ciu- aquesta proposta faci compatible i vulgui compaginar tadania a fi d'evitar conductes de risc; reforçar entre la celebració institucional i la ciutadana. els menors les bones pràctiques per prevenir situaci- La Sra. Escarp, després d'agrair les intervencions ons de perill o l'enfortiment de les relacions amb la anteriors, precisa que han volgut presentar aquest resta de serveis de bombers de l'Estat espanyol i punt com una mesura de govern per poder explicar i internacionals a fi de generar sinergies positives i debatre i rebre els suggeriments que s'hi vulguin intercanvi de coneixements. aportar. De tota manera, no es mostra partidària de Conclou amb una observació sobre la brevetat de fer la celebració coincidint amb les festes de la Mer- l'horari dels actes programats per als ciutadans. cè, tal i com ha apuntat el Sr. Villagrasa, atès que El Sr. Villagrasa felicita, d'entrada, el cos de bom- tenen tanta entitat per elles mateixes que acabarien bers per aquest aniversari. Addueix que aquest cos diluint-la. Pel que fa al foment de la pedagogia que és força desconegut, ningú no se'n recorda fins que cal fer entre la ciutadania, manifesta que es fa a tra- el necessita, però és un servei format per professio- vés de les accions preventives que el cos duu a ter- nals que funciona molt bé, i significa un orgull per a me durant tot l'any a les escoles, o a les empreses, i NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2469 aquest és un dels aspectes que s'ha tingut més vo- on s'ha fet un estudi en un radi molt ampli i, ara, s'a- luntat de reforçar. gafarà un àmbit més restringit. Informa, tot seguit, que en la convocatòria d'en- Conclou que la proposta de noves places regula- guany de 45 places s'ha incorporat la discriminació des amb l'ampliació de l'Àrea Verda suposarà un positiva pel que fa a la incorporació de dones al cos. increment del 37% d'espai reservat o preferent per La presidenta de la Comissió tanca el torn d'inter- a veïns especialment pel que fa a les places mixtes vencions sumant-se a la felicitació dels grups al cos –prioritàriament per als veïns i per a la resta dels de bombers per la celebració del seu 175è aniversari. vehicles amb el pagament de la taxa convencional–; i Es dóna per tractada. que el nou límit de l'àrea verda inclou barris de tots districtes llevat de Ciutat Vella i l'Eixample. c) Informes El Sr. Blasi, després d'agrair la presentació de l'in- forme, observa que ja en tenien coneixement pel A la Comissió: mitjans de comunicació, com sol passar. Igualment, addueix que, tal vegada, aquesta no és la comissió 2. Ampliació de l'Àrea Verda a Barcelona. on cal dur aquest assumpte, sinó que fóra més adi- El Sr. Narváez presenta aquest informe sobre ent la d'Hisenda atès que l'establiment de l'Àrea Ver- l'ampliació de l'Àrea verda i recorda que l'Ajuntament da és una mesura recaptatòria per part de l'Ajunta- de Barcelona es va manifestar en el sentit que no- ment que no té la contrapartida d'una millora de la més acceptaria ampliacions en cas que els veïns circulació i per tant de la mobilitat, que era un dels d'un territori ho demanessin; i aprofita per remarcar principals beneficis que s'esgrimien en implantar-la, i l'acollida positiva de la implantació d'aquest model aprofita per recordar que el seu grup continua recla- d'estacionament per part dels veïns que va provocar, mant-ne la gratuïtat per als veïns. Amb tot, reconei- de forma immediata, la desaparició d'un 13% del xen que és una bona idea si està ben gestionada i trànsit en aquestes zones. Insisteix, doncs, que es aprofita per preguntar què s'ha fet amb els 30 milions tracta d'una actuació ambientalista, a favor d'una d'euros de recaptació del període 2007, que es va dir ciutat més confortable i en contra de la congestió que serviria per a millorar la mobilitat de la ciutat en atès que significa un argument de desincentivació a general. l'ús de vehicle privat. El Sr. Villagrasa destaca que aquesta ampliació Seguidament, i en referència al document sobre que es proposa incideix bàsicament en les àrees aquesta ampliació que s' ha repartit en començar la mixtes, i recorda que el seu grup sempre ha defensat sessió, indica que, posteriorment a la seva elabora- que l'àrea verda sigui exclusiva per als veïns, que és ció, han arribat a l'Àrea de Mobilitat noves demandes la seva finalitat. de Sarrià, Sant Ramon i Vila Olímpica que no han Admet que han criticat molt el sistema, bàsica- estat recollides però que també seran incloses en ment pel que fa seu establiment, que ha d'anar l'estudi. acompanyat d'un estudi de la disponibilitat d'aparca- Concreta que en el seguit de paràmetres que cal ments públics subterranis i del transport pública que analitzar per implantar noves zones hi ha la densitat hi ha a la zona. Entén que els veïns estiguin contents de població, l'activitat terciària de la zona, l'índex de per la implantació d'aquestes zones, però signifiquen pressió d'estacionament, l'ocupació pagada de la un maldecap afegit per als forans, atès que per a ells zona blava –si n'hi ha– i la pressió d'estacionament és el mateix que una àrea blava. Reitera el seu posi- en les zones frontera. Tot seguit, i per referir-se a cionament quant a què s'hauria de donar el mateix aspectes tècnics com ara la classificació per zones tractament als titulars dels comerços que als veïns de prioritat d'actuació, remet als assistents a consul- d'aquestes zones, atès que paguen uns impostos per tar el document, on es defineixen les àrees de la poder exercir-hi una activitat econòmica i han de ciutat en funció d'aquest paràmetre. Igualment, hi tenir els mateixos drets. Arran de l'afirmació del Sr. consten les peticions que han rebut dels veïns i dels Narváez que moltes d'aquestes àrees verdes s'han districtes, algunes de les quals són petits ajusta- fet a petició dels veïns, aprofita per recordar que els ments en àrees verdes, i altres són demandes de veïns també han demanat que hi hagi diferents sis- nova creació. Posteriorment, i en plantejar tots els temes de pagament, com ara anualment o semes- requeriments tècnics per a la implantació de l'àrea tralment i no diàriament o setmanal com és ara. verda, s'estudia l'ordenament integral de la zona pel Conclou la intervenció remarcant que la seva críti- que fa a la ubicació de contenidors, parades d'auto- ca a la gestió de l'Àrea Verda és que només sigui per bús o aparcaments de motocicletes entre altres, a als veïns i se n'excloguin els comerciants; i que la banda d'establir la delimitació precisa que ha d'ocu- seva implantació sempre ha d'anar acompanyada de par la zona i, aquesta, és concretament la feina fan l'estudi de l'oferta d'aparcaments públics subterranis i actualment els tècnics de BSM i, amb molta probabi- del servei de transport públic a la zona. litat, a primers de l'any vinent serà efectiva una pri- El Sr. Martínez fa notar que ordre del dia s'ha in- mera fase d'implantació d'àrea verda, mentre que les crementat amb tres punts: l'aniversari del cos de tres zones que ha esmentat al principi i que no figu- bombers, que se celebrarà a l'octubre; un accident al ren en el document encara estan en fase d'estudi. moll del Morrot; i el pla d'ampliació de l'àrea verda, Seguidament, vol destacar dos casos concrets per que ja s'ha presentat a la premsa, i que no s'aplicarà la seva singularitat, un és una petita zona de Pedral- fins al gener de 2009, del qual no es concreten ni els bes on s'està estudiant la possibilitat d'implantació de carrers. Igualment, ahir mateix, l'alcalde va presentar l'àrea verda o, fins i tot, una zona regulada per als un pla de renovació de semàfors i, en canvi, no se'n veïns que pateixen una gran pressió per part de la diu res en aquesta comissió; estan a punt de presen- zona universitària; l'altre cas és a la Vall d'Hebron, tar un informe sobre accions que es duran a terme 2470 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 amb el parc de motocicletes i, tampoc, no n'informen Quant als nous semàfors, puntualitza que no n'han aquí. Entén, per tant, que aquesta actitud no és posi- parlat encara perquè el jurat va decidir ahir mateix tiva per a la ciutat, atès que no es tracta cap as- quin model era l'escollit, i que s'implantaran a partir sumpte que, realment, sigui important per al dia a dia de l'any vinent, atès que estan vinculats a un expedi- dels ciutadans, ni dels compromisos que no s'han ent de millora de les instal·lacions semafòriques que complert, i només parlen de projectes a mitjà i llarg està a concurs públic, i mentre no hi hagi un licitador termini. que el guanyi no es començaran a fabricar. Atès aquest estat de coses, doncs, pensa informar El Sr. Blasi lamenta que, una vegada més, aquest primer a la premsa de la seva opinió sobre l'amplia- assumpte s'hagi presentat abans als mitjans de co- ció de l'àrea verda i, posteriorment, l'expressarà en municació i, posteriorment, a aquest fòrum de debat. aquesta comissió. Insisteix que l'àrea verda, a dia d'avui, és un ins- El Sr. Mestre considera que aquesta mesura que trument recaptatori al servei de l'Ajuntament i amb avui es presenta, tot i haver estat molt discutida pels una mala gestió; i manté l'afirmació que no s'ha con- grups de l'oposició, ha tingut èxit, tal i com confirmen vertit en un aparcament veïnal al servei dels ciuta- les peticions dels veïns, i es pot qualificar com un dans. Entén que Barcelona ha de creure més en el encert del govern municipal, motiu pel qual ara se'n transport públic i donar alternatives a l'ús del vehicle proposa l'ampliació; i està convençut que aquesta privat, i l'àrea verda no ha contribuït a resoldre cap actuació continuarà tenint efectes positius sobre la dels tres problemes per als quals es va implantar: ni mobilitat a la ciutat i una millor ordenació de l'espai és més fàcil aconseguir aparcament, ni ha millorat públic. Òbviament, aquesta ampliació ha d'anar significativament la mobilitat de la ciutat, i tampoc no acompanyada d'altres mesures orientades a fer una han disminuït els índex de contaminació. mobilitat més sostenible com ara la implantació de El Sr. Villagrasa addueix que la mateixa crítica zones 30 i la millora del transport públic entre altres. que ha fet avui aquí, és la que ja va fer fa un any. Finalment, vol destacar dos aspectes de balanç, Que aquestes àrees són una font de recaptació ho d'una banda, constatar una reducció del 13% de la demostra que la previsió d'ingressos de l'Àrea Verda circulació de vehicles a les zones d'àrea verda exis- en els pressupostos se supera amb escreix. En tents i, d'altra banda, que les places d'aquestes zo- aquest sentit, voldria saber quant recapten exclusi- nes estan sent ocupades majoritàriament –per sobre vament dels veïns i quant de les places mixtes. Ob- del 95%– per veïns. Entén, per tant, que tot això, serva que en algunes àrees verdes d'ús exclusiva- juntament amb altres aspectes que ha destacat el Sr. ment veïnal hi ha força places buides, atès que molts Narváez, és motiu suficient per seguir impulsant usuaris disposen d'una plaça d'aparcament privat en l'ampliació de l'àrea verda. el seu mateix edifici; insisteix que, en gran part, tota El Sr. Narváez vol aclarir que no és una mesura la ciutat és una gran àrea blava disfressada de verd, de govern, sinó un informe; és a dir, s'informa d'al- i pregunta on s'ubicaran les places d'àrea blava que gun aspecte que consta en el Pla d'Actuació Munici- estan previstes en l'ampliació ja que les zones co- pal. mercials i turístiques de la ciutat ja en disposen. Discrepa que es tracti d'una mesura recaptatòria, i Entén, doncs, que la implantació de les àrees ver- creu que no calen més arguments atès que un 95% des és l'últim element quant a aspectes de mobilitat i, dels usuaris paguen un euro setmanal. Afirma que abans, cal reforçar el transport públic ja que a Barce- aquest sistema sí que soluciona problemes, tal i com lona hi manquen línies de metro perquè tingui tots demostra la demanda dels veïns. Quant a què es els seus districtes ben connectats i fins tot amb l'àrea destina la recaptació de l'àrea verda, informa que, metropolitana. juntament amb la de l'àrea blava, es finança el servei El Sr. Martínez vol precisar més la seva interven- Bicing. ció anterior i insisteix en la paràlisi de l'acció de go- Fa avinent que, des que s'ha posat en marxa l'à- vern en relació als assumptes de mobilitat té com a rea verda, en aquells barris en què l'aparcament resultat que es presentin mesures fantasma en regulat és exclusivament per a ús dels residents, es aquesta comissió. Recalca que no es qüestionen el produeix una gran demanda a fi que se'n puguin temps pel que fa a l'ampliació de l'àrea verda, sinó beneficiar persones pròximes encara que no visquin que presentin un informe primer a la premsa i des- a la zona, cosa que se soluciona amb la implantació prés a la comissió perquè, això, impedeix l'aportació de places mixtes. Informa, també, que estan estudi- de l'oposició. ant diferents sistemes de pagament de les àrees La presidenta de la comissió intervé per preguntar verdes. si hi ha alguna demanda per part dels veïns de revi- Al Sr. Martínez, li precisa que les primeres petici- sió del sistema, és a dir, demanda d'àrees verdes ons els van arribar el mes de novembre de l'any pas- exclusives, per exemple de l'Eixample o de Gràcia sat i, algunes, van arribar via Pla d'Acció de districte, on hi ha places mixtes. D'altra banda, pregunta si amb la redacció del PAD dels districtes, amb la qual han rebut peticions per part dels comerciants per cosa el procés de participació es va produir el mes beneficiar-se del funcionament d'àrea verda; si s'han de gener d'enguany; de manera que considera que, produït variacions respecte a l'horari i, finalment, si hi si pel juny ja es presenta aquest projecte que inclou s'ha fet cap valoració econòmica d'aquesta mesura. l'estudi de les peticions, ningú no s'ha adormit. Pel El Sr. Mestre vol considerar, d'entrada, que les que fa a la data de 2009, addueix que és el temps preguntes que fa la Sra. Balseiro adreçades al go- raonable per posar en marxa l'ampliació, que reque- vern són excepcionals i que no es convertirà en pràc- reix, entre altres coses, la formació de personal i tica habitual a partir d'avui atès que representa un l'adquisició de tecnologia. torn més d'intervenció per al Partit Popular. NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2471 En segon lloc, manifesta que entén les reticències de la Sra. Balseiro com ara que la recaptació es mul- dels grups municipals de CiU i del PP a considerar tiplicarà per sis no són certes. l'encert d'una mesura impulsada pel govern, però La Sra. Balseiro adverteix que, això, li ho haurà de creu que s'haurien de preparar millor els seus argu- demostrar i insisteix a reafirmar el que ha dit, i ob- ments a fi de no caure en contradiccions com ara, tal serva que durant un any no han tingut cap problema com ha fet el Sr. Blasi, d'acceptar que la implantació per intervenir en aquesta comissió i lamenta molt que de les àrees verdes és una bona mesura que dema- avui no se li respongui. nen els mateixos veïns, per negar-ho en el segon La Sra. Escarp reclama a la Sra. Balseiro que ac- torn de paraula; com tampoc no es poden negar fets tuï com a presidenta d'aquesta comissió i, com a absolutament contrastats com la reducció d'un 13% membre del Grup Socialista, demana que quedi de circulació de vehicles en les zones regulades i, aquesta darrera discussió reflectida en l'acta. per tant, una consegüent reducció d'emissions a Es dóna per tractat. l'atmosfera. 3. Activació del Pla d'Actuació d'Emergència Mu- La Sra. Balseiro vol aclarir que no ha volgut fer nicipal (PAEM) per a accidents greus en empreses cap valoració de l'ampliació de l'Àrea Verda, sinó que amb risc químic. s'ha limitat a formular unes preguntes i donar l'opor- La Sra. Escarp presenta al Sr. Pedreny, director tunitat a l'equip de govern de respondre-les, i no ha de Bombers i director tècnic de l'activació del Pla pretès de cap manera fer una intervenció addicional d'Actuació d'Emergència Municipal –PAEM– per a del seu Grup. accidents greus en empreses amb risc químic, a fi El Sr. Narváez se suma a la preocupació expres- que expliqui l'activació d'aquest Pla, l'informe del sada pel Sr. Mestre fa un moment, i confia sincera- qual tenen tots els presents, inclosa la pàgina d'am- ment que sigui tal i com la regidora acaba d'expres- pliació de les aportacions d'altres cossos que no sar. constaven en el document. Tot seguit, vol mostrar el seu desconcert perquè El Sr. Pedreny avança la seva pretensió de fer les apreciacions sobre l'àrea verda que aquí s'han una explicació sintètica de la intervenció del dia 23 posat de manifest són, sí més no, contradictòries de maig d'enguany a la terminal d'Adif del Moll del atès que s'ha dit que no hi ha qui aparqui a l'àrea Morrot pel trencament d'un contenidor de dimetilami- verda i, d'altra banda, que els carrers estan plens de na, un producte corrosiu, però no tòxic, i que acom- places d'aparcament buides. Insisteix, tanmateix, panya amb la projecció de transparències. que aparcar en aquestes zones és objectivament Indica que la darrera revisió del PAEM per a acci- molt més fàcil que abans; i, vist això, els ciutadans dents greus amb risc químic es va aprovar fa un coincideixen a demanar massivament la implantació parell de mesos al Plenari del Consell Municipal i ara d'aquestes places regulades, i precisament per està pendent d'homologació a la Comissió de Pro- aquest motiu poden presentar avui aquesta amplia- tecció Civil de la Generalitat. Cal dir que el planeja- ció. Entén, però, que darrere de l'actitud pròpia de ment d'emergències de la ciutat està totalment exe- l'oposició hi ha un aspecte que la transcendeix i és la cutat –el set plans d'actuació d'emergència municipal bondat objectivable del sistema. estan aprovats, vuit plans específics i un seguit de Pel que fa a l'acusació d'actitud recaptatòria per plans d'autoprotecció per a determinades activitats. part d'aquest ajuntament, precisa que el total en tota En aquest cas concret, es va activar el pla d'e- la ciutat és d'1,5 milions d'euros l'any, i només els mergència i es va posar en funcionament seguint aparells de parquímetre ja sumen un muntant molt una cronologia ajustada que, des de l'avís fins que més important. es van finalitzar les actuacions va passar un temps Lamenta les paraules del Sr. Martínez qualificant important, completament justificat per totes les fases aquest govern municipal d'inoperant –paralitzat, lite- del pla. Seguidament, esmenta un seguit de fets ralment– i rebat que, actualment, treballa tant o més remarcables com ara que des que es va produir l'a- que quan ell formava part del govern en l'anterior vís des de la terminal fins que va sortir el primer ve- mandat; i no entén la voluntat de repetir aquest ar- hicle del parc de la Zona Franca van transcórrer dos gument, més encara provinent d'una persona que ha minuts, i fins arribar al lloc de la intervenció van pas- estat en el govern i que sap els processos que cal sar vuit minuts. Vol remarcar que darrere d'aquesta seguir; i considera positiu explicar allà on calgui les cronologia hi ha un seguit d'actuacions que justifi- intencions i els projectes futurs. Assegura, per tant, quen la validesa i funcionalitat reals del pla d'emer- que aquest govern treballa a velocitat de creuer i gència, així com la complexitat de l'operació, que va lamenta que el Sr. Martínez estigui a l'altra banda de requerir un desplegament important quant a l'esta- la taula malgrat que respecta la seva decisió. bliment de mesures preventives, des de les destina- La Sra. Balseiro reivindica el seu dret a formular des a evitar que el producte tòxic acabés en la xarxa preguntes, fet que considera fins i tot un deure si de clavegueram i que atenyien a Clabsa, com les amb això pot aclarir les previsions del govern. Insis- que competien a l'Autoritat Portuària o els serveis teix que no ha fet cap valoració com hauria estat que actuen directament sobre la mobilitat com la preguntar què es farà amb la recaptació que, previsi- guàrdia urbana i els mossos d'esquadra. Una vegada blement, passarà dels vuit milions previstos abans de en marxa les primeres mesures per contenir la fuita i la implantació de l'àrea verda, a pràcticament multi- gestionar el trànsit, es fa la primera reunió del consell plicar-se per sis després de la formulació de l'ampli- assessor del pla, al qual es va afegir la Direcció de ació. Protecció Civil, a la Sala Conjunta del carrer Lleida El Sr. Narváez explicita la seva disconformitat amb de seguiment de l'operatiu per valorar l'estat d'emer- aquesta darrera intervenció que no està disposat a gència i determinar les mesures addicionals que respondre, entre altres motius perquè les afirmacions calia prendre, amb el suport en tot moment de la 2472 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 informació que rebien per part del cap d'operacions no en disposi, però la responsabilitat sempre és del de bombers que va coordinar les intervencions en el propietari del producte, la dimetilamina, en aquest lloc de l'accident. cas, aquest aspecte es va coordinar des de la sala Quant als recursos emprats en aquesta operació, de comandament. destaca que hi va haver 37 operatius de bombers Quant a la toxicitat del producte a què s'ha referit constantment en el lloc dels fets, incloent-hi els co- el Sr. Villagrasa, precisa que és tòxic per inhalació, i mandaments. El nombre total d'efectius de bombers la vaporització de la dimetilamina en aquest cas és que van intervenir va ser de 67 bombers i comanda- molt superior a la d'altres productes volàtils. En ments, i de 4 vehicles autobomba i un seguit de re- aquest sentit, les actuacions preventives que es van cursos de suport a la intervenció i material específic dur a terme van ser per evitar la vaporització del per a casos que impliquen risc químic. La guàrdia producte i per evitar que qualsevol font externa en urbana hi va desplegar dos-cents agents i 20 patru- provoqués la ignició. lles de mossos, i el SEM tres UCI mòbils en situació Pel que fa a les dotacions de bombers, precisa d'alerta constant. que la de Zona Franca està sempre en estat d'alerta, Una vegada es va aconseguir transvasar el con- que de mitjana consta de 17 persones. En aquest tingut del contenidor afectat, cosa que va requerir cas concret, a la zona de Teco-Morrot, els qui tenen grans mesures de seguretat atesa la inflamabilitat i el la responsabilitat d'actuació en cas de primera inter- poder corrosiu de la dimetilamina, i es va netejar la venció són els propietaris de la terminal, que dispo- zona, es va desactivar la fase d'emergència i es va sen d'un pla d'emergència interior que han d'activar i activar la d'alerta que va durar fins ben entrada la que ja inclou l'avís als bombers. matinada. La Sra. Escarp només vol afegir que la col·la- El Sr. Blasi agraeix aquesta presentació per part boració d'Adif i de l'Autoritat Portuària va ser correcta del Sr. Pedreny, i també a la Sra. Escarp per haver en tot moment, i afegeix, referint-se a l'apreciació del complert el compromís que va assumir en el plenari. Sr. Martínez, que és cert que sempre s'aprèn de les Tot seguit, pregunta per quin motiu no hi havia una emergències, però que és molt millor fer-ho dels bomba succionadora a les instal·lacions del port o simulacres. del parc de bombers de Zona Franca; i, també, si hi Es dóna per tractat. ha algun plantejament de futur sobre l'eliminació de la platja de vies, molt pròxima a la ronda Litoral i a d) Compareixences Govern municipal zona habitada i de pas de vianants. Igualment, pre- gunta pel funcionament del conveni entre l'Ajunta- III) Propostes a dictaminar ment i l'Autoritat Portuària i, en aquest cas, la res- posta i la col·laboració d'Adif com a part implicada en a) Ratificacions l'accident. b) Propostes d'acord El Sr. Villagrasa també dóna les gràcies per la presentació de l'informe a instàncies de la Sra. Es- IV) Part decisòria / Executiva carp, i remarca la rapidesa d'actuació dels bombers. Demana informació sobre la naturalesa del producte a) Ratificacions que va provocar l'emergència, que es va qualificar de b) Propostes d'acord corrosiu, però no tòxic, i que l'Institut de Toxicologia, c) Proposicions contràriament, qualifica la dimetilamina com a subs- tància tòxica. Pregunta si els bombers de guàrdia V) Part d'impuls i control tenen l'obligació d'estar-se a la zona portuària, o bé surten del parc de la Zona Franca, i si és el segon a) Proposicions / Declaracions de Grup supòsit el motiu pel qual no van acudir-hi els primers en el moment de l'avís. Del Grup Municipal CIU: Finalment, vol constatar els problemes afegits que 4. Manifestar la importància que les institucions provoca qualsevol incident a la zona portuària als públiques fomentin la seguretat vial. Instar a que el accessos a la ciutat pel litoral, fet que queda consta- govern municipal faci una campanya d'informació als tat amb l'acord d'aquest ajuntament de fer un estudi usuaris de taxi de l'obligatorietat de portar el cinturó per millorar els accessos a la ciutat. de seguretat. El Sr. Martínez agraeix l'informe i aprofita per feli- El Sr. Freixedes presenta la proposició en relació citar el cos de bombers per la seva actuació. Obser- al fet que, darrerament, alguns usuaris del taxi han va que es va tractar d'un accident aparatós però que, estat sancionats per la guàrdia urbana per circular sortosament, no va produir danys importants i, a sense cinturó de seguretat. Observa que, tot i que és canvi, ha suposat assolir un grau d'experiència per obligatori l'ús del cinturó, tal i com es recull en l'Or- actuar en una situació d'emergència. denança de circulació, també és cert que hi ha tole- El Sr. Mestre, al seu torn, felicita l'actuació dels rància amb què ni conductor ni els passatgers el implicats en el pla d'emergència i destaca l'excel·lent portin cordat. Entenen que l'aplicació de l'ordenança coordinació amb els efectius de la Generalitat i agra- és correcta, però, de tota manera, creuen que con- eix la presentació d'aquest informe. vindria, prèviament, fer una campanya d'informació El Sr. Pedreny vol aclarir, respecte al transvasa- als usuaris i sensibilitzar-los de la importància de l'ús ment del líquid, que el marc legal establert deixa en del cinturó. Remarca, tanmateix, que només sancio- mans de la propietat del producte la sistemàtica i la na la guàrdia urbana, atès que a l'àrea metropolitana disposició de tot allò necessari per realitzar actuaci- no es duen a terme sancions d'aquesta mena als ons d'emergència, cosa que no vol dir que bombers usuaris. NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2473 El Sr. Martínez manifesta que al seu Grup no li El Sr. Villagrasa observa que l'arribada del bon agrada la norma que obliga els passatgers del taxi a temps convida a fer un ús més intensiu de la bicicleta dur el cinturó cordat, assumeix el perill que compor- i, en aquest sentit, presenten la proposició que fa ta, però són conscients que resta mobilitat perquè no referència, d'una banda, a l'ús del sistema Bicing estan adaptats per ser cordats i descordats amb tenint en compte aquesta conjuntura i, per altra ban- agilitat i rapidesa, atès que els taxis són cotxes de da, a la possibilitat que els vehicles i les estacions sèrie. De tota manera, però, consideren que per so- del bicing puguin incloure publicitat a fi d'autofinan- bre de qualsevol altra reflexió cal complir la normati- çar-se tal i com passa en moltes ciutats. va, sobretot en benefici de la seguretat; i afegeix que El Sr. Freixedes avança el vot favorable a la pro- la millor campanya que es pot fer és que el mateix posició perquè, de fet, ja fa temps que plantegen el taxi instal·li un cartell amb aquesta informació. servei de Bicing nocturn, és a dir, l'ampliació del El Sr. Mestre també coincideix amb la necessitat servei a vint-i-quatre hores tots els dies de l'any. de fer una campanya de foment de l'ús del cinturó de Quant a la inserció de publicitat, consideren que és seguretat en els taxis, i anuncia que el Sr. Narváez una opció interessant que val la pena estudiar i, pel farà una proposta en aquest sentit a fi d'afinar la que fa a buscar solucions a la impossibilitat de retor- concreció de l'acord de la proposició que entén que nar les bicicletes en determinades estacions, sobre- respondrà millor, fins i tot, a la voluntat de la propos- tot a les zones de platges, estan absolutament d'a- ta de CiU. cord que cal estudiar-les amb urgència. Tot seguit, el Sr. Narváez confirma que ha fet una El Sr. Martínez manifesta que, dels tres punts de proposta al Grup de CiU amb l'afegit d'incloure en la la proposició, només estan d'acord amb el funciona- proposta l'Institut Metropolità del Taxi. Puntualitza, ment del servei en horari nocturn, fet que, d'altra tanmateix, que en vies urbanes, els taxistes, que no banda, estava previst en el plec de condicions. Cre- els passatgers, estan exempts d'usar el cinturó. uen, però, que aquesta implantació ha d'anar en la El Sr. Freixedes agraeix la unanimitat en tirar en- línia de la quotidianitat de l'ús de la bicicleta i no per davant aquesta campanya, i es mostra d'acord amb motius estacionals o en períodes especials. el suggeriment del Sr. Martínez de replantejar-se Es mostra en desacord amb què les bicicletes i les com establir l'ús del cinturó per part dels passatgers, estacions del Bicing puguin incloure publicitat atès com ara les persones grans a qui els pot costar molt que no són partidaris que hi pugui haver publicitat cordar-se'l, o els nens. Entén, per tant, que cal sen- pertot, és a dir, anar implementant serveis públics o sibilitzar els usuaris sobre l'obligatorietat de portar elements del paisatge urbà que se sostinguin amb els cinturons i plantejar una certa adaptació dels publicitat; una altra cosa són determinades proves sistemes de seguretat a la realitat. puntuals com és el cas del taxi-bicicleta. El Sr. Narváez recorda que totes les competències Tot seguit, i en referència al parc de bicicletes del en l'àmbit del taxi pertanyen a l'Institut Metropolità Bicing, precisa que s'hi apliquen els criteris següents: del Taxi, que ja va fer una campanya de distribució en el pla de Barcelona –no en el perímetre– funciona de seients inflables homologats per als nens. a partir d'un ordre antròpic, és a dir, a partir del des- El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, ordre es genera un ordre que no requereix interven- el Sr. Mestre expressa el vot favorable d‟ICV-EU i A, ció de trasllat de bicicletes d'una estació a una altra el Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CIU, el perquè el mateix sistema funciona mitjançant estaci- Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. ons petites i molt repartides en el territori; tot al con- Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova trari del que es fa ara, i posa com a exemple l'estació amb el redactat següent: de la plaça de Sant Miquel. Pel que fa al perímetre, Manifestar la importància que les institucions públi- cal un tractament específic que implica la retirada de ques fomentin la seguretat vial. Instar a que el govern bicicletes en bucle cap a les zones altes de la ciutat, municipal juntament amb l'Institut Metropolità del Taxi, cosa que permetria ajustar el sistema. Afegeix, però, faci una campanya d'informació als usuaris de taxi de que res d'això és possible sense un software especí- l'obligatorietat de portar el cinturó de seguretat. fic que, de moment, el servei no té. Del Grup Municipal PP: El Sr. Mestre manifesta que el seu grup votarà 5. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda ins- desfavorablement aquesta proposició perquè consi- tar al Govern municipal a: 1) Garantir el funciona- dera que el servei del Bicing encara està en expan- ment durant tota la nit del servei del Bicing amb oca- sió i que s'ha de consolidar. Evidentment hi ha molts sió d'esdeveniments específics i durant períodes de aspectes millorables que s'estan acordant, i les pro- vacances (Setmana Santa, estiu i Nadal), tot donant postes que avui ha fet el grup Popular poden ser a aquesta posada en servei del Bicing nocturn el considerades més endavant quan el servei estigui caràcter de prova pilot de cara a una propera exten- consolidat i plenament expandit. sió d'aquest horari a tots els dies de l'any. 2) Presen- El Sr. Narváez també emet el vot contrari del seu tar en el termini de tres mesos un estudi sobre la grup perquè considera, entre altres coses, que el possibilitat d'incloure publicitat en el servei del Bicing servei ha de tenir unes hores d'aturada a fi de fer les (parades i bicicletes), amb una memòria econòmica tasques de manteniment per garantir un funciona- que reculli la minoració que es produiria en les apor- ment òptim, i observa, d'altra banda, que no hi ha tacions de l'Ajuntament. 3) Donar solució al problema cap servei de transport públic enlloc que funcioni de l'entrega de bicicletes del servei del Bicing en els ininterrompudament les vint-i-quatre hores. Pel que punts més baixos de la ciutat, amb especial incidèn- fa la publicitat, entén que la ciutat no pot ser un camp cia en les platges durant l'estiu, el qual provoca la abonat per a la seva implantació, i en aquest sentit impossibilitat material de retornar-les per trobar totes Barcelona té uns criteris molt racionals i minimalistes les parades properes ocupades. i, si bé un excés de publicitat menysvalora i contami- 2474 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 na l'espai urbà, el mateix missatge publicitari també entenen que al bicing el percentatge d'anomalies és resulta menys efectiu. més important del que convindria. Remarca que la bicicleta és un mitjà de transport El Sr. Villagrasa informa que s'abstindran, d'entrada per a la vida quotidiana, cosa que fa que sigui mate- perquè manca l'enquesta sobre el grau de satisfacció rialment impossible traslladar immediatament les dels usuaris del Bicing i, en segon lloc, perquè creuen bicicletes d'estació en funció de la demanda, cosa que les auditories externes s'han de demanar per a que, d'altra banda, faria el sistema totalment insoste- assumptes més importants i no per a un servei que tot nible. Així doncs, aquest serà un problema inherent just arrenca i que, una vegada a l'any serà fiscalitzat al servei encara que, òbviament, és millorable. per l'oposició en l'anàlisi del compte general i, per llei, El Sr. Villagrasa rebat l'afirmació del Sr. Narváez totes les empreses tenen una auditoria externa, i en- respecte a què enlloc del món hi ha un servei de carregar-la, significa, també, posar en dubte els infor- transport públic que funcioni tot el dia ininterrompu- mes dels serveis jurídics o d'intervenció. dament, i tampoc no coneix cap sistema semblant al El Sr. Narváez avança el vot favorable a la proposi- del Bicing que funcioni com el de Barcelona, és a dir, ció en nom de la transparència ja que no tenen res a costa del municipi. Observa, també, que Barcelona per amagar i perquè no veuen cap inconvenient a què no és, tota ella, una ciutat que permeti un ús fàcil de es demani una auditoria externa per avaluar aspectes la bicicleta i anar segons a quins barris costa molt determinats del servei del bicing, cosa que, a més, d'esforç físic. redundarà en benefici de la qualitat del servei. Precisa que el que pretenien en presentar aquesta El Sr. Martínez agraeix els vots favorables, i es proposició era que s'anés implantant la filosofia del mostra d' acord amb el Sr. Narváez que l'auditoria plec de condicions, que no era altra que assolir la serveix a la transparència, sobretot perquè la realitat disponibilitat del servei les vint-i-quatre hores. En és molt difícil d'amagar, i aquesta és que el sistema referència a la publicitat, admet que respon a un bicing no funciona bé i que no és fiable. Insisteix que determinat model de gestió, però reporta el benefici aquesta fiabilitat que demanen no és del cent per de l'autofinançament del servei sense cap cost per cent, sinó que com a sistema de mobilitat quotidiana amb càrrec a diner públic. de la ciutat, no disposa de cap sistema aleatori d'ho- Finalment, insisteix que cal acarar el problema de raris que certifiqui el funcionament segons les fran- la impossibilitat de retornar les bicicletes en les esta- ges horàries, i a això se li ha d'afegir el caos derivat cions properes a les platges, i els demana que facin del manteniment del sistema i de l'atenció a l'usuari, alguna actuació en aquest sentit. ingredients tots ells que configuren un servei defici- El Sr. Narvaéz donava per suposat que el Sr. Vi- ent. Conclou que, tot plegat, ha convertit una bona llagrasa sabia que el Bicing funciona amb els matei- idea en un problema. xos paràmetres que la resta de transport públic de la El Sr. Narváez rebat l'afirmació del Sr. Martínez i ciutat. Matisa, també, que el sistema no és infalible i reitera que és una bona idea i que el sistema funcio- sempre es produirà la incidència que un usuari es na raonablement bé, tenint en compte que Barcelona trobi sense vehicle i un altre haurà d'esperar per ha estat pionera en la seva implantació, fet que d'una poder estacionar el seu, però això passa amb tots els banda significa el premi d'haver pres la iniciativa i, mitjans de transport. En aquesta línia, informa que hi d'altra banda, la dificultat d'anar resolent els proble- ha un pla de millora de la infraestructura, de la logís- mes derivats del seu funcionament dia a dia. tica, destinat a minimitzar en la mesura que sigui El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, possible aquestes incidències. el Sr. Mestre expressa el vot favorable d‟ICV-EU i A, El Sr. Narváez expressa el vot contrari del PSC, el el Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mestre expressa el vot contrari d‟ICV-EU i A, el Sr. Villagrasa expressa l'abstenció del PP i el Sr. Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- Del Grup Municipal ERC: tucional 6. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda ins- c) Precs tar al Govern municipal a realitzar una auditoria in- dependent sobre l'estat de manteniment de les bici- Del Grup Municipal PP: cletes del Bicing. 7. Que es reforci la vigilància en zones de platja El Sr. Martínez presenta la proposició, que pretén amb el fi d'evitar activitats il·legals que allà s'hi des- entre altres coses valorar el funcionament del Bicing. envolupen (top-manta, venta ambulant, serveis de Recorda que ell mateix va presentar un informe, dos massatges...) així com es procedeixi a un major con- mesos abans de redactar el plec de condicions per a la trol de les festes nocturnes a les platges, especial- concessió del servei –del qual el govern municipal en ment la nit de Sant Joan. va fer cas omís–, i ha presentat en aquesta i altres El Sr. Villagrasa remarca la proliferació a la zona comissions estudis i suggeriments sobre aquells aspec- de platges, durant el període estiuenc, de persones tes que no funcionen del servei, atès que tots els infor- que es dediquen irregularment a activitats per a les mes que fins ara ha emès l'empresa que gestiona el quals es requereix llicència, i algunes de les quals, servei només destaquen aspectes positius del servei. com ara els massatges, fins i tot posen en risc la salut El Sr. Freixedes avança el suport del seu grup a de les persones. Una altra incidència que també expe- aquesta iniciativa pel nombre considerable de quei- rimenta un augment durant aquesta època són els xes dels usuaris del bicing. Sap que cap sistema de furts, i l'ús abusiu de la platja durant les nits per fer-hi transport públic té el cent per cent de fiabilitat, però festes. Per tot això, i perquè també els han arribat NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2475 rumors que enguany la comissaria mòbil que es posa entén que es tracta d'una confusió per part d'algun cada estiu a la platja no hi serà, formulen el prec. agent en coincidir un temps les dues uniformitats. La Sra. Escarp recorda que, en explicar el contingut El Sr. Blasi insisteix que en fer aquesta apreciació de l'Operació Estiu, ja van avançar que es reforçaria la només pretenia posar de manifest la manca de dis- presència uniformada i de les brigades de neteja i de ponibilitat de material. I reitera la pregunta de si els Parcs i Jardins a la zona de platges. Per cobrir tota han arribat queixes en relació als nous uniformes i aquesta zona a fi de donar el servei de proximitat, les quin és el grau de satisfacció dels agents amb el nou platges s'han dividit en 7 zones o mòduls –3 a Ciutat uniforme i, especialment, amb la gorra. Vella i 4 a Sant Martí–, i cada subzona compta amb un La Sra. Escarp entén que hi ha diversitat d'opini- nombre determinat d'agents i un caporal que combinen ons quant als nous uniformes i, atès que la seva la presència fixa amb patrulles per la seva àrea d'influ- renovació no es fa en bloc, sinó tenint en compte els ència. Igualment, hi ha la feina diària de les unitats calendaris –cada agent rep, individualitzadament, al especialitzades –UPA– per controlar la venda ambulant seu lloc de treball l'uniforme complet– i la vida útil de i les activitats no autoritzades. S'ha iniciat una campa- la roba, alhora que hi ha una comissió de comanda- nya d'informació als usuaris de productes de venda ments de la guàrdia urbana i representants dels sin- ambulant o de serveis no autoritzats a les platges a fi dicats que, continuadament, analitzen les uniformi- que sàpiguen que consumeixen uns productes no auto- tats i recullen queixes i suggeriments. ritzats i per la qual cosa també poden ser sancionats. Es dóna per tractada. Durant les hores nocturnes, es treballa amb les unitats 8. Té l'Ajuntament algun espai reglamentàriament territorials de Ciutat Vella, Sant Martí i les unitats espe- habilitat per tal de conservar en condicions de segu- cials UPA i les nocturnes –UNOC– en l'operació a les retat el material pirotècnic que fan servir les colles de platges per abordar problemes relacionats amb l'ús diables? impropi dels espais públics, que inclou el desallotja- La Sra. Vila es refereix, en formular la pregunta, ment a una hora determinada i la posada en marxa del als problemes d'emmagatzemament del material reg amb aigua salada de les platges. Hi ha casos con- pirotècnic de les colles de diables que, altrament, crets, com la nit de Sant Joan, en què s'estableix un han proliferant molt els darrers anys. dispositiu especial que inclou la informació als "xiringui- La Sra. Escarp respon que l'Ajuntament no té cap tos" instal·lats a la platja, la inspecció durant la nit a fi espai habilitat per a aquesta finalitat, i l'única actua- que no se superi l'aforament, l'ús de sistemes de mega- ció que fa, concretament per al correfoc de la Mercè, fonia per al desallotjament de la platja a dos quarts de és habilitar un espai perquè les colles hi puguin dipo- sis del matí, i es destina un total de 431 agents de la sitar el material just abans de l'esdeveniment. Indica Guàrdia Urbana i s'incrementa d'un 8% els serveis de que segons els ha informat l'Institut de Cultura, són bombers, juntament amb tot l'operatiu de neteja. les mateixes colles que es fan responsables de El Sr. Villagrasa demana al govern municipal que l'emmagatzemament del material que adquireixen no abaixi la guàrdia, sobretot en la zona de platges, i poc abans dels correfocs només per a l'ocasió. De pregunta si s'ha previst instal·lar-hi una comissaria tota manera, si és que s'ha detectat algun problema mòbil i, en cas que no n'hi hagi, en quin lloc es po- en aquest sentit, el mateix ICUB farà d'interlocutor dran fer les denúncies. amb les colles de diables segons els requeriments La Sra. Escarp precisa que no li consta que en- establerts per Prevenció i Seguretat. guany es prescindeixi de les comissaries mòbils, tot i La Sra. Vila insisteix que el problema rau en què que comprovarà si s'ha transmès una informació el material sobrant dels actes va a parar a domicilis errònia als veïns en aquest sentit. particulars i, per aquest motiu, consideren molt im- Es dóna per tractat. portant establir el diàleg que ha esmentat la Sra. Escarp; i afegeix que els districtes també s'hi haurien d) Preguntes d'implicar. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CIU: Del Grup Municipal PP: 9. S'ha detectat algun problema amb els nous uni- 10. Quines mesures de xoc pensa prendre el Go- formes? Quin període de temps s'ha establert pel vern Municipal per afrontar i combatre els diferents canvi d'uniformes de la Guàrdia Urbana dels vells als problemes d'incivisme existents a la ciutat de Barce- nous? Per què encara es combinen uniformes nous lona? amb gorra de plat antiga? El Sr. Villagrasa formula la pregunta i es remet a La Sra. Escarp respon a la pregunta que ha for- algunes dades del Consell de Seguretat Urbana que mulat el Sr. Blasi i especifica que hi ha la uniformitat constaten que Barcelona té problemes d'incivisme i bàsica operativa, que porten tots els agents excepte de convivència. Precisa, entre altres dades, que els els de les Unitats especialitzades; i, d'altra banda, hi delictes de trànsit del 2006 al 2007 augmenten d'un ha la uniformitat de representació, que duen els caps 4%; les demandes al 092 per consum d'alcohol a la i comandaments per a ocasions determinades i que via pública augmenten d'un 9%; i les denúncies a la és la mateixa que duen els agents de la Sala de Guàrdia Urbana augmenten un 116%; així com tam- Seguretat de les Cases Consistorials i, actualment, bé es constata l'augment de trilers a la Rambla i un d'aquest uniforme de camisa blava i gorra de plat, es 4,33% els furts i els delictes contra el patrimoni, i canvia l'escut de les camises –passa de platejat a remarca que els districtes més afectats per aquesta daurat– i, durant el mes de juliol, es repartiran les situació són Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc i gorres de plat amb l'escut canviat. Sant Martí. Quant a la combinació dels uniformes nous amb la Entén, per tant, que cal una aplicació ferma de gorra de plat antiga a què es refereix la pregunta, l'ordenança, i que, possiblement, calen més mitjans 2476 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 materials i humans per fer-ho, o millorar la col·la- servei continu els dissabtes i vigílies de festiu. b) boració amb els mossos d'esquadra. Ampliar els actuals horaris nocturns del Servei de La Sra. Escarp indica que cal destriar, de les dades metro els divendres establint també el servei continu. que es van donar en el Consell de Seguretat Urbana, c) ampliar els actuals horaris nocturns del servei de d'una banda, l'increment dels furts i la disminució d'al- metro els dies feiners (dilluns a dijous) de forma pro- tres tipologies de delicte, entre els quals el nombre de gressiva". delictes greus i, d'altra banda, l'activitat sobre civisme i El Sr. Villagrasa formula la pregunta antecedent. convivència. Quant a la prevenció dels furts, informa La Sra. Escarp respon que la proposició es va que s'hi destinen unes dotacions específiques combi- elevar a l'ATM, que és qui té les competències i el nades de guàrdia urbana i mossos d'esquadra. finançament per a l'ampliació de l'horari nocturn de Observa que la lluita contra l'incivisme és una tas- metro. El novembre del 2007, el Comitè executiu de ca quotidiana, no de plans de xoc, constant, trans- l'ATM, conjuntament amb TMB i Ferrocarrils de la versal, que combina prevenció, dissuasió i autoritat. Generalitat, va fer una anàlisi de funcionament del Insisteix que l'ordenança s'aplica, atès que altrament metro nocturn durant els períodes de prova del 2006, no es podrien constatar les dades d'increment de va establir el calendari del 2008 i va dotar-lo de fi- denúncies. Entre les diverses actuacions, s'estableix nançament pel que fa als operadors. Es va establir vigilància en interiors d'illa, places i locals d'oci; con- que, de cara al futur, es tindria en compte i es treba- tra els trilers a Ciutat Vella; i la venda ambulant en llaria en el proper contracte-programa, i, a partir de la origen, és a dir, la detecció de magatzems de mate- capacitat d'organització interna de les empreses rial per a la venda ambulant. operadores, la capacitat econòmico-financera i els El Sr. Villagrasa agraeix l'explicació de la Sra. Es- requeriments tècnics de la xarxa metropolitana per a carp, tot i que vol constatar que cal una presència l'ampliació de l'horari nocturn els dies feiners –de més visible dels cossos policials, no només per a dilluns a dijous– o l'extensió a un dia més del servei l'actuació reactiva, sinó per a la prevenció. continu durant el cap de setmana. Mentrestant, Conclou, tanmateix, que cal una reflexió a fons l'EMT, que gestiona el Nitbus, ha fet una aposta per sobre els problemes d'incivisme a la ciutat que més al reforçament del servei de transport nocturn, i es va que disminuir, tenen tendència a augmentar. fer un pla de millora de freqüències de pas. La Sra. Escarp destaca el desplegament de la po- Així doncs, la proposta està damunt la taula, i en licia de proximitat, l'actuació dels mossos d'esqua- fase d'estudi. dra, la incorporació de nous agents dedicats a espai El Sr. Villagrasa demana que, en la mesura que públic, i, sobretot, el treball transversal que inclou es puguin saber els resultats dels estudis, els els treball social i pedagògic a les escoles. vagin facilitant. Es dóna per tractada. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: Del Grup Municipal ERC: 11. Considera el Govern municipal que el servei 13. Que s'informi de l'estat d'execució del Prec de control d'accessos a àrees restringides mitjançant (M0711/647) acceptat pel Govern a la Comissió de pilones retràctil és eficient i de qualitat? Seguretat i Mobilitat en data 18 d'octubre de 2007 El Sr. Narváez respon afirmativament a la pregun- amb el contingut següent: "Que el Govern municipal ta del Sr. Martínez, i precisa que el sistema supera la elabori una proposta per tal de revisar la mobilitat i la fiabilitat del 90% que s'il·lustra amb les dades se- vialitat dels carrers Craywinquel i República Argenti- güents: durant l'any passat a Ciutat Vella es van na Tram Pont de Vallcarca i plaça d'Alfons Comín". produir 47 incidències; a Sant Martí 36; a Gràcia 55. El Sr. Martínez recorda que amb la proposta ac- El Sr. Martínez dissenteix amb aquestes dades, per- ceptada el 18 d'octubre de 2007 també es va acordar què segons la informació de què disposa les coses són que es parlaria amb el veïnat de la zona per consen- diferents, i aprofita per recomanar a l'equip de govern suar una proposta de mobilitat. que millori el control dels accessos restringits a diver- El Sr. Narváez anuncia que la feina ja s'ha fet i ses àrees, els horaris i la rapidesa d'atenció, i el control que s'ha concretat en un seguit de projectes i simu- dels sistemes mecànics de les pilones retràctils, sobre- lacions i, ara com ara, els serveis tècnics dels distric- tot per la distorsió que suposen als plans específics de tes de Gràcia i de Sarrià-Sant Gervasi tenen la pro- mobilitat en àrees restringides. posta i només falta que el servei de mobilitat s'hi posi El Sr. Narváez admet el suggeriment de millorar d'acord a fi de fer la proposta definitiva. permanentment, i es reafirma en les dades que ha El Sr. Martínez manifesta, com a president del dis- donat al principi i registrades pel servei de Mobilitat. tricte de Gràcia, que si no disposen d'una proposta Es dóna per tractada. en breu convocarà el president del districte de Sar- rià-Sant Gervasi a fi de convocar els veïns per deba- e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup tre un possible pla, inexistent actualment. El Sr. Narváez insisteix en què el pla està elabo- Del Grup Municipal PP: rat, s'hi han incorporat millores i, actualment, només 12. Es requereix al Govern Municipal que informi s'està pendent de la resposta del districte de Gràcia. sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució de Es dóna per tractada. la proposició següent, aprovada en la sessió de 12 de juliol de 2007: "La Comissió de Seguretat i Mobili- VI) Mocions tat acorda: Instar a l'Entitat Metropolitana de Trans- port, l'Autoritat Metropolitana del Transport i a Trans- No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- ports Metropolitans de Barcelona a: a) Consolidar sidència aixeca la sessió a les dotze hores i trenta l'ampliació de l'horari del servei de metro amb el minuts. NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2477 Comissió d’Hisenda i Pressupostos Acta de la sessió celebrada el dia 19 de juny de c) Informes 2008 i aprovada el dia 17 de juliol de 2008 d) Compareixences Govern Municipal III) Propostes a dictaminar A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 de juny de 2008, s‟hi reuneix la Co- a) Ratificacions missió d‟Hisenda i Pressupostos, sota la presidència b) Propostes d‟acord de l‟Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Carmen Andrés i 1. Restar assabentat de l‟Informe de la Intervenció Añón, Sara Jaurrieta i Guarner, Gemma Mumbrú i General sobre fiscalització a posteriori, corresponent Moliné, Montse Ballarín i Espuña, Antoni Vives i To- a l‟exercici 2007. màs, Eduard Freixedes i Plans, Francina Vila i Valls, El Sr. Carnes proposa fer el debat la setmana se- Javier Mulleras Vinzia, Joaquim Mestre i Garrido, i güent, quan es disposi de l‟informe sobre el compte Xavier Florensa i Cantons, assistits pel secretari general de l‟any 2007. general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, 2. Adscriure al Patrimoni Municipal d‟Urbanisme que certifica. (Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge) la finca situ- També hi són presents l‟Im. Sr. Ramon Garcia- ada al carrer de la Mare de Déu del Port, núm. 235- Bragado i ACIN, les Sres. i els Srs.: Pilar Solans I 247 (Can Farrero) grafiada en el plànol annex; cons- Huguet, gerent de Finances, Sr. Andreu Puig i Saba- tituir sobre aquesta finca un dret real de superfície a nés, gerent municipal, Sr. Josep Maria Rius i Medina, favor de la Generalitat de Catalunya, per un termini director de Patrimoni, i Antonio Muñoz i Juncosa, de cinquanta anys i amb caràcter gratuït, per a la interventor general. construcció i gestió d‟un Centre de dia i Residència Excusen la seva absència les Imes. Sres i els Ims. per a gent gran; sotmetre l‟expedient a informació Srs.: Emma Balseiro i Carreiras, Sònia Recasens i pública durant un termini de trenta dies i, si no s‟hi Alsina, Francesc Narváez i Pazos i Jordi Cornet i formulen reclamacions o al·legacions, procedir a Serra. constituir el dret; formalitzar-lo, d‟acord amb les con- S‟obre la sessió a les 12 hores dicions del document annex, que s‟aproven; inscriu- re’l en el Registre de la Propietat; i facultar l‟Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encami- I) Aprovació de l‟acta de la sessió anterior nades a concretar, clarificar i executar el present S’aprova. acord. El Sr. Mulleras expressa la reserva del vot del II) Part Informativa Grup del PP i demana explicacions sobre el retard acumulat en la construcció d‟aquest centre de dia a) Despatx d‟ofici que correspon al conveni 2005-2007, firmat el 2005. Exposa que el conveni establia que el sòl d‟aquest En compliment de l‟article 63.1 del Reglament or- equipament era de disposició immediata i no gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- s‟explica el retard en aquest expedient. A continuació güents: esmenta el Pla especial urbanístic i de millora urbana de la renovació interior de la illa de Can Farrero, 1. Sector de Serveis Generals perquè no té notícies que estigui aprovat definitiva- Del tercer tinent d‟alcalde, de data 2 de juny de ment i, per acabar, pregunta com és possible ads- 2008, que aprova modificacions de crèdit del Pres- criure al Patrimoni Municipal d‟Urbanisme la finca si supost 2008 (Generació de crèdits per ingressos), encara el pla encara no està aprovat. per un import de 610.531 euros. El Sr. Carnes confirma que el pla urbanístic enca- ra està pendent d‟aprovació definitiva i que, per tant, 2. Sector de Serveis Generals aquesta cessió està condicionada a la seva aprova- Del president de la Comissió d‟Hisenda i Pressu- ció, si bé puntualitza que s‟està a la màxima tramita- postos, de data 2 de juny de 2008, que dóna compte ció perquè això sigui possible. Afegeix que aquest és de la signatura d‟un crèdit a curt termini amb el Ban- un dels aspectes que sovint fa que el conveni firmat co Español de Crédito, fins a un límit de 20.000.000 l‟any 2005 tingui demora, perquè GISA, comprensi- euros. blement, no vol començar les obres fins que no esti- guin totes les llicències aprovades. Continua expli- 3. Sector de Serveis Generals cant que hi ha algunes dificultats pel que fa als Del president de la Comissió d‟Hisenda i Pressu- informes de Bombers o de Medi Ambient i que, tot i postos, de data 2 de juny de 2008, que dóna compte que conceptualment és de certa claredat, la tramita- de la signatura d‟un crèdit a curt termini amb el Ban- ció d‟aquest tipus d‟expedients sol ser una mica més co de Crédito Local de España, SA, fins a un límit de feixuga. 20.000.000 euros. El Sr. Mulleras insisteix que segons el conveni fir- mat el 2005 el sòl estava previst de disposició imme- b) Mesures de govern diata, però continua sense estar-ho. 2478 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 El Sr. Carnes es reitera en la resposta exposada. cions de crèdit no atenen fets imprevistos, sinó que Es dictamina amb el posicionament favorable del són inversions que es podrien haver previst en el PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de pressupost 2008. CIU i PP. D‟altra banda, comenta que continuen sense con- 3. Cedir a la Fundació Privada de l‟Associació cretar-se partides, sobretot pel que fa als expedients d‟Artistes Visuals de Catalunya l‟ús dels edificis de 6 i 7 i que se‟n desconeix, per exemple, el destí final les parcel·les núm. 2 i 3 (espai Hangar) situats dins de les inversions, tant les dels edificis, com les dels l‟àmbit de l‟antic complex industrial de Can Ricart, conceptes generals previstos com a nou sistema de grafiades en el plànol annex, per un termini de deu gestió econòmica i financera. Argumenta que en anys, a fi de destinar-los a Fàbrica per a la creació qualsevol exercici pressupostari, un canvi de gestió en el camp de les arts visuals i multimèdia, d‟acord econòmica i financera té prou importància per ser amb les condicions del document annex, que previsible i entén que s‟hauria d‟haver incorporat al s‟aprova; i formalitzar la cessió en document admi- pressupost 2008 en el moment de la seva elabora- nistratiu. ció. Es dictamina amb el posicionament favorable del Conclou que les al·legacions presentades pel PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de Grup del PP s‟haurien d‟haver contestat d‟una altra CIU i PP. manera i que algunes haurien d‟haver estat accepta- 4. Aprovar inicialment un crèdit extraordinari de des, i expressa el seu vot en contra dels tres punts. 50.000 euros a la partida 68001-4510 del Pressupost El Sr. Carnes al·lega que coneixen els planteja- de l‟exercici 2008 de l‟Institut Municipal Fundació ments: precisament, reforçar i millorar els instru- Mies van der Rohe a finançar amb el romanent líquid ments de la Guàrdia Urbana i també dels Bombers. de tresoreria de l‟exercici 2007, aprovar inicialment En conseqüència, li sembla que no es tracta d‟una un suplement de crèdit de 100.000 euros a la partida manca de planificació, sinó que precisament, atesa 62812-4510 del Pressupost de l‟exercici 2008 de la situació d‟intenció de reforçar les dotacions i els l‟Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe a equipaments d‟aquestes plantilles, és una de les finançar amb el romanent líquid de tresoreria de consideracions discutides en el pressupost d‟aquest l‟exercici 2007; sotmetre els esmentats acords a any. Quant a Barcelona Activa, especifica que justa- informació pública; i en cas de no presentar-s‟hi ment es vol reforçar i enfortir les polítiques d‟ocu- al·legacions en contra, tenir-los per aprovats definiti- pació i d‟ajuda al emprenedors. Pel que fa al Patro- vament. nat Municipal de l‟Habitatge, aclareix que es El Sr. Mulleras dóna el vot favorable del Grup Mu- pretenen adequar tres locals en l‟àmbit del districte nicipal del PP i demana que l‟Ajuntament, des de la Sants-Montjuïc i també que, arran de tot el tema del seva posició en relació a la Fundació Mies van der conflicte de l‟aigua, ha sorgit la necessitat de la ca- Rohe, faci les accions necessàries per tal de des- nonada d‟impulsió que va lligada a l‟estació depura- congelar l‟aportació de més de 100.000 euros que el dora del Prat fins a Montjuïc. Finalment, insisteix que Ministeri de Foment ha de fer a la Fundació. es tracta de modificacions de crèdit perfectament Es mostra d‟acord amb l‟aplicació de les noves in- explicables, malgrat que manifesta la seva compren- versions segons els criteris establerts a l‟expedient, sió a l‟oposició del PP. però també adverteix de la necessitat de ser curosos El Sr. Mulleras precisa que el Grup del PP havia amb aquells diners que dóna l‟Administració, en votat favorablement a dues de les propostes perquè aquest cas el Ministeri de Foment. En resum, dema- entenien que el contingut bé s‟ho mereixia, però que na a l‟Administració la descongelació dels fons i discuteix sobretot les maneres com s‟han aplicat l‟arribada dels diners a la Fundació. aquestes modificacions de crèdit. Es dictamina amb el posicionament favorable del Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, PP i ERC i amb la reserva de vot PSC, ICV-EU i A i ERC, amb la reserva de vot de de CIU. CIU i amb el posicionament contrari del PP. 5. Desestimar per les raons exposades en 6. Desestimar per les raons exposades en l‟in- l‟informe annex les al·legacions presentades pel forme annex les al·legacions presentades pel Grup Grup Municipal del PP a la modificació de crèdit del Municipal del PP a la modificació de crèdit del Pres- Pressupost de l‟exercici 2008 de l‟Ajuntament de supost de l‟exercici 2008 de l‟Ajuntament de Barce- Barcelona per un import de 3.992.600 euros com a lona per un import de 8.948.000 euros com a transfe- crèdits extraordinaris –referència 08022990, d‟acord rència de crèdit –referència 08030190, d‟acord amb amb el document annex– a finançar mitjançant la el document annex– a finançar mitjançant la baixa de baixa de crèdit de la partida de despeses 9901- crèdit de la partida de despeses 9901-65101-43230, 65102-43230, aprovada inicialment en sessió de 22 aprovada inicialment en sessió de 22 de maig de de maig de 2008 de la Comissió d‟Hisenda i Pressu- 2008 de la Comissió d‟Hisenda i Pressupostos; i postos; i aprovar-la definitivament. aprovar-la definitivament. El Sr. Carnes proposa tractar conjuntament els Es dictamina amb el posicionament favorable del punts 5, 6 i 7, referents a les al·legacions plantejades PSC, ICV-EU i A i ERC, amb la reserva de vot de pel PP a les modificacions de crèdit de la sessió CIU i amb el posicionament contrari del PP. anterior i que en principi s‟han desestimat. 7. Desestimar per les raons exposades en l‟in- El Sr. Mulleras comenta conjuntament tots tres forme annex les al·legacions presentades pel Grup punts, perquè diu que tots tres tracten modificacions Municipal del PP a la modificació de crèdit del Pres- de crèdit, i que perquè entén que en tots tres les supost de l‟exercici 2008 de l‟Ajuntament de Barce- respostes aportades no responen a les explicacions lona per un import de 3.194.607 euros com a crèdits sol·licitades. Per al Grup del PP, aquestes modifica- extraordinaris –referència 08050990, d‟acord amb el NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2479 document annex– a finançar mitjançant la baixa de Mulleras expressa l‟abstenció del PP i el Sr. Florensa crèdit de la partida de despeses 9901-65101-43230, expressa el vot favorable d‟ERC. S’aprova. aprovada inicialment en sessió de 22 de maig de 9. Aprovar inicialment el plec de clàusules regula- 2008 de la Comissió d‟Hisenda i Pressupostos; i dores de la concessió de l‟ús privatiu de domini pú- aprovar-la definitivament. blic municipal que afecta una part del subsòl de la Es dictamina amb el posicionament favorable del finca, de propietat municipal, destinada a parc i jardí PSC, ICV-EU i A i ERC, amb la reserva de vot de urbà (clau 6-b), on s‟ubica la plaça dels Eucaliptus, CIU i amb el posicionament contrari del PP. grafiada en el plànol annex, per a la construcció, prèvia llicència municipal, la gestió i explotació d‟un pàrquing subterrani de vehicles que donarà, en ge- IV) Part decisòria / Executiva neral, servei a la població al voltant de la dita plaça i, en especial, satisfarà l‟estàndard d‟aparcament de a) Ratificacions l‟edifici d‟habitatges (edifici C al carrer d‟Escolapi b) Propostes d‟acord Càncer) que promou la Societat Urbanística Metro- politana de Rehabilitació i Gestió (REGESA); sotme- 8. Aprovar inicialment el plec de clàusules regula- tre’l a informació pública durant el termini de trenta dores de la concessió de l‟ús privatiu de domini pú- dies; i, si no s‟hi formulen reclamacions o al·lega- blic municipal que afecta una part del subsòl de la cions, tenir per elevat automàticament aquest acord finca, de propietat municipal, destinada a parc i jardí d‟aprovació inicial a definitiva, adjudicar la concessió urbà (clau 6-b) i vial (clau 5-b), situada a l‟avinguda directament a la Societat Urbanística Metropolitana de Vallcarca, grafiada en el plànol annex, per a la de Rehabilitació i Gestió (REGESA), i formalitzar el construcció, prèvia llicència municipal, i l‟explotació contracte corresponent prèvia constitució de la fiança d‟una estació receptora de 220KV, en compliment de que el plec preveu. les previsions del Conveni d‟11 d‟abril de 2005 entre El Sr. Mulleras exposa que en aquest punt han l‟Ajuntament de Barcelona i Endesa Distribución adoptat una postura més aviat política, i sobretot de Eléctrica, SL, societat unipersonal; sotmetre’l a in- concepte polític, perquè més enllà de la necessitat o formació pública durant el termini de trenta dies; i, si no d‟aquest aparcament, no entenen la política de no s‟hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir l‟Ajuntament en concepte d‟aparcament subterrani. per elevat automàticament aquest acord d‟aprovació Assenyala l‟existència de dues discussions: la prime- inicial a definitiva, adjudicar la concessió directament ra, entorn de la necessitat que l‟Ajuntament intervingui a Endesa Distribución Eléctrica, SL, societat uniper- en el negoci dels aparcaments subterranis; la segona, sonal, i formalitzar el contracte corresponent. la subsistència de tres empreses públiques a la matei- El Sr. Mulleras anuncia que en aquest cas, i des- xa circumscripció de la ciutat de Barcelona dedicades prés d‟analitzar l‟expedient, s‟hi abstindran, perquè a la construcció d‟aparcaments subterranis (Regesa, no entenen el motiu per al qual no es fixa un cànon BSM i Pro Nou Barris). Li sembla incomprensible en aquest intercanvi entre les estacions de FECSA i aquesta triplicitat d‟esforços, estructures i manera de l‟Ajuntament. En la seva opinió, malgrat que FECSA fer i afegeix que per fer aparcaments soterranis seria doni a canvi aquestes finques o solars, l‟Ajuntament molt més lògic usar un instrument, aprofitant econo- hauria d‟haver fixat un cànon. Diu que desconeixen mies d‟escala, eficiències del funcionament, el nou la finalitat concreta de les finques que rep l‟Ajun- know-how i el coneixement de tots des d‟una mateixa tament per a aquest conveni, perquè no consta a estructura, ja que seria molt més econòmic per a l‟expedient. D‟altra banda, explica que tampoc no l‟Ajuntament i per als ciutadans de Barcelona. tenen constància que l‟Ajuntament hagi tingut con- En conseqüència, expressa la seva abstenció so- verses amb els veïns, ja que comenta que és sabut bre aquest punt, principalment atès aquest concepte que a vegades aquest tipus d‟equipaments poden polític, amb el qual el Grup del PP no hi està d‟acord generar certs recels amb els veïns de la zona. i que desitja que canviï durant el mandat actual. En resum, diu que desconeixen aquesta proble- El Sr. Garcia-Bragado comenta que més enllà del màtica veïnal i, en general, no tenen clara la qüestió posicionament del PP, ja conegut, pel que fa a la del cànon econòmic a ingressar per la concessionà- manera de prestar serveis a través d‟empreses que ria, ni la valoració d‟aquesta concessió. té l‟Ajuntament, voldria defensar, en aquest cas con- El Sr. Garcia-Bragado aclareix al representant del cret, la promoció per part de Regesa d‟aquest apar- Grup PP que, com saben, aquesta finca va destinada cament, ja que té a veure amb el fet que Regesa és a la construcció del sistema de subestacions, de les l‟agent que està construint els edificis a sobre i en quals s‟informarà a bastament durant la comissió que l‟entorn del mateix aparcament. Per tant, argumenta se celebrarà a la tarda, i que respon a un conveni que en aquest cas, com en altres casos i en altres que en el seu moment va passar pel plenari i que empreses, es busca l‟eficiència de la instal·lació so- forma part dels acords amb la distribuïdora d‟elec- bre el territori d‟un únic operador que concentri el tricitat per millorar la xarxa de Barcelona. conjunt de les obres i faci front al conjunt dels pro- En acabar, explica que si ara es plantegés un blemes que podrien derivar-se d‟aquestes obres. canvi en les condicions d‟aquell conveni, això com- El Sr. Mulleras insisteix en el fet que la coexistèn- portaria la denúncia del conveni, i deixa constància cia de tres empreses públiques que facin el mateix a de la incoherència que significaria en aquests mo- la mateixa circumscripció de Barcelona, no té lògica, ments revisar el conveni de 2005. ni econòmica ni d‟eficiència de procediment. Per El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, concloure, proposa i defensa unificar en una empre- el Sr. Mestre expressa el vot favorable d‟ICV-EU i A, sa la construcció d‟aparcaments i aprofitar les eco- el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. nomies d‟escala. 2480 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 El Sr. García-Bragado subratlla que ha donat les persones que l‟Ajuntament ha volgut tenir en compte, i raons lògiques i operatives d‟aquesta actuació en que per això no s‟han volgut aplicar uns costos hipotè- aquest cas concret. tics que previsiblement podrien haver estat superiors. El Sr. Carnes conclou que en un altre moment, i El Sr. Mulleras torna a demanar informació sobre en un altre context, explicarà els avantatges i l‟estalvi les places per a discapacitats. econòmic –si més no en termes fiscals– de seguir el El Sr. Carnes no disposa de les dades en aquell procediment exposat pel tinent d‟alcalde. Finalment, moment i diu que les hi facilitarà. especifica que l‟operador escollit és el mateix que El Sr. Mulleras expressa el convenciment que en està intervenint en l‟edifici i que fer encàrrec a una la construcció d‟aparcaments, la informació sobre altra empresa generaria una sèrie de costos que no places per a vehicles adaptats, és un tema important s‟han de menystenir. que hauria d‟incloure‟s als expedients,. Per acabar, El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, dóna l‟abstenció del Grup del PP en aquest punt per el Sr. Mestre expressa el vot favorable d‟ICV-EU i A, la raó exposada. el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, Mulleras expressa l‟abstenció del PP i el Sr. Florensa el Sr. Mestre expressa el vot favorable d‟ICV-EU i A, expressa el vot favorable d‟ERC. S’aprova. el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. 10. Aprovar inicialment el plec de clàusules regu- Mulleras expressa l‟abstenció del PP i el Sr. Florensa ladores de la concessió de l‟ús privatiu de domini expressa el vot favorable d‟ERC. S’aprova. públic municipal de les places d‟aparcament per a vehicles automòbils, del pàrquing situat a la planta c) Proposicions baixa de la finca del carrer de Varsòvia, núm. 166; sotmetre’l a informació pública durant el termini de V) Part d‟impuls i control trenta dies; i, si no s‟hi formulen reclamacions o al·legacions que posin de manifest la necessitat a) Proposicions / Declaracions de Grup d‟introduir-hi rectificacions o modificacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d‟aprovació Del Grup Municipal CIU: inicial a definitiva, adjudicar, en compliment de 11. La Comissió d‟Hisenda i Pressupostos acorda: l‟article 137.4.i) per remissió de l‟article 93.1 de la Establir un pla d‟estalvi de la despesa corrent de Llei 33/2003, de patrimoni de les Administracions l‟Ajuntament de Barcelona per tal que la possible públiques, cadascuna de les places de l‟aparcament minva d‟ingressos no afecti les necessàries despe- a les persones que consten a l‟Annex II del plec de ses que s‟han d‟afrontar. clàusules, formalitzar la concessió, amb la determi- El Sr. Carnes proposa unificar el debat amb els nació del coeficient de participació de cada plaça en punts 12, 13 i 14. el conjunt de l‟aparcament, i facultar a l‟alcalde per a La Sra. Vila manifesta l‟evidència que a l‟Estat es- realitzar les actuacions encaminades a concretar, panyol, per tant a Catalunya i a Barcelona, es viu clarificar i executar el present acord. una crisi econòmica molt important que afectarà els El Sr. Mulleras planteja alguns dubtes després ingressos de l‟Ajuntament. Formula dues preguntes, d‟haver analitzat l‟expedient. Demana que s‟expliqui atès que l‟alcalde no ha fet cap pronunciament públic a la comissió el raonament dels preus dels cànons sobre la manera com el Govern Municipal afrontarà aplicats, tant de compra com de lloguer de les pla- la crisi. ces. Quant a l‟estudi de mercat fet per BSM i que En primer lloc, pregunta com està afectant l‟actual qualifica de "senzill" com a poc, suggereix la realitza- conjuntura econòmica els ingressos de l‟Ajuntament ció d‟un estudi de mercat molt més rigorós. Final- de Barcelona. S‟interessa sobretot per saber quines ment, també formula una pregunta sobre les places mesures ha adoptat el Govern Municipal per pal·liar per a discapacitats: en vol saber el nombre i la dife- aquestes afectacions. La segona pregunta la vincula rència en els preus o en els cànons establerts per a més a l‟execució del pressupost: a mes de juny, quan aquestes places. ja han passat cinc/sis mesos de l‟exercici, vol saber El Sr. Carnes recorda que precisament es va res- quin el grau d‟execució del pressupost del 2008 tant catar una concessió que s‟havia donat a la Sociedad pel que fa als ingressos com a les despeses. de Aparcamientos Urbanos i que constava de 46 El Sr. Mulleras coincideix amb la majoria dels ar- places. Indica que s‟intenta vetllar per aquelles per- guments aportats pel Grup de CIU i recorda que sones que ja havíen fet front a l‟antic preu de l‟antic finalment el senyor Solbes s‟ha referit a la paraula concessionari i detalla que 39 places ja havien pagat crisi durant aquests dies. En aquest sentit, es dema- la totalitat de l‟antic preu a l‟antic concessionari i que, na si el Govern Municipal gosarà també a fer servir per tant, es considera que aquestes persones ja aquesta paraula. Subratlla que estem vivint aquesta havien abonat el cànon corresponent. Per això, so- situació, que afecta també la ciutat, i indica que el bre aquesta referència s‟apliquen els preus referents Grup del PP ha fet alguna altra proposició que ha als 7 restants operadors, dels quals 4 hauran de fer presentat a aquesta comissió, perquè l‟Ajuntament un pagament únic de 19.000 euros la plaça, un haurà no pot mirar cap a una altra banda quan la realitat és de fer un pagament únic de 27.000 euros i dos paga- una situació amb unes dades macroeconòmiques i, ran la quantitat periòdica de 115 euros/mes. Repe- sobretot, unes dades microeconòmiques, molt preo- teix que aquest és l‟acord que s‟ha establert amb els cupants. Per acabar, subscriu les preguntes del Grup diferents operadors tenint en compte que n‟hi ha 39 de CIU i dóna suport a la proposició de pla d‟estalvi que l‟únic que fan és la cessió de l‟ús de plaça. per poder afrontar les possibles disminucions d‟in- Pel que fa a l‟estudi de mercat, assenyala que ve gressos que patirà l‟Ajuntament atesa la disminució condicionat pel respecte als drets d‟una sèrie de lògica de l‟activitat econòmica de la ciutat. NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2481 El Sr. Florensa es manifesta d‟acord amb l‟IRPF puja i que això implica l‟existència d‟elements l‟evidència de la crisi econòmica, i diu que en els de compensació, i li sembla que s‟ha d‟analitzar propers mesos i segurament anys es farà més evi- l‟estructura en el total, perquè fer anàlisis aïllades pot dent, en primer lloc a la butxaca dels ciutadans i les generar una certa sensació potser fins i tot ciutadanes, però també per al municipi. Exemplifica d‟alarmisme. Per tant, pel que fa als ingressos cor- la seva exposició amb l‟alentiment o la caiguda de rents, exposa que inicialment s‟havia plantejat una l‟activitat a la construcció, que pot tenir efectes a previsió de 2.153 milions d‟euros i que la previsió través de l‟ICIO, un impost que s‟ingressa i que se- definitiva és de 2.159, o fins i tot una mica més alta; gurament podria disminuir. Opina que en alguns en termes d‟execució, aclareix que a data de maig, casos l‟equip de govern ha fet unes previsions potser que són les dades disponibles, s‟està a un 45,28% i una mica optimistes i que no sap si amb els mesos de l‟execució que aquesta xifra de 5 mesos va per- es veuran complertes. En definitiva, el seu grup fectament d‟acord amb la previsió feta per als ingres- comparteix, davant d‟aquesta fase que s‟obre, que sos. l‟Ajuntament ha de prendre mesures i ha tenir una Pel que fa a despeses, situa la previsió inicial de previsió que li permeti afrontar-la. 1.593 milions d‟euros, amb una previsió definitiva de Per acabar, indica que no votaran a favor de la 1.613 i un grau d‟execució del 32,55%. Recorda que proposició perquè no saben si aquesta previsió no- el grau d‟execució sempre s‟accelera en el segon més ha de sortir de la despesa corrent o s‟han de tram de l‟any, perquè la fase inicial sempre té més buscar altres fórmules. Puntualitza que la seva pos- dificultats pel tema de les tramitacions administrati- tura no ve motivada perquè no creguin que pugui ves, i confirma que quant al grau d‟execució del sortir de la despesa corrent, sinó perquè al seu parer pressupost s‟està sota els paràmetres. són qüestions més complexes i calen mesures en Finalment, fa al·lusió a la previsió del fons com- diferents àmbits també molt més diversos. Tanma- plementari de finançament que ve de l‟Estat, que és teix, demana a l‟equip de Govern que prengui aques- una de les parts importants d‟ingressos i que ha tin- tes mesures i que, sobretot, prevegi una situació gut un retorn de 1,27 a la liquidació definitiva de l‟any d‟alentiment econòmic i de crisi. 2006, mentre que en la previsió configurada del pres- El Sr. Mestre destaca que les previsions d‟in- supost de 2007 era d‟1,24. Tot això el fa arribar a la gressos estan fetes amb prudència. Es refereix a la conclusió que, malgrat que l‟Ajuntament seguirà la bona salut de la hisenda municipal i a la bona gestió situació amb tota la cura i la responsabilitat, els ele- que es fa del pressupost, i assegura que l‟Ajun- ments que tenen un efecte més directament vinculat a tament té marges molt amplis precisament per donar l‟activitat econòmica estan d‟acord amb allò que una resposta ràpida i eficaç a una possible disminu- s‟havia aprovat en el plenari fa uns mesos i que s‟està ció d‟ingressos vinculats a l‟activitat econòmica si fos ingressant allò que s‟havia pressupostat inicialment. el cas, però que les dades actuals indiquen que no El Sr. Vives agraeix les explicacions i puntualitza s‟està produint en aquest moment. Insisteix que que el més substancial és reconèixer explícitament la aquests marges permetrien en qualsevol situació situació de crisi des de les institucions. Li sembla que seguir prioritzant els estàndards de qualitat dels ser- és la primera vegada en una institució tan important veis municipals que consideren fonamentals, sobre- com és l‟Ajuntament de Barcelona que es fa un re- tot en allò que fan referència a la cohesió social i les coneixement explícit de l‟existència d‟aquesta situa- polítiques d‟inclusió. ció , i que és el moment d‟establir les mesures ne- El Sr. Carnes manifesta que és evident que el cessàries per fer-hi front. Recorda que la Sra. Vila ha context global és de crisi, tal com diu el Sr. Mulleras, assenyalat que molts ajuntaments de l‟entorn de però alhora, al·ludint als comentaris del portaveu Barcelona han pres mesures extraordinàries per fer d‟ICV-EU, certifica que la formulació dels comptes i front a aquesta situació en previsió que, no només la situació financera permet, com a mínim, afrontar en l‟execució pressupostària d‟enguany, sinó en les amb un cert realisme la situació actual. A continua- que vénen, hauran de fer caixa per afrontar, sobretot, ció, dóna una sèrie de dades: despeses de tipus social. Especifica que la proposta Quant als ingressos pel que fa a impostos, explica aportada adquiria aquest sentit i expressa la satis- que en aquest moment representen el 30% del con- facció perquè el Grup d‟ERC, malgrat no donar su- junt dels ingressos municipals i que, tenint en compte port a la proposició, està completament d‟acord amb les dades aprovades, s‟estava a 709 milions d‟euros. la seva proposició i comparteix el posicionament Això no obstant, puntualitza que aquesta previsió polític teòric. quasi amb tota seguretat estarà per sobre del que Per acabar, atès que s‟ha produït aquest nivell de pressupostàriament s‟havia previst inicialment. Re- reconeixement de la crisi, voldria saber quin nou coneix també que hi ha impostos que baixen, com el enfocament es donarà al pressupost per fer front a de plusvàlues i l‟ICIO, però que aquestes dues da- una situació que no és de crisi financera de des, que generen un cert grau de debat mediàtic, l‟Ajuntament de Barcelona, sinó d‟una crisi financera només representen entre el 4 i el 2% del conjunt dels que afecta famílies, persones que tenen problemes ingressos, i que cal ajustar-se, per tant, a la seva per anar fent front al dia a dia, i que afecta els Ser- magnitud. Referint-se a l‟IBI, especifica que a la ciu- veis Socials, que sí que depenen d‟aquest Ajunta- tat de Barcelona està molt consolidat i que represen- ment i que, segons les últimes enquestes de serveis, ta el 16% dels ingressos corrents. Respon que no va no arriben al lloc que els ciutadans esperen. a la baixa, que té una estructura i que els sembla El Sr. Mulleras també agraeix les explicacions i diu que no té element d‟afectació. Pel que fa a l‟IRPF, que per fer l‟anàlisi d‟un pressupost com el de l‟IVA i els impostos especials, indica que representen l‟Ajuntament quan encara no ha acabat el primer un 3,5%. Reconeix que l‟IVA baixa, però alhora que semestre de l‟any d‟execució d‟ingressos i despeses, 2482 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 li sembla agosarat. Proposa que l‟anàlisi d‟aquesta que estableixen les Ordenances Fiscals de l‟Ajun- execució es faci a l‟últim trimestre de l‟any, quan es tament de Barcelona i aplicar a les famílies nombro- comencin a veure les xifres més definitives, per tal ses i monoparentals el 90% de bonificació que esta- de veure l‟impacte d‟aquesta crisi econòmica ja con- bleix la llei, atès que aquestes han de suportar més fessada i que afecta la ciutat de Barcelona. despeses que altres col·lectius i que l‟Administració Afegeix, que està en desacord amb l‟afirmació que pública ha d‟intervenir en favor del seu benestar, ja el pressupost s‟hagi elaborat amb prudència, perquè que la crisi afecta, sobretot, les classes més desafa- es tenien en compte variables com l‟increment del vorides i les rendes mitjanes. PIB, previstes al voltant del 3% i que ara se situen També esmenta que en els darrers tres anys el per sota del 2%, i li sembla que d‟alguna manera consum familiar ha disminuït del 3,5% el 2006, al això ha d‟afectar el pressupost. Tanca la seva inter- 2,7% el 2007 i al 1,8% l‟any 2008 i recorda que el venció proposant que l‟Ajuntament es prepari i adopti consum familiar a Espanya representa el 56% del mesures per disminuir l‟efecte de la crisi als ciuta- PIB. Resumeix que aquest paràmetre, que no es pot dans de la ciutat de Barcelona, mesures com la que menystenir, juntament amb una inflació del 4,6% i un es proposa o com les que ha proposat el Grup del tipus d‟interès al voltant del 5% que afecta les hipo- PP en altres comissions. teques i molts crèdits d‟aquestes famílies, ofereix un El Sr. Florensa respon al Sr. Vives i assenyala que escenari molt difícil que dificulta l‟economia i la vida efectivament no estan en contra del fons de la seva quotidiana de les famílies. Consideren que l‟IBI és un proposició, sinó de la forma plantejada, perquè la impost injust, perquè grava en funció de l‟habitatge i proposició només parla de despesa corrent, i al Grup no en funció de la renda disponible de les famílies i d‟ERC li sembla que és un tema més complex per creuen, en conseqüència, que no es pot mirar cap a simplificar-lo d‟aquesta manera, i opina que l‟Ajun- una altra banda i que s‟ha de suprimir aquesta limita- tament ha de preveure i buscar mesures per fer front ció en la bonificació de l‟IBI per a famílies nombroses a la crisi. i també per a famílies monoparentals. El Sr. Carnes, a banda dels matisos que ha sub- La Sra. Vila expressa el vot a favor del Grup de ratllat cada grup respecte d‟aquesta qüestió i més CIU, perquè sempre dóna suport a proposicions que enllà de l‟actitud permanentment atenta i amatent de protegeixen i potencien les famílies nombroses, tot i l‟Ajuntament, destaca el rigor amb què sempre s‟ha destacar-ne alguns matisos sobre el quals s‟havia comportat l‟Ajuntament, així com la política de res- parlat en comissions anteriors. Al seu entendre, la ponsabilitat que ha exercit en la gestió dels cabals bonificació no s‟hauria d‟aplicar d‟una manera lineal i públics, un fet que, en una situació de més dificultat, defensa que hauria de ser una bonificació universal permet poder tenir una hisenda sanejada. Indica que del 50%, de manera que per al 40% restant caldria aquesta és la condició prèvia a qualsevol altre tipus considerar altres factors com ara el nombre de fills, de situació, i alhora anuncia que l‟Ajuntament no el valor cadastral de l‟immoble o la renda familiar. entrarà en una política de despeses que pugui crear El Sr. Florensa precisa que, tot i compartir el su- problemes a mitjà termini, perquè els sembla un mal port a les famílies nombroses o monoparentals, vota- camí. Confirma que l‟Ajuntament no té la hisenda ran en contra de la proposició presentada pel PP local en crisi, sinó en una situació correcta, i reitera perquè, coincidint amb les paraules de la Sra. Vila, que els dos impostos que sí que van més directa- s‟expressa de manera lineal i el text proposat elimina ment lligats a les activitats econòmiques tenen un en bona part la progressivitat d‟aquest impost, de impacte menor sobre el total, fet que no els impedirà manera que les famílies nombroses i monoparentals d‟estar alerta. Com a conclusió, rebutja la proposició passarien a rebre aquesta bonificació del 90% inde- i exposa que aquesta comissió anirà avaluant els pendentment de la seva base imposable. Reitera que indicadors i els graus de compliment de les previsi- l‟objectiu pot ser bo, però que és injust en el sentit ons tant pel que fa a ingressos com a despeses, i que no té en compte altres elements i no discrimina vetllarà perquè aquests indicadors al final de l‟any es aquelles famílies que poguessin tenir més necessi- puguin contrastar i valorar si s‟acompleixen. tats que altres. El Sr. Carnes expressa el vot contrari del PSC, el El Sr. Mestre apunta que la proposició del Grup Sr. Mestre expressa el vot contrari d‟ICV-EU i A, el del PP podria fer disminuir els ingressos de la impo- Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. sició municipal, i defensa que l‟objectiu que pretén Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. l‟aprovació del PP queda millor satisfet i d‟una mane- Florensa expressa el vot contrari d‟ERC. Es rebutja. ra més adequada i més justa amb les bonificacions i Del Grup Municipal PP: subvencions que són vigents en aquest exercici per 12. Ateses les necessitats de les famílies nombro- a famílies nombroses i monoparentals. Per acabar, ses i monoparentals de Barcelona, la Comissió tot recordant que és un debat reiteratiu d‟aquesta d‟Hisenda i Pressupostos acorda: Instar l‟aprovació comissió, indica el vot contrari a la proposició. d‟una bonificació del 90% de la quota íntegra de La Sra. Ballarín repassa l‟acta de la sessió anteri- l‟impost sobre béns immobles a les famílies nombro- or i referint-se a pàgines 14 i 15 d‟aquella acta, on es ses, i d‟una subvenció pel mateix concepte i quantia responia a una pregunta relativa a l‟impost sobre per a les famílies monoparentals, posant fi a l‟actual vehicles i les famílies nombroses, assenyala que límit de 85 euros (o de 105 euros en el cas que exis- molts dels arguments per rebutjar la proposició en teixin un o més membres discapacitats dins la famí- qüestió han de ser els mateixos que en aquell mo- lia), que estableixen les Ordenances Fiscals vigents ment es van aportar. de l‟Ajuntament de Barcelona. En primer lloc, esmenta que es tracta d‟una qües- El Sr. Mulleras llegeix la proposició i exposa que el tió d‟oportunitat, perquè no es justifica una modifica- Grup del PP vol posar fi al límit de 85 o de 105 euros ció de les Ordenances Fiscals a meitat de l‟exercici NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2483 quan ja s‟havien discutit àmpliament durant el darrer La Sra. Ballarín recorda que l‟impost de béns im- trimestre de l‟any passat, i que no es pot permetre un mobles no és un impost adient per fer polítiques re- degoteig constant de discussió sobre la mateixa distributives, sinó que és un impost real, un impost qüestió al llarg de l‟any. En segon lloc, manifesta que sobre els immobles, un impost de producte que està des de l‟Ajuntament es treballa intensament i amb pensat per finançar part dels serveis que els munici- tota la sensibilitat per ajudar tant les famílies nom- pis presten a la comunitat i que es calcula en funció broses com les monoparentals. Exposa, a més, que del valor de la propietat. en l‟àmbit fiscal local, encara que no és l‟àmbit opor- La Sra. Ballarín expressa el vot contrari del PSC, tú per desenvolupar aquestes accions per lluitar con- el Sr. Mestre expressa el vot contrari d‟ICV-EU i A, la tra l‟exclusió social i per afavorir aquests sectors, Sra. Vila expressa el vot favorable de CIU, el Sr. també es fan coses: s‟aplica d‟ofici aquesta bonifica- Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. ció a l‟IBI, cosa que no es fa en cap altre ajuntament; Florensa expressa el vot contrari d‟ERC. Es rebutja. es va donar suport a una proposició de CIU perquè aquesta mesura, per motius equitatius, a més b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- d‟aplicar-se del moment que se sustenta la condició tucional de família nombrosa a les famílies nombroses o mo- c) Precs noparentals que siguin propietàries dels immobles, d) Preguntes que és el que marca la llei, es fes extensiva a les famílies que són llogateres i que així estan configu- Del Grup Municipal CIU: rades, a través d‟una subvenció, les nostres mesures 13. Quina és a data d‟avui el grau d‟execució del en aquest punt. També fa esment dels beneficis fis- pressupost del 2008, tant pel que respecta als in- cals per drets d‟examen, entrades a museus, tarifes gressos com a les despeses? de transport públic, instal·lacions esportives, entre Es dóna per tractada. d‟altres. 14. Com està afectant l‟actual conjuntura econò- Finalment, pel que fa al disseny de la bonificació, mica als ingressos de l‟Ajuntament de Barcelona, i apunta que el fet que sigui de quantia fixa és més quines mesures ha adoptat el Govern municipal per just i més equitatiu perquè té un pes superior en pal·liar aquestes afectacions? aquells immobles que són de valor cadastral més Es dóna per tractada. baix, que normalment es corresponen als que són Del Grup Municipal PP: propietat d‟aquelles persones que tenen menys ren- 15. Per què l‟Ajuntament de Barcelona no ha re- da. clamat la liquidació de la totalitat dels imports com- El Sr. Mulleras respon primer al Sr. Mestre, ex- promesos a la Generalitat de Catalunya en el marc pressant també el seu convenciment que l‟Ad- de la Llei de Barris que resten pendents de paga- ministració ha de protegir a aquelles classes o famí- ment a data d‟avui? lies o rendes més desafavorides, que inclouen les El Sr. Mulleras llegeix i formula la pregunta. que ells esmenten, i que l‟Administració pública té El Sr. Carnes respon que el projecte de l‟ano- una funció protectora, a diferència d‟aquell Estat menada Llei de Barris, que es va iniciar a efectes de liberal de principis del segle XX. Defensa l‟Estat neo- projectes i d‟ajuts l‟any 2005 amb diferents projectes liberal, liberal en els temes econòmics i avançat tam- a Santa Caterina, Roquetes, Poble-sec, Torre Baró, bé en els temes socials. Trinitat Vella, Coll i la Bordeta, té una despesa total Referint-se a l‟exposició de la Sra. Ballarín, inci- prevista de 108 milions i una subvenció de 55. Indi- deix que el paquet de mesures per a famílies nom- ca, tal com ha avançat el Sr. Mulleras, que se n‟han broses és totalment insuficient i que una reducció de cobrat 9,7. Puntualitza alhora que els projectes de 85 euros en l‟IBI no serveix de res a les famílies rehabilitació dels barris duren entre 4 i 5 anys, i que nombroses. durant el procés es va cobrant corresponentment a Per acabar, fa un oferiment al Sr. Florensa i pro- mesura que se certifica l‟obra feta. Diu que dels pri- posa de fer una esmena a la proposició amb mers projectes del 2005, és a dir, quedant encara 1 i l‟aplicació d‟una bonificació en funció de la renda 2 anys, i per tant estant encara sobre els calendaris familiar disponible a fi d‟obtenir el suport d‟ERC. teòricament previstos, s‟han cobrat 3,6 milions de El Sr. Florensa contesta al Sr. Mulleras i argumen- Santa Caterina, per al qual hi ha prevista una sub- ta que es tracta d‟una qüestió de fons, i que no és venció de 7,5; 2,2 de Roquetes, amb una subvenció només un tema de renda, sinó que hi ha altres ele- prevista de 5,5; de Poble-sec 2,1 de 8,5. En resum, ments implicats, com els béns impositius de les famí- exposa que l‟explicació de la xifra va lligada amb el lies, el valor de la casa, etcètera. grau d‟execució i, per tant, el de certificació i el co- El Sr. Mulleras lamenta que malgrat l‟oferiment, el brament. Grup d‟ERC no accepti donar suport a la proposta, El Sr. Mulleras contesta que tenia entès que en el fins i tot quan s‟avenen a adaptar-la ad hoc al contin- pressupost es linealitzava aquesta previsió. Explica gut de la intervenció feta per ERC. Lamenta políti- que la xifra anual prevista al 2007 era de 11.260.000, cament que les diferències ideològiques amaguin dels quals a finals de 2007 se n‟havien recaptat úni- l‟interès dels ciutadans i es giri l‟esquena als interes- cament 6.300.000 i en quedaven per recaptar sos de les famílies nombroses i les famílies monopa- 4.913.000. No entén el motiu pel qual no s‟han re- rentals. captat els diners i si la raó és que no s‟han executat El Sr. Florensa explica que entre ERC i el PP hi ha els projectes, tampoc no entén que no s‟hagin execu- moltes diferències i que una d‟elles és en política tat si hi havia la previsió pressupostaria, i que si fiscal. s‟han executat no s‟hagin cobrat de la Generalitat. 2484 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 El Sr. Carnes aclareix que es va cobrant a mesura La Sra. Solans pren la paraula i apunta que aques- que se certifica el grau d‟execució d‟una obra i que ta obligació és històrica i que l‟auditor no n‟havia donat són projectes que tenen un període de durabilitat cap excepció fins ara perquè era un organisme autò- d‟entre 4 o 5 anys, afegeix que no es pot cobrar nom i Ajuntament ho cobria. Explica que l‟excepció abans perquè no es poden presentar unes factures, sorgeix només pel fet del canvi de personalitat jurídi- en aquest cas a la Generalitat o a qualsevol altra ca, d‟haver adaptat un organisme autònom dins els institució, que demostrin que s‟ha executat l‟obra. Ho ens públics i que ara es tracti d‟una entitat pública exemplifica de nou amb el projecte de Santa Cateri- empresarial, totalment depenent de l‟Ajuntament. Per na. acabar, destaca que l‟important tècnicament és que Es dóna per tractada. aquest complement s‟estigui cobrint, pagant i que 16. Quin efecte quantitatiu hauria tingut sobre els s‟estigui fent com sempre s‟havia fet. resultats de l‟Institut Municipal de Parcs i Jardins de El Sr. Mulleras considera que la resposta no es Barcelona la comptabilització de la provisió de jubila- correspon amb el punt de discussió. ció per atorgar un complement especial de pensió als El Sr. Carnes respon que l‟explicació ha estat prou treballadors quan es jubilin entre els 60 i els 66 clara. anys? Quina opinió li mereix que un Institut Municipal El Sr. Mulleras no hi està d‟acord, perquè encara no hagi superat completament l‟auditoria de l‟any no sap quin efecte quantitatiu tindria comptabilitzar 2007? aquesta provisió en la comptabilitat de Parcs i Jar- El Sr. Mulleras llegeix i formula la pregunta. dins. La Sra. Solans exposa que el complement de EL Sr. Carnes contesta que això es va veient en pensions s‟aplica al personal que es va incorporar a funció del personal que es jubila o no, i que és un l‟Institut Municipal de Parcs i Jardins fins l‟any 1985. tema que té situacions personals. Diu que la pràctica Especifica que, en posterioritat, aquesta obligació ja ha acabat sent aquesta, que és un nombre de per- és inexistent. Continua dient que durant molts anys sones que va acabant-se i que la previsió es fa en no ha sortit aquesta nota de l‟auditoria perquè correspondència a aquesta situació. l‟Institut Municipal de Parcs i Jardins era un organis- El Sr. Mulleras insisteix que els auditors no donen me autònom i com ara, s‟havien atès aquestes obli- el vistiplau a aquesta situació. gacions a través de les transferències corrents que El Sr. Carnes opina que cal diferenciar dues co- l‟Ajuntament de Barcelona fa a l‟Institut Municipal de ses, a vegades: una és l‟informe de l‟auditor i l‟altra Parcs i Jardins. Quan era un organisme autònom es és la realitat que hi ha al darrere i que ha explicat la considerava com un equivalent a l‟Ajuntament, per Sra. Solans. Considera que, per tant, cal ajustar-se, això no sortia la nota; en el moment en què es va perquè els auditors reflecteixen una situació, però al transformar en una entitat pública empresarial, és darrere hi ha una història que l‟auditor no té per què quan els auditors han assenyalat que "a més faria saber ni conèixer. En aquest cas, s‟actua d‟acord falta dotar aquesta contingència". L‟explicació és que amb una inèrcia i una història, i es fa front a situaci- s‟està cobrint de la mateixa manera que es feia ons personals, que és el que en el fons correspon i abans, és a dir, a través de la transferència corrent. pertoca. Per això, les provisions es fan a mesura que El Sr. Mulleras qualifica la resposta de la Sra. So- es van produint les situacions i l‟experiència ha de- lans com a resposta tècnica i considera que no és mostrat des de l‟any 1985 fins ara no hi ha hagut mai una contestació a la pregunta formulada. Subratlla cap conflictivitat. que no ha posat en dubte que l‟Ajuntament cobreixi Es dóna per tractada. els seus compromisos de pagament als plans de Del Grup Municipal ERC: jubilació dels empleats de Parcs i Jardins, cosa que 17. Quin és l‟estat actual d‟execució de totes i ca- seria greu. Assenyala que la seva pregunta fa refe- dascuna de les partides econòmiques i projectes rència a la nota que els auditors han posat als comp- incorporats a proposta d‟Esquerra Republicana de tes anuals de l‟Ajuntament de Barcelona aquest any, Catalunya en els pressupostos de l‟Ajuntament de tal com consta a més a l‟Informe d‟Intervenció de Barcelona per l‟any 2008? Fons del Compte General de l‟exercici 2007, i que El Sr. Florensa llegeix i formula la pregunta. posa de manifest que els auditors no donen la seva El Sr. Carnes esmenta breument tots els diferents opinió favorable al conjunt de l‟auditoria i llegeix la conceptes sobre el quals el Grup d‟ERC havia formu- nota dels auditors. lat una sèrie de propostes. Demana concretament quin és l‟efecte quantitatiu En l‟àmbit de Promoció a la Infància i l‟Ado- que hauria tingut sobre els resultats de l‟Institut de lescència, hi assenyala un apartat de despesa cor- Parcs i Jardins la comptabilització d‟aquesta provisió rent que s‟està executant i indica que per a la part de jubilació. I també pregunta quina opinió mereix d‟inversió s‟està tramitant una compra d‟una sèrie de que un Institut Municipal no passi l‟auditoria, tenint locals al carrer Pujades a fi d‟instal·lar-hi un centre en compte que un Institut Municipal ha de donar d‟infància i adolescència. També explica que s‟estan exemple en la seva transparència i en la seva comp- buscant, en aquest moment, tres locals més per tabilitat. atendre aquest tipus d‟equipaments. El Sr. Carnes intervé i creu que resposta i Pel que fa a la realització de locals de joventut, diu l‟explicació de la Sra. Pilar Solans és suficient i es- que en aquest moment són a la fase d‟elaboració de claridora. la convocatòria de bases de subvenció per a la rea- El Sr. Mulleras s‟interessa de nou per l‟efecte lització d‟espais per a activitats lúdiques i educatives, quantitatiu. és a dir, esplais i agrupaments. El Sr. Carnes explica que és el que es va pagant Quant a la despesa en immigració, garanteix que al llarg de cada any. s‟ha fet transferència al Consorci de Normalització NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2485 Lingüística per a les accions vinculades a l‟en- La Sra. Ballarín comenta que, com tota nova me- senyament del català a col·lectius d‟origen immi- sura, la posada en funcionament requereix un perío- grant. de inicial de preparació de les bases, d‟aprovació del Referent a la despesa en cultura popular, confirma decret i de posada en funcionament. En aquests que s‟han fet les despeses, o bé estan en la primera moments, assenyala que les bases reguladores fase, del que seria la Festa Major de Catalunya per d‟aquesta subvenció està en fase d‟aprovació inicial Sant Joan, i que també s‟han atorgat subvencions a per l‟Alcaldia i que, en funció de les al·legacions que entitats populars, així com suport a l‟Orfeó de Sants. es puguin produir, aquestes bases es podrien fer En referència a la despesa de capital de rehabili- públiques a mitjan juliol, tant a la Gaseta Municipal tació, a l‟Institut de Paisatge Urbà es presenta aquell com al BOP. Aclareix que el fet d‟estar en aquesta mateix dia el Nou Pla d‟Ascensors. En tot cas, asse- fase de posada en funcionament fa que no hi hagi un nyala que fins al moment s‟ha donat ajut a 49 projec- import subvencionat als propietaris, però que sí que tes i s‟estan tramitant 200 projectes més, o 200 sub- hi ha una dotació pressupostària d‟un import de vencions més. 150.000 euros per a la Borsa d‟Habitatge Jove i de Pel que a l‟Oficina de Protecció dels Animals, diu 30.000 euros per a la Borsa de Lloguer Social de que ara per ara s‟analitza el catàleg de serveis en Barcelona. relació amb la tramitació del catàleg dels animals en Pel que fa al nombre de propietaris que havien la protecció i anuncia que el proper mes de juliol posat els seus pisos en lloguer, respon que la Borsa s‟incorporarà també un nou responsable per donar Jove d‟Habitatge té actualment 852 pisos en media- suport en aquest àmbit, amb el procés intern de se- ció a la ciutat de Barcelona i que des de gener de lecció corresponent. 2008 són 104 els propietaris que han posat el seu pis Quant a la rehabilitació de la Violeta, indica que a disposició de la Borsa. De moment, l‟única publici- des del districte s‟ha iniciat un procés participatiu tat d‟aquesta mesura ha estat la difosa als mitjans de amb les entitats del barri per definir les característi- comunicació quan es va prendre l‟acord polític, i ques i tots els diferents usos d‟aquest equipament. explica que una vegada s‟aprovi aquesta subvenció, Referint-se al Projecte Consolats de Mar, explica està previst l‟enviament de cartes a tots els propieta- que ja hi ha un director de serveis del programa, que ris amb contracte vigent a la Borsa i posar anuncis el diagnòstic ja està fet i que s‟està fent el Pla de als diaris per captar nous pisos. Igualment, diu que desplegament de la xarxa dels consolats de mar. A s‟editaran díptics anunciant tots els avantatges que més a més, s‟està amb la construcció del concepte i ofereix aquesta modalitat. del projecte i en fase ja de fixar data per a la signatu- Quant a la mitjana d‟oferta disponible, la situa en ra d‟un conveni amb Copca Acció per al desplega- 15 pisos, amb força oscil·lació. I referint-se als con- ment els anys 2008 i 2009 de les ciutats en la seva tractes, contesta que de gener a maig se n‟han sig- primera fase. Afegeix que també s‟està en la fase de nat 109, és a dir, 22 al mes. Conclou la seva explica- desdoblament de l‟extranet corporativa d‟aquest pro- ció indicant que actualment hi ha 1.662 joves allotjats jecte, així com tot el que seria l‟estructura central en habitatges que estan actius i en mediació a la d‟aquest projecte; a més, diu que els responsables ja Borsa Jove d‟Habitatge. han establert els primers contactes amb el que po- El Sr. Florensa agraeix la informació donada i, drien ser les primeres seus, com ara Londres, Bos- atesa la densitat, la sol·licita per escrit a fi de poder ton, Berlín, Marroc, San Francisco i París. En defini- revisar-la. Afegeix un parell d‟observacions. Prime- tiva, conclou que s‟està en la fase de disseny de rament, es refereix al tema d‟ajut de subvencions. dues parts, una de backoffice, i l‟altra d‟identificació Entén que això requereix un temps, però en demana de les possibles persones o perfils que podrien fer el la màxima celeritat, perquè les subvencions, a l‟hora paper d‟impulsor, ambaixador o dinamitzador. de demanar-les i justificar-les, s‟ajusten als anys Per acabar, esmenta l‟any de la Gastronomia i el naturals. En segon lloc, pel que fa a la Borsa, opina Comerç. Comenta que s‟han fet diferents accions: la que s‟ha produït un augment sensible, però voldria posada en marxa del Programa de suport del Gremi saber concretament quin calendari s‟ha previst per a de Flequers; la presència i suport a la Fira Alimentà- la campanya informativa, ja que la considera un ele- ria; un programa desenvolupat a l‟Institut Municipal ment importat. Pensa que és necessari donar a co- de Mercats de Cuina al Mercat, finalment la nèixer el nou servei i els avantatges que pot tenir tant col·laboració amb la Fundació Dieta Mediterrània i per als usuaris que hi vagin a la recerca d‟habitatge l‟Institut Municipal de Mercats per a la difusió dels com també, i sobretot, per als propietaris, a fi de valors i de la cultura de la gastronomia mediterrània. generar un al·licient que suposi que cada cop més Es dóna per tractada. propietaris posin els seus pisos a disposició de la 18. Quin és l‟import total subvencionat en concep- Borsa. Conclou que aquesta serà la forma de fer te d‟IBI als propietaris que han posat el seu habitatge funcionar un equipament que serà útil si concentra a disposició de la Borsa del Servei d‟Habitatge Jove un nombre important de pisos a disposició. de l‟Ajuntament de Barcelona? Quants propietaris La Sra. Ballarín indica, pel que fa a la celeritat, s‟han incorporat a la Borsa des que s‟ha posat en que esperonaran els seus serveis jurídics i els res- funcionament aquesta mesura i quines accions s‟han ponsables del procediment perquè el tirin endavant. posat en marxa per donar a conèixer aquesta actua- Quant a la campanya, repeteix que tan aviat com ció? Quina és l‟oferta mitjana disponible d‟habitatges estigui aprovada es donarà informació als propietaris de la Borsa i quants joves es beneficien d‟aquest que ara tenen el contracte vigent a la Borsa, i que servei a Barcelona? també se‟n farà una campanya als diaris i que hi El Sr. Florensa llegeix i formula la pregunta. haurà díptics. En resum, apunta que es vol fer una 2486 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 difusió àmplia dels avantatges que ofereix aquesta l‟existència d‟un procés d‟informació per a tots els modalitat, una de les quals és aquesta subvenció. districtes i que més enllà d‟això s‟ha demanat a la Direcció de Serveis de Participació i Associacionisme Es dóna per tractada. de l‟Ajuntament que elabori un informe que expliqui el que s‟havia fet i quins eren els punts que calia e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup reforçar i donar a conèixer-ne la realitat en el tràmit de la discussió del pressupost. Anuncia que el se- Del Grup Municipal ERC: tembre d‟enguany, abans d‟iniciar tot el procés de 19. Que s‟informi de l‟estat d‟execució del prec ac- discussió del pressupost, i també la part que fa refe- ceptat a la Comissió d‟Hisenda i Pressupostos en rència a ordenances, es disposarà d‟aquest informe i data 22 de novembre de 2007 amb el contingut se- es podran també discutir i avaluar les propostes, així güent: "Que la Presidència de la Comissió d‟Hisenda com introduir, si escau, algun element més. Tanca la i Pressupostos encarregui un informe a la Direcció seva intervenció dient que això es donarà a conèixer de Serveis de Participació i Associacionisme per a l‟inici del nou procés i de la nova discussió de analitzar les causes de la quasi nul·la participació pressupostos de 2009. ciutadana i proposar-ne mesures correctores de cara Es dóna per tractada. al futur. Que es presenti aquest informe a la Comis- sió d‟Hisenda i Pressupostos amb antelació suficient per tal que les mesures es puguin aplicar abans de VI) Mocions l‟Audiència Pública de l‟any vinent." El Sr. Florensa llegeix i formula la pregunta El Sr. Carnes constata que el dia de la sessió No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- d‟Audiència Pública hi havia poca gent. Explica que sidència aixeca la sessió a les tretze hores vint-i-cinc en el procés de participació ja s‟havia esmentat minuts. Acords Acords de les sessions del mes de juliol de 2008 víncia per tal de donar informació pública del plec de clàusules administratives particulars i de la convoca- tòria del procediment obert, durant un període de COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENES- quinze dies naturals i sempre i quan s‟hagin complert TAR SOCIAL vint dies hàbils d‟informació pública del plec, tenint en compte que si es formulen al·legacions en contra Sessió de 15 de juliol de 2008 del plec de clàusules durant el període d‟informació pública, se suspendran les actuacions mentre aque- Propostes d‟acord lles no quedin resoltes. 2. Autoritzar a Ubaefitness, SL, a hipotecar la con- 1. Aprovar el plec de clàusules administratives cessió per a la gestió dels equipaments esportius particulars que ha de regir el contracte de gestió de ubicats al Parc esportiu municipal de Can Dragó i al serveis públics en la modalitat de concessió per a la Complex esportiu municipal de Can Cuyàs, que li fou gestió i explotació del camp municipal de futbol de la adjudicada per acord de la Comissió de Benestar Vall d‟Hebron i els Camps municipals de futbol i rugbi Social en sessió de 13 de novembre de 2001, per a de la Taxonera, per un període màxim de deu anys, i finançar les obres d'adequació a la llicència mediam- amb el règim econòmic previst al plec de clàusules biental i per a les obres de remodelació i ampliació administratives particulars. Sotmetre’l a informació dels esmentats equipaments, per un import màxim pública durant un termini de vint dies hàbils a partir de 4.500.000 euros, a retornar en vint anys. del següent al de la publicació, d‟acord amb l‟article 232.2 del Reglament d'obres, activitats i serveis. Proposicions / Declaracions de Grup Convocar simultàniament procediment obert per a l‟adjudicació del contracte d‟acord amb els articles 3. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar 122, 134, 141 i següents, i 255 de la Llei de contrac- Social manifesta l'interès de fonamentar el sistema tes del sector públic. Delegar, per al seu moment, escolar en la inclusió i acorda instar al govern muni- l‟adjudicació provisional del present contracte, en la cipal a: Elaborar en el període de cinc mesos un presidenta de la Mesa de contractació, d‟acord amb informe d'avaluació de la inclusió escolar a la ciutat allò establert a l‟article 40.2 de la Llei 30/2007 de de Barcelona, els recursos humans, tècnics i econò- contractes del sector públic. Ordenar la publicació en mics dedicats a aquesta tasca i la situació de les el perfil del contractant i al Butlletí Oficial de la Pro- escoles d'educació especial a la nostra ciutat. NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2487 4. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar els articles 37.2 del Reglament d‟obres, activitats i Social acorda commemorar el 200è aniversari del serveis, i 235.2 del Text refós de la Llei municipal i naixement de Charles Darwin i el 190è aniversari del de règim local de Catalunya. Autoritzar la despesa naixement de Narcís Monturiol, amb la realització del contracte núm. 08002660, que té per objecte les d'activitats als museus de ciències i centres escolars obres de l‟esmentat projecte, per un import total de de la ciutat. 97.299.030 euros, desglossat en els imports i anuali- tats indicades en el document comptable que s‟acom- panya, i amb càrrec a les partides i pressupostos que COMISSIÓ D'ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA s'hi assenyalen en el mateix. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars que s‟inclou en Sessió de 15 de juliol de 2008 l‟expedient. Convocar concurs per a la seva adjudi- cació, quedant condicionada l‟eficàcia de la licitació a Proposicions / Declaracions de Grup l‟aprovació definitiva del projecte d‟obres. 2. Aprovar inicialment el Projecte, memòria, plec 1. Manifestar la importància del treball de les autori- de condicions tècniques, quadre de preus i estudi de tats públiques en la inserció de l'adolescència en perill seguretat i salut corresponents a les obres del Pla de d'exclusió. Instar al govern municipal a: 1. Desenvolu- manteniment integral de l‟espai públic de la ciutat de par un pla pilot per la creació de centres oberts diürns Barcelona (2009-2011) Projecte 2-Enllumenat; sot- i estudiar la possibilitat de donar suport als centres metre el projecte a informació pública durant el ter- d'allotjament alternatius amb autorització parental que mini de trenta dies, a comptar des de la publicació ajudin a la inserció socioeducativa d'adolescents es- del corresponent anunci, a l‟empara d‟allò que esta- colaritzats a l'ESO en el límit d'exclusió. bleixen els articles 37.2 del Reglament d‟obres, acti- 2. 1. Es garanteixi la prestació del Servei de Trans- vitats i serveis, i 235.2 del Text refós de la Llei muni- port especial Porta a Porta a totes les persones que cipal i de règim local de Catalunya. Autoritzar la actualment estan en possessió de la targeta blanca i despesa del contracte número 08002685, que té per que així ho sol·licitin. 2. Que no es restringeixi el Ser- objecte les obres de l‟esmentat projecte, per un im- vei de Transport especial Porta a Porta a persones port total de 23.103.277 euros, desglossat en els titulars d'aquest dret, fins que no s'analitzin les dades imports i anualitats indicades en el document comp- de l'estudi acordat per unanimitat en el marc d'aquesta table que s‟acompanya, i amb càrrec a les partides i Comissió del passat mes de maig. 3. S'agilitzi l'elabo- pressupostos que s'hi assenyalen en el mateix. ració de l'estudi esmentat i se'ns informi de la data Aprovar el plec de clàusules administratives particu- prevista per a la disposició dels seus resultats. lars que s‟inclou en l‟expedient. Convocar concurs 3. 1. Donar continuïtat a la Ruta dels Drets dels In- per a la seva adjudicació, quedant condicionada fants, recollint les aportacions de les diferents enti- l‟eficàcia de la licitació a l‟aprovació definitiva del tats de Barcelona que treballen en aquest àmbit vin- projecte d‟obres. culant-la a les actuacions educatives de l'IMEB a 3. Aprovar inicialment el Projecte, memòria, plec través del seu Programa d'Activitats Escolars i molt de condicions tècniques, quadre de preus i estudi de especialment de l'Audiència Pública Infantil per edu- seguretat i salut corresponents a les obres de cons- cació primària que es tancarà amb el pregó de les trucció de l‟operació número 6, dipòsit de regulació Festes de Santa Eulàlia. 2. La realització d'un pro- pluvial, projecte número 1, dipòsit del Carmel-Clota i grama d'activitats participatives, en coordinació amb col·lectors associats. Sotmetre el Projecte a informa- el Departament d'Acció Social i Ciutadania de la ció pública durant el termini de trenta dies, a comptar Generalitat de Catalunya, amb la màxima represen- des de la publicació del corresponent anunci, a tació municipal i d'institucions vinculades a la protec- l‟empara d‟allò que estableixen els articles 37.2 del ció dels Drets dels Infants, com ara l'UNICEF, per a Reglament d‟obres, activitats i serveis, i 235.2 del Text commemorar el 20è Aniversari de la Convenció dels refós de la Llei municipal i de règim local de Catalu- Drets dels Infants que se celebra al 2009. Aquest nya. Delegar en la tinent d‟alcalde de Medi Ambient programa començarà el 20 de novembre de 2008 i l‟aprovació definitiva del projecte. Autoritzar la despe- finalitzarà el 20 de novembre de 2009. sa, que té per objecte les obres de l‟esmentat projec- te, per un import total de 23.971.000 euros, desglossat en els imports i anualitats indicades en el document COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT, SERVEIS UR- comptable i pendent de dotació. Aprovar el plec de BANS I MEDI AMBIENT clàusules administratives particulars que s‟inclou en l‟expedient. Convocar concurs per a la seva adjudica- Sessió de 16 de juliol de 2008 ció, quedant condicionada l‟eficàcia de la licitació a l‟aprovació definitiva del projecte d‟obres. Propostes d‟acord Declaracions de Grup 1. Aprovar inicialment el Projecte, memòria, plec de condicions tècniques, quadre de preus i estudi de 4. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i seguretat i salut corresponents a les obres del Pla de Medi Ambient acorda: Demanar a l'alcalde i al Go- manteniment integral de l‟espai públic de la ciutat de vern Municipal que s'apliquin les següents mesures: Barcelona (2009-2011) Projecte 1-Vialitat. Sotmetre a) Pel que fa a la neteja viària: utilització preferent el projecte a informació pública durant el termini de d'aigua freàtica i neteja amb aigua a pressió d'a- trenta dies, a comptar des de la publicació del cor- quells llocs de la ciutat que no disposin de xarxa responent anunci, a l‟empara d‟allò que estableixen d'aigua freàtica. b) Pel que fa als espais verds: utilit- 2488 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 zació preferent d'aigua freàtica/regenerada, i reg Proposició / Declaració de Grup gota a gota amb aigües d'origen no freàtic amb aigua de xarxa d'aigües potables i aplicació de polítiques 2. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. de nova implantació de vegetals que estiguin adaptats Condemnar els greus incidents que van tenir lloc a règims de poca despesa amb aigua de reg. c) Pel arran la celebració del resultat de la selecció espa- que fa a les fonts: funcionament normalitzat de les nyola de futbol a l'Eurocopa, amb actes vandàlics, la fonts públiques per beure i posar en funcionament presència de banderes i simbologia feixista i inconsti- amb aigua freàtica algunes de les fonts ornamentals tucional, l'atac i bloqueig de serveis públics (bom- amb sistema de recirculació, sempre i quan el pressu- bers, equips de neteja...) amb el resultat dels costos post municipal així ho permeti. d) Pel que fa a les més importants que han tingut lloc a la ciutat amb piscines: funcionament normalitzat de les piscines. motiu d'una celebració esportiva, així com l'accident 5. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i del qual va ser víctima l'Intendent Major de la Guàr- Medi Ambient acorda: Presentar en el proper trimes- dia Urbana de Barcelona. 2. Lamentar la manca d'in- tre en aquesta Comissió, el Mapa lumínic de la Ciutat formació i de transparència per part del govern muni- i les actuacions que durà a terme el Govern munici- cipal respecte els incidents que s'han produït a la pal en relació a la política d'iluminació de la Ciutat. ciutat de Barcelona en ocasió dels actes de celebra- 6. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i ció de la final de l'Eurocopa i la manca d'un posicio- Medi Ambient acorda estudiar la instal·lació de punts nament clar i immediat de condemna dels mateixos. de càrrega per vehicles elèctrics a la via pública. 3. Sol·licitar al Govern Municipal aprofundir el màxim en la informació per tal d'aclarir i determinar tots els extrems dels fets succeïts en la documentació que haurà d'entregar als grups municipals. 4. Revisar els COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT sistemes de coordinació entre els cossos de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra per tal de Sessió de 17 de juliol de 2008 garantir una actuació efectiva. 5. Sol·licitar que l'A- juntament es personi com acusació particular, pels Proposta d‟acord fets vandàlics, danys causats al mobiliari públic i a les persones, així com la vulneració dels drets fona- 1. Iniciar, d'acord amb els articles 22 i 93.1 de la mentals i l'ostentació de simbologia feixista, tal com Llei de Contractes del Sector Públic, atesa la justifi- preveu l'ordenament jurídic vigent. 6. Expressar la cació d‟idoneïtat i de necessitat, vista en l‟informe del solidaritat i suport de la Comissió als equips de ser- Servei que s‟adjunta, l‟expedient de contractació veis municipals, especialment al Cos de Bombers i d‟obres, que té per objecte la centralització, la substi- als equips de neteja pels danys i intimidació dels tució i la renovació de cruïlles semaforitzades a la quals van ser objecte durant la celebració. ciutat de Barcelona, durant els anys 2008, 2009 i 2010, desglossat en dos lots, d'acord amb l'art. 76.7 de la Llei de Contractes del Sector Públic. Aprovar els plecs de clàusules administratives particulars i COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUN- tècniques que han de regir l'esmentat contracte i CIÓ PÚBLICA l‟alteració dels percentatge a que fa referència l‟ar- ticle 174.3 del RDL 2/2004 de 5 de març del TRLRHL Sessió de 16 de juliol de 2008 en el repartiment de la despesa contingut en el pre- sent decret, motivada per l‟execució del mateix. Propostes d‟acord Aprovar inicialment el projecte d‟obres d‟acord amb l‟article 105 de Llei de Contractes del Sector Públic. 1. Aprovar inicialment el Programa d'Actuació Mu- Exposar-lo a informació pública durant el termini de nicipal 2008-2011. trenta dies d‟acord amb l‟article 235.2 del Text Refós 2. Aprovar inicialment, d‟acord amb allò que pre- de la Llei municipal de règim local de Catalunya i en veu l‟article 84 de la Carta Municipal de Barcelona el supòsit de que no hi hagin reclamacions i/o al·le- amb relació als articles 217 del Decret Legislatiu gacions donar-lo per aprovat definitivament. Autorit- 1/2005, de 26 de juliol, i 277 del Decret 305/2006, de zar, contra la consignació pressupostària que s'indi- 18 de juliol, així com també l‟article 111 del Regla- ca en aquest document, la despesa màxima de ment orgànic municipal, l'Ordenança reguladora de 38.043.187,55 € (dels quals 5.195.384,12 euros són l‟actualització de l‟import de les multes coercitives de en concepte d'Impost sobre el Valor Afegit al tipus l‟Ajuntament de Barcelona, sotmetre-la a informació del 16%), els quals quedaran distribuïts en dos lots, pública durant el termini de trenta dies, d‟acord amb lot 1: 19.088.361,35 euros i lot 2: 18.954.826,20 eu- allò previst a l‟article 112 del Reglament orgànic mu- ros, d'acord amb el desglós que s'indica en el pre- nicipal i, en cas de no presentar-s‟hi al·legacions en sent document. L'adjudicació quedarà sotmesa a la contra, tenir-la per definitivament aprovada. condició suspensiva d'existència de crèdit adeqüat i 3. Modificar la clàusula 8 del plec de clàusules ad- suficient als exercicis corresponents als anys 2009 i ministratives particulars del contracte núm. 08002469, 2010. Convocar, per tramitació ordinària, mitjançant aprovat en data 25 de juny de 2008 per la Comissió procediment obert als licitadors interessats en aquest de Presidència, Territori i Funció Pública, i que té per contracte, de conformitat amb el que disposa l'article objecte la contractació dels serveis de telecomunica- 141 i següents de la Llei de Contractes del Sector cions de l‟Ajuntament de Barcelona i dels seus orga- Públic. nismes autònoms (lots 1, 2 3 i 4), en el sentit d‟am- NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2489 pliar el termini de presentació de les proposicions aquest expedient. Sotmetre’ls a informació pública fins el dia 15 de setembre de 2008. per un termini de trenta dies. 3. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article Proposicions / Declaracions de Grup 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifica- ció del Pla General Metropolità per a la transformació 4. Manifestar l'existència d'una variada oferta pú- urbanística de La Verneda Industrial-Torrent de L‟Es- blica d'activitats d'estiu i infantils a Barcelona, i la tadella, d‟iniciativa municipal; exposar-la al públic pel importància d'aquestes activitats per tal de fer com- termini d‟un mes; precisar, de conformitat amb la patible durant els mesos d'estiu la vida familiar i labo- disposició addicional setena del Text refós de la Llei ral de moltes famílies. Impulsar la creació d'una fi- d‟Urbanisme, que el termini indicat s‟ampliarà en un nestreta única electrònica per tal de poder realitzar mes en cas que coincideixi, total o parcialment, amb les diferents inscripcions a les diferents activitats el mes d‟agost; suspendre, de conformitat amb l‟ar- d'estiu per infants i joves d'oferta municipal, mante- ticle 71.2 del Text Refós de la Llei d‟Urbanisme, nint i garantint alhora les inscripcions presencials. aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i d‟acord amb les determinacions de l‟informe de la Direcció de Serveis de Planejament que consta a COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, OCU- l‟expedient i a efectes de motivació s‟incorpora a PACIÓ I CONEIXEMENT aquest acord, la tramitació de plans urbanístics deri- vats concrets, així com també l‟atorgament de llicèn- Sessió de 21 de juliol de 2008 cies de parcel·lació de terrenys, d‟edificació, de re- habilitació de construccions, d‟instal·lació o ampliació Proposició/ Declaració de Grup d‟activitats o usos i d‟altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en 1. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació els àmbits amb incidència en aquesta Modificació de i Coneixement acorda sol·licitar al director de l'Aero- Pla General, delimitats i gràfiats en el plànol que port de Barcelona que s'extremi el seguiment del figura a l‟expedient elaborat de conformitat amb el lliurament d'equipatges a l'Aeroport per tal de mini- punt 3 de l‟esmentat article; precisar, a l‟empar de mitzar les pèrdues durant el principal període d'aflu- l‟article 102.4 del Reglament de la Llei d‟Urbanisme, ència de l'any. que no obstant això, es podran tramitar els instru- ments de planejament o atorgar les llicències fona- mentats en el règim vigent que siguin compatibles COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES amb les determinacions del nou planejament que I HABITATGE s‟aprova inicialment; determinar, de conformitat amb l‟article 72 del Text refós de la Llei d‟Urbanisme, que Sessió de 17 de juliol de 2008 el termini de suspensió serà, com a màxim, de dos anys i començarà a comptar des del dia següent al Propostes d‟acord de la publicació al BOPB d‟aquest acord; i publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de 1. Concedir a Ubaefitness, SL, una bonificació del Barcelona. 35% sobre la quota de l‟impost de construccions, 4. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article instal·lacions i obres, generada per la concessió, el 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifica- 13 de març de 2008, de la llicència d‟obres majors ció puntual del Pla General Metropolità en l‟àmbit del per la construcció de l‟ampliació del poliesportiu de barri del Carmel i entorns, d‟iniciativa municipal Rosselló i Porcel, donat que aquesta reuneix les (Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA), condicions establertes en l‟article 7è de l‟Ordenança amb les modificacions a què fa referència l‟informe Fiscal 2.1. de l‟any 2008, i procedeix, en conseqüèn- de la Direcció de Serveis de Planejament; exposar-la cia, declarar-la d‟especial interès i utilitat municipal, al públic pel termini de tres mesos; precisar, de con- atès que: el 19 de novembre de 2001 la Comissió de formitat amb la disposició addicional setena del Text Benestar Social va acordar adjudicar la gestió dels refós de la Llei d‟urbanisme, que el termini indicat equipaments esportius i la realització d‟obres d‟am- s‟ampliarà en un mes en cas que coincideixi, total o pliació a la empresa Ubaefitness, SL, contracte que parcialment, amb el mes d‟agost; suspendre, de con- es formalitzà amb l‟Ajuntament el 31 de gener de formitat amb l‟article 71.2 del Text refós de la Llei 2002; les obres s‟han efectuat en una finca qualifica- d‟urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de da d'espai lliure equipament esportiu, clau VP, i 26 de juliol, i d‟acord amb les determinacions de l‟equipament es projecta en l‟àmbit del Pla parcial del l‟informe de l‟esmentada Direcció, la tramitació dels sector Renfe Meridiana, aprovat el 22 de març de instruments de planejament i dels projectes de gestió 1984 i del Pla de millora urbana per l‟ordenació del urbanística i d‟urbanització complementaris, així com Parc de Can Dragó aprovat el 14 de febrer de 2003, i també l‟atorgament de llicències de parcel·lació de reportarà beneficis objectius a la ciutat per tractar-se terrenys, d‟edificació, reforma, rehabilitació o ender- d‟un equipament esportiu, per la qual cosa s‟ha rocament de construccions, d‟instal·lació o ampliació d‟aplicar un percentatge de bonificació del 35% (i no d‟activitats o usos i d‟altres autoritzacions municipals el 70% sol·licitat), ja que les obres s‟efectuen per una connexes establertes per la legislació sectorial, en entitat de caràcter privat; i donar trasllat a l‟Institut els àmbits amb incidència en aquesta Modificació de Municipal d‟Hisenda als efectes pertinents. Pla General, delimitats i grafiats en el plànol que 2. Aprovar inicialment la modificació d‟Estatuts del figura a l‟expedient, elaborat de conformitat amb el Consorci de l‟Habitatge de Barcelona, adjunts en punt 3 de l‟esmentat article; precisar, a l‟empara de 2490 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 l‟article 102.4 del Reglament de la Llei d‟urbanisme, blic municipal, de l‟immoble, de propietat municipal, que no obstant això, es podran tramitar els instru- que constitueix el Forn de l‟antiga Bòvila situada ments o atorgar les llicències fonamentats en el rè- entre els carrers de Trueba i de Segur, i un espai gim vigent que siguin compatibles amb les determi- annex que és part de la finca destinada a parc i jardí nacions del nou planejament que s‟aprova inicial- urbà i envolta l‟esmentat Forn, espai sobre el qual ment; determinar, que el termini de suspensió serà, descansen les cobertes laterals d‟aquest, grafiats en com a màxim, de dos anys i començarà a comptar el plànol annex, per a la seva rehabilitació bàsica i des del dia següent al de la publicació al BOPB integral, i destinació a usos d‟equipament entre els d‟aquest acord, excepte per a aquells àmbits objecte quals s‟hi inclourà un centre de promoció, difusió i de suspensió prèvia, per als quals el termini màxim coneixement del sector de la ceràmica i de la cons- de suspensió serà d‟un any, a comptar, també, des trucció en general, permetent, també, els usos com- de l‟endemà de la publicació al BOPB d‟aquest plementaris (restauració, sales de reunions i ban- acord; tot això, a l„empar dels articles 72 del Text quets, serveis i ús comercial) previstos en el refós de la Llei d‟Urbanisme i 103 del seu Regla- planejament, i usos vinculats a aquests en l‟espai ment, i de conformitat amb l‟informe de la Direcció de annex; sotmetre’l a informació pública durant el ter- Serveis de Planejament sobre la suspensió; informe mini de trenta dies i, si no s‟hi formulen reclamacions que, juntament amb el de modificacions, consta a o al·legacions, tenir per elevat automàticament l‟expedient i a efectes de motivació s‟incorpora a aquest acord d‟aprovació inicial a definitiva; adjudicar aquest acord; i publicar el present acord en el Butlletí la concessió directament a la societat Puigfel, SA; i Oficial de la Província de Barcelona. formalitzar el contracte corresponent prèvia constitu- 5. Aprovar inicialment el Projecte executiu del ció de la fiança que el plec preveu. Centre del Disseny de Barcelona, per un import de 2. Constituir un dret real de superfície a favor de la 78.177.613,86 euros, el 16% de l‟impost del valor Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i afegit inclòs, formulat per Barcelona d‟Infraestruc- Gestió SA (REGESA) sobre la finca, de propietat tures Municipals, SA (BIM/sa); sotmetre l‟expedient a municipal, situada al passeig de Torras i Bages, informació pública durant el termini de trenta dies núm. 139 (parcel·la núm. 5 de l‟illa delimitada pels mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província i carrers Gran de Sant Andreu, del Palomar, els pas- en un diari dels de més circulació de Catalunya; i seigs de Santa Coloma i de Torres i Bages), grafiada precisar que no es computaran en aquest termini els en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc dies corresponents al mes d‟agost. anys i un preu de 6.000 euros, per a la construcció i gestió d‟habitatges protegits en règim general; sot- Proposicions / Declaracions de Grup metre l'expedient a informació pública durant un ter- mini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions 6. Atesa la necessitat de rehabilitació del casc an- o al·legacions, procedir a constituir tal dret; formalit- tic de Poblenou, Gràcia, Sant Andreu i Horta, la Co- zar-lo d'acord amb les condicions del document an- missió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge nex, que s'aproven; inscriure'l en el Registre de la acorda: Finalitzar els estudis urbanístics per a la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de rehabilitació dels nuclis històrics de Sant Andreu, totes les actuacions encaminades a concretar, clarifi- Gràcia, Poblenou i Horta, amb la data màxima de car i executar el present acord. primer quatrimestre de 2009 (finals d'abril 2009), 3. Constituir un dret real de superfície a favor de la amb el compromís de portar tot seguit a aquesta Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i comissió les modificacions urbanístiques i de plane- Gestió SA (REGESA) sobre la finca de propietat mu- jament necessàries. nicipal situada al passeig de Torras i Bages, núms. 7. Iniciar la tramitació, a la propera tardor, del pla- 135-137 (parcel·la núm. 3 de l‟illa delimitada pels nejament urbanístic a l'àmbit dels Tres Turons. Prè- carrers Gran de Sant Andreu, del Palomar, els pas- viament a la tramitació, la proposta serà presentada seigs de Santa Coloma i de Torres i Bages), grafiada a les plataformes i associacions veïnals de la zona. en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i un preu de 6.000 euros, per a la construcció i gestió d‟habitatges protegits en règim general; sot- COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS metre l'expedient a informació pública durant un ter- mini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions Sessió de 17 de juliol de 2008 o al·legacions procedir a constituir tal dret; formalit- zar-lo d'acord amb les condicions del document an- Propostes d‟acord nex, que s'aproven; inscriure'l en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de 1. Aprovar inicialment el plec de clàusules regula- totes les actuacions encaminades a concretar, clarifi- dores de la concessió de l'ús privatiu de domini pú- car i executar el present acord. NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2491 PERSONAL Concursos BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de CONVOCATÒRIA DE SIS CONCURSOS PER treball convocat: 0,75 punts. A LA PROVISIÓ DE VUIT LLOCS DE TRE- – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al BALL del lloc de treball convocat: 0,50 punts. (Aprovades per decret de l’Alcaldia) – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si BASES GENERALS és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es con- lloc de treball convocat: 1 punt. voquen per a la seva provisió pel personal de planti- – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior lla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 consten a l'annex, d'acord amb les condicions espe- punts. cífiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es superior al nivell del lloc de treball base de la ca- fixen a continuació: tegoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del A part dels requisits addicionals de cada concurs, grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat – Trobar-se en servei actiu a l‟Ajuntament o a un quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de pogut consolidar a la carrera administrativa. Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo- d‟Incendis i Salvament (SPEIS). raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc- – Tractar-se de personal funcionari o contractat ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si laboral fix de l‟Ajuntament de Barcelona. El perso- s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'ava- nal funcionari de l‟Ajuntament adscrit a un Institut luació. Municipal i el personal laboral fix de l‟Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà partici- par igualment en els concursos. També hi podran JUNTA DE VALORACIÓ participar els contractats laborals fixos d‟Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent ad- Estarà formada pels membres següents: hesió a l‟Acord Marc de Condicions de Treball, d‟acord amb la clàusula preliminar cinquena de Presidència: l‟esmentat Acord. El director de Recursos Humans, com a titular. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral inde- Vocalies: finit a l‟Ajuntament o Institut Municipal. El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas l'última destinació obtinguda per concurs. d'absència del president titular, exercirà la presidèn- cia de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o distric- MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS te. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de ser- concurs. veis, inclosos els serveis anteriors en altres administra- Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, cions públiques que hagin estat formalment recone- qui també tindrà la condició de secretari/ària de la guts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. Junta de Valoració. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un A més, a tots els concursos hi podran assistir, en màxim d'1 punt segons el barem següent: els termes previstos a les Bases Marc, els represen- – Per posseir com a grau un nivell superior al del tants designats conjuntament per la Junta de Perso- lloc de treball convocat: 1 punt. nal i el Comitè d'Empresa. 2492 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Concurs 1262. Un lloc de treball d'administrador/a de sistemes (nivell 16) Les persones que compleixin les condicions exigi- Concurs 1263. Un lloc de treball de tècnic/a de des hauran de presentar la sol·licitud, a la qual ad- gestió i/o planificació de serveis personals (nivell 22) juntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els docu- ments acreditatius corresponents, al Registre Gene- ral o a qualsevol dels registres municipals, en el ter- mini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de Dos llocs de responsable administratiu de centre la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta cívic Municipal. Concurs 1257 Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat Llocs de treball adscrits a Centres Cívics de Dis- termini. trictes. Per a cada concurs s'ha de presentar una instàn- Nivell 16 i específic de responsabilitat mensual de cia i la documentació separada, per a la qual cosa, 39,68 euros, segons catàleg vigent (1681S). es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es dis- El lloc de treball objecte de la present convocatò- posa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'a- Funcions principals tendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corpora- – Desenvolupament de les funcions administrati- ció des de la data d'incorporació en la plantilla, amb ves de suport a l‟organització interna i a la realit- caràcter indefinit. zació de les activitats del centre encarregades En els casos en què entre els mèrits complemen- pel director/a de l‟equipament i d‟acord amb el taris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, lloc de treball. aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en – Atendre els usuaris i facilitar la informació reque- aquells casos en què les bases específiques del rida o derivar-los on sigui adient. concurs determinin un nombre superior de pàgines, – Gestió de la infraestructura i altres recursos que donades les característiques del lloc de treball a s‟utilitzin en les activitats. cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Requisits addicionals Els llocs de treball objecte de la present convoca- Personal dels grups C o D. tòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Mèrits complementaris Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis- 1. Experiència professional fins a 6 punts segons posar dels sistemes d'acreditació i de comprovació el següent barem: que consideri més escaients en cada cas i per a – Haver realitzat les funcions de suport administra- cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones tiu, fins a 2 punts. que optin a les places per precisar o ampliar aspec- – Tenir experiència en treball amb eines informàti- tes concrets en relació als mèrits al·legats. ques, fins a 2 punts. Les destinacions adjudicades són irrenunciables – Tenir experiència en tasques d‟atenció al públic, un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, fins a 2 punts. quan una persona hagi obtingut una plaça en dife- 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de rents concursos convocats, haurà d'optar per una treball, fins a 1 punt. d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents 3. Prova professional: la Junta de Valoració podrà al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departa- convocar els/les candidats/tes per a la realització de ment de Personal de la proposta de la Junta de Valo- proves per tal d'avaluar les seves aptituds professio- ració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. nals, i es valoraran fins a un màxim de 4 punts. En el Per a tot allò no estipulat expressament en aques- cas de realitzar-se, aquesta convocatòria, tindrà ca- ta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Ba- ràcter obligatori. ses Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de 4. Característiques personals: La Junta de Valora- juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària ció podrà convocar els/les candidats/tes per a l‟ava- corresponent. luació de les seves característiques personals, i valo- rarà especialment la capacitat de planificar el propi treball, la flexibilitat i l‟actitud positiva en l‟atenció ANNEX amb el ciutadà. En el cas de realitzar-se, aquesta convocatòria, Concurs 1257. Dos llocs de treball de responsable tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilit- administratiu de centre cívic (nivell 16) zarà els sistemes d‟apreciació que consideri més Concurs 1259. Un lloc de treball de responsable adequats i valorarà aquest apartat fins a un màxim de producció web (nivell 22) de 4 punts. Concurs 1260. Dos llocs de treball d'informador- tramitador (nivell 16) Puntuació mínima Concurs 1261. Un lloc de treball de responsable Si s‟avaluen tots els apartats 10 punts. de comunicació i qualitat dels serveis de districte Si no s‟avaluen tots els apartats opcionals, la pun- (nivell 24) tuació mínima serà la meitat de la puntuació màxima NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2493 total (mèrits comuns més mèrits complementaris) Requisits addicionals: que poden obtenir els/les candidats/tes. Personal del grup A2 o C1. Junta de Valoració Mèrits complementaris President: 1. Titulacions acadèmiques. Per posseïr titulacions Sr. Miquel Àngel Valdueza Romero, gerent de Dis- acadèmiques de grau superior o mitjà fins a 1 punt. tricte de Sant Andreu, o persona en qui delegui. 2. Experiència professional, fins a 6 punts segons Vocals: el següent barem: Sr. Josep M. Queralt i Capdevila, cap de la Divisió – Haver desenvolupat tasques relacionades amb de Serveis Personals del Districte de Sant Andreu, o pàgines WEB, fins a 3 punts. persona en qui delegui – Experiència en l‟ús d‟aplicacions sobre imatges, Sr. Laureano Mur Andreu, cap del Departament fins a 2 punts. d‟Administració del Districte de Sant Andreu, o per- – Experiència en tasques relacionades amb pro- sona en qui delegui. ductes de comunicació i difusió, fins a 1 punts. Assessor/a tècnic/a de la Gerència de Recursos 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de Humans, o persona en qui delegui. treball. Fins a 1 punt. Representant de la Junta de Personal o del Comi- 4. Prova professional. La Junta de Valoració podrà tè d'Empresa. convocar els/les candidats/tes per a la realització de proves per tal d‟avaluar les seves aptituts professio- nals, i es valorarà fins a un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se, aquesta convocatòria,tindrà caràcter obligatori. 5. Característiques personals. La Junta de Valora- Un lloc de treball de responsable de producció ció podrà convocar els/les candidats/tes a la realitza- web ció d‟una entrevista per valorar les característiques Concurs 1259 personals pel desenvolupament de la tasca en el context de l‟Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. Aquest lloc de treball està adscrit a la Direcció de En cas de realitzar-se, aquesta convocatòria tindrà Serveis de Relacions Externes i Qualitat de la Ge- caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilitzarà rència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. els sistemes de valoració que consideri més ade- Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de quats i valorarà fins un màxim de 2 punts. 481,53 euros segons catàleg vigent (2299 X). Puntuació mínima El lloc de treball objecte de la present convocatò- 10 punts. ria té com a règim horari el de 37,5 h setmanals. Si no s‟avaluen tots els apartats opcionals, la pun- tuació mínima serà la meitat de la puntuació total Funcions principals (mèrits comuns més mèrits complementaris) que – Seguiment i validació dels projectes d‟actua- poden obtenir els/les candidats/tes. lització de la web, siguin desenvolupats per per- sonal municipal o empreses externes. Junta de Valoració – Valoració de les necessitats i definició dels re- President queriments funcionals de les webs de les dife- Sr. Mariano Fuertes García, director de Serveis de rents Direccions de Servei de l‟Àrea. Gestió Econòmica i Control de Recursos de l‟Area de – Generació i seguiment dels indicadors, tant Prevenció, Seguretat i Mobilitat, o persona en la que quantitatius com qualitatius dels accessos. delegui. – Estudiar les necessitats i col·laborar en la defini- Vocals ció dels requeriments funcionals de les aplicaci- Alexis Culubret i Castelló, responsable de Siste- ons i bases de dades que s‟incorporen a les mes d‟Informació o persona en la que delegui. Webs de l‟Àrea, tant per la gestió del contingut Sra. Carme Melús Nuño, cap Departament de Re- com per la seva publicació a Intranet, garantint cursos Humans , o persona en la que delegui. l‟acompliment de la legislació vigent en matèria Tècnic/a de la Gerència de Recursos Humans. de LOPD. Representants de la Junta de Personal o del Co- – Disseny i/o desenvolupament de nous apartats o mité d‟Empresa. webs producte sota la plataforma de gestió de continguts de les diferents Direccions de Servei. – Supervisar i/o realitzar l‟actualització dels contin- guts estàtics de les webs. Dos llocs de treball d’informador-tramitador – Supervisar la usabilitat i navegabilitat dels webs Concurs 1260 de l‟Àrea. – Redacció de plecs tècnics, informes de viabilitat i Llocs de treball adscrits a les Oficines d'Atenció al valoracions en les tasques pròpies del lloc de Ciutadà. treball. Nivell 16 i específic de responsabilitat mensual de – Controlar els indicadors qualitatius i quantitatius 256,68 euros (1626F). del Àrea. Els llocs de treball objecte de la present convoca- – Coordinació i interlocució amb Departament tòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 d‟Internet de l‟Ajuntament de Barcelona. minuts. 2494 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 Funcions principals Sra. Rosa Rello i Andreu, cap de Comunicació i – Realitzar l'atenció i la informació al ciutadà en les Qualitat del Districte de Sants-Montjuïc , o persona Oficines d'Atenció al Ciutadà, d'acord amb els en qui delegui. procediments, les Ordenances municipals i els Sra. Laura Pérez Sanz, cap de Comunicació i circuïts establerts per aconseguir proporcionar al Qualitat del Districte d‟Horta-Guinardó, o persona en ciutadà una informació adequada i suficient que qui delegui. permeti facilitar i resoldre els seus tràmits vers Sra. Joana Serra i Bosch, cap del Servei d‟Atenció l'Administració Municipal. al Ciutadà de Barcelona Informació, o persona en qui – Realitzar el servei general d'informació al públic delegui. sobre les activitats generals del Districte i de la Sr. José M. Martínez de Eulate, assessor tècnic ciutat (agenda d'actes, equipaments, campanyes de la Gerència de Recursos Humans, o persona en puntuals, etc). qui delegui. – Realitzar els tràmits definits en cada moment a la Representant de la Junta de Personal o del Comi- Cartera de Serveis de les OAC, ja siguin munici- tè d‟Empresa. pals i/o relacionats amb altres administracions. – Participar i complir amb les normes que regulen el Sistema de Qualitat. Aquests processos d'atenció i tramitació impliquen diferents activitats de diversa complexitat d'acord Un lloc de treball de responsable de comunicació amb les necessitats plantejades. i qualitat dels serveis de districte Concurs 1261 Requisits addicionals Personal dels grups C o D. Lloc de treball adscrit a la Gerència de Districte. Mèrits complementaris Nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de 1. Experiència professional, fins a 5 punts, segons 481,53 euros, segons catàleg vigent (2437X). el barem següent: – En tramitació de tributs municipals, llicències, Funcions principals campanyes municipals i gestió de padrons fins a – Direcció de la comunicació i informació en el 2 punts. Districte i l‟aplicació de la identitat corporativa – En informació i atenció al públic, fins a 2 punts. municipal. – Experiència en la utilització d‟aplicacions infor- – Disseny i aplicació del Pla de Comunicació sec- màtiques, fins a 1punt. torial, d‟acord amb les directrius i principis del 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de Pla de Comunicació Municipal. treball, fins a 1 punt. – Direcció i Supervisió en l‟elaboració de productes 3. Exercici: la Junta de Valoració podrà convocar comunicatius adreçats als mitjans de comunica- els/les candidats/tes per a la realització d‟una prova ció i relació amb el Gabinet de Premsa Central. o supòsit pràctic, i el valorarà fins a un màxim de 5 – Comandament superior dels serveis d‟atenció al punts. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obliga- ciutadà. tori. – Suport tècnic a la Gerència i Regidoria. 4. Característiques personals requerides per a – Promoció del coneixement i l‟ús dels serveis l'òptim desenvolupament de les funcions del lloc de oferts pel Districte. treball. La Junta de Valoració podrà convocar els – Promoció de les relacions externes del Districte i aspirants per a l‟avaluació d‟aquest apartat, mitjan- organització les activitats de promoció institucio- çant els sistemes que consideri més adequats per nal. poder valorar les característiques requerides per – Impulsar la relació amb els agents econòmics i l‟òptim desenvolupament de les funcions del lloc de socials del Districte. treball, i el valorarà fins a 5 punts. En cas de convo- – Suport a l‟execució de projectes de millora de la car-se, tindrà caràcter obligatori. qualitat al districte, Cartes de Serveis i altres ini- ciatives impulsades des del propi districte o la Di- Puntuació mínima recció de Comunicació Corporativa i Qualitat. Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 11 punts. – Col·laboració amb la Direcció d‟Investigació per Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la l‟anàlisi de les demandes i percepcions ciutadanes. puntuació mínima serà en tots els casos la meitat – Participació en el disseny i gestió de les campa- de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits nyes de comunicació del districte i de la difusió complementaris) que poden obtenir els/les candi- dels seus productes. dats/tes. Requisits addicionals Junta de Valoració Personal del grup A o B. President Sra. Montserrat Filomeno i Martí, gerent del Dis- Mèrits complementaris tricte d‟Horta-Guinardó, o persona en qui delegui. 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons Vocals el barem següent: Sra. Neus Roig i Teixidó, administradora del Dis- – Direcció de projectes de comunicació i informa- tricte de Sants-Montjuïc , o persona en qui delegui. ció en l‟àmbit municipal fins a 2 punts. NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2495 – Treball de relació continuada amb els mitjans de – Fer el seguiment dels sistemes d'informació, comunicació de ciutat i coordinació amb el Gabi- entre la Direcció de Serveis, l'Institut Municipal net de Premsa de l‟Ajuntament de Barcelona, d'Informàtica i les empreses concessionàries. fins a 1 punt. – Recollir, valorar i impulsar propostes de millora – Planificació i organització d‟actuacions relacio- dels procediments mitjançant eines tecnològi- nades amb la Promoció fins a 1 punt. ques d'informació. – Suport i assessorament en l‟organització d‟actes – Donar suport tècnic en les eines ofimàtiques institucionals i protocolaris, fins a 1 punt. utilitzades. – Comandament de personal, fins a 1 punt. – Elaboració indicadors, informes i memòries. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de – Actualització i manteniment bases de dades. treball, fins a 1 punt. – Formació de les noves eines utilitzades. 3. Proves: la Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/es per a una prova professional Requisits addicionals valorant-la fins fins a un màxim de 5 punts. En cas Personal dels grups C o D. de convocar aquesta prova tindra carácter obligatori. 4. Característiques personals requerides per al Mèrits complementaris lloc de treball i, especialment, la capacitat de dirigir, 1. Experiència professional, fins a 5 punts, segons planificar, analitzar i controlar projectes o programes, el barem següent: especialment en l‟àmbit de la comunicació i la infor- – Experiència en processos de recerca, tracta- mació, alt nivell de comunicació oral i escrita i expe- ment, classificació i explotació de la informació a riència en direcció d‟equips de treball. Per a valorar diferents canals de distribució (informàtics, tele- aquest apartat la Junta de Valoració podrà utilitzar màtics, en suport paper...), fins a un màxim de 2 els sistemes d‟avaluació que consideri més adequats punts. valorant-los com a màxim fins a 5 punts – Experiència en gestió, participació i/o seguiment de projectes de millora, fins a un màxim d'1 punt. Puntuació mínima – Experiència en elaboració d‟indicadors, informes Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 11 punts. i/o memòries, fins a un màxim d'1 punt. Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la pun- – Experiència en actualització i manteniment de tuació mínima serà en tots els casos la meitat de la bases de dades, fins a un màxim d'1 punt. puntuació total (mèrits comuns més mèrits comple- 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de mentaris) que poden obtenir els/les candidats/tes. treball, fins a 1 punt. 3. Exercici: la Junta de Valoració podrà convocar Junta de Valoració els/les candidats/tes per a la realització d'una prova President o supòsit pràctic, i el valorarà fins a un màxim de 4 Sr. Miquel Angel Valdueza i Romero, gerent del punts. En cas de realitzar-se aquesta prova, tindrà Districte de Sant Andreu, o persona en qui delegui. caràcter obligatori. Vocals 4. Característiques personals requerides per al Sr. Laureano Mur i Andreu, cap del Departament lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar d‟Administració del Districte de Sant Andreu, o per- els/les candidats/tes per a l‟avaluació de les seves sona en qui delegui. característiques personals. Sra. Rosa Pueyo Porta, coordinadora de la xarxa En el cas de realitzar-se, aquesta convocatòria, de Caps de Comunicació o persona en qui delegui. tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilit- Sr. Alfons Hurtado i Farré, Assessor Tècnic de la zarà els sistemes d‟apreciació que consideri més Gerència de Recursos Humans, o persona en qui adequats i valorarà aquest apartat fins a un màxim delegui. de 4 punts. Representant de la Junta de Personal o del Comi- tè d'Empresa. Puntuació mínima Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 9 punts. Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la pun- tuació mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que Administrador/a de sistemes poden obtenir els/les candidats/tes. Concurs 1262 Junta de Valoració Presidenta: Lloc de treball adscrit a la Direcció Tècnica d‟Acció Sra. Glòria Figuerola Anguera, gerent d‟Acció So- Social. cial i Ciutadania, o persona en qui delegui. Nivell 16 i específic de responsabilitat mensual de Vocals: 186,64 euros, segons catàleg vigent (1670P). Sra. Silvia Navarro Pedreño, directora tècnica El lloc de treball objecte de la present convocatò- d‟acció Social i Ciutadania, o persona en qui delegui. ria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- Sra. Carmen Rueda Palenzuela, tècnica de Gestió nuts. de Serveis Personals de la Gerència d‟Acció Social i Cutadania, o persona en qui delegui. Funcions principals Sr. Antoni Lleida Lacueva, cap d‟Administració i – Elaboració, planificació, seguiment i implantació Personal d‟Acció Social i Ciutadania, o persona en de projectes dels sistemes d'informació. qui delegui. 2496 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 Assessor/a Tècnic/a de la Gerència de Recursos – Experiència en disseny de processos i protocols Humans i Organització, o persona en qui delegui. d‟atenció i de gestió, fins a 1 punt. Representant de la Junta de Personal o del Comi- – Experiència en elaboració de manuals, guies i tè d'Empresa. materials tècnics i metodològics, fins a 1 punt. – Experiència en elaboració i/o revisió d‟accions comunicatives de caire intern i extern, fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de Tècnic/a de gestió i/o planificació de serveis per- treball, fins a 1 punt. sonals 3. Prova professional: la Junta de Valoració podrà Concurs 1263 convocar els/les candidats/tes per a la realització de proves per tal d‟avaluar les seves aptituds professio- nals, i es valoraran fins a un màxim de 4 punts. En el Lloc de treball adscrit a la Direcció Tècnica d‟Acció cas de realitzar-se, aquesta convocatòria, tindrà ca- Social i Ciutadania. ràcter obligatori. Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de 4. Característiques personals requerides per al 481,53 euros, segons catàleg vigent (2239X). lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar El lloc de treball objecte de la present convocatò- els/les candidats/tes per a l‟avaluació de les seves ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. característiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria, tindrà caràcter obligatori. La Funcions principals Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d‟apreciació – Coneixement de la realitat: Seguiment d‟inicia- que consideri més adequats i valorarà aquest apartat tives de coneixement i estudi aplicat de la realitat fins a un màxim de 4 punts. i necessitats socials que serveixin de base a la planificació i programació de la Direcció. Anàlisi i Puntuació mínima explotació dels sistemes d‟informació. 10 punts. – Programació: Suport tècnic a la direcció en la Si no s‟avaluen tots els apartats opcionals, la pun- planificació i programació. Formulació de propos- tuació mínima serà la meitat de la puntuació total tes, disseny i avaluació dels plans i estratègies (mèrits comuns més mèrits complementaris) que d‟acció i del sistema de prestació. Desenvolu- poden obtenir els/les candidats/tes. pament d‟eines metodològiques. – Revisió i actualització del catàleg i la cartera de Junta de Valoració serveis de la Direcció d‟Acció Social. Suport a la Presidenta: definició de models d‟atenció i de serveis, disse- Sra. Glòria Figuerola Anguera, gerent d‟Acció So- nyant a nivell operatiu processos i protocols cial i Ciutadania, o persona en qui delegui. d‟atenció i de gestió, avaluant la seva implemen- Vocals: tació. Sra. Silvia Navarro Pedreño, directora tècnica – Elaboració de manuals, guies i materials tècnics i d‟Acció Social i Ciutadania, o persona en qui delegui. metodològics orientats a promoure iniciatives Sr. Antonio Lleida Lacueva, cap d‟Administració i avançades d‟intervenció social (treball transver- personal d‟Acció Social i Ciutadania, o persona en sal, en xarxa, etc.). qui delegui. – Elaboració de disseny i fer propostes i mesures Assessor/a tècnic/a de la Gerència de Recursos d‟acció associades a innovació, qualitat i accions Humans i Organització, o persona en qui delegui. comunicatives i formatives. Representant de la Junta de Personal o del Comi- – Participar en el disseny d‟estratègies de desen- tè d‟Empresa. volupament organitzatiu, i contribuir a generar processos de gestió del canvi orientats a una transformació de cultura tècnica i organitzativa de la Direcció d‟Acció Social. – Participar i donar suport en el disseny i imple- mentació d‟estratègies formatives i de desenvo- BASES QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA lupament professional del personal de la Direcció DEL CONCURS ESPECÍFIC PER A LA PROVISIÓ d‟Acció Social. DE DOS LLOCS DE TREBALL DE DIRECTOR/A – Col·laborar en elaborar i revisar l‟orientació i els DE BIBLIOTECA DE BARRI TIPUS A (DE MÉS continguts tècnics de les accions comunicatives D’UN BIBLIOTECARI/ÀRIA) de caire intern i extern vinculades al sistema d‟atenció social. 1. CARACTERÍSTIQUES DEL LLOC Requisits addicionals Personal dels grups A o B. Lloc de director/a de biblioteca de barri tipus A (de més d‟un bibliotecari/ària), pertanyent al Consorci de Mèrits complementaris Biblioteques de Barcelona. 1. Experiència professional, fins a 6 punts, segons Nivell 20 de Complement de destinació. el barem següent: La remuneracions corresponents a aquest lloc de – Experiència en tasques de planificació i progra- treball s‟assimilen en els mateixos conceptes i quan- mació, fins a 3 punts. ties al lloc de treball catalogat com a B20DB03 de la NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2497 Diputació de Barcelona. Aquest inclou principalment, – Participació en la Comissió de lectura pública del a més del sou de la categoria i el complement de districte. destinació de nivell 20, un Factor Base de 697,45 €, – Participació en les comissions, reunions de tre- un Factor Base complementari de 72,56 €, un Factor ball i altres activitats programades. d‟homologació de carreres de 295,20 € i un Com- plement específic de Jornada Condicionada de 177,21 €. 3. REQUISITS La jornada serà de 37 hores i 30 minuts setma- nals, amb condicions horàries assimilades a l‟Horari – Ser funcionari/ària de carrera o personal laboral Especial Condicionat de la Diputació de Barcelona. fix del Consorci de Biblioteques de Barcelona, de la Diputació de Barcelona o de l‟Ajuntament de Barcelona. 2. FUNCIONS BÀSIQUES – Estar en servei actiu o en qualsevol altra situació administrativa que, d‟acord amb la normativa vi- Direcció, supervisió i gestió del funcionament de la gent, possibiliti participar en aquesta convocatòria. biblioteca: – No pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana o – Gestió de l‟equipament entès com a espai cultu- Servei d‟Extinció d‟Incendis i Salvament de ral. l‟Ajuntament de Barcelona. – Organització i planificació de l‟activitat de la bi- – Pertànyer al grup de titulació B. blioteca, tenint en compte els recursos humans, – Ser diplomat/da en biblioteconomia i documenta- econòmics i materials. ció o llicenciat/da en documentació. – Redacció del Pla d‟objectius i de la memòria – Haver transcorregut un mínim de dos anys des anual d‟activitats. de l‟última destinació obtinguda per concurs. En – Gestió del pressupost assignat. el cas de personal de la Diputació de Barcelona – Recull d‟estadístiques i elaboració d‟indicadors s‟aplicaran les excepcions recollides en el Re- que permetin el seguiment i l‟avaluació de les ac- glament de Provisió de Llocs de Treball d‟aques- tivitats. ta institució. – Atenció per tal que els serveis s‟ajustin a les necessitats dels usuaris. – Elaboració i manteniment actualitzat de les fonts 4. PRESENTACIÓ D’INSTÀNCIES d‟informació de la biblioteca. – Supervisió del procés de selecció i adquisició del El personal que desitgi participar en aquesta con- material de fons local i d‟interès específic. vocatòria haurà de presentar instància normalitzada – Coneixement del mercat editorial. en els registres de la Diputació de Barcelona ubicats – Elaboració del pla d‟activitats de difusió de la al carrer d'Urgell, núm. 187 (Edifici del Rellotge), biblioteca i de promoció de la lectura, d‟acord carrer de Londres, núm. 55 (Edifici Londres) o pas- amb les directrius de la Xarxa de Biblioteques seig de la Vall d'Hebron, núm. 171 (Recinte Mundet- Públiques. Edifici Serradell Trabal), o en els registres municipals – Atenció per a la conservació del centre. (plaça de Sant Miquel, seus dels Districtes o de – Suport tècnic en l‟àmbit de la biblioteconomia, de l‟Institut de Cultura de Barcelona, La Rambla, núm. la documentació i dels processos d‟informació de 99). La instància de sol·licitud, així com la documen- la biblioteca. tació requerida s‟haurà de presentar dins del termini de quinze dies hàbils comptadors des de l‟endemà Direcció del personal adscrit a la biblioteca. de la data de publicació de la convocatòria en la – Planificació, organització i supervisió de l‟activitat Gaseta Municipal de l‟Ajuntament de Barcelona. del personal propi de la biblioteca, distribuint La sol·licituds per prendre part a la convocatòria tasques i supervisant l‟execució. s‟hauran d‟acompanyar amb el curriculum vitae de – Avaluació de l‟acompliment del personal al seu l‟aspirant i la documentació acreditativa dels mèrits càrrec i elaboració de propostes de millora a par- al·legats, i no es podrà valorar cap altre mèrit que no tir d‟activitats formatives o d‟altre tipus. estigui acreditat dins del termini de presentació – Suport a l‟equip humà de la biblioteca. d‟instàncies. – Dinamització i motivació del personal assignat a Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre la biblioteca. sempre referits a la data d'acabament del termini per a la presentació d‟instàncies. Representació institucional: La llista d‟admesos i exclosos s‟exposarà en el – Cooperació amb les biblioteques públiques del tauler d‟anuncis del Palau de la Virreina (La Rambla, districte en relació amb l‟intercanvi d‟informació, núm. 99) i es concedirà un termini de deu dies hàbils amb el préstec interbibliotecari i amb l‟orga- per a esmenes i possibles reclamacions. nització d‟activitats o serveis. – Coordinació i col·laboració amb altres equipa- ments. 5. PROCÉS SELECTIU – Establiment de la coordinació amb la Xarxa de Biblioteques de Barcelona, serveis municipals La provisió d‟aquest lloc de treball es farà mitjan- del districte i el Servei de Biblioteques de la Di- çant concurs específic que constarà de dues fases: putació de Barcelona. una primera d‟apreciació de la capacitat i una segona – Representació institucional de la biblioteca. de valoració de mèrits. 2498 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 5.1. Apreciació de la capacitat. tiples interlocutors, a raó de 0,5 punts per any Consistirà en la realització de dues proves. fins a 1,5 punts. a) Valoració de les competències professionals – Exercici de funcions de bibliotecari en biblioteca adequades al lloc de treball. pública, a raó de 0,3 punts per any fins a 1 punt. Consistirà en la realització de diversos exercicis Els serveis prestats al Consorci de Biblioteques, a adreçats a la identificació del perfil de competències la Diputació de Barcelona o a l‟Ajuntament de Barce- professionals dels candidats/es. Aquests exercicis lona s‟acreditaran d‟ofici. poden ser de realització individual o d‟interacció gru- L'experiència en altres administracions públiques, pal, així com la realització d‟una entrevista de com- s‟acreditarà mitjançant certificat emès pel secreta- petències. ri/ària de l'Administració en que s'hagin prestat els serveis. b) Entrevista personal La resta d‟experiència laboral s'acredita mitjançant Consistirà en una molt breu presentació de les Informe de vida laboral, atorgat per l'Institut Nacional pròpies idees sobre el rol de la direcció d‟una biblio- de la Seguretat Social, i certificat de l‟empresa en el teca de barri (de més d‟un bibliotecari/ària) i una que es faci constar les dades sobre l‟activitat desen- entrevista en què la Comissió de selecció avaluarà la volupada. capacitat de comunicació i les característiques per- sonals d‟adequació al lloc de treball. e) Formació relacionada amb el lloc de treball, fins La fase d‟apreciació de la capacitat es valorarà a un màxim de 3 punts, segons els criteris següents: amb un total de 20 punts, i serà necessari obtenir un – 0,10 punts per cada 10 hores de formació amb mínim de 10 punts per accedir a la fase següent. assistència acreditada. La puntuació màxima per a un sol curs o tema se- 5.2. Valoració de mèrits. rà de 1 punt. Consistirà en la valoració del currículum dels/de Es valorarà principalment la formació en les matè- les aspirants que han superat la fase d‟apreciació de ries següents: la capacitat, segons el barem següent: – Organització de biblioteques. a) Antiguitat reconeguda a l‟Administració pública, – Gestió pública. fins a un màxim d'1 punt, a raó de 0,1 punts per any. – Gestió de recursos i equipaments culturals. – Gestió de recursos documentals. b) Grau personal consolidat, fins a un màxim d'1 – Gestió de recursos humans i conducció d‟equips punt, segons els criteris següents: de treball. – Per posseir com a grau un nivell superior al 20: 1 – Qualitat en els serveis. punt. – Aplicacions informàtiques per a biblioteques – Per posseir com a grau el nivell 20: 0,75 punts. (MARC, VTLS, etc.). – Per posseir com a grau el nivell inferior al 20: 0,5 f) Idiomes, fins a un màxim de 1,5 punts. punts. g) Altres mèrits relacionats amb el lloc de treball, c) Titulacions acadèmiques, fins a un màxim de 2 fins a un màxim de 1,5 punts. Es valoraran aquells punts, segons els criteris següents: mèrits acreditats pels aspirants que siguin rellevants – Llicenciatures o màsters en l‟àmbit de la bibliolo- per al lloc de treball i no hagin estar valorats en els gia, documentació, gestió cultural o gestió públi- apartats anteriors, tals com: ca en general, 2 punts. – Publicacions, docència i assessoraments en – Diplomatures postgraus en l‟àmbit de la bibliolo- l‟àmbit de biblioteques. gia o documentació, la gestió cultural o la gestió – Col·laboracions, ponències i assistència a jorna- pública, 1 punt. des i congressos. No es puntuaran les titulacions que donen accés a – Coneixements de català de nivell D o superior. la convocatòria La puntuació mínima s‟estableix en els 20 punts. d) Experiència professional, fins a un màxim de 10 En cas d‟empat en la puntuació, s‟atendrà al resul- punts, segons els criteris següents: tat de la fase d‟apreciació de la capacitat. – Exercici de funcions de direcció en biblioteques, amb comandament d‟un equip de personal de 5 o més persones, a raó de 1,5 punts per any, fins 6. PERMANÈNCIA EN LA DESTINACIÓ a 4,5 punts. – Exercici de funcions de direcció en biblioteques L‟aspirant que resulti adscrit/a haurà de romandre amb comandament d‟un equip de personal infe- un mínim de dos anys en el lloc de treball, llevat que rior a 5 persones, a raó d'1 punt per any fins a 3 accedeixi a un altre lloc de nivell inferior. punts. – Exercici de funcions de direcció en altres equi- paments culturals amb comandament d‟un equip 7. JUNTA DE VALORACIÓ de personal de 5 o més persones, a raó d'1 punt per any fins a 3 punts. President: Sra. Montserrat Calvo Vallverdú, gerent – Exercici de funcions de direcció en altres equi- del Consorci, o persona en qui delegui. paments culturals amb comandament d‟un equip Vocals: Sr. Jordi Permanyer i Bastardas, membre de personal inferior a 5 persones, a raó de 0,5 de la Comissió Executiva del Consorci, o persona en punts per any fins a 1,5 punts. qui delegui. – Coordinació o gestió de projectes complexos o Sra. Judit Terma i Grassa, directora tècnica del equipaments culturals, amb participació de múl- Consorci, o persona en qui delegui. NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2499 Sr. Lluís Salvador i Ugalde, cap de Recursos Hu- 2. Grau personal consolidat. S‟avaluarà fins a un mans del Consorci, o persona en qui delegui. màxim d‟1 punt segons el barem següent: Un representant sindical designat pel Comitè – Per posseir com a grau un nivell superior al del d‟Empresa del Consorci. lloc de treball convocat: 1 punt. Un representant sindical designat per la Junta de – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de Personal de la Diputació de Barcelona. treball convocat: 0,75 punts. Un representant sindical designat per la Junta de – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al Personal de l‟Ajuntament de Barcelona. del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment desenvolu- pat o, en el seu cas, l‟últim desenvolupat, fins a un BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA màxim d‟1 punt segons el barem següent: CONVOCATÒRIA DELS CONCURSOS PER A LA – Pel desenvolupament d‟un lloc d‟igual nivell al del PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L’INS- lloc de treball convocat: 1 punt. TITUT DE CULTURA DE BARCELONA – Pel desenvolupament d‟un lloc de treball inferior (Aprovades per decret del director gerent de 21 en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 de novembre de 2001 i donat compte a la Comis- punts. sió Executiva de 20 de març de 2002) – Pel desenvolupament d‟un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la ca- tegoria del concursant: 0,25 punts. BASES GENERALS A aquests efectes s‟ha d‟entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel de destinació efectivament acreditat en la nòmina Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es corresponent, quan es tracti d‟un nivell superior al del convoquen per a la seva provisió pel personal de grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell plantilla d‟aquest Ajuntament els llocs de treball que del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat consten a l‟annex, d‟acord amb les condicions espe- quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi cífiques que s‟indiquen en aquest mateix annex per a pogut consolidar a la carrera administrativa. cadascun d‟ells i amb els requisits comuns que es 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo- fixen a continuació: raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc- ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s‟escau, en funció de les matèries, la durada i REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS l‟avaluació. A part dels requisits addicionals de cada concurs, per optar a qualsevol convocatòria és necessari: JUNTA DE VALORACIÓ – Trobar-se en servei actiu a l‟Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Estarà formada pels membres que s‟indiquen a Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció l‟annex. d‟Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l‟Ajuntament de Barcelona. El perso- PROCEDIMENT I NORMES GENERALS nal funcionari de l‟Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l‟Ajuntament Les persones que compleixin les condicions exigi- posteriorment subrogat a un Institut podran parti- des hauran de presentar la sol·licitud a la qual adjun- cipar igualment en els concursos. Així mateix, po- taran la relació de mèrits al·legats classificats segons dran participar els contractats laborals fixos l‟ordre d‟aquesta convocatòria i els documents acre- d‟Instituts Municipals que hagin efectuat la corres- ditatius corresponents, al Registre General o a qual- ponent adhesió a l‟Acord Marc de Condicions de sevol dels registres municipals, en el termini de quin- Treball, d‟acord amb la clàusula preliminar cin- ze dies hàbils a comptar de l‟endemà de la publicació quena de l‟esmentat Acord. d‟aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. – Haver prestat un mínim d‟un any de serveis com a Els requisits i mèrits al·legats s‟han d‟entendre funcionari de carrera o amb contracte laboral inde- sempre referits a la data d‟acabament de l‟esmentat finit a l‟Ajuntament o Institut Municipal. termini. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de Per a cada concurs s‟ha de presentar una instàn- l‟última destinació obtinguda per concurs. cia i la documentació separada, per la qual cosa, es podrà utilitzar l‟imprès normalitzat de què es disposa a l‟Oficina d‟Informació de Personal, i a les seus dels MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS districtes. En cas d‟empat en la puntuació, per dirimir-lo 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complerts de s‟atendrà a l‟antiguitat de serveis prestats a la Corpo- serveis, inclosos els serveis previs en altres Adminis- ració des de la data d‟incorporació en la plantilla, tracions Públiques que hagin estat formalment reco- amb caràcter indefinit. neguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d‟1 En els casos en què entre els mèrits complemen- punt. taris s‟estableixi la redacció d‟un informe o memòria, 2500 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en d‟agents implicats i supervisió de la producció aquells casos en què les bases específiques del tècnica dels mateixos. concurs determinin un nombre superior de pàgines, – Coordinació dels equips i supervisió de les activi- donades les característiques del lloc de treball a tats que es realitzen en el marc del programa del cobrir. L‟informe s‟haurà de presentar conjuntament centre de La Virreina així com dels festivals lite- amb la sol·licitud i el curriculum vitae. raris. Els llocs de treball objecte de la present convo- – Coordinació de tots els programadors i projectes catòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 que conflueixen a l‟espai cultural de La Virreina. minuts setmanals. – Definició dels projectes que han de configurar la Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis- programació anual del centre de La Virreina, conjun- posar dels sistemes d‟acreditació i de comprovació tament amb la Direcció de Programes de l‟ICUB. que consideri més escaients en cada cas i per a – Fer de referent pel que fa a la recepció de les cada tipus de mèrits, podent-se convocar les perso- propostes d‟activitats susceptibles de ser pro- nes que optin a les places per precisar o ampliar gramades en el marc del centre de La Virreina o aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. dels programes literaris impulsats per la Direcció Les destinacions adjudicades són irrenunciables de Programes. un cop s‟ha pres possessió del lloc. Malgrat això, – Planificació i seguiment dels calendari d‟activitats quan una persona hagi obtingut una plaça en dife- i exposicions que s‟han de realitzar a La Virreina, rents concursos convocats, haurà d‟optar per una en coordinació amb els diferents equips que hi d‟elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents intervenen. al de l‟exposició en el tauler d‟anuncis del departa- ment de Personal de la proposta de la Junta de Valo- Requisits addicionals ració de l‟últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Personal dels grups A o B. Per a tot allò no estipulat expressament en aques- ta convocatòria, s‟estarà a allò que disposen les Ba- Mèrits complementaris ses Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de 1. Titulacions acadèmiques de grau superior, fins juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària a 1 punt. corresponent. 2. Experiència professional, fins a 6 punts. – Experiència en l‟organització i realització d‟ac- tivitats culturals d‟àmbit de ciutat, fins a 2 punts. ANNEX – Experiència en l‟organització, coordinació i realit- zació de festivals i actes literaris, fins a 2 punts. Concurs 104. Direcció Executiva del Centre Cultu- – Experiència en la coordinació d‟equips de treball, ral La Virreina (nivell 24) fins a 1 punt. – Experiència en coordinació dels continguts de programes culturals i supervisió de la producció tècnica, fins a 1 punt. 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de Direcció Executiva del Centre Cultural La Virreina treball, fins a 1 punt. Concurs 104 4. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar una prova professional que tindrà caràcter obligatori. En cas de realitzar-se l‟esmentada prova es puntuarà fins a 4 Lloc de treball adscrit a la Direcció de Programes punts, quedant eliminats els que no arribin al 50%. de l‟ Institut de Cultura de Barcelona, situat al Palau 5. Característiques personals. La Junta de Valora- de la Virreina, la Rambla, núm. 99 de Barcelona. ció podrà convocar els/les candidats/tes per a Nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de l‟avaluació d‟aquest apartat mitjançant els sistemes 481,53 euros segons Catàleg vigent (2420X –di- d‟apreciació que consideri més adequats, valorant-se rector/a de Programa–). especialment la capacitat d‟anàlisi, comunicació, i la El lloc de treball objecte de la present convocatò- capacitat de treball en equip. En cas de reallitzar-se, ria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- aquesta prova tindrà caràcter obligatori i es valorarà nuts. fins a un màxim de 6 punts. Funcions principals Puntuació mínima – Direcció executiva dels festivals literaris que Si s‟avaluen tots els apartats: 11,5 punts. s‟organitzen des de la Direcció de Programes Si no s‟avalua l‟apartat opcional, la puntuació mí- (Setmana de Poesia, BCNegra, Festival nima serà la meitat de la puntuació total (mèrits d‟Assaig, Món del Llibre...). comuns més mèrits complementaris), que poden – Direcció i coordinació dels continguts dels festi- obtenir els/les candidats/tes. vals literaris amb els comissaris de cada pro- grama i amb la resta d‟agents implicats, i super- Junta de Valoració visió de la producció tècnica dels mateixos. Sra. Marta Clari, gerent del Institut de Cultura, o – Direcció executiva de la programació d‟actes que persona en qui delegui. es duen a terme a La Virreina. Sra. Rosa Mach, directora de la Direcció de Pro- – Direcció i coordinació dels continguts dels pro- grames, o persona en qui delegui. grames a realitzar al centre de La Virreina, amb Sra. M. Farners Cantalozella, assessora tècnica els comissaris de cada projecte i amb la resta de Recursos Humans, o persona en qui delegui. NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2501 Sra. Francesca Otálora Sala, cap del Servei de A més, a tots els concursos hi podran assistir, en Recursos Humans, o persona en qui delegui, qui els termes previstos a les Bases Marc, els represen- també exercirà les funcions de Secretària de la Junta tants designats conjuntament per la Junta de Perso- de Valoració. nal i el Comitè d‟Empresa. 2502 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 ANUNCIS Notificacions En compliment del que disposa l'article 59.4 de la sobre recurs ordinari contra el cànon del segon tri- Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de mestre de 1999 corresponent a la parada 633 del les administracions públiques i del procediment ad- mercat de Santa Caterina, es notifica al seu antic ministratiu comú, i en relació amb l'expedient núm. titular, Francisco Casanovas Agell, el qual a l‟últim 24368/99 instruït pel Departament Jurídicoadminis- domicili conegut ha rebutjat les notificacions que li tratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona han estat dirigides, que el president de l‟Institut Mu- sobre recurs ordinari contra el cànon del primer tri- nicipal de Mercats ha disposat en data 6 de juny mestre de 1999 corresponent a la parada 633 del 2008: mercat de Santa Caterina, es notifica al seu antic "Executar parcialment, la interlocutòria de data 12 titular, Francisco Casanovas Agell, el qual a l‟últim de febrer de 2008 del Jutjat del contenciós adminis- domicili conegut ha rebutjat les notificacions que li tratiu 5 de Barcelona, (recurs ordinari 190/2000), en han estat dirigides, que el president de l‟Institut Mu- virtut del desistiment del recorrent, per incomparei- nicipal de Mercats ha disposat en data 6 de juny de xença a l‟acte de la vista, en compliment de l‟es- 2008: tablert pels articles 103 i següents de la Llei de la "Executar parcialment, la interlocutòria de data 12 jurisdicció contenciós administrativa, de la qual en de febrer de 2008 del Jutjat del contenciós adminis- restarà pendent el càlcul de les costes judicials." tratiu 5 de Barcelona, (recurs ordinari 190/2000), en Contra aquesta resolució es pot interposar recurs virtut del desistiment del recorrent, per incomparei- d‟alçada davant l‟Alcaldia en el termini d‟un mes, xença a l‟acte de la vista, en compliment de l‟es- comptat des de l‟endemà de la present notificació. tablert pels articles 103 i següents de la Llei de la L‟esmentat recurs s‟entendrà desestimat si transcor- jurisdicció contenciós administrativa, de la qual en ren tres mesos des de la seva interposició sense que restarà pendent el càlcul de les costes judicials, que se‟n notifiqui la resolució. es liquidaran mitjançant resolució independent; con- Contra la desestimació tàcita del recurs d‟alçada seqüentment executar també el dipòsit constituït per es pot interposar recurs contenciós administratiu Francisco Casanovas Agell, el 27 d‟abril de 1999, per davant del Jutjats contencioso administratius de Bar- garantir l‟ingrés del cànon impugnat, el del 1r trimes- celona o dels que correspongui al seu domicili, en el tre de 1999, corresponent a la parada 60 del mercat termini de sis mesos a comptar de l‟endemà de la provisional del mercat de Santa Caterina, per un data en què es produeix l‟acte presumpte. import de Quaranta-set euros amb dotze cèntims També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que (47,12 €)." es cregui convenient. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs Barcelona, 24 de juliol de 2008. El secretari gene- d‟alçada davant l‟Alcaldia en el termini d‟un mes, ral, Jordi Cases i Pallarès. comptat des de l‟endemà de la present notificació. L‟esmentat recurs s‟entendrà desestimat si transcor- * * * ren tres mesos des de la seva interposició sense que se‟n notifiqui la resolució. En compliment del que disposa l'article 59.4 de la Contra la desestimació tàcita del recurs d‟alçada Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de es pot interposar recurs contenciós administratiu les administracions públiques i del procediment ad- davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalu- ministratiu comú, i en relació amb l'expedient núm. nya, en el termini de sis mesos a comptar de l‟en- 25188/99 instruït pel Departament Jurídicoadminis- demà de la data en què es produeix l‟acte presump- tratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona te. sobre recurs ordinari contra el cànon del tercer tri- També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que mestre de 1999 corresponent a la parada 663 del es cregui convenient. mercat de Santa Caterina, es notifica al seu antic Barcelona, 24 de juliol de 2008. El secretari gene- titular, Francisco Casanovas Agell, el qual a l‟últim ral, Jordi Cases i Pallarès. domicili conegut ha rebutjat les notificacions que li han estat dirigides, que el president de l‟Institut Mu- * * * nicipal de Mercats ha disposat en data 6 de juny de 2008: En compliment del que disposa l'article 59.4 de la “Executar parcialment, la interlocutòria de data 12 Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de de febrer de 2008 del Jutjat del contenciós adminis- les administracions públiques i del procediment ad- tratiu 5 de Barcelona, (recurs ordinari 190/2000), en ministratiu comú, i en relació amb l'expedient núm. virtut del desistiment del recorrent, per incomparei- 24725/99 instruït pel Departament Jurídicoadminis- xença a l‟acte de la vista, en compliment de l‟esta- tratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona blert pels articles 103 i següents de la Llei de la juris- NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2503 dicció contenciós administrativa, de la qual en resta- davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalu- rà pendent el càlcul de les costes judicials, que es nya, en el termini de sis mesos a comptar de liquidaran mitjançant resolució independent; conse- l‟endemà de la data en què es produeix l‟acte pre- qüentment executar també el dipòsit constituït per sumpte. Francisco Casanovas Agell, el 1 d‟octubre de 1999, També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que per garantir l‟ingrés del cànon impugnat, el del 3r es cregui convenient. trimestre de 1999, corresponent a la parada 60 del Barcelona, 24 de juliol de 2008. El secretari gene- mercat provisional del mercat de Santa Caterina, per ral, Jordi Cases i Pallarès. un import de seixanta-dos euros amb vint-i-nou cèn- tims (62,29 €)." * * * Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d‟alçada davant l‟Alcaldia en el termini d‟un mes, En acompliment del que disposa l'article 59.4 de la comptat des de l‟endemà de la present notificació. Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de L‟esmentat recurs s‟entendrà desestimat si transcor- les administracions públiques i del procediment ad- ren tres mesos des de la seva interposició sense que ministratiu comú, i en relació amb l'expedient núm. se‟n notifiqui la resolució. EX08000318 instruït pel Departament Juridicoadmi- Contra la desestimació tàcita del recurs d‟alçada nistratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barce- es pot interposar recurs contenciós administratiu lona sobre extinció de l‟autorització d‟ús dels llocs a davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalu- baix indicats, es notifica a la persona titular, M. Mont- nya, en el termini de sis mesos a comptar de serrat Magan Gallego, a l'últim domicili conegut de la l‟endemà de la data en què es produeix l‟acte pre- qual s'han rebutjat les notificacions que li han estat sumpte. adreçades, que en ús de les facultats atorgades per També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que decret d‟Alcaldia de data 2 de setembre de 2003, el es cregui convenient. president de l‟IMMB ha disposat en data 9 de juny de Barcelona, 24 de juliol de 2008. El secretari gene- 2008: ral, Jordi Cases i Pallarès. "Declarar extingides les autoritzacions d‟ús dels llocs a baix indicats, que figuren a nom de la persona * * * titular a dalt esmentada, a l‟empara de la lletra l) de l‟article 42 (manca de pagament del cànon) de l'Or- En compliment del que disposa l'art. 59.4 de la Llei denança de mercats; i deixar les parades esmenta- 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les des en situació de vacants i revocades les autoritza- administracions públiques i del procediment adminis- cions d‟ús corresponents, requerir la titular perquè de tratiu comú, i en relació amb l'expedient núm. 142/00 conformitat amb el que disposen els articles 160 i instruït pel Departament Jurídicoadministratiu de 161 del Reglament de patrimoni dels ens locals, en l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona sobre el termini de deu dies deixi els llocs de venda a dis- recurs ordinari contra el cànon del quart trimestre de posició de l‟Administració, lliures, vacus i expedits; 1999 corresponent a la parada 663 del mercat de dins els vuit dies següents a l‟expiració del termini Santa Caterina, es notifica al seu antic titular, Fran- esmentat, assenyalar el cinquè dia hàbil a les 8 ho- cisco Casanovas Agell, el qual a l‟últim domicili co- res per a la pràctica de la diligència de llançament. negut ha rebutjat les notificacions que li han estat Designar el director del Mercat i l‟auxiliar d‟àrea, dirigides, que el president de l‟Institut Municipal de perquè, junts o separats efectuïn l‟expressada dili- Mercats ha disposat en data 6 de juny de 2006: gència amb absoluta indemnitat per a l‟erari munici- "Executar parcialment, la interlocutòria de data 12 pal, assistits del personal de la Policia Municipal que de febrer de 2008 del Jutjat del contenciós adminis- estimin necessari i amb la facultat de reclamar direc- tratiu 5 de Barcelona, (recurs ordinari 190/2000), en tament l‟auxili de la força pública si així calgués per virtut del desistiment del recorrent, per incomparei- l‟exacte compliment de la comesa que els ha estat xença a l‟acte de la vista, en compliment de l‟es- assignada." tablert pels articles 103 i següents de la Llei de la Contra aquesta resolució es pot interposar recurs jurisdicció contenciós administrativa, de la qual en d‟alçada davant l‟Alcaldia en el termini d‟un mes, restarà pendent el càlcul de les costes judicials, que comptat des de l‟endemà de la present notificació. es liquidaran mitjançant resolució independent; con- L‟esmentat recurs s‟entendrà desestimat si transcor- seqüentment executar també el dipòsit constituït per ren tres mesos des de la seva interposició sense que Francisco Casanovas Agell, el 7 de gener de 2000, se‟n notifiqui la resolució. per garantir l‟ingrés del cànon impugnat, el del 4t Contra la desestimació tàcita del recurs d‟alçada trimestre de 1999 , corresponent a la parada 60 del es pot interposar recurs contenciós administratiu mercat provisional del mercat de Santa Caterina, per davant del Jutjats contenciosos administratius de un import de noranta-quatre euros amb noranta- Barcelona o dels que correspongui al seu domicili, en quatre cèntims (94,94 €)." el termini de sis mesos a comptar de l‟endemà de la Contra aquesta resolució es pot interposar recurs data en què es produeix l‟acte presumpte. d‟alçada davant l‟Alcaldia en el termini d‟un mes, També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que comptat des de l‟endemà de la present notificació. es cregui convenient. L‟esmentat recurs s‟entendrà desestimat si transcor- Barcelona, 5 d'agost de 2008, el secretari general ren tres mesos des de la seva interposició sense que accidental, Josep Lluis Tobella i Roca. se‟n notifiqui la resolució. Contra la desestimació tàcita del recurs d‟alçada Mercat: Abaceria es pot interposar recurs contenciós administratiu Lloc/s: Lloc especial/061-1 i Lloc especial/060-1 2504 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 En acompliment del que disposa l'article 59.4 de la lona sobre extinció de l‟autorització d‟ús del lloc a Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de baix indicat, es notifica a la persona titular, Marc les administracions públiques i del procediment ad- Brennan Tàpies, a l'últim domicili conegut del qual ministratiu comú, i en relació amb l'expedient núm. s'han rebutjat les notificacions que li han estat adre- EX08000319 instruït pel Departament Juridicoadmi- çades, que en ús de les facultats atorgades per de- nistratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barce- cret d‟Alcaldia de data 2 de setembre de 2003, el lona sobre extinció de l‟autorització d‟ús dels llocs a president de l‟IMMB ha disposat en data 10 de juliol baix indicats, es notifica a la persona titular, M. Mont- de 2008: serrat Magan Gallego, a l'últim domicili conegut de la "Declarar extingida l‟autorització d‟ús del lloc a qual s'han rebutjat les notificacions que li han estat baix indicat, que figura a nom de la persona titular a adreçades, que en ús de les facultats atorgades per dalt esmentada, a l‟empara de la lletra l) de l‟article decret d‟Alcaldia de data 2 de setembre de 2003, el 42 (manca de pagament del cànon) de l'Ordenança president de l‟IMMB ha disposat en data 9 de juny de de mercats; i deixar la parada esmentada en situació 2008: de vacant i revocada l‟autorització d‟ús corresponent, "Declarar extingides les autoritzacions d‟ús dels requerir la titular perquè de conformitat amb el que llocs a baix indicats, que figuren a nom de la persona disposen els articles 160 i 161 del Reglament de titular a dalt esmentada, a l‟empara de la lletra i) de patrimoni dels ens locals, en el termini de deu dies l‟article 42 (tancament del lloc de venda durant un deixi el lloc de venda a disposició de l‟Administració, mes) de l'Ordenança de mercats; i deixar els llocs lliure, vacu i expedit; dins els vuit dies següents a esmentats en situació de vacants i revocades les l‟expiració del termini esmentat, assenyalar el cinquè autoritzacions d‟ús corresponents, requerir la titular dia hàbil a les 8 hores per la pràctica de la diligència perquè de conformitat amb el que disposen els art. de llançament. Designar el Director del Mercat i 160 i 161 del Reglament de patrimoni dels ens lo- l‟auxiliar d‟àrea perquè, junts o separats, efectuïn cals, en el termini de deu dies deixi els llocs de ven- l‟expressada diligència amb absoluta indemnitat per da a disposició de l‟Administració, lliures, vacus i a l‟erari municipal, assistits del personal de la Policia expedits; dins els vuit dies següents a l‟expiració del Municipal que estimin necessari i amb la facultat de termini esmentat, assenyalar el cinquè dia hàbil a les reclamar directament l‟auxili de la força pública si així 8 hores per la pràctica de la diligència de llançament. calgués per l‟exacte compliment de la comesa que Designar el director del Mercat i l‟auxiliar d‟àrea, els ha estat assignada." perquè, junts o separats, efectuïn l‟expressada dili- Contra aquesta resolució es pot interposar recurs gència amb absoluta indemnitat per a l‟erari munici- d‟alçada davant l‟Alcaldia en el termini d‟un mes, pal, assistits del personal de la Policia Municipal que comptat des de l‟endemà de la present notificació. estimin necessari i amb la facultat de reclamar direc- L‟esmentat recurs s‟entendrà desestimat si transcor- tament l‟auxili de la força pública si així calgués per ren tres mesos des de la seva interposició sense que l‟exacte compliment de la comesa que els ha estat se‟n notifiqui la resolució. assignada." Contra la desestimació tàcita del recurs d‟alçada Contra aquesta resolució es pot interposar recurs es pot interposar recurs contenciós administratiu d‟alçada davant l‟Alcaldia en el termini d‟un mes, davant del Jutjats contencioso administratius de Bar- comptat des de l‟endemà de la present notificació. celona o dels que correspongui al seu domicili, en el L‟esmentat recurs s‟entendrà desestimat si transcor- termini de sis mesos a comptar de l‟endemà de la ren tres mesos des de la seva interposició sense que data en què es produeix l‟acte presumpte. se‟n notifiqui la resolució. També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que Contra la desestimació tàcita del recurs d‟alçada es cregui convenient. es pot interposar recurs contenciós administratiu Barcelona, 8 d'agost de 2008. El secretari general davant del Jutjats contencioso administratius de Bar- accidental, Josep Lluis Tobella i Roca. celona o dels que correspongui al seu domicili, en el termini de sis mesos a comptar de l‟endemà de la Mercat: Lesseps data en què es produeix l‟acte presumpte. Lloc/s: Tenda/001-1 També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, Barcelona, 5 d'agost de 2008, el secre- * * * tari general accidental, Josep Lluis Tobella i Roca. En acompliment del que disposa l'article 59.4 de la Mercat: Abaceria Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de Lloc/s: Lloc especial/060-1 i Lloc especial/061-1 les administracions públiques i del procediment ad- ministratiu comú, i en relació amb l'expedient núm. EX08000546 instruït pel Departament Juridicoadmi- * * * nistratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barce- lona sobre extinció de l‟autorització d‟ús del lloc a baix indicat, es notifica a la persona titular, Marc En acompliment del que disposa l'article 59.4 de la Brennan Tàpies, a l'últim domicili conegut del qual Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de s'han rebutjat les notificacions que li han estat adre- les administracions públiques i del procediment ad- çades, que en ús de les facultats atorgades per de- ministratiu comú, i en relació amb l'expedient núm. cret d‟Alcaldia de data 16 de juliol de 2007, el presi- EX08000545 instruït pel Departament Juridicoadmi- dent de l‟IMMB ha disposat en data 10 de juliol de nistratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barce- 2008: NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2505 "Declarar extingida l'autorització d'ús del lloc a ministratiu comú, i en relació amb l'expedient núm. baix esmentat, que figuren a nom de la persona titu- EX08000541 instruït pel Departament Juridicoadmi- lar esmentada, a l'empara de la lletra g) de l‟article nistratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barce- 42 (cessió de la parada a un tercer sense complir els lona sobre extinció de l‟autorització d‟ús del lloc a requisits prescrits en aquesta Ordenança: manca de baix indicat, es notifica a la persona titular, José Ba- pagament dels drets de traspàs) en relació amb tista Escudé, a l'últim domicili conegut del qual s'han l‟obligació establerta als articles 61.1 i 49.i) de l'Or- rebutjat les notificacions que li han estat adreçades, denança de mercats; i deixar el lloc esmentat en que en ús de les facultats atorgades per decret situació de vacants i revocada l‟autorització d‟ús d‟Alcaldia de data 2 de setembre de 2003, el presi- corresponent, i requerir el titular perquè de conformi- dent de l‟IMMB ha disposat en data 10 de juliol de tat amb el que disposen els articles 160 i 161 del 2008: Reglament de patrimoni dels ens locals, en el termini "Declarar extingida l‟autorització d‟ús del lloc a de deu dies deixi els llocs de venda a disposició de baix indicat, que figura a nom de la persona titular a l'Administració, lliures, vacus i expedits; dins els vuit dalt esmentada, a l‟empara de la lletra l) de l‟article dies següents a l'expiració del termini esmentat i en 42 (manca de pagament del cànon) de l'Ordenança cas de no haver procedit al desallotjament, assenya- de mercats; i deixar la parada esmentada en situació lar el cinquè dia hàbil a les 8 hores per a la pràctica de vacant i revocada l‟autorització d‟ús corresponent, de la diligència del llançament. Designar el director requerir el titular perquè de conformitat amb el que del Mercat a baix esmentat i l'auxiliar de zona, per- disposen els articles 160 i 161 del Reglament de què, junts o separats, efectuïn l'expressada diligèn- patrimoni dels ens locals, en el termini de deu dies cia amb absoluta indemnitat per a l‟erari municipal, deixi el lloc de venda a disposició de l‟Administració, assistits del personal de la Policia Municipal que lliure, vacu i expedit; dins els vuit dies següents a estimin necessari i amb la facultat de reclamar direc- l‟expiració del termini esmentat, assenyalar el cinquè tament l'auxili de la força pública si així calgués per dia hàbil a les 8 hores per la pràctica de la diligència l'exacte compliment de la comesa que els ha estat de llançament. Designar el director del Mercat i assignada." l‟auxiliar d‟àrea perquè, junts o separats, efectuïn Contra aquesta resolució es pot interposar recurs l‟expressada diligència amb absoluta indemnitat per d‟alçada davant l‟Alcaldia en el termini d‟un mes, a l‟erari municipal, assistits del personal de la Policia comptat des de l‟endemà de la present notificació. Municipal que estimin necessari i amb la facultat de L‟esmentat recurs s‟entendrà desestimat si transcor- reclamar directament l‟auxili de la força pública si així ren tres mesos des de la seva interposició sense que calgués per l‟exacte compliment de la comesa que se‟n notifiqui la resolució. Contra la desestimació els ha estat assignada." tàcita del recurs d‟alçada es pot interposar recurs Contra aquesta resolució es pot interposar recurs contenciós administratiu davant del Jutjats contenci- d‟alçada davant l‟Alcaldia en el termini d‟un mes, osos administratius de Barcelona o dels que corres- comptat des de l‟endemà de la present notificació. pongui al seu domicili, en el termini de sis mesos a L‟esmentat recurs s‟entendrà desestimat si transcor- comptar de l‟endemà de la data en què es produeix ren tres mesos des de la seva interposició sense que l‟acte presumpte. També es pot utilitzar qualsevol se‟n notifiqui la resolució. altre recurs que es cregui convenient. Contra la desestimació tàcita del recurs d‟alçada Barcelona, 8 d'agost de 2008. El secretari general es pot interposar recurs contenciós administratiu accidental, Josep Lluis Tobella i Roca. davant del Jutjats contencioso administratius de Bar- celona o dels que correspongui al seu domicili, en el Mercat: Lesseps termini de sis mesos a comptar de l‟endemà de la Lloc/s: Tenda/001-1 data en què es produeix l‟acte presumpte. També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que * * * es cregui convenient. Barcelona, 18 d'agost de 2008. El secretari gene- ral accidental, Joan de Moxó i Forga. En acompliment del que disposa l'article 59.4 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de Mercat: Abaceria les administracions públiques i del procediment ad- Lloc/s: Lloc especial/065-1 2506 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 Altres anuncis Institut Municipal d’Urbanisme “Aprovar definitivament el Projecte complementari Exp. 08OBO75 d‟urbanització del polígon sud-oest del Besòs, àmbit definit pels carrers de Lluís Dalmau, d'Alfons el Mag- La Comissió de Govern, en sessió de data 9 de ju- nànim, de Ferrer Bassa i de Perpinyà, amb un im- liol de 2008, aprovà, entre d‟altres, l'acord següent: port, per a coneixement de l‟Administració, “Declarar extemporànies les al·legacions formula- d'1.999.973,28 euros (el 16% de l'impost del valor des pel Grup Municipal de Convergència i Unió en afegit inclòs), d‟acord amb l‟informe de 25 de juny de relació al Projecte d‟urbanització de Can Bacardí, 2008 de la Direcció de Gestió d‟Obres d‟Urbanització entre la Travessera de les Corts, els carrers de Be- i Edificació de BAGURSA, el qual figura a l‟expedient navent, Felipe Paz, i els Jardins de Can Bacardí, en i es dóna per reproduït; publicar aquest acord en el el Districte de les Corts; aprovar definitivament Butlletí Oficial de la Província i el Diari Oficial de la l‟esmentat projecte d‟urbanització, d‟acord als motius Generalitat de Catalunya i a la Gaseta Municipal i continguts en l‟informe de la Direcció de Projectes donar-ne compte a la Comissió d'Urbanisme, Infraes- d‟Obres d‟Urbanització i Edificació de BAGURSA, de tructures i Habitatge” 25 de juny de 2008, el qual consta a l‟expedient i es Contra aquest acord, que exhaureix la via admi- dóna per reproduït; amb un import, per a coneixe- nistrativa, es pot interposar recurs potestatiu de re- ment de l‟Administració, d'1.085.164,26 euros, l'im- posició davant l‟òrgan que l‟ha adoptat, en el termini post del valor afegit inclòs; publicar aquest acord en d‟un mes comptat a partir del dia següent al de la el Butlletí Oficial de la Província i el Diari Oficial de la recepció de la present notificació, o es pot interposar Generalitat de Catalunya i a la Gaseta Municipal; recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del notificar-ho als interessats i donar-ne compte a la Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge” de dos mesos comptats des de l‟endemà de la pre- Contra aquest acord, que exhaureix la via admi- sent notificació. nistrativa, es pot interposar recurs potestatiu de re- Contra la resolució expressa del recurs potestatiu posició davant l‟òrgan que l‟ha adoptat, en el termini de reposició es podrà interposar recurs contenciós d‟un mes comptat a partir del dia següent al de la administratiu davant el Jutjat del Contenciós Admi- recepció de la present notificació, o es pot interposar nistratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del comptar des del dia següent a la seva notificació. Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de dos mesos comptats des de l‟endemà de la pre- de reposició, que s‟entendrà produïda un cop trans- sent notificació. corregut un mes comptat des del dia següent al de la Contra la resolució expressa del recurs potestatiu seva interposició sense que s‟hagi notificat resolució de reposició es podrà interposar recurs contenciós expressa, es pot interposar recurs contenciós admi- administratiu davant el Jutjat del Contenciós Admi- nistratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu nistratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a de Barcelona, en el termini de sis mesos a comptar comptar des del dia següent a la seva notificació. des del dia següent al que s‟hagi produït la desesti- Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu mació tàcita. de reposició, que s‟entendrà produïda un cop trans- No obstant això, se‟n pot interposar qualsevol altre corregut un mes comptat des del dia següent al de la recurs que es consideri convenient. seva interposició sense que s‟hagi notificat resolució Us ho comunico als efectes oportuns. expressa, es pot interposar recurs contenciós admi- Barcelona, 24 de juliol de 2008. El secretari gene- nistratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu ral, Jordi Cases i Pallarès. de Barcelona, en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s‟hagi produït la desesti- mació tàcita. * * * No obstant això, se‟n pot interposar qualsevol altre recurs que es consideri convenient. Us ho comunico als efectes oportuns. Institut Municipal d’Urbanisme Barcelona, 24 de juliol de 2008. El secretari gene- Exp. 08-OBO-115 ral, Jordi Cases i Pallarès. El president de l‟Institut Municipal d‟Urbanisme, en data 8 de maig de 2008, en ús de les facultats confe- * * * rides per l‟article 5.2 dels Estatuts de l‟Institut Muni- cipal d‟Urbanisme va adoptar la resolució següent: “Aprovar inicialment el Projecte de desconstrucció Institut Municipal d’Urbanisme de la Unitat d‟Actuació núm. 5 de la MPGM a l‟àmbit Exp. 08OBO107 de l‟Avinguda Hospital Militar-Farigola, d‟acord amb allò establert als articles 235.1 del Decret legislatiu La Comissió de Govern, en sessió de data 9 de ju- 2/2003 de 28 d‟abril pel que s‟aprovà el Text refós de liol de 2008, aprovà, entre d‟altres, l'acord següent: la llei municipal i de règim local de Catalunya i 37 del NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2507 Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s‟aprovà el cions i publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial reglament d‟obres, activitats i serveis dels ens locals, de la Província”. amb un pressupost per a coneixement de l‟Ad- Aquesta resolució fou sotmesa a informació públi- ministració de 650.563,39 euros, IVA inclòs; exposar- ca durant el termini de 30 dies naturals, en el Butlletí lo al públic durant un termini de 30 dies naturals a Oficial de la Província (BOP) núm. 114 del dia 12 de comptar des de la seva publicació i tenir-lo per apro- maig de 2008, no havent-se presentat al·legacions al vat definitivament sempre que no s‟emetin al·le- projecte, segons consta en la certificació de la secre- gacions o informes que facin palesa la necessitat tària delegada de l‟Institut d‟Urbanisme de data vint-i- d‟introduir-hi rectificacions i publicar aquesta resolu- dos de juliol de dos mil vuit. ció en el Butlletí Oficial de la Província”. En virtut de la previsió continguda en la resolució Aquesta resolució fou sotmesa a informació públi- esmentada, i en els seus propis termes, queda apro- ca durant el termini de 30 dies naturals, en el Butlletí vat definitivament el Projecte de desconstrucció dels Oficial de la Província (BOP) núm. 114 del dia 12 de edificis de la Unitat d‟Actuació núm. 4 de la MPGM maig de 2008, no havent-se presentat al·legacions al de l‟àmbit d‟actuació avinguda Hospital Militar-Fa- projecte, segons consta en la certificació de la secre- rigola. tària delegada de l‟Institut d‟Urbanisme de data vint-i- La qual cosa es publica per a públic coneixement dos de juliol de dos mil vuit. de conformitat a l‟article 38.2 del Decret 179/1995, En virtut de la previsió continguda en la resolució de 13 de juny, pel qual s‟aprova el Reglament esmentada, i en els seus propis termes, queda apro- d‟obres, activitats i serveis dels ens locals. vat definitivament el Projecte de desconstrucció de la Contra aquesta resolució podeu interposar recurs Unitat d‟Actuació núm. 5 de la MPGM a l‟àmbit de d‟alçada davant l'Alcaldia, en el termini d'un mes l‟avinguda Hospital Militar-Farigola. comptat des de l'endemà d'haver rebut la present La qual cosa es publica per públic coneixement de notificació. Transcorregut el termini de tres mesos des conformitat a l‟article 38.2 del Decret 179/1995, de de la interposició del recurs d‟alçada sense haver 13 de juny, pel qual s‟aprova el Reglament d‟obres, estat notificat de llur resolució, es considerarà aquest activitats i serveis dels ens locals. desestimat als efectes de poder interposar recurs Contra aquesta resolució podeu interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Conten- d‟alçada davant l'Alcaldia, en el termini d'un mes ciós Administratiu de Barcelona. Tanmateix es pot comptat des de l'endemà d'haver rebut la present utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui conve- notificació. Transcorregut el termini de tres mesos nient. des de la interposició del recurs d‟alçada sense Barcelona, a 30 de juliol de 2008. La secretària haver estat notificat de llur resolució, es considerarà delegada de l‟IMU, M. Camino Suárez García. aquest desestimat als efectes de poder interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona. Tanmateix * * * es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, a 30 de juliol de 2008. La secretària Institut Municipal d’Urbanisme delegada de l'IMU, M. Camino Suárez García. Exp. 08-OBO-122 * * * El president de l‟Institut Municipal d‟Urbanisme, en data 23 de maig de 2008, en ús de les facultats con- ferides per l‟article 5.2 dels Estatuts de l‟Institut Mu- Institut Municipal d’Urbanisme nicipal d‟Urbanisme va adoptar la resolució següent: Exp. 08-OBO-116 “Aprovar inicialment el projecte d‟obres ordinàries de la canonada de freàtic del carrer de Bac de Roda, El president de l‟Institut Municipal d‟Urbanisme, en al districte de Sant Martí, d‟acord amb els articles data 8 de maig de 2008, en ús de les facultats confe- 235.1 del Decret legislatiu 2/2003 de 28 d‟abril pel rides per l‟article 5.2 dels Estatuts de l‟Institut Muni- que s‟aprovà el Text refós de la llei municipal i de cipal d‟Urbanisme va adoptar la resolució següent: règim local de Catalunya, i 37 del Decret 179/1995, “Aprovar inicialment el Projecte de desconstrucció de 13 de juny, pel que s‟aprova el reglament d‟obres, dels edificis de la Unitat d‟Actuació núm. 4 de la activitats i serveis dels ens locals, amb un pressu- MPGM de l‟àmbit d‟actuació Avinguda Hospital Mili- post d‟execució per contracte de tres cents vint-i cinc tar-Farigola, d‟acord amb allò establert als articles mil quatre-cents nou euros amb nouranta-sis cèntims 235.1 del Decret legislatiu 2/2003 de 28 d‟abril pel (325.409,96 euros), IVA inclòs; sotmetre’l a informa- que s‟aprovà el Text refós de la llei municipal i de ció pública durant el termini de 30 dies naturals a règim local de Catalunya i 37 del Decret 179/1995, partir del dia següent al de la publicació d‟aquesta de 13 de juny, pel qual s‟aprovà el reglament resolució, segons allò assenyalat en els articles pre- d‟obres, activitats i serveis dels ens locals, amb un cedents, mitjançant anunci publicat en el Butlletí pressupost per a coneixement de l‟Administració de Oficial de la Província de Barcelona; tenir-lo per 281.097,77 euros, IVA inclòs; exposar-lo al públic aprovat definitivament, sempre i quan no es formulin durant un termini de 30 dies naturals a comptar des al·legacions o emetin informes, en el termini d‟in- de la seva publicació i tenir-lo per aprovat definitiva- formació pública, que facin palesa la necessitat ment sempre que no s‟emetin al·legacions o informes d‟introduir-hi rectificacions i publicar aquesta resolu- que facin palesa la necessitat d‟introduir-hi rectifica- ció en el Butlletí Oficial de la Província”. 2508 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 Aquesta resolució fou sotmesa a informació públi- maig de 2008, no havent-se presentat al·legacions al ca durant el termini de 30 dies naturals, en el Butlletí projecte, segons consta en la certificació de la secre- Oficial de la Província (BOP) núm. 131 del dia 31 de tària delegada de l‟Institut d‟Urbanisme de data vint-i- maig de 2008, no havent-se presentat al·legacions al dos de juliol de dos mil vuit. projecte, segons consta en la certificació de la secre- En virtut de la previsió continguda en la resolució tària delegada de l‟Institut d‟Urbanisme de data vint-i- esmentada, i en els seus propis termes, queda apro- dos de juliol de dos mil vuit. vat definitivament el Projecte constructiu d‟obres En virtut de la previsió continguda en la resolució ordinàries del desviament del col·lector del Torrent esmentada, i en els seus propis termes, queda apro- dels Garrofers al solar de Can Cortada, Districte de vat definitivament el Projecte d‟obres ordinàries de la Horta-Guinardó. canonada de freàtic del carrer de Bac de Roda, al La qual cosa es publica per a públic coneixement districte de Sant Martí. de conformitat a l‟article 38.2 del Decret 179/1995, La qual cosa es publica per a públic coneixement de 13 de juny, pel qual s‟aprova el Reglament de conformitat a l‟article 38.2 del Decret 179/1995, d‟obres, activitats i serveis dels ens locals. de 13 de juny, pel qual s‟aprova el Reglament Contra aquesta resolució podeu interposar recurs d‟obres, activitats i serveis dels ens locals. d‟alçada davant l'Alcaldia, en el termini d'un mes Contra aquesta resolució podeu interposar recurs comptat des de l'endemà d'haver rebut la present d‟alçada davant l'Alcaldia, en el termini d'un mes notificació. Transcorregut el termini de tres mesos comptat des de l'endemà d'haver rebut la present des de la interposició del recurs d‟alçada sense notificació. Transcorregut el termini de tres mesos haver estat notificat de llur resolució, es considerarà des de la interposició del recurs d‟alçada sense aquest desestimat als efectes de poder interposar haver estat notificat de llur resolució, es considerarà recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del aquest desestimat als efectes de poder interposar Contenciós Administratiu de Barcelona. Tanmateix recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui Contenciós Administratiu de Barcelona. Tanmateix convenient. es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui Barcelona, a 30 de juliol de 2008. La secretària convenient. delegada de l‟IMU, M. Camino Suárez García. Barcelona, a 30 de juliol de 2008. La secretària delegada de l‟IMU, M. Camino Suárez García . * * * * * * Bases reguladores per a l’atorgament de subvenci- ons a les persones propietàries d’habitatges de la Borsa Jove d’Habitatge de Barcelona o de la Borsa Institut Municipal d’Urbanisme d’Habitatge de Lloguer Social de Barcelona Exp. 08-OBO-138 En el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, El president de l‟Institut Municipal d‟Urbanisme, en número 200, de 20 d‟agost de 2008 apareix publicat data 23 de maig de 2008, en ús de les facultats con- el text íntegre de les Bases reguladores per a ferides per l‟article 5.2 dels Estatuts de l‟Institut Mu- l‟atorgament de subvencions a les persones propie- nicipal d‟Urbanisme va adoptar la resolució següent: tàries d‟habitatges de la Borsa Jove d‟Habitatge de “Aprovar inicialment el projecte constructiu d‟obres Barcelona o de la Borsa d‟Habitatge de Lloguer So- ordinàries del desviament del col·lector del Torrent cial de Barcelona, en compliment del Decret de dels Garrofers al solar de Can Cortada, Districte de l‟Alcaldia de data 25 de juny de 2008. Horta-Guinardó, d‟acord amb els articles 235.1 del Es fa públic per a general coneixement. Decret legislatiu 2/2003 de 28 d‟abril pel que Barcelona, 2 de setembre de 2008. El secretari s‟aprovà el Text refós de la llei municipal i de règim general, Jordi Cases i Pallarès. local de Catalunya, i 37 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel que s‟aprova el reglament d‟obres, activi- tats i serveis dels ens locals, amb un pressupost * * * d‟execució per contracte de un milió tres-cents seten- ta-i-set mil vuit-cents vint-i-nou euros amb seixanta- un cèntims (1.377.829,61 euros), iva inclòs; sotme- Convocatòria de Subvencions del Programa de tre’l a informació pública durant el termini de 30 dies Barcelona Solidaria 2008 naturals a partir del dia següent al de la publicació d‟aquesta resolució, segons allò assenyalat en els articles precedents, mitjançant anunci publicat en el En compliment de l‟article 18 de la Llei 38/2003, Butlletí Oficial de la Província de Barcelona; tenir-lo de 17 de novembre, general de subvencions i la per aprovat definitivament, sempre i quan no es for- base vuitena de les Bases reguladores per sol·licitar i mulin al·legacions o emetin informes, en el termini atorgar subvencions municipals del Programa de d‟informació pública, que facin palesa la necessitat Barcelona Solidària a l‟àmbit de la Cooperació In- d‟introduir-hi rectificacions i publicar aquesta resolu- ternacional per a l‟any 2008, publicades en el Butlletí ció en el Butlletí Oficial de la Província”. Oficial de la Província de Barcelona núm. 67 de 18 Aquesta resolució fou sotmesa a informació públi- de març de 2008, i amb càrrec al crèdit pressupostari ca durant el termini de 30 dies naturals, en el Butlletí detallat en l‟esmentat anunci, es publiquen les Oficial de la Província (BOP) núm. 131 del dia 31 de subvencions concedides. NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2509 Les subvencions concedides s‟han publicat en el porat a la pàgina web de l‟Ajuntament de Barcelona: Butlletí Oficial de la Provincia de Barcelona núm 183 www.bcn.cat/cooperació. de 31 de juliol de 2008. Tanmateix, el cobrament de l‟import de les sub- Tambè s‟ha donat publicitat en el taulell d‟anuncis vencions atorgades resta condicionat al compliment de l‟Oficina d‟Atenció al Ciutadà de Sant Miquel dels requisits establerts a la base quarta de les (plaça de Sant Miquel, núm. 4, baixos), i s‟ha incor- esmentades Bases reguladores. Modalitat: Programes Plurianuals Relació ordenada per ordre alfabètic del nom de l'entitat. Import atorgat Ref. Entitat Títol pressupost 2008 Seguridad ciudadana por el derecho a la vida y 119/08 Acsur Las Segovias la libertad de las mujeres de El Salvador y 148.927,00 € Honduras Millorar l'accés al dret de les víctimes del con- Assemblea de Cooperació per flicte colombià a la Veritat, la Justícia i la Repa- 52/08 140.889,00 € la Pau ració segons la Llei 975 de, al menys, 10.500 persones de l'àrea metropolitana de Medellín. Fortalecimiento del Sistema Cantonal de Salud 120/08 Fundació Ajuda en Acció 114.859,00 € de Cayambe Programa de acogida e inserción productiva y Fundació Desenvolupament socio sanitaria de las familias desplazadas por 114/08 76.276,00 € Sostingut (FUNDESO) el conflicto armado colombiano: Departamento de Cauca (Fase II - Continuidad del Programa). Iniciatives de participació ciutadana i incidència 122/08 Fundació Intermon Oxfam en polítiques públiques a la zona fronterera 120.950,00 € colombo-equatoriana Millora del sistema organitzatiu, productiu i comercial dels petits/es productors/es de cacau 125/08 Manos Unidas 46.270,00 € als cantons de Naranjal, Guayaquil i Balao, província de Guayas, Equador. Enfortiment dels processos de gestió, informa- 124/08 Medicus Mundi Catalunya ció i comunicació en el sistema de salut del 141.021,00 € Municipi de Riberalta (Bolivia) Enfortiment de capacitats de petits produc- 118/08 Setem Catalunya 174.992,00 € tors/es de Comerç Just a Mesoamèrica Modalitat: Projectes anuals Relació ordenada per ordre alfabètic del nom de l'entitat. Import atorgat Ref. Entitat Títol pressupost 2008 "Fortalecimiento de la coordinación institucional para la contribución de la disminución del su- 94/08 Juristes Solidaris 75.000,00 € bregistro de nacimientos y muertes en el Depar- tamento de Masaya" "Apoyo al Instituto Superior de Ciencias de la Salud (ISCISA) en la formación inicial de licen- Consell Hospitalari de Coope- ciadas en salud materna y licenciados en ciru- 92/08 75.000,00 € ració gía que garanticen los derechos de la salud sexual y reproductiva y fortalecan el Sistema Nacional de Salud de Mozam" 2510 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 Import atorgat Ref. Entitat Títol pressupost 2008 "Fortalecimiento de las capacidades de las 138/08 Col.lectiu Maloka Colombia mujeres de los sectores populares de Magdale- 75.000,00 € na media en el àmbito de la salud integral" Promoción de la cultura mojeña a través de la Centre d'Estudis Amazònics 131/08 educación formal en el ámbito territorial mojeño, 75.000,00 € (CEAM) Amazònia Boliviana Associació d'Amistat amb el "Fortalecimiento de la gobernabilidad local con 144/08 73.694,00 € poble de Guatemala efoque rural y de pueblos indigenas" Servei Civil Internacional- Incidència i planificació dels i les liders maies 153/08 29.750,00 € Catalunya del Quiché en l'àmbit local "El arte como herramienta de comunicación y 101/08 Pallassos Sense Fronteres sensibilización- Asscoicació Casa Velha- 14.370,00 € Nampula. "Programa integral por el ordenamiento integral 160/08 Geólogos del Mundo 74.413,00 € de Apoyo" Reformulació de la proposta del curriculum Alternativa Intercanvi amb Po- 162/08 maia del tercer cicle d'educació bàsica en edu- 50.104,00 € bles Indígenes cació maia bilingüe intercultural a Gatemala. "Fortalecimiento institucional de la UNORCAC y 143/08 Xarxa de Consum Solidari 72.109,00 € sus organixaciones de base." "Fortalecimiento de la incidencia por la defensa 140/08 Associació Entrepobles de los derechos de las personas lisiadas de 56.880,00 € guerra en El Salvador" "Mejora de la calidad de la producción agricola 98/08 Fundació Privada Món-3 mediante el apoyo a la estación Horticola Rin- 64.425,00 € diao" Projecte pilot de millora dels seveis urbans al 97/08 Enginyeria sense fronteres 57.585,00 € barri de Maxaquene "A" de Maputo. "Ciudadania y corresponsabilidad: las mujeres 109/08 Associació Cooperació bogotanas sujetas activas del control social y la 69.523,00 € política pública distrital de mujer y géneros" Espai femení de formació, participació i empo- 158/08 Associació Wafae 41.934,00 € derament. PROGOL-Formació per a la bona governaça i 174/08 Proyecto Local 69.140,00 € el desenvolupament local en el nord del Marroc RAI Recursos d'Animació Inter- "Mujeres de Ecuador: herramientas para trans- 176/08 7.250,00 € cultural formar realidades". Seminari entre mestres de Barcelona i de les 172/08 Mestres per Bosnia 24.533,00 € dues entitats de BiH 88/08 Amics de Diakha Madina La maisson des mots 38.580,00 € Benvinguts a Dobrodosli. Reconstrucció del 149/08 Grup d'Estudis Pedagògics 33.698,00 € teixit associatiu NÚM. 24 10-IX-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2511 Modalitat: Projectes Biblioteques Relació ordenada per ordre alfabètic del nom de l'entitat. Import atorgat Ref. Entitat Títol pressupost 2008 Biblioteca per nens i nenes, joves i la comunitat en general, Ciudad Bolívar, desenvolupat a 177/08 Associació Imago Barcelona 13.000,00 € l'interior de la Casa Cultural IMAGO. Segona fase Modalitat: Projectes de Sensibilització Relació ordenada per ordre alfabètic del nom de l'entitat. Import atorgat Ref. Entitat Títol pressupost 2008 Una mirada des del Sud: Viure en el món rural 37/08 DESOS opció solidària 24.661,00 € en equilibri amb la natura ASDHA - Associació per als Jornades "Reflexions al voltant del moviment de 69/08 29.230,00 € Drets Humans a l'Afganistan dones víctimes de la guerra a l'Afganistan Propostes de reflexió, participació i acció ciuta- 31/08 Associació Entrepobles dana per la soberania alimentària des de la 25.990,20 € solidaritat EDUALTER -Educació Alterna- 90/08 Nicaragua, país de colors 29.820,50 € tiva AlterNativa- Intercanvi amb 11/08 Drets del pobles indígenes 23.621,00 € pobles indígenes SODEPAU - Solidaritat, Desen- 65/08 Benvinguda Palestina 26.712,68 € volupament i Pau 29/08 Medicus Mundi – Catalunya Salut per al desenvolupament 19.851,31 € VETERMON-Veterinaris sense 3/08 Rondalles Nor-Sud 27.706,52 € fronteres 44/08 Fundació per la Pau 25 anys de la Fundació 30.000,00 € SODEPAU - Solidaritat, Desen- 64/08 Desapareguts d'Algèria 15.336,00 € volupament i Pau 42/08 ACSUR las Segovias Denúncia vulneració dels drets 60.000,00 € 45/08 Moviment per la Pau – AOC Un món lliure de mines 29.983,00 € 46/08 Associació Catalana per la Pau Estades Solidàries 22.264,60 € 81/08 SETEM Camps de solidaritat 29.751,08 € Assemblea de Cooperació per 115/08 Sensibilització a la Universitat 24.566,87 € la Pau 41/08 Fundació Intermón-Oxfam Activitat a centres educatius 29.835,00 € 63/08 NOVA Organitzacions no violentes d'Orient Mitjà 29.831,33 € 40/08 Servei Civil Internacional Migracions 26.068,00 € 18/08 Xarxa Comsum Solidari Jornades Comerç Just 22.750,00 € 7/08 Fundació Josep Comaposada Revista Cooperació sindical 24.407,13 € 6/08 Observatori Drets Humans IV Curs de Drets Socials 21.846,25 € 24/08 Educació sense fronteres Una volta al món per l'educació 30.000,00 € 2512 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 10-IX-2008 Import atorgat Ref. Entitat Títol pressupost 2008 21/08 IMAGO Jornades de Colòmbia 30.000,00 € 60/08 Fundació Pau i Solidaritat Cooperació sindical 21.111,84 € 77/08 Associació Catalana per la Pau Construir camins a Colòmbia 22.260,00 € Associació Amistad poble Gua- 19/08 Els tractats d'associació Amèrica Central-UE 5.936,00 € temala 23/08 Grup d'Estudis pedagògics 3a Setmana llibre cooperació 21.790,00 € 43/08 ESPLAC-Esplais catalans Joc de taula: educació en drets 4.000,00 € 4/08 Fundació Ubuntu Taula per al diàleg multiactors 30.000,00 € 5/08 RAI -Recursos d'animació Del tròpic al mediterrani 5.000,00 € 54/08 Metges del Món El món des de la meva mirada 18.900,05 € 36/08 Fundació Ajuda en Acció Dones africanes. Segona fase 22.876,00 € 49/08 Fundació Món 3 Bones pràctiques en sostenibilitat al Magrib 27.653,75 € 16/08 Xarxa Observatori del Deute Endeutament il.legitim de països empobrits 29.934,76 € 33/08 Fundació Save the Children Drets d'infant i conflicte armat 28.625,00 € 56/08 Associació Cooperacció Provoment l'equitat de genere 38.677,50 € 2/08 Geologos del Mundo Pobres x Desastres: segona fase 13.091,00 € 14/08 REDS - Red Dialogo Social Mirada solidària Amèrica Central 45.911,63 € Barcelona, 31 de juliol de 2008. La secretària delegada, M. Victoria de Alós i Martin. GASETA MUNICIPAL ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies